->aferrussar-se

■aferrussar-se

Hom.: afarrossar-se

[cf. aferrissar-se]

v pron Aferrissar-se, especialment al menjar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aferrussar

GERUNDI: aferrussant

PARTICIPI: aferrussat, aferrussada, aferrussats, aferrussades

INDICATIU PRESENT: aferrusso, aferrusses, aferrussa, aferrussem, aferrusseu, aferrussen

INDICATIU IMPERFET: aferrussava, aferrussaves, aferrussava, aferrussàvem, aferrussàveu, aferrussaven

INDICATIU PASSAT: aferrussí, aferrussares, aferrussà, aferrussàrem, aferrussàreu, aferrussaren

INDICATIU FUTUR: aferrussaré, aferrussaràs, aferrussarà, aferrussarem, aferrussareu, aferrussaran

INDICATIU CONDICIONAL: aferrussaria, aferrussaries, aferrussaria, aferrussaríem, aferrussaríeu, aferrussarien

SUBJUNTIU PRESENT: aferrussi, aferrussis, aferrussi, aferrussem, aferrusseu, aferrussin

SUBJUNTIU IMPERFET: aferrussés, aferrussessis, aferrussés, aferrusséssim, aferrusséssiu, aferrussessin

IMPERATIU: aferrussa, aferrussi, aferrussem, aferrusseu, aferrussin

->afetgegament

■afetgegament

[de afetgegar]

m 1 Acció d’afetgegar;

2 l’efecte.

->afetgegar

■afetgegar

[de fetge]

v tr 1 Pitjar, el trepig, el pas d’un vehicle, etc. (la terra tova de la mullena). Com que havia plogut, els camions van afetgegar tota l’esplanada de davant de l’ajuntament.

2 Pitjar (la palla, l’herba, la llana, etc.) dins el sac, la màrfega, etc., que la conté.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afetgegar

GERUNDI: afetgegant

PARTICIPI: afetgegat, afetgegada, afetgegats, afetgegades

INDICATIU PRESENT: afetgego, afetgegues, afetgega, afetgeguem, afetgegueu, afetgeguen

INDICATIU IMPERFET: afetgegava, afetgegaves, afetgegava, afetgegàvem, afetgegàveu, afetgegaven

INDICATIU PASSAT: afetgeguí, afetgegares, afetgegà, afetgegàrem, afetgegàreu, afetgegaren

INDICATIU FUTUR: afetgegaré, afetgegaràs, afetgegarà, afetgegarem, afetgegareu, afetgegaran

INDICATIU CONDICIONAL: afetgegaria, afetgegaries, afetgegaria, afetgegaríem, afetgegaríeu, afetgegarien

SUBJUNTIU PRESENT: afetgegui, afetgeguis, afetgegui, afetgeguem, afetgegueu, afetgeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: afetgegués, afetgeguessis, afetgegués, afetgeguéssim, afetgeguéssiu, afetgeguessin

IMPERATIU: afetgega, afetgegui, afetgeguem, afetgegueu, afetgeguin

->afgà

afgà -ana

m i f ETNOL Individu d’un poble del grup iranià que habita a l’Afganistan (on són anomenats també paixtus) i a les zones veïnes del Pakistan (on són anomenats també pathans) i de l’Iran.

->afganès

■afganès -esa

1 adj i m i f De l’Afganistan (estat d’Àsia) o de l’afganès (llengua).

2 m LING Paixtu.

->afgani

afgani

m Unitat monetària de l’Afganistan, subdividida en 100 puls.

->afí

■afí

[del ll. affinis ‘limítrof’ i d’aquí ‘emparentat’, de ad ‘al’ i finis ‘fi’; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj Que té afinitats amb una altra cosa.

2 adj Dit dels camps, les propietats, etc., contigus.

3 m i f DR CIV Parent per afinitat.

->afiblall

■afiblall

[de afiblar; 1a FONT: s. XIV]

m Qualsevol objecte (conjunt de botó i baga, sivella, etc.) que serveix per a cordar o cenyir una peça de vestir.

->afiblar

■afiblar

[de fiblar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Cordar (una peça de vestir).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afiblar

GERUNDI: afiblant

PARTICIPI: afiblat, afiblada, afiblats, afiblades

INDICATIU PRESENT: afiblo, afibles, afibla, afiblem, afibleu, afiblen

INDICATIU IMPERFET: afiblava, afiblaves, afiblava, afiblàvem, afiblàveu, afiblaven

INDICATIU PASSAT: afiblí, afiblares, afiblà, afiblàrem, afiblàreu, afiblaren

INDICATIU FUTUR: afiblaré, afiblaràs, afiblarà, afiblarem, afiblareu, afiblaran

INDICATIU CONDICIONAL: afiblaria, afiblaries, afiblaria, afiblaríem, afiblaríeu, afiblarien

SUBJUNTIU PRESENT: afibli, afiblis, afibli, afiblem, afibleu, afiblin

SUBJUNTIU IMPERFET: afiblés, afiblessis, afiblés, afibléssim, afibléssiu, afiblessin

IMPERATIU: afibla, afibli, afiblem, afibleu, afiblin

->afibrinogenèmia

afibrinogenèmia

Part. sil.: a_fi_bri_no_ge_nè_mi_a

[de a-¹, fibrinogen i -èmia]

f PAT Manca del fibrinogen o factor I de la coagulació sanguínia en el plasma.

->afició

■afició

Part. sil.: a_fi_ci_ó

[del cast. afición, der. semipopular de afección (cf. afecció)]

f 1 Inclinació a una activitat. Tenir afició a l’esport, al cinema.

2 Conjunt de seguidors d’un esport, un equip esportiu, un espectacle, etc. El mal joc de l’equip desanima l’afició. L’afició del Barça.

3 per afició loc adv D’una manera no professional, per esplai. Fa teatre per afició.

->aficionament

aficionament

m 1 Acció d’aficionar-se;

2 l’efecte.

->aficionar-se

■aficionar-se

Part. sil.: a_fi_ci_o_nar-se

[del cast. aficionarse, der. semipopular de afección (cf. afecció)]

v pron Agafar afició. S’ha aficionat a col·leccionar segells. Ens hem anat aficionant a l’hoquei.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aficionar

GERUNDI: aficionant

PARTICIPI: aficionat, aficionada, aficionats, aficionades

INDICATIU PRESENT: aficiono, aficiones, aficiona, aficionem, aficioneu, aficionen

INDICATIU IMPERFET: aficionava, aficionaves, aficionava, aficionàvem, aficionàveu, aficionaven

INDICATIU PASSAT: aficioní, aficionares, aficionà, aficionàrem, aficionàreu, aficionaren

INDICATIU FUTUR: aficionaré, aficionaràs, aficionarà, aficionarem, aficionareu, aficionaran

INDICATIU CONDICIONAL: aficionaria, aficionaries, aficionaria, aficionaríem, aficionaríeu, aficionarien

SUBJUNTIU PRESENT: aficioni, aficionis, aficioni, aficionem, aficioneu, aficionin

SUBJUNTIU IMPERFET: aficionés, aficionessis, aficionés, aficionéssim, aficionéssiu, aficionessin

IMPERATIU: aficiona, aficioni, aficionem, aficioneu, aficionin

->aficionat

■aficionat -ada

Part. sil.: a_fi_ci_o_nat

[del cast. aficionado, de aficionarse, de afición, der. semipopular de afección (cf. afecció); 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f 1 1 Que té afició a un esport, a un art, a una ciència, etc.

2 Seguidor d’un esport o d’un equip esportiu. Els aficionats del Mallorca van celebrar la victòria.

2 Que practica un esport, que conrea un art, una ciència, etc., per plaer, no professionalment. Una funció d’aficionats.

->afidació

afidació

Part. sil.: a_fi_da_ci_ó

[de afidar]

f HIST i DR Afidament.

->afidament

afidament

[de afidar]

m HIST i DR A l’edat mitjana, jurament de fidelitat que hom feia al senyor feudal a canvi d’ajuda i d’assistència.

->afidar

afidar

[del b. ll. affidare ‘jurar fidelitat’]

v tr HIST i DR 1 A l’edat mitjana, jurar fidelitat al senyor feudal.

2 Ratificar el senyor feudal la seva ajuda al vassall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afidar

GERUNDI: afidant

PARTICIPI: afidat, afidada, afidats, afidades

INDICATIU PRESENT: afido, afides, afida, afidem, afideu, afiden

INDICATIU IMPERFET: afidava, afidaves, afidava, afidàvem, afidàveu, afidaven

INDICATIU PASSAT: afidí, afidares, afidà, afidàrem, afidàreu, afidaren

INDICATIU FUTUR: afidaré, afidaràs, afidarà, afidarem, afidareu, afidaran

INDICATIU CONDICIONAL: afidaria, afidaries, afidaria, afidaríem, afidaríeu, afidarien

SUBJUNTIU PRESENT: afidi, afidis, afidi, afidem, afideu, afidin

SUBJUNTIU IMPERFET: afidés, afidessis, afidés, afidéssim, afidéssiu, afidessin

IMPERATIU: afida, afidi, afidem, afideu, afidin

->afidàvit

■afidàvit

[del b. ll. affidavit, 3a p. perf. ind. de affidare ‘jurar fidelitat’]

m 1 DR Acte de manifestació de coneixement o de declaració de voluntat formalitzat en un document per tal que en resti constància, destinat a produir determinats efectes jurídics.

2 FIN Document que era lliurat amb els títols del deute públic a alguns dels seus tenidors pel qual eren exonerats de tots o d’una part dels imposts que llur possessió comportava.

->afídids

■afídids

[del gr. aphís, aphídos ‘pugó’ i -id]

m ENTOM 1 pl Família d’insectes homòpters fitòfags el representant més conegut de la qual és el pugó.

2 sing Insecte de la família dels afídids.

->afidífag

afidífag -a

[del gr. aphís, aphídos ‘pugó, i -fag]

adj ZOOL Que es nodreix d’afídids.

->àfids

àfids

[del gr. aphís, aphídos ‘pugó’]

m pl ENTOM Afídids.

->afiganyament

■afiganyament

[de afiganyar]

m 1 Acció d’afiganyar o d’afiganyar-se;

2 l’efecte.

->afiganyar

■afiganyar

[de figa]

v tr Rebregar (la roba, el vestit, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afiganyar

GERUNDI: afiganyant

PARTICIPI: afiganyat, afiganyada, afiganyats, afiganyades

INDICATIU PRESENT: afiganyo, afiganyes, afiganya, afiganyem, afiganyeu, afiganyen

INDICATIU IMPERFET: afiganyava, afiganyaves, afiganyava, afiganyàvem, afiganyàveu, afiganyaven

INDICATIU PASSAT: afiganyí, afiganyares, afiganyà, afiganyàrem, afiganyàreu, afiganyaren

INDICATIU FUTUR: afiganyaré, afiganyaràs, afiganyarà, afiganyarem, afiganyareu, afiganyaran

INDICATIU CONDICIONAL: afiganyaria, afiganyaries, afiganyaria, afiganyaríem, afiganyaríeu, afiganyarien

SUBJUNTIU PRESENT: afiganyi, afiganyis, afiganyi, afiganyem, afiganyeu, afiganyin

SUBJUNTIU IMPERFET: afiganyés, afiganyessis, afiganyés, afiganyéssim, afiganyéssiu, afiganyessin

IMPERATIU: afiganya, afiganyi, afiganyem, afiganyeu, afiganyin

->afigat

■afigat -ada

[de figa]

adj 1 Que té la forma o l’aparença d’una figa.

2 fig Que manca de caràcter, d’energia.

->afigurar

■afigurar

[de figura; 1a FONT: 1601]

v 1 tr Veure de lluny (una cosa) sense distingir-la bé, albirar.

2 pron Imaginar-se jutjant pels indicis, l’aparença, etc., conjecturar. La mare ja s’afigurava que no es casarien.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afigurar

GERUNDI: afigurant

PARTICIPI: afigurat, afigurada, afigurats, afigurades

INDICATIU PRESENT: afiguro, afigures, afigura, afigurem, afigureu, afiguren

INDICATIU IMPERFET: afigurava, afiguraves, afigurava, afiguràvem, afiguràveu, afiguraven

INDICATIU PASSAT: afigurí, afigurares, afigurà, afiguràrem, afiguràreu, afiguraren

INDICATIU FUTUR: afiguraré, afiguraràs, afigurarà, afigurarem, afigurareu, afiguraran

INDICATIU CONDICIONAL: afiguraria, afiguraries, afiguraria, afiguraríem, afiguraríeu, afigurarien

SUBJUNTIU PRESENT: afiguri, afiguris, afiguri, afigurem, afigureu, afigurin

SUBJUNTIU IMPERFET: afigurés, afiguressis, afigurés, afiguréssim, afiguréssiu, afiguressin

IMPERATIU: afigura, afiguri, afigurem, afigureu, afigurin

->afilador

■afilador -a

[de afilar]

1 m i f Persona que afila.

2 m Corretja per a afilar els raors d’afaitar.

3 f TECNOL Màquina d’afilar eines de tall.

->afiladura

■afiladura

[de afilar]

f Acció d’afilar, amb la pedra o altrament, el tall d’un ganivet, un raor, etc.

->afilament

■afilament

[de afilar]

m 1 Acció d’afilar o d’afilar-se.

2 AGR Procediment utilitzat per a obtenir fibres vegetals (cànem, lli, etc.) molt llargues, o plantes (escarola, api, etc.) molt tendres.

->afilar

■afilar

[de fil; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Esmolar.

2 pron 1 Aprimar-se, amagrir-se fins a l’extrem (especialment la cara, el nas i els dits). Amb els anys se li ha anat afilant la cara.

2 AGR Allargar-se anormalment les tiges i les fulles d’una planta creixent dèbils i primes, sense clorofil·la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afilar

GERUNDI: afilant

PARTICIPI: afilat, afilada, afilats, afilades

INDICATIU PRESENT: afilo, afiles, afila, afilem, afileu, afilen

INDICATIU IMPERFET: afilava, afilaves, afilava, afilàvem, afilàveu, afilaven

INDICATIU PASSAT: afilí, afilares, afilà, afilàrem, afilàreu, afilaren

INDICATIU FUTUR: afilaré, afilaràs, afilarà, afilarem, afilareu, afilaran

INDICATIU CONDICIONAL: afilaria, afilaries, afilaria, afilaríem, afilaríeu, afilarien

SUBJUNTIU PRESENT: afili, afilis, afili, afilem, afileu, afilin

SUBJUNTIU IMPERFET: afilés, afilessis, afilés, afiléssim, afiléssiu, afilessin

IMPERATIU: afila, afili, afilem, afileu, afilin

->afilat

afilat -ada

[de afilar]

adj Molt prim (dit especialment del nas, la cara i els dits).

->afilerament

■afilerament

[de afilerar]

m Acció d’afilerar o d’afilerar-se.

->afilerar

■afilerar

[de filera; 1a FONT: s. XVII]

v 1 tr Posar en filera.

2 pron Afilerar-se al llarg de la paret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afilerar

GERUNDI: afilerant

PARTICIPI: afilerat, afilerada, afilerats, afilerades

INDICATIU PRESENT: afilero, afileres, afilera, afilerem, afilereu, afileren

INDICATIU IMPERFET: afilerava, afileraves, afilerava, afileràvem, afileràveu, afileraven

INDICATIU PASSAT: afilerí, afilerares, afilerà, afileràrem, afileràreu, afileraren

INDICATIU FUTUR: afileraré, afileraràs, afilerarà, afilerarem, afilerareu, afileraran

INDICATIU CONDICIONAL: afileraria, afileraries, afileraria, afileraríem, afileraríeu, afilerarien

SUBJUNTIU PRESENT: afileri, afileris, afileri, afilerem, afilereu, afilerin

SUBJUNTIU IMPERFET: afilerés, afileressis, afilerés, afileréssim, afileréssiu, afileressin

IMPERATIU: afilera, afileri, afilerem, afilereu, afilerin

->afiliable

■afiliable

Part. sil.: a_fi_li_a_ble

[de afiliar]

adj Que es pot afiliar.

->afiliació

■afiliació

Part. sil.: a_fi_li_a_ci_ó

Cp. filiació

[de afiliar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Acció d’afiliar o d’afiliar-se.

->afiliar

■afiliar

Part. sil.: a_fi_li_ar

Cp. afillar

[del b. ll. filiare ‘reconèixer com a fill’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 1 tr Fer entrar (algú) com a membre en una associació, un partit polític, una congregació, un gremi, etc. Va afiliar el seu fill al partit que llavors manava.

2 pron Afiliar-se a un partit polític.

