->amonièmia
■amonièmiaPart. sil.: a_mo_ni_è_mi_a
[de amoni- i -èmia]
f FISIOL ANIM Presència de carbonat amònic a la sang.
->amonificació
amonificacióPart. sil.: a_mo_ni_fi_ca_ci_ó
[de amoníac]
f PEDOL Transformació de les substàncies orgàniques nitrogenades del sòl en amoníac per desaminació precedida d’hidròlisi.
->amonio-
■amonio-QUÍM ORG Forma prefixada del mot amoníac, que designa el grup catiònic amoni −NH4 quan és considerat com un substituent en una molècula orgànica.
->amonitrat
amonitrat[de amoni- i nitrat]
m ADOB Adob mineral compost de nitrat amònic i pedra calcària finament mòlta.
->amoniúria
■amoniúriaPart. sil.: a_mo_ni_ú_ri_a
[de amoni- i -úria1]
f FISIOL ANIM Presència d’amoníac a l’orina.
->amono-
amono-QUÍM INORG Forma prefixada del mot amoníac, que denota que una propietat es manifesta en l’amoníac o que un fenomen és produït per l’amoníac.
->amonoàcid
amonoàcidPart. sil.: a_mo_no_à_cid
[de amono- i àcid]
m QUÍM INORG Substància que manifesta propietats àcides en l’amoníac líquid.
->amonobase
amonobase[de amono- i base]
f QUÍM INORG Substància que manifesta propietats bàsiques en l’amoníac líquid.
->amonòlisi
■amonòlisi[de amono- i -lisi]
f QUÍM Reacció química, similar a la hidròlisi, en la qual l’amoníac provoca la ruptura de l’enllaç A—B en una molècula AB i dóna com a productes ANH2 i HB.
->amontillat
■amontillat[del nom de Montilla, ciutat d’Andalusia]
m ENOL Tipus de xerès, semblant al vi de Montilla, de color d’ambre, que amb l’envelliment s’enfosqueix.
->amor
■amor[del ll. amor, -ŏris, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
m [o f] 1 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona. Amor de mare. Amor filial.
2 Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc. Amor a la pàtria, a la llibertat, a la justícia.
3 Gran desig o interès. Amor al vi. Amor a l’estudi.
4 FILOS En la filosofia grega, concepte emprat per a expressar l’ordenació jeràrquica, de caràcter còsmic, entre l’inferior, imperfecte, i el superior, perfecte.
5 RELIG Desig que el creient té de conèixer Déu i d’unir-s’hi personalment.
6 amb amor Amb una atenció especial i amb afecció.
7 amor de Déu Amor de l’home per Déu.
8 amor propi Estima de si mateix que porta a no deixar-se ultrapassar pels altres, a no fer un mal paper, etc.
9 per amor a l’art Desinteressadament.
10 per l’amor de Déu Per caritat.
2 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
2 fer l’amor (a algú) Cortejar, festejar.
3 Passió sexual.
4 1 Acte sexual.
2 p anal Els amors dels ocells.
3 fer l’amor (amb algú) Fer l’acte sexual.
5 Objecte de l’amor, persona estimada. Ella és el seu únic amor. Els llibres són el seu amor.
6 amor cortès LIT Concepció de les relacions amoroses —enteses com un vassallatge feudal al servei de la dama— sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l’element bàsic de la poesia trobadoresca desclosa al segle XII dins la literatura occitana.
7 amor lliure Llibertat completa en les relacions sexuals, prescindint de tot lligam afectiu, religiós, etc.
8 amor platònic Amor que exclou conscientment la relació sexual.
9 per amor de ant Atenent a, per raó de.
->amoral
■amoral[de moral]
adj 1 Que prescindeix de la moral, que actua enfora de la moral.
2 No susceptible de valoració segons el bé i el mal, moralment indiferent.
->amoralisme
amoralisme[de amoral]
m FILOS Doctrina segons la qual no hi ha cap mal moral amb fonament objectiu i universal i cal aspirar a uns valors “més enllà del bé i del mal".
->amoralitat
■amoralitat[de amoral]
f Condició d’amoral.
->amorar
amorarHom.: amurar
[de amor]
v 1 tr ant Donar mostres d’amor.
2 tr dial Amoixar, acaronar. La mare li deia, amorant-lo,...
3 pron dial Prendre afecció a la casa, habitar-hi a pler.
->amorat
amoratHom.: amurat
[variant de almorat]
m ant Almorat.
->amorejar
■amorejar[de amor]
v intr Tenir amors.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amorejar
GERUNDI: amorejant
PARTICIPI: amorejat, amorejada, amorejats, amorejades
INDICATIU PRESENT: amorejo, amoreges, amoreja, amoregem, amoregeu, amoregen
INDICATIU IMPERFET: amorejava, amorejaves, amorejava, amorejàvem, amorejàveu, amorejaven
INDICATIU PASSAT: amoregí, amorejares, amorejà, amorejàrem, amorejàreu, amorejaren
INDICATIU FUTUR: amorejaré, amorejaràs, amorejarà, amorejarem, amorejareu, amorejaran
INDICATIU CONDICIONAL: amorejaria, amorejaries, amorejaria, amorejaríem, amorejaríeu, amorejarien
SUBJUNTIU PRESENT: amoregi, amoregis, amoregi, amoregem, amoregeu, amoregin
SUBJUNTIU IMPERFET: amoregés, amoregessis, amoregés, amoregéssim, amoregéssiu, amoregessin
IMPERATIU: amoreja, amoregi, amoregem, amoregeu, amoregin
->amorell
amorell[de amor]
m ART Amoret.
->amoret
■amoret[de amor]
m ART Figura d’infant nu i amb ales que representa l’amor humà.
->amoreta
■amoreta[de amor; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 Amor suau. No us donaré el ram que no em deu l’amoreta.
2 Persona amada. Trobí l’amoreta.
3 pl Paraules, esguards, amanyacs, etc., amb què els enamorats manifesten llur enamorament, demostracions amoroses.
->amorf
■amorf -a[del gr. ámorphos, íd. (v. a-1 i -morf)]
1 adj Sense forma determinada.
2 adj No cristal·litzat. Fòsfor amorf.
3 adj GEN Dit dels al·lels mutants que no produeixen cap efecte sobre el caràcter en què es manifesten llurs al·lels normals.
4 adj i m i f PSIC Dit de l’individu de personalitat feble, apàtic, indiferent i sense iniciativa.
->amorfa
■amorfa[del gr. amorphḗ, íd.]
f BOT i JARD Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies (Amorpha fruticosa), conreat en jardineria, de flors d’un color purpuri fosc.
->amorfia
■amorfiaPart. sil.: a_mor_fi_a
[de amorf; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f Qualitat d’amorf; amorfisme.
->amorfinisme
■amorfinisme[de a-1 i morfinisme]
m PSIQ Estat morbós produït per la privació de l’ús de la morfina a l’habituat a prendre’n.
->amorfisme
■amorfisme[de amorf]
m Estat o qualitat d’amorf.
->amorfofal·lus
amorfofal·lus[de amorf i fal·lus]
m BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les aràcies (Amorphophallus sp), de fulles dividides i de grosses inflorescències en espàdix.
->amorfognòsia
amorfognòsiaPart. sil.: a_mor_fog_nò_si_a
[de amorf i -gnòsia]
f PAT Astereognòsia basada en l’agnòsia de les formes per deficiència de les percepcions de l’espai.
->amorià
amorià -anaPart. sil.: a_mo_ri_à
[del nom de la població d’Amorion, a l’Àsia Menor, a la Frígia]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la dinastia amoriana.
2 dinastia amoriana Dinastia bizantina, dita també frígia, que regnà del 820 al 867.
->amorita
amorita[variant de amorreu]
1 adj Relatiu o pertanyent als amorites o a llur llengua.
2 m i f HIST Individu d’un antic poble semita de l’Orient Pròxim i Mitjà, l’hàbitat primigeni del qual sembla haver estat el desert sirià.
3 m LING Antiga llengua semítica pertanyent al grup septentrional central, parlada pels amorites.
->amorós
■amorós -osa[de amor]
adj 1 Que sent amor. Un fill amorós.
2 1 Que denota, que manifesta, amor. Semblants amorosos.
2 Inspirat per l’amor.
3 Agradós, amorosívol.
4 Suau, bla, de bon treballar (aplicat a les coses). Tela amorosa.
5 Suau, temperat, tranquil (dit del temps, de la mar, etc.).
->amorosament
■amorosament[de amorós]
adv Amb amor.
->amorosenc
■amorosenc -a[de amorós]
adj Amorós, que denota amor, inspirat per l’amor.
->amorosia
amorosiaPart. sil.: a_mo_ro_si_a
[de amorós]
f dial Amabilitat.
->amorosiment
■amorosiment[de amorosir]
m 1 Acció d’amorosir o d’amorosir-se;
2 l’efecte.
->amorosir
■amorosir[de amorós; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 tr Fer tornar amorosa (alguna cosa). Amorosir una carn poc melosa. El to de la veu amb prou feines amorosia la duresa de les paraules.
2 pron Esdevenir amorosa una cosa. Amb aquesta pluja la terra s’amorosirà.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amorosir
GERUNDI: amorosint
PARTICIPI: amorosit, amorosida, amorosits, amorosides
INDICATIU PRESENT: amoroseixo, amoroseixes, amoroseix, amorosim, amorosiu, amoroseixen
INDICATIU IMPERFET: amorosia, amorosies, amorosia, amorosíem, amorosíeu, amorosien
INDICATIU PASSAT: amorosí, amorosires, amorosí, amorosírem, amorosíreu, amorosiren
INDICATIU FUTUR: amorosiré, amorosiràs, amorosirà, amorosirem, amorosireu, amorosiran
INDICATIU CONDICIONAL: amorosiria, amorosiries, amorosiria, amorosiríem, amorosiríeu, amorosirien
SUBJUNTIU PRESENT: amoroseixi, amoroseixis, amoroseixi, amorosim, amorosiu, amoroseixin
SUBJUNTIU IMPERFET: amorosís, amorosissis, amorosís, amorosíssim, amorosíssiu, amorosissin
IMPERATIU: amoroseix, amoroseixi, amorosim, amorosiu, amoroseixin
->amorositat
■amorositat[de amorós]
f Qualitat d’amorós; dolçor, suavitat, agradositat.
->amorosívol
■amorosívol -a[de amorosir]
adj Agradós.
->amorrallar
■amorrallar[de morralles]
v tr Posar les morralles.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amorrallar
GERUNDI: amorrallant
PARTICIPI: amorrallat, amorrallada, amorrallats, amorrallades
INDICATIU PRESENT: amorrallo, amorralles, amorralla, amorrallem, amorralleu, amorrallen
INDICATIU IMPERFET: amorrallava, amorrallaves, amorrallava, amorrallàvem, amorrallàveu, amorrallaven
INDICATIU PASSAT: amorrallí, amorrallares, amorrallà, amorrallàrem, amorrallàreu, amorrallaren
INDICATIU FUTUR: amorrallaré, amorrallaràs, amorrallarà, amorrallarem, amorrallareu, amorrallaran
INDICATIU CONDICIONAL: amorrallaria, amorrallaries, amorrallaria, amorrallaríem, amorrallaríeu, amorrallarien
SUBJUNTIU PRESENT: amorralli, amorrallis, amorralli, amorrallem, amorralleu, amorrallin
SUBJUNTIU IMPERFET: amorrallés, amorrallessis, amorrallés, amorralléssim, amorralléssiu, amorrallessin
IMPERATIU: amorralla, amorralli, amorrallem, amorralleu, amorrallin
->amorrar
■amorrar[de morro; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 1 tr Fer posar (algú) tocant de cara, de boca, a terra o a qualsevol altre objecte. L’amorrà a terra d’una clatellada.
2 pron Tocar amb els llavis (el broc d’un recipient, una aixeta, etc.) per beure-hi. No t’amorris al càntir, beu a galet!
2 tr Fer tocar (una cosa) pel seu extrem anterior a una altra. Amorrar la biga a la paret.
3 MAR 1 intr Calar força més de proa que de popa (un vaixell).
2 pron Enfonsar-se, més del compte i sovint, la proa d’un vaixell mentre navega, generalment a causa d’una estiba incorrecta.
3 pron Topar amb la proa a la sorra d’una platja.
4 amorrar el gallet de l’escopeta Abaixar-lo fins a tocar el pistó.
5 amorrar el tret Tocar més baix d’allà on hom apunta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amorrar
GERUNDI: amorrant
PARTICIPI: amorrat, amorrada, amorrats, amorrades
INDICATIU PRESENT: amorro, amorres, amorra, amorrem, amorreu, amorren
INDICATIU IMPERFET: amorrava, amorraves, amorrava, amorràvem, amorràveu, amorraven
INDICATIU PASSAT: amorrí, amorrares, amorrà, amorràrem, amorràreu, amorraren
INDICATIU FUTUR: amorraré, amorraràs, amorrarà, amorrarem, amorrareu, amorraran
INDICATIU CONDICIONAL: amorraria, amorraries, amorraria, amorraríem, amorraríeu, amorrarien
SUBJUNTIU PRESENT: amorri, amorris, amorri, amorrem, amorreu, amorrin
SUBJUNTIU IMPERFET: amorrés, amorressis, amorrés, amorréssim, amorréssiu, amorressin
IMPERATIU: amorra, amorri, amorrem, amorreu, amorrin
->amorreu
■amorreu -eaPart. sil.: a_mor_reu
[de l’accadi amurru ‘occident’]
adj i m i f HIST i LING Amorita.
->amorriador
■amorriadorPart. sil.: a_mor_ri_a_dor
[de amorriar]
m Indret on s’amorria el bestiar.
->amorriar
■amorriarPart. sil.: a_mor_ri_ar
[del ll. merīdiare ‘fer la migdiada’, que degué donar un *meriar, encreuat després amb amorrar-se, tenint en compte que les ovelles, a l’hora del sol, s’apleguen amb el cap ajupit o amorrat; 1a FONT: 1839, DLab.]
v intr i pron Fer migdiada el bestiar en un lloc ombrat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amorriar
GERUNDI: amorriant
PARTICIPI: amorriat, amorriada, amorriats, amorriades
INDICATIU PRESENT: amorrio, amorries, amorria, amorriem, amorrieu, amorrien
INDICATIU IMPERFET: amorriava, amorriaves, amorriava, amorriàvem, amorriàveu, amorriaven
INDICATIU PASSAT: amorrií, amorriares, amorrià, amorriàrem, amorriàreu, amorriaren
INDICATIU FUTUR: amorriaré, amorriaràs, amorriarà, amorriarem, amorriareu, amorriaran
INDICATIU CONDICIONAL: amorriaria, amorriaries, amorriaria, amorriaríem, amorriaríeu, amorriarien
SUBJUNTIU PRESENT: amorriï, amorriïs, amorriï, amorriem, amorrieu, amorriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: amorriés, amorriessis, amorriés, amorriéssim, amorriéssiu, amorriessin
IMPERATIU: amorria, amorriï, amorriem, amorrieu, amorriïn
->amorrita
amorrita[variant de amorita]
adj i m i f Amorita.
->amorronir
■amorronir[de morro]
v tr Treure (els llavis) enfora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amorronir
GERUNDI: amorronint
PARTICIPI: amorronit, amorronida, amorronits, amorronides
INDICATIU PRESENT: amorroneixo, amorroneixes, amorroneix, amorronim, amorroniu, amorroneixen
INDICATIU IMPERFET: amorronia, amorronies, amorronia, amorroníem, amorroníeu, amorronien
INDICATIU PASSAT: amorroní, amorronires, amorroní, amorronírem, amorroníreu, amorroniren
INDICATIU FUTUR: amorroniré, amorroniràs, amorronirà, amorronirem, amorronireu, amorroniran
INDICATIU CONDICIONAL: amorroniria, amorroniries, amorroniria, amorroniríem, amorroniríeu, amorronirien
SUBJUNTIU PRESENT: amorroneixi, amorroneixis, amorroneixi, amorronim, amorroniu, amorroneixin
SUBJUNTIU IMPERFET: amorronís, amorronissis, amorronís, amorroníssim, amorroníssiu, amorronissin
IMPERATIU: amorroneix, amorroneixi, amorronim, amorroniu, amorroneixin
->amortallador
■amortallador -a[de amortallar]
m i f Persona que amortalla, que té per ofici amortallar.
