J

->J

J

símb METROL joule.

->ja

■ja

[del ll. jam, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adv 1 Des d’abans, no més tard, d’un temps determinat (passat, present o futur). Quan hi vam arribar, ell ja se n’havia anat. Quan hi arribarem ell ja deurà ésser fora.

2 [amb el verb en present amb valor de futur immediat] Ara mateix, tot seguit. Ja vinc!

3 [amb el verb en futur] Expressa que hom creu, confia, promet, espera, etc., que alguna cosa s’esdevindrà. Ja ens veurem. Ja ho faré. Ja te’n penediràs!

2 ja! [usat sovint irònicament] interj Exclamació amb què hom indica que es fa càrrec del que li diuen, que hi assenteix.

3 ja... ja... conj Introdueix proposicions distributives.

4 ja que loc conj Del moment que, puix que.

5 ja sia (o fos) que loc conj Encara que.

->jaborandi

■jaborandi

m BOT i FARM Gènere d’arbusts de la família de les rutàcies (Pilocarpus sp), de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i flors pentàmeres arranjades en raïms, propi de l’Amèrica tropical, que conté pilocarpina i té virtuts febrífugues i sudoríferes.

->jac

jac

[regressiu de jaquet o jaqueta, del fr. jaquet, jaquette, dimin. de l’ant. jaque ‘gec dels pagesos’, i aquest, de Jacques ‘Jaume’, aplicat genèricament als pagesos]

m ant i dial Gec.

->jaç

■jaç

Hom.: jas

[del ll. vg. *jacium, der. del ll. jacēre ‘jeure’; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Qualsevol cosa disposada per a jeure-hi al damunt. Em vaig fer un jaç de palla.

2 p ext llit 1.

3 p ext Cau d’un animal.

4 atrapar al jaç fig Trobar desprevingut.

5 jeure al jaç fig Estar desprevingut.

6 preparar el jaç fig Disposar les coses per a la consecució d’algun fi.

7 trobar el jaç (d’algú) Descobrir on rau.

2 CONSTR 1 Element d’obra disposat perquè hi descansi a sobre un altre element.

2 jaç d’escala Cara superior de la volta on descansen els graons.

3 RAM 1 Barraca de pastor que serveix principalment per a jeure-hi.

2 Jaça.

->jaca

jaca

[del fr. ant. jaque ‘gec dels pagesos’ [v. jac i gec]; 1a FONT: 1388]

f INDUM Gec.

->jaça

■jaça

[del ll. vg. *jacia, pl. de *jacium ‘jaç’; 1a FONT: s. XV]

f 1 Jaç portàtil.

2 RAM Lloc de muntanya tancat amb andars on sojorna el bestiar especialment a l’estiu.

->jacana

jacana

m ORNIT Gènere d’ocells tropicals de l’ordre dels caradriformes i de la família dels jacànids, entre els quals es destaca el jacana americà (Jacana spinosa), el jacana australià (Irediparra gallinacea) i el jacana de cua de faisà (Hydrophasianus chirurgus).

->jacànids

jacànids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, que tenen els dits i les ungles molt llargs i un esperó a l’articulació de cada ala, entre els quals es destaquen els jacanes i el gallet africà (Actophilornis africanus).

2 sing Ocell de la família dels jacànids.

->jacent

■jacent

[del ll. jacens, -ntis, participi pres. de jacēre ‘jeure’]

adj 1 1 Que jeu.

2 ART En positura de jeure. Estàtua jacent.

2 DR CIV Dit de l’herència de què hom no ha entrat encara en possessió.

3 GEOL Dit del terreny sedimentari en posició horitzontal.

->jacetà

■jacetà -ana

1 adj Relatiu o pertanyent als jacetans.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà que habitava a les valls del Pirineu aragonès, centrat entorn de Jaca.

->jaciment

■jaciment

[formació culta analògica sobre la base del ll. jacēre ‘jeure’]

m 1 1 GEOL Acumulació natural de substàncies minerals que hi ha a l’interior de la Terra o a la superfície.

2 p ext ARQUEOL i PALEONT Acumulació o concentració de restes prehistòriques, arqueològiques o fòssils.

2 Lloc on hi ha un jaciment.

->jacint

■jacint

[del ll. hyacinthus, i aquest, del gr. hyákinthos, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 BOT i JARD Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Hyacinthus orientalis), de fulles amples i flors diversament acolorides, oloroses, aplegades en raïms densos.

2 jacint d’aigua BOT Eicòrnia.

3 jacint de Compostel·la MINERAL Varietat cristal·litzada del quars, de color vermell opac.

->jack

■jack^* [dʒák]

[de l’angl. americà jack-knife, comp. de jack, de Jack hipocorístic de John ‘Joan’, nom de tota mena d’accessoris, i de knife ‘ganivet’, per la forma que tingué a l’origen]

m ELECTRÒN i TELECOM Part femella d’un dispositiu de connexió on hom introdueix una clavilla de tipus especial que, a més, obre o tanca diversos circuits.

->jaclet

jaclet

m ICT Joell ver.

->jaco

■jaco

[de l’it. giaco ‘cota de malla’, de la mateixa etimologia que gec; 1a FONT: s. XVI]

m Gec.

->jacobeu

■jacobeu -ea

Part. sil.: ja_co_beu

adj Relatiu o pertanyent a l’apòstol Sant Jaume o al camí de Sant Jaume de Galícia. Any jacobeu. Ruta jacobea. Pelegrins jacobeus.

->jacobí

■jacobí -ina

[del fr. jacobin, perquè els membres del Club dels Jacobins es reunien en l’antic convent de dominics o jacobins, situat al carrer de Saint-Jacques ‘Jaume’, ll. Jacobus]

1 adj Relatiu o pertanyent al jacobinisme.

2 m i f Membre del Club dels Jacobins, agrupació política francesa integrada per republicans radicals (1789-1799).

->jacobià

■jacobià -ana

Part. sil.: ja_co_bi_à

adj ANÀL MAT 1 Relatiu o pertanyent a les teories de K.Jacobi.

2 Dit d’una matriu i del seu determinant estudiats per K.Jacobi.

->jacobinisme

■jacobinisme

[de jacobí]

m HIST Teoria política dels jacobins, caracteritzada per la seva defensa a ultrança de la democràcia formal (utòpica i abstracta).

->jacobita

■jacobita

1 adj Relatiu o pertanyent als jacobites.

2 m i f HIST Membre del partit legitimista escocès i anglès, partidari de Jaume II contra Guillem de Nassau, després de la revolució del 1688.

3 m i f HIST ECL Membre de l’església monofisita de Síria, organitzada per Jaume o Jacob Baradai (segle VI).

->jacquard

■jacquard

Part. sil.: jac_quard

[del fr. jacquard, íd., del nom del mecànic fr. Joseph Marie Jacquard (1752-1834), que l’inventà]

TÈXT 1 adj i f Dit de la màquina que, acoblada a un teler, permet l’evolució independent de cadascun dels fils d’ordit i, doncs, la reproducció de dibuixos més grans i complicats que amb la màquina de lliços.

2 f Teixit de punt amb dibuixos geomètrics de diferents colors. Un jersei de jacquard.

->jactador

■jactador -a

[del ll. jactator, -ōris, íd.]

adj Que es jacta.

->jactància

■jactància

Part. sil.: jac_tàn_ci_a

[del ll. jactantia, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]

f 1 Acció de jactar-se.

2 DR Acció judicial consistent en el fet que una persona en demani una altra que es vana de tenir drets contra el demandat perquè exerceixi aquests drets o guardi silenci perpetu.

->jactanciós

■jactanciós -osa

Part. sil.: jac_tan_ci_ós

[de jactar-se]

adj i m i f Que té jactància.

->jactar-se

■jactar-se

[del ll. jactare ‘llançar; llançar endavant alguna cosa, vantar-se’, freqüentatiu de jacĕre ‘llançar’; 1a FONT: c. 1400, Canals]

v pron Lloar-se excessivament, vanar-se, d’alguna cosa. Es jactava de ser fill de qui era.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jactar

GERUNDI: jactant

PARTICIPI: jactat, jactada, jactats, jactades

INDICATIU PRESENT: jacto, jactes, jacta, jactem, jacteu, jacten

INDICATIU IMPERFET: jactava, jactaves, jactava, jactàvem, jactàveu, jactaven

INDICATIU PASSAT: jactí, jactares, jactà, jactàrem, jactàreu, jactaren

INDICATIU FUTUR: jactaré, jactaràs, jactarà, jactarem, jactareu, jactaran

INDICATIU CONDICIONAL: jactaria, jactaries, jactaria, jactaríem, jactaríeu, jactarien

SUBJUNTIU PRESENT: jacti, jactis, jacti, jactem, jacteu, jactin

SUBJUNTIU IMPERFET: jactés, jactessis, jactés, jactéssim, jactéssiu, jactessin

IMPERATIU: jacta, jacti, jactem, jacteu, jactin

->jaculatori

■jaculatori -òria

[del ll. td. jaculatorius, -a, -um ‘que es llança ràpidament’, der. de jaculator ‘el qui llança’, que ho és de jaculari ‘llançar’, der. de jacŭlum ‘javelina’, i aquest, de jacĕre ‘llançar’]

1 adj Breu i fervent.