2 tr Lligar a una associació mare (associacions anàlogues), fer entrar (una associació) en una lliga d’associacions anàlogues. Afiliar una entitat a la federació nacional.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afiliar

GERUNDI: afiliant

PARTICIPI: afiliat, afiliada, afiliats, afiliades

INDICATIU PRESENT: afilio, afilies, afilia, afiliem, afilieu, afilien

INDICATIU IMPERFET: afiliava, afiliaves, afiliava, afiliàvem, afiliàveu, afiliaven

INDICATIU PASSAT: afilií, afiliares, afilià, afiliàrem, afiliàreu, afiliaren

INDICATIU FUTUR: afiliaré, afiliaràs, afiliarà, afiliarem, afiliareu, afiliaran

INDICATIU CONDICIONAL: afiliaria, afiliaries, afiliaria, afiliaríem, afiliaríeu, afiliarien

SUBJUNTIU PRESENT: afiliï, afiliïs, afiliï, afiliem, afilieu, afiliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: afiliés, afiliessis, afiliés, afiliéssim, afiliéssiu, afiliessin

IMPERATIU: afilia, afiliï, afiliem, afilieu, afiliïn

->afiliat

afiliat -ada

Part. sil.: a_fi_li_at

[de afiliar]

adj i m i f Persona que forma part d’una associació, un partit polític, una congregació, un gremi, etc.

->afillament

■afillament

[de afillar]

m 1 1 Acció d’afillar o d’afillar-se;

2 l’efecte.

2 DR CIV Acceptació, recepció o acolliment d’una persona com a fill.

->afillar

■afillar

Cp. afiliar

[de fill; 1a FONT: s. XIV, Jaume I, Llull]

v DR CIV 1 tr Adoptar com a fill, complint els requisits que les lleis estableixen, el qui no ho és per generació.

2 pron Afillar-se un nen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afillar

GERUNDI: afillant

PARTICIPI: afillat, afillada, afillats, afillades

INDICATIU PRESENT: afillo, afilles, afilla, afillem, afilleu, afillen

INDICATIU IMPERFET: afillava, afillaves, afillava, afillàvem, afillàveu, afillaven

INDICATIU PASSAT: afillí, afillares, afillà, afillàrem, afillàreu, afillaren

INDICATIU FUTUR: afillaré, afillaràs, afillarà, afillarem, afillareu, afillaran

INDICATIU CONDICIONAL: afillaria, afillaries, afillaria, afillaríem, afillaríeu, afillarien

SUBJUNTIU PRESENT: afilli, afillis, afilli, afillem, afilleu, afillin

SUBJUNTIU IMPERFET: afillés, afillessis, afillés, afilléssim, afilléssiu, afillessin

IMPERATIU: afilla, afilli, afillem, afilleu, afillin

->afillat

■afillat -ada

[de afillar]

m i f Persona adoptada com a fill per un estrany.

->afil·le

■afil·le -a

[del gr. áphyllos ‘sense fulles’]

adj BOT Privat de fulles.

->afíl·lia

afíl·lia

Part. sil.: a_fíl_li_a

[de afil·le]

f BOT Absència de fulles.

->afil·loforats

■afil·loforats

[der. de a-¹, fil·lo- i -for]

m BOT 1 pl Grup de fongs basidiomicets que comprèn molts representants lignícoles imputrescibles, d’himeni llis amb porus i agulles, alguns dels quals són comestibles.

2 sing Fong del grup dels afil·loforats.

->afillolar

■afillolar

[de fillol]

v tr Ésser padrí de bateig (d’algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afillolar

GERUNDI: afillolant

PARTICIPI: afillolat, afillolada, afillolats, afillolades

INDICATIU PRESENT: afillolo, afilloles, afillola, afillolem, afilloleu, afillolen

INDICATIU IMPERFET: afillolava, afillolaves, afillolava, afillolàvem, afillolàveu, afillolaven

INDICATIU PASSAT: afillolí, afillolares, afillolà, afillolàrem, afillolàreu, afillolaren

INDICATIU FUTUR: afillolaré, afillolaràs, afillolarà, afillolarem, afillolareu, afillolaran

INDICATIU CONDICIONAL: afillolaria, afillolaries, afillolaria, afillolaríem, afillolaríeu, afillolarien

SUBJUNTIU PRESENT: afilloli, afillolis, afilloli, afillolem, afilloleu, afillolin

SUBJUNTIU IMPERFET: afillolés, afillolessis, afillolés, afilloléssim, afilloléssiu, afillolessin

IMPERATIU: afillola, afilloli, afillolem, afilloleu, afillolin

->afil·lòpode

afil·lòpode -a

[de a-¹, fil·lo- i -pode]

adj BOT Dit de les plantes que a l’hora de la floració presenten la base de la tija sense fulles.

->afinable

■afinable

[de afinar]

adj Susceptible d’afinament o d’afinació.

->afinació

■afinació

Part. sil.: a_fi_na_ci_ó

[de afinar]

f 1 1 Acció d’afinar;

2 l’efecte.

2 MÚS Escala o referència de nivell de freqüència en què és afinat un instrument.

->afinadament

■afinadament

[de afinat]

adv Amb afinació.

->afinador

■afinador -a

[de afinar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 m i f 1 Persona que afina. Afinador de metalls.

2 esp Persona que té per ofici afinar pianos i altres instruments músics.

2 m HIST Persona que tenia per ofici de vigilar l’exactitud dels pesos i les mesures utilitzats en les transaccions mercantils i de corregir-ne qualsevol imperfecció.

3 m MÚS Estri que serveix per a afinar instruments musicals.

4 m TÈXT Instrument proveït d’una part activa d’esmeril que és col·locada sobre la carda quan se n’ha d’esmerilar el raspall d’acer.

->afinament

■afinament

[de afinar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció d’afinar o d’afinar-se. L’afinament d’una balança.

2 METAL·L Acció d’afinar un metall, de purificar-lo.

3 afinament electrolític METAL·L Procés de purificar un metall fent-lo servir d’ànode en un bany d’electrodeposició i recollint-lo en forma pura en el càtode.

->afinar

■afinar

[de fi³; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Fer més fi, més delicat.

2 tr Fer més fi, més cortès (algú).

3 pron Afinar-se les mans. Afinar-se un vi, un licor.

4 tr fig Afinar el gust, els costums.

2 pron Gairebé encertar, acostar-se molt al fi que hom es proposa. En el discurs de comiat va afinar-se molt en tot el que va dir.

3 tr Arribar a veure, a distingir.

4 tr Corregir qualsevol imperfecció. Afinar un mecanisme, les cobertes d’un llibre.

5 tr CERÀM Fer desaparèixer els caires vius de les peces de terrissa encara crues fregant-les amb el llimador, aprimar-les del fons o llimar-les de qualsevol part que convingui.

6 tr METAL·L 1 Purificar un metall per qualsevol mètode.

2 En la metal·lúrgia de l’acer, obtenir l’acer mitjançant l’oxidació i l’eliminació dels elements que té en excés el ferro colat o qualsevol altra primera matèria.

3 afinar el gra Reduir les dimensions del gra d’un metall.

7 tr METROL Ajustar un instrument de mesura per a obtenir indicacions precises.

8 MÚS 1 tr Posar un instrument musical a to.

2 abs Cantar o tocar un instrument musical amb els tons justos.

9 tr RADIOTÈC Sintonitzar una emissora tan bé com ho permet el receptor.

10 tr TÈXT Referit a un cos de muntura jacquard, graduar a un mateix nivell i d’un en un tots els mallons o vidres de què és compost.

11 tr VIDR En la indústria del vidre, mantenir la pasta en fusió un cert temps, a fi que deposi els materials no dissolts i les bombolles d’aire se separin.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afinar

GERUNDI: afinant

PARTICIPI: afinat, afinada, afinats, afinades

INDICATIU PRESENT: afino, afines, afina, afinem, afineu, afinen

INDICATIU IMPERFET: afinava, afinaves, afinava, afinàvem, afinàveu, afinaven

INDICATIU PASSAT: afiní, afinares, afinà, afinàrem, afinàreu, afinaren

INDICATIU FUTUR: afinaré, afinaràs, afinarà, afinarem, afinareu, afinaran

INDICATIU CONDICIONAL: afinaria, afinaries, afinaria, afinaríem, afinaríeu, afinarien

SUBJUNTIU PRESENT: afini, afinis, afini, afinem, afineu, afinin

SUBJUNTIU IMPERFET: afinés, afinessis, afinés, afinéssim, afinéssiu, afinessin

IMPERATIU: afina, afini, afinem, afineu, afinin

->afinat

■afinat -ada

[de afinar]

adj 1 Pervingut a un exhauriment extrem de forces per malaltia o per fatiga.

2 Amb el semblant empal·lidit i desfigurat com el d’un mort per efecte d’un esglai, d’un disgust, d’un accident sobtós, etc.

->afinitat

■afinitat

[del ll. affinĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Parentiu, proximitat o acostament entre coses que concorden, que s’assemblen, que tenen connexió en molts punts. L’afinitat del català amb l’occità. L’afinitat d’una art amb una altra.

2 AGR Compatibilitat més o menys perfecta entre el patró i l’empelt, que repercuteix en el desenvolupament normal de la planta.

3 1 DR Parentiu que, a conseqüència del matrimoni, s’origina entre cada cònjuge i els parents per consanguinitat de l’altre.

2 DR Impediment diriment que resulta d’aquest parentiu.

3 afinitat espiritual DR CAN Afinitat que contrauen els padrins i el ministre del baptisme o de la confirmació amb el batejat o el confirmat i amb els seus pares.

4 GEOM Transformació de l’espai afí en si mateix, que fa correspondre línies paral·leles amb línies paral·leles, punts propis amb punts propis i no canvia el subespai de l’infinit.

5 QUÍM FÍS Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament.

6 afinitat biològica BIOL Semblança existent entre els organismes per raó de filogènia o d’acció ambiental.

7 afinitat d’un colorant TÈXT Tendència d’un colorant a tenyir una fibra tèxtil.

8 afinitat electrònica QUÍM FÍS Tendència que manifesta un àtom a guanyar electrons.

9 afinitat morbosa PAT Afinitat entre dues o més malalties que poden coexistir o succeir-se i en les quals l’una facilita la contracció de l’altra.

->afirmació

■afirmació

Part. sil.: a_fir_ma_ci_ó

[del ll. affirmatio -ōnis; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’afirmar;

2 l’efecte.

2 LÒG Proposició en la qual la còpula (la relació entre els termes) és posada com a existent.

->afirmar

■afirmar

Cp. afermar

[del ll. affirmare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr Dir, declarar, que una cosa és (oposat a negar¹). Afirmar que una cosa és certa, que no ho és.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afirmar

GERUNDI: afirmant

PARTICIPI: afirmat, afirmada, afirmats, afirmades

INDICATIU PRESENT: afirmo, afirmes, afirma, afirmem, afirmeu, afirmen

INDICATIU IMPERFET: afirmava, afirmaves, afirmava, afirmàvem, afirmàveu, afirmaven

INDICATIU PASSAT: afirmí, afirmares, afirmà, afirmàrem, afirmàreu, afirmaren

INDICATIU FUTUR: afirmaré, afirmaràs, afirmarà, afirmarem, afirmareu, afirmaran

INDICATIU CONDICIONAL: afirmaria, afirmaries, afirmaria, afirmaríem, afirmaríeu, afirmarien

SUBJUNTIU PRESENT: afirmi, afirmis, afirmi, afirmem, afirmeu, afirmin

SUBJUNTIU IMPERFET: afirmés, afirmessis, afirmés, afirméssim, afirméssiu, afirmessin

IMPERATIU: afirma, afirmi, afirmem, afirmeu, afirmin

->afirmatiu

■afirmatiu -iva

Part. sil.: a_fir_ma_tiu

[del ll. affirmativus, -a, -um, íd.]

1 adj Que afirma, que expressa afirmació. Resposta afirmativa.

2 f Proposició, resposta, afirmativa. Persisteixen en l’afirmativa.

->afirmativament

■afirmativament

[de afirmatiu]

adv D’una manera afirmativa. Respondre afirmativament.

->afitament

■afitament

[de afitar]

m Fitació.

->afitar

afitar

[de a-² i fitar]

v tr MAT Fitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afitar

GERUNDI: afitant

PARTICIPI: afitat, afitada, afitats, afitades

INDICATIU PRESENT: afito, afites, afita, afitem, afiteu, afiten

INDICATIU IMPERFET: afitava, afitaves, afitava, afitàvem, afitàveu, afitaven

INDICATIU PASSAT: afití, afitares, afità, afitàrem, afitàreu, afitaren

INDICATIU FUTUR: afitaré, afitaràs, afitarà, afitarem, afitareu, afitaran

INDICATIU CONDICIONAL: afitaria, afitaries, afitaria, afitaríem, afitaríeu, afitarien

SUBJUNTIU PRESENT: afiti, afitis, afiti, afitem, afiteu, afitin

SUBJUNTIU IMPERFET: afités, afitessis, afités, afitéssim, afitéssiu, afitessin

IMPERATIU: afita, afiti, afitem, afiteu, afitin

->afitorar

■afitorar

[de fitora]

v tr 1 Ferir amb la fitora.

2 afitorar amb la vista (o amb els ulls) fig Clavar (a algú) la mirada, mirar (algú) fixament, insistentment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afitorar

GERUNDI: afitorant

PARTICIPI: afitorat, afitorada, afitorats, afitorades

INDICATIU PRESENT: afitoro, afitores, afitora, afitorem, afitoreu, afitoren

INDICATIU IMPERFET: afitorava, afitoraves, afitorava, afitoràvem, afitoràveu, afitoraven

INDICATIU PASSAT: afitorí, afitorares, afitorà, afitoràrem, afitoràreu, afitoraren

INDICATIU FUTUR: afitoraré, afitoraràs, afitorarà, afitorarem, afitorareu, afitoraran

INDICATIU CONDICIONAL: afitoraria, afitoraries, afitoraria, afitoraríem, afitoraríeu, afitorarien

SUBJUNTIU PRESENT: afitori, afitoris, afitori, afitorem, afitoreu, afitorin

SUBJUNTIU IMPERFET: afitorés, afitoressis, afitorés, afitoréssim, afitoréssiu, afitoressin

IMPERATIU: afitora, afitori, afitorem, afitoreu, afitorin

->afix

■afix -a

[del ll. affixus ‘aplicat’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj Unit o afegit a una cosa. Partícula afixa.

2 m GEOM 1 Fent referència a un punt, nombre complex que té per components les coordenades del punt.

2 Fent referència a un nombre complex, punt les coordenades del qual són les components del nombre complex.

3 m GRAM Partícula afegida a un mot a fi de compondre’n un altre de significació diferent.

->afixable

■afixable

[de afixar]

adj Susceptible d’ésser afixat.

->afixació

■afixació

Part. sil.: a_fi_xa_ci_ó

[de afixar]

f Acció d’afixar.

->afixal

■afixal

[de afixar]

adj Pertanyent a un afix, de la natura d’un afix.

->afixar

■afixar

[de afix; 1a FONT: 1769]

v tr 1 Clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.) en una paret, un tauler, etc. Van afixar aquell avís a les portes de les aules.

2 GRAM 1 Afegir un afix a un mot o al radical d’un mot.

2 Afegir un pronom afix a un verb.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afixar

GERUNDI: afixant

PARTICIPI: afixat, afixada, afixats, afixades

INDICATIU PRESENT: afixo, afixes, afixa, afixem, afixeu, afixen

INDICATIU IMPERFET: afixava, afixaves, afixava, afixàvem, afixàveu, afixaven

INDICATIU PASSAT: afixí, afixares, afixà, afixàrem, afixàreu, afixaren

INDICATIU FUTUR: afixaré, afixaràs, afixarà, afixarem, afixareu, afixaran

INDICATIU CONDICIONAL: afixaria, afixaries, afixaria, afixaríem, afixaríeu, afixarien

SUBJUNTIU PRESENT: afixi, afixis, afixi, afixem, afixeu, afixin

SUBJUNTIU IMPERFET: afixés, afixessis, afixés, afixéssim, afixéssiu, afixessin

IMPERATIU: afixa, afixi, afixem, afixeu, afixin

->aflacar

■aflacar

[de flac]

v intr Afluixar, esdevenir menys abundant, menys nombrós. A la nostra costa el peix cada vegada aflaca més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aflacar

GERUNDI: aflacant

PARTICIPI: aflacat, aflacada, aflacats, aflacades

INDICATIU PRESENT: aflaco, aflaques, aflaca, aflaquem, aflaqueu, aflaquen

INDICATIU IMPERFET: aflacava, aflacaves, aflacava, aflacàvem, aflacàveu, aflacaven

INDICATIU PASSAT: aflaquí, aflacares, aflacà, aflacàrem, aflacàreu, aflacaren

INDICATIU FUTUR: aflacaré, aflacaràs, aflacarà, aflacarem, aflacareu, aflacaran

INDICATIU CONDICIONAL: aflacaria, aflacaries, aflacaria, aflacaríem, aflacaríeu, aflacarien

SUBJUNTIU PRESENT: aflaqui, aflaquis, aflaqui, aflaquem, aflaqueu, aflaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: aflaqués, aflaquessis, aflaqués, aflaquéssim, aflaquéssiu, aflaquessin

IMPERATIU: aflaca, aflaqui, aflaquem, aflaqueu, aflaquin

->aflamar

■aflamar

[de flama]

v tr 1 Ablamar.

