->constel·lació

■constel·lació

Part. sil.: cons_tel_la_ci_ó

[del ll. constellatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ASTR 1 Cadascun dels grups arbitraris que hom ha format amb els estels fixos.

2 Regió del cel que comprèn una constel·lació.

2 fig Conjunt, multitud. Una constel·lació d’artistes.

3 ASTROL Aspecte dels astres a l’hora del naixement d’una persona. Néixer sota una certa constel·lació.

->constel·lar

■constel·lar

[formació culta analògica sobre la base del ll. constellatus, -a, -um ‘situat en una mateixa constel·lació, ple d’estels’ o constellatio ‘constel·lació’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr 1 Sembrar d’estels, adornar d’estels.

2 fig Constel·lar de diamants un braçalet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: constel·lar

GERUNDI: constel·lant

PARTICIPI: constel·lat, constel·lada, constel·lats, constel·lades

INDICATIU PRESENT: constel·lo, constel·les, constel·la, constel·lem, constel·leu, constel·len

INDICATIU IMPERFET: constel·lava, constel·laves, constel·lava, constel·làvem, constel·làveu, constel·laven

INDICATIU PASSAT: constel·lí, constel·lares, constel·là, constel·làrem, constel·làreu, constel·laren

INDICATIU FUTUR: constel·laré, constel·laràs, constel·larà, constel·larem, constel·lareu, constel·laran

INDICATIU CONDICIONAL: constel·laria, constel·laries, constel·laria, constel·laríem, constel·laríeu, constel·larien

SUBJUNTIU PRESENT: constel·li, constel·lis, constel·li, constel·lem, constel·leu, constel·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: constel·lés, constel·lessis, constel·lés, constel·léssim, constel·léssiu, constel·lessin

IMPERATIU: constel·la, constel·li, constel·lem, constel·leu, constel·lin

->consternació

■consternació

Part. sil.: cons_ter_na_ci_ó

[del ll. consternatio, -ōnis ‘trasbalsament, agitació’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Aflicció profunda, aclaparament produït per una desgràcia, una catàstrofe. La seva mort ha produït una gran consternació.

->consternar

■consternar

[del ll. consternare ‘espantar, trasbalsar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Colpir de consternació. Es va quedar consternat en saber-ho. Veure aquella desgràcia el consternà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: consternar

GERUNDI: consternant

PARTICIPI: consternat, consternada, consternats, consternades

INDICATIU PRESENT: consterno, consternes, consterna, consternem, consterneu, consternen

INDICATIU IMPERFET: consternava, consternaves, consternava, consternàvem, consternàveu, consternaven

INDICATIU PASSAT: consterní, consternares, consternà, consternàrem, consternàreu, consternaren

INDICATIU FUTUR: consternaré, consternaràs, consternarà, consternarem, consternareu, consternaran

INDICATIU CONDICIONAL: consternaria, consternaries, consternaria, consternaríem, consternaríeu, consternarien

SUBJUNTIU PRESENT: consterni, consternis, consterni, consternem, consterneu, consternin

SUBJUNTIU IMPERFET: consternés, consternessis, consternés, consternéssim, consternéssiu, consternessin

IMPERATIU: consterna, consterni, consternem, consterneu, consternin

->constipació

■constipació

Part. sil.: cons_ti_pa_ci_ó

[del ll. constipatio, -ōnis ‘acció de comprimir, aglomerar’]

f PAT 1 Obstrucció d’un conducte del cos.

2 constipació de ventre Restrenyiment.

->constipar

■constipar

[del ll. constipare ‘comprimir, estrènyer’; 1a FONT: c. 1800]

v PAT 1 tr Causar constipació (en un conducte del cos).

2 1 tr Causar un constipat (a algú).

2 pron Agafar un constipat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: constipar

GERUNDI: constipant

PARTICIPI: constipat, constipada, constipats, constipades

INDICATIU PRESENT: constipo, constipes, constipa, constipem, constipeu, constipen

INDICATIU IMPERFET: constipava, constipaves, constipava, constipàvem, constipàveu, constipaven

INDICATIU PASSAT: constipí, constipares, constipà, constipàrem, constipàreu, constiparen

INDICATIU FUTUR: constiparé, constiparàs, constiparà, constiparem, constipareu, constiparan

INDICATIU CONDICIONAL: constiparia, constiparies, constiparia, constiparíem, constiparíeu, constiparien

SUBJUNTIU PRESENT: constipi, constipis, constipi, constipem, constipeu, constipin

SUBJUNTIU IMPERFET: constipés, constipessis, constipés, constipéssim, constipéssiu, constipessin

IMPERATIU: constipa, constipi, constipem, constipeu, constipin

->constipat

■constipat

[de constipar; 1a FONT: c. 1800]

m PAT Refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants mucositats.

->constitució

■constitució

Part. sil.: cons_ti_tu_ci_ó

[del ll. constitutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Acció de constituir;

2 l’efecte. La constitució d’una nova societat. La constitució d’una renda.

2 1 Manera d’estar constituïda una cosa.

2 Conjunt de forces físiques i vitals d’un individu.

3 ANTROP Biotip.

3 1 HIST DR Disposició legislativa dels emperadors romans.

2 DR CAT A partir de la cort de Barcelona de cap a la fi del segle XIII, norma estatuïda pel rei a les corts amb el consentiment i l’aprovació dels estaments que la formaven.

3 DR CAN Disposició conciliar o papal sobre qüestions de fe o sobre els costums.

4 DR CONST i HIST Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i els deures dels ciutadans, regula el sistema de poder i defineix els òrgans i llurs formes i llurs funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

->constitucional

■constitucional

Part. sil.: cons_ti_tu_ci_o_nal

[de constitució]

adj 1 MED Inherent a la constitució o estructura del cos.

2 DR CONST 1 Regulat per una constitució política.

2 Conforme a la constitució.

->constitucionalisme

■constitucionalisme

Part. sil.: cons_ti_tu_ci_o_na_lis_me

[de constitucional]

m POLÍT 1 Sistema polític en què el govern és regulat per normes estables i escrites contingudes en una constitució.

2 Doctrina que propugna l’adopció d’una constitució com a norma suprema d’un estat.

->constitucionalista

■constitucionalista

Part. sil.: cons_ti_tu_ci_o_na_lis_ta

[de constitucional]

1 adj Relatiu o pertanyent al constitucionalisme.

2 m i f Seguidor del constitucionalisme.

->constitucionalitat

■constitucionalitat

Part. sil.: cons_ti_tu_ci_o_na_li_tat

[de constitucional]

f POLÍT Qualitat de conforme amb la constitució. La constitucionalitat d’una llei, d’un decret.

->constitucionalment

■constitucionalment

Part. sil.: cons_ti_tu_ci_o_nal_ment

[de constitucional]

adv D’acord amb la constitució.

->constitucioner

constitucioner

Part. sil.: cons_ti_tu_ci_o_ner

m HIST A les antigues corts catalanes, persona encarregada d’elaborar o de minutar les constitucions que havien d’ésser establertes.

->constituent

■constituent

Part. sil.: cons_ti_tu_ent

[del ll. constituens, -ntis, participi pres. de constituĕre ‘constituir’]

1 adj Que constitueix.

2 m QUÍM Element que entra en la constitució d’un compost.

3 adj POLÍT Que té o s’atorga poder d’establir o de reformar una constitució.

4 constituent immediat LING Cadascun dels constituents de nivell més baix que formen una construcció, de tal manera que entre cada constituent i la construcció no s’interposa cap construcció parcial de nivell intermedi.

->constituir

■constituir

Part. sil.: cons_ti_tu_ir

[del ll. constituĕre, íd., der. de statuĕre; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 Establir, formar (una institució política, social). Constituir una nova societat d’assegurances. Constituir una família.

2 Assignar, destinar, legalment. Constituir una pensió, una renda, un dot, a algú.

3 1 Ésser parts, elements, essencials (d’un tot, d’un organisme). Les parts que constitueixen el cos humà. Tots els ciutadans constitueixen la nació.

2 p ext Ésser. Aquesta acció constitueix un crim.

4 1 Establir (algú) en una situació legal. L’han constituït hereu de la masia.

2 constituir-se presoner Lliurar-se algú espontàniament a l’autoritat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: constituir

GERUNDI: constituint

PARTICIPI: constituït, constituïda, constituïts, constituïdes

INDICATIU PRESENT: constitueixo, constitueixes, constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen

INDICATIU IMPERFET: constituïa, constituïes, constituïa, constituíem, constituíeu, constituïen

INDICATIU PASSAT: constituí, constituïres, constituí, constituírem, constituíreu, constituïren

INDICATIU FUTUR: constituiré, constituiràs, constituirà, constituirem, constituireu, constituiran

INDICATIU CONDICIONAL: constituiria, constituiries, constituiria, constituiríem, constituiríeu, constituirien

SUBJUNTIU PRESENT: constitueixi, constitueixis, constitueixi, constituïm, constituïu, constitueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: constituís, constituïssis, constituís, constituíssim, constituíssiu, constituïssin

IMPERATIU: constitueix, constitueixi, constituïm, constituïu, constitueixin

->constitut

■constitut -a

adj 1 ant Constituït.

2 clàusula de constitut DR Clàusula inserida sovint en les escriptures d’alienació segons la qual el venedor resta amb la cosa alienada com a representant de l’adquiridor.

->constitutiu

■constitutiu -iva

Part. sil.: cons_ti_tu_tiu

[del ll. constitutivus, -a, -um, íd.]

adj Que constitueix. Les parts constitutives d’un cos.

->constrenyedor

■constrenyedor -a

[de constrènyer]

adj Que constreny.

->constrènyer

■constrènyer

[del ll. constringĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII]

[p p constret -a] v tr 1 Obligar, reduir (algú) a obrar contra la seva voluntat. El van constrènyer a dir que sí. La necessitat el constreny a vendre’s les propietats.

2 Reprimir, contenir. Refrenar i constrènyer la seva cobejança.

3 Cloure estrenyent. Constrènyer un tub per la punta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: constrènyer

GERUNDI: constrenyent

PARTICIPI: constret, constreta, constrets, constretes

INDICATIU PRESENT: constrenyo, constrenys, constreny, constrenyem, constrenyeu, constrenyen

INDICATIU IMPERFET: constrenyia, constrenyies, constrenyia, constrenyíem, constrenyíeu, constrenyien

INDICATIU PASSAT: constrenyí, constrenyeres, constrenyé, constrenyérem, constrenyéreu, constrenyeren

INDICATIU FUTUR: constrenyeré, constrenyeràs, constrenyerà, constrenyerem, constrenyereu, constrenyeran

INDICATIU CONDICIONAL: constrenyeria, constrenyeries, constrenyeria, constrenyeríem, constrenyeríeu, constrenyerien

SUBJUNTIU PRESENT: constrenyi, constrenyis, constrenyi, constrenyem, constrenyeu, constrenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: constrenyés, constrenyessis, constrenyés, constrenyéssim, constrenyéssiu, constrenyessin

IMPERATIU: constreny, constrenyi, constrenyem, constrenyeu, constrenyin

->constrenyible

■constrenyible

[de constrènyer]

adj Que pot ésser constret.

->constrenyiment

■constrenyiment

[de constrènyer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de constrènyer.

2 DR 1 Procediment o conjunt de normes que determinen l’actuació judicial amb vista a l’execució d’una sentència.

2 Procediment de constrenyiment administratiu.

->constret

constret -a

[de constrènyer]

adj BOT Dit d’una part vegetal que presenta un estrenyiment. Calze constret.

->constretament

■constretament

[de constret; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera constreta, amb constrenyiment.

->constricció

■constricció

Part. sil.: cons_tric_ci_ó

Cp. contrició

[del ll. constrictio, -ōnis, íd.]

f Acció de cloure estrenyent. La constricció de la faringe.

->constricte

constricte -a

adj BOT Constret.

->constrictiu

■constrictiu -iva

Part. sil.: cons_tric_tiu

[del ll. constrictivus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la constricció.

2 Que produeix constricció.

->constrictor

■constrictor -a

[del ll. constrictor, -ōris, íd.]

adj ANAT Que té el poder de constrènyer.

->constringència

constringència

Part. sil.: cons_trin_gèn_ci_a

f ÒPT Factor invers del poder dispersiu.

->constringent

■constringent

[del ll. constringens, -ntis, participi pres. de constringĕre ‘constrènyer’]

adj constrictiu 2.

->construcció

■construcció

Part. sil.: cons_truc_ci_ó

[del ll. constructio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de construir;

2 l’efecte.

2 1 Manera d’estar construïda una cosa.

2 esp GRAM Estructura que presideix l’ordenació dels mots dins la frase i llurs mútues relacions gramaticals.

3 construcció absoluta GRAM Construcció que no depèn de cap altre element de l’oració.

4 construcció de sentit (o ‘ad sensum’, o lògica) GRAM Construcció que es fonamenta sobre el sentit, independentment de la forma gramatical.

5 construcció el·líptica GRAM Construcció que deixa d’enunciar alguna forma perquè el context no l’exigeix necessàriament.

3 CONSTR i ECON Art o tècnica de construir.

->constructe

constructe -a

adj LING En les llengües semítiques, dit de l’estat o la forma del nom quan va seguit immediatament del seu complement, sense cap partícula que acompanyi aquest complement.

->constructibilitat

constructibilitat

f MAT Propietat d’ésser construïble.

->constructiu

■constructiu -iva

Part. sil.: cons_truc_tiu

[del ll. td. constructivus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la construcció.

2 Que serveix per a construir.

3 MAT Dit d’una teoria no desenvolupada a partir d’una base axiomàtica, sinó d’una d’intuïtiva o d’una d’empírica.

->constructivament

■constructivament

[de constructiu]

adv D’una manera constructiva.

->constructivisme

■constructivisme

m ART Moviment plàstic internacional dins l’art abstracte, contemporani del suprematisme i del no-objectivisme, que constitueix una recerca dels plens i dels buits per mitjà de línies i de plans ben travats dins l’espai.

->constructivista

constructivista

ART 1 adj Relatiu o pertanyent al constructivisme.

2 m i f Partidari o seguidor del constructivisme.

->constructor

■constructor -a

[del ll. td. constructor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que construeix. L’activitat constructora. Un constructor de cases.

2 f Empresa dedicada a la construcció. Li va fer el xalet una constructora de Reus.

->construïble

■construïble

Part. sil.: cons_tru_ï_ble

[de construir]

adj 1 Que pot ésser construït.

2 MAT 1 Dit d’un objecte matemàtic que pot ésser construït respectant determinades hipòtesis. Conjunt construïble.

2 Dit de les figures geomètriques que poden ésser construïdes amb regle i compàs.

->construir

■construir

Part. sil.: cons_tru_ir

[del ll. construĕre, íd., der. de struĕre ‘amuntegar, construir’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Fer, formar (alguna cosa) ajuntant-ne les parts constituents segons una ordenació, segons un pla determinat; edificar, bastir. Construir un edifici. Construir una màquina.

