->manyós

■manyós -osa

[de manya; 1a FONT: c. 1500]

adj 1 Que té manya, habilitat manual.

2 Que obra, que és fet amb manya, astutament.

->manyosament

■manyosament

[de manyós]

adv Amb manya.

->manyotera

■manyotera

f ant Manilla.

->manyuclada

■manyuclada

[de manyuclar]

f dial Acció de manyuclar.

->manyuclar

■manyuclar

[deriv. de manyopa, manyopla, amb les variants manyoca, manyofa]

v tr dial Tenir a les mans (una cosa) palpant-la barroerament.

->manyucleig

■manyucleig

Part. sil.: ma_nyu_cleig

[de manyuclejar]

m dial Acció de manyuclejar.

->manyuclejar

■manyuclejar

[de manyuclar]

v tr dial Manyuclar.

->maó¹

■maó¹

Part. sil.: ma_ó

[d’origen incert, probablement preromà, comú a diversos parlars romànics, amb bases variants divergents *madone/matone/malone; 1a FONT: 1803, DEst.]

m CONSTR Peça d’argila assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.

->maó²

maó²

Part. sil.: ma_ó

[del nom de la ciutat de Maó (Menorca)]

m GASTR Formatge fet amb llet de vaca i ovella, de pasta premsada i no cuita, de color groguenc i de sabor una mica salat, suau o fort, segons el grau de maduració (maó tendre, semisec o sec), amb un 40% de matèries grasses.

->maoisme

■maoisme

Part. sil.: ma_o_is_me

m POLÍT Conjunt de posicions teoricopràctiques establertes per Mao Zedong, polític i revolucionari xinès.

->maoista

■maoista

Part. sil.: ma_o_is_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al maoisme o als maoistes.

2 adj i m i f Partidari del maoisme.

->maonès

■maonès -esa

Part. sil.: ma_o_nès

1 adj i m i f De Maó (Menorca) o del maonès (dialecte).

2 m LING Dialecte català parlat ben bé fins al primer terç del segle XX a San Agustin (Florida), on fou dut al segle XVIII per emigrants menorquins. És anomenat també en la forma anglesa mahonese.

->maori

■maori

Part. sil.: ma_o_ri

1 adj Relatiu o pertanyent als maoris.

2 m i f ETNOL Individu de raça polinèsia que habita al nord de l’illa del Nord (Nova Zelanda).

3 m LING Llengua del grup oceànic de la família austronèsia, parlada pels maoris.

->mapa¹

■mapa¹

[del ll. mappa ‘tovalla, tovalló’, i després ‘representació geogràfica sobre una peça de tela’; 1a FONT: 1255]

m 1 1 CARTOG Representació gràfica plana de la superfície de la Terra, o d’una porció d’aquesta, segons una escala i una projecció donades.

2 mapa isobàric METEOR Mapa en què es representen les isòbares.

3 mapa lingüístic CARTOG i LING Mapa on són cartografiades les respostes a un qüestionari que permeten l’estudi dels trets fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i etnogràfics dels parlars d’un o més dominis lingüístics.

4 mapa topogràfic GEOG Mapa de l’orografia, la hidrografia, la xarxa de comunicacions, les entitats de població i d’activitat econòmica, les divisions administratives i els usos generals del sòl d’un territori.

2 mapa mental Representació mental de la localització i organització de les coses en un espai determinat.

3 1 mapa de cromosomes GEN Diagrama que representa l’ordre lineal dels gens dins el cromosoma.

2 mapa de predeterminació EMBRIOL Diagrama en el qual hom indica el futur destí de cadascuna de les parts de l’embrió.

4 fig i col·loq 1 desaparèixer del mapa Fer-se fonedís.

2 esborrar (algú o alguna cosa) del mapa Fer-los desaparèixer. L’erupció volcànica ha esborrat del mapa poblacions senceres.

->mapa²

■mapa²

[v. mapa¹; de la idea de ‘tovalla, embolcall’ passa a designar objectes de forma circular o semicircular]

f NÀUT Peça en forma de punta de llança que corona els braços de les àncores i els ruixons.

->mapamundi

■mapamundi

[del ll. mappa mundi ‘llenç, mapa del món’; 1a FONT: 1389]

m CARTOG Mapa que representa la superfície de la Terra dividida en dos hemisferis.

->mapar

■mapar

[de mapa¹; 1a FONT: s. XIX]

v tr 1 Cartografiar.

2 Enregistrar el resultat d’un mesurament, d’un còmput, etc. Mapar una finca per a saber-ne les mides. La sociologia permet mapar el comportament humà.

3 Dibuixar, copiar, retratar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mapar

GERUNDI: mapant

PARTICIPI: mapat, mapada, mapats, mapades

INDICATIU PRESENT: mapo, mapes, mapa, mapem, mapeu, mapen

INDICATIU IMPERFET: mapava, mapaves, mapava, mapàvem, mapàveu, mapaven

INDICATIU PASSAT: mapí, mapares, mapà, mapàrem, mapàreu, maparen

INDICATIU FUTUR: maparé, maparàs, maparà, maparem, mapareu, maparan

INDICATIU CONDICIONAL: maparia, maparies, maparia, maparíem, maparíeu, maparien

SUBJUNTIU PRESENT: mapi, mapis, mapi, mapem, mapeu, mapin

SUBJUNTIU IMPERFET: mapés, mapessis, mapés, mapéssim, mapéssiu, mapessin

IMPERATIU: mapa, mapi, mapem, mapeu, mapin

->mapatge

■mapatge

m 1 1 Acció de mapar;

2 l’efecte.

2 mapatge cromosòmic GEN Identificació de la posició que cada gen ocupa en el cromosoma.

->màpula

■màpula

[del ll. mappŭla, dim. de mappa ‘tovallola’]

f ant Tovallola petita.

->maputxe

■maputxe

adj i m i f ETNOL Dit dels araucans meridionals.

->maqueta

■maqueta

[del fr. maquette, i aquest, de l’it. macchietta ‘escalaborn, esbós’, dimin. de macchia ‘taca’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Esbós en petit d’una escultura, edifici o decoració.

2 Reproducció d’un edifici, d’un monument, d’un vaixell, etc., a escala i en tres dimensions.

3 ELECTROAC i MÚS Disc o casset que conté mostres d’execucions musicals, i que permet donar una idea de la realització final d’un producte.

4 GRÀF Full de paper en el qual el maquetista fa indicació de la caixa d’una pàgina, dels blancs dels marges, etc., segons les característiques de l’obra a compaginar.

->maquetació

■maquetació

Part. sil.: ma_que_ta_ci_ó

[de maquetar]

f GRÀF Acció de maquetar.

->maquetar

■maquetar

[de maqueta]

v tr 1 Realitzar la maqueta (d’un edifici, d’un monument, d’un vaixell, etc.).

2 GRÀF Dissenyar o projectar les maquetes de llibres o revistes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maquetar

GERUNDI: maquetant

PARTICIPI: maquetat, maquetada, maquetats, maquetades

INDICATIU PRESENT: maqueto, maquetes, maqueta, maquetem, maqueteu, maqueten

INDICATIU IMPERFET: maquetava, maquetaves, maquetava, maquetàvem, maquetàveu, maquetaven

INDICATIU PASSAT: maquetí, maquetares, maquetà, maquetàrem, maquetàreu, maquetaren

INDICATIU FUTUR: maquetaré, maquetaràs, maquetarà, maquetarem, maquetareu, maquetaran

INDICATIU CONDICIONAL: maquetaria, maquetaries, maquetaria, maquetaríem, maquetaríeu, maquetarien

SUBJUNTIU PRESENT: maqueti, maquetis, maqueti, maquetem, maqueteu, maquetin

SUBJUNTIU IMPERFET: maquetés, maquetessis, maquetés, maquetéssim, maquetéssiu, maquetessin

IMPERATIU: maqueta, maqueti, maquetem, maqueteu, maquetin

->maquetisme

maquetisme

m Tècnica i art de construir maquetes; modelisme.

->maquetista

■maquetista

[de maqueta]

m i f 1 Persona que es dedica al maquetisme.

2 GRÀF Professional gràfic que maqueta llibres o revistes.

->maqui¹

maqui¹

[del fr. maki, i aquest, del malgaix máky o maka, íd.]

m ZOOL Nom de diversos mamífers primats de la família dels lemúrids que pertanyen als gèneres Lemur i Hapalemur. Cal esmentar-ne el maqui mangosta (L. mongor), el maqui de cua anellada (L. catta), el maqui gris (H. griseus) i el maqui tacat (L. variegatus).

->maqui²

■maqui²

[del fr. maquis (v. maquis)]

m i f Nom popular de cadascun dels membres del maquis antifranquista.

->maquí

■maquí

[pl -ís] m ZOOL maqui¹.

->màquia

■màquia

Part. sil.: mà_qui_a

f GEOBOT Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats.

->-màquia

■-màquia

Forma sufixada del mot grec mákhē, que significa ‘combat’. Ex.: logomàquia, tauromàquia.

->maquiavèl·lic

■maquiavèl·lic -a

Part. sil.: ma_qui_a_vèl_lic

[de Maquiavel, catalanització del nom de Niccolò Machiavelli (1469-1527), polític i escriptor florentí, forjador d’una teoria política basada en l’absència d’escrúpols]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Maquiavel o al maquiavel·lisme. Política maquiavèl·lica. Un enginy maquiavèl·lic.

2 Que obra amb maquiavel·lisme. Un polític maquiavèl·lic.

->maquiavèl·licament

■maquiavèl·licament

Part. sil.: ma_qui_a_vèl_li_ca_ment

adv D’una manera maquiavèl·lica.

->maquiavel·lisme

■maquiavel·lisme

Part. sil.: ma_qui_a_vel_lis_me

[de maquiavèl·lic]

m 1 Teoria política de Maquiavel.

2 Política sense escrúpols.

3 fig Actitud del qui cerca d’aconseguir els seus fins amb astúcia, duplicitat, mala fe.

->maquiavel·lista

■maquiavel·lista

Part. sil.: ma_qui_a_vel_lis_ta

[de maquiavèl·lic]

1 adj Relatiu o pertanyent al maquiavel·lisme.

2 m i f Partidari del maquiavel·lisme.

->màquila

■màquila

f METROL Antiga mesura d’oli, igual a la vuitena part d’un cadaf.

->maquílids

maquílids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes tisanurs, que comprèn els peixets de coure i espècies afins.

2 sing Insecte de la família dels maquílids.

->maquillador

■maquillador -a

[de maquillar]

m i f Persona que maquilla, especialment els actors de teatre, cinema o televisió.

->maquillar

■maquillar

[del fr. maquiller, íd., variant ant. maskier ‘emmascarar la cara’, probablement forma normandopicarda, variant del fr. ant. mascherer; 1a FONT: c. 1925]

v 1 tr Compondre i pintar la cara per desfigurar-la o embellir-la. Es dedica a maquillar actors.

2 pron L’actor es maquillà abans de la representació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maquillar

GERUNDI: maquillant

PARTICIPI: maquillat, maquillada, maquillats, maquillades

INDICATIU PRESENT: maquillo, maquilles, maquilla, maquillem, maquilleu, maquillen

INDICATIU IMPERFET: maquillava, maquillaves, maquillava, maquillàvem, maquillàveu, maquillaven

INDICATIU PASSAT: maquillí, maquillares, maquillà, maquillàrem, maquillàreu, maquillaren

INDICATIU FUTUR: maquillaré, maquillaràs, maquillarà, maquillarem, maquillareu, maquillaran

INDICATIU CONDICIONAL: maquillaria, maquillaries, maquillaria, maquillaríem, maquillaríeu, maquillarien

SUBJUNTIU PRESENT: maquilli, maquillis, maquilli, maquillem, maquilleu, maquillin

SUBJUNTIU IMPERFET: maquillés, maquillessis, maquillés, maquilléssim, maquilléssiu, maquillessin

IMPERATIU: maquilla, maquilli, maquillem, maquilleu, maquillin

->maquillatge

■maquillatge

[del fr. maquillage, íd.]

m 1 1 Acció de maquillar o maquillar-se;

2 l’efecte.

2 Tècnica que té per objecte de modificar el modelatge de la cara per transformar-la o embellir-la.

3 Conjunt de cosmètics utilitzats per a maquillar.

->maquiloïdeus

maquiloïdeus

Part. sil.: ma_qui_lo_ï_deus

m ENTOM 1 pl Subordre d’insectes tisanurs, que comprèn la família dels maquílids.

2 sing Insecte del subordre dels maquiloïdeus.

->màquina

■màquina

[del ll. machĭna, íd. amb varietat d’accepcions i matisos, i aquest, del gr. mēkhanḗ, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 TECNOL 1 Conjunt més o menys complex de peces sòlides que serveix per a transformar un tipus d’energia en treball o en un altre tipus d’energia, o bé per a aprofitar l’acció d’una força per tal de produir certs efectes.

2 màquina agrícola AGR Màquina moguda per mitjà d’energia mecànica i emprada per a fer les feines agrícoles, en substitució del treball manual, i que hom anomena segons la feina que fa (màquina de segar, de batre).

3 màquina automàtica AUTOM i CIBERN Màquina que funciona segons els principis de l’automàtica, de manera que fa correspondre una certa magnitud de sortida a una d’entrada donada.

4 màquina de rodets TÈXT Màquina emprada per a omplir rodets de valones amb fil debanat generalment de madeixes o fusades.

5 màquina de vapor MOT Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d’aigua com a substància de treball i que transforma una part de l’energia interna del vapor en energia mecànica.

6 [pl màquines eina] màquina eina Conjunt no portàtil i motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials, predominantment metàl·lics, per un procés de tall, els factors determinants del qual són l’eina, el material, la peça, el fluid i els criteris o objectius.

7 màquina elèctrica ELECTROT Màquina capaç de transformar l’energia elèctrica en mecànica (motor), o a l’inrevés (generador), o bé l’energia elèctrica d’unes característiques determinades en una altra de característiques diferents.

8 màquina electrostàtica ELECT Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electrostàtica i destinada generalment a treballar com a generador electrostàtic d’alta tensió.

9 màquina hidràulica HIDR Màquina que intervé d’una manera activa en la manipulació mecànica d’un líquid (o, per extensió, de qualsevol fluid considerat incompressible).

10 màquina pneumàtica FÍS Dispositiu que permet de treure l’aire contingut en un recipient o en un recinte, tot fent-hi el buit.

11 màquina simple MEC Màquina estàtica que serveix per a equilibrar una força (resistència) amb una altra (potència) a través d’un element mecànic amb un punt fix (punt de suport).

2 GRÀF 1 Premsa d’impressió.

2 màquina plana Premsa d’impressió planocilíndrica.

3 OFIC i TECNOL Nom genèric de diferents aparells, estris, etc., emprats en oficis diversos, treballs manuals, a la llar, etc. Màquina d’afaitar. Màquina de cosir. Màquina d’escriure. Escriure, cosir a màquina.

4 TEAT Aparell per a produir efectes especials.

5 INFORM Maquinari, especialment quan no inclou els elements de connexió i el cablatge dels ordinadors.

6 a mitja màquina Amb una força, una potència, etc., igual a la meitat de la total de què és capaç una màquina o un giny mecànic.

