->repel·lir
■repel·lir[del ll. repellĕre, repulsum, íd.; 1a FONT: 1392]
v tr 1 Resistir a una cosa obligant-la a retrocedir, a allunyar-se de si. Repel·lir una escomesa, un assalt. Repel·lir l’enemic.
2 FÍS 1 Tendir un cos a separar-se d’un altre per una acció recíproca a distància.
2 Repugnar d’adherir-se.
3 Exercir forces sobre un cos que actuen oposant-se al fet que el dit cos s’acosti a l’agent físic que exerceix les forces sobre ell.
3 col·loq Causar repulsió (a algú). El seu aspecte físic em repel·leix.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repel·lir
GERUNDI: repel·lint
PARTICIPI: repel·lit, repel·lida, repel·lits, repel·lides
INDICATIU PRESENT: repel·leixo, repel·leixes, repel·leix, repel·lim, repel·liu, repel·leixen
INDICATIU IMPERFET: repel·lia, repel·lies, repel·lia, repel·líem, repel·líeu, repel·lien
INDICATIU PASSAT: repel·lí, repel·lires, repel·lí, repel·lírem, repel·líreu, repel·liren
INDICATIU FUTUR: repel·liré, repel·liràs, repel·lirà, repel·lirem, repel·lireu, repel·liran
INDICATIU CONDICIONAL: repel·liria, repel·liries, repel·liria, repel·liríem, repel·liríeu, repel·lirien
SUBJUNTIU PRESENT: repel·leixi, repel·leixis, repel·leixi, repel·lim, repel·liu, repel·leixin
SUBJUNTIU IMPERFET: repel·lís, repel·lissis, repel·lís, repel·líssim, repel·líssiu, repel·lissin
IMPERATIU: repel·leix, repel·leixi, repel·lim, repel·liu, repel·leixin
->repeló
■repeló[de repèl; 1a FONT: 1490, Tirant]
m PAT Porció petita o punta de pell que resta aixecada al costat de l’ungla, anomenada també desenemic o reveixí.
->repelós
■repelós -osa[de repèl]
adj 1 Repelenc, que fa repèls.
2 fig 1 Excessivament escrupolós o exigent.
2 Dit de la persona difícil de tractar i propensa a ofendre’s i a moure qüestions.
3 ésser (algú) repelós a fer (una cosa) Venir-li a repèl de fer-la, sentir repugnància a fer-la.
->repenedit
■repenedit -ida[de penedir-se; 1a FONT: 1460, Roig]
1 adj Penedit, especialment de la seva conducta o de la vida passada.
2 f CATOL Dona que, penedida de la seva vida dissipada, es recloïa en un convent per fer penitència, anomenada també magdalena.
->repenjar
■repenjar[de penjar]
v 1 tr recolzar 2. Repengeu aquella escala al mur.
2 pron Agafar-se a una cosa recolzant-s’hi; recolzar-se. La noia caminava repenjada al braç del seu amic.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repenjar
GERUNDI: repenjant
PARTICIPI: repenjat, repenjada, repenjats, repenjades
INDICATIU PRESENT: repenjo, repenges, repenja, repengem, repengeu, repengen
INDICATIU IMPERFET: repenjava, repenjaves, repenjava, repenjàvem, repenjàveu, repenjaven
INDICATIU PASSAT: repengí, repenjares, repenjà, repenjàrem, repenjàreu, repenjaren
INDICATIU FUTUR: repenjaré, repenjaràs, repenjarà, repenjarem, repenjareu, repenjaran
INDICATIU CONDICIONAL: repenjaria, repenjaries, repenjaria, repenjaríem, repenjaríeu, repenjarien
SUBJUNTIU PRESENT: repengi, repengis, repengi, repengem, repengeu, repengin
SUBJUNTIU IMPERFET: repengés, repengessis, repengés, repengéssim, repengéssiu, repengessin
IMPERATIU: repenja, repengi, repengem, repengeu, repengin
->repensar
■repensar[de pensar]
v 1 tr Tornar a pensar. Repensa les teves paraules.
2 pron Mudar d’intenció després d’haver-hi reflexionat. Anava a fer-ho, però m’hi vaig repensar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repensar
GERUNDI: repensant
PARTICIPI: repensat, repensada, repensats, repensades
INDICATIU PRESENT: repenso, repenses, repensa, repensem, repenseu, repensen
INDICATIU IMPERFET: repensava, repensaves, repensava, repensàvem, repensàveu, repensaven
INDICATIU PASSAT: repensí, repensares, repensà, repensàrem, repensàreu, repensaren
INDICATIU FUTUR: repensaré, repensaràs, repensarà, repensarem, repensareu, repensaran
INDICATIU CONDICIONAL: repensaria, repensaries, repensaria, repensaríem, repensaríeu, repensarien
SUBJUNTIU PRESENT: repensi, repensis, repensi, repensem, repenseu, repensin
SUBJUNTIU IMPERFET: repensés, repensessis, repensés, repenséssim, repenséssiu, repensessin
IMPERATIU: repensa, repensi, repensem, repenseu, repensin
->repent
repentadj BOT Rèptil.
->repercussió
■repercussióPart. sil.: re_per_cus_si_ó
[del ll. repercussio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
f 1 Acció de repercutir;
2 l’efecte.
->repercussiu
■repercussiu -ivaPart. sil.: re_per_cus_siu
[formació culta analògica sobre la base del ll. repercussus, -a, -um, participi de repercutĕre ‘repercutir’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
1 adj Que produeix repercussió.
2 adj i m FARM Dit del medicament que produeix una repercussió, o sigui una desaparició brusca d’una tumefacció o exantema i un estat morbós que provoca l’aparició de la mateixa lesió en una altra part del cos.
->repercutir
■repercutir[del ll. repercutĕre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 intr 1 Fer sentir el seu efecte de retorn. Aquesta escopeta repercuteix molt fort.
2 esp Un so, un raig de llum, etc., fer tornar enrere l’eco, el reflex, etc. L’esclat de les ones repercutia en les roques. Els raigs de sol repercuteixen en el mirall.
2 intr 1 Un cop, un xoc, etc., fer sentir el seu efecte de retop en una cosa ulterior. La frenada sobtada del maquinista va repercutir en tots els vagons.
2 fig La migradesa de la collita repercutirà en el preu del gra.
3 tr TERAP Causar, pel mitjà adequat, la subsidència d’un tumor, d’una lesió, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repercutir
GERUNDI: repercutint
PARTICIPI: repercutit, repercutida, repercutits, repercutides
INDICATIU PRESENT: repercuteixo, repercuteixes, repercuteix, repercutim, repercutiu, repercuteixen
INDICATIU IMPERFET: repercutia, repercuties, repercutia, repercutíem, repercutíeu, repercutien
INDICATIU PASSAT: repercutí, repercutires, repercutí, repercutírem, repercutíreu, repercutiren
INDICATIU FUTUR: repercutiré, repercutiràs, repercutirà, repercutirem, repercutireu, repercutiran
INDICATIU CONDICIONAL: repercutiria, repercutiries, repercutiria, repercutiríem, repercutiríeu, repercutirien
SUBJUNTIU PRESENT: repercuteixi, repercuteixis, repercuteixi, repercutim, repercutiu, repercuteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: repercutís, repercutissis, repercutís, repercutíssim, repercutíssiu, repercutissin
IMPERATIU: repercuteix, repercuteixi, repercutim, repercutiu, repercuteixin
->repertori
■repertori[del ll. repertorium, íd., der. de reperīre ‘retrobar, trobar després d’una recerca’, der. de parĕre, inicialment ‘procurar, produir’; 1a FONT: 1460, Roig]
m 1 1 Registre, índex, quadern, llibre abreujat, on hi ha escrites o impreses notícies, indicacions, etc., disposades de tal manera que hom les pot trobar fàcilment i que remeten a un altre lloc, on són explicades més extensament.
2 Mostrari.
3 fig Recull en general. Repertori de màximes morals.
2 1 MÚS i TEAT Conjunt de les obres musicals, teatrals, etc., que una orquestra, una companyia o una persona té apreses i està preparada per a executar o representar. Una peça de repertori.
2 p anal Les diverses possibilitats que té un individu en un camp concret.
->repès
■repès[de repesar]
m 1 Acció de repesar.
2 Lloc en una plaça, un mercat, etc., on hom pot fer repesar les mercaderies comprades.
->repesar
■repesar[de pesar2; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]
v tr Tornar a pesar una cosa per assegurar-se de l’exactitud del pes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repesar
GERUNDI: repesant
PARTICIPI: repesat, repesada, repesats, repesades
INDICATIU PRESENT: repeso, repeses, repesa, repesem, repeseu, repesen
INDICATIU IMPERFET: repesava, repesaves, repesava, repesàvem, repesàveu, repesaven
INDICATIU PASSAT: repesí, repesares, repesà, repesàrem, repesàreu, repesaren
INDICATIU FUTUR: repesaré, repesaràs, repesarà, repesarem, repesareu, repesaran
INDICATIU CONDICIONAL: repesaria, repesaries, repesaria, repesaríem, repesaríeu, repesarien
SUBJUNTIU PRESENT: repesi, repesis, repesi, repesem, repeseu, repesin
SUBJUNTIU IMPERFET: repesés, repesessis, repesés, repeséssim, repeséssiu, repesessin
IMPERATIU: repesa, repesi, repesem, repeseu, repesin
->repesca
■repesca[de repescar]
fig f 1 Acció de repescar;
2 l’efecte.
->repescar
■repescar[de pescar]
v tr fig Admetre novament (algú que ha estat eliminat, especialment en un examen, en una competició).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repescar
GERUNDI: repescant
PARTICIPI: repescat, repescada, repescats, repescades
INDICATIU PRESENT: repesco, repesques, repesca, repesquem, repesqueu, repesquen
INDICATIU IMPERFET: repescava, repescaves, repescava, repescàvem, repescàveu, repescaven
INDICATIU PASSAT: repesquí, repescares, repescà, repescàrem, repescàreu, repescaren
INDICATIU FUTUR: repescaré, repescaràs, repescarà, repescarem, repescareu, repescaran
INDICATIU CONDICIONAL: repescaria, repescaries, repescaria, repescaríem, repescaríeu, repescarien
SUBJUNTIU PRESENT: repesqui, repesquis, repesqui, repesquem, repesqueu, repesquin
SUBJUNTIU IMPERFET: repesqués, repesquessis, repesqués, repesquéssim, repesquéssiu, repesquessin
IMPERATIU: repesca, repesqui, repesquem, repesqueu, repesquin
->repetell
■repetell[de pet]
m 1 Baterell.
2 fer el repetell (una criatura) Fer una ganyota i gemecs com de plorar; fer el petarrell.
->repetellar-se
■repetellar-se[de repetell]
v pron Arrepetellar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repetellar
GERUNDI: repetellant
PARTICIPI: repetellat, repetellada, repetellats, repetellades
INDICATIU PRESENT: repetello, repetelles, repetella, repetellem, repetelleu, repetellen
INDICATIU IMPERFET: repetellava, repetellaves, repetellava, repetellàvem, repetellàveu, repetellaven
INDICATIU PASSAT: repetellí, repetellares, repetellà, repetellàrem, repetellàreu, repetellaren
INDICATIU FUTUR: repetellaré, repetellaràs, repetellarà, repetellarem, repetellareu, repetellaran
INDICATIU CONDICIONAL: repetellaria, repetellaries, repetellaria, repetellaríem, repetellaríeu, repetellarien
SUBJUNTIU PRESENT: repetelli, repetellis, repetelli, repetellem, repetelleu, repetellin
SUBJUNTIU IMPERFET: repetellés, repetellessis, repetellés, repetelléssim, repetelléssiu, repetellessin
IMPERATIU: repetella, repetelli, repetellem, repetelleu, repetellin
->repetible
■repetible[de repetir]
adj Que pot ésser repetit.
->repetició
■repeticióPart. sil.: re_pe_ti_ci_ó
[del ll. repetitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
f 1 1 Acció de repetir o de repetir-se;
2 l’efecte.
2 DR CIV Dret i acció de reclamar i d’obtenir la reintegració de quelcom que ha estat pagat indegudament, per error.
3 MÚS En una obra musical, represa, un nombre no determinat de vegades, d’una frase, un període, un fragment, etc.
4 RELL Mecanisme o dispositiu dels rellotges de repetició que els fa tocar automàticament dues vegades seguides la mateixa hora amb un interval determinat.
5 RET Figura de dicció que consisteix a repetir un mot o un grup de mots al començament de dues o més clàusules, dotant d’un cert èmfasi l’expressió.
6 mètode de repetició dels angles TOPOG Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai.
->repetida
■repetida[de repetir]
f RELL Hora que toca un rellotge de repetició per segon cop.
->repetidament
■repetidament[de repetir; 1a FONT: 1766]
adv Més d’una vegada. T’ho he dit repetidament.
->repetidor
■repetidor -a[de repetir; 1a FONT: 1653, DTo.]
1 adj i m i f Que repeteix.
2 adj i m i f ENSENY Dit de l’alumne que repeteix un curs o una assignatura.
3 m i f ENSENY Professor privat que té al seu càrrec d’explicar de nou als alumnes, de repassar, les lliçons del professor que no han après prou bé a l’escola.
4 m TELECOM Aparell que amplifica i retransmet els senyals elèctrics aplicats a la seva entrada, a fi de compensar les pèrdues que es produeixen durant una transmissió.
->repetiment
■repetiment[de repetir]
m 1 Repetició.
2 esp MÚS i POÈTICA Recoble.
->repetir
■repetir[del ll. repetĕre, íd., der. de petĕre ‘dirigir-se vers; demanar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Dir de nou allò que hom ja ha dit. Repetir un mot, una pregunta, una acusació.
2 tr ant Repassar (la lliçó).
3 tr Fer que una cosa s’esdevingui, ocorri, aparegui, de nou. Repetir un joc de mans. Repetir la projecció d’una escena d’un film.
4 tr ENSENY Tornar a fer (un curs o una assignatura). Hauré de repetir primer de batxillerat.
5 pron La tornada es va repetint després de cada estrofa. El terratrèmol es repetí tres vegades.
6 repetir les hores (un rellotge) Tornar a tocar les hores un rellotge de repetició.
2 tr Dir o fer allò que un altre ha dit o fet. No faig més que repetir el que el director m’ha dit. Repetia els gestos del seu pare.
3 pron Dir sempre el mateix.
4 intr Tornar a esdevenir-se un atac, una febre, una malaltia o un accident. Cada tres dies li repeteix l’atac.
5 intr Tornar a servir-se, prendre més d’un mateix menjar. He repetit de gelat dues vegades. Si t’agrada la pizza, pots repetir.
6 intr Tornar a la boca el gust d’una beguda, d’una menja, encara no païda. L’all repeteix molt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repetir
GERUNDI: repetint
PARTICIPI: repetit, repetida, repetits, repetides
INDICATIU PRESENT: repeteixo, repeteixes, repeteix, repetim, repetiu, repeteixen
INDICATIU IMPERFET: repetia, repeties, repetia, repetíem, repetíeu, repetien
INDICATIU PASSAT: repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren
INDICATIU FUTUR: repetiré, repetiràs, repetirà, repetirem, repetireu, repetiran
INDICATIU CONDICIONAL: repetiria, repetiries, repetiria, repetiríem, repetiríeu, repetirien
SUBJUNTIU PRESENT: repeteixi, repeteixis, repeteixi, repetim, repetiu, repeteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: repetís, repetissis, repetís, repetíssim, repetíssiu, repetissin
IMPERATIU: repeteix, repeteixi, repetim, repetiu, repeteixin
->repetitiu
■repetitiu -ivaPart. sil.: re_pe_ti_tiu
[formació culta analògica sobre la base del ll. repetītus, -a, -um, part. de repetĕre ‘repetir’]
adj 1 Que es repeteix contínuament. Cantarella repetitiva.
2 Que conté repeticions.
->repetjó
■repetjó[del cast. repechón, íd.]
m Pujadeta.
->repeu
■repeuPart. sil.: re_peu
[de peu; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 CONSTR 1 Regruix que reforça la base d’un mur, una columna o un altre element de construcció vertical.
2 Pedestal, peanya.
3 Sòcol.
4 Mènsula que té més llargada que volada; lleixa.
2 p ext Part baixa, contrafort, d’una muntanya que fa com de base de la part més elevada. Un repeu de la serra s’avança cap a migjorn.
->repeuar
■repeuarPart. sil.: re_pe_uar
[de repeu]
v 1 tr Reforçar el repeu o la part inferior d’una cosa.
