->bema

bema

m LITÚRG 1 En la basílica cristiana, absis que conté el tron del bisbe.

2 A Síria, estrada on hi ha el setial del bisbe i dels concelebrants, situada al mig de la nau.

3 A Bizanci, presbiteri.

->bemba

bemba

1 adj Relatiu o pertanyent als bembes o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble bantu que habita al nord-oest de Zàmbia i a la zona fronterera de Katanga.

3 m LING Llengua bantu parlada pels bembes, lundes i lambes.

->bembesià

bembesià -ana

Part. sil.: bem_be_si_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al bembesià.

2 m Indústria prehistòrica de l’Àfrica del sud, identificada a les terrasses del riu Bembesi.

->bèmbex

bèmbex

m ENTOM Gènere d’himenòpters de la família dels esfècids (Bembex sp), amb coloracions negres i grogues a l’abdomen que els donen l’aspecte de vespa.

->bemoll

■bemoll

[del b. ll. be molle ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si² per una lletra b; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

1 m MÚS 1 Signe segons el qual la nota o les notes afectades han de sonar un semitò més baix que en l’estat natural.

2 doble bemoll Signe de valor doble del bemoll, és a dir, que abaixa dos semitons la nota afectada.

2 adj MÚS Dit de la nota afectada pel signe bemoll o que sona un semitò més baix que en l’estat natural.

3 m pl pop Collons. L’assumpte tenia bemolls.

->ben

■ben

Hom.: vent

[del ll. bĕnĕ, íd., que en construccions sintàctiques davant d’un altre element gramatical conservà la -n-, tractada com a medial (v. bé¹)]

adv Forma de l’adverbi bé emprada davant adjectius, adverbis i formes verbals.

->ben-

ben-

Prefix, del llatí bĕnĕ, que significa ‘bé’. Ex.: benparlat, benvingut, benviure.

->bena

■bena

Hom.: vena

[del germ. binda ‘faixa, bena’, del verb germ. comú bindan; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 FARM Tira de teixit d’amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre. Benes de gasa. Benes elàstiques. Bena de guix.

2 fer benes (d’una roba) Esqueixar-la.

3 llevar (a algú) la bena dels ulls Desenganyar-lo.

4 tenir una bena davant els ulls fig No veure la realitat.

->benafecte

■benafecte -a

Part. sil.: ben_a_fec_te

[de afecte²]

adj Que sent afecte per algú o per alguna cosa.

->benafiguí

benafiguí -ina

adj i m i f De Benafigos (Alcalatén).

->benaguasiler

benaguasiler -a

adj i m i f De Benaguasil (Camp de Túria).

->benamat

■benamat -ada

Part. sil.: ben_a_mat

[de amar]

adj Benvolgut.

->benanada

■benanada

Part. sil.: ben_a_na_da

[de anada]

f Comiat que hom dóna al qui parteix.

->benanança

■benanança

Part. sil.: ben_a_nan_ça

[de benanant]

f Situació en la qual són amplament satisfetes les necessitats de l’existència, benestar.

->benanant

■benanant

Part. sil.: ben_a_nant

[de anar]

adj Que gaudeix de benanança; benestant.

->benasauer

benasauer -a

Part. sil.: be_na_sa_uer

adj i m i f De Benasau (Comtat).

->benasquès

■benasquès -esa

1 adj i m i f De Benasc (Ribagorça) o de la vall de Benasc (Ribagorça) o del benasquès (dialecte).

2 m LING Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals.

->benassalenc

benassalenc -a

adj i m i f De Benassal (Alt Maestrat).

->benastruc

■benastruc -uga

Part. sil.: ben_as_truc

[de astruc²]

adj Feliç, afortunat.

->benastrugança

■benastrugança

Part. sil.: ben_as_tru_gan_ça

[de benastruc]

f Felicitat, bona sort.

->benauradament

■benauradament

Part. sil.: ben_au_ra_da_ment

[de benaurat]

adv Amb benaurança.

->benaurança

■benaurança

Part. sil.: ben_au_ran_ça

[de benaurat]

f 1 Felicitat.

2 BÍBL i RELIG Estat feliç de la persona que té Déu com a motiu principal.

3 CRIST Cadascuna de les declaracions fetes per Jesucrist al sermó de la muntanya que comencen amb el mot ‘benaurats’.

->benaurat

■benaurat -ada

Part. sil.: ben_au_rat

[del cat. ant. benaüirat, comp. de ben i l’ant. aüir ‘averany’, ll. augurium, íd., d’on el sentit de ‘sotmès a bon auguri’; 1a FONT: s. XIII]

1 1 adj Feliç.

2 adj i m i f Sant. Els benaurats del cel.

2 adj Que inclou, que porta amb si felicitat. El benaurat repòs.

->benavarrès

■benavarrès -esa

adj i m i f De Benavarri (Ribagorça).

->benavenir

■benavenir

Part. sil.: ben_a_ve_nir

[de avenir¹]

m Prosperitat futura. Pregar pel benavenir d’algú.

->benaventí

benaventí -ina

adj i m i f De Benavent de Segrià (Segrià).

->benaventura

benaventura

Part. sil.: ben_a_ven_tu_ra

[de aventura]

f ant Benaurança.

->benaventuradament

■benaventuradament

Part. sil.: ben_a_ven_tu_ra_da_ment

[de benaventurat]

adv Amb benaventurança.

->benaventurança

■benaventurança

Part. sil.: ben_a_ven_tu_ran_ça

[de benaventurat]

f 1 Benaurança.

2 Beatitud, summa felicitat.

->benaventurat

■benaventurat -ada

Part. sil.: ben_a_ven_tu_rat

[de benaventura]

1 1 adj Benaurat, feliç.

2 adj i m i f Benaurat, sant.

3 adj Títol que hom dóna als sants. El benaventurat sant Joan Baptista.

2 adj iròn Beneit, ximple.

->benaventurós

■benaventurós -osa

Part. sil.: ben_a_ven_tu_rós

[de benaventura]

adj Afortunat, venturós.

->benaventurosament

■benaventurosament

Part. sil.: ben_a_ven_tu_ro_sa_ment

[de benaventurós]

adv Venturosament, afortunadament.

->benavinença

■benavinença

Part. sil.: ben_a_vi_nen_ça

f 1 Bona avinença.

2 Condició de ben avinguts.

->benaviter

benaviter -a

adj i m i f De Benavites (Camp de Morvedre).

->bencarat

bencarat -ada

[de cara¹]

adj Que té la cara ben feta, agradosa.

->benchmarking

benchmarking^* [bɛ̀nʃmárkiŋ]

[angl ] m ECON Comparació dels productes, els serveis o els processos d’una empresa amb els del líder de mercat per a analitzar-ne les diferències i definir els plans necessaris per a acostar-s’hi.

->bencossat

■bencossat -ada

[de cossat]

adj Que té el cos ben fet, ben proporcionat.

->bendir

■bendir

[de dir¹]

m Art de parlar bé, bellament.

->beneceptor

beneceptor

m FISIOL Receptor sensorial que transmet estímuls que afavoreixen el funcionament dels processos vitals d’un organisme.

->benedicció

■benedicció

Part. sil.: be_ne_dic_ci_ó

[del ll. benedictio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció o paraules amb què hom beneeix.

2 LITÚRG Acte o fórmula ritual que té com a finalitat o bé consagrar persones o objectes al servei de Déu o bé impetrar de Déu beneficis espirituals o temporals. Benedicció amb el Santíssim. Benedicció apostòlica. Benedicció de la cendra, de les palmes.

2 1 RELIG Benefici diví.

2 p ext Motiu de joia, de benestar, de prosperitat. Aquesta pluja ha estat una benedicció.

->benedictí

■benedictí -ina

[del ll. ecl. benedictinus, der. de Benedictus, nom de sant Benet (480 ?- 547 ?), patriarca del monaquisme occidental]

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent a sant Benet o als religiosos que segueixen la seva regla.

2 m i f Monjo o monja que segueix la regla de sant Benet.

3 m i f En sentit estricte, membre d’alguna de les congregacions monàstiques confederades sota l’abat primat, que constitueixen l’orde benedictí o de sant Benet.

4 treball de benedictí Treball que exigeix recerques llargues i pacients.

->benefactiu

■benefactiu -iva

Part. sil.: be_ne_fac_tiu

adj LING Dit del complement verbal que indica la persona que es beneficia de l’acció designada pel verb.

->benefactor

■benefactor -a

[del ll. benefactor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1534]

adj i m i f Persona que fa bé a altri.

->benefactoria

benefactoria

Part. sil.: be_ne_fac_to_ri_a

[de benefactor]

f HIST DR Relació personal per la qual un individu i la seva família amb tots llurs béns s’acollien a la protecció d’un poderós (gran propietari, personatge influent, etc.) en canvi de la prestació d’uns serveis o del pagament d’un cens periòdic.

->benèfic

■benèfic -a

[del ll. beneficus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1870]

adj 1 Que fa bé; favorable. Els efectes benèfics dels banys de mar.

2 Relatiu a la beneficència. Festival benèfic.

->benèficament

■benèficament

[de benèfic]

adv D’una manera benèfica.

->beneficar

■beneficar

[de benèfic]

v tr Fer bé (a algú), fer beneficis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: beneficar

GERUNDI: beneficant

PARTICIPI: beneficat, beneficada, beneficats, beneficades

INDICATIU PRESENT: benefico, benefiques, benefica, benefiquem, benefiqueu, benefiquen

INDICATIU IMPERFET: beneficava, beneficaves, beneficava, beneficàvem, beneficàveu, beneficaven

INDICATIU PASSAT: benefiquí, beneficares, beneficà, beneficàrem, beneficàreu, beneficaren

INDICATIU FUTUR: beneficaré, beneficaràs, beneficarà, beneficarem, beneficareu, beneficaran

INDICATIU CONDICIONAL: beneficaria, beneficaries, beneficaria, beneficaríem, beneficaríeu, beneficarien

SUBJUNTIU PRESENT: benefiqui, benefiquis, benefiqui, benefiquem, benefiqueu, benefiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: benefiqués, benefiquessis, benefiqués, benefiquéssim, benefiquéssiu, benefiquessin

IMPERATIU: benefica, benefiqui, benefiquem, benefiqueu, benefiquin

->beneficència

■beneficència

Part. sil.: be_ne_fi_cèn_ci_a

[del ll. beneficientia, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.

->benefici

■benefici

[del ll. beneficium ‘benifet, servei’, der. de bene facere ‘fer bé’; 1a FONT: 1181]

m 1 Bé que algú fa a un altre. Rebre molts beneficis d’un amic.

2 Bé que fa alguna cosa. Els beneficis de la tècnica, de la medicina, de la cultura.

3 1 Profit, utilitat.

2 ECON Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.

3 Producte d’una funció de teatre, d’un concert, etc., que hom dóna a una persona, a una entitat, etc.

4 El mateix espectacle. Dissabte fan el benefici d’una actriu retirada.

5 en benefici de loc prep En profit de, en bé de. Tot ho han fet en benefici dels damnificats.

4 DR CIV 1 Privilegi legal que en determinades circumstàncies neix a favor d’alguna persona i que aquesta pot fer valer per alliberar-se de situacions que la podrien perjudicar, especialment en l’ordre patrimonial.

2 benefici de pobresa Benefici atorgat als declarats pobres pels tribunals i pels jutjats, segons les condicions establertes per la llei, per tal que la justícia els sigui administrada gratuïtament.

3 benefici d’inventari Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.

4 a benefici d’inventari fig Amb reserva. Acceptem les seves excuses a benefici d’inventari.

5 benefici fiscal Privilegi legal concedit a un subjecte passiu que comporta generalment la reducció parcial d’un tribut.

5 HIST DR D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.

6 MIN 1 Acció de beneficiar una mina o jaciment;

2 l’efecte.

7 benefici eclesiàstic (o simplement benefici) DR CAN Càrrec eclesiàstic erigit a perpetuïtat, amb els deures i els serveis corresponents, al qual va annexa una renda.

->beneficial

■beneficial

Part. sil.: be_ne_fi_ci_al

[de benefici]

adj Relatiu o pertanyent a un benefici eclesiàstic.

->beneficiar

■beneficiar

Part. sil.: be_ne_fi_ci_ar

[de benefici; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Beneficar.

2 HIST Concedir en benefici un alou o altres béns no fiscals.

3 HIST Concedir un benefici eclesiàstic.

2 tr 1 Treballar una cosa perquè rendeixi un benefici millor.

2 AGR Millorar una terra per a fer-la més productiva.

3 METAL·L Sotmetre els minerals al procés metal·lúrgic adequat per a obtenir-ne un producte determinat.

4 MIN Extreure minerals útils d’una mina o jaciment.

3 pron Treure una utilitat, un guany. El poble s’ha beneficiat de l’èxit d’aquest gran artista.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: beneficiar

GERUNDI: beneficiant

PARTICIPI: beneficiat, beneficiada, beneficiats, beneficiades

INDICATIU PRESENT: beneficio, beneficies, beneficia, beneficiem, beneficieu, beneficien

INDICATIU IMPERFET: beneficiava, beneficiaves, beneficiava, beneficiàvem, beneficiàveu, beneficiaven

INDICATIU PASSAT: beneficií, beneficiares, beneficià, beneficiàrem, beneficiàreu, beneficiaren

INDICATIU FUTUR: beneficiaré, beneficiaràs, beneficiarà, beneficiarem, beneficiareu, beneficiaran

INDICATIU CONDICIONAL: beneficiaria, beneficiaries, beneficiaria, beneficiaríem, beneficiaríeu, beneficiarien

SUBJUNTIU PRESENT: beneficiï, beneficiïs, beneficiï, beneficiem, beneficieu, beneficiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: beneficiés, beneficiessis, beneficiés, beneficiéssim, beneficiéssiu, beneficiessin

IMPERATIU: beneficia, beneficiï, beneficiem, beneficieu, beneficiïn

->beneficiari

■beneficiari -ària

Part. sil.: be_ne_fi_ci_a_ri

[de benefici]

1 adj Relatiu a un benefici.

2 m i f 1 Persona que frueix d’un benefici, que rep en do una cosa.

2 ASSEG Persona en profit de la qual ha estat subscrita una pòlissa en les assegurances de vida, d’accidents corporals i de malalties.

3 DR TREB Persona que té dret a rebre prestacions de la seguretat social.

4 HIST DR Persona afavorida amb la concessió d’un benefici.

->beneficiat

■beneficiat

Part. sil.: be_ne_fi_ci_at

[de beneficiar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m DR CAN El qui frueix d’un benefici eclesiàstic.

