->psicomotricitat

■psicomotricitat

[de psico- i motricitat]

f PSIC Activitat motriu de la persona contemplada des del punt de vista psicològic.

->psiconeurosi

psiconeurosi

Part. sil.: psi_co_neu_ro_si

[de psico- i neurosi]

f PSIQ Neurosi.

->psiconeuròtic

psiconeuròtic -a

Part. sil.: psi_co_neu_rò_tic

[de psiconeurosi]

adj PSIQ Neuròtic.

->psicòpata

■psicòpata

[de psico- i -pata]

m i f PSIQ Persona afectada de psicopatia.

->psicopatia

■psicopatia

Part. sil.: psi_co_pa_ti_a

[de psico- i -patia]

f PSIQ 1 Malaltia psíquica en general.

2 esp Desequilibri psíquic, trastorn caracterològic o perversió, de caràcter constitucional, que no comportin, tanmateix, cap anormalitat intel·lectual.

->psicopàtic

psicopàtic -a

[de psicopatia]

adj PSIQ 1 Relatiu o pertanyent a la psicopatia.

2 Afectat de psicopatia.

->psicopatòleg

■psicopatòleg -òloga

[de psico- i patòleg]

m i f PSIC i PSIQ Especialista en psicopatologia.

->psicopatologia

■psicopatologia

Part. sil.: psi_co_pa_to_lo_gi_a

[de psico- i patologia; 1a FONT: 1932, DFa.]

f PSIC i PSIQ Branca de la psicologia caracteritzable per l’intent d’elaborar una teoria del coneixement del fet psiquiàtric a partir de l’observació dels fenòmens patològics del psiquisme.

->psicopatològic

■psicopatològic -a

[de psicopatologia]

adj PSIC i PSIQ Relatiu o pertanyent a la psicopatologia.

->psicopedagog

■psicopedagog -a

[de psico- i pedagog]

m i f PSIC i ENSENY Persona versada en psicopedagogia.

->psicopedagogia

■psicopedagogia

Part. sil.: psi_co_pe_da_go_gi_a

[de psico- i pedagogia]

f PSIC i ENSENY Aplicació de la psicologia a la pedagogia.

->psicopedagògic

psicopedagògic -a

[de psicopedagogia]

adj ENSENY i PSIC Relatiu o pertanyent a la psicopedagogia.

->psicopomp

psicopomp -a

[del gr. psykhopompós, íd., ‘que condueix l’ànima’]

adj i m i f MIT Dit de la divinitat, especialment Hermes i Caront, que guia les ànimes dels difunts cap al regne dels morts.

->psicoquirúrgic

psicoquirúrgic -a

adj PSIQ i CIR Relatiu o pertanyent a la psicocirurgia.

->psicosi

■psicosi

[de psico- i -osi]

f PSIQ Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat.

->psicosomàtic

■psicosomàtic -a

[de psico- i somàtic]

adj 1 1 FISIOL i PSIC Relatiu o pertanyent al psiquisme i alhora al cos.

2 PAT Dit del mètode, l’actitud, etc., en virtut dels quals hom atén el malalt tot referint-se alhora als seus aspectes biològic i psíquic.

2 esp PAT 1 Relatiu o pertanyent a la psicosomàtica.

2 medicina psicosomàtica (o simplement psicosomàtica) Branca de la patologia que estudia les afeccions somàtiques derivades de factors emocionals, siguin pretèrits o presents.

->psicòstasi

psicòstasi

f HIST REL A l’antic Egipte, judici mític de l’ànima (“pes de l’ànima") després de la mort.

->psicotècnia

■psicotècnia

Part. sil.: psi_co_tèc_ni_a

[de psico- i -tècnia]

f PSIC Branca de la psicologia experimental dedicada a examinar i valorar les actituds, aptituds i formes de comportament d’un individu o d’una col·lectivitat.

->psicotècnic

■psicotècnic -a

[de psicotècnia]

1 adj Relatiu o pertanyent a la psicotècnia.

2 m i f Especialista en psicotècnia.

3 f Conjunt de mètodes emprats en la psicotècnia.

->psicoterapeuta

■psicoterapeuta

Part. sil.: psi_co_te_ra_peu_ta

[de psico- i terapeuta]

m i f PSIC i PSIQ Persona que practica la psicoteràpia.

->psicoterapèutic

psicoterapèutic -a

Part. sil.: psi_co_te_ra_pèu_tic

[de psicoterapeuta]

adj PSIC i PSIQ Relatiu o pertanyent al psicoterapeuta.

->psicoteràpia

■psicoteràpia

Part. sil.: psi_co_te_rà_pi_a

[de psico- i -teràpia]

f PSIC i PSIQ Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.

->psicoteràpic

psicoteràpic -a

[de psicoteràpia]

adj PSIC i PSIQ Relatiu o pertanyent a la psicoteràpia.

->psicòtic

■psicòtic -a

[de psicosi]

adj PSIQ 1 Relatiu o pertanyent a la psicosi.

2 Afectat de psicosi.

->psicotip

■psicotip

[de psico- i -tip]

m PSIC Tipus de personalitat que, juntament amb el tipus corporal, integra el corresponent biotip en algunes de les escoles constitucionalistes.

->psicotípic

psicotípic -a

[de psicotip]

adj PSIC Relatiu o pertanyent al psicotip.

->psicotipus

■psicotipus

[de psico- i tipus]

m PSIC Psicotip.

->psicotònic

psicotònic -a

adj i m FARM i PSIC Psicoanalèptic.

->psicotòxic

psicotòxic -a

adj i m FARM i PSIC Dit de la substància farmacològicament activa que destrueix o anul·la les facultats mentals.

->psicòtrop

■psicòtrop

m FARM Compost de propietats psicotròpiques.

->psicotròpic

■psicotròpic -a

adj FARM Dit de la substància farmacològicament activa que modifica les funcions mentals o les facultats afectives.

->psicro-

■psicro-

Forma prefixada del mot grec psykhrós, que significa ‘fred’. Ex.: psicrofòbia.

->psicròfil

■psicròfil

m MICROB Microorganisme amb una temperatura òptima de desenvolupament compresa entre 15 i 20°C.

->psicròmetre

■psicròmetre

[de psicro- i -metre]

m FÍS Aparell per a mesurar la humitat de l’aire.

->psicrometria

■psicrometria

Part. sil.: psi_cro_me_tri_a

f FÍS Conjunt de mètodes per a mesurar la humitat de l’aire.

->psilocibina

■psilocibina

f FARM Alcaloide indòlic que forma uns cristalls blancs i ha estat emprat en psiquiatria amb uns efectes semblants als de la lisergida.

->psilofitals

psilofitals

f PALEONT i BOT 1 pl Ordre de psilofitòpsids fòssils, propis dels períodes silurià i devonià, herbacis o arbustius, sense arrels ni fulles, de tiges aèries ramificades, isòspores i que habitaven en llocs humits.

2 sing Planta de l’ordre de les psilofitals.

->psilofitates

■psilofitates

f pl BOT i PALEONT Psilofitòpsids.

->psilofitins

■psilofitins

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, subdivisió de pteridòfits corresponent al grup dels psilotòpsids.

2 sing Pteridòfit de la subdivisió dels psilofitins.

->psilofitòpsids

■psilofitòpsids

m PALEONT i BOT 1 pl Classe de pteridòfits que inclou solament l’ordre fòssil de les psilofitals i l’ordre actual de les psilotals.

2 sing Planta de la classe dels psilofitòpsids.

->psilomelana

psilomelana

f MINERAL Òxid de manganès i de bari, (Ba,H₂O)₂Mn₅O₁₀, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->psilotals

psilotals

f BOT 1 pl Ordre de psilofitòpsids, integrat per plantes herbàcies perennes, de tiges dretes, fulles petites, esporangis de paret gruixuda i protal·lus subterrani. Comprèn únicament dos gèneres (Psilotum i Tmesipteris).

2 sing Planta de l’ordre de les psilotals.

->psilotates

■psilotates

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, classe de pteridòfits corresponent al grup dels psilotòpsids.

2 sing Pteridòfit de la classe de les psilotates.

->psilotòpsids

■psilotòpsids

m BOT 1 pl Grup de pteridòfits actuals, dotats d’actinostela, a vegades sense fulles, que inclou el gènere Psilotum.

2 sing Pteridòfit del grup dels psilotòpsids.

->psiqu-

■psiqu-

Forma prefixada del mot grec psykhḗ, que significa ‘ànima’, ‘psique’. Ex.: psiquedèlic, psiquiatre.

->psique

■psique

[del gr. psykhḗ ‘esperit, ànima’]

f PSIC Terme, usat sobretot pels psicòlegs i psicoanalistes moderns, en comptes dels mots ànima o esperit, que es refereix a la totalitat organitzada dels processos conscients i inconscients i a l’activitat intencional de l’home.

->psiquedèlic

psiquedèlic -a

[de l’angl. psychedelic, del gr. psykhḗ i dẽlos ‘visible’, és a dir ‘que manifesta la consciència’]

adj 1 1 Dit de l’estat, objecte, fenomen, etc., que, provocat per certes drogues o configurat artísticament, ornamentalment, etc., comporta una particular exaltació de la consciència.

2 Dit de certes drogues que provoquen un estat de particular exaltació.

2 p ext Dit de qualsevol creació cultural, pensament o objecte d’imaginació que divergeixen radicalment del que és normal, racional, etc.

->psiquiatre

■psiquiatre -a

Part. sil.: psi_qui_a_tre

[de psic- i -iatre]

m i f PSIQ Persona especialitzada en psiquiatria.

->psiquiatria

■psiquiatria

Part. sil.: psi_qui_a_tri_a

[de psic- i -iatria; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PSIQ Ciència que té per objecte l’estudi, la diagnosi i el tractament dels desordres i les malalties mentals, i dels problemes d’adaptació de la personalitat.

->psiquiàtric

■psiquiàtric -a

Part. sil.: psi_qui_à_tric

[de psiquiatria]

adj PSIQ 1 Relatiu o pertanyent a la psiquiatria.

2 hospital psiquiàtric (o simplement psiquiàtric) Hospital destinat a l’atenció d’afeccions psiquiàtriques.

->psíquic

■psíquic -a

[del gr. psykhikós, íd.]

adj PSIC Relatiu o pertanyent a l’ànima, a la psique, al psiquisme.

->psíquids

psíquids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, que inclou papallones petites, amb dimorfisme sexual, coloració uniforme, grisa o marró, i les larves dels quals es troben als conreus de gramínies.

2 sing Insecte de la família dels psíquids.

->psiquisme

■psiquisme

[de psique]

m PSIC Conjunt dels trets característics de la psique d’un individu.

->psitàcids

psitàcids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells, l’única que compon l’ordre dels psitaciformes.

2 sing Ocell de la família dels psitàcids.

->psitaciformes

■psitaciformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells, de bec robust, amb mandíbula superior punxeguda i corba i la inferior corbada cap amunt, coll curt i tarsos curts i forts.

2 sing Ocell de l’ordre dels psitaciformes.

->psitacisme

■psitacisme

[del gr. psittakós ‘papagai’]

m 1 PSIC Trastorn de la parla consistent a pronunciar paraules, frases, etc., sense saber el que signifiquen.

2 ENSENY Mètode d’ensenyament basat exclusivament en la pura repetició memorística.

->psitacosi

■psitacosi

f PAT Malaltia infecciosa causada per Chlamydia psittaci.

->psocòpters

psocòpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes, que comprèn individus de talla molt petita, antenes llargues, aparell bucal mastegador, ulls composts i que poden tenir tres ocels.

2 sing Artròpode de l’ordre dels psocòpters.

->psoes

■psoes

Part. sil.: pso_es

[del gr. psóa ‘llom, múscul lumbar’]

m ANAT ANIM 1 Múscul situat en part a l’abdomen i en part a la cuixa.

2 psoes ilíac Psoes.

3 psoes menor Múscul molt prim, situat davant el psoes ilíac.

->psofo-

psofo-

Forma prefixada del mot grec psóphos, que significa ‘soroll’. Ex.: psofòmetre.

->psofòmetre

psofòmetre

[de psofo- ‘soroll’ i -metre]

m ACÚST i METROL Aparell per a mesurar sorolls.

->psofometria

psofometria

Part. sil.: pso_fo_me_tri_a

[de psopho- i -metria]

f ACÚST i METROL Mesura de sorolls amb el psofòmetre.

->psoïtis

■psoïtis

Part. sil.: pso_ï_tis

f PAT Inflamació del psoes.

->psora

■psora

f PAT 1 Nom genèric de les dermatosis seques papuloses i escatoses.

2 Psoriasi.

->psoriasi

■psoriasi

Part. sil.: pso_ri_a_si

f PAT Dermopatia crònica caracteritzada per la presència de lesions eritematoses de mides diverses, arrodonides i circumscrites, recobertes per escates de color blanquinós.

->psòric

■psòric -a

adj PAT Relatiu o pertanyent a la ronya.

->Pt

Pt

símb QUÍM INORG platí 1.

->pt.

pt.

abrev GRAM passat 3 4 i passat 3 5.

->pta.

pta.

abrev porta 1 1.

->pter-

■pter-

Forma prefixada del mot grec pterón, que significa ‘ala’. Ex.: pteroma.

->-pter

■-pter -ptera

Forma sufixada del mot grec pterón, que significa ‘ala’. Ex.: helicòpter, dípter.

->pteranòdon

pteranòdon

m PALEONT i ZOOL Gènere de pterosaures (Pteranodon sp), format per individus amb el crani molt llarg, punxegut i aixafat, boca enorme, cos petit amb relació al cap i ales grosses.

->pteràspids

pteràspids

m PALEONT i ICT 1 pl Família de peixos fòssils ostracoderms, propis del silurià i el devonià, amb la part anterior del cos ampla i la posterior estilitzada.

2 sing Peix fòssil de la família dels pteràspids.

->pteri

pteri

m ANAT ANIM Punt craniomètric corresponent a la zona on hi ha les sutures dels ossos frontal, parietal, temporal i esfenoide.

->pteridals

■pteridals

f pl BOT Filicals.

->pteridíides

■pteridíides

Part. sil.: pte_ri_dí_i_des

f BOT 1 pl Grup de falgueres que inclou totes les leptosporangiades no aquàtiques.

2 sing Falguera del grup de les pteridíides.

->pteridina

■pteridina

f QUÍM ORG Compost heterocíclic d’estructura bicíclica. Té la fórmula C₆H₄N₄.

->pterido-

■pterido-

Forma prefixada del mot grec pterís, pterídos, que significa ‘falguera’. Ex.: pteridòfits, pteridologia.

->pteridòfits

■pteridòfits

m BOT 1 pl Divisió de plantes cormofítiques i arquegoniades que presenten alternança de generacions, amb predomini de la fase diploide.

2 sing Planta de la divisió dels pteridòfits.

->pteridòleg

pteridòleg -òloga

m i f BOT Botànic especialitzat en pteridologia.

->pteridologia

■pteridologia

Part. sil.: pte_ri_do_lo_gi_a

f BOT Part de la botànica que estudia els pteridòfits.

->pteridòpsids

pteridòpsids

m pl BOT Filicòpsids.

->pteridospermates

pteridospermates

f pl BOT i PALEONT Pteridospermòpsids.

