->plurilingüisme

■plurilingüisme

Part. sil.: plu_ri_lin_güis_me

[de plurilingüe]

m Multilingüisme.

->plurilocular

plurilocular

adj BOT Que té diversos lòculs o cavitats. Càpsula plurilocular.

->plurinacional

■plurinacional

Part. sil.: plu_ri_na_ci_o_nal

[de pluri-i nacional]

adj Multinacional.

->plurinúcula

plurinúcula

f BOT Infructescència o fruit múltiple integrat per moltes núcules i generalment per parts engruixides de l’eix o del receptacle.

->pluriocupació

■pluriocupació

Part. sil.: plu_ri_o_cu_pa_ci_ó

[de pluri- i ocupació]

f SOCIOL i DR TREB Exercici simultani de diverses ocupacions.

->pluriovular

pluriovular

Part. sil.: plu_ri_o_vu_lar

adj BIOL Plurivitel·lí.

->pluripartidisme

■pluripartidisme

[de pluri- i partidisme]

m POLÍT Sistema polític en què els partits polítics amb concepcions ideològiques i estratègiques diferents participen legalment en la democràcia parlamentària.

->plurivalència

plurivalència

Part. sil.: plu_ri_va_lèn_ci_a

[de pluri- i valència]

f LÒG Polivalència.

->plurivalent

plurivalent

[de pluri- i valent, gerundi de valer¹]

adj 1 LÒG Polivalent.

2 Que serveix per a molts usos; policrest.

->plurivitel·lí

plurivitel·lí -ina

[de pluri- i vitel·lí]

adj EMBRIOL Dit de cadascun dels bessons procedents de la fecundació de més de dos òvuls per més de dos espermatozoides.

->plurivoltí

plurivoltí -ina

adj BIOL Dit de l’organisme que té més d’una generació o cicle biològic al llarg de l’any.

->plus¹

plus¹

[del ll. plus ‘més’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv ant Més.

->plus²

■plus²

[v. plus¹]

m 1 Quantitat que hom dóna de més per un servei, treball, etc., extraordinari.

2 DR TREB Quantitat suplementària o ocasional que hom dóna per premiar la puntualitat, l’antiguitat, etc.

->plusmarca

■plusmarca

[del ll. plus ‘més’ i marca]

f ESPORT Rècord.

->plusmarquista

plusmarquista

[de plusmarca]

m i f ESPORT Recordista.

->pluspetició

■pluspetició

Part. sil.: plus_pe_ti_ci_ó

[de plus¹ i petició; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Petició exagerada.

->plusquamperfet

■plusquamperfet

[del ll. plusquamperfectum ‘més que perfet’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m GRAM Temps compost del verb que indica un temps anterior a un temps passat.

->plusvàlua

■plusvàlua

Part. sil.: plus_và_lu_a

[de plus¹ i vàlua]

f 1 1 Augment en el valor d’un objecte per causes externes sense que hom hi hagi fet cap millora.

2 DR ADM Augment de valor d’uns immobles per causa d’inversions efectuades per l’administració, que hom pot integrar a la base imposable de les exaccions fiscals.

3 DR FISC Augment del valor corrent dels immobles el dia que acaba el període d’imposició amb relació al valor que tenia a l’inici del període.

2 ECON Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que, segons Marx, és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.

->pluteals

■pluteals

Part. sil.: plu_te_als

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets amb les espores rosades.

2 sing Fong de l’ordre de les pluteals.

->plutó

■plutó

m GEOL Roca plutònica formada per solidificació lenta de magma profund.

->pluto-

■pluto-

Forma prefixada del mot grec ploũtos, que significa ‘riquesa’. Ex.: plutocràcia.

->plutocràcia

■plutocràcia

Part. sil.: plu_to_crà_ci_a

[de pluto- i -cràcia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 POLÍT Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu poder econòmic.

2 Conjunt dels rics que tenen poder o influència a causa de llur riquesa.

->plutòcrata

■plutòcrata

[de pluto- i -crata]

m i f Persona que té poder o influència a causa de la seva riquesa.

->plutocràtic

■plutocràtic -a

[de pluto- i -cràtic]

adj Relatiu o pertanyent a la plutocràcia o als plutòcrates.

->plutoni

■plutoni

[del ll. cient. plutonium, der. del ll. Pluto, -ōnis ‘Plutó’, déu dels inferns, fill de Saturn i Ops, germà de Júpiter i Neptú]

m QUÍM INORG [símb: Pu] Element sintètic, de nombre atòmic 94, pertanyent a la sèrie dels actínids.

->plutònic

■plutònic -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. Pluto, -ōnis ‘Plutó’ (v. plutoni); 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj GEOL 1 Relatiu o pertanyent al plutonisme.

2 roca plutònica PETROG Roca originada a partir d’un magma, la consolidació o la transformació del qual s’ha produït a l’interior de la terra.

->plutonigen

plutonigen -ígena

adj NUC Dit del reactor nuclear en què la producció de plutoni és un dels principals objectius.

->plutonisme

■plutonisme

m GEOL Teoria segons la qual les roques de la crosta terrestre són formades per fusió ígnia.

->plutonista

■plutonista

m i f GEOL Partidari del plutonisme.

->pluvial

■pluvial

Part. sil.: plu_vi_al

[del ll. pluvialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Tresor de Pobres]

1 adj METEOR 1 Relatiu o pertanyent a la pluja.

2 esp Dit de l’aigua de pluja.

2 adj GEOL En paleoclimatologia, dit d’un període molt plujós corresponent al període d’expansió glacial.

3 m LITÚRG Capa pluvial.

->pluviï-

pluviï-

Forma prefixada del mot llatí pluvia, que significa ‘pluja’. Ex.: pluviïsilva.

->pluviïsilva

pluviïsilva

Part. sil.: plu_vi_ï_sil_va

[de pluviï- i el ll. silva ‘selva’]

f GEOBOT Selva pluvial.

->pluvio-

■pluvio-

Forma prefixada del mot llatí pluvia, que significa ‘pluja’. Ex.: pluviòmetre, pluviograma.

->pluviògraf

■pluviògraf

Part. sil.: plu_vi_ò_graf

[de pluvio- i -graf]

m METEOR Pluviòmetre que enregistra gràficament, d’una manera contínua, les quantitats de pluja caiguda.

->pluviograma

■pluviograma

Part. sil.: plu_vi_o_gra_ma

[de pluvio- i -grama]

m METEOR Gràfic on és representada la quantitat de pluja caiguda amb relació al temps.

->pluviòmetre

■pluviòmetre

Part. sil.: plu_vi_ò_me_tre

[de pluvio- i -metre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m METEOR Instrument destinat a mesurar la quantitat de pluja caiguda.

->pluviometria

■pluviometria

Part. sil.: plu_vi_o_me_tri_a

[de pluvio- i -metria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f METEOR 1 Branca de la climatologia que estudia la distribució de les pluges en l’espai i en el temps.

2 Mesurament, per mitjà del pluviòmetre, de la pluja caiguda.

->pluviomètric

■pluviomètric -a

Part. sil.: plu_vi_o_mè_tric

[de pluviometria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj METEOR Relatiu o pertanyent a la pluviometria o al pluviòmetre.

->pluvionivòmetre

■pluvionivòmetre

Part. sil.: plu_vi_o_ni_vò_me_tre

[de pluvio- i nivòmetre]

m METEOR Pluviòmetre de gran capacitat destinat a la mesura de la pluja i de la neu en llocs deshabitats, difícilment accessibles.

->pluviós

pluviós

Part. sil.: plu_vi_ós

m HIST Nom del cinquè mes del calendari republicà francès.

->pluviositat

■pluviositat

Part. sil.: plu_vi_o_si_tat

[formació culta analògica sobre la base del ll. pluviosus, -a, -um ‘plujós’]

f METEOR Quantitat de pluja.

->Pm

Pm

símb QUÍM INORG prometi.

->pn

pn

[o PN] m ELECTRÒN Tipus de junció formada per un semiconductor de tipus p i un de tipus n i que constitueix la base dels díodes i de l’electrònica dels semiconductors.

->p. n.

p. n.

abrev pes net.

->PNB

PNB

sigla m ECON producte nacional brut.

->-pnea

-pnea

Forma sufixada del mot grec pnéō, que significa ‘respirar, bufar’. Ex.: apnea, dispnea.

->pneum-

■pneum-

Forma prefixada del mot grec pneúmōn, que significa ‘pulmó’. Ex.: pneumectomia.

->pneuma

■pneuma

Part. sil.: pneu_ma

Hom.: neuma

[del b. ll. pneuma, i aquest, del gr. pneũma ‘buf, esperit’ (v. neuma); 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 FILOS i RELIG Entre els grecs, principi vital conscient de tot organisme.

2 MÚS En el cant gregorià, grup melismàtic sobre la darrera síl·laba d’una melodia sil·làbica.

->pneumat-

■pneumat-

Forma prefixada del mot grec pneũma, pneúmatos, que significa ‘aire’, ‘vent’, ‘buf’, ‘esperit’. Ex.: pneumatúria, pneumàtode.

->pneumàtic

■pneumàtic -a

Part. sil.: pneu_mà_tic

Hom.: neumàtic

[del ll. pneumatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pneumatikós, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’aire o als altres fluids gasosos.

2 1 adj Mogut per la pressió de l’aire comprimit.

2 f AUTOM Conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid transmissor d’esforços, per a l’accionament a distància de diversos dispositius funcionals.

3 1 adj Disposat adequadament per a contenir aire comprimit.

2 m TRANSP Element de les rodes de molts vehicles, constituït generalment per un tub tòric o toroïdal de cautxú (cambra), i per un embolcall (coberta).

3 màquina pneumàtica FÍS i TECNOL Dispositiu que permet de treure l’aire contingut en un recipient o en un recinte, tot fent-hi el buit.

4 adj Que conté aire.

5 adj FILOS i RELIG Relatiu o pertanyent al pneuma, a l’esperit o a l’Esperit Sant.

6 f FÍS Part de la física que tracta de les propietats de l’aire i dels altres gasos, des del punt de vista de llur moviment.

7 adj MÚS Dit de la notació de la música bizantina que, en vist de l’ecfonètica, indica els intervals.

->pneumato-

■pneumato-

Forma prefixada del mot grec pneũma, pneúmatos, que significa ‘aire’, ‘vent’, ‘buf’, ‘esperit’.

->pneumatoartrografia

pneumatoartrografia

Part. sil.: pneu_ma_to_ar_tro_gra_fi_a

f DIAG Radiografia d’una articulació, prèvia injecció d’aire, amb finalitat diagnòstica.

->pneumatocele

■pneumatocele

Part. sil.: pneu_ma_to_ce_le

f PAT Tumor gasós, especialment l’emfisema de l’escrot.

->pneumatocistografia

pneumatocistografia

Part. sil.: pneu_ma_to_cis_to_gra_fi_a

f DIAG Radiografia de la bufeta després de la injecció d’aire.

->pneumatocòlon

pneumatocòlon

Part. sil.: pneu_ma_to_cò_lon

m DIAG Insuflació d’aire en el còlon, naturalment o artificialment, utilitzada com a mitjà diagnòstic.

->pneumàtode

pneumàtode

Part. sil.: pneu_mà_to_de

m BOT Lenticel·la aerífera pròpia dels pneumatòfors i altres arrels epigees.

->pneumatoencefalografia

pneumatoencefalografia

Part. sil.: pneu_ma_to_en_ce_fa_lo_gra_fi_a

f DIAG Visualització radiològica del sistema ventricular i dels espais subaracnoïdals del l’encèfal, després de l’extracció del líquid cefaloraquidi i de la injecció d’aire.

->pneumatòfor

■pneumatòfor

Part. sil.: pneu_ma_tò_for

m 1 BOT Arrel epigea i respiratòria pròpia de diverses plantes que habiten terrenys pantanosos o inundats.

2 ZOOL Formació típica dels hidrozous sifonòfors que funciona com a òrgan de flotació.

->pneumatografia

■pneumatografia

Part. sil.: pneu_ma_to_gra_fi_a

f DIAG Radiografia d’una part del cos, obtinguda després de la injecció d’aire.

->pneumatolític

■pneumatolític -a

Part. sil.: pneu_ma_to_lí_tic

adj PETROG Dit del mineral produït per composts volàtils d’un o d’alguns dels seus constituents.

->pneumatologia

■pneumatologia

Part. sil.: pneu_ma_to_lo_gi_a

[de pneumato- i -logia]

f 1 FILOS i TEOL Ciència de l’esperit. En teologia designa la doctrina sobre l’Esperit Sant.

2 FÍS Pneumàtica.

->pneumatòmac

pneumatòmac -a

Part. sil.: pneu_ma_tò_mac

adj i m i f HIST ECL Dit de l’heretge cristià dels segles IV i V que negava la divinitat de l’Esperit Sant.

->pneumatomediastí

pneumatomediastí

Part. sil.: pneu_ma_to_me_di_as_tí

m 1 PAT Presència d’aire al mediastí.

2 obs DIAG Injecció d’aire en el mediastí per a la diagnosi radiològica de les seves anormalitats.

->pneumatòmetre

■pneumatòmetre

Part. sil.: pneu_ma_tò_me_tre

m DIAG Tipus d’espiròmetre emprat per a efectuar mesures quantitatives de l’aire inspirat i expirat.

->pneumatopericardi

pneumatopericardi

Part. sil.: pneu_ma_to_pe_ri_car_di

m PAT Presència d’aire o de gas en el pericardi.

->pneumatoperitoneu

pneumatoperitoneu

Part. sil.: pneu_ma_to_pe_ri_to_neu

m PAT i DIAG Presència d’aire o de gas a la cavitat peritoneal.

->pneumatorràquia

pneumatorràquia

Part. sil.: pneu_ma_tor_rà_qui_a

f 1 PAT Presència d’aire en el conducte vertebral.

2 DIAG Injecció de gas en el conducte vertebral, feta prèviament a l’estudi radiològic d’aquest.

->pneumatosi

■pneumatosi

Part. sil.: pneu_ma_to_si

f PAT 1 Presència d’aire o gas en un òrgan o en una part que no en conté normalment o bé que només en conté escassament.

2 pneumatosi intestinal Presència de quists gasosos a la túnica serosa dels budells.

->pneumatúria

pneumatúria

Part. sil.: pneu_ma_tú_ri_a

f PAT Presència d’aire o gasos a l’orina.

->pneumectomia

pneumectomia

Part. sil.: pneu_mec_to_mi_a

f CIR Ablació o escissió total o parcial (lobectomia) d’un pulmó.

