->ramassada

■ramassada

[de ramassar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acció de ramassar.

2 La cosa ramassada.

3 Xàfec de poca durada.

->ramassar

■ramassar

[de ramàs]

v tr Arreplegar, amb un ramàs o amb una altra eina equivalent, coses escampades. Ramassar les branques esporgades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ramassar

GERUNDI: ramassant

PARTICIPI: ramassat, ramassada, ramassats, ramassades

INDICATIU PRESENT: ramasso, ramasses, ramassa, ramassem, ramasseu, ramassen

INDICATIU IMPERFET: ramassava, ramassaves, ramassava, ramassàvem, ramassàveu, ramassaven

INDICATIU PASSAT: ramassí, ramassares, ramassà, ramassàrem, ramassàreu, ramassaren

INDICATIU FUTUR: ramassaré, ramassaràs, ramassarà, ramassarem, ramassareu, ramassaran

INDICATIU CONDICIONAL: ramassaria, ramassaries, ramassaria, ramassaríem, ramassaríeu, ramassarien

SUBJUNTIU PRESENT: ramassi, ramassis, ramassi, ramassem, ramasseu, ramassin

SUBJUNTIU IMPERFET: ramassés, ramassessis, ramassés, ramasséssim, ramasséssiu, ramassessin

IMPERATIU: ramassa, ramassi, ramassem, ramasseu, ramassin

->ramassat

■ramassat

[de ramassar]

m Ram d’aigua, ramassada 3.

->ramat

■ramat

[v. ramada²]

m 1 RAM i ZOOL Conjunt d’un cert nombre de caps de bestiar que es crien i pasturen junts o que hom cria i fa pasturar junts.

2 CRIST Congregació de fidels considerada amb relació als seus pastors.

3 un ramat de Un gran nombre de. Té un ramat d’anys.

->ramatge

■ramatge

[de ram¹; 1a FONT: 1356]

m Brancatge.

->rambla

■rambla

[de l’àr. rámla ‘areny, sorral’; 1a FONT: 1249]

f 1 GEOMORF Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.

2 Areny d’una rambla.

3 p ext Sòl vegetal que es forma a l’areny d’una rambla.

4 [abrev rbla.] Camí o carrer destinat a passeig.

->ramblada

■ramblada

[de rambla]

f Rierada.

->ramblaire

■ramblaire

Part. sil.: ram_blai_re

[de rambla; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Rambler.

->ramblejar

■ramblejar

[de rambla]

v intr Passejar per la rambla. Quan fa bo solen ramblejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ramblejar

GERUNDI: ramblejant

PARTICIPI: ramblejat, ramblejada, ramblejats, ramblejades

INDICATIU PRESENT: ramblejo, rambleges, rambleja, ramblegem, ramblegeu, ramblegen

INDICATIU IMPERFET: ramblejava, ramblejaves, ramblejava, ramblejàvem, ramblejàveu, ramblejaven

INDICATIU PASSAT: ramblegí, ramblejares, ramblejà, ramblejàrem, ramblejàreu, ramblejaren

INDICATIU FUTUR: ramblejaré, ramblejaràs, ramblejarà, ramblejarem, ramblejareu, ramblejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ramblejaria, ramblejaries, ramblejaria, ramblejaríem, ramblejaríeu, ramblejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ramblegi, ramblegis, ramblegi, ramblegem, ramblegeu, ramblegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ramblegés, ramblegessis, ramblegés, ramblegéssim, ramblegéssiu, ramblegessin

IMPERATIU: rambleja, ramblegi, ramblegem, ramblegeu, ramblegin

->rambler

■rambler -a

[de rambla]

m i f Tractant de bestiar.

->rambutan

■rambutan

m BOT Fruit comestible de l’arbre del rambutan, de 4 a 8 cm, ovalat, amb la pell coberta de pèls ondulats de color groc o vermellós i polpa blanca.

->rameal

rameal

Part. sil.: ra_me_al

[del ll. científic ramealis, der. de ramus ‘branca’]

adj BOT Relatiu o pertanyent a les branques.

->ramegall

■ramegall

[de ram¹]

m Rama de bruc o d’un altre arbust que hom fa servir com a senyal, especialment a tall de banderola en un ormeig de pesca.

->ramejar

■ramejar

[de ram¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 intr Ramar o brancar, treure rama, un arbre.

2 tr 1 Guarnir de rams. Ramejaren el carro amb motiu de la festa.

2 Dibuixar figures de rams.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ramejar

GERUNDI: ramejant

PARTICIPI: ramejat, ramejada, ramejats, ramejades

INDICATIU PRESENT: ramejo, rameges, rameja, ramegem, ramegeu, ramegen

INDICATIU IMPERFET: ramejava, ramejaves, ramejava, ramejàvem, ramejàveu, ramejaven

INDICATIU PASSAT: ramegí, ramejares, ramejà, ramejàrem, ramejàreu, ramejaren

INDICATIU FUTUR: ramejaré, ramejaràs, ramejarà, ramejarem, ramejareu, ramejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ramejaria, ramejaries, ramejaria, ramejaríem, ramejaríeu, ramejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ramegi, ramegis, ramegi, ramegem, ramegeu, ramegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ramegés, ramegessis, ramegés, ramegéssim, ramegéssiu, ramegessin

IMPERATIU: rameja, ramegi, ramegem, ramegeu, ramegin

->ramejat

■ramejat -ada

[de ram¹; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Dit d’una roba, d’un teixit, etc., en què el dibuix imita rams. Una orla ramejada.

->ramell

■ramell

[de ram¹; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 Ram de flors.

2 Pom o penjoll de fruits. Un ramell de raïm.

->rameller

■rameller -a

[de ramell]

1 m i f Persona que fa rams o ramells o en ven.

2 m Gerro o test destinat a tenir-hi flors.

3 m BOT Planta que fa ramells, especialment planta de jardí.

->rament

rament

m BOT En les falgueres, esquama de la base del raquis.

->ramera

■ramera

f Brancatge.

->ramèssida

ramèssida

adj HIST 1 Relatiu o pertanyent als faraons de nom Ramsès i a llur període històric amb les seves manifestacions culturals.

2 període ramèssida Període de la història egípcia dominat pels faraons de nom Ramsès i que cobreix les dinasties XIX i XX.

->ramfàstids

ramfàstids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, que tenen el bec comprimit lateralment, alt, corb a la punta, més llarg que el cap, la llengua tan llarga com el bec, prima i rígida, sedentaris i sense dimorfisme sexual.

2 sing Ocell de la família dels ramfàstids.

->ramfoteca

ramfoteca

[del gr. rhamphós ‘corbat; bec’ i -teca]

f ANAT ANIM Beina còrnia que recobreix les mandíbules dels ocells, juntament amb les quals forma el bec.

->rami

■rami

m 1 BOT Planta herbàcia perenne o arbustiva de la família de les urticàcies (Boehmeria nivea), de fulles amplament ovades, dentades, tomentoses i blanques pel dessota, i d’inflorescències petites i verdoses.

2 TÈXT Fibra tèxtil d’origen vegetal obtinguda de les tiges de rami, emprada per a fer tovalles, tapisseria i també cordes i cordills.

->rami-

■rami-

Forma prefixada del mot llatí ramus, que significa ‘branca’. Ex.: ramiflor.

->ramífer

■ramífer -a

[de rami- i -fer]

adj Ramós.

->ramificació

■ramificació

Part. sil.: ra_mi_fi_ca_ci_ó

[de ramificar-se; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 BOT 1 Acció de ramar o de brancar, producció de branques.

2 Disposició de les branques d’una planta.

2 1 Acció de ramificar-se.

2 Cadascuna de les branques o divisions d’una cosa ramificada. Les ramificacions d’una via fèrria.

3 fig Les ramificacions d’una ciència.

3 ANAT ANIM Cadascuna de les branques o de les divisions dels vasos i nervis que neixen d’un tronc comú.

4 FÍS ATÒM En el diagrama de desintegració d’un núclid, desdoblament amb què hom representa la possibilitat que el núclid pugui desintegrar-se de dues o més maneres diferents.

5 QUÍM ORG Cadascuna de les cadenes secundàries, simples o complexes, que tenen origen en la cadena carbonada principal d’un compost orgànic.

->ramificar-se

■ramificar-se

[del b. ll. ramificari, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v pron 1 BOT 1 Dividir-se en branques la tija d’una planta.

2 Dividir-se en segments allargats el tal·lus.

2 Dividir-se repetidament i estendre’s a la manera d’un tronc brancat. El riu es ramifica en tres branques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ramificar

GERUNDI: ramificant

PARTICIPI: ramificat, ramificada, ramificats, ramificades

INDICATIU PRESENT: ramifico, ramifiques, ramifica, ramifiquem, ramifiqueu, ramifiquen

INDICATIU IMPERFET: ramificava, ramificaves, ramificava, ramificàvem, ramificàveu, ramificaven

INDICATIU PASSAT: ramifiquí, ramificares, ramificà, ramificàrem, ramificàreu, ramificaren

INDICATIU FUTUR: ramificaré, ramificaràs, ramificarà, ramificarem, ramificareu, ramificaran

INDICATIU CONDICIONAL: ramificaria, ramificaries, ramificaria, ramificaríem, ramificaríeu, ramificarien

SUBJUNTIU PRESENT: ramifiqui, ramifiquis, ramifiqui, ramifiquem, ramifiqueu, ramifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: ramifiqués, ramifiquessis, ramifiqués, ramifiquéssim, ramifiquéssiu, ramifiquessin

IMPERATIU: ramifica, ramifiqui, ramifiquem, ramifiqueu, ramifiquin

->ramiflor

■ramiflor -a

adj BOT Dit dels arbres i arbusts que presenten cauliflòria solament a les branques.

->ramiforme

■ramiforme

[de rami- i -forme; 1a FONT: 1868]

adj Que té la forma d’una branca.

->ramillet

■ramillet

m NUMIS Ral de València.

->ramitxó

■ramitxó

Cp. remitjó

[de ram¹]

m Ram d’aigua petit, pluja menuda.

->ramnàcies

■ramnàcies

Part. sil.: ram_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de ramnals, constituïda per arbusts o arbres, sovint espinosos, de fulles simples, flors poc aparents, en inflorescències i fruits diversos.

2 sing Planta de la família de les ramnàcies.

->ramnals

ramnals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes llenyoses, de fulles generalment simples, flors cícliques i fruits diversos. Comprèn les famílies de les ramnàcies i de les vitàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les ramnals.

->ramós

■ramós -osa

[del ll. ramosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Que té branques.

->rampa¹

■rampa¹

[probablement d’un germ. gòtic *hramp ‘grapa, abraçadora’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 CONSTR i MANUT Pla inclinat, situat entre dues superfícies situades a diferent nivell, que es fa servir especialment per a poder-hi pujar i baixar càrregues tot reduint els esforços necessaris.

2 p ext Terreny que fa pendent.

3 rampa de llançament ARM i ASTRON Construcció en pla inclinat des de la qual és efectuat el llançament de projectils autopropulsats o de coets de petites dimensions.

4 rampa graonada OBR PÚBL Rampa amb petits salts verticals que forma una mena de graons de gran estesa inclinats.

5 rampa piscícola OBR PÚBL Canal inclinat per on corre l’aigua, que permet als peixos salvar obstacles com ara les preses.

2 ANÀL MAT i ELECT Funció que creix linealment amb el temps des de zero fins a un valor determinat, d’acord amb l’expressió f(t) = kt.

3 GEOL Zona on, a través d’un pla d’encavalcament, una massa rocosa puja damunt d’una altra.

->rampa²

■rampa²

[v. rampa¹]

f PAT 1 Contracció involuntària, intensa i dolorosa, que sobrevé de manera transitòria en un múscul o grup muscular de fibra estriada.

2 rampa dels escrivents Discinèsia que es desenvolupa en un individu i li impedeix de dur a terme un moviment voluntari, especialment l’escriptura. És anomenada també grafospasme.

->rampant¹

■rampant¹

[de l’ant. verb rampar ‘arrossegar-se, reptar’, der. de rampa¹; 1a FONT: s. XV, Curial]

m Terreny rost.

->rampant²

■rampant²

[v. rampant¹]

adj HERÀLD Dit del quadrúpede, principalment el lleó i el griu, representat dreçat i amb les dues potes esquerres més baixes que les dretes i el cap de perfil.

->rampell

■rampell

[de rampa¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. Li va venir el rampell d’anar-se’n. Li va agafar un rampell.

2 a rampells loc adv D’una manera capritxosa, mogut per un rampell. Fer les coses a rampells.

2 PAT Còlic intestinal.

->rampellada

■rampellada

[de rampell]

f Rampell.

->rampellar-se

■rampellar-se

[de rampell]

v pron Irritar-se de cop i volta. Es rampellava, de veure tanta imcompetència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rampellar

GERUNDI: rampellant

PARTICIPI: rampellat, rampellada, rampellats, rampellades

INDICATIU PRESENT: rampello, rampelles, rampella, rampellem, rampelleu, rampellen

INDICATIU IMPERFET: rampellava, rampellaves, rampellava, rampellàvem, rampellàveu, rampellaven

INDICATIU PASSAT: rampellí, rampellares, rampellà, rampellàrem, rampellàreu, rampellaren

INDICATIU FUTUR: rampellaré, rampellaràs, rampellarà, rampellarem, rampellareu, rampellaran

INDICATIU CONDICIONAL: rampellaria, rampellaries, rampellaria, rampellaríem, rampellaríeu, rampellarien

SUBJUNTIU PRESENT: rampelli, rampellis, rampelli, rampellem, rampelleu, rampellin

SUBJUNTIU IMPERFET: rampellés, rampellessis, rampellés, rampelléssim, rampelléssiu, rampellessin

IMPERATIU: rampella, rampelli, rampellem, rampelleu, rampellin

->rampellut

■rampellut -uda

[de rampell]

adj Que sol tenir rampells, que fa les coses a rampells.

->rampeu

■rampeu

Part. sil.: ram_peu

[alteració de repeu]

m 1 Repeu.

2 a rampeu (o al rampeu) de loc adv Al peu mateix de, a la vora de. A rampeu de la muntanya.

3 donar un rampeu (a algú o alguna cosa) Assemblar-s’hi, especialment en mèrit, valor, etc. No és com ell, però li dóna un bon rampeu.

->rampí

■rampí

[de rampa¹; 1a FONT: 1392]

m 1 CONSTR NAV Embarcació de transport emprada a l’edat mitjana que arborava dos pals i era semblant al pàmfil, i eventualment disposava de rems.

2 AGR i JARD Eina que consisteix en un mànec llarg amb un travesser en un dels extrems proveït de puntes de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar la palla, l’herba segada, etc., i també per a gratar la terra, etc.

->rampill

■rampill

[variant de rampí amb influx de rastell]

m AGR Rampí.

->rampillar

■rampillar

[de rampill]

v tr AGR Rampinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rampillar

GERUNDI: rampillant

PARTICIPI: rampillat, rampillada, rampillats, rampillades

INDICATIU PRESENT: rampillo, rampilles, rampilla, rampillem, rampilleu, rampillen

INDICATIU IMPERFET: rampillava, rampillaves, rampillava, rampillàvem, rampillàveu, rampillaven

INDICATIU PASSAT: rampillí, rampillares, rampillà, rampillàrem, rampillàreu, rampillaren

INDICATIU FUTUR: rampillaré, rampillaràs, rampillarà, rampillarem, rampillareu, rampillaran

INDICATIU CONDICIONAL: rampillaria, rampillaries, rampillaria, rampillaríem, rampillaríeu, rampillarien

SUBJUNTIU PRESENT: rampilli, rampillis, rampilli, rampillem, rampilleu, rampillin

SUBJUNTIU IMPERFET: rampillés, rampillessis, rampillés, rampilléssim, rampilléssiu, rampillessin

IMPERATIU: rampilla, rampilli, rampillem, rampilleu, rampillin

->rampinador

■rampinador -a

[de rampinar]

AGR 1 adj Que serveix per a arreplegar l’herba segada, la palla, etc.

2 m i f El qui treballa amb el rampí o amb la rampinadora, o arreplega l’herba, etc.

3 màquina rampinadora (o simplement rampinadora f) Màquina agrícola que consisteix en un bastiment muntat damunt dues rodes i proveït de dents corbes i que serveix per a rampinar.

->rampinar

■rampinar

[de rampí; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr AGR 1 Recollir, arreplegar, la palla, l’herba, etc., amb el rampí o amb la rampinadora.

