->hepatàrgia

hepatàrgia

Part. sil.: he_pa_tàr_gi_a

f PAT Inactivitat o insuficiència hepàtica.

->hepatectomia

hepatectomia

Part. sil.: he_pa_tec_to_mi_a

f CIR Extirpació quirúrgica, total o parcial, del fetge.

->hepàtic

■hepàtic -a

Hom.: apàtic

[del ll. hepatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. hēpatikós, íd., der. de hẽpar, hḗpatos ‘fetge’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al fetge.

2 artèria hepàtica Una de les tres branques del tronc celíac.

->hepaticologia

■hepaticologia

Part. sil.: he_pa_ti_co_lo_gi_a

f BOT Branca de la botànica dedicada a l’estudi de les hepàtiques.

->hepàtiques

■hepàtiques

f BOT 1 pl Classe de briòfits tal·losos o amb fil·lidis i amfigastris, de simetria dorsiventral.

2 sing Planta de la classe de les hepàtiques.

->hepatita

hepatita

Hom.: apatita

f JOI Varietat de baritina que conté betum.

->hepatitis

■hepatitis

[de hepat- i -itis]

f PAT Inflamació del fetge.

->hepatització

hepatització

Part. sil.: he_pa_tit_za_ci_ó

f PAT Alteració que afecta un òrgan d’una manera tal que aquest pren un aspecte i una consistència semblants als del fetge.

->hepato-

■hepato-

Forma prefixada del mot grec hẽpar, hḗpatos, que significa ‘fetge’. Ex.: hepatologia, hepatomegàlia.

->hepatòcit

■hepatòcit

m CIT Cèl·lula fonamental del parènquima hepàtic.

->hepatòleg

■hepatòleg -òloga

[de hepato- i -leg]

m i f MED Metge especialista en malalties del fetge.

->hepatòlisi

hepatòlisi

f PAT Destrucció de les cèl·lules hepàtiques.

->hepatologia

■hepatologia

Part. sil.: he_pa_to_lo_gi_a

[de hepato- i -logia]

f MED Estudi de l’estructura del fetge i de les malalties que l’afecten.

->hepatomegàlia

■hepatomegàlia

Part. sil.: he_pa_to_me_gà_li_a

f PAT Augment del volum del fetge.

->hepatopàncrees

■hepatopàncrees

Part. sil.: he_pa_to_pàn_cre_es

[de hepato- i pàncrees]

m ANAT ANIM Glàndula digestiva integrada per la fusió del pàncrees i del fetge.

->hepatòpsids

■hepatòpsids

m pl BOT Hepàtiques.

->hepatoscòpia

hepatoscòpia

Part. sil.: he_pa_tos_cò_pi_a

f DIAG Examen directe del fetge d’un individu viu mitjançant l’endoscopi.

->hepatosplenomegàlia

hepatosplenomegàlia

Part. sil.: he_pa_tos_ple_no_me_gà_li_a

f PAT Presència simultània d’hepatomegàlia i d’esplenomegàlia.

->hepiàlids

hepiàlids

Part. sil.: he_pi_à_lids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, homoneures, d’antenes curtes i espiritrompa reduïda.

2 sing Insecte de la família dels hepiàlids.

->hept-

■hept-

Forma prefixada del numeral grec heptá, que significa ‘set’. Ex.: heptandre, heptarquia, heptatòmic.

->heptà

■heptà

m [C₇H₁₆] QUÍM ORG Alcà que es troba en el petroli i que pot presentar nou isòmers de cadena.

->hepta-

■hepta-

Forma prefixada del numeral grec heptá, que significa ‘set’. Ex.: heptacord, heptàmetre, heptasíl·lab.

->heptacord

■heptacord

[del ll. td. heptachordus, i aquest, del gr. heptákhordos, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MÚS 1 Grup homogeni de set notes consecutives.

2 Interval de sèptima en l’escala musical.

3 Lira de set cordes.

->heptàedre

■heptàedre [o heptaedre]

Part. sil.: hep_tà_e_dre, hep_ta_e_dre

[de hepta- i el gr. hédra ‘cara, base’]

m GEOM Políedre de set cares.

->heptaèdric

heptaèdric -a

Part. sil.: hep_ta_è_dric

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a l’heptàedre.

2 Que té la forma d’un heptàedre.

->heptàgon

■heptàgon

[del ll. td. heptagonus, -a, -um, i aquest, del gr. heptágōnos, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m GEOM Polígon de set angles.

->heptagonal

■heptagonal

[de heptàgon; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a l’heptàgon.

2 Que té set angles.

3 Que té per base un heptàgon.

->heptaldehid

■heptaldehid

m QUÍM ORG Heptanal.

->heptàmer

■heptàmer -a

adj Que consta de set parts.

->heptàmetre

heptàmetre

[del ll. td. heptamĕtrum, i aquest, del gr. heptámetros, íd.]

m POÈTICA Vers que consta de set peus.

->heptanal

■heptanal

m [CH₃(CH₂)₅CHO] QUÍM ORG Aldehid saturat obtingut per destil·lació de l’oli de ricí a pressió reduïda.

->heptandioic

heptandioic, àcid

Part. sil.: hep_tan_di_oic

QUÍM ORG Àcid azelaic.

->heptandre

heptandre -a

adj BOT Amb set estams.

->heptanoic

heptanoic, àcid

Part. sil.: hep_ta_noic

[CH₃(CH₂)₅COOH] QUÍM ORG Àcid gras que es troba a l’oli de fusel, i que també ha estat identificat en alguns olis enrancits.

->heptanol

■1-heptanol

m [CH₃(CH₂)₅CH₂OH] QUÍM ORG Alcohol alifàtic obtingut a partir de l’heptanal per reducció amb ferro en medi acètic.

->heptasíl·lab

■heptasíl·lab -a

[del ll. td. heptasyllăbus, -a, -um, i aquest, del gr. heptasýllabos, íd.]

1 adj De set síl·labes.

2 m MÈTR Vers de set síl·labes (comptades fins a la darrera de les accentuades).

->heptasil·làbic

■heptasil·làbic -a

adj Heptasíl·lab.

->heptatleta

■heptatleta

[de hept(atló) i atleta]

f ESPORT Atleta especialitzada en heptatló.

->heptatló

■heptatló

[de hepta- i -atló, segons el model de pentatló]

m ESPORT Prova combinada d’atletisme femení que comprèn set disciplines: 100 metres tanques, llançament de pes, salt d’alçada, 200 metres llisos, salt de llargada, llançament de javelina i 800 metres llisos.

->heptatònic

■heptatònic -a

[de hepta- i tònic]

adj MÚS Dit d’un sistema musical fundat sobre una escala de set tons.

->heptè

■heptè

Hom.: haptè

m QUÍM ORG Cadascun dels hidrocarburs isomèrics no saturats de fórmula C₇H₁₂.

->hepthemímera

■hepthemímera

[del gr. hephthēmimerḗs ‘cesura al setè semipeu’, de heptá ‘set’, hēmi ‘mig’ i méros ‘part’]

adj POÈTICA Dit de la cesura de la mètrica clàssica, coneguda també com a semiseptenària, que cau després del setè mig peu.

->heptil

heptil

m QUÍM ORG Cadascun dels radicals univalents isomèrics de fórmula C₇H₁₅—.

->heptilè

■heptilè

m QUÍM ORG Heptè.

->heptílic

heptílic -a

QUÍM ORG 1 adj 1 Relatiu o pertanyent al radical heptil.

2 Que conté el radical heptil.

2 àcid heptílic Àcid heptanoic.

->hèptode

■hèptode

m ELECTRÒN Tub electrònic proveït de set elèctrodes: un ànode, un càtode i cinc reixes.

->heptosa

heptosa

f BIOQ Monosacàrid de set àtoms de carboni.

->heraclià

heraclià -ana

Part. sil.: he_ra_cli_à

adj HIST 1 Relatiu o pertanyent a Heracli.

2 Dit de la dinastia d’emperadors bizantins iniciada el 610 per Heracli I.

->herald

■herald

Hom.: eral

[del fr. hérault, íid., i aquest, del frànc. *heriald ‘funcionari de l’exèrcit’, comp. de heri ‘exèrcit’ i waldan ‘ser poderós’; 1a FONT: c. 1400]

m 1 HERÀLD Oficial d’armes la missió del qual consistia a examinar els escuts d’armes dels participants en els torneigs, per comprovar-ne la regularitat i l’atribució correcta.

2 fig 1 Missatger.

2 Capdavanter.

->heràldic

■heràldic -a

[de herald; 1a FONT: 1839, DLab.]

HERÀLD 1 adj Relatiu o pertanyent al blasó o a l’heràldica.

2 f Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.

->heraldista

■heraldista

[de herald]

m i f Persona versada en heràldica.

->herba

■herba

[del ll. hĕrba, íd.; 1a FONT: o., Vides, Llull]

f 1 1 BOT Planta angiosperma sense teixits llenyosos.

2 créixer com la mala herba fig BOT Créixer, propagar-se, molt o molt de pressa alguna cosa desagradable, perjudicial, etc. El feixisme creix com la mala herba.

3 fines herbes BOT i ALIM Plantes aromàtiques, com l’all, l’estragó, el julivert, etc., que hom empra per a adobar certs plats o aliments.

4 herba apegalosa BOT Rogeta.

5 herba apegalosa BOT Roja.

6 herba berruguera BOT Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies (Heliotropium europaeum), de fulles ovals, flors blanques i fruits de quatre núcules.

7 herba blanca BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Senecia leucophyllus), cotonosa, de fulles lirades i de capítols grocs.

8 herba blanca BOT Caps blancs.

9 herba blenera BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les escrofulariàcies (Verbascum sp), de fulles ovades o lanceolades i flors grogues, solitàries o en grups, entre les quals destaca V. thapsus.

10 herba cabruna BOT Trèvol pudent.

11 herba capsigranyera BOT Timó mascle.

12 herba capsotera BOT Mata multicaule de la família de les labiades (Teucrium polium ssp homotrichum), de tiges erectes més o menys tomentoses, fulles oblongues o linears i flors grogues, blanques o purpúries.

13 herba cidrera BOT Melissa.

14 herba cloquera BOT Morró 2.

15 herba cociada (o cociera) BOT Foixarda.

16 herba cuquera BOT Tanarida.

17 herba de cent nusos BOT Passacamins.

18 herba de cingle BOT Corona de rei.

19 herba de la creu BOT Raïm de guineu.

20 herba de la gota BOT Dròsera.

21 herba de l’ala BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Inula helenium), de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.

22 herba de la marfuga BOT Planta herbàcia de la família de les aristoloquiàcies (Aristolochia pistolochia), d’arrels fasciculades i tuberoses, de tiges flexuoses, de fulles cordiformes, de flors brunes i de fruits capsulars.

23 herba de la plata BOT Nom aplicat a diversos gèneres de plantes entre les quals destaquen els setins.

24 herba de la prunella BOT Prunel·la de muntanya.

25 herba de la ràbia BOT Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Alyssum alyssoides), amb fulles espatulades, raïms de flors menudes grogues i fruits en silícula orbicular.

26 herba de la taca BOT Planta herbàcia de la família de les papilionàcies (Medicago arabica), de fulles compostes de tres folíols cuneïformes, amb una taca al mig, de flors grogues i de fruits helicoides espinosos.

27 herba del bàlsam BOT Planta sufruticosa de la família de les labiades (Sideritis hyssopifolia), de fulles oposades oblongues i de flors grogues reunides en inflorescències espiciformes.

28 herba de l’escorpí BOT Coronil·la escorpioide.

29 herba de les morenes BOT Gatassa.

30 herba de l’esparver BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Hieracium murorum), de fulles radicals en roseta, lanceolades, i de capítols grocs reunits en panícula corimbiforme.

31 herba de les patarrugues BOT Lleteresa de fulla estreta.

32 herba de les set sagnies BOT Subarbust de la família de les boraginàcies (Lithospermum fruticosum), de fulles linears híspides, emprada per a rebaixar la sang.

33 herba del ferro BOT Hipocrepis.

34 herba del mal de pedra BOT Herniària.

35 herba del mal gra BOT Planta herbàcia vivaç de la família de les ranunculàcies (Ranunculus parnassifolius), d’arrel tuberosa i fasciculada, de fulles enteres i de flors blanques o rosades.

36 herba del mesc BOT Almescat.

37 herba del nord BOT Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga corbariensis), de fulles en roseta, cuneïformes, i de flors blanques en inflorescències corimboses pedunculades.

38 herba del pastell BOT Planta herbàcia biennal de la família de les crucíferes (Isatis tinctoria), de fulles lanceolades, flors grogues i fruits en silícula.

39 herba dels canonges BOT Planta herbàcia anual de la família de les valerianàcies (Valerianella olitoria), de fulles inferiors en roseta i fulles superiors lanceolades i de flors blaves apinyades en glomèruls.

40 herba dels fics BOT Tintorell.

41 herba dels gats BOT Mata de la família de les labiades (Teucrium marum ssp marum), tomentosa, de fulles menudes ovades i flors axil·lars de color rosa.

42 herba del traïdor BOT Prunel·la.

43 herba del vesc BOT Vesc.

44 herba de mala bua BOT Herba presseguera.

45 herba de Noè BOT Herniària.

46 herba de papatx BOT Herba plana.

47 herba de Santa Margarida BOT Pericó vermell.

48 herba de Santa Sofia BOT Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Descurainia sophia), de fulles dos o tres cops pinnatisectes, flors grogues i arraïmades i fruits en síliqua.

49 herba de Sant Benet BOT Planta herbàcia vivaç de la família de les rosàcies (Geum urbanum), rizomatosa, de fulles pinnatisectes, flors grogues i fruits en poliaqueni.

50 herba de Sant Cristòfol BOT Planta herbàcia vivaç de la família de les ranunculàcies (Actaea spicata), de soca gruixuda, fulles biternades o bipinnades, flors blanques i arraïmades i fruits en baia.

51 herba de Sant Felip BOT Herba del pastell.

52 herba de Sant Jaume BOT Planta herbàcia de la família de les compostes (Senecio jacobea), de fulles pinnatisectes i de capítols grocs.

53 herba de Sant Jordi BOT Planta herbàcia perenne de la família de les valerianàcies (Centranthus ruber), de fulles oposades i flors aplegades en corimbes.

54 herba de Sant Pelegrí BOT Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Stachys byzantina), llanosa, de fulles oblongues i de flors roses reunides en inflorescències espiciformes.

55 herba de Sant Ponç BOT Poliol d’aigua.

56 herba de Sant Robert BOT Planta herbàcia de la família de les geraniàcies (Geranium robertianum), de fulles dividides i flors rosades sobre peduncles biflors.

