->doella

■doella

Part. sil.: do_e_lla

[del fr. douelle, ll. td. doga ‘bóta’]

f CONSTR 1 Gruix de paret del bastiment d’una porta o finestra.

2 bastiment de doella Bastiment de menys gruix que la paret on va col·locat.

->dofí

■dofí

[del ll. delphīnus, -i o delphin, -īnis, i aquest, del gr. delphís, -ĩnos, íd., que en cat. ant. donà primerament deufí, dalfí; 1a FONT: s. XIX]

m 1 ZOOL 1 Nom donat a diversos cetacis del subordre dels odontocets que pertanyen a les famílies dels delfínids, dels delfinaptèrids i dels platanístids. Cal destacar-ne el dofí pròpiament dit (Delphinus delphis), de musell prim i llargarut, freqüent a la Mediterrània, que pot atènyer dos metres i mig de llarg, el dofí de l’Amazones (Inia geoffroensis), el dofí del Ganges (Platanista gangetica), el dofí del riu de la Plata (Stenodelphis blainvillei) i el dofí de Risso (Grampus griseus).

2 dofí fluvial Sotàlia.

2 ESPORT Estil de natació en el qual la braçada és semblant a la de l’estil papallona i el moviment de cames i peus correspon a l’estil crol.

3 HERÀLD Figura heràldica de dofí, representada generalment en pal, corbada i mirant el flanc destre de l’escut.

->dofinera

■dofinera

[de dofí; 1a FONT: 1780]

f PESC Arpó emprat per a la pesca de dofins i peixos de grans dimensions.

->dog

dog

Hom.: doc

[de l’angl. dog ‘gos’]

m ZOOL 1 Nom donat a diferents races de gossos de cos robust i talla gran.

2 dog alemany Nom amb què hom designa també el gran danès.

->doga

■doga

[del ll. td. doga ‘bóta’, i aquest, del gr. dokhḗ ‘recipient’; 1a FONT: 1276]

f 1 Cadascuna de les fustes que formen el cos d’una bóta o d’un recipient semblant i es mantenen unides amb cèrcols.

2 dial sacsó 2.

->dogal

■dogal

[del ll. td. dŭcāle, íd., der. de dux, -cis ‘guia, conductor’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m 1 1 Corda amb què hom lliga pel coll una haveria per menar-la o fermar-la.

2 Corda que hom passa al voltant del coll d’una persona per penjar-la o arrossegar-la, o bé que s’hi passen els penitents de pecats greus en senyal de penitència.

2 fig 1 Allò que priva de la llibertat, que oprimeix molt.

2 estar amb el dogal al coll (o tenir un dogal al coll) Estar en un destret, en una situació desesperada.

3 fer-se (o posar-se) el dogal Provocar algú la pròpia perdició, privar-se de la llibertat o de la felicitat. Amb aquesta barrabassada s’ha fet ell mateix el dogal!

3 MAR 1 Bastard.

2 Cap que, donant una volta a la drissa arran de l’antena, volta també l’arbre de l’embarcació i amb l’altre cap agafa la trossa.

->dogam

■dogam

[de doga; 1a FONT: 1317]

m Conjunt o aplec de dogues.

->dogaressa

dogaressa

[de l’it. dogaressa, muller d’un dòge ‘dux’]

f 1 Dona que tenia el títol de dux.

2 Muller d’un dux.

->dogger

dogger^* [dɔ́ɣər]

[angl ] m ESTRATIG Segona sèrie (i època) del juràssic, o juràssic mitjà, compresa entre el lies i el malm.

->dogma

■dogma

[del ll. dogma, -ătis, íd., i aquest, del gr. dógma, -atos ‘opinió, decret’, der. de dokéō ‘opinar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Principi fonamental, veritat universal i indiscutible o afirmada com a tal.

2 p ext Qualsevol cosa que hom afirma o creu indiscutiblement. El que diu el mestre és dogma, no el podem contradir!

3 CRIST Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.

4 Conjunt dels dogmes o veritats fonamentals d’una religió, d’una secta, etc.

->dogmàtic

■dogmàtic -a

[de dogma; 1a FONT: 1864, DLab.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al dogma.

2 teologia dogmàtica (o simplement dogmàtica f) CRIST Part de la teologia, de caràcter sistemàtic, que tracta del dogma i que hom distingeix de la teologia bíblica i de la moral.

2 adj Constitutiu de dogma.

3 1 adj i m i f FILOS Que admet dogmes.

2 adj i m i f Dit de la persona que considera o sosté les seves opinions com a dogmes o fets establerts.

3 adj p ext Un to dogmàtic.

->dogmàticament

■dogmàticament

[de dogmàtic]

adv D’una manera dogmàtica.

->dogmatisme

■dogmatisme

[de dogma]

m 1 1 Qualitat de dogmàtic.

2 Actitud i procediment, que hom adopta en els més diversos camps (filosòfic, religiós, polític, etc.), consistent en l’establiment d’unes premisses dogmàtiques enteses com a axiomes i no demostrades racionalment.

2 FILOS Posició epistemològica que pressuposa, amb una il·limitada confiança en la raó, l’absoluta coincidència entre subjectivitat i objectivitat en l’acte de coneixement.

->dogmatista

dogmatista

[de dogma]

1 adj Relatiu o pertanyent al dogmatisme.

2 adj i m i f Seguidor del dogmatisme.

->dogmatitzador

■dogmatitzador -a

[de dogmatitzar]

m i f Persona que dogmatitza.

->dogmatitzar

■dogmatitzar

[de dogma; 1a FONT: 1864, DLab.]

v intr 1 1 Establir dogmes.

2 Ensenyar com a dogma.

2 Parlar o escriure dogmàticament. Sempre dogmatitza sobre política.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dogmatitzar

GERUNDI: dogmatitzant

PARTICIPI: dogmatitzat, dogmatitzada, dogmatitzats, dogmatitzades

INDICATIU PRESENT: dogmatitzo, dogmatitzes, dogmatitza, dogmatitzem, dogmatitzeu, dogmatitzen

INDICATIU IMPERFET: dogmatitzava, dogmatitzaves, dogmatitzava, dogmatitzàvem, dogmatitzàveu, dogmatitzaven

INDICATIU PASSAT: dogmatitzí, dogmatitzares, dogmatitzà, dogmatitzàrem, dogmatitzàreu, dogmatitzaren

INDICATIU FUTUR: dogmatitzaré, dogmatitzaràs, dogmatitzarà, dogmatitzarem, dogmatitzareu, dogmatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: dogmatitzaria, dogmatitzaries, dogmatitzaria, dogmatitzaríem, dogmatitzaríeu, dogmatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: dogmatitzi, dogmatitzis, dogmatitzi, dogmatitzem, dogmatitzeu, dogmatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: dogmatitzés, dogmatitzessis, dogmatitzés, dogmatitzéssim, dogmatitzéssiu, dogmatitzessin

IMPERATIU: dogmatitza, dogmatitzi, dogmatitzem, dogmatitzeu, dogmatitzin

->dogon

■dogon

ETNOL 1 adj Relatiu o pertanyent als dogons.

2 m i f Individu d’un poble melanoafricà que viu en una regió muntanyosa al sud-oest de l’alt Níger (Mali).

->dogre

dogre

[del fr. dogre, i aquest, del neerl. dogger, íd.]

m CONSTR NAV Veler destinat a la pesca de l’areng a la mar del Nord.

->doi

■doi

Part. sil.: doi

m dial Beneiteria, disbarat. Només diu dois: és un doiut. No facis dois, que es riuran de tu!

->doina

■doina

Part. sil.: doi_na

[de l’àr. ad-duniā ‘el món’, en el sentit vulgar de ‘en abundor, pertot arreu’; 1a FONT: 1878]

Mot emprat en l’expressió en doina loc adv En moviment, fora de lloc, en renou. On hi ha mainada tot va en doina!

->doiut

■doiut -uda

Part. sil.: do_iut

dial 1 adj i m i f Que diu o fa dois; ximple, beneit.

2 adj p ext Que constitueix un doi. Sempre té reaccions doiudes!

->dojo

■dojo

[de l’it. genovès a doggio ‘sense interrupció’, forma corresponent a l’it. doppio, ll. dŭplus ‘doble’; 1a FONT: 1803, DEst.]

Mot emprat en l’expressió a dojo loc adv En abundància, a doll.

->dol¹

■dol¹

Cp. condol

[del ll. td. dŏlus ‘dolor’, amb valor de dolor, -oris, forma refeta probablement sobre el genitiu pl. dolorum, comú a dolor, -oris ‘dolor’ i dolus, -i ‘engany, frau’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Aflicció causada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia. Mai no havíem vist un dol com el d’aquells xicots en morir llur germà. Les freqüents inundacions són causa de gran dol. Planys de dol.

2 ant Compassió, pena. De tan perduts, feia dol de veure els sembrats.

2 1 Senyal exterior d’aquesta aflicció.

2 anar (o vestir-se, o posar-se) de dol (o portar dol, o dur dol) Portar vestits de dol. Que vas de dol?: qui se t’ha mort?

3 dol rigorós Vestimenta, corresponent al primer temps de dol, amb què hom evita la mínima demostració de festivitat. Després de tant temps encara vas de dol rigorós?

4 mig dol Vestimenta amb què el dol ja no és observat rigorosament. Ara que ja puc portar mig dol, em faré un vestit de piquets.

5 portar (o dur) dol iròn Tenir les ungles brutes.

3 1 Situació, circumstància, temps, posterior a la mort d’una persona estimada o a una gran desgràcia. Any de dol. El país està de dol pels tristos esdeveniments.

2 dol rigorós Dol molt immediat a la mort.

4 1 Seguici fúnebre. Acomiadar el dol a la porta del cementiri. Presidir el dol.

2 cap de dol Persona o persones que presideixen un dol.

5 GRÀF Filet negre, en general de sis o més punts, utilitzat principalment per a emmarcar esqueles funeràries, paper de cartes, sobres, etc.

->dol²

■dol²

[del ll. dolus, -i ‘engany, frau’]

m 1 DR Astúcia, artifici o malícia emprats per a enganyar una persona.

2 DR CIV Malícia emprada en la producció voluntària d’un fet punible.

->dolador

■dolador -a

[de dolar]

1 adj i m i f Que dola.

2 m OFIC 1 Doladora.

2 Coltell emprat per a dolar.

3 f OFIC Destral emprada per a dolar.

->doladura

■doladura

[de dolar]

f Conjunt dels trossos que es desprenen quan hom dola.

->dolar

■dolar

[del ll. dŏlare, íd.; 1a FONT: c. 1200]

v tr Llevar gruix a una fusta, pedra, etc., amb un instrument tallant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dolar

GERUNDI: dolant

PARTICIPI: dolat, dolada, dolats, dolades

INDICATIU PRESENT: dolo, doles, dola, dolem, doleu, dolen

INDICATIU IMPERFET: dolava, dolaves, dolava, dolàvem, dolàveu, dolaven

INDICATIU PASSAT: dolí, dolares, dolà, dolàrem, dolàreu, dolaren

INDICATIU FUTUR: dolaré, dolaràs, dolarà, dolarem, dolareu, dolaran

INDICATIU CONDICIONAL: dolaria, dolaries, dolaria, dolaríem, dolaríeu, dolarien

SUBJUNTIU PRESENT: doli, dolis, doli, dolem, doleu, dolin

SUBJUNTIU IMPERFET: dolés, dolessis, dolés, doléssim, doléssiu, dolessin

IMPERATIU: dola, doli, dolem, doleu, dolin

->dòlar

■dòlar

Hom.: dollar

[de l’angl. dollar (ant. daller), del b. al. daler, al. taler, moneda ant., abreviació de Joachimstaler, de la mina d’argent de St. Joachimstal, a Bohèmia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ECON Unitat monetària dels Estats Units d’Amèrica, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i d’altres estats.

->dolç

■dolç -a

[del ll. dŭlcis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adj 1 Que té un sabor com el del sucre o de la mel. Aquest caramel és dolç com un sucre. Ha fet una confitura més dolça que la mel!

2 sabor dolç ALIM Sabor de les substàncies dolces.

2 adj 1 No amarg, no àcid, no salat. Taronges dolces. Aigua dolça.

2 p ext Dit abusivament d’un menjar fat. Sempre ho fas dolç: tan cara va la sal?

3 adj ENOL Dit dels vins i altres begudes fermentades que contenen sucre. Xampany dolç.

4 adj fig 1 Suau, tendre, plàcid, amorós, de bon treballar. Una pujada dolça. Un dolç somriure. Una temperatura dolça. Un son dolç. M’entra una son més dolça! Ha tingut una mort molt dolça. Terra dolça.

2 ferro dolç El ferro que no ha estat fos.

3 llana dolça Teixit de llana fina, suau.

5 m PAST 1 Producte alimentari els components dolços del qual (sucre, mel, glucosa, dextrosa, etc.) són prou majoritaris per a imposar llur sabor.

2 pl esp Gemes, pastes dolces.

6 consonant dolça FON En algunes terminologies, consonant fluixa o sonora.

->dolçaina

■dolçaina

Part. sil.: dol_çai_na

[del fr. ant. douçaine, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f MÚS 1 Instrument de vent, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble.

2 dolçaina de l’orgue Registre de l’orgue, amb llengüeta de 8’ i de 4’, en ús al segle XV.

->dolçainer

■dolçainer -a

Part. sil.: dol_çai_ner

[de dolçaina; 1a FONT: 1685]

m i f Persona que toca la dolçaina.

->dolçamara

■dolçamara

f BOT Dulcamara.

->dolçament

■dolçament

[de dolç; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adv D’una manera dolça, amb dolçor.

->dolçàs

■dolçàs -assa

[de dolç]

adj D’un dolç embafador.

->dolcejar

■dolcejar

[de dolç]

v intr Ésser poc o molt dolç, tenir un punt de dolç. Aquest vi dolceja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dolcejar

GERUNDI: dolcejant

PARTICIPI: dolcejat, dolcejada, dolcejats, dolcejades

INDICATIU PRESENT: dolcejo, dolceges, dolceja, dolcegem, dolcegeu, dolcegen

INDICATIU IMPERFET: dolcejava, dolcejaves, dolcejava, dolcejàvem, dolcejàveu, dolcejaven

INDICATIU PASSAT: dolcegí, dolcejares, dolcejà, dolcejàrem, dolcejàreu, dolcejaren

INDICATIU FUTUR: dolcejaré, dolcejaràs, dolcejarà, dolcejarem, dolcejareu, dolcejaran

INDICATIU CONDICIONAL: dolcejaria, dolcejaries, dolcejaria, dolcejaríem, dolcejaríeu, dolcejarien

SUBJUNTIU PRESENT: dolcegi, dolcegis, dolcegi, dolcegem, dolcegeu, dolcegin

SUBJUNTIU IMPERFET: dolcegés, dolcegessis, dolcegés, dolcegéssim, dolcegéssiu, dolcegessin

IMPERATIU: dolceja, dolcegi, dolcegem, dolcegeu, dolcegin

->dolcenc

■dolcenc -a

[de dolç]

adj Que tira a dolç.

->dolcesa

■dolcesa

[de dolç; 1a FONT: s. XIV]

f Dolçor, qualitat de dolç.

->dolceta

■dolceta

[de dolç]

f BOT Enciamet.

->dolçor

■dolçor

[de dolç; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de dolç. La dolçor de la mel. La dolçor d’aquella veu, d’aquell so.

->doldre

■doldre

[del ll. dŏlēre ‘causar, sentir dolor’, en cat. més ant. doler; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v 1 intr Causar un sentiment; saber greu. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir!

2 pron 1 Sentir aflicció, dolor. Es dol molt dels renys. Doldre’s d’altri.