2 p ext Construir un sistema, una teoria. Construir una frase, una proposició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: construir

GERUNDI: construint

PARTICIPI: construït, construïda, construïts, construïdes

INDICATIU PRESENT: construeixo, construeixes, construeix, construïm, construïu, construeixen

INDICATIU IMPERFET: construïa, construïes, construïa, construíem, construíeu, construïen

INDICATIU PASSAT: construí, construïres, construí, construírem, construíreu, construïren

INDICATIU FUTUR: construiré, construiràs, construirà, construirem, construireu, construiran

INDICATIU CONDICIONAL: construiria, construiries, construiria, construiríem, construiríeu, construirien

SUBJUNTIU PRESENT: construeixi, construeixis, construeixi, construïm, construïu, construeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: construís, construïssis, construís, construíssim, construíssiu, construïssin

IMPERATIU: construeix, construeixi, construïm, construïu, construeixin

->consubstanciació

■consubstanciació

Part. sil.: con_subs_tan_ci_a_ci_ó

[de substanciació]

f CRIST Doctrina segons la qual la presència del Crist en l’eucaristia no comporta que desapareguin la substància del pa i la del vi.

->consubstancial

■consubstancial

Part. sil.: con_subs_tan_ci_al

[del ll. consubstantialis, íd.]

adj 1 Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l’Esperit Sant.

2 fig Inseparable, propi, coexistent. L’elegància és consubstancial amb ella.

->consubstancialitat

■consubstancialitat

Part. sil.: con_subs_tan_ci_a_li_tat

[del ll. td. consubstantialĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de consubstancial.

->consubstancialment

■consubstancialment

Part. sil.: con_subs_tan_ci_al_ment

[de consubstancial]

adv D’una manera consubstancial.

->consuet

■consuet -a

Part. sil.: con_su_et

[del ll. consuetus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]

adj Sòlit, ordinari, acostumat.

->consueta¹

■consueta¹

Part. sil.: con_su_e_ta

[del ll. consuetus, -a, -um ‘acostumat’, en la forma neutra plural consueta ‘coses acostumades’; 1a FONT: 1370]

f 1 HIST Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d’una església o d’una corporació parroquial.

2 LIT Manuscrit que conté una peça dramàtica amb les normes per a l’adequada representació.

->consueta²

■consueta²

Part. sil.: con_su_e_ta

[v. consueta¹]

m i f TEAT Apuntador.

->consuetud

■consuetud

Part. sil.: con_su_e_tud

[del ll. consuetūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1342]

f Ús constant; habitud. Fetes les salutacions de consuetud.

->consuetudinari

■consuetudinari -ària

Part. sil.: con_su_e_tu_di_na_ri

[del ll. consuetudinarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que és de costum, que es funda en la consuetud o en el costum.

->consuetudinàriament

■consuetudinàriament

Part. sil.: con_su_e_tu_di_nà_ri_a_ment

[de consuetudinari]

adv Segons consuetud.

->consular

■consular

[del ll. consularis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un cònsol, als cònsols. Dignitat consular.

2 fasts consulars Llista dels cònsols romans on constaven llurs noms per ordre cronològic.

->consulta

■consulta

[del ll. consulta, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 1 Acció de consultar;

2 l’efecte.

2 1 Reunió de dues persones o més per a aconsellar-se entre elles sobre una determinació a prendre.

2 Reunió de metges per a diagnosticar i decidir el tractament oportú per a un malalt greu.

3 Dictamen sobre un afer consultat.

4 Entrevista entre un advocat i el client que li va a sotmetre un afer.

5 Entrevista entre un pacient i el metge que l’interroga, l’examina i li prescriu un tractament.

6 Consultori.

7 INFORM Demanda definida a partir d’una sèrie de condicions específiques que permet d’obtenir informació d’una base de dades.

8 POLÍT Petició d’assentiment feta per un grup polític als seus components o per un govern a la comunitat nacional.

->consultable

■consultable

[de consultar]

adj 1 Digne d’ésser consultat.

2 Que hom pot consultar.

->consultació

■consultació

Part. sil.: con_sul_ta_ci_ó

[del ll. consultatio, -ōnis, íd.]

f ant Consulta.

->consultant

■consultant

[de consultar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj i m i f Que consulta.

->consultar

■consultar

[del ll. consultare, íd., der. freqüentatiu del ll. consulĕre ‘deliberar, consultar’; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

v 1 1 tr Demanar el parer, l’opinió (d’algú) sobre un partit a prendre. No facis res sense consultar l’advocat.

2 tr Cercar (informació) en un autor, un llibre, etc. És un llibre que consulto sovint.

3 intr Consulteu amb el farmacèutic abans de prendre el medicament.

4 consultar el mirall fig Mirar-se al mirall.

2 tr 1 Sotmetre (alguna cosa) a algú per saber el seu parer sobre ella, per heure’n informació. Li han consultat algunes dificultats que han sorgit.

2 p ext Ho he consultat en l’Enciclopèdia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: consultar

GERUNDI: consultant

PARTICIPI: consultat, consultada, consultats, consultades

INDICATIU PRESENT: consulto, consultes, consulta, consultem, consulteu, consulten

INDICATIU IMPERFET: consultava, consultaves, consultava, consultàvem, consultàveu, consultaven

INDICATIU PASSAT: consultí, consultares, consultà, consultàrem, consultàreu, consultaren

INDICATIU FUTUR: consultaré, consultaràs, consultarà, consultarem, consultareu, consultaran

INDICATIU CONDICIONAL: consultaria, consultaries, consultaria, consultaríem, consultaríeu, consultarien

SUBJUNTIU PRESENT: consulti, consultis, consulti, consultem, consulteu, consultin

SUBJUNTIU IMPERFET: consultés, consultessis, consultés, consultéssim, consultéssiu, consultessin

IMPERATIU: consulta, consulti, consultem, consulteu, consultin

->consultiu

■consultiu -iva

Part. sil.: con_sul_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. consultus, -a, -um, participi de consulĕre ‘consultar’]

adj Que aconsella, que dóna el seu parer, però no decideix. Comitè consultiu.

->consultor

■consultor -a

[del ll. consultor -ōris, íd.]

m i f Persona que hom consulta.

->consultori

■consultori

[de consultar]

m Local, establiment particular, on un professional o diversos, especialment metges, reben a consulta.

->consultoria

■consultoria

Part. sil.: con_sul_to_ri_a

[de consultor]

f Establiment privat on hom despatxa informes o consultes sobre matèries tècniques.

->consum

■consum

[de consumir; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Acció de consumir;

2 l’efecte.

2 ECON 1 Apropiació final dels béns o els serveis per a ús o propietat del públic.

2 Part de la producció d’un país que desapareix durant l’exercici i no s’incorpora a l’estoc de capital.

3 MOT Quantitat d’energia en forma de combustible, de corrent elèctric, etc., que ha d’ésser fornida a un motor per a garantir-ne el funcionament per un temps determinat i, en el cas d’un vehicle, per un espai determinat.

->consumació

■consumació

Part. sil.: con_su_ma_ci_ó

[del ll. consummatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de consumar;

2 l’efecte.

3 la consumació dels segles La fi del món.

2 Consumició.

->consumadament

■consumadament

[de consumat]

adv D’una manera consumada.

->consumador

■consumador -a

[del ll. td. consummator, -ōris, íd.]

m i f Persona que consuma.

->consumar

■consumar

[del ll. consummare, íd.]

v tr 1 1 Portar (alguna cosa) a acompliment definitiu. Amb aquella derrota consumà el seu fracàs.

2 DR PEN Fer tots els actes necessaris per a cometre (un delicte) i dur-lo a terme.

3 DR CIV Donar compliment a un contracte o a un acte jurídic perfeccionat.

4 consumar el matrimoni DR CAN Efectuar els cònjuges la primera unió carnal.

2 ant Consumir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: consumar

GERUNDI: consumant

PARTICIPI: consumat, consumada, consumats, consumades

INDICATIU PRESENT: consumo, consumes, consuma, consumem, consumeu, consumen

INDICATIU IMPERFET: consumava, consumaves, consumava, consumàvem, consumàveu, consumaven

INDICATIU PASSAT: consumí, consumares, consumà, consumàrem, consumàreu, consumaren

INDICATIU FUTUR: consumaré, consumaràs, consumarà, consumarem, consumareu, consumaran

INDICATIU CONDICIONAL: consumaria, consumaries, consumaria, consumaríem, consumaríeu, consumarien

SUBJUNTIU PRESENT: consumi, consumis, consumi, consumem, consumeu, consumin

SUBJUNTIU IMPERFET: consumés, consumessis, consumés, consuméssim, consuméssiu, consumessin

IMPERATIU: consuma, consumi, consumem, consumeu, consumin

->consumat

■consumat -ada

[del ll. consummatus, -a, -um, íd.]

adj Pervingut al grau més alt d’un art, d’una qualitat, etc.

->consumatiu

■consumatiu -iva

Part. sil.: con_su_ma_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. consummatus, -a, -um, participi de consummare ‘consumar’]

adj Que consuma o perfecciona.

->consumer

■consumer

Hom.: consomé

m burot¹ 1.

->consumible

■consumible

[de consumir]

adj Que pot ésser consumit.

->consumició

■consumició

Part. sil.: con_su_mi_ci_ó

[de consumir]

f Allò que una persona consumeix en un restaurant, en un cafè. Pagar la consumició.

->consumidor

■consumidor -a

[de consumir; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que consumeix. Els països consumidors de petroli. Una consumidora de cocaïna.

2 m i f Persona que adquireix béns i contracta serveis per a les seves necessitats personals. Associació de consumidors. Els consumidors i els productors.

->consumidorisme

consumidorisme

m ECON Política per la qual els consumidors intenten defensar llurs drets i interessos, mitjançant certs moviments i associacions.

->consumiment

■consumiment

[de consumir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Estat de qui es consumeix.

->consumir

■consumir

[del ll. consumĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[també com dormir] v 1 1 tr Gastar, destruir (alguna cosa) per descomposició, dissipació, combustió, etc. No engegar la calefacció per no consumir electricitat.

2 pron L’espelma s’ha consumit tota.

3 tr esp Prendre alguna cosa com a aliment. Consumir moltes patates.

4 tr p ext Utilitzar (un producte) per a satisfer una necessitat real o creada. Darrerament, la societat consumeix molts cosmètics. La publicitat fa consumir productes que no necessitem.

5 abs Una societat que consumeix molt.

6 tr LITÚRG Sumir.

2 fig 1 tr Fer perdre el vigor, la vitalitat, etc. (d’algú) una intensa afecció física o moral. El neguit em consumeix.

2 pron S’ha consumit d’esperar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: consumir

GERUNDI: consumint

PARTICIPI: consumit, consumida, consumits, consumides

INDICATIU PRESENT: consumeixo, consumeixes, consumeix, consumim, consumiu, consumeixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): consumo, consums, consum, consumim, consumiu, consumen

INDICATIU IMPERFET: consumia, consumies, consumia, consumíem, consumíeu, consumien

INDICATIU PASSAT: consumí, consumires, consumí, consumírem, consumíreu, consumiren

INDICATIU FUTUR: consumiré, consumiràs, consumirà, consumirem, consumireu, consumiran

INDICATIU CONDICIONAL: consumiria, consumiries, consumiria, consumiríem, consumiríeu, consumirien

SUBJUNTIU PRESENT: consumeixi, consumeixis, consumeixi, consumim, consumiu, consumeixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): consumi, consumis, consumi, consumim, consumiu, consumin

SUBJUNTIU IMPERFET: consumís, consumissis, consumís, consumíssim, consumíssiu, consumissin

IMPERATIU: consumeix, consumeixi, consumim, consumiu, consumeixin

IMPERATIU (alternatiu): consum, consumi, consumim, consumiu, consumin

->consumisme

■consumisme

m 1 Corrent econòmic fonamentat en l’increment del consum de béns.

2 p ext Tendència a consumir productes en quantitat molt superior a la necessària.

->consumista

■consumista

1 adj Relatiu o pertanyent al consumisme.

2 m i f Partidari del consumisme.

3 adj p ext Que es caracteritza pel consumisme. Una societat consumista.

->consumpció

■consumpció

Part. sil.: con_sump_ci_ó

[del ll. consumptio, -ōnis, íd.]

f 1 1 ant Acció de consumir; consum.

2 LITÚRG Sumpció.

2 PAT Amagriment i afectació profunda de l’estat general de l’organisme a conseqüència de malalties greus i prolongades o del dejuni.

->consumptiu

■consumptiu -iva

Part. sil.: con_sump_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. consumptus, -a, -um, participi de consumĕre ‘consumir’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que té la propietat de consumir; destructiu.

->contabescència

■contabescència

Part. sil.: con_ta_bes_cèn_ci_a

[de contabescent]

f Decandiment general del cos; atròfia.

->contabescent

■contabescent

[del ll. contabescens, -ntis, participi pres. de contabescĕre ‘decandir-se, consumir-se’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Afectat de contabescència.

->contactar

■contactar

[de contacte]

v intr Posar-se en contacte o en comunicació. Ja he contactat amb la Generalitat per a la inauguració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contactar

GERUNDI: contactant

PARTICIPI: contactat, contactada, contactats, contactades

INDICATIU PRESENT: contacto, contactes, contacta, contactem, contacteu, contacten

INDICATIU IMPERFET: contactava, contactaves, contactava, contactàvem, contactàveu, contactaven

INDICATIU PASSAT: contactí, contactares, contactà, contactàrem, contactàreu, contactaren

INDICATIU FUTUR: contactaré, contactaràs, contactarà, contactarem, contactareu, contactaran

INDICATIU CONDICIONAL: contactaria, contactaries, contactaria, contactaríem, contactaríeu, contactarien

SUBJUNTIU PRESENT: contacti, contactis, contacti, contactem, contacteu, contactin

SUBJUNTIU IMPERFET: contactés, contactessis, contactés, contactéssim, contactéssiu, contactessin

IMPERATIU: contacta, contacti, contactem, contacteu, contactin

->contacte

■contacte

[del ll. contactus, -us, íd., der. de contingĕre ‘tocar, arribar a tocar’, der. de tangĕre ‘tocar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 Fet de tocar-se dos cossos, de tenir un punt comú o uns quants. Evitar el contacte amb el malalt. Posar en contacte dues coses. Estar, trobar-se, en contacte.

2 ASTR Instant en el qual el punt lluminós de l’astre que s’eclipsa entra al con d’ombra del cos que eclipsa o en surt.

3 tenir punts de contacte fig Tenir alguna cosa en comú dues persones o dues coses.

2 1 fig Relació directa. Els funcionaris que estan en contacte amb el públic.

2 Comunicació. Estem en contacte permanent. Posar-se en contacte dues persones. Prendre contacte amb algú.

3 Persona que fa de pont per a obtenir alguna cosa altrament inaccessible.

4 1 ELECT Condició de dos cossos conductors que es toquen a fi d’establir el pas d’un corrent elèctric de l’un a l’altre.

2 ELECTROT Peça conductora destinada a establir un contacte amb un altra de semblant a fi de produir el tancament o l’obertura d’un circuit elèctric.

5 ESTRATIG Superfície plana que separa dues masses contigües de roca.

6 FERROC Peça metàl·lica llarguera col·locada entre els carrils i connectada amb els senyals d’una instal·lació de blocatge que, amb el pas d’una locomotora, acciona un dispositiu sonor d’aquesta quan la via és ocupada.