->pteridospermes

■pteridospermes

f pl BOT Pteridospermates.

->pteridospermòpsids

pteridospermòpsids

m PALEONT i BOT 1 pl Classe de gimnospermes fòssils que visqueren des del devonià fins al cretaci, formada per plantes llenyoses, semblants a falgueres, sense veritables flors però amb llavors.

2 sing Planta fòssil de la classe dels pteridospermòpsids.

->ptèrids

ptèrids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels filibranquis, que inclou les ostres perleres i altres espècies afins.

2 sing Mol·lusc de la família dels ptèrids.

->pterigi

pterigi

m 1 PAT 1 Engruiximent membranós de la conjuntiva, que presenta la forma d’un triangle de base perifèrica i de vèrtex dirigit cap a la còrnia, sobre la qual tendeix a créixer.

2 pterigi del coll Brida congènita de teixit conjuntiu i fàscia des de la regió mastoide fins a la clavícula.

2 ANAT ANIM Ictiopterigi.

->-pterigi

■-pterigi -pterígia

Forma sufixada del mot grec pterýgion, que significa ‘ala, aleta’. Ex.: acantopterigi.

->pterígion

pterígion

Part. sil.: pte_rí_gi_on

m PAT Pterigi.

->pterigo-

pterigo-

Forma prefixada del mot grec pterýgion, que significa ‘ala, aleta’. Ex.: pterigoide.

->pterigògens

pterigògens

m pl ENTOM Pterigots.

->pterigoide

■pterigoide

Part. sil.: pte_ri_goi_de

adj ANAT ANIM 1 Que té forma d’ala.

2 Dit de qualsevol de les dues apòfisis laterals de l’esfenoide.

->pterigots

■pterigots

m ENTOM 1 pl Subclasse d’insectes, integrada per individus amb ales o àpters per pèrdua d’aquestes, i sense apèndixs abdominals en els adults.

2 sing Insecte de la subclasse dels pterigots.

->pterina

■pterina

f BIOQ Nom genèric de certs pigments d’insectes, derivats de la pteridina, com és el cas de la biopterina.

->ptèrion

ptèrion

Part. sil.: ptè_ri_on

m ANAT ANIM Pteri.

->ptero-

■ptero-

Forma prefixada del mot grec pterón, que significa ‘ala’. Ex.: pteròpodes, pterobranquis.

->pterobranquis

pterobranquis

m ZOOL 1 pl Classe d’estomocordats, de dimensions reduïdes, que són marins, sedentaris i colonials i amb el cos dividit en protosoma, mesosoma i metasoma. Comprèn dos ordres, el dels rabdoplèurids, amb el gènere Rhabdopleura, i el dels cefalodíscids, amb el gènere Cephalodiscus.

2 sing Estomocordat de la classe dels pterobranquis.

->pterocària

■pterocària

Part. sil.: pte_ro_cà_ri_a

f BOT Noguera del Caucas.

->pteroclídids

■pteroclídids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes, amb la part anterior dels tarsos coberta de plomes, gregaris, nidífugs i que no es posen als arbres. Comprèn 15 espècies, repartides entre els gèneres Pterocles i Syrrhaptes.

2 sing Ocell de la família dels pteroclídids.

->pterodàctil

■pterodàctil

m PALEONT i ZOOL Gènere d’arcosaures de l’ordre dels pterosaures (Pterodactylus sp), de vida aèria, mandíbules amb dents només a l’extrem i cara molt curta, que visqueren al juràssic.

->pterofòrids

pterofòrids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters de morfologia força peculiar, ja que les ales solen ésser partides en dos, tres o quatre lòbuls allargassats, que semblen plomes, i que en repòs tenen l’aparença d’una T.

2 sing Insecte de la família dels pterofòrids.

->pteròpodes

■pteròpodes

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs opistobranquis, amb dues làmines dèrmiques musculoses a cada costat del cap que es mouen com si fossin ales, pelàgics i cosmopolites, que comprèn el grup dels tecosomats i el dels gimnosomats.

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels pteròpodes.

->pterosaures

■pterosaures

Part. sil.: pte_ro_sau_res

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures, amb ales membranoses aguantades per un sol dit, crani molt desenvolupat, dents punxegudes i bec molt fort. Inclouen els pterodàctils, els pteranòdons i altres dinosaures que visqueren en el juràssic i el cretaci.

2 sing Rèptil de l’ordre dels pterosaures.

->pterostíquids

pterostíquids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, integrada per espècies cosmopolites i de mides i formes molt diverses. Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus.

2 sing Insecte de la família dels pterostíquids.

->pteroteca

pteroteca

f ENTOM En les nimfes dels insectes, esbós de les ales que tindrà l’adult.

->ptge.

ptge.

abrev passatge 3 2.

->ptialina

■ptialina

Part. sil.: pti_a_li_na

f FISIOL ANIM Enzim de la saliva que converteix el midó en dextrosa i maltosa.

->ptialisme

■ptialisme

Part. sil.: pti_a_lis_me

m PAT Secreció salival exagerada.

->ptialorrea

ptialorrea

Part. sil.: pti_a_lor_re_a

f PAT Ptialisme.

->ptilosi

■ptilosi

f PAT Caiguda o pèrdua de les pestanyes.

->ptírids

ptírids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes anoplurs, que inclou el poll del pubis o cabra.

2 sing Insecte de la família dels ptírids.

->ptolemaic

■ptolemaic -a

Part. sil.: pto_le_maic

1 adj Relatiu o pertanyent als faraons de nom Ptolemeu. Dinastia ptolemaica. Art ptolemaic.

2 1 adj Relatiu o pertanyent a l’astrònom grec Claudi Ptolemeu.

2 adj i m i f Partidari del sistema ptolemaic.

3 sistema ptolemaic adj ASTR Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.

->p-toluensulfònic

p-toluensulfònic, àcid

QUÍM ORG Cristalls incolors hidroscòpics obtinguts per tractament del toluè amb àcid clorosulfònic.

->ptomaïna

■ptomaïna

Part. sil.: pto_ma_ï_na

f QUÍM ORG i BIOQ Denominació genèrica de diversos composts bàsics, generalment molt tòxics, que resulten de la putrefacció o la descomposició metabòlica de les proteïnes animals.

->ptosi

■ptosi

f PAT Caiguda d’un òrgan o d’una part d’un òrgan.

->-ptosi

-ptosi

Forma sufixada del mot grec ptõsis, que significa ‘caiguda’. Ex.: blefaroptosi, nefroptosi.

->Pu

Pu

símb QUÍM INORG plutoni.

->pua

■pua

Part. sil.: pu_a

[d’origen incert, és possible que provingui d’un itàlic o indoeuropeu *puga, emparentat amb els ll. pŭngĕre ‘punxar’ i pugio, -ōnis ‘punyal’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Cos prim i rígid acabat en punta. Les pues d’una pinta, d’un pinte.

2 AGR Fragment de la planta que hom uneix al peu en fer un empelt.

2 fig Persona astuta o dolenta, de males intencions. Ja és una bona pua, en Pere.

3 TÈXT 1 Fus de les màquines de filatura.

2 Marc llargarut amb una munió de planxetes, anomenades palletes, per entre les quals passen els fils d’ordit.

->puada

■puada

Part. sil.: pu_a_da

[de pua]

f 1 Conjunt de pues d’una pinta.

2 TÈXT 1 Conjunt de pues d’un pinte.

2 Segona qualitat del cànem en la classificació que fan els corders quan el pentinen.

->puafuig

■puafuig

Part. sil.: pu_a_fuig

[de pua i fugir]

m TÈXT En els telers, fixació articulada de la pua que permet que s’enretiri si accidentalment la llançadora queda enclosa dins de la calada, evitant de trencar els fils d’ordit.

->puagra

■puagra

Part. sil.: pu_a_gra

Hom.: poagre

[probable alteració de cualbra amb canvi de cu- (sentit popularment com a variant de cul) per peu (més propi d’un bolet): peuabra, peuagre, puagre]

f BOT 1 Cualbra.

2 puagra llora Llora.

3 puagra vermella Marieta.

->puaire

■puaire

Part. sil.: pu_ai_re

[de pua]

m i f OFIC Fabricant de pues per als telers o per als ordidors.

->puat

■puat -ada

Part. sil.: pu_at

[de pua; 1a FONT: 1384]

adj Proveït de pues.

->pub

■pub^* [páp]

Hom.: pap

[de l’angl. pub(lic house) ‘casa pública’]

m 1 1 A Anglaterra i altres països anglosaxons, establiment on se serveixen begudes alcohòliques.

2 p ext Bar o cafè que, per la decoració, vol evocar els pubs britànics.

2 Bar musical.

->púber

■púber

[del ll. pūber, -ĕris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj FISIOL ANIM Que ha arribat a la pubertat.

->puberal

■puberal

[del ll. puberalis, íd.]

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a la pubertat.

->pubertat

■pubertat

[del ll. pubertas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 FISIOL ANIM 1 Període de la vida comprès entre el moment de l’aparició dels primers caràcters sexuals secundaris i la consecució de la fertilitat.

2 pubertat precoç Desenvolupament sexual prematur.

2 DR CIV Edat mínima legal, variable segons les legislacions, per a contreure matrimoni.

->pubèrul

pubèrul -a

adj BOT 1 Proveït de pèls molt fins, curts i escassos.

2 Lleugerament pubescent.

->puberulent

puberulent -a

adj BOT Pubèrul.

->pubescència

■pubescència

Part. sil.: pu_bes_cèn_ci_a

[de pubescent]

f 1 BOT i ZOOL Qualitat de pubescent.

2 FISIOL ANIM Pubertat.

->pubescent

■pubescent

[del ll. pubescens, -ntis, participi pres. de pubescĕre ‘cobrir-se de pèl, fer-se púber’]

adj 1 BOT i ZOOL Dit d’una superfície coberta de pèl curt i fi.

2 FISIOL ANIM Púber.

->pubià

■pubià -ana

Part. sil.: pu_bi_à

[del fr. pubien, íd.]

adj ANAT ANIM Púbic.

->púbic

■púbic -a

[formació culta analògica sobre la base d’un ll. *pubĭcus, der. de pubis, com civĭcus ‘cívic’, der. de civis ‘ciutadà’]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al pubis.

->pubil

■pubil -a

[variant de pubill]

m i f 1 Pubill.

2 Fill únic o filla única d’una casa.

->pubill

■pubill -a

[del ll. pūpīllus ‘pupil, menor d’edat’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

1 m DR CIV CAT Fill no instituït hereu, quan es casa amb una pubilla.

2 f DR CIV CAT Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.

3 f 1 Filla única o gran d’una casa.

2 col·loq Nom amb què hom s’adreça de vegades a una noia, encara que no sigui una pubilla.

3 FOLK Noia que, per la seva bellesa o simpatia, és elegida pels participants al ball de la festa major.

4 f 1 col·loq Nom amb què és designada la ciutat de Barcelona.

2 ciutat pubilla de la sardana FOLK Dins la promoció de la sardana establerta per l’Obra del Ballet Popular, títol amb què és designada la ciutat o vila que hom tria anualment com a capital de la sardana.

5 f ICT Lluerna.

->pubillatge

■pubillatge

[de pubilla; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m Béns que hereta una pubilla.

->pubiotomia

pubiotomia

Part. sil.: pu_bi_o_to_mi_a

f CIR Operació que consisteix a seccionar el pubis per la símfisi, per tal de produir un eixamplament momentani d’una pelvis estreta, en el moment del part.

->pubis

■pubis

[del ll. td. pubis, ll. cl. pūbes, -is ‘pèl del baix ventre; baix ventre’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m ANAT ANIM 1 Part mitjana inferior de l’hipogastri.

2 Part anterior de l’os coxal.

->públic

■públic -a

[del ll. publĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Relatiu o pertanyent a la societat, a la comunitat (per oposició a privat). El bé públic. L’ordre públic. El sector públic.

2 adj 1 Notori, manifest, vist o sabut per tothom. Un escàndol públic.

2 De què pot fer ús tothom. Via pública.

3 dona pública Prostituta.

4 en públic loc adv En presència de públic, de molta gent. Parlar en públic.

3 m 1 La gent en general, tothom indistintament.

2 esp Els qui assisteixen en un espectacle o que participen en determinades afeccions; clientela.

3 Conjunt de consumidors o usuaris als quals s’adreça una obra, un servei, un mitjà de comunicació, un producte, etc. El públic d’aquest diari és essencialment conservador. L’oficina bancària romandrà tancada al públic durant les tardes. Pel·lícula apta per a tots els públics.

4 gran públic La majoria de la gent, sobretot usat pejorativament per a indicar la majoria no especialitzada en un tema.

5 pública honestedat DR CAN Impediment diriment del matrimoni, anomenat també quasiafinitat, que s’esdevé entre l’home i els consanguinis (fins al segon grau) de la dona amb la qual ha conviscut en matrimoni invàlid, fins i tot no consumat, o en públic concubinat.

6 pública promesa DR CIV Anunci públic d’una promesa de recompensa a favor del qui acompleixi un acte o obtingui un resultat determinat.

7 sector públic ECON Àmbit de l’activitat econòmica que controla l’estat, o en la qual aquest participa ja sigui directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.

->publicà

■publicà

Hom.: publicar

[del ll. publicanus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

m HIST i BÍBL En l’antic imperi Romà, persona privada encarregada de recaptar els tributs i imposts a les diverses províncies, que alhora arrendava les rendes públiques de l’estat.

->publicable

■publicable

[de publicar]

adj Que pot ésser publicat, que és apte a ésser publicat.

->publicació

■publicació

Part. sil.: pu_bli_ca_ci_ó

[del ll. publicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1381]

f 1 Acció de publicar.

2 1 Obra publicada. Publicació periòdica. Publicacions científiques.

2 publicació electrònica GRÀF i INFORM Publicació editada en suport electrònic, que pot contenir text, imatge i so i que per a visualitzar-ne o escoltar-ne el contingut requereix mitjans informàtics.

3 1 DR CAN Amonestació.

2 publicació de lleis DR Acte legal pel qual el text de les lleis promulgades arriba al coneixement del públic.

3 publicació de sentència DR PROC Acte legal de recepció del veredicte pel públic, que indica que es fa efectiu per a les parts i de cara a l’exterior.

->publicada

■publicada

[de publicat]

f DR CAN Amonestació.

->publicador

■publicador -a

[del ll. publicator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que publica.

->públicament

■públicament

[de públic; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv En públic, d’una manera pública.

->publicar

■publicar

Hom.: publicà

[del ll. publicare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v tr 1 Fer públic, portar a coneixement de tothom. Publicar una notícia, una entrevista. Ja han publicat la llista d’admesos i exclosos al procés selectiu. Ho publicarem al web.