2 Manifestar aflicció; lamentar-se. Des que va caure es dol molt dels ronyons.

3 ésser de doldre Ésser de lamentar.

4 haver-se de doldre de Haver-se de penedir d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: doldre

INFINITIU (alternatiu): doler

GERUNDI: dolent

PARTICIPI: dolgut, dolguda, dolguts, dolgudes

INDICATIU PRESENT: dolc, dols, dol, dolem, doleu, dolen

INDICATIU IMPERFET: dolia, dolies, dolia, dolíem, dolíeu, dolien

INDICATIU PASSAT: dolguí, dolgueres, dolgué, dolguérem, dolguéreu, dolgueren

INDICATIU FUTUR: doldré, doldràs, doldrà, doldrem, doldreu, doldran

INDICATIU CONDICIONAL: doldria, doldries, doldria, doldríem, doldríeu, doldrien

SUBJUNTIU PRESENT: dolgui, dolguis, dolgui, dolguem, dolgueu, dolguin

SUBJUNTIU IMPERFET: dolgués, dolguessis, dolgués, dolguéssim, dolguéssiu, dolguessin

IMPERATIU: dol, dolgui, dolguem, doleu, dolguin

->dolença

■dolença

[del ll. dolentia, íd.; 1a FONT: 1496]

f 1 Acció de doldre’s;

2 l’efecte.

->dolençós

■dolençós -osa

[de dolença]

adj Que es dol, que té dolença d’alguna cosa. Ànimes dolençoses.

->dolent

■dolent -a

[del ll. dolens, -ntis, participi pres. de dŏlēre ‘causar, sentir dolor’; l’ant. sentit de ‘sofrent’ i ‘malalt’ es conservà a les comarques valencianes, i prengué valor ètic com mots semblants en la majoria de llengües; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 adj ant i dial Malalt. La mare està dolenta.

2 1 adj Inclinat a fer mal. És un home dolent, capaç de qualsevol malifeta! Fóra ésser molt dolent, que es complagués en la vostra desgràcia!

2 adj i m i f hiperb Entremaliat, indòcil. Fes bondat i no siguis dolent.

3 m i f A les pel·lícules sempre perd el dolent.

4 adj p ext Que denota dolenteria. Una acció dolenta.

3 adj 1 De mala qualitat. Una pel·lícula dolenta.

2 Dit d’una cosa mancada de les qualitats que la farien bona a un fi assenyalat o propòsit. Aquesta eina és dolenta per a fer forats.

3 Dit d’una cosa contrària al bé d’algú o d’alguna cosa; perjudicial. Aquests freds són dolents per a la salut.

->dolenteria

■dolenteria

Part. sil.: do_len_te_ri_a

[de dolent]

f 1 Condició del qui és dolent.

2 1 Acte propi d’una persona dolenta.

2 esp Entremaliadura.

->dolentia

■dolentia

Part. sil.: do_len_ti_a

[de dolent; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 ant i dial Malaltia.

2 Dolenteria.

->doler

■doler

[forma ant. de doldre]

v intr Doldre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: doldre

INFINITIU (alternatiu): doler

GERUNDI: dolent

PARTICIPI: dolgut, dolguda, dolguts, dolgudes

INDICATIU PRESENT: dolc, dols, dol, dolem, doleu, dolen

INDICATIU IMPERFET: dolia, dolies, dolia, dolíem, dolíeu, dolien

INDICATIU PASSAT: dolguí, dolgueres, dolgué, dolguérem, dolguéreu, dolgueren

INDICATIU FUTUR: doldré, doldràs, doldrà, doldrem, doldreu, doldran

INDICATIU CONDICIONAL: doldria, doldries, doldria, doldríem, doldríeu, doldrien

SUBJUNTIU PRESENT: dolgui, dolguis, dolgui, dolguem, dolgueu, dolguin

SUBJUNTIU IMPERFET: dolgués, dolguessis, dolgués, dolguéssim, dolguéssiu, dolguessin

IMPERATIU: dol, dolgui, dolguem, doleu, dolguin

->dolerita

■dolerita

f PETROG Diabasa.

->dolic-

dolic-

Forma prefixada del mot grec dolikhós, que significa ‘llarg’. Ex.: dolicosi.

->dolico-

■dolico-

Forma prefixada del mot grec dolikhós, que significa ‘llarg’. Ex.: dolicocèfal, dolicòpode.

->dolicocèfal

■dolicocèfal -a

[de dolico- i -cèfal]

adj i m i f ANTROP FÍS Dit d’un individu que té el diàmetre anteroposterior màxim del crani més llarg que el diàmetre transversal màxim i que, per tant, presenta un crani allargat.

->dolicocefàlia

■dolicocefàlia

Part. sil.: do_li_co_ce_fà_li_a

[de dolico- i -cefàlia]

f ANTROP FÍS Qualitat de dolicocèfal.

->dolicocefalisme

■dolicocefalisme

m ANTROP FÍS Dolicocefàlia.

->dolicocòlon

dolicocòlon

m PAT Còlon anormalment llarg.

->dolicosaure

dolicosaure

Part. sil.: do_li_co_sau_re

[de dolico- i -saure]

m PALEONT i ZOOL Nom donat a uns rèptils escatosos del subordre dels saures, del grup dels anguimorfes (Dolichosaurus sp), caracteritzats pel cos serpentiforme amb el coll molt llarg, que visqueren durant el cretaci.

->dolina

■dolina

f GEOMORF 1 Depressió oval de dimensions i profunditat variables que es forma en el relleu càrstic a partir d’un punt d’absorció.

2 bòfia 1.

->doliolària

doliolària

Part. sil.: do_li_o_là_ri_a

f ZOOL Larva dels holoturioïdeus, de forma ovalada, que prové de la metamorfosi de la forma auriculària.

->doliòlids

doliòlids

Part. sil.: do_li_ò_lids

m ZOOL 1 pl Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis, que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos.

2 sing Urocordat de la subclasse dels doliòlids.

->dolípor

■dolípor

m ANAT VEG Porus especialitzat, inflat, amb aspecte de barril, generalment present en els septes hifals dels basidiomicets i absent en els dels ascomicets.

->doll

■doll

[del ll. dōlium, íd.; en el sentit de ‘raig abundant de líquid’, segurament per comparació amb la molta aigua que porta un doll; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per a guardar oli o olives i, antigament, també vi.

2 Càntir.

2 1 Raig d’aigua que brolla amb força d’un orifici o obertura. Rajar un doll d’aigua com el braç. Beure al doll de la font.

2 p ext Massa d’un fluid (líquid o gas) que brolla amb força, impetuosament, del lloc on és contingut, generalment a través d’una obertura reduïda. Doll de gasos. Propulsió per doll de gasos. De la ferida li rajava un doll de sang.

3 a doll (o a dolls) loc adv En abundància. La gent hi va comparèixer a dolls.

->dolla

■dolla

[del germ. fràncic *dŭlja ‘tub, canó’; 1a FONT: 1254]

f 1 TECNOL Part buida, generalment cilíndrica, de determinats instruments i certes peces mecàniques que serveix per a engrapar l’eina o acoblar-hi un mànec, per a articular o subjectar entre elles les peces d’una màquina i per a fer la funció de coixinet de fregament.

2 ELECT En una base d’endoll, cadascuna de les peces metàl·liques, generalment en forma de corona circular, on hom introdueix la clavilla per tal d’efectuar una connexió.

->dollar

dollar^* [dɔ́lər]

Hom.: dòlar

[angl ] m NUC i METROL Unitat de reactivitat corresponent a la quantitat d’excés de reactivitat en un reactor.

->dollejar

■dollejar

[de doll]

v intr Rajar a doll.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dollejar

GERUNDI: dollejant

PARTICIPI: dollejat, dollejada, dollejats, dollejades

INDICATIU PRESENT: dollejo, dolleges, dolleja, dollegem, dollegeu, dollegen

INDICATIU IMPERFET: dollejava, dollejaves, dollejava, dollejàvem, dollejàveu, dollejaven

INDICATIU PASSAT: dollegí, dollejares, dollejà, dollejàrem, dollejàreu, dollejaren

INDICATIU FUTUR: dollejaré, dollejaràs, dollejarà, dollejarem, dollejareu, dollejaran

INDICATIU CONDICIONAL: dollejaria, dollejaries, dollejaria, dollejaríem, dollejaríeu, dollejarien

SUBJUNTIU PRESENT: dollegi, dollegis, dollegi, dollegem, dollegeu, dollegin

SUBJUNTIU IMPERFET: dollegés, dollegessis, dollegés, dollegéssim, dollegéssiu, dollegessin

IMPERATIU: dolleja, dollegi, dollegem, dollegeu, dollegin

->dòlman

■dòlman

Hom.: dolmen

m INDUM 1 Nom d’un vestit turc, una mena d’abric llarg amb mànigues.

2 Jaqueta que porten els hússars, adornada amb cordons i amb les mànigues sense ficar.

->dolmen

■dolmen

Hom.: dòlman

[del fr. dolmen, creat per arqueòlegs, sembla, del bretó taol ‘taula’ i men ‘pedra’, o potser del còrnic tolmên ‘forat de pedra’, per les enormes roques foradades de Cornualla; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 PREHIST Tomba megalítica de qualsevol tipus.

2 esp Tomba megalítica de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments, per oposició a galeria coberta, sepulcre de corredor, etc.

->dolomia

■dolomia

Part. sil.: do_lo_mi_a

[del fr. dolomie, íd., del nom del geòleg francès Dolomieu (1750-1801), el seu descobridor; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PETROG Roca sedimentària d’origen químic que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita.

->dolomita

■dolomita

[de dolomia]

f MINERAL Carbonat de calci i magnesi, CaMg(CO₃)₂, mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la meitat dels àtoms de calci pels de magnesi, que ocorre en cristalls normalment romboèdrics o en masses compactes o granulars.

->dolomític

■dolomític -a

[de dolomita; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj PETROG i MINERAL 1 Relatiu o pertanyent a la dolomita.

2 Que conté dolomita. Formació dolomítica.

->dolomitització

■dolomitització

Part. sil.: do_lo_mi_tit_za_ci_ó

[de dolomita]

f PETROG Procés de transformació de les calcàries en dolomies.

->dolor

■dolor

[del ll. dolor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m [o f] 1 PAT 1 Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.

2 dolor reumàtic (o simplement dolor) Reumatisme.

2 Sentiment de pena, comparable al sofriment físic, que experimenta l’ànima per la pèrdua d’un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc.

3 els Dolors (o Mare de Déu dels Dolors) CATOL Advocació mariana que commemora els sofriments de Maria, coneguda també com la Dolorosa, sovint representada amb el cor traspassat per set espases, en temes com la Pietat o el Davallament. La festa dels Dolors. Capella dels Dolors.

->dolorada

■dolorada

[de dolor]

f Atac de dolor reumàtic. Aquest hivern he tingut una dolorada.

->dolorejar

■dolorejar

[de dolor]

v intr 1 Fer dolor una part del cos. Tinc el braç que em doloreja.

2 Passar sofriments, estar amb l’ànim adolorat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dolorejar

GERUNDI: dolorejant

PARTICIPI: dolorejat, dolorejada, dolorejats, dolorejades

INDICATIU PRESENT: dolorejo, doloreges, doloreja, doloregem, doloregeu, doloregen

INDICATIU IMPERFET: dolorejava, dolorejaves, dolorejava, dolorejàvem, dolorejàveu, dolorejaven

INDICATIU PASSAT: doloregí, dolorejares, dolorejà, dolorejàrem, dolorejàreu, dolorejaren

INDICATIU FUTUR: dolorejaré, dolorejaràs, dolorejarà, dolorejarem, dolorejareu, dolorejaran

INDICATIU CONDICIONAL: dolorejaria, dolorejaries, dolorejaria, dolorejaríem, dolorejaríeu, dolorejarien

SUBJUNTIU PRESENT: doloregi, doloregis, doloregi, doloregem, doloregeu, doloregin

SUBJUNTIU IMPERFET: doloregés, doloregessis, doloregés, doloregéssim, doloregéssiu, doloregessin

IMPERATIU: doloreja, doloregi, doloregem, doloregeu, doloregin

->dolorit

■dolorit -ida

[de dolor; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj Adolorat.

->dolorós

■dolorós -osa

[del ll. dolorosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que causa dolor. Una operació dolorosa. Una mort dolorosa. Una pèrdua dolorosa. M’és dolorós, d’haver-lo de castigar tan durament!

2 adj Adolorat.

3 f CATOL [en majúscula] 1 Els Dolors.

2 Imatge de la Mare de Déu dels Dolors.

->dolorosament

■dolorosament

[de dolorós]

adv Amb dolor, d’una manera dolorosa. Dolorosament impressionat.

->dolós

■dolós -osa

[del ll. dolosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 DR Enganyós, fraudulent.

2 DR PEN Dit de l’acció o omissió punibles fetes amb voluntat conscient i lliure.

->dolsa

dolsa

f dial PAST Esponjat.

->dom¹

■dom¹

[del fr. dôme, i aquest, de l’oc. doma, íd. b. ll. doma, -ătis, i aquest, del gr. dõma, -atos ‘casa, sostre, cúpula’]

m 1 GEOMORF 1 Forma de construcció volcànica originada per laves viscoses que pot arribar a tenir de 100 a 500 m d’alçària.

2 p ext Formació salina que adopta aquesta forma.

2 TECNOL Cilindre acabat en una cúpula que, situat sobre la cambra de vapor d’una locomotora, serveix per a recollir el vapor i conté el regulador.

->dom²

■dom²

[del ll. dŏmĭnus ‘senyor’]

m Tractament d’origen medieval que en alguns monestirs es donen els monjos de les diverses branques benedictines.

->doma¹

■doma¹

[de domar]

f 1 1 Acció de domar;

2 l’efecte.

2 doma clàssica ESPORT Disciplina hípica basada en l’execució d’un conjunt de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l’equilibri i l’elegància del cavall.

->doma²

■doma²

[del ll. ecl. hebdŏmăda ‘setmana’, pseudoprimitiu de hebdomadarĭus ‘setmaner’, corresponent a l’acusatiu del ll. cl. hebdŏmas, -ădos ‘setmana’ (v. domer); 1a FONT: 1371]

f HIST ECL 1 Càrrec eclesiàstic existent en algunes esglésies, especialment catedrals i col·legiates, que solia dividir-se entre dos o més beneficiats i que era exercit alternativament per setmanes entre ells.

2 Església regida per domers.

3 dur la doma Ésser el principal, el més considerat i respectat.

4 fer la doma 1 Dir la missa cantada assistit de diaca i sotsdiaca.

2 Presidir la funció d’oficis divins revestit amb capa pluvial.

->domable

■domable

[del ll. domabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser domat.

->domador

■domador -a

[del ll. domator, -ōris, íd.]

m i f Persona que doma animals.

->domadura

■domadura

[de domar]

f 1 Acció de domar;

2 l’efecte.

->domar

■domar

[del ll. domare, íd.; 1a FONT: c. 1300]

v tr 1 Amansir, fer dòcil (una bèstia fera o salvatge). Domar un lleó, un tigre. Domar un cavall salvatge.

2 fig 1 Fer dòcil (algú), treure-li la rebel·lia. Domar una criatura rebeca.

