->planxar

■planxar

[de planxa; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Passar la planxa, ordinàriament calenta, sobre la roba, generalment humitejada, per estirar-la, allisar-la, donar-li brillantor. Planxar una camisa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: planxar

GERUNDI: planxant

PARTICIPI: planxat, planxada, planxats, planxades

INDICATIU PRESENT: planxo, planxes, planxa, planxem, planxeu, planxen

INDICATIU IMPERFET: planxava, planxaves, planxava, planxàvem, planxàveu, planxaven

INDICATIU PASSAT: planxí, planxares, planxà, planxàrem, planxàreu, planxaren

INDICATIU FUTUR: planxaré, planxaràs, planxarà, planxarem, planxareu, planxaran

INDICATIU CONDICIONAL: planxaria, planxaries, planxaria, planxaríem, planxaríeu, planxarien

SUBJUNTIU PRESENT: planxi, planxis, planxi, planxem, planxeu, planxin

SUBJUNTIU IMPERFET: planxés, planxessis, planxés, planxéssim, planxéssiu, planxessin

IMPERATIU: planxa, planxi, planxem, planxeu, planxin

->planxeta¹

■planxeta¹

[de planxa]

f 1 TÈXT Fusta plana amb la qual hom fa els canvis de lligat en la maquineta de lliços.

2 TOPOG Instrument topogràfic que serveix per a aixecar plans sobre el terreny.

->planxeta²

planxeta²

f ICT Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels làbrids (Crenilabrus quinquemaculatus), amb dos ossos palatins soldats, de color verdós i que habita en els trencants rocallosos.

->planxista

■planxista

[de planxa]

m i f OFIC Persona que treballa les planxes metàl·liques per afaiçonar-les, per retornar-los la forma després d’un cop, etc.

->planxisteria

■planxisteria

Part. sil.: plan_xis_te_ri_a

[de planxista]

f OFIC 1 Ofici de planxista.

2 Obrador de planxista.

3 Indústria dedicada a treballar les planxes metàl·liques.

4 Departament d’un taller, d’una indústria, etc., on són fets els treballs de planxisteria.

->plany

■plany

[de plànyer]

m Acció de plànyer-se; lament.

->planyença

■planyença

[de plànyer; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f Compassió, llàstima.

->planyent

■planyent

[de plànyer]

adj Que plany o es plany.

->plànyer

■plànyer

[del ll. plangĕre ‘pegar, lamentar-se’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* 1 tr 1 Compadir algú. Ja el planyo, amb set fills!

2 ésser (algú) de plànyer Ésser digne de compassió.

2 1 tr Estalviar un esforç, un mitjà, etc. Fes-ho bé: no hi planyis el treball, no hi planyis res.

2 pron Tu treballes massa poc: et planys massa.

3 pron Queixar-se, expressar el seu malcontentament. No tens el que demanaves? Doncs, de què et planys?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plànyer

GERUNDI: planyent

PARTICIPI: plangut, planguda, planguts, plangudes

PARTICIPI (alternatiu): planyut, planyuda, planyuts, planyudes

INDICATIU PRESENT: planyo, planys, plany, planyem, planyeu, planyen

INDICATIU IMPERFET: planyia, planyies, planyia, planyíem, planyíeu, planyien

INDICATIU PASSAT: planyí, planyeres, planyé, planyérem, planyéreu, planyeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): planguí, plangueres, plangué, planguérem, planguéreu, plangueren

INDICATIU FUTUR: planyeré, planyeràs, planyerà, planyerem, planyereu, planyeran

INDICATIU CONDICIONAL: planyeria, planyeries, planyeria, planyeríem, planyeríeu, planyerien

SUBJUNTIU PRESENT: planyi, planyis, planyi, planyem, planyeu, planyin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): plangui, planguis, plangui, planguem, plangueu, planguin

SUBJUNTIU IMPERFET: planyés, planyessis, planyés, planyéssim, planyéssiu, planyessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): plangués, planguessis, plangués, planguéssim, planguéssiu, planguessin

IMPERATIU: plany, planyi, planyem, planyeu, planyin

IMPERATIU (alternatiu): plany, plangui, planguem, planyeu, planguin

->planyiment

■planyiment

[de plànyer; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m 1 Acció de plànyer o estalviar un esforç, un mitjà, etc.

2 Plany, acció de plànyer-se.

->planyívol

■planyívol -a

[de plànyer; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Dit d’una demostració de dolor o de pena que mou a compassió. Veu planyívola.

->planyívolament

■planyívolament

[de planyívol; 1a FONT: 1868]

adv D’una manera planyívola.

->plapa

■plapa

[variant de clapa; 1a FONT: s. XIII]

f dial Clapa, taca.

->plaqué

■plaqué

[del fr. plaqué, íd., participi de plaquer ‘cobrir de metall.’]

[pl -és] m Metall al qual hom ha aplicat una placa molt fina d’or o d’argent.

->plaquejar

■plaquejar

[de placa]

v tr Aplicar a un objecte de metall una placa molt fina d’or o d’argent; xapar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plaquejar

GERUNDI: plaquejant

PARTICIPI: plaquejat, plaquejada, plaquejats, plaquejades

INDICATIU PRESENT: plaquejo, plaqueges, plaqueja, plaquegem, plaquegeu, plaquegen

INDICATIU IMPERFET: plaquejava, plaquejaves, plaquejava, plaquejàvem, plaquejàveu, plaquejaven

INDICATIU PASSAT: plaquegí, plaquejares, plaquejà, plaquejàrem, plaquejàreu, plaquejaren

INDICATIU FUTUR: plaquejaré, plaquejaràs, plaquejarà, plaquejarem, plaquejareu, plaquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: plaquejaria, plaquejaries, plaquejaria, plaquejaríem, plaquejaríeu, plaquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: plaquegi, plaquegis, plaquegi, plaquegem, plaquegeu, plaquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: plaquegés, plaquegessis, plaquegés, plaquegéssim, plaquegéssiu, plaquegessin

IMPERATIU: plaqueja, plaquegi, plaquegem, plaquegeu, plaquegin

->plaqueta

■plaqueta

[del fr. plaquette, íd., dimin. de plaque ‘placa’]

f 1 ART 1 Nom donat des de mitjan segle XIX a petits baixos relleus en metall semblants a les medalles, però de forma generalment rectangular.

2 ORFEB Peça d’orfebreria realitzada exactament com una medalla, però de forma preferentment rectangular.

2 FISIOL [símb: Pqs] Cèl·lula anucleada de la sang, que intervé en totes les fases de l’hemostàsia i de la coagulació.

3 TECNOL Porció de metall dur o de material ceràmic que és inserida en una eina de tall per a constituir-hi la vora tallant postissa.

->plaquetari

■plaquetari -ària

[de plaqueta]

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a les plaquetes de la sang.

->plaquetopènia

plaquetopènia

Part. sil.: pla_que_to_pè_ni_a

f PAT Disminució del nombre de plaquetes circulants a la sang perifèrica.

->plasencià

plasencià -ana

Part. sil.: pla_sen_ci_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al plasencià.

2 m Estatge (i edat) marí del pliocè, situat damunt el zanclià i sota el vil·lafranquià.

->plasent

■plasent

[cat. ant. plasent, participi pres. de plaser ‘plaure’, molt influït per l’oc. ant. plasent, del ll. placēre ‘plaure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Divertit.

->plasenteria

■plasenteria

Part. sil.: pla_sen_te_ri_a

[de plasent; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Paraula o frase agradable, divertida, jocosa, o burla lleugera que hom diu o fa per divertir.

->plasentment

■plasentment

[de plasent]

adv D’una manera plasent.

->plasm-

■plasm-

Forma prefixada del mot grec plásma, -atos, que significa ‘formació, aplicació’. Ex.: plasmafèresi.

->plasma

■plasma

[del ll. td. plasma, i aquest, del gr. plásma ‘cosa modelada, criatura’, der. de plássō ‘modelar’; 1a FONT: 1905]

m 1 1 FISIOL [símb: Pla] Part líquida de la sang sense coagular, obtinguda després de separar els elements cel·lulars d’aquesta.

2 plasma germinal BIOL Part de la matèria viva dels éssers pluricel·lulars capaç d’ésser transmesa, sense modificacions, de generació en generació a través de les cèl·lules germinals i no afectada per l’ambient de l’individu.

2 FÍS ATÒM Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques.

3 FÍS i TECNOL Gas molt ionitzat per escalfament i gairebé neutre que hom utilitza per a tallar metalls o per a la deposició de capes de metall o de ceràmica.

->-plasma

-plasma

Forma sufixada del mot grec plásma, -atos, que significa ‘formació, aplicació’. Ex.: protoplasma.

->plasmable

■plasmable

[del ll. td. plasmabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser plasmat o format.

->plasmació

■plasmació

Part. sil.: plas_ma_ci_ó

[del ll. td. plasmatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f Acció de plasmar.

->plasmador

■plasmador -a

[del ll. td. plasmator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que plasma.

->plasmafèresi

plasmafèresi

f MED Extracció d’una quantitat de sang i reinjecció dels corpuscles separats per centrifugació.

->plasmagel

plasmagel

m CIT Ectoplasma.

->plasmalemma

■plasmalemma

m CIT Membrana cel·lular de totes les cèl·lules, animals i vegetals.

->plasmalogen

plasmalogen

m BIOQ Substància que forma part dels fosfoglicèrids i que es caracteritza pel fet que, dels dos grups hidroxil de la glicerina integrant de llur molècula, l’un és esterificat per un àcid gras i l’altre forma un èter α, β-insaturat de cadena llarga.

->plasmar

■plasmar

[del ll. td. plasmare, íd.; 1a FONT: 1905]

v tr 1 Donar forma material a una cosa. La Bíblia diu que Déu plasmà l’home a la seva imatge.

2 Donar forma concreta a una idea abstracta. Cada civilització plasma els seus déus.

3 fig Una educació eficaç plasma el caràcter dels joves.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plasmar

GERUNDI: plasmant

PARTICIPI: plasmat, plasmada, plasmats, plasmades

INDICATIU PRESENT: plasmo, plasmes, plasma, plasmem, plasmeu, plasmen

INDICATIU IMPERFET: plasmava, plasmaves, plasmava, plasmàvem, plasmàveu, plasmaven

INDICATIU PASSAT: plasmí, plasmares, plasmà, plasmàrem, plasmàreu, plasmaren

INDICATIU FUTUR: plasmaré, plasmaràs, plasmarà, plasmarem, plasmareu, plasmaran

INDICATIU CONDICIONAL: plasmaria, plasmaries, plasmaria, plasmaríem, plasmaríeu, plasmarien

SUBJUNTIU PRESENT: plasmi, plasmis, plasmi, plasmem, plasmeu, plasmin

SUBJUNTIU IMPERFET: plasmés, plasmessis, plasmés, plasméssim, plasméssiu, plasmessin

IMPERATIU: plasma, plasmi, plasmem, plasmeu, plasmin

->plasmateràpia

plasmateràpia

Part. sil.: plas_ma_te_rà_pi_a

f TERAP Utilització terapèutica del plasma.

->plasmàtic

■plasmàtic -a

[de plasma]

adj Relatiu o pertanyent al plasma.

->plasmatró

■plasmatró

m ELECTRÒN Tub de descàrrega gasosa proveït d’un càtode termoelectrònic destinat a produir un plasma d’electrons i ions positius entre el càtode i l’ànode.

->plàsmic

■plàsmic -a

adj Relatiu o pertanyent al plasma.

->plasmidi

■plasmidi

m GEN i BIOQ Segment circular d’ADN extracromosòmic que es troba eventualment en els bacteris.

->plasmídic

■plasmídic -a

adj GEN i BIOQ Relatiu o pertanyent als plasmidis.

->plasmina

plasmina

f FISIOL Substància formada a partir del plasminogen que intervé en el procés de fibrinòlisi.

->plasminogen

plasminogen

m FISIOL Precursor inactiu de la plasmina.

->plasmó

plasmó

m FÍS Estat de vibració col·lectiva dels àtoms de valència d’un sòlid o dels electrons i els ions d’un plasma.

->plasmo-

■plasmo-

Forma prefixada del mot grec plásma, -atos, que significa ‘formació, aplicació’. Ex.: plasmoteràpia.

->plasmoblast

plasmoblast

m CIT Cèl·lula precursora del plasmòcit.

->plasmòcit

plasmòcit

m CIT Cèl·lula plasmàtica.

->plasmocitoma

plasmocitoma

m PAT Mieloma format a partir de cèl·lules plasmàtiques.

->plasmocitosi

plasmocitosi

f PAT Presència de plasmòcits a la sang.

->plasmodesma

plasmodesma

m CIT Filament citoplasmàtic que posa en comunicació els protoplasmes de dues cèl·lules adjacents.

->plasmodi

■plasmodi

m 1 BOT Cos vegetatiu dels mixomicets.

2 CIT Massa multinucleada limitada per una membrana plasmàtica de forma i dimensions no definides.

3 ZOOL i PAT Gènere de protozous, paràsits dels eritròcits, agents causals de les diverses formes del paludisme.

->plasmodial

plasmodial

Part. sil.: plas_mo_di_al

adj CIT i BOT Relatiu o pertanyent al plasmodi.

->plasmodioforomicets

■plasmodioforomicets

Part. sil.: plas_mo_di_o_fo_ro_mi_cets

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, classe del regne dels fongs corresponent al grup dels plasmodioforomicots.

2 sing Fong de la classe dels plasmodioforomicets.

->plasmodioforomicots

■plasmodioforomicots

Part. sil.: plas_mo_di_o_fo_ro_mi_cots

m BOT 1 pl Grup de fongs ameboides endoparàsits, com el causant de l’hèrnia de la col.

2 sing Fong del grup dels plasmodioforomicots.

->plasmòdium

plasmòdium

Part. sil.: plas_mò_di_um

m ZOOL i PAT plasmodi 3.

->plasmòdroms

plasmòdroms

m ZOOL 1 pl Grup de protozous, amb un sol nucli i sense cilis, i que inclou els flagel·lats.

2 sing Protozou del grup dels plasmòdroms.

->plasmogàmia

plasmogàmia

Part. sil.: plas_mo_gà_mi_a

f BOT 1 Formació d’un plasmodi per unió de cèl·lules individuals.

2 En els fongs superiors, formació del dicari, en la primera fase de la somatogàmia.

->plasmòlisi

■plasmòlisi

f PAT Contracció del citoplasma deguda a la pèrdua d’aigua per exosmosi.

