->assocar1
■assocar1[de soca]
v tr Tallar (un arbre, un cep) arran de terra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assocar
GERUNDI: assocant
PARTICIPI: assocat, assocada, assocats, assocades
INDICATIU PRESENT: assoco, assoques, assoca, assoquem, assoqueu, assoquen
INDICATIU IMPERFET: assocava, assocaves, assocava, assocàvem, assocàveu, assocaven
INDICATIU PASSAT: assoquí, assocares, assocà, assocàrem, assocàreu, assocaren
INDICATIU FUTUR: assocaré, assocaràs, assocarà, assocarem, assocareu, assocaran
INDICATIU CONDICIONAL: assocaria, assocaries, assocaria, assocaríem, assocaríeu, assocarien
SUBJUNTIU PRESENT: assoqui, assoquis, assoqui, assoquem, assoqueu, assoquin
SUBJUNTIU IMPERFET: assoqués, assoquessis, assoqués, assoquéssim, assoquéssiu, assoquessin
IMPERATIU: assoca, assoqui, assoquem, assoqueu, assoquin
->assocar2
■assocar2[de soc1 o soca, originàriament terme nàutic ‘lligar ben fort el car a la roda de proa o soc’]
v tr Estrènyer un nus.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assocar
GERUNDI: assocant
PARTICIPI: assocat, assocada, assocats, assocades
INDICATIU PRESENT: assoco, assoques, assoca, assoquem, assoqueu, assoquen
INDICATIU IMPERFET: assocava, assocaves, assocava, assocàvem, assocàveu, assocaven
INDICATIU PASSAT: assoquí, assocares, assocà, assocàrem, assocàreu, assocaren
INDICATIU FUTUR: assocaré, assocaràs, assocarà, assocarem, assocareu, assocaran
INDICATIU CONDICIONAL: assocaria, assocaries, assocaria, assocaríem, assocaríeu, assocarien
SUBJUNTIU PRESENT: assoqui, assoquis, assoqui, assoquem, assoqueu, assoquin
SUBJUNTIU IMPERFET: assoqués, assoquessis, assoqués, assoquéssim, assoquéssiu, assoquessin
IMPERATIU: assoca, assoqui, assoquem, assoqueu, assoquin
->assocarrar-se
assocarrar-se[de socarrar]
v pron MAR Situar-se un vaixell a recer del vent o del corrent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assocarrar
GERUNDI: assocarrant
PARTICIPI: assocarrat, assocarrada, assocarrats, assocarrades
INDICATIU PRESENT: assocarro, assocarres, assocarra, assocarrem, assocarreu, assocarren
INDICATIU IMPERFET: assocarrava, assocarraves, assocarrava, assocarràvem, assocarràveu, assocarraven
INDICATIU PASSAT: assocarrí, assocarrares, assocarrà, assocarràrem, assocarràreu, assocarraren
INDICATIU FUTUR: assocarraré, assocarraràs, assocarrarà, assocarrarem, assocarrareu, assocarraran
INDICATIU CONDICIONAL: assocarraria, assocarraries, assocarraria, assocarraríem, assocarraríeu, assocarrarien
SUBJUNTIU PRESENT: assocarri, assocarris, assocarri, assocarrem, assocarreu, assocarrin
SUBJUNTIU IMPERFET: assocarrés, assocarressis, assocarrés, assocarréssim, assocarréssiu, assocarressin
IMPERATIU: assocarra, assocarri, assocarrem, assocarreu, assocarrin
->associabilitat
■associabilitatPart. sil.: as_so_ci_a_bi_li_tat
[de associable]
f Qualitat d’associable.
->associable
■associablePart. sil.: as_so_ci_a_ble
[de associar]
adj Capaç d’ésser associat.
->associació
■associacióPart. sil.: as_so_ci_a_ci_ó
[de associar; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció d’associar o d’associar-se;
2 l’efecte.
2 BIOL Consorci.
3 DR i SOCIOL [abrev assoc.] Unió de diverses persones amb un vincle jurídic per a un fi comú.
4 DR i POLÍT [abrev assoc.] Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi no lucratiu.
5 GEOBOT Unitat de classificació de la tipologia de la vegetació, inferior a l’aliança, que agrupa una o més comunitats vegetals afins.
6 PEDOL Grup format amb els tipus taxonòmics de sòls que apareixen junts en una regió i que presenten una determinada relació entre ells.
7 QUÍM Formació d’espècies moleculars relativament complexes per unió de dues molècules simples o més d’una mateixa substància.
8 RET Figura que consisteix a aplicar a molts, explícitament, allò que es refereix implícitament a un de sol.
9 associació de conreus AGR Conreu simultani de dues o més plantes de diferents espècies sobre el mateix terreny.
10 associació d’idees PSIC Fenomen psíquic pel qual una idea és la causa de l’aparició espontània d’altres idees a la ment, a conseqüència d’una sèrie de connexions recíproques.
->associacionisme
■associacionismePart. sil.: as_so_ci_a_ci_o_nis_me
[de associació]
m 1 FILOS i PSIC Teoria psicològica i filosòfica segons la qual les sensacions constitueixen els elements originaris de la consciència, dels quals deriven, gràcies a llurs combinacions, totes les altres activitats psicològiques (imaginació, memòria, pensament, sentiment).
2 Tendència a pertànyer a associacions, a formar part de grups amb afinitats culturals, esportives, polítiques, etc.
->associacionista
■associacionistaPart. sil.: as_so_ci_a_ci_o_nis_ta
[de associació]
m i f Partidari de l’associacionisme.
->associament
■associament[de associar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Acció d’associar-se; associació.
->associar
■associarPart. sil.: as_so_ci_ar
[de soci; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 1 tr Unir com a company, com a participant, com a soci, com a confederat. Associar dos estrangers a l’empresa.
2 pron S’associaren amb un grup per escalar el Cavall Bernat.
2 pron Ajuntar-se. Ni el color ni la composició no s’associaven.
3 tr Ajuntar, encadenar, en el pensament. Associar conceptes. Associar una paraula amb un record.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: associar
GERUNDI: associant
PARTICIPI: associat, associada, associats, associades
INDICATIU PRESENT: associo, associes, associa, associem, associeu, associen
INDICATIU IMPERFET: associava, associaves, associava, associàvem, associàveu, associaven
INDICATIU PASSAT: associí, associares, associà, associàrem, associàreu, associaren
INDICATIU FUTUR: associaré, associaràs, associarà, associarem, associareu, associaran
INDICATIU CONDICIONAL: associaria, associaries, associaria, associaríem, associaríeu, associarien
SUBJUNTIU PRESENT: associï, associïs, associï, associem, associeu, associïn
SUBJUNTIU IMPERFET: associés, associessis, associés, associéssim, associéssiu, associessin
IMPERATIU: associa, associï, associem, associeu, associïn
->associat
■associat -adaPart. sil.: as_so_ci_at
[de associar]
m i f Membre d’una associació.
->associatiu
■associatiu -ivaPart. sil.: as_so_ci_a_tiu
[de associar]
adj 1 Que tendeix o emmena a l’associació.
2 propietat associativa MAT Associativitat.
->associativitat
■associativitatPart. sil.: as_so_ci_a_ti_vi_tat
[de associatiu]
f MAT Propietat que tenen moltes operacions matemàtiques en virtut de la qual per a obtenir el producte de tres nombres hom pot multiplicar els dos primers i després multiplicar el resultat pel tercer nombre, o bé multiplicar el primer pel producte dels dos darrers.
->assolador
■assolador -a[de assolar]
adj Que assola.
->assolament
■assolament[de assolar]
m 1 Acció d’assolar o d’assolar-se;
2 l’efecte.
->assolar
■assolar[de sòl; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v 1 tr Arrasar, aterrar.
2 pron Aclarir-se un líquid deixant el solatge al fons del recipient. Quan l’oli d’arrebossar s’assoli encara el podrem tornar a aprofitar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assolar
GERUNDI: assolant
PARTICIPI: assolat, assolada, assolats, assolades
INDICATIU PRESENT: assolo, assoles, assola, assolem, assoleu, assolen
INDICATIU IMPERFET: assolava, assolaves, assolava, assolàvem, assolàveu, assolaven
INDICATIU PASSAT: assolí, assolares, assolà, assolàrem, assolàreu, assolaren
INDICATIU FUTUR: assolaré, assolaràs, assolarà, assolarem, assolareu, assolaran
INDICATIU CONDICIONAL: assolaria, assolaries, assolaria, assolaríem, assolaríeu, assolarien
SUBJUNTIU PRESENT: assoli, assolis, assoli, assolem, assoleu, assolin
SUBJUNTIU IMPERFET: assolés, assolessis, assolés, assoléssim, assoléssiu, assolessin
IMPERATIU: assola, assoli, assolem, assoleu, assolin
->assolar-se
■assolar-se[de assolar; 1a FONT: 1670, DTo.]
v pron Retreure’s de la companyia i del tracte de la gent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assolar
GERUNDI: assolant
PARTICIPI: assolat, assolada, assolats, assolades
INDICATIU PRESENT: assolo, assoles, assola, assolem, assoleu, assolen
INDICATIU IMPERFET: assolava, assolaves, assolava, assolàvem, assolàveu, assolaven
INDICATIU PASSAT: assolí, assolares, assolà, assolàrem, assolàreu, assolaren
INDICATIU FUTUR: assolaré, assolaràs, assolarà, assolarem, assolareu, assolaran
INDICATIU CONDICIONAL: assolaria, assolaries, assolaria, assolaríem, assolaríeu, assolarien
SUBJUNTIU PRESENT: assoli, assolis, assoli, assolem, assoleu, assolin
SUBJUNTIU IMPERFET: assolés, assolessis, assolés, assoléssim, assoléssiu, assolessin
IMPERATIU: assola, assoli, assolem, assoleu, assolin
->assoldament
■assoldament[de assoldar]
m Acció d’assoldar.
->assoldar
■assoldar[de sou]
v tr 1 Prendre (algú) a sou per fer una feina.
2 Assenyalar un sou (a algú).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assoldar
GERUNDI: assoldant
PARTICIPI: assoldat, assoldada, assoldats, assoldades
INDICATIU PRESENT: assoldo, assoldes, assolda, assoldem, assoldeu, assolden
INDICATIU IMPERFET: assoldava, assoldaves, assoldava, assoldàvem, assoldàveu, assoldaven
INDICATIU PASSAT: assoldí, assoldares, assoldà, assoldàrem, assoldàreu, assoldaren
INDICATIU FUTUR: assoldaré, assoldaràs, assoldarà, assoldarem, assoldareu, assoldaran
INDICATIU CONDICIONAL: assoldaria, assoldaries, assoldaria, assoldaríem, assoldaríeu, assoldarien
SUBJUNTIU PRESENT: assoldi, assoldis, assoldi, assoldem, assoldeu, assoldin
SUBJUNTIU IMPERFET: assoldés, assoldessis, assoldés, assoldéssim, assoldéssiu, assoldessin
IMPERATIU: assolda, assoldi, assoldem, assoldeu, assoldin
->assolellada
■assolellada[de assolellar]
f 1 Acció d’assolellar o d’assolellar-se.
2 PAT Insolació.
->assolellar
■assolellar[de solell; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v 1 tr Exposar (alguna cosa) als raigs del sol. Treu el pa del congelador i assolella’l una bona estona a l’ampit de la finestra.
2 pron Els ciclistes avui s’han ben assolellat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assolellar
GERUNDI: assolellant
PARTICIPI: assolellat, assolellada, assolellats, assolellades
INDICATIU PRESENT: assolello, assolelles, assolella, assolellem, assolelleu, assolellen
INDICATIU IMPERFET: assolellava, assolellaves, assolellava, assolellàvem, assolellàveu, assolellaven
INDICATIU PASSAT: assolellí, assolellares, assolellà, assolellàrem, assolellàreu, assolellaren
INDICATIU FUTUR: assolellaré, assolellaràs, assolellarà, assolellarem, assolellareu, assolellaran
INDICATIU CONDICIONAL: assolellaria, assolellaries, assolellaria, assolellaríem, assolellaríeu, assolellarien
SUBJUNTIU PRESENT: assolelli, assolellis, assolelli, assolellem, assolelleu, assolellin
SUBJUNTIU IMPERFET: assolellés, assolellessis, assolellés, assolelléssim, assolelléssiu, assolellessin
IMPERATIU: assolella, assolelli, assolellem, assolelleu, assolellin
->assolible
■assolible[de assolir]
adj Assolidor.
->assolidor
■assolidor -a[de assolir; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj Que pot ésser assolit.
->assoliment
■assoliment[de assolir; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció d’assolir, consecució;
2 l’efecte.
->assolir
■assolir[der. de sol4 ‘solitari’, mot que prengué origen en el sentit d’agafar algú (com delinqüents) desprevingut; 1a FONT: 1653, DTo.]
v tr 1 Atrapar (algú sol i indefens). El van assolir en descuit.
2 Atrapar (algú); aconseguir.
3 Aconseguir (alguna cosa); atènyer.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assolir
GERUNDI: assolint
PARTICIPI: assolit, assolida, assolits, assolides
INDICATIU PRESENT: assoleixo, assoleixes, assoleix, assolim, assoliu, assoleixen
INDICATIU IMPERFET: assolia, assolies, assolia, assolíem, assolíeu, assolien
INDICATIU PASSAT: assolí, assolires, assolí, assolírem, assolíreu, assoliren
INDICATIU FUTUR: assoliré, assoliràs, assolirà, assolirem, assolireu, assoliran
INDICATIU CONDICIONAL: assoliria, assoliries, assoliria, assoliríem, assoliríeu, assolirien
SUBJUNTIU PRESENT: assoleixi, assoleixis, assoleixi, assolim, assoliu, assoleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: assolís, assolissis, assolís, assolíssim, assolíssiu, assolissin
IMPERATIU: assoleix, assoleixi, assolim, assoliu, assoleixin
->assonància
■assonànciaPart. sil.: as_so_nàn_ci_a
[de assonant; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Repetició del mateix so.
2 POÈTICA Entre dos mots o més, identitat de les vocals tòniques en els aguts i de les vocals tòniques i la darrera vocal àtona en els plans i els esdrúixols, prescindint dels altres sons que segueixen la vocal tònica.
->assonant
■assonant[de assonar; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj i m Que assona.
2 adj dissonant 1.
->assonàntic
■assonàntic -aadj POÈTICA Que assona; assonant. Vers assonàntic.
->assonar
■assonar[del ll. assonare ‘respondre l’eco’]
v intr Presentar una assonància.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assonar
GERUNDI: assonant
PARTICIPI: assonat, assonada, assonats, assonades
INDICATIU PRESENT: assono, assones, assona, assonem, assoneu, assonen
INDICATIU IMPERFET: assonava, assonaves, assonava, assonàvem, assonàveu, assonaven
INDICATIU PASSAT: assoní, assonares, assonà, assonàrem, assonàreu, assonaren
INDICATIU FUTUR: assonaré, assonaràs, assonarà, assonarem, assonareu, assonaran
INDICATIU CONDICIONAL: assonaria, assonaries, assonaria, assonaríem, assonaríeu, assonarien
SUBJUNTIU PRESENT: assoni, assonis, assoni, assonem, assoneu, assonin
SUBJUNTIU IMPERFET: assonés, assonessis, assonés, assonéssim, assonéssiu, assonessin
IMPERATIU: assona, assoni, assonem, assoneu, assonin
->assortidor
■assortidor -a[de assortir]
adj i m i f Que assorteix. Assortidor de combustible.
->assortiment
■assortiment[de assortir; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Conjunt de coses assortides. Un assortiment d’embotits de Vic.