2 màquina de rampinar Màquina rampinadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rampinar

GERUNDI: rampinant

PARTICIPI: rampinat, rampinada, rampinats, rampinades

INDICATIU PRESENT: rampino, rampines, rampina, rampinem, rampineu, rampinen

INDICATIU IMPERFET: rampinava, rampinaves, rampinava, rampinàvem, rampinàveu, rampinaven

INDICATIU PASSAT: rampiní, rampinares, rampinà, rampinàrem, rampinàreu, rampinaren

INDICATIU FUTUR: rampinaré, rampinaràs, rampinarà, rampinarem, rampinareu, rampinaran

INDICATIU CONDICIONAL: rampinaria, rampinaries, rampinaria, rampinaríem, rampinaríeu, rampinarien

SUBJUNTIU PRESENT: rampini, rampinis, rampini, rampinem, rampineu, rampinin

SUBJUNTIU IMPERFET: rampinés, rampinessis, rampinés, rampinéssim, rampinéssiu, rampinessin

IMPERATIU: rampina, rampini, rampinem, rampineu, rampinin

->rampinya

■rampinya

[variant de rapinya]

f 1 Acció de rampinyar;

2 l’efecte.

->rampinyador

■rampinyador -a

adj Que rampinya.

->rampinyar

■rampinyar

[variant de rapinya, amb -m- per propagació de la consonant nasal i també per influx del parònim rampinar ‘recollir amb el rampí o rasclet’; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

v tr Furtar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rampinyar

GERUNDI: rampinyant

PARTICIPI: rampinyat, rampinyada, rampinyats, rampinyades

INDICATIU PRESENT: rampinyo, rampinyes, rampinya, rampinyem, rampinyeu, rampinyen

INDICATIU IMPERFET: rampinyava, rampinyaves, rampinyava, rampinyàvem, rampinyàveu, rampinyaven

INDICATIU PASSAT: rampinyí, rampinyares, rampinyà, rampinyàrem, rampinyàreu, rampinyaren

INDICATIU FUTUR: rampinyaré, rampinyaràs, rampinyarà, rampinyarem, rampinyareu, rampinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: rampinyaria, rampinyaries, rampinyaria, rampinyaríem, rampinyaríeu, rampinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: rampinyi, rampinyis, rampinyi, rampinyem, rampinyeu, rampinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: rampinyés, rampinyessis, rampinyés, rampinyéssim, rampinyéssiu, rampinyessin

IMPERATIU: rampinya, rampinyi, rampinyem, rampinyeu, rampinyin

->rampoina

■rampoina

Part. sil.: ram_poi_na

[de l’oc. rampoina, ramponha ‘retret, cosa menyspreable’, i aquest, del fr. ant. ramprosner ‘blasmar’, der. de prosne ‘reixa del presbiteri; prèdica’, ll. i gr. próthyron ‘vestíbul’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Cosa d’escàs valor o utilitat. No tens cap eina que valgui res: tot són rampoines. No tinc res de bo: no em queden sinó rampoines.

2 AGR En una planta de conreu, conjunt de brots perjudicials que cal tallar.

3 fig Gent baixa, menyspreable; púrria.

->rampugol

■rampugol

m PESC Estri per a cercar caps i ormejos al fons de la mar.

->rampugollar

■rampugollar

v tr PESC Escombrar (el fons de la mar) amb un rampugoll.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rampugollar

GERUNDI: rampugollant

PARTICIPI: rampugollat, rampugollada, rampugollats, rampugollades

INDICATIU PRESENT: rampugollo, rampugolles, rampugolla, rampugollem, rampugolleu, rampugollen

INDICATIU IMPERFET: rampugollava, rampugollaves, rampugollava, rampugollàvem, rampugollàveu, rampugollaven

INDICATIU PASSAT: rampugollí, rampugollares, rampugollà, rampugollàrem, rampugollàreu, rampugollaren

INDICATIU FUTUR: rampugollaré, rampugollaràs, rampugollarà, rampugollarem, rampugollareu, rampugollaran

INDICATIU CONDICIONAL: rampugollaria, rampugollaries, rampugollaria, rampugollaríem, rampugollaríeu, rampugollarien

SUBJUNTIU PRESENT: rampugolli, rampugollis, rampugolli, rampugollem, rampugolleu, rampugollin

SUBJUNTIU IMPERFET: rampugollés, rampugollessis, rampugollés, rampugolléssim, rampugolléssiu, rampugollessin

IMPERATIU: rampugolla, rampugolli, rampugollem, rampugolleu, rampugollin

->ramulla

■ramulla

Hom.: remulla

[der. de rama¹ amb un sufix fossilitzat, -ull, -ulla, d’origen probablement preromà (cf. beçulla, casull); 1a FONT: 1384]

f dial Conjunt de branques primes. Una carretada de ramulla de taronger.

->ramut

■ramut -uda

[de ram¹; 1a FONT: s. XIII]

adj Ramós.

->ran

■ran

Hom.: rand

[de randa; 1a FONT: 1310]

adv Arran.

->ranals

ranals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales, constituït per plantes herbàcies, de fulles simples o dividides, flors hermafrodites i fruits diversos, que inclou les famílies següents: anonàcies, aristoloquiàcies, berberidàcies, calicantàcies, canel·làcies, cefalotàcies, ceratofil·làcies, nepentàcies, nimfeàcies, raflesiàcies i ranunculàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les ranals.

->ranàtrids

ranàtrids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, de cos molt llarg, estret i cilíndric i que neden molt bé. Destaca el gènere Ranatra, amb R. linearis, el teixidor.

2 sing Insecte de la família dels ranàtrids.

->ranc

■ranc -a

Hom.: rang

[del germ. wrankjan ‘torçar’, i potser més exactament del gòtic *wranks ‘tort’; 1a FONT: c. 1270]

adj 1 Dit d’una cama o pota esguerrada, que es mou defectuosament. Tenia una cama ranca: per això coixejava.

2 Rancallós. Un ase ranc. Caminar ranc.

->ranca

ranca

[d’origen incert, potser der. de ranc]

f CONSTR NAV Conjunt de posts fortament ajustades les unes amb les altres, fixades al peu de la roda de les embarcacions de fusta, que en protegeix i en reforça la proa.

->rancallós

■rancallós -osa

[de ranc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que té una o més cames o potes ranques i camina coix, amb dificultat.

->ranci rància

■ranci rància

[del ll. rancĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1413]

adj 1 QUÍM ORG Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables. Aquesta mantega s’ha tornat rància. Oli ranci. Fer olor de ranci.

2 1 ENOL Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables.

2 fig Existent des de temps molt antic. Una rància estirp. De rància noblesa.

3 fig Revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies.

3 Mesquí, avar, escàs a donar.

->ranciejar

■ranciejar

Part. sil.: ran_ci_e_jar

[de ranci; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Tirar a ranci, ésser més o menys ranci. Aquesta cansalada ja rancieja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ranciejar

GERUNDI: ranciejant

PARTICIPI: ranciejat, ranciejada, ranciejats, ranciejades

INDICATIU PRESENT: ranciejo, rancieges, rancieja, ranciegem, ranciegeu, ranciegen

INDICATIU IMPERFET: ranciejava, ranciejaves, ranciejava, ranciejàvem, ranciejàveu, ranciejaven

INDICATIU PASSAT: ranciegí, ranciejares, ranciejà, ranciejàrem, ranciejàreu, ranciejaren

INDICATIU FUTUR: ranciejaré, ranciejaràs, ranciejarà, ranciejarem, ranciejareu, ranciejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ranciejaria, ranciejaries, ranciejaria, ranciejaríem, ranciejaríeu, ranciejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ranciegi, ranciegis, ranciegi, ranciegem, ranciegeu, ranciegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ranciegés, ranciegessis, ranciegés, ranciegéssim, ranciegéssiu, ranciegessin

IMPERATIU: rancieja, ranciegi, ranciegem, ranciegeu, ranciegin

->ranciesa

■ranciesa

Part. sil.: ran_ci_e_sa

[de ranci; 1a FONT: 1653, DTo.]

f ALIM Qualitat de ranci que adquireixen els greixos per alteracions hidrolítiques i oxidatives.

->rancificació

■rancificació

Part. sil.: ran_ci_fi_ca_ci_ó

[de ranci]

f QUÍM ORG Procés de rancificar o rancificar-se.

->rancificar

rancificar

v 1 tr QUÍM ORG Fer tornar ranci (un greix).

2 pron Tornar-se ranci.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rancificar

GERUNDI: rancificant

PARTICIPI: rancificat, rancificada, rancificats, rancificades

INDICATIU PRESENT: rancifico, rancifiques, rancifica, rancifiquem, rancifiqueu, rancifiquen

INDICATIU IMPERFET: rancificava, rancificaves, rancificava, rancificàvem, rancificàveu, rancificaven

INDICATIU PASSAT: rancifiquí, rancificares, rancificà, rancificàrem, rancificàreu, rancificaren

INDICATIU FUTUR: rancificaré, rancificaràs, rancificarà, rancificarem, rancificareu, rancificaran

INDICATIU CONDICIONAL: rancificaria, rancificaries, rancificaria, rancificaríem, rancificaríeu, rancificarien

SUBJUNTIU PRESENT: rancifiqui, rancifiquis, rancifiqui, rancifiquem, rancifiqueu, rancifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: rancifiqués, rancifiquessis, rancifiqués, rancifiquéssim, rancifiquéssiu, rancifiquessin

IMPERATIU: rancifica, rancifiqui, rancifiquem, rancifiqueu, rancifiquin

->rancior

■rancior

Part. sil.: ran_ci_or

[de ranci; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Qualitat de ranci; ranciesa.

->rancor

■rancor

[del ll. rancor, -ōris, ‘rancior, rancor’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m [o f] Ressentiment tenaç. Guardar, servar, rancor a algú.

->rancorós

■rancorós -osa

[de rancor; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Propens al rancor, que guarda rancor.

->rancorosament

■rancorosament

[de rancorós]

adv Amb rancor.

->rancúnia

■rancúnia

Part. sil.: ran_cú_ni_a

[per canvi de sufix i per analogia amb altres casos (tristor/tristura, amargor/amargura, frescor/frescura) sorgí l’ant. rancura i més tard rancúnia, per dissimilació i per influx de mots com cantúria, planúria, vellúria, voladúria, etc; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Sentiment inveterat d’odi, de malícia, envers algú. Tenir rancúnia a algú. Ple de rancúnia.

->rancuniós

■rancuniós -osa

Part. sil.: ran_cu_ni_ós

[de rancúnia; 1a FONT: 1911]

adj Que té rancúnia.

->rancuniosament

■rancuniosament

Part. sil.: ran_cu_ni_o_sa_ment

[de rancuniós]

adv Amb rancúnia.

->rancura

rancura

f ant Queixa, disgust, desplaer.

->rancurar-se

rancurar-se

v pron ant Tenir disgust, queixar-se, manifestar desplaer.

->rand

rand

Hom.: ran

m ECON Unitat monetària de la República de Sud-àfrica i de Namíbia subdividida en 100 cents.

->randa

■randa

[d’origen incert, sembla afí amb el germ. rand ‘vora, cantell, guarnició de l’escut’ i també amb el cèlt. randa ‘frontera, límit’, cosa que fa pensar en un possible origen comú preromà, potser indoeuropeu; 1a FONT: 1363]

f 1 1 TÈXT Punta.

2 contar (una cosa) fil per randa (o fil per l’agulla) Contar-la amb tots els detalls.

2 NÀUT Caient d’una vela.

->randaire

■randaire

Part. sil.: ran_dai_re

[de randa]

m i f OFIC Rander.

->randar

randar

[de randa; 1a FONT: 1345]

v tr Guarnir de randa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: randar

GERUNDI: randant

PARTICIPI: randat, randada, randats, randades

INDICATIU PRESENT: rando, randes, randa, randem, randeu, randen

INDICATIU IMPERFET: randava, randaves, randava, randàvem, randàveu, randaven

INDICATIU PASSAT: randí, randares, randà, randàrem, randàreu, randaren

INDICATIU FUTUR: randaré, randaràs, randarà, randarem, randareu, randaran

INDICATIU CONDICIONAL: randaria, randaries, randaria, randaríem, randaríeu, randarien

SUBJUNTIU PRESENT: randi, randis, randi, randem, randeu, randin

SUBJUNTIU IMPERFET: randés, randessis, randés, randéssim, randéssiu, randessin

IMPERATIU: randa, randi, randem, randeu, randin

->randat

■randat -ada

[de randar; 1a FONT: 1489]

1 adj Adornat amb randes.

2 m Randatge.

->randatge

■randatge

[de randar]

m Ornament de randes.

->randella

randella

f ENTOM Mosquit.

->rander

■rander -a

Hom.: render

[de randa]

m i f OFIC Persona que fa randes o en ven.

->randomització

randomització

Part. sil.: ran_do_mit_za_ci_ó

f ALIM Interesterificació industrial dels triglicèrids dels greixos per a canviar-ne la textura i fer-los més adients per a l’alimentació.

->ranejar

■ranejar

[de ran; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Faltar poc per a atènyer un nivell, una edat, ésser gairebé arran d’una cosa. No té vint anys, però hi raneja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ranejar

GERUNDI: ranejant

PARTICIPI: ranejat, ranejada, ranejats, ranejades

INDICATIU PRESENT: ranejo, raneges, raneja, ranegem, ranegeu, ranegen

INDICATIU IMPERFET: ranejava, ranejaves, ranejava, ranejàvem, ranejàveu, ranejaven

INDICATIU PASSAT: ranegí, ranejares, ranejà, ranejàrem, ranejàreu, ranejaren

INDICATIU FUTUR: ranejaré, ranejaràs, ranejarà, ranejarem, ranejareu, ranejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ranejaria, ranejaries, ranejaria, ranejaríem, ranejaríeu, ranejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ranegi, ranegis, ranegi, ranegem, ranegeu, ranegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ranegés, ranegessis, ranegés, ranegéssim, ranegéssiu, ranegessin

IMPERATIU: raneja, ranegi, ranegem, ranegeu, ranegin

->ranel·la

ranel·la

f ZOOL Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis, de la família dels murícids (Ranella gigantea), amb la closca fusiforme amb un llarg canal sifonal i amb costelles sortints.

->ranera

■ranera

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: c. 1880]

f PAT 1 Soroll anormal que produeix el pas de l’aire per les vies respiratòries baixes a causa de la presència de líquids o secrecions patològiques. És anomenada també crepitació pulmonar i ranera crepitant.

2 ranera de la mort Respiració fatigosa, ronca i sorollosa que solen tenir els moribunds.

->rang

■rang

Hom.: ranc

[del fr. rang, ant. renc, íd., ‘rengle’, corresponent al cat. reng (v. aquest mot)]

m 1 Grau social o jeràrquic.

2 ESTAD Conjunt de valors que pren una determinada funció.

3 ÀLG 1 rang d’una aplicació lineal Rang de qualsevol matriu que representi l’aplicació.

2 rang d’una matriu Ordre del més gran determinant no nul extret d’ella.

4 GASTR Conjunt de taules d’un menjador assignades a un cambrer.

->rànger

rànger

1 m HIST 1 Voluntari de cavalleria durant la guerra de Secessió dels Estats Units d’Amèrica.

2 Membre de les tropes d’assalt nord-americanes durant la Segona Guerra Mundial.

2 ESCOLT 1 adj i m En l’organització escolta, dit de cadascun dels nois preadolescents (de 12 a 14 anys) que integren la unitat rànger.

2 unitat rànger (o de ràngers) Unitat intermèdia entre la dels llobatons i el grup pioner.

->rani

■rani

f Muller del rajà.

->ranicultura

■ranicultura

[del ll. rana ‘granota’ i cultura]

f ZOOT Cria de granotes amb finalitats comercials o de repoblació.

->rànids

■rànids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis anurs, caracteritzats per la manca de les falanges intercalars, saltadors, excavadors, arborícoles, àgils i elegants. El gènere Rana és el més important.

2 sing Amfibi de la família dels rànids.

->rànker

■rànker

m PEDOL Sòl de perfil AC, format sobre roques silícies, amb l’horitzó superficial ben desenvolupat i ric en humus.

