->bohemi

■bohemi -èmia

[del ll. Boihaemius, -a, -um ‘pertanyent a la tribu celta dels boi’]

1 adj i m i f De Bohèmia (regió de la República Txeca) o de la corona de Bohèmia.

2 m i f Bohemià.

3 m i f obs Txec.

4 1 m i f Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.

2 adj Relatiu o pertanyent als bohemis. Costums bohemis.

3 f Vida bohèmia.

4 f Conjunt de bohemis.

->bohemià

■bohemià -ana

Part. sil.: bo_he_mi_à

m i f HIST Nom donat als individus del poble gitano.

->böhmita

■böhmita

f MINERAL Boehmita.

->bohri

■bohri

m QUÍM [símb: Bh] Element químic artificial, transfèrmic, de nombre atòmic 107 i de pes atòmic 264.

->boia

■boia

Part. sil.: bo_ia

[del cast. boya, d’una forma ant. o dial. del fr. bouée, íd., possiblement provinent del fràncic *baukan ‘senyal, boia’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 MAR Cos flotant fermat a un extrem d’un cap, d’una cadena o d’un cable que és fixat per l’altre extrem al fons de la mar mitjançant una àncora o un cos mort.

2 TECNOL Cos flotant emprat per a indicar el nivell del líquid en un dipòsit o per a mantenir-lo constant.

->boiant

boiant

Part. sil.: bo_iant

[de boiar²]

adj MAR Dit del vaixell amb menys calat que el normal.

->boiar¹

■boiar¹

Part. sil.: bo_iar

[del rus boiarin, íd.]

m HIST Títol dels grans terratinents russos que formaven la classe superior de la societat feudal.

->boiar²

■boiar²

Part. sil.: bo_iar

[de boia]

v intr 1 MAR Surar, especialment el cos que ha estat submergit.

2 fig Anar bé, prosperar, una empresa o un negoci.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boiar

GERUNDI: boiant

PARTICIPI: boiat, boiada, boiats, boiades

INDICATIU PRESENT: boio, boies, boia, boiem, boieu, boien

INDICATIU IMPERFET: boiava, boiaves, boiava, boiàvem, boiàveu, boiaven

INDICATIU PASSAT: boí, boiares, boià, boiàrem, boiàreu, boiaren

INDICATIU FUTUR: boiaré, boiaràs, boiarà, boiarem, boiareu, boiaran

INDICATIU CONDICIONAL: boiaria, boiaries, boiaria, boiaríem, boiaríeu, boiarien

SUBJUNTIU PRESENT: boï, boïs, boï, boiem, boieu, boïn

SUBJUNTIU IMPERFET: boiés, boiessis, boiés, boiéssim, boiéssiu, boiessin

IMPERATIU: boia, boï, boiem, boieu, boïn

->boïc

■boïc

Part. sil.: bo_ïc

[de boïga; 1a FONT: 1839, DLab.]

m AGR Pilot de llenya seca i de brossa cobert de terra que hom crema i escampa com a adob; formiguer.

->boicot

■boicot

Part. sil.: boi_cot

[de l’angl. to boycott ‘boicotejar’ (1880), del cognom de Ch. Cunningham Boycott, intendent britànic a Irlanda, que per la seva duresa fou ‘boicotejat’ pels arrendataris; 1a FONT: 1911]

m DR INTERN i SOCIOL Interdicció de relacions amb alguna determinada persona o entitat amb el propòsit de coaccionar o de punir.

->boicotar

■boicotar

Part. sil.: boi_co_tar

[de boicot]

v tr Boicotejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boicotar

GERUNDI: boicotant

PARTICIPI: boicotat, boicotada, boicotats, boicotades

INDICATIU PRESENT: boicoto, boicotes, boicota, boicotem, boicoteu, boicoten

INDICATIU IMPERFET: boicotava, boicotaves, boicotava, boicotàvem, boicotàveu, boicotaven

INDICATIU PASSAT: boicotí, boicotares, boicotà, boicotàrem, boicotàreu, boicotaren

INDICATIU FUTUR: boicotaré, boicotaràs, boicotarà, boicotarem, boicotareu, boicotaran

INDICATIU CONDICIONAL: boicotaria, boicotaries, boicotaria, boicotaríem, boicotaríeu, boicotarien

SUBJUNTIU PRESENT: boicoti, boicotis, boicoti, boicotem, boicoteu, boicotin

SUBJUNTIU IMPERFET: boicotés, boicotessis, boicotés, boicotéssim, boicotéssiu, boicotessin

IMPERATIU: boicota, boicoti, boicotem, boicoteu, boicotin

->boicotejar

■boicotejar

Part. sil.: boi_co_te_jar

[de boicot]

v tr Fer el boicot. El poble ha boicotejat aquest producte de manera espontània.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boicotejar

GERUNDI: boicotejant

PARTICIPI: boicotejat, boicotejada, boicotejats, boicotejades

INDICATIU PRESENT: boicotejo, boicoteges, boicoteja, boicotegem, boicotegeu, boicotegen

INDICATIU IMPERFET: boicotejava, boicotejaves, boicotejava, boicotejàvem, boicotejàveu, boicotejaven

INDICATIU PASSAT: boicotegí, boicotejares, boicotejà, boicotejàrem, boicotejàreu, boicotejaren

INDICATIU FUTUR: boicotejaré, boicotejaràs, boicotejarà, boicotejarem, boicotejareu, boicotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: boicotejaria, boicotejaries, boicotejaria, boicotejaríem, boicotejaríeu, boicotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: boicotegi, boicotegis, boicotegi, boicotegem, boicotegeu, boicotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: boicotegés, boicotegessis, boicotegés, boicotegéssim, boicotegéssiu, boicotegessin

IMPERATIU: boicoteja, boicotegi, boicotegem, boicotegeu, boicotegin

->boids

■boids

Part. sil.: boids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils ofidis integrada per serps de grans dimensions i molt robustes i que comprèn les boes i els pitons.

2 sing Serp de la família dels boids.

->boiet

■boiet -a

Part. sil.: bo_iet

[variant de boget, dimin. de boig]

adj 1 Boig. Tornar boiet.

2 dimoni boiet Esperit inquiet i amoïnador que fa entremaliadures, propi de la superstició popular.

->boig boja

■boig boja

Part. sil.: boig

[d’origen incert, probablement d’un preromà *baudius, amb afinitats germàniques i cèltiques; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 1 adj i m i f Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental. Una casa de boigs. S’ha tornat boig.

2 adj hiperb Estar boig de satisfacció. Estar boig per una dona.

3 tenir una arrel de boig Mostrar indicis de bogeria.

4 val més boig conegut que savi per conèixer Refrany que significa que una persona tinguda per assenyada pot donar sorpreses desagradables si hom no la té prou coneguda.

2 1 adj p anal Desenraonat, excessiu, fora de mida. Sentir una afecció boja per la música. Tenir una sort boja.

2 adj p anal Eixelebrat, esbojarrat. Fer el boig.

3 adj p anal En certes contrades, totxo, babau, càndid.

4 de boig loc adv Irreflexivament i barroerament, molt de pressa. Anar de boig. Treballa de boig i esguerra la feina.

3 adj MAGNET Dit del dispositiu d’orientació (agulla nàutica, brúixola, etc.) que oscil·la constantment sense assenyalar una direcció determinada.

4 TECNOL 1 adj Dit d’una peça, una politja, una roda, etc., que gira independentment de l’arbre sobre el qual va muntada.

2 adv La peça gira boja.

->boïga

■boïga

Part. sil.: bo_ï_ga

[d’origen preromà, probablement cèltic, de l’arrel boud- ‘guanyar, conquerir’; 1a FONT: s. X]

f 1 AGR Tros de terra artigada cremant boïcs i conreada de nou després d’alguns anys de tenir-la inculta.

2 DR Forma de contracte sobre una part de fruits que es regeix per l’ús i el costum locals.

3 Forat que fa a la roba una guspira de foc, botana.

->boïgaire

■boïgaire

Part. sil.: bo_ï_gai_re

[de boïga]

m i f 1 Persona que fa boïcs.

2 Persona que conrea boïgues.

->boina

■boina

Part. sil.: boi_na

[del basc i cast. boina, mot probablement emparentat amb bonet, provinent d’un b. ll. abonnis, d’etimologia desconeguda, potser cèltica; 1a FONT: 1858]

f INDUM 1 Gorra rodona d’una sola peça, de llana, molt sovint de color negre.

2 Lligadura de llana, de vellut, etc., en forma de boina que porten les dones, els infants.

->boira

■boira

Part. sil.: boi_ra

[del ll. borĕas, i aquest, del gr. boréãs ‘vent del nord’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 METEOR 1 Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, provinents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre. Fa una boira molt espessa.

2 boira baixa (o terrera, o plana, o assolada, o aterrada) Boira de radiació de baix nivell que es forma particularment a les valls.

3 boira encelada Capa de boira que no és en contacte amb el sòl.

4 boira pixanera (o ploranera, o roïnera, o de borra) Boira de la qual cau una precipitació apreciable en forma de gotes finíssimes.

2 anar a escampar la boira fig Sortir d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o foragitat per algú a qui hom fa nosa.

->boirada

■boirada

Part. sil.: boi_ra_da

[de boira]

f METEOR Boira d’una gran extensió.

->boirar-se

■boirar-se

Part. sil.: boi_rar-se

[de boira]

v pron Neular-se les plantes per la boira; bromar-se. Enguany s’han boirat els naps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boirar

GERUNDI: boirant

PARTICIPI: boirat, boirada, boirats, boirades

INDICATIU PRESENT: boiro, boires, boira, boirem, boireu, boiren

INDICATIU IMPERFET: boirava, boiraves, boirava, boiràvem, boiràveu, boiraven

INDICATIU PASSAT: boirí, boirares, boirà, boiràrem, boiràreu, boiraren

INDICATIU FUTUR: boiraré, boiraràs, boirarà, boirarem, boirareu, boiraran

INDICATIU CONDICIONAL: boiraria, boiraries, boiraria, boiraríem, boiraríeu, boirarien

SUBJUNTIU PRESENT: boiri, boiris, boiri, boirem, boireu, boirin

SUBJUNTIU IMPERFET: boirés, boiressis, boirés, boiréssim, boiréssiu, boiressin

IMPERATIU: boira, boiri, boirem, boireu, boirin

->boirassa

■boirassa

Part. sil.: boi_ras_sa

[de boira]

f METEOR Boira molt espessa.

->boirat

■boirat

Part. sil.: boi_rat

[de boira]

m METEOR Nuvolat.

->boirenc

■boirenc -a

Part. sil.: boi_renc

[de boira]

adj Relatiu o pertanyent a la boira.

->boirim

■boirim

Part. sil.: boi_rim

[de boira]

m METEOR Boirina.

->boirina

■boirina

Part. sil.: boi_ri_na

[de boira]

f METEOR Enterboliment de l’aire degut a l’aigua que absorbeixen els nuclis de condensació existents en l’atmosfera.

->boirós

■boirós -osa

Part. sil.: boi_rós

[de boira]

adj 1 Cobert de boira, amb boira.

2 fig Confús, mancat de claredat, de luciditat. Tenir el cap boirós.

->boirosament

■boirosament

Part. sil.: boi_ro_sa_ment

[de boirós]

adv D’una manera boirosa.

->boirum

■boirum

Part. sil.: boi_rum

[de boira]

m METEOR i ECOL Boira amb presència de contaminants atmosfèrics d’origen industrial, que és conseqüència d’una gran concentració de partícules de pols i fum que, en actuar com a nuclis de condensació, provoquen la condensació de vapor d’aigua, fins i tot en el cas que la humitat relativa de l’aire sigui molt inferior al 100%.

->boîte

boîte^* [bwát]

[del fr. boîte (de nuit) ‘capsa (de nit)’, i aquest, del ll. vg. bŭxĭda, ll. cl. pyxis, -ĭdis ‘capsa’, del gr. pyxís, -ídos, íd.]

f ESPECT Local d’un tipus poc concret, per regla general no gaire gran, on tenen lloc preferent les actuacions de cantants, de conjunts i grups musicals i les varietats.

->boix¹

■boix¹

Part. sil.: boix

[del ll. bŭxus, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 BOT i JARD 1 Petit arbre de la família de les buxàcies (Buxus sempervirens), de fulles verdes tot l’any, de flors blanquinoses i perfumades i de fruit en càpsula.

2 p ext Qualsevol de les espècies del gènere Buxus.

3 FUST Fusta del boix.

4 boix baleàric Planta de la família de les buxàcies (Buxus balearica), semblant al boix, però més robust, de fulles més grosses i de fruits amb apèndixs més llargs.

5 boix grèvol Grèvol.

6 boix marí Galzeran.

2 GRÀF Gravat al boix.

3 LLAR Mà de morter.

->boix²

■boix² -a

Part. sil.: boix

[d’origen incert, potser relacionat translatíciament amb boix¹, l’arbust]

1 m i f Nen.

2 m ORNIT Ànec gavatx.

->boixa

■boixa

Part. sil.: boi_xa

[probablement ll. vg. bŭxĭda, variant del ll. pyxis, -ĭdis ‘capsa’, del gr. pyxís, -ídos; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 Tap de fusta, tros de bastó, feix d’argelaga, etc., amb què hom tapa el forat per on es buida un cup, un safareig, un bugader, etc.

2 OFIC i TECNOL Peça cilíndrica, de secció de corona circular, generalment de ferro colat, disposada dins el botó d’una roda o una politja, a l’ull de la solera del molí, etc., per l’interior de la qual passa l’eix o l’arbre, el collferro, etc., respectivament.

3 TECNOL Peça tubular roscada interiorment en sentit contrari a cada cap, emprada per a tesar o destesar dues barres roscades per mitjà d’un gir de la peça en un sentit o en l’altre.

->boixac

■boixac

Part. sil.: boi_xac

[de gojat², per equivalència acústica g=b, amb canvi de -t en -c degut a l’alternança freqüent t/c en posició final]

m BOT 1 1 Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Calendula arvensis), de fulles lanceolades, de capítols mitjans, grocs o de color de carbassa, i de fruits en aqueni, tots molt arquejats.

2 boixac de jardí Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes (Calendula officinalis), de capítols grossos, amb lígules radiades d’un color groc taronja i aquenis encorbats en forma de barqueta.

2 Flor del boixac.

->boixadura

■boixadura

Part. sil.: boi_xa_du_ra

[de boixar-se]

f Fet de boixar-se una planta, especialment els cereals.

->boixar¹

■boixar¹

Part. sil.: boi_xar

[de boix¹]

m BOT Boixeda.

->boixar²

■boixar²

Part. sil.: boi_xar

[de boixa]

v 1 tr Tapar (un forat) amb una boixa.

2 intr vulg dial Fer l’acte sexual; cardar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boixar

GERUNDI: boixant

PARTICIPI: boixat, boixada, boixats, boixades

INDICATIU PRESENT: boixo, boixes, boixa, boixem, boixeu, boixen

INDICATIU IMPERFET: boixava, boixaves, boixava, boixàvem, boixàveu, boixaven

INDICATIU PASSAT: boixí, boixares, boixà, boixàrem, boixàreu, boixaren

INDICATIU FUTUR: boixaré, boixaràs, boixarà, boixarem, boixareu, boixaran

INDICATIU CONDICIONAL: boixaria, boixaries, boixaria, boixaríem, boixaríeu, boixarien

SUBJUNTIU PRESENT: boixi, boixis, boixi, boixem, boixeu, boixin

SUBJUNTIU IMPERFET: boixés, boixessis, boixés, boixéssim, boixéssiu, boixessin

IMPERATIU: boixa, boixi, boixem, boixeu, boixin

->boixar-se

■boixar-se

Part. sil.: boi_xar-se

[de boix¹]

v pron 1 Marcir-se els cereals, les plantes bulboses, les hortalisses, etc., a causa de la deterioració del sistema radical. Boixar-se el blat, els alls.