2 Subjectar, reprimir, les passions, els instints, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: domar

GERUNDI: domant

PARTICIPI: domat, domada, domats, domades

INDICATIU PRESENT: domo, domes, doma, domem, domeu, domen

INDICATIU IMPERFET: domava, domaves, domava, domàvem, domàveu, domaven

INDICATIU PASSAT: domí, domares, domà, domàrem, domàreu, domaren

INDICATIU FUTUR: domaré, domaràs, domarà, domarem, domareu, domaran

INDICATIU CONDICIONAL: domaria, domaries, domaria, domaríem, domaríeu, domarien

SUBJUNTIU PRESENT: domi, domis, domi, domem, domeu, domin

SUBJUNTIU IMPERFET: domés, domessis, domés, doméssim, doméssiu, domessin

IMPERATIU: doma, domi, domem, domeu, domin

->domàs

■domàs

[de Damasc, capital de Síria, que en cat. ant. es digué Damàs i Domàs, d’on provenien aquesta mena de teixits; 1a FONT: 1370]

[pl -assos] m 1 ant Peça de vidre o de terrissa procedent de Damasc.

2 1 TÈXT Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama.

2 p ext TÈXT Tela teixida de manera semblant amb una altra matèria.

3 esp Peça de domàs usada com a cortina en les esglésies en dies de festa, en sales, balcons, etc.

3 domàs fúnebre HERÀLD Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs funerals.

->domatge

■domatge

[de domar]

m Domadura.

->domàtic

■domàtic -a

[de la base ll. o gr. de dom.]

adj Relatiu o pertanyent al dom¹.

->domenyenc

domenyenc -a

adj i m i f De Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).

->domer

■domer

[del ll. ecl. hebdomadarĭus ‘setmaner’, der. del ll. i gr. hebdŏmas, -ădos ‘setmana’, del gr. hébdomos ‘setè’]

m 1 HIST ECL 1 Clergue que exercia una doma o càrrec per setmanes.

2 Cadascun dels beneficiats que s’alternaven setmanalment en la celebració dels oficis divins, en la presidència del cor o en l’administració dels sagraments.

3 A Eivissa, prevere que anava setmanalment a dir missa a les esglésies rurals.

2 CATOL A la seu de Barcelona, sacerdot que té l’encàrrec de fer els baptismes, inscriure’ls al llibre d’arxiu i treure’n certificacions.

3 CATOL A la seu de Manresa i a diverses parròquies catalanes, rector.

->domeria

domeria

Part. sil.: do_me_ri_a

[de domer]

f CATOL 1 Càrrec de domer.

2 Oficina o casa d’un domer.

->domèstic

■domèstic -a

[del ll. domestīcus, -a, -um, der. de domus ‘casa’; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família. Obligacions domèstiques. La intimitat domèstica. Virtuts domèstiques. Economia domèstica.

2 1 m i f Criat que serveix en una casa.

2 prelat domèstic CATOL Eclesiàstic que serveix de prop el papa o que rep el nom de prelat per concessió honorífica.

3 m ESPORT Gregari.

4 adj ZOOL 1 Dit de l’animal l’espècie del qual ha estat domada i ensinistrada al servei de l’home durant moltes generacions fins al punt que ha modificat la morfologia i la fisiologia respecte a les corresponents formes salvatges.

2 Dit de l’animal criat a casa, per oposició al salvatge.

->domesticable

■domesticable

[de domesticar]

adj Susceptible d’ésser domesticat.

->domesticació

■domesticació

Part. sil.: do_mes_ti_ca_ci_ó

[de domesticar]

f 1 1 Acció de domesticar;

2 l’efecte.

2 ZOOL Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home.

->domèsticament

■domèsticament

[de domèstic]

adv En la intimitat domèstica.

->domesticar

■domesticar

[de domèstic; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 tr Fer domèstic (un animal). L’home ha domesticat molts animals que abans eren salvatges.

2 fig 1 tr Fer tractable (una persona de caràcter rebel i esquerp). És molt malarec, però al servei el domesticaran!

2 pron Aquesta criatura encara no s’ha domesticat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: domesticar

GERUNDI: domesticant

PARTICIPI: domesticat, domesticada, domesticats, domesticades

INDICATIU PRESENT: domestico, domestiques, domestica, domestiquem, domestiqueu, domestiquen

INDICATIU IMPERFET: domesticava, domesticaves, domesticava, domesticàvem, domesticàveu, domesticaven

INDICATIU PASSAT: domestiquí, domesticares, domesticà, domesticàrem, domesticàreu, domesticaren

INDICATIU FUTUR: domesticaré, domesticaràs, domesticarà, domesticarem, domesticareu, domesticaran

INDICATIU CONDICIONAL: domesticaria, domesticaries, domesticaria, domesticaríem, domesticaríeu, domesticarien

SUBJUNTIU PRESENT: domestiqui, domestiquis, domestiqui, domestiquem, domestiqueu, domestiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: domestiqués, domestiquessis, domestiqués, domestiquéssim, domestiquéssiu, domestiquessin

IMPERATIU: domestica, domestiqui, domestiquem, domestiqueu, domestiquin

->domesticitat

■domesticitat

[del ll. domesticĭtas, -ātis ‘parentiu’]

f Qualitat de domèstic. La domesticitat del gat.

->domicili

■domicili

Cp. adreça

[del ll. domĭcĭlĭum, íd., comp. de domus ‘casa’ i un segon element d’origen incert; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 Lloc de residència d’un individu o d’una família. He tingut sempre el meu domicili a Barcelona.

2 DR Lloc on legalment es considera establerta una persona o entitat per al compliment de les seves obligacions i per a l’exercici dels seus drets. Domicili social, polític. Violació de domicili.

3 a domicili En el domicili de la persona que rep la mercaderia o el servei. Cosidora a domicili.

->domiciliació

■domiciliació

Part. sil.: do_mi_ci_li_a_ci_ó

[de domiciliar]

f DR MERC Lloc on hom fa el pagament d’un efecte, especialment de canvi.

->domiciliar

■domiciliar

Part. sil.: do_mi_ci_li_ar

[de domicili]

v 1 tr Donar domicili.

2 pron Establir algú el seu domicili en un determinat lloc. S’ha domiciliat a Reus.

3 tr DR MERC 1 Assenyalar un lloc per al pagament d’un document de canvi.

2 Assenyalar un compte bancari per fer-hi pagaments i ingressos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: domiciliar

GERUNDI: domiciliant

PARTICIPI: domiciliat, domiciliada, domiciliats, domiciliades

INDICATIU PRESENT: domicilio, domicilies, domicilia, domiciliem, domicilieu, domicilien

INDICATIU IMPERFET: domiciliava, domiciliaves, domiciliava, domiciliàvem, domiciliàveu, domiciliaven

INDICATIU PASSAT: domicilií, domiciliares, domicilià, domiciliàrem, domiciliàreu, domiciliaren

INDICATIU FUTUR: domiciliaré, domiciliaràs, domiciliarà, domiciliarem, domiciliareu, domiciliaran

INDICATIU CONDICIONAL: domiciliaria, domiciliaries, domiciliaria, domiciliaríem, domiciliaríeu, domiciliarien

SUBJUNTIU PRESENT: domiciliï, domiciliïs, domiciliï, domiciliem, domicilieu, domiciliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: domiciliés, domiciliessis, domiciliés, domiciliéssim, domiciliéssiu, domiciliessin

IMPERATIU: domicilia, domiciliï, domiciliem, domicilieu, domiciliïn

->domiciliari

■domiciliari -ària

Part. sil.: do_mi_ci_li_a_ri

[de domicili]

adj 1 Relatiu o pertanyent al domicili.

2 Que es fa al domicili. Visita domiciliària.

->dominable

■dominable

[de dominar]

adj Que hom pot dominar.

->dominació

■dominació

Part. sil.: do_mi_na_ci_ó

[del ll. dominatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de dominar, especialment un sobirà sobre un poble o una nació sobre una altra;

2 l’efecte. La dominació francesa a Occitània.

2 pl CRIST En l’angelologia del Pseudo-Dionís, els àngels que constitueixen la jerarquia superior del segon cor de l’ordre angèlic.

->dominador

■dominador -a

[del ll. dominator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que domina, exerceix dominació. El poble dominador. Fa segles que resisteixen a llurs dominadors.

2 1 adj i m i f Dominant, que tendeix a dominar els altres. Ets un dominador, un dèspota!

2 adj Un esperit dominador.

->dominància

■dominància

Part. sil.: do_mi_nàn_ci_a

f 1 GEN 1 Relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot en què l’activitat d’un dels al·lels (el dominant) emmascara la de l’altre (el recessiu), de manera que l’individu presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre.

2 dominància completa Dominància en què un individu heterozigot presenta només qualitats, per a un caràcter, del genitor homozigot dominant.

3 dominància incompleta Dominància en què un individu heterozigot presenta qualitats intermèdies, per a un caràcter, entre els dos genitors homozigots.

2 GEOBOT En una comunitat vegetal, el fet d’ésser o de no ésser dominants, i en quin grau ho són, les espècies que la integren.

3 dominància apical FISIOL VEG Fenomen que consisteix en el desenvolupament de la gemma apical i en el retardament del creixement de les gemmes laterals fins que hi ha una certa distància entre elles i l’àpex vegetatiu.

->dominant

■dominant

[de dominar; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 1 Que domina, que és superior en poder, força, nombre, més aparent, etc. Les classes dominants. La vanitat és la qualitat dominant de l’home. La religió dominant a Portugal és el catolicisme. El vent dominant. El color dominant.

2 GEN Dit de l’al·lel o de la sèrie d’al·lels que presenta dominància.

3 GEN Dit de la mutació que produeix l’al·lel o la sèrie d’al·lels dominants.

4 GEOBOT Dit de les espècies que tenen la biomassa més gran dintre la comunitat vegetal i que modifiquen les condicions ambientals de tal manera que les restants espècies resten supeditades a elles.

5 nota dominant (o simplement dominant f) MÚS Cinquè grau de l’escala diatònica.

2 1 Que tendeix a dominar els altres, que no sofreix que el contradiguin o se li oposin. És molt dominant: té la seva dona esclavitzada.

2 p ext Un caràcter dominant.

3 DR CIV Dit de la propietat immoble a favor de la qual hom ha establert una servitud.

->dominar

■dominar

[del ll. domĭnare, íd., der. de dŏmĭnus ‘senyor’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 intr Tenir poder com a senyor, com a sobirà. Aquell rei dominà sobre tot el continent.

2 tr El príncep que dominava el país.

2 1 intr Tenir poder o influència sobre persones o coses, tenir la supremacia, la preponderància. Catalunya dominava a la Mediterrània. Qui dominava dins el govern?

2 intr p ext En aquell país dominava l’anarquia.

3 tr La seva dona el domina. Aquesta empresa domina el mercat internacional. L’equip contrari dominà el nostre durant tot el partit. El domina la passió del joc.

3 tr Tenir prou força o habilitat per a dirigir o superar (alguna cosa). Al capdavall aconseguí de dominar el cotxe. He sabut dominar la situació.

4 1 tr Contenir, reprimir, sufocar. Dominar una revolta, un incendi.

2 tr fig No és capaç de dominar els seus sentiments!

3 pron fig No m’he pogut dominar: li he dit de tot!

5 tr Posseir a fons una ciència, un art, una llengua. Domina el rus.

6 intr Ésser, una cosa, superior en força o en nombre, ésser la més aparent, la més freqüent o usual. El que domina en ella és l’enveja. Hi domina la religió musulmana. En aquesta pintura domina el vermell. Durant l’hivern hi dominen els vents del nord.

7 tr Ultrapassar en alçària. El campanar domina tot el poble.

8 tr 1 Poder veure des d’un lloc elevat. D’allà estant hom domina tota la vall.

2 p ext L’artilleria, des de les muntanyes veïnes, dominava tots els pobles de la comarca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dominar

GERUNDI: dominant

PARTICIPI: dominat, dominada, dominats, dominades

INDICATIU PRESENT: domino, domines, domina, dominem, domineu, dominen

INDICATIU IMPERFET: dominava, dominaves, dominava, dominàvem, dominàveu, dominaven

INDICATIU PASSAT: dominí, dominares, dominà, dominàrem, dominàreu, dominaren

INDICATIU FUTUR: dominaré, dominaràs, dominarà, dominarem, dominareu, dominaran

INDICATIU CONDICIONAL: dominaria, dominaries, dominaria, dominaríem, dominaríeu, dominarien

SUBJUNTIU PRESENT: domini, dominis, domini, dominem, domineu, dominin

SUBJUNTIU IMPERFET: dominés, dominessis, dominés, dominéssim, dominéssiu, dominessin

IMPERATIU: domina, domini, dominem, domineu, dominin

->domini

■domini

[del ll. dŏmĭnĭum, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 1 Acció de dominar o de dominar-se. Està sota el domini de la gelosia. Exerceix un domini absolut sobre els seus companys.

2 Poder de dominar. Els reis tenien un domini absolut sobre llurs súbdits.

3 domini de si mateix Poder de dominar-se, de sotmetre a la voluntat les passions i els impulsos, de conservar la serenitat.

2 1 DR CIV Plenitud de facultats legalment reconegudes sobre una cosa.

2 domini directe DR CIV Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant, de manera que la propietat no pot ésser venuda sense el seu permís.

3 domini públic DR ADM Règim especial de propietat al qual són sotmesos determinats béns pertanyents a persones de dret públic perquè acompleixin les finalitats d’utilitat pública.

4 domini útil DR CIV Conjunt de facultats d’ús, gaudiment i altres drets que té el qui rep una propietat en emfiteusi o per un títol semblant.

5 ésser del domini públic Ésser una cosa coneguda de tothom.

3 1 Terra de la qual hom té el domini o la propietat.

2 esp DR ADM Territori que un sobirà o un estat té sota la seva dominació.

3 GEOBOT Unitat fitogeogràfica inferior a la regió i superior a la província, de significació diversa segons els autors.

4 HIST Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.

5 INFORM Part del nom jeràrquic d’una adreça d’Internet situada més a la dreta, que identifica els grups més grans que hi estan connectats, com ara estats, sectors d’activitat, etc.

6 fig Camp d’una ciència o d’una activitat intel·lectual o artística; esfera. El domini de les ciències exactes.

7 domini climàcic GEOBOT Territori en el qual la vegetació tendeix a una mateixa clímax.

8 domini lingüístic LING Territori en què una llengua és parlada.

4 BIOL Cadascun dels tres nivells més alts de categoria taxonòmica en què es poden agrupar els éssers vius: bacteris, arqueus i eucaris.

5 domini de definició ANÀL MAT Conjunt dins el qual pren els valors la variable independent d’una funció.

6 domini d’integritat ÀLG Anell commutatiu sense divisors de zero.

7 domini espectral FÍS Part de l’espectre d’una radiació electromagnètica i, en general, part d’un espectre.

->dominic

■dominic -a

[del ll. Dŏmĭnĭcus, nom llatí de sant Domènec de Guzman (1170-1221), fundador dels frares predicadors]

adj CATOL dominicà¹.

->dominicà¹

■dominicà¹ -ana

[del b. ll. dominicanus, -a, -um ‘propi dels frares de sant Domènec (ll. Dominicus)’]

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent a sant Domènec i als religiosos que segueixen la seva regla.

2 m i f Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec o de les congregacions religioses que s’hi inspiren.

->dominicà²

■dominicà² -ana

adj i m i f De la República Dominicana (estat d’Amèrica).

->domínica

■domínica

[del ll. td. dŏmĭnĭcus, -a, -um ‘del senyor’, cultisme eclesiàstic per dies dominĭca ‘dia del Senyor’; 1a FONT: 1643]

f LITÚRG Diumenge.

->dominical

■dominical

[del ll. td. dŏmĭnĭcālis ‘propi del senyor’, der. de dŏmĭnĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1344]

1 1 adj CRIST Relatiu o pertanyent al Senyor, a Déu.

2 adj Relatiu o pertanyent a la domínica, al diumenge. El descans dominical.

3 adj i m HIST Dit del llibre litúrgic propi de les domíniques.