->beneficiós

■beneficiós -osa

Part. sil.: be_ne_fi_ci_ós

[de benefici; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que produeix beneficis; útil, profitós.

->beneir

■beneir

Part. sil.: be_ne_ir

[del ll. bene dicĕre ‘parlar bé’, contret en benedicere ‘beneir’ en ll. cristià com a calc del gr. eulogéō, corresponent a l’hebreu barak; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr 1 RELIG Invocar la protecció de Déu (sobre algú o alguna cosa), especialment el sacerdot amb paraules o cerimònies rituals. El pare beneí la taula. El sacerdot beneí els nous esposos.

2 RELIG Dedicar una persona o una cosa al culte diví mitjançant una acció o una invocació que la sostreu a tot ús profà. Beneir l’aigua, una imatge.

3 Lloar, exalçar (algú o alguna cosa) pels beneficis rebuts. Ha beneït sempre aquella inspiració.

4 1 RELIG Concedir Déu la seva protecció, la prosperitat (sobre algú o alguna cosa). Déu el beneí amb nombrosos béns.

2 Déu et beneeixi! Déu et faci bo!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: beneir

GERUNDI: beneint

PARTICIPI: beneït, beneïda, beneïts, beneïdes

INDICATIU PRESENT: beneeixo, beneeixes, beneeix, beneïm, beneïu, beneeixen

INDICATIU IMPERFET: beneïa, beneïes, beneïa, beneíem, beneíeu, beneïen

INDICATIU PASSAT: beneí, beneïres, beneí, beneírem, beneíreu, beneïren

INDICATIU FUTUR: beneiré, beneiràs, beneirà, beneirem, beneireu, beneiran

INDICATIU CONDICIONAL: beneiria, beneiries, beneiria, beneiríem, beneiríeu, beneirien

SUBJUNTIU PRESENT: beneeixi, beneeixis, beneeixi, beneïm, beneïu, beneeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: beneís, beneïssis, beneís, beneíssim, beneíssiu, beneïssin

IMPERATIU: beneeix, beneeixi, beneïm, beneïu, beneeixin

->beneit

■beneit -a

Part. sil.: be_neit

[del ll. benedĭctus, -a, -um, participi de benedicĕre]

1 adj 1 arc Forma antiga del participi passat de beneir, usada en fórmules estereotipades o en pregàries. Beneita sou vós entre totes les dones. Pa beneit. Aigua beneita.

2 donar (o vendre’s, etc.) (una cosa) com pa beneit Donar, vendre’s, fàcilment, ràpidament, abundosament.

2 adj i m i f 1 Que no té el cervell prou desenvolupat, mig idiota.

2 Ximple, babau.

3 beneit del cabàs vulg Completament ximple, beneit del tot.

->beneït

■beneït -ïda

Part. sil.: be_ne_ït

[de beneir]

adj i m i f 1 Persona molt bona.

2 beneit 2.

->beneitejar

■beneitejar

Part. sil.: be_nei_te_jar

[de beneit]

v intr Fer coses pròpies de beneit, de ximple.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: beneitejar

GERUNDI: beneitejant

PARTICIPI: beneitejat, beneitejada, beneitejats, beneitejades

INDICATIU PRESENT: beneitejo, beneiteges, beneiteja, beneitegem, beneitegeu, beneitegen

INDICATIU IMPERFET: beneitejava, beneitejaves, beneitejava, beneitejàvem, beneitejàveu, beneitejaven

INDICATIU PASSAT: beneitegí, beneitejares, beneitejà, beneitejàrem, beneitejàreu, beneitejaren

INDICATIU FUTUR: beneitejaré, beneitejaràs, beneitejarà, beneitejarem, beneitejareu, beneitejaran

INDICATIU CONDICIONAL: beneitejaria, beneitejaries, beneitejaria, beneitejaríem, beneitejaríeu, beneitejarien

SUBJUNTIU PRESENT: beneitegi, beneitegis, beneitegi, beneitegem, beneitegeu, beneitegin

SUBJUNTIU IMPERFET: beneitegés, beneitegessis, beneitegés, beneitegéssim, beneitegéssiu, beneitegessin

IMPERATIU: beneiteja, beneitegi, beneitegem, beneitegeu, beneitegin

->beneiter

■beneiter -a

Part. sil.: be_nei_ter

[de beneit]

1 adj Relatiu a l’aigua beneita.

2 m Beneitera.

3 f Pica de l’aigua beneita.

->beneiteria

■beneiteria

Part. sil.: be_nei_te_ri_a

[de beneit]

f 1 Qualitat de beneit.

2 Acció o dita de beneit.

->beneitó

■beneitó -ona

Part. sil.: be_nei_tó

[de beneit]

adj i m i f Ximplet, infeliç.

->beneitura

■beneitura

Part. sil.: be_nei_tu_ra

[de beneit]

f Acte o dita de beneit.

->beneixamí

beneixamí -ina

Part. sil.: be_nei_xa_mí

adj i m i f De Beneixama (Alcoià).

->beneixider

beneixider -a

Part. sil.: be_nei_xi_der

adj i m i f De Beneixida (Ribera Alta).

->benemèrit

■benemèrit -a

[del ll. benemerĭtus, íd.]

adj Que ha conquistat mèrit, digne d’honor pels seus serveis.

->benentès

■benentès

Part. sil.: ben_en_tès

[de entès]

Mot emprat en l’expressió amb el benentès que loc adv Amb la condició que, restant ben entès que. Amb el benentès que jo pagaré el dinar.

->beneplàcit

■beneplàcit

[del ll. td. beneplacĭtum, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Aprovació de qui és superior (generalment expressada per escrit amb la fórmula vist i plau).

2 Vènia, permís.

->benestant

■benestant

Part. sil.: ben_es_tant

[de benestar; 1a FONT: 1437]

adj Que gaudeix d’una situació en la qual es troben satisfetes les necessitats de la vida; benanant, acomodat.

->benestar

■benestar

Part. sil.: ben_es_tar

[de estar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Situació en la qual hom troba satisfetes les necessitats de la vida, benanança.

2 Estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets.

3 benestar social SOCIOL Situació d’una societat en què hom té cobertes les necessitats bàsiques, gaudeix de les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no està subjecte a discriminació.

4 economia del benestar ECON Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca del nivell col·lectiu òptim.

5 estat del benestar ECON Sistema en què l’estat garanteix als ciutadans uns nivells mínims de benestar social mitjançant serveis públics, assistencials i de previsió social.

->benet

benet -a

[del ll. Benedictus ‘beneït’, nom propi de sant Benet]

adj i m i f CRIST Benedictí.

->benetussí

benetussí -ina

adj i m i f De Benetússer (Horta).

->beneventà

■beneventà -ana

1 adj i m i f De Benevent (ciutat i província d’Itàlia).

2 escriptura beneventana ESCR Escriptura usada a la Itàlia meridional i a Dalmàcia des del s VIII fins a l’inici del XIV.

->benèvol

■benèvol -a

[del ll. benevolus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que és indulgent, que es presta a alguna cosa, per bona voluntat envers algú. Auditori benèvol. Mostrar-se benèvol.

2 Que és signe de benevolència.

->benèvolament

■benèvolament

[de benèvol]

adv D’una manera benèvola.

->benevolència

■benevolència

Part. sil.: be_ne_vo_lèn_ci_a

[del ll. benevolentia, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Qualitat de benèvol (especialment d’un superior envers un inferior). Un judici ple de benevolència. Guanyar-se la benevolència dels examinadors.

->benfactor

■benfactor -a

[variant de benefactor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Benefactor.

->benfer

■benfer

[de benefici]

m Dretura en les accions d’algú.

->benfet

benfet

m ant i dial Acte benèfic.

->bengala

■bengala

[del nom de Bengala, a l’Índia; 1a FONT: s. XVII]

f 1 Canya d’Índia de la qual hom fa bastons.

2 1 Bastó.

2 esp Insígnia de comandament militar en forma de ceptre o de bastó.

3 llum de bengala (o simplement bengala) PIR Mescla de sofre, nitrat potàssic, sulfur d’antimoni i d’altres composts, generalment col·locada a l’interior d’un recipient cilíndric de metall, de fusta o de cartó, la qual en cremar-se emet llum.

->bengalada

■bengalada

[de bengala]

f Cop de bengala; bastonada.

->bengali

bengali

adj i m i f bengalí².

->bengalí¹

■bengalí¹

[v. bengalí²]

m ORNIT Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l’ordre dels passeriformes, de dimensions petites i de colors molt vius, molt apreciats com a ocells de gàbia per llur vistositat i llur docilitat. Els més coneguts són el bengalí cordó blau, el bengalí gris blau i el bengalí de l’Índia (o roig).

->bengalí²

■bengalí² -ina

[del nom de Bengala, a l’Índia]

1 adj i m i f De Bengala (regió de l’Àsia meridional) o del bengalí (llengua).

2 m LING Llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l’estat de Bengala Occidental (Índia) i de Bangla Desh.

->bengalina

■bengalina

[de bengalí²]

f TÈXT Teixit amb ordit de seda, trama de llana i lligat de plana, caracteritzat pel seu acanalat horitzontal.

->benhaja

■benhaja [i les formes benhages i benhagen relatives a la 2a persona del singular i 3a del plural]

[de haja, forma ant. de la 3a p. sing. de l’imperatiu del verb haver¹]

interj Expressió de benedicció a favor d’una persona o cosa. Benhaja qui et parí! Benhages, dia de festa!

->benhumorat

■benhumorat -ada

[de humor]

adj Que està de bon humor.

->beniarbegí

beniarbegí -ina

Part. sil.: be_ni_ar_be_gí

adj i m i f De Beniarbeig (Marina Alta).

->beniardà

beniardà -ana

Part. sil.: be_ni_ar_dà

adj i m i f De Beniardà (Marina Baixa).

->beniarjoter

beniarjoter -a

Part. sil.: be_ni_ar_jo_ter

adj i m i f De Beniarjó (Safor).

->beniarresí

beniarresí -ina

Part. sil.: be_ni_ar_re_sí

adj i m i f De Beniarrés (Comtat).

->beniatgí

beniatgí -ina

Part. sil.: be_ni_at_gí

adj i m i f De Beniatjar (Vall d’Albaida).

->benicarlando

■benicarlando -a

adj i m i f De Benicarló (Baix Maestrat).

->benicassut

benicassut -uda

adj i m i f De Benicàssim (Plana Alta).

->benicoletà

benicoletà -ana

adj i m i f De Benicolet (Vall d’Albaida).

->benidolejà

benidolejà -ana

adj i m i f De Benidoleig (Marina Alta).

->benidormer

■benidormer -a

adj i m i f De Benidorm (Marina Baixa).

->benifaioner

benifaioner -a

Part. sil.: be_ni_fa_io_ner

adj i m i f De Benifaió (Ribera Alta).

->benifairenc

benifairenc -a

Part. sil.: be_ni_fai_renc

adj i m i f De Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre).

->benifaironer

benifaironer -a

Part. sil.: be_ni_fai_ro_ner

adj i m i f De Benifairó de Valldigna (Safor).

->benifalletenc

benifalletenc -a

adj i m i f De Benifallet (Baix Ebre).

->benifallimer

benifallimer -a

adj i m i f De Benifallim (Alcoià).

->benifatut

benifatut -uda

adj i m i f De Benifato (Marina Baixa).

->benifet

■benifet

[del ll. benefactum; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Benefici.

2 esp DR CAN Benefici eclesiàstic.

->beniflater

beniflater -a

adj i m i f De Beniflà (Safor).

->beniganí

beniganí -ina

adj i m i f De Benigànim (Vall d’Albaida).

->benigembler

benigembler -a

adj i m i f De Benigembla (Marina Alta).

->benignament

■benignament

[de benigne; 1a FONT: s. XIII]

adv D’una manera benigna.

->benigne

■benigne -a

[del ll. benignus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que té o que mostra una disposició a voler bé, a la benevolència. Un jutge benigne. Un examen massa benigne.

2 D’acció suau, saludable. Temperatura benigna.

3 Dit del mal, la malaltia, el tumor, etc., que no és maligne, que no és perillós.

->benignitat

■benignitat

[del ll. benignĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de benigne.

->beniguasiler

beniguasiler -a

adj i m i f Benaguasiler.

->benillobut

benillobut -uda

adj i m i f De Benilloba (Comtat).

->benilluper

benilluper -a

adj i m i f De Benillup (Comtat).

->benimacletí

benimacletí -ina

adj i m i f De Benimaclet (Horta).

->benimantellut

benimantellut -uda

adj i m i f De Benimantell (Marina Baixa).

->benimarfuller

benimarfuller -a

adj i m i f De Benimarfull (Comtat).

->benimassoter

benimassoter -a

adj i m i f De Benimassot (Comtat).

->benimelí

benimelí -ina

adj i m i f De Benimeli (Marina Alta).

->benimerí

■benimerí -ina

[pl -ins, -ines] 1 adj Relatiu o pertanyent als benimerins.

2 m i f HIST Individu d’una dinastia amazic, anomenada també marínida, que substituí els almohades en el domini de l’Àfrica del nord (segles XIII-XV).

->benimodí

benimodí -ina

adj i m i f De Benimodo (Ribera Alta).

->benimodolí

benimodolí -ina

adj i m i f Benimodí.

->benimusler

benimusler -a

adj i m i f De Benimuslem (Ribera Alta).

->beninès

beninès -esa

adj i m i f Del Benín (estat d’Àfrica).

->benintencionat

■benintencionat -ada

Part. sil.: ben_in_ten_ci_o_nat

[de intencionat]

adj Que té bona intenció.

->benioper

benioper -a

Part. sil.: be_ni_o_per

adj i m i f Del barri de Beniopa (Gandia).

->beniparrellà

beniparrellà -ana

adj i m i f De Beniparrell (Horta).

->benipeixcatí

benipeixcatí -ina

Part. sil.: be_ni_peix_ca_tí

adj i m i f De Benipeixcar (Safor).

->benirredrà

benirredrà -ana

adj i m i f De Benirredrà (Safor).

->benissaner

benissaner -a

adj i m i f De Benissanó (Camp de Túria).

->benissanetà

benissanetà -ana

adj i m i f De Benissanet (Ribera d’Ebre).

->benisser

benisser -a

adj i m i f De Benissa (Marina Alta).

->benissodà

benissodà -ana

adj i m i f De Benissoda (Vall d’Albaida).

->benissuerà

benissuerà -ana

Part. sil.: be_nis_su_e_rà

adj i m i f De Benissuera (Vall d’Albaida).