7 FOTOG Còpia de les mateixes dimensions que el negatiu, realitzada posant en contacte, durant l’exposició, el paper amb el negatiu original.

->contactologia

■contactologia

Part. sil.: con_tac_to_lo_gi_a

[de contacte i -logia]

f OFTAL Branca de l’oftalmologia que estudia les indicacions i l’ús de les lents de contacte.

->contactor

■contactor

[formació culta analògica sobre la base del ll. contactus, -a, -um, participi de contingĕre ‘tocar’]

m ELECTROT Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.

->contagi

■contagi

[del ll. contagium, íd., der. de tangĕre ‘tocar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 HIG Transmissió d’una malaltia infecciosa d’un individu malalt a un altre individu sa per contacte directe o indirecte.

2 fig El contagi d’un vici. Contagi d’entusiasme.

2 LING Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.

3 PSIC Procés espontani de caràcter emocional mitjançant el qual una col·lectivitat de persones es troba dominada pel mateix estat afectiu.

->contagiable

■contagiable

Part. sil.: con_ta_gi_a_ble

adj Que pot ésser contagiat.

->contagiar

■contagiar

Part. sil.: con_ta_gi_ar

[de contagi; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr 1 Transmetre per contagi. El pare contagià el refredat al fill. M’ha contagiat la veïna.

2 fig Contagiar un vici.

2 pron 1 Transmetre’s per contagi. La grip es contagia.

2 Esdevenir malalt per contagi. S’ha contagiat del virus i ha d’estar en quarantena.

3 fig L’entusiasme es contagià a tota la comunitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contagiar

GERUNDI: contagiant

PARTICIPI: contagiat, contagiada, contagiats, contagiades

INDICATIU PRESENT: contagio, contagies, contagia, contagiem, contagieu, contagien

INDICATIU IMPERFET: contagiava, contagiaves, contagiava, contagiàvem, contagiàveu, contagiaven

INDICATIU PASSAT: contagií, contagiares, contagià, contagiàrem, contagiàreu, contagiaren

INDICATIU FUTUR: contagiaré, contagiaràs, contagiarà, contagiarem, contagiareu, contagiaran

INDICATIU CONDICIONAL: contagiaria, contagiaries, contagiaria, contagiaríem, contagiaríeu, contagiarien

SUBJUNTIU PRESENT: contagiï, contagiïs, contagiï, contagiem, contagieu, contagiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: contagiés, contagiessis, contagiés, contagiéssim, contagiéssiu, contagiessin

IMPERATIU: contagia, contagiï, contagiem, contagieu, contagiïn

->contagió

■contagió

Part. sil.: con_ta_gi_ó

[del ll. contagio, -ōnis ‘contacte; contagi’]

f Contagi.

->contagiós

■contagiós -osa

Part. sil.: con_ta_gi_ós

[del ll. contagiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj 1 Que es comunica per contagi. Una malaltia contagiosa.

2 p anal Un malalt contagiós.

3 fig Un vici contagiós.

->contagiosament

contagiosament

Part. sil.: con_ta_gi_o_sa_ment

[de contagiós]

adv Per contagi.

->contagiositat

■contagiositat

Part. sil.: con_ta_gi_o_si_tat

[de contagiós; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f Qualitat de contagiós.

->container

container^* [kontájnər]

[angl ] m MANUT Contenidor.

->contalla

■contalla

[de contar]

f 1 Allò que hom conta. Al vespre vam estar dues hores escoltant les contalles del pastor.

2 Conte, faula.

3 En algunes històries, fet apòcrif que és presentat barrejat amb uns altres de veritables.

->contaminable

■contaminable

[del ll. contaminabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser contaminat.

->contaminació

■contaminació

Part. sil.: con_ta_mi_na_ci_ó

[del ll. contaminatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de contaminar o de contaminar-se;

2 l’efecte.

2 ECOL 1 Alteració de les propietats d’un medi per incorporació, generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats. Contaminació atmosfèrica. Contaminació radioactiva.

2 contaminació acústica Pertorbació de l’ambient sonor normal originada per fonts de soroll.

3 contaminació lluminosa Augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial.

3 1 CRÍT TEXT En les lliçons d’un còdex, fusió de variants de dues recensions o més, de manera que el còdex ja no pertany a cap família concreta de manuscrits ni conté cap tipus determinable de text.

2 LING En l’evolució d’un mot, fusió de determinats sons o de determinades accepcions provinents d’un altre mot anàleg; encreuament.

3 LIT En la literatura llatina, fusió de dos texts o més de la comèdia grega dins una comèdia romana.

4 METAL·L Introducció indesitjable d’un element en un aliatge, del qual modifica negativament les propietats.

->contaminador

■contaminador -a

adj contaminant 1.

->contaminant

■contaminant

[de contaminar]

1 adj Que contamina.

2 m QUÍM Substància estranya que es troba en excés, però que és tolerada per un organisme.

->contaminar

■contaminar

[del ll. contaminare ‘barrejar, embrutar per contacte’; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 1 tr Impurificar, corrompre, per contacte. L’activitat humana contamina l’aire. Han contaminat el sòl de nitrats.

2 pron Contaminar-se l’atmosfera.

2 tr MED Infectar d’una malaltia contagiosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contaminar

GERUNDI: contaminant

PARTICIPI: contaminat, contaminada, contaminats, contaminades

INDICATIU PRESENT: contamino, contamines, contamina, contaminem, contamineu, contaminen

INDICATIU IMPERFET: contaminava, contaminaves, contaminava, contaminàvem, contaminàveu, contaminaven

INDICATIU PASSAT: contaminí, contaminares, contaminà, contaminàrem, contaminàreu, contaminaren

INDICATIU FUTUR: contaminaré, contaminaràs, contaminarà, contaminarem, contaminareu, contaminaran

INDICATIU CONDICIONAL: contaminaria, contaminaries, contaminaria, contaminaríem, contaminaríeu, contaminarien

SUBJUNTIU PRESENT: contamini, contaminis, contamini, contaminem, contamineu, contaminin

SUBJUNTIU IMPERFET: contaminés, contaminessis, contaminés, contaminéssim, contaminéssiu, contaminessin

IMPERATIU: contamina, contamini, contaminem, contamineu, contaminin

->contar

■contar

Cp. comptar

[del ll. compŭtāre ‘calcular’, que del sentit de ‘enumerar coses’ passà al de ‘enumerar fets, narrar, contar’, amb grafia també diferent de comptar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr 1 Relatar amb detall; narrar. Sempre conta desgràcies. És una cosa llarga de contar.

2 p anal Contar una rondalla, un conte. Contar una mentida.

3 contar per menut (o per peces menudes, o fil per randa, o fil per l’agulla) Contar amb tots els detalls, minuciosament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contar

GERUNDI: contant

PARTICIPI: contat, contada, contats, contades

INDICATIU PRESENT: conto, contes, conta, contem, conteu, conten

INDICATIU IMPERFET: contava, contaves, contava, contàvem, contàveu, contaven

INDICATIU PASSAT: contí, contares, contà, contàrem, contàreu, contaren

INDICATIU FUTUR: contaré, contaràs, contarà, contarem, contareu, contaran

INDICATIU CONDICIONAL: contaria, contaries, contaria, contaríem, contaríeu, contarien

SUBJUNTIU PRESENT: conti, contis, conti, contem, conteu, contin

SUBJUNTIU IMPERFET: contés, contessis, contés, contéssim, contéssiu, contessin

IMPERATIU: conta, conti, contem, conteu, contin

->contarella

■contarella

[de contar]

f Rondalla.

->conte

■conte

[del ll. compŭtus ‘càlcul’ (v. contar); 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Rondalla.

2 LIT Narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.

3 conte de la vora del foc Rondalla de la vora del foc.

4 i conte contat ja és explicat Frase amb què se sol concloure la narració d’un conte.

2 Relació d’un esdeveniment fals o de pura invenció.

->contemperació

■contemperació

Part. sil.: con_tem_pe_ra_ci_ó

[del ll. contemperatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de contemperar o de contemperar-se;

2 l’efecte.

->contemperant

■contemperant

[de contemperar]

adj Que contempera.

->contemperar

■contemperar

[del ll. contemperare ‘mesclar convenientment’]

v 1 tr Modificar (alguna cosa) acomodant-la a una altra. Contemperar la seva actitud a les circumstàncies.

2 pron Contemperar-se algú a les circumstàncies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contemperar

GERUNDI: contemperant

PARTICIPI: contemperat, contemperada, contemperats, contemperades

INDICATIU PRESENT: contempero, contemperes, contempera, contemperem, contempereu, contemperen

INDICATIU IMPERFET: contemperava, contemperaves, contemperava, contemperàvem, contemperàveu, contemperaven

INDICATIU PASSAT: contemperí, contemperares, contemperà, contemperàrem, contemperàreu, contemperaren

INDICATIU FUTUR: contemperaré, contemperaràs, contemperarà, contemperarem, contemperareu, contemperaran

INDICATIU CONDICIONAL: contemperaria, contemperaries, contemperaria, contemperaríem, contemperaríeu, contemperarien

SUBJUNTIU PRESENT: contemperi, contemperis, contemperi, contemperem, contempereu, contemperin

SUBJUNTIU IMPERFET: contemperés, contemperessis, contemperés, contemperéssim, contemperéssiu, contemperessin

IMPERATIU: contempera, contemperi, contemperem, contempereu, contemperin

->contemplació

■contemplació

Part. sil.: con_tem_pla_ci_ó

[del ll. contemplatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de contemplar. La contemplació de les meravelles de l’univers. Estar en contemplació davant un espectacle.

2 RELIG Unió amb Déu pel coneixement afectiu. Absort en alta contemplació.

3 RELIG Estat de l’ànima lliurada totalment a la meditació.

2 1 Atenció que hom fa a una persona o a una cosa per raó de la seva importància.

2 en (o per) contemplació de loc prep Amb vista a.

3 pl Complaences, miraments. Voltar algú de contemplacions. Tractar algú sense contemplacions.

->contemplador

■contemplador -a

[del ll. contemplator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f Que contempla.

->contemplar

■contemplar

[del ll. contemplari, íd., der. de templum ‘lloc fàcilment visible de tot arreu o des d’on es pot veure tot’, cosa que explicaria el significat del verb, o també del sentit d’observar i meditar amb profunditat religiosa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Esguardar atentament absorbint-se en la vista de l’objecte. Contemplar els estels. Contemplar una imatge.

2 RELIG Meditar. Contemplem aquest misteri.

2 Donar a algú tots els gusts, totes les satisfaccions. Viu allí contemplat de tothom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contemplar

GERUNDI: contemplant

PARTICIPI: contemplat, contemplada, contemplats, contemplades

INDICATIU PRESENT: contemplo, contemples, contempla, contemplem, contempleu, contemplen

INDICATIU IMPERFET: contemplava, contemplaves, contemplava, contemplàvem, contemplàveu, contemplaven

INDICATIU PASSAT: contemplí, contemplares, contemplà, contemplàrem, contemplàreu, contemplaren

INDICATIU FUTUR: contemplaré, contemplaràs, contemplarà, contemplarem, contemplareu, contemplaran

INDICATIU CONDICIONAL: contemplaria, contemplaries, contemplaria, contemplaríem, contemplaríeu, contemplarien

SUBJUNTIU PRESENT: contempli, contemplis, contempli, contemplem, contempleu, contemplin

SUBJUNTIU IMPERFET: contemplés, contemplessis, contemplés, contempléssim, contempléssiu, contemplessin

IMPERATIU: contempla, contempli, contemplem, contempleu, contemplin

->contemplatiu

■contemplatiu -iva

Part. sil.: con_tem_pla_tiu

[del ll. contemplativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que es lliura a la contemplació.

2 m i f Persona que mena vida contemplativa.

->contemplativament

■contemplativament

[de contemplatiu]

adv Amb contemplació.

->contemporaneïtat

■contemporaneïtat

Part. sil.: con_tem_po_ra_ne_ï_tat

[de contemporani]

f Circumstància d’ésser contemporani.

->contemporani

■contemporani -ània

[del ll. contemporaneus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f 1 Que és del mateix temps, de la mateixa època, que un altre. Els contemporanis de Crist.

2 De l’època actual; modern. La música contemporània.

->contemporàniament

■contemporàniament

Part. sil.: con_tem_po_rà_ni_a_ment

[de contemporani]

adv Dins la mateixa època.

->contemporització

■contemporització

Part. sil.: con_tem_po_rit_za_ci_ó

[de contemporitzar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acció de contemporitzar.

->contemporitzador

■contemporitzador -a

[de contemporitzar]

adj i m i f Que contemporitza.

->contemporitzar

■contemporitzar

[del b. ll. temporizare ‘passar el temps’, amb influx de contemporaneus ‘contemporani’; 1a FONT: 1653, DTo.]

v intr Fer les oportunes concessions amb vista a obtenir quelcom d’allò que hom persegueix. Si no contemporitzeu no obtindreu res de l’altra part.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contemporitzar

GERUNDI: contemporitzant

PARTICIPI: contemporitzat, contemporitzada, contemporitzats, contemporitzades

INDICATIU PRESENT: contemporitzo, contemporitzes, contemporitza, contemporitzem, contemporitzeu, contemporitzen

INDICATIU IMPERFET: contemporitzava, contemporitzaves, contemporitzava, contemporitzàvem, contemporitzàveu, contemporitzaven

INDICATIU PASSAT: contemporitzí, contemporitzares, contemporitzà, contemporitzàrem, contemporitzàreu, contemporitzaren

INDICATIU FUTUR: contemporitzaré, contemporitzaràs, contemporitzarà, contemporitzarem, contemporitzareu, contemporitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: contemporitzaria, contemporitzaries, contemporitzaria, contemporitzaríem, contemporitzaríeu, contemporitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: contemporitzi, contemporitzis, contemporitzi, contemporitzem, contemporitzeu, contemporitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: contemporitzés, contemporitzessis, contemporitzés, contemporitzéssim, contemporitzéssiu, contemporitzessin

IMPERATIU: contemporitza, contemporitzi, contemporitzem, contemporitzeu, contemporitzin

->contemptible

■contemptible

[del ll. contemptibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Menyspreable, que no mereix cap consideració.

->contenció¹

■contenció¹

Part. sil.: con_ten_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. contentus, -a, -um, participi de continēre ‘contenir’]

f 1 1 Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit. Un mur de contenció.

2 Acció de contenir allò que tendeix a desajuntar-se.

2 fig La contenció de les passions.

->contenció²

contenció²

Part. sil.: con_ten_ci_ó

[del ll. contentio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 ant Disputa, baralla.

2 DR Litigi entre parts.

->contenciós

■contenciós -osa

Part. sil.: con_ten_ci_ós

[del ll. contentiosus, -a, -um ‘relatiu a la disputa, a la baralla’; 1a FONT: 1696, DLac.]

DR 1 adj Dit de tot el que és susceptible d’ésser posat en discussió davant els jutges.

2 adj Dit de l’assumpte sotmès a la decisió dels tribunals en forma de litigi, en contraposició als actes governatius i als de jurisdicció voluntària.

3 m Despatx d’una empresa o d’una administració que s’ocupa d’afers litigiosos.