2 gla boixada Gla corcada o foradada que no serveix per a la sembra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boixar

GERUNDI: boixant

PARTICIPI: boixat, boixada, boixats, boixades

INDICATIU PRESENT: boixo, boixes, boixa, boixem, boixeu, boixen

INDICATIU IMPERFET: boixava, boixaves, boixava, boixàvem, boixàveu, boixaven

INDICATIU PASSAT: boixí, boixares, boixà, boixàrem, boixàreu, boixaren

INDICATIU FUTUR: boixaré, boixaràs, boixarà, boixarem, boixareu, boixaran

INDICATIU CONDICIONAL: boixaria, boixaries, boixaria, boixaríem, boixaríeu, boixarien

SUBJUNTIU PRESENT: boixi, boixis, boixi, boixem, boixeu, boixin

SUBJUNTIU IMPERFET: boixés, boixessis, boixés, boixéssim, boixéssiu, boixessin

IMPERATIU: boixa, boixi, boixem, boixeu, boixin

->boixat

■boixat

Part. sil.: boi_xat

m FITOPAT Malaltia dels alls, de les cebes, dels porros, etc., produïda pel fong Sclerotium cepivorum.

->boixeda

■boixeda

Part. sil.: boi_xe_da

[de boix¹]

f 1 Lloc poblat de boixos.

2 GEOBOT Comunitat vegetal en la qual domina el boix.

->boixerica

■boixerica

Part. sil.: boi_xe_ri_ca

[de boix¹]

f BOT Neret.

->boixerina

boixerina

Part. sil.: boi_xe_ri_na

[de boix¹]

f BOT Boixerola.

->boixeringa

boixeringa

Part. sil.: boi_xe_rin_ga

[de boix¹]

f BOT Boixerola.

->boixerola

■boixerola

Part. sil.: boi_xe_ro_la

[de boix¹]

f BOT Arbust ajagut de la família de les ericàcies (Arctostaphylos uva-ursi), de fulles verdes tot l’any, de flors d’un rosa blanquinós agrupades en ramells i de fruits arrodonits i vermells anomenats farinells.

->boixet

■boixet

Part. sil.: boi_xet

[de boix¹]

m 1 Pal petit tornejat de fusta de boix emprat per a fer puntes al coixí.

2 OFIC Eina emprada pels dauradors i els retaulistes consistent en una vareta de fusta amb una punta afuada.

3 SUR Tap de mides més petites que les que podia tenir i el carrac permetia, per manca d’habilitat de l’operari.

4 ésser (o semblar) un boixet fig Ésser una persona molt prima.

->boixeta

■boixeta

Part. sil.: boi_xe_ta

[de boix¹]

f 1 CALÇ Peça de boix o d’una altra fusta forta emprada pels sabaters per a allisar i brunyir la sola de les sabates.

2 OFIC Eina per a aplanar les peces de cuir consistent en una fulla d’aram sense tall unida longitudinalment a un agafador de fusta.

->boiximà

■boiximà -ana

Part. sil.: boi_xi_mà

adj i m i f ETNOL i LING San.

->boixó

boixó

Part. sil.: boi_xó

m TECNOL Boixa.

->bojac

■bojac

m BOT Boixac.

->bojal

■bojal

adj Boig.

->bojament

■bojament

[de boig]

adv D’una manera boja, com un boig. Està bojament enamorat.

->bojitsu

bojitsu

[del jap. bo ‘bastó’ i jitsu ‘veritat, sinceritat’]

m ESPORT Esgrima practicada al Japó amb bastons llargs manejats amb totes dues mans.

->bojor

■bojor

[de boig]

f Bogeria, follia.

->bol¹

■bol¹

Hom.: vol i volt

[de l’angl. bowl ‘tassa’, probablement a través del fr; 1a FONT: 1905]

m 1 Vas hemisfèric de pisa, de porcellana, etc., destinat a contenir aliments líquids, rentar-se els dits, etc.

2 Contingut d’un bol. Beure’s un bol de llet.

->bol²

■bol²

Hom.: vol i volt

[v. bol4]

m PETROG i COL 1 Terra acolorida formada per argiles montmorillonítiques.

2 Barreja d’òxid de ferro natural, d’argila, de silicat càlcic i de silicat magnèsic en proporcions variables, amb una coloració que va del gris a l’ocre clar, i fins al vermell fort, passant per uns tons taronja. Bol d’Armènia.

->bol³

■bol³

Hom.: vol i volt

[del ll. vg. bŏlus ‘guany, captura, cop de xarxa’, del gr. bólos ‘acció de tirar, especialment una xarxa; la mateixa xarxa i el que s’hi pesca’; 1a FONT: 1460, Roig]

m PESC 1 Acció de calar la xarxa per a pescar, calada.

2 Pesca que hom obté en una calada.

->bol⁴

■bol⁴

Hom.: vol i volt

[del gr. bõlos ‘bola, terròs’; 1a FONT: 1399]

m 1 Porció d’aliment.

2 bol alimentari Massa que formen els aliments després de mastegats i d’insalivats, la qual és deglutida d’una sola vegada.

3 bol histèric MED Sensació que els histèrics experimenten molt sovint consistent en una opressió al coll, que pot provocar nàusees i els ofega.

->-bol

-bol

Forma sufixada del mot grec bólos, que significa ‘acció de llançar’. Ex.: discòbol.

->bola¹

■bola¹

[del ll. bŭlla ‘bola , bombolla’, probablement a través de l’oc. bola, gràcies també possiblement a alguns jocs de boles provinents de territori francès; 1a FONT: 1502]

f 1 1 Cos esfèric i massís de qualsevol matèria. Les boles de vori del billar. Un àbac amb boles de fusta de colors.

2 Cadascuna de les boles blanques, negres o foradades que, amb valor positiu, negatiu o d’abstenció, serveixen per a votar.

3 JOCS Cos esfèric emprat en alguns jocs i en alguns esports.

4 TECNOL Peça esfèrica emprada com a element de rodolament en els coixinets anomenats precisament de boles, com a element de mòlta en els molins de boles, etc.

2 1 p anal Qualsevol objecte d’una forma sensiblement esfèrica. Una bola de fang. Una bola de neu. Formatge de bola. La bola del món.

2 HERÀLD Figura esfèrica que hom representa ombrejada per a donar-li relleu, la qual cosa la distingeix del besant i de la rodella.

3 Piloteta amb metzines, amb vidre mòlt, etc., que hom dóna als animals per matar-los. Donar la bola a un gos.

3 fig Mentida. Aquest xicot sempre diu boles.

4 Beguda feta barrejant cervesa i gasosa en un bol.

5 TOPOL En un espai mètric de distància d, (E, d), conjunt de punts x la distància dels quals a un cert punt fix a és menor (o menor o igual) que un nombre fix r.

6 bola de neu BOT Bolet de la família de les agaricàcies (Agaricus rubellus), del grup dels camperols, de mida petita i de barret convex cobert de fibres radials.

7 bola de senyals NÀUT Conjunt format per dos o tres discs encreuats perpendicularment usats en els vaixells i els semàfors per a efectuar senyals.

8 boles de neu BOT i JARD Varietat d’aliguer de flors blanques o roses, grosses i abundants, agrupades en bola compacta i pèndula.

9 donar la bola (a algú) No concedir-li allò que sol·licita, treure’l del càrrec que exerceix, etc.

10 fer bola JOCS En certs jocs, fer un jugador totes les bases.

11 tenir bola (a algú) vulg Tenir-li aversió, antipatia.

->bola²

■bola²

[possiblement de bol²]

f QUÍM IND betum 2.

->bolada

■bolada

Hom.: volada

[de bola¹]

f Cop de bola.

->bolado

■bolado

[del cast. bolado ‘esponjat’, der. de bola]

m ALIM Esponjat.

->bolangera

■bolangera

[probablement del fr. boulangère ‘fornera’]

f DANSA Ball de ritme viu i tonada alegre que és format per una part de ball rodó i una altra de variada.

->bolbiciàcies

bolbiciàcies

Part. sil.: bol_bi_ci_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de fongs de l’ordre de les agaricals productors d’espores de color castany clar o ferruginós.

2 sing Fong de la família de les bolbiciàcies.

->bolc

■bolc

[de bolcar]

m bolcada 1.

->bolca

■bolca

[de bolcar]

f 1 bolcada 1.

2 AGR Ajagut.

->bolcada

■bolcada

[de bolcar]

f 1 1 Acció de bolcar o de bolcar 2;

2 l’efecte.

2 1 Roba de les criatures de bolquers.

2 bolcada de néixer Bolcada que hom té preparada, generalment en una panera, per a vestir l’infant acabat de néixer.

->bolcador

■bolcador

[de bolcar]

m Indret on es bolquen o es rebolquen els animals.

->bolcall

■bolcall

[de bolcar]

m 1 bolquer 1 1.

2 pl Bolquers.

->bolcament

■bolcament

[de bolcar]

m AGR ajagut¹.

->bolcant

■bolcant

[de bolcar]

m HERÀLD Lluneta amb les banyes dirigides vers la punta de l’escut.

->bolcar

■bolcar

Hom.: volcà

[del ll. vg. *volvicare ‘embolcar, capgirar’; 1a FONT: 1280, Llull]

v 1 tr Posar els bolquers, vestir (un infant de bolquers).

2 1 tr Tombar a un costat (un recipient, un vehicle). Bolcà el cistell d’una revolada.

2 pron Això no té gaire estabilitat i es bolca fàcilment.

3 intr 1 Tombar-se i caure de costat un vehicle. Ha bolcat un camió de taronges.

2 Sofrir una bolcada el qui va en un vehicle. Vam bolcar en un revolt.

4 pron Rebolcar-se.

5 pron Lliurar-se totalment; abocar-se. Tot el poble es va bolcar a recollir diners per als damnificats. Està totalment bolcat en els estudis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bolcar

GERUNDI: bolcant

PARTICIPI: bolcat, bolcada, bolcats, bolcades

INDICATIU PRESENT: bolco, bolques, bolca, bolquem, bolqueu, bolquen

INDICATIU IMPERFET: bolcava, bolcaves, bolcava, bolcàvem, bolcàveu, bolcaven

INDICATIU PASSAT: bolquí, bolcares, bolcà, bolcàrem, bolcàreu, bolcaren

INDICATIU FUTUR: bolcaré, bolcaràs, bolcarà, bolcarem, bolcareu, bolcaran

INDICATIU CONDICIONAL: bolcaria, bolcaries, bolcaria, bolcaríem, bolcaríeu, bolcarien

SUBJUNTIU PRESENT: bolqui, bolquis, bolqui, bolquem, bolqueu, bolquin

SUBJUNTIU IMPERFET: bolqués, bolquessis, bolqués, bolquéssim, bolquéssiu, bolquessin

IMPERATIU: bolca, bolqui, bolquem, bolqueu, bolquin

->bolcavagonetes

■bolcavagonetes

[de bolcar i vagoneta]

m FERROC Dispositiu de via que serveix per a trabucar les vagonetes i buidar-ne el contingut.

->bolda

■bolda

[d’origen incert, potser de l’angl. boulder ‘còdol’]

f 1 Pedra grossa arrodonida.

2 esp NÀUT Pedra grossa amb què hom fondeja les petites embarcacions.

->boldina

boldina

f QUÍM ORG Alcaloide que hom extreu de les fulles del boldo, de fórmula C₁₉H₂₁NO₄.

->boldo¹

■boldo¹

[mot araucà]

m BOT i FARM Arbre de la família de les monimiàcies (Peumus boldus), de fulles molt aromàtiques, riques en boldina, emprades per a combatre les afeccions hepàtiques i com a tònic i digestiu.

->boldo²

■boldo²

m dial Bolda.

->boldró

■boldró

[d’origen incert, possiblement d’un ll. vg. *vellerone, der. del ll. vellus, -ĕris ‘velló de llana’; 1a FONT: 1249]

m 1 Redol de blat, d’ordi, etc., més espès i més alt que el del voltant.

2 Massa, grup.

->-bole

-bole

Forma sufixada del mot grec bolḗ, que significa ‘acció de llançar’. Ex.: hipèrbole.

->bolei

■bolei

Part. sil.: bo_lei

[de boleia]

m Volea.

->boleia

■boleia

Part. sil.: bo_le_ia

[variant de volea]

f 1 Volea.

2 TRANSP Travesser de fusta que era fixat amb una argolla al carruatge, a l’arada, a la sínia, etc., i del qual sortien els tirants d’unió amb l’animal o els animals de tir.

->boleiar

■boleiar

Part. sil.: bo_le_iar

[de boleia]

v tr voleiar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boleiar

GERUNDI: boleiant

PARTICIPI: boleiat, boleiada, boleiats, boleiades

INDICATIU PRESENT: boleio, boleies, boleia, boleiem, boleieu, boleien

INDICATIU IMPERFET: boleiava, boleiaves, boleiava, boleiàvem, boleiàveu, boleiaven

INDICATIU PASSAT: boleí, boleiares, boleià, boleiàrem, boleiàreu, boleiaren

INDICATIU FUTUR: boleiaré, boleiaràs, boleiarà, boleiarem, boleiareu, boleiaran

INDICATIU CONDICIONAL: boleiaria, boleiaries, boleiaria, boleiaríem, boleiaríeu, boleiarien

SUBJUNTIU PRESENT: boleï, boleïs, boleï, boleiem, boleieu, boleïn

SUBJUNTIU IMPERFET: boleiés, boleiessis, boleiés, boleiéssim, boleiéssiu, boleiessin

IMPERATIU: boleia, boleï, boleiem, boleieu, boleïn

->boleng

■boleng

m BOT 1 Buglossa.

2 boleng roig Pota de colom.

->bolenga

■bolenga

[probablement relacionat amb el mossàrab bolabento, convertit fonèticament en *bolaenc i boleng, bolenga (v. bola¹)]

f BOT Planta biennal de la família de les boraginàcies (Echium italicum), de fulles llargament lanceolades i aspres i de flors de color de rosa carminat, petites i agrupades en una grossa panícula.

->boleoanemocor

boleoanemocor -a

Part. sil.: bo_le_o_a_ne_mo_cor

adj BOT Dit de les plantes anemocores en les quals el vent, en fer oscil·lar les tiges rígides i elàstiques, projecta els gèrmens fora dels fruits, a alguns metres de distància.

->boleoautocor

boleoautocor -a

Part. sil.: bo_le_o_au_to_cor

adj BOT Dit dels vegetals que disseminen les diàspores projectant-les a distància per la dehiscència sobtada dels òrgans que les contenen.

->boleres

■boleres

f pl FOLK Ball, variant del bolero, practicat a Mallorca.

->bolero

■bolero -a

[del cast. bolero; 1a FONT: s. XIX]

1 m DANSA 1 Ball d’una parella o més, d’origen popular andalús, de compàs de 3/4, format per tres parts o cobles acabades en una pausa que fan els balladors mentre la música repeteix la tornada.

2 Cançó i dansa tradicionals antillanes d’origen hispànic, de ritme binari i sincopat.

2 m i f DANSA Persona que balla el bolero o altres balls.

3 m pl PESC Art de fons integrat per dos grups de xarxes: el bolero de baix, mena de tresmall armat amb els ploms, i el bolero de dalt, xarxa rectangular armada amb els suros.

->bolet

■bolet

[del ll. bolētus, íd.; 1a FONT: o.]

m 1 BOT 1 Aparell esporífer o carpòfor de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana o simplement visible, que consta generalment d’un casquet esfèric o barret sostingut per un peu vertical o cama.

2 bolet cabriter Rossinyol.

3 bolet carner Bolet gros, de la família de les hidnàcies (Hericium erinaceus), que es fa principalment sobre troncs de roures mig morts o en descomposició.

4 bolet d’agulles rufescent Picornell de pi.

5 bolet d’alzina Flota d’alzina, flota de roure.

6 bolet de cabra Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius pyrogalus), de barret d’un gris d’oliva que es fa en avellanoses, rouredes i fagedes.