->ranquejar

■ranquejar

[de ranc; 1a FONT: s. XIII]

v intr Caminar ranc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ranquejar

GERUNDI: ranquejant

PARTICIPI: ranquejat, ranquejada, ranquejats, ranquejades

INDICATIU PRESENT: ranquejo, ranqueges, ranqueja, ranquegem, ranquegeu, ranquegen

INDICATIU IMPERFET: ranquejava, ranquejaves, ranquejava, ranquejàvem, ranquejàveu, ranquejaven

INDICATIU PASSAT: ranquegí, ranquejares, ranquejà, ranquejàrem, ranquejàreu, ranquejaren

INDICATIU FUTUR: ranquejaré, ranquejaràs, ranquejarà, ranquejarem, ranquejareu, ranquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ranquejaria, ranquejaries, ranquejaria, ranquejaríem, ranquejaríeu, ranquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ranquegi, ranquegis, ranquegi, ranquegem, ranquegeu, ranquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ranquegés, ranquegessis, ranquegés, ranquegéssim, ranquegéssiu, ranquegessin

IMPERATIU: ranqueja, ranquegi, ranquegem, ranquegeu, ranquegin

->rànquing

■rànquing

m 1 ESPORT Classificació esportiva, oberta sempre a la seva actualització, que enclou en cada moment les figures o els equips, els resultats i els temps més destacats.

2 p ext En els camps de la política, la indústria, el comerç, etc., llista d’allò que és més cotitzat o que més ha reeixit en cada sector.

->ransal

■ransal

[variant ant. de ronsal]

m 1 PESC Conjunt de barques auxiliars, disposades l’una darrere l’altra, que porten algunes embarcacions que van a la pesca.

2 MAR Cap que una barca porta a popa arrossegant per l’aigua.

->rantell

■rantell

m ENTOM Mosquit.

->rantella

rantella

f ENTOM Mosquit.

->rànula

■rànula

f PAT Quist mucoide del terra de la boca, d’origen salival, que produeix una alteració característica de la veu.

->ranular

■ranular

adj PAT Que té la natura o l’aspecte d’una rànula.

->ranuncle

■ranuncle

m BOT Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals de la família de les ranunculàcies (Ranunculus sp), terrestres o aquàtiques, de fulles dividides o enteres, flors grogues, blanques o rosades i fruits en poliaqueni. Cal destacar-ne el ranuncle asiàtic (R. asiaticus), el ranuncle bulbós (R. bulbosus), el ranuncle d’aigua (R. tricophyllus) i el ranuncle repent (R. repens).

->ranunculàcies

■ranunculàcies

Part. sil.: ra_nun_cu_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de ranals, constituïda per plantes herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, flors acolorides, hermafrodites i fruits en fol·licle, en aqueni o en baia.

2 sing Planta de la família de les ranunculàcies.

->ranura

■ranura

[del cast. ranura, i aquest, del fr. rainure, ant. roisneüre, der. de roisne (actual rouanne ‘trepant’), ll. vg. *rŭcĭna, ll. cl. rŭncĭna, i aquest, del gr. rhykánē ‘ribot’]

f 1 OFIC i TECNOL Solc practicat en una peça, en un objecte, de matèria dura.

2 AERON Obertura llarga i estreta al llarg de l’envergadura d’una ala que serveix per a millorar les condicions del flux d’aire a grans angles d’atac.

3 ELECTROT Canal estreta i llarga que hom practica en una peça metàl·lica per tal d’allotjar-hi els conductors d’un enrotllament.

4 ranura d’expansió INFORM Obertura llarga i estreta del circuit imprès d’un ordinador en la qual s’insereixen targetes d’ampliació de les seves utilitats.

->ranvespre

■ranvespre

[de ran i vespre]

m 1 horabaixa 1.

2 a ranvespre A entrada de fosc.

->ranxer

■ranxer -a

[de ranxo]

1 adj Relatiu o pertanyent al ranxo.

2 m i f Persona que governa un ranxo.

3 m i f Persona que fa el ranxo per als soldats, els presos, etc.

4 f MÚS Tipus de cançó mexicana popular que hom interpreta acompanyat de guitarres, violins i altres instruments propis dels conjunts musicals mexicans.

->ranxo

■ranxo

[del cast. rancho, der. de ranch(e)arse ‘allotjar-se’, del fr. se ranger ‘instal·lar-se’, der. de rang ‘rengle’; d’allotjament militar passà a significar el menjar de la tropa; 1a FONT: c. 1800]

m 1 MAR Cabina d’una embarcació destinada a dormitori de la tripulació.

2 1 Lloc fora de poblat on s’alberguen provisionalment diverses famílies, un grup de treballadors, etc., o on hom cria animals.

2 GEOG i ECON Explotació ramadera pròpia de les praderies de l’oest americà que comprèn la casa, l’estable per a guardar-hi el bestiar boví de peu rodó i extenses zones amb prats de gramínies.

3 1 Menjar que hom fa per a molts i que es redueix generalment a un sol plat.

2 ORG MIL Menjar de les casernes, vaixells de guerra i presons, que antigament es reduïa a un sol plat barrejat.

->ranya

ranya

f GEOMORF Superfície d’erosió inclinada o pediment cobert de còdols quarsítics mal rodats.

->raó

■raó

Part. sil.: ra_ó

Hom.: raor

[del ll. ratio, -ōnis ‘càlcul; raonament, raó’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 FILOS Facultat de raonar, de discórrer per mitjà de la intel·ligència.

2 FILOS Cadascun dels diferents usos que hom fa de la raó, cadascuna de les diferents maneres com hom entén que aquesta facultat pot ésser exercida.

3 culte de la raó Actitud, sovint filosòfica, en virtut de la qual hom afirma la primacia i autosuficiència de la raó humana.

4 perdre la raó Tornar-se boig.

5 ús de raó Edat en què la persona pot ja raonar talment que és considerada com a responsable dels seus actes. Tenir ús de raó. Arribar a l’ús de raó.

2 1 Allò que explica, fa entenedora, fonamenta, justifica, alguna cosa. La raó de l’ésser de les coses. Quina és la raó de la teva angoixa?

2 FILOS Fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.

3 amb raó loc adv Justificadament. Va decidir castigar tota la classe, amb raó o sense.

4 contra tota raó loc adv Sense cap justificació.

5 dir raó Parlar d’acord amb el que és veritat.

6 donar la raó (a algú) Reconèixer-li com a justificat el que diu, el que ha fet, etc.

7 ésser de raó Ésser, una cosa, raonable.

8 estar carregat de raó Pensar o obrar amb plena conformitat amb el que és veritat, amb el que és just, justificat.

9 per raó (o raons) de Per causa de, amb finalitat de. Per raó d’economia. Per raons de prudència no ho diré avui.

10 principi de raó suficient FILOS i LÒG Principi segons el qual res no es dóna (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).

11 sense raó Injustificadament. T’has disgustat sense raó.

12 tenir raó Ésser algú fonamentat en allò que diu o fa, tenir arguments vàlids, justos, per a dir o fer quelcom, estar en la cosa certa. Tens raó: això que has dit és decisiu. Tinc raó de queixar-me.

3 1 Consideració que indueix a una creença, que la confirma, que mou a una determinació. N’estic convençut per moltes raons. Vull dir-te ara les raons que m’han induït a fer això. Tinc les meves raons per a creure que no és veritat.

2 Allò que hom diu per explicar, per justificar, quelcom. Ho provaré amb raons vàlides. Les teves raons no em convencen.

3 demanar (o donar) raó (d’algú, d’alguna cosa) Demanar (o donar) una explicació, o simple informació, d’algú, d’alguna cosa.

4 no entendre’s (algú) de raons No voler algú admetre o escoltar les raons d’un altre.

5 raons foradades (o de peu de banc) Raons inconsistents, que no proven.

4 ant Compte, liquidació.

5 pl 1 Coses que es van dient en una conversa.

2 esp Baralles de paraules. Cercar, buscar, raons. Si dius això, hi haurà raons.

3 estar a (o amb) raons Enraonar o conversar.

4 fer passar (algú) amb raons Entretenir-lo parlant, sobretot amb excuses o evasives.

5 gastar raons Parlar molt i difusament.

6 no ficar-se en raons No admetre conversa, no voler parlar amb algú d’alguna cosa.

7 prendre’s a raons ant Posar-se a conversar.

6 MAT 1 Quocient entre una quantitat (dita antecedent) i una altra (dita consegüent).

2 En una progressió aritmètica, diferència constant entre dos termes consecutius.

3 En una progressió geomètrica, quocient constant entre dos termes consecutius.

4 En una funció de proporcionalitat directa f(x) = kx, nombre k.

5 en raó directa Directament proporcional.

6 en raó inversa Inversament proporcional.

7 raó de semblança GEOM Donades dues figures geomètriques semblants, raó entre les longituds dels elements corresponents.

8 raó doble GEOM Donats quatre punts alineats A, B, C i D, relació (ABCD) =CB:DB.

9 raó simple GEOM Donats tres punts alineats A, B i C, relació (ABC) =CB.

7 a raó de En la relació quantitativa de. Es paga a raó de trenta euros per dia.

8 raó social Firma, denominació oficial, d’una empresa, una casa comercial, etc.

->raola

■raola

Part. sil.: ra_o_la

f BOT Roldor.

->raonable

■raonable

Part. sil.: ra_o_na_ble

[del ll. formació culta analògica sobre la base del ll. rationabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Conforme a la raó, prudent, convenient, acceptable. Això que dius no és raonable.

2 Dit de la persona que atén al bon sentit, que comprèn les raons, que obra o pensa conforme a la raó. Sigues raonable!

3 Regular, normal, no exagerat, del tipus corrent. Vendre a preus raonables.

4 ant Racional, dotat de raó.

->raonablement

■raonablement

Part. sil.: ra_o_na_ble_ment

[de raonable]

adv D’una manera raonable. Parlar raonablement.

->raonadament

■raonadament

Part. sil.: ra_o_na_da_ment

[de raonar]

adv D’una manera raonada.

->raonador

■raonador -a

Part. sil.: ra_o_na_dor

[del ll. rationator, -ōris ‘calculador’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que raona.

2 m ant Defensor.

3 1 m DR Cadascun dels dos representants del consell general de les Valls d’Andorra en el tribunal de corts que s’encarregaven de la defensa dels delinqüents i de vetllar alhora perquè la justícia penal fos aplicada de conformitat amb els usos i costums del país.

2 raonador del ciutadà (o simplement raonador) DR ADM Defensor dels drets i les llibertats dels ciutadans d’Andorra amb relació a l’actuació de l’administració.

->raonament

■raonament

Part. sil.: ra_o_na_ment

[de raonar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 1 Acció de raonar;

2 l’efecte. Raonament inductiu, deductiu.

2 Encadenament de proposicions que serveixen per a demostrar, justificar, una cosa. Ell es va fer aquest raonament.

3 LIT col·loqui 3 2.

->raonar

■raonar

Part. sil.: ra_o_nar

[de raó; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr 1 Fer ús de la raó; pensar. Solament les persones raonen. La passió no raona.

2 Discórrer donant les raons que expliquen o justifiquen quelcom. Raonar per inducció, per deducció.

2 tr 1 Sotmetre una cosa a raonament. Provaré de raonar la meva proposta.

2 Adduir les raons que expliquen o que justifiquen una cosa. Ell raona tot el que fa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: raonar

GERUNDI: raonant

PARTICIPI: raonat, raonada, raonats, raonades

INDICATIU PRESENT: raono, raones, raona, raonem, raoneu, raonen

INDICATIU IMPERFET: raonava, raonaves, raonava, raonàvem, raonàveu, raonaven

INDICATIU PASSAT: raoní, raonares, raonà, raonàrem, raonàreu, raonaren

INDICATIU FUTUR: raonaré, raonaràs, raonarà, raonarem, raonareu, raonaran

INDICATIU CONDICIONAL: raonaria, raonaries, raonaria, raonaríem, raonaríeu, raonarien

SUBJUNTIU PRESENT: raoni, raonis, raoni, raonem, raoneu, raonin

SUBJUNTIU IMPERFET: raonés, raonessis, raonés, raonéssim, raonéssiu, raonessin

IMPERATIU: raona, raoni, raonem, raoneu, raonin

->raor

■raor

Part. sil.: ra_or

Hom.: raó

[variant de l’ant. rasor, íd., ll. rasorium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 Instrument d’acer, de tall molt fi, que serveix per a afaitar el pèl o els cabells; navalla.

2 ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids (Xyrichthys novacula), amb el perfil cefàlic gairebé vertical, que s’alimenta de mol·luscs i crustacis i habita en els fons de sorra i fang.

->rap¹

■rap¹

[potser del ll. rapum ‘nap rodó’, per la forma del cap (cf. rabosa, rabassa), o potser d’una base preromana indoeuropea rap- ‘gripau; arrossegar-se’; 1a FONT: s. XVI]

m ICT Gènere de peixos de l’ordre dels lofiformes, família dels lòfids (Lophius sp), de cap gros i aplanat, ulls grossos i pell nua, que s’enterra en els fons de sorra i fang, comestible molt apreciat i amb un fibló darrere cada aleta pectoral. Cal destacar el rap fotaire o rap vermell (L. budegassa).

->rap²

rap²

[de l’angl. to rap ‘picar, tocar’]

m MÚS Modalitat de música popular consistent en una recitació que se superposa a una base rítmica ràpida i reiterativa.

->rapa

■rapa

[d’origen incert, probablement d’una forma dial. del sud d’Itàlia rappa, resultat fonètic allà de l’it. grappa ‘raïm, gotim’, pròpiament ‘grapa, urpa’, del germ. occ. *krappa, íd.; 1a FONT: c. 1400]

f 1 Raïm despullat de grans.

2 Raïmet que formen les flors de l’olivera i d’altres plantes. Aquesta olivera ja treu la rapa.

3 ADOB 1 Cuir en pèl, ordinari o senzill o amb alguna tara o defecte pel qual hom dedueix que en ésser adobat no sortiran senceres totes les peces.

2 Cuir de qualitat inferior.

4 BOT 1 Nom aplicat a diverses espècies d’aràcies del gènere Arum.

2 rapa blava Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies (Arum pictum), de fulles ovals, agudes i cordades a la base, amb la nervadura blanquinosa i que creix en màquies i llocs sorrencs o pedregosos.

3 rapa mosquera Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies (Arum muscivorum), amb un gros tubercle arrodonit, fulles pedatisectes i flors disposades en un espàdix d’eix purpuri negrós.

->rapaç

■rapaç

Hom.: repàs

[del ll. rapax, -ācis, íd.; 1a FONT: s. XV]

1 adj 1 Àvid a agafar la presa.

2 Àvid a emparar-se dels béns d’altri. Un usurer rapaç.

2 adj i m ORNIT Rapinyaire.

->rapacitat

■rapacitat

[del ll. rapacĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]

f Qualitat de rapaç.

->rapaçment

■rapaçment

[de rapaç]

adv Amb rapacitat.

->rapada

■rapada

[de rapar¹]

f 1 Acció de rapar;

2 l’efecte.

->rapador

■rapador -a

[de rapar¹]

m i f Persona que rapa o rau el pèl.

->rapakivi

rapakivi

m PETROG Granit de biotita i hornblenda amb grossos cristalls esferoïdals d’ortosa groga, envoltats de capes d’oligòclasi verda.

->rapar¹

■rapar¹

[del germ. gòt. *hrapôn ‘arrabassar, arrencar, estirar els cabells’; 1a FONT: 1325]

v tr 1 Tallar arran els cabells, el pèl. El van rapar perquè tenia polls.

2 Tondre.

3 Rapinyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rapar

GERUNDI: rapant

PARTICIPI: rapat, rapada, rapats, rapades

INDICATIU PRESENT: rapo, rapes, rapa, rapem, rapeu, rapen

INDICATIU IMPERFET: rapava, rapaves, rapava, rapàvem, rapàveu, rapaven

INDICATIU PASSAT: rapí, rapares, rapà, rapàrem, rapàreu, raparen

INDICATIU FUTUR: raparé, raparàs, raparà, raparem, rapareu, raparan

INDICATIU CONDICIONAL: raparia, raparies, raparia, raparíem, raparíeu, raparien

SUBJUNTIU PRESENT: rapi, rapis, rapi, rapem, rapeu, rapin

SUBJUNTIU IMPERFET: rapés, rapessis, rapés, rapéssim, rapéssiu, rapessin

IMPERATIU: rapa, rapi, rapem, rapeu, rapin

->rapar²

■rapar²

[de rapa]

v intr AGR Treure una olivera la rapa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rapar

GERUNDI: rapant

PARTICIPI: rapat, rapada, rapats, rapades

INDICATIU PRESENT: rapo, rapes, rapa, rapem, rapeu, rapen

INDICATIU IMPERFET: rapava, rapaves, rapava, rapàvem, rapàveu, rapaven

INDICATIU PASSAT: rapí, rapares, rapà, rapàrem, rapàreu, raparen

INDICATIU FUTUR: raparé, raparàs, raparà, raparem, rapareu, raparan

INDICATIU CONDICIONAL: raparia, raparies, raparia, raparíem, raparíeu, raparien

SUBJUNTIU PRESENT: rapi, rapis, rapi, rapem, rapeu, rapin

SUBJUNTIU IMPERFET: rapés, rapessis, rapés, rapéssim, rapéssiu, rapessin

IMPERATIU: rapa, rapi, rapem, rapeu, rapin

->rapè

■rapè

[del fr. râpé ‘raspadures de tabac’, participi de râper ‘raspar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -ès] m Tabac en pols per a ensumar.