2 fig Inflamar.

3 Assecar o marcir, el sol, les ventades, o el fred intens (les plantes). Aquestes fredorades han aflamat el ficus.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aflamar

GERUNDI: aflamant

PARTICIPI: aflamat, aflamada, aflamats, aflamades

INDICATIU PRESENT: aflamo, aflames, aflama, aflamem, aflameu, aflamen

INDICATIU IMPERFET: aflamava, aflamaves, aflamava, aflamàvem, aflamàveu, aflamaven

INDICATIU PASSAT: aflamí, aflamares, aflamà, aflamàrem, aflamàreu, aflamaren

INDICATIU FUTUR: aflamaré, aflamaràs, aflamarà, aflamarem, aflamareu, aflamaran

INDICATIU CONDICIONAL: aflamaria, aflamaries, aflamaria, aflamaríem, aflamaríeu, aflamarien

SUBJUNTIU PRESENT: aflami, aflamis, aflami, aflamem, aflameu, aflamin

SUBJUNTIU IMPERFET: aflamés, aflamessis, aflamés, aflaméssim, aflaméssiu, aflamessin

IMPERATIU: aflama, aflami, aflamem, aflameu, aflamin

->aflamat

■aflamat -ada

[de aflamar]

adj Dit del menjar que, pel fet d’haver rebut l’acció directa de la flama, s’ha ennegrit per fora i resta poc cuit per dintre.

->aflaquiment

■aflaquiment

[de aflaquir]

m Acció d’aflaquir o d’aflaquir-se.

->aflaquir

■aflaquir

[de flac]

v 1 tr Fer tornar flac.

2 pron Tornar-se flac.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aflaquir

GERUNDI: aflaquint

PARTICIPI: aflaquit, aflaquida, aflaquits, aflaquides

INDICATIU PRESENT: aflaqueixo, aflaqueixes, aflaqueix, aflaquim, aflaquiu, aflaqueixen

INDICATIU IMPERFET: aflaquia, aflaquies, aflaquia, aflaquíem, aflaquíeu, aflaquien

INDICATIU PASSAT: aflaquí, aflaquires, aflaquí, aflaquírem, aflaquíreu, aflaquiren

INDICATIU FUTUR: aflaquiré, aflaquiràs, aflaquirà, aflaquirem, aflaquireu, aflaquiran

INDICATIU CONDICIONAL: aflaquiria, aflaquiries, aflaquiria, aflaquiríem, aflaquiríeu, aflaquirien

SUBJUNTIU PRESENT: aflaqueixi, aflaqueixis, aflaqueixi, aflaquim, aflaquiu, aflaqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: aflaquís, aflaquissis, aflaquís, aflaquíssim, aflaquíssiu, aflaquissin

IMPERATIU: aflaqueix, aflaqueixi, aflaquim, aflaquiu, aflaqueixin

->aflat

■aflat

[del ll. afflatus, -us, íd.]

m Hàlit, alè, buf.

->aflatoxina

■aflatoxina

[del nom cient. A(spergillus) fla(vus) i toxina]

f FISIOL Nom genèric de diverses micotoxines cancerígenes de pes molecular baix, excretades per fongs Aspergillus sobre cereals i cacauets exposats a la humitat i a temperatures càlides.

->aflautat

■aflautat -ada

Part. sil.: a_flau_tat

[de flauta; 1a FONT: s. XX]

adj Dit del timbre (d’una veu, d’un instrument) que recorda el de la flauta.

->aflèbia

aflèbia

Part. sil.: a_flè_bi_a

[de a-¹ i el gr. phléps, phlebós ‘vena’]

f BOT Òrgan foliaci propi de les falgueres que neix a la base del raquis de la fronda o de les pinnes de primer ordre i que té una forma diferent d’aquestes.

->aflicció

■aflicció

Part. sil.: a_flic_ci_ó

[del ll. afflictio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Estat anímic de qui està colpit dolorosament per una desgràcia, per un mal.

2 La causa d’aquest estat. Amb aquell comportament era l’aflicció dels seus.

->aflicte

■aflicte -a

[del ll. afflictus, -a, -um ‘abatut, afligit’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Afligit.

->aflictiu

■aflictiu -iva

Part. sil.: a_flic_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. afflictus, -a, -um, participi del ll. affligëre (v. afligir); 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Que afligeix, que causa aflicció, afligidor.

2 pena aflictiva Pena corporal.

->afligidament

■afligidament

[de afligit]

adv Amb aflicció.

->afligidor

■afligidor -a

[de afligir]

adj Que afligeix.

->afligiment

■afligiment

[de afligir]

m 1 Acció d’afligir.

2 Aflicció.

->afligir

■afligir

[del ll. affligĕre ‘donar un cop contra alguna cosa, abatre’, der. de fligĕre ‘pegar’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Colpir dolorosament una desgràcia, un mal. La mort del pare ens va afligir a tots. Les plagues que van afligir Egipte.

2 pron Esdevenir fortament adolorat per una desgràcia, un mal, etc. Arran de la mort del pare ens vam afligir molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afligir

GERUNDI: afligint

PARTICIPI: afligit, afligida, afligits, afligides

INDICATIU PRESENT: afligeixo, afligeixes, afligeix, afligim, afligiu, afligeixen

INDICATIU IMPERFET: afligia, afligies, afligia, afligíem, afligíeu, afligien

INDICATIU PASSAT: afligí, afligires, afligí, afligírem, afligíreu, afligiren

INDICATIU FUTUR: afligiré, afligiràs, afligirà, afligirem, afligireu, afligiran

INDICATIU CONDICIONAL: afligiria, afligiries, afligiria, afligiríem, afligiríeu, afligirien

SUBJUNTIU PRESENT: afligeixi, afligeixis, afligeixi, afligim, afligiu, afligeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: afligís, afligissis, afligís, afligíssim, afligíssiu, afligissin

IMPERATIU: afligeix, afligeixi, afligim, afligiu, afligeixin

->afligit

■afligit -ida

[de afligir]

adj Que sofreix aflicció.

->aflogístic

■aflogístic -a

[de flogístic]

adj Sense flama.

->aflonjament

■aflonjament

[de aflonjar]

m Acció d’aflonjar o d’aflonjar-se.

->aflonjar

■aflonjar

[de flonjo]

v 1 tr Fer tornar flonjo.

2 pron Tornar-se flonjo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aflonjar

GERUNDI: aflonjant

PARTICIPI: aflonjat, aflonjada, aflonjats, aflonjades

INDICATIU PRESENT: aflonjo, aflonges, aflonja, aflongem, aflongeu, aflongen

INDICATIU IMPERFET: aflonjava, aflonjaves, aflonjava, aflonjàvem, aflonjàveu, aflonjaven

INDICATIU PASSAT: aflongí, aflonjares, aflonjà, aflonjàrem, aflonjàreu, aflonjaren

INDICATIU FUTUR: aflonjaré, aflonjaràs, aflonjarà, aflonjarem, aflonjareu, aflonjaran

INDICATIU CONDICIONAL: aflonjaria, aflonjaries, aflonjaria, aflonjaríem, aflonjaríeu, aflonjarien

SUBJUNTIU PRESENT: aflongi, aflongis, aflongi, aflongem, aflongeu, aflongin

SUBJUNTIU IMPERFET: aflongés, aflongessis, aflongés, aflongéssim, aflongéssiu, aflongessin

IMPERATIU: aflonja, aflongi, aflongem, aflongeu, aflongin

->aflorament

■aflorament

[de aflorar]

m 1 Acció d’aflorar.

2 ECOL i OCEANOG Surgència a la terra o a l’oceà.

3 GEOL 1 Lloc on hom pot veure el substrat rocós in situ.

2 Àrea total en la qual apareix una unitat litològica particular, sigui visible o no.

4 MINERAL Àrea en què una capa, un filó o un jaciment mineral apareix a la superfície del terreny.

->aflorar

■aflorar

[de flor]

v intr 1 Apuntar, aparèixer a flor de terra (una planta, una substància mineral). En aquells tossals hi aflora el coure.

2 fig Començar a manifestar-se. De seguida li van aflorar els sentiments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aflorar

GERUNDI: aflorant

PARTICIPI: aflorat, aflorada, aflorats, aflorades

INDICATIU PRESENT: afloro, aflores, aflora, aflorem, afloreu, afloren

INDICATIU IMPERFET: aflorava, afloraves, aflorava, afloràvem, afloràveu, afloraven

INDICATIU PASSAT: aflorí, aflorares, aflorà, afloràrem, afloràreu, afloraren

INDICATIU FUTUR: afloraré, afloraràs, aflorarà, aflorarem, aflorareu, afloraran

INDICATIU CONDICIONAL: afloraria, afloraries, afloraria, afloraríem, afloraríeu, aflorarien

SUBJUNTIU PRESENT: aflori, afloris, aflori, aflorem, afloreu, aflorin

SUBJUNTIU IMPERFET: aflorés, afloressis, aflorés, afloréssim, afloréssiu, afloressin

IMPERATIU: aflora, aflori, aflorem, afloreu, aflorin

->aflotonat

■aflotonat -ada

[de flotó]

adj Formant un flotó.

->afluència

■afluència

Part. sil.: a_flu_èn_ci_a

Hom.: efluència

[del ll. affluentia, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Acció d’afluir.

2 Qualitat d’afluent, abundància de paraules o d’expressions.

->afluent

■afluent

Part. sil.: a_flu_ent

Hom.: efluent

[del ll. affluens, -ntis, íd., participi pres. de affluĕre ‘afluir’; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj Que aflueix.

2 m HIDROG 1 Corrent d’aigua que desguassa en un altre de més important.

2 obs Immissari d’un llac.

->afluir

■afluir

Part. sil.: a_flu_ir

Hom.: efluir

Cp. confluir

[del ll. affluĕre, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v intr 1 Decórrer un fluid devers un indret. La sang no li afluïa al cervell. L’aigua dels rius aflueix al mar.

2 fig Acudir, acórrer, abundosament a un indret. Grans grups de gent afluïen a la manifestació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afluir

GERUNDI: afluint

PARTICIPI: afluït, afluïda, afluïts, afluïdes

INDICATIU PRESENT: aflueixo, aflueixes, aflueix, afluïm, afluïu, aflueixen

INDICATIU IMPERFET: afluïa, afluïes, afluïa, afluíem, afluíeu, afluïen

INDICATIU PASSAT: afluí, afluïres, afluí, afluírem, afluíreu, afluïren

INDICATIU FUTUR: afluiré, afluiràs, afluirà, afluirem, afluireu, afluiran

INDICATIU CONDICIONAL: afluiria, afluiries, afluiria, afluiríem, afluiríeu, afluirien

SUBJUNTIU PRESENT: aflueixi, aflueixis, aflueixi, afluïm, afluïu, aflueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: afluís, afluïssis, afluís, afluíssim, afluíssiu, afluïssin

IMPERATIU: aflueix, aflueixi, afluïm, afluïu, aflueixin

->afluix

afluix

Part. sil.: a_fluix

[de afluixar]

m Afluixament.

->afluixada

■afluixada

Part. sil.: a_flui_xa_da

[de afluixar]

f Afluixament.

->afluixament

■afluixament

Part. sil.: a_flui_xa_ment

[de afluixar]

m Acció d’afluixar o d’afluixar-se.

->afluixapapers

■afluixapapers

Part. sil.: a_flui_xa_pa_pers

[de afluixar i paper]

m OFICINA Dispositiu que permet d’introduir o de treure lliurement el paper d’una màquina d’escriure o calculadora.

->afluixar

■afluixar

Part. sil.: a_flui_xar

[de fluix; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v 1 1 tr Posar fluixa (una cosa tibant o estreta). Si no afluixeu la corretja no ho traureu pas.

2 pron Afluixar-se un lligam.

2 tr fig Deixar anar, amollar. Afluixar un disbarat.

3 1 tr Fer tornar fluixa (una cosa) disminuint-ne la fortalesa, la intensitat, el vigor. La fam ha afluixat la voluntat de resistència de la població.

2 pron Afluixar-se la vista.

4 tr Reduir en nombre, en quantitat, en valor. Afluixar les despeses.

5 intr Perdre força una cosa. La tempesta afluixa.

6 intr Posar un menor esforç en una tasca, en una empresa, en una contesa, etc.; cedir. No afluixis davant les amenaces.

7 pron dial Prescindir de fer o de tenir alguna cosa; abstenir-se. Molta gent se n’afluixa de col·laborar amb l’associació de veïns.

8 intr Esdevenir menys abundant, menys nombrós; aflacar. Aquest any el turisme ha afluixat molt.

9 tr Començar a descollar (un cargol).

10 afluixar la bossa fig Donar diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afluixar

GERUNDI: afluixant

PARTICIPI: afluixat, afluixada, afluixats, afluixades

INDICATIU PRESENT: afluixo, afluixes, afluixa, afluixem, afluixeu, afluixen

INDICATIU IMPERFET: afluixava, afluixaves, afluixava, afluixàvem, afluixàveu, afluixaven

INDICATIU PASSAT: afluixí, afluixares, afluixà, afluixàrem, afluixàreu, afluixaren

INDICATIU FUTUR: afluixaré, afluixaràs, afluixarà, afluixarem, afluixareu, afluixaran

INDICATIU CONDICIONAL: afluixaria, afluixaries, afluixaria, afluixaríem, afluixaríeu, afluixarien

SUBJUNTIU PRESENT: afluixi, afluixis, afluixi, afluixem, afluixeu, afluixin

SUBJUNTIU IMPERFET: afluixés, afluixessis, afluixés, afluixéssim, afluixéssiu, afluixessin

IMPERATIU: afluixa, afluixi, afluixem, afluixeu, afluixin

->aflux

■aflux

[del ll. affluxus, participi de affluĕre ‘afluir’]

m 1 ELECT Convergència de càrregues elèctriques vers un punt.

2 aflux catòdic ELECTRÒN Corrent d’ions positius que en un tub de gasos enrarits són atrets pel càtode.

->afocal

afocal

[de focal]

adj ÒPT Dit del sistema òptic centrat de distància focal infinita.

->afocat

■afocat -ada

[de foc]

adj 1 ant Domiciliat, inscrit en la llista dels focs d’una població.

2 esp HIST Dit del vassall d’un senyor feudal que tenia el domicili o foc en el territori d’aquest i al qual restava lligat per dret de fogatge.

->afogament¹

■afogament¹

[de afogar²]

m MAR Part de l’arbre que va collada amb tascons a la coberta del bastiment o, si no hi ha coberta, en un dels bancs amb una argolla.

->afogament²

■afogament²

m Ofegament.

->afogar¹

■afogar¹

[de foc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Abrusar, calar foc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afogar

GERUNDI: afogant

PARTICIPI: afogat, afogada, afogats, afogades

INDICATIU PRESENT: afogo, afogues, afoga, afoguem, afogueu, afoguen

INDICATIU IMPERFET: afogava, afogaves, afogava, afogàvem, afogàveu, afogaven

INDICATIU PASSAT: afoguí, afogares, afogà, afogàrem, afogàreu, afogaren

INDICATIU FUTUR: afogaré, afogaràs, afogarà, afogarem, afogareu, afogaran

INDICATIU CONDICIONAL: afogaria, afogaries, afogaria, afogaríem, afogaríeu, afogarien

SUBJUNTIU PRESENT: afogui, afoguis, afogui, afoguem, afogueu, afoguin

SUBJUNTIU IMPERFET: afogués, afoguessis, afogués, afoguéssim, afoguéssiu, afoguessin

IMPERATIU: afoga, afogui, afoguem, afogueu, afoguin

->afogar²

■afogar²

[del ll. offocare, íd. (v. ofegar)]

v tr i pron Ofegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afogar

GERUNDI: afogant

PARTICIPI: afogat, afogada, afogats, afogades

INDICATIU PRESENT: afogo, afogues, afoga, afoguem, afogueu, afoguen

INDICATIU IMPERFET: afogava, afogaves, afogava, afogàvem, afogàveu, afogaven

INDICATIU PASSAT: afoguí, afogares, afogà, afogàrem, afogàreu, afogaren

INDICATIU FUTUR: afogaré, afogaràs, afogarà, afogarem, afogareu, afogaran

INDICATIU CONDICIONAL: afogaria, afogaries, afogaria, afogaríem, afogaríeu, afogarien

SUBJUNTIU PRESENT: afogui, afoguis, afogui, afoguem, afogueu, afoguin

SUBJUNTIU IMPERFET: afogués, afoguessis, afogués, afoguéssim, afoguéssiu, afoguessin

IMPERATIU: afoga, afogui, afoguem, afogueu, afoguin

->afolcat

■afolcat -ada

[de folcat; 1a FONT: s. XV]

adj Formant folc o ramat.