->plasmolitzar

plasmolitzar

v tr PAT Produir plasmòlisi (en una cèl·lula).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plasmolitzar

GERUNDI: plasmolitzant

PARTICIPI: plasmolitzat, plasmolitzada, plasmolitzats, plasmolitzades

INDICATIU PRESENT: plasmolitzo, plasmolitzes, plasmolitza, plasmolitzem, plasmolitzeu, plasmolitzen

INDICATIU IMPERFET: plasmolitzava, plasmolitzaves, plasmolitzava, plasmolitzàvem, plasmolitzàveu, plasmolitzaven

INDICATIU PASSAT: plasmolitzí, plasmolitzares, plasmolitzà, plasmolitzàrem, plasmolitzàreu, plasmolitzaren

INDICATIU FUTUR: plasmolitzaré, plasmolitzaràs, plasmolitzarà, plasmolitzarem, plasmolitzareu, plasmolitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: plasmolitzaria, plasmolitzaries, plasmolitzaria, plasmolitzaríem, plasmolitzaríeu, plasmolitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: plasmolitzi, plasmolitzis, plasmolitzi, plasmolitzem, plasmolitzeu, plasmolitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: plasmolitzés, plasmolitzessis, plasmolitzés, plasmolitzéssim, plasmolitzéssiu, plasmolitzessin

IMPERATIU: plasmolitza, plasmolitzi, plasmolitzem, plasmolitzeu, plasmolitzin

->plasmorràgia

plasmorràgia

Part. sil.: plas_mor_rà_gi_a

f PAT Pèrdua de plasma, que es produeix en casos de lesions tissulars importants, com per exemple en cremades de tercer grau.

->plast

plast

m CIT i BOT Plastidi.

->-plast

■-plast

Forma sufixada del mot grec plássō, que significa ‘formar, modelar’. Ex.: ectoplast.

->plàstia

plàstia

Part. sil.: plàs_ti_a

f CIR Operació que consisteix a corregir alguna deformitat d’un òrgan.

->-plàstia

■-plàstia

Forma sufixada del mot grec plássō, que significa ‘formar, modelar’ i que designa la intervenció quirúrgica que modifica l’òrgan designat pel primitiu. Ex.: rinoplàstia.

->plàstic

■plàstic -a

[del ll. plastĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. plastikós, íd., der. de plássō ‘modelar’; 1a FONT: 1868]

1 1 adj Relatiu o pertanyent al plàstic.

2 adj HISTOL i CIR Relatiu o pertanyent a la plàstia.

3 adj HISTOL i CIR Que forma o reconstrueix teixit.

4 f CIR Cirurgia estètica o plàstica.

2 1 adj ART Dit de les matèries blanes que poden ésser modelables fàcilment amb les mans, com l’argila, la cera, etc.

2 f ART Art de modelar una matèria, especialment una matèria amb la qual hom farà una obra artística.

3 f p ext ENSENY Treballs manuals que es fan a classe, especialment amb materials flexibles com el fang o la plastilina.

4 adj fig Molt expressiu i viu. Una descripció molt plàstica.

5 arts plàstiques ART Conjunt de les arts del dibuix, compreses també la pintura i l’escultura.

6 efecte plàstic ART En l’art del segle XX, dit de l’efecte estètic de les formes artístiques produït per elles mateixes com a tals, no pas per la seva semblança amb la natura.

3 m EXPL Explosiu a base de ciclonita o de pentrita amassades amb un plastificant.

4 m PLÀST Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.

->plàsticament

■plàsticament

[de plàstic]

adv Amb plasticitat.

->plasticitat

■plasticitat

[de plàstic; 1a FONT: 1911]

f 1 Qualitat de plàstic.

2 FÍS Propietat dels materials que es manifesta en conservar indefinidament les deformacions produïdes per alguna força en deixar d’actuar aquesta força.

->plastidi

■plastidi

m CIT i BOT En les cèl·lules vegetals, orgànul revestit per una doble membrana unitària i que típicament conté pigments.

->plastificació

■plastificació

Part. sil.: plas_ti_fi_ca_ci_ó

[de plastificar]

f 1 1 Acció de plastificar;

2 l’efecte.

2 TECNOL 1 Recobriment d’una superfície amb plàstic.

2 Incorporació d’un plastificant o d’un agent ablanidor a algun producte industrial (cautxú, explosius, etc.).

->plastificant

■plastificant

[de plastificar]

TECNOL 1 adj Que plastifica.

2 m INDÚST Producte líquid o sòlid que, afegit a una matèria, n’augmenta la plasticitat.

->plastificar

■plastificar

[de plàstic]

v tr 1 Recobrir una superfície amb plàstic o impregnar amb plàstic alguna cosa.

2 Afegir un plastificant a alguna matèria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plastificar

GERUNDI: plastificant

PARTICIPI: plastificat, plastificada, plastificats, plastificades

INDICATIU PRESENT: plastifico, plastifiques, plastifica, plastifiquem, plastifiqueu, plastifiquen

INDICATIU IMPERFET: plastificava, plastificaves, plastificava, plastificàvem, plastificàveu, plastificaven

INDICATIU PASSAT: plastifiquí, plastificares, plastificà, plastificàrem, plastificàreu, plastificaren

INDICATIU FUTUR: plastificaré, plastificaràs, plastificarà, plastificarem, plastificareu, plastificaran

INDICATIU CONDICIONAL: plastificaria, plastificaries, plastificaria, plastificaríem, plastificaríeu, plastificarien

SUBJUNTIU PRESENT: plastifiqui, plastifiquis, plastifiqui, plastifiquem, plastifiqueu, plastifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: plastifiqués, plastifiquessis, plastifiqués, plastifiquéssim, plastifiquéssiu, plastifiquessin

IMPERATIU: plastifica, plastifiqui, plastifiquem, plastifiqueu, plastifiquin

->plastilina

■plastilina

[de l’angl. plastiline, íd., marca registrada]

f Massa plàstica, de diversos colors, que és emprada per a modelar.

->plastisol

plastisol

m PLÀST Dispersió viscosa d’una resina finament dividida en un plastificant líquid.

->plastoquinona

plastoquinona

f BIOQ Quinona d’estructura polimèrica, que actua com a transportador electrònic en els cloroplasts.

->plastró

■plastró

[del fr. plastron, íd., i aquest, de l’it. piastrone, augmentatiu de piastra ‘làmina de metall’, del mateix origen que plàstic; 1a FONT: 1492]

m 1 Peça de l’armadura que protegia el davant del pit.

2 Peça de cuir emborrada que hom posa al pit per esmorteir els cops de floret.

3 Corbata que cobreix part del pit.

4 ANAT ANIM Regió ventral de la closca dels rèptils quelonis que presenta forma de làmina molt plana.

5 PAT Zona d’induració al voltant d’un focus inflamatori.

->plat

■plat

[substantivació de l’adj. arcaic plat, plata, ll. vg. *plattus, -a, -um, i aquest, del gr. platýs ‘pla, planer, ample’; 1a FONT: 1410]

m 1 1 Disc de terrissa, de pisa, de porcellana, de metall, etc., alçat tot al voltant formant una concavitat de poca alçària i de fons pla, que és emprat generalment per a posar-hi la porció de vianda que ha de consumir una persona. Un plat soper o fondo. Un plat pla. Un plat de postres.

2 fer el plat (a algú) Posar al plat d’algú una porció raonable de menjar.

3 menjar en el mateix plat Ésser molt amics.

4 pagar els plats trencats fig Sofrir les conseqüències de les malifetes o dels errors d’altri.

5 semblar que no ha trencat mai cap plat (o cap plat ni cap olla) fig Semblar molt innocent i incapaç de fer cap malifeta.

6 tirar-se els plats pel cap fig Barallar-se, desavenir-se, dit sobretot d’una parella.

7 trencar el plat bonic Barallar-se dues persones que eren molt amigues.

2 1 Porció d’aliment que cap en un plat. S’ha menjat dos plats d’arròs, mig plat de sopa.

2 ésser plat de segona taula fig Ésser o creure’s postergat.

3 1 Cadascuna de les menges que se serveixen en un àpat; guisat. Un menú de tres plats. Hem menjat uns entremesos i tres plats: truita, lluç fregit i pollastre rostit. És un plat que m’agrada molt.

2 fer plat (d’una cosa) fig Donar-hi una gran importància, fer-ho valer.

3 plat del dia fig Assumpte d’actualitat, que és objecte predominant de les converses.

4 plat precuinat ALIM Producte obtingut per preparació culinària industrial no completada, envasat i conservat generalment per ultracongelació, que necessita un tractament addicional abans d’ésser consumit.

5 plat preparat ALIM Producte obtingut en barrejar, assaonar i cuinar completament aliments, i envasar-los i conservar-los, per esterilització o per congelació, de manera que puguin ésser consumits simplement en escalfar-los.

4 1 Objecte que per la seva forma planera s’assembla a un plat de menjar.

2 esp Recipient planer on es dipositen les almoines dels concurrents d’una església, d’una festa, etc.

3 passar el plat fig Fer un acapte o col·lecta.

5 TECNOL 1 OFIC Nom donat a diversos objectes, peces, etc., que solen formar part d’una màquina, d’un instrument, d’un aparell, etc.

2 Roda dentada gran moguda pels pedals d’una bicicleta.

3 ELECTROAC Part giratòria i circular del giradiscs destinada a fer girar el disc que ha d’ésser reproduït.

6 TECNOL 1 Mandrí d’una màquina eina, especialment el del torn que suporta la matèria o la peça que hom vol treballar.

2 plat universal Plat del torn en el qual les mordasses són accionades simultàniament.

7 plat magnètic MOT Volant magnètic.

8 plat revòlver AUTOM Dispositiu pneumàtic molt utilitzat en l’automatització industrial.

9 plats giradors BOT i JARD Nimfea blanca.

10 plat volador Objecte volador no identificat.

->plata

■plata

[fem. de plat, en el sentit de ‘plat gran’, i també ant. ‘planxa de metall’; aplicat a l’argent, ‘planxa d’argent’, a còpia de repetir-se, l’expressió acabà per reduir-se a plata com a sinònim de argent; 1a FONT: 1395]

f 1 Plat de forma ovalada, generalment més gran que un plat ordinari, en què certs menjars són servits a taula.

2 Menjar, vianda, etc., que hom posa en una plata. S’han menjat tota una plata de crema.

3 Argent.

->platabanda

■platabanda

[del fr. plate-bande, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 CONSTR 1 Motllura plana i llisa que sobresurt de la superfície d’una paret menys que la seva pròpia alçada.

2 Pedra els dos extrems de la qual descansen damunt columnes.

2 JARD Llenca alçada de terra, construïda en un jardí, parc, etc., plantada de flors i arbusts.

->platada

■platada

[de plat]

f 1 Plata plena.

2 Contingut d’una plata plena. S’ha menjat una platada de marisc.

3 platerada 2.

->plataforma

■plataforma

[del fr. plate-forme, íd.; 1a FONT: c. 1640]

f 1 1 Superfície plana i horitzontal més elevada que el sòl circumdant, com la que termina un terraplè, un reducte. Al cim del turó han fet una plataforma per als canons.

2 plataforma continental GEOMORF Zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a profunditat aproximada de -200 m.

3 plataforma estructural GEOMORF Relleu tabular coronat a la part superior per una capa de roca dura.

2 1 Replà, peça plana horitzontal, que forma part d’una màquina, d’un vehicle, etc., destinada a posar-hi coses o a anar-hi algú.

2 esp MANUT Superfície plana horitzontal elevada del sòl mitjançant quatre peus que li permeten d’ésser desplaçada amb un carretó elevador, emprada com a element receptor de diverses càrregues.

3 esp TRANSP Part anterior i posterior d’alguns vagons de tren, d’alguns tramvies, d’alguns autobusos, etc., immediata a l’entrada i a la sortida dels passatgers.

4 plataforma automotriu ASTRON Vehicle autopropulsat emprat per a traslladar els ginys espacials des de l’edifici de muntatge fins a la plataforma de llançament.

5 plataforma de llançament ASTRON Estructura de formigó i d’acer, especialment concebuda i construïda per a ésser-hi muntats els elements d’un coet espacial i des de la qual és efectuat el seu llançament.

6 plataforma espacial ASTRON Estació espacial.

7 plataforma giratòria FERROC Peça circular que gira a l’interior d’una fossa emprada per a canviar de via o de sentit una locomotora, un vagó, etc.

8 plataforma petroliera PETROL Estructura emprada per a la perforació de pous de petroli a la mar.

3 fig Allò que hom fa servir de base per a fer un raonament, per a llançar un programa polític, etc. Plataforma electoral.

->plataleids

plataleids

Part. sil.: pla_ta_leids

m pl obs ORNIT Tresquiornítids.

->plàtan

■plàtan

[del ll. platănus, i aquest, del gr. plátanos, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT 1 1 Gènere d’arbres caducifolis de la família de les platanàcies (Platanus sp), d’escorça grisenca que es desprèn a plaques, fulles palmades, flors en glomèruls esfèrics pènduls i fruits en núcules amb llargs pèls a la base.

2 Plàtan de capçada ampla i fulles grosses (P. acerifolia), que és plantat com a arbre d’ombra en parcs i passeigs i creix subespontani en boscs de ribera.

3 plàtan d’ombra plàtan 1 2.

2 FUST Fusta del plàtan.

3 AGR Bananer.

4 AGR Banana.

5 plàtan fals JARD Arbre caducifoli de la família de les aceràcies (Acer pseudoplatanus), de fulles palmades dividides en cinc lòbuls, flors verdoses i fruits en disàmara.

->platanàcies

■platanàcies

Part. sil.: pla_ta_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família que comprèn únicament el gènere Platanus, formada per arbres de fulles alternes, flors unisexuals i fruits en cariopsi.

2 sing Planta de la família de les platanàcies.

->platanar

■platanar

[de plàtan]

m Indret plantat de plàtans.

->plataneda

■plataneda

[de plàtan]

f Platanar.

->plataner

■plataner

[de plàtan]

m BOT 1 plàtan 1.

2 AGR Bananer.

->platanístids

platanístids

m ZOOL 1 pl Família de cetacis odontocets, d’hàbitat majoritàriament fluvial, que es caracteritza per la manca de telescopització cranial i pel rostre llarg i prim.

2 sing Cetaci de la família dels platanístids.

->platea

■platea

Part. sil.: pla_te_a

[probablement del fr. platée ‘fonaments corresponents a tota la base d’un edifici’, i aquest, del ll. platĕa ‘carrer ample’]

f TEAT 1 En un teatre, planta baixa, generalment voltada de llotges, on hi ha una sèrie de files paral·leles de cadires o butaques per als espectadors.

2 El conjunt d’espectadors que s’asseuen a la platea. La platea aplaudí molt. L’opinió de la platea.

->platejar

■platejar

[de plata; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Argentar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: platejar

GERUNDI: platejant

PARTICIPI: platejat, platejada, platejats, platejades

INDICATIU PRESENT: platejo, plateges, plateja, plategem, plategeu, plategen

INDICATIU IMPERFET: platejava, platejaves, platejava, platejàvem, platejàveu, platejaven

INDICATIU PASSAT: plategí, platejares, platejà, platejàrem, platejàreu, platejaren

INDICATIU FUTUR: platejaré, platejaràs, platejarà, platejarem, platejareu, platejaran

INDICATIU CONDICIONAL: platejaria, platejaries, platejaria, platejaríem, platejaríeu, platejarien

SUBJUNTIU PRESENT: plategi, plategis, plategi, plategem, plategeu, plategin

SUBJUNTIU IMPERFET: plategés, plategessis, plategés, plategéssim, plategéssiu, plategessin

IMPERATIU: plateja, plategi, plategem, plategeu, plategin

->plàtera

■plàtera

[probablement del ll. patĕra ‘copa aplatada i ampla usada en els sacrificis’ amb possible influx mossàrab; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Plata. Una plàtera d’enciam.

