->glossar

■glossar

[de glossa; 1a FONT: c. 1390]

v tr Aclarir un text o un mot amb una glossa o comentari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: glossar

GERUNDI: glossant

PARTICIPI: glossat, glossada, glossats, glossades

INDICATIU PRESENT: glosso, glosses, glossa, glossem, glosseu, glossen

INDICATIU IMPERFET: glossava, glossaves, glossava, glossàvem, glossàveu, glossaven

INDICATIU PASSAT: glossí, glossares, glossà, glossàrem, glossàreu, glossaren

INDICATIU FUTUR: glossaré, glossaràs, glossarà, glossarem, glossareu, glossaran

INDICATIU CONDICIONAL: glossaria, glossaries, glossaria, glossaríem, glossaríeu, glossarien

SUBJUNTIU PRESENT: glossi, glossis, glossi, glossem, glosseu, glossin

SUBJUNTIU IMPERFET: glossés, glossessis, glossés, glosséssim, glosséssiu, glossessin

IMPERATIU: glossa, glossi, glossem, glosseu, glossin

->glossari

■glossari

[del ll. glossarium, íd., i aquest, del gr. glossárion ‘petita llengua’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Col·lecció de glosses o explicacions dels mots i passatges obscurs o difícils d’un autor o d’una obra.

2 Diccionari de mots rars, difícils o arcaics ordenats alfabèticament, que són explicats per altres de més corrents i moderns generalment de la mateixa llengua.

->glossema

glossema

[del ll. glossēma, -ătis, i aquest, del gr. glṓssēma, -atos ‘terme poc usat’]

m LING Segons la glossemàtica, mínima unitat formal del pla de l’expressió equivalent al tret distintiu d’altres escoles o punt terminal de l’anàlisi del significant.

->glossemàtica

■glossemàtica

[del ll. glossematĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. glōssēmatikós ‘relatiu als termes inusitats’]

f LING Corrent lingüístic que concep la llengua com un text infinit a partir de la combinació d’un inventari finit d’elements formals.

->-glòssia

■-glòssia

Forma sufixada del mot grec glõssa, que significa ‘llengua’. Ex.: diglòssia.

->glòssic

■glòssic -a

[de glossa]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la llengua.

->glossilla

■glossilla

[de glossa]

f GRÀF Caràcter d’impremta de set punts.

->glossitis

■glossitis

f PAT Inflamació localitzada a la llengua.

->glosso-

■glosso-

Forma prefixada del mot grec glõssa, que significa ‘llengua’. Ex.: glossopeda, glossotomia.

->glossodínia

glossodínia

Part. sil.: glos_so_dí_ni_a

f PAT Dolor neuràlgic de la llengua, caracteritzat per la fixesa del punt dolorós.

->glossofaringi

■glossofaringi -íngia

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la llengua i a la faringe.

->glossolàlia

■glossolàlia

Part. sil.: glos_so_là_li_a

[de glosso- i -làlia]

f 1 BÍBL i CRIST 1 Carisma en virtut del qual els apòstols parlaren llengües estrangeres el dia de la Pentecosta.

2 Carisma en virtut del qual hom entén els sons inintel·ligibles dels qui són posseïts per l’Esperit.

2 PSIC i PAT Llenguatge en idiomes desconeguts o inventats, que es presenta en els estats hipnòtics i psicopàtics, en els èxtasis i en els estats mediúmics.

->glossopeda

■glossopeda

[mot híbrid, de glosso- i el ll. pes, pedis ‘peu’, perquè les aftes apareixen a la llengua i a les potes; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f VETER Malaltia epizoòtica dels ramats que es manifesta per la formació d’aftes a la boca i entre les ungles.

->glossopetra

■glossopetra

f PALEONT i ICT Dent de peix fòssil.

->glossoplegia

glossoplegia

Part. sil.: glos_so_ple_gi_a

f PAT Paràlisi de la llengua.

->glossotomia

glossotomia

Part. sil.: glos_so_to_mi_a

f CIR Amputació o dissecció quirúrgica de la llengua.

->glot

■glot -a

[del ll. glutto, -onis, íd., a partir del cas recte, per haver-se usat el mot més com a atribut i vocatiu; de l’acusatiu hi ha també la forma ant. glotó; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f ant Golafre.

->-glot

-glot -glota

Forma sufixada del mot grec glõtta, que significa ‘llengua’. Ex.: poliglot.

->glotal

■glotal

[de glotis]

adj 1 ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la glotis.

2 Produït a la glotis.

2 articulació glotal FON 1 Articulació produïda a la glotis.

2 Articulació laringal.

->glotalitzat

■glotalitzat -ada

[de glotal]

adj FON Dit del so produit amb una oclusió de la glotis simultània a una oclusió oral.

->glotament

■glotament

[de glot]

adv ant Amb glotonia.

->glòtic

■glòtic -a

[de glotis]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la glotis.

2 Basat en el llenguatge. Una raça glòtica.

->glotis

■glotis

[del gr. glōttís, glōttídos ‘llengüeta’, der. de glõtta ‘llengua’]

f ANAT ANIM Obertura superior de la laringe.

->glotitis

■glotitis

f PAT Inflamació de la glotis.

->glotó

■glotó -ona

[de glot]

adj i m i f ant Glot, golafre.

->gloto-

■gloto-

Forma prefixada del mot grec glõtta, que significa ‘llengua’. Ex.: glotologia.

->glotocronologia

glotocronologia

Part. sil.: glo_to_cro_no_lo_gi_a

f LING i ANTROP Tècnica per a determinar les dates de separació de llengües relacionades que provenen d’una protollengua.

->glotogonia

■glotogonia

Part. sil.: glo_to_go_ni_a

[de gloto- i -gonia]

f LING Terme proposat per a designar la ciència que estudia l’origen del llenguatge humà i les seves implicacions biològiques i culturals.

->glotòleg

■glotòleg -òloga

[de gloto- i -leg]

m i f LING Lingüista.

->glotologia

■glotologia

Part. sil.: glo_to_lo_gi_a

[de gloto- i -logia]

f LING Lingüística.

->glotonia

■glotonia

Part. sil.: glo_to_ni_a

[de glotó; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f ant Qualitat de glot, golafreria.

->gloxínia

■gloxínia

Part. sil.: glo_xí_ni_a

f BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les gesneriàcies (Sinningia speciosa), de fulles oposades, llargament peciolades, i de flors vistoses.

->gluc-

■gluc-

Forma prefixada del mot grec glykýs, que significa ‘dolç’, emprada per a indicar referència a la glucosa. Ex.: glucèmia.

->glucagó

■glucagó

m BIOQ Hormona proteica formada en les cèl·lules A del pàncrees que, contràriament a l’acció de la insulina, fa augmentar la glucèmia.

->glucan

■glucan

m BIOQ Glican.

->glucèmia

■glucèmia

Part. sil.: glu_cè_mi_a

[de gluc- i -èmia]

f MED Presència de glucosa en la sang.

->glúcic

glúcic -a

adj QUÍM ORG Obtingut de glucosa. Àcid glúcic.

->glúcid

■glúcid

[de gluc- i -id]

m BIOQ Nom genèric d’aquelles substàncies que són polihidroxialdehids o polihidroxicetones i també de llurs polímers i derivats.

->glucina

■glucina

f QUÍM 1 Àcid sulfamidotriacètic compost, de fórmula C₁₉H₁₆N₄.

2 Òxid de beril·li.

->glucini

■glucini

m obs QUÍM Beril·li.

->gluco-

■gluco-

Forma prefixada del mot grec glykýs, que significa ‘dolç’, emprada per a indicar referència a la glucosa. Ex.: glucòsid.

->glucoalcaloide

glucoalcaloide

Part. sil.: glu_co_al_ca_loi_de

m BIOQ i FARM Nom genèric dels glucòsids d’alcaloides que hom troba en certes plantes o que han estat obtinguts dels alcaloides per síntesi.

->glucocorticoide

■glucocorticoide

Part. sil.: glu_co_cor_ti_coi_de

m FARM Cadascuna de les hormones esteroides produïdes per les càpsules suprarenals, per influència de les corticotropines.

->glucogen

■glucogen -ògena

adj i m BIOQ Glicogen.

->glucolípid

■glucolípid

m BIOQ Glicolípid.

->glucòlisi

■glucòlisi

f BIOQ Degradació anaeròbica dels glúcids que es produeix a l’hialoplasma cel·lular i té com a funció obtenir energia per a incorporar àcid fosfòric en forma d’ATP.

->glucòmetre

■glucòmetre

[de gluco- i -metre]

m Densímetre emprat per a determinar la quantitat de sucre que hi ha diluït en un líquid.

->gluconat

gluconat

m QUÍM ORG Qualsevol sal de l’àcid glucònic, que en la seva molècula conté l’anió HOCH₂(CHOH)₄COO^-.

->gluconeogènesi

■gluconeogènesi

Part. sil.: glu_co_ne_o_gè_ne_si

f BIOQ Procés de formació de glucosa seguint el camí invers de la glucòlisi.

->glucònic

glucònic, àcid

QUÍM ORG Àcid pentahidroxicaproic, COOH(CHOH)₄CH₂OH, àcid obtingut a partir de la glucosa per oxidació electrolítica.

->glucopiranosa

■glucopiranosa

f QUÍM ORG Forma cíclica de la glucosa, amb un enllaç de glucòsid intramolecular, entre els àtoms de carboni 1 i 5, que dóna un anell estable de sis baules que pot ésser considerat derivat del piran.

->glucoproteïna

■glucoproteïna

Part. sil.: glu_co_pro_te_ï_na

f BIOQ Glicoproteïna.

->glucopròtid

■glucopròtid

m BIOQ Glicoproteïna.

->glucoràquia

■glucoràquia

Part. sil.: glu_co_rà_qui_a

f FISIOL ANIM Taxa normal de glucosa en el líquid cefaloraquidi.

->glucosa

■glucosa

[del fr. glucose, i aquest, del gr. gleûkos ‘vi dolç’, amb influx de glykýs ‘dolç’, creat per E. M. Péligot (1838); el sufix s’utilitzà en cel·lulosa i els sucres; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 QUÍM ORG Aldohexosa pseudoaldehídica que es troba a l’estat natural en forma de D-glucosa.

2 glucosa líquida ALIM Xarop de glucosa.

->glucosamina

■glucosamina

f QUÍM Amina derivada de la glucosa per substitució d’un grup OH per un grup NH₂, que es troba en la quitina, les mucoproteïnes i els mucopolisacàrids.

->glucosat

■glucosat -ada

adj Que conté glucosa.

->glucòsid

■glucòsid

m 1 BIOQ Glicòsid constituït per glucosa unida a un alcohol pel seu hidroxil hemiacetàlic.

2 glucòsid cardíac FARM Cadascun dels productes naturals d’estructura glucosídica emprats en el tractament de la fallida cardíaca congestiva.

->glucosidasa

■glucosidasa

f BIOQ Enzim que desdobla la sacarosa en fructosa i glucosa, que ataca el substrat pel seu extrem de glucosa.

->glucosúria

■glucosúria

Part. sil.: glu_co_sú_ri_a

f MED Presència de glucosa en l’orina.

->glucurònic

D-glucurònic, àcid

BIOQ Hidroxiàcid aldehid que té un anell de la piranosa i existeix en les dues formes α i β.

->gluma

■gluma

f BOT Cadascuna de les dues peces bracteals que presenten les espícules de les gramínies.

->glumaci

■glumaci -àcia

adj BOT 1 Que sembla una gluma.

2 Proveït de glumes.

->glumel·la

■glumel·la

f BOT En les gramínies, cadascuna de les dues peces que envolten la flor.

->glumèl·lula

■glumèl·lula

f BOT Cadascuna de les dues peces membranoses que es troben sovint a la base de la flor de les gramínies.

->glumi-

■glumi-

Forma prefixada del mot llatí gluma, que significa ‘boll’, ‘pellofa’. Ex.: glumífer, glumiflor.

->glumífer

■glumífer -a

adj BOT Que porta glumes.

->glumiflor

■glumiflor -a

adj BOT De flors amb glumes.

->glumiflores

■glumiflores

f BOT 1 pl Ordre de monocotiledònies constituït per plantes de flors hermafrodites amb el periant reduït o nul, i amb l’ovari súper.

2 sing Planta de l’ordre de les glumiflores.

->gluó

■gluó

Part. sil.: glu_ó

m PART Bosó que transmet la interacció forta entre quarks.

->glutamat

■glutamat

m QUÍM ORG 1 Qualsevol sal de l’àcid glutàmic.

2 glutamat monosòdic ALIM [sigla MSG] Additiu alimentari potenciador de gust, de fórmula COOHCH₂CH₂CH(NH₂)COONa, emprat en derivats carnis, sopes preparades, etc.; no ha estat provada amb seguretat la seva innocuïtat.

->glutàmic

■glutàmic, àcid

[HOOCCH₂CH₂CH(NH₂)COOH] BIOQ Àcid que forma part de l’àcid fòlic (vitamina B_c) i que actua en el metabolisme intermediari d’altres aminoàcids.

->glutamina

■glutamina

f [HOOCCH(NH₂)CH₂CH₂CONH₂] BIOQ Aminoàcid polar, necessari per a la biosíntesi de purines, que se sintetitza a partir de l’àcid glutàmic.

->glutarat

glutarat

m QUÍM Qualsevol sal o èster de l’àcid glutàric.

->glutàric

glutàric, àcid

[de glut(àmic) i (tart)àric]

Àcid dibàsic, de fórmula HOOC(CH₂)₃COOH, que ocorre en la remolatxa.

->glutatió

■glutatió

Part. sil.: glu_ta_ti_ó

m BIOQ Tripèptid natural glutamil-cisteïl-glicina.

->glutelina

■glutelina

f BIOQ Cadascun dels components d’un grup de proteïnes vegetals simples que es troben en les llavors dels cereals.

->gluten

■gluten

[del ll. gluten, -ĭnis ‘cola, engrut’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Qualsevol substància adhesiva que pot servir per a enganxar una cosa a una altra.

2 esp BIOQ Substància proteica del blat, viscosa i adhesiva, que es troba a l’endosperma dels grans de midó.

->glutenina

■glutenina

f BIOQ Proteïna del grup de les glutelines que es troba especialment en el blat.

->gluti

■gluti -útia

[del gr. gloutós ‘natges, cul’]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les natges. Artèria glútia. Nervi gluti.

->glutina

glutina

f BIOL Substància viscosa derivada del gluten.

->glutinós

■glutinós -osa

[del ll. glutinosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Viscós, adhesiu.

->Gly

Gly

símb BIOQ glicina 1.

->gmelinita

gmelinita

f MINERAL Aluminosilicat natural de calci i sodi hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal.