7 a tota màquina 1 Amb una força, una potència, etc., igual a la màxima de què és capaç una màquina o un giny mecànic.

2 Al màxim possible. Treballen a tota màquina per poder acabar les obres a temps.

8 ésser una màquina fig Tenir, una persona, una resistència física molt gran, una gran capacitat de treball.

9 màquina de guerra ant Giny de tirar grosses pedres, d’abatre murs, etc.

10 màquina del món ant L’Univers.

11 màquina de taps TÈXT Maquineta de lliços.

12 màquina de tren FERROC Locomotora.

13 màquina humana Organisme humà.

14 màquina infernal Bomba explosiva.

->maquinació

■maquinació

Part. sil.: ma_qui_na_ci_ó

[del ll. machinatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1341]

f 1 Acció de maquinar;

2 l’efecte.

->maquinador

■maquinador -a

[del ll. machinator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que maquina.

->maquinal

■maquinal

[del ll. machinalis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Dit del moviment, de l’acció, etc., que sembla fer-se sense la intervenció de la voluntat.

->maquinalment

■maquinalment

[de maquinal]

adv D’una manera maquinal.

->maquinament

■maquinament

[de maquinar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Maquinació.

->maquinar

■maquinar

[del ll. machinari, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v tr Ginyar, ordir, artificiosament, ocultament. Què maquines contra ell?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maquinar

GERUNDI: maquinant

PARTICIPI: maquinat, maquinada, maquinats, maquinades

INDICATIU PRESENT: maquino, maquines, maquina, maquinem, maquineu, maquinen

INDICATIU IMPERFET: maquinava, maquinaves, maquinava, maquinàvem, maquinàveu, maquinaven

INDICATIU PASSAT: maquiní, maquinares, maquinà, maquinàrem, maquinàreu, maquinaren

INDICATIU FUTUR: maquinaré, maquinaràs, maquinarà, maquinarem, maquinareu, maquinaran

INDICATIU CONDICIONAL: maquinaria, maquinaries, maquinaria, maquinaríem, maquinaríeu, maquinarien

SUBJUNTIU PRESENT: maquini, maquinis, maquini, maquinem, maquineu, maquinin

SUBJUNTIU IMPERFET: maquinés, maquinessis, maquinés, maquinéssim, maquinéssiu, maquinessin

IMPERATIU: maquina, maquini, maquinem, maquineu, maquinin

->maquinari

■maquinari

m INFORM Conjunt dels elements estrictament materials de les màquines informàtiques, que comprèn una unitat central i equips perifèrics.

->maquinària

■maquinària

Part. sil.: ma_qui_nà_ri_a

[pl. neutre del ll. machinarius, -a, -um ‘de la màquina’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f TECNOL 1 Construcció de màquines. Taller de maquinària.

2 Conjunt de màquines d’una fàbrica, d’un taller, etc., que serveixen per a un fi determinat.

3 Mecanisme que fa funcionar alguna cosa. La maquinària d’un rellotge.

->maquineta

■maquineta

[de màquina; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Màquina petita.

2 esp Nom genèric de certs estris, aparells, etc., de dimensions reduïdes, que hom empra en oficis diversos, treballs manuals, etc. Maquineta de fer punta al llapis.

3 maquineta de lliços TÈXT Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.

4 màquineta de lligar TÈXT Nom donat a les primitives maquinetes de lliços estilades en els telers de mà.

->maquinisme

■maquinisme

[de màquina; 1a FONT: c. 1930]

m ECON Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció.

->maquinista

■maquinista

[de màquina; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj ECON Relatiu o pertanyent al maquinisme. La revolució maquinista.

2 m i f 1 Persona que fa funcionar i governa una màquina motora, com ara la màquina de vapor d’una fàbrica, la d’un vaixell, etc.

2 esp FERROC Persona que condueix una locomotora.

3 GRÀF Operari gràfic que té cura d’una màquina d’imprimir.

3 m i f CIN i TV Tècnic de cinema o televisió que s’ocupa del funcionament de la càmera; càmera.

4 m i f CIN, TEAT i TV En teatre, cinema i televisió, persona encarregada de muntar l’escenografia, de preparar i fer funcionar la tramoia i de col·locar en escena el material necessari per a la representació teatral o per a la filmació.

->maquinyó

■maquinyó

[del fr. maquignon, íd., probable alteració de maquereau ‘proxeneta’ per influx de barguigner ‘mercadejar’ (v. macarró²)]

m Traficant de cavalls.

->maquis

■maquis

[del fr. maquis, íd., i aquest, del cors macchia ‘taca’, aplicat a les mates i garrics que tanquen un terreny i, metonímicament, als guerrillers de la Resistència que s’hi amagaven]

m HIST 1 Lloc poc accessible on, sota l’ocupació alemanya de França, s’agrupaven els membres de la Resistència.

2 Organització de resistència armada, a França, contra l’ocupació alemanya.

3 Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc en diversos punts de l’estat espanyol.

->maquisard

■maquisard -a

m i f HIST Membre del maquis.

->mar

■mar

[del ll. mare, íd.; 1a FONT: o., Llull]

f [o m] 1 1 GEOL i OCEANOG Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra; oceà. La superfície del mar. A tres-cents metres sobre el nivell del mar.

2 anar en mar (o a la mar) Fer-se a la mar.

3 alta mar Des d’on no s’albira la riba.

4 córrer la mar (o les mars) Navegar.

5 fer-se a la mar Sortir de port una embarcació i dirigir-se a alta mar.

6 gent de mar Pescadors, marins.

7 mar oceana Oceà.

8 no trobar aigua a mar fig No trobar allò que és molt fàcil de trobar.

9 prendre la mar Fer-se a la mar.

10 tirar aigua a mar fig Fer alguna cosa completament inútil.

11 tirar (o fotre) a mar fig Llençar. Això s’ha espatllat: ja ho pots tirar a mar!

2 OCEANOG Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental. Mar Mediterrània. Mar interior, tancada. Mar continental.

3 OCEANOG i MAR 1 Estat de la mar amb relació a les dimensions de les onades i als obstacles que representen per a la navegació.

2 bona mar Mar tranquil·la, no agitada.

3 haver-hi molta mar Haver-hi o fer mala mar.

4 mala mar Mar molt agitada per grans onades.

5 mar arrissada Mar amb onades de menys de 0,1 m, que constitueix el grau 1 de l’escala de Douglas.

6 mar brava Mar amb onades que oscil·len entre 4 i 6 m, que constitueix el grau 6 de l’escala de Douglas.

7 mar calma (o mar bonança) Mar plana.

8 mar de capa Mar desfeta.

9 mar de fons (o de fora, o forana, o llarguera, o de lleva, o de lluny) Ones que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han mancat.

10 mar de fons fig maror 2 1.

11 mar de llamp Gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament.

12 mar de popa (o de proa, o de costat) Mar que bat contra la popa (o la proa, o el costat) d’una nau.

13 mar desfeta Mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m, que constitueix el grau 7 de l’escala de Douglas.

14 mar de vent Mar amb un onatge generat per tempestes properes a la costa, que té un aspecte irregular i desordenat, caracteritzat per ones de període, alçària i direcció de propagació aleatòries, cosa que comporta l’aspecte caòtic de la superfície de la mar.

15 mar enorme Mar amb onades de més de 14 m, que constitueix el grau 9 de l’escala de Douglas.

16 mar grossa Maregassa.

17 mar llarga Estat de la mar quan les ones són molt amples però molt baixes.

18 mar molt alta Mar amb onades que oscil·len entre 9 i 14 m, que constitueix el grau 8 de l’escala de Douglas.

19 mar plana Mar sense onades, que constitueix el grau 0 de l’escala de Douglas.

20 mar podrida Mar completament plana i transparent.

21 mar vella Estat de la mar quan les ones són conseqüència d’un vent ja calmat.

4 GEOG ADM 1 alta mar Espais marítims que no formen part de la mar territorial o de les aigües interiors.

2 mar territorial Espai marítim sotmès a la sobirania d’un estat.

5 fig Gran extensió. Mar de sorra, de gel.

6 fig 1 la mar Molt, abundantment. Aquell noi m’agrada la mar. D’això, en té la mar.

2 la mar de Molta quantitat de, gran nombre de, molt. Va anar-hi la mar de gent. És la mar de feliç. S’ha fet la mar d’il·lusions.

3 una mar Separació, diferència, molt gran. Entre tu i jo hi ha una mar.

4 una mar de Una gran quantitat de, molt. Estic en una mar de dubtes. Una mar de sang, de llàgrimes.

7 mar lunar ASTR Cadascuna de les extenses planes de coloració fosca que presenta la superfície de la Lluna.

->mara

■mara

Hom.: mare

m ZOOL Mamífer euteri de l’ordre dels rosegadors i de la família dels càvids (Dolichotis patagonica), de color gris al dors, groguenc als costat i blanc a la part inferior, amb potes llargues i orelles de punta arrodonida, propi de l’Argentina.

->marabú

■marabú

[del fr. marabout, íd., i aquest, de l’àr. murâbiṭ ‘ermità’, participi actiu de râbaṭ ‘dedicar-se amb zel a alguna cosa’; el mateix mot àr. és aplicat a l’ocell, que és considerat sagrat pel seu aire majestuós]

[pl -ús] m ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels cicònids (Leptoptilus sp), de bec cònic, papada flàccida, plomatge negre o verd metàl·lic i cap i coll nus. Cal esmentar-ne el marabú africà (L. crumeniferus), el marabú indi (L. dubius) i el marabú javanè s (L. javanicus).

->marabut

■marabut

m ISLAM Morabit.

->maraca

■maraca

[del cast. maraca, i aquest, del carib o arauac maraka per als països septentrionals d’Amèrica del Sud, i del guaraní mbaraká per al Brasil i l’Argentina]

f MÚS Instrument musical propi de diversos pobles de les Antilles i de l’Amèrica del Sud, que consisteix en una carbassa o qualsevol altra fruita similar, seca i buida, dins la qual hi ha pinyols o pedretes, i és subjectable per un mànec.

->maracujà

■maracujà

[pl -às] m BOT Fruita de la passió.

->maragda

■maragda

[del gr. máragdos, íd., i també, si més no, pel que fa a la variant esmaragda, del ll. smaragdus, i aquest, del gr. smáragdos, íd.; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

f JOI i MINERAL Varietat de beril d’un color verd brillant, a causa de la petita quantitat de crom que conté.

->maragdí

■maragdí -ina

[de maragda; 1a FONT: 1258]

adj JOI i MINERAL 1 Relatiu o pertanyent a la maragda.

2 De maragda.

->maranta

■maranta

[del gr. maraínō ‘marcir-se’]

f BOT i ALIM Gènere de plantes herbàcies de la família de les marantàcies (Maranta sp), de fulles peciolades homòtropes i arrels tuberoses.

->marantàcies

■marantàcies

Part. sil.: ma_ran_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’escitamínies integrada per plantes herbàcies perennes de fulles grosses, peciolades i dístiques, flors trímeres i heteroclamídies i fruits capsulars.

2 sing Planta de la família de les marantàcies.

->marasme

■marasme

[del gr. marasmós, íd., der. de maraínō ‘marcir-se, consumir-se’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 MED 1 Extenuació o consumpció extrema, consecutiva a les malalties cròniques, infeccioses o tumorals.

2 marasme senil Atròfia normal dels teixits en la vellesa.

2 fig Suspensió, paralització, de l’activitat, causada per una decadència molt accentuada. La calda ens tenia sumits en el marasme.

->marasmi

■marasmi

m BOT Gènere de bolets de la família de les tricolomatàcies (Marasmius sp), de mida petita, amb làmines lliures i un peu prim i fibrós, que en general no són comestibles, amb excepció del cama-sec o moixernó (Marasmius oreades), que es considera excel·lent.

->marassa

■marassa

[de mare]

f Mare excessivament bona, condescendent amb els fills.

->marató

■marató

[del gr. Marathṓn, planura grega d’on sortí un soldat corrent cap a Atenes per anunciar-hi la victòria dels grecs sobre els perses en la batalla d’aquest mateix nom (490 aC)]

f 1 ESPORT Cursa pedestre introduïda en les modernes Olimpíades el 1896, que es desenvolupa al llarg de 42,195 km.

2 fig 1 Prova, sessió, etc., que per la seva llarga durada i dificultat posa a prova la resistència dels participants.

2 Programa de ràdio o de televisió, de llarga durada, amb intervencions musicals, entrevistes, etc., dedicat a obtenir diners amb finalitats benèfiques mitjançant les aportacions que fan els radiooients o els teleespectadors.

->maratonià

■maratonià -ana

Part. sil.: ma_ra_to_ni_à

[de marató]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la marató.

2 fig Molt llarg, propi d’una marató. Després d’una sessió maratoniana finalment s’aprovaren els nous estatuts.

2 m i f ESPORT Corredor de marató.

->marattiàcies

marattiàcies

Part. sil.: ma_rat_ti_à_ci_es

f BOT 1 pl Família única de l’ordre de les marattials.

2 sing Planta de la família de les marattiàcies.

->marattials

marattials

Part. sil.: ma_rat_ti_als

f BOT 1 pl Ordre de filicòpsids de la subclasse de les eusporangiades constituït per falgueres de fulles grosses i d’esporofil·les amb els sorus a la cara inferior.

2 sing Planta de l’ordre de les marattials.

->marattiòpsids

■marattiòpsids

Part. sil.: ma_rat_ti_òp_sids

m pl BOT Marattials.

->maravedís

■maravedís

m NUMIS morabatí 1 2.

->marbrar

■marbrar

[de marbre]

v tr Pintar en algun objecte, o en alguna paret, clapes, aigües, etc., imitant les del marbre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marbrar

GERUNDI: marbrant

PARTICIPI: marbrat, marbrada, marbrats, marbrades

INDICATIU PRESENT: marbro, marbres, marbra, marbrem, marbreu, marbren

INDICATIU IMPERFET: marbrava, marbraves, marbrava, marbràvem, marbràveu, marbraven

INDICATIU PASSAT: marbrí, marbrares, marbrà, marbràrem, marbràreu, marbraren

INDICATIU FUTUR: marbraré, marbraràs, marbrarà, marbrarem, marbrareu, marbraran

INDICATIU CONDICIONAL: marbraria, marbraries, marbraria, marbraríem, marbraríeu, marbrarien

SUBJUNTIU PRESENT: marbri, marbris, marbri, marbrem, marbreu, marbrin

SUBJUNTIU IMPERFET: marbrés, marbressis, marbrés, marbréssim, marbréssiu, marbressin

IMPERATIU: marbra, marbri, marbrem, marbreu, marbrin

->marbre

■marbre

Cp. mabre

[del ll. marmor, -ŏris, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 1 PETROG i ART Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic, formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits.

2 ART Obra artística feta de marbre. Un marbre de Praxíteles.

3 marbre artificial PETROG Imitació del marbre feta amb pintura o amb pedra artificial.

2 CONSTR i MOBL 1 Peça plana i prima de marbre que hom col·loca horitzontalment, a manera de prestatge, en una cuina, damunt un moble, etc.

