->baliga-balaga

■baliga-balaga

[d’origen expressiu amb alternança apofònica]

m i f Persona que no té formalitat en res; taral·lirot.

->balilla

■balilla

m AGR Varietat d’arròs procedent d’Itàlia, de tiges petites i d’espigues i grans curts.

->balinès

■balinès -esa

1 adj i m i f De Bali (illa i província d’Indonèsia), dels balinesos (poble) o del balinès (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble indonesi que habita l’illa de Bali i parcialment l’illa de Lombok.

3 m LING Llengua indonèsia parlada principalment a l’illa de Bali.

->balir-se

■balir-se

[variant popular de abolir-se]

v pron Corcar-se la fusta, tornar-se pols.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balir

GERUNDI: balint

PARTICIPI: balit, balida, balits, balides

INDICATIU PRESENT: baleixo, baleixes, baleix, balim, baliu, baleixen

INDICATIU IMPERFET: balia, balies, balia, balíem, balíeu, balien

INDICATIU PASSAT: balí, balires, balí, balírem, balíreu, baliren

INDICATIU FUTUR: baliré, baliràs, balirà, balirem, balireu, baliran

INDICATIU CONDICIONAL: baliria, baliries, baliria, baliríem, baliríeu, balirien

SUBJUNTIU PRESENT: baleixi, baleixis, baleixi, balim, baliu, baleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: balís, balissis, balís, balíssim, balíssiu, balissin

IMPERATIU: baleix, baleixi, balim, baliu, baleixin

->balisa

■balisa

Hom.: valisa i velisa

[del port. baliza, probablement der. mossàrab del ll. palus ‘pal’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 NÀUT Senyal, fix o flotant, que serveix per a indicar marges de canals, naufragis, punts de recalada o qualsevol altra cosa que pugui ésser d’interès per als navegants.

2 AERON Senyal, visible o invisible, que marca una ruta aèria o defineix les àrees d’estacionament, de maniobra i d’aterratge o qualsevol altra circumstància en un aeroport.

3 p ext TRANSP Senyal lluminós o fluorescent que hom disposa a la vora d’una carretera o al lloc d’un accident o d’un perill per tal d’indicar-los.

->balista

■balista

[del ll. balista, variant de ballĭsta (v. ballesta)]

f HIST Giny militar de grans dimensions emprat pels grecs i els romans en els setges per a llançar projectils pesants.

->balístic

■balístic -a

[de balista]

BALÍST 1 adj Relatiu o pertanyent al projectil o a la balística.

2 f Part de la física que estudia la projecció, el vol i els efectes terminals dels projectils.

->balístids

■balístids

[de balista]

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels tetraodontiformes, marins, de silueta ovalada i de natació lenta; anomenats també peixos ballesta.

2 sing Peix de la família dels balístids.

->balistita

balistita

[de balista i el sufix -ita]

f EXPL i ASTRON Pólvora sense fum constituïda per nitroglicerina i nitrocel·lulosa aproximadament en parts iguals.

->baliva

■baliva

f PAT Minova.

->balkar

balkar

1 adj Relatiu o pertanyent als balkars o al balkar.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble turc del Caucas septentrional establert principalment a la república dels Kabardins i dels Balkars (Federació Russa).

3 m LING Llengua parlada pels balkars del grup oghuz.

->ball

■ball

Hom.: vall

[de ballar]

m 1 Acció de ballar.

2 DANSA 1 Seguit de passos, de salts, de gests o de posicions ordenats d’acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió.

2 ball agafat Ball de ballador i balladora, l’un davant l’altre, ell subjectant-la amb el braç dret per la cintura i amb l’esquerre sostenint-li la mà dreta, mentre que ella descansa el braç esquerre damunt el braç dret d’ell.

3 ball de bastons Forma de ball en què els balladors duen a les mans bastons, que fan sonar amb cops ritmats d’acord amb la melodia que sona i combinats amb les evolucions del cos.

4 ball de saló Denominació aplicada a diversos balls de parella, com el vals, el tango, el txa-txa-txa, etc., que no formen part de les danses tradicionals i folklòriques i són habituals en festes i celebracions.

5 ball pla Forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat, de compàs ternari, que es caracteritza per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts.

6 ball robat Ball en què els espectadors o els balladors poden prendre la balladora de qualsevol company.

7 ball rodó Forma de ball col·lectiu en el qual els balladors, formant rodona i agafats de les mans, van voltant en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.

8 som al ball, i hem de ballar col·loq Expressió que hom diu per indicar que s’han d’afrontar les situacions difícils mentre no n’arriba la solució.

3 DANSA Composició musical o ordenació de moviments formant un tot determinat per a ésser ballat.

4 Reunió de persones amb la finalitat de ballar.

5 1 Lloc públic on es reuneix gent per ballar.

2 Comparsa de gent que executa una dansa en festes majors, processons, etc.

6 fig Conflicte, situació difícil o que exigeix molta activitat. En bon ball t’has ficat.

7 ball de Sant Vito PAT Corea.

->balla

■balla

[de ballar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Acte de ballar.

2 Ball públic, generalment a l’aire lliure. Per la festa major hi haurà grans balles.

3 dur la balla fig 1 Cridar l’atenció, dur-ho tot en renou.

2 dial Dur la direcció d’un afer.

->ballable

■ballable

[de ballar]

1 adj Que pot ésser ballat.

2 m DANSA Cançó o peça instrumental construïda rítmicament de tal manera que sigui especialment apta a ésser ballada per gent no sempre professional.

->ballada

■ballada

Hom.: vallada

[de ballar; 1a FONT: c. 1400]

f 1 Acte de ballar.

2 Ball públic, generalment a l’aire lliure.

3 LIT i MÚS Forma amb què antigament era designada la balada.

->ballador¹

■ballador¹ -a

[possiblement del ll. vg. ballator, -ōris, der. de ballare ‘ballar’; 1a FONT: s. XV]

1 adj Donat a ballar. Una noia molt balladora.

2 m i f Persona que balla. Hi ha pocs balladors, avui, al ball.

3 m ANAT ANIM Articulació mòbil dels ossos.

4 m AUT En els canvis de velocitat sincronitzats, dispositiu que es desplaça sobre l’eix secundari, en ésser empès per la forquilla que mou la palanca del canvi, i enclava aquest eix amb la roda dentada corresponent a la marxa seleccionada.

5 m pl BOT Belluguet gros.

6 f pl BOT Belluguet gros.

->ballador²

■ballador² -a

[de ballar i -dor²]

adj Que fa de bon ballar; ballable. Una peça balladora.

->ballaire

■ballaire

Part. sil.: ba_llai_re

[de ballar]

m i f Persona que balla; ballador.

->ballar

■ballar

[del ll. td. ballare, íd., probable adaptació del gr. pállein ‘saltar, bellugar-se’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 intr Executar, sol o acompanyat d’altres, una successió regulada de passos, de salts, d’actituds, ordinàriament d’acord amb un ritme de cançó o de composició instrumental que sona simultàniament. Aprendre a ballar. Treure a ballar. Ballar bé, amb gràcia.

2 intr p anal Fer moviments com executant un ball (implicant sovint alegria). Va ballar d’alegria quan el van aprovar.

3 intr 1 Giravoltar una baldufa, un ballaruc, un ou sobre el raig d’un brollador, etc. L’alumne feia ballar la goma d’esborrar.

2 ballar de capoll Ballar una baldufa cap per avall.

3 ballar de capoll fig Anar malament, en decadència, a la ruïna.

4 intr 1 No estar segura, una cosa, sobre la seva base, no estar ben fixada, anar baldera. Falcar una taula perquè no balli. Ballar la nansa d’una cassola. Ballar un piu dins el forat.

2 ballar les lletres d’un llibre No estar ben arrenglerades, de manera que les ratlles resulten tortuoses.

5 tr Executar (un ball). Ballar sardanes.

6 ballar-la fig Trobar-se en una tribulació, en un tripijoc, en una baralla, etc.

7 ballar-la grassa fig Passar-ho bé, tenir molts diners.

8 ballar l’aigua als ulls (a algú) Seduir-lo, afalagar-lo, il·lusionar-lo, amb abelliments.

9 ballar-la magra fig Viure amb estretor.

10 ballar pel cap (alguna cosa a algú) Recordar-se’n vagament, tenir-ne reminiscències.

11 fer ballar el cap (a algú) Atabalar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ballar

GERUNDI: ballant

PARTICIPI: ballat, ballada, ballats, ballades

INDICATIU PRESENT: ballo, balles, balla, ballem, balleu, ballen

INDICATIU IMPERFET: ballava, ballaves, ballava, ballàvem, ballàveu, ballaven

INDICATIU PASSAT: ballí, ballares, ballà, ballàrem, ballàreu, ballaren

INDICATIU FUTUR: ballaré, ballaràs, ballarà, ballarem, ballareu, ballaran

INDICATIU CONDICIONAL: ballaria, ballaries, ballaria, ballaríem, ballaríeu, ballarien

SUBJUNTIU PRESENT: balli, ballis, balli, ballem, balleu, ballin

SUBJUNTIU IMPERFET: ballés, ballessis, ballés, balléssim, balléssiu, ballessin

IMPERATIU: balla, balli, ballem, balleu, ballin

->ballarí

■ballarí -ina

[de ballar]

1 m i f Ballador professional.

2 m BOT Flor de l’atzavara.

3 f Compàs per a traçar circumferències de diàmetre molt petit en el qual la separació dels braços és regulada mitjançant un sistema de cargol.

->ballarida

■ballarida

[probablement relacionat amb el cast. vellorita]

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Hypecoum grandiflorum), de fulles molt dividides, de flors d’un groc taronja i de càpsules articulades en forma de banya.

->ballarola

ballarola

f ENTOM Escarabat de cuina.

->ballaruc

■ballaruc

[de ballar]

m Qualsevol mena de gala, especialment les del roure, esfèriques, emprades sovint pels infants per a jugar.

->ballaruga

■ballaruga

[deriv. de ballar, però també amb possible relació amb un mot preromà, potser cèltic, almenys pel que fa a la terminació]

f 1 1 Ballaruc.

2 Borleta de la grandària d’un ballaruc que serveix com a adorn.

2 1 JOCS Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta poc o molt aplatada pels pols, un disc o un dau (sovint amb lletres a les cares laterals), a la qual hom imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el polze i l’índex, i balla com una baldufa sobre un dels extrems de l’eix, acabat en punta.

2 fig Persona petita i bellugadissa.

3 ZOOL 1 Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis (Conus sp), de conquilla en forma de dos cons units per les bases, de colors vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors.

2 Petit cargol de mar de la subclasse dels prosobranquis (Columbella rustica), de conquilla allargada i llisa de color fosc, amb taques blanques.

4 pl col·loq Ball. Fer ballarugues.

->ballarusca

■ballarusca

[variant de ballaruga]

f 1 1 Ballaruc.

2 Ball. A la plaça hi ha ballarusca.

2 Volva de neu.

->ballera

■ballera

[de ballar]

f Ganes de ballar.

->ballesta

■ballesta

[del ll. ballĭsta, i aquest, del gr. ballízō der. de bállō ‘llançar, disparar’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 HIST Arma ofensiva per a llançar projectils, sobretot sagetes, formada per un arc amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta.

2 Reixa, formada per dues sèries de llistons paral·lels, articulats, que hom allarga i escurça a voluntat i que serveix per a abastar objectes d’una finestra o un lloc alt.

3 ASTR Instrument usat antigament per a mesurar l’altura dels astres, consistent en dues o més barres perpendiculars mòbils.

4 CINEG Parany per a agafar ocells i quadrúpedes petits, consistent en dues semicircumferències de filferro unides per un eix diametral voltat per una molla.

5 GIMN Bàscula.

6 ICT Nom donat als peixos de l’ordre dels tetraodontiformes, de la família dels balístids (Balistes sp), de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva.

7 MAR Cap gruixut situat a l’antena i a l’alçada del puny de mura per a evitar el brandar.

8 TECNOL 1 Molla que treballa a flexió, formada generalment per una sèrie de fulles o làmines d’acer resistent i elàstic, planes o lleugerament corbes, mantingudes alineades amb abraçadores.

2 Peça del torn primitiu que consistia en un arc de fusta flexible que es vinclava en ésser tesada la corda que unia els extrems per l’acció d’una altra corda vertical.

9 TÈXT En alguns telers a mà i en els mecànics que tenen els excèntrics a l’interior, cordill que lliga cada lliç amb la calca corresponent.

10 TRANSP Arc de ferro que va d’un braç del carro a l’altre per tal d’evitar que, en transportar molta càrrega, aquesta fregui el cos de l’animal.

->ballestada

■ballestada

[de ballesta; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 Tret de ballesta.

2 Allargada d’un tret de ballesta.

->ballesteig

ballesteig

Part. sil.: ba_lles_teig

[de l’ant. ballestejar ‘tirar amb la ballesta’]

m AUT 1 Moviment de vaivé característic que les ballestes de la suspensió confereixen a la caixa d’un vehicle, especialment quan aquest es desplaça sobre un sòl irregular.

2 p ext Moviment que qualsevol tipus de suspensió, encara que no sigui de ballestes, confereix a un vehicle en moviment.

->ballester

■ballester -a

[de ballesta; 1a FONT: s. XIII]

1 m HIST Soldat armat amb ballesta.

2 m HIST El qui tenia per ofici fabricar ballestes o vendre’n.

3 m i f Tirador de ballesta.

4 m ORNIT 1 Falcillot.

2 ballester de ventre blanc (o ballester gros) Ocell apodiforme de la família dels apòdids (Apus melba), semblant al falcillot, però més gros i de colors bruns, amb la part de sota blanca.

->ballestera

■ballestera

[en el sentit de ‘veratre’ ve de l’ús que en feien els ballesters per les seves propietats tòxiques; 1a FONT: s. XVI]

f 1 HIST Obertura, generalment en forma de creu grega, practicada en els recintes fortificats per a facilitar l’acció dels ballesters defensors i mantenir-los a cobert dels projectils enemics.

2 BOT Veratre.

->ballesteria

■ballesteria

Part. sil.: ba_lles_te_ri_a

[de ballester; 1a FONT: s. XIII]

f HIST 1 ballestera 1.

2 Conjunt de les forces armades amb ballestes.

3 Contribució que era exigida antigament per a sostenir les companyies de ballesters.

4 Lloc on eren fabricades ballestes o on s’exercitaven els ballesters a manejar-les.

5 Tècnica del maneig de la ballesta.

->ballestrinca

■ballestrinca

[d’una forma dialectal ballestrí o ballestrinc, der. en -inus d’una variant ll. bal(l)istra de ballĭsta, que passà al cast. ballestrinque i d’aquest retornà al cat]

f MAR 1 Mena de nus molt emprat, especialment per a fermar una amarra o qualsevol altre cap a una bita o a un pal.

2 doble ballestrinca Ballestrinca amb una passada de més al voltant del lloc on és fermada.

->ballet

■ballet

[de ballar]

m 1 BALLET Dansa escènica molt evolucionada i estructurada que s’harmonitza amb els ritmes d’obres orquestrals, escrites o no d’una manera expressa amb aquesta finalitat, i amb l’espectacle plàstic de la decoració pictòrica.

2 DANSA i FOLK 1 Dansa folklòrica, espontània o conreada per agrupacions, emprada en certes ocasions com a manifestació consuetudinària.

2 Mena de dansa considerada una de les més característiques de Catalunya, localitzada sobretot a ambdós vessants dels Pirineus.