2 intr Començar, un infant, a apuntalar-se amb les cames quan hom el manté dret de peus a terra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repeuar
GERUNDI: repeuant
PARTICIPI: repeuat, repeuada, repeuats, repeuades
INDICATIU PRESENT: repeuo, repeues, repeua, repeuem, repeueu, repeuen
INDICATIU IMPERFET: repeuava, repeuaves, repeuava, repeuàvem, repeuàveu, repeuaven
INDICATIU PASSAT: repeuí, repeuares, repeuà, repeuàrem, repeuàreu, repeuaren
INDICATIU FUTUR: repeuaré, repeuràs, repeuarà, repeuarem, repeuareu, repeuaran
INDICATIU CONDICIONAL: repeuaria, repeuaries, repeuaria, repeuaríem, repeuaríeu, repeuarien
SUBJUNTIU PRESENT: repeui, repeuis, repeui, repeuem, repeueu, repeuin
SUBJUNTIU IMPERFET: repeués, repeuessis, repeués, repeuéssim, repeuéssiu, repeuessin
IMPERATIU: repeua, repeui, repeuem, repeueu, repeuin
->repic
■repic[de repicar; 1a FONT: 1398]
m 1 1 Repicament.
2 esp Repicament de campanes. Fan dos repics abans de la missa.
2 So que resulta de repicar. No he sentit ni el repic ni el repicó.
3 MED Maniobra fisioterapèutica respiratòria consistent a tustar repetidament el tòrax per convertir en expulsiva la tos, eliminar les secrecions bronquials i millorar la ventilació.
4 Operació de repicar.
->repicada
■repicada[de repicar]
f Repicament.
->repicadissa
■repicadissa[de repicar]
f Repicament persistent.
->repicador
■repicador -a[de repicar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adj i m i f Que repica.
->repicament
■repicament[de repicar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
m 1 Acció de repicar.
2 Operació de repicar.
->repicar
■repicar[de picar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v tr 1 1 Tornar a picar o picar insistentment una cosa. Repicar un clau que ha sortit una mica. Repicar puntes de clau sobre un tauló.
2 esp CALÇ Picar de nou els punts de la sola d’una sabata quan és acabada del tot.
3 esp CONSTR Tornar a picar la pedra d’una paret, d’una pilastra, etc., quan ha esdevingut massa llisa, amb martells o altres eines.
4 fer-se repicar col·loq Suportar una contrarietat, una conseqüència desagradable. No m’has volgut escoltar; ara, fes-te repicar!
2 1 Tocar les campanes, sense ventar-les, a tocs breus i repetits de batall, en senyal de festa.
2 repicar i anar a la processó Fer alhora, pretesament, dues coses incompatibles. Voler repicar i anar a la processó no pot ser.
3 1 Duplicar, copiar, per transferència d’un suport material a un altre.
2 ELECTROAC Transferir el contingut d’una cinta magnetofònica, de vídeo, etc., a una altra.
3 TÈXT Picar de nou un dibuix jacquard, copiant-lo directament dels cartons picats valent-se d’un estergidor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repicar
GERUNDI: repicant
PARTICIPI: repicat, repicada, repicats, repicades
INDICATIU PRESENT: repico, repiques, repica, repiquem, repiqueu, repiquen
INDICATIU IMPERFET: repicava, repicaves, repicava, repicàvem, repicàveu, repicaven
INDICATIU PASSAT: repiquí, repicares, repicà, repicàrem, repicàreu, repicaren
INDICATIU FUTUR: repicaré, repicaràs, repicarà, repicarem, repicareu, repicaran
INDICATIU CONDICIONAL: repicaria, repicaries, repicaria, repicaríem, repicaríeu, repicarien
SUBJUNTIU PRESENT: repiqui, repiquis, repiqui, repiquem, repiqueu, repiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: repiqués, repiquessis, repiqués, repiquéssim, repiquéssiu, repiquessin
IMPERATIU: repica, repiqui, repiquem, repiqueu, repiquin
->repicat
■repicat[de repicar]
m TÈXT Repicatge.
->repicatalons
■repicatalons[de repicar i taló]
m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids (Emberiza schoeniclus), de color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors, que s’alimenta d’insectes, larves, mol·luscs i crustacis i que habita als aiguamolls.
->repicatge
repicatge[de repicar]
m TÈXT Operació de repicar.
->repicó
■repicó[de repicar; 1a FONT: 1453]
m 1 Repic ràpid i ritmat d’una campana.
2 Seguit de cops donats amb un picaporta, generalment després d’un o més tocs pausats indicadors del pis on hom vol trucar, per tal d’indicar la segona porta de cada replà. Jo m’estic al tercer pis, segona porta: has de trucar tres pics i repicó.
->repintada
■repintada[de repintar]
f 1 Acció de repintar;
2 l’efecte.
->repintar
■repintar[de pintar; 1a FONT: 1460, Roig]
v 1 tr Pintar de nou. Hem de repintar la façana, que està molt gastada.
2 tr Pintar sobre pintat. Vam decidir repintar l’habitació perquè no ens agradava com l’havia deixada el pintor.
3 pron Pintar-se excessivament. Crec que la Sara es repinta: a mi m’agrada més natural.
4 intr Plovisquejar.
5 tr TIPOG Un full acabat d’estampar deixar senyal de tinta en un altre full amb el qual s’ha posat en contacte.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repintar
GERUNDI: repintant
PARTICIPI: repintat, repintada, repintats, repintades
INDICATIU PRESENT: repinto, repintes, repinta, repintem, repinteu, repinten
INDICATIU IMPERFET: repintava, repintaves, repintava, repintàvem, repintàveu, repintaven
INDICATIU PASSAT: repintí, repintares, repintà, repintàrem, repintàreu, repintaren
INDICATIU FUTUR: repintaré, repintaràs, repintarà, repintarem, repintareu, repintaran
INDICATIU CONDICIONAL: repintaria, repintaries, repintaria, repintaríem, repintaríeu, repintarien
SUBJUNTIU PRESENT: repinti, repintis, repinti, repintem, repinteu, repintin
SUBJUNTIU IMPERFET: repintés, repintessis, repintés, repintéssim, repintéssiu, repintessin
IMPERATIU: repinta, repinti, repintem, repinteu, repintin
->repintat
■repintat[de repintar]
m 1 Acció de repintar;
2 l’efecte.
->repix
■repix[de repixar]
m Ploviscó, plovisqueig.
->repixar
■repixar[de pixar; 1a FONT: 1839, DLab.]
v intr 1 Degotar o regalimar una cosa allà on no hauria de sortir el líquid o quan no hauria de sortir. El càntir repixa.
2 Plovisquejar.
3 TÈXT Embrutar-se mútuament els fils de diferents colors en la màquina de parar o els colors d’una mateixa peça de roba estampada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repixar
GERUNDI: repixant
PARTICIPI: repixat, repixada, repixats, repixades
INDICATIU PRESENT: repixo, repixes, repixa, repixem, repixeu, repixen
INDICATIU IMPERFET: repixava, repixaves, repixava, repixàvem, repixàveu, repixaven
INDICATIU PASSAT: repixí, repixares, repixà, repixàrem, repixàreu, repixaren
INDICATIU FUTUR: repixaré, repixaràs, repixarà, repixarem, repixareu, repixaran
INDICATIU CONDICIONAL: repixaria, repixaries, repixaria, repixaríem, repixaríeu, repixarien
SUBJUNTIU PRESENT: repixi, repixis, repixi, repixem, repixeu, repixin
SUBJUNTIU IMPERFET: repixés, repixessis, repixés, repixéssim, repixéssiu, repixessin
IMPERATIU: repixa, repixi, repixem, repixeu, repixin
->replà
■replà[de pla3; 1a FONT: 1493]
m 1 Tros pla i horitzontal en un pendent.
2 CONSTR i ARQUIT Cadascuna de les superfícies planes d’una escala construïdes davant les portes dels pisos o al cap d’un ram, especialment als angles del buc.
3 MAT i FÍS En una representació gràfica, període durant el qual la variable dependent es manté constant.
->replanar
■replanar[de aplanar]
v tr Tornar a aplanar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: replanar
GERUNDI: replanant
PARTICIPI: replanat, replanada, replanats, replanades
INDICATIU PRESENT: replano, replanes, replana, replanem, replaneu, replanen
INDICATIU IMPERFET: replanava, replanaves, replanava, replanàvem, replanàveu, replanaven
INDICATIU PASSAT: replaní, replanares, replanà, replanàrem, replanàreu, replanaren
INDICATIU FUTUR: replanaré, replanaràs, replanarà, replanarem, replanareu, replanaran
INDICATIU CONDICIONAL: replanaria, replanaries, replanaria, replanaríem, replanaríeu, replanarien
SUBJUNTIU PRESENT: replani, replanis, replani, replanem, replaneu, replanin
SUBJUNTIU IMPERFET: replanés, replanessis, replanés, replanéssim, replanéssiu, replanessin
IMPERATIU: replana, replani, replanem, replaneu, replanin
->replanell
■replanell[de replà]
m Petit replà en un terreny costerut, en una escala.
->replantació
■replantacióPart. sil.: re_plan_ta_ci_ó
[de replantar; 1a FONT: s. XX, Oller]
f AGR 1 Acció de replantar;
2 l’efecte.
->replantada
■replantada[de replantar]
f AGR Replantació.
->replantar
■replantar[de plantar1; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
v tr AGR 1 Tornar a plantar arbres, plantes, en un terreny.
2 Tornar a plantar un terreny d’alguna planta, d’algun arbre.
3 Trasplantar una planta, un arbre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: replantar
GERUNDI: replantant
PARTICIPI: replantat, replantada, replantats, replantades
INDICATIU PRESENT: replanto, replantes, replanta, replantem, replanteu, replanten
INDICATIU IMPERFET: replantava, replantaves, replantava, replantàvem, replantàveu, replantaven
INDICATIU PASSAT: replantí, replantares, replantà, replantàrem, replantàreu, replantaren
INDICATIU FUTUR: replantaré, replantaràs, replantarà, replantarem, replantareu, replantaran
INDICATIU CONDICIONAL: replantaria, replantaries, replantaria, replantaríem, replantaríeu, replantarien
SUBJUNTIU PRESENT: replanti, replantis, replanti, replantem, replanteu, replantin
SUBJUNTIU IMPERFET: replantés, replantessis, replantés, replantéssim, replantéssiu, replantessin
IMPERATIU: replanta, replanti, replantem, replanteu, replantin
->replanteig
■replanteigPart. sil.: re_plan_teig
[de replantejar; 1a FONT: s. XX, Oller]
m Replantejament.
->replantejament
■replantejament[de replantejar]
m 1 Acció de replantejar;
2 l’efecte.
->replantejar
■replantejar[de plantejar]
v tr 1 Tornar a plantejar un problema, una qüestió, un afer, especialment sobre unes altres bases. El sindicat vol replantejar la qüestió de les hores lliures.
2 CONSTR i ARQUIT Traçar sobre el terreny o sobre el pla els fonaments de la planta d’una obra projectada.
3 TOPOG Marcar sobre el terreny els punts que en un pla són sobre una línia determinada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: replantejar
GERUNDI: replantejant
PARTICIPI: replantejat, replantejada, replantejats, replantejades
INDICATIU PRESENT: replantejo, replanteges, replanteja, replantegem, replantegeu, replantegen
INDICATIU IMPERFET: replantejava, replantejaves, replantejava, replantejàvem, replantejàveu, replantejaven
INDICATIU PASSAT: replantegí, replantejares, replantejà, replantejàrem, replantejàreu, replantejaren
INDICATIU FUTUR: replantejaré, replantejaràs, replantejarà, replantejarem, replantejareu, replantejaran
INDICATIU CONDICIONAL: replantejaria, replantejaries, replantejaria, replantejaríem, replantejaríeu, replantejarien
SUBJUNTIU PRESENT: replantegi, replantegis, replantegi, replantegem, replantegeu, replantegin
SUBJUNTIU IMPERFET: replantegés, replantegessis, replantegés, replantegéssim, replantegéssiu, replantegessin
IMPERATIU: replanteja, replantegi, replantegem, replantegeu, replantegin
->replè
■replè -ena[de ple; 1a FONT: s. XX, Oller]
adj Molt ple, completament ple, dit especialment del cos molt ple de menjar o d’humors.
->replec
■replec[de replegar]
m 1 Plec doblat. Fer un replec a les vores d’un vestit.
2 Sinuositat. Restaren amagats en un replec del terreny.
->repleció
■replecióPart. sil.: re_ple_ci_ó
[del ll. td. repletio, -ōnis, íd.]
f PAT 1 ant Abundància excessiva d’un o més humors, i en particular de sang.
2 Estat d’un òrgan ple. Repleció de l’estómac.
->replega
■replega[de replegar; 1a FONT: 1803, DEst.]
f Arreplega.
->replegament
■replegament[de replegar]
m 1 Acció de replegar o de replegar-se;
2 l’efecte.
->replegar
■replegar[de plegar; 1a FONT: s. XIV]
v 1 1 tr Tornar al seu primer estat allò que hom havia desplegat o estès. L’ocell es posà sobre una branca i replegà les ales. Replegar, un oficial, les tropes que havia fet avançar.
2 pron Les tropes es replegaren en bon ordre.
2 tr Arreplegar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: replegar
GERUNDI: replegant
PARTICIPI: replegat, replegada, replegats, replegades
INDICATIU PRESENT: replego, replegues, replega, repleguem, replegueu, repleguen
INDICATIU IMPERFET: replegava, replegaves, replegava, replegàvem, replegàveu, replegaven
INDICATIU PASSAT: repleguí, replegares, replegà, replegàrem, replegàreu, replegaren
INDICATIU FUTUR: replegaré, replegaràs, replegarà, replegarem, replegareu, replegaran
INDICATIU CONDICIONAL: replegaria, replegaries, replegaria, replegaríem, replegaríeu, replegarien
SUBJUNTIU PRESENT: replegui, repleguis, replegui, repleguem, replegueu, repleguin
SUBJUNTIU IMPERFET: replegués, repleguessis, replegués, repleguéssim, repleguéssiu, repleguessin
IMPERATIU: replega, replegui, repleguem, replegueu, repleguin
->replet
■replet -a[del ll. repletus, -a, -um, participi de replēre ‘omplir del tot’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Molt ple; replè.
->rèplica
■rèplica[de replicar; 1a FONT: 1653, DTo.]
f 1 Acció de replicar.
2 Paraules amb què hom replica.
3 ART Reproducció d’una obra d’art realitzada pel mateix autor o supervisada per ell.
4 DR PROC Segon escrit que presenta l’actor en els judicis ordinaris, impugnant les excepcions i els mitjans de defensa al·legats pel demandat en la seva contestació a la demanda.
->replicació
■replicacióPart. sil.: re_pli_ca_ci_ó
[del ll. replicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
f 1 Rèplica, acció de replicar.
2 replicació de l’ADN BIOQ Duplicació de l’ADN.
->replicador
■replicador -a[de replicar]
adj Que replica.
->replicaire
■replicairePart. sil.: re_pli_cai_re
[de replicar; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj i m i f Inclinat a replicar, que sovint replica.
->replicant
replicantm i f CIN i LIT En les pel·lícules i altres obres de ciència-ficció, robot que reprodueix l’aspecte i el comportament d’un ésser humà.
->replicar
■replicar[del ll. replicare, íd.; 1a FONT: 1367]
v tr 1 1 Respondre (a allò que hom ha respost), impugnar-ho. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l’hi obligaríem.
2 Respondre (a allò que sembla que no admet contestació). Quan et diuen això, no hi ha res a replicar.
3 abs Contradir. No li pots manar res que no repliqui.
4 abs DR PROC En un judici ordinari, contestar l’actor l’excepció del demandat presentant escrit de rèplica.
2 abs TÈXT Embrutar-se una peça de roba estampada pel contacte amb la mateixa part estampada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: replicar
GERUNDI: replicant
PARTICIPI: replicat, replicada, replicats, replicades
INDICATIU PRESENT: replico, repliques, replica, repliquem, repliqueu, repliquen
INDICATIU IMPERFET: replicava, replicaves, replicava, replicàvem, replicàveu, replicaven
INDICATIU PASSAT: repliquí, replicares, replicà, replicàrem, replicàreu, replicaren
INDICATIU FUTUR: replicaré, replicaràs, replicarà, replicarem, replicareu, replicaran
INDICATIU CONDICIONAL: replicaria, replicaries, replicaria, replicaríem, replicaríeu, replicarien
SUBJUNTIU PRESENT: repliqui, repliquis, repliqui, repliquem, repliqueu, repliquin
SUBJUNTIU IMPERFET: repliqués, repliquessis, repliqués, repliquéssim, repliquéssiu, repliquessin
IMPERATIU: replica, repliqui, repliquem, repliqueu, repliquin
->replicat
replicat[del ll. replicatus, -a, -um, íd.]
m ant DR PROC Rèplica.