2 INDÚST i OFIC Peça plana de marbre o d’una substància anàloga que hom utilitza en diversos oficis i diverses indústries com a taula a fi de fer-hi certes manipulacions.

3 GRÀF Platina.

->marbrejar

■marbrejar

[de marbre]

v 1 tr Marbrar.

2 intr Tenir l’aspecte de marbre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marbrejar

GERUNDI: marbrejant

PARTICIPI: marbrejat, marbrejada, marbrejats, marbrejades

INDICATIU PRESENT: marbrejo, marbreges, marbreja, marbregem, marbregeu, marbregen

INDICATIU IMPERFET: marbrejava, marbrejaves, marbrejava, marbrejàvem, marbrejàveu, marbrejaven

INDICATIU PASSAT: marbregí, marbrejares, marbrejà, marbrejàrem, marbrejàreu, marbrejaren

INDICATIU FUTUR: marbrejaré, marbrejaràs, marbrejarà, marbrejarem, marbrejareu, marbrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: marbrejaria, marbrejaries, marbrejaria, marbrejaríem, marbrejaríeu, marbrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: marbregi, marbregis, marbregi, marbregem, marbregeu, marbregin

SUBJUNTIU IMPERFET: marbregés, marbregessis, marbregés, marbregéssim, marbregéssiu, marbregessin

IMPERATIU: marbreja, marbregi, marbregem, marbregeu, marbregin

->marbrenc

■marbrenc -a

[de marbre]

adj Semblant al marbre.

->marbrera

■marbrera

[de marbre]

f MIN Pedrera de marbre.

->marbrista

■marbrista

[de marbre]

m i f OFIC Persona que fa treballs en marbre.

->marc¹

■marc¹

[probablement der. de la forma germ. ant. marka (v. marca) que, considerada en romànic com un pl. neutre, degué originar un sing. *marcus; 1a FONT: s. XIII]

m 1 METROL i NUMIS 1 Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.

2 Moneda imaginària o de compte, introduïda com a resultat de l’ús de la unitat ponderal.

3 ECON Unitat monetària d’Alemanya i de Finlàndia, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.

2 1 ART Armadura a manera de bastidor que hom col·loca al voltant d’un mirall, d’un quadre, etc.

2 CONSTR Bastiment.

3 fig Allò que circumscriu o envolta un espai, un esdeveniment, una acció, etc. La vall té per marc muntanyes altíssimes. S’han mogut sempre dins el marc de la legalitat.

4 CONSTR NAV Part del timó on va fixat l’arjau i que sosté el tascó.

5 INFORM Cadascuna de les zones separades de la pantalla d’un ordinador, sovint delimitada gràficament, que s’activa independentment de la resta.

6 llei del marc ART Principi artístic pel qual, en escultura i pintura, l’estructura de l’entorn s’imposa al tot englobat dins l’espai que aquella delimita.

->marc²

■marc²

[del fr. marc, íd., postverbal de marcher ‘trepitjar’ (v. marro¹)]

m 1 ALIM Brisa.

2 DESTIL·L 1 Aiguardent de brisa, especialment l’elaborat segons el mètode tradicional de França.

2 marc de xampany Aiguardent elaborat amb la brisa procedent del raïm utilitzat en l’elaboració de xampany.

->març

■març

[del ll. martius, der. de Mars, Martis, déu de la guerra, a qui era consagrat el mes; 1a FONT: 1250]

m 1 CRON [símb: MÇ] El tercer mes de l’any.

2 ocell de març ORNIT Ocell marcenc.

->marca

■marca

[del b. ll. marca (marcha, markia), probablement del germ. *markjan ‘parar atenció, notar’, segurament a partir de l’it; en el significat de ‘frontera’ prové directament del germ; 1a FONT: 1120]

f 1 1 Empremta, traç, tall o altre senyal fet en una cosa per distingir-la d’altres, reconèixer-la, denotar el seu origen, la seva qualitat, etc.

2 fig La seva expressió reflecteix la marca del sofriment.

3 HIST i DR PEN En l’Antic Règim, senyal infamant que hom feia en el cos d’un delinqüent, amb ferro roent o bé escapçant-li un dit o un tros d’orella.

4 RAM Senyal distintiu del bestiar d’un ramat.

5 marca tipogràfica Marca que els editors, els tipògrafs i els llibreters posen en llurs llibres per garantir-ne l’autenticitat i protegir-ne la propietat.

6 marca viària TRÀNS Element de senyalització horitzontal consistent en un símbol (ratlles, dibuixos, paraules, etc.) pintat directament a la calçada o la vorera, que regula la circulació i millora la seguretat del trànsit.

2 1 ECON Distintiu extern d’un producte que en garanteix la procedència.

2 p ext Empresa que fabrica productes de marca. Aquesta marca també té màquines de rentar.

3 p ext Producte de marca. Ho compraré: és una bona marca.

4 de marca Expressió que hom aplica als productes que porten una marca, especialment quan és coneguda, acreditada. Vi de marca.

5 de marca fig Que excel·leix en el seu gènere, molt notable. Un savi de marca.

3 1 Senyal deixat pel contacte o la pressió d’una cosa. La paret era plena de marques de les cadires.

2 Senyal que resta en els teixits orgànics després de guarir-se una ferida o una nafra.

4 1 Grandària que ha de tenir normalment una cosa.

2 de marca Que té la marca deguda. Cavall de marca.

5 ESPORT 1 Resultat obtingut per un participant en diferents proves esportives: atletisme, esquí, natació, etc.

2 marca mínima Resultat mínim que ha d’acreditar un participant per tal de poder prendre part en determinades competicions esportives i que ha estat fixat per la federació corresponent.

6 HIST Entitat geogràfica i politicomilitar fronterera. La Marca Hispànica.

7 HIST DR CAT Dret de represàlia.

8 LING En fonologia, particularitat fònica l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.

9 TECNOL Aparell emprat per a marcar.

->marcació

■marcació

Part. sil.: mar_ca_ci_ó

[de marcar]

f NÀUT Direcció o posició d’un objecte qualsevol determinada amb una brúixola.

->marcada

■marcada

[de marcar]

f 1 Acció de marcar;

2 l’efecte.

->marçada

■marçada

[de març]

f Cop d’aigua, de vent, etc., propi del mes de març.

->marcadament

marcadament

[de marcat]

adv D’una manera marcada, intensament.

->marcador

■marcador -a

[de marcar]

1 adj i m i f Que marca.

2 m ESPORT 1 Instrument, generalment en forma de placa o de tauler, on són marcats els gols, els punts, els jocs o el temps que un equip o un jugador ha fet.

2 marcador simultani Tauler on són consignats alhora els resultats de les competicions esportives que tenen lloc en diferents localitats.

3 m i f GRÀF Operari que col·loca els plecs a les guies perquè siguin recollits per les pinces del cilindre de la màquina plana per tal de fer la impressió.

4 marcador genètic GEN Locus cromosòmic emprat com a patró en la identificació de segments cromosòmics.

->marçal

■marçal

[de març]

adj marcenc 1. Ordi marçal.

->marcanciàcies

marcanciàcies

Part. sil.: mar_can_ci_à_ci_es

f BOT 1 pl Principal família de l’ordre de les marcancials.

2 sing Molsa de la família de les marcanciàcies.

->marcancials

■marcancials

Part. sil.: mar_can_ci_als

f BOT 1 pl Ordre d’hepàtiques tal·loses de ramificació dicotòmica, amb gametangis pedicel·lats i esporangis sèssils.

2 sing Molsa de l’ordre de les marcancials.

->marcanciates

■marcanciates

Part. sil.: mar_can_ci_a_tes

f pl BOT Hepàtiques.

->marcancíides

■marcancíides

Part. sil.: mar_can_cí_i_des

f BOT 1 pl Subclasse de briòfits de la classe de les hepàtiques que comprèn espècies tal·loses, amb rizoides proveïts de papil·les a la part inferior de la paret, o bé llisos, i esporòfits al capdamunt d’una seta curta.

2 sing Briòfit de la subclasse de les marcancíides.

->marcanciòpsids

■marcanciòpsids

Part. sil.: mar_can_ci_òp_sids

m pl BOT Hepàtiques.

->marçanenc

marçanenc -a

adj i m i f De Marçà (Priorat).

->marcapassos

■marcapassos

[de marcar i pas¹]

m TERAP Petit generador d’estímuls elèctrics que, connectat permanentment al cor, n’assegura la contracció i el ritme.

->marcar

■marcar

[del b. ll. marcare, i aquest, del germ. *markjan ‘parar atenció, notar’, que inicialment significà ‘establir frontera, ser fronterer’ i més tard anà prenent els altres sentits de ‘delimitar, fer un senyal’, aquests segurament a través de l’it; 1a FONT: c. 1400]

v tr 1 1 Posar o deixar una marca. Marca les branques que s’han de tallar. Marcar algú la roba blanca amb les seves inicials. Hem de marcar els moltons d’aquest ramat.

2 fig Un esdeveniment, una circumstància, etc., afectar una persona, la seva vida, els seus actes, el seu caràcter, etc. La violència va marcar tota la seva vida.

3 Assenyalar la data o l’hora en una targeta, una fitxa, etc., per establir un control.

4 MERC Assignar el preu als productes.

5 GASTR Enrossir a foc viu (un aliment, generalment un tall de carn o de peix), que posteriorment hom sol sotmetre a altres procediments culinaris.

6 REL TREB Assenyalar en una fitxa, els treballadors d’una empresa, l’hora d’entrada i de sortida per tal que aquesta pugui controlar les hores treballades.

7 abs REL TREB Cada dia marquem a les vuit.

2 1 Assenyalar, fer notar alguna cosa per algun mitjà. Marcar els punts guanyats. Les busques marquen l’hora. Porta un vestit que li marca totes les formes. L’acte començarà a l’hora marcada. Seguir el camí marcat en el mapa.

2 abs fig Presumir, fer el fatxenda.

3 FÍS ATÒM Induir radioactivitat a un element o substància per tal de poder-lo detectar i seguir-ne els desplaçaments.

4 marcar el pas MIL Marxar de manera compassada fent notar els passos.

5 marcar un cop ESPORT En la boxa, indicar un cop sense donar-lo, per tal de desorientar el contrincant.

3 Donar una certa inclinació als cabells, després de rentar-los, mitjançant pinces i bigudins.

4 ESPORT 1 En el futbol i altres jocs, procurar, un jugador, de seguir de prop els moviments d’un jugador contrari per tal de desbaratar-li el joc.

2 marcar gol Fer gol.

5 GRÀF Dipositar el plec a les guies de la màquina d’imprimir perquè sigui recollit per les pinces del cilindre.

6 TELECOM Operar en un telèfon, fent girar el disc o pitjant les tecles adequades, a fi de formar el número corresponent a l’abonat amb el qual hom vol establir la comunicació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marcar

GERUNDI: marcant

PARTICIPI: marcat, marcada, marcats, marcades

INDICATIU PRESENT: marco, marques, marca, marquem, marqueu, marquen

INDICATIU IMPERFET: marcava, marcaves, marcava, marcàvem, marcàveu, marcaven

INDICATIU PASSAT: marquí, marcares, marcà, marcàrem, marcàreu, marcaren

INDICATIU FUTUR: marcaré, marcaràs, marcarà, marcarem, marcareu, marcaran

INDICATIU CONDICIONAL: marcaria, marcaries, marcaria, marcaríem, marcaríeu, marcarien

SUBJUNTIU PRESENT: marqui, marquis, marqui, marquem, marqueu, marquin

SUBJUNTIU IMPERFET: marqués, marquessis, marqués, marquéssim, marquéssiu, marquessin

IMPERATIU: marca, marqui, marquem, marqueu, marquin

->marcassita

■marcassita

f MINERAL Disulfur de ferro, FeS₂, mineral de color groc d’or que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->marcat

■marcat -ada

Hom.: mercat

[de marcar]

1 adj Que té, que duu, una marca. Cal destriar el bestiar marcat. Té la pell marcada de la verola.

2 adj Intens, acusat. Demostra un marcat interès per la política.

3 adj HERÀLD Dit del dau amb punts i de llur esmalt.

4 LING 1 adj Dit d’una unitat lingüística quan presenta una particularitat que l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.

2 no marcat Dit del valor per defecte d’un paràmetre lingüístic, el que hom li assigna en absència de dades positives.

->marcatge

■marcatge

[de marcar]

m 1 1 Acció de marcar;

2 l’efecte.

2 HIST DR Tribut o contribució a un propietari.

3 QUÍM i BIOL Procediment mitjançant el qual hom uneix una molècula fàcilment detectable amb una altra per tal de poder visualitzar-la i localitzar-la.

4 TELECOM Acció de marcar un número en un telèfon.

->marcejar

■marcejar

[de març]

v intr Fer el temps variable propi del mes de març.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marcejar

GERUNDI: marcejant

PARTICIPI: marcejat, marcejada, marcejats, marcejades

INDICATIU PRESENT: marcejo, marceges, marceja, marcegem, marcegeu, marcegen

INDICATIU IMPERFET: marcejava, marcejaves, marcejava, marcejàvem, marcejàveu, marcejaven

INDICATIU PASSAT: marcegí, marcejares, marcejà, marcejàrem, marcejàreu, marcejaren

INDICATIU FUTUR: marcejaré, marcejaràs, marcejarà, marcejarem, marcejareu, marcejaran

INDICATIU CONDICIONAL: marcejaria, marcejaries, marcejaria, marcejaríem, marcejaríeu, marcejarien

SUBJUNTIU PRESENT: marcegi, marcegis, marcegi, marcegem, marcegeu, marcegin

SUBJUNTIU IMPERFET: marcegés, marcegessis, marcegés, marcegéssim, marcegéssiu, marcegessin

IMPERATIU: marceja, marcegi, marcegem, marcegeu, marcegin

->marcelina

■marcelina

f Plat amb una cavitat al mig per a aguantar-hi una xicra.

->marcenc

■marcenc -a

[de març]

1 adj Relatiu o pertanyent al mes de març.

2 m ORNIT Àguila marcenca.

->marcer

■marcer -a

Hom.: mercer

[de març]

adj marcenc 1. Garrofina marcera.

->marceries

■marceries

Part. sil.: mar_ce_ri_es

[de marcer]

f pl AGR Llegums que hom sembra pel març.

->marcescència

■marcescència

Part. sil.: mar_ces_cèn_ci_a

[de marcescent]

f FISIOL VEG En una planta o en una part d’una planta, pèrdua de la turgència, deguda a la falta d’aigua en els teixits.

->marcescent

■marcescent

[del ll. marcescens, -ntis, participi pres. de marcescĕre ‘marcir-se’]

adj BOT Dit de les fulles i altres òrgans vegetals que es marceixen en la planta sense desprendre-se’n.

->marcescible

■marcescible

[del ll. marcescibĭlis, íd.]

adj Que es pot marcir, que es marceix.

->marcet

■marcet

[de març]

m BOT Herba bulbosa de la família de les liliàcies (Dipcadi serotinum), de fulles linears i flors verdes o brunes, de vegades vermelloses o ataronjades, pròpia de les brolles i pastures seques de la regió mediterrània.

->marcgravi

■marcgravi

m HIST A l’imperi carolingi i al Sacre Imperi, títol donat als funcionaris o als comtes encarregats de comandar les tropes i d’administrar justícia en una marca o província fronterera.