->rapejar¹

■rapejar¹

[de rapar¹]

v tr Rapinyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rapejar

GERUNDI: rapejant

PARTICIPI: rapejat, rapejada, rapejats, rapejades

INDICATIU PRESENT: rapejo, rapeges, rapeja, rapegem, rapegeu, rapegen

INDICATIU IMPERFET: rapejava, rapejaves, rapejava, rapejàvem, rapejàveu, rapejaven

INDICATIU PASSAT: rapegí, rapejares, rapejà, rapejàrem, rapejàreu, rapejaren

INDICATIU FUTUR: rapejaré, rapejaràs, rapejarà, rapejarem, rapejareu, rapejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rapejaria, rapejaries, rapejaria, rapejaríem, rapejaríeu, rapejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rapegi, rapegis, rapegi, rapegem, rapegeu, rapegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rapegés, rapegessis, rapegés, rapegéssim, rapegéssiu, rapegessin

IMPERATIU: rapeja, rapegi, rapegem, rapegeu, rapegin

->rapejar²

■rapejar²

[de rapa]

v 1 tr Destriar la rapa de la molla o pellofa, després de trepitjar el raïm.

2 intr Tenir gust de rapa, el vi. Aquest vi rapeja una mica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rapejar

GERUNDI: rapejant

PARTICIPI: rapejat, rapejada, rapejats, rapejades

INDICATIU PRESENT: rapejo, rapeges, rapeja, rapegem, rapegeu, rapegen

INDICATIU IMPERFET: rapejava, rapejaves, rapejava, rapejàvem, rapejàveu, rapejaven

INDICATIU PASSAT: rapegí, rapejares, rapejà, rapejàrem, rapejàreu, rapejaren

INDICATIU FUTUR: rapejaré, rapejaràs, rapejarà, rapejarem, rapejareu, rapejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rapejaria, rapejaries, rapejaria, rapejaríem, rapejaríeu, rapejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rapegi, rapegis, rapegi, rapegem, rapegeu, rapegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rapegés, rapegessis, rapegés, rapegéssim, rapegéssiu, rapegessin

IMPERATIU: rapeja, rapegi, rapegem, rapegeu, rapegin

->ràpel

■ràpel

[del fr. rappel, íd., del verb rappeler ‘fer tornar enrere, recordar’]

m 1 ESPORT En escalada, tècnica emprada per a baixar parets verticals o sobreplomades amb l’ajut d’una corda doble que queda fixada per un pitó o una anella de corda o bé en un sortint de la roca.

2 MERC Descompte o rebaixa especial que, ultra el descompte habitual, hom fa als majoristes, d’acord amb les quantitats adquirides en un període determinat de temps.

->rapelador

rapelador

m ESPORT Descensor.

->rapelar

rapelar

v intr ESPORT Fer ràpel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rapelar

GERUNDI: rapelant

PARTICIPI: rapelat, rapelada, rapelats, rapelades

INDICATIU PRESENT: rapelo, rapeles, rapela, rapelem, rapeleu, rapelen

INDICATIU IMPERFET: rapelava, rapelaves, rapelava, rapelàvem, rapelàveu, rapelaven

INDICATIU PASSAT: rapelí, rapelares, rapelà, rapelàrem, rapelàreu, rapelaren

INDICATIU FUTUR: rapelaré, rapelaràs, rapelarà, rapelarem, rapelareu, rapelaran

INDICATIU CONDICIONAL: rapelaria, rapelaries, rapelaria, rapelaríem, rapelaríeu, rapelarien

SUBJUNTIU PRESENT: rapeli, rapelis, rapeli, rapelem, rapeleu, rapelin

SUBJUNTIU IMPERFET: rapelés, rapelessis, rapelés, rapeléssim, rapeléssiu, rapelessin

IMPERATIU: rapela, rapeli, rapelem, rapeleu, rapelin

->raper

raper -a

MÚS 1 m i f Intèrpret de rap.

2 adj Relatiu o pertanyent al rap o als rapers. Ritmes rapers.

->ràpid

■ràpid -a

[del ll. rapĭdus, -a, -um ‘endut, arrabassat, ràpid’, der. del ll. rapĕre ‘arrabassar’; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj 1 Que té lloc o es fa amb una gran velocitat. Un moviment ràpid. Una ullada, una lectura, ràpida.

2 Que es mou, obra, molt de pressa, amb una gran velocitat. Un corrent ràpid.

2 m CALÇ 1 Taller on adoben sabates.

2 Pegot.

3 m CIN Acceleració.

4 m FERROC Tren ràpid.

5 m GEOMORF Part del recorregut d’un riu on el corrent és més ràpid.

->ràpidament

■ràpidament

[de ràpid]

adv D’una manera ràpida.

->rapidesa

■rapidesa

[de ràpid; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat de ràpid. Fer una cosa amb rapidesa.

->rapiditat

■rapiditat

[del ll. rapidĭtas, -ātis, íd., der. de rapĭdus, -a, -um ‘arrabassat, ràpid’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Rapidesa.

->rapidor

■rapidor -a

[de rapir]

adj Que rapeix o arrabassa.

->rapinya

■rapinya

[de l’ant. rapina, ll. rapīna, íd., der. de rapĕre ‘arrabassar, raptar’, amb influx d’altres verbs afectius com esgratinyar, escopinyar, etc; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Acció de rapinyar.

2 DR ROM i DR PEN A l’antiga Roma, delicte privat, consistent en la sostracció violenta d’una cosa aliena, que comportava una acció penal pretorial infamant per a obtenir de l’autor del delicte una indemnització equivalent al quàdruple de la cosa sostreta.

3 ocell de rapinya ORNIT Rapinyaire.

->rapinyada

rapinyada

[de rapinyar]

f dial Esgarrapada.

->rapinyador

■rapinyador -a

[de rapinyar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que rapinya.

->rapinyaire

■rapinyaire

Part. sil.: ra_pi_nyai_re

[de rapinyar]

1 adj i m i f Rapinyador.

2 adj i m ORNIT Dit de l’ocell que té el bec ganxut i urpes ben desenvolupades, amb els quals mata les preses.

->rapinyant

■rapinyant

[de rapinyar]

adj HERÀLD Dit de l’animal salvatge, especialment el llop i la guineu, quan en porta un altre a la boca.

->rapinyar

■rapinyar

[de rapinya; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Prendre, robar, una cosa violentament, com arrabassant-la. Rapinyar un moneder, un rellotge.

2 dial Esgarrapar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rapinyar

GERUNDI: rapinyant

PARTICIPI: rapinyat, rapinyada, rapinyats, rapinyades

INDICATIU PRESENT: rapinyo, rapinyes, rapinya, rapinyem, rapinyeu, rapinyen

INDICATIU IMPERFET: rapinyava, rapinyaves, rapinyava, rapinyàvem, rapinyàveu, rapinyaven

INDICATIU PASSAT: rapinyí, rapinyares, rapinyà, rapinyàrem, rapinyàreu, rapinyaren

INDICATIU FUTUR: rapinyaré, rapinyaràs, rapinyarà, rapinyarem, rapinyareu, rapinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: rapinyaria, rapinyaries, rapinyaria, rapinyaríem, rapinyaríeu, rapinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: rapinyi, rapinyis, rapinyi, rapinyem, rapinyeu, rapinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: rapinyés, rapinyessis, rapinyés, rapinyéssim, rapinyéssiu, rapinyessin

IMPERATIU: rapinya, rapinyi, rapinyem, rapinyeu, rapinyin

->rapinyer

■rapinyer -a

[de rapinya]

adj i m i f Rapinyador.

->rapir

■rapir

[forma no documentada, segurament creat modernament sobre un cat. ant. rabir, poc corrent, ll. rapĕre ‘arrabassar’]

v tr Prendre amb violència a algú una cosa; arrabassar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rapir

GERUNDI: rapint

PARTICIPI: rapit, rapida, rapits, rapides

INDICATIU PRESENT: rapeixo, rapeixes, rapeix, rapim, rapiu, rapeixen

INDICATIU IMPERFET: rapia, rapies, rapia, rapíem, rapíeu, rapien

INDICATIU PASSAT: rapí, rapires, rapí, rapírem, rapíreu, rapiren

INDICATIU FUTUR: rapiré, rapiràs, rapirà, rapirem, rapireu, rapiran

INDICATIU CONDICIONAL: rapiria, rapiries, rapiria, rapiríem, rapiríeu, rapirien

SUBJUNTIU PRESENT: rapeixi, rapeixis, rapeixi, rapim, rapiu, rapeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: rapís, rapissis, rapís, rapíssim, rapíssiu, rapissin

IMPERATIU: rapeix, rapeixi, rapim, rapiu, rapeixin

->rapis

■rapis

[postverbal de rapissar]

Mot emprat en l’expressió a rapis loc adv dial A qui primer ho agafi.

->rapissar

■rapissar

[de rapinyar amb canvi de sufix per influx de verbs acabats en -issar]

v tr Rampinyar, furtar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rapissar

GERUNDI: rapissant

PARTICIPI: rapissat, rapissada, rapissats, rapissades

INDICATIU PRESENT: rapisso, rapisses, rapissa, rapissem, rapisseu, rapissen

INDICATIU IMPERFET: rapissava, rapissaves, rapissava, rapissàvem, rapissàveu, rapissaven

INDICATIU PASSAT: rapissí, rapissares, rapissà, rapissàrem, rapissàreu, rapissaren

INDICATIU FUTUR: rapissaré, rapissaràs, rapissarà, rapissarem, rapissareu, rapissaran

INDICATIU CONDICIONAL: rapissaria, rapissaries, rapissaria, rapissaríem, rapissaríeu, rapissarien

SUBJUNTIU PRESENT: rapissi, rapissis, rapissi, rapissem, rapisseu, rapissin

SUBJUNTIU IMPERFET: rapissés, rapissessis, rapissés, rapisséssim, rapisséssiu, rapissessin

IMPERATIU: rapissa, rapissi, rapissem, rapisseu, rapissin

->rapitenc

rapitenc -a

adj i m i f De Ràpita (Alt Penedès) o de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

->rapòntic

rapòntic

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies (Rumex alpinus), de fulles blanes, arrodonides, flors hermafrodites en inflorescències tirsoides i fruits en núcula valvada.

->raport

raport

Hom.: report

[del fr. rapport ‘adaptació d’una cosa a una altra; relació; comunicació; informació’, del verb rapporter ‘adaptar; relacionar, comunicar; informar’]

m TÈXT 1 En els dibuixos per a estampar, longitud o amplada del dibuix bàsic que es va repetint en la llargada i en l’amplada del teixit.

2 Línia d’unió del dibuix bàsic amb ell mateix quan es repeteix.

->raportar

raportar

Hom.: reportar

[del fr. rapporter ‘adaptar; relacionar; comunicar; informar’]

v tr TÈXT Adaptar el raport d’un dibuix de manera que encaixi bé i passi desapercebut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: raportar

GERUNDI: raportant

PARTICIPI: raportat, raportada, raportats, raportades

INDICATIU PRESENT: raporto, raportes, raporta, raportem, raporteu, raporten

INDICATIU IMPERFET: raportava, raportaves, raportava, raportàvem, raportàveu, raportaven

INDICATIU PASSAT: raportí, raportares, raportà, raportàrem, raportàreu, raportaren

INDICATIU FUTUR: raportaré, raportaràs, raportarà, raportarem, raportareu, raportaran

INDICATIU CONDICIONAL: raportaria, raportaries, raportaria, raportaríem, raportaríeu, raportarien

SUBJUNTIU PRESENT: raporti, raportis, raporti, raportem, raporteu, raportin

SUBJUNTIU IMPERFET: raportés, raportessis, raportés, raportéssim, raportéssiu, raportessin

IMPERATIU: raporta, raporti, raportem, raporteu, raportin

->rapsode

■rapsode -a

[del gr. rhapsōdós ‘el qui ajunta poemes’, comp. de rháptō ‘cosir, ajuntar’ i ōdós ‘cantor’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 En l’antiguitat grega, recitador de poesia èpica.

2 p ext Persona que recita o canta composicions poètiques populars, d’ell o bé d’altres autors.

->rapsòdia

■rapsòdia

Part. sil.: rap_sò_di_a

[del ll. rhapsōdia, i aquest, del gr. rhapsōdía ‘cant o declamació dels rapsodes’, comp. de rháptō ‘cosir, ajuntar’ i ōdḗ ‘cant’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 LIT 1 Tros d’un poema èpic que hom solia recitar d’un cop.

2 p ext Composició poètica de caràcter èpic, recitada o cantada en públic.

2 MÚS Peça musical instrumental que empra elements populars i en la qual preval la improvisació.

->rapsòdic

■rapsòdic -a

[de rapsòdia; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj LIT i MÚS 1 Relatiu o pertanyent a la rapsòdia o als rapsodes.

2 De la natura d’una rapsòdia.

->rapsodista

■rapsodista

[de rapsòdia; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f LIT i MÚS Autor de rapsòdies.

->raptar

■raptar

Hom.: reptar

[del ll. raptare, freqüentatiu del ll. rapĕre ‘arrabassar, raptar’]

v tr Emportar-se (algú) amb si per la violència o per seducció. Els mafiosos van raptar l’empresari perquè es negava a pagar-los. Raptar l’amant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: raptar

GERUNDI: raptant

PARTICIPI: raptat, raptada, raptats, raptades

INDICATIU PRESENT: rapto, raptes, rapta, raptem, rapteu, rapten

INDICATIU IMPERFET: raptava, raptaves, raptava, raptàvem, raptàveu, raptaven

INDICATIU PASSAT: raptí, raptares, raptà, raptàrem, raptàreu, raptaren

INDICATIU FUTUR: raptaré, raptaràs, raptarà, raptarem, raptareu, raptaran

INDICATIU CONDICIONAL: raptaria, raptaries, raptaria, raptaríem, raptaríeu, raptarien

SUBJUNTIU PRESENT: rapti, raptis, rapti, raptem, rapteu, raptin

SUBJUNTIU IMPERFET: raptés, raptessis, raptés, raptéssim, raptéssiu, raptessin

IMPERATIU: rapta, rapti, raptem, rapteu, raptin

->rapte

■rapte

[del ll. raptus, -us, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Acció de raptar;

2 l’efecte.

3 HIST DR Sostracció d’una dona contra la seva voluntat i amb intencions deshonestes.

4 DR CAN Impediment diriment del matrimoni canònic mentre la raptada no recobri la llibertat.

2 PSIC i RELIG Embadaliment, èxtasi.

->raptor

■raptor -a

[del ll. raptor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que comet un rapte.

->raqueta

■raqueta

[del fr. raquette, íd., ant. ‘palmell de la mà’, del b. ll. rasceta, i aquest, de l’àr. vg. râḥet, àr. cl. râḥa, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 ESPORT Mena de pala formada per un enreixat de cordes dins un marc ovalat proveït d’un mànec, que serveix per a jugar a la pilota.

2 Espècie de calçat, semblant al cos d’una raqueta, que serveix per a caminar per la neu.

->raqueter

■raqueter -a

[de raqueta]

m i f Persona que fa raquetes o en ven.

->raqui-

■raqui-

Forma prefixada del mot grec rhákhis, rhákhios, que significa ‘espina dorsal’. Ex.: raquiàlgia, raquicentesi.

->raquial

■raquial

Part. sil.: ra_qui_al

adj ANAT ANIM Raquidi.

->raquialbuminòmetre

raquialbuminòmetre

Part. sil.: ra_qui_al_bu_mi_nò_me_tre

m DIAG Aparell per a mesurar l’albúmina continguda en el líquid cefaloraquidi.