->amortallament
■amortallament[de amortallar]
m Acció d’amortallar.
->amortallar
■amortallar[de mortalla]
v tr Embolicar (el difunt) en la mortalla.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amortallar
GERUNDI: amortallant
PARTICIPI: amortallat, amortallada, amortallats, amortallades
INDICATIU PRESENT: amortallo, amortalles, amortalla, amortallem, amortalleu, amortallen
INDICATIU IMPERFET: amortallava, amortallaves, amortallava, amortallàvem, amortallàveu, amortallaven
INDICATIU PASSAT: amortallí, amortallares, amortallà, amortallàrem, amortallàreu, amortallaren
INDICATIU FUTUR: amortallaré, amortallaràs, amortallarà, amortallarem, amortallareu, amortallaran
INDICATIU CONDICIONAL: amortallaria, amortallaries, amortallaria, amortallaríem, amortallaríeu, amortallarien
SUBJUNTIU PRESENT: amortalli, amortallis, amortalli, amortallem, amortalleu, amortallin
SUBJUNTIU IMPERFET: amortallés, amortallessis, amortallés, amortalléssim, amortalléssiu, amortallessin
IMPERATIU: amortalla, amortalli, amortallem, amortalleu, amortallin
->amortar
■amortar[de mort2; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
v tr Extingir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amortar
GERUNDI: amortant
PARTICIPI: amortat, amortada, amortats, amortades
INDICATIU PRESENT: amorto, amortes, amorta, amortem, amorteu, amorten
INDICATIU IMPERFET: amortava, amortaves, amortava, amortàvem, amortàveu, amortaven
INDICATIU PASSAT: amortí, amortares, amortà, amortàrem, amortàreu, amortaren
INDICATIU FUTUR: amortaré, amortaràs, amortarà, amortarem, amortareu, amortaran
INDICATIU CONDICIONAL: amortaria, amortaries, amortaria, amortaríem, amortaríeu, amortarien
SUBJUNTIU PRESENT: amorti, amortis, amorti, amortem, amorteu, amortin
SUBJUNTIU IMPERFET: amortés, amortessis, amortés, amortéssim, amortéssiu, amortessin
IMPERATIU: amorta, amorti, amortem, amorteu, amortin
->amorterar
■amorterar[de morter]
v tr CONSTR Fer morter.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amorterar
GERUNDI: amorterant
PARTICIPI: amorterat, amorterada, amorterats, amorterades
INDICATIU PRESENT: amortero, amorteres, amortera, amorterem, amortereu, amorteren
INDICATIU IMPERFET: amorterava, amorteraves, amorterava, amorteràvem, amorteràveu, amorteraven
INDICATIU PASSAT: amorterí, amorterares, amorterà, amorteràrem, amorteràreu, amorteraren
INDICATIU FUTUR: amorteraré, amorteraràs, amorterarà, amorterarem, amorterareu, amorteraran
INDICATIU CONDICIONAL: amorteraria, amorteraries, amorteraria, amorteraríem, amorteraríeu, amorterarien
SUBJUNTIU PRESENT: amorteri, amorteris, amorteri, amorterem, amortereu, amorterin
SUBJUNTIU IMPERFET: amorterés, amorteressis, amorterés, amorteréssim, amorteréssiu, amorteressin
IMPERATIU: amortera, amorteri, amorterem, amortereu, amorterin
->amortidor1
amortidor1[de amortir]
m 1 ELECTROT Dispositiu emprat per a evitar les pertorbacions que es produeixen en les màquines elèctriques síncrones per dissimetries magnètiques i elèctriques que tendeixen a distòrcer el camp magnètic longitudinal.
2 METROL Dispositiu que tenen els aparells de mesura elèctrica per a evitar que l’agulla oscil·li al voltant del seu punt d’equilibri.
3 amortidor de suspensió AUT i AERON Dispositiu mecànic que redueix progressivament, fins a anul·lar-les, les oscil·lacions que en el sistema elàstic de suspensió d’un vehicle provoquen les irregularitats del terreny o la variació de les condicions de funcionament.
->amortidor2
■amortidor2-a[de amortir]
adj 1 Que amorteix.
2 solució amortidora QUÍM FÍS Solució el pH de la qual es modifica molt poc per dilució o per addició de quantitats moderades d’àcids o de bases, àdhuc forts.
->amortiment
■amortiment[de amortir]
m 1 1 Acció d’amortir o d’amortir-se;
2 l’efecte.
2 TECNOL Progressiva reducció i supressió de l’oscil·lació d’un sistema.
->amortir
■amortir[de mort2]
v tr 1 Amortar, extingir.
2 Esmorteir.
3 TECNOL 1 En un sistema físic capaç d’oscil·lar, disminuir o suprimir l’amplitud de les oscil·lacions no desitjables.
2 En els sistemes mecànics, absorbir o transformar l’energia cinètica dels cossos sotmesos a impactes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amortir
GERUNDI: amortint
PARTICIPI: amortit, amortida, amortits, amortides
INDICATIU PRESENT: amorteixo, amorteixes, amorteix, amortim, amortiu, amorteixen
INDICATIU IMPERFET: amortia, amorties, amortia, amortíem, amortíeu, amortien
INDICATIU PASSAT: amortí, amortires, amortí, amortírem, amortíreu, amortiren
INDICATIU FUTUR: amortiré, amortiràs, amortirà, amortirem, amortireu, amortiran
INDICATIU CONDICIONAL: amortiria, amortiries, amortiria, amortiríem, amortiríeu, amortirien
SUBJUNTIU PRESENT: amorteixi, amorteixis, amorteixi, amortim, amortiu, amorteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: amortís, amortissis, amortís, amortíssim, amortíssiu, amortissin
IMPERATIU: amorteix, amorteixi, amortim, amortiu, amorteixin
->amortitzable
■amortitzable[de amortitzar]
adj Que hom pot amortitzar.
->amortització
■amortitzacióPart. sil.: a_mor_tit_za_ci_ó
[de amortitzar; 1a FONT: 1368]
f 1 1 Acció d’amortitzar;
2 l’efecte.
2 amortització comptable ECON Depreciacions o disminucions de valor de determinats elements patrimonials que es reflecteixen en la comptabilitat.
3 amortització financera ECON Liquidació de l’actiu fix, o sigui, conversió periòdica d’aquest en disponibilitats que proporcionen a l’empresa recursos líquids per a efectuar nous finançaments, noves inversions o nous repartiments als accionistes.
4 amortització de censos DR CIV Increment que experimentava la pensió censual quan, pel fet d’haver passat la propietat sotmesa a emfiteusi al patrimoni d’una mà morta, desapareixia de fet l’expectativa de percebre lluïsmes en futures transmissions.
->amortitzar
■amortitzar[de mort2]
v tr 1 Convertir en bé de mà morta, passar (els béns) a qui no els pot alienar. Has d’amortitzar les terres si no vols que se les reparteixin.
2 1 Extingir gradualment (un deute) per pagaments successius. Amortitzar una hipoteca.
2 Disminuir el valor (d’una màquina, d’una instal·lació, etc.) en el balanç.
3 Suprimir (un càrrec, una plaça, etc.) quan resta vacant per defunció, per dimissió, etc., de qui l’exercia. Es van esperar que el tècnic es jubilés per amortitzar la seva plaça.
3 1 Recuperar els diners esmerçats en l’adquisició (d’un instrument de treball) dins els guanys que aquest produeix. Aquesta màquina m’ha costat molts diners, però en mig any l’hauré amortitzada.
2 p ext Compensar la compra (d’un aparell, etc.) amb el profit que hom en treu. Aquest televisor ja el podem llençar i comprar-ne un de nou: és molt vell i ja el tenim més que amortitzat.
4 ECON Aplicar un determinat import econòmic a l’objecte de compensar la pèrdua de valor físic o tècnic d’algun bé o d’algun element patrimonial en un període de temps donat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amortitzar
GERUNDI: amortitzant
PARTICIPI: amortitzat, amortitzada, amortitzats, amortitzades
INDICATIU PRESENT: amortitzo, amortitzes, amortitza, amortitzem, amortitzeu, amortitzen
INDICATIU IMPERFET: amortitzava, amortitzaves, amortitzava, amortitzàvem, amortitzàveu, amortitzaven
INDICATIU PASSAT: amortitzí, amortitzares, amortitzà, amortitzàrem, amortitzàreu, amortitzaren
INDICATIU FUTUR: amortitzaré, amortitzaràs, amortitzarà, amortitzarem, amortitzareu, amortitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: amortitzaria, amortitzaries, amortitzaria, amortitzaríem, amortitzaríeu, amortitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: amortitzi, amortitzis, amortitzi, amortitzem, amortitzeu, amortitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: amortitzés, amortitzessis, amortitzés, amortitzéssim, amortitzéssiu, amortitzessin
IMPERATIU: amortitza, amortitzi, amortitzem, amortitzeu, amortitzin
->amotar-se
■amotar-se[de mota]
v pron AGR Formar mota les plantes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amotar
GERUNDI: amotant
PARTICIPI: amotat, amotada, amotats, amotades
INDICATIU PRESENT: amoto, amotes, amota, amotem, amoteu, amoten
INDICATIU IMPERFET: amotava, amotaves, amotava, amotàvem, amotàveu, amotaven
INDICATIU PASSAT: amotí, amotares, amotà, amotàrem, amotàreu, amotaren
INDICATIU FUTUR: amotaré, amotaràs, amotarà, amotarem, amotareu, amotaran
INDICATIU CONDICIONAL: amotaria, amotaries, amotaria, amotaríem, amotaríeu, amotarien
SUBJUNTIU PRESENT: amoti, amotis, amoti, amotem, amoteu, amotin
SUBJUNTIU IMPERFET: amotés, amotessis, amotés, amotéssim, amotéssiu, amotessin
IMPERATIU: amota, amoti, amotem, amoteu, amotin
->amotinament
■amotinament[de amotinar]
m 1 Acció d’amotinar o d’amotinar-se;
2 l’efecte.
->amotinar
■amotinar[de motí1; 1a FONT: 1653, DTo.]
v 1 tr Alçar en motí (una munió, etc.). El cuiner va amotinar els mariners contra el capità.
2 pron La tripulació s’amotinà.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amotinar
GERUNDI: amotinant
PARTICIPI: amotinat, amotinada, amotinats, amotinades
INDICATIU PRESENT: amotino, amotines, amotina, amotinem, amotineu, amotinen
INDICATIU IMPERFET: amotinava, amotinaves, amotinava, amotinàvem, amotinàveu, amotinaven
INDICATIU PASSAT: amotiní, amotinares, amotinà, amotinàrem, amotinàreu, amotinaren
INDICATIU FUTUR: amotinaré, amotinaràs, amotinarà, amotinarem, amotinareu, amotinaran
INDICATIU CONDICIONAL: amotinaria, amotinaries, amotinaria, amotinaríem, amotinaríeu, amotinarien
SUBJUNTIU PRESENT: amotini, amotinis, amotini, amotinem, amotineu, amotinin
SUBJUNTIU IMPERFET: amotinés, amotinessis, amotinés, amotinéssim, amotinéssiu, amotinessin
IMPERATIU: amotina, amotini, amotinem, amotineu, amotinin
->amovibilitat
■amovibilitat[de amovible]
f Qualitat d’amovible.
->amovible
■amovible[de movible; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Que pot ésser separat del lloc que ocupa.
2 Que pot ésser retirat a algú.
3 TECNOL Dit d’una peça o d’un òrgan que pot ésser fàcilment desmuntat o desacoblat d’una altra peça, d’un aparell o d’una màquina.
->amoxicil·lina
amoxicil·lina[de am(ino-), (hidr)oxi(lat) i (ampi)cil·lina]
f QUÍM ORG i FARM Penicil·lina semisintètica que té per fórmula C16H18N3O5S. És un derivat hidroxilat de l’ampicil·lina.
->ampel-
ampel-Forma prefixada del mot grec ámpelos, que significa ‘vinya’. Ex.: ampelita.
->ampelita
■ampelita[del ll. ampelitis, i aquest, del gr. ampelitis, íd., der. de ámpelos ‘vinya’]
f PETROG Esquist argilós lleugerament consolidat i compacte.
->ampelo-
■ampelo-Forma prefixada del mot grec ámpelos, que significa ‘vinya’. Ex.: ampelografia.
->ampelòfag
ampelòfag -a[de ampelo- i -fag]
adj ENTOM Dit dels insectes que ataquen la vinya.
->ampelografia
■ampelografiaPart. sil.: am_pe_lo_gra_fi_a
[de ampelo- i -grafia]
f VITIC Branca de la viticultura que s’ocupa de classificar i descriure botànicament les diferents espècies de vinya i els híbrids i les varietats procedents de llur encreuament.
->ampelonímia
■ampelonímiaPart. sil.: am_pe_lo_ní_mi_a
f LING Conjunt dels noms dels ceps i dels raïms.
->amperatge
■amperatge[de ampere]
m ELECT 1 Intensitat d’un corrent elèctric mesurada en amperes.
2 impr Intensitat màxima per a la qual ha estat prevista una instal·lació.
3 Intensitat de consum pròpia d’un aparell.
->ampere
■ampere[del nom del físic francès Ampère (1775-1836)]
m METROL 1 [símb: A] Unitat d’intensitat de corrent elèctric del sistema internacional equivalent a la intensitat d’un corrent que, en circular per dos conductors paral·lels rectilinis i molt fins separats un metre en el buit, produeix entre ambdós conductors una força de dues deumilionèsimes de newton per metre de longitud.
2 [símb: A] Unitat de força magnetomotriu del sistema internacional equivalent a la força produïda al llarg d’una corba tancada qualsevol que envolti un conductor, que transporti un corrent d’un ampere.
3 ampere per metre Unitat d’intensitat de camp magnètic del sistema internacional igual a la intensitat creada al centre d’un circuit d’un metre de diàmetre, i constituït per un fil conductor de secció negligible, pel pas d’un corrent d’un ampere.
4 ampere hora (o ampere minut, o ampere segon) Quantitat d’electricitat fornida per un corrent d’un ampere en una hora, en un minut o en un segon.
5 ampere volta [símb: Av] Antiga unitat de força magnetomotriu.
->amperímetre
■amperímetre[de ampere i -metre]
m ELECTROT Amperòmetre.
->amperimetria
■amperimetriaPart. sil.: am_pe_ri_me_tri_a
[de amperímetre]
f QUÍM ANAL Amperometria.
->amperolada
■amperolada[der. anòmal de ham]
f PESC Pèl de cuca, pèl de seda, on els pescadors posen els hams.
->amperòmetre
■amperòmetre[de ampero- i -metre]
m ELECTROT Galvanòmetre destinat a mesurar la intensitat d’un corrent elèctric.
->amperometria
■amperometriaPart. sil.: am_pe_ro_me_tri_a
[de ampero- i -metria]
f QUÍM ANAL Mètode d’anàlisi química derivat de la polarografia que consisteix essencialment en una tècnica instrumental objectiva per a determinar el punt final de les volumetries.
->ampicil·lina
ampicil·lina[de am(ino)p(en)icil·l(inànic) i -ina]
f BIOL i FARM Antibiòtic semisintètic derivat de l’àcid 6-aminopenicil·lànic (nucli de la penicil·lina).
->ampit
■ampitHom.: empit
[b. ll. antepectus ‘davant del pit’; cf. les variants dialectals antepit, antapit; 1a FONT: 1839, DLab.]
m CONSTR 1 Paret que arriba aproximadament a l’alçària del pit i que serveix de protecció.
2 Replà que formen les parets al nivell del travesser inferior de les finestres.
->ampl.
ampl.abrev amplària.