->replujar
■replujar[de pluja; 1a FONT: 1915, DAg.]
v tr i pron Soplujar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: replujar
GERUNDI: replujant
PARTICIPI: replujat, replujada, replujats, replujades
INDICATIU PRESENT: replujo, repluges, repluja, replugem, replugeu, replugen
INDICATIU IMPERFET: replujava, replujaves, replujava, replujàvem, replujàveu, replujaven
INDICATIU PASSAT: replugí, replujares, replujà, replujàrem, replujàreu, replujaren
INDICATIU FUTUR: replujaré, replujaràs, replujarà, replujarem, replujareu, replujaran
INDICATIU CONDICIONAL: replujaria, replujaries, replujaria, replujaríem, replujaríeu, replujarien
SUBJUNTIU PRESENT: replugi, replugis, replugi, replugem, replugeu, replugin
SUBJUNTIU IMPERFET: replugés, replugessis, replugés, replugéssim, replugéssiu, replugessin
IMPERATIU: repluja, replugi, replugem, replugeu, replugin
->repoblació
■repoblacióPart. sil.: re_po_bla_ci_ó
[de repoblar; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 Acció de repoblar;
2 l’efecte.
->repoblador
■repoblador -a[de repoblar]
adj i m i f Que repobla.
->repoblament
■repoblament[de repoblar]
m 1 Acció de repoblar; repoblació.
2 HIST Moviment de població tendent a poblar i colonitzar territoris despoblats o amb feble densitat de població.
->repoblar
■repoblar[de poblar; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr Tornar a poblar un lloc, un terreny, amb habitants, amb arbres, etc. El comte Guifré va repoblar la Catalunya Central. Volen repoblar d’alzines el paratge cremat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repoblar
GERUNDI: repoblant
PARTICIPI: repoblat, repoblada, repoblats, repoblades
INDICATIU PRESENT: repoblo, repobles, repobla, repoblem, repobleu, repoblen
INDICATIU IMPERFET: repoblava, repoblaves, repoblava, repoblàvem, repoblàveu, repoblaven
INDICATIU PASSAT: repoblí, repoblares, repoblà, repoblàrem, repoblàreu, repoblaren
INDICATIU FUTUR: repoblaré, repoblaràs, repoblarà, repoblarem, repoblareu, repoblaran
INDICATIU CONDICIONAL: repoblaria, repoblaries, repoblaria, repoblaríem, repoblaríeu, repoblarien
SUBJUNTIU PRESENT: repobli, repoblis, repobli, repoblem, repobleu, repoblin
SUBJUNTIU IMPERFET: repoblés, repoblessis, repoblés, repobléssim, repobléssiu, repoblessin
IMPERATIU: repobla, repobli, repoblem, repobleu, repoblin
->repodrir
■repodrir[de podrir]
v 1 tr Podrir completament, del tot. L’enciam s’ha repodrit de tenir-lo tancat tants dies.
2 pron fig Consumir-se algú, especialment d’haver de callar o de dissimular, per un sentiment de ràbia, d’impaciència, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repodrir
GERUNDI: repodrint
PARTICIPI: repodrit, repodrida, repodrits, repodrides
INDICATIU PRESENT: repodreixo, repodreixes, repodreix, repodrim, repodriu, repodreixen
INDICATIU IMPERFET: repodria, repodries, repodria, repodríem, repodríeu, repodrien
INDICATIU PASSAT: repodrí, repodrires, repodrí, repodrírem, repodríreu, repodriren
INDICATIU FUTUR: repodriré, repodriràs, repodrirà, repodrirem, repodrireu, repodriran
INDICATIU CONDICIONAL: repodriria, repodriries, repodriria, repodriríem, repodriríeu, repodririen
SUBJUNTIU PRESENT: repodreixi, repodreixis, repodreixi, repodrim, repodriu, repodreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: repodrís, repodrissis, repodrís, repodríssim, repodríssiu, repodrissin
IMPERATIU: repodreix, repodreixi, repodrim, repodriu, repodreixin
->repoliment
■repoliment[de repolir; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció de repolir;
2 l’efecte.
->repolir
■repolir[de polir; 1a FONT: 1696, DLac.]
v tr 1 Polir de nou.
2 Polir completament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repolir
GERUNDI: repolint
PARTICIPI: repolit, repolida, repolits, repolides
INDICATIU PRESENT: repoleixo, repoleixes, repoleix, repolim, repoliu, repoleixen
INDICATIU IMPERFET: repolia, repolies, repolia, repolíem, repolíeu, repolien
INDICATIU PASSAT: repolí, repolires, repolí, repolírem, repolíreu, repoliren
INDICATIU FUTUR: repoliré, repoliràs, repolirà, repolirem, repolireu, repoliran
INDICATIU CONDICIONAL: repoliria, repoliries, repoliria, repoliríem, repoliríeu, repolirien
SUBJUNTIU PRESENT: repoleixi, repoleixis, repoleixi, repolim, repoliu, repoleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: repolís, repolissis, repolís, repolíssim, repolíssiu, repolissin
IMPERATIU: repoleix, repoleixi, repolim, repoliu, repoleixin
->repolit
■repolit -ida[de repolir]
adj Molt polit.
->repom
■repom[de pom]
m dial AGR i BOT Pom de segona flor, dit especialment de les taronges, de les pomes, de les peres, etc., de flor endarrerida, que es cullen després de la recol·lecció normal.
->repòquer
■repòquer[de pòquer]
m JOCS Combinació del joc de pòquer formada per quatre cartes iguals i un jòquer.
->report
■reportHom.: raport
[de reportar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
m 1 1 Acció de reportar;
2 l’efecte.
2 1 Informació, comunicació, nova que hom porta d’alguna cosa.
2 Informe, relació escrita.
->reportador
■reportador -a[de reportar; 1a FONT: 1490, Tirant]
adj i m i f Que reporta.
->reportar
■reportarHom.: raportar
[de portar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v 1 tr Portar una nova, donar compte d’una cosa, referir, contar, verbalment o per escrit. Reportar a algú el que han dit d’ell.
2 tr Una acció, una empresa, etc., donar un profit o un dany. És una acció que li reportarà una gran fama.
3 pron Reprimir-se. Per a conviure pacíficament cal sovint saber-se reportar i callar.
4 tr GRÀF Passar una prova litogràfica d’una pedra a una altra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reportar
GERUNDI: reportant
PARTICIPI: reportat, reportada, reportats, reportades
INDICATIU PRESENT: reporto, reportes, reporta, reportem, reporteu, reporten
INDICATIU IMPERFET: reportava, reportaves, reportava, reportàvem, reportàveu, reportaven
INDICATIU PASSAT: reportí, reportares, reportà, reportàrem, reportàreu, reportaren
INDICATIU FUTUR: reportaré, reportaràs, reportarà, reportarem, reportareu, reportaran
INDICATIU CONDICIONAL: reportaria, reportaries, reportaria, reportaríem, reportaríeu, reportarien
SUBJUNTIU PRESENT: reporti, reportis, reporti, reportem, reporteu, reportin
SUBJUNTIU IMPERFET: reportés, reportessis, reportés, reportéssim, reportéssiu, reportessin
IMPERATIU: reporta, reporti, reportem, reporteu, reportin
->reportatge
■reportatge[del fr. reportage, íd., format sobre l’angl. reporter ‘periodista’, i aquest, del fr. ant. reporteur ‘que reporta’]
m PERIOD 1 Servei dels reporters d’un diari.
2 Notícia fornida per un reporter.
3 Gènere periodístic consistent en el relat d’uns fets que el reporter ha presenciat o indagat directament.
4 reportatge gràfic FOTOG i CIN Conjunt de fotografies o film documental sobre algun tema d’actualitat.
->reporter
■reporter -a[de reportar]
1 adj i m i f Que porta reports o noves.
2 m i f PERIOD Periodista especialitzat en l’elaboració de reportatges.
->repòrter
■repòrter[de l’angl. reporter ‘periodista’ (v. reportatge)]
m i f PERIOD reporter 2.
->repòs
■repòs[de reposar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 Cessació d’activitat, d’agitació, d’inquietud; descans. No tenia ni un moment de repòs en tot el dia.
2 repòs etern Mort.
2 FÍS Estat cinemàtic d’un sistema físic els punts del qual tenen les coordenades constants en el transcurs del temps.
3 FISIOL VEG Alentiment o cessació del creixement de les plantes en èpoques desfavorables, a causa del fred o la manca d’aigua.
->reposable
■reposable[de reposar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Que pot ésser reposat, tornat a posar.
->reposacaps
■reposacapsm 1 Peça situada a la part superior del respatller d’alguns seients o butaques que serveix per a reposar-hi el cap mentre hom és afaitat, pentinat, etc.
2 En una perruqueria, placa d’acer inoxidable o d’altres materials on el client repenja el cap quan li renten els cabells.
3 AUT Peça encoixinada situada a la part superior del respatller dels seients d’automòbil per a evitar sacsejades en cas de topar.
->reposadament
■reposadament[de reposat; 1a FONT: s. XIV, Metge]
adv Amb repòs.
->reposador1
■reposador1[de reposar i -dor2]
m Lloc per a reposar o per a posar a reposar alguna cosa.
->reposador2
■reposador2-a[de reposar i -dor1]
adj Que dóna repòs, que permet reposar.
->reposament
■reposament[de reposar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció de reposar; reposició.
2 Condició de reposat.
->reposapeus
■reposapeusPart. sil.: re_po_sa_peus
m Escambell per a reposar-hi els peus, especialment quan va fixat a l’extrem inferior d’una cadira o butaca.
->reposar
■reposar[de posar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr 1 Tornar a posar. El monument fou reposat al mateix lloc. El funcionari va ésser reposat en el seu càrrec.
2 DR PROC Tornar (una causa o un plet) al seu estat primitiu.
3 DR PROC Reformar (un decret o una resolució judicial) per interposició del recurs de reposició.
2 1 tr Posar (una cosa) sobre una altra, fer que s’hi sostingui. No té on reposar el cap.
2 intr Estar en suspensió de treball o d’activitat; descansar. Ara para la feina i reposa.
3 intr Estar sostingut per tal o tal cosa. Les bigues reposen sobre una jàssera.
3 1 intr Una cosa que ha estat objecte d’una operació, d’una manipulació, etc., ésser deixada a si mateixa perquè es posi, es prengui, etc. Després de remenar bé la mescla, cal deixar-la reposar un parell d’hores.
2 pron fig Posar seny, especialment cessar de tenir una conducta poc ordenada. No et preocupis tant pel teu fill: encara és molt jove, ja es reposarà.
4 tr ESPECT Tornar a representar, a projectar, a executar (una peça de teatre, un film, una obra musical, etc., que fa temps que hom ha estrenat), amb certs honors d’estrena.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reposar
GERUNDI: reposant
PARTICIPI: reposat, reposada, reposats, reposades
INDICATIU PRESENT: reposo, reposes, reposa, reposem, reposeu, reposen
INDICATIU IMPERFET: reposava, reposaves, reposava, reposàvem, reposàveu, reposaven
INDICATIU PASSAT: reposí, reposares, reposà, reposàrem, reposàreu, reposaren
INDICATIU FUTUR: reposaré, reposaràs, reposarà, reposarem, reposareu, reposaran
INDICATIU CONDICIONAL: reposaria, reposaries, reposaria, reposaríem, reposaríeu, reposarien
SUBJUNTIU PRESENT: reposi, reposis, reposi, reposem, reposeu, reposin
SUBJUNTIU IMPERFET: reposés, reposessis, reposés, reposéssim, reposéssiu, reposessin
IMPERATIU: reposa, reposi, reposem, reposeu, reposin
->reposat
■reposat -ada[de reposar; 1a FONT: s. XV, Roís]
adj Tranquil, assenyat, lliure d’inquietuds, de neguits, de precipitació, que no es deixa emportar per les passions, per requeriments, etc.
->reposició
■reposicióPart. sil.: re_po_si_ci_ó
[del ll. repositio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]
f 1 Acció de reposar, de posar de nou.
2 DR PROC 1 Acte jurídic pel qual hom torna una causa o un plet al seu estat primitiu.
2 recurs de reposició Recurs, equivalent al de reforma en la jurisdicció civil i la contenciosa administrativa, interposat per un dels litigants que se sent agreujat per una resolució del jutge i que en reclama la modificació.
3 ESPECT 1 Acció de reposar;
2 l’efecte.
4 reposició de capital ECON Inversió de capital vinculada a l’amortització de les despeses degudes al desgast dels elements patrimonials.
->repositori
repositorim INFORM Sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir.
->repotegar
■repotegarv intr dial Reganyar, rondinar.
->repotençat
repotençat -ada[de potençat]
adj HERÀLD Dit de la peça de les extremitats potençades de la qual encara surten altres potences.
->repregunta
■repregunta[de repreguntar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
f 1 Nova pregunta sobre la mateixa qüestió.
2 DR PROC Cadascuna de les preguntes que el litigant, l’advocat o el fiscal dirigeixen als testimonis presentats per l’adversari, després que han respost a cadascuna de les preguntes de l’interrogatori.
->repreguntar
■repreguntar[de preguntar]
v tr Preguntar de nou sobre la mateixa cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repreguntar
GERUNDI: repreguntant
PARTICIPI: repreguntat, repreguntada, repreguntats, repreguntades
INDICATIU PRESENT: repregunto, repreguntes, repregunta, repreguntem, repregunteu, repregunten
INDICATIU IMPERFET: repreguntava, repreguntaves, repreguntava, repreguntàvem, repreguntàveu, repreguntaven
INDICATIU PASSAT: repreguntí, repreguntares, repreguntà, repreguntàrem, repreguntàreu, repreguntaren
INDICATIU FUTUR: repreguntaré, repreguntaràs, repreguntarà, repreguntarem, repreguntareu, repreguntaran
INDICATIU CONDICIONAL: repreguntaria, repreguntaries, repreguntaria, repreguntaríem, repreguntaríeu, repreguntarien
SUBJUNTIU PRESENT: repregunti, repreguntis, repregunti, repreguntem, repregunteu, repreguntin
SUBJUNTIU IMPERFET: repreguntés, repreguntessis, repreguntés, repreguntéssim, repreguntéssiu, repreguntessin
IMPERATIU: repregunta, repregunti, repreguntem, repregunteu, repreguntin
->reprendre
■reprendre[del ll. reprehendĕre (reprendĕre), íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 Tornar a prendre. S’aturà per reprendre alè.
2 Continuar una feina, una conversa, etc., que havia estat interrompuda. Aviat reprendré les meves tasques normals.
3 Adreçar a algú paraules de censura, de blasme, de desaprovació del que ha fet o ha dit; renyar. El van reprendre amb duresa pel que havia fet.
4 1 Un aliment no ésser ben rebut o digerit per l’estómac. El menjar m’ha reprès.
2 Una nova, un retret, etc., venir molt de nou, no caure gens bé a algú. Aquella notícia el va reprendre molt fortament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reprendre
GERUNDI: reprenent
PARTICIPI: reprès, represa, represos, represes
INDICATIU PRESENT: reprenc, reprens, reprèn, reprenem, repreneu, reprenen
INDICATIU IMPERFET: reprenia, reprenies, reprenia, repreníem, repreníeu, reprenien
INDICATIU PASSAT: reprenguí, reprengueres, reprengué, reprenguérem, reprenguéreu, reprengueren
INDICATIU FUTUR: reprendré, reprendràs, reprendrà, reprendrem, reprendreu, reprendran
INDICATIU CONDICIONAL: reprendria, reprendries, reprendria, reprendríem, reprendríeu, reprendrien
SUBJUNTIU PRESENT: reprengui, reprenguis, reprengui, reprenguem, reprengueu, reprenguin
SUBJUNTIU IMPERFET: reprengués, reprenguessis, reprengués, reprenguéssim, reprenguéssiu, reprenguessin
IMPERATIU: reprèn, reprengui, reprenguem, repreneu, reprenguin
->reprenedor
■reprenedor -a[de reprendre]
adj Que pot ésser reprès o continuat, que mereix d’ésser-ho.
->reprensible
■reprensible[del ll. reprehensibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
adj Que mereix una reprensió.
->reprensiblement
■reprensiblement[de reprensible]
adv D’una manera reprensible.
->reprensió
■reprensióPart. sil.: re_pren_si_ó
[del ll. reprehensio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]
f 1 Acció de reprendre o renyar.