2 f CRIST Oració breu i fervent, consistent en una sola frase o exclamació.

->jacuzzi

jacuzzi

[del nom propi i marca registrada Jacuzzi]

m Banyera equipada d’un dispositiu que remou l’aigua.

->jade

■jade

[del fr. jade, ant. ejade, del cast. (piedra de la) ijada ‘pedra de la illada’, usada amb el mateix sentit pels conqueridors d’Amèrica perquè s’emprava contra les afeccions del ronyó; 1a FONT: s. XX, Carner]

m MINERAL Terme utilitzat per a designar tot un conjunt de minerals del subgrup dels piroxens, com ara la jadeïta i la nefrita, caracteritzats per llur tenacitat i aptitud per a ésser afaiçonats.

->jadeïta

■jadeïta

Part. sil.: ja_de_ï_ta

f MINERAL Silicat aluminicosòdic, NaAlSi₂O₆, mineral del subgrup dels piroxens que cristal·litza en el sistema monoclínic i es presenta en forma de gra fi o en masses denses, de color verd o blanc.

->jaenès

■jaenès -esa

Part. sil.: ja_e_nès

adj i m i f De Jaén (ciutat i província d’Andalusia).

->jafètic

jafètic -a

[del nom del personatge bíblic Jàfet, un dels fills de Noè]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Jàfet i als seus descendents.

2 LING Dit del grup de llengües que comprèn algunes llengües caucàsiques, les camitosemítiques i algunes altres.

->jafrenc

jafrenc -a

adj i m i f De Jafre (Baix Empordà).

->jaguar

■jaguar

[del fr. o port. jaguar, i aquest del tupí-guaraní yaguará, íd.; 1a FONT: s. XX, Carner]

m ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels fèlids (Panthera onca), de cos àgil i de pelatge curt i de color falb amb taques disposades en forma de cercles; n’hi ha de completament negres.

->jaguda

jaguda

[de jaure]

f Acció de jeure.

->jahvista

jahvista

adj BÍBL Dit d’una de les fonts, els documents o les tradicions principals que hom discerneix en el Pentateuc, que es caracteritza per l’ús del nom de Jahvè.

->jai

■jai -a

Part. sil.: jai

[variant de la forma infantívola de avi, iai o iaio; 1a FONT: s. XVIII]

m i f 1 Vell, ancià.

2 Avi.

->jaient

■jaient

Part. sil.: ja_ient

[de jaure]

m 1 Inclinació que pren, que té, alguna cosa.

2 CONSTR NAV Peça de fusta en forma de V unida a la contraroda de proa d’una embarcació.

->jaina

jaina

Part. sil.: jai_na

1 adj Relatiu o pertanyent al jainisme o als seus adeptes.

2 m i f Adepte al jainisme.

->jainisme

■jainisme

Part. sil.: jai_nis_me

m HIST REL Religió índia, fundada per Vardhamāna (segle VI aC).

->jaio

■jaio -a

Part. sil.: ja_io

m i f Jai.

->jalapa

■jalapa

f FARM 1 BOT Arrel tuberosa de la liana tropical Exogonium purga, de la família de les convolvulàcies.

2 Droga d’efectes purgants extreta de la jalapa.

->jaló

■jaló

Hom.: gelor

[del fr. jalon, d’origen incert]

m TOPOG i OBR PÚBL Pal que és clavat a terra per a marcar una alineació provisional o una direcció.

->jalonament

■jalonament

[de jalonar]

m TOPOG i OBR PÚBL 1 Acció de jalonar;

2 l’efecte.

->jalonar

■jalonar

[de jaló]

v tr TOPOG i OBR PÚBL 1 Plantar jalons.

2 Determinar una alineació sobre el terreny per mitjà de jalons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jalonar

GERUNDI: jalonant

PARTICIPI: jalonat, jalonada, jalonats, jalonades

INDICATIU PRESENT: jalono, jalones, jalona, jalonem, jaloneu, jalonen

INDICATIU IMPERFET: jalonava, jalonaves, jalonava, jalonàvem, jalonàveu, jalonaven

INDICATIU PASSAT: jaloní, jalonares, jalonà, jalonàrem, jalonàreu, jalonaren

INDICATIU FUTUR: jalonaré, jalonaràs, jalonarà, jalonarem, jalonareu, jalonaran

INDICATIU CONDICIONAL: jalonaria, jalonaries, jalonaria, jalonaríem, jalonaríeu, jalonarien

SUBJUNTIU PRESENT: jaloni, jalonis, jaloni, jalonem, jaloneu, jalonin

SUBJUNTIU IMPERFET: jalonés, jalonessis, jalonés, jalonéssim, jalonéssiu, jalonessin

IMPERATIU: jalona, jaloni, jalonem, jaloneu, jalonin

->jamai

■jamai

Part. sil.: ja_mai

[comp. de ja i mai; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adv Mai.

->jamaicà

■jamaicà -ana

Part. sil.: ja_mai_cà

adj i m i f De Jamaica (estat d’Amèrica).

->jam session

jam session^* [ʒàmsɛ́sjon]

[angl ] f MÚS Trobada informal de músics de jazz en la qual aquests interpreten i improvisen sobre temes diversos sense subjectar-se a cap programació prèvia.

->jan

■jan

[contracció de Joan]

m 1 Home comú.

2 bon jan Home de geni bo, que a tot diu que sí.

->janenc

janenc -a

adj i m i f De la Jana (Baix Maestrat).

->janer

janer -a

adj i m i f Janenc.

->jangada

■jangada

[del port. jangada, i aquest, del malaiàlam xangâdam ‘rai’, probablement del sànscrit sanghatta ‘unió’; 1a FONT: 1905]

f CONSTR NAV 1 Rai fet amb mastelers i vergues d’un vaixell per a salvar la gent en cas de naufragi.

2 Rai gros fet amb troncs, mogut amb rems i, ocasionalment, amb vela. És emprat al Brasil.

->janot

■janot

[de jan]

m Home taujà.

->jansenisme

■jansenisme

m HIST ECL Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que, partint de l’augustinisme interpretat per Jansen, propugnava un rigorisme moral radical.

->jansenista

■jansenista

1 adj Relatiu o pertanyent al jansenisme.

2 m i f Seguidor del jansenisme.

->jansky

■jansky

Part. sil.: jans_ky

[del nom de l’enginyer nord-americà K. G. Jansky (1905-1950)]

m ASTROF Unitat de flux de radiacions còsmiques, equivalent a 10^-26 W/m²H_z.

->japonès

■japonès -esa

1 adj i m i f Del Japó (estat d’Àsia) o del japonès (llengua).

2 m LING Llengua de difícil filiació, parlada al Japó i a les illes Hawaii.

->jaqué

■jaqué

[del fr. jaquette, íd.]

[pl -és] m INDUM Peça de vestir que cobreix el tronc, amb dos faldons closos que van disminuint gradualment d’amplària i cauen per darrere fins més o menys a prop de genoll.

->jaques

■jaques

[del fr. jacques]

m Home que duu els vestits massa amples.

->jaquès

■jaquès -esa

adj i m i f De Jaca (ciutat d’Aragó).

->jaquet

■jaquet

[del fr. ant. jaquet, sense que en sigui clara la relació semàntica; 1a FONT: 1490, Tirant]

m JOCS Joc de taula entre dos, o màxim tres, jugadors que es juga en un tauler amb bandes triangulars dividides en cases.

->jaqueta

■jaqueta

[del fr. jaquette, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

f INDUM 1 Peça exterior de vestir, amb mànigues, que pot anar cenyida a la cintura i arribar fins a les anques.

2 jaqueta salvavides Armilla salvavides.

->jaquir

■jaquir

[del frànc. *jehhjan i *jahhjan ‘declarar; lliurar-se’, terme del dret feudal amb el significat de ‘reconèixer el dret’ d’algú sobre alguna cosa i, per tant, ‘abandonar-la, deixar-la’; 1a FONT: c. 1050]

v tr Deixar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jaquir

GERUNDI: jaquint

PARTICIPI: jaquit, jaquida, jaquits, jaquides

INDICATIU PRESENT: jaqueixo, jaqueixes, jaqueix, jaquim, jaquiu, jaqueixen

INDICATIU IMPERFET: jaquia, jaquies, jaquia, jaquíem, jaquíeu, jaquien

INDICATIU PASSAT: jaquí, jaquires, jaquí, jaquírem, jaquíreu, jaquiren

INDICATIU FUTUR: jaquiré, jaquiràs, jaquirà, jaquirem, jaquireu, jaquiran

INDICATIU CONDICIONAL: jaquiria, jaquiries, jaquiria, jaquiríem, jaquiríeu, jaquirien

SUBJUNTIU PRESENT: jaqueixi, jaqueixis, jaqueixi, jaquim, jaquiu, jaqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: jaquís, jaquissis, jaquís, jaquíssim, jaquíssiu, jaquissin

IMPERATIU: jaqueix, jaqueixi, jaquim, jaquiu, jaqueixin

->jardí

■jardí

[del fr. jardin, íd., dimin. del fr. ant. jart ‘hort’, del frànc. *gard ‘clos, tanca d’horta’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ART i JARD Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents que hom destina a esbarjo.