->marcgraviàcies

marcgraviàcies

Part. sil.: marc_gra_vi_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de gutiferals, integrada per lianes o arbusts de l’Amèrica tropical.

2 sing Planta de la família de les marcgraviàcies.

->marcgravial

■marcgravial

Part. sil.: marc_gra_vi_al

adj Relatiu o pertanyent al marcgravi o als marcgravis i al marcgraviat.

->marcgraviat

■marcgraviat

Part. sil.: marc_gra_vi_at

m HIST 1 Títol de marcgravi.

2 Territori d’un marcgravi.

->marcgravina

■marcgravina

f Muller o filla del marcgravi.

->marcià

■marcià -ana

Part. sil.: mar_ci_à

1 adj Relatiu o pertanyent al planeta Mart.

2 m i f Presumpte habitant de Mart.

3 adj i m i f p ext extraterrestre 2.

->marcial

■marcial

Part. sil.: mar_ci_al

[del ll. martialis, der. de Mars, Martis, déu de la guerra; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 1 Que té un caràcter guerrer, propi del guerrer, del militar. Caminar amb un aire marcial.

2 arts marcials ESPORT Nom genèric de diverses formes de combat sense armes, d’origen oriental i que se centren en tres de fonamentals: judo, karate i taekwondo.

2 FARM Dit de la preparació farmacèutica feta a base de ferro.

->marcialitat

■marcialitat

Part. sil.: mar_ci_a_li_tat

[de marcial]

f Qualitat de marcial.

->marcialment

■marcialment

Part. sil.: mar_ci_al_ment

[de marcial]

adv Amb marcialitat.

->marciment

■marciment

[de marcir]

m 1 1 Acció de marcir-se;

2 l’efecte.

2 Dany produït per vents forts a les fulles o als branquillons.

->marcionita

marcionita

Part. sil.: mar_ci_o_ni_ta

HIST ECL 1 adj Relatiu o pertanyent a Marció o als marcionites.

2 m i f Membre de l’església fundada per Marció (segle II), estesa per l’imperi Romà, Aràbia i Pèrsia, que acabà essent absorbida pel maniqueisme, atesa l’afinitat de llurs concepcions dualístiques.

->marcir

■marcir

[del ll. marcēre, íd.; 1a FONT: c. 1450]

v FISIOL VEG 1 tr Fer perdre la frescor i la ufana a una planta o a un òrgan vegetal.

2 pron 1 Perdre, una planta o un òrgan vegetal, la turgència.

2 fig Perdre, una persona, l’ànim; pansir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marcir

GERUNDI: marcint

PARTICIPI: marcit, marcida, marcits, marcides

INDICATIU PRESENT: marceixo, marceixes, marceix, marcim, marciu, marceixen

INDICATIU IMPERFET: marcia, marcies, marcia, marcíem, marcíeu, marcien

INDICATIU PASSAT: marcí, marcires, marcí, marcírem, marcíreu, marciren

INDICATIU FUTUR: marciré, marciràs, marcirà, marcirem, marcireu, marciran

INDICATIU CONDICIONAL: marciria, marciries, marciria, marciríem, marciríeu, marcirien

SUBJUNTIU PRESENT: marceixi, marceixis, marceixi, marcim, marciu, marceixin

SUBJUNTIU IMPERFET: marcís, marcissis, marcís, marcíssim, marcíssiu, marcissin

IMPERATIU: marceix, marceixi, marcim, marciu, marceixin

->marcolfa

■marcolfa

[nom de la muller de Bertoldo, en el recull de narracions populars italianes antigues titulat Bertòldo, Bertoldino e Cacasénno; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Dona menyspreable, poc honesta.

->marcòlic

■marcòlic

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Lilium martagon), de fulles lanceolades i verticil·lades i flors rosades i pèndules, en raïm.

->mardà

■mardà

[variant de marrà¹; 1a FONT: s. XI]

m ZOOL Ovella mascle; marrà.

->marduix

■marduix

Part. sil.: mar_duix

[de l’àr. hispànic mųrdadûš, àr. mardaqûš, íd., i aquest probablement del gr. amárakos, íd.]

m 1 BOT i FARM Planta herbàcia de la família de les labiades (Origanum majorana), aromàtica, de fulles ovals i flors blanques o rosades, en glomèruls, conreada com a planta medicinal.

2 ja et conec, herbeta, que et dius marduix Frase que hom adreça a algú per indicar-li que li ha descobert les intencions.

->marduixí

■marduixí

Part. sil.: mar_dui_xí

[de marduix]

m BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les resedàcies (Reseda odorata), de fulles ovades o lanceolades, flors blanques i oloroses i fruits capsulars.

->mare

■mare

Hom.: mara

[del ll. mater, -tris, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Dona o femella que ha tingut un fill o uns quants, especialment respecte a aquests.

2 [usat sovint adjectivalment] fig Nom aplicat a certs fenòmens col·lectius, certes institucions, etc., que hom considera fonamentals per a l’existència humana. La mare pàtria. La terra és la nostra mare comuna.

3 CATOL Títol donat a certes religioses. La mare abadessa, priora, superiora.

4 abella mare APIC Abella reina.

5 ai, mare! Expressió usada per a manifestar sorpresa, enuig, etc.

6 mare adoptiva p ext Dona que ha adoptat un fill.

7 Mare de Déu CRIST Títol més antic donat a Maria, mare de Jesús, que sol anar acompanyat de diverses adjectivacions o advocacions. La Mare de Déu d’Agost, de Setembre. La Mare de Déu del Roser. La Mare de Déu de Montserrat.

8 mare de llet p ext Dida.

9 mare política Sogra.

10 reina mare Mare del rei regnant.

2 p ext 1 ANAT ANIM Úter.

2 p anal Séquia, rec, etc., principal d’on surten o a on desguassen els secundaris.

3 p anal CONSTR Claveguera mestra.

4 eixir de mare ant Avortar.

5 eixir (o sortir) de mare (un riu) p anal Desbordar-se.

6 eixir (o sortir) de mare fig Exaltar-se molt, exasperar-se.

7 tornar les aigües a mare fig Tornar a anar les coses com ho feien abans d’un canvi o trastorn.

8 treure (algú) de mare fig Fer-lo eixir de mare.

3 fig 1 [usat només fent referència a coses designades per un nom femení] Causa, origen. L’experiència és la mare de la ciència. Grècia, mare de les arts.

2 mares (o mare) del vi (o del vinagre, etc.) VITIC Solatge que fan diverses substàncies líquides alcohòliques, el qual conté els microorganismes capaços de produir les transformacions enzimàtiques que possibiliten la fermentació.

4 mare del rovelló BOT Nom donat a diversos bolets micorízics, associats al pi, que, malgrat no ser apreciats, fructifiquen al mateix temps que els rovellons o els pinetells.

5 ICT 1 mare d’arfa Moll reial.

2 mare d’anfós Moll reial.

3 mare de lluç Llúcera.

4 mare de moll Moll reial.

6 MAR Ànima d’un cap o corda.

7 NÀUT 1 ferm 4.

2 mare del timó Part superior del fusell del timó on la canya o arjau s’ajunta amb l’arbre del timó.

->marea

■marea

Part. sil.: ma_re_a

[del fr. marée, íd., der. ant. del ll. mare ‘mar’; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f 1 OCEANOG 1 Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna. Segons les fases rep els noms de marea entrant, o flux, marea sortint, o reflux, marea alta, quan el flux arriba al nivell màxim, i marea baixa, quan és al nivell mínim.

2 marea morta (o de quadratura) Marea alta disminuïda a causa de les atraccions gravitatòries contrarestades de la Lluna i el Sol quan es troben en quadratura.

3 marea negra Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli o de gasoli, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.

4 marea roja (o vermella) Acumulació, en una àrea marina, d’un nombre suficient de dinòfits per a fer que l’aigua es torni vermellosa i a vegades tòxica per als organismes filtradors, per als peixos, etc.

5 marea viva (o de sizígia) Marea alta de gran amplitud que s’esdevé quan les atraccions gravitatòries de la Lluna i el Sol actuen en una mateixa direcció.

2 marea atmosfèrica (o baromètrica) GEOF Variació de la pressió atmosfèrica terrestre deguda a les accions del Sol i de la Lluna.

->mareal

■mareal

Part. sil.: ma_re_al

adj GEOF Relatiu o pertanyent a la marea.

->marededéu

■marededéu

Part. sil.: ma_re_de_déu

[aglutinació de Mare de Déu, aplicada a les imatges de Maria]

f Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada. Les marededéus trobades.

->maregassa

■maregassa

[de mar]

f OCEANOG i MAR Mar amb onades que oscil·len entre 2,5 i 4 m, que constitueix el grau 5 de l’escala de Douglas.

->mareig

■mareig

Part. sil.: ma_reig

[de marejar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 PAT Malestar general indeterminat, acompanyat sovint de nàusees, pal·lidesa i sudoració freda i, de vegades també, de vòmits, mal de cap, vertigen i ansietat.

2 fig Tothom em parlava alhora: quin mareig!

->marejada

■marejada

[de marejar; 1a FONT: s. XIV]

f 1 OCEANOG i MAR Forta maror.

2 PAT Mareig molt fort.

->marejador

■marejador -a

[de marejar]

adj Que mareja. És una criatura molt marejadora.

->marejar

■marejar

[de mar; 1a FONT: 1575, DPou.]

v 1 1 tr Causar mareig. El balanceig de la barca marejava els viatgers.

2 pron Sofrir mareig. Sempre que va amb cotxe es mareja.

3 tr fig El van marejar a preguntes.

2 NÀUT 1 tr Anar tombant la vela d’una nau, segons els canvis que fa el vent.

2 tr Posar en moviment una embarcació, governar-la i dirigir-la.

3 pron Sofrir avaries les mercaderies d’una nau.

4 pron Corrompre’s l’aigua potable de bord.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marejar

GERUNDI: marejant

PARTICIPI: marejat, marejada, marejats, marejades

INDICATIU PRESENT: marejo, mareges, mareja, maregem, maregeu, maregen

INDICATIU IMPERFET: marejava, marejaves, marejava, marejàvem, marejàveu, marejaven

INDICATIU PASSAT: maregí, marejares, marejà, marejàrem, marejàreu, marejaren

INDICATIU FUTUR: marejaré, marejaràs, marejarà, marejarem, marejareu, marejaran

INDICATIU CONDICIONAL: marejaria, marejaries, marejaria, marejaríem, marejaríeu, marejarien

SUBJUNTIU PRESENT: maregi, maregis, maregi, maregem, maregeu, maregin

SUBJUNTIU IMPERFET: maregés, maregessis, maregés, maregéssim, maregéssiu, maregessin

IMPERATIU: mareja, maregi, maregem, maregeu, maregin

->marejol

■marejol

[de marejar]

m OCEANOG i MAR Mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m, que constitueix el grau 2 de l’escala de Douglas.

->maremàgnum

■maremàgnum

[expressió ll. mare magnum ‘mar gran’; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Gran confusió, arremorament.

->marenda

■marenda

f dial GEOMORF Maresma.

->marengo

■marengo

[nom sorgit en memòria de la batalla de Marengo (plana del Piemont), guanyada per Napoleó als austríacs el 14 de juny de 1800]

adj inv Dit del color gris fosc.

->mareny

■mareny

m dial GEOMORF Maresma.

->mareo-

■mareo-

Forma prefixada del mot marea. Ex.: mareòmetre, mareotèrmic.

->mareògraf

■mareògraf

Part. sil.: ma_re_ò_graf

[de mareo- i -graf]

m METROL i HIDROL Aparell per a enregistrar les variacions del nivell de la mar, especialment les degudes a les marees.

->mareòmetre

■mareòmetre

Part. sil.: ma_re_ò_me_tre

[de mareo- i -metre]

m METROL i HIDROL Aparell per a mesurar les variacions de les marees.

->mareomotor

mareomotor -motriu [o -motora]

Part. sil.: ma_re_o_mo_tor

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’energia mareomotriu.

2 energia mareomotriu Tipus d’energia renovable que és fonamentada en l’oscil·lació del nivell del mar en forma aproximadament sinusoïdal a causa de les marees.

->mareperla

■mareperla

[de mare i perla]

f 1 ZOOL Ostra perlera.

2 esp Capa interior de la conquilla de l’ostra perlera. Botons de mareperla.

->marer

■marer -a

[de mare]

adj Emmarat, dit especialment d’un infant.

->marès¹

■marès¹

[v. marès²]

m CONSTR i PETROG Pedra arenosa de bon treballar, abundant a les Balears.

->marès²

■marès² -esa

[de mar; 1a FONT: 1390]

adj Relatiu o pertanyent a la mar. Terreny marès. Anguila maresa.

->mare-selva

■mare-selva

[de mare i selva; 1a FONT: s. XV, Curial]

f BOT 1 Lligabosc.

2 Xuclamel.

->maresma

■maresma

[v. maresme]

f GEOMORF Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere una fletxa o qualsevol entrant costaner.

->maresme

■maresme

[del ll. (os) maritĭmum ‘(vora) marítima’; la variant maresma suposa el ll. (ora) maritĭma, pl. de l’anterior, substantiu neutre; 1a FONT: 1341]

m 1 GEOMORF Maresma.

2 Zona propera a la mar; marina.

->maresmenc

maresmenc -a

adj i m i f Del Maresme (Catalunya).

->maressar

■maressar

[de marès¹]

m PETROG i CONSTR Lloc on hi ha marès, pedrera de marès.

->mareta

■mareta

[de mar]

f OCEANOG Moviment lleu de les ones de la mar bonança.

->marfanta

■marfanta

[de l’àr. már'aḫánă ‘prostituta’, amb influx de farfant ‘brivall’; 1a FONT: 1864, DLab.]

f vulg dial Dona deshonesta.

->màrfega

■màrfega

[de l’àr. vg. márfaqa, àr. mírfaqa ‘coixí de llit, de seure’, der. de ráfaq ‘ajudar; sostenir’ i mírfaq ‘colze’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Sac gros, farcit generalment de palla, que serveix de matalàs.

2 fig Persona, especialment dona, grossa i malgirbada.

3 HIDR Mur de barrera que hom construeix travesser a un canal i que obliga el corrent d’aigua a passar-hi per sobre.

->marfegó

■marfegó

[de màrfega]

m 1 Màrfega petita.

2 traspontí 1.

->marfil

■marfil

[del cast. marfil, ant. almàfil, i aquest, de l’àr. ’aẓm al-fîl ‘òs de l’elefant’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Vori.

->marfondre

■marfondre

[del fr. morfondre (o bé oc. marfondre), comp. de mourre ‘musell’ i fondre ‘fondre’, o potser també ll. morbo fundĕre ‘fondre’s d’un mal’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Fer perdre les forces, el vigor. Pateix unes migranyes que el marfonen.