->GN

GN

símb CRON gener.

->-gnat

■-gnat -gnata

Forma sufixada del mot grec gnáthos, que significa ‘mandíbula’. Ex.: prògnat.

->gnàtion

gnàtion

Part. sil.: gnà_ti_on

m ANTROP FÍS Punt craniomètric situat a la punta de la mandíbula inferior.

->gnato-

gnato-

Forma prefixada del mot grec gnáthos, que significa ‘mandíbula’. Ex.: gnatoplàstia.

->gnatos

gnatos

m ENTOM En els genitalia masculins dels insectes lepidòpters, part ventral del desè segment abdominal modificat.

->gnatostomats

gnatostomats

m ZOOL 1 pl Grup de vertebrats proveïts de mandíbules, per oposició als àgnats o ciclòstoms.

2 sing Vertebrat del grup dels gnatostomats.

->gneis

■gneis

Part. sil.: gneis

[de l’al. Gneis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

[pl gneissos] m PETROG Roca metamòrfica cristal·lofíl·lica, amb els seus cristalls visibles a ull nu i distribuïts en files alternant amb unes altres d’esquistoses.

->gnèissic

■gnèissic -a

Part. sil.: gnèis_sic

[de gneis]

adj PETROG 1 Relatiu o pertanyent al gneis.

2 Que conté gneis.

->gneissoide

■gneissoide

Part. sil.: gneis_soi_de

[de gneis i -oide]

adj Que s’assembla al gneis.

->gnetàcies

■gnetàcies

Part. sil.: gne_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de gnetòpsids integrada per lianes tropicals dioiques.

2 sing Planta de la família de les gnetàcies.

->gnetates

■gnetates

f pl BOT Gnetòpsids.

->gnetòpsids

■gnetòpsids

m BOT 1 pl Classe de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de fulles simples oposades i de flors unisexuals amb periant rudimentari.

2 sing Planta de la classe dels gnetòpsids.

->gnom

■gnom

[del ll. modern gnomus, creat per l’alquimista i metge suís Paracels (1493-1541) sobre el gr. gnṓmē ‘intel·ligència’, pel fet d’haver estat considerats els gnoms genis de la terra, o bé d’un gr. *gēnómos ‘el qui viu dins la terra’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 MIT En la mitologia nòrdica, ésser fabulós, en figura de nan, que viu en les parts interiors de la terra i guarda les mines.

2 LIT En els contes infantils, nan.

->-gnomia

-gnomia

Forma sufixada del mot grec gnõma, que significa ‘signe distintiu; opinió, judici’. Ex.: fisiognomia.

->gnòmic¹

■gnòmic¹ -a

[de gnom]

adj Relatiu o pertanyent als gnoms.

->gnòmic²

■gnòmic² -a

[del b. ll. gnomĭcos -on, i aquest, del gr. gnōmikós ‘sentenciós’, der. de gnṓmē ‘sentència, opinió’, que ho és de gignṓskō ‘conèixer, jutjar, decidir’]

adj 1 Que conté, que compon, màximes; aforístic 1.

2 poesia gnòmica LIT Tipus de poesia popular de contingut moral i sentenciós.

->gnomo-

gnomo-

Forma prefixada del mot grec gnõma, que significa ‘signe distintiu; opinió, judici’. Ex.: gnomologia.

->gnomologia

■gnomologia

Part. sil.: gno_mo_lo_gi_a

[de gnomo- i -logia]

f LIT 1 Col·lecció o tractat d’aforismes.

2 Ús de màximes en escriure o parlar.

->gnomològic

■gnomològic -a

[de gnomo- i -lògic]

adj Relatiu o pertanyent a la gnomologia.

->gnòmon

■gnòmon

[del ll. gnomon, -ŏnis, i aquest, del gr. gnṓmōn, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 ASTR i RELL 1 Instrument rudimentari consistent en una columna, estaca o tija clavada verticalment a terra i emprat pels grecs per a determinar l’altura del Sol i la seva orientació (és a dir, l’hora).

2 Estil i tija l’ombra del qual assenyala l’hora en els rellotges de sol.

2 GEOM Allò que resta d’un paral·lelogram quan hom treu un paral·lelogram semblant a ell i construït sobre un dels seus angles.

->gnomònic

■gnomònic -a

[de gnòmon; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al gnòmon.

2 adj CARTOG i NÀUT 1 Dit del sistema de projecció en el qual el punt origen és el centre de l’esfera i el pla de projecció és un pla tangent a l’esfera.

2 Dit de la carta nàutica que es basa en el sistema de projecció gnomònica.

3 f RELL Art de construir rellotges de sol.

->gnoseo-

gnoseo-

Forma prefixada del mot grec gnõsis, gnõseōs, que significa ‘coneixement’. Ex.: gnoseologia.

->gnoseologia

■gnoseologia

Part. sil.: gno_se_o_lo_gi_a

[de gnoseo- i -logia]

f FILOS 1 Ciència que tracta de la possibilitat, els fonaments, la naturalesa, el valor i els límits del coneixement.

2 Ciència que estudia els principis, les lleis, els postulats i les hipòtesis científiques i tracta els problemes del mètode, de la unitat i de la divisió de les ciències.

->gnoseològic

gnoseològic -a

Part. sil.: gno_se_o_lò_gic

[de gnoseologia]

adj Relatiu o pertanyent a la gnoseologia.

->gnosi

■gnosi

[del gr. gnõsis, gnõseōs ‘coneixement’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f RELIG 1 Coneixement intuïtiu i perfecte de la divinitat i de les seves relacions amb el món i amb l’home.

2 Gnosticisme.

->-gnosi

-gnosi

Forma sufixada del mot grec gnõsis, gnõseōs, que significa ‘coneixement’. Ex.: prognosi, diagnosi.

->-gnòsia

■-gnòsia

Forma sufixada del mot grec gnõsis, gnõseōs, que significa ‘coneixement’. Ex.: hidrognòsia.

->gnòstic

■gnòstic -a

[de gnosi; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la gnosi o al gnosticisme.

2 m i f Persona que professa el gnosticisme.

->-gnòstic

-gnòstic -gnòstica

Forma sufixada del mot grec gnōstikós, que significa ‘relatiu al coneixement’. Ex.: agnòstic, diagnòstic.

->gnosticisme

■gnosticisme

Cp. agnosticisme

[de gnòstic; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m RELIG Conjunt de sistemes i sectes jueves i cristianes dels primers segles que professaven la salvació per la gnosi.

->gnotobiòtic

gnotobiòtic -a

Part. sil.: gno_to_bi_ò_tic

adj MICROB Dit de l’animal de laboratori criat en unes condicions de total esterilitat que han fet possible de conèixer enterament la flora i la fauna que li són pròpies.

->goa

■goa

Part. sil.: go_a

f ant MAR Gúa.

->goal-average

goal-average^* [gɔ̀lɛ́vəɾidʒ, gɔ̀laßeɾáʃ]

[angl ] m ESPORT Mitjana de gols.

->gobelet

■gobelet

[del fr. gobelet, i aquest, de l’oc. ant. gobel, probablement der. del gal·loromànic *gob ‘bec, boca’, que representa el gàl·lic *gobbo, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

m JOCS Vas més ample de la boca que del fons, sense peu, de llauna, coure o altre material no transparent, emprat en jocs de mans, per a tirar els daus, etc.

->gobi

■gobi

[del ll. gōbĭus, i aquest, del gr. kōbiós, íd.]

m ICT Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes i de la família dels gòbids (Gobius sp) amb el cap i els ulls grossos i les aletes pelvianes soldades formant un disc adhesiu, entre els quals hi ha el gobi comú (G. niger), el gobi de fang, més conegut per calacabot, i el gobi de roca (G. cobitis).

->gòbids

■gòbids

m ICT 1 pl Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, amb els ulls en posició superior i molt junts i aletes pelvianes fusionades formant un disc adhesiu, que inclou el gobi.

2 sing Peix de la família dels gòbids.

->gobiesòcids

■gobiesòcids

Part. sil.: go_bi_e_sò_cids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels gobiesociformes, que inclou unes 150 espècies d’aigües marines temperades i tropicals amb un disc adhesiu al pit, bé que alguns representants es troben a les aigües dolces del continent nord-americà.

2 sing Peix de la família dels gobiesòcids.

->gobiesociformes

gobiesociformes

Part. sil.: go_bi_e_so_ci_for_mes

m ICT 1 pl Ordre de peixos teleostis, de petites dimensions, que es caracteritzen per un òrgan adhesiu ventral persistent al llarg de tota la vida i pels radis segmentats a les aletes.

2 sing Peix de l’ordre dels gobiesociformes.

->gòbit

■gòbit

m ICT Gobi.

->godall

■godall

[emparentat amb el port. bodalho, godalho ‘boc’, el lleonès godayo ‘boc jove’, der. de l’ant. igüedo ‘boc’, probablement de l’arrel preromana indoeuropea bhut- ‘engendrar; fornicar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ZOOL Garrí.

->godalla

■godalla

[encreuament de dalla amb el cast. guadaña]

f AGR Dalla.

->godallada

■godallada

[de godallar²]

f ZOOL Conjunt dels godalls d’una mateixa cria, garrinada.

->godallar¹

godallar¹

Hom.: godellà

[de godalla]

v tr AGR Dallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: godallar

GERUNDI: godallant

PARTICIPI: godallat, godallada, godallats, godallades

INDICATIU PRESENT: godallo, godalles, godalla, godallem, godalleu, godallen

INDICATIU IMPERFET: godallava, godallaves, godallava, godallàvem, godallàveu, godallaven

INDICATIU PASSAT: godallí, godallares, godallà, godallàrem, godallàreu, godallaren

INDICATIU FUTUR: godallaré, godallaràs, godallarà, godallarem, godallareu, godallaran

INDICATIU CONDICIONAL: godallaria, godallaries, godallaria, godallaríem, godallaríeu, godallarien

SUBJUNTIU PRESENT: godalli, godallis, godalli, godallem, godalleu, godallin

SUBJUNTIU IMPERFET: godallés, godallessis, godallés, godalléssim, godalléssiu, godallessin

IMPERATIU: godalla, godalli, godallem, godalleu, godallin

->godallar²

■godallar²

Hom.: godellà

[de godall; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Garrinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: godallar

GERUNDI: godallant

PARTICIPI: godallat, godallada, godallats, godallades

INDICATIU PRESENT: godallo, godalles, godalla, godallem, godalleu, godallen

INDICATIU IMPERFET: godallava, godallaves, godallava, godallàvem, godallàveu, godallaven

INDICATIU PASSAT: godallí, godallares, godallà, godallàrem, godallàreu, godallaren

INDICATIU FUTUR: godallaré, godallaràs, godallarà, godallarem, godallareu, godallaran

INDICATIU CONDICIONAL: godallaria, godallaries, godallaria, godallaríem, godallaríeu, godallarien

SUBJUNTIU PRESENT: godalli, godallis, godalli, godallem, godalleu, godallin

SUBJUNTIU IMPERFET: godallés, godallessis, godallés, godalléssim, godalléssiu, godallessin

IMPERATIU: godalla, godalli, godallem, godalleu, godallin

->godallenc

godallenc -a

adj i m i f De Godall (Montsià).

->godellà

godellà -ana

Hom.: godallar

adj i m i f De Godella (Horta).

->godeller

godeller -a

adj i m i f Godellà.

->godí

■godí

[variant dial. de godall]

m ZOOL Garrí.

->godilla

godilla

f ESPORT Tècnica d’esquí que consisteix a baixar encadenant viratges i semiviratges curts que descriuen una successió de lleus desviacions respecte a la línia directa de descens.

->godinar

■godinar

[de godí]

v intr Garrinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: godinar

GERUNDI: godinant

PARTICIPI: godinat, godinada, godinats, godinades

INDICATIU PRESENT: godino, godines, godina, godinem, godineu, godinen

INDICATIU IMPERFET: godinava, godinaves, godinava, godinàvem, godinàveu, godinaven

INDICATIU PASSAT: godiní, godinares, godinà, godinàrem, godinàreu, godinaren

INDICATIU FUTUR: godinaré, godinaràs, godinarà, godinarem, godinareu, godinaran

INDICATIU CONDICIONAL: godinaria, godinaries, godinaria, godinaríem, godinaríeu, godinarien

SUBJUNTIU PRESENT: godini, godinis, godini, godinem, godineu, godinin

SUBJUNTIU IMPERFET: godinés, godinessis, godinés, godinéssim, godinéssiu, godinessin

IMPERATIU: godina, godini, godinem, godineu, godinin

->gódua

■gódua

Part. sil.: gó_du_a

[d’un ll. td. *gŭtŭba o *gŭddŭba, d’origen incert, potser del primitiu fons hispànic o d’un manlleu africà púnic, tenint present una forma gudubal d’un herbari del s. VII; 1a FONT: 1864]

f BOT 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Sarothamnus scoparius), de fulles inferiors trifoliades i de fulles superiors simples i de flors grogues.

2 gódua catalana Arbust de la família de les papilionàcies (Sarothamnus arboreus spp catalaunicus), de fulles trifoliades i de fruits sense pèls.

->goècia

■goècia

Part. sil.: go_è_ci_a

[del ll. td. goetia, i aquest, del gr. goēteía, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f OCULT Màgia negra.

->goès

goès -esa

Part. sil.: go_ès

adj i m i f De Goa (territori de l’Índia).

->goethita

■goethita

Part. sil.: goe_thi_ta

f MINERAL Òxid de ferro hidratat, Fe₂O₃ · H₂O, i mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->goètic

■goètic -a

Part. sil.: go_è_tic

[del gr. goētikós, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Relatiu o pertanyent a la goècia.

->gofra

gofra

f PAST Pastís, generalment rectangular, cuit entre dues planxes que hi graven un dibuix alveolar en relleu.

->gofrador

gofrador -a

[de gofrar]

adj TECNOL 1 Que gofra.

2 màquina gofradora (o simplement gofradora) Calandra de dos cilindres, un dels quals va gravat amb el dibuix que hom vol obtenir per compressió amb l’altre cilindre, emprada en el gofrat.

->gofrar

■gofrar

[del fr. gaufrer, íd., der. de gaufre ‘mena de pastís, bresca de mel’, del frànc. *wafel, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr TECNOL 1 Imprimir en relleu dibuixos sobre teixits, pells, paper, etc., per mitjà d’una gofradora.