2 DR Amonestació solemne feta pel tribunal per suscitar en el culpable d’una falta la consciència del mal que ha fet.
->reprensiu
■reprensiu -ivaPart. sil.: re_pren_siu
[formació culta analògica sobre la base del ll. reprehensus, -a, -um, participi de reprehendĕre ‘reprendre’]
adj Que inclou reprensió.
->reprensor
■reprensor -a[del ll. reprehensor, -ōris, íd.]
adj i m i f Que reprèn o renya.
->reprès
■reprès[de reprendre]
m ENG i MEC Canvi brusc de secció en una part d’un eix.
->represa
■represa[de reprendre; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Acció de reprendre, de continuar una cosa interrompuda. La represa dels treballs a la carretera. La represa de les hostilitats després d’una treva.
2 Acció de prendre allò que hom havia perdut o que li havia estat pres. La represa d’una ciutat de què l’enemic s’havia apoderat.
3 Relleix.
4 AUT Capacitat d’acceleració del motor d’un vehicle. Aquest auto té una represa formidable.
5 Cadascun dels períodes de tres minuts en què és dividit un combat de boxa.
6 ESPORT Conjunt de figures que executa el cavall en una competició de doma clàssica.
7 OBR PÚBL Berma.
8 TÈXT Percentatge en pes d’humitat, sobre la matèria absolutament seca, que absorbeix una fibra tèxtil en deixar-la un temps llarg en una atmosfera estàndard de 21°C i 65% d’humitat relativa.
->represàlia
■represàliaPart. sil.: re_pre_sà_li_a
[del b. ll. repraesaliae ‘dret mercantil de recuperació, de prendre una penyora’, mot que es dóna en altres llengües romàniques i en angl., on hauria pogut sorgir per influx del cat., que es troba ja en el Consolat de Mar, el testimoni més ant.; d’origen incert en b. ll; 1a FONT: s. XIV, Consolat]
[sovint en pl] f 1 Acció de prendre béns d’algú o de causar-li un dany en correspondència a un altre perjudici o dany que ell ha causat. Prendre represàlies.
2 DR Dret del qual usen els estats per a causar-se recíprocament un dany igual o major que el que han rebut.
->represaliar
represaliarPart. sil.: re_pre_sa_li_ar
v tr Prendre represàlies (contra algú). Després de la guerra el van represaliar i va perdre la feina.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: represaliar
GERUNDI: represaliant
PARTICIPI: represaliat, represaliada, represaliats, represaliades
INDICATIU PRESENT: represalio, represalies, represalia, represaliem, represalieu, represalien
INDICATIU IMPERFET: represaliava, represaliaves, represaliava, represaliàvem, represaliàveu, represaliaven
INDICATIU PASSAT: represalií, represaliares, represalià, represaliàrem, represaliàreu, represaliaren
INDICATIU FUTUR: represaliaré, represaliaràs, represaliarà, represaliarem, represaliareu, represaliaran
INDICATIU CONDICIONAL: represaliaria, represaliaries, represaliaria, represaliaríem, represaliaríeu, represaliarien
SUBJUNTIU PRESENT: represaliï, represaliïs, represaliï, represaliem, represalieu, represaliïn
SUBJUNTIU IMPERFET: represaliés, represaliessis, represaliés, represaliéssim, represaliéssiu, represaliessin
IMPERATIU: represalia, represaliï, represaliem, represalieu, represaliïn
->representable
■representable[de representar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Que pot ésser representat.
->representació
■representacióPart. sil.: re_pre_sen_ta_ci_ó
[del ll. repraesentatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 Acció de representar;
2 l’efecte.
3 Conjunt de persones que representen una corporació. Hi havia una representació de l’ajuntament.
4 DR PROC Poder, de caràcter revocable, atorgat legalment a un lletrat, anomenat procurador, per representar algú, dit poderdant, en una causa processal.
5 ECON Càrrec, condició de representant. Tenir un comerciant la representació d’una firma estrangera.
6 FILOS Aprehensió o reproducció conscients d’un objecte efectivament present, d’una percepció passada o d’un esdeveniment futur.
7 FILOS La imatge representada.
8 MAT Donat un grup, grup (de permutacions, matrius o transformacions) que li és isomorf.
9 MAT Donat un grup G, grup H tal, que existeix un homomorfisme de G en H epijectiu (o exhaustiu).
10 TEAT Realització d’un espectacle teatral.
11 TEAT Obra de teatre presentada davant el públic.
12 representació analògica INFORM Representació de dades per mitjà d’una magnitud física per la qual la dada representada varia directament en funció de la magnitud.
13 representació conforme GEOM Representació corresponent a una aplicació conforme o transformació que conserva els angles i el seu sentit.
14 representació digital INFORM Representació per mitjà de caràcters, per la qual cada caràcter (d’un repertori finit) designa una de les diferents alternatives (valor numèric, configuració de senyals, lletres, etc.).
15 representació gràfica GEOM Mètode gràfic mitjançant el qual és possible de dibuixar una figura (punt, corba, superfície, etc.) en un espai donat.
16 representació numèrica INFORM Representació digital en què, com a cas particular, les dades són nombres, i els caràcters xifres.
17 representació sagrada TEAT Misteri.
18 sistema de representació Mètode que permet de representar figures o elements de l’espai per mitjà de dibuixos plans.
2 1 El fet d’imposar-se als ulls de la gent pel tren de vida que hom mena, pel rang, la condició, etc. X és una persona de representació a Barcelona.
2 Tren de vida que hom ha de portar segons el seu rang o la seva condició.
3 esp Recepcions, banquets i altres actes de societat a què estan obligats certs funcionaris o alts empleats. Despeses de representació.
->representador
■representador -a[del ll. repraesentator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj i m i f Que representa.
->representant
■representant[de representar; 1a FONT: 1653, DTo.]
1 adj Que representa.
2 m i f 1 Persona que en representa una altra, que la substitueix en l’exercici dels seus drets, en l’acompliment dels seus deures. El papa és el representant de Jesucrist a la Terra. El representant de la part denunciant aportà proves contundents.
2 ECON Persona física i jurídica que té, en exclusiva, l’atribució de fer contractes de compravenda en nom d’una determinada entitat econòmica o comercial.
->representar
■representar[del ll. repraesentare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Fer present a la ment algú o alguna cosa per mitjà de paraules, símbols, la imatge que en reté la memòria, una obra pictòrica, etc. Jo li vaig representar tan bé com vaig saber els inconvenients que en resultarien. En aquesta pintura hom ha volgut representar els horrors de la guerra.
2 pron Jo me’l represento tal com era quan tenia vint anys.
2 tr 1 Servir com a signe o símbol d’alguna cosa o persona, ésser-ne la imitació pictòrica, etc., ésser allò que la fa present a la ment. Aquest quadre representa la batalla de Lepant. L’escena del primer acte representa un hostal. El lleó representa la força.
2 Aparentar. Representava tenir vint anys.
3 Ésser l’encarnació, el tipus (d’alguna cosa). En tal representa el seny dins la junta.
4 TEAT Executar en públic una obra dramàtica, una comèdia, una òpera, etc. Representaren diverses obres de Shakespeare.
5 TEAT Recitar un paper en l’execució d’una obra dramàtica, una comèdia, una òpera, etc. L’actor que representa Hamlet ho fa molt bé.
6 què hi representes, tu, ací? Expressió amb què hom es dirigeix a la persona que creu que no ha d’intervenir en una qüestió, que és de massa en un lloc, etc.
3 tr Comportar, implicar. Aquesta decisió representaria la guerra. Aquest treball representa moltes hores de feina.
4 tr 1 Substituir algú, en l’exercici dels seus drets, en l’acompliment dels seus deures, fent quelcom en lloc seu, pel seu compte. El fill representava el pare, absent. El diputat representa el seu districte electoral en el Congrés.
2 ECON Fer de representant (d’una entitat econòmica o comercial). Represento una nova marca de cotxes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: representar
GERUNDI: representant
PARTICIPI: representat, representada, representats, representades
INDICATIU PRESENT: represento, representes, representa, representem, representeu, representen
INDICATIU IMPERFET: representava, representaves, representava, representàvem, representàveu, representaven
INDICATIU PASSAT: representí, representares, representà, representàrem, representàreu, representaren
INDICATIU FUTUR: representaré, representaràs, representarà, representarem, representareu, representaran
INDICATIU CONDICIONAL: representaria, representaries, representaria, representaríem, representaríeu, representarien
SUBJUNTIU PRESENT: representi, representis, representi, representem, representeu, representin
SUBJUNTIU IMPERFET: representés, representessis, representés, representéssim, representéssiu, representessin
IMPERATIU: representa, representi, representem, representeu, representin
->representatiu
■representatiu -ivaPart. sil.: re_pre_sen_ta_tiu
[del b. ll. repraesentativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj 1 Que serveix per a representar.
2 Que és fet mitjançant representants.
->representativament
■representativament[de representatiu]
adv D’una manera representativa.
->representativitat
■representativitat[de representatiu]
f Qualitat de representatiu.
->repressió
■repressióPart. sil.: re_pres_si_ó
[del ll. repressio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1418]
f 1 1 Acció de reprimir.
2 POLÍT i SOCIOL Acció empresa, i estat o situació consegüentment creats, per una persona o per un grup o una classe socials o polítics, que tenen un cert poder o detenen aquest oficialment, sobre una altra persona o sobre un altre o altres grups socials o polítics, per tal de mantenir una situació determinada.
2 1 Acció de reprimir-se, de reprimir els propis impulsos.
2 PSIQ Procés o mecanisme psíquic mitjançant el qual resten inconscients determinats elements dinàmics de l’activitat instintiva (emocions, motivacions, tendències o idees), per tal com aquests són penosos o perillosos per a l’individu, o hi són vistos, en virtut dels costums o de la moral imperants al seu entorn.
3 BIOQ 1 Procés mitjançant el qual s’inhibeix l’expressió d’un o de diversos gens.
2 repressió enzimàtica BIOL Mecanisme d’inhibició de la síntesi d’un determinat enzim a nivell genètic en un microorganisme, degut a la presència del producte final de la reacció que l’enzim catalitza.
->repressiu
■repressiu -ivaPart. sil.: re_pres_siu
[del b. ll. repressivus, -a, -um, íd.]
adj Que serveix per a reprimir, fet per reprimir. Lleis repressives.
->repressor
■repressor -a[del ll. repressor, -ōris, íd.]
1 adj i m i f Que reprimeix.
2 m BIOL Molècula proteica codificada pel gen regulador amb la funció de blocar el gen operador, que és qui regula l’expressió dels gens estructurals de la síntesi d’una proteïna.
->reprim
reprim -aadj Molt prim.
->reprimenda
■reprimenda[del ll. reprimenda ‘coses que han d’ésser reprimides’, neutre pl. del participi futur passiu de reprĭmĕre ‘reprimir’]
f Reprensió forta.
->reprimible
■reprimible[de reprimir]
adj Que pot ésser reprimit.
->reprimidor
■reprimidor -a[de reprimir]
adj Que reprimeix.
->reprimir
■reprimir[del ll. reprĭmĕre, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
v 1 tr 1 Contenir allò que és excessiu o que hom considera que ho és, posar-hi límits. Reprimir un impuls. Reprimeix la teva ira.
2 Impedir l’acompliment d’allò que és condemnable o que hom considera que ho és. Cal reprimir els abusos. L’exèrcit reprimí la rebel·lió.
3 POLÍT i SOCIOL Sotmetre (algú o alguna cosa) a repressió.
2 pron 1 Reprimir un mateix els seus propis impulsos, desigs, etc. Cal saber reprimir-se.
2 PSIQ Ésser subjecte de repressions, d’una repressió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reprimir
GERUNDI: reprimint
PARTICIPI: reprimit, reprimida, reprimits, reprimides
INDICATIU PRESENT: reprimeixo, reprimeixes, reprimeix, reprimim, reprimiu, reprimeixen
INDICATIU IMPERFET: reprimia, reprimies, reprimia, reprimíem, reprimíeu, reprimien
INDICATIU PASSAT: reprimí, reprimires, reprimí, reprimírem, reprimíreu, reprimiren
INDICATIU FUTUR: reprimiré, reprimiràs, reprimirà, reprimirem, reprimireu, reprimiran
INDICATIU CONDICIONAL: reprimiria, reprimiries, reprimiria, reprimiríem, reprimiríeu, reprimirien
SUBJUNTIU PRESENT: reprimeixi, reprimeixis, reprimeixi, reprimim, reprimiu, reprimeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: reprimís, reprimissis, reprimís, reprimíssim, reprimíssiu, reprimissin
IMPERATIU: reprimeix, reprimeixi, reprimim, reprimiu, reprimeixin
->reprivatització
■reprivatitzacióPart. sil.: re_pri_va_tit_za_ci_ó
[de reprivatitzar]
f 1 Acció de reprivatitzar;
2 l’efecte.
->reprivatitzar
■reprivatitzar[de privatitzar]
v tr ECON Tornar a mans privades (béns que s’havien nacionalitzat).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reprivatitzar
GERUNDI: reprivatitzant
PARTICIPI: reprivatitzat, reprivatitzada, reprivatitzats, reprivatitzades
INDICATIU PRESENT: reprivatitzo, reprivatitzes, reprivatitza, reprivatitzem, reprivatitzeu, reprivatitzen
INDICATIU IMPERFET: reprivatitzava, reprivatitzaves, reprivatitzava, reprivatitzàvem, reprivatitzàveu, reprivatitzaven
INDICATIU PASSAT: reprivatitzí, reprivatitzares, reprivatitzà, reprivatitzàrem, reprivatitzàreu, reprivatitzaren
INDICATIU FUTUR: reprivatitzaré, reprivatitzaràs, reprivatitzarà, reprivatitzarem, reprivatitzareu, reprivatitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: reprivatitzaria, reprivatitzaries, reprivatitzaria, reprivatitzaríem, reprivatitzaríeu, reprivatitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: reprivatitzi, reprivatitzis, reprivatitzi, reprivatitzem, reprivatitzeu, reprivatitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: reprivatitzés, reprivatitzessis, reprivatitzés, reprivatitzéssim, reprivatitzéssiu, reprivatitzessin
IMPERATIU: reprivatitza, reprivatitzi, reprivatitzem, reprivatitzeu, reprivatitzin
->rèprobe
■rèprobe -a[del ll. td. reprŏbus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj i m i f 1 RELIG Persona reprovada per Déu.
2 Malvat.
->reproducció
■reproduccióPart. sil.: re_pro_duc_ci_ó
[del b. ll. reproductio, -ōnis, íd.]
f 1 1 Acció de reproduir o de reproduir-se;
2 l’efecte.
2 1 Còpia d’un text, d’una làmina, etc.
2 ART Objecte que reflecteix o és conformat a un altre objecte tingut per original artístic, per tal d’utilitzar-lo en major o menor grau com a intermediari per a la documentació, el coneixement, la fruïció dels valors històrics, culturals, estètics o funcionals de l’objecte original.
3 càmera de reproducció FOTOG i GRÀF Càmera fotogràfica emprada en els tallers de fotogravat.
3 BIOL i ZOOL 1 Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’individus nous de la seva espècie a través de la transmissió del material genètic de generació en generació.
2 Renovació d’una part orgànica destruïda.
4 1 ELECTROAC Operació, contrària a l’enregistrament, mitjançant la qual hom reconstitueix la informació sonora primitiva.
2 INFORM i TECNOL Lectura.
5 ECON Procés que permet, donades unes determinades condicions econòmiques, socials i tècniques, la producció específica i el manteniment del mode de producció en què aquestes tenen lloc.
6 taxes de reproducció DEMOG Mètode demogràfic que permet de mesurar d’una forma neta i operativa el succés dels naixements.
->reproductibilitat
■reproductibilitat[de reproduir]
f Qualitat de reproduïble.
->reproductiu
■reproductiu -ivaPart. sil.: re_pro_duc_tiu
[del b. ll. reproductivus, -a, -um, íd.]
adj Que serveix per a la reproducció.
->reproductor
■reproductor -a[v. productor; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]
1 adj i m i f Que reprodueix.
2 adj 1 Dit de l’element o de l’individu que es reprodueix o serveix per a la reproducció.
2 aparell reproductor ANAT Conjunt d’òrgans destinats a la reproducció.
3 cicle reproductor (o biològic) BIOL Nom donat a la successió de fases amb diferent nombre de cromosomes que s’alternen en la vida d’un ésser viu.
4 cicle reproductor BIOL Nom donat a la successió de diferents tipus d’individus amb tipus de reproducció diferents que s’alternen en el cicle vital d’una espècie.
3 f OFICINA Màquina per a copiar fitxes o targetes perforades, és a dir, per a reproduir les perforacions d’unes targetes o fitxes perforades a unes altres de verges.