->pneumo-

■pneumo-

Forma prefixada del mot grec pneúmōn, que significa ‘pulmó’. Ex.: pneumogàstric.

->pneumocele

pneumocele

Part. sil.: pneu_mo_ce_le

f PAT 1 Hèrnia pulmonar.

2 impr Pneumatocele.

->pneumococ

■pneumococ

Part. sil.: pneu_mo_coc

m MICROB Bacteri de l’ordre dels eubacterials i de la família de les lactobacil·làcies (Diplococcus pneumoniae), grampositiu i patogen, que es presenta en forma de diplococ, immòbil, aeròbic i causant de la pneumònia pulmonar.

->pneumocòccia

pneumocòccia

Part. sil.: pneu_mo_còc_ci_a

f PAT Infecció per pneumococs.

->pneumocòccic

pneumocòccic -a

Part. sil.: pneu_mo_còc_cic

adj MICROB i PAT 1 Relatiu o pertanyent als pneumococs o a la pneumocòccia.

2 Produït per pneumococs.

->pneumoconiosi

■pneumoconiosi

Part. sil.: pneu_mo_co_ni_o_si

f PAT Malaltia broncopulmonar produïda per la inhalació i la fixació de pols orgàniques o inorgàniques.

->pneumogàstric

pneumogàstric -a

Part. sil.: pneu_mo_gàs_tric

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al pulmó i a l’estómac.

2 Dit del nervi vague.

->pneumògraf

pneumògraf

Part. sil.: pneu_mò_graf

m DIAG Aparell per a enregistrar l’expansió circumferencial del tòrax durant els moviments respiratoris.

->pneumòleg

■pneumòleg -òloga

Part. sil.: pneu_mò_leg

m i f Metge especialista en pneumologia.

->pneumologia

■pneumologia

Part. sil.: pneu_mo_lo_gi_a

[de pneumo- i -logia]

f MED Part de la medicina que estudia els pulmons i les vies respiratòries en general, i especialment llurs malalties.

->pneumometria

pneumometria

Part. sil.: pneu_mo_me_tri_a

f DIAG Mesura de la funció ventilatòria pulmonar per mitjà d’un pneumatòmetre.

->pneumonectomia

pneumonectomia

Part. sil.: pneu_mo_nec_to_mi_a

f CIR Pneumectomia.

->pneumònia

■pneumònia

Part. sil.: pneu_mò_ni_a

[del gr. pneumonía, íd., der. de pneúmōn ‘pulmó’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PAT Pneumopatia inflamatòria amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols i de l’interstici i els bronquíols.

->pneumònic

■pneumònic -a

Part. sil.: pneu_mò_nic

[de pneumònia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als pulmons.

2 PAT Relatiu o pertanyent a la pneumònia.

->pneumonitis

pneumonitis

Part. sil.: pneu_mo_ni_tis

f PAT Pneumònia.

->pneumopatia

■pneumopatia

Part. sil.: pneu_mo_pa_ti_a

f PAT Nom genèric emprat per a designar les malalties dels pulmons.

->pneumotacòmetre

pneumotacòmetre

Part. sil.: pneu_mo_ta_cò_me_tre

m DIAG Tipus d’espiròmetre que s’usa per a mesurar l’aire inspirat i expirat.

->pneumotomia

pneumotomia

Part. sil.: pneu_mo_to_mi_a

f CIR Incisió quirúrgica del pulmó.

->pneumotòrax

■pneumotòrax

Part. sil.: pneu_mo_tò_rax

m PAT Embassament d’aire o de gas en la cavitat pleural.

->PNN

PNN

sigla m ECON producte nacional net.

->Po

Po

símb QUÍM INORG poloni.

->poa¹

poa¹

Part. sil.: po_a

[del ll. cient. poa]

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les gramínies (Poa sp), de fulles linears, d’espícules comprimides, en panícula, i fruits en cariopsi. Cal destacar-ne la poa anual (P. annua), la poa bulbosa (P. bulbosa) i la poa de prat (P. pratensis).

->poa²

poa²

Part. sil.: po_a

[d’origen incert, potser del fr. ant. poe ‘pota’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MAR Cadascuna de les branques de cap que són fixades per tres punts en una bona extensió de les ralingues de caiguda de les veles quadres o a la ralinga de proa de les veles al terç, a les quals hom ferma les bolines.

->poàcies

■poàcies

Part. sil.: po_à_ci_es

f pl BOT Gramínies.

->poagre

■poagre

Part. sil.: po_a_gre

Hom.: puagra

[del gr. podágra ‘parany que agafa el peu’, comp. de poũs, podós ‘peu’ i agréō ‘agafar’; 1a FONT: 1397]

m PAT Gota, especialment la que afecta les articulacions dels dits del peu.

->poagrós

■poagrós -osa

Part. sil.: po_a_grós

[de poagre; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj i m i f PAT Gotós, especialment que pateix de poagre.

->poal

■poal

Part. sil.: po_al

[del ll. puteālis ‘relatiu a un pou’, adj. substantivat; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Càntir d’un broc amb nansa.

2 Galleda.

->poalanca

■poalanca

Part. sil.: po_a_lan_ca

[d’origen incert, probablement der. del ll. puteus ‘pou’, amb el sufix -anca i l’infix -al o -ar, que hauria donat la variant poaranca]

f Giny de treure aigua que consisteix en una barra recolzada en el seu punt mitjà que té en un extrem un cap de corda de la qual penja una galleda o poal i en l’altre un contrapès.

->poalenc

poalenc -a

Part. sil.: po_a_lenc

adj i m i f Del Poal (Pla d’Urgell).

->poalera

■poalera

Part. sil.: po_a_le_ra

[de poal]

f Banc dels poals o càntirs.

->poar

■poar

Part. sil.: po_ar

[de pou]

v tr Pouar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: poar

GERUNDI: poant

PARTICIPI: poat, poada, poats, poades

INDICATIU PRESENT: poo, poes, poa, poem, poeu, poen

INDICATIU IMPERFET: poava, poaves, poava, poàvem, poàveu, poaven

INDICATIU PASSAT: poí, poares, poà, poàrem, poàreu, poaren

INDICATIU FUTUR: poaré, poaràs, poarà, poarem, poareu, poaran

INDICATIU CONDICIONAL: poaria, poaries, poaria, poaríem, poaríeu, poarien

SUBJUNTIU PRESENT: poï, poïs, poï, poem, poeu, poïn

SUBJUNTIU IMPERFET: poés, poessis, poés, poéssim, poéssiu, poessin

IMPERATIU: poa, poï, poem, poeu, poïn

->poater

■poater -a

Part. sil.: po_a_ter

[de pou]

m i f Pouater.

->pobl.

pobl.

abrev població.

->pobla

■pobla

Hom.: poble

[de poblar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 HIST DR Nucli de població fundat en virtut d’una carta de poblament que concedia certs privilegis.

2 ant Espai ocupat per les cases.

->poblà

poblà -ana

adj i m i f De la Pobla de Vallbona (Camp de Túria).

->poblable

poblable

adj Que pot ésser poblat.

->població

■població

Part. sil.: po_bla_ci_ó

[de poblar; 1a FONT: 1272, CTort.]

f [abrev pobl.] 1 Poblament.

2 1 Conjunt d’habitants d’un lloc; poble.

2 DEMOG Col·lectiu d’éssers humans d’una certa magnitud i geogràficament determinat.

3 ECOL Conjunt d’individus d’una mateixa espècie que habiten en una àrea determinada o en un medi limitat convencionalment.

4 població activa DEMOG Població que té l’edat mínima per a accedir al mercat laboral i es troba en situació d’ocupació o bé en estat d’atur o desocupació.

5 població mendeliana GEN Conjunt d’individus d’una mateixa espècie que poden encreuar-se lliurement entre ells.

3 Ciutat, vila o poble.

4 ESTAD Conjunt d’elements o individus que són objecte d’interès per a un estudi estadístic a causa d’alguna de les seves propietats.

5 població d’estels ASTR Classe d’estels els components de la qual tenen semblants l’espectre, la composició química, la velocitat radial, l’edat i la localització a l’interior de la Galàxia.

->poblacional

■poblacional

Part. sil.: po_bla_ci_o_nal

adj Relatiu o pertanyent a la població.

->poblador

■poblador -a

[de poblar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que pobla. Els primers pobladors de l’illa.

->poblament

■poblament

[de poblar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció de poblar.

2 carta de poblament HIST DR Concessió feta pel sobirà o pel senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població existent en una localitat.

2 DEMOG Concepte demogeogràfic que fa referència a la situació de la població en l’espai.

->poblar

■poblar

[de poble; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Proveir d’habitants. Les tribus que poblaren aquelles regions abans desertes.

2 p anal Poblar d’arbres un terreny.

2 Habitar. Els negres que poblen aquella regió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: poblar

GERUNDI: poblant

PARTICIPI: poblat, poblada, poblats, poblades

INDICATIU PRESENT: poblo, pobles, pobla, poblem, pobleu, poblen

INDICATIU IMPERFET: poblava, poblaves, poblava, poblàvem, poblàveu, poblaven

INDICATIU PASSAT: poblí, poblares, poblà, poblàrem, poblàreu, poblaren

INDICATIU FUTUR: poblaré, poblaràs, poblarà, poblarem, poblareu, poblaran

INDICATIU CONDICIONAL: poblaria, poblaries, poblaria, poblaríem, poblaríeu, poblarien

SUBJUNTIU PRESENT: pobli, poblis, pobli, poblem, pobleu, poblin

SUBJUNTIU IMPERFET: poblés, poblessis, poblés, pobléssim, pobléssiu, poblessin

IMPERATIU: pobla, pobli, poblem, pobleu, poblin

->poblat

■poblat

[de poblar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Població en general, preferentment petita. Un poblat ibèric.

2 ant Habitant d’una població.

->poblatà

poblatà -ana

adj i m i f De la Pobla de Cérvoles (Garrigues), de la Pobla de Claramunt (Anoia), de la Pobla de Farnals (Horta), de la Pobla de Lillet (Berguedà), de la Pobla de Mafumet (Tarragonès), de la Pobla del Duc (Vall d’Albaida) o de la Pobla Llarga (Ribera Alta).

->poblatí

poblatí -ina

adj i m i f De la Pobla Tornesa (Plana Alta).

->poble

■poble

Hom.: pobla

[del ll. popŭlus, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 El conjunt dels habitants d’un país units per vincles naturals i socials. El poble català.

2 Conjunt d’individus d’una mateixa ètnia, cultura, religió, etc. El poble jueu.

2 Els habitants d’una ciutat, vila, etc.

3 Gent comuna d’una població. Gent del poble.

4 1 Població petita, poblat, inferior a una vila o a una ciutat. Poble de muntanya. És un poble de mala mort.

2 poble de contribució A l’antic règim, lloc o vila que gaudia del dret de carretatge.

3 pobles de la mar HIST Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins a començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.

5 1 LITÚRG Conjunt de fidels que participen en un acte litúrgic. El poble respon amén.

2 poble de Déu (o poble sant) JUD i CRIST Designació del poble d’Israel en tant que poble escollit per Déu i objecte de l’Aliança, designació que el Nou Testament estén a l’Església.

6 poble castell Nom donat a determinats pobles del Camp de Túria, amb relació a la utilització de les aigües per al regatge que formen part del Sindicat dels Castells.

->poblejar

■poblejar

[de poble]

v intr Tenir una ciutat o vila l’aspecte d’un poble.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: poblejar

GERUNDI: poblejant

PARTICIPI: poblejat, poblejada, poblejats, poblejades

INDICATIU PRESENT: poblejo, pobleges, pobleja, poblegem, poblegeu, poblegen

INDICATIU IMPERFET: poblejava, poblejaves, poblejava, poblejàvem, poblejàveu, poblejaven

INDICATIU PASSAT: poblegí, poblejares, poblejà, poblejàrem, poblejàreu, poblejaren

INDICATIU FUTUR: poblejaré, poblejaràs, poblejarà, poblejarem, poblejareu, poblejaran

INDICATIU CONDICIONAL: poblejaria, poblejaries, poblejaria, poblejaríem, poblejaríeu, poblejarien

SUBJUNTIU PRESENT: poblegi, poblegis, poblegi, poblegem, poblegeu, poblegin

SUBJUNTIU IMPERFET: poblegés, poblegessis, poblegés, poblegéssim, poblegéssiu, poblegessin

IMPERATIU: pobleja, poblegi, poblegem, poblegeu, poblegin

->poblenc

poblenc -a

adj i m i f De la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat) o de la Pobla de Montornès (Tarragonès).

->pobler

pobler -a

adj i m i f De sa Pobla (Mallorca).

->poblet

poblet

[de poble; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Poble petit.

->pobletà¹

■pobletà¹ -ana

[de poble]

1 adj De poble, propi de la gent d’un poble. Una calma bucòlica, pobletana.

2 m i f Habitant d’una població que no és ciutat ni vila.

->pobletà²

pobletà² -ana

adj i m i f Del monestir de Poblet (Conca de Barberà) o de la Pobla de Segur (Pallars Jussà).

->poboledà

poboledà -ana

adj i m i f De Poboleda (Priorat).

->pobrament

■pobrament

[de pobre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera pobra. Viu pobrament.

->pobre

■pobre -a

[del ll. pauper, -ĕris, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 1 adj i m i f Que té a penes, o que no té, el necessari per a viure.

2 m i f esp Captaire o mendicant.

3 pobre de solemnitat Persona realment pobra i coneguda com a tal.

2 m i f HIST ECL 1 Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per subratllar llur condició de pobresa i, sobretot, llur adhesió a l’esperit de la pobresa evangèlica.

2 pobre catòlic Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d’Osca.

3 adj p ext Escàs, insuficient, etc. Un país pobre d’aigua. Una festa pobra.

4 adj Anteposat al nom expressa commiseració, desdeny. Pobre animalet! És un pobre home, no en facis cas. Pobre de tu!

5 m i f BÍBL 1 pobre de Jahvè En la Bíblia, tota persona desafortunada, malalta, indefensa; després de l’exili (segle VI aC), aquesta expressió indica la situació del poble d’Israel, fidel a Déu en els seus infortunis, o els humils o simplement els justos.

2 pobre d’esperit Pobre segons l’esperit.

3 pobre d’esperit col·loq Massa ingenu, pusil·lànime, etc.

6 art pobre ART Utilització estètica d’una certa classe d’objectes extrets de l’ús de la vida quotidiana, amb una finalitat dominantment estètica.

->pobrejant

■pobrejant

[de pobrejar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj Que es capté com un pobre.

->pobrejar

■pobrejar

[de pobre; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v intr 1 Ésser més o menys pobre.