7 bolet de femer Gènere de bolets de la família de les coprinàcies (Coprinus sp), que viuen sobre fems, excrements diversos, fusta podrida, humus, etc.

8 bolet de ginesta Bolet de la família de les rodofil·làcies (Entoloma [Rhodophyllus] clypeatum), semblant al fals carlet, però més petit i de barret més fosc.

9 bolet de greix Bolet de l’ordre de les pezizals (Gyromitra esculenta), semblant a la múrgola, de cama groguenca que es fa a la primavera en els boscs de coníferes.

10 bolet de noguer Bolet de soca gros, de la família de les poliporàcies (Polyporus [Melanopus] squamosus), groguenc i cobert d’esquames de color marró, que parasita freixes i altres planifolis.

11 bolet de pi Bolet de la família de les estrofariàcies (Hypholoma [Nematoloma] fasciculare), de barret d’un groc de sofre i de cama allargada, que es fa sobre soques i arrels podrides.

12 bolet de poll Bolet de soca de la família de les poliporàcies (Polyporus [Oxyporus] populinus), en forma de mènsula, generalment cobert de molsa, que es fa sobre troncs de pollancres.

13 bolet de pollanc Pollancó.

14 bolet de rosada Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma scalpturatum), semblant al fredolic, que es fa en boscs d’alzines i roures.

15 bolet de roure Flota de roure.

16 bolet d’esca Bolet lignícola de la família de les poliporàcies (Fomes fomentarius), de color de caoba i suberós, que es fa en roures, faigs, pollancres i altres arbres de fulla plana i amb el qual hom preparava l’esca.

17 bolet de soca Nom aplicat genèricament a un bon nombre de basidiomicets que creixen sobre fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.

18 bolet de soca blanc Bolet de la família de les poliporàcies (Trametes gibbosa), vellutat, de carn suberosa i resistent, que es fa en soques de planifolis.

19 bolet de soca zonat Bolet de la família de les poliporàcies (Coriolus versicolor), de barret pla i sense cama que es fa en soques i branques mortes de planifolis.

20 bolet de tinta Bolet de la família de les coprinàcies (Coprinus comatus), de làmines negres i deliqüescents que es desfan en un líquid negre, considerat un dels millors bolets.

21 bolet de vaca Bolet de la família de les cortinariàcies (Cortinarius fulmineus), de barret viscós i de cama robusta acabada en un bulb en forma de baldufa.

22 bolet de xop Bolet gros, de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe maxima), de barret en forma d’embut i de cama gruixuda, propi de rouredes i fagedes.

23 bolet d’oliu Bolet de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus olearius), de barret de color groc de safrà o carbassa, metzinós, que pot ésser confós amb el rossinyol.

24 bolet d’om Companyol d’om.

25 bolet d’or Reig.

26 bolet d’orella Gírgola.

27 bolet d’ovella Molleric granellut.

28 bolet lletereser Rovelló de cabra.

29 bolet terrolenc Camperol.

30 a tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou Refrany que significa que certes coses, sobretot inconvenients o defectes, no són exclusives d’un lloc o d’una persona concrets.

31 créixer (o fer-se) com els bolets Créixer molt ràpidament; créixer com una carbassera.

2 pl BOT En sentit general, fongs.

3 Dit d’una persona molt menuda.

4 1 INDUM Barret tou, rodó.

2 INDUM Bombí.

3 estar tocat del bolet col·loq No tenir el cap prou sa.

5 pop Cop donat al cap d’algú amb la mà.

6 TÈXT Crosta de matèria gomosa que es forma a les troques de seda greja en els punts de contacte amb els braços de l’aspi i que dificulta la torsió del fil.

7 àncora de bolet MAR Àncora desproveïda d’ungles i de braços que es clava al fons de la mar mitjançant un casquet esfèric.

8 fer bolet SUR Eixamplar-se el cap d’un trefí, quan és de bona qualitat, en sortir de l’ampolla.

->boletàcies

boletàcies

Part. sil.: bo_le_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de bolets que comprèn la major part de l’ordre de les boletals, amb moltes espècies comestibles, com el sureny i el molleric, i algunes de tòxiques, com el matagent.

2 sing Bolet de la família de les boletàcies.

->boletada

■boletada

[de bolet]

f 1 Gran quantitat de bolets.

2 fer una boletada Fer una collita, una menjada, de bolets.

->boletaire

■boletaire

Part. sil.: bo_le_tai_re

[de bolet]

m i f Persona que cull bolets, especialment si és per vendre’ls.

->boletals

■boletals

f BOT 1 pl Ordre de basidiomicets himenomicets que sovint estableixen micorizes amb diversos arbres, sobretot coníferes.

2 sing Bolet de l’ordre de les boletals.

->boletera

■boletera

[de bolet]

f BOT Lloc on es fan bolets.

->boletus

boletus

m BOT Gènere de basidiomicets de la família de les boletàcies (Boletus sp), carnosos, amb diversos subgèneres i amb moltes espècies comestibles.

->bolfa

bolfa

f HIST DR Ús existent al segle XV en virtut del qual l’encarregat, l’arrendatari o l’emfiteuta d’un molí fariner de destret baronial, ultra cobrar els drets corresponents a la mòlta, retenia una part de la farina produïda del gra que li portava el vassall del terme.

->boli

boli

m col·loq OFICINA Bolígraf.

->-bòlia

-bòlia

Forma sufixada del mot grec bolḗ, que significa ‘acció de llançar’. Ex.: embòlia.

->bolic

■bolic

[d’origen incert, podria tractar-se d’un der. de bola¹, però també, més probablement, podria ser d’origen preromà, indoeuropeu, d’una arrel wol- ‘vinclar, enrotllar, girar’; 1a FONT: 1345]

m 1 Fardell.

2 Manyoc de cabells, de fils, de fibres, etc.

->bòlid

■bòlid

Hom.: bòlit

[del ll. bolis, -ĭdis, íd., i aquest, del gr. bolís, -ídos ‘cosa que es llança, tret’; 1a FONT: s. XIX]

m 1 ASTR Forma vulgar emprada per a designar els meteorits quan entren en l’atmosfera, especialment aquells que no arriben al sòl.

2 pop ESPORT Automòbil de competició o qualsevol giny emprat en les curses de velocitat.

->bolig¹

■bolig¹

[del cast. boliche, der. de bola]

[pl -igs o -itjos] m Bola petita usada en el joc de botxes i en la petanca.

->bolig²

■bolig²

[del gr. td. bolídion, diminutiu de bólos ‘acció de tirar’; 1a FONT: 1261]

[pl -igs o -itjos] m 1 BOT 1 Ull de bou.

2 Anacicle valencià.

2 PESC Artet.

->bolígraf

■bolígraf

[de bola¹ i -graf]

m OFICINA Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit de tinta viscosa tancat en un cap per una bola d’acer.

->bolina

■bolina

[del fr. bouline, i aquest, de l’angl. bowline, íd., format de bow ‘proa’ i line ‘corda’; variant: borina²; 1a FONT: s. XIV]

f MAR 1 Cap que serveix per a cobrar cap a proa la ralinga de caiguda de sobrevent de les veles quadrilàteres, quan hom navega cenyint, per tal que el vent incideixi en la vela i per a evitar que aquesta flamegi.

2 Cadascun dels petits caps que formen l’aranya i són utilitzats per a sostenir els cois.

3 Posició del vaixell respecte al vent en què aquell rep aquest en una direcció que forma un angle de sis quartes, o menys, amb la proa. Anar, navegar de bolina.

->bolineta

■bolineta

[de bolina]

f MAR Bolina de velatxo, de sobremitjana o de perroquet.

->-bolisme

-bolisme

Forma sufixada del mot grec bolḗ, que significa ‘acció de llançar’. Ex.: anabolisme, metabolisme.

->bòlit

■bòlit

Hom.: bòlid

[variant de bòlid per comparació amb l’aeròlit, que no se sap on va a parar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 JOCS Tros de fusta cilíndrica terminat en punta que hom fa saltar pegant-li un cop de dalt a baix prop d’una de les puntes. Jugar a bòlit.

2 anar de bòlit Actuar precipitadament sense saber ben bé què cal fer, surti el que surti, a causa d’estar desorientat, de tenir moltes ocupacions, etc.

->bolitger

■bolitger -a

[de bolig²]

m i f PESC Persona que pesca amb bolig.

->bolitjada

■bolitjada

[de bolig²]

f PESC 1 Calada de bolig.

2 Peix pescat amb el bolig.

->bolívar

■bolívar

m ECON Unitat monetària de Veneçuela, dividida en 100 cèntims.

->bolivià

■bolivià -ana

Part. sil.: bo_li_vi_à

adj i m i f De Bolívia (estat d’Amèrica).

->boll

■boll

[del cat. ant. bolla ‘bola’ per la semblança de forma; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Pellofa que cobreix el gra de blat, especialment un cop n’ha estat separada, després de la batuda.

->bolla

■bolla

[del ll. bŭlla ‘bola’; 1a FONT: 1274]

f 1 ant i dial Bola.

2 Butlla.

3 1 DR FISC Marca que hom posa en una mercaderia per indicar-ne l’origen o que ha estat reconeguda o despatxada en la duana.

2 HIST Peça rodona de metall que tenia en una banda el senyal reial i en l’altra el nom del lloc on hom recollia el dret i que era posada a cada cap de la peça de roba com a comprovant de pagament.

3 dret de bolla HIST DR Dret que es pagava sobre els teixits.

->bollador

■bollador

[de bollar¹]

m HIST Oficial encarregat de bollar els draps o d’altres mercaderies.

->bollament

■bollament

[de bollar²]

m Operació de bollar².

->bol·landista

bol·landista

m HIST ECL Membre d’una societat científica formada per jesuïtes belgues que des de mitjan segle XVII es dedicà a la publicació dels Acta sanctorum.

->bollar¹

■bollar¹

[de bolla]

v tr HIST Posar la bolla o el segell a un teixit o a d’altres mercaderies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bollar

GERUNDI: bollant

PARTICIPI: bollat, bollada, bollats, bollades

INDICATIU PRESENT: bollo, bolles, bolla, bollem, bolleu, bollen

INDICATIU IMPERFET: bollava, bollaves, bollava, bollàvem, bollàveu, bollaven

INDICATIU PASSAT: bollí, bollares, bollà, bollàrem, bollàreu, bollaren

INDICATIU FUTUR: bollaré, bollaràs, bollarà, bollarem, bollareu, bollaran

INDICATIU CONDICIONAL: bollaria, bollaries, bollaria, bollaríem, bollaríeu, bollarien

SUBJUNTIU PRESENT: bolli, bollis, bolli, bollem, bolleu, bollin

SUBJUNTIU IMPERFET: bollés, bollessis, bollés, bolléssim, bolléssiu, bollessin

IMPERATIU: bolla, bolli, bollem, bolleu, bollin

->bollar²

■bollar²

[de bolla]

v tr 1 Fer bollats (en una tela, un vestit, etc.).

2 Treballar (una peça de metall) fent-hi relleus o bollats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bollar

GERUNDI: bollant

PARTICIPI: bollat, bollada, bollats, bollades

INDICATIU PRESENT: bollo, bolles, bolla, bollem, bolleu, bollen

INDICATIU IMPERFET: bollava, bollaves, bollava, bollàvem, bollàveu, bollaven

INDICATIU PASSAT: bollí, bollares, bollà, bollàrem, bollàreu, bollaren

INDICATIU FUTUR: bollaré, bollaràs, bollarà, bollarem, bollareu, bollaran

INDICATIU CONDICIONAL: bollaria, bollaries, bollaria, bollaríem, bollaríeu, bollarien

SUBJUNTIU PRESENT: bolli, bollis, bolli, bollem, bolleu, bollin

SUBJUNTIU IMPERFET: bollés, bollessis, bollés, bolléssim, bolléssiu, bollessin

IMPERATIU: bolla, bolli, bollem, bolleu, bollin

->bollar³

■bollar³

v intr Fer bombolles una mata de peix. Mireu com bolla la sardina!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bollar

GERUNDI: bollant

PARTICIPI: bollat, bollada, bollats, bollades

INDICATIU PRESENT: bollo, bolles, bolla, bollem, bolleu, bollen

INDICATIU IMPERFET: bollava, bollaves, bollava, bollàvem, bollàveu, bollaven

INDICATIU PASSAT: bollí, bollares, bollà, bollàrem, bollàreu, bollaren

INDICATIU FUTUR: bollaré, bollaràs, bollarà, bollarem, bollareu, bollaran

INDICATIU CONDICIONAL: bollaria, bollaries, bollaria, bollaríem, bollaríeu, bollarien

SUBJUNTIU PRESENT: bolli, bollis, bolli, bollem, bolleu, bollin

SUBJUNTIU IMPERFET: bollés, bollessis, bollés, bolléssim, bolléssiu, bollessin

IMPERATIU: bolla, bolli, bollem, bolleu, bollin

->bol·lard

bol·lard

[de l’angl. bollard (1844), probablement de bole ‘tronc’ i el sufix angl. -ard d’origen fr]

m MAR Peça de ferro de fosa o d’acer que, en els molls, és emprada per a l’amarratge dels vaixells.

->bollat

■bollat

[de bollar²]

m 1 Plec en forma de bossa o de bony fet en una tela, un vestit, un cortinatge, etc.

2 Figura de relleu obrada en una peça de metall.

->bolleta

■bolleta

f Butlleta.

->bolletí

■bolletí

m Butlletí.

->bolló

■bolló

Hom.: bullor

[de boll]

m Clau de cabota daurada que serveix d’adorn.

->boló

■boló

[variant de bonó]

m Bonó.

->bolòmetre

■bolòmetre

m METROL Instrument de precisió que permet de mesurar la intensitat de radiacions febles.

->bolomètric

■bolomètric -a

Hom.: volumètric

adj 1 ASTROF Obtingut per mitjà d’un bolòmetre. Magnitud bolomètrica.

2 METROL Relatiu o pertanyent al bolòmetre.

->bolondo

■bolondo

m BOT i FUST 1 Arbre de la família de les cesalpiniàcies (Erythrophleum ivorense), propi de l’Àfrica tropical, apreciat per la seva fusta.

2 Fusta del bolondo, de densitat alta, emprada especialment en la construcció de mobiliari urbà.

->bolonera

■bolonera

[variant de bononera]

f Bononera.

->bolonyès

■bolonyès -esa

adj i m i f De Bolonya (ciutat i província d’Itàlia).

->bolquer

■bolquer

[de bolcar; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 1 Peça rectangular de tela amb què hom embolcava el cos i les cames de les criatures de pit abans de l’edat de calçar-les; bolcall, llençolet. Criatura de bolquers.

2 p ext Peça de cel·lulosa que s’adapta al cos del nadó (i, per extensió, al cos de l’adult que no controla esfínters) a manera de calcetes i serveix per a absorbir l’orina i retenir la matèria fecal.

2 pl bolquer 1. Canviar els bolquers bruts a una criatura.

3 pl Conjunt de robes del nadó.

->bolquet

■bolquet

[de bolcar]

m 1 MANUT Caixó amb una sola roda a la part anterior i dos mànecs en la posterior, per a transportar calç, pedres, maons, etc.

2 TRANSP Vehicle (camió, carro, vagó, etc.) de trabuc.

->bolquim

■bolquim

[de bolcar]

m 1 bolquer 1 1.

2 pl Bolquers.

->boluller

boluller -a

adj i m i f De Bolulla (Marina Baixa).

->bolvirenc

bolvirenc -a

adj i m i f De Bolvir (Baixa Cerdanya).

->bolxevic

■bolxevic

[del rus bolševík ‘majoritari’, der. de bólše ‘més’, dit del grup socialista majoritari en el congrés previ a la revolució del 1917, oposat a menxevic ‘minoritari’; 1a FONT: 1917]

1 m i f Partidari del bolxevisme.

2 adj Relatiu o pertanyent al bolxevisme.

->bolxevisme

■bolxevisme

m HIST Facció del moviment socialista rus, dirigida per Lenin, que aconseguí el control del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia.