->reproduïble
■reproduïblePart. sil.: re_pro_du_ï_ble
[de reproduir]
adj Que pot ésser reproduït o que pot reproduir-se.
->reproduir
■reproduirPart. sil.: re_pro_du_ir
[de produir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 1 tr Fer que una cosa existeixi de nou, es repeteixi. Napoleó va voler reproduir les glòries de la Roma antiga.
2 pron És possible que aquest tumor es reprodueixi.
2 tr Fer una còpia o qualsevol altra representació d’alguna cosa. Reproduir una pintura amb un gravat.
3 pron Produir per generació, donar existència a éssers de la mateixa espècie. Alguns animals molt simples es reprodueixen per gemmació.
4 tr INFORM i ELECTROAC Efectuar una reproducció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reproduir
GERUNDI: reproduint
PARTICIPI: reproduït, reproduïda, reproduïts, reproduïdes
INDICATIU PRESENT: reprodueixo, reprodueixes, reprodueix, reproduïm, reproduïu, reprodueixen
INDICATIU IMPERFET: reproduïa, reproduïes, reproduïa, reproduíem, reproduíeu, reproduïen
INDICATIU PASSAT: reproduí, reproduïres, reproduí, reproduírem, reproduíreu, reproduïren
INDICATIU FUTUR: reproduiré, reproduiràs, reproduirà, reproduirem, reproduireu, reproduiran
INDICATIU CONDICIONAL: reproduiria, reproduiries, reproduiria, reproduiríem, reproduiríeu, reproduirien
SUBJUNTIU PRESENT: reprodueixi, reprodueixis, reprodueixi, reproduïm, reproduïu, reprodueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: reproduís, reproduïssis, reproduís, reproduíssim, reproduíssiu, reproduïssin
IMPERATIU: reprodueix, reprodueixi, reproduïm, reproduïu, reprodueixin
->reprografia
■reprografiaPart. sil.: re_pro_gra_fi_a
[de repro(ducció) i -grafia]
f GRÀF Denominació genèrica del conjunt de procediments per a la reproducció d’un original que es basen en la utilització de les radiacions electromagnètiques (llum, calor, raigs X, raigs ultraviolats, etc.), amb l’exclusió expressa de totes les tècniques d’impressió.
->reprogràfic
■reprogràfic -aadj Relatiu o pertanyent a la reprografia.
->repropi
■repropi -òpia[del ll. vg. *repropium, probable variant dels sinònims opprobrium i reprobatio amb influx d’un altre sinònim improperium; 1a FONT: s. XIII]
adj 1 Indòcil, rebec, guit, dit d’un animal que no obeeix.
2 Poc o gens disposat a fer una cosa, que es resisteix a fer-la, dit d’una persona indòcil.
->repropiesa
■repropiesaPart. sil.: re_pro_pi_e_sa
[de repropi; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f Qualitat de repropi.
->repropiós
■repropiós -osaPart. sil.: re_pro_pi_ós
[de repropi]
adj Repropi.
->reprotxable
■reprotxable[de reprotxar]
adj Que mereix ésser reprotxat; censurable, blasmable.
->reprotxar
■reprotxar[de reprotxe; 1a FONT: 1490, Tirant]
v tr Imputar a falta una cosa a algú adreçant-se a ell, fer-li’n retret. Ningú no em pot reprotxar que preferís l’exili a l’opressió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reprotxar
GERUNDI: reprotxant
PARTICIPI: reprotxat, reprotxada, reprotxats, reprotxades
INDICATIU PRESENT: reprotxo, reprotxes, reprotxa, reprotxem, reprotxeu, reprotxen
INDICATIU IMPERFET: reprotxava, reprotxaves, reprotxava, reprotxàvem, reprotxàveu, reprotxaven
INDICATIU PASSAT: reprotxí, reprotxares, reprotxà, reprotxàrem, reprotxàreu, reprotxaren
INDICATIU FUTUR: reprotxaré, reprotxaràs, reprotxarà, reprotxarem, reprotxareu, reprotxaran
INDICATIU CONDICIONAL: reprotxaria, reprotxaries, reprotxaria, reprotxaríem, reprotxaríeu, reprotxarien
SUBJUNTIU PRESENT: reprotxi, reprotxis, reprotxi, reprotxem, reprotxeu, reprotxin
SUBJUNTIU IMPERFET: reprotxés, reprotxessis, reprotxés, reprotxéssim, reprotxéssiu, reprotxessin
IMPERATIU: reprotxa, reprotxi, reprotxem, reprotxeu, reprotxin
->reprotxe
■reprotxe[del fr. reproche, íd., del mateix origen que el cat. repropi; 1a FONT: 1490, Tirant]
m 1 Acció de reprotxar.
2 Paraules amb què hom reprotxa a algú alguna cosa.
->reprova
reprova[de prova]
f DR Nova prova que hom fa per tal de corroborar o esmenar allò que ha estat provat anteriorment.
->reprovable
■reprovable[del ll. td. reprobabĭlis, íd.]
adj Digne de reprovació.
->reprovació
■reprovacióPart. sil.: re_pro_va_ci_ó
[del ll. td. reprobatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Consolat]
f 1 Acció de reprovar.
2 RELIG i CRIST Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són condemnats.
->reprovador
■reprovador -a[del ll. td. reprobator, -ōris, íd.]
adj i m i f Que reprova.
->reprovar
■reprovar[del ll. td. reprobare, íd.; amb tot, sembla segur que l’ètim ll. no és un der. de probare, sinó que es devia tractar d’una forma vg. per reprobrare, der. i substitut de opprob(r)are, der. de oprobrium ‘oprobi’; 1a FONT: s. XIV, Metge]
v tr 1 Condemnar un acte, un capteniment, etc., com a dolent. Reprovem la teva actitud.
2 Excloure algú del nombre dels aprovats.
3 RELIG i CRIST Predeterminar Déu la reprovació d’algú.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reprovar
GERUNDI: reprovant
PARTICIPI: reprovat, reprovada, reprovats, reprovades
INDICATIU PRESENT: reprovo, reproves, reprova, reprovem, reproveu, reproven
INDICATIU IMPERFET: reprovava, reprovaves, reprovava, reprovàvem, reprovàveu, reprovaven
INDICATIU PASSAT: reproví, reprovares, reprovà, reprovàrem, reprovàreu, reprovaren
INDICATIU FUTUR: reprovaré, reprovaràs, reprovarà, reprovarem, reprovareu, reprovaran
INDICATIU CONDICIONAL: reprovaria, reprovaries, reprovaria, reprovaríem, reprovaríeu, reprovarien
SUBJUNTIU PRESENT: reprovi, reprovis, reprovi, reprovem, reproveu, reprovin
SUBJUNTIU IMPERFET: reprovés, reprovessis, reprovés, reprovéssim, reprovéssiu, reprovessin
IMPERATIU: reprova, reprovi, reprovem, reproveu, reprovin
->reprovatori
■reprovatori -òria[de reprovar]
adj Que implica reprovació, que serveix per a reprovar.
->reps
■reps[del fr. reps, i aquest, d’origen incert, potser de l’angl. ribs ‘costelles’; no és segur si l’angl. rep, reps, íd., prové del fr. o viceversa; 1a FONT: s. XX, Oller]
m inv TÈXT 1 Lligat acanalat.
2 Teixit d’estam, de cotó o de seda, caracteritzat pel fet de tenir uns cordons gruixuts gairebé sempre en el sentit de la trama.
->reptació
■reptacióPart. sil.: rep_ta_ci_ó
[del ll. reptatio, -ōnis, íd.]
f 1 ZOOL Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors.
2 GEOMORF Abaixament lent del sòl causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen.
->reptador
■reptador -a[de reptar1; 1a FONT: s. XV]
adj i m i f Que repta o desafia.
->reptament
■reptament[de reptar1; 1a FONT: s. XIII, Usatges]
m Acció de reptar.
->reptant
■reptant[del ll. reptans, -ntis, participi pres. de reptare ‘reptar’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
adj BOT Rèptil.
->reptar1
■reptar1Hom.: raptar
[del ll. reputare ‘calcular; reflexionar; fer un retret, acusar’; 1a FONT: 1225]
v tr 1 1 Reprendre algú tirant-li en cara una falta, etc.
2 ant Acusar d’un crim, d’una mala acció.
2 Provocar a lluitar; desafiar. Va reptar els altres a igualar la seva marca. Si t’ha reptat, accepta i enfronta-t’hi.
3 Reprendre, renyar algú per una falta, per una mala acció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reptar
GERUNDI: reptant
PARTICIPI: reptat, reptada, reptats, reptades
INDICATIU PRESENT: repto, reptes, repta, reptem, repteu, repten
INDICATIU IMPERFET: reptava, reptaves, reptava, reptàvem, reptàveu, reptaven
INDICATIU PASSAT: reptí, reptares, reptà, reptàrem, reptàreu, reptaren
INDICATIU FUTUR: reptaré, reptaràs, reptarà, reptarem, reptareu, reptaran
INDICATIU CONDICIONAL: reptaria, reptaries, reptaria, reptaríem, reptaríeu, reptarien
SUBJUNTIU PRESENT: repti, reptis, repti, reptem, repteu, reptin
SUBJUNTIU IMPERFET: reptés, reptessis, reptés, reptéssim, reptéssiu, reptessin
IMPERATIU: repta, repti, reptem, repteu, reptin
->reptar2
■reptar2Hom.: raptar
[del ll. reptare, íd., freqüentatiu del ll. repĕre, íd.]
v intr 1 Moure’s d’un lloc a un altre un rèptil, per reptació. El llangardaix reptava per la paret.
2 Caminar, un animal, una persona, arrossegant-se, de manera semblant a un rèptil. Els soldats havien de reptar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reptar
GERUNDI: reptant
PARTICIPI: reptat, reptada, reptats, reptades
INDICATIU PRESENT: repto, reptes, repta, reptem, repteu, repten
INDICATIU IMPERFET: reptava, reptaves, reptava, reptàvem, reptàveu, reptaven
INDICATIU PASSAT: reptí, reptares, reptà, reptàrem, reptàreu, reptaren
INDICATIU FUTUR: reptaré, reptaràs, reptarà, reptarem, reptareu, reptaran
INDICATIU CONDICIONAL: reptaria, reptaries, reptaria, reptaríem, reptaríeu, reptarien
SUBJUNTIU PRESENT: repti, reptis, repti, reptem, repteu, reptin
SUBJUNTIU IMPERFET: reptés, reptessis, reptés, reptéssim, reptéssiu, reptessin
IMPERATIU: repta, repti, reptem, repteu, reptin
->repte
■repte[de reptar1; 1a FONT: s. XV]
m 1 Reprensió severa.
2 Acció de provocar algú a un combat, un duel, etc.
3 Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa.
->rèptil
■rèptil[del ll. reptĭlis, íd., der. del ll. repĕre ‘arrossegar-se’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
1 adj Que camina arrossegant-se.
2 adj BOT 1 Dit de les tiges ajagudes, que creixen recolzant-se en el sòl i que sovint emeten arrels.
2 Dit dels rizomes que creixen superficialment i horitzontalment.
3 m ZOOL 1 pl Classe de vertebrats peciloterms, unisexuals, amb el sistema nerviós poc desenvolupat i amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb els dits acabats en urpes, excepte en els ofidis i en alguns saures, que no tenen extremitats.
2 sing Vertebrat de la classe dels rèptils.
->reptilià
■reptilià -anaPart. sil.: rep_ti_li_à
adj ZOOL 1 Relatiu o pertanyent als rèptils.
2 Que té caràcter de rèptil.
->republicà
■republicà -ana[de república; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj Relatiu o pertanyent a la república o als republicans.
2 m i f Partidari de la república com a forma de govern.
3 ocell republicà (o simplement republicà) ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids (Philetarius socius), de bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales apuntades, cua ampla, cara i coll negres, ventre terrós i dors bru.
->república
■república[del ll. res publica ‘la cosa pública’; 1a FONT: 1490, Tirant]
f 1 POLÍT 1 Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta.
2 Estat governat per una república.
3 ant Cos polític d’un estat.
2 HIST 1 Nom donat al govern i al territori senyorial d’algunes ciutats italianes, com la República de Venècia, la República de Gènova, etc.
2 Unitat administrativa de primer grau de l’antiga URSS i Iugoslàvia.
3 república autònoma Unitat administrativa de primer grau de Rússia, l’Azerbaidjan i Geòrgia.
3 república de les lletres (o república literària) fig Conjunt dels literats i homes doctes.
->republicació
■republicacióPart. sil.: re_pu_bli_ca_ci_ó
[de publicació]
f Acció de publicar de nou.
->republicanada
republicanada[de republicà]
desp f 1 Conjunt dels republicans.
2 Acció pròpia dels republicans.
->republicanisme
■republicanisme[de república; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m HIST 1 Qualitat de republicà.
2 Doctrina dels partidaris de la república com a forma de govern.
->repudi
■repudi[del ll. repudium, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]
m 1 1 Acció de repudiar algú el propi cònjuge;
2 l’efecte.
2 HIST DR En moltes civilitzacions antigues, declaració legal de dissolució del matrimoni (o de les esposalles) per part d’un dels cònjuges, sense tràmit judicial.
->repudiació
■repudiacióPart. sil.: re_pu_di_a_ci_ó
[de repudiar]
f 1 Acció de repudiar.
2 DR 1 Acte jurídic de voluntat unilateral, pel qual hom abandona una cosa o un dret que li pertany.
2 Repudi.
3 repudiació de l’herència DR CIV Acte lliure i solemne pel qual l’hereu exposa la seva resolució de no percebre l’herència.
->repudiament
■repudiamentPart. sil.: re_pu_di_a_ment
[de repudiar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Repudiació.
->repudiar
■repudiarPart. sil.: re_pu_di_ar
[del ll. repudiare ‘rebutjar; repudiar’, i aquest, de repudium ‘repudi’; 1a FONT: c. 1400, Canals]
v tr 1 1 Rebutjar una persona amb la qual hom té lligam social o afectiu. Els convilatans el repudiaren així que se sabé que era el lladre.
2 esp Rebutjar legalment el consort pel repudi. L’emperador repudià la seva muller amb falses acusacions.
2 Renunciar lliurement a allò a què hom té dret, una herència, una successió. Va repudiar l’herència perquè no volia problemes amb el seu germà.
3 Rebutjar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repudiar
GERUNDI: repudiant
PARTICIPI: repudiat, repudiada, repudiats, repudiades
INDICATIU PRESENT: repudio, repudies, repudia, repudiem, repudieu, repudien
INDICATIU IMPERFET: repudiava, repudiaves, repudiava, repudiàvem, repudiàveu, repudiaven
INDICATIU PASSAT: repudií, repudiares, repudià, repudiàrem, repudiàreu, repudiaren
INDICATIU FUTUR: repudiaré, repudiaràs, repudiarà, repudiarem, repudiareu, repudiaran
INDICATIU CONDICIONAL: repudiaria, repudiaries, repudiaria, repudiaríem, repudiaríeu, repudiarien
SUBJUNTIU PRESENT: repudiï, repudiïs, repudiï, repudiem, repudieu, repudiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: repudiés, repudiessis, repudiés, repudiéssim, repudiéssiu, repudiessin
IMPERATIU: repudia, repudiï, repudiem, repudieu, repudiïn
->repugnància
■repugnànciaPart. sil.: re_pug_nàn_ci_a
[del ll. repugnantia, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
f Acció de repugnar, aversió invencible envers algú o alguna cosa. Sentir una forta repugnància per la hipocresia. No en puc menjar, d’això: em fa repugnància.
->repugnant
■repugnant[del ll. repugnans, -ntis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj Que repugna o inspira una aversió invencible; repulsiu, fastigós.
->repugnar
■repugnar[del ll. repugnare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v intr 1 Inspirar una aversió invencible, fer fàstic. És un home que em repugna. Li repugna de fer això. Em repugna d’haver-t’ho de dir jo.
2 1 Sentir una aversió invencible de fer una cosa. Ell repugnava d’acceptar-ho.