2 màquina de gofrar Màquina gofradora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gofrar

GERUNDI: gofrant

PARTICIPI: gofrat, gofrada, gofrats, gofrades

INDICATIU PRESENT: gofro, gofres, gofra, gofrem, gofreu, gofren

INDICATIU IMPERFET: gofrava, gofraves, gofrava, gofràvem, gofràveu, gofraven

INDICATIU PASSAT: gofrí, gofrares, gofrà, gofràrem, gofràreu, gofraren

INDICATIU FUTUR: gofraré, gofraràs, gofrarà, gofrarem, gofrareu, gofraran

INDICATIU CONDICIONAL: gofraria, gofraries, gofraria, gofraríem, gofraríeu, gofrarien

SUBJUNTIU PRESENT: gofri, gofris, gofri, gofrem, gofreu, gofrin

SUBJUNTIU IMPERFET: gofrés, gofressis, gofrés, gofréssim, gofréssiu, gofressin

IMPERATIU: gofra, gofri, gofrem, gofreu, gofrin

->gofrat

■gofrat

[de gofrar]

m TECNOL Gofratge.

->gofratge

■gofratge

[de gofrar]

m TECNOL Operació de gofrar.

->gogista

■gogista

[de goig]

m i f LIT i FOLK 1 Autor de goigs.

2 Col·leccionador de goigs.

->gogístic

■gogístic -a

[de goig]

adj Relatiu o pertanyent als goigs.

->goidèlic

goidèlic -a

Part. sil.: goi_dè_lic

1 adj Relatiu o pertanyent a les llengües goidèliques.

2 m LING Grup de les llengües cèltiques insulars que comprèn l’irlandès o gaèlic, l’escocès i el parlar de l’illa de Man.

->goig

■goig

Part. sil.: goig

[del ll. gaudium, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 Emoció causada per la contemplació d’una cosa que plau granment, per l’esperança d’obtenir allò que abelleix, per l’adquisició del bé desitjat. Quin goig fóra per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre’l.

2 bon goig que Contents podríem estar si.

3 fer goig Causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. Fa goig, la Rosa, amb aquest pentinat. Els camps fan goig de veure, tan verds!

4 fer goig (a algú) Abellir-li, desitjar, algú o alguna cosa. Si et fa goig en Joan, per què no li ho dius? Em fa més goig el canari taronja que no el groc. Et fa goig, aquesta poma?

5 no fer goig Inspirar desconfiança algú o alguna cosa, esperar-ne alguna cosa desagradable, enutjosa, etc. El seu gest no m’ha fet gens de goig: malfia-te’n!

6 tenir (o ésser) un goig sense alegria Expressió per a manifestar frustració. Anava a casar-s’hi i s’ha desfet el casament: ha estat un goig sense alegria.

2 pl LIT i FOLK 1 Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.

2 Full on hi ha impresos uns goigs. Col·leccionador de goigs.

->goja

■goja

[potser d’origen preromà, o potser de l’hebreu goi ‘pagà’, que en fem., goia, entre els jueus occitans medievals, prengué el sentit de ‘minyona no jueva’ i, irònicament (potser ja en cat.), ‘nimfa’; 1a FONT: 1889, Verdaguer]

f FOLK Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca. És anomenada també aloja, dona d’aigua i, alguns cops, fada.

->gojaire

■gojaire

Part. sil.: go_jai_re

[de goig]

m i f Persona que canta goigs.

->gojar¹

gojar¹

[de goig]

v intr, tr i pron Gaudir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gojar

GERUNDI: gojant

PARTICIPI: gojat, gojada, gojats, gojades

INDICATIU PRESENT: gojo, goges, goja, gogem, gogeu, gogen

INDICATIU IMPERFET: gojava, gojaves, gojava, gojàvem, gojàveu, gojaven

INDICATIU PASSAT: gogí, gojares, gojà, gojàrem, gojàreu, gojaren

INDICATIU FUTUR: gojaré, gojaràs, gojarà, gojarem, gojareu, gojaran

INDICATIU CONDICIONAL: gojaria, gojaries, gojaria, gojaríem, gojaríeu, gojarien

SUBJUNTIU PRESENT: gogi, gogis, gogi, gogem, gogeu, gogin

SUBJUNTIU IMPERFET: gogés, gogessis, gogés, gogéssim, gogéssiu, gogessin

IMPERATIU: goja, gogi, gogem, gogeu, gogin

->gojar²

■gojar²

[de goja]

v tr Fadar, embruixar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gojar

GERUNDI: gojant

PARTICIPI: gojat, gojada, gojats, gojades

INDICATIU PRESENT: gojo, goges, goja, gogem, gogeu, gogen

INDICATIU IMPERFET: gojava, gojaves, gojava, gojàvem, gojàveu, gojaven

INDICATIU PASSAT: gogí, gojares, gojà, gojàrem, gojàreu, gojaren

INDICATIU FUTUR: gojaré, gojaràs, gojarà, gojarem, gojareu, gojaran

INDICATIU CONDICIONAL: gojaria, gojaries, gojaria, gojaríem, gojaríeu, gojarien

SUBJUNTIU PRESENT: gogi, gogis, gogi, gogem, gogeu, gogin

SUBJUNTIU IMPERFET: gogés, gogessis, gogés, gogéssim, gogéssiu, gogessin

IMPERATIU: goja, gogi, gogem, gogeu, gogin

->gojat¹

■gojat¹

[de goja; 1a FONT: 1566]

m Xicot.

->gojat²

■gojat²

[variant de l’oc. gauget, dimin. de gaug ‘goig’]

m BOT Boixac de jardí.

->gojós

■gojós -osa

[de goig]

adj Que sent goig.

->gojosament

■gojosament

[de gojós]

adv Amb goig.

->gol

■gol

[de l’angl. goal ‘meta’, d’origen incert; 1a FONT: c. 1920]

m ESPORT 1 Porteria.

2 1 Acte de fer passar la pilota per la porta o gol.

2 fer un gol (a algú) fig i col·loq Enganyar-lo o fer alguna cosa contra la seva voluntat aprofitant alguna distracció.

->gola

■gola

[del ll. gŭla, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 ANAT ANIM Part anterior del coll; espai existent entre el vel del paladar i l’entrada de l’esòfag i la laringe.

2 ANAT ANIM Boca d’una fera. La gola del llop, del lleó.

3 mentir per la gola ant Mentir descaradament. Curial respongué: Tu ments per la gola.

4 penjar per la gola (algú) Penjar una persona, especialment un reu.

2 p anal 1 Obertura i passatge d’entrada. La gola del port. La gola d’una cova.

2 Endinsada o paratge de molta profunditat en el curs d’un riu.

3 1 ARM Mitja lluna de metall que porten penjant del coll, com a insígnia, els oficials de l’exèrcit quan estan de facció.

2 ARM Peça de l’armadura que es posava damunt el pitral per cobrir i defensar la gargamella.

3 INDUM Coll fort proveït d’una petita valona de tela blanca emmidonada.

4 ARQUIT Motllura el perfil de la qual té la figura d’una S.

5 BOT Zona superior d’una corol·la gamopètala o d’un calze gamosèpal.

6 ÈTIC i CRIST Apetit desordenat de menjar i beure.

7 TÀCT Línia recta que uneix els extrems de dos flancs en una fortificació defensiva.

->golada

■golada

[de gola]

f Porció de líquid que llança un animal per la gola.

->golafre

■golafre

[d’origen incert, probablement relacionat amb gola, de terminació difícil d’explicar, potser d’un preromà *gorafro, de l’arrel indoeuropea gor/ger- ‘engolir’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj i m i f 1 Que menja molt, voraç, d’un apetit insaciable. Les gavines són terriblement golafres. Els golafres només pensen a menjar.

2 p ext Badava una boca golafre.

->golafrejar

■golafrejar

[de golafre]

v intr Menjar com un golafre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: golafrejar

GERUNDI: golafrejant

PARTICIPI: golafrejat, golafrejada, golafrejats, golafrejades

INDICATIU PRESENT: golafrejo, golafreges, golafreja, golafregem, golafregeu, golafregen

INDICATIU IMPERFET: golafrejava, golafrejaves, golafrejava, golafrejàvem, golafrejàveu, golafrejaven

INDICATIU PASSAT: golafregí, golafrejares, golafrejà, golafrejàrem, golafrejàreu, golafrejaren

INDICATIU FUTUR: golafrejaré, golafrejaràs, golafrejarà, golafrejarem, golafrejareu, golafrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: golafrejaria, golafrejaries, golafrejaria, golafrejaríem, golafrejaríeu, golafrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: golafregi, golafregis, golafregi, golafregem, golafregeu, golafregin

SUBJUNTIU IMPERFET: golafregés, golafregessis, golafregés, golafregéssim, golafregéssiu, golafregessin

IMPERATIU: golafreja, golafregi, golafregem, golafregeu, golafregin

->golafreria

■golafreria

Part. sil.: go_la_fre_ri_a

[de golafre]

f Qualitat de golafre.

->golanegre

■golanegre -a

[de gola i negre]

adj Que té la gola negra.

->gola-roig

■gola-roig -roja

[de gola i roig]

adj Que té la gola roja.

->golbol

golbol

m ESPORT Esport paralímpic practicat per persones amb deficiències visuals en què dos equips, de tres persones cadascun, han de marcar gol a la porteria contrària llançant amb la mà una pilota sonora, que fan rodolar per terra.

->golden

golden

adj f i f inv AGR Dit d’una varietat de poma de color groc i gust molt dolç.

->goldmanita

goldmanita

f MINERAL Varietat poc freqüent de granat.

->golejada

golejada

f ESPORT Acció de golejar. Guanyar per golejada.

->golejador

■golejador -a

adj i m i f ESPORT Que goleja.

->golejar

■golejar

[de gol]

v tr ESPORT Marcar molts gols. El nostre equip ha golejat el contrari: li ha fet sis gols.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: golejar

GERUNDI: golejant

PARTICIPI: golejat, golejada, golejats, golejades

INDICATIU PRESENT: golejo, goleges, goleja, golegem, golegeu, golegen

INDICATIU IMPERFET: golejava, golejaves, golejava, golejàvem, golejàveu, golejaven

INDICATIU PASSAT: golegí, golejares, golejà, golejàrem, golejàreu, golejaren

INDICATIU FUTUR: golejaré, golejaràs, golejarà, golejarem, golejareu, golejaran

INDICATIU CONDICIONAL: golejaria, golejaries, golejaria, golejaríem, golejaríeu, golejarien

SUBJUNTIU PRESENT: golegi, golegis, golegi, golegem, golegeu, golegin

SUBJUNTIU IMPERFET: golegés, golegessis, golegés, golegéssim, golegéssiu, golegessin

IMPERATIU: goleja, golegi, golegem, golegeu, golegin

->goleró

■goleró

m 1 ARM Peça de l’armadura destinada a cobrir i defensar la part anterior del coll.

2 GEOL 1 Pas obert en un cingle.

2 Gorg.

->goleta

■goleta

[del fr. goélette, íd., pròpiament ‘oreneta marina’, dimin. de goéland ‘gavina gran’, i aquest, del bretó gwelan, íd.; 1a FONT: 1868]

f 1 CONSTR NAV Vaixell de vela de dos o més pals ultra el bauprès, els quals són de dues peces i aparellen, cadascun, una aurica i una escandalosa.

2 FUST Eina de fuster, a manera de ribot, amb el tall corbat convenientment per a fer goles.

->golf¹

■golf¹

[del ll. vg. colphus ‘badia gran’, i aquest, del gr. kólpos ‘si o falda d’una persona’; 1a FONT: c. 1240]

m GEOL Porció de mar que s’interna a la terra.

->golf²

■golf²

[de l’angl. golf, íd., d’origen incert, potser del neerl. kolf ‘bastó, bat’]

m ESPORT 1 Joc de pilota que té per finalitat d’introduir en una sèrie de forats una pilota mitjançant una successió de cops donats amb uns bastons anomenats clubs.

2 pantalons de golf Pantalons amb els camals replegats sota el genoll.

->golf³

golf³

[v. golfo]

m ant Golfo.

->golfa

■golfa

[de l’àr. ġųrfa ‘sala de dalt’, cat. ant. algorfa; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

[generalment en pl] f CONSTR Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d’una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual hom aprofita per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc.

->golfada

golfada

[de golf¹]

f METEOR Mal temps i mala mar que radiquen en un golf o en procedeixen.

->golfàs

■golfàs

m ICT Tonyina jove.

->golfista

■golfista

[de golf²]

m i f ESPORT Persona que practica el golf.

->golfístic

■golfístic -a

[de golfista]

adj ESPORT Relatiu o pertanyent al golf.

->golfo

■golfo

[del ll. gomphus, i aquest, del gr. gómphos, íd., potser a través d’un dimin. ll. pl. *gomphŭlos, d’on *gómfols i, per metàtesi, *gólfons, reduït finalment a golfos; 1a FONT: s. XIV]

m CONSTR Mecanisme format per una anella de ferro ancorada al brancal d’una porta on hom introdueix un piu unit al batent de la porta i que permet d’obrir-la i tancar-la.

->golgiosoma

golgiosoma

Part. sil.: gol_gi_o_so_ma

m CIT Dictiosoma.

->goliard

■goliard

Part. sil.: go_li_ard

m LIT Nom donat a l’edat mitjana a cadascun dels clergues i monjos que feien vida lliure i recorrien les ciutats europees.

->goliardesc

■goliardesc -a

Part. sil.: go_li_ar_desc

adj 1 Relatiu o pertanyent als goliards.

2 poesia goliardesca Poesia medieval en llatí, que canta l’amor, el vi, la natura, etc.

->goll

■goll

[del ll. coleus ‘testicle’, per comparació de forma, amb influx de coll¹ i gola; 1a FONT: 1467]

m PAT Tumor tiroïdal benigne.

->golleta

■golleta

f ICT Llenguado xic o menut.

->gollut

■gollut -uda

[de goll; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj PAT Que té un o més golls.

->golmesenc

golmesenc -a

adj i m i f De Golmés (Pla d’Urgell).

->golós

■golós -osa

[de gola; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f 1 Dominat per la gola, que té un apetit desordenat de menjar i beure.

2 Golafre.

->golosament

■golosament

[de golós]

adv Amb golosia.

->golosia

■golosia

Part. sil.: go_lo_si_a

[de golós; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de golós.

->goludament

■goludament

[de golut]

adv Voraçment.

->golut

■golut -uda

[de gola]

1 adj i m i f Golafre.

2 m ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels mustèlids (Gulo gulo), de pell brunenca i cos massís, molt agressiu i voraç, que viu als boscs boreals.

->gom

■gom

[usat en l’expressió de gom a gom ‘ple del tot’, ll. vg. *culumus, ll. cl. cumŭlus, íd.; 1a FONT: c. 1500]

Mot emprat en les expressions 1 de gom a gom loc adv 1 Cobrint, l’aigua, el llit d’un riu de banda a banda. El riu va de gom a gom.

2 Omplint completament un local, una plaça, etc. Els manifestants omplien el carrer de gom a gom.

2 ple de gom a gom Completament ple. El teatre era ple de gom a gom.