2 jardí botànic BOT Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.

3 jardí d’infants ENSENY Llar d’infants.

->jardinatge

■jardinatge

[de jardí]

m AGR i JARD Conreu dels jardins.

->jardiner

■jardiner -a

[de jardí; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

1 JARD 1 adj Relatiu o pertanyent al jardí.

2 m i f Persona que té per ofici la jardineria.

3 f Moble o construcció d’obra a propòsit perquè hom hi col·loqui plantes.

2 f TRANSP 1 Carruatge de quatre o sis seients disposats paral·lelament a la caixa, descobert lateralment i de sostre pla, d’ús molt generalitzat al començament del segle XX.

2 Tramvia obert que hom emprava a l’estiu.

->jardineria

■jardineria

Part. sil.: jar_di_ne_ri_a

[de jardiner]

f JARD Activitat artesana que té per objecte l’execució dels projectes de jardins i la conservació posterior dels ja executats.

->jargó

jargó

[del fr. jargon, íd., d’origen onomatopeic (cf. gargall).]

m LING 1 Varietat de parla d’alguna comunitat marginada.

2 p ext Argot.

3 p ext Parla incorrecta, deformada o incomprensible.

->jarosita

■jarosita

f MINERAL Sulfat bàsic de ferro i potassi, KAl₃(SO₄)₂(OH)₆, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal, de color groc, que es forma a les zones d’oxidació de dipòsits de sulfurs o en zones d’alteració hidrotermal de roques alumíniques sota condicions molt àcides i oxidants.

->jarret

■jarret

Hom.: gerret

[del fr. jarret, íd., i aquest, del cèlt. *garra, íd. (v. garra)]

m 1 ANAT ANIM Sofraja.

2 ALIM Peça de carn corresponent a la sofraja de boví.

->jas

■jas

Hom.: jaç

[del ll. habeas ‘tinguis’, amb valor d’imperatiu, acompanyant proclíticament algun pronom: habeas ipsum, (av)ias, ias, jas això]

interj dial Expressió amb què s’indica a algú que prengui allò que hom li ofereix. Jas, porta aquesta carta a Correus.

->jaspi

■jaspi

[del ll. iaspis, i aquest, del gr. íaspis, iáspidos, íd.; 1a FONT: 1363]

m MINERAL Varietat criptocristal·lina del quars, opaca, de colors variats de gra molt fi i susceptible d’un gran poliment.

->jaspiar

■jaspiar

Part. sil.: jas_pi_ar

[de jaspi]

v tr Pintar quelcom, imitant les vetes i els pics del jaspi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jaspiar

GERUNDI: jaspiant

PARTICIPI: jaspiat, jaspiada, jaspiats, jaspiades

INDICATIU PRESENT: jaspio, jaspies, jaspia, jaspiem, jaspieu, jaspien

INDICATIU IMPERFET: jaspiava, jaspiaves, jaspiava, jaspiàvem, jaspiàveu, jaspiaven

INDICATIU PASSAT: jaspií, jaspiares, jaspià, jaspiàrem, jaspiàreu, jaspiaren

INDICATIU FUTUR: jaspiaré, jaspiaràs, jaspiarà, jaspiarem, jaspiareu, jaspiaran

INDICATIU CONDICIONAL: jaspiaria, jaspiaries, jaspiaria, jaspiaríem, jaspiaríeu, jaspiarien

SUBJUNTIU PRESENT: jaspiï, jaspiïs, jaspiï, jaspiem, jaspieu, jaspiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: jaspiés, jaspiessis, jaspiés, jaspiéssim, jaspiéssiu, jaspiessin

IMPERATIU: jaspia, jaspiï, jaspiem, jaspieu, jaspiïn

->jaspiat

■jaspiat -ada

Part. sil.: jas_pi_at

[de jaspiar; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que té un aspecte semblant al del jaspi per les seves vetes i els seus pics.

->jàssena

■jàssena

[variant de jàssera]

f CONSTR Jàssera.

->jàssera

■jàssera

[probablement d’una alteració hispànica de l’àr. cl. ǧasr ‘pont’ (en magrebí ‘barra, biga’) a causa d’una confusió amb ǧâ'iza ‘biga’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f CONSTR 1 Biga grossa.

2 esp Biga que serveix de suport a d’altres bigues, anomenada també biga mestra.

->jatoba

jatoba

f BOT i FUST 1 Arbre de la família de les mimosàcies (Hymenaea courbaril), propi de l’Amèrica tropical, de fulles compostes de dos folíols ovals, de flors groguenques i de fruits en llegum, apreciat per la seva fusta.

2 Fusta de la jatoba, vermellosa i dura, resistent a la humitat, emprada especialment en la construcció de mobles, fusteria d’exteriors i parquets.

->jau

■jau

Part. sil.: jau

[del ll. habeatis ‘tingueu’, amb valor d’imperatiu, acompanyant proclíticament algun pronom: habeatis ipsum, (a)iat(i)s, iau, jau això]

interj dial Jas.

->jaumet

■jaumet

Part. sil.: jau_met

[dimin. del nom propi Jaume, sense que en sigui clara la relació semàntica]

m ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters i de la família dels brúquids (Bruchus sp), de perfil compacte, dors aixafat, èlitres cobrint només una part de l’abdomen i teguments pubescents, que parasiten pèsols, mongetes, faves, etc.

->jaumetar

■jaumetar

Part. sil.: jau_me_tar

[de jaumet]

v tr Corcar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jaumetar

GERUNDI: jaumetant

PARTICIPI: jaumetat, jaumetada, jaumetats, jaumetades

INDICATIU PRESENT: jaumeto, jaumetes, jaumeta, jaumetem, jaumeteu, jaumeten

INDICATIU IMPERFET: jaumetava, jaumetaves, jaumetava, jaumetàvem, jaumetàveu, jaumetaven

INDICATIU PASSAT: jaumetí, jaumetares, jaumetà, jaumetàrem, jaumetàreu, jaumetaren

INDICATIU FUTUR: jaumetaré, jaumetaràs, jaumetarà, jaumetarem, jaumetareu, jaumetaran

INDICATIU CONDICIONAL: jaumetaria, jaumetaries, jaumetaria, jaumetaríem, jaumetaríeu, jaumetarien

SUBJUNTIU PRESENT: jaumeti, jaumetis, jaumeti, jaumetem, jaumeteu, jaumetin

SUBJUNTIU IMPERFET: jaumetés, jaumetessis, jaumetés, jaumetéssim, jaumetéssiu, jaumetessin

IMPERATIU: jaumeta, jaumeti, jaumetem, jaumeteu, jaumetin

->jaumí

jaumí -ina

Part. sil.: jau_mí

adj i m i f Seguidor o partidari del pretendent tradicionalista al tron d’Espanya Jaume de Borbó i de Parma, duc de Madrid.

->jaupar

■jaupar

Part. sil.: jau_par

[mot especialment rossellonès, del fr. japper ‘clapir els cadells’, probablement d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1889]

v intr Lladrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jaupar

GERUNDI: jaupant

PARTICIPI: jaupat, jaupada, jaupats, jaupades

INDICATIU PRESENT: jaupo, jaupes, jaupa, jaupem, jaupeu, jaupen

INDICATIU IMPERFET: jaupava, jaupaves, jaupava, jaupàvem, jaupàveu, jaupaven

INDICATIU PASSAT: jaupí, jaupares, jaupà, jaupàrem, jaupàreu, jauparen

INDICATIU FUTUR: jauparé, jauparàs, jauparà, jauparem, jaupareu, jauparan

INDICATIU CONDICIONAL: jauparia, jauparies, jauparia, jauparíem, jauparíeu, jauparien

SUBJUNTIU PRESENT: jaupi, jaupis, jaupi, jaupem, jaupeu, jaupin

SUBJUNTIU IMPERFET: jaupés, jaupessis, jaupés, jaupéssim, jaupéssiu, jaupessin

IMPERATIU: jaupa, jaupi, jaupem, jaupeu, jaupin

->jaure

■jaure

Part. sil.: jau_re

[ant. jaer, ll. jacēre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v* intr 1 Estar, un cadàver, a la fossa. El pare jau al cementiri d’Arenys. A molts llocs del terme jauen soldats de la darrera guerra.

2 Jeure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jaure

GERUNDI: jaient

PARTICIPI: jagut, jaguda, jaguts, jagudes

INDICATIU PRESENT: jac, jaus, jau, jaiem, jaieu, jauen

INDICATIU IMPERFET: jeia, jeies, jeia, jèiem, jèieu, jeien

INDICATIU PASSAT: jaguí, jagueres, jagué, jaguérem, jaguéreu, jagueren

INDICATIU FUTUR: jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran

INDICATIU CONDICIONAL: jauria, jauries, jauria, jauríem, jauríeu, jaurien

SUBJUNTIU PRESENT: jagui, jaguis, jagui, jaguem, jagueu, jaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: jagués, jaguessis, jagués, jaguéssim, jaguéssiu, jaguessin

IMPERATIU: jau, jagui, jaguem, jaieu, jaguin

->javanès

■javanès -esa

1 adj i m i f De Java (illa d’Indonèsia), dels javanesos (poble) o del javanès (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un conjunt d’ètnies de raça indonèsia, el grup de població més important de Java.