4 dia dominical CRIST Diumenge.

5 lletra dominical (o simplement dominical f) CATOL Lletra que, en el còmput eclesiàstic, correspon cada any al dia en què cauen els diumenges.

6 oració dominical CRIST Parenostre.

2 adj 1 HIST Relatiu o pertanyent al senyor feudal.

2 DR CIV Relatiu o pertanyent al domini.

3 dret dominical HIST Dret que era pagat al senyor d’un feu pels seus vassalls.

->dominicatura

■dominicatura

f HIST 1 Propietat i domini senyorial.

2 Dret que hom pagava al senyor.

3 Terra que el senyor es reservava per a la seva explotació directa quan lliurava un feu.

->dominiquès

■dominiquès -esa

adj i m i f De Dominica (estat d’Amèrica).

->dominó

■dominó

[del fr. domino, íd. (s. XVI), possiblement argot clerical per abreviació de la fórmula litúrgica Benedicamus Domino ‘Beneïm el Senyor’]

[pl -ós] m 1 1 Vestit talar amb caputxa usat com a disfressa. Portava un dominó negre.

2 p ext Persona disfressada amb un dominó.

2 JOCS Dòmino.

->dòmino

■dòmino

[del ll. domĭno ‘jo venço, guanyo’, llatinisme pronunciat pel guanyador de la partida, o potser del fr. domino ‘vestit talar’, a causa del color negre del revers de les fitxes; 1a FONT: 1839, DLab.]

m JOCS 1 1 Joc de taula practicat amb 28 fitxes rectangulars, dividides en dues parts iguals, cadascuna de les quals porta marcats de 0 a 6 punts, tenint en compte totes les combinacions possibles des del doble blanc (zero punts) fins al doble sis.

2 fer dòmino Vèncer en aquest joc.

2 Conjunt de les fitxes amb què hom juga al joc de dòmino. He comprat un dòmino.

->domita

domita

f PETROG Roca ígnia efusiva, de formació recent (terciària i quaternària), de la família de les traquites.

->domna

domna

f Tractament d’origen medieval que en alguns monestirs es donen les monges de les diverses branques benedictines.

->domòtica

■domòtica

f Conjunt de tècniques informàtiques i teleinformàtiques aplicades a l’automatització del funcionament dels habitatges.

->domtable

■domtable

[de domtar]

adj Domable.

->domtar

■domtar

[del ll. domĭtare, freqüentatiu del ll. domare, domĭtum ‘domar’, ben usual en cat. ant. en la forma normal domdar; la variant domtar és un manlleu modern del fr. dompter]

v tr Domar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: domtar

GERUNDI: domtant

PARTICIPI: domtat, domtada, domtats, domtades

INDICATIU PRESENT: domto, domtes, domta, domtem, domteu, domten

INDICATIU IMPERFET: domtava, domtaves, domtava, domtàvem, domtàveu, domtaven

INDICATIU PASSAT: domtí, domtares, domtà, domtàrem, domtàreu, domtaren

INDICATIU FUTUR: domtaré, domtaràs, domtarà, domtarem, domtareu, domtaran

INDICATIU CONDICIONAL: domtaria, domtaries, domtaria, domtaríem, domtaríeu, domtarien

SUBJUNTIU PRESENT: domti, domtis, domti, domtem, domteu, domtin

SUBJUNTIU IMPERFET: domtés, domtessis, domtés, domtéssim, domtéssiu, domtessin

IMPERATIU: domta, domti, domtem, domteu, domtin

->domus

■domus

[del ll. domus ‘casa’]

f 1 HERÀLD Casa o torre aloera representada com un castell amb dues torres.

2 HIST 1 Casa unifamiliar de grans dimensions d’època romana.

2 Casa aloera.

->don

don

[en cat. molt ant., ll. dōmĭnus ‘senyor’, paral·lel masculí de dona, conservat bastant temps com a tractament honorífic per influx aragonès i en decadència a partir del començ del s. XIV]

m 1 ant Senyor.

2 HIST Tractament honorífic masculí anteposat al nom.

->dona

■dona

[del ll. vg. dŏmna, contracció del cl. dŏmĭna ‘senyora’, femení de dŏmĭnus ‘senyor’, sentit que conservà en el cat. ant; 1a FONT: s. XII]

1 f 1 Persona del sexe femení.

2 dona de bé Dona honrada, especialment la que guarda bona conducta moral.

3 dona de casa (o de la casa) Dona que té cura de l’organització interna d’una casa; mestressa de casa.

4 dona de casa seva (o de sa casa) Dona que espontàniament es dedica al govern de la casa i surt poc.

5 dona de claus (o de govern) Serventa de confiança encarregada de les claus i de l’economia d’una casa.

6 dona de la vida (o de cadira, o de mala vida, o de món, o pública) Prostituta.

7 dona del públic (o errada) ant Prostituta.

8 dona del temps METEOR Meteoròloga que elabora i presenta la informació meteorològica en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual.

9 dona homenenca Dona de temperament, posats, etc., d’home.

10 dona orquestra ESPECT Música ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al damunt.

11 fer de dona vella Vigilar el jovent d’ambdós sexes per evitar que s’excedeixin en festejar, en l’esplai col·lectiu, etc.

12 mala dona Prostituta.

2 f 1 Persona del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat.

2 ja és dona (o una dona) Expressió emprada per a indicar que una noia ja té la menstruació.

3 f Persona del sexe femení que ha practicat l’acte sexual.

4 f Muller.

5 f 1 Persona del sexe femení dotada de les qualitats que caracteritzen la maduresa psíquica.

2 esp i p ext Persona del sexe femení d’edat madura.

6 adj Que posseeix en un alt grau els caràcters, les habituds, les qualitats, etc., de la dona. És molt dona: qui es casi amb ella farà sort!

7 f Persona adulta del sexe femení que pertany a les classes populars o que en té l’aparença, especialment la que fa feines tosques o servils. La dona dels lavabos. La dona de fer feines.

8 f Femella, especialment en el llenguatge infantil. La dona del toro és la vaca.

9 f HIST Tractament honorífic femení corresponent al masculí don.

10 f 1 ant Senyora. Nostra Dona de Montserrat.

2 dona i madona Senyora i majora, que té domini absolut.

3 ésser dona de fer (quelcom) Tenir poder, coratge, de fer-ho. No ets dona de fer això!

11 f Llevadora.

12 dona! interj col·loq Vocatiu emprat en parlar a una nena o a una dona a qui no es tracta amb especial respecte, com a expressió d’enuig, d’impaciència, etc.

13 dona d’aigua pop Fada que habita en pous, fonts, aiguamolls, etc.

->donable

■donable

[de donar]

adj 1 Que pot ésser donat.

2 Que pot esdevenir-se; possible.

->donàcids

donàcids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la conquilla en forma de triangle isòsceles, que inclou la tellerina.

2 sing Mol·lusc de la família dels donàcids.

->donació

■donació

Part. sil.: do_na_ci_ó

[del ll. donatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 1 DR CIV Dació gratuïta, acte de liberalitat pel qual una persona, el donant, disposa gratuïtament d’una cosa a favor d’una altra, el donatari.

2 donació entre vius DR CIV Donació que hom fa sense consideració a la mort del donant i té caràcter irrevocable.

3 donació esponsalícia DR CAT Obsequi que es fan els promesos en contemplació de llur matrimoni.

4 donació per raó de matrimoni DR CAT Liberalitat feta en contemplació d’un determinat matrimoni, abans de celebrar-se, a favor d’un o d’ambdós contraents.

5 donació universal DR CIV Institució de natura successòria contractual constituïda per la donació de tots els béns del donant, presents i futurs, i la institució irrevocable d’hereu a favor del donatari o donataris, ordinàriament els fills o el futur cònjuge del donant.

2 Cosa donada.

->donada

■donada

[de donar]

f JOCS Acció de donar les cartes.

->donador

■donador -a

[del ll. donator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que dóna.

2 m ELECTRÒN En un semiconductor, àtom pentavalent contingut com a impuresa o incorporat intencionadament a un element tetravalent capaç de donar un electró.

3 m QUÍM ORG En les reaccions químiques heterolítiques, substància que actua com a donant d’electrons.

->donam

■donam

[de dona]

m Multitud de dones.

->donant

■donant

[de donar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Donador.

2 m ART Aquell que costeja una obra religiosa i s’hi fa representar, sol o amb la seva família.

->donar

■donar

[del ll. donare ‘fer do, donació’, der. de donum ‘do’, i aquest, de dare ‘dar, donar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

[pr ind sing 2 dónes, 3 dóna] v 1 tr 1 Cedir graciosament, gratuïtament, la possessió o la propietat d’una cosa a algú. Donar un vestit vell a un pobre. Donar almoina. No m’ho ha donat, m’ho ha venut.

2 abs Tu vés donant, que et quedaràs sense res!

3 hiperb Vendre gairebé per no res. Les patates enguany van donades, perquè la collita ha estat massa abundant.

4 dóna-me’n, que te’n donaré Frase amb què hom al·ludeix a l’intercanvi de favors o a la realització interessada d’algun servei.

5 qui dóna rebre espera Frase que recorda que els donatius reclamen correspondència d’altres donatius.

2 tr 1 Cedir una cosa a algú en bescanvi d’una altra. Et donaré aquesta baldufa per la teva pilota. Donaria tots els meus béns perquè això no hagués passat!

2 Vendre. Això, a quant ho doneu?

3 fig Donaria mitja vida per tal de salvar la del seu amic! Donar la sang, la vida, per la salvació de la pàtria.

3 1 tr Procurar a algú (alguna cosa). Aquesta casa li dóna molts diners cada mes.

2 tr abs Aquest negoci sí, que dóna!

3 tr Produir. Quina alegria més grossa que m’ha donat! Donar un disgust.

4 tr Fer que algú, o quelcom, tingui alguna cosa. Donar lleis al poble. Donar un preceptor als fills. Donar cos a un projecte, a una idea, etc. Donar ocasió a fer una cosa. Donar recapte a alguna necessitat. Déu infongué i donà vida a totes les coses.

5 pron Interessar, importar, preocupar. Tant se me’n dóna naps com cols!

6 tr fig Atribuir quelcom a algú o a alguna cosa. Donar la raó, la culpa, a algú. Donar importància a un fet. Donar autoritat a algú.

7 donar brida (a un cavall, etc.) Afluixar-li la brida perquè corri més.

8 donar corda (a un rellotge) RELL Comunicar-li tensió a la corda.

9 donar corda (a algú) fig Animar-lo en les seves inclinacions, i especialment incitar-lo a prosseguir parlant.

10 donar (molt, poc, etc.) de si Produir o rendir molt, poc, etc. No l’amoïnis, que ja no pot donar gaire més de si.

11 donar nom (a algú o alguna cosa) Anomenar, fer que algú, o alguna cosa, tingui un nom determinat.

4 tr 1 Posar alguna cosa en la disposició, a l’abast, d’algú perquè se’n pugui servir. Voleu el capell? Ara us el donaré. Donades la base i l’altura d’un triangle, determinar-ne l’àrea. Donar un remei, una beguda, un consell. Donar el to d’una cançó. Donar cartes als jugadors.

2 abs JOCS Repartir les cartes als jugadors. Escapça, que donaré.

3 p anal Donar el braç, la mà, a algú.

4 Concedir, permetre. Donar el vistiplau. Donar l’assentiment. Donar pas, entrada, sortida. Donar lliure curs als sentiments, a la imaginació. Donar tres dies de temps.

5 Expedir un escrit, un document, etc. Donada a la ciutat de Barcelona, el 28 d’abril.

6 Organitzar i oferir als convidats. Donar una festa, un ball, un dinar.

7 Comunicar, exposar. Donar l’hora. Donar la consigna. Donar una notícia, una idea.

8 donar (quelcom) a menjar (o a beure, o a tastar, etc.) Lliurar quelcom a algú per tal que aquest s’ho mengi, s’ho begui, ho tasti, etc.

9 ésser donat Ésser permès, possible. No m’és donat de parlar d’aquestes coses.

5 tr 1 [usat sovint absolutament] Ésser situat vers un lloc determinat, al qual té entrada, sortida, vista, etc. La porta que dóna accés al vestíbul. Una finestra que dóna al jardí. La galeria donava damunt la mar.

2 Posar una cosa en direcció a una altra. Donar la proa un vaixell. Donar la cara, donar l’esquena.

6 pron Ocórrer, esdevenir-se. Donat cas que tu no hi vagis, hi aniré jo. No es dóna gaire sovint, això.

7 1 tr Lliurar una persona a algú. Pilat donà Jesús als jueus perquè el crucifiquessin. M’ha donat la seva filla en matrimoni.

2 pron Procurar-se, elegir per a si mateix. El poble es donà un rei.

8 tr 1 Posar una cosa en mans d’algú perquè la guardi, se n’encarregui, etc. Li vaig donar el rellotge perquè me l’adobés.

2 donar a fer Lliurar una cosa a algú perquè la faci, encarregar a algú de fer-la.

3 donar a criar (o a dida) Posar un infant en mans d’una dida perquè el criï.

9 1 tr Dedicar, aplicar una persona o cosa a una activitat, etc. A aquesta feina no hi estic gens donat. He donat la meva pensa i les meves obres al servei de la pàtria.

2 pron Donar-se a l’estudi. Donar-se a la beguda, al joc, a la mala vida. Donar-se a Déu.

10 pron 1 Retre’s, cessar de resistir. Els assetjats es donaren al segon assalt.

2 Deixar-se dominar, un cavall o altre animal.

11 pron Adquirir més amplària o llargària una cosa a causa d’haver hagut de suportar un esforç, un treball, continuats. Les sabates li eren estretes, però ja se li han donat.

12 tr 1 Fer que algú rebi els efectes de l’acció que hom fa. Donar auxili a un necessitat. Donar socors, ajuda, una mà. Donar el seu favor a algú. Donar remei. Donar inici, començament, principi, fi, acabament, a una cosa. Donar sentència, el seu perdó. Donar veus, crits. Donar caça a una fera. Donar ordres. Donar audiència, sentència.

2 Fer sentir a algú o quelcom els efectes d’alguna cosa. Donar la benvinguda, l’enhorabona, les gràcies. Donar bel·ligerància. Donar honor, lloança, a algú. Donar una batalla a l’enemic. Donar un mal, la salut, la mort. Donar mort a algú. Cal donar una altra capa de pintura a la porta.

3 Administrar. Donar el baptisme, l’extremunció, la comunió.

4 Conferir un caràcter nou. Donar cos, fermesa, solidesa, a quelcom. Això encara li dóna més valor.

5 Fer sentir a algú cops de la mà, d’una altra part del cos o d’un altre instrument; clavar, pegar. Li va donar una bufetada, un mastegot, una puntada de peu. Donar una garrotada.

6 abs Donar amb l’espasa a l’enemic. Una corriola va caure i li va donar al cap. Ja te’n donaré jo, de posar-te en allò que no t’importa!

7 abs Anar a caure, a parar en un lloc, situació, etc. La pedra despresa anà a donar en el mur.

8 donar a conèixer (algú o alguna cosa) Fer conèixer.

9 donar (a algú) per Venir-li les ganes de, agafar-li la dèria de. Ara li dóna per beure.

13 1 tr Concedir, suposar com a real o veritable. Donat això, encara no em decidiria.

2 tr Considerar una persona o cosa com a posseïdora de tal o tal qualitat. Donar un treball per bo, per ben fet.

3 pron Donar-se per satisfet, per ofès, per entès.