->amplada
■amplada[de ample; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 Amplària.
2 amplada de banda TELECOM Diferència entre els valors de les freqüències extremes d’una banda de freqüències.
->amplament
■amplament[de ample]
adv En tota la seva amplària, amb tota extensió.
->amplària
■amplàriaPart. sil.: am_plà_ri_a
[de ample; 1a FONT: s. XIII, CTort.]
f [abrev ampl.] 1 1 Distància de costat a costat.
2 De les dues dimensions d’una figura plana qualsevol, la més petita, que forma angle recte amb la més gran o llargària.
2 Extensió.
->ample
■ample -aCp. ampli
[del ll. amplus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII]
1 adj 1 Extens en amplària, que té una amplària considerable. Un camí ample. Aquesta dona és menuda però molt ampla d’espatlles.
2 D’una amplària que mesura tal o tal extensió. Ample d’un pam.
2 adj Folgat, que no estreny. Un abric ample.
3 adj fig No restringit, no esquifit. Tenir una visió ampla de les coses.
4 adj 1 No estret, no apinyat. El tren és buit: hi anirem amples.
2 a l’ample loc adv Amb tota mena de comoditats. En aquesta casa sempre s’ha viscut a l’ample.
5 m Amplària. Un solar de trenta metres d’ample.
6 a l’ample TÈXT Locució emprada en diverses operacions tèxtils per a indicar que la tela és tractada completament desplegada i plana.
7 tenir la consciència molt ampla fig No tenir-la gaire estricta.
8 venir (o anar) ample (un càrrec a algú) No reunir les condicions requerides per a exercir-lo.
->amplejar
■amplejar[de ample]
v intr Posseir la qualitat d’ample en un grau major o menor. Aquest abric ampleja.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amplejar
GERUNDI: amplejant
PARTICIPI: amplejat, amplejada, amplejats, amplejades
INDICATIU PRESENT: amplejo, ampleges, ampleja, amplegem, amplegeu, amplegen
INDICATIU IMPERFET: amplejava, amplejaves, amplejava, amplejàvem, amplejàveu, amplejaven
INDICATIU PASSAT: amplegí, amplejares, amplejà, amplejàrem, amplejàreu, amplejaren
INDICATIU FUTUR: amplejaré, amplejaràs, amplejarà, amplejarem, amplejareu, amplejaran
INDICATIU CONDICIONAL: amplejaria, amplejaries, amplejaria, amplejaríem, amplejaríeu, amplejarien
SUBJUNTIU PRESENT: amplegi, amplegis, amplegi, amplegem, amplegeu, amplegin
SUBJUNTIU IMPERFET: amplegés, amplegessis, amplegés, amplegéssim, amplegéssiu, amplegessin
IMPERATIU: ampleja, amplegi, amplegem, amplegeu, amplegin
->amplexicaule
■amplexicaulePart. sil.: am_ple_xi_cau_le
[del ll. amplexus, -a, -um, participi de amplecti ‘abraçar’ i -caule]
adj BOT Dit dels òrgans foliars que abracen la tija.
->amplexiforme
amplexiforme[del ll. amplexus, -a, -um, participi de amplecti ‘abraçar’ i -forme]
adj ENTOM Dit del sistema d’acoblament de les ales d’alguns lepidòpters caracteritzat per una dilatació o lòbul de l’ala posterior, que s’aplica contra l’ala anterior.
->ampli àmplia
■ampli àmpliaCp. ample
[de ampliar]
adj 1 D’una gran extensió o una gran capacitat. Una casa àmplia.
2 No breu, no concís, plenament suficient en extensió; liberal. Un comentari ampli.
->ampliable
■ampliablePart. sil.: am_pli_a_ble
[de ampliar]
adj Que pot ésser ampliat.
->ampliació
■ampliacióPart. sil.: am_pli_a_ci_ó
[de ampliar; 1a FONT: 1490]
f 1 1 Acció d’ampliar;
2 l’efecte.
2 FOTOG 1 Prova fotogràfica obtinguda per projecció del negatiu sobre una emulsió de paper sensible.
2 Procés per a obtenir una còpia fotogràfica ampliada.
->ampliador
■ampliador -aPart. sil.: am_pli_a_dor
[de ampliar]
1 adj i m i f Que amplia.
2 f FOTOG Aparell per a obtenir, mitjançant projecció, proves positives de dimensions superiors al negatiu original.
->àmpliament
■àmpliamentPart. sil.: àm_pli_a_ment
[de ampli]
adv D’una manera àmplia.
->ampliar
■ampliarPart. sil.: am_pli_ar
[del ll. ampliare, íd.; 1a FONT: s. XIV]
v tr Donar una extensió major, fer més ampli. Ampliar un pati. Ampliar un diccionari.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ampliar
GERUNDI: ampliant
PARTICIPI: ampliat, ampliada, ampliats, ampliades
INDICATIU PRESENT: amplio, amplies, amplia, ampliem, amplieu, amplien
INDICATIU IMPERFET: ampliava, ampliaves, ampliava, ampliàvem, ampliàveu, ampliaven
INDICATIU PASSAT: amplií, ampliares, amplià, ampliàrem, ampliàreu, ampliaren
INDICATIU FUTUR: ampliaré, ampliaràs, ampliarà, ampliarem, ampliareu, ampliaran
INDICATIU CONDICIONAL: ampliaria, ampliaries, ampliaria, ampliaríem, ampliaríeu, ampliarien
SUBJUNTIU PRESENT: ampliï, ampliïs, ampliï, ampliem, amplieu, ampliïn
SUBJUNTIU IMPERFET: ampliés, ampliessis, ampliés, ampliéssim, ampliéssiu, ampliessin
IMPERATIU: amplia, ampliï, ampliem, amplieu, ampliïn
->ampliatiu
■ampliatiu -ivaPart. sil.: am_pli_a_tiu
[de ampliar]
adj Que serveix per a ampliar, que reforça el sentit.
->amplidina
amplidina[de ampli(ficar) i el gr. dýna(mis) ‘energia’]
f ELECTROT Màquina elèctrica rotativa de corrent continu utilitzada per a amplificar senyals elèctrics.
->amplificació
■amplificacióPart. sil.: am_pli_fi_ca_ci_ó
[del ll. amplificatio, -ōnis, íd.]
f 1 1 Acció d’amplificar;
2 l’efecte.
2 ELECTRÒN 1 En els amplificadors, augment d’una tensió o d’un corrent a fi de poder comandar aquells òrgans que exigeixen una certa energia més o menys elevada.
2 En un amplificador qualsevol, relació entre els valors de sortida i d’entrada d’una magnitud.
3 RET En un discurs oral o escrit, desenvolupament detallat i exhaustiu que hom dóna a una proposició o a una idea a fi de deixar-la més clara i prestar-li més força.
4 amplificació gènica GEN Producció de moltes còpies d’un mateix gen per replicació selectiva d’un fragment determinat de l’ADN.
->amplificador
■amplificador -a[del ll. amplificator, -ōris, íd.]
1 adj i m i f Que amplifica.
2 m TECNOL Dispositiu emprat per a augmentar el valor d’una magnitud fent variar un forniment d’energia en funció d’aquesta magnitud.
3 m ELECTROAC Aparell destinat a amplificar senyals elèctrics la freqüència dels quals pertany a l’espectre audible.
4 m ELECTRÒN Dispositiu que permet d’amplificar senyals elèctrics.
->amplificar
■amplificar[de ample; 1a FONT: c. 1500]
v tr 1 Augmentar el valor d’una magnitud.
2 Engrandir, especialment els microscopis, els telescopis, etc., el volum aparent (dels objectes).
3 Desenvolupar extensament (una idea, un assumpte). En aquest treball, l’autora hi amplifica totes les qüestions relacionades amb el comerç català medieval.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amplificar
GERUNDI: amplificant
PARTICIPI: amplificat, amplificada, amplificats, amplificades
INDICATIU PRESENT: amplifico, amplifiques, amplifica, amplifiquem, amplifiqueu, amplifiquen
INDICATIU IMPERFET: amplificava, amplificaves, amplificava, amplificàvem, amplificàveu, amplificaven
INDICATIU PASSAT: amplifiquí, amplificares, amplificà, amplificàrem, amplificàreu, amplificaren
INDICATIU FUTUR: amplificaré, amplificaràs, amplificarà, amplificarem, amplificareu, amplificaran
INDICATIU CONDICIONAL: amplificaria, amplificaries, amplificaria, amplificaríem, amplificaríeu, amplificarien
SUBJUNTIU PRESENT: amplifiqui, amplifiquis, amplifiqui, amplifiquem, amplifiqueu, amplifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: amplifiqués, amplifiquessis, amplifiqués, amplifiquéssim, amplifiquéssiu, amplifiquessin
IMPERATIU: amplifica, amplifiqui, amplifiquem, amplifiqueu, amplifiquin
->amplificatiu
■amplificatiu -ivaPart. sil.: am_pli_fi_ca_tiu
[formació culta analògica sobre la base del ll. amplificatus, -a, -um, participi de amplificare ‘amplificar’]
adj Que serveix per a amplificar.
->amplitud
■amplitud[de ample; 1a FONT: 1498]
f 1 Qualitat d’ampli, extensió.
2 ASTR Arc d’horitzó comprès entre el punt cardinal est o oest i el vertical de l’astre considerat.
3 FÍS Valor màxim que pren una magnitud vibratòria o oscil·lant en un període.
4 FON Valor màxim d’una ona acústica en un semiperíode.
5 MAT Diferència entre el valor més alt i el més baix que adopta una variable, dintre d’un abast donat.
6 METEOR Diferència entre els valors extrems d’un element del clima durant un període de temps determinat.
->amploia
■amploiaPart. sil.: am_plo_ia
[variant, per reconstrucció fonètica, del genovès anciöa; 1a FONT: s. XIV]
f ICT Peix de la família dels clupeids (Clupea sprattus), semblant a la sardina, però més petit.
->ampolla
■ampollaCp. butllofa
[del ll. ampŭlla ‘flascó, ampolleta ventruda’, resultant en el ll. arcaic d’un diminutiu *amporla, format sobre un ll. arcaic *ampŏra, del gr. amphoreús ‘àmfora’; 1a FONT: 1249]
f 1 VIDR i PLÀST Vas portàtil de vidre, de cristall, de material termoplàstic, etc., de coll llarg i estret, destinat a contenir líquids.
2 Contingut d’una ampolla. Beure’s una ampolla de llet.
3 ELECT Globus de vidre que fa d’embolcall de les bombetes, les vàlvules de ràdio i d’altres dispositius elèctrics que han de funcionar al buit o en una atmosfera tancada.
4 OCEANOG Recipient utilitzat per a recollir mostres d’aigua de mar a unes profunditats determinades.
5 ampolla de Leiden ELECT Condensador experimental fet amb una ampolla de vidre folrada per dins i per fora de paper d’estany.
6 ampolla magnètica FÍS NUC Dispositiu destinat a crear un camp magnètic capaç de confinar un plasma, per tal de fer possible la fusió nuclear.
7 bufar i fer ampolles Expressió per a indicar la facilitat amb què hom fa una cosa.
->ampoller
■ampoller[de ampolla]
m Armari, prestatge, per a posar-hi les ampolles.
->ampolleta
■ampolleta[de ampolla; 1a FONT: 1434]
f 1 Ampolla petita de ventre ample.
2 RELL 1 Rellotge d’arena.
2 Antigament, en els rellotges d’arena, interval de temps que trigava l’arena a passar d’una meitat a l’altra.
->ampostí
■ampostí -inaadj i m i f D’Amposta (Montsià).
->amprar
■amprarHom.: emprar
[de emprar]
v tr 1 Manllevar.
2 ant Emprar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amprar
GERUNDI: amprant
PARTICIPI: amprat, amprada, amprats, amprades
INDICATIU PRESENT: ampro, ampres, ampra, amprem, ampreu, ampren
INDICATIU IMPERFET: amprava, ampraves, amprava, ampràvem, ampràveu, ampraven
INDICATIU PASSAT: amprí, amprares, amprà, ampràrem, ampràreu, ampraren
INDICATIU FUTUR: ampraré, ampraràs, amprarà, amprarem, amprareu, ampraran
INDICATIU CONDICIONAL: ampraria, ampraries, ampraria, ampraríem, ampraríeu, amprarien
SUBJUNTIU PRESENT: ampri, ampris, ampri, amprem, ampreu, amprin
SUBJUNTIU IMPERFET: amprés, ampressis, amprés, ampréssim, ampréssiu, ampressin
IMPERATIU: ampra, ampri, amprem, ampreu, amprin
->amproli
amproli[de la forma llatinitzant amprolium, de am(ino), pro(pil), (pico)li(ni)um]
m QUÍM ORG Sal d’amoni quaternari emprada com a coccidiostàtic en avicultura.
->ampul·la
■ampul·la[del ll. ampulla ‘ampolleta’]
f 1 1 HIST Vas, de vidre, de terra cuita, de metall o de vori, de cos rodó i de coll allargat i estret que era usat entre els romans per a servir el vi a taula o per a guardar-hi olis, perfums, etc.
2 FARM Recipient de vidre bufat, de forma i de mida diverses, destinat a contenir una dosi individual de medicament injectable.
2 ANAT i ANAT ANIM 1 Dilatació que presenten alguns conductes en determinats punts. Ampul·la de Vater. Ampul·la del recte.
2 Cadascuna de les vesícules que presenten certs equinoderms a la base de llurs tentacles ambulacrals.
3 ANAT i ANAT VEG 1 Petita vesícula foliar d’algunes lentibulariàcies que serveix per a caçar bestioles.
2 Cèl·lula utricular superficial dels caulidis dels esfagnes que actua com a òrgan on s’acumula aigua.
->ampul·laci
■ampul·laci -àcia[del ll. ampullaceus ‘en forma de flascó’]
adj Semblant a una ampolla.
->ampul·lària
ampul·làriaPart. sil.: am_pul_là_ri_a
[del ll. ampulla ‘ampolla’]
f ZOOL Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis (Ampullaria sp), que poden respirar a ple aire o dins l’aigua.
->ampul·lat
■ampul·lat -ada[del b. ll. ampullatus, -a, -um, íd.]
adj 1 Que conté una ampul·la.
2 Ampul·liforme.
->ampul·liforme
■ampul·liforme[del ll. ampulla ‘ampolla’ i -forme]
adj Que té la forma d’una ampul·la.
->ampul·lós
■ampul·lós -osa[del b. ll. ampullosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]
adj 1 Inflat (parlant del llenguatge, de l’estil).
2 Dit de l’escriptor, de l’orador, etc., que empra un llenguatge o un estil inflat.
->ampul·losament
■ampul·losament[de ampul·lós]
adv D’una manera ampul·losa, amb ampul·lositat.
->ampul·lositat
■ampul·lositat[del b. ll. ampullosĭtas, -ātis, íd.]
f 1 Qualitat d’ampul·lós.
2 Allò que és ampul·lós. Un escrit farcit d’ampul·lositats.
->amputació
■amputacióPart. sil.: am_pu_ta_ci_ó
[del ll. amputatio, -ōnis, íd.]
f CIR 1 Operació quirúrgica per la qual hom lleva un membre, una part d’un membre o una part del cos.
2 amputació cinemàtica (o cineplàstica) Amputació en què els músculs del monyó són disposats de manera que puguin actuar de motor de l’aparell ortopèdic que haurà de substituir el membre amputat.