3 m LING Llengua parlada sobretot a l’illa de Java, la principal del grup austronèsic pel nombre de parlants.

->javantrop

javantrop

m ANTROP Gènere d’homes primitius de la família dels homínids (Javanthropus sp).

->javelina

■javelina

[del fr. javeline, íd., der. de javelot ‘pica de guerra’, del cèlt. gabalos ‘forca, trident’; 1a FONT: c. 1910]

f 1 ARM Dard llarg i prim, que hom llançava amb la mà.

2 ESPORT En l’atletisme, instrument de forma cilíndrica, llarg i prim, acabat en punta en un dels seus extrems, destinat a ésser llançat amb la mà pels atletes en la prova del llançament de javelina.

->jazz

■jazz^* [dʒás]

[mot angl. nord-americà, usat primer pels negres i testificat des de la primeria del s. XX, d’etimologia obscura, potser d’un verb del patuès crioll de Nova Orleans que significava ‘excitar’]

m inv MÚS Varietat de música afroamericana, d’origen popular, fonamentada en gran part en la improvisació, que es caracteritza per una polirítmia molt marcada i sincopada.

->jazzístic

jazzístic -a

[de jazz]

adj MÚS Relatiu o pertanyent al jazz.

->jebuseu

■jebuseu -ea

Part. sil.: je_bu_seu

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als jebuseus.

2 m i f Individu d’un poble preisraelita que habitava a Canaan, amb capital a Jebús, la futura Jerusalem.

->jeep

■jeep^* [dʒíp]

[mot angl. nord-americà, transcripció de la pronúncia de les inicials G. P. de General Purpose ‘ús general’ amb què es designà un automòbil tot terreny fabricat per l’empresa Ford]

m AUT 1 Nom popular d’un automòbil tot terreny emprat per l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica durant la Segona Guerra Mundial.

2 impr Automòbil tot terreny.

->jeia

■jeia

Part. sil.: je_ia

[del cat. ant. jaïlla, íd., d’un pl. neutre ll. vg. *jacīlia, der. del ll. jacēre ‘jeure’]

f 1 Manera de jeure, d’estar al llit o al jaç. Tenir bona jeia. Tenir mala jeia.

2 fig 1 Manera com una persona sol tractar les altres. Té molt mala jeia.

2 ésser de bona jeia Dit de la persona tractable, que es porta bé amb els altres.

3 ésser de mala jeia Dit de la persona de mal geni.

->jejú

■jejú

[del ll. jejunus, -a, -um ‘dejú’]

m ANAT ANIM Segona porció de l’intestí prim, entre el duodè i l’ili.

->jejunal

■jejunal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al jejú.

->jejúnum

■jejúnum

[del ll. jejunus, -a, -um ‘dejú’]

m ANAT ANIM Jejú.

->jènua

jènua

Part. sil.: jè_nu_a

f TÈXT Nom donat a la filadora de vuit fusos coneguda per spinning-jenny.

->jerarca

■jerarca

[del b. ll. hierarcha, i aquest, del gr. ierárkhēs ‘gran sacerdot’, der. de hierós ‘sagrat’ i árkhō ‘ser el cap, manar’; 1a FONT: s. XIX]

m i f 1 Persona que ocupa un lloc en la jerarquia d’una organització, en particular de l’Església.

2 esp Persona que deté una autoritat elevada o superior dins la jerarquia.

->jerarquia

■jerarquia

Part. sil.: je_rar_qui_a

[del b. ll. hierarchia, i aquest, del gr. hierarkhía ‘dignitat de gran sacerdot’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Relació de primacia i subordinació que lliga les diverses persones, o grups de persones, que constitueixen una organització.

2 esp Relació de primacia i subordinació entre els ordes eclesiàstics.

3 p ext Persona de categoria dins una organització. Una alta jerarquia.

4 Relació de subordinació en cadena, de persones, fets o idees, que es basa en un tret d’índole normativa, subjectiva o objectiva.

2 1 Categoria o grau d’una jerarquia. Hi ha tres jerarquies d’administratius en la nostra empresa.

2 jerarquia angèlica TEOL Ordre de preeminència establerta entre els nou cors dels àngels.

->jeràrquic

■jeràrquic -a

[del b. ll. hierarchĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. hierarkhikós, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent a la jerarquia.

->jeràrquicament

■jeràrquicament

[de jeràrquic]

adv D’una manera jeràrquica.

->jerarquització

■jerarquització

Part. sil.: je_rar_quit_za_ci_ó

[de jerarquitzar]

f 1 Acció de jerarquitzar;

2 l’efecte.

->jerarquitzar

■jerarquitzar

[de jerarquia]

v tr Organitzar d’una manera jeràrquica. L’exèrcit està jerarquitzat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jerarquitzar

GERUNDI: jerarquitzant

PARTICIPI: jerarquitzat, jerarquitzada, jerarquitzats, jerarquitzades

INDICATIU PRESENT: jerarquitzo, jerarquitzes, jerarquitza, jerarquitzem, jerarquitzeu, jerarquitzen

INDICATIU IMPERFET: jerarquitzava, jerarquitzaves, jerarquitzava, jerarquitzàvem, jerarquitzàveu, jerarquitzaven

INDICATIU PASSAT: jerarquitzí, jerarquitzares, jerarquitzà, jerarquitzàrem, jerarquitzàreu, jerarquitzaren

INDICATIU FUTUR: jerarquitzaré, jerarquitzaràs, jerarquitzarà, jerarquitzarem, jerarquitzareu, jerarquitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: jerarquitzaria, jerarquitzaries, jerarquitzaria, jerarquitzaríem, jerarquitzaríeu, jerarquitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: jerarquitzi, jerarquitzis, jerarquitzi, jerarquitzem, jerarquitzeu, jerarquitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: jerarquitzés, jerarquitzessis, jerarquitzés, jerarquitzéssim, jerarquitzéssiu, jerarquitzessin

IMPERATIU: jerarquitza, jerarquitzi, jerarquitzem, jerarquitzeu, jerarquitzin

->jerbu

jerbu

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels rosegadors i de la família dels dipòdids (Jaculus jaculus), amb les potes posteriors llargues, de manera que pot assolir la posició vertical.

->jeremiada

■jeremiada

Part. sil.: je_re_mi_a_da

[del nom del profeta Jeremies, pel to elegíac del seu llibre profètic o del llibre de les Lamentacions que li és atribuït]

f Lamentació exagerada, plany sens fi.

->jeroglífic

■jeroglífic -a

[del ll. hieroglyphicus, i aquest, del gr. hieroglyphikós, íd., comp. de hierós ‘sagrat’ i glýphō ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 ESCR 1 adj Dit de l’escriptura ideogràfica i fonogràfica dels antics egipcis.

2 m Cadascun dels caràcters usats en aquesta escriptura.

2 m Escrit, utilitzat especialment com a endevinalla, en què les lletres són totalment o parcialment reemplaçades per signes ideogràfics.

3 m fig Cosa enigmàtica.

->jerònim

■jerònim -a

[forma semiculta del nom ll. de sant Jeroni (342-420), Hieronymus]

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent als jerònims o a les jerònimes.

2 m Membre de l’orde de Sant Jeroni, fundat el 1373.

3 f Membre de la branca femenina de l’orde de Sant Jeroni.

->jerosolimità

■jerosolimità -ana

[del ll. ecl. Hierosolymitanus, -a, -um, der. de Hierosolyma, gr. 'Ierosólyma ‘Jerusalem’]

adj i m i f De Jerusalem (ciutat de Palestina).

->jersei

■jersei

Part. sil.: jer_sei

[del nom de l’illa angl. de Jersey, productora de llana; 1a FONT: s. XX, Oller]

m INDUM Peça de vestir exterior curta fins a cintura, de gènere de punt i més lleugera que el suèter.

->jesuat

jesuat

Part. sil.: je_su_at

m HIST ECL Membre d’un antic orde religiós fundat per Giovanni Colombini i aprovat per Urbà V (1367).

->jesuïta

■jesuïta

Part. sil.: je_su_ï_ta

1 m CRIST Membre de la Companyia de Jesús, orde fundat per sant Ignasi de Loiola.

2 adj i m i f pej Dit de la persona hipòcrita i astuta.

->jesuític

■jesuític -a

Part. sil.: je_su_í_tic

[de jesuïta]

adj 1 Relatiu o pertanyent als jesuïtes.

2 Dit d’una forma de pensar o d’obrar que hom atribueix als jesuïtes.

->jesuíticament

■jesuíticament

Part. sil.: je_su_í_ti_ca_ment

[de jesuític]

adv D’una manera jesuítica.