2 Quantitat de coses que formen una sèrie més o menys completa. L’assortiment d’eines de fuster.
3 TÈXT Conjunt de màquines emprades en la filatura de la llana cardada.
->assortir
■assortir[de sortir; 1a FONT: 1696, DLac.]
v tr Proveir (un comerciant, una botiga) de tota mena de mercaderies, d’articles, etc., necessaris. X ens assorteix de roba.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assortir
GERUNDI: assortint
PARTICIPI: assortit, assortida, assortits, assortides
INDICATIU PRESENT: assorteixo, assorteixes, assorteix, assortim, assortiu, assorteixen
INDICATIU IMPERFET: assortia, assorties, assortia, assortíem, assortíeu, assortien
INDICATIU PASSAT: assortí, assortires, assortí, assortírem, assortíreu, assortiren
INDICATIU FUTUR: assortiré, assortiràs, assortirà, assortirem, assortireu, assortiran
INDICATIU CONDICIONAL: assortiria, assortiries, assortiria, assortiríem, assortiríeu, assortirien
SUBJUNTIU PRESENT: assorteixi, assorteixis, assorteixi, assortim, assortiu, assorteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: assortís, assortissis, assortís, assortíssim, assortíssiu, assortissin
IMPERATIU: assorteix, assorteixi, assortim, assortiu, assorteixin
->assortit1
assortit1[v. assortit2]
adj HERÀLD En les representacions heràldiques, dit del casc adornat de llambrequins.
->assortit2
■assortit2-ida[de assortir; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj Que formen un assortiment. Galetes i caramels assortits.
->assossec
■assossec[de assossegar]
m Calma, quietud, tranquil·litat.
->assossegadament
■assossegadament[de assossegar]
adv Tranquil·lament, plàcidament, quietament.
->assossegament
■assossegament[de assossegar]
m 1 Acció d’assossegar o d’assossegar-se;
2 l’efecte.
->assossegar
■assossegar[del ll. vg. *sessĭcāre ‘assentar, fer reposar’, der. de sĕdēre ‘seure’ (participi sessus), amb influx d’altres paraules començades per so-; 1a FONT: s. XIV]
v 1 tr Calmar, apaivagar, tranquil·litzar. Assossegar la multitud, la mainada.
2 pron Assossega’t, que ja et creiem.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assossegar
GERUNDI: assossegant
PARTICIPI: assossegat, assossegada, assossegats, assossegades
INDICATIU PRESENT: assossego, assossegues, assossega, assosseguem, assossegueu, assosseguen
INDICATIU IMPERFET: assossegava, assossegaves, assossegava, assossegàvem, assossegàveu, assossegaven
INDICATIU PASSAT: assosseguí, assossegares, assossegà, assossegàrem, assossegàreu, assossegaren
INDICATIU FUTUR: assossegaré, assossegaràs, assossegarà, assossegarem, assossegareu, assossegaran
INDICATIU CONDICIONAL: assossegaria, assossegaries, assossegaria, assossegaríem, assossegaríeu, assossegarien
SUBJUNTIU PRESENT: assossegui, assosseguis, assossegui, assosseguem, assossegueu, assosseguin
SUBJUNTIU IMPERFET: assossegués, assosseguessis, assossegués, assosseguéssim, assosseguéssiu, assosseguessin
IMPERATIU: assossega, assossegui, assosseguem, assossegueu, assosseguin
->assot
■assot[de l’àr. as-sáuṭ ‘fuet, xurriaca’; 1a FONT: s. XIII]
m 1 1 Instrument de suplici format amb cordes proveïdes de nusos o de punxes amb el qual hom flagel·lava els delinqüents.
2 p ext Qualsevol instrument per a flagel·lar.
3 pl Deixuplines.
2 Cop d’assot.
3 pl HIST DR Pena d’ésser assotats que hom imposava a certs delinqüents.
4 pl BOT Ginestó.
->assotacrist
■assotacrist[de assotar i Crist, per comparar aquesta planta punxosa amb els assots de Jesucrist]
m BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Cirsium acarna), d’aspecte de card, de fulles piloses i espinoses i de flors purpurines en capítols.
2 Card fuell.
->assotador
assotador[de assotar]
m HIST Oficial encarregat de donar assots als delinqüents.
->assotament
■assotament[de assotar; 1a FONT: 1527]
m 1 Acció d’assotar o d’assotar-se;
2 l’efecte.
->assotar
■assotar[de assot; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Donar assots (a algú).
2 pron Donar-se assots.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assotar
GERUNDI: assotant
PARTICIPI: assotat, assotada, assotats, assotades
INDICATIU PRESENT: assoto, assotes, assota, assotem, assoteu, assoten
INDICATIU IMPERFET: assotava, assotaves, assotava, assotàvem, assotàveu, assotaven
INDICATIU PASSAT: assotí, assotares, assotà, assotàrem, assotàreu, assotaren
INDICATIU FUTUR: assotaré, assotaràs, assotarà, assotarem, assotareu, assotaran
INDICATIU CONDICIONAL: assotaria, assotaries, assotaria, assotaríem, assotaríeu, assotarien
SUBJUNTIU PRESENT: assoti, assotis, assoti, assotem, assoteu, assotin
SUBJUNTIU IMPERFET: assotés, assotessis, assotés, assotéssim, assotéssiu, assotessin
IMPERATIU: assota, assoti, assotem, assoteu, assotin
->assuaujador
■assuaujador -aPart. sil.: as_su_au_ja_dor
[de assuaujar]
adj Que assuauja.
->assuaujament
■assuaujamentPart. sil.: as_su_au_ja_ment
[de assuaujar]
m Acció d’assuaujar.
->assuaujar
■assuaujarPart. sil.: as_su_au_jar
[de suau; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Fer menys aspre, menys rude, més suau, assuavir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assuaujar
GERUNDI: assuaujant
PARTICIPI: assuaujat, assuaujada, assuaujats, assuaujades
INDICATIU PRESENT: assuaujo, assuauges, assuauja, assuaugem, assuaugeu, assuaugen
INDICATIU IMPERFET: assuaujava, assuaujaves, assuaujava, assuaujàvem, assuaujàveu, assuaujaven
INDICATIU PASSAT: assuaugí, assuaujares, assuaujà, assuaujàrem, assuaujàreu, assuaujaren
INDICATIU FUTUR: assuaujaré, assuaujaràs, assuaujarà, assuaujarem, assuaujareu, assuaujaran
INDICATIU CONDICIONAL: assuaujaria, assuaujaries, assuaujaria, assuaujaríem, assuaujaríeu, assuaujarien
SUBJUNTIU PRESENT: assuaugi, assuaugis, assuaugi, assuaugem, assuaugeu, assuaugin
SUBJUNTIU IMPERFET: assuaugés, assuaugessis, assuaugés, assuaugéssim, assuaugéssiu, assuaugessin
IMPERATIU: assuauja, assuaugi, assuaugem, assuaugeu, assuaugin
->assuaviment
■assuavimentPart. sil.: as_su_a_vi_ment
[de assuavir]
m Acció d’assuavir.
->assuavir
■assuavirPart. sil.: as_su_a_vir
[de suau]
v tr Fer més suau, menys aspre, menys rude.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assuavir
GERUNDI: assuavint
PARTICIPI: assuavit, assuavida, assuavits, assuavides
INDICATIU PRESENT: assuaveixo, assuaveixes, assuaveix, assuavim, assuaviu, assuaveixen
INDICATIU IMPERFET: assuavia, assuavies, assuavia, assuavíem, assuavíeu, assuavien
INDICATIU PASSAT: assuaví, assuavires, assuaví, assuavírem, assuavíreu, assuaviren
INDICATIU FUTUR: assuaviré, assuaviràs, assuavirà, assuavirem, assuavireu, assuaviran
INDICATIU CONDICIONAL: assuaviria, assuaviries, assuaviria, assuaviríem, assuaviríeu, assuavirien
SUBJUNTIU PRESENT: assuaveixi, assuaveixis, assuaveixi, assuavim, assuaviu, assuaveixin
SUBJUNTIU IMPERFET: assuavís, assuavissis, assuavís, assuavíssim, assuavíssiu, assuavissin
IMPERATIU: assuaveix, assuaveixi, assuavim, assuaviu, assuaveixin
->assuerà
assuerà -anaPart. sil.: as_su_e_rà
adj i m i f De Suera (Plana Baixa).
->assumadament
■assumadament[de assumat; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adv Formant un total.
->assumat
■assumat -ada[de sumar]
adj Reunit a d’altres formant un total.
->assumible
■assumible[de assumir]
adj Que pot ésser assumit.
->assumir
■assumir[del ll. assumĕre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr Prendre sobre si mateix, a compte seu (un honor, un càrrec, una obligació, una responsabilitat). També va assumir la coordinació del projecte. De parlar en sap molt, però després no assumeix les conseqüències del que fa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: assumir
GERUNDI: assumint
PARTICIPI: assumit, assumida, assumits, assumides
INDICATIU PRESENT: assumeixo, assumeixes, assumeix, assumim, assumiu, assumeixen
INDICATIU IMPERFET: assumia, assumies, assumia, assumíem, assumíeu, assumien
INDICATIU PASSAT: assumí, assumires, assumí, assumírem, assumíreu, assumiren
INDICATIU FUTUR: assumiré, assumiràs, assumirà, assumirem, assumireu, assumiran
INDICATIU CONDICIONAL: assumiria, assumiries, assumiria, assumiríem, assumiríeu, assumirien
SUBJUNTIU PRESENT: assumeixi, assumeixis, assumeixi, assumim, assumiu, assumeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: assumís, assumissis, assumís, assumíssim, assumíssiu, assumissin
IMPERATIU: assumeix, assumeixi, assumim, assumiu, assumeixin
->assumpció
■assumpcióPart. sil.: as_sump_ci_ó
[del ll. assumptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció d’assumir;
2 l’efecte.
2 CRIST 1 Elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel.
2 [en majúscula] Festivitat amb què l’Església commemora aquest misteri, anomenada també la Mare de Déu d’agost.
3 LÒG 1 Premissa menor d’un sil·logisme.
2 Proposició admesa, sense demostració, per a provar-ne una altra.
->assumpte1
■assumpte1[del ll. assumptus, -a, -um, participi de assumĕre; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Matèria de què hom tracta.
2 Tema o argument d’una obra.
3 afer 1.
->assumpte2
■assumpte2-a[del ll. assumptum, de assumĕre ‘assumir, endur-se’]
adj RELIG Emportat miraculosament al cel.
->assuredat
■assuredat -ada[de suro]
adj SUR Dit dels terrenys on creixen moltes alzines sureres.
->assut
■assut[de l’àr. as-sudd ‘obstacle, obstrucció, presa’; 1a FONT: s. XIII]
m HIDR Resclosa de poca alçària que hom fa en rius i en rierols per aturar les aigües i fer-ne pujar el nivell.
->assuter
■assuter -a[de assut]
m i f Persona que té cura d’un assut.
->assutzena
■assutzena[de l’hispanoàrab as-sussǟna íd., àr. sûsana; 1a FONT: s. XIX]
f BOT Lliri blanc.
->ast
■ast[del ll. hasta ‘tija, pal’, amb possible influx de mots com ll. assare ‘rostir’ i potser també germ. harstan ‘rostir’; 1a FONT: 1243]
m 1 Tija de ferro punxeguda per un cap amb la qual és traspassat longitudinalment un animal o un tros de carn a fi d’anar-lo rostint mentre rep un moviment de rotació. Un pollastre a l’ast. Fer rodar l’ast.
2 Pal amb un pollegó prop de la punta que usen els llenyataires per a portar un feix a l’espatlla.
3 Asta.
->asta
■asta[del ll. hasta, íd.; 1a FONT: s. XIII]
f 1 ARM 1 Pal de la llança.
2 p ext Llança.
2 Pal de la bandera. Bandera a mitja asta.
3 MAR Cadascuna de les peces simples, disposades als extrems del buc d’un vaixell, no unides a la varenga, que substitueixen les quadernes.
4 PALEOG 1 Traç rectilini d’una lletra.
2 Cadascun dels traços allargats que surten del cos de l’escriptura.
->astable
■astableHom.: establa i estable
[de a-1 i estable2]
adj ELECTRÒN Dit del dispositiu el funcionament del qual no presenta cap estat estable. Multivibrador astable.
->astac-
astac-Forma prefixada del mot grec astakós, que significa ‘cranc’. Ex.: astacoide.
->astacicultura
■astacicultura[del ll. astăcus, i aquest, del gr. astakós ‘cranc’, i -cultura]
f ZOOT Cria de crancs de riu amb finalitats comercials o de repoblació.
->astaco-
astaco-Forma prefixada del mot grec astakós, que significa ‘cranc’. Ex.: astacologia.
->astacologia
astacologiaPart. sil.: as_ta_co_lo_gi_a
[de astaco- i -logia]
f ZOOL Branca de la zoologia que estudia els crustacis decàpodes macrurs del gènere Astacus, coneguts amb el nom genèric de crancs de riu.
->astàsia
■astàsiaPart. sil.: as_tà_si_a
[de a-* i -stàsia]
f PAT Dificultat de restar dret, tot i no existir paràlisi en els músculs dels membres inferiors.
->àstat
■àstat[de a-* i el gr. statós ‘estable’]
m QUÍM [símb: At] Element químic radioactiu de nombre atòmic 85.
->astàtic
■astàtic -aHom.: estàtic
[de a-1 i -stàtic1]
adj 1 MEC Que no té direcció o orientació característica.
2 MAGNET Que no és afectat per un camp magnètic exterior.
->astaticitat
■astaticitatf MEC i MAGNET Propietat que tenen els sistemes astàtics.
->asteca
■asteca[del nàhuatl Astekatl ‘terra dels agrons’, país mític d’origen d’aquest poble]
1 1 adj Relatiu o pertanyent als asteques.
2 m i f ETNOL Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
2 m LING Nàhuatl.
->asteisme
asteismePart. sil.: as_te_is_me
[del gr. asteĭsmós ‘elegància’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m RET Figura que consisteix a adreçar una lloança sota la forma d’un blasme.
->astèlia
astèliaPart. sil.: as_tè_li_a
[der. de a-* i el gr. stḗlē ‘columna’]
f BOT Manca de cilindre central.
->asten-
asten-Forma prefixada del mot grec asthéneia, que significa ‘feblesa’. Ex.: astenopia.
->astènia
■astèniaPart. sil.: as_tè_ni_a
[del gr. asthéneia ‘feblesa’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f PAT Minva de les forces que comporta deixament i dificultat a l’esforç.
->-astènia
-astèniaForma sufixada del mot grec asthéneia, que significa ‘feblesa’. Ex.: neurastènia.
->astènic
■astènic -aHom.: estènic
[de astènia]
1 adj PAT Relatiu o pertanyent a l’astènia.
2 adj i m i f PAT Afectat d’astènia.
3 tipus astènic ANTROP i PSIC Biotip dels individus d’esquelet prim i delicat amb tòrax estret, membres de considerable longitud i crani allargassat amb perfil angulós.
->-astènic
-astènic -astènicaForma sufixada del mot grec asthéneia, que significa ‘feblesa’. Ex.: psicoastènic.
->asteno-
asteno-Forma prefixada del mot grec asthéneia, que significa ‘feblesa’. Ex.: astenosfera.
->astenopia
■astenopiaPart. sil.: as_te_no_pi_a
[de asten- i -opia]
f PAT Fatiga visual.
->astenosfera
■astenosfera[de asteno- i -sfera]
f GEOF Capa de la Terra situada entre la litosfera i la mesosfera; anomenada també en sismologia capa de baixes velocitats.
->aster
■aster[de ast]
m Suport d’un ast.
->àster
■àster[del ll. aster, i aquest, del gr. astḗr ‘astre’]
m 1 BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les compostes (Aster sp), de fulles alternes i capítols amb disc groc i lígules blavenques, liles o blanques.
2 CIT Sistema de filaments que irradien del centrosoma.
->aster-
aster-Forma prefixada del mot grec astḗr, -éros, que significa ‘astre’. Ex.: asteroide.
->asteràcies
■asteràciesPart. sil.: as_te_rà_ci_es
[de àster i -àcia]
f pl BOT Compostes.
->astereognòsia
■astereognòsiaPart. sil.: as_te_re_og_nò_si_a
Hom.: estereognòsia
[de a-*, estereo- i -gnòsia]
f PAT Agnòsia caracteritzada per la incapacitat de reconèixer els objectes amb el tacte.
->astereosismologia
■astereosismologiaPart. sil.: as_te_re_o_sis_mo_lo_gi_a
f ASTR Branca de l’astronomia que estudia els sismes dels estels.