->raquiàlgia

raquiàlgia

Part. sil.: ra_qui_àl_gi_a

f PAT Nom genèric de tota manifestació dolorosa localitzada a la columna vertebral.

->raquianestèsia

raquianestèsia

Part. sil.: ra_qui_a_nes_tè_si_a

[de raqui- i anestèsia]

f CIR Mètode d’anestèsia regional consistent a injectar a l’espai subaracnoïdal una substància que produeix l’anestèsia del territori innervat pels nervis raquidis en contacte amb aquesta substància.

->raquicentesi

raquicentesi

f DIAG i TERAP Punció que permet d’introduir un trocar entre dos arcs vertebrals de la columna vertebral per tal d’evacuar el líquid cefaloraquidi.

->raquidi

■raquidi -ídia

[deriv. de raquis amb el sufix formador de mots científics, de caràcter diminutiu i especialitzador de sentit, -idi, del ll. idium, gr. -ídion (cf. rubidi, ascidi, ofidi, anteridi, conidi, etc.)]

1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al raquis.

2 m BOT Eix de l’espícula de les gramínies, per damunt de les glumes.

->raquígraf

raquígraf

m MED Instrument emprat per a determinar els contorns de la columna vertebral i enregistrar-ne les desviacions.

->raquio-

■raquio-

Forma prefixada del mot grec rhákhis rhákhios, que significa ‘espina dorsal’. Ex.: raquiopatia.

->raquis

■raquis

[del gr. rhákhis ‘espinada’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 ANAT ANIM Columna vertebral.

2 BOT 1 Nervi principal d’una fulla composta o d’una fronda de falguera.

2 Eix principal d’una inflorescència.

3 ORNIT Part plena de la tija central de les plomes dels ocells, que és la continuació del canó buit implantat a la pell.

->raquísquisi

raquísquisi

f PAT Malformació congènita de la columna vertebral que consisteix en una fenedura del cos vertebral.

->raquític

■raquític -a

[de raquitis; 1a FONT: s. XIX]

adj 1 PAT 1 Relatiu o pertanyent al raquitisme.

2 Que pateix de raquitisme.

2 fig 1 Escàs, migrat.

2 Mesquí.

->raquíticament

■raquíticament

[de raquític]

adv D’una manera raquítica, mesquina.

->raquitis

■raquitis

[del gr. rhakhĩtis, íd.]

f PAT 1 Afecció inflamatòria del raquis o columna vertebral.

2 Raquitisme.

3 Nom donat, a vegades, a les deformacions òssies del raquitisme.

->raquitisme

■raquitisme

[de raquític]

m PAT 1 Afecció del lactant, caracteritzada per una distròfia òssia deguda a una defectuosa mineralització de l’os.

2 raquitisme fetal (o congènit) Acondroplàsia.

->raquítom

raquítom

m 1 MED Instrument que hom utilitza en el curs d’una autòpsia per a obrir el canal raquidi i treure la medul·la sense lesionar-la.

2 PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de cos llarg i massís, semblant al dels cocodrils, però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat. Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops.

2 sing Amfibi fòssil de l’ordre dels raquítoms.

->raquitomia

raquitomia

Part. sil.: ra_qui_to_mi_a

f CIR Secció de la columna vertebral que hom practica quan el fetus es presenta de muscle i no és possible de practicar la versió.

->rar

■rar -a

[del ll. rarus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj 1 Que és en molt petit nombre. Els casos de guarició són rars.

2 Molt poc freqüent. Amb rares excepcions. Ve rares vegades.

3 1 No gens comú; extraordinari. Captiva d’una rara bellesa.

2 Preciós per la seva raresa; introbable. Llibre rar. Col·lecció de monedes rares.

4 1 Extravagant, que obra de manera anormal, fora del sentit comú. Era una dona molt rara.

2 criatura rara Criatura que plora molt, que fa rareses.

5 QUÍM Dit del gas no dens. L’atmosfera rara de les grans altures.

->rara avis

■rara avis^* [ràɾaáßis]

[angl ] f Locució que significa ‘ocell rar’ i que hom utilitza per a designar una persona o una cosa rara, que és una rara excepció.

->rarament

■rarament

[de rar; 1a FONT: 1653, DTo.]

adv Rares vegades.

->rarefacció

■rarefacció

Part. sil.: ra_re_fac_ci_ó

[del b. ll. rarefactio, -ōnis, íd.]

f FÍS 1 1 Acció de rarificar o de rarificar-se;

2 l’efecte.

2 Disminució de la pressió del gas contingut en un recipient per extracció d’una part d’aquest gas.

->rarefactible

■rarefactible

adj FÍS Rarificable.

->rarefactiu

■rarefactiu -iva

Part. sil.: ra_re_fac_tiu

adj FÍS Rarificatiu.

->rarefaent

rarefaent

Part. sil.: ra_re_fa_ent

adj FÍS Rarificant.

->rarefer

rarefer

[del ll. rarefacĕre, íd.; 1a FONT: 1814]

v tr FÍS 1 Rarificar.

2 Produir la rarefacció en l’interior d’un recipient.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rarefer

GERUNDI: rarefent

PARTICIPI: rarefet, rarefeta, rarefets, rarefetes

INDICATIU PRESENT: rarefaig, rarefàs, rarefà, rarefem, rarefeu, rarefan

INDICATIU IMPERFET: rarefeia, rarefeies, rarefeia, rarefèiem, rarefèieu, rarefeien

INDICATIU PASSAT: rarefiu, rareferes, rareféu, rareférem, rareféreu, rareferen

INDICATIU FUTUR: rarefaré, rarefaràs, rarefarà, rarefarem, rarefareu, rarefaran

INDICATIU CONDICIONAL: rarefaria, rarefaries, rarefaria, rarefaríem, rarefaríeu, rarefarien

SUBJUNTIU PRESENT: rarefaci, rarefacis, rarefaci, rarefem, rarefeu, rarefacin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): rarefaci, rarefacis, rarefaci, rarefacem, rarefaceu, rarefacin

SUBJUNTIU IMPERFET: rarefés, rarefessis, rarefés, rareféssim, rareféssiu, rarefessin

IMPERATIU: rarefés, rarefaci, rarefem, rarefeu, rarefacin

IMPERATIU (alternatiu): rarefés, rarefaci, rarefacem, rarefeu, rarefacin

->rarejar

■rarejar

[de rar]

v intr Ésser rar, escassejar. Els bitllets de 500 euros raregen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rarejar

GERUNDI: rarejant

PARTICIPI: rarejat, rarejada, rarejats, rarejades

INDICATIU PRESENT: rarejo, rareges, rareja, raregem, raregeu, raregen

INDICATIU IMPERFET: rarejava, rarejaves, rarejava, rarejàvem, rarejàveu, rarejaven

INDICATIU PASSAT: raregí, rarejares, rarejà, rarejàrem, rarejàreu, rarejaren

INDICATIU FUTUR: rarejaré, rarejaràs, rarejarà, rarejarem, rarejareu, rarejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rarejaria, rarejaries, rarejaria, rarejaríem, rarejaríeu, rarejarien

SUBJUNTIU PRESENT: raregi, raregis, raregi, raregem, raregeu, raregin

SUBJUNTIU IMPERFET: raregés, raregessis, raregés, raregéssim, raregéssiu, raregessin

IMPERATIU: rareja, raregi, raregem, raregeu, raregin

->raresa

■raresa

[de rar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Qualitat de rar. La raresa d’una cosa la fa cara.

2 Cosa rara. Aquesta petxina és una raresa.

3 1 Acte característic d’una persona de caràcter rar, extravagant.

2 esp Rabiola d’una criatura.

4 ECON Insuficiència de la quantitat existent d’un bé amb relació a la quantitat demanada; escassetat.

->rarificable

■rarificable

[de rarificar]

adj FÍS Que pot ésser rarificat.

->rarificació

■rarificació

Part. sil.: ra_ri_fi_ca_ci_ó

[de rarificar]

f FÍS 1 Acció de rarificar o de rarificar-se;

2 l’efecte.

->rarificant

■rarificant

[de rarificar]

adj FÍS Que rarifica.

->rarificar

■rarificar

[de rar; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

v FÍS 1 tr Fer menys dens; enrarir (oposat a condensar).

2 pron Esdevenir menys dens.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rarificar

GERUNDI: rarificant

PARTICIPI: rarificat, rarificada, rarificats, rarificades

INDICATIU PRESENT: rarifico, rarifiques, rarifica, rarifiquem, rarifiqueu, rarifiquen

INDICATIU IMPERFET: rarificava, rarificaves, rarificava, rarificàvem, rarificàveu, rarificaven

INDICATIU PASSAT: rarifiquí, rarificares, rarificà, rarificàrem, rarificàreu, rarificaren

INDICATIU FUTUR: rarificaré, rarificaràs, rarificarà, rarificarem, rarificareu, rarificaran

INDICATIU CONDICIONAL: rarificaria, rarificaries, rarificaria, rarificaríem, rarificaríeu, rarificarien

SUBJUNTIU PRESENT: rarifiqui, rarifiquis, rarifiqui, rarifiquem, rarifiqueu, rarifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: rarifiqués, rarifiquessis, rarifiqués, rarifiquéssim, rarifiquéssiu, rarifiquessin

IMPERATIU: rarifica, rarifiqui, rarifiquem, rarifiqueu, rarifiquin

->rarificatiu

■rarificatiu -iva

Part. sil.: ra_ri_fi_ca_tiu

[de rarificar]

adj FÍS Que té la virtut de rarificar.

->raritat

■raritat

[del ll. rarĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Raresa.

2 FÍS 1 Qualitat de rar, de poc dens.

2 Qualitat atribuïda, en forma d’un nombre quàntic, a les partícules elementals de la matèria.

->ras¹

■ras¹

[del nom d’Arràs, població francesa on es fabricava aquesta tela; 1a FONT: 1187]

m TÈXT 1 Setí.

2 drap de ras ant Tela de seda lluent que a l’edat mitjana era fabricada a la ciutat d’Arràs (Artois).

->ras²

ras²

[de l’àr. ra’s ‘cap’]

m Títol més elevat de la jerarquia estatal a Etiòpia, després del de negus.

->ras³

■ras³ -a

[del ll. rasus, -a, -um, íd., participi de radĕre ‘raure’; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj 1 Tallat arran. Portar la barba rasa. Drap de pèl ras.

2 dial De pèl curt. Ovella rasa. Bestiar ras.

3 de pèl ras De pèl curt. Gos de pèl ras.

2 1 adj De superfície llisa, plana, sense eminències notables. Un camp ras.

2 m El pla del nivell que ateny una cosa. Una ciutat demolida al ras de terra.

3 adj CONSTR NAV Dit de les embarcacions que tenen l’obra morta baixa i amb pocs relleus. Vaixell ras. Goleta rasa.

4 a camp ras (o al ras) loc adv Al camp sense cobert. Aquella nit van dormir al ras.

5 cel ras Cel sense núvols.

6 cel ras CONSTR Sostre llis, sense bigues visibles.

7 missa rasa LITÚRG Missa resada, sense cants ni solemnitat.

8 soldat ras ORG MIL Soldat que no té cap grau militar.

3 adj Ple fins a la vora superior, sense arribar a fer curull. Una mesura rasa. Beure’s un got ras de vi.

4 m Extensió plana en una serra, sense arbres. Els rasos de Peguera.

5 adv Arran, a poca altura. L’avió ha passat ras.

6 adv De pressa, a gran velocitat, com volant. Vés-hi ras, que és tard!

7 adj HERÀLD 1 Dit de l’escut sense acompanyament ni timbre.

2 Dit del camper d’un escut d’un sol esmalt i sense peces ni figures.

8 tot ras (o clar i ras, o ras i curt) loc adv Clarament, sense subterfugis ni circumloquis, sense embuts. Puc dir clar i ras que no et conec.

->rasa

■rasa

[v. ras³; 1a FONT: 1389]

f 1 CONSTR i OBR PÚBL 1 Excavació llarga i estreta feta al sòl per tal de posar els fonaments d’un edifici, estendre una canalització, explorar algun terreny superficialment, etc.

2 Escorranc.

2 FUST i OFIC Eina emprada pels esclopers per a polir el buit dels esclops, que consisteix en una làmina de ferro corbada i proveïda de tall, disposada a l’extrem d’un mànec de fusta.

->rasadora

■rasadora

Hom.: resadora

[de rasar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Tros de fusta amb què hom rasa les mesures de gra, etc.; arrasador.

->rasament

■rasament

[de ras³; 1a FONT: 1460, Roig]

adv Tot ras. Li vaig dir rasament que no era bo per a res.

->rasant

■rasant

[de rasar]

1 adj Que passa ras. El tir rasant de l’artilleria.

2 f OBR PÚBL 1 Projecció en alçat del perfil longitudinal d’una carretera, d’un carrer, etc., que sol coincidir amb el seu eix longitudinal.

2 Inclinació de la rasant respecte al pla horitzontal.

3 canvi de rasant Punt d’intersecció de dues rasants corresponents a dos trossos de carretera de diferent inclinació, especialment quan un d’ells és ascendent i l’altre descendent segons un mateix sentit de marxa.

4 canvi de rasant p ext Tros de carretera que conté un canvi de rasant.

->rasar

■rasar

Hom.: resar

[de ras³; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v 1 intr Passar ras, sense fregar o a penes fregant. La barca va rasar en passar prop de l’escull.

2 tr Arrasar una mesura curulla de gra, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rasar

GERUNDI: rasant

PARTICIPI: rasat, rasada, rasats, rasades

INDICATIU PRESENT: raso, rases, rasa, rasem, raseu, rasen

INDICATIU IMPERFET: rasava, rasaves, rasava, rasàvem, rasàveu, rasaven

INDICATIU PASSAT: rasí, rasares, rasà, rasàrem, rasàreu, rasaren

INDICATIU FUTUR: rasaré, rasaràs, rasarà, rasarem, rasareu, rasaran

INDICATIU CONDICIONAL: rasaria, rasaries, rasaria, rasaríem, rasaríeu, rasarien

SUBJUNTIU PRESENT: rasi, rasis, rasi, rasem, raseu, rasin

SUBJUNTIU IMPERFET: rasés, rasessis, rasés, raséssim, raséssiu, rasessin

IMPERATIU: rasa, rasi, rasem, raseu, rasin

->rasca

rasca

[de rascar]

f OFIC Eina de picapedrer que consisteix en una peça de fusta guarnida amb fulles de ferro dentades i proveïda de mànec que serveix per a allisar la pedra de construcció.

->rascaculs

■rascaculs

[de rascar i cul]

m pop tobogan 2.

->rascada

■rascada

[de rascar]

f 1 Acció de rascar.

2 Senyal que deixa sobre una cosa un objecte que ha passat rascant-la.

3 PAT Erosió produïda per un fregament.

->rascador

■rascador -a

[de rascar]

1 adj Que rasca o serveix per a rascar.

2 m OFIC 1 Eina o instrument que serveix per a rascar.

2 esp Rasca de picapedrer.

3 esp Eina de llauner que consisteix en una peça prismàtica de secció triangular acabada en una punta cònica, proveïda de mànec, que serveix per a rascar la llauna per tal que l’estany agafi.

4 esp Estríjol.

5 esp Rasora.

6 esp Eina de l’escura-xemeneies amb la qual fa caure el sutge.

3 m ant ARM Instrument amb el qual hom netejava l’ànima del canó de les armes de foc.

4 m Raspador de les capses de llumins.

5 m ANTROP i ARQUEOL Eina de resquill de vora recta o incurvada al bisell, obtinguda mitjançant un retocament unifacial.

->rascadures

■rascadures

[de rascar]

f pl Parts que es desprenen d’una cosa en rascar-la o gratar-la.

->rascanyós

■rascanyós -osa

[deriv. del dial. rascany ‘esdeveniment inesperat o dificultós’, der. de rascar]

adj 1 Poc afable, de mal geni.

2 Que sempre porta l’opinió contrària.

->rascar

■rascar

[del ll. *rasicare, freqüentatiu del ll. radĕre (participi rasus) ‘raure’; 1a FONT: 1371]

v 1 tr Gratar.

2 intr 1 Ésser raspós. La tovallola rasca.