->goma

■goma

[del ll. vg. gŭmma, ll. cl. cummi o gummi, íd., i aquest, del gr. kómmi, manlleu de l’egipci, on designa el producte de l’acant; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 QUÍM Qualsevol de les substàncies d’alt pes molecular que tenen la propietat d’inflar-se en contacte amb l’aigua i de formar masses gelatinoses o solucions col·loïdals viscoses.

2 goma d’enganxar Substància que serveix per a unir o adherir.

2 fig 1 Conjunt de gomosos. Tota la goma de la ciutat era al Liceu.

2 fer goma Exhibir-se públicament el gomós.

3 FITOPAT Exsudació dels arbres, generalment d’origen patològic.

4 PAT Producció mòrbida en forma de tumefacció limitada.

5 QUÍM IND 1 Cautxú.

2 p ext TECNOL Qualsevol peça de cautxú (tub, anell, etc.) que serveix per a subjectar, conduir fluids, com a estopada, o per a qualsevol ús.

6 TECNOL Adhesiu, especialment l’obtingut a base de substàncies vegetals.

7 goma d’esborrar (o simplement goma) 1 Substància feta a base de cautxú i emprada per a esborrar.

2 p ext Qualsevol peça feta de goma d’esborrar.

8 goma escuma QUÍM IND escuma 1 3.

9 goma laca FUST Substància resinosa vermella procedent d’alguns arbres de l’Índia.

10 goma resina QUÍM Cadascun dels productes secretats per alguns vegetals, constituïts per una resina i olis essencials.

->goma-2

■goma-2

f EXPL Denominació donada a un explosiu fet a base de ciclonita, de color verdós i insensible als xocs.

->gomarisme

gomarisme

m PROTEST Moviment calvinista dels seguidors de Frans Gomar (1563-1641).

->gomat

■gomat -ada

[de goma; 1a FONT: 1363]

adj Que conté goma.

->gòmbit

gòmbit

m ICT Gobi.

->gomboldar

■gomboldar

[d’origen incert, probablement del ll. convolare ‘reunir-se afectuosament, afanyar-se a fer una cosa’ i el seu freqüentatiu *convolitare; hi pot haver influït també el verb cumulare ‘acumular’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Tenir sol·lícitament cura d’algú fent tot allò que ell tot sol no podria o no sabria fer.

2 Posar alguna cosa en condicions que la facin més apta a un objecte. Com heu gomboldat aquests matalassos?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gomboldar

GERUNDI: gomboldant

PARTICIPI: gomboldat, gomboldada, gomboldats, gomboldades

INDICATIU PRESENT: gomboldo, gomboldes, gombolda, gomboldem, gomboldeu, gombolden

INDICATIU IMPERFET: gomboldava, gomboldaves, gomboldava, gomboldàvem, gomboldàveu, gomboldaven

INDICATIU PASSAT: gomboldí, gomboldares, gomboldà, gomboldàrem, gomboldàreu, gomboldaren

INDICATIU FUTUR: gomboldaré, gomboldaràs, gomboldarà, gomboldarem, gomboldareu, gomboldaran

INDICATIU CONDICIONAL: gomboldaria, gomboldaries, gomboldaria, gomboldaríem, gomboldaríeu, gomboldarien

SUBJUNTIU PRESENT: gomboldi, gomboldis, gomboldi, gomboldem, gomboldeu, gomboldin

SUBJUNTIU IMPERFET: gomboldés, gomboldessis, gomboldés, gomboldéssim, gomboldéssiu, gomboldessin

IMPERATIU: gombolda, gomboldi, gomboldem, gomboldeu, gomboldin

->gomboldatge

■gomboldatge

m Acció de gomboldar.

->gombrenès

gombrenès -esa

adj i m i f De Gombrèn (Ripollès).

->gomenol

gomenol

m FARM Oleogomenol.

->gomer

■gomer -a

[de goma]

adj Que fa goma.

->gomet

■gomet

[de goma]

m ENSENY Etiqueta adhesiva de colors i formes diverses utilitzada en pedagogia preescolar en molts exercicis (seriació, lateralitat, etc.).

->gomfals

■gomfals

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets al qual pertanyen, entre d’altres, els peus de rata.

2 sing Fong de l’ordre de les gomfals.

->gomfidiàcies

gomfidiàcies

Part. sil.: gom_fi_di_à_ci_es

f BOT 1 pl Família d’agaricals que comprèn bolets viscosos entre els quals es destaca la cama de perdiu.

2 sing Bolet de la família de les gomfidiàcies.

->gomfolita

■gomfolita

[del gr. gómphos ‘clavilla, clau, dent’ i -lita]

f PETROG Conglomerat massís que es dóna en terrenys del miocè.

->gomfosi

■gomfosi

f ANAT ANIM Articulació amb què uns ossos s’encaixen i s’immobilitzen dins uns altres.

->gomífer

■gomífer -a

[de goma i -fer]

adj Gomer.

->gomina

gomina

f COSM Fixador dels cabells.

->gomós

■gomós -osa

[de goma; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 adj Que és de la natura de la goma o que sembla goma.

2 adj i m fig Dit de l’home exageradament curós en el vestir i que segueix rigorosament la moda.

3 adj i m i f PAT Que pateix de gomes.

->gomosi

■gomosi

f AGR Nom de diverses malures de les plantes, i especialment dels arbres fruiters, caracteritzades per la presència de nòduls gomosos a l’escorça i als fruits.

->gomositat

■gomositat

[de gomós]

f Qualitat de gomós.

->gon-

■gon-

Forma prefixada del mot grec gónos, que significa ‘esperma’. Ex.: gonapòfisi.

->-gon

■-gon -gona

Forma sufixada del mot grec gōnía, que significa ‘angle’. Ex.: octògon, hexàgon, tetràgona.

->gona

gona

f ant INDUM Túnica, vestit talar de dona.

->gònada

■gònada

[del ll. cient. gonas, -ădis, format sobre el gr. gonḗ ‘generació, procreació’]

f ANAT ANIM Òrgan on es produeix la formació dels gàmetes.

->gonadal

■gonadal

[de gònada]

adj ANAT ANIM Que és propi d’una gònada.

->gonadotrofina

gonadotrofina

f BIOQ Gonadotropina.

->gonadotròpic

■gonadotròpic -a

adj 1 BIOL Que té afinitat per les gònades.

2 hormona gonadotròpica BIOQ Gonadotropina.

->gonadotropina

gonadotropina

f BIOQ Nom genèric de les hormones que actuen sobre les glàndules sexuals.

->gonartritis

gonartritis

f PAT Inflamació de l’articulació del genoll.

->gonatòcer

gonatòcer -a

adj ENTOM Dit de l’insecte que té les antenes colzades.

->góndol

■góndol

[del gr. kóndylos ‘articulació’.]

m CONSTR NAV Femella.

->góndola

■góndola

[de l’it. góndola, íd., i aquest, probablement del b. gr. kontoúra, fem. de kóntouros ‘curt, escuat’, comp. de kontós ‘petit’ i ourá ‘cua’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f CONSTR NAV Embarcació menor, llarga i estreta, de fons pla, típica de Venècia.

->gondoler

■gondoler -a

[de góndola; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m i f NÀUT Mariner que mena una góndola.

->gone-

gone-

Forma prefixada del mot grec gonḗ, que significa ‘generació, procreació’. Ex.: gonepoesi.

->gonell

gonell

m INDUM Vesta, amb mànigues o sense, que cobria el cos fins a mitja cama.

->gonella

■gonella

f INDUM Peça de vestit que duien homes i dones, composta de cos i falda.

->goneta

■goneta

[del cast. juanete, que, a més de la deformació òssia del peu, designa també el pòmul, per semblança de forma, i, per la mateixa raó, les vergues que s’entrecreuen sobre les gàbies]

f MAR 1 Cadascuna de les veles que s’allarguen damunt el velatxo, la gàbia i la sobremitjana.

2 Cadascun dels pals corresponents a les veles del mateix nom.

->gonfanó

■gonfanó

[del germ. frànc. gundfano ‘penó de batalla’, comp. de gund ‘combat’ i fano ‘bandera’; 1a FONT: s. XIII]

m HIST 1 Estendard usat com a insígnia de guerra a l’edat mitjana.

2 Estendard o bandera que penja d’un pal travesser i que sol ésser la insígnia d’una confraria, gremi o corporació.

->gonfanoner

■gonfanoner -a

[de gonfanó; 1a FONT: 1460, Roig]

1 m i f Persona que porta un gonfanó.

2 m HIST Dignitat o càrrec donat per l’Església a prínceps i alts personatges, delegats per a custodiar el gonfanó de la Santa Església.

->gong

■gong

[de l’angl. gong, i aquest, del malai gong, d’origen onomatopeic; 1a FONT: c. 1918]

m MÚS Instrument de percussió xinès consistent en un disc gran de bronze que hom percudeix amb una maça, recoberta de feltre, roba, etc.

->gongorí

■gongorí -ina

adj LIT 1 Relatiu o pertanyent a Góngora.

2 Gongorista.

->gongorisme

■gongorisme

m LIT Corrent literari castellà del segle XVII, concreció del conceptisme teoritzada a partir dels escrits de Góngora.

->gongorista

■gongorista

LIT 1 adj Relatiu o pertanyent al gongorisme.

2 m i f Persona donada al gongorisme.

->goni

goni

m 1 ZOOL Cèl·lula germinal abans de l’inici de la gametogènesi.

2 BOT Cèl·lula reproductora, sexual o asexual.

->-goni

■-goni

Forma sufixada del mot grec gónos, que significa ‘procreació’ i és emprada per a indicar les cèl·lules germinals i els òrgans unicel·lulars o pluricel·lulars que les originen. Ex.: ascogoni, esporogoni, oogoni.

->-gonia

■-gonia

Forma sufixada del mot grec goneía, que significa ‘generació, raça’. Ex.: teogonia, cosmogonia.

->goniatit

■goniatit

Part. sil.: go_ni_a_tit

m PALEONT i ZOOL Gènere de cefalòpodes fòssils (Goniatitis sp) de la família dels ammonítids, amb la conquilla enrotllada en espiral i plana.

->gonidi

■gonidi

m BOT Cadascuna de les algues unicel·lulars que entren en la constitució dels líquens.

->gonidial

gonidial

Part. sil.: go_ni_di_al

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent al gonidi.

2 capa gonidial Capa del tal·lus dels líquens heteròmers on es concentren els gonidis.

->gonimoblast

■gonimoblast

m BOT Carposporòfit.

->gonió

■gonió

Part. sil.: go_ni_ó

m ARM Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos.

->gonio-

■gonio-

Forma prefixada del mot grec gōnía, que significa ‘angle’. Ex.: goniòmetre, goniògraf.

->goniògraf

■goniògraf

Part. sil.: go_ni_ò_graf

[de gonio- i -graf]

m TOPOG Aparell que serveix per a determinar gràficament angles sobre un pla, sense indicar llur valor en graus.

->goniòmetre

■goniòmetre

Part. sil.: go_ni_ò_me_tre

[de gonio- i -metre]

m METROL Instrument per a mesurar angles.

->goniometria

■goniometria

Part. sil.: go_ni_o_me_tri_a

[de gonio- i -metria]

f METROL Tècnica que s’ocupa de la mesura d’angles.

->goniomètric

■goniomètric -a

Part. sil.: go_ni_o_mè_tric

[de goniometria]

adj METROL 1 Relatiu o pertanyent a la goniometria.

2 Determinat per mitjà del goniòmetre.

->gònion

gònion

Part. sil.: gò_ni_on

m ANTROP FÍS Cadascun dels dos punts craniomètrics laterals corresponents al vèrtex dels dos angles del maxil·lar inferior.

->gonis

gonis

m ANAT ANIM Vora inferior del bec dels ocells des de l’angle de la barra fins a la punta.

->gonnardita

gonnardita

f MINERAL Aluminosilicat de calci i sodi, Na₂Ca[(Al,Si)₅O₁₀]₂·6H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->gono-

■gono-

Forma prefixada del mot grec gónos, que significa ‘esperma’. Ex.: gonorrea.

->gonocel

gonocel

m EMBRIOL Porció del celoma en la qual es desenvolupen les gònades i que deriva de la part ventral del miocel.

->gonòcit

■gonòcit

m BIOL Cèl·lula sexual immatura.

->gonococ

■gonococ

m MICROB Bacteri de l’ordre dels eubacterials i de la família de les neisseriàcies (Neisseria gonorrhoeae), gramnegatiu, que es presenta en forma de diplococ i produeix la blennorràgia.

->gonocòccia

■gonocòccia

Part. sil.: go_no_còc_ci_a

f PAT Malaltia causada per una infecció pel gonococ.

->gonocòric

gonocòric -a

adj BIOL Dit dels organismes en què els sexes estan separats en individus diferents.

->gonocorisme

gonocorisme

m BIOL Qualitat de gonocòric.

->gonoducte

■gonoducte

m ANAT ANIM Conducte que comunica les gònades amb l’exterior.

->gonòfor

gonòfor

m BOT Tal·lus prolongat que sustenta els esporofil·les.

->gonòpor

gonòpor

m ANAT ANIM Orifici mitjançant el qual el gonoducte dóna a l’exterior.

->gonòporus

gonòporus

m ANAT ANIM Gonòpor.

->gonorrea

■gonorrea

Part. sil.: go_nor_re_a

[de gono- i -rrea]

f PAT 1 Vessament de líquid seminal.

2 impr Blennorràgia.

->gonorreic

■gonorreic -a

Part. sil.: go_nor_reic

adj PAT Relatiu o pertanyent a la gonorrea.

->gonosoma

gonosoma

m GEN Cromosoma sexual; oposat a autosoma.

->gonostomàtids

gonostomàtids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes amb escates tènues i caduques.

2 sing Peix de la família dels gonostomàtids.

->gonozooide

gonozooide

Part. sil.: go_no_zo_oi_de

m ZOOL Zooide reproductor de diversos grups de metazous colonials.

->googol

googol

Part. sil.: go_o_gol

[deformació del nom de l’escriptor ucraïnès N. V. Gogol’ (1809-1852)]

m MAT Nombre gegant igual a 10¹⁰⁰.

->googolplex

googolplex

Part. sil.: go_o_gol_plex

m MAT Nombre gegant igual a 10^googol.

->gòral

gòral

[de l’angl. goral, i aquest, del hindi goral, d’origen sànscrit]

m Mamífer de la família dels bòvids i de la subfamília dels caprins (Naemorhaedus goral), semblant a la cabra, propi de l’Himàlaia.

->gord

■gord -a

[del ll. vg. gŭrdus ‘obtús; babau’; 1a FONT: s. XIV]

adj dial 1 Gras, abundant de carn. Un porc ben gord.