->astèria
■astèriaPart. sil.: as_tè_ri_a
[del gr. astḗr ‘astre’]
f CRISTAL·L Imatge asteriforme, que apareix en cristalls o en làmines cristal·lines tallades perpendicularment a l’eix principal, deguda a la reflexió de la llum per estries o inclusions microscòpiques.
->asteriforme
asteriforme[del ll. aster, -is (del gr. astḗr, astéros) ‘astre’ i -forme]
adj BOT De forma d’estel.
->asterisc
■asterisc[del ll. asteriscus i aquest del gr. asterískos, diminutiu de astḗr ‘astre, estel’]
m ESCR i LING Signe gràfic (*) usat en l’escriptura i en la impremta per a indicar la referència a una nota marginal, per a marcar els mots, les oracions, etc., que tenen un caràcter especial, etc., i en lingüística per a indicar que una forma no és documentada, sinó hipotètica, o bé que és agramatical.
->asterisme
■asterisme[del gr. asterismós ‘constel·lació’]
m 1 ASTR Grup d’estels pròxims.
2 CRISTAL·L Fenomen òptic consistent en l’aparició d’imatges asteriformes o astèries en certs cristalls exposats a una llum molt intensa.
->asterixi
asterixi[de a-* i el gr. stḗrixis ‘posició fixa’]
f PAT Tremolor, com de batzegada, localitzat preferentment a les mans, però també a la llengua i als peus, degut a diverses malalties que afecten el metabolisme cerebral.
->astero-
astero-Forma prefixada del mot grec astḗr, -éros, que significa ‘astre’. Ex.: asterosporals.
->asteroide
■asteroidePart. sil.: as_te_roi_de
Hom.: esteroide
[del gr. asteroeidḗs, comp. amb astḗr, astéros ‘astre’ i eĩdos ‘forma’]
m ASTR Nom donat als petits planetes situats, principalment, entre Júpiter i Mart, a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques.
->asteroïdeus
■asteroïdeusPart. sil.: as_te_ro_ï_deus
[de astero- i -oïdeu]
m ZOOL 1 pl Classe d’equinoderms eleuterozous, correntment anomenats estrelles de mar, integrada per individus de forma pentagonal o estrellada amb cinc braços que s’insereixen en una regió central o disc.
2 sing Equinoderm de la classe dels asteroïdeus.
->asterosporals
asterosporals[de astero- i esporal]
f pl BOT Russulals.
->asti
■astim ENOL Vi italià, preparat amb raïm moscatell blanc veremat als entorns de la ciutat d’Asti (Piemont).
->astià
astià -anaPart. sil.: as_ti_à
[del nom de la població italiana d’Asti, a la conca del Po]
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’astià.
2 m Unitat estratigràfica del pliocè superior, seguida pels dipòsits lacustres del vil·lafranquià, i situada damunt del plasencià.
->astigmàtic
■astigmàtic -aHom.: estigmàtic
[de a-* i el gr. stígma, -tós ‘punt marcat’]
OFTAL i ÒPT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’astigmatisme.
2 adj i m i f Afectat d’astigmatisme.
3 adj Que corregeix l’astigmatisme.
->astigmatisme
■astigmatismeHom.: estigmatisme
[de astigmàtic]
m 1 OFTAL Alteració de la refracció de l’ull a conseqüència de la desigualtat de la distància focal dels diferents meridians del globus ocular, principalment els de la curvatura còrnia.
2 ÒPT Defecte d’un sistema òptic caracteritzat pel fet que, en ésser travessat per raigs de llum procedents d’un punt, la superfície d’ona emergent no és esfèrica.
->astigmatòmetre
■astigmatòmetre[de a-*, el gr. stígma, -tos ‘punt marcat’ i -metre]
m OFTAL Aparell per a mesurar els graus d’astigmatisme.
->astilar
■astilarHom.: estilar
[formació culta analògica sobre la base del gr. ástylos ‘sense columnes’ (cf. estilo-)]
adj Sense columnes o pilars.
->astomatós
■astomatós -osaHom.: estomatós
[de a-* i estomatós]
adj 1 Que no posseeix boca o estoma.
2 BOT Dit de les molses que presenten esporogonis sense opercle, dehiscents per una obertura irregular.
->astor
■astorHom.: estor
[del ll. vg. acceptor, -ōris, modificació del ll. cl. accĭpĭter, íd., on influí el verb accipĕre ‘rebre, agafar’, d’on el mot significaria ‘el qui agafa’, essent l’astor un ocell rapinyaire; 1a FONT: s. XIII]
m ORNIT 1 Ocell de rapinya de la família dels accipítrids (Accipiter gentilis), semblant a l’esparver, però més gros, apreciat en falconeria.
2 Aligot.
->astorador
■astorador -a[de astorar]
adj Que astora.
->astorament
■astorament[de astorar; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 Acció d’astorar o d’astorar-se;
2 l’efecte.
->astorar
■astorarHom.: estorar
[de astor; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 tr Causar un gros espant. Els trets dels caçadors van astorar els boletaires.
2 pron Es van astorar en sentir el preu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: astorar
GERUNDI: astorant
PARTICIPI: astorat, astorada, astorats, astorades
INDICATIU PRESENT: astoro, astores, astora, astorem, astoreu, astoren
INDICATIU IMPERFET: astorava, astoraves, astorava, astoràvem, astoràveu, astoraven
INDICATIU PASSAT: astorí, astorares, astorà, astoràrem, astoràreu, astoraren
INDICATIU FUTUR: astoraré, astoraràs, astorarà, astorarem, astorareu, astoraran
INDICATIU CONDICIONAL: astoraria, astoraries, astoraria, astoraríem, astoraríeu, astorarien
SUBJUNTIU PRESENT: astori, astoris, astori, astorem, astoreu, astorin
SUBJUNTIU IMPERFET: astorés, astoressis, astorés, astoréssim, astoréssiu, astoressin
IMPERATIU: astora, astori, astorem, astoreu, astorin
->astoret
■astoretHom.: estoret
[de astor]
m ORNIT Esparver.
->astr-
astr-Forma prefixada del mot grec ástron, que significa ‘astre’. Ex.: astroide.
->astracan
■astracan[del fr. astracan, i aquest, del nom de la ciutat russa d’Astrakhan, a la vora del mar Caspi, d’on provenia aquesta pell; 1a FONT: s. XX]
m 1 PELL Pell de pèl arrissat i de tons negres o molt foscs obtinguda d’anyells de la raça caracul.
2 TÈXT Vellut de llana o de pèl de cabra molt llarga, enrinxolat o llis, que fa aigües i imita la llana dels anyells caracul, emprat per a fer folres, gorres i especialment abrics.
->astracanada
■astracanada[del cast. astracanada, íd.]
f 1 LIT Peça teatral còmica caracteritzada per una acció desbaratada.
2 pop vulgaritat 2.
->astracanita
astracanita[del nom de la localitat russa d’Astrakhan, al mar Caspi, i -ita]
f MINERAL Sulfat hidratat de magnesi i de sodi, mineral incolor o blanquinós, translúcid i de lluïssor vítria, que cristal·litza en el sistema monoclínic.
->astràgal
■astràgal[del ll. astragălus i, aquest, del gr. astrágalos ‘vèrtebra, osset dels mal·lèols’; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 ANAT ANIM En els vertebrats amniotes, os del tars que articula el peu amb la cama.
2 ARM Anell que circumda el canó d’una arma prop de la boca.
3 BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les papilionàcies (Astragalus sp), de flors purpurines, blavenques o grogues agrupades en glomèruls o raïms.
4 CONSTR Motllura convexa semicircular (més correntment dita mitjacanya) o de tres quarts de cercle.
5 joc de l’astràgal HIST Joc de sort, comú a l’antiguitat grega i romana, que consistia a llançar a l’aire astràgals de be que puntuaven segons la posició de caiguda.
->astragalo-
■astragalo-Forma prefixada del mot astràgal. Ex.: astragalotibial, astragalonavicular.
->astral
■astralHom.: estral
[de astre; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj 1 ASTR Relatiu o pertanyent als astres.
2 esperits astrals ESOT Esperits que hom suposava que habitaven en els cossos celestes o en les regions aèries.
->astraló
astraló[de astralon, marca registrada]
m GRÀF En el sistema òfset, full de plàstic indeformable i inalterable que hom fa servir per al muntatge i la plantilla de guia.
->astrància
■astrànciaPart. sil.: as_tràn_ci_a
[del ll. cient. astrantia, íd.]
f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Astrantia major), de fulles d’un verd fosc i de flors en umbel·la envoltada de bràctees blanquinoses.
->astre
■astre[del ll. astrum, i aquest, del gr. ástron, íd.; 1a FONT: s. XIII]
m ASTR Cos celeste de forma determinable, aïllat en el cosmos i que es mou d’acord amb determinades lleis.
->-astre
-astre -astra1 Sufix, del llatí -aster, -a, de valor despectiu. Ex.: poetastre, metjastra, politicastre.
2 Sufix, del llatí -aster, -a, que significa ‘parent per segones núpcies’. Ex.: germanastre, fillastra.
->astrea
astreaPart. sil.: as_tre_a
[del ll. cient. astraea, i aquest, del gr. astraĩos ‘en forma d’estel’]
f ZOOL Gènere d’antozous de l’ordre dels madreporaris (Astraea sp), que per gemmació formen grans colònies compactes, massisses o ramificades.
->astricció
■astriccióPart. sil.: as_tric_ci_ó
Hom.: estricció
[del ll. astrictio, -ōnis, íd.]
f 1 Acció de restrènyer els teixits orgànics;
2 l’efecte.
->astrictiu
■astrictiu -ivaPart. sil.: as_tric_tiu
[formació culta analògica sobre la base del ll. astrictus, -a, -um, participi de astringĕre ‘estrènyer, cenyir’]
adj Que té la virtut de restrènyer els teixits.
->astringència
■astringènciaPart. sil.: as_trin_gèn_ci_a
[de astringent]
f 1 Qualitat d’astringent.
2 ADOB Força amb què els adobs, de qualsevol natura, reaccionen amb la pell.
->astringent
■astringent[del ll. astringens, -ntis, participi de astringĕre ‘estrènyer’; 1a FONT: 1696, DLac.]
1 adj Que restreny els teixits orgànics.
2 m COSM i FARM Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-los les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
->astro-
■astro-Forma prefixada del mot grec ástron, que significa ‘astre’. Ex.: astrofísica.
->astrobalística
astrobalística[de astro- i balística]
f ASTR Estudi dels fenòmens produïts quan un sòlid travessa un medi gasós a una velocitat prou elevada per a causar ablació.
->astrobiologia
■astrobiologiaPart. sil.: as_tro_bi_o_lo_gi_a
[de astro- i biologia]
f BIOL Exobiologia.
->astroblema
astroblema[de astro- i el gr. blẽma, -tos ‘cop, acció de llançar’]
m ASTR Cràter format a la superfície d’un astre, en especial la Terra o la Lluna, per la col·lisió d’un meteorit gran.
->astròcit
■astròcit[de astro- i -cit]
m CIT Cèl·lula de la neuròglia que es caracteritza per la possessió d’un gran nombre de prolongacions ramificades.
->astrocitoma
astrocitoma[de astro-, cit- i -oma]
m PAT Tumor cerebral format per astròcits.
->astrodinàmica
■astrodinàmica[de astro- i dinàmica]
f FÍS i ASTR Branca de la dinàmica que estudia els moviments dels cossos celestes, inclosos els vehicles espacials, com també les forces que actuen sobre seu durant llur moviment.
->astrofísic
■astrofísic -a[de astro- i físic]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’astrofísica.
2 m i f Persona versada en astrofísica.
->astrofísica
■astrofísica[de astro- i física; 1a FONT: c. 1925]
f ASTR Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres.
->astrògraf
■astrògraf[de astro- i -graf]
m ASTR Aparell astronòmic destinat a la fotografia celeste, en particular a la determinació de les coordenades dels astres i a assenyalar la presència de nous asteroides.
->astrografia
■astrografiaPart. sil.: as_tro_gra_fi_a
[de astro- i -grafia]
f ASTR Descripció del cel estelat.
->astroide
■astroidePart. sil.: as_troi_de
[de astr- i -oide]
1 adj Que té la forma d’estel.
2 f GEOM Hipocicloide amb quatre puntes que es genera quan la circumferència que gira té un radi que val la quarta part del de la circumferència a l’interior de la qual gira.
->astrolabi
■astrolabi[del gr. astrolábion, comp. de ástron ‘astre’ i labḗ ‘acció de prendre, presa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m ASTR Tipus d’armil·la portàtil apta per a mesurar l’altura dels astres.
->astròleg
■astròleg -òloga[de astro- i -leg; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis, Metge]
m i f Persona que practica l’astrologia.
->astrolicar
■astrolicar[de astròlic, variant ant. i dial. de astròleg]
v intr Parlar sense sentit, sense solta ni volta; fantasiar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: astrolicar
GERUNDI: astrolicant
PARTICIPI: astrolicat, astrolicada, astrolicats, astrolicades
INDICATIU PRESENT: astrolico, astroliques, astrolica, astroliquem, astroliqueu, astroliquen
INDICATIU IMPERFET: astrolicava, astrolicaves, astrolicava, astrolicàvem, astrolicàveu, astrolicaven
INDICATIU PASSAT: astroliquí, astrolicares, astrolicà, astrolicàrem, astrolicàreu, astrolicaren
INDICATIU FUTUR: astrolicaré, astrolicaràs, astrolicarà, astrolicarem, astrolicareu, astrolicaran
INDICATIU CONDICIONAL: astrolicaria, astrolicaries, astrolicaria, astrolicaríem, astrolicaríeu, astrolicarien
SUBJUNTIU PRESENT: astroliqui, astroliquis, astroliqui, astroliquem, astroliqueu, astroliquin
SUBJUNTIU IMPERFET: astroliqués, astroliquessis, astroliqués, astroliquéssim, astroliquéssiu, astroliquessin
IMPERATIU: astrolica, astroliqui, astroliquem, astroliqueu, astroliquin
->astrologia
■astrologiaPart. sil.: as_tro_lo_gi_a
Cp. astronomia
[de astro- i -logia; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f ASTROL 1 Doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món sublunar, especialment sobre el destí dels homes i sobre els fenòmens meteorològics segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna.
2 astrologia esfèrica Nom donat antigament a l’astronomia.
->astrològic
■astrològic -a[de astrologia]
adj ASTROL Relatiu o pertanyent a l’astrologia.
->astròmetre
■astròmetre[de astro- i -metre]
m obs Fotòmetre.
->astrometria
■astrometriaPart. sil.: as_tro_me_tri_a
[de astro- i -metria; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f ASTR Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments.
->astromètric
■astromètric -a[de astrometria]
adj ASTR Relatiu o pertanyent a l’astrometria.
->astronau
■astronauPart. sil.: as_tro_nau
[de astro- i nau1]
f ASTRON Vehicle tripulat que es desplaça per l’espai extraatmosfèric, baldament resti en òrbita terrestre.
->astronauta
■astronautaPart. sil.: as_tro_nau_ta
[de astro- i nauta]
m i f ASTRON Persona que tripula una astronau.
->astronàutic
■astronàutic -aPart. sil.: as_tro_nàu_tic
[de astronauta]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’astronàutica.
2 m i f Persona versada en astronàutica.
->astronàutica
■astronàuticaPart. sil.: as_tro_nàu_ti_ca
f ASTRON Conjunt de ciències i de tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
->astrònom
■astrònom -a[de astro- i -nom; 1a FONT: 1803, DEst.]
m i f 1 Persona versada en astronomia.
2 Persona que es dedica a observar cossos celestes.
->astronomia
■astronomiaPart. sil.: as_tro_no_mi_a
Cp. astrologia
[de astro- i -nomia; 1a FONT: c. 1250]
f ASTR Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l’estructura i l’evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes.
->astronòmic
■astronòmic -a[de astronomia; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj 1 ASTR 1 Relatiu o pertanyent a l’astronomia.
2 D’acord amb els mètodes o els principis de l’astronomia.
3 unitat astronòmica [sigla UA] Unitat de distància que equival a uns 149 600 000 quilòmetres.
2 fig Molt alt, molt elevat. Preus astronòmics.
->astronòmicament
■astronòmicament[de astronòmic]
adv ASTR D’acord amb els principis de l’astronomia.