2 DR CAN Fer les amonestacions matrimonials o la publicata d’unes ordenacions sagrades.

3 LIT Editar una obra per difondre-la entre el públic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: publicar

GERUNDI: publicant

PARTICIPI: publicat, publicada, publicats, publicades

INDICATIU PRESENT: publico, publiques, publica, publiquem, publiqueu, publiquen

INDICATIU IMPERFET: publicava, publicaves, publicava, publicàvem, publicàveu, publicaven

INDICATIU PASSAT: publiquí, publicares, publicà, publicàrem, publicàreu, publicaren

INDICATIU FUTUR: publicaré, publicaràs, publicarà, publicarem, publicareu, publicaran

INDICATIU CONDICIONAL: publicaria, publicaries, publicaria, publicaríem, publicaríeu, publicarien

SUBJUNTIU PRESENT: publiqui, publiquis, publiqui, publiquem, publiqueu, publiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: publiqués, publiquessis, publiqués, publiquéssim, publiquéssiu, publiquessin

IMPERATIU: publica, publiqui, publiquem, publiqueu, publiquin

->publicata

■publicata

[del ll. publicatus, -a, -um, participi de publicare ‘publicar’; 1a FONT: s. XVI]

f DR PROC i DR CAN Certificació de publicació d’una sentència, d’un despatx i especialment el despatx que hom dóna a un ordenand per a ésser publicat.

->publicista

■publicista

[de públic; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 DR Autor que escriu sobre dret públic o versat en aquesta matèria.

2 LIT Escriptor que escriu per al públic, especialment en diaris i periòdics.

3 PUBL Publicitari.

->publicitari

■publicitari -ària

[de públic]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la publicitat. Una campanya publicitària.

2 art publicitari ART Especialització de les arts gràfiques que consisteix en llur aplicació al comerç i la indústria.

2 m i f PUBL Professional de la publicitat.

->publicitat

■publicitat

[de públic; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de públic, estat d’allò que és fet públic. La publicitat dels debats parlamentaris és consubstancial al règim democràtic.

2 SOCIOL i ECON 1 Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.

2 Conjunt de missatges (anuncis, espots, filmets, etc.) de publicitat. Les pàgines de publicitat d’un diari. A la televisió fan molta publicitat d’automòbils.

3 publicitat dels registres (o simplement publicitat) DR CIV Inscripció i publicació dels registres oficials (de la propietat, civil, etc.) per a donar a conèixer als interessats la situació jurídica dels immobles, etc.

->publicity

publicity^* [pəblísiti]

[angl ] f Publiinformació.

->publificació

publificació

Part. sil.: pu_bli_fi_ca_ci_ó

f DR ADM Acció de publificar.

->publificar

publificar

v tr DR ADM Assumir, els poders públics, (la titularitat d’una activitat o d’un servei) quan passen a considerar-los d’interès general, sia duent-ne a terme la gestió directament o bé concedint-la a una empresa privada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: publificar

GERUNDI: publificant

PARTICIPI: publificat, publificada, publificats, publificades

INDICATIU PRESENT: publifico, publifiques, publifica, publifiquem, publifiqueu, publifiquen

INDICATIU IMPERFET: publificava, publificaves, publificava, publificàvem, publificàveu, publificaven

INDICATIU PASSAT: publifiquí, publificares, publificà, publificàrem, publificàreu, publificaren

INDICATIU FUTUR: publificaré, publificaràs, publificarà, publificarem, publificareu, publificaran

INDICATIU CONDICIONAL: publificaria, publificaries, publificaria, publificaríem, publificaríeu, publificarien

SUBJUNTIU PRESENT: publifiqui, publifiquis, publifiqui, publifiquem, publifiqueu, publifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: publifiqués, publifiquessis, publifiqués, publifiquéssim, publifiquéssiu, publifiquessin

IMPERATIU: publifica, publifiqui, publifiquem, publifiqueu, publifiquin

->publiinformació

publiinformació

Part. sil.: pu_bli_in_for_ma_ci_ó

f Informació que un mitjà de comunicació difon sobre esdeveniments o activitats d’una organització mitjançant notícies que no subscriu l’organització sinó el mitjà de comunicació, que és qui en controla el missatge.

->publireportatge

publireportatge

m PUBL Anunci televisiu o de premsa que adopta la forma i l’estil d’un reportatge informatiu sobre una empresa, una marca, un producte, etc.

->publitramesa

publitramesa

f PUBL Tramesa publicitària personalitzada que hom envia per correu a persones seleccionades prèviament.

->puça

■puça

[del ll. pūlex, -ĭcis, íd., a través del cat. ant. pl. pulces, d’on el sing. ant. pulça i després puça; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ENTOM 1 Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions, cos comprimit, sense ales, aparell bucal picador-xuclador i potes llargues. La puça comuna (Pulex irritans) pot transmetre, amb la picada, a l’home diversos paràsits.

2 puça de les glaceres Insecte de l’ordre dels mecòpters, de la família dels boreids (Boreus hiemalis), de llargues potes anteriors amb les quals fa salts sobre la neu o el glaç els dies assolellats o de desglaç.

3 tenir males puces fig i col·loq Tenir mal geni.

2 ZOOL 1 puça d’aigua Crustaci branquiòpode de l’ordre dels cladòcers, de la família dels dàfnids (Daphnia sp), amb el cos protegit per una closca o cuirassa dorsal, dues parelles d’antenes al cap i que habiten a les aigües dolces, en el plàncton superficial.

2 puça de mar Nom donat a diversos crustacis amfípodes de la família dels gammàrids, pertanyents als gèneres Gammarus i Orchestie i en particular a l’espècie Talitrus saltator; són de cos totalment segmentat i comprimit i viuen a les platges, on s’enterren sota la sorra.

->pucer

■pucer -a

[de puça]

1 adj Que cria puces, que té moltes puces.

2 f BOT Herba pucera.

->puçolenc

puçolenc -a

adj i m i f De Puçol (Horta).

->puçoler

puçoler -a

adj i m i f ant Puçolenc.

->puçós

■puçós -osa

[de puça]

adj Ple de puces.

->puda

puda

[del ll. pūtĭdus, -a, -um ‘pudent, fètid’]

f Font d’aigua sulfurosa; és anomenada també font pudent o popularment font pudenta, o simplement pudenta.

->pudelació

■pudelació

Part. sil.: pu_de_la_ci_ó

[de pudelar]

f METAL·L Procediment metal·lúrgic d’obtenció de ferro industrial o d’acer de baix contingut de carboni.

->pudelar

■pudelar

[de l’angl. to puddle ‘remenar el fang’; 1a FONT: c. 1925]

v tr METAL·L Obtenir ferro o acer per pudelació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pudelar

GERUNDI: pudelant

PARTICIPI: pudelat, pudelada, pudelats, pudelades

INDICATIU PRESENT: pudelo, pudeles, pudela, pudelem, pudeleu, pudelen

INDICATIU IMPERFET: pudelava, pudelaves, pudelava, pudelàvem, pudelàveu, pudelaven

INDICATIU PASSAT: pudelí, pudelares, pudelà, pudelàrem, pudelàreu, pudelaren

INDICATIU FUTUR: pudelaré, pudelaràs, pudelarà, pudelarem, pudelareu, pudelaran

INDICATIU CONDICIONAL: pudelaria, pudelaries, pudelaria, pudelaríem, pudelaríeu, pudelarien

SUBJUNTIU PRESENT: pudeli, pudelis, pudeli, pudelem, pudeleu, pudelin

SUBJUNTIU IMPERFET: pudelés, pudelessis, pudelés, pudeléssim, pudeléssiu, pudelessin

IMPERATIU: pudela, pudeli, pudelem, pudeleu, pudelin

->pudelat

pudelat -ada

[de pudelar]

adj METAL·L Dit del ferro o de l’acer obtinguts per pudelació.

->pudend

pudend -a

Hom.: pudent

[del ll. pudendus, -a, -um ‘que ha de ser objecte de vergonya’, participi futur passsiu del ll. pudēre ‘sentir vergonya’]

adj 1 Que causa pudor o vergonya; vergonyós 1.

2 les parts pudendes Els genitals externs.

->pudent

■pudent

Hom.: pudend

[de pudir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que put, que fa pudor.

2 Que manifesta mal geni; malsofert, malhumorat.

3 font pudent (o pop pudenta) Puda.

->pudenta

■pudenta

f pop Puda.

->pudibund

■pudibund -a

[del ll. pudibundus, -a, -um, íd.]

adj Que demostra tenir un gran pudor.

->púdic

■púdic -a

[del ll. pudīcus, -a, -um, íd., der. de pudēre ‘sentir vergonya’, amb canvi d’accent per influx dels molts adj. ll. acabats en -icus inaccentuat; 1a FONT: 1498]

adj 1 1 Cast, honest.

2 Que respecta el pudor d’altri.

2 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les parts pudendes. Artèria púdica. Nervi púdic.

->púdicament

■púdicament

[de púdic]

adv D’una manera púdica.

->pudicícia

■pudicícia

Part. sil.: pu_di_cí_ci_a

[del ll. pudicitia, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

f Condició de púdic, virtut del qui és púdic.

->pudicitat

■pudicitat

[de púdic; 1a FONT: 1932, DFa.]

f Pudicícia.

->púding

■púding

[de l’angl. pudding, íd., d’origen incert]

m ALIM Nom donat a diversos pastissos, plats i embotits, corrents a Anglaterra, en els quals gairebé sempre intervé la farina de civada.

->pudinga

■pudinga

[del fr. poudingue, íd., i aquest, reducció i adaptació de l’angl. puddingstone ‘pedra com un púding’ (cf. púding)]

f PETROG Roca sedimentària detrítica, formada per dos components: els elements detrítics i el ciment, que engloba tots aquests elements.

->pudir

■pudir

[del ll. putēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pr ind sing 2 puts, 3 put; imper sing 2 put] v intr 1 Fer pudor. Aquesta carn put: és passada. Pudir-li, a algú, l’alè, els peus, les aixelles. Puts a ceba: en deus haver menjada. Pudir més que una guineu.

2 fig 1 Portar indicis d’una cosa, tenir-ne l’aspecte. Aquelles paraules pudien a traïdoria. Això put a contraban.

2 Causar a algú enuig, fàstic, la persistent repetició d’alguna cosa. Ja em puden aquestes declaracions triomfalistes. Això ja put.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pudir

GERUNDI: pudint

PARTICIPI: pudit, pudida, pudits, pudides

INDICATIU PRESENT: pudo, puts, put, pudim, pudiu, puden

INDICATIU IMPERFET: pudia, pudies, pudia, pudíem, pudíeu, pudien

INDICATIU PASSAT: pudí, pudires, pudí, pudírem, pudíreu, pudiren

INDICATIU FUTUR: pudiré, pudiràs, pudirà, pudirem, pudireu, pudiran

INDICATIU CONDICIONAL: pudiria, pudiries, pudiria, pudiríem, pudiríeu, pudirien

SUBJUNTIU PRESENT: pudi, pudis, pudi, pudim, pudiu, pudin

SUBJUNTIU IMPERFET: pudís, pudissis, pudís, pudíssim, pudíssiu, pudissin

IMPERATIU: put, pudi, pudim, pudiu, pudin

->púdol

■púdol

[del ll. (frutex) pūtĭdus ‘(arbust) pudent’, a través d’una forma *púdeu(s), consonantitzada en púdel, forma encara ribagorçana, i després amb -e velaritzada en -o- per influx de la -l]

m BOT Arbust caducifoli dioic, de la família de les ramnàcies (Rhamnus alpina), de fulles alternes i ovals, flors verdoses i fruits en drupa.

->pudor¹

■pudor¹

[del ll. pudor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Sentiment de reserva o d’aversió pel que fa al sexe, que es manifesta en els ulls, en el capteniment, etc., i que sol provocar reaccions instintives d’incomoditat, de disgust o de defensa. Respectar el pudor d’una noia. Atemptar contra el pudor.

2 p ext Timidesa, vergonya, reserva. Mostrava un estrany pudor davant la política.

->pudor²

■pudor²

[del ll. putor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Mala olor. Pudor de fems, de suor, de socarrim. Aquest gos fa pudor.

2 fig 1 fer pudor (una cosa a algú) Fer-li fàstic, pudir-li. Ja em fa pudor de tant sentir a parlar d’aquestes idees.

2 (una cosa) fer pudor de (tal altra cosa) Haver-hi indicis que n’hi ha.

->pudorós

■pudorós -osa

[de pudor¹]

adj Que té pudor o expressa el pudor¹.

->pudorosament

■pudorosament

[de pudorós]

adv Amb pudor¹.

->pudós

■pudós -osa

[de pudir; 1a FONT: 1267]

adj 1 Pudent.

2 aigua pudosa Aigua sulfhídrica.

3 font pudosa Font d’aigua sulfhídrica.

->pudu

■pudu

m ZOOL Mamífer del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids (Pudu pudu), de cos massís, potes curtes, banyes petites i simples i pelatge rogenc, curt i aspre.

->puell

■puell

Part. sil.: pu_ell

[de pua]

m Espai entre dues pues d’un rastell, d’una pinta, d’un pinte, etc.

->puella

■puella

Part. sil.: pu_e_lla

[del ll. puella, íd. (cf. poncella)]

f Donzella, verge.

->puerícia

■puerícia

Part. sil.: pu_e_rí_ci_a

[del ll. pueritia, íd., der. de puer, -i ‘infant’; 1a FONT: c. 1400, Canals]

f Edat entre els set i els catorze anys.

->puericultor

■puericultor -a

Part. sil.: pu_e_ri_cul_tor

[del ll. puer, -i ‘infant’ i -cultor]

m i f Professional dedicat a la pràctica i a l’estudi de la puericultura.

->puericultura

■puericultura

Part. sil.: pu_e_ri_cul_tu_ra

[del ll. puer, -i ‘infant’ i -cultura]

f MED i HIG Branca de la medicina que estudia el conjunt de mitjans que afavoreixen el desenvolupament físic i psíquic dels infants.

->pueril

■pueril

Part. sil.: pu_e_ril

[del ll. puerīlis, íd., der. de puer, -i ‘infant’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj De nen, propi d’un nen. Una por pueril. Adduint motius puerils.

->puerilisme

puerilisme

Part. sil.: pu_e_ri_lis_me

[de pueril]

m PAT Infantilisme.

->puerilitat

■puerilitat

Part. sil.: pu_e_ri_li_tat

[del ll. puerilĭtas, -ātis, íd., der. de puerīlis ‘infantil’; 1a FONT: s. XVI]

f 1 Qualitat de pueril. La puerilitat del seu raonament.

2 Feta o dita puerils, propis d’un nen. Això són puerilitats.

->puerilment

■puerilment

Part. sil.: pu_e_ril_ment

[de pueril]

adv D’una manera pueril.

->puerperal

■puerperal

Part. sil.: pu_er_pe_ral

[de l’angl. puerperal, i aquest, del ll. puerpĕrus, -a, -um ‘relatiu al part’, comp. de puer ‘infant’ i parĕre ‘parir’]

adj OBST Relatiu o pertanyent al puerperi.

->puerperi

■puerperi

Part. sil.: pu_er_pe_ri

[del ll. puerperium ‘infantament’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m OBST Període que succeeix el part.

->puf

■puf

[d’origen onomatopeic; en el sentit de ‘tamboret’, calc del fr. pouf, íd., del mateix origen]

m 1 Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa flonja i inelàstica en topar amb una altra.

2 MOBL Mena de tamboret molt baix, generalment cilíndric, farcit de matèria tova o esponjosa i folrat de pell, cuir, etc.

->pugenc

pugenc -a

adj i m i f Del Puig de Santa Maria (Horta).

->pugesa

■pugesa

f NUMIS Moneda de coure d’origen francès, del valor de mig òbol equivalent a un quart de diner, que passà a batre’s a Catalunya a la segona meitat del segle XIII.