4 contenciós administratiu DR ADM Procés, també anomenat recurs, seguit contra els actes i les resolucions definitives de l’administració pública que violen l’ordenament jurídic, desconeixen un dret particular o lesionen un interès jurídicament protegit.

5 jurisdicció contenciosa administrativa DR ADM Esfera de competència dels tribunals que coneixen dels procediments seguits contra actes de l’administració pública.

->contenciosament

■contenciosament

Part. sil.: con_ten_ci_o_sa_ment

[de contenciós]

adv D’una manera contenciosa.

->contendent

■contendent

[del ll. contendens, -ntis, participi pres. de contendĕre ‘esforçar-se, lluitar’]

adj Que contén, que disputa, que lluita, amb un altre. Les parts contendents.

->contendir

■contendir

[de contendre]

v intr Contendre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contendir

GERUNDI: contendint

PARTICIPI: contendit, contendida, contendits, contendides

INDICATIU PRESENT: contendeixo, contendeixes, contendeix, contendim, contendiu, contendeixen

INDICATIU IMPERFET: contendia, contendies, contendia, contendíem, contendíeu, contendien

INDICATIU PASSAT: contendí, contendires, contendí, contendírem, contendíreu, contendiren

INDICATIU FUTUR: contendiré, contendiràs, contendirà, contendirem, contendireu, contendiran

INDICATIU CONDICIONAL: contendiria, contendiries, contendiria, contendiríem, contendiríeu, contendirien

SUBJUNTIU PRESENT: contendeixi, contendeixis, contendeixi, contendim, contendiu, contendeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: contendís, contendissis, contendís, contendíssim, contendíssiu, contendissin

IMPERATIU: contendeix, contendeixi, contendim, contendiu, contendeixin

->contendre

■contendre

[del ll. contendĕre ‘esforçar-se, lluitar’; 1a FONT: 1081]

v intr Disputar, lluitar, amb un altre; contendir. Contendre de paraules.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contendre

GERUNDI: contenent

PARTICIPI: contès, contesa, contesos, conteses

INDICATIU PRESENT: contenc, contens, contén, contenem, conteneu, contenen

INDICATIU IMPERFET: contenia, contenies, contenia, conteníem, conteníeu, contenien

INDICATIU PASSAT: contenguí, contengueres, contengué, contenguérem, contenguéreu, contengueren

INDICATIU FUTUR: contendré, contendràs, contendrà, contendrem, contendreu, contendran

INDICATIU CONDICIONAL: contendria, contendries, contendria, contendríem, contendríeu, contendrien

SUBJUNTIU PRESENT: contengui, contenguis, contengui, contenguem, contengueu, contenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: contengués, contenguessis, contengués, contenguéssim, contenguéssiu, contenguessin

IMPERATIU: contén, contengui, contenguem, conteneu, contenguin

->contenidor

■contenidor -a

[de contenir]

1 adj Que conté.

2 m MANUT Recipient destinat al transport de mercaderies de tota mena, àdhuc sense embalar, des del domicili de l’expedidor fins al del destinatari.

3 m OBR PÚBL Recipient de capacitat i formes diverses, obert o tancat, destinat a contenir o a transportar escombraries, runa, deixalles, etc.

->conteniment

■conteniment

[de contenir]

m contenció¹.

->contenir

■contenir

[del ll. continēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Tenir, encloure, dins seu (alguna cosa). Aquesta caixa conté llibres i papers. Aquest volum conté “L’Atlàntida" i el “Canigó". La carta conté consells i exhortacions.

2 tr Constar (d’un nombre determinat de parts). Aquest volum conté quatre-centes pàgines. Dotze conté tres vegades quatre.

3 1 tr Impedir que (una cosa) surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit. Els soldats contenien la multitud.

2 pron fig Retenir-se, reprimir els sentiments, especialment la còlera o l’entusiasme. Encara que estigueu molt enfadats, conteniu-vos. No van saber-se contenir d’alegria i van saltar al camp en acabar el partit.

3 pron fig Mantenir-se sense satisfer un desig, una necessitat. L’alegria es contingué.

4 tr fig Contenir les passions, l’alegria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contenir

GERUNDI: contenint

PARTICIPI: contingut, continguda, continguts, contingudes

INDICATIU PRESENT: continc, contens, conté, contenim, conteniu, contenen

INDICATIU IMPERFET: contenia, contenies, contenia, conteníem, conteníeu, contenien

INDICATIU PASSAT: continguí, contingueres, contingué, continguérem, continguéreu, contingueren

INDICATIU FUTUR: contindré, contindràs, contindrà, contindrem, contindreu, contindran

INDICATIU CONDICIONAL: contindria, contindries, contindria, contindríem, contindríeu, contindrien

SUBJUNTIU PRESENT: contingui, continguis, contingui, continguem, contingueu, continguin

SUBJUNTIU IMPERFET: contingués, continguessis, contingués, continguéssim, continguéssiu, continguessin

IMPERATIU: contén, contingui, continguem, conteniu, continguin

IMPERATIU (alternatiu): contingues, contingui, continguem, contingueu, continguin

->contenitzable

contenitzable

adj Susceptible d’ésser contenitzat.

->contenització

contenització

Part. sil.: con_te_nit_za_ci_ó

f MANUT 1 1 Acció de contenitzar;

2 l’efecte.

2 Operació prèvia a l’expedició i generalment posterior a l’embalatge unitari o de petites agrupacions, que consisteix a disposar els productes, les mercaderies, etc., en contenidors.

->contenitzar

contenitzar

v tr MANUT Disposar (productes, matèries, etc.) en contenidors per a llur transport o emmagatzematge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contenitzar

GERUNDI: contenitzant

PARTICIPI: contenitzat, contenitzada, contenitzats, contenitzades

INDICATIU PRESENT: contenitzo, contenitzes, contenitza, contenitzem, contenitzeu, contenitzen

INDICATIU IMPERFET: contenitzava, contenitzaves, contenitzava, contenitzàvem, contenitzàveu, contenitzaven

INDICATIU PASSAT: contenitzí, contenitzares, contenitzà, contenitzàrem, contenitzàreu, contenitzaren

INDICATIU FUTUR: contenitzaré, contenitzaràs, contenitzarà, contenitzarem, contenitzareu, contenitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: contenitzaria, contenitzaries, contenitzaria, contenitzaríem, contenitzaríeu, contenitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: contenitzi, contenitzis, contenitzi, contenitzem, contenitzeu, contenitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: contenitzés, contenitzessis, contenitzés, contenitzéssim, contenitzéssiu, contenitzessin

IMPERATIU: contenitza, contenitzi, contenitzem, contenitzeu, contenitzin

->content

■content -a

[del ll. contentus, -a, -um ‘contingut, satisfet, content’, participi de continēre ‘contenir’; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 Que no desitja res més del que té, res més de part d’algú o d’alguna cosa; satisfet. No està mai content. Està molt content del seu treball.

2 Granment satisfet; alegre.

->contentació

■contentació

Part. sil.: con_ten_ta_ci_ó

[del b. ll. contentatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

f Estat de qui està content, satisfet.

->contentiu

■contentiu -iva

Part. sil.: con_ten_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. contentus, -a, -um, participi de continēre ‘contenir’]

adj Que conté.

->conter

■conter

m Gallofa.

->conterrani

■conterrani -ània

[del ll. conterraneus ‘compatriota’]

adj Nadiu de la mateixa terra que un altre.

->contertulià

■contertulià -ana

Part. sil.: con_ter_tu_li_à

[de tertulià]

m i f Concurrent a una tertúlia.

->contesa

■contesa

[del ll. contensa, del participi de contendĕre, contensus, -a, -um, variant de contentus; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 Acció de contendre; disputa, baralla, altercació.

2 DR Litigi entre parts.

3 INFORM Moment o situació en què dues estacions terminals d’un circuit proven de transmetre alhora.

->contesta

■contesta

Hom.: conteste

[de contestar]

f 1 Acció de contestar.

2 Allò que hom contesta. No em vinguis amb contestes, quan et mano alguna cosa.

->contestà

■contestà -ana

Hom.: contestar

1 HIST 1 m i f Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.

2 adj Relatiu o pertanyent als contestans.

2 adj i m i f Cocentainer.

->contestable

■contestable

[de contestar]

adj Que pot ésser contestat o impugnat.

->contestació

■contestació

Part. sil.: con_tes_ta_ci_ó

[del ll. contestatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Contesta.

2 SOCIOL Actitud d’enfrontament envers les estructures i les ideologies de caràcter autoritari.

->contestador

■contestador -a

[de contestar]

1 adj Que contesta.

2 contestador automàtic (o simplement contestador m) Aparell connectat al telèfon, que contesta automàticament les trucades emetent missatges enregistrats i que enregistra també els missatges rebuts.

->contestaire

contestaire

Part. sil.: con_tes_tai_re

adj i m i f col·loq Que a tot contesta; replicaire.

->contestar

■contestar

Hom.: contestà

[del ll. contestari, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr 1 Dir o escriure (quelcom) a algú en resposta al que aquest ha dit o escrit. Contestar una carta.

2 abs Contestar a una carta, a una acusació.

3 p ext Correspondre a salutacions, a una agressió, etc. Si us ataquen, contesteu.

4 p ext Manifestar algú d’alguna manera que ha rebut una trucada telefònica, que ha sentit que algú trucava o el cridava. Vam contestar els crits d’ajut que sentíem.

2 1 intr Dir mots de disconformitat, d’oposició, etc., a allò que no vol resposta, a una ordre, a un retret; replicar. Obeeix sense contestar.

2 tr Refusar d’admetre, rebutjar enèrgicament (una autoritat, un acte de govern, una situació establerta, una ideologia, etc.), especialment fent patent el desacord amb una acció de protesta. El nou rector fou contestat pels estudiants.

3 tr ant DR Comparèixer en judici per confessar o negar (la demanda de l’actor).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contestar

GERUNDI: contestant

PARTICIPI: contestat, contestada, contestats, contestades

INDICATIU PRESENT: contesto, contestes, contesta, contestem, contesteu, contesten

INDICATIU IMPERFET: contestava, contestaves, contestava, contestàvem, contestàveu, contestaven

INDICATIU PASSAT: contestí, contestares, contestà, contestàrem, contestàreu, contestaren

INDICATIU FUTUR: contestaré, contestaràs, contestarà, contestarem, contestareu, contestaran

INDICATIU CONDICIONAL: contestaria, contestaries, contestaria, contestaríem, contestaríeu, contestarien

SUBJUNTIU PRESENT: contesti, contestis, contesti, contestem, contesteu, contestin

SUBJUNTIU IMPERFET: contestés, contestessis, contestés, contestéssim, contestéssiu, contestessin

IMPERATIU: contesta, contesti, contestem, contesteu, contestin

->contestatari

■contestatari -ària

[de contestar]

adj i m i f Que contesta sistemàticament el sistema politicosocial establert i refusa d’integrar-s’hi.

->conteste

■conteste

Hom.: contesta

[del b. ll. contestis, íd.]

m i f Que testimonieja conformement amb altri.

->context

■context

[del ll. contextus, -us, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Conjunt d’idees i de fets continguts en un escrit o en un discurs que permeten de determinar el sentit d’un fragment, una frase o un mot que hi apareixen. Treure una paraula del context.

2 FON Conjunt de sons que envolten un fonema.

3 context lingüístic (o simplement context) LING Per oposició a context situacional, conjunt d’elements lingüístics que precedeixen i segueixen un determinat enunciat.

4 context situacional (o simplement context) LING Per oposició a context lingüístic, conjunt d’elements extralingüístics que envolten la producció i la recepció d’un text.

2 fig Conjunt de circumstàncies que envolten i expliquen un esdeveniment, una situació, un individu, etc. Context històric. Context familiar. Context social.

->contextual

■contextual

Part. sil.: con_tex_tu_al

adj 1 Relatiu o pertanyent al context.

2 1 LING Dit d’una variant en relació amb la situació de producció i recepció del text.

2 FON Dit d’una variant fonemàtica dependent del context.

->contextualització

■contextualització

Part. sil.: con_tex_tu_a_lit_za_ci_ó

f 1 Acció de contextualitzar.

2 esp LING Enunciat, exemple, etc., que, en un recull lexicogràfic, determina el sentit d’un mot i, eventualment, en permet la traducció en una altra llengua.

->contextualitzar

■contextualitzar

Part. sil.: con_tex_tu_a_lit_zar

v tr Situar en un context. Si no contextualitzes aquesta expressió, no en puc entendre el sentit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contextualitzar

GERUNDI: contextualitzant

PARTICIPI: contextualitzat, contextualitzada, contextualitzats, contextualitzades

INDICATIU PRESENT: contextualitzo, contextualitzes, contextualitza, contextualitzem, contextualitzeu, contextualitzen

INDICATIU IMPERFET: contextualitzava, contextualitzaves, contextualitzava, contextualitzàvem, contextualitzàveu, contextualitzaven

INDICATIU PASSAT: contextualitzí, contextualitzares, contextualitzà, contextualitzàrem, contextualitzàreu, contextualitzaren

INDICATIU FUTUR: contextualitzaré, contextualitzaràs, contextualitzarà, contextualitzarem, contextualitzareu, contextualitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: contextualitzaria, contextualitzaries, contextualitzaria, contextualitzaríem, contextualitzaríeu, contextualitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: contextualitzi, contextualitzis, contextualitzi, contextualitzem, contextualitzeu, contextualitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: contextualitzés, contextualitzessis, contextualitzés, contextualitzéssim, contextualitzéssiu, contextualitzessin

IMPERATIU: contextualitza, contextualitzi, contextualitzem, contextualitzeu, contextualitzin

->contextura

■contextura

[del ll. contextura ‘entreteixit’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Arranjament i unió de les parts constituents d’una cosa, especialment de certs teixits orgànics. La contextura dels músculs.

2 fig La contextura d’una obra literària.

->contia

■contia

Part. sil.: con_ti_a

f Tia del cònjuge, germana del sogre o de la sogra.

->contigu

■contigu -a

[del ll. contiguus, -a, -um, íd., der. de contingĕre ‘tocar, arribar a tocar’, der. de tangĕre ‘tocar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Dit d’una cosa en contacte amb una altra. La seva casa és contigua a la meva. Uns terrenys contigus.

->contiguament

■contiguament

[de contigu]

adv Amb contigüitat.

->contigüitat

■contigüitat

Part. sil.: con_ti_güi_tat

[de contigu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de contigu. La contigüitat de dos terrenys.

->contindre

contindre

[variant de contenir]

v tr i pron Contenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contindre

GERUNDI: contenint

PARTICIPI: contingut, continguda, continguts, contingudes

INDICATIU PRESENT: continc, contens, conté, contenim, conteniu, contenen

INDICATIU IMPERFET: contenia, contenies, contenia, conteníem, conteníeu, contenien

INDICATIU PASSAT: continguí, contingueres, contingué, continguérem, continguéreu, contingueren

INDICATIU FUTUR: contindré, contindràs, contindrà, contindrem, contindreu, contindran

INDICATIU CONDICIONAL: contindria, contindries, contindria, contindríem, contindríeu, contindrien

SUBJUNTIU PRESENT: contingui, continguis, contingui, continguem, contingueu, continguin

SUBJUNTIU IMPERFET: contingués, continguessis, contingués, continguéssim, continguéssiu, continguessin

IMPERATIU: contén, contingui, continguem, conteniu, continguin

IMPERATIU (alternatiu): contingues, contingui, continguem, contingueu, continguin

->continença

■continença

[de contenir]

f Manera de captenir-se en l’expressió del semblant, el posat, les actituds, les accions.