2 Fer un soroll de fregament poc fi. El motor rasca.

3 tr pop Tocar malament (un instrument musical de corda). Rascar el violí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rascar

GERUNDI: rascant

PARTICIPI: rascat, rascada, rascats, rascades

INDICATIU PRESENT: rasco, rasques, rasca, rasquem, rasqueu, rasquen

INDICATIU IMPERFET: rascava, rascaves, rascava, rascàvem, rascàveu, rascaven

INDICATIU PASSAT: rasquí, rascares, rascà, rascàrem, rascàreu, rascaren

INDICATIU FUTUR: rascaré, rascaràs, rascarà, rascarem, rascareu, rascaran

INDICATIU CONDICIONAL: rascaria, rascaries, rascaria, rascaríem, rascaríeu, rascarien

SUBJUNTIU PRESENT: rasqui, rasquis, rasqui, rasquem, rasqueu, rasquin

SUBJUNTIU IMPERFET: rasqués, rasquessis, rasqués, rasquéssim, rasquéssiu, rasquessin

IMPERATIU: rasca, rasqui, rasquem, rasqueu, rasquin

->rascàs

■rascàs

[pl -assos] m ICT Dot.

->rascassa

■rascassa

[de l’oc. rascasso, fem . de rascàs ‘tinyós, rugós’, segurament per les taques del peix o les moltes espines que té al cap, der. de rasco ‘tinya’, i aquest, de rascà, del mateix origen que el cat. rascar]

f ICT Escórpora.

->rascat

■rascat

Hom.: rescat

[de rascar]

m Lloc on una cosa ha estat rascada.

->rascla

■rascla

Hom.: rascle

[de rasclar]

f 1 ICT Escórpora.

2 ORNIT Rascló.

->rasclada

■rasclada

[de rasclar]

f 1 Acció de rasclar.

2 Allò que ha estat aplegat d’un cop amb un rascle.

->rasclador

■rasclador -a

[de rasclar]

adj Que rascla.

->rasclar

■rasclar

[del ll. vg. *rasiculare, de *rasicare (v. rascar), amb influx de asclar ‘estellar’, o bé alteració de rascar per repercussió de líquida i l’influx de asclar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr AGR 1 Passar el rascle per damunt d’un terreny, per tal de desfer els terrossos.

2 Arreplegar la palla, l’herba, etc., amb el rascle.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rasclar

GERUNDI: rasclant

PARTICIPI: rasclat, rasclada, rasclats, rasclades

INDICATIU PRESENT: rasclo, rascles, rascla, rasclem, rascleu, rasclen

INDICATIU IMPERFET: rasclava, rasclaves, rasclava, rasclàvem, rasclàveu, rasclaven

INDICATIU PASSAT: rasclí, rasclares, rasclà, rasclàrem, rasclàreu, rasclaren

INDICATIU FUTUR: rasclaré, rasclaràs, rasclarà, rasclarem, rasclareu, rasclaran

INDICATIU CONDICIONAL: rasclaria, rasclaries, rasclaria, rasclaríem, rasclaríeu, rasclarien

SUBJUNTIU PRESENT: rascli, rasclis, rascli, rasclem, rascleu, rasclin

SUBJUNTIU IMPERFET: rasclés, rasclessis, rasclés, rascléssim, rascléssiu, rasclessin

IMPERATIU: rascla, rascli, rasclem, rascleu, rasclin

->rascle

■rascle

Hom.: rascla

[de rasclar; 1a FONT: 1575, DPou.]

m AGR Nom de diversos instruments agrícoles emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, o per a arreplegar palla, herba, etc., que consisteixen en un tros de fusta pla, una sèrie de llistons paral·lels, etc., proveïts de claus o pues, que es passen per damunt la terra tirats per una bèstia o un tractor, o bé manejats a mà per mitjà d’un mànec.

->rascler

■rascler

m GEOMORF Lapiaz.

->rasclet

■rasclet

[de rascle]

m 1 1 AGR Rascle petit.

2 AGR i JARD rampí 2.

3 SUR Aixa petita emprada per a toscar el suro.

4 OFIC Eina d’escloper, consistent en una barra de ferro corbada i acabada en tall, posada perpendicularment a la part central d’un mànec, que serveix per a rebaixar interiorment l’esclop.

2 ORNIT Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Porzana pusilla), de color bru rogenc, amb taques negres i punts blancs, amb el ventre i els flancs barrats de negre i blanc, i que habita a pantans i aiguamolls de vegetació baixa i espessa.

->rascleta

■rascleta

[de rascle]

f SUR Aixol de tall ample per a toscar el suro.

->rascletó

■rascletó

m ORNIT Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Porzana parva), amb les parts superiors de color bru oliva i l’esquena tacada de blanc i negre.

->rascló

■rascló

[de rascle]

m 1 AGR Rascle petit especialment emprat per a aplanar la terra i tapar les llavors.

2 ORNIT Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Rallus aquaticus), de color bru oliva a les parts superiors i gris blavós a les inferiors, amb el bec llarg i roig, i que habita en pantans i aiguamolls.

->rasclonar

■rasclonar

[de rascló]

v tr AGR Treballar la terra amb el rascló.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rasclonar

GERUNDI: rasclonant

PARTICIPI: rasclonat, rasclonada, rasclonats, rasclonades

INDICATIU PRESENT: rasclono, rasclones, rasclona, rasclonem, rascloneu, rasclonen

INDICATIU IMPERFET: rasclonava, rasclonaves, rasclonava, rasclonàvem, rasclonàveu, rasclonaven

INDICATIU PASSAT: rascloní, rasclonares, rasclonà, rasclonàrem, rasclonàreu, rasclonaren

INDICATIU FUTUR: rasclonaré, rasclonaràs, rasclonarà, rasclonarem, rasclonareu, rasclonaran

INDICATIU CONDICIONAL: rasclonaria, rasclonaries, rasclonaria, rasclonaríem, rasclonaríeu, rasclonarien

SUBJUNTIU PRESENT: rascloni, rasclonis, rascloni, rasclonem, rascloneu, rasclonin

SUBJUNTIU IMPERFET: rasclonés, rasclonessis, rasclonés, rasclonéssim, rasclonéssiu, rasclonessin

IMPERATIU: rasclona, rascloni, rasclonem, rascloneu, rasclonin

->rasclot

■rasclot

m ICT Captinyós.

->rasclum

■rasclum

Hom.: resclum

[de rasclar; 1a FONT: 1932, DFa.]

m 1 Allò que, gratant, s’ha separat de la cosa a què estava adherit.

2 esp Menjar agafat al recipient en què ha estat cuinat.

->rasclumejar

■rasclumejar

Hom.: resclumejar

[de rasclum; 1a FONT: 1932, DFa.]

v tr Escurar un atuell de cuina traient-ne el rasclum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rasclumejar

GERUNDI: rasclumejant

PARTICIPI: rasclumejat, rasclumejada, rasclumejats, rasclumejades

INDICATIU PRESENT: rasclumejo, rasclumeges, rasclumeja, rasclumegem, rasclumegeu, rasclumegen

INDICATIU IMPERFET: rasclumejava, rasclumejaves, rasclumejava, rasclumejàvem, rasclumejàveu, rasclumejaven

INDICATIU PASSAT: rasclumegí, rasclumejares, rasclumejà, rasclumejàrem, rasclumejàreu, rasclumejaren

INDICATIU FUTUR: rasclumejaré, rasclumejaràs, rasclumejarà, rasclumejarem, rasclumejareu, rasclumejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rasclumejaria, rasclumejaries, rasclumejaria, rasclumejaríem, rasclumejaríeu, rasclumejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rasclumegi, rasclumegis, rasclumegi, rasclumegem, rasclumegeu, rasclumegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rasclumegés, rasclumegessis, rasclumegés, rasclumegéssim, rasclumegéssiu, rasclumegessin

IMPERATIU: rasclumeja, rasclumegi, rasclumegem, rasclumegeu, rasclumegin

->raser

■raser -a

[de ras³; 1a FONT: 1309]

1 adj Ras, ple fins dalt sense fer curull.

2 m NÀUT Nivell de la coberta en el buc d’una embarcació.

->raseret

■raseret

[de ras³]

m Caminoi.

->raseta

■raseta

[de ras³]

Mot emprat en l’expressió a la raseta loc adj Dit d’un recipient (got, copa, gerra, etc.) ple a vessar. Van trobar una gerreta amb dobles d’or a la raseta.

->rasora

■rasora

[del b. ll. rasoria, íd.; 1a FONT: 1277]

f OFIC Paleta emprada per a raure, especialment la pastera.

->rasorita

rasorita

f [Na₂B₄O₇·4H₂O] MINERAL Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, anomenat també kernita.

->raspa

■raspa

[de raspar; 1a FONT: 1371]

f 1 AGR Arròs del qual hom no pot llevar la pellofa.

2 OFIC Llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàl·lics.

3 vulg Minyona de servei.

->raspador

■raspador -a

[de raspar]

1 adj Que raspa o serveix per a raspar.

2 m Part rasposa de les capses de llumins, on hom els frega per encendre’ls.

3 m OFIC 1 Eina o instrument que serveix per a raspar.

2 Instrument constituït per una petita fulla d’acer afilada disposada a l’extrem d’un mànec, emprat especialment per a esborrar coses escrites o dibuixades.

3 Ratlladora.

4 Estríjol.

5 Rascador de l’escura-xemeneies.

4 m OFIC Mena de tamboret de fusta damunt el qual el ferrador posa la pota d’un animal quan la hi ha de raspar.

->raspadura

■raspadura

[de raspar]

f 1 1 Acció de raspar;

2 l’efecte.

2 pl Parts o partícules que es desprenen d’una cosa en raspar-la.

->raspall

■raspall

[de raspar; 1a FONT: 1383]

m 1 Instrument consistent en un gran nombre de cerres, crins, brins rígids, etc., plantats en una placa de fusta, de vori, etc., que serveix per a netejar, fregar, etc. El raspall de la roba, del cap, d’estrijolar el gos. Treure la pols amb un raspall.

2 dial Escombra feta de branques de bruc o d’altres arbusts, que serveix per a netejar l’era, el carrer, l’estable.

3 AGR Rampí.

4 BOT Olivella.

5 TÈXT 1 Fusta plana coberta de pelfa que hi ha damunt els corrons ratllats i els de goma, en les màquines de filatura del cotó.

2 Borra de cotó que hom treu de la pelfa del raspall.

6 TÈXT Fusta guarnida de punxes de ferro que en les màquines de picar cartons jacquard fa recular els punxons.

->raspallada

■raspallada

[de raspallar]

f 1 Acció de raspallar.

2 fig Adulació.

->raspallament

■raspallament

[de raspallar]

m TÈXT Operació d’acabament que consisteix a sotmetre un teixit a l’acció d’un raspall, amb la finalitat de netejar-ne la superfície i allisar, orientar o aixecar el pèl.

->raspallar

■raspallar

[de raspall; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Fregar, netejar, quelcom amb un raspall. Raspallar el vestit.

2 fig Afalagar algú amb lloances, especialment per veure de treure’n algun avantatge. Des que m’ha tocat la loteria tothom em raspalla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: raspallar

GERUNDI: raspallant

PARTICIPI: raspallat, raspallada, raspallats, raspallades

INDICATIU PRESENT: raspallo, raspalles, raspalla, raspallem, raspalleu, raspallen

INDICATIU IMPERFET: raspallava, raspallaves, raspallava, raspallàvem, raspallàveu, raspallaven

INDICATIU PASSAT: raspallí, raspallares, raspallà, raspallàrem, raspallàreu, raspallaren

INDICATIU FUTUR: raspallaré, raspallaràs, raspallarà, raspallarem, raspallareu, raspallaran

INDICATIU CONDICIONAL: raspallaria, raspallaries, raspallaria, raspallaríem, raspallaríeu, raspallarien

SUBJUNTIU PRESENT: raspalli, raspallis, raspalli, raspallem, raspalleu, raspallin

SUBJUNTIU IMPERFET: raspallés, raspallessis, raspallés, raspalléssim, raspalléssiu, raspallessin

IMPERATIU: raspalla, raspalli, raspallem, raspalleu, raspallin

->raspallera

■raspallera

f BOT Herba escombrera.

->raspallet

■raspallet

m 1 Raspall petit. El raspallet de les dents, de les ungles.

2 obs ELECTROT Escombreta.

->raspament

■raspament

[de raspar]

m 1 1 Acció de raspar;

2 l’efecte.

2 ADOB Esmerilament.

3 CIR Raspatge.

->raspar

■raspar

[probablement d’un germ. occ. *hraspôn ‘arrencar’; 1a FONT: c. 1390]

v tr 1 1 Gratar una cosa amb una raspa o un altre instrument adequat per treure’n elements adherits a la superfície. Raspar una bóta vella, una tanca.

2 OFIC Treballar una superfície amb una raspa o una altra eina adequada per tal de rebaixar-la, allisar-la, etc.

2 Produir una sensació de raspor. Aquest vi negre raspa la boca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: raspar

GERUNDI: raspant

PARTICIPI: raspat, raspada, raspats, raspades

INDICATIU PRESENT: raspo, raspes, raspa, raspem, raspeu, raspen

INDICATIU IMPERFET: raspava, raspaves, raspava, raspàvem, raspàveu, raspaven

INDICATIU PASSAT: raspí, raspares, raspà, raspàrem, raspàreu, rasparen

INDICATIU FUTUR: rasparé, rasparàs, rasparà, rasparem, raspareu, rasparan

INDICATIU CONDICIONAL: rasparia, rasparies, rasparia, rasparíem, rasparíeu, rasparien

SUBJUNTIU PRESENT: raspi, raspis, raspi, raspem, raspeu, raspin

SUBJUNTIU IMPERFET: raspés, raspessis, raspés, raspéssim, raspéssiu, raspessin

IMPERATIU: raspa, raspi, raspem, raspeu, raspin

->raspat

■raspat

[de raspar]

m 1 Efecte de raspar.

2 1 Raspament.

2 CIR Raspatge.

->raspatge

raspatge

[de raspar]

m 1 Raspament.

2 CIR 1 Operació de raspar, amb un instrument tallant, la superfície d’un òrgan o quelcom que hi és adherit.

2 raspatge per aspiració Raspatge generalment usat en la interrupció voluntària de l’embaràs sota control mèdic.

->raspera

■raspera

[de raspar]

f PAT Irritació a la gola que dóna una sensació de raspor.

->raspeta

■raspeta

f BOT 1 Rogeta.

2 Roja.

->raspinell

■raspinell

[de raspar]

m ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids (Certhia brachydactyla), de color bru, carpó rogenc, amb el bec llarg i corbat cap avall i que escala en espiral els troncs servint-se de les ungles i la cua, semblant a la dels picots.

2 raspinell pirinenc Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids (Certhia familiaris), semblant al raspinell, però amb les potes inferiors blanques i el carpó més roig.

->raspor

■raspor

[de raspar]

f 1 Qualitat de raspós.

2 Sensació produïda pel contacte d’un cos raspós.

->raspós

■raspós -osa

[de raspar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Aspre al tacte, que té la superfície plena d’asperitats. Els gats tenen la llengua rasposa. Després d’aquella feina tenia sempre les mans rasposes.

2 p ext Un vi raspós.

->rasquerà

rasquerà -ana

adj i m i f De Rasquera (Ribera d’Ebre).

->rasquet

■rasquet

[de rascar]

m 1 OFIC Llima de secció triangular o rectangular proveïda de tall, emprada per a rebaixar lleugerament peces de metall.

2 TECNOL Llistó, tira d’acer, etc., que, disposat a poca distància d’un corró, d’un roleu, etc., d’una màquina d’estampar, d’imprimir, etc., serveix per a treure’n l’excés de color, de tinta, etc.

->rasqueta

■rasqueta

[de rasquet]

f OFIC 1 Instrument emprat per a netejar la fusta, rascar la pintura vella, etc., que consisteix en una planxa triangular de ferro o d’acer, amb tall als seus caires i proveïda de mànec.

2 Rasca de picapedrer.

3 Estríjol.

->rassa

■rassa

Hom.: raça

[probablement de l’àr. ra's ‘cap, testa; capital, riquesa acumulada’; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

f 1 SUR 1 Carrac.

2 Conjunt de carracs, tal com vénen de l’estiba o de la saca.

2 p ext Conjunt d’objectes sense triar.

3 en rassa Sense triar.

->rast

■rast

[alteració de rest ‘enfilall’, resultat de l’homonímia de rastell ‘rampí’ i restell, dimin. de rest², d’on s’extragué un pseudoprimitiu rast; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m Sèrie de coses posades l’una al costat de l’altra al llarg d’un fil, d’una corda, etc. Un rast de cebes. Un rast de granets, de perles.

