->escarràs
■escarràs[de escarrassar-se; 1a FONT: s. XIX]
[pl -assos] m 1 Estellicó.
2 1 Penjoll de fruita.
2 esp Gotim.
3 1 Persona que es carrega molta feina i la més pesada. En una família de molts fills, sempre n’hi ha algun que acaba essent l’escarràs. El volen fer servir d’escarràs i a la fi haurà de fer-ne.
2 ésser un escarràs de feina Ésser molt treballador.
->escarrassadament
■escarrassadament[de escarrassat]
adv Treballant com un escarràs, afanyadament.
->escarrassar-se
■escarrassar-se[der. de escarrar]
v pron Abocar molts esforços en una feina, empresa, etc. No t’escarrassis a fer-ho tu tot sol: ja ho farem entre tots. No t’escarrassis a demanar-ho: ja ho han concedit a un altre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escarrassar
GERUNDI: escarrassant
PARTICIPI: escarrassat, escarrassada, escarrassats, escarrassades
INDICATIU PRESENT: escarrasso, escarrasses, escarrassa, escarrassem, escarrasseu, escarrassen
INDICATIU IMPERFET: escarrassava, escarrassaves, escarrassava, escarrassàvem, escarrassàveu, escarrassaven
INDICATIU PASSAT: escarrassí, escarrassares, escarrassà, escarrassàrem, escarrassàreu, escarrassaren
INDICATIU FUTUR: escarrassaré, escarrassaràs, escarrassarà, escarrassarem, escarrassareu, escarrassaran
INDICATIU CONDICIONAL: escarrassaria, escarrassaries, escarrassaria, escarrassaríem, escarrassaríeu, escarrassarien
SUBJUNTIU PRESENT: escarrassi, escarrassis, escarrassi, escarrassem, escarrasseu, escarrassin
SUBJUNTIU IMPERFET: escarrassés, escarrassessis, escarrassés, escarrasséssim, escarrasséssiu, escarrassessin
IMPERATIU: escarrassa, escarrassi, escarrassem, escarrasseu, escarrassin
->escarrassat
■escarrassat -ada[de escarrassar-se]
1 adj Dit de la feina, empresa, etc., que demana d’escarrassar-s’hi.
2 adj i m i f Dit de la persona que treballa com un escarràs, afanyat.
->escarrassó
■escarrassó[der. de l’ant. escarrar (v. escarrassar-se), amb confluència de carràs i potser de l’ant. calastó, calestró (v. canastró)]
m BOT pinassa 1.
->escarriador
escarriador -aPart. sil.: es_car_ri_a_dor
[de escarriar]
m i f AGR Persona que escarria el cànem.
->escarriar
escarriarPart. sil.: es_car_ri_ar
[de escarrar]
v tr AGR 1 Picar (les garbes) per treure’n el gra.
2 Picar (el cànem) i separar-ne la fibra; bregar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escarriar
GERUNDI: escarriant
PARTICIPI: escarriat, escarriada, escarriats, escarriades
INDICATIU PRESENT: escarrio, escarries, escarria, escarriem, escarrieu, escarrien
INDICATIU IMPERFET: escarriava, escarriaves, escarriava, escarriàvem, escarriàveu, escarriaven
INDICATIU PASSAT: escarrií, escarriares, escarrià, escarriàrem, escarriàreu, escarriaren
INDICATIU FUTUR: escarriaré, escarriaràs, escarriarà, escarriarem, escarriareu, escarriaran
INDICATIU CONDICIONAL: escarriaria, escarriaries, escarriaria, escarriaríem, escarriaríeu, escarriarien
SUBJUNTIU PRESENT: escarriï, escarriïs, escarriï, escarriem, escarrieu, escarriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: escarriés, escarriessis, escarriés, escarriéssim, escarriéssiu, escarriessin
IMPERATIU: escarria, escarriï, escarriem, escarrieu, escarriïn
->escarritx
■escarritx[d’origen onomatopeic; 1a FONT: c. 1865]
m 1 1 Cruixit de les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
2 p ext Soroll aspre. La clau era rovellada i girava dins el pany amb escarritx.
2 dial Esquitx.
->escarritxar
■escarritxar[de escarritx; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 intr Fer escarritx.
2 tr dial Esquitxar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escarritxar
GERUNDI: escarritxant
PARTICIPI: escarritxat, escarritxada, escarritxats, escarritxades
INDICATIU PRESENT: escarritxo, escarritxes, escarritxa, escarritxem, escarritxeu, escarritxen
INDICATIU IMPERFET: escarritxava, escarritxaves, escarritxava, escarritxàvem, escarritxàveu, escarritxaven
INDICATIU PASSAT: escarritxí, escarritxares, escarritxà, escarritxàrem, escarritxàreu, escarritxaren
INDICATIU FUTUR: escarritxaré, escarritxaràs, escarritxarà, escarritxarem, escarritxareu, escarritxaran
INDICATIU CONDICIONAL: escarritxaria, escarritxaries, escarritxaria, escarritxaríem, escarritxaríeu, escarritxarien
SUBJUNTIU PRESENT: escarritxi, escarritxis, escarritxi, escarritxem, escarritxeu, escarritxin
SUBJUNTIU IMPERFET: escarritxés, escarritxessis, escarritxés, escarritxéssim, escarritxéssiu, escarritxessin
IMPERATIU: escarritxa, escarritxi, escarritxem, escarritxeu, escarritxin
->escarrollar
■escarrollar[de carroll]
v tr AGR Esbagotar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escarrollar
GERUNDI: escarrollant
PARTICIPI: escarrollat, escarrollada, escarrollats, escarrollades
INDICATIU PRESENT: escarrollo, escarrolles, escarrolla, escarrollem, escarrolleu, escarrollen
INDICATIU IMPERFET: escarrollava, escarrollaves, escarrollava, escarrollàvem, escarrollàveu, escarrollaven
INDICATIU PASSAT: escarrollí, escarrollares, escarrollà, escarrollàrem, escarrollàreu, escarrollaren
INDICATIU FUTUR: escarrollaré, escarrollaràs, escarrollarà, escarrollarem, escarrollareu, escarrollaran
INDICATIU CONDICIONAL: escarrollaria, escarrollaries, escarrollaria, escarrollaríem, escarrollaríeu, escarrollarien
SUBJUNTIU PRESENT: escarrolli, escarrollis, escarrolli, escarrollem, escarrolleu, escarrollin
SUBJUNTIU IMPERFET: escarrollés, escarrollessis, escarrollés, escarrolléssim, escarrolléssiu, escarrollessin
IMPERATIU: escarrolla, escarrolli, escarrollem, escarrolleu, escarrollin
->escarromiat
■escarromiat -adaPart. sil.: es_car_ro_mi_at
[possible metàtesi de *escamorriat, equivalent del també dial. acamorriat, segurament del cast. camorra ‘renyina’, d’origen incert]
adj Malaltís.
->escarrotxa
■escarrotxa[alteració de escorxa, variant de escorça]
f BOT Escorça gruixuda de certs arbres i de certs fruits.
->escarruf
■escarruf[de escarrufar]
m Esgarrifança.
->escarrufar
■escarrufar[variant de esgarrifar]
v tr i pron Esgarrifar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escarrufar
GERUNDI: escarrufant
PARTICIPI: escarrufat, escarrufada, escarrufats, escarrufades
INDICATIU PRESENT: escarrufo, escarrufes, escarrufa, escarrufem, escarrufeu, escarrufen
INDICATIU IMPERFET: escarrufava, escarrufaves, escarrufava, escarrufàvem, escarrufàveu, escarrufaven
INDICATIU PASSAT: escarrufí, escarrufares, escarrufà, escarrufàrem, escarrufàreu, escarrufaren
INDICATIU FUTUR: escarrufaré, escarrufaràs, escarrufarà, escarrufarem, escarrufareu, escarrufaran
INDICATIU CONDICIONAL: escarrufaria, escarrufaries, escarrufaria, escarrufaríem, escarrufaríeu, escarrufarien
SUBJUNTIU PRESENT: escarrufi, escarrufis, escarrufi, escarrufem, escarrufeu, escarrufin
SUBJUNTIU IMPERFET: escarrufés, escarrufessis, escarrufés, escarruféssim, escarruféssiu, escarrufessin
IMPERATIU: escarrufa, escarrufi, escarrufem, escarrufeu, escarrufin
->escarsella
■escarsella[de l’it. scarsella, íd., dimin. de scarso ‘escàs’ (v. escàs)]
f 1 ARM Defensa de la cuixa que penja de la part baixa de la cuirassa.
2 INDUM Bossa de cuir o de roba que hom duia penjada a la cintura per portar-hi diners o altres coses.
->escarselló
■escarselló[de escarsella]
m ARM Escarsella.
->escarser
■escarser -a[deriv. de escàs (v. també escadusser)]
adj 1 CONSTR Dit de l’arc circular rebaixat, de curvatura menor que el semicircular.
2 1 Senar, imparell.
2 venir escarser Ésser escadusser, ésser sobrant.
->escartejar
■escartejar[de carta]
v tr 1 Anar girant els fulls d’un llibre, àlbum, etc., per formar-se una idea del seu contingut, fullejar. Hauries d’escartejar aquest text, a veure què et sembla.
2 JOCS Barrejar les cartes de jugar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escartejar
GERUNDI: escartejant
PARTICIPI: escartejat, escartejada, escartejats, escartejades
INDICATIU PRESENT: escartejo, escarteges, escarteja, escartegem, escartegeu, escartegen
INDICATIU IMPERFET: escartejava, escartejaves, escartejava, escartejàvem, escartejàveu, escartejaven
INDICATIU PASSAT: escartegí, escartejares, escartejà, escartejàrem, escartejàreu, escartejaren
INDICATIU FUTUR: escartejaré, escartejaràs, escartejarà, escartejarem, escartejareu, escartejaran
INDICATIU CONDICIONAL: escartejaria, escartejaries, escartejaria, escartejaríem, escartejaríeu, escartejarien
SUBJUNTIU PRESENT: escartegi, escartegis, escartegi, escartegem, escartegeu, escartegin
SUBJUNTIU IMPERFET: escartegés, escartegessis, escartegés, escartegéssim, escartegéssiu, escartegessin
IMPERATIU: escarteja, escartegi, escartegem, escartegeu, escartegin
->escarufejar
■escarufejarv intr Fer escarufs o escarafalls.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escarufejar
GERUNDI: escarufejant
PARTICIPI: escarufejat, escarufejada, escarufejats, escarufejades
INDICATIU PRESENT: escarufejo, escarufeges, escarufeja, escarufegem, escarufegeu, escarufegen
INDICATIU IMPERFET: escarufejava, escarufejaves, escarufejava, escarufejàvem, escarufejàveu, escarufejaven
INDICATIU PASSAT: escarufegí, escarufejares, escarufejà, escarufejàrem, escarufejàreu, escarufejaren
INDICATIU FUTUR: escarufejaré, escarufejaràs, escarufejarà, escarufejarem, escarufejareu, escarufejaran
INDICATIU CONDICIONAL: escarufejaria, escarufejaries, escarufejaria, escarufejaríem, escarufejaríeu, escarufejarien
SUBJUNTIU PRESENT: escarufegi, escarufegis, escarufegi, escarufegem, escarufegeu, escarufegin
SUBJUNTIU IMPERFET: escarufegés, escarufegessis, escarufegés, escarufegéssim, escarufegéssiu, escarufegessin
IMPERATIU: escarufeja, escarufegi, escarufegem, escarufegeu, escarufegin
->escarufs
■escarufsm pl Escarafalls.
->escarxall
■escarxall[de escarxar]
m 1 Acció d’escarxar o d’escarxar-se;
2 l’efecte.
->escarxar
■escarxar[d’origen incert, probablement de l’it. squarciare ‘destrossar’, d’un ll. vg. *exquartiare ‘esquarterar’, segurament a través de l’oc. escarchà]
v 1 tr Esclafar, rompre per pressió violenta.
2 pron esp Fer-se miques alguna cosa en topar violentament contra una altra. Si et cau el meló a terra, s’escarxarà.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escarxar
GERUNDI: escarxant
PARTICIPI: escarxat, escarxada, escarxats, escarxades
INDICATIU PRESENT: escarxo, escarxes, escarxa, escarxem, escarxeu, escarxen
INDICATIU IMPERFET: escarxava, escarxaves, escarxava, escarxàvem, escarxàveu, escarxaven
INDICATIU PASSAT: escarxí, escarxares, escarxà, escarxàrem, escarxàreu, escarxaren
INDICATIU FUTUR: escarxaré, escarxaràs, escarxarà, escarxarem, escarxareu, escarxaran
INDICATIU CONDICIONAL: escarxaria, escarxaries, escarxaria, escarxaríem, escarxaríeu, escarxarien
SUBJUNTIU PRESENT: escarxi, escarxis, escarxi, escarxem, escarxeu, escarxin
SUBJUNTIU IMPERFET: escarxés, escarxessis, escarxés, escarxéssim, escarxéssiu, escarxessin
IMPERATIU: escarxa, escarxi, escarxem, escarxeu, escarxin
->escarxofa
■escarxofa[de carxofa]
f BOT i AGR Carxofa.
->escarxofar-se
■escarxofar-se[de escarxofa]
v pron Posar-se ben ample en un seient amb tota comoditat. Quan s’escarxofa així, no hi ha ningú que el pugui arrencar de la butaca.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escarxofar
GERUNDI: escarxofant
PARTICIPI: escarxofat, escarxofada, escarxofats, escarxofades
INDICATIU PRESENT: escarxofo, escarxofes, escarxofa, escarxofem, escarxofeu, escarxofen
INDICATIU IMPERFET: escarxofava, escarxofaves, escarxofava, escarxofàvem, escarxofàveu, escarxofaven
INDICATIU PASSAT: escarxofí, escarxofares, escarxofà, escarxofàrem, escarxofàreu, escarxofaren
INDICATIU FUTUR: escarxofaré, escarxofaràs, escarxofarà, escarxofarem, escarxofareu, escarxofaran
INDICATIU CONDICIONAL: escarxofaria, escarxofaries, escarxofaria, escarxofaríem, escarxofaríeu, escarxofarien
SUBJUNTIU PRESENT: escarxofi, escarxofis, escarxofi, escarxofem, escarxofeu, escarxofin
SUBJUNTIU IMPERFET: escarxofés, escarxofessis, escarxofés, escarxoféssim, escarxoféssiu, escarxofessin
IMPERATIU: escarxofa, escarxofi, escarxofem, escarxofeu, escarxofin
->escarxofera
■escarxofera[de escarxofa]
f BOT i AGR Carxofera.
->escarxot
■escarxot[possiblement format sobre el pl. cards amb pronúncia dial. cartx]
m BOT Conjunt de les fulles i arrels de l’atzavara.
->escàs
■escàs -assa[del ll. vg. excarsus ‘tret d’entre molts’, ll. excarpsus, participi vg. del ll excĕrpĕre ‘extreure’, der. de carpĕre ‘agafar, prendre’; 1a FONT: s. XIII]
adj 1 1 Que no arriba a la mida, la quantitat o la intensitat requerida. El pes, el donen sempre escàs. Els queviures ja eren escassos. A la tardor el sucre anava molt escàs; s’encarí terriblement. Partien cap al front amb escàs entusiasme.
2 Que no arriba ben bé al nombre expressat. Ja només falten tres quilòmetres escassos. Ha durat dues hores escasses. Hi havia un centenar escàs de persones.
2 1 Insuficientment proveït d’alguna cosa. Anem molt escassos de diners. Si no fossis tan escàs d’enteniment, ho comprendries.
2 Poc inclinat a donar, mesquí. És molt escàs: encara no m’ha fet mai cap regal.
->escassament
■escassament[de escàs; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
adv 1 Amb escassetat. Viuen molt escassament.
2 esp Amb prou feines, a penes. Fa escassament mitja hora que se n’ha anat.
->escassedat
■escassedat[variant de escassetat]
f Escassetat.
->escassejar
■escassejar[de escàs]
v 1 intr Ésser escassa alguna cosa. Si no plou aviat, les verdures escassejaran.
