->fangar²

■fangar²

[de fanga; 1a FONT: s. XIV]

v tr AGR Girar la terra d’un camp amb la fanga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fangar

GERUNDI: fangant

PARTICIPI: fangat, fangada, fangats, fangades

INDICATIU PRESENT: fango, fangues, fanga, fanguem, fangueu, fanguen

INDICATIU IMPERFET: fangava, fangaves, fangava, fangàvem, fangàveu, fangaven

INDICATIU PASSAT: fanguí, fangares, fangà, fangàrem, fangàreu, fangaren

INDICATIU FUTUR: fangaré, fangaràs, fangarà, fangarem, fangareu, fangaran

INDICATIU CONDICIONAL: fangaria, fangaries, fangaria, fangaríem, fangaríeu, fangarien

SUBJUNTIU PRESENT: fangui, fanguis, fangui, fanguem, fangueu, fanguin

SUBJUNTIU IMPERFET: fangués, fanguessis, fangués, fanguéssim, fanguéssiu, fanguessin

IMPERATIU: fanga, fangui, fanguem, fangueu, fanguin

->fanglomerat

fanglomerat

m PETROG Conglomerat de classificació molt escassa i litològicament molt heterogeni format per materials grossos inclosos en una matriu molt abundant.

->fangós

■fangós -osa

[de fang; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Ple de fang. Un camí fangós.

2 Que conté fang.

3 Brut de fang. Unes sabates fangoses.

->fangot

■fangot

[de fanga]

m AGR Fanga.

->fangoteràpia

fangoteràpia

Part. sil.: fan_go_te_rà_pi_a

f TERAP Mètode terapèutic basat en l’aplicació tòpica de fang, destinat a l’alleujament del dolor i al tractament d’afeccions reumàtiques i de la pell.

->fangueig

■fangueig

Part. sil.: fan_gueig

[de fanguejar]

m Fanguer, especialment el d’un lloc transitat.

->fanguejar

■fanguejar

[de fang]

v intr 1 Anar pel fang.

2 Manejar fang.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fanguejar

GERUNDI: fanguejant

PARTICIPI: fanguejat, fanguejada, fanguejats, fanguejades

INDICATIU PRESENT: fanguejo, fangueges, fangueja, fanguegem, fanguegeu, fanguegen

INDICATIU IMPERFET: fanguejava, fanguejaves, fanguejava, fanguejàvem, fanguejàveu, fanguejaven

INDICATIU PASSAT: fanguegí, fanguejares, fanguejà, fanguejàrem, fanguejàreu, fanguejaren

INDICATIU FUTUR: fanguejaré, fanguejaràs, fanguejarà, fanguejarem, fanguejareu, fanguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fanguejaria, fanguejaries, fanguejaria, fanguejaríem, fanguejaríeu, fanguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fanguegi, fanguegis, fanguegi, fanguegem, fanguegeu, fanguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fanguegés, fanguegessis, fanguegés, fanguegéssim, fanguegéssiu, fanguegessin

IMPERATIU: fangueja, fanguegi, fanguegem, fanguegeu, fanguegin

->fanguer

■fanguer

[de fang]

m Lloc ple de fang; fangar¹.

->fanguera

■fanguera

[de fang]

f fangar¹.

->fanguetejar

■fanguetejar

[de fang]

v intr Fanguejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fanguetejar

GERUNDI: fanguetejant

PARTICIPI: fanguetejat, fanguetejada, fanguetejats, fanguetejades

INDICATIU PRESENT: fanguetejo, fangueteges, fangueteja, fanguetegem, fanguetegeu, fanguetegen

INDICATIU IMPERFET: fanguetejava, fanguetejaves, fanguetejava, fanguetejàvem, fanguetejàveu, fanguetejaven

INDICATIU PASSAT: fanguetegí, fanguetejares, fanguetejà, fanguetejàrem, fanguetejàreu, fanguetejaren

INDICATIU FUTUR: fanguetejaré, fanguetejaràs, fanguetejarà, fanguetejarem, fanguetejareu, fanguetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fanguetejaria, fanguetejaries, fanguetejaria, fanguetejaríem, fanguetejaríeu, fanguetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fanguetegi, fanguetegis, fanguetegi, fanguetegem, fanguetegeu, fanguetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fanguetegés, fanguetegessis, fanguetegés, fanguetegéssim, fanguetegéssiu, fanguetegessin

IMPERATIU: fangueteja, fanguetegi, fanguetegem, fanguetegeu, fanguetegin

->fanguissar

■fanguissar

[de fang]

m fangar¹.

->-fania

■-fania

Forma sufixada del mot grec phaneía, que significa ‘aparició’. Ex.: litofania.

->fanotró

■fanotró

m ELECTRÒN Díode de gas proveït d’un càtode incandescent, emprat com a rectificador de potència.