->rastell

■rastell

[del ll. rastellum, dimin. de rastrum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 AGR 1 Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.

2 Rascle.

3 Paleta de ferro fixada a l’extrem de l’agullada que serveix per a netejar la rella de l’arada quan s’hi adhereix terra.

4 Bastiment constituït per dues barres horitzontals unides per una sèrie de barrots paral·lels entre ells i perpendiculars a les barres, que, disposat damunt la menjadora dels animals com a suport de la palla, de l’herba, etc., impedeix que s’escampi o es malmeti.

2 1 Rastellera.

2 Pilot de coses posades l’una sobre l’altra. Un rastell de llenya.

3 CONSTR 1 Paret d’obra en sec feta d’algunes filades de pedres grosses i construïda verticalment o atalussadament per tal d’evitar que l’aigua s’endugui la terra.

2 Filera de pedres disposades de cantell i sobresortint de la terra que serveix per a marcar límits, per a formar una vora, etc.

3 Obra de contenció en forma de rastell per a fixar la neu i evitar les allaus. Rastell de barres, de brèndoles.

4 HERÀLD Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses, clavetejat i amb una anella al mig de la travessa superior.

5 HIST En els castells medievals, reixa mòbil, que podia pujar i baixar, que protegia la porta i permetia l’accés al recinte interior o plaça d’armes.

6 TÈXT Post de fusta proveïda de puntes i fixada generalment en un cavallet, que hom empra per a pentinar a mà certes fibres dures, com el lli, el cànem, etc.

->rastellar

■rastellar

[de rastell]

v tr 1 AGR Treballar amb el rastell la terra, l’herba, la palla, etc.

2 TÈXT Netejar el cànem, el lli, amb el rastell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rastellar

GERUNDI: rastellant

PARTICIPI: rastellat, rastellada, rastellats, rastellades

INDICATIU PRESENT: rastello, rastelles, rastella, rastellem, rastelleu, rastellen

INDICATIU IMPERFET: rastellava, rastellaves, rastellava, rastellàvem, rastellàveu, rastellaven

INDICATIU PASSAT: rastellí, rastellares, rastellà, rastellàrem, rastellàreu, rastellaren

INDICATIU FUTUR: rastellaré, rastellaràs, rastellarà, rastellarem, rastellareu, rastellaran

INDICATIU CONDICIONAL: rastellaria, rastellaries, rastellaria, rastellaríem, rastellaríeu, rastellarien

SUBJUNTIU PRESENT: rastelli, rastellis, rastelli, rastellem, rastelleu, rastellin

SUBJUNTIU IMPERFET: rastellés, rastellessis, rastellés, rastelléssim, rastelléssiu, rastellessin

IMPERATIU: rastella, rastelli, rastellem, rastelleu, rastellin

->rastellat

■rastellat -ada

[de rastell]

adj HERÀLD Dit de la torre o el castell proveïts de rastell calat a la porta.

->rastellera

■rastellera

[de rastell; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Conjunt de coses posades en fila l’una al costat de l’altra. Una rastellera de garbes.

2 rastellera de dents Conjunt dels dos rengles de dents.

->rastral

■rastral

[de rastre]

m MÚS Instrument molt senzill per a traçar simultàniament les cinc línies del pentagrama.

->rastre

■rastre

[del ll. rastrum ‘rascle, rastell’; del concepte de ‘rascle’ es passà al de ‘ròssec’ que deixava l’eina; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 Pista, petja. Seguir el rastre d’una llebre.

2 Vestigi. No n’ha quedat ni rastre, d’aquelles cases.

3 rastre foliar BOT Porció de feix vascular que surt de la tija i penetra en la base de la fulla.

->rastreig

■rastreig

Part. sil.: ras_treig

[de rastrejar]

m Acció de rastrejar.

->rastrejador

■rastrejador -a

[de rastrejar]

1 adj Que rastreja.

2 adj i m GEN Marcador.

->rastrejament

■rastrejament

[de rastrejar]

m Acció de rastrejar.

->rastrejar

■rastrejar

[de rastre; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr 1 Seguir el rastre. Van rastrejar els camps en cerca de la nena desapareguda.

2 Examinar detingudament (un lloc) cercant un rastre. Després de rastrejar el bosc, la policia va trobar el desaparegut.

2 intr 1 Fregar fortament a terra amb un instrument, amb un objecte sòlid.

2 MAR Gratar una àncora el fons de la mar sense aferrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rastrejar

GERUNDI: rastrejant

PARTICIPI: rastrejat, rastrejada, rastrejats, rastrejades

INDICATIU PRESENT: rastrejo, rastreges, rastreja, rastregem, rastregeu, rastregen

INDICATIU IMPERFET: rastrejava, rastrejaves, rastrejava, rastrejàvem, rastrejàveu, rastrejaven

INDICATIU PASSAT: rastregí, rastrejares, rastrejà, rastrejàrem, rastrejàreu, rastrejaren

INDICATIU FUTUR: rastrejaré, rastrejaràs, rastrejarà, rastrejarem, rastrejareu, rastrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rastrejaria, rastrejaries, rastrejaria, rastrejaríem, rastrejaríeu, rastrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rastregi, rastregis, rastregi, rastregem, rastregeu, rastregin

SUBJUNTIU IMPERFET: rastregés, rastregessis, rastregés, rastregéssim, rastregéssiu, rastregessin

IMPERATIU: rastreja, rastregi, rastregem, rastregeu, rastregin

->rastrera

■rastrera

[de rastre]

f MAR Vela petita rodona, la més baixa de les ales, que hom hissava a la mura, generalment fermada a un botaló, quan feia bon temps, per tal d’agafar més vent.

->rasura

■rasura

[del ll. rasura, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Acció de raure o afaitar.

2 [sovint en pl] Pólvores que es desprenen d’una cosa que hom raspa. Rasures de vori.

->rasurar

■rasurar

[de rasura]

v tr Tondre ras, raure o afaitar. Rasurar la barba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rasurar

GERUNDI: rasurant

PARTICIPI: rasurat, rasurada, rasurats, rasurades

INDICATIU PRESENT: rasuro, rasures, rasura, rasurem, rasureu, rasuren

INDICATIU IMPERFET: rasurava, rasuraves, rasurava, rasuràvem, rasuràveu, rasuraven

INDICATIU PASSAT: rasurí, rasurares, rasurà, rasuràrem, rasuràreu, rasuraren

INDICATIU FUTUR: rasuraré, rasuraràs, rasurarà, rasurarem, rasurareu, rasuraran

INDICATIU CONDICIONAL: rasuraria, rasuraries, rasuraria, rasuraríem, rasuraríeu, rasurarien

SUBJUNTIU PRESENT: rasuri, rasuris, rasuri, rasurem, rasureu, rasurin

SUBJUNTIU IMPERFET: rasurés, rasuressis, rasurés, rasuréssim, rasuréssiu, rasuressin

IMPERATIU: rasura, rasuri, rasurem, rasureu, rasurin

->rat¹

■rat¹

Hom.: rad

[forma masculina en cat. ant. del fem. rata i encara força viva en rossellonès (v. rata¹); 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ZOOL Rata.

->rat²

■rat² -a

Hom.: rad

[del ll. ratus, -a, -um, íd., participi de reri ‘calcular; pensar’]

adj DR Dit del matrimoni vàlid.

->rata¹

■rata¹

[d’origen incert, probablement d’un tipus ll. *rattus, ratta, onomatopeia de la remor que fa la rata rosegant; en b. ll. hi ha documentat un rattus aplicat al liró; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 f ZOOL 1 Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera). La rata negra o de camp té la cua llarga i amb moltes anelles, les orelles grosses i el pelatge aspre i fosc. La rata comuna o de claveguera és més grossa, però té la cua i les orelles més curtes i el pelatge més suau.

2 rata bàndicut Bàndicut.

3 rata cellarda Rosegador de la família dels glírids (Eliomys quercinus), amb la cua llarga i pilosa, pelatge molt característic, de costums nocturns i poc gregari.

4 rata d’aigua Mamífer de l’ordre dels rosegadors, família dels micròtids (Arvicola sapidus), amb el cap gros, cos robust i massís i que habita a les planes i valls humides.

5 rata dormidora Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, nocturns, arborícoles i gregaris. Cal destacar-ne la rata dormidora grisa (Glis glis) i la rata dormidora rogenca (Muscardinus avellanarius).

2 adj i m i f Avar.

3 f fig 1 córrer la rata pel ventre Tenir gana.

2 rata de biblioteca Persona molt afeccionada a freqüentar les biblioteques o, en general, a consultar llibres d’estudi.

3 rata de sagristia Persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat.

4 f ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids (Uranoscopus scaber), de cap gros, amb plaques dèrmiques fortes, boca supina i aletes pectorals grosses.

->rata²

rata²

[variant de prorrata (v. rat²)]

f ant Prorrata.

->ratador

■ratador -a

[de ratar¹]

adj Dit d’un gat, d’un gos, etc., inclinat a caçar rates. Era un gat molt ratador.

->ratadura

■ratadura

[de ratar¹]

f Forat o senyal fet a un objecte per una rata.

->ratafia

■ratafia

Part. sil.: ra_ta_fi_a

[del fr. ratafia, mot crioll de les Antilles franceses d’origen incert, probablement alteració d’una fórmula llatina rata fiat (res) ‘sigui ratificada (la cosa, el pacte)’, pronunciada en fer un brindis en ocasió d’alguna mena de conveni; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ALIM Essència aromàtica feta d’ametlles amargues.

2 DESTIL·L Licor que té com a base la maceració de nous verdes.

->ratània

■ratània

Part. sil.: ra_tà_ni_a

f BOT i FARM Arbust perennifoli de la família de les mimosàcies (Krameria triandra), tomentós, de fulles simples i alternes, flors vermelloses i fruits en carcèrul.

->ratapenada

■ratapenada

[comp. amb penada, forma semiculta del ll. pennata (pinnata) ‘alada’ (v. ratapinyada); 1a FONT: 1460, Roig]

f ZOOL Ratapinyada.

->ratapeus

■ratapeus

Part. sil.: ra_ta_peus

m BOT Peu de rata.

->ratapinyada

■ratapinyada

[comp. amb pinyada, del ll. pennata (pinnata) ‘alada’; 1a FONT: 1347]

f ZOOL Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels quiròpters, llevat d’algunes espècies tropicals que prenen noms propis, com els vampirs. Hi ha espècies que pertanyen a la família dels vespertiliònids, com les del gènere Leuconoe —L. (Myotis) daubentonii (ratapinyada clara d’aigua) i L. (Myotis) capaccinii (ratapinyada de peus grossos)—, les del gènere Selysius —S. (Myotis) mystacinus (ratapinyada de bigotis), S. (Myotis) natteri (ratapinyada de Natterer), S. (Myotis) bechsteinii (ratapinyada de Bechstein)—, les del gènere Pipistrellus —P. pipistrellus (ratapinyada comuna), P. Kuhlii (ratapinyada de vores clares) i P. savii (ratapinyada muntanyenca)—, les del gènere Barbastella —B. barbastellus (ratapinyada de bosc)—, les espècies Plecotus auritus i Myotis myotis (conegudes com a ratapinyada orelluda), Miniopteris schreibersii (ratapinyada de Schreiber), Vespertilio serotinus (ratapinyada dels graners) i finalment Nyctalus noctula (nòctul), a la família dels molòssids, com la ratapinyada de cua llarga (Tadarida teniors), i a la família dels rinolòfids, com la ratapinyada de ferradura (gènere Rinolophus).

->ratar¹

■ratar¹

[de rata¹; 1a FONT: 1397]

v tr 1 Un gat, un gos, etc., caçar rates. El meu gat tot el dia rata.

2 Rosegar alguna cosa una rata.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ratar

GERUNDI: ratant

PARTICIPI: ratat, ratada, ratats, ratades

INDICATIU PRESENT: rato, rates, rata, ratem, rateu, raten

INDICATIU IMPERFET: ratava, rataves, ratava, ratàvem, ratàveu, rataven

INDICATIU PASSAT: ratí, ratares, ratà, ratàrem, ratàreu, rataren

INDICATIU FUTUR: rataré, rataràs, ratarà, ratarem, ratareu, rataran

INDICATIU CONDICIONAL: rataria, rataries, rataria, rataríem, rataríeu, ratarien

SUBJUNTIU PRESENT: rati, ratis, rati, ratem, rateu, ratin

SUBJUNTIU IMPERFET: ratés, ratessis, ratés, ratéssim, ratéssiu, ratessin

IMPERATIU: rata, rati, ratem, rateu, ratin

->ratar²

ratar²

[del fr. rater ‘fallar’]

v intr MOT Fallar un motor d’explosió, especialment en deixar-se combustions per avaria de la part elèctrica o per defectes de carburació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ratar

GERUNDI: ratant

PARTICIPI: ratat, ratada, ratats, ratades

INDICATIU PRESENT: rato, rates, rata, ratem, rateu, raten

INDICATIU IMPERFET: ratava, rataves, ratava, ratàvem, ratàveu, rataven

INDICATIU PASSAT: ratí, ratares, ratà, ratàrem, ratàreu, rataren

INDICATIU FUTUR: rataré, rataràs, ratarà, ratarem, ratareu, rataran

INDICATIU CONDICIONAL: rataria, rataries, rataria, rataríem, rataríeu, ratarien

SUBJUNTIU PRESENT: rati, ratis, rati, ratem, rateu, ratin

SUBJUNTIU IMPERFET: ratés, ratessis, ratés, ratéssim, ratéssiu, ratessin

IMPERATIU: rata, rati, ratem, rateu, ratin

->ratat

■ratat -ada

[de ratar¹]

1 adj 1 Rosegat o com rosegat per les rates. Tenia el nas ratat.

2 ratat de la pigota Amb la pell marcada amb molts clotets com afectat de la verola o pigota.

2 m Malaltia produïda en l’olivera per l’aranyó.

->rat-buf

■rat-buf

[cpt. amb el ll. bufo, -ōnis ‘gripau’; 1a FONT: 1915, DAg.]

m ZOOL Rata d’aigua.

->ratejar

■ratejar

[del cast. ratear, i aquest, del fr. rater ‘fallar’]

v intr MOT ratar².

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ratejar

GERUNDI: ratejant

PARTICIPI: ratejat, ratejada, ratejats, ratejades

INDICATIU PRESENT: ratejo, rateges, rateja, rategem, rategeu, rategen

INDICATIU IMPERFET: ratejava, ratejaves, ratejava, ratejàvem, ratejàveu, ratejaven

INDICATIU PASSAT: rategí, ratejares, ratejà, ratejàrem, ratejàreu, ratejaren

INDICATIU FUTUR: ratejaré, ratejaràs, ratejarà, ratejarem, ratejareu, ratejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ratejaria, ratejaries, ratejaria, ratejaríem, ratejaríeu, ratejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rategi, rategis, rategi, rategem, rategeu, rategin

SUBJUNTIU IMPERFET: rategés, rategessis, rategés, rategéssim, rategéssiu, rategessin

IMPERATIU: rateja, rategi, rategem, rategeu, rategin

->ratel

■ratel

m ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids (Mellivora capensis), d’aspecte arrodonit i massís, amb el pelatge arrissat i llarg, les potes curtes i amb urpes i els ulls petits, excavador i omnívor.

->rater

■rater -a

[de rata¹]

1 adj Ratador. Un gos rater.

2 f 1 Parany per a agafar rates i ratolins.

2 fig Parany ordit contra algú, lloc o situació en què algú és agafat contra el seu voler i d’on és difícil sortir.

3 f MAR Fulla de llauna circular, una mica cònica i amb un forat central, pel qual passa una amarra, que impedeix a les rates de terra pujar a bord per la dita amarra.

4 f pop RELL Rellotge de paret amb caixa de fusta dins la qual es veuen els elements mòbils mecànics.

5 f TÈXT 1 Màquina per a destriar i espolsar fibres curtes, borres i, especialment, rebuigs de llana.

2 Maquineta de lliços.

->rateria

■rateria

Part. sil.: ra_te_ri_a

[de rater]

f Avarícia, gasiveria, mesquinesa.

->rateta

■rateta

[de rata¹]

f 1 Rata petita.

2 fer la rateta Projectar sobre algú o sobre una cosa la llum reflectida per un mirall.

->raticida

■raticida

[de rata i -cida]

adj i m FARM i HIG Dit del tòxic emprat per a exterminar les rates.