->continència

■continència

Part. sil.: con_ti_nèn_ci_a

[del ll. continentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Virtut que consisteix a contenir-se, a mantenir dins uns límits prudents la satisfacció dels plaers, especialment dels sexuals.

2 1 Capacitat de retenció.

2 FISIOL ANIM Estat d’un esfínter que funciona amb normalitat.

->continent¹

■continent¹

[del ll. continens, -ntis, íd., participi pres. de continēre ‘contenir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que observa la continència.

2 m Cosa que en conté una altra.

3 m GEOG 1 Cadascuna de les grans divisions de la terra emergida separades pels oceans. Els cinc continents. El continent africà.

2 esp Cadascun dels blocs continentals amb relació a les illes pròximes.

3 l’antic continent Europa, Àsia i Àfrica.

4 el nou continent Amèrica.

->continent²

■continent²

[v. continent¹]

m 1 Moviment amb què es revela en algú la intenció de fer alguna cosa. Va fer continent de besar-li la mà.

2 de continent loc adv Tot seguit.

->continental

■continental

[de continent¹]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un continent, especialment per oposició a insular.

2 clima continental CLIMAT Clima propi de l’interior dels grans continents degut al predomini de la continentalitat i caracteritzat per les oscil·lacions tèrmiques pronunciades, tant diürnes com anuals, la breu durada de les estacions equinoccials (primavera i tardor) i l’escassetat de precipitacions.

->continentalitat

■continentalitat

[de continental]

f 1 Qualitat de continental.

2 CLIMAT Factor climàtic caracteritzat per una gran oscil·lació tèrmica diürna i anual i per una gran sequedat.

->continentment

■continentment

[de continent¹]

adv Amb continència.

->contingència

■contingència

Part. sil.: con_tin_gèn_ci_a

[del ll. contingentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de contingent. La contingència de les coses humanes.

2 Allò que és contingent.

->contingent

■contingent

[del ll. contingens, -ntis, participi pres. de contingĕre ‘tocar, arribar a tocar’, der. de tangĕre ‘tocar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que pot esdevenir-se o no esdevenir-se; eventual. Circumstàncies contingents.

2 FILOS Dit d’allò que pot ésser o no ésser (oposat a necessari).

2 m MIL 1 Porció o part que aporta a una acció solidària cadascun dels qui hi intervenen. Acudiren els contingents de tropes dels aliats.

2 Conjunt de joves cridats el mateix dia al servei militar.

3 m ECON El que és determinat per contingentació.

->contingentació

contingentació

Part. sil.: con_tin_gen_ta_ci_ó

f ECON Mesura proteccionista de control del comerç internacional segons la qual només pot ésser importada una quantitat determinada d’una mercaderia durant un període fixat.

->contingentisme

contingentisme

m FILOS Doctrina filosòfica basada en la contingència de les lleis de la natura i de les diverses “regions" de l’ésser, que s’oposa al determinisme i defensa la llibertat.

->contingentment

■contingentment

[de contingent]

adv D’una manera contingent; eventualment, casualment.

->contingut

■contingut

[de contenir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Cosa continguda dins una altra.

2 Matèria d’un discurs, una obra, etc., en oposició a la forma.

3 LING Conjunt formalitzable d’elements que componen una determinada unitat fonològica o lèxica.

4 LÒG Comprensió.

->continu

■continu -ínua

Cp. continuat

[del ll. continuus, -a, -um, íd., der. de continēre ‘mantenir unit’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj i m Que té contigüitat de parts, sense interrupció o cessació. Una quantitat contínua.

2 m FILOS En la filosofia clàssica, realitat material considerada com un tot les parts de la qual, unides entre elles sense solució de continuïtat, tenen un límit únic i comú.

3 adj MAT Dit dels objectes matemàtics que presenten una determinada propietat de continuïtat.

4 f TÈXT Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu (a diferència de la selfactina, que és intermitent).

5 corrent continu ELECTROT [símb: CC] Corrent elèctric que té sempre el mateix sentit i la intensitat del qual és constant o bé varia lleugerament entorn d’un valor constant formant una petita ondulació.

2 adj Que ocorre en successió ràpida, molt freqüent, sovint, repetit. Modificacions contínues.

3 de continu loc adv Sense interrupció.

->continuabilitat

■continuabilitat

Part. sil.: con_ti_nu_a_bi_li_tat

[de continuable]

f Qualitat de continuable.

->continuable

■continuable

Part. sil.: con_ti_nu_a_ble

[de continuar]

adj Que pot ésser continuat.

->continuació

■continuació

Part. sil.: con_ti_nu_a_ci_ó

[del ll. continuatio, -onis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de continuar;

2 l’efecte. Li proposà la continuació de l’obra. Aquesta història és continuació de l’anterior.

2 a continuació loc adv Tot seguit.

->continuadament

■continuadament

Part. sil.: con_ti_nu_a_da_ment

[de continuat]

adv D’una manera continuada.

->continuador

■continuador -a

Part. sil.: con_ti_nu_a_dor

[de continuar]

m i f Persona que continua una cosa començada per una altra. El fill fou el continuador de l’obra del pare.

->contínuament

■contínuament

Part. sil.: con_tí_nu_a_ment

[de continu]

adv D’una manera contínua, sense interrupció.

->continuar

■continuar

Part. sil.: con_ti_nu_ar

[del ll. continuare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Prosseguir (allò que hom va fent), reprendre (allò que havia restat inacabat). Continuar la lectura. Ha continuat l’obra començada pel mestre.

2 abs No t’aturis, continua.

2 intr Prosseguir, durar, estendre’s, sense interrupció. La febre continua. La pluja continuava. Continuar treballant. Per més que li parlessin, ell continuava llegint.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: continuar

GERUNDI: continuant

PARTICIPI: continuat, continuada, continuats, continuades

INDICATIU PRESENT: continuo, continues, continua, continuem, continueu, continuen

INDICATIU IMPERFET: continuava, continuaves, continuava, continuàvem, continuàveu, continuaven

INDICATIU PASSAT: continuí, continuares, continuà, continuàrem, continuàreu, continuaren

INDICATIU FUTUR: continuaré, continuaràs, continuarà, continuarem, continuareu, continuaran

INDICATIU CONDICIONAL: continuaria, continuaries, continuaria, continuaríem, continuaríeu, continuarien

SUBJUNTIU PRESENT: continuï, continuïs, continuï, continuem, continueu, continuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: continués, continuessis, continués, continuéssim, continuéssiu, continuessin

IMPERATIU: continua, continuï, continuem, continueu, continuïn

->continuat

■continuat -ada

Part. sil.: con_ti_nu_at

Cp. continu

[del ll. continuatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Seguit, successiu, constant, no interromput. Visqué en continuat martiri. El soroll continuat de les onades.

->continuatiu

■continuatiu -iva

Part. sil.: con_ti_nu_a_tiu

[del ll. continuativus, -a, -um, íd.]

adj Que causa o expressa continuació.

->continuisme

■continuisme

Part. sil.: con_ti_nu_is_me

m POLÍT Doctrina que propugna la tendència a mantenir el statu quo o les circumstàncies que s’esdevenen en una situació determinada.

->continuista

■continuista

Part. sil.: con_ti_nu_is_ta

POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent al continuisme.

2 m i f Partidari del continuisme.

->continuïtat

■continuïtat

Part. sil.: con_ti_nu_ï_tat

[del ll. continuĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de continu. La continuïtat d’una funció.

2 Unió entre les parts d’un tot homogeni.

3 MAT Propietat d’ésser continu.

->contínuum

■contínuum

Part. sil.: con_tí_nu_um

m Seguit d’elements homogenis; continu. Contínuum urbà. Contínuum geogràfic d’un tret fonètic.

->contista

■contista

[de conte]

m i f Persona que escriu contes.

->contorbació

■contorbació

Part. sil.: con_tor_ba_ci_ó

[del ll. conturbatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de contorbar o de contorbar-se;

2 l’efecte.

->contorbar

■contorbar

[del ll. conturbāre, íd.; 1a FONT: 1476]

v 1 tr Alterar (l’ordre, l’ànim). Saber que havia passat aquella desgràcia ens contorbà.

2 pron En veure allò, es contorbà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contorbar

GERUNDI: contorbant

PARTICIPI: contorbat, contorbada, contorbats, contorbades

INDICATIU PRESENT: contorbo, contorbes, contorba, contorbem, contorbeu, contorben

INDICATIU IMPERFET: contorbava, contorbaves, contorbava, contorbàvem, contorbàveu, contorbaven

INDICATIU PASSAT: contorbí, contorbares, contorbà, contorbàrem, contorbàreu, contorbaren

INDICATIU FUTUR: contorbaré, contorbaràs, contorbarà, contorbarem, contorbareu, contorbaran

INDICATIU CONDICIONAL: contorbaria, contorbaries, contorbaria, contorbaríem, contorbaríeu, contorbarien

SUBJUNTIU PRESENT: contorbi, contorbis, contorbi, contorbem, contorbeu, contorbin

SUBJUNTIU IMPERFET: contorbés, contorbessis, contorbés, contorbéssim, contorbéssiu, contorbessin

IMPERATIU: contorba, contorbi, contorbem, contorbeu, contorbin

->contorçar-se

■contorçar-se

[de torçar]

v pron Contòrcer-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contorçar

GERUNDI: contorçant

PARTICIPI: contorçat, contorçada, contorçats, contorçades

INDICATIU PRESENT: contorço, contorces, contorça, contorcem, contorceu, contorcen

INDICATIU IMPERFET: contorçava, contorçaves, contorçava, contorçàvem, contorçàveu, contorçaven

INDICATIU PASSAT: contorcí, contorçares, contorçà, contorçàrem, contorçàreu, contorçaren

INDICATIU FUTUR: contorçaré, contorçaràs, contorçarà, contorçarem, contorçareu, contorçaran

INDICATIU CONDICIONAL: contorçaria, contorçaries, contorçaria, contorçaríem, contorçaríeu, contorçarien

SUBJUNTIU PRESENT: contorci, contorcis, contorci, contorcem, contorceu, contorcin

SUBJUNTIU IMPERFET: contorcés, contorcessis, contorcés, contorcéssim, contorcéssiu, contorcessin

IMPERATIU: contorça, contorci, contorcem, contorceu, contorcin

->contòrcer-se

■contòrcer-se

[del ll. contorquēre ‘girar, fer girar’; 1a FONT: 1858]

v pron Fer contorsions. Es contorcia tot ell de dolor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contòrcer

GERUNDI: contorcent

PARTICIPI: contorçut, contorçuda, contorçuts, contorçudes

INDICATIU PRESENT: contorço, contorces, contorç, contorcem, contorceu, contorcen

INDICATIU IMPERFET: contorcia, contorcies, contorcia, contorcíem, contorcíeu, contorcien

INDICATIU PASSAT: contorcí, contorceres, contorcé, contorcérem, contorcéreu, contorceren

INDICATIU FUTUR: contorceré, contorceràs, contorcerà, contorcerem, contorcereu, contorceran

INDICATIU CONDICIONAL: contorceria, contorceries, contorceria, contorceríem, contorceríeu, contorcerien

SUBJUNTIU PRESENT: contorci, contorcis, contorci, contorcem, contorceu, contorcin

SUBJUNTIU IMPERFET: contorcés, contorcessis, contorcés, contorcéssim, contorcéssiu, contorcesssin

IMPERATIU: contorç, contorci, contorcem, contorceu, contorcin

->contorn

■contorn

[de contornar; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 Línia que limita exteriorment una superfície o un cos; perifèria.

2 MAT Corba tancada en què ha estat donat un sentit de recorregut.

->contornada

■contornada

[de contorn]

f dial Voltants.

->contornar

■contornar

[de tornar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v 1 tr Fer voltar de dreta a esquerra o viceversa. Contornar vehicles comandats a distància.

2 pron El bosc era espès, i els cavalls no s’hi podien contornar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contornar

GERUNDI: contornant

PARTICIPI: contornat, contornada, contornats, contornades

INDICATIU PRESENT: contorno, contornes, contorna, contornem, contorneu, contornen

INDICATIU IMPERFET: contornava, contornaves, contornava, contornàvem, contornàveu, contornaven

INDICATIU PASSAT: contorní, contornares, contornà, contornàrem, contornàreu, contornaren

INDICATIU FUTUR: contornaré, contornaràs, contornarà, contornarem, contornareu, contornaran

INDICATIU CONDICIONAL: contornaria, contornaries, contornaria, contornaríem, contornaríeu, contornarien

SUBJUNTIU PRESENT: contorni, contornis, contorni, contornem, contorneu, contornin

SUBJUNTIU IMPERFET: contornés, contornessis, contornés, contornéssim, contornéssiu, contornessin

IMPERATIU: contorna, contorni, contornem, contorneu, contornin

->contornat

■contornat -ada

adj HERÀLD Dit de l’animal o l’objecte que mira el flanc sinistre de l’escut, contràriament a la regla heràldica.

->contornejar

■contornejar

[de contorn]

v tr 1 Formar el contorn d’alguna cosa. L’alba contornejava les teulades del poble.

2 Seguir el contorn d’alguna cosa, fer la volta a una cosa. Contornejar l’estadi olímpic.

3 TÈXT En la disposició de dibuixos per a teixits, pintar sobre el paper quadriculat adient el contorn dels motius ornamentals que componen els dibuixos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contornejar

GERUNDI: contornejant

PARTICIPI: contornejat, contornejada, contornejats, contornejades

INDICATIU PRESENT: contornejo, contorneges, contorneja, contornegem, contornegeu, contornegen

INDICATIU IMPERFET: contornejava, contornejaves, contornejava, contornejàvem, contornejàveu, contornejaven

INDICATIU PASSAT: contornegí, contornejares, contornejà, contornejàrem, contornejàreu, contornejaren

INDICATIU FUTUR: contornejaré, contornejaràs, contornejarà, contornejarem, contornejareu, contornejaran

INDICATIU CONDICIONAL: contornejaria, contornejaries, contornejaria, contornejaríem, contornejaríeu, contornejarien

SUBJUNTIU PRESENT: contornegi, contornegis, contornegi, contornegem, contornegeu, contornegin

SUBJUNTIU IMPERFET: contornegés, contornegessis, contornegés, contornegéssim, contornegéssiu, contornegessin

IMPERATIU: contorneja, contornegi, contornegem, contornegeu, contornegin

->contorsió

■contorsió

Part. sil.: con_tor_si_ó

[del ll. contorsio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 Moviment que contreu irregularment els membres, les faccions de la cara. Les contorsions causades pel sofriment.

2 Gests afectats. Ballava fent contorsions ridícules.

->contorsionisme

■contorsionisme

Part. sil.: con_tor_si_o_nis_me

[de contorsió]

m ESPECT Activitat acrobàtica consistent en la contorsió del tronc i les extremitats per aconseguir positures contranaturals.