2 tr No donar a bastament; escatimar. Li escassegen fins i tot el pa. A aquesta planta, no li heu d’escassejar l’aigua.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escassejar
GERUNDI: escassejant
PARTICIPI: escassejat, escassejada, escassejats, escassejades
INDICATIU PRESENT: escassejo, escasseges, escasseja, escassegem, escassegeu, escassegen
INDICATIU IMPERFET: escassejava, escassejaves, escassejava, escassejàvem, escassejàveu, escassejaven
INDICATIU PASSAT: escassegí, escassejares, escassejà, escassejàrem, escassejàreu, escassejaren
INDICATIU FUTUR: escassejaré, escassejaràs, escassejarà, escassejarem, escassejareu, escassejaran
INDICATIU CONDICIONAL: escassejaria, escassejaries, escassejaria, escassejaríem, escassejaríeu, escassejarien
SUBJUNTIU PRESENT: escassegi, escassegis, escassegi, escassegem, escassegeu, escassegin
SUBJUNTIU IMPERFET: escassegés, escassegessis, escassegés, escassegéssim, escassegéssiu, escassegessin
IMPERATIU: escasseja, escassegi, escassegem, escassegeu, escassegin
->escasser
■escasser -a[variant de escarser, amb confusió amb escàs]
adj Gasiu.
->escassesa
■escassesa[de escàs]
f Escassetat.
->escassetat
■escassetat[de escàs; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f Qualitat d’escàs. Hi ha una gran escassetat d’oli: l’han hagut de racionar.
->escassigall
■escassigall[de cassigall]
m Parrac.
->escassigallar
■escassigallar[de escassigall]
v tr Esparracar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escassigallar
GERUNDI: escassigallant
PARTICIPI: escassigallat, escassigallada, escassigallats, escassigallades
INDICATIU PRESENT: escassigallo, escassigalles, escassigalla, escassigallem, escassigalleu, escassigallen
INDICATIU IMPERFET: escassigallava, escassigallaves, escassigallava, escassigallàvem, escassigallàveu, escassigallaven
INDICATIU PASSAT: escassigallí, escassigallares, escassigallà, escassigallàrem, escassigallàreu, escassigallaren
INDICATIU FUTUR: escassigallaré, escassigallaràs, escassigallarà, escassigallarem, escassigallareu, escassigallaran
INDICATIU CONDICIONAL: escassigallaria, escassigallaries, escassigallaria, escassigallaríem, escassigallaríeu, escassigallarien
SUBJUNTIU PRESENT: escassigalli, escassigallis, escassigalli, escassigallem, escassigalleu, escassigallin
SUBJUNTIU IMPERFET: escassigallés, escassigallessis, escassigallés, escassigalléssim, escassigalléssiu, escassigallessin
IMPERATIU: escassigalla, escassigalli, escassigallem, escassigalleu, escassigallin
->escat
■escat[de escata; 1a FONT: 1324]
m ICT àngel2.
->escat-
■escat-Forma prefixada del mot grec skõr, skatós, que significa ‘excrement’. Ex.: escatèmia.
->escata
■escata[probablement del ll. vg. scatus, squato, íd., afí al ll. squatus ‘escat’, peix d’escata molt forta, encreuat potser amb un *excaptare, freqüentatiu de excĭpĕre ‘arrencar’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f 1 ANAT ANIM Formació epidèrmica i dèrmica que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció.
2 p anal 1 Cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc., que, imbricades, formen un ornament, un ausberg, etc.
2 Qualsevol de les plaques d’una superfície quan s’exfolia.
3 ENTOM Excrescència quitinosa de les ales dels lepidòpters.
4 PAT Formació composta de fragments de capa ceratinitzada que es desprenen de la pell.
->escatada
■escatada[de escatar]
f Acció d’escatar.
->escatador
■escatador[de escatar]
m OFIC Espàtula emprada per a escatar, a les peces de terrissa, les besadures perquè no es faci talls el qui les manegi.
->escatadura
■escatadura[de escatar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
f Escatada.
->escatainar
■escatainarPart. sil.: es_ca_tai_nar
[d’origen onomatopeic, tot i que hi poden haver contribuït encreuaments d’altres mots sinònims, com els dial. catascar, catasquejar, amb els de crits d’altres animals, com aïnar, assaïnar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v intr Fer, la gallina, el seu crit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escatainar
GERUNDI: escatainant
PARTICIPI: escatainat, escatainada, escatainats, escatainades
INDICATIU PRESENT: escataino, escataines, escataina, escatainem, escataineu, escatainen
INDICATIU IMPERFET: escatainava, escatainaves, escatainava, escatainàvem, escatainàveu, escatainaven
INDICATIU PASSAT: escatainí, escatainares, escatainà, escatainàrem, escatainàreu, escatainaren
INDICATIU FUTUR: escatainaré, escatainaràs, escatainarà, escatainarem, escatainareu, escatainaran
INDICATIU CONDICIONAL: escatainaria, escatainaries, escatainaria, escatainaríem, escatainaríeu, escatainarien
SUBJUNTIU PRESENT: escataini, escatainis, escataini, escatainem, escataineu, escatainin
SUBJUNTIU IMPERFET: escatainés, escatainessis, escatainés, escatainéssim, escatainéssiu, escatainessin
IMPERATIU: escataina, escataini, escatainem, escataineu, escatainin
->escataineig
■escataineigPart. sil.: es_ca_tai_neig
[de escatainar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m 1 Acció d’escatainar;
2 l’efecte.
->escatar
■escatar[de escata; 1a FONT: s. XIV, Metge]
v tr 1 Treure l’escata (d’un peix). Les sardines, encara s’han de netejar i escatar.
2 Llevar gratant allò que forma una capa adherida a la superfície (d’alguna cosa). Escatar una paret per pintar-la o empaperar-la de nou.
3 Rentar a fons, fregant (algú o alguna cosa).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escatar
GERUNDI: escatant
PARTICIPI: escatat, escatada, escatats, escatades
INDICATIU PRESENT: escato, escates, escata, escatem, escateu, escaten
INDICATIU IMPERFET: escatava, escataves, escatava, escatàvem, escatàveu, escataven
INDICATIU PASSAT: escatí, escatares, escatà, escatàrem, escatàreu, escataren
INDICATIU FUTUR: escataré, escataràs, escatarà, escatarem, escatareu, escataran
INDICATIU CONDICIONAL: escataria, escataries, escataria, escataríem, escataríeu, escatarien
SUBJUNTIU PRESENT: escati, escatis, escati, escatem, escateu, escatin
SUBJUNTIU IMPERFET: escatés, escatessis, escatés, escatéssim, escatéssiu, escatessin
IMPERATIU: escata, escati, escatem, escateu, escatin
->escatat
escatat -ada[de escatar]
adj HERÀLD Dit del peix amb les escates d’un esmalt diferent.
->escateret
■escateret[de escata]
m ORNIT Ocell de tempesta.
->escatet
escatet[de escat]
m ICT Àngel ocel·lat.
->escatida
■escatida[de escatir]
f AGR Esporgada.
->escatidor
■escatidor -a[de escatir; 1a FONT: 1396]
1 adj Que escateix.
2 m i f AGR Persona que escateix, esporga.
->escatifenyar-se
■escatifenyar-se[com altres variants, escatafinyar-se, escatifinyejar-se, probablement d’un encreuament de escata amb garfinyar ‘esgarrapar’; 1a FONT: 1803, DEst.]
v pron Barallar-se a estirades de cabells, esgarrapades, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escatifenyar
GERUNDI: escatifenyant
PARTICIPI: escatifenyat, escatifenyada, escatifenyats, escatifenyades
INDICATIU PRESENT: escatifenyo, escatifenyes, escatifenya, escatifenyem, escatifenyeu, escatifenyen
INDICATIU IMPERFET: escatifenyava, escatifenyaves, escatifenyava, escatifenyàvem, escatifenyàveu, escatifenyaven
INDICATIU PASSAT: escatifenyí, escatifenyares, escatifenyà, escatifenyàrem, escatifenyàreu, escatifenyaren
INDICATIU FUTUR: escatifenyaré, escatifenyaràs, escatifenyarà, escatifenyarem, escatifenyareu, escatifenyaran
INDICATIU CONDICIONAL: escatifenyaria, escatifenyaries, escatifenyaria, escatifenyaríem, escatifenyaríeu, escatifenyarien
SUBJUNTIU PRESENT: escatifenyi, escatifenyis, escatifenyi, escatifenyem, escatifenyeu, escatifenyin
SUBJUNTIU IMPERFET: escatifenyés, escatifenyessis, escatifenyés, escatifenyéssim, escatifenyéssiu, escatifenyessin
IMPERATIU: escatifenya, escatifenyi, escatifenyem, escatifenyeu, escatifenyin
->escàtil
■escàtil[d’origen incert, potser de l’àr. qâtil ‘matador, assassí’; 1a FONT: c. 1390]
m Ullal o dent llarga que surt pel costat de la boca d’un animal.
->escatimar
■escatimar[v. escamnar]
v tr Donar menys del que convé o pertoca.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escatimar
GERUNDI: escatimant
PARTICIPI: escatimat, escatimada, escatimats, escatimades
INDICATIU PRESENT: escatimo, escatimes, escatima, escatimem, escatimeu, escatimen
INDICATIU IMPERFET: escatimava, escatimaves, escatimava, escatimàvem, escatimàveu, escatimaven
INDICATIU PASSAT: escatimí, escatimares, escatimà, escatimàrem, escatimàreu, escatimaren
INDICATIU FUTUR: escatimaré, escatimaràs, escatimarà, escatimarem, escatimareu, escatimaran
INDICATIU CONDICIONAL: escatimaria, escatimaries, escatimaria, escatimaríem, escatimaríeu, escatimarien
SUBJUNTIU PRESENT: escatimi, escatimis, escatimi, escatimem, escatimeu, escatimin
SUBJUNTIU IMPERFET: escatimés, escatimessis, escatimés, escatiméssim, escatiméssiu, escatimessin
IMPERATIU: escatima, escatimi, escatimem, escatimeu, escatimin
->escatiment
■escatiment[de escatir]
m Acció d’escatir.
->escatinyar
■escatinyar[deriv. alterat de escatir]
v tr Escarbotar, gratar. Quin desfici, les gallines! Es passen la vida escatinyant la terra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escatinyar
GERUNDI: escatinyant
PARTICIPI: escatinyat, escatinyada, escatinyats, escatinyades
INDICATIU PRESENT: escatinyo, escatinyes, escatinya, escatinyem, escatinyeu, escatinyen
INDICATIU IMPERFET: escatinyava, escatinyaves, escatinyava, escatinyàvem, escatinyàveu, escatinyaven
INDICATIU PASSAT: escatinyí, escatinyares, escatinyà, escatinyàrem, escatinyàreu, escatinyaren
INDICATIU FUTUR: escatinyaré, escatinyaràs, escatinyarà, escatinyarem, escatinyareu, escatinyaran
INDICATIU CONDICIONAL: escatinyaria, escatinyaries, escatinyaria, escatinyaríem, escatinyaríeu, escatinyarien
SUBJUNTIU PRESENT: escatinyi, escatinyis, escatinyi, escatinyem, escatinyeu, escatinyin
SUBJUNTIU IMPERFET: escatinyés, escatinyessis, escatinyés, escatinyéssim, escatinyéssiu, escatinyessin
IMPERATIU: escatinya, escatinyi, escatinyem, escatinyeu, escatinyin
->escatir
■escatir[d’origen incert, possiblement s’ha de relacionar amb el cat. ant. escatmar i té la mateixa procedència (v. escamnar) i pogué també tenir l’influx de escatar per al significat de ‘tallar, esporgar’; 1a FONT: 1410]
v tr 1 1 Tallar una cosa supèrflua, no aprofitable, etc.
2 AGR Esporgar.
2 1 Cercar d’aclarir alguna cosa discutint o indagant. Ja fa temps que els historiadors n’escateixen les causes.
2 Dilucidar. Encara no han pogut escatir qui ho ha fet.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escatir
GERUNDI: escatint
PARTICIPI: escatit, escatida, escatits, escatides
INDICATIU PRESENT: escateixo, escateixes, escateix, escatim, escatiu, escateixen
INDICATIU IMPERFET: escatia, escaties, escatia, escatíem, escatíeu, escatien
INDICATIU PASSAT: escatí, escatires, escatí, escatírem, escatíreu, escatiren
INDICATIU FUTUR: escatiré, escatiràs, escatirà, escatirem, escatireu, escatiran
INDICATIU CONDICIONAL: escatiria, escatiries, escatiria, escatiríem, escatiríeu, escatirien
SUBJUNTIU PRESENT: escateixi, escateixis, escateixi, escatim, escatiu, escateixin
SUBJUNTIU IMPERFET: escatís, escatissis, escatís, escatíssim, escatíssiu, escatissin
IMPERATIU: escateix, escateixi, escatim, escatiu, escateixin
->escativana
■escativana[potser relacionat amb l’ant. catiu ‘captiu’, per l’ofici de la tira de paper, amb l’aglutinació de es-, comuna en mots cat. usats en pl. (estisores, estenalles, etc.)]
f GRÀF Petita tira de paper blanc que porten les il·lustracions fora de text per a enganxar-les al llibre a la part interior del llom.
->escato-1
■escato-1Forma prefixada del mot grec éskhatos, que significa ‘final’, ‘extrem’, ‘últim’. Ex.: escatologia, escatocol.
->escato-2
■escato-2Forma prefixada del mot grec skõr, skatós, que significa ‘excrement’. Ex.: escatofàgia, escatoscòpia.
->escatocol
■escatocol[de escato-1 i el gr. kólla ‘cola’]
m DIPL Part final d’un document, on consta la data i que conté els noms dels atorgadors i dels testimonis, la signatura i el segell.
->escatofília
■escatofíliaPart. sil.: es_ca_to_fí_li_a
[de escato-2 i -fília]
f PSIC Complaença malaltissa a contemplar o tocar els excrements, a parlar o escriure sobre ells, etc.
->escatol
escatolm BIOQ Producte resultant de la degradació, pels bacteris intestinals, del triptòfan de la dieta. Té com a fórmula C9H9N.
->escatologia1
■escatologia1Part. sil.: es_ca_to_lo_gi_a
[de escato-1 i -logia]
f RELIG i CRIST Doctrina sobre la renovada existència del món i de l’home a la fi de la història i més enllà de la mort.
->escatologia2
■escatologia2Part. sil.: es_ca_to_lo_gi_a
[de escato-2 i -logia]
f Manifestació escrita pròpia del qui pateix d’escatofília.
->escatològic1
■escatològic1-a[de escatologia1]
adj Relatiu o pertanyent a l’escatologia1.
->escatològic2
■escatològic2-a[de escatologia2]
adj Relatiu o pertanyent a l’escatologia2.
->escatós
■escatós -osa[de escata; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
1 adj Que té escates.
2 adj ANAT Dit d’una porció de l’os temporal, que forma part de la volta del crani.
3 m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tríglids (Lepidotrigla cavillone), de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses, molt semblant a la lluerna, amb la qual sovint es confon.
4 m ZOOL 1 pl Ordre de rèptils de cos allargat, cobert d’escates o plaques còrnies, que es divideix en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis.
2 sing Rèptil pertanyent a l’ordre dels escatosos.
->escatxic
■escatxic[de escatxigar]
m Esquitx.
->escatxigar
■escatxigar[metàtesi del dial. esquitxecar, variant de esquitxar]
v tr Esquitxar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escatxigar
GERUNDI: escatxigant
PARTICIPI: escatxigat, escatxigada, escatxigats, escatxigades
INDICATIU PRESENT: escatxigo, escatxigues, escatxiga, escatxiguem, escatxigueu, escatxiguen
INDICATIU IMPERFET: escatxigava, escatxigaves, escatxigava, escatxigàvem, escatxigàveu, escatxigaven
INDICATIU PASSAT: escatxiguí, escatxigares, escatxigà, escatxigàrem, escatxigàreu, escatxigaren
INDICATIU FUTUR: escatxigaré, escatxigaràs, escatxigarà, escatxigarem, escatxigareu, escatxigaran
INDICATIU CONDICIONAL: escatxigaria, escatxigaries, escatxigaria, escatxigaríem, escatxigaríeu, escatxigarien
SUBJUNTIU PRESENT: escatxigui, escatxiguis, escatxigui, escatxiguem, escatxigueu, escatxiguin
SUBJUNTIU IMPERFET: escatxigués, escatxiguessis, escatxigués, escatxiguéssim, escatxiguéssiu, escatxiguessin
IMPERATIU: escatxiga, escatxigui, escatxiguem, escatxigueu, escatxiguin
->escaure
■escaurePart. sil.: es_cau_re
[de caure; 1a FONT: 1368]
v 1 intr 1 Anar bé, convenir, allò que hom fa amb la seva manera d’ésser, la seva posició social, la seva edat, etc. Tan alt i gros, ja no li escau gens de fer criaturades.