->amputar
■amputarHom.: empotar
[del ll. amputare, íd.]
v tr Tallar i separar del cos (un membre o una part d’un membre, un òrgan). Amputar un peu, un dit, una cama.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amputar
GERUNDI: amputant
PARTICIPI: amputat, amputada, amputats, amputades
INDICATIU PRESENT: amputo, amputes, amputa, amputem, amputeu, amputen
INDICATIU IMPERFET: amputava, amputaves, amputava, amputàvem, amputàveu, amputaven
INDICATIU PASSAT: amputí, amputares, amputà, amputàrem, amputàreu, amputaren
INDICATIU FUTUR: amputaré, amputaràs, amputarà, amputarem, amputareu, amputaran
INDICATIU CONDICIONAL: amputaria, amputaries, amputaria, amputaríem, amputaríeu, amputarien
SUBJUNTIU PRESENT: amputi, amputis, amputi, amputem, amputeu, amputin
SUBJUNTIU IMPERFET: amputés, amputessis, amputés, amputéssim, amputéssiu, amputessin
IMPERATIU: amputa, amputi, amputem, amputeu, amputin
->amratià
amratià -anaPart. sil.: am_ra_ti_à
[del nom de la localitat egípcia El-Amrah]
PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’amratià.
2 m Període de la protohistòria egípcia, en època predinàstica, entre el badarià i el gerzeà, conegut també com a Naqada I.
->amsterdamès
amsterdamès -esaadj i m i f D’Amsterdam (capital dels Països Baixos).
->amulet
■amulet[del ll. amuletum, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
m ESOT Objecte al qual és atribuïda una virtut preservadora, que allunya els mals esperits i les desgràcies.
->amulètic
■amulètic -a[de amulet]
adj ESOT Relatiu o pertanyent a un amulet, que obra com un amulet.
->amullerar-se
■amullerar-se[de muller]
v pron Casar-se l’home.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amullerar
GERUNDI: amullerant
PARTICIPI: amullerat, amullerada, amullerats, amullerades
INDICATIU PRESENT: amullero, amulleres, amullera, amullerem, amullereu, amulleren
INDICATIU IMPERFET: amullerava, amulleraves, amullerava, amulleràvem, amulleràveu, amulleraven
INDICATIU PASSAT: amullerí, amullerares, amullerà, amulleràrem, amulleràreu, amulleraren
INDICATIU FUTUR: amulleraré, amulleraràs, amullerarà, amullerarem, amullerareu, amulleraran
INDICATIU CONDICIONAL: amulleraria, amulleraries, amulleraria, amulleraríem, amulleraríeu, amullerarien
SUBJUNTIU PRESENT: amulleri, amulleris, amulleri, amullerem, amullereu, amullerin
SUBJUNTIU IMPERFET: amullerés, amulleressis, amullerés, amulleréssim, amulleréssiu, amulleressin
IMPERATIU: amullera, amulleri, amullerem, amullereu, amullerin
->amunionar-se
■amunionar-sePart. sil.: a_mu_ni_o_nar-se
[de munió]
v pron Aplegar-se formant munió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amunionar
GERUNDI: amunionant
PARTICIPI: amunionat, amunionada, amunionats, amunionades
INDICATIU PRESENT: amuniono, amuniones, amuniona, amunionem, amunioneu, amunionen
INDICATIU IMPERFET: amunionava, amunionaves, amunionava, amunionàvem, amunionàveu, amunionaven
INDICATIU PASSAT: amunioní, amunionares, amunionà, amunionàrem, amunionàreu, amunionaren
INDICATIU FUTUR: amunionaré, amunionaràs, amunionarà, amunionarem, amunionareu, amunionaran
INDICATIU CONDICIONAL: amunionaria, amunionaries, amunionaria, amunionaríem, amunionaríeu, amunionarien
SUBJUNTIU PRESENT: amunioni, amunionis, amunioni, amunionem, amunioneu, amunionin
SUBJUNTIU IMPERFET: amunionés, amunionessis, amunionés, amunionéssim, amunionéssiu, amunionessin
IMPERATIU: amuniona, amunioni, amunionem, amunioneu, amunionin
->amunt
■amuntCp. dalt 1
[de munt; 1a FONT: s. XIII]
1 adv En direcció de baix a dalt, d’un lloc a un altre de més alt. Pujava escales amunt.
2 amunt! (o amunt i crits!, o amunt i fora!) interj Exclamació per a encoratjar a pujar o a començar o a prosseguir una tasca, una empresa, etc. Amunt va!
3 amunt i avall loc adv Alternativament en una direcció i en l’oposada, àdhuc en un pla horitzontal. Es passejava amunt i avall de l’habitació.
4 de... en (o per) amunt Un poc més de, passant de, més enllà de. Aquest llibre deu valer de quinze euros en amunt...
5 més amunt Anteriorment (en un escrit, en una relació). Com hem dit més amunt...
6 per amunt loc adv Indica vagament un indret més elevat. Viuen per amunt.
->amuntanyar
■amuntanyar[de muntanya]
v tr Menar (el bestiar) a passar l’estiu a muntanya.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amuntanyar
GERUNDI: amuntanyant
PARTICIPI: amuntanyat, amuntanyada, amuntanyats, amuntanyades
INDICATIU PRESENT: amuntanyo, amuntanyes, amuntanya, amuntanyem, amuntanyeu, amuntanyen
INDICATIU IMPERFET: amuntanyava, amuntanyaves, amuntanyava, amuntanyàvem, amuntanyàveu, amuntanyaven
INDICATIU PASSAT: amuntanyí, amuntanyares, amuntanyà, amuntanyàrem, amuntanyàreu, amuntanyaren
INDICATIU FUTUR: amuntanyaré, amuntanyaràs, amuntanyarà, amuntanyarem, amuntanyareu, amuntanyaran
INDICATIU CONDICIONAL: amuntanyaria, amuntanyaries, amuntanyaria, amuntanyaríem, amuntanyaríeu, amuntanyarien
SUBJUNTIU PRESENT: amuntanyi, amuntanyis, amuntanyi, amuntanyem, amuntanyeu, amuntanyin
SUBJUNTIU IMPERFET: amuntanyés, amuntanyessis, amuntanyés, amuntanyéssim, amuntanyéssiu, amuntanyessin
IMPERATIU: amuntanya, amuntanyi, amuntanyem, amuntanyeu, amuntanyin
->amuntegador
■amuntegador -a[de amuntegar]
adj Que amuntega o acumula.
->amuntegament
■amuntegament[de amuntegar]
m 1 Acció d’amuntegar o d’amuntegar-se;
2 l’efecte.
->amuntegar
■amuntegar[de munt; 1a FONT: 1868, DLCo.]
v 1 tr Fer un munt. Han amuntegat totes les carpetes velles en un racó.
2 tr fig Acumular.
3 pron Fer-se un munt, acumular-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amuntegar
GERUNDI: amuntegant
PARTICIPI: amuntegat, amuntegada, amuntegats, amuntegades
INDICATIU PRESENT: amuntego, amuntegues, amuntega, amunteguem, amuntegueu, amunteguen
INDICATIU IMPERFET: amuntegava, amuntegaves, amuntegava, amuntegàvem, amuntegàveu, amuntegaven
INDICATIU PASSAT: amunteguí, amuntegares, amuntegà, amuntegàrem, amuntegàreu, amuntegaren
INDICATIU FUTUR: amuntegaré, amuntegaràs, amuntegarà, amuntegarem, amuntegareu, amuntegaran
INDICATIU CONDICIONAL: amuntegaria, amuntegaries, amuntegaria, amuntegaríem, amuntegaríeu, amuntegarien
SUBJUNTIU PRESENT: amuntegui, amunteguis, amuntegui, amunteguem, amuntegueu, amunteguin
SUBJUNTIU IMPERFET: amuntegués, amunteguessis, amuntegués, amunteguéssim, amunteguéssiu, amunteguessin
IMPERATIU: amuntega, amuntegui, amunteguem, amuntegueu, amunteguin
->amunter
■amunter -a[de amunt]
adj dial Que és per amunt. És el llibre més amunter.
->amuntonar
■amuntonar[de amunt]
v tr i pron dial Amuntegar.
->amura
■amura[de mur; 1a FONT: 1839, DLab.]
f MAR 1 1 Amplària d’un vaixell presa sobre una perpendicular a l’eslora distant de la proa la vuitena part de l’eslora.
2 Part externa del buc d’un vaixell en aquest indret.
3 albirar per l’amura p ext Veure (un vaixell, un far, terra, etc.) amb una marcació d’uns 45° (amura d’estribord) o d’uns 315° (amura de babord).
2 Cap ferm a cadascun dels punys baixos de les veles de creu que serveix per a fermar-les o modificar-ne la posició.
3 En les veles àuriques, els flocs i totes les veles triangulars, cap ferm en el puny d’amura que serveix per a fermar-lo.
->amuradar
■amuradar[de murada]
v 1 tr Circuir o tapar amb un mur o murada.
2 pron Quedar-se en un lloc tancat. Va tornar a casa seva i s’hi va amuradar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amuradar
GERUNDI: amuradant
PARTICIPI: amuradat, amuradada, amuradats, amuradades
INDICATIU PRESENT: amurado, amurades, amurada, amuradem, amuradeu, amuraden
INDICATIU IMPERFET: amuradava, amuradaves, amuradava, amuradàvem, amuradàveu, amuradaven
INDICATIU PASSAT: amuradí, amuradares, amuradà, amuradàrem, amuradàreu, amuradaren
INDICATIU FUTUR: amuradaré, amuradaràs, amuradarà, amuradarem, amuradareu, amuradaran
INDICATIU CONDICIONAL: amuradaria, amuradaries, amuradaria, amuradaríem, amuradaríeu, amuradarien
SUBJUNTIU PRESENT: amuradi, amuradis, amuradi, amuradem, amuradeu, amuradin
SUBJUNTIU IMPERFET: amuradés, amuradessis, amuradés, amuradéssim, amuradéssiu, amuradessin
IMPERATIU: amurada, amuradi, amuradem, amuradeu, amuradin
->amurar
■amurarHom.: amorar
[de amura; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr MAR Portar cap a sobrevent el puny baix (d’una vela baixa) i fermar-la al costat del vaixell amb l’amura per poder cenyir millor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: amurar
GERUNDI: amurant
PARTICIPI: amurat, amurada, amurats, amurades
INDICATIU PRESENT: amuro, amures, amura, amurem, amureu, amuren
INDICATIU IMPERFET: amurava, amuraves, amurava, amuràvem, amuràveu, amuraven
INDICATIU PASSAT: amurí, amurares, amurà, amuràrem, amuràreu, amuraren
INDICATIU FUTUR: amuraré, amuraràs, amurarà, amurarem, amurareu, amuraran
INDICATIU CONDICIONAL: amuraria, amuraries, amuraria, amuraríem, amuraríeu, amurarien
SUBJUNTIU PRESENT: amuri, amuris, amuri, amurem, amureu, amurin
SUBJUNTIU IMPERFET: amurés, amuressis, amurés, amuréssim, amuréssiu, amuressin
IMPERATIU: amura, amuri, amurem, amureu, amurin
->amurat
■amurat -adaHom.: amorat
[de amura]
adj NÀUT Dit d’una nau en què la convergència de les mures de davant és d’una determinada mida. Una nau poc amurada.
->amúsia
■amúsiaPart. sil.: a_mú_si_a
[del gr. amousía, íd., der. de Moũsa ‘musa’]
f PAT Pèrdua patològica de la capacitat de reproduir o de reconèixer sons musicals.
->an-
■an-1 Prefix, del grec a-, que significa ‘no’, ‘sense’, usat en la formació de mots cultes. Ex.: anhídrid.
2 1 Prefix, del grec aná, que significa ‘contra’, ‘amunt’, ‘de nou’. Ex.: ànode.
2 QUÍM ORG Prefix que havia estat emprat per a indicar que en un derivat disubstituït del naftalè els substituents es trobaven en posició 1,5.
->ana-
■ana-1 Prefix, del grec aná, que significa ‘contra’, ‘amunt’, ‘de nou’. Ex.: anaclinal.
2 QUÍM ORG Prefix que havia estat emprat per a indicar que en un derivat disubstituït del naftalè els substituents es trobaven en posició 1,5.
->anabàntids
anabàntids[del gr. anabaínō ‘remuntar’ i -id]
m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes integrada per individus de forma allargada amb el cos comprimit lateralment i recoberts d’escata grossa.
2 sing Peix de la família dels anabàntids.
->anabaptisme
■anabaptisme[de ana- i baptisme; 1a FONT: 1839, DLab.]
m CRIST Doctrina professada pels anabaptistes.
->anabaptista
■anabaptista[de ana- i baptista; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj i m i f CRIST Cristià que nega l’eficàcia del baptisme dels infants i exigeix de rebatejar els adults que foren batejats de petits.
->anabàs
anabàs[del gr. anabaínō ‘remuntar’]
m ICT Gènere de peixos de la família dels anabàntids (Anabas sp), molt vistosos, que suporten bé la vida d’aquari.
->anàbasi
■anàbasi[del gr. anábasis ‘pujada, ascensió’]
f PAT Període d’augment o pujada d’una malaltia.
->anabasina
anabasina[de anábasi i -ina]
f BIOQ Alcaloide isòmer de la nicotina, present en la Nicotiana glauca i sobretot en l’Anabasis aphylla.
->anabàtic
■anabàtic -a[de anàbasi]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’anàbasi.
2 METEOR Dit del vent ascendent produït per la convecció de l’aire escalfat per contacte amb la terra caldejada.
->anabena
anabena[del gr. anabaínō ‘remuntar’]
f BOT Gènere de cianofícies de l’ordre de les hormonogals (Anabaena sp), de vida planctònica, que poden originar flors d’aigua i fixar nitrogen de l’aire.
->anabiosi
anabiosiPart. sil.: an_a_bi_o_si
[de an- i abiosi]
f BIOL 1 Retorn a la plena activitat vital després d’un període d’abiosi.
2 impr Abiosi.
->anabiòtic
anabiòtic -aPart. sil.: a_na_bi_ò_tic
[de anabiosi]
adj BIOL Relatiu o pertanyent a l’anabiosi.
->anableps
anableps[del gr. anáblepsis, -eōs ‘acció de mirar amunt’]
m ICT Gènere de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes (Anableps sp), d’un color groc verdós i d’ulls grossos.
->anabòlic
■anabòlic -a[del gr. anabolikós ‘relatiu a l’inici’]
adj 1 FISIOL Relatiu o pertanyent a l’anabolisme.
2 tipus anabòlic BIOL i PSIC Biotip caracteritzat pel predomini del sistema nerviós parasimpàtic.
->anabolisme
■anabolisme[del gr. anabolḗ ‘inici, acció de llançar’, format científicament sobre metabolisme]
m FISIOL Conjunt de processos assimilatius o de reaccions de síntesi que tenen lloc en els processos del metabolisme.
->anabòlit
■anabòlit[format sobre anabòlic]
m FISIOL Qualsevol compost format com a resultat d’un procés anabòlic.
->anabolitzant
■anabolitzant[formació culta analògica sobre la base de metabolitzar]
adj i m FARM Dit del medicament que activa la síntesi de les proteïnes, produeix un augment de la gana i del pes i una millora de l’estat general i afavoreix el dipòsit del calci en els ossos.
->anacàmptic
■anacàmptic -a[del gr. anakámptō ‘reflectir’]
adj 1 FÍS 1 Relatiu o pertanyent a la reflexió, especialment dels sons.
2 Reflectit.
3 so anacàmptic Eco.
2 corba anacàmptica ÒPT Corba produïda per la reflexió de la llum sobre una superfície, la posició de l’ull romanent fixa.
->anacamptímetre
anacamptímetre[de anacàmpti© i -metre]
m ÒPT Instrument per a mesurar la reflexió de la llum.
->anacantins
■anacantins[del gr. anákanthos ‘sense espines’]
m pl ICT Gadiformes.
->anacard
■anacard[del b. ll. anacardus, deformació del gr. onocárdion ‘espècie de card’; 1a FONT: 1455]
m BOT 1 Arbre de la família de les anacardiàcies (Anacardium occidentale), molt conreat en els països càlids pel seu fruit i la seva fusta.
2 Peduncle carnós i piriforme del fruit de l’anacard, comestible.
3 Fruit de l’anacard, de llavor reniforme comestible.
4 QUÍM IND Exsudat de l’escorça de l’anacard.
->anacardí
■anacardí -ina[de anacard]
1 adj Anacàrdic.