->jesuïtisme

■jesuïtisme

Part. sil.: je_su_ï_tis_me

[de jesuïta]

m Manera de pensar o d’obrar ambigua, atribuïda despectivament als jesuïtes.

->Jesús

■Jesús

[del nom de Jesús de Natzaret]

1 interj 1 Exclamació que expressa admiració, por, impaciència, etc.

2 Auguri que hom fa quan algú esternuda.

2 en un dir Jesús En un moment, molt de pressa.

->jesuset

jesuset

m Vesta llarga, blanca, adornada amb randes, que portaven els infants de bolquers.

->jet

■jet

Hom.: get

[de l’angl. jet (plane) ‘(avió) de reacció’, manlleu del fr. jet, postverbal de jeter, ll. jactare ‘llançar amb força’]

m 1 AERON 1 Conjunt de gasos expulsats per un turboreactor o per un coet.

2 p ext Reactor.

2 corrent en jet CLIMAT Corrent d’aire molt estret, de forma tubular, que té l’eix situat quasi horitzontalment a l’alta troposfera o al nivell més baix de l’estratosfera i que es desplaça cap a l’est a gran velocitat.

->jet lag

jet lag^* [dʒɛ̀tlák]

[angl ] m Trastorn d’horari.

->jet-set

jet-set^* [dʒɛ̀tsɛ́t]

[mot angl. nord-americà, comp. de jet ‘avió de reacció’ i set ‘grup’]

f L’alta societat internacional composta per magnats de la indústria i les finances i personatges del món de l’espectacle, de la política, etc., que constitueixen un ambient ric, acostumat als viatges en jet i a trobar-se en llocs turístics de luxe.

->jeure

■jeure

Part. sil.: jeu_re

[variant més moderna de jaure; 1a FONT: s. XIX]

v* intr 1 Estar, algú o algun animal, estès ben llarg, en posició horitzontal. El gos jeu a la porta tot el dia.

2 1 Estar en posició horitzontal per descansar, per dormir. Després de dinar sol jeure una estona al sofà. Jeia sobre l’herba, sota un pi.

2 deixar jeure (un negoci, un afer, etc.) fig No ocupar-se’n.

3 jeure-hi fig Esperar l’endemà o un altre dia per resoldre un problema, una preocupació, etc.

3 Estar allitat. Si no jeus no et marxarà el refredat.

4 1 jeure amb (una persona) Tenir-hi relacions sexuals.

2 jeure junts (o plegats) Tenir relacions sexuals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jeure

GERUNDI: jaient

PARTICIPI: jagut, jaguda, jaguts, jagudes

INDICATIU PRESENT: jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen

INDICATIU IMPERFET: jeia, jeies, jeia, jèiem, jèieu, jeien

INDICATIU PASSAT: jaguí, jagueres, jagué, jaguérem, jaguéreu, jagueren

INDICATIU FUTUR: jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran

INDICATIU CONDICIONAL: jauria, jauries, jauria, jauríem, jauríeu, jaurien

SUBJUNTIU PRESENT: jegui, jeguis, jegui, jaguem, jagueu, jeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: jagués, jaguessis, jagués, jaguéssim, jaguéssiu, jaguessin

IMPERATIU: jeu, jegui, jaguem, jaieu, jeguin

->jiddisch

■jiddisch^* [jíðiʃ]

[de l’angl. yiddish (1886), transcripció angl. de l’al. jüdisch ‘jueu’]

1 adj Relatiu o pertanyent al jiddisch.

2 m LING Llengua dels jueus asquenazites, dita també judeoalemany, producte de diversos elements, eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, i sobre una base altalemanya.

->jihad

jihad

m [o f] ISLAM Gihad.

->jingle

jingle^* [dʒíŋgəl]

[angl ] m PUBL Melodia publicitària.

->jive

jive^* [dʒájf]

[angl ] m DANSA Ball molt ràpid d’origen nord-americà derivat del bugui-bugui, molt similar al rock-and-roll, que hom executa amb salts, acrobàcies i moviment accentuat de malucs.

->JL

JL

símb CRON juliol.

->JN

JN

símb CRON juny.

->jo

■jo

[del ll. vg. eo, reducció del ll. cl. ego, íd.; la pronúncia proclítica del pronom, eo súm i altres casos, convertí la e asil·làbica en i semiconsonàntica, io, jo; 1a FONT: s. XI]

1 pron Pronom personal de primera persona.

2 m [pl jos] 1 PSIC Unitat dinàmica que constitueix l’individu conscient de la seva pròpia identitat i de la seva relació amb el medi.

2 PSIQ Correlat psíquic de l’allò i del superjò.

3 FILOS Categoria epistemològica bàsica, ja des de Descartes, que en féu el punt de partença del seu pensament.

3 ideal del jo PSIC Ideal personal format en la infància, per identificació amb les persones admirades.

4 jo auxiliar PSIQ Actor que, representant els personatges que el pacient li indica sota l’impacte del seu propi drama, té una labor d’exploració i d’acció terapèutica, en connexió amb el director del psicodrama.

->joancellenc

joancellenc -a

Part. sil.: jo_an_ce_llenc

adj i m i f De Sant Joan de la Cella (Rosselló).

->joaní¹

■joaní¹

Part. sil.: jo_a_ní

m NUMIS Moneda valenciana d’or encunyada a nom de Joan II des del 1477.

->joaní²

joaní² -ina

Part. sil.: jo_a_ní

adj i m i f De Sant Joan de Labritja (Eivissa).

->joànic

■joànic -a

Part. sil.: jo_à_nic

adj BÍBL Relatiu o pertanyent a l’Evangeli de Joan. La teologia joànica.

->joanplanenc

joanplanenc -a

Part. sil.: jo_an_pla_nenc

adj i m i f De Sant Joan Pla de Corts (Vallespir).

->joaquimisme

■joaquimisme

Part. sil.: jo_a_qui_mis_me

m HIST ECL Corrent espiritual dels qui, als segles XIII i XIV, s’acolliren a l’obra de Joaquim de Fiore o a la interpretació que en feien els espirituals franciscans.

->joaquimita

joaquimita

Part. sil.: jo_a_qui_mi_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al joaquimisme o a Joaquim de Fiore.

2 m i f Seguidor del joaquimisme.

->joc

■joc

[del ll. jŏcus, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 1 Acció de jugar. Aquest xicot, no el veig estudiar mai: tot el dia està amb el joc. Tenir una persona mals jocs. No m’agraden els teus jocs. No em vinguis amb jocs. Els jocs de l’atzar.

2 LIT i FOLK Representació teatral de caràcter popular que se solia celebrar en les festes de carrer o de poble al País Valencià, en la segona meitat del segle XIX.

3 ésser (alguna cosa) un joc (per a algú) fig No oferir-li cap dificultat.

4 joc de mans Joc fet per il·lusionistes per enganyar l’espectador fent-li veure unes coses per altres.

5 joc de paraules (o de mots) Expressió que hom aplica al fet de jugar amb un mot de doble sentit o amb dos mots homòfons, per aconseguir un efecte divertit o enginyós.

2 1 JOCS Activitat física o mental que té com a principal fi la diversió o entreteniment del qui l’executa.

2 JOCS i ESPORT Entreteniment, exercici recreatiu sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants.

3 JOCS i ESPORT Competició física.

4 JOCS Joc en el qual hom arrisca diners.

5 donar joc JOCS i ESPORT Facilitar la participació dels altres jugadors.

6 entrar en joc fig Intervenir.

7 fer el doble joc fig Fer el joc alhora a contraris.

8 fer el joc (a algú) JOCS i ESPORT Afavorir l’acció del membre del propi equip que està en millor disposició.

9 fer el joc (a algú) fig Anar-li a favor indirectament, facilitar-li la consecució dels seus propòsits.

10 joc de bales JOCS Cadascun dels jocs en què hom se serveix de bales esfèriques de terra cuita, vidre o metall i que consisteixen a ferir amb una d’elles les altres, tirant-la des d’una certa distància.

11 joc de cartes JOCS Cadascun dels jocs en què hom se serveix de les cartes.

12 joc decisiu ESPORT En el tennis, sistema de desempat que consisteix a declarar guanyador el jugador o la parella que obtingui primer set punts amb un marge de dos punts, aplicat quan, en un set, s’arriba a un empat a sis jocs.

13 joc de taula JOCS Cadascun dels jocs que hom sol jugar al voltant d’una taula, amb un tauler, daus, fitxes, naips o altres elements, i en què intervenen generalment l’atzar i l’estratègia.

14 jocs electrònics ELECTRÒN Sèrie de jocs i entreteniments de molt diversa mena que basen llur funcionament en dispositius electrònics i que funcionen generalment de forma interactiva.

15 jocs florals LIT Certamen poètic solemne, celebrat normalment a la primavera, en què són premiades les millors poesies de tema amorós, religiós i patriòtic, respectivament, amb la flor natural, la viola d’or o d’argent i l’englantina.

16 posar en joc ESPORT Posar en acció la pilota per iniciar un partit o reprendre’l.

17 posar en joc fig Utilitzar algú o alguna cosa amb alguna finalitat determinada i en profit propi. Posar en joc algú. Posar en joc les seves influències.