->ratificable

■ratificable

[de ratificar]

adj Susceptible de ratificació.

->ratificació

■ratificació

Part. sil.: ra_ti_fi_ca_ci_ó

[del b. ll. ratificatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de ratificar o ratificar-se;

2 l’efecte.

2 DR CIV 1 Declaració de voluntat per la qual hom confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu, però sense autorització.

2 Confirmació d’un acte anul·lable.

3 DR INTERN Procediment, reservat generalment al parlament, consistent en la confirmació dels tractats i acords internacionals subscrits per l’executiu.

->ratificar

■ratificar

Cp. rectificar

[del b. ll. ratificare, íd.; 1a FONT: 1406]

v 1 tr 1 Confirmar una cosa que hom ha fet o ha dit, fer-la valedora. Va ratificar tot el que havia dit anteriorment. Ratificar un tractat comercial.

2 fig Ratifico la bona opinió que tenia d’ell.

2 pron Mantenir-se ferm. Em ratifico en el que he dit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ratificar

GERUNDI: ratificant

PARTICIPI: ratificat, ratificada, ratificats, ratificades

INDICATIU PRESENT: ratifico, ratifiques, ratifica, ratifiquem, ratifiqueu, ratifiquen

INDICATIU IMPERFET: ratificava, ratificaves, ratificava, ratificàvem, ratificàveu, ratificaven

INDICATIU PASSAT: ratifiquí, ratificares, ratificà, ratificàrem, ratificàreu, ratificaren

INDICATIU FUTUR: ratificaré, ratificaràs, ratificarà, ratificarem, ratificareu, ratificaran

INDICATIU CONDICIONAL: ratificaria, ratificaries, ratificaria, ratificaríem, ratificaríeu, ratificarien

SUBJUNTIU PRESENT: ratifiqui, ratifiquis, ratifiqui, ratifiquem, ratifiqueu, ratifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: ratifiqués, ratifiquessis, ratifiqués, ratifiquéssim, ratifiquéssiu, ratifiquessin

IMPERATIU: ratifica, ratifiqui, ratifiquem, ratifiqueu, ratifiquin

->ratificatiu

ratificatiu -iva

Part. sil.: ra_ti_fi_ca_tiu

[de ratificar]

adj Que té virtut de ratificar.

->ratificatori

ratificatori -òria

[del b. ll. ratificatorius, -a, -um, íd.]

adj Ratificatiu.

->ratihabició

ratihabició

Part. sil.: ra_ti_ha_bi_ci_ó

f DR Declaració que hom fa de la seva voluntat respecte a un acte que un altre havia dut a terme en nom d’ell, aprovant-lo i confirmant-lo.

->ratina

■ratina

Hom.: retina

[del fr. ratine, del fr. ant. rater ‘raspar’, provinent de rature ‘raspadura’, ll. vg. *raditura, íd., del ll. radĕre ‘raure’; 1a FONT: 1774]

f TÈXT Teixit de llana, amb lligat de sarja de tres o tafetà, o gènere de punt molt perxats per una cara.

->ratinadora

■ratinadora

[de ratinar]

f TÈXT Màquina per a ratinar o frisar.

->ratinar

■ratinar

[del fr. ratiner, íd., der. de ratine (v. ratina)]

v tr TÈXT Sotmetre un teixit a l’operació de ratinatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ratinar

GERUNDI: ratinant

PARTICIPI: ratinat, ratinada, ratinats, ratinades

INDICATIU PRESENT: ratino, ratines, ratina, ratinem, ratineu, ratinen

INDICATIU IMPERFET: ratinava, ratinaves, ratinava, ratinàvem, ratinàveu, ratinaven

INDICATIU PASSAT: ratiní, ratinares, ratinà, ratinàrem, ratinàreu, ratinaren

INDICATIU FUTUR: ratinaré, ratinaràs, ratinarà, ratinarem, ratinareu, ratinaran

INDICATIU CONDICIONAL: ratinaria, ratinaries, ratinaria, ratinaríem, ratinaríeu, ratinarien

SUBJUNTIU PRESENT: ratini, ratinis, ratini, ratinem, ratineu, ratinin

SUBJUNTIU IMPERFET: ratinés, ratinessis, ratinés, ratinéssim, ratinéssiu, ratinessin

IMPERATIU: ratina, ratini, ratinem, ratineu, ratinin

->ratinatge

■ratinatge

[del fr. ratinage, íd.]

m TÈXT Operació d’acabament a la qual és sotmesa la superfície d’un teixit amb molt de pèl, que consisteix a formar frisos o aglomeracions d’aquest pèl en la màquina ratinadora.

->ràting

ràting

m 1 ECON qualificació 3 2.

2 PUBL Percentatge de persones del públic objectiu d’una campanya de publicitat o de la població total que han contactat amb un determinat mitjà o suport publicitari.

->ratinyol

ratinyol

[dimin. de rat¹]

m dial ZOOL Ratolí.

->ràtio

■ràtio

[de l’angl. ratio, íd., i aquest, del ll. ratio ‘raó’]

f ESTAD Quocient entre dos elements o dues magnituds per a llur comparació. Ràtio preu-benefici. Una ràtio de vint alumnes per professor.

->ratjada

ratjada

f dial ICT Rajada.

->ratlla

■ratlla

[cat. ant. raia, ralla, provinent del ll. radiare ‘irradiare’, per via semiculta, amb influx del fr. raie ‘ratlla’, provinent també de radiare; raia s’entrecreuà amb ratllar (v. aquest mot) i es modificà en ralla, ratlla; 1a FONT: 1316]

f 1 1 Línia traçada sobre la superfície d’una cosa amb un llapis, ploma, etc. Les cinc ratlles del pentagrama.

2 Solc que deixa en la superfície d’una cosa el pas d’un estilet, d’un burí, etc.

3 Séc que resta en un full, una roba, etc., després d’haver estat doblegat. La ratlla dels pantalons.

4 Porció llarga i estreta que es diferencia de les adjacents pel color, la faiçó, etc. Teixit de (o amb) ratlles blanques i negres.

5 En l’argot de la droga, dosi de cocaïna en pols disposada en forma de línia que hom pren esnifant-la.

6 ratlla de Sant Martí dial METEOR Arc de Sant Martí.

2 1 Sèrie de lletres o mots escrits horitzontalment. Una plana de vint ratlles. Pagar un escrit a tant la ratlla.

2 escriure (o fer) quatre ratlles hiperb Escriure breument a algú.

3 llegir entre ratlles fig Entendre allò que ha volgut dir un altre en un escrit, bé que no ho hagi dit clarament.

3 1 Línia de llapis, de tinta, etc., que hom traça sobre un escrit o un dibuix, per tal d’anul·lar-lo, etc.

2 passar ratlla Invalidar un escrit traçant-li al damunt una ratlla.

3 passar ratlla fig No hi pensem més: passem-hi ratlla.

4 1 Línia que assenyala un límit, un terme.

2 fig Límit o terme d’una cosa.

3 passar de la ratlla Excedir-se, exagerar desorbitadament.

4 posar (algú) a ratlla Fer-lo romandre dins uns límits determinats.

5 posar ratlla (a una cosa) Posar-hi límit o terme.

6 tenir (algú) a ratlla Fer-lo mantenir dins els límits del seu deure o de les seves possibilitats.

5 1 Límit d’una contrada, d’un país, etc. A la ratlla de França.

2 a la ratlla de fig A la vora de, aproximadament. És gran: deu estar a la ratlla dels noranta.

6 Clenxa.

7 DIAG i PAT Signe clínic consistent en un canvi de coloració en una zona llarga i estreta de la pell o les mucoses.

8 MINERAL Marca que deixa en la roca l’ungla, la navalla o un altre estri amb el qual hom vol provar-ne la duresa.

9 TELECOM Un dels dos signes emprats en l’alfabet Morse, que correspon a un impuls de corrent d’una durada llarga.

10 ratlla de l’espectre ÒPT Ratlla que apareix en certs tipus d’espectre, dit espectre de ratlles, la qual correspon a una longitud d’ona determinada.

11 ratlla meningítica (o de Trousseau) DIAG i PAT Ratlla vermella i persistent que apareix a la pell quan hom passa pel damunt un objecte incisiu.

12 ratlla tel·lúrica ÒPT Ratlla d’absorció de l’espectre solar, produïda en travessar, la radiació solar, l’atmosfera terrestre.

->ratllada

■ratllada

f 1 Acció de ratllar;

2 l’efecte.

->ratllador

■ratllador -a

[de ratllar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que ratlla.

2 m Ganivet o estri semblant, emprat per a ratllar o reduir a trossets menuts.

3 m Ratlladora.

4 f Estri de cuina, de formes i materials diversos, amb forats de vores alçades i tallants emprat per a ratllar aliments.

->ratlladura

■ratlladura

[de ratllar]

[sovint en pl] f Partícules que es treuen d’una cosa en ratllar-la.

->ratllament

ratllament

m Ratllada.

->ratllar

■ratllar

Cp. rallar

[d’un ll. vg. *radulare, íd., der. de radŭla ‘raspador’; la confluència amb l’ant. raia (v. ratlla) li afegí el sentit de ‘fer línies’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Fer una ratlla o ratlles a una cosa. Arrossegant això per sobre del moble l’has ben ratllat.

2 Reduir pa, formatge, pastanagues, etc., a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa o ratlladora. Ratlleu bé l’api, que quedi ben fi. Pa, formatge ratllat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ratllar

GERUNDI: ratllant

PARTICIPI: ratllat, ratllada, ratllats, ratllades

INDICATIU PRESENT: ratllo, ratlles, ratlla, ratllem, ratlleu, ratllen

INDICATIU IMPERFET: ratllava, ratllaves, ratllava, ratllàvem, ratllàveu, ratllaven

INDICATIU PASSAT: ratllí, ratllares, ratllà, ratllàrem, ratllàreu, ratllaren

INDICATIU FUTUR: ratllaré, ratllaràs, ratllarà, ratllarem, ratllareu, ratllaran

INDICATIU CONDICIONAL: ratllaria, ratllaries, ratllaria, ratllaríem, ratllaríeu, ratllarien

SUBJUNTIU PRESENT: ratlli, ratllis, ratlli, ratllem, ratlleu, ratllin

SUBJUNTIU IMPERFET: ratllés, ratllessis, ratllés, ratlléssim, ratlléssiu, ratllessin

IMPERATIU: ratlla, ratlli, ratllem, ratlleu, ratllin

->ratllat

■ratllat -ada

[de ratllar; 1a FONT: 1376]

1 adj Que presenta ratlles. Paper ratllat.

2 m Conjunt de ratlles que presenta una tela, un paper, etc.

->ratolí

■ratolí

[dimin. de l’ant. rat o bé resultat d’una dissimilació de *ratoní, dimin. de rató, que es troba en algunes col·leccions de faules medievals; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 ZOOL Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, el cap diferenciat del cos, la cua llarga i escatosa, el crani allargat i sense ullals ni premolars. Cal destacar el ratolí de camp lleonat (Apodemus flavicollis), el ratolí de camp comú (A. sylvaticus), el ratolí de les collites (Micromys minutus) i el ratolí comú (Mus musculus).

2 INFORM Dispositiu de diàleg que permet de comandar el desplaçament d’un punt sobre la pantalla d’un visualitzador i, així, designar-ne una zona sobre la seva superfície.

3 ratolí de mar ZOOL Anèl·lid de la classe dels poliquets, subclasse dels errants i de la família dels afrodítids (Aphrodite aculeata), de cos ovalat, dors cobert de serres curtes i fines i que habita en els fons de sorra i fang.

->ratonejar

■ratonejar

[de rata¹]

v tr ratar¹ 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ratonejar

GERUNDI: ratonejant

PARTICIPI: ratonejat, ratonejada, ratonejats, ratonejades

INDICATIU PRESENT: ratonejo, ratoneges, ratoneja, ratonegem, ratonegeu, ratonegen

INDICATIU IMPERFET: ratonejava, ratonejaves, ratonejava, ratonejàvem, ratonejàveu, ratonejaven

INDICATIU PASSAT: ratonegí, ratonejares, ratonejà, ratonejàrem, ratonejàreu, ratonejaren

INDICATIU FUTUR: ratonejaré, ratonejaràs, ratonejarà, ratonejarem, ratonejareu, ratonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ratonejaria, ratonejaries, ratonejaria, ratonejaríem, ratonejaríeu, ratonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ratonegi, ratonegis, ratonegi, ratonegem, ratonegeu, ratonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ratonegés, ratonegessis, ratonegés, ratonegéssim, ratonegéssiu, ratonegessin

IMPERATIU: ratoneja, ratonegi, ratonegem, ratonegeu, ratonegin

->ratoner

■ratoner -a

[de rata¹; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

adj Ratador, rater.

->ratpenat

■ratpenat

[comp. amb penat, del ll. pennatus (pinnatus) ‘alat’ (v. ratapinyada); 1a FONT: s. XV]

m 1 ZOOL Ratapinyada.

2 HERÀLD Figura utilitzada modernament com a cimera damunt les corones dels escuts de les ciutats de València, Barcelona i Palma de Mallorca.

->ratpenatisme

ratpenatisme

m pej Tendència folkloritzant i pretesament apolítica atribuïda als membres de Lo Rat Penat i caracteritzada pel fet de desvirtuar les reivindicacions nacionals al País Valencià.

->ratxa

■ratxa

[de l’àr. ráǧǧa ‘sotrac; agitació’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Bufada de vent. Aquell dia, el mestral bufava amb ratxes fortíssimes.

2 fig 1 Successió no interrompuda d’actes, d’estats, de manera d’obrar, etc., d’una certa duració. Una ratxa de feina.

2 anar a ratxes (una cosa) Esdevenir-se en diverses etapes freqüents i sobtades. No treballa sempre amb la mateixa activitat: la feina va a ratxes.

->ratxada

■ratxada

[de ratxa; 1a FONT: 1803, DEst.]

f METEOR Ratxa forta.

->ratxar

■ratxar

[de ratxa]

v intr 1 Cantar el perdigot, sobretot a l’època de l’aparellament.

2 Cantar la cigala.

3 METEOR Bufar, el vent, a ratxes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ratxar

GERUNDI: ratxant

PARTICIPI: ratxat, ratxada, ratxats, ratxades

INDICATIU PRESENT: ratxo, ratxes, ratxa, ratxem, ratxeu, ratxen

INDICATIU IMPERFET: ratxava, ratxaves, ratxava, ratxàvem, ratxàveu, ratxaven

INDICATIU PASSAT: ratxí, ratxares, ratxà, ratxàrem, ratxàreu, ratxaren

INDICATIU FUTUR: ratxaré, ratxaràs, ratxarà, ratxarem, ratxareu, ratxaran

INDICATIU CONDICIONAL: ratxaria, ratxaries, ratxaria, ratxaríem, ratxaríeu, ratxarien

SUBJUNTIU PRESENT: ratxi, ratxis, ratxi, ratxem, ratxeu, ratxin

SUBJUNTIU IMPERFET: ratxés, ratxessis, ratxés, ratxéssim, ratxéssiu, ratxessin

IMPERATIU: ratxa, ratxi, ratxem, ratxeu, ratxin

->ratxejar

ratxejar

[de ratxa; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

v intr 1 Ratxar el perdigot.

2 METEOR Ratxar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ratxejar

GERUNDI: ratxejant

PARTICIPI: ratxejat, ratxejada, ratxejats, ratxejades

INDICATIU PRESENT: ratxejo, ratxeges, ratxeja, ratxegem, ratxegeu, ratxegen

INDICATIU IMPERFET: ratxejava, ratxejaves, ratxejava, ratxejàvem, ratxejàveu, ratxejaven

INDICATIU PASSAT: ratxegí, ratxejares, ratxejà, ratxejàrem, ratxejàreu, ratxejaren

INDICATIU FUTUR: ratxejaré, ratxejaràs, ratxejarà, ratxejarem, ratxejareu, ratxejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ratxejaria, ratxejaries, ratxejaria, ratxejaríem, ratxejaríeu, ratxejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ratxegi, ratxegis, ratxegi, ratxegem, ratxegeu, ratxegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ratxegés, ratxegessis, ratxegés, ratxegéssim, ratxegéssiu, ratxegessin

IMPERATIU: ratxeja, ratxegi, ratxegem, ratxegeu, ratxegin

->ratxeta

ratxeta

[de ratxa]

f METEOR Ratxa no gaire forta.

->ratxós

■ratxós -osa

[de ratxa]

adj Que es mou a ratxes.