->platerada

■platerada

[de plat]

f 1 Platada.

2 Quantitat molt gran de plats, sobretot bruts.

->plateresc

■plateresc -a

[del cast. plateresco, der. de platero ‘argenter’]

ART 1 adj Relatiu o pertanyent al plateresc.

2 m Estil arquitectònic, desenvolupat a la Península Ibèrica a la fi del segle XV i la primera meitat del segle XVI, que es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació.

->plateret

■plateret

[de plat]

m 1 Plat petit.

2 pl MÚS Instrument musical de percussió, consistent en dos plats metàl·lics que hom fa xocar l’un contra l’altre, agafant-los, un a cada mà, mitjançant una nansa central de corretja o corda, o bé un mecanisme de pedal.

->platet

■platet

[de plat]

m Balançó.

->platí

■platí

[ant. platina, del cast. platino, també ant. platina, dimin. de plata, del fr. platine, manlleu del cast. americà, convertit en masc. pels joiers francesos per analogia de or, argent; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG 1 [símb: Pt] Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.

2 clorur de platí (II) [PtCl₂] Pólvores verdoses que hom obté per escalfament d’esponja de platí en presència de clor anhidre.

3 esponja de platí Massa de platí de color gris negrenc, porosa i amb una gran superfície específica.

->plati-

■plati-

Forma prefixada del mot grec platýs, que significa ‘ample’. Ex.: platicèfal, platihelmints.

->platibàsia

platibàsia

Part. sil.: pla_ti_bà_si_a

f PAT Anomalia congènita de la regió occipitocervical caracteritzada per una invaginació de l’occípit i del raquis cervical superior en la fossa posterior del crani.

->platicèfal

platicèfal -a

adj i m i f ANAT ANIM Que presenta platicefàlia.

->platicefàlia

platicefàlia

Part. sil.: pla_ti_ce_fà_li_a

f ANAT ANIM i PAT Deformitat caracteritzada per un cap ample i una volta cranial aixafada.

->platicúrtic

platicúrtic -a

adj ESTAD Dit de la corba representativa d’una distribució estadística que és més aplatada que la corba de la distribució normal.

->platifil·le

platifil·le -a

adj BOT De fulles amples.

->platihelmints

■platihelmints

m ZOOL 1 pl Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsoventralment, amb simetria bilateral, aparell digestiu molt simplificat i aparell reproductor hermafrodita, i que comprèn tres classes: els turbel·laris, els trematodes i els cestodes.

2 sing Metazou de l’embrancament dels platihelmints.

->platina

■platina

[del fr. platine, íd., dimin. de plat ‘pla’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 OFIC i TECNOL Nom donat a diverses peces, o parts de peça, planes i llises que, eventualment, formen part de diverses màquines, instruments, etc.

2 ELECTROAC 1 Magnetòfon de casset.

2 Aparell de lectura de discs fonogràfics, que comprèn un xassís, un plat amb el sistema d’accionament, un braç i un cap de lectura.

3 FÍS Disc de vidre o de metall, perfectament ajustat amb la campana.

4 GRÀF 1 Taula forta i ampla damunt la qual hom ajusta i imposa les formes.

2 Superfície plana de les màquines d’imprimir, damunt la qual recolza la forma o hi és fixada.

5 MOBL i CONSTR Escut.

6 1 ÒPT Part del microscopi on hom col·loca el portaobjectes.

2 platina de Fiodorov (o universal) MINERAL Platina especial, adaptable a la platina dels microscopis grans polaritzadors, de manera que els diferents moviments de les dues platines combinades poden ésser efectuats al voltant de cinc eixos.

7 PAPER Placa que suporta les ganivetes fixes d’una pila holandesa.

8 RELL Cadascuna de les dues làmines o plaques metàl·liques que suporten els eixos del mecanisme d’un rellotge.

9 TECNOL 1 brida 2 3.

2 Taula damunt la qual treballa una màquina eina.

10 TÈXT Cadascuna de les petites plaques metàl·liques molt primes que formen la malla en les màquines circulars per a gènere de punt.

->platinar

■platinar

[de platí]

v tr Cobrir d’una capa de platí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: platinar

GERUNDI: platinant

PARTICIPI: platinat, platinada, platinats, platinades

INDICATIU PRESENT: platino, platines, platina, platinem, platineu, platinen

INDICATIU IMPERFET: platinava, platinaves, platinava, platinàvem, platinàveu, platinaven

INDICATIU PASSAT: platiní, platinares, platinà, platinàrem, platinàreu, platinaren

INDICATIU FUTUR: platinaré, platinaràs, platinarà, platinarem, platinareu, platinaran

INDICATIU CONDICIONAL: platinaria, platinaries, platinaria, platinaríem, platinaríeu, platinarien

SUBJUNTIU PRESENT: platini, platinis, platini, platinem, platineu, platinin

SUBJUNTIU IMPERFET: platinés, platinessis, platinés, platinéssim, platinéssiu, platinessin

IMPERATIU: platina, platini, platinem, platineu, platinin

->platinat

■platinat

[de platinar]

m QUÍM Nom genèric de diverses espècies aniòniques que contenen platí com a àtom central.

->platini-

■platini-

QUÍM INORG Prefix que indica la presència del platí quadrivalent.

->platínic

■platínic -a

[de platí]

adj QUÍM INORG 1 1 Relatiu o pertanyent al platí.

2 Que conté platí.

2 Forma a abandonar emprada per a indicar que el platí actua en un compost amb valència IV.

3 àcid platínic Nom no sistemàtic que hom dóna al diòxid de platí hidratat que hom obté per tractament de l’àcid cloroplatínic amb carbonat sòdic.

->platinífer

■platinífer -a

[de platí i -fer]

adj Que porta o conté platí. Arenes platiníferes.

->platiniridi

■platiniridi

[de platí i iridi]

m METAL·L i MIN 1 Mescla natural de platí i d’iridi.

2 Aliatge de platí d’iridi obtingut en el procés d’extracció del platí.

->platinit

■platinit

m QUÍM Qualsevol sal de l’hidròxid platinós.

->platino-

■platino-

QUÍM INORG Forma prefixada del mot platí, emprada per a indicar la presència d’aquest element en un compost.

->platinoide

■platinoide

Part. sil.: pla_ti_noi_de

[de platí i -oide]

m 1 METAL·L Aliatge de coure, níquel i zinc.

2 QUÍM Nom genèric que hom dóna als metalls de la família del platí.

->platinós

■platinós -osa

[de platí]

adj QUÍM INORG 1 1 Relatiu o pertanyent al platí.

2 Que conté platí.

2 Forma a abandonar que indica que el platí actua en un compost amb valència II.

->platirins

■platirins

m ZOOL 1 pl Infraordre de primats antropomorfs, de nas pla i cua llarga i prènsil, arborícoles i propis del continent americà.

2 sing Primat de l’infraordre dels platirins.

->platirostre

■platirostre

[de plati- i rostre]

adj ORNIT Dit d’un ocell de bec ample.

->platistèrnids

platistèrnids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils quelonis del subordre dels tecòfors, que reuneix tortugues d’aigua dolça que s’alimenten de mol·luscs, pròpies del continent asiàtic.

2 sing Rèptil de la família dels platistèrnids.

->platja

■platja

[del ll. td. plagia, íd., i aquest, probablement del gr. plágia ‘costats, flancs’, pl. de plágios ‘oblic, transversal’, d’on el sentit de ‘vessant’ i després ‘costa marítima’; 1a FONT: 1283]

f 1 GEOMORF Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics.

2 ÒPT Superfície lluminosa, per oposició a font puntual.

->platjarenc

platjarenc -a

adj i m i f De Platja d’Aro (Baix Empordà).

->platjola

■platjola

[de platja]

f Platja petita.

->plató¹

■plató¹

[de plat; 1a FONT: 1222]

m Plaqueta de metall aplicada com a adorn a un objecte.

->plató²

■plató²

[del fr. plateau, íd., der. de plat ‘pla, plat’ (cf. plat)]

[pl -ós] m CIN i TV En cinema i televisió, espai cobert i clos, adequadament equipat, que serveix com a escenari per al rodatge de pel·lícules i de programes o sèries de televisió.

->platodes

platodes

m pl ZOOL Platihelmints.

->platonar

■platonar

[de plató¹; 1a FONT: 1400]

v tr Adornar un objecte amb platons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: platonar

GERUNDI: platonant

PARTICIPI: platonat, platonada, platonats, platonades

INDICATIU PRESENT: platono, platones, platona, platonem, platoneu, platonen

INDICATIU IMPERFET: platonava, platonaves, platonava, platonàvem, platonàveu, platonaven

INDICATIU PASSAT: platoní, platonares, platonà, platonàrem, platonàreu, platonaren

INDICATIU FUTUR: platonaré, platonaràs, platonarà, platonarem, platonareu, platonaran

INDICATIU CONDICIONAL: platonaria, platonaries, platonaria, platonaríem, platonaríeu, platonarien

SUBJUNTIU PRESENT: platoni, platonis, platoni, platonem, platoneu, platonin

SUBJUNTIU IMPERFET: platonés, platonessis, platonés, platonéssim, platonéssiu, platonessin

IMPERATIU: platona, platoni, platonem, platoneu, platonin

->platònic

■platònic -a

1 FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a Plató o al platonisme.

2 adj i m i f Seguidor del platonisme.

2 adj Merament ideal. Amor platònic.

3 any platònic adj CRON Cicle (anomenat també any gran) d’uns 26 000 anys en què s’acompleix una revolució completa dels punts equinoccials.

->platònicament

■platònicament

adv D’una manera platònica.

->platonisme

■platonisme

m FILOS Doctrina de Plató o de la seva escola.

->platós

■platós

[de plat]

m MAR Rem molt ample que és emprat com a timó en els caros.

->plats-i-olles

■plats-i-olles

[de plat i olla]

m i f Persona que ven objectes de terrissa, de pisa, etc.

->platxa

platxa

[variant de clapa]

f dial Clapa, sobretot de la pell o del pèl. Un cavall de pèl blanc amb platxes negres.

->platxeri

■platxeri

[adaptació popular de l’it. piaceri ‘plaers’]

m 1 Acció delectable; plaer.

2 Tranquil·litat d’esperit, estat de despreocupació. Pogueren conversar amb platxeri.

->platxèria

■platxèria

Part. sil.: plat_xè_ri_a

[ultracorrecció de platxeri , DLab.]

f 1 Platxeri. Estar de platxèria.

2 Conversa alegre i llarga. Tan divertits estàvem en la platxèria.

->platxeriós

■platxeriós -osa

Part. sil.: plat_xe_ri_ós

[de platxèria; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 Amic de la platxèria.

2 De platxeri; agradable, delitós.

->plaure

■plaure

Part. sil.: plau_re

[del ll. placēre, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v intr 1 Agradar. Ho farem així, tant si us plau com si no us plau.

2 si us plau (o si et plau, o si li plau, etc.) [usat sovint en la forma inv si us plau] Formes de cortesia per a demanar quelcom. Escolteu-me, si us plau. Deixa’m el llibre, si us plau (o si et plau).

3 si us plau per força Tant si voleu com si no voleu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plaure

GERUNDI: plaent

PARTICIPI: plagut, plaguda, plaguts, plagudes

INDICATIU PRESENT: plac, plaus, plau, plaem, plaeu, plauen

INDICATIU IMPERFET: plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen

INDICATIU PASSAT: plaguí, plagueres, plagué, plaguérem, plaguéreu, plagueren

INDICATIU FUTUR: plauré, plauràs, plaurà, plaurem, plaureu, plauran

INDICATIU CONDICIONAL: plauria, plauries, plauria, plauríem, plauríeu, plaurien

SUBJUNTIU PRESENT: plagui, plaguis, plagui, plaguem, plagueu, plaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: plagués, plaguessis, plagués, plaguéssim, plaguéssiu, plaguessin

IMPERATIU: plau, plagui, plaguem, plaeu, plaguin

->plausibilitat

■plausibilitat

Part. sil.: plau_si_bi_li_tat

[de plausible]

f Qualitat de plausible.

->plausible

■plausible

Part. sil.: plau_si_ble

[del ll. plausibĭlis, íd., der. de plaudĕre ‘aplaudir’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Dit d’una acció digna d’aprovació o lloança. En aquelles circumstàncies, la seva dimissió era molt plausible.

2 Dit d’allò que és lògicament acceptable; versemblant. Aquesta teoria em sembla plausible.

->plausiblement

■plausiblement

Part. sil.: plau_si_ble_ment

[de plausible]

adv D’una manera plausible.

->playback

■playback^* [plɛ́jbak]

[mot angl. nord-americà, comp. de to play ‘tocar’ i back ‘enrere’]

m MÚS, 1 CIN i TV Tècnica de muntatge consistent a superposar a les imatges un so prèviament enregistrat.

2 Execució en què hom simula cantar o interpretar una peça prèviament enregistrada.

->playboy

■playboy^* [plɛ̀jßɔ́j]

[mot angl. nord-americà, comp. de to play ‘jugar’ i boy ‘noi’]

m Home elegant i ric, que mena una vida mundana i fàcil de seductor.

->play-off

play-off^* [plɛ̀jɔ́f]

[angl ] m ESPORT Sistema d’eliminatòria en què guanya el primer equip que aconsegueix un nombre de victòries determinat.

->ple¹

■ple¹

m MÚS 1 Joc de mixtura de l’orgue.

2 Composició per a orgue.

->ple² plena

■ple² plena

Hom.: pler

[del ll. plēnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que conté de quelcom tant com la seva capacitat permet. Una ampolla plena de vi. Ple a vessar. Ple de gom a gom. Ple com un ou.

2 hiperb Que conté una gran quantitat. El port és ple de naus. Un jardí ple de flors.

3 a plenes veles p anal Amb les veles inflades pel vent.

4 femella plena Femella prenyada.

5 tenir el ventre ple Estar tip, haver menjat molt.

2 adj 1 fig És un home ple de defectes. Estar ple d’inquietud.

2 fig Complet. Tenir la plena seguretat d’una cosa.

3 fig En tota la seva intensitat. Lluna plena. En ple estiu.

4 fig Tirant a gras, tot el contrari de magre. Tenir la cara plena, les galtes plenes.

5 LING Dit de la forma d’un mot que pot obtenir oposadament una forma reduïda, per apòcope, elisió, etc., com, per exemple, el/l’, la/l’, me/’m.

6 de ple loc adv fig Sense amagar-ne res. Va confessar de ple.

7 de ple (o de ple a ple) loc adv fig Directament i sense obstacles. El sol hi tocava de ple.

3 m 1 Qualitat d’una cosa que conté tot el que pot contenir, que té tot allò que cal que tingui, sense mancar-li res. En el ple dels meus turments. Al ple del dia. La lluna fa el ple, el seu ple.

2 Concurrència que ocupa tots els seients d’un local. Al teatre hi va haver un ple a vessar.

3 Part plena.

4 Òrgan suprem d’una cambra legislativa, d’un ajuntament, etc.

5 Reunió general d’una corporació pública, d’un partit, d’un sindicat, etc. El ple municipal.

4 adj HERÀLD 1 Dit de l’escut el camper del qual és d’un sol esmalt i no porta cap peça ni figura.