57 herba de Sant Roc BOT Planta herbàcia de la família de les compostes (Pulicaria dysenterica), de fulles lanceolades, amplexicaules i auriculades, i de capítols grocs.

58 herba de Sant Segimon BOT Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga vayredana), viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes i de flors blanques en cimes corimboses.

59 herba desinflamatòria BOT Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Alchemilla alpina), estolonífera, de fulles palmatipartides i de flors verdoses reunides en glomèruls, emprada per a fer tisanes contra el mal de ventre.

60 herba de tall BOT Corona de rei.

61 herba de tall BOT Corona de reina.

62 herba de tall BOT Herba del nord.

63 herba de tall BOT Onosma borda.

64 herba d’olives BOT Planta sufruticosa de la família de les labiades (Satureja obovata), de fulles obovades petites i de flors blanques, emprada per adobar olives.

65 herba donzella BOT Vinca.

66 herba d’or BOT Nom donat a diverses espècies d’heliantems.

67 herba d’orenetes BOT Planta herbàcia perenne de la família de les papaveràcies (Chelidonium majus).

68 herba emperadora BOT i FARM Imperatòria.

69 herba escombrera BOT Planta herbàcia de la família de les compostes (Centaurea salmantica), de fulles radicals en roseta i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.

70 herba espitllera BOT Obriülls.

71 herba espitllera BOT Card fuell.

72 herba esquellera BOT Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Rhinanthus mediterraneus), hemiparàsita, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues en raïm i de fruit en càpsula.

73 herba estanyera BOT Cua de cavall 5

74 herba felera BOT Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Ajuga chamaepitys), vellosa, de fulles partides en tres segments linears divaricats, i de flors axil·lars grogues.

75 herba fetgera (o flatera) BOT Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Anemone hepatica), d’arrels fibroses, fulles trilobulades i cordades a la base, i de flors llargament pedunculades.

76 herba foradada BOT Planta herbàcia perenne de la família de les gutíferes (Hypericum perforatum), de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors grogues i de fruits capsulars.

77 herba forrera BOT Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Sanguisorba minor ssp muricata), de fulles pinnaticompostes, flors verdoses en glomèruls i fruits aqueniformes.

78 herba freixurera BOT Liquen de l’ordre de les ciclocarpals (Lobaria pulmonaria), d’amples làmines lobulades, que es fa sobre troncs d’arbres.

79 herba freixurera BOT Hepàtica tal·losa de l’ordre de les marcancials (Marchantia polymorpha), amb els esporangis disposats en òrgans especials pedicel·lats.

80 herba freixurera BOT Planta herbàcia de la família de les papaveràcies (Sarcocapnos enneaphylla), de fulles compostes una mica carnoses, flors rosa pàl·lid, en corimbe i llargament pedicel·lades, i fruits el·lipsoïdals secs i amb dues granes a l’interior, que viu a les fissures de les roques.

81 herba gelada BOT Planta herbàcia anual de la família de les aïzoàcies (Gasaul crystallinum), de fulles suculentes ovals, recobertes de papil·les cristal·lines, flors solitàries blanques i fruits en càpsula quinquevalva.

82 herba llombriguera BOT Barretets.

83 herba mate BOT Mate.

84 herba medicinal BOT i FARM Planta emprada en medicina popular, sobretot en forma d’infusió o de decuit amb finalitats terapèutiques.

85 herba melsera BOT Llengua de cérvol.

86 herba menuda BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Artemisia alba), de fulles pinnatisectes i flors en capítols grocs, emprada per a guarir els animals que tenen dolors abdominals.

87 herba morenera BOT Gènere de plantes de la família de les compostes (Phagnalon sp), amb fulles estretes i tomentoses i amb capítols de flors grogues i bràctees involucrals imbricades.

88 herba negra BOT Tem bord.

89 herba nusosa BOT Ripoll.

90 herba paixellera BOT Herba berruguera.

91 herba passerella BOT Espergulària vermella.

92 herba pedrera BOT Heliantem itàlic.

93 herba penyalera BOT Mata de la família de les dipsacàcies (Scabiosa cretica), de fulles enteres.

94 herba perdiuenca BOT Herba d’or.

95 herba pigotera BOT Polipodi.

96 herba pinera BOT Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies (Polycnemum majus), de fulles subulades espinescents i flors inconspícues.

97 herba pixosa (o pixotera) BOT Trencapedra.

98 herba plana BOT Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Hypochaeris achyropora), de fulles oblongues i de capítols grocs.

99 herba platera BOT i FARM Sanguinària blanca.

100 herba poma BOT Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Odontites viscosa), pubescent i viscosa, de fulles linears, flors grogues arraïmades i fruits capsulars.

101 herba presseguera BOT Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies (Polygonum persicaria), de fulles lanceolades i flors rosades en espigues.

102 herba prima BOT Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies (Asperula cynanchica), de tiges primes, amb fulles linears i amb flors roses en inflorescències paniculars.

103 herba pucera BOT Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies (Plantago psyllium), pubescent i glandulosa, de fulles linears i flors menudes en glomèruls ovoides i pedunculats.

104 herba puntera BOT Consolva.

105 herba remuguera BOT rogeta 2.

106 herba salada BOT Salicòrnia.

107 herba sana BOT Menta.

108 herba talpera (o talpinera) BOT Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Datura stramonium), de fulles ovades i sinuades, flors infundibuliformes i fruits equinats.

109 herba tora BOT Tora.

110 herba tora BOT Matallops.

111 herba torçonera BOT Herba menuda.

112 herba turmera BOT Herba d’or.

113 herba ventolera BOT Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Phlomis herba-venti), de fulles ovades o lanceolades i flors purpúries en verticil·lastres.

114 herba vergera BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Bellium bellidioides).

115 mala herba BOT Herba que no té cap utilitat i perjudica el desenvolupament de les altres plantes entre les quals creix.

116 mala herba mai no mor (o sempre creix) Frase normalment irònica amb què es constata que les persones o les coses dolentes solen durar més que les bones.

2 1 Conjunt d’herbes. Un manat d’herba. Segar l’herba d’un prat. S’ajagueren sobre l’herba.

2 fer herba Segar, collir o arrencar herba per donar-la al bestiar.

3 segar l’herba sota els peus (a algú) fig Procurar de fer-li mal, de perjudicar-lo, d’impedir que reïxi, especialment per suplantar-lo. Els seus col·laboradors més immediats li seguen l’herba sota els peus.

3 pl Herbada.

4 col·loq Marihuana.

5 pl ALIM i FARM Infusió d’una o més herbes. Voleu cafè o herbes? Cada vespre es pren unes herbes.

6 herbes per al brou (o simplement herbes) Verdures com l’api, els naps, els porros, les pastanagues, etc., que serveixen per a preparar el brou.

7 en herba Expressió que hom aplica als cereals i a unes altres plantes semblants quan no han arribat encara a la maduresa. Segà el blat en herba.

->herbaci

■herbaci -àcia

[del ll. herbaceus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent a l’herba o a les herbes.

2 Amb aspecte o amb caràcters d’herba.

3 Format per herbes. Camps de conreu herbaci. Vegetació herbàcia.

->herbacol

■herbacol

[de herba i col]

f 1 ALIM Flòsculs del card formatger, emprats per a quallar la llet.

2 BOT Card formatger.

->herbada

■herbada

[de herba]

f 1 Gran quantitat d’herba.

2 ant Metzina feta amb herbes metzineres.

->herbafam

■herbafam

[de herba i fam]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les plantaginàcies (Plantago albicans), vellosa i blanquinosa, de fulles lanceolades i de flors i fruits en espiga llarga.

->herballuïsa

herballuïsa

Part. sil.: her_ba_llu_ï_sa

f dial BOT i JARD Marialluïsa.

->herbam

■herbam

[de herba; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Conjunt d’herbes que creixen en un indret.

->herbari

■herbari

[de herba; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m BOT Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica.

->herba-sana

■herba-sana

f BOT Menta.

->herbassar

■herbassar

[de herba; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Lloc poblat d’herbes.

->herbasseguer

■herbasseguer

[de herba]

m Herbassar.

->herbassejar

■herbassejar

[de herba]

v intr Herbejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: herbassejar

GERUNDI: herbassejant

PARTICIPI: herbassejat, herbassejada, herbassejats, herbassejades

INDICATIU PRESENT: herbassejo, herbasseges, herbasseja, herbassegem, herbassegeu, herbassegen

INDICATIU IMPERFET: herbassejava, herbassejaves, herbassejava, herbassejàvem, herbassejàveu, herbassejaven

INDICATIU PASSAT: herbassegí, herbassejares, herbassejà, herbassejàrem, herbassejàreu, herbassejaren

INDICATIU FUTUR: herbassejaré, herbassejaràs, herbassejarà, herbassejarem, herbassejareu, herbassejaran

INDICATIU CONDICIONAL: herbassejaria, herbassejaries, herbassejaria, herbassejaríem, herbassejaríeu, herbassejarien

SUBJUNTIU PRESENT: herbassegi, herbassegis, herbassegi, herbassegem, herbassegeu, herbassegin

SUBJUNTIU IMPERFET: herbassegés, herbassegessis, herbassegés, herbassegéssim, herbassegéssiu, herbassegessin

IMPERATIU: herbasseja, herbassegi, herbassegem, herbassegeu, herbassegin

->herbasser

herbasser -a

m i f DR CAT Herbatger.

->herbat

■herbat -ada

[de herba; 1a FONT: 1917, DOrt.]

AGR 1 adj Cobert d’herba.

2 m Camp sense conrear ple d’herbes.

->herbatge

■herbatge

[de herba; 1a FONT: s. XIV]

m 1 L’herba dels prats.

2 DR CAT 1 Del segle XI al XV, dret senyorial que hom pagava per a poder portar a pasturar bestiar en territoris dominicals.

2 Dret que cobraven alguns pobles per a deixar pasturar bestiar foraster en els terrenys comunals.

3 Modalitat de l’arrendament agrari consistent en la cessió en arrendament de terrenys erms per a la pastura.

->herbatger

■herbatger -a

[de herbatge; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Farratjador.

2 DR CAT 1 Persona que fa la concessió de terrenys perquè hom els exploti en herbatge.

2 Persona que adquireix aquesta concessió.

->herbei

■herbei

Part. sil.: her_bei

[probablement d’un ll. herbētŭlum ‘petit herbassar’, dimin. col·lectiu format sobre el ll. vg. herbetum, primitiu col·lectiu referit a herba, que hauria donat herbeclu i el cat. herbey(l)]

m Herba espessa que cobreix el sòl.

->herbejar

■herbejar

[de herba; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr AGR Birbar.

2 intr RAM Pasturar l’herba dels prats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: herbejar

GERUNDI: herbejant

PARTICIPI: herbejat, herbejada, herbejats, herbejades

INDICATIU PRESENT: herbejo, herbeges, herbeja, herbegem, herbegeu, herbegen

INDICATIU IMPERFET: herbejava, herbejaves, herbejava, herbejàvem, herbejàveu, herbejaven

INDICATIU PASSAT: herbegí, herbejares, herbejà, herbejàrem, herbejàreu, herbejaren

INDICATIU FUTUR: herbejaré, herbejaràs, herbejarà, herbejarem, herbejareu, herbejaran

INDICATIU CONDICIONAL: herbejaria, herbejaries, herbejaria, herbejaríem, herbejaríeu, herbejarien

SUBJUNTIU PRESENT: herbegi, herbegis, herbegi, herbegem, herbegeu, herbegin

SUBJUNTIU IMPERFET: herbegés, herbegessis, herbegés, herbegéssim, herbegéssiu, herbegessin

IMPERATIU: herbeja, herbegi, herbegem, herbegeu, herbegin

->herbera

■herbera

[de herba]

f AGR Lloc on hom guarda l’herba.

->herberola

■herberola

[de herba]

f BOT Serverola.

->herbessenc

herbessenc -a

adj i m i f D’Herbers (Ports).

->herbi-

■herbi-

Forma prefixada del mot llatí hĕrba, que significa ‘herba’. Ex.: herbícola.

->herbicida

■herbicida

[de herbi- i -cida]

adj i m AGR i QUÍM Dit de les substàncies químiques emprades per a eliminar les males herbes.

->herbícola

herbícola

[de herbi- i -cola; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj ECOL Dit dels organismes que viuen sobre o entre les herbes.

->herbívor

■herbívor -a

[de herbi- i -vor; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj i m ZOOL Dit de l’animal que només es nodreix d’aliments vegetals.

->herbolari

■herbolari -ària

[probablement del ll. herbŭla, dimin. de herba; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

FARM 1 m i f Persona que cull i ven herbes i plantes medicinals.

2 m Botiga on es venen herbes i plantes medicinals.

->herborista

■herborista

[del fr. herboriste, alteració, per influx del ll. arbor ‘arbre’, de arboliste, que procedeix d’un canvi de sufix de l’oc. ant. erbolari, del ll. hĕrbŭla ‘herbeta’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f Persona que herboritza.

->herboristeria

herboristeria

Part. sil.: her_bo_ris_te_ri_a

f FARM herbolari 2.

->herborització

■herborització

Part. sil.: her_bo_rit_za_ci_ó

Hom.: arborització

[de herboritzar]

f BOT 1 Acció d’herboritzar;

2 l’efecte.

->herboritzar

■herboritzar

[del fr. herboriser, der. de herboriste (cf. herborista); 1a FONT: 1868, DLCo.]

v intr BOT Recórrer una contrada o anar al camp per tal de recollir plantes, per estudiar-les o col·leccionar-les.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: herboritzar

GERUNDI: herboritzant

PARTICIPI: herboritzat, herboritzada, herboritzats, herboritzades

INDICATIU PRESENT: herboritzo, herboritzes, herboritza, herboritzem, herboritzeu, herboritzen

INDICATIU IMPERFET: herboritzava, herboritzaves, herboritzava, herboritzàvem, herboritzàveu, herboritzaven

INDICATIU PASSAT: herboritzí, herboritzares, herboritzà, herboritzàrem, herboritzàreu, herboritzaren

INDICATIU FUTUR: herboritzaré, herboritzaràs, herboritzarà, herboritzarem, herboritzareu, herboritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: herboritzaria, herboritzaries, herboritzaria, herboritzaríem, herboritzaríeu, herboritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: herboritzi, herboritzis, herboritzi, herboritzem, herboritzeu, herboritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: herboritzés, herboritzessis, herboritzés, herboritzéssim, herboritzéssiu, herboritzessin

IMPERATIU: herboritza, herboritzi, herboritzem, herboritzeu, herboritzin

->herbós

■herbós -osa

Hom.: arboç

[de herba]

adj 1 Poblat d’herba.