->astroquímica
astroquímica[de astro- i química]
f ASTR i QUÍM Aplicació de la radioastronomia i l’espectroscòpia a l’estudi de l’abundància dels elements químics en l’espai interestel·lar.
->astrosfera
■astrosfera[de astro- i -sfera]
f CIT Àster.
->astruc1
astruc1[v. astruc2]
m BOT Matapoll.
->astruc2
■astruc2-uga[de astre (v. feixuc); 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
adj Sortós, afortunat, benastruc.
->astrugància
■astrugànciaPart. sil.: as_tru_gàn_ci_a
[de astruc2]
f Sort, fortuna (en les expressions bona astrugància i mala astrugància).
->astúcia
■astúciaPart. sil.: as_tú_ci_a
[del ll. astutia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f 1 Qualitat d’astut.
2 Acte d’astúcia.
3 DR PEN Circumstància agreujant de la responsabilitat criminal que consisteix en l’ús d’un ardit o artifici d’una certa importància i idoneïtat que facilita la comissió del delicte.
->astuciós
■astuciós -osaPart. sil.: as_tu_ci_ós
[de astúcia; 1a FONT: s. XV]
adj Astut.
->astuciosament
■astuciosamentPart. sil.: as_tu_ci_o_sa_ment
[de astuciós; 1a FONT: s. XV]
adv Amb astúcia.
->astur
■astur1 m i f Individu d’un poble preromà que ocupava l’actual Astúries i el nord de Lleó.
2 adj Relatiu o pertanyent als asturs.
->asturià
■asturià -anaPart. sil.: as_tu_ri_à
1 adj i m i f D’Astúries o de l’asturià (conjunt de parlars).
2 m LING Nom amb el qual és conegut el conjunt de parlars lleonesos d’Astúries, inclosos també els de la part occidental de Cantàbria, coneguts popularment amb el nom de bable.
->astut
■astut -a[del ll. astutus, -a, -um, íd., der. de astus ‘astúcia’; 1a FONT: c. 1400, Canals]
adj Hàbil, enginyós a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artificiosament.
->astutament
■astutament[de astut]
adv Amb astúcia.
->At
Atsímb QUÍM àstat.
->AT
ATsigla m BÍBL Antic (o Vell) Testament.
->àt.
àt.abrev CONSTR àtic1 2.
->-at1
-at1Sufix, del llatí -atus, que significa: 1 ‘jurisdicció, dignitat o càrrec de’. Ex.: bisbat, comtat, jutjat, deganat.
2 ‘operació tècnica de’. Ex.: rentat, pentinat.
3 ‘conjunt o gran quantitat de’. Ex.: dentat, veïnat.
4 ‘contingut o capacitat de’. Ex.: grapat, manat, braçat.
5 ‘acció intensa de’. Ex.: reixat, aiguat.
->-at2
-at2QUÍM Sufix savi formador de substantius de sals corresponents a àcids en -ic. Ex.: clorat, fosfat.
->-at3
-at3-adaSufix, del llatí -atus, -a, que indica abundància. Ex.: entenimentat, pigat, enfeinat.
->ata
ata[del ll. atta ‘que camina de puntetes o arrossegant els peus’]
f ENTOM Gènere de formigues de la família dels formícids (Atta cephalotes), que conreen fongs de l’espècie Rhozites gongylophora.
->atabacar
■atabacar[de tabac1]
v tr dial 1 Sorprendre (algú) amb un resultat contrari al que ell esperava.
2 Causar perjudici (a algú), fer malbé (alguna cosa).
->atabalador
■atabalador -a[de atabalar]
adj Que atabala.
->atabalament
■atabalament[de atabalar]
m 1 Acció d’atabalar;
2 l’efecte.
->atabalar
■atabalar[de tabal; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 tr Fatigar el cervell, marejar, amb sorolls. Atabalar la gent a crits.
2 fig 1 tr Atorrollar. M’han atabalat a preguntes.
2 pron S’atabala quan li presenten algú.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atabalar
GERUNDI: atabalant
PARTICIPI: atabalat, atabalada, atabalats, atabalades
INDICATIU PRESENT: atabalo, atabales, atabala, atabalem, atabaleu, atabalen
INDICATIU IMPERFET: atabalava, atabalaves, atabalava, atabalàvem, atabalàveu, atabalaven
INDICATIU PASSAT: atabalí, atabalares, atabalà, atabalàrem, atabalàreu, atabalaren
INDICATIU FUTUR: atabalaré, atabalaràs, atabalarà, atabalarem, atabalareu, atabalaran
INDICATIU CONDICIONAL: atabalaria, atabalaries, atabalaria, atabalaríem, atabalaríeu, atabalarien
SUBJUNTIU PRESENT: atabali, atabalis, atabali, atabalem, atabaleu, atabalin
SUBJUNTIU IMPERFET: atabalés, atabalessis, atabalés, atabaléssim, atabaléssiu, atabalessin
IMPERATIU: atabala, atabali, atabalem, atabaleu, atabalin
->atabuix
■atabuixPart. sil.: a_ta_buix
[de atabuixar]
m Acció d’atabuixar.
->atabuixada
■atabuixadaPart. sil.: a_ta_bui_xa_da
[de atabuixar]
f Acció d’atabuixar.
->atabuixar
■atabuixarPart. sil.: a_ta_bui_xar
[variant de tabuixar]
v tr Animar, incitar, estimular, amb la veu o d’una altra manera (animals o persones) perquè caminin de pressa, perquè accelerin l’execució d’una cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atabuixar
GERUNDI: atabuixant
PARTICIPI: atabuixat, atabuixada, atabuixats, atabuixades
INDICATIU PRESENT: atabuixo, atabuixes, atabuixa, atabuixem, atabuixeu, atabuixen
INDICATIU IMPERFET: atabuixava, atabuixaves, atabuixava, atabuixàvem, atabuixàveu, atabuixaven
INDICATIU PASSAT: atabuixí, atabuixares, atabuixà, atabuixàrem, atabuixàreu, atabuixaren
INDICATIU FUTUR: atabuixaré, atabuixaràs, atabuixarà, atabuixarem, atabuixareu, atabuixaran
INDICATIU CONDICIONAL: atabuixaria, atabuixaries, atabuixaria, atabuixaríem, atabuixaríeu, atabuixarien
SUBJUNTIU PRESENT: atabuixi, atabuixis, atabuixi, atabuixem, atabuixeu, atabuixin
SUBJUNTIU IMPERFET: atabuixés, atabuixessis, atabuixés, atabuixéssim, atabuixéssiu, atabuixessin
IMPERATIU: atabuixa, atabuixi, atabuixem, atabuixeu, atabuixin
->atac
■atac[de atacar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció d’atacar 1 , 2 , 3 i 8. Témer l’atac dels tancs.
2 ESPORT En l’esgrima, acció dirigida a ferir l’adversari.
3 ESPORT En natació, inici de la tracció dels braços.
4 FON Manera de posar-se en moviment vibratori les cordes vocals en pronunciar un fonema vocàlic en posició inicial de mot o d’emissió fònica.
5 METAL·L Operació que posa al descobert l’estructura dels metalls i els aliatges al microscopi, mitjançant una reacció sobre les superfícies d’aquests, prèviament polides, amb un reactiu d’efecte diferencial sobre els diversos cristalls o constituents dels metalls.
6 MÚS Acció d’atacar.
7 PAT Accés, ordinàriament sobtat, d’una malaltia periòdica o que presenta recaigudes més o menys freqüents. Atac de feridura, de gota, d’epilèpsia.
8 QUÍM Acció destructiva d’una substància sobre un material.
9 TÀCT 1 Acció d’atacar, consistent en un conjunt d’accions parcials per mitjà de les quals hom avança sobre la posició enemiga fins a ocupar-la.
2 ant Toc de corneta o de timbal amb què hom indicava a les tropes l’inici de l’atac.
->àtac
àtac[del ll. attăcus ‘mena de llagosta silvestre’]
m ENTOM Gènere de papallones de la família dels satúrnids (Attacus sp), de grans dimensions i de coloracions molt boniques.
->atacable
■atacable[de atacar]
adj Que pot ésser atacat.
->atacador
■atacador[de atacar; 1a FONT: 1640]
m 1 ARM Eina per a pitjar o atacar la càrrega d’una arma de foc, d’una barrinada.
2 Estri per a atacar el tabac dins la pipa.
->atacament
■atacament[de atacar]
m 1 Acció d’atacar 4 i atacar 5;
2 l’efecte.
->atacamita
atacamita[del nom d’Atacama, desert del nord de Xile]
f MINERAL Oxiclorur de coure hidratat, mineral que cristal·litza en la singonia ròmbica.
->atacant
■atacant[de atacar]
1 adj i m i f Que ataca.
2 m i f ESPORT Judoka atacant; tori
->atacar
■atacar[de l’it. attaccare ‘clavar, unir, enganxar’, tret de staccare, que significa ‘separar, desenganxar’, però que devia significar abans ‘estacar’, com l’oc. ant. d’on prové; 1a FONT: s. XVII]
v tr 1 Donar la primera escomesa (a un enemic, a un adversari). Atacar els invasors. Atacar les teories d’algú.
2 Començar una acció destructora (sobre alguna cosa). L’epidèmia atacà la població. Estar atacat del pit.
3 Donar la primera escomesa a l’execució (d’alguna cosa). Atacar la feina. Atacar una nova galeria en una mina.
4 Fixar (alguna cosa) cosint-la, clavant-la, pitjant-la, en una altra. Atacar el fil al final del repunt.
5 esp Pitjar la càrrega d’una arma de foc, el tabac en una pipa, la pólvora d’una barrinada.
6 MÚS Començar a fer sonar (una nota o diverses a la vegada).
7 QUÍM Fer reaccionar una substància amb una altra per tal de provocar en la primera una acció destructora gradual.
8 TECNOL Actuar un mecanisme, una eina, sobre la superfície d’un objecte per a produir un efecte determinat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atacar
GERUNDI: atacant
PARTICIPI: atacat, atacada, atacats, atacades
INDICATIU PRESENT: ataco, ataques, ataca, ataquem, ataqueu, ataquen
INDICATIU IMPERFET: atacava, atacaves, atacava, atacàvem, atacàveu, atacaven
INDICATIU PASSAT: ataquí, atacares, atacà, atacàrem, atacàreu, atacaren
INDICATIU FUTUR: atacaré, atacaràs, atacarà, atacarem, atacareu, atacaran
INDICATIU CONDICIONAL: atacaria, atacaries, atacaria, atacaríem, atacaríeu, atacarien
SUBJUNTIU PRESENT: ataqui, ataquis, ataqui, ataquem, ataqueu, ataquin
SUBJUNTIU IMPERFET: ataqués, ataquessis, ataqués, ataquéssim, ataquéssiu, ataquessin
IMPERATIU: ataca, ataqui, ataquem, ataqueu, ataquin
->atacat1
■atacat1[de atacar]
m TÈXT Defecte de tissatge, produït generalment per un funcionament irregular del mecanisme collador del teler, que fa que en certes extensions d’un teixit hi hagi un nombre excessiu de passades, cosa que produeix un atapeïment.
->atacat2
■atacat2-adam i f ESPORT Judoka atacat; uke.
->ataconador
■ataconador -a[de ataconar1]
m i f OFIC Sabater de vell; pegot.
->ataconament
■ataconament[de ataconar1]
m Acció d’ataconar.
->ataconar1
■ataconar1[de tacó]
v tr 1 1 Posar tacons nous (al calçat).
2 Adobar (calçat vell).
2 fig Donar una pallissa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ataconar
GERUNDI: ataconant
PARTICIPI: ataconat, ataconada, ataconats, ataconades
INDICATIU PRESENT: atacono, atacones, atacona, ataconem, ataconeu, ataconen
INDICATIU IMPERFET: ataconava, ataconaves, ataconava, ataconàvem, ataconàveu, ataconaven
INDICATIU PASSAT: ataconí, ataconares, ataconà, ataconàrem, ataconàreu, ataconaren
INDICATIU FUTUR: ataconaré, ataconaràs, ataconarà, ataconarem, ataconareu, ataconaran
INDICATIU CONDICIONAL: ataconaria, ataconaries, ataconaria, ataconaríem, ataconaríeu, ataconarien
SUBJUNTIU PRESENT: ataconi, ataconis, ataconi, ataconem, ataconeu, ataconin
SUBJUNTIU IMPERFET: ataconés, ataconessis, ataconés, ataconéssim, ataconéssiu, ataconessin
IMPERATIU: atacona, ataconi, ataconem, ataconeu, ataconin
->ataconar2
■ataconar2[v. tacó1]
v 1 tr Pitjar amb les mans, els peus, etc., (alguna cosa) dins una altra. Ataconar la roba dins la maleta.
2 pron fig Atipar-se, atracar-se. S’ha ataconat de mongetes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ataconar
GERUNDI: ataconant
PARTICIPI: ataconat, ataconada, ataconats, ataconades
INDICATIU PRESENT: atacono, atacones, atacona, ataconem, ataconeu, ataconen
INDICATIU IMPERFET: ataconava, ataconaves, ataconava, ataconàvem, ataconàveu, ataconaven
INDICATIU PASSAT: ataconí, ataconares, ataconà, ataconàrem, ataconàreu, ataconaren
INDICATIU FUTUR: ataconaré, ataconaràs, ataconarà, ataconarem, ataconareu, ataconaran
INDICATIU CONDICIONAL: ataconaria, ataconaries, ataconaria, ataconaríem, ataconaríeu, ataconarien
SUBJUNTIU PRESENT: ataconi, ataconis, ataconi, ataconem, ataconeu, ataconin
SUBJUNTIU IMPERFET: ataconés, ataconessis, ataconés, ataconéssim, ataconéssiu, ataconessin
IMPERATIU: atacona, ataconi, ataconem, ataconeu, ataconin
->atàctic
■atàctic -a[de atàxia]
1 PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’atàxia.
2 adj Mancat de coordinació; irregular.
3 adj i m i f Afectat d’atàxia.
2 adj QUÍM ORG Dit d’un polímer que conté en les seves cadenes àtoms de carboni asimètrics, l’estereoquímica dels quals no està en absolut definida.
->atafetanat
■atafetanat -ada[de tafetà]
adj TÈXT Dit dels teixits el lligament dels quals és de tafetà o que en tenen l’aspecte.
->atalaiador
■atalaiador -aPart. sil.: a_ta_la_ia_dor
[de atalaiar]
adj Que atalaia.
->atalaiament
■atalaiamentPart. sil.: a_ta_la_ia_ment
[de atalaiar]
m Acció d’atalaiar.
->atalaiar
■atalaiarPart. sil.: a_ta_la_iar
[de talaia]
v 1 tr Guaitar d’una talaia estant. Des de l’altíssim assecador d’arròs s’atalaia tot el delta.
2 tr p ext Observar, tractar de descobrir, amb la mirada. Assegut al costat de la finestra del tren, atalaiava cada detall d’aquell país tan diferent.
3 pron Adonar-se.
4 tr Vigilar (un ramat). El vailet atalaiava les vaques.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atalaiar
GERUNDI: atalaiant
PARTICIPI: atalaiat, atalaiada, atalaiats, atalaiades
INDICATIU PRESENT: atalaio, atalaies, atalaia, atalaiem, atalaieu, atalaien
INDICATIU IMPERFET: atalaiava, atalaiaves, atalaiava, atalaiàvem, atalaiàveu, atalaiaven
INDICATIU PASSAT: atalaí, atalaiares, atalaià, atalaiàrem, atalaiàreu, atalaiaren
INDICATIU FUTUR: atalaiaré, atalaiaràs, atalaiarà, atalaiarem, atalaiareu, atalaiaran
INDICATIU CONDICIONAL: atalaiaria, atalaiaries, atalaiaria, atalaiaríem, atalaiaríeu, atalaiarien
SUBJUNTIU PRESENT: atalaï, atalaïs, atalaï, atalaiem, atalaieu, atalaïn
SUBJUNTIU IMPERFET: atalaiés, atalaiessis, atalaiés, atalaiéssim, atalaiéssiu, atalaiessin
IMPERATIU: atalaia, atalaï, atalaiem, atalaieu, atalaïn
->atalbar
atalbarv tr dial La calor, un soroll molt fort, els cops violents, etc., ensopir, atordir, estabornir. Fa un sol que atalba.