2 p ext Dur, sec. Pa gord. Terra gorda.

->gordària

gordària

Part. sil.: gor_dà_ri_a

f dial Qualitat de gord.

->gordiacis

■gordiacis

Part. sil.: gor_di_a_cis

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels nematohelmints formada per cucs insegmentats i filamentosos, que habiten a la mar i en aigües dolces.

2 sing Cuc de la classe dels gordiacis.

->gordioïdeus

gordioïdeus

Part. sil.: gor_di_o_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de cucs de la classe dels gordiacis que comprèn tots els gordiacis d’aigua dolça.

2 sing Cuc de l’ordre dels gordioïdeus.

->gorg

■gorg

[del ll. vg. gŭrgus, alteració del ll. cl. gurges, -ĭtis ‘gorg; mar fonda; gorja humana’; 1a FONT: 1123]

m Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs.

->gorga

■gorga

[del ll. vg. gŭrga, alteració del ll. cl. gurges, -ĭtis ‘gorg; mar fonda; gorja humana’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Remolí format en una massa d’aigua.

2 Gorg.

3 ant i dial Gargamella, part anterior del coll.

->gorgera

■gorgera

[de gorja; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 ARM Peça de l’arnès que protegia el coll.

2 Adorn del coll que es feia de tela a plecs o randes.

2 ANAT ANIM Papada d’un animal, especialment d’un porc.

->gorgerí

■gorgerí

m ARM Peça de l’armadura que s’ajustava al coll.

->gorgonaris

gorgonaris

m ZOOL 1 pl Ordre de cnidaris de la subclasse dels alcionaris que agrupa espècies colonials, formades per un eix calcari, on s’allotgen els pòlips.

2 sing Cnidari de l’ordre dels gorgonaris.

->gorgònia

■gorgònia

Part. sil.: gor_gò_ni_a

f ZOOL Nom donat a diversos cnidaris antozous octocoral·laris de l’ordre dels gorgonaris.

->gorgonzola

■gorgonzola

[del nom de la ciutat de Gorgonzola (Llombardia)]

m ALIM Formatge blau fet amb llet de vaca, de crosta vermellosa i flonja, i de pasta tova i mantegosa, amb floridures de color verdós, d’olor i sabor forts, amb un 50% de matèries grasses.

->gorgorà

■gorgorà

m ant TÈXT Teixit de seda de trama molt gruixuda, de manera que sembla fet amb cordill, i sense dibuix.

->gorguer

gorguer -a

adj i m i f De Gorga (Comtat).

->gorguet

■gorguet

[difícil de justificar com a der. de gorg o gorga; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m INDUM Capirot.

->gori-gori

■gori-gori

[d’origen onomatopeic que estrafà el cant gregorià de les exèquies; 1a FONT: 1839, DLab.]

m col·loq Cant fúnebre dels enterraments; absoltes.

->goril·la

■goril·la

[del ll. cient. gorilla, i aquest, del gr. goríllai, nom amb què el viatger cartaginès Hannó (s. V aC) designava en el seu Periple els homes peluts d’una tribu africana; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 ZOOL Mamífer de l’ordre dels primats i de la família dels pòngids (Gorilla gorilla), el més gros de tots els simis. Cal destacar-ne dues subespècies: el goril·la de costa (G. gorilla, subespècie gorilla) i el goril·la de muntanya (G. gorilla, subespècie beringei).

2 fig Home que té encarregada la vigilància de certs llocs públics, com cases de joc, sales de festes, etc., o que fa de guardaespatlles, especialment de personatges importants del món de la delinqüència.

->gorja

■gorja

[del fr. gorge, íd., del mateix origen que gorga; 1a FONT: 1391]

f 1 1 Gola.

2 Pas estret entre cingleres.

3 Avenc.

2 Gorg.

3 p anal TECNOL Coll o ranura d’una peça, com és el cas d’una politja, d’un aïllador elèctric, etc.

4 BOT Extrem superior del tub d’un calze gamosèpal, d’una corol·la gamopètala, etc.

5 OFIC 1 Cadascuna de les peces mòbils de metall plaçades a l’interior d’un pany i sotmeses a l’acció d’un ressort.

2 Cadascuna de les dents d’una clau que en girar mou les gorges del pany.

->gorjablanc

■gorjablanc -a

[de gorja i blanc]

1 adj Que té la gorja blanca.

2 m ZOOL Fagina.

->gorjada

■gorjada

[de gorja; 1a FONT: 1867, Verdaguer]

f Engorjada.

->gorjagroc

■gorjagroc

[de gorja i groc]

m ZOOL Mart de gorja groga.

->gorjal

■gorjal

[de gorja; 1a FONT: 1368]

m ARM Part de l’armadura que cobria el coll.

->gorjut

■gorjut -uda

[de gorja]

adj i m i f Golafre.

->gormand

■gormand -a

[del fr. gourmand, íd., d’origen incert; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f 1 1 Dit d’aquell a qui agrada de menjar bé i amb plats abundosos.

2 ésser gormand (d’alguna cosa) Ésser afeccionat a una menja determinada. La mainada és gormanda de xocolata. Els conills són gormands de pastanagues.

2 Molt menjador.

3 Llaminer, llépol.

->gormandejar

■gormandejar

[de gormand; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Ésser gormand.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gormandejar

GERUNDI: gormandejant

PARTICIPI: gormandejat, gormandejada, gormandejats, gormandejades

INDICATIU PRESENT: gormandejo, gormandeges, gormandeja, gormandegem, gormandegeu, gormandegen

INDICATIU IMPERFET: gormandejava, gormandejaves, gormandejava, gormandejàvem, gormandejàveu, gormandejaven

INDICATIU PASSAT: gormandegí, gormandejares, gormandejà, gormandejàrem, gormandejàreu, gormandejaren

INDICATIU FUTUR: gormandejaré, gormandejaràs, gormandejarà, gormandejarem, gormandejareu, gormandejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gormandejaria, gormandejaries, gormandejaria, gormandejaríem, gormandejaríeu, gormandejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gormandegi, gormandegis, gormandegi, gormandegem, gormandegeu, gormandegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gormandegés, gormandegessis, gormandegés, gormandegéssim, gormandegéssiu, gormandegessin

IMPERATIU: gormandeja, gormandegi, gormandegem, gormandegeu, gormandegin

->gormanderia

■gormanderia

Part. sil.: gor_man_de_ri_a

[de gormand; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Qualitat de gormand.

2 Llaminadura, llepolia.

->gornalenc

gornalenc -a

adj i m i f De la Gornal (Alt Penedès).

->gorra

■gorra

Cp. l’acc. 1 1amb casquet 1

[potser del fr. gorre ‘elegància, luxe’, d’on anar de gorra, ant. ‘actuar per cortesia’, prodigant els cops de gorra, o per l’ús de dur gorra els estudiants pobres que feien de criats dels rics; 1a FONT: 1432]

f 1 1 Lligadura de tela, pell o punt, sense ales ni copa, generalment amb visera.

2 Peça rodona de tela o de punt que s’adapta al cap i va lligada sota la barba.

3 gorra de cop Lligadura de palla, pròpia dels infants, amb un sortint de secció semicircular tot al voltant per a evitar de rebre cops al cap; capçana.

4 gorra de plat Gorra de visera, pròpia dels militars i de la policia, amb una part cilíndrica de poca altura i amb una altra de més ampla i plana al damunt.

2 fig 1 de gorra A despeses d’altri, especialment abusant-ne. Només ve a casa per poder menjar de gorra.

2 fer una gorra (a algú) Aprofitar-se d’altri fent-se convidar per ell, fent-li pagar una despesa, etc.

->gorrada

■gorrada

[de gorra]

f Salutació feta llevant-se la gorra.

->gorrejar

■gorrejar

[de gorra]

v intr Menjar, beure, anar a un espectacle, etc., de gorra. No gorregis tant i paga tu almenys un cop!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gorrejar

GERUNDI: gorrejant

PARTICIPI: gorrejat, gorrejada, gorrejats, gorrejades

INDICATIU PRESENT: gorrejo, gorreges, gorreja, gorregem, gorregeu, gorregen

INDICATIU IMPERFET: gorrejava, gorrejaves, gorrejava, gorrejàvem, gorrejàveu, gorrejaven

INDICATIU PASSAT: gorregí, gorrejares, gorrejà, gorrejàrem, gorrejàreu, gorrejaren

INDICATIU FUTUR: gorrejaré, gorrejaràs, gorrejarà, gorrejarem, gorrejareu, gorrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gorrejaria, gorrejaries, gorrejaria, gorrejaríem, gorrejaríeu, gorrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gorregi, gorregis, gorregi, gorregem, gorregeu, gorregin

SUBJUNTIU IMPERFET: gorregés, gorregessis, gorregés, gorregéssim, gorregéssiu, gorregessin

IMPERATIU: gorreja, gorregi, gorregem, gorregeu, gorregin

->gorrer

■gorrer -a

[de gorra; 1a FONT: s. XX, Oller]

m i f Persona inclinada a gorrejar.

->gorreter

■gorreter -a

[de gorra]

m i f Persona que fa gorres o en ven.

->gorreteria

■gorreteria

Part. sil.: gor_re_te_ri_a

[de gorreter]

f Obrador o botiga de gorreter.

->gorrí

■gorrí

[variant de garrí]

m dial Garrí.

->gorrió

■gorrió

Part. sil.: gor_ri_ó

m 1 ORNIT A Mallorca i a Eivissa, pardal.

2 Nom despectiu que hom donava a Mallorca als lul·listes, a causa de la color grisa de l’hàbit franciscà.

->gorrista

■gorrista

[de gorra]

m i f 1 Gorreter.

2 Gorrer.

->gos

■gos

[d’origen expressiu, de l’expressió gus o kus, usada popularment per a cridar o abordar els gossos, substitut tardà de l’ant. i dial. ca¹; 1a FONT: 1342]

m 1 [pl gossos] 1 ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels cànids (Canis familiaris), domesticat des dels temps prehistòrics, d’aspecte, forma i pelatge molt diversos segons les races. Gos llebrer, coniller, perdiguer, d’atura, de pastor, de ramat, de presa, d’aigua, de caça, de falda, peter. Fidel com un gos. El gos lladra.

2 anar (o romandre, o ésser, etc.) darrere (algú) com un gos (o tenir [o portar, o sentir, etc.] [algú] darrere com un gos) Expressions usades per a indicar que una persona en segueix amb insistència una altra servilment, interessadament, afectivament, etc. Amb la fal·lera d’ascendir, sempre va darrere el gerent com un gos. Quina criatura més enganxosa!: tot el dia la duc darrere com un gos.

3 ésser fidel (o lleial) com un gos Ésser extremament fidel.

4 ésser un gos (o ésser el gos) (d’algú) desp Expressions que denoten l’actitud servil, submisa, aduladora, etc., d’una persona envers una altra o altres.

5 estar més content que un gos amb un os Estar molt content, satisfet, etc.

6 gos que lladra no mossega Refrany que significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.

7 lligar els gossos amb llonganisses iròn Gaudir de gran abundància i benestar.

8 morir com un gos Morir oblidat de tothom, sense la companyia de ningú.

9 quan els gossos lladren, alguna cosa senten Refrany que vol dir que la murmuració, encara que no expressi la veritat, sol tenir un fonament.

10 tractar (o tenir) com un gos Tractar algú molt malament, sense consideració, despòticament, etc.

11 viure (o barallar-se, o estar, etc.) com gat i gos Viure en discòrdia, sense harmonia, etc.

12 viure com un gos (o portar [o fer] una vida de gos) Viure molt escarrassadament, sense poder fer altre que treballar.

2 fig dial 1 Mandra. Tenia gos de fer feina.

2 Home mandrós.

3 pl BOT [pl gossos] 1 Conillets.

2 Llapassa borda.

->gosadament

■gosadament

[de gosat]

adv Audaçment.

->gosadia

■gosadia

Part. sil.: go_sa_di_a

[de gosat; 1a FONT: c. 1500]

f 1 Acció de gosar;

2 l’efecte.

->gosar¹

■gosar¹

[del ll. vg. ausare, freqüentatiu de audēre, íd., que donà l’ant. osar, al qual s’afegí la g- per resoldre el hiat en fonètica sintàctica (no (g)osar); 1a FONT: s. XIII]

v intr Tenir el coratge suficient per a fer alguna cosa. No hi goso anar. Han gosat dir-t’ho?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gosar

GERUNDI: gosant

PARTICIPI: gosat, gosada, gosats, gosades

INDICATIU PRESENT: goso, goses, gosa, gosem, goseu, gosen

INDICATIU IMPERFET: gosava, gosaves, gosava, gosàvem, gosàveu, gosaven

INDICATIU PASSAT: gosí, gosares, gosà, gosàrem, gosàreu, gosaren

INDICATIU FUTUR: gosaré, gosaràs, gosarà, gosarem, gosareu, gosaran

INDICATIU CONDICIONAL: gosaria, gosaries, gosaria, gosaríem, gosaríeu, gosarien

SUBJUNTIU PRESENT: gosi, gosis, gosi, gosem, goseu, gosin

SUBJUNTIU IMPERFET: gosés, gosessis, gosés, goséssim, goséssiu, gosessin

IMPERATIU: gosa, gosi, gosem, goseu, gosin

->gosar²

■gosar²

[v. gosar¹]

m Acció de gosar, atreviment. Ningú no tenia gosar d’acostar-s’hi.

->gosat

■gosat -ada

[de gosar¹; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 1 Que té gosadia, atrevit, audaç.

2 ésser gosat Gosar.

2 p ext Que manifesta gosadia. Els seus actes gosats.

->goshenita

goshenita

f MINERAL Varietat incolora del beril.

->goslarita

goslarita

f MINERAL Sulfat de zinc hidratat, ZnSO₄·7H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->gosolà

gosolà -ana

adj i m i f De Gósol (Berguedà).

->gospel

gospel^* [gɔ́spəl]

[angl ] m MÚS Gènere de música religiosa propi dels negres dels Estats Units d’Amèrica, derivat bàsicament dels himnes evangèlics propis del ressorgiment protestant del segle XIX.

->gospodar

gospodar

m Títol dels prínceps de Moldàvia i Valàquia, sota el domini otomà, des del segle XV fins a la darreria del XIX.

->gossa

■gossa

f 1 ZOOL Gos femella.

2 fig dial Dona mandrosa.

->gossada

■gossada

[de gos]

f Conjunt de gossos, especialment quan cacen plegats.

->gosser

■gosser -a

[de gos; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f Persona que mena la gossada.

->gossera

■gossera

[de gos]

f 1 Canera.

2 fig dial Mandra.

->gosseria

gosseria

Part. sil.: gos_se_ri_a

[de gossera]

f dial Mandra.