2 HERÀLD Dit de la muntanya, pujol, plana, terra campa o terrassa coberts d’herbes al natural.

->herc

herc

Hom.: erg

m ZOOL Cabra de pelatge bru clar i de ventre blanquinós de la subfamília dels caprins (Capra pyrenaica).

->hercinià

■hercinià -ana

Part. sil.: her_ci_ni_à

GEOL 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hercinià.

2 m Cicle orogènic iniciat, segons Stille, en el devonià superior i acabat al final del permià superior.

->hercinita

hercinita

f MINERAL Varietat de l’espinel·la, de fórmula FeAl₂O₄.

->hercògam

■hercògam -a

adj BOT Dit de les plantes fanerògames que presenten hercogàmia.

->hercogàmia

■hercogàmia

Part. sil.: her_co_gà_mi_a

f BOT Tipus d’al·logàmia deguda a la presència de mecanismes o dispositius especials que impedeixen l’autopol·linització.

->hèrcules

■hèrcules

[del nom del déu grec Hèrcules, d’una gran força física]

m Home d’una extraordinària força física o d’una complexió extraordinàriament robusta.

->herculi

■herculi -úlia

[del ll. hĕrculĕus, -a, -um ‘propi d’Hèrcules’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Hèrcules.

2 1 Que exigeix una força extraordinària. Una tasca hercúlia.

2 Extraordinàriament fort o robust. Un home herculi. Uns braços herculis.

->herderita

herderita

f MINERAL Fosfat de calci i beril·li, CaBe(PO₄)(Fe,OH), mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->hereditari

■hereditari -ària

Cp. congènit

[del ll. hereditarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1276]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’herència.

2 Que s’adquireix per herència. Títol hereditari.

3 Que es transmet dels ascendents als descendents. Una malaltia hereditària.

4 LING popular 6 1. Mot hereditari.

->hereditat

■hereditat

[del ll. heredĭtas, -ātis, íd.]

f GEN Herència.

->herència

■herència

Part. sil.: he_rèn_ci_a

[del ll. haerentia ‘coses inherents, pertinences’, pl. del participi pres. de haerēre ‘estar adherit’, que rebé cada vegada més l’influx de hereu, heretar fins a formar-hi pràcticament una mateixa família etimològica; 1a FONT: c. 1340, Muntaner]

f 1 DR CIV Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.

2 fig L’herència de Roma.

3 GEN Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.

->herent

■herent

[del ll. haerens, -ntis, participi pres. de haerēre ‘estar adherit’, que anà passant al sentit de ‘emparentat, afí’ i després al de hereu (cf. herència)]

m i f DR CIV El qui posseeix alguna cosa per herència.

->heresiarca

■heresiarca

Part. sil.: he_re_si_ar_ca

[del ll. haeresiarcha, i aquest, del gr. hairesiárkhēs, íd., comp. de haíresis ‘heretgia; secta’ i arkhō ‘començar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m RELIG 1 Iniciador d’una heretgia.

2 Cap d’una secta d’heretges.

->heresiologia

heresiologia

Part. sil.: he_re_si_o_lo_gi_a

[del ll. haeresis ‘opinió, sistema, doctrina; heretgia’ i -logia]

f RELIG Estudi històric i doctrinal de les heretgies.

->heretabilitat

■heretabilitat

f BIOL Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població que es deguda a diferències genètiques.

->heretable

■heretable

[de heretar]

adj Que pot ésser heretat.

->heretament

■heretament

[de heretar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 Acció d’heretar.

2 DR CAT Modalitat de successió paccionada.

->heretant

■heretant

[de heretar]

m i f DR Persona que llega una herència.

->heretar

■heretar

[del ll. hereditare, íd., der. de heres, -ēdis ‘hereu’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 DR CIV 1 Succeir en la propietat del patrimoni d’un difunt.

2 abs Ha heretat d’un parent llunyà.

2 1 Rebre, els descendents, els caràcters congènits de l’espècie, les qualitats, aptituds, etc., dels genitors. Heretà la sensibilitat paterna.

2 fig Heretar una tradició, una cultura.

3 DR CIV Fer hereu algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: heretar

GERUNDI: heretant

PARTICIPI: heretat, heretada, heretats, heretades

INDICATIU PRESENT: hereto, heretes, hereta, heretem, hereteu, hereten

INDICATIU IMPERFET: heretava, heretaves, heretava, heretàvem, heretàveu, heretaven

INDICATIU PASSAT: heretí, heretares, heretà, heretàrem, heretàreu, heretaren

INDICATIU FUTUR: heretaré, heretaràs, heretarà, heretarem, heretareu, heretaran

INDICATIU CONDICIONAL: heretaria, heretaries, heretaria, heretaríem, heretaríeu, heretarien

SUBJUNTIU PRESENT: hereti, heretis, hereti, heretem, hereteu, heretin

SUBJUNTIU IMPERFET: heretés, heretessis, heretés, heretéssim, heretéssiu, heretessin

IMPERATIU: hereta, hereti, heretem, hereteu, heretin

->heretat

■heretat

[del ll. heredĭtas, -ātis, íd., der. de heres, -ēdis ‘hereu’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f DR CIV Propietat rústica.

->heretatge

■heretatge

[de heretar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m DR CIV 1 Herència.

2 Heretat.

->hereter

■hereter -a

[de heretar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f ant Hereu.

->heretge

■heretge

[del ll. haerĕtĭcus, íd. (der. de haerĕsis ‘opinió, sistema, doctrina; heretgia’), i aquest, del gr. hairetikós ‘sectari’, der. de hairéomai ‘agafar; triar’; 1a FONT: s. XIII]

m i f RELIG Persona que sosté una heretgia.

->heretgia

■heretgia

Part. sil.: he_ret_gi_a

[de heretge; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 RELIG Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica.

2 fig 1 Greu error contra els principis tinguts per certs.

2 Opinió en oposició amb les idees rebudes.

->herètic

■herètic -a

[del ll. haerĕtĭcus, per via culta (cf. heretge); 1a FONT: s. XV]

adj Que conté una heretgia.

->heretical

■heretical

[de herètic; 1a FONT: s. XVII]

adj Herètic.

->hereticalment

■hereticalment

[de heretical]

adv Herèticament.

->herèticament

■herèticament

[de herètic]

adv D’una manera herètica.

->hereu

■hereu -eva [o -eua]

Part. sil.: he_reu

[del ll. heres, -ēdis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m i f 1 1 DR CIV Persona que rep una herència, o només una part, per capítols matrimonials, disposició testamentària o legal.

2 hereu legítim (o abintestat) DR CAT Persona que, a manca de testament, rep l’herència per disposició legal.

2 DR CAT Institució jurídica catalana per la qual el primogènit (que quan és una dona s’anomena pubilla) rep els béns dels seus pares.

3 fig És l’hereu d’una llarga tradició familiar.

4 hereu escampa Home pròdig, malgastador.

->hereuer

■hereuer

Part. sil.: he_re_uer

[de hereu]

m DR CIV CAT Pubill.

->hermafrodita

■hermafrodita

[cat. ant. hermafrodit, del ll. hermaphrodītus, i aquest, del gr. hermaphróditos, íd., nom del personatge mitològic, fill d’Hermes i Afrodita, que tenia tots dos sexes; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f BIOL i PAT Que presenta hermafroditisme.

2 adj BOT Dit de la flor que presenta androceu i gineceu.

->hermafroditisme

■hermafroditisme

[de hermafrodita]

m BIOL i PAT Presència, en un mateix individu, d’òrgans sexuals masculins i femenins, de teixit ovàric i testicular o bé d’òrgans de reproducció que no presenten la típica característica d’un sol sexe.

->hermeneuta

■hermeneuta

Part. sil.: her_me_neu_ta

[del gr. Hermēneutḗs, íd.]

m i f 1 Intèrpret de texts o documents.

2 BÍBL Exegeta.

->hermenèutic

■hermenèutic -a

Part. sil.: her_me_nèu_tic

[del gr. hermēneutikós, íd., der. de hermēneús ‘intèrpret’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’hermenèutica.

2 f 1 Art d’interpretar els texts per determinar-ne el significat.

2 esp BÍBL Conjunt de normes que cal seguir en la investigació de l’Escriptura.

3 FILOS Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.

->hermètic

■hermètic -a

[del b. ll. hermetĭcus, -a, -um, aplicat a doctrines esotèriques i mètodes de l’alquímia (tancament de recipients), suposadament fundada per Hermes Trismegist, nom gr. del déu Thot egipci; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 1 FILOS Relatiu o pertanyent a Hermes Trismegist i a l’hermetisme. Filosofia hermètica. Llibres hermètics.

2 ALQ Relatiu o pertanyent a l’alquímia.

2 TECNOL 1 Dit de la tancadura perfecta, que no deixa passar l’aire ni cap altre fluid.

2 Dit de la cambra, del recipient, etc., amb tancadura hermètica.

3 fig Incomprensible, enigmàtic, obscur. Escriptura hermètica. Cara hermètica.

->hermèticament

■hermèticament

[de hermètic; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv Amb tancadura hermètica.

->hermeticitat

■hermeticitat

f Qualitat d’allò que és hermètic o que tanca hermèticament.

->hermetisme

■hermetisme

[de hermètic]

m 1 FILOS Corrent espiritual i gnòstic de la tardana època hel·lenística (segle III) que prengué el nom del savi fabulós Hermes Trismegist.

2 fig Qualitat d’hermètic, dificultat d’interpretació, incomprensibilitat. L’hermetisme del seu rostre.

3 LIT Tendència poètica italiana contemporània, caracteritzada per la dificultat de comprensió dels poemes i per la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats.

->hermina

hermina

f METROL Mesura de capacitat per a vi o llet, emprada a Tarragona, equivalent a 1/4 d’una carga.

->hermitià

■hermitià -ana

Part. sil.: her_mi_ti_à

adj ÀLG Dit de la matriu en què els elements simètrics respecte a la diagonal principal són complexos conjugats, mentre que els de la diagonal són reals.

->hermític

■hermític -a

adj ÀLG Hermitià.

->hèrnia

■hèrnia

Part. sil.: hèr_ni_a

[del ll. hernia, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 PAT Sortida total o parcial d’un òrgan o d’una part tova del cos per una obertura, natural o accidental, en la paret del seu receptacle.

2 hèrnia de la col AGR Malaltia de les crucíferes que es manifesta per l’aparició de bonys irregulars al coll i l’arrel de la planta, que es mustiga i mor.

->herniar

■herniar

Part. sil.: her_ni_ar

Hom.: arniar

[de hèrnia; 1a FONT: c. 1920]

v PAT 1 tr Produir hèrnia.

2 pron Em vaig herniar amb un moviment violent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: herniar

GERUNDI: herniant

PARTICIPI: herniat, herniada, herniats, herniades

INDICATIU PRESENT: hernio, hernies, hernia, herniem, hernieu, hernien

INDICATIU IMPERFET: herniava, herniaves, herniava, herniàvem, herniàveu, herniaven

INDICATIU PASSAT: hernií, herniares, hernià, herniàrem, herniàreu, herniaren

INDICATIU FUTUR: herniaré, herniaràs, herniarà, herniarem, herniareu, herniaran

INDICATIU CONDICIONAL: herniaria, herniaries, herniaria, herniaríem, herniaríeu, herniarien

SUBJUNTIU PRESENT: herniï, herniïs, herniï, herniem, hernieu, herniïn

SUBJUNTIU IMPERFET: herniés, herniessis, herniés, herniéssim, herniéssiu, herniessin

IMPERATIU: hernia, herniï, herniem, hernieu, herniïn

->herniari

■herniari -ària

Part. sil.: her_ni_a_ri

[de hèrnia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj PAT Relatiu o pertanyent a l’hèrnia.

2 f BOT i FARM 1 Planta herbàcia de la família de les cariofil·làcies (Herniaria glabra), ajaguda, de fulles el·líptiques i flors menudes i verdoses, reunides en glomèruls.

2 Nom donat a altres espècies congèneres.

->herniat

■herniat -ada

Part. sil.: her_ni_at

[de herniar; 1a FONT: c. 1920]

PAT 1 adj Que constitueix l’hèrnia.

2 adj i m i f Herniós.

->herniós

■herniós -osa

Part. sil.: her_ni_ós

[de hèrnia; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f PAT Que pateix d’hèrnia.

->herniotomia

■herniotomia

Part. sil.: her_ni_o_to_mi_a

f CIR Secció del coll del sac herniari, en casos d’hèrnia estrangulada.

->herodià

herodià -ana

Part. sil.: he_ro_di_à

1 adj Relatiu o pertanyent al rei Herodes o al tetrarca Herodes Antipas i a llurs partidaris.

2 m i f Partidari d’Herodes.

->heroi

■heroi -oïna

Part. sil.: he_roi

[del ll. hērōs, hērōis, i aquest, del gr. hḗrōs, hḗrōos ‘semidéu, heroi’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f 1 MIT Ésser semidiví, al qual són atribuïdes gestes prodigioses a favor del grup que el reconeix com a tal.

2 Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment.

3 p ext 1 Personatge principal d’una llegenda, una narració, etc.

2 Persona prominent d’un acte, esdeveniment, etc.

->heroic

■heroic -a

Part. sil.: he_roic

[del ll. heroĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1531]

adj 1 Relatiu a un heroi o als herois.

2 Propi, digne, d’un heroi.

3 Que demostra heroisme. Una dona heroica.

4 HIST i LIT Dit d’un període històric o d’una obra literària en què abunden els herois.

->heroicament

■heroicament

Part. sil.: he_roi_ca_ment

[de heroic; 1a FONT: c. 1710]

adv D’una manera heroica, amb heroïcitat.

->heroïcitat

■heroïcitat

Part. sil.: he_ro_ï_ci_tat

[del b. ll. heroicĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat d’heroic.

2 Acció heroica.

->heroïna

■heroïna

Part. sil.: he_ro_ï_na

[de l’al. Heroin, der. del ll. heros ‘heroi’, per al·lusió als efectes exaltants d’aquesta droga, amb el sufix -in, propi de la terminologia química i biològica (cf. -ina*)]

f [diacetilmorfina, C₂₁H₂₃NO₅] FARM Derivat diacetilat de la morfina, de la qual és obtingut per tractament d’aquesta amb anhídrid acètic, de gran toxicitat i capaç de crear addicció.

->heroïnòman

■heroïnòman -a

Part. sil.: he_ro_ï_nò_man

[de heroïna* i -man]

adj i m i f PSIC i TOXICOL Que pateix d’heroïnomania.

->heroïnomania

■heroïnomania

Part. sil.: he_ro_ï_no_ma_ni_a

[de heroïna* i -mania]

f PSIC i TOXICOL Hàbit morbós de prendre heroïna.

->heroisme

■heroisme

Part. sil.: he_ro_is_me

[de heroi; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 Conjunt de les qualitats que fan l’heroi.