2 Dit de la creu en la seva forma ordinària, o sigui quan és peça i no figura.

5 adj LING Dit del mot lexical en tant que té sentit, per oposició als mots gramaticals, com ara les preposicions o les conjuncions, considerats buits de sentit.

->plebà

■plebà

m CATOL Títol donat a alguns rectors de parròquies importants.

->pleballa

■pleballa

[de plebs; 1a FONT: 1884]

f Plebs.

->plebania

plebania

Part. sil.: ple_ba_ni_a

f CATOL Càrrec o dignitat de plebà.

->plebeisme

■plebeisme

Part. sil.: ple_be_is_me

[de plebs]

m 1 Qualitat de plebeu.

2 Maneres de plebeu.

->plebeu

■plebeu -ea

Part. sil.: ple_beu

[del ll. plebeius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1488]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la plebs. Una família plebea.

2 Vulgar.

2 m i f HIST A la Roma antiga, individu d’origen no noble que formava part de la classe social més popular, oposada a la gent rica i als patricis.

->plebiscit

■plebiscit

[del ll. plebiscītum, íd., comp. de plebs ‘poble’ i scitum ‘decret’, del verb sciscĕre ‘informar-se, inquirir’, der. de scire ‘saber’; 1a FONT: s. XIX]

m 1 DR CONST Consulta directa al poble d’un estat o territori amb personalitat política, per obtenir la ratificació d’una mesura o sobre la gestió d’una persona.

2 DR INTERN Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat.

3 DR ROM Decisió de caràcter legislatiu adoptada per l’assemblea plebea (concilia plebis), després de la proposició prèvia d’un magistrat plebeu.

->plebiscitari

■plebiscitari -ària

[de plebiscit]

adj Relatiu o pertanyent al plebiscit.

->plebs

■plebs

[del ll. plebs, plebis ‘poble’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f inv 1 HIST A la Roma antiga, part del poble que no gaudia de tots els drets de ciutadania, reservats als patricis.

2 Classe baixa del poble.

->plec

■plec

[de plegar; 1a FONT: 1314]

m 1 1 Part d’una tela, d’un paper, etc., que cessa d’estar estesa i es posa en doble o forma una ondulació. La roba li feia uns plecs molt elegants.

2 a plec de braç A la part del braç oposada al colze. Portar una criatura a plec de braç.

3 ésser (algú) de mal plec Ésser difícil de governar.

2 1 Full de paper plegat pel mig, en el sentit de la seva dimensió més gran.

2 Conjunt de papers que van dintre d’un sobre.

3 DR Documents que contenen les clàusules d’un contracte.

4 DR Ofici, carta o documentació que hom envia tancat d’una part a una altra.

5 GRÀF Conjunt de pàgines d’un llibre, etc., impreses en un mateix full de paper, especialment quan ja són plegades.

6 plec de càrrecs DR Formulació d’acusacions del demandant a la part demandada.

7 plec de descàrrec DR Enumeració raonada i correlativa dels extrems que s’oposen als càrrecs que figuren en un plec de càrrecs.

3 Tovallola de barber.

4 ANAT ANIM 1 Doblec o desigualtat en una superfície del cos.

2 plec del braç Sagnia.

5 1 GEOMORF Ondulació d’una capa de terreny que havia estat prèviament horitzontal.

2 plec harmònic Plec que té tots els estrats igualment deformats i conserven el paral·lelisme.

->pleca

■pleca

[d’origen incert]

f 1 GRÀF Filet curt i fi emprat especialment en els diaris, revistes, etc., per a separar dos articles o dos títols, al final d’un capítol, etc.

2 TÈXT Peça que correspon a un fragment de ratlla i que, unida amb altres, forma el motlle d’una ratlla en els motlles d’estampar.

->plecòpters

■plecòpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes, que inclou espècies de talla petita, d’aparell bucal mastegador, dos parells d’ales membranoses, larves aquàtiques i règim fitòfag.

2 sing Artròpode de l’ordre dels plecòpters.

->plectènquima

plectènquima

m BOT Fals teixit format per hifes o filaments de cèl·lules entrellaçats o units per una massa gelatinosa.

->plectenquimàtic

plectenquimàtic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al plectènquima.

->plectògnats

■plectògnats

m pl ICT Tetraodontiformes.

->plectomicets

■plectomicets

m BOT 1 pl Grup d’ascomicets constituït per micromicets sapròfits o paràsits de plantes, caracteritzats per la presència de clistotecis.

2 sing Fong del grup dels plectomicets.

->plectre

■plectre

[del ll. plectrum, i aquest, del gr. plẽktron, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m MÚS Pua o triangle petit de vori, banya, fusta, etc., amb què es polsen alguns instruments de corda (mandolina, cítara, etc.).

->pledeig

■pledeig

Part. sil.: ple_deig

[de pledejar]

m DR Acció de pledejar.

->pledejador

■pledejador -a

[de pledejar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que pledeja.

->pledejaire

■pledejaire

Part. sil.: ple_de_jai_re

[de pledejar]

m i f Amic de moure plets o raons per qualsevol motiu.

->pledejant

■pledejant

[de pledejar; 1a FONT: s. XII]

adj i m i f Que sosté un plet.

->pledejar

■pledejar

[de plet; 1a FONT: c. 1100]

v DR 1 tr Contendre judicialment sobre un assumpte.

2 intr Sostenir un procés judicial, un plet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pledejar

GERUNDI: pledejant

PARTICIPI: pledejat, pledejada, pledejats, pledejades

INDICATIU PRESENT: pledejo, pledeges, pledeja, pledegem, pledegeu, pledegen

INDICATIU IMPERFET: pledejava, pledejaves, pledejava, pledejàvem, pledejàveu, pledejaven

INDICATIU PASSAT: pledegí, pledejares, pledejà, pledejàrem, pledejàreu, pledejaren

INDICATIU FUTUR: pledejaré, pledejaràs, pledejarà, pledejarem, pledejareu, pledejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pledejaria, pledejaries, pledejaria, pledejaríem, pledejaríeu, pledejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pledegi, pledegis, pledegi, pledegem, pledegeu, pledegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pledegés, pledegessis, pledegés, pledegéssim, pledegéssiu, pledegessin

IMPERATIU: pledeja, pledegi, pledegem, pledegeu, pledegin

->plega

■plega

[de plegar]

f Conjunt de coses plegades, lligades, juntes. Una plega de tovallons. Una plega de troques.

->plegable

■plegable

[de plegar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que pot ésser plegat. Una cadira plegable.

->plegadís

■plegadís -issa

[de plegar; 1a FONT: 1472]

adj Fàcil d’ésser plegat.

->plegador¹

■plegador¹ -a

[de plegar i -dor¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj Que plega.

2 m i f Persona que es dedica a plegar.

3 1 m Instrument o màquina que plega o serveix per a plegar.

2 m GRÀF Instrument generalment de fusta, semblant a un tallapapers però més ample, emprat per a efectuar el plegatge manualment.

3 f GRÀF Màquina per a plegar amb un o més doblecs els plecs impresos, d’acord amb el format que hom necessita.

4 f GRÀF Mecanisme que, disposat al final de les rotatives, talla i plega la banda contínua de paper imprès, de manera que els exemplars ja enllestits són dipositats damunt una banda transportadora.

5 m MAR Tira de lona amb la qual és lligada i aferrada una vela.

6 f OFICINA Màquina d’oficina que plega automàticament els impresos, les cartes, etc., en el format adequat als sobres que hom vol emprar.

7 f TECNOL Premsa que doblega planxes metàl·liques segons una aresta de plegatge, recta, i gairebé sense radi de curvatura.

8 m TÈXT Corró de fusta, ferro, alumini, etc., amb pius a cada extrem, en el qual s’enrotllen els ordits, els teixits i els gèneres de punt.

9 m TÈXT Mecanisme dels telers mecànics o de les màquines de gènere de punt que enrotlla o plega el teixit o el gènere de punt fabricat.

10 m TÈXT Collador.

11 m TÈXT Corró del collador, recobert d’esmeril o de cinta proveïda de puntes metàl·liques que arrossega el teixit.

12 m TÈXT Rotlle de roba enrotllada sobre una ànima, emprat en les operacions d’acabament.

13 m TÈXT Barreta metàl·lica que, en la selfactina, abaixa el fil perquè s’enrotlli sobre la fusada i l’hi distribueix regularment.

14 m TÈXT Mecanisme que apila el teixit, plegant-lo en llibre a causa del seu moviment de vaivé, a la sortida de les màquines d’acabat.

15 màquina plegadora OFIC Plegadora.

4 m 1 ant Recaptador.

2 HIST Recaptador d’imposts o drets reials a càrrec de la Comuna del Camp de Tarragona, dit també comuner.

5 f 1 Plat de llauna, etc., per a arreplegar certes coses, com l’oli de les piques.

2 Borrassa.

->plegador²

■plegador² -a

[de plegar i -dor²; 1a FONT: 1653]

adj Que pot ésser plegat.

->plegamans

■plegamans

[de plegar i mà]

m ENTOM Pregadéu.

->plegament

■plegament

[de plegar]

m 1 1 Acció de plegar;

2 l’efecte.

2 GEOMORF Deformació dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.

->plegar

■plegar

[del ll. plicare, íd., der. de plectĕre, plexum ‘entrellaçar’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr 1 Doblegar una o més vegades un paper, una roba, etc. Ajuda’m a plegar els llençols.

2 Fer plecs a una peça de roba.

3 Ajuntar les parts (d’un objecte articulat) a fi que ocupi menys espai. Plegar una taula, una cadira, un paraigua, etc.

4 ESPORT Flectir. Plegar els braços, les cames, etc.

5 GRÀF, TECNOL i TÈXT Efectuar un plegatge.

6 TÈXT Enrotllar un filat, un teixit, un ordit, etc., sobre un corró, un rodet, una bitlla, etc.

2 1 (o plegar la feina) abs Interrompre la feina per a reprendre-la l’endemà, després d’un repòs, etc. Comencem a les vuit i pleguem a les dues. Ja és hora de plegar.

2 tr Cessar. Plegar el negoci. Plegar una botiga.

3 plegar el ram Cessar en un negoci.

4 pleguem! Prou!, acabem!

3 tr dial Collir una cosa de terra. Plegueu el que heu llençat! Plegar avellanes.

4 intr dial Arribar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plegar

GERUNDI: plegant

PARTICIPI: plegat, plegada, plegats, plegades

INDICATIU PRESENT: plego, plegues, plega, pleguem, plegueu, pleguen

INDICATIU IMPERFET: plegava, plegaves, plegava, plegàvem, plegàveu, plegaven

INDICATIU PASSAT: pleguí, plegares, plegà, plegàrem, plegàreu, plegaren

INDICATIU FUTUR: plegaré, plegaràs, plegarà, plegarem, plegareu, plegaran

INDICATIU CONDICIONAL: plegaria, plegaries, plegaria, plegaríem, plegaríeu, plegarien

SUBJUNTIU PRESENT: plegui, pleguis, plegui, pleguem, plegueu, pleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: plegués, pleguessis, plegués, pleguéssim, pleguéssiu, pleguessin

IMPERATIU: plega, plegui, pleguem, plegueu, pleguin

->plegat

■plegat -ada

Hom.: plagat

[de plegar; 1a FONT: 1392]

1 adj 1 pl Junts, l’un amb l’altre. Mai no se separen: sempre van plegats.

2 tot plegat loc adv En resum, en definitiva. Tot plegat no serà res.

3 tot plegat loc adv Tot considerat conjuntament. Tot plegat em va costar 100 euros. Au, tot plegat és poca cosa, no t’amoïnis.

2 m 1 Manera d’estar plegada o enrotllada una cosa.

2 TÈXT Disposició d’una peça de teixit que ha estat sotmesa a plegatge.

3 tot d’un plegat (o d’un plegat) Sobtadament, d’improvís. Parlàvem reposadament i, tot d’un plegat, ell es va posar a plorar.

3 adj HERÀLD Dit de l’ocell o de les seves ales quan aquestes no són esteses.

->plegatge

■plegatge

[de plegar]

m 1 Operació de plegar.

2 GRÀF Operació a la qual són sotmesos els fulls impresos per tal de donar-los la forma i el format que han de tenir.

3 TECNOL Operació a la qual són sotmeses les planxes metàl·liques, que consisteix a doblegar una part de la xapa sobre una altra part, per tal que formin un angle determinat.

4 TÈXT 1 Operació a la qual són sotmesos els teixits i que consisteix a disposar-los formant plecs o doblecs.

2 plegatge a ganxos Plegatge en llibre amb els plecs d’una llargada determinada, efectuat valent-se d’un rectòmetre.

3 plegatge a llom Manera de plegar un teixit doblegat sobre ell mateix al llarg d’un plec longitudinal, a fi de reduir-ne l’amplada a la meitat.

4 plegatge en llibre Plegatge d’una peça de teixit en plecs transversals alternatius, com un acordió.

5 plegatge de paper ART Execució d’objectes decoratius en paper plegat sense tallar, enganxar ni afegir cap element.

->-plegia

■-plegia

Forma sufixada del mot grec plēgḗ, que significa ‘paràlisi’. Ex.: glossoplegia, laloplegia.

->plegó

■plegó

[el mot degué ser originàriament femení, amb el sufix -ó¹ de noms d’acció]

m 1 Plec, sacsó, de paper, de roba, etc.

2 Acció de plegar o aplegar de terra olives o altres fruits.

->plèiade

■plèiade

Part. sil.: plè_ia_de

[del ll. pleiădes, i aquest, del gr. pleiádes, nom dels estels d’una constel·lació; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Grup de persones il·lustres que floreixen alhora. Una plèiade de poetes.

->pleinairisme

pleinairisme

Part. sil.: plei_nai_ris_me

m ART Pràctica de la pintura de plein air.

->pleinairista

pleinairista

Part. sil.: plei_nai_ris_ta

ART 1 adj Relatiu o pertanyent al pleinairisme.

2 m i f Pintor que conrea la pintura de plein air.

->pleio-

pleio-

Forma prefixada del mot grec pleĩon, que significa ‘més’, ‘més nombrós’. Ex.: pleiomorfisme.

->pleisto-

pleisto-

Forma prefixada del mot grec pleĩstos, que significa ‘moltíssim’. Ex.: pleistocè.

->pleixell

■pleixell

Part. sil.: plei_xell

m ant aspre¹.

->pleixellar

■pleixellar

Part. sil.: plei_xe_llar

v tr ant Asprar.

->plement

■plement

m ARQUIT 1 Compartiment d’una volta d’arestes o d’una volta d’ogives.

2 Plementeria.

->plementeria

■plementeria

Part. sil.: ple_men_te_ri_a

[formació culta analògica sobre la base del ll. -plementum (cf. complementum, supplementum), que pot suposar un substantiu *plemen, de l’arrel del primitiu plere ‘omplir’]

f ARQUIT Conjunt de peces de poc gruix que formen l’element passiu d’una volta gòtica omplint els espais entre els arcs o nervis.

->plena

■plena

f 1 Fet d’ocupar, un conjunt de persones o de coses, totes les places, les caselles, etc., d’un lloc.