2 pron Perdre les forces, el vigor; esllanguir-se, fondre’s. Es marfonia de solitud en aquell poble de mala mort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marfondre

GERUNDI: marfonent

PARTICIPI: marfós, marfosa, marfosos, marfoses

INDICATIU PRESENT: marfonc, marfons, marfon, marfonem, marfoneu, marfonen

INDICATIU IMPERFET: marfonia, marfonies, marfonia, marfoníem, marfoníeu, marfonien

INDICATIU PASSAT: marfonguí, marfongueres, marfongué, marfonguérem, marfonguéreu, marfongueren

INDICATIU FUTUR: marfondré, marfondràs, marfondrà, marfondrem, marfondreu, marfondran

INDICATIU CONDICIONAL: marfondria, marfondries, marfondria, marfondríem, marfondríeu, marfondrien

SUBJUNTIU PRESENT: marfongui, marfonguis, marfongui, marfonguem, marfongueu, marfonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: marfongués, marfonguessis, marfongués, marfonguéssim, marfonguéssiu, marfonguessin

IMPERATIU: marfon, marfongui, marfonguem, marfoneu, marfonguin

->marfuga

■marfuga

[der. de l’ant. marf ‘marcit’, del cèlt. marvos ‘mort’, de l’arrel indoeuropea mor/mr ‘morir’, amb el quasisufix de caràcter afectiu -uga; 1a FONT: 1740]

f 1 VETER Malaltia del bestiar, especialment quan és una passa o epidèmia.

2 fig Tribulació.

->marfull¹

■marfull¹

[del ll. millefolium ‘mil fulles’, amb probable influx, pel que fa a la -a-, del ll. malus ‘mal’ o mollis ‘tou’ que apareixen en noms semblants d’altres plantes; 1a FONT: 1817]

m BOT Arbust perennifoli de la família de les caprifoliàcies (Viburnum tinus), de flors blanques o rosades, en corimbes, i fruits bacciformes negrosos.

->marfull²

■marfull²

[d’origen incert, potser del comp. de dos imperatius ll. morde-fuge ‘mossega, fuig’, que hauria pogut donar mordfui]

m ENTOM Mosquit.

->marfulleda

■marfulleda

f GEOBOT Població de marfulls.

->marga

■marga

[del ll. marga, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f PETROG i AGR Roca sedimentària que conté argila i carbonat de calci.

->margalefà

margalefà -ana

adj i m i f De Margalef (Priorat).

->margaletí

margaletí -ina

adj i m i f Margalefà.

->margalida

■margalida

[variant dial. de margarida]

f 1 dial Margarida.

2 BOT 1 Frare d’estepa.

2 margalida borda Pa de llop.

->margalidà

margalidà -ana

adj i m i f De Santa Margalida (Mallorca).

->margall

■margall

[d’origen incert, probablement d’una variant primitiva, encara existent, amargall, der. de amargar, a causa del gust amargant que donen a la farina els seus grans mòlts juntament amb els del blat; 1a FONT: 1375]

m BOT 1 1 Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Hordeum murinum), de fulles allargades i espigues denses, amb arestes llargues.

2 margall llarg Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Bromus sterilis), de fulles allargades i d’espícules arestoses, en panícula.

2 Nom que, durant els segles XVII i XVIII, al País Valencià, hom donava als parlars no urbans i a les modalitats del català del Principat, que hom considerava de fonètica malsonant i rústica.

->margalló

■margalló

[variant de bargalló, que ho és també de barballó (v. aquest mot)]

m BOT Arbre dioic de la família de les palmes (Chamaerops humilis), de fulles grosses, en forma de ventall, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i fruits semblants als dàtils.

->marganellès

marganellès -esa

adj i m i f De Marganell (Bages).

->margar

■margar

[de marga]

v tr AGR Adobar amb marga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: margar

GERUNDI: margant

PARTICIPI: margat, margada, margats, margades

INDICATIU PRESENT: margo, margues, marga, marguem, margueu, marguen

INDICATIU IMPERFET: margava, margaves, margava, margàvem, margàveu, margaven

INDICATIU PASSAT: marguí, margares, margà, margàrem, margàreu, margaren

INDICATIU FUTUR: margaré, margaràs, margarà, margarem, margareu, margaran

INDICATIU CONDICIONAL: margaria, margaries, margaria, margaríem, margaríeu, margarien

SUBJUNTIU PRESENT: margui, marguis, margui, marguem, margueu, marguin

SUBJUNTIU IMPERFET: margués, marguessis, margués, marguéssim, marguéssiu, marguessin

IMPERATIU: marga, margui, marguem, margueu, marguin

->margarat

■margarat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid margàric.

->margàric

■margàric -a

[del gr. márgaros ‘nacre; ostra’, a causa del color nacrat que presenta aquesta substància]

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid margàric.

2 àcid margàric Àcid heptadecanoic, de fórmula CH₃(CH₂) ₁₅COOH, àcid gras.

->margarida

■margarida

[del ll. margarita, i aquest, del gr. margarýtēs ‘perla’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 obs perla 1.

2 BOT i JARD Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Chrysanthemum frutescens), de fulles dividides i de capítols amb lígules blanques i disc groc.

3 BOT i JARD Nom aplicat a altres compostes semblants a la margarida, com ara la margarida africana (Arctotis stoechadifolia) i la margarida de flor gran (Chrysanthemum maximum).

4 MAR 1 Nus mariner que hom fa per tal d’escurçar provisionalment un cap o per tal que deixi de treballar una certa part massa gastada.

2 Cadascun dels nusos que hi ha a la corda d’un escandall, d’una corredora.

5 OFIC i INFORM Roda d’un material flexible i de forma que recorda la flor homònima, que porta a la perifèria dels “pètals" els caràcters que per percussió, a través d’una cinta tintada, imprimeixen el paper en algunes màquines d’escriure i en algunes impressores.

->margarideta

■margarideta

[de margarida]

f BOT Margaridoia.

->margaridoia

■margaridoia

Part. sil.: mar_ga_ri_do_ia

[de margarida; 1a FONT: 1617]

f BOT Gènere d’herbes de la família de les compostes (Bellis sp), amb fulles simples, espatulades o ovalades, en roseta basal, i amb capítols de lígules blanques, purpúries o rosades i de disc groc.

->margarina

■margarina

[mot savi der. de l’àcid margàric, per semblança de color, amb el sufix -ina*]

f ALIM Emulsió plàstica de greixos i olis que no procedeixen de la llet o que només en procedeixen en part.

->margarita

■margarita

[variant ant. de margarida]

f ant margarida 1.

->marge

■marge

[del ll. margo, -ĭnis, íd., ‘vora, vorera’; 1a FONT: 1272, CTort.]

[pl marges o, ant i dial, màrgens] m 1 1 Vora, límit d’una extensió superficial, especialment quan fa desnivell o forma graó. Un camí entre marges.

2 esp AGR Vora d’un terreny que forma graó o desnivell.

3 AGR Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.

4 Vora d’arbres que hi ha prop del corrent d’un riu.

5 al marge loc adv fig Sense participació en alguna cosa, bé voluntàriament bé per la voluntat d’altri. Durant tota la discussió, ell s’ha mantingut al marge.

2 CONSTR Peça, generalment de fusta, que hom posa formant una mica de volada a la vora dels graons d’una escala d’obra.

3 ECON 1 Diferència entre el preu de cost i el de venda d’un producte.

2 fig Possibilitat addicional d’acció de què hom disposa. Aquesta pròrroga ens dóna un marge per a preparar-nos. Deixem-li un marge de reflexió.

3 marge comercial Marge que resta a la unitat econòmica encarregada de la distribució d’un producte.

4 marge de benefici Marge que resta a l’empresari.

4 ESCR i GRÀF 1 Cadascun del espais blancs que hom deixa tot al volt d’una pàgina escrita o impresa.

2 esp Espai blanc de la dreta o de l’esquerra d’una pàgina escrita. Anota-ho al marge.

5 METEOR Part lateral d’un sistema nuvolós.

->margenada

■margenada

[de marge; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Paret de contenció d’un marge.

2 Marge gros plantat d’herba o arbusts. Margenada de defensa.

3 margenada seca Margenada feta de paret seca.

->margenal

■margenal

[de marge]

m 1 Lloc abundant de marges.

2 marge 1.

->margenar

■margenar

[de marge; 1a FONT: 1549]

v tr Fer marges.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: margenar

GERUNDI: margenant

PARTICIPI: margenat, margenada, margenats, margenades

INDICATIU PRESENT: margeno, margenes, margena, margenem, margeneu, margenen

INDICATIU IMPERFET: margenava, margenaves, margenava, margenàvem, margenàveu, margenaven

INDICATIU PASSAT: margení, margenares, margenà, margenàrem, margenàreu, margenaren

INDICATIU FUTUR: margenaré, margenaràs, margenarà, margenarem, margenareu, margenaran

INDICATIU CONDICIONAL: margenaria, margenaries, margenaria, margenaríem, margenaríeu, margenarien

SUBJUNTIU PRESENT: margeni, margenis, margeni, margenem, margeneu, margenin

SUBJUNTIU IMPERFET: margenés, margenessis, margenés, margenéssim, margenéssiu, margenessin

IMPERATIU: margena, margeni, margenem, margeneu, margenin

->margener

■margener -a

[de marge]

1 adj 1 Que es fa en els marges, vora els marges. Flors margeneres.

2 suro margener (o simplement margener) Surera que es fa en els marges.

2 m i f Persona que fa marges de paret seca.

->margenera

■margenera

[de marge]

f BOT Bracera.

->màrgid

màrgid -a

ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça màrgida.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça màrgida.

3 raça màrgida Raça d’amerindis dolicocèfals de talla inferior a la mitjana i nas ample que ocupa diverses àrees a Califòrnia i al litoral del golf de Mèxic.

->marginació

■marginació

Part. sil.: mar_gi_na_ci_ó

[de marginar]

f 1 Acció de marginar o de marginar-se;

2 l’efecte.

->marginador

■marginador

[de marginar]

m 1 OFICINA En les màquines d’escriure, regulador de marges.

2 FOTOG Doble regle escairat i mòbil, articulat en un tauler, que serveix per a subjectar el paper fotogràfic en la posició correcta durant el tiratge de les còpies.

->marginal

■marginal

[del b. ll. marginalis, íd.; 1a FONT: 1629]

adj 1 1 Que és al límit, al llarg de les vores d’alguna cosa.

2 ESCR i GRÀF Que és al marge d’un escrit, d’un imprès.

3 nota marginal En un llibre, nota escrita o impresa en els marges laterals.

2 Propi de les persones o els grups socials marginats. Barris marginals.

3 fig Secundari, accessori. Circumstàncies marginals.

4 ECON 1 En competència perfecta, dit de la unitat de producció en què el cost i el preu de venda dels productes són iguals, és a dir, en què no hi ha beneficis.

2 eficàcia marginal Increment de benefici que els inversors esperen obtenir de l’aplicació d’una unitat més de capital invertit.

5 ENTOM Dit de la zona o vora externa de les ales dels insectes.

->marginalisme

marginalisme

m ECON Corrent del pensament econòmic basat en la teoria subjectiva del valor i en l’anàlisi marginal.

->marginalitat

■marginalitat

[de marginal]

f Qualitat de marginal.

->marginament

■marginament

[de marginar]

m Marginació.

->marginar

■marginar

[del ll. marginare, íd.]

v 1 tr Deixar o establir marge en un llibre, un escrit, etc. Marginar un paràgraf.

2 1 tr SOCIOL Dins una comunitat social, donar (a algú) un tracte discriminatori i excloent, impedir la plena integració. La mateixa societat que els explota, els margina.

2 pron S’ha marginat de la vida política.

3 tr Deixar de banda, ometre, evitar de tractar. Certs temes foren hàbilment marginats pel president.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marginar

GERUNDI: marginant

PARTICIPI: marginat, marginada, marginats, marginades

INDICATIU PRESENT: margino, margines, margina, marginem, margineu, marginen

INDICATIU IMPERFET: marginava, marginaves, marginava, marginàvem, marginàveu, marginaven

INDICATIU PASSAT: marginí, marginares, marginà, marginàrem, marginàreu, marginaren

INDICATIU FUTUR: marginaré, marginaràs, marginarà, marginarem, marginareu, marginaran

INDICATIU CONDICIONAL: marginaria, marginaries, marginaria, marginaríem, marginaríeu, marginarien

SUBJUNTIU PRESENT: margini, marginis, margini, marginem, margineu, marginin

SUBJUNTIU IMPERFET: marginés, marginessis, marginés, marginéssim, marginéssiu, marginessin

IMPERATIU: margina, margini, marginem, margineu, marginin

->marginat

■marginat -ada

[de marginar]

1 adj BOT Dit d’un òrgan vegetal que presenta un marge diferenciat.

2 adj i m i f SOCIOL Que per diverses causes (inadaptació, conducta desviada, rebel·lió envers el sistema de valors acceptats, immigració, educació, raça, llengua, etc.) no es troba plenament integrat dins una comunitat social i en rep un tracte discriminatori, excloent o repressiu.

->margós

■margós -osa

[de marga]

adj PETROG 1 Que conté marga.

2 Semblant a la marga.

->marguera

■marguera

[de marga]

f PETROG 1 Pedrera de marga.

2 Veta de marga.

->marguiller

■marguiller

m HIST ECL Al Rosselló, paborde o membre de la junta parroquial.

->marheixvan

■marheixvan

Part. sil.: mar_he_ix_van

m CRON Heixvan.

->marí

■marí -ina

Hom.: merí

Cp. mariner 1

[del ll. marīnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Relatiu o pertanyent a la mar. Animal marí.

2 m i f MAR Persona que té per professió de navegar.

->maria

■maria

Part. sil.: ma_ri_a

f 1 [usat sovint en aposició] ALIM Mena més corrent de galeta, de forma plana i rodona, elaborada amb farina, sucre i poc greix, sense cap farciment ni arrebossat. Galetes maria.

2 col·loq Marihuana.

3 col·loq Assignatura poc valorada i que hom considera fàcil d’aprovar.

4 senyora Maria (o simplement maria) col·loq i desp Mestressa de casa.

->marià

■marià -ana

Part. sil.: ma_ri_à

[deriv. de Maria, nom de la mare de Jesús; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Relatiu o pertanyent a la Verge Maria, dedicat a la Verge Maria. Culte marià. Llibres marians.

->mariachi

mariachi^* [maɾjátʃi]

[cast ] MÚS 1 m Música i ball populars mexicans originaris de l’estat de Jalisco.

2 m Conjunt musical mexicà format principalment per guitarres, violins i trompetes, acompanyats de cantants solistes, que interpreta mariachis.

3 m i f Cadascun dels components d’un mariachi.

->marial

■marial

Part. sil.: ma_ri_al

[del b. ll. marialis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Marià.

->marialluïsa

■marialluïsa

Part. sil.: ma_ri_a_llu_ï_sa

[del nom de la reina Maria Lluïsa, muller del rei Carles IV d’Espanya, a qui dedicaren aquesta planta]

f BOT, JARD i FARM Planta arbustiva de la família de les verbenàcies (Lippia triphylla), de fulles lanceolades, en verticils de tres, que fan olor de llimona, i flors liles en inflorescències paniculars terminals; les fulles són estomacals, antiespasmòdiques i carminatives.

->mariando

mariando -a

Part. sil.: ma_ri_an_do

adj i m i f De Maria de la Salut (Mallorca).

->marícoles

marícoles

m ZOOL 1 pl Subordre de turbel·laris triclàdides que reuneix famílies marines.