->bal·lisme

bal·lisme

m PAT 1 Estat patològic caracteritzat per moviments sobtats i involuntaris molt semblants als que es presenten en la corea infantil.

2 Paràlisi agitant.

->bal·listocardiografia

bal·listocardiografia

Part. sil.: bal_lis_to_car_di_o_gra_fi_a

f MED Estudi de la impulsió que la contracció cardíaca comunica al cos.

->ballmanetes

■ballmanetes

[de ball i maneta]

f pl Mot emprat en l’expressió fer ballmanetes loc verb En llenguatge infantívol, picar de mans.

->ballotejar

■ballotejar

Hom.: vellotejar i vellutejar

[de ballar]

v intr Ballar algun ball o altre en ocasió de trobar-se en unes balles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ballotejar

GERUNDI: ballotejant

PARTICIPI: ballotejat, ballotejada, ballotejats, ballotejades

INDICATIU PRESENT: ballotejo, balloteges, balloteja, ballotegem, ballotegeu, ballotegen

INDICATIU IMPERFET: ballotejava, ballotejaves, ballotejava, ballotejàvem, ballotejàveu, ballotejaven

INDICATIU PASSAT: ballotegí, ballotejares, ballotejà, ballotejàrem, ballotejàreu, ballotejaren

INDICATIU FUTUR: ballotejaré, ballotejaràs, ballotejarà, ballotejarem, ballotejareu, ballotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ballotejaria, ballotejaries, ballotejaria, ballotejaríem, ballotejaríeu, ballotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ballotegi, ballotegis, ballotegi, ballotegem, ballotegeu, ballotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ballotegés, ballotegessis, ballotegés, ballotegéssim, ballotegéssiu, ballotegessin

IMPERATIU: balloteja, ballotegi, ballotegem, ballotegeu, ballotegin

->balm

■balm

[de balma; 1a FONT: 1932]

m Cavitat formada per una roca o altre objecte submergit, que serveix d’amagatall als peixos.

->balma

■balma

[d’origen preromà i d’etimologia incerta, potser indoeuropea; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f GEOMORF 1 Cavitat no gaire pregona en una paret de roca o un vessant rocallós en la qual penetra la claror.

2 Roca que sobresurt d’un pendent muntanyós i que forma una cavitat al dessota.

->balmar-se

■balmar-se

[de balma]

v pron Buidar-se per dins una cosa, fer-s’hi una cavitat. El tronc s’ha balmat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balmar

GERUNDI: balmant

PARTICIPI: balmat, balmada, balmats, balmades

INDICATIU PRESENT: balmo, balmes, balma, balmem, balmeu, balmen

INDICATIU IMPERFET: balmava, balmaves, balmava, balmàvem, balmàveu, balmaven

INDICATIU PASSAT: balmí, balmares, balmà, balmàrem, balmàreu, balmaren

INDICATIU FUTUR: balmaré, balmaràs, balmarà, balmarem, balmareu, balmaran

INDICATIU CONDICIONAL: balmaria, balmaries, balmaria, balmaríem, balmaríeu, balmarien

SUBJUNTIU PRESENT: balmi, balmis, balmi, balmem, balmeu, balmin

SUBJUNTIU IMPERFET: balmés, balmessis, balmés, balméssim, balméssiu, balmessin

IMPERATIU: balma, balmi, balmem, balmeu, balmin

->balmat

■balmat -ada

[de balma]

adj Buit de dins.

->balmesià

balmesià -ana

Part. sil.: bal_me_si_à

adj Relatiu o pertanyent a Jaume Balmes o a la seva filosofia.

->balneari

■balneari -ària

Part. sil.: bal_ne_a_ri

[del ll. balnearius, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als banys. Estació balneària.

2 m 1 Establiment de banys públics, especialment medicinals.

2 Abusivament, establiment hoteler especialment indicat per a fer cures de repòs, etc., sobretot el situat en una zona rica en deus d’aigua mineromedicinal, on és possible de prendre les aigües.

->balneo-

■balneo-

Forma prefixada del mot llatí balneum, que significa ‘bany’. Ex.: balneotècnia, balneoteràpia.

->balneologia

■balneologia

Part. sil.: bal_ne_o_lo_gi_a

f MED Branca de les ciències mèdiques que estudia els banys i els seus usos terapèutics.

->balneoteràpia

■balneoteràpia

Part. sil.: bal_ne_o_te_rà_pi_a

[cpt. híbrid del ll. balneum i -teràpia]

f TERAP Mètode de tractament de certes malalties mitjançant les aigües i els banys medicinals, la sorra, el fang, el sol, el vapor d’aigua i algunes de les radiacions de l’espectre lumínic.

->baló¹

■baló¹

Hom.: való

[del fr. ballon, íd. (v. bala²)]

m 1 1 Objecte esfèric ple d’aire o d’un altre fluid.

2 Recipient de vidre de forma esfèrica.

3 ESPORT Pilota elàstica gran d’ús reglamentari en diversos esports, especialment la pilota de futbol.

4 QUÍM Matràs de fons rodó, especialment el de dimensions grans.

5 TECNOL Sac de goma o de matèries plàstiques destinat a contenir gasos.

6 baló aerostàtic (o simplement baló) AERON i METEOR Aeròstat sense motor que consisteix, en essència, en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire (hidrogen, heli, etc.) que s’eleva a causa de la força ascensional i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar tripulants, instruments, etc.

7 baló sonda AERON i METEOR Baló lliure no tripulat utilitzat per a enregistrar dades de l’atmosfera.

2 NÀUT Espinàquer.

3 TÈXT En algunes màquines tèxtils, forma que prenen els fils dels fusos i de les bitlles en enrotllar-se o desenrotllar-se axialment en rotació ràpida, per efecte de la força centrífuga.

->baló²

baló²

Hom.: való

[de bala¹]

m EMBAL Bala de dimensions reduïdes.

->baló³

■baló³

Hom.: való

[de bala¹]

m GRÀF Conjunt de vint raimes de paper, és a dir, deu mil fulls.

->baloner

baloner -a

adj i m i f De Balones (Comtat).

->balonet

balonet

[de baló¹]

m AERON Compartiment de l’embolcall d’alguns aeròstats, especialment els dirigibles, que permet de compensar els canvis de volum del gas en introduir-hi aire.

->balot

■balot

[de bala¹]

m EMBAL Bala petita.

->balou

■balou

Part. sil.: ba_lou

m CONSTR NAV Caixó o caseta de fusta usat en algunes embarcacions per a cobrir la boca d’una escotilla.

->balquena

■balquena

[de l’àr. vg. baleàric o hispànic b al-ḥinna ‘amb generositat, amb abundor’, der. de ḥánna ‘pietat, força de sensibilitat’, usat amb el matís de ‘abundor de béns’; 1a FONT: 1858]

f 1 Abundor, gran quantitat.

2 a balquena loc adv En abundància. Fruita a balquena.

->balquer

■balquer

m ORNIT Moixó de la família dels muscicàpids (Acrocephalus arundinaceus), semblant a la boscarla, però més gros, de bec llarg i fort i de cant estrident i ronc.

->balsa

■balsa

f 1 BOT Arbre de la família de les bombacàcies (Ochrona lagopus), de fulles palmades i de flors blanques i piloses.

2 FUST Fusta de la balsa, blanca, la més lleugera de totes, bé que notablement resistent.

->bàlsam

■bàlsam

[del ll. balsămum, i aquest del gr. bálsamon, íd. que té origen oriental; 1a FONT: s. XV]

m 1 BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les aïzoàcies (Carpobrotus edulis), reptant, de fulles allargades i carnoses i de flors vistoses, roses, vermelles o blanquinoses, molt emprada en jardineria.

2 Fabària.

2 BOT i FARM 1 Oleoresina d’aspecte més o menys viscós que conté un àcid aromàtic o dos.

2 bàlsam del Perú Bàlsam obtingut de l’arbre Myroxylon pereirae, emprat en cosmètica i en farmàcia.

3 bàlsam de Tolú Bàlsam obtingut de l’arbre Myroxylon balsamum, emprat en farmàcia.

3 p ext BOT i FARM 1 Oleoresina semblant al bàlsam autèntic per l’aparença i les propietats, però d’una composició química diferent.

2 bàlsam de copaiba Oleoresina extreta dels copaiers.

3 bàlsam del Canadà Oleoresina extreta d’Abies balsamea, avet de l’Amèrica del Nord.

4 p ext FARM Dit de qualsevol preparat galènic, bàlsam artificial, de composició més o menys complexa, amb propietats medicinals, generalment d’ús extern i ja pràcticament en desús.

5 fig Qualsevol cosa que consola, que suavitza, una pena, una aflicció.

->balsamer

■balsamer

[de bàlsam]

m BOT Balsamilla.

->balsamera

■balsamera

[de bàlsam]

f 1 Pot per a guardar bàlsam.

2 HIST Petit recipient o ampolleta, de vidre o de terra cuita, d’època hel·lenística, romana o púnica, sovint trobat a les tombes.

->balsàmic

■balsàmic -a

[de bàlsam]

adj 1 Que té les qualitats del bàlsam.

2 Que conté bàlsam.

3 Que exhala olor de bàlsam.

4 p ext FARM 1 Dit de totes les substàncies que tenen consistència de bàlsam i de les d’acció antigonorreica.

2 Actualment, dit únicament dels medicaments que contenen olis essencials antisèptics i tonificants de l’aparell respiratori.

->balsamífer

■balsamífer -a

[del ll. balsamum ‘bàlsam’ i -fer]

adj Que produeix bàlsam.

->balsamilla

■balsamilla

[de bàlsam; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les cucurbitàcies (Momordica balsamica), de tija enfiladissa, de flors groguenques i de fruit de color taronja.

->balsamina

■balsamina

[de bàlsam; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les balsaminàcies (Impatiens balsamina), de fulles ovades, profundament dentades, i de flors grosses generalment vermelles.

2 balsamina africana Planta herbàcia anual de la família de les balsaminàcies (Impatiens holstii), de fulles lanceolades i de flors cinnabarines amb un llarg esperó.

3 balsamina salvatge Planta herbàcia anual de la família de les balsaminàcies (Impatiens noli-tangere), de fulles ovades i dentades i de flors grogues reunides en grups axil·lars sobre peduncles fins.

->balsaminàcies

■balsaminàcies

Part. sil.: bal_sa_mi_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de gruïnals integrada per plantes herbàcies de flors zigomorfes hermafrodites i de fruit capsular amb dehiscència sobtada i que comprèn la balsamina (Impatiens balsamina), la balsamina salvatge (I. noli-tangere) i la balsamina africana (I. holstii).

2 sing Planta de la família de les balsaminàcies.

->balsarenyenc

balsarenyenc -a

adj i m i f De Balsareny (Bages).

->balsera

■balsera

[del ll. balteum ‘cinyell’ (v. balç)]

f dial piló 2 1. Una balsera de troncs.

->bàltic

■bàltic -a

1 adj Relatiu o pertanyent a la mar Bàltica.

2 m i f HIST Habitant d’estirp alemanya de les Províncies Bàltiques de l’imperi rus.

3 m LING 1 Nom emprat per a designar la llengua originària del grup de les llengües bàltiques modernes.

2 llengües bàltiques Branca de la família de les llengües indoeuropees que es compon del lituà, el letó i el prussià antic.

->balto-

■balto-

Forma prefixada del mot bàltic. Ex.: baltooriental, baltoeslau.

->baltoeslau

■baltoeslau -ava

Part. sil.: bal_to_es_lau

1 adj Relatiu o pertanyent al baltoeslau.

2 m LING Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees (la de les llengües bàltiques i la de les eslaves).

->baltofinès

■baltofinès -esa

1 adj Relatiu o pertanyent al baltofinès.

2 m LING Conjunt de llengües finoúgriques parlades als països de la costa de la mar Bàltica.

->baltooriental

baltooriental

Part. sil.: bal_to_o_ri_en_tal

ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça baltooriental.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça baltooriental o als seus representants.

3 raça baltooriental Raça del grup leucoderm que ocupa bàsicament l’est i el nord-est d’Europa i que s’ha expandit pel nord i el centre d’Àsia.

->baluard

■baluard

Part. sil.: ba_lu_ard

[del fr. ant. boloart, balouart, íd. (avui boulevard) i aquest del neerl. medieval bolwerc ‘obra de bigues gruixudes’; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 HIST Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l’espai d’unió de dos panys de muralla.

2 fig Protecció, defensa. Baluard de les noves idees.

3 1 Edifici de defensa que hi havia davant les masies, parets altes que servien de defensa a les masies.

2 Clos davant les masies.

->baluern

■baluern

Part. sil.: ba_lu_ern

[de baluerna]

m Tro, gros soroll.

->baluerna

■baluerna

Part. sil.: ba_lu_er_na

[d’origen incert, sembla emparentat amb el fr. baliverne ‘conte exagerat, increïble’, també d’origen obscur; 1a FONT: 1332]

f Cosa que fa molt d’embalum.

->baluma

baluma

[d’origen incert, possiblement del ll. volūmina, pl. neutre de volūmen ‘volum’]

f MAR Caient de popa de les veles triangulars.

->balun

■balun

m ELECTRÒN Dispositiu que hom connecta entre un sistema simètric respecte a terra i un altre d’asimètric amb un dels borns connectats a terra per tal d’acoblar ambdós sistemes.

->balustrada

■balustrada

[de balustre; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Barana el passamà de la qual descansa sobre balustres.

->balustrat

balustrat

[de balustre]

m Balustrada.

->balustre

■balustre

[de l’it. balaustro, íd., del ll. balaustium, i aquest, del gr. balaústion ‘flor del magraner’, per comparació de la inflor del balustre amb aquella flor; 1a FONT: 1575, DPou]

m CONSTR Columneta tornejada adornada amb motllures, de terrissa, de pedra, etc., que serveix per a formar baranes de balcó, de terrat, d’escala, etc.

->balutxi

■balutxi

1 adj Relatiu o pertanyent als balutxis o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de llengua irànica occidental que habita el Balutxistan.

3 m LING Llengua de la família irànica parlada al Balutxistan.

->bamba

■bamba

Hom.: vamba

[d’origen expressiu, variant dels mots d’arrel bab-, com babau]

1 f 1 Bombolla, bòfia.

2 dial Espècie de coca.

2 adj dial 1 coca bamba Coca inflada.

2 pasta bamba Pasta fina i molt fofa.

->bambara

bambara

1 adj Relatiu o pertanyent als bambares o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’una població sudanesa del grup mandé concentrada principalment a Mali.

3 m LING Dialecte del mandé parlat pels bambares.

->bamber

■bamber -a

m i f Persona que ven coques bambes o ensaïmades.

->bambo

■bambo -a

[alteració de babau]

adj i m i f dial Bàmbol.

->bàmbol

■bàmbol -a

[alteració de babau]

adj i m i f dial Ximplet, beneit.