->benitoïta

benitoïta

Part. sil.: be_ni_to_ï_ta

f [TiBaSi₃O₉] MINERAL Silicat de titani i de bari, mineral del grup dels sorosilicats.

->benjamí

■benjamí -ina

[del nom de Benjamí, el fill més petit del patriarca bíblic Jacob]

m i f 1 Fill més petit i predilecte.

2 p ext La Irene és la benjamina de la classe.

->benjuí

■benjuí

Part. sil.: ben_ju_í

[de l’àr. lubǟn ǧǟwî ‘encens de Java’, amb deglutinació de lu- confós amb l’article lo¹; del cat. passà a Europa i al b. ll. benzoe, base dels mots de radical benz-; 1a FONT: 1430]

[pl -ís] m BOT i FARM Resina balsàmica obtinguda dels diversos estíraxs per incisió, emprada en perfumeria i en cosmètica, i en medicina com a expectorant i antisèptic.

->benlloc

■benlloc

m AGR Varietat d’arròs, més resistent i de millor rendiment que les formes menys seleccionades.

->benlloquí

benlloquí -ina

adj i m i f De Bell-lloc (o Benlloch) del Pla (Plana Alta).

->benmereixença

■benmereixença

Part. sil.: ben_me_rei_xen_ça

[de benmereixent]

f 1 Condició de benmereixent.

2 Mèrit.

->benmereixent

■benmereixent

Part. sil.: ben_me_rei_xent

[de merèixer]

adj Que mereix bé, honor, recompensa, per la seva conducta, pels seus serveis, etc.

->bennettitates

bennettitates

[del ll. científic Bennettitatae, der. del nom del gènere Bennettites, del nom del botànic anglès J.J. Bennett (s. XIX)]

m pl BOT Bennettitòpsids.

->bennettitòpsids

bennettitòpsids

m BOT 1 pl Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.

2 sing Planta de la classe dels bennettitòpsids.

->benparat

benparat -ada

adj En bon estat. No en va sortir gaire benparat.

->benparlant

■benparlant

[de parlant]

adj Que parla bé, correctament, amb una certa elegància.

->benparlat

■benparlat -ada

[de parlar¹]

adj Que parla urbanament, sense usar expressions o paraules incivils.

->benpensant

■benpensant

[de pensar]

adj i m i f Que pensa segons les idees tradicionals considerades socialment raonables. La novel·la provocà un escàndol en la societat benpensant de la ciutat.

->bento-

bento-

Forma prefixada del mot grec bénthos, que significa ‘fons, abisme’. Ex.: bentoplàncton, bentògraf.

->bentogènic

bentogènic -a

adj GEOL Dit dels sediments marins constituïts per l’acumulació d’animals o de vegetals bentònics.

->bentònic

■bentònic -a

adj ECOL Relatiu o pertanyent al bentos.

->bentonita

■bentonita

f QUÍM IND i PETROG Argila nativa col·loïdal constituïda principalment per montmoril·lonita, silicat hidratat d’alumini.

->bentopelàgic

bentopelàgic -a

adj ECOL Dit dels animals pelàgics que periòdicament es desplacen per les proximitats dels fons.

->bentos

■bentos

m ECOL Conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o d’aigües dolces, fixos, desplaçant-se per la superfície o colgats en el substrat.

->benuecongolès

benuecongolès -esa

Part. sil.: be_nu_e_con_go_lès

adj i m LING Dit del grup de llengües de la família nigerocongolesa, segons Greenberg, un subgrup de les quals és el bantu.

->benveure¹

■benveure¹

Part. sil.: ben_veu_re

[de veure]

v [usat generalment en inf] tr Veure de bon ull, amb simpatia; apreciar, estimar. La seva bonhomia el feia benveure de tothom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: benveure

GERUNDI: benveient

PARTICIPI: benvist, benvista, benvists, benvistes

PARTICIPI (alternatiu): benvist, benvista, benvistos, benvistes

INDICATIU PRESENT: benveig, benveus, benveu, benveiem, benveieu, benveuen

INDICATIU IMPERFET: benveia, benveies, benveia, benvèiem, benvèieu, benveien

INDICATIU PASSAT: benviu, benveieres, benveié, benveiérem, benveiéreu, benveieren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): benviu, benveres, benvéu, benvérem, benvéreu, benveren

INDICATIU FUTUR: benveuré, benveuràs, benveurà, benveurem, benveureu, benveuran

INDICATIU CONDICIONAL: benveuria, benveuries, benveuria, benveuríem, benveuríeu, benveurien

SUBJUNTIU PRESENT: benvegi, benvegis, benvegi, benvegem, benvegeu, benvegin

SUBJUNTIU IMPERFET: benveiés, benveiessis, benveiés, benveiéssim, benveiéssiu, benveiessin

IMPERATIU: benveges, benvegi, benvegem, benvegeu, benvegin

IMPERATIU (alternatiu): benves, benvegi, benvegem, benveieu, benvegin

->benveure²

benveure²

Part. sil.: ben_veu_re

[v. benveure¹]

m El fet d’ésser benvist per la gent.

->benvinguda

■benvinguda

[de vinguda]

f Congratulació a qui arriba bé. Donar la benvinguda als hostes.

->benvingut

■benvingut -uda

[de venir]

1 adj Que ve a propòsit, oportunament. Tota la informació que ens pugueu trametre serà benvinguda.

2 adj Ben acollit. Sigues benvingut!

3 m FRUCT Varietat de presseguer vigorós, molt ramificat, d’aspecte arbustiu.

->benvist

■benvist -a

[de benveure¹]

adj Vist de bon ull, estimat de la gent, de bona fama.

->benviure

■benviure

Part. sil.: ben_viu_re

[de viure¹]

m El fet de viure bé, com cal, honradament.

->benvolença

■benvolença

[de benvolent]

f Bona voluntat envers els altres.

->benvolent

■benvolent

[de benvoler]

adj Que mostra bona voluntat envers els altres, que els vol bé.

->benvoler

■benvoler

[de voler¹]

m Benvolença, amor.

->benvolgut

■benvolgut -uda

[de benvoler]

adj A qui hom vol bé; estimat.

->benz-

■benz-

QUÍM ORG Prefix que denota relació amb el benzè, que conté el nucli benzènic. Ex.: benzamida, benzidina.

->benzal

benzal

m QUÍM ORG Benzilidè.

->benzaldehid

■benzaldehid

m [C₆H₅CHO] QUÍM ORG Aldehid aromàtic, anomenat també essència d’ametlles amargues, emprat en la síntesi de colorants, en farmàcia, en perfumeria i en alimentació com a aromatitzant.

->benzè

■benzè

[der. modern del b. ll. benzoe]

m [C₆H₆] QUÍM ORG Hidrocarbur cíclic aromàtic, líquid a la temperatura ordinària, emprat en la síntesi de medicaments, colorants, vernissos, laques, etc.

->benzedrina

■benzedrina

f BIOQ Amfetamina.

->benzènic

■benzènic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent al benzè.

2 Que conté un anell o un nucli benzènic.

->benzenoide

■benzenoide

Part. sil.: ben_ze_noi_de

adj QUÍM ORG Que té semblança amb el benzè.

->benzhidril

benzhidril

m QUÍM ORG Nom trivial del grup alquil-arílic.

->benzhidrol

■benzhidrol

m QUÍM ORG Alcohol aromàtic preparat per reducció de la benzofenona amb pólvores de zinc en solució alcalina forta.

->benzí

benzí

m QUÍM ORG Intermediari químic estructural constituït per un anell benzènic en el qual un enllaç doble ha estat substituït per un de triple.

->benzidina

■benzidina

f QUÍM ORG Base de fórmula C₁₂H₁₂N₂, obtinguda a partir de l’hidrazobenzè i emprada en la fabricació de colorants.

->benzidínic

benzidínic -a

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a la benzidina.

->benzil¹

■benzil¹

m QUÍM ORG Grup aril-alquílic de fórmula C₆H₅H₂.

->benzil²

benzil²

m QUÍM ORG Dicetona, anomenada també bibenzoïl, obtinguda de la benzoïna per oxidació amb àcid nítric, emprada en síntesi orgànica.

->benzil-

benzil-

QUÍM ORG Prefix que indica la presència d’un grup benzil en un compost.

->benzílic

■benzílic -a

adj QUÍM ORG Que conté el radical benzil. Aldehid benzílic.

->benzilidè

benzilidè

m QUÍM ORG Grup aril-alquílic divalent, de fórmula C₆H₅CH=.

->benzilpenicil·lina

benzilpenicil·lina

f FARM i QUÍM ORG Penicil·lina G.

->benzina

■benzina

[deriv. modern del b. ll. benzoe; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PETROL i QUÍM ORG 1 Conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli, que comprèn les diverses menes de gasolina, el petroli de cremar, la ligroïna, etc.

2 esp i col·loq Gasolina.

->benzinera

■benzinera

f Gasolinera.

->benzo

benzo

m QUÍM ORG Nom trivial del grup aril-alquílic trivalent de fórmula C₆H₅C≡.

->benzo-

■benzo-

QUÍM ORG Prefix que denota relació amb el benzè, que conté el nucli benzènic.

->benzoat

■benzoat

Part. sil.: ben_zo_at

m QUÍM ORG 1 Qualsevol sal o èster de l’àcid benzoic.

2 benzoat de β-naftil FARM Benzonaftol.

->benzocaïna

benzocaïna

Part. sil.: ben_zo_ca_ï_na

f FARM i QUÍM ORG Anestesina.

->benzodiazepina

benzodiazepina

Part. sil.: ben_zo_di_a_ze_pi_na

f FARM Grup de psicofàrmacs tranquil·litzants menors amb efectes anxiolític, miorelaxant, anticonvulsiu i hipnòtic, segons la dosi.

->benzofenona

■benzofenona

f QUÍM ORG Difenilcetona o benzoïlbenzè, compost obtingut tractant el benzè amb clorur de benzoïl i emprat en perfumeria i en farmàcia.

->benzofuran

■benzofuran

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic heterocíclic bicíclic, anomenat també cumarona.

->benzoic

■benzoic -a

Part. sil.: ben_zoic

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent al benjuí.

2 Obtingut del benjuí. Àcid benzoic.

->benzoïl

■benzoïl

Part. sil.: ben_zo_ïl

m QUÍM ORG Grup aroïl que deriva de l’àcid benzoic.

->benzoïlació

benzoïlació

Part. sil.: ben_zo_ï_la_ci_ó

f QUÍM ORG Procés pel qual és introduït un grup benzoïl en una molècula.

->benzoïlbenzè

benzoïlbenzè

Part. sil.: ben_zo_ïl_ben_zè

m QUÍM ORG Benzofenona.

->benzoïna

■benzoïna

Part. sil.: ben_zo_ï_na

f QUÍM ORG Cristalls groguencs obtinguts per condensació benzoínica de dues molècules de benzaldehid amb cianur potàssic com a catalitzador.

->benzoínic

benzoínic -a

Part. sil.: ben_zo_í_nic

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a la benzoïna.

->benzol

■benzol

[deriv. modern del b. ll. benzoe; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM ORG Denominació del benzè, contrària a la nomenclatura moderna, emprada comercialment, especialment per a designar els productes impurs d’ús corrent.

->benzolisme

benzolisme

m PAT Intoxicació professional causada pel benzè.

->benzonaftol

benzonaftol

m FARM i QUÍM ORG Designació farmacèutica del benzoat de β-naftil.

->benzonitril

benzonitril

m [C₆H₅CN] QUÍM ORG Oli incolor, molt tòxic, preparat per escalfament de benzensulfonat sòdic amb cianur sòdic i emprat en farmàcia i per a l’obtenció de colorants.

->benzopirè

■benzopirè

m QUÍM ORG Cadascun dels dos hidrocarburs polinuclears aromàtics isomèrics de fórmula C₂₀H₁₂.

->benzoquinona

■benzoquinona

f QUÍM ORG Quinona.

->benzosulfimida

benzosulfimida

f QUÍM ORG Sacarina.

->benzotiazole

■benzotiazole

Part. sil.: ben_zo_ti_a_zo_le

m QUÍM ORG Compost aromàtic heterocíclic la molècula del qual és constituïda per dos anells condensats, un de benzè i un de tiazole, emprat en síntesi orgànica.

->beoci

■beoci -òcia

Part. sil.: be_o_ci

[del ll. Boeotius, -a, -um, der. de Boeotĭa, gr. Boiōtía ‘Beòcia’]

1 adj i m i f De la Beòcia (regió de Grècia).

2 adj fig D’esperit obtús.

->bequerada

■bequerada

[de bec]

f Cop de bec; becarrada.

->bequerut

■bequerut -uda

[de bec; 1a FONT: 1319]

1 adj Proveït de bec, acabat en bec.

2 adj ENTOM Dit dels coleòpters curculiònids que tenen un rostre o bec molt llarg.

3 adj FRUCT Dit de l’olivera de mida mitjana, que creix apomada i amb tendència a pujar, varietat conreada a la part oriental del Principat de Catalunya.

4 f ORNIT Becadell.

->bequetejar

■bequetejar

[de bec]

v intr Donar-se el bec els ocells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bequetejar

GERUNDI: bequetejant

PARTICIPI: bequetejat, bequetejada, bequetejats, bequetejades

INDICATIU PRESENT: bequetejo, bequeteges, bequeteja, bequetegem, bequetegeu, bequetegen

INDICATIU IMPERFET: bequetejava, bequetejaves, bequetejava, bequetejàvem, bequetejàveu, bequetejaven

INDICATIU PASSAT: bequetegí, bequetejares, bequetejà, bequetejàrem, bequetejàreu, bequetejaren

INDICATIU FUTUR: bequetejaré, bequetejaràs, bequetejarà, bequetejarem, bequetejareu, bequetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bequetejaria, bequetejaries, bequetejaria, bequetejaríem, bequetejaríeu, bequetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bequetegi, bequetegis, bequetegi, bequetegem, bequetegeu, bequetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bequetegés, bequetegessis, bequetegés, bequetegéssim, bequetegéssiu, bequetegessin

IMPERATIU: bequeteja, bequetegi, bequetegem, bequetegeu, bequetegin

->bèquic

■bèquic -a

[del gr. bḗx, bēkhós ‘tos’]

adj Dit de la substància, l’agent o el medicament que alleuja o remeia la tos.

->beraunita

beraunita

Part. sil.: be_rau_ni_ta

f MINERAL Fosfat de ferro hidratat, Fe₃[(OH) ₃|PO₄]₂·H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->berbena

■berbena

[del ll. verbēna ‘ram ritual dels sacerdots pagans’; 1a FONT: s. XIV]

f BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades de la família de les verbenàcies (Verbena sp), de fulles oposades i flors de coloracions diverses, molt conreades en jardineria.