4 donar-se per vençut (o simplement donar-se) Declarar-se vençut, reconèixer la pròpia incapacitat a reeixir en una empresa. Em dono: no trobo cap resposta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: donar

GERUNDI: donant

PARTICIPI: donat, donada, donats, donades

INDICATIU PRESENT: dono, dónes, dóna, donem, doneu, donen

INDICATIU IMPERFET: donava, donaves, donava, donàvem, donàveu, donaven

INDICATIU PASSAT: doní, donares, donà, donàrem, donàreu, donaren

INDICATIU FUTUR: donaré, donaràs, donarà, donarem, donareu, donaran

INDICATIU CONDICIONAL: donaria, donaries, donaria, donaríem, donaríeu, donarien

SUBJUNTIU PRESENT: doni, donis, doni, donem, doneu, donin

SUBJUNTIU IMPERFET: donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin

IMPERATIU: dóna, doni, donem, doneu, donin

->donarda

■donarda

[potser d’un ll. científic ant. *donacĭta/donacĭda, der. d’un gr. *donakís, -ídis, del gr. dónax, -akos (ll. donax, -ăcis), íd.; 1a FONT: 1840]

f BOT Atzavara.

->donassa

donassa

[de dona]

f 1 Dona corpulenta.

2 Dona de formes exagerades, exuberants.

->donat

■donat -ada

[de donar; 1a FONT: 1309]

m i f 1 CRIST 1 A l’edat mitjana, persona que es donava a si mateix, amb els seus béns, en possessió d’algun monestir.

2 Persona que està al servei d’un monestir, d’un convent, d’un santuari, per a complir els encàrrecs dels religiosos, captar per a ells, etc.

3 p ext Religiós no profés dedicat al servei de la comunitat.

2 DR CAT Persona que s’acollia en una casa o família amb el dret de viure-hi i d’ésser-hi mantingut i atès com de la família, aportant-hi en canvi els seus béns presents i futurs.

->donatari

■donatari -ària

[del b. ll. donatarius, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

m i f DR CIV Persona que rep una donació.

->donatisme

■donatisme

m CRIST Heretgia estesa entre l’església nord-africana durant el segle IV, que sostenia l’excomunió dels pecadors i la invalidesa dels sagraments administrats per ministres indignes.

->donatista

■donatista

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent al donatisme.

2 m i f Partidari del donatisme.

->donatiu

■donatiu

Part. sil.: do_na_tiu

[del ll. donativum, íd.]

m 1 Acció de donar.

2 Allò que hom dóna, especialment per a fins culturals o benèfics.

3 HIST 1 A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per subvencionar el rei o cobrar càrregues públiques.

2 Al regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell.

->doncs

■doncs

[del ll. vg. dŭnc, resultat d’un encreuament en ll. vg. de les partícules del ll. cl. tŭnc ‘llavors’, dum ‘mentre’ i tum ‘doncs; llavors’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 conj Conjunció que denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix. Tot A és B; tot B és C; doncs, tot A és C. No ens vols ajudar?; doncs no ho farem! Què seria, doncs, de tu si no era que ella t’ha ajudat tant? Diners doncs vulgues aplegar. I doncs, que també veniu?

2 si doncs no loc conj Llevat que, tret que. Això no li ho perdonaré si doncs no me’n dóna complida explicació.

->donegal

■donegal

[b. ll. donnecale, del ll. domĭnĭcāle ‘del senyor’, per aplicació popular a la mateixa grossària de l’embotit o pel costum de fer-ne obsequi al senyor feudal]

m ALIM Botifarra de carns bones feta amb budell gros del porc.

->donejar

■donejar

[de dona]

v intr 1 Fer, una nena, coses de dona gran.

2 Començar, una nena, a tenir aspecte de dona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: donejar

GERUNDI: donejant

PARTICIPI: donejat, donejada, donejats, donejades

INDICATIU PRESENT: donejo, doneges, doneja, donegem, donegeu, donegen

INDICATIU IMPERFET: donejava, donejaves, donejava, donejàvem, donejàveu, donejaven

INDICATIU PASSAT: donegí, donejares, donejà, donejàrem, donejàreu, donejaren

INDICATIU FUTUR: donejaré, donejaràs, donejarà, donejarem, donejareu, donejaran

INDICATIU CONDICIONAL: donejaria, donejaries, donejaria, donejaríem, donejaríeu, donejarien

SUBJUNTIU PRESENT: donegi, donegis, donegi, donegem, donegeu, donegin

SUBJUNTIU IMPERFET: donegés, donegessis, donegés, donegéssim, donegéssiu, donegessin

IMPERATIU: doneja, donegi, donegem, donegeu, donegin

->doner

■doner -a

[de dona]

adj i m Dit de l’home donat a les dones.

->dóner kebab

dóner kebab

m GASTR Xauarma.

->doneta

■doneta

[de dona]

1 f 1 Dona petita.

2 Dona simpàtica per algun motiu de modèstia, humilitat, bondat, etc.

3 Nena que fa coses de dona, que en comença a tenir l’aspecte.

4 doneta de colzada FOLK Ésser imaginari que figura, juntament amb l’homenet de colzada, en les rondalles mallorquines i es caracteritza per la seva petitesa.

2 m [o f] Home efeminat.

->dong

dong

m ECON Unitat monetària de la República Socialista del Vietnam.

->dòngola

■dòngola

[del nom de Dòngola, en àr. Dùnqula, població del nord del Sudan, a la riba del Nil, d’on provenia la pell]

f ADOB Pell del moltó, cabra o vedell, adobada a l’alumini i després al taní, que hom empra per a fer sabates.

->donívol

■donívol -a

[de dona; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Relatiu o pertanyent a la dona.

->donja

■donja

[potser del ll. vg. *dŏmnĭca, del ll. domĭnĭca ‘senyorial’ (cf. donegal), amb alteracions accentuals]

f ALIM Farciment de carn grassa i magra, amanida amb sal i pebre, dins un budell de porc, escaldat i mig cuit.

->donostiarra

■donostiarra

Part. sil.: do_nos_ti_ar_ra

adj i m i f De Sant Sebastià (ciutat del País Basc).

->donota

donota

[de dona; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Dona corpulenta.

2 Dona menyspreable.

->donyet

donyet

[der. del ll. dōmĭnus ‘senyor’, potser un aragonisme de l’Horta relacionat amb el duen de [la casa] ‘senyor de la casa’ cast.]

m dial FOLK Follet.

->donzell¹

■donzell¹

[del ll. vg. *domnicillus, dimin. del ll. vg. dŏmnus, ll. cl. dŏmĭnus ‘senyor’, formació paral·lela a la de donzella; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 HIST Al Principat de Catalunya, a la baixa edat mitjana, membre inferior de l’estament militar.

2 Home que no ha conegut dona.

->donzell²

■donzell²

[del ll. vg. ausentium, cl. absinthium (gr. apsínthion, dimin. de ápsinthos, íd.), que donà ausén i onzell, amb la d de combinacions com herba d’onzell; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 BOT 1 Planta herbàcia, de la família de les compostes (Artemisia absinthium), de tiges pubescents, molt ramificades, amb fulles bipinnatisectes i amb capítols penjants, disposats en panícules. És emprat en la preparació de l’absenta i del vermut.

2 donzell arbustiu Planta herbàcia de la família de les compostes (Artemisia arborescens), de tija dreta, ramificada, amb fulles bipinnatisectes i amb capítols globulosos.

3 donzell bord Donzell arbustiu.

4 donzell marí Planta herbàcia de la família de les compostes (Artemisia gallica), de tiges llenyoses a la base, amb fulles bipinnatisectes i recobertes d’un toment blanc.

5 donzell mascle Donzell.

2 ICT Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes i de la família dels làbrids (Lappanella fasciata), de fins a 15 cm de longitud, amb el cos allargat, vermellós, el ventre més clar, i una taca arrodonida al centre de l’acabament de la cua.

->donzella¹

■donzella¹

[del ll. vg. *domnicĭlla, diminutiu del ll. vg. dŏmna, ll. dŏmĭna ‘senyora’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Dona que no ha conegut home; verge.

2 ant Dona no maridada al servei d’una senyora.

->donzella²

■donzella²

[v. donzella¹]

f 1 BOT Vinca.

2 ICT Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids (Coris julis), d’uns 25 cm de llargària, amb els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals.

->donzellívol

■donzellívol -a

[de donzella¹]

adj Relatiu o pertanyent a la donzella.

->dopa

dopa

f BIOQ, FISIOL ANIM i FARM Aminoàcid monoaminocarboxílic de fórmula C₉H₁₁NO₄ que es dóna en gairebé totes les lleguminoses i en els mamífers.

->dopador

dopador -a

[de dopar]

adj i m i f ELECTRÒN Que dopa.

->dopamina

dopamina

f BIOQ i FISIOL ANIM Precursor immediat de la noradrenalina.

->dopar

■dopar

[de l’angl. americà to dope ‘drogar’ (segurament a través del fr. doper), der. de dope ‘narcòtic’, mot argòtic pres del neerl. doop ‘salsa’]

v 1 ESPORT 1 tr Administrar estimulants antireglamentaris amb la intenció d’augmentar el rendiment en una competició esportiva.

2 pron Alguns atletes es dopen.

2 tr ELECTRÒN Efectuar un dopatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dopar

GERUNDI: dopant

PARTICIPI: dopat, dopada, dopats, dopades

INDICATIU PRESENT: dopo, dopes, dopa, dopem, dopeu, dopen

INDICATIU IMPERFET: dopava, dopaves, dopava, dopàvem, dopàveu, dopaven

INDICATIU PASSAT: dopí, dopares, dopà, dopàrem, dopàreu, doparen

INDICATIU FUTUR: doparé, doparàs, doparà, doparem, dopareu, doparan

INDICATIU CONDICIONAL: doparia, doparies, doparia, doparíem, doparíeu, doparien

SUBJUNTIU PRESENT: dopi, dopis, dopi, dopem, dopeu, dopin

SUBJUNTIU IMPERFET: dopés, dopessis, dopés, dopéssim, dopéssiu, dopessin

IMPERATIU: dopa, dopi, dopem, dopeu, dopin

->dopatge

■dopatge

[de dopar]

m 1 ESPORT 1 Acció de dopar o de dopar-se;

2 l’efecte.

2 ELECTRÒN Addició de petites quantitats d’impureses mitjançant diversos procediments a un semiconductor intrínsec a fi de modificar-ne les propietats, convertint-lo, així, en extrínsec.

->dòping

dòping

[de l’angl. americà doping, participi pres. de to dope ‘drogar’]

m ESPORT Dopatge.

->-dor¹

-dor¹ -dora

Sufix, del llatí -tor, -toris, que indica: 1 Agent o professió. Ex.: teixidor, caçador, cosidora.

2 Relació amb verbs. Ex.: eixordador, coneixedor, esdevenidor, segador.

->-dor²

-dor² -dora

Sufix, del llatí -torium, -toria, que indica: 1 Lloc o objecte d’acció. Ex.: menjador, rebedor, penjador, ponedor, assecador.

2 Valor de possibilitat o obligatorietat passives. Ex.: pagador ‘que s’ha de pagar’, llegidor ‘que es pot llegir’, segador ‘que es pot segar’.

->dorada

■dorada

Hom.: durada

f ICT Orada.

->doral

■doral

Hom.: dural

m ORNIT Martinet de nit.

->dorc

dorc

[del ll. orca ‘gerra, bóta’, amb alteracions per influx dels sinònims doll, ll. dolium, i l’oc. dorna, dorn; 1a FONT: 1363]

m Dorca.

->dorca

■dorca

[de dorca; 1a FONT: 1298]

f Gerra o càntir de terrissa, de fusta o de metall que serveix per a tenir-hi líquids (aigua, oli, vi, llet, etc.).

->dordulla

■dordulla

[d’origen incert, potser d’un encreuament d’una variant de trontollar amb un der. de dordoll, variant de doll]

m ORNIT Cruixidell.

->dori dòria

■dori dòria

m i f HIST Individu d’un poble indoeuropeu que envaí Grècia al segle XII aC i s’imposà als aqueus.

->dòric

■dòric -a

[del ll. dorĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. dōrikós, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als doris.

2 adj ARQUIT 1 Relatiu o pertanyent a l’ordre dòric. Capitell dòric.

2 ordre dòric Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna estriada i sense base, coronada per un capitell senzill, i d’un fris decorat amb tríglifs i mètopes.

3 m LING Dialecte del grec antic, pertanyent al grup occidental.

4 mode dòric MÚS En la música grega clàssica, mode principal, format per dos tetracords (mi₃ re₃ do₃ si₂ la₂ sol₂ fa₂ mi₂).

->dorídids

dorídids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes opistobranquis marins de l’ordre dels nudibranquis, a la qual pertany el doris.

2 sing Mol·lusc de la família dels dorídids.

->dorífora

dorífora

f FITOPAT Escarabat de la patata.

->dorilaimoïdeus

dorilaimoïdeus

Part. sil.: do_ri_lai_mo_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de nematodes que inclou principalment espècies fitoparàsites.

2 sing Nematode de l’ordre dels dorilaimoïdeus.

->doris

■doris

m ZOOL Mol·lusc gastròpode opistobranqui de l’ordre dels nudibranquis, de la família dels dorídids (Doris sp), que té aspecte de llimac gros.

->dorment

■dorment

[de dormir¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que dorm. La bella dorment del bosc.

2 adj HERÀLD Dit de l’animal en posició de descans o de dormir.

3 m MAR Cartel·la de fusta damunt la qual s’asseu el bau que sosté la coberta.

->dormició

■dormició

Part. sil.: dor_mi_ci_ó

[del ll. dormitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de dormir.

2 CRIST i LITÚRG Mort. Dormició de la Mare de Déu.

->dormida

■dormida

[de dormir¹]

f Acció de dormir. Fer una bona dormida, una bella dormida, una dormida llarga, curta.

->dormidor¹

■dormidor¹

[de dormir¹ i -dor²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Dormitori gran en el qual poden dormir moltes persones; cambrada.

2 Lloc on solen dormir els caps de bestiar o altres animals.

->dormidor²

■dormidor² -a

[de dormir¹ i -dor¹]

1 adj i m i f Que habitualment dorm molt. Ésser molt dormidor, un gran dormidor.

2 m i f Persona que pretén de tenir el do d’endevinació en estat de son.

3 m TÈXT Cilindre recobert de guarnició que en les cardes de llana va davant el llevador o els llevadors i que serveix per a desprendre’n el tel de la llana.

->dormidora¹

■dormidora¹

[de dormir¹]

f Arracada petita sense elements aguts que porta una tanca de rosca acabada en una bola.

->dormidora²

■dormidora²

[v. dormidor¹]

f RAM dormidor¹ 2.

->dormilec

■dormilec -ega

[der. de dormir¹, amb el sufix fòssil -ec (ll. -ĕcus), que es dóna en alguns mots, com fredolec, andarec, temorec, amb dissimilació r-r/r-l; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj i m i f Que dorm massa. No he vist una criatura dormilega com aquesta! Ets un dormilec!

->dormilega

■dormilega

[de dormilec]

1 adj i m i f Dormilec. Ets un dormilega!

2 f ICT Bavosa.

->dormiment

■dormiment

[de dormir¹]

m Dormició.

->dormina

dormina

f FISIOL VEG Fitohormona, coneguda també com a àcid abscísic, que inhibeix el creixement dels vegetals. Té com a fórmula: C₁₅H₂₀O₄.

->dormir¹

■dormir¹

Cp. adormir

[del ll. dormīre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v* intr 1 1 Estar, una persona o un animal, en l’estat de repòs caracteritzat per la suspensió de la sensibilitat i d’altres funcions vitals, durant un cert temps, generalment a la nit. Ara dorm. Dormir profundament.

2 dormir com un sant (o com un àngel, o com un innocent) Dormir amb gran tranquil·litat, sense torbacions.