2 Ésser incompatibles entre si dues coses o qualitats, oposar-se, estar en contradicció. L’oli repugna de mesclar-se amb l’aigua. La teva proposta repugna al sentit comú.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repugnar
GERUNDI: repugnant
PARTICIPI: repugnat, repugnada, repugnats, repugnades
INDICATIU PRESENT: repugno, repugnes, repugna, repugnem, repugneu, repugnen
INDICATIU IMPERFET: repugnava, repugnaves, repugnava, repugnàvem, repugnàveu, repugnaven
INDICATIU PASSAT: repugní, repugnares, repugnà, repugnàrem, repugnàreu, repugnaren
INDICATIU FUTUR: repugnaré, repugnaràs, repugnarà, repugnarem, repugnareu, repugnaran
INDICATIU CONDICIONAL: repugnaria, repugnaries, repugnaria, repugnaríem, repugnaríeu, repugnarien
SUBJUNTIU PRESENT: repugni, repugnis, repugni, repugnem, repugneu, repugnin
SUBJUNTIU IMPERFET: repugnés, repugnessis, repugnés, repugnéssim, repugnéssiu, repugnessin
IMPERATIU: repugna, repugni, repugnem, repugneu, repugnin
->repujar
■repujarv tr OFIC Fer sortir, a cops de martell, un dibuix en relleu (en una placa metàl·lica, en un cuir, etc.).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repujar
GERUNDI: repujant
PARTICIPI: repujat, repujada, repujats, repujades
INDICATIU PRESENT: repujo, repuges, repuja, repugem, repugeu, repugen
INDICATIU IMPERFET: repujava, repujaves, repujava, repujàvem, repujàveu, repujaven
INDICATIU PASSAT: repugí, repujares, repujà, repujàrem, repujàreu, repujaren
INDICATIU FUTUR: repujaré, repujaràs, repujarà, repujarem, repujareu, repujaran
INDICATIU CONDICIONAL: repujaria, repujaries, repujaria, repujaríem, repujaríeu, repujarien
SUBJUNTIU PRESENT: repugi, repugis, repugi, repugem, repugeu, repugin
SUBJUNTIU IMPERFET: repugés, repugessis, repugés, repugéssim, repugéssiu, repugessin
IMPERATIU: repuja, repugi, repugem, repugeu, repugin
->repul·lular
■repul·lular[de pul·lular]
v intr Pul·lular de nou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repul·lular
GERUNDI: repul·lulant
PARTICIPI: repul·lulat, repul·lulada, repul·lulats, repul·lulades
INDICATIU PRESENT: repul·lulo, repul·lules, repul·lula, repul·lulem, repul·luleu, repul·lulen
INDICATIU IMPERFET: repul·lulava, repul·lulaves, repul·lulava, repul·lulàvem, repul·lulàveu, repul·lulaven
INDICATIU PASSAT: repul·lulí, repul·lulares, repul·lulà, repul·lulàrem, repul·lulàreu, repul·lularen
INDICATIU FUTUR: repul·lularé, repul·lularàs, repul·lularà, repul·lularem, repul·lulareu, repul·lularan
INDICATIU CONDICIONAL: repul·lularia, repul·lularies, repul·lularia, repul·lularíem, repul·lularíeu, repul·lularien
SUBJUNTIU PRESENT: repul·luli, repul·lulis, repul·luli, repul·lulem, repul·luleu, repul·lulin
SUBJUNTIU IMPERFET: repul·lulés, repul·lulessis, repul·lulés, repul·luléssim, repul·luléssiu, repul·lulessin
IMPERATIU: repul·lula, repul·luli, repul·lulem, repul·luleu, repul·lulin
->repulsa
■repulsa[del ll. repulsa, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
f Reprensió forta.
->repulsar
■repulsar[de repulsa]
v tr ENG Donar forma de cos de revolució (a una planxa metàl·lica) conformant-la al torn amb la pressió d’una eina.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repulsar
GERUNDI: repulsant
PARTICIPI: repulsat, repulsada, repulsats, repulsades
INDICATIU PRESENT: repulso, repulses, repulsa, repulsem, repulseu, repulsen
INDICATIU IMPERFET: repulsava, repulsaves, repulsava, repulsàvem, repulsàveu, repulsaven
INDICATIU PASSAT: repulsí, repulsares, repulsà, repulsàrem, repulsàreu, repulsaren
INDICATIU FUTUR: repulsaré, repulsaràs, repulsarà, repulsarem, repulsareu, repulsaran
INDICATIU CONDICIONAL: repulsaria, repulsaries, repulsaria, repulsaríem, repulsaríeu, repulsarien
SUBJUNTIU PRESENT: repulsi, repulsis, repulsi, repulsem, repulseu, repulsin
SUBJUNTIU IMPERFET: repulsés, repulsessis, repulsés, repulséssim, repulséssiu, repulsessin
IMPERATIU: repulsa, repulsi, repulsem, repulseu, repulsin
->repulsió
■repulsióPart. sil.: re_pul_si_ó
[del ll. repulsio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1599]
f 1 1 Acció de repel·lir.
2 FÍS Interacció entre dos sistemes físics a conseqüència de la qual es repel·leixen.
2 fig Moviment d’aversió envers algú o alguna cosa.
->repulsiu
■repulsiu -ivaPart. sil.: re_pul_siu
[del b. ll. repulsivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1331]
adj 1 Que repel·leix. Força repulsiva.
2 Que causa repulsió o repugnància. Té unes maneres repulsives.
->repulsori
■repulsori -òria[del ll. repulsorius, -a, -um, íd.]
adj Repulsiu.
->repunt
■repunt[de punt; 1a FONT: 1559]
m 1 Cosit en el qual la basteta de fil de cada punt cavalca una mica pels extrems amb les bastetes dels punts anterior i posterior.
2 ECON 1 Acció de repuntar;
2 l’efecte.
3 MAR Moment en què la marea és aturada i en disposició de pujar o de baixar.
->repuntar
■repuntar[de repunt; 1a FONT: 1577]
v 1 tr 1 Fer repunts en una roba. Repuntar uns pantalons que començaven a estripar-se.
2 Cosir fent repunt.
2 intr ECON Pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica. La inflació ha repuntat lleugerament aquest trimestre.
3 ENOL 1 intr Agafar el vi un punt d’agre.
2 pron Repuntar-se el vi.
4 intr MAR Començar a moure’s la mar en pujar la marea.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repuntar
GERUNDI: repuntant
PARTICIPI: repuntat, repuntada, repuntats, repuntades
INDICATIU PRESENT: repunto, repuntes, repunta, repuntem, repunteu, repunten
INDICATIU IMPERFET: repuntava, repuntaves, repuntava, repuntàvem, repuntàveu, repuntaven
INDICATIU PASSAT: repuntí, repuntares, repuntà, repuntàrem, repuntàreu, repuntaren
INDICATIU FUTUR: repuntaré, repuntaràs, repuntarà, repuntarem, repuntareu, repuntaran
INDICATIU CONDICIONAL: repuntaria, repuntaries, repuntaria, repuntaríem, repuntaríeu, repuntarien
SUBJUNTIU PRESENT: repunti, repuntis, repunti, repuntem, repunteu, repuntin
SUBJUNTIU IMPERFET: repuntés, repuntessis, repuntés, repuntéssim, repuntéssiu, repuntessin
IMPERATIU: repunta, repunti, repuntem, repunteu, repuntin
->repunteig
■repunteigPart. sil.: re_pun_teig
[de repuntejar]
m Acció de repuntejar.
->repuntejar
■repuntejar[de repunt]
v tr 1 Fer un repunt sobre un cosit per reforçar-lo o adornar-lo.
2 fig L’herba menuda que repunteja les lloses de l’empedrat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repuntejar
GERUNDI: repuntejant
PARTICIPI: repuntejat, repuntejada, repuntejats, repuntejades
INDICATIU PRESENT: repuntejo, repunteges, repunteja, repuntegem, repuntegeu, repuntegen
INDICATIU IMPERFET: repuntejava, repuntejaves, repuntejava, repuntejàvem, repuntejàveu, repuntejaven
INDICATIU PASSAT: repuntegí, repuntejares, repuntejà, repuntejàrem, repuntejàreu, repuntejaren
INDICATIU FUTUR: repuntejaré, repuntejaràs, repuntejarà, repuntejarem, repuntejareu, repuntejaran
INDICATIU CONDICIONAL: repuntejaria, repuntejaries, repuntejaria, repuntejaríem, repuntejaríeu, repuntejarien
SUBJUNTIU PRESENT: repuntegi, repuntegis, repuntegi, repuntegem, repuntegeu, repuntegin
SUBJUNTIU IMPERFET: repuntegés, repuntegessis, repuntegés, repuntegéssim, repuntegéssiu, repuntegessin
IMPERATIU: repunteja, repuntegi, repuntegem, repuntegeu, repuntegin
->repunxó
■repunxó[probablement de l’it. raponzo (raperónzolo), íd., que s’usava com a amanida ja al s. XIV a Itàlia i d’on se’n degué difondre el nom a altres llengües romàniques; el mot es relaciona amb el ll. rapa ‘nap rodó’ (v. rabassa); 1a FONT: 1575, DPou.]
m BOT Planta herbàcia biennal de la família de les campanulàcies (Campanula rapunculus), de fulles oblongues o lanceolades de marge ondulat, flors acampanades blaves i fruits capsulars.
->repussall
■repussall[de repussar; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m Rebuig.
->repussar
■repussar[del fr. repousser ‘rebutjar; repujar’, der. de pousser ‘empènyer, pitjar’, del ll. pulsare, íd., freqüentatiu del ll. pellĕre, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]
v tr 1 Rebutjar.
2 OFIC Repujar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repussar
GERUNDI: repussant
PARTICIPI: repussat, repussada, repussats, repussades
INDICATIU PRESENT: repusso, repusses, repussa, repussem, repusseu, repussen
INDICATIU IMPERFET: repussava, repussaves, repussava, repussàvem, repussàveu, repussaven
INDICATIU PASSAT: repussí, repussares, repussà, repussàrem, repussàreu, repussaren
INDICATIU FUTUR: repussaré, repussaràs, repussarà, repussarem, repussareu, repussaran
INDICATIU CONDICIONAL: repussaria, repussaries, repussaria, repussaríem, repussaríeu, repussarien
SUBJUNTIU PRESENT: repussi, repussis, repussi, repussem, repusseu, repussin
SUBJUNTIU IMPERFET: repussés, repussessis, repussés, repusséssim, repusséssiu, repussessin
IMPERATIU: repussa, repussi, repussem, repusseu, repussin
->reputació
■reputacióPart. sil.: re_pu_ta_ci_ó
[del ll. reputatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1393]
f Opinió en què és tingut algú o alguna cosa; fama. Gaudir d’una bona reputació. Té molt mala reputació.
->reputar
■reputar[del ll. reputare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
v tr Considerar una cosa de tal o tal manera, tenir en tal o tal opinió. Jo el reputava un bon home.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reputar
GERUNDI: reputant
PARTICIPI: reputat, reputada, reputats, reputades
INDICATIU PRESENT: reputo, reputes, reputa, reputem, reputeu, reputen
INDICATIU IMPERFET: reputava, reputaves, reputava, reputàvem, reputàveu, reputaven
INDICATIU PASSAT: reputí, reputares, reputà, reputàrem, reputàreu, reputaren
INDICATIU FUTUR: reputaré, reputaràs, reputarà, reputarem, reputareu, reputaran
INDICATIU CONDICIONAL: reputaria, reputaries, reputaria, reputaríem, reputaríeu, reputarien
SUBJUNTIU PRESENT: reputi, reputis, reputi, reputem, reputeu, reputin
SUBJUNTIU IMPERFET: reputés, reputessis, reputés, reputéssim, reputéssiu, reputessin
IMPERATIU: reputa, reputi, reputem, reputeu, reputin
->requadre
■requadrem Porció quadrangular d’una superfície, limitada per ratlles, motllures, etc.
->requadro
■requadrom Requadre.
->requalificar
requalificarv tr 1 URBAN Canviar la qualificació urbanística (d’un terreny). Requalificar una finca com a urbanitzable.
2 Donar una nova qualificació professional (a un treballador).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: requalificar
GERUNDI: requalificant
PARTICIPI: requalificat, requalificada, requalificats, requalificades
INDICATIU PRESENT: requalifico, requalifiques, requalifica, requalifiquem, requalifiqueu, requalifiquen
INDICATIU IMPERFET: requalificava, requalificaves, requalificava, requalificàvem, requalificàveu, requalificaven
INDICATIU PASSAT: requalifiquí, requalificares, requalificà, requalificàrem, requalificàreu, requalificaren
INDICATIU FUTUR: requalificaré, requalificaràs, requalificarà, requalificarem, requalificareu, requalificaran
INDICATIU CONDICIONAL: requalificaria, requalificaries, requalificaria, requalificaríem, requalificaríeu, requalificarien
SUBJUNTIU PRESENT: requalifiqui, requalifiquis, requalifiqui, requalifiquem, requalifiqueu, requalifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: requalifiqués, requalifiquessis, requalifiqués, requalifiquéssim, requalifiquéssiu, requalifiquessin
IMPERATIU: requalifica, requalifiqui, requalifiquem, requalifiqueu, requalifiquin
->requarterat
requarterat -ada[de quarterat]
adj HERÀLD Dit de l’escut quarterat cadascun dels quarters del qual és també quarterat.
->requeridor
■requeridor -a[de requerir; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
adj i m i f Que requereix.
->requeriment
■requeriment[de requerir; 1a FONT: 1272, CTort.]
m 1 Acció de requerir.
2 DR Instigació verbal o escrita, feta mitjançant una autoritat pública o una persona, perquè executi o s’abstingui d’executar un acte determinat.
3 HIST Document que hom llegia als indígenes de les colònies americanes de la corona de Castella pel qual eren intimats a acceptar el nou sobirà i a professar el cristianisme.
->requerir
■requerir[del ll. requirĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v tr 1 Demanar, sol·licitar, com a necessari; exigir. Requerir l’ajut d’algú. Això requereix molt bona voluntat.
2 Demanar com a prescrit per la llei; intimar. Una de les parts requeria que la sentència fos pronunciada.
3 ant Desafiar.
4 requerir d’amors Demanar a algú que accepti l’amor del demandant.
5 requerir de batalla Provocar algú al combat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: requerir
GERUNDI: requerint
PARTICIPI: requerit, requerida, requerits, requerides
INDICATIU PRESENT: requereixo, requereixes, requereix, requerim, requeriu, requereixen
INDICATIU IMPERFET: requeria, requeries, requeria, requeríem, requeríeu, requerien
INDICATIU PASSAT: requerí, requerires, requerí, requerírem, requeríreu, requeriren
INDICATIU FUTUR: requeriré, requeriràs, requerirà, requerirem, requerireu, requeriran
INDICATIU CONDICIONAL: requeriria, requeriries, requeriria, requeriríem, requeriríeu, requeririen
SUBJUNTIU PRESENT: requereixi, requereixis, requereixi, requerim, requeriu, requereixin
SUBJUNTIU IMPERFET: requerís, requerissis, requerís, requeríssim, requeríssiu, requerissin
IMPERATIU: requereix, requereixi, requerim, requeriu, requereixin
->requesta
■requesta[del cat. ant. request, requesta, participi de l’ant. requerre, requerir; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
f 1 1 Acció de requerir; demanda, instància. Requesta de matrimoni. Haver-hi molta requesta d’una mercaderia. Fer una requesta. Acollir una requesta.
2 a requesta de loc prep A petició de. Ho ha fet a requesta meva.
3 requesta d’amor Declaració amorosa.
4 requesta de batalla Desafiament.
2 DR PROC Acció de demanar en nom del dret.
3 INFORM Acció o procés de convidar una estació perquè sigui o esdevingui estació transmissora.
->requestar
■requestar[de requesta; 1a FONT: 1460, Roig]
v tr Requerir, demanar amb insistència, especialment amb força de dret. Vam requestar la seva presència perquè hi teníem dret.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: requestar
GERUNDI: requestant
PARTICIPI: requestat, requestada, requestats, requestades
INDICATIU PRESENT: requesto, requestes, requesta, requestem, requesteu, requesten
INDICATIU IMPERFET: requestava, requestaves, requestava, requestàvem, requestàveu, requestaven
INDICATIU PASSAT: requestí, requestares, requestà, requestàrem, requestàreu, requestaren
INDICATIU FUTUR: requestaré, requestaràs, requestarà, requestarem, requestareu, requestaran
INDICATIU CONDICIONAL: requestaria, requestaries, requestaria, requestaríem, requestaríeu, requestarien
SUBJUNTIU PRESENT: requesti, requestis, requesti, requestem, requesteu, requestin
SUBJUNTIU IMPERFET: requestés, requestessis, requestés, requestéssim, requestéssiu, requestessin
IMPERATIU: requesta, requesti, requestem, requesteu, requestin
->requetè
■requetè[del cast. requeté, íd., potser d’un fr. requêté ‘toc de caça’, o bé abreviació d’un requetevaliente o requetebeato aplicat al Tercer Batalló de Navarra a la guerra carlina; 1a FONT: s. XIX]
[pl -ès] m 1 HIST i POLÍT Grup de combatents carlins, sobretot els grups armats que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i que participaren en la guerra civil de 1936-39.