2 Heroïcitat.

->herpautocor

herpautocor -a

Part. sil.: her_pau_to_cor

adj BOT Dit dels vegetals que disseminen llurs diàspores mitjançant els moviments d’aquestes.

->herpes

■herpes

[del ll. herpes, -ētis, i aquest, del gr. hérpēs, hérpētos, íd., der. de hérpō ‘arrossegar-se, serpentejar’, perquè és una afecció que s’escampa per la pell; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m PAT Inflamació de la pell deguda al virus ADN del grup Herpesvirus, integrada per una munió de vesícules transparents que en assecar-se formen crosta.

->herpèstids

■herpèstids

m ZOOL 1 pl Segons alguns autors, família de mamífers de l’ordre dels carnívors que inclou les diverses espècies de mangostes i el suricata, tradicionalment inclosos dins la família dels vivèrrids.

2 sing Mamífer de la família dels herpèstids.

->herpesvirus

■herpesvirus

[de herpes i virus]

m MICROB Virus de la família Herpetoviridae que té una càpsida llarga composta de 162 capsòmers.

->herpètic

■herpètic -a

[de herpes]

1 PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’herpes.

2 adj i m i f Que pateix d’herpes.

2 adj ZOOL 1 Relatiu o pertanyent als rèptils o als amfibis.

2 Que té caràcter de rèptil o d’amfibi.

->herpetisme

■herpetisme

[de herpes]

m obs PAT Estat constitucional hereditari, caracteritzat sobretot per determinades lesions traumàtiques dels teguments.

->herpetologia

■herpetologia

Part. sil.: her_pe_to_lo_gi_a

[de herpes i -logia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f ZOOL Part de la zoologia que estudia els amfibis i els rèptils des del punt de vista anatomicomorfològic, filogenètic, evolutiu, embriològic, fisiològic i ecològic.

->herpetològic

■herpetològic -a

adj ZOOL Relatiu o pertanyent a l’herpetologia.

->herpolhòdia

herpolhòdia

Part. sil.: her_pol_hò_di_a

f GEOM i FÍS Corba que el punt de contacte d’un el·lipsoide d’inèrcia descriu en el pla sobre el qual rodola.

->hèrpon

■hèrpon

m BIOL Comunitat biòtica formada per organismes errants, que viuen generalment sobre fons movedís, en aigües dolces i salades.

->hèrptil

hèrptil

m ZOOL Terme per a designar conjuntament amfibis i rèptils.

->hertz

■hertz

[del nom del físic alemany Heinrich Hertz (1857-1894), descobridor de les ones elèctriques d’alta freqüència]

[pl hertzs] m FÍS, TELECOM i METROL [símb: Hz] Unitat de freqüència del sistema internacional equivalent a 1 cicle per segon.

->hertzià

■hertzià -ana

Part. sil.: hert_zi_à

[de hertz]

adj FÍS i TELECOM 1 Relatiu o pertanyent a Hertz o a les seves teories sobre les ones.

2 Dit dels fenòmens relacionats amb les oscil·lacions elèctriques estudiades per Hertz.

3 ones hertzianes Ones electromagnètiques emprades en radiocomunicacions.

->hèrul

hèrul -a

1 adj Relatiu o pertanyent als hèruls.

2 m i f Individu d’un poble germànic establert originàriament al sud de Suècia.

->hesicasme

hesicasme

m CRIST En l’Església Ortodoxa, corrent espiritual, difós a partir del mont Athos, al segle XIV, que cerca la unió amb Déu mitjançant el silenci, la calma (en grec hēsychía) i la repetició incessant del nom de Jesús.

->hesicasta

hesicasta

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hesicasme.

2 m i f Seguidor de l’hesicasme.

->hesitació

■hesitació

Part. sil.: he_si_ta_ci_ó

[del ll. haesitatio, -ōnis ‘incertesa, vacil·lació’]

f 1 Acció d’hesitar.

2 INFORM Suspensió breu d’una seqüència d’operacions realitzada per tal d’executar una operació d’una altra seqüència.

->hesitant

hesitant

[de hesitar]

adj Que hesita.

->hesitar

■hesitar

[del ll. haesitare, íd.]

v intr No decidir-se a fer quelcom, a prendre un partit, per dubte o temença.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hesitar

GERUNDI: hesitant

PARTICIPI: hesitat, hesitada, hesitats, hesitades

INDICATIU PRESENT: hesito, hesites, hesita, hesitem, hesiteu, hesiten

INDICATIU IMPERFET: hesitava, hesitaves, hesitava, hesitàvem, hesitàveu, hesitaven

INDICATIU PASSAT: hesití, hesitares, hesità, hesitàrem, hesitàreu, hesitaren

INDICATIU FUTUR: hesitaré, hesitaràs, hesitarà, hesitarem, hesitareu, hesitaran

INDICATIU CONDICIONAL: hesitaria, hesitaries, hesitaria, hesitaríem, hesitaríeu, hesitarien

SUBJUNTIU PRESENT: hesiti, hesitis, hesiti, hesitem, hesiteu, hesitin

SUBJUNTIU IMPERFET: hesités, hesitessis, hesités, hesitéssim, hesitéssiu, hesitessin

IMPERATIU: hesita, hesiti, hesitem, hesiteu, hesitin

->hesperidi

■hesperidi

m BOT Fruit sincàrpic procedent d’un ovari súper pluricarpel·lar.

->hespèrids

hespèrids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes diürns, de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels ropalòcers.

2 sing Insecte de la família dels hespèrids.

->hesperornitiformes

hesperornitiformes

m PALEONT i ORNIT 1 pl Ordre d’ocells del superordre dels odontògnats, que tenien les ales reduïdes i el coll llarg i prim.

2 sing Ocell de l’ordre dels hesperornitiformes.

->hessià

■hessià -ana

Part. sil.: hes_si_à

[del nom del matemàtic al. O. L. Hesse (1811-1874)]

ANÀL MAT 1 adj i m Dit del determinant de la hessiana d’una funció.

2 adj i f Donada una funció real de diverses variables reals, dit de la matriu formada per les derivades parcials segones de la funció.

->hessita

hessita

f MINERAL Tel·lurur d’argent, Ag₂Te, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic o cúbic.

->het

■het

f Nom de la vuitena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->heter-

■heter-

Forma prefixada del mot grec héteros, que significa: 1 ‘altre que l’habitual o normal’. Ex.: heterodí.

2 ‘diferents entre ells’. Ex.: heteroftàlmia.

->hetera

■hetera

[del ll. hetaera, i aquest, del gr. hetaíra ‘companya; cortesana’, fem. de hetaĩros ‘company’]

f HIST Entre els grecs antics, cortesana d’un nivell cultural i artístic en general força elevat.

->hetero-

■hetero-

Forma prefixada del mot grec héteros, que significa: 1 ‘altre que l’habitual o normal’. Ex.: heterodox, heteròtrof.

2 ‘diferents entre ells’. Ex.: heteromorf, heterogàmia.

->heteroaglutinina

heteroaglutinina

Part. sil.: he_te_ro_a_glu_ti_ni_na

f FISIOL ANIM Aglutinina que es produeix en la sang d’un animal per la injecció de sang d’un altre animal d’una espècie diferent.

->heteroanticòs

heteroanticòs

Part. sil.: he_te_ro_an_ti_còs

[pl -ossos] m FISIOL ANIM Anticòs format per un organisme sota l’acció d’un antigen procedent d’una altra espècie animal.

->heteroantigen

heteroantigen

Part. sil.: he_te_ro_an_ti_gen

m FISIOL ANIM Antigen d’una espècie animal que provoca també la formació de l’anticòs corresponent en altres espècies.

->heteroàtom

■heteroàtom

Part. sil.: he_te_ro_à_tom

m QUÍM 1 En una cadena d’àtoms no tots idèntics, àtom o àtoms diferents dels numèricament predominants.

2 esp En una molècula orgànica, àtom d’un element altre que carboni o hidrogen.

->heteroatòmic

■heteroatòmic -a

Part. sil.: he_te_ro_a_tò_mic

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a un heteroàtom.

2 Que conté heteroàtoms.

->heteroauxina

heteroauxina

Part. sil.: he_te_ro_au_xi_na

f FISIOL VEG Nom donat a l’àcid indol-3-acètic.

->heterobasidi

heterobasidi

m BOT Fragmobasidi.

->heterobasidiomicètides

heterobasidiomicètides

Part. sil.: he_te_ro_ba_si_di_o_mi_cè_ti_des

f pl BOT Fragmobasidiomicètides.

->heterobasidiomicets

■heterobasidiomicets

Part. sil.: he_te_ro_ba_si_di_o_mi_cets

m BOT 1 pl Grup de fongs basidiomicets que tenen els septes dels basidis transversals o longitudinals, o atípics.

2 sing Fong del grup dels heterobasidiomicets.

->heterocarió

heterocarió

Part. sil.: he_te_ro_ca_ri_ó

m GEN Conjunt de dos o més nuclis genèticament diferents en una mateixa cèl·lula.

->heterocariòtic

heterocariòtic -a

Part. sil.: he_te_ro_ca_ri_ò_tic

adj GEN 1 Dit de les cèl·lules que presenten un heterocarió.

2 Dit de les hifes o micelis constituïts per cèl·lules que presenten heterocarions.

->heterocarp

■heterocarp -a

adj BOT Dit de la planta que dóna fruits de més d’una mena.

->heterocàrpic

■heterocàrpic -a

adj BOT Heterocarp.

->heterocèfal

heterocèfal -a

adj BOT Que té les flors masculines i femenines en capítols distints.

->heterocerca

heterocerca

adj f ICT Dit de l’aleta caudal integrada per dos lòbuls desiguals, un de dorsal o superior i un de ventral.

->heteròcers

heteròcers

m ENTOM 1 pl Subordre de lepidòpters integrat per papallones que tenen unides les ales anteriors amb les posteriors mitjançant un fre.

2 sing Lepidòpter del subordre dels heteròcers.

->heterocíclic

■heterocíclic -a

adj QUÍM ORG Dit del compost cíclic que conté, en un o més dels seus anells, un heteroàtom.

->heterocinètic

heterocinètic -a

adj FÍS Dit de les partícules que es mouen a diferent velocitat.

->heterocist

■heterocist

m BOT En les esquizofícies, cèl·lula diferenciada, engrossida i revestida d’una membrana gruixuda, que ja no té la facultat de dividir-se.

->heteroclamidi

■heteroclamidi -ídia

adj BOT Que té el calze diferent de la corol·la.

->heteròclit

■heteròclit -a

[del ll. heteroclĭtus, -a, -um, i aquest, del gr. heteróklitos, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj GRAM 1 Dit del mot que es flexiona a partir de diversos temes.

2 Dit del mot que aparentment es desvia de les regles gramaticals.

->heterocontes

heterocontes

f pl BOT Xantofícies.

->heterocontòfits

■heterocontòfits

m BOT 1 pl Grup constituït per diverses classes d’algues que presenten, en una fase o altra del seu cicle, cèl·lules flagel·lades amb xantofil·les.

2 sing Alga del grup dels heterocontòfits.

->heterocrom

heterocrom -a

adj ÒPT 1 Dit de la fotometria que compara colors diferents.

2 Dit dels colors que en ésser comparats en dues platges contigües donen sensacions de color diferents.

->heterocromatina

■heterocromatina

f CIT Cromatina nuclear que està condensada durant la interfase i forma els cromocentres o nuclèols falsos.

->heterocromatínic

heterocromatínic -a

adj Relatiu o pertanyent a l’heterocromatina.

->heterocromatisme

heterocromatisme

m BOT Canvi de color, com ara el canvi estacional de color que s’esdevé en algunes inflorescències.

->heterocromosoma

■heterocromosoma

m GEN Cromosoma que caracteritza i determina el sexe.

->heteròcron

■heteròcron -a

[de hetero- i -cron]

adj Que ocorre a intervals desiguals.

->heterodí

■heterodí -ina

adj ELECTRÒN i RADIOTÈC Dit del procediment consistent a superposar dues oscil·lacions a fi d’obtenir-ne una altra de freqüència igual a la diferència entre elles.

->heterodinar

■heterodinar

v tr ELECTRÒN i RADIOTÈC Superposar dues oscil·lacions mitjançant el procediment heterodí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: heterodinar

GERUNDI: heterodinant

PARTICIPI: heterodinat, heterodinada, heterodinats, heterodinades

INDICATIU PRESENT: heterodino, heterodines, heterodina, heterodinem, heterodineu, heterodinen

INDICATIU IMPERFET: heterodinava, heterodinaves, heterodinava, heterodinàvem, heterodinàveu, heterodinaven

INDICATIU PASSAT: heterodiní, heterodinares, heterodinà, heterodinàrem, heterodinàreu, heterodinaren

INDICATIU FUTUR: heterodinaré, heterodinaràs, heterodinarà, heterodinarem, heterodinareu, heterodinaran

INDICATIU CONDICIONAL: heterodinaria, heterodinaries, heterodinaria, heterodinaríem, heterodinaríeu, heterodinarien

SUBJUNTIU PRESENT: heterodini, heterodinis, heterodini, heterodinem, heterodineu, heterodinin

SUBJUNTIU IMPERFET: heterodinés, heterodinessis, heterodinés, heterodinéssim, heterodinéssiu, heterodinessin

IMPERATIU: heterodina, heterodini, heterodinem, heterodineu, heterodinin

->heterodinatge

heterodinatge

m ELECTRÒN i RADIOTÈC 1 Acció d’heterodinar;

2 l’efecte.

->heterodont

■heterodont -a

ANAT ANIM 1 adj i m Dit dels animals que posseeixen diferents tipus de dents, cadascuna de les quals té una forma i una funció diferents.

2 adj Dit de la xarnera dels lamel·libranquis que té com a màxim tres dents i de dimensions diferents.

->heterodòntia

heterodòntia

Part. sil.: he_te_ro_dòn_ti_a

f ZOOL Qualitat d’heterodont.

->heterodòntids

heterodòntids

m ICT 1 pl Família de peixos selacis pleurotremats de l’ordre dels heterodontiformes, que comprèn el tauró de Port Jackson i espècies afins.

2 sing Peix de la família dels heterodòntids.

->heterodontiformes

heterodontiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos de la subclasse dels selacis amb el cap alt i voluminós i la boca subterminal, amb dentició heterodonta.

2 sing Peix de l’ordre dels heterodontiformes.

->heterodox

■heterodox -a

[de hetero- i -dox; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que se separa de l’ortodòxia.

->heterodòxia

■heterodòxia

Part. sil.: he_te_ro_dò_xi_a

[de hetero- i -dòxia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f Qualitat d’heterodox.