->berber

■berber

[de l’àr. al-barbar, íd., i aquest, del gr. bárbaros ‘bàrbar’]

adj i m i f ETNOL i LING Amazic.

->berberidàcies

■berberidàcies

Part. sil.: ber_be_ri_dà_ci_es

f BOT 1 pl Família de ranals integrada per plantes herbàcies o llenyoses de flors actinomorfes solitàries o en raïm.

2 sing Planta de la família de les berberidàcies.

->berberina

■berberina

f [C₂₀H₁₉O₅N] QUÍM ORG Alcaloide amargant i metzinós extret del coralet i d’altres plantes.

->bèrberis

bèrberis

m BOT Gènere d’arbusts de la família de les berberidàcies (Berberis sp), de fulles sovint espinoses, de flors grogues i de fruits en baia.

->bèrbol

■bèrbol

m Nom popular d’una malaltia cutània sovint identificada amb el liquen.

->berbolós

■berbolós -osa

adj Que pateix de bèrbols.

->berceuse

berceuse^* [bɛrsés]

[fr ] f MÚS Cançó de bressol o composició instrumental de ritme suau i uniforme, inspirat sovint en el balanceig de la bressada.

->bereber

bereber

adj i m i f Berber.

->berena

■berena

[del ll. merĕnda ‘àpat de la tarda o el vespre’, del verb merĕre ‘merèixer, rebre com a paga o premi’; tingué ben aviat la concurrència de l’infinitiu berenar¹ substantivat, avui més corrent que berena; 1a FONT: 1264]

f Berenar¹ 1 i 2.

->berenada

■berenada

[de berena]

f Berenar abundós.

->berenador

■berenador

[de berenar²]

m Lloc a l’aire lliure, normalment amb taules i bancs, a propòsit per a anar-hi a berenar, a menjar.

->berenar¹

■berenar¹

[v. berenar²]

m 1 1 Menjada que hom fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar.

2 berenar sopar Berenar pres més tard de l’hora i força abundant que serveix ja de sopar.

2 Allò que hom menja per berenar.

3 dial Esmorzar.

->berenar²

■berenar²

[del ll. merendare, íd.]

v intr Fer la menjada dita berenar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: berenar

GERUNDI: berenant

PARTICIPI: berenat, berenada, berenats, berenades

INDICATIU PRESENT: bereno, berenes, berena, berenem, bereneu, berenen

INDICATIU IMPERFET: berenava, berenaves, berenava, berenàvem, berenàveu, berenaven

INDICATIU PASSAT: berení, berenares, berenà, berenàrem, berenàreu, berenaren

INDICATIU FUTUR: berenaré, berenaràs, berenarà, berenarem, berenareu, berenaran

INDICATIU CONDICIONAL: berenaria, berenaries, berenaria, berenaríem, berenaríeu, berenarien

SUBJUNTIU PRESENT: bereni, berenis, bereni, berenem, bereneu, berenin

SUBJUNTIU IMPERFET: berenés, berenessis, berenés, berenéssim, berenéssiu, berenessin

IMPERATIU: berena, bereni, berenem, bereneu, berenin

->bereneta

■bereneta

[de berena]

f dial berenar¹ 1 1.

->bergada

bergada

[der. de bregar ‘lluitar, maldar’, amb metàtesi de re per er per influx de albergada ‘campament de tropa’; 1a FONT: s. XIV]

f ant Conjunt de persones que fan camí o que treballen plegades.

->bergamasc

■bergamasc -a

1 adj i m i f De Bèrgam (ciutat i província d’Itàlia).

2 f MÚS Dansa italiana originària de la regió de Bèrgam vigent al segle XVII.

3 m ZOOL Gos d’atura, de pèl llarg, originari del nord d’Itàlia.

->bergamiol

■bergamiol

Part. sil.: ber_ga_mi_ol

m PERFUM En perfumeria, nom donat usualment a l’acetat de linalil.

->bergamota

■bergamota

[de l’it. bergamotta ‘llima bergamota’ o bergamotto ‘pera bergamota’, i aquests del turc beg armûdî ‘pera del bei o senyor’]

f 1 BOT Planta perenne de la família de les labiades (Monarda didyma), de fulles lanceolades, usades per a aromatitzar amanides, i flors blanques o rosades.

2 FRUCT 1 BOT Fruit del bergamoter.

2 Denominació comuna de diverses varietats de peres de forma arrodonida i de polpa sucosa, com la de les mantegoses.

->bergamoter

■bergamoter

[de bergamota]

m BOT i FRUCT Petit arbre de la família de les rutàcies (Citrus bergamia), de fulles sempre verdes, de flors blanques, petites i molt oloroses, i de fruits també petits i olorosos, les bergamotes.

->bergansí

■bergansí

[de bergant]

m Peça de vori, d’argent, etc., que hom fa rosegar a les criatures quan han de treure les dents.

->bergant

■bergant -a

[de bregar (cf. bergada, bregar); 1a FONT: s. XIV]

m i f 1 Brètol, mala persona, de mala conducta moral.

2 Bordegàs, adolescent.

3 HIST A la baixa edat mitjana, persona que formava part d’una bergada.

->bergantatge

bergantatge

[de bergant]

m berganteria 2.

->bergantejar

■bergantejar

[de bergant]

v intr Fer actes, vida, de bergant 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bergantejar

GERUNDI: bergantejant

PARTICIPI: bergantejat, bergantejada, bergantejats, bergantejades

INDICATIU PRESENT: bergantejo, berganteges, berganteja, bergantegem, bergantegeu, bergantegen

INDICATIU IMPERFET: bergantejava, bergantejaves, bergantejava, bergantejàvem, bergantejàveu, bergantejaven

INDICATIU PASSAT: bergantegí, bergantejares, bergantejà, bergantejàrem, bergantejàreu, bergantejaren

INDICATIU FUTUR: bergantejaré, bergantejaràs, bergantejarà, bergantejarem, bergantejareu, bergantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bergantejaria, bergantejaries, bergantejaria, bergantejaríem, bergantejaríeu, bergantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bergantegi, bergantegis, bergantegi, bergantegem, bergantegeu, bergantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bergantegés, bergantegessis, bergantegés, bergantegéssim, bergantegéssiu, bergantegessin

IMPERATIU: berganteja, bergantegi, bergantegem, bergantegeu, bergantegin

->bergantell

■bergantell -a

[de bergant; 1a FONT: 1840]

m i f bergant 2.

->berganteria

■berganteria

Part. sil.: ber_gan_te_ri_a

[de bergant]

f 1 Condició de bergant.

2 Acte de bergant 1.

->bergantí

■bergantí

[deriv. de bergant a causa de la lleugeresa d’aquest vaixell com la d’un membre d’una brigada de soldats; 1a FONT: 1254]

m 1 AGR Fusta proveïda de pues a l’un costat i a l’altre fixada transversalment al cap d’un mànec que serveix per a separar la palla del gra assolat a l’era.

2 MAR 1 Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet, ultra el bauprès.

2 bergantí corbeta Bricbarca.

3 bergantí goleta Vaixell de vela, de buc de formes més fines que el bergantí, que arborava, a més del bauprès, dos o més pals, dels quals el trinquet, com el del bergantí, era de tres peces, encreuat i amb cofa, i l’altre o els altres de dues peces, sense encreuar i amb una botavara i un pic, com els de la goleta, en cadascun dels quals eren hissades una aurica i una escandalosa.

4 bergantí pollacra Vaixell de vela amb el buc de bergantí rodó i amb aparell de pollacra al pal major i aparell de bergantí al trinquet.

5 bergantí rodó Bergantí que portava al pal major, a proa de l’aurica, una vela major rodona.

->bergantina

■bergantina

[de bergantí]

f MAR 1 Vaixell de vela mediterrani amb algunes característiques del xabec i d’altres del bergantí.

2 Vela major aurica dels bergantins.

->bergaptè

bergaptè

m PERFUM Substància derivada de la cumarona, anomenada també càmfora de bergamota.

->bergenina

bergenina

f BIOQ Cuscutina.

->bergera

bergera

f RAM Nom comercial del bestiar de llana que ocupa les comarques del nord-est del Principat de Catalunya.

->bergistà

■bergistà -ana

1 adj Relatiu o pertanyent als bergistans.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà que habitava l’alt Llobregat.

->bergsonià

■bergsonià -ana

Part. sil.: berg_so_ni_à

adj Relatiu o pertanyent a Henri Bergson o a la seva filosofia.

->berguedà

■berguedà -ana

1 adj i m i f De Berga (Berguedà) o del Berguedà (Catalunya).

2 f TÈXT Antiga màquina de filar construïda a la fi del segle XVIII, a Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.

->beri-beri

■beri-beri

m PAT Malaltia endèmica de l’Extrem Orient causada per un dèficit de vitamina B₁ en les poblacions que s’alimenten gairebé exclusivament d’arròs blanc.

->beribèric

■beribèric -a

[de beri-beri]

1 adj Relatiu o pertanyent al beri-beri.

2 adj i m i f Que pateix de beri-beri.

->beribrace

■beribrace

1 adj Relatiu o pertanyent als beribraces.

2 m i f PREHIST Individu d’un poble ramader establert, vers els segles VI-V aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià.

->bericiformes

bericiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis de cos oval, curt i comprimit i de colors vistosos.

2 sing Peix de l’ordre dels bericiformes.

->beril

■beril

[del ll. beryllus, i aquest, del gr. bḗryllos, íd.]

m MINERAL Silicat d’alumini i beril·li, pedra preciosa que cristal·litza en la classe holoèdrica hexagonal.

->beril·li

■beril·li

[de beril]

m QUÍM INORG 1 [símb: Be] Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 4 i de pes atòmic 9,0122.

2 aluminat de beril·li Crisoberil.

->beríl·lia

beríl·lia

Part. sil.: be_ríl_li_a

f ant QUÍM INORG Òxid de beril·li.

->beril·liosi

beril·liosi

Part. sil.: be_ril_li_o_si

f PAT Intoxicació professional crònica causada per la inhalació de pols de beril·li.

->beril·loide

beril·loide

Part. sil.: be_ril_loi_de

[de beril i -oide]

m CRISTAL·L Forma que consisteix en dues piràmides de dotze cares unides per les bases.

->beril·lonita

beril·lonita

f MINERAL Fosfat de beril·li i sodi, NaBe(PO₄), mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->berkeli

■berkeli

[del ll. científic berkelium, creat als Estats Units damunt de Berkeley, ciutat i universitat de Califòrnia on fou descobert el 1949; 1a FONT: 1950]

m QUÍM INORG [símb: Bk] Element químic artificial radioactiu (transurànic) de la família dels actínids de nombre atòmic 97.

->berla

■berla

f Esberla.

->berlandieri

■berlandieri

Part. sil.: ber_lan_di_e_ri

m VITIC Varietat de vinya americana molt emprada com a patró per la seva gran resistència a l’atac de la fil·loxera i per la seva adaptació a terrenys molt calcaris.

->berlina

■berlina

[del fr. berline, i aquest, del nom de Berlín, ciutat on es creà aquesta mena de cotxe vers el 1670]

f 1 1 TRANSP Cotxe tancat de quatre rodes i de dos seients o de quatre.

2 p ext AUT Sedan.

2 TRANSP En les diligències, etc., departament tancat que va al davant amb una sola fila de seients.

3 MIN i TRANSP 1 Vagoneta de mina.

2 Vagoneta emprada per al transport dels minaires.

->berlinès

■berlinès -esa

adj i m i f De Berlín (capital d’Alemanya).

->berlinita

■berlinita

f MINERAL Fosfat alumínic anhidre, AlPO₄, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal, és isoestructural amb el quars i té les mateixes propietats piezoelèctriques i les mateixes aplicacions industrials que aquest.

->berma

■berma

[del fr. berme, íd., i aquest, del neerl. baerm ‘peu d’un dic’; 1a FONT: s. XVI]

f OBR PÚBL Faixa de terra, de poca amplada i de secció transversal plana o lleugerament inclinada, que és feta, bé a la part superior d’un terraplè immediata a un talús (i aleshores protegeix aquesta part de l’erosió), bé al peu del talús d’un desmunt (i aleshores reté els materials despresos per l’erosió o per altres causes).

->bermudes

■bermudes

[del nom de les illes Bermudes; 1a FONT: s. XX]

f pl Pantalons curts que arriben fins al genoll.

->bermudiana

■bermudiana

Part. sil.: ber_mu_di_a_na

[del nom de les illes Bermudes; 1a FONT: s. XIX]

f MAR Vela triangular usada actualment com a vela major de la majoria dels velers esportius.

->bernat¹

■bernat¹

[del nom propi Bernat, aplicat a diversos animals per raons diferents i no gens clares]

m 1 bernat ermità ZOOL Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs que solen protegir-se en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja.

2 bernat pescaire ORNIT Gran ocell de l’ordre dels ciconiformes (Ardea cinerea), camallarg, de bec gros, groguenc i ensiforme, i de vol potent, amb un batre d’ales lent i profund.

3 bernat pudent ENTOM Gènere d’hemípters heteròpters de la família dels pentatòmids (Nezara sp), de forma aplatada, com d’escut, generalment de color verd, que emeten unes secrecions acres produïdes per les glàndules odoríferes.

->bernat²

■bernat²

[d’origen incert, potser contracció d’un baronat ‘assegurat, enrobustit’, der. de baró (cf. el terme nàutic baró ‘cap o cadena’ i l’ant. barnat ‘conjunt de barons’); 1a FONT: 1764]

m 1 Barra de ferro amb la punta torçuda en angle recte que, penjada per l’altre cap en una anella clavada en el gruix de l’obertura d’una porta, en un peu dret, etc., serveix per a assegurar la fulla de la porta, una peça plegadissa, etc., introduint-ne la punta en una anella o baga que hi ha en aquesta.

2 TÈXT En la berguedana, contrapès que feia pujar el carro.

->bernat³

bernat³ -ada

[del ll. Bernardus, nom de sant Bernat de Claravall (1090-1153), reformador cistercenc]

adj i m i f Cistercenc.

->bernès

■bernès -esa

adj i m i f De Berna (capital de Suïssa).

->bernesc

bernesc -a

adj LIT Dit del gènere poètic, d’estil satíric i burlesc, utilitzat per alguns autors de la literatura realista italiana a partir del segle XVI.

->bèrnia

■bèrnia

Part. sil.: bèr_ni_a

f TÈXT Burell.

->beró

beró -ona

Hom.: baró

1 adj Relatiu o pertanyent als berons.