2 sing Turbel·lari del subordre dels marícoles.

->maridable

■maridable

[de maridar]

adj f Que està en estat de maridar-se.

->maridada

maridada

[de maridar; 1a FONT: 1381]

adj f 1 Dit de la dona unida en matrimoni.

2 cobla maridada POÈTICA Forma especial de rima antiga, obtinguda en els finals de versos parells per la successió de les formes plana i aguda d’una mateixa paraula.

->maridadora

■maridadora

[de maridar; 1a FONT: 1392]

adj f Maridable.

->maridar

■maridar

[del ll. maritare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Casar una dona. Volen maridar la filla amb aquell xicot.

2 pron Prendre marit la dona. Es va maridar ben jove.

2 tr fig Unir, enllaçar, íntimament. Pocs arriben a maridar els sentiments amb la raó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maridar

GERUNDI: maridant

PARTICIPI: maridat, maridada, maridats, maridades

INDICATIU PRESENT: marido, marides, marida, maridem, marideu, mariden

INDICATIU IMPERFET: maridava, maridaves, maridava, maridàvem, maridàveu, maridaven

INDICATIU PASSAT: maridí, maridares, maridà, maridàrem, maridàreu, maridaren

INDICATIU FUTUR: maridaré, maridaràs, maridarà, maridarem, maridareu, maridaran

INDICATIU CONDICIONAL: maridaria, maridaries, maridaria, maridaríem, maridaríeu, maridarien

SUBJUNTIU PRESENT: maridi, maridis, maridi, maridem, marideu, maridin

SUBJUNTIU IMPERFET: maridés, maridessis, maridés, maridéssim, maridéssiu, maridessin

IMPERATIU: marida, maridi, maridem, marideu, maridin

->maridatge

■maridatge

[de maridar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Casament d’una dona.

2 fig Unió, enllaç, íntims.

3 HIST A la corona catalanoaragonesa, del segle XIII al XVIII, exacció que rebia el rei sobre els vassalls per a recollir cabals destinats al dot d’una filla o una germana.

->maridet

■maridet

[de marit; 1a FONT: 1674]

m Petit braser per a escalfar els peus, el llit, etc.

->marier

marier -a

Part. sil.: ma_ri_er

adj i m i f Mariando.

->marieta¹

■marieta¹

Part. sil.: ma_ri_e_ta

[deriv. del nom de Maria, com a nom de dona vulgaríssim, per antonomàsia; 1a FONT: 1803, DEst.]

m desp Home efeminat o invertit.

->marieta²

■marieta²

Part. sil.: ma_ri_e_ta

[v. marieta¹]

f 1 ENTOM 1 Nom donat a diverses espècies d’insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids, de cos arrodonit i globulós, amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs. Cal destacar-ne la marieta de set punts (Coccinella septempunctata).

2 marieta de llum Cuca de llum.

2 BOT Bolet no comestible de la família de les russulàcies (Russula sanguinea), de barret escarlata i cama rosada, anomenat també crualba sanguínia i puagra vermella.

->marihuana

■marihuana

Part. sil.: ma_ri_hua_na

[mot hispanomexicà, aparegut a Mèxic en les formes mariguan (1894), marijuana (1923), marihuana (1927), d’origen incert]

f FARM Mescla de les fulles assecades i les flors del cànem indi que, en ésser fumada o ingerida, produeix una sensació euforitzant i al·lucinògena.

->marimba

marimba

[d’una llengua africana incerta]

f MÚS Instrument de percussió, semblant al vibràfon, consistent en una estructura de sosteniment que aguanta una o dues fileres de làmines de fusta de mida decreixent que hom percudeix amb unes baquetes o martellets.

->marina

■marina

Hom.: merina

[de marí; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 1 La regió de terra pròxima a la mar, costa de la mar. Els pobles de marina.

2 URBAN Superfície urbanitzada amb una àrea de flotació utilitzada com a instal·lació portuària i dividida en canals que fan de xarxa de comunicació entre les unitats residencials i la bocana de sortida al mar.

2 GEOG 1 Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació.

2 dial A Mallorca i a Menorca, garriga.

3 ADOB Ribera.

4 ART Variant del gènere del paisatge, que representa una vista del mar.

5 MAR Conjunt de vaixells pertanyents a un país.

6 Conjunt de persones dedicades a les tasques marineres.

7 marina de guerra Part de la flota d’un estat, anomenada també armada, destinada a operacions militars.

8 marina de pesca Part de la flota d’un estat destinada a la pesca lucrativa.

9 marina mercant Part de la flota d’un estat destinada al comerç marítim i al transport de passatgers.

->marinada¹

■marinada¹

[de marina; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f CLIMAT 1 Vent de la banda de mar.

2 A la Catalunya interior, vent del SW o SSW que bufa de la mar cap a terra, d’abril a setembre, des que mor el terral fins a entrada de fosc; embat, garbí.

->marinada²

marinada²

f GASTR Preparat líquid compost bàsicament d’un àcid, com ara vinagre, vi o suc de llimona, oli, espècies i herbes, on hom deixa reposar una vianda, generalment carn o peix, a fi que s’entendreixi i resulti més saborosa.

->marinar

■marinar

[de marí]

v tr 1 ALIM Adobar peix per conservar-lo.

2 GASTR Deixar una vianda, generalment carn o peix, en una marinada durant un cert temps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marinar

GERUNDI: marinant

PARTICIPI: marinat, marinada, marinats, marinades

INDICATIU PRESENT: marino, marines, marina, marinem, marineu, marinen

INDICATIU IMPERFET: marinava, marinaves, marinava, marinàvem, marinàveu, marinaven

INDICATIU PASSAT: mariní, marinares, marinà, marinàrem, marinàreu, marinaren

INDICATIU FUTUR: marinaré, marinaràs, marinarà, marinarem, marinareu, marinaran

INDICATIU CONDICIONAL: marinaria, marinaries, marinaria, marinaríem, marinaríeu, marinarien

SUBJUNTIU PRESENT: marini, marinis, marini, marinem, marineu, marinin

SUBJUNTIU IMPERFET: marinés, marinessis, marinés, marinéssim, marinéssiu, marinessin

IMPERATIU: marina, marini, marinem, marineu, marinin

->marinat

■marinat -ada

[de marí]

adj HERÀLD Dit de l’animal la meitat inferior posterior del qual és una cua de peix.

->marinatge

■marinatge

[de marí; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m ant NÀUT Art de navegar.

->marine

marine^* [məɾínə]

[angl ] m i f MIL Soldat de la infanteria de marina dels Estats Units o de la Gran Bretanya.

->marinejar

■marinejar

[de marí]

v 1 intr Semblar de mar o mariner, tenir-ne algun tret característic.

2 1 intr Bufar la marinada.

2 pron Rebre la marinada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marinejar

GERUNDI: marinejant

PARTICIPI: marinejat, marinejada, marinejats, marinejades

INDICATIU PRESENT: marinejo, marineges, marineja, marinegem, marinegeu, marinegen

INDICATIU IMPERFET: marinejava, marinejaves, marinejava, marinejàvem, marinejàveu, marinejaven

INDICATIU PASSAT: marinegí, marinejares, marinejà, marinejàrem, marinejàreu, marinejaren

INDICATIU FUTUR: marinejaré, marinejaràs, marinejarà, marinejarem, marinejareu, marinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: marinejaria, marinejaries, marinejaria, marinejaríem, marinejaríeu, marinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: marinegi, marinegis, marinegi, marinegem, marinegeu, marinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: marinegés, marinegessis, marinegés, marinegéssim, marinegéssiu, marinegessin

IMPERATIU: marineja, marinegi, marinegem, marinegeu, marinegin

->marinenc

■marinenc -a

[de marí]

adj De mar, marí.

->mariner

■mariner -a

Cp. l’acc. 1 amb marí

[de marí; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Relatiu o pertanyent a la marina o a la gent de mar.

2 adj NÀUT Dit de l’embarcació que obeeix en les maniobres i té bones qualitats nàutiques.

3 m i f Persona emprada en la maniobra d’una nau.

4 a la marinera A la manera de la gent de mar. Arròs a la marinera.

2 m BOT Bolet de la família de les poliporàcies (Polyporus leucomelas), d’un color gris fosc, fibril·lós, d’himeni disposat en porus i de cama blanquinosa o grisenca.

3 f INDUM 1 Peça de vestir a manera de brusa amb coll quadrat pel darrere i cordada pel davant amb una llaçada o una corbata, usada pels mariners.

2 Peça de vestir, molt semblant a la dels mariners, usada generalment pels nens i per les nenes i també en indumentària femenina.

4 f ORNIT Fredeluga.

->marineria

■marineria

Part. sil.: ma_ri_ne_ri_a

[de mariner; 1a FONT: 1803, DEst.]

f NÀUT Conjunt de mariners d’un vaixell o d’una esquadra.

->marinesc

■marinesc -a

[de marí; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Propi de marins o mariners.

2 a la marinesca A la manera de la gent de mar. Unes sardines a la marinesca.

->mariní

■mariní

[pl -ís] adj i m i f HIST Benimerí.

->marínida

■marínida

adj i m i f HIST Benimerí.

->marinisme

■marinisme

m LIT Corrent literari, caracteritzat pel preciosisme, l’èmfasi i la retòrica enginyosa, iniciat pel poeta italià G. Marino (segle XVII).

->mariol·lo

■mariol·lo

Part. sil.: ma_ri_ol_lo

[d’origen incert]

m dial INDUM Samarreta.

->mariologia

■mariologia

Part. sil.: ma_ri_o_lo_gi_a

[de Maria i -logia]

f TEOL Conjunt d’estudis dedicats a Maria.

->mariològic

■mariològic -a

Part. sil.: ma_ri_o_lò_gic

adj TEOL Relatiu o pertanyent a la mariologia.

->marioneta

■marioneta

Part. sil.: ma_ri_o_ne_ta

[del fr. marionette, íd., de Marion, dimin. de Marie]

f 1 ESPECT 1 Titella articulat i accionat des de dalt per una creu d’on pengen uns fils per a dirigir cada moviment dels diversos membres; titella de fils.

2 pl Representació de marionetes.

2 fig Persona a qui hom fa fer allò que vol; titella, putxinel·li.

->marisc

■marisc

[del cast. (o potser port.) marisco, adj. ant. després substantivat; 1a FONT: 1839, DLab.]

m GASTR Qualsevol animal marí invertebrat i proveït d’exosquelet, especialment els crustacis i els mol·luscs comestibles.

->mariscada

■mariscada

[de marisc]

f ALIM Menjada composta per un assortiment de marisc, cuit de manera diversa, que hom menja sol, amb suc de llimona o acompanyat d’alguna salsa.

->mariscador

■mariscador -a

[de marisc]

adj i m i f Que recull o cultiva marisc.

->mariscal

■mariscal -a

[del cast. mariscal, i aquest, de l’oc. ant. marescal o el fr. ant. normand mariscal, fr. mod. maréchal, íd. (v. manescal); 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m i f MIL En certs països, grau suprem de la jerarquia militar.

2 m 1 HIST Oficial que tenia a càrrec seu els cavalls reials.

2 gran mariscal (o mariscal de la cort, o de palau) Alt oficial de la cort d’un sobirà.

3 mariscal del conclave Dignitari laic de la cort pontifícia que té a càrrec seu la custòdia del conclave.

3 [en desús] f Muller d’un mariscal.

->marisqueria

■marisqueria

Part. sil.: ma_ris_que_ri_a

[de marisc]

f 1 GASTR Restaurant on hom serveix preferentment marisc.

2 Botiga on es ven marisc.

->marista

■marista

[del fr. mariste, der. de Marie, nom donat als religiosos d’una congregació dedicada a la Mare de Déu, especialment als Petits Frères de Marie fundats el 1817 per Marcellin Champagnat]

m CATOL 1 Membre de l’institut de Germans Maristes de l’Ensenyament.

2 Membre de l’institut de vots simples anomenat Societat de Maria.

->marit

■marit

[del ll. marītus, íd., der. de mas, maris ‘mascle’; 1a FONT: o., Llull]

m Home casat respecte a la muller.

->maritable

■maritable

Hom.: meritable

[de marit]

adj Dit de la unió, de l’afecte, que hi ha d’haver entre marit i muller.

->maritablement

■maritablement

[de maritable]

adv Amb unió o afecte maritables.

->marital

■marital

[del ll. maritalis, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Pertanyent al marit o a la vida conjugal.

2 fer vida marital Viure com cònjuges.

->maritalment

■maritalment

[de marital]

adv A la manera d’un marit, com marit i muller.

->marítim

■marítim -a

[del ll. maritĭmus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

adj 1 MAR Relatiu o pertanyent a la mar.

2 Que viu o es fa a la mar o a la vora de la mar. Fauna marítima. Plantes marítimes.

->marjada

■marjada

[de marge; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f AGR 1 Bancal limitat per marges.

2 Feixa.

->marjal

■marjal

[de l’àr. marǧ ‘prat; barrella d’aiguamoll’, amb aglutinació de l’article al provinent d’una combinació, com ara marǧ al-ruzz ‘marjal de l’arròs’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 AGR Bancal.

2 GEOL Terreny d’aiguamolls vora la mar.

->marjalenc

■marjalenc -a

[de marjal]

adj Pantanós.

->marjaler

■marjaler -a

[de marjal]

1 m i f Habitant o treballador de la marjal.

2 adj i m i f Pobler.

->marlí

■marlí

[del fr. marli o marly, íd., del nom de la ciutat fr. de Marly (depart. d’Yvelines) on Lluís XIV féu construir un castell sumptuós esdevingut paradigma de diversos objectes de luxe]

m 1 TÈXT Teixit de cotó o de seda fina, amb lligat de gasa de volta simple o tul, emprat per a fer cortines.

2 ICT Peix teleosti, perciforme, de la família dels istiofòrids (Tetrapturus belone), amb el rostre molt allargat.

->marlota

marlota

f INDUM Vestit de luxe, usat al segle XV, que arribava fins a mitja cama.

->marmany

■marmany

[variant de marmanya; 1a FONT: 1518]

m Marmanya.

->marmanya

■marmanya

[alhora amb la variant marmany, der. del cat. ant. merme ‘minvant, mancat’, i aquest, del ll. minĭmus ‘mínim’, amb el sufix col·lectiu -anya, -any]

f Verdura, fruita, ous, etc., que porten els pagesos de fora per a vendre a les places o carrers.

->marmanyer

■marmanyer -a

[de marmanya; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 OFIC Persona que revèn marmanya.

2 fig Persona xerraire i embullosa.

->marmessor

■marmessor -a

[de l’ant. manmessor, ll. manūmĭssor, -ōris, de manumittĕre, a manu emittere ‘deixar anar (un esclau) de la mà de l’amo’, alliberament que hom encarregava a l’executor testamentari; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f DR CIV CAT Persona nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.

->marmessoria

■marmessoria

Part. sil.: mar_mes_so_ri_a

[de marmessor; 1a FONT: 1340]

f DR CIV Càrrec de marmessor.