->gosset

■gosset

[de gos; 1a FONT: 1466]

m 1 ZOOL Gos petit.

2 gosset de les praderies ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors i de la família dels esciúrids (Cynomys sp), que habiten en colònies, són excavadors i emeten un crit semblant al lladruc d’un gos.

3 pl BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Antirrhinum orontium), de fulles el·líptiques, linears o lanceolades i flors generalment roses, que es fa als prats secs i als conreus de secà.

2 Conillets.

3 Espina-xoca.

4 Llapassa borda.

->gossipol

gossipol

m BOT i ALIM Pigment de color groc present a les llavors del cotó.

->got¹

■got¹

[del ll. vg. *gŏttus, ll. cl. guttus ‘gerro petit, pitxer, d’origen incert, potser etrusc, micènic o minoic; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Vas de vidre, metall, etc., generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, sense peu, que serveix per a beure. He comprat una dotzena de gots irrompibles.

2 p ext Contingut d’un got. S’ha begut dos gots d’aigua.

3 negar-se (o ofegar-se) en (o dins) un got d’aigua fig No saber deseixir-se de dificultats insignificants.

2 CONSTR NAV Femella.

3 OFIC Buit anular d’una peça fixa, dins el qual balla un pern, una agulla o una altra peça llarguera.

4 got del plegador TÈXT Anella de ferro que, col·locada a l’extrem del plegador d’ordit d’un teler, serveix per a enrotllar-hi la corda o cadena del fre.

->got² goda

■got² goda

[del ll. Gŏthus, -a, -um, íd., probablement de l’arrel germ. geut- ‘difondre, escampar’]

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als gots; gòtic.

2 m i f Individu d’un poble germànic oriental que en els primers segles envaí gran part de l’imperi Romà.

3 m i f Descendent dels antics visigots establerts al migdia de França durant l’època carolíngia.

->gota

■gota

[del ll. gŭtta, íd. (v. pas²); 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 f 1 Glòbul líquid, petita quantitat d’un líquid que cau formant una massa esfèrica o esferoïdal. Gotes de pluja. Les gotes de suor li queien cara avall. Una gota de sang.

2 p ext Petita porció d’un líquid. Com vols que li hagi fet mal, una gota de vi que ha pres?

3 a gotes A petites quantitats.

4 caure gotes Ploure a gotes molt disseminades.

5 caure la gota (a algú) iròn Rajar-li mucositat del nas.

6 caure (o fer) quatre gotes Ploure escassament i breu.

7 de gota en gota (o gota a gota) A gotes, de mica en mica.

8 de gota en gota s’omple la bóta De mica en mica s’omple la pica.

9 ésser (un fet) la gota que fa (o farà, o féu, etc.) vessar el vas (o el got, o la copa) fig Ésser el nou fet que fa que hom no pugui endurar més una cosa. La teva resposta agressiva ha estat la gota que ha fet vessar el vas.

10 gota a gota TERAP Sistema d’administració, mesurada i lenta, d’un líquid medicinal, bé en el recte, bé dins un vas sanguini.

11 no restar una gota de sang a les venes fig Expressió que indica l’espant o el terror d’una persona.

12 plorar gotes de sang fig Expressió que indica el sofriment extrem d’una persona.

13 semblar (o ésser, o ésser com, o assemblar-se com) dues gotes d’aigua Assemblar-se moltíssim dues o més persones.

14 suar la gota negra fig Fatigar-se molt en un esforç extrem. M’ha fet suar la gota negra per no res.

15 vessar la sang fins a l’última gota hiperb Morir, generalment per un ideal, sacrificar-se fins a morir.

2 f ARQUIT En els temples clàssics, ornament de forma cònica, que imita una gota en desprendre’s i que va col·locat sota els tríglifs del fris dòric.

3 f pl FARM Forma farmacèutica en què es presenten alguns medicaments líquids per tal de facilitar-ne la dosificació mitjançant el comptagotes. Li han receptat unes gotes.

4 f HERÀLD Moble en forma de llàgrima però sense cua ondada.

5 f PAT 1 obs Diàtesi traduïda sovint en localitzacions articulars.

2 Malaltia constitucional caracteritzada per discràsia úrica i per inflamacions articulars.

3 gota ciàtica pop Ciàtica.

4 gota serena Amaurosi.

6 gota freda METEOR Depressió atmosfèrica freda les característiques de la qual s’originen en la circulació de la troposfera mitjana.

7 adv 1 Gens. No hi veig gota. No té gota de paciència.

2 ni gota (o ni mica) ni gens Absolutament no.

->gotejar

■gotejar

[de gota; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v intr 1 Degotar.

2 Caure gotes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gotejar

GERUNDI: gotejant

PARTICIPI: gotejat, gotejada, gotejats, gotejades

INDICATIU PRESENT: gotejo, goteges, goteja, gotegem, gotegeu, gotegen

INDICATIU IMPERFET: gotejava, gotejaves, gotejava, gotejàvem, gotejàveu, gotejaven

INDICATIU PASSAT: gotegí, gotejares, gotejà, gotejàrem, gotejàreu, gotejaren

INDICATIU FUTUR: gotejaré, gotejaràs, gotejarà, gotejarem, gotejareu, gotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gotejaria, gotejaries, gotejaria, gotejaríem, gotejaríeu, gotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gotegi, gotegis, gotegi, gotegem, gotegeu, gotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gotegés, gotegessis, gotegés, gotegéssim, gotegéssiu, gotegessin

IMPERATIU: goteja, gotegi, gotegem, gotegeu, gotegin

->gotejat

gotejat

m CONSTR Estucat granellut, en forma de gotes, obtingut per mitjans mecànics.

->gotellada

■gotellada

[de gota; 1a FONT: c. 1900, Ruyra]

f Pluja de curta durada, de gotes grosses i espaiades.

->gotellera

■gotellera

[de gota; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Gotera.

->gotellim

■gotellim

[de gota]

m Plovisqueig.

->gotellimar

■gotellimar

[de gotellim]

v intr Plovisquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gotellimar

GERUNDI: gotellimant

PARTICIPI: gotellimat, gotellimada, gotellimats, gotellimades

INDICATIU PRESENT: gotellimo, gotellimes, gotellima, gotellimem, gotellimeu, gotellimen

INDICATIU IMPERFET: gotellimava, gotellimaves, gotellimava, gotellimàvem, gotellimàveu, gotellimaven

INDICATIU PASSAT: gotellimí, gotellimares, gotellimà, gotellimàrem, gotellimàreu, gotellimaren

INDICATIU FUTUR: gotellimaré, gotellimaràs, gotellimarà, gotellimarem, gotellimareu, gotellimaran

INDICATIU CONDICIONAL: gotellimaria, gotellimaries, gotellimaria, gotellimaríem, gotellimaríeu, gotellimarien

SUBJUNTIU PRESENT: gotellimi, gotellimis, gotellimi, gotellimem, gotellimeu, gotellimin

SUBJUNTIU IMPERFET: gotellimés, gotellimessis, gotellimés, gotelliméssim, gotelliméssiu, gotellimessin

IMPERATIU: gotellima, gotellimi, gotellimem, gotellimeu, gotellimin

->gotera

■gotera

[de gota; 1a FONT: 1461]

f 1 Degotall, especialment el produït en un sostre, cobert, etc., per una esquerda, un forat, etc. Se sentia el sorollet d’una gotera.

2 p ext Esquerda, forat, etc., en un sostre, cobert, etc. Qui no adoba la gotera, ha d’adobar la casa entera.

->goteró

■goteró

m ARQUIT i CONSTR trencaaigües 1 i trencaaigües 2.

->gotets

■gotets

m pl BOT Jusquiam.

->gòtic

■gòtic -a

[de got², individu d’un poble germànic oriental]

1 1 adj Relatiu o pertanyent als gots o a llur llengua.

2 m LING Llengua germànica del grup òstic parlada pels gots.

2 1 adj ant Bàrbar, no clàssic.

2 adj i m ART i ARQUIT Dit de l’art, de l’estil arquitectònic, etc., desenvolupats entre el període romànic i el Renaixement (segles XIII-XV), que es caracteritzen per l’ogiva, pel contrafort, pel progressiu coneixement de la perspectiva, etc. Catedral gòtica. El gòtic català. Imatge gòtica. Vitralls gòtics.

3 adj PALEOG Dit del tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana. Lletres gòtiques.

3 novel·la gòtica LIT Fórmula narrativa preromàntica consistent en el conreu de la novel·la de terror.

->goticisme

goticisme

[de gòtic]

m LIT Moviment literari romàntic suec, el qual propugnava una revifalla del sentiment nacional nòrdic.

->goticista

■goticista

[de gòtic]

adj i m i f ART Que es complau en l’estil gòtic o es dedica a estudiar-lo, a conrear-lo.

->goticitat

■goticitat

f Qualitat de gòtic.

->goticitzant

■goticitzant

[de gòtic]

adj ART Que tendeix a l’estil gòtic o en té reminiscències.

->gotim

■gotim

[mot de formació únicament catalana, amb intervenció i encreuament de mots diversos, relacionables formalment i semànticament, com raïm, gota i der. com degotar, degotim]

m 1 Porció d’un raïm.

2 p ext bagot¹.

->gotimall

■gotimall

[de gota]

m Degotall.

->gotirló

■gotirló

m PAT Goll.

->gotlandià

gotlandià -ana

Part. sil.: got_lan_di_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al gotlandià.

2 m obs Silurià.

->gotós

■gotós -osa

[de gota]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la gota.

2 adj i m i f Dit del malalt que pateix de gota.

->gotxa

■gotxa

[del cast. gocha, íd., d’origen onomatopeic, d’un so per a cridar el porc comú en moltes llengües]

f dial Truja.

->gotzo

■gotzo -a

[variant del dial. butza (v. esbotzar)]

adj Obès, gras com una bóta, panxarrut.

->gouda

■gouda

Part. sil.: gou_da

[del nom de la ciutat de Gouda (Holanda)]

m ALIM Formatge fet amb llet de vaca, amb la crosta recoberta de parafina de color groc, de pasta premsada i no cuita, compacta i flexible, de sabor suau, amb un 50% de matèries grasses.

->gourmet

gourmet^*

[del fr. gourmet ‘vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. grommet, dimin. de gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. ant. grom (actual groom) ‘cavallerís’]

m Gurmet.

->govern

■govern

[del ll. td. gubernus ‘timó’ o gubernius ‘timoner’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m 1 1 Acció de governar o governar-se;

2 l’efecte.

2 POLÍT 1 Conjunt dels qui tenen la direcció política d’un estat.

2 Forma política segons la qual un estat és governat.

3 Època i durada d’un govern.

3 NÀUT Tècnica emprada per a dirigir una embarcació, mitjançant la maniobra combinada del timó i les veles.

->governabilitat

■governabilitat

[de governable]

f Qualitat de governable.

->governable

■governable

[del ll. gubernabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser governat.

->governació

■governació

Part. sil.: go_ver_na_ci_ó

[del ll. gubernatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 1 Governament.

2 Territori regit per un governador.

3 DR CAT Als Països Catalans, del segle XIV al XVIII, territori sota la jurisdicció d’un governador.

4 DR CAT Nom que prengueren al País Valencià els corregiments borbònics.

5 GEOG ADM Divisió administrativa de l’Egipte i de Tunísia.

6 HIST A Amèrica, durant el domini hispànic, demarcació administrativa, sota el comandament d’un governador, dins un virregnat o capitania general.

2 Edifici on hi ha les oficines del governador o del ministre de governació.

3 POLÍT 1 Nom amb què era designat un dels departaments ministerials del govern espanyol, actualment denominat ministeri de l’interior.

2 Nom amb què és designat un dels departaments o conselleries de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat Valenciana que té cura dels afers interiors.

->governador

■governador -a

[del ll. gubernator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 adj i m i f Que governa, especialment una província, ciutat, etc., en nom del sobirà.

2 m DR CAT Funcionari reial delegat del governador general de la corona catalanoaragonesa en un territori determinat o governació.

3 m HIST 1 Funcionari al capdavant d’una província o d’una circumscripció territorial anàloga.

2 Representant del govern en algun establiment públic. Governador del Banc d’Espanya.

4 governador civil DR ADM A l’estat espanyol, representant i delegat permanent del govern en una província.

5 governador general 1 Càrrec creat vers la meitat del segle XIV com a substitució del de procurador general.

2 Del segle XVI al XVIII i en territoris de jurisdicció baronial, funcionari designat pel baró amb jurisdicció sobre els batlles i assistit per una cort pròpia.

6 governador general de Catalunya Càrrec creat el 1934 pel govern de la República després de la suspensió de l’Estatut de Catalunya.

7 governador militar ORG MIL A l’estat espanyol, oficial que exerceix el comandament de les forces militars d’una província militar.

->governall

■governall

[del ll. gubernacŭlum, íd.; 1a FONT: 1423]

m 1 TRANSP Instrument, dispositiu, etc., que serveix per a governar una nau, un aeroplà, etc.

2 AERON Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau, l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.

->governament

■governament

[de governar]

m 1 Acció de governar, exercici del govern;

2 l’efecte.

->governamental

■governamental

[de governament]

adj Relatiu o pertanyent al govern de l’estat.

->governant

■governant

[de governar]

1 adj i m i f Que governa.

2 m i f esp Cadascun dels qui tenen la direcció política d’un estat.

->governanta

■governanta

[de governant]

f 1 Majordoma.

2 Dona que s’ocupa de supervisar el servei de neteja de les cambres i la bugaderia en un hotel.

->governar

■governar

[del ll. gubernare, i aquest, del gr. kybernõ ‘governar una nau; conduir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr MAR Dirigir una nau per un rumb determinat.

2 intr MAR Servar.

3 tr p anal Governar un vehicle, un aeroplà.

2 1 tr Dirigir la conducta d’algú o el desenvolupament, la marxa, d’alguna cosa. No saber algú governar la seva família, la seva casa. Governes les passions o les passions et governen?

2 pron No et saps governar tu mateix i vols governar els altres.

3 tr esp POLÍT Dirigir els afers de l’estat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: governar

GERUNDI: governant

PARTICIPI: governat, governada, governats, governades

INDICATIU PRESENT: governo, governes, governa, governem, governeu, governen

INDICATIU IMPERFET: governava, governaves, governava, governàvem, governàveu, governaven

INDICATIU PASSAT: governí, governares, governà, governàrem, governàreu, governaren

INDICATIU FUTUR: governaré, governaràs, governarà, governarem, governareu, governaran

INDICATIU CONDICIONAL: governaria, governaries, governaria, governaríem, governaríeu, governarien

SUBJUNTIU PRESENT: governi, governis, governi, governem, governeu, governin

SUBJUNTIU IMPERFET: governés, governessis, governés, governéssim, governéssiu, governessin

IMPERATIU: governa, governi, governem, governeu, governin

->governatiu

■governatiu -iva

Part. sil.: go_ver_na_tiu

[del ll. td. gubernativus, -a, -um, íd.]

adj Relatiu o pertanyent al govern.