2 m i f HIST Individu d’un poble cèltic establert cap a la meitat del primer mil·lenni aC a la conca alta de l’Ebre.

->berriasià

berriasià -ana

Part. sil.: ber_ri_a_si_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al berriasià.

2 m Primer estatge (i edat) del cretaci inferior, situat per damunt del portlandià, del juràssic i sota del valanginià.

->berrixó

berrixó -ona

1 adj i m i f De Berry (província de França) o del berrixó (dialecte).

2 m LING Dialecte francès parlat a Berry.

->berruga

■berruga

[del ll. verrūca, íd.; 1a FONT: 1371]

f 1 BOT Protuberància a l’escorça d’un arbre, en una fulla, etc.

2 pl FITOPAT Malaltia de les oliveres produïda per bacteris del gènere Pseudomonas, que es manifesta en les branques tendres per l’aparició de tumors.

3 PAT 1 Excrescència de la pell deguda a una hipertròfia de les papil·les del derma, d’origen víric.

2 berruga peruana Forma crònica de la bartonel·losi.

->berrugós

■berrugós -osa

[de berruga]

adj Que té berrugues.

->bersim

■bersim

m BOT i AGR Versim.

->berta

berta

f INDUM Banda d’adorn que sobresortia i penjava del volt de l’escot dels vestits femenins.

->berthierita

berthierita

Part. sil.: ber_thi_e_ri_ta

f MINERAL Sulfur d’antimoni i ferro, S₄Sb₂Fe, mineral que cristal·litza en la singonia ròmbica i es presenta en agregats fibrosos.

->berthòl·lid

■berthòl·lid -a

Part. sil.: ber_thòl_lid

adj i m QUÍM Dit del compost no estequiomètric o de composició variable dins uns certs límits, per oposició a daltònid.

->bertillonatge

bertillonatge

m ANTROP FÍS Mètode antropomètric d’identificació de criminals que consisteix en un sistema de classificació tricotòmic d’acord amb una sèrie de mesures que rarament coincideixen en dos individus diferents.

->bertranada

■bertranada

[del nom propi Bertran]

f Bajanada.

->bertrandita

■bertrandita

f MINERAL Silicat hidratat de beril·li, Be₄Si₂O₇(OH) ₂, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->bertrol

■bertrol

[de l’ant. bertol, contracció de *vertó(v)ol, der. del ll. vg. vertĭbŭlum, dimin. de vertebra ‘articulació’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 PESC Ormeig de pesca fluvial semblant a una nansa, format per cèrcols, generalment de fusta o de ferro, que sostenen una xarxa en forma d’embut clos per l’àpex i obert per la boca.

2 caure al bertrol Caure a la trampa.

->bertrola

■bertrola

[de bertrol]

f PESC Bertrol.

->bertrolada

■bertrolada

[de bertrol]

f PESC Quantitat de peix que hom agafa en un bertrol o en una bertrola d’una vegada.

->berzelianita

berzelianita

Part. sil.: ber_ze_li_a_ni_ta

f MINERAL Selenur de coure, SeCu₂, mineral que es presenta en masses, dendrites o aurèoles i mai en cristalls definibles.

->berzeliïta

berzeliïta

Part. sil.: ber_ze_li_ï_ta

f MINERAL Arsenat de calci i de sodi amb magnesi o manganès, mineral que cristal·litza en el sistema regular amb una estructura semblant a la del granat.

->bes¹

■bes¹

[del ll. basium, íd., mot de probable base onomatopeica infantil, considerat vulgar en llatí, en lloc del normal osculum i del més familiar savium, del qual potser podria provenir per metàtesi; 1a FONT: 1429]

m Petó, besada.

->bes²

■bes²

[del ll. versus, -a, -um ‘girat’]

[pl bessos] m NÀUT Ves.

->bes-

■bes-

1 Prefix, del llatí bis, que significa ‘dues vegades’. Ex.: besavi, besoncle.

2 Prefix que denota un valor pejoratiu o altres valors. Ex.: bescantar, besllum, bescomptar-se, bescanviar.

->besaculs

besaculs

m i f vulg Llepaire.

->besada

■besada

[de besar¹]

f 1 Acte de besar.

2 Besadura.

->besador

■besador -a

[de besar¹]

adj Que besa.

->besadura

■besadura

[de besar¹]

f 1 CERÀM Porció d’una peça de terrissa que resta sense vernís pel fet d’haver estat en contacte amb una altra peça durant la cuita.

2 Senyal que resta en un pa a l’indret on, durant la cuita, es besava amb un altre.

->besaluenc

besaluenc -a

Part. sil.: be_sa_lu_enc

adj i m i f De Besalú (Garrotxa).

->besamà

■besamà

[de besar¹ i mà]

m Besamans.

->besamans

■besamans

[de besar¹ i mà]

m 1 Cerimònia de besar la mà o les mans en senyal de reverència o d’acatament.

2 fer besamans (a algú) Saludar-lo acostant la seva mà als llavis fent acció de voler-la besar.

->besament

■besament

Hom.: basament

[de besar¹]

m Acció de besar.

->besanca

■besanca

[probablement del ll. vg. (a)vis hankas ‘anques d’ocell’]

f Part més prominent de cada anca.

->besant

■besant

[del gr. medieval byzántis ‘bizantí’, possiblement a través del ll. bysantium; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 NUMIS Nom de diverses monedes antigues d’or i d’argent, especialment la moneda d’or bizantina.

2 HERÀLD Figura rodona i plana sempre de metall i sobre un camper de color.

->besantat

■besantat -ada

[de besant]

adj HERÀLD En les representacions heràldiques, dit de la peça, principalment la creu, formada per besants posats de costat o l’un damunt l’altre.

->besant-rodella

besant-rodella

m HERÀLD Figura rodona i plana que té la meitat principal o primera de metall i l’altra de color, i sempre és sobre camper de color.

->besar¹

■besar¹

Hom.: basar v i vesar

[del ll. basiare, íd., der. de basium ‘bes’; 1a FONT: 1204]

v tr 1 Tocar, oprimir (algú o alguna cosa) amb els llavis, que es clouen en el moment del contacte i després es desclouen, en senyal d’afecte, salutació, reverència, etc. La va besar abans d’anar-se’n. El besà a les galtes. Li besà el front. Després de fer el gol, va besar l’escut del club.

2 1 Una cosa tocar suaument una altra. El vaixell besava el moll.

2 besar-se dos pans Tocar-se l’un a l’altre dins el forn.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: besar

GERUNDI: besant

PARTICIPI: besat, besada, besats, besades

INDICATIU PRESENT: beso, beses, besa, besem, beseu, besen

INDICATIU IMPERFET: besava, besaves, besava, besàvem, besàveu, besaven

INDICATIU PASSAT: besí, besares, besà, besàrem, besàreu, besaren

INDICATIU FUTUR: besaré, besaràs, besarà, besarem, besareu, besaran

INDICATIU CONDICIONAL: besaria, besaries, besaria, besaríem, besaríeu, besarien

SUBJUNTIU PRESENT: besi, besis, besi, besem, beseu, besin

SUBJUNTIU IMPERFET: besés, besessis, besés, beséssim, beséssiu, besessin

IMPERATIU: besa, besi, besem, beseu, besin

->besar²

■besar²

Hom.: basar v i vesar

[v. besar¹]

m Bes, besada.

->besavi

■besavi -àvia

Part. sil.: bes_a_vi

[de avi; 1a FONT: s. XII]

m i f Pare o mare de l’avi o de l’àvia.

->bescambra

■bescambra

[de cambra]

f Lloc escusat; comuna.

->bescambrilla

■bescambrilla

[d’una alteració del fr. Briscambille o Bruscambille, sobrenom d’un comediant de l’Hôtel de Bourgogne, anomenat Deslauriers (+1634); 1a FONT: 1839, DLab.]

f JOCS Joc de cartes (de basa) jugat entre dos o quatre jugadors, que es poden aparellar, i amb quaranta naips o amb el joc complet de cartes.

->bescanoní

bescanoní -ina

adj i m i f De Bescanó (Gironès).

->bescantador

■bescantador -a

[de bescantar]

adj i m i f Que bescanta.

->bescantament

■bescantament

[de bescantar]

m Acció de bescantar.

->bescantar

■bescantar

[de cantar; 1a FONT: s. XIV]

v tr Parlar malament (d’algú o d’alguna cosa); difamar. Li fa bona cara, però quan no hi és el bescanta sense manies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bescantar

GERUNDI: bescantant

PARTICIPI: bescantat, bescantada, bescantats, bescantades

INDICATIU PRESENT: bescanto, bescantes, bescanta, bescantem, bescanteu, bescanten

INDICATIU IMPERFET: bescantava, bescantaves, bescantava, bescantàvem, bescantàveu, bescantaven

INDICATIU PASSAT: bescantí, bescantares, bescantà, bescantàrem, bescantàreu, bescantaren

INDICATIU FUTUR: bescantaré, bescantaràs, bescantarà, bescantarem, bescantareu, bescantaran

INDICATIU CONDICIONAL: bescantaria, bescantaries, bescantaria, bescantaríem, bescantaríeu, bescantarien

SUBJUNTIU PRESENT: bescanti, bescantis, bescanti, bescantem, bescanteu, bescantin

SUBJUNTIU IMPERFET: bescantés, bescantessis, bescantés, bescantéssim, bescantéssiu, bescantessin

IMPERATIU: bescanta, bescanti, bescantem, bescanteu, bescantin

->bescanvi

■bescanvi

[de bescanviar]

m 1 Acció de bescanviar. Fer el bescanvi de presoners. Fer el bescanvi d’un objecte per un altre.

2 ECON 1 Compravenda de mercaderies en la qual no intervenen els diners.

2 economia de bescanvi Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervenen els diners com a mesura de valor.

3 METEOR Fenomen que, per efecte de la turbulència, té lloc entre dues masses d’aire.

4 bescanvi de notes (o de cartes) DR INTERN Acte diplomàtic constituït per dos documents o més que s’adrecen mútuament els representants de dos governs.

5 bescanvi gènic GEN Fenomen que consisteix en un canvi entre segments equivalents d’una parella de cromosomes (per tant, de material genètic), que es produeix durant l’entrecreuament en la meiosi.

6 bescanvi iònic QUÍM FÍS Procés quimicofísic segons el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, en canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d’anions procedents del bescanviador, que són alliberats de llur reticle i passen a la solució.

->bescanviable

■bescanviable

Part. sil.: bes_can_vi_a_ble

[de bescanviar]

adj Que pot ésser bescanviat.

->bescanviador

■bescanviador -a

Part. sil.: bes_can_vi_a_dor

[de bescanviar]

1 adj i m i f Que bescanvia.

2 bescanviador de calor TERMOT 1 Aparell o dispositiu en el qual dos fluids bescanvien calor (evaporadors, condensadors, etc.).

2 esp Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a una temperatura inferior.

3 bescanviador iònic QUÍM Substància, insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’ésser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.

->bescanviar

■bescanviar

Part. sil.: bes_can_vi_ar

[de canviar; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 Donar (alguna cosa) a algú i rebre’n una altra d’ell, com a equivalent, donar i rebre, lliurar i prendre, recíprocament. Els nuvis bescanviaren llurs anells. Bescanviar una cosa per una altra.

2 Trametre’s o adreçar-se quelcom recíprocament. Bescanviaren correspondència durant molt de temps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bescanviar

GERUNDI: bescanviant

PARTICIPI: bescanviat, bescanviada, bescanviats, bescanviades

INDICATIU PRESENT: bescanvio, bescanvies, bescanvia, bescanviem, bescanvieu, bescanvien

INDICATIU IMPERFET: bescanviava, bescanviaves, bescanviava, bescanviàvem, bescanviàveu, bescanviaven

INDICATIU PASSAT: bescanvií, bescanviares, bescanvià, bescanviàrem, bescanviàreu, bescanviaren

INDICATIU FUTUR: bescanviaré, bescanviaràs, bescanviarà, bescanviarem, bescanviareu, bescanviaran

INDICATIU CONDICIONAL: bescanviaria, bescanviaries, bescanviaria, bescanviaríem, bescanviaríeu, bescanviarien

SUBJUNTIU PRESENT: bescanviï, bescanviïs, bescanviï, bescanviem, bescanvieu, bescanviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: bescanviés, bescanviessis, bescanviés, bescanviéssim, bescanviéssiu, bescanviessin

IMPERATIU: bescanvia, bescanviï, bescanviem, bescanvieu, bescanviïn

->bescara

■bescara

[de cara¹]

f En una peça treballada, la cara oposada a la bona.

->bescaranès

bescaranès -esa

adj i m i f De Bescaran (Alt Urgell).

->bescavar

■bescavar

[de cavar]

v intr 1 Cavar una altra vegada, d’una manera més lleugera que la primera.

2 Cavar la terra de vora les plantes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bescavar

GERUNDI: bescavant

PARTICIPI: bescavat, bescavada, bescavats, bescavades

INDICATIU PRESENT: bescavo, bescaves, bescava, bescavem, bescaveu, bescaven

INDICATIU IMPERFET: bescavava, bescavaves, bescavava, bescavàvem, bescavàveu, bescavaven

INDICATIU PASSAT: bescaví, bescavares, bescavà, bescavàrem, bescavàreu, bescavaren

INDICATIU FUTUR: bescavaré, bescavaràs, bescavarà, bescavarem, bescavareu, bescavaran

INDICATIU CONDICIONAL: bescavaria, bescavaries, bescavaria, bescavaríem, bescavaríeu, bescavarien

SUBJUNTIU PRESENT: bescavi, bescavis, bescavi, bescavem, bescaveu, bescavin

SUBJUNTIU IMPERFET: bescavés, bescavessis, bescavés, bescavéssim, bescavéssiu, bescavessin

IMPERATIU: bescava, bescavi, bescavem, bescaveu, bescavin

->bescoll

■bescoll

[probablement de batcoll, comp. de batre i coll¹, amb canvi de bat en bas per tendència evolutiva de la t i en bes per influx del prefix bes-; 1a FONT: c. 1300]

m 1 ANAT ANIM Part posterior del coll de l’home i dels animals; clatell.

2 ADOB Part d’una pell o d’un cuir que segueix la del cap.

->bescollada

■bescollada

[de bescoll; 1a FONT: s. XV]

f 1 Cop al bescoll; clatellada.

2 HIST MIL En la cerimònia d’armar cavaller, cop donat al bescoll amb el palmell de la mà o amb l’espasa plana.

->bescollejar

■bescollejar

[de bescoll; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Donar bescollades (a algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bescollejar

GERUNDI: bescollejant

PARTICIPI: bescollejat, bescollejada, bescollejats, bescollejades

INDICATIU PRESENT: bescollejo, bescolleges, bescolleja, bescollegem, bescollegeu, bescollegen

INDICATIU IMPERFET: bescollejava, bescollejaves, bescollejava, bescollejàvem, bescollejàveu, bescollejaven

INDICATIU PASSAT: bescollegí, bescollejares, bescollejà, bescollejàrem, bescollejàreu, bescollejaren

INDICATIU FUTUR: bescollejaré, bescollejaràs, bescollejarà, bescollejarem, bescollejareu, bescollejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bescollejaria, bescollejaries, bescollejaria, bescollejaríem, bescollejaríeu, bescollejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bescollegi, bescollegis, bescollegi, bescollegem, bescollegeu, bescollegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bescollegés, bescollegessis, bescollegés, bescollegéssim, bescollegéssiu, bescollegessin

IMPERATIU: bescolleja, bescollegi, bescollegem, bescollegeu, bescollegin

->bescollut

■bescollut -uda

[de bescoll]

adj Que té gros el bescoll; clatellut.

->bescomptar-se

■bescomptar-se

[de comptar; 1a FONT: s. XV]

v pron Descomptar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bescomptar

GERUNDI: bescomptant

PARTICIPI: bescomptat, bescomptada, bescomptats, bescomptades

INDICATIU PRESENT: bescompto, bescomptes, bescompta, bescomptem, bescompteu, bescompten

INDICATIU IMPERFET: bescomptava, bescomptaves, bescomptava, bescomptàvem, bescomptàveu, bescomptaven

INDICATIU PASSAT: bescomptí, bescomptares, bescomptà, bescomptàrem, bescomptàreu, bescomptaren

INDICATIU FUTUR: bescomptaré, bescomptaràs, bescomptarà, bescomptarem, bescomptareu, bescomptaran

INDICATIU CONDICIONAL: bescomptaria, bescomptaries, bescomptaria, bescomptaríem, bescomptaríeu, bescomptarien

SUBJUNTIU PRESENT: bescompti, bescomptis, bescompti, bescomptem, bescompteu, bescomptin

SUBJUNTIU IMPERFET: bescomptés, bescomptessis, bescomptés, bescomptéssim, bescomptéssiu, bescomptessin

IMPERATIU: bescompta, bescompti, bescomptem, bescompteu, bescomptin

->bescompte

■bescompte

Hom.: vescomte

[de bescomptar-se; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m 1 Acció de bescomptar-se;

2 l’efecte.

->bescordella

■bescordella

[de bes- i cordella, dimin. de corda]

f PESC Corda que, passant-la per les malles de les vores acostades de dues xarxes, de les vores de la boca d’un art, etc., serveix per a enllaçar les xarxes, cloure la boca de l’art, etc.

->bescuit

■bescuit

Part. sil.: bes_cuit

[del ll. bis coctus ‘dues vegades cuit’; 1a FONT: 1271]

m 1 ALIM 1 Galeta, pa, que hom fa coure una altra vegada perquè s’endureixi i es conservi millor.

2 Pa de motlle fet amb farina, matèries grasses (greixos vegetals), sucre, llevat i sal, assecat i torrat.

3 Pastís fet amb flor de farina, ous i sucre.

4 Gelat elaborat amb ous i xarop de sucre batuts conjuntament en calent, amb addició posterior de nata o clares d’ou batudes i amb congelació final.

2 CERÀM 1 Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.

2 p anal Qualsevol pasta ceràmica no esmaltada, després d’haver rebut l’acció del foc.

->bescuitada

■bescuitada

Part. sil.: bes_cui_ta_da

[de bescuitar]

f 1 Sopa de bescuits amb llet.

2 CERÀM Ceràmica que ha estat cuita dues vegades.

->bescuitar

■bescuitar

Part. sil.: bes_cui_tar

[de bescuit]

v tr Recoure (el pa) perquè es conservi millor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bescuitar

GERUNDI: bescuitant

PARTICIPI: bescuitat, bescuitada, bescuitats, bescuitades

INDICATIU PRESENT: bescuito, bescuites, bescuita, bescuitem, bescuiteu, bescuiten

INDICATIU IMPERFET: bescuitava, bescuitaves, bescuitava, bescuitàvem, bescuitàveu, bescuitaven

INDICATIU PASSAT: bescuití, bescuitares, bescuità, bescuitàrem, bescuitàreu, bescuitaren

INDICATIU FUTUR: bescuitaré, bescuitaràs, bescuitarà, bescuitarem, bescuitareu, bescuitaran

INDICATIU CONDICIONAL: bescuitaria, bescuitaries, bescuitaria, bescuitaríem, bescuitaríeu, bescuitarien

SUBJUNTIU PRESENT: bescuiti, bescuitis, bescuiti, bescuitem, bescuiteu, bescuitin

SUBJUNTIU IMPERFET: bescuités, bescuitessis, bescuités, bescuitéssim, bescuitéssiu, bescuitessin

IMPERATIU: bescuita, bescuiti, bescuitem, bescuiteu, bescuitin

->bescuiter

■bescuiter -a

Part. sil.: bes_cui_ter

[de bescuit]

m i f OFIC Persona que es dedica a fer bescuits.

->beseità

beseità -ana

Part. sil.: be_sei_tà

adj i m i f De Beseit (Matarranya).

->beset

■beset

[de bes¹]

m dial Bes, petó.

->besllaurar

■besllaurar

Part. sil.: bes_llau_rar

[de llaurar]

v tr AGR Llaurar una altra vegada travessant diagonalment o perpendicularment els primers solcs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: besllaurar

GERUNDI: besllaurant

PARTICIPI: besllaurat, besllaurada, besllaurats, besllaurades

INDICATIU PRESENT: besllauro, besllaures, besllaura, besllaurem, besllaureu, besllauren

INDICATIU IMPERFET: besllaurava, besllauraves, besllaurava, besllauràvem, besllauràveu, besllauraven

INDICATIU PASSAT: besllaurí, besllaurares, besllaurà, besllauràrem, besllauràreu, besllauraren

INDICATIU FUTUR: besllauraré, besllauraràs, besllaurarà, besllaurarem, besllaurareu, besllauraran

INDICATIU CONDICIONAL: besllauraria, besllauraries, besllauraria, besllauraríem, besllauraríeu, besllaurarien

SUBJUNTIU PRESENT: besllauri, besllauris, besllauri, besllaurem, besllaureu, besllaurin

SUBJUNTIU IMPERFET: besllaurés, besllauressis, besllaurés, besllauréssim, besllauréssiu, besllauressin

IMPERATIU: besllaura, besllauri, besllaurem, besllaureu, besllaurin

->besllum

■besllum

[de llum; 1a FONT: 1764]

f 1 1 Claror que deixa passar un cos translúcid.

2 de besllum loc adv A contraclaror.

2 fig Coneixença imperfecta, dubtosa, d’alguna cosa.

->besllumar

■besllumar

[de besllum]

v intr Deixar passar la claror un cos translúcid.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: besllumar

GERUNDI: besllumant

PARTICIPI: besllumat, besllumada, besllumats, besllumades

INDICATIU PRESENT: besllumo, besllumes, beslluma, besllumem, besllumeu, besllumen

INDICATIU IMPERFET: besllumava, besllumaves, besllumava, besllumàvem, besllumàveu, besllumaven

INDICATIU PASSAT: besllumí, besllumares, besllumà, besllumàrem, besllumàreu, besllumaren

INDICATIU FUTUR: besllumaré, besllumaràs, besllumarà, besllumarem, besllumareu, besllumaran

INDICATIU CONDICIONAL: besllumaria, besllumaries, besllumaria, besllumaríem, besllumaríeu, besllumarien

SUBJUNTIU PRESENT: besllumi, besllumis, besllumi, besllumem, besllumeu, besllumin

SUBJUNTIU IMPERFET: besllumés, besllumessis, besllumés, beslluméssim, beslluméssiu, besllumessin

IMPERATIU: beslluma, besllumi, besllumem, besllumeu, besllumin

->besnebot

■besnebot -oda

[de nebot]

m i f Fill o filla d’un nebot o una neboda; renebot.

->besnét

■besnét -a

[de nét; 1a FONT: s. XIII, CTort.]

m i f Fill o filla d’un nét o una néta.

->besneula

■besneula

Part. sil.: bes_neu_la

[del ll. *bĭslĭgula ‘doble llengüeta’; 1a FONT: 1569]

f BOT Llengua de ca.

->besoncle

■besoncle

Part. sil.: bes_on_cle

[de oncle]

m Germà de l’avi o de l’àvia.

->besorenc

besorenc -a

adj i m i f De Santa Maria de Besora (Osona).

->besoteig

■besoteig

Part. sil.: be_so_teig

[de besotejar]

m Acció de besotejar.

->besotejar

■besotejar

[de besar¹]

v tr Besar repetides vegades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: besotejar

GERUNDI: besotejant

PARTICIPI: besotejat, besotejada, besotejats, besotejades

INDICATIU PRESENT: besotejo, besoteges, besoteja, besotegem, besotegeu, besotegen

INDICATIU IMPERFET: besotejava, besotejaves, besotejava, besotejàvem, besotejàveu, besotejaven

INDICATIU PASSAT: besotegí, besotejares, besotejà, besotejàrem, besotejàreu, besotejaren

INDICATIU FUTUR: besotejaré, besotejaràs, besotejarà, besotejarem, besotejareu, besotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: besotejaria, besotejaries, besotejaria, besotejaríem, besotejaríeu, besotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: besotegi, besotegis, besotegi, besotegem, besotegeu, besotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: besotegés, besotegessis, besotegés, besotegéssim, besotegéssiu, besotegessin

IMPERATIU: besoteja, besotegi, besotegem, besotegeu, besotegin

->bessa

■bessa

Hom.: veça i vessa

f Cadascuna de les branques principals en què es divideix la soca d’un arbre.

->bessac

■bessac

m Alforges de cuir.

->bessó¹

■bessó¹

Hom.: bassó

[probablement variant semàntica de bessó² a partir de ametlla bessona]

m 1 BOT 1 Polpa d’un fruit de clofolla, especialment de l’ametlla.

2 Moll d’una fruita, d’un llegum, etc. Bessó de fava.

2 ANAT ANIM Moll de l’os.

3 FRUCT Tipus comercial d’ametlles, de llavor única (bessó mascle) o doble (bessó femella), força uniforme, bé que heterogeni, pel fet que procedeix de varietats molt diferents.

4 fig Part essencial d’alguna cosa.

->bessó²

■bessó² -ona

Hom.: bassó

[d’origen incert, probablement preromà, potser d’una base preindoeuropea o també indoeuropea *bekione o bektione que inclouria la idea de ‘doble’ o ‘parella’; 1a FONT: 1184]

1 adj i m i f BIOL Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.

2 adj BOT Dit de dos fruits que han nascut enganxats. Ametlles bessones.

3 adj Dit de dues peces, dos òrgans, etc., iguals i igualment disposats en un aparell, etc. Músculs bessons. Rodes bessones.

4 f Fillola d’una fita.

5 f AUT Peça que articula el bastidor i una ballesta de suspensió d’un vehicle.

6 m pl 1 ASTROL Tercer signe del zodíac.

2 [en majúscula] ASTROL Tercera zona del zodíac que recorre el Sol a l’última part de la primavera.

3 [en majúscula] ASTR Constel·lació zodiacal situada a l’oest del Càncer i a l’est del Taure.

7 arbre bessó Dit de l’arbre la soca del qual es bifurca, trifurca, etc., arran de terra.

->bessonada

■bessonada

[de bessó²]

f 1 Part que dóna naixença a dos infants o més. Tenir bessonada.

2 Aplec de dos fruits bessons.

->bessoner

■bessoner -a

[de bessó²]

1 adj Que produeix bessons. Ovella bessonera.

2 f Ovella bessonera.

3 f OLEÏC Pica doble on cau l’oli quan surt del peu.

->bestenaga

■bestenaga

Hom.: bastanaga

f ICT Grívia.

->bestia

■bestia

Part. sil.: bes_ti_a

[de bes- i tia]

f Germana de l’avi o de l’àvia.

->bèstia

■bèstia

Part. sil.: bès_ti_a

[del ll. bēstia; en cat. antic prengué també la forma bístia (1271); 1a FONT: 1242]

1 f Animal irracional, principalment quadrúpede, especialment de càrrega.

2 1 f [o m] Persona rude, intractable, brutal, incontinent, que hom pot assimilar a una bèstia.

2 bèstia bruta Persona brutal.

3 morta la bèstia, mort el verí Morta la cuca, mort el verí.

4 una (o un) mala bèstia Una persona dolenta, maligna.

3 f Part animal de l’home. Tots portem una bèstia dintre.

4 adj Nici, estult.

5 bèstia negra Allò que és o hom considera causa de mals i objecte d’odi. El liberalisme era la bèstia negra dels integristes.

->bestial

■bestial

Part. sil.: bes_ti_al

[de bèstia; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 Propi de la bèstia, que assimila l’home a la bèstia. Furor bestial.

2 Brutal.

->bestialisme

bestialisme

Part. sil.: bes_ti_a_lis_me

m PSIC i PSIQ bestialitat 3.

->bestialitat

■bestialitat

Part. sil.: bes_ti_a_li_tat

[de bestial; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Condició de bestial.

2 Acció pròpia d’una bèstia.

3 PSIC i PSIQ Relació sexual d’un ésser humà amb una bèstia.

->bestialment

■bestialment

Part. sil.: bes_ti_al_ment

[de bestial]

adv D’una manera bestial.

->bestiam

■bestiam

Part. sil.: bes_ti_am

[de bèstia]

m Conjunt de bèsties.

->bestiar

■bestiar

Part. sil.: bes_ti_ar

[de bèstia; 1a FONT: 1242]

m 1 Conjunt de bèsties d’una mateixa espècie.

2 esp 1 Conjunt de bèsties que hom cria per al servei i la utilitat de l’home.

2 RAM Conjunt d’animals domèstics que pasturen aplegats, o conjunt dels d’una explotació, criats per a l’obtenció de productes o de serveis. Bestiar boví, porcí. Bestiar de llana.

3 bestiar gros RAM Conjunt del bestiar cavallí, mular, asiní i boví.

4 bestiar menut RAM Conjunt del bestiar oví, porcí i de cabrum.

5 cap de bestiar RAM Cadascun dels individus que formen part d’un bestiar.

->bestiari

■bestiari

Part. sil.: bes_ti_a_ri

[de bèstia; 1a FONT: s. XV]

m 1 Conjunt de bèsties reals o fantàstiques.

2 HIST En els circs romans, home que combatia contra bèsties salvatges.

3 FOLK Conjunt de figures d’animals reals o imaginaris que tenen una funció representativa, lúdica o protocol·lària dins del context de la festa.

4 LIT 1 A l’edat mitjana, tractat didàctic i moral on eren descrits els animals, reals o fantàstics, i era exposada la corresponent moralització de llurs trets i llurs costums.

2 Gènere poètic aparegut modernament consistent en la tipificació de personatges humans a través de la descripció d’animals, amb intenció satírica o simplement descriptiva.

->bestiatge

bestiatge

Part. sil.: bes_ti_at_ge

[de bèstia]

m HIST DR Exacció o impost sobre la possessió o sobre el trànsit de bestiar, bé com a institució general d’un regne, bé com a dret senyorial.

->bestiejar

■bestiejar

Part. sil.: bes_ti_e_jar

[de bèstia; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v intr Fer bestieses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bestiejar

GERUNDI: bestiejant

PARTICIPI: bestiejat, bestiejada, bestiejats, bestiejades

INDICATIU PRESENT: bestiejo, bestieges, bestieja, bestiegem, bestiegeu, bestiegen

INDICATIU IMPERFET: bestiejava, bestiejaves, bestiejava, bestiejàvem, bestiejàveu, bestiejaven

INDICATIU PASSAT: bestiegí, bestiejares, bestiejà, bestiejàrem, bestiejàreu, bestiejaren

INDICATIU FUTUR: bestiejaré, bestiejaràs, bestiejarà, bestiejarem, bestiejareu, bestiejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bestiejaria, bestiejaries, bestiejaria, bestiejaríem, bestiejaríeu, bestiejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bestiegi, bestiegis, bestiegi, bestiegem, bestiegeu, bestiegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bestiegés, bestiegessis, bestiegés, bestiegéssim, bestiegéssiu, bestiegessin

IMPERATIU: bestieja, bestiegi, bestiegem, bestiegeu, bestiegin

->bestiesa

■bestiesa

Part. sil.: bes_ti_e_sa

[de bèstia; 1a FONT: s. XIV]

f Niciesa en el dir o en el fer.

->bestina

■bestina

[del ll. vg. *bestīna, der. del ll. bestia, íd., amb el sentit de bèstia poc apreciada; 1a FONT: 1155]

f ICT 1 Nom amb què són coneguts popularment el gat i altres peixos selacis.

2 peix de bestina Peix bestinal.

->bestinal

■bestinal

[de bestina; 1a FONT: s. XIII]

adj ICT Dit dels peixos selacis en general, que tenen la pell proveïda de denticles dèrmics i la carn dels quals és poc apreciada.

->bestiola

■bestiola

Part. sil.: bes_ti_o_la

[de bèstia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Animal petit.

2 esp Insecte, cuca.

->bestioler

■bestioler -a

Part. sil.: bes_ti_o_ler

[de bestiola]

adj Afectat als animals; animaler.

->bestornar

■bestornar

[de tornar]

v intr dial AGR Llaurar per segona vegada; binar.

->bestorre

bestorre

[de torre]

f CONSTR i HIST Torreta construïda sobre un mur.

->bestraure

■bestraure

Part. sil.: bes_trau_re

[de traure; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

v [p p bestret -a] tr Bestreure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bestraure

GERUNDI: bestraient

PARTICIPI: bestret, bestreta, bestrets, bestretes

INDICATIU PRESENT: bestrac, bestraus, bestrau, bestraiem, bestraieu, bestrauen

INDICATIU IMPERFET: bestreia, bestreies, bestreia, bestrèiem, bestrèieu, bestreien

INDICATIU PASSAT: bestraguí, bestragueres, bestragué, bestraguérem, bestraguéreu, bestragueren

INDICATIU FUTUR: bestrauré, bestrauràs, bestraurà, bestraurem, bestraureu, bestrauran

INDICATIU CONDICIONAL: bestrauria, bestrauries, bestrauria, bestrauríem, bestrauríeu, bestraurien

SUBJUNTIU PRESENT: bestragui, bestraguis, bestragui, bestraguem, bestragueu, bestraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: bestragués, bestraguessis, bestragués, bestraguéssim, bestraguéssiu, bestraguessin

IMPERATIU: bestrau, bestragui, bestraguem, bestraieu, bestraguin

->bestreta

■bestreta

[de bestreure]

f 1 1 Acció de bestreure.

2 a la bestreta loc adv Parlant d’un pagament, per endavant, abans del temps establert. Pagar a la bestreta.

2 Diners bestrets o anticipats. Una bestreta d’una setmanada.

->bestreure

■bestreure

Part. sil.: bes_treu_re

[de treure]

v [p p bestret -a] tr Avançar (diners) a algú, pagar per endavant o abans del temps establert. Tornaren els diners que els havien bestret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bestreure

GERUNDI: bestraient

PARTICIPI: bestret, bestreta, bestrets, bestretes

INDICATIU PRESENT: bestrec, bestreus, bestreu, bestraiem, bestraieu, bestreuen

INDICATIU IMPERFET: bestreia, bestreies, bestreia, bestrèiem, bestrèieu, bestreien

INDICATIU PASSAT: bestraguí, bestragueres, bestragué, bestraguérem, bestraguéreu, bestragueren

INDICATIU FUTUR: bestrauré, bestrauràs, bestraurà, bestraurem, bestraureu, bestrauran

INDICATIU CONDICIONAL: bestrauria, bestrauries, bestrauria, bestrauríem, bestrauríeu, bestraurien

SUBJUNTIU PRESENT: bestregui, bestreguis, bestregui, bestraguem, bestragueu, bestreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: bestragués, bestraguessis, bestragués, bestraguéssim, bestraguéssiu, bestraguessin

IMPERATIU: bestreu, bestregui, bestraguem, bestraieu, bestreguin

->bestriu

bestriu (o bestriu vaca)

Part. sil.: bes_triu

m ICT Peix xovato.

->best-seller

best-seller^* [bɛ̀tsɛ́lər]

[mot angl. nord-americà, comp. de best ‘millor’ i seller ‘producte en venda’; 1a FONT: s. XX]

m 1 Llibre més venut en un període de temps determinat.

2 p ext Llibre d’èxit comercial.

3 p ext Autor d’un best-seller.

->besuc

■besuc

[probablement del cast. besugo, der. potser, com bisojo ‘guerxo’, del ll. ocŭlus ‘ull’ amb el prefix pejoratiu bis, o der. de l’oc. besuc o besugue ‘guerxo’; 1a FONT: 1313]

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Pagellus acarne), amb el cos ovalat i comprimit i els ulls grossos, objecte d’una activa pesca.

->besunya

■besunya

f ant Necessitat.

->besunyar

■besunyar

[probablement del fr. besogner ‘necessitar alguna cosa’]

v tr Afanyar-se per aconseguir o copsar alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: besunyar

GERUNDI: besunyant

PARTICIPI: besunyat, besunyada, besunyats, besunyades

INDICATIU PRESENT: besunyo, besunyes, besunya, besunyem, besunyeu, besunyen

INDICATIU IMPERFET: besunyava, besunyaves, besunyava, besunyàvem, besunyàveu, besunyaven

INDICATIU PASSAT: besunyí, besunyares, besunyà, besunyàrem, besunyàreu, besunyaren

INDICATIU FUTUR: besunyaré, besunyaràs, besunyarà, besunyarem, besunyareu, besunyaran

INDICATIU CONDICIONAL: besunyaria, besunyaries, besunyaria, besunyaríem, besunyaríeu, besunyarien

SUBJUNTIU PRESENT: besunyi, besunyis, besunyi, besunyem, besunyeu, besunyin

SUBJUNTIU IMPERFET: besunyés, besunyessis, besunyés, besunyéssim, besunyéssiu, besunyessin

IMPERATIU: besunya, besunyi, besunyem, besunyeu, besunyin

->besurt

■besurt

m BOT Moixera de guilla.

->bet

■bet

Hom.: vet

f Nom de la segona lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->beta¹

■beta¹

Hom.: veta

[del gr. bẽta, íd.]

f 1 Nom de la segona lletra de l’alfabet grec [β Β].

2 partícula β [o raigs β] FÍS ATÒM Partícula (electró o positró) emesa en la desintegració de determinats nuclis radioactius.

->beta²

■beta²

Hom.: veta

[de l’oc. beta (bèto), probablement de l’oc. batel ‘vaixell’, dimin. de l’anglosaxó bât ‘bot’, angl. mod. boat]

f CONSTR NAV 1 Embarcació petita de fons pla, de dues rodes, típica de les costes de Provença i del Llenguadoc.

2 Bot de popa tallada i de fons pla molt emprat en llacs i rius.

3 dial Varietat de tèquina típica de Mallorca.

->betacisme

betacisme

[de beta¹]

m FON Procés de substitució de la fricativa alveolar sonora [v] per la bilabial sonora [b].

->betafita

betafita

f MINERAL Niobat i tantalat d’urani, mineral d’urani de composició química mal coneguda.

->betaïna

betaïna

Part. sil.: be_ta_ï_na

f QUÍM ORG i FARM Sal interna de l’hidròxid de carboximetil-trimetilamoni.

->betaínic

betaínic -a

Part. sil.: be_ta_í_nic

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a la betaïna.

2 estructura betaínica Estructura iònica de substàncies orgàniques que, com la betaïna, contenen un grup àcid (com el carboxil COOH) i un grup bàsic (com l’amina NH₂), ambdós ionitzats simultàniament.

->betalipoproteïna

betalipoproteïna

Part. sil.: be_ta_li_po_pro_te_ï_na

f BIOQ Lipoproteïna de baixa densitat, rica en colesterol.

->betametasona

betametasona

f QUÍM ORG i FARM Glucocorticoide sintètic dels més potents, amb poder antiinflamatori similar al del la dexametasona, emprat com a antiinflamatori i contra l’al·lèrgia respiratòria i la dermatosi.

->betateràpia

betateràpia

Part. sil.: be_ta_te_rà_pi_a

f TERAP 1 Ús de les radiacions β emeses pel radi o els isòtops radioactius.

2 Utilització de feixos d’electrons produïts per acceleradors de partícules, com els betatrons, per a la irradiació profunda de certs càncers.

->betatró

■betatró

m FÍS Accelerador circular d’electrons on aquests són accelerats per un camp elèctric tangencial a llur trajectòria.

->beté

beté

Hom.: bater

[pl -és] m BOT Mansònia.

->bètel

■bètel

m BOT Arbust ajagut o enfiladís, de la família de les piperàcies (Piper betle), de fulles sempre verdes i de flors petites agrupades en aments.

->beterà

beterà -ana

Hom.: veterà

adj i m i f De Bétera (Camp de Túria).

->bètic

■bètic -a

[del ll. Baeticus, -a, -um ‘relatiu al riu Baetis (Guadalquivir) o a la Bètica’]

1 adj i m i f De la Bètica (província romana).

2 adj Relatiu o pertanyent al riu Betis (el riu Guadalquivir a l’època romana).

->betil

betil

[del ll. baetylus, i aquest, del gr. báitylos, íd., potser de l’hebreu bet’el ‘casa de Déu’]

m RELIG Pedra sagrada sense polir o tallada toscament que a l’antiguitat, a l’Orient Pròxim, hom creia estatge d’un déu.

->betlem

betlem

m dial Pessebre.

->betlemita

■betlemita

1 adj i m i f De Betlem (ciutat de Palestina).

2 m Religiós d’un orde fundat al segle XVII que seguia la regla augustiniana i tenia una especial dedicació als malalts.

->betol

■betol

m QUÍM ORG i FARM Denominació farmacèutica del salicilat de 2-naftil.

->betònica

■betònica

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Stachys officinalis), de fulles fistonades i de tiges acabades en espigues compactes de flors purpúries.

->betsileo

betsileo

Part. sil.: bet_si_le_o

1 adj Relatiu o pertanyent als betsileos.

2 m i f ETNOL Individu d’un dels pobles principals del grup malgaix.

->betsimisaraka

betsimisaraka

1 adj Relatiu o pertanyent als betsimisarakes.

2 m i f ETNOL Individu d’un dels pobles principals del grup malgaix.

->betulàcies

■betulàcies

Part. sil.: be_tu_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de fagals constituïda per plantes llenyoses, arbres i arbusts de fulles amples i caduques, amb fruits monosperms, secs i indehiscents.

2 sing Planta de la família de les betulàcies.

->betum

■betum

[del ll. bitūmen, íd.; 1a FONT: c. 1380, Eiximenis]

m 1 QUÍM ORG 1 Asfalt natural.

2 p ext Mescla d’hidrocarburs d’origen natural o pirogènic, o d’ambdós orígens, sovint acompanyats de derivats hidrocarbonats, que pot ésser líquida, més o menys volàtil, semisòlida o sòlida.

3 OBR PÚBL Producte bituminós.

4 betum de Judea PINTUR Asfalt natural utilitzat com a colorant per a fer veladures d’un marró càlid.

2 QUÍM IND Pasta emprada per a fer llustrós el calçat.

->betxinenc

betxinenc -a

adj i m i f De Betxí (Plana Baixa).

->betza

■betza

[variant de butza (v. esbotzar)]

f Panxa voluminosa.

->betzar

betzar

m ant Betzoar.

->betzarrut

■betzarrut -uda

[de betza]

adj Ventrut.

->betzef

■betzef

[de l’àr. magrebí bi z-zǟf, íd.; 1a FONT: c. 1825]

Mot emprat en l’expressió a betzef loc adv Abundosament.

->betzoar

■betzoar

Part. sil.: bet_zo_ar

m 1 PAT Qualsevol cos estrany no digerit, habitualment en forma de bola o madeixa, dins l’estómac o els intestins.

2 ZOOL i FARM Concreció calculosa que sol trobar-se a l’estómac de molts remugants, especialment en les cabres, que antigament era emprada com a medicament i com a contraverí.

->betzol

■betzol -a

[d’origen expressiu, de la mateixa base de esbotzar]

adj Beneit, toix.

->beuarra

■beuarra

Part. sil.: be_uar_ra

[de beure¹]

m i f Persona que beu molt.

->beudanenc

beudanenc -a

Part. sil.: beu_da_nenc

adj i m i f De Beuda (Garrotxa).

->beudantita

beudantita

Part. sil.: beu_dan_ti_ta

f MINERAL Arsenosulfat hidratat de ferro i plom, PbFe₃[(OH)₆/SO₄/AsO₄], mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric.

->beurada

■beurada

Part. sil.: beu_ra_da

[de beure¹]

f dial CONSTR abeurada 2.