->contorsionista

■contorsionista

Part. sil.: con_tor_si_o_nis_ta

[de contorsió]

m i f ESPECT Acròbata que practica el contorsionisme.

->contort

■contort -a

[de contòrcer-se]

adj 1 BOT 1 Dit de l’òrgan vegetal torçut.

2 Dit de la prefloració en què cada sèpal o pètal cavalca damunt el precedent.

3 Dit de la planta amb prefloració contorta.

2 HISTOL Dit de la primera porció del túbul renal (proximal) i de la que segueix la nansa de Henle (distal).

->contortes

contortes

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies simpètales constituït per plantes herbàcies o llenyoses de fulles generalment oposades i de flors actinomorfes de corol·la contorta i ovaris súper, que comprèn les famílies de les apocinàcies, les asclepiadàcies, les gencianàcies i les longaniàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les contortes.

->contra

■contra

[del ll. contra, íd.; 1a FONT: s. XI]

1 prep 1 En direcció devers (quelcom) fins a estar-hi en contacte. La pluja batia contra els vidres.

2 Posat en contacte. Una escala recolzada contra la paret.

3 En sentit oposat a, en oposició a. Nedar contra el corrent. Marxar contra l’enemic.

4 en contra loc adv En sentit oposat, en oposició. Tots em van en contra. Si tu hi vas a favor, jo hi aniré en contra.

5 en contra de loc prep En sentit oposat a, en oposició a. En contra d’ell. Estàs en contra meu.

6 per contra loc adv Al contrari.

2 m La part desfavorable d’una cosa; inconvenient. Això té els seus pros i els seus contres. És interessant, però té els seus contres.

3 f 1 Oposició a algú o alguna cosa.

2 fer (o portar, o dur) la contra (a algú) Anar contra la seva opinió, contra la consecució del que vol o desitja.

4 f ESPORT En esgrima, parada en què l’espasa descriu un cercle entorn de la de l’adversari fins a tornar-s’hi a posar en contacte.

5 f MAR Aparell amb el qual és retinguda la botavara de les veles cangrees quan, en navegar amb vent de popa, aquella tendeix a moure’s enrere per efecte dels balanços.

6 m MÚS Pedal de l’orgue.

7 f MÚS Veu de contralt.

->contra-

■contra-

1 Prefix, del llatí contra, que denota: 1 Oposició. Ex.: contracorrent.

2 Reciprocitat. Ex.: contracanvi.

3 Duplicació o reforç. Ex.: contrafilera.

4 Segon lloc en categoria o grau. Ex.: contraalmirall.

2 HERÀLD Prefix que indica contraposició respecte a les posicions, als esmalts, etc., de les peces o les figures. Ex.: contrafaixat, contrapotençat, contrabarra.

3 MÚS Prefix que indica una octava més baixa.

->contraacusació

■contraacusació

Part. sil.: con_tra_a_cu_sa_ci_ó

[de acusació]

f Acusació de l’acusat contra l’acusador.

->contraagulla

■contraagulla

Part. sil.: con_tra_a_gu_lla

[de agulla]

f FERROC Tros de carril que resta en contacte amb l’agulla quan és desplaçada lateralment en el canvi de via.

->contraalisis

■contraalisis

Part. sil.: con_tra_a_li_sis

[de alisis]

m pl METEOR Vents constants que bufen en direcció oposada a la dels alisis.

->contraalmirall

■contraalmirall

Part. sil.: con_tra_al_mi_rall

[de almirall]

m ORG MIL Oficial de grau immediatament inferior al de vicealmirall.

->contraalmirallessa

■contraalmirallessa

Part. sil.: con_tra_al_mi_ra_lles_sa

[de contraalmirall]

f ORG MIL Dona que té el grau de contraalmirall.

->contraantena

contraantena

Part. sil.: con_tra_an_te_na

[de antena]

f TELECOM Fils conductors units entre ells i aïllats de terra, col·locats sota una antena.

->contraassegurança

■contraassegurança

Part. sil.: con_tra_as_se_gu_ran_ça

[de assegurança]

f DR CIV Contracte en el qual l’assegurat s’obliga a pagar una prima a l’assegurador contra el compromís d’aquest d’abonar una indemnització en el cas que l’assegurat no obtingui el benefici esperat en el contracte d’assegurança.

->contraatac

■contraatac

Part. sil.: con_tra_a_tac

[de contraatacar]

m 1 TÀCT 1 Reacció ofensiva ràpida i per sorpresa per a expulsar l’enemic del terreny ocupat i recuperar la posició momentàniament perduda.

2 pl Línia fortificada que els assetjats oposen als atacs dels assetjants.

2 ESPORT Reacció ofensiva ràpida d’un esportista o un equip davant de l’atac del contrari, obligant-lo a defensar-se abans que es pugui organitzar.

->contraatacar

■contraatacar

Part. sil.: con_tra_a_ta_car

[de atacar]

v intr TÀCT i 1 ESPORT Fer un contraatac.

2 Passar bruscament de la defensiva a l’ofensiva.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraatacar

GERUNDI: contraatacant

PARTICIPI: contraatacat, contraatacada, contraatacats, contraatacades

INDICATIU PRESENT: contraataco, contraataques, contraataca, contraataquem, contraataqueu, contraataquen

INDICATIU IMPERFET: contraatacava, contraatacaves, contraatacava, contraatacàvem, contraatacàveu, contraatacaven

INDICATIU PASSAT: contraataquí, contraatacares, contraatacà, contraatacàrem, contraatacàreu, contraatacaren

INDICATIU FUTUR: contraatacaré, contraatacaràs, contraatacarà, contraatacarem, contraatacareu, contraatacaran

INDICATIU CONDICIONAL: contraatacaria, contraatacaries, contraatacaria, contraatacaríem, contraatacaríeu, contraatacarien

SUBJUNTIU PRESENT: contraataqui, contraataquis, contraataqui, contraataquem, contraataqueu, contraataquin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraataqués, contraataquessis, contraataqués, contraataquéssim, contraataquéssiu, contraataquessin

IMPERATIU: contraataca, contraataqui, contraataquem, contraataqueu, contraataquin

->contrabaix

■contrabaix

Part. sil.: con_tra_baix

[de baix³; 1a FONT: 1575, DPou.]

MÚS 1 m Instrument del grup de corda i d’arc, el de dimensions més grans i de registre més greu.

2 m i f Contrabaixista.

->contrabaixista

contrabaixista

Part. sil.: con_tra_bai_xis_ta

[de contrabaix]

m i f MÚS Músic que toca el contrabaix.

->contrabaixó

contrabaixó

Part. sil.: con_tra_bai_xó

[de baixó]

m MÚS Contrafagot.

->contrabalanç

contrabalanç

[de contrabalançar]

m Contrapès.

->contrabalançar

■contrabalançar

[de balançar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr 1 Fer equilibri a un pes; equilibrar.

2 fig El seu poder contrabalançava el del príncep.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrabalançar

GERUNDI: contrabalançant

PARTICIPI: contrabalançat, contrabalançada, contrabalançats, contrabalançades

INDICATIU PRESENT: contrabalanço, contrabalances, contrabalança, contrabalancem, contrabalanceu, contrabalancen

INDICATIU IMPERFET: contrabalançava, contrabalançaves, contrabalançava, contrabalançàvem, contrabalançàveu, contrabalançaven

INDICATIU PASSAT: contrabalancí, contrabalançares, contrabalançà, contrabalançàrem, contrabalançàreu, contrabalançaren

INDICATIU FUTUR: contrabalançaré, contrabalançaràs, contrabalançarà, contrabalançarem, contrabalançareu, contrabalançaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrabalançaria, contrabalançaries, contrabalançaria, contrabalançaríem, contrabalançaríeu, contrabalançarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrabalanci, contrabalancis, contrabalanci, contrabalancem, contrabalanceu, contrabalancin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrabalancés, contrabalancessis, contrabalancés, contrabalancéssim, contrabalancéssiu, contrabalancessin

IMPERATIU: contrabalança, contrabalanci, contrabalancem, contrabalanceu, contrabalancin

->contraban

■contraban

[de ban¹; 1a FONT: s. XVII]

m 1 DR ADM Producció, consum o tràfic de gènere o d’efectes estancats o prohibits.

2 passar de contraban Introduir (alguna cosa) esquivant la vigilància.

->contrabanda

■contrabanda

[de banda¹]

f HERÀLD En una banda d’un escut, d’una bandera, etc., dividida transversalment en dues meitats de colors o de metalls diferents, cada meitat per oposició a l’altra meitat.

->contrabandat

■contrabandat -ada

adj HERÀLD Dit d’un escut, una bandera, etc., que presenta contrabandes.

->contrabandista

■contrabandista

[de contraban; 1a FONT: s. XVIII]

m i f Persona que fa contraban.

->contrabarana

■contrabarana

[de barana]

f Barana complementària.

->contrabarra

■contrabarra

[de barra¹]

f HERÀLD En una barra d’un escut, d’una bandera, etc., dividida transversalment en dues meitats de colors o de metalls diferents, cada meitat per oposició a l’altra meitat.

->contrabarrat

■contrabarrat -ada

[de barrat²]

adj HERÀLD Dit d’un escut, d’una bandera, etc., que presenta contrabarres.

->contrabarrera

■contrabarrera

[de barrera]

f Segona barrera.

->contrabase

■contrabase

[de base]

f pedestal 1.

->contrabastiment

■contrabastiment

m CONSTR Segon bastiment que hom posa en un primer fixat a la paret, per a posar-hi les vidrieres i les portes.

->contrabateria

■contrabateria

Part. sil.: con_tra_ba_te_ri_a

[de bateria]

f TÀCT Acció duta a terme per l’artilleria pròpia en fer foc contra l’enemiga a fi i efecte d’anul·lar-ne o disminuir-ne la capacitat d’actuació.

->contrabatre

■contrabatre

[de batre]

v tr TÀCT Fer foc (contra l’artilleria enemiga).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrabatre

GERUNDI: contrabatent

PARTICIPI: contrabatut, contrabatuda, contrabatuts, contrabatudes

INDICATIU PRESENT: contrabato, contrabats, contrabat, contrabatem, contrabateu, contrabaten

INDICATIU IMPERFET: contrabatia, contrabaties, contrabatia, contrabatíem, contrabatíeu, contrabatien

INDICATIU PASSAT: contrabatí, contrabateres, contrabaté, contrabatérem, contrabatéreu, contrabateren

INDICATIU FUTUR: contrabatré, contrabatràs, contrabatrà, contrabatrem, contrabatreu, contrabatran

INDICATIU CONDICIONAL: contrabatria, contrabatries, contrabatria, contrabatríem, contrabatríeu, contrabatrien

SUBJUNTIU PRESENT: contrabati, contrabatis, contrabati, contrabatem, contrabateu, contrabatin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrabatés, contrabatessis, contrabatés, contrabatéssim, contrabatéssiu, contrabatessin

IMPERATIU: contrabat, contrabati, contrabatem, contrabateu, contrabatin

->contrablocatge

contrablocatge

[de blocatge]

m TÀCT Acció destinada a trencar o atenuar un blocatge.

->contracaixa

■contracaixa

Part. sil.: con_tra_cai_xa

[de caixa]

f 1 GRÀF Divisió superior dreta de la caixa d’impremta, on hi ha lletres especials i altres signes.

2 HIST Caixa per a l’elecció nominal dels jurats del consell municipal de València, vigent fins al decret de Nova Planta.

->contracalcar

■contracalcar

[de calcar]

v tr Calcar de manera que s’obtingui la imatge invertida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contracalcar

GERUNDI: contracalcant

PARTICIPI: contracalcat, contracalcada, contracalcats, contracalcades

INDICATIU PRESENT: contracalco, contracalques, contracalca, contracalquem, contracalqueu, contracalquen

INDICATIU IMPERFET: contracalcava, contracalcaves, contracalcava, contracalcàvem, contracalcàveu, contracalcaven

INDICATIU PASSAT: contracalquí, contracalcares, contracalcà, contracalcàrem, contracalcàreu, contracalcaren

INDICATIU FUTUR: contracalcaré, contracalcaràs, contracalcarà, contracalcarem, contracalcareu, contracalcaran

INDICATIU CONDICIONAL: contracalcaria, contracalcaries, contracalcaria, contracalcaríem, contracalcaríeu, contracalcarien

SUBJUNTIU PRESENT: contracalqui, contracalquis, contracalqui, contracalquem, contracalqueu, contracalquin

SUBJUNTIU IMPERFET: contracalqués, contracalquessis, contracalqués, contracalquéssim, contracalquéssiu, contracalquessin

IMPERATIU: contracalca, contracalqui, contracalquem, contracalqueu, contracalquin

->contracanal

■contracanal

[de canal]

m Canal auxiliar d’un altre de principal.

->contracant

■contracant

[de cant¹]

m MÚS Contrapunt destinat a acompanyar una melodia.

->contracantell

■contracantell

[de cantell]

m GRÀF En certes relligadures de luxe, enquadrament ornamental de la part interior de la tapa.

->contracanvi

■contracanvi

[de canvi; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Allò que hom dóna en canvi o en compensació d’allò que rep.

2 DR MERC Import del segon canvi que sorgeix en recanviar una lletra.

->contracanxa

contracanxa

f ESPORT Franja de terreny situada al costat de la canxa del frontó, a la dreta del jugador.

->contracarena

contracarena

[de carena]

f CONSTR NAV Peça que cobreix la quilla per la part inferior de la nau, com a reforç i protecció de les peces que hi van.

->contracarril

■contracarril

[de carril]

m FERROC Banda o perfil de ferro que hom col·loca paral·lelament al carril en els revolts, els ponts i els encreuaments de via per tal d’evitar els descarrilaments, i en els passos a nivell per protegir el paviment en passar-hi els vehicles.

->contracció

■contracció

Part. sil.: con_trac_ci_ó

[del ll. contractio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de contreure o de contreure’s;

2 l’efecte. Contracció muscular. Contracció cardíaca.

3 MEC Disminució de les dimensions transversals d’un cos sotmès a un esforç de deformació per tracció.

4 TÈXT Encongiment normal d’un teixit en sortir del teler respecte a la longitud de l’ordit i de la trama esmerçats, a causa de les ondulacions dels fils corresponents en entrellaçar-se.

2 GRAM Elisió que es produeix en el contacte entre dos mots adjacents de manera que s’uneixen gràficament.

3 contracció de la vena fluida HIDR Disminució de la secció d’un doll de fluid que surt per un orifici petit a causa de les components transversals de la velocitat de les partícules del fluid en el moment de passar per l’orifici.

->contracèdula

■contracèdula

[de cèdula]

f Cèdula que en revoca una altra d’anterior.

->contracepció

■contracepció

Part. sil.: con_tra_cep_ci_ó

[de l’angl. contraception (final s. XIX), compost anormal de contra i conception]

f MED Acció d’evitar la fecundació i, doncs, l’embaràs.

->contraceptiu

■contraceptiu -iva

Part. sil.: con_tra_cep_tiu

[de l’angl. contraceptive, compost anormal de contra i conceptive, a partir de contraception]

1 adj Relatiu o pertanyent a la contracepció.

2 m MED Instrument o fàrmac emprat per a evitar la fecundació.