2 Individu que pertany al requetè.
3 Vailet.
->rèquiem
■rèquiemPart. sil.: rè_qui_em
[del ll. Requiem (aeternam dona eis, Domine) ‘Doneu-los, Senyor, el repòs etern’, amb què comença la missa de difunts; acus. de requies ‘repòs’; 1a FONT: 1373]
m 1 LITÚRG 1 Pregària llatina, que hom resa sola o com una antífona al final dels salms o com a conclusió de l’ofici de difunts.
2 Missa de difunts, dita també missa de rèquiem, que hom celebra en ocasió de funerals, d’aniversaris i en la commemoració dels difunts.
2 MÚS Composició musical cantada amb text de la missa de difunts. El rèquiem de Brahms, de Mozart.
->requincalla
■requincalla[de quincalla]
f Conjunt de coses de poc valor però vistoses.
->requint
■requint[de quint]
1 m MÚS Varietat de clarinet.
2 m Guitarra de petites dimensions.
3 m i f Músic que toca aquests instruments.
->requisa
■requisa[format sobre requisició anàlogament a les parelles conversa/conversació, reserva/reservació, posa/posició, etc; 1a FONT: 1569]
f 1 Requisició.
2 fer requisa de (eines, cotxes, etc.) Cercar tots els que hom pot trobar per disposar-ne.
->requisar
■requisar[de requisa]
v tr 1 Expropiar l’autoritat certs béns o exigir la prestació de persones per a un servei públic. Un policia va requisar-me la moto perquè havia de perseguir uns atracadors.
2 fig Robar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: requisar
GERUNDI: requisant
PARTICIPI: requisat, requisada, requisats, requisades
INDICATIU PRESENT: requiso, requises, requisa, requisem, requiseu, requisen
INDICATIU IMPERFET: requisava, requisaves, requisava, requisàvem, requisàveu, requisaven
INDICATIU PASSAT: requisí, requisares, requisà, requisàrem, requisàreu, requisaren
INDICATIU FUTUR: requisaré, requisaràs, requisarà, requisarem, requisareu, requisaran
INDICATIU CONDICIONAL: requisaria, requisaries, requisaria, requisaríem, requisaríeu, requisarien
SUBJUNTIU PRESENT: requisi, requisis, requisi, requisem, requiseu, requisin
SUBJUNTIU IMPERFET: requisés, requisessis, requisés, requiséssim, requiséssiu, requisessin
IMPERATIU: requisa, requisi, requisem, requiseu, requisin
->requisició
■requisicióPart. sil.: re_qui_si_ci_ó
[del ll. requisitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1272]
f 1 1 Acció de requisar;
2 l’efecte.
2 DR ADM 1 Dret concedit a l’autoritat administrativa o militar d’expropiar béns particulars o disposar-ne temporalment i d’obligar coactivament a certes prestacions, en casos necessaris i no sempre amb indemnització.
2 p ext Vista o inspecció de les persones o de les dependències d’un establiment.
->requisit
■requisit[del ll. requisītus, -a, -um, participi del ll. requirĕre ‘cercar’; 1a FONT: 1560]
m 1 Condició exigida o necessària per a una cosa. Els requisits d’admissió no són gaire nombrosos.
2 GASTR Plat delicat, exquisit, que hom prepara per a una persona desganada, per a un convidat, etc.
->requisitori
■requisitori -òria[de requisit; 1a FONT: 1369]
1 adj Relatiu o pertanyent a la requesta, al requisitori o a la requisitòria.
2 f fig Enumeració de les coses que hom vol reprotxar a algú.
3 DR PROC 1 m Comunicació d’un jutge a un altre, en la qual el requereix amb cortesia per tal que executi un manament seu.
2 f Requisitori.
3 f Providència del jutge d’instrucció per citar un presumpte culpable d’un delicte o perquè hom cerqui i capturi un processat que hom ignora on habita.
->reraltar
■reraltar[de rere- i altar]
m Paret o altra superfície que forma la part posterior d’un altar.
->rere
■rere[del ll. retro, íd.; 1a FONT: 1310]
adv i prep Darrere.
->rere-
■rere-Prefix que significa ‘darrere de’. Ex.: rerefons, rereguarda.
->rereclam
■rereclam[de rere- i clam; 1a FONT: 1309]
m HIST DR Reclam.
->rerecor
■rerecor[de rere- i cor2]
m ARQUIT 1 Lloc d’una església situat darrere el cor.
2 Element de separació, sovint decorat, entre el cor i la resta de la nau, vist des del costat d’aquesta.
->rereduna
■rereduna[de rere- i duna]
f GEOMORF Zona deprimida que hi ha darrere les dunes.
->rerefons
■rerefons[de rere- i fons]
m inv Conjunt de circumstàncies que envolten o són al fons d’un fet, en relació amb aquest fet. Pel·lícula amb rerefons polític.
->rerefossa
rerefossaf GEOMORF Fossa molàssica, del període tardigeosinclinal, desenvolupada i adossada a l’enfora de la zona interna de la cadena de plegament.
->rereguarda
■rereguarda[de rere- i guarda; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
f TÀCT 1 Tropa que marxa al capdavall d’una columna per donar-li seguretat (oposat a avantguarda).
2 Espai que resta darrere un front de guerra.
3 p ext Part d’un país en guerra no afectada directament pels combats.
->reremost
reremost[de rere- i most]
m ENOL Remost.
->rerepaís
■rerepaísPart. sil.: re_re_pa_ís
[de rere- i país]
[pl -ïsos] m GEOG HUM 1 Territori annex a una ciutat o a un centre comercial.
2 esp Àrea proveïdora de la majoria de les exportacions i consumidora de les principals importacions d’un port.
->reressaga
■reressaga[de rere- i saga1; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
f Ressaga.
->reressagar-se
reressagar-se[de reressaga]
v pron Ressagar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reressagar
GERUNDI: reressagant
PARTICIPI: reressagat, reressagada, reressagats, reressagades
INDICATIU PRESENT: reressago, reressagues, reressaga, reressaguem, reressagueu, reressaguen
INDICATIU IMPERFET: reressagava, reressagaves, reressagava, reressagàvem, reressagàveu, reressagaven
INDICATIU PASSAT: reressaguí, reressagares, reressagà, reressagàrem, reressagàreu, reressagaren
INDICATIU FUTUR: reressagaré, reressagaràs, reressagarà, reressagarem, reressagareu, reressagaran
INDICATIU CONDICIONAL: reressagaria, reressagaries, reressagaria, reressagaríem, reressagaríeu, reressagarien
SUBJUNTIU PRESENT: reressagui, reressaguis, reressagui, reressaguem, reressagueu, reressaguin
SUBJUNTIU IMPERFET: reressagués, reressaguessis, reressagués, reressaguéssim, reressaguéssiu, reressaguessin
IMPERATIU: reressaga, reressagui, reressaguem, reressagueu, reressaguin
->reretaule
reretaulePart. sil.: re_re_tau_le
m ART Retaule.
->rerevera
■rerevera[formació empordanesa paral·lela a primavera]
f Tardor.
->rerialles
■reriallesPart. sil.: re_ri_a_lles
[mot fantasma, fruit d’una mala lectura de recialles]
f pl 1 Recialles.
->res
■resCp. gens
[del ll. rēs ‘cosa’, a partir del nominatiu (v. re1); 1a FONT: s. XII, Hom.]
1 pron 1 [en frases condicionals i interrogatives] Alguna cosa. Si saps res de nou, escriu-m’ho. Tens res per a mi?
2 abans que (o de) res Abans que cap altra cosa, abans de tot.
2 pron 1 [en frases negatives] Cap cosa. No m’ha dit res. Sense mai fer res del que els manen. És una noia molt coratjosa: no l’espanta res.
2 [en frases negatives el·líptiques; pot anar precedit de no] Cap cosa. Què t’ha dit? —No res.
3 com si res Sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit. Prou estava malferit, però s’aixecà com si res. Sempre et renyen, però tu, com si res.
4 de res Expressió per a llevar valor a la cosa de què hom rep un regraciament. Gràcies. —De res.
5 no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució. El metge va dir-los que ja no hi havia res a fer, l’estat del malalt era crític.
6 res de res Absolutament res. No he entès res de res del que m’has explicat.
3 1 no res Negació de tota cosa, cosa nul·la (sovint substantivat: el no-res). Déu creà el món de no res, del no-res.
2 un no res Cosa petitíssima, insignificant. Plores per un no res.
3 un no res Un moment, molt poc temps. T’ho farà en menys d’un no res. Tornarà de seguida, en un no res.
4 interj Exclamació per a declarar-se disposat a no parlar més o a no pensar més sobre un assumpte. Res, deixem-ho córrer. Res, home, res, tu endavant!
->rés
■rés[de resar; 1a FONT: 1886]
m 1 Acció de resar.
2 So de veus que resen.
3 esp Ofici diví que els clergues i els religiosos estan obligats a recitar diàriament.
->resadora
resadoraHom.: rasadora
[de resar]
f ENTOM Pregadéu.
->resaigües
■resaigüesPart. sil.: re_sai_gües
[d’una variant del pref. re- i aigües; 1a FONT: 1567]
f pl ENOL Remost.
->resar
■resarHom.: rasar
[del cast. rezar, íd., ll. recitare ‘dir, llegir en veu alta, recitar’; 1a FONT: s. XVI]
v tr 1 1 Dir, recitar, una oració. Resar tres parenostres.
2 abs Dir oracions.
2 LITÚRG 1 Dir l’ofici diví.
2 Per oposició a cantar i recitar, dir el text d’una oració, l’ofici diví, la missa o peces litúrgiques normalment cantades.
3 missa resada Missa que no és cantada; missa baixa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: resar
GERUNDI: resant
PARTICIPI: resat, resada, resats, resades
INDICATIU PRESENT: reso, reses, resa, resem, reseu, resen
INDICATIU IMPERFET: resava, resaves, resava, resàvem, resàveu, resaven
INDICATIU PASSAT: resí, resares, resà, resàrem, resàreu, resaren
INDICATIU FUTUR: resaré, resaràs, resarà, resarem, resareu, resaran
INDICATIU CONDICIONAL: resaria, resaries, resaria, resaríem, resaríeu, resarien
SUBJUNTIU PRESENT: resi, resis, resi, resem, reseu, resin
SUBJUNTIU IMPERFET: resés, resessis, resés, reséssim, reséssiu, resessin
IMPERATIU: resa, resi, resem, reseu, resin
->rescabalament
■rescabalament[de rescabalar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Acció de rescabalar o de rescabalar-se.
->rescabalar
■rescabalar[de cabal; 1a FONT: 1736]
v 1 tr Reparar, compensar, la pèrdua que hom ha sofert, un perjudici, etc. Qui em rescabalarà dels diners que hi he perdut?
2 pron Jo ho he pagat tot, però ja me’n rescabalaré.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: rescabalar
GERUNDI: rescabalant
PARTICIPI: rescabalat, rescabalada, rescabalats, rescabalades
INDICATIU PRESENT: rescabalo, rescabales, rescabala, rescabalem, rescabaleu, rescabalen
INDICATIU IMPERFET: rescabalava, rescabalaves, rescabalava, rescabalàvem, rescabalàveu, rescabalaven
INDICATIU PASSAT: rescabalí, rescabalares, rescabalà, rescabalàrem, rescabalàreu, rescabalaren
INDICATIU FUTUR: rescabalaré, rescabalaràs, rescabalarà, rescabalarem, rescabalareu, rescabalaran
INDICATIU CONDICIONAL: rescabalaria, rescabalaries, rescabalaria, rescabalaríem, rescabalaríeu, rescabalarien
SUBJUNTIU PRESENT: rescabali, rescabalis, rescabali, rescabalem, rescabaleu, rescabalin
SUBJUNTIU IMPERFET: rescabalés, rescabalessis, rescabalés, rescabaléssim, rescabaléssiu, rescabalessin
IMPERATIU: rescabala, rescabali, rescabalem, rescabaleu, rescabalin
->rescat
■rescatHom.: rascat
[de rescatar; 1a FONT: 1374]
m 1 1 Acció de rescatar;
2 l’efecte.
2 Preu que hom paga per rescatar algú o alguna cosa.
3 DR CIV Redempció, amb diners, d’un gravamen, obligació o crèdit.
4 DR PEN Circumstància agreujant específica en els delictes de robatori amb violència i en les detencions il·legals consistent en el fet d’exigir un preu per l’alliberament d’un captiu o segrestat.
5 joc del rescat (o dels rescats) JOCS Joc en el qual es formen dues colles adversàries, arrenglerades en un dels dos costats oposats d’un camp rectangular.
->rescatable
■rescatable[de rescatar]
adj Que pot ésser rescatat.
->rescatador
■rescatador -a[de rescatar]
adj i m i f Que rescata.
->rescatar
■rescatar[formació paral·lela a la de recaptar i regatar1 (v. aquest darrer mot), amb la variant res- del pref. re-; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
v tr 1 Recobrar, per un preu convingut o per la força, una persona o cosa que havia passat a mans d’altri. Rescatar un presoner.
2 DR Pagar el rescat d’un crèdit, obligació o gravamen.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: rescatar
GERUNDI: rescatant
PARTICIPI: rescatat, rescatada, rescatats, rescatades
INDICATIU PRESENT: rescato, rescates, rescata, rescatem, rescateu, rescaten
INDICATIU IMPERFET: rescatava, rescataves, rescatava, rescatàvem, rescatàveu, rescataven
INDICATIU PASSAT: rescatí, rescatares, rescatà, rescatàrem, rescatàreu, rescataren
INDICATIU FUTUR: rescataré, rescataràs, rescatarà, rescatarem, rescatareu, rescataran
INDICATIU CONDICIONAL: rescataria, rescataries, rescataria, rescataríem, rescataríeu, rescatarien
SUBJUNTIU PRESENT: rescati, rescatis, rescati, rescatem, rescateu, rescatin
SUBJUNTIU IMPERFET: rescatés, rescatessis, rescatés, rescatéssim, rescatéssiu, rescatessin
IMPERATIU: rescata, rescati, rescatem, rescateu, rescatin
->rescinamina
rescinaminaf FARM Alcaloide obtingut de l’espècie Rauwolfia vomitoria.
->rescindible
■rescindible[de rescindir]
adj Que pot ésser rescindit.
->rescindir
■rescindir[del ll. rescindĕre, íd.; 1a FONT: 1424]
v tr Anul·lar, invalidar, deixar sense efecte un contracte, un decret, una obligació, etc. Vam rescindir-li el contracte perquè no feia la feina que tenia encomanada. Volen rescindir l’acord a què vam arribar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: rescindir
GERUNDI: rescindint
PARTICIPI: rescindit, rescindida, rescindits, rescindides
INDICATIU PRESENT: rescindeixo, rescindeixes, rescindeix, rescindim, rescindiu, rescindeixen
INDICATIU IMPERFET: rescindia, rescindies, rescindia, rescindíem, rescindíeu, rescindien
INDICATIU PASSAT: rescindí, rescindires, rescindí, rescindírem, rescindíreu, rescindiren
INDICATIU FUTUR: rescindiré, rescindiràs, rescindirà, rescindirem, rescindireu, rescindiran
INDICATIU CONDICIONAL: rescindiria, rescindiries, rescindiria, rescindiríem, rescindiríeu, rescindirien
SUBJUNTIU PRESENT: rescindeixi, rescindeixis, rescindeixi, rescindim, rescindiu, rescindeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: rescindís, rescindissis, rescindís, rescindíssim, rescindíssiu, rescindissin
IMPERATIU: rescindeix, rescindeixi, rescindim, rescindiu, rescindeixin
->rescissió
■rescissióPart. sil.: res_cis_si_ó
[del ll. rescissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció de rescindir;
2 l’efecte.
2 DR 1 Procediment jurídic encaminat a invalidar un contracte, vàlid i obligatori en una situació normal, però que en certs casos, previstos per la llei, ocasiona perjudicis a algun dels contractants.
2 rescissió per lesió DR CIV CAT Facultat que el dret civil català atorga a l’alienant de béns immobles que hagi sofert lesió en més de la meitat del just preu de poder rescindir el contracte lesiu.
->rescissori
■rescissori -òria[del ll. rescissorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
1 adj Relatiu o pertanyent a la rescissió, que serveix per a rescindir.
2 m DR Acció real per la qual hom demana la rescissió de l’acte de domini exercit sobre una propietat aliena abandonada temporalment.
->resclosa
■resclosa[participi de l’ant. rescloure, der. de cloure amb la variant res- del pref. re-; 1a FONT: 1031]
f OBR PÚBL 1 1 Obra de fàbrica feta transversalment en un curs d’aigua per tal d’elevar-ne el nivell i derivar-la fora del seu llit.