18 tancar el joc JOCS En el dòmino, posar les fitxes de manera que no es pugui acabar el joc.

19 teoria dels jocs MAT Teoria que analitza matemàticament el comportament òptim dels diversos jugadors davant les possibles estratègies aplicables per a la resolució guanyadora del conflicte (joc).

20 joc dels disbarats JOCS Joc que consisteix a formar un diàleg sense sentit lògic.

3 En certs jocs, cadascuna de les divisions del partit. Em falta un joc per a guanyar el partit.

4 1 Manera de jugar.

2 fig Manera de fer, d’actuar, de comportar-se. A aquell, ja li conec el joc.

5 1 JOCS Conjunt dels objectes necessaris per a jugar un joc determinat. He comprat un joc d’escacs.

2 JOCS Conjunt de les cartes, fitxes, etc., donades a un jugador. Tenir bon joc. M’has donat mal joc.

3 p anal Conjunt de certs objectes necessaris per a complir una funció determinada que són utilitzats junts o que es combinen i complementen en llur ús. Té un joc d’eines nou. Hem comprat un joc de cadires de boga.

4 p ext Joc d’objectes format segons una composició establerta i que és designat en funció del seu ús o de la seva destinació. Un joc de cafè consta de tasses, plats, cafetera, lletera i sucrera. Li han regalat un joc de taula.

5 MÚS En l’orgue, nom que rep cadascun dels grups de tubs, que es distingeix dels altres per la manera com es produeix el so, per la forma dels tubs, per la mida i per l’extensió de llur registre.

6 joc de lliços TÈXT Conjunt dels lliços necessaris per a teixir un lligat determinat.

7 joc d’engranatges TECNOL Conjunt dels engranatges d’un mecanisme.

8 joc de rems MAR Conjunt de rems d’una embarcació.

9 joc de rodes TRANSP Conjunt de les rodes d’un mateix eix d’un vehicle.

10 joc de veles MAR El conjunt de totes les veles per a ormejar un vaixell o una altra embarcació.

6 1 TECNOL Unió de dues peces que permet un cert moviment de l’una amb relació a l’altra.

2 TECNOL Moviment d’una d’aquestes peces respecte a l’altra.

3 fig El joc de les forces que agiten el món.

4 ANAT ANIM Articulació.

5 fer joc (una cosa amb una altra) fig Adaptar-s’hi, combinar-s’hi harmònicament. Aquests dos colors no fan joc.

6 joc d’afluixar TÈXT Mecanisme dels telers que permet d’afluixar una part dels fils d’ordit i produir, així, efectes especials en els teixits.

7 joc d’agulla TÈXT Joc de calaixos en el qual el desplaçament d’una agulla o tija comanda el mecanisme de moviment de cada calaix.

8 joc de bàscula TÈXT Mecanisme de les contínues, format per un sistema de pesos que retenen el descens del balancer.

9 joc de calaixos TÈXT Mecanisme dels telers que canvia els calaixos on s’allotgen les diverses llançadores per a presentar a nivell de les taules, a cada moment, el calaix amb la llançadora que ha de teixir.

10 joc de faristol TÈXT Mecanisme dels telers que serveix per a moure els lliços independentment els uns dels altres.

11 joc del plegador d’ordit TÈXT Mecanisme del teler mecànic per a regular l’enrotllament de l’ordit.

12 joc de madràs TÈXT Mecanisme de contraefecte dels telers per a moure els lliços en la fabricació de madràs o sarja batàvia.

13 joc de picar TÈXT Mecanisme dels telers mecànics de llançadora que produeix l’etzibada de la llançadora de l’un a l’altre dels calaixos situats a cada extrem de les taules.

14 joc de segments TÈXT Mecanisme per al moviment dels lliços en els telers, en el qual cada excèntrica és formada per un disc en la vora del qual van fixats uns segments de diferents contorns exteriors.

15 joc de xarnera TÈXT Mecanisme de la metxera format per una o dues rodes muntades sobre un punt articulat, que transmet el moviment a les barretes que mouen les bobines.

16 joc diferencial TÈXT Mecanisme de la metxera que, en combinació amb el variador de velocitat de cons, regula la diferència entre les velocitats de rotació de l’aleta i de la bobina.

17 jocs d’aigua Moviments diversos i variats de raigs d’aigua en un brollador.

18 jocs de llum Reflexos mòbils d’un cos, produïts pels moviments de la llum o els del cos.

->jóc joca

■jóc joca

[del germ. frànc. juk ‘jou; perxa per a objectes’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Ajocat.

2 m 1 Indret on van a dormir els ocells, l’aviram.

2 ésser (o anar) a jóc fig Ésser o anar a dormir.

3 f Jóc 2 1.

->jocista

jocista

1 adj Relatiu o pertanyent a la JOC, sigla de Joventut Obrera Cristiana, moviment d’acció social catòlica.

2 m i f Membre de la JOC.

->jocós

■jocós -osa

[del ll. jocōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Divertit, graciós.

->jocosament

■jocosament

[de jocós]

adv D’una manera jocosa, amb jocositat.

->jocoseriós

■jocoseriós -osa

Part. sil.: jo_co_se_ri_ós

[de joc i seriós]

adj Mig jocós, mig seriós.

->jocositat

■jocositat

[de jocós; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat de jocós.

2 Dita, acció, divertida, graciosa.

->jocund

■jocund -a

[del ll. jocundus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj D’una alegria plàcida; gai.

->jocundament

■jocundament

[de jocund]

adv Amb jocunditat.

->jocunditat

■jocunditat

[del b. ll. jocundĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Qualitat de jocund.

->jodriola

jodriola

Part. sil.: jo_dri_o_la

f ICT Donzella.

->joell

■joell

Part. sil.: jo_ell

[probablement d’un ll. *juliellus, dimin. paral·lel al ll. *juliola (v. juliola)]

m ICT Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels aterínids (Atherina sp) de mida molt petita, confosos sovint amb el xanguet, entre els quals destaca el joell ver (A. boyeri), la cabeçuda i el moixonet.

->joeller

■joeller

Part. sil.: jo_e_ller

[de joell]

m PESC Xarxa per a pescar joell.

->jogasser

■jogasser -a

[de joc; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Juganer.

->joglar

■joglar

[forma semiculta del ll. jocularis ‘graciós’, der. de jocŭlus ‘broma’, dimin. de jocus ‘joc’; 1a FONT: c. 1200]

m 1 LIT Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d’instruments musicals.

2 MÚS A la baixa edat mitjana, membre d’una agrupació de tres o quatre músics que cantaven i dansaven i que rebien el nom de cobla de joglars.

->joglaresc

■joglaresc -a

adj Relatiu o pertanyent als joglars.

->joglaressa

■joglaressa

[de joglar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f LIT Dona que feia de joglar.

->joglaria

■joglaria

Part. sil.: jo_gla_ri_a

f 1 Ofici de joglar.

2 Joc, truc, etc., propis d’un joglar.

->joguet

■joguet

m Joguina.

->joguina

■joguina

[de joc; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Objecte fet expressament per a jugar, per a entretenir-se els infants.

2 fig Cosa o persona posada a mercè d’algú o d’alguna cosa, que en fa el que vol. La nau era la joguina dels vents.

3 de joguina loc adj De fira.

->joguinaire

■joguinaire

Part. sil.: jo_gui_nai_re

[de joguina]

m i f Persona que fabrica joguines.

->joguinejar

■joguinejar

[de joguina; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Entretenir-se amb algun objecte com jugant-hi. Mentre s’esperava joguinejava amb un clip.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: joguinejar

GERUNDI: joguinejant

PARTICIPI: joguinejat, joguinejada, joguinejats, joguinejades

INDICATIU PRESENT: joguinejo, joguineges, joguineja, joguinegem, joguinegeu, joguinegen

INDICATIU IMPERFET: joguinejava, joguinejaves, joguinejava, joguinejàvem, joguinejàveu, joguinejaven

INDICATIU PASSAT: joguinegí, joguinejares, joguinejà, joguinejàrem, joguinejàreu, joguinejaren

INDICATIU FUTUR: joguinejaré, joguinejaràs, joguinejarà, joguinejarem, joguinejareu, joguinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: joguinejaria, joguinejaries, joguinejaria, joguinejaríem, joguinejaríeu, joguinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: joguinegi, joguinegis, joguinegi, joguinegem, joguinegeu, joguinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: joguinegés, joguinegessis, joguinegés, joguinegéssim, joguinegéssiu, joguinegessin

IMPERATIU: joguineja, joguinegi, joguinegem, joguinegeu, joguinegin

->jòguing

jòguing

[de l’angl. jogging, divulgat per l’ús nord-americà modern, substantivació de to jog ‘trotar, córrer moderadament’]

m ESPORT Exercici físic consistent a córrer sobre diversos tipus de terreny (pista, camins, rutes urbanes, etc.) practicat per mantenir-se en forma. Hom en diu també fúting.

->joguinós

■joguinós -osa

[de joguina]

adj Que joguineja.