->bambolejar

■bambolejar

[d’origen expressiu; 1a FONT: 1640, DTo]

v intr balancejar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bambolejar

GERUNDI: bambolejant

PARTICIPI: bambolejat, bambolejada, bambolejats, bambolejades

INDICATIU PRESENT: bambolejo, bamboleges, bamboleja, bambolegem, bambolegeu, bambolegen

INDICATIU IMPERFET: bambolejava, bambolejaves, bambolejava, bambolejàvem, bambolejàveu, bambolejaven

INDICATIU PASSAT: bambolegí, bambolejares, bambolejà, bambolejàrem, bambolejàreu, bambolejaren

INDICATIU FUTUR: bambolejaré, bambolejaràs, bambolejarà, bambolejarem, bambolejareu, bambolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bambolejaria, bambolejaries, bambolejaria, bambolejaríem, bambolejaríeu, bambolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bambolegi, bambolegis, bambolegi, bambolegem, bambolegeu, bambolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bambolegés, bambolegessis, bambolegés, bambolegéssim, bambolegéssiu, bambolegessin

IMPERATIU: bamboleja, bambolegi, bambolegem, bambolegeu, bambolegin

->bambolina

■bambolina

[de bambolejar a través del cast. bambalina, íd.]

f ESPECT Cadascuna de les bandes de tela o de paper pintades que, penjades al sostre d’un escenari, formen la part superior d’una decoració que figura un sostre, branques pontades, el cel, etc.

->bambolinó

bambolinó

m ESPECT Bambolina situada darrere del teló de boca, que forma part de les draperies i que delimita l’alçada del marc escènic.

->bambolla

bambolla

[variant de bombolla; 1a FONT: s. XIII, Llull]

f Bombolla.

->bambollar

bambollar

v intr Bombollar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bambollar

GERUNDI: bambollant

PARTICIPI: bambollat, bambollada, bambollats, bambollades

INDICATIU PRESENT: bambollo, bambolles, bambolla, bambollem, bambolleu, bambollen

INDICATIU IMPERFET: bambollava, bambollaves, bambollava, bambollàvem, bambollàveu, bambollaven

INDICATIU PASSAT: bambollí, bambollares, bambollà, bambollàrem, bambollàreu, bambollaren

INDICATIU FUTUR: bambollaré, bambollaràs, bambollarà, bambollarem, bambollareu, bambollaran

INDICATIU CONDICIONAL: bambollaria, bambollaries, bambollaria, bambollaríem, bambollaríeu, bambollarien

SUBJUNTIU PRESENT: bambolli, bambollis, bambolli, bambollem, bambolleu, bambollin

SUBJUNTIU IMPERFET: bambollés, bambollessis, bambollés, bambolléssim, bambolléssiu, bambollessin

IMPERATIU: bambolla, bambolli, bambollem, bambolleu, bambollin

->bambolleig

bambolleig

Part. sil.: bam_bo_lleig

m Bombolleig.

->bambollejar

bambollejar

v intr Bombollejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bambollejar

GERUNDI: bambollejant

PARTICIPI: bambollejat, bambollejada, bambollejats, bambollejades

INDICATIU PRESENT: bambollejo, bambolleges, bambolleja, bambollegem, bambollegeu, bambollegen

INDICATIU IMPERFET: bambollejava, bambollejaves, bambollejava, bambollejàvem, bambollejàveu, bambollejaven

INDICATIU PASSAT: bambollegí, bambollejares, bambollejà, bambollejàrem, bambollejàreu, bambollejaren

INDICATIU FUTUR: bambollejaré, bambollejaràs, bambollejarà, bambollejarem, bambollejareu, bambollejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bambollejaria, bambollejaries, bambollejaria, bambollejaríem, bambollejaríeu, bambollejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bambollegi, bambollegis, bambollegi, bambollegem, bambollegeu, bambollegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bambollegés, bambollegessis, bambollegés, bambollegéssim, bambollegéssiu, bambollegessin

IMPERATIU: bambolleja, bambollegi, bambollegem, bambollegeu, bambollegin

->bambotxada

■bambotxada

[de l’it. bambocciata, que designava els quadres pintorescos del pintor holandès Pieter van Laer (s. XVII), sobrenomenat il Bamboccio ‘el Titella’, a causa de la seva petita talla]

f ART Quadre, generalment de petites dimensions, que tracta d’un tema popular pintoresc o grotesc.

->bambú

■bambú

[del marathi i gujarati bâmbû, íd., a través del portuguès o, com fa pensar l’ant. vambó, a través de l’àr. bambûh]

[pl -ús] m 1 BOT Gènere de plantes de la família de les gramínies (Bambusa sp), semblants a la canya, de tija lignificada, molt llarga, resistent i flexible.

2 p ext BOT Nom aplicat a diverses gramínies semblants al bambú, com el bambú de Ceilan (Dendrocalamus giganteus), molt alt, i el bambú groc (Phyllostachys sp), conreat com a ornamental.

3 ESPECT Nom del balancí utilitzat primitivament pels acròbates japonesos.

->bambula

bambula

[del bantu ka-mombulon, mena de tambor de l’Àfrica equatorial]

f 1 DANSA Dansa pròpia dels negres de Cuba, de ritme binari, que és acompanyada amb la flauta del mateix nom.

2 MÚS 1 Tambor antillà.

2 Flauta feta amb canya de bambú.

3 Cant procedent de l’Àfrica Occidental, que els mulats de Nova Orleans interpretaven amb acompanyament d’instruments de percussió.

->bamileké

bamileké

[pl -és] 1 adj Relatiu o pertanyent als bamilekés o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de llengua sudànica que habita altiplans del Camerun occidental.

3 m LING Llengua bantu de la família nigerocongolesa, parlada pels bamilekés.

->bamp

bamp

m [angl: bump] ESPORT 1 Monticle de neu format pels viratges reiterats dels esquiadors en el mateix lloc d’un pendent.

2 pl Modalitat d’esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens lliure al llarg del qual cal fer una sèrie de viratges tècnics i maniobres aèries sobre una pista amb un fort pendent i nombrosos bamps.

->ban¹

■ban¹

[probablement del frànc. bann ‘ordre comminatòria’; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

m DR i HIST 1 1 Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.

2 Cartell amb què hom fa públic un ban.

3 Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposició d’ordre judicial que hom feia pública.

2 Multa.

->ban²

■ban²

[del serbocroat ban, i aquest, del mongol bajan ‘opulent’]

m HIST 1 Governador dels territoris en què fou dividit el regne de Croàcia, amb atribucions civils i militars.

2 Entre els hongaresos i els eslaus meridionals, governador d’un districte fronterer (dit banat).

->banal¹

■banal¹

Hom.: venal

[v. banal²; 1a FONT: s. XIX]

adj Que no té cap originalitat o cap interès, comú, vulgar.

->banal²

■banal²

Hom.: venal

[de ban¹]

adj DR Relatiu o pertanyent al ban¹. Senyoria banal.

->banalitat

■banalitat

Hom.: venalitat

[de banal¹]

f 1 Qualitat de banal. Una conversa d’una banalitat insuportable.

2 Cosa banal, lloc comú. Un assaig ple de banalitats.

->banalització

■banalització

Part. sil.: ba_na_lit_za_ci_ó

[del fr. banalisation, íd.]

f FERROC Disposició del bloqueig que permet la utilització de vies múltiples en ambdós sentits.

->banalitzar

■banalitzar

[de banal¹]

v 1 tr Fer banal.

2 pron Esdevenir banal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: banalitzar

GERUNDI: banalitzant

PARTICIPI: banalitzat, banalitzada, banalitzats, banalitzades

INDICATIU PRESENT: banalitzo, banalitzes, banalitza, banalitzem, banalitzeu, banalitzen

INDICATIU IMPERFET: banalitzava, banalitzaves, banalitzava, banalitzàvem, banalitzàveu, banalitzaven

INDICATIU PASSAT: banalitzí, banalitzares, banalitzà, banalitzàrem, banalitzàreu, banalitzaren

INDICATIU FUTUR: banalitzaré, banalitzaràs, banalitzarà, banalitzarem, banalitzareu, banalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: banalitzaria, banalitzaries, banalitzaria, banalitzaríem, banalitzaríeu, banalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: banalitzi, banalitzis, banalitzi, banalitzem, banalitzeu, banalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: banalitzés, banalitzessis, banalitzés, banalitzéssim, banalitzéssiu, banalitzessin

IMPERATIU: banalitza, banalitzi, banalitzem, banalitzeu, banalitzin

->banalment

■banalment

Hom.: venalment

[de banal¹]

adv D’una manera banal.

->banana

■banana

[d’origen incert, sembla procedent d’una llengua de l’Àfrica occidental]

f BOT i AGR Fruit comestible del bananer.

->bananer

■bananer -a

[de banana]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la producció i al comerç de bananes. Plantació bananera. Mercat bananer.

2 república bananera Nom donat periodísticament als països de l’Amèrica Central, que tenen importants plantacions de cultius tropicals en mans, sovint, de capital nord-americà.

3 república bananera Nom donat pejorativament a alguns estats de l’Amèrica Central i de Sud-amèrica sotmesos sovint a cops d’estat militars i a inestabilitat política.

2 m BOT i AGR Planta herbàcia de la família de les musàcies (Musa paradisiaca, ssp sapientium), constituïda per un plomall de grans fulles oblongues, amb una sola inflorescència racemosa, els fruits de la qual són les bananes.

->banasta

■banasta

[del gal benna ‘carro; cistell de vímet’, encreuat amb canasta o canastra; 1a FONT: 1298]

1 f Cistell, covenet, etc., fet de vímets, de joncs, de verducs, de rodells i tires de castanyer, etc., de diferents formes i diferents grandàries.

2 m i f dial Persona curta d’enteniment o de maneres esbojarrades.

->banastell

■banastell

[de banasta]

m 1 Banasta de figura rodona.

2 CINEG Gàbia on hom porta la fura.

->banastra

■banastra

[alteració de banasta]

m i f dial banasta 2.

->banat

■banat

[de ban²]

m 1 Títol i ofici del ban.

2 Territori governat per un ban.

->banau

■banau -a

Part. sil.: ba_nau

[vulgarisme barceloní per babau, resultant d’un encreuament amb el quasisinònim beneit]

adj i m i f pop Curt d’enteniment i de coratge.

->banc

■banc

Hom.: bang

[del germ. bank a través del ll. vg. occidental; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Seient estret i llarg, generalment de fusta, amb respatller o sense, on caben algunes persones. Un banc d’església. El banc dels acusats. Banc respatller, de respatller.

2 MAR Tauló que va fix de banda a banda d’una embarcació menor i que serveix de seient als remadors.

3 banc de paret Banc amb el seient fixat en una paret que li fa de respatller.

4 banc escon Escon.

5 banc ras Banc sense respatller.

6 sortida (o idea, o raó, etc.) de peu de banc Sortida, idea, raó, etc., que no té fonament ni il·lació.

7 un pegat en un banc Dit d’una cosa inoportuna.

2 Caixabanc.

3 OFIC i TECNOL Taula sòlida, de fusta o metàl·lica, generalment horitzontal, proveïda dels dispositius necessaris per a efectuar-hi diversos treballs de fuster, de manyà, d’ajustador, d’espardenyer, etc.

4 1 Peça que serveix de base, de sòcol o de suport.

2 ART Bancal, predel·la.

3 TECNOL Estructura que suporta els diferents mecanismes de certes màquines i, per extensió, la màquina mateix. Banc de manuar. Banc de trefilar.

4 VITIC Suport còncau on recolzen horitzontalment les bótes de vi.

5 banc de llit Cadascun dels suports dels llits de posts.

6 banc portabobines TÈXT Balancer que porta les bobines en les metxeres.

7 banc portafusos TÈXT Barra horitzontal llarga, generalment immòbil, on van fixats els fusos o pues en les metxeres i contínues.

8 banc porta-rodets TÈXT Balancer que porta els rodets en les retorcedores d’aranyes.

5 1 HIST Taula que usaven els canviadors.

2 ECON Institució econòmica que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc.) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec. Banc comercial. Banc industrial.

3 banc central ECON Entitat del sistema bancari, generalment de caràcter públic, que té per funcions essencials l’emissió de moneda i la regulació de l’oferta monetària, fer de banquer del govern, operar com a gestor i dipositari de les reserves d’or i de divises i fer-se càrrec dels pagaments internacionals de l’estat.

6 AGR 1 Feixa entre dues tires de ceps, d’oliveres o d’altres plantes; bancada.

2 Espai on giren els animals o els tractors quan llauren.

7 GEOMORF 1 Massa que forma una capa horitzontal, estrat. Banc de sorra, d’argila, de glaç.

2 En el fons de la mar, baix extens.

3 Baix format per sorra, quasi a flor d’aigua, on poden encallar fàcilment les embarcacions.

4 Planassa submarina on hi ha un cúmul passiu, en part convex, de material organogen no resistent a les onades, i originat per organismes sèssils.

5 Altiplà aïllat de la plataforma continental vorejat per una depressió o gorja profunda que ocupa la part mitjana o externa de la plataforma.

6 En una pedrera, veta d’un mineral determinat.

8 ICT Massa de peixos que es traslladen junts en nombre de molts milers obeint a unes mateixes necessitats, especialment durant l’època de fresa.

9 MED Dipòsit en condicions de conservar òrgans, teixits, etc., destinats a ésser utilitzats en terapèutica per a suplir deficiències dels mateixos òrgans, teixits, etc., en determinats pacients. Banc de sang.

10 METEOR 1 Estesa de núvols en un sol nivell, generalment amb poc gruix. Banc d’altocúmuls, d’estratocúmuls.

2 banc de boira Boira compacta que s’estén horitzontalment al llarg d’alguns centenars de metres.

11 banc de dades INFORM Conjunt de dades informatitzades sobre un tema determinat, consultable per molts usuaris, que pot ésser format per un conjunt no estructurat de fitxers o per una base de dades.

12 banc de dilució BIOL MOL i BIOQ Sèrie de tubs d’assaig estèrils de concentració decreixent i dilució coneguda obtinguts per dilució successiva del contingut (bacteris, biomolècules, cèl·lules, etc.) del primer tub.

13 banc de proves TECNOL Instal·lació per a efectuar proves.

14 banc d’ítems DOC Fitxer per a guardar-hi els ítems d’una prova objectiva.

->banca

■banca

[de banc]

f 1 Seient de fusta amb quatre petges, sense braços ni respatller, semblant a una taula baixa.

2 Estri de forma anàloga que serveix de suport a un cossi, una gerra, etc., damunt el qual es posa l’home que erera, la dona que renta, per preservar els peus de la humitat, etc., banqueta.

3 Taula amb els dos petges de davant més alts que els de darrere, com la que serveix per a rentar.

4 Seient rodó amb un sol petge al centre, com el que usen els picapedrers.

5 1 Seient individual fet d’un tros de fusta quadrat o rodó sostingut per tres petges.

2 caure de la banca Caure de l’escambell.

6 ECON 1 Conjunt de bancs que constitueix l’anomenat sistema bancari.

2 Entitat bancària, normalment de poc volum, anomenada també casa de banca.

3 Comerç que fan els bancs, que consisteix principalment en operacions de gir, de canvi i de descompte, a obrir crèdits, a portar comptes corrents, a comprar i vendre efectes públics.

7 JOCS 1 En jocs com la ruleta, el bacarà, etc., en què un individu (dit banquer) juga contra tots els altres jugadors (dits punts), la quantitat que aquell posa en joc. Hi ha cent cinquanta euros de banca. Tenir la banca.

2 El qui té la banca. La banca ha guanyat tres cops seguits.

3 fer saltar la banca Guanyar tot el diner que constitueix la banca.

->bancada

■bancada

[de banc]

f 1 Cadascuna de les barres laterals del llit que sostenen les posts.

2 Gent que en un moment donat ocupa un banc, bancalada.

3 AGR En els horts i les terres conreades, espai de terra entre tira i tira de plantes o d’arbres.

4 dial ANAT ANIM Conjunt de les dents; dentat.