->ataleiat
■ataleiat -adaPart. sil.: a_ta_le_iat
[de talaia]
adj Lliurat a una taleia.
->atalentat
■atalentat -ada[de talent; 1a FONT: 1932, DFa.]
adj col·loq Que té gana.
->atall1
■atall1[de atallar; 1a FONT: 1460, Roig]
m Drecera.
->atall2
■atall2[v. atall1]
m ENG HID 1 Obstrucció provisional introduïda en un curs d’aigua quan hom hi vol construir alguna obra.
2 Element d’obturació provisional emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir el pas de l’aigua per un conducte en el qual és instal·lada una màquina, una comporta o una vàlvula que hom vol revisar o reparar.
->atallar
■atallar[de tallar]
v 1 tr 1 Sortir a l’encontre (d’algú) impedint-li de prosseguir el camí. Els manifestants atallaran la comitiva del conseller davant del pavelló.
2 Deturar el curs, el progrés (d’alguna cosa). La runa que hi ha abocat atalla la circulació del rec, i tot s’embassa.
2 intr Fer drecera.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atallar
GERUNDI: atallant
PARTICIPI: atallat, atallada, atallats, atallades
INDICATIU PRESENT: atallo, atalles, atalla, atallem, atalleu, atallen
INDICATIU IMPERFET: atallava, atallaves, atallava, atallàvem, atallàveu, atallaven
INDICATIU PASSAT: atallí, atallares, atallà, atallàrem, atallàreu, atallaren
INDICATIU FUTUR: atallaré, atallaràs, atallarà, atallarem, atallareu, atallaran
INDICATIU CONDICIONAL: atallaria, atallaries, atallaria, atallaríem, atallaríeu, atallarien
SUBJUNTIU PRESENT: atalli, atallis, atalli, atallem, atalleu, atallin
SUBJUNTIU IMPERFET: atallés, atallessis, atallés, atalléssim, atalléssiu, atallessin
IMPERATIU: atalla, atalli, atallem, atalleu, atallin
->atalussar
■atalussar[de talús; 1a FONT: s. XV]
v tr CONSTR Donar talús o fer inclinat (amb el peu més sortint que el coronament) el parament d’un mur, d’un contrafort, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atalussar
GERUNDI: atalussant
PARTICIPI: atalussat, atalussada, atalussats, atalussades
INDICATIU PRESENT: atalusso, atalusses, atalussa, atalussem, atalusseu, atalussen
INDICATIU IMPERFET: atalussava, atalussaves, atalussava, atalussàvem, atalussàveu, atalussaven
INDICATIU PASSAT: atalussí, atalussares, atalussà, atalussàrem, atalussàreu, atalussaren
INDICATIU FUTUR: atalussaré, atalussaràs, atalussarà, atalussarem, atalussareu, atalussaran
INDICATIU CONDICIONAL: atalussaria, atalussaries, atalussaria, atalussaríem, atalussaríeu, atalussarien
SUBJUNTIU PRESENT: atalussi, atalussis, atalussi, atalussem, atalusseu, atalussin
SUBJUNTIU IMPERFET: atalussés, atalussessis, atalussés, atalusséssim, atalusséssiu, atalussessin
IMPERATIU: atalussa, atalussi, atalussem, atalusseu, atalussin
->atanàsia
■atanàsiaPart. sil.: a_ta_nà_si_a
[de l’obra Vita Sancti Athanasii, publicada amb aquest tipus de lletra]
f GRÀF Caràcter de lletra de catorze punts.
->atandador
atandador[de tanda]
m Encarregat de fer observar la tanda o torn de regatge, especialment al País Valencià.
->atandar
■atandar[de tanda]
v 1 tr Assenyalar tanda o torn.
2 pron Posar-se tanda o torn per fer alguna cosa.
3 tr esp Al País Valencià, distribuir l’aigua per a la irrigació entre els diferents agricultors que se n’aprofiten.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atandar
GERUNDI: atandant
PARTICIPI: atandat, atandada, atandats, atandades
INDICATIU PRESENT: atando, atandes, atanda, atandem, atandeu, atanden
INDICATIU IMPERFET: atandava, atandaves, atandava, atandàvem, atandàveu, atandaven
INDICATIU PASSAT: atandí, atandares, atandà, atandàrem, atandàreu, atandaren
INDICATIU FUTUR: atandaré, atandaràs, atandarà, atandarem, atandareu, atandaran
INDICATIU CONDICIONAL: atandaria, atandaries, atandaria, atandaríem, atandaríeu, atandarien
SUBJUNTIU PRESENT: atandi, atandis, atandi, atandem, atandeu, atandin
SUBJUNTIU IMPERFET: atandés, atandessis, atandés, atandéssim, atandéssiu, atandessin
IMPERATIU: atanda, atandi, atandem, atandeu, atandin
->atanor
■atanor[de l’àr. at-tannûr ‘forn’]
m ALQ Nom del forn per a calcinar emprat pels alquimistes.
->atans
■atans[de atansar; 1a FONT: 1341]
m Contacte per atansament.
->atansada
■atansada[de atansar]
f MAR Acte d’atansar la nau a la riba, atracada.
->atansador
atansador[de atansar]
m MAR Lloc disposat per a atansar-hi les naus, atracador.
->atansament
■atansament[de atansar]
m 1 Acció d’atansar o d’atansar-se;
2 l’efecte.
->atansar
■atansar[d’origen incert, potser d’un ll. vg. se *attĭnctiare ‘provar d’atènyer’, der. de *attĭnctus, participi de attingĕre ‘atènyer’, der. de tangĕre ‘tocar’, per influx d’aquest o de avançar; 1a FONT: 1342]
v 1 1 tr Acostar, especialment fins a tocar, fins a establir contacte. Atansar un llibre a un company.
2 pron Acostar-se.
2 tr MAR Atracar.
3 dret d’atansar DR CAT Dret que té el propietari d’atansar la paret que vol construir a la que el veí ja té feta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atansar
GERUNDI: atansant
PARTICIPI: atansat, atansada, atansats, atansades
INDICATIU PRESENT: atanso, atanses, atansa, atansem, atanseu, atansen
INDICATIU IMPERFET: atansava, atansaves, atansava, atansàvem, atansàveu, atansaven
INDICATIU PASSAT: atansí, atansares, atansà, atansàrem, atansàreu, atansaren
INDICATIU FUTUR: atansaré, atansaràs, atansarà, atansarem, atansareu, atansaran
INDICATIU CONDICIONAL: atansaria, atansaries, atansaria, atansaríem, atansaríeu, atansarien
SUBJUNTIU PRESENT: atansi, atansis, atansi, atansem, atanseu, atansin
SUBJUNTIU IMPERFET: atansés, atansessis, atansés, atanséssim, atanséssiu, atansessin
IMPERATIU: atansa, atansi, atansem, atanseu, atansin
->atapascà
atapascà -ana[d’una llengua ameríndia del nord, ‘herba i joncs ça i lla’]
1 adj Relatiu o pertanyent als atapascans o a llurs llengües.
2 m i f ETNOL Individu d’una gran família de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord, originaris de la zona del llac Athabasca i estesos al llarg de l’oest dels Estats Units d’Amèrica fins a Mèxic, entre els quals es destaquen els apatxes, els navahos i els kiowes.
3 llengües atapascanes LING Família de llengües ameríndies parlades pels pobles atapascans.
->atapeïdament
■atapeïdamentPart. sil.: a_ta_pe_ï_da_ment
[de atapeït]
adv D’una manera atapeïda.
->atapeïment
■atapeïmentPart. sil.: a_ta_pe_ï_ment
[de atapeir]
m 1 Acció d’atapeir o d’atapeir-se;
2 l’efecte.
->atapeir
■atapeirPart. sil.: a_ta_pe_ir
[de tap; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 tr Fer més compacta (alguna cosa) comprimint-la, disminuir-ne els intersticis. Atapeir la sorra d’un motlle.
2 pron Esdevenir més compacte. La gent s’havia atapeït en un sol vagó.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atapeir
GERUNDI: atapeint
PARTICIPI: atapeït, atapeïda, atapeïts, atapeïdes
INDICATIU PRESENT: atapeeixo, atapeeixes, atapeeix, atapeïm, atapeïu, atapeeixen
INDICATIU IMPERFET: atapeïa, atapeïes, atapeïa, atapeíem, atapeíeu, atapeïen
INDICATIU PASSAT: atapeí, atapeïres, atapeí, atapeírem, atapeíreu, atapeïren
INDICATIU FUTUR: atapeiré, atapeiràs, atapeirà, atapeirem, atapeireu, atapeiran
INDICATIU CONDICIONAL: atapeiria, atapeiries, atapeiria, atapeiríem, atapeiríeu, atapeirien
SUBJUNTIU PRESENT: atapeeixi, atapeeixis, atapeeixi, atapeïm, atapeïu, atapeeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: atapeís, atapeïssis, atapeís, atapeíssim, atapeíssiu, atapeïssin
IMPERATIU: atapeeix, atapeeixi, atapeïm, atapeïu, atapeeixin
->atapeït
■atapeït -ïdaPart. sil.: a_ta_pe_ït
[de atapeir]
1 adj 1 Compacte, comprimit.
2 fig Dit de la persona d’intel·ligència poc àgil; espès.
2 m TÈXT Atacat, especialment en els teixits de cotó.
->atapida
atapida[de atapir, variant de atapeir]
f dial Menjada excessiva que enfita.
->ataquinar
■ataquinar[de atacar]
v tr Ataconar, pitjar. Ataquinar tota la família dins l’auto.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ataquinar
GERUNDI: ataquinant
PARTICIPI: ataquinat, ataquinada, ataquinats, ataquinades
INDICATIU PRESENT: ataquino, ataquines, ataquina, ataquinem, ataquineu, ataquinen
INDICATIU IMPERFET: ataquinava, ataquinaves, ataquinava, ataquinàvem, ataquinàveu, ataquinaven
INDICATIU PASSAT: ataquiní, ataquinares, ataquinà, ataquinàrem, ataquinàreu, ataquinaren
INDICATIU FUTUR: ataquinaré, ataquinaràs, ataquinarà, ataquinarem, ataquinareu, ataquinaran
INDICATIU CONDICIONAL: ataquinaria, ataquinaries, ataquinaria, ataquinaríem, ataquinaríeu, ataquinarien
SUBJUNTIU PRESENT: ataquini, ataquinis, ataquini, ataquinem, ataquineu, ataquinin
SUBJUNTIU IMPERFET: ataquinés, ataquinessis, ataquinés, ataquinéssim, ataquinéssiu, ataquinessin
IMPERATIU: ataquina, ataquini, ataquinem, ataquineu, ataquinin
->ataràctic
■ataràctic -a[de ataràxia]
1 adj PSIC Relatiu o pertanyent a l’ataràxia o als ataràctics.
2 m FARM Medicament que mena a l’ataràxia.
->atarantament
■atarantament[de atarantar]
m Estat de qui està atarantat.
->atarantar
■atarantar[del cast. atarantar, íd.]
v tr Torbar l’ànim (d’algú) deixant-lo com esbalaït, sense esma.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atarantar
GERUNDI: atarantant
PARTICIPI: atarantat, atarantada, atarantats, atarantades
INDICATIU PRESENT: ataranto, atarantes, ataranta, atarantem, ataranteu, ataranten
INDICATIU IMPERFET: atarantava, atarantaves, atarantava, atarantàvem, atarantàveu, atarantaven
INDICATIU PASSAT: atarantí, atarantares, atarantà, atarantàrem, atarantàreu, atarantaren
INDICATIU FUTUR: atarantaré, atarantaràs, atarantarà, atarantarem, atarantareu, atarantaran
INDICATIU CONDICIONAL: atarantaria, atarantaries, atarantaria, atarantaríem, atarantaríeu, atarantarien
SUBJUNTIU PRESENT: ataranti, atarantis, ataranti, atarantem, ataranteu, atarantin
SUBJUNTIU IMPERFET: atarantés, atarantessis, atarantés, atarantéssim, atarantéssiu, atarantessin
IMPERATIU: ataranta, ataranti, atarantem, ataranteu, atarantin
->ataràxia
■ataràxiaPart. sil.: a_ta_rà_xi_a
[del gr. ataraxía, íd.]
f 1 FILOS Tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig ni per cap temença.
2 PSIC Estat de tranquil·litat i impassibilitat de la persona produït per agents ataràctics o per mitjans psíquics.
->atardament
■atardament[de atardar]
m Acció d’atardar o d’atardar-se.
->atardar
■atardar[de tard]
v 1 tr Fer tardar (un esdeveniment). El promès atardava deliberadament el casament.
2 pron Ésser fins tard en un indret, entretenir-se llarg temps. S’atarden a casa dels veïns fins a l’hora de sopar i després són a temps de fer els deures.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atardar
GERUNDI: atardant
PARTICIPI: atardat, atardada, atardats, atardades
INDICATIU PRESENT: atardo, atardes, atarda, atardem, atardeu, atarden
INDICATIU IMPERFET: atardava, atardaves, atardava, atardàvem, atardàveu, atardaven
INDICATIU PASSAT: atardí, atardares, atardà, atardàrem, atardàreu, atardaren
INDICATIU FUTUR: atardaré, atardaràs, atardarà, atardarem, atardareu, atardaran
INDICATIU CONDICIONAL: atardaria, atardaries, atardaria, atardaríem, atardaríeu, atardarien
SUBJUNTIU PRESENT: atardi, atardis, atardi, atardem, atardeu, atardin
SUBJUNTIU IMPERFET: atardés, atardessis, atardés, atardéssim, atardéssiu, atardessin
IMPERATIU: atarda, atardi, atardem, atardeu, atardin
->ataronjat
■ataronjat -ada[de taronja; 1a FONT: 1917, DOrt.]
1 adj De color de taronja.
2 m El color taronja.
->atarterar
■atarterar[de tarter]
v tr Apilotar (llenya, sacs, etc.).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atarterar
GERUNDI: atarterant
PARTICIPI: atarterat, atarterada, atarterats, atarterades
INDICATIU PRESENT: atartero, atarteres, atartera, atarterem, atartereu, atarteren
INDICATIU IMPERFET: atarterava, atarteraves, atarterava, atarteràvem, atarteràveu, atarteraven
INDICATIU PASSAT: atarterí, atarterares, atarterà, atarteràrem, atarteràreu, atarteraren
INDICATIU FUTUR: atarteraré, atarteraràs, atarterarà, atarterarem, atarterareu, atarteraran
INDICATIU CONDICIONAL: atarteraria, atarteraries, atarteraria, atarteraríem, atarteraríeu, atarterarien
SUBJUNTIU PRESENT: atarteri, atarteris, atarteri, atarterem, atartereu, atarterin
SUBJUNTIU IMPERFET: atarterés, atarteressis, atarterés, atarteréssim, atarteréssiu, atarteressin
IMPERATIU: atartera, atarteri, atarterem, atartereu, atarterin
->ataüllar
■ataüllarPart. sil.: a_ta_ü_llar
[deriv. de ataülla, variant de tafulla, que tingué inicialment el sentit de ‘mesurar a vista l’extensió d’un camp’, d’on el de ‘mirar, observar, albirar’ en general]
v tr Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé; albirar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ataüllar
GERUNDI: ataüllant
PARTICIPI: ataüllat, ataüllada, ataüllats, ataüllades
INDICATIU PRESENT: ataüllo, ataülles, ataülla, ataüllem, ataülleu, ataüllen
INDICATIU IMPERFET: ataüllava, ataüllaves, ataüllava, ataüllàvem, ataüllàveu, ataüllaven
INDICATIU PASSAT: ataüllí, ataüllares, ataüllà, ataüllàrem, ataüllàreu, ataüllaren
INDICATIU FUTUR: ataüllaré, ataüllaràs, ataüllarà, ataüllarem, ataüllareu, ataüllaran
INDICATIU CONDICIONAL: ataüllaria, ataüllaries, ataüllaria, ataüllaríem, ataüllaríeu, ataüllarien
SUBJUNTIU PRESENT: ataülli, ataüllis, ataülli, ataüllem, ataülleu, ataüllin
SUBJUNTIU IMPERFET: ataüllés, ataüllessis, ataüllés, ataülléssim, ataülléssiu, ataüllessin
IMPERATIU: ataülla, ataülli, ataüllem, ataülleu, ataüllin
->atauric
■atauricPart. sil.: a_tau_ric
[de l’àr. at-tawrîq, íd.]
m ART Element decoratiu de temàtica vegetal més o menys estilitzada, característic de l’art musulmà.