3 dormir com un tronc (o com un soc, o com una rabassa, o com el guix, etc.) Dormir molt fort.

4 dormir d’un son (o en un son, o d’una sonada) Dormir sense interrupció.

5 dormir fort Dormir profundament, amb gran dificultat per a despertar-se.

6 dormir la mona Dormir a conseqüència de l’embriaguesa.

7 dormir prim (o com les llebres) Dormir amb un son lleuger, amb facilitat per a despertar-se.

8 dormir segur (o descansat) fig Estar tranquil, no tenir por del que pugui esdevenir-se.

9 no dormir (algú) totes les hores que té son fig No estar tranquil, tenir maldecaps.

2 1 Passar un cert temps, generalment la nit, ajagut per reposar mitjançant el son. No vull dormir a terra. Anar-se’n a dormir. Ahir vaig anar a dormir a les deu, però no vaig agafar el son fins a les dotze.

2 p ext Els ocells dormen als arbres.

3 Sojornar en un lloc determinat i inhabitual durant la nit i reposar-hi per mitjà del son. Demà dormirem a Tarragona. Dormir en un hotel.

4 fig 1 Estar sepultat. Des d’avui dormirà al cementiri.

2 dormir el son etern (o en pau, o en la pau del Senyor, etc.) Ésser mort.

5 1 Romandre inactiu, no obrar quan caldria fer-ho. No dormis, que cal enllestir-ho aviat.

2 deixar dormir (un negoci, un afer, etc.) No ocupar-se’n.

6 dormir amb (una persona) Tenir-hi relacions sexuals.

7 dormir-hi (amb un problema, una preocupació, etc.) Esperar l’endemà o un altre dia per resoldre-ho.

8 dormir junts (o plegats) Tenir relacions sexuals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dormir

GERUNDI: dormint

PARTICIPI: dormit, dormida, dormits, dormides

INDICATIU PRESENT: dormo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen

INDICATIU IMPERFET: dormia, dormies, dormia, dormíem, dormíeu, dormien

INDICATIU PASSAT: dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren

INDICATIU FUTUR: dormiré, dormiràs, dormirà, dormirem, dormireu, dormiran

INDICATIU CONDICIONAL: dormiria, dormiries, dormiria, dormiríem, dormiríeu, dormirien

SUBJUNTIU PRESENT: dormi, dormis, dormi, dormim, dormiu, dormin

SUBJUNTIU IMPERFET: dormís, dormissis, dormís, dormíssim, dormíssiu, dormissin

IMPERATIU: dorm, dormi, dormim, dormiu, dormin

->dormir²

dormir²

[v. dormir¹]

m Acció de dormir. El dormir fa tant com el menjar. Tenia un dormir fort.

->dormisquejar

■dormisquejar

[de dormir¹]

v intr Estar mig adormit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dormisquejar

GERUNDI: dormisquejant

PARTICIPI: dormisquejat, dormisquejada, dormisquejats, dormisquejades

INDICATIU PRESENT: dormisquejo, dormisqueges, dormisqueja, dormisquegem, dormisquegeu, dormisquegen

INDICATIU IMPERFET: dormisquejava, dormisquejaves, dormisquejava, dormisquejàvem, dormisquejàveu, dormisquejaven

INDICATIU PASSAT: dormisquegí, dormisquejares, dormisquejà, dormisquejàrem, dormisquejàreu, dormisquejaren

INDICATIU FUTUR: dormisquejaré, dormisquejaràs, dormisquejarà, dormisquejarem, dormisquejareu, dormisquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: dormisquejaria, dormisquejaries, dormisquejaria, dormisquejaríem, dormisquejaríeu, dormisquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: dormisquegi, dormisquegis, dormisquegi, dormisquegem, dormisquegeu, dormisquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: dormisquegés, dormisquegessis, dormisquegés, dormisquegéssim, dormisquegéssiu, dormisquegessin

IMPERATIU: dormisqueja, dormisquegi, dormisquegem, dormisquegeu, dormisquegin

->dormissó

■dormissó

m ORNIT Blauet.

->dormitar

■dormitar

[de dormir¹; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr Dormisquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dormitar

GERUNDI: dormitant

PARTICIPI: dormitat, dormitada, dormitats, dormitades

INDICATIU PRESENT: dormito, dormites, dormita, dormitem, dormiteu, dormiten

INDICATIU IMPERFET: dormitava, dormitaves, dormitava, dormitàvem, dormitàveu, dormitaven

INDICATIU PASSAT: dormití, dormitares, dormità, dormitàrem, dormitàreu, dormitaren

INDICATIU FUTUR: dormitaré, dormitaràs, dormitarà, dormitarem, dormitareu, dormitaran

INDICATIU CONDICIONAL: dormitaria, dormitaries, dormitaria, dormitaríem, dormitaríeu, dormitarien

SUBJUNTIU PRESENT: dormiti, dormitis, dormiti, dormitem, dormiteu, dormitin

SUBJUNTIU IMPERFET: dormités, dormitessis, dormités, dormitéssim, dormitéssiu, dormitessin

IMPERATIU: dormita, dormiti, dormitem, dormiteu, dormitin

->dormitiu

■dormitiu -iva

Part. sil.: dor_mi_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. dormītus, -a, -um, participi de dormīre ‘dormir’]

adj i m Que fa dormir. Un remei dormitiu.

->dormitorer

dormitorer

m HIST ECL Canonge de la seu de Barcelona que a la processó de la nit del Dijous Sant duia, en memòria de les esglésies de la Santa Creu de Roma, de Jerusalem i de Barcelona, tres candeles, dues de les quals enceses i una d’apagada, per significar que la de Jerusalem era en poder dels infidels.

->dormitori

■dormitori

[del ll. dormitorium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Cambra o sala destinada a dormir-hi.

2 Mobiliari d’un dormitori. Els pares ens han regalat el dormitori.

3 MED Dormitiu.

->dorresenc

dorresenc -a

adj i m i f De Dorres (Alta Cerdanya).

->dors

■dors

[del ll. dŏrsum, íd.; en cat. ant. és habitual la forma dos; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 1 Esquena.

2 Revers. El dors d’un escrit. El dors d’una fulla.

3 ANAT Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena.

4 TÈXT Mena de llana procedent del dors de l’animal, que és llarga però poc resistent.

2 Part superior d’alguns òrgans com la mà, la llengua, el nas, etc.

3 p ext Part superior d’una cosa que hom considera com ajaguda bocaterrosa; esquenall. El dors d’un serrat.

->dors-

dors-

Forma prefixada del mot llatí dorsum, que significa ‘dors’, ‘esquena’. Ex.: dorsal.

->dorsal

■dorsal

[de dors; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al dors. La regió dorsal, l’espina dorsal. Una aleta dorsal.

2 ENTOM Dit de la zona posterior de les ales anteriors dels insectes.

3 ENTOM Dit de l’angle on conflueixen les zones dorsal i marginal.

2 m 1 ARM Meitat de la cuirassa que protegeix l’esquena.

2 ESPORT Número que porten a l’esquena els participants en una competició o en un partit per tal d’ésser distingits.

3 ZOOL Closca de diferents animals, els èlitres d’alguns insectes, els rudiments de closca en els llimacs, la closca de les tortugues, etc.

3 f FON Articulació caracteritzada per l’aplicació o l’acostament del dors de la llengua al paladar.

4 f METEOR En el relleu isobàric, prolongació de les altes pressions d’un anticicló.

5 f OCEANOG Serralada submergida, generalment de gran longitud, que s’aixeca per sobre de les grans profunditats marines.

->dorsi-

■dorsi-

Forma prefixada del mot llatí dorsum, que significa ‘dors’, ‘esquena’. Ex.: dorsibranqui, dorsígrad, dorsiventral.

->dorsifix

dorsifix -a

adj BOT Fixat o adherit pel dors, dit especialment de les anteres.

->dorsiventral

dorsiventral

adj BOT 1 Dit de l’òrgan, especialment fulla, aplanat i que té la superfície superior i la inferior de diferent estructura.

2 Bifacial.

->dorval

■dorval

[variant de orval a partir de fulla d’orval]

m BOT Orval.

->dos dues

■dos dues

[del ll. dŭōs, dŭas, acusatiu de duo, duae ‘dos’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 [dial inv: dos] adj Un més un. Un nen de dos anys. Les vaig trobar totes dues plorant.

2 [inv: dos] adj i m i f Que fa dos; segon. La plana dos. El dos de maig. És la dos de la classe.

3 m [pl dosos] 1 El nombre dos, 2. Jo jugo al dos.

2 p ext Cosa designada amb el nombre dos. El dos d’espases. Té dos dosos.

4 a dos ESPORT En el joc de la pilota, expressió que indica que ambdós contendents estan iguals a trenta.

5 a (o cada) dos per tres Sovint, amb freqüència.

6 com dos i dos fan (o són) quatre De manera segura, indubtable, contundent. Això és així, com dos i dos fan quatre!

7 de dos en (o per) dos (o dos a dos) En grups de dos.

8 dir dos i dos quants fan Parlar clar a algú, dir-li la veritat encara que li sàpiga greu.

9 en un dos per tres En un moment.

10 fer dos (els ulls) Fer els ulls, a algú, una impressió visual falsa o poc exacta. Dius que m’has vist al ball?: els ulls et deuen haver fet dos, perquè no he sortit de casa!

11 les dues La segona hora des de les dotze de la nit o del migdia. Vam tornar a les dues de la matinada. Dinar a les dues.

12 sabràs (o sabrà, etc.) dos i dos quants fan! Expressió d’amenaça amb què hom indica a un altre que en tocarà les conseqüències.

->dosar¹

■dosar¹

[de dos]

v intr Prendre, comptar, de dos en dos, per parells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dosar

GERUNDI: dosant

PARTICIPI: dosat, dosada, dosats, dosades

INDICATIU PRESENT: doso, doses, dosa, dosem, doseu, dosen

INDICATIU IMPERFET: dosava, dosaves, dosava, dosàvem, dosàveu, dosaven

INDICATIU PASSAT: dosí, dosares, dosà, dosàrem, dosàreu, dosaren

INDICATIU FUTUR: dosaré, dosaràs, dosarà, dosarem, dosareu, dosaran

INDICATIU CONDICIONAL: dosaria, dosaries, dosaria, dosaríem, dosaríeu, dosarien

SUBJUNTIU PRESENT: dosi, dosis, dosi, dosem, doseu, dosin

SUBJUNTIU IMPERFET: dosés, dosessis, dosés, doséssim, doséssiu, dosessin

IMPERATIU: dosa, dosi, dosem, doseu, dosin

->dosar²

■dosar²

[de dosi]

v tr 1 Establir o determinar una dosi.

2 FARM 1 Establir la dosi en què un medicament ha d’ésser pres per tal d’aconseguir un determinat efecte farmacològic.

2 Fixar la dosi en què una substància ha d’entrar en la composició d’una altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dosar

GERUNDI: dosant

PARTICIPI: dosat, dosada, dosats, dosades

INDICATIU PRESENT: doso, doses, dosa, dosem, doseu, dosen

INDICATIU IMPERFET: dosava, dosaves, dosava, dosàvem, dosàveu, dosaven

INDICATIU PASSAT: dosí, dosares, dosà, dosàrem, dosàreu, dosaren

INDICATIU FUTUR: dosaré, dosaràs, dosarà, dosarem, dosareu, dosaran

INDICATIU CONDICIONAL: dosaria, dosaries, dosaria, dosaríem, dosaríeu, dosarien

SUBJUNTIU PRESENT: dosi, dosis, dosi, dosem, doseu, dosin

SUBJUNTIU IMPERFET: dosés, dosessis, dosés, doséssim, doséssiu, dosessin

IMPERATIU: dosa, dosi, dosem, doseu, dosin

->dosatge

■dosatge

[de dosar²]

m Acció de dosar².

->dos-centè

■dos-centè -ena

[de dos-cents]

1 adj Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, que fa dos-cents. El número dos-centè de la col·lecció.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dues-centes parts iguals.

2 m Un dos-centè, 1/200. Tretze dos-centens, 13/200.

->dos-cents dues-centes

■dos-cents dues-centes

[en cat. ant. doents, ll. ducenti, ducentos, forma refeta més tard en dos-cents, comp. de dos i cent¹; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 adj Cent noranta-nou més un.

2 [inv: dos-cents] adj i m i f Que fa dos-cents; dos-centè. La pàgina dos-cents. És la dos-cents de la promoció.

3 m 1 El nombre dos-cents, 200.

2 p ext Cosa designada amb el nombre dos-cents. Viu al dos-cents del carrer principal.

4 m i f Les dues-centes primeres.

->doset

■doset

[de dos]

m MÚS Grup de dues notes iguals que té la mateixa durada de tres notes del mateix valor.

->dosi

■dosi

[del gr. dósis ‘acció de donar, porció’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 FARM Quantitat d’un producte farmacològicament actiu que, administrada a un animal, és capaç de provocar un efecte determinat.

2 Quantitat d’una substància que entra en la composició d’una altra.

3 fig Tenir, prendre, una bona dosi de paciència.

4 NUC 1 dosi absorbida Energia cedida per una radiació ionitzant a la unitat de massa irradiada.

2 dosi equivalent En protecció radiològica, energia que una radiació de referència hauria de comunicar a la unitat de massa d’un teixit per tal de produir el mateix efecte biològic que la dosi absorbida de la radiació estudiada.

5 dosi gènica GEN Nombre de còpies d’un gen particular en el nucli d’una cèl·lula.

->dosi-

■dosi-

Forma prefixada del mot grec dósis, que significa ‘porció’. Ex.: dosimetria.

->dosificable

■dosificable

[de dosificar]

adj Que pot ésser dosificat.

->dosificació

■dosificació

Part. sil.: do_si_fi_ca_ci_ó

[de dosificar]

f 1 Acció de dosificar;

2 l’efecte.

->dosificador

■dosificador

[de dosificar]

m Dispositiu, aparell, etc., per a dosificar.

->dosificar

■dosificar

[de dosi]

v tr dosar².

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dosificar

GERUNDI: dosificant

PARTICIPI: dosificat, dosificada, dosificats, dosificades

INDICATIU PRESENT: dosifico, dosifiques, dosifica, dosifiquem, dosifiqueu, dosifiquen

INDICATIU IMPERFET: dosificava, dosificaves, dosificava, dosificàvem, dosificàveu, dosificaven

INDICATIU PASSAT: dosifiquí, dosificares, dosificà, dosificàrem, dosificàreu, dosificaren

INDICATIU FUTUR: dosificaré, dosificaràs, dosificarà, dosificarem, dosificareu, dosificaran

INDICATIU CONDICIONAL: dosificaria, dosificaries, dosificaria, dosificaríem, dosificaríeu, dosificarien

SUBJUNTIU PRESENT: dosifiqui, dosifiquis, dosifiqui, dosifiquem, dosifiqueu, dosifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: dosifiqués, dosifiquessis, dosifiqués, dosifiquéssim, dosifiquéssiu, dosifiquessin

IMPERATIU: dosifica, dosifiqui, dosifiquem, dosifiqueu, dosifiquin

->dosímetre

dosímetre

m METROL i NUC Aparell per a mesurar dosis de radiació.

->dosimetria

■dosimetria

Part. sil.: do_si_me_tri_a

f 1 FARM Sistema terapèutic, avui en desús, que consisteix en l’administració d’alcaloides, en forma de grànuls de concentració definida.

2 DIAG i TERAP Mesurament exacte i sistemàtic de les dosis, especialment de les d’irradiació.

->dosimètric

■dosimètric -a

adj Relatiu o pertanyent a la dosimetria.

->dosos

■dosos

m pl FOLK Castellers que formen l’antepenúltim pis del castell.