2 Captenir-se com un pobre, fer el pobre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pobrejar

GERUNDI: pobrejant

PARTICIPI: pobrejat, pobrejada, pobrejats, pobrejades

INDICATIU PRESENT: pobrejo, pobreges, pobreja, pobregem, pobregeu, pobregen

INDICATIU IMPERFET: pobrejava, pobrejaves, pobrejava, pobrejàvem, pobrejàveu, pobrejaven

INDICATIU PASSAT: pobregí, pobrejares, pobrejà, pobrejàrem, pobrejàreu, pobrejaren

INDICATIU FUTUR: pobrejaré, pobrejaràs, pobrejarà, pobrejarem, pobrejareu, pobrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pobrejaria, pobrejaries, pobrejaria, pobrejaríem, pobrejaríeu, pobrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pobregi, pobregis, pobregi, pobregem, pobregeu, pobregin

SUBJUNTIU IMPERFET: pobregés, pobregessis, pobregés, pobregéssim, pobregéssiu, pobregessin

IMPERATIU: pobreja, pobregi, pobregem, pobregeu, pobregin

->pobresa

■pobresa

[de pobre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Mancança o gran escassetat del necessari per a viure.

2 DR CIV Condició de qui es troba en un estat de misèria relatiu o es veu privat, no ja del sosteniment, sinó dels mitjans necessaris en certes eventualitats, com és ara la malaltia.

3 benefici de pobresa DR PROC Dret de justícia gratuïta que tenen tots els qui poden demostrar uns ingressos o recursos econòmics que no superin el doble del salari mínim interprofessional.

2 Qualitat de pobre.

3 1 Escassetat, insuficiència. La pobresa d’una llengua. Pobresa de mitjans, d’idees.

2 ECON Situació relativa de determinades zones o països, respecte a d’altres de considerats com a rics, que incideix fonamentalment en un repartiment desigual de la renda.

4 CRIST Virtut moral que ordena la conducta humana amb relació als béns d’aquest món i que pot exigir fins el despreniment material voluntari.

->pobretalla

■pobretalla

[de pobre]

f Munió de pobres; pobrissalla.

->pobretat

■pobretat

[de pobre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Pobresa.

->pobretejar

■pobretejar

[de pobre]

v intr Pobrejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pobretejar

GERUNDI: pobretejant

PARTICIPI: pobretejat, pobretejada, pobretejats, pobretejades

INDICATIU PRESENT: pobretejo, pobreteges, pobreteja, pobretegem, pobretegeu, pobretegen

INDICATIU IMPERFET: pobretejava, pobretejaves, pobretejava, pobretejàvem, pobretejàveu, pobretejaven

INDICATIU PASSAT: pobretegí, pobretejares, pobretejà, pobretejàrem, pobretejàreu, pobretejaren

INDICATIU FUTUR: pobretejaré, pobretejaràs, pobretejarà, pobretejarem, pobretejareu, pobretejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pobretejaria, pobretejaries, pobretejaria, pobretejaríem, pobretejaríeu, pobretejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pobretegi, pobretegis, pobretegi, pobretegem, pobretegeu, pobretegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pobretegés, pobretegessis, pobretegés, pobretegéssim, pobretegéssiu, pobretegessin

IMPERATIU: pobreteja, pobretegi, pobretegem, pobretegeu, pobretegin

->pobric

■pobric -a

[de pobre; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj Pobrissó.

->pobrissalla

■pobrissalla

[de pobre; 1a FONT: 1866]

f Munió de pobres; pobretalla.

->pobrissó

■pobrissó -ona

[de pobre; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Pobret, usat especialment expressant una afectuosa compassió. Pobrissona, tan bona dona que era!

->poc

■poc -a

[del ll. paucus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 1 adj En petita quantitat, en petit nombre. Tenim poc pa. Hi havia poca gent. En trobaràs pocs que ho sàpiguen fer.

2 poc o molt loc adj Indica una afirmació restringida, sense precisar. Teniu faves? Poques o moltes, bé en tinc.

2 m 1 Una petita quantitat, una mica. Un poc de paciència. Un poc de pa.

2 Poc temps. Fa poc que ha arribat. És de poc que l’han elegit.

3 adv 1 En petita quantitat, en petit grau. L’aigua és poc calenta. Corre poc.

2 [inicial en la frase] No... pas. Poc t’ho dirà. Poc ho sé.

3 a poc a poc (o a poc a poquet) Lentament, a pleret.

4 a poc a poc! (o a poc a poquet!) Locució amb què hom tracta de frenar algú, de procurar que no s’excedeixi. A poc a poc! No m’escridassis.

5 de (o per) poc Indica que ha faltat poc perquè una cosa tingués lloc. Vés més amb compte: de poc caus, ara.

6 entre poc i massa! Fugint d’un extrem hom ha caigut en l’altre.

7 massa poc! Es diu per indicar que hom considera ben merescut un càstig, un fracàs, etc.

8 ni poc ni molt No gens. No tenia raó ni poc ni molt.

9 no poc ni gaire Molt més que hom no es podia pensar.

10 poc més poc menys (o poc ençà poc enllà) Amb poca diferència, aproximadament.

11 poc o molt Més o menys. Saps cosir? Poc o molt, en sé.

->pocapena

■pocapena

[de poc i pena¹]

adj i m i f Desvergonyit.

->poca-roba

■poca-roba

[de poc i roba]

m i f Pobre, indigent.

->poca-solta

■poca-solta

[de poc i solta; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 adj i m i f Dit d’una persona informal, mancada de bon seny.

2 f Falta de solta, inconveniència en el capteniment. La seva poca-solta era proverbial al poble.

->poca-soltada

■poca-soltada

[de poca-solta]

f Acció o dita pròpia d’un poca-solta.

->pocatraça

■pocatraça

[de poc i traça]

adj i m i f Dit d’una persona que no té traça; maldestre.

->pocavergonya

■pocavergonya

[de poc i vergonya; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj i m i f Dit d’una persona desvergonyida, sense vergonya; brètol.

->poció

■poció

Part. sil.: po_ci_ó

[del ll. potio, -ōnis ‘beguda’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f FARM Forma farmacèutica d’administració oral, líquida, edulcorada i amb una concentració tal en principis actius que ha d’ésser administrada a cullerades.

->poda

■poda

[de podar; 1a FONT: 1670, DTo.]

f 1 AGR Operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc., d’un arbre, d’un arbust, etc., per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.

2 Temps en què és feta la poda.

->podada

■podada

[de podar; 1a FONT: s. XV]

f AGR Acció de podar.

->podador

■podador -a

[de podar; 1a FONT: 1315]

1 adj i m i f Que poda.

2 f AGR Eina emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.

->podaire

■podaire

Part. sil.: po_dai_re

[de podar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f AGR Podador.

->poda

■poda

adj 1 Relatiu o pertanyent als peus. Massatge podal.

2 GEOM Relatiu al peu d’una figura geomètrica. Triangle podal.

->podall

■podall

[de podar; 1a FONT: 1624]

m Falçó, podadora de fulla en forma de falç petita.

->podar

■podar

[del ll. putāre ‘netejar, esporgar’; 1a FONT: 1166]

v tr Efectuar la poda. Podar els pomers.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: podar

GERUNDI: podant

PARTICIPI: podat, podada, podats, podades

INDICATIU PRESENT: podo, podes, poda, podem, podeu, poden

INDICATIU IMPERFET: podava, podaves, podava, podàvem, podàveu, podaven

INDICATIU PASSAT: podí, podares, podà, podàrem, podàreu, podaren

INDICATIU FUTUR: podaré, podaràs, podarà, podarem, podareu, podaran

INDICATIU CONDICIONAL: podaria, podaries, podaria, podaríem, podaríeu, podarien

SUBJUNTIU PRESENT: podi, podis, podi, podem, podeu, podin

SUBJUNTIU IMPERFET: podés, podessis, podés, podéssim, podéssiu, podessin

IMPERATIU: poda, podi, podem, podeu, podin

->podària

■podària

Part. sil.: po_dà_ri_a

f GEOM Donats una corba i un punt P, corba formada pels punts on les rectes tangents a la corba donada tallen llurs perpendiculars traçades per P.

->podàric

■podàric -a

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a la podària.

2 Podal.

->podcast

podcast

m INFORM Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting.

->podcàsting

podcàsting

m INFORM Tècnica per a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet que permet que l’usuari pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure’ls quan vulgui, ja sigui des de l’ordinador mateix o bé, especialment, des d’un reproductor portàtil.

->-pode

■-pode -poda

Forma sufixada del mot grec poús, podós, que significa ‘peu’. Ex.: miriàpode, àpode.

->podeci

■podeci

m BOT Formació fruticulosa de certs líquens.

->poder¹

■poder¹

[del ll. vg. *pŏtēre, ll. cl. posse, íd.; 1a FONT: s. XII]

v* tr 1 1 Ésser capaç físicament, mentalment o moralment de fer una cosa. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força.

2 Tenir l’habilitat, els mitjans, de fer una cosa. No ho puc comprar, és massa car.

3 Tenir ocasió de fer una cosa. Ara pots passar, perquè han obert la porta.

4 Tenir el dret, l’autorització, la llibertat de fer o de dir quelcom. No podia anar-hi: m’ho havien prohibit.

2 fig La sala no pot contenir sinó vint persones. Aquesta casa no pot valer tants diners.

3 Ésser possible que sigui o s’esdevingui alguna cosa. Demà podria ésser que plogués, pot molt ben ploure.

4 abs 1 Ésser capaç, tenir força per a resistir, per a obrar. Podia més que ningú. No puc més.

2 Tenir diners, solvència. Són gent que poden.

5 no poder sinó (o no poder menys de) Haver forçosament de.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: poder

GERUNDI: podent

PARTICIPI: pogut, poguda, poguts, pogudes

INDICATIU PRESENT: puc, pots, pot, podem, podeu, poden

INDICATIU IMPERFET: podia, podies, podia, podíem, podíeu, podien

INDICATIU PASSAT: poguí, pogueres, pogué, poguérem, poguéreu, pogueren

INDICATIU FUTUR: podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran

INDICATIU CONDICIONAL: podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien

SUBJUNTIU PRESENT: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin

SUBJUNTIU IMPERFET: pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin

IMPERATIU: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin

->poder²

■poder²

[v. poder¹]

m 1 1 Facultat que posa el subjecte en estat de fer una cosa. Usar malament el poder.

2 p ext L’imant té el poder d’atreure el ferro.

3 poder absorbent FÍS Capacitat d’absorció.

4 poder calòric ALIM Quantitat de calories produïdes en l’organisme per unitat de pes de cada nodriment.

5 poder calorífic TERMOT Quantitat de calor que lliura una unitat de massa (o de volum, si és un gas) d’un combustible en una combustió completa.

6 poder d’amargor ALIM Mesura del tast amarg d’una substància per comparació amb unes altres, feta per tastadors.

7 poder de definició ÒPT Capacitat d’un objectiu de reproduir els detalls d’una imatge.

8 poder desinfectant ALIM Capacitat desinfectant d’una substància enfront d’un microorganisme.

9 poder de transmissió FÍS Transmissivitat.

10 poder diastàtic ALIM Quantitat de maltosa formada per l’acció del malt sobre una solució de midó soluble.

11 poder dispersiu ÒPT Característica d’un medi transparent a la radiació electromagnètica.

12 poder edulcorant ALIM Nombre de grams de sacarosa que han d’ésser dissolts en aigua per obtenir un líquid amb el mateix tast dolç que la dissolució d’un gram d’edulcorant artificial en el mateix volum.

13 poder emissiu FÍS Emissivitat.

14 poder gelificant ALIM Nombre de parts de sucre, per cada part de pectina, que formaran un gel de consistència normalitzada; és expressat en graus de pectina.

15 poder polaritzant QUÍM Capacitat d’un ió de provocar la polarització d’un ió de signe contrari.

16 poder reductor ALIM Capacitat reductora de les substàncies.

17 poder refringent FÍS Transmissivitat relativa a la refracció d’una ona que travessa la superfície de separació de dos medis.

18 poder resolutiu (o de resolució) FÍS Poder separador.

19 poder rotatori ÒPT En una substància òpticament activa, gir angular que experimenta el pla de polarització de la llum en travessar-ne la unitat de gruix.

20 poder separador ÒPT Característica d’un sistema òptic que determina la distància mínima que hi ha d’haver entre dos punts perquè, en observar-los a través del sistema, hom els pugui veure separats.

2 1 Domini legal o efectiu que hom té sobre algú o sobre alguna cosa. Fou sotmès al poder dels turcs.

2 ECON Domini que una persona, un grup o un país té damunt els béns i serveis de consum o damunt els factors productius.

3 poder adquisitiu ECON Quantitat de béns o serveis que hom pot adquirir amb una determinada quantitat de diners.

4 poder alliberador ECON Facultat d’alliberar deutes que les autoritats monetàries concedeixen a determinats tipus de diner.

5 poder compensador ECON Reacció espontània que les empreses no oligopolístiques o diversos grups fan per contrarestar els efectes de l’actuació d’aquells grups o empreses que controlen el mercat.

3 1 DR ADM i POLÍT Govern d’un estat.

2 DR ADM i POLÍT Conjunt de funcions de l’administració pública en ordre a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l’administració del benestar públic i a sostenir l’ordre públic. Poder legislatiu, executiu, judicial.

3 DR ADM i POLÍT Conjunt de forces d’un estat, especialment les militars.

4 poder civil DR ADM i POLÍT Poder.

5 poder espiritual RELIG Autoritat religiosa o eclesiàstica que s’estén als afers exclusius de la vida religiosa i de la consciència.

6 poder fàctic Institució (generalment la banca, l’exèrcit o l’Església) que per la seva importància pot influir en els afers polítics d’un país.

7 poder temporal En oposició al poder espiritual, poder civil exercit per l’autoritat eclesiàstica, sobretot pels papes, sobre un territori.

4 pl DR CIV 1 Capacitat jurídica per a poder actuar en nom i a favor d’una altra persona (poderdant), legalment escripturada.

2 Instrument o acta en què consta aquest dret.

3 per poders Dit del matrimoni en què una de les parts, o ambdues, celebren l’acte públic contractual per mitjà d’un apoderat.

5 fer el seu poder Fer tots els possibles.

->poder³

■poder³

[alteració popular de potser]

adv pop Potser.

->poderdant

■poderdant

[de poder² i dar]

m i f DR Persona que dóna poder a una altra (apoderat) perquè la representi en judici o fora d’ell.

->poderejant

■poderejant

[de poderejar]

adj Que podereja.