->atauxia
■atauxiaPart. sil.: a_tau_xi_a
[de l’àr. at-táušiya ‘coloració’]
f ART Ornament característic de l’art musulmà constituït per l’encastament de l’esmalt o de metalls fins en entalladures fetes en un metall.
->atavellament
■atavellament[de atavellar]
m 1 Acció d’atavellar o d’atavellar-se;
2 l’efecte.
->atavellar
■atavellar[de tavella]
v 1 tr Fer tavelles (a la roba, el paper, etc.). Una bata atavellada.
2 pron Formar (una cosa) tavelles, plecs.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atavellar
GERUNDI: atavellant
PARTICIPI: atavellat, atavellada, atavellats, atavellades
INDICATIU PRESENT: atavello, atavelles, atavella, atavellem, atavelleu, atavellen
INDICATIU IMPERFET: atavellava, atavellaves, atavellava, atavellàvem, atavellàveu, atavellaven
INDICATIU PASSAT: atavellí, atavellares, atavellà, atavellàrem, atavellàreu, atavellaren
INDICATIU FUTUR: atavellaré, atavellaràs, atavellarà, atavellarem, atavellareu, atavellaran
INDICATIU CONDICIONAL: atavellaria, atavellaries, atavellaria, atavellaríem, atavellaríeu, atavellarien
SUBJUNTIU PRESENT: atavelli, atavellis, atavelli, atavellem, atavelleu, atavellin
SUBJUNTIU IMPERFET: atavellés, atavellessis, atavellés, atavelléssim, atavelléssiu, atavellessin
IMPERATIU: atavella, atavelli, atavellem, atavelleu, atavellin
->atavellat
■atavellat[de atavellar]
m TÈXT Teixit de punt de doble cara o acanalat que presenta uns relleus longitudinals que es formen en espais en els quals hom teixeix a una sola cara, mentre les agulles oposades resten inactives sostenint-ne les malles.
->atàvic
■atàvic -a[formació culta analògica sobre la base del ll. atavus ‘rebesavi’]
adj GEN Relatiu o pertanyent a l’atavisme.
->atavisme
■atavisme[de atàvic; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m GEN i ANTROP Aparició en un individu d’un caràcter presentat per un avantpassat llunyà i desaparegut en els avantpassats immediats o pròxims.
->ataxafàsia
■ataxafàsiaPart. sil.: a_ta_xa_fà_si_a
[del gr. ataxía ‘desordre’ i aphasía ‘mutisme’]
f PSIQ Afàsia deguda a la incoordinació dels músculs.
->atàxia
■atàxiaPart. sil.: a_tà_xi_a
[del gr. ataxía ‘desordre’]
f PAT Trastorn motor caracteritzat per una manca de coordinació del moviment, no acompanyat d’alteració paralítica.
->atàxic
■atàxic -a[de atàxia]
adj i m i f PAT Atàctic.
->ataxita
■ataxita[del gr. ataxía ‘desordre’ i -ita]
f ASTR Siderit ferruginós que conté un 6% de níquel (ataxita pobra en níquel) o més d’un 12% de níquel (ataxita rica en níquel).
->atècnic
■atècnic -a[de a-* i tècnic]
adj Que no té coneixements tècnics.
->atecòfors
atecòfors[de a-*, el gr. thḗkē ‘caixa, closca’ i -for]
m ZOOL 1 pl Subordre de rèptils de l’ordre dels quelonis, que comprèn la majoria de les famílies, excloses les del subordre dels tecòfors, als quals s’oposa.
2 sing Rèptil del subordre dels atecòfors.
->ateisme
■ateismePart. sil.: a_te_is_me
[del ll. mod. atheismus, íd., der. del gr. atheós ‘ateu’]
m FILOS i RELIG Doctrina o actitud que nega teòricament o pràcticament l’existència de Déu.
->ateístic
■ateístic -aPart. sil.: a_te_ís_tic
[de ateisme]
adj Relatiu o pertanyent a l’ateisme, que implica ateisme.
->atel-
■atel-Forma prefixada del mot grec atelḗs, que significa ‘imperfecte’, ‘incomplet’, usada especialment en medicina per a indicar un defecte d’estructura o d’evolució. Ex.: atelèctasi, ateliosi.
->atelèctasi
■atelèctasi[de atel- i éktasis ‘dilatació’]
f PAT Disminució del volum de teixit pulmonar a conseqüència de l’absència d’aire en els alvèols de tot el pulmó, d’un lòbul o d’una part.
->ateleològic
■ateleològic -aPart. sil.: a_te_le_o_lò_gic
[de a-* i teleològic]
adj No teleològic.
->àteles
■àteles[del gr. atelḗs ‘incomplet’]
m ZOOL Gènere de primats platirins de la família dels cèbids (Ateles sp), anomenats també mones aranya, d’extremitats molt llargues i fràgils i de cua prènsil també molt llarga.
->atèlia
atèliaPart. sil.: a_tè_li_a
[del gr. atéleia ‘imperfecció’]
f PAT 1 Desenvolupament imperfecte.
2 Manca congènita del mugró.
->atel·lana
atel·lana[del ll. atellana, íd., del nom de la població itàlica d’Atella]
f LIT Comèdia llatina satiricoburlesca.
->atelo-
■atelo-Forma prefixada del mot grec atelḗs, que significa ‘imperfecte’, ‘incomplet’, usada especialment en medicina per a indicar un defecte d’estructura o d’evolució. Ex.: atelocàrdia, atelocefàlia.
->atemàtic
■atemàtic -a[de a-* i temàtic]
adj LING Dit d’un paradigma de flexió (especialment verbal) o un element d’un paradigma que no presenta cap morfema temàtic.
->atemoriment
■atemoriment[de atemorir]
m Estat de qui està atemorit.
->atemorir
■atemorir[de temor]
v tr Infondre temor (a algú); intimidar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atemorir
GERUNDI: atemorint
PARTICIPI: atemorit, atemorida, atemorits, atemorides
INDICATIU PRESENT: atemoreixo, atemoreixes, atemoreix, atemorim, atemoriu, atemoreixen
INDICATIU IMPERFET: atemoria, atemories, atemoria, atemoríem, atemoríeu, atemorien
INDICATIU PASSAT: atemorí, atemorires, atemorí, atemorírem, atemoríreu, atemoriren
INDICATIU FUTUR: atemoriré, atemoriràs, atemorirà, atemorirem, atemorireu, atemoriran
INDICATIU CONDICIONAL: atemoriria, atemoriries, atemoriria, atemoriríem, atemoriríeu, atemoririen
SUBJUNTIU PRESENT: atemoreixi, atemoreixis, atemoreixi, atemorim, atemoriu, atemoreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: atemorís, atemorissis, atemorís, atemoríssim, atemoríssiu, atemorissin
IMPERATIU: atemoreix, atemoreixi, atemorim, atemoriu, atemoreixin
->atemporal
atemporaladj Que no fa referència a un temps concret. Poesia atemporal.
->atemptar
■atemptar[del ll. attemptare, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
v intr Cometre un atemptat contra algú o alguna cosa. Atemptar contra els ministres i contra la constitució.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atemptar
GERUNDI: atemptant
PARTICIPI: atemptat, atemptada, atemptats, atemptades
INDICATIU PRESENT: atempto, atemptes, atempta, atemptem, atempteu, atempten
INDICATIU IMPERFET: atemptava, atemptaves, atemptava, atemptàvem, atemptàveu, atemptaven
INDICATIU PASSAT: atemptí, atemptares, atemptà, atemptàrem, atemptàreu, atemptaren
INDICATIU FUTUR: atemptaré, atemptaràs, atemptarà, atemptarem, atemptareu, atemptaran
INDICATIU CONDICIONAL: atemptaria, atemptaries, atemptaria, atemptaríem, atemptaríeu, atemptarien
SUBJUNTIU PRESENT: atempti, atemptis, atempti, atemptem, atempteu, atemptin
SUBJUNTIU IMPERFET: atemptés, atemptessis, atemptés, atemptéssim, atemptéssiu, atemptessin
IMPERATIU: atempta, atempti, atemptem, atempteu, atemptin
->atemptat
■atemptat[de atemptar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 1 Temptativa criminal contra algú.
2 Acte fet amb la intenció de danyar greument alguna cosa.
3 fig Un atemptat contra la moral.
2 DR PEN Delicte consistent en l’ús de violències, d’amenaces i de resistències contra les autoritats, llurs agents i els funcionaris públics quan obren en execució de les lleis o en l’exercici de llurs funcions.
->atemptatori
■atemptatori -òria[de atemptar]
adj Que atempta contra alguna cosa. Un decret atemptatori contra les llibertats.
->atenció
■atencióPart. sil.: a_ten_ci_ó
[del ll. attentio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]
1 f 1 Acció de fixar el pensament en alguna cosa, d’aplicar-hi l’enteniment. Posar atenció a la feina. Fer atenció als senyals, cridar l’atenció. Desviar l’atenció. Reclamar l’atenció.
2 Disposició interior preparatòria per a una percepció determinada. Tothom esperava amb molta atenció.
3 PSIC Capacitat d’enfocar diverses parts d’una experiència de manera que es facin més vives, més clares, més exactes, més conscients.
2 interj Interjecció per a induir algú a prestar la seva atenció, per a advertir-lo d’anar amb compte. Nois, atenció! Atenció, no caiguis!
3 f Demostració de consideració, gentilesa, cortesia. Tingué l’atenció d’invitar-nos. Tenir atencions envers els forasters.
4 a l’atenció de (algú) loc prep [abrev a/] Amb destinació a la persona indicada (en un sobre, una nota, etc.).
->atendament
■atendament[de atendar-se]
m 1 Acció d’atendar-se;
2 l’efecte.
->atendar-se
■atendar-se[de tenda; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
v pron Acampar armant tendes de campanya.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atendar
GERUNDI: atendant
PARTICIPI: atendat, atendada, atendats, atendades
INDICATIU PRESENT: atendo, atendes, atenda, atendem, atendeu, atenden
INDICATIU IMPERFET: atendava, atendaves, atendava, atendàvem, atendàveu, atendaven
INDICATIU PASSAT: atendí, atendares, atendà, atendàrem, atendàreu, atendaren
INDICATIU FUTUR: atendaré, atendaràs, atendarà, atendarem, atendareu, atendaran
INDICATIU CONDICIONAL: atendaria, atendaries, atendaria, atendaríem, atendaríeu, atendarien
SUBJUNTIU PRESENT: atendi, atendis, atendi, atendem, atendeu, atendin
SUBJUNTIU IMPERFET: atendés, atendessis, atendés, atendéssim, atendéssiu, atendessin
IMPERATIU: atenda, atendi, atendem, atendeu, atendin
->atendible
■atendible[de atendre]
adj Digne d’ésser atès.
->atendre
■atendre[del ll. attendĕre, íd.; 1a FONT: s. XI]
v 1 intr Fer atenció, estar atent, a alguna cosa, posar cura en alguna cosa. Atendre al sentit de les paraules.
2 tr 1 Tenir en compte, en consideració (alguna cosa). Atendre les recomanacions dels altres.
2 Tenir atencions (envers algú). Atendre els convidats.
3 En un establiment públic, prestar atenció a un client, servir-lo. No té prou educació per a atendre els clients. Era l’última, però ja m’atenen.
4 atendre una prometença (o una convinença) Complir-la.
5 atès (o atenent) que loc conj Considerant que, havent esguard que. Atès que no hi podia assistir tothom, la reunió ha estat suspesa.
3 tr Pagar (una quantitat que hom deu). No pot atendre tantes factures.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atendre
GERUNDI: atenent
PARTICIPI: atès, atesa, atesos, ateses
INDICATIU PRESENT: atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen
INDICATIU IMPERFET: atenia, atenies, atenia, ateníem, ateníeu, atenien
INDICATIU PASSAT: atenguí, atengueres, atengué, atenguérem, atenguéreu, atengueren
INDICATIU FUTUR: atendré, atendràs, atendrà, atendrem, atendreu, atendran
INDICATIU CONDICIONAL: atendria, atendries, atendria, atendríem, atendríeu, atendrien
SUBJUNTIU PRESENT: atengui, atenguis, atengui, atenguem, atengueu, atenguin
SUBJUNTIU IMPERFET: atengués, atenguessis, atengués, atenguéssim, atenguéssiu, atenguessin
IMPERATIU: atén, atengui, atenguem, ateneu, atenguin
->ateneista
■ateneistaPart. sil.: a_te_ne_is_ta
[de ateneu]
m i f Soci d’un ateneu.
->atenenc
■atenenc -aadj i m i f Atenès.
->atenès
■atenès -esaadj i m i f D’Atenes (capital de Grècia).
->ateneu
■ateneuPart. sil.: a_te_neu
[del ll. athenaeum ‘gran escola romana’, i aquest del gr. Athenaĩon ‘temple d’Atena’ on els intel·lectuals llegien les seves obres; 1a FONT: 1839, DLab.]
m Associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels associats mitjançant discussions, conferències, cursos i lectures.
->atenir-se
■atenir-se[de tenir; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v pron En les seves accions o les seves creences, ajustar-se (a alguna cosa), restar-hi fidel, no separar-se’n. Atenir-se a la paraula donada. Atenir-se al reglament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atenir
GERUNDI: atenint
PARTICIPI: atingut, atinguda, atinguts, atingudes
INDICATIU PRESENT: atinc, atens, até, atenim, ateniu, atenen
INDICATIU IMPERFET: atenia, atenies, atenia, ateníem, ateníeu, atenien
INDICATIU PASSAT: atinguí, atingueres, atingué, atinguérem, atinguéreu, atingueren
INDICATIU FUTUR: atindré, atindràs, atindrà, atindrem, atindreu, atindran
INDICATIU CONDICIONAL: atindria, atindries, atindria, atindríem, atindríeu, atindrien
SUBJUNTIU PRESENT: atingui, atinguis, atingui, atinguem, atingueu, atinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: atingués, atinguessis, atingués, atinguéssim, atinguéssiu, atinguessin
IMPERATIU: atén, atingui, atinguem, ateniu, atinguin
IMPERATIU (alternatiu): atingues, atingui, atinguem, atingueu, atinguin
->atenolol
atenololm QUÍM ORG i FARM Blocador cardioselectiu dels receptors β-adrenèrgics.
->atenorat
■atenorat -ada[de tenor]
adj Tirant a tenor. Tenir la veu atenorada.
->atent
■atent -a[del ll. attentus, -a, -um ‘el qui ha atès’, participi de attendĕre ‘atendre’]
adj 1 Que fa, que posa, atenció.
2 Que té atencions; cortès, urbà.
->atentament
■atentament[de atent]
adv [abrev att.] Amb atenció, d’una manera atenta. El saludà atentament.
->atenuació
■atenuacióPart. sil.: a_te_nu_a_ci_ó
[del ll. attenuatio, -ōnis, íd.]
f 1 1 Acció d’atenuar;
2 l’efecte.
2 ALIM En cerveseria, grau de fermentació del most, expressat en tant per cent de disminució de densitat.
3 ELECTRÒN Valor invers del guany d’un transductor quan aquest guany és inferior a la unitat.
4 FARM En homeopatia, dilució.
5 MICROB Pèrdua induïda de virulència d’un microorganisme patogen, provocada pel cultiu repetit en medis sota condicions determinades.
6 RET Figura retòrica que consisteix a no fer explícit tot allò que hom vol donar entenent, o bé a negar el contrari d’allò que hom vol afirmar.
7 TELECOM Disminució progressiva de la magnitud d’un senyal en una transmissió radiofònica.
->atenuador
■atenuadorPart. sil.: a_te_nu_a_dor
[de atenuar]
m ELECTRÒN Dispositiu que permet de reduir l’amplitud d’un senyal, sense produir distorsió.