2 Ésser adequat a algú o alguna cosa, contribuir a la seva bellesa, un vestit, un adorn, un color, etc. El vermell no li escau. Aquestes cortines no hi escauen gaire.
3 no escau No s’accepta perquè no és procedent.
4 si escau En el cas que sigui procedent.
2 pron 1 Trobar-se algú ocasionalment en un indret. El cop d’estat esclatà justament quan el rei s’esqueia ésser a París.
2 Esdevenir-se una cosa en tal o tal ocasió, data, etc. La mort del pare s’escaigué el mateix dia que feia vuitanta anys.
3 si s’escau Amb relació a un fet, si es produeix, si s’esdevé.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escaure
GERUNDI: escaient
PARTICIPI: escaigut, escaiguda, escaiguts, escaigudes
INDICATIU PRESENT: escaic, escaus, escau, escaiem, escaieu, escauen
INDICATIU IMPERFET: esqueia, esqueies, esqueia, esquèiem, esquèieu, esqueien
INDICATIU PASSAT: escaiguí, escaigueres, escaigué, escaiguérem, escaiguéreu, escaigueren
INDICATIU FUTUR: escauré, escauràs, escaurà, escaurem, escaureu, escauran
INDICATIU CONDICIONAL: escauria, escauries, escauria, escauríem, escauríeu, escaurien
SUBJUNTIU PRESENT: escaigui, escaiguis, escaigui, escaiguem, escaigueu, escaiguin
SUBJUNTIU IMPERFET: escaigués, escaiguessis, escaigués, escaiguéssim, escaiguéssiu, escaiguessin
IMPERATIU: escau, escaigui, escaiguem, escaieu, escaiguin
->escavallar
escavallarHom.: escabellar
[de cavall1]
v tr AGR Llevar els cavalls o brotons (d’un cep, d’una tomaquera).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escavallar
GERUNDI: escavallant
PARTICIPI: escavallat, escavallada, escavallats, escavallades
INDICATIU PRESENT: escavallo, escavalles, escavalla, escavallem, escavalleu, escavallen
INDICATIU IMPERFET: escavallava, escavallaves, escavallava, escavallàvem, escavallàveu, escavallaven
INDICATIU PASSAT: escavallí, escavallares, escavallà, escavallàrem, escavallàreu, escavallaren
INDICATIU FUTUR: escavallaré, escavallaràs, escavallarà, escavallarem, escavallareu, escavallaran
INDICATIU CONDICIONAL: escavallaria, escavallaries, escavallaria, escavallaríem, escavallaríeu, escavallarien
SUBJUNTIU PRESENT: escavalli, escavallis, escavalli, escavallem, escavalleu, escavallin
SUBJUNTIU IMPERFET: escavallés, escavallessis, escavallés, escavalléssim, escavalléssiu, escavallessin
IMPERATIU: escavalla, escavalli, escavallem, escavalleu, escavallin
->escellar
■escellar[de cella]
v tr dial Llevar la cella (a les faves).
->escena
■escena[del ll. scaena ‘escenari, teatre’, i aquest, del gr. skēnḗ ‘cabana, tenda, escenari’; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 TEAT Lloc del teatre on, tradicionalment, és representada l’obra dramàtica o un altre espectacle teatral.
2 TEAT Lloc on figura que passa l’acció de l’obra dramàtica.
3 fig Aquesta sala fou l’escena d’aquell esdeveniment funest.
4 estar en escena fig TEAT Estar posseït, un actor, del seu paper, especialment mentre no parla.
5 posar en (o treure a) escena TEAT Fer al·lusió algú a algun esdeveniment en una obra de teatre.
2 TEAT Allò que representa l’escena.
3 1 TEAT Cadascuna de les parts en què hom divideix els actes de l’obra dramàtica i on intervenen els mateixos personatges.
2 fig Entre pare i fill hi hagué una escena violenta. Les dues amigues (barallant-se, insultant-se, etc.)van fer una escena lamentable.
->escenari
■escenari[de l’it. scenario, del ll. scaenarium ‘lloc de l’escena’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m 1 1 TEAT Part del teatre construïda convenientment perquè hom hi pugui col·locar les decoracions i figurar el lloc de l’acció dramàtica.
2 p ext Lloc on és representat qualsevol espectacle, competició, etc.
2 fig Lloc on passa un fet; escena. Vam arribar a l’escenari del crim.
->escenedesm
escenedesmm BOT Gènere d’algues de l’ordre de les clorococcals (Scenedesmus sp) adaptades a la ràpida colonització d’aigües mesosapròbies.
->escènic
■escènic -a[del ll. scenĭcus, -a, -um ‘de l’escena’; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Relatiu o pertanyent a l’escena.
->escenificació
■escenificacióPart. sil.: es_ce_ni_fi_ca_ci_ó
[de escenificar]
f 1 Acció d’escenificar;
2 l’efecte.
->escenificar
■escenificar[de escena]
v tr TEAT 1 Posar en escena.
2 Adaptar a la representació escènica.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escenificar
GERUNDI: escenificant
PARTICIPI: escenificat, escenificada, escenificats, escenificades
INDICATIU PRESENT: escenifico, escenifiques, escenifica, escenifiquem, escenifiqueu, escenifiquen
INDICATIU IMPERFET: escenificava, escenificaves, escenificava, escenificàvem, escenificàveu, escenificaven
INDICATIU PASSAT: escenifiquí, escenificares, escenificà, escenificàrem, escenificàreu, escenificaren
INDICATIU FUTUR: escenificaré, escenificaràs, escenificarà, escenificarem, escenificareu, escenificaran
INDICATIU CONDICIONAL: escenificaria, escenificaries, escenificaria, escenificaríem, escenificaríeu, escenificarien
SUBJUNTIU PRESENT: escenifiqui, escenifiquis, escenifiqui, escenifiquem, escenifiqueu, escenifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: escenifiqués, escenifiquessis, escenifiqués, escenifiquéssim, escenifiquéssiu, escenifiquessin
IMPERATIU: escenifica, escenifiqui, escenifiquem, escenifiqueu, escenifiquin
->esceno-
■esceno-Forma prefixada del mot grec skēnḗ, que significa ‘escenari’, ‘teatre’. Ex.: escenografia.
->escenògraf
■escenògraf -a[de esceno- i -graf]
m i f Persona que fa treballs d’escenografia.
->escenografia
■escenografiaPart. sil.: es_ce_no_gra_fi_a
[de esceno- i -grafia]
f TEAT 1 Art i tècnica de muntar l’escena teatral.
2 1 Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima.
2 fig Conjunt de circumstàncies que envolten un fet, una actuació, etc.
->escenogràfic
■escenogràfic -a[de escenografia]
adj Relatiu o pertanyent a l’escenografia.
->escenogràficament
■escenogràficament[de escenogràfic]
adv Segons les regles de l’escenografia.
->escenotècnia
■escenotècniaPart. sil.: es_ce_no_tèc_ni_a
[de esceno- i -tècnia]
f ESPECT Conjunt de l’equip, el material, la mecànica, la fusteria, l’arquitectura, el decorat, la il·luminació, etc., que contribueix a la creació d’una escenografia.
->escèptic
■escèptic -aCp. asèptic
[del gr. skeptikós ‘que observa sense afirmar’, der. de sképtomai ‘observar’; 1a FONT: 1839, DLab.]
FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a l’escepticisme.
2 adj i m i f 1 Que professa l’escepticisme.
2 Donat a l’escepticisme.
3 m Efèctic.
->escèpticament
■escèpticament[de escèptic]
adv Amb escepticisme.
->escepticisme
■escepticisme[de escèptic; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 FILOS Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat.
2 Disposició a dubtar. El meu escepticisme en qüestions d’astrologia.
->esciatera
esciateraPart. sil.: es_ci_a_te_ra
[del gr. skiathḗras ‘rellotge de sol’, comp. de skiá ‘ombra’ i thēráō ‘caçar, capturar’]
f ASTR Tipus de quadrant solar emprat antigament i que mesurava a la vegada l’hora solar i l’altura del Sol sobre l’horitzó.
->esciatèric
■esciatèric -aPart. sil.: es_ci_a_tè_ric
[de esciatera]
adj ASTR Que assenyala l’hora mitjançant l’ombra que projecta una agulla.
->escíbal
escíbalm PAT Massa de matèria fecal, dura i generalment rodona, que es produeix en casos d’intensa deshidratació de l’intestí.
->esciènids
■esciènidsPart. sil.: es_ci_è_nids
m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos llarg i comprimit, amb la bufeta natatòria relacionada amb uns músculs que la poden fer vibrar.
2 sing Peix de la família dels esciènids.
->escif
escif[del gr. skýphos ‘copa’]
m 1 ARQUEOL Copa grega de terrissa, profunda, amb peu baix i dues nanses a la vora, generalment horitzontals.
2 BOT Eixamplament en forma de copa o trompeta que presenten els podecis de certs líquens.
->escifat
escifat -adaHom.: ascifat
adj BOT Dit dels podecis que presenten escif.
->escifo-
escifo-Forma prefixada del mot grec skýphos, que significa ‘copa’. Ex.: escifostoma, escifozous.
->escifomedusa
escifomedusaf ZOOL Tipus de medusa pròpia dels escifozous.
->escifostoma
escifostomam ZOOL Estat larval dels escifozous que s’esdevé després de la larva ciliada o plànula i que precedeix l’èfira.
->escifozous
■escifozousPart. sil.: es_ci_fo_zous
m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels cnidaris caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, entre els quals es destaquen l’acàlef cresp, l’acàlef luminescent, el borm blau i l’aurèlia.
2 sing Cnidari de la classe dels escifozous.
->esciliorínids
■esciliorínidsPart. sil.: es_ci_li_o_rí_nids
m ICT 1 pl Família de peixos condrictis, de mida petita i mitjana, boca proveïda de dents petites i amb moltes cúspides, i amb cinc fenedures branquials curtes situades al davant de les aletes pectorals.
2 sing Peix de la família dels esciliorínids.
->escil·la
escil·laf BOT 1 Gènere de plantes herbàcies bulboses de la família de les liliàcies (Scilla sp), amb inflorescències racemoses de flors estrellades i generalment blavoses.
2 escil·la blanca Ceba marina.
->escil·laïna
■escil·laïnaPart. sil.: es_cil_la_ï_na
f FARM Mescla de glucòsids amb propietats cardiotòniques i diürètiques que hom extreia dels bulbs de l’escil·la blanca.
->escil·larina
■escil·larinaf FARM Escil·laïna.
->escil·lipicrina
■escil·lipicrinaf QUÍM ORG Substància glucosídica no definida químicament, extreta de l’escil·la blanca.
->escil·lotoxina
■escil·lotoxinaf FARM Preparat farmacèutic constituït per la mescla dels distints glucòsids extrets de l’escil·la blanca.
->escinc
■escincm ZOOL Rèptil de l’ordre dels escatosos, subordre dels saures, de la família dels escíncids (Scincus scincus), que rep també el nom de peix d’arena.
->escíncids
■escíncidsm ZOOL 1 pl Família de rèptils escatosos del subordre dels saures, proveïts d’extremitats de poca longitud, o bé sense, amb el tronc molt allargat i el cap aixafat.
2 sing Rèptil de la família dels escíncids.
->escindir
■escindir[del ll. scīndĕre ‘esquinçar, dividir’]
v 1 tr Rompre, separar per tallament o ruptura en dues parts quelcom que formava una unitat.
2 1 tr Dividir. La nova política governamental escindí l’oposició.
2 pron El partit radical s’escindí.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escindir
GERUNDI: escindint
PARTICIPI: escindit, escindida, escindits, escindides
INDICATIU PRESENT: escindeixo, escindeixes, escindeix, escindim, escindiu, escindeixen
INDICATIU IMPERFET: escindia, escindies, escindia, escindíem, escindíeu, escindien
INDICATIU PASSAT: escindí, escindires, escindí, escindírem, escindíreu, escindiren
INDICATIU FUTUR: escindiré, escindiràs, escindirà, escindirem, escindireu, escindiran
INDICATIU CONDICIONAL: escindiria, escindiries, escindiria, escindiríem, escindiríeu, escindirien
SUBJUNTIU PRESENT: escindeixi, escindeixis, escindeixi, escindim, escindiu, escindeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: escindís, escindissis, escindís, escindíssim, escindíssiu, escindissin
IMPERATIU: escindeix, escindeixi, escindim, escindiu, escindeixin
->escintil·lació
■escintil·lacióPart. sil.: es_cin_til_la_ci_ó
[del ll. scintillatio, -ōnis, íd.]
f 1 1 Acció d’escintil·lar;
2 l’efecte.
2 FÍS ATÒM Producció de petites guspires lluminoses per part d’un escintil·lador, originades pels impactes de partícules d’alta energia.
3 comptador d’escintil·lacions Comptador que detecta les partícules que emeten radiacions.
4 escintil·lació interplanetària ASTR Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
->escintil·lador
escintil·ladorm FÍS ATÒM Substància transparent a la llum que té la propietat d’emetre alguns fotons d’energia corresponent a l’espectre visible cada cop que rep l’impacte d’una radiació ionitzant.
->escintil·lar
■escintil·lar[del ll. scintillare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v intr 1 Guspirejar.
2 FÍS ATÒM Produir escintil·lacions.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escintil·lar
GERUNDI: escintil·lant
PARTICIPI: escintil·lat, escintil·lada, escintil·lats, escintil·lades
INDICATIU PRESENT: escintil·lo, escintil·les, escintil·la, escintil·lem, escintil·leu, escintil·len
INDICATIU IMPERFET: escintil·lava, escintil·laves, escintil·lava, escintil·làvem, escintil·làveu, escintil·laven
INDICATIU PASSAT: escintil·lí, escintil·lares, escintil·là, escintil·làrem, escintil·làreu, escintil·laren
INDICATIU FUTUR: escintil·laré, escintil·laràs, escintil·larà, escintil·larem, escintil·lareu, escintil·laran
INDICATIU CONDICIONAL: escintil·laria, escintil·laries, escintil·laria, escintil·laríem, escintil·laríeu, escintil·larien
SUBJUNTIU PRESENT: escintil·li, escintil·lis, escintil·li, escintil·lem, escintil·leu, escintil·lin
SUBJUNTIU IMPERFET: escintil·lés, escintil·lessis, escintil·lés, escintil·léssim, escintil·léssiu, escintil·lessin
IMPERATIU: escintil·la, escintil·li, escintil·lem, escintil·leu, escintil·lin
->escintil·lografia
escintil·lografiaPart. sil.: es_cin_til_lo_gra_fi_a
[del ll. scintilla ‘guspira’ i -grafia]
f DIAG Mètode per a enregistrar la mida, la forma i la funció de determinats òrgans, principalment de la glàndula tiroide, aprofitant la captació de les escintil·lacions emeses pels radioisòtops administrats al pacient.
->escintil·lograma
escintil·lograma[del ll. scintilla ‘guspira’ i -grama]
m DIAG Representació fotogràfica de la distribució d’un radioisòtop administrat a un òrgan del cos per la seva emissió de raigs gamma.
->escintil·lòmetre
escintil·lòmetrem FÍS ATÒM Comptador d’escintil·lacions.
->escio-
■escio-Forma prefixada del mot grec skiá, que significa ‘ombra’. Ex.: esciòfil.
->esciòfil
esciòfil -aPart. sil.: es_ci_ò_fil
[de escio- i -fil]
adj ECOL Dit de les plantes que viuen a l’ombra.
->esciografia
■esciografiaPart. sil.: es_ci_o_gra_fi_a
[de escio- i -grafia]
f 1 ASTR Art de determinar l’hora per l’ombra projectada pels astres.
2 ARQUIT Art de reproduir els objectes en clarobscur.
->esciogràfic
■esciogràfic -aPart. sil.: es_ci_o_grà_fic
[de esciografia]
adj ASTR Relatiu o pertanyent a l’esciografia.
->escirre
■escirrem PAT Càncer dur amb un notable predomini de teixit conjuntiu.