->heterodúplex

heterodúplex

m BIOL MOL, BIOQ i GEN Conjunt de dues cadenes d’àcid nucleic totalment o parcialment complementàries, que inicialment no eren unides.

->heteròfil

■heteròfil -a

[de hetero- i -fil]

1 1 adj Relatiu o pertanyent a l’heterofília.

2 m i f Persona heteròfila.

2 adj i m i f PSIC Heterosexual.

->heterofília

■heterofília

Part. sil.: he_te_ro_fí_li_a

[de hetero- i -fília]

f 1 Amor envers les persones de sexe diferent.

2 PSIC Heterosexualitat.

->heterofil·le

■heterofil·le -a

adj BOT Que presenta heterofíl·lia.

->heterofíl·lia

heterofíl·lia

Part. sil.: he_te_ro_fíl_li_a

f BOT Presència de fulles de dues o més menes en una mateixa planta.

->heteròfon

■heteròfon -a

[de hetero- i -fon²]

adj i m i f PAT Que pateix heterofonia.

->heterofonia

■heterofonia

Part. sil.: he_te_ro_fo_ni_a

[de hetero- i -fonia]

f 1 MÚS 1 En la música grega clàssica, acord de dos sons.

2 Grup de sons discordants.

2 PAT Alteració o anormalitat sobrevinguda a la veu o a la fonació.

->heterofòria

■heterofòria

Part. sil.: he_te_ro_fò_ri_a

[de heteròfor]

f OFTAL Estrabisme.

->heteroftàlmia

■heteroftàlmia

Part. sil.: he_ter_of_tàl_mi_a

f PAT Diferència en el color de l’iris d’un mateix ull o en el color dels dos ulls d’un mateix individu o diferència en la direcció dels eixos d’ambdós ulls.

->heterògam

■heterògam -a

adj 1 BIOL Dit de l’espècie que presenta heterogàmia.

2 BOT Dit dels capítols amb flors hermafrodites i amb flors unisexuals.

->heterogàmeta

heterogàmeta

m BIOL Gàmeta afectat d’heterogàmia.

->heterogàmia

■heterogàmia

Part. sil.: he_te_ro_gà_mi_a

f BIOL 1 Reproducció sexual en què els gàmetes són diferents de forma i dimensions.

2 Propietat per la qual els gàmetes masculins d’un híbrid transmeten un o més genotips diferents dels transmesos pels gàmetes femenins.

->heterogàmic

heterogàmic -a

adj BIOL i BOT 1 Relatiu o pertanyent a l’heterogàmia.

2 Heterògam.

->heterogastres

heterogastres

m ENTOM 1 pl Antic grup d’insectes coleòpters del subordre dels polífags, definit per l’estructura especial dels segments abdominals.

2 sing Insecte del grup dels heterogastres.

->heterogeneïtat

■heterogeneïtat

Part. sil.: he_te_ro_ge_ne_ï_tat

[de heterogeni]

f Qualitat d’heterogeni.

->heterogènesi

■heterogènesi

Hom.: aterogènesi

[de hetero- i gènesi]

f BIOL 1 Generació espontània.

2 Reproducció alternant entre una fase asexuada i una de sexuada, o entre una fase haploide i una de diploide.

->heterogeni

■heterogeni -ènia

[del b. ll. heterogeneus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Dit de dos o més objectes units que són de diferent espècie, que tenen propietats diferents. Un cos format de parets heterogènies. Una societat formada d’elements heterogenis.

2 No homogeni.

3 QUÍM Dit de la reacció que s’esdevé entre substàncies que es troben en fases distintes.

->heterogonia

■heterogonia

Part. sil.: he_te_ro_go_ni_a

f BIOL Alternança entre generacions amfigòniques i partenogenètiques.

->heterògraf

■heterògraf

m DIPL Document, text o carta escrit materialment per una persona distinta de l’actor o de l’autor.

->heteroic

■heteroic -a

Part. sil.: he_te_roic

adj 1 BOT Dit de les espècies d’uredinals les diverses generacions de les quals parasiten plantes diferents.

2 ECOL Dit dels organismes que poden viure en medis molt diferents.

->heterojunció

heterojunció

Part. sil.: he_te_ro_jun_ci_ó

f ELECTRÒN Junció constituïda per dos materials semiconductors de característiques diferents.

->heterolecit

heterolecit

m EMBRIOL Ou heterolecític.

->heterolecític

■heterolecític -a

adj EMBRIOL Dit del tipus d’ou que té el vitel nutritiu situat en un pol, mentre que a l’altre hi ha el vitel germinatiu.

->heteròleg

■heteròleg -òloga

adj BIOL Dit dels sèrums de les cèl·lules o dels teixits que pertanyen a individus d’espècie diferent.

->heteròlisi

■heteròlisi

f QUÍM Procés que té lloc en una reacció heterolítica.

->heterolític

■heterolític -a

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a l’heteròlisi.

2 reacció heterolítica Reacció en la qual es produeix la ruptura d’un enllaç de forma heterogènia.

->heterologia

■heterologia

Part. sil.: he_te_ro_lo_gi_a

f BIOL Condició d’heteròleg.

->heteròmer

■heteròmer -a

adj 1 BOT Dit de la flor els verticils de la qual no consten del mateix nombre de parts.

2 BOT Dit dels líquens el tal·lus dels quals presenta capes diferenciades.

3 ENTOM Dit de l’insecte que no té el mateix nombre d’artells a tots els tarsos.

4 ZOOL Dit dels animals que tenen alguns òrgans dividits en segments desiguals.

->heterometàbol

■heterometàbol -a

ENTOM 1 adj Que presenta una metamorfosi senzilla en què una nimfa es desenvolupa gradualment fins a la forma d’imago o adult.

2 m 1 pl Grup d’insectes caracteritzats per tenir una metamorfosi senzilla.

2 sing Insecte del grup dels heterometàbols.

->heteromorf

■heteromorf -a

[de hetero- i -morf; 1a FONT: c. 1925]

adj BIOL 1 Dit de l’individu que presenta formes distintes en diferents estadis de la seva vida.

2 Dit de l’espècie que té individus de diferents formes.

->heteronemertins

heteronemertins

m ZOOL 1 pl Ordre de nemertins de la subclasse dels anoploides, caracteritzats pel fet de presentar tres capes musculars a la paret del cos i tenir les glàndules en paquet enfonsades en els teixits subepidèrmics.

2 sing Nemertí de l’ordre dels heteronemertins.

->heteroneures

heteroneures

Part. sil.: he_te_ro_neu_res

m ENTOM 1 pl Grup d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzat per tenir les ales anteriors diferents de les posteriors en dimensions, forma i, sobretot, en nervadura.

2 sing Insecte del grup dels heteroneures.

->heteronexual

heteronexual

Part. sil.: he_te_ro_ne_xu_al

[de hetero- i nexual, formació culta analògica sobre la base del ll. nexus ‘nus, enllaç’]

adj LING En glossemàtica, dit de la relació establerta entre elements que pertanyen a oracions diferents.

->heterònim

■heterònim -a

[de hetero- i -ònim]

adj 1 Mot escrit de la mateixa manera que un altre de diferent pronúncia i de diferent significació.

2 LING Dit dels mots procedents d’ètims diferents, però que formen un grup unit pel sentit: marit i muller, cavall i euga, oncle i tia, etc.

->heteronímia

■heteronímia

Part. sil.: he_te_ro_ní_mi_a

[de hetero- i -onímia]

f LING Qualitat d’heterònim.

->heterònom

■heterònom -a

[de hetero- i -nom; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Subjecte a la llei d’un altre.

->heteronomia

■heteronomia

Part. sil.: he_te_ro_no_mi_a

[de hetero- i -nomia]

f 1 Qualitat d’heterònom.

2 FILOS Segons Kant, estat de la voluntat que rep passivament la seva llei d’una autoritat exterior o d’un impuls estrany a la raó.

->heteronuclear

heteronuclear

Part. sil.: he_te_ro_nu_cle_ar

adj FÍS Dit d’una molècula formada per àtoms diferents.

->heteroplàstia

■heteroplàstia

Part. sil.: he_te_ro_plàs_ti_a

[de hetero- i -plàstia]

f CIR Aplicació d’empelts extrets d’individus d’espècie diferent, utilitzada en cirurgia plàstica.

->heteròpodes

heteròpodes

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, amb el peu molt modificat, que comprèn l’atlanta i la carinària.

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels heteròpodes.

->heteropolar

■heteropolar

adj 1 ELECTROT Dit de la màquina elèctrica en què s’alternen successivament pols de signe contrari.

2 enllaç heteropolar QUÍM Enllaç iònic.

->heteropoliàcid

■heteropoliàcid

Part. sil.: he_te_ro_po_li_à_cid

m QUÍM Polioxoàcid derivat formalment de la condensació de diverses unitats d’un oxoàcid mononuclear amb un oxoàcid central.

->heteroproteïna

■heteroproteïna

Part. sil.: he_te_ro_pro_te_ï_na

f BIOQ Qualsevol dels composts formats per la combinació d’una proteïna amb una substància no proteica.

->heteròpters

■heteròpters

m ZOOL 1 pl Ordre d’insectes caracteritzats per la inserció del llavi inferior a la part anterior del crani, amb espècies que parasiten vegetals o altres animals homeoterms.

2 sing Insecte de l’ordre dels heteròpters.

->heterosci

■heterosci -òscia

[del gr. heteróskios, íd., comp. de héteros ‘un altre, diferent’ i skiá ‘ombra’, per l’ombra que fa cada un d’ells al migdia, l’un vers el nord, l’altre vers el sud]

adj GEOG Segons els antics geògrafs grecs, dit del qui viu en la zona temperada boreal respecte al qui viu en el mateix meridià però en la zona temperada austral i viceversa, talment que al migdia l’ombra cau cap al nord en la zona boreal i cap al sud en la zona austral.

->heterosexual

■heterosexual

Part. sil.: he_te_ro_se_xu_al

[de hetero- i sexual]

1 adj Que té lloc entre sexes distints. Relacions heterosexuals.

2 adj i m i f PSIC Dit de l’individu que sent atracció sexual envers individus del sexe oposat.

->heterosexualitat

■heterosexualitat

Part. sil.: he_te_ro_se_xu_a_li_tat

[de hetero- i sexualitat]

f PSIC Qualitat o condició d’heterosexual.

->heterosfera

■heterosfera

[de hetero- i -sfera]

f METEOR Capa esfèrica de l’atmosfera, per sobre dels 80 km d’altitud, en què la composició de l’aire varia de manera significativa com a resultat de la fotodissociació d’alguns dels seus components.

->heterosi

■heterosi

f GEN Fenomen pel qual els híbrids tenen més vigor, fertilitat, etc., que llurs progenitors.

->heteròsid

heteròsid

m BIOL Polisacàrid format per monosacàrids i aglicona.

->heterosil·làbic

■heterosil·làbic -a

[de hetero- i sil·làbic]

adj Que forma part de síl·labes diferents.

->heterosintagmàtic

■heterosintagmàtic -a

[de hetero- i sintagmàtic]

adj LING En glossemàtica, dit de la funció que hi ha entre dos elements que pertanyen a sintagmes diferents.

->heterospori

■heterospori -òria

BOT 1 adj Dit dels pteridòfits que fan macròspores i micròspores.

2 f En els pteridòfits, existència de dos tipus d’espores.

->heterosporiosi

heterosporiosi

Part. sil.: he_te_ros_po_ri_o_si

f FITOPAT Malaltia de les plantes produïda per fongs demaciacis del gènere Heterosporium.

->heterostegina

■heterostegina

f ZOOL Gènere de protozous foraminífers (Heterostegina sp), de dimensions mesurades en centímetres, amb closca discoïdal dividida en cambres i subcambres, que aparegueren a l’eocè.

->heterostília

heterostília

Part. sil.: he_te_ros_tí_li_a

f BOT Existència, dins una mateixa espècie, d’individus diferents per la posició dels estils i dels estams, cosa que dificulta l’autopol·linització.

->heterotal·lisme

heterotal·lisme

m BOT Propietat característica de molts fongs la reproducció sexual dels quals és simplificada fins al punt que no és possible distingir un miceli masculí d’un de femení.

->heterotrasplantació

heterotrasplantació

Part. sil.: he_te_ro_tras_plan_ta_ci_ó

f CIR Trasplantació realitzada entre dos individus d’espècies diferents.

->heteròtrics

heteròtrics

m ZOOL 1 pl Ordre de ciliats de la subclasse dels espiròtrics, algunes espècies del qual són aquàtiques i d’altres són paràsites.

2 sing Ciliat de l’ordre dels heteròtrics.

->heterotrípids

heterotrípids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes tisanòpters del subordre dels terebrants, que viuen al continent americà.

2 sing Insecte de la família dels heterotrípids.

->heteròtrof

■heteròtrof -a

adj i m i f FISIOL Dit de l’organisme que presenta heterotròfia.

->heterotròfia

■heterotròfia

Part. sil.: he_te_ro_trò_fi_a

f FISIOL Tipus de nutrició dels organismes que, per subvenir a llurs necessitats biològiques, només incorporen del medi productes orgànics.

->heterotròfic

■heterotròfic -a

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a l’heterotròfia o als heteròtrofs.

->heterozigosi

■heterozigosi

f GEN Estat d’un individu, una cèl·lula, etc., diploides que, per a un locus cromosòmic determinat, posseeix els dos al·lels diferents.

->heterozigot

■heterozigot -a

adj i m GEN 1 Dit del zigot format per la unió de dos gàmetes que tenen diferent constitució genètica.

2 p ext Dit de l’individu que prové d’un zigot heterozigot.

3 Dit de l’individu diploide que conté dos al·lels diferents en un locus cromosòmic determinat.

->heterozigòtic

■heterozigòtic -a

adj GEN Relatiu o pertanyent als heterozigots.

->hettangià

hettangià -ana

Part. sil.: het_tan_gi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hettangià.

2 m Primer estatge (i edat) del liàsic, comprès entre el retià i el sinemurià.

->heulandita

heulandita

Part. sil.: heu_lan_di_ta

f MINERAL Silicat d’alumini i calci, CaAl₂Si₇O₁₈·6H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->heura

■heura

Part. sil.: heu_ra

Hom.: heure

[del ll. hĕdĕra, íd., d’on també la variant del cat. occ. hedra, dues solucions que responen a la més o menys ràpida caiguda de la -e- posttònica; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f BOT 1 Liana de la família de les araliàcies (Hedera helix), de tija amb arrels adventícies, de fulles verdes, lluents i glabres, de flors grogues en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.

2 heura de terra Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Glechoma hederacea), de tiges ajagudes o redreçades, fulles reniformes o cordiformes i flors violàcies.