->pugetà

pugetà -ana

adj i m i f Pugenc.

->púgil

■púgil

[del ll. pŭgil, -ĭlis, íd., de la mateixa arrel de pugnus ‘puny’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m HIST Gladiador que combatia a cops de puny.

2 m i f ESPORT Boxador.

->pugilat

■pugilat

[del ll. pugilatus, -us, íd.]

m ESPORT i HIST Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.

->pugilisme

■pugilisme

[de púgil]

m 1 Pràctica del pugilat.

2 Condició de púgil o de boxador.

3 Capacitat per a combatre a cops de puny.

->pugilista

■pugilista

[de púgil]

m i f El qui pren part en un pugilat.

->pugilístic

■pugilístic -a

[de púgil]

adj Relatiu o pertanyent al pugilisme o a la boxa.

->pugna

■pugna

[del ll. pugna ‘combat a cops de puny; lluita; batalla’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 Batalla, combat.

2 estar en pugna (dues coses) fig Estar (dues coses) en completa oposició, ésser incompatibles.

->pugnaç

■pugnaç

[del ll. pugnax, -ācis, íd.]

adj Inclinat a combatre; bel·licós, agressiu.

->pugnacitat

■pugnacitat

[del ll. pugnacĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Inclinació a lluitar, a combatre; combativitat.

2 Qualitat de pugnaç.

->pugnar

■pugnar

[del ll. pugnare ‘combatre a cops de puny; lluitar’, der. de pugnus ‘puny’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v intr 1 Combatre, lluitar. Els dos guerrers van pugnar bravament.

2 Esforçar-se porfidiosament. Pugnar per una plaça, per aconseguir una feina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pugnar

GERUNDI: pugnant

PARTICIPI: pugnat, pugnada, pugnats, pugnades

INDICATIU PRESENT: pugno, pugnes, pugna, pugnem, pugneu, pugnen

INDICATIU IMPERFET: pugnava, pugnaves, pugnava, pugnàvem, pugnàveu, pugnaven

INDICATIU PASSAT: pugní, pugnares, pugnà, pugnàrem, pugnàreu, pugnaren

INDICATIU FUTUR: pugnaré, pugnaràs, pugnarà, pugnarem, pugnareu, pugnaran

INDICATIU CONDICIONAL: pugnaria, pugnaries, pugnaria, pugnaríem, pugnaríeu, pugnarien

SUBJUNTIU PRESENT: pugni, pugnis, pugni, pugnem, pugneu, pugnin

SUBJUNTIU IMPERFET: pugnés, pugnessis, pugnés, pugnéssim, pugnéssiu, pugnessin

IMPERATIU: pugna, pugni, pugnem, pugneu, pugnin

->pugó

■pugó

[cat. ant. pulgó, ll. *pulico, -ōnis, der. de pulex, -ĭcis ‘puça’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m ENTOM Nom genèric donat a diversos insectes homòpters de la família dels afídids, amb el cos de molt petites dimensions, amb formes àpteres i alades, i paràsits de plantes a les quals ocasionen grans perjudicis. Cal destacar el pugó de la col (Aphis brassicae), el pugó del blat (Macrosiphum cereale), el pugó dels rosers (Macrosiphum rosae), el pugó de la perera i del pomer (Aphis pomi), el pugó del préssec (Brachycaudus persicae) i el pugó llanut (Eriosoma lanuginosum). El roser és ple de pugó.

->pui

pui

Part. sil.: pui

m dial Puig.

->puig

■puig

Part. sil.: puig

[del ll. pŏdĭum ‘mur entorn de l’amfiteatre; lleixa; prominència d’un terreny; turó’, i aquest, del gr. pódion ‘petge elevat’, dimin. de poús, podós ‘peu’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Elevació del terreny, més o menys rosta, formant cim, que sobresurt del terreny circumdant.

2 puig de missa A Eivissa, elevació de terreny coronada per una església.

->puigbaladonenc

puigbaladonenc -a

Part. sil.: puig_ba_la_do_nenc

adj i m i f De Puigbaladó i Riutort (Capcir).

->puigcerdanenc

■puigcerdanenc -a

Part. sil.: puig_cer_da_nenc

adj i m i f De Puigcerdà (Baixa Cerdanya).

->puigcerdanès

puigcerdanès -esa

Part. sil.: puig_cer_da_nès

adj i m i f Puigcerdanenc.

->puiggrossenc

puiggrossenc -a

Part. sil.: puig_gros_senc

adj i m i f De Puiggròs (Garrigues).

->puigpelatenc

puigpelatenc -a

Part. sil.: puig_pe_la_tenc

adj i m i f De Puigpelat (Alt Camp).

->puigpunyetí

puigpunyetí -ina

Part. sil.: puig_pu_nye_tí

adj i m i f De Puigpunyent (Mallorca).

->puigverdí

puigverdí -ina

Part. sil.: puig_ver_dí

adj i m i f De Puigverd de Lleida (Segrià).

->puix

■puix

Part. sil.: puix

[cat. ant. puixes, ll. pŏstĕa ‘després; tot seguit’, amb -s adverbial (v. abans); 1a FONT: s. XII, Hom.]

[ordinàriament seguida de que] conj Atès que, com que. Puix que ell ho ha manat, caldrà fer-ho.

->puixança

■puixança

Part. sil.: pui_xan_ça

Cp. pujança

[del fr. puissance, der. de puissant ‘poderós’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f Condició de puixant.

->puixant

■puixant

Part. sil.: pui_xant

[del fr. puissant ‘poderós’, ll. vg. possens, -ntis pel cl. potens, -ntis, amb influx del ll. vg. de la 1a pers. sing. del pres. d’indicatiu *posseo per possum; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 Que excel·leix en poder, en força, en vigoria, en riquesa.

2 Pervingut a un alt grau de prosperitat; florent. Una indústria puixant.

->puixantment

■puixantment

Part. sil.: pui_xant_ment

[de puixant]

adv Amb puixança.

->puja¹

■puja¹

[de pujar; 1a FONT: 1323]

f 1 Acció de pujar a un nivell més alt, a un grau superior d’intensitat. La febre ara fa la puja.

2 Augment del valor d’alguna cosa en el mercat, a la borsa, etc.; alça.

3 1 Quantitat de pa que es pagava al forner per la feina i els materials (llenya, etc.) de coure el pa en el forn públic.

2 forn de puja Forn públic que coïa pa pastat pels parroquians.

3 pa de puja Pa que es donava al forner en pagament de la seva feina; puja.

4 AGR Brotada dels arbres.

5 GRÀF Fulls de paper que es perden o s’inutilitzen en un tiratge.

6 PAT Primer període de constitució d’una malaltia aguda i de llarga durada.

->puja²

puja²

[v. puja¹]

f MAR 1 ant Corda lligada al car per a tirar la vela cap a la dreta.

2 anar a (o de) puja Navegar l’embarcació apartant la proa de la direcció del vent.

->pujada

■pujada

[de pujar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Acció de pujar. La baixada m’ha fatigat més que la pujada. Venir, un camí, de pujada.

2 1 [abrev pda.] Indret rost per on puja algú o alguna cosa. Allí hi ha una petita pujada que porta al poble.

2 Allà, el camí fa pujada.

3 Puja.

4 pujada de la llet OBST i PAT Conjunt de trastorns més o menys intensos, acompanyats de febre, que es poden presentar en les parteres en el moment que comença la secreció làctia.

->pujador

■pujador -a

[de pujar]

1 adj Que fa de bon pujar-hi. Era un arbre bastant gruixut però molt pujador.

2 m Allò que serveix per a pujar.

3 m esp Escala, pendent, etc., per on hom pot pujar.

4 m 1 Pedrís, escambell, etc., que ajuda a pujar a cavall, en un carruatge, etc.

2 estrep 2 1.

->pujalenc

pujalenc -a

adj i m i f De Pujalt (Anoia).

->pujall

■pujall

[de pujar]

m 1 pujada 2.

2 Pujador.

->pujament

■pujament

[de pujar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de portar una cosa de baix a dalt.

2 MAR Vora inferior d’una vela comptada de puny a puny en les veles quadres i des del puny d’amura al d’escota en les veles triangulars.

->pujança

■pujança

Cp. puixança

[de pujar]

f 1 Acció de pujar.

2 esp Creixença d’un arbre, d’un infant.

->pujant

■pujant

[de pujar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m 1 Pujada.

2 tenir (un camí, etc.) mal pujant Tenir mala pujada, ésser de mal pujar.

2 m Muntant d’una porta, d’una finestra, etc.

3 adj HERÀLD Dit de la fletxa amb la punta cap a la vora superior.

->pujar

■pujar

Cp. apujar

[del ll. vg. *podiare, der. de podium ‘puig’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 intr [o pron, acompanyat del pronom en intensiu] 1 Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre de situat en un nivell més alt. Pujar a dalt d’una muntanya. Pujar al terrat. Se’n puja a dalt d’un arbre. Se’n pujà al cel.

2 Enfilar-se damunt un animal per cavalcar-hi. Puja al cavall.

3 p ext Entrar en un vehicle. Pujar al cotxe, en un cotxe, en una barca.

4 fig Pujar-li els colors a la cara.

5 pujar al cap Produir pertorbació a l’organisme l’alcohol, el tabac, etc. El vi li ha pujat al cap.

6 pujar al cap fig Pertorbar la raó alguna causa anímica, sobretot l’orgull, els esdeveniments massa pròspers, la riquesa, etc.

7 pujar al tron Esdevenir rei.

8 pujar-li (a algú) la mosca al nas Venir-li irritació, enfadar-se.

9 poder pujar-hi de peus Poder obrar ben confiadament, sense cap mena de recel.

2 intr 1 Pervenir a un nivell més alt, a un grau superior d’intensitat. La marea puja. El termòmetre ha pujat. La pasta, quan fermenta, puja.

2 Augmentar de valor, de preu. El dòlar ha pujat.

3 Arribar a tant de valor, a tal quantitat, a tal preu. La despesa puja a sis euros.

4 pujar més el farciment que el gall Tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d’una cosa.

3 intr 1 Créixer en sentit vertical. Un pi que puja molt dret.

2 Anar adquirint el desplegament físic normal. Aquests nens pugen molt bé.

3 fig Fer-se gran amb determinats hàbits de virtut o de vici. Noi, puges molt malcriat!

4 intr 1 Créixer en grau de dignitat, de poder, de categoria social. Ha pujat a alcalde.

2 abs Ha pujat gràcies als diners.

5 tr Recórrer pujant. Ha pujat l’escala en quatre salts.

6 tr Portar algú o alguna cosa de baix a dalt, d’un punt a un altre de situat en un nivell més alt. Han pujat els mobles a les golfes.

7 tr Fer créixer, aconseguir que es desenrotlli un fill, una planta, un negoci, etc. Ha pujat tota sola els quatre fills.

8 tr CONSTR 1 Construir, bastir. Pujarem la casa aquí.

2 Fer més alt, augmentar l’alçada. Heu de pujar un pam la paret.

9 tr INFORM Penjar.

10 intr NÀUT 1 Navegar mar endins, allunyant-se de la costa.

2 Navegar per un riu corrent amunt, contra corrent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pujar

GERUNDI: pujant

PARTICIPI: pujat, pujada, pujats, pujades

INDICATIU PRESENT: pujo, puges, puja, pugem, pugeu, pugen

INDICATIU IMPERFET: pujava, pujaves, pujava, pujàvem, pujàveu, pujaven

INDICATIU PASSAT: pugí, pujares, pujà, pujàrem, pujàreu, pujaren

INDICATIU FUTUR: pujaré, pujaràs, pujarà, pujarem, pujareu, pujaran

INDICATIU CONDICIONAL: pujaria, pujaries, pujaria, pujaríem, pujaríeu, pujarien

SUBJUNTIU PRESENT: pugi, pugis, pugi, pugem, pugeu, pugin

SUBJUNTIU IMPERFET: pugés, pugessis, pugés, pugéssim, pugéssiu, pugessin

IMPERATIU: puja, pugi, pugem, pugeu, pugin

->pujat

■pujat -ada

[de pujar]

adj Que ateny un alt grau d’intensitat. Un vermell molt pujat.

->pujol

■pujol

[de puig; 1a FONT: 977]

m Puig petit.

->pujolar

■pujolar

[de pujol; 1a FONT: 1055]

m Conjunt de pujols.

->pul

pul

adj i minv LING Ful.

->pularda

■pularda

f ORNIT Gallina esterilitzada de petita per engreixar-la.

->pulca

pulca

f TRANSP i ESPORT 1 Trineu lleuger d’origen lapó que hom utilitza per a transportar petites mercaderies en travessies llargues per la neu o bé en curses.

2 Pràctica esportiva en què una persona equipada amb esquís de fons va lligada a una pulca que és arrossegada per un tir d’un a tres gossos o d’un altre animal.

->pulcrament

■pulcrament

[de pulcre]

adv Amb pulcritud.

->pulcre

■pulcre -a

[del ll. pŭlcher, -chra, -chrum ‘bell’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Dit del qui posa una gran cura en l’endreçament de la seva persona, en l’execució polida i delicada de les coses.

2 Dit d’una cosa feta o arranjada amb cura i netedat.

->pulcritud

■pulcritud

[del ll. pulchritūdo, -ĭnis ‘bellesa d’una persona’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de pulcre.

->pulegona

pulegona

f QUÍM ORG Cetona insaturada monocíclica terpènica, de fórmula C₁₀H₁₆O.

->pulla

■pulla

[probablement del cast. pulla, íd., d’origen incert, potser alteració de puya o púa]

f Paraules que hom adreça a algú per mortificar-lo.

->pullejar

■pullejar

v intr TÈXT Presentar, un teixit, punts de tonalitat diferent a la del fons, a causa d’algun defecte de filatura, de tintura, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pullejar

GERUNDI: pullejant

PARTICIPI: pullejat, pullejada, pullejats, pullejades

INDICATIU PRESENT: pullejo, pulleges, pulleja, pullegem, pullegeu, pullegen

INDICATIU IMPERFET: pullejava, pullejaves, pullejava, pullejàvem, pullejàveu, pullejaven

INDICATIU PASSAT: pullegí, pullejares, pullejà, pullejàrem, pullejàreu, pullejaren

INDICATIU FUTUR: pullejaré, pullejaràs, pullejarà, pullejarem, pullejareu, pullejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pullejaria, pullejaries, pullejaria, pullejaríem, pullejaríeu, pullejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pullegi, pullegis, pullegi, pullegem, pullegeu, pullegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pullegés, pullegessis, pullegés, pullegéssim, pullegéssiu, pullegessin

IMPERATIU: pulleja, pullegi, pullegem, pullegeu, pullegin

->pullès

pullès -esa

adj i m i f De la Pulla (regió d’Itàlia).

->pullman

pullman^* [púlmən]

[angl ] m FERROC i TRANSP Tren o autocar de luxe.

->pul·lòver

pul·lòver

[de l’angl. pullover, íd., de to pull over ‘tirar al damunt’]

m 1 Peça de vestir de punt, generalment de llana, amb mànigues, inconsútil, que hom es posa pel cap.