->bomba¹

■bomba¹

[deriv. regressiu de bombarda; 1a FONT: s. XVII]

f 1 ARM 1 Artefacte d’un material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o d’un altre explosiu, proveït de metxa o d’espoleta.

2 Artefacte cilíndric o cilindrocònic, metàl·lic, carregat d’explosius, de productes químics d’acció diversa, etc., o de materials susceptibles de desencadenar una reacció nuclear, transportable per un avió a fi de llançar-lo sobre un objectiu.

3 bomba atòmica impr Bomba nuclear.

4 bomba bacteriològica Bomba carregada de microorganismes patògens susceptibles d’ésser disseminats en rebentar la carcassa prima de l’artefacte.

5 bomba coet Bomba d’aviació autopropulsada gràcies a l’energia que produeix la combustió d’un carburant.

6 bomba de cobalt Bomba nuclear dins la qual l’acer que constitueix habitualment el cos és substituït per cobalt sotmès a un intens bombardeig de neutrons.

7 bomba de napalm Bomba incendiària que conté una substància inflamable composta de gasolina i sabons d’alumini.

8 bomba de neutrons (o neutrònica) Bomba d’hidrogen en la qual els components són disposats de manera que la penetració de la radiació neutrònica és major que la proporcionada per explosió nuclear comuna.

9 bomba de profunditat Càrrega de profunditat destinada a ésser llançada des d’un avió contra submarins en immersió.

10 bomba d’hidrogen Bomba termonuclear.

11 bomba incendiària Bomba proveïda d’una càrrega de fòsfor blanc, d’una barreja d’alumini i d’òxid de ferro o d’una barreja d’alumini i de magnesi, etc., que s’inflama en esclatar l’artefacte per acció d’una càrrega explosiva auxiliar.

12 bomba nuclear Bomba carregada de materials susceptibles d’alliberar d’una manera incontrolada l’energia de fissió (bomba A o atòmica) o de fusió (bomba H, d’hidrogen o termonuclear) de determinats nuclis atòmics.

13 bomba química Bomba carregada d’un producte químic d’acció diversa (vesicant, lacrimògena, sufocant, urticant, etc.) que es dispersa en forma d’aerosol o vapor en esclatar l’artefacte per acció d’una càrrega explosiva auxiliar.

14 bomba termonuclear Bomba nuclear basada en la fusió de nuclis atòmics.

15 bomba volant Giny inventat i fabricat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial que ha constituït la base del desenvolupament dels míssils.

2 fig 1 Notícia inesperada i que causa sensació.

2 a prova de bomba Molt resistent. Un cotxe a prova de bomba.

3 caure com una bomba Produir sorpresa, commoció. La dimissió del ministre va caure com una bomba.

4 passar-s’ho bomba Passar-s’ho molt bé.

3 p ext EXPL 1 Qualsevol artefacte o material explosiu que hom llança o col·loca amb la mà o mitjançant altres mètodes, l’acció del qual és poc o molt comparable a la de les bombes pròpiament dites.

2 bomba de mà Granada de mà.

3 bomba de plàstic (o simplement plàstic) Explosiu constituït per una dissolució de nitroglicerina en polièsters o en nitrocel·lulosa.

4 bomba de rellotgeria Artefacte explosiu acoblat a un mecanisme de rellotgeria que en determina el moment de l’explosió.

5 bomba lacrimògena Artefacte que, en esclatar, allibera gasos lacrimògens.

4 HERÀLD Figura en forma de bola de la part superior de la qual surt una flama.

5 bomba volcànica GEOL Fragment de lava expel·lit durant una erupció volcànica que en el curs d’una trajectòria aèria adquireix un moviment de rotació que li proporciona una forma arrodonida.

->bomba²

■bomba²

[d’origen onomatopeic, afí al ll. bombus ‘bonior, remoreig’, també onomatopeic; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Nom de diferents objectes buits de forma esferoïdal.

2 Bufeta de goma inflada amb aire, amb gas d’enllumenat, etc.; globus.

3 Fanal gros i rodó de paper.

4 AERON Baló o aeròstat.

2 AGR Varietat d’arròs de planta molt alta, de color verd clar i de tiges molt robustes.

3 FERRET Cadascun dels dos cilindres que contenen els mecanismes en els panys de serreta i que es prolonguen fora de la caixa.

4 HIDR Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte en un sentit determinat mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.

5 MÚS Segment de tub en forma de U que hom empalma en alguns instruments músics de metall, més endins o més enfora, per modificar-ne l’afinació.

6 bomba calorimètrica TERMO Calorímetre de bomba.

7 bomba de calor TERMOT Aparell que en funcionar provoca un flux d’energia des d’un focus fred a un focus calent mitjançant l’aportació del treball mecànic d’una bomba.

8 bomba de cobalt TERAP Equip instrumental destinat a la pràctica de la radioteràpia, emprat fonamentalment com a mitjà antineoplàstic directe i en menor proporció com a estímul terapèutic i antiinflamatori o funcional.

9 bomba d’oxigen TERAP Recipient de goma o de ferro que conté oxigen per a administrar-lo als qui pateixen d’insuficiència respiratòria.

10 bomba iònica BIOL i FISIOL Mecanisme enzímic que, amb despesa d’energia, tendeix a mantenir òptima la concentració d’ions a l’interior de la cèl·lula.

->bombable

■bombable

[de bombar]

adj Dit d’una mescla pastosa, com el formigó, l’argila, etc., susceptible d’ésser impulsada al llarg d’una canalització, sia mitjançant una bomba, sia amb aire comprimit.

->bombacàcies

■bombacàcies

Part. sil.: bom_ba_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de columníferes integrada per plantes llenyoses de fulles estipulades i de flors grosses amb pètals sovint peluts exteriorment.

2 sing Planta de la família de les bombacàcies.

->bombada

■bombada

[de bombar]

f Dit de l’acció de bombar aigua, etc., cada vegada que és efectuada.

->bombament

■bombament

[de bombar]

m 1 Acció de bombar o de bombar-se;

2 l’efecte.

->bombar

■bombar

[de bomba²]

v 1 tr Treure o transportar amb una bomba (aigua o qualsevol altre fluid) d’un pou, d’una bassa, d’un recipient qualsevol. Si volem regar, hem de bombar l’aigua.

2 1 tr Fer que la superfície (d’una cosa) prengui, com inflant-se, una curvatura anàloga a la d’una bomba o una volta. Una teulada bombada.

2 pron La paret s’ha anat bombant.

3 pron Inflar-se, envanir-se.

3 tr ESPORT Projectar la pilota, elevant-la moderadament, de manera que la trajectòria formi una paràbola pronunciada.

4 tr col·loq Suspendre, no considerar aprovable (algú o els coneixements d’algú) després d’un examen. L’han bombat una altra vegada. M’han bombat el llatí.

5 que el bombin! loc interj Expressió emprada per a engegar algú o alguna cosa molests.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bombar

GERUNDI: bombant

PARTICIPI: bombat, bombada, bombats, bombades

INDICATIU PRESENT: bombo, bombes, bomba, bombem, bombeu, bomben

INDICATIU IMPERFET: bombava, bombaves, bombava, bombàvem, bombàveu, bombaven

INDICATIU PASSAT: bombí, bombares, bombà, bombàrem, bombàreu, bombaren

INDICATIU FUTUR: bombaré, bombaràs, bombarà, bombarem, bombareu, bombaran

INDICATIU CONDICIONAL: bombaria, bombaries, bombaria, bombaríem, bombaríeu, bombarien

SUBJUNTIU PRESENT: bombi, bombis, bombi, bombem, bombeu, bombin

SUBJUNTIU IMPERFET: bombés, bombessis, bombés, bombéssim, bombéssiu, bombessin

IMPERATIU: bomba, bombi, bombem, bombeu, bombin

->bombarda

■bombarda

[de lombarda, pel fet que aquesta arma sorgí a Itàlia, anomenada antigament Lombardia; el mot es modificà més endavant per influx del radical onomatopeic, base de les altres accepcions debomba¹; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 ARM Boca de foc de poca longitud i generalment de gran calibre que fou usada durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle XV.

2 MAR Vaixell de vela mediterrani de dos pals d’una sola peça, a més del bauprès.

3 MAR GUER Vaixell de guerra armat amb un morter o dos de gran calibre la finalitat tàctica del qual era el bombardeig d’objectius situats darrere les muralles de ciutats marítimes o de ports on hi hagués importants concentracions de vaixells enemics.

4 MÚS 1 Instrument de vent de llengüeta doble i de tub sempre recte i de perforació cònica, de la família de la caramella, avantpassat de l’oboè i del fagot.

2 Registre de llengüeta de l’orgue, de 16 (o 32) peus i tubs de perforació cònica.

->bombardeig

■bombardeig

Part. sil.: bom_bar_deig

[de bombardejar]

m 1 TÀCT 1 Acció de bombardejar;

2 l’efecte. Bombardeig naval. Bombardeig aeri.

2 INFORM Acció de bombardejar una bústia electrònica.

->bombardejar

■bombardejar

[de bombarda]

v tr 1 ARM Atacar amb bombes un objectiu.

2 INFORM Enviar massivament missatges (a una bústia electrònica), generalment amb la intenció de provocar una reacció en el receptor.

3 NUC Dirigir un feix de partícules o de radiació sobre un fitó material per tal d’induir una reacció nuclear o d’estudiar la difusió de les partícules que resulten de la col·lisió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bombardejar

GERUNDI: bombardejant

PARTICIPI: bombardejat, bombardejada, bombardejats, bombardejades

INDICATIU PRESENT: bombardejo, bombardeges, bombardeja, bombardegem, bombardegeu, bombardegen

INDICATIU IMPERFET: bombardejava, bombardejaves, bombardejava, bombardejàvem, bombardejàveu, bombardejaven

INDICATIU PASSAT: bombardegí, bombardejares, bombardejà, bombardejàrem, bombardejàreu, bombardejaren

INDICATIU FUTUR: bombardejaré, bombardejaràs, bombardejarà, bombardejarem, bombardejareu, bombardejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bombardejaria, bombardejaries, bombardejaria, bombardejaríem, bombardejaríeu, bombardejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bombardegi, bombardegis, bombardegi, bombardegem, bombardegeu, bombardegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bombardegés, bombardegessis, bombardegés, bombardegéssim, bombardegéssiu, bombardegessin

IMPERATIU: bombardeja, bombardegi, bombardegem, bombardegeu, bombardegin

->bombarder¹

■bombarder¹

[de bombarda]

m HIST 1 Fonedor de bombardes.

2 Artiller que servia les bombardes.

->bombarder²

■bombarder² -a

[v. bombarder¹]

MIL 1 m i f Soldat encarregat de llançar bombes.

2 adj i m Dit del vaixell o de l’avió militars destinats al bombardeig.

->bombardí

■bombardí

[de bombarda]

m MÚS Instrument de vent, amb pistons (de 3 a 6), de tub encorbat i de perforació cònica.

->bombardó

■bombardó

[de bombarda]

m MÚS 1 tuba 1 2.

2 Instrument de vent, el tipus més greu de la família de la bombarda, també anomenat contrabaix de bombarda.

->bombasí

bombasí

[del ll. bombyx, -ycis ‘cuc de seda’, a través d’una forma it. *bombagino, der. de bombage ‘cotó’; 1a FONT: 1704]

m TÈXT Teixit de cotó blanc assarjat i llistat del qual són fetes peces d’ús interior.

->bombat

■bombat -ada

[de bomba²]

1 adj 1 Que presenta una convexitat com de bomba o de volta.

2 ESPORT Dit del llançament o el xut amb una trajectòria parabòlica pronunciada.

3 PINT Dit d’un retaule que ha pres una forma convexa per contracció de les fibres de la part posterior del suport de fusta.

2 m Convexitat d’una cosa bombada.

->bombatge

■bombatge

[de bombar]

m 1 AUTOM En un sistema de regulació automàtica, oscil·lacions de la magnitud reguladora entorn del valor d’equilibri, generalment degudes a un excés de sensibilitat del sistema.

2 HIDR Bombament.

3 METEOR Fluctuacions de la columna del baròmetre de mercuri, degudes a ratxes de vent o a moviments del suport.

4 bombatge magnètic ELECT Acció de moure un líquid conductor mitjançant un camp magnètic constant o variable en el temps.

5 bombatge magnètic FÍS Acció d’escalfar un plasma mitjançant les compressions adiabàtiques successives induïdes per un camp magnètic constant o variable en el temps.

6 bombatge òptic FÍS Procediment que fa passar un sistema d’un estat energètic a un altre mitjançant l’absorció de fotons les freqüències dels quals són dins de la regió visible de l’espectre electromagnètic.

->bombatxo

■bombatxo

[del cast., especialment argentí, bombacho (v. bomba²)]

1 m Teixit de cotó amb lligat de plana, amb vions blancs sobre fons blau de tinta, emprat en la confecció de pantalons d’home.

2 pantalons bombatxos (o simplement bombatxos) 1 Pantalons amples de camals sovint oberts d’un costat i ajustables a la cama mitjançant gomes, botons, sivelles, etc.

2 Pantalons amples, estufats i generalment curts usats per infants, esportistes, etc.

->bombeig

■bombeig

Part. sil.: bom_beig

[de bombejar¹]

m 1 Acció de bombejar o bombardejar;

2 l’efecte.

->bombejament

■bombejament

[de bombejar²]

m Acció de bombejar, d’enaltir.

->bombejar¹

■bombejar¹

[de bomba¹]

v tr Tirar bombes, bombardejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bombejar

GERUNDI: bombejant

PARTICIPI: bombejat, bombejada, bombejats, bombejades

INDICATIU PRESENT: bombejo, bombeges, bombeja, bombegem, bombegeu, bombegen

INDICATIU IMPERFET: bombejava, bombejaves, bombejava, bombejàvem, bombejàveu, bombejaven

INDICATIU PASSAT: bombegí, bombejares, bombejà, bombejàrem, bombejàreu, bombejaren

INDICATIU FUTUR: bombejaré, bombejaràs, bombejarà, bombejarem, bombejareu, bombejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bombejaria, bombejaries, bombejaria, bombejaríem, bombejaríeu, bombejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bombegi, bombegis, bombegi, bombegem, bombegeu, bombegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bombegés, bombegessis, bombegés, bombegéssim, bombegéssiu, bombegessin

IMPERATIU: bombeja, bombegi, bombegem, bombegeu, bombegin

->bombejar²

■bombejar²

[de bomba²]

v tr Fer lloances excessives (entorn d’una cosa), especialment per atreure envers ella l’atenció de la gent. Aquest crític es dedica a bombejar l’obra dels seus amics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bombejar

GERUNDI: bombejant

PARTICIPI: bombejat, bombejada, bombejats, bombejades

INDICATIU PRESENT: bombejo, bombeges, bombeja, bombegem, bombegeu, bombegen

INDICATIU IMPERFET: bombejava, bombejaves, bombejava, bombejàvem, bombejàveu, bombejaven

INDICATIU PASSAT: bombegí, bombejares, bombejà, bombejàrem, bombejàreu, bombejaren

INDICATIU FUTUR: bombejaré, bombejaràs, bombejarà, bombejarem, bombejareu, bombejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bombejaria, bombejaries, bombejaria, bombejaríem, bombejaríeu, bombejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bombegi, bombegis, bombegi, bombegem, bombegeu, bombegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bombegés, bombegessis, bombegés, bombegéssim, bombegéssiu, bombegessin

IMPERATIU: bombeja, bombegi, bombegem, bombegeu, bombegin

->bomber

■bomber -a

[de bomba²]

m i f Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis i per a dur a terme diverses tasques de salvament.

->bombeta

■bombeta

[de bomba²]

f ELECT i LUM Làmpada elèctrica formada per una ampolla de vidre a l’interior de la qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi el corrent elèctric.

->bombí

■bombí

m INDUM Barret de copa dura, rodona i baixa, i d’ala estreta.