->afoll

■afoll

[de afollar]

m Afollament.

->afollador

■afollador -a

[de afollar]

adj Que afolla.

->afollament

■afollament

[de afollar; 1a FONT: 1211]

m Acció d’afollar o d’afollar-se.

->afollar

■afollar

[de follar; 1a FONT: s. XII]

v 1 tr 1 Fer malbé, espatllar (especialment un membre), destruir. Va caure i es va afollar la mà.

2 fig Trepitjar, oprimir.

2 pron Avortar (dit especialment de les bèsties).

3 afollar nius Treure’n els ocells.

4 fer afollar Fer avortar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afollar

GERUNDI: afollant

PARTICIPI: afollat, afollada, afollats, afollades

INDICATIU PRESENT: afollo, afolles, afolla, afollem, afolleu, afollen

INDICATIU IMPERFET: afollava, afollaves, afollava, afollàvem, afollàveu, afollaven

INDICATIU PASSAT: afollí, afollares, afollà, afollàrem, afollàreu, afollaren

INDICATIU FUTUR: afollaré, afollaràs, afollarà, afollarem, afollareu, afollaran

INDICATIU CONDICIONAL: afollaria, afollaries, afollaria, afollaríem, afollaríeu, afollarien

SUBJUNTIU PRESENT: afolli, afollis, afolli, afollem, afolleu, afollin

SUBJUNTIU IMPERFET: afollés, afollessis, afollés, afolléssim, afolléssiu, afollessin

IMPERATIU: afolla, afolli, afollem, afolleu, afollin

->afollat

■afollat -ada

[de afollar]

adj Esguerrat, fet malbé.

->àfon

■àfon -a

[del gr. áphōnos ‘sense veu’]

adj FON 1 Dit del fonema pronunciat sense vibracions de cordes vocals, sord.

2 esp Dit de tot fonema que, eventualment o per causes evolutives regulars, no presenta cap mena d’efecte acústic.

->afonacases

■afonacases

[de afonar i casa]

m i f Dilapidador.

->afonament

■afonament

[de afonar]

m enfonsament 1.

->afonar

■afonar

[de fons; 1a FONT: s. XV]

v tr ant i dial Enfonsar.

->afonemàtic

■afonemàtic -a

[de a-* i fonemàtic]

adj FON Dit del signe no fonemàtic.

->afonia

■afonia

Part. sil.: a_fo_ni_a

[del gr. aphōnía ‘privació de veu’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PAT Pèrdua o disminució de la veu.

->afònic

■afònic -a

[de afonia]

adj 1 Privat de l’ús de la veu.

2 FON Dit del fonema mancat de vibracions vocàliques.

->afonització

■afonització

Part. sil.: a_fo_nit_za_ci_ó

[del gr. aphōnízō ‘fer tornar mut’]

f FON Procés que determina una manca creixent de vibracions vocàliques en un fonema o en un grup de fonemes.

->aforador

■aforador -a

[de aforar]

1 adj Que afora o serveix per a aforar. Aixeta aforadora. Recipient aforador. Molinet aforador.

2 m i f Persona que afora.

3 m METROL 1 Instrument per a mesurar el volum d’un líquid dins un recipient o bé la seva capacitat.

2 Aparell per a mesurar el cabal d’un fluid que passa per una canalització.

->aforament

■aforament

[de aforar]

m 1 Acció d’aforar.

2 ENG Mesura del cabal d’un fluid que passa per un conducte determinat.

3 aforament de la ventilació MIN En les galeries de les mines, control, mitjançant anemòmetres i catatermòmetres, dels corrents i el poder refrigerant de l’aire.

->aforar

■aforar

[de l’ant. for ‘fur’; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 DR FISC 1 Reconèixer, pesar o mesurar gèneres o mercaderies per establir el pagament de drets de duana i fixar la tarifa que li és aplicable o l’import de l’exacció aranzelària.

2 Determinar els ingressos d’un espectacle públic segons el nombre i el preu de les entrades per tal d’establir la base tributària per al pagament de la contribució industrial.

3 aforar un vaixell Arquejar un vaixell i valorar i taxar els drets que, segons aranzel, acredita la duana pel material flotant que és introduït en un port.

2 ENG Mesurar el cabal d’un fluid que passa per un conducte determinat, especialment quan es tracta d’un corrent d’aigua.

3 NUMIS Adaptar el valor de la moneda a les condicions establertes per un for determinat.

4 TECNOL 1 Mesurar la capacitat o la quantitat de líquid que pot contenir un recipient.

2 p ext Graduar recipients assenyalant una determinada escala de ratlles, corresponents als diferents volums. Matràs aforat. Proveta aforada. Dipòsit aforat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aforar

GERUNDI: aforant

PARTICIPI: aforat, aforada, aforats, aforades

INDICATIU PRESENT: aforo, afores, afora, aforem, aforeu, aforen

INDICATIU IMPERFET: aforava, aforaves, aforava, aforàvem, aforàveu, aforaven

INDICATIU PASSAT: aforí, aforares, aforà, aforàrem, aforàreu, aforaren

INDICATIU FUTUR: aforaré, aforaràs, aforarà, aforarem, aforareu, aforaran

INDICATIU CONDICIONAL: aforaria, aforaries, aforaria, aforaríem, aforaríeu, aforarien

SUBJUNTIU PRESENT: afori, aforis, afori, aforem, aforeu, aforin

SUBJUNTIU IMPERFET: aforés, aforessis, aforés, aforéssim, aforéssiu, aforessin

IMPERATIU: afora, afori, aforem, aforeu, aforin

->aforat

■aforat -ada

[de aforar]

adj DR Que es beneficia d’una jurisdicció privilegiada. No el van detenir perquè era una persona aforada.

->afores

■afores

[de fora]

m pl Voltants d’una població.

->aforestació

■aforestació

Part. sil.: a_fo_res_ta_ci_ó

[de aforestar]

f Acció d’aforestar.

->aforestar

■aforestar

[de forest; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Convertir en forest o bosc (un terreny, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aforestar

GERUNDI: aforestant

PARTICIPI: aforestat, aforestada, aforestats, aforestades

INDICATIU PRESENT: aforesto, aforestes, aforesta, aforestem, aforesteu, aforesten

INDICATIU IMPERFET: aforestava, aforestaves, aforestava, aforestàvem, aforestàveu, aforestaven

INDICATIU PASSAT: aforestí, aforestares, aforestà, aforestàrem, aforestàreu, aforestaren

INDICATIU FUTUR: aforestaré, aforestaràs, aforestarà, aforestarem, aforestareu, aforestaran

INDICATIU CONDICIONAL: aforestaria, aforestaries, aforestaria, aforestaríem, aforestaríeu, aforestarien

SUBJUNTIU PRESENT: aforesti, aforestis, aforesti, aforestem, aforesteu, aforestin

SUBJUNTIU IMPERFET: aforestés, aforestessis, aforestés, aforestéssim, aforestéssiu, aforestessin

IMPERATIU: aforesta, aforesti, aforestem, aforesteu, aforestin

->aforisme

■aforisme

[del gr. aphorismós ‘definició’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 DR Proposició que expressa un principi jurídic referent a determinat camp del dret.

2 LIT Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.

->aforístic

■aforístic -a

[de aforisme]

1 adj En forma d’aforisme, escrit amb aforismes.

2 f LIT 1 Tractat dels aforismes.

2 Col·lecció o aplec d’aforismes.

->a fortiori

a fortiori^* [afortiɔ́ɾi]

[llat ] loc adv 1 Locució que significa ‘a partir d’allò que és més fort’. Raonament ‘a fortiori’.

2 LÒG Raonament que infereix, de la veritat d’una proposició, la d’una altra, quan per a la segona hi ha les mateixes raons que per a la primera i altres d’addicionals.

->afortunadament

■afortunadament

[de afortunat]

adv 1 D’una manera afortunada.

2 Per fortuna, per sort.

->afortunat

■afortunat -ada

[de fortuna; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Que la fortuna afavoreix, acompanya, que té bon èxit. És una dona afortunada. Una empresa afortunada.

2 Que actua amb reeiximent. Un metge, un cirurgià, afortunat.

3 dia afortunat Dia en què tot va bé, en què tot reïx.

->afòtic

■afòtic -a

[de a-¹ i fòtic]

adj 1 Sense llum.

2 OCEANOG Dit dels indrets de la regió submarina situada per sota dels 200 m de profunditat, en què les radiacions solars visibles han estat totalment absorbides.

->afototròpic

■afototròpic -a

[de a-¹ i fototròpic]

adj Relatiu o pertanyent a l’afototropisme.

->afototropisme

■afototropisme

[de a-** i fototropisme]

m Fototropisme que provoca una resposta negativa o d’allunyament respecte a l’estímul.

->afrancesament

■afrancesament

[de afrancesar]

m 1 Acció d’afrancesar o d’afrancesar-se;

2 l’efecte.

->afrancesar

■afrancesar

[de francès]

v 1 tr Donar caràcter francès a quelcom.

2 pron Adaptar-se als costums, etc., francesos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afrancesar

GERUNDI: afrancesant

PARTICIPI: afrancesat, afrancesada, afrancesats, afrancesades

INDICATIU PRESENT: afranceso, afranceses, afrancesa, afrancesem, afranceseu, afrancesen

INDICATIU IMPERFET: afrancesava, afrancesaves, afrancesava, afrancesàvem, afrancesàveu, afrancesaven

INDICATIU PASSAT: afrancesí, afrancesares, afrancesà, afrancesàrem, afrancesàreu, afrancesaren

INDICATIU FUTUR: afrancesaré, afrancesaràs, afrancesarà, afrancesarem, afrancesareu, afrancesaran

INDICATIU CONDICIONAL: afrancesaria, afrancesaries, afrancesaria, afrancesaríem, afrancesaríeu, afrancesarien

SUBJUNTIU PRESENT: afrancesi, afrancesis, afrancesi, afrancesem, afranceseu, afrancesin

SUBJUNTIU IMPERFET: afrancesés, afrancesessis, afrancesés, afranceséssim, afranceséssiu, afrancesessin

IMPERATIU: afrancesa, afrancesi, afrancesem, afranceseu, afrancesin

->afrancesat

■afrancesat -ada

[de afrancesar]

adj i m i f 1 Que ha pres els costums francesos.

2 Que imita amb afectació els francesos.

3 Partidari dels francesos.

4 HIST Dit de les persones que col·laboraren amb el rei Josep I d’Espanya, germà de Napoleó Bonaparte.

->afranquidor

■afranquidor -a

[de afranquir]

adj Que afranqueix.

->afranquiment

■afranquiment

[de afranquir]

m 1 Acció d’afranquir o d’afranquir-se.

2 esp Manumissió.

->afranquir

■afranquir

[de franc²; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr 1 Fer franc o lliure (l’esclau, el serf).

2 Alliberar d’un jou, d’una càrrega. Afranquir el jovent del servei militar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afranquir

GERUNDI: afranquint

PARTICIPI: afranquit, afranquida, afranquits, afranquides

INDICATIU PRESENT: afranqueixo, afranqueixes, afranqueix, afranquim, afranquiu, afranqueixen

INDICATIU IMPERFET: afranquia, afranquies, afranquia, afranquíem, afranquíeu, afranquien

INDICATIU PASSAT: afranquí, afranquires, afranquí, afranquírem, afranquíreu, afranquiren

INDICATIU FUTUR: afranquiré, afranquiràs, afranquirà, afranquirem, afranquireu, afranquiran

INDICATIU CONDICIONAL: afranquiria, afranquiries, afranquiria, afranquiríem, afranquiríeu, afranquirien

SUBJUNTIU PRESENT: afranqueixi, afranqueixis, afranqueixi, afranquim, afranquiu, afranqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: afranquís, afranquissis, afranquís, afranquíssim, afranquíssiu, afranquissin

IMPERATIU: afranqueix, afranqueixi, afranquim, afranquiu, afranqueixin

->afràsia

■afràsia

Part. sil.: a_frà_si_a

[de a-¹ i el gr. phrásis ‘llenguatge, frase’]

f PAT Incapacitat de lligar d’una manera intel·ligible els mots que hom profereix.

->afrau

■afrau

Part. sil.: a_frau

[de frau²; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f frau² 2.

->afrenellament

■afrenellament

[de afrenellar]

m Acció d’afrenellar.

->afrenellar

■afrenellar

[de frenell; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 HIST MIL Lligar entre ells, un cop abarloats, diversos vaixells amb frenells per tal de formar, abans d’entrar en combat, un conjunt compacte a fi d’impedir als vaixells enemics el pas entre els vaixells propis.

2 MAR Fermar amb frenells, especialment el guió d’un rem al fons d’un bot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afrenellar

GERUNDI: afrenellant

PARTICIPI: afrenellat, afrenellada, afrenellats, afrenellades

INDICATIU PRESENT: afrenello, afrenelles, afrenella, afrenellem, afrenelleu, afrenellen

INDICATIU IMPERFET: afrenellava, afrenellaves, afrenellava, afrenellàvem, afrenellàveu, afrenellaven

INDICATIU PASSAT: afrenellí, afrenellares, afrenellà, afrenellàrem, afrenellàreu, afrenellaren

INDICATIU FUTUR: afrenellaré, afrenellaràs, afrenellarà, afrenellarem, afrenellareu, afrenellaran

INDICATIU CONDICIONAL: afrenellaria, afrenellaries, afrenellaria, afrenellaríem, afrenellaríeu, afrenellarien

SUBJUNTIU PRESENT: afrenelli, afrenellis, afrenelli, afrenellem, afrenelleu, afrenellin

SUBJUNTIU IMPERFET: afrenellés, afrenellessis, afrenellés, afrenelléssim, afrenelléssiu, afrenellessin

IMPERATIU: afrenella, afrenelli, afrenellem, afrenelleu, afrenellin

->afrevoliment

■afrevoliment

[de afrevolir]

m 1 Acció d’afrevolir o d’afrevolir-se;

2 l’efecte.

->afrevolir

■afrevolir

[de frèvol; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Afeblir, debilitar.

2 pron Afeblir-se, debilitar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afrevolir

GERUNDI: afrevolint

PARTICIPI: afrevolit, afrevolida, afrevolits, afrevolides

INDICATIU PRESENT: afrevoleixo, afrevoleixes, afrevoleix, afrevolim, afrevoliu, afrevoleixen

INDICATIU IMPERFET: afrevolia, afrevolies, afrevolia, afrevolíem, afrevolíeu, afrevolien

INDICATIU PASSAT: afrevolí, afrevolires, afrevolí, afrevolírem, afrevolíreu, afrevoliren

INDICATIU FUTUR: afrevoliré, afrevoliràs, afrevolirà, afrevolirem, afrevolireu, afrevoliran

INDICATIU CONDICIONAL: afrevoliria, afrevoliries, afrevoliria, afrevoliríem, afrevoliríeu, afrevolirien

SUBJUNTIU PRESENT: afrevoleixi, afrevoleixis, afrevoleixi, afrevolim, afrevoliu, afrevoleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: afrevolís, afrevolissis, afrevolís, afrevolíssim, afrevolíssiu, afrevolissin

IMPERATIU: afrevoleix, afrevoleixi, afrevolim, afrevoliu, afrevoleixin

->africà

■africà -ana

Hom.: africar

adj i m i f D’Àfrica o especialment de l’Àfrica negra o subsahariana.

->africació

■africació

Part. sil.: a_fri_ca_ci_ó

[de africar]

f FON Articulació d’un so amb oclusió dels òrgans articulatoris seguida d’un so amb fregament.

->africanisme

■africanisme

m 1 Qualitat d’africà.

2 Defensa dels valors culturals, els interessos polítics, etc., dels africans, especialment dels africans negres.

3 Estudi d’allò que es refereix a l’Àfrica.

->africanista

■africanista

1 adj Relatiu o pertanyent a l’africanisme.

2 adj i m i f Dit de la persona que defensa els interessos africans o n’és partidari.

3 adj i m i f Dit de la persona dedicada a estudis històrics, arqueològics, etnològics, lingüístics, etc., relatius a l’Àfrica.

->africanística

africanística

[de africanista]

f Estudi dels pobles africans des del punt de vista etnogràfic, etnològic, lingüístic, antropològic, etc.