2 ESPORT 1 Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica amb un banc vertical d’alçada regulable, amb un sistema de politges que permet la transmissió de moviment a un conjunt de pesos, unit mitjançant un cable a una barra situada per sobre del banc, amb dos suports, generalment quadrats, paral·lels entre ells i situats als costats i per sota de la barra.

2 Exercici de musculació executat amb l’halter o les manuelles, a la politja alta o al pul·lòver, en posició supina, d’assegut o dempeus, iniciat amb els braços gairebé estesos per sobre del cap, que consisteix a moure els braços cap a les cames.

->pul·lulació

■pul·lulació

Part. sil.: pul_lu_la_ci_ó

[del ll. pul·lulatio, -ōnis, íd.]

f Acció de pul·lular.

->pul·lular

■pul·lular

[del ll. pullulare, íd., der. de pullulus, dimin. de pullus ‘petit d’un animal; pollet’; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr 1 Multiplicar-se abundantment.

2 Ésser una gran munió en un indret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pul·lular

GERUNDI: pul·lulant

PARTICIPI: pul·lulat, pul·lulada, pul·lulats, pul·lulades

INDICATIU PRESENT: pul·lulo, pul·lules, pul·lula, pul·lulem, pul·luleu, pul·lulen

INDICATIU IMPERFET: pul·lulava, pul·lulaves, pul·lulava, pul·lulàvem, pul·lulàveu, pul·lulaven

INDICATIU PASSAT: pul·lulí, pul·lulares, pul·lulà, pul·lulàrem, pul·lulàreu, pul·lularen

INDICATIU FUTUR: pul·lularé, pul·lularàs, pul·lularà, pul·lularem, pul·lulareu, pul·lularan

INDICATIU CONDICIONAL: pul·lularia, pul·lularies, pul·lularia, pul·lularíem, pul·lularíeu, pul·lularien

SUBJUNTIU PRESENT: pul·luli, pul·lulis, pul·luli, pul·lulem, pul·luleu, pul·lulin

SUBJUNTIU IMPERFET: pul·lulés, pul·lulessis, pul·lulés, pul·luléssim, pul·luléssiu, pul·lulessin

IMPERATIU: pul·lula, pul·luli, pul·lulem, pul·luleu, pul·lulin

->pulmó

■pulmó

[del ll. pŭlmo, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ANAT ANIM i FISIOL Nom donat a cadascun dels sacs cecs que es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria.

2 pulmó de ferro (o d’acer, o artificial) MED Aparell per a mantenir la respiració artificial durant un temps prolongat.

2 a plens pulmons loc adv Amb tota la intensitat o capacitat dels pulmons. Respirar, cantar, cridar, a plens pulmons.

3 a pulmó lliure loc adv Manera de bussejar sense escafandre.

4 respirar a plens pulmons fig Sentir-se lliure, jovial, esponjat.

5 tenir bons pulmons Tenir una veu forta, tenir capacitat de cridar molt.

->pulmonar

■pulmonar

[de pulmó]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al pulmó. Artèria pulmonar. Vena pulmonar.

->pulmonària

■pulmonària

Part. sil.: pul_mo_nà_ri_a

f BOT i FARM Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies (Pulmonaria sp), rizomatoses, pubescents, de fulles lanceolades, flors vermelles, blaves o violades i fruits nuculars, emprada en medicina popular com a emol·lient, en forma d’infusió.

->pulmonat

■pulmonat -ada

[de pulmó]

1 adj Que té pulmons.

2 m ZOOL 1 pl Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes, amb individus amb una closca espiralada, feble i prima, dos parells de tentacles retràctils al peu i un aparell respiratori característic. Inclou els ordres dels basomatòfors i dels estilomatòfors.

2 sing Mol·lusc de la subclasse dels pulmonats.

->pulmonia

■pulmonia

Part. sil.: pul_mo_ni_a

[de pulmó; 1a FONT: 1839, DLab.]

f PAT Pneumònia.

->púlpit

■púlpit

[del ll. pulpĭtum ‘estrada, tarima’; 1a FONT: s. XVI]

m ARQUIT i LITÚRG Trona.

->pulpitis

■pulpitis

f ODONT Inflamació de la polpa dentària anomenada també odontitis, com a complicació de la càries.

->pulque

pulque^* [púlke]

[mot cast., i aquest, potser del nàhuatl puliuhki ‘descompost, fet malbé’]

m ALIM Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació del suc ensucrat de l’atzavara, típica de Mèxic i de l’Amèrica Central.

->pulquèrrim

■pulquèrrim -a

[del ll. pulcherrĭmus, -a, -um, superlatiu de pulcher ‘bell’]

adj Extremament pulcre.

->pulquista

pulquista

m i f ESPORT Persona que practica la pulca.

->pulsació

■pulsació

Part. sil.: pul_sa_ci_ó

[del ll. pulsatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 1 Acció de polsar;

2 l’efecte.

2 1 Cada batec, cop o impuls d’una sèrie.

2 esp FISIOL ANIM Batec del cor i de les artèries.

3 FÍS 1 [símb: ω] En un fenomen altern sinusoïdal, producte de la freqüència pel factor 2π, anomenada també freqüència angular.

2 Batement.

4 1 Nom donat a cadascuna de les pressions o tocs efectuats amb els dits damunt les tecles d’un teclat, especialment d’una màquina d’escriure.

2 GRÀF En un text imprès i, especialment, mecanografiat, cadascun dels caràcters, espais en blanc o lletres que el formen.

5 MÚS 1 Nom donat a cadascuna de les pressions o tocs efectuats damunt una tecla o una corda d’un instrument musical.

2 Manera de polsar un instrument. Aquest pianista té una pulsació molt bona.

3 Manera com l’instrument respon a la pulsació. Un piano de pulsació irregular, feixuga.

->púlsar

■púlsar

m ASTROF Radiofont que emet impulsos radioelèctrics que se succeeixen amb una regularitat molt gran.

->pulsatil·la

■pulsatil·la

f BOT Gènere d’herbes perennes, de la família de les ranunculàcies (Pulsatilla sp), de fulles palmades i flors grans, blanques o purpurines.

->pulsatiu

■pulsatiu -iva

Part. sil.: pul_sa_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. pulsatus, -a, -um, participi de pulsare ‘polsar’]

adj FISIOL ANIM i PAT Caracteritzat per batecs o pulsacions.

->pulsímetre

■pulsímetre

[del ll. pulsus ‘pols’ i -metre]

m DIAG Aparell per a mesurar l’amplitud del pols.

->pulsió

■pulsió

Part. sil.: pul_si_ó

[del ll. pulsio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de fer anar enllà (oposat a tracció i a succió).

2 PSIC Segons la teoria psicoanalítica, impuls o motivació que porta a executar o a refusar un acte concret.

->pulsional

pulsional

Part. sil.: pul_si_o_nal

[de pulsió]

adj PSIC Relatiu o pertanyent a la pulsió.

->pulsòmetre

pulsòmetre

[de l’angl. pulsometer, i aquest, del ll. pulsus ‘pols’ i meter ‘metre’, format per analogia amb barometer ‘baròmetre’, tot i que no es tracta d’un aparell de mesura]

m HIDR Aparell per a elevar líquids que pot ésser considerat una bomba volumètrica simple en la qual l’èmbol ha estat suprimit.

->pulsoreactor

pulsoreactor

Part. sil.: pul_so_re_ac_tor

[del ll. pulsus ‘pols’ i reactor]

m AERON Motor aeronàutic de propulsió per reacció de tipus atmosfèric en el qual la combustió té lloc de manera intermitent a una freqüència de l’ordre de 200 a 300 cicles per segon.

->pultaci

pultaci -àcia

adj PAT Semblant a una polpa, dit especialment dels exsudats de certes angines.

->pulverimetal·lúrgia

■pulverimetal·lúrgia

Part. sil.: pul_ve_ri_me_tal_lúr_gi_a

[del ll. pulvus, -ĕris ‘pols’ i metal·lúrgia]

f METAL·L Tècnica i procediment de preparació d’aliatges especials, mescles de materials ceràmics i metàl·lics, que consisteix a escalfar, sense arribar a la temperatura de fusió del material menys fusible, mescles de grànuls de pólvores dels materials ceràmics i metàl·lics, generalment comprimits.

->pulverímetre

pulverímetre

[del ll. pulvis, -ĕris ‘pols’ i -metre]

m METEOR Aparell destinat a mesurar la quantitat de pols suspesa en l’aire.

->pulverulent

■pulverulent -a

[del ll. pulverulentus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que consisteix en pols o pólvores.

2 Reductible a pols.

3 BOT 1 Que presenta un indument semblant a pols.

2 Dit del pol·len constituït per grans solts.

->pulvimetal·lúrgia

pulvimetal·lúrgia

Part. sil.: pul_vi_me_tal_lúr_gi_a

f METAL·L Pulverimetal·lúrgia.

->pulvímetre

pulvímetre

m METEOR Pulverímetre.

->pulvinat

pulvinat -ada

[del ll. pulvinatus, -a, -um, íd., der. de pulvīnus ‘coixí’]

adj BOT 1 Proveït de pulvínul.

2 Pulviniforme.

->pulviniforme

pulviniforme

[del ll. pulvīnus ‘coixí’ i -forme]

adj BOT En forma de coixí. Mata pulviniforme.

->pulvínul

■pulvínul

m BOT 1 Base foliar engruixida formada per teixit parenquimàtic que, per variacions en la turgència de les seves cèl·lules, determina en la fulla moviments nàstics o tròpics.

2 Suport mucilaginós de les diatomees fixes.

3 Planta en forma de coixí.

->pum

■pum

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia que imita un soroll sobtat i fort, com el d’una explosió, d’un cop fort, etc.

->puma

■puma

[del cast. puma, i aquest, del quítxua puma, íd.]

m ZOOL Mamífer del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids (Felis concolor), de mida gran, pelatge espès, curt i sedós, de vida nocturna i que habita a les muntanyes del continent americà.

->pumicita

■pumicita

f MINERAL Pedra tosca.

->pumpel·lyita

pumpel·lyita

f [Ca₂(Al,Mg,Fe^2-)₃] MINERAL Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->puna

■puna

f GEOBOT Prat natural de l’alta muntanya andina seca.

->punch

punch^* [pántʃ]

[angl ] m ESPORT En el golf, cop fort executat amb un swing incomplet, en què la bola es desplaça a poca altura.

->punció

■punció

Part. sil.: pun_ci_ó

[del ll. punctio, -ōnis, íd.]

f 1 CIR, DIAG i TERAP Operació que consisteix a introduir un trocar, una agulla o un bisturí en una part o en una cavitat del cos, per donar sortida a un líquid normal o patològic. Punció esternal. Punció exploradora. Punció lumbar. Punció suboccipital.

2 TRAUM Ferida feta amb un instrument punxant.

->puncionar

puncionar

Part. sil.: pun_ci_o_nar

v tr Fer una punció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: puncionar

GERUNDI: puncionant

PARTICIPI: puncionat, puncionada, puncionats, puncionades

INDICATIU PRESENT: punciono, punciones, punciona, puncionem, puncioneu, puncionen

INDICATIU IMPERFET: puncionava, puncionaves, puncionava, puncionàvem, puncionàveu, puncionaven

INDICATIU PASSAT: puncioní, puncionares, puncionà, puncionàrem, puncionàreu, puncionaren

INDICATIU FUTUR: puncionaré, puncionaràs, puncionarà, puncionarem, puncionareu, puncionaran

INDICATIU CONDICIONAL: puncionaria, puncionaries, puncionaria, puncionaríem, puncionaríeu, puncionarien

SUBJUNTIU PRESENT: puncioni, puncionis, puncioni, puncionem, puncioneu, puncionin

SUBJUNTIU IMPERFET: puncionés, puncionessis, puncionés, puncionéssim, puncionéssiu, puncionessin

IMPERATIU: punciona, puncioni, puncionem, puncioneu, puncionin

->punctiforme

■punctiforme

[del ll. punctum, íd., i -forme]

adj Que té la forma d’un punt.

->pungent

■pungent

[del ll. pungens, -ntis, participi pres. de pungĕre ‘picar, punxar’]

adj Punyent.

->punibilitat

punibilitat

[de punible]

f 1 Possibilitat d’ésser punit.

2 DR PEN Caràcter de punible que revesteix un delicte o una falta penal.

->punible

■punible

[del b. ll. punibĭlis, íd.; 1a FONT: 1391]

adj 1 Que mereix ésser punit.

2 DR PEN Dit d’un delicte que reuneix totes les condicions de punibilitat.

->púnic

■púnic -a

1 adj i m i f Cartaginès.

2 m LING Dialecte del fenici que era parlat a Cartago i a les seves colònies.

->punicàcies

■punicàcies

Part. sil.: pu_ni_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de mirtals que consta d’un gènere i dues espècies: Punica granatum, el magraner, propi de la regió mediterrània i del sud-oest asiàtic, i P. protopunica.

2 sing Planta de la família de les punicàcies.

->punicina

■punicina

f FARM Pel·letierina.

->punició

■punició

Part. sil.: pu_ni_ci_ó

[del ll. punitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 1 Acció de punir o castigar;

2 l’efecte.

2 DR PEN 1 Acció judicial d’imposar una pena a algú per fer-li expiar un delicte o una falta. La punició d’un criminal.

2 Pena inherent a un delicte, una falta o una omissió. La punició d’un delicte.

->punidor

■punidor -a

[del ll. punitor, -ōris, íd.]

adj i m i f Que puneix.

->puniment

■puniment

[del b. ll. punimentum, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m Punició.

->punir

■punir

[del ll. punīre, íd., der. de poena ‘pena’ amb un altre tractament del diftong del gr. poinḗ d’on prové; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v tr 1 1 Imposar una pena o càstig a algú per fer-li expiar un delicte o una falta. Punir un criminal.

2 Executar un càstig. El puní amb els assots.

2 Fer expiar una falta. Punir un crim, un delicte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: punir

GERUNDI: punint

PARTICIPI: punit, punida, punits, punides

INDICATIU PRESENT: puneixo, puneixes, puneix, punim, puniu, puneixen

INDICATIU IMPERFET: punia, punies, punia, puníem, puníeu, punien

INDICATIU PASSAT: puní, punires, puní, punírem, puníreu, puniren

INDICATIU FUTUR: puniré, puniràs, punirà, punirem, punireu, puniran

INDICATIU CONDICIONAL: puniria, puniries, puniria, puniríem, puniríeu, punirien

SUBJUNTIU PRESENT: puneixi, puneixis, puneixi, punim, puniu, puneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: punís, punissis, punís, puníssim, puníssiu, punissin

IMPERATIU: puneix, puneixi, punim, puniu, puneixin

->punitiu

■punitiu -iva

Part. sil.: pu_ni_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. punītus, -a, -um, participi de punīre ‘castigar’]

adj 1 Que serveix per a punir, amb què hom puneix.

2 Que puneix. Justícia punitiva.

->punk

punk^* [páŋ]

[angl ] SOCIOL i MÚS 1 adj Relatiu o pertanyent als punks, al moviment o a la música punk. L’inconformisme ‘punk’.

2 adj i m 1 Dit del moviment contracultural juvenil aparegut a la Gran Bretanya a la segona meitat dels anys setanta del segle XX caracteritzat per l’esperit de provocació, que es manifesta sobretot en la música i en la indumentària estrafolària i anticonvencional dels seus seguidors.