->governativament

■governativament

[de governatiu]

adv Per procediment governatiu.

->goyazita

goyazita

f MINERAL Fosfat d’estronci i alumini, SrAl₃[(OH)₆|PO₄|PO₃OH], mineral que cristal·litza en el sistema trigonal.

->GPS

GPS

[de l’angl. global positioning system] sigla m TELECOM sistema de posicionament global.

->gra

■gra

[del ll. granum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 BOT 1 Fruit o llavor dels cereals.

2 Conjunt de llavors de cereals un cop separada la palla.

3 Nom aplicat a certes llavors petites, com les de mostassa o de matafaluga.

4 Llavor de certs fruits carnosos, com la síndria o el meló.

5 Cadascuna de les baies del raïm. Un gra de raïm.

6 Cadascuna de les parts o de les llavors de què consten certs fruits. Un gra de magrana, un gra de cacau.

7 Cadascuna de les parts de certs bulbs. Un gra d’all.

2 p anal 1 Tros petit, més o menys rodó, d’una substància qualsevol, especialment el perforat per enfilar-lo. Els grans d’un rosari, d’un collaret.

2 Partícula. Gra de sorra, de sal, de sucre, de pebre.

3 anar al gra Atendre a la part substancial d’un assumpte, prescindint de les coses secundàries.

4 fer-ne un gra massa Excedir-se.

5 gra de sorra (o d’arena) Petita contribució que hom fa a una obra, a un fi determinat. Tots els veïns van posar el seu gra de sorra per construir un casal per al barri.

6 gra d’ordi MAR Nus mariner igual a la pinya de rosa, però més petit de mida.

7 gra d’ordi TECNOL Eina de torner amb punta piramidal emprada per a treballar racons molt aguts.

8 gra d’ordi TECNOL Canal en forma de V que serveix per a suportar peces de forma rodona.

9 gra d’ordi p ext i TECNOL Peça metàl·lica amb una o més canals en forma de V.

10 separar (o destriar) el gra de la palla Distingir en un assumpte la part substancial o essencial d’allò que no ho és.

3 p anal 1 Forma d’agregació de les partícules constituents d’una substància que en determina la major o menor aspror al tacte, la duresa. Una pedra, un marbre, de gra fi.

2 FOTOG Aglomerat de partícules d’argent reduït pel revelat.

3 GEOL Cadascuna de les partícules o cristalls de què són formats els sediments o les roques.

4 METAL·L Cadascun dels cristalls polièdrics, normalment visibles al microscopi, que formen l’estructura policristal·lina d’un metall o d’un aliatge.

5 gra de pólvora TÈXT Tipus de lligament que presenta una superfície coberta de granets.

4 p anal 1 Cadascuna de les desigualtats sortints, comparables a petits grans, d’una superfície.

2 CIT Grànul.

3 PAT Petita tumoració vesicular o papulosa de la pell que pel seu aspecte recorda les llavors dels cereals.

4 gra artificial ADOB Gra que hom obté per gravat del cuir.

5 gra de clorofil·la CIT Cloroplast.

6 gra natural ADOB Gra propi de la flor del cuir que no ha estat modificat.

7 gra pujat ADOB Gra molt pronunciat, sia natural o artificial, que té un tacte aspre.

5 METROL 1 Unitat anglosaxona de pes, equivalent a 0,0648 g.

2 Unitat de pes, equivalent a 1/36 d’argent, és a dir, 0,058 g.

3 Unitat de pes emprada en joieria, equivalent a 1/4 de quirat, o sia, 0,058 g per a or i argent i 0,050 per a pedreria.

4 FARM Antiga unitat de pes equivalent a la vint-i-quatrena part d’un escrúpol, aproximadament cinc centigrams.

6 NUMIS 1 Vint-i-quatrena part del diner en la divisió del marc.

2 Nom de diverses monedes antigues de metall, de valor i de pes diversos.

7 grans de rosari (o de Baily) ASTR Aspecte que presenta l’estreta porció lluminosa de la superfície solar al final i al principi de la fase de totalitat d’un eclipsi solar.

->graal

graal

Part. sil.: gra_al

[variant de greal]

m CRIST i LIT Greal.

->graben

■graben

m GEOL Fossa tectònica.

->gràcia

■gràcia

Part. sil.: grà_ci_a

[del ll. gratia, íd.; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

f 1 1 Allò que plau i atreu en les actituds, en les maneres, en l’enraonar, etc., d’algú. Ho ha dit amb molta gràcia.

2 Qualitat que fa agradable algú o alguna cosa. Una noia plena de gràcies.

3 Allò que, en algú o alguna cosa, satisfà estèticament per la naturalitat, espontaneïtat, facilitat, fluïdesa, congruïtat, etc., no per la força, potència, sublimitat, etc. La gràcia del temple està en l’esveltesa de les columnes.

4 fer gràcia Plaure algú o alguna cosa per la seva gràcia o les seves gràcies. El nen és trempat com un gínjol: fa molta gràcia. Sobretot va fer-me gràcia l’agilitat amb què es movia.

5 fer gràcia (a algú) Atreure’l, abellir-li, algú o alguna cosa. La mires amb uns ulls! Em sembla que aquesta noia et fa gràcia. Em fa molta gràcia d’anar-hi.

6 fer gràcia iròn Causar algú o alguna cosa sorpresa, irritació, etc. Em fas gràcia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari. Fa gràcia que sigui ell justament qui ho digui.

7 no fer gràcia (o fer molt poca gràcia) Desplaure, desvetllar recel, etc., algú o alguna cosa. Aquest home em fa molt poca gràcia. Això que ha insinuat no em fa gens de gràcia.

8 no tenir cap (o cap mena de, o gens de, o gota de) gràcia Ésser alguna cosa desplaent, molesta, etc. Aquestes històries que t’empesques no tenen cap gràcia.

9 tenir gràcia iròn Ésser alguna cosa sorprenent, irritant, etc. Té gràcia que, a més de no pagar-me, m’insulti.

2 1 Benvolença que una persona acorda a una altra, disposició a ésser agradable. Gaudia de la gràcia del rei.

2 Allò que és acordat a algú perquè li és agradable, no perquè li sigui estrictament degut. Va dir-li que li concediria la gràcia que li demanés. Perdoneu-lo: feu-me aquesta gràcia. Li ho he demanat com una gràcia. Una gràcia de caritat, per l’amor de Déu.

3 Perdó acordat benèvolament. El sobirà té el dret de gràcia.

4 CRIST Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.

5 caure en gràcia (a algú) Ésser persona del seu grat, ésser-li simpàtic. Més val caure en gràcia que ésser graciós.

6 cop de gràcia Cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més.

7 cop de gràcia fig Allò que acaba de perdre algú.

8 en gràcia de Déu CRIST Net de pecat.

9 estar en gràcia prop del rei (o de la reina, o del príncep, etc.) Gaudir de la seva benvolença, del seu favor.

10 estat de gràcia CRIST Estat del qui està en gràcia de Déu.

11 fer gràcia (d’alguna cosa, a algú) Fer-li’n do, concedir-la-hi. El rei li féu gràcia de viles i castells.

12 fer gràcia (d’alguna cosa, a algú) Perdonar-la-hi, no exigir-la-hi. Us faig gràcia de la indemnització.

13 gràcia d’estat CATOL Gràcia adequada a l’estat o càrrec d’una persona i a les responsabilitats que en deriven.

14 per la gràcia de Déu HIST Expressió afegida sovint al títol de monarques o caps d’estat de països cristians.

3 pl 1 Testimoniatge d’agraïment. Ja li n’has donat les gràcies? Vinc a donar-te les gràcies pel teu ajut.

2 acció de gràcies RELIG Acció de donar gràcies a Déu per algun esdeveniment, obra, etc., que hom interpreta com a do seu.

3 donar gràcies (d’alguna cosa, a algú) Atribuir-li’n el resultat favorable, el mèrit, etc. Ja pot donar-me gràcies el seu germà.

4 gràcies! (o moltes gràcies!, o gràcies per [o de] [alguna cosa]) Expressions de cortesia amb què hom manifesta agraïment. Gràcies pel teu interès!

5 gràcies a loc prep Mitjançant, per. Ens n’hem sortit gràcies a ell.

6 gràcies a Déu Expressió pietosa amb què hom atribueix a Déu alguna cosa que considera com un bé. Gràcies a Déu, ja no corre perill. Tots estem bons, gràcies a Déu.

7 gràcies a Déu! Expressió amb què hom manifesta satisfacció perquè per fi s’ha esdevingut alguna cosa que havia esperat llargament, perquè no ha arribat a esdevenir-se alguna cosa que temia, etc. Gràcies a Déu! Ja era hora que vinguessis! Gràcies a Déu que no li ho has dit!

4 1 DR Benefici especial concedit pel poder públic sense compensació directa.

2 DR PEN Facultat de les més altes magistratures de l’estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna o l’anul·lació de l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna.

3 edicte de gràcia Proclama amb la qual era concedit periòdicament, per la inquisició, un quant temps per a confessar algun acte heterodox, sense incórrer en les penes previstes, o amb reducció d’aquestes penes.

4 DR PEN Indult.

5 termini de gràcia (o de cortesia) DR MERC Ampliació del terme de pagament, una vegada vençut el deute.

->graciable

■graciable

Part. sil.: gra_ci_a_ble

[de graciar]

adj DR Que hom pot atorgar graciosament, sense subjecció a precepte.

->graciar

■graciar

Part. sil.: gra_ci_ar

[de gràcia; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v tr DR PEN Eximir el condemnat de la pena que li ha estat imposada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: graciar

GERUNDI: graciant

PARTICIPI: graciat, graciada, graciats, graciades

INDICATIU PRESENT: gracio, gracies, gracia, graciem, gracieu, gracien

INDICATIU IMPERFET: graciava, graciaves, graciava, graciàvem, graciàveu, graciaven

INDICATIU PASSAT: gracií, graciares, gracià, graciàrem, graciàreu, graciaren

INDICATIU FUTUR: graciaré, graciaràs, graciarà, graciarem, graciareu, graciaran

INDICATIU CONDICIONAL: graciaria, graciaries, graciaria, graciaríem, graciaríeu, graciarien

SUBJUNTIU PRESENT: graciï, graciïs, graciï, graciem, gracieu, graciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: graciés, graciessis, graciés, graciéssim, graciéssiu, graciessin

IMPERATIU: gracia, graciï, graciem, gracieu, graciïn

->gracienc

gracienc -a

Part. sil.: gra_ci_enc

adj i m i f Del barri de Gràcia (Barcelona).

->gràcil

■gràcil

[del ll. gracĭlis, íd.; 1a FONT: c. 1880]

adj Prim i delicat.

->gracilitat

■gracilitat

[del ll. gracilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de gràcil.

->gracil·làrids

gracil·làrids

m ENTOM 1 pl Família que aplega unes 2 500 espècies de microlepidòpters diminuts, d’ales acolorides, lineals les posteriors, i amb llarga pilositat.

2 sing Insecte de la família dels gracil·làrids.

->gracíola

■gracíola

Part. sil.: gra_cí_o_la

f BOT i FARM Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies (Gratiola officinalis), de fulles oposades, sèssils i linears de flors axil·lars i de fruits capsulars, que té propietats vomitives, purgants i vermífugues.

->graciós

■graciós -osa

Part. sil.: gra_ci_ós

[del ll. gratiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 adj Que té gràcia o fa gràcia, ple de gràcia. Tenia una filla molt bella i graciosa. El graciós somriure d’una escultura gòtica. Aquest ornament no és gens graciós.

2 adj 1 Concedit com una gràcia. Un do graciós.

2 DR Que acorda una gràcia.

3 adj HIST Tractament inherent a la dignitat dels reis d’Anglaterra.

4 m TEAT 1 En moltes obres dramàtiques castellanes, sobretot del segle d’or, personatge de caràcter festiu.

2 Actor que fa el paper d’aquest personatge.

->graciosament

■graciosament

Part. sil.: gra_ci_o_sa_ment

[de graciós; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adv D’una manera graciosa, amb gràcia.

->graciositat

■graciositat

Part. sil.: gra_ci_o_si_tat

[del ll. gratiosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 Qualitat de graciós.

2 Perdó, indulgència, etc., acordats graciosament.

->grad

grad

símb gradient 1.

->-grad

■-grad -grada

Forma sufixada del mot llatí gradi, que significa ‘caminar’. Ex.: plantígrad, retrògrad.

->grada

■grada

[del ll. vg. grada, col·lectiu de gradus ‘graó’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 CONSTR 1 Esglaó d’estesa molt més gran que la seva alçada.

2 Esglaó gran, d’obra, seguit, que serveix de seient col·lectiu.

3 Graderia.

2 Estrada de l’altar.

3 CONSTR NAV Estructura de fusta, ferro o ciment armat, en forma de pla inclinat, sobre la qual hom construeix o carena els vaixells a les drassanes.

->gradació

■gradació

Part. sil.: gra_da_ci_ó

Cp. graduació

[del ll. gradatio, -ōnis, íd.]

f 1 Pas d’un estat, condició, terme, to, etc., a un altre per graus, passant per tots els estats, les fases, etc., intermediaris. Una gradació creixent, decreixent, ascendent, descendent.

2 1 Sèrie de tots els estats, les fases, les condicions, etc., pels quals passa una gradació. Una gradació de sons, de colors.

2 FOTOG Escala de tons que presenta una imatge revelada.

3 gradació social SOCIOL Escala mitjançant la qual hom representa els diferents nivells de les classes socials.

3 gradació sedimentària GEOMORF Deposició dels materials transportats pels corrents fluvials de manera que els més grossos resten a la part inferior.

->graderia

■graderia

Part. sil.: gra_de_ri_a

Cp. graonada

[de grada; 1a FONT: c. 1800]

f CONSTR Sèrie de grades que formen una escala.

->gradeta

■gradeta

[de grada]

f Estri de laboratori per a col·locar-hi drets els tubs d’assaig i els d’hemòlisi.

->gradient

■gradient

Part. sil.: gra_di_ent

[del ll. gradiens, -ntis, participi pres. del ll. gradi ‘caminar, avançar-se, recórrer’]

m 1 MAT i FÍS [símb: grad] 1 Donada una funció f derivable i definida en una regió de l’espai, funció vectorial (grad f o ∇ f).

2 gradient d’una funció en una direcció Projecció del vector gradient en aquella direcció. És anomenat també derivada direccional.