->africantrop

africantrop

[del nom d’Àfrica i -antrop]

m PALEONT i ANTROP Homínid descobert el 1935 vora el llac Njarasa o Eyasi, a Tanzània, considerat una forma recent d’Homo erectus.

->africar

■africar

Hom.: africà

[del ll. affricare ‘fregar contra’]

v tr FON Produir (un so) amb africació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: africar

GERUNDI: africant

PARTICIPI: africat, africada, africats, africades

INDICATIU PRESENT: africo, afriques, africa, afriquem, afriqueu, afriquen

INDICATIU IMPERFET: africava, africaves, africava, africàvem, africàveu, africaven

INDICATIU PASSAT: afriquí, africares, africà, africàrem, africàreu, africaren

INDICATIU FUTUR: africaré, africaràs, africarà, africarem, africareu, africaran

INDICATIU CONDICIONAL: africaria, africaries, africaria, africaríem, africaríeu, africarien

SUBJUNTIU PRESENT: afriqui, afriquis, afriqui, afriquem, afriqueu, afriquin

SUBJUNTIU IMPERFET: afriqués, afriquessis, afriqués, afriquéssim, afriquéssiu, afriquessin

IMPERATIU: africa, afriqui, afriquem, afriqueu, afriquin

->africat

■africat -ada

[de africar; 1a FONT: s. XIX, Fabra]

adj i f FON Dit del fonema la realització genètica del qual es compon de dos moments, un d’oclusiu i un altre, subsegüent, de fricatiu, ambdós essent formats en el mateix punt d’articulació: [ts, dz, tʃ i dʒ].

->afrikaans

■afrikaans^* [əfɾikáns]

[mot neerl., ‘africà’]

m LING i LIT Llengua germànica del grup occidental originada al sud del continent africà a partir dels dialectes neerlandesos dels colonitzadors establerts a mitjan segle XVII.

->afrikaner

afrikaner^* [əfɾikánər]

[mot neerl., ‘africà’]

1 inv m i f Individu d’un poble de l’Àfrica del Sud, anomenat també bòer, format pels descendents dels pagesos procedents dels Països Baixos establerts al cap de Bona Esperança a partir del segle XVII.

2 adj Relatiu o pertanyent als afrikaner.

->afro-

■afro-

Forma prefixada del mot llatí afer, afra, afrum, que significa ‘africà’. Ex.: afrocubà, afroasiàtic, afroeuropeu.

->afroalpí

afroalpí -ina

Part. sil.: a_fro_al_pí

[de afro- i alpí]

adj GEOBOT Relatiu o pertanyent a la flora que, a les muntanyes africanes, ocupa les zones geobotànicament equivalents als estatges alpí i subalpí europeus.

->afroamericà

■afroamericà -ana

Part. sil.: a_fro_a_me_ri_cà

[de afro- i americà]

adj Relatiu o pertanyent als negres africans transportats com a esclaus a Amèrica des del segle XVI fins al XIX, o als seus descendents, i sobretot a les formes culturals pròpies, desenvolupades per ells en aquell continent.

->afroasiàtic

■afroasiàtic -a

Part. sil.: a_fro_a_si_à_tic

[de afro- i asiàtic]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’Àfrica i a l’Àsia, conjuntament. Bloc afroasiàtic.

2 adj i m LING Dit de la família de llengües africanes assimilable amb algunes modificacions a la camitosemítica.

->afrobrasiler

afrobrasiler -a

[de afro- i brasiler]

adj Relatiu o pertanyent als brasilers d’origen africà o als seus descendents, i sobretot a les formes culturals desenvolupades per ells.

->afrocubà

afrocubà -ana

[de de afro- i cubà]

adj Relatiu o pertanyent als cubans d’origen africà.

->afrodísia

■afrodísia

Part. sil.: a_fro_dí_si_a

[del gr. aphrodísia ‘festes i sacrificis a Afrodita, plaers de l’amor’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PSIQ Exageració morbosa de l’apetit sexual.

->afrodisíac

■afrodisíac -a

Part. sil.: a_fro_di_sí_ac

[del gr. aphrodisiakós ‘relatiu a les festes d’Afrodita, als plaers de l’amor’]

1 adj Dit dels factors d’excitació sexual.

2 m FARM Substància o medicament que excita l’apetit sexual.

->afrodítids

afrodítids

[del gr. Aphodítē ‘Afrodita’ i -id]

m ZOOL 1 pl Família d’anèl·lids poliquets errants, un representant destacat de la qual és el ratolí de mar.

2 sing Individu de la família dels afrodítids.

->afròmetre

■afròmetre

[del gr. áphros ‘escuma’ i -metre]

m ENOL Manòmetre d’aire comprimit usat per a mesurar la pressió dels gasos de les ampolles de vi escumós.

->afront

■afront

[de afrontar; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Ofensa greu feta a la cara, públicament.

2 Vergonya, deshonor. Aquest vici li és un afront terrible.

->afrontació

■afrontació

Part. sil.: a_fron_ta_ci_ó

[de afrontar; 1a FONT: s. XIII, CTort.]

f 1 El fet d’afrontar una heretat, un camp, etc., amb un altre.

2 pl Indicació de les heretats, etc., amb què afronta una heretat, etc.

->afrontador

■afrontador -a

[de afrontar]

adj i m i f Que afronta.

->afrontament

■afrontament

[de afrontar]

m 1 Acció d’afrontar o d’afrontar-se.

2 TERAP Acció d’ajuntar els llavis d’una ferida per tal de facilitar-ne la cicatrització.

->afrontar

■afrontar

[de front; 1a FONT: s. XII]

v 1 tr Oposar front a front, encontrar, acarar. Afrontar dues persones.

2 intr Ésser contigu un territori, una heretat, un camp, etc., a un altre. La casa afronta amb la riera.

3 tr Fer cara, resistir sense acovardir-se. Afrontar les contrarietats.

4 tr Fer un afront. Les paraules del ministre van afrontar la pagesia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afrontar

GERUNDI: afrontant

PARTICIPI: afrontat, afrontada, afrontats, afrontades

INDICATIU PRESENT: afronto, afrontes, afronta, afrontem, afronteu, afronten

INDICATIU IMPERFET: afrontava, afrontaves, afrontava, afrontàvem, afrontàveu, afrontaven

INDICATIU PASSAT: afrontí, afrontares, afrontà, afrontàrem, afrontàreu, afrontaren

INDICATIU FUTUR: afrontaré, afrontaràs, afrontarà, afrontarem, afrontareu, afrontaran

INDICATIU CONDICIONAL: afrontaria, afrontaries, afrontaria, afrontaríem, afrontaríeu, afrontarien

SUBJUNTIU PRESENT: afronti, afrontis, afronti, afrontem, afronteu, afrontin

SUBJUNTIU IMPERFET: afrontés, afrontessis, afrontés, afrontéssim, afrontéssiu, afrontessin

IMPERATIU: afronta, afronti, afrontem, afronteu, afrontin

->afrontat

afrontat -ada

[de afrontar]

adj HERÀLD Dit de dos animals o de dos caps que es miren entre ells, o de dos objectes oposats, l’un davant l’altre.

->afrontós

■afrontós -osa

[de afrontar]

adj Que causa afront.

->afrontosament

■afrontosament

[de afrontós]

adv Amb afront. Em va tractar afrontosament.

->afrormòsia

■afrormòsia

Part. sil.: a_fror_mò_si_a

[de afro- i el gr. hórmos ‘cadena, collar’]

f BOT 1 Gènere d’arbres africans de la família de les papilionàcies (Afrormosia sp).

2 Fusta de l’afrormòsia.

->afrosiderita

afrosiderita

[del gr. áphros ‘escuma’ i siderita]

f MINERAL Varietat de clorita del grup de les leptoclorites.

->afruitat

■afruitat -ada

Part. sil.: a_frui_tat

[de fruita]

adj 1 Que fa una olor que recorda la de la fruita. Perfum afruitat.

2 Dit d’un vi, d’un oli, etc., amb un tast que recorda la dolçor de la fruita.

->afta

■afta

[del ll. aphta i aquest del gr. áphthai, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f PAT Afecció caracteritzada per la presència de lesions erosives, amb fons de color de mantega i contorns inflamatoris.

->aftartodocetisme

aftartodocetisme

[del gr. áphthartos ‘incorruptible’ i docetisme]

m CRIST Doctrina, formulada al segle VI dC, variant del monofisisme.

->aftassita

aftassita

[del nom de ibn al-Aftas, primer dinasta]

m HIST Membre de la dinastia amazic que governà la taifa de Badajoz (1022-1095).

->afterhours

afterhours^* [àftəɾáwərs]

[angl ] m Fora-d’hores.

->aftós

■aftós -osa

[de afta]

adj 1 PAT Relatiu o pertanyent a les aftes, causat per aftes, caracteritzat per la presència d’aftes.

2 febre aftosa VETER Glossopeda.

->aftosi

aftosi

[de afta i -osi]

f PAT Erupció d’aftes.

->afuadís

■afuadís -issa

Part. sil.: a_fu_a_dís

[de afuar]

adj Que s’afua fàcilment. Un gos molt afuadís.

->afuament

■afuament

Part. sil.: a_fu_a_ment

[de afuar]

m Acció d’afuar o d’afuar-se.

->afuar¹

■afuar¹

Part. sil.: a_fu_ar

[de afusar, der. de fus; 1a FONT: s. XIX]

v 1 tr Aprimar d’un cap (alguna cosa). Afuar un bastó.

2 pron Allargar-se tendint a acabar en punta. Amb la malaltia se li ha afuat la cara.

3 tr TECNOL Donar forma cònica a l’extrem d’un objecte mitjançant un torn o una altra màquina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afuar

GERUNDI: afuant

PARTICIPI: afuat, afuada, afuats, afuades

INDICATIU PRESENT: afuo, afues, afua, afuem, afueu, afuen

INDICATIU IMPERFET: afuava, afuaves, afuava, afuàvem, afuàveu, afuaven

INDICATIU PASSAT: afuí, afuares, afuà, afuàrem, afuàreu, afuaren

INDICATIU FUTUR: afuaré, afuaràs, afuarà, afuarem, afuareu, afuaran

INDICATIU CONDICIONAL: afuaria, afuaries, afuaria, afuaríem, afuaríeu, afuarien

SUBJUNTIU PRESENT: afuï, afuïs, afuï, afuem, afueu, afuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: afués, afuessis, afués, afuéssim, afuéssiu, afuessin

IMPERATIU: afua, afuï, afuem, afueu, afuïn

->afuar²

■afuar²

Part. sil.: a_fu_ar

[v. afuar¹]

v 1 tr Incitar a envestir; abordar.

2 pron Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. El llop s’afuà sobre l’ovella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afuar

GERUNDI: afuant

PARTICIPI: afuat, afuada, afuats, afuades

INDICATIU PRESENT: afuo, afues, afua, afuem, afueu, afuen

INDICATIU IMPERFET: afuava, afuaves, afuava, afuàvem, afuàveu, afuaven

INDICATIU PASSAT: afuí, afuares, afuà, afuàrem, afuàreu, afuaren

INDICATIU FUTUR: afuaré, afuaràs, afuarà, afuarem, afuareu, afuaran

INDICATIU CONDICIONAL: afuaria, afuaries, afuaria, afuaríem, afuaríeu, afuarien

SUBJUNTIU PRESENT: afuï, afuïs, afuï, afuem, afueu, afuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: afués, afuessis, afués, afuéssim, afuéssiu, afuessin

IMPERATIU: afua, afuï, afuem, afueu, afuïn

->afuat

■afuat -ada

Part. sil.: a_fu_at

[de afuar¹]

1 adj Acabat en punta. Uns bigotis afuats.

2 m ICT Morruda.

->afullolar

afullolar

[de fullola]

v tr Cobrir de fullola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afullolar

GERUNDI: afullolant

PARTICIPI: afullolat, afullolada, afullolats, afullolades

INDICATIU PRESENT: afullolo, afulloles, afullola, afullolem, afulloleu, afullolen

INDICATIU IMPERFET: afullolava, afullolaves, afullolava, afullolàvem, afullolàveu, afullolaven

INDICATIU PASSAT: afullolí, afullolares, afullolà, afullolàrem, afullolàreu, afullolaren

INDICATIU FUTUR: afullolaré, afullolaràs, afullolarà, afullolarem, afullolareu, afullolaran

INDICATIU CONDICIONAL: afullolaria, afullolaries, afullolaria, afullolaríem, afullolaríeu, afullolarien

SUBJUNTIU PRESENT: afulloli, afullolis, afulloli, afullolem, afulloleu, afullolin

SUBJUNTIU IMPERFET: afullolés, afullolessis, afullolés, afulloléssim, afulloléssiu, afullolessin

IMPERATIU: afullola, afulloli, afullolem, afulloleu, afullolin

->afusar

■afusar

[de fus]

v 1 tr Donar forma de fus (a una cosa).

2 pron Prendre la forma de fus.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afusar

GERUNDI: afusant

PARTICIPI: afusat, afusada, afusats, afusades

INDICATIU PRESENT: afuso, afuses, afusa, afusem, afuseu, afusen

INDICATIU IMPERFET: afusava, afusaves, afusava, afusàvem, afusàveu, afusaven

INDICATIU PASSAT: afusí, afusares, afusà, afusàrem, afusàreu, afusaren

INDICATIU FUTUR: afusaré, afusaràs, afusarà, afusarem, afusareu, afusaran

INDICATIU CONDICIONAL: afusaria, afusaries, afusaria, afusaríem, afusaríeu, afusarien

SUBJUNTIU PRESENT: afusi, afusis, afusi, afusem, afuseu, afusin

SUBJUNTIU IMPERFET: afusés, afusessis, afusés, afuséssim, afuséssiu, afusessin

IMPERATIU: afusa, afusi, afusem, afuseu, afusin

->afusat

■afusat -ada

[de afusar]

adj 1 Que té la forma de fus. Dits afusats.

2 forma afusada Que recorda la del fus.

->afusellada

■afusellada

[de afusellar]

f 1 Acció d’afusellar.

2 anar a l’afusellada JOCS afusellar 3.

->afusellament

■afusellament

[de afusellar]

m 1 Acció d’afusellar.

2 DR MIL Execució militar de la pena de mort amb una descàrrega de fusells.

->afusellar

■afusellar

[de fusell¹; 1a FONT: 1905]

v tr 1 Matar, especialment executar una sentència de mort, amb una descàrrega de fusells. Els soldats van afusellar els condemnats.

2 Plagiar. En tal llibre hi ha capítols sencers afusellats de tal altre. Un model afusellat d’un d’estranger.

3 JOCS En el joc del set i mig, posar un jugador una carta que equival al mig cap per amunt i demanar una altra carta al banquer.

4 TÀCT 1 fig Fer foc precís i nodrit sobre una tropa enemiga descoberta i que no té possibilitat de contestar.

2 En artilleria, fer foc amb un canó sobre un altre per inutilitzar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: afusellar

GERUNDI: afusellant

PARTICIPI: afusellat, afusellada, afusellats, afusellades

INDICATIU PRESENT: afusello, afuselles, afusella, afusellem, afuselleu, afusellen

INDICATIU IMPERFET: afusellava, afusellaves, afusellava, afusellàvem, afusellàveu, afusellaven

INDICATIU PASSAT: afusellí, afusellares, afusellà, afusellàrem, afusellàreu, afusellaren

INDICATIU FUTUR: afusellaré, afusellaràs, afusellarà, afusellarem, afusellareu, afusellaran

INDICATIU CONDICIONAL: afusellaria, afusellaries, afusellaria, afusellaríem, afusellaríeu, afusellarien

SUBJUNTIU PRESENT: afuselli, afusellis, afuselli, afusellem, afuselleu, afusellin

SUBJUNTIU IMPERFET: afusellés, afusellessis, afusellés, afuselléssim, afuselléssiu, afusellessin

IMPERATIU: afusella, afuselli, afusellem, afuselleu, afusellin

->afusió

■afusió

Part. sil.: a_fu_si_ó

Hom.: efusió

[del ll. affusio -ōnis, íd.]

f Acció de vessar o fer caure aigua o un altre líquid sobre alguna cosa, especialment sobre el cos o una part del cos, com a mitjà terapèutic.

->afust

■afust

[de fust]

m ARM Bastiment de fusta o de metall que suporta el canó i és destinat a desplaçar-lo, a apuntar-lo i a amortir-ne el retrocés.

->afzèlia

■afzèlia

Part. sil.: af_zè_li_a

[del nom del botànic suec Adam Afzelius (1750-1837)]

f BOT 1 Gènere d’arbres de la família de les papilionàcies (Afzelia sp), d’una fusta vermellosa.

2 Fusta de l’afzèlia.

->Ag

Ag

símb QUÍM INORG argent 1 1.

->AG

AG

símb CRON agost 1.