2 HIDROG Fet d’elevar-se el nivell de la mar, creixa.

3 JOCS Joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals a les caselles a mesura que van sortint els nombres corresponents, i és premiat el primer jugador que aconsegueix d’omplir totes les cases del seu cartó; bingo.

4 OCEANOG Llom d’una onada.

->plenamar

■plenamar

[de ple i mar]

f OCEANOG Augment màxim del nivell de l’aigua del mar.

->plenament

■plenament

[de ple; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera plena, enterament. Estic plenament segur que vindrà.

->plenari

■plenari -ària

[del ll. plenarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Complet, total, dit especialment d’una reunió a la qual assisteixen totes les persones que hi tenen dret. Assemblea plenària.

2 m DR PROC Part del procés criminal que segueix el sumari fins a la sentència, durant el qual hom exposa els càrrecs i les defenses en forma contradictòria. Hom l’anomena normalment judici oral.

->plenàriament

■plenàriament

Part. sil.: ple_nà_ri_a_ment

[de plenari]

adv D’una manera plenària.

->plener

■plener -a

Hom.: planer

[de ple; 1a FONT: 1308]

adj Complit, complet.

->plenerament

■plenerament

Hom.: planerament

[de plener; 1a FONT: 1302]

adv Completament.

->plenilunar

■plenilunar

[de ple i lunar]

adj ASTR Relatiu o pertanyent al pleniluni.

->pleniluni

■pleniluni

[de plenilunium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ASTR Lluna plena.

->plenipotència

■plenipotència

Part. sil.: ple_ni_po_tèn_ci_a

[de ple i potència]

f DR Possessió de plens poders que confereix un cap d’estat a una persona prop de nacions estrangeres.

->plenipotenciari

■plenipotenciari -ària

Part. sil.: ple_ni_po_ten_ci_a_ri

[de plenipotència; 1a FONT: 1803, DEst.]

DR 1 adj Relatiu o pertanyent a la plenipotència. Ministre plenipotenciari.

2 m i f Persona revestida dels més amplis poders d’un sobirà prop d’un estat estranger.

->plenitud

■plenitud

[del ll. plenitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1418]

f 1 Qualitat de ple.

2 Totalitat. Conserva la plenitud de les seves facultats.

3 plenitud dels temps BÍBL En la concepció bíblica del temps, fase anterior al “temps de la fi", en la qual el Nou Testament situa l’encarnació del Fill de Déu.

->pleo-

■pleo-

Forma prefixada del mot grec pléon, que significa ‘més’, ‘més nombrós’. Ex.: pleomorfisme.

->pleocariòcit

pleocariòcit

Part. sil.: ple_o_ca_ri_ò_cit

m PAT Leucòcit neutròfil polinuclear amb un nucli hipersegmentat.

->pleocasi

pleocasi

Part. sil.: ple_o_ca_si

m BOT Cima cada eix de la qual dóna naixença, per dessota de la flor terminal, a més de dues branques verticil·lades.

->pleocitosi

pleocitosi

Part. sil.: ple_o_ci_to_si

f PAT Augment de cèl·lules, especialment augment de limfòcits en el líquid cefaloraquidi.

->pleocroic

■pleocroic -a

Part. sil.: ple_o_croic

adj MINERAL Que presenta pleocroisme.

->pleocroisme

■pleocroisme

Part. sil.: ple_o_cro_is_me

m MINERAL Canvi de color que hom observa en un mineral examinat a través d’un microscopi polaritzador, quan en fa girar la platina.

->pleomòrfic

■pleomòrfic -a

Part. sil.: ple_o_mòr_fic

adj BIOL Que presenta pleomorfisme.

->pleomorfisme

■pleomorfisme

Part. sil.: ple_o_mor_fis_me

m BIOL Diversitat morfològica que presenten diferents organismes amb relació a les condicions ambientals a què són sotmesos.

->plèon

plèon

Part. sil.: plè_on

m ANAT ANIM Abdomen dels crustacis malacostracis en el qual són inserits els apèndixs locomotors o pleopodis.

->pleonasme

■pleonasme

Part. sil.: ple_o_nas_me

[del ll. pleonasmus, i aquest, del gr. pleonasmós, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m RET 1 Emprament de mots d’idèntic sentit en una mateixa frase, per tal de reforçar l’expressió.

2 impr Redundància.

->pleonàstic

■pleonàstic -a

Part. sil.: ple_o_nàs_tic

[del gr. pleonastikós, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al pleonasme.

2 Que enclou un pleonasme.

->pleonàsticament

■pleonàsticament

Part. sil.: ple_o_nàs_ti_ca_ment

[de pleonàstic]

adv D’una manera pleonàstica.

->pleopodi

pleopodi

Part. sil.: ple_o_po_di

m ANAT ANIM Apèndix abdominal dels crustacis malacostracis.

->plepa

■plepa

[d’origen incert; 1a FONT: 1905]

m i f Persona o cosa carregosa, amoïnosa, indesitjable.

->pler

■pler

Hom.: ple

[forma contracta de plaer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 m Plaer.

2 a pler A plaer.

2 adv Molt. M’agrada pler. Hi havia pler de noies.

->plerema

plerema

[del gr. plḗrēs ‘ple’ i -ema]

m LING En glossemàtica, element continent del plerematema.

->plerematema

plerematema

[de plerema i -ema]

m LING En glossemàtica, magnitud de la forma del pla del contingut de la llengua.

->pleremàtica

pleremàtica

[de plerema]

f LING En glossemàtica, estudi de la forma del pla del contingut de la llengua, que comprèn els plerematemes.

->pleret

■pleret

[dimin. de pler; 1a FONT: s. XX, Oller]

Mot emprat en l’expressió a pleret loc adv A poc a poc, sense pressa.

->pleroma¹

■pleroma¹

[del gr. plḗrōma ‘suplement, complement, plenitud’]

m BOT En l’àpex vegetatiu de la tija i de l’arrel, part axial integrada per les cèl·lules meristemàtiques que donen origen al cilindre central.

->pleroma²

pleroma²

[v. pleroma¹]

m 1 FILOS Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals (per oposició al món de la irrealitat material).

2 CRIST 1 Plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós.

2 En el valentinianisme, totalitat de les virtualitats (eons) de la segona divinitat (l’Unigènit) en ordre a la manifestació de Déu.

->plèroma

plèroma

m pleroma².

->plerosi

■plerosi

f 1 FISIOL Restauració de forces o de teixits perduts.

2 PAT Plètora.

->pleròtic

■pleròtic -a

adj Relatiu o pertanyent a la plerosi.

->plesiantrop

plesiantrop

Part. sil.: ple_si_an_trop

m ANTROP Gènere de primats de la família dels homínids (Plesianthropus sp), actualment assimilat a l’espècie Australopithecus africanus.

->plesio-

plesio-

Forma prefixada del mot grec plēsíos, que significa ‘pròxim’. Ex.: plesiomorfisme, plesiosaures.

->plesiomorf

plesiomorf -a

Part. sil.: ple_si_o_morf

adj MINERAL Homeomorf.

->plesiomorfisme

plesiomorfisme

Part. sil.: ple_si_o_mor_fis_me

m MINERAL Homeomorfisme.

->plesiosaures

■plesiosaures

Part. sil.: ple_si_o_sau_res

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subordre de rèptils aquàtics de l’ordre dels sauropterigis que aparegueren al començament del triàsic i existiren fins a la darreria del cretaci, de cos ample i aplanat i que nedaven a flor d’aigua.

2 sing Rèptil del subordre dels plesiosaures.

->plessímetre

■plessímetre

m MED Placa de vori, d’os, de fusta o d’altra substància dura, per a explorar per percussió diferents parts del cos.

->plessita

plessita

f MINERAL Mineral meteorític originat per un creixement simultani de camacita i taenita.

->plet

■plet

[b. ll. placĭtum ‘decret del sobirà’, d’on ‘conveni; discussió; procés legal’, der. del ll. cl. placēre ‘plaure’; 1a FONT: 1084]

m 1 Contesa, diferència, litigi, entre dues persones, o en una família, o entre dos grups.

2 DR PROC i HIST DR Procediment contenciós, civil o criminal, entre dues parts litigants.

3 plet criminal DR PROC Causa.

->pleta

■pleta

[d’una base ll. *plĭcta, contracció de (ap)plĭcĭta, part. ant. de plicare o applicare, en el sentit de conjunt de fustes o pedres aplegades per fer una tanca o cleda; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f RAM 1 Lloc tancat on hom recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya.

2 Clos, porció de terreny tancat generalment de paret, dins el qual pastura el bestiar.

->pletismògraf

pletismògraf

m DIAG Aparell destinat a inscriure els canvis de volum dels òrgans i dels membres, deguts a la repleció sanguínia de les artèries i dels capil·lars.

->plètora

■plètora

[del gr. plēthṓra ‘plenitud’, der. de plḗthō ‘estar ple’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 PAT Excés de sang o d’altres líquids en el cos o en una part d’ell.

2 p ext Superabundància en general. Sentia una plètora de felicitat que l’envaïa.

->pletòric

■pletòric -a

[del gr. plēthōrikós, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que té plètora.

->pletòricament

■pletòricament

[de pletòric]

adv Amb plètora.

->pleur-

pleur-

Forma prefixada del mot grec pleurá, que significa ‘costat’, ‘flanc’, i que expressa la idea de relació amb un costat, amb la pleura, connexió amb la pleura. Ex.: pleuritis.

->pleura

■pleura

Part. sil.: pleu_ra

[del gr. pleurá ‘costat del cos’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 ANAT ANIM Cadascuna de les membranes seroses que, en el tòrax, entapissen els pulmons, la superfície interna de la paret de la cavitat toràcica i el diafragma.

2 BOT Part lateral de la teca de les diatomees.

3 ENTOM Cadascuna de les dues àrees del dermatosquelet dels insectes corresponents a les dues regions laterals dels segments del tòrax.

->pleural

■pleural

Part. sil.: pleu_ral

[de pleura]

adj Relatiu o pertanyent a la pleura.

->pleuresia

■pleuresia

Part. sil.: pleu_re_si_a

[del b. ll. pleuresis, alteració del b. ll. pleurisis, variant del ll. cl. pleurītis, i aquest, del gr. pleurítis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Tresor de Pobres]

f PAT Inflamació de la pleura, especialment quan es produeix embassament.

->pleurita

pleurita

Part. sil.: pleu_ri_ta

f ENTOM Cadascuna de les dues àrees laterals membranoses de l’abdomen dels insectes.

->pleurític

■pleurític -a

Part. sil.: pleu_rí_tic

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la pleuresia.

2 adj Originat per la pleuresia.

3 adj i m i f Afectat de pleuresia.

->pleuritis

■pleuritis

Part. sil.: pleu_ri_tis

f PAT Pleuresia, especialment quan no es produeix embassament.

->pleuro-

■pleuro-

Forma prefixada del mot grec pleurá, que significa ‘costat’, ‘flanc’, i que expressa la idea de relació amb un costat, amb la pleura, connexió amb la pleura. Ex.: pleurotremats, pleurotòton.

->pleurocarp

■pleurocarp -a

Part. sil.: pleu_ro_carp

adj BOT Dit de les molses amb els esporogonis situats lateralment.

->pleurocàrpic

■pleurocàrpic -a

Part. sil.: pleu_ro_càr_pic

adj BOT Pleurocarp.

->pleurodínia

■pleurodínia

Part. sil.: pleu_ro_dí_ni_a

f PAT Dolor en un costat del tòrax.

->pleurodont

pleurodont -a

Part. sil.: pleu_ro_dont

adj ANAT ANIM Dit de l’animal que presenta les dents fixades a la cara lateral de la superfície interna dels maxil·lars, com és el cas dels rèptils escatosos.

->pleuronèctids

■pleuronèctids

Part. sil.: pleu_ro_nèc_tids

m ICT 1 pl Família de peixos plans de l’ordre dels pleuronectiformes, representada a la Mediterrània per la plana i espècies afins.

2 sing Peix de la família dels pleuronèctids.

->pleuronectiformes

pleuronectiformes

Part. sil.: pleu_ro_nec_ti_for_mes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis que tenen el cos molt aplanat, les aletes caudal i dorsal molt desenvolupades, la majoria dels òrgans asimètrics, la boca esbiaixada, i que habiten en els fons sorrencs.

2 sing Peix de l’ordre dels pleuronectiformes.

->pleuropericarditis

pleuropericarditis

Part. sil.: pleu_ro_pe_ri_car_di_tis

f PAT Pleuritis i pericarditis simultànies.

->pleuropneumònia

pleuropneumònia

Part. sil.: pleu_ro_pneu_mò_ni_a

f PAT Pneumònia acompanyada de pleuresia.

->pleuroscopi

pleuroscopi

Part. sil.: pleu_ros_co_pi

m DIAG Endoscopi que permet d’examinar la pleura.

->pleuroscòpia

pleuroscòpia

Part. sil.: pleu_ros_cò_pi_a

f DIAG Examen endoscòpic de la cavitat pleural, a través d’una incisió feta a la paret toràcica, per la qual hom introdueix el pleuroscopi.

->pleurotomia

pleurotomia

Part. sil.: pleu_ro_to_mi_a

f CIR Incisió quirúrgica de la pleura a través d’un espai intercostal.

->pleurotòton

pleurotòton

Part. sil.: pleu_ro_tò_ton

m PAT Posició que pren de vegades el cos en el tètan. A conseqüència de la contractura dels músculs d’un costat, el malalt resta encorbat a dreta o a esquerra.

->pleurotremats

pleurotremats

Part. sil.: pleu_ro_tre_mats

m ICT 1 pl Grup de peixos condrictis, amb el marge anterior de l’aleta pectoral lliure i que comprèn els peixos coneguts com a taurons.

2 sing Peix del grup dels pleurotremats.

->plèuston

■plèuston

Part. sil.: plèus_ton

m ECOL Comunitat d’organismes errants que habiten en la interfase aigua-aire, de dimensions més grans que els organismes del nèuston.

->plexe

■plexe

[del ll. plexus, -us, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ANAT ANIM Xarxa de filaments nerviosos o vasculars. Plexe aòrtic, braquial, lumbosacre.

->-plexia

-plexia

Forma sufixada del mot grec plẽxis, que significa ‘acció de pegar’. Ex.: apoplexia, cataplexia.

->plexiforme

■plexiforme

[de plexe i -forme]

adj ANAT ANIM Que té forma de plexe o de xarxa.

->plexiglàs

■plexiglàs

[de l’angl. plexiglass, del ll. plexus ‘plexe’ i l’angl. glass ‘vidre’, marca registrada]

m PLÀST 1 Plàstic transparent, polimetacrilat de metil, dur i resistent, que hom utilitza com a substitutiu del vidre.

2 Qualsevol plàstic transparent i flexible, utilitzat per a fabricar teles, cobretaules, etc.

->plexímetre

■plexímetre

m DIAG Petita placa que hom aplica damunt els diversos punts del cos i sobre la qual percudeix amb els dits o amb el martell, a fi d’explorar diferents cavitats del cos.

->plexitis

plexitis

f PAT Inflamació d’un plexe raquidi.