->escirrós
■escirrós -osaadj PAT Relatiu o pertanyent a l’escirre.
->escissió
■escissióPart. sil.: es_cis_si_ó
[del ll. scissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f 1 1 Acció d’escindir o d’escindir-se;
2 l’efecte. En el partit hi hagué una escissió.
2 BIOL 1 Forma de reproducció asexual per la qual un organisme es divideix en parts iguals.
2 escissió binària Escissiparitat.
3 MED Ablació de parts petites d’un teixit.
4 escissió fonològica FON Procés diacrònic pel qual un fonema es transforma en dos o més de distints a partir, generalment, d’una diferenciació fònica contextual.
->escissiparitat
■escissiparitatf BIOL Forma de reproducció per escissió en què un organisme es divideix en dos longitudinalment o transversalment.
->escita
■escita1 adj Relatiu o pertanyent als escites o a l’escita.
2 m i f HIST Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni.
3 m LING Llengua indoirànica extingida.
->escitamínies
escitamíniesPart. sil.: es_ci_ta_mí_ni_es
f BOT 1 pl Ordre de la classe de les monocotiledònies constituït per plantes herbàcies perennes de fulles enteres grans i amples, proveïdes de grosses beines.
2 sing Planta de l’ordre de les escitamínies.
->escitià
escitià -anaPart. sil.: es_ci_ti_à
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’escitià.
2 m Estatge únic del triàsic inferior, corresponent al domini alpí, comprès entre el permià i l’anisià.
->escític
■escític -a1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’Escítia (regió del sud d’Europa) o als escites.
2 art escític Art de les estepes.
2 m LING Grup de llengües parlades pels escites, que pertanyen al grup irànic nord-oriental.
->escitonema
escitonemam BOT Gènere d’algues filamentoses, de la classe de les esquizofícies, de l’ordre de les hormogonals (Scytonema sp).
->escitonematàcies
escitonematàciesPart. sil.: es_ci_to_ne_ma_tà_ci_es
f BOT 1 pl Família d’esquizofícies.
2 sing Alga de la família de les escitonematàcies.
->escitosifonals
escitosifonalsf BOT 1 pl Ordre de la classe de les feofícies constituït per algues marines de tal·lus més o menys cilíndric i massís, amb creixement intercalar.
2 sing Alga de l’ordre de les escitosifonals.
->esciúrids
■esciúridsPart. sil.: es_ci_ú_rids
[del ll. sciurus, i aquest, del gr. skíouros ‘esquirol’]
m ZOOL 1 pl Família de mamífers rosegadors amb les dents trituradores superiors proveïdes de crestes i les inferiors còncaves, que comprèn els esquirols comuns, els esquirols voladors, les marmotes i els gossets de les praderies.
2 sing Rosegador de la família dels esciúrids.
->esclafada
■esclafada[de esclafar]
f 1 Acció d’esclafar o d’esclafar-se;
2 l’efecte.
->esclafador
■esclafador -a[de esclafar]
adj Que esclafa.
->esclafament
■esclafament[de esclafar]
m 1 Esclafada.
2 síndrome de l’esclafament TRAUM Síndrome produïda per contusions musculars de llarga duració.
->esclafar
■esclafarCp. aixafar 1
[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
v 1 1 tr Rompre o aplanar alguna cosa per pressió forta, un xoc violent. Esclafar nous, ametlles.
2 pron Si et cauen els ous a terra s’esclafaran. Duia un barret fort, que es va esclafar amb el cop.
2 tr hiperb Esclafar algú contra la paret.
3 tr fig Esclafar un adversari en una discussió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclafar
GERUNDI: esclafant
PARTICIPI: esclafat, esclafada, esclafats, esclafades
INDICATIU PRESENT: esclafo, esclafes, esclafa, esclafem, esclafeu, esclafen
INDICATIU IMPERFET: esclafava, esclafaves, esclafava, esclafàvem, esclafàveu, esclafaven
INDICATIU PASSAT: esclafí, esclafares, esclafà, esclafàrem, esclafàreu, esclafaren
INDICATIU FUTUR: esclafaré, esclafaràs, esclafarà, esclafarem, esclafareu, esclafaran
INDICATIU CONDICIONAL: esclafaria, esclafaries, esclafaria, esclafaríem, esclafaríeu, esclafarien
SUBJUNTIU PRESENT: esclafi, esclafis, esclafi, esclafem, esclafeu, esclafin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclafés, esclafessis, esclafés, esclaféssim, esclaféssiu, esclafessin
IMPERATIU: esclafa, esclafi, esclafem, esclafeu, esclafin
->esclafassar
■esclafassar[de esclafar; 1a FONT: 1736]
v tr i pron Esclafar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclafassar
GERUNDI: esclafassant
PARTICIPI: esclafassat, esclafassada, esclafassats, esclafassades
INDICATIU PRESENT: esclafasso, esclafasses, esclafassa, esclafassem, esclafasseu, esclafassen
INDICATIU IMPERFET: esclafassava, esclafassaves, esclafassava, esclafassàvem, esclafassàveu, esclafassaven
INDICATIU PASSAT: esclafassí, esclafassares, esclafassà, esclafassàrem, esclafassàreu, esclafassaren
INDICATIU FUTUR: esclafassaré, esclafassaràs, esclafassarà, esclafassarem, esclafassareu, esclafassaran
INDICATIU CONDICIONAL: esclafassaria, esclafassaries, esclafassaria, esclafassaríem, esclafassaríeu, esclafassarien
SUBJUNTIU PRESENT: esclafassi, esclafassis, esclafassi, esclafassem, esclafasseu, esclafassin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclafassés, esclafassessis, esclafassés, esclafasséssim, esclafasséssiu, esclafassessin
IMPERATIU: esclafassa, esclafassi, esclafassem, esclafasseu, esclafassin
->esclafat
■esclafat -ada[de esclafar]
adj 1 Romput o aplanat per efecte d’una pressió violenta o d’un cop.
2 fig Molt malmenat de salut.
->esclafaterrossos
■esclafaterrossos[de esclafar i terròs]
m i f desp Pagès, persona rústica.
->esclafidor
■esclafidor[de esclafir; 1a FONT: 1575, DPou.]
m 1 fuet 1.
2 BOT Colitx.
3 pl MÚS Castanyoles.
->esclafiment
■esclafiment[de esclafir]
m Esclafit.
->esclafinyar
■esclafinyar[de esclafir]
v tr Masegar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclafinyar
GERUNDI: esclafinyant
PARTICIPI: esclafinyat, esclafinyada, esclafinyats, esclafinyades
INDICATIU PRESENT: esclafinyo, esclafinyes, esclafinya, esclafinyem, esclafinyeu, esclafinyen
INDICATIU IMPERFET: esclafinyava, esclafinyaves, esclafinyava, esclafinyàvem, esclafinyàveu, esclafinyaven
INDICATIU PASSAT: esclafinyí, esclafinyares, esclafinyà, esclafinyàrem, esclafinyàreu, esclafinyaren
INDICATIU FUTUR: esclafinyaré, esclafinyaràs, esclafinyarà, esclafinyarem, esclafinyareu, esclafinyaran
INDICATIU CONDICIONAL: esclafinyaria, esclafinyaries, esclafinyaria, esclafinyaríem, esclafinyaríeu, esclafinyarien
SUBJUNTIU PRESENT: esclafinyi, esclafinyis, esclafinyi, esclafinyem, esclafinyeu, esclafinyin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclafinyés, esclafinyessis, esclafinyés, esclafinyéssim, esclafinyéssiu, esclafinyessin
IMPERATIU: esclafinya, esclafinyi, esclafinyem, esclafinyeu, esclafinyin
->esclafir
■esclafir[variant de esclafar; 1a FONT: s. XV]
v 1 intr 1 Fer un esclafit o esclafits. Les xurriaques esclafeixen fort. El tro ha esclafit.
2 esclafir de riure (o plorar) Riure o plorar molt fort, d’una manera sorollosa.
2 tr Fer que alguna cosa faci un esclafit. El noi, furiós, esclafí el fuet a terra.
3 esclafir el riure (o una rialla, o el plor, etc.) o esclafir a riure (o plorar) Posar-se a riure o a plorar d’una manera sorollosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclafir
GERUNDI: esclafint
PARTICIPI: esclafit, esclafida, esclafits, esclafides
INDICATIU PRESENT: esclafeixo, esclafeixes, esclafeix, esclafim, esclafiu, esclafeixen
INDICATIU IMPERFET: esclafia, esclafies, esclafia, esclafíem, esclafíeu, esclafien
INDICATIU PASSAT: esclafí, esclafires, esclafí, esclafírem, esclafíreu, esclafiren
INDICATIU FUTUR: esclafiré, esclafiràs, esclafirà, esclafirem, esclafireu, esclafiran
INDICATIU CONDICIONAL: esclafiria, esclafiries, esclafiria, esclafiríem, esclafiríeu, esclafirien
SUBJUNTIU PRESENT: esclafeixi, esclafeixis, esclafeixi, esclafim, esclafiu, esclafeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclafís, esclafissis, esclafís, esclafíssim, esclafíssiu, esclafissin
IMPERATIU: esclafeix, esclafeixi, esclafim, esclafiu, esclafeixin
->esclafit
■esclafit[de esclafir; 1a FONT: 1490, Tirant]
m Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tret, una ruptura, un cop de fuet, etc. Els esclafits que feien les castanyes posades al foc. Esclafits de riure.
->esclarida
■esclarida[de esclarir]
f Esclariment.
->esclaridor
■esclaridor -a[de esclarir]
1 adj Que esclareix.
2 m Escarpidor.
3 m TÈXT Pinta emprada per a desteixir quan hom tracta de corregir, en el mateix teler, un defecte de tissatge.
->esclariment
■esclariment[de esclarir; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Acció d’esclarir o d’esclarir-se;
2 l’efecte.
->esclarir
■esclarirCp. aclarir
[de clar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr 1 Desembullar, desembrollar. Sa mare li esclaria els cabells.
2 fig Aquest afer és complicadíssim: costarà molt d’esclarir-lo.
2 1 tr Asserenar, dissipar els núvols, les ombres, etc. Un raig de lluna esclarí per un moment les tenebres.
2 pron El cel s’ha esclarit.
3 esclarir-se el dia Clarejar, fer-se de dia.
4 esclarir-se la cara (a algú) Palesar algú en el seu semblant que li ha tornat l’alegria, la tranquil·litat d’esperit, etc.
3 1 tr Esbandir. Esclarir la roba, els plats.
2 pron Va sortir del bany ensabonat, sense esclarir-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclarir
GERUNDI: esclarint
PARTICIPI: esclarit, esclarida, esclarits, esclarides
INDICATIU PRESENT: esclareixo, esclareixes, esclareix, esclarim, esclariu, esclareixen
INDICATIU IMPERFET: esclaria, esclaries, esclaria, esclaríem, esclaríeu, esclarien
INDICATIU PASSAT: esclarí, esclarires, esclarí, esclarírem, esclaríreu, esclariren
INDICATIU FUTUR: esclariré, esclariràs, esclarirà, esclarirem, esclarireu, esclariran
INDICATIU CONDICIONAL: esclariria, esclariries, esclariria, esclariríem, esclariríeu, esclaririen
SUBJUNTIU PRESENT: esclareixi, esclareixis, esclareixi, esclarim, esclariu, esclareixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclarís, esclarissis, esclarís, esclaríssim, esclaríssiu, esclarissin
IMPERATIU: esclareix, esclareixi, esclarim, esclariu, esclareixin
->esclarissar
■esclarissar[de esclarir; 1a FONT: s. XIX]
v 1 tr Disminuir l’atapeïment d’alguna cosa, desespessir-la, produir-hi clarianes. El fregadís li havia esclarissat els colzes de la jaqueta.
2 pron Aquesta roba, de tant rentar-la, s’ha esclarissat molt. El cel va esclarissant-se: potser tampoc no plourà avui.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclarissar
GERUNDI: esclarissant
PARTICIPI: esclarissat, esclarissada, esclarissats, esclarissades
INDICATIU PRESENT: esclarisso, esclarisses, esclarissa, esclarissem, esclarisseu, esclarissen
INDICATIU IMPERFET: esclarissava, esclarissaves, esclarissava, esclarissàvem, esclarissàveu, esclarissaven
INDICATIU PASSAT: esclarissí, esclarissares, esclarissà, esclarissàrem, esclarissàreu, esclarissaren
INDICATIU FUTUR: esclarissaré, esclarissaràs, esclarissarà, esclarissarem, esclarissareu, esclarissaran
INDICATIU CONDICIONAL: esclarissaria, esclarissaries, esclarissaria, esclarissaríem, esclarissaríeu, esclarissarien
SUBJUNTIU PRESENT: esclarissi, esclarissis, esclarissi, esclarissem, esclarisseu, esclarissin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclarissés, esclarissessis, esclarissés, esclarisséssim, esclarisséssiu, esclarissessin
IMPERATIU: esclarissa, esclarissi, esclarissem, esclarisseu, esclarissin
->esclarissat
esclarissat -ada[de esclarissar-se; 1a FONT: s. XIX]
adj Poc atapeït, poc espès, que presenta clarianes. Aquest brou és massa esclarissat. Una barba esclarissada. Un bosc esclarissat.
->esclat
■esclat[de esclatar; 1a FONT: 1870]
m 1 1 Acció d’esclatar. L’esclat de la bomba. L’esclat de la tempestat. Un esclat de riure. Els esclats de la seva còlera. Un esclat d’entusiasme.
2 pegar un esclat Donar-se un cop caient, pegar una esclatarada.
3 treballar a esclat de mort Treballar fins a no poder més.
2 1 Llum viva, brillantor, que colpeix la vista, enlluerna. L’esclat del sol. L’esclat de les joies.
2 fig L’esclat del seu estil.
3 MINERAL Lluïssor dels minerals, comparable a la de certs materials, com el vidre, la cera, la seda, el diamant, etc.
->esclatabufa
■esclatabufa[de esclatar i bufa2]
m BOT Pet de llop.
->esclatabutzes
■esclatabutzesm BOT Molleric.
->esclatacor
esclatacor[de esclatar i cor]
Mot emprat en l’expressió a esclatacor loc adv dial Molt de pressa.
->esclatada
■esclatada[de esclatar]
f Acció d’esclatar, de rebentar.
->esclatant
■esclatant[de esclatar]
adj Amb esclat, impetuós. Una bellesa esclatant.
->esclatar
■esclatar[d’origen incert, possiblement d’un germ. fràncic *slaitan ‘partir’, però amb notables dificultats; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v intr 1 1 Rebentar, rompre’s, amb soroll i projecció de fragments. Una bomba que esclata. Tant inflaren el bot, que esclatà. El globus li ha esclatat a les mans.
2 Descarregar, desencadenar-se, una tempestat, un xàfec, etc. Quan va esclatar la tempestat, ja érem tots a sopluig.
3 fig Esclatar algú en improperis. El cor li esclatà d’alegria. Esclatar de riure. No em vaig poder aguantar més i vaig esclatar.
2 Obrir-se les flors, les plantes, etc. Pertot arreu esclaten les poncelles.
3 fig Manifestar-se sobtosament. Els aplaudiments i els crits esclataren arreu. Va esclatar la revolta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclatar
GERUNDI: esclatant
PARTICIPI: esclatat, esclatada, esclatats, esclatades
INDICATIU PRESENT: esclato, esclates, esclata, esclatem, esclateu, esclaten
INDICATIU IMPERFET: esclatava, esclataves, esclatava, esclatàvem, esclatàveu, esclataven
INDICATIU PASSAT: esclatí, esclatares, esclatà, esclatàrem, esclatàreu, esclataren
INDICATIU FUTUR: esclataré, esclataràs, esclatarà, esclatarem, esclatareu, esclataran
INDICATIU CONDICIONAL: esclataria, esclataries, esclataria, esclataríem, esclataríeu, esclatarien
SUBJUNTIU PRESENT: esclati, esclatis, esclati, esclatem, esclateu, esclatin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclatés, esclatessis, esclatés, esclatéssim, esclatéssiu, esclatessin
IMPERATIU: esclata, esclati, esclatem, esclateu, esclatin
->esclatarada
■esclatarada[de esclatar; 1a FONT: 1803, DEst.]
f Cop violent que es dóna algú en caure.