->ag.

ag.

abrev CRON agost 1.

->agà

■agà

[del turc agà ‘cavaller, senyor’]

[pl -às] m HIST 1 Primitivament, nom donat pels turcs orientals al germà primogènit i pels otomans al senyor o a l’amo.

2 Posteriorment, a Turquia, cap militar o civil.

->àgab

àgab

m ENTOM Gènere d’insectes coleòpters de la família dels ditíscids (Agabus sp), d’un color negre brillant, que habiten en aigües estancades o poc corrents.

->agabell

■agabell

[de agabellar]

m Agabellament.

->agabellador

■agabellador -a

[de agabellar]

adj i m i f Que agabella.

->agabellament

■agabellament

[de agabellar]

m 1 Acció d’agabellar o d’agabellar-se;

2 l’efecte.

->agabellar

■agabellar

[de gabella²; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Acaparar.

2 1 tr Reunir (dues o més persones) a un fi determinat. Amb tota la gent que han agabellat podran desenrunar el pati molt de pressa.

2 pron Els camperols s’agabellaren contra els senyors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agabellar

GERUNDI: agabellant

PARTICIPI: agabellat, agabellada, agabellats, agabellades

INDICATIU PRESENT: agabello, agabelles, agabella, agabellem, agabelleu, agabellen

INDICATIU IMPERFET: agabellava, agabellaves, agabellava, agabellàvem, agabellàveu, agabellaven

INDICATIU PASSAT: agabellí, agabellares, agabellà, agabellàrem, agabellàreu, agabellaren

INDICATIU FUTUR: agabellaré, agabellaràs, agabellarà, agabellarem, agabellareu, agabellaran

INDICATIU CONDICIONAL: agabellaria, agabellaries, agabellaria, agabellaríem, agabellaríeu, agabellarien

SUBJUNTIU PRESENT: agabelli, agabellis, agabelli, agabellem, agabelleu, agabellin

SUBJUNTIU IMPERFET: agabellés, agabellessis, agabellés, agabelléssim, agabelléssiu, agabellessin

IMPERATIU: agabella, agabelli, agabellem, agabelleu, agabellin

->agafada

■agafada

[de agafar]

f 1 Acció d’agafar o d’agafar-se.

2 Conjunt de persones o de coses agafades, especialment d’un cop.

3 ESPORT En la boxa, falta que consisteix a subjectar l’adversari amb un o tots dos braços per eludir-ne els atacs, o per refer-se després d’haver estat copejat.

4 Discussió violenta. Vam tenir una bona agafada amb els veïns de dalt.

->agafadís

■agafadís -issa

[de agafar]

adj Susceptible d’ésser agafat, contagiós, encomanadís.

->agafador¹

■agafador¹

[de agafar i -dor²]

m 1 Part per on hom agafa alguna cosa.

2 fig Pretext, ocasió.

->agafador²

■agafador² -a

[de agafar i -dor¹]

1 adj i m i f Que agafa.

2 m Coixinet o drap que serveix per a agafar coses calentes sense cremar-se.

->agafall

■agafall

[de agafar]

m agafador¹.

->agafallós

■agafallós -osa

[de agafall]

adj Agafatós.

->agafament

■agafament

[de agafar]

m Acció d’agafar o d’agafar-se.

->agafant

■agafant

[de agafar]

adj HERÀLD Empunyant.

->agafar

■agafar

[d’origen incert (antigament gafar, encara dialectal), probablement preromà, d’una arrel indoeuropea ghabh-, comuna a moltes llengües d’aquesta família; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr 1 Subjectar, fer-se seu (algú, algun animal, alguna cosa) amb la mà o un altre òrgan o un instrument adequat, per tenir-ho que no se’n pugui anar, aguantar-ho, emportar-s’ho d’un lloc a un altre, per fer-ne ús, per possessionar-se’n, per apoderar-se’n. Agafar una galleda per la nansa. Agafar un conill per les orelles. Agafar algú pel braç, pel coll, per la cintura, pels cabells. Agafar amb les alicates. Agafar un peix amb l’ham. Agafar amb les dents, amb les potes, amb el bec, amb les urpes. Agafar sopa amb la cullera. Agafar pintura amb el pinzell. Agafar cireres de l’arbre. Agafar un fugitiu.

2 fig Agafar algú en una mentida.

3 no haver-hi per on agafar (algú o alguna cosa) Ésser una persona o una cosa molt dolenta, molt bruta, molt deficient, etc. Aquest vi, no hi ha per on agafar-lo.

2 pron 1 Aguantar-se valent-se de la mà, etc., a fi d’evitar d’ésser emportat, a fi de deturar-se, etc. Agafar-se a la barana per no caure. Agafar-se a un salvavides per no ofegar-se.

2 Lluitaven fortament agafats.

3 fig Aprofitar quelcom com a pretext, com a ocasió, etc., valer-se d’algú per salvaguardar-se, per reeixir en una empresa, etc. S’agafa a qualsevol excusa per no treballar.

4 abs Enganxar-se, adherir-se, un aliment al recipient on es cou. L’arròs s’ha agafat.

3 tr 1 Posar en servei, en ús, en obra. Agafar un llibre per llegir-lo. Agafar la ploma per escriure.

2 Agafar un avió, un taxi.

3 Agafar una professió, un ofici, un càrrec.

4 Agafar un camí, una drecera. En arribar al primer replà, agafa el passadís de la dreta.

5 Agafar un bon ritme, un moviment lent. Agafar el vol. Agafar velocitat, empenta.

6 Agafar ascendent, influència, autoritat.

7 No poder agafar el son.

8 agafar les armes Prendre les armes per combatre.

4 tr Atènyer sobtosament. Ens ha agafat la pluja a mig camí.

5 intr Sobrevenir. Li agafà un mal de ventre, mal de cap, mal de queixal, mal de coll. Li ha agafat molta gana, fred, calor. M’ha agafat aprensió, recel.

6 tr 1 Adjuntar-se (algú) com a company, ajudant, auxiliar, etc.; prendre. Agafar algú per guia, com a guia.

2 Contractar per a un servei; prendre. Agafar minyona, xofer, secretari.

7 1 tr Acceptar, rebre en si (alguna cosa). Agafeu els diners que us donaran. La terra agafa molta aigua.

2 tr fig Agafar les coses bé, malament, tal com vénen, amb interès.

3 pron Agafar-s’ho pel costat que crema, a la fresca.

8 tr Contreure. Agafar un hàbit, un mal vici, un defecte. Agafar un cadarn. Agafar una cosa un gust, consistència, olor.

9 tr Ocupar (un cert espai). La cortina agafa tot el balcó. L’aigua agafa mig dipòsit.

10 intr 1 BOT Arrelar, fer arrels, adquirir vigor, un plançó, un empelt, una planta; prendre. El pi pinyoner agafa bé en el sauló.

2 Produir el seu efecte, reeixir. El foc no agafa amb aquesta mullena.

3 Subjectar-se o romandre una cosa en el lloc on és introduïda. Aquesta serra no agafa.

11 intr Enganxar, adherir. Aquesta pega no agafa.

12 intr Posar-se (a fer). Vaig agafar a córrer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agafar

GERUNDI: agafant

PARTICIPI: agafat, agafada, agafats, agafades

INDICATIU PRESENT: agafo, agafes, agafa, agafem, agafeu, agafen

INDICATIU IMPERFET: agafava, agafaves, agafava, agafàvem, agafàveu, agafaven

INDICATIU PASSAT: agafí, agafares, agafà, agafàrem, agafàreu, agafaren

INDICATIU FUTUR: agafaré, agafaràs, agafarà, agafarem, agafareu, agafaran

INDICATIU CONDICIONAL: agafaria, agafaries, agafaria, agafaríem, agafaríeu, agafarien

SUBJUNTIU PRESENT: agafi, agafis, agafi, agafem, agafeu, agafin

SUBJUNTIU IMPERFET: agafés, agafessis, agafés, agaféssim, agaféssiu, agafessin

IMPERATIU: agafa, agafi, agafem, agafeu, agafin

->agafa-sants

■agafa-sants

[de agafar i sant]

m GASTR Truita de farina sense ou que se servia tallada a segments per a acompanyar la carn o el peix, o sense acompanyament en dies de dejuni.

->agafa-sopes

■agafa-sopes

[de agafar i sopa]

m i f Persona que s’entreté amb excés, que s’eternitza en l’execució de les coses.

->agafatall

■agafatall

[de agafar]

m agafador¹.

->agafatós

■agafatós -osa

[de agafar]

adj 1 Que s’agafa o s’adhereix fàcilment.

2 fig De la companyia del qual és difícil de desempallegar-se, que es fa pesat per les seves assiduïtats, els seus afalacs, etc.

->agafes

■agafes

[de agafar]

f pl Instrument que serveix per a agafar.

->agafós

■agafós -osa

[de agafar]

adj Agafatós.

->aga khan

■aga khan

[de agà i el turc khan ‘príncep’]

m Imam de la confessió islàmica dels ismaïlites nizarites.

->agalàctia

■agalàctia

Part. sil.: a_ga_làc_ti_a

[de a-¹ i el gr. gála, gálaktos ‘llet’]

f 1 PAT Manca de la deguda secreció de llet després del part.

2 VETER Malaltia infectivocontagiosa que afecta les ovelles i les cabres, especialment les lleteres, anomenada també mamitis o mastitis.

->agalàxia

■agalàxia

Part. sil.: a_ga_là_xi_a

[de a-¹ i el gr. gála, gálaktos ‘llet’]

f PAT i VETER Agalàctia.

->agalena

agalena

[de a-¹ i el gr. galḗnē ‘serenor del cel o el mar’]

f ZOOL Gènere d’aranyes grosses de l’ordre dels araneids (Agalena sp), que fan el cau a terra, en forma de tub.

->agalla

■agalla

[de gala²]

f BOT gala².

->agallinar-se

■agallinar-se

[de gallina]

v pron Acoquinar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agallinar

GERUNDI: agallinant

PARTICIPI: agallinat, agallinada, agallinats, agallinades

INDICATIU PRESENT: agallino, agallines, agallina, agallinem, agallineu, agallinen

INDICATIU IMPERFET: agallinava, agallinaves, agallinava, agallinàvem, agallinàveu, agallinaven

INDICATIU PASSAT: agalliní, agallinares, agallinà, agallinàrem, agallinàreu, agallinaren

INDICATIU FUTUR: agallinaré, agallinaràs, agallinarà, agallinarem, agallinareu, agallinaran

INDICATIU CONDICIONAL: agallinaria, agallinaries, agallinaria, agallinaríem, agallinaríeu, agallinarien

SUBJUNTIU PRESENT: agallini, agallinis, agallini, agallinem, agallineu, agallinin

SUBJUNTIU IMPERFET: agallinés, agallinessis, agallinés, agallinéssim, agallinéssiu, agallinessin

IMPERATIU: agallina, agallini, agallinem, agallineu, agallinin

->agàl·loc

■agàl·loc

[del gr. agállokhon, íd.]

m PERFUM Fusta resinosa d’un arbre de l’Índia (Aquilaria agallocha), cremada com a perfum als països orientals.

->àgam

■àgam -a

[de a-¹ i -gam]

adj 1 Celibatari.

2 BIOL Que presenta agàmia.

->agama

■agama

[de a-¹ i el gr. gámos ‘unió’]

m ZOOL Gènere de saures de la família dels agàmids (Agama sp), que comprèn espècies terrestres i arborícoles de tronc ample i més o menys deprimit, cap gros i massís, dilatat per la part posterior, i coloració normalment molt viva, propis de les regions càlides d’Europa.

->agambar

■agambar

[variant de acampar]

v tr Criar amb bon èxit (un infant, un animal petit). Ella sola ha agambat els fills.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agambar

GERUNDI: agambant

PARTICIPI: agambat, agambada, agambats, agambades

INDICATIU PRESENT: agambo, agambes, agamba, agambem, agambeu, agamben

INDICATIU IMPERFET: agambava, agambaves, agambava, agambàvem, agambàveu, agambaven

INDICATIU PASSAT: agambí, agambares, agambà, agambàrem, agambàreu, agambaren

INDICATIU FUTUR: agambaré, agambaràs, agambarà, agambarem, agambareu, agambaran

INDICATIU CONDICIONAL: agambaria, agambaries, agambaria, agambaríem, agambaríeu, agambarien

SUBJUNTIU PRESENT: agambi, agambis, agambi, agambem, agambeu, agambin

SUBJUNTIU IMPERFET: agambés, agambessis, agambés, agambéssim, agambéssiu, agambessin

IMPERATIU: agamba, agambi, agambem, agambeu, agambin

->agamí

■agamí

[d’origen carib]

[pl -ís] m ORNIT Ocell corredor de la família dels otídids (Psophia crepitans), semblant a la gallina, de colors vius.

->agàmia

■agàmia

Part. sil.: a_gà_mi_a

[de àgam]

f 1 Absència de matrimoni.

2 ANTROP SOC Absència de regulacions específiques que prohibeixin o autoritzin el matrimoni entre individus de determinats grups.

3 BIOL 1 Reproducció asexual o sense gàmetes.

2 Manca d’òrgans sexuals.

->agàmids

■agàmids

[de agama i -id]

m ZOOL 1 pl Família de rèptils constituïda per saures terrestres i arborícoles del vell continent que en general presenten mimetisme.

2 sing Rèptil de la família dels agàmids.

->agammaglobulinèmia

agammaglobulinèmia

Part. sil.: a_gam_ma_glo_bu_li_nè_mi_a

[de a-¹, gammaglobulina i -èmia]

f PAT Manca de globulina gamma a la sang.

->agamocàrpia

agamocàrpia

Part. sil.: a_ga_mo_càr_pi_a

[de a-¹, gamo- i -carpi]

f BOT Formació del fruit sense l’estímul de la fecundació, però amb llavors ben formades, amb capacitat de germinar.

->agamogènesi

■agamogènesi

[de a-¹, gamo- i -gènesi]

f BIOL 1 Desenvolupament d’un individu haploide o diploide a partir d’una única cèl·lula, sense cap necessitat de fecundació.

2 Reproducció asexual.

->agamospèrmia

■agamospèrmia

Part. sil.: a_ga_mos_pèr_mi_a

[de a-¹, gamo- i -spèrmia]

f BOT Formació de llavors sense fecundació prèvia.

->aganat

■aganat -ada

[de gana]

adj Que té gana.

->aganit

aganit -ida

[de gana]

adj dial Aganyit.

->aganyit

aganyit -ida

[variant de aganit amb contaminació de escanyat, escanyolit i altres der. de canya]

adj dial Escanyolit.

->agapant

■agapant

[del gr. agápē ‘amor’ i ánthos ‘flor’]

m BOT Flor de l’amor.

->àgape

■àgape

[del ll. agăpe ‘amor, amistat; àpat fraternal dels cristians primitius’, i aquest, del gr. agápē, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 CRIST Mot emprat pels primers autors cristians per a designar l’amor cristià, en oposició a l’amor sensual (eros).

2 1 CRIST Àpat en comú que els primitius cristians celebraven en senyal de germanor.

2 p ext Àpat d’amics.

->agapeta

agapeta

[del gr. agapētḗ ‘estimada’]

f CRIST En la primitiva església cristiana, dona que vivia associada amb un home i compartia amb ell un ideal de perfecció.

->agapornis

■agapornis

[del gr. agápē ‘amor’ i órnis ‘ocell’]

m ORNIT Gènere de lloros de l’ordre de les psitaciformes (Agapornis sp), de color verd i amb la cua curta. Només viuen bé en parella, i per això són anomenats també lloros inseparables.

->agapraxi

agapraxi

[del gr. ágan ‘massa’ i praxi]

f PSIQ Alteració del psiquisme que comporta hipersensibilitat mental i va lligada al caràcter de l’individu.

->agar

■agar

[de agar-agar]

m QUÍM IND Agar-agar.

->agar-agar

■agar-agar

[del malai agar-agar, íd.]

m QUÍM IND Substància mucilaginosa extreta de membranes d’algues roges, molt emprada en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids.

->agarbador

agarbador -a

[de agarbar]

AGR 1 adj 1 Que serveix per a fer garbes.

2 màquina agarbadora (o simplement agarbadora) Màquina segadora-agarbadora.

2 m En les màquines segadores-agarbadores, mecanisme que serveix per a fer les garbes.

->agarbar

■agarbar

[de garba]

v 1 tr Disposar en garbes (el blat, etc., segat o dallat).

2 tr Agafar (una cosa) a tall de garba. Agarbar un sarró.