->marmita

■marmita

[del fr. marmite, íd. i ant. ‘hipòcrita’ i potser ‘gat’, comp. de mar-, onomatopeia del ronc, i de mite ‘mixeta’, aplicat al recipient ‘arraulit prop de la llar de foc’; 1a FONT: 1698]

f 1 Olla gran de metall.

2 marmita dels gegants GEOMORF Cavitat formada en els llits dels rius o torrents per les pedres arrossegades.

->marmitó

■marmitó -ona

[de marmita; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f OFIC 1 Persona que fa de rentaplats.

2 p ext Persona que està al servei del cuiner.

->marmori

■marmori -òria

[del ll. marmoreus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 De marbre.

2 Semblant al marbre.

->marmorització

marmorització

Part. sil.: mar_mo_rit_za_ci_ó

[de marmoritzar]

f 1 1 Acció de marmoritzar;

2 l’efecte.

2 PETROG Fenomen de recristal·lització per influència del metamorfisme que transforma les calcàries en marbre.

->marmoritzar

marmoritzar

[de marmori]

v tr Transformar en marbre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marmoritzar

GERUNDI: marmoritzant

PARTICIPI: marmoritzat, marmoritzada, marmoritzats, marmoritzades

INDICATIU PRESENT: marmoritzo, marmoritzes, marmoritza, marmoritzem, marmoritzeu, marmoritzen

INDICATIU IMPERFET: marmoritzava, marmoritzaves, marmoritzava, marmoritzàvem, marmoritzàveu, marmoritzaven

INDICATIU PASSAT: marmoritzí, marmoritzares, marmoritzà, marmoritzàrem, marmoritzàreu, marmoritzaren

INDICATIU FUTUR: marmoritzaré, marmoritzaràs, marmoritzarà, marmoritzarem, marmoritzareu, marmoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: marmoritzaria, marmoritzaries, marmoritzaria, marmoritzaríem, marmoritzaríeu, marmoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: marmoritzi, marmoritzis, marmoritzi, marmoritzem, marmoritzeu, marmoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: marmoritzés, marmoritzessis, marmoritzés, marmoritzéssim, marmoritzéssiu, marmoritzessin

IMPERATIU: marmoritza, marmoritzi, marmoritzem, marmoritzeu, marmoritzin

->marmosa

■marmosa

f ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials i de la família dels didèlfids (Marmosa sp), de cos esvelt i pelatge de color terrós.

->marmota

■marmota

[del fr. marmotte, íd., potser alteració de *mormont, ll. mus montis ‘rata de muntanya’, per influx de marmoter ‘mormolar’ o de l’arrel onomatopeica mar- ‘ronc’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors i de la família dels esciúrids (Marmota sp), de cos rodó i aixafat i pelatge molt espès, que s’amaga sota terra, on hiberna.

2 ICT Xoriguer.

->maroma

■maroma

[del cast. maroma, íd., i aquest, de l’àr. vg. mabrûma, íd.]

f 1 Corda molt gruixuda.

2 passar la maroma fig Sortir airós d’una situació difícil, trampejar-la.

->maronita

■maronita

1 adj Relatiu o pertanyent als maronites.

2 m i f HIST ECL Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.

3 ritu maronita LITÚRG Ritu propi dels maronites, variant del siríac o antioquè.

->maror

■maror

[possiblement d’una expressió ll. com ara maris agitatio, -onis ‘agitació de la mar’, que hauria donat maró, alterat per adaptar-lo als abstractes en -or; 1a FONT: 1393]

f 1 OCEANOG i MAR 1 Mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m, que constitueix el grau 3 de l’escala de Douglas.

2 forta maror Mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m, que constitueix el grau 4 de l’escala de Douglas.

2 fig 1 Agitació, discòrdia, mal humor, etc., en el si d’un grup de persones. No tinc ganes d’anar a casa perquè hi ha maror.

2 Remor confusa de baralla, de protesta, etc. Quan ronca la maror de la batalla.

3 mala maror maror 2 1.

->marquès

■marquès -esa

[de marca; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 m i f 1 Persona que posseeix el títol nobiliari de marquès.

2 HIST Comte que governava un territori fronterer o marca.

3 Persona que té a càrrec seu el govern d’un marquesat.

4 Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per sobre del de comte i per sota del de duc.

2 f Muller d’un marquès.

->marquesal

■marquesal

[de marquès]

adj Relatiu o pertanyent a un marquès o a un marquesat.

->marquesat

■marquesat

[de marquès; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 Títol, dignitat o ofici d’un marquès.

2 HIST Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un marquès.

3 HIST Al Sacre Imperi, marcgraviat.

->marquesina

■marquesina

[de marquès]

f 1 Coberta de tela que hom posa sobre una tenda per guardar-la més bé de la pluja.

2 CONSTR Coberta lleugera i en volada, col·locada a la façana d’un edifici, damunt la porta d’entrada, i destinada a resguardar de la pluja les persones que entren o que surten.

->marquesota

■marquesota

f INDUM Coll de tela blanca, alt i emmidonat, que usaven els homes.

->marqueta

marqueta

f ant Dret de cuixa.

->marqueter

■marqueter -a

[der. regressiu de marqueteria, per analogia amb la correspondència entre els mots d’agent en -er² i el seu ofici en -eria]

m i f Persona que fa treballs de marqueteria.

->marqueteria

■marqueteria

Part. sil.: mar_que_te_ri_a

[del fr. marqueterie, íd., der. de marqueter, que ho és de marquer ‘marcar; 1a FONT: 1905]

f DEC Decoració plana dels mobles feta amb incrustacions de peces de fusta, vori, nacre, etc.

->màrqueting

■màrqueting

[de l’angl. marketing ‘compra i venda al mercat’, de market, de l’ant. gearmarkett (saxó iarmarket) ‘mercat de l’any’, del ll. mercatus, participi de mercari ‘comprar’]

m ECON Conjunt de tècniques programades, coherents i dinàmiques, orientades a perfeccionar el procés de comercialització millorant l’eficiència en la producció, la distribució i la venda de productes o de serveis.

->marquixanenc

marquixanenc -a

adj i m i f De Marquixanes (Conflent).

->marrà¹

■marrà¹ -ana

Hom.: marrar

[d’una arrel marr- preromana, potser ibèrica o d’alguna llengua preindoeuropea; 1a FONT: s. XI]

1 m ZOOL Mascle de l’ovella.

2 adj i m i f p anal Dit de l’infant molt tossut, que fa marraneries.

->marrà²

■marrà² -ana

Hom.: marrar

[del cast. marrano, íd., i aquest, de l’àr. maḥram ‘vedat, prohibit’, per tal com el porc era prohibit a musulmans i jueus]

1 m dial Verro.

2 adj i m i f 1 p anal Porc, dit d’una persona molt bruta.

2 fig Porc, que no és de fiar, que fa porcades.

3 adj i m i f desp Dit del jueu i del musulmà conversos que continuaven practicant llur religió.

->marraco

■marraco

m FOLK 1 Al Maestrat, personatge imaginari que hom anomena per fer por als nens.

2 Figura d’animal monstruós que rodava com un vehicle, treia una llengua molt llarga i era exhibit a la processó del Corpus de Lleida.

->marrada

■marrada

[de marrar; 1a FONT: 1328]

f 1 Volta que hom fa desviant-se del camí que va més dretament d’un punt a un altre. Agafant la carretera farem marrada.

2 Camí que fa volta, que no va dret d’un punt a un altre.

->marradejar

■marradejar

[de marrada]

v intr Fer marrada; marrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marradejar

GERUNDI: marradejant

PARTICIPI: marradejat, marradejada, marradejats, marradejades

INDICATIU PRESENT: marradejo, marradeges, marradeja, marradegem, marradegeu, marradegen

INDICATIU IMPERFET: marradejava, marradejaves, marradejava, marradejàvem, marradejàveu, marradejaven

INDICATIU PASSAT: marradegí, marradejares, marradejà, marradejàrem, marradejàreu, marradejaren

INDICATIU FUTUR: marradejaré, marradejaràs, marradejarà, marradejarem, marradejareu, marradejaran

INDICATIU CONDICIONAL: marradejaria, marradejaries, marradejaria, marradejaríem, marradejaríeu, marradejarien

SUBJUNTIU PRESENT: marradegi, marradegis, marradegi, marradegem, marradegeu, marradegin

SUBJUNTIU IMPERFET: marradegés, marradegessis, marradegés, marradegéssim, marradegéssiu, marradegessin

IMPERATIU: marradeja, marradegi, marradegem, marradegeu, marradegin

->marraix

■marraix

Part. sil.: mar_raix

[del cast. marrajo ‘astut, marraix’, d’origen incert, potser d’un nom hipocorístic del gat; 1a FONT: 1802]

m ICT Peix de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels isúrids (Lamna nasus), d’un color gris blavós i blanc, amb l’aleta en forma de mitja lluna.

->marraixa

■marraixa

Part. sil.: mar_rai_xa

[variant de morratxa; 1a FONT: 1345]

f dial 1 càntir 1.

2 Garrafa.

->marramau

■marramau

Part. sil.: mar_ra_mau

[variant de marrameu]

m Marrameu.

->marrameu

■marrameu

Part. sil.: mar_ra_meu

[imitació de la veu del gat]

m Crit del gat, especialment quan està enfurismat.

->marranada¹

■marranada¹

[de marrà¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f marraneria¹.

->marranada²

■marranada²

[del cast. marranada, íd. (v. marrà²); 1a FONT: s. XX]

f Porcada.

->marranejar

■marranejar

[de marrà¹]

v intr Fer una marraneria. Marraneja perquè li han pres el xumet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marranejar

GERUNDI: marranejant

PARTICIPI: marranejat, marranejada, marranejats, marranejades

INDICATIU PRESENT: marranejo, marraneges, marraneja, marranegem, marranegeu, marranegen

INDICATIU IMPERFET: marranejava, marranejaves, marranejava, marranejàvem, marranejàveu, marranejaven

INDICATIU PASSAT: marranegí, marranejares, marranejà, marranejàrem, marranejàreu, marranejaren

INDICATIU FUTUR: marranejaré, marranejaràs, marranejarà, marranejarem, marranejareu, marranejaran

INDICATIU CONDICIONAL: marranejaria, marranejaries, marranejaria, marranejaríem, marranejaríeu, marranejarien

SUBJUNTIU PRESENT: marranegi, marranegis, marranegi, marranegem, marranegeu, marranegin

SUBJUNTIU IMPERFET: marranegés, marranegessis, marranegés, marranegéssim, marranegéssiu, marranegessin

IMPERATIU: marraneja, marranegi, marranegem, marranegeu, marranegin

->marraneria¹

■marraneria¹

Part. sil.: mar_ra_ne_ri_a

[de marrà¹]

f Rabiola d’un infant, amb crits, plors, espernetecs, rebolcades, etc.

->marraneria²

■marraneria²

[del cast. marranería, íd. (v. marrà²)]

f marranada².

->marranís

■marranís

[de marrà¹]

[pl -issos] m ZOOL Marrà que hom castra i engreixa per vendre’l per carn.

->marranxa¹

■marranxa¹

[relacionat amb marrà¹]

f ANAT ANIM Astràgal.

->marranxa²

■marranxa²

[v. marranxa¹]

f 1 Garrafa.

2 Recipient per a repartir la llet a domicili; lletera.

->marranxó

■marranxó

[der. de marr๠amb el quasi-sufix dimin. -xó, de possible origen moss]

m ZOOL Porcell.

->marranxola

■marranxola

[mot dial., del també dial. marrincola, amb influx de ganxo¹; marrincola, prové d’un encreuament de marrada amb el dial. revincola, postverbal de revincolar (re-vinc(o)lar) ‘revinclar, torçar, corbar’]

f Marrada.

->marraquinca

marraquinca

f 1 ANAT ANIM Astràgal.

2 JOCS Joc del botxí.

->marrar

■marrar

Hom.: marrà

[de marrir, marrit per influx de errar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 intr Fer marrada. Seguint aquest camí marrarem molt.

2 tr Fallar, errar, especialment un camí. Quan ell ens guia sempre ens fa marrar el camí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marrar

GERUNDI: marrant

PARTICIPI: marrat, marrada, marrats, marrades

INDICATIU PRESENT: marro, marres, marra, marrem, marreu, marren

INDICATIU IMPERFET: marrava, marraves, marrava, marràvem, marràveu, marraven

INDICATIU PASSAT: marrí, marrares, marrà, marràrem, marràreu, marraren

INDICATIU FUTUR: marraré, marraràs, marrarà, marrarem, marrareu, marraran

INDICATIU CONDICIONAL: marraria, marraries, marraria, marraríem, marraríeu, marrarien

SUBJUNTIU PRESENT: marri, marris, marri, marrem, marreu, marrin

SUBJUNTIU IMPERFET: marrés, marressis, marrés, marréssim, marréssiu, marressin

IMPERATIU: marra, marri, marrem, marreu, marrin

->marràs

■marràs

[de l’ant. marra ‘arpó de l’àncora’, i aquest, del ll. marra ‘mena d’arpó o d’aixada’; 1a FONT: 1433]

[pl -assos] m OFIC Destral de dos talls.

->marrasquí

■marrasquí

[de l’it. maraschino, íd., der. de marasca, reducció de amarasca, der. de amara ‘amargant’; 1a FONT: c. 1800]

m DESTIL·L Licor incolor, una mica glutinós i força dolç, fet amb aiguardent de cireres amargues, fulles de cirerer, vi de raïm i sucre.

->marrassà

■marrassà

[del pl. ant. masc. de marràs, marrasses mal interpretat com un fem; 1a FONT: 1434]

m ARM Arma consistent en una fulla de dos talls, oposats, amb el mànec al mig i en el seu mateix pla.

->marratxiner

marratxiner -a

adj i m i f De Marratxí (Mallorca).

->marrec

■marrec -a

[dimin. de marrà¹; 1a FONT: s. XIV]

1 m ZOOL Xai.

2 m i f Noi o noia petits.

->marrell

marrell

m Sobrenom que durant el segle XVIII i el segle XIX hom donava, a Mallorca, als antilul·listes.

->marreu

■marreu

Part. sil.: mar_reu

[variant de marrubí, probablement der. del genitiu ll. arcaic marrŭbī, que pogué donà marrúu o marrou, evolucionat després en marreu]

m BOT Malrubí.

->marriment

■marriment

[de l’ant. marrir ‘entristir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Estat del qui està abatut per la tristesa, la malenconia.

->marrinxa

■marrinxa

[d’origen incert]

f Mot emprat en l’expressió fer marrinxa loc verb Beure excessivament, emborratxar-se.

->marrinxó

■marrinxó

[variant de marranxó]

m ZOOL Porcell.

->marrit

■marrit -ida

[participi de l’ant. marrir ‘entristir’, del germ. occ. marrjan ‘irritar’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj Que pateix marriment.

->marro¹

■marro¹

[d’origen incert, probablement del fr. marc, íd., ‘residu de fruita triturada’, der. de marcher ‘trepitjar’, adaptat al cat. marro² ‘marrada; embull’, postverbal de marrar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m Solatge de certes substàncies, com ara el cafè mòlt, després que hom les ha fetes bullir per obtenir-ne una infusió.