->dospeus

■dospeus

Part. sil.: dos_peus

[de dos i peus]

m Doble petge emprat per a recolzar-hi una eina, una peça a treballar, etc.

->dosriuenc

dosriuenc -a

Part. sil.: dos_ri_uenc

adj i m i f De Dosrius (Maresme).

->dosser

■dosser

[deriv. de la forma ant. de dors, dos; 1a FONT: c. 1420]

m 1 Ornament, generalment de forma rectangular, que hom col·loca formant sostre sobre els trons, llits de gran luxe, etc.

2 p anal Un dosser de branques.

->dosseret

■dosseret

[de dosser; 1a FONT: 1692]

m ARQUIT Motiu ornamental en forma de volta, emprat en arquitectura ogival, situat horitzontalment damunt una estàtua adossada a la paret.

->dossier

■dossier

Part. sil.: dos_si_er

[del fr. dossier, íd., der. de dos ‘dors’, ll. dŏrsum, íd.]

m 1 Camisa o carpeta de cartolina que conté els documents que fan referència a un afer o a una persona determinats.

2 esp i p ext 1 Expedient, conjunt de documents que fan referència a un mateix assumpte.

2 dossier de premsa Fullet que conté una sinopsi de l’argument i una fitxa artística i tècnica, emprat per al llançament publicitari d’un film, d’una obra de teatre, d’un espectacle, etc.

3 dossier de presentació Dossier que recull els treballs més importants d’un professional independent, com ara un director d’art, un dissenyador, un model, un fotògraf, etc., que l’utilitza per a promocionar-se.

->dot¹

■dot¹

[del ll. dos, dotis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 1 DR CIV Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.

2 p ext DR CAN Aportació, exigida o voluntària, que fa al convent una noia que es fa monja.

2 Do, qualitat natural.

->dot²

■dot²

[del fr. ant. adot, hadot, manlleu segurament de l’angl. haddock, íd.; 1a FONT: 1830]

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Polyprion americanum), molt semblant a l’anfós, que pot atènyer 2 m de longitud, de carn molt apreciada.

->dotació

■dotació

Part. sil.: do_ta_ci_ó

[de dotar; 1a FONT: 1353]

f 1 1 Acció de dotar;

2 l’efecte.

2 1 Allò amb què hom dota. L’hospital té una pobra dotació.

2 Renda o estipendi perpetu assenyalat a alguna fundació o establiment.

3 MAR GUER Conjunt de persones que tripulen un vaixell de guerra.

4 Personal, instruments, etc., amb què hom dota una oficina, una institució, etc. La dotació de metges de l’hospital.

3 dotació cromosòmica GEN Conjunt de cromosomes presents en cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.

->dotador

■dotador -a

[de dotar; 1a FONT: s. XIII]

m i f Persona que dota.

->dotal

■dotal

[del ll. dotalis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj Relatiu o pertanyent al dot.

->dotalia

dotalia

Part. sil.: do_ta_li_a

f ant Carta, document, dotal.

->dotar

■dotar

[del ll. dotare, íd.; 1a FONT: 1415]

v tr 1 Assenyalar o donar dot a una noia. Dotarà totes les seves nebodes.

2 Assignar rendes, béns, a una fundació o institució. Dotà l’hospital amb una generosa assignació anual.

3 1 Proveir (una oficina, una persona, una nau, etc.) de personal, instruments, etc.

2 p ext Doteu els fills d’una bona educació.

4 Concedir, la natura, dots o qualitats. El cel el dotà de totes les virtuts. La situació geogràfica d’aquella ciutat la dota d’un clima excel·lent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dotar

GERUNDI: dotant

PARTICIPI: dotat, dotada, dotats, dotades

INDICATIU PRESENT: doto, dotes, dota, dotem, doteu, doten

INDICATIU IMPERFET: dotava, dotaves, dotava, dotàvem, dotàveu, dotaven

INDICATIU PASSAT: dotí, dotares, dotà, dotàrem, dotàreu, dotaren

INDICATIU FUTUR: dotaré, dotaràs, dotarà, dotarem, dotareu, dotaran

INDICATIU CONDICIONAL: dotaria, dotaries, dotaria, dotaríem, dotaríeu, dotarien

SUBJUNTIU PRESENT: doti, dotis, doti, dotem, doteu, dotin

SUBJUNTIU IMPERFET: dotés, dotessis, dotés, dotéssim, dotéssiu, dotessin

IMPERATIU: dota, doti, dotem, doteu, dotin

->dotzavat

■dotzavat -ada

[deriv. de dotzau, forma llatinitzant, aplicada sobretot a formats de llibres, formada analògicament sobre octau, d’aplicació semblant, ll. octavus, -a, -um ‘vuitè’]

adj Que té dotze costats o caires.

->dotze

■dotze

[del ll. duōdĕcim, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Onze més un. Els dotze mesos de l’any.

2 adj i m i f Que fa dotze; dotzè. La plana dotze. La dotze de la classe.

3 m [pl dotzes] 1 El nombre dotze, 12. Sempre juga al dotze.

2 p ext Cosa designada amb el nombre dotze. Està de sort, té dos dotzes: el d’espases i el de copes!

4 m i f Els dotze darrers.

5 els dotze BÍBL Els apòstols.

6 les dotze La darrera hora del matí o de la nit, migdia o mitjanit. Són les dotze, el punt de mitjanit.

->dotzè

■dotzè -ena

[de dotze; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f [símb: 12è 12a] Que en una sèrie en té onze davant seu, que fa dotze. Hi anirem el dotzè dia del mes. Fou el dotzè de la cursa.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dotze parts iguals.

2 m Un dotzè, 1/12. Quatre dotzens, 4/12.

3 f 1 Conjunt de dotze unitats. Una dotzena de mocadors, de plats, de coberts. Els ous es venen a dotzenes.

2 dotzena de frare Conjunt de tretze.

4 en dotzè (o simplement dotzè) 1 Llibre, fullet, etc., de mida igual a la dotzena part d’un plec.

2 Forma de vint-i-quatre pàgines: dotze de blanc i dotze de retiratge.

->dovella

■dovella

[del fr. douelle, ll. td. doga ‘bóta’]

f CONSTR Bloc de pedra en forma de tascó per a formar arcs, voltes, etc.

->dovellat

■dovellat -ada

[de dovella]

adj CONSTR Fet amb dovelles.

->dovellatge

■dovellatge

[de dovella]

m Conjunt de dovelles d’un portal, etc., que forma un arc, una volta, etc.

->-dox

■-dox -doxa

Forma sufixada del mot grec dóxa, que significa ‘glòria, honor; opinió, doctrina’. Ex.: ortodox.

->doxa

doxa

[del gr. dóxa, íd., der. de dokéō ‘opinar’]

f 1 BÍBL Terme bíblic que en la versió dels Setanta expressa la glòria de Déu i la seva manifestació a l’home.

2 FILOS Opinió, creença personal.

->-dòxia

■-dòxia

Forma sufixada del mot grec dóxa, que significa ‘glòria, honor; opinió, doctrina’. Ex.: heterodòxia.

->doxiciclina

doxiciclina

f QUÍM ORG i FARM Antibiòtic semisintètic del grup de les tetraciclines amb ampli espectre d’activitat.

->doxo-

■doxo-

Forma prefixada del mot grec dóxa, que significa ‘glòria, honor; opinió, doctrina’. Ex.: doxografia, doxologia.

->doxògraf

■doxògraf

[de doxo- i -graf]

m FILOS A l’antiga Grècia, compilador d’opinions, de sentències, etc.

->doxografia

■doxografia

Part. sil.: do_xo_gra_fi_a

[de doxo- i -grafia]

f FILOS Obra dels doxògrafs.

->doxogràfic

■doxogràfic -a

[de doxografia]

adj Relatiu o pertanyent als doxògrafs i a la doxografia.

->doxologia

■doxologia

Part. sil.: do_xo_lo_gi_a

[de doxo- i -logia]

f LITÚRG Fórmula litúrgica primitiva d’ús jueu i cristià que expressa una lloança i glorificació de Déu o de la Santíssima Trinitat.

->Dr. Dra.

Dr. Dra.

abrev doctor 1 2 i doctor 2 1.

->draba

draba

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les crucíferes (Draba sp), amb fulles enteres o dentades i fruits en silícula.

->drac

■drac

Cp. dragó¹ 1

[del ll. draco, -ōnis, i aquest, del gr. drákōn, -ontos ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó¹ per via popular; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 MIT Prototip del monstre marí primordial contra el qual lluiten els déus i els herois. El drac de sant Jordi.

2 FOLK Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.

3 HERÀLD 1 Animal fabulós representat de perfil amb cap de serpent, cos de cocodril, potes d’àguila o de rèptil, ales de ratapinyada, llengua acabada en punta de dard i cua girada en volutes i amb la punta alçada.

2 drac monstruós Drac amb cap d’home i barba formada per serps.

4 drac alat HIST Figura de drac, de mig cos de perfil, amb grans ales, que servia de cimera a l’elm dels reis catalans, interpretat sovint, erròniament, com el ratpenat.

->dracena

■dracena

f BOT Gènere d’arbusts o d’arbres xerofítics de la família de les agavàcies (Dracaena sp), generalment de tronc únic, baix o arborescent, de fulles lanceolades o ensiformes, flors blanques aplegades en panícula, i fruits en baia.

->dracma

■dracma

[del ll. drachma, i aquest, del gr. drakhmḗ, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 METROL i FARM Antiga unitat de pes que consta de 3 escrúpols o 72 grans i és equivalent a 1/8 d’unça o sia 3,594 g.

2 NUMIS 1 Moneda d’argent, unitat monetària de l’antiga Grècia, que era equivalent a un sis mil·lèsim de talent i la centèsima part d’una mina.

2 Unitat monetària de la Grècia moderna, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.

->dracocèfal

dracocèfal

m BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les labiades (Dracocephalum sp), de flors blaves o violetes, que creixen en prats secs.

->draconià

■draconià -ana

Part. sil.: dra_co_ni_à

[de Drákōn, sever legislador atenès (s. VII aC)]

adj 1 Relatiu o pertanyent al legislador atenès Dracó o a les lleis promulgades per ell.

2 p ext D’una severitat excessiva. Mesures draconianes.

->draconina

■draconina

f BOT Dracoresina, C₂₆H₄₄O₂, resina de color groc brillant que hom extreu de diferents arbres, com ara el Calamus Draco i la Dracaena Draco. És la base de la sang de drago.

->draconític

■draconític -a

adj ASTR Dracòntic.

->dracòntic

■dracòntic -a

adj ASTR Dit d’un moviment referit al node ascendent de la Lluna. Mes dracòntic.

->dracuncúlids

dracuncúlids

m ZOOL 1 pl Família de nematodes de l’ordre dels espirúrides, que inclou la filària de Medina.

2 sing Nematode de la famíla dels dracuncúlids.

->dracunculoïdeus

dracunculoïdeus

Part. sil.: dra_cun_cu_lo_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de nematodes que atenyen fins a 4 m de longitud i parasiten el teixit conjuntiu i el celoma dels vertebrats.

2 sing Nematode de l’ordre dels dracunculoïdeus.

->dracunculosi

dracunculosi

f PAT Malaltia produïda per la infecció de filàries de Medina que produeixen tumors subcutanis, gairebé sempre a les cames.

->draga

■draga

[de l’angl. drag, de to drag ‘estirar arrossegant’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f OBR PÚBL 1 Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics. Draga de cullera. Draga de catúfols.

2 Embarcació proveïda d’un aparell dragador.

->dragador¹

■dragador¹ -a

[de dragar¹]

adj i m i f Tragador.

->dragador²

■dragador² -a

[de dragar²]

adj i m i f OBR PÚBL Que draga o que serveix per a dragar el fons de l’aigua.

->dragalina

■dragalina

[de dragar²]

f OBR PÚBL Màquina emprada en el dragatge i l’excavació de terres en la qual l’element excavador és una cullera guiada per un cable sostenidor.

->dragamines

■dragamines

[de dragar² i mina¹]

m MAR GUER Pescamines.

->draganeu

■draganeu

Part. sil.: dra_ga_neu

[de dragar¹ i neu]

m dial CLIMAT Traganeu, fagony.

->dragant

■dragant

[de dragar¹]

m CONSTR NAV Cadascuna de les dues taules gruixudes, l’una recta (dragant dret) i l’altra corbada (dragant tort), empernades l’una amb l’altra i ajustades damunt la roda de popa i que serveixen de base a tota la construcció de l’estampa d’un vaixell de fusta.

->dragar¹

■dragar¹

[deriv. de drac, en el sentit de ‘devorar com un drac’; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr Tragar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dragar

GERUNDI: dragant

PARTICIPI: dragat, dragada, dragats, dragades

INDICATIU PRESENT: drago, dragues, draga, draguem, dragueu, draguen

INDICATIU IMPERFET: dragava, dragaves, dragava, dragàvem, dragàveu, dragaven

INDICATIU PASSAT: draguí, dragares, dragà, dragàrem, dragàreu, dragaren

INDICATIU FUTUR: dragaré, dragaràs, dragarà, dragarem, dragareu, dragaran

INDICATIU CONDICIONAL: dragaria, dragaries, dragaria, dragaríem, dragaríeu, dragarien

SUBJUNTIU PRESENT: dragui, draguis, dragui, draguem, dragueu, draguin

SUBJUNTIU IMPERFET: dragués, draguessis, dragués, draguéssim, draguéssiu, draguessin

IMPERATIU: draga, dragui, draguem, dragueu, draguin

->dragar²

■dragar²

[de draga]

v tr OBR PÚBL Treure del fons d’un riu, d’un canal, etc., sorra, fang, pedres, immundícies, etc., amb una draga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dragar

GERUNDI: dragant

PARTICIPI: dragat, dragada, dragats, dragades

INDICATIU PRESENT: drago, dragues, draga, draguem, dragueu, draguen

INDICATIU IMPERFET: dragava, dragaves, dragava, dragàvem, dragàveu, dragaven

INDICATIU PASSAT: draguí, dragares, dragà, dragàrem, dragàreu, dragaren

INDICATIU FUTUR: dragaré, dragaràs, dragarà, dragarem, dragareu, dragaran

INDICATIU CONDICIONAL: dragaria, dragaries, dragaria, dragaríem, dragaríeu, dragarien

SUBJUNTIU PRESENT: dragui, draguis, dragui, draguem, dragueu, draguin

SUBJUNTIU IMPERFET: dragués, draguessis, dragués, draguéssim, draguéssiu, draguessin

IMPERATIU: draga, dragui, draguem, dragueu, draguin

->draga-sabres

draga-sabres

m i f ESPECT Traga-sabres.

->dragatge

■dragatge

[de dragar²]

m OBR PÚBL Operació d’excavar grans quantitats de materials subaquàtics.

->dragea

■dragea

Part. sil.: dra_ge_a

[del fr. dragée, probablement d’un ll. vg. *dravocata, der. de *dravoca ‘cugula’, d’origen preromà]

f 1 Confit.

2 FARM Preparat farmacèutic, sovint de forma esferoïdal, constituït per un nucli, que és el comprimit, i un embolcall de sacarosa.