->atenuant
■atenuantPart. sil.: a_te_nu_ant
[del ll. attenuans, -ntis, participi present de attenuare ‘atenuar’]
1 adj Que atenua.
2 m DR PEN Circumstància atenuant. Invocar un atenuant.
3 m FARM Substància que actua disminuint la toxicitat de qualsevol noxa.
->atenuar
■atenuarPart. sil.: a_te_nu_ar
[del ll. attenuare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr 1 Fer més tènue. La tanca de xiprers atenua el soroll de l’autopista.
2 Disminuir, minvar, afeblir. Atenuar la duresa d’unes paraules.
3 Fer menys greu. L’embriaguesa atenua la culpabilitat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atenuar
GERUNDI: atenuant
PARTICIPI: atenuat, atenuada, atenuats, atenuades
INDICATIU PRESENT: atenuo, atenues, atenua, atenuem, atenueu, atenuen
INDICATIU IMPERFET: atenuava, atenuaves, atenuava, atenuàvem, atenuàveu, atenuaven
INDICATIU PASSAT: atenuí, atenuares, atenuà, atenuàrem, atenuàreu, atenuaren
INDICATIU FUTUR: atenuaré, atenuaràs, atenuarà, atenuarem, atenuareu, atenuaran
INDICATIU CONDICIONAL: atenuaria, atenuaries, atenuaria, atenuaríem, atenuaríeu, atenuarien
SUBJUNTIU PRESENT: atenuï, atenuïs, atenuï, atenuem, atenueu, atenuïn
SUBJUNTIU IMPERFET: atenués, atenuessis, atenués, atenuéssim, atenuéssiu, atenuessin
IMPERATIU: atenua, atenuï, atenuem, atenueu, atenuïn
->atenuat
■atenuat -adaPart. sil.: a_te_nu_at
[de atenuar]
adj 1 BOT Afuat.
2 MICROB Dit del virus o de l’agent patogen que ha mutat en un genotip menys infecciós.
->atènyer
■atènyer[del ll. attĭngĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
[p p atès -esa] v 1 tr 1 Arribar caminant, corrent, etc. (en un lloc). Les autoritats no havien de córrer per atènyer un bon lloc: tenien les localitats reservades.
2 Abastar, haver.
3 fig Aconseguir.
2 intr Arribar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atènyer
GERUNDI: atenyent
PARTICIPI: atès, atesa, atesos, ateses
INDICATIU PRESENT: atenyo, atenys, ateny, atenyem, atenyeu, atenyen
INDICATIU IMPERFET: atenyia, atenyies, atenyia, atenyíem, atenyíeu, atenyien
INDICATIU PASSAT: atenyí, atenyeres, atenyé, atenyérem, atenyéreu, atenyeren
INDICATIU FUTUR: atenyeré, atenyeràs, atenyerà, atenyerem, atenyereu, atenyeran
INDICATIU CONDICIONAL: atenyeria, atenyeries, atenyeria, atenyeríem, atenyeríeu, atenyerien
SUBJUNTIU PRESENT: atenyi, atenyis, atenyi, atenyem, atenyeu, atenyin
SUBJUNTIU IMPERFET: atenyés, atenyessis, atenyés, atenyéssim, atenyéssiu, atenyessin
IMPERATIU: ateny, atenyi, atenyem, atenyeu, atenyin
->aterià
■aterià -anaPart. sil.: a_te_ri_à
[del nom de la localitat algeriana de Bir el-Ater]
PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’aterià.
2 m Indústria prehistòrica del nord d’Àfrica, estesa per tot el Magrib i una bona part del Sàhara, que començà en el paleolític mitjà i es prolongà durant el paleolític superior.
->aterínids
■aterínids[del gr. atherínē ‘mena de peix’ i -id]
m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels ateriniformes integrada per individus semitransparents de petites dimensions que comprèn el moixonet, el xanguet i el xasclet.
2 sing Peix de la família dels aterínids.
->ateriniformes
ateriniformes[del gr. atherínē ‘mena de peix’ i -forme]
m ICT 1 pl Ordre de peixos teleostis que inclou únicament la família dels aterínids.
2 sing Peix de l’ordre dels ateriniformes.
->atèrman
■atèrman -a[del fr. athermane, íd., i aquest, del pref. privatiu a-1 i un element der. del gr. thermaínō ‘escalfar’, amb influx de diaphane ‘diàfan’]
adj TERMO Que presenta la propietat de l’atermància.
->atermància
■atermànciaPart. sil.: a_ter_màn_ci_a
[del fr. athermancie, íd., i aquest, del pref. privatiu a-1 i el gr. thérmansis ‘escalfament’]
f TERMO Propietat d’ésser opac a la calor radiant o d’absorbir les radiacions de calor.
->atermenar
■atermenar[de terme; 1a FONT: 1653, DTo.]
v tr Assenyalar els límits o termes d’un tros de terra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atermenar
GERUNDI: atermenant
PARTICIPI: atermenat, atermenada, atermenats, atermenades
INDICATIU PRESENT: atermeno, atermenes, atermena, atermenem, atermeneu, atermenen
INDICATIU IMPERFET: atermenava, atermenaves, atermenava, atermenàvem, atermenàveu, atermenaven
INDICATIU PASSAT: atermení, atermenares, atermenà, atermenàrem, atermenàreu, atermenaren
INDICATIU FUTUR: atermenaré, atermenaràs, atermenarà, atermenarem, atermenareu, atermenaran
INDICATIU CONDICIONAL: atermenaria, atermenaries, atermenaria, atermenaríem, atermenaríeu, atermenarien
SUBJUNTIU PRESENT: atermeni, atermenis, atermeni, atermenem, atermeneu, atermenin
SUBJUNTIU IMPERFET: atermenés, atermenessis, atermenés, atermenéssim, atermenéssiu, atermenessin
IMPERATIU: atermena, atermeni, atermenem, atermeneu, atermenin
->atèrmic
■atèrmic -a[de a-1 i tèrmic]
adj 1 Sense calor.
2 MED Dit del procés o la malaltia que segueix el seu curs sense febre.
3 QUÍM FÍS Dit de la reacció que té lloc sense activació tèrmica.
->aterogènesi
aterogènesiHom.: heterogènesi
[de atero(ma) i -gènesi]
f PAT Formació d’ateromes en la paret de les artèries.
->ateroma
■ateroma[del gr. athḗroma, -atos ‘tumor, papil·la’]
m PAT 1 Lesió de la capa interna de les artèries, caracteritzada pel dipòsit de lípids. És anomenat també ateroma arterial.
2 ateroma cutani Quist sebaci.
->ateromatós
■ateromatós -osa[de ateroma]
adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a l’ateroma.
2 De la naturalesa de l’ateroma.
->ateromatosi
ateromatosi[de ateroma i -osi]
f PAT Degeneració més o menys generalitzada de les parets arterials.
->aterosclerosi
aterosclerosi[de atero(ma) i -sclerosi]
f PAT Arteriosclerosi caracteritzada per la distribució irregular de dipòsits de lípids en l’íntima de les artèries mitjanes i grans.
->aterrada
■aterrada[de aterrar]
f Caiguda a terra de la fruita, etc., a causa del vent o per qualsevol altra causa.
->aterrador
■aterrador -a[de aterrar]
adj Que aterra.
->aterrament
■aterrament[de aterrar]
m 1 1 Acció d’aterrar;
2 l’efecte.
2 Caiguda, ruïna.
3 dial Terraplenament artificial d’una llacuna, una albufera o una séquia.
->aterrar
■aterrarCp. aterrir
[de terra; 1a FONT: s. XIV]
v 1 tr 1 Fer caure en terra, abatre. Han aterrat la paret del pati perquè hi toqui més el sol.
2 fig La nova tributació aterrà els petits industrials.
2 intr 1 Prendre terra un ocell.
2 Prendre terra una aeronau. Com que hi havia tanta boira, l’avió de Mallorca no va poder aterrar.
3 ASTRON Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d’un astre.
3 intr MAR 1 Recalar.
2 Terrejar.
3 Prendre terra una embarcació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: aterrar
GERUNDI: aterrant
PARTICIPI: aterrat, aterrada, aterrats, aterrades
INDICATIU PRESENT: aterro, aterres, aterra, aterrem, aterreu, aterren
INDICATIU IMPERFET: aterrava, aterraves, aterrava, aterràvem, aterràveu, aterraven
INDICATIU PASSAT: aterrí, aterrares, aterrà, aterràrem, aterràreu, aterraren
INDICATIU FUTUR: aterraré, aterraràs, aterrarà, aterrarem, aterrareu, aterraran
INDICATIU CONDICIONAL: aterraria, aterraries, aterraria, aterraríem, aterraríeu, aterrarien
SUBJUNTIU PRESENT: aterri, aterris, aterri, aterrem, aterreu, aterrin
SUBJUNTIU IMPERFET: aterrés, aterressis, aterrés, aterréssim, aterréssiu, aterressin
IMPERATIU: aterra, aterri, aterrem, aterreu, aterrin
->aterrat
■aterrat -ada[de aterrar]
adj Pròxim a la terra.
->aterratge
■aterratge[de aterrar]
m 1 Acció de prendre terra o aterrar un ocell.
2 1 AERON Conjunt de maniobres per a aterrar una aeronau.
2 ASTRON Conjunt de maniobres que tendeixen a col·locar amb suavitat un giny espacial en la superfície d’un astre.
3 MAR Acció de recalar, terrejar o prendre terra una embarcació.
->aterridor
■aterridor -a[de aterrir]
adj Que aterreix.
->aterrir
■aterrirCp. aterrar
[de terror]
v 1 tr Causar terror.
2 pron Sentir terror.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: aterrir
GERUNDI: aterrint
PARTICIPI: aterrit, aterrida, aterrits, aterrides
INDICATIU PRESENT: aterreixo, aterreixes, aterreix, aterrim, aterriu, aterreixen
INDICATIU IMPERFET: aterria, aterries, aterria, aterríem, aterríeu, aterrien
INDICATIU PASSAT: aterrí, aterrires, aterrí, aterrírem, aterríreu, aterriren
INDICATIU FUTUR: aterriré, aterriràs, aterrirà, aterrirem, aterrireu, aterriran
INDICATIU CONDICIONAL: aterriria, aterriries, aterriria, aterriríem, aterriríeu, aterririen
SUBJUNTIU PRESENT: aterreixi, aterreixis, aterreixi, aterrim, aterriu, aterreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: aterrís, aterrissis, aterrís, aterríssim, aterríssiu, aterrissin
IMPERATIU: aterreix, aterreixi, aterrim, aterriu, aterreixin
->aterrossament
■aterrossament[de aterrossar]
m 1 Acció d’aterrossar o d’aterrossar-se;
2 l’efecte.
->aterrossar
■aterrossar[de terròs; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 tr 1 Convertir en terròs (alguna matèria solta). La secada ha aterrossat els camps.
2 dial Cobrir amb terrossos un munt de llenya per tal de formar un formiguer.
2 pron 1 Adherir-se formant terròs. La terra del test s’ha aterrossat tota.
2 p anal Aterrossar-se l’arròs.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: aterrossar
GERUNDI: aterrossant
PARTICIPI: aterrossat, aterrossada, aterrossats, aterrossades
INDICATIU PRESENT: aterrosso, aterrosses, aterrossa, aterrossem, aterrosseu, aterrossen
INDICATIU IMPERFET: aterrossava, aterrossaves, aterrossava, aterrossàvem, aterrossàveu, aterrossaven
INDICATIU PASSAT: aterrossí, aterrossares, aterrossà, aterrossàrem, aterrossàreu, aterrossaren
INDICATIU FUTUR: aterrossaré, aterrossaràs, aterrossarà, aterrossarem, aterrossareu, aterrossaran
INDICATIU CONDICIONAL: aterrossaria, aterrossaries, aterrossaria, aterrossaríem, aterrossaríeu, aterrossarien
SUBJUNTIU PRESENT: aterrossi, aterrossis, aterrossi, aterrossem, aterrosseu, aterrossin
SUBJUNTIU IMPERFET: aterrossés, aterrossessis, aterrossés, aterrosséssim, aterrosséssiu, aterrossessin
IMPERATIU: aterrossa, aterrossi, aterrossem, aterrosseu, aterrossin
->atès
■atèsm Considerant. Els atesos de la sentència.
->atesa
■atesa[de atendre]
f 1 Acció d’atènyer;
2 l’efecte.
->ateserar
■ateserar[deriv. del cultisme, poc arrelat, ters, del ll. tersus, -a, -um, part. de tergēre ‘eixugar, polir, brunyir’; 1a FONT: 1915, DAg.]
v tr OFIC Preparar un forn posant-lo a punt de rebre els materials que s’hi han de coure, especialment el pa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: ateserar
GERUNDI: ateserant
PARTICIPI: ateserat, ateserada, ateserats, ateserades
INDICATIU PRESENT: atesero, ateseres, atesera, ateserem, atesereu, ateseren
INDICATIU IMPERFET: ateserava, ateseraves, ateserava, ateseràvem, ateseràveu, ateseraven
INDICATIU PASSAT: ateserí, ateserares, ateserà, ateseràrem, ateseràreu, ateseraren
INDICATIU FUTUR: ateseraré, ateseraràs, ateserarà, ateserarem, ateserareu, ateseraran
INDICATIU CONDICIONAL: ateseraria, ateseraries, ateseraria, ateseraríem, ateseraríeu, ateserarien
SUBJUNTIU PRESENT: ateseri, ateseris, ateseri, ateserem, atesereu, ateserin
SUBJUNTIU IMPERFET: ateserés, ateseressis, ateserés, ateseréssim, ateseréssiu, ateseressin
IMPERATIU: atesera, ateseri, ateserem, atesereu, ateserin
->atestació
■atestacióPart. sil.: a_tes_ta_ci_ó
[de atestar; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Acció d’atestar.
2 La veritat atestada.
->atestar
■atestar[del ll. attestari, íd.]
v tr 1 Afirmar ésser certa, autèntica (alguna cosa). El testimoni atesta que els fets van tenir lloc a primera hora de la tarda.
2 Donar testimoniatge (d’una cosa). Les troballes arqueològiques atesten l’existència d’un poblat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atestar
GERUNDI: atestant
PARTICIPI: atestat, atestada, atestats, atestades
INDICATIU PRESENT: atesto, atestes, atesta, atestem, atesteu, atesten
INDICATIU IMPERFET: atestava, atestaves, atestava, atestàvem, atestàveu, atestaven
INDICATIU PASSAT: atestí, atestares, atestà, atestàrem, atestàreu, atestaren
INDICATIU FUTUR: atestaré, atestaràs, atestarà, atestarem, atestareu, atestaran
INDICATIU CONDICIONAL: atestaria, atestaries, atestaria, atestaríem, atestaríeu, atestarien
SUBJUNTIU PRESENT: atesti, atestis, atesti, atestem, atesteu, atestin
SUBJUNTIU IMPERFET: atestés, atestessis, atestés, atestéssim, atestéssiu, atestessin
IMPERATIU: atesta, atesti, atestem, atesteu, atestin
->atestat
■atestat[de atestar; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 DR Conjunt de diligències (declaracions, investigacions, informes, etc.) entorn d’un presumpte delicte practicades per la policia judicial.
2 Document en el qual hom fa constar aquestes diligències.
->atetosi
■atetosi[del gr. áthetos ‘no fixat, refusat’ i -osi]
f PAT Síndrome extrapiramidal a causa d’una lesió del nucli pàl·lid.
->ateu
■ateu -eaPart. sil.: a_teu
Cp. antireligiós i irreligiós
[del gr. atheós, íd., de a-* i theós ‘déu’; 1a FONT: s. XIX]
adj i m i f Que nega l’existència de Déu.
->-atge
-atgeSufix, del llatí -aticus, que significa: 1 ‘conjunt o gran quantitat de’. Ex.: brancatge, cadiratge.
2 ‘dignitat o condició social’. Ex.: mestratge, esclavatge.
3 ‘operació tècnica o jurídica de’. Ex.: tintatge, homenatge.
4 ‘acció i efecte de’. Ex.: blocatge, comptatge.
->atiador
■atiador -aPart. sil.: a_ti_a_dor
[de atiar; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj Que atia.