->heure

■heure

Part. sil.: heu_re

Hom.: heura

[variant de haver¹, que suposa una base ll. habĕre, d’on també la forma dial. haure]

v* tr 1 Esdevenir posseïdor, tenidor, d’alguna cosa, obtenir, atènyer, abastar, copsar. No crec que l’hegui, aquesta plaça. Debades vindràs, perquè no m’hauràs. La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes. Si en vaig heure d’enhorabones! Vejam si les heus al vol!

2 heure-se-les Tenir-se-les, disputar-se, barallar-se. Si voleu entrar al jardí, us les haureu amb el gos. Després de cada collita se les havia amb els mitgers. De què se les heuen?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: heure

GERUNDI: havent

PARTICIPI: hagut, haguda, haguts, hagudes

INDICATIU PRESENT: hec, heus, heu, havem, haveu, heuen

INDICATIU IMPERFET: havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien

INDICATIU PASSAT: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren

INDICATIU FUTUR: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran

INDICATIU CONDICIONAL: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien

SUBJUNTIU PRESENT: hegui, heguis, hegui, haguem, hagueu, heguin

SUBJUNTIU IMPERFET: hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin

IMPERATIU: heu, hegui, haguem, haveu, heguin

->heurera

■heurera

Part. sil.: heu_re_ra

[de heura]

f BOT Heura.

->heurístic

■heurístic -a

Part. sil.: heu_rís_tic

Cp. erístic

[formació culta analògica sobre la base del gr. heurískō ‘trobar, descobrir’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Que serveix per a descobrir o inventar.

2 adj Relatiu o pertanyent a l’heurística.

3 f HIST Part del mètode històric que consisteix en la recerca i l’aplec de les fonts.

4 adj INFORM Relatiu a un mètode exploratori de plantejar i resoldre un problema, en el qual la solució es descobreix per mitjà de les avaluacions del progrés que s’ha fet en direcció al resultat final, en forma de procés guiat de tempteig-correcció.

->heus aquí

■heus aquí [o heus ací]

Part. sil.: heus a_quí

[del ll. heus, interjecció per a cridar l’atenció]

Expressió amb què hom assenyala a l’atenció algú o alguna cosa. Heus ací la paga que n’he rebut. Heus-el aquí. Heus-la aquí.

->hevea

■hevea

Part. sil.: he_ve_a

f BOT Arbre de la família de les euforbiàcies (Hevea brasiliensis), principal planta productora de cautxú.

->hex-

■hex-

Forma prefixada del mot grec héx, que significa ‘sis’. Ex.: hexaldehid, hèxode, hexosa.

->hexà

■hexà

m [C₆H₁₄] QUÍM ORG Alcà que es troba en el petroli, a la fracció anomenada èter de petroli o ligroïna.

->hexa-

■hexa-

Forma prefixada del mot grec héx, que significa ‘sis’. Ex.: hexagram, hexàmetre, hexasíl·lab.

->hexacant

hexacant -a

adj Que té sis ganxos.

->hexaclorobenzè

hexaclorobenzè

m QUÍM ORG Perclorobenzè, C₆Cl₆, derivat halogenat que es presenta en forma de prismes cristal·lins, el qual és obtingut per cloració enèrgica del benzè i d’alguns alquibenzens.

->hexaclorociclohexà

■hexaclorociclohexà

m [C₆H₆Cl₆] QUÍM ORG Derivat hexaclorat del benzè.

->hexacloroetà

■hexacloroetà

Part. sil.: he_xa_clo_ro_e_tà

m [CCl₃—CCl₃] QUÍM ORG Derivat halogenat de l’età, del qual és obtingut per cloració.

->hexaclorofè

hexaclorofè

m FARM Antisèptic obtingut per condensació de dos mols de 2,4,5-triclorofenol amb un mol de formaldehid en presència d’àcid sulfúric concentrat.

->hexacoral·laris

hexacoral·laris

m pl ZOOL Zoantaris.

->hexacord

■hexacord

[del ll. hexachordos, i aquest, del gr. hexákhordos ‘de sis cordes’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m MÚS Grup homogeni de sis notes consecutives.

->hexactinèl·lides

■hexactinèl·lides

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels porífers que comprèn esponges dotades d’un esquelet format per espícules megascleres silíciques, soldades en forma de xarxa.

2 sing Esponja de la classe de les hexactinèl·lides.

->hexadecà

■hexadecà

m [C₁₆H₃₄] QUÍM ORG Hidrocarbur saturat que es troba en el petroli.

->hexadecil

hexadecil, alcohol

m QUÍM Alcohol cetílic obtingut de l’espermaceti per saponificació, emprat en cosmètica.

->hexadecimal

■hexadecimal

[de hexa- i decimal]

adj 1 Que consta de setze elements.

2 MAT i INFORM Dit del sistema de numeració de base setze.

->hexàedre

■hexàedre [o hexaedre]

Part. sil.: he_xà_e_dre, he_xa_e_dre

[del ll. hexahĕdrum, i aquest, del gr. hexáedron, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m GEOM Políedre de sis cares.

->hexaèdric

■hexaèdric -a

Part. sil.: he_xa_è_dric

[de hexàedre]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’hexàedre.

2 Que té la forma d’un hexàedre.

->hexaedrita

■hexaedrita

Part. sil.: he_xa_e_dri_ta

f ASTR Siderit constituït per grans cristalls cúbics de camacita.

->hexafàsic

■hexafàsic -a

[de hexa- i -fàsic]

adj 1 Que té sis fases.

2 ELECTROT Dit del sistema polifàsic constituït per sis corrents alterns iguals desfasats de 60° successivament.

->hexafluorofosfòric

hexafluorofosfòric, àcid

Part. sil.: he_xa_flu_o_ro_fos_fò_ric

[PF₆H] QUÍM INORG Àcid fort de Lewis resultant de la dissolució del pentafluorur en àcid fluorhídric.

->hexàgon

■hexàgon

[del ll. hexagōnum, i aquest, del gr. hexágōnon, íd.]

m GEOM Polígon de sis angles.

->hexagonal

■hexagonal

[de hexàgon; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 GEOM 1 Relatiu o pertanyent a l’hexàgon.

2 Que té sis angles.

3 Que té per base un hexàgon. Piràmide hexagonal.

2 sistema hexagonal CRISTAL·L Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines.

->hexagram

■hexagram

[de hexa- i el gr. grammḗ ‘dibuix’]

m GEOM 1 Figura composta de sis triangles equilàters traçats sobre els sis costats d’un hexàgon regular.

2 Figura formada per sis rectes.

->hexahidro-

hexahidro-

QUÍM ORG Prefix que assenyala la presència de sis àtoms d’hidrogen en la molècula d’un compost orgànic.

->hexahidrobenzè

■hexahidrobenzè

m QUÍM ORG Ciclohexà.

->hexaldehid

■hexaldehid

m QUÍM ORG Hexanal.

->hexàmer

■hexàmer -a

adj Que consta de sis parts.

->hexametilè

hexametilè

m QUÍM ORG Ciclohexà.

->hexametilendiamina

■hexametilendiamina

Part. sil.: he_xa_me_ti_len_di_a_mi_na

f QUÍM ORG Diamina, de fórmula NH₂—(CH₂)₆—NH₂, que hom obté per deshidratació de l’adipat amònic a nitril, i després per reducció d’aquest en presència de níquel com a catalitzador.

->hexametilentetramina

■hexametilentetramina

f QUÍM ORG Compost de reacció bàsica de fórmula C₆H₁₂N₄, obtingut per condensació de l’amoníac amb formaldehid.

->hexàmetre

■hexàmetre

[del ll. hexamĕter, i aquest, del gr. hexámetros, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m POÈTICA Vers de sis peus.

->hexanal

■hexanal

m [CH₃(CH₂)₄CHO] QUÍM ORG Aldehid alifàtic, obtingut tractant bromur de pentil magnesi amb ortoformiat d’etil i hidrolitzant el diacetal resultant.

->hexandre

hexandre -a

adj BOT Amb sis estams.

->hexanoic

hexanoic, àcid

Part. sil.: he_xa_noic

QUÍM ORG Àcid n-caproic.

->hexanol

■1-hexanol

m [CH₃(CH₂)₄CH₂OH] QUÍM ORG Alcohol alifàtic que hom obté industrialment per hidratació catalítica de l’hexè.

->hexànquids

■hexànquids

m ICT 1 pl Família de peixos selacis pleurotremats de l’ordre dels hexanquiformes, que inclou el peix xovato.

2 sing Peix de la família dels hexànquids.

->hexanquiformes

hexanquiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos de la classe dels condrictis, de cos fusiforme, una sola aleta dorsal i la boca en posició inferior.

2 sing Peix de l’ordre dels hexanquiformes.

->hexaoctàedre

■hexaoctàedre [o hexaoctaedre]

Part. sil.: he_xa_oc_tà_e_dre, he_xa_oc_ta_e_dre

m GEOM Políedre de quaranta-vuit cares.

->hexàpode

■hexàpode -a

1 adj Que té sis potes.

2 m pl ENTOM Insectes.

->hexaquisoctàedre

hexaquisoctàedre [o hexaquisoctaedre]

Part. sil.: he_xa_qui_soc_tà_e_dre, he_xa_qui_soc_ta_e_dre

m CRISTAL·L Sòlid cristal·logràfic constituït per 48 cares triangulars.

->hexasíl·lab

■hexasíl·lab -a

[del ll. hexasyllăbus, i aquest, del gr. hexasýllabos, íd.]

1 adj De sis síl·labes.

2 m MÈTR Vers de sis síl·labes (comptades fins a la darrera de les accentuades).

->hexasil·làbic

■hexasil·làbic -a

adj Hexasíl·lab.

->hexasteròfors

■hexasteròfors

m ZOOL 1 pl Ordre d’esponges de la classe de les hexactinèl·lides, amb un esquelet silícic transparent.

2 sing Esponja de l’ordre dels hexasteròfors.

->hexàstil

■hexàstil -a

[del ll. hexastȳlos, i aquest, del gr. hexástylos, íd.]

adj Dit del temple que tenia sis columnes a la part frontal.

->hexatetràedre

■hexatetràedre [o hexatetraedre]

Part. sil.: he_xa_te_trà_e_dre, he_xa_te_tra_e_dre

m GEOM Políedre de vint-i-quatre cares.

->hexè

hexè

m QUÍM ORG Cadascun dels alquens isòmers de fórmula C₆H₁₂.

->hexil

■hexil

m QUÍM Cadascun dels radicals univalents isomèrics de fórmula C₆H₁₃—.

->hexilè

■hexilè

m QUÍM ORG Hexè.

->hexílic

hexílic, àcid

QUÍM ORG Àcid n-caproic.

->hèxode

■hèxode

m ELECTRÒN Tub electrònic proveït de sis elèctrodes: un ànode, un càtode i quatre reixes.

->hexogen

hexogen

m EXPL Ciclonita.

->hexosa

■hexosa

f BIOQ Monosacàrid de sis àtoms de carboni.

->hexosafosfat

hexosafosfat

f BIOQ Èster fosfòric d’una hexosa.

->hexosan

■hexosan

m BIOQ Qualsevol dels polisacàrids constituïts per hexoses, que inclou els glucans, els mannans, els galactans i els fructans.

->Hf

Hf

símb QUÍM INORG hafni.

->Hg

Hg

símb QUÍM INORG mercuri.

->hi

■hi

Hom.: i

[resultat d’una fusió entre el ll. ĭbī ‘aquí; allí’ i el ll. hīc ‘ací’; 1a FONT: s. XI]

pron 1 Pronom personal adverbial que: 1 Representa una circumstància de lloc que denota on és o s’esdevé, cap a on va, per on passa, algú o alguna cosa. Si vas a casa tot seguit, encara hi trobaràs en Joan. Era dalt, però ja no hi és. Després de netejar la cadira, va posar-hi el paquet al damunt. Quan jo tornava de la plaça, ella hi anava. El carreró era tan estret, que el camió no podia passar-hi.

2 Representa una circumstància de manera, instrument, concurrència a una acció, etc. Ja tornes a caminar de gairell: sempre hi camines. Diu que treballa de pressa, però no hi treballa gens. T’ha pegat amb el bastó? Sí, que m’hi ha pegat. Jugava molt amb la Núria, i ara no hi juga mai.

3 Representa, en certs casos, una circumstància de temps de l’acció expressada per verbs com arribar, partir, començar, acabar, etc. Vine sempre abans de dinar; però vine-hi sempre, eh! No tornis tard! Potser hi tornaré una mica. Normalment comença a les sis, però avui no hi començarà pas.

4 Representa un complement preposicional introduït amb a, en o qualsevol altra preposició que no sigui de. Si jo renunciava a tenir-ho, hi renunciaries tu també? Tot i que ningú més no defensava aquesta opinió, ell s’hi entossudí. Et conformes amb tan pocs diners? Jo no m’hi conformaria pas.

5 Segur que te’n sortiràs: només cal que hi confiïs.

6 Representa un adjectiu o substantiu indeterminat terme predicatiu d’un verb altre que ésser, esdevenir, estar i semblar. Digué que el ferro es tornaria or, però no s’hi tornà pas. Té les cames molt llargues. Sí, que les hi té.

7 Acompanya el verb haver usat com a impersonal. A casa no hi ha ningú.

8 Acompanya verbs de percepció usats intransitivament. No hi veig ni hi sento.

2 1 Forma que, en el català del Principat, pren el pronom li quan concorre amb el, la, els o les i, en el llenguatge col·loquial, amb en. Li donaràs els llibres o no els hi donaràs? Si em demana que li deixi el meu, l’hi deixaré. Si me’n demana deu, n’hi donaré dotze.

2 Forma que prenen els datius li, els quan es combinen amb els acusatius dels pronoms de primera o de segona persones. Em presentaran al responsable? —Sí que t’hi presentaran.

->hial-

■hial-

Forma prefixada del mot grec hýalos, que significa ‘cristall’. Ex.: hialúrgia.

->hialescent

■hialescent

Part. sil.: hi_a_les_cent

[formació culta analògica amb el sufix ll. -escens (v. degenerescent)]

adj Lleugerament hialí.

->hialí

■hialí -ina

Part. sil.: hi_a_lí

[del ll. hyalĭnus, i aquest, del gr. hyálinos ‘de cristall’, der. de hýalos ‘cristall’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Transparent com el cristall.

->hialita

■hialita

Part. sil.: hi_a_li_ta

f MINERAL Varietat d’òpal incolora i transparent.

->hialitis

■hialitis

Part. sil.: hi_a_li_tis

f PAT Inflamació de la membrana hialoide.

->hialo-

■hialo-

Forma prefixada del mot grec hýalos, que significa ‘cristall’. Ex.: hialografia, hialotècnia.