2 adj Confeccionat amb anacards.
3 f Producte fet amb anacards, al qual hom atribuïa la virtut de restituir la memòria.
->anacardiàcies
■anacardiàciesPart. sil.: a_na_car_di_à_ci_es
[de anacard]
f BOT 1 pl Família de terebintals integrada per arbres i arbusts de flors petites, sovint agrupades en panícules, i de fruits drupacis.
2 sing Planta de la família de les anacardiàcies.
->anacàrdic
■anacàrdic -a[de anacard]
adj Relatiu o pertanyent a l’anacard, provinent de l’anacard.
->anacatadídim
anacatadídim[del gr. aná ‘a dalt’, katá ‘a baix’ i dídymos ‘bessó’]
m EMBRIOL Individu siamès unit amb el bessó solament per la part central del cos.
->anacefaleosi
anacefaleosiPart. sil.: a_na_ce_fa_le_o_si
[del gr. anakephalaíōsis, íd.]
f Recapitulació.
->anacicle
anacicle[de ana- i -cicle]
m BOT 1 Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Anacyclus sp), de fulles retallades, de flors en capítol i de fruits en aqueni.
2 anacicle valencià Anacicle (Anacyclus valentinus), de flors en capítol groc, pràcticament sense lígules.
->anacíclic
■anacíclic -a[de anacicle]
adj Dit del vers, la frase o el mot que té exactament el mateix sentit llegit del dret o del revés.
->anàclasi
■anàclasi[del gr. anáklasis, íd.]
f 1 ÒPT Refracció de la llum.
2 POÈTICA En la mètrica clàssica, canvi de lloc d’una síl·laba curta o llarga, que trenca el ritme natural del vers i introdueix un efecte de contratemps.
->anaclàstic
■anaclàstic -a[de anàclasi]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’anàclasi.
2 adj 1 Pertanyent a la refracció de la llum.
2 Produït per la refracció de la llum.
3 f Diòptrica.
->anaclinal
anaclinal[de ana- i el gr. klínō ‘inclinar’]
adj GEOMORF Dit d’un curs d’aigua o d’una vall el pendent dels quals va en sentit oposat a la inclinació dels estrats del terreny (és anomenat també obseqüent).
->anaclínic
anaclínic -a[de ana- i clínic]
adj GEOMORF Anaclinal.
->anàclisi
■anàclisi[de ana- i el gr. klínō ‘inclinar’]
f PSIC Relació primitiva entre els impulsos sexuals i els impulsos d’autoconservació, els quals proporcionen la font orgànica i l’objecte als primers.
->anaclític
anaclític -a[de anàclisi]
adj 1 PSIC Relatiu o pertanyent a l’anàclisi.
2 depressió anaclítica PSIQ Conjunt de trastorns, semblants als de la depressió de l’adult, que es manifesten progressivament en l’infant privat de mare, després d’haver tingut, almenys els sis primers mesos de vida, una relació normal amb ella.
->anaclorhídria
anaclorhídriaPart. sil.: a_na_clor_hí_dri_a
[de ana- i clorhídria]
f PAT Aclorhídria.
->anacolut
■anacolut[del ll. anacoluthon, i aquest, del gr. anakólouthos ‘inconseqŭent’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m GRAM Construcció gramatical en la qual la segona part no concorda sintàcticament amb la primera i està més d’acord amb el que pensa en aquell moment l’emissor que no amb la concordança sintàctica.
->anacolútic
■anacolútic -a[de anacolut]
adj Mancat d’il·lació gramatical.
->anaconda
■anaconda[d’origen incert, probablement mot indi del Brasil]
f ZOOL Serp arborícola de la família dels boids (Eunectes murinus), la més grossa de les actuals, pròpia de l’Amèrica tropical.
->anacoresi
anacoresi[del gr. anakhṓrēsis ‘acció de retirar-se, retir’]
f RELIG 1 Apartament del món propi dels anacoretes.
2 esp CRIST Eremitisme.
->anacoreta
■anacoreta[del gr. anakhōrētḗs, derivat del verb anakhōréō ‘retirar-se’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m i f RELIG Persona que es retira a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci, de pregària i de mortificació.
->anacorètic
■anacorètic -a[de anacoreta]
adj D’anacoreta, relatiu o pertanyent a l’anacoreta.
->anacoretisme
anacoretisme[de anacoreta]
m RELIG 1 Forma de vida religiosa pròpia dels anacoretes.
2 esp CRIST Eremitisme.
->anacreòntic
■anacreòntic -aPart. sil.: a_na_cre_òn_tic
[del nom del poeta gr. Anakréōn, -ontos; 1a FONT: 1839, DLab.]
POÈTICA 1 adj 1 A la manera d’Anacreont. Oda anacreòntica.
2 En la poesia grega i llatina, dit de diversos metres usats per Anacreont, assenyaladament del dímetre iàmbic catalèctic i del dímetre jònic amb anàclasi.
2 f Composició poètica de metre curt, sovint heptasíl·lab, d’extensió breu, en la qual el poeta canta amb to enginyós i irònic els plaers de la vida i dels sentits amb una simbologia literària d’origen pastoral.
->anacrogin
■anacrogin -ògina[de an- i acrogin]
BOT 1 adj Dit de les hepàtiques folioses els arquegonis de les quals neixen als costats del caulidi (no pas a l’àpex).
2 f pl Grup taxonòmic que comprèn les hepàtiques anacrògines.
->anacrònic
■anacrònic -a[de ana- i el gr. khronikós ‘del temps’]
adj Que conté anacronisme.
->anacronisme
■anacronisme[del gr. anakhronismós ‘acció de situar una cosa fora del temps corresponent’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Error que consisteix a suposar esdevingut un fet en una data altra que la seva, error de cronologia. Atribuir aquest fet al regnat de Pere III és un anacronisme.
2 Qualsevol cosa (fet, costum, etc.) no pròpia del temps al qual es vol referir o incongruent amb el seu ambient.
->anacrusi
■anacrusi[del gr. anákrousis, íd.]
f 1 MÚS Nota o grup de notes febles que precedeix el primer accent d’un membre de frase.
2 POÈTICA 1 En la mètrica clàssica, síl·laba inicial d’un vers considerada com a no formant part del metre.
2 Síl·laba o síl·labes àtones que precedeixen el primer accent d’un vers.
->anacústic
■anacústic -aPart. sil.: an_a_cús_tic
[de an- i el gr. akoustikós ‘acústic’]
adj 1 No acústic, que impedeix la propagació del so.
2 zona anacústica ASTRON Zona de l’alta atmosfera on, a causa de la ja excessiva separació de les molècules, es fa impossible la propagació del so.
->anada
■anada[de anar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
f 1 1 Acció d’anar en un indret. Quant us ha costat, l’anada?
2 anada i tornada TRANSP Expressió referida als viatges, i als bitllets que hi donen dret, que inclouen també la tornada al lloc d’origen. Si agafem anada i tornada és més barat. Dos bitllets d’anada i tornada a Sitges.
3 anades i vingudes fig Passos, diligències.
2 Sortida, excursió.
3 JOCS En certs jocs de cartes, acció d’anar-se’n d’una carta.
->anadema
anadema[del gr. anádēma, íd.]
f INDUM En l’antiga Grècia, cinta d’adorn cenyida al cap, usada per a subjectar els cabells o per a aixecar-los.
->anadènia
■anadèniaPart. sil.: an_a_dè_ni_a
[de an- i el gr. adḗn, adénos ‘glàndula’]
f PAT 1 Deficiència d’activitat glandular.
2 Absència de glàndules.
->anadídim
anadídim[de ana- i dídim]
m EMBRIOL Individu siamès unit amb el bessó per la part superior del cos, mentre que per la inferior n’és separat.
->anadiplosi
■anadiplosi[del gr. anadiplõsis, íd.]
f RET i POÈTICA Figura retòrica consistent en la repetició del mot final d’una proposició o d’un vers al començament del següent.
->anadípsia
■anadípsiaPart. sil.: a_na_díp_si_a
[de ana- i el gr. dípsa ‘set’]
f PAT Set intensa.
->anador
anador -aHom.: anedó
[de anar]
1 m i f ant Anant.
2 adj dial On hom pot anar.
->anàdrom
■anàdrom -a[de ana- i -drom; 1a FONT: 1868]
adj 1 Que va en sentit contrari al normal.
2 ICT Dit dels peixos que des de la mar es van a reproduir als rius o a les llacunes litorals.
->anadura
■anadura[de anar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
f 1 Manera de moure’s un animal en marxa.
2 Acció de recórrer una distància.
->anaerobi
■anaerobi -òbiaPart. sil.: an_a_e_ro_bi
[de an-, aero- i el gr. bíos ‘vida’]
1 adj Que no necessita oxigen per a viure.
2 m BIOL 1 Microorganisme, bacteri, que no necessita oxigen lliure per a viure o que necessita viure en un medi on no hi hagi oxigen lliure.
2 Organisme que viu en anaerobiosi.
->anaeròbic
■anaeròbic -aPart. sil.: an_a_e_rò_bic
[de anaerobi]
adj 1 BIOL Relatiu o pertanyent als anaerobis o a l’anaerobiosi.
2 p ext MOT Dit dels motors que no utilitzen l’oxigen de l’aire com a comburent.
->anaerobiont
anaerobiontPart. sil.: an_a_e_ro_bi_ont
[de anaerobi i el gr. ṓn, óntos ‘el que és’]
adj i m BIOL Organisme anaerobi.
->anaerobiosi
■anaerobiosiPart. sil.: an_a_e_ro_bi_o_si
[de anaerobi i -osi]
f BIOL Forma de vida dels éssers que no necessiten oxigen lliure (en forma de gas) i obtenen l’energia de reaccions d’oxidació en les quals l’acceptor final d’electrons és la matèria orgànica.
->anafase
■anafase[de ana- i fase]
f BIOL Tercera fase de la mitosi o de la meiosi, en la qual els cromosomes fills se separen i es dirigeixen cap als dos pols del fus acromàtic, on hi ha els centríols.
->anàfia
■anàfiaPart. sil.: a_nà_fi_a
[de an- i el gr. haphḗ ‘tacte’]
f PAT Pèrdua de la capacitat de percepció tàctil.
->anafil
■anafil[de l’àr. an-nafîr ‘senyal d’atac’]
m ant MÚS Trompeta recta i molt llarga.
->anafilàctic
■anafilàctic -a[de anafilaxi]
adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a l’anafilaxi.
2 Dit d’un organisme caracteritzat per una sensibilització extrema o anormal a una proteïna que li és estranya.
->anafilaxi
■anafilaxi[de ana- i el gr. phýlaxis ‘salvaguarda’]
f PAT Estat d’hipersensibilitat de l’organisme manifestat després de la introducció d’una determinada substància que, en ésser administrada per primera vegada, no ha produït reacció o l’ha produïda molt lleugera.
->anafiler
■anafiler[de anafil]
m ant Tocador d’anafil.
->anàfora
■anàfora[del gr. anaphorá, comp. de aná ‘de nou’ i phérō ‘portar’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 LING 1 Relació de referència entre un element lingüístic i un d’anterior en el discurs.
2 Element lingüístic que s’interpreta segons un referent anterior.
2 LIT Repetició del mateix mot o el mateix grup de mots al començament de dues o més clàusules successives.
3 LITÚRG 1 En les litúrgies orientals, part central de la missa, que correspon al prefaci i al cànon de la litúrgia romana.
2 En els ritus orientals, especialment els no bizantins, conjunt format per l’anàfora estricta més unes pregàries precedents i unes de subsegüents.
->anaforesi
anaforesi[de ana- i el gr. phórēsis ‘acció de dur’]
f QUÍM FÍS Electroforesi en la qual les partícules migren cap a l’ànode.
->anafòric
■anafòric -a[del gr. anaphorikós ‘repetitiu, referencial’]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’anàfora.
2 GRAM Dit de l’element (pronom, article, etc.) la referència del qual queda determinada per un d’anterior.
->anafrodísia
■anafrodísiaPart. sil.: an_a_fro_dí_si_a
[de an- i afrodísia]
f PSIQ Absència o disminució del desig sexual.
->anafrodisíac
■anafrodisíac -aPart. sil.: an_a_fro_di_sí_ac
[de anafrodísia]
1 adj Capaç de moderar l’apetit sexual.
2 m MED i FARM Agent o pràctica capaç de moderar l’apetit sexual.
->anafrodita
■anafroditaPart. sil.: an_a_fro_di_ta
[de anafrodísia]
adj i m i f PSIQ Afectat d’anafrodísia.
->anafront
anafront[cpt. híbrid de ana- i el ll. frons, frontis ‘front’]
m METEOR Discontinuïtat entre dues masses d’aire de diferent densitat, en la qual l’aire calent llisca cap amunt.
->anagall
■anagall[del ll. anagallis, íd.]
m BOT Morró 1.
->anagènesi
■anagènesi[de ana- i -gènesi]
f 1 BIOL Dins un llinatge d’organismes, fase d’evolució progressiva en la qual s’intensifica el ritme d’expansió.
2 HISTOL Reproducció o regeneració dels teixits.
->anagirina
anagirina[del ll. anagyros, i aquest, del gr. anágyros ‘mena d’arbust pudent’ i -ina]
f [C15H20N2O] BIOQ Alcaloide present en les llavors del garrofer del diable i de la gatosa.
->anàglif
■anàglif[de ana- i glýphō ‘gravar, cisellar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m 1 Ornament esculpit, cisellat o tallat en baix relleu.
2 FOTOG Sistema fotogràfic consistent en la superposició de dues imatges estereoscòpiques de colors complementaris lleugerament desplaçades sobre el suport, les quals, mirades a través d’un anaglifoscopi, produeixen la sensació de relleu.
->anaglifoscopi
■anaglifoscopi[de anàglif i el gr. skopéō ‘mirar’]
m Aparell per a mirar a través seu un anàglif.
->anaglíptic
■anaglíptic -a[de ana- i el gr. glyptikós ‘relatiu al gravat’]
1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’anaglíptica.
2 escriptura anaglíptica ESCR Procediment d’escriptura en relleu utilitzat pels cecs, que consisteix a practicar, amb un punxó, marques sobre un paper.
3 impressió anaglíptica GRÀF Tècnica d’impressió de texts, especialment per a cecs, que consisteix a reproduir sobre el paper uns relleus que corresponen als caràcters i que poden ésser interpretats dactilarment pel lector.
2 f Escriptura o impressió anaglíptica.
->anagnòrisi
■anagnòrisi[del gr. anagnṓrisis ‘reconeixement’]
f RET En el teatre grec i llatí, nom donat pels retòrics clàssics al reconeixement d’un fet o d’una persona per part dels personatges, la qual cosa dóna a l’obra un tomb decisiu i mena l’argument al desenllaç (ha estat anomenada també agnició).
->anagnosta
■anagnosta[del gr. anagnṓstēs, íd.]
m 1 HIST En l’antiguitat grecoromana, esclau destinat a fer la lectura en veu alta.
2 LITÚRG En ritu bizantí, lector.
->anagogia
■anagogiaPart. sil.: a_na_go_gi_a
[del gr. anagōgḗ ‘acció d’elevar’, de ana- i agōgḗ ‘acció de dur’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f BÍBL Interpretació de la Bíblia per la qual hom dóna als texts sagrats un sentit que es refereix a les realitats celestials.
->anagògic
■anagògic -a[de anagogia]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’anagogia, místic, subtil.
2 tendència anagògica PSIC Tendència constructiva que impulsa vers allò que és excels i ideal.
->anagògicament
■anagògicament[de anagògic]
adv Amb anagogia.
->anagrama
■anagrama[del b. gr. anagrámma, de anagrammatismós ‘transposició de lletres’; 1a FONT: 1676]
m LIT Mot o frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase.
->anagramàtic
■anagramàtic -a[de anagrama]
adj 1 Relatiu o pertanyent a un anagrama.