->fantasia

■fantasia

Part. sil.: fan_ta_si_a

[del ll. phantasia, i aquest, del gr. phantasía ‘aparició, imatge; imaginació’, der. de phantázō ‘fer aparició’, i aquest, de phaínō ‘aparèixer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Facultat de formar imatges mentals o representacions dels objectes no presents, de concebre combinacions que no forneix la realitat.

2 Creació fictícia, imatge il·lusòria, noció quimèrica.

3 1 Obra en què hom s’abandona a la imaginació o la fantasia, defuig la subjecció a unes determinades normes.

2 esp MÚS Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes.

4 de fantasia loc adj 1 Dit d’un adornament capriciós que té aparença i poc valor. Unes arracades de fantasia. Roba de fantasia.

2 GRÀF Dit dels tipus o composicions poc usuals i allunyats de les formes clàssiques, basats solament en la fantasia de llur creador.

3 TÈXT Dit del dibuix o l’estampat d’un teixit, generalment vistós, que no respon a cap dels models clàssics.

->fantasiador

fantasiador -a

Part. sil.: fan_ta_si_a_dor

[de fantasiar]

adj Fantasiaire.

->fantasiaire

■fantasiaire

Part. sil.: fan_ta_si_ai_re

[de fantasiar]

adj i m i f Que fantasia.

->fantasiar

■fantasiar

Part. sil.: fan_ta_si_ar

[de fantasia; 1a FONT: c. 1450]

v intr Deixar córrer la fantasia, somiar despert.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fantasiar

GERUNDI: fantasiant

PARTICIPI: fantasiat, fantasiada, fantasiats, fantasiades

INDICATIU PRESENT: fantasio, fantasies, fantasia, fantasiem, fantasieu, fantasien

INDICATIU IMPERFET: fantasiava, fantasiaves, fantasiava, fantasiàvem, fantasiàveu, fantasiaven

INDICATIU PASSAT: fantasií, fantasiares, fantasià, fantasiàrem, fantasiàreu, fantasiaren

INDICATIU FUTUR: fantasiaré, fantasiaràs, fantasiarà, fantasiarem, fantasiareu, fantasiaran

INDICATIU CONDICIONAL: fantasiaria, fantasiaries, fantasiaria, fantasiaríem, fantasiaríeu, fantasiarien

SUBJUNTIU PRESENT: fantasiï, fantasiïs, fantasiï, fantasiem, fantasieu, fantasiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: fantasiés, fantasiessis, fantasiés, fantasiéssim, fantasiéssiu, fantasiessin

IMPERATIU: fantasia, fantasiï, fantasiem, fantasieu, fantasiïn

->fantasieig

■fantasieig

Part. sil.: fan_ta_si_eig

[de fantasiejar]

m Acció de fantasiar o fantasiejar.

->fantasiejar

■fantasiejar

Part. sil.: fan_ta_si_e_jar

[de fantasia]

v intr Fantasiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fantasiejar

GERUNDI: fantasiejant

PARTICIPI: fantasiejat, fantasiejada, fantasiejats, fantasiejades

INDICATIU PRESENT: fantasiejo, fantasieges, fantasieja, fantasiegem, fantasiegeu, fantasiegen

INDICATIU IMPERFET: fantasiejava, fantasiejaves, fantasiejava, fantasiejàvem, fantasiejàveu, fantasiejaven

INDICATIU PASSAT: fantasiegí, fantasiejares, fantasiejà, fantasiejàrem, fantasiejàreu, fantasiejaren

INDICATIU FUTUR: fantasiejaré, fantasiejaràs, fantasiejarà, fantasiejarem, fantasiejareu, fantasiejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fantasiejaria, fantasiejaries, fantasiejaria, fantasiejaríem, fantasiejaríeu, fantasiejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fantasiegi, fantasiegis, fantasiegi, fantasiegem, fantasiegeu, fantasiegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fantasiegés, fantasiegessis, fantasiegés, fantasiegéssim, fantasiegéssiu, fantasiegessin

IMPERATIU: fantasieja, fantasiegi, fantasiegem, fantasiegeu, fantasiegin

->fantasiós

■fantasiós -osa

Part. sil.: fan_ta_si_ós

[de fantasia; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Creat per la fantasia.

->fantasista

■fantasista

[calc del fr. fantaisiste, íd.]

m i f Persona que s’abandona a la fantasia en art, literatura, música, etc.

->fantasma

■fantasma

[del ll. phantasma, i aquest, del gr. phántasma ‘aparició, imatge’; 1a FONT: 1372]

1 m 1 Objecte o, sobretot, persona que apareix en forma d’ésser real, tot i ésser quelcom imaginat.

2 OCULT Aparició sensible d’un mort o d’un ésser incorpori.

2 m [o f] Persona que simula una aparició, un espectre, per esporuguir la gent.

3 m FILOS Imatge mental d’un objecte, equivalent escolàstic de fenomen.

4 m i f col·loq i fig Persona que fa el fatxenda, que presumeix molt, però que no respon a les expectatives que desperta. Ell és molt responsable, però el seu germà és un fantasma: no compleix mai res del que promet.

5 adