->humiliar

■humiliar

Part. sil.: hu_mi_li_ar

[del ll. humiliare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Inclinar, abaixar, una part del cos en senyal de submissió i reverència. Humiliar el front davant algú.

2 esp i fig 1 tr Abatre l’orgull, l’arrogància d’algú, rebaixar d’una manera mortificant. Déu humilia els superbiosos.

2 pron Fer l’humil, fer acte d’humilitat. Humiliar-se davant els poderosos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: humiliar

GERUNDI: humiliant

PARTICIPI: humiliat, humiliada, humiliats, humiliades

INDICATIU PRESENT: humilio, humilies, humilia, humiliem, humilieu, humilien

INDICATIU IMPERFET: humiliava, humiliaves, humiliava, humiliàvem, humiliàveu, humiliaven

INDICATIU PASSAT: humilií, humiliares, humilià, humiliàrem, humiliàreu, humiliaren

INDICATIU FUTUR: humiliaré, humiliaràs, humiliarà, humiliarem, humiliareu, humiliaran

INDICATIU CONDICIONAL: humiliaria, humiliaries, humiliaria, humiliaríem, humiliaríeu, humiliarien

SUBJUNTIU PRESENT: humiliï, humiliïs, humiliï, humiliem, humilieu, humiliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: humiliés, humiliessis, humiliés, humiliéssim, humiliéssiu, humiliessin

IMPERATIU: humilia, humiliï, humiliem, humilieu, humiliïn

->humilitat

■humilitat

[del ll. humilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Qualitat d’humil.

2 Acte de modèstia; submissió.

->humilment

■humilment

[de humil]

adv D’una manera humil, amb humilitat.

->humina

■humina

f PEDOL Fracció d’humus insoluble en reactius alcalins, composta d’àcids húmics enllaçats amb argiles.

->humit

■humit -ida

[del ll. hūmĭdus, -a, -um, íd., amb canvi d’accent per influx dels adj. participis en -it, -ida, der. de ūmēre ‘ser humit’, escrit amb h per falsa derivació de humus ‘terra’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Lleugerament o moderadament cobert o impregnat d’aigua o d’un altre líquid. La roba no és eixuta, encara: és humida. Les parets són humides. Té els ulls humits d’haver plorat.

2 m ant FILOS Principi actiu d’un dels quatre elements.

3 via humida QUÍM ANAL Branca de l’anàlisi en la qual les substàncies amb què hom treballa són en dissolució.

->humita

■humita

f MINERAL Silicat de magnesi amb ferro i fluor, Mg(OH,F)₂·3Mg₂SiO₄, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->humitat

■humitat

[contret per haplologia de l’ant. humiditat, del ll. humidĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat d’humit, estat d’allò que és humit. La humitat de la terra després de ploure. Hi ha molta humitat en aquesta cambra.

2 ALIM 1 Contingut en aigua dels aliments.

2 humitat relativa d’equilibri Humitat relativa de l’atmosfera a una temperatura determinada en què un aliment no guanya ni perd aigua.

3 METEOR Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.

->humitejament

■humitejament

[de humitejar]

m 1 1 Acció d’humitejar;

2 l’efecte.

2 ADOB Operació de donar al cuir adobat al crom la humitat necessària per a conferir-li el tacte adequat.

3 TÈXT Operació que consisteix a conferir a un teixit el grau d’humitat necessari per a poder-lo sotmetre a una operació mecànica o per a donar-li un tacte i una aparença més agradables.

->humitejar

■humitejar

[de humit; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Mullar lleugerament, fer esdevenir humit. Humitejar la terra.

2 pron Esdevenir humit. Se li humitejaven els ulls, de l’emoció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: humitejar

GERUNDI: humitejant

PARTICIPI: humitejat, humitejada, humitejats, humitejades

INDICATIU PRESENT: humitejo, humiteges, humiteja, humitegem, humitegeu, humitegen

INDICATIU IMPERFET: humitejava, humitejaves, humitejava, humitejàvem, humitejàveu, humitejaven

INDICATIU PASSAT: humitegí, humitejares, humitejà, humitejàrem, humitejàreu, humitejaren

INDICATIU FUTUR: humitejaré, humitejaràs, humitejarà, humitejarem, humitejareu, humitejaran

INDICATIU CONDICIONAL: humitejaria, humitejaries, humitejaria, humitejaríem, humitejaríeu, humitejarien

SUBJUNTIU PRESENT: humitegi, humitegis, humitegi, humitegem, humitegeu, humitegin

SUBJUNTIU IMPERFET: humitegés, humitegessis, humitegés, humitegéssim, humitegéssiu, humitegessin

IMPERATIU: humiteja, humitegi, humitegem, humitegeu, humitegin

->humitós

■humitós -osa

[de humit]

adj Lleugerament humit.

->hummus

hummus

m GASTR Puré de cigrons que hom sol condimentar amb llimona, tahina, alls, oli d’oliva i julivert, típic del Pròxim Orient.

->humor

■humor

[del ll. hūmor, -ōris ‘líquid’, pròpiament, com hūmĭdus, der. del ll. hūmíre ‘ser humit’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m [o f] 1 1 HISTOL Qualsevol líquid del cos d’un animal o d’una planta, normal o patològic.

2 humor aquós HISTOL Líquid viscós contingut a la cambra anterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre la còrnia i el cristal·lí.

3 humor cardinal MED Cadascun dels quatre humors (bilis o còlera, atrabilis o malenconia, pituïta o flegma i sang) que, segons la medicina antiga, secretava l’organisme i de l’equilibri dels quals depenien la salut i la malaltia.

4 humor vitri HISTOL Líquid gelatinós contingut a la cambra posterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre el cristal·lí i la retina.

2 fig 1 PSIC Estat psicosomàtic que fa referència a una disposició afectiva de l’esperit o del temperament, amb inclinació a l’alegria o a la tristesa.

2 Bon humor. Avui no està d’humor.

3 fig Temperament, caràcter, disposició de l’ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys exteriorment. És d’humor alegre. Estar de bon o mal humor.

4 1 Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.

2 humor anglès Tipus d’humor particularment subtil.

3 humor negre Tipus d’humor que sol accentuar els aspectes violents, cínics i àdhuc satànics de les coses, les situacions, els caràcters, etc.

->humorada

■humorada

[de humor]

f Pensada, dita, acció festiva, capriciosa, extravagant.

->humoral

■humoral

[de humor; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als humors del cos.

->humorisme

■humorisme

[de humor; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 HIST i MED Doctrina mèdica, sense valor científic, segons la qual totes les malalties són el resultat de les alteracions dels humors de l’organisme.

2 LIT i ART Estil literari, gràfic o artístic en general, mitjançant el qual hom interpreta la realitat en els seus caires còmics, absurds o incongruents.

->humorista

■humorista

[de humor; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj i m i f HIST i MED Partidari de l’humorisme.

2 m i f 1 Persona que té sentit de l’humor.

2 esp Persona que fa obres, dibuixos, espectacles, etc., humorístics.

->humorístic

■humorístic -a

[de humor; 1a FONT: 1850]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’humor 4.

2 esp Que conté humor 4. Una revista humorística.

->humorísticament

■humorísticament

[de humorístic]

adv Jocosament.

->humorós

■humorós -osa

[de humor]

adj MED Que conté humors, abundant en humors.

->humorositat

■humorositat

f MED Abundància d’humors.

->humus

■humus

[del ll. humus ‘terra’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m PEDOL 1 Fracció de la matèria orgànica del sòl que ha sofert el procés d’humificació.

2 Matèria orgànica del sòl.

3 humus brut (o mor) Tipus d’humus present en medis biològicament poc actius, creat en condicions d’aerobiosi, caracteritzat per la lentitud de la mineralització i humificació de la matèria orgànica, per l’existència d’un A₀ gruixut i per una acidesa forta.

4 humus cru Matèria orgànica no gaire descomposta, de natura àcida.

->hun

■hun -a

m i f HIST Individu d’un poble nòmada, probablement de raça mongòlica, estès en diverses tribus, que envaí el SE d’Europa vers el 370 i que atenyé la màxima expansió durant el regnat d’Àtila (a mitjan segle V).

->húnnic

húnnic -a

adj Relatiu o pertanyent als huns.

->huntita

huntita

f MINERAL Carbonat de calci i magnesi, Mg₃Ca(CO₃)₄, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->hura

hura

m BOT Arbre de la família de les euforbiàcies (Hura crepitans), de tronc espinós, fulles cordiformes i serrades i de fruits capsulars explosius, que forneix la fusta assacú.

->huracà

■huracà

[del cast. huracán, i aquest, del taïno hurakán, íd.; 1a FONT: 1867, Verdaguer]

m CLIMAT Cicló tropical a la mar Carib.

->huracanat

■huracanat -ada

[de huracà; 1a FONT: c. 1910]

adj Que té la violència d’un huracà.

->hureaulita

hureaulita

Part. sil.: hu_re_au_li_ta

f MINERAL Fosfat de manganès, Mn₅(PO₄|PO₃OH)₂, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->hurí

■hurí

[del fr. houri, i aquest, del persa ḥūrī, der. de l’àr. ḥūr, pl. de ḥáura, íd.; 1a FONT: 1878, Verdaguer]

[pl -ís] f ISLAM Cadascuna de les dones bellíssimes i sempre verges que, segons la creença musulmana, viuen al paradís de Mahoma com a companyes dels benaventurats.

->huronià

huronià -ana

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’huronià.

2 m Estatge inferior de l’algonquià o proterozoic, comprès entre l’arcaic superior i el keweenawià.

3 m Cicle orogènic que tingué lloc durant l’era arcaica, abans del cambrià.

->hurra

■hurra

[de l’angl. hurrah, íd., modificació de l’ant. huzza, nom i interjecció, crit d’encoratjament, d’aprovació, originàriament entre els mariners]

interj Mot usat per a manifestar alegria, triomf, aplaudiment.

->hurrita

■hurrita

1 adj Relatiu o pertanyent al poble o a la llengua dels hurrites.

2 m LING Llengua dels hurrites, encara sense classificar, documentada des del 2300 aC.

3 m i f HIST Membre d’un antic poble del Pròxim Orient, d’origen ètnic desconegut, l’hàbitat primigeni del qual fou, sembla, l’àrea compresa entre els llacs Van i Urmia.

->husky

husky (o husky* siberià)^* [háski]

[angl ] m ZOOL Gos d’origen àrtic de pèl abundós i espès de color gris, marró o negre amb taques blanques, orelles de punta i ulls oblics, utilitzat com a animal de tir de trineus.

->hússar

■hússar

[mot d’origen serbocroat en l’hongarès huszár, des d’on va passar a les altres llengües europees; en cat., probablement a través de l’al. i el fr; 1a FONT: 1839, DLab.]

m HIST Membre d’un cos de soldats de cavalleria lleugera, uniformats brillantment, organitzat a Hongria al segle XV.

->husseiní

■husseiní

Part. sil.: hus_se_i_ní

[pl -ís] adj i m i f HIST Husseinita.

->husseinita

■husseinita

Part. sil.: hus_sei_ni_ta

[del nom de Ḥusayn ibn ’Alī]

1 adj Relatiu o pertanyent als husseinites.

2 m i f HIST Membre d’una dinastia d’origen turc que governà a Tunísia del 1707 al 1957.

->hussita

■hussita

1 adj Relatiu o pertanyent al reformador txec Jan Hus i als seus partidaris.

2 m i f Partidari de l’hussitisme.

->hussitisme

hussitisme

m Doctrina de Jan Hus i dels seus seguidors, que considera l’església com a comunió i rebutja l’estructura jeràrquica i l’obediència eclesial.

->hutu

■hutu

ETNOL 1 adj Relatiu o pertanyent als hutus.

2 m i f Individu d’un poble agrícola africà de llengua bantu, que constitueix la majoria de la població de Rwanda i Burundi.

->Hz

Hz

símb FÍS, TELECOM i METROL hertz.