->joia¹

■joia¹

Part. sil.: jo_ia

[de l’oc. joia, ll. gaudia, pl. de gaudium ‘goig’; 1a FONT: 1271]

f Gran alegria.

->joia²

■joia²

Part. sil.: jo_ia

[der. regressiu de joiell, pres per un der. dimin]

f 1 1 Peça d’or o d’un altre metall preciós, amb una o més gemmes, que hom porta com a ornament.

2 fig Qualsevol cosa d’un valor extraordinari. Aquesta casa és una joia.

3 fig Persona digna de gran estima. Aquell noi és una joia.

2 DR CIV Dret que corresponia a la muller de reclamar sobre els béns del marit mort, quan aquests eren suficients, després d’haver reclamat l’anell de boda i els vestits d’ús corrent.

->joiell

■joiell

Part. sil.: jo_iell

[del fr. ant. joiel (o joël, actualment joyau), ll. vg. *jocale ‘objecte graciós’, der. de jocus ‘joc’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m joia² 1 1.

->joieller

joieller

Part. sil.: jo_ie_ller

[de joiell; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ant Joier.

->joier

■joier -a

Part. sil.: jo_ier

[de joia²]

1 m JOI Estoig o armari per a guardar-hi joies.

2 m i f Persona que fa joies o joiells o en ven.

->joieria

■joieria

Part. sil.: jo_ie_ri_a

[de joier]

f 1 Art de treballar les joies.

2 Taller o botiga de joier.

->joiós

■joiós -osa

Part. sil.: jo_iós

[de joia¹; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj Ple de joia.

->joiosament

■joiosament

Part. sil.: jo_io_sa_ment

[de joiós]

adv Alegrement, amb joia.

->joli

joli

[probablement del fr. ant. joli ‘alegre’, a través de l’oc. ant. jòli, íd., aplicat a les naus ancorades que balancegen ‘alegres’ (v. enjòlit)]

Mot emprat en l’expressió en joli loc adv Enjòlit.

->joliu

■joliu -a

Part. sil.: jo_liu

[del fr. ant. jolif, avui joli ‘alegre; bonic’, segurament a través de l’oc. ant. joliu, íd., provinent de l’ant. escandinau jôl ‘festa pagana del mig de l’hivern’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 adj Grat de veure, de sentir, per la seva boniquesa.

2 m BOT Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Scilla liliohyacinthus), de fulles lanceolades i flors blaves arraïmades.

->jolivert

jolivert

m dial BOT i AGR Julivert.

->jonc¹

■jonc¹

[del ll. jŭncus, íd.; 1a FONT: 1252]

m 1 BOT 1 Gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies (Juncus sp), hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric. Cal destacar-ne el jonc marí (J. maritimus) i el jonc de galàpet (J. bufonius).

2 jonc boval Planta herbàcia perenne de la família de les ciperàcies (Scirpus holoschoenus), de tiges cilíndriques amb beines basals coriàcies i flors inconspícues en glomèruls esfèrics.

3 jonc florit Llinassa.

2 Cadascuna de les tiges cilíndriques, llargues i primes del jonc.

->jonc²

■jonc²

[del neerl. jonk o del port. junco, i aquest, del malai djong, íd.]

m CONSTR NAV Embarcació de fusta, de quilla plana i ampla, proveïda generalment de tres pals i un de petit, a proa, que fa les funcions del bauprès, utilitzada per al cabotatge en les mars de la Xina.

->jonca

■jonca

[de jonc]

f BOT 1 Nom donat a diverses plantes aquàtiques o hidròfiles de la família de les ciperàcies, amb aspecte de jonc.

2 jonca d’estany Planta de la família de les ciperàcies (Schoenoplectus lacustris), de soca reptadora, tiges robustes i embolcallades a la base per beines subulades, i de flors en espigues ovoides de color de rovell.

3 jonca marítima Planta de la família de les ciperàcies (Scirpus maritimus), de tiges trígones, fulles allargades i flors en espigues oblongues de color marró.

->jonça

■jonça

[del ll. jŭnceus, -a, -um ‘de jonc, semblant al jonc’; 1a FONT: s. XV]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Aphyllanthes monspeliensis), de tiges junciformes, fulles reduïdes a beines basals i flors blaves.

->joncada

■joncada

f VETER Medicament compost bàsicament amb mantega de vaca i moll de joncs, emprat antigament per a curar el borm.

->joncar

■joncar

[de jonc]

m Jonquera.

->jónçara

jónçara

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les ciperàcies (Cyperus sp), de tiges trígones, fulles allargades i flors en espigues comprimides que formen una antela.

->jonçat

■jonçat -ada

adj BOT Ple de jonça.

->jonceda

■jonceda

[de jonça]

f Prat on predomina la jonça.

->joncós

■joncós -osa

[de jonc]

1 adj Que produeix joncs.

2 f Jonquera.

->jònec

■jònec

[de jònega ‘vaca de menys de dos anys’; 1a FONT: s. XI]

m RAM Brau o bou jove, de menys de dos anys.

->jònega

■jònega

[del ll. jūnix, -ĭcis, íd., a través d’un ll. vg. *junĭca, amb -o- segurament per influx de jove; 1a FONT: s. XI]

f RAM Vaca jove, de menys de dos anys.

->joneguer

■joneguer -a

m i f TAUROM Torero que lidia jònecs.

->joni jònia

■joni jònia

[del ll. Iōnius, -a, -um, íd.]

1 adj i m i f De la Jònia (antiga regió de l’Àsia Menor).

2 m i f HIST Individu d’una de les estirps gregues tradicionals.

->jònic

■jònic -a

[del ll. ionĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. iōnikós, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la Jònia i als jonis.

2 m LING Dialecte o conjunt de dialectes parlats en algunes zones del món grec antic.

3 escola jònica FILOS Escola filosòfica grega, la més antiga, originària de la Jònia (Milet, Efes, Clazòmenes).

4 metre jònic POÈTICA Tipus rítmic de la mètrica clàssica amb dues varietats: el jònic a maiore (una síl·laba llarga tònica seguida d’una de llarga àtona i dues de breus àtones) i el jònic a minore (dues síl·labes breus àtones seguides d’una de llarga tònica i una de llarga àtona).

5 mode jònic MÚS Un dels modes de la música antiga, anomenat també jònic o hipofrigi.

6 ordre jònic ARQUIT Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna estriada, sense arestes, que reposa sobre una base i és coronada per un capitell amb dues volutes.

->jonqueda

■jonqueda

[de jonc]

f Jonquera.

->jonquera

■jonquera

[de jonc; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f GEOBOT Població de joncs.

->jonquerenc

jonquerenc -a

adj i m i f De la Jonquera (Alt Empordà).

->jonquet

■jonquet

[de jonc]

m BOT Planta herbàcia rizomatosa de la família de les ciperàcies (Eleocharis palustris), que sol fer poblacions extenses a les basses i als estanyols.

->jonqueti

■jonqueti

m ICT xanguet 2.

->jonquill

■jonquill

[de jonc]

m BOT Jacint.

->jonquilla

■jonquilla

[de jonca; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Ranunculus pyrenaeus), d’arrel fibrosa, fulles linears graminiformes i flors blanques.

->jonquillo

■jonquillo

[del cast. junquillo, íd., der. de junco ‘jonc’]

m dial 1 BOT nadala 4 1.

2 ICT xanguet 1.

->jonquina

■jonquina

[de jonca]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les juncàcies (Juncus inflexus), rizomatosa, de tiges estriades, tenaces i glauques, amb fulles reduïdes a beines basals purpúries, i flors verdoses.

->joquei

■joquei

Part. sil.: jo_quei

[de l’angl. jockey ‘postilló’, dimin. de Jock, variant escocesa de Jack, hipocorístic de John ‘Joan’, aplicat amb un cert matís de menyspreu a la gent senzilla del poble, després als postillons i palafreners i finalment als genets de curses; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f Genet professional, especialista en curses de cavalls.

->joquenc

joquenc -a

adj i m i f De Jóc (Conflent).

->joquer

■joquer

[de jóc; 1a FONT: 1440]

m Jóc, jaç.

->jòquer

■jòquer

[terme d’origen nord-americà, de l’angl. joker ‘bufó’, de to joke ‘bromejar’, ll. jocus ‘joc’]

m JOCS En certs jocs de naips, carta a la qual hom dóna ocasionalment el valor de qualsevol altra carta.

->joquiner

■joquiner

[de jóc]

m Jóc, jaç.

->joquinès

joquinès -esa

adj i m i f Joquenc.

->jorbenc

jorbenc -a

adj i m i f De Jorba (Anoia).

->jordà

■jordà -ana

adj i m i f De Jordània (estat d’Àsia).

->jordànon

■jordànon

m BIOL Entitat sistemàtica inferior al concepte d’espècie; microespècie.

->jorn

■jorn

[del ll. diŭrnus ‘diürn, de dia’, substantivat en ll. td. en el sentit de ‘temps diürn’, dia, per oposició a ‘temps nocturn’, nit; der. de dius ‘dia’, i aquest vinculat a dies ‘dia’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Dia.

2 de jorn loc adv A les primeres hores del dia, aviat del matí.