->marro²

■marro²

[de marrar; 1a FONT: 1370]

m 1 JOCS Joc popular per a dos jugadors consistent a col·locar en filera tres fitxes sobre tres dels nou punts d’un quadrat, dibuixat amb les diagonals i mediatrius de cada cantó.

2 col·loq 1 Embull, embolic. Aquí hi ha marro!

2 conèixer el marro Tenir experiència de les dificultats o dels sofriments que cal passar en una situació; saber quin pa hi donen.

3 descobrir el marro Descobrir allò que algú portava ocult.

4 embolicar el marro Dificultar les coses.

->marró

■marró

[del fr. marron ‘castanya’; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj i m Castany. Duia una brusa marró i uns pantalons també marrons. El color marró li agrada molt.

->marrofí

■marrofí

[d’origen incert, potser del fr. marron fin, tenint en compte que marron també és usat en sentit de bombó o llaminadura]

m Terròs de sucre.

->marron glacé

marron glacé^* [maròŋglasé]

[fr ] m PAST Castanya confitada amb sucre.

->marronós

■marronós -osa

adj Que tira a marró.

->marroquí

■marroquí -ina

[del nom del Marroc]

1 adj i m i f Del Marroc (estat d’Àfrica).

2 adj i m ADOB 1 Dit del procediment d’adob vegetal en el qual hom col·loca les pells dins un clot alternant-les amb capes d’escorça de sumac, tot el conjunt essent recobert d’aigua.

2 Dit de la pell adobada pel procediment marroquí.

->marroquinar

■marroquinar

[del nom del Marroc]

v tr NÀUT Plegar la vela tota cap a proa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marroquinar

GERUNDI: marroquinant

PARTICIPI: marroquinat, marroquinada, marroquinats, marroquinades

INDICATIU PRESENT: marroquino, marroquines, marroquina, marroquinem, marroquineu, marroquinen

INDICATIU IMPERFET: marroquinava, marroquinaves, marroquinava, marroquinàvem, marroquinàveu, marroquinaven

INDICATIU PASSAT: marroquiní, marroquinares, marroquinà, marroquinàrem, marroquinàreu, marroquinaren

INDICATIU FUTUR: marroquinaré, marroquinaràs, marroquinarà, marroquinarem, marroquinareu, marroquinaran

INDICATIU CONDICIONAL: marroquinaria, marroquinaries, marroquinaria, marroquinaríem, marroquinaríeu, marroquinarien

SUBJUNTIU PRESENT: marroquini, marroquinis, marroquini, marroquinem, marroquineu, marroquinin

SUBJUNTIU IMPERFET: marroquinés, marroquinessis, marroquinés, marroquinéssim, marroquinéssiu, marroquinessin

IMPERATIU: marroquina, marroquini, marroquinem, marroquineu, marroquinin

->marroquiner

■marroquiner -a

[de marroquí]

m i f ADOB Especialista en marroquineria.

->marroquineria

■marroquineria

Part. sil.: mar_ro_qui_ne_ri_a

[de marroquí]

f ADOB Tècnica de treball de cuir pel procediment marroquí.

->marrubí

■marrubí

[del ll. marrubium, íd.; 1a FONT: 1466]

m BOT Malrubí.

->marruc

■marruc

[de marrucar]

m Parrup.

->marrucar

■marrucar

[d’origen onomatopeic, semblant a parrupar, amb versemblant influx de la partícula mar- de mots que expressen el ronc del gat, com el mateix marruixa ‘gat’ (cf. marmita, marmota)]

v intr Parrupar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marrucar

GERUNDI: marrucant

PARTICIPI: marrucat, marrucada, marrucats, marrucades

INDICATIU PRESENT: marruco, marruques, marruca, marruquem, marruqueu, marruquen

INDICATIU IMPERFET: marrucava, marrucaves, marrucava, marrucàvem, marrucàveu, marrucaven

INDICATIU PASSAT: marruquí, marrucares, marrucà, marrucàrem, marrucàreu, marrucaren

INDICATIU FUTUR: marrucaré, marrucaràs, marrucarà, marrucarem, marrucareu, marrucaran

INDICATIU CONDICIONAL: marrucaria, marrucaries, marrucaria, marrucaríem, marrucaríeu, marrucarien

SUBJUNTIU PRESENT: marruqui, marruquis, marruqui, marruquem, marruqueu, marruquin

SUBJUNTIU IMPERFET: marruqués, marruquessis, marruqués, marruquéssim, marruquéssiu, marruquessin

IMPERATIU: marruca, marruqui, marruquem, marruqueu, marruquin

->marruix

■marruix

Part. sil.: mar_ruix

m Marruixa.

->marruixa

■marruixa

Part. sil.: mar_rui_xa

[terme hipocorístic d’origen onomatopeic, expressiu dels sons que fa el gat (cf. marmita, marmota, marrucar)]

f Terme afectuós per a designar el gat, especialment en acaronar-lo.

->marruixell

marruixell

Part. sil.: mar_rui_xell

[variant de marrutxell]

m OCEANOG i MAR Marrutxell.

->marruqueig

■marruqueig

Part. sil.: mar_ru_queig

[de marruquejar]

m Parrup.

->marruquejar

■marruquejar

[variant de marrucar]

v intr Parrupar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marruquejar

GERUNDI: marruquejant

PARTICIPI: marruquejat, marruquejada, marruquejats, marruquejades

INDICATIU PRESENT: marruquejo, marruqueges, marruqueja, marruquegem, marruquegeu, marruquegen

INDICATIU IMPERFET: marruquejava, marruquejaves, marruquejava, marruquejàvem, marruquejàveu, marruquejaven

INDICATIU PASSAT: marruquegí, marruquejares, marruquejà, marruquejàrem, marruquejàreu, marruquejaren

INDICATIU FUTUR: marruquejaré, marruquejaràs, marruquejarà, marruquejarem, marruquejareu, marruquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: marruquejaria, marruquejaries, marruquejaria, marruquejaríem, marruquejaríeu, marruquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: marruquegi, marruquegis, marruquegi, marruquegem, marruquegeu, marruquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: marruquegés, marruquegessis, marruquegés, marruquegéssim, marruquegéssiu, marruquegessin

IMPERATIU: marruqueja, marruquegi, marruquegem, marruquegeu, marruquegin

->marrutxell

marrutxell

[mot balear, der. de mar amb un sufix d’origen segurament moss]

m OCEANOG i MAR Maror.

->marsala

■marsala

m VITIC Vi blanc produït a Marsala i, en general, a la zona de Trapani (Sicília).

->marsapà

marsapà

[variant de massapà; 1a FONT: 1380]

m PAST Massapà.

->marsdenià

marsdenià -ana

Part. sil.: mars_de_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al marsdenià.

2 m Estatge (i edat) del namurià B d’Anglaterra, comprès entre el kinderscoutià, a la base, i el yeadonià, al sostre.

->marsellès

■marsellès -esa

adj i m i f De Marsella (ciutat d’Occitània).

->marsi màrsia

marsi màrsia

m i f HIST Individu d’una població sabèl·lica situada a la vora del llac Fucino, al cor de la Màrsica.

->màrsic

màrsic -a

adj Relatiu o pertanyent a la Màrsica (regió d’Itàlia) o als marsis.

->marsileàcies

marsileàcies

Part. sil.: mar_si_le_à_ci_es

f BOT 1 pl Família d’hidropteridals integrada per falgueres aquàtiques o hidròfiles, de fulles filiformes o quadrifoliolades i d’esporocarps pedunculats.

2 sing Planta de la família de les marsileàcies.

->marsileals

■marsileals

Part. sil.: mar_si_le_als

f BOT 1 pl Grup de falgueres hidropteridals, herbàcies, aquàtiques, de frondes filiformes o quadrifoliolades i d’esporocarps pedunculats, de distribució cosmopolita.

2 sing Falguera del grup de les marsileals.

->marsinada

■marsinada

[deriv. de març, segurament per la semblança dels granets de sucre amb els grans de la calamarsa, mot relacionat també amb març]

f ALIM Beguda refrescant feta amb aigua, sucre i una mica d’aiguardent.

->marsopa

■marsopa

[del fr. ant. marsoupe, íd., i aquest, probablement del germ. marisuppa, comp. de mari ‘mar’ i sup(p)an ‘xuclar’]

f ZOOL Nom donat a diverses espècies de mamífers cetacis odontocets de la família dels delfínids. Cal destacar-ne la marsopa comuna (Phocoena phocoena), de color negre al dors, d’un gris metàl·lic als flancs i blanc al ventre.

->marsuí

■marsuí

Part. sil.: mar_su_í

[del fr. marsouin, i aquest, del b. al. marswîn ‘porc de mar’]

[pl -ïns] m ZOOL Beluga.

->marsupi

■marsupi

[del ll. marsupium, i aquest, del gr. marsýpion ‘bossa’]

m ANAT ANIM 1 Bossa ventral pròpia dels mamífers marsupials.

2 Cavitat dels mol·luscs lamel·libranquis que conté els embrions i les larves.

->marsupial

■marsupial

Part. sil.: mar_su_pi_al

[de marsupi]

ZOOL 1 adj Proveït de marsupi.

2 m 1 pl Ordre de vertebrats de la classe dels mamífers metateris caracteritzat per la presència, en les femelles, d’una omfaloplacenta i d’un marsupi a l’abdomen.

2 sing Vertebrat de l’ordre dels marsupials.

->marsupialització

marsupialització

Part. sil.: mar_su_pi_a_lit_za_ci_ó

f TERAP Tècnica quirúrgica consistent a suturar a la pell la paret d’un quist que no ha pogut ésser extirpat.

->mart¹

■mart¹

[d’origen germ. incert, potser d’un gòt. *marthus, íd.; 1a FONT: 1352]

m 1 ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors i de la família dels mustèlids (Martes sp), de pelatge burell, amb una gran taca groga a la gorja. Cal destacar-ne el mart comú (M. martes), el mart gibelí (M. zibellina), el mart de gorja groga (M. flavigula) i el mart americà (M. americana).

2 INDUM Pell del mart com a pell preciosa, utilitzada en la fabricació o en el guarniment de peces que serveixen d’abrigall.

->mart²

■mart²

[del nom del déu Mart]

m ALQ Ferro.

->marta

■marta

[de mart¹]

f ZOOL Mart.

->martell

■martell

[del ll. vg. martĕllus, íd., dimin. del ll. martŭlus, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 1 OFIC Eina de percussió que consisteix en una cabota de ferro, acer, etc., de forma allargada fixada, formant una T, a un mànec que la travessa per l’ull.

2 MED Instrument emprat en cirurgia òssia per a picar sobre escarpres, claus, etc.

3 MED Instrument per a provocar reflexos tendinosos.

4 estar entre l’enclusa i el martell fig Estar entre l’espasa i la paret.

2 p anal 1 Nom de diversos objectes, peces, etc., que tenen una forma que recorda la d’un martell.

2 ANAT ANIM Osset de l’orella mitjana articulat amb l’enclusa i dirigit cap al timpà.

3 p anal 1 Element mecànic destinat a percudir.

2 ARM Peça que pica sobre el fulminant o bé sobre l’agulla percussora i provoca el foc de l’arma.

3 RELL Dispositiu que percut sobre les campanes i toca les hores, els quarts, etc.

4 martell electromagnètic ELECTROT Dispositiu format per un electroimant, uns contactes i una molla que produeixen una successió de cops sobre una campana.

4 1 TECNOL Nom de diverses màquines destinades a batre, a picar, a perforar, etc., coses dures.

2 martell de caiguda lliure TECNOL Martell de simple efecte en el qual l’elevació de la massa mòbil és efectuada mitjançant un sistema mecànic.

3 martell de vapor TECNOL Mall en el qual la massa mòbil és unida a l’èmbol d’un cilindre de simple o de doble efecte; en el primer cas la pressió de vapor fa aixecar la massa, i en el segon, a més, afegeix una energia a la seva caiguda.

4 martell mecànic TECNOL Martinet en el qual a l’energia de caiguda de la massa mòbil s’afegeix la que li transmet una molla o una ballesta.

5 martell piló TECNOL Mall de doble efecte i generalment d’una gran potència.

6 martell pneumàtic TECNOL Mall autocompressor en el qual l’aire comprimit produeix l’elevació de la massa mòbil i durant la seva caiguda hi afegeix una certa energia.

7 martell pneumàtic MIN i OBR PÚBL Màquina de percussió, de funcionament pneumàtic, emprada en treballs de mineria i en obres públiques.

5 ESPORT En l’atletisme, bola de ferro unida a un cable de fil d’acer que tanca en forma de nansa.

->martella

■martella

[de martell]

f dial OFIC Mall de mànec llarg.

->martellada

■martellada

[de martell; 1a FONT: 1575, DPou.]

f Cop de martell.

->martelleig

■martelleig

Part. sil.: mar_te_lleig

[de martellejar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Acció de martellejar.

2 fig Soroll semblant al que produeixen els cops repetits de martell.

->martellejant

■martellejant

[de martellejar]

adj 1 Que martelleja.

2 Que produeix un efecte semblant al martelleig.

->martellejar

■martellejar

[de martell; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr 1 Donar cops (a alguna cosa) amb el martell. Martellejar en calent el metall.

2 p ext Donar cops (a alguna cosa) repetidament. Martellejar el matalàs amb el picador. Puc sentir com martelleges el teclat de l’ordinador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: martellejar

GERUNDI: martellejant

PARTICIPI: martellejat, martellejada, martellejats, martellejades

INDICATIU PRESENT: martellejo, martelleges, martelleja, martellegem, martellegeu, martellegen

INDICATIU IMPERFET: martellejava, martellejaves, martellejava, martellejàvem, martellejàveu, martellejaven

INDICATIU PASSAT: martellegí, martellejares, martellejà, martellejàrem, martellejàreu, martellejaren

INDICATIU FUTUR: martellejaré, martellejaràs, martellejarà, martellejarem, martellejareu, martellejaran

INDICATIU CONDICIONAL: martellejaria, martellejaries, martellejaria, martellejaríem, martellejaríeu, martellejarien

SUBJUNTIU PRESENT: martellegi, martellegis, martellegi, martellegem, martellegeu, martellegin

SUBJUNTIU IMPERFET: martellegés, martellegessis, martellegés, martellegéssim, martellegéssiu, martellegessin

IMPERATIU: martelleja, martellegi, martellegem, martellegeu, martellegin

->martellejat

■martellejat

[de martellejar]

m OFIC Acabat de formes lleugerament irregulars fet a base de cops de martell.

->martellet

■martellet

[de martell]

m 1 Martell petit.

2 ARM Martell.

3 MÚS Peça de fusta, en forma de martell de cap ovalat, coberta de feltre, que va connectada per un mecanisme a cadascuna de les tecles del piano.

4 TECNOL Peça que, en la màquina jacquard, pitja la llanterna del cilindre.

5 TÈXT Peça del mecanisme de paratrama d’un teler.

->martensita

■martensita

f METAL·L Solució sòlida sobresaturada de carboni o carbur de ferro en ferro alfa.

->martensític

martensític -a

adj METAL·L 1 Relatiu o pertanyent a la martensita.

2 Dit de l’acer que conté martensita.

3 transformació martensítica Transformació amb canvi de fase produïda d’una manera molt ràpida i sense difusió atòmica.