2 GEOL 1 gradient adiabàtic (o de convecció) Diferència tèrmica existent entre les capes superiors i inferiors del mantell terrestre.

2 gradient tèrmic Variació de la temperatura amb la profunditat.

->graduable

■graduable

Part. sil.: gra_du_a_ble

adj Que pot ésser graduat.

->graduació

■graduació

Part. sil.: gra_du_a_ci_ó

Cp. gradació

[del b. ll. graduatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de graduar o graduar-se;

2 l’efecte.

2 ENSENY Mètode educatiu que agrupa els alumnes en seccions més o menys homogènies per tal que llurs components siguin capaços d’assimilar uns mateixos ensenyaments.

3 MIL Categoria d’un militar en la seva carrera.

4 VITIC Grau alcohòlic d’un vi o de qualsevol altra beguda alcohòlica.

->graduadament

■graduadament

Part. sil.: gra_du_a_da_ment

[de graduat]

adv D’una manera graduada.

->graduador

■graduador -a

Part. sil.: gra_du_a_dor

[del b. ll. graduator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que gradua.

2 m METROL Instrument que serveix per a graduar.

3 m ADOB Areòmetre emprat a les adoberies per a determinar la densitat de les dissolucions adobadores.

->gradual

■gradual

Part. sil.: gra_du_al

[del b. ll. gradualis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent al grau.

2 adj Que va, que té lloc, per graus.

3 m LITÚRG 1 Cant responsorial després de la primera lectura de la missa.

2 Llibre que conté els cants de la missa.

->gradualment

■gradualment

Part. sil.: gra_du_al_ment

[de gradual]

adv D’una manera gradual, per graus.

->graduand

■graduand -a

Part. sil.: gra_du_and

[de graduar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que està a punt de rebre un grau acadèmic.

->graduar

■graduar

Part. sil.: gra_du_ar

[del b. ll. graduare, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr METROL Marcar en un objecte, un aparell, etc., els graus en què es divideix.

2 tr Determinar la graduació d’una cosa, especialment del vi, de la llet, etc.

3 tr 1 Sotmetre a una gradació. Cal graduar les dificultats.

2 Donar a una cosa el grau que li correspon. Graduar la temperatura de l’ambient.

4 1 tr MIL Concedir un grau en la milícia. Graduar algú de comandant.

2 pron Obtenir un grau o títol en una universitat. Es va graduar en dret als vint-i-dos anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: graduar

GERUNDI: graduant

PARTICIPI: graduat, graduada, graduats, graduades

INDICATIU PRESENT: graduo, gradues, gradua, graduem, gradueu, graduen

INDICATIU IMPERFET: graduava, graduaves, graduava, graduàvem, graduàveu, graduaven

INDICATIU PASSAT: graduí, graduares, graduà, graduàrem, graduàreu, graduaren

INDICATIU FUTUR: graduaré, graduaràs, graduarà, graduarem, graduareu, graduaran

INDICATIU CONDICIONAL: graduaria, graduaries, graduaria, graduaríem, graduaríeu, graduarien

SUBJUNTIU PRESENT: graduï, graduïs, graduï, graduem, gradueu, graduïn

SUBJUNTIU IMPERFET: gradués, graduessis, gradués, graduéssim, graduéssiu, graduessin

IMPERATIU: gradua, graduï, graduem, gradueu, graduïn

->graduat

■graduat -ada

Part. sil.: gra_du_at

[del b. ll. graduatus, -a, -um, íd.]

1 adj Marcat en graus.

2 adj 1 Sotmès a una gradació. Temes graduats.

2 Que és al grau que li correspon. L’aparell té la temperatura graduada.

3 1 adj Que ha obtingut un grau en la milícia.

2 adj i m i f esp Que ha aconseguit un grau acadèmic, especialment universitari.

4 graduat social SOCIOL Persona que exerceix professionalment el servei social.

->graella

■graella

Part. sil.: gra_e_lla

[del ll. vg. *gradĭcula, variant del ll. cl. cratĭcŭla, íd., pròpiament ‘reixeta’, dimin. del ll. cl. cratis ‘reixa’, com a resultant de la incorporació del mot clàssic a la família de gradus ‘graó’, en desaparèixer cratis en ll. vg; 1a FONT: 1262]

f 1 [sovint en pl] Instrument de cuina que consisteix en una sèrie de barretes de ferro paral·leles amb intersticis i col·locades en un bastiment també de ferro, sobre les quals hom posa la vianda perquè rebi l’acció directa de les brases o el foc.

2 Teiera.

3 1 Formulari o imprès amb espais en blanc per a omplir.

2 graella de programació RADIOTÈC i TV Pla detallat de la programació d’una emissora de ràdio o de televisió previst per a un període determinat, amb la indicació dels horaris d’emissió.

3 graella de sortida ESPORT En els esports de motor, zona situada al principi del circuit on es col·loquen els vehicles participants per a començar la cursa.

4 CONSTR Conjunt de barres de ferro que formen l’armadura del fonament d’un pilar.

5 TÈXT 1 Reixa de fusta de les antigues màquines jacquard que servia perquè no s’entregiressin els ganxos.

2 Baiard emprat pels tintorers de seda per al transport de les madeixes.

->graellada

■graellada

Part. sil.: gra_e_lla_da

[de graella]

f ALIM 1 Allò que cap o que es pot rostir d’un cop en unes graelles.

2 Menja de diverses menes de carn o de peix, rostides a la graella.

->graèllsia

graèllsia

Part. sil.: gra_èll_si_a

[del nom del metge i naturalista Marià de la Pau Graells]

f ENTOM Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels satúrnids (Graellsia isabellae), papallona d’ocel acolorit i envoltat de negre enmig de cada ala.

->graf

■graf

m MAT Ens constituït per un conjunt S d’elements i per un conjunt C de línies que uneixen els elements de S.

->graf-

graf-

Forma prefixada del mot grec gráphō, que significa ‘escriure’. Ex.: grafema.

->-graf

■-graf -grafa

Forma sufixada del mot grec gráphō ‘escriure’, que significa: 1 ‘instrument que escriu, que enregistra’. Ex.: barògraf, sismògraf, cardiògraf.

2 ‘qui escriu’, ‘qui compon’. Ex.: biògraf, cartògrafa, dactilògrafa.

3 ‘qui descriu’, ‘qui estudia’. Ex.: geògraf, lexicògrafa, oceanògraf.

->grafema

■grafema

[de graf- i -ema]

m GRAM Unitat ortogràfica mínima en qualsevol sistema: c, m, π, ω, etc.

->grafia

■grafia

Part. sil.: gra_fi_a

[del gr. graphḗ ‘escriptura, descripció, dibuix’; 1a FONT: c. 1905]

f Símbol o conjunt de símbols amb què hom representa un so o un mot.

->-grafia

■-grafia

Forma sufixada del mot grec graphḗ, que significa ‘escriptura’, ‘descripció’. Ex.: cal·ligrafia, geografia.

->gràfic

■gràfic -a

[del ll. graphĭcus, i aquest, del gr. graphikós ‘relatiu a l’escriptura o el dibuix’; 1a FONT: 1864, DLab.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la grafia.

2 Que representa quelcom per mitjà del dibuix.

2 adj GRÀF Relatiu o pertanyent a la impremta i a altres formes de reproducció mecànica. Indústria gràfica. Arts gràfiques.

3 adj PERIOD Il·lustrat amb fotografies. Revista gràfica. Periodisme gràfic.

4 1 m Representació per mitjà del dibuix.

2 m esp ESTAD Dibuix representatiu d’un conjunt de dades estadístiques.

3 m ECON Representació en un eix de coordenades de l’evolució de les cotitzacions borsàries d’un valor en un període de temps, tenint en compte el volum de contractació.

4 m MAT Subconjunt del producte cartesià A×B de dos conjunts.

5 f MAT Gràfic.

6 gràfic de control ESTAD Representació cronològica d’observacions relatives a mostres tretes d’un procés industrial per tal de controlar les característiques del producte.

5 adj fig 1 Dit clarament, vívidament, fent veure les coses com si estiguessin dibuixades. Una expressió gràfica.

2 p ext Un autor gràfic.

6 estructura gràfica PETROG Textura de les roques magmàtiques, en les quals grossos cristalls d’un mineral enclouen cristallets d’altres minerals, amb una certa regularitat geomètrica en la forma i l’orientació.

->gràficament

■gràficament

[de gràfic]

adv D’una manera gràfica.

->grafidals

grafidals

f BOT 1 pl Ordre d’ascolíquens de la subclasse dels discolíquens amb ascs persistents i amb apotecis allargats i sovint sinuosos i ramificats.

2 sing Liquen de l’ordre de les grafidals.

->grafidiocàrpides

grafidiocàrpides

Part. sil.: gra_fi_di_o_càr_pi_des

f BOT 1 pl Ordre d’ascolíquens de tal·lus crustaci, amb els apotecis linears, rarament arrodonits, enfonsats o sèssils, que habiten principalment a les regions tropicals, bé que algunes espècies atenyen les zones temperades.

2 sing Liquen de l’ordre de les grafidiocàrpides.

->gràfila

■gràfila

[mot de formació obscura; 1a FONT: 1896]

f 1 NUMIS Voreta o cordó que adorna una moneda.

2 TECNOL Conjunt d’estries que hom grava a la part exterior de peces petites que s’han d’agafar o prémer amb la mà.

->grafilar

■grafilar

[de gràfila]

v tr TECNOL Gravar gràfiles (en una peça).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: grafilar

GERUNDI: grafilant

PARTICIPI: grafilat, grafilada, grafilats, grafilades

INDICATIU PRESENT: grafilo, grafiles, grafila, grafilem, grafileu, grafilen

INDICATIU IMPERFET: grafilava, grafilaves, grafilava, grafilàvem, grafilàveu, grafilaven

INDICATIU PASSAT: grafilí, grafilares, grafilà, grafilàrem, grafilàreu, grafilaren

INDICATIU FUTUR: grafilaré, grafilaràs, grafilarà, grafilarem, grafilareu, grafilaran

INDICATIU CONDICIONAL: grafilaria, grafilaries, grafilaria, grafilaríem, grafilaríeu, grafilarien

SUBJUNTIU PRESENT: grafili, grafilis, grafili, grafilem, grafileu, grafilin

SUBJUNTIU IMPERFET: grafilés, grafilessis, grafilés, grafiléssim, grafiléssiu, grafilessin

IMPERATIU: grafila, grafili, grafilem, grafileu, grafilin

->grafiosi

■grafiosi

Part. sil.: gra_fi_o_si

f FITOPAT Mal holandès de l’om.

->grafisme

■grafisme

[de grafia]

m GRÀF i ART Especialitat de les arts gràfiques en la qual hom atén a les tècniques i a la composició d’elements gràfics que intervenen en la pàgina impresa i en tots els processos de reproducció i estampació que s’hi relacionen.

->grafista

■grafista

[de grafia]

adj i m i f GRÀF i ART Artista que conrea el grafisme.

->grafit

■grafit

[probablement de l’it. graffito, íd.]

m 1 MINERAL Mineral de color negre que cristal·litza en el sistema hexagonal, emprat per a fabricar les mines dels llapis i com a moderador de neutrons en alguns tipus de reactors nuclears.

2 Inscripció o dibuix traçats a la paret o damunt una superfície dura amb un instrument gràfic.

->grafític

■grafític -a

[de grafit]

adj 1 Relatiu o pertanyent al grafit.

2 Derivat del grafit.

3 Fet de grafit.

->grafitització

grafitització

Part. sil.: gra_fi_tit_za_ci_ó

f METAL·L Descomposició de la cementita en grafit i ferro.

->grafititzador

grafititzador -a

adj i m METAL·L Dit de la substància que afavoreix la reacció de grafitització.

->grafitoide

■grafitoide

Part. sil.: gra_fi_toi_de

adj Semblant al grafit.

->grafitós

■grafitós -osa

[de grafit]

adj 1 Que conté grafit.

2 Semblant al grafit.

->grafo-

■grafo-

Forma prefixada del mot grec gráphō, que significa ‘escriure’. Ex.: grafomància, grafologia.

->grafòleg

■grafòleg -òloga

[de grafo- i -leg]

m i f Persona versada en grafologia.

->grafologia

■grafologia

Part. sil.: gra_fo_lo_gi_a

[de grafo- i -logia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PSIC Estudi del caràcter d’una persona a través de la seva escriptura.

->grafològic

■grafològic -a

[de grafologia]

adj Relatiu o pertanyent a la grafologia.

->grafòman

■grafòman -a

[de grafo- i -man]

m i f Persona que pateix de grafomania.

->grafomania

■grafomania

Part. sil.: gra_fo_ma_ni_a

[de grafo- i -mania]

f Mania d’escriure.

->grafòmetre

■grafòmetre

m TOPOG Aparell emprat antigament per a mesurar angles als aixecaments topogràfics.

->grafomètric

■grafomètric -a

adj TOPOG Relatiu o pertanyent al grafòmetre.

->grafoscopi

grafoscopi

[de grafo- i -scopi]

m ÒPT Lupa de dimensions considerables, emprada per a examinar escrits.

->grafospasme

■grafospasme

m Rampa de la mà que priva d’escriure.

->grafostàtic

■grafostàtic -a

FÍS i CONSTR 1 adj Relatiu o pertanyent a la grafostàtica.

2 f Estàtica gràfica.

->grafoteràpia

■grafoteràpia

Part. sil.: gra_fo_te_rà_pi_a

f PSIC 1 Reeducació de l’escriptura en nens i adults.

2 En psicoteràpia, reeducació que té per objecte modificar el funcionament afectiu de l’individu a través d’una modificació de la seva escriptura.

->grahamita

grahamita

[de Graham, cognom dels propietaris d’una mina de Virgínia Occidental (EUA), on s’obtingué per primera vegada]

f MINERAL Mineral de color negre llustrós, varietat de l’asfalt.

->grall

■grall

[variant masculina de gralla]

m 1 Crit estrident.

2 MÚS 1 Gralla.

2 Tub de la cornamusa proveït de forats, que serveix per a fer la melodia.

3 Melodia del sac de gemecs.

->gralla

■gralla

[del ll. gracŭla, íd.; 1a FONT: c. 1400]

f 1 ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Corvus monedula), de color negre, amb el clatell i la regió auricular d’un gris pissarrenc.

2 gralla de bec groc Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Pyrrhocorax graculus), de plomatge negre, potes vermelles i bec groc.

3 gralla de bec vermell Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Pyrrhocorax pyrrhocorax), de plomatge negre i de bec i potes vermells.

2 MÚS 1 Instrument musical de vent, de caràcter rústic, constituït per un tub de fusta.

2 Instrument similar a la gralla de la família de les xeremies.

3 Grall.