5 MAR Conjunt de bancs fets de fustes travesseres que van de babord a estribord en els bots i que serveixen de seient als remers, o bancs que van per dins de l’orla a les embarcacions menors.

6 MOT Peça o conjunt de peces unides en una que constitueix l’estructura fonamental dels motors endotèrmics.

7 TECNOL Bastiment d’algunes màquines, especialment de les màquines eina, que en constitueix el suport i alhora l’element d’ancoratge a terra.

8 TÈXT 1 Cadascuna de les dues peces laterals que, ensems amb els travessers, formen la gàbia d’un teler.

2 Taulell emprat pels abaixadors sobre el qual posaven els draps que volien abaixar.

->bancal

■bancal

[de banc; 1a FONT: 1105]

m 1 Caixabanc.

2 Drap o tapís per a cobrir un banc, un seient qualsevol, una taula, etc.

3 AGR Tros de terra plana conreada, limitada per rases, rengles d’arbres o marges.

4 ART Cos inferior dels retaules, dividit en cases o departaments, en cadascun dels quals hi ha, pintada o en relleu, una figura o una escena que pot ésser relacionada amb el personatge o el tema religiós al qual és dedicat el retaule.

->bancalada

■bancalada

[de bancal]

f 1 Gent que en un moment donat seu en un bancal, en un banc.

2 AGR bancal 3.

->bancalejar

■bancalejar

[de bancal]

v intr Pasturar pels bancals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bancalejar

GERUNDI: bancalejant

PARTICIPI: bancalejat, bancalejada, bancalejats, bancalejades

INDICATIU PRESENT: bancalejo, bancaleges, bancaleja, bancalegem, bancalegeu, bancalegen

INDICATIU IMPERFET: bancalejava, bancalejaves, bancalejava, bancalejàvem, bancalejàveu, bancalejaven

INDICATIU PASSAT: bancalegí, bancalejares, bancalejà, bancalejàrem, bancalejàreu, bancalejaren

INDICATIU FUTUR: bancalejaré, bancalejaràs, bancalejarà, bancalejarem, bancalejareu, bancalejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bancalejaria, bancalejaries, bancalejaria, bancalejaríem, bancalejaríeu, bancalejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bancalegi, bancalegis, bancalegi, bancalegem, bancalegeu, bancalegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bancalegés, bancalegessis, bancalegés, bancalegéssim, bancalegéssiu, bancalegessin

IMPERATIU: bancaleja, bancalegi, bancalegem, bancalegeu, bancalegin

->bancaler

■bancaler -a

[de bancal]

m i f HIST 1 Teixidor de bancals i altres draps cobertors o de roba de taula.

2 Venedor de bancals.

->bancar

■bancar

[de banc]

v tr Fer paret a l’interior d’un pou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bancar

GERUNDI: bancant

PARTICIPI: bancat, bancada, bancats, bancades

INDICATIU PRESENT: banco, banques, banca, banquem, banqueu, banquen

INDICATIU IMPERFET: bancava, bancaves, bancava, bancàvem, bancàveu, bancaven

INDICATIU PASSAT: banquí, bancares, bancà, bancàrem, bancàreu, bancaren

INDICATIU FUTUR: bancaré, bancaràs, bancarà, bancarem, bancareu, bancaran

INDICATIU CONDICIONAL: bancaria, bancaries, bancaria, bancaríem, bancaríeu, bancarien

SUBJUNTIU PRESENT: banqui, banquis, banqui, banquem, banqueu, banquin

SUBJUNTIU IMPERFET: banqués, banquessis, banqués, banquéssim, banquéssiu, banquessin

IMPERATIU: banca, banqui, banquem, banqueu, banquin

->bancari

■bancari -ària

[de banc; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj ECON Relatiu o pertanyent a la banca, que es dedica a la banca.

->bancarrota

■bancarrota

[de l’it. banca rotta ‘banca fallida’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 DR i ECON Fallida.

2 fig Aquelles paraules ocasionaren la bancarrota del seu prestigi.

->bancarroter

■bancarroter -a

[de bancarrota]

m i f Persona que fa bancarrota.

->bancassa

■bancassa

[de banc]

f MAR Banc de popa d’una embarcació menor, situat entorn del folre interior.

->bancassegurança

bancassegurança

f ASSEG i ECON Venda de productes i serveis d’assegurança per mitjà de la xarxa comercial de les entitats financeres o venda de productes i serveis financers mitjançant les entitats asseguradores.

->banda¹

■banda¹

[del fr. bande, fr. ant. bende, íd., i ‘faixa, bena’, del mateix origen que el cat. bena, és a dir, del frànc. binda, íd.; 1a FONT: c. 1420]

f 1 1 Cinta ampla, tros llarg, d’una certa amplària, de drap, de paper, de cuir, de metall, etc.

2 banda magnètica ELECTROAC Cinta magnètica.

2 1 Tot el que s’estén sobre un espai llarg i relativament estret.

2 banda sonora CIN Part lateral de la cinta cinematogràfica reservada al so (música, sorolls, paraules).

3 ANAT Formació anatòmica estreta i allargada.

4 1 FÍS Qualsevol dels intervals finits compresos dins del domini de valors d’una magnitud física.

2 banda de freqüències (o simplement banda) TELECOM Interval de freqüències comprès entre dues freqüències límit.

5 HERÀLD 1 Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut des del cantó superior destre fins a l’inferior sinistre.

2 en banda Dit de les peces llargues posades en la direcció diagonal pròpia de la banda, i dels mobles col·locats en aquesta mateixa direcció.

6 HISTOL Zona més o menys obscura que hom observa al sarcòmer.

7 JOCS Vora elàstica que envolta la taula de billar.

8 PESC Cadascuna de les dues peces de xarxa que prolonguen l’embut d’un art de ròssec de fons.

9 banda cromosòmica GEN Regió cromosòmica definida i de tinció característica que permet d’identificar els diferents cromosomes i detectar possibles anomalies estructurals.

10 bandes llombardes ARQUIT Faixes de pedra, llises i sobresortints del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de la Llombardia.

->banda²

■banda²

[probablement del mateix origen que banda*]

f 1 1 Cadascun dels dos costats d’un carrer, d’un riu, d’un vaixell, etc.

2 ESPORT Cadascun dels costats, definits reglamentàriament, que limiten un terreny de joc o una pista esportiva.

3 MAR Cadascuna de les dues meitats simètriques en què és dividida una embarcació pel seu pla diametral, anomenades banda de babord i banda d’estribord.

4 a banda i banda A tots dos costats.

5 anar a la banda MAR Inclinar-se el vaixell a un costat.

2 1 Costat, part. La banda de darrere de l’auto.

2 a banda A part.

3 agafar (algú) de (o a) banda Agafar-lo a part per reprendre’l, passar-hi comptes o parlar-li clarament d’alguna cosa que no convé que els altres sentin.

4 d’altra banda loc adv A més, de més a més.

5 de (un espai de temps) a aquesta banda loc adv A partir d’un moment passat fins ara; de... ençà. És viuda d’un parell d’anys a aquesta banda. D’un quant temps a aquesta banda s’ha encarit molt la benzina.

6 de banda A part.

7 de banda a banda De l’un costat a l’altre.

8 deixar a banda (o de banda) Prescindir, deixar. Sense voler, la deixen sempre de banda. Deixem, ara, a banda tots aquests arguments.

9 d’una banda a l’altra D’un lloc a l’altre, pertot.

10 d’una banda... d’altra banda (o de l’altra) (o per una banda... per altra banda [o per l’altra]) loc conj Introdueix expressions distributives.

11 estar en banda MAR Estar, un cap, amollat del tot.

3 Indret, lloc. Com aquell, en trobarem a totes bandes.

->banda³

■banda³

[probablement del gòt. bandwo ‘estendard’, amb canvi de significat en ‘grup o tropa sota un estendard’, o potser, com ban¹, d’origen preromà, reforçat amb una aportació germànica; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Companyia d’homes, sovint armats, reunits a un fi.

2 Partit, facció.

3 Grup d’individus, colla. Banda juvenil.

4 ANTROP Agrupació humana, pròpia de les societats de caçadors recol·lectors i caracteritzada per l’igualitarisme, el lideratge formal i el parentiu bilateral, que constitueix el nivell d’integració sociocultural menys complex.

5 MÚS 1 Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.

2 Antigament (segle XVII), conjunt instrumental de corda i arc.

3 Al segle XVIII, ratllat de quatre línies on era escrit el cant pla.

->bandada¹

■bandada¹

[de banda²]

f 1 Banda, costat (en coses d’una certa extensió).

2 Coses que hi ha en un costat o banda d’algun objecte.

3 MAR Balanç brusc que sofreix de sobte una embarcació.

->bandada²

■bandada²

[de banda³]

f 1 1 Multitud d’ocells que volen; vol.

2 Conjunt d’animals d’una mateixa espècie que van plegats. Una bandada de llops.

2 p anal Una bandada de minyons.

->banda-faixa

banda-faixa

Part. sil.: ban_da-fai_xa

f HERÀLD Peça composta que resulta de la unió de la meitat superior d’una banda i d’una faixa.

->banda-pal

banda-pal

f HERÀLD Peça composta que resulta de la unió de la banda i la meitat inferior d’un pal.

->bandarra

■bandarra

[probablement der. de mandra ‘gandul’, a través d’un *mandrarra, després *mandarra amb dues dissimilacions: -dra- en -da- davant -rr- i ma- en ba- davant -n-; 1a FONT: s. XIX]

1 f Prostituta.

2 m i f Persona sense cap mena d’escrúpols; brètol.

->bandarrada

■bandarrada

[de bandarra]

f Acte propi d’un bandarra; porcada, bretolada.

->bandat

■bandat -ada

[de banda¹]

adj 1 Llistat.

2 HERÀLD Dit de l’escut el camper del qual és cobert de bandes, alternativament d’un metall i d’un color, en nombre parell.

->bandatge

bandatge

m GEN i DIAG Procés d’identificació cromosòmica mitjançant tècniques de tinció diferencial, utilitzat en la detecció d’algunes anomalies genètiques. També és anomenat bandatge cromosòmic.

->bandeig

■bandeig

Part. sil.: ban_deig

[de bandejar]

m Bandejament.

->bandejament

■bandejament

[de bandejar]

m 1 1 Acció de bandejar;

2 l’efecte.

2 DR PEN Mesura restrictiva de la llibertat, que no la priva plenament, sinó que només impedeix de poder entrar, durant un cert temps, en un determinat territori o una determinada zona geogràfica.

->bandejar

■bandejar

[de ban¹]

v tr 1 Condemnar algú a sortir d’un territori o d’un lloc; proscriure. Èdip va ser bandejat de Tebes.

2 fig Apartar, allunyar (alguna cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bandejar

GERUNDI: bandejant

PARTICIPI: bandejat, bandejada, bandejats, bandejades

INDICATIU PRESENT: bandejo, bandeges, bandeja, bandegem, bandegeu, bandegen

INDICATIU IMPERFET: bandejava, bandejaves, bandejava, bandejàvem, bandejàveu, bandejaven

INDICATIU PASSAT: bandegí, bandejares, bandejà, bandejàrem, bandejàreu, bandejaren

INDICATIU FUTUR: bandejaré, bandejaràs, bandejarà, bandejarem, bandejareu, bandejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bandejaria, bandejaries, bandejaria, bandejaríem, bandejaríeu, bandejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bandegi, bandegis, bandegi, bandegem, bandegeu, bandegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bandegés, bandegessis, bandegés, bandegéssim, bandegéssiu, bandegessin

IMPERATIU: bandeja, bandegi, bandegem, bandegeu, bandegin

->bandejat

■bandejat -ada

[de bandejar]

1 m i f Persona que ha estat bandejada d’un territori.

2 m HIST A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner.

->bander

■bander -a

m i f Baner.

->bandera

■bandera

[del germ. gòtic bandwo ‘signe, estendard’; 1a FONT: s. XIII]

1 f 1 Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.

2 abaixar (o abatre) bandera fig Cedir, cessar de resistir.

3 a banderes desplegades fig Obertament.

4 abandonar la bandera fig Desertar.

5 abús de bandera DR INTERN Fet d’arborar il·lícitament una bandera en un vaixell.

6 alçar bandera fig Convocar gent de guerra, fer-se cap d’una rebel·lió, d’un moviment d’opinió, etc.

7 bandera blanca (o de pau, o parlamentària) Senyal distintiu dels parlamentaris a fi que siguin tractats com a tals per l’enemic, o hissat pel vaixell en guerra per indicar intenció de negociar la pau.

8 bandera negra Bandera hissada per indicar la intenció de lluitar fins a la mort.

9 jura de bandera MIL Pràctica tradicional militar amb què els nous membres d’una unitat prometen fidelitat a llur bandera.

10 mudar de bandera fig Mudar de partit, d’opinió, etc.

11 plantar la bandera (en un lloc) Prendre un lloc, ensenyorir-se’n, en nom de l’entitat que representa la bandera.

12 plegar banderes fig Desistir d’una empresa, retirar-se en desfeta.

13 portar alta la bandera fig Fer honor a un càrrec.

14 portar la bandera (en alguna cosa) fig Ésser-ne el guia, el cap.

15 retre bandera Aviar-la en senyal de respecte i de cortesia.

16 seguir la bandera (d’algú) fig Militar en el partit d’algú.

2 f Pintura o representació dels colors de la bandera en papers, murs, insígnies, etc.

3 f GEOMORF En una cova, concreció de forma ondulant.

4 f GRÀF Full de més grandària que els del llibre entre els quals va intercalat, i a vegades també d’una altra qualitat, on es representen dibuixos, quadres, estadístiques, etc.

5 f ORG MIL 1 Unitat militar que segueix una bandera.

2 Unitat militar equivalent a un batalló.

6 f METEOR Núvol que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent fort.

7 f TÈXT Conjunt de mostres de diferents dibuixos i diferents colors que són teixides en un mateix tros de roba en confeccionar un mostrari.

8 f TRANSP En els antics taxímetres, placa exterior visible que quan és abaixada n’engega el mecanisme i quan és dreta el manté aturat.

9 m i f Persona que va i ve d’una banda a l’altra sense subjectar-se al treball ni a l’autoritat.

->banderejar

■banderejar

[de bandera]

v 1 1 intr Moure’s, agitar-se, com una bandera que oneja al vent.

2 tr Fer moure com una bandera al vent.

2 intr 1 Rodar, vagar, passejar sense fer res.

2 esp Passejar, una prostituta, en cerca de client.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: banderejar

GERUNDI: banderejant

PARTICIPI: banderejat, banderejada, banderejats, banderejades

INDICATIU PRESENT: banderejo, bandereges, bandereja, banderegem, banderegeu, banderegen

INDICATIU IMPERFET: banderejava, banderejaves, banderejava, banderejàvem, banderejàveu, banderejaven

INDICATIU PASSAT: banderegí, banderejares, banderejà, banderejàrem, banderejàreu, banderejaren

INDICATIU FUTUR: banderejaré, banderejaràs, banderejarà, banderejarem, banderejareu, banderejaran

INDICATIU CONDICIONAL: banderejaria, banderejaries, banderejaria, banderejaríem, banderejaríeu, banderejarien

SUBJUNTIU PRESENT: banderegi, banderegis, banderegi, banderegem, banderegeu, banderegin

SUBJUNTIU IMPERFET: banderegés, banderegessis, banderegés, banderegéssim, banderegéssiu, banderegessin

IMPERATIU: bandereja, banderegi, banderegem, banderegeu, banderegin

->banderer

■banderer -a

[de bandera; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 1 m i f Persona que porta públicament la bandera d’una corporació militar, religiosa o civil.