->bombicí

bombicí -ina

[del ll. bombycinus, ‘de seda’, der. de bombyx, -ycis ‘cuc de seda’]

adj PAPER Dit d’un paper de fibres de drap de lli barrejades amb midó.

->bombícids

bombícids

m ENTOM i FITOPAT 1 pl Família de lepidòpters nocturns integrada per individus coneguts sobretot per causa de llurs erugues, com el cuc de seda, eruga de la papallona de la seda (Bombyx mori).

2 sing Lepidòpter de la família dels bombícids.

->bombicíl·lids

■bombicíl·lids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes integrada per individus petits, de plomatge sedós i delicat i de bec curt i fort.

2 sing Ocell de la família dels bombicíl·lids.

->bòmbix

■bòmbix

[del ll. bombyx, -ȳcis, íd.]

m ENTOM Cuc de seda.

->bombo

■bombo

[de bomba²]

1 m 1 MÚS Instrument de percussió de so indeterminat consistent en un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar copejant-lo amb una maça.

2 fig Lloança excessiva que es fa entorn d’una cosa, especialment per atreure envers ella l’atenció de la gent. No cal fer-ne tant de bombo.

3 a so de bombo i platerets fig Amb molta propaganda o amb lloances exagerades.

2 m i f MÚS Músic que toca el bombo.

3 m Caixa cilíndrica o esfèrica giratòria que conté boles numerades, cèdules, etc., que han de treure’s a la sort.

4 m 1 TECNOL Cilindre de metall o de fusta, de bastant diàmetre amb relació a l’altura, generalment buit, que forma part de moltes màquines.

2 ADOB Cilindre de fusta, buit, gros, on són introduïdes les pells per tal de sotmetre-les al batanatge.

3 màquina de bombos TÈXT Assecador per a robes sortides de les operacions d’aprest o de tint.

->bombó

■bombó

[d’origen expressiu en llenguatge infantil per reduplicació de l’adj. bo², consolidat per l’influx del fr. bonbon, que té el mateix origen (cf. bobò); 1a FONT: s. XIX]

m 1 PAST Dolç petit de xocolata, a vegades farcit de fruita seca o confitada, de fondant, de licors, de caramel, etc.

2 AGR Varietat d’arròs de planta força alta i de tiges gruixudes i fortes.

->bombolla

■bombolla

[d’un ll. vg. *bŭlbŭlla, reduplicació expressiva del radical de bullire ‘bullir’, amb dissimilació de la primera l en n (v. borbollar); 1a FONT: s. XIII, Llull]

f 1 Porció d’aire o d’un gas qualsevol envoltat d’un tel d’aigua o d’un altre líquid. Una bombolla d’aigua sabonosa.

2 1 Glòbul d’aire o d’un gas qualsevol a l’interior d’un líquid o d’un sòlid transparent.

2 esp Glòbul d’aire en el tub ple de líquid d’un nivell.

3 INFORM Domini magnètic local estable (no volàtil), de dimensió submicroscòpica, induït en el si de certs materials que hom empra com a substrat per a memòries de gran capacitat.

4 METAL·L 1 Part aixecada en la superfície sòlida d’una peça metàl·lica de fosa, produïda per la presència d’un gas a l’interior seu mentre era en estat pastós.

2 bombolla oclusa Bufat.

->bombollar

■bombollar

[de bombolla; 1a FONT: s. XV]

v intr Fer bombolles un líquid, bombollejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bombollar

GERUNDI: bombollant

PARTICIPI: bombollat, bombollada, bombollats, bombollades

INDICATIU PRESENT: bombollo, bombolles, bombolla, bombollem, bombolleu, bombollen

INDICATIU IMPERFET: bombollava, bombollaves, bombollava, bombollàvem, bombollàveu, bombollaven

INDICATIU PASSAT: bombollí, bombollares, bombollà, bombollàrem, bombollàreu, bombollaren

INDICATIU FUTUR: bombollaré, bombollaràs, bombollarà, bombollarem, bombollareu, bombollaran

INDICATIU CONDICIONAL: bombollaria, bombollaries, bombollaria, bombollaríem, bombollaríeu, bombollarien

SUBJUNTIU PRESENT: bombolli, bombollis, bombolli, bombollem, bombolleu, bombollin

SUBJUNTIU IMPERFET: bombollés, bombollessis, bombollés, bombolléssim, bombolléssiu, bombollessin

IMPERATIU: bombolla, bombolli, bombollem, bombolleu, bombollin

->bombolleig

■bombolleig

Part. sil.: bom_bo_lleig

[de bombollejar]

m Acció de bombollejar.

->bombollejar

■bombollejar

[de bombolla]

v intr Fer bombolles un líquid.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bombollejar

GERUNDI: bombollejant

PARTICIPI: bombollejat, bombollejada, bombollejats, bombollejades

INDICATIU PRESENT: bombollejo, bombolleges, bombolleja, bombollegem, bombollegeu, bombollegen

INDICATIU IMPERFET: bombollejava, bombollejaves, bombollejava, bombollejàvem, bombollejàveu, bombollejaven

INDICATIU PASSAT: bombollegí, bombollejares, bombollejà, bombollejàrem, bombollejàreu, bombollejaren

INDICATIU FUTUR: bombollejaré, bombollejaràs, bombollejarà, bombollejarem, bombollejareu, bombollejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bombollejaria, bombollejaries, bombollejaria, bombollejaríem, bombollejaríeu, bombollejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bombollegi, bombollegis, bombollegi, bombollegem, bombollegeu, bombollegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bombollegés, bombollegessis, bombollegés, bombollegéssim, bombollegéssiu, bombollegessin

IMPERATIU: bombolleja, bombollegi, bombollegem, bombollegeu, bombollegin

->bombona

■bombona

[de l’oc. prov. boumbouno, der. de boumbo ‘gerra gran rodona de coll estret’; 1a FONT: s. XIX]

f EMBAL 1 Garrafa grossa, de vidre gruixut, utilitzada en el transport de certs líquids (àcids, dissolvents, etc.).

2 Recipient metàl·lic emprat per a l’envasament de gasos en estat líquid. Bombona de butà.

->bombonera

■bombonera

[de bombó]

f Capsa per a guardar-hi bombons.

->bombosí

■bombosí

m Bombasí.

->bompassenc

bompassenc -a

adj i m i f De Bompàs (Rosselló).

->bon¹

■bon¹

adj Forma masculina de l’adjectiu bo emprada davant un substantiu o un infinitiu.

->bon²

■bon²

m RELIG OR Religió prebudista del Tibet, caracteritzada sobretot per l’animisme i el xamanisme i per la creença en un ésser suprem.

->bonament

■bonament

[de bo²; 1a FONT: 1307]

adv Tot simplement, sense esforçar-s’hi gaire. Fes el que bonament puguis.

->bonança

■bonança

[d’un ll. vg. *bonacia, alteració de malăcĭa, íd., (del gr. malakía ‘fluixedat’), per influx de bonus en interpretar malacia com un der. de malus; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Estat tranquil de la mar. S’assossegà la mar i féu bonança.

2 Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil.

->bonancenc

■bonancenc -a

[de bonança]

adj Caracteritzat per la bonança, amb bonança. Fa un hivern bonancenc.

->bonansí

bonansí -ina

adj i m i f De Bonansa (Alta Ribagorça).

->bonapartisme

■bonapartisme

m 1 HIST Corrent polític francès partidari del retorn dels Bonaparte al tron.

2 POLÍT Categoria politicosocial caracteritzada per la constitució de la burocràcia com a força social en formes d’estat capitalista dominades per un executiu de tipus cesarista i paternalista.

->bonàs

■bonàs -assa

[de bo²; 1a FONT: s. XIX]

adj Bo en excés, de bon natural.

->bonastre

■bonastre

[de bo² i -astre]

m Bon home, que tot s’ho pren bé.

->bonastrenc

bonastrenc -a

adj i m i f De Bonastre (Baix Penedès).

->bonaventura

■bonaventura

[de bo² i ventura; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Pretesa endevinació de la sort d’una persona per les ratlles de les mans, els trets fisonòmics, etc.

2 dir la bonaventura (a algú) Pronosticar-li el que li ha de succeir.

->bonda¹

■bonda¹

f SUR Tap gros per a tapar bótes les bases del qual són el ventre i l’esquena del suro.

->bonda²

■bonda²

[der. postverbal del cat. ant. abondar ‘satisfer, aprofitar’, amb afèresi de la a inicial per confusió amb la a de l’article]

f Bondat, bona conducta (en l’expressió fer bonda).

->bondadós

■bondadós -osa

[de bondat; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Ple de bondat.

->bondadosament

■bondadosament

[de bondadós]

adv Amb bondat.

->bondat

■bondat

[del ll. bonĭtas, -atis, íd., der. de bonus (v. bo²); 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de qui és bo per a altri, que és inclinat a fer bé. Una persona d’una gran bondat.

2 Prova de deferència, favor, atenció. Estic molt agraït a les teves bondats.

3 Bona qualitat. La bondat d’un teixit, d’un producte.

4 METROL Referida a un instrument de mesura, exactitud o precisió de l’instrument. La bondat d’una balança.

5 fer bondat Comportar-se bé, especialment un infant.

->bondó

■bondó

[d’una falsa divisió de l’abundor]

f Mot emprat en l’expressió a bondó loc adv dial En abundància.

->bonegada

■bonegada

[de bonegar]

f Acció de bonegar, amonestació.

->bonegador

■bonegador -a

[de bonegar]

adj Que bonega.

->bonegar

■bonegar

[sinònim i der. de bonir ‘fer una remor sorda, rondinar’, propi del País Valencià]

v tr Renyar, reptar, amonestar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bonegar

GERUNDI: bonegant

PARTICIPI: bonegat, bonegada, bonegats, bonegades

INDICATIU PRESENT: bonego, bonegues, bonega, boneguem, bonegueu, boneguen

INDICATIU IMPERFET: bonegava, bonegaves, bonegava, bonegàvem, bonegàveu, bonegaven

INDICATIU PASSAT: boneguí, bonegares, bonegà, bonegàrem, bonegàreu, bonegaren

INDICATIU FUTUR: bonegaré, bonegaràs, bonegarà, bonegarem, bonegareu, bonegaran

INDICATIU CONDICIONAL: bonegaria, bonegaries, bonegaria, bonegaríem, bonegaríeu, bonegarien

SUBJUNTIU PRESENT: bonegui, boneguis, bonegui, boneguem, bonegueu, boneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: bonegués, boneguessis, bonegués, boneguéssim, boneguéssiu, boneguessin

IMPERATIU: bonega, bonegui, boneguem, bonegueu, boneguin

->bonegó

■bonegó

m Bonegada.

->bonèl·lia

bonèl·lia

Part. sil.: bo_nèl_li_a

f ZOOL Cuc marí de la classe dels equiuroïdeus (Bonellia viridis), d’un dimorfisme sexual molt acusat, amb les femelles molt més grosses que els mascles i larves sexualment indiferenciades.

->bonent

■bonent

adj Que boneix.

->bonera

■bonera

f Bononera.

->bonesa

■bonesa

[de bo²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de bo, bondat.

->bonet

■bonet

[d’un b. ll. abonnis, d’etimologia desconeguda, potser cèlt. (v. boina); 1a FONT: 1204]

m 1 INDUM Capell petit de quatre becs utilitzat per eclesiàstics, graduats, etc.

2 BOT 1 Evònim.

2 bonets blaus Corniol.

3 ZOOL Segon compartiment de l’estómac dels remugants, reticle.

->boneta

■boneta

[de maleta, amb canvi del radical en bon- per haver-se considerat adj. de mal averany; 1a FONT: s. XIII]

f 1 ant Alforges per anar de viatge que hom duia damunt la cavalcadura.

2 MAR Vela afegida a una altra, generalment una vela quadra, per la ralinga del gràtil d’escota, per tal d’augmentar-ne la superfície en moments de molt poc vent.

->boneter¹

■boneter¹

m BOT Arbust o petit arbre caducifoli de la família de les celastràcies (Euonymus europaeus), amb fulles oposades, orades o lanceolades, de marge crenat o serrat, flors blanques en ramells i fruits capsulars vermells.

->boneter²

■boneter² -a

[de bonet]

m i f OFIC Persona que fa bonets o que en ven.

->bong-bong

bong-bong

m ESPORT En escalada, clavilla en forma de V, especial per a les esquerdes amples.

->bongo

bongo

m ZOOL Antílop de la subfamília dels antilopins (Boocercus eurycerus), de cos robust, amb la cua llarga i les banyes gruixudes i retorçades.

->bongos

bongos [o bongós]

m pl MÚS Instrument de percussió, d’origen possiblement afrocubà, format per dos petits tambors fixats l’un a l’altre que hom toca percudint amb els dits o amb el palmell de les mans, generalment col·locat entre els genolls.

->bonhomia

■bonhomia

Part. sil.: bon_ho_mi_a

[de bon home, amb probable influx del fr. bonhomie; 1a FONT: s. XIX]

f 1 Condició de qui és bon home.

2 Simplicitat amable.

->bonhomiós

■bonhomiós -osa

Part. sil.: bon_ho_mi_ós

[de bonhomia]

adj Que implica bonhomia.

->bonic

■bonic -a

[d’origen incert, paral·lel del cast. bonico, -ito i de noms personals ibers o gals Boniccus, -icca, -ittus, però probablement der. del ll. bonus ‘bo’ amb sufixos celtollatins -iccos, -ittos; 1a FONT: s. XVI]

1 adj Que causa una impressió agradable per la seva bellesa, la seva gràcia, la seva elegància, la seva gentilesa.

2 m pl Joiells, ornaments, que porten les dones, especialment les núvies.

->bonicària

■bonicària

Part. sil.: bo_ni_cà_ri_a

[de bonic]

f dial Boniquesa, formosor, gràcia.

->bonicor

■bonicor

[de bonic]

f dial 1 Boniquesa.

2 Cosa bonica.

->bonidor

■bonidor -a

[de bonir]

adj Que boneix.

->bonifaci

■bonifaci -àcia

[del nom propi ll. Bonifatius, de bonum ‘bo’ i fatum ‘fat, destí’]

adj i m i f Bonàs, bon jan.

->bonifaz

bonifaz^* [bonifáts]

[de l’al. Bonifaz ‘Bonifaci’, de relació incerta]

m ALIM Formatge alemany fet amb llet de vaca, de crosta florida i pasta tova, de color blanc, fina i llisa, de sabor suau, que conté fins a un 60% de matèries grasses.

->bonificació

■bonificació

Part. sil.: bo_ni_fi_ca_ci_ó

[de bonificar]

f 1 1 Acció de bonificar;

2 l’efecte.

3 AGR Conjunt de millores tècniques aportades a un terreny agrícola improductiu o de producció dèbil.

2 1 Acció de pagar o de donar quelcom en addició al que és estrictament degut.

2 DR ADM Genèricament, minoració dels ingressos públics admesa per l’administració.

3 DR CIV Minoració d’una quantitat a pagar, admesa pel creditor.

3 ECON Millora o avantatge que amb caràcter addicional és concedit en les condicions d’un contracte de caràcter econòmic.

->bonificar

■bonificar

[del ll. bonificare, íd. (v. bo²); 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Fer millor, especialment fer més productiu. Bonificar els camps amb adob.

2 pron El comerç es bonificarà amb noves inversions.