->esclata-sabates
■esclata-sabatesm BOT Molleric.
->esclata-sang
■esclata-sang[de esclatar i sang]
m BOT 1 Rovelló.
2 Pinetell.
->esclatat
esclatat -ada[de esclatar]
adj DIB Dit de la representació gràfica que mostra allò que habitualment és ocult.
->esclató
■esclató[de esclatar]
m 1 Enrabiada, especialment d’un infant.
2 Esclatada.
->esclau
■esclau -avaPart. sil.: es_clau
[del gr. bizantí sklábos ‘eslau; esclau’, der. regressiu de sklabēnós ‘esclau’, i aquest, del vell eslau sloveninu ‘eslau’, poble esclavitzat sovint per germànics, bizantins i venecians; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 m i f HIST Persona sotmesa a la propietat absoluta d’altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.
2 1 m i f Persona sotmesa a un poder tirànic, a la dominació d’algú altre, ja forçadament, ja per covardia, per servilisme, per amor, etc. Va fer dels seus súbdits un manat d’esclaus. En Pere és un esclau de la seva dona. Vull ésser la teva esclava.
2 m i f Persona sotmesa a una cosa que la domina, que la priva de llibertat. És un esclau del deure.
3 adj Un poble esclau. Un home esclau de la seva paraula. La seva ànima era esclava de les passions.
3 f CATOL Nom donat a les religioses d’algunes congregacions femenines. Esclaves de Maria Immaculada.
4 f JOI Argolla d’or, de plata o d’altre metall que hom porta al canell o al turmell.
->esclavatge
■esclavatge[de esclau; 1a FONT: s. XIX]
m Estat d’esclau, esclavitud.
->esclavina
■esclavina[segurament, directament del gr. bizantí sklabēnós ‘esclau’, per la vestidura que duien els pelegrins eslaus; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
f INDUM 1 Peça de vestir consistent en una espècie de capa curta, oberta per davant i amb caputxa, portada, a l’edat mitjana, pels pelegrins eslaus.
2 Espècie de capeta, oberta pel davant, que cobreix només les espatlles, usada generalment damunt l’abric o, entre els clergues, damunt la sotana.
->esclavisme
■esclavisme[de esclau]
m 1 Doctrina que defensa l’esclavitud.
2 Pràctica del comerç d’esclaus.
->esclavista
■esclavista[de esclau]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’esclavisme.
2 m i f Partidari de l’esclavisme.
->esclavitud
■esclavitud[de esclau; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Qualitat o condició d’esclau.
2 p ext Subjecció a una altra persona, a una pressió, a una habitud, etc. Viu en l’esclavitud: el seu home és un dèspota. L’esclavitud d’un poble sota la dominació estrangera. La seva esclavitud de la moda el fa caure a vegades en el ridícul.
->esclavització
■esclavitzacióPart. sil.: es_cla_vit_za_ci_ó
[de esclavitzar]
f Acció d’esclavitzar.
->esclavitzar
■esclavitzar[de esclau; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr Fer esclau algú, reduir-lo a l’esclavitud.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclavitzar
GERUNDI: esclavitzant
PARTICIPI: esclavitzat, esclavitzada, esclavitzats, esclavitzades
INDICATIU PRESENT: esclavitzo, esclavitzes, esclavitza, esclavitzem, esclavitzeu, esclavitzen
INDICATIU IMPERFET: esclavitzava, esclavitzaves, esclavitzava, esclavitzàvem, esclavitzàveu, esclavitzaven
INDICATIU PASSAT: esclavitzí, esclavitzares, esclavitzà, esclavitzàrem, esclavitzàreu, esclavitzaren
INDICATIU FUTUR: esclavitzaré, esclavitzaràs, esclavitzarà, esclavitzarem, esclavitzareu, esclavitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: esclavitzaria, esclavitzaries, esclavitzaria, esclavitzaríem, esclavitzaríeu, esclavitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: esclavitzi, esclavitzis, esclavitzi, esclavitzem, esclavitzeu, esclavitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclavitzés, esclavitzessis, esclavitzés, esclavitzéssim, esclavitzéssiu, esclavitzessin
IMPERATIU: esclavitza, esclavitzi, esclavitzem, esclavitzeu, esclavitzin
->esclavó
■esclavó -ona1 adj i m i f Eslavó.
2 m dial baula 1.
3 m dial foguer 1 2.
->escler-
■escler-Forma prefixada del mot grec sklērós, que significa ‘dur’. Ex.: esclerema, escleradenitis.
->escleradenitis
escleradenitisf PAT Esclerosi d’un gangli limfàtic o d’una glàndula.
->escleredema
escleredemam PAT 1 Edema dur.
2 Esclerema.
->esclereida
■esclereidaPart. sil.: es_cle_rei_da
f BOT Cèl·lula de l’esclerènquima, de figura més o menys isodiamètrica.
->esclerema
escleremam PAT Estat esclerós o endurit dels teixits, sobretot de la pell i del teixit cel·lular subcutani, de localització preferent a les extremitats.
->esclerèmia
esclerèmiaPart. sil.: es_cle_rè_mi_a
f PAT Forma especial d’esclerodèrmia acompanyada d’edema.
->esclerènquima
■esclerènquimam BOT Teixit vegetal mecànic o de sosteniment, format per cèl·lules de membrana engruixida i sovint lignificada.
->esclerenquimàtic
esclerenquimàtic -aadj BOT Relatiu o pertanyent a l’esclerènquima.
->esclerificació
esclerificacióPart. sil.: es_cle_ri_fi_ca_ci_ó
f ENTOM Procés d’enfosquiment i d’enduriment que sofreix la cutícula dels insectes i gràcies al qual adquireix duresa i resistència mecàniques.
->esclerificat
esclerificat -adaadj ENTOM Endurit per un procés d’esclerificació.
->esclerita
escleritaf ZOOL Peça del tegument dels artròpodes que sol consistir en una placa o àrea, diferenciada habitualment per sutures o membranes.
->escleritis
■escleritisf PAT Inflamació de l’escleròtica.
->esclero-
■esclero-Forma prefixada del mot grec sklērós, que significa ‘dur’. Ex.: escleroderma, escleroceratina.
->escleroblast
escleroblastm ZOOL Cèl·lula que és a la mesoglea de les esponges i que dóna origen a les espícules calcàries o silíciques que en constitueixen l’esquelet.
->escleroceratitis
escleroceratitisf PAT Inflamació de l’escleròtica pròpiament dita (escleritis) que s’estén a la còrnia adjacent.
->escleroci
■esclerocim BOT Conjunt d’hifes densament entrellaçades, generalment embolcallat per una coberta protectora.
->esclerodactília
esclerodactíliaPart. sil.: es_cle_ro_dac_tí_li_a
f PAT Tipus d’esclerodèrmia localitzada als dits.
->escleroderma
■esclerodermam BOT Gènere de bolets de la família de les esclerodermatàcies (Scleroderma sp), de carpòfor globós, amb una gleba interior pulverulenta.
->esclerodermatàcies
esclerodermatàciesPart. sil.: es_cle_ro_der_ma_tà_ci_es
f BOT 1 pl Família de basidiomicets de l’ordre de les gasteromicetals, amb els basidiocarps estipitats.
2 sing Bolet de la família de les esclerodermatàcies.
->esclerodermatals
■esclerodermatalsf BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs gasteromicets corresponent a la família de les esclerodermatàcies.
2 sing Fong de l’ordre de les esclerodermatals.
->esclerodèrmia
esclerodèrmiaPart. sil.: es_cle_ro_dèr_mi_a
f PAT Malaltia del grup de les col·lagenosis, que afecta la pell, les articulacions, els músculs i algunes vísceres.
->esclerofil·le
■esclerofil·le -aadj BOT De fulla dura i coriàcia, especialment adaptada a la sequedat.
->escleròmetre
■escleròmetrem TECNOL Instrument per a mesurar la duresa dels cossos segons la profunditat del senyal que hi deixa un punxó sotmès a una pressió determinada.
->escleroproteïna
■escleroproteïnaPart. sil.: es_cle_ro_pro_te_ï_na
f BIOQ Cadascuna de les proteïnes insolubles en aigua, alcohol o dissolucions diluïdes d’àcids, àlcalis i sals que actuen com a elements bàsics estructurals i protectors en els animals superiors.
->esclerós
■esclerós -osa[del gr. sklērós ‘dur’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
1 adj Endurit.
2 adj PAT i BOT Relatiu o pertanyent a l’esclerosi.
3 adj i m i f PAT Que pateix esclerosi.
->esclerosar
esclerosar[de esclerós]
v PAT 1 tr Causar una esclerosi.
2 pron Endurir-se a causa d’una esclerosi.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclerosar
GERUNDI: esclerosant
PARTICIPI: esclerosat, esclerosada, esclerosats, esclerosades
INDICATIU PRESENT: escleroso, escleroses, esclerosa, esclerosem, escleroseu, esclerosen
INDICATIU IMPERFET: esclerosava, esclerosaves, esclerosava, esclerosàvem, esclerosàveu, esclerosaven
INDICATIU PASSAT: esclerosí, esclerosares, esclerosà, esclerosàrem, esclerosàreu, esclerosaren
INDICATIU FUTUR: esclerosaré, esclerosaràs, esclerosarà, esclerosarem, esclerosareu, esclerosaran
INDICATIU CONDICIONAL: esclerosaria, esclerosaries, esclerosaria, esclerosaríem, esclerosaríeu, esclerosarien
SUBJUNTIU PRESENT: esclerosi, esclerosis, esclerosi, esclerosem, escleroseu, esclerosin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclerosés, esclerosessis, esclerosés, escleroséssim, escleroséssiu, esclerosessin
IMPERATIU: esclerosa, esclerosi, esclerosem, escleroseu, esclerosin
->esclerosepte
escleroseptem ZOOL Cadascun dels envans verticals que, en els madreporaris, s’estenen radialment de l’exterior del cos de cadascun dels zooides cap al centre.
->esclerosi
■esclerosi[del gr. sklḗrōsis ‘enduriment’, der. de sklērós ‘dur’; 1a FONT: s. XIX]
f 1 PAT 1 Enduriment morbós dels teixits o òrgans a causa de la hiperplàsia del teixit conjuntiu que entra en llur estructura.
2 esclerosi múltiple (o de plaques, o disseminada) Afecció caracteritzada per plaques d’esclerosi disseminades per la superfície i la profunditat dels centres nerviosos.
3 esclerosi lateral amiotròfica Malaltia de la neurona motora caracteritzada per l’associació d’una síndrome neurogènica perifèrica a una síndrome piramidal.
2 BOT i FITOPAT Enduriment d’algunes membranes cel·lulars per engruiximent o per lignificació.
3 fig Encarcarament de qui no és capaç d’evolucionar, d’adaptar-se. L’esclerosi de la vida política, de les institucions.
->escleròtic
■escleròtic -a[de esclerosi; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
1 adj 1 Endurit.
2 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’escleròtica.
3 BOT Relatiu o pertanyent a l’esclerosi.
2 f ANAT ANIM Membrana fibrosa externa del globus ocular.
->esclerotínia
esclerotíniaPart. sil.: es_cle_ro_tí_ni_a
f BOT Gènere de fongs ascomicets de la família de les helotiàcies (Sclerotinia sp), amb apotecis infundibuliformes, pedunculars i lliures.
->esclerotitis
■esclerotitisf PAT Escleritis.
->escletlla
■escletllaf Escletxa.
->escletxa
■escletxa[variant de cletxa, i aquest, de l’ant. creta, der. del ll. crepitare ‘anar esquerdant-se’, amb l’aglutinació de es-, comuna en mots cat. usats en pl. (estisores, estovalles, etc.); 1a FONT: 1803]
f 1 1 Obertura estreta entre dues peces que no ajusten bé, que no clouen. Ho vaig veure per l’escletxa de la porta. El sol entrava per les escletxes. Entre les roques hi ha una escletxa que hi passa la mà.
2 fig Deixar una escletxa a l’esperança.
2 GEOMORF Clivella originada en les roques pel relaxament de la pressió durant la consolidació dels materials sedimentats o pel refredament de les masses eruptives.
->esclofa
■esclofa[de esclofolla]
f Clofolla.
->esclòfia
■esclòfiaPart. sil.: es_clò_fi_a
[de esclofolla]
f Clofolla.
->esclofolla
■esclofolla[de clofolla]
f Clofolla.
->esclofollada
■esclofollada[de esclofollar]
f Operació d’esclofollar.
->esclofollar
■esclofollar[de esclofolla; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr Llevar la clofolla (d’un fruit). Esclofollar castanyes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclofollar
GERUNDI: esclofollant
PARTICIPI: esclofollat, esclofollada, esclofollats, esclofollades
INDICATIU PRESENT: esclofollo, esclofolles, esclofolla, esclofollem, esclofolleu, esclofollen
INDICATIU IMPERFET: esclofollava, esclofollaves, esclofollava, esclofollàvem, esclofollàveu, esclofollaven
INDICATIU PASSAT: esclofollí, esclofollares, esclofollà, esclofollàrem, esclofollàreu, esclofollaren
INDICATIU FUTUR: esclofollaré, esclofollaràs, esclofollarà, esclofollarem, esclofollareu, esclofollaran
INDICATIU CONDICIONAL: esclofollaria, esclofollaries, esclofollaria, esclofollaríem, esclofollaríeu, esclofollarien
SUBJUNTIU PRESENT: esclofolli, esclofollis, esclofolli, esclofollem, esclofolleu, esclofollin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclofollés, esclofollessis, esclofollés, esclofolléssim, esclofolléssiu, esclofollessin
IMPERATIU: esclofolla, esclofolli, esclofollem, esclofolleu, esclofollin
->esclop
■esclop[probablement d’un encreuament del ll. sculponeus ‘esclop’ amb el ll. vg. scloppus ‘esclafit, soroll sec’, amb el resultat d’un ll. vg. scloppos; 1a FONT: 1284]
m 1 CALÇ 1 Calçat de fusta, fet d’una sola peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc.
2 p anal Calçat de cuir, sense talonera i amb sola gruixuda de fusta o de suro.
2 AGR Tros de soca d’olivera amb alguna arrel i una part de rabassa destinat a la reproducció o a un empelt.
3 MAR Peça de fusta col·locada a l’extrem de la roda de proa en les embarcacions de pesca.
4 ZOOL Mol·lusc gastròpode de l’ordre dels monotocardis, de la família dels caliptreids (Crepidula fornicata), que viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres.
5 esclop de l’escarabat TÈXT Caixa amb un tac de goma emprada per a amortir la topada de les pales amb l’escarabat.
->esclopaire
■esclopairePart. sil.: es_clo_pai_re
[de esclop]
m i f escloper 1.
->escloper
■escloper -a[de esclop]
1 m i f OFIC Persona que fabrica esclops.
2 m ORNIT Siboc.
->esclopet
■esclopet[de esclop]
m 1 AGR Peça de fusta, semblant a un esclop petit, amb la qual els segadors es protegeixen la mà esquerra dels talls que es poden fer amb la falç.
2 TÈXT 1 Torrilló que va collat al balancer de la metxera per mitjà d’un escaire i que fa de suport i guia a la peça corredissa que comunica el moviment al joc de cadells.
2 Plantilla de la màquina de filar selfactina.
->escloscar
■escloscar[de closca]
v tr Treure la closca a un animal, a un fruit, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escloscar
GERUNDI: escloscant
PARTICIPI: escloscat, escloscada, escloscats, escloscades
INDICATIU PRESENT: esclosco, esclosques, esclosca, esclosquem, esclosqueu, esclosquen
INDICATIU IMPERFET: escloscava, escloscaves, escloscava, escloscàvem, escloscàveu, escloscaven
INDICATIU PASSAT: esclosquí, escloscares, escloscà, escloscàrem, escloscàreu, escloscaren
INDICATIU FUTUR: escloscaré, escloscaràs, escloscarà, escloscarem, escloscareu, escloscaran
INDICATIU CONDICIONAL: escloscaria, escloscaries, escloscaria, escloscaríem, escloscaríeu, escloscarien
SUBJUNTIU PRESENT: esclosqui, esclosquis, esclosqui, esclosquem, esclosqueu, esclosquin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclosqués, esclosquessis, esclosqués, esclosquéssim, esclosquéssiu, esclosquessin
IMPERATIU: esclosca, esclosqui, esclosquem, esclosqueu, esclosquin
->esclova
■esclova[de clova]
f Clofolla.