2 m HIST Cavaller feudal pertanyent a l’alta noblesa que tenia dret d’alçar una bandera quadrada pròpia.

2 m HIST Pintor municipal encarregat de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc., construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris dels personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa al servei de la ciutat o de la vila.

->bandereta

■bandereta

[de bandera; 1a FONT: 1546]

f 1 Bandera petita de les que es posen en els edificis, els vaixells, etc., en dies de gala, de gran solemnitat, etc.

2 Penell.

3 Ensenya de drap o de paper que hom duu generalment fixada a la solapa com a distintiu de col·laboració en una capta pública.

->banderí

■banderí

[de bandera]

m 1 1 Bandera petita, sovint triangular, usada com a distintiu o ornament.

2 ESPORT banderó 2.

2 ORG MIL Soldat que fa de guia en les evolucions de la infanteria, i per això porta un banderí o una banderola al capdamunt del fusell.

->banderilla

■banderilla

[del cast. banderilla; 1a FONT: 1726]

f TAUROM Bastó de set a vuit decímetres de llarg ornat amb banderetes o tires de paper, amb una llengüeta de ferro en un cap, que els toreros claven al bescoll del toro.

->banderiller

■banderiller -a

[de banderilla]

m i f TAUROM Membre de la quadrilla encarregat de clavar banderilles.

->banderó

■banderó

[de bandera]

m 1 Bandera petita.

2 ESPORT Bandera petita usada com a objecte indicador en diversos esports.

->banderola

■banderola

[de banderó; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Bandera petita com la que hom sol posar al cim de l’asta de les llances dels soldats de cavalleria.

2 Bandera destinada a fer senyals o indicacions.

3 Penell.

4 TOPOG Pal emprat per a assenyalar punts determinats d’un terreny a l’hora d’amidar-lo, de marcar-hi un emplaçament, un límit.

->bàndicut

■bàndicut

[de l’angl. bandicoot, i aquest del telugu (idioma dravídic de l’Índia) pandikokku, íd., de pandi ‘porc’ i kokku ‘rata’]

m ZOOL Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids, de musell allargat i punxegut i de peus posteriors estrets i llargs.

->bandidatge

■bandidatge

[de bandit]

m 1 1 Condició de bandit.

2 DR Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu (sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap).

2 p ext Robatori, furt, atemptat, etc.

3 HIST Bandolerisme.

->bandiment

■bandiment

[de bandir]

m 1 Acció de bandir;

2 l’efecte.

->bandinella

■bandinella

[de banda¹]

f 1 Tros de tela que va penjada a una trompeta.

2 Tros de tela que hom posa com a franja o cortina als prestatges.

->bandir

■bandir

[de ban¹]

v tr 1 Bandejar.

2 ant Cridar (algú) públicament per mitjà d’un ban.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bandir

GERUNDI: bandint

PARTICIPI: bandit, bandida, bandits, bandides

INDICATIU PRESENT: bandeixo, bandeixes, bandeix, bandim, bandiu, bandeixen

INDICATIU IMPERFET: bandia, bandies, bandia, bandíem, bandíeu, bandien

INDICATIU PASSAT: bandí, bandires, bandí, bandírem, bandíreu, bandiren

INDICATIU FUTUR: bandiré, bandiràs, bandirà, bandirem, bandireu, bandiran

INDICATIU CONDICIONAL: bandiria, bandiries, bandiria, bandiríem, bandiríeu, bandirien

SUBJUNTIU PRESENT: bandeixi, bandeixis, bandeixi, bandim, bandiu, bandeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: bandís, bandissis, bandís, bandíssim, bandíssiu, bandissin

IMPERATIU: bandeix, bandeixi, bandim, bandiu, bandeixin

->bandit

■bandit -ida

[de bandir]

m i f 1 Fugitiu de la justícia.

2 ant Malfactor, cridat públicament per mitjà d’un ban, especialment el bandoler.

->bandó

■bandó

[del fr. bandeau, íd. (v. banda¹)]

[pl -ós] m Banda de cabells pentinats plans a cada costat del front tapant els polsos.

->bàndol

■bàndol

[der. de ban¹, que en cat. ant. tingué també la forma bando, amb -l afegida per tendència popularment catalanitzadora (v. catúfol); 1a FONT: 1653, DTo.]

m Facció, parcialitat, partit.

->bandola¹

■bandola¹

[de banda¹]

f bolquer 1 1. Anar en bandola. Un infant de bandoles.

->bandola²

■bandola²

[de banda³]

f Colla. Una bandola d’estudiants.

->bandola³

■bandola³

[del ll. pandura, i aquest del gr. pandoũra, a través segurament de l’it. mandòla, íd.]

f MÚS Instrument de quatre cordes pinçades i de caixa bombada, semblant al llaüt, sovint considerat sinònim de bandúrria.

->bandolejar

■bandolejar

[de bàndol]

v intr Pertànyer a bàndols.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bandolejar

GERUNDI: bandolejant

PARTICIPI: bandolejat, bandolejada, bandolejats, bandolejades

INDICATIU PRESENT: bandolejo, bandoleges, bandoleja, bandolegem, bandolegeu, bandolegen

INDICATIU IMPERFET: bandolejava, bandolejaves, bandolejava, bandolejàvem, bandolejàveu, bandolejaven

INDICATIU PASSAT: bandolegí, bandolejares, bandolejà, bandolejàrem, bandolejàreu, bandolejaren

INDICATIU FUTUR: bandolejaré, bandolejaràs, bandolejarà, bandolejarem, bandolejareu, bandolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bandolejaria, bandolejaries, bandolejaria, bandolejaríem, bandolejaríeu, bandolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bandolegi, bandolegis, bandolegi, bandolegem, bandolegeu, bandolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bandolegés, bandolegessis, bandolegés, bandolegéssim, bandolegéssiu, bandolegessin

IMPERATIU: bandoleja, bandolegi, bandolegem, bandolegeu, bandolegin

->bandoler

■bandoler -a

[de bàndol; 1a FONT: 1455]

m i f 1 ant Persona que formava part d’un bàndol.

2 Bandit, lladre de camí ral.

->bandolera

■bandolera

[de bandoler]

f 1 1 Banda de cuir que va des de l’espatlla esquerra fins a la banda dreta de la cintura per a penjar-hi una arma de foc, com porten els soldats de cavalleria.

2 en bandolera loc adv Penjant d’una espatlla i creuant el cos fins al costat contrari. Dur la bossa, l’escopeta en bandolera.

2 p ext Bossa proveïda d’una corretja llarga que hom porta penjada a l’espatlla.

->bandolerisme

■bandolerisme

[de bandoler]

m HIST Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones, propietats, edificis, vehicles, etc.

->bandolí

■bandolí

[de bandola³]

m MÚS bandola³.

->bandolina¹

■bandolina¹

f Solució mucilaginosa de llavors de codony per a allisar i tenir plans els cabells.

->bandolina²

bandolina²

[de bàndol]

f dial Bàndol, facció.

->bandoneó

bandoneó

Part. sil.: ban_do_ne_ó

m MÚS Instrument musical de vent de la família de les harmòniques, variant de l’acordió, de forma rectangular i proveït de botons en ambdós costats.

->bandoneonista

bandoneonista

Part. sil.: ban_do_ne_o_nis_ta

[de bandoneó]

m i f MÚS Músic que toca el bandoneó.

->bandositat

■bandositat

[de bàndol]

f 1 Bàndol.

2 Grup o facció format per cercar avantatges personals, per resoldre qüestions de jurisdicció, per satisfer l’honor o per venjança personal.

3 Lluita entre bàndols.

->bandura

bandura

[del gr. pandoũra, possiblement a través de l’àr]

f MÚS Instrument de dotze cordes, de la família del llaüt, que hom toca amb plectre.

->bandúrria

■bandúrria

Part. sil.: ban_dúr_ri_a

[del ll. pandurium, i aquest del gr. pandoũra ‘mena d’instrument de cordes pinçades’, a través segurament del cast; 1a FONT: 1803, DEst.]

f MÚS Instrument de cordes pinçades de la família del llaüt, de dimensions reduïdes, molt comú en la música popular hispànica.

->bandurrista

■bandurrista

[de bandúrria]

m i f Persona que toca la bandúrria.

->baner

■baner -a

[de ban¹]

m i f 1 Persona encarregada de fer complir els bans.

2 ant El qui cobrava les multes o bans.

->bàner

bàner

m INFORM i PUBL Espai publicitari en una pàgina web, generalment de forma rectangular, el qual, quan s’hi fa clic, permet d’accedir al web o a una altra pàgina de l’anunciant.

->bang

bang

Hom.: banc

[de l’angl. bang, exclamació onomatopeica]

m AERON Efecte sonor de detonació produït per les ones de xoc generades per un avió en règim transsònic o supersònic.

->bangials

■bangials

Part. sil.: ban_gi_als

f BOT 1 pl Ordre d’algues de la subclasse de les bangiofícides, de tal·lus generalment heteròtric i amb reproducció sexual.

2 sing Alga de l’ordre de les bangials.

->bangiofícides

bangiofícides

Part. sil.: ban_gi_o_fí_ci_des

f BOT 1 pl Subclasse d’algues de la classe de les rodofícies, primitives, amb aparell vegetatiu poc evolucionat.

2 sing Alga de la subclasse de les bangiofícides.

->bangiofícies

■bangiofícies

f BOT Bangiofícides.

->banjo

■banjo

[de l’angl. nord-americà banjo, propi dels negres, alteració de l’angl. bandore, del mateix origen que bandura o bandola³]

m MÚS Instrument de cordes de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor, que hom fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre.

->banquer

■banquer -a

[de banc]

m i f 1 El qui té o dirigeix una casa de banca.

2 HIST Fins al segle XIX, mercader que tenia com a professió el préstec de diners.

3 JOCS En la ruleta, el bacarà, etc., jugador que té la banca.

->banquet¹

■banquet¹

[del fr. banquet i aquest de l’it. banchetto, íd. (v. banc); 1a FONT: 1653, DTo.]

m Gran àpat al qual concorren molts convidats.

->banquet²

■banquet²

[de banc]

m 1 Banc petit.

2 Pontet de pany.

->banqueta

■banqueta

[de banc; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Banca petita o estreta.

2 CONSTR NAV Banc estret situat a popa d’algunes embarcacions, com la barca de palangre.

3 ESPORT En el futbol i altres esports d’equip, banc on seuen l’entrenador, el massatgista i els jugadors de reserva durant el partit.

4 TRANSP En les antigues diligències i galeres, seient davanter de la baca.

2 Gran canelobre de forma piramidal que sosté una atxa.

3 CONSTR 1 Replà format en una paret per un canvi de gruix d’aquesta en la seva alçada.

2 esp Replà format en començar una paret sobre uns fonaments de més gruix que la paret.

3 Base sobre la qual s’assenta un edifici.

4 MOBL Seient petit, sense respatller, proveït sovint de braços utilitzats també com a agafadors. La banqueta del piano.

->banquetejar

■banquetejar

[de banquet¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

v intr 1 Oferir banquets.

2 Anar sovint a banquets.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: banquetejar

GERUNDI: banquetejant

PARTICIPI: banquetejat, banquetejada, banquetejats, banquetejades

INDICATIU PRESENT: banquetejo, banqueteges, banqueteja, banquetegem, banquetegeu, banquetegen

INDICATIU IMPERFET: banquetejava, banquetejaves, banquetejava, banquetejàvem, banquetejàveu, banquetejaven

INDICATIU PASSAT: banquetegí, banquetejares, banquetejà, banquetejàrem, banquetejàreu, banquetejaren

INDICATIU FUTUR: banquetejaré, banquetejaràs, banquetejarà, banquetejarem, banquetejareu, banquetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: banquetejaria, banquetejaries, banquetejaria, banquetejaríem, banquetejaríeu, banquetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: banquetegi, banquetegis, banquetegi, banquetegem, banquetegeu, banquetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: banquetegés, banquetegessis, banquetegés, banquetegéssim, banquetegéssiu, banquetegessin

IMPERATIU: banqueteja, banquetegi, banquetegem, banquetegeu, banquetegin

->banquisa

■banquisa

[de banc]

f GEOMORF Banc de glaç que es forma per congelació de l’aigua superficial dels oceans polars.

->bansuri

bansuri

m MÚS Instrument de vent fet de bambú, de buf directe i embocadura lateral, amb sis o set forats, propi del nord de l’Índia i del Nepal.

->banteng

■banteng

[del malai banteng, íd.]

m ZOOL Bou salvatge de la subfamília dels bovins (Bos banteng), molt gros, de color bru, amb les anques i les potes blanques, que viu a Insulíndia.

->bantu

■bantu

1 adj Relatiu o pertanyent als bantus o a llurs llengües.

2 m i f ETNOL Individu pertanyent a qualsevol dels pobles de llengua bantu.

3 m LING Grup molt homogeni de llengües africanes parlades al sud de l’equador.

->bantuid

bantuid -a

Part. sil.: ban_tuid

1 ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça bantuida.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça bantuida o als seus representants.

3 raça bantuida Raça del grup melanoderm que ocupa bàsicament tota l’Àfrica meridional i sud-oriental.

2 m LING Semibantu.

->bantustan

bantustan

m GEOG POL A Sud-àfrica, cadascun dels territoris reservats als pobles indígenes africans.

->banús

■banús

[de l’àr. ´abanûs, i aquest, del gr. ébenos, íd. (cf. eben); 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl -ussos] m 1 BOT i FUST Nom de diverses fustes molt fosques o viades de fosc obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros, com el banús negre (o asiàtic), obtingut del D. ebenum i del D. ebenaster, el banús africà, obtingut del D. dendo i del D. mespiliformis, i el banús indi, obtingut del D. jupru i del D. melanoxylon.

2 BOT Qualsevol dels arbres que beneficien el banús.

3 banús fals FUST Fusta dura i de coloració fosca, susceptible de rebre un bon poliment, procedent de diverses plantes de la família de les papilionàcies (laburn, ginesta patent, etc.).

->bany

■bany

[del ll. vg. baneu, del ll. cl. balneum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc., o d’un continent apropiat (piscina, banyera, etc.), per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos.

2 p anal Exposició total o parcial del cos a l’acció de radiacions d’índole diversa. Bany de sol.

3 bany de sang hiperb Gran nombre de ferits i morts; carnisseria. La manifestació va acabar en un bany de sang.

4 tenir un bany (d’una cosa) fig Tenir-ne una noció superficial.

5 vestit de bany Peça o conjunt de peces que hom es posa per banyar-se.

2 p ext 1 Líquid en el qual hom es banya.

2 Recipient, atuell, en el qual hom es banya.

3 Habitació especialment agençada per a poder-se banyar.

4 pl Lloc o establiment en el qual hom pren banys. Anar als banys.

5 bany auxiliar Cambra de bany d’equip reduït i que habitualment conté un vàter, un lavabo i una dutxa.

3 TECNOL 1 Operació de submergir cossos o substàncies en un líquid, un gas o un sòlid finament dividit, per a tenyir-los, per a cobrir-los d’una capa d’una matèria diferent, per a modificar-ne la superfície, etc.

2 Líquid, gas o sòlid finament dividit disposat per a efectuar un bany.

3 Capa superficial, generalment de metall, que recobreix un objecte, fixada mitjançant un procediment de bany. Moneda de coure amb un bany de plata.