->plica

■plica

[formació culta analògica sobre la base del ll. plicare ‘plegar’; 1a FONT: 1460]

f 1 DR Sobre o plec tancat i segellat que conté una documentació que no pot ésser llegida ni publicada fins a una data determinada.

2 MÚS Figura de la notació neumàtica que té la forma d’una nota quadrada plena amb doble cua, que indica la llargada i l’ascendència o descendència.

3 PAT Aglutinació dels cabells deguda a la brutícia, els quals formen un veritable feltre on es troben paràsits, pols i greix.

->plicació

plicació

Part. sil.: pli_ca_ci_ó

f GEOMORF Terme que designa formes específiques originades per l’acció del glaç a l’interior d’un terreny.

->plicatura

plicatura

f CIR Operació de formar plecs en la paret d’un òrgan a fi de reduir el volum d’aquest.

->pliensbaquià

pliensbaquià -ana

Part. sil.: pli_ens_ba_qui_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al pliensbaquià.

2 m Tercer estatge (i edat) del liàsic, situat damunt el sinemurià i sota el toarcià.

->plint

■plint

[del ll. plinthus, i aquest, del gr. plínthos, íd., pròpiament ‘rajola’]

m 1 ARQUIT Part inferior de la base d’una columna, de forma quadrada.

2 ESPORT Aparell gimnàstic consistent en diverses seccions de fusta, les quals, superposades, permeten de formar diferents alçades.

->plio-

■plio-

Forma prefixada del mot grec pleĩon, que significa ‘més’, ‘més nombrós’. Ex.: pliocè, pliotropia.

->pliocè

■pliocè -ena

Part. sil.: pli_o_cè

[de plio- i -cè]

ESTRATIG 1 adj Pliocènic.

2 m Segona època (o sèrie) del terciari superior, situada damunt el miocè i sota el plistocè.

->pliocènic

■pliocènic -a

Part. sil.: pli_o_cè_nic

[de pliocè]

adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent al pliocè.

->pliopoli

pliopoli

Part. sil.: pli_o_po_li

m ECON Terme que expressa el grau de facilitat que existeix, en una determinada indústria o mercat, per a l’entrada d’una nova empresa.

->pliotró

pliotró

Part. sil.: pli_o_tró

m ELECTRÒN Tub electrònic de buit multielectròdic, especialment el tríode.

->pliotropia

■pliotropia

Part. sil.: pli_o_tro_pi_a

f GEN Expressió fenotípica múltiple d’un gen simple.

->pliotròpic

pliotròpic -a

Part. sil.: pli_o_trò_pic

adj GEN Relatiu o pertanyent a la pliotropia.

->plistocè

■plistocè -ena

[del gr. pleîstos ‘moltíssim’, superlatiu de polýs ‘molt’, i -cè]

ESTRATIG 1 adj Plistocènic.

2 m Primera sèrie (o època) del quaternari, posterior al pliocè i anterior a l’holocè.

->plistocènic

■plistocènic -a

[de plistocè]

adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent al plistocè.

->ploceids

■ploceids

Part. sil.: plo_ceids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, massís i subcònic, les potes primes i fortes, i que comprèn els gèneres Passer, Petronia i Montifringilla.

2 sing Ocell de la família dels ploceids.

->plòcon

■plòcon

m ECON Comunitat biòtica aquàtica formada per organismes (algues filamentoses) adherits al substrat per la base i més o menys ramificats.

->plof

■plof

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que cau damunt un cos bla o hi topa.

->ploguda

■ploguda

[de ploure]

f Acció de ploure; pluja.

->plom

■plom

[del ll. plŭmbum, íd.; 1a FONT: 1249]

m 1 1 QUÍM INORG i METAL·L [símb: Pb] Element metàl·lic, de nombre atòmic 82, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica.

2 acetat de plom (II) [Pb(CH₃COO)₂] QUÍM INORG i METAL·L Sòlid cristal·lí obtingut per acció de l’àcid acètic sobre el litargiri o làmines molt fines de metall.

3 arsenat de plom (II) [Pb₃(AsO₄)₂] QUÍM INORG i METAL·L Sòlid cristal·lí obtingut per interacció d’una sal soluble de plom amb una solució d’arsenat sòdic.

4 diòxid de plom [PbO₂] QUÍM INORG i METAL·L Sòlid cristal·lí obtingut per tractament de solucions alcalines d’hidròxid de plom amb hipoclorit sòdic.

5 nitrat de plom (II) [Pb(NO₃)₂] QUÍM INORG i METAL·L Sòlid cristal·lí obtingut per l’acció de l’àcid nítric sobre el plom.

6 òxid de plom (II) QUÍM INORG i METAL·L Litargiri.

7 pesat com un plom fig Molt pesat.

8 tetraacetat de plom [Pb(CH₃COO)₄] QUÍM INORG i METAL·L Sòlid cristal·lí obtingut per reacció del mini amb àcid acètic en presència d’anhídrid acètic.

2 1 Objecte fet de plom.

2 Tros de plom emprat com a bolla o marxamo.

3 ARM Bala o perdigó, fet de plom, emprat en algunes armes de foc.

4 CINEG Tros de plom que, fixat als filats de caçar, impedeix que el vent els alci.

5 CONSTR i MAR Tros de plom lligat a l’extrem d’una corda o cordill per a sondar o per a assenyalar la direcció vertical.

6 NUMIS Pellofa de plom.

7 OFIC Peça de plom emprada com a pes en una balança.

8 PESC Cadascun dels trossos de plom que, fixats a les xarxes, les fan enfonsar.

9 TÈXT Barreta de plom, o de ferro, que, penjada de cada baga o corda de les muntures jacquard, els fa baixar després que la màquina o el teler els hagi alçats i els manté tibants.

10 plom de verema NUMIS Objecte semblant a una moneda de plom, del qual hi ha notícies durant el segle XV i que segurament servia per a controlar la quantitat de raïm que els pagesos lliuraven al portaler.

3 pop ELECTROT Fusible, especialment d’una instal·lació domèstica.

4 1 a plom loc adv Verticalment.

2 perdre el plom (o estar fora de plom) Decantar-se de la posició vertical.

5 a plom HERÀLD En una peça inclinada, dit del merletat o el bastillat quan els merlets són perpendiculars a la base de l’escut.

6 intoxicació per plom TOXICOL Quadre crònic propi dels treballadors del plom.

->ploma¹

■ploma¹

[del ll. plūma, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ANAT ANIM i ORNIT Cadascuna de les excrescències còrnies de la pell dels ocells, formades de ceratina, més o menys mineralitzada, que consten d’un canó fixat a la pell, que s’allarga en el raquis, a cada costat del qual hi ha les barbes.

2 1 ESCR Ploma d’ocell, que, oportunament tallada o trempada, hom sucava amb tinta i que fou utilitzada com a instrument d’escriptura.

2 p ext Instrument d’escriptura constituït per un mànec a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca amb tinta.

3 ploma estilogràfica (o simplement estilogràfica) Ploma que porta el dipòsit de tinta incorporat al mànec.

4 fig Acció i manera d’escriure; estil. Escriure amb ploma hàbil, malèvola, etc.

5 fig Activitat literària. Article degut a la ploma de X.

6 fig Escriptor. X és una bona ploma.

7 animals de ploma Gent de ploma.

8 deixar córrer la ploma Escriure sense mirar-s’hi gaire, prolixament.

9 d’un cop de ploma loc adv D’una manera expeditiva per part de l’autoritat. Van suprimir tots els partits d’un cop de ploma.

10 gent de ploma Persones que es dediquen a escriure.

11 posar mà a la ploma Posar-se a escriure.

3 MANUT Braç d’una grua.

4 1 MAR Aparell constituït per dos bossells, un dels quals era col·locat a la part alta de l’arbre d’una embarcació auxiliar i l’altre era fermat a un pal de l’embarcació que hom volia tombar de quilla.

2 Grua simple, que permet d’aixecar pesos, especialment per a treure càrrega de la bodega.

5 ploma d’aigua (o simplement ploma) METROL Mesura per a cabals d’aigua emprada al Principat de Catalunya.

6 ploma de gall PESC Ploma blanca que hom lliga, com a esquer, en un ham.

7 ploma de mar ZOOL Nom donat a diversos cnidaris antozous alcionaris colonials de la família dels pennatúlids, que pertanyen als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula i formen colònies amb aspecte d’una flor.

->ploma²

■ploma²

[v. ploma¹]

m GRÀF 1 Fotogravat simple d’un original a base de línies, traços, etc., sense mitges tintes, efectuat sense interposició de cap trama.

2 Planxa obtinguda pel procediment de fotogravat anomenat ploma.

->plomada¹

■plomada¹

[de plomar¹; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 CONSTR i OFIC Instrument que consisteix en un tros de material pesant disposat a l’extrem d’un cordill, emprat per a comprovar la verticalitat d’algun element, especialment de construcció.

2 PESC Conjunt de les peces de material pesant que hom fixa en un ormeig que hagi d’estar submergit, especialment un art.

->plomada²

■plomada²

[de ploma¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Tinta que agafa una ploma en sucar-la.

2 Ratlla o ratlles que hom pot escriure amb una sola plomada.

3 Acció breu d’escriure.

->plomada³

■plomada³

[de ploma¹]

f Acció de plomar un ocell.

->plomaire

■plomaire

Part. sil.: plo_mai_re

[de plom]

m i f Persona que fa objectes de plom o els instal·la.

->plomall

■plomall

[de ploma¹; 1a FONT: c. 1415]

m 1 1 ORNIT Pom de plomes que certes espècies d’ocells presenten al cap.

2 Feix de plomes emprat com a adorn d’un capell, d’un elm o un casc, etc.

3 Feix de plomes lligades a l’extrem d’un mànec per a treure la pols dels mobles, etc.

2 Feix d’apèndixs filiformes que formen com un plomall.

3 BOT Vil·là.

4 ECOL Emissió visible composta exclusivament de gasos o de gasos amb partícules, que surt d’una xemeneia. Plomall cònic, en ventall, fumigador, turbulent.

5 HERÀLD Ornament del casc, fet generalment amb les plomes de l’agró.

->plomallada

■plomallada

[de ploma¹]

f plomada² 3.

->plomallejar

plomallejar

[de plomall]

v tr 1 Guarnir de plomalls.

2 Moure, agitar, una cosa com si fos un plomall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plomallejar

GERUNDI: plomallejant

PARTICIPI: plomallejat, plomallejada, plomallejats, plomallejades

INDICATIU PRESENT: plomallejo, plomalleges, plomalleja, plomallegem, plomallegeu, plomallegen

INDICATIU IMPERFET: plomallejava, plomallejaves, plomallejava, plomallejàvem, plomallejàveu, plomallejaven

INDICATIU PASSAT: plomallegí, plomallejares, plomallejà, plomallejàrem, plomallejàreu, plomallejaren

INDICATIU FUTUR: plomallejaré, plomallejaràs, plomallejarà, plomallejarem, plomallejareu, plomallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: plomallejaria, plomallejaries, plomallejaria, plomallejaríem, plomallejaríeu, plomallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: plomallegi, plomallegis, plomallegi, plomallegem, plomallegeu, plomallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: plomallegés, plomallegessis, plomallegés, plomallegéssim, plomallegéssiu, plomallegessin

IMPERATIU: plomalleja, plomallegi, plomallegem, plomallegeu, plomallegin

->plomaller

■plomaller -a

[de plomall]

m i f Persona que fa plomalls o en ven.

->plomar¹

■plomar¹

[de plom]

v tr 1 Posar ploms a una cosa, especialment a una peça de roba.

2 Segellar amb plom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plomar

GERUNDI: plomant

PARTICIPI: plomat, plomada, plomats, plomades

INDICATIU PRESENT: plomo, plomes, ploma, plomem, plomeu, plomen

INDICATIU IMPERFET: plomava, plomaves, plomava, plomàvem, plomàveu, plomaven

INDICATIU PASSAT: plomí, plomares, plomà, plomàrem, plomàreu, plomaren

INDICATIU FUTUR: plomaré, plomaràs, plomarà, plomarem, plomareu, plomaran

INDICATIU CONDICIONAL: plomaria, plomaries, plomaria, plomaríem, plomaríeu, plomarien

SUBJUNTIU PRESENT: plomi, plomis, plomi, plomem, plomeu, plomin

SUBJUNTIU IMPERFET: plomés, plomessis, plomés, ploméssim, ploméssiu, plomessin

IMPERATIU: ploma, plomi, plomem, plomeu, plomin

->plomar²

■plomar²

[de ploma¹; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v 1 tr 1 Llevar, arrencar, les plomes a un ocell. Plomar un pollastre.

2 fig Despullar algú del seu diner, especialment en el joc. Anit vaig estar de pega: em van plomar.

2 intr Posar ploma un ocell. L’oreneta ha de plomar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plomar

GERUNDI: plomant

PARTICIPI: plomat, plomada, plomats, plomades

INDICATIU PRESENT: plomo, plomes, ploma, plomem, plomeu, plomen

INDICATIU IMPERFET: plomava, plomaves, plomava, plomàvem, plomàveu, plomaven

INDICATIU PASSAT: plomí, plomares, plomà, plomàrem, plomàreu, plomaren

INDICATIU FUTUR: plomaré, plomaràs, plomarà, plomarem, plomareu, plomaran

INDICATIU CONDICIONAL: plomaria, plomaries, plomaria, plomaríem, plomaríeu, plomarien

SUBJUNTIU PRESENT: plomi, plomis, plomi, plomem, plomeu, plomin

SUBJUNTIU IMPERFET: plomés, plomessis, plomés, ploméssim, ploméssiu, plomessin

IMPERATIU: ploma, plomi, plomem, plomeu, plomin

->plomatge

■plomatge

[de ploma¹; 1a FONT: s. XVI]

m ANAT ANIM i ORNIT 1 Conjunt de plomes que cobreixen el cos d’un ocell.

2 plomatge nupcial (o de noces) Plomatge que algunes espècies d’ocells presenten durant el període de reproducció i que acostuma a distingir-se per l’acoloriment conspicu.

->plombat

■plombat -ada

Hom.: plumbat

[de plom; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj A plom, vertical.

->plombatge

plombatge

m 1 CIR Operació que consisteix a omplir amb material inert una cavitat normal o patològica (os, pleura) que espontàniament no s’ompliria.

2 ODONT Acció d’emplomar o obturar; obturació.

->plomejar

■plomejar

[de ploma¹]

v tr Esbossar un escrit, un projecte, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plomejar

GERUNDI: plomejant

PARTICIPI: plomejat, plomejada, plomejats, plomejades

INDICATIU PRESENT: plomejo, plomeges, plomeja, plomegem, plomegeu, plomegen

INDICATIU IMPERFET: plomejava, plomejaves, plomejava, plomejàvem, plomejàveu, plomejaven

INDICATIU PASSAT: plomegí, plomejares, plomejà, plomejàrem, plomejàreu, plomejaren

INDICATIU FUTUR: plomejaré, plomejaràs, plomejarà, plomejarem, plomejareu, plomejaran

INDICATIU CONDICIONAL: plomejaria, plomejaries, plomejaria, plomejaríem, plomejaríeu, plomejarien

SUBJUNTIU PRESENT: plomegi, plomegis, plomegi, plomegem, plomegeu, plomegin

SUBJUNTIU IMPERFET: plomegés, plomegessis, plomegés, plomegéssim, plomegéssiu, plomegessin

IMPERATIU: plomeja, plomegi, plomegem, plomegeu, plomegin

->plomejat

plomejat -ada

[de ploma¹]

adj HERÀLD Dit de l’escut losanjat on surt una ploma de l’angle superior de cadascun dels losanges.