->poderejar

■poderejar

[de poder¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Tenir un poder més o menys gran.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: poderejar

GERUNDI: poderejant

PARTICIPI: poderejat, poderejada, poderejats, poderejades

INDICATIU PRESENT: poderejo, podereges, podereja, poderegem, poderegeu, poderegen

INDICATIU IMPERFET: poderejava, poderejaves, poderejava, poderejàvem, poderejàveu, poderejaven

INDICATIU PASSAT: poderegí, poderejares, poderejà, poderejàrem, poderejàreu, poderejaren

INDICATIU FUTUR: poderejaré, poderejaràs, poderejarà, poderejarem, poderejareu, poderejaran

INDICATIU CONDICIONAL: poderejaria, poderejaries, poderejaria, poderejaríem, poderejaríeu, poderejarien

SUBJUNTIU PRESENT: poderegi, poderegis, poderegi, poderegem, poderegeu, poderegin

SUBJUNTIU IMPERFET: poderegés, poderegessis, poderegés, poderegéssim, poderegéssiu, poderegessin

IMPERATIU: podereja, poderegi, poderegem, poderegeu, poderegin

->poderós

■poderós -osa

[de poder¹; 1a FONT: 1067]

adj 1 Que té poder, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat.

2 ésser poderós de (una cosa) Poder-la. Ell era poderós de facilitar-nos aquell manlleu.

->poderosament

■poderosament

[de poderós; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adv Amb poder, amb força, d’una manera poderosa.

->pòdex

■pòdex

[del ll. podex, -ĭcis, íd.]

m ANAT ANIM Regió anal o pudenda.

->podi

■podi

[del ll. podium, íd.]

m 1 Plataforma on actua el director d’una orquestra, un animador d’una festa, un orador, on és presentat el vencedor d’una prova esportiva, etc.

2 ARQUIT 1 En un amfiteatre, mur que separava l’arena de la càvea.

2 En l’arquitectura romana, basament a l’interior d’una habitació sobre el qual hom col·locava àmfores o urnes.

->podicipèdids

■podicipèdids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels colimbiformes, amb el plomatge suau i dens i amb les rèmiges rudimentàries.

2 sing Ocell de la família dels podicipèdids.

->podicipediformes

■podicipediformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells aquàtics cabussadors, de cua molt curta i de plomatge vistós en època d’aparellament.

2 sing Ocell de l’ordre dels podicipediformes.

->pòdium

■pòdium

Part. sil.: pò_di_um

[de podi]

m Podi.

->podo-

■podo-

Forma prefixada del mot grec poús, podós, que significa ‘peu’. Ex.: podobranqui, podograma.

->podocarp

■podocarp

m BOT 1 carpòfor 2 1.

2 Arbret de la classe de les coníferes (Podocarpus macrophylla), de fulles estretament lanceolades i de llavors amb coberta carnosa portades per un peduncle també carnós, originari de l’hemisferi sud i conreat en jardineria.

->podocarpàcies

■podocarpàcies

Part. sil.: po_do_car_pà_ci_es

f BOT 1 pl Família de pinals, integrada per arbres o arbusts perennifolis, amb fulles linears i amb pseudocarps carnosos, i algunes espècies de la qual són plantades en jardins.

2 sing Planta de la família de les podocarpàcies.

->podofil

■podofil

m BOT Planta herbàcia de fulles perennes palmatilobulades, de la família de les berberidàcies (Podophyllum peltatum), de flors blanques, fruit comestible i rizoma i arrel oficinals.

->podofil·lí

podofil·lí

m FARM Resina de podofil, extreta de l’arrel i el rizoma.

->podograma

podograma

[de podo- i -grama]

m DIAG Empremta que deixa la planta del peu damunt un paper, amb l’objecte d’estudiar la manera com el peu recolza a terra.

->podòleg

■podòleg -òloga

[de podo- i -leg]

m i f MED Especialista en podologia.

->podologia

■podologia

Part. sil.: po_do_lo_gi_a

[de podo- i -logia]

f MED Branca de la medicina que estudia les malalties dels peus.

->podòmetre

■podòmetre

[de podo- i -metre]

m METROL Aparell en forma de rellotge de butxaca per a comptar el nombre de passes fetes per la persona que el porta.

->podoscopi

podoscopi

m DIAG Aparell proveït d’un conjunt de miralls combinats que hom utilitza per a observar la forma de les plantes dels peus i procedir a l’estudi de llurs alteracions.

->podoscòpia

podoscòpia

f DIAG Observació de les plantes dels peus mitjançant un podoscopi.

->podosperma

■podosperma

m BOT funicle 2.

->podostemonàcies

podostemonàcies

Part. sil.: po_dos_te_mo_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de podostemonals, integrada per plantes herbàcies aquàtiques, amb aspecte de criptògames, de flors hermafrodites i fruits capsulars.

2 sing Planta de la família de les podostemonàcies.

->podostemonals

podostemonals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales integrada per plantes aquàtiques tropicals, i que comprèn la família de les podostemonàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les podostemonals.

->podridura

■podridura

[de podrir; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Estat d’allò que està podrit.

2 Part podrida d’una cosa.

->podrimener

■podrimener

[der. d’un ll. vg. *putrīmen, -īnis, alteració del ll. putrēdo, -ĭnis ‘putrefacció, corrupció’, der. de putrēre ‘podrir’; 1a FONT: c. 1400]

m 1 Conjunt de coses podrides, corrompudes, brutes.

2 Lloc on es troben aquestes coses.

->podriment

■podriment

[de podrir; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Putrefacció, corrupció.

->podrimer

■podrimer

m Podrimener.

->podrir

■podrir

[del ll. pŭtrēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Causar la putrefacció d’alguna cosa; corrompre. La humitat ha podrit el paper.

2 pron Corrompre’s.

2 pron BIOL Descompondre’s un teixit per l’acció de bacteris, fongs, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: podrir

GERUNDI: podrint

PARTICIPI: podrit, podrida, podrits, podrides

INDICATIU PRESENT: podreixo, podreixes, podreix, podrim, podriu, podreixen

INDICATIU IMPERFET: podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien

INDICATIU PASSAT: podrí, podrires, podrí, podrírem, podríreu, podriren

INDICATIU FUTUR: podriré, podriràs, podrirà, podrirem, podrireu, podriran

INDICATIU CONDICIONAL: podriria, podriries, podriria, podriríem, podriríeu, podririen

SUBJUNTIU PRESENT: podreixi, podreixis, podreixi, podrim, podriu, podreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: podrís, podrissis, podrís, podríssim, podríssiu, podrissin

IMPERATIU: podreix, podreixi, podrim, podriu, podreixin

->podrit

■podrit -ida

[de podrir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj fig Corromput.

2 m Part podrida d’una cosa.

->podzol

podzol

[del rus podzol ‘cendrós’]

m PEDOL Tipus de sòl de perfil ABC, molt àcid, amb humus de tipus mor.

->podzòlic

podzòlic -a

[de podzol]

adj PEDOL Relatiu o pertanyent al podzol.

->podzolització

podzolització

Part. sil.: pod_zo_lit_za_ci_ó

[de podzol]

f PEDOL Procés de formació d’un podzol.

->poema

■poema

Part. sil.: po_e_ma

[del ll. poēma, -ătis, i aquest, del gr. poíēma, -atos ‘obra, poema’, der. de poiéō ‘fer’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 LIT 1 Obra poètica, de caràcter narratiu o didascàlic, d’extensió notable i de vast alè creador, que pot tenir arguments i tons diversos.

2 En època moderna, nom emprat per a designar composicions breus.

2 fig 1 Escrit, article, assaig, lletra, etc., que té un contingut superior al normal. Això és un poema!

2 Cosa, fet o persona extraordinària, que té en si quelcom de meravellós o de valent que atreu i interessa. La seva vida és un poema.

3 poema simfònic MÚS Peça de música instrumental i amb una finalitat descriptiva o narrativa.

->poemari

poemari

Part. sil.: po_e_ma_ri

[de poema]

m LIT Recull de poemes.

->poemàtic

■poemàtic -a

Part. sil.: po_e_mà_tic

[del gr. poiēmatikós, íd.]

adj Propi d’un poema, especialment d’un poema èpic.

->-poesi

■-poesi

Forma sufixada del mot grec poíēsis, que significa ‘producció’. Ex.: leucopoesi, hematopoesi.

->poesia

■poesia

Part. sil.: po_e_si_a

[del ll. poēsis, i aquest, del gr. poíēsis, íd., der. de poiéō ‘fer’; 1a FONT: 1490, Tirant]

f LIT 1 1 Art d’expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.

2 poesia popular Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble.

3 poesia visual Tipus de manifestació poètica que, per damunt de tot, confia en el poder d’atracció i comunicació visual dels elements compositius de l’obra.

2 1 Obra en vers.

2 Gènere d’obres escrites en vers. Poesia lírica, èpica, dramàtica.

3 Conjunt d’obres poètiques d’un poeta o de diversos poetes, produïdes en un període determinat, o en una llengua determinada, etc. La poesia de Virgili. La poesia clàssica. La poesia francesa.

3 1 Bellesa de contingut i de forma d’una obra literària, que commou delitosament el cor i la imaginació. Una obra plena de poesia.

2 p anal La poesia d’un paisatge.

->poeta

■poeta

Part. sil.: po_e_ta

[del ll. poēta, i aquest, del gr. poiētḗs ‘creador, autor, poeta’, der. de poiéō ‘fer’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m i f 1 Persona que escriu poesies, autor d’obres poètiques. Els poetes llatins. El poeta Verdaguer.

2 Persona que està dotada per a la poesia.

3 p ext Persona que, sense escriure poesies, té el gust i el sentiment de la bellesa i que, a més d’estar dotada de fantasia, oblida fàcilment la realitat per l’ideal.

->poetar

poetar

Part. sil.: po_e_tar

[de poeta; 1a FONT: s. XV, Curial]

v ant intr 1 Fingir.

2 Fer obra poètica.

->poetastre

■poetastre -a

Part. sil.: po_e_tas_tre

[del ll. poetaster, íd.]

m i f Mal poeta.

->poetessa

■poetessa

Part. sil.: po_e_tes_sa

[de poeta; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Poeta.

->poètic

■poètic -a

Part. sil.: po_è_tic

[del ll. poētĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. poiētikós, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 LIT 1 adj Relatiu o pertanyent a la poesia. Art poètica. Llenguatge poètic. Llicència poètica.

2 adj Que té el caràcter, el to, la força d’inspiració, etc., propis de la poesia. Imatge poètica. Expressió poètica.

3 adj Que inspira o pot inspirar poesia; que és digne d’ésser poetitzat. Tema poètic. Personatge poètic.

4 adj Propi del poeta. Sentiment poètic. Inspiració poètica.

5 f Art o tècnica de compondre obres poètiques.

6 f Tractat que versa sobre els principis i les regles de la poesia, tant pel que fa a l’essència poètica com a les formes.

7 f Teoria de la creació literària en general. Qüestions de poètica narrativa. La poètica naturalista, modernista.

2 adj iròn Dit de la persona que exagera l’expressió d’un sentiment i afecta un to inspirat.

->poèticament

■poèticament

Part. sil.: po_è_ti_ca_ment

adv Amb poesia, d’una manera poètica.

->poetisme

poetisme

Part. sil.: po_e_tis_me

[de poeta]

m ART i LIT Moviment literari i artístic txec, que florí a Praga entre el 1924 i el 1930.

->poetització

■poetització

Part. sil.: po_e_tit_za_ci_ó

[de poetitzar]

f Acció de poetitzar.

->poetitzar

■poetitzar

Part. sil.: po_e_tit_zar

[de poeta; 1a FONT: 1736]

v 1 intr Fer versos o obres poètiques. És el que poetitza més bé de tots.

2 tr Fer poètic, embellir una cosa amb l’encant de la poesia. Poetitzar una rondalla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: poetitzar

GERUNDI: poetitzant

PARTICIPI: poetitzat, poetitzada, poetitzats, poetitzades

INDICATIU PRESENT: poetitzo, poetitzes, poetitza, poetitzem, poetitzeu, poetitzen

INDICATIU IMPERFET: poetitzava, poetitzaves, poetitzava, poetitzàvem, poetitzàveu, poetitzaven

INDICATIU PASSAT: poetitzí, poetitzares, poetitzà, poetitzàrem, poetitzàreu, poetitzaren

INDICATIU FUTUR: poetitzaré, poetitzaràs, poetitzarà, poetitzarem, poetitzareu, poetitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: poetitzaria, poetitzaries, poetitzaria, poetitzaríem, poetitzaríeu, poetitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: poetitzi, poetitzis, poetitzi, poetitzem, poetitzeu, poetitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: poetitzés, poetitzessis, poetitzés, poetitzéssim, poetitzéssiu, poetitzessin

IMPERATIU: poetitza, poetitzi, poetitzem, poetitzeu, poetitzin

->pogonòfors

■pogonòfors

m ZOOL 1 pl Embrancament d’animals triploblàstics celomats deuterostomats, de cos gran, en forma de cuc, dividit en prosoma, mesosoma i tronc o metasoma, sense boca ni anus, ni tub digestiu, i que viuen enterrats en els fons fangosos.

2 sing Deuterostomat de l’embrancament dels pogonòfors.

->pogrom

■pogrom

m 1 A Rússia, alçament popular contra els jueus.

2 p ext Assassinat de gent indefensa per una multitud enfurismada, sovint seguit de robatori.

->poinciana

■poinciana

Part. sil.: po_in_ci_a_na

f BOT i JARD Arbust o arbre de la família de les cesalpiniàcies (Caesalpinia gilliesii = [Poinciana gilliesii]), de fulles bipinnaticompostes, flors de color groc pàl·lid reunides en un raïm terminal i fruit en llegum, originari de l’Argentina i l’Uruguai i conreat com a ornamental.

->pòinter

pòinter

Part. sil.: pòin_ter

[de l’angl. pointer, íd., der. de to point ‘mostrar’, de point ‘punt’, i aquest, del fr. point ‘punt’]

m ZOOT Raça de gossos de caça, del tipus de mostra, amb el crani ample, les orelles llargues i penjants, el coll llarg i fort, el pit ample i el pèl fi, curt, dur, llustrós i generalment blanc amb clapes marrons o negres.

->poiquilític

■poiquilític -a

Part. sil.: poi_qui_lí_tic

adj PETROG Pecilític.

->poiquilo-

poiquilo-

Forma prefixada del mot grec poikílos, que significa ‘variat’. Ex.: poiquilòcit, poiquilodèrmia.

->poiquilòcit

poiquilòcit

Part. sil.: poi_qui_lò_cit

m CIT Pecilòcit.