4 Procediment de bescanvi tèrmic efectuat generalment en un recipient, clos o obert, que conté un fluid o un altre mitjà transmissor que bescanvia calor amb la substància que hom vol escalfar o refredar. Bany de sorra. Bany d’aire.

5 Recipient on poden ésser efectuats banys.

6 bany maria Procediment de cocció o escalfament que consisteix a posar el que es vol coure o escalfar dins un recipient i aquest dins un altre ple d’aigua, que és el que rep directament l’acció del foc.

4 ALIM Operació tecnològica que consisteix a recobrir un producte alimentari amb un altre formant un embolcall definitiu.

5 FOTOG Qualsevol de les preparacions aquoses utilitzades en els processos fotogràfics.

6 PINT Pasta pictòrica líquida transparent que hom aplica, formant una capa fina, damunt la pintura ja seca i treballada per tal d’obtenir-ne la veladura o la tintura que permetin d’aconseguir més intensitat de color o riquesa de matís.

7 TÈXT Solució que conté cadascuna de les diverses substàncies (mordents, colorants, etc.) que hom vol fer actuar damunt les matèries tèxtils.

->banya

■banya

[del cèlt. *bannom, a través d’una forma pl. neutre *banna; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ANAT ANIM 1 Protuberància frontal que, generalment en nombre d’un parell, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids), els quals les empren sovint com a òrgans d’atac.

2 p ext En alguns animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una banya, Les banyes del cargol. La banya del rinoceront. Les banyes d’una papallona. Les banyes del duc.

3 ficar la banya en un forat fig i col·loq Entossudir-se.

4 portar banyes fig i col·loq Haver estat enganyat pel cònjuge o la parella.

5 posar banyes (a algú) fig i col·loq Enganyar-lo el seu cònjuge o parella.

6 trencar-se (o rompre’s) les banyes (en alguna cosa) fig i col·loq Esforçar-s’hi molt, treballar-hi intensament.

7 veure’s les banyes fig i col·loq Adonar-se d’un error i fer-ne esmena.

2 Banya de bou, de be, etc., que serveix de veire, per a posar-hi oli, sal, etc., o de botzina.

3 Substància que constitueix les banyes, emprada en la fabricació d’objectes. Una pinta de banya.

4 Bony al front. Fer-se una banya un infant.

5 En una cosa en forma de mitja lluna o de forca, cadascuna de les dues puntes.

6 ELECTROT Cadascuna de les petites antenes que hom disposa encarades sobre dos conductors elèctrics entre els quals pot encebar-se un arc.

7 MAR Barra de l’argue.

8 MAR GUER Prominència de les mines submarines que té per finalitat fer-les explotar en ésser tocades per un vaixell o un altre objecte.

9 OFIC 1 pl Eina emprada pels ferrers i els manyans consistent en una barra allargada l’un cap de la qual serveix de mànec, i l’altre és proveït de dos sortints entre els quals és col·locada la peça, generalment una barra, que hom vol doblegar o adreçar.

2 Cadascuna de les puntes d’una enclusa, d’una bigòrnia, etc., especialment de la que té forma cònica.

10 RELL Cadascuna de les dues extremitats de què va proveïda generalment l’àncora per a evitar que pugui escapar-se de l’eix del volant.

11 TRANSP Cadascuna de les peces metàl·liques col·locades com a motius decoratius al capdamunt de les costelles de fusta del collar d’un animal de tir.

12 banya de cabra BOT Coronil·la escorpioide.

13 banya de gasela PAST Pastisset en forma de mitja lluna farcit amb una pasta d’ametlles aromatitzada amb aigua de flors de taronger, típic del Magrib.

->banyabaix

■banyabaix -a

Part. sil.: ba_nya_baix

[de banya i baix³]

1 adj Que té les banyes girades cap avall.

2 m i f Persona que va amb el cap baix, per preocupacions o per mala intenció.

->banyada¹

■banyada¹

[de banyar]

f 1 1 Acció de banyar-se;

2 l’efecte.

2 Remullada.

->banyada²

■banyada²

[de banya]

f 1 Cop de banya.

2 Ferida o contusió produïda per la banya d’un animal.

3 Contingut d’una banya emprada com a vas.

->banyadaurat

■banyadaurat -ada

Part. sil.: ba_nya_dau_rat

[de banya i daurat²]

adj Que porta les banyes daurades.

->banyador¹

■banyador¹

[de banyar i -dor²]

m 1 1 Indret a propòsit per a prendre-hi banys.

2 Indret on solen anar animals a banyar-se.

2 GRÀF Pica en la qual antigament hom mullava el paper, ablanint-lo, per tal de facilitar la posterior impressió, puix que les pressions a què treballaven les premses eren relativament baixes.

->banyador²

■banyador² -a

[de banyar i -dor¹]

1 m i f Persona que presta servei en un establiment de banys.

2 m Vestit de bany.

3 m GRÀF 1 Operari que banyava el paper abans de la impressió.

2 Roleu recobert de baieta que serveix per a mullar la pedra o la planxa de les màquines litogràfiques, anomenat també mullador.

->banyadura

■banyadura

[de banyar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

f 1 Aigualera.

2 1 Acció de mullar o de mullar-se molt;

2 l’efecte.

->banyalbufarí

banyalbufarí -ina

adj i m i f De Banyalbufar (Mallorca).

->banyam

■banyam

[de banya]

m ANAT ANIM Banyes d’un animal.

->banyar

■banyar

[de bany; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 1 tr Ficar dins l’aigua o un altre líquid (algú o alguna cosa) i tenir-l’hi durant un quant temps. Banyar les criatures amb aigua tèbia.

2 pron Anar a banyar-se a la platja.

2 tr 1 Mullar abundosament, cobrir d’una capa de líquid. Les llàgrimes li banyaven la cara.

2 p anal La llum de la lluna banyava la façana.

3 tr Tocar l’aigua de la mar, d’un llac, etc. (algun indret). La Mediterrània banya les costes catalanes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: banyar

GERUNDI: banyant

PARTICIPI: banyat, banyada, banyats, banyades

INDICATIU PRESENT: banyo, banyes, banya, banyem, banyeu, banyen

INDICATIU IMPERFET: banyava, banyaves, banyava, banyàvem, banyàveu, banyaven

INDICATIU PASSAT: banyí, banyares, banyà, banyàrem, banyàreu, banyaren

INDICATIU FUTUR: banyaré, banyaràs, banyarà, banyarem, banyareu, banyaran

INDICATIU CONDICIONAL: banyaria, banyaries, banyaria, banyaríem, banyaríeu, banyarien

SUBJUNTIU PRESENT: banyi, banyis, banyi, banyem, banyeu, banyin

SUBJUNTIU IMPERFET: banyés, banyessis, banyés, banyéssim, banyéssiu, banyessin

IMPERATIU: banya, banyi, banyem, banyeu, banyin

->banyarriquer

■banyarriquer

[comp. de banya, per les antenes llargues de l’insecte, i riquer, mot que pot tenir relació amb quera ‘corc’ i querar ‘corcar’, o bé pot provenir de riquerar ‘corcar’, alteració de *requerar, der. de querar, amb possible influx popular de l’adj. ric (de banyes)]

m ENTOM i FITOPAT 1 Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids longicornis, com el banyarriquer del pi (Acanthocinus aedilis), d’antenes molt llargues, el banyarriquer del pollancre (Saperda carcharias) i el banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo).

2 banyarriquer del salze Aròmia.

->banyarriquerar

■banyarriquerar

[de banyarriquer]

v tr Omplir de forats a la manera del banyarriquer en la fusta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: banyarriquerar

GERUNDI: banyarriquerant

PARTICIPI: banyarriquerat, banyarriquerada, banyarriquerats, banyarriquerades

INDICATIU PRESENT: banyarriquero, banyarriqueres, banyarriquera, banyarriquerem, banyarriquereu, banyarriqueren

INDICATIU IMPERFET: banyarriquerava, banyarriqueraves, banyarriquerava, banyarriqueràvem, banyarriqueràveu, banyarriqueraven

INDICATIU PASSAT: banyarriquerí, banyarriquerares, banyarriquerà, banyarriqueràrem, banyarriqueràreu, banyarriqueraren

INDICATIU FUTUR: banyarriqueraré, banyarriqueraràs, banyarriquerarà, banyarriquerarem, banyarriquerareu, banyarriqueraran

INDICATIU CONDICIONAL: banyarriqueraria, banyarriqueraries, banyarriqueraria, banyarriqueraríem, banyarriqueraríeu, banyarriquerarien

SUBJUNTIU PRESENT: banyarriqueri, banyarriqueris, banyarriqueri, banyarriquerem, banyarriquereu, banyarriquerin

SUBJUNTIU IMPERFET: banyarriquerés, banyarriqueressis, banyarriquerés, banyarriqueréssim, banyarriqueréssiu, banyarriqueressin

IMPERATIU: banyarriquera, banyarriqueri, banyarriquerem, banyarriquereu, banyarriquerin

->banyat

■banyat -ada

[de banya]

adj Proveït de banyes. Un brau ben banyat.

->banyegaire

■banyegaire

Part. sil.: ba_nye_gai_re

[de banyegar]

adj Que cota, que banyega.

->banyegar

■banyegar

[de banya]

v tr Clavar banyades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: banyegar

GERUNDI: banyegant

PARTICIPI: banyegat, banyegada, banyegats, banyegades

INDICATIU PRESENT: banyego, banyegues, banyega, banyeguem, banyegueu, banyeguen

INDICATIU IMPERFET: banyegava, banyegaves, banyegava, banyegàvem, banyegàveu, banyegaven

INDICATIU PASSAT: banyeguí, banyegares, banyegà, banyegàrem, banyegàreu, banyegaren

INDICATIU FUTUR: banyegaré, banyegaràs, banyegarà, banyegarem, banyegareu, banyegaran

INDICATIU CONDICIONAL: banyegaria, banyegaries, banyegaria, banyegaríem, banyegaríeu, banyegarien

SUBJUNTIU PRESENT: banyegui, banyeguis, banyegui, banyeguem, banyegueu, banyeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: banyegués, banyeguessis, banyegués, banyeguéssim, banyeguéssiu, banyeguessin

IMPERATIU: banyega, banyegui, banyeguem, banyegueu, banyeguin

->banyer¹

■banyer¹

[de bany]

m Mullena, banyadura.

->banyer²

■banyer² -a

[de banya]

m i f Treballador d’objectes de banya.

->banyera

■banyera

[de bany]

f 1 Pica o recipient per a prendre banys.

2 MAR Cavitat descoberta de certes embarcacions menors, principalment petits balandres, on sol anar el patró i des d’on hom empunya l’arjau.

->banyerenc

banyerenc -a

adj i m i f De Banyeres del Penedès (Baix Penedès).

->banyerí

banyerí -ina

adj i m i f De Banyeres de Mariola (Alcoià).

->banyerola

banyerola

[de banyera]

f Banyera petita de planta gairebé quadrada la cubeta de la qual té un graó per a poder-hi seure.

->banyeta

■banyeta

[de banya]

1 f BOT Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Delphinium peregrinum), de fulles molt dividides i de flors d’un color blau viu agrupades en raïms curts.

2 en Banyeta pop El diable.

->banyista

■banyista

[de bany]

m i f Persona que es banya a la mar, en un riu, en un establiment de banys.

->banyó

■banyó

[de banya]

m 1 Banya petita que comença a sortir.

2 p anal Sortint cònic en la superfície d’una cosa, que serveix per a agafar-la o que, ficat en el forat d’una altra, serveix per a tenir-la subjecta. Els banyons de la portadora.

3 p anal Tros de branca trencada que resta en el tronc.

4 p anal Protuberància petita.

5 HERÀLD Cadascuna de les puntes o petites banyes que surten de les banyes del brancam.

6 TÈXT Cadascuna de les peces còniques que sobresurten a cada cara del cilindre de la màquina jacquard i en els jocs de calaixos dels telers que els tenen aplicats i que serveixen per a arrossegar el dibuix.

7 banyó de bretxa GEOL Xemeneia plena de bretxa volcànica consolidada o el relleu que resulta del desmantellament d’aquesta xemeneia.

8 banyó volcànic GEOL Xemeneia plena de lava consolidada o el relleu que resulta del desmantellament d’aquesta xemeneia.

->banyolí¹

■banyolí¹

[de banya]

m 1 ANAT ANIM Banya petita.

2 Ànima de la banya.

->banyolí²

■banyolí²

[v. banyolí¹]

m BOT Fesolet.

->banyolí³

■banyolí³ -ina

1 adj i m i f De Banyoles (Pla de l’Estany).

2 m NUMIS Diner de billó batut a Banyoles entre el 1600 i el 1605.

->banyot

■banyot

[de banya]

m 1 1 Banya tot just eixida.

2 vaca banyot Vaca que només té una banya.

2 CONSTR Tros de fusta que sobresurt del travesser d’una porta o d’una finestra i que serveix per a subjectar el bastiment a l’obra.

3 FUST Eina que serveix per a recolzar-hi la peça per serrar.

4 MAR Cadascun dels extrems de la creueta.

->banyulenc

banyulenc -a

adj i m i f De Banyuls de la Marenda (Rosselló) i de Banyuls dels Aspres (Rosselló).

->banyut

■banyut -uda

[de banya]

1 1 adj Que porta banyes. Una bèstia banyuda.

2 el banyut El diable.

2 adj i m i f fig Que ha estat enganyat pel seu cònjuge o parella.

3 m ICT Peix perciforme del grup de les bavoses, de la família dels blènnids (Blennius tentacularis), de tons bruns i amb tentacles superciliars plumiformes.

->banzim-banzam

■banzim-banzam

[cpt. apofònic de creació expressiva; 1a FONT: s. XX]

adv Fent un balanceig, especialment en caminar.

->baobab

■baobab

Part. sil.: ba_o_bab

[d’origen incert, probablement d’una llengua centreafricana, o potser de l’àr. bu ḥibab ‘fruit de molts grans’, com, de fet, té l’arbre]

m BOT Gran arbre de la família de les bombacàcies (Adansonia digitata), de tronc molt gruixut, de flors blanques i de fruits comestibles allargats.

->baptismal

■baptismal

[del ll. ecl. baptismalis, íd.]

adj LITÚRG Relatiu o pertanyent al baptisme. Les fonts baptismals.

->baptisme

■baptisme

[del ll. ecl. baptismus, i aquest del gr. baptismós (v. batejar); 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 LITÚRG Primer dels set sagraments, consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església i reneix espiritualment.

2 baptisme de desig CRIST Disposició de fe i caritat d’aquell que mor sense ésser batejat, però amb el desig d’allò que el baptisme simbolitza: la vida eterna.

3 baptisme de sang CRIST Martiri d’un creient no batejat, que hom considera equivalent al baptisme.

2 p ext MIL 1 baptisme de foc Primera acció bèl·lica d’un soldat novell.

2 baptisme de sang Les primeres ferides que rep un guerrer.

3 PROTEST Doctrina professada pels baptistes.

->baptista

■baptista

[del ll. ecl. baptista, íd. i aquest del gr. baptístēs (v. batejar)]

1 m i f RELIG Persona que bateja.

2 PROTEST 1 adj Relatiu o pertanyent als baptistes o a llur doctrina.

2 m i f Membre d’una de les principals esglésies anomenades “lliures" o “no conformistes" dins el protestantisme.

