->prehomínids

prehomínids

m ANTROP 1 pl Grup de primats del grup dels catarins que inclou els homínids fòssils més primitius de caràcters més pròxims als dels pòngids. Hi pertanyen els oreopitecs, els ramapitecs i els australopitecs.

2 sing Primat del grup dels prehomínids.

->preindustrial

■preindustrial

Part. sil.: pre_in_dus_tri_al

adj HIST Anterior a la revolució industrial.

->preinscripció

preinscripció

Part. sil.: pre_ins_crip_ci_ó

f Inscripció prèvia a la inscripció definitiva, especialment en un centre o en una activitat educativa amb un nombre limitat de places. Preinscripció universitària.

->preixanenc

preixanenc -a

Part. sil.: prei_xa_nenc

adj i m i f De Preixana (Urgell).

->preixenaire

preixenaire

Part. sil.: prei_xe_nai_re

adj i m i f De Preixens (Noguera).

->prejubilació

prejubilació

Part. sil.: pre_ju_bi_la_ci_ó

f Jubilació anticipada.

->prejudici

■prejudici

Cp. perjudici

[del ll. praejudicium, íd.]

m 1 1 Acció de prejutjar;

2 l’efecte.

2 PSIC i SOCIOL Actitud no raonada, mancada de provació, que es manifesta en formes d’antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc.

->prejudicial

■prejudicial

Part. sil.: pre_ju_di_ci_al

[del ll. praejudicialis, íd.]

adj Que precedeix el judici o sentència.

->prejuí

■prejuí

Part. sil.: pre_ju_í

[del ll. praejudicium]

[pl -ís] m Prejudici.

->prejutjar

■prejutjar

[de jutjar]

v tr 1 Jutjar per conjectura, per endavant, abans de tenir coneixement just o complet de la cosa. No pots prejutjar-lo sense saber les raons que el motivaren a fer allò.

2 DR PROC Dictaminar sobre una cosa pendent d’una resolució propera, abans de sentència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prejutjar

GERUNDI: prejutjant

PARTICIPI: prejutjat, prejutjada, prejutjats, prejutjades

INDICATIU PRESENT: prejutjo, prejutges, prejutja, prejutgem, prejutgeu, prejutgen

INDICATIU IMPERFET: prejutjava, prejutjaves, prejutjava, prejutjàvem, prejutjàveu, prejutjaven

INDICATIU PASSAT: prejutgí, prejutjares, prejutjà, prejutjàrem, prejutjàreu, prejutjaren

INDICATIU FUTUR: prejutjaré, prejutjaràs, prejutjarà, prejutjarem, prejutjareu, prejutjaran

INDICATIU CONDICIONAL: prejutjaria, prejutjaries, prejutjaria, prejutjaríem, prejutjaríeu, prejutjarien

SUBJUNTIU PRESENT: prejutgi, prejutgis, prejutgi, prejutgem, prejutgeu, prejutgin

SUBJUNTIU IMPERFET: prejutgés, prejutgessis, prejutgés, prejutgéssim, prejutgéssiu, prejutgessin

IMPERATIU: prejutja, prejutgi, prejutgem, prejutgeu, prejutgin

->prel.

prel.

abrev preliminar.

->prelacia

■prelacia

Part. sil.: pre_la_ci_a

[del b. ll. praelatia, íd.]

f DR CAN Prelatura.

->prelació

■prelació

Part. sil.: pre_la_ci_ó

[del ll. praelatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 DR Preferència o antelació amb què una persona, una qüestió, una cosa, ha d’ésser atesa amb relació a una altra a la qual es compara.

2 prelació de béns embargables DR PROC Ordre legal de preferència que dóna dret al creditor, que no ha pogut assegurar els seus crèdits amb els béns embargats, a actuar primer contra un grup de béns abans de passar al següent.

3 prelació de crèdits (o dret de prelació) ECON Ordre legal de preferència amb què han d’ésser satisfets els diversos crèdits concurrents en cas d’execució forçosa d’un deutor morós o insolvent.

->prelada

■prelada

[del b. ll. praelata, íd., ll. td. praelatus, -a, -um ‘preferible, superior’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Superiora d’una comunitat religiosa.

->prelat

■prelat

[del ll. praelatus, -a, -um ‘preferible, superior’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m DR CAN Eclesiàstic que té jurisdicció ordinària en el fur extern o que té aquest títol honorífic.

->prelatici

■prelatici -ícia

[formació culta analògica amb el sufix llatinitzant -ici, del ll. -icius, -icia, -icium, com pontifici, cardenalici, esponsalici, etc]

adj Relatiu o pertanyent al prelat o a la prelatura.

->prelatiu

■prelatiu -iva

Part. sil.: pre_la_tiu

[del ll. praelativus, -a, -um, íd.]

adj Que enclou o implica prelació.

->prelatura

■prelatura

[de prelat; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f DR CAN 1 Dignitat de prelat.

2 1 prelatura personal Organització de preveres, o de preveres i laics, que es regeix pels estatuts donats per la Santa Seu.

2 prelatura territorial (o simplement prelatura) Demarcació territorial, assimilada a una diòcesi, sota la jurisdicció d’un prelat.

->preleucèmia

preleucèmia

Part. sil.: pre_leu_cè_mi_a

f PAT Estat patològic caracteritzat per la presència d’anomalies físiques i de la sang, indicatives de la possibilitat del desenvolupament posterior d’una leucèmia.

->prelibació

■prelibació

Part. sil.: pre_li_ba_ci_ó

[del ll. praelibatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de prelibar;

2 l’efecte.

->prelibar

prelibar

[del ll. praelibare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr Tastar o gaudir per endavant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prelibar

GERUNDI: prelibant

PARTICIPI: prelibat, prelibada, prelibats, prelibades

INDICATIU PRESENT: prelibo, prelibes, preliba, prelibem, prelibeu, preliben

INDICATIU IMPERFET: prelibava, prelibaves, prelibava, prelibàvem, prelibàveu, prelibaven

INDICATIU PASSAT: prelibí, prelibares, prelibà, prelibàrem, prelibàreu, prelibaren

INDICATIU FUTUR: prelibaré, prelibaràs, prelibarà, prelibarem, prelibareu, prelibaran

INDICATIU CONDICIONAL: prelibaria, prelibaries, prelibaria, prelibaríem, prelibaríeu, prelibarien

SUBJUNTIU PRESENT: prelibi, prelibis, prelibi, prelibem, prelibeu, prelibin

SUBJUNTIU IMPERFET: prelibés, prelibessis, prelibés, prelibéssim, prelibéssiu, prelibessin

IMPERATIU: preliba, prelibi, prelibem, prelibeu, prelibin

->preliminar

■preliminar

[del b. ll. praeliminaris, íd., der. de liminaris ‘situat al llindar’, der. de limen, -ĭnis ‘llindar’]

[abrev prel.] 1 adj Que precedeix i prepara l’objecte principal; introductori. Nocions preliminars.

2 m Allò que precedeix i prepara un assumpte.

3 diligències preliminars DR PROC Actes previs a la instrucció penal que tenen per objecte preparar el judici, quan són necessaris per tal de plantejar-lo degudament.

4 preliminars de la pau DR INTERN Cadascun dels acords entre dos estats bel·ligerants per a fixar els criteris fonamentals que han d’informar la restauració de llurs relacions pacífiques.

5 preliminars del procés DR PROC Formalitats que cal acomplir en l’obertura del debat relatives a la constitució de les parts, a la competència territorial, a la unió o separació dels jutges, a l’admissió de testimonis, de perits, etc.

->preliminarment

■preliminarment

[de preliminar]

adv D’una manera preliminar.

->prelitoral

■prelitoral

[de litoral]

m GEOMORF Contrada, regió o territori, que, essent relativament proper a la línia de costa, n’està separat per una planura, una depressió, una serralada, o per algun altre accident geogràfic.

->prellegat

■prellegat

[de llegat]

m DR CIV CAT Llegat ordenat a favor de l’hereu únic o a favor d’un cohereu.

->preludi

■preludi

[del b. ll. praeludium, íd.; 1a FONT: 1629]

m 1 Acció, esdeveniment, etc., que precedeix i prepara quelcom més important.

2 Part preliminar o introductòria.

3 MÚS 1 Peça musical breu, de forma lliure, sovint per a instruments de teclat, que als segles XVI i XVII solia precedir una obra més extensa i complexa.

2 Al segle XIX, peça musical de forma lliure, independent, generalment per a piano.

3 En l’òpera i alguns cops en l’oratori, peça breu d’introducció, de forma lliure, més curta que l’obertura.

->preludiar

■preludiar

Part. sil.: pre_lu_di_ar

[de preludi]

v 1 intr Servir com a preludi. Després d’aquells mots que preludiaven, el dissertant entrà en matèria.

2 tr Servir de preludi a una cosa. Aquelles paraules preludiaven una de les seves prèdiques insuportables.

3 intr MÚS Tocar les notes inicials d’una composició musical o bé improvisar una melodia abans de començar a tocar o cantar una obra més extensa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preludiar

GERUNDI: preludiant

PARTICIPI: preludiat, preludiada, preludiats, preludiades

INDICATIU PRESENT: preludio, preludies, preludia, preludiem, preludieu, preludien

INDICATIU IMPERFET: preludiava, preludiaves, preludiava, preludiàvem, preludiàveu, preludiaven

INDICATIU PASSAT: preludií, preludiares, preludià, preludiàrem, preludiàreu, preludiaren

INDICATIU FUTUR: preludiaré, preludiaràs, preludiarà, preludiarem, preludiareu, preludiaran

INDICATIU CONDICIONAL: preludiaria, preludiaries, preludiaria, preludiaríem, preludiaríeu, preludiarien

SUBJUNTIU PRESENT: preludiï, preludiïs, preludiï, preludiem, preludieu, preludiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: preludiés, preludiessis, preludiés, preludiéssim, preludiéssiu, preludiessin

IMPERATIU: preludia, preludiï, preludiem, preludieu, preludiïn

->prelusió

■prelusió

Part. sil.: pre_lu_si_ó

[del ll. praelusio, -ōnis, íd., der. de praeludĕre ‘preludiar’]

f Preludi.

->premall

■premall

[de prémer]

m El que resta d’una cosa després d’ésser premuda i de separar-se’n la part bona.

->prematrimonial

■prematrimonial

Part. sil.: pre_ma_tri_mo_ni_al

[de matrimonial]

adj 1 Que precedeix el matrimoni.

2 certificat mèdic prematrimonial En alguns països, document exigit als futurs cònjuges amb el qual demostren no tenir malalties infeccioses que puguin ésser hereditàries.

3 relacions prematrimonials Relacions sexuals tingudes abans del matrimoni.

->prematur

■prematur -a

[del ll. praematurus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

1 adj Fet o esdevingut abans de temps, massa aviat. Un part prematur. Una nevada prematura.

2 adj i m OBST i PEDIAT Dit del nadó preterme.

->prematurament

■prematurament

[de prematur]

adv Abans de temps, d’una manera prematura.

->prematuritat

■prematuritat

[de prematur]

f MED 1 Qualitat de prematur.

2 Precocitat.

->premaxil·la

■premaxil·la

f ANAT ANIM Os de membrana de la part anterior de la mandíbula superior de molts vertebrats, en el qual es formen les incisives dels mamífers i el bec superior dels ocells.

->premeditació

■premeditació

Part. sil.: pre_me_di_ta_ci_ó

[del ll. praemeditatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de premeditar;

2 l’efecte.

2 DR PEN En els delictes d’homicidi i de lesions personals, circumstància que n’agreuja la responsabilitat.

->premeditadament

■premeditadament

[de premeditar]

adv Amb premeditació.

->premeditar

■premeditar

[del ll. praemeditari, íd.; 1a FONT: 1599]

v tr Pensar per endavant allò que hom farà, prenent a aquest efecte les disposicions necessàries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: premeditar

GERUNDI: premeditant

PARTICIPI: premeditat, premeditada, premeditats, premeditades

INDICATIU PRESENT: premedito, premedites, premedita, premeditem, premediteu, premediten

INDICATIU IMPERFET: premeditava, premeditaves, premeditava, premeditàvem, premeditàveu, premeditaven

INDICATIU PASSAT: premedití, premeditares, premedità, premeditàrem, premeditàreu, premeditaren

INDICATIU FUTUR: premeditaré, premeditaràs, premeditarà, premeditarem, premeditareu, premeditaran

INDICATIU CONDICIONAL: premeditaria, premeditaries, premeditaria, premeditaríem, premeditaríeu, premeditarien

SUBJUNTIU PRESENT: premediti, premeditis, premediti, premeditem, premediteu, premeditin

SUBJUNTIU IMPERFET: premedités, premeditessis, premedités, premeditéssim, premeditéssiu, premeditessin

IMPERATIU: premedita, premediti, premeditem, premediteu, premeditin

->premenstrual

■premenstrual

Part. sil.: pre_mens_tru_al

[de menstrual]

adj FISIOL ANIM Que succeeix abans de la menstruació.

->prémer

■prémer

[del ll. prĕmĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v tr Agafar un cos entre dos o més que tendeixen a acostar-se, i, per tant, a comprimir-lo. Prement-ho en trauràs un suc espès. Premuts dins la munió, no podíem fer un pas.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prémer

GERUNDI: prement

PARTICIPI: premut, premuda, premuts, premudes

INDICATIU PRESENT: premo, prems, prem, premem, premeu, premen

INDICATIU IMPERFET: premia, premies, premia, premíem, premíeu, premien

INDICATIU PASSAT: premí, premeres, premé, premérem, preméreu, premeren

INDICATIU FUTUR: premeré, premeràs, premerà, premerem, premereu, premeran

INDICATIU CONDICIONAL: premeria, premeries, premeria, premeríem, premeríeu, premerien

SUBJUNTIU PRESENT: premi, premis, premi, premem, premeu, premin

SUBJUNTIU IMPERFET: premés, premessis, premés, preméssim, preméssiu, premessin

IMPERATIU: prem, premi, premem, premeu, premin

->premetro

■premetro

[de metro]

m FERROC Servei de passatgers que s’efectua amb vehicles automotors lleugers que poden circular tant per vies de tramvia com per túnels de metro.

->premi

■premi

[del ll. praemium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 1 Recompensa, avantatge, que hom rep en canvi i en reconeixement dels propis mèrits. L’esforç mereix un premi.

2 Do més o menys valuós que hom confereix públicament en reconeixement d’una bona acció, o per encoratjar-la. Distribució de premis.

3 Persona o obra guardonats. Martin Luther King, premi Nobel de la pau.

4 ESPORT Trofeu, medalla o recompensa monetària assignats al vencedor d’una competició esportiva.

5 LIT i ART Reconeixement i recompensa del millor llibre, obra científica, acció, per part d’una comissió o jurat encarregat d’atorgar-lo.

2 1 Retribució especial conferida per l’estat o per una empresa als seus funcionaris o empleats en ocasions determinades. Premi de nupcialitat.

2 Ajuda financera que l’estat concedeix per encoratjar certes activitats. Cartell de premis a la creació i a la investigació.

3 1 Guany que hom obté en una rifa, tómbola, aposta, etc. El premi és d’un milió. Guanyar el segon premi.

2 Quantitat de diners obtinguts per sorteig entre els compradors de productes, títols d’estat, etc.

4 ÈTIC i TEOL Contraposat a càstig, recompensa eterna consecutiva al comportament virtuós.

->premiable

■premiable

Part. sil.: pre_mi_a_ble

[de premiar]

adj Que pot ésser premiat, digne de premi.

->premiador

■premiador -a

Part. sil.: pre_mi_a_dor

[de premiar]

adj i m i f Que premia.

->premianenc

premianenc -a

Part. sil.: pre_mi_a_nenc

adj i m i f De Premià de Dalt (Maresme) o de Premià de Mar (Maresme).

->premiar

■premiar

Part. sil.: pre_mi_ar

[del ll. td. praemiare, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr Donar a algú el premi que mereix, donar un premi o premis. Premiar els alumnes estudiosos. Premiar la virtut, la constància.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: premiar

GERUNDI: premiant

PARTICIPI: premiat, premiada, premiats, premiades

INDICATIU PRESENT: premio, premies, premia, premiem, premieu, premien

INDICATIU IMPERFET: premiava, premiaves, premiava, premiàvem, premiàveu, premiaven

INDICATIU PASSAT: premií, premiares, premià, premiàrem, premiàreu, premiaren

INDICATIU FUTUR: premiaré, premiaràs, premiarà, premiarem, premiareu, premiaran

INDICATIU CONDICIONAL: premiaria, premiaries, premiaria, premiaríem, premiaríeu, premiarien

SUBJUNTIU PRESENT: premiï, premiïs, premiï, premiem, premieu, premiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: premiés, premiessis, premiés, premiéssim, premiéssiu, premiessin

IMPERATIU: premia, premiï, premiem, premieu, premiïn

->premier

premier^* [pɾemiér]

[angl ] m i f POLÍT Primer ministre d’alguns països, especialment de la Gran Bretanya.

->premíslida

premíslida

1 adj Relatiu o pertanyent als premíslides.

2 m i f HIST Membre de la dinastia bohèmia fundada, al començament del segle VIII, per Premysl, el llegendari camperol que fou elegit espòs per la princesa Libussa.

->premissa

■premissa

[del ll. praemissus, -a, -um, participi del ll. praemittĕre ‘enviar per endavant’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 LÒG Cadascuna de les dues proposicions d’un sil·logisme de les quals s’infereix la conclusió. Premissa major. Premissa menor.

2 Proposició provada anteriorment o donada com a certa que serveix de base a un argument o discussió.

->premoció

■premoció

Part. sil.: pre_mo_ci_ó

[de moció]

f 1 Acció de moure per endavant a l’acció.

2 FILOS i CRIST En l’escolàstica, concurs diví previ a l’acció lliure de l’home i determinant d’ella.

->premolar

■premolar

[de molar¹]

ANAT ANIM 1 adj Situat al davant d’una dent molar.

2 f Cadascuna de les dents situades entre els ullals i els queixals en els mamífers.

->premonició

■premonició

Part. sil.: pre_mo_ni_ci_ó

[del ll. td. praemonitio, -ōnis, íd.]

f 1 Pensament, idea, somni, etc., que anuncia el que s’ha d’esdevenir.

2 p ext Pressentiment.

->premonitori

■premonitori -òria

[del ll. td. praemonitorius, -a, -um, íd.]

adj 1 Que adverteix per endavant.

2 PAT Prodròmic.

->premonstratenc

premonstratenc -a

[del nom de la població francesa de Prémontré (regió de la Picardia), escrit ant. Prémonstré]

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent als premonstratencs.

2 m i f Membre de l’orde canonical fundat per sant Norbert a Premontré, vers el 1120, bàsicament com a reforma dels antics canonges augustinians.

->premonstratès

■premonstratès -esa

[variant de premonstratenc]

adj i m i f CATOL Premonstratenc.

->premoriència

■premoriència

Part. sil.: pre_mo_ri_èn_ci_a

[de premorient]

f Mort anterior a una altra.

->premorient

■premorient

Part. sil.: pre_mo_ri_ent

[de premorir]

adj Que premor a un altre.

->premorir

■premorir

[del ll. praemori, íd.]

v [p p premort -a] intr Morir primer que un altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: premorir

GERUNDI: premorint

PARTICIPI: premort, premorta, premorts, premortes

INDICATIU PRESENT: premoro, premors, premor, premorim, premoriu, premoren

INDICATIU IMPERFET: premoria, premories, premoria, premoríem, premoríeu, premorien

INDICATIU PASSAT: premorí, premorires, premorí, premorírem, premoríreu, premoriren

INDICATIU FUTUR: premoriré, premoriràs, premorirà, premorirem, premorireu, premoriran

INDICATIU CONDICIONAL: premoriria, premoriries, premoriria, premoriríem, premoriríeu, premoririen

SUBJUNTIU PRESENT: premori, premoris, premori, premorim, premoriu, premorin

SUBJUNTIU IMPERFET: premorís, premorissis, premorís, premoríssim, premoríssiu, premorissin

IMPERATIU: premor, premori, premorim, premoriu, premorin

->premsa

■premsa

[de premsar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 1 OFIC i TECNOL Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc. Premsa de cargol.

2 FUST Eina emprada pels fusters per a subjectar fortament una peça de fusta encolada o per a subjectar al banc la peça que han de treballar.

3 TÈXT Mecanisme d’alguns sistemes d’ordidors i de les màquines de parar que serveix per a obtenir els plegadors plens d’ordit amb el fil ben premut.

4 TÈXT Mecanisme amb el qual hom regula la pressió del cilindre contra les agulles en les màquines jacquard.

5 TÈXT Aparell en el qual són foradats els cartons jacquard mitjançant la pressió exercida per la planxa de picar proveïda dels corresponents punxons.

6 en premsa loc adv i loc adj Dit d’una obra que està en procés d’impressió.

7 premsa de daurar GRÀF Màquina emprada pels enquadernadors per a la impressió o la dauradura de les cobertes d’un llibre.

8 premsa de relligar GRÀF Nom genèric que hom dóna a les diferents eines emprades pels relligadors o enquadernadors quan cal subjectar els llibres o quan cal que estiguin fortament premuts, en qualsevol de les operacions a les quals els sotmeten.

9 premsa d’impressió (o simplement premsa) GRÀF Nom donat genèricament a totes les màquines d’imprimir.

2 1 PERIOD Conjunt de publicacions impreses, de caràcter informatiu, especialment els diaris i altres periòdics.

2 donar a la premsa Fer imprimir (una obra).

3 premsa clandestina PERIOD Publicacions editades al marge de la legalitat vigent, normalment en èpoques d’anormalitat democràtica.

4 premsa del cor (o rosa) PERIOD Premsa dedicada a informar sobre la vida privada i amorosa de personatges famosos.

5 premsa groga PERIOD Premsa sensacionalista.

6 tenir bona (o mala) premsa (algú) fig Tenir bona (o mala) fama.

3 premsa d’Heròfil ANAT ANIM Cavitat formada per la confluència dels sins venosos de la duramàter.

->premsada

■premsada

[de premsar; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 Acció de premsar;

2 l’efecte.

->premsador

■premsador -a

[de premsar]

adj i m i f Que premsa.

->premsaestopa

■premsaestopa

Part. sil.: prem_sa_es_to_pa

[de premsar i estopa]

m TECNOL Junta que consisteix en un maneguet, una brida, etc., amb estopada impregnada d’un lubrificant, que en ajustar hermèticament a un arbre, a un piu, etc., impedeix les fuites de vapor, de gasos, etc., en els cilindres i altres òrgans de les màquines de vapor, dels motors, etc.

->premsaire

■premsaire

Part. sil.: prem_sai_re

[de premsar]

m i f Premsador, especialment de la verema.

->premsament

■premsament

[de premsar]

m Acció de premsar.

->premsar

■premsar

[del ll. pressare, freqüentatiu de prĕmĕre ‘prémer’, amb -m- per influx de prémer; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v tr 1 OFIC i TECNOL Sotmetre alguna cosa a l’acció d’una premsa.

2 fig Prémer, estrènyer. La gentada ens tenia premsats contra la paret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: premsar

GERUNDI: premsant

PARTICIPI: premsat, premsada, premsats, premsades

INDICATIU PRESENT: premso, premses, premsa, premsem, premseu, premsen

INDICATIU IMPERFET: premsava, premsaves, premsava, premsàvem, premsàveu, premsaven

INDICATIU PASSAT: premsí, premsares, premsà, premsàrem, premsàreu, premsaren

INDICATIU FUTUR: premsaré, premsaràs, premsarà, premsarem, premsareu, premsaran

INDICATIU CONDICIONAL: premsaria, premsaries, premsaria, premsaríem, premsaríeu, premsarien

SUBJUNTIU PRESENT: premsi, premsis, premsi, premsem, premseu, premsin

SUBJUNTIU IMPERFET: premsés, premsessis, premsés, premséssim, premséssiu, premsessin

IMPERATIU: premsa, premsi, premsem, premseu, premsin

->premsat

■premsat

[de premsar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Producte obtingut per premsatge.

2 Premsatge.

->premsatge

■premsatge

[de premsar]

m 1 1 Acció de premsar;

2 l’efecte.

2 1 ADOB Operació d’acabament a la qual són sotmeses les pells adobades, i eventualment tenyides.

2 ADOB Planxament efectuat amb premses hidràuliques.

3 TECNOL Operació en la qual diversos productes són sotmesos a l’acció de premses amb diferents finalitats.

4 TÈXT Operació d’acabament a la qual són sotmesos els teixits per tal de conferir-los llustre i donar-los cos.

5 TÈXT Acció de tancar els ganxos de les agulles en les màquines de fabricació de gènere de punt, per tal que les malles formades en la passada anterior passin per damunt d’ells per a formar una nova passada.

->premsista

■premsista

[de premsa; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f GRÀF i OFIC Persona que treballa en una premsa.

->premsot

■premsot

[de premsa]

m OFIC Premsa de cargol.

->premuda

■premuda

[de prémer; 1a FONT: 1460, Roig]

f Acció de prémer.

->premunir

■premunir

[del ll. praemunīre, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v tr Proveir dels mitjans necessaris per a evitar un risc, un dany, etc. Els visitants de la cova.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: premunir

GERUNDI: premunint

PARTICIPI: premunit, premunida, premunits, premunides

INDICATIU PRESENT: premuneixo, premuneixes, premuneix, premunim, premuniu, premuneixen

INDICATIU IMPERFET: premunia, premunies, premunia, premuníem, premuníeu, premunien

INDICATIU PASSAT: premuní, premunires, premuní, premunírem, premuníreu, premuniren

INDICATIU FUTUR: premuniré, premuniràs, premunirà, premunirem, premunireu, premuniran

INDICATIU CONDICIONAL: premuniria, premuniries, premuniria, premuniríem, premuniríeu, premunirien

SUBJUNTIU PRESENT: premuneixi, premuneixis, premuneixi, premunim, premuniu, premuneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: premunís, premunissis, premunís, premuníssim, premuníssiu, premunissin

IMPERATIU: premuneix, premuneixi, premunim, premuniu, premuneixin

->pren

■pren

m TÈXT En un teixit, punt d’encreuament en què el fil d’ordit ve posat sobre el de trama.

->prenarcosi

prenarcosi

f MED Preanestèsia.

->prenatal

■prenatal

[de natal]

adj Anterior al naixement.

->prendre

■prendre

[del ll. vg. prēndĕre, ll. cl. prĕhĕndĕre ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime; 1a FONT: c. 1060]

[p p pres presa] v 1 tr 1 Agafar una cosa amb la mà. Li prengué la mà en senyal d’afecte. Et passo una poma; té, pren-la!

2 p ext Adherir una cosa a algun membre, per sostenir-la o retenir-la, o per fer-ne ús. La prengué en braços. El nen no vol prendre el pit.

3 prendre el pols Prémer amb la mà el pols d’algú per observar el seu estat.

2 tr 1 Emparar-se d’una cosa d’altri. Li prengué els diners. Prendre una ciutat a l’enemic.

2 prendre terra MAR Atracar, desembarcar.

3 tr 1 Agafar una cosa per usar-ne, servir-se’n, emprar-ho. Preneu cadires i asseieu-vos.

2 Adjuntar-se (algú) com a company, ajudant, auxiliar, etc. L’ha pres com a secretària. La prengué per muller.

3 Contractar per a un servei. Prendre cuiner.

4 Posar en obra, executar, adoptar. Prendre possessió. Prendre l’hàbit religiós. Prendre acords. Prendre precaucions. Prendre el bon camí. Prendre el vol.

5 prendre la paraula Parlar, intervenir, en una reunió.

6 prendre marit Una dona, casar-se.

7 prendre muller Un home, casar-se.

8 prendre nota Anotar, considerar atentament una cosa per recordar-la.

9 prendre part Intervenir, participar.

10 prendre peu Tenir motiu, pretext, per intervenir, per actuar.

11 prendre peu Originar-se. El foc ha pres peu a la pinassa.

12 prendre peu Agafar, prendre, reeixir. La neu no ha pres peu.

13 prendre vistes Fotografiar, filmar.

14 prendre vistes Examinar, observar.

4 tr 1 Proveir-se. Prendre entrades per a l’espectacle.

2 prendre declaració (a algú) Demanar que declari alguna cosa i anotar-ho.

3 prendre el senyal (o el signe) AGR i RAM Començar alguna feina del camp, com sembrar, segar, batre, etc., o començar alguna fase de la criança, l’explotació, etc., d’un animal, especialment iniciar la temporada de desmamar els anyells o de munyir les ovelles.

4 prendre estat Casar-se.

5 prendre exemple Observar allò que un altre fa, per tal d’imitar-lo.

6 prendre la lliçó (a algú) Fer-la-hi dir per veure si la sap.

7 prendre mides Amidar un objecte.

5 1 tr i pron Reaccionar davant un fet, una idea, etc., acceptar-lo, interpretar-lo. Prendre bé, malament. Prendre-s’ho seriosament, a joc, a broma. Prendre les coses tal com són.

2 prendre-la amb (algú) tr Concebre mala voluntat contra algú.

6 tr 1 Sentir eficaçment. Prendre gust. Pren coratge!

2 Sobrevenir, ocórrer. Xisclà, pres de follia.

3 prendre mal Sofrir un dany en un accident.

7 tr 1 Ingerir un aliment, un medicament. Prendre cafè. Prendre una purga.

2 p ext Prendre una dutxa, un bany. Prendre el sol, la fresca, l’aire, la pluja.

8 tr 1 Contreure, adquirir. La cortina ha pres un mal gest.

2 prendre cos Augmentar de volum.

9 intr 1 Arrelar, adquirir vigor, un plançó, un empelt, una planta. Una terra on l’herba no pren.

2 Concebre. La cabra no ha pres.

3 Propagar, produir el seu efecte, reeixir. El foc no ha pres.

10 pron Solidificar-se, espessir-se, coagular-se, un líquid, per refredament, per reacció química, etc. La llet s’ha pres.

11 1 prendre la a per la b Equivocar-se en el judici d’una cosa, confondre una cosa amb una altra.

2 prendre (algú) per (un altre) Confondre’l amb aquest.

12 intr NÀUT Rebre bé el vent una vela.

13 TÈXT 1 intr Alçar-se un fil d’ordit en obrir-se la calada per deixar pas a la llançadora, amb la qual cosa resta sobre el fil de trama.

2 prendre la creu tr Classificar els fils d’ordit i passar-los per sobre o per sota de les barretes de la creu, de manera que s’encreuin entre les dites barretes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prendre

GERUNDI: prenent

PARTICIPI: pres, presa, presos, preses

INDICATIU PRESENT: prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen

INDICATIU IMPERFET: prenia, prenies, prenia, preníem, preníeu, prenien

INDICATIU PASSAT: prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren

INDICATIU FUTUR: prendré, prendràs, prendrà, prendrem, prendreu, prendran

INDICATIU CONDICIONAL: prendria, prendries, prendria, prendríem, prendríeu, prendrien

SUBJUNTIU PRESENT: prengui, prenguis, prengui, prenguem, prengueu, prenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: prengués, prenguessis, prengués, prenguéssim, prenguéssiu, prenguessin

IMPERATIU: pren, prengui, prenguem, preneu, prenguin

->prenedor¹

■prenedor¹ -a

[de prendre i -dor²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que hom pot prendre, que cal prendre. Aquesta fruita no és prenedora: és tota podrida.

2 Acceptable.

->prenedor²

■prenedor² -a

[de prendre i -dor¹]

m i f DR MERC 1 Persona que rep un efecte de comerç i que està legitimada per a cobrar-lo.

2 Persona que pren un contracte d’adhesió, especialment una assegurança.

->prenoció

■prenoció

Part. sil.: pre_no_ci_ó

[del ll. praenotio, -ōnis, íd.]

f Noció o coneixement anticipat d’una cosa.

->prenom

■prenom

[del ll. praenomen, -ĭnis, íd.]

m 1 HIST Nom individual que, en l’ús dels antics romans, precedia el gentilici.

2 Nom que precedeix el cognom i que és dit, més normalment, nom.

->prenotar

■prenotar

[de notar]

v tr Notar per endavant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prenotar

GERUNDI: prenotant

PARTICIPI: prenotat, prenotada, prenotats, prenotades

INDICATIU PRESENT: prenoto, prenotes, prenota, prenotem, prenoteu, prenoten

INDICATIU IMPERFET: prenotava, prenotaves, prenotava, prenotàvem, prenotàveu, prenotaven

INDICATIU PASSAT: prenotí, prenotares, prenotà, prenotàrem, prenotàreu, prenotaren

INDICATIU FUTUR: prenotaré, prenotaràs, prenotarà, prenotarem, prenotareu, prenotaran

INDICATIU CONDICIONAL: prenotaria, prenotaries, prenotaria, prenotaríem, prenotaríeu, prenotarien

SUBJUNTIU PRESENT: prenoti, prenotis, prenoti, prenotem, prenoteu, prenotin

SUBJUNTIU IMPERFET: prenotés, prenotessis, prenotés, prenotéssim, prenotéssiu, prenotessin

IMPERATIU: prenota, prenoti, prenotem, prenoteu, prenotin

->prènsil

■prènsil

[formació culta analògica sobre la base del ll. prehensus, -a, -um, participi de prehendĕre ‘agafar; copsar’ (v. contràctil)]

adj Adequat per a agafar encerclant.

->prensió

■prensió

Part. sil.: pren_si_ó

[del ll. prehensio, -ōnis, íd.]

f Acció de prendre o agafar.

->prensor

■prensor -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. prehensus, -a, -um, participi de prehendĕre ‘agafar; copsar’]

adj 1 Capaç d’agafar, de prendre, amb les mans, les urpes, el bec, etc.

2 ORNIT Dit dels ocells psitaciformes, que són zigodàctils i tenen el bec corb.

->prenunci

■prenunci

[del ll. praenuntius, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Anunci anticipat.

->prenunciar

■prenunciar

Part. sil.: pre_nun_ci_ar

[del ll. praenuntiare, íd.]

v tr Anunciar per endavant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prenunciar

GERUNDI: prenunciant

PARTICIPI: prenunciat, prenunciada, prenunciats, prenunciades

INDICATIU PRESENT: prenuncio, prenuncies, prenuncia, prenunciem, prenuncieu, prenuncien

INDICATIU IMPERFET: prenunciava, prenunciaves, prenunciava, prenunciàvem, prenunciàveu, prenunciaven

INDICATIU PASSAT: prenuncií, prenunciares, prenuncià, prenunciàrem, prenunciàreu, prenunciaren

INDICATIU FUTUR: prenunciaré, prenunciaràs, prenunciarà, prenunciarem, prenunciareu, prenunciaran

INDICATIU CONDICIONAL: prenunciaria, prenunciaries, prenunciaria, prenunciaríem, prenunciaríeu, prenunciarien

SUBJUNTIU PRESENT: prenunciï, prenunciïs, prenunciï, prenunciem, prenuncieu, prenunciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: prenunciés, prenunciessis, prenunciés, prenunciéssim, prenunciéssiu, prenunciessin

IMPERATIU: prenuncia, prenunciï, prenunciem, prenuncieu, prenunciïn

->prenyar

■prenyar

[reducció de la forma ant. emprenyar ‘fecundar una dona o una femella’, avui conservada en llenguatge vulgar en el sentit de ‘molestar fortament’]

v tr Fer concebre una femella. El mosso prenyà la princesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prenyar

GERUNDI: prenyant

PARTICIPI: prenyat, prenyada, prenyats, prenyades

INDICATIU PRESENT: prenyo, prenyes, prenya, prenyem, prenyeu, prenyen

INDICATIU IMPERFET: prenyava, prenyaves, prenyava, prenyàvem, prenyàveu, prenyaven

INDICATIU PASSAT: prenyí, prenyares, prenyà, prenyàrem, prenyàreu, prenyaren

INDICATIU FUTUR: prenyaré, prenyaràs, prenyarà, prenyarem, prenyareu, prenyaran

INDICATIU CONDICIONAL: prenyaria, prenyaries, prenyaria, prenyaríem, prenyaríeu, prenyarien

SUBJUNTIU PRESENT: prenyi, prenyis, prenyi, prenyem, prenyeu, prenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: prenyés, prenyessis, prenyés, prenyéssim, prenyéssiu, prenyessin

IMPERATIU: prenya, prenyi, prenyem, prenyeu, prenyin

->prenyat

■prenyat -ada

[de prenyar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 OBST 1 adj f Dit de la femella que ha concebut i porta a l’úter un embrió o un fetus; gràvida, embarassada.

2 m Estat de la femella prenyada.

3 m Embaràs.

2 adj fig Carregat, ple. Una empresa prenyada de dificultats.

3 tracte prenyat DR CAT Pacte lleoní o abusiu o el que per la seva complexitat permet interpretacions oposades.

->prenys

■prenys

[del ll. vg. *praegnens, pronunciat col·loquialment *praegnes, alteració del ll. praegnans, -ntis ‘prenyada’, on degué influir el ll. inciens, -ntis ‘dona plena, prenyada’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj OBST Prenyada.

->preó

preó

Part. sil.: pre_ó

m PART Hipotètica partícula, més elemental que els leptons i els quarks.

->preocupació

■preocupació

Part. sil.: pre_o_cu_pa_ci_ó

[de preocupar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de preocupar o de preocupar-se;

2 l’efecte.

->preocupant

■preocupant

Part. sil.: pre_o_cu_pant

adj Que constitueix motiu de preocupació. Notícies preocupants.

->preocupar

■preocupar

Part. sil.: pre_o_cu_par

[del ll. praeoccupare ‘ocupar per endavant’, d’on ‘tenir absorbida l’atenció‘; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr 1 Ocupar per endavant l’ànim d’algú una idea, una opinió, etc., que li impedeix de veure-hi clar, d’admetre altres opinions, etc. Les obres el preocupen i ara no pot estar per altres afers.

2 esp Ocupar, absorbir, l’ànim d’algú un temor, una sospita, etc., que dóna ànsia, turment, etc. El preocupa molt la sort del seu fill.

2 pron No us preocupeu: tot anirà bé.

3 pron Ocupar-se d’algú o d’alguna cosa amb un interès especial. No es preocupava gens dels seus avis. Els polítics s’han de preocupar dels problemes dels ciutadans. No t’has preocupat de reservar les entrades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preocupar

GERUNDI: preocupant

PARTICIPI: preocupat, preocupada, preocupats, preocupades

INDICATIU PRESENT: preocupo, preocupes, preocupa, preocupem, preocupeu, preocupen

INDICATIU IMPERFET: preocupava, preocupaves, preocupava, preocupàvem, preocupàveu, preocupaven

INDICATIU PASSAT: preocupí, preocupares, preocupà, preocupàrem, preocupàreu, preocuparen

INDICATIU FUTUR: preocuparé, preocuparàs, preocuparà, preocuparem, preocupareu, preocuparan

INDICATIU CONDICIONAL: preocuparia, preocuparies, preocuparia, preocuparíem, preocuparíeu, preocuparien

SUBJUNTIU PRESENT: preocupi, preocupis, preocupi, preocupem, preocupeu, preocupin

SUBJUNTIU IMPERFET: preocupés, preocupessis, preocupés, preocupéssim, preocupéssiu, preocupessin

IMPERATIU: preocupa, preocupi, preocupem, preocupeu, preocupin

->preolímpic

preolímpic -a

Part. sil.: pre_o_lím_pic

adj ESPORT Dit de les competicions de preparació o de classificació que precedeixen els jocs olímpics. Torneig preolímpic.

->preoperatori

■preoperatori -òria

Part. sil.: pre_o_pe_ra_to_ri

adj CIR Que precedeix una operació quirúrgica.

->preopercle

■preopercle

Part. sil.: pre_o_per_cle

m ANAT ANIM Os pertanyent a la sèrie opercular dels peixos ossis.

->preopinant

■preopinant

Part. sil.: pre_o_pi_nant

[de preopinar]

m i f Persona que, en una discussió, ha expressat la seva opinió abans que una altra.

->preopinar

■preopinar

Part. sil.: pre_o_pi_nar

[de opinar]

v intr Donar, algú, la seva opinió abans que un altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preopinar

GERUNDI: preopinant

PARTICIPI: preopinat, preopinada, preopinats, preopinades

INDICATIU PRESENT: preopino, preopines, preopina, preopinem, preopineu, preopinen

INDICATIU IMPERFET: preopinava, preopinaves, preopinava, preopinàvem, preopinàveu, preopinaven

INDICATIU PASSAT: preopiní, preopinares, preopinà, preopinàrem, preopinàreu, preopinaren

INDICATIU FUTUR: preopinaré, preopinaràs, preopinarà, preopinarem, preopinareu, preopinaran

INDICATIU CONDICIONAL: preopinaria, preopinaries, preopinaria, preopinaríem, preopinaríeu, preopinarien

SUBJUNTIU PRESENT: preopini, preopinis, preopini, preopinem, preopineu, preopinin

SUBJUNTIU IMPERFET: preopinés, preopinessis, preopinés, preopinéssim, preopinéssiu, preopinessin

IMPERATIU: preopina, preopini, preopinem, preopineu, preopinin

->preordinació

■preordinació

Part. sil.: pre_or_di_na_ci_ó

[de preordinar]

f 1 Acció de preordinar;

2 l’efecte.

->preordinar

■preordinar

Part. sil.: pre_or_di_nar

[de ordre]

v tr Ordenar per endavant les coses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preordinar

GERUNDI: preordinant

PARTICIPI: preordinat, preordinada, preordinats, preordinades

INDICATIU PRESENT: preordino, preordines, preordina, preordinem, preordineu, preordinen

INDICATIU IMPERFET: preordinava, preordinaves, preordinava, preordinàvem, preordinàveu, preordinaven

INDICATIU PASSAT: preordiní, preordinares, preordinà, preordinàrem, preordinàreu, preordinaren

INDICATIU FUTUR: preordinaré, preordinaràs, preordinarà, preordinarem, preordinareu, preordinaran

INDICATIU CONDICIONAL: preordinaria, preordinaries, preordinaria, preordinaríem, preordinaríeu, preordinarien

SUBJUNTIU PRESENT: preordini, preordinis, preordini, preordinem, preordineu, preordinin

SUBJUNTIU IMPERFET: preordinés, preordinessis, preordinés, preordinéssim, preordinéssiu, preordinessin

IMPERATIU: preordina, preordini, preordinem, preordineu, preordinin

->prep.

prep.

abrev GRAM preposició 2.

->prepalatal

■prepalatal

[de palatal]

adj i f FON Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o constricció del dors de la llengua amb la zona anterior del paladar dur.

->preparació

■preparació

Part. sil.: pre_pa_ra_ci_ó

[del ll. praeparatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 Acció de preparar o preparar-se;

2 l’efecte.

2 Coneixements teòrics o pràctics que hom té sobre una matèria.

3 ESPORT Entrenament.

4 QUÍM i BIOL Conjunt format per un portaobjectes, un cobreobjectes i la mostra que hom vol estudiar al microscopi.

5 preparació de l’atac TÀCT Fase del combat ofensiu portada generalment a cap per l’artilleria, consistent en un conjunt d’accions de foc adreçades a neutralitzar les posicions enemigues que per llur natura i situació poden impedir l’avanç de la pròpia infanteria.

6 preparació petrogràfica PETROG Tros de roca, resultat de desgastar el resquill que hom pren per a l’anàlisi i al qual acostuma a donar un gruix d’uns 0,03 mm.

->preparador

■preparador -a

[del ll. praeparator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que prepara.

2 m i f ESPORT Entrenador.

->preparar

■preparar

[del ll. praeparare, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

v 1 1 tr Posar una cosa en estat d’ésser usada, aplicada, d’acomplir una determinada destinació. Preparar un medicament. Preparar un discurs.

2 tr Posar algú en estat físic o mental apropiat a un fi, ensinistrant-lo, instruint-lo, entrenant-lo. Preparar un atleta per als Jocs Olímpics. Preparar un estudiant per als exàmens.

3 pron Preparar-se per a una competició esportiva.

4 pron Encaminar-se a una realització pròxima. Es prepara una tempesta. Es preparen greus esdeveniments.

2 tr esp Posar en estat de no ésser sobtat per una nova. Jo la vaig preparar perquè la mala notícia no l’afectés tant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preparar

GERUNDI: preparant

PARTICIPI: preparat, preparada, preparats, preparades

INDICATIU PRESENT: preparo, prepares, prepara, preparem, prepareu, preparen

INDICATIU IMPERFET: preparava, preparaves, preparava, preparàvem, preparàveu, preparaven

INDICATIU PASSAT: preparí, preparares, preparà, preparàrem, preparàreu, prepararen

INDICATIU FUTUR: prepararé, prepararàs, prepararà, prepararem, preparareu, prepararan

INDICATIU CONDICIONAL: prepararia, prepararies, prepararia, prepararíem, prepararíeu, prepararien

SUBJUNTIU PRESENT: prepari, preparis, prepari, preparem, prepareu, preparin

SUBJUNTIU IMPERFET: preparés, preparessis, preparés, preparéssim, preparéssiu, preparessin

IMPERATIU: prepara, prepari, preparem, prepareu, preparin

->preparat

■preparat

[del ll. praeparatus, -a, -um, íd.]

m Cosa preparada; preparació. Un preparat farmacèutic.

->preparatiu

■preparatiu -iva

Part. sil.: pre_pa_ra_tiu

[del b. ll. praeparativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Preparatori.

2 m Allò que hom fa per preparar quelcom. Estic fent els últims preparatius per a la festa.

->preparatori

■preparatori -òria

[del ll. praeparatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj Que prepara, que serveix per a preparar. Treballs preparatoris. Curs preparatori.

->prepirinenc

■prepirinenc -a

adj Relatiu o pertanyent als Prepirineus.

->preponderància

■preponderància

Part. sil.: pre_pon_de_ràn_ci_a

[de preponderant; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat de preponderant.

2 Fet de preponderar.

->preponderant

■preponderant

[del ll. praeponderans, -ntis, participi pres. de praeponderare ‘tenir més pes’]

adj Que prepondera, que predomina. El motiu preponderant de la seva petició.

->preponderantment

■preponderantment

[de preponderant]

adv Amb preponderància, d’una manera preponderant.

->preponderar

■preponderar

[del ll. praeponderare, íd.; 1a FONT: 1678]

v intr 1 Tenir més pes.

2 esp i fig Tenir una major influència, autoritat, importància, etc.; prevaler, predominar. No sempre prepondera la raó, com caldria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preponderar

GERUNDI: preponderant

PARTICIPI: preponderat, preponderada, preponderats, preponderades

INDICATIU PRESENT: prepondero, preponderes, prepondera, preponderem, prepondereu, preponderen

INDICATIU IMPERFET: preponderava, preponderaves, preponderava, preponderàvem, preponderàveu, preponderaven

INDICATIU PASSAT: preponderí, preponderares, preponderà, preponderàrem, preponderàreu, preponderaren

INDICATIU FUTUR: preponderaré, preponderaràs, preponderarà, preponderarem, preponderareu, preponderaran

INDICATIU CONDICIONAL: preponderaria, preponderaries, preponderaria, preponderaríem, preponderaríeu, preponderarien

SUBJUNTIU PRESENT: preponderi, preponderis, preponderi, preponderem, prepondereu, preponderin

SUBJUNTIU IMPERFET: preponderés, preponderessis, preponderés, preponderéssim, preponderéssiu, preponderessin

IMPERATIU: prepondera, preponderi, preponderem, prepondereu, preponderin

->preposar

■preposar

[de posar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr 1 Posar al davant.

2 fig Preferir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preposar

GERUNDI: preposant

PARTICIPI: preposat, preposada, preposats, preposades

INDICATIU PRESENT: preposo, preposes, preposa, preposem, preposeu, preposen

INDICATIU IMPERFET: preposava, preposaves, preposava, preposàvem, preposàveu, preposaven

INDICATIU PASSAT: preposí, preposares, preposà, preposàrem, preposàreu, preposaren

INDICATIU FUTUR: preposaré, preposaràs, preposarà, preposarem, preposareu, preposaran

INDICATIU CONDICIONAL: preposaria, preposaries, preposaria, preposaríem, preposaríeu, preposarien

SUBJUNTIU PRESENT: preposi, preposis, preposi, preposem, preposeu, preposin

SUBJUNTIU IMPERFET: preposés, preposessis, preposés, preposéssim, preposéssiu, preposessin

IMPERATIU: preposa, preposi, preposem, preposeu, preposin

->preposició

■preposició

Part. sil.: pre_po_si_ci_ó

[del ll. praepositio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de preposar.

2 GRAM [abrev prep.] Categoria gramatical que expressa amb partícules invariables la relació entre un element sintàctic qualsevol i el seu complement.

->preposicional

■preposicional

Part. sil.: pre_po_si_ci_o_nal

[de preposició]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la preposició.

2 Construït mitjançant una preposició. Un complement preposicional.

->prepòsit

■prepòsit -a

[del ll. praeposĭtus, -a, -um, íd.]

1 m i f Persona posada al cap d’una junta, d’una comunitat.

2 m i f CATOL 1 Títol genèric del superior d’alguns ordes o congregacions religiosos. Prepòsit general.

2 Paborde.

3 m HIST A la Roma imperial, cap de funcionaris fora dels quadres reglamentaris de l’exèrcit i de l’administració.

->prepositiu

■prepositiu -iva

Part. sil.: pre_po_si_tiu

[del ll. td. praepositivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que es posa davant. Un adjunt prepositiu.

2 Que fa l’ofici d’una preposició. Locució prepositiva.

->prepositivament

■prepositivament

[de prepositiu]

adv Posat davant.

->prepositura

■prepositura

[del ll. td. praepositura, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Dignitat, càrrec, de prepòsit.

2 Pabordia.

->prepòster

■prepòster -a

[del ll. praeposterus, -a, -um, íd.]

adj Invertit en ordre.

->preposteració

■preposteració

Part. sil.: pre_pos_te_ra_ci_ó

[del ll. td. praeposteratio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de preposterar;

2 l’efecte.

->prepòsterament

■prepòsterament

[de prepòster]

adv Amb preposteració.

->preposterar

■preposterar

[del ll. td. praeposterare, íd.]

v tr Invertir l’ordre posant abans allò que havia d’anar després.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preposterar

GERUNDI: preposterant

PARTICIPI: preposterat, preposterada, preposterats, preposterades

INDICATIU PRESENT: prepostero, preposteres, prepostera, preposterem, prepostereu, preposteren

INDICATIU IMPERFET: preposterava, preposteraves, preposterava, preposteràvem, preposteràveu, preposteraven

INDICATIU PASSAT: preposterí, preposterares, preposterà, preposteràrem, preposteràreu, preposteraren

INDICATIU FUTUR: preposteraré, preposteraràs, preposterarà, preposterarem, preposterareu, preposteraran

INDICATIU CONDICIONAL: preposteraria, preposteraries, preposteraria, preposteraríem, preposteraríeu, preposterarien

SUBJUNTIU PRESENT: preposteri, preposteris, preposteri, preposterem, prepostereu, preposterin

SUBJUNTIU IMPERFET: preposterés, preposteressis, preposterés, preposteréssim, preposteréssiu, preposteressin

IMPERATIU: prepostera, preposteri, preposterem, prepostereu, preposterin

->prepotència

■prepotència

Part. sil.: pre_po_tèn_ci_a

[del ll. td. praepotentia, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat de prepotent.

->prepotent

■prepotent

[del ll. praepotens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Superior en poder, molt poderós.

->prepotentment

■prepotentment

[de prepotent]

adv Amb prepotència.

->preprocessador

preprocessador

m INFORM Processador secundari que aplica unes transformacions inicials a unes dades que seran tractades per un altre processador més important.

->prepuberal

prepuberal

[de prepubertat]

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a la prepubertat.

->prepubertat

prepubertat

[de pubertat]

f FISIOL ANIM Període que precedeix la pubertat.

->prepuci

■prepuci

[del ll. praeputium, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m ANAT ANIM Replec mucocutani a la part més distal del penis, que cobreix el gland.

->prepucial

■prepucial

Part. sil.: pre_pu_ci_al

[de prepuci]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al prepuci.

->prerafaelita

■prerafaelita

Part. sil.: pre_ra_fa_e_li_ta

ART i LIT 1 adj Relatiu o pertanyent al prerafaelitisme.

2 m i f Artista que conrea el prerafaelitisme.

->prerafaelitisme

■prerafaelitisme

Part. sil.: pre_ra_fa_e_li_tis_me

m ART i LIT Moviment pictòric format a Anglaterra el 1848, caracteritzat per una concepció sincera de l’art, un fort medievalisme literari i cristià i sovint una certa preocupació social.

->prerefredament

prerefredament

[de refredament]

m ALIM Operació a la qual són sotmesos els aliments abans de refrigerar-los o de congelar-los i que consisteix en una extracció de llur calor.

->preregnant

■preregnant

[de regnant]

adj Que ha regnat abans que un altre.

->prerenaixement

■prerenaixement

Part. sil.: pre_re_nai_xe_ment

[de renaixement]

m ART Concepte amb què genèricament és definit l’art desenvolupat a Itàlia durant els segles XIII i XIV, període que hom considera de transició cap al ressorgiment del classicisme sense ruptura amb la tradició medieval.

->prerequisit

■prerequisit

[de requisit]

m Requisit previ a un altre o altres requisits.

->preromà

■preromà -ana

[de romà¹]

adj Anterior a l’època romana.

->preromànic

■preromànic -a

[de preromà]

adj i m ART Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).

->preromàntic

■preromàntic -a

ART i LIT 1 adj Relatiu o pertanyent al preromanticisme.

2 m i f Seguidor del preromanticisme.

->preromanticisme

■preromanticisme

[de romanticisme]

m ART i LIT Corrent ideològic, artístic i literari que aparegué a Europa durant la segona meitat del segle XVIII i en el qual germinaren les idees que portaren al romanticisme. Es caracteritza pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes.

->prerrogativa

■prerrogativa

[del ll. praerogativa, íd., der. de rogare ‘demanar’; 1a FONT: 1357]

f 1 Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític, una autoritat o una persona.

2 POLÍT Facultat important o privativa d’alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders.

->pres

■pres -a

Cp. presoner 1 2.

[del ll. prehensus, -a, -um, participi de prehendĕre ‘agafar; copsar’; 1a FONT: s. XII]

adj i m i f Privat de llibertat, tancat en una presó. El portaven pres. Una roda de presos. Pres provisional o preventiu.

->pres.

pres.

abrev GRAM present¹ 1 1.

->presa

■presa

[del ll. prehensa, fem. substantivat de l’adj. prehensus, -a, -um, participi de prehendĕre ‘agafar; copsar’; en el sentit de ‘cosa capturada o presa amb violència’ hi ha influït també el ll. praeda, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 1 Acció de prendre, d’agafar o d’emparar-se d’una cosa. La presa d’una fortalesa. Presa de consciència. Presa de contacte.

2 fer presa (d’algú o d’alguna cosa) Agafar-los amb la mà, amb la grapa, amb les dents, etc.

3 gos de presa Gos vigorós que no amolla la persona o animal que ha agafat amb les dents.

4 ocell de presa ORNIT Rapinyaire.

2 1 Efecte de prendre; la cosa que es pren.

2 Quantitat d’un medicament, d’un aliment, etc., que hom pren d’una sola vegada, per via oral. Li donaren el xarop en tres preses. Presa de brou. Presa de llet.

3 presa de vista CIN Enregistrament cinematogràfic.

4 presa de xocolata Peça de xocolata equivalent a dos quadrats de mitja unça.

5 topí de presa (o ansat de presa) Topí de cabuda equivalent a dos petricons.

3 ECOL Animal que és caçat per un altre per a alimentar-se’n. Els llops s’abraonaren sobre la presa.

4 1 DR INTERN Nau enemiga o neutral que fa contraban de guerra i de la qual s’apodera un dels bel·ligerants en la guerra marítima.

2 DR MAR Angaria.

3 DR MAR Allò que hom requisa en la pràctica de l’angaria.

4 presa de possessió DR Acte de començar a exercir un càrrec.

5 presa de possessió DR Acte de prendre possessió de drets o béns.

6 presa de raó DR CIV Anotació, en les oficines d’hipoteques, contractes, herències, etc., i, en els corresponents llibres, de lliuraments, cartes de pagament, etc.

5 ELECTROT 1 Connexió, derivació d’un aparell, instal·lació, cable, etc., que hom efectua per posar-los en contacte amb un altre.

2 Dispositiu, contacte, cable, etc., emprat per a fer una presa.

3 presa de corrent Endoll, especialment la base o sòcol que hom fixa en una paret, en un aparell o una màquina, etc.

4 presa de terra Conductor que hom posa en contacte íntim amb el sòl a fi d’establir una connexió entre certes parts metàl·liques d’una instal·lació i terra, i protegir així la instal·lació.

5 presa general Derivació destinada a connectar una instal·lació elèctrica d’utilització (domèstica, industrial, etc.) a la xarxa de la distribució.

6 ENG CIV i OBR PÚBL 1 Acció de desviar l’aigua d’un riu, d’un estany, etc., per dur-la a un molí, detenir-la, etc.

2 L’aigua desviada o detinguda en una presa.

3 Conducte pel qual hom condueix l’aigua desviada en una presa, per dur-la a algun lloc.

4 Obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc., per desviar l’aigua o detenir-la per tal de fer-la arribar a un lloc determinat o per tal de regular-ne el cabal, embassar-la, crear un saltant per a aprofitar-ne l’energia, etc.

7 1 ESPORT En la lluita, conjunt d’accions dutes a terme per un lluitador amb l’objecte de posar l’adversari d’espatlles al tapís.

2 ESPORT Accident d’una paret la forma del qual permet d’ajudar-se en l’escalada.

3 GIMN Acció d’agafar-se a un aparell gimnàstic;

4 GIMN l’efecte.

8 TECNOL 1 Enduriment d’un adhesiu, d’un aglutinant, en prendre.

2 Obertura, endoll, derivació, etc., d’on surt o per on entra el fluid que ha d’accionar una màquina, alimentar un motor, etc.

3 presa de força Element d’acoblament generalment de maneguet, que té l’arbre d’alguns motors, especialment els dels tractors agrícoles, per tal de poder-hi acoblar alguna màquina de manera que rebi el moviment de rotació del dit motor. També és anomenat presa de moviment.

9 presa d’aire AERON Conducte acampanat pel qual l’aire entra al compressor o, especialment, a cada motor d’una aeronau.

10 presa de so ELECTROAC Operació mitjançant la qual és possible de transmetre un so, que hom capta amb un micròfon, cap a una cadena d’amplificació i enregistrament o reproducció de so.

->presagi

■presagi

[del ll. praesagium, íd., der. del ll. ant. sagīre ‘endevinar’; 1a FONT: 1617]

m 1 Senyal que anuncia un esdeveniment futur. Va prendre aquest fet com un mal presagi.

2 Pronòstic tret d’aquest senyal. Fer bons presagis.

3 Auguri, averany. Presagis de victòria.

->presagiar

■presagiar

Part. sil.: pre_sa_gi_ar

[de presagi; 1a FONT: c. 1900]

v tr 1 Anunciar per algun senyal un esdeveniment futur. Els núvols presagiaven la tempesta.

2 Predir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: presagiar

GERUNDI: presagiant

PARTICIPI: presagiat, presagiada, presagiats, presagiades

INDICATIU PRESENT: presagio, presagies, presagia, presagiem, presagieu, presagien

INDICATIU IMPERFET: presagiava, presagiaves, presagiava, presagiàvem, presagiàveu, presagiaven

INDICATIU PASSAT: presagií, presagiares, presagià, presagiàrem, presagiàreu, presagiaren

INDICATIU FUTUR: presagiaré, presagiaràs, presagiarà, presagiarem, presagiareu, presagiaran

INDICATIU CONDICIONAL: presagiaria, presagiaries, presagiaria, presagiaríem, presagiaríeu, presagiarien

SUBJUNTIU PRESENT: presagiï, presagiïs, presagiï, presagiem, presagieu, presagiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: presagiés, presagiessis, presagiés, presagiéssim, presagiéssiu, presagiessin

IMPERATIU: presagia, presagiï, presagiem, presagieu, presagiïn

->presagiós

■presagiós -osa

Part. sil.: pre_sa_gi_ós

[de presagi]

adj Que presagia.

->presantificat

■presantificat -ada

[de santificar]

adj CRIST 1 Santificat, consagrat, per endavant.

2 missa (o litúrgia) de presantificats LITÚRG Litúrgia de comunió, semblant a una missa, per a facilitar als fidels la participació en l’eucaristia els dies alitúrgics en què no és permesa la celebració de la missa.

->presbiacúsia

presbiacúsia

Part. sil.: pres_bi_a_cú_si_a

[del gr. présbys ‘ancià’ i ákousis ‘acció de sentir-hi’]

f PAT Disminució de l’agudesa auditiva pròpia dels vells, consistent en el fet que hom hi sent millor de lluny que de prop i percep millor la veu baixa que l’alta.

->presbícia

■presbícia

Part. sil.: pres_bí_ci_a

[probablement del fr. presbytie, íd., der. de presbyte ‘prèsbita’]

f PAT Defecte de la vista, degut a la rigidesa del cristal·lí, consistent en la dificultat de veure netament, sense fatiga, els objectes pròxims.

->presbiofrènia

presbiofrènia

Part. sil.: pres_bi_o_frè_ni_a

[del gr. présbys ‘ancià’ i phrḗn, phrēnós ‘ment’]

f PAT 1 Demència senil.

2 Estat de debilitat mental pròpia de l’envelliment.

->presbiopia

presbiopia

Part. sil.: pres_bi_o_pi_a

f PAT Presbícia.

->prèsbita

■prèsbita

[probablement del fr. presbyte, íd., i aquest, del gr. presbýtēs ‘ancià’]

adj i m i f PAT Afectat de presbícia.

->presbiteral

■presbiteral

[del b. ll. ecl. presbyteralis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu o pertanyent al presbiteri o als preveres.

->presbiterat

■presbiterat

[del ll. ecl. presbyteratus, -us, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m CRIST 1 Grau de prevere dins el sagrament de l’orde.

2 Dignitat, càrrec, de prevere.

3 Conjunt de tots els preveres d’una Església, d’una diòcesi, d’un país.

->presbiteri

■presbiteri

[del ll. ecl. presbyterium, i aquest, del gr. presbytérion, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 ARQUIT i LITÚRG Part de l’església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major, i és reservada als clergues.

2 CRIST i HIST ECL Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.

3 PROTEST Consell d’ancians (pastors i laics) entre els presbiterians.

->presbiterià

■presbiterià -ana

Part. sil.: pres_bi_te_ri_à

[de l’angl. presbyterian, que suposa un ll. ecl. presbyterianus, adj. der. de presbyterium ‘assemblea de preveres’]

PROTEST 1 adj Relatiu o pertanyent al presbiterianisme.

2 m i f Membre d’una església presbiteriana.

3 m i f Protestant calvinista en determinats països on l’església nacional és presbiteriana.

->presbiterianisme

■presbiterianisme

Part. sil.: pres_bi_te_ri_a_nis_me

[de presbiterià]

m PROTEST Moviment dins el protestantisme que accentua la forma d’organització eclesial desenvolupada per Calví, centrada en la comunitat i en l’assemblea de pastors i ancians.

->presciència

■presciència

Part. sil.: pres_ci_èn_ci_a

[del ll. td. praescientia, íd.]

f 1 Coneixença de les coses futures.

2 esp CRIST i FILOS Coneixement que Déu té per endavant del que ha d’esdevenir-se en el futur.

->prescient

■prescient

Part. sil.: pres_ci_ent

[del ll. td. praesciens, -ntis, participi pres. de praescīre ‘saber per endavant’]

adj Que posseeix presciència.

->prescindible

■prescindible

[de prescindir; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj De què hom pot prescindir.

->prescindir

■prescindir

[del ll. praescindĕre ‘separar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Deixar de banda una persona o una cosa, deixar de prendre en consideració. No podem prescindir d’ella. Prescindirem del que ens diguin.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prescindir

GERUNDI: prescindint

PARTICIPI: prescindit, prescindida, prescindits, prescindides

INDICATIU PRESENT: prescindeixo, prescindeixes, prescindeix, prescindim, prescindiu, prescindeixen

INDICATIU IMPERFET: prescindia, prescindies, prescindia, prescindíem, prescindíeu, prescindien

INDICATIU PASSAT: prescindí, prescindires, prescindí, prescindírem, prescindíreu, prescindiren

INDICATIU FUTUR: prescindiré, prescindiràs, prescindirà, prescindirem, prescindireu, prescindiran

INDICATIU CONDICIONAL: prescindiria, prescindiries, prescindiria, prescindiríem, prescindiríeu, prescindirien

SUBJUNTIU PRESENT: prescindeixi, prescindeixis, prescindeixi, prescindim, prescindiu, prescindeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: prescindís, prescindissis, prescindís, prescindíssim, prescindíssiu, prescindissin

IMPERATIU: prescindeix, prescindeixi, prescindim, prescindiu, prescindeixin

->prescit

prescit -a

adj i m i f CRIST Rèprobe.

->prescripció

■prescripció

Part. sil.: pres_crip_ci_ó

[del ll. praescriptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1640]

f 1 1 Acció de prescriure;

2 l’efecte.

2 DR CIV Extinció o adquisició de drets pel transcurs del temps.

3 DR PEN Mode d’extinció dels delictes i les penes, o de llur persecució.

4 MED i TERAP 1 Recepta.

2 Ordre que el metge dóna al malalt.

->prescriptible

■prescriptible

[del b. ll. praescriptibĭlis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que pot ésser prescrit.

2 DR Subjecte a prescripció. Drets prescriptibles.

->prescriptiu

■prescriptiu -iva

Part. sil.: pres_crip_tiu

[del ll. td. praescriptivus, -a, -um, íd.]

adj Que prescriu.

->prescriptor

prescriptor -a

m i f MERC Persona que desinteressadament aconsella, recomana o prescriu la compra d’un producte o servei relacionat amb la seva professió o els seus coneixements tècnics.

->prescrit

■prescrit

[del ll. praescriptus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Ordre, manament, d’autoritat.

->prescriure

■prescriure

Part. sil.: pres_criu_re

Cp. proscriure

[del ll. praescribĕre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Ordenar, manar. El metge m’ha prescrit repòs i un calmant.

2 tr Adquirir un dret per haver transcorregut un temps determinat i establert.

3 intr DR Cessar, esdevenir nul·la una cosa establerta, instituïda, etc., pel fet d’haver transcorregut un cert lapse.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prescriure

GERUNDI: prescrivint

PARTICIPI: prescrit, prescrita, prescrits, prescrites

INDICATIU PRESENT: prescric, prescrius, prescriu, prescrivim, prescriviu, prescriuen

INDICATIU IMPERFET: prescrivia, prescrivies, prescrivia, prescrivíem, prescrivíeu, prescrivien

INDICATIU PASSAT: prescriví, prescrivires, prescriví, prescrivírem, prescrivíreu, prescriviren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): prescriguí, prescrigueres, prescrigué, prescriguérem, prescriguéreu, prescrigueren

INDICATIU FUTUR: prescriuré, prescriuràs, prescriurà, prescriurem, prescriureu, prescriuran

INDICATIU CONDICIONAL: prescriuria, prescriuries, prescriuria, prescriuríem, prescriuríeu, prescriurien

SUBJUNTIU PRESENT: prescrigui, prescriguis, prescrigui, prescriguem, prescrigueu, prescriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: prescrivís, prescrivissis, prescrivís, prescrivíssim, prescrivíssiu, prescrivissin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): prescrigués, prescriguessis, prescrigués, prescriguéssim, prescriguéssiu, prescriguessin

IMPERATIU: prescriu, prescrigui, prescriguem, prescriviu, prescriguin

->prescútum

prescútum

m ENTOM En el mesotòrax dels insectes, part anterior del nòtum.

->presegmentat

presegmentat

m FISIOL Cadascuna de les cèl·lules precursores dels leucòcits segmentats.

->preselecció

■preselecció

Part. sil.: pre_se_lec_ci_ó

[de selecció]

f Selecció feta per endavant. Receptor de ràdio amb botó de preselecció.

->presenc

presenc -a

adj i m i f De les Preses (Garrotxa).

->presència

■presència

Part. sil.: pre_sèn_ci_a

[del ll. praesentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Fet d’ésser, de trobar-se, present. La seva presència en aquell lloc. Ho jurà en presència de tots.

2 a la presència (o en presència) de Davant de.

3 fer acte de presència Presentar-se, mostrar-se, un moment en un lloc.

4 presència d’esperit Qualitat del qui no es desconcerta davant un perill, un succés advers, quelcom imprevist.

2 Aspecte, forma externa. Tenir bona presència.

3 FILOS Categoria amb què sol expressar-se, sobretot modernament, la relació que Déu manté envers les coses i l’Univers.

4 GEOBOT Caràcter sintètic de les comunitats vegetals, definit com l’existència més o menys constant d’una espècie en els diversos inventaris presos d’una determinada associació.

5 presència eucarística CRIST Tipus de presència del Crist en l’eucaristia, dit també presència sacramental.

->presencial

■presencial

Part. sil.: pre_sen_ci_al

[de presència]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la presència.

2 Que comporta la presència de la persona interessada. Consulta presencial. Cursos presencials.

3 Dit del testimoni que ha estat present en el fet del qual dóna testimoniatge.

->presencialment

■presencialment

Part. sil.: pre_sen_ci_al_ment

[de presencial]

adv En presència.

->presenciar

■presenciar

Part. sil.: pre_sen_ci_ar

[de presència; 1a FONT: s. XVIII]

v tr Veure una acció, un esdeveniment, pel fet de trobar-se present en el moment de succeir. Jo vaig presenciar la lluita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: presenciar

GERUNDI: presenciant

PARTICIPI: presenciat, presenciada, presenciats, presenciades

INDICATIU PRESENT: presencio, presencies, presencia, presenciem, presencieu, presencien

INDICATIU IMPERFET: presenciava, presenciaves, presenciava, presenciàvem, presenciàveu, presenciaven

INDICATIU PASSAT: presencií, presenciares, presencià, presenciàrem, presenciàreu, presenciaren

INDICATIU FUTUR: presenciaré, presenciaràs, presenciarà, presenciarem, presenciareu, presenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: presenciaria, presenciaries, presenciaria, presenciaríem, presenciaríeu, presenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: presenciï, presenciïs, presenciï, presenciem, presencieu, presenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: presenciés, presenciessis, presenciés, presenciéssim, presenciéssiu, presenciessin

IMPERATIU: presencia, presenciï, presenciem, presencieu, presenciïn

->present¹

■present¹

[del ll. praesens, -ntis, íd., participi pres. de praesse ‘estar al davant’; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

1 1 adj [abrev pres.] Que es troba en el lloc o a la vista d’una persona, d’un esdeveniment. Quan us vaig dir això, ell era present.

2 m i f pl Persones que es troben en el lloc on hi ha la persona que parla. En nom de tots els presents.

3 adj fig La seva imatge estava sempre present en la meva ànima.

4 de cos present Es diu d’un mort encara no enterrat.

5 fer present (una cosa a algú) Recordar-la-hi.

6 tenir present (una cosa) Recordar-la.

2 1 adj Que existeix en el moment actual. Els fets presents. Les circumstàncies presents. La present setmana.

2 m El temps present. El passat, el present i l’esdevenidor d’una cosa. No pensar més que en el present.

3 m GRAM Temps verbal que expressa l’acció coexistent en l’instant de parlar.

->present²

■present²

m Allò que hom ofereix en do a algú; regal. Li féu present d’una figureta de vori.

->presentable

■presentable

[del b. ll. praesentabĭlis, íd.; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

adj Que pot ésser presentat, que és digne d’ésser presentat.

->presentació

■presentació

Part. sil.: pre_sen_ta_ci_ó

[del b. ll. praesentatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

f 1 Acció de presentar.

2 1 BÍBL Ritu de l’Antic Testament pel qual els pares consagraven a Jahvè els primogènits al temple de Jerusalem; després en pagaven el rescat per cinc sicles.

2 Presentació del Senyor LITÚRG Festa que l’Església celebra el 2 de febrer per commemorar la presentació de Jesús al temple juntament amb la purificació de Maria i el trobament amb Simeó.

3 OBST Part fetal que penetra primer en el conducte pelvià i que pel seu volum i consistència condiciona un determinat mecanisme de part.

4 dret de presentació DR INTERN Privilegi pel qual un monarca o cap d’estat podia proposar al papa, en quedar vacant una seu episcopal, un candidat perquè fos elegit i consagrat bisbe.

->presentador

■presentador -a

[del b. ll. praesentator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que presenta.

2 m i f ESPECT i TELECOM Persona encarregada de presentar un programa.

->presentalla

■presentalla

[de presentar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f RELIG Exvot.

->presentar

■presentar

[del ll. praesentare, íd., freqüentatiu format sobre praesens; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Posar una cosa davant d’algú perquè la prengui, la vegi, l’examini. Presentar la carta, els documents, el rebut, una instància.

2 presentar armes MIL Posar-se amb l’arma alçada i en posició vertical com oferint l’arma a un superior.

3 presentar la dimissió Dimitir, donar l’escrit de dimissió d’un càrrec.

2 1 tr Oferir. Aquest afer presenta moltes dificultats, molts avantatges. Presentar batalla a l’enemic.

2 pron L’assumpte es presentava molt favorablement.

3 tr ant Fer un present, un do.

4 tr TECNOL Posar provisionalment un objecte, una peça, etc., al lloc on ha d’anar fixat, etc., per veure si va bé, si cal modificar-lo, etc., abans de col·locar-lo definitivament.

3 tr 1 Posar una persona davant d’algú, conduir-la a la presència d’algú perquè la vegi, la conegui, l’aculli, etc. El van presentar a la senyora de la casa.

2 Introduir algú a parlar. El conferenciant fou presentat pel rector de la Universitat.

3 ESPECT i TELECOM Conduir i animar un programa de ràdio o de televisió, un espectacle, una festa, etc.

4 Fer conèixer alguna cosa. Avui presenten la nova col·lecció.

4 1 tr Mostrar, exhibir, deixar veure. Aquesta pintura no la presentis enlloc.

2 pron Comparèixer a la presència d’algú. En presentar-se la guàrdia civil, tothom va fugir. Així, no et pots presentar enlloc.

3 pron fig Si es presenta l’ocasió. Es presenta un dia molt rúfol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: presentar

GERUNDI: presentant

PARTICIPI: presentat, presentada, presentats, presentades

INDICATIU PRESENT: presento, presentes, presenta, presentem, presenteu, presenten

INDICATIU IMPERFET: presentava, presentaves, presentava, presentàvem, presentàveu, presentaven

INDICATIU PASSAT: presentí, presentares, presentà, presentàrem, presentàreu, presentaren

INDICATIU FUTUR: presentaré, presentaràs, presentarà, presentarem, presentareu, presentaran

INDICATIU CONDICIONAL: presentaria, presentaries, presentaria, presentaríem, presentaríeu, presentarien

SUBJUNTIU PRESENT: presenti, presentis, presenti, presentem, presenteu, presentin

SUBJUNTIU IMPERFET: presentés, presentessis, presentés, presentéssim, presentéssiu, presentessin

IMPERATIU: presenta, presenti, presentem, presenteu, presentin

->presentment

■presentment

[de present¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Ara, en el moment present.

->presepi

■presepi

m ant Grípia, menjadora del bestiar.

->preservació

■preservació

Part. sil.: pre_ser_va_ci_ó

[del b. ll. praeservatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1349]

f 1 Acció de preservar;

2 l’efecte.

->preservador

■preservador -a

[de preservar]

adj i m i f Que preserva.

->preservar

■preservar

[del ll. td. praeservare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr Guardar d’un mal, d’un dany, evitar que ocorri. Preservar una planta de la glaçada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preservar

GERUNDI: preservant

PARTICIPI: preservat, preservada, preservats, preservades

INDICATIU PRESENT: preservo, preserves, preserva, preservem, preserveu, preserven

INDICATIU IMPERFET: preservava, preservaves, preservava, preservàvem, preservàveu, preservaven

INDICATIU PASSAT: preserví, preservares, preservà, preservàrem, preservàreu, preservaren

INDICATIU FUTUR: preservaré, preservaràs, preservarà, preservarem, preservareu, preservaran

INDICATIU CONDICIONAL: preservaria, preservaries, preservaria, preservaríem, preservaríeu, preservarien

SUBJUNTIU PRESENT: preservi, preservis, preservi, preservem, preserveu, preservin

SUBJUNTIU IMPERFET: preservés, preservessis, preservés, preservéssim, preservéssiu, preservessin

IMPERATIU: preserva, preservi, preservem, preserveu, preservin

->preservatiu

■preservatiu -iva

Part. sil.: pre_ser_va_tiu

[del b. ll. praeservativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que serveix per a preservar.

2 MED 1 adj Que evita una malaltia o un dany.

2 m Condom.

->preservativament

■preservativament

[de preservatiu]

adv A fi de preservar.

->presidència

■presidència

Part. sil.: pre_si_dèn_ci_a

[del b. ll. praesidentia, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Acció de presidir.

2 Dignitat, funció, càrrec, de president.

3 Època i durada del càrrec de president.

4 Lloc que ocupa el president en una reunió, assemblea, etc.

5 Residència oficial del president.

6 HIST i GEOG POL Divisió administrativa de l’Índia britànica, governada per un president.

->presidenciable

presidenciable

Part. sil.: pre_si_den_ci_a_ble

[de president]

adj i m i f Dit de la persona que té possibilitats d’ésser president.

->presidencial

■presidencial

Part. sil.: pre_si_den_ci_al

[del b. ll. praesidentialis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent al president o a la presidència.

->presidencialisme

■presidencialisme

Part. sil.: pre_si_den_ci_a_lis_me

[de presidencial]

m POLÍT Règim polític fonamentat en la separació entre el poder executiu i el poder legislatiu en el qual el president de la república, elegit directament pels ciutadans i responsable davant d’ells de la seva gestió, és alhora el cap de l’estat i el cap del govern.

->presidencialista

■presidencialista

Part. sil.: pre_si_den_ci_a_lis_ta

[de presidencial]

1 adj Relatiu o pertanyent al presidencialisme.

2 m i f Partidari del presidencialisme.

->president

■president -a

[del ll. praesidens, -ntis, íd.; 1a FONT: c. 1360]

1 m i f 1 Persona que presideix.

2 DR CIV El qui dirigeix les deliberacions, els treballs, d’un consell, assemblea, junta, societat o tribunal.

3 president de la Generalitat de Catalunya POLÍT Cap del govern autònom de Catalunya.

4 president de la Mancomunitat HIST Cap de la Mancomunitat de Catalunya.

5 president de la república POLÍT El titular que en una república encarna la representació de l’estat.

6 president del govern (o del consell de ministres) POLÍT Cap del govern nomenat pel cap de l’estat d’acord amb el resultat de les eleccions.

2 f col·loq Dona del president.

->presidi

■presidi

[del ll. praesidium ‘protecció; defensa; escorta; fortificació’; 1a FONT: 1647]

m 1 DR PEN 1 Penal.

2 Pena temporal privativa de llibertat que pot oscil·lar de sis mesos a sis anys o atènyer els dotze anys i que comporta una gradació de penes, segons la gravetat del delicte.

2 ant Ajuda, protecció.

3 HIST Nom que hom donà al segle XVI —i fins al XIX— a diverses places fortes o fortaleses dotades de guarnicions importants.

->presidiari

■presidiari -ària

Part. sil.: pre_si_di_a_ri

[del ll. praesidiarius, -a, -um ‘col·locat per protegir’; 1a FONT: 1803, DEst.]

DR PEN 1 adj Relatiu o pertanyent al presidi. Règim presidiari.

2 m i f Persona que compleix una pena de presidi.

->presidir

■presidir

[del ll. praesidēre, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 Dirigir les deliberacions o treballs d’una assemblea, una junta, un tribunal, etc.

2 Ésser al cap d’una societat, d’una associació, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: presidir

GERUNDI: presidint

PARTICIPI: presidit, presidida, presidits, presidides

INDICATIU PRESENT: presideixo, presideixes, presideix, presidim, presidiu, presideixen

INDICATIU IMPERFET: presidia, presidies, presidia, presidíem, presidíeu, presidien

INDICATIU PASSAT: presidí, presidires, presidí, presidírem, presidíreu, presidiren

INDICATIU FUTUR: presidiré, presidiràs, presidirà, presidirem, presidireu, presidiran

INDICATIU CONDICIONAL: presidiria, presidiries, presidiria, presidiríem, presidiríeu, presidirien

SUBJUNTIU PRESENT: presideixi, presideixis, presideixi, presidim, presidiu, presideixin

SUBJUNTIU IMPERFET: presidís, presidissis, presidís, presidíssim, presidíssiu, presidissin

IMPERATIU: presideix, presideixi, presidim, presidiu, presideixin

->presídium

■presídium

Part. sil.: pre_sí_di_um

[del ll. praesidium ‘protecció; defensa; escorta; fortificació’]

m DR i POLÍT 1 Als països germànics, òrgan de presidència o de direcció del parlament, de l’administració pública, etc.

2 HIST A l’antiga Unió Soviètica, òrgan directiu del partit comunista.

->presístole

presístole

[de sístole]

f FISIOL ANIM Moment que precedeix immediatament la sístole ventricular.

->presistòlic

presistòlic

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a la presístole.

->presó

■presó

[del ll. prehensio, -ōnis ‘acció d’agafar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 DR PEN Pena de privació de llibertat per un temps determinat.

2 presó cel·lular Presó en què cada pres està tancat en una cel·la o apartament separat.

3 presó preventiva DR PROC Privació de llibertat del processat durant la tramitació de la causa.

2 DR PEN i DR PROC Lloc on hom està pres o detingut.

3 dial 1 Acció de prendre’s la llet.

2 Flor de l’herbacol, que serveix per a prendre la llet.

->presocràtic

■presocràtic -a

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent als presocràtics.

2 m Nom genèric amb què són coneguts tots i cadascun dels filòsofs grecs anteriors a Sòcrates (segles VI-V aC).

->presoner

■presoner -a

[de presó; 1a FONT: 1316]

1 adj i m i f 1 Pres.

2 presoner de guerra (o simplement presoner) DR MIL i DR PEN Soldat agafat a l’enemic.

2 adj i m i f fig Subjectat, privat de llibertat, de poder anar-se’n o moure’s.

3 f BOT Card formatger.

4 m TECNOL Cargol cilíndric amb els dos caps roscats i la part central llisa que va collat per un cap a una peça, a la qual se’n fixa una altra mitjançant una femella collada a l’altre cap.

->presonització

presonització

Part. sil.: pre_so_nit_za_ci_ó

f DR PEN i PSIC 1 Acció de presonitzar o de presonitzar-se;

2 l’efecte.

->presonitzar

presonitzar

v DR PEN i PSIC 1 tr Fer que (una persona) s’adapti als costums, normes i comportaments propis de la presó.

2 pron Adaptar-se als costums, normes i comportaments propis de la presó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: presonitzar

GERUNDI: presonitzant

PARTICIPI: presonitzat, presonitzada, presonitzats, presonitzades

INDICATIU PRESENT: presonitzo, presonitzes, presonitza, presonitzem, presonitzeu, presonitzen

INDICATIU IMPERFET: presonitzava, presonitzaves, presonitzava, presonitzàvem, presonitzàveu, presonitzaven

INDICATIU PASSAT: presonitzí, presonitzares, presonitzà, presonitzàrem, presonitzàreu, presonitzaren

INDICATIU FUTUR: presonitzaré, presonitzaràs, presonitzarà, presonitzarem, presonitzareu, presonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: presonitzaria, presonitzaries, presonitzaria, presonitzaríem, presonitzaríeu, presonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: presonitzi, presonitzis, presonitzi, presonitzem, presonitzeu, presonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: presonitzés, presonitzessis, presonitzés, presonitzéssim, presonitzéssiu, presonitzessin

IMPERATIU: presonitza, presonitzi, presonitzem, presonitzeu, presonitzin

->presonorització

presonorització

Part. sil.: pre_so_no_rit_za_ci_ó

f CIN i TV Sonorització anterior a l’enregistrament de les imatges.

->prespora

prespora

f MICROB Zona més clara que pot ésser observada en el citoplasma dels bacteris a l’inici de la formació d’una endòspora.

->pressa

■pressa

[del ll. pressus, -a, -um, participi de prĕmĕre ‘estrènyer’, usat en combinacions com multitudo pressa ‘gentada atapeïda’, d’on ‘situació angoixosa’ i ‘ànsia’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Ànsia, viu desig, de fer ràpidament una cosa.

2 córrer pressa (una cosa) Ésser urgent.

3 de pressa loc adv Ràpidament.

2 pl Acció de fer les coses atropelladament, sense esmerçar-hi el temps necessari. No em vinguis amb presses.

->préssec

■préssec

[del ll. (malum) persĭcum ‘fruita de Pèrsia’; 1a FONT: 1288]

m 1 Fruit del presseguer.

2 fer el préssec pop Fer el ridícul.

->presseguer

■presseguer

[de préssec; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m BOT i AGR Arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Prunus persica), de fulles lanceolades i serrades, i flors rosades i solitàries i fruits globosos, vellutats, groguencs o vermellosos, comestibles (els préssecs), estès per tots els països temperats.

->presseguera

■presseguera

[de préssec; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Presseguer.

2 presseguera borda BOT Herba presseguera.

->presseguerar

■presseguerar

[de presseguer]

m AGR Camp plantat de presseguers.

->pressentiment

■pressentiment

[de pressentir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Impressió o convicció que ha d’ocórrer quelcom, especialment desagradable o calamitós. La mala notícia no em va sorprendre gens: en tenia el pressentiment.

->pressentir

■pressentir

[del ll. praesentīre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Tenir la impressió o convicció que ha d’ocórrer quelcom. Ja ho pressentia jo, que aquests dos no s’avindrien!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pressentir

GERUNDI: pressentint

PARTICIPI: pressentit, pressentida, pressentits, pressentides

INDICATIU PRESENT: pressento, pressents, pressent, pressentim, pressentiu, pressenten

INDICATIU IMPERFET: pressentia, pressenties, pressentia, pressentíem, pressentíeu, pressentien

INDICATIU PASSAT: pressentí, pressentires, pressentí, pressentírem, pressentíreu, pressentiren

INDICATIU FUTUR: pressentiré, pressentiràs, pressentirà, pressentirem, pressentireu, pressentiran

INDICATIU CONDICIONAL: pressentiria, pressentiries, pressentiria, pressentiríem, pressentiríeu, pressentirien

SUBJUNTIU PRESENT: pressenti, pressentis, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin

SUBJUNTIU IMPERFET: pressentís, pressentissis, pressentís, pressentíssim, pressentíssiu, pressentissin

IMPERATIU: pressent, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin

->pressió

■pressió

Part. sil.: pres_si_ó

[del ll. pressio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f 1 [símb: p] Acció d’una força que prem o empeny el cos a què s’aplica. La pressió d’un líquid sobre el fons del vas.

2 fig 1 Força moral. Fer pressió sobre algú per fer-li fer una cosa.

2 SOCIOL Força moral exercida per un grup (grup de pressió) en el conjunt d’un grup social, un país o un continent.

3 FÍS 1 Concepte físic que expressa la força que és exercida perpendicularment a la unitat de superfície.

2 pressió de vapor Tensió de vapor.

3 pressió dinàmica Pressió deguda a l’empenta d’un fluid per l’únic efecte d’ésser dotat d’una velocitat relativa, anomenada també pressió de velocitat.

4 pressió hidrostàtica (o estàtica d’un fluid) En hidrostàtica, força que, per unitat de superfície, exerceix una columna de fluid d’una determinada altura h.

5 pressió superficial En un sistema físic en què hi ha dues fases en contacte, diferència de pressions exercides sobre la superfície que les separa.

4 FISIOL ANIM 1 Tensió.

2 pressió arterial Pressió de la sang que circula dins les artèries.

3 pressió intraabdominal Pressió del líquid o gas contingut en la cavitat intraabdominal.

4 pressió intracranial Pressió del líquid o gas contingut en la cavitat intracranial.

5 pressió oncòtica Pressió osmòtica de les solucions col·loïdals.

6 pressió venosa Pressió de la sang a les venes.

5 QUÍM FÍS 1 pressió crítica Pressió que correspon al punt crític.

2 pressió parcial En una mescla de fluids, pressió que exerceix cadascun dels components.

6 pressió atmosfèrica FÍS i METEOR Pressió que exerceix l’atmosfera terrestre sobre els cossos que s’hi troben immergits.

7 pressió demogràfica DEMOG Relació entre el nombre d’individus d’una població i els recursos de què disposa.

8 pressió de radiació ASTR i FÍS Pressió exercida per qualsevol radiació electromagnètica sobre la superfície sobre la qual incideix.

9 pressió fiscal ECON Relació entre els imposts que han estat recaptats i la renda nacional o el producte nacional brut d’un país.

->pressiòmetre

pressiòmetre

Part. sil.: pres_si_ò_me_tre

[de pressió i -metre]

m METROL Manòmetre en el qual l’indicador és accionat per la diferència d’altura d’un líquid.

->pressionar

■pressionar

Part. sil.: pres_si_o_nar

[de pressió]

v tr Fer pressió (damunt algú o alguna cosa). El pressionaren perquè dimitís.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pressionar

GERUNDI: pressionant

PARTICIPI: pressionat, pressionada, pressionats, pressionades

INDICATIU PRESENT: pressiono, pressiones, pressiona, pressionem, pressioneu, pressionen

INDICATIU IMPERFET: pressionava, pressionaves, pressionava, pressionàvem, pressionàveu, pressionaven

INDICATIU PASSAT: pressioní, pressionares, pressionà, pressionàrem, pressionàreu, pressionaren

INDICATIU FUTUR: pressionaré, pressionaràs, pressionarà, pressionarem, pressionareu, pressionaran

INDICATIU CONDICIONAL: pressionaria, pressionaries, pressionaria, pressionaríem, pressionaríeu, pressionarien

SUBJUNTIU PRESENT: pressioni, pressionis, pressioni, pressionem, pressioneu, pressionin

SUBJUNTIU IMPERFET: pressionés, pressionessis, pressionés, pressionéssim, pressionéssiu, pressionessin

IMPERATIU: pressiona, pressioni, pressionem, pressioneu, pressionin

->pressoreceptor

pressoreceptor

[de presso (tret de pressió) i receptor]

m FISIOL ANIM Baroreceptor.

->pressòstat

■pressòstat

[de presso (tret de pressió) i -stat]

m TECNOL Manòstat desproveït d’indicador de mesura.

->pressoteràpia

pressoteràpia

Part. sil.: pres_so_te_rà_pi_a

f TERAP Mètode terapèutic basat en els efectes benèfics de la pressió exercida sobre determinades parts del cos, sia de forma manual o bé amb un aparell, destinat a la millora de la circulació sanguínia i limfàtica.

->pressuposar

■pressuposar

[de suposar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v tr 1 Suposar una cosa per endavant. Vaig pressuposar que ja ho sabien, però m’errava.

2 Donar per endavant com a segur que s’acomplirà una cosa. Per què pressuposes que acceptaran la teva oferta?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pressuposar

GERUNDI: pressuposant

PARTICIPI: pressuposat, pressuposada, pressuposats, pressuposades

INDICATIU PRESENT: pressuposo, pressuposes, pressuposa, pressuposem, pressuposeu, pressuposen

INDICATIU IMPERFET: pressuposava, pressuposaves, pressuposava, pressuposàvem, pressuposàveu, pressuposaven

INDICATIU PASSAT: pressuposí, pressuposares, pressuposà, pressuposàrem, pressuposàreu, pressuposaren

INDICATIU FUTUR: pressuposaré, pressuposaràs, pressuposarà, pressuposarem, pressuposareu, pressuposaran

INDICATIU CONDICIONAL: pressuposaria, pressuposaries, pressuposaria, pressuposaríem, pressuposaríeu, pressuposarien

SUBJUNTIU PRESENT: pressuposi, pressuposis, pressuposi, pressuposem, pressuposeu, pressuposin

SUBJUNTIU IMPERFET: pressuposés, pressuposessis, pressuposés, pressuposéssim, pressuposéssiu, pressuposessin

IMPERATIU: pressuposa, pressuposi, pressuposem, pressuposeu, pressuposin

->pressuposició

■pressuposició

Part. sil.: pres_su_po_si_ci_ó

[de suposició; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de pressuposar;

2 l’efecte.

2 LING Condició de tipus semàntic o pragmàtic que ha de complir un enunciat perquè sigui cert o adequat al context situacional.

->pressupòsit

■pressupòsit

[de supòsit; 1a FONT: c. 1560]

m 1 Pressuposició.

2 ECON Pressupost.

->pressupost

■pressupost

Cp. pressuposició i pressupòsit 1

[participi del cat. ant. pressupondre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ECON 1 1 Còmput anticipat del que costarà una obra a fer.

2 Còmput anticipat de les despeses i els ingressos d’una unitat econòmica o entitat per a un període de temps determinat.

2 Quantitat de diners destinada per a una finalitat concreta.

3 pressupost públic Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública durant un període determinat, que generalment és anual o bianual.

->pressupostar

■pressupostar

[de pressupost; 1a FONT: 1878]

v tr Fer el pressupost d’una obra concreta, d’un exercici econòmic, etc. Pressupostar la instal·lació de la calefacció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pressupostar

GERUNDI: pressupostant

PARTICIPI: pressupostat, pressupostada, pressupostats, pressupostades

INDICATIU PRESENT: pressuposto, pressupostes, pressuposta, pressupostem, pressuposteu, pressuposten

INDICATIU IMPERFET: pressupostava, pressupostaves, pressupostava, pressupostàvem, pressupostàveu, pressupostaven

INDICATIU PASSAT: pressupostí, pressupostares, pressupostà, pressupostàrem, pressupostàreu, pressupostaren

INDICATIU FUTUR: pressupostaré, pressupostaràs, pressupostarà, pressupostarem, pressupostareu, pressupostaran

INDICATIU CONDICIONAL: pressupostaria, pressupostaries, pressupostaria, pressupostaríem, pressupostaríeu, pressupostarien

SUBJUNTIU PRESENT: pressuposti, pressupostis, pressuposti, pressupostem, pressuposteu, pressupostin

SUBJUNTIU IMPERFET: pressupostés, pressupostessis, pressupostés, pressupostéssim, pressupostéssiu, pressupostessin

IMPERATIU: pressuposta, pressuposti, pressupostem, pressuposteu, pressupostin

->pressupostari

■pressupostari -ària

[de pressupost]

adj ECON Relatiu o pertanyent al pressupost. Assignació pressupostària.

->pressura

■pressura

[del ll. pressura ‘pressió; situació angoixosa’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Situació angoixosa, d’extrema necessitat, de la qual hom no pot sortir sense ajuda d’altri; destret.

2 pl Presses.

->pressurització

pressurització

Part. sil.: pres_su_rit_za_ci_ó

[de pressuritzar]

f TECNOL 1 Acció de pressuritzar;

2 l’efecte.

->pressuritzar

pressuritzar

[de l’angl. pressurize ‘pressionar’]

v tr TECNOL Condicionar un recipient o un espai tancat per mitjà d’un dispositiu que manté una pressió semblant o igual a l’atmosfèrica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pressuritzar

GERUNDI: pressuritzant

PARTICIPI: pressuritzat, pressuritzada, pressuritzats, pressuritzades

INDICATIU PRESENT: pressuritzo, pressuritzes, pressuritza, pressuritzem, pressuritzeu, pressuritzen

INDICATIU IMPERFET: pressuritzava, pressuritzaves, pressuritzava, pressuritzàvem, pressuritzàveu, pressuritzaven

INDICATIU PASSAT: pressuritzí, pressuritzares, pressuritzà, pressuritzàrem, pressuritzàreu, pressuritzaren

INDICATIU FUTUR: pressuritzaré, pressuritzaràs, pressuritzarà, pressuritzarem, pressuritzareu, pressuritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: pressuritzaria, pressuritzaries, pressuritzaria, pressuritzaríem, pressuritzaríeu, pressuritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: pressuritzi, pressuritzis, pressuritzi, pressuritzem, pressuritzeu, pressuritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: pressuritzés, pressuritzessis, pressuritzés, pressuritzéssim, pressuritzéssiu, pressuritzessin

IMPERATIU: pressuritza, pressuritzi, pressuritzem, pressuritzeu, pressuritzin

->pressut

■pressut -uda

[de pressa; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Que té pressa o manifesta pressa.

->prest¹

■prest¹

[del ll. td. praestus, -a, -um ‘present, a mà, disposat; aviat’ (cl. praesto, adv. invariable, íd.); 1a FONT: 1272, CTort.]

adv 1 Aviat.

2 prest o tard loc adv Tard o d’hora.

->prest²

■prest² -a

[v. prest¹]

adj 1 Disposat, preparat, per a executar una cosa.

2 Prompte, ràpid.

->prestable

■prestable

[del ll. praestabĭlis ‘excel·lent, remarcable, avantatjós’]

adj Que es pot prestar.

->prestació

■prestació

Part. sil.: pres_ta_ci_ó

[del ll. praestatio, -ōnis ‘liquidació; garantia’; 1a FONT: 1599]

f 1 1 Acció de prestar o de prestar-se;

2 l’efecte.

3 DR CIV i ECON Obligació que dimana de la llei o que, en virtut d’un conveni, ha de complir una de les parts.

4 DR CIV i ECON Impost o servei exigible per una autoritat competent.

5 prestació patrimonial DR Mesura administrativa de gravamen sobre els béns particulars de caràcter forçós.

6 prestació personal DR FISC i ECON Servei personal exigit per la llei als veïns d’una població per a obres o serveis d’utilitat comuna.

7 prestació social ECON Acció social que l’administració pública duu a terme en favor dels ciutadans.

8 prestació social substitutòria MIL Servei civil dels objectors de consciència.

2 pl AERON i AUT Conjunt de qualitats que caracteritzen quantitativament les possibilitats d’un avió, d’un automòbil, d’una motocicleta.

->prestador

■prestador -a

[del ll. praestator, -ōris ‘garant’; 1a FONT: 1271]

1 adj i m i f Que presta.

2 m i f ECON Persona que en un contracte de préstec deixa els diners al prestatari.

->prestament¹

■prestament¹

[de prestar; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Acció de prestar.

->prestament²

■prestament²

[de prest¹; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adv Amb prestesa.

->prestància

■prestància

Part. sil.: pres_tàn_ci_a

f 1 Aspecte distingit. Casa pairal amb prestància.

2 excel·lència 1 1.

->prestanoms

■prestanoms

m i f DR CIV Testaferro, especialment a Andorra.

->prestar

■prestar

[del ll. praestare ‘excel·lir; ser fiador; proporcionar’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

v 1 tr Deixar a una persona diners, o una altra cosa, amb la condició de tornar-ho passat un cert temps. Presta’m aquest llibre.

2 tr Seguit d’un substantiu no material, fer, tenir o observar el que el nom indica. Prestar atenció. Prestar declaració. Prestar homenatge.

3 pron 1 Oferir-se, estar disposat. Es va prestar a fer aquella tasca.

2 Donar peu a (una cosa). Aquest exemple es presta a confusió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prestar

GERUNDI: prestant

PARTICIPI: prestat, prestada, prestats, prestades

INDICATIU PRESENT: presto, prestes, presta, prestem, presteu, presten

INDICATIU IMPERFET: prestava, prestaves, prestava, prestàvem, prestàveu, prestaven

INDICATIU PASSAT: prestí, prestares, prestà, prestàrem, prestàreu, prestaren

INDICATIU FUTUR: prestaré, prestaràs, prestarà, prestarem, prestareu, prestaran

INDICATIU CONDICIONAL: prestaria, prestaries, prestaria, prestaríem, prestaríeu, prestarien

SUBJUNTIU PRESENT: presti, prestis, presti, prestem, presteu, prestin

SUBJUNTIU IMPERFET: prestés, prestessis, prestés, prestéssim, prestéssiu, prestessin

IMPERATIU: presta, presti, prestem, presteu, prestin

->prestatari

■prestatari -ària

[de prestar]

m i f Persona que en un contracte de préstec rep els diners del prestador i es compromet a retornar-los juntament amb l’interès acordat.

->prestatge

■prestatge

[del ll. td. parastatĭcum, i aquest, del gr. parastatikós ‘destinat a exposar’; 1a FONT: 1361]

m MOBL Post, peça plana de metall, plàstic, etc., disposada horitzontalment i que, formant part d’un moble, sostinguda per mòduls, etc., serveix per a posar-hi coses damunt.

->prestatgeria

■prestatgeria

Part. sil.: pres_tat_ge_ri_a

[de prestatge; 1a FONT: s. XX, Oller]

f MOBL 1 Conjunt o joc de prestatges col·locats a la paret.

2 esp Moble amb peus o fixat a la paret, eventualment tancat amb portes vidrieres, proveït de prestatges i fet de diversos materials i diferents dimensions.

->prestatjat

■prestatjat -ada

[de prestatge; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj Amb prestatges, guarnit de prestatges. Un armari prestatjat.

->preste

preste

[del fr. ant. prestre, ll. td. presbyter, -tĕri ‘més ancià’]

m LITÚRG Sacerdot que fa d’oficiant principal en un acte litúrgic.

->préstec

■préstec

[alteració de l’ant. préstet, ll. praestĭtum, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 1 Acció de prestar;

2 l’efecte. Demanar un préstec.

2 ECON 1 Contracte segons el qual una persona o entitat social rep d’una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los en uns terminis i unes condicions preestablerts.

2 préstec hipotecari Préstec obtingut d’una entitat financera donant una propietat immobiliària com a garantia de pagament.

3 fig LING Manlleu.

4 préstec de llibres BIBLIOT Servei organitzat a les biblioteques consistent a deixar llibres a domicili.

->prester

■prester

[del gr. prēstḗr, íd.]

m METEOR Massa d’aire animada d’un ràpid moviment giratori que quan es forma a la terra és abrasadora i quan s’origina a la mar produeix una tromba d’aigua.

->prestesa

■prestesa

[de prest²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Celeritat, rapidesa, a fer una cosa.

->prestidigitació

■prestidigitació

Part. sil.: pres_ti_di_gi_ta_ci_ó

[del fr. prestidigitation, format per analogia amb prestidigitador]

f Art i espectacle d’habilitat i enginy consistent a produir, artificialment, efectes d’aparença meravellosa i inexplicable.

->prestidigitador

■prestidigitador -a

[del fr. prestidigitateur (1823), alteració del ll. praestigiator, -ōris ‘il·lusionista’, der. de praestigiae ‘il·lusions’, pres per un comp. de preste ‘ràpid’ i el ll. digitus ‘dit’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m i f Persona que practica la prestidigitació.

->prestigi

■prestigi

[del ll. td. praestigium ‘impostura’, neutre sing. refet a partir de praestigiae ‘il·lusions’, de praestringĕre ‘lligar; enlluernar’, de stringĕre ‘estrènyer’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Allò que colpeix l’esperit pel que té de meravellós, pel seu esclat.

2 Ascendent, influència, deguda a èxits anteriors, a la reputació adquirida. Una persona d’un gran prestigi per la seva erudició.

->prestigiar

■prestigiar

Part. sil.: pres_ti_gi_ar

[del ll. praestigiare ‘fer jocs de mans’]

v tr Donar prestigi. Amb totes aquelles actuacions van prestigiar la institució.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prestigiar

GERUNDI: prestigiant

PARTICIPI: prestigiat, prestigiada, prestigiats, prestigiades

INDICATIU PRESENT: prestigio, prestigies, prestigia, prestigiem, prestigieu, prestigien

INDICATIU IMPERFET: prestigiava, prestigiaves, prestigiava, prestigiàvem, prestigiàveu, prestigiaven

INDICATIU PASSAT: prestigií, prestigiares, prestigià, prestigiàrem, prestigiàreu, prestigiaren

INDICATIU FUTUR: prestigiaré, prestigiaràs, prestigiarà, prestigiarem, prestigiareu, prestigiaran

INDICATIU CONDICIONAL: prestigiaria, prestigiaries, prestigiaria, prestigiaríem, prestigiaríeu, prestigiarien

SUBJUNTIU PRESENT: prestigiï, prestigiïs, prestigiï, prestigiem, prestigieu, prestigiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: prestigiés, prestigiessis, prestigiés, prestigiéssim, prestigiéssiu, prestigiessin

IMPERATIU: prestigia, prestigiï, prestigiem, prestigieu, prestigiïn

->prestigiós

■prestigiós -osa

Part. sil.: pres_ti_gi_ós

[del ll. praestigiosus, -a, -um ‘que fa jocs de mans, trampós’; 1a FONT: 1868]

adj Que té prestigi.

->prestimoni

■prestimoni

[del b. ll. praestimonium, íd.]

m Préstec.

->prestissimo

prestissimo^* [pɾestísimo]

[mot it., superlatiu de presto ‘ràpid’]

m MÚS 1 Moviment musical d’una gran velocitat, superior a la que indica el presto.

2 Fragment escrit en aquest moviment.

->presto

■presto^* [pɾésto, pɾɛ́sto]

[mot it., ‘ràpid’ (v. prest¹)]

m MÚS 1 Moviment musical d’una gran rapidesa, superior a la indicada per l’allegro.

2 Fragment escrit en aquest moviment. Sol constituir el darrer temps de la sonata, la simfonia i el concert.

->presumible

■presumible

[de presumir]

adj Que pot ésser presumit, cregut, tingut per tal o tal cosa.

->presumiblement

■presumiblement

[de presumible]

adv Segons és de presumir.

->presumir

■presumir

[del ll. praesumĕre ‘prendre per endavant; imaginar-se’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[també com dormir] v 1 tr Creure una cosa fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que hom en té. Després del que va passar, ja presumíem que no vindrien.

2 intr 1 Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc., de posseir una qualitat, un mèrit, etc. Presumeix de valent, de ric.

2 abs Fatxendejar, gastar fatxenda. Qui presum fa fum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: presumir

GERUNDI: presumint

PARTICIPI: presumit, presumida, presumits, presumides

INDICATIU PRESENT: presumeixo, presumeixes, presumeix, presumim, presumiu, presumeixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): presumo, presums, presum, presumim, presumiu, presumen

INDICATIU IMPERFET: presumia, presumies, presumia, presumíem, presumíeu, presumien

INDICATIU PASSAT: presumí, presumires, presumí, presumírem, presumíreu, presumiren

INDICATIU FUTUR: presumiré, presumiràs, presumirà, presumirem, presumireu, presumiran

INDICATIU CONDICIONAL: presumiria, presumiries, presumiria, presumiríem, presumiríeu, presumirien

SUBJUNTIU PRESENT: presumeixi, presumeixis, presumeixi, presumim, presumiu, presumeixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): presumi, presumis, presumi, presumim, presumiu, presumin

SUBJUNTIU IMPERFET: presumís, presumissis, presumís, presumíssim, presumíssiu, presumissin

IMPERATIU: presumeix, presumeixi, presumim, presumiu, presumeixin

IMPERATIU (alternatiu): presum, presumi, presumim, presumiu, presumin

->presumit

■presumit -ida

[de presumir; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Que presumeix.

2 Presumptuós, fatxender.

->presumpció

■presumpció

Part. sil.: pre_sump_ci_ó

[del ll. praesumptio, -ōnis ‘presa o concepció anticipada’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 1 Acció de presumir alguna cosa;

2 l’efecte.

3 Suposició, sospita.

4 DR Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe.

5 presumpció muciana DR CAT Presumpció, derivada del dret romà, en virtut de la qual en el cas de controvèrsia sobre la procedència dels béns adquirits per una dona casada era més honest presumir que els hi havia donat el seu marit, evitant així la sospita que la muller els hagués adquirit per una causa deshonesta.

2 1 Acció de presumir massa de si mateix. Té la presumpció d’ésser el millor alumne de la classe.

2 Defecte del qui presumeix massa de si mateix. És un home ple de presumpció.

->presumpte

■presumpte -a

[del ll. praesumptus, -a, -um ‘pres per endavant’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que hom presumeix o suposa que és tal o tal cosa. El presumpte autor d’un crim.

->presumptiu

■presumptiu -iva

Part. sil.: pre_sump_tiu

[del ll. praesumptivus, -a, -um ‘que pren per endavant’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Presumible.

2 DR PROC Deduït o conjecturat pel fet de tenir-ne indicis positius.

->presumptivament

■presumptivament

[de presumptiu]

adv Segons presumpció.

->presumptuós

■presumptuós -osa

Part. sil.: pre_sump_tu_ós

[del ll. praesumptuosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Ple de presumpció 2.

->presumptuosament

■presumptuosament

Part. sil.: pre_sump_tu_o_sa_ment

[de presumptuós; 1a FONT: 1653, DTo.]

adv D’una manera presumptuosa.

->presumptuositat

■presumptuositat

Part. sil.: pre_sump_tu_o_si_tat

[de presumptuós]

f Qualitat de presumptuós.

->presura

■presura

f HIST Aprisió.

->pretaller

■pretaller

[de taller¹]

m OFIC Entitat per a la iniciació laboral d’adolescents no escolaritzats que encara no tenen l’edat legal per a treballar.

->prêt-à-porter

prêt-à-porter^* [pɾɛ̀taporté]

[del fr. prêt-à-porter, expressió francesa, íd., literalment ‘a punt de portar’]

m INDUM Roba confeccionada de manera seriada, generalment en sèries no gaire llargues i de realització acurada.

->pretemporada

pretemporada

f Període que precedeix l’inici d’una temporada, especialment esportiva.

->pretendent

■pretendent -a

[del ll. praetendens, -ntis, participi pres. de praetendĕre ‘allargar, estendre; posar com a pretext, fingir’; 1a FONT: 1410]

1 m i f Persona que pretén alguna cosa.

2 esp 1 m i f Persona que pretén tenir drets a regnar. Pretendent a la corona de França.

2 m El qui aspira a aconseguir la mà d’una noia. Aquella noia té molts pretendents.

->pretendre

■pretendre

[del ll. praetendĕre ‘allargar, estendre; posar com a pretext, fingir’, der. de tendĕre ‘estendre’; 1a FONT: 1393]

v* 1 tr 1 Perseguir la consecució d’una cosa a la qual hom creu tenir dret o a la qual hom aspira. El príncep pretenia la corona de França. Pretenia casar-se amb la filla de l’amo.

2 Voler que quelcom sigui reconegut com a cert. Pretenia que només ell tenia raó.

2 intr Aspirar a l’obtenció de quelcom, desitjar-ho. Pretendre a aquells honors. Pretendre a la mà d’una pubilla rica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pretendre

GERUNDI: pretenent

PARTICIPI: pretès, pretesa, pretesos, preteses

INDICATIU PRESENT: pretenc, pretens, pretén, pretenem, preteneu, pretenen

INDICATIU IMPERFET: pretenia, pretenies, pretenia, preteníem, preteníeu, pretenien

INDICATIU PASSAT: pretenguí, pretengueres, pretengué, pretenguérem, pretenguéreu, pretengueren

INDICATIU FUTUR: pretendré, pretendràs, pretendrà, pretendrem, pretendreu, pretendran

INDICATIU CONDICIONAL: pretendria, pretendries, pretendria, pretendríem, pretendríeu, pretendrien

SUBJUNTIU PRESENT: pretengui, pretenguis, pretengui, pretenguem, pretengueu, pretenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: pretengués, pretenguessis, pretengués, pretenguéssim, pretenguéssiu, pretenguessin

IMPERATIU: pretén, pretengui, pretenguem, preteneu, pretenguin

->pretensió

■pretensió

Part. sil.: pre_ten_si_ó

[del b. ll. praetentio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Acció de pretendre.

2 Dret al·legat en pretendre quelcom. Tenir pretensions a una herència.

2 Fet de creure posseir una qualitat superior, avantatjosa, meritòria, etc. Té moltes pretensions, el teu amic.

->pretensiós

■pretensiós -osa

Part. sil.: pre_ten_si_ós

[de pretensió]

adj 1 Ple de pretensions. Una persona molt pretensiosa.

2 Que és efecte o fruit de molta pretensió. Una qualificació massa pretensiosa.

->pretensiosament

■pretensiosament

Part. sil.: pre_ten_si_o_sa_ment

[de pretensiós]

adv D’una manera pretensiosa, amb molta pretensió.

->pretensor

■pretensor -a

[de tensor]

m i f Pretendent.

->preterició

■preterició

Part. sil.: pre_te_ri_ci_ó

[del ll. td. praeteritio, -ōnis ‘acció de passar de llarg, omissió’]

f 1 Acció de preterir, omissió.

2 1 DR CIV Omissió del legitimari per part del causant.

2 preterició errònia DR CAT Preterició que es dóna quan el testament no menciona el fill o descendent del testador que ha nascut o arribat a ésser legitimari després d’atorgat el testament o quan en testar el causant ignorava l’existència d’aquest legitimari.

3 preterició intencional DR CAT Preterició que suposa la no menció del legitimari en el testament sense que el legitimari hagi rebut donació en concepte de llegítima o imputable a ella; o, també, quan malgrat ésser mencionat el legitimari en el testament, aquest no conté atribució de cap mena a favor del legitimari ni el deshereta.

3 RET Figura amb la qual hom aparenta de no dir allò que realment diu.

->preterintencionalitat

■preterintencionalitat

Part. sil.: pre_te_rin_ten_ci_o_na_li_tat

f DR PEN Circumstància agreujant de delicte, en el sentit que el resultat d’un acte comès és més greu que el que hom tenia intenció de causar.

->preterir

■preterir

[del ll. praeterīre ‘passar de llarg’; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr Fer omissió, passar en silenci. Hem preterit antigues divergències.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preterir

GERUNDI: preterint

PARTICIPI: preterit, preterida, preterits, preterides

INDICATIU PRESENT: pretereixo, pretereixes, pretereix, preterim, preteriu, pretereixen

INDICATIU IMPERFET: preteria, preteries, preteria, preteríem, preteríeu, preterien

INDICATIU PASSAT: preterí, preterires, preterí, preterírem, preteríreu, preteriren

INDICATIU FUTUR: preteriré, preteriràs, preterirà, preterirem, preterireu, preteriran

INDICATIU CONDICIONAL: preteriria, preteriries, preteriria, preteriríem, preteriríeu, preteririen

SUBJUNTIU PRESENT: pretereixi, pretereixis, pretereixi, preterim, preteriu, pretereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: preterís, preterissis, preterís, preteríssim, preteríssiu, preterissin

IMPERATIU: pretereix, pretereixi, preterim, preteriu, pretereixin

->pretèrit

■pretèrit -a

[del ll. praeterĭtus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Pertanyent completament al passat. Els segles pretèrits.

2 m GRAM Denominació genèrica de temps verbal que, respecte al present del qui parla, expressa acció passada, sense precisar-ne l’aspecte de duració o d’acabament.

->preterme

preterme

adj OBST 1 Dit del part que s’esdevé abans que no es completin les trenta-set setmanes de gestació.

2 PEDIAT Dit del nadó nascut abans que no es completin les trenta-set setmanes de gestació.

->pretermissió

■pretermissió

Part. sil.: pre_ter_mis_si_ó

[del ll. praetermissio, -ōnis, íd.]

f Preterició, omissió.

->preternatural

■preternatural

[del b. ll. praeternaturalis, íd.]

adj 1 Dit del que resta enfora d’allò que és natural o conforme al curs natural de les coses, sense ésser tanmateix sobrenatural.

2 esp CATOL Dit dels dons atorgats per Déu a l’home en el seu estat original, els quals perdé aquest pel pecat i, a diferència dels dons sobrenaturals, no ha tornat a recuperar malgrat la redempció.

->preternaturalisme

preternaturalisme

[de preternatural]

m Qualitat de preternatural.

->pretesar

■pretesar

[de tesar]

v tr CONSTR Tesar l’estructura metàl·lica (barres corrugades, cables antitorsió, filferro) d’una estructura de formigó armat abans que aquesta peça treballi a ple rendiment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pretesar

GERUNDI: pretesant

PARTICIPI: pretesat, pretesada, pretesats, pretesades

INDICATIU PRESENT: preteso, preteses, pretesa, pretesem, preteseu, pretesen

INDICATIU IMPERFET: pretesava, pretesaves, pretesava, pretesàvem, pretesàveu, pretesaven

INDICATIU PASSAT: pretesí, pretesares, pretesà, pretesàrem, pretesàreu, pretesaren

INDICATIU FUTUR: pretesaré, pretesaràs, pretesarà, pretesarem, pretesareu, pretesaran

INDICATIU CONDICIONAL: pretesaria, pretesaries, pretesaria, pretesaríem, pretesaríeu, pretesarien

SUBJUNTIU PRESENT: pretesi, pretesis, pretesi, pretesem, preteseu, pretesin

SUBJUNTIU IMPERFET: pretesés, pretesessis, pretesés, preteséssim, preteséssiu, pretesessin

IMPERATIU: pretesa, pretesi, pretesem, preteseu, pretesin

->pretesat

pretesat -ada

[de pretesar]

adj CONSTR Dit del formigó que va armat amb barres corrugades, cables antitorsió o bé filferros que es tesen prèviament o durant la construcció.

->pretext

■pretext

[del ll. praetextus, -us, íd., der. de praetexĕre ‘brodar, guarnir’, i aquest, de tĕxĕre ‘teixir’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Raó ostensible, motiu assumit, que hom dóna per amagar la veritable raó o motiu real. Sota pretext que era massa tard.

->pretexta

■pretexta

f 1 INDUM A la Roma antiga, toga blanca, guarnida amb una vora de porpra, que portaven els fills mascles dels patricis fins a l’edat de 16 anys i les noies i donzelles fins al matrimoni.

2 faula pretexta TEAT Tragèdia llatina d’argument romà en la qual els actors actuaven vestits amb la toga pretexta.

->pretextar

■pretextar

[de pretext; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Prendre per pretext. S’havia excusat pretextant una indisposició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pretextar

GERUNDI: pretextant

PARTICIPI: pretextat, pretextada, pretextats, pretextades

INDICATIU PRESENT: pretexto, pretextes, pretexta, pretextem, pretexteu, pretexten

INDICATIU IMPERFET: pretextava, pretextaves, pretextava, pretextàvem, pretextàveu, pretextaven

INDICATIU PASSAT: pretextí, pretextares, pretextà, pretextàrem, pretextàreu, pretextaren

INDICATIU FUTUR: pretextaré, pretextaràs, pretextarà, pretextarem, pretextareu, pretextaran

INDICATIU CONDICIONAL: pretextaria, pretextaries, pretextaria, pretextaríem, pretextaríeu, pretextarien

SUBJUNTIU PRESENT: pretexti, pretextis, pretexti, pretextem, pretexteu, pretextin

SUBJUNTIU IMPERFET: pretextés, pretextessis, pretextés, pretextéssim, pretextéssiu, pretextessin

IMPERATIU: pretexta, pretexti, pretextem, pretexteu, pretextin

->pretònic

■pretònic -a

[de tònic]

adj FON Dit de l’element fonològic, fonema o síl·laba, que en l’estructura seqüencial d’un mot ocupa una posició immediatament anterior a la síl·laba tònica.

->pretor

■pretor

[del ll. praetor, -ōris ‘el qui va al davant, comandant’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m HIST 1 Comandant de la milícia en la Roma republicana.

2 Magistrat romà que tenia jurisdicció sobre Roma o sobre les províncies.

->pretori

■pretori

[del ll. praetorium, íd.]

m HIST 1 Espai central del campament romà reservat al pretor o comandant de la milícia.

2 Lloc en què el pretor administrava justícia.

3 Palau del governador a les diverses províncies romanes.

->pretorià

■pretorià -ana

Part. sil.: pre_to_ri_à

[del ll. praetorianus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent al pretor. Exèrcit pretorià.

2 m 1 HIST Individu que formava part del cos de guàrdia del comandant de l’exèrcit romà i, posteriorment, de la guàrdia personal dels emperadors romans, anomenada per això guàrdia pretoriana.

2 Modernament, cadascun dels soldats que constituïen un cos de guàrdia especial de persones particulars.

->pretorial

■pretorial

Part. sil.: pre_to_ri_al

[de pretori]

adj Relatiu o pertanyent al pretor o al pretori.

->pretorianisme

■pretorianisme

Part. sil.: pre_to_ri_a_nis_me

[de pretorià]

m HIST Influència de l’exèrcit damunt l’estat.

->prets

prets

m ant Honor, bona fama.

->pretura

■pretura

[del ll. praetura, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Càrrec o dignitat de pretor.

->pretz

pretz

m ant Prets.

->preu

■preu

Part. sil.: preu

[del ll. prĕtium, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 ECON 1 Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d’unitats d’un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d’un altre bé Y.

2 a preu fet Per un preu o una quantitat fixats per endavant, no a jornal.

3 a sota preu A un preu més baix que el de compra.

4 preu compost Preu d’una tasca definida (que forma part d’una obra) d’acord amb les quantitats i els costos de jornals, materials i transport necessaris per a efectuar-la.

5 preu de cost El que resulta de comptar el valor de tots els recursos emprats en la producció d’un bé.

6 preu de llançament Preu que es fixa per a un producte nou, més moderat del que tindrà més endavant.

7 preu de saldo Preu reduït que es proposa per a disminuir o acabar les existències d’un producte.

8 preu de venda Quantitat per la qual pot adquirir-se un bé.

9 preu just Valor que, en un procés d’expropiació forçosa, es fixa per a un bé i que correspon al seu valor real.

10 preu simple Preu d’unitats elementals com ara el preu del jornal o el de les unitats dels materials.

11 preu unitari Preu compost que s’aplica a cada una de les unitats que formen una obra.

2 a (o al) preu de loc prep A costa de. Ho ha aconseguit a preu de grans sacrificis.

3 a preu d’or A un preu molt alt.

4 a preu fet fig De pressa, sense parar.

5 a tot preu Costi el que costi. Voler reeixir a tot preu.

6 no tenir preu fig Ésser extraordinàriament valuós. La meva veïna no té preu.

7 posar preu (a una cosa) Oferir una recompensa per una cosa a fer.

8 preu per preu, sabates grosses Frase amb què s’aconsella d’endur-se, de dues coses que valen el mateix preu, la més abundant, la més grossa, etc.

->preuar

■preuar

Part. sil.: pre_uar

Cp. apreuar

[de preu; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr 1 Prear.

2 Posar preu a una cosa. Van preuar la finca. Ho van preuar en 12.000 euros.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preuar

GERUNDI: preuant

PARTICIPI: preuat, preuada, preuats, preuades

INDICATIU PRESENT: preuo, preues, preua, preuem, preueu, preuen

INDICATIU IMPERFET: preuava, preuaves, preuava, preuàvem, preuàveu, preuaven

INDICATIU PASSAT: preuí, preuares, preuà, preuàrem, preuàreu, preuaren

INDICATIU FUTUR: preuaré, preuràs, preuarà, preuarem, preuareu, preuaran

INDICATIU CONDICIONAL: preuaria, preuaries, preuaria, preuaríem, preuaríeu, preuarien

SUBJUNTIU PRESENT: preui, preuis, preui, preuem, preueu, preuin

SUBJUNTIU IMPERFET: preués, preuessis, preués, preuéssim, preuéssiu, preuessin

IMPERATIU: preua, preui, preuem, preueu, preuin

->preufet

■preufet

Part. sil.: preu_fet

[de preu i fet¹; 1a FONT: 1624]

m Contracte d’una feina a preu fet.

->preufetaire

■preufetaire

Part. sil.: preu_fe_tai_re

[de preufet]

m i f Persona que treballa, que fa una feina o feines, a preu fet.

->preufeter

■preufeter -a

Part. sil.: preu_fe_ter

[de preufet; 1a FONT: s. XVII]

m i f Preufetaire.

->prevaldre

prevaldre

[variant de prevaler]

v intr i pron Prevaler.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prevaldre

GERUNDI: prevalent

PARTICIPI: prevalgut, prevalguda, prevalguts, prevalgudes

INDICATIU PRESENT: prevalc, prevals, preval, prevalem, prevaleu, prevalen

INDICATIU IMPERFET: prevalia, prevalies, prevalia, prevalíem, prevalíeu, prevalien

INDICATIU PASSAT: prevalguí, prevalgueres, prevalgué, prevalguérem, prevalguéreu, prevalgueren

INDICATIU FUTUR: prevaldré, prevaldràs, prevaldrà, prevaldrem, prevaldreu, prevaldran

INDICATIU CONDICIONAL: prevaldria, prevaldries, prevaldria, prevaldríem, prevaldríeu, prevaldrien

SUBJUNTIU PRESENT: prevalgui, prevalguis, prevalgui, prevalguem, prevalgueu, prevalguin

SUBJUNTIU IMPERFET: prevalgués, prevalguessis, prevalgués, prevalguéssim, prevalguéssiu, prevalguessin

IMPERATIU: preval, prevalgui, prevalguem, prevaleu, prevalguin

->prevalença

■prevalença

[de prevaler]

f 1 Acció de prevaler.

2 DR Principi constitucional que comporta la preferència d’aplicació de les normes de l’estat sobre les de les comunitats autònomes, en cas de conflicte, en les matèries que no siguin de la seva exclusiva competència.

->prevaler

■prevaler

[del ll. praevalēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

v 1 intr Emportar-se la victòria, la superioritat, l’avantatge, entre diferents coses concurrents, en competència. Prevaler contra un concurrent. Fer prevaler la pròpia opinió.

2 pron Aprofitar-se o servir-se d’alguna cosa. Prevaler-se de l’ocasió, de la força, de les circumstàncies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prevaler

GERUNDI: prevalent

PARTICIPI: prevalgut, prevalguda, prevalguts, prevalgudes

INDICATIU PRESENT: prevalc, prevals, preval, prevalem, prevaleu, prevalen

INDICATIU IMPERFET: prevalia, prevalies, prevalia, prevalíem, prevalíeu, prevalien

INDICATIU PASSAT: prevalguí, prevalgueres, prevalgué, prevalguérem, prevalguéreu, prevalgueren

INDICATIU FUTUR: prevaldré, prevaldràs, prevaldrà, prevaldrem, prevaldreu, prevaldran

INDICATIU CONDICIONAL: prevaldria, prevaldries, prevaldria, prevaldríem, prevaldríeu, prevaldrien

SUBJUNTIU PRESENT: prevalgui, prevalguis, prevalgui, prevalguem, prevalgueu, prevalguin

SUBJUNTIU IMPERFET: prevalgués, prevalguessis, prevalgués, prevalguéssim, prevalguéssiu, prevalguessin

IMPERATIU: preval, prevalgui, prevalguem, prevaleu, prevalguin