->hialocristal·lí

hialocristal·lí -ina

Part. sil.: hi_a_lo_cris_tal_lí

adj PETROG Dit de la textura hipocristal·lina d’algunes roques porfíriques en les quals la relació de fenocristalls a pasta oscil·la entre 5/3 i 3/5.

->hialògraf

■hialògraf

Part. sil.: hi_a_lò_graf

[de hialo- i -graf]

m DIB i ÒPT Instrument que permet de dibuixar objectes, mecànicament i en perspectiva, projectant llur imatge sobre el paper.

->hialoide

■hialoide

Part. sil.: hi_a_loi_de

[del ll. hyaloides, i aquest, del gr. hyaloeidḗs ‘semblant al cristall’]

1 adj Hialí.

2 adj i f ANAT ANIM Dit de la membrana transparent que conté el cos vitri i que cobreix la cavitat de la cambra posterior de l’ull.

->hialoplasma

■hialoplasma

Part. sil.: hi_a_lo_plas_ma

m CIT Substància fonamental o bàsica del citoplasma.

->hialoplasmàtic

hialoplasmàtic -a

Part. sil.: hi_a_lo_plas_mà_tic

adj CIT Relatiu o pertanyent a l’hialoplasma.

->hialòpter

■hialòpter -a

Part. sil.: hi_a_lòp_ter

adj D’ales transparents.

->hialurònic

hialurònic, àcid

Part. sil.: hi_a_lu_rò_nic

BIOQ Mucopolisacàrid d’elevat pes molecular, constituït per àcid glucurònic i N-acetilglucosamina.

->hialuronidasa

hialuronidasa

Part. sil.: hi_a_lu_ro_ni_da_sa

f BIOQ i MICROB Enzim de la classe de les hidrolases que augmenta la permeabilitat dels teixits per l’acció lítica que exerceix sobre l’àcid hialurònic del teixit conjuntiu.

->hiat

■hiat

Part. sil.: hiat

[v. hiatus]

m 1 ANAT ANIM Nom d’alguns anells, forats o fissures del cos.

2 GEOL Interrupció en la sedimentació.

3 FON Concurrència de dues vocals en dos mots o en dues síl·labes successives sense contracció o formació d’un diftong.

4 Solució de continuïtat en un text, en un manuscrit, en una genealogia, etc.

->hiatus

■hiatus

Part. sil.: hia_tus

[del ll. hiatus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m Hiat.

->hibernació

■hibernació

[del ll. hibernatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 ZOOL Conjunt de fenòmens biològics provocats per l’hivern en la major part dels homoterms i en alguns peciloterms, com ara la letargia i la minva del ritme vital, que els serveixen per a resistir el medi desfavorable aïllant-los-en.

2 hibernació artificial MED Disminució dels processos metabòlics cel·lulars mitjançant drogues antihistamíniques, adreno-vagolítiques i refrigeració orgànica per mitjans físics.

2 fig Inactivitat, inèrcia, improductivitat. Indústria en estat d’hibernació.

3 ALIM Procediment aplicat als olis comestibles consistent en un refredament a baixes temperatures i una posterior decantació de l’oli líquid que sobreneda.

->hibernar

■hibernar

Hom.: hivernar

[del ll. hibernare, íd.]

v 1 intr ZOOL Passar l’hivern en estat d’hibernació.

2 tr ALIM Sotmetre (olis comestibles) a hibernació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hibernar

GERUNDI: hibernant

PARTICIPI: hibernat, hibernada, hibernats, hibernades

INDICATIU PRESENT: hiberno, hibernes, hiberna, hibernem, hiberneu, hibernen

INDICATIU IMPERFET: hibernava, hibernaves, hibernava, hibernàvem, hibernàveu, hibernaven

INDICATIU PASSAT: hiberní, hibernares, hibernà, hibernàrem, hibernàreu, hibernaren

INDICATIU FUTUR: hibernaré, hibernaràs, hibernarà, hibernarem, hibernareu, hibernaran

INDICATIU CONDICIONAL: hibernaria, hibernaries, hibernaria, hibernaríem, hibernaríeu, hibernarien

SUBJUNTIU PRESENT: hiberni, hibernis, hiberni, hibernem, hiberneu, hibernin

SUBJUNTIU IMPERFET: hibernés, hibernessis, hibernés, hibernéssim, hibernéssiu, hibernessin

IMPERATIU: hiberna, hiberni, hibernem, hiberneu, hibernin

->hibisc

■hibisc

[del ll. hibiscum, íd.]

m BOT Gènere de plantes arbustives o herbàcies de la família de les malvàcies (Hibiscus sp), de fulles alternes palmatinèrvies i flors pentàmeres, grosses i de colors vius, com l’hibisc de la Xina (H. rosa-sinensis) i l’hibisc de Síria (H. syriacus).

->híbrid

■híbrid -a

[del fr. hybride, i aquest, del ll. hýbrida, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj i m GEN Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.

2 adj fig 1 Format per elements de diferent origen.

2 ELECTRÒN Dit de l’aparell, circuit, etc., que conté components de diferent tecnologia.

3 LING Dit del mot compost format amb elements que procedeixen de llengües diverses.

4 QUÍM Dit de l’orbital, del compost, etc., que ha sofert una hibridació.

5 híbrid de ressonància QUÍM Compost que participa de dues o més estructures ressonants.

->hibridació

■hibridació

Part. sil.: hi_bri_da_ci_ó

[de hibridar]

f 1 GEN 1 Acció d’hibridar;

2 l’efecte.

2 QUÍM Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims, i que tenen els mateixos elements de simetria, es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.

3 hibridació cel·lular CIT Fusió de la membrana de diverses cèl·lules que dóna lloc a una gran cèl·lula dotada de tants nuclis com cèl·lules originals hi havia.

4 hibridació molecular BIOQ, GEN i BIOL MOL 1 Tècnica consistent a separar els dos brins de l’ADN bicatenari i a associar-los posteriorment amb brins d’ADN o d’ARN d’altres espècies d’individus, o bé del mateix.

2 Tècnica d’inserció de gens dins el cromosoma d’un microorganisme per tal que sintetitzi molècules o realitzi funcions que originalment no li són pròpies.

->hibridar

■hibridar

[de híbrid]

v GEN 1 tr Produir híbrids (especialment plantes) de manera artificial.

2 pron Produir-se híbrids espontàniament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hibridar

GERUNDI: hibridant

PARTICIPI: hibridat, hibridada, hibridats, hibridades

INDICATIU PRESENT: hibrido, hibrides, hibrida, hibridem, hibrideu, hibriden

INDICATIU IMPERFET: hibridava, hibridaves, hibridava, hibridàvem, hibridàveu, hibridaven

INDICATIU PASSAT: hibridí, hibridares, hibridà, hibridàrem, hibridàreu, hibridaren

INDICATIU FUTUR: hibridaré, hibridaràs, hibridarà, hibridarem, hibridareu, hibridaran

INDICATIU CONDICIONAL: hibridaria, hibridaries, hibridaria, hibridaríem, hibridaríeu, hibridarien

SUBJUNTIU PRESENT: hibridi, hibridis, hibridi, hibridem, hibrideu, hibridin

SUBJUNTIU IMPERFET: hibridés, hibridessis, hibridés, hibridéssim, hibridéssiu, hibridessin

IMPERATIU: hibrida, hibridi, hibridem, hibrideu, hibridin

->hibridisme

■hibridisme

[de híbrid; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m GEN Qualitat d’híbrid.

->hibridoma

■hibridoma

m FISIOL ANIM Cèl·lula híbrida obtinguda per la fusió de dues cèl·lules in vitro que produeix anticossos d’una sola mena (hibridoma monoclonal).

->hidalgo

hidalgo^* [iðálɣo]

[cast ] m HIST Als regnes de Castella i Lleó, home de bon llinatge pertanyent a la baixa noblesa.

->hidantoïna

hidantoïna

Part. sil.: hi_dan_to_ï_na

f QUÍM ORG i FARM Substància bàsica derivada de l’al·lantoïna, de fórmula C₃H₄ClN₃O₄S₂, emprada com a diürètic en el tractament de la hipertensió.

->hidàtide

■hidàtide

[del gr. hydatís, -ídos ‘vessícula; campana d’aigua sota la parpella’, der. de hýdōr, hýdatos ‘aigua’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 ZOOL 1 Larva d’Echinococcus granulosus.

2 Vesícula que conté la larva d’Echinococcus granulosus.

2 PAT 1 Quist hidatídic que es produeix en l’equinococcosi.

2 Tumor enquistat que conté un humor aquós.

->hidatídic

■hidatídic -a

[de hidàtide; 1a FONT: c. 1925]

adj ZOOL i PAT Relatiu o pertanyent a la hidàtide.

->hidatisme

■hidatisme

[de hidàtide]

m FISIOL Soroll produït per la fluctuació d’un líquid en una cavitat qualsevol del cos.

->hidatode

■hidatode

m BOT Òrgan situat generalment a les fulles i que secreta aigua.

->hidatogènic

■hidatogènic -a

adj GEOL Format per acció de l’aigua.

->hiddenita

hiddenita

f MINERAL Varietat verda de l’espodumena.

->hidnàcies

hidnàcies

Part. sil.: hid_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família del grup dels afil·loforats de basidioma carnós o coriaci, amb agulletes o papil·les revestides per l’himeni.

2 sing Bolet de la família de les hidnàcies.

->hidr-

■hidr-

1 Forma prefixada del mot grec hýdōr, que significa ‘aigua’. Ex.: hidrartrosi.

2 QUÍM Forma prefixada del mot hidrogen, que indica la presència de l’hidrogen o la substitució per l’hidrogen. Ex.: hidrur, hidràcid.

->hidra

■hidra

[del ll. hydra, i aquest, del gr. hýdra, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 MIT i HERÀLD Monstre mitològic de molts caps, tallat un dels quals, li’n naixien dos o més.

2 fig Mal social molt estès, de múltiples arrels, impossible d’extirpar amb un sol esforç. L’hidra de la revolució.

2 ZOOL Nom donat a diversos cnidaris de la família dels hídrids.

->hidràcid

■hidràcid

m QUÍM INORG Nom genèric dels àcids de Brønsted que no tenen els protons enllaçats per mitjà d’àtoms d’oxigen.

->hidragog

■hidragog -a

adj i m FARM Dit del medicament que fa sortir el sèrum extravasat en alguna part del cos.

->hidramni

hidramni

m PAT Excés del líquid contingut a la membrana que forma el sac de l’amni.

->hidrant

■hidrant

m ENG HID Aparell hidràulic, connectat a una xarxa general de distribució d’aigua, que hom utilitza per a fornir aigua durant l’extinció d’un incendi.

->hidrargil·lita

hidrargil·lita

f MINERAL Hidròxid d’alumini, de fórmula Al(OH)₃, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->hidrargir

■hidrargir

[del ll. hydrargyrus, i aquest, del gr. hydrárgyros, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM Mercuri.

->hidrargíria

hidrargíria

Part. sil.: hi_drar_gí_ri_a

f PAT 1 Intoxicació per sals de mercuri.

2 Erupció cutània provocada per la manipulació descurada de preparats mercurials.

->hidrargíric

■hidrargíric -a

[de hidrargir]

adj 1 QUÍM Mercúric.

2 PAT Relatiu o pertanyent a la hidrargíria.

->hidrargiropneumàtic

■hidrargiropneumàtic -a

Part. sil.: hi_drar_gi_ro_pneu_mà_tic

adj QUÍM Que obra o funciona per mitjà del mercuri i d’un gas alhora.

->hidraris

hidraris

m pl ZOOL Hidroïdeus.

->hidrartrosi

■hidrartrosi

f PAT Acumulació de serositat en la cavitat d’una articulació.

->hidrasa

hidrasa

f BIOQ Hidrolasa.

->hidrastina

hidrastina, clorur d’

[C₂₁H₂₁NO₆·HCl] FARM Alcaloide extret del rizoma de l’hidrastis.

->hidrastis

■hidrastis

m BOT i FARM Planta herbàcia de la família de les berberidàcies (Hydrastis canadensis), de fulles palmatilobulades, flors solitàries trímeres i fruits apocàrpics bacciformes; el seu rizoma té propietats tòniques, hemostàtiques i antiinflamatòries.

->hidrat

■hidrat

[de hidr- i el sufix de terminologia química -at²; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 QUÍM 1 Substància que conté molècules d’aigua que formen part de la seva composició química.

2 obs Hidròxid.

2 hidrat de carboni BIOQ Glúcid.

->hidratable

■hidratable

[de hidratar]

adj Que es pot hidratar.

->hidratació

■hidratació

Part. sil.: hi_dra_ta_ci_ó

[de hidratar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Acció d’hidratar o d’hidratar-se;

2 l’efecte.

->hidratant

■hidratant

[de hidratar]

adj i m Que hidrata.

->hidratar

■hidratar

[de hidrat; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 1 tr Combinar una substància amb l’aigua.

2 tr Convertir una substància en hidrat.

3 pron Hidratar-se una substància.

2 tr Augmentar el contingut d’aigua (d’un organisme). Un producte que hidrata la pell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hidratar

GERUNDI: hidratant

PARTICIPI: hidratat, hidratada, hidratats, hidratades

INDICATIU PRESENT: hidrato, hidrates, hidrata, hidratem, hidrateu, hidraten

INDICATIU IMPERFET: hidratava, hidrataves, hidratava, hidratàvem, hidratàveu, hidrataven

INDICATIU PASSAT: hidratí, hidratares, hidratà, hidratàrem, hidratàreu, hidrataren

INDICATIU FUTUR: hidrataré, hidrataràs, hidratarà, hidratarem, hidratareu, hidrataran

INDICATIU CONDICIONAL: hidrataria, hidrataries, hidrataria, hidrataríem, hidrataríeu, hidratarien

SUBJUNTIU PRESENT: hidrati, hidratis, hidrati, hidratem, hidrateu, hidratin

SUBJUNTIU IMPERFET: hidratés, hidratessis, hidratés, hidratéssim, hidratéssiu, hidratessin

IMPERATIU: hidrata, hidrati, hidratem, hidrateu, hidratin

->hidratopectina

hidratopectina

f BIOL Producte de la degradació de la pectina per cocció amb l’aigua.

->hidràulic

■hidràulic -a

Part. sil.: hi_dràu_lic

[del ll. hydraulĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. hydraulikós, íd., der. de hydraulís ‘orgue musical mogut per aigua’, comp. de hýdōr ‘aigua’ i auléō ‘tocar la flauta’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 FÍS i HIDR 1 Relatiu o pertanyent a la hidràulica.

2 Que es mou o funciona per mitjà de l’aigua.

2 QUÍM IND i CONSTR Dit de certs materials que s’endureixen dins l’aigua.

->hidràulica

■hidràulica

Part. sil.: hi_dràu_li_ca

f FÍS i HIDR Branca de la física i de l’enginyeria que estudia l’equilibri i el moviment dels líquids.