->baptisteri

■baptisteri

[del ll. ecl. baptisterium, íd., i aquest del gr. baptistḗrion]

m LITÚRG i ART Lloc destinat a l’administració del baptisme.

->baquejar

baquejar

[de bac⁴]

v dial 1 tr Donar un bac (a alguna cosa).

2 tr Llançar violentament (alguna cosa) ocasionant-li un bac.

3 baquejar-se de riure hiperb Riure molt; cargolar-se de riure.

->baquelita

■baquelita

[marca registrada, del nom de Leo Hendrik Baekeland (1863-1944), químic flamenc, inventor d’aquest plàstic, amb el sufix -ita; 1a FONT: s. XX]

f PLÀST Nom comercial de la resina fenòlica termoendurible obtinguda en la polimerització de fenol i formaldehid.

->baqueta

■baqueta

Hom.: vaqueta

[de l’it. bacchetta, dimin. de bacchio, del ll. bacŭlum ‘bastonet’; 1a FONT: 1640]

f 1 ARM 1 Vara prima de ferro o de fusta per a atacar el fusell, l’escopeta, antics.

2 Accessori per a netejar el canó de les armes de foc portàtils.

2 MÚS Vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual hom fa sonar alguns instruments de percussió, com les timbales i els xilòfons.

3 càstig de baquetes HIST Càstig militar que consistia a fer passar el soldat delinqüent, amb mig cos nu, entre dues fileres de soldats, els quals li pegaven amb les baquetes.

4 passar per les baquetes 1 Aplicar el càstig de baquetes.

2 fig No poder evitar la curiositat, els comentaris, els retrets, etc., de la gent que hi ha en un indret.

3 fig Passar per situacions difícils i angoixoses.

5 tractar a baqueta Tractar amb una gran severitat.

->baquetejar

■baquetejar

[de baqueta]

v tr 1 Pegar (a algú); maltractar.

2 fig Baquetejat pel neguit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: baquetejar

GERUNDI: baquetejant

PARTICIPI: baquetejat, baquetejada, baquetejats, baquetejades

INDICATIU PRESENT: baquetejo, baqueteges, baqueteja, baquetegem, baquetegeu, baquetegen

INDICATIU IMPERFET: baquetejava, baquetejaves, baquetejava, baquetejàvem, baquetejàveu, baquetejaven

INDICATIU PASSAT: baquetegí, baquetejares, baquetejà, baquetejàrem, baquetejàreu, baquetejaren

INDICATIU FUTUR: baquetejaré, baquetejaràs, baquetejarà, baquetejarem, baquetejareu, baquetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: baquetejaria, baquetejaries, baquetejaria, baquetejaríem, baquetejaríeu, baquetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: baquetegi, baquetegis, baquetegi, baquetegem, baquetegeu, baquetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: baquetegés, baquetegessis, baquetegés, baquetegéssim, baquetegéssiu, baquetegessin

IMPERATIU: baqueteja, baquetegi, baquetegem, baquetegeu, baquetegin

->baqui

baqui

m POÈTICA Peu de la mètrica grega i llatina, compost d’una síl·laba breu i dues de llargues.

->baquíade

baquíade

Part. sil.: ba_quí_a_de

HIST 1 m i f Membre d’una gran família aristocràtica que governà Corint (segles VIII-VII aC).

2 adj Relatiu o pertanyent als baquíades.

->bàquic

■bàquic -a

[del ll. bacchicus, -a, -um, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a Bacus o als seus ritus.

->bar¹

■bar¹

Hom.: var

[de l’angl. bar, íd., pròpiament ‘barra’, per l’habitual barra metàl·lica que sol revestir exteriorment els taulells d’aquests establiments; 1a FONT: s. XX]

m 1 Establiment de begudes i menjars en què les consumicions solen ésser servides al taulell.

2 bar musical Bar on es fan actuacions musicals.

->bar²

■bar²

Hom.: var

[del gr. barós, -eos ‘pes, pesantor’]

m METROL 1 [símb: bar] Unitat de pressió equivalent a 10⁵ pascals, usada per a mesurar la pressió atmosfèrica.

2 obs Antigament, en acústica, pressió d’una dina/cm², coneguda avui amb el nom de baria, que és equivalent a un microbar.

->bar³

bar³

Hom.: var

[variant de bare]

adj i m i f ant Bausador.

->bar⁴

bar⁴

símb METROL bar² 1.

->bar-

■bar-

Forma prefixada del mot grec báros, -eos, que significa ‘pes’. Ex.: baragnòsia, baranestèsia.

->-bar

-bar

Forma sufixada del mot grec báros, -eos, que significa ‘pes’. Ex.: mil·libar.

->baraca

■baraca

f ISLAM Benedicció que Déu concedeix a determinats fidels virtuosos, benedicció que també transmeten llurs tombes i objectes personals als fidels que s’hi atansen, i que es manifesta per una vida terrena i eterna favorables.

->baragnòsia

baragnòsia

Part. sil.: ba_rag_nò_si_a

f PAT Agnòsia caracteritzada per la pèrdua de la facultat d’avaluar el pes dels objectes.

->bàral

bàral

m ZOOL Gènere de mamífers bòvids del grup dels marrans, de la subfamília dels ovins (Pseudois sp), de banyes grosses i divergents i mancats de barba.

->baralla

■baralla

[de barallar]

f 1 Acció de barallar-se.

2 JOCS El joc complet de cartes.

->baralladís

■baralladís -issa

[de barallar]

adj Amic de baralles, propens a barallar-se.

->barallar

■barallar

[d’origen incert, potser d’un ll. *baralia, plural neutre de *baralis, llatinització d’un adjectiu indoeuropeu *baral, de l’arrel bher- ‘tallar, fregar’; 1a FONT: 1204]

v 1 tr Fer néixer una enemistat (entre dues persones), fer renyir. Semblaven carn i ungla, però la disputa del càrrec els ha barallat.

2 pron 1 Disputar-se, tenir raons. Tot el dia es barallen.

2 Esbatussar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: barallar

GERUNDI: barallant

PARTICIPI: barallat, barallada, barallats, barallades

INDICATIU PRESENT: barallo, baralles, baralla, barallem, baralleu, barallen

INDICATIU IMPERFET: barallava, barallaves, barallava, barallàvem, barallàveu, barallaven

INDICATIU PASSAT: barallí, barallares, barallà, barallàrem, barallàreu, barallaren

INDICATIU FUTUR: barallaré, barallaràs, barallarà, barallarem, barallareu, barallaran

INDICATIU CONDICIONAL: barallaria, barallaries, barallaria, barallaríem, barallaríeu, barallarien

SUBJUNTIU PRESENT: baralli, barallis, baralli, barallem, baralleu, barallin

SUBJUNTIU IMPERFET: barallés, barallessis, barallés, baralléssim, baralléssiu, barallessin

IMPERATIU: baralla, baralli, barallem, baralleu, barallin

->barallós

■barallós -osa

[de barallar; 1a FONT: s. XV]

adj Amic de baralles, d’armar baralles.

->barana

■barana

[mot comú a les llengües romàniques, d’origen preromà, probablement indoeuropeu, emparentat amb el lituà varanda ‘baga o rotlle’ i amb el sànscrit varanda ‘barrera, envà’; 1a FONT: 1082]

f 1 CONSTR Construcció que voreja un balcó, un terrat, una plataforma qualsevol, un pont, un pou, una era, un clos, etc., la qual s’eleva des del sòl fins a una alçària tal, que la seva vora superior pot servir de passamà o ampit. Una barana de maons. Els barrots de la barana. Abocar-se a la barana de l’escala.

2 GEOMORF Cantó o límit extern de la plataforma continental en zones de talús abrupte.

3 TRANSP 1 Cadascun dels costats de la caixa d’un camió, d’un carro o d’altres vehicles.

2 Travesser que fixa la part superior de les estaques dels costats de la caixa d’un carro.

->baranam

baranam

[de barana]

m Conjunt de baranes. Bells domassos engalanaven el baranam.

->baranatge

■baranatge

[de barana]

m Passamà d’una escala.

->barandat

■barandat

[de barana]

m CONSTR Paret feta de maons posats de cantó, envà, tempanell.

->baranestèsia

baranestèsia

Part. sil.: ba_ra_nes_tè_si_a

f PAT Abolició de la sensibilitat dels teixits profunds en produir-se compressió.

->barat¹

■barat¹

Hom.: verat

[de baratar]

m 1 Canvi, barata.

2 Engany, frau.

->barat²

■barat² -a

Hom.: verat

[de baratar]

1 adj De baix preu.

2 adj col·loq De baixa qualitat. Filosofia barata.

3 adv A un preu barat. Comprar, vendre, barat.

->barata

■barata

[de baratar; 1a FONT: 1272, CTort.]

f Canvi, permuta. Va fer barata de dos llibres.

->baratador

■baratador -a

[de baratar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m i f 1 Persona que fa barates.

2 Barater.

->baratar

■baratar

[d’un preromà, probablement cèlt., mrath- ‘frau, sedició’; 1a FONT: 1284]

v tr Canviar, donar (una cosa), per rebre’n una altra. A l’hora del pati, barataven bales per cromos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: baratar

GERUNDI: baratant

PARTICIPI: baratat, baratada, baratats, baratades

INDICATIU PRESENT: barato, barates, barata, baratem, barateu, baraten

INDICATIU IMPERFET: baratava, barataves, baratava, baratàvem, baratàveu, barataven

INDICATIU PASSAT: baratí, baratares, baratà, baratàrem, baratàreu, barataren

INDICATIU FUTUR: barataré, barataràs, baratarà, baratarem, baratareu, barataran

INDICATIU CONDICIONAL: barataria, barataries, barataria, barataríem, barataríeu, baratarien

SUBJUNTIU PRESENT: barati, baratis, barati, baratem, barateu, baratin

SUBJUNTIU IMPERFET: baratés, baratessis, baratés, baratéssim, baratéssiu, baratessin

IMPERATIU: barata, barati, baratem, barateu, baratin

->barater

■barater -a

[de baratar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

adj i m i f Enganyós, trampós.

->barateria

■barateria

Part. sil.: ba_ra_te_ri_a

[de barater; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 Acte propi d’un barater, engany, falsia.

2 DR MAR Acte il·lícit comès pel capità d’un vaixell, per actes fraudulents, imprudència, negligència, etc.

->baratia

baratia

Part. sil.: ba_ra_ti_a

[de barat²]

f Barator.

->barator

■barator

[de baratar]

f Qualitat de barat, baix preu de les coses venedores.

->bàratre

■bàratre

[del ll. barăthrum, íd., i aquest del gr. bárathron, íd.]

m 1 Abisme.

2 fig Infern.

->barb¹

■barb¹

[del ll. varus ‘gra’, aplicat a grans de la pell dels homes i animals, amb influx del mot barba; 1a FONT: s. XV]

m 1 MED Petita massa blanquinosa de substància sebàcia, amb la punta negra, localitzada generalment a la cara i a l’esquena.

2 ADOB Granulació de les pells de bovins produïda per la larva del tàvec, el qual diposita els ous sota l’epidermis i hi produeix bonys o hi deixa durícies amb un forat al mig.

->barb²

■barb²

[del ll. barbus, íd.; 1a FONT: 1262]

m ICT 1 Gènere de peixos de l’ordre dels cipriniformes (Barbus sp), de cos esvelt, amb un parell de barbes sensorials molt aparents a banda i banda de la boca, i amb l’aleta dorsal curta. Cal destacar-ne el barb comú (B. barbus) i el barb de muntanya (B. meridionalis).

2 barb caní Peix perciforme de la família dels blènnids (Blennius fluviatilis), semblant a les bavoses, de tons verds i bruns.

->barba

■barba

Hom.: varva

[del ll. barba ‘pèl de la barba’; 1a FONT: s. XIII]

1 1 f En l’home adult, pèl que creix a la regió de la cara corresponent al maxil·lar inferior. Barba clara, espessa, llarga, serrada, hirsuta.

2 m obs TEAT Actor que fa els papers de vell.

3 a les barbes Al davant mateix d’un.

4 barba a barba Cara a cara.

5 fer la barba Tallar-la o afaitar-la.

6 fer-se la barba d’or Fer grans guanys.

7 per barba Per cap, per persona. Toquen tres ampolles de vi per barba.

2 f Mentó, barbó, extremitat inferior de la cara sota el llavi inferior. Barba sortida, ensorrada. Té un clot a la barba.

3 f pl Algues que pengen del buc del vaixell.

4 f 1 pl ANAT VEG Arestes.

2 pl BOT Arrels primes d’una planta.

3 BOT barbeta¹ 2 3.

4 BOT Bolet carner.

5 barba d’alzina BOT Barba de caputxí.

6 barba de cabra BOT Barbeta.

7 barba de caputxí BOT Nom donat a diverses espècies dels gèneres de líquens Usnea, Ramalina, Alectoria, etc.

8 barba de frare BOT Barbeta.

9 barba de reboll BOT Barba de caputxí.

10 barba de vaca BOT Rizomorfs d’un bolet, l’alzinoi, en forma de cordons negres ramificats, que penetren sota les escorces i destrueixen les arrels de molts arbres.

5 f GRÀF En calcografia, cresta de metall característica dels gravats a punta seca i a talla dolça o burí.

6 f MAR En les embarcacions d’aparell llatí, petit cap amb què hom lliga el car a la roda de proa.

7 f ORNIT Cadascun dels filaments paral·lels disposats en un mateix pla a banda i banda del raquis de les plomes dels ocells.

8 f PAPER Vora irregular del full de paper fabricat a mà, produïda pel sobrant de pasta que s’introdueix entre la forma i el marc de la forma.

9 f PINT 1 Petita quantitat d’una capa de color o de tinta pictòrica que sobresurt del límit lineal prefixat.

2 Acumulació de recobriments pictòrics (capes de pintura, de pa d’or, etc.) formada al voltant de la motllura o dins la junta que resta entre la motllura i la superfície d’un retaule si el marc forma conjunt amb la taula.

10 f SUR Floridura que apareix en la superfície del suro uns quants dies després d’haver-lo bullit.

11 f TECNOL Rebava que presenta la vora d’una peça fosa o encunyada.

12 f TÈXT 1 En les màquines de filatura, en l’ordidor, etc., defecte consistent en la ruptura d’un cap de metxa o de fil o d’uns quants.

2 Defecte d’estampació consistent en un desbordament del color a causa de no estar prou ben ajustat el rasquet de la màquina d’estampar.

3 En la filatura del lli, el cànem o el jute, mudada.

4 pl Rebuig produït en la preparació i la filatura de l’estam.

13 f ZOOL 1 Pèl o apèndix carnós que tenen alguns animals, el conjunt dels quals és comparable a la barba de l’home per llur posició. La barba d’una cabra, d’un peix.

2 Cadascuna de les làmines còrnies que els cetacis misticets (balenes i rorquals) tenen implantades transversalment al paladar i que empren com a filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten.

14 barba de cuixa f ALIM Carn corresponent a l’anca del be.

->barbablanc

■barbablanc -a

[de barba i blanc]

adj Que té la barba blanca.

->barbabrut

barbabrut -a

adj Que té la barba bruta.

->barbacana

■barbacana

[de l’àr. vg. b-al-baqára, àr. clàssic bâb al-báqar ‘porta de les vaques’, perquè la barbacana protegia un recinte entre ella i la muralla principal, on solien guardar el bestiar; 1a FONT: s. XII]

f 1 Obra de fortificació interior i exterior situada davant punts estratègics (muralles, portes, ponts, places, valls, etc.) per tal d’obligar a l’escissió i a l’escalonament de les ofensives enemigues.