2 Assut.
3 presa 6 4.
2 ENG CIV, NÀUT i 1 Construcció feta en un canal o en un riu navegable de manera que les embarcacions puguin salvar un desnivell, causat en els canals d’enllaç per la diferència de nivell de les mars, creat en els rius per les preses, etc.
2 Construcció feta en alguns ports, els ports tancats, a l’entrada de les dàrsenes, de la mateixa natura que les rescloses dels rius i dels canals, destinada a evitar el descens de nivell en la dàrsena durant la baixamar i a protegir el port en la plenamar i en les tempestes.
->resclosir-se
■resclosir-se[de l’ant. i dial. closir, variant de cloure]
v pron 1 Alterar-se lleugerament una cosa per falta de ventilació. Aquest armari es resclosirà si el tens sempre tancat.
2 Agafar olor de resclosit. La roba s’ha resclosit: ventila-la.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: resclosir
GERUNDI: resclosint
PARTICIPI: resclosit, resclosida, resclosits, resclosides
INDICATIU PRESENT: rescloseixo, rescloseixes, rescloseix, resclosim, resclosiu, rescloseixen
INDICATIU IMPERFET: resclosia, resclosies, resclosia, resclosíem, resclosíeu, resclosien
INDICATIU PASSAT: resclosí, resclosires, resclosí, resclosírem, resclosíreu, resclosiren
INDICATIU FUTUR: resclosiré, resclosiràs, resclosirà, resclosirem, resclosireu, resclosiran
INDICATIU CONDICIONAL: resclosiria, resclosiries, resclosiria, resclosiríem, resclosiríeu, resclosirien
SUBJUNTIU PRESENT: rescloseixi, rescloseixis, rescloseixi, resclosim, resclosiu, rescloseixin
SUBJUNTIU IMPERFET: resclosís, resclosissis, resclosís, resclosíssim, resclosíssiu, resclosissin
IMPERATIU: rescloseix, rescloseixi, resclosim, resclosiu, rescloseixin
->resclosit
■resclosit -ida[de resclosir-se; 1a FONT: 1901]
adj 1 Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació. L’aire resclosit d’aquella ermita.
2 olor (o pudor) de resclosit Tuf especial que agafen les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec.
->resclum
■resclumHom.: rasclum
[deriv. de l’ant. rescloir, variant de resclosir; 1a FONT: s. XV]
m 1 Olor de resclosit.
2 p ext Tuf, olor forta i desagradable.
->resclumejar
■resclumejarHom.: rasclumejar
[de resclum; 1a FONT: 1696, DLac.]
v intr Fer olor de resclum.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: resclumejar
GERUNDI: resclumejant
PARTICIPI: resclumejat, resclumejada, resclumejats, resclumejades
INDICATIU PRESENT: resclumejo, resclumeges, resclumeja, resclumegem, resclumegeu, resclumegen
INDICATIU IMPERFET: resclumejava, resclumejaves, resclumejava, resclumejàvem, resclumejàveu, resclumejaven
INDICATIU PASSAT: resclumegí, resclumejares, resclumejà, resclumejàrem, resclumejàreu, resclumejaren
INDICATIU FUTUR: resclumejaré, resclumejaràs, resclumejarà, resclumejarem, resclumejareu, resclumejaran
INDICATIU CONDICIONAL: resclumejaria, resclumejaries, resclumejaria, resclumejaríem, resclumejaríeu, resclumejarien
SUBJUNTIU PRESENT: resclumegi, resclumegis, resclumegi, resclumegem, resclumegeu, resclumegin
SUBJUNTIU IMPERFET: resclumegés, resclumegessis, resclumegés, resclumegéssim, resclumegéssiu, resclumegessin
IMPERATIU: resclumeja, resclumegi, resclumegem, resclumegeu, resclumegin
->rescripte
■rescripte[del ll. rescriptum, íd.; 1a FONT: 1481]
m 1 HIST DR Resposta escrita d’un emperador romà, d’un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d’una província, etc., sobre una qüestió de govern.
2 DR CAN Resposta escrita pel papa sobre una qüestió de govern o disciplina de l’Església o a una sol·licitud de gràcia, privilegi o dispensa.
->rescriptori
■rescriptori -òria[de rescripte]
adj Relatiu o pertanyent als rescriptes.
->resecció
■reseccióPart. sil.: re_sec_ci_ó
[del ll. resectio, -ōnis, íd.]
f CIR Operació quirúrgica que consisteix a llevar una part més o menys extensa d’un òrgan.
->reseda
reseda[del ll. reseda, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f BOT 1 Gènere de plantes herbàcies, d’anuals a perennes, de la família de les resedàcies (Reseda sp), amb fulles enteres, lobulades o pinnatífides, flors blanquinoses o groguenques en raïms i fruits en càpsula.
2 reseda groga Gandalla.
->resedàcies
■resedàciesPart. sil.: re_se_dà_ci_es
f BOT 1 pl Família de readals, integrada per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles alternes i simples, flors zigomorfes i hermafrodites en raïm i fruits capsulars.
2 sing Planta de la família de les resedàcies.
->resena
resenaf ant Reena.
->reserpina
■reserpinaf QUÍM ORG i FARM Alcaloide, el més important de la Rauwolfia serpentina. Té la fórmula C33H40N2O9.
->reserva
■reserva[de reservar; 1a FONT: 1696, DLac.]
1 f 1 Acció de reservar;
2 l’efecte. Fer reserva de provisions.
3 ART i BIBLIOT Part d’un fons d’art d’un museu o conjunt de les publicacions d’una biblioteca que, pel seu valor o raresa, són sotmesos a un règim d’exhibició o de consulta especials.
4 LITÚRG Acció de reservar el Santíssim després de la comunió i de l’exposició solemne.
2 f DR 1 Clàusula contractual que dóna facultats concretes a alguna de les parts, fins i tot el desistiment del contracte.
2 Disposició unilateral per la qual en alguns contractes una part es reserva el gaudi dels béns transmesos, sobretot en els censos emfitèutic i reservatiu i en la donació.
3 reserva binupcial Obligació que la llei imposa al vidu o vídua que hagi contret noves núpcies de reservar, a favor dels fills del matrimoni anterior o dels descendents legítims d’aquests que existeixin en esdevenir-se la mort del cònjuge bínube, els béns adquirits per qualsevol títol lucratiu del seu consort difunt.
4 reserva de domini Pacte que s’estipula en determinats contractes, com en la venda ajornada, per obligar el comprador a pagar tot el preu.
5 reserva de llei Matèria que, per mandat constitucional, només pot ésser objecte de regulació per norma amb rang i valor de llei.
6 reserva lineal Obligació que la llei imposa a l’ascendent que hereti d’un descendent béns que aquest hagi adquirit per qualsevol títol lucratiu d’un altre ascendent o d’un germà, de reservar els béns esmentats a favor dels parents fins al tercer grau de la línia d’on procedeixen aquests béns.
3 f fig 1 Restricció en vista de certes eventualitats. Els ho donà tot sense altra reserva que la de mantenir-lo.
2 pl Excepció que hom fa o condicions que posa en un tracte, en una promesa, etc. Ho accepto, però amb reserves.
3 amb reserva (o amb la reserva) de loc prep Fórmula referida a un acord emprada per a expressar l’adhesió a la generalitat dels seus conceptes però no a tots.
4 a reserva de loc prep Condicionat a. T’ho explicaré tot a reserva de no dir-ne res a ningú.
5 reserva mental DR Intenció restrictiva del jurament o prometença, que hom no declara en el moment de fer-los.
6 sense reserves Incondicionalment, obertament.
4 f 1 Cautela, atenció, a no descobrir allò que hom sap o pensa, les seves impressions, els seus sentiments. M’ho va confiar amb gran reserva.
2 Secret. Sobre això cal guardar reserva.
5 1 f Allò que és reservat, que hom guarda per a un altre moment. Tenir una bona reserva de provisions.
2 f p ext Document, anotació, etc., que acredita que hom té una cosa reservada. Cal presentar el bitllet i la reserva del tren.
3 f pl COMPT Compte de net que recull la part de beneficis no distribuïts, que l’empresa conserva per fer cara a despeses derivades de l’activitat econòmica que li és pròpia.
4 f Quantitat total continguda en el medi d’un recurs determinat. Reserva d’aigua subterrània.
5 m i f ESPORT En el futbol i altres esports, jugador designat per a substituir-ne un altre durant un partit en cas de necessitat.
6 f pl MIL Elements combatents (exèrcit, cos, tropa) no destinats inicialment a les primeres línies de combat ni a les operacions actives i que el comandament reté a la seva disposició en previsió de futures contingències.
7 f p ext MIL En els països on el servei militar és obligatori, situació a la qual hom passa un cop acomplert el període de servei, i també la situació a què són destinats els caps i oficials de les forces militars permanents en complir una determinada edat, o els mobilitzats que es reintegren a la vida civil acabada una guerra.
8 f pl MINERAL Quantitat de material que pot ésser extreta i aprofitada d’un jaciment determinat.
9 reserva alcalina f FISIOL ANIM Quantitat de substàncies reguladores que conté el plasma sanguini capaç de neutralitzar els àcids.
10 reserva eucarística f LITÚRG Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.
11 reserva tècnica (o matemàtica) f ASSEG Porció d’una prima, determinada per la legislació de cada estat, que la companyia asseguradora té l’obligació de destinar a garantir el cobrament del capital contractat en cas d’esdevenir-se l’eventualitat objecte de la pòlissa.
12 reserves bancàries f ECON Diner que el banc manté en forma líquida per fer cara a les possibles demandes dels seus dipositants.
13 reserves monetàries f ECON Estoc de mitjans de pagament que un país reté amb la finalitat de fer cara als dèficits temporals de la seva balança bàsica, amortint els efectes de les fluctuacions del comerç exterior.
14 substància de reserva f BIOL En una cèl·lula, teixit o organisme, qualsevol substància que es pot mobilitzar per a permetre una temporal independència nutritiva del medi.
15 substància de reserva f BOT En les plantes, substància que és emmagatzemada per a ésser utilitzada quan calgui.
6 f 1 Lloc on hom reserva quelcom.
2 esp POLÍT En alguns països colonitzats, territori reservat als aborígens, que hi resideixen segons un estatut especial.
3 reserva d’indis POLÍT i HIST Cadascuna de les zones de l’Amèrica del Nord on viu confinada la població indígena.
4 reserva natural Parc natural.
5 reserva zoològica Territori en el qual els animals resideixen protegits i en llibertat.
7 f 1 GRÀF Part o parts d’una planxa que hom cobreix amb matèries greixoses o resinoses per tal d’evitar, en l’obtenció de gravats, l’acció corrosiva dels àcids sobre les parts així protegides.
2 TECNOL Superfície que és protegida amb una matèria aïllant per tal que no actuï damunt seu un determinat agent amb el qual hom ha de tractar les superfícies contigües.
3 TECNOL Substància aïllant o agent amb el qual és coberta la reserva.
4 TÈXT Substància o mescla de substàncies o medis mecànics emprats per a impossibilitar la tintura en certs llocs d’un filat, ordit o teixit en estampació per reserva.
5 estampació per reserva TÈXT Procediment d’estampació que consisteix a estampar sobre un teixit un preparat, anomenat reserva, que en una posterior tintura evita que es tenyeixin les zones reservades, que apareixen en blanc sobre el fons tenyit.
->reservable
■reservable[de reservar]
adj Que pot ésser reservat, que hom pot reservar.
->reservació
■reservacióPart. sil.: re_ser_va_ci_ó
[de reservar]
f 1 1 Acció de reservar;
2 l’efecte.
2 reservació de pecats DR CAN Avocació d’un pecat a l’autoritat superior eclesiàstica.
->reservadament
■reservadament[de reservat]
adv Amb reserva.
->reservar
■reservar[del ll. reservare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v 1 tr Guardar una cosa per a l’esdevenidor, per a un ús especial. Aquestes, podeu gastar-les; aquestes altres, les reservo per a demà.
2 tr Destinar exclusivament un lloc, una cosa, per a una persona determinada. Els hem reservat aquesta taula.
3 tr Excloure una cosa del nombre de les coses de què hom pot disposar lliurement. Seients reservats a les autoritats.
4 pron No comunicar una cosa, deixar-la per a més endavant, callar-la. Jo em reservo de dir-ho.
5 pron DR CAN Avocar un superior jeràrquic a la seva jurisdicció l’absolució d’un pecat o censura.
6 tr TÈXT 1 Estampar sobre certes parts d’un teixit un preparat, anomenat reserva, que evita, en una posterior operació de tintura, que les zones reservades siguin tenyides.
2 Impedir, per mitjans mecànics o químics, la tintura de certes parts d’un filat, d’un ordit o d’un teixit.
3 reservar el Santíssim LITÚRG Deixar de tenir-lo exposat, tornar-lo al sagrari.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reservar
GERUNDI: reservant
PARTICIPI: reservat, reservada, reservats, reservades
INDICATIU PRESENT: reservo, reserves, reserva, reservem, reserveu, reserven
INDICATIU IMPERFET: reservava, reservaves, reservava, reservàvem, reservàveu, reservaven
INDICATIU PASSAT: reserví, reservares, reservà, reservàrem, reservàreu, reservaren
INDICATIU FUTUR: reservaré, reservaràs, reservarà, reservarem, reservareu, reservaran
INDICATIU CONDICIONAL: reservaria, reservaries, reservaria, reservaríem, reservaríeu, reservarien
SUBJUNTIU PRESENT: reservi, reservis, reservi, reservem, reserveu, reservin
SUBJUNTIU IMPERFET: reservés, reservessis, reservés, reservéssim, reservéssiu, reservessin
IMPERATIU: reserva, reservi, reservem, reserveu, reservin
->reservat
■reservat -ada[del ll. reservatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj Que guarda reserva. Un home molt reservat.
2 adj Que exigeix reserva o secret. Informes reservats.
3 adj 1 Que és reservat o ha d’ésser reservat.
2 pecat (o cas) reservat DR CAN Pecat l’absolució del qual es reserva un superior eclesiàstic, limitant així la jurisdicció ordinària dels seus súbdits.
4 m Lloc reservat a determinades persones. Van dinar en un reservat del restaurant.
->reservatari
reservatari -ària[de reservar]
adj i m i f DR CIV Dit de la persona que es beneficia de la reserva de béns o de drets.
->reservista
■reservista[de reserva]
m i f 1 DR Persona que té una reserva de béns o de drets.
2 ORG MIL Individu pertanyent a la reserva, després d’haver acabat el servei militar, però sense arribar a l’estat de llicència absoluta.
->reservori
■reservorim Estructura capaç d’emmagatzemar; dipòsit.
->resguard
■resguard[de resguardar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 1 Cura que hom posa a resguardar quelcom.
2 Allò que serveix per a resguardar.
2 DR MERC 1 Valors o mercaderies, rebuts en dipòsit metàl·lic per un comerciant o una entitat mercantil, que, per escrit, donen seguretat del compliment dels deutes i contractes.
2 Document o cèdula on consta aquesta seguretat i que hom sol lliurar al qui ha fet el dipòsit.
3 OBR PÚBL i HIDR Altura de la coronació dels costats d’un canal sobre la làmina d’aigua corresponent al màxim cabal.
->resguardar
■resguardar[probablement d’un encreuament de l’ant. reguardar i esguardar o bé der. de guardar amb la variant res- del pref. re-]
v 1 tr Defensar (algú o alguna cosa) contra un dany, contra un perill. Va resguardar son fill dels perills que l’assetjaven.
2 pron Resguardar-se del fred.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: resguardar
GERUNDI: resguardant
PARTICIPI: resguardat, resguardada, resguardats, resguardades
INDICATIU PRESENT: resguardo, resguardes, resguarda, resguardem, resguardeu, resguarden
INDICATIU IMPERFET: resguardava, resguardaves, resguardava, resguardàvem, resguardàveu, resguardaven
INDICATIU PASSAT: resguardí, resguardares, resguardà, resguardàrem, resguardàreu, resguardaren
INDICATIU FUTUR: resguardaré, resguardaràs, resguardarà, resguardarem, resguardareu, resguardaran
INDICATIU CONDICIONAL: resguardaria, resguardaries, resguardaria, resguardaríem, resguardaríeu, resguardarien
SUBJUNTIU PRESENT: resguardi, resguardis, resguardi, resguardem, resguardeu, resguardin
SUBJUNTIU IMPERFET: resguardés, resguardessis, resguardés, resguardéssim, resguardéssiu, resguardessin
IMPERATIU: resguarda, resguardi, resguardem, resguardeu, resguardin