->jornada

■jornada

[de jorn; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Accions notables, especialment militars, fetes en un dia determinat. Una jornada gloriosa.

2 Camí o distància que hom recorre caminant en un dia.

3 REL TREB Durada del treball diari.

4 jornada intensiva REL TREB Jornada de treball feta sense interrupció per a l’àpat del migdia.

5 treballar a jornada plena Fer l’horari sencer de treball.

6 treballar a mitja jornada Fer mig horari de treball.

2 El dia considerat respecte al temps que fa.

->jornal

■jornal

[de jorn; 1a FONT: 964]

m 1 El que guanya un obrer pel treball d’un dia.

2 La feina que fa un treballador cada dia.

3 treballar a jornal Treballar d’acord amb un sou diari determinat.

4 AGR Mesura agrària variable corresponent a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina.

->jornalada

■jornalada

[de jornal]

f jornal 2.

->jornalejar

■jornalejar

[de jornal; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v intr Fer jornals treballant un dia ací l’altre allà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jornalejar

GERUNDI: jornalejant

PARTICIPI: jornalejat, jornalejada, jornalejats, jornalejades

INDICATIU PRESENT: jornalejo, jornaleges, jornaleja, jornalegem, jornalegeu, jornalegen

INDICATIU IMPERFET: jornalejava, jornalejaves, jornalejava, jornalejàvem, jornalejàveu, jornalejaven

INDICATIU PASSAT: jornalegí, jornalejares, jornalejà, jornalejàrem, jornalejàreu, jornalejaren

INDICATIU FUTUR: jornalejaré, jornalejaràs, jornalejarà, jornalejarem, jornalejareu, jornalejaran

INDICATIU CONDICIONAL: jornalejaria, jornalejaries, jornalejaria, jornalejaríem, jornalejaríeu, jornalejarien

SUBJUNTIU PRESENT: jornalegi, jornalegis, jornalegi, jornalegem, jornalegeu, jornalegin

SUBJUNTIU IMPERFET: jornalegés, jornalegessis, jornalegés, jornalegéssim, jornalegéssiu, jornalegessin

IMPERATIU: jornaleja, jornalegi, jornalegem, jornalegeu, jornalegin

->jornaler

■jornaler -a

[de jornal; 1a FONT: s. XIII]

m i f Persona que treballa a jornal.

->josefina

josefina

f CATOL Membre de certes congregacions religioses femenines, sota l’advocació de sant Josep, dedicades al servei dels malalts i dels hospitals.

->josefinisme

■josefinisme

m HIST Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II i que constituïen una varietat de regalisme.

->josenc

josenc -a

adj i m i f De Josa (Alt Urgell).

->josepet¹

■josepet¹

[del nom de Josep Bonaparte]

m pop HIST Cadascun dels membres de la Guàrdia Cívica creada a Barcelona (1808) per l’administració francesa, durant la guerra contra Napoleó.

->josepet²

josepet²

[nom donat popularment als carmelitans descalços, propagadors de la devoció a sant Josep]

pop m CATOL 1 Carmelità descalç.

2 Sacerdot operari diocesà.

->josepí

josepí -ina

adj i m i f De Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).

->jota¹

■jota¹

[del ll. iota, i aquest, del gr. iōta, pròpiament lletra i]

f Nom de la lletra j J.

->jota²

■jota²

[d’origen incert, probablement de l’hispanoàrab šáṭḥa, der. de l’àr. šáṭaḥ ‘ballar’]

f DANSA i MÚS Ball cantat popular, de parelles, de caràcter viu i ritme ternari.

->jou

■jou

Part. sil.: jou

[del ll. jŭgum, íd.; 1a FONT: 1315]

m 1 1 AGR Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro.

2 fig Allò que subjecta, que priva de llibertat.

3 HIST A l’antiguitat romana, pica col·locada horitzontalment sobre dues piques verticals sota la qual eren fets passar els enemics vençuts.

2 p anal 1 Objecte que pel seu ús o forma recorda el jou.

2 Coll o pas entre dues muntanyes.

3 CONSTR Biga curta que descansa entre dues bigues que li són perpendiculars i que serveix per a sostenir una altra biga que no arriba a la paret, o bé una paret (per exemple un celobert).

4 CONSTR NAV Peça de fusta que reforça la popa per la part interior del buc.

5 ELECTROT Culata.

6 ENTOM Sistema d’acoblament de les ales dels insectes consistent en una expansió lobular de la base de les ales anteriors que s’encavalca a la vora de les posteriors.

7 LITÚRG Vel posat, en alguns indrets, als cònjuges durant la missa nupcial.

8 jou de deflexió ELECTRÒN i TV Dispositiu d’un tub de raigs catòdics, format per dues bobines deflectores per a la deflexió magnètica.

->jouell

■jouell

Part. sil.: jo_uell

[de jou]

m dial AGR Cadascuna de les dues meitats del jou, a la qual va junyit un animal.

->joule

■joule

Part. sil.: joule

[del nom del físic anglès James Prescott Joule (1818-1889)]

m METROL [símb: J] Unitat de treball o energia del sistema internacional equivalent al treball d’una força d’un newton en recórrer una distància d’un metre.

->jova

■jova

Hom.: jove

[del ll. jŭga, pl. de jŭgum ‘jou’; 1a FONT: 1075]

f 1 1 ant Parella de bous junyits per a llaurar.

2 HIST DR CAT Obligació del pagès emfiteuta d’aplicar una parella de bous a llaurar terrenys del senyor directe, durant una o més jornades.

2 Prestació personal obligatòria a una feina d’utilitat pública.

->jovada

■jovada

[de jova; 1a FONT: 1124]

f HIST DR CAT Superfície de terreny susceptible d’ésser llaurada per una parella de bous en una jornada.

->jove

■jove

Hom.: jova

[del ll. jŭvĕnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl joves o, ant i dial, jóvens] 1 1 adj i m i f De poca edat.

2 adj p ext La seva mare encara és jove.

3 adj fig Una doctrina jove.

2 f Dona del fill; nora.

->jovenal

■jovenal

[del ll. jŭvĕnālis, -e ‘juvenil’]

m BOT Herba blenera.

->jovenalla

■jovenalla

[possiblement ll. juvenalia, pl. de juvenalis ‘propi dels joves’ i d’aquí ‘conjunt de joves’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Conjunt de joves.

->jovença

■jovença

[calc del prov. jouvenço ‘joventut’]

f Joventut.

->jovençà

■jovençà -ana

[d’un cèlt. *jovencianos ‘jove’, tenint en compte que el sufix és tant o més cèlt. que ll]

1 m i f Casat de poc.

2 adj i m i f Jove.

->jovencell

■jovencell -a

[probablement d’una forma cèlt. gàl·lica iovincillus, íd., que es troba en inscripcions gal·les, essent -illos un sufix més aviat cèlt. que ll]

m i f xicot 1.

->jovenejar

■jovenejar

[de jove]

v intr Fadrinejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: jovenejar

GERUNDI: jovenejant

PARTICIPI: jovenejat, jovenejada, jovenejats, jovenejades

INDICATIU PRESENT: jovenejo, joveneges, joveneja, jovenegem, jovenegeu, jovenegen

INDICATIU IMPERFET: jovenejava, jovenejaves, jovenejava, jovenejàvem, jovenejàveu, jovenejaven

INDICATIU PASSAT: jovenegí, jovenejares, jovenejà, jovenejàrem, jovenejàreu, jovenejaren

INDICATIU FUTUR: jovenejaré, jovenejaràs, jovenejarà, jovenejarem, jovenejareu, jovenejaran

INDICATIU CONDICIONAL: jovenejaria, jovenejaries, jovenejaria, jovenejaríem, jovenejaríeu, jovenejarien

SUBJUNTIU PRESENT: jovenegi, jovenegis, jovenegi, jovenegem, jovenegeu, jovenegin

SUBJUNTIU IMPERFET: jovenegés, jovenegessis, jovenegés, jovenegéssim, jovenegéssiu, jovenegessin

IMPERATIU: joveneja, jovenegi, jovenegem, jovenegeu, jovenegin

->jovenesa

■jovenesa

[de jove; 1a FONT: s. XV]

f Joventut.

->jovenívol

■jovenívol -a

[de jove]

adj Que presenta les característiques de la joventut; juvenil.

->jovenívolament

■jovenívolament

[de jovenívol]

adv D’una manera jovenívola.

->jovent

■jovent

[d’un ll. vg. juventus, -i, fruit d’una transacció entre el ll. cl. juventa ‘edat jove’, juventas, -ātis ‘edat jove, força de la joventut’ i juventus, -ūtis ‘edat jove, conjunt de joves’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m joventut 2 2.

->joventut

■joventut

[del ll. juventus, -ūtis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de jove 1.

2 1 Temps de la vida entre la infantesa i l’edat madura.

2 p ext Conjunt de joves o de totes les persones joves.

3 fig Període d’existència d’una cosa que està en ple desenvolupament.

->jover

■jover -a

[de jova; 1a FONT: c. 1064]

1 m i f Pareller.

2 m HIST DR CAT Home de la gleva obligat a la prestació de jova.