3 pron Abraonar-se, agarbonar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agarbar

GERUNDI: agarbant

PARTICIPI: agarbat, agarbada, agarbats, agarbades

INDICATIU PRESENT: agarbo, agarbes, agarba, agarbem, agarbeu, agarben

INDICATIU IMPERFET: agarbava, agarbaves, agarbava, agarbàvem, agarbàveu, agarbaven

INDICATIU PASSAT: agarbí, agarbares, agarbà, agarbàrem, agarbàreu, agarbaren

INDICATIU FUTUR: agarbaré, agarbaràs, agarbarà, agarbarem, agarbareu, agarbaran

INDICATIU CONDICIONAL: agarbaria, agarbaries, agarbaria, agarbaríem, agarbaríeu, agarbarien

SUBJUNTIU PRESENT: agarbi, agarbis, agarbi, agarbem, agarbeu, agarbin

SUBJUNTIU IMPERFET: agarbés, agarbessis, agarbés, agarbéssim, agarbéssiu, agarbessin

IMPERATIU: agarba, agarbi, agarbem, agarbeu, agarbin

->agarberar

■agarberar

[de garbera]

v tr Disposar (les garbes) formant garberes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agarberar

GERUNDI: agarberant

PARTICIPI: agarberat, agarberada, agarberats, agarberades

INDICATIU PRESENT: agarbero, agarberes, agarbera, agarberem, agarbereu, agarberen

INDICATIU IMPERFET: agarberava, agarberaves, agarberava, agarberàvem, agarberàveu, agarberaven

INDICATIU PASSAT: agarberí, agarberares, agarberà, agarberàrem, agarberàreu, agarberaren

INDICATIU FUTUR: agarberaré, agarberaràs, agarberarà, agarberarem, agarberareu, agarberaran

INDICATIU CONDICIONAL: agarberaria, agarberaries, agarberaria, agarberaríem, agarberaríeu, agarberarien

SUBJUNTIU PRESENT: agarberi, agarberis, agarberi, agarberem, agarbereu, agarberin

SUBJUNTIU IMPERFET: agarberés, agarberessis, agarberés, agarberéssim, agarberéssiu, agarberessin

IMPERATIU: agarbera, agarberi, agarberem, agarbereu, agarberin

->agarbir-se

■agarbir-se

[de garba]

v pron Abraonar-se, agarbonar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agarbir

GERUNDI: agarbint

PARTICIPI: agarbit, agarbida, agarbits, agarbides

INDICATIU PRESENT: agarbeixo, agarbeixes, agarbeix, agarbim, agarbiu, agarbeixen

INDICATIU IMPERFET: agarbia, agarbies, agarbia, agarbíem, agarbíeu, agarbien

INDICATIU PASSAT: agarbí, agarbires, agarbí, agarbírem, agarbíreu, agarbiren

INDICATIU FUTUR: agarbiré, agarbiràs, agarbirà, agarbirem, agarbireu, agarbiran

INDICATIU CONDICIONAL: agarbiria, agarbiries, agarbiria, agarbiríem, agarbiríeu, agarbirien

SUBJUNTIU PRESENT: agarbeixi, agarbeixis, agarbeixi, agarbim, agarbiu, agarbeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: agarbís, agarbissis, agarbís, agarbíssim, agarbíssiu, agarbissin

IMPERATIU: agarbeix, agarbeixi, agarbim, agarbiu, agarbeixin

->agarbonar

■agarbonar

[de garbó]

v 1 tr Disposar (sarments, branquillons, etc.) formant garbons.

2 pron Abraonar-se, agafar-se, els qui es barallen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agarbonar

GERUNDI: agarbonant

PARTICIPI: agarbonat, agarbonada, agarbonats, agarbonades

INDICATIU PRESENT: agarbono, agarbones, agarbona, agarbonem, agarboneu, agarbonen

INDICATIU IMPERFET: agarbonava, agarbonaves, agarbonava, agarbonàvem, agarbonàveu, agarbonaven

INDICATIU PASSAT: agarboní, agarbonares, agarbonà, agarbonàrem, agarbonàreu, agarbonaren

INDICATIU FUTUR: agarbonaré, agarbonaràs, agarbonarà, agarbonarem, agarbonareu, agarbonaran

INDICATIU CONDICIONAL: agarbonaria, agarbonaries, agarbonaria, agarbonaríem, agarbonaríeu, agarbonarien

SUBJUNTIU PRESENT: agarboni, agarbonis, agarboni, agarbonem, agarboneu, agarbonin

SUBJUNTIU IMPERFET: agarbonés, agarbonessis, agarbonés, agarbonéssim, agarbonéssiu, agarbonessin

IMPERATIU: agarbona, agarboni, agarbonem, agarboneu, agarbonin

->agarbuixar

■agarbuixar

Part. sil.: a_gar_bui_xar

[de garbuix]

v 1 tr Barrejar confusament. Li agarbuixava els cabells amb els dits.

2 pron Se li agarbuixaven els cabells amb la marinada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agarbuixar

GERUNDI: agarbuixant

PARTICIPI: agarbuixat, agarbuixada, agarbuixats, agarbuixades

INDICATIU PRESENT: agarbuixo, agarbuixes, agarbuixa, agarbuixem, agarbuixeu, agarbuixen

INDICATIU IMPERFET: agarbuixava, agarbuixaves, agarbuixava, agarbuixàvem, agarbuixàveu, agarbuixaven

INDICATIU PASSAT: agarbuixí, agarbuixares, agarbuixà, agarbuixàrem, agarbuixàreu, agarbuixaren

INDICATIU FUTUR: agarbuixaré, agarbuixaràs, agarbuixarà, agarbuixarem, agarbuixareu, agarbuixaran

INDICATIU CONDICIONAL: agarbuixaria, agarbuixaries, agarbuixaria, agarbuixaríem, agarbuixaríeu, agarbuixarien

SUBJUNTIU PRESENT: agarbuixi, agarbuixis, agarbuixi, agarbuixem, agarbuixeu, agarbuixin

SUBJUNTIU IMPERFET: agarbuixés, agarbuixessis, agarbuixés, agarbuixéssim, agarbuixéssiu, agarbuixessin

IMPERATIU: agarbuixa, agarbuixi, agarbuixem, agarbuixeu, agarbuixin

->agardita

agardita

f MINERAL Arsenat de coure i itri hidratat, YCu₆(AsO₄)₃(OH)₁₈·3H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->agarè

■agarè -ena

[del nom d’Agar, concubina d’Abraham]

adj i m i f Dit dels àrabs, com a pretesos descendents d’Agar a través del seu fill Ismael.

->agàric

agàric -a

[del ll. agarĭcus, i aquest, del gr. agarikón ‘bolet’]

1 adj 1 BOT Relatiu o pertanyent als agàrics.

2 àcid agàric QUÍM ORG Àcid alcohol amb estructura d’àcid cítric amb un substituent hexadecil. Anomenat també àcid agarícic, és extret de l’agàric blanc i havia estat emprat contra la suor excessiva dels tuberculosos.

2 m BOT 1 Gènere de bolets de la família de les agaricàcies (Agaricus sp), d’espores brunes i de cama amb anell membranós; comprèn, entre altres, el xampinyó i el camperol.

2 agàric blanc Bolet de la família de les poliporàcies (Polyporus officinalis), paràsit de làrixs i cedres.

3 m PETROG Dipòsit esponjós calcari format en cavernes, clivelles, etc.

->agaricàcies

agaricàcies

Part. sil.: a_ga_ri_cà_ci_es

[de agàric i -àcia]

f BOT 1 pl Antiga família d’agaricals que comprèn gairebé totes les espècies de l’ordre, exceptuant-ne lactaris, rússules i higroforàcies.

2 pl Moderna família d’agaricals restringida, de gèneres Macrolepiota, Lepiota, Agaricus i Cystoderma, i gèneres afins.

3 sing Bolet de la família de les agaricàcies.

->agaricals

■agaricals

[de agàric]

f BOT 1 pl Ordre de bolets basidiomicets que comprèn la majoria d’espècies comestibles i tòxiques.

2 sing Bolet de l’ordre de les agaricals.

3 sing agàric 2 1.

->agarícic

agarícic, àcid

[de agàric]

QUÍM ORG Àcid agàric.

->agaricina

■agaricina

[de agàric i -ina**]

f QUÍM ORG Àcid agàric.

->agaricoide

■agaricoide

Part. sil.: a_ga_ri_coi_de

[de agàric i -oide]

adj BOT Dit del bolet amb barret, làmines i cama, semblant a un agàric.

->agarrada

■agarrada

[de agarrar]

f 1 Acció d’agarrar o d’agarrar-se.

2 fig Discussió, disputa violenta.

->agarrar

■agarrar

[del cast. garra ‘urpa, grapa’, der. de l’àr. ġárfa ‘grapat’]

v tr Agafar, especialment amb força, fer presa. El policia agarrava la detinguda perquè no fugís.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agarrar

GERUNDI: agarrant

PARTICIPI: agarrat, agarrada, agarrats, agarrades

INDICATIU PRESENT: agarro, agarres, agarra, agarrem, agarreu, agarren

INDICATIU IMPERFET: agarrava, agarraves, agarrava, agarràvem, agarràveu, agarraven

INDICATIU PASSAT: agarrí, agarrares, agarrà, agarràrem, agarràreu, agarraren

INDICATIU FUTUR: agarraré, agarraràs, agarrarà, agarrarem, agarrareu, agarraran

INDICATIU CONDICIONAL: agarraria, agarraries, agarraria, agarraríem, agarraríeu, agarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: agarri, agarris, agarri, agarrem, agarreu, agarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: agarrés, agarressis, agarrés, agarréssim, agarréssiu, agarressin

IMPERATIU: agarra, agarri, agarrem, agarreu, agarrin

->agarrat

■agarrat -ada

[de agarrar]

adj 1 Gasiu.

2 agarrat a la seva Aferrat a la seva, que no cedeix en les seves opinions.

->agarrofament

■agarrofament

[de agarrofar-se]

m 1 Acció d’agarrofar-se;

2 l’efecte.

->agarrofar-se

■agarrofar-se

[de garrofa]

v pron Cargolar-se les fulles dels arbres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agarrofar

GERUNDI: agarrofant

PARTICIPI: agarrofat, agarrofada, agarrofats, agarrofades

INDICATIU PRESENT: agarrofo, agarrofes, agarrofa, agarrofem, agarrofeu, agarrofen

INDICATIU IMPERFET: agarrofava, agarrofaves, agarrofava, agarrofàvem, agarrofàveu, agarrofaven

INDICATIU PASSAT: agarrofí, agarrofares, agarrofà, agarrofàrem, agarrofàreu, agarrofaren

INDICATIU FUTUR: agarrofaré, agarrofaràs, agarrofarà, agarrofarem, agarrofareu, agarrofaran

INDICATIU CONDICIONAL: agarrofaria, agarrofaries, agarrofaria, agarrofaríem, agarrofaríeu, agarrofarien

SUBJUNTIU PRESENT: agarrofi, agarrofis, agarrofi, agarrofem, agarrofeu, agarrofin

SUBJUNTIU IMPERFET: agarrofés, agarrofessis, agarrofés, agarroféssim, agarroféssiu, agarrofessin

IMPERATIU: agarrofa, agarrofi, agarrofem, agarrofeu, agarrofin

->agarrotar

■agarrotar

[de garrot]

v tr dial Garrotar.

->àgata

■àgata

[del ll. achātes, i aquest, del gr. akhátēs, alterat per influx del gr. agathḗ ‘bona’; 1a FONT: c. 1380]

f MINERAL Varietat criptocristal·lina del quars, del grup de la calcedònia, que es forma dins cavitats amigdaloides.

->agatis

■agatis

[del gr. agathís ‘cabdell’]

m BOT Gènere de grans arbres asiàtics de la família de les araucariàcies (Agathis sp), algunes espècies del qual tenen interès industrial (copal).

->agatodicea

agatodicea

Part. sil.: a_ga_to_di_ce_a

[del gr. agathós ‘bé, bo’ i díkē ‘justícia’]

f FILOS Disciplina que justifica el bé, estudia com és possible i quines formes pot adoptar.

->agatologia

agatologia

Part. sil.: a_ga_to_lo_gi_a

[del gr. agathós ‘bé, bo’ i -logia]

f FILOS 1 Doctrina del bé.

2 Part de l’ètica que estudia el bé.

->àgau

àgau

Part. sil.: à_gau

[mot etiòpic]

1 1 adj Relatiu o pertanyent als àgaus.

2 m i f Individu d’un grup de tribus d’Etiòpia que habiten determinats indrets de Tigre i d’Eritrea.

2 m LING Grup de llengües cuixítiques parlades per alguns illots de població de l’altiplà abissini.

->agavàcies

■agavàcies

Part. sil.: a_ga_và_ci_es

[del ll. científic Agavaceae, del nom del gènere Agave ‘agave’]

f BOT 1 pl Família de monocotiledònies pròpia d’indrets àrids de les regions tropicals i subtropicals, que comprèn unes 600 espècies de plantes, de fulles suculentes, normalment en roseta, i inflorescència terminal, moltes de les quals són emprades com a ornamentals.

2 sing Planta de la família de les agavàcies.

->agave

■agave

[del ll. científic Agave, del gr. agauē, femení de agauós ‘admirable’]

f BOT Atzavara.

->agba

■agba

[d’una llengua africana]

m BOT Tola.

->agegantar

■agegantar

[de gegant]

v tr Donar dimensions gegantines (a una cosa), engegantir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agegantar

GERUNDI: agegantant

PARTICIPI: agegantat, agegantada, agegantats, agegantades

INDICATIU PRESENT: ageganto, agegantes, ageganta, agegantem, ageganteu, ageganten

INDICATIU IMPERFET: agegantava, agegantaves, agegantava, agegantàvem, agegantàveu, agegantaven

INDICATIU PASSAT: agegantí, agegantares, agegantà, agegantàrem, agegantàreu, agegantaren

INDICATIU FUTUR: agegantaré, agegantaràs, agegantarà, agegantarem, agegantareu, agegantaran

INDICATIU CONDICIONAL: agegantaria, agegantaries, agegantaria, agegantaríem, agegantaríeu, agegantarien

SUBJUNTIU PRESENT: ageganti, agegantis, ageganti, agegantem, ageganteu, agegantin

SUBJUNTIU IMPERFET: agegantés, agegantessis, agegantés, agegantéssim, agegantéssiu, agegantessin

IMPERATIU: ageganta, ageganti, agegantem, ageganteu, agegantin

->agegantat

■agegantat -ada

[de agegantar]

adj D’una estatura extraordinàriament gran, d’unes dimensions excessives.

->agemoliment

■agemoliment

[de agemolir-se]

m Acció d’agemolir-se.

->agemolir-se

■agemolir-se

[probable metàtesi d’un *ajumelir-se, resultat d’un encreuament de ajupir-se i la probable forma antiga humelir-se ‘humiliar-se’; 1a FONT: s. XIX]

v pron 1 Abaixar el cos, ajupir-se, especialment en actitud de submissió. Quan l’amo passa, els esclaus s’agemoleixen.

2 fig Ajupir-se, humiliar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agemolir

GERUNDI: agemolint

PARTICIPI: agemolit, agemolida, agemolits, agemolides

INDICATIU PRESENT: agemoleixo, agemoleixes, agemoleix, agemolim, agemoliu, agemoleixen

INDICATIU IMPERFET: agemolia, agemolies, agemolia, agemolíem, agemolíeu, agemolien

INDICATIU PASSAT: agemolí, agemolires, agemolí, agemolírem, agemolíreu, agemoliren

INDICATIU FUTUR: agemoliré, agemoliràs, agemolirà, agemolirem, agemolireu, agemoliran

INDICATIU CONDICIONAL: agemoliria, agemoliries, agemoliria, agemoliríem, agemoliríeu, agemolirien

SUBJUNTIU PRESENT: agemoleixi, agemoleixis, agemoleixi, agemolim, agemoliu, agemoleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: agemolís, agemolissis, agemolís, agemolíssim, agemolíssiu, agemolissin

IMPERATIU: agemoleix, agemoleixi, agemolim, agemoliu, agemoleixin

->agençaaparadors

agençaaparadors

Part. sil.: a_gen_ça_a_pa_ra_dors

[de agençar i aparador]

m i f Decorador especialitzat en l’agençament i la presentació dels aparadors.

->agençament

■agençament

[de agençar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’agençar.

2 agençament d’aparadors Art aplicada d’agençar els objectes exposats en un aparador de manera que facin un efecte atractiu.