->esclovellar
■esclovellar[de clovella; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v tr Llevar la clovella o clofolla, esclofollar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esclovellar
GERUNDI: esclovellant
PARTICIPI: esclovellat, esclovellada, esclovellats, esclovellades
INDICATIU PRESENT: esclovello, esclovelles, esclovella, esclovellem, esclovelleu, esclovellen
INDICATIU IMPERFET: esclovellava, esclovellaves, esclovellava, esclovellàvem, esclovellàveu, esclovellaven
INDICATIU PASSAT: esclovellí, esclovellares, esclovellà, esclovellàrem, esclovellàreu, esclovellaren
INDICATIU FUTUR: esclovellaré, esclovellaràs, esclovellarà, esclovellarem, esclovellareu, esclovellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esclovellaria, esclovellaries, esclovellaria, esclovellaríem, esclovellaríeu, esclovellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esclovelli, esclovellis, esclovelli, esclovellem, esclovelleu, esclovellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esclovellés, esclovellessis, esclovellés, esclovelléssim, esclovelléssiu, esclovellessin
IMPERATIU: esclovella, esclovelli, esclovellem, esclovelleu, esclovellin
->escó
■escóHom.: ascó
[variant més recent de escon feta sobre el pl. escons per analogia amb altres mots en -ó que fan el pl. en -ons; 1a FONT: 1711]
m Escon.
->escoa
■escoaPart. sil.: es_co_a
[d’un cat. ant. *escosa, participi de l’ant. escondre ‘amagar’, ll. abscondĕre, absconsus, -a, -um, íd., pel fet que les escoes queden amagades sota l’aigua; 1a FONT: s. XIV, Consolat]
f Escua.
->escoar
■escoarPart. sil.: es_co_ar
v tr dial Escuar.
->escoba
■escobaf dial BOT Bàlec.
->escobenc
■escobenc[deriv. de escova, variant de escoa; 1a FONT: c. 1880]
m MAR 1 Cadascun dels forats circulars o el·líptics practicats a l’un i a l’altre costat de la roda, per on passen les cadenes de les àncores i els caps que serveixen per a amarrar la nau.
2 escobenc de popa Forat que hi ha a la part de popa de mitjana que serveix per a recolzar els caps d’amarra.
->escobiforme
■escobiformeadj Que sembla serradures.
->escocell
■escocell[del ll. *caucellus, dimin. de caucus ‘copa’ o bé ll. *calcellus, dimin. de calx, calcis ‘taló; fonament, base d’un arbre, pal, etc.’ (v. cossol)]
m 1 AGR Clot que hom fa entorn del cep treballant la terra no conreada.
2 OBR PÚBL Clot que hom fa entorn de les soques dels arbres de les vies públiques perquè retinguin l’aigua de les regades.
->escocellar
■escocellar[de escocell]
v tr AGR Descalçar (una vinya) fent-hi escocells.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escocellar
GERUNDI: escocellant
PARTICIPI: escocellat, escocellada, escocellats, escocellades
INDICATIU PRESENT: escocello, escocelles, escocella, escocellem, escocelleu, escocellen
INDICATIU IMPERFET: escocellava, escocellaves, escocellava, escocellàvem, escocellàveu, escocellaven
INDICATIU PASSAT: escocellí, escocellares, escocellà, escocellàrem, escocellàreu, escocellaren
INDICATIU FUTUR: escocellaré, escocellaràs, escocellarà, escocellarem, escocellareu, escocellaran
INDICATIU CONDICIONAL: escocellaria, escocellaries, escocellaria, escocellaríem, escocellaríeu, escocellarien
SUBJUNTIU PRESENT: escocelli, escocellis, escocelli, escocellem, escocelleu, escocellin
SUBJUNTIU IMPERFET: escocellés, escocellessis, escocellés, escocelléssim, escocelléssiu, escocellessin
IMPERATIU: escocella, escocelli, escocellem, escocelleu, escocellin
->escocès
■escocès -esa1 adj i m i f D’Escòcia (país del Regne Unit) o de l’escocès (llengua o dialecte).
2 f DANSA Dansa ràpida apareguda a Anglaterra i França vers el 1780.
3 m LING 1 Llengua cèltica insular del grup goidèlic, variant de l’irlandès o gaèlic que els irlandesos introduïren al segle V a Escòcia.
2 Dialecte de l’anglès parlat a Escòcia.
4 adj TÈXT 1 Dit del teixit de llana, seda, etc., el dibuix del qual forma grans quadres amb fils de colors llampants.
2 Dit del dibuix d’un teixit escocès.
->escòcia
■escòciaPart. sil.: es_cò_ci_a
[del ll. scŏtia, íd., i aquest, del gr. skotía ‘fosquedat’, der. de skótos ‘tenebres’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f ARQUIT Motllura còncava entre dos tors, utilitzada per a decorar les bases de les columnes.
->escoda
■escoda[d’origen incert, podria tractar-se d’un postverbal pròpiament de escodar, provinent del ll. excŭtĕre ‘sacsejar, arrencar’ per un canvi de conjugació en -are, com en alguns altres verbs (tòrcer / torçar, péixer / peixar, etc.); 1a FONT: c. 1300]
f OFIC Instrument semblant a un martell gros, amb punta a cada cap de ferro, usat pels picapedrers, els paletes, etc.
->escodaire
■escodairePart. sil.: es_co_dai_re
[de escoda; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m i f OFIC Persona que treballa amb l’escoda, llevant la part sobrera als blocs de pedra.
->escodar
■escodarHom.: escudar
[de escoda; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v tr OFIC Treballar (les pedres, els carreus, etc.) amb l’escoda.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escodar
GERUNDI: escodant
PARTICIPI: escodat, escodada, escodats, escodades
INDICATIU PRESENT: escodo, escodes, escoda, escodem, escodeu, escoden
INDICATIU IMPERFET: escodava, escodaves, escodava, escodàvem, escodàveu, escodaven
INDICATIU PASSAT: escodí, escodares, escodà, escodàrem, escodàreu, escodaren
INDICATIU FUTUR: escodaré, escodaràs, escodarà, escodarem, escodareu, escodaran
INDICATIU CONDICIONAL: escodaria, escodaries, escodaria, escodaríem, escodaríeu, escodarien
SUBJUNTIU PRESENT: escodi, escodis, escodi, escodem, escodeu, escodin
SUBJUNTIU IMPERFET: escodés, escodessis, escodés, escodéssim, escodéssiu, escodessin
IMPERATIU: escoda, escodi, escodem, escodeu, escodin
->escodolar
■escodolar[de còdol]
v tr Netejar de còdols o palets un indret.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escodolar
GERUNDI: escodolant
PARTICIPI: escodolat, escodolada, escodolats, escodolades
INDICATIU PRESENT: escodolo, escodoles, escodola, escodolem, escodoleu, escodolen
INDICATIU IMPERFET: escodolava, escodolaves, escodolava, escodolàvem, escodolàveu, escodolaven
INDICATIU PASSAT: escodolí, escodolares, escodolà, escodolàrem, escodolàreu, escodolaren
INDICATIU FUTUR: escodolaré, escodolaràs, escodolarà, escodolarem, escodolareu, escodolaran
INDICATIU CONDICIONAL: escodolaria, escodolaries, escodolaria, escodolaríem, escodolaríeu, escodolarien
SUBJUNTIU PRESENT: escodoli, escodolis, escodoli, escodolem, escodoleu, escodolin
SUBJUNTIU IMPERFET: escodolés, escodolessis, escodolés, escodoléssim, escodoléssiu, escodolessin
IMPERATIU: escodola, escodoli, escodolem, escodoleu, escodolin
->escodriny
■escodriny[de escodrinyar]
m Acció d’escodrinyar.
->escodrinyable
■escodrinyable[de escodrinyar]
adj Que es pot escodrinyar.
->escodrinyador
■escodrinyador -a[de escodrinyar]
adj Que escodrinya.
->escodrinyar
■escodrinyar[mot valencià, de possible influx cast., segurament d’un ll. vg. hispànic *scrūtiniare, resultat d’un encreuament del ll. td. scrutinare, der. de scrūtari ‘escorcollar’, amb scrutinium ‘investigació’, der. abstracte de l’anterior; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
v tr Examinar, explorar alguna cosa en tots sentits, minuciosament, tractant d’arribar al fons, de conèixer-ne totes les circumstàncies.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escodrinyar
GERUNDI: escodrinyant
PARTICIPI: escodrinyat, escodrinyada, escodrinyats, escodrinyades
INDICATIU PRESENT: escodrinyo, escodrinyes, escodrinya, escodrinyem, escodrinyeu, escodrinyen
INDICATIU IMPERFET: escodrinyava, escodrinyaves, escodrinyava, escodrinyàvem, escodrinyàveu, escodrinyaven
INDICATIU PASSAT: escodrinyí, escodrinyares, escodrinyà, escodrinyàrem, escodrinyàreu, escodrinyaren
INDICATIU FUTUR: escodrinyaré, escodrinyaràs, escodrinyarà, escodrinyarem, escodrinyareu, escodrinyaran
INDICATIU CONDICIONAL: escodrinyaria, escodrinyaries, escodrinyaria, escodrinyaríem, escodrinyaríeu, escodrinyarien
SUBJUNTIU PRESENT: escodrinyi, escodrinyis, escodrinyi, escodrinyem, escodrinyeu, escodrinyin
SUBJUNTIU IMPERFET: escodrinyés, escodrinyessis, escodrinyés, escodrinyéssim, escodrinyéssiu, escodrinyessin
IMPERATIU: escodrinya, escodrinyi, escodrinyem, escodrinyeu, escodrinyin
->escoftàlmids
■escoftàlmidsm ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboïdal arrodonit, amb la boca grossa i els ulls al cantó esquerre.
2 sing Peix de la família dels escoftàlmids.
->escola
■escola[del ll. schŏla ‘escola, lliçó’, i aquest, del gr. skholḗ ‘lleure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 ENSENY 1 Institució col·lectiva, de caràcter públic o privat, on hom dóna instrucció.
2 escola activa Tipus d’escola que aplica mètodes de pedagogia activa.
3 escola bressol Jardí d’infants.
4 escola graduada Escola on, a diferència de l’escola unitària, hom dóna l’ensenyament per graus, en aules diferents, cadascuna amb el professor corresponent.
5 escola major A l’edat mitjana, escola d’arts liberals a càrrec d’una ciutat o d’una catedral.
6 escola mitjana Escola on hom imparteix l’ensenyament mitjà.
7 escola nova Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX i desenvolupat el primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal.
8 escola primària Escola on hom imparteix l’ensenyament primari.
9 escola superior Escola on s’imparteix l’ensenyament superior, generalment de tipus tècnic.
10 escola unificada Tipus d’escola iniciat a Alemanya a mitjan segle XIX, que definia l’ensenyament com una totalitat orgànica des de l’escola maternal fins a la universitat.
11 escola unitària Escola on hi ha una aula única amb un sol mestre per a impartir l’ensenyament a alumnes de diversos graus.
2 p ext ENSENY Instrucció que hom dóna en un establiment d’ensenyament primari. Avui no hi ha escola.
3 ENSENY Lloc, edifici, etc., on es desenvolupa l’activitat escolar, docent i discent.
4 ENSENY Conjunt d’alumnes i professors d’un mateix ensenyament, centre escolar, etc.
5 1 Conjunt de pensadors, escriptors, artistes, científics, etc., que segueixen unes mateixes directrius ideològiques, estilístiques, metodològiques, etc., i que manifesten en llur activitat i producció uns trets comuns peculiars i distintius.
2 Doctrina professada en una escola.
3 fer escola Tenir deixebles, seguidors, imitadors.
6 fig Allò que fa aprendre, especialment per experiència. L’escola de la vida, del món, del carrer. L’escola de la desgràcia, de la pobresa, del dolor. S’ha format com a escriptor a l’escola dels clàssics grecs. Format a l’escola dels grans generals.
7 escola de jueus ant Sinagoga.
->escolà
■escolà -anaHom.: escolar i escular
[d’un ll. scholanus, de nova formació sobre el ll. scholaris ‘escolar, alumne’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 m i f ant Deixeble, alumne.
2 m i f 1 CATOL Persona que ajuda a missa i altres ministeris de l’altar.
2 fig Dit, generalment en frases exclamatives, d’una persona, especialment un noi, sagaç, astuta. Sempre se surt amb la seva!, quin escolà!
3 escolà major CATOL Sagristà.
4 ésser un escolà d’amén Acomodar-se en tot a la voluntat d’altri.
3 m i f CATOL i MÚS 1 Membre d’una escolania, dit també escolà de cor o de cant.
2 escolà de cant Nom que rebia l’infant dedicat al cant litúrgic en els monestirs de la corona catalanoaragonesa.
4 m ICT 1 Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids (Molva macrophthalma), de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals i mandíbula prominent.
2 Fura.
5 m i f METAL·L Fargaire responsable del funcionament del forn.
->escolament
■escolament[de escolar2]
m 1 1 Acció d’escolar-se;
2 l’efecte.
2 FÍS i HIDROD Moviment en conjunt d’un fluid.
3 HIDROG Desplaçament de les aigües, en forma concentrada o ramificada.
->escolanalla
■escolanallaf Munió d’escolans.
->escolanesc
■escolanesc -a[de escolà]
adj Relatiu o pertanyent als escolans.
->escolanet
■escolanet -a[de escolà]
m i f Escolà.
->escolania
■escolaniaPart. sil.: es_co_la_ni_a
[de escolà; 1a FONT: s. XIX]
f 1 Conjunt d’escolans d’un monestir, església, etc.
2 Escola d’un monestir on els infants, en règim d’internat, reben una formació general i són especialment instruïts en música.
3 Cor de nens de les capelles de música de les esglésies.
->escolapi
■escolapi -àpia[deriv. regressiu de Escola Pia]
CATOL 1 m Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç.
2 f Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i a l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal.
3 adj Relatiu o pertanyent a l’Escola Pia o als seus membres.
->escolar1
■escolar1[del ll. scholaris ‘escolar, alumne’; 1a FONT: 1472]
ENSENY 1 adj Relatiu o pertanyent a l’escola o als qui hi reben ensenyament.
2 m i f Persona que va a una escola.
->escolar2
■escolar2Hom.: escolà i escular
[de colar2; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 pron 1 Sortir un líquid d’un recipient, d’un lloc, passant per un forat, un conducte, etc. L’aigua s’ha anat escolant per la claveguera. La sang s’escolava per la ferida.
2 p anal Passar una cosa, una persona o un animal a través d’un lloc estret o vencent algun obstacle. Pel finestral de l’església s’escolava un raig de sol. El nen es va escolar per entre les cames dels que el voltaven.
3 fig Passar, transcórrer, el temps. Els anys s’escolen molt de pressa.
2 pron 1 Perdre, un recipient, el líquid que conté en sortir aquest per un forat, una clivella, etc. Escolar-se una gerra, una olla.
2 esp Perdre una persona o un animal molta sang o tota la sang.
3 tr Buidar, escórrer.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escolar
GERUNDI: escolant
PARTICIPI: escolat, escolada, escolats, escolades
INDICATIU PRESENT: escolo, escoles, escola, escolem, escoleu, escolen
INDICATIU IMPERFET: escolava, escolaves, escolava, escolàvem, escolàveu, escolaven
INDICATIU PASSAT: escolí, escolares, escolà, escolàrem, escolàreu, escolaren
INDICATIU FUTUR: escolaré, escolaràs, escolarà, escolarem, escolareu, escolaran
INDICATIU CONDICIONAL: escolaria, escolaries, escolaria, escolaríem, escolaríeu, escolarien
SUBJUNTIU PRESENT: escoli, escolis, escoli, escolem, escoleu, escolin
SUBJUNTIU IMPERFET: escolés, escolessis, escolés, escoléssim, escoléssiu, escolessin
IMPERATIU: escola, escoli, escolem, escoleu, escolin
->escolarca
■escolarcam FILOS Cadascun dels membres d’una escola antiga, principalment el seu fundador i els dirigents successius.
->escolaritat
■escolaritat[del b. ll. scholarĭtas, -ātis, íd.]
f ENSENY 1 Durada d’uns estudis determinats.