->contraceptor

■contraceptor -a

[formació culta analògica de terme d’agent sobre la base de contracepció]

adj i m i f Que practica la contracepció.

->contraclaror

■contraclaror

[de claror; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Llum que passa a través d’un cos translúcid.

2 a contraclaror loc adv Amb l’objecte que hom mira posat entre la llum i l’ull.

->contraclau

■contraclau

Part. sil.: con_tra_clau

[de clau²]

f 1 Cadascuna de les dovelles immediates a la clau d’un arc, d’una volta.

2 ESPORT En la lluita lliure, clau utilitzada com a resposta per a evitar o contrarestar els efectes d’una altra clau.

->contraclavilla

contraclavilla

[de clavilla]

f TECNOL Segona clavilla que hom posa per tal d’evitar que s’afluixi la clavilla principal.

->contracoberta

■contracoberta

[de coberta]

f GRÀF Segona coberta d’un llibre, protegida per la tapa.

->contracodast

contracodast

[de codast]

m CONSTR NAV Peça de fusta o de ferro que va adossada al codast per la part de popa i que serveix per a reforçar-lo.

->contracoixinet

■contracoixinet

Part. sil.: con_tra_coi_xi_net

[de coixinet]

m TECNOL Peça de metall, en forma d’anell, que serveix per a mantenir un arbre de transmissió en el seu coixinet.

->contracop

■contracop

[de cop]

1 m Repercussió d’un cop, d’una topada. El cavall va caure, i el contracop el va llançar de la sella.

2 de contracop loc adv De retop. Si l’empresa plega, de contracop també hauran de plegar altres cases.

->contracor

■contracor

[de cor¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

Mot emprat en l’expressió a contracor loc adv Vencent un sentiment de repugnància, de mala gana. Fer una cosa a contracor, ben a contracor.

->contracorrent

■contracorrent

[de corrent]

m 1 1 Corrent en sentit contrari al del corrent principal.

2 a contracorrent loc adv Contra corrent.

2 QUÍM IND Procediment en el qual dos fluids que circulen en sentit contrari actuen l’un sobre l’altre bescanviant energia o matèria.

->contracta

■contracta

Hom.: contracte

[de contractar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f DR 1 Contracte fet amb l’estat, amb una corporació, amb un particular, per a executar una obra per un preu determinat.

2 Instrument, escriptura o obligació simple signada amb què hom assegura un contracte.

3 El mateix contracte o conveni.

->contractació

■contractació

Part. sil.: con_trac_ta_ci_ó

[de contractar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acció de contractar.

->contractant

■contractant

[de contractar]

adj i m i f Que contracta. Les parts contractants.

->contractar

■contractar

[de contracte¹; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr 1 Estipular, fer, un contracte amb algú que l’obliga a prestar (un servei), a executar (alguna cosa). Hem contractat els seus serveis. Contractar l’execució d’una obra.

2 Fer un contracte (amb algú) per a una feina. Hem contractat dos professors per a aquest curs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contractar

GERUNDI: contractant

PARTICIPI: contractat, contractada, contractats, contractades

INDICATIU PRESENT: contracto, contractes, contracta, contractem, contracteu, contracten

INDICATIU IMPERFET: contractava, contractaves, contractava, contractàvem, contractàveu, contractaven

INDICATIU PASSAT: contractí, contractares, contractà, contractàrem, contractàreu, contractaren

INDICATIU FUTUR: contractaré, contractaràs, contractarà, contractarem, contractareu, contractaran

INDICATIU CONDICIONAL: contractaria, contractaries, contractaria, contractaríem, contractaríeu, contractarien

SUBJUNTIU PRESENT: contracti, contractis, contracti, contractem, contracteu, contractin

SUBJUNTIU IMPERFET: contractés, contractessis, contractés, contractéssim, contractéssiu, contractessin

IMPERATIU: contracta, contracti, contractem, contracteu, contractin

->contractat

■contractat -ada

[de contracte¹]

m i f Persona vinculada per un contracte a una empresa o a un organisme.

->contracte¹

■contracte¹

Hom.: contracta

[del ll. contractus, -us, der. de contrahĕre ‘ajuntar, contraure’; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 DR 1 Acord de dues voluntats o més adreçat a produir efectes jurídics.

2 Acta o document que enregistra un contracte.

3 contracte programa Contracte entre l’administració i una empresa pública en què es fixen ajuts econòmics en funció del compliment dels objectius acordats.

2 contracte social SOCIOL Acord entre els individus o entre aquests i la comunitat que hom suposa generalment implícit com a base de l’organització social.

->contracte²

■contracte² -a

Hom.: contracta

[del ll. contractus, -a, -um, part. de contrahĕre ‘ajuntar, contraure’]

adj 1 Que presenta una contracció.

2 GRAM Dit de les vocals i les formes que són el resultat d’una contracció.

3 article contracte GRAM Forma que pren l’article definit masculí, singular o plural, en contacte amb una de les preposicions a, de o per (al, als, del, dels, pel, pels).

->contràctil

■contràctil

[formació culta analògica sobre la base de contracte² amb la terminació -il (cf. hàbil, mòbil, dòcil, etc.), ll. -ĭlis, indicador de capacitat o aptitud]

adj Que té el poder de contreure’s, de produir una contracció. El músculs són contràctils. La força contràctil del cor. Un moviment contràctil.

->contractilitat

■contractilitat

[de contràctil]

f FISIOL ANIM Capacitat d’una fibra muscular d’escurçar-se en una dimensió i d’eixamplar-se en les altres.

->contractista

■contractista

[de contracta]

m i f Persona que per contracta executa una obra per al govern, per a una corporació, per a un particular.

->contractor

■contractor -a

[del ll. contractor, -ōris, íd.]

adj i m i f Que contreu.

->contractual

■contractual

Part. sil.: con_trac_tu_al

[formació culta analògica sobre la base del ll. contractus i el sufix -al]

adj 1 Relatiu o pertanyent al contracte.

2 Regulat per un contracte.

->contractualisme

■contractualisme

Part. sil.: con_trac_tu_a_lis_me

m SOCIOL Doctrina de caràcter jusnaturalista que explica l’origen de la societat a partir del contracte social.

->contractualista

■contractualista

Part. sil.: con_trac_tu_a_lis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al contractualisme.

2 m i f Seguidor del contractualisme.

->contractura

■contractura

[del ll. contractura, íd.]

f 1 Estat de rigidesa o de contracció permanent, involuntària i no reversible d’un grup muscular o més que manté la zona respectiva en una posició viciosa.

2 Estrenyiment del fust d’una columna en la seva part superior.

->contracultura

■contracultura

f SOCIOL Nom donat a les manifestacions sociològiques i polítiques de diversos moviments i fenòmens socials, l’objecte dels quals és de subvertir i superar el sistema tradicional de valors de la societat capitalista, dogmàtica i autoritària.

->contracultural

■contracultural

adj SOCIOL Relatiu o pertanyent a la contracultura.

->contrada

■contrada

[de encontrada¹, forma més antiga, per afèresi: una (en)contrada]

f 1 Voltants, extensió de terra pròxima a un lloc, a una persona, a una casa.

2 Extensió de terra determinada amb relació a un lloc o un nucli geogràfic.

->contradansa

■contradansa

[de dansa]

f DANSA i MÚS 1 Ball de figures d’origen popular anglès que les parelles de balladors, disposades les unes davant les altres, executen successivament.

2 Música d’aquest ball.

->contradeclaració

■contradeclaració

Part. sil.: con_tra_de_cla_ra_ci_ó

[de declaració]

f Declaració contrària a la que ha fet algú.

->contradefensa

■contradefensa

[de defensa]

f Treball de defensa que en reforça un altre.

->contradespulla

contradespulla

f TECNOL Lleugera inclinació de les cares verticals d’una peça emmotllada corresponent a la despulla del model.

->contradic

■contradic

[de dic]

m ENG HID Dic secundari fet prop d’un de principal per reforçar-ne l’acció.

->contradicció

■contradicció

Part. sil.: con_tra_dic_ci_ó

[del ll. contradictio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de contradir o de contradir-se.

2 Paraules o fets que es contradiuen. Una obra plena de contradiccions.

3 1 Oposició formal amb algú o amb alguna cosa. No admetre contradiccions.

2 esperit de contradicció Disposició constant a contradir.

3 tenir esperit de contradicció Estar sempre disposat a contradir.

4 Oposició absoluta entre dos termes.

->contradictor

■contradictor -a

[del ll. contradictor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1500]

m i f Persona que contradiu. Aquesta teoria no ha trobat encara contradictor.

->contradictori

■contradictori -òria

Cp. contrari

[del ll. contradictorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1401]

adj 1 Que contradiu. Proposicions contradictòries.

2 Que implica contradicció. Les seves afirmacions són contradictòries.

3 LÒG 1 En sentit relatiu, dit de dos termes o de dues proposicions una de les quals és negació de l’altra.

2 En sentit absolut, dit d’un terme o d’una proposició que presenten una contradicció.

4 MAT Dit d’una teoria els axiomes de la qual permeten de demostrar un teorema però també la seva negació.

->contradictòriament

■contradictòriament

Part. sil.: con_tra_dic_tò_ri_a_ment

[de contradictori]

adv D’una manera contradictòria.

->contradient

■contradient

Part. sil.: con_tra_di_ent

[de contradir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Inclinat a contradir.

->contradiment

■contradiment

[de contradir; 1a FONT: 1278]

m Acció de contradir o de contradir-se.

->contradir

■contradir

[del ll. contradicĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[imper sing 2 contradigues o contradiu] v 1 tr Rectificar, algú, el que diu un altre. No el contradiguem.

2 tr Desmentir, algú, el que ha dit un altre. Contradir una afirmació, les declaracions, el testimoniatge, d’algú.

3 1 pron Dir algú el contrari del que ha dit de primer. Es contradiu ell mateix, perquè avui diu una cosa i demà diu la contrària.

2 tr p ext Estar en oposició una cosa (amb una altra). Una opinió que contradiu la teva.

3 pron Dues afirmacions que es contradiuen totalment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contradir

GERUNDI: contradient

PARTICIPI: contradit, contradita, contradits, contradites

INDICATIU PRESENT: contradic, contradius, contradiu, contradiem, contradieu, contradiuen

INDICATIU IMPERFET: contradeia, contradeies, contradeia, contradèiem, contradèieu, contradeien

INDICATIU PASSAT: contradiguí, contradigueres, contradigué, contradiguérem, contradiguéreu, contradigueren

INDICATIU FUTUR: contradiré, contradiràs, contradirà, contradirem, contradireu, contradiran

INDICATIU CONDICIONAL: contradiria, contradiries, contradiria, contradiríem, contradiríeu, contradirien

SUBJUNTIU PRESENT: contradigui, contradiguis, contradigui, contradiguem, contradigueu, contradiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: contradigués, contradiguessis, contradigués, contradiguéssim, contradiguéssiu, contradiguessin

IMPERATIU: contradigues, contradigui, contradiguem, contradigueu, contradiguin

IMPERATIU (alternatiu): contradiu, contradigui, contradiguem, contradieu, contradiguin

->contraduna

■contraduna

[de duna]

f GEOMORF Duna artificial.

->contraelectromotor

■contraelectromotor -motriu [o -motora]

Part. sil.: con_tra_e_lec_tro_mo_tor

ELECTROT 1 adj Que tendeix a oposar-se a un corrent elèctric.

2 força contraelectromotriu [símb: fcem] Força electromotriu desenvolupada en certs elements o certs aparells intercalats en un circuit elèctric que tendeix a oposar-se al pas del corrent.

->contraemboscada

■contraemboscada

Part. sil.: con_tra_em_bos_ca_da

[de emboscada]

f Emboscada feta contra una altra.

->contraenquesta

■contraenquesta

Part. sil.: con_tra_en_ques_ta

[de enquesta]

f Enquesta feta per una de les parts per verificar l’enquesta feta per la part adversa.

->contraent

■contraent

Part. sil.: con_tra_ent

[de contraure]

adj i m i f Que contreu, que s’obliga.

->contraenvidar

■contraenvidar

Part. sil.: con_tra_en_vi_dar

[de envidar]

v tr Reenvidar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraenvidar

GERUNDI: contraenvidant

PARTICIPI: contraenvidat, contraenvidada, contraenvidats, contraenvidades

INDICATIU PRESENT: contraenvido, contraenvides, contraenvida, contraenvidem, contraenvideu, contraenviden

INDICATIU IMPERFET: contraenvidava, contraenvidaves, contraenvidava, contraenvidàvem, contraenvidàveu, contraenvidaven

INDICATIU PASSAT: contraenvidí, contraenvidares, contraenvidà, contraenvidàrem, contraenvidàreu, contraenvidaren

INDICATIU FUTUR: contraenvidaré, contraenvidaràs, contraenvidarà, contraenvidarem, contraenvidareu, contraenvidaran

INDICATIU CONDICIONAL: contraenvidaria, contraenvidaries, contraenvidaria, contraenvidaríem, contraenvidaríeu, contraenvidarien

SUBJUNTIU PRESENT: contraenvidi, contraenvidis, contraenvidi, contraenvidem, contraenvideu, contraenvidin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraenvidés, contraenvidessis, contraenvidés, contraenvidéssim, contraenvidéssiu, contraenvidessin

IMPERATIU: contraenvida, contraenvidi, contraenvidem, contraenvideu, contraenvidin

->contraenvit

■contraenvit

Part. sil.: con_tra_en_vit

[de contraenvidar]

m Reenvit.

->contraescarpa

■contraescarpa

Part. sil.: con_tra_es_car_pa

[de escarpa¹]

f ARM Talús del vall d’una fortificació permanent oposat a l’escarpa.

->contraescriptura

■contraescriptura

Part. sil.: con_tra_es_crip_tu_ra

[de escriptura]

f Escriptura que n’anul·la una d’anterior.

->contraespiga

contraespiga

Part. sil.: con_tra_es_pi_ga

[de espiga]

f FUST En un acoblament, espiga que ocupa el mateix encaix, ensems amb una altra de més grossa.

->contraespionatge

■contraespionatge

Part. sil.: con_tra_es_pi_o_nat_ge

[de espionatge]

m Activitat de vigilar o descobrir espies enemics mitjançant agents secrets que depenen d’organitzacions especialitzades de la policia secreta, de l’exèrcit, etc.

->contraestai

contraestai

Part. sil.: con_tra_es_tai

m NÀUT Cap gruixut que ajuda l’estai a sostenir el pal o masteler estirant-lo cap a proa.

->contraestampa

■contraestampa

Part. sil.: con_tra_es_tam_pa

[de estampa]

f GRÀF Contramotlle.

->contraexemple

■contraexemple

Part. sil.: con_tra_e_xem_ple

m MAT Exemple que contradiu una afirmació.

->contraexposició

■contraexposició

Part. sil.: con_tra_ex_po_si_ci_ó

[de exposició]

f MÚS Episodi d’una fuga que segueix l’exposició.

->contrafacció

■contrafacció

Part. sil.: con_tra_fac_ci_ó

[del ll. td. contrafactio, -onis ‘comparació’]

f Contrafaïment.

->contrafactual

■contrafactual

Part. sil.: con_tra_fac_tu_al

adj LING Que designa situacions irreals. Oracions condicionals contrafactuals.