->poiquilocitosi

poiquilocitosi

Part. sil.: poi_qui_lo_ci_to_si

f PAT Pecilocitosi.

->poiquilodermatomiïtis

poiquilodermatomiïtis

Part. sil.: poi_qui_lo_der_ma_to_mi_ï_tis

f PAT Pecilodermatomiïtis.

->poiquilodèrmia

poiquilodèrmia

Part. sil.: poi_qui_lo_dèr_mi_a

f PAT Pecilodèrmia.

->poiquiloterm

■poiquiloterm -a

Part. sil.: poi_qui_lo_term

adj i m FISIOL ANIM Peciloterm.

->poise

■poise

Part. sil.: poi_se

[del nom del fisiòleg fr. J. L. Poiseuille (1799-1869)]

m METROL [símb: P] Unitat de viscositat dinàmica del sistema cegesimal equivalent a 0,1 pascals per segon.

->poiseuille

poiseuille

Part. sil.: poi_seui_lle

[v. poise]

m METROL [símb: Pl] Nom donat a França a la unitat de viscositat dinàmica, igual a 0,1 pascals per segon.

->pol

■pol

[del ll. polus, i aquest, del gr. pólos, íd.; 1a FONT: c. 1380]

m 1 GEOM 1 En una esfera o en qualsevol superfície de revolució, cadascun dels extrems de l’eix de revolució.

2 En un cercle d’una esfera, cadascun dels extrems del diàmetre de l’esfera que és perpendicular al cercle.

3 Origen d’un sistema de coordenades polars.

4 fig Punt, persona o cosa que s’oposa diametralment a un altre. Aquests germans són els dos pols. Això és el pol oposat del que jo deia.

5 d’un pol a l’altre fig D’un punt a un altre de molt llunyà, diametralment oposat.

2 1 ANAT Cadascun dels extrems oposats d’una cèl·lula, un òrgan o un organisme.

2 pol animal EMBRIOL Punt de la superfície del zigot més pròxim al nucli.

3 pol vegetatiu EMBRIOL Extrem de la superfície del zigot més allunyat del nucli i carregat de vitel·lina per a la posterior nutrició de l’embrió.

3 ASTR 1 Cadascun dels punts en els quals l’eix de rotació d’un astre talla la seva superfície.

2 pol celeste Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla l’esfera celeste.

3 pol de l’eclíptica Cadascun dels punts de l’esfera celeste que s’intersequen amb una recta imaginària perpendicular al pla de l’eclíptica i que passi pel centre de la Terra.

4 pol galàctic Cadascun dels punts de l’esfera celeste que s’intersequen amb una recta imaginària perpendicular al pla galàctic i que passi pel centre de la Terra.

4 ELECTROT Cadascun dels borns o terminals d’un generador, d’un aparell o d’una màquina elèctrics, especialment dels connectats als elèctrodes d’una pila.

5 GEOG 1 Pol terrestre. Els dos pols de la Terra. Pol nord, sud.

2 pol magnètic terrestre Cadascun dels dos punts de l’esfera terrestre situats a les regions polars als quals es dirigeix naturalment l’agulla imantada.

3 pol terrestre Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície, anomenats, respectivament, pol nord (boreal, o àrtic) i pol sud (austral, o antàrtic).

6 MAGNET 1 pol conseqüent Pol que, en una substància magnètica, resulta de la superposició de dues regions d’imantació oposada.

2 pol magnètic Cadascun dels punts situats cap a les extremitats d’un imant, tals que hom pot suposar que el camp magnètic és produït per aquests dos pols magnètics on hi ha concentrada tota la massa magnètica de l’imant.

7 MAT En una funció f(x), punt x₀tal que la funció, en aquest punt, tendeix a l’infinit.

8 MEC Punt d’intersecció de l’eix instantani de rotació d’un sòlid amb el seu el·lipsoide d’inèrcia.

9 pol de desenvolupament ECON Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.

10 pol d’il·luminació NÀUT Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre. És anomenat també punt astral.

11 pol magnètic ELECTROT Zona o regió d’un imant o d’un electroimant on convergeixen les línies de força i on es manifesta la propietat d’atreure el ferro.

->polabi

polabi -àbia

m i f HIST Individu d’un grup de tribus eslaves que s’instal·laren durant els segles III i IV entre l’Elba i l’Oder.

->polàbic

polàbic -a

1 adj Relatiu o pertanyent als polabis.

2 m LING Llengua eslava occidental, pròpia dels polabis, extingida al segle XVIII.

->polacra

■polacra

[de la mateixa arrel gentilícia que polaina]

f CALÇ Sabata en forma de bota baixa cordada amb botons.

->polaina

■polaina

Part. sil.: po_lai_na

[del fr. ant. polaine ‘punta llarga del calçat medieval’, fem. del gentilici ant. polain ‘polonès’, perquè aquella mena de calçat es creia procedent de Polònia; 1a FONT: 1366]

f 1 INDUM Mitja calça de drap o cuir que cobreix la cama des de sota el genoll fins al peu, cordada ordinàriament per la banda de fora.

2 CALÇ Calçat femení més curt que la botina i que es corda o botona a un costat.

->polar

■polar

[de pol; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un pol o als pols. El clima polar.

2 Situat en un pol o prop d’un pol. Mar polar. Regions polars. Estel polar. Cercle polar àrtic.

3 QUÍM FÍS 1 Dit dels enllaços, molècules o medis que presenten polaritat.

2 dissolvent polar Medi constituït per molècules polars i caracteritzat per una constant dielèctrica elevada.

3 enllaç polar Qualsevol enllaç covalent entre dos elements de diferent electronegativitat.

4 molècula polar Molècula en la qual la suma vectorial dels moments dipolars dels enllaços que la formen no és nul·la.

4 diagrama polar (o simplement polar) AERON Gràfic o diagrama que relaciona els coeficients de sustentació i de resistència aerodinàmiques d’un perfil aerodinàmic per cada valor del seu angle d’atac.

5 eix polar CRISTAL·L Eix de rotació, els extrems del qual són diferents.

6 règim polar CLIMAT Règim caracteritzat per les baixes temperatures anuals.

->polari-

■polari-

Forma prefixada del mot polar. Ex.: polarímetre.

->polarímetre

■polarímetre

m ÒPT i QUÍM ANAL Instrument per a mesurar la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada en travessar un medi òpticament actiu.

->polarimetria

■polarimetria

Part. sil.: po_la_ri_me_tri_a

f QUÍM ANAL Mesura de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada quan aquesta travessa un medi que conté una substància òpticament activa.

->polariscopi

■polariscopi

m ÒPT Instrument que permet d’observar l’estat de polarització d’una radiació lluminosa i d’estudiar les propietats de la llum polaritzada.

->polaritat

■polaritat

[de polar]

f 1 1 BIOL Propietat de les membranes cel·lulars, cèl·lules, òrgans i éssers vius d’orientar una part de llur activitat en un sentit, o de presentar dos o més pols oposats de significació fisiològica i morfològica diferents.

2 EMBRIOL Distribució polar de substàncies cel·lulars a l’oòcit en desenrotllament avançat, i posteriorment a l’ou, a la blàstula i a l’embrió.

2 ELECT Propietat que permet de distingir el pol positiu del negatiu i de comparar el potencial d’un punt amb el dels pols.

3 QUÍM FÍS Propietat d’un enllaç, un àtom, una molècula, per la qual existeix una separació estable de les càrregues positives i negatives.

->polaritzabilitat

■polaritzabilitat

f 1 QUÍM Tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l’ió lliure, a conseqüència d’atraccions o repulsions electrostàtiques que experimenta el núvol electrònic.

2 FÍS Capacitat d’un medi de polaritzar una radiació electromagnètica.

->polaritzable

■polaritzable

[de polaritzar]

adj Susceptible de polarització.

->polarització

■polarització

Part. sil.: po_la_rit_za_ci_ó

[de polaritzar]

f 1 1 Acció de polaritzar o polaritzar-se;

2 l’efecte.

3 FÍS Condició d’una radiació lluminosa (o, en general, electromagnètica) el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació.

2 ELECT 1 Tipus de corrent consistent en el moviment de càrregues en un dielèctric situat en un camp elèctric.

2 polarització dielèctrica Modificació, de caràcter vectorial, que experimenta un dielèctric sotmès a la influència d’un camp elèctric.

3 polarització d’un elèctrode Disminució d’un valor absolut del potencial d’un elèctrode en adherir-se a la seva superfície ions del mateix signe que ell.

4 polarització elèctrica En un medi dielèctric neutre, fenomen que provoca la separació de les càrregues elèctriques positives i negatives que el componen.

5 vector polarització (o simplement polarització) Vector P que equival al moment dipolar per unitat de volum que apareix en cadascun dels punts d’un dielèctric sotmès a un camp elèctric E.

3 ELECTROAC En els sistemes d’enregistrament magnètic, superposició d’un camp magnètic addicional al creat pel senyal a enregistrar, a fi d’aconseguir una linealitat acceptable en el funcionament.

4 ELECTRÒN En un dispositiu electrònic, tensió o corrent que, aplicat a l’elèctrode de control, determina el punt de funcionament sobre la corba característica.

5 ELECTROQ Fenomen que provoca que, en un electròlit, la tensió d’un elèctrode o d’un element galvànic sigui diferent quan hi ha pas de corrent o quan aquest és nul.

6 ÒPT 1 En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E que caracteritza les ones que formen la radiació.

2 polarització rotatòria Gir del pla de polarització d’un feix de llum polaritzada, provocat en travessar una substància dita òpticament activa.

7 polarització dels fotons MEC QUÀNT Estat de spin dels fotons.

8 polarització de membrana FISIOL Desigual distribució d’ions de sodi i de potassi al líquid extracel·lular i al citoplasma, que provoca una diferència de potencial elèctric a la membrana de la cèl·lula.

9 polarització magnètica MAGNET Magnitud vectorial P_mpròpia d’un camp magnètic en una substància de permeabilitat relativa μr.

10 polarització nuclear FÍS ATÒM Orientació dels spins o dels moments angulars totals dels nuclis dels àtoms.

->polaritzador

■polaritzador -a

1 adj Que polaritza.

2 m ÒPT En un polarímetre, prisma de Nicol o altre sistema òptic que produeix llum polaritzada i l’envia a l’analitzador.

->polaritzar

■polaritzar

[de polar]

v 1 tr Donar polaritat a un cos.

2 1 tr Produir la polarització.

2 pron Esdevenir-se una polarització.

3 tr Sotmetre a polarització.

4 fig 1 tr Fer convergir en una les diverses forces o activitats. Polaritzar esforços.

2 tr Atreure l’atenció. Polaritzar les mirades.

3 pron Tot es polaritzà en aquella decisió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polaritzar

GERUNDI: polaritzant

PARTICIPI: polaritzat, polaritzada, polaritzats, polaritzades

INDICATIU PRESENT: polaritzo, polaritzes, polaritza, polaritzem, polaritzeu, polaritzen

INDICATIU IMPERFET: polaritzava, polaritzaves, polaritzava, polaritzàvem, polaritzàveu, polaritzaven

INDICATIU PASSAT: polaritzí, polaritzares, polaritzà, polaritzàrem, polaritzàreu, polaritzaren

INDICATIU FUTUR: polaritzaré, polaritzaràs, polaritzarà, polaritzarem, polaritzareu, polaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: polaritzaria, polaritzaries, polaritzaria, polaritzaríem, polaritzaríeu, polaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: polaritzi, polaritzis, polaritzi, polaritzem, polaritzeu, polaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: polaritzés, polaritzessis, polaritzés, polaritzéssim, polaritzéssiu, polaritzessin

IMPERATIU: polaritza, polaritzi, polaritzem, polaritzeu, polaritzin

->polaritzat

polaritzat -ada

adj Que presenta polarització.

->polaró

polaró

m FÍS Sistema format per l’acoblament d’un electró i el camp de deformacions que produeix a la xarxa cristal·lina d’un semiconductor a causa de la interacció amb els ions o àtoms de la xarxa.

->polaro-

■polaro-

Forma prefixada del mot polar. Ex.: polarògraf.

->polarògraf

■polarògraf

m ELECTROQ i QUÍM ANAL Instrument que serveix per a l’enregistrament automàtic de corbes d’intensitat-voltatge.

->polarografia

■polarografia

Part. sil.: po_la_ro_gra_fi_a

f ELECTROQ i QUÍM ANAL Branca de l’electroquímica que estudia la variació de la intensitat de corrent en funció del potencial aplicat a un microelèctrode.

->polaroide

■polaroide

Part. sil.: po_la_roi_de

m ÒPT Làmina dicroica que polaritza la llum en absorbir totalment un dels raigs que es formen quan la llum hi incideix al damunt.

->polca

■polca

[de l’al. polka, i aquest del txec pulka ‘mig’, pels passos curts d’aquesta dansa apareguda a Bohèmia a mitjan s. XIX; la relació del mot amb Polònia és aparent: ‘polonesa’ és polska en polonès; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MÚS Dansa, apareguda a Bohèmia cap al 1830, de ritme 2/4 i temps ràpid.

->pòlder

■pòlder

[del neerl. polder, íd.]

m GEOMORF Terreny guanyat a la mar i convertit en terra de conreu.

->polem-

polem-

Forma prefixada del mot grec pólemos, que significa ‘guerra’. Ex.: polemitzar.

->polemarc

polemarc

m HIST Un dels nou arconts que governaven Atenes en l’antiguitat i que ostentaven el comandament de l’exèrcit.

->polèmic

■polèmic -a

[del gr. polemikós ‘relatiu a la guerra, combatiu’, der. de pólemos ‘guerra’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la lluita.

2 Relatiu o pertanyent a la controvèrsia o discussió i principalment a les que es fan per escrit.

3 Que és objecte de controvèrsia, de contesa.

4 zona polèmica Zona que circumda una posició militar i és necessària per a la seva defensa.

2 f 1 Controvèrsia per escrit sobre un punt filosòfic, polític, literari, artístic, etc.

2 RELIG i HIST Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades o entre membres de confessions o religions diverses.

->polemista

■polemista

[de polèmic]

m i f Escriptor polèmic.

->polemitzador

polemitzador -a

[de polemitzador]

adj i m i f Que polemitza.