2 Dit de la varietat de rock-and-roll pròpia del moviment punk, caracteritzada per una tècnica molt rudimentària i l’agressivitat de les interpretacions.

3 m i f Individu que participa en el moviment punk. Les crestes de colors típiques dels ‘punks’.

->punt

■punt

[del ll. punctum ‘punxada; punt, pic’, der. de pŭngĕre ‘punxar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Forat molt petit, com el produït amb una agulla, amb un punxó, etc.

2 punt lacrimal Cadascun dels dos petits orificis dels conductes lacrimals situats a l’angle intern de cada ull.

2 1 Tros de fil que va d’un forat a un altre de molt pròxim dels que hom fa en una tela, en una peça de pell, etc., travessant-la amb una agulla enfilada. Un punt llarg o gros, curt o petit. Collir els punts escorreguts.

2 donar punts (o quatre punts) Cosir. Donar quatre punts a un descosit.

3 donar punts CIR Cosir una sutura.

4 punt de creu Punt de brodat realitzat amb puntades que es creuen formant aspes.

5 punt de sutura (o simplement punt) CIR Tros de fil de materials diversos que hom utilitza per a ajuntar els teixits, per a impedir que una ferida s’obri.

3 1 Petit senyal a la superfície d’una cosa, com el que fa sobre el paper la punta d’un llapis que hom hi aplica sense fer-lo córrer.

2 p anal Taqueta molt petita. Una flor blanca tacada de punts blaus.

3 Senyal que hom posa entre les pàgines d’un llibre per retrobar el lloc on ha deixat una lectura.

4 ESCULT Cadascuna de les marques que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura que hom vol copiar.

5 GRAM Signe de puntuació (.) que indica una pausa de llarga durada i, amb ella, el sentit complet d’una oració. Hom l’anomena punt i seguit quan va al final d’una oració, i l’escriptura continua a la mateixa línia; i punt i a part (o a cap) quan va al final d’un paràgraf, i l’escriptura continua a la línia següent.

6 GRAM Signe que hom posa damunt les lletres i i j.

7 MAT Signe usat per a separar els milers de les centenes d’una quantitat (.).

8 MÚS Signe de notació musical que, col·locat a la dreta d’una nota, n’augmenta la meitat del valor. Blanca amb punt.

9 TELECOM Un dels dos signes emprats en l’alfabet Morse, que correspon a un impuls de corrent molt breu.

10 TV Cadascuna de les superfícies elementals en què és dividida la imatge mitjançant l’exploració.

11 dos punts GRAM Signe de puntuació (:) que indica una pausa breu que introdueix una explicació, una conseqüència del que ha estat dit abans, una enumeració, una citació textual, etc.

12 dos punts MAT Signe de la divisió (:).

13 dos punts MÚS Signe de notació musical que, relacionat amb la doble barra de compàs (:||), significa repetició del fragment immediat anterior.

14 fer punt fig Deixar de parlar d’una qüestió determinada, cessar en una activitat.

15 haver-hi un punt negre a l’horitzó fig Expressió per a indicar que una situació és amenaçadora.

16 posar els punts sobre les is fig Dir clarament les coses.

17 punt i coma GRAM Signe de puntuació (;) que indica una pausa mitjana, intermèdia entre la de la coma i la del punt.

18 punts suspensius GRAM Signe de puntuació (...) que indica que el sentit d’un enunciat resta suspès, que una enumeració és incompleta.

19 punt volat GRAM Signe que apareix en el dígraf de la ela geminada (l·l).

20 punt volat MAT Signe de la multiplicació (·).

21 treure de punts ESCULT Desbastar la matèria que hom vol esculpir a partir dels punts establerts en ella, que marquen els contorns de l’escultura definitiva.

4 1 Porció petitíssima de l’espai.

2 p ext Indret precís on una cosa té lloc. El punt d’aplicació d’una força.

3 Lloc en tant que hom en considera solament la posició. El punt de partida, de reunió.

4 Indret geogràfic, localitat. Això va passar en un punt de la Costa Brava. Ens deturarem en dos o tres punts.

5 ANAT ANIM Petita àrea que hom pren de referència per a situar un òrgan.

6 ARQUIT Curvatura d’un arc o d’una peça resistent. Donar una mica de punt a un arc.

7 FOTOG i CIN Lloc des del qual hom pren una fotografia o efectua una filmació.

8 MAT Element de l’espai al qual hom no atribueix cap extensió, sinó solament posició.

9 MAT Qualsevol dels elements d’un espai.

10 OFIC i TECNOL Instrument o part d’un instrument que actua sobre un lloc previst o bé marca, fixa, etc., el lloc d’actuació d’un altre instrument.

11 OFIC i TECNOL Peça de ferro acabada en punta que serveix als ferrers per a marcar en el ferro el lloc exacte on cal fer un forat.

12 OFIC i TECNOL Cadascuna de les peces de ferro que sostenen l’objecte, la peça, etc., que hom treballa o ha de treballar al torn.

13 cotxe de punt TRANSP Cotxe que té un lloc determinat on situar-se a disposició de qui el necessita.

14 punt adherent TOPOL Donat un conjunt A d’un espai topològic, punt x tal que qualsevol entorn de x conté algun punt de A.

15 punt aïllat TOPOL Punt d’un conjunt que té un entorn en el qual no hi ha altres punts del conjunt que ell mateix.

16 punt alveolar ANAT ANIM Punt central de l’arc alveolar superior.

17 punt apendicular ANAT ANIM Qualsevol dels punts dolorosos a la pressió a la paret abdominal en l’apendicitis.

18 punt calent GEOL Hipotètica zona de formació de magma, situada a la base del mantell, a partir de la qual la matèria fosa puja per una columna ascendent i apareix a la litosfera en forma de volcans.

19 punt cardinal GEOG Cadascun dels quatre punts que divideixen l’horitzó en altres tants quadrants iguals: nord, sud, est i oest.

20 punt cec ANAT ANIM Papil·la òptica.

21 punt col·lateral GEOG En els quadrants que formen els quatre punts cardinals, el punt situat a igual distància entre dos punts cardinals: nord-est, nord-oest, sud-est i sud-oest.

22 punt d’acumulació TOPOL Donat un conjunt A d’un espai topològic, punt x que és adherent al conjunt A—{x}.

23 punt d’articulació LING Zona on es produeix un contacte o una constricció entre un òrgan actiu i un altre, actiu o passiu, per tal de realitzar una emissió fonemàtica.

24 punt de canvi TOPOG Cadascun dels punts on es tallen dos costats consecutius d’una poligonal qualsevol, quan l’un no és la prolongació de l’altre.

25 punt de discontinuïtat ANÀL MAT Donada una funció, punt en el qual la funció no és contínua.

26 punt de fàbrica CONSTR Part d’un mur que hom refà des del peu, sense enderrocar-ne la resta.

27 punt de fuga ART En les representacions perspectives, punt de convergència, en la línia anomenada de l’horitzó, de les rectes o sistemes de rectes paral·leles horitzontals que incideixen en el quadre o pla de projecció.

28 punt de l’infinit GEOM Punt impropi.

29 punt d’enquesta LING Localitat directament explorada en una recerca dialectològica.

30 punt de suport FÍS i TECNOL Fulcre.

31 punt de tangència GEOM El punt comú a una corba i a una recta que li és tangent o bé a una superfície i a un pla que li és tangent.

32 punt de tangència TOPOG Punt inicial o final d’un revolt d’una via de ferrocarril o d’una carretera.

33 punt de vista Lloc des d’on hom mira un paisatge, un edifici, etc.

34 punt de vista fig Manera de jutjar. Li van demanar que exposés el seu punt de vista.

35 punt doble GEOM En una corba parametritzada, punt les coordenades del qual són imatge de diferents valors dels paràmetres.

36 punt exterior TOPOL En un conjunt A d’un espai topològic, punt del qual existeix un entorn que no conté cap punt del conjunt A.

37 punt fix ANÀL MAT En una aplicació f, punt x que satisfà la condició f(x) = x; és anomenat també punt doble.

38 punt impropi GEOM Classe d’equivalència formada per totes les rectes que són paral·leles entre elles.

39 punt interior TOPOL En un conjunt A d’un espai topològic, punt del qual existeix un entorn totalment inclòs en A.

40 punt material FÍS Idealització d’un cos material, el qual hom suposa que té tota la seva massa i tot el seu volum concentrats en una posició de l’espai de dimensions inapreciables, per tal de poder estudiar el seu comportament amb un raonament simplificat.

41 punt mort AUT Posició de la palanca, del pedal o d’altre dispositiu d’accionament d’un canvi de marxes en la qual l’arbre primari no comunica cap moviment a l’arbre secundari.

42 punt mort MOT Final de la cursa ascendent o descendent o inici de la cursa descendent o ascendent, respectivament, del pistó d’un motor.

43 punt mort TECNOL Posició en línia recta de la biela i la manovella d’un sistema biela-manovella, en la qual no és possible d’iniciar el moviment.

44 punt mort Posició en la qual un òrgan motor d’un mecanisme, en no rebre cap impuls, només pot continuar desenvolupant el seu moviment per inèrcia.

45 punt múltiple GEOM En una corba, punt pel qual la corba passa més d’una vegada.

46 punt neutre ELECTROT Neutre.

47 punt ordinari ANÀL MAT Donada una funció, punt en el qual la funció és holomorfa.

48 punt simple GEOM Punt que no és múltiple.

49 punt singular ANÀL MAT Punt que no és ordinari.

50 punt tipogràfic (o simplement punt) GRÀF Unitat emprada en tipografia per a mesurar i designar el cos d’una lletra.

51 punt vocàlic LING Terme emprat a vegades per a designar el nucli vocàlic d’una síl·laba.

5 1 fig Estat actual determinat en què es troba una cosa que sofreix un procés, que experimenta un desenvolupament. L’afer estava llavors en el seu punt dolç. Les coses van arribar a un punt que tot arranjament era impossible. Estava a punt de començar la feina.

2 Estat en què cal que es trobi una cosa per a ésser així com li pertany. Aquest arròs encara no té el punt. La fruita encara no està al punt.

3 ALIM Temperatura en la qual els productes de descomposició dels olis de fregir es fan visibles, s’inflamen però no mantenen la combustió o bé mantenen la combustió.

4 FÍS En un sistema físic, valor que prenen un o diversos paràmetres que el caracteritzen, en un estat perfectament definit del sistema.

5 posar al punt Arranjar, preparar, una cosa, perquè acompleixi la seva funció.

6 punt d’ebullició FÍS Temperatura a la qual es produeix l’ebullició d’un líquid.

7 punt de compensació FÍS Temperatura en què, en alguns composts ferrimagnètics, la magnetització de saturació esdevé nul·la.

8 punt de fusió FÍS Per a una pressió determinada, temperatura a la qual una substància passa de l’estat sòlid al líquid o viceversa. Rep també el nom de punt de solidificació.

9 punt de neu GASTR Punt en el qual la clara d’ou en ésser batuda adquireix més gruix i consistència.

10 punt de rosada FÍS i METEOR Temperatura a la qual la quantitat de vapor d’aigua present en un gas sotmès a una pressió determinada és igual a la quantitat màxima que en pot contenir a aquesta temperatura i aquesta pressió.

11 punt triple FÍS i QUÍM Estat termodinàmic d’una substància, definit per una pressió i una temperatura, en què són presents simultàniament les fases sòlida, líquida i gasosa.

6 1 Allò que hom pren com a unitat en una apreciació. Amb aquesta jugada ha guanyat quatre punts.

2 En una escala de mesura, grau. Els punts que calça una persona. Quin punt calça?

3 ENSENY Unitat de còmput en els exercicis, exàmens, oposicions, etc.

4 JOCS Unitat de compte en molts jocs. Un partit a cinquanta punts. Guanyar d’un punt, de dos.

5 JOI Centèsima part d’un quirat.

6 calçar molts (o pocs) punts fig Ésser, una persona, molt (o poc) avantatjada en alguna matèria.

7 punt crític QUÍM FÍS En una substància material, conjunt de valors de pressió, volum específic i temperatura que presenta quan els volums específics de les fases gasosa i líquida coincideixen.

8 punt de marcescència PEDOL i FISIOL VEG Quantitat d’aigua que correspon al límit inferior de l’aigua capil·lar absorbible per les arrels.

9 punt directe ESPORT En el tennis, punt guanyat per un jugador directament amb el servei, sense que l’adversari hagi pogut tocar la pilota.

10 tenir un punt (d’agre, salat, dolç, etc.) Ésser-ne una miqueta.

7 1 Moment en tant que hom en considera solament la situació en el transcurs del temps. Va venir al punt de les set, a les set en punt.

2 a punt loc adv En el moment oportú. Véns a (bon)punt: dinaràs amb nosaltres.

3 a punt loc adv Preparat o disposat per a alguna cosa. Estàvem a punt de sortir. Sempre a punt.

4 bon punt loc conj Tan bon punt.

5 estar (una cosa) a punt de pastora mia Estar preparada, llesta, acabada.

6 fins al punt de loc prep Fins a una situació tal que. La seva família el va ajudar fins al punt de finançar-li el negoci.

7 tan bon punt loc conj Tot seguit d’haver. Tan bon punt va arribar, vam començar a dinar.

8 1 Assumpte especial de què hom s’ocupa. Estudiar un punt de la història de l’Església. El punt capital d’una qüestió.

2 per punt loc adv Per amor propi, per tossuderia. Ho ha fet ben bé per punt.

3 punt d’honor Allò en què hom considera que consisteix l’honor d’una persona.

4 tenir punt (a fer una cosa) Posar-hi amor propi.

9 DANSA Moviment de dansa fet amb els braços, amb els peus o amb el cos.

10 HERÀLD En un escut, cadascuna de les parts del camper on es posen les peces i figures.

11 1 JOCS En certs jocs d’atzar, els jugadors que apunten contra la banca.

2 ésser (algú) un bon punt col·loq Saber-la llarga, ésser capaç de qualsevol cosa, etc.

12 TÈXT Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen.

13 punts de plus familiar (o simplement punts) DR TREB 1 Barem o escala de proporcions, fixat per la llei, amb vista a calcular l’import mensual del plus econòmic d’ajuda familiar que rep el treballador cap de casa, d’acord amb el nombre de fills i d’altres persones que en depenen (dona, marit incapacitat per al treball, pares jubilats si hi conviuen).

2 Import econòmic percebut en qualitat de plus familiar.

14 punt vegetatiu BOT Cèl·lula o grup de cèl·lules meristemàtiques en divisió.

->punta

■punta

[del ll. td. pŭncta ‘estocada, punxada amb arma blanca’, participi fem. de pŭngĕre ‘punxar’; 1a FONT: s. XIII]

1 f 1 Extrem agut d’una cosa. La punta de l’espasa. La punta d’una agulla. Fer punta al llapis. Acabat en punta.

2 p anal La punta d’un campanar, d’una piràmide, d’una muntanya.

3 p anal La part més extrema i avançada d’una cosa. La punta del peu, del dit, de la llengua, del nas. La punta de la sabata.

4 p ext Cadascun dels angles o extrems d’una peça, objecte. Les quatre puntes del mocador. El capell de tres puntes.

5 portar (una cosa) a punta d’espasa fig Portar-la amb tot el rigor, sense fer concessions.