2 Que conté un anagrama.
->anagramatitzar
■anagramatitzar[de anagrama]
v tr Posar en anagrama.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: anagramatitzar
GERUNDI: anagramatitzant
PARTICIPI: anagramatitzat, anagramatitzada, anagramatitzats, anagramatitzades
INDICATIU PRESENT: anagramatitzo, anagramatitzes, anagramatitza, anagramatitzem, anagramatitzeu, anagramatitzen
INDICATIU IMPERFET: anagramatitzava, anagramatitzaves, anagramatitzava, anagramatitzàvem, anagramatitzàveu, anagramatitzaven
INDICATIU PASSAT: anagramatitzí, anagramatitzares, anagramatitzà, anagramatitzàrem, anagramatitzàreu, anagramatitzaren
INDICATIU FUTUR: anagramatitzaré, anagramatitzaràs, anagramatitzarà, anagramatitzarem, anagramatitzareu, anagramatitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: anagramatitzaria, anagramatitzaries, anagramatitzaria, anagramatitzaríem, anagramatitzaríeu, anagramatitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: anagramatitzi, anagramatitzis, anagramatitzi, anagramatitzem, anagramatitzeu, anagramatitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: anagramatitzés, anagramatitzessis, anagramatitzés, anagramatitzéssim, anagramatitzéssiu, anagramatitzessin
IMPERATIU: anagramatitza, anagramatitzi, anagramatitzem, anagramatitzeu, anagramatitzin
->anagramista
■anagramista[de anagrama]
m i f Persona que fa anagrames.
->anal
■anal[de anus]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’anus.
2 Situat prop de l’anus. Aletes anals.
3 estadi anal PSIC Segon període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà, corresponent al segon i tercer anys de vida.
->analcima
■analcima[de an- i el gr. álkimos ‘fort’]
f MINERAL Silicat aluminicosòdic hidratat, tectosilicat del grup de les zeolites.
->analcohòlic
■analcohòlic -aPart. sil.: an_al_co_hò_lic
[de an- i alcohòlic]
adj No alcohòlic.
->analectes
■analectes[del gr. análekta ‘coses recollides’, derivat de analégō ‘recollir’, format amb ana- i légō ‘escollir, recollir’]
f pl Col·lecció de fragments literaris escollits.
->analèctic
■analèctic -a[de analectes]
adj 1 Relatiu o pertanyent a les analectes.
2 Fet de seleccions.
->anàleg
■anàleg -àloga[del ll. analogus, -a, -um i aquest del gr. análogos ‘proporcionat, semblant’, probablement imitat del fr. analogue, documentat ja des del 1503; analogie, des del 1213; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj 1 Que té analogia amb una altra cosa.
2 BIOL Dit dels òrgans o les estructures que presenten analogia.
3 ELECT En els cossos piroelèctrics, dit del pol que es carrega positivament quan puja la temperatura i negativament quan baixa.
4 LÒG 1 Relatiu o pertanyent a l’analogia.
2 Fundat en l’analogia.
->analema
■analema[del gr. análēmma ‘elevació’]
m ASTR Projecció ortogràfica de la volta celeste sobre el pla del meridià.
->analemàtic
■analemàtic -a[de analema]
adj ASTR Relatiu o pertanyent a l’analema.
->analèpsia
■analèpsiaPart. sil.: a_na_lèp_si_a
[de ana- i -lèpsia]
f MED Recobrament de les forces després d’una malaltia; convalescència.
->analèptic
■analèptic -a[de analèpsia]
1 adj Que dóna forces, que restableix les forces. Aliment analèptic.
2 m FARM Estimulant nerviós d’acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i millora, així, l’oxigenació dels teixits i dels òrgans principals.
->analfabet
■analfabet -aPart. sil.: an_al_fa_bet
[de an- i alfabet1]
adj i m i f Que no sap d’escriure o de llegir amb comprensió ni tan sols explicacions simples referents a la vida quotidiana.
->analfabetisme
■analfabetismePart. sil.: an_al_fa_be_tis_me
[de analfabet]
m Estat d’analfabet.
->analgèsia
■analgèsiaPart. sil.: an_al_gè_si_a
[de an- i el gr. álgēsis ‘dolor’]
f Absència de sensibilitat per al dolor.
->analgèsic
■analgèsic -aPart. sil.: an_al_gè_sic
[de analgèsia]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’analgèsia.
2 m FARM Medicament que suprimeix el dolor.
->analgesina
analgesinaPart. sil.: an_al_ge_si_na
[de an-, -algèsia i -ina]
f FARM Fenazona.
->anàlgia
■anàlgiaPart. sil.: an_àl_gi_a
[de an- i el gr. álgos ‘dolor’]
f PAT Insensibilitat total al dolor.
->anàlisi
■anàlisi[del gr. análysis ‘dissolució d’un conjunt en les seves parts’; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Examen de les parts constituents d’un tot.
2 Examen acurat d’un escrit, un discurs, una teoria, etc.
3 FILOS Procés d’investigació consistent en la reducció d’un compost a les seves parts simples.
4 INFORM Estudi d’un problema des del punt de vista de la informació, descomponent-lo en unitats més petites, esbrinant-ne l’estructura, aïllant els tractaments bàsics de la informació i dissenyant els algorismes que els realitzin.
5 LING Examen d’una unitat lingüística determinada per identificar-ne les parts i determinar la seva funció. Anàlisi sintàctica.
6 PSIC Psicoanàlisi.
7 TV Descomposició d’una imatge en una sèrie de punts mitjançant un dispositiu anomenat analitzador d’imatge.
8 anàlisi biològica PEDOL Determinació dels éssers vius continguts en el sòl.
9 anàlisi bromatològica ALIM Anàlisi de la composició, les propietats, el valor alimentari, la conservació i l’estat químic i sanitari dels productes naturals o artificials destinats a l’alimentació humana o animal.
10 anàlisi clínica MED Anàlisi de sang, d’orina, etc., humanes feta per un metge analista o per un tècnic analista i interpretada per un metge.
11 anàlisi didàctica PSIC Psicoanàlisi que segueix aquell qui es vol dedicar a la professió de psicoanalista.
12 anàlisi matemàtica MAT Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
13 anàlisi química QUÍM Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, la identitat, la puresa i la constitució de la matèria, en funció de la classe, de la quantitat i de la forma d’agrupament d’àtoms i de molècules.
14 anàlisi sensorial ALIM Valoració organolèptica.
15 anàlisi titulomètrica QUÍM ANAL Anàlisi química quantitativa que fa ús d’una reacció química entre solucions per tal de determinar la quantitat de substància, objecte de l’anàlisi, present en una mostra.
16 anàlisi vectorial MAT Extensió a les magnituds vectorials de les operacions de l’anàlisi mitjançant la definició d’operadors vectorials diferencials i d’integrals de línia, superfície i volum.
->analista
■analistaCp. annalista
[de anàlisi; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj i m i f 1 Dit de qualsevol persona especialitzada professionalment a fer anàlisis. Metge analista. Farmacèutic analista. Químic analista. Tècnic analista.
2 DOC Especialista en l’anàlisi del contingut d’un document, especialment en la confecció de resums i de la indexació.
3 ECON 1 Especialista en els diferents aspectes de la racionalització del treball, a fi d’aconseguir en cada cas els mètodes més eficients.
2 Economista especialitzat en la investigació del funcionament de les empreses per a deduir-ne conclusions sobre llur marxa futura.
4 INFORM Informàtic encarregat d’analitzar els problemes i de proposar els algorismes necessaris per a resoldre’ls mitjançant un ordinador.
5 PSIC Psicoanalista.
->anàlit
■anàlit[del gr. analýtēs ‘el que descompon o dissol’]
m QUÍM Element o compost que és objecte d’una anàlisi química.
->analitat
analitat[de anal]
f PSIC Orientació anal de les pulsions sexuals.
->analític
■analític -a[de anàlisi; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’anàlisi.
2 adj FILOS Dit del raonament, la proposició, el problema de proposicions, etc., que és producte d’anàlisi.
3 f Conjunt d’anàlisis sobre un fet, una malaltia, una situació, etc.
4 f LÒG Recerca de les formes elementals del raonament i de la demostració.
5 llengües analítiques LING Llengües que han anat perdent la flexió dels mots i han anat confiant cada vegada més a mots auxiliars (preposicions, auxiliars de perífrasis verbals, etc.) l’expressió de les relacions sintàctiques.
6 mètode analític ENSENY Mètode pedagògic que es basa en l’anàlisi global dels objectes abans de fer-ne la reconstrucció.
->analíticament
■analíticament[de analític]
adv Per via analítica, d’una manera analítica.
->analitzabilitat
analitzabilitat[de analitzable]
f 1 Qualitat d’analitzable.
2 GRAM En gramàtica generativa, fenomen que pot ésser sotmès a una anàlisi d’estructura.
->analitzable
■analitzable[de analitzar]
adj Que pot ésser analitzat.
->analitzador
■analitzador -a[de analitzar]
1 adj Que analitza.
2 m ÒPT En un polarímetre, prisma de Nicol o un altre sistema òptic que rep la llum que li envia el polaritzador.
3 m QUÍM ANAL Aparell que permet de fer l’anàlisi química quantitativa d’algun o d’alguns dels components d’una mostra.
4 analitzador d’imatge TV Dispositiu emprat per a realitzar l’anàlisi de les imatges a transmetre.
->analitzar
■analitzar[del fr. analyser, amb adaptació als der. en -itzar; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr Fer l’anàlisi (d’alguna cosa). Analitzar la sang. Analitzar una situació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: analitzar
GERUNDI: analitzant
PARTICIPI: analitzat, analitzada, analitzats, analitzades
INDICATIU PRESENT: analitzo, analitzes, analitza, analitzem, analitzeu, analitzen
INDICATIU IMPERFET: analitzava, analitzaves, analitzava, analitzàvem, analitzàveu, analitzaven
INDICATIU PASSAT: analitzí, analitzares, analitzà, analitzàrem, analitzàreu, analitzaren
INDICATIU FUTUR: analitzaré, analitzaràs, analitzarà, analitzarem, analitzareu, analitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: analitzaria, analitzaries, analitzaria, analitzaríem, analitzaríeu, analitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: analitzi, analitzis, analitzi, analitzem, analitzeu, analitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: analitzés, analitzessis, analitzés, analitzéssim, analitzéssiu, analitzessin
IMPERATIU: analitza, analitzi, analitzem, analitzeu, analitzin
->anal·lagmàtic
■anal·lagmàtic -a[del gr. anallagmatikós ‘que no canvia’]
adj MAT Que no canvia de forma per inversió. Corbes anal·lagmàtiques.
->anal·lantoic
■anal·lantoic -aPart. sil.: an_al_lan_toic
[de an- i al·lantoic]
adj ZOOL Que no té al·lantoide.
->anal·lèrgic
■anal·lèrgic -aPart. sil.: an_al_lèr_gic
[de an- i al·lèrgic]
adj MED Que no té poder per a produir al·lèrgia.
->anàlogament
■anàlogament[de anàleg]
adv D’una manera anàloga.
->analogia
■analogiaPart. sil.: a_na_lo_gi_a
[del ll. analogia, i aquest, del gr. analogía; 1a FONT: s. XV]
f 1 Relació de semblança entre coses diverses, relació entre dues o més coses que tenen quelcom de comú, semblança de relacions.
2 BIOL Qualitat dels òrgans d’estructura i d’origen filogenètics diferents que presenten semblança funcional.
3 DR Mètode d’aplicació de la llei per mitjà del qual una norma que regula un cas determinat és feta extensiva a casos anàlegs no prevists.
4 FILOS En sentit estricte, correlació entre cadascun dels termes de dos o més ordres.
5 FÍS Similitud entre el nombre i la forma de les equacions diferencials de dos sistemes físics.
6 pl GEOM Fórmules de resolució de triangles esfèrics emprades més generalment per a comprovar els resultats trobats per altres mètodes.
7 LING Per als gramàtics grecs, paradigma de flexió a què un mot pertanyia.
->analògic
■analògic -a[del ll. analogĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 1 Relatiu o pertanyent a l’analogia.
2 Fundat en l’analogia.
2 INFORM 1 Dit del model on han estat substituïdes unes propietats reals per d’altres propietats equivalents del model.
2 Dit dels sistemes de transmissió o de tractament de la informació que utilitzen models analògics.
->analògicament
■analògicament[de analògic; 1a FONT: 1696, DLac.]
adv D’una manera analògica, per analogia.
->analogisme
■analogisme[de analogia; 1a FONT: 1839, DLab.]
m Raonament, argumentació, per analogia.
->analogista
■analogista[de analogia]
m LING Entre els grecs i els llatins, gramàtic que sostenia que una llengua és feta primordialment de processos regulars.
->anament
■anament[de anar; 1a FONT: s. XV]
m Manera d’anar.
->anamnesi
■anamnesi[del gr. anámnēsis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f 1 DIAG Indagació dels antecedents familiars, fisiològics, patològics, etc., d’un malalt amb vista a la diagnosi.
2 FILOS Mot que significa reminiscència, emprat per Plató per a designar el record que té l’ànima del món de les idees.
3 LITÚRG En el cristianisme, acte de culte en el qual els creients, tot recordant una acció històrica de Déu i tot donant-ne gràcies, en supliquen l’actualització.
4 PSIC Tornada a la memòria de les idees dels objectes oblidats.
->anamnèstic
■anamnèstic -a[de anamnesi]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’anamnesi.
2 Que ajuda la memòria. Remeis anamnèstics.
->anamniota
■anamniotaPart. sil.: an_am_ni_o_ta
[de an- i amniota]
ZOOL 1 adj Que no té amni.
2 m pl Grup de vertebrats l’embrió dels quals no presenta ni amni ni al·lantoide (comprèn els àgnats, els peixos i els amfibis).
->anamorf
■anamorfm BOT Estat del cicle vital d’un fong en el qual aquest es reprodueix asexualment.
->anamòrfic
■anamòrfic -a[de ana- i -mòrfic]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’anamorfosi.
2 ÒPT Que produeix anamorfosi. Objectius anamòrfics. Miralls anamòrfics.
->anamorfoscopi
■anamorfoscopi[de ana-, morfo- i -scopi]
m ÒPT Instrument que consisteix generalment en un mirall cilíndric, per a retornar a les proporcions normals una imatge estrafeta per anamorfosi.
->anamorfosi
■anamorfosi[del gr. anamórphōsis ‘nova conformació’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f 1 Dibuix deformat d’un objecte que, vist des d’un cert punt de vista o per reflexió en un mirall corb, apareix regular, sense cap deformació.
2 BOT Degeneració teratològica que arriba a fer gairebé irrecognoscible un vegetal.
3 ÒPT 1 Compressió d’una imatge per mitjans mecànics, gràfics o òptics.
2 En cinematografia, compressió horitzontal de les imatges d’una pel·lícula obtinguda amb un objectiu anamòrfic, per tal que, en ésser projectades per un altre objectiu anamòrfic, es reprodueixi l’escena amb les proporcions reals.
4 ZOOL Tipus de creixement que presenten les larves d’alguns mandibulats, que en néixer no posseeixen encara la segmentació completa ni el nombre definitiu de potes, que van adquirint gradualment, després de diverses mudes.
->ananabàsia
ananabàsiaPart. sil.: a_na_na_bà_si_a
[de an- i el gr. anábasis ‘pujada’]
f PSIQ Sensació angoixosa de caràcter intermitent que priva de caminar alguns neurastènics.
->ananàs
■ananàs[del port. ananàs, i aquest, del guaraní nanà; 1a FONT: 1839, DLab.]
m inv BOT Planta herbàcia biennal de la família de les bromeliàcies (Ananas comosus), de llargues fulles agudes, disposades en roseta, i de flors en inflorescències que donen lloc a una infructescència comestible, la pinya tropical o d’Amèrica.
->ananastàsia
ananastàsiaPart. sil.: an_a_nas_tà_si_a
[de an- i el gr. anástasis ‘acció d’aixecar-se’ (de aná ‘amunt’ i stásis ‘posició’)]
f PSIQ Sensació angoixosa que experimenten alguns neurastènics en passar de la posició asseguda a l’erecta.