->polemitzar

■polemitzar

[de polèmic]

v intr Sostenir una polèmica. Li agrada polemitzar sobre aquestes qüestions. Polemitza amb tothom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polemitzar

GERUNDI: polemitzant

PARTICIPI: polemitzat, polemitzada, polemitzats, polemitzades

INDICATIU PRESENT: polemitzo, polemitzes, polemitza, polemitzem, polemitzeu, polemitzen

INDICATIU IMPERFET: polemitzava, polemitzaves, polemitzava, polemitzàvem, polemitzàveu, polemitzaven

INDICATIU PASSAT: polemitzí, polemitzares, polemitzà, polemitzàrem, polemitzàreu, polemitzaren

INDICATIU FUTUR: polemitzaré, polemitzaràs, polemitzarà, polemitzarem, polemitzareu, polemitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: polemitzaria, polemitzaries, polemitzaria, polemitzaríem, polemitzaríeu, polemitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: polemitzi, polemitzis, polemitzi, polemitzem, polemitzeu, polemitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: polemitzés, polemitzessis, polemitzés, polemitzéssim, polemitzéssiu, polemitzessin

IMPERATIU: polemitza, polemitzi, polemitzem, polemitzeu, polemitzin

->polemo-

polemo-

Forma prefixada del mot grec pólemos, que significa ‘guerra’. Ex.: polemologia.

->polemologia

■polemologia

Part. sil.: po_le_mo_lo_gi_a

[de polemo- i -logia]

f MIL Ciència que aborda l’estudi interdisciplinari de la guerra com a fenomen social.

->polemoni

polemoni

m BOT i JARD Gènere d’herbes perennes o anuals de la família de les polemoniàcies (Polemonium sp), de fulles pinnatisectes i de flors en corimbes, emprades en jardineria.

->polemoniàcies

■polemoniàcies

Part. sil.: po_le_mo_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de tubiflores, herbàcies o llenyoses, de fulles alternes, flors actinomorfes i fruits en càpsula.

2 sing Planta de la família de les polemoniàcies.

->polenta

■polenta

[del ll. polenta, íd., de la mateixa arrel de pollen; 1a FONT: 1575, DPou.]

f ALIM Farina de blat de moro cuita en aigua bullent.

->pole position

pole position^* [pɔ̀lpozíʃon]

[angl ] f ESPORT Posició preferent.

->polhòdia

polhòdia

Part. sil.: pol_hò_di_a

f GEOM i FÍS Corba que descriu sobre l’el·lipsoide el punt de contacte d’un el·lipsoide d’inèrcia amb el pla en què aquest roda.

->poli-

■poli-

1 Prefix, del grec polýs, que significa ‘molts’. Ex.: policèfals, politraumatisme.

2 QUÍM Anteposat al nom d’un compost o ió, indica la repetició d’aquest un nombre gran de vegades en una estructura de tipus polimèric.

3 QUÍM Anteposat a un nom o afix de classe funcional, indica que un mateix grup funcional es repeteix dues o més vegades en una mateixa estructura.

->-poli¹

■-poli¹

Forma sufixada del mot grec pōléō, que significa ‘vendre’. Ex.: monopoli, oligopoli.

->-poli²

■-poli²

Forma sufixada del mot grec pólis, que significa ‘ciutat’. Ex.: metròpoli, necròpoli.

->poli(acetat de vinil)

poli(acetat de vinil)

m QUÍM ORG i PLÀST Resina sintètica de l’acetat de vinil. Hom l’obté industrialment per polimerització en emulsió, a 80°C, de l’acetat de vinil emprant persulfat potàssic com a iniciador. Té la fórmula (C₄H₆O₂) _n.

->poli(alcohol vinílic)

poli(alcohol vinílic)

m QUÍM ORG Alcohol polivinílic.

->poli(clorur de vinil)

■poli(clorur de vinil)

m QUÍM ORG i PLÀST Clorur de polivinil.

->poli(clorur de vinilidè)

poli(clorur de vinilidè)

m PLÀST Matèria termoplàstica obtinguda per polimerització del clorur de vinilidè (CH_2-CCl₂) o del dicloroetilè (CHCl═CHCl), i que constitueix una de les resines sintètiques més emprades.

->poli(òxid d’etilè)

poli(òxid d’etilè)

m QUÍM ORG Polièter lineal obtingut per polimerització amb obertura d’anell de l’òxid d’etilè. Té la fórmula (C₂H₄O)_n.

->poli(tereftalat d’etilè)

poli(tereftalat d’etilè)

m QUÍM ORG i TÈXT Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat del dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalitzada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.

->polià

polià -ana

Part. sil.: po_li_à

1 adj Relatiu o pertanyent als polians.

2 m i f HIST Individu d’un poble eslau que, abans de la formació d’un primer estat rus, habitava a la regió de Kíev.

->poliàcid

■poliàcid -a

Part. sil.: po_li_à_cid

adj obs QUÍM Dit de les bases i dels alcohols una molècula dels quals, contenint dos o més hidroxils, és capaç de combinar-se amb dues o més molècules d’un àcid monobàsic per a formar una sal o un èster.

->poliacrilonitril

■poliacrilonitril

Part. sil.: po_li_a_cri_lo_ni_tril

m QUÍM ORG Polímer de l’acrilonitril preparat principalment per polimerització del monòmer en solució aquosa saturada de sals inorgàniques o de líquids orgànics polars. Té la fórmula (C₃H₃N)_n.

->poliaddició

■poliaddició

Part. sil.: po_li_ad_di_ci_ó

f QUÍM ORG Reacció de polimerització que procedeix mitjançant la interacció de grups funcionals de distintes molècules de monòmer sense eliminació de cap molècula petita.

->poliadelf

■poliadelf -a

Part. sil.: po_li_a_delf

adj BOT 1 Dit dels estams reunits en més de tres fascicles.

2 Dit de la planta, de la flor o de l’androceu amb estams poliadelfs.

->poliadènia

poliadènia

Part. sil.: po_li_a_dè_ni_a

f PAT Poliadenitis.

->poliadenitis

poliadenitis

Part. sil.: po_li_a_de_ni_tis

f PAT Inflamació simultània de molts ganglis.

->poliadenomatosi

■poliadenomatosi

Part. sil.: po_li_a_de_no_ma_to_si

f PAT Malaltia caracteritzada per la presència de múltiples adenomes.

->polial·lòmer

polial·lòmer

Part. sil.: po_li_al_lò_mer

m QUÍM ORG Cadascun dels polímers que varien en llur composició química sense experimentar canvis en la forma cristal·lina.

->polialveòlisi

polialveòlisi

Part. sil.: po_li_al_ve_ò_li_si

f PAT Paradentosi.

->poliamida

■poliamida

Part. sil.: po_li_a_mi_da

f QUÍM ORG Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups amido (—CO—NH—) repetits al llarg de la cadena principal del polímer.

->poliamídic

■poliamídic -a

Part. sil.: po_li_a_mí_dic

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a una poliamida.

->poliandre

■poliandre -a

Part. sil.: po_li_an_dre

adj 1 BOT Que té vint o més estams.

2 ETNOL Que practica la poliàndria.

->poliàndria

■poliàndria

Part. sil.: po_li_àn_dri_a

[de poli- i -àndria.]

f 1 ETNOL Sistema matrimonial poligàmic, segons el qual una mateixa dona pot unir-se legalment amb més d’un home.

2 BOT Presència en la flor de vint o més estams.

3 ZOOL Estat en què una sola femella fecunda viu en societat amb diversos mascles.

->poliàndric

■poliàndric -a

Part. sil.: po_li_àn_dric

[de poliàndria]

adj Relatiu o pertanyent a la poliàndria.

->poliangiàcies

poliangiàcies

Part. sil.: po_li_an_gi_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, amb cèl·lules llargues i primes, i sovint fusiformes.

2 sing Bacteri de la família de les poliangiàcies.

->poliaqueni

poliaqueni

Part. sil.: po_li_a_que_ni

m BOT Fruit múltiple constituït per uns quants aquenis, format a partir d’un gineceu apocàrpic.

->poliarquia

■poliarquia

Part. sil.: po_li_ar_qui_a

[de poli- i -arquia]

f Govern de molts.

->poliàrquic

■poliàrquic -a

Part. sil.: po_li_àr_quic

[de poliarquia]

adj Relatiu o pertanyent a la poliarquia.

->poliarteritis

poliarteritis

Part. sil.: po_li_ar_te_ri_tis

f PAT 1 Inflamació simultània de múltiples artèries.

2 poliarteritis nodosa Vasculitis caracteritzada per lesions del tipus de la necrosi fibrinoide.

->poliarticular

poliarticular

Part. sil.: po_li_ar_ti_cu_lar

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a diverses articulacions.

->poliartritis

■poliartritis

Part. sil.: po_li_ar_tri_tis

f PAT 1 Inflamació simultània de diferents articulacions.

2 poliartritis crònica progressiva Poliartritis inflamatòria que afecta principalment les articulacions perifèriques d’una manera simètrica; és anomenada també artritis reumatoide.

->poliatòmic

■poliatòmic -a

Part. sil.: po_li_a_tò_mic

[de poli- i atòmic]

adj FÍS i QUÍM Que conté dos o més àtoms.

->polibàsic

■polibàsic -a

adj QUÍM Dit dels àcids que tenen en la molècula dos o més hidrògens reemplaçables per àtoms o radicals bàsics per a formar sals o èsters.

->polibutadiè

polibutadiè

Part. sil.: po_li_bu_ta_di_è

m QUÍM ORG Polímer de l’1,3-butadiè constituït per unions cap-cua de les molècules del monòmer. Té la fórmula (C₄H₆)_n.

->policarbonat

■policarbonat

m QUÍM ORG Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups carbonat (—O—CO—O—) repetits regularment al llarg de la cadena principal.

->policarpel·lar

■policarpel·lar

adj BOT Pluricarpel·lar.

->policàrpic

■policàrpic -a

adj BOT 1 Dit de les plantes que floreixen i fructifiquen diverses vegades.

2 Pluricarpel·lar.

->policàrpiques

policàrpiques

f BOT 1 pl Grup de dicotiledònies dialipètales que comprèn els ordres de les magnolials i de les ranals.

2 sing Planta del grup de les policàrpiques.

->policèfal

■policèfal -a

[de poli- i -cèfal]

adj 1 Que té molts caps.

2 BOT Que té molts capítols.

->policia

■policia

Part. sil.: po_li_ci_a

[del ll. politīa, i aquest, del gr. politeía ‘organització política, govern’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 f DR ADM 1 Organització i reglamentació internes d’un estat, d’una col·lectivitat.

2 esp Reglaments establerts per al manteniment de l’ordre i la seguretat pública.

2 f 1 DR ADM i MIL Cos o força que vetlla pel compliment d’aquests reglaments.

2 policia judicial DR PROC Cos de funcionaris públics, militars i administratius, al servei del jutge i del ministeri fiscal.

3 policia secreta Policia que no porta uniforme.

3 m i f Agent de policia. Un policia molt atent.

->policíac

■policíac -a

Part. sil.: po_li_cí_ac

[de policia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la policia, usat sovint pejorativament amb relació a l’exercici d’una autoritat prepotent i repressiva. Estat policíac. Mesures policíaques.

2 cinema policíac CIN Tendència del cinema que combina l’acció i la intriga, que resta al descobert en el procés final.

3 literatura policíaca LIT Subgènere literari basat en la investigació i repressió d’actes criminals per part de les forces policíaques, per l’acció d’investigadors privats.

->policial

■policial

Part. sil.: po_li_ci_al

adj Relatiu o pertanyent a la policia. Dependències policials.

->policíclic

■policíclic -a

[de poli- i cíclic]

adj 1 Que consta de diversos cicles.

2 BOT Dit de la flor amb més de cinc verticils florals.

3 QUÍM Dit de les molècules o dels ions l’estructura dels quals conté dos o més anells.

4 sistema policíclic ELECTROT Sistema format per corrents de freqüència diferent, que se superposen.

->policitèmia

■policitèmia

Part. sil.: po_li_ci_tè_mi_a

f PAT 1 Poliglobúlia, hiperglobúlia.

2 policitèmia essencial Quadre crònic senil caracteritzat per un augment del nombre d’eritròcits, de leucòcits i de plaquetes, amb esplenomegàlia i coloració vermellosa de la cara.

->policlàdides

policlàdides

m ZOOL 1 pl Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris, amb espècies marines i bentòniques, de cos eixamplat, amb coloracions variables i que pot tenir ventoses.

2 sing Platihelmint de l’ordre dels policlàdides.

->policlínica

■policlínica

[de poli- i clínica]

f MED Clínica per al tractament de diferents classes de malalties per metges especialistes.

->policloroprè

policloroprè

m QUÍM ORG Resina sintètica obtinguda per polimerització en emulsió del 2-cloro-1,3-butandiè (cloroprè), emprant peròxids com a iniciadors. Té la fórmula (C₄H₅Cl)_n.

->policòlia

policòlia

f PAT Secreció biliar exagerada.

->policondensació

■policondensació

Part. sil.: po_li_con_den_sa_ci_ó

f QUÍM ORG Reacció de polimerització que transcorre mitjançant la interacció de grups funcionals pertanyents a monòmers polifuncionals amb eliminació repetida d’una molècula petita.

->policondensat

■policondensat

m QUÍM Compost químic obtingut per policondensació.

->policonreu

policonreu

Part. sil.: po_li_con_reu

[de poli- i conreu]

m AGR Policultura.

->policopiar

■policopiar

Part. sil.: po_li_co_pi_ar

[de poli- i copiar]

v tr OFICINA Multicopiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: policopiar

GERUNDI: policopiant

PARTICIPI: policopiat, policopiada, policopiats, policopiades

INDICATIU PRESENT: policopio, policopies, policopia, policopiem, policopieu, policopien

INDICATIU IMPERFET: policopiava, policopiaves, policopiava, policopiàvem, policopiàveu, policopiaven

INDICATIU PASSAT: policopií, policopiares, policopià, policopiàrem, policopiàreu, policopiaren

INDICATIU FUTUR: policopiaré, policopiaràs, policopiarà, policopiarem, policopiareu, policopiaran

INDICATIU CONDICIONAL: policopiaria, policopiaries, policopiaria, policopiaríem, policopiaríeu, policopiarien

SUBJUNTIU PRESENT: policopiï, policopiïs, policopiï, policopiem, policopieu, policopiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: policopiés, policopiessis, policopiés, policopiéssim, policopiéssiu, policopiessin

IMPERATIU: policopia, policopiï, policopiem, policopieu, policopiïn

->policor

policor -a

adj BOT Dit de les plantes la disseminació de les quals pot ésser efectuada mitjançant diferents tipus de diàspores o mitjançant diversos mecanismes de dispersió.

->policoral

■policoral

[de poli- i coral²]

adj i m MÚS Dit d’una obra o fragment musical en què intervenen dos o més cors.

->policord

■policord

[del gr. polýkhordos, íd.]

m MÚS Instrument musical consistent en una caixa de ressonància i diverses cordes.