2 f 1 Nom de diferents objectes terminats en punta.

2 FUST i CALÇ Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament.

3 PREHIST Instrument lític que consta d’una extremitat aguda.

4 punta de cigar (o de cigarret) Allò que en resta en acabar de fumar-se’ls; burilla, llosca.

3 f fig Grau mínim o inicial d’una qualitat. Una punta d’agre, de dolç, de salat, etc.

4 f fig 1 estar de punta Estar renyit amb algú.

2 posar-se de punta Renyir, enemistar-se.

5 adj inv 1 De màxima activitat, intensitat, modernitat, màxim rendiment, etc. Les hores punta del metro, del trànsit. Tecnologia punta.

2 articles punta Articles utilitzats com a reclam per a la venda d’altres articles.

3 empreses (o sectors) punta ECON Empreses o sectors que constitueixen la base de la producció dels ingressos dins el procés econòmic d’una nació o dins un sistema econòmic.

4 hora punta ECON En la producció, hora de màxim rendiment.

5 hora punta ECON En la utilització d’energia, hora de màxim consum d’electricitat.

6 hora punta RADIOTÈC i TV Franja horària de major audiència en la programació televisiva o radiofònica.

6 f HERÀLD 1 Part inferior del camper on se situa un peu.

2 Peça fonamental consistent en un llarg triangle la base del qual ocupa dos terços de la vora inferior de l’escut i que puja en angle agut cap a la vora superior però sense arribar-hi.

7 f TÈXT 1 [sovint en pl] Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.

2 punta al sargit Punta en la qual els fons dels motius ornamentals són brodats a la basta, com si fossin un sargit.

3 punta bordelesa Punta feta amb un tul sota el qual hom posa el dibuix que és resseguit pel procediment de la basta i fa que els contorns restin ben dibuixats.

8 a punta de dia (o d’alba) Quan comença a fer claror, però abans de sortir el sol.

9 en punta de costat PAT Dit del dolor intens, al costat del tòrax, que produeixen certes malalties.

10 no veure la punta (d’una cosa) No veure’n la finalitat o la gràcia que hom li atribueix.

11 poder de les puntes ELECT Propietat que posseeixen els cossos acabats en una punta metàl·lica, consistent a deixar fluir les càrregues elèctriques i neutralitzar qualsevol cos electritzat pròxim a la punta.

12 punta de terra Braç de terra de poca extensió que avança dins la mar.

13 punta i taló DANSA Pas de dansa que hom fa amb el peu marcant primer amb la punta i després amb el taló.

14 punta seca ART Gravat calcogràfic que s’obté per estampació, sobre paper, d’una planxa de coure o de zenc gratada directament per l’artista mitjançant una punta afilada d’acer.

->puntacorrent

■puntacorrent

[de punta i corrent]

m FUST i EBEN Eina plana usada per fusters, ebenistes i tallistes proveïda de dos toixos amb el fil o tall esbiaixat o fals escaire respecte a l’eix de la llargada de l’eina.

->puntada

■puntada

[de punta; 1a FONT: 1502]

f 1 1 Cop donat amb la punta d’una cosa. Una puntada de peu.

2 tractar (algú o alguna cosa) a puntades de peu Tractar-lo amb desconsideració.

2 Acció de passar l’agulla enfilada.

3 Cadascun dels forats fets amb una agulla enfilada per cosir la tela, la pell, etc.

4 Quantitat de fil que hom passa cada vegada.

->puntaire

■puntaire

Part. sil.: pun_tai_re

[de punta; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f Persona que fa puntes al coixí.

->puntal

■puntal

[de punt; 1a FONT: s. XVI]

m 1 1 Pal, tauló, forca, etc., que, clavat o recolzat a terra o en un suport resistent, serveix per a sostenir o evitar que caigui alguna cosa.

2 esp CONSTR Pal, armadura, obra de fàbrica, etc., que sosté una construcció, un terreny, etc., de manera provisional.

3 fig Cosa o persona que constitueix el suport d’alguna cosa. El puntal del negoci és el fill gran.

2 CONSTR NAV 1 Cadascun dels dos socs que van entre el pal i el banc d’arborar d’una barca i serveixen per a subjectar el pal i canviar-ne la inclinació.

2 Altura des de la quilla fins a les diverses cobertes, mesurada en el punt mitjà de l’eslora, especialment fins a la coberta principal.

3 Cadascuna de les barres de fusta o metàl·liques que sostenen els baus.

3 MAR ploma¹ 4 2.

->puntala

■puntala

[de puntal]

f FUST Barra llarga, bifurcada en un dels extrems, emprada per a aixecar els troncs, en serrar-los.

->puntalet

■puntalet

[de puntal]

m 1 Puntal petit.

2 puntalets de la barbada PESC Extrems lliures dels joncs, dels vímets, de les canyes, etc., que formen l’afàs d’una nansa i que impedeixen que els peixos agafats surtin de la nansa.

->puntar

■puntar

Hom.: pontar

[de punt]

v tr 1 Puntuar un escrit.

2 puntar i comar Posar punts i comes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: puntar

GERUNDI: puntant

PARTICIPI: puntat, puntada, puntats, puntades

INDICATIU PRESENT: punto, puntes, punta, puntem, punteu, punten

INDICATIU IMPERFET: puntava, puntaves, puntava, puntàvem, puntàveu, puntaven

INDICATIU PASSAT: puntí, puntares, puntà, puntàrem, puntàreu, puntaren

INDICATIU FUTUR: puntaré, puntaràs, puntarà, puntarem, puntareu, puntaran

INDICATIU CONDICIONAL: puntaria, puntaries, puntaria, puntaríem, puntaríeu, puntarien

SUBJUNTIU PRESENT: punti, puntis, punti, puntem, punteu, puntin

SUBJUNTIU IMPERFET: puntés, puntessis, puntés, puntéssim, puntéssiu, puntessin

IMPERATIU: punta, punti, puntem, punteu, puntin

->puntcom

puntcom

adj i f ECON i INFORM Dit de l’empresa, societat, comerç, etc., que es val d’Internet com a plataforma fonamental per al desenvolupament de la seva activitat.

->puntegut

■puntegut -uda

[de punta; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Terminat en punta; puntut.

->punteig

■punteig

Part. sil.: pun_teig

[de puntejar]

m 1 Acció de puntejar;

2 l’efecte.

->puntejador

■puntejador -a

[de puntejar]

1 adj i m i f Que punteja.

2 màquina puntejadora (o simplement puntejadora) TECNOL Màquina per a puntejar amb precisió.

->puntejar

■puntejar

[de punt; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

v 1 tr 1 Marcar punts en una superfície. Puntegem l’asfalt perquè hi pintin la senyalització horitzontal.

2 TECNOL Marcar amb punts (en una superfície metàl·lica) el lloc on s’ha de perforar

2 intr 1 despuntar 2.

2 Puntejar el dia, l’alba, la claror.

3 tr MÚS 1 Tocar un instrument de corda ferint les cordes cadascuna amb un dit.

2 Marcar els punts d’una dansa. Puntejar una sardana.

4 intr NÀUT Orsar, navegar de bolina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: puntejar

GERUNDI: puntejant

PARTICIPI: puntejat, puntejada, puntejats, puntejades

INDICATIU PRESENT: puntejo, punteges, punteja, puntegem, puntegeu, puntegen

INDICATIU IMPERFET: puntejava, puntejaves, puntejava, puntejàvem, puntejàveu, puntejaven

INDICATIU PASSAT: puntegí, puntejares, puntejà, puntejàrem, puntejàreu, puntejaren

INDICATIU FUTUR: puntejaré, puntejaràs, puntejarà, puntejarem, puntejareu, puntejaran

INDICATIU CONDICIONAL: puntejaria, puntejaries, puntejaria, puntejaríem, puntejaríeu, puntejarien

SUBJUNTIU PRESENT: puntegi, puntegis, puntegi, puntegem, puntegeu, puntegin

SUBJUNTIU IMPERFET: puntegés, puntegessis, puntegés, puntegéssim, puntegéssiu, puntegessin

IMPERATIU: punteja, puntegi, puntegem, puntegeu, puntegin

->puntellada

puntellada

[de puntella]

f dial Puntada de peu.

->puntellàs

■puntellàs

m CONSTR NAV botaló 1 1.

->puntelletes

■puntelletes

[de punta]

Mot emprat en l’expressió de puntelletes loc adv De puntetes.

->puntelló

puntelló

[de puntella]

m dial Puntada de peu.

->punter¹

■punter¹ -a

Hom.: ponter

[de punt; en el sentit de ‘busca’, calc del cast. puntero, der. de punto ‘punt’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj Que assenyala un punt, que marca punts.

2 m busca 3.

3 m CALÇ Instrument de fusta emprat pels sabaters per a prendre les mides del peu per fer unes sabates.

4 m INFORM En una estructura de dades, enllaç que consisteix en l’adreça de l’element de dades següent (en una certa successió).

->punter²

■punter² -a

Hom.: ponter

[de punta]

1 adj 1 Que acaba en punta, puntegut. Tenalles punteres. Aixada puntera.

2 Que és a la punta, a l’extrem, d’una cosa, d’una sèrie. La mula puntera d’una rècula.

2 m Nom de diferents instruments acabats en punta que serveixen per a fer forats.

3 f 1 Part de la sabata, de l’espardenya, de la mitja, etc., que cobreix la punta dels peus.

2 CALÇ Contrafort o reforç de cuir que hom posa a la punta d’un calçat.

3 GRÀF Reforç, de tela, de pell, etc., que hom posa a les puntes de les tapes d’un llibre.

->punteria

■punteria

Part. sil.: pun_te_ri_a

[de punter¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

f ARM 1 Acció d’apuntar una arma orientant-la adequadament per tal que, en disparar, el projectil encerti el blanc o l’objectiu.

2 Direcció que hom dóna a l’arma en apuntar. Rectificar la punteria.

3 1 Destresa del tirador per encertar el blanc. Tenir punteria. Bona, mala, punteria.

2 p ext Un roc llançat amb mala punteria.

4 fer punteria Apuntar amb una arma.

5 nivell de punteria Nivell d’aigua articulat per un extrem sobre un canó que permet de donar-li l’angle de tir calculat.

->punteta

■punteta

[de punta]

f Mot emprat en l’expressió de puntetes loc adv Tocant a terra, sostenint-se solament amb les puntes dels peus. Caminar, posar-se, de puntetes.

->puntill

■puntill

m Canó de ferro amb què hom treu vidre fos del forn.

->puntillisme

■puntillisme

m 1 ART Neoimpressionisme.

2 MÚS Tècnica de composició musical que disgrega totalment els dissenys temàtics, en el discurs musical, i empra notes aïllades o grups de notes.

->puntilló

■puntilló

[dimin. de l’ant. puntilla ‘punta de coixí’]

m Punteta per a capçar les peces de puntes de coixí.

->puntimirat

■puntimirat -ada

[de punt i mirar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Que té punt a fer coses que no valen la pena.

->puntona

■puntona

Hom.: pontona

[de punta]

f AGR Eina de pagès en què el ferro té l’ull molt a prop d’un extrem constituït per una simple cabota, per un rastell, per un tall, etc., i a l’altre extrem una punta que serveix per a obrir la terra quan és molt dura o molt seca.

->puntós

■puntós -osa

[de punt; 1a FONT: 1603]

adj 1 1 Que té punt a fer una cosa.

2 Puntimirat.

2 1 Que fa les coses per punt.

2 Picallós.

3 Que fa picapunt de les coses.

->puntosament

■puntosament

[de puntós]

adv D’una manera puntosa.

->puntuable

■puntuable

Part. sil.: pun_tu_a_ble

adj Que serveix per a puntuar en una competició, en un campionat, etc. Proves puntuables per al campionat mundial d’automobilisme.

->puntuació

■puntuació

Part. sil.: pun_tu_a_ci_ó

[del b. ll. punctuatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de puntuar;

2 l’efecte.

2 Manera de puntuar. Faltes de puntuació.

3 Qualificació mitjançant punts. La puntuació d’un concurs oposició.

4 ESPORT Nombre de punts aconseguits per un esportista o per un equip en una competició.

5 signes de puntuació GRAM Signes ortogràfics que marquen pauses, entonacions o incisos d’un enunciat.

->puntual

■puntual

Part. sil.: pun_tu_al

[del b. ll. punctualis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Que fa una cosa exactament en el moment assenyalat. No heu estat puntual: heu arribat mitja hora massa tard.

2 Exacte i minuciós. Quan ho hagi vist, te’n donaré una relació puntual i certa.

3 1 Dit de fenòmens concrets, limitats, referits a un punt, un lloc, un medi precís o que no es donen sinó en un nombre restringit de casos. Això és un fet puntual. Una intervenció puntual.

2 ASTROF i ÒPT Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor.

3 GEOM Dit d’un conjunt els elements del qual són punts.

4 LING Dit de l’aspecte de l’acció verbal considerat en un moment, en un punt del seu desenvolupament, sia en el seu inici (incoatiu), sia en el seu acabament (acomplert).

->puntualitat

■puntualitat

Part. sil.: pun_tu_a_li_tat

[de puntual; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Qualitat de puntual.

2 Fet d’obrar puntualment.

->puntualització

■puntualització

Part. sil.: pun_tu_a_lit_za_ci_ó

[de puntualitzar]

f Acció de puntualitzar.

->puntualitzar

■puntualitzar

Part. sil.: pun_tu_a_lit_zar

[de puntual; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Concretar, precisar, cadascun dels punts o les circumstàncies d’un afer, d’un esdeveniment, etc. Vull puntualitzar que això no va ser iniciativa meva.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: puntualitzar

GERUNDI: puntualitzant

PARTICIPI: puntualitzat, puntualitzada, puntualitzats, puntualitzades

INDICATIU PRESENT: puntualitzo, puntualitzes, puntualitza, puntualitzem, puntualitzeu, puntualitzen

INDICATIU IMPERFET: puntualitzava, puntualitzaves, puntualitzava, puntualitzàvem, puntualitzàveu, puntualitzaven

INDICATIU PASSAT: puntualitzí, puntualitzares, puntualitzà, puntualitzàrem, puntualitzàreu, puntualitzaren

INDICATIU FUTUR: puntualitzaré, puntualitzaràs, puntualitzarà, puntualitzarem, puntualitzareu, puntualitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: puntualitzaria, puntualitzaries, puntualitzaria, puntualitzaríem, puntualitzaríeu, puntualitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: puntualitzi, puntualitzis, puntualitzi, puntualitzem, puntualitzeu, puntualitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: puntualitzés, puntualitzessis, puntualitzés, puntualitzéssim, puntualitzéssiu, puntualitzessin

IMPERATIU: puntualitza, puntualitzi, puntualitzem, puntualitzeu, puntualitzin

->puntualment

■puntualment

Part. sil.: pun_tu_al_ment

[de puntual; 1a FONT: 1653, DTo.]

adv Amb puntualitat.

->puntuar

■puntuar

Part. sil.: pun_tu_ar

[formació culta analògica sobre la base del ll. punctum ‘punt’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Posar, en un escrit, els punts, les comes i tots els altres signes ortogràfics que marquen pauses més o menys importants o l’entonació d’una frase. Has de puntuar millor aquest text.

2 intr ESPORT Obtenir punts en una competició.