->plomell

■plomell

[de ploma¹]

m Plomall, especialment el d’un capell, d’un llum, etc.

->plomer¹

■plomer¹

[de ploma¹]

m 1 Plomall. Un plomer gran de plomes d’estruç.

2 Capsa per a guardar les plomes d’escriure, llapis, etc.

->plomer²

■plomer² -a

[de plom]

m i f 1 Plomaire.

2 Operari encarregat de posar i de marcar els segells de plom o marxamos a les peces de roba.

->plomeria

■plomeria

Part. sil.: plo_me_ri_a

[de plomer²]

f 1 Ofici de plomer.

2 Obrador o botiga de plomer.

3 Magatzem d’objectes de plom.

4 Conjunt de coses de plom.

->plomes

plomes

f pl BOT Pelaguer plomós.

->plomí

■plomí

[de ploma¹]

m Tremp d’una ploma.

->plomís¹

plomís¹

[de ploma¹]

[pl -issos] m ORNIT Borrissol o primera ploma.

->plomís²

plomís² -issa

[de plom]

adj 1 Que conté plom.

2 Que sembla de plom. La mar era plomissa.

->plomissa

■plomissa

[de plomís¹]

f ORNIT Plomissol.

->plomissall

■plomissall

[de plomís¹; 1a FONT: 1932, DFa.]

m ORNIT Plomall.

->plomissol

■plomissol

[de plomís¹; 1a FONT: s. XV]

m ANAT ANIM i ORNIT Conjunt de les petites plomes, desproveïdes de barbicel·les, que els ocells tenen en contacte directe amb la pell sota les plomes grans.

->plomós¹

plomós¹ -osa

[de plom]

adj 1 Plúmbic, plumbós.

2 col·loq Pesat, enfadós, molest. Quin home més plomós.

->plomós²

■plomós² -osa

[de ploma¹]

adj 1 Que té ploma abundosa.

2 BOT Dit dels pèls i dels estigmes amb ramificacions semblants a bàrbules.

->plor

■plor

[de plorar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de plorar. Arrancar, rompre, el plor.

2 perdre el plor Restar, una criatura, sense respiració a conseqüència d’una excitació sobtada.

->ploracossos

■ploracossos

[de plorar i cos¹]

m i f ETNOG i FOLK Ploraner.

->plorada

■plorada

[de plorar]

f Plors fets en una ocasió determinada.

->ploradissa

■ploradissa

[de plorar; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

f Plors abundants.

->plorador

■plorador -a

[de plorar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Ploraner.

->ploraire

■ploraire

Part. sil.: plo_rai_re

[de plorar; 1a FONT: 1740]

1 adj Ploraner.

2 m i f Ploraner, ploracossos.

->ploralla

■ploralla

[de plorar; 1a FONT: 1575, DPou.]

[generalment en pl] f Plor. De les rialles vénen les ploralles.

->ploralleta

■ploralleta

[de ploralla]

f Ploricó. Fer la ploralleta.

->plorallós

■plorallós -osa

[de ploralla]

adj Plorós.

->ploramiquejar

■ploramiquejar

[de ploramiques]

v intr Plorar per no res.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ploramiquejar

GERUNDI: ploramiquejant

PARTICIPI: ploramiquejat, ploramiquejada, ploramiquejats, ploramiquejades

INDICATIU PRESENT: ploramiquejo, ploramiqueges, ploramiqueja, ploramiquegem, ploramiquegeu, ploramiquegen

INDICATIU IMPERFET: ploramiquejava, ploramiquejaves, ploramiquejava, ploramiquejàvem, ploramiquejàveu, ploramiquejaven

INDICATIU PASSAT: ploramiquegí, ploramiquejares, ploramiquejà, ploramiquejàrem, ploramiquejàreu, ploramiquejaren

INDICATIU FUTUR: ploramiquejaré, ploramiquejaràs, ploramiquejarà, ploramiquejarem, ploramiquejareu, ploramiquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ploramiquejaria, ploramiquejaries, ploramiquejaria, ploramiquejaríem, ploramiquejaríeu, ploramiquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ploramiquegi, ploramiquegis, ploramiquegi, ploramiquegem, ploramiquegeu, ploramiquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ploramiquegés, ploramiquegessis, ploramiquegés, ploramiquegéssim, ploramiquegéssiu, ploramiquegessin

IMPERATIU: ploramiqueja, ploramiquegi, ploramiquegem, ploramiquegeu, ploramiquegin

->ploramiques

■ploramiques

[de plorar i mica²]

m i f Persona que per no res plora.

->ploramorts

■ploramorts

[de plorar i mort¹]

m i f ETNOG i FOLK Ploraner.

->ploraner

■ploraner -a

[de plorar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 1 adj Que sol plorar sovint o per poca cosa.

2 m i f ETNOG i FOLK Persona que plora en les cerimònies, sobretot en un enterrament, per acompanyar el dol d’un parent, d’un amic o d’un membre destacat de la societat.

2 f BOT Trepó.

->plorar

■plorar

[del ll. plorare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 1 intr Vessar llàgrimes. Posar-se a plorar. Parar de plorar. Plorar de dolor, de ràbia, d’alegria. Plorar amargament, agrament. Plorar com una magdalena. Plorar a llàgrima viva.

2 tr Plorar llàgrimes de sang.

3 plorar-li (a algú) els ulls Es diu quan les glàndules lacrimals segreguen massa llàgrimes, encara que hom no plori.

4 qui no plora no mama fig Refrany que significa que, per a obtenir favors, cal demanar-los.

5 qui pogués plorar amb els seus ulls! Es diu manifestant enveja envers una persona que és planyuda excessivament.

2 tr Ésser vivament afligit per alguna cosa; lamentar. Plorar la mort d’un amic. Plorar un mort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plorar

GERUNDI: plorant

PARTICIPI: plorat, plorada, plorats, plorades

INDICATIU PRESENT: ploro, plores, plora, plorem, ploreu, ploren

INDICATIU IMPERFET: plorava, ploraves, plorava, ploràvem, ploràveu, ploraven

INDICATIU PASSAT: plorí, plorares, plorà, ploràrem, ploràreu, ploraren

INDICATIU FUTUR: ploraré, ploraràs, plorarà, plorarem, plorareu, ploraran

INDICATIU CONDICIONAL: ploraria, ploraries, ploraria, ploraríem, ploraríeu, plorarien

SUBJUNTIU PRESENT: plori, ploris, plori, plorem, ploreu, plorin

SUBJUNTIU IMPERFET: plorés, ploressis, plorés, ploréssim, ploréssiu, ploressin

IMPERATIU: plora, plori, plorem, ploreu, plorin

->plorera

■plorera

[de plorar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Ganes de plorar.

->ploricó

■ploricó

[de plor; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Plor fingit.

2 fer el ploricó fig Tractar, ponderant les seves misèries, la seva fretura, etc., d’inspirar compassió i obtenir, així, quelcom.

2 ELECTROAC En els sistemes d’enregistrament de so, efecte paràsit de freqüència molt baixa.

->plorinyar

■plorinyar

[de plorar]

v intr Fer el ploricó; ploriquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plorinyar

GERUNDI: plorinyant

PARTICIPI: plorinyat, plorinyada, plorinyats, plorinyades

INDICATIU PRESENT: plorinyo, plorinyes, plorinya, plorinyem, plorinyeu, plorinyen

INDICATIU IMPERFET: plorinyava, plorinyaves, plorinyava, plorinyàvem, plorinyàveu, plorinyaven

INDICATIU PASSAT: plorinyí, plorinyares, plorinyà, plorinyàrem, plorinyàreu, plorinyaren

INDICATIU FUTUR: plorinyaré, plorinyaràs, plorinyarà, plorinyarem, plorinyareu, plorinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: plorinyaria, plorinyaries, plorinyaria, plorinyaríem, plorinyaríeu, plorinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: plorinyi, plorinyis, plorinyi, plorinyem, plorinyeu, plorinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: plorinyés, plorinyessis, plorinyés, plorinyéssim, plorinyéssiu, plorinyessin

IMPERATIU: plorinya, plorinyi, plorinyem, plorinyeu, plorinyin

->plorinyós

■plorinyós -osa

[de plorinyar]

adj Ploriquejant, plorós.

->ploriqueig

■ploriqueig

Part. sil.: plo_ri_queig

[de ploriquejar; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Acció de ploriquejar.

->ploriquejar

■ploriquejar

[de ploricó; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Gemegar com aquell qui plora. No ploriquegis que no t’has fet res!

2 fig Fer el ploricó per inspirar compassió. En sap molt, de ploriquejar, i sempre aconsegueix el que vol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ploriquejar

GERUNDI: ploriquejant

PARTICIPI: ploriquejat, ploriquejada, ploriquejats, ploriquejades

INDICATIU PRESENT: ploriquejo, ploriqueges, ploriqueja, ploriquegem, ploriquegeu, ploriquegen

INDICATIU IMPERFET: ploriquejava, ploriquejaves, ploriquejava, ploriquejàvem, ploriquejàveu, ploriquejaven

INDICATIU PASSAT: ploriquegí, ploriquejares, ploriquejà, ploriquejàrem, ploriquejàreu, ploriquejaren

INDICATIU FUTUR: ploriquejaré, ploriquejaràs, ploriquejarà, ploriquejarem, ploriquejareu, ploriquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ploriquejaria, ploriquejaries, ploriquejaria, ploriquejaríem, ploriquejaríeu, ploriquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ploriquegi, ploriquegis, ploriquegi, ploriquegem, ploriquegeu, ploriquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ploriquegés, ploriquegessis, ploriquegés, ploriquegéssim, ploriquegéssiu, ploriquegessin

IMPERATIU: ploriqueja, ploriquegi, ploriquegem, ploriquegeu, ploriquegin

->ploró

ploró -ona

[de plorar]

adj dial Ploraner.

->plorós

■plorós -osa

[de plor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Amb les llàgrimes als ulls, amb senyals d’haver plorat.

2 Amb plors.

->plorosament

■plorosament

[de plorós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Amb plors.

->plosió

■plosió

Part. sil.: plo_si_ó

[reducció de explosió (v. aquest mot i implosió)]

f FON Moviment intermedi i més característic en la pronúncia d’un so consonàntic.

->plosiu

■plosiu -iva

Part. sil.: plo_siu

[reducció de explosiu (v. aquest mot i implosiu)]

adj FON Oclusiu.

->plot

plot

m ELECTROT Peça de llautó o de coure que constitueix la part fixa d’un element de contacte.

->plotejar

plotejar

v tr DIB i INFORM traçar 1 3.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plotejar

GERUNDI: plotejant

PARTICIPI: plotejat, plotejada, plotejats, plotejades

INDICATIU PRESENT: plotejo, ploteges, ploteja, plotegem, plotegeu, plotegen

INDICATIU IMPERFET: plotejava, plotejaves, plotejava, plotejàvem, plotejàveu, plotejaven

INDICATIU PASSAT: plotegí, plotejares, plotejà, plotejàrem, plotejàreu, plotejaren

INDICATIU FUTUR: plotejaré, plotejaràs, plotejarà, plotejarem, plotejareu, plotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: plotejaria, plotejaries, plotejaria, plotejaríem, plotejaríeu, plotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: plotegi, plotegis, plotegi, plotegem, plotegeu, plotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: plotegés, plotegessis, plotegés, plotegéssim, plotegéssiu, plotegessin

IMPERATIU: ploteja, plotegi, plotegem, plotegeu, plotegin

->plòter

plòter

m INFORM i CARTOG Traçador.

->plotinià

plotinià -ana

Part. sil.: plo_ti_ni_à

adj Relatiu o pertanyent a Plotí o a la seva doctrina.

->plotinisme

■plotinisme

[del nom del filòsof gr. Plotí (205-270)]

m FILOS Doctrina de Plotí o de la seva escola, més coneguda per neoplatonisme.

->ploure

■ploure

Part. sil.: plou_re

[del ll. vg. plŏvĕre, ll. cl. plŭĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 1 METEOR Caure l’aigua dels núvols en forma de gotes.

2 quan no hi plou, hi degota fig Frase amb què es comenta la desgràcia d’una família, d’una persona, etc., que quan surt d’una mala situació hi torna a caure.

3 tant com en plou, el vent n’eixuga fig Comentari que hom fa de les persones que gasten tot el que guanyen.

2 1 fig Les bales plovien al costat nostre. Ploure desgràcies, maldecaps. Ploure queixes de tots costats.

2 ara plouen figues fig Es diu per a indicar que una cosa no pot ésser.

3 fer (algú) com qui sent ploure fig Obrar sense fer cas del que hom diu.

4 ploure sobre mullat fig Venir, un contratemps, un treball, etc., darrere un altre.

5 tant si plou com si no (o com si no plou, o com si fa sol, o com si neva) Sense que res ho pugui impedir. Jugarem el partit tant si plou com si no.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ploure

GERUNDI: plovent

PARTICIPI: plogut, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], plou, [no s’usa], [no s’usa], plouen

INDICATIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], plovia, [no s’usa], [no s’usa], plovien

INDICATIU PASSAT: [no s’usa], [no s’usa], plogué, [no s’usa], [no s’usa], plogueren

INDICATIU FUTUR: [no s’usa], [no s’usa], plourà, [no s’usa], [no s’usa], plouran

INDICATIU CONDICIONAL: [no s’usa], [no s’usa], plouria, [no s’usa], [no s’usa], plourien

SUBJUNTIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], plogui, [no s’usa], [no s’usa], ploguin

SUBJUNTIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], plogués, [no s’usa], [no s’usa], ploguessin

IMPERATIU: [no s’usa]

->plovedor

plovedor -a

[de ploure]

adj dial Plujós.

->plover

■plover -a

[de ploure; 1a FONT: 1539]

adj METEOR Plujós.

->plovineig

■plovineig

Part. sil.: plo_vi_neig

[de plovinejar]

m METEOR Plovisqueig.

->plovinejar

■plovinejar

[de ploure]

v intr METEOR Plovisquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plovinejar

GERUNDI: plovinejant

PARTICIPI: plovinejat, plovinejada, plovinejats, plovinejades

INDICATIU PRESENT: plovinejo, plovineges, plovineja, plovinegem, plovinegeu, plovinegen

INDICATIU IMPERFET: plovinejava, plovinejaves, plovinejava, plovinejàvem, plovinejàveu, plovinejaven

INDICATIU PASSAT: plovinegí, plovinejares, plovinejà, plovinejàrem, plovinejàreu, plovinejaren

INDICATIU FUTUR: plovinejaré, plovinejaràs, plovinejarà, plovinejarem, plovinejareu, plovinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: plovinejaria, plovinejaries, plovinejaria, plovinejaríem, plovinejaríeu, plovinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: plovinegi, plovinegis, plovinegi, plovinegem, plovinegeu, plovinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: plovinegés, plovinegessis, plovinegés, plovinegéssim, plovinegéssiu, plovinegessin

IMPERATIU: plovineja, plovinegi, plovinegem, plovinegeu, plovinegin

->plovisc

■plovisc

[de ploviscar]

m METEOR Pluja petita; plovisqueig.