2 m OFIC Barra metàl·lica d’una certa llargària, acabada generalment en forma de ganxo, que és emprada en ferreria i altres oficis que treballen els metalls per a atiar el foc de les fornals.
->atiaire
■atiairePart. sil.: a_ti_ai_re
[de atiar]
m i f VIDR Obrer vidrier que s’encarrega de treure el vidre de dins de l’arca quan és cuit i d’enfornar i fer el canvi del vidre del gresol.
->atiament
■atiamentPart. sil.: a_ti_a_ment
[de atiar]
m Acció d’atiar.
->atiar
■atiarPart. sil.: a_ti_ar
[del ll. vg. *attītiare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
v tr 1 Animar (el foc) removent els tions perquè cremin millor, o bé bufant, ventant.
2 Avivar el flam (d’un llum) traient la part cremada del ble.
3 fig Excitar (les passions, els afectes, etc.). Aquell sopar va atiar les desavinences.
4 Incitar de paraula o d’acció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atiar
GERUNDI: atiant
PARTICIPI: atiat, atiada, atiats, atiades
INDICATIU PRESENT: atio, aties, atia, atiem, atieu, atien
INDICATIU IMPERFET: atiava, atiaves, atiava, atiàvem, atiàveu, atiaven
INDICATIU PASSAT: atií, atiares, atià, atiàrem, atiàreu, atiaren
INDICATIU FUTUR: atiaré, atiaràs, atiarà, atiarem, atiareu, atiaran
INDICATIU CONDICIONAL: atiaria, atiaries, atiaria, atiaríem, atiaríeu, atiarien
SUBJUNTIU PRESENT: atiï, atiïs, atiï, atiem, atieu, atiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: atiés, atiessis, atiés, atiéssim, atiéssiu, atiessin
IMPERATIU: atia, atiï, atiem, atieu, atiïn
->atibacar
atibacar[de tibar amb encreuament de atabacar ‘ficar en tabac’ o de atacar [de pólvora]]
v dial 1 tr Atapeir. Atibacar un calaix de coses inútils. Séquies atibacades de residus.
2 pron fig Atipar-se. Atibacar-se de dolços.
->àtic1
■àtic1[de àtic2, aplicat a l’arquitectura, inspirat en l’anomenat ‘ordre àtic‘]
m 1 ANAT ANIM Part superior de la caixa timpànica, on s’allotgen el cap del martell i l’enclusa.
2 CONSTR [abrev àt.] Pis elevat d’un edifici, situat per sobre la cornisa que acostuma a coronar la façana, el qual resta reculat del carrer amb relació a la façana.
->àtic2
■àtic2-a[del ll. attĭcus, i aquest, del gr. attikós, íd.]
1 adj i m i f De l’Àtica (regió de Grècia) o de l’àtic (dialecte).
2 adj Dit de l’estil literari o artístic pur, simple i d’una elegància refinada.
3 m LING Dialecte grec parlat a Atenes en l’època clàssica.
4 fase àtica GEOMORF Fase tectònica del cicle neoalpí.
->àticament
■àticament[de àtic2]
adv A la manera àtica.
->aticisme
■aticisme[de àtic2]
m 1 LING Forma, gir, peculiar al dialecte àtic.
2 LIT Estil literari o artístic propi dels autors grecs o llatins clàssics, caracteritzat per la puresa, la simplicitat i l’elegància refinada, aparegut al segle II aC (en oposició a l’asianisme).
->aticista
■aticista[de àtic2]
adj i m i f Que imita l’estil àtic.
->atifells
■atifells[mot sobretot valencià, provinent amb molta probabilitat de formes més antigues, tifell ‘picarol’ (s. XIII), artifell ‘artefacte’ (s.XIV), d’un *artificŭlus encreuament de arte-factum i articŭlus]
m pl Estris, eines, utensilis.
->atímia
atímiaPart. sil.: a_tí_mi_a
[de a-* i -tímia]
f 1 PAT Absència del timus.
2 PSIQ Disminució o desaparició de l’afectivitat.
->atimòrmia
atimòrmiaPart. sil.: a_ti_mòr_mi_a
[de a-*, el gr. thymós ‘sentiment’ i ormḗ ‘impuls’]
f PSIQ Dèficit de l’impuls vital i de l’afectivitat consistent en un afebliment de l’activitat de l’individu, una retracció sobre si mateix, manca d’atenció i indiferència a les penes i les alegries.
->atindre’s
atindre’s[variant de atenir-se]
v pron Atenir-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atindre
GERUNDI: atenint
PARTICIPI: atingut, atinguda, atinguts, atingudes
INDICATIU PRESENT: atinc, atens, até, atenim, ateniu, atenen
INDICATIU IMPERFET: atenia, atenies, atenia, ateníem, ateníeu, atenien
INDICATIU PASSAT: atinguí, atingueres, atingué, atinguérem, atinguéreu, atingueren
INDICATIU FUTUR: atindré, atindràs, atindrà, atindrem, atindreu, atindran
INDICATIU CONDICIONAL: atindria, atindries, atindria, atindríem, atindríeu, atindrien
SUBJUNTIU PRESENT: atingui, atinguis, atingui, atinguem, atingueu, atinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: atingués, atinguessis, atingués, atinguéssim, atinguéssiu, atinguessin
IMPERATIU: atén, atingui, atinguem, ateniu, atinguin
IMPERATIU (alternatiu): atingues, atingui, atinguem, atingueu, atinguin
->atiorodàcies
atiorodàciesPart. sil.: a_ti_o_ro_dà_ci_es
[de a-*, tio-, rodo- i -àcia]
f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals integrada per cocs, bacils o espirils mòbils, amb flagels polars.
2 sing Bacteri de la família de les atiorodàcies.
->atipada
atipada[de atipar]
f 1 Acció d’atipar o d’atipar-se;
2 l’efecte.
->atipador
■atipador -a[de atipar]
adj 1 Que atipa.
2 fig Quina feina tan atipadora!
->atipament
■atipament[de atipar]
m 1 Acció d’atipar o d’atipar-se;
2 l’efecte.
->atipar
■atipar[de tip; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 tr Donar menjar (a algú) fins a satisfer-li plenament la gana. El restaurant no és cap cosa, però t’atipen.
2 pron Menjar fins a satisfer plenament la gana.
3 tr fig Carregar, enfastidir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atipar
GERUNDI: atipant
PARTICIPI: atipat, atipada, atipats, atipades
INDICATIU PRESENT: atipo, atipes, atipa, atipem, atipeu, atipen
INDICATIU IMPERFET: atipava, atipaves, atipava, atipàvem, atipàveu, atipaven
INDICATIU PASSAT: atipí, atipares, atipà, atipàrem, atipàreu, atiparen
INDICATIU FUTUR: atiparé, atiparàs, atiparà, atiparem, atipareu, atiparan
INDICATIU CONDICIONAL: atiparia, atiparies, atiparia, atiparíem, atiparíeu, atiparien
SUBJUNTIU PRESENT: atipi, atipis, atipi, atipem, atipeu, atipin
SUBJUNTIU IMPERFET: atipés, atipessis, atipés, atipéssim, atipéssiu, atipessin
IMPERATIU: atipa, atipi, atipem, atipeu, atipin
->atípia
atípiaPart. sil.: a_tí_pi_a
[de a-* i -típia]
f Estat d’irregularitat o de no conformitat amb un tipus.
->atípic
■atípic -a[de típic]
adj No típic, desproveït dels caràcters típics.
->atiplar
■atiplar[de tiple; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 tr MÚS Alçar el to (de la veu o d’un instrument) fins a arribar a tiple.
2 pron Fer-se més aguda la veu, esdevenir de tiple.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atiplar
GERUNDI: atiplant
PARTICIPI: atiplat, atiplada, atiplats, atiplades
INDICATIU PRESENT: atiplo, atiples, atipla, atiplem, atipleu, atiplen
INDICATIU IMPERFET: atiplava, atiplaves, atiplava, atiplàvem, atiplàveu, atiplaven
INDICATIU PASSAT: atiplí, atiplares, atiplà, atiplàrem, atiplàreu, atiplaren
INDICATIU FUTUR: atiplaré, atiplaràs, atiplarà, atiplarem, atiplareu, atiplaran
INDICATIU CONDICIONAL: atiplaria, atiplaries, atiplaria, atiplaríem, atiplaríeu, atiplarien
SUBJUNTIU PRESENT: atipli, atiplis, atipli, atiplem, atipleu, atiplin
SUBJUNTIU IMPERFET: atiplés, atiplessis, atiplés, atipléssim, atipléssiu, atiplessin
IMPERATIU: atipla, atipli, atiplem, atipleu, atiplin
->atiplat
■atiplat -ada[de atiplar; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Que té un to de tiple. Veu atiplada.
->atirantar
■atirantar[de tirant]
v tr 1 Posar tirants a una cosa per subjectar-la, o entre dues peces per evitar-ne la separació.
2 Tesar un tirant.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atirantar
GERUNDI: atirantant
PARTICIPI: atirantat, atirantada, atirantats, atirantades
INDICATIU PRESENT: atiranto, atirantes, atiranta, atirantem, atiranteu, atiranten
INDICATIU IMPERFET: atirantava, atirantaves, atirantava, atirantàvem, atirantàveu, atirantaven
INDICATIU PASSAT: atirantí, atirantares, atirantà, atirantàrem, atirantàreu, atirantaren
INDICATIU FUTUR: atirantaré, atirantaràs, atirantarà, atirantarem, atirantareu, atirantaran
INDICATIU CONDICIONAL: atirantaria, atirantaries, atirantaria, atirantaríem, atirantaríeu, atirantarien
SUBJUNTIU PRESENT: atiranti, atirantis, atiranti, atirantem, atiranteu, atirantin
SUBJUNTIU IMPERFET: atirantés, atirantessis, atirantés, atirantéssim, atirantéssiu, atirantessin
IMPERATIU: atiranta, atiranti, atirantem, atiranteu, atirantin
->atiranyar
■atiranyar[de tirany]
v intr 1 Anar per tiranys, per camins dolents i dreceres.
2 fig Tirar endavant treballosament vencent tota mena de dificultats, d’obstacles, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atiranyar
GERUNDI: atiranyant
PARTICIPI: atiranyat, atiranyada, atiranyats, atiranyades
INDICATIU PRESENT: atiranyo, atiranyes, atiranya, atiranyem, atiranyeu, atiranyen
INDICATIU IMPERFET: atiranyava, atiranyaves, atiranyava, atiranyàvem, atiranyàveu, atiranyaven
INDICATIU PASSAT: atiranyí, atiranyares, atiranyà, atiranyàrem, atiranyàreu, atiranyaren
INDICATIU FUTUR: atiranyaré, atiranyaràs, atiranyarà, atiranyarem, atiranyareu, atiranyaran
INDICATIU CONDICIONAL: atiranyaria, atiranyaries, atiranyaria, atiranyaríem, atiranyaríeu, atiranyarien
SUBJUNTIU PRESENT: atiranyi, atiranyis, atiranyi, atiranyem, atiranyeu, atiranyin
SUBJUNTIU IMPERFET: atiranyés, atiranyessis, atiranyés, atiranyéssim, atiranyéssiu, atiranyessin
IMPERATIU: atiranya, atiranyi, atiranyem, atiranyeu, atiranyin
->atiranyat
■atiranyat -ada[de atiranyar]
adj Formant tirany.
->atirar
atirar[de tirar; 1a FONT: c. 1300]
v tr Atreure.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: atirar
GERUNDI: atirant
PARTICIPI: atirat, atirada, atirats, atirades
INDICATIU PRESENT: atiro, atires, atira, atirem, atireu, atiren
INDICATIU IMPERFET: atirava, atiraves, atirava, atiràvem, atiràveu, atiraven
INDICATIU PASSAT: atirí, atirares, atirà, atiràrem, atiràreu, atiraren
INDICATIU FUTUR: atiraré, atiraràs, atirarà, atirarem, atirareu, atiraran
INDICATIU CONDICIONAL: atiraria, atiraries, atiraria, atiraríem, atiraríeu, atirarien
SUBJUNTIU PRESENT: atiri, atiris, atiri, atirem, atireu, atirin
SUBJUNTIU IMPERFET: atirés, atiressis, atirés, atiréssim, atiréssiu, atiressin
IMPERATIU: atira, atiri, atirem, atireu, atirin
->atíria
atíriaPart. sil.: a_tí_ri_a
[de a-* i el gr. thýra ‘porta’]
f PAT 1 Manca de glàndula tiroide.
2 Atiroïdisme.
->atiroïdisme
■atiroïdismePart. sil.: a_ti_ro_ï_dis_me
[de a-* i tiroïdisme]
m PAT Absència completa de la secreció tiroïdal.
->atlant
■atlant[del ll. Atlas, -ntis (v. atles1); 1a FONT: 1839, DLab.]
1 m ART En l’arquitectura, estàtua d’home emprada per a sostenir un entaulament o una cornisa (denominació que prové de la similitud amb les estàtues del tità Atles o Atlant).
2 m i f MIT Habitant de l’Atlàntida.
->atlanta
atlanta[del ll. cient. atlanta, der. de Atlas (v. atles1)]
f ZOOL Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis (Atlanta sp), de conquilla transparent i fràgil, espiraliforme.
->atlàntic1
■atlàntic1-a[del ll. Atlantĭcus, -a, -um ‘relatiu a Atles’ (v. atles1)]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’oceà Atlàntic o a les seves costes.
2 GEOBOT Dit dels subelements corològics propis de la província atlàntica.
3 BIOGEOG Relatiu o pertanyent a la província atlàntica.
4 atlàntic occidental LING Dit del grup de llengües de la branca nigerocongolesa establert per M. Delafosse, el qual l’anomenà senegaloguineà.
5 província atlàntica BIOGEOG i GEOBOT Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana que comprèn les terres de l’Europa occidental sotmeses a climes marítims temperats i molt humits.
->atlàntic2
atlàntic2-a[v. atlàntic1]
adj Atlàsic.
->atlantisme
■atlantisme[de atlàntic1]
m POLÍT 1 MIL Estratègia militar i política de l’Aliança Atlàntica.
2 Actitud favorable a l’Aliança Atlàntica.
->atlantista
■atlantista[de atlàntic1]
adj i m i f POLÍT Partidari de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord.
->atlanto-1
■atlanto-1Forma prefixada usada en anatomia per a indicar connexió o relació amb l’os atles. Ex.: atlantooccipital.
->atlanto-2
■atlanto-2Forma prefixada d’atlàntic. Ex.: atlantomediterrani.
->atlantopirinenc
atlantopirinenc -aANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la subraça atlantopirinenca.
2 m i f Individu de la subraça atlantopirinenca.
3 subraça atlantopirinenca Subraça de mediterrànids integrada bàsicament per individus de talla superior a la mitjana d’aquests i lleugerament mesocèfals que habiten el nord de la Península Ibèrica i el sud de França.
->atlantrop
atlantrop[de Atles ‘serralada del nord d’Àfrica’ i el gr. ánthrōpos ‘home’]
m ANTROP FÍS Gènere d’homes primitius de la família dels homínids (Atlanthropus sp), englobat actualment dins la subespècie Homo erectus mauritanicus.
->atlàsic
atlàsic -a[del ll. Atlas (v. atles1)]
adj Relatiu o pertanyent a l’Atles (sistema muntanyós d’Àfrica). La flora atlàsica.
->atles1
■atles1[del nom donat a la col·lecció de mapes publicada pel geògraf holandès Mercator el 1595 que duia a la portada una representació de l’heroi mitològic Atles amb el món damunt les seves espatlles, del ll. Atlas, -antis, i aquest, del gr. Átlas, Átlantos, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 1 Col·lecció sistemàtica de mapes o d’esquemes cartogràfics. Atles geogràfic. Atles celeste.
2 atles lingüístic LING Conjunt de mapes lingüístics.
2 p ext Col·lecció sistemàtica de làmines, de dibuixos, de planxes. Atles anatòmic. Atles botànic.
->atles2
■atles2[de Atlas (v. atles1)]
m ANAT ANIM Primera vèrtebra dels tetràpodes, articulada amb el crani i molt modificada respecte a la primera vèrtebra dels peixos.