->policòria

policòria

Part. sil.: po_li_cò_ri_a

f PAT Existència de més d’un orifici pupil·lar en un ull.

->policrest

■policrest -a

adj Que serveix per a diferents usos.

->policristal·lí

policristal·lí -ina

adj CRISTAL·L Que és constituït per més d’un cristall.

->policroic

■policroic -a

Part. sil.: po_li_croic

adj ÒPT Dit dels cossos que presenten policroisme.

->policroisme

■policroisme

Part. sil.: po_li_cro_is_me

m ÒPT Propietat d’alguns cristalls i d’altres cossos transparents de presentar colors diferents segons la direcció dels raigs lluminosos que els il·luminen.

->policrom

■policrom -a

[de poli- i -crom]

adj De diferents colors.

->policromar

■policromar

v tr Pintar de diferents colors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: policromar

GERUNDI: policromant

PARTICIPI: policromat, policromada, policromats, policromades

INDICATIU PRESENT: policromo, policromes, policroma, policromem, policromeu, policromen

INDICATIU IMPERFET: policromava, policromaves, policromava, policromàvem, policromàveu, policromaven

INDICATIU PASSAT: policromí, policromares, policromà, policromàrem, policromàreu, policromaren

INDICATIU FUTUR: policromaré, policromaràs, policromarà, policromarem, policromareu, policromaran

INDICATIU CONDICIONAL: policromaria, policromaries, policromaria, policromaríem, policromaríeu, policromarien

SUBJUNTIU PRESENT: policromi, policromis, policromi, policromem, policromeu, policromin

SUBJUNTIU IMPERFET: policromés, policromessis, policromés, policroméssim, policroméssiu, policromessin

IMPERATIU: policroma, policromi, policromem, policromeu, policromin

->policromat

policromat -ada

[de policrom]

adj Policrom.

->policromàtic

■policromàtic -a

[de poli- i cromàtic]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la policromia.

2 Policrom.

->policromatofília

policromatofília

Part. sil.: po_li_cro_ma_to_fí_li_a

f HISTOL Afinitat per diferents colorants.

->policromia

■policromia

Part. sil.: po_li_cro_mi_a

[de poli- i -cromia]

f 1 Propietat de policrom.

2 ART Art de completar amb colors les obres arquitectòniques o escultòriques.

3 GRÀF Procediment gràfic per a reproduir originals en color consistent en la superposició de diverses imatges monocolors.

->policultiu

■policultiu

Part. sil.: po_li_cul_tiu

[de poli- i cultiu]

m AGR Policultura.

->policultura

■policultura

[de poli- i -cultura]

f AGR Sistema de conreu primitiu que consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt diversos destinats a alimentar la població local.

->polidactília

polidactília

Part. sil.: po_li_dac_tí_li_a

f PAT Anomalia congènita consistent en l’existència de dits supernumeraris.

->polidament

■polidament

[de polit; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Amb polidesa.

->polidesa

■polidesa

[de polit; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de polit.

->polidiàspor

polidiàspor -a

Part. sil.: po_li_di_às_por

adj BOT Dit de la planta amb diàspores de diversa mena.

->polidípsia

■polidípsia

Part. sil.: po_li_díp_si_a

f PAT Necessitat exagerada de beure.

->polidisplàsia

polidisplàsia

Part. sil.: po_li_dis_plà_si_a

f PAT Displàsia de diversos òrgans o parts.

->polidor

■polidor -a

[de polir; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 m i f Persona que es dedica a polir alguna cosa.

2 m i f Brunyidor.

3 1 adj Que poleix o serveix per a polir.

2 m Eina o estri per a polir.

3 màquina polidora (o simplement polidora) Màquina emprada per a polir superfícies planes de diversa natura, que deixa llises i brillants.

->polídrom

■polídrom -a

adj ICT Dit del peix que fa diverses migracions per a la reproducció.

->poliè

■poliè

m QUÍM ORG Cadascuna de les molècules l’estructura de les quals conté dos o més dobles enllaços.

->pòlie

■pòlie

Part. sil.: pò_li_e

[del serbocroat polje ‘camp, plana, conca’]

m GEOMORF Depressió tancada d’origen càrstic.

->políedre

■políedre [o poliedre]

Part. sil.: po_lí_e_dre, po_li_e_dre

[de poli- i -edre]

m 1 GEOM 1 Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares. Un políedre regular.

2 políedre flexible Políedre en què hom pot modificar la forma sense modificar la longitud de les corbes traçades sobre la seva superfície.

2 políedre cristal·lí CRISTAL·L Porció de matèria cristal·lina limitada a l’exterior per cares planes espontànies.

->polièdric

■polièdric -a

Part. sil.: po_li_è_dric

[de políedre]

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a un políedre.

2 Dit d’un sòlid o angle que té diferents cares.

->polielectrònic

polielectrònic -a

Part. sil.: po_li_e_lec_trò_nic

adj FÍS Dit d’un àtom que té més d’un electró orbitant.

->poliembrionia

poliembrionia

Part. sil.: po_li_em_bri_o_ni_a

f 1 BOT Formació de més d’un embrió en una llavor.

2 ZOOL Formació de més d’un embrió per zigot.

->polièmia

polièmia

Part. sil.: po_li_è_mi_a

f PAT Augment de la quantitat de sang en el cos.

->polienèrgid

polienèrgid -a

Part. sil.: po_li_e_nèr_gid

adj CIT Que és compost de moltes o unes quantes enèrgides.

->poliesportiu

■poliesportiu -iva

Part. sil.: po_li_es_por_tiu

[de poli- i esportiu]

ESPORT 1 adj Relatiu o pertanyent a diversos esports. Pavelló poliesportiu. Escola poliesportiva.

2 m Lloc condicionat per a la pràctica de diversos esports.

->polièster

■polièster

Part. sil.: po_li_ès_ter

[de poli- i èster]

m 1 QUÍM ORG 1 Compost que conté dos o més grups èster en la seva estructura.

2 Cadascun dels composts de natura polimèrica que contenen agrupaments (—CO—O—) repetits al llarg de la cadena principal.

2 PLÀST Nom genèric dels plàstics obtinguts per policondensació de poliàcids amb alcohols no saturats o amb glicols, o per polimerització d’èsters de l’àcid acrílic o de l’àcid metacrílic.

->poliestèsia

■poliestèsia

Part. sil.: po_li_es_tè_si_a

f PAT Sensació tàctil en la qual un mateix objecte sembla sentit en diferents llocs.

->poliestirè

■poliestirè

Part. sil.: po_li_es_ti_rè

m 1 QUÍM ORG Polímer de l’estirè.

2 PLÀST 1 Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’estirè.

2 poliestirè expandit EMBAL Material sintètic lleuger, de color blanc i amb una textura semblant a la del suro, emprat especialment com a aïllant i com a embalatge.

->polièter

■polièter

Part. sil.: po_li_è_ter

m QUÍM ORG 1 Qualsevol dels composts que contenen dos o més grups èter en llur estructura.

2 Qualsevol dels composts de natura polimèrica que contenen grups èter (C—O—C) repetits al llarg de la cadena principal.

->polietilè

■polietilè

Part. sil.: po_li_e_ti_lè

m 1 QUÍM ORG Polímer de l’etilè.

2 PLÀST Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’etilè a alta pressió o bé a baixa pressió.

->polietilenglicol

polietilenglicol

Part. sil.: po_li_e_ti_len_gli_col

m QUÍM ORG Poli(òxid d’etilè).

->polifacètic

■polifacètic -a

[deriv. de poli- i faceta]

adj 1 Que presenta moltes facetes o aspectes diferents.

2 p ext Dit de la persona que té moltes aptituds o que està ocupada en moltes i variades activitats.

->polífag

■polífag -a

adj i m i f 1 PAT Dit de les persones que tenen una necessitat excessiva de menjar, amb absència de la sensació de sacietat.

2 ZOOL Dit dels animals que es nodreixen de diverses classes d’aliments.

->polifàgia

■polifàgia

Part. sil.: po_li_fà_gi_a

f 1 PAT i ZOOL Qualitat de polífag.

2 PSIC Bulímia.

->polífags

polífags

m ENTOM 1 pl Subordre d’insectes coleòpters molt heterogeni, que comprèn la majoria dels coleòpters coneguts.

2 sing Insecte del subordre dels polífags.

->polifàsic

■polifàsic -a

[de poli- i fàsic]

adj 1 Que té dues o més fases.

2 sistema polifàsic ELECTROT Sistema de n magnituds sinusoïdals de la mateixa freqüència i desfasades les unes respecte a les altres.

->polifenoloxidasa

polifenoloxidasa

f ALIM Nom genèric dels enzims responsables de l’enfosquiment o embruniment oxidatiu enzimàtic de les fruites i llurs derivats.

->polifilètic

■polifilètic -a

adj BIOL 1 Relatiu o pertanyent al polifiletisme.

2 Dit d’un grup taxonòmic que inclou organismes d’origen filogenètic diferent.

->polifiletisme

polifiletisme

m BIOL Teoria filogenètica que defensa la idea que una espècie no deriva d’un únic avantpassat original sinó que descendeix de l’evolució de diverses línies originals o primitives.

->polifil·le

polifil·le -a

adj BOT Amb moltes fulles o fil·lidis.

->polifiodont

■polifiodont -a

Part. sil.: po_li_fi_o_dont

adj i m ANAT ANIM Dit dels animals que, com alguns vertebrats, tenen diverses denticions successives.

->polifonemàtic

■polifonemàtic -a

[de poli- i fonemàtic]

adj FON Dit del conjunt o la seqüència fonemàtica formada per dos o més elements susceptibles de comparèixer separadament en un altre context.

->polifonia

■polifonia

Part. sil.: po_li_fo_ni_a

[de poli- i -fonia]

f 1 MÚS Música que combina diverses veus o parts vocals simultànies però independents.

2 FON Qualitat d’un grafema o lletra que, dins l’ortografia normal d’una llengua, pot ésser realitzada fònicament de diverses maneres.

3 LING Combinació en un mateix text de diferents veus o punts de vista.

->polifònic

■polifònic -a

[de polifonia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la polifonia.

2 FON Dit d’un grafema o lletra que té dos o més valors fonètics.

3 MÚS Que té dues o més veus.

->polifonista

■polifonista

[de polifonia]

m i f MÚS 1 Compositor d’obres polifòniques.

2 Persona versada en polifonia.

->poliformaldehid

poliformaldehid

m QUÍM ORG Compost polimèric amb estructura de polièter obtingut a partir de formaldehid d’elevada puresa mitjançant polimerització iniciada per àcids o bases de Lewis en un dissolvent inert.

->polifosfat

■polifosfat

m 1 QUÍM INORG Nom de diversos oxoanions del fòsfor, que existeixen com a sals i que corresponen a àcids polifosfòrics rarament aïllables.

2 adob als polifosfats ADOB Adob donat a les pells amb polifosfats que, bé que dóna cuirs durs i transparents, permet d’assolir molt bons resultats en emprar-los prèviament o posteriorment a altres adobs.

->polifosfòric

■polifosfòric, àcid

QUÍM INORG Nom que hom dóna a les mescles complexes d’àcids fosfòrics de fórmula general H_n·2P_nO_3n·1, en la composició de les quals intervé des de l’àcid pirofosfòric (n = 2) fins al metafosfòric (valors de n grans).

->polígala

■polígala

f BOT i FARM Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses de la família de les poligalàcies (Polygala sp), de fulles simples, flors arraïmades i fruits capsulars, i emprades en medicina popular.

->poligalàcies

■poligalàcies

Part. sil.: po_li_ga_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de terebintals, constituïda per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples i alternes, flors hermafrodites, en raïm, i fruits en càpsula loculicida.

2 sing Planta de la família de les poligalàcies.

->poligalàctia

poligalàctia

Part. sil.: po_li_ga_làc_ti_a

f PAT Secreció exagerada de llet.

->polígam

■polígam -a

[de poli- i -gam]

1 1 adj i m i f ETNOL Que practica la poligàmia.

2 adj ZOOL Dit del mascle que posseeix diferents femelles, i de l’espècie a què pertany.

2 adj BOT 1 Dit de la planta que presenta flors unisexuals i flors hermafrodites.

2 p ext Dit de les flors d’una planta polígama.

->poligàmia

■poligàmia

Part. sil.: po_li_gà_mi_a

[de poli- i -gàmia]

f 1 Qualitat de polígam.

2 ETNOL 1 Unió matrimonial d’un individu amb dos o més individus de l’altre sexe.

2 impr Poligínia.

->poligàmic

■poligàmic -a

[de poligàmia]

adj Relatiu o pertanyent a la poligàmia.

->poligèn

poligèn

m GEN Grup de gens que actuen sobre un mateix caràcter quantitatiu i en un mateix sentit.

->poligènesi

■poligènesi

[de poli- i -gènesi]

f 1 Pluralitat d’origen.

2 GEN Intervenció de diversos factors en la formació d’un caràcter.

3 LING Fenomen segons el qual dos fets lingüístics coincideixen en dues àrees separades, sense que hi hagi entre aquells una relació genètica.

->poligenètic

■poligenètic -a

[de poli- i -genètic]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la poligènesi.

2 ANTROP Dit d’allò que, segons el poligenisme, no arrenca d’un origen únic, sinó que té diversos orígens genètics.

3 QUÍM Dit del colorant que tenyeix de diferents colors segons el mordent de què hom faci ús.

->poligènic

poligènic -a

adj 1 GEN Relatiu o pertanyent als poligens.

2 PETROG 1 Dit de l’enclavament format per l’acció del magma o de les seves emanacions volàtils sobre un altre tipus d’enclavament.

2 Dit de la roca clàstica (conglomerat) integrada per elements de tipus i procedència diferents.

->poligenisme

■poligenisme

[de poligènesi]

m ANTROP Doctrina que admet una diversitat d’individus, independents entre ells, com a orígens de l’espècie humana.

->poligenista

■poligenista

[de poligènesi]

1 adj Relatiu o pertanyent al poligenisme.

2 m i f Seguidor del poligenisme.

->poligin

■poligin -ígina

[de poli- i -gin]

adj 1 BOT Que té molts pistils.

2 ETNOL Que practica la poligínia.

->poligínia

■poligínia

Part. sil.: po_li_gí_ni_a

[de poligin]

f 1 BOT Qualitat de poligin.

2 ETNOL Sistema matrimonial poligàmic segons el qual un home pot unir-se legalment amb més d’una dona.

->poliglobúlia

■poliglobúlia

Part. sil.: po_li_glo_bú_li_a

f PAT Hiperglobúlia.