->beuratge

■beuratge

Part. sil.: beu_rat_ge

[de beure²; 1a FONT: c. 1290, Desclot]

m 1 Poció.

2 Beguda desagradable.

->beure¹

■beure¹

Part. sil.: beu_re

Hom.: veure

[del ll. bĭbĕre, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* 1 tr 1 Engolir (un líquid). Beure un got de llet, una copa de xampany. Beure una copa de licor d’un sol glop. Beure a glops, d’un glop.

2 beure a galet Fer caure a la boca el líquid sense tocar amb els llavis el recipient (porró, càntir, etc.).

3 beure a galet (o a raig) fig Ésser excessivament confiat, excessivament crèdul.

4 beure a la salut (d’algú) Beure dues o més persones a l’encop després d’un xoc de copes (com a prova d’amistat, pel bé assolit, en senyal de bon desig, etc.); brindar.

5 beure amorrat (o a morro, o a morrull, o a broc d’ampolla) Beure aplicant els llavis en el punt d’on brolla el líquid (el galet del càntir, el broc de l’ampolla, etc.).

6 beure a raig Aplicar la boca a un líquid que cau des d’una certa distància.

7 beure a xarrup Beure xuclant el líquid.

8 beure a xerric Beure a galet fent fressa amb la boca.

9 fer beure a galet fig Enganyar.

2 abs Beure vi o altres begudes alcohòliques. Agafar el vici de beure.

3 pron 1 Beure’s tot un porró de vi.

2 beure’s amb els ulls (o amb la mirada) fig Mirar àvidament.

3 beure’s el seny (o l’enteniment) fig Fer insensateses, coses de boig.

4 pron Creure’s, acceptar com a vera alguna cosa inversemblant, difícil de creure. Es beu tot el que li diuen.

5 tr Absorbir un líquid. L’assecant beu la tinta.

6 pron Absorbir, engolir, colar. El sòl d’argila no es beu l’aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: beure

GERUNDI: bevent

PARTICIPI: begut, beguda, beguts, begudes

INDICATIU PRESENT: bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen

INDICATIU IMPERFET: bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien

INDICATIU PASSAT: beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren

INDICATIU FUTUR: beuré, beuràs, beurà, beurem, beureu, beuran

INDICATIU CONDICIONAL: beuria, beuries, beuria, beuríem, beuríeu, beurien

SUBJUNTIU PRESENT: begui, beguis, begui, beguem, begueu, beguin

SUBJUNTIU IMPERFET: begués, beguessis, begués, beguéssim, beguéssiu, beguessin

IMPERATIU: beu, begui, beguem, beveu, beguin

->beure²

■beure²

Part. sil.: beu_re

Hom.: veure

[v. beure¹]

m Beguda, líquid que hom beu, principalment alcohòlic o refrescant. Qui guanya paga el beure.

->beurim

■beurim

Part. sil.: beu_rim

[de beure¹]

m CONSTR Abeurada.

->beutat

■beutat

Part. sil.: beu_tat

[de l’oc. beutat, usat en cat. ant. i actualment molt literari, del ll. vg. *bellitas, -ātis ‘bellesa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Bellesa.

2 Dona bella.

->bevatró

bevatró

m FÍS Sincrotró capaç d’accelerar protons i d’altres partícules nuclears fins a conferir-los energies superiors a mil milions d’electronvolts.

->bevedor¹

■bevedor¹

[de beure¹ i -dor²]

m Abeurador.

->bevedor²

■bevedor² -a

[de beure¹ i -dor¹]

adj i m i f 1 Que beu.

2 Que beu molt, especialment begudes alcohòliques.

->bevedora

bevedora

[de beure¹]

f Abeurador.

->bevenda

■bevenda

[de beure¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Beguda, cosa per a beure.

2 Bevent. Tenir bona bevenda, mala bevenda.

->bevent

■bevent

[de beure¹]

m Gust d’una beguda, especialment del vi. L’excel·lent bevent del vi de la plana.

->beverri

■beverri -èrria

[alteració d’un probable cat. ant. *bevere, forma corresponent a l’oc. beveire ‘bevedor’, del ll. bĭbĭtor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m i f Afectat a la beguda.

->bevèrria

■bevèrria

Part. sil.: be_vèr_ri_a

[de beverri]

f Vici de beure.

->bevible

bevible

adj 1 Que es pot beure.

2 Dit d’una beguda acceptable, passable, no excessivament desagradable al paladar. El vi se’ns ha picat, però encara és bevible.

->bevotejar

■bevotejar

[de beure¹]

v intr Beure sovint, a petits glops.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bevotejar

GERUNDI: bevotejant

PARTICIPI: bevotejat, bevotejada, bevotejats, bevotejades

INDICATIU PRESENT: bevotejo, bevoteges, bevoteja, bevotegem, bevotegeu, bevotegen

INDICATIU IMPERFET: bevotejava, bevotejaves, bevotejava, bevotejàvem, bevotejàveu, bevotejaven

INDICATIU PASSAT: bevotegí, bevotejares, bevotejà, bevotejàrem, bevotejàreu, bevotejaren

INDICATIU FUTUR: bevotejaré, bevotejaràs, bevotejarà, bevotejarem, bevotejareu, bevotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bevotejaria, bevotejaries, bevotejaria, bevotejaríem, bevotejaríeu, bevotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bevotegi, bevotegis, bevotegi, bevotegem, bevotegeu, bevotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bevotegés, bevotegessis, bevotegés, bevotegéssim, bevotegéssiu, bevotegessin

IMPERATIU: bevoteja, bevotegi, bevotegem, bevotegeu, bevotegin

->Bh

Bh

símb QUÍM bohri.

->BHA

BHA

sigla m QUÍM ORG butilhidroxianisol.

->bhil

bhil

Hom.: bill i vil

1 adj Relatiu o pertanyent als bhils.

2 m i f ETNOL Individu d’una tribu aborigen de l’Índia occidental, que representa una variant de pell clara del tipus vèddid.

->bhili

bhili

1 adj Relatiu o pertanyent al bhili.

2 m LING Nom de diversos parlars del grup índic occidental usats majoritàriament pels bhils, principalment variants dialectals del gujarati.

->bhòtia

bhòtia

Part. sil.: bhò_ti_a

1 adj Relatiu o pertanyent als bhòties.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble d’origen tibetà i de raça mongòlida que habita a l’Himàlaia.

->BHT

BHT

sigla m QUÍM ORG butilhidroxitoluè.

->bhutanès

bhutanès -esa

adj i m i f Del Bhutan (estat d’Àsia).

->Bi

Bi

símb 1 METROL biot² 1.

2 QUÍM INORG bismut.

->bi-

■bi-

1 Prefix, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’. Ex.: bipolarització, bicentenari, bidireccional.

2 QUÍM INORG Prefix emprat per a formar noms de composts en què l’element o el grup al nom del qual és anteposat entra una proporció doble que en un altre compost.

3 QUÍM ORG Prefix numeral conjuntiu que indica que una molècula és formada per dos sistemes hidrocarbonats cíclics idèntics. Ex.: bibenzil, bibenzoïl.

->-bi

■-bi

Forma sufixada del mot grec bíos, -ou, que significa ‘vida’. Ex.: microbi.

->biafrès

biafrès -esa

Part. sil.: bi_a_frès

adj i m i f De Biafra (regió de Nigèria).

->biaix

■biaix

Part. sil.: bi_aix

[d’origen incert, potser de l’oc. biais, íd., der. de biaissar ‘apartar-se, obliquar’, provinent del ll. anxiari ‘turmentar-se’ amb el prefix pejoratiu bi(s)-; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa. Fer biaix un camí.

2 al biaix (o de biaix) loc adv En disposició obliqua. Unes faldilles tallades al biaix. Una banda que va de biaix.

2 Cosa tallada al biaix, obliquament. Posar un biaix al volt del coll d’un vestit.

3 ESTAD i INFORM 1 Predisposició o inclinació que fa que el resultat d’una mesura s’aparti de l’esperada objectivament segons les lleis físiques o probabilístiques.

2 Mesura de la descompensació d’un conjunt d’errors.

3 biaix d’ordenació Predisposició d’una distribució o seqüència a apartar-se de l’ordenació que fóra esperable si la distribució o seqüència es presentés realment a l’atzar.

4 haver-hi molt de biaix (entre dues coses) fig Haver-hi molta diferència.

5 treure els biaixos fig Cercar economies; estalviar.

->biamperimetria

■biamperimetria

Part. sil.: bi_am_pe_ri_me_tri_a

f QUÍM ANAL Biamperometria.

->biamperimètric

biamperimètric -a

Part. sil.: bi_am_pe_ri_mè_tric

adj QUÍM ANAL Biamperomètric.

->biamperometria

■biamperometria

Part. sil.: bi_am_pe_ro_me_tri_a

[de bi- i amperometria]

f QUÍM ANAL Tècnica electroanalítica de detecció del punt final d’una volumetria.

->biamperomètric

biamperomètric -a

Part. sil.: bi_am_pe_ro_mè_tric

[de biamperomètria]

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a la biamperometria.

->biangular

■biangular

Part. sil.: bi_an_gu_lar

[de angular]

adj Que té dos angles.

->bianual

■bianual

Part. sil.: bi_a_nu_al

Cp. biennal

[de anual]

adj Que té lloc dues vegades l’any.

->bianyenc

bianyenc -a

Part. sil.: bi_a_nyenc

adj i m i f De la Vall de Bianya (Garrotxa).

->biarnès

biarnès -esa

Part. sil.: bi_ar_nès

adj i m i f Bearnès.

->biarritzià

biarritzià -ana

Part. sil.: bi_ar_rit_zi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al biarritzià.

2 m Divisió estratigràfica de l’eocè, amb valor d’estatge (i edat), situat sobre el lutecià i sota el bartonià.

->biarticulat

■biarticulat -ada

Part. sil.: bi_ar_ti_cu_lat

[de articulat]

adj Que té dues articulacions.

->biarut

biarut -uda

Part. sil.: bi_a_rut

adj i m i f De Biar (Alcoià).

->biatleta

■biatleta

Part. sil.: bi_at_le_ta

m i f ESPORT Persona que practica el biatló.

->biatló

■biatló

Part. sil.: bi_at_ló

[de bi- i el gr. âthlon ‘lluita, competició’]

m ESPORT Competició esportiva d’hivern que combina la cursa de fons amb el tir al blanc.

->biauricular

■biauricular

Part. sil.: bi_au_ri_cu_lar

[de bi- i auricular]

adj ANAT 1 Que té dues aurícules.

2 Relatiu o pertanyent a les dues aurícules.

3 Que uneix dos punts auriculars. Diàmetre biauricular del crani.

->biaxial

■biaxial

Part. sil.: bi_a_xi_al

[de axial]

adj 1 Que té dos eixos.

2 CRISTAL·L Dit dels cristalls que tenen dos eixos òptics.

->bibàsic

■bibàsic -a

[de bàsic²]

adj QUÍM Dibàsic.

->bibelot

■bibelot

[del fr. bibelot, íd., format amb l’arrel expressiva d’estructura consonàntica b-b, amb vocal intermèdia (cf. babuí)]

m Petit objecte decoratiu.

->bibenzoïl

bibenzoïl

Part. sil.: bi_ben_zo_ïl

m QUÍM ORG Benzil.

->biberó

■biberó

[del fr. biberon, íd., der. cultista del ll. bibere, aplicat primer a gent afectada a la beguda i després a recipients que la faciliten]

m Recipient, generalment de vidre o de plàstic, amb un broc on hom posa una tetina a tall de mugró, emprat per a l’alletament artificial.

->bibiònids

bibiònids

Part. sil.: bi_bi_ò_nids

m ENTOM 1 pl Família de dípters nematòcers de cap petit, d’antenes curtes i gruixudes i de potes robustes armades amb esperons.

2 sing Dípter de la família dels bibiònids.

->bibl.

bibl.

abrev 1 BIBLIOG bibliografia.

2 biblioteca.

->bíblia

■bíblia

Part. sil.: bí_bli_a

[del b. ll. Biblia, i aquest, del gr. Biblía, íd., pl. de biblíon ‘llibre’, és a dir, ‘els llibres per excel·lència’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 BÍBL 1 [en majúscula] Conjunt dels llibres i els escrits de l’Antic i el Nou Testament. L’Apocalipsi és el darrer llibre de la Bíblia.

2 [en majúscula] p ext Llibre que els conté. La Bíblia de Montserrat.

3 Exemplar de la Bíblia. Darrerament s’han editat moltes bíblies.

4 prometre la Bíblia (o la Bíblia en vers) fig i col·loq Prometre el món i la bolla. Li va prometre la Bíblia si es casava amb ell.

2 fig Llibre que gaudeix d’autoritat en determinats grups.

->bíblic

■bíblic -a

[del b. ll. biblĭcus, -a, -um, íd., der. del b. ll. Biblia ‘la Bíblia’]

adj Relatiu o pertanyent a la Bíblia.

->biblio-

■biblio-

1 Forma prefixada del mot grec biblíon, que significa ‘llibre’. Ex.: bibliogràfic, bibliòman.

2 Forma prefixada del mot biblioteca. Ex.: bibliobús.

->bibliobús

■bibliobús

Part. sil.: bi_bli_o_bús

[comp. híbrid de biblio- i bus³]

m Vehicle arranjat interiorment amb prestatgeries de llibres que fa servei de biblioteca ambulant.

->biblioclasta

■biblioclasta

Part. sil.: bi_bli_o_clas_ta

adj i m i f Destructor de llibres.

->bibliocleptòman

■bibliocleptòman -a

Part. sil.: bi_bli_o_clep_tò_man

adj i m i f Persona que roba llibres en llibreries o en biblioteques sense cap motivació d’ordre econòmic.

->bibliòfil

■bibliòfil -a

Part. sil.: bi_bli_ò_fil

[de biblio- i -fil; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos.

->bibliofília

■bibliofília

Part. sil.: bi_bli_o_fí_li_a

[de biblio- i -fília]

f Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col·leccionar-ne o a publicar o adquirir edicions dites de bibliòfil.

->bibliofilisme

■bibliofilisme

Part. sil.: bi_bli_o_fi_lis_me

m Bibliofília.

->bibliofòbia

■bibliofòbia

Part. sil.: bi_bli_o_fò_bi_a

[de biblio- i -fòbia]

f PSIQ Fòbia als llibres.

->bibliognosta

■bibliognosta

Part. sil.: bi_bli_og_nos_ta

[de biblio- i el gr. gnṓstēs ’coneixedor’]

m i f Persona que té un coneixement aprofundit de tot el que fa referència als llibres.