->ploviscar

■ploviscar

[de ploure; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr METEOR Plovisquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ploviscar

GERUNDI: ploviscant

PARTICIPI: ploviscat, ploviscada, ploviscats, ploviscades

INDICATIU PRESENT: plovisco, plovisques, plovisca, plovisquem, plovisqueu, plovisquen

INDICATIU IMPERFET: ploviscava, ploviscaves, ploviscava, ploviscàvem, ploviscàveu, ploviscaven

INDICATIU PASSAT: plovisquí, ploviscares, ploviscà, ploviscàrem, ploviscàreu, ploviscaren

INDICATIU FUTUR: ploviscaré, ploviscaràs, ploviscarà, ploviscarem, ploviscareu, ploviscaran

INDICATIU CONDICIONAL: ploviscaria, ploviscaries, ploviscaria, ploviscaríem, ploviscaríeu, ploviscarien

SUBJUNTIU PRESENT: plovisqui, plovisquis, plovisqui, plovisquem, plovisqueu, plovisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: plovisqués, plovisquessis, plovisqués, plovisquéssim, plovisquéssiu, plovisquessin

IMPERATIU: plovisca, plovisqui, plovisquem, plovisqueu, plovisquin

->ploviscó

■ploviscó

[de plovisc]

m METEOR Plovisqueig.

->ploviscol

■ploviscol

[de plovisc]

m METEOR Plovisqueig.

->plovisqueig

■plovisqueig

Part. sil.: plo_vis_queig

[de plovisquejar]

m METEOR Precipitació en forma de gotes petites i nombroses que cauen d’una boira o d’una capa baixa d’estrats.

->plovisquejar

■plovisquejar

[de ploviscar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr METEOR Ploure lleugerament i a gotes molt petites.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: plovisquejar

GERUNDI: plovisquejant

PARTICIPI: plovisquejat, plovisquejada, plovisquejats, plovisquejades

INDICATIU PRESENT: plovisquejo, plovisqueges, plovisqueja, plovisquegem, plovisquegeu, plovisquegen

INDICATIU IMPERFET: plovisquejava, plovisquejaves, plovisquejava, plovisquejàvem, plovisquejàveu, plovisquejaven

INDICATIU PASSAT: plovisquegí, plovisquejares, plovisquejà, plovisquejàrem, plovisquejàreu, plovisquejaren

INDICATIU FUTUR: plovisquejaré, plovisquejaràs, plovisquejarà, plovisquejarem, plovisquejareu, plovisquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: plovisquejaria, plovisquejaries, plovisquejaria, plovisquejaríem, plovisquejaríeu, plovisquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: plovisquegi, plovisquegis, plovisquegi, plovisquegem, plovisquegeu, plovisquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: plovisquegés, plovisquegessis, plovisquegés, plovisquegéssim, plovisquegéssiu, plovisquegessin

IMPERATIU: plovisqueja, plovisquegi, plovisquegem, plovisquegeu, plovisquegin

->plugastell

■plugastell

[del nom de Plougastel, població del departament de Finistère, a la Bretanya, d’on prové el teixit]

m TÈXT Teixit cru de cotó amb trama d’estopa de lli, amb un acabat que li dóna un aspecte de lli pur.

->plugim

■plugim

[de pluja]

m METEOR Pluja menuda.

->plugisser

■plugisser -a

[de pluja]

adj METEOR 1 Inclinat a ploure. El maig sol ésser plugisser.

2 núvol plugisser Núvol de pluja.

->pluig

■pluig

Part. sil.: pluig

[del ll. plŭvius, -a, -um, íd., segurament a través d’una forma de ll. vg. com en pluja; 1a FONT: 1786]

adj METEOR Dit del vent que porta pluja, que bufa alhora que plovisqueja. Vent pluig.

->pluja

■pluja

[del ll. vg. plŏia, ll. cl. plŭvia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 METEOR 1 Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.

2 núvol de pluja Nimbe.

3 pluja àcida Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen, despresos en els processos industrials, amb el vapor d’aigua atmosfèric.

4 pluja artificial Precipitació estimulada artificialment projectant neu carbònica, iodur d’argent, etc., a la part superior dels núvols, de manera que aquests elements actuïn com a nuclis de condensació.

5 pluja de fang Pluja que arrossega partícules de sorra o de pols.

6 pluja gelant Pluja que es congela i forma una capa de gel de manera instantània quan entra en contacte amb una superfície molt freda.

2 1 fig Una pluja de bales, de flors. Una pluja d’aplaudiments, d’elogis.

2 DEC Guarniment fet amb tires de plàstic o de paper molt estretes i brillants, generalment de color d’or o de plata, que hom deixa caure sobre una superfície determinada, utilitzat especialment per a guarnir l’arbre de Nadal.

3 com pluja menuda fig Amb molta abundància.

4 pluja de meteors (o d’estels) ASTR Successió de meteors en un interval curt de temps que es produeix periòdicament quan la Terra passa a prop de l’òrbita d’un cometa.

5 pluja d’idees fig Tècnica de grup destinada a aconseguir el màxim d’idees sobre un assumpte en un temps relativament curt, mitjançant l’estimulació de la imaginació pel mètode d’associació lliure i espontània.

3 pluja de sang ENTOM Fenomen consistent en un conjunt de taques vermelles, que apareixen a terra, ocasionades pel meconi, produït per papallones gregàries en néixer molts adults simultàniament.

4 pluja radioactiva METEOR i FÍS Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.

->plujà

■plujà -ana

[del ll. td. pluvianus, -a, -um, íd.]

adj METEOR 1 De pluja. Aigua plujana.

2 Plujós.

->plujada

■plujada

[de pluja]

f Pluja forta.

->plujat

■plujat

[de pluja]

m METEOR Aiguat, xàfec fort.

->plujós

■plujós -osa

[de pluja; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj METEOR 1 Dit del temps, de l’indret, etc., abundant en pluges. Un hivern plujós. Una comarca plujosa.

2 Dit dels núvols que duen pluja. Una nuvolada plujosa.

->plumbagina

■plumbagina

[formació culta analògica sobre la base del ll. plumbāgo, -ĭnis, íd.]

f MINERAL Grafit.

->plumbaginàcies

■plumbaginàcies

Part. sil.: plum_ba_gi_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de plumbaginals, constituïda per herbes, arbusts o lianes, de fulles simples, flors actinomorfes i fruits en aqueni o capsulars.

2 sing Planta de la família de les plumbaginàcies.

->plumbaginals

plumbaginals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies simpètales que comprèn únicament la família de les plumbaginàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les plumbaginals.

->plumbat

■plumbat

Hom.: plombat

m QUÍM INORG 1 Nom genèric de les sals que contenen els anions plumbat.

2 Nom genèric dels oxoanions complexos del plom que existeixen en dissolucions fortament alcalines.

->plumbi plúmbia

■plumbi plúmbia

[del ll. plumbeus, -a, -um, íd.]

adj De plom.

->plumbi-

■plumbi-

MINERAL Prefix que indica la presència de plom en un mineral.

->plúmbic

■plúmbic -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. plumbum ‘plom’]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al plom.

2 Que conté plom.

3 esp Dit dels composts de plom en els quals aquest té una valència o nombre d’oxidació de quatre.

->plumbicó

■plumbicó

m TV Tub analitzador d’imatge basat en el vidicó i que constitueix un perfeccionament d’aquest.

->plumbífer

■plumbífer -a

[de plumbi- i -fer]

adj GEOL Que conté plom.

->plumbio-

plumbio-

QUÍM Forma prefixada sistemàtica del nom del plom, emprada per a indicar la presència d’aquest element en un compost.

->plumbit

■plumbit

m QUÍM INORG Forma a abandonar emprada per a designar l’anió plumbat (II) i les sals en què aquest intervé.

->plumbo-

■plumbo-

MINERAL Prefix que indica la presència de plom en un mineral.

->plumbós

■plumbós -osa

[del ll. plumbosus, -a, -um, íd.]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al plom.

2 Que conté plom.

3 esp Dit dels composts de plom en els quals aquest té una valència o nombre d’oxidació de dos.

->plum-cake

■plum-cake^* [plumkɛ́jk]

[mot angl., comp. de plum ‘pruna; pansa’ i cake ‘pastís’]

m PAST Pastís fet amb mantega, sucre, ous, farina, llevat, rom, panses de Corint i, a vegades, cireres confitades.

->plumetis

■plumetis

[del fr. plumetis, íd., alteració de l’adj. plumeté, del fr. ant. plumete ‘plometa’]

m TÈXT Batista o mussolina de cotó amb claps del mateix teixit imitant el brodat.

->plumi-

■plumi-

Forma prefixada del mot llatí plūma, que significa ‘ploma’. Ex.: plumífer.

->plumier

plumier

Part. sil.: plu_mi_er

m plomer¹ 2.

->plumífer

■plumífer -a

[de plumi- i -fer]

adj Que té, que porta, plomes.

->plumiforme

■plumiforme

[de plumi- i -forme]

adj Que té forma de ploma.

->plumíger

■plumíger -a

[del ll. plumĭger, -a, -um, íd. (v. -ger)]

adj Que porta plomes.

->plumípede

■plumípede -a

[del ll. plumĭpes, -ĕdis, íd., comp. de plumi- i -pede]

adj Que té els peus coberts de plomes.

->plúmula

■plúmula

f 1 ANAT ANIM Sèrie d’arrugues entrecreuades a la paret superior de l’aqüeducte de Silvi.

2 BOT Gemma apical de l’embrió.

->plural

■plural

[del ll. pluralis, íd., der. de plus ‘més’, comparatiu de multus ‘molt’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que es refereix a més d’un. S’oposa a singular.

2 adj i m GRAM [abrev pl.] Dit de la realització del morfema gramatical de nombre que representa més d’una entitat individualitzada.

3 en plural En forma plural, referint-se a més d’un.

4 plural de modèstia GRAM Forma de plural amb valor de singular usada per oradors o escriptors per a atenuar la pròpia personalitat.

5 plural exclusiu LING Forma especial de plural pronominal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més ells, amb exclusió de vosaltres.

6 plural inclusiu LING Forma especial de plural pronominal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més vosaltres, amb l’exclusió d’ells.

7 plural majestàtic GRAM Forma de plural amb valor de singular usada per altes jerarquies civils o eclesiàstiques per a magnificar la personalitat de qui l’empra.

->pluralisme

■pluralisme

[de plural]

m 1 Qualitat d’ésser més d’un; multiplicitat.

2 FILOS 1 Doctrina filosòfica, oposada al monisme, segons la qual l’univers és compost d’una pluralitat d’éssers, no reductibles a un únic principi.

2 Nom amb què també és conegut el conjunt de filòsofs grecs per tal com no accepten un únic principi entitatiu del real, ans diversos elements o àtoms.

3 SOCIOL i POLÍT Doctrina sociopolítica que preconitza la coexistència de tendències diferents en qualsevol societat i en qualsevol institució.

->pluralista

■pluralista

[de plural]

1 adj Relatiu o pertanyent al pluralisme.

2 m i f Seguidor del pluralisme.

->pluralitat

■pluralitat

[del ll. pluralĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 El fet d’ésser més d’un.

2 esp El fet d’ésser en gran nombre. La pluralitat dels mons.

2 Majoria. La pluralitat dels vots, dels diputats.

->pluralitzar

■pluralitzar

[de plural]

v tr 1 Atribuir a dos o més una cosa que és peculiar d’una persona o d’una cosa.

2 Donar plural a un nom que normalment no en té.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pluralitzar

GERUNDI: pluralitzant

PARTICIPI: pluralitzat, pluralitzada, pluralitzats, pluralitzades

INDICATIU PRESENT: pluralitzo, pluralitzes, pluralitza, pluralitzem, pluralitzeu, pluralitzen

INDICATIU IMPERFET: pluralitzava, pluralitzaves, pluralitzava, pluralitzàvem, pluralitzàveu, pluralitzaven

INDICATIU PASSAT: pluralitzí, pluralitzares, pluralitzà, pluralitzàrem, pluralitzàreu, pluralitzaren

INDICATIU FUTUR: pluralitzaré, pluralitzaràs, pluralitzarà, pluralitzarem, pluralitzareu, pluralitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: pluralitzaria, pluralitzaries, pluralitzaria, pluralitzaríem, pluralitzaríeu, pluralitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: pluralitzi, pluralitzis, pluralitzi, pluralitzem, pluralitzeu, pluralitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: pluralitzés, pluralitzessis, pluralitzés, pluralitzéssim, pluralitzéssiu, pluralitzessin

IMPERATIU: pluralitza, pluralitzi, pluralitzem, pluralitzeu, pluralitzin

->pluri-

■pluri-

Prefix, del llatí plus, pluris, que significa ‘més’, ‘molt’, i que denota pluralitat d’allò que designa el mot que la segueix. Ex.: pluricapsular, pluriaxial, pluriocupació.

->plurianual

■plurianual

Part. sil.: plu_ri_a_nu_al

[de pluri- i anual]

adj Que té lloc diverses vegades l’any.

->pluriaxial

■pluriaxial

Part. sil.: plu_ri_a_xi_al

adj BOT Multiaxial.

->pluricarpel·lar

■pluricarpel·lar

adj BOT Que té uns quants o molts carpels.

->pluricel·lular

■pluricel·lular

[de pluri- i cel·lular]

adj BIOL Dit de l’organisme compost de dues o més cèl·lules.

->pluricel·lularitat

pluricel·lularitat

f BIOL Condició de pluricel·lular.

->pluriculturalisme

■pluriculturalisme

m SOCIOL Coexistència de cultures en un espai geogràfic i social limitat que comporta un intercanvi cultural entre els diversos col·lectius.

->pluridisciplinari

■pluridisciplinari -ària

[de pluri- i disciplinari]

adj Que concerneix o engloba diverses disciplines.

->pluridrupa

■pluridrupa

f BOT Fruit múltiple procedent d’un gineceu pluricarpel·lar en què cada carpel es converteix en drupa.

->pluriennal

■pluriennal

Part. sil.: plu_ri_en_nal

adj 1 Que dura diversos anys. Pla pluriennal d’inversions.

2 Que té lloc després de diversos anys.

3 BOT Perenne.

->pluriestratificat

■pluriestratificat -ada

Part. sil.: plu_ri_es_tra_ti_fi_cat

[de pluri- i estratificat]

adj Que comprèn diversos estrats superposats.

->plurifamiliar

■plurifamiliar

Part. sil.: plu_ri_fa_mi_li_ar

adj De més d’una família. Habitatge plurifamiliar.

->plurifol·licle

plurifol·licle

m BOT Fruit múltiple constituït per dos o més fol·licles, originat a partir d’un gineceu apocàrpic.

->plurilingüe

■plurilingüe

Part. sil.: plu_ri_lin_güe

[de pluri- i -lingüe]

adj Multilingüe.