2 tr Abonar, assentar una quantitat en un compte. Bonificar els cupons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bonificar

GERUNDI: bonificant

PARTICIPI: bonificat, bonificada, bonificats, bonificades

INDICATIU PRESENT: bonifico, bonifiques, bonifica, bonifiquem, bonifiqueu, bonifiquen

INDICATIU IMPERFET: bonificava, bonificaves, bonificava, bonificàvem, bonificàveu, bonificaven

INDICATIU PASSAT: bonifiquí, bonificares, bonificà, bonificàrem, bonificàreu, bonificaren

INDICATIU FUTUR: bonificaré, bonificaràs, bonificarà, bonificarem, bonificareu, bonificaran

INDICATIU CONDICIONAL: bonificaria, bonificaries, bonificaria, bonificaríem, bonificaríeu, bonificarien

SUBJUNTIU PRESENT: bonifiqui, bonifiquis, bonifiqui, bonifiquem, bonifiqueu, bonifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: bonifiqués, bonifiquessis, bonifiqués, bonifiquéssim, bonifiquéssiu, bonifiquessin

IMPERATIU: bonifica, bonifiqui, bonifiquem, bonifiqueu, bonifiquin

->bonior

■bonior

Part. sil.: bo_ni_or

[pròpiament s’hauria d’escriure bonió, der. de bonir, corresponent més aviat a un mot d’acció ll. en -itio, -ōnis, però el mot ha rebut l’influx del sufix -or de mots abstractes]

f 1 Remor sorda i contínua que mou un abell, una multitud de persones, etc.

2 Borinor.

->boniquesa

■boniquesa

[de bonic; 1a FONT: s. XVII]

f Qualitat de bonic.

->bonir

■bonir

[del ll. bombīre, íd., der. de bombus ‘remor’; 1a FONT: s. XIII]

v intr 1 Fer una remor sorda i contínua un abell, una multitud, etc.

2 Rondinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bonir

GERUNDI: bonint

PARTICIPI: bonit, bonida, bonits, bonides

INDICATIU PRESENT: boneixo, boneixes, boneix, bonim, boniu, boneixen

INDICATIU IMPERFET: bonia, bonies, bonia, boníem, boníeu, bonien

INDICATIU PASSAT: boní, bonires, boní, bonírem, boníreu, boniren

INDICATIU FUTUR: boniré, boniràs, bonirà, bonirem, bonireu, boniran

INDICATIU CONDICIONAL: boniria, boniries, boniria, boniríem, boniríeu, bonirien

SUBJUNTIU PRESENT: boneixi, boneixis, boneixi, bonim, boniu, boneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: bonís, bonissis, bonís, boníssim, boníssiu, bonissin

IMPERATIU: boneix, boneixi, bonim, boniu, boneixin

->bonítol

■bonítol

[d’origen incert, probablement d’una forma arabitzada del ll. *pelamydŭlus, dimin. de pelamys, -ydis ‘tonyina jove o petita’, procedent del gr. pēlamýs, -ýdos, íd.; 1a FONT: 1313]

m ICT 1 Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids (Sarda sarda), de cos fusiforme amb el dors de color blau fosc i el ventre blanc que forma grans bancs que s’apropen a la costa per fresar.

2 bonítol de ventre ratllat Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids (Euthynnus pelamys), semblant al bonítol, però més robust, amb cinc o sis bandes longitudinals característiques al ventre.

->bonitolera

■bonitolera

f PESC Xarxa per a pescar bonítols.

->bonmatinenc

bonmatinenc -a

adj i m i f De Bonmatí (Selva).

->bonnemaisonials

bonnemaisonials

Part. sil.: bon_ne_mai_so_ni_als

f BOT 1 pl Petit ordre de florídies notables per la presència de cèl·lules secretores de iode (ioducs).

2 sing Alga de l’ordre de les bonnemaisonials.

->bonó

■bonó

[d’un cèlt. *bundon-, der. de bundo- ‘fons’; la forma boló és una variant per dissimilació originada en el pl. bonons i en el der. bononera; 1a FONT: c. 1400]

m 1 1 Forat practicat en una de les dogues de la bóta pel qual hom hi fica el vi, etc.; bononera.

2 Forat per on es buida l’aigua d’un safareig, d’una pica, etc.; bononera.

2 1 Tap de bóta.

2 Tap de safareig, de pica, etc., proveït d’un filferro, d’una cadeneta, etc., perquè hom pugui destapar la bononera sense ficar les mans a l’aigua.

3 Estaca que serveix de tap de la bononera.

->bononera

bononera

f 1 bonó 1.

2 Doga d’una bóta en què s’ha practicat el bonó.

->bonrepostí

bonrepostí -ina

adj i m i f De Bonrepòs (Horta).

->bonsai

■bonsai

Part. sil.: bon_sai

[del jap. bon ‘pot, gerro’ i sai ‘arbre’]

m JARD 1 Tècnica i art de cultiu d’arbres nans en una safata amb la mínima quantitat de sòl necessària per a subjectar-los i poder-los alimentar i amb el tronc i les branques tan poc voluminosos com sigui possible.

2 Arbre cultivat per la tècnica bonsai.

->bony

■bony

[d’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno- ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio- ‘coll, turó’; 1a FONT: 1372]

m 1 Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió.

2 Protuberància produïda per un cop o qualsevol altra causa mecànica en una superfície, una làmina metàl·lica, etc. La paret no era ben llisa: feia bonys. Una olla plena de bonys. L’abric li feia un bony a l’esquena.

3 1 Altell, turó.

2 Cim arrodonit d’una muntanya.

->bonyarrut

■bonyarrut -uda

adj dial Bonyegut.

->bonyegut

■bonyegut -uda

[de bony; 1a FONT: s. XV]

adj Ple de protuberàncies.

->bonyiga

■bonyiga

f Buina.

->bonyigar

■bonyigar

v tr Sotmetre les peces de roba a un bany que contenia bonyiga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bonyigar

GERUNDI: bonyigant

PARTICIPI: bonyigat, bonyigada, bonyigats, bonyigades

INDICATIU PRESENT: bonyigo, bonyigues, bonyiga, bonyiguem, bonyigueu, bonyiguen

INDICATIU IMPERFET: bonyigava, bonyigaves, bonyigava, bonyigàvem, bonyigàveu, bonyigaven

INDICATIU PASSAT: bonyiguí, bonyigares, bonyigà, bonyigàrem, bonyigàreu, bonyigaren

INDICATIU FUTUR: bonyigaré, bonyigaràs, bonyigarà, bonyigarem, bonyigareu, bonyigaran

INDICATIU CONDICIONAL: bonyigaria, bonyigaries, bonyigaria, bonyigaríem, bonyigaríeu, bonyigarien

SUBJUNTIU PRESENT: bonyigui, bonyiguis, bonyigui, bonyiguem, bonyigueu, bonyiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: bonyigués, bonyiguessis, bonyigués, bonyiguéssim, bonyiguéssiu, bonyiguessin

IMPERATIU: bonyiga, bonyigui, bonyiguem, bonyigueu, bonyiguin

->bonzai

bonzai

Part. sil.: bon_zai

m JARD Bonsai.

->bonze

■bonze

[del jap. bozu, íd., probablement a través del port. bonzo; 1a FONT: 1940]

m BUD Nom que a Occident hom dóna generalment als monjos budistes.

->bonzessa

bonzessa

f BUD Monja budista.

->boogie-woogie

boogie-woogie^*

[mot angl. nord-americà d’origen obscur i intraduïble; 1a FONT: s. XX]

m MÚS i DANSA Bugui-bugui.

->booleà

■booleà -ana

Part. sil.: bo_o_le_à

adj Relatiu o pertanyent a Georges Boole o a la seva àlgebra. Variable booleana.

->boom

■boom^* [búm]

Hom.: bum

[mot angl. nord-americà, ‘explosió’ (1879); 1a FONT: s. XX]

m 1 Increment, prosperitat, sobtats i poc estables. El ‘boom’ turístic.

2 ECON Màxim d’un cicle econòmic, culminació d’una fase expansiva dins l’activitat econòmica, quan aquesta és en situació d’ocupació plena dels recursos productius.

->bop

bop

m MÚS Estil de jazz aparegut a Nova York durant els anys quaranta, caracteritzat per l’abandó de la continuïtat rítmica, la prolongació de les bases harmòniques i el virtuosisme instrumental.

->boquejar

■boquejar

[de boca; 1a FONT: 1670, DTo.]

v intr 1 1 Moure la boca, obrir i tancar la boca com el qui espira.

2 Espirar.

2 1 Fer bosses alguna peça de roba.

2 Amplejar el calçat, els guants, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boquejar

GERUNDI: boquejant

PARTICIPI: boquejat, boquejada, boquejats, boquejades

INDICATIU PRESENT: boquejo, boqueges, boqueja, boquegem, boquegeu, boquegen

INDICATIU IMPERFET: boquejava, boquejaves, boquejava, boquejàvem, boquejàveu, boquejaven

INDICATIU PASSAT: boquegí, boquejares, boquejà, boquejàrem, boquejàreu, boquejaren

INDICATIU FUTUR: boquejaré, boquejaràs, boquejarà, boquejarem, boquejareu, boquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: boquejaria, boquejaries, boquejaria, boquejaríem, boquejaríeu, boquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: boquegi, boquegis, boquegi, boquegem, boquegeu, boquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: boquegés, boquegessis, boquegés, boquegéssim, boquegéssiu, boquegessin

IMPERATIU: boqueja, boquegi, boquegem, boquegeu, boquegin

->boquejat

boquejat -ada

[de boquejar]

adj HERÀLD Dit del peix, o més sovint del dofí, amb la boca oberta, sense llengua, barba ni aletes i amb els ulls aclucats.

->boquer

■boquer

[de boca]

m Xarxa o filat per a caçar conills.

->boquera

■boquera

[de boca; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 1 ANAT Comissura dels llavis.

2 pl PAT Afecció, sovint present en els infants, caracteritzada per fissures, enrogiment i maceració de la pell de les comissures dels llavis.

3 pl ORNIT Formacions vistentment acolorides de les comissures del bec dels polls dels ocells.

2 AGR 1 Portella feta al marge d’un estany o una bassa per donar entrada o sortida a l’aigua.

2 Cap del solc per on entra l’aigua quan hom rega les taules de l’horta.

->boquerentí

boquerentí -ina

adj i m i f Bocairentí.

->boquet

■boquet

Hom.: buquet

[de boc²]

m CONSTR Cap de biga que sobresurt de la façana d’una casa i que serveix per a aguantar el ràfec de la teulada, la volada d’un balcó, etc.

->boquina

■boquina

[de boc²; 1a FONT: 1249]

f ADOB Pell de boc.

->boquir

■boquir

[de boc²]

v tr Cobrir el boc (les cabres).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: boquir

GERUNDI: boquint

PARTICIPI: boquit, boquida, boquits, boquides

INDICATIU PRESENT: boqueixo, boqueixes, boqueix, boquim, boquiu, boqueixen

INDICATIU IMPERFET: boquia, boquies, boquia, boquíem, boquíeu, boquien

INDICATIU PASSAT: boquí, boquires, boquí, boquírem, boquíreu, boquiren

INDICATIU FUTUR: boquiré, boquiràs, boquirà, boquirem, boquireu, boquiran

INDICATIU CONDICIONAL: boquiria, boquiries, boquiria, boquiríem, boquiríeu, boquirien

SUBJUNTIU PRESENT: boqueixi, boqueixis, boqueixi, boquim, boquiu, boqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: boquís, boquissis, boquís, boquíssim, boquíssiu, boquissin

IMPERATIU: boqueix, boqueixi, boquim, boquiu, boqueixin

->bor

■bor

[de bòrax; 1a FONT: 1905]

m QUÍM INORG [símb: B] Element no metàl·lic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 5 i de pes atòmic 10,811.

->bora

bora

[d’un preromà indoeuropeu bhor- ‘perforar’; 1a FONT: 1900, Vayreda]

f 1 Cova.

2 METEOR Vent fred de muntanya que bufa violentament del nord o el nord-est a la costa adriàtica o dàlmata.

->borà

■borà

Hom.: vorà

m QUÍM 1 Qualsevol dels hidrurs de polibor, d’estructura molecular polièdrica, tots ells deficients d’electrons.

2 [BH₃] Hidrur de bor hipotètic, formalment el progenitor de tota la sèrie dels borans.

->boracita

■boracita

f MINERAL Borat i clorur de magnesi, mineral dimorf, cúbic i ròmbic.

->boraginàcies

■boraginàcies

Part. sil.: bo_ra_gi_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de tubiflores integrada per plantes herbàcies de fulles esparses, de flors pentàmeres i de fruit en tetraqueni.

2 sing Planta de la família de les boraginàcies.

->boral

■boral

Hom.: voral

m FARM Pólvores fines, blanques i astringents, compostes de borat i tartrat d’alumini, usades pels dermatòlegs.

->borar

■borar

v tr Foradar (una cosa) obrint-hi conductes a l’interior. Els cucs boren la fruita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borar

GERUNDI: borant

PARTICIPI: borat, borada, borats, borades

INDICATIU PRESENT: boro, bores, bora, borem, boreu, boren

INDICATIU IMPERFET: borava, boraves, borava, boràvem, boràveu, boraven

INDICATIU PASSAT: borí, borares, borà, boràrem, boràreu, boraren

INDICATIU FUTUR: boraré, boraràs, borarà, borarem, borareu, boraran

INDICATIU CONDICIONAL: boraria, boraries, boraria, boraríem, boraríeu, borarien

SUBJUNTIU PRESENT: bori, boris, bori, borem, boreu, borin

SUBJUNTIU IMPERFET: borés, boressis, borés, boréssim, boréssiu, boressin

IMPERATIU: bora, bori, borem, boreu, borin

->borat

■borat

Hom.: burat

m QUÍM INORG Qualsevol sal o èster de l’àcid bòric, especialment dels àcids metabòrics i tetrabòrics.

->boratat

■boratat -ada

adj QUÍM INORG Impregnat de bòrax o d’àcid bòric.

->bòrax

■bòrax

[del b. ll. borax, llatinització de l’àr. bauráq o búraq, i aquest, del persa búrah ‘nitre’; en cat. ant. existí borraix, forma enregistrada fins al s. XIX; 1a FONT: 1252]

m QUÍM INORG i MINERAL Tetraborat sòdic decahidratat, sòlid de llustre vitri que es presenta en forma de mineral monoclínic holoèdric.

->borazà

borazà

m QUÍM ORG Compost d’addició de l’amoníac amb la borina.

->borazina

borazina

f QUÍM INORG Compost de bor, nitrogen i hidrogen, cíclic, hexagonal, en què els àtoms de bor són alternats amb els de nitrogen.

->borazó

borazó

m QUÍM INORG Nitrur de bor format a una temperatura i una pressió molt altes a partir de mescles de bor i de nitrogen o de nitrur de bor hexagonal en presència de catalitzadors.

->borazole

borazole

m QUÍM INORG Borazina.

->borboll

■borboll

[de borbollar; 1a FONT: c. 1600]

m 1 1 Porció d’un líquid que, impulsada de baix a dalt, fa un inflament en la seva superfície lliure, com els produïts a la superfície d’un líquid en ebullició.

2 fig Tumult, confusió.

3 fig Embolic, baralla. Cercar borbolls.

2 a borbolls loc adv 1 Formant borbolls. La sang li rajava a borbolls.

2 Tumultuosament i amb intermitències. La gent sortia a borbolls.

3 Precipitadament, mig nuant-se la veu. Parlar a borbolls.

->borbollada

■borbollada

[de borbollar]

Mot emprat en l’expressió a borbollades loc adv A borbolls.

->borbollador

borbollador

m QUÍM Flascó rentador emprat per a la presa de mostres de determinats contaminants atmosfèrics que consisteix en un recipient amb un líquid a través del qual hom fa bombollejar l’aire per tal que s’absorbeixin aquests contaminants.

->borbollaire

■borbollaire

Part. sil.: bor_bo_llai_re

[de borbollar]

adj Borbollejant, tumultuós.

->borbollar

■borbollar

[dissimilació de bombolla (vegeu aquest mot); 1a FONT: s. XIX]

v 1 intr Brollar un líquid de baix a dalt formant borbolls.