->contrafaedor

■contrafaedor -a

Part. sil.: con_tra_fa_e_dor

[de contrafer; 1a FONT: 1344]

adj i m i f Que contrafà.

->contrafaent

■contrafaent

Part. sil.: con_tra_fa_ent

[de contrafer; 1a FONT: 1373]

m El qui contrafà.

->contrafagot

■contrafagot

[de fagot]

MÚS 1 m Instrument de vent de la família de la fusta que sona una octava més baix que el fagot.

2 m i f Músic que toca el contrafagot.

->contrafaïment

■contrafaïment

Part. sil.: con_tra_fa_ï_ment

[de contrafer]

m Acció de contrafer o contravenir.

->contrafaixa

■contrafaixa

Part. sil.: con_tra_fai_xa

[de faixa]

f HERÀLD En una faixa d’un escut, d’una bandera, etc., dividida transversalment en dues meitats de colors o de metalls diferents, cada meitat per oposició a l’altra meitat.

->contrafaixat

■contrafaixat -ada

Part. sil.: con_tra_fai_xat

[de faixat]

adj HERÀLD Dit de l’escut i, en general, de la representació heràldica que presenta contrafaixes.

->contrafallada

■contrafallada

[de contrafallar]

f Acció de contrafallar.

->contrafallar

■contrafallar

[de fallar]

v tr Refallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrafallar

GERUNDI: contrafallant

PARTICIPI: contrafallat, contrafallada, contrafallats, contrafallades

INDICATIU PRESENT: contrafallo, contrafalles, contrafalla, contrafallem, contrafalleu, contrafallen

INDICATIU IMPERFET: contrafallava, contrafallaves, contrafallava, contrafallàvem, contrafallàveu, contrafallaven

INDICATIU PASSAT: contrafallí, contrafallares, contrafallà, contrafallàrem, contrafallàreu, contrafallaren

INDICATIU FUTUR: contrafallaré, contrafallaràs, contrafallarà, contrafallarem, contrafallareu, contrafallaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrafallaria, contrafallaries, contrafallaria, contrafallaríem, contrafallaríeu, contrafallarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrafalli, contrafallis, contrafalli, contrafallem, contrafalleu, contrafallin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrafallés, contrafallessis, contrafallés, contrafalléssim, contrafalléssiu, contrafallessin

IMPERATIU: contrafalla, contrafalli, contrafallem, contrafalleu, contrafallin

->contrafase

■contrafase

[de fase]

f Mot emprat en l’expressió en contrafase loc adj ELECTRÒN Dit del muntatge de dos tubs de dos transistors emprat correntment com a amplificador de potència.

->contrafemella

■contrafemella

[de femella]

f FERRET Femella que hom colla sobre una altra per tal d’assegurar-ne la immobilitat.

->contrafer

■contrafer

[de fer¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 ant Contravenir.

2 1 Imitar d’una manera il·lícita (l’obra d’un altre). Contrafer un llibre.

2 Imitar fraudulentament (un objecte que té un caràcter autèntic), falsificar. Contrafer un bitllet de banc.

3 Estrafer.

4 contrafer a l’espiritual LIT Substituir el contingut profà d’una obra literària per un altre de sagrat per tal de convertir-la en un text de caire religiós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrafer

GERUNDI: contrafent

PARTICIPI: contrafet, contrafeta, contrafets, contrafetes

INDICATIU PRESENT: contrafaig, contrafàs, contrafà, contrafem, contrafeu, contrafan

INDICATIU IMPERFET: contrafeia, contrafeies, contrafeia, contrafèiem, contrafèieu, contrafeien

INDICATIU PASSAT: contrafiu, contraferes, contraféu, contraférem, contraféreu, contraferen

INDICATIU FUTUR: contrafaré, contrafaràs, contrafarà, contrafarem, contrafareu, contrafaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrafaria, contrafaries, contrafaria, contrafaríem, contrafaríeu, contrafarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrafaci, contrafacis, contrafaci, contrafem, contrafeu, contrafacin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): contrafaci, contrafacis, contrafaci, contrafacem, contrafaceu, contrafacin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrafés, contrafessis, contrafés, contraféssim, contraféssiu, contrafessin

IMPERATIU: contrafés, contrafaci, contrafem, contrafeu, contrafacin

IMPERATIU (alternatiu): contrafés, contrafaci, contrafacem, contrafeu, contrafacin

->contrafet

■contrafet -a

[de contrafer]

adj Tort, desviat de la forma regular; deforme. Tenir el cos contrafet.

->contrafibra

■contrafibra

f Mot emprat en l’expressió a contrafibra loc adv GRÀF i ART En sentit perpendicular a les fibres d’una matèria, especialment en xilografia. Gravat a contrafibra.

->contrafil

■contrafil

[de fil]

Mot emprat en l’expressió a contrafil loc adv TÈXT En direcció contrària a la dels fils, les venes o les fibres d’una matèria.

->contrafilera

■contrafilera

[de filera; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Segona filera, que serveix de reforç o de defensa a una altra.

->contrafilet

■contrafilet

[de filet]

m FUST i MOBL Filet que en reforça un altre.

->contrafinal

contrafinal

[de final]

adj LING Dit de la vocal pretònica no inicial, anomenada també contratònica.

->contrafinestra

■contrafinestra

[de finestra]

f dial CONSTR Porticó.

->contrafirma

■contrafirma

[de contrafirmar]

f Contrasignatura.

->contrafirmar

■contrafirmar

[de firmar]

v tr Contrasignar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrafirmar

GERUNDI: contrafirmant

PARTICIPI: contrafirmat, contrafirmada, contrafirmats, contrafirmades

INDICATIU PRESENT: contrafirmo, contrafirmes, contrafirma, contrafirmem, contrafirmeu, contrafirmen

INDICATIU IMPERFET: contrafirmava, contrafirmaves, contrafirmava, contrafirmàvem, contrafirmàveu, contrafirmaven

INDICATIU PASSAT: contrafirmí, contrafirmares, contrafirmà, contrafirmàrem, contrafirmàreu, contrafirmaren

INDICATIU FUTUR: contrafirmaré, contrafirmaràs, contrafirmarà, contrafirmarem, contrafirmareu, contrafirmaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrafirmaria, contrafirmaries, contrafirmaria, contrafirmaríem, contrafirmaríeu, contrafirmarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrafirmi, contrafirmis, contrafirmi, contrafirmem, contrafirmeu, contrafirmin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrafirmés, contrafirmessis, contrafirmés, contrafirméssim, contrafirméssiu, contrafirmessin

IMPERATIU: contrafirma, contrafirmi, contrafirmem, contrafirmeu, contrafirmin

->contrafloc

■contrafloc

[de floc²]

m NÀUT Vela triangular que s’enverga al contraestai de velatxo i va ferma a l’extrem del botaló.

->contrafoc

■contrafoc

[de foc]

m Operació per a apagar un incendi forestal que consisteix a cremar una part del bosc en la direcció en què avança l’incendi, amb la finalitat de crear un buit que impedeixi l’avanç del foc.

->contrafolre

contrafolre

[de folre]

m INDUM Peça de tela que reforça el folre.

->contraforadar

■contraforadar

[de foradar]

v tr TECNOL Foradar una peça emprant com a guia de la broca els forats fets anteriorment en una altra peça que hom hi superposa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraforadar

GERUNDI: contraforadant

PARTICIPI: contraforadat, contraforadada, contraforadats, contraforadades

INDICATIU PRESENT: contraforado, contraforades, contraforada, contraforadem, contraforadeu, contraforaden

INDICATIU IMPERFET: contraforadava, contraforadaves, contraforadava, contraforadàvem, contraforadàveu, contraforadaven

INDICATIU PASSAT: contraforadí, contraforadares, contraforadà, contraforadàrem, contraforadàreu, contraforadaren

INDICATIU FUTUR: contraforadaré, contraforadaràs, contraforadarà, contraforadarem, contraforadareu, contraforadaran

INDICATIU CONDICIONAL: contraforadaria, contraforadaries, contraforadaria, contraforadaríem, contraforadaríeu, contraforadarien

SUBJUNTIU PRESENT: contraforadi, contraforadis, contraforadi, contraforadem, contraforadeu, contraforadin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraforadés, contraforadessis, contraforadés, contraforadéssim, contraforadéssiu, contraforadessin

IMPERATIU: contraforada, contraforadi, contraforadem, contraforadeu, contraforadin

->contraforja

contraforja

f TECNOL 1 Acció de contraforjar;

2 l’efecte.

->contraforjar

■contraforjar

[de forjar]

v tr TECNOL Forjar una barra de metall batent-la alternativament de pla i pel cantell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraforjar

GERUNDI: contraforjant

PARTICIPI: contraforjat, contraforjada, contraforjats, contraforjades

INDICATIU PRESENT: contraforjo, contraforges, contraforja, contraforgem, contraforgeu, contraforgen

INDICATIU IMPERFET: contraforjava, contraforjaves, contraforjava, contraforjàvem, contraforjàveu, contraforjaven

INDICATIU PASSAT: contraforgí, contraforjares, contraforjà, contraforjàrem, contraforjàreu, contraforjaren

INDICATIU FUTUR: contraforjaré, contraforjaràs, contraforjarà, contraforjarem, contraforjareu, contraforjaran

INDICATIU CONDICIONAL: contraforjaria, contraforjaries, contraforjaria, contraforjaríem, contraforjaríeu, contraforjarien

SUBJUNTIU PRESENT: contraforgi, contraforgis, contraforgi, contraforgem, contraforgeu, contraforgin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraforgés, contraforgessis, contraforgés, contraforgéssim, contraforgéssiu, contraforgessin

IMPERATIU: contraforja, contraforgi, contraforgem, contraforgeu, contraforgin

->contrafort

■contrafort

[de fort; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 CONSTR Pilar sortint que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l’empenta de terres adossades, d’una volta, etc.

2 Nom de diferents objectes que serveixen per a reforçar-ne d’altres.

3 GEOG Ramificació secundària d’una cadena de muntanyes. Els contraforts dels Pirineus.

->contrafuga

■contrafuga

[de fuga]

f MÚS Fuga en què la imitació del tema és feta per intervals del mateix valor però en sentit invers.

->contrafulla

■contrafulla

[de fulla]

f 1 Làmina aplicada a la fulla d’un instrument tallant, d’un rascador, etc., per donar-li rigidesa.

2 FUST Peça de ferro que, aplicada a la fulla d’un ribot, d’una garlopa, etc., evita la formació d’estelles en la fusta que hom treballa, doblega els encenalls i els fa sortir per l’obertura superior del ribot, etc.

->contrafur

■contrafur

[de fur; 1a FONT: 1538]

m 1 HIST Infracció d’un fur o un privilegi per part del poder públic.

2 Acte contra la llei, contra els bons costums.

->contragalop

contragalop

m ESPORT En l’hípica, aire artificial en el qual el cavall galopa sobre el peu esquerre quan gira a mà esquerra i sobre el peu dret quan gira a mà dreta.

->contragalze

■contragalze

[de galze]

m FUST Galze que, en posició invertida amb relació a un altre galze, encaixa amb aquest.

->contragirar

■contragirar

[de girar]

v tr Girar algú, contra el qui li ha girat una lletra, una altra lletra per una quantitat equivalent o menor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contragirar

GERUNDI: contragirant

PARTICIPI: contragirat, contragirada, contragirats, contragirades

INDICATIU PRESENT: contragiro, contragires, contragira, contragirem, contragireu, contragiren

INDICATIU IMPERFET: contragirava, contragiraves, contragirava, contragiràvem, contragiràveu, contragiraven

INDICATIU PASSAT: contragirí, contragirares, contragirà, contragiràrem, contragiràreu, contragiraren

INDICATIU FUTUR: contragiraré, contragiraràs, contragirarà, contragirarem, contragirareu, contragiraran

INDICATIU CONDICIONAL: contragiraria, contragiraries, contragiraria, contragiraríem, contragiraríeu, contragirarien

SUBJUNTIU PRESENT: contragiri, contragiris, contragiri, contragirem, contragireu, contragirin

SUBJUNTIU IMPERFET: contragirés, contragiressis, contragirés, contragiréssim, contragiréssiu, contragiressin

IMPERATIU: contragira, contragiri, contragirem, contragireu, contragirin

->contragrafisme

■contragrafisme

[de grafisme]

m GRÀF Parts blanques d’un imprès que en condicionen la percepció.

->contraguàrdia

■contraguàrdia

Part. sil.: con_tra_guàr_di_a

[de guàrdia]

f Obra exterior en angle edificada davant un baluard per a cobrir-ne els fronts.

->contraguerrilla

■contraguerrilla

f MIL 1 Conjunt d’accions armades destinades a combatre la guerrilla.

2 Grup militar especialitzat en la lluita contra la guerrilla.

->contraguieta

■contraguieta

Part. sil.: con_tra_gui_e_ta

[de guieta]

f TÈXT Regle fixat a la part superior de la guieta del darrere del calaix de les taules del teler mecànic.

->contraindicació

■contraindicació

Part. sil.: con_tra_in_di_ca_ci_ó

[de contraindicar]

f 1 Indicació contrària a la donada anteriorment.

2 MED Circumstància que impedeix l’aplicació d’un tractament determinat.

->contraindicar

■contraindicar

Part. sil.: con_tra_in_di_car

[de indicar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Indicar en contra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraindicar

GERUNDI: contraindicant

PARTICIPI: contraindicat, contraindicada, contraindicats, contraindicades

INDICATIU PRESENT: contraindico, contraindiques, contraindica, contraindiquem, contraindiqueu, contraindiquen

INDICATIU IMPERFET: contraindicava, contraindicaves, contraindicava, contraindicàvem, contraindicàveu, contraindicaven

INDICATIU PASSAT: contraindiquí, contraindicares, contraindicà, contraindicàrem, contraindicàreu, contraindicaren

INDICATIU FUTUR: contraindicaré, contraindicaràs, contraindicarà, contraindicarem, contraindicareu, contraindicaran

INDICATIU CONDICIONAL: contraindicaria, contraindicaries, contraindicaria, contraindicaríem, contraindicaríeu, contraindicarien

SUBJUNTIU PRESENT: contraindiqui, contraindiquis, contraindiqui, contraindiquem, contraindiqueu, contraindiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraindiqués, contraindiquessis, contraindiqués, contraindiquéssim, contraindiquéssiu, contraindiquessin

IMPERATIU: contraindica, contraindiqui, contraindiquem, contraindiqueu, contraindiquin

->contraindicat

■contraindicat -ada

Part. sil.: con_tra_in_di_cat

[de contraindicar]

adj Perjudicial, no convenient, especialment per a tractar una certa malaltia.

->contrainformació

■contrainformació

Part. sil.: con_tra_in_for_ma_ci_ó

[de informació]

f 1 Informació que s’oposa a una altra.

2 Missatge amb uns continguts destinats a contrarestar els efectes que hagi pogut produir un altre missatge anterior en un públic determinat.

->contrallibre

■contrallibre

m HIST Oficial de la Generalitat de València encarregat d’intervenir els llibres de comptes.

->contrallum

■contrallum

[de llum]

m Posició en què l’objecte rep la llum del costat oposat al costat pel qual hom el mira.