2 Assistència mínima per a acreditar uns estudis.
->escolarització
■escolaritzacióPart. sil.: es_co_la_rit_za_ci_ó
[de escolaritzar]
f ENSENY 1 1 Acció d’escolaritzar;
2 l’efecte.
2 Assistència sistemàtica a l’escola.
->escolaritzar
■escolaritzar[de escolar1]
v tr ENSENY Proporcionar a algú, especialment als infants, ensenyament en una escola.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escolaritzar
GERUNDI: escolaritzant
PARTICIPI: escolaritzat, escolaritzada, escolaritzats, escolaritzades
INDICATIU PRESENT: escolaritzo, escolaritzes, escolaritza, escolaritzem, escolaritzeu, escolaritzen
INDICATIU IMPERFET: escolaritzava, escolaritzaves, escolaritzava, escolaritzàvem, escolaritzàveu, escolaritzaven
INDICATIU PASSAT: escolaritzí, escolaritzares, escolaritzà, escolaritzàrem, escolaritzàreu, escolaritzaren
INDICATIU FUTUR: escolaritzaré, escolaritzaràs, escolaritzarà, escolaritzarem, escolaritzareu, escolaritzaran
INDICATIU CONDICIONAL: escolaritzaria, escolaritzaries, escolaritzaria, escolaritzaríem, escolaritzaríeu, escolaritzarien
SUBJUNTIU PRESENT: escolaritzi, escolaritzis, escolaritzi, escolaritzem, escolaritzeu, escolaritzin
SUBJUNTIU IMPERFET: escolaritzés, escolaritzessis, escolaritzés, escolaritzéssim, escolaritzéssiu, escolaritzessin
IMPERATIU: escolaritza, escolaritzi, escolaritzem, escolaritzeu, escolaritzin
->escolàstic
■escolàstic -a[del b. ll. scholasticus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’escolàstica.
2 p ext i desp Que es limita a la lletra d’un autor, d’una escola i no és crític. Rebé una educació monolítica i escolàstica.
2 adj i m i f 1 Membre de l’escolàstica.
2 Seguidor de l’escolàstica.
3 f CRIST i FILOS Moviment filosoficoteològic que predominà a l’Europa medieval i que consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó.
->escolàsticament
■escolàsticament[de escolàstic]
adv A la manera dels escolàstics.
->escolasticisme
■escolasticisme[de escolàstic]
m FILOS 1 Mètode de l’escolàstica.
2 Estil de pensament que segueix aquest mètode.
->escòlex
■escòlexm ZOOL Primer anell o segment dels cestodes a partir del qual s’originen els altres anells.
->escoli1
■escoli1[del gr. skhólion ‘explicació, comentari’, de skholḗ ‘escola’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 1 CRÍT TEXT Nota explanatòria, especialment d’un comentador.
2 GRÀF Nota marginal que hom posa a un text per comentar-lo o explicar-lo.
2 CRÍT TEXT Comentari filològic dels clàssics antics.
3 MAT Conseqüència adjuntada a una demostració, a un teorema, etc.
->escoli2
■escoli2[del gr. skólion (melos) ‘(cant) oblic’, perquè els convidats hi prenien part sense un ordre preestablert]
m LIT A l’antiga Grècia, cançó convival que els comensals cantaven un a un, amb acompanyament de lira, mentre es passaven una branca de murta els uns als altres.
->escòlia
escòliaPart. sil.: es_cò_li_a
f ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels escòlids (Scolia sp), semblants a les vespes, propis de les regions tropicals.
->escoliar
■escoliarPart. sil.: es_co_li_ar
[de escoli1]
v tr CRÍT TEXT Posar escolis a una obra, a un escrit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escoliar
GERUNDI: escoliant
PARTICIPI: escoliat, escoliada, escoliats, escoliades
INDICATIU PRESENT: escolio, escolies, escolia, escoliem, escolieu, escolien
INDICATIU IMPERFET: escoliava, escoliaves, escoliava, escoliàvem, escoliàveu, escoliaven
INDICATIU PASSAT: escolií, escoliares, escolià, escoliàrem, escoliàreu, escoliaren
INDICATIU FUTUR: escoliaré, escoliaràs, escoliarà, escoliarem, escoliareu, escoliaran
INDICATIU CONDICIONAL: escoliaria, escoliaries, escoliaria, escoliaríem, escoliaríeu, escoliarien
SUBJUNTIU PRESENT: escoliï, escoliïs, escoliï, escoliem, escolieu, escoliïn
SUBJUNTIU IMPERFET: escoliés, escoliessis, escoliés, escoliéssim, escoliéssiu, escoliessin
IMPERATIU: escolia, escoliï, escoliem, escolieu, escoliïn
->escoliasta
■escoliastaPart. sil.: es_co_li_as_ta
[del gr. skholiastḗs ‘comentador’]
m i f CRÍT TEXT Comentador antic dels autors grecs o llatins.
->escòlids
escòlidsm ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, que inclou espècies de mida grossa, com les escòlies.
2 sing Insecte de la família dels escòlids.
->escolim
■escolim[de escolar2]
m Regalim d’un líquid que s’escola.
->escoliosi
■escoliosiPart. sil.: es_co_li_o_si
f PAT Desviació lateral del raquis, el qual adopta una forma sinuosa.
->escolítids
■escolítidsm ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de petites dimensions, que causen estralls en les coníferes.
2 sing Insecte de la família dels escolítids.
->escolladura
■escolladura[de escollar]
f escollat 2.
->escollar
■escollar[de coll1]
v tr Llevar el coll a una peça de vestir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escollar
GERUNDI: escollant
PARTICIPI: escollat, escollada, escollats, escollades
INDICATIU PRESENT: escollo, escolles, escolla, escollem, escolleu, escollen
INDICATIU IMPERFET: escollava, escollaves, escollava, escollàvem, escollàveu, escollaven
INDICATIU PASSAT: escollí, escollares, escollà, escollàrem, escollàreu, escollaren
INDICATIU FUTUR: escollaré, escollaràs, escollarà, escollarem, escollareu, escollaran
INDICATIU CONDICIONAL: escollaria, escollaries, escollaria, escollaríem, escollaríeu, escollarien
SUBJUNTIU PRESENT: escolli, escollis, escolli, escollem, escolleu, escollin
SUBJUNTIU IMPERFET: escollés, escollessis, escollés, escolléssim, escolléssiu, escollessin
IMPERATIU: escolla, escolli, escollem, escolleu, escollin
->escollarar
■escollarar[de collar1]
v tr Escollar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escollarar
GERUNDI: escollarant
PARTICIPI: escollarat, escollarada, escollarats, escollarades
INDICATIU PRESENT: escollaro, escollares, escollara, escollarem, escollareu, escollaren
INDICATIU IMPERFET: escollarava, escollaraves, escollarava, escollaràvem, escollaràveu, escollaraven
INDICATIU PASSAT: escollarí, escollarares, escollarà, escollaràrem, escollaràreu, escollararen
INDICATIU FUTUR: escollararé, escollararàs, escollararà, escollararem, escollarareu, escollararan
INDICATIU CONDICIONAL: escollararia, escollararies, escollararia, escollararíem, escollararíeu, escollararien
SUBJUNTIU PRESENT: escollari, escollaris, escollari, escollarem, escollareu, escollarin
SUBJUNTIU IMPERFET: escollarés, escollaressis, escollarés, escollaréssim, escollaréssiu, escollaressin
IMPERATIU: escollara, escollari, escollarem, escollareu, escollarin
->escollarat
■escollarat -adaadj Escollat.
->escollat
■escollat -adaHom.: escullat
[de escollar; 1a FONT: 1325]
1 adj 1 Que no tapa el coll. Duia una brusa molt escollada.
2 Que va amb un vestit que no li tapa el coll.
2 m Cabeç d’un vestit que no té coll.
3 m MAR 1 Rebaixament que té l’orla a banda i banda a la proa d’una embarcació.
2 La part d’una barca de palangre compresa entre el tàlem de popa i la roda.
->escollida
■escollida[de escollir]
f Escolliment.
->escollidor
■escollidor -a[de escollir]
adj i m i f Que escull.
->escolliment
■escolliment[de escollir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
m 1 Acció d’escollir;
2 l’efecte.
->escollir
■escollir[de collir; 1a FONT: 1460, Roig]
v tr Prendre algú o alguna cosa de preferència, triar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escollir
GERUNDI: escollint
PARTICIPI: escollit, escollida, escollits, escollides
INDICATIU PRESENT: escullo, esculls, escull, escollim, escolliu, escullen
INDICATIU IMPERFET: escollia, escollies, escollia, escollíem, escollíeu, escollien
INDICATIU PASSAT: escollí, escollires, escollí, escollírem, escollíreu, escolliren
INDICATIU FUTUR: escolliré, escolliràs, escollirà, escollirem, escollireu, escolliran
INDICATIU CONDICIONAL: escolliria, escolliries, escolliria, escolliríem, escolliríeu, escollirien
SUBJUNTIU PRESENT: esculli, escullis, esculli, escollim, escolliu, escullin
SUBJUNTIU IMPERFET: escollís, escollissis, escollís, escollíssim, escollíssiu, escollissin
IMPERATIU: escull, esculli, escollim, escolliu, escullin
->escolopàcids
■escolopàcidsm ORNIT 1 pl Família d’ocells limícoles, camallargs, de mida petita i mitjana, migradors, a la qual pertanyen els territs, les gambes, els tètols, els becuts, els polits i els becadells.
2 sing Ocell de la família dels escolopàcids.
->escolopendra
■escolopendra[del ll. scolopendra, i aquest, del gr. skolópendra ‘centpeus’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f ZOOL Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids (Scolopendra sp), amb cos aixafat de 25-27 segments, 21-23 parells de potes i un parell de forcípules verinoses.
->escolopèndrids
escolopèndridsm ZOOL 1 pl Família de miriàpodes quilòpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, que inclou l’escolopendra.
2 sing Miriàpode de la família dels escolopèndrids.
->escolopendromorfs
■escolopendromorfsm ZOOL 1 pl Ordre d’artròpodes de la classe dels miriàpodes, subclasse dels quilòpodes.
2 sing Artròpode de l’ordre dels escolopendromorfs.
->escolopidi
escolopidim ENTOM En els insectes, tipus de sensília complexa especialitzada a percebre els canvis de pressió i les vibracions del medi.
->escolorit
■escolorit -idaadj Descolorit, empal·lidit, dit especialment de la cara.
->escolta1
■escolta1[de escoltar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
f 1 1 Acció d’escoltar, de fer l’aguait.
2 donar escolta (a algú) Prestar atenció, crèdit, al que diu.
3 estar a les escoltes Estar atent a collir allò que es diu.
2 MAR GUER Mètode de detecció i observació de l’enemic per mitjà de diversos procediments de captació del so.
3 TÀCT Persona posada o tramesa a un lloc per escoltar allò que hom parla, per espiar o descobrir l’enemic, etc.
4 escolta telefònica DR PEN Intercepció d’una comunicació telefònica utilitzant artificis tècnics d’escolta, transmissió, enregistrament o reproducció del so.
->escolta2
■escolta2Cp. escorta
[de escolta1 ‘explorador’, equivalent a l’angl. (boy) scout]
ESCOLT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’escoltisme.
2 m i f Seguidor de l’escoltisme.
->escoltador
■escoltador -a[de escoltar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj i m i f Que escolta, especialment per indiscreció.
->escoltament
■escoltament[de escoltar]
m Acció d’escoltar.
->escoltant
■escoltant[de escoltar]
m i f Persona que escolta.
->escoltar
■escoltarCp. l’acc. 1 amb sentir 1 5 i auscultar
[del ll. vg. *ascultare, amb reducció del diftong inicial de auscultare; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Aplicar atentament l’orella per percebre remors, paraules, etc. S’amaga darrere la porta per escoltar converses. Escolta el que et dic. Escolta la remor del torrent.
2 tr abs Si escoltes, sentiràs cantar un rossinyol.
3 tr Fer atenció a allò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc. M’escoltes? Amb tant de soroll no puc escoltar la ràdio.
4 pron En parlar, tenir l’aire d’agradar-se, d’admirar-se, a si mateix. És molt pedant i sempre parla escoltant-se.
2 tr 1 Fer cas (d’allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir. Escolta el meu consell i no te’n penediràs. Ell va a la seva: per més que li diguis, no t’escoltarà.
2 fig Deixar-se anar a fer allò que dicta (un impuls interior, un sentiment, etc.). Sempre escolta la veu de la consciència.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escoltar
GERUNDI: escoltant
PARTICIPI: escoltat, escoltada, escoltats, escoltades
INDICATIU PRESENT: escolto, escoltes, escolta, escoltem, escolteu, escolten
INDICATIU IMPERFET: escoltava, escoltaves, escoltava, escoltàvem, escoltàveu, escoltaven
INDICATIU PASSAT: escoltí, escoltares, escoltà, escoltàrem, escoltàreu, escoltaren
INDICATIU FUTUR: escoltaré, escoltaràs, escoltarà, escoltarem, escoltareu, escoltaran
INDICATIU CONDICIONAL: escoltaria, escoltaries, escoltaria, escoltaríem, escoltaríeu, escoltarien
SUBJUNTIU PRESENT: escolti, escoltis, escolti, escoltem, escolteu, escoltin
SUBJUNTIU IMPERFET: escoltés, escoltessis, escoltés, escoltéssim, escoltéssiu, escoltessin
IMPERATIU: escolta, escolti, escoltem, escolteu, escoltin
->escoltet
■escoltet[de escolta1]
m dial Escolteta.
->escolteta
■escolteta[de escolta1]
dial 1 m i f Persona que escolta d’amagat.
2 fer (o dir a) escoltetes Dir una cosa amb reserva, a cau d’orella.
->escoltisme
■escoltisme[de escolta2; 1a FONT: c. 1930]
m ESCOLT Moviment d’educació que es proposa el desenvolupament de la personalitat dels infants, els adolescents i els joves a través de la vida de grup en els temps de lleure.
->escoltívol
■escoltívol -a[de escoltar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj De bon escoltar.
->escomberesòcids
■escomberesòcidsm ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels beloniformes, de mandíbules punxegudes i cos revestit d’escates adherents, que inclou el trumfau.
2 sing Peix de la família dels escomberesòcids.
->escomberesociformes
escomberesociformesm pl ICT Beloniformes.
->escombra1
■escombra1[de escombrar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
f 1 Estri consistent en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plàstic, etc., lligat, generalment, al cap d’un bastó, una canya, etc., que serveix per a netejar el sòl de brosses, neu, pols, etc.
2 fer escombra FOLK Esclafar la part inferior del palmó picant-hi a terra després de beneït, en la festa de Rams.
->escombra2
escombra2[de escombrar, en el sentit ant. de ‘desallotjar’]
f ant Termini.
->escombracarrers
■escombracarrers[de escombrar i carrer]
m i f pop Persona que es passa el dia rodant per carrers i places sense necessitat, per gust.
->escombrada
■escombrada[de escombrar]
f 1 Acció d’escombrar. Això amb una escombrada es farà net. Avui és dia d’escombrada.
2 fig D’aquests traïdors, n’heu de fer una escombrada.
->escombrador
■escombrador -a[de escombrar]
1 1 adj Que serveix per a escombrar.
2 m i f Persona que té per ofici d’escombrar, que es lloga per a escombrar.
2 m dial OFIC Escombrall.
3 màquina escombradora (o simplement escombradora) MANUT Màquina emprada per a escombrar superfícies molt extenses (grans locals, carrers, etc.).
->escombraire
■escombrairePart. sil.: es_com_brai_re
[de escombrar]
m i f escombrador 1 2.
->escombrall
■escombrall[de escombrar; 1a FONT: s. XIV]
m 1 OFIC Instrument consistent en un pal llarg amb un raspall o una baieta a l’extrem, amb què el forner frega el terra del forn, de dins a fora, per netejar-lo del carbó, la cendra, etc., que hi resta després de cremar la llenya.
2 pl ant Escombraries.
->escombrar
■escombrar[del ll. vg. *excomborare ‘treure noses, destorbs’, del cèlt. comboros ‘amuntegament, entrebanc’, comp. de com- ‘juntament’ i bero ‘porto’; 1a FONT: 1272, CTort.]
v tr 1 1 Llevar allò que embruta el sòl, brosses, neu, pols, etc., empenyent-lo a un costat amb una escombra. Vés a escombrar el sucre que s’ha escampat per terra.