2 tr Dir (alguna cosa) a borbolls, precipitadament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borbollar

GERUNDI: borbollant

PARTICIPI: borbollat, borbollada, borbollats, borbollades

INDICATIU PRESENT: borbollo, borbolles, borbolla, borbollem, borbolleu, borbollen

INDICATIU IMPERFET: borbollava, borbollaves, borbollava, borbollàvem, borbollàveu, borbollaven

INDICATIU PASSAT: borbollí, borbollares, borbollà, borbollàrem, borbollàreu, borbollaren

INDICATIU FUTUR: borbollaré, borbollaràs, borbollarà, borbollarem, borbollareu, borbollaran

INDICATIU CONDICIONAL: borbollaria, borbollaries, borbollaria, borbollaríem, borbollaríeu, borbollarien

SUBJUNTIU PRESENT: borbolli, borbollis, borbolli, borbollem, borbolleu, borbollin

SUBJUNTIU IMPERFET: borbollés, borbollessis, borbollés, borbolléssim, borbolléssiu, borbollessin

IMPERATIU: borbolla, borbolli, borbollem, borbolleu, borbollin

->borbolleig

■borbolleig

Part. sil.: bor_bo_lleig

[de borbollejar; 1a FONT: 1877, Verdaguer]

m 1 Agitació produïda a la superfície d’un líquid com quan bull.

2 Soroll que l’acompanya.

3 borbolleig ressonant NUC En un reactor nuclear moderat per aigua, règim oscil·latori de la potència causat per la vaporització oscil·latòria incontrolada de l’aigua.

->borbollejant

■borbollejant

[de borbollejar]

adj Que borbolleja.

->borbollejar

■borbollejar

[de borbollar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Formar borbolls a la manera d’un líquid que bull. El matràs era ple d’una substància que borbollejava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borbollejar

GERUNDI: borbollejant

PARTICIPI: borbollejat, borbollejada, borbollejats, borbollejades

INDICATIU PRESENT: borbollejo, borbolleges, borbolleja, borbollegem, borbollegeu, borbollegen

INDICATIU IMPERFET: borbollejava, borbollejaves, borbollejava, borbollejàvem, borbollejàveu, borbollejaven

INDICATIU PASSAT: borbollegí, borbollejares, borbollejà, borbollejàrem, borbollejàreu, borbollejaren

INDICATIU FUTUR: borbollejaré, borbollejaràs, borbollejarà, borbollejarem, borbollejareu, borbollejaran

INDICATIU CONDICIONAL: borbollejaria, borbollejaries, borbollejaria, borbollejaríem, borbollejaríeu, borbollejarien

SUBJUNTIU PRESENT: borbollegi, borbollegis, borbollegi, borbollegem, borbollegeu, borbollegin

SUBJUNTIU IMPERFET: borbollegés, borbollegessis, borbollegés, borbollegéssim, borbollegéssiu, borbollegessin

IMPERATIU: borbolleja, borbollegi, borbollegem, borbollegeu, borbollegin

->borbolló

■borbolló

[deriv. de borboll amb el sufix -ons; 1a FONT: s. XVIII]

Mot emprat en l’expressió a borbollons loc adv A borbolls.

->borbònic

■borbònic -a

1 adj Relatiu o pertanyent als Borbó.

2 m i f Partidari dels Borbó.

->borborigme

■borborigme

[del gr. borborygmós, íd., de creació onomatopeica; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Soroll intestinal produït per la mescla de gasos i líquids.

->bord¹

■bord¹

[del cast. bordo, provinent del fr. bord ‘vora de qualsevol cosa’, i aquest, del fràncic bord, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 MAR 1 Costat d’un vaixell.

2 borda².

3 bordada¹ 1.

2 a bord loc adv Dins d’un vaixell, d’una aeronau. Ésser a bord. Pujar a bord.

3 de bord loc adv Del vaixell, de l’aeronau. La gent de bord. Els instruments de bord.

->bord²

■bord² -a

[del ll. vg. bŭrdus ‘mul, híbrid de cavall i somera’, i aquest, possiblement de procedència cèltica; 1a FONT: 1204]

1 adj i m i f Bastard, nascut d’un pare i d’una mare que no són casats.

2 adj i m i f Nascut de pares desconeguts, expòsit.

3 adj Dit d’un arbre que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.

4 adj p ext i pop Dit de les plantes, els bolets, etc., que s’assemblen a una altra espècie sense tenir-ne la mateixa natura o sense presentar les mateixes propietats interessants de comestibilitat, virtuts medicinals, etc.

5 m CONSTR Cadascun dels ferros que sostenen la volada d’un balcó.

6 adj GEOL Dit d’una pedra, d’una roca, etc., dolenta de treballar per massa dura o perquè s’esmicola amb facilitat.

7 m MINERAL Terme genèric que designa tota varietat de diamant que no pot ésser aprofitat com a gemma i que és utilitzat industrialment.

->borda¹

■borda¹

[d’origen incert, però probablement preromà, possiblement relacionat amb l’occità borda, nom de mates com el siscall o la boga, usades sovint per a cobrir cabanes; 1a FONT: s. X]

f 1 Cabana, barraca, per a guardar palla, fems, eines de conreu, etc., o per a tancar-hi el bestiar les nits.

2 Casa rústica, que depèn d’una masia.

3 HIST DR Del segle XII al XV, porció de terra, amb construccions o sense, que havia estat separada d’un mas.

->borda²

■borda²

[de bord¹]

f MAR Vorada superior del costat d’un vaixell o de qualsevol embarcació.

->bordada¹

■bordada¹

[de bord¹]

f MAR 1 Camí recorregut per un veler entre dues virades quan, pel fet de tenir vent de proa, ha de navegar de bolina, decantant-se, adés a babord, adés a estribord, de la ruta que no pot seguir directament.

2 Andana de canons de cadascun dels bords o costats d’un vaixell.

3 Andanada.

->bordada²

■bordada²

[de bordar]

f Acció de bordar.

->bordadissa

■bordadissa

[de bordar]

f Acció de bordar diferents gossos.

->bordador

■bordador -a

[de bordar]

adj Que borda.

->bordall

■bordall

[de bord²]

m BOT Rebrot, tanyada, d’un arbre fruiter per dessota de l’empelt.

->bordalla

■bordalla

[de bord²]

f BOT Olivera o rebrot d’olivera sense empeltar.

->bordanya

■bordanya

[d’origen incert]

f BOT i AGR Veça.

->bordar

■bordar

Cp. brodar

[potser variant de abordar¹ (no és segura llur relació amb l’accepció nàutica), o més probablement de bornar, d’un frànc. *bihurdan amb conservació de la -d-]

v intr Lladrar amenaçadorament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bordar

GERUNDI: bordant

PARTICIPI: bordat, bordada, bordats, bordades

INDICATIU PRESENT: bordo, bordes, borda, bordem, bordeu, borden

INDICATIU IMPERFET: bordava, bordaves, bordava, bordàvem, bordàveu, bordaven

INDICATIU PASSAT: bordí, bordares, bordà, bordàrem, bordàreu, bordaren

INDICATIU FUTUR: bordaré, bordaràs, bordarà, bordarem, bordareu, bordaran

INDICATIU CONDICIONAL: bordaria, bordaries, bordaria, bordaríem, bordaríeu, bordarien

SUBJUNTIU PRESENT: bordi, bordis, bordi, bordem, bordeu, bordin

SUBJUNTIU IMPERFET: bordés, bordessis, bordés, bordéssim, bordéssiu, bordessin

IMPERATIU: borda, bordi, bordem, bordeu, bordin

->bordatge

■bordatge

[de bord¹]

m MAR borda².

->bordegàs

■bordegàs -assa

[de bord²; 1a FONT: s. XIV]

m i f 1 Xicot, noi.

2 ant Bord.

->bordejar¹

■bordejar¹

[de bord²]

v intr No ésser de bona llei una planta, una persona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bordejar

GERUNDI: bordejant

PARTICIPI: bordejat, bordejada, bordejats, bordejades

INDICATIU PRESENT: bordejo, bordeges, bordeja, bordegem, bordegeu, bordegen

INDICATIU IMPERFET: bordejava, bordejaves, bordejava, bordejàvem, bordejàveu, bordejaven

INDICATIU PASSAT: bordegí, bordejares, bordejà, bordejàrem, bordejàreu, bordejaren

INDICATIU FUTUR: bordejaré, bordejaràs, bordejarà, bordejarem, bordejareu, bordejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bordejaria, bordejaries, bordejaria, bordejaríem, bordejaríeu, bordejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bordegi, bordegis, bordegi, bordegem, bordegeu, bordegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bordegés, bordegessis, bordegés, bordegéssim, bordegéssiu, bordegessin

IMPERATIU: bordeja, bordegi, bordegem, bordegeu, bordegin

->bordejar²

■bordejar²

[de bord¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr MAR Navegar contra vent fent bordades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bordejar

GERUNDI: bordejant

PARTICIPI: bordejat, bordejada, bordejats, bordejades

INDICATIU PRESENT: bordejo, bordeges, bordeja, bordegem, bordegeu, bordegen

INDICATIU IMPERFET: bordejava, bordejaves, bordejava, bordejàvem, bordejàveu, bordejaven

INDICATIU PASSAT: bordegí, bordejares, bordejà, bordejàrem, bordejàreu, bordejaren

INDICATIU FUTUR: bordejaré, bordejaràs, bordejarà, bordejarem, bordejareu, bordejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bordejaria, bordejaries, bordejaria, bordejaríem, bordejaríeu, bordejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bordegi, bordegis, bordegi, bordegem, bordegeu, bordegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bordegés, bordegessis, bordegés, bordegéssim, bordegéssiu, bordegessin

IMPERATIU: bordeja, bordegi, bordegem, bordegeu, bordegin

->bordelès

■bordelès -esa

[de Bordel, forma catalana antiga de Bordeus]

1 adj i m i f De Bordeus (ciutat d’Occitània).

2 adj FUST Dit de la bóta de capacitat compresa entre 200 i 240 litres.

3 f METROL Mesura de capacitat per a vi, equivalent a uns 225 litres.

4 adj RAM Dit de la raça bovina considerada com una varietat de la raça irlandesa.

->bordell

■bordell

[d’origen incert, probablement relacionat amb bord² ‘bastard’ pel fet de ser un lloc d’eventual engendrament de gent borda (v. bordeller); 1a FONT: s. XIII]

m Prostíbul.

->bordeller

■bordeller -a

[pot ser der. de bordell o també de bord² ‘bastard’, amb l’infix -ell-; en aquesta darrera possibilitat, bordell en podria ser un der. regressiu]

adj 1 De bordell. Mossa bordellera.

2 Que freqüenta els bordells.

->bordenc

■bordenc -a

[de bord²; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Que fa poc fruit i encara dolent.

->border

■border -a

m i f 1 Propietari, masover, arrendador, d’una borda.

2 HIST DR Del segle XII al XV, pagès de remença adscrit a una borda i subjecte als mals usos i les prestacions a favor del senyor directe de la finca.

->borderia

■borderia

Part. sil.: bor_de_ri_a

[de bord²; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 El fet d’ésser bord.

2 Casa de beneficència on hom recollia els bords.

->borderís

■borderís

[de bord²]

[pl -issos] m Tany de mala llei de qualsevol planta.

->bordet

■bordet -a

[de bord²; 1a FONT: 1563]

m i f Noi nascut de pares desconeguts, expòsit.

->bordetel·la

bordetel·la

f MICROB Gènere de coccobacils de la família de les brucel·làcies (Bordetella sp), hemolítics i gramnegatius, paràsits i patògens per a diversos animals i per a l’home.

->bordeus

■bordeus

Part. sil.: bor_deus

inv 1 m ENOL Nom genèric amb què hom designa les diverses menes de vi de la regió de Bordeus.

2 1 m Color vermell fosc, com el del bordeus.

2 adj Unes sabates bordeus.

->bordilenc

bordilenc -a

adj i m i f De Bordils (Gironès).

->bordiol

■bordiol

Part. sil.: bor_di_ol

[de bord²]

m BOT Estepa de muntanya.

->bordís

■bordís

[de bord²]

[pl -issos] m 1 1 Arbre que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.

2 esp Olivera borda.

2 Borderís.

->bordissalla

■bordissalla

[de bord²; 1a FONT: s. XIX]

f Conjunt de persones de mala llei.

->bordissenc

■bordissenc -a

[de bord²]

adj Que no és de bona mena, dit d’una planta o d’un animal.

->bordisser

■bordisser -a

[de bord²]

adj Bord, bastard.

->bordissot

■bordissot

[de bord²]

m FRUCT Varietat de figa de color blanc, molsuda i molt dolça, o negre, de pell forta i poc clivellada.

->bordó¹

■bordó¹

[deriv. probablement del verb ant. bordir ‘justar amb una mena de llança’, verb d’origen germànic; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Bastó llarg amb guaspa punxeguda utilitzat pels caminants, els escoltes, etc.

2 Vara cilíndrica, pròpia dels pelegrins, amb dos ornaments, l’un als tres quarts, en forma de travesser, i l’altre a la part superior, en forma de pom.

3 Vara de metall que usen certs capellans en les processons i en altres cerimònies religioses.

4 Cadascuna de les vares llargues que sostenen el pal·li.

5 HIST MIL Espasa d’estoc, o sigui, que punxa però no talla.

6 LIT En la literatura occitana i catalana medieval, vers o ratlla d’una composició poètica, a vegades anomenat també bordonet o bastó.

->bordó²

■bordó²

[del fr. bourdon, íd., der. de bourde ‘mentida’, d’origen incert]

m GRÀF Falta tipogràfica que consisteix a ometre en la composició tot un passatge, generalment perquè es troba comprès entre dos mots idèntics, pres l’un per l’altre.

->bordó³

■bordó³

[v. bordó¹]

m 1 ARQUIT, EBEN i CONSTR Ressalt de secció semicircular en una superfície, o de quart de cercle en una motllura.

2 CONSTR NAV Part de l’obra viva d’una embarcació, normalment de forma arrodonida sobresortint dels costats del buc i que serveix, a més de la seva funció estètica, per a evitar que els cops que es donin als costats afectin el gruix del folre.

3 TECNOL Vora de secció circular feta al cantell d’una peça o a la part superior d’un recipient, o sortint de secció semicircular en una superfície lateral.

4 TÈXT 1 Ratlla de relleu longitudinal obtinguda en els teixits mitjançant fils gruixuts o en gran nombre, per efecte del lligat, etc.

2 bordó vestit Bordó obtingut recobrint un fil d’ordit o més amb un altre que es mou en ziga-zaga per damunt d’ells a causa del lligat de glassa que hom li fa teixir.

->bordó⁴

■bordó⁴

[del fr. i oc. bourdon ‘borinot’, d’origen onomatopeic]

m MÚS 1 1 So greu i invariable d’un instrument (com el sac de gemecs), que serveix de pedal d’una polifonia rudimentària.

2 Tub o corda que produeix aquest so.

3 Corda, de tripa o metàl·lica, tibada diametralment sobre la membrana inferior d’un timbal per a donar-li un so més incisiu.

2 Corda greu dels instruments de la família del llaüt i del violí.

3 Campana major i de so més greu en un carilló.

4 Registre de l’orgue, generalment de tubs tapats, un dels més indispensables i característics de l’instrument.

5 Joc del clavecí, que sona a l’octava greu.

->bordoi

■bordoi

Part. sil.: bor_doi

[d’origen incert, potser de doll ‘raig’ amb el prefix modificatiu bes-, canvi fonètic de sd en rd i assimilació de e a la o tònica]

m 1 Paratge aigual.

2 Xipoll.

->bordonadora

■bordonadora

[de bordonar]

f TECNOL Màquina per a efectuar el bordonament en peces o en recipients de xapa.

->bordonament

■bordonament

[de bordonar]

m TECNOL Operació consistent a cargolar la vora circular d’un recipient cilíndric de xapa de manera que formi un bordó o a modificar una superfície cilíndrica de xapa de manera que les generatrius no siguin rectes, sinó que tinguin uns sortints de secció semicircular o bordons.

->bordonar

■bordonar

[de bordó³]

v tr 1 TECNOL Efectuar un bordonament.