->anancàstia
anancàstiaPart. sil.: a_nan_càs_ti_a
[del gr. anagkastós ‘forçat, obligat’]
f PSIQ Situació patològica en què hom és incapaç d’evitar la pràctica de determinades accions o de pensar certs continguts.
->anancàstic
anancàstic -a[de anancàstia]
adj PSIQ Relatiu o pertanyent a l’anancàstia.
->anandre
■anandre -aPart. sil.: an_an_dre
[de an- i -andre]
adj BOT Dit de la planta, la flor, etc., privada d’estams.
->anant1
■anant1[de anar; 1a FONT: 1285]
m i f 1 Persona que va (generalment oposat a vinent).
2 anants i vinents Transeünts.
->anant2
anant2adj BOT Desproveït de flors.
->anantapòdoton
anantapòdoton[del gr. anantapódoton, íd.]
m GRAM Anacolut en el qual hom suprimeix un dels dos termes correlatius del període.
->anap
■anap[del germ. fràncic hnapp]
m Copa, veire, tassa.
->anapaïta
■anapaïtaPart. sil.: a_na_pa_ï_ta
f MINERAL Fosfat hidratat de calci i ferro, Ca2Fe2+(PO4)2·4H2O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, de color verd.
->anapest
■anapest[del gr. anápaistos, íd.]
m POÈTICA 1 Peu de la poesia grega i llatina compost de tres síl·labes, les dues primeres breus i la tercera llarga.
2 En la comèdia grega, part principal de la paràbasi o discurs del corifeu al públic.
->anapèstic
■anapèstic -a[de anapest]
adj 1 1 Relatiu o pertanyent a l’anapest.
2 Compost d’un anapest o d’uns quants.
2 ritme anapèstic Ritme de marxa aconseguit amb anapests, usat en els cants militars dòrics i, més tard, en la comèdia i en la tragèdia grega.
->anapiràtic
■anapiràtic -a[del gr. anapeiráomai ‘fer exercicis’]
adj MED Produït per l’exercici prolongat d’algun membre o l’ús continuat d’un múscul. Rampa anapiràtica.
->anaplàsia
anaplàsiaPart. sil.: a_na_plà_si_a
[del gr. anàplasis ‘acció de refer’]
f CIT Regressió de les cèl·lules a una forma més primitiva i indiferenciada.
->anaplasmatàcies
anaplasmatàciesPart. sil.: a_na_plas_ma_tà_ci_es
[de ana-, plasma- i -àcia]
f MICROB 1 pl Família de rickèttsies paràsites d’eritròcits que ataquen sobretot remugants (camells, vaques, etc.).
2 sing Rickèttsia de la família de les anaplasmatàcies.
->anaplasmosi
anaplasmosi[de ana-, plasma- i -osi]
f VETER Infecció per rickèttsies del gènere Anaplasma pròpia dels bovins dels països càlids.
->anaplàstia
■anaplàstiaPart. sil.: a_na_plàs_ti_a
[de ana- i plàstia]
f CIR Cirurgia plàstica.
->anaplàstic
■anaplàstic -a[de anaplàstia]
adj CIR Relatiu o pertanyent a l’anaplàstia.
->anaplerosi
■anaplerosi[del gr. anaplḗrōsis ‘acció de completar’]
f MED Restauració o reemplaçament, per mitjà de pròtesi o d’empelt, d’una part perduda o defectuosa.
->anapodíctic
anapodíctic -aPart. sil.: an_a_po_díc_tic
[de an- i apodíctic]
adj No apodíctic; indemostrable.
->anàpsids
■anàpsids[de an- i el gr. apsís, apsídos ‘nus, nucli’ i -id]
m ZOOL 1 pl Subclasse de rèptils primitius que comprèn dos ordres: el dels cotilosaures (extingits) i el dels quelonis.
2 sing Rèptil de la subclasse dels anàpsids.
->anaptíctic
■anaptíctic -a[de anaptixi]
adj FON 1 Dit del so vocàlic motivat per una anaptixi.
2 Relatiu o pertanyent a l’anaptixi.
->anaptixi
■anaptixi[del gr. anáptyxis ‘acció de desplegar’]
f FON Forma particular de l’epèntesi segons la qual un so vocàlic, afavorit per determinades facilitats articulatòries d’ordre orgànic, és introduït entre dos d’altres, un d’aquests essent líquid.
->anaptomòrfids
anaptomòrfids[de an-, el gr. ánaptos ‘inassequible’, morphḗ ‘forma’ i, -id]
m pl PALEONT i ZOOL Família fòssil de primats del subordre dels lemuroïdeus, braquicèfals, amb el crani ben desenvolupat i amb dentició en part de tipus insectívor.
->anaptòtic
■anaptòtic -a[del gr. anáptōsis ‘caiguda enrere’]
adj LING Que ha perdut o tendeix a perdre les flexions.
->anar
■anar[del ll. amnare, evolució d’una forma *amlare, fruit en ll. vg. d’una pronúncia descurada de ambulare ‘caminar, fer pas de marxa’; 1a FONT: s. XII]
v* intr 1 Moure’s passant d’un punt a un altre en una direcció determinada, indicada per un adverbi o una frase adverbial. Anar endavant, endarrere, enlaire, a fons.
2 1 Moure’s dirigint-se en un indret determinat que no és ni ací ni aquí, indicat per una determinació circumstancial. Anar a ciutat. Anar a casa, al cinema, al port.
2 fig Aquesta música va a l’ànima.
3 anar i venir Moure’s en direccions contràries.
3 1 Dirigir-se, ésser portat, a atènyer un fi per un procés concebut com a anàleg a anar. Anar a les eleccions. Aquesta noia anirà lluny.
2 Acostar-se a tal edat. Anar pels quaranta anys.
3 anar a la seva Seguir la voluntat pròpia. Ell sempre va a la seva.
4 no anar enlloc No conduir a res, no ésser bo per a res.
4 Moure’s passant d’un punt a un altre per tal o tal camí, amb tal o tal vehicle, de tal o tal manera, etc., indicats per un adverbi o una frase adverbial. Anar per una drecera. Anar per mar, per terra. Anar amb cotxe, a cavall, a peu. Anar a poc a poc, de pressa, corrents. Anar a les palpentes, de genollons, a quatre grapes. Anar de nits.
5 1 Posar en joc. Van deu euros al tres.
2 fig Ens hi va la fama, el nom, l’honor. M’hi va el coll.
6 Entrar en joc. Hi vaig amb tots els diners que em queden. Vaig!
7 Unit a un infinitiu per la preposició a, significa dirigir-se a complir l’acció indicada per l’infinitiu. La pedra va anar a trencar un fanal.
8 Unit a un infinitiu per les preposicions a o per, indica la imminència de l’acció. El cotxe anava a caure.
9 anar de ventre (o simplement anar) Fer de cos, evacuar. Anar regularment cada dia.
10 1 Funcionar, procedir o realitzar-se de tal o tal manera. No anar el rellotge. El cor ja no li va. El negoci va malament. Com va la verema? Anar cansat. Anar de debò, anar de per riure. Anar de tort.
2 És emprat interrogativament en fórmules de salutació per a demostrar interès. Com va això? Com anem?
3 anar ballador (o cantador, etc.) dial Tenir ganes de ballar, de cantar, etc.
11 Vendre’s una mercaderia a tal o tal preu. A quant van les patates? Anar car. Anar a baix preu.
12 Presentar-se vestit o arreat de tal o tal manera, amb tal o tal peça de vestir, etc. Anar apedaçat. Anar mudat. Anar descalç, despullat, nu. Anar en pijama. Anar amb barret. Anar d’hivern, d’estiu. Anar de moda.
13 Seguit d’un gerundi, indica la continuïtat d’una acció. Els malalts es van posant bé.
14 1 Convenir a un fi determinat, a una investigació, a un gust; escaure. Aquest vestit li va malament. No li va, de fer aquests papers.
2 Aquestes sabates em van estretes.
3 anar ample fig Ésser superior a les aptituds d’algú. Aquest càrrec li va ample.
15 Tenir el seu lloc adequat o usual en un indret determinat. Aquestes fitxes van al primer calaix.
16 Conduir, portar, un camí en un indret determinat. La carretera que va a Collbató.
17 Estendre’s d’un punt a un altre, haver-hi entre dos punts, entre dos valors, tal distància, tal diferència. Aquest carrer va de la plaça al cementiri. De quatre a deu en van sis.
18 anar darrere Anar a la recerca, procurar. Fa temps que va darrere aquesta feina.
19 anar de poc (o de res) com (o que) no Faltar-se’n poc per a. Ha anat de poc com no s’estimba.
20 com més va (o anava, o anem) Com més temps transcorre. Com més anem menys valem.
21 fer anar Bellugar. Fer anar els braços.
22 va com va Depèn. I tu, que treballes tot l’any? Va com va, hi ha mesos millors que d’altres.
23 ...va, ...ve Expressió amb què hom refereix una sèrie d’esdeveniments alternatius entre dos subjectes. Bufetada va, bufetada ve.
24 Les formes modificades dels presents d’indicatiu (vaig, vas/vares, va, vam/vàrem, vau/vàreu, van/varen) i de subjuntiu (vagi, vagis, vagi, vàgim, vàgiu, vagin) d’anar serveixen per a formar, amb un infinitiu, els temps perifràstics: passat d’indicatiu i de subjuntiu i passat anterior d’indicatiu i de subjuntiu (amb l’auxiliar haver). Va comprar molts llibres. Un cop vam haver acabat la feina, passejàrem pel parc. Em va agradar que el vagis fer callar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: anar
GERUNDI: anant
PARTICIPI: anat, anada, anats, anades
INDICATIU PRESENT: vaig, vas, va, anem, aneu, van
INDICATIU IMPERFET: anava, anaves, anava, anàvem, anàveu, anaven
INDICATIU PASSAT: aní, anares, anà, anàrem, anàreu, anaren
INDICATIU FUTUR: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran
INDICATIU FUTUR (alternatiu): iré, iràs, irà, irem, ireu, iran
INDICATIU CONDICIONAL: aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien
INDICATIU CONDICIONAL (alternatiu): iria, iries, iria, iríem, iríeu, irien
SUBJUNTIU PRESENT: vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin
SUBJUNTIU IMPERFET: anés, anessis, anés, anéssim, anéssiu, anessin
IMPERATIU: vés, vagi, anem, aneu, vagin
->anarco-
■anarco-Forma prefixada del mot grec anarkhós, que significa ‘anàrquic’. Ex.: anarcocol·lectivisme.
->anarcocomunisme
■anarcocomunisme[de anarco- i comunisme]
m POLÍT Comunisme llibertari.
->anarcosindicalisme
■anarcosindicalisme[de anarquia i sindicalisme]
m POLÍT Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
->anarcosindicalista
■anarcosindicalista[de anarquia i sindicalista]
POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’anarcosindicalisme.
2 m i f Partidari de l’anarcosindicalisme.
->anarquia
■anarquiaPart. sil.: a_nar_qui_a
[del gr. anarkhía ‘manca de cap o de govern’, derivat de ánarkhos ‘sense cap’, al seu torn de an- i arkhḗ ‘autoritat’; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 POLÍT Absència de govern.
2 1 Desordre per absència o feblesa de l’autoritat pública, per mancança d’un cap, d’una autoritat.
2 p ext Desordre, confusió.
->anàrquic
■anàrquic -a[de anarquia; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’anarquia.
2 Que implica anarquia.
3 Que tendeix a produir l’anarquia.
->anàrquicament
■anàrquicament[de anàrquic]
adv D’una manera anàrquica.
->anarquisme
■anarquisme[de anarquia]
m HIST i POLÍT Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de l’home i la desaparició de l’estat i de la propietat privada.
->anarquista
■anarquista[de anarquia]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’anarquisme.
2 m i f 1 Partidari de l’anarquisme.
2 Que vol establir l’anarquia o la promou.
->anarquització
anarquitzacióPart. sil.: a_nar_quit_za_ci_ó
[de anarquitzar]
f 1 Acció d’anarquitzar;
2 l’efecte.
->anarquitzant
■anarquitzant[de anarquitzar]
adj Que anarquitza.
->anarquitzar
■anarquitzar[de anarquia]
v tr 1 Produir l’anarquia.
2 Propagar l’anarquisme.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: anarquitzar
GERUNDI: anarquitzant
PARTICIPI: anarquitzat, anarquitzada, anarquitzats, anarquitzades
INDICATIU PRESENT: anarquitzo, anarquitzes, anarquitza, anarquitzem, anarquitzeu, anarquitzen
INDICATIU IMPERFET: anarquitzava, anarquitzaves, anarquitzava, anarquitzàvem, anarquitzàveu, anarquitzaven
INDICATIU PASSAT: anarquitzí, anarquitzares, anarquitzà, anarquitzàrem, anarquitzàreu, anarquitzaren
INDICATIU FUTUR: anarquitzaré, anarquitzaràs, anarquitzarà, anarquitzarem, anarquitzareu, anarquitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: anarquitzaria, anarquitzaries, anarquitzaria, anarquitzaríem, anarquitzaríeu, anarquitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: anarquitzi, anarquitzis, anarquitzi, anarquitzem, anarquitzeu, anarquitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: anarquitzés, anarquitzessis, anarquitzés, anarquitzéssim, anarquitzéssiu, anarquitzessin
IMPERATIU: anarquitza, anarquitzi, anarquitzem, anarquitzeu, anarquitzin
->anar-se’n
■anar-se’n[de anar]
v pron 1 1 Partir d’un lloc per anar en un altre. Se’n va a casa.
2 Sense expressar el terme de l’anada. Val més que te’n vagis aviat.
2 esp Abandonar la vida, morir. La pacient se’ns en va.
3 esp 1 Escapar-se un líquid, el gra, etc., del recipient que el conté. El blat se’n va per un estrip del sac.
2 anar-se’n un càntir (o un sac, etc.) Deixar escapar el líquid, el gra, etc., per una esquerda, un forat, etc.
4 En un moviment, en una operació, etc., no aturar-se quan cal, anar massa enllà, relliscar.
5 Esvair-se, gastar-se, extingir-se.
6 anar-se’n d’una carta Desfer-se’n sense tenir-hi obligació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: anar
GERUNDI: anant
PARTICIPI: anat, anada, anats, anades
INDICATIU PRESENT: vaig, vas, va, anem, aneu, van
INDICATIU IMPERFET: anava, anaves, anava, anàvem, anàveu, anaven
INDICATIU PASSAT: aní, anares, anà, anàrem, anàreu, anaren
INDICATIU FUTUR: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran
INDICATIU FUTUR (alternatiu): iré, iràs, irà, irem, ireu, iran
INDICATIU CONDICIONAL: aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien
INDICATIU CONDICIONAL (alternatiu): iria, iries, iria, iríem, iríeu, irien
SUBJUNTIU PRESENT: vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin
SUBJUNTIU IMPERFET: anés, anessis, anés, anéssim, anéssiu, anessin
IMPERATIU: vés, vagi, anem, aneu, vagin
->anartre
■anartre -a[de an- i el gr. árthron ‘articulació’]
adj 1 GRAM Usat sense article. Substantiu anartre.
2 ZOOL Sense articulacions visibles.
->anàrtria
anàrtriaPart. sil.: an_àr_tri_a
[de an- i el gr. árthron ‘articulació’]
f PAT Forma d’afàsia en la qual no poden ésser articulats els mots.
->anartròpodes
■anartròpodesPart. sil.: an_ar_trò_po_des
[de an- i artròpode]
m pl obs ZOOL Anèl·lids.
->anasarca
■anasarca[de ana- i el gr. sárx, sarkós ‘carn’]
f PAT Infiltració generalitzada de líquid plasmàtic en el teixit cel·lular subcutani i en les seroses.
->anasàrquic
anasàrquic -a[de anasarca]
adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a l’anasarca.