2 abs Escombra bé: no deixis borró sota els mobles.
3 fig El vent ha escombrat la nuvolada. La metralla escombrà materialment els enemics.
2 1 Netejar el sòl d’una cambra, un carrer, etc., amb una escombra. Escombreu el menjador. Escombrar l’era, el carrer.
2 iròn i p anal Escombrar el carrer amb les faldilles.
3 fig Volen escombrar l’empresa d’individus no incondicionals.
4 fig Vèncer (un adversari) molt fàcilment en una competició. La tennista russa ha escombrat de la pista la seva rival.
5 màquina d’escombrar MANUT Màquina escombradora
3 ELECTRÒN i ÒPT Explorar d’una manera sistemàtica la superfície d’un objecte amb un raig lluminós, un feix de partícules o un tren d’ones per tal de generar un senyal elèctric variable el valor instantani del qual és en funció de la informació continguda en la fracció d’àrea examinada a cada instant.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escombrar
GERUNDI: escombrant
PARTICIPI: escombrat, escombrada, escombrats, escombrades
INDICATIU PRESENT: escombro, escombres, escombra, escombrem, escombreu, escombren
INDICATIU IMPERFET: escombrava, escombraves, escombrava, escombràvem, escombràveu, escombraven
INDICATIU PASSAT: escombrí, escombrares, escombrà, escombràrem, escombràreu, escombraren
INDICATIU FUTUR: escombraré, escombraràs, escombrarà, escombrarem, escombrareu, escombraran
INDICATIU CONDICIONAL: escombraria, escombraries, escombraria, escombraríem, escombraríeu, escombrarien
SUBJUNTIU PRESENT: escombri, escombris, escombri, escombrem, escombreu, escombrin
SUBJUNTIU IMPERFET: escombrés, escombressis, escombrés, escombréssim, escombréssiu, escombressin
IMPERATIU: escombra, escombri, escombrem, escombreu, escombrin
->escombrariaire
■escombrariairePart. sil.: es_com_bra_ri_ai_re
[de escombraries; 1a FONT: 1653, DTo.]
m i f Escombriaire.
->escombraries
■escombrariesPart. sil.: es_com_bra_ri_es
[de escombrar; 1a FONT: 1301]
f pl 1 1 Brutícia que s’arreplega escombrant i tot allò que hom llença en fer la neteja i l’endreça d’una casa o de qualsevol local. Només d’escombrar la sala, mira quin pilot d’escombraries!
2 Rebuigs de la cuina o de la taula, deixalles, etc.
2 galleda (o pot, o bossa, etc.) de les escombraries (o simplement escombraries) Recipient on hom diposita tot allò que és per llençar. Això no val res: ja ho pots llençar a les escombraries.
->escombratge
■escombratge[de escombrar]
m 1 ELECTRÒN i ÒPT 1 Acció d’escombrar;
2 l’efecte.
2 MOT En els motors de dos temps, fase en què s’esdevenen simultàniament els temps d’admissió i d’escapament i en la qual la mescla de l’admissió crea un corrent a l’interior del pistó que empeny els gasos de la combustió cap a l’obertura de sortida.
->escombrer
■escombrer -a[de escombra1]
m i f Persona que fa escombres o en ven.
->escombreta
■escombreta[de escombra1]
f 1 Escombra petita.
2 Escombra petita sense mànec o amb mànec molt curt utilitzada per a netejar recipients, objectes, espais petits, amb raconades, etc.
3 ELECTROT Peça conductora destinada a establir el contacte elèctric entre la part fixa i la part mòbil, generalment giratòria, d’un motor, d’un generador, etc.
->escombriaire
■escombriairePart. sil.: es_com_bri_ai_re
[deriv. de escombrariaire per haplologia; 1a FONT: c. 1868]
m i f Persona que té per ofici d’arreplegar les escombraries.
->escòmbrids
■escòmbridsm ICT 1 pl Família de peixos osteïctis, de l’ordre dels perciformes, de cos allargat i fusiforme, amb l’aleta caudal semilunar i molt llarga; tenen una gran importància econòmica la tonyina, el verat, el bonítol i la bacoreta.
2 sing Peix de la família dels escòmbrids.
->escombrim
■escombrimm ant Escombraries.
->escombriu
escombriuPart. sil.: es_com_briu
m ant Escombraries.
->escomesa
■escomesaCp. comesa
[de escometre; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
f 1 Acció d’escometre o d’escometre’s;
2 l’efecte. L’escomesa del porter li va provocar la caiguda.
->escometiment
■escometiment[de escometre]
m Escomesa.
->escometre
■escometre[de cometre; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Dirigir-se amb força contra algú per combatre’l, atacar-lo envestint. No s’atrevien a escometre un enemic tan poderós. El va escometre a cops de bastó.
2 pron Es van escometre a cops de puny.
2 tr Sortir a l’encontre (d’algú) per saludar-lo, parlar-li, etc. Quan travessava el carrer m’escometé per demanar-me diners.
3 tr Començar una empresa, una acció, etc. Han escomès la tasca amb molta desesma, i no hi reeixiran.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escometre
GERUNDI: escometent
PARTICIPI: escomès, escomesa, escomesos, escomeses
INDICATIU PRESENT: escometo, escomets, escomet, escometem, escometeu, escometen
INDICATIU IMPERFET: escometia, escometies, escometia, escometíem, escometíeu, escometien
INDICATIU PASSAT: escometí, escometeres, escometé, escometérem, escometéreu, escometeren
INDICATIU FUTUR: escometré, escometràs, escometrà, escometrem, escometreu, escometran
INDICATIU CONDICIONAL: escometria, escometries, escometria, escometríem, escometríeu, escometrien
SUBJUNTIU PRESENT: escometi, escometis, escometi, escometem, escometeu, escometin
SUBJUNTIU IMPERFET: escometés, escometessis, escometés, escometéssim, escometéssiu, escometessin
IMPERATIU: escomet, escometi, escometem, escometeu, escometin
->escon
■escon[del ll. scamnum ‘escambell, banc’; 1a FONT: 1050]
m 1 Banc amb respatller alt. Assegut a l’escon, prop de la llar.
2 DR i POLÍT 1 Banc o seient que ocupen els diputats en les cambres legislatives.
2 p ext Acta de diputat.
->escondich
escondich* [əskondítʃ][occ ] m POÈTICA Gènere poètic occità, variant de la cançó, el tema fonamental del qual és una defensa davant les calúmnies dels lausengièrs.
->escondidament
■escondidament[de escondit]
adv ant Amagadament.
->escondiment
■escondiment[de escondir]
m ant Amagament.
->escondir
■escondir[del ll. abscOndĕre, per via semiculta; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
v tr i pron ant Amagar.
->escondit
escondit[de escondir; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
m POÈTICA Escondich.
->esconillar-se
■esconillar-se[de conill]
v pron dial Fugir, generalment de por, i amagar-se sobtadament.
->esconyar
esconyarv vulg 1 tr Fer malbé, trencar. Amb aquests cops has esconyat la tele.
2 pron S’ha esconyat la rentadora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esconyar
GERUNDI: esconyant
PARTICIPI: esconyat, esconyada, esconyats, esconyades
INDICATIU PRESENT: esconyo, esconyes, esconya, esconyem, esconyeu, esconyen
INDICATIU IMPERFET: esconyava, esconyaves, esconyava, esconyàvem, esconyàveu, esconyaven
INDICATIU PASSAT: esconyí, esconyares, esconyà, esconyàrem, esconyàreu, esconyaren
INDICATIU FUTUR: esconyaré, esconyaràs, esconyarà, esconyarem, esconyareu, esconyaran
INDICATIU CONDICIONAL: esconyaria, esconyaries, esconyaria, esconyaríem, esconyaríeu, esconyarien
SUBJUNTIU PRESENT: esconyi, esconyis, esconyi, esconyem, esconyeu, esconyin
SUBJUNTIU IMPERFET: esconyés, esconyessis, esconyés, esconyéssim, esconyéssiu, esconyessin
IMPERATIU: esconya, esconyi, esconyem, esconyeu, esconyin
->escopèlids
escopèlidsm ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels mictofiformes.
2 sing Peix de la família dels escopèlids.
->escopeta
■escopeta[de l’it. ant. scoppietta o scoppietto, íd., actualment schioppetto, dimin. de schioppo, íd., pròpiament ‘explosió, espetec’, ll. fam. stloppus ‘esclafit fet picant la galta inflada’, d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1517]
f 1 ARM Arma llarga de foc, portàtil, d’un o més canons amb l’ànima llisa, especialment usada per a caçar i concebuda per a tirar càrregues de perdigons.
2 pl BOT Raïm de moro.
3 TÈXT Mecanisme d’alguns jocs de calaixos per a deixar-los escapar quan s’encalla la llançadora.
->escopetada
■escopetada[de escopeta; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Tret d’escopeta o de fusell.
2 Ferida produïda per un tret d’escopeta.
->escopeteig
■escopeteigPart. sil.: es_co_pe_teig
[de escopetejar]
m Acció d’escopetejar.
->escopetejar
■escopetejar[de escopeta; 1a FONT: 1561]
v tr 1 Disparar escopetades.
2 Ferir d’escopetada.
3 anar escopetejat fig i col·loq No tenir un moment de respir en la feina.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escopetejar
GERUNDI: escopetejant
PARTICIPI: escopetejat, escopetejada, escopetejats, escopetejades
INDICATIU PRESENT: escopetejo, escopeteges, escopeteja, escopetegem, escopetegeu, escopetegen
INDICATIU IMPERFET: escopetejava, escopetejaves, escopetejava, escopetejàvem, escopetejàveu, escopetejaven
INDICATIU PASSAT: escopetegí, escopetejares, escopetejà, escopetejàrem, escopetejàreu, escopetejaren
INDICATIU FUTUR: escopetejaré, escopetejaràs, escopetejarà, escopetejarem, escopetejareu, escopetejaran
INDICATIU CONDICIONAL: escopetejaria, escopetejaries, escopetejaria, escopetejaríem, escopetejaríeu, escopetejarien
SUBJUNTIU PRESENT: escopetegi, escopetegis, escopetegi, escopetegem, escopetegeu, escopetegin
SUBJUNTIU IMPERFET: escopetegés, escopetegessis, escopetegés, escopetegéssim, escopetegéssiu, escopetegessin
IMPERATIU: escopeteja, escopetegi, escopetegem, escopetegeu, escopetegin
->escopeter
■escopeter[de escopeta; 1a FONT: s. XVII]
m Soldat armat d’escopeta.
->escopeteria
■escopeteriaPart. sil.: es_co_pe_te_ri_a
[de escopeter; 1a FONT: 1599]
f 1 Milícia armada d’escopetes.
2 ESPORT En la caça, conjunt de trets d’escopeta.
->escopidor
■escopidor -a[de escopir]
1 adj Que escup sovint.
2 f Petit recipient de vidre, pisa, metall, etc., amb aigua o serradures, que hom posava a les habitacions per a escopir-hi.
3 m CONSTR Defensa de fusta, rajola, etc., posada a la part baixa d’un portal, obertura, etc., perquè escupi l’aigua de la pluja cap a l’exterior.
->escopina
■escopina[de escopir; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
f 1 ant Escopinada.
2 Saliva.
->escopinada
■escopinada[de escopinar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f Saliva que hom escup d’un cop. Li va tirar una escopinada a la cara. Tota la catifa plena d’escopinades.
->escopinar
■escopinar[de escopir]
v intr dial escopir 1.
->escopinya
■escopinya[de copinya]
f ZOOL 1 Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids (Cardium sp), caracteritzat per dues valves iguals que formen una closca en forma de cor. Cal destacar-ne l’escopinya de gallet, o catxel, l’escopinya de costelles amples (C. panticoslatum), l’escopinya gran (C. echiratum), l’escopinya punxenca (C. aculeatum) i l’escopinya verrucosa (C. tuberculatum), totes elles comestibles.
2 escopinya bordall Cloïssa.
3 escopinya de llet Lamel·libranqui de la família dels venèrids (Tapes texturata).
4 escopinya francesa Tellerina.
5 escopinya gravada Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids (Venus verrucosa).
6 escopinya llisa Cloïssa.
7 escopinya maltesa Rossellona.
->escopir
■escopir[probablement d’un ll. *exconspŭĕre, der. del ll. conspŭĕre ‘embrutar d’escopinades’, i aquest, del ll. spuĕre ‘escopir’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
v 1 1 intr Llançar saliva de la boca. No escopiu a terra. Es passa el dia estossegant i escopint.
2 escopir a la cara de (o a) (algú) Manifestar a algú un gran menyspreu.
3 escopir al cel Dirigir injúries a algú, fer males accions, etc., que es tornen contra qui les profereix o les fa i el perjudiquen.
2 tr 1 Llançar de la boca una cosa que no sigui saliva. Escopir sang. Escup el xarop perquè el troba amarg.
2 Els canons escopien metralla. Escopir insults, injúries.
3 fig Llançar alguna cosa, la mar, a la platja. La mar escopí les restes del naufragi.
3 tr Repel·lir, no deixar passar una cosa a l’interior. Aquesta fusta escup la pintura. Posa un llistó davant l’escletxa perquè escupi l’aigua quan plou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escopir
GERUNDI: escopint
PARTICIPI: escopit, escopida, escopits, escopides
INDICATIU PRESENT: escupo, escups, escup, escopim, escopiu, escupen
INDICATIU IMPERFET: escopia, escopies, escopia, escopíem, escopíeu, escopien
INDICATIU PASSAT: escopí, escopires, escopí, escopírem, escopíreu, escopiren
INDICATIU FUTUR: escopiré, escopiràs, escopirà, escopirem, escopireu, escopiran
INDICATIU CONDICIONAL: escopiria, escopiries, escopiria, escopiríem, escopiríeu, escopirien
SUBJUNTIU PRESENT: escupi, escupis, escupi, escopim, escopiu, escupin
SUBJUNTIU IMPERFET: escopís, escopissis, escopís, escopíssim, escopíssiu, escopissin
IMPERATIU: escup, escupi, escopim, escopiu, escupin
->escopòfil
escopòfil -a[del gr. skopéō ‘mirar’ i -fil]
adj i m i f PSIC Dit de la persona afecta a l’escopofília.
->escopofília
■escopofíliaPart. sil.: es_co_po_fí_li_a
[del gr. skopéō ‘mirar’ i -fília]
f PSIC Desig fort o habitud de contemplar actes sexuals o, simplement, persones nues.
->escopofílic
escopofílic -a[de escopofília]
adj Relatiu o pertanyent a l’escopofília.
->escopolamina
■escopolaminaf FARM Alcaloide extret de l’herba queixalera i d’altres solanàcies. La seva fórmula és C17H21NO4.
->escora
■escora[del fr. ant. escore ‘pal per a apuntalar una embarcació’, d’origen germ., probablement del neerl. schoor, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
f MAR 1 Corba que passa pels punts de més amplària de totes les quadernes d’un vaixell.
2 Inclinació d’un vaixell damunt un dels seus costats.
3 Cadascun dels puntals que hom posa al costat de l’embarcació per apuntalar-la mentre està en dic.
->escorar
■escorarHom.: escurar
[de escora; 1a FONT: 1868, DLCo.]
v MAR 1 tr Apuntalar amb escores.
2 intr Inclinar-se un vaixell per defecte de l’estiba de la càrrega, per la força del vent o de la mar, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: escorar
GERUNDI: escorant
PARTICIPI: escorat, escorada, escorats, escorades
INDICATIU PRESENT: escoro, escores, escora, escorem, escoreu, escoren
INDICATIU IMPERFET: escorava, escoraves, escorava, escoràvem, escoràveu, escoraven
INDICATIU PASSAT: escorí, escorares, escorà, escoràrem, escoràreu, escoraren
INDICATIU FUTUR: escoraré, escoraràs, escorarà, escorarem, escorareu, escoraran
INDICATIU CONDICIONAL: escoraria, escoraries, escoraria, escoraríem, escoraríeu, escorarien
SUBJUNTIU PRESENT: escori, escoris, escori, escorem, escoreu, escorin
SUBJUNTIU IMPERFET: escorés, escoressis, escorés, escoréssim, escoréssiu, escoressin
IMPERATIU: escora, escori, escorem, escoreu, escorin
->escorball
■escorball[de corball]
m ICT Corball.