->hidrazida

■hidrazida

f QUÍM ORG 1 Nom genèric dels composts que contenen en llur molècula el radical —OC—NH—, obtinguts per reacció dels àcids amb les hidrazines substituïdes.

2 hidrazida de l’àcid isonicotínic FARM Isoniazida.

->hidrazina

■hidrazina

f [H₂N—NH₂] QUÍM ORG Líquid incolor que és emprat en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets.

->hidrazini

hidrazini

m QUÍM Catió monovalent, de fórmula H₂NNH⁺˜₃, derivat de la hidrazina.

->hidrazo-

hidrazo-

QUÍM ORG Prefix que assenyala la presència en una molècula del grup bivalent —NH—NH— o del tetravalent ═N—N═.

->hidrazocompost

■hidrazocompost

m QUÍM ORG Nom genèric dels composts que tenen el grup —NH—NH—.

->hidrazoic

hidrazoic, àcid

Part. sil.: hi_dra_zoic

[NH—H═N] QUÍM INORG Líquid incolor molt explosiu i metzinós.

->hidrazona

■hidrazona

f QUÍM ORG Nom genèric dels composts resultants de la reacció entre un aldehid o una cetona i un grup NH₂ de la hidrazina.

->-hidre

-hidre -hidra

Forma sufixada del mot grec hýdōr, que significa ‘aigua’. Ex.: anhidre.

->hidrèliox

hidrèliox

Part. sil.: hi_drè_li_ox

m ESPORT Mescla d’hidrogen, heli i oxigen, continguda a pressió en les botelles d’aire comprimit de l’escafandre de circuit tancat, que és inspirada pel submarinista en immersions de gran profunditat.

->hidrènquima

hidrènquima

m BOT Parènquima aqüífer.

->hídria

■hídria

Part. sil.: hí_dri_a

[del ll. hydria, i aquest, del gr. hydría, íd.; 1a FONT: s. XV]

f Vas, de ceràmica o de bronze, usat antigament als pobles de la Mediterrània per a contenir aigua.

->hídric

■hídric -a

[formació culta analògica sobre la base del radical gr. hidr-; 1a FONT: c. 1925]

adj Relatiu o pertanyent a l’aigua. El contingut hídric d’un sòl, d’un aliment.

->-hídric

■-hídric

QUÍM INORG Forma sufixada del mot grec hýdōr ‘aigua’, emprada per a formar els noms dels hidràcids.

->hídrids

hídrids

m ZOOL 1 pl Família de cnidaris de la classe dels hidrozous, que inclou les hidres.

2 sing Cnidari de la família dels hídrids.

->hidró

■hidró

m QUÍM Qualsevol dels cations monovalents derivats dels isòtops de l’hidrogen, que designa també qualsevol mescla isotòpica d’aquests cations.

->hidro-

■hidro-

Cp. higro-

1 Forma prefixada del mot grec hýdōr, que significa ‘aigua’. Ex.: hidroavió.

2 QUÍM Forma prefixada del mot hidrogen, que indica la presència de l’hidrogen o la substitució per l’hidrogen. Ex.: hidrocarbur, hidroquinona.

->hidroadenitis

hidroadenitis

Part. sil.: hi_dro_a_de_ni_tis

f PAT Hidrosadenitis.

->hidroala

■hidroala

Part. sil.: hi_dro_a_la

f MAR Hidròpter.

->hidroalcohòlic

■hidroalcohòlic -a

Part. sil.: hi_dro_al_co_hò_lic

adj QUÍM Que és format per una mescla d’alcohol etílic i aigua.

->hidroavió

■hidroavió

Part. sil.: hi_dro_a_vi_ó

Cp. hidròpter

[de hidro- i avió²]

m AERON Avió apte per a envolar-se sobre l’aigua o per a posar-s’hi només a sobre.

->hidrobàtids

■hidrobàtids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes, de petites dimensions i plomatge fosc, amb els conductes nasals soldats en un tub únic, que són d’hàbits nocturns i volen arran d’aigua.

2 sing Ocell de la família dels hidrobàtids.

->hidrobiologia

■hidrobiologia

Part. sil.: hi_dro_bi_o_lo_gi_a

f BIOL Part de la biologia que estudia els éssers vius que hi ha a les aigües continentals.

->hidrobob

hidrobob

m ESPORT 1 Flotador cilíndric allargat sobre el qual munten un màxim de sis persones i que hom utilitza per a fer un descens per un riu.

2 Pràctica esportiva que consisteix a fer un descens per un riu en un hidrobob, sobre el qual cal mantenir l’estabilitat.

->hidrocarbur

■hidrocarbur

[de hidro- i carbur; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM ORG i ECON Compost orgànic format per carboni i hidrogen.

->hidrocaritàcies

■hidrocaritàcies

Part. sil.: hi_dro_ca_ri_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’helobials de flors actinomorfes, hipògines i trímeres, i de fruits bacciformes.

2 sing Planta de la família de les hidrocaritàcies.

->hidrocèfal

■hidrocèfal -a

[de hidro- i -cèfal; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f PAT Que pateix d’hidrocefàlia.

->hidrocefàlia

■hidrocefàlia

Part. sil.: hi_dro_ce_fà_li_a

[de hidro- i -cefàlia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PAT Augment de la quantitat del líquid cefaloraquidi existent a l’interior dels ventricles cerebrals o entre el cervell i la duramàter.

->hidrocele

■hidrocele

f PAT Acumulació de serositat en una túnica vaginal.

->hidrocel·lulosa

■hidrocel·lulosa

f QUÍM ORG Substància pulverulenta resultant del tractament de les cel·luloses amb àcids.

->hidrocentral

hidrocentral

f ELECTROT Central hidràulica.

->hidrocèrids

hidrocèrids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers rosegadors exòtics, que comprèn la capibara.

2 sing Mamífer de la família dels hidrocèrids.

->hidròcit

hidròcit

m HISTOL Cèl·lula morta que emmagatzema aigua.

->hidroclorotiazida

hidroclorotiazida

Part. sil.: hi_dro_clo_ro_ti_a_zi_da

f QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina de fórmula C₇H₈ClN₃O₄S₂, emprada com a diürètic en el tractament de la hipertensió.

->hidrocor

hidrocor -a

adj BOT 1 Dit de les plantes que disseminen llurs fruits, espores o llavors mitjançant l’aigua.

2 Dit del tipus de disseminació de les plantes hidrocores.

->hidrocòria

■hidrocòria

Part. sil.: hi_dro_cò_ri_a

[de hidro- i el gr. khōréō ‘estendre’s’]

f Disseminació hidrocora.

->hidrocortisona

hidrocortisona

f FISIOL ANIM i FARM Cortisol.

->hidrocució

hidrocució

Part. sil.: hi_dro_cu_ci_ó

f PAT Trastorn caracteritzat per una pèrdua de la consciència deguda a una disminució sobtada de la irrigació sanguínia cerebral com a conseqüència de la immersió en aigua freda.

->hidrodinàmic

■hidrodinàmic -a

1 adj Relatiu o pertanyent al moviment dels líquids.

2 f FÍS i HIDR Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids amb relació a les forces que el produeixen.

->hidrodinamisme

■hidrodinamisme

m BOT Tipus i intensitat del moviment de l’aigua amb relació a les algues del litoral.

->hidroelèctric

■hidroelèctric -a

Part. sil.: hi_dro_e_lèc_tric

[de hidro- i elèctric; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Relatiu o pertanyent a la producció d’electricitat per la força hidràulica.

->hidroelectricitat

■hidroelectricitat

Part. sil.: hi_dro_e_lec_tri_ci_tat

[de hidro- i electricitat]

f Energia elèctrica produïda per la força hidràulica.

->hidroextracció

■hidroextracció

Part. sil.: hi_dro_ex_trac_ci_ó

f TÈXT Extracció mecànica, mitjançant un hidroextractor, d’una bona part de l’aigua que han absorbit els materials tèxtils.

->hidroextractor

■hidroextractor

Part. sil.: hi_dro_ex_trac_tor

m TÈXT Aparell per a efectuar una hidroextracció.

->hidròfan

■hidròfan -a

1 adj Fet transparent per immersió en l’aigua.

2 f MINERAL Varietat d’òpal que adquireix transparència per immersió en l’aigua.

->hidròfids

■hidròfids

m ZOOL 1 pl Família d’escatosos del subordre dels ofidis, amb els orificis nasals situats a la part superior del musell i capaços de tancar-se completament, dotats d’un verí activíssim.

2 sing Escatós de la família dels hidròfids.

->hidròfil

■hidròfil -a

[de hidro- i -fil; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Dit de la substància que té una gran capacitat d’absorbir l’aigua.

2 BOT Hidrògam.

3 ECOL Dit dels organismes biològics que es fan dins o vora l’aigua.

->hidrofilaci

■hidrofilaci

[de hidro- i el gr. phylákeion ‘lloc de guardar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Cavitat subterrània plena d’aigua.

->hidrofília

■hidrofília

Part. sil.: hi_dro_fí_li_a

[de hidro- i -fília]

f Qualitat d’hidròfil. La hidrofília del paper, del cotó.

->hidrofílids

hidrofílids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters integrada per escarabats foscos, amb antenes acabades en maça, d’hàbitat aquàtic.

2 sing Insecte de la família dels hidrofílids.

->hidrofil·làcies

■hidrofil·làcies

Part. sil.: hi_dro_fil_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de tubiflores constituïda per plantes herbàcies de flors actinomorfes disposades en cincins, com la carmelitana blava (Phacelia bipinnatifida).

2 sing Planta de la família de les hidrofil·làcies.

->hidròfit

■hidròfit

m BOT Planta aquàtica.

->hidròfob

■hidròfob -a

[de hidro- i -fob]

adj i m i f 1 Que evita l’aigua.

2 PAT Que pateix hidrofòbia.

->hidrofòbia

■hidrofòbia

Part. sil.: hi_dro_fò_bi_a

[de hidro- i -fòbia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Horror, aversió morbosa a l’aigua.

2 PAT Ràbia.

->hidrofòbic

■hidrofòbic -a

[de hidrofòbia; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj PAT Relatiu o pertanyent a la hidrofòbia.

->hidròfon

hidròfon

m ELECTROAC Instrument per a detectar els sons subaquàtics i per a determinar-ne la direcció.

->hidròfug

■hidròfug -a

[de hidro- i -fug]

adj Dit de la substància que repel·leix l’aigua.

->hidrofugació

■hidrofugació

Part. sil.: hi_dro_fu_ga_ci_ó

[de hidrofugar, der. de hidròfug]

f TÈXT Operació de conferir a un teixit la propietat de repel·lir l’aigua.

->hidrògam

hidrògam -a

adj BOT Dit de la planta la pol·linització de la qual té lloc a través de l’aigua.

->hidrogel

■hidrogel

m QUÍM Gel col·loïdal en el qual l’aigua és el solvent.

->hidrogen

■hidrogen

[de hidro- i -gen; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 QUÍM 1 [símb: H] El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, de nombre atòmic 1 i de pes atòmic 1,00797.

2 bromur d’hidrogen [HBr] Compost format per la combinació del brom i de l’hidrogen.

3 cianur d’hidrogen [HCN] Compost format per la combinació de carboni, nitrogen i hidrogen.

4 clorur d’hidrogen [HCl] Compost gasós format per la combinació del clor i de l’hidrogen.

5 fluorur d’hidrogen [HF] Compost format per la combinació del fluor i de l’hidrogen.

6 iodur d’hidrogen [HI] Compost format per la combinació del iode i de l’hidrogen.

7 peròxid d’hidrogen Aigua oxigenada.

8 sulfur d’hidrogen [H₂S] Compost format per la combinació del sofre amb l’hidrogen.

2 elèctrode d’hidrogen ELECTROQ Elèctrode de platí entorn del qual bombolleja hidrogen.

3 enllaç hidrogen QUÍM Enllaç de feble energia, de natura fonamentalment electrostàtica, entre un àtom d’hidrogen i un element electronegatiu.

->hidrogen-

hidrogen-

QUÍM Prefix que indica la presència d’hidrogen no substituït en la molècula d’una sal àcida o en l’anió corresponent. Ex.: hidrogencarbonat, hidrogensulfat.

->hidrogenabilitat

hidrogenabilitat

f METAL·L Capacitat de certs metalls i aliatges de dissoldre àtoms d’hidrogen en llur xarxa cristal·lina.

->hidrogenació

■hidrogenació

Part. sil.: hi_dro_ge_na_ci_ó

[de hidrogenar]

f 1 ALIM Tractament químic aplicat a greixos naturals destinats a l’elaboració d’aliments.

2 QUÍM ORG Reacció que s’esdevé entre l’hidrogen molecular i un compost orgànic en presència d’un catalitzador.

->hidrogenar

■hidrogenar

[de hidrogen; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr 1 ALIM Sotmetre un greix a hidrogenació.

2 QUÍM ORG 1 Combinar una substància amb hidrogen.

2 Reduir una substància per l’acció de l’hidrogen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hidrogenar

GERUNDI: hidrogenant

PARTICIPI: hidrogenat, hidrogenada, hidrogenats, hidrogenades

INDICATIU PRESENT: hidrogeno, hidrogenes, hidrogena, hidrogenem, hidrogeneu, hidrogenen

INDICATIU IMPERFET: hidrogenava, hidrogenaves, hidrogenava, hidrogenàvem, hidrogenàveu, hidrogenaven

INDICATIU PASSAT: hidrogení, hidrogenares, hidrogenà, hidrogenàrem, hidrogenàreu, hidrogenaren

INDICATIU FUTUR: hidrogenaré, hidrogenaràs, hidrogenarà, hidrogenarem, hidrogenareu, hidrogenaran

INDICATIU CONDICIONAL: hidrogenaria, hidrogenaries, hidrogenaria, hidrogenaríem, hidrogenaríeu, hidrogenarien

SUBJUNTIU PRESENT: hidrogeni, hidrogenis, hidrogeni, hidrogenem, hidrogeneu, hidrogenin

SUBJUNTIU IMPERFET: hidrogenés, hidrogenessis, hidrogenés, hidrogenéssim, hidrogenéssiu, hidrogenessin

IMPERATIU: hidrogena, hidrogeni, hidrogenem, hidrogeneu, hidrogenin

->hidrogenat

■hidrogenat -ada

1 adj i m i f ALIM Sotmès a hidrogenació.

2 adj QUÍM Que conté hidrogen.

->hidrogencarbonat

■hidrogencarbonat

m QUÍM 1 Sal monosubstituïda de l’àcid carbònic.

2 Anió de fórmula HCO^-˜₃.