2 Ràfec o volada d’una teulada.

3 Teuladeta que tenen algunes finestres per a protegir-les de la pluja.

->barbaclar

■barbaclar -a

[de barba i clar]

adj Que té la barba clara o poc poblada.

->barbaclòs

■barbaclòs -osa

[de barba i clos]

adj Que té la barba completa i espessa.

->barbacoa

■barbacoa

Part. sil.: bar_ba_co_a

[probablement de l’arauac barbacoa, que indicava una armadura o bastiment en forma de graella]

f 1 Aparell semblant a unes graelles, proveït d’un recipient per a la cendra, que serveix per a fer carn o peix a la brasa o a l’ast.

2 Menjada d’aliments preparats amb una barbacoa. Fer una barbacoa.

->barbada

■barbada

[de barba; 1a FONT: 1385]

f 1 Maxil·lar inferior dels cavalls i totes altres haveries.

2 Cadeneta de ferro que hom posa als cavalls unint, per sota la barba, els dos extrems de la brida.

3 Fons de sorra contigu a un clap d’algues, de roques, etc. Barbada (de la banda)de fora (d’un alguer). Barbada (de la banda)de terra.

4 ARQUIT Barbacana o volada d’una teulada.

5 MAR Barbiquell, especialment el volander.

6 PESC Obertura de l’afàs d’una nansa per on entra el peix.

->barbaespès

■barbaespès -essa

Part. sil.: bar_ba_es_pès

[de barba i espès]

adj Que té la barba espessa.

->barbaflorit

■barbaflorit -ida

[de barba i florit]

adj Que té la barba blanca o canuda.

->barbafort

■barbafort -a

[de barba i fort]

adj Que té el pèl de la barba aspre i fort.

->barbafresc

■barbafresc -a

[de barba i fresc]

adj Afaitat o rasurat de poc.

->barbagrís

■barbagrís -isa

[de barba i gris²]

adj Que té la barba grisa.

->barballa

■barballa

[de barba]

f BOT Escurçonera.

->barballera

■barballera

[de barba; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Plec penjant que fa la pell de sota el coll en el bou i altres animals.

2 Arracades que porten certes cabres sota el coll.

3 En l’home, pell del coll sota la barba quan és flàccida o penjant.

4 Pell pelada, carnosa i rugosa que penja de la mandíbula inferior o del coll en certs ocells i certs rèptils.

5 Cadeneta o corretgeta que, fent-la passar per sota la barba, serveix per a subjectar un casc, un elm, etc.

6 Cadeneta o corretja de la brida que estreny les barres del cavall i serveix per a dominar-lo.

->barballó

■barballó

Hom.: barbelló

[d’origen incert, potser relacionat amb bargalló o margalló, podrien venir del ll. barba Iovis ‘barba de Júpiter’, nom botànic ant. del galzeran, modificat en *barbajonis o *barbalionis]

m BOT 1 Planta sufruticosa de la família de les labiades (Lavandula latifolia), perenne, aromàtica, de fulles blanquinoses i de flors d’un blau clar a l’extrem d’una tija florífera.

2 Espígol.

->barbamec

■barbamec -a

[de barba i mec; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m 1 Dit de l’home adult que no té pèl a la cara.

2 fig Dit del jove pretensiós que homeneja.

->barbanegre

■barbanegre -a

[de barba i negre]

adj Que té la barba negra.

->barbapunyent

■barbapunyent

[de barba i punyent]

adj Que comença a posar barba.

->barbar

■barbar

[de barba]

v intr Començar a sortir la barba a algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: barbar

GERUNDI: barbant

PARTICIPI: barbat, barbada, barbats, barbades

INDICATIU PRESENT: barbo, barbes, barba, barbem, barbeu, barben

INDICATIU IMPERFET: barbava, barbaves, barbava, barbàvem, barbàveu, barbaven

INDICATIU PASSAT: barbí, barbares, barbà, barbàrem, barbàreu, barbaren

INDICATIU FUTUR: barbaré, barbaràs, barbarà, barbarem, barbareu, barbaran

INDICATIU CONDICIONAL: barbaria, barbaries, barbaria, barbaríem, barbaríeu, barbarien

SUBJUNTIU PRESENT: barbi, barbis, barbi, barbem, barbeu, barbin

SUBJUNTIU IMPERFET: barbés, barbessis, barbés, barbéssim, barbéssiu, barbessin

IMPERATIU: barba, barbi, barbem, barbeu, barbin

->bàrbar

■bàrbar -a

[del ll. barbărus, -a, -um ‘estranger; bàrbar, salvatge’, i aquest del gr. bárbaros ‘estranger’; en cat. ant. barbre; 1a FONT: s. XIII]

1 adj i m i f 1 HIST Entre els grecs, originàriament, “no grec", és a dir, estranger.

2 Nadiu o propi d’un país incivilitzat.

3 fig Incivil, rude, grosser.

4 invasions bàrbares HIST Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.

2 adj 1 Fet amb una ignorància grollera de les regles.

2 Extremament cruel. Un escarment bàrbar.

3 D’una gosadia, d’una temeritat, extraordinària.

->bàrbarament

■bàrbarament

[de bàrbar]

adv D’una manera bàrbara. L’ha castigat bàrbarament.

->barbàrea

barbàrea

Part. sil.: bar_bà_re_a

f BOT Gènere de plantes herbàcies biennals o perennes de la família de les crucíferes (Barbarea sp), de flors grogues i de fruit en síliqua.

->barbarejar

■barbarejar

[de bàrbar]

v intr Fer actes de bàrbar, fer barbaritats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: barbarejar

GERUNDI: barbarejant

PARTICIPI: barbarejat, barbarejada, barbarejats, barbarejades

INDICATIU PRESENT: barbarejo, barbareges, barbareja, barbaregem, barbaregeu, barbaregen

INDICATIU IMPERFET: barbarejava, barbarejaves, barbarejava, barbarejàvem, barbarejàveu, barbarejaven

INDICATIU PASSAT: barbaregí, barbarejares, barbarejà, barbarejàrem, barbarejàreu, barbarejaren

INDICATIU FUTUR: barbarejaré, barbarejaràs, barbarejarà, barbarejarem, barbarejareu, barbarejaran

INDICATIU CONDICIONAL: barbarejaria, barbarejaries, barbarejaria, barbarejaríem, barbarejaríeu, barbarejarien

SUBJUNTIU PRESENT: barbaregi, barbaregis, barbaregi, barbaregem, barbaregeu, barbaregin

SUBJUNTIU IMPERFET: barbaregés, barbaregessis, barbaregés, barbaregéssim, barbaregéssiu, barbaregessin

IMPERATIU: barbareja, barbaregi, barbaregem, barbaregeu, barbaregin

->barbaresc

■barbaresc -a

adj i m i f De Barbaria (antic nom del Magrib).

->barba-reveixí

■barba-reveixí -ina

Part. sil.: bar_ba-re_vei_xí

[de barba i reveixí]

adj Que té la barba espessa i embullada.

->barbàric

■barbàric -a

[de bàrbar; 1a FONT: s. XVII]

adj Relatiu o pertanyent als pobles bàrbars.

->barbàricament

■barbàricament

[de barbàric]

adv A la manera dels pobles bàrbars.

->barbàrie

■barbàrie

Part. sil.: bar_bà_ri_e

[del ll. barbaries; 1a FONT: s. XV]

f 1 HIST i ANTROP SOC Estat de qui és bàrbar, que presenta inferioritat o manca de civilització.

2 Pobles que es troben en estat de barbàrie.

3 fig 1 Qualitat de bàrbar, ignorància grollera de les regles.

2 Crueltat extrema.

->barbarisme

■barbarisme

[del ll. barbarismus; 1a FONT: 1460]

m LING Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger, i normativament rebutjada.

->barbaritat

■barbaritat

[de bàrbar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acte de barbàrie, crueltat, inhumanitat.

2 Disbarat gros.

3 Acte de gosadia extraordinària. Fou una barbaritat d’acostar-se a l’explosiu.

4 Excés, quantitat excessiva. Fer una barbaritat d’encàrrecs.

->barbaritzar

■barbaritzar

[de bàrbar; 1a FONT: s. XX]

v intr Cometre barbarismes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: barbaritzar

GERUNDI: barbaritzant

PARTICIPI: barbaritzat, barbaritzada, barbaritzats, barbaritzades

INDICATIU PRESENT: barbaritzo, barbaritzes, barbaritza, barbaritzem, barbaritzeu, barbaritzen

INDICATIU IMPERFET: barbaritzava, barbaritzaves, barbaritzava, barbaritzàvem, barbaritzàveu, barbaritzaven

INDICATIU PASSAT: barbaritzí, barbaritzares, barbaritzà, barbaritzàrem, barbaritzàreu, barbaritzaren

INDICATIU FUTUR: barbaritzaré, barbaritzaràs, barbaritzarà, barbaritzarem, barbaritzareu, barbaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: barbaritzaria, barbaritzaries, barbaritzaria, barbaritzaríem, barbaritzaríeu, barbaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: barbaritzi, barbaritzis, barbaritzi, barbaritzem, barbaritzeu, barbaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: barbaritzés, barbaritzessis, barbaritzés, barbaritzéssim, barbaritzéssiu, barbaritzessin

IMPERATIU: barbaritza, barbaritzi, barbaritzem, barbaritzeu, barbaritzin

->barba-roig

■barba-roig -roja

Part. sil.: bar_ba-roig

[de barba i roig]

1 adj Que té roja la barba.

2 m ORNIT Pit-roig.

->barba-ros

■barba-ros -rossa

[de barba i ros³]

adj Que té rossa la barba.

->barba-serrat

■barba-serrat -ada

[de barba i serrat]

adj Que té la barba serrada, espessa.

->barbat

■barbat -ada

[de barba]

1 adj 1 Que té barba.

2 fig Dit de l’home fet, madur.

2 adj Que té barbes.

3 1 adj AGR Dit de la planta que ja té arrels quan és trasplantada.

2 m pl AGR Sarments fets arrelar en vivers.

3 adj ANAT VEG Que té barbes o arestes. Blat barbat.

4 adj HERÀLD 1 Dit de l’animal amb les barbes d’un esmalt diferent del del cos.

2 Dit de la rosa amb un bri entre les fulles.

->barbejar

■barbejar

Hom.: verbejar

[de barba]

v tr Afaitar la barba (d’algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: barbejar

GERUNDI: barbejant

PARTICIPI: barbejat, barbejada, barbejats, barbejades

INDICATIU PRESENT: barbejo, barbeges, barbeja, barbegem, barbegeu, barbegen

INDICATIU IMPERFET: barbejava, barbejaves, barbejava, barbejàvem, barbejàveu, barbejaven

INDICATIU PASSAT: barbegí, barbejares, barbejà, barbejàrem, barbejàreu, barbejaren

INDICATIU FUTUR: barbejaré, barbejaràs, barbejarà, barbejarem, barbejareu, barbejaran

INDICATIU CONDICIONAL: barbejaria, barbejaries, barbejaria, barbejaríem, barbejaríeu, barbejarien

SUBJUNTIU PRESENT: barbegi, barbegis, barbegi, barbegem, barbegeu, barbegin

SUBJUNTIU IMPERFET: barbegés, barbegessis, barbegés, barbegéssim, barbegéssiu, barbegessin

IMPERATIU: barbeja, barbegi, barbegem, barbegeu, barbegin

->barbelló

■barbelló

Hom.: barballó

m ICT Cadascun dels òrgans tàctils filamentosos situats sobre el musell o sota el maxil·lar inferior d’alguns peixos.

->barber

■barber -a

[de barba; 1a FONT: 1309]

1 m i f Persona que té per ofici afaitar la barba i tallar o arreglar els cabells.

2 m HIST El qui tenia per ofici afaitar i exercia també la cirurgia menor (sagnies, extracció de dents, etc.).

->barberenc

barberenc -a

adj i m i f De Barberà de la Conca (Conca de Barberà) o de Barberà del Vallès (Vallès Occidental).

->barberia

■barberia

Part. sil.: bar_be_ri_a

[de barber; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Establiment de barber.

2 Ofici de barber.

->barbet

■barbet

[de barba]

m ZOOL Raça de gos de potes curtes, de pèl arrissat i d’orelles llargues i caigudes.

->barbeta¹

■barbeta¹

Hom.: verbeta

[de barba]

f 1 1 barba 2.

2 tocar (o fer) la barbeta (a algú) dial Adular-lo, afalagar-lo per tal d’obtenir-ne favors.

2 BOT 1 Planta biennal de la família de les compostes (Tragopogon pratensis), amb grans capítols de flors grogues i fruits en aqueni amb un bec acabat en plomall.

2 Qualsevol de les plantes del gènere Tragopogon semblant a la barbeta.

3 Floridura, miceli aeri de diversos fongs que creixen sobre matèria orgànica.

->barbeta²

■barbeta²

Hom.: verbeta

[no és segur si ve de barba, o del germ. abarbeiten ‘escarrassar-se’, per mitjà del verb abarbetar]

f 1 MAR Tros de filàstica que serveix per a unir de costat dos caps paral·lels o gairebé paral·lels que treballen en sentits oposats.

2 MAR GUER 1 En un vaixell de guerra, cilindre blindat que va des de la coberta protegida més baixa fins a la part superior de la torre.

2 torre barbeta Torre amb barbeta fixada a la coberta, en la qual només són mòbils els canons i la plataforma de tir.

->barbicel·la

barbicel·la

[dimin. ll. de barba]

f ORNIT Cadascun dels petits filaments en forma de ganxo que porten les bàrbules de les plomes de molts ocells.

->barbíger

■barbíger -a

[del ll. barbĭger, íd.]

adj Que té barba.

->barbim

■barbim

[de barba]

m BOT Barbes fines, arrels filamentoses de les plantes.

->barbiquell

■barbiquell

[de barba]

m MAR Cadascun dels caps o de les cadenes que subjecten el botaló, o els que subjecten el bauprès al tallamar, o els que fermen, d’una manera semblant, una perxa.

->barbís

■barbís

[de barba]

[pl -issos] m BOT 1 pop Conjunt de peces filiformes (estams, estils, estigmes, etc.) d’una flor.

2 Barbim.

->barbital

barbital

m FARM Barbitúric que es presenta en forma de pólvores blanques, cristal·lines.

->barbiturat

■barbiturat

m QUÍM ORG i FARM Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.

->barbitúric

■barbitúric -a

[creat en 1878-79 a partir de l’it. barbabietola ‘bleda-rave’, o potser del nom del líquen usnea barbata, influïts pel gr. bárbitos ‘lira’, per la forma dels cristalls de l’àcid, i de urea; 1a FONT: s. XIX]

QUÍM ORG i FARM 1 adj 1 Relatiu o pertanyent al radical químic malonilurea, base de nombrosos hipnòtics i sedatius del sistema nerviós.

2 àcid barbitúric Ureid cíclic de l’àcid malònic.

2 m Qualsevol derivat de l’àcid barbitúric, especialment els que tenen ús clínic o farmacèutic.

->barbiturisme

■barbiturisme

m PSIQ i PAT Intoxicació aguda o crònica per hàbit o abús de barbitúrics.

->barbó

■barbó

[de barba]

m Extremitat inferior de la cara, sota el llavi inferior, mentó.

->barbol

■barbol

[de barba]

m PESC Nansa en forma d’àmfora.