2 màquina de bordonar Bordonadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bordonar

GERUNDI: bordonant

PARTICIPI: bordonat, bordonada, bordonats, bordonades

INDICATIU PRESENT: bordono, bordones, bordona, bordonem, bordoneu, bordonen

INDICATIU IMPERFET: bordonava, bordonaves, bordonava, bordonàvem, bordonàveu, bordonaven

INDICATIU PASSAT: bordoní, bordonares, bordonà, bordonàrem, bordonàreu, bordonaren

INDICATIU FUTUR: bordonaré, bordonaràs, bordonarà, bordonarem, bordonareu, bordonaran

INDICATIU CONDICIONAL: bordonaria, bordonaries, bordonaria, bordonaríem, bordonaríeu, bordonarien

SUBJUNTIU PRESENT: bordoni, bordonis, bordoni, bordonem, bordoneu, bordonin

SUBJUNTIU IMPERFET: bordonés, bordonessis, bordonés, bordonéssim, bordonéssiu, bordonessin

IMPERATIU: bordona, bordoni, bordonem, bordoneu, bordonin

->bordonat

■bordonat -ada

[de bordonar]

adj 1 Que té un o diversos bordons.

2 HERÀLD Dit de la peça (generalment la creu) les extremitats de la qual acaben en forma de bordó de pelegrí.

->bordonejar

■bordonejar

[de bordonar¹]

v intr bordejar¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bordonejar

GERUNDI: bordonejant

PARTICIPI: bordonejat, bordonejada, bordonejats, bordonejades

INDICATIU PRESENT: bordonejo, bordoneges, bordoneja, bordonegem, bordonegeu, bordonegen

INDICATIU IMPERFET: bordonejava, bordonejaves, bordonejava, bordonejàvem, bordonejàveu, bordonejaven

INDICATIU PASSAT: bordonegí, bordonejares, bordonejà, bordonejàrem, bordonejàreu, bordonejaren

INDICATIU FUTUR: bordonejaré, bordonejaràs, bordonejarà, bordonejarem, bordonejareu, bordonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bordonejaria, bordonejaries, bordonejaria, bordonejaríem, bordonejaríeu, bordonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bordonegi, bordonegis, bordonegi, bordonegem, bordonegeu, bordonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bordonegés, bordonegessis, bordonegés, bordonegéssim, bordonegéssiu, bordonegessin

IMPERATIU: bordoneja, bordonegi, bordonegem, bordonegeu, bordonegin

->bordoner

■bordoner

[de bordó¹]

m LITÚRG Clergue que duu bordó en les funcions religioses.

->bordura

■bordura

[de bordó³]

f HERÀLD 1 Peça fonamental que voreja el camper.

2 bordura componada Bordura formada per quadrats alternats d’un metall i d’un color diferents de l’esmalt del camper.

3 bordura de l’escut Bordura que en un escut amb particions les voreja totes.

4 bordura denticulada Denticulat.

->borèada

■borèada

Part. sil.: bo_rè_a_da

1 m i f MIT Cadascuna de les divinitats alades nascudes de Bòrees.

2 adj Relatiu o pertanyent als borèades o a les borèades.

->boreal

■boreal

Part. sil.: bo_re_al

[del ll. borealis, íd., der. de boreas ‘vent del nord’; 1a FONT: 1491]

adj 1 Del nord, relatiu o pertanyent al nord.

2 Que cau al nord, septentrional. Aurora boreal.

3 BIOGEOG Dit del territori de la taigà per part d’alguns fitogeògrafs.

->bòrees

■bòrees

Part. sil.: bò_re_es

[del ll. boreas, i aquest del gr. boréãs ‘vent del nord; 1a FONT: 1877, Verdaguer]

m poèt Vent del nord.

->boreids

boreids

Part. sil.: bo_reids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels mecòpters, que inclou les puces de les glaceres.

2 sing Insecte de la família dels boreids.

->borelià

borelià -ana

Part. sil.: bo_re_li_à

TOPOL 1 adj Relatiu o pertanyent a Borel o a un ens matemàtic que porta el seu nom. Aplicació boreliana. Conjunt borelià.

2 m Element d’una tribu de Borel o, a vegades, la tribu pròpiament.

->boreo-

■boreo-

Forma prefixada del mot grec bóreios, que significa ‘septentrional’. Ex.: boreomediterrani, boreoalpí.

->boreoalpí

■boreoalpí -ina

Part. sil.: bo_re_o_al_pí

adj BIOGEOG Articoalpí.

->boreomediterrani

boreomediterrani -ània

Part. sil.: bo_re_o_me_di_ter_ra_ni

adj 1 Dit de la regió boreal de la Mediterrània.

2 província boreomediterrània BIOGEOG Província boreal de la regió mediterrània que correspon sobretot al domini climàtic dels alzinars.

->borgenc

■borgenc -a

adj i m i f De les Borges Blanques (Garrigues) o de les Borges del Camp (Baix Camp).

->borgià

■borgià -ana

Part. sil.: bor_gi_à

adj Relatiu o pertanyent als Borja.

->borgonya

■borgonya

m ENOL Nom genèric amb què hom designa les diverses menes de vi de Borgonya, el Mâconnais i el Beaujolais.

->borgonyó

■borgonyó -ona

Hom.: borgunyó

1 adj i m i f Burgundi.

2 adj i m i f De la Borgonya (regió de França) o del borgonyó (dialecte).

3 m i f HIST Individu del bàndol francès, enemic dels armanyaguesos, que seguí les directrius dels ducs de Borgonya.

4 m LING Dialecte francès que s’estén per l’antiga Borgonya, el Nivernès i una part de la Xampanya.

->borgunyó

borgunyó -ona

Hom.: borgonyó

adj i m i f ant Borgonyó.

->bòria

■bòria

Part. sil.: bò_ri_a

[alteració de boeria ‘casa del bover (o boer)’ per contracció del hiat amb allargament de la o, que atragué l’accent; 1a FONT: 1390]

f 1 AGR Parcel·la no gaire extensa de terra de conreu, dedicada generalment a vinya, situada a la falda d’una muntanya, a poca distància d’una població. Mena tres saions de pla i dues bòries.

2 Raval.

->bòric

■bòric -a

[de bor]

adj QUÍM INORG 1 Que conté bor. Aigua bòrica.

2 Relatiu o pertanyent al bor.

3 àcid bòric Oxoàcid del bor, de fórmula H₃BO₃, que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques i és emprat en la indústria del vidre i la ceràmica i com a antisèptic en medicina.

->borina¹

■borina¹

[de bor i -ina*]

f [BH₃] QUÍM INORG Hidrur de bor, anomenat també monoborà.

->borina²

■borina²

[v. bolina i borinor]

f 1 MAR Bolina.

2 Gresca, gatzara. Moure borina.

->borinar

■borinar

Hom.: burinar

[de borina²]

v 1 1 tr dial Perforar. Els talps borinen els marges.

2 intr fig Pensar intensament; rumiar.

2 1 tr Moure. No borinis la taula.

2 intr Moure’s. No borinis tant.

3 intr Fer fressa, remenar-se fent soroll.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borinar

GERUNDI: borinant

PARTICIPI: borinat, borinada, borinats, borinades

INDICATIU PRESENT: borino, borines, borina, borinem, borineu, borinen

INDICATIU IMPERFET: borinava, borinaves, borinava, borinàvem, borinàveu, borinaven

INDICATIU PASSAT: boriní, borinares, borinà, borinàrem, borinàreu, borinaren

INDICATIU FUTUR: borinaré, borinaràs, borinarà, borinarem, borinareu, borinaran

INDICATIU CONDICIONAL: borinaria, borinaries, borinaria, borinaríem, borinaríeu, borinarien

SUBJUNTIU PRESENT: borini, borinis, borini, borinem, borineu, borinin

SUBJUNTIU IMPERFET: borinés, borinessis, borinés, borinéssim, borinéssiu, borinessin

IMPERATIU: borina, borini, borinem, borineu, borinin

->borino

■borino

[variant de borinot]

m Borinot.

->borinor

■borinor

[de borina², variant de bolina, en l’accepció de ‘soroll, gresca’, explicada per la remor del vent quan es navega de borina; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Soroll sord i llunyà que precedeix una tempestat.

->borinot

■borinot

[probablement de borinar ‘perforar’ o burinar ‘cisellar’, per la tendència de l’insecte a furgar en cavitats, o de borinar ‘fer fressa’; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 ENTOM 1 Gènere d’insectes himenòpters de la família dels àpids (Bombus sp), semblants a les abelles, però més grossos i molt peluts, de vol brogent.

2 p ext Nom aplicat a altres insectes que en volar fan brogit com els borinots.

2 fig Dit d’algú que mai no calla, que hom té sempre al davant, etc.

3 JOCS Joc infantil en què el qui para, designat a la sort, es gira d’esquena i ha d’endevinar qui dels altres jugadors, que imiten el brunzit del borinot, l’ha colpejat.

4 TÈXT Bernat.

->borinotejar

■borinotejar

[de borinot; 1a FONT: 1851, DEsc.]

v intr Fer el borinot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borinotejar

GERUNDI: borinotejant

PARTICIPI: borinotejat, borinotejada, borinotejats, borinotejades

INDICATIU PRESENT: borinotejo, borinoteges, borinoteja, borinotegem, borinotegeu, borinotegen

INDICATIU IMPERFET: borinotejava, borinotejaves, borinotejava, borinotejàvem, borinotejàveu, borinotejaven

INDICATIU PASSAT: borinotegí, borinotejares, borinotejà, borinotejàrem, borinotejàreu, borinotejaren

INDICATIU FUTUR: borinotejaré, borinotejaràs, borinotejarà, borinotejarem, borinotejareu, borinotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: borinotejaria, borinotejaries, borinotejaria, borinotejaríem, borinotejaríeu, borinotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: borinotegi, borinotegis, borinotegi, borinotegem, borinotegeu, borinotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: borinotegés, borinotegessis, borinotegés, borinotegéssim, borinotegéssiu, borinotegessin

IMPERATIU: borinoteja, borinotegi, borinotegem, borinotegeu, borinotegin

->borisme

borisme

m PAT Intoxicació produïda per la ingestió de composts de bor.

->borja

■borja

[de l’àr. búrǧ ‘torre, barraca de pedra’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f Caseta de paret seca, sense porta, que serveix de sopluig i per a vigilar la vinya.

->borla

■borla

[d’origen incert, possiblement del germ. bruzdon ‘brodar, recamar’ a través de brosdar, broslar, brorlar i, per dissimilació, borlar, d’on el postverbal borla; 1a FONT: 1461]

f 1 TÈXT Reunió de molts fils o cordonets de seda, de llana, etc., recollits en doble i que un cop tallats resten formant una bola o un plomall estarrufat que hom empra com a adornament.

2 Cadascun dels cordons terminats en una borla que pengen del pal d’un penó, d’una bandera, etc.

->borlar

■borlar

[de borla]

v tr Guarnir amb borles (la vora d’una cortina, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: borlar

GERUNDI: borlant

PARTICIPI: borlat, borlada, borlats, borlades

INDICATIU PRESENT: borlo, borles, borla, borlem, borleu, borlen

INDICATIU IMPERFET: borlava, borlaves, borlava, borlàvem, borlàveu, borlaven

INDICATIU PASSAT: borlí, borlares, borlà, borlàrem, borlàreu, borlaren

INDICATIU FUTUR: borlaré, borlaràs, borlarà, borlarem, borlareu, borlaran

INDICATIU CONDICIONAL: borlaria, borlaries, borlaria, borlaríem, borlaríeu, borlarien

SUBJUNTIU PRESENT: borli, borlis, borli, borlem, borleu, borlin

SUBJUNTIU IMPERFET: borlés, borlessis, borlés, borléssim, borléssiu, borlessin

IMPERATIU: borla, borli, borlem, borleu, borlin

->borlet

■borlet

[del fr. bourrelet, íd., del fr. ant. bourrel, de bourre ‘borra’]

m 1 Llenca de feltre, de goma, d’escuma de niló, etc., que, clavada prop de la juntura de les portes o de les finestres, impedeix l’entrada de l’aire.

2 HERÀLD Capçana col·locada sobre el casc, que serveix per a agafar o lligar els llambrequins i és formada per dues o més cintes de seda enrotllades, alternativament d’un metall i d’un color del blasó.

->borleta

■borleta

Hom.: burleta

[de borla]

f BOT Asprella.

->borlí

■borlí

[de borla]

m Borla petita.

->borlista

■borlista

m i f Cordonista, persona que en les processons porta una borla o un cordó d’un penó.

->borm

■borm

[probablement ll. mŏrbus ‘malaltia’, amb metàtesi en *bormu; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

m 1 VETER Malaltia contagiosa dels cavalls, els ases, els muls, etc., produïda pel bacteri Actinobacillus mallei, caracteritzada per la inflamació i el fluix de la membrana pituïtària; pot ésser transmesa a gossos, cabres, ovelles i àdhuc a l’home.

2 ZOOL 1 Medusa.

2 borm blau Cnidari pelàgic de l’ordre de les discomeduses (Rhizostoma pulmo), d’ombrel·la en forma de cúpula, de color blanquinós o groguenc amb la vora perifèrica blavosa.

3 borm de vela Gènere de cnidaris pelàgics de l’ordre dels sifonòfors (Physalia sp), d’un gran poder urticant, que suren en les mars càlides i temperades i són arrossegats pels corrents.

->born¹

■born¹

[de bornar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 1 HIST A l’edat mitjana, combat a cavall en camp clos entre cavallers.

2 Plaça on tenien lloc els torneigs.

3 fugir del born fig Defugir una baralla, una contesa.

2 Bornada.

->born²

■born²

[probablement d’un preromà bor-, borno- (bornio-) ‘buit de dins’ (v. borni)]

m 1 Cilindre buit que envolta un objecte, disc amb un forat al mig per a passar-hi una corda, etc.

2 SUR 1 Dit de les pannes que comencen a formar-se a la soca d’una alzina surera.

2 fer un born En pelar un suro, treure en una sola peça, en lloc de dues, el suro que envolta l’arbre.

->born³

■born³

[del fr. borne, íd., que prové del ll. med. bodina (s. XI), probablement del gàl·lic bodina ‘fita’]

m ELECT Peça conductora d’un dispositiu, d’una màquina, d’un aparell, etc., elèctrics que serveix per a efectuar les connexions dels conductors extrems, que són subjectats mitjançant una brida, una femella o un cargol.

->bornada

■bornada

[de bornar]

f Volt, tomb, passeig.

->bornador¹

■bornador¹

[de born¹]

m OFIC Eina de boter que serveix per a fer forats i que consisteix en una serra tubular en la qual va endollat un mànec en forma de T.

->bornador²

bornador²

[de bornar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ant El qui prenia part en un born o torneig.

->bornar

■bornar

[del germ. fràncic *bihurdan ‘justar en un clos’, amb influx del ll. tornare ‘girar’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v intr 1 HIST Fer armes en un torneig.

2 Donar tombs, voltes, moure’s a l’un costat i a l’altre.

3 MAR Girar un vaixell fondejat entorn del punt on l’àncora ha fet presa, o bé entorn del cos mort.

4 PESC Envestir el peix la xarxa, brivar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bornar

GERUNDI: bornant

PARTICIPI: bornat, bornada, bornats, bornades

INDICATIU PRESENT: borno, bornes, borna, bornem, borneu, bornen

INDICATIU IMPERFET: bornava, bornaves, bornava, bornàvem, bornàveu, bornaven

INDICATIU PASSAT: borní, bornares, bornà, bornàrem, bornàreu, bornaren

INDICATIU FUTUR: bornaré, bornaràs, bornarà, bornarem, bornareu, bornaran

INDICATIU CONDICIONAL: bornaria, bornaries, bornaria, bornaríem, bornaríeu, bornarien

SUBJUNTIU PRESENT: borni, bornis, borni, bornem, borneu, bornin

SUBJUNTIU IMPERFET: bornés, bornessis, bornés, bornéssim, bornéssiu, bornessin

IMPERATIU: borna, borni, bornem, borneu, bornin