3 tr Qualificar un examen o un treball.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: puntuar

GERUNDI: puntuant

PARTICIPI: puntuat, puntuada, puntuats, puntuades

INDICATIU PRESENT: puntuo, puntues, puntua, puntuem, puntueu, puntuen

INDICATIU IMPERFET: puntuava, puntuaves, puntuava, puntuàvem, puntuàveu, puntuaven

INDICATIU PASSAT: puntuí, puntuares, puntuà, puntuàrem, puntuàreu, puntuaren

INDICATIU FUTUR: puntuaré, puntuaràs, puntuarà, puntuarem, puntuareu, puntuaran

INDICATIU CONDICIONAL: puntuaria, puntuaries, puntuaria, puntuaríem, puntuaríeu, puntuarien

SUBJUNTIU PRESENT: puntuï, puntuïs, puntuï, puntuem, puntueu, puntuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: puntués, puntuessis, puntués, puntuéssim, puntuéssiu, puntuessin

IMPERATIU: puntua, puntuï, puntuem, puntueu, puntuïn

->puntura

■puntura

[del ll. punctura, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 Perforació feta amb un objecte puntegut.

2 CODIC Punteig que hom feia als marges externs dels folis amb una rodeta de punxes, convenientment espaiades, que indicaven la distància de les línies d’escriptura a traçar després amb el punxó.

3 DIAG, TERAP i TRAUM 1 Punció.

2 Ferida feta amb un instrument punxant.

3 Picada.

4 GRÀF 1 Cadascuna de les dues puntes de metall fixades verticalment als costats del timpà de les màquines d’imprimir planes que serveixen per a fixar exactament al seu punt els fulls que hom ha d’imprimir.

2 Registre.

3 creu de puntura Creu de registre.

->puntut

■puntut -uda

[de punta]

adj 1 Terminat en punta, puntegut.

2 SUR Dit dels taps de suro que tenen la forma d’un tronc de con.

->punxa

■punxa

[de punxar; 1a FONT: 1380]

f 1 1 Punta aguda d’una cosa, sobretot si és capaç de foradar. No agafis el ganivet per la punxa.

2 La cosa mateixa terminada en punta aguda. M’he punxat, esgarrinxat, amb les punxes de la gatosa.

3 p ext Les punxes d’una muntanya.

2 fig 1 Pena intensa i persistent.

2 Allò que causa aquesta pena.

3 Persona malvolent.

3 TÈXT Fibra curta obtinguda com a rebuig en la pentinadora de llana i que pot ésser utilitzada per a teixits de llana cardada i per a barrets de feltre.

->punxada

■punxada

[de punxar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Ferida feta amb una punxa o instrument punxegut.

2 col·loq MED Injecció o extracció amb agulla.

3 Fet de punxar-se una roda de bicicleta, de cotxe, etc. Hem tingut una punxada.

2 1 Dolor viu i de curta durada.

2 punxada anatòmica (o d’autòpsia) PAT Infecció greu que sobrevé com a conseqüència de rascades o ferides de les mans durant les autòpsies.

->punxadiscos

punxadiscos

m i f col·loq MÚS Discjòquei.

->punxant

■punxant

[de punxar]

adj Que punxa.

->punxar

■punxar

[probablement formació analògica sobre formes febles de perfet, jo, ell punxí, que substituïren les fortes ant. jo, ell punx, del ll. punxi, punxit, perfet de pungĕre ‘punxar’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v 1 1 tr Ferir amb un objecte acabat en punxa o punta molt aguda, que forada i penetra. Sense voler vaig punxar-lo amb la forquilla.

2 tr col·loq MED Clavar una injecció.

3 pron Injectar-se droga. No us punxeu amb xeringues usades.

4 pron Rebentar-se el pneumàtic d’una roda de bicicleta, de cotxe, etc., per culpa d’un objecte punxant que s’hi ha clavat. Les dues rodes s’han punxat alhora.

5 intr Tenir una punxada de roda. Hem punxat a mitja collada de Toses.

6 tr RADIOTÈC En una emissora de ràdio, una discoteca, etc., posar en contacte l’agulla del giradiscs amb el disc o bé donar entrada a una cinta magnetofònica.

7 tr TV Seleccionar una de les imatges proporcionades per les càmeres d’estudi o per les cintes de vídeo de què hom disposa a la cabina de control, durant la realització d’un programa de televisió.

8 punxar el telèfon (a algú) tr Introduir un aparell d’escolta en la línia telefònica d’una persona per controlar-ne les trucades.

2 tr fig 1 Té una llengua que punxa.

2 Agullonar, incitar algú a fer una cosa. Amb les ganes que en té, no cal sinó que el punxin.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: punxar

GERUNDI: punxant

PARTICIPI: punxat, punxada, punxats, punxades

INDICATIU PRESENT: punxo, punxes, punxa, punxem, punxeu, punxen

INDICATIU IMPERFET: punxava, punxaves, punxava, punxàvem, punxàveu, punxaven

INDICATIU PASSAT: punxí, punxares, punxà, punxàrem, punxàreu, punxaren

INDICATIU FUTUR: punxaré, punxaràs, punxarà, punxarem, punxareu, punxaran

INDICATIU CONDICIONAL: punxaria, punxaries, punxaria, punxaríem, punxaríeu, punxarien

SUBJUNTIU PRESENT: punxi, punxis, punxi, punxem, punxeu, punxin

SUBJUNTIU IMPERFET: punxés, punxessis, punxés, punxéssim, punxéssiu, punxessin

IMPERATIU: punxa, punxi, punxem, punxeu, punxin

->punxa-sàrries

■punxa-sàrries

Part. sil.: pun_xa-sàr_ri_es

[de punxar i sàrria]

m Burot.

->punxegut

■punxegut -uda

[de punxa; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que termina en punxa aguda, que fa punxa.

->punxent

■punxent

[formació analògica sobre punxir, variant dial. de punxar, com altres adj. en -ent corresponents a ant. participis pres. ll. de la segona i tercera conjugació (ll. -ens, -entis)]

adj Punxant.

->punxerut

■punxerut -uda

[de punxa]

adj Punxegut.

->punxó

■punxó

[de punxar; 1a FONT: s. XIV]

m OFIC i TECNOL 1 Instrument de punta cònica i cap pla sobre el qual hom percut per tal de fer forats, marcar els punts on cal foradar, etc.

2 Instrument emprat per a fer forats a la pell, al cuir, etc.

3 Burí.

4 Instrument que té en un dels extrems una figura d’un dibuix, d’una lletra, etc., gravada en relleu i que, aplicat damunt una matèria menys dura, hi deixa marcada, en percudir l’altre extrem, la dita figura.

->punxonadora

■punxonadora

[de punxonar]

f TECNOL Màquina de perforar xapa en la qual l’eina de tall és un punxó accionat per una premsa; és anomenada, també, premsa de punxonar.

->punxonament

■punxonament

[de punxonar]

m TECNOL 1 1 Acció de punxonar;

2 l’efecte.

2 Fabricació de peces de xapa metàl·lica amb la punxonadora.

->punxonar

■punxonar

[de punxó]

v tr TECNOL Foradar, perforar, amb el punxó o amb la punxonadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: punxonar

GERUNDI: punxonant

PARTICIPI: punxonat, punxonada, punxonats, punxonades

INDICATIU PRESENT: punxono, punxones, punxona, punxonem, punxoneu, punxonen

INDICATIU IMPERFET: punxonava, punxonaves, punxonava, punxonàvem, punxonàveu, punxonaven

INDICATIU PASSAT: punxoní, punxonares, punxonà, punxonàrem, punxonàreu, punxonaren

INDICATIU FUTUR: punxonaré, punxonaràs, punxonarà, punxonarem, punxonareu, punxonaran

INDICATIU CONDICIONAL: punxonaria, punxonaries, punxonaria, punxonaríem, punxonaríeu, punxonarien

SUBJUNTIU PRESENT: punxoni, punxonis, punxoni, punxonem, punxoneu, punxonin

SUBJUNTIU IMPERFET: punxonés, punxonessis, punxonés, punxonéssim, punxonéssiu, punxonessin

IMPERATIU: punxona, punxoni, punxonem, punxoneu, punxonin

->punxós

■punxós -osa

[de punxa]

adj Que punxa, que té punxes.

->punxoset

■punxoset

m ICT Espinós.

->punxut

■punxut -uda

[de punxa; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Punxegut.

->puny

■puny

[del ll. pŭgnus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ANAT ANIM Part de l’extremitat superior, entre l’avantbraç i la mà, que comprèn la regió del carp; és anomenat també canell. Tinc el puny esquerre tot adolorit. La va agafar pels punys.

2 p ext Part o allarg postís d’una màniga, sobretot de camisa, que cobreix el puny. Portar els punys emmidonats.

2 1 Mà closa. Un cop de puny.

2 Grapat petit. Tireu-hi un puny de sal.

3 ésser del puny estret fig Ésser molt avar.

4 com el puny De la grandària del puny clos.

5 com el puny hiperb Molt gros o molt petit en comparació de la grossària normal. Tenia un cap com el puny. Un ou com el puny.

6 rosegar-se (o mossegar-se) els punys fig Penedir-se rabiosament d’haver fet o d’haver deixat de fer quelcom que ja no té remei.

7 tenir (algú) al puny Tenir-lo completament al propi albir.

3 1 Part d’una arma, d’una eina, etc., per on hom l’agafa en manejar-la.

2 MAR maneta 6 6.

4 MAR Cadascun dels angles d’una vela.

->punya

■punya

[del ll. pugna ‘combat a cops de puny’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Esforç insistent per aconseguir quelcom.

->punyada

■punyada

[de puny; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f ant Cop de puny.

->punyal

■punyal

[de puny; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m ARM Arma blanca constituïda per una fulla amb dos talls i punta aguda, dreta o lleugerament corbada, i amb una empunyadura de formes diferents.

->punyalada

■punyalada

[de punyal; 1a FONT: s. XV]

f 1 Cop donat amb un punyal.

2 Ferida feta amb un punyal.

3 fig Aquest refús ha estat per a ell una punyalada.

->punyaler

■punyaler -a

[de punyal; 1a FONT: 1492]

m i f OFIC Persona que fabrica punyals o en ven.

->punyar

■punyar

[del ll. pugnare ‘combatre amb els punys’, der. de pugnus ‘puny’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Posar punya o esforç insistent en l’obtenció d’una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: punyar

GERUNDI: punyant

PARTICIPI: punyat, punyada, punyats, punyades

INDICATIU PRESENT: punyo, punyes, punya, punyem, punyeu, punyen

INDICATIU IMPERFET: punyava, punyaves, punyava, punyàvem, punyàveu, punyaven

INDICATIU PASSAT: punyí, punyares, punyà, punyàrem, punyàreu, punyaren

INDICATIU FUTUR: punyaré, punyaràs, punyarà, punyarem, punyareu, punyaran

INDICATIU CONDICIONAL: punyaria, punyaries, punyaria, punyaríem, punyaríeu, punyarien

SUBJUNTIU PRESENT: punyi, punyis, punyi, punyem, punyeu, punyin

SUBJUNTIU IMPERFET: punyés, punyessis, punyés, punyéssim, punyéssiu, punyessin

IMPERATIU: punya, punyi, punyem, punyeu, punyin

->punyejar

punyejar

[de puny]

v intr Moure els punys. Qui no punyeja, no falceja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: punyejar

GERUNDI: punyejant

PARTICIPI: punyejat, punyejada, punyejats, punyejades

INDICATIU PRESENT: punyejo, punyeges, punyeja, punyegem, punyegeu, punyegen

INDICATIU IMPERFET: punyejava, punyejaves, punyejava, punyejàvem, punyejàveu, punyejaven

INDICATIU PASSAT: punyegí, punyejares, punyejà, punyejàrem, punyejàreu, punyejaren

INDICATIU FUTUR: punyejaré, punyejaràs, punyejarà, punyejarem, punyejareu, punyejaran

INDICATIU CONDICIONAL: punyejaria, punyejaries, punyejaria, punyejaríem, punyejaríeu, punyejarien

SUBJUNTIU PRESENT: punyegi, punyegis, punyegi, punyegem, punyegeu, punyegin

SUBJUNTIU IMPERFET: punyegés, punyegessis, punyegés, punyegéssim, punyegéssiu, punyegessin

IMPERATIU: punyeja, punyegi, punyegem, punyegeu, punyegin

->punyent

■punyent

[del ll. pungens, -ntis, participi pres. de pungĕre ‘punxar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Punxant, agut, penetrant. Una espina punyent.

2 Que causa una sensació dolorosa aguda i penetrant. Un fred punyent.

3 Colpidor. Una escena punyent. Una paraula punyent.

->punyentment

■punyentment

[de punyent]

adv D’una manera punyent.

->punyera

■punyera

f METROL Antiga mesura catalana per a àrids, emprada especialment a la regió pirinenca.

->punyeró

punyeró

m METROL Antiga mesura catalana per a àrids, pròpia de la regió pirinenca, igual a 1/3 de la punyera, o sia, aproximadament, 1 l.

->punyet

punyet

[de puny; 1a FONT: 1400]

m 1 INDUM 1 Puny postís.

2 Porció de tela afegit a l’extrem d’una màniga i que cobreix parcialment la mà.

2 joc del punyet JOCS Joc que consisteix a tractar d’endevinar el nombre total de monedes, pedretes, etc., que el contrincant amaga al puny.

->punyeta

■punyeta

[de puny]

f 1 ant Masturbació.

2 vulg 1 Nom donat a qualsevol cosa que molesta, que no té cap utilitat, de poca importància. Això de no poder fumar és una punyeta. Deixa’t de punyetes i vés al gra. Estàs carregat de punyetes si penses que estàs massa gras.

2 a la quinta punyeta loc adv Molt lluny. Viu a la quinta punyeta. Anar algú a la quinta punyeta.

3 anar-se’n a fer punyetes Fer-se malbé una cosa, desaparèixer. Tot el negoci se n’ha anat a fer punyetes.

4 anar (o anar-se’n) a fer punyetes [emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera] Vés a fer punyetes.

5 enviar (o engegar) (algú) a fer punyetes Engegar-lo de mala manera.

6 fer la punyeta (a algú) Fastiguejar-lo, molestar-lo, impedir-li de fer allò que volia.

3 interj vulg Expressió que denota enuig, contrarietat, etc.

->punyeter

■punyeter -a

vulg adj i m i f 1 Que molesta, empipa o causa perjudici; emprenyador. Aquesta punyetera feina no s’acaba mai! És un punyeter, tot el dia m’està empipant.

2 Murri, hàbil per a aconseguir tot el que vol. El teu germà és un punyeter, sempre se surt amb la seva.

->punyeteria

■punyeteria

Part. sil.: pu_nye_te_ri_a

[de punyeta]

vulg f 1 Cosa molesta o menyspreable.

2 Qualitat de punyeter.

->punyida

■punyida

[de punyir]

f 1 1 Acció de punyir;

2 l’efecte.

2 PAT 1 Punxada.

2 Dolor punyent.

->punyidor

punyidor

[de punyir]

m ADOB Barra de fusta d’uns dos metres de llarg emprada pels adobers per a acompanyar les peces dins els clots i pitjar-les.

->punyiment

■punyiment

[de punyir; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m Punxada, punyida.