->poliglot

■poliglot -a

[de poli- i -glot]

1 adj Escrit en diferents llengües; dit, sobretot, de les edicions de la Bíblia en diferents llengües (Bíblia poliglota o simplement poliglota).

2 m i f Persona que parla diferents llengües.

->poliglotisme

■poliglotisme

[de poliglot]

m Condició de poliglot.

->polígnat

polígnat -a

adj i m PAT 1 Dit del monstre caracteritzat per la presència d’apèndixs en el maxil·lar inferior, que tenen l’aspecte de maxil·lars supernumeraris.

2 Dit del monstre bessó en què el paràsit és implantat en el maxil·lar de l’antòcit.

->polígon

■polígon

[de poli- i -gon]

m 1 GEOM 1 Figura plana i tancada formada pels segments P₁P₂, P₂P₃, ..., P_n-1P_n, i P_nP₁, que són anomenats costats del polígon, essent els punts P₁, P₂, ..., P_n, amb n ≥ 3, els anomenats vèrtexs del polígon.

2 polígon esfèric Porció de la superfície d’una esfera que és limitada per arcs de cercles màxims.

3 polígon guerxo Figura tancada, limitada per segments de recta tots els quals no són en un mateix pla.

2 FÍS 1 polígon de forces Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol.

2 polígon de sustentació Polígon convex, el menor que cobreix o envolta el conjunt de punts pels quals un cos recolza en un pla.

3 polígon funicular Construcció gràfica usada en estàtica per a trobar la recta d’aplicació de la resultant d’un sistema de forces.

3 1 URBAN Superfície de sòl delimitada que un municipi o l’administració destina a un ús determinat (industrial, residencial, comercial, etc.) d’acord amb els plans urbanístics aprovats. Polígon residencial.

2 polígon de tir ORG MIL Camp dotat d’instal·lacions adients per tal que els artillers puguin exercitar-se en l’execució, observació i maniobra del foc de les peces.

3 polígon industrial INDÚST i URBAN Nucli de creixement industrial que respon a una localització específica de les indústries.

->poligonàcies

■poligonàcies

Part. sil.: po_li_go_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de poligonals, integrada per plantes herbàcies, de fulles simples i enteres, flors poc vistoses hermafrodites o unisexuals i fruits en núcula.

2 sing Planta de la família de les poligonàcies.

->poligonació

■poligonació

Part. sil.: po_li_go_na_ci_ó

f TOPOG Tècnica emprada en l’aixecament topogràfic que consisteix a efectuar el conjunt de mesures d’un terreny segons una xarxa de polígons.

->poligonal

■poligonal

[de polígon]

1 GEOM 1 adj Relatiu o pertanyent a un polígon o als polígons.

2 adj Que té forma de polígon.

3 adj Dit de la figura que és un polígon o del políedre una secció transversal del qual és un polígon.

4 f Línia poligonal.

2 adj ELECTROT Dit de la connexió en sèrie dels enrotllaments, circuits, etc., d’un sistema polifàsic de manera que formi un circuit tancat en forma de polígon.

3 TOPOG 1 aixecament poligonal Aixecament efectuat pels topògrafs seguint en el terreny una línia poligonal o trencada.

2 poligonal oberta Itinerari en el qual els punts inicial i final no coincideixen.

->poligonals

poligonals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que comprèn només la família de les poligonàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les poligonals.

->polígraf

■polígraf -a

[de poli- i -graf]

1 m i f Autor que escriu sobre matèries diverses.

2 m FISIOL i PSIC Aparell emprat en psicofisiologia, equivalent al detector de mentides, que registra simultàniament diferents variables psicofisiològiques.

->poligrafia

■poligrafia

Part. sil.: po_li_gra_fi_a

[de poli- i -grafia]

f 1 Art d’escriure en escriptures secretes i de desxifrar-les.

2 1 Condició de polígraf.

2 Els escrits d’un polígraf.

->poligràfic

■poligràfic -a

[de poligrafia]

adj Relatiu o pertanyent a la poligrafia.

->polihalí

■polihalí -ina

adj ECOL Dit d’un tipus d’aigua salabrosa la clorinitat de la qual és molt pròxima a la de l’aigua marina.

->polihalita

■polihalita

f MINERAL Sulfat hidratat de magnesi, calci i potassi, K₂Ca₂Mg(SO₄)₄·2H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic.

->polihalobi

polihalobi -òbia

adj i m ECOL Dit de l’organisme que pot viure en aigües salabroses d’una clorinitat elevada, pròxima a la de l’aigua de mar.

->polihibridisme

polihibridisme

m GEN 1 Tipus d’encreuament entre dos individus que tenen més de dos gens dial·lèlics no lligats.

2 Segregació mendeliana produïda en el polihibridisme.

->polihídric

■polihídric -a

adj QUÍM Polihidroxílic.

->polihidroxílic

■polihidroxílic -a

adj QUÍM Que conté diversos grups hidroxil alcohòlics.

->poliimida

poliimida

Part. sil.: po_li_i_mi_da

f QUÍM ORG Nom de diferents composts polimèrics, tipus poliamida, obtinguts per reacció entre dianhídrids i diamines.

->poliiodur

poliiodur

Part. sil.: po_li_io_dur

m QUÍM Ió poliatòmic constituït per un ió iodur coordinat amb una o més molècules de iode.

->poliisoprè

poliisoprè

Part. sil.: po_li_i_so_prè

m QUÍM ORG Polímer constituït per unions cap-cua entre molècules d’isoprè i que té per fórmula (C₅H₈)_n.

->polimàstia

polimàstia

Part. sil.: po_li_màs_ti_a

f PAT Existència de més de dues mamelles en l’espècie humana.

->polimastigins

polimastigins

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous flagel·lats de la subclasse dels zooflagel·lats, que tenen quatre o més flagels, orgànuls axials i una gran complexitat citoplasmàtica.

2 sing Protozou de l’ordre dels polimastigins.

->polimatia

■polimatia

Part. sil.: po_li_ma_ti_a

[del gr. polymathía, variant de polymátheia, íd.]

f 1 Multiplicitat de coneixements.

2 Erudició pedantesca i ociosa consistent en l’acumulació de nocions nombroses i inconnexes no relacionades amb cap sistema que constitueixi un autèntic saber o cultura.

->polimàtic

■polimàtic -a

[de polimatia]

adj Relatiu o pertanyent a la polimatia.

->polimenorrea

polimenorrea

Part. sil.: po_li_me_nor_re_a

f PAT Menorrea o menstruació anticipada, amb augment del nombre total de regles.

->poliment

■poliment

[de polir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció de polir;

2 l’efecte.

2 OFIC i TECNOL Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc., de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa.

->polímer

■polímer -a

1 adj GEN Que presenta polimeria.

2 adj BOT 1 Integrat per diverses parts.

2 Dit del gineceu constituït per diversos carpels.

3 m QUÍM Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.

->polimerasa

polimerasa

f BIOQ Nom genèric dels enzims d’un grup que catalitzen processos d’agregació de molècules simples en polímers macromoleculars, tant de glúcids, com pròtids o àcids nucleics.

->polimeria

■polimeria

Part. sil.: po_li_me_ri_a

f GEN Tipus d’herència en què diversos gens actuen additivament, de manera que únicament modifiquen la intensitat d’un caràcter.

->polimèric

■polimèric -a

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent als polímers.

2 Dit dels materials les molècules dels quals són polímers.

->polimerització

■polimerització

Part. sil.: po_li_me_rit_za_ci_ó

f QUÍM ORG 1 1 Acció de polimeritzar o de polimeritzar-se;

2 l’efecte.

2 Cadascuna de les reaccions en què una molècula monomèrica es converteix en un polímer.

->polimeritzar

■polimeritzar

v tr QUÍM Convertir una substància en un polímer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polimeritzar

GERUNDI: polimeritzant

PARTICIPI: polimeritzat, polimeritzada, polimeritzats, polimeritzades

INDICATIU PRESENT: polimeritzo, polimeritzes, polimeritza, polimeritzem, polimeritzeu, polimeritzen

INDICATIU IMPERFET: polimeritzava, polimeritzaves, polimeritzava, polimeritzàvem, polimeritzàveu, polimeritzaven

INDICATIU PASSAT: polimeritzí, polimeritzares, polimeritzà, polimeritzàrem, polimeritzàreu, polimeritzaren

INDICATIU FUTUR: polimeritzaré, polimeritzaràs, polimeritzarà, polimeritzarem, polimeritzareu, polimeritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: polimeritzaria, polimeritzaries, polimeritzaria, polimeritzaríem, polimeritzaríeu, polimeritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: polimeritzi, polimeritzis, polimeritzi, polimeritzem, polimeritzeu, polimeritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: polimeritzés, polimeritzessis, polimeritzés, polimeritzéssim, polimeritzéssiu, polimeritzessin

IMPERATIU: polimeritza, polimeritzi, polimeritzem, polimeritzeu, polimeritzin

->polimetacrilat

■polimetacrilat

m QUÍM ORG Èster de l’àcid metacrílic.

->polimetàl·lic

■polimetàl·lic -a

adj MINERAL Dit del dipòsit que conté tres o més metalls explotables econòmicament.

->polimetínic

■polimetínic, colorant

COL Colorant que conté cadenes lineals amb sèries llargues de dobles enllaços conjugats, com el carotenoide (colorant natural) i la cianina (d’aplicació en fotografia).

->polimetria

■polimetria

Part. sil.: po_li_me_tri_a

f POÈTICA Varietat de metres en una mateixa composició poètica.

->polimètric

■polimètric -a

adj POÈTICA Dit de la composició poètica escrita en diverses classes de metre.

->polimiàlgia

polimiàlgia

Part. sil.: po_li_mi_àl_gi_a

f PAT 1 Miàlgia que afecta diversos músculs.

2 polimiàlgia reumàtica Malaltia que es manifesta per un dolor muscular i una limitació dels moviments sense cap signe inflamatori.

->polimiïtis

polimiïtis

Part. sil.: po_li_mi_ï_tis

f PAT Malaltia inflamatòria difusa del teixit connectiu que afecta els músculs del cos.

->polimiositis

polimiositis

Part. sil.: po_li_mi_o_si_tis

f PAT Polimiïtis.

->polimixina

polimixina

f QUÍM ORG i FARM Nom de diferents antibiòtics polipeptídics naturals, aïllats del Bacillus polymyxa.

->polimodalitat

■polimodalitat

[de poli- i modalitat]

f MÚS Terme que designa un procediment que consisteix a escriure una composició musical mitjançant la superposició de melodies pertanyents a diferents modes.

->polimorf

■polimorf -a

[de poli- i -morf]

adj 1 Que ocorre en diferents formes.

2 BOT Dit dels òrgans que presenten formes distintes.

3 MINERAL Que presenta polimorfisme.

->polimòrfic

■polimòrfic -a

[de polimorf]

adj 1 Relatiu o pertanyent al polimorfisme.

2 ELECTROT Dit de la màquina elèctrica capaç de produir simultàniament tensions o corrents de diferents tipus.

3 LING Que presenta polimorfisme.

->polimorfisme

■polimorfisme

[de polimorf]

m 1 Qualitat de polimorf.

2 BIOL Fenomen pel qual determinats col·lectius d’individus d’una mateixa espècie o d’òrgans d’un mateix individu inclouen, en llur si, grups morfològicament diferenciables.

3 GEN Presència en una mateixa població de dues o més variants d’al·lels per a un locus determinat, cadascuna amb una freqüència superior a l’1%.

4 LING Coexistència de dues o més unitats lèxiques formalment relacionades per a expressar el mateix concepte, com és el cas de les formes verbals canto, cante i cant.

5 MINERAL Propietat que presenta una substància, consistent en el fet que, sense canviar la fórmula química, admet l’existència de dues fases o modificacions.

->polineòpters

polineòpters

Part. sil.: po_li_ne_òp_ters

m ENTOM 1 pl Subdivisió del grup dels neòpters, que reuneix nou ordres d’insectes de metamorfosi senzilla.

2 sing Insecte del grup dels polineòpters.

->polinesi

■polinesi -èsia

1 adj i m i f De la Polinèsia (regió d’Oceania), dels polinesis (poble) o de les llengües polinèsies.

2 m i f ETNOL Individu d’un dels pobles de raça polinèsida que s’estenen a l’est del Pacífic.

3 llengües polinèsies LING Subgrup de llengües pertanyents al grup o oceànic de la família austronèsia, parlades a les illes de la Polinèsia.

->polinèsid

polinèsid -a

ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça polinèsida.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça polinèsida o als seus representants.

3 raça polinèsida Raça els individus de la qual són braquicèfals, de talla elevada, pell bruna o groguenca, nas ample i rectilini; ocupen la part més important de les illes del Pacífic des de Nova Zelanda fins a les Hawaii.

->polineurític

polineurític -a

Part. sil.: po_li_neu_rí_tic

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la polineuritis.

2 m i f Afectat de polineuritis

->polineuritis

polineuritis

Part. sil.: po_li_neu_ri_tis

f PAT Procés pluricausal amb afectació difusa i simètrica de diversos nervis perifèrics mixts.

->polinomi

■polinomi

[mot creat paral·lelament a binomi, amb poli- (v. binomi)]

m ÀLG 1 [símb: P] Suma formal de productes de nombres per elements anomenats variables, als quals hom atribueix només les propietats algèbriques més simples.

2 principi d’identitat de polinomis Proposició segons la qual si dos polinomis de grau n en una variable prenen els mateixos valors numèrics per a més de n valors de la variable, són idèntics.

->polinòmic

■polinòmic -a

adj ÀLG Relatiu o pertanyent als polinomis.

->polinuclear

■polinuclear

Part. sil.: po_li_nu_cle_ar

[de poli- i nuclear]

adj FISIOL 1 Que té diversos nuclis.

2 Dit de les cèl·lules que tenen el nucli polimorf o de formes diferents. Leucòcit polinuclear.

->polinucleosi

polinucleosi

Part. sil.: po_li_nu_cle_o_si

f PAT Augment de la xifra de leucòcits polinuclears.

->polinucleòtid

■polinucleòtid

Part. sil.: po_li_nu_cle_ò_tid

m BIOQ Polímer format per un nombre considerable de mononucleòtids.

->polinyanenc

polinyanenc -a

adj i m i f De Polinyà del Vallès (Vallès Occidental).

->polinyaner

polinyaner -a

adj i m i f De Polinyà de la Ribera (Ribera Baixa).

->pòlio

pòlio

Part. sil.: pò_li_o

f col·loq PAT Poliomielitis.

->polio-

polio-

Forma prefixada del mot grec poliós, que significa ‘gris’. Ex.: poliomielitis, polioencefalitis.