->dragear

dragear

Part. sil.: dra_ge_ar

v tr FARM Preparar dragees mitjançant un procés galènic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dragear

GERUNDI: drageant

PARTICIPI: drageat, drageada, drageats, drageades

INDICATIU PRESENT: drageo, dragees, dragea, drageem, drageeu, drageen

INDICATIU IMPERFET: drageava, drageaves, drageava, drageàvem, drageàveu, drageaven

INDICATIU PASSAT: drageí, drageares, drageà, drageàrem, drageàreu, dragearen

INDICATIU FUTUR: dragearé, dragearàs, dragearà, dragearem, drageareu, dragearan

INDICATIU CONDICIONAL: dragearia, dragearies, dragearia, dragearíem, dragearíeu, dragearien

SUBJUNTIU PRESENT: drageï, drageïs, drageï, drageem, drageeu, drageïn

SUBJUNTIU IMPERFET: drageés, drageessis, drageés, drageéssim, drageéssiu, drageessin

IMPERATIU: dragea, drageï, drageem, drageeu, drageïn

->drago

■drago

[del ll. draco, -ōnis ‘monstre fabulós’]

m BOT Nom genèric de diferents espècies del gènere Dracaena. Cal destacar-ne el drago de Canàries (D. draco), que ateny una gran corpulència i una gran longevitat.

->dragó¹

■dragó¹

[del ll. draco, -ōnis ‘monstre fabulós’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 ZOOL Nom que comunament reben diferents rèptils saures lacertiformes que pertanyen a la família dels gecònids, dels agàmids i dels varànids. Cal destacar-ne el dragó comú, de la família dels gecònids (Tarentola mauritanica), de cos escatós, de color gris i amb taques fosques, que fa uns 15 cm de llargària, amb una membrana adhesiva als dits i el dragó rosat, també de la família dels gecònids (Hemidactylus turcicus), molt semblant al dragó comú però de cos més esvelt, de color rosat o bru molt clar, cap triangular i amb els dits proveïts d’una ungla corbada. Són també coneguts el dragó aquàtic (Physignatus leuseurii), el dragó de Komodo (Varanus komodoensis) i el dragó volador (Draco sp).

2 Drac.

3 ICT 1 Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids (Callionymus sp), d’uns 15 a 30 cm de llarg, que presenten el cos sense escates, amb els ulls junts sobre el cap i el preopercle amb tres o quatre punxes.

2 Aranya de l’espècie Trachinus draco.

4 ORG MIL 1 Soldat de cavalleria que portava sabre i carrabina i feia el servei igualment a peu i a cavall.

2 regiment de dragons Regiment mecanitzat de cavalleria.

5 VETER Taca blanca que es fa a l’ull del cavall i altres quadrúpedes.

->dragó²

dragó²

[v. dragó¹]

m CONSTR NAV Embarcació de regates.

->dragolí

■dragolí

m ZOOL Dragó comú.

->dragoman

■dragoman

m HIST Intèrpret entre els europeus i els pobles del Pròxim Orient, especialment en missions diplomàtiques i comercials i a les corts reials.

->dragona

■dragona

[de dragó¹]

f 1 Dragó femella.

2 dragona blanca Mongeta nana catalana.

->dragonària

■dragonària

Part. sil.: dra_go_nà_ri_a

[der. de dragó amb sufix culte per analogia amb serpentària]

f BOT i FARM Serpentària.

->dragonat

■dragonat -ada

[de dragó¹]

1 adj HERÀLD Dit de l’animal amb el cos acabat en cua de drac.

2 f HIST Nom donat a cadascuna de les persecucions, fetes generalment per regiments de dragons, contra els protestants francesos sota el regnat de Lluís XIV.

->dragonera

■dragonera

[de dragó¹]

f BOT i FARM Serpentària.

->dragonet

■dragonet

[de dragó¹]

m 1 Dragó petit.

2 BOT Estragó.

3 ICT Llangardaix, especialment Callionymus rissoi, anomenat també dragó banyut.

->draisina

draisina

Part. sil.: drai_si_na

[del nom de l’enginyer alemany K. F. Drais von Sauerbronn (1785-1851), que l’inventà (1816)]

f TRANSP Vehicle de dues rodes, semblant a una bicicleta, impulsat pels peus del conductor contra terra.

->drama

■drama

[del ll. td. drama, -ătis, i aquest, del gr. drãma, -atos ‘acció, obra teatral’, der. de dráō ‘obrar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 TEAT Composició teatral en prosa o en vers considerada com un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia i on l’acció s’imposa a la narració.

2 fig El drama de la vida humana.

3 p ext Gènere dramàtic. Aquest autor excel·leix més en el drama que en la comèdia.

4 drama líric MÚS i TEAT Denominació aplicada a algunes obres de música dramàtica, en lloc del terme tradicional d’òpera.

5 drama litúrgic CRIST i TEAT Tipus de peça nascut a les esglésies europees com a prolongació del culte litúrgic que donà origen al teatre medieval.

6 drama musical MÚS i TEAT Òpera.

2 Acció dramàtica.

3 p ext Esdeveniment de la vida real que interessa i commou vivament.

->-drama

-drama

Forma sufixada del mot grec dráma, -atos, que significa ‘acció teatral’. Ex.: psicodrama, melodrama.

->dramat-

■dramat-

Forma prefixada del mot grec dráma, -atos, que significa ‘acció teatral’. Ex.: dramatitzar.

->dramàtic

■dramàtic -a

[del ll. dramatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. dramatikós, íd.]

1 1 adj Relatiu o pertanyent al teatre, especialment al drama.

2 m i f Autor de drames.

3 f Poesia dramàtica.

2 adj fig Capaç d’interessar i commoure vivament.

->dramàticament

■dramàticament

[de dramàtic]

adv D’una manera dramàtica.

->dramatisme

■dramatisme

[de dramàtic]

m 1 1 Qualitat de dramàtic.

2 Força dramàtica.

2 pej Afectació desplaçada de l’estil dramàtic.

->dramatització

■dramatització

Part. sil.: dra_ma_tit_za_ci_ó

[de dramatitzar]

f 1 Acció de dramatitzar;

2 l’efecte.

->dramatitzar

■dramatitzar

[de drama]

v tr 1 Donar forma de drama, adaptar a la representació dramàtica.

2 fig Exagerar el caràcter conflictiu d’un esdeveniment de la vida real.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dramatitzar

GERUNDI: dramatitzant

PARTICIPI: dramatitzat, dramatitzada, dramatitzats, dramatitzades

INDICATIU PRESENT: dramatitzo, dramatitzes, dramatitza, dramatitzem, dramatitzeu, dramatitzen

INDICATIU IMPERFET: dramatitzava, dramatitzaves, dramatitzava, dramatitzàvem, dramatitzàveu, dramatitzaven

INDICATIU PASSAT: dramatitzí, dramatitzares, dramatitzà, dramatitzàrem, dramatitzàreu, dramatitzaren

INDICATIU FUTUR: dramatitzaré, dramatitzaràs, dramatitzarà, dramatitzarem, dramatitzareu, dramatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: dramatitzaria, dramatitzaries, dramatitzaria, dramatitzaríem, dramatitzaríeu, dramatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: dramatitzi, dramatitzis, dramatitzi, dramatitzem, dramatitzeu, dramatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: dramatitzés, dramatitzessis, dramatitzés, dramatitzéssim, dramatitzéssiu, dramatitzessin

IMPERATIU: dramatitza, dramatitzi, dramatitzem, dramatitzeu, dramatitzin

->dramaturg

■dramaturg -a

[de dramat- i -urg; 1a FONT: c. 1900]

m i f 1 TEAT Autor d’obres de teatre.

2 Persona que es dedica a la dramatúrgia.

->dramatúrgia

■dramatúrgia

Part. sil.: dra_ma_túr_gi_a

[de dramat- i -úrgia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f TEAT 1 Art i tècnica de la composició d’un text dramàtic.

2 Conjunt de treballs encaminats a convertir un text, dramàtic o no, en espectacle teatral.

3 Assignatura ensenyada a les escoles d’art dramàtic que pretén de donar una visió unitària del fet teatral des d’un punt de vista teòric.

->dramatúrgic

■dramatúrgic -a

adj TEAT Relatiu o pertanyent a la dramatúrgia o als dramaturgs.

->drap

■drap

[del ll. td. drappus, íd., d’origen preromà, probablement indoeuropeu, però no cèltic; 1a FONT: 985]

m 1 TÈXT 1 ant Teixit de llana, fil, seda o cotó.

2 Teixit de llana amb lligat de plana, perxat i tondosat fins al punt de no veure’s l’encreuament dels fils, car té l’aspecte del feltre, però més suau.

2 1 Tros de roba, amb vores al voltant o bé sense, per a usos de neteja domèstica. Drap de la pols, drap de cuina.

2 dial bolquer 1 1.

3 deixar (o posar) com un drap brut fig Rebaixar (algú) bescantant-lo o omplint-lo d’improperis.

4 quedar com un drap brut fig Quedar, algú, malament, fer un mal paper.

3 1 NÀUT Vela.

2 navegar a tot drap NÀUT Navegar amb totes les veles hissades.

3 a tot drap p ext Amb gran velocitat o amb gran abundància o intensitat.

->drapada

■drapada

[de drap; 1a FONT: 1448]

f 1 Tela de drap, especialment teixit de llana.

2 Passada de drap. Amb quatre drapades netejaré la casa.

->drapaire

■drapaire

Part. sil.: dra_pai_re

[de drap; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 1 Persona que comercia en draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig.

2 ésser (quelcom) bo per al drapaire No servir per a res, ésser bo per a llençar.

2 Fabricant de teixits que, posseint pocs telers, treballa a mans per a altri.

->drapar

■drapar

[de drap]

v tr 1 Revestir de drap.

2 esp Cobrir o guarnir de draperies, de roba que cau formant plecs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: drapar

GERUNDI: drapant

PARTICIPI: drapat, drapada, drapats, drapades

INDICATIU PRESENT: drapo, drapes, drapa, drapem, drapeu, drapen

INDICATIU IMPERFET: drapava, drapaves, drapava, drapàvem, drapàveu, drapaven

INDICATIU PASSAT: drapí, drapares, drapà, drapàrem, drapàreu, draparen

INDICATIU FUTUR: draparé, draparàs, draparà, draparem, drapareu, draparan

INDICATIU CONDICIONAL: draparia, draparies, draparia, draparíem, draparíeu, draparien

SUBJUNTIU PRESENT: drapi, drapis, drapi, drapem, drapeu, drapin

SUBJUNTIU IMPERFET: drapés, drapessis, drapés, drapéssim, drapéssiu, drapessin

IMPERATIU: drapa, drapi, drapem, drapeu, drapin

->drapejat

■drapejat

[de drap]

m PINT Representació pictòrica de les vestimentes o de qualsevol altra tela.

->draper¹

■draper¹

m HIST Antiga dignitat de l’ordre de Malta vinculada al piler de la llengua d’Aragó. Posteriorment prengué el nom de gran conservador.

->draper²

■draper² -a

[de drap; 1a FONT: 1250]

1 adj Relatiu o pertanyent als draps. Molí draper.

2 m i f 1 Venedor de draps o teixits de llana.

2 Fabricant de draps.

->draperia

■draperia

Part. sil.: dra_pe_ri_a

[de draper²]

f 1 1 Fabricació o comerç de draps.

2 Obrador, fàbrica o botiga de draps.

2 1 Conjunt de draps, teles.

2 drapada 1.

3 Vestit o paraments en què la roba és disposada de manera que caigui formant grans plecs harmoniosos.

4 TEAT Conjunt de cortines que emmarquen l’escena en un escenari a la italiana per darrere del teló de boca fins a l’escenografia muntada.

->drapet

■drapet

[de drap; 1a FONT: 1515]

m 1 Drap petit.

2 treure els drapets al sol (a algú) Retreure-li els seus defectes, les seves malifetes, etc.

->drassana

■drassana

[de l’ant. daraçana, i aquest, de l’àr. hispànic dâr aṣ-ṣána’ (àr. dâr aṣ-ṣinâ’a) ‘casa de la construcció, drassana’, amb influx de dreçar; 1a FONT: 1149]

f CONSTR NAV Establiment vora la mar o vora el riu on són fabricats i reparats els vaixells.

->drassaner

■drassaner

[de drassana; 1a FONT: 1360]

m HIST Encarregat de la custòdia i de l’administració de la drassana.

->dràstic

■dràstic -a

[del gr. drastikós, íd., der. de dráō ‘obrar’; 1a FONT: c. 1925]

adj 1 Que obra ràpidament i violentament. Un purgant dràstic.

2 Enèrgic i radical. Cal prendre mesures dràstiques contra el tràfic de drogues.

->dràvida

■dràvida

[del sànscrit Dravidāh, nom d’una província del sud de l’Índia]

m i f ETNOL Individu d’un poble de l’Índia que pertany al tronc mediterrani caracteritzat per un color de pell molt fosc.

->dravídic

■dravídic -a

[del sànscrit Dravida, nom d’una província del sud de l’Índia]

1 adj Relatiu o pertanyent als dràvides o al dravídic.

2 m LING Un dels tres grups de llengües parlades a l’Índia que comprèn, entre d’altres, el tàmil, el malaiàlam, el telugu i el kanarès.

->dravita

■dravita

f MINERAL Mineral del grup de les turmalines, NaMg₃Al₆(BO₃)₃Si₆O₁₈(OH)₄, de color marró fosc.

->dreçar

■dreçar

[del ll. vg. *drectiare, per *directiare, der. freqüentatiu de dirigĕre, directus ‘dirigir, fer posar dret’; 1a FONT: 1129]

v 1 intr Anar tot dret, un camí, una carretera, etc., cap a un lloc. Una senda que dreçava a la font.

2 1 tr Posar dret allò que és inclinat.

2 tr p ext Posar dret, en línia recta, allò que era tort. Dreçar un filferro corbat.

3 tr fig Dreçar els costums.

4 pron Aixecar-se, posar-se en posició vertical.

3 tr Erigir, construir. Dreçar un monument, un altar, una torre.

4 tr dirigir 1.

5 tr Compondre, ordenar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: dreçar

GERUNDI: dreçant

PARTICIPI: dreçat, dreçada, dreçats, dreçades

INDICATIU PRESENT: dreço, dreces, dreça, drecem, dreceu, drecen

INDICATIU IMPERFET: dreçava, dreçaves, dreçava, dreçàvem, dreçàveu, dreçaven

INDICATIU PASSAT: drecí, dreçares, dreçà, dreçàrem, dreçàreu, dreçaren

INDICATIU FUTUR: dreçaré, dreçaràs, dreçarà, dreçarem, dreçareu, dreçaran

INDICATIU CONDICIONAL: dreçaria, dreçaries, dreçaria, dreçaríem, dreçaríeu, dreçarien

SUBJUNTIU PRESENT: dreci, drecis, dreci, drecem, dreceu, drecin

SUBJUNTIU IMPERFET: drecés, drecessis, drecés, drecéssim, drecéssiu, drecessin

IMPERATIU: dreça, dreci, drecem, dreceu, drecin

->drecera

■drecera

[de dreçar]

f 1 1 Camí més curt que el principal per a arribar a un lloc. La carretera fa moltes voltes, però si agafes la drecera arribaràs al poble en vint minuts.

2 Senda o camí que porta dret a un lloc. L’únic camí és una drecera que travessa la serralada.

3 fer drecera Anar per camí més curt que el principal. Si passem pel carrer Gran farem drecera.

2 ant Direcció, línia recta cap a algú o alguna cosa.

3 fig 1 Mitjà o manera per a fer o aconseguir més aviat una cosa. Fumar i beure en excés és la millor drecera per a intoxicar-se.

2 anar per la drecera Obrar de la manera més eficaç per a fer o aconseguir ràpidament allò que hom vol. Si vols aprovar vés per la drecera: estudia.

3 no hi ha drecera sense costera No hi ha solucions fàcils, sense dificultats.

->dren

■dren

[de drenar]

m CIR Tub de goma, gasa o altra substància emprat per a assegurar el drenatge.

->drenador

■drenador

[de drenar]

m ELECTRÒN Un dels elèctrodes d’un transistor d’efecte de camp.