->agençar

■agençar

[de gent; 1a FONT: s. XIII]

v tr Disposar, arranjar (les diferents parts d’una cosa, un conjunt de coses) a un fi determinat (estètic, de comoditat, etc.). Encara no hem tingut temps d’agençar la sala gran.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agençar

GERUNDI: agençant

PARTICIPI: agençat, agençada, agençats, agençades

INDICATIU PRESENT: agenço, agences, agença, agencem, agenceu, agencen

INDICATIU IMPERFET: agençava, agençaves, agençava, agençàvem, agençàveu, agençaven

INDICATIU PASSAT: agencí, agençares, agençà, agençàrem, agençàreu, agençaren

INDICATIU FUTUR: agençaré, agençaràs, agençarà, agençarem, agençareu, agençaran

INDICATIU CONDICIONAL: agençaria, agençaries, agençaria, agençaríem, agençaríeu, agençarien

SUBJUNTIU PRESENT: agenci, agencis, agenci, agencem, agenceu, agencin

SUBJUNTIU IMPERFET: agencés, agencessis, agencés, agencéssim, agencéssiu, agencessin

IMPERATIU: agença, agenci, agencem, agenceu, agencin

->agència

■agència

Part. sil.: a_gèn_ci_a

[de agent; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Ofici d’agent.

2 Empresa de serveis o de gestió, especialment la que fa d’intermediària entre la clientela i els professionals. Agència immobiliària. Agència matrimonial.

3 Lloc on resideix una agència.

4 Contracte en virtut del qual una part assumeix de forma estable i permanent l’encàrrec de promoure, en nom i per compte d’altri i a canvi d’una retribució, la conclusió en exclusiva de contractes, en una zona determinada.

5 Establiment secundari d’una empresa.

6 agència de premsa PERIOD Organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet a les empreses subscrites. És anomenada també agència de notícies i agència informativa.

7 agència de publicitat Empresa de serveis a la qual hom encarrega la confecció de campanyes de propaganda de determinats productes a fi d’ampliar o de crear el mercat per a aquests productes.

8 agència de transports TRANSP Empresa de serveis dedicada al trasllat de mercaderies d’un lloc a un altre.

9 agència de viatges TUR Establiment comercial dedicat a l’exercici d’activitats de mediació entre viatgers, d’una banda, i hotels, serveis de transports, guies turístics, etc., d’una altra banda.

10 agència d’informació turística TUR Entitat, generalment pública, destinada a orientar els viatgers sobre béns i serveis turístics.

->agenciament

■agenciament

Part. sil.: a_gen_ci_a_ment

[de agenciar]

m Acció d’agenciar.

->agenciar

■agenciar

Part. sil.: a_gen_ci_ar

[de agència; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Fer diligències per aconseguir (alguna cosa). Si vols que li agenciï una pensió, ho faré.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agenciar

GERUNDI: agenciant

PARTICIPI: agenciat, agenciada, agenciats, agenciades

INDICATIU PRESENT: agencio, agencies, agencia, agenciem, agencieu, agencien

INDICATIU IMPERFET: agenciava, agenciaves, agenciava, agenciàvem, agenciàveu, agenciaven

INDICATIU PASSAT: agencií, agenciares, agencià, agenciàrem, agenciàreu, agenciaren

INDICATIU FUTUR: agenciaré, agenciaràs, agenciarà, agenciarem, agenciareu, agenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: agenciaria, agenciaries, agenciaria, agenciaríem, agenciaríeu, agenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: agenciï, agenciïs, agenciï, agenciem, agencieu, agenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: agenciés, agenciessis, agenciés, agenciéssim, agenciéssiu, agenciessin

IMPERATIU: agencia, agenciï, agenciem, agencieu, agenciïn

->agencier

agencier -a

Part. sil.: a_gen_ci_er

[de agència]

m i f Encarregat d’una agència.

->agenda

■agenda

[del fr. agenda, i aquest, del ll. agenda ‘coses que s’han de fer’, neutre pl. del participi futur passiu del ll. agëre ‘fer’; 1a FONT: c. 1855]

f 1 Llibre o quadern en què cada full correspon a un dia de l’any o a diversos i és apte per a fer-hi anotacions; dietari.

2 Programa d’afers a tractar en un organisme, una assemblea, una reunió.

3 ECON Conjunt de propostes i de projectes que el govern té pendents de realització.

->agenesi

■agenesi

[v. agenèsia]

f PAT Incapacitat d’engendrar.

->agènesi

■agènesi

[de a-¹ i -gènesi]

f PAT Aturada en el desenvolupament embrionari.

->agenèsia

■agenèsia

Part. sil.: a_ge_nè_si_a

[del gr. agennēsía ‘no engendrament’]

f PAT Agenesi.

->agenèsic

■agenèsic -a

[de agenèsia]

adj PAT Estèril.

->agenollador

■agenollador

[de agenollar-se]

m Reclinatori.

->agenollament

■agenollament

[de agenollar-se]

m Acció d’agenollar-se.

->agenollar-se

■agenollar-se

[de genoll; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v pron 1 Posar-se de genolls.

2 fer agenollar (algú) Fer-lo posar de genolls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agenollar

GERUNDI: agenollant

PARTICIPI: agenollat, agenollada, agenollats, agenollades

INDICATIU PRESENT: agenollo, agenolles, agenolla, agenollem, agenolleu, agenollen

INDICATIU IMPERFET: agenollava, agenollaves, agenollava, agenollàvem, agenollàveu, agenollaven

INDICATIU PASSAT: agenollí, agenollares, agenollà, agenollàrem, agenollàreu, agenollaren

INDICATIU FUTUR: agenollaré, agenollaràs, agenollarà, agenollarem, agenollareu, agenollaran

INDICATIU CONDICIONAL: agenollaria, agenollaries, agenollaria, agenollaríem, agenollaríeu, agenollarien

SUBJUNTIU PRESENT: agenolli, agenollis, agenolli, agenollem, agenolleu, agenollin

SUBJUNTIU IMPERFET: agenollés, agenollessis, agenollés, agenolléssim, agenolléssiu, agenollessin

IMPERATIU: agenolla, agenolli, agenollem, agenolleu, agenollin

->agent

■agent

[del ll. agens, -ntis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f 1 Que obra.

2 subjecte agent (o simplement agent) GRAM Persona o cosa que fa l’acció representada per un verb.

2 m Poder o causa activa, allò que té el poder de produir un efecte. Agent químic.

3 m i f Persona que té la missió d’obrar per algú.

4 m DR Aquell qui executa actes que poden produir o produeixen efectes jurídics.

5 m DR PEN Autor d’una acció qualificada legalment com a delicte o com a falta.

6 m FILOS Enteniment agent.

7 m INFORM Programa que duu a terme una cerca complexa a Internet.

8 agent antiinfecciós TERAP i FARM Substància química natural o de síntesi que inhibeix el creixement o és capaç d’eliminar els microorganismes patògens específics d’un procés infecciós.

9 agent causant PAT Microorganisme específic (bacteri o virus, sobretot) responsable d’una malaltia o afecció.

10 agent comercial DR Persona que per professió fa d’intermediari en operacions comercials de compravenda de mercaderies.

11 agent consular DR INTERN 1 Agent que, sense pertànyer al cos de funcionaris d’un estat, exerceix determinades activitats consulars limitades a una ciutat o un port estranger per compte de l’estat i sota l’autoritat del seu cònsol.

2 Cap d’oficina consular de la categoria inferior.

12 agent d’assegurances DR Comissionista que es dedica a gestionar la contractació de pòlisses d’assegurança.

13 agent d’assegurances marítimes DR MERC Assessor dels armadors amb relació a la contractació de pòlisses amb empreses asseguradores.

14 agent de canvi i borsa DR MERC Funcionari que intervé privativament en les negociacions i les transferències de tota mena d’efectes o de valors públics cotitzables.

15 agent de duanes DR MERC Intermediari entre l’administració de duanes i els particulars.

16 agent de la propietat immobiliària DR CIV [sigla API] Persona que per professió intervé en operacions de compravenda, de préstec o d’hipoteca de finques urbanes o rústiques, traspassos de locals comercials, valoracions, etc.

17 agent de l’autoritat DR Nom genèric que designa la persona que, per disposició legal o d’una autoritat, ha de mantenir l’ordre públic i la seguretat de les persones i de les coses i ha d’executar manaments judicials.

18 agent del navilier DR MERC Col·laborador del navilier o armador en tota mena d’operacions mercantils.

19 agent de l’ordre públic Membre d’un cos de policia administrativa encarregat de la seguretat i l’ordre públics.

20 agent de negocis Persona que es dedica professionalment a administrar els béns o a gestionar els negocis d’altri.

21 agent de policia urbana Membre de la policia municipal.

22 agent diplomàtic DR INTERN 1 Cap d’una missió o membre del personal diplomàtic d’una missió.

2 Persona que un estat envia com a representant seu en missió especial per tal de prendre part en una negociació, un congrés o una conferència internacional.

23 agent doble POLÍT Agent secret al servei de dos governs rivals, que passa informació vàlida però manipulada a un dels dos països per tal d’aconseguir les informacions veritablement interessants per a l’altre país.

24 agent executiu DR ADM Funcionari encarregat d’exigir el pagament dels imposts, els arbitris o les penes pecuniàries no satisfetes voluntàriament pels contribuents en els terminis establerts legalment.

25 agent judicial DR PROC En els tribunals i els jutjats, funcionari subaltern que coopera en l’administració exercint principalment funcions d’execució.

26 agent literari LIT Representant d’un escriptor en nom del qual actua en tot el que fa a la contractació d’obres pels editors i a l’explotació de la seva producció literària, a canvi d’una comissió sobre els drets d’autor.

27 agent marítim DR MAR Persona natural o jurídica que executa actes jurídics relacionats amb el tràfic marítim.

28 agent medicinal FARM Tot allò que té acció terapèutica.

29 agent oficial de la propietat industrial DR Encarregat de gestionar la presentació i la tramitació d’expedients al registre de la propietat industrial.

30 agents naturals m Forces de la natura.

31 agent secret 1 POLÍT Persona encarregada per un govern de dur a terme missions d’espionatge i de contraespionatge.

2 LIT i CIN Personatge de ficció creat arran de la situació que ocasionà la guerra freda i que originà l’aparició i la gran difusió de tota una novel·lística i una cinematografia basades en aventures sobre l’espionatge.

32 agent social SOCIOL Representant d’un sector social determinat, especialment dels sindicats i de la patronal, al qual hom atribueix la legitimitat per a defensar els interessos d’aquest sector.

33 agent turístic TUR 1 Mitjancer entre l’agència de viatges i l’usuari.

2 p ext Persona que treballa en la promoció de viatges.

->agentiu

■agentiu

Part. sil.: a_gen_tiu

m LING Complement d’un verb passiu que és alhora el subjecte de l’oració activa corresponent.

->ageràsia

■ageràsia

Part. sil.: a_ge_rà_si_a

[del gr. gẽras, gḗraos ‘vellesa’ amb el prefix privatiu a-¹]

f Vellesa lliure de les xacres pròpies d’aquesta edat.

->agèrat

■agèrat

[del gr. agḗratos ‘sense vellesa’, de a-¹ i gẽras, gḗraos]

m BOT i JARD Gènere de plantes americanes de la família de les compostes (Ageratum sp), de flors blaves o blanques, conreades en jardineria pel seu llarg període de floració que dura quatre o cinc mesos.

->agerenc

agerenc -a

adj i m i f D’Àger (Noguera).

->agermanament

■agermanament

[de agermanar; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Acció d’agermanar o d’agermanar-se.

2 Establiment de contactes i de lligams entre dues ciutats de països diferents per tal de suscitar intercanvis entre elles.

3 DR CIV Règim econòmic matrimonial propi de la comarca de Tortosa pel qual hom constitueix una comunitat universal i absoluta dels béns dels dos cònjuges. És anomenat també pacte de mig per mig.

->agermanar

■agermanar

[de germà¹; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Fer que (dues persones o més) esdevinguin com germans (especialment en sentit místic). Pujaven molt agermanats.

2 Fer que s’avinguin perfectament (dues o més persones, dos o més animals, dues o més coses). Tenen uns gustos difícils d’agermanar. Dos colors difícils d’agermanar.

3 Unir, conjuntar. Vam agermanar els nostres afanys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agermanar

GERUNDI: agermanant

PARTICIPI: agermanat, agermanada, agermanats, agermanades

INDICATIU PRESENT: agermano, agermanes, agermana, agermanem, agermaneu, agermanen

INDICATIU IMPERFET: agermanava, agermanaves, agermanava, agermanàvem, agermanàveu, agermanaven

INDICATIU PASSAT: agermaní, agermanares, agermanà, agermanàrem, agermanàreu, agermanaren

INDICATIU FUTUR: agermanaré, agermanaràs, agermanarà, agermanarem, agermanareu, agermanaran

INDICATIU CONDICIONAL: agermanaria, agermanaries, agermanaria, agermanaríem, agermanaríeu, agermanarien

SUBJUNTIU PRESENT: agermani, agermanis, agermani, agermanem, agermaneu, agermanin

SUBJUNTIU IMPERFET: agermanés, agermanessis, agermanés, agermanéssim, agermanéssiu, agermanessin

IMPERATIU: agermana, agermani, agermanem, agermaneu, agermanin

->agermanat

■agermanat -ada

[de agermanar]

1 adj i m i f Que s’ha unit ideològicament o per interès amb un altre.

2 m i f HIST Durant l’edat mitjana, membre d’un organisme o una corporació unit amb d’altres per a dur a terme una acció conjunta.

3 m i f HIST Membre de les Germanies valencianes i mallorquines del segle XVI.

->agerola

■agerola

[variant de gírgola]

f BOT Rossinyol.

->agèusia

■agèusia

Part. sil.: a_gèu_si_a

[de a-¹ i geũsis ‘acció de gustar’]

f PAT Absència o disminució del sentit del gust.

->aggiornamento

aggiornamento^* [adʒornaménto]

[mot it., ‘posada al dia’]

m CATOL Actualització.

->agíade

agíade

Part. sil.: a_gí_a_de

[del gr. agiádai, íd.]

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als agíades.

2 m i f Membre d’una antiga dinastia espartana que governà, conjuntament amb la família dels euripòntides, des del segle VI fins al III aC.

->agibellament

■agibellament

[de agibellar]

m Acció d’agibellar.

->agibellar

■agibellar

[de nivell]

v tr Amanir, arranjar. Agibellar l’escarola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agibellar

GERUNDI: agibellant

PARTICIPI: agibellat, agibellada, agibellats, agibellades

INDICATIU PRESENT: agibello, agibelles, agibella, agibellem, agibelleu, agibellen

INDICATIU IMPERFET: agibellava, agibellaves, agibellava, agibellàvem, agibellàveu, agibellaven

INDICATIU PASSAT: agibellí, agibellares, agibellà, agibellàrem, agibellàreu, agibellaren

INDICATIU FUTUR: agibellaré, agibellaràs, agibellarà, agibellarem, agibellareu, agibellaran

INDICATIU CONDICIONAL: agibellaria, agibellaries, agibellaria, agibellaríem, agibellaríeu, agibellarien

SUBJUNTIU PRESENT: agibelli, agibellis, agibelli, agibellem, agibelleu, agibellin

SUBJUNTIU IMPERFET: agibellés, agibellessis, agibellés, agibelléssim, agibelléssiu, agibellessin

IMPERATIU: agibella, agibelli, agibellem, agibelleu, agibellin

->àgil

■àgil

[del ll. agĭlis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj 1 Que es mou amb facilitat i rapidesa, que té els moviments ràpids i expedits. Un atleta àgil. Articulacions àgils.

2 fig Una ment àgil. Un estil àgil.

->agilitació

■agilitació

Part. sil.: a_gi_li_ta_ci_ó

[de agilitar]

f 1 Acció d’agilitar;

2 l’efecte.

->agilitar

■agilitar

[de àgil; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Fer àgil. Agilitar els dits.

2 fig Agilitar els tràmits.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: agilitar

GERUNDI: agilitant

PARTICIPI: agilitat, agilitada, agilitats, agilitades

INDICATIU PRESENT: agilito, agilites, agilita, agilitem, agiliteu, agiliten

INDICATIU IMPERFET: agilitava, agilitaves, agilitava, agilitàvem, agilitàveu, agilitaven

INDICATIU PASSAT: agilití, agilitares, agilità, agilitàrem, agilitàreu, agilitaren

INDICATIU FUTUR: agilitaré, agilitaràs, agilitarà, agilitarem, agilitareu, agilitaran

INDICATIU CONDICIONAL: agilitaria, agilitaries, agilitaria, agilitaríem, agilitaríeu, agilitarien

SUBJUNTIU PRESENT: agiliti, agilitis, agiliti, agilitem, agiliteu, agilitin

SUBJUNTIU IMPERFET: agilités, agilitessis, agilités, agilitéssim, agilitéssiu, agilitessin

IMPERATIU: agilita, agiliti, agilitem, agiliteu, agilitin

->agilitat

■agilitat

[del ll. agilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Qualitat d’àgil.

->agilització

agilització

Part. sil.: a_gi_lit_za_ci_ó

[de agilitzar]

f Agilitació.