2 Que pateix d’anasarca.
->anascot
■anascot[del fr. ant. anascot, i aquest, del nom de la ciutat de Hondschoote, a França]
m TÈXT Teixit assarjat, d’estam ordinari, que hom tenyia en peça, usat per a vestits femenins als segles XIV i XV.
->anasísmic
anasísmic -a[de ana- i sísmic]
adj Dit de les sacsejades d’un terratrèmol.
->anàspid
anàspidPart. sil.: an_às_pid
[de an- i el gr. aspís, -ídos ‘escut’]
m ZOOL Crustaci d’aigua dolça de la subclasse dels sincàrides (Anaspides tasmaniae).
->anaspidacis
anaspidacisPart. sil.: an_as_pi_da_cis
[de anàspid]
m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels sincàrides, que inclou l’anàspid.
2 sing Crustaci de l’ordre dels anaspidacis.
->anàstasi
■anàstasi[del gr. anástasis ‘resurrecció’]
f ART Tema iconogràfic usat a partir del segle XI en l’art bizantí per a representar la resurrecció de Crist.
->anastasià
anastasià -anaPart. sil.: a_nas_ta_si_à
adj Relatiu o pertanyent als personatges de nom Anastasi. Llei anastasiana.
->anastàtic
■anastàtic -a[del gr. anástatos ‘remogut’]
GRÀF 1 adj Relatiu o pertanyent a l’anastàtica.
2 f 1 Tècnica de reproducció autogràfica en planxa, generalment de zinc, gravada químicament.
2 Impressió obtinguda mitjançant gravats anastàtics.
3 Edició d’un llibre per qualsevol procediment o tècnica d’impressió que reprodueixi idènticament una edició precedent.
->anastigmàtic
■anastigmàtic -aPart. sil.: an_as_tig_mà_tic
[de an- i astigmàtic]
adj ÒPT 1 Sensiblement exempt d’astigmatisme.
2 Dit especialment d’una lent o d’un sistema de lents corregides d’aquesta aberració.
->anastigmatisme
■anastigmatismePart. sil.: an_as_tig_ma_tis_me
[de an- i astigmatisme]
m ÒPT Propietat d’un sistema òptic anastigmàtic.
->anàstom
anàstom[de ana- i el gr. stóma, -atos ‘boca’]
m ORNIT Gènere d’ocells de la família dels cicònids (Anastomus sp), petites cigonyes blanques, d’ales i cua negres o verdoses i de bec molt llarg i mandíbules arquejades.
->anastomitzar
■anastomitzar[der. del gr. anastomóō ‘desembocar, eixamplar’]
v 1 tr Reunir, soldar, per anastomosi.
2 pron Soldar-se per anastomosi.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: anastomitzar
GERUNDI: anastomitzant
PARTICIPI: anastomitzat, anastomitzada, anastomitzats, anastomitzades
INDICATIU PRESENT: anastomitzo, anastomitzes, anastomitza, anastomitzem, anastomitzeu, anastomitzen
INDICATIU IMPERFET: anastomitzava, anastomitzaves, anastomitzava, anastomitzàvem, anastomitzàveu, anastomitzaven
INDICATIU PASSAT: anastomitzí, anastomitzares, anastomitzà, anastomitzàrem, anastomitzàreu, anastomitzaren
INDICATIU FUTUR: anastomitzaré, anastomitzaràs, anastomitzarà, anastomitzarem, anastomitzareu, anastomitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: anastomitzaria, anastomitzaries, anastomitzaria, anastomitzaríem, anastomitzaríeu, anastomitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: anastomitzi, anastomitzis, anastomitzi, anastomitzem, anastomitzeu, anastomitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: anastomitzés, anastomitzessis, anastomitzés, anastomitzéssim, anastomitzéssiu, anastomitzessin
IMPERATIU: anastomitza, anastomitzi, anastomitzem, anastomitzeu, anastomitzin
->anastomosi
■anastomosi[del gr. anastomóō ‘desembocar, eixamplar’ i -osi]
f 1 ANAT Reunió de dos vasos, dos nervis, dues làmines, etc., directament o mitjançant un altre.
2 CIR Comunicació artificial entre dos conductes orgànics normalment separats, amb fins terapèutics. Anastomosi portocaval, ileorectal.
->anastomòtic
■anastomòtic -a[de anastomosi]
adj ANAT 1 Relatiu o pertanyent a l’anastomosi.
2 Que presenta anastomosi.
->anàstrofe
■anàstrofe[del gr. anastyrophḗ, íd.]
f RET Tipus d’hipèrbaton que consisteix a posposar la preposició al substantiu el cas del qual regeix.
->anatabina
anatabina[de ana-, tab(ac) i -ina**]
f BIOQ Alcaloide menor del tabac, de fórmula C10H12N2.
->anatasa
■anatasa[del gr. anátasis ‘extensió’]
f Òxid de titani, TiO2, dit també octaedrita, que cristal·litza en el sistema tetragonal.
->anatèctic
■anatèctic -aadj PETROG Relatiu o pertanyent a l’anatèxia.
->anatema
■anatema[del ll. ecl. anathĕma, del gr. anáthēma ‘ofrena votiva’, esdevingut pejoratiu en gr. cristià en el sentit de ‘objecte maleït’ i després, de ‘maledicció’; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 1 DR CAN Sentència canònica d’excomunió o d’exclusió del si de l’Església.
2 fig Reprovació completa.
2 Persona anatematitzada, colpida d’anatema.
->anatematisme
■anatematisme[de anatema]
m anatema 1.
->anatematitzar
■anatematitzar[de anatema; 1a FONT: s. XV]
v tr 1 Pronunciar un anatema (contra algú).
2 fig Reprovar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: anatematitzar
GERUNDI: anatematitzant
PARTICIPI: anatematitzat, anatematitzada, anatematitzats, anatematitzades
INDICATIU PRESENT: anatematitzo, anatematitzes, anatematitza, anatematitzem, anatematitzeu, anatematitzen
INDICATIU IMPERFET: anatematitzava, anatematitzaves, anatematitzava, anatematitzàvem, anatematitzàveu, anatematitzaven
INDICATIU PASSAT: anatematitzí, anatematitzares, anatematitzà, anatematitzàrem, anatematitzàreu, anatematitzaren
INDICATIU FUTUR: anatematitzaré, anatematitzaràs, anatematitzarà, anatematitzarem, anatematitzareu, anatematitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: anatematitzaria, anatematitzaries, anatematitzaria, anatematitzaríem, anatematitzaríeu, anatematitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: anatematitzi, anatematitzis, anatematitzi, anatematitzem, anatematitzeu, anatematitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: anatematitzés, anatematitzessis, anatematitzés, anatematitzéssim, anatematitzéssiu, anatematitzessin
IMPERATIU: anatematitza, anatematitzi, anatematitzem, anatematitzeu, anatematitzin
->anatèxia
■anatèxiaPart. sil.: a_na_tè_xi_a
[del gr. anátēxis ‘fusió’]
f PETROG Fusió parcial o total de les roques metamòrfiques en zones profundes, que dóna origen als magmes secundaris o anatèctics.
->anàtids
■anàtids[del ll. anas, -ătis ‘ànec’ i -id]
m ORNIT 1 pl Família de l’ordre dels anseriformes integrada per ocells aquàtics, palmípedes i lamel·lirostres que comprèn els ànecs, les oques i els cignes.
2 sing Ocell de la família dels anàtids.
->anatifa
anatifa[probablement del fr. anatife, i aquest, del ll. cient. anatifera, comp. de anas, -ătis ‘ànec’ i ferre ‘portar’, d’una llegenda que feia néixer els ànecs en aquests crustacis]
f ZOOL Peu de cabra.
->anatocisme
■anatocisme[der. de ana- i el gr. tokeús ‘el qui engendra’]
m DR Fet de produir nou interès l’interès vençut, és a dir, interès de l’interès.
->anatòlic
■anatòlic -aadj i m i f D’Anatòlia (regió asiàtica de Túrquia). Llengües anatòliques.
->anatòlid
anatòlid -a[de Anatòlia i -id]
adj i m i f ANTROP FÍS Armènid.
->anatomia
■anatomiaPart. sil.: a_na_to_mi_a
[del ll. anatomia, i aquest, del gr. anatomḗ ‘dissecció’, format amb ana- i tomḗ ’tall, secció’, del verb témnō ‘tallar’; 1a FONT: s. XV]
f 1 ANAT 1 Ciència que estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació mediata o immediata i recorrent generalment a la dissecció.
2 Art de dissecar o de separar les parts d’un ésser viu per descobrir llur situació, llur estructura, etc.
3 Estudi de l’estructura d’un ésser viu mitjançant la dissecció de les parts que l’integren.
4 Estructura d’un ésser viu.
5 Dissecció o separació de les parts que integren un ésser viu.
6 anatomia animal Branca de l’anatomia que estudia els animals.
7 anatomia patològica Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos.
8 anatomia vegetal Branca de l’anatomia que estudia la forma i l’estructura de les diferents parts i òrgans de les plantes.
2 fig Anàlisi subtil. Fer l’anatomia d’un sistema científic.
->anatòmic
■anatòmic -a[de anatomia; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj ANAT Relatiu o pertanyent a l’anatomia.
->anatòmicament
■anatòmicament[de anatòmic]
adv D’una manera anatòmica.
->anatomista
■anatomista[de anatomia; 1a FONT: 1839, DLab.]
m i f ANAT Persona que es dedica a l’anatomia.
->anatomitzar
■anatomitzar[de anatomia; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 Dissecar, executar l’anatomia (d’un cos).
2 fig Destriar minuciosament, analitzar subtilment.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: anatomitzar
GERUNDI: anatomitzant
PARTICIPI: anatomitzat, anatomitzada, anatomitzats, anatomitzades
INDICATIU PRESENT: anatomitzo, anatomitzes, anatomitza, anatomitzem, anatomitzeu, anatomitzen
INDICATIU IMPERFET: anatomitzava, anatomitzaves, anatomitzava, anatomitzàvem, anatomitzàveu, anatomitzaven
INDICATIU PASSAT: anatomitzí, anatomitzares, anatomitzà, anatomitzàrem, anatomitzàreu, anatomitzaren
INDICATIU FUTUR: anatomitzaré, anatomitzaràs, anatomitzarà, anatomitzarem, anatomitzareu, anatomitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: anatomitzaria, anatomitzaries, anatomitzaria, anatomitzaríem, anatomitzaríeu, anatomitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: anatomitzi, anatomitzis, anatomitzi, anatomitzem, anatomitzeu, anatomitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: anatomitzés, anatomitzessis, anatomitzés, anatomitzéssim, anatomitzéssiu, anatomitzessin
IMPERATIU: anatomitza, anatomitzi, anatomitzem, anatomitzeu, anatomitzin
->anatomopatòleg
anatomopatòleg -òloga[de anatomia i patòleg]
m i f MED Especialista en anatomia patològica.
->anatomopatologia
anatomopatologiaPart. sil.: a_na_to_mo_pa_to_lo_gi_a
[de anatomia i patologia]
f MED Anatomia patològica.
->anatonosi
anatonosi[de ana- i el gr. tónōsis ‘reforç, intensitat’]
f BOT Fenomen en el qual algunes cèl·lules, en transformar unes substàncies en unes altres de poder osmòtic més gran, eleven la seva pressió osmòtica i per tant la seva turgència.
->anatopisme
anatopisme[der. de ana- i el gr. tópos ‘lloc’]
m PSIQ Conjunt de trastorns psíquics produïts en determinats individus que fa un cert temps que són fora de llur país i es troben trasplantats en un ambient que ofereix unes condicions de vida completament distintes, a les quals no s’adapten.
->anatoxina
anatoxina[de ana- i toxina]
f IMMUNOL Toxina microbiana atenuada que ha perdut una part de les seves propietats tòxiques, però que conserva encara les seves propietats antigèniques, capaces de crear immunitat.
->anatrèptic
anatrèptic -a[del gr. anatreptikós ‘subversiu, destructiu’]
adj Que refuta, que destrueix, amb arguments, proves, etc.
->anàtrop
■anàtrop -a[de ana- i -trop]
adj BOT Dit del primordi seminal que ha sofert un girament de 180°, de manera que el micròpil mira cap a la base del funicle, el qual resulta soldat pel tegument extern.
->anauxita
anauxitaPart. sil.: a_nau_xi_ta
[del gr. anauxḗs ‘que no augmenta’]
f MINERAL Silicat d’alúmina hidratat, mineral del grup dels caolins.
->anaxial
anaxialPart. sil.: an_a_xi_al
[de an- i axial]
adj CRISTAL·L Dit dels cossos cristal·lins que no tenen eix de simetria.
->anc
anc[d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu, comp. de an ‘qui sap’ i el generalitzador -kue (cf. en ll.: utique, usque, ubique, etc.) i, pel sentit, influït pel ll. unquam ‘mai’]
adv ant Mai.
->anca
■anca[del germ. fràncic *hanka ‘flanc o costat d’una persona o animal’, probablement a través d’un ll. vg. *hanca, germanisme de l’argot militar; 1a FONT: s. XIII]
f 1 ANAT ANIM 1 Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
2 Part posterior de l’esquena dels cavalls, de les bèsties de càrrega.
2 ENTOM Primer artell de la pota dels insectes, entre el tòrax i el fèmur.
3 MAR 1 Part exterior del buc d’alguns vaixells amb popa arquejada, a banda i banda del codast, sota la part arquejada.
2 Aleta.
->-ança
-ançaSufix, del llatí -antia, que significa ‘acció i efecte de’. Ex.: enyorança, perseverança, lloança, concordança.
->ancada
■ancada[de anca]
f 1 Cop donat amb les anques, culada.
2 MAR Conjunt de les quadernes de l’anca d’una embarcació.
->anca-rossegant
■anca-rossegant[de anca i rossegar]
adj Abatut, alacaigut.
->ancat
■ancat -ada[de anca]
adj Que té les anques grosses. Una mula ancada.
->ancessor
ancessor -a[forma sincopada de antecessor]
1 m i f Ascendent, avantpassat.
2 m BIOL Ésser viu d’un període geològic antic, considerat progenitor d’individus d’existència més recent o actual.
->ancestral
■ancestral[del fr. ancestral; 1a FONT: s. XIX]
adj Avial.
->ancestre
■ancestre[del fr. ant. ancestre, avui ancêtre]
m Ascendent o avantpassat remot.
->ancià
■ancià -anaPart. sil.: an_ci_à
[del fr. ancien ‘antic, vell’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj Que té molts anys, dit d’un home o d’una dona.
2 m i f Persona de molts anys.
3 m CRIST Nom d’una dignitat o una funció de govern, principalment col·legial.
->-ància
-ànciaSufix, del llatí -antia, que denota la presència d’una propietat o d’una qualitat. Ex.: tolerància, elegància.
->ancianitat
■ancianitatPart. sil.: an_ci_a_ni_tat
[de ancià; 1a FONT: 1596]
f 1 Vellesa, edat avançada.
2 Antiguitat.
->ancil1
ancil1m HIST Entre els romans, escut sagrat que creien caigut del cel, venerat pels sacerdots salis.
->ancil2
ancil2[del gr. agkýlos ‘recargolat’]
m ZOOL Gènere de mol·luscs d’aigua dolça de la subclasse dels pulmonats (Ancylus sp), semblants a la pagellida, que viuen fixats a les roques.
->ancilòstom
■ancilòstom[del gr. agkýlos ‘recargolat’ i stóma ‘boca’]
m ZOOL Cuc de la classe dels nematodes (Ancylostoma duodenale), de color rosat, paràsit de l’home.
->ancilostomiasi
■ancilostomiasiPart. sil.: an_ci_los_to_mi_a_si
[de ancilòstom i -iasi]
f PAT Malaltia causada per l’ancilòstom, que parasita l’intestí prim i provoca petites hemorràgies continuades, que poden arribar a produir casos d’anèmia greu.
->ancípit
ancípit -a[del ll. anceps, ancipĭtis ‘de dos caps’]
adj BOT Molt comprimit, amb una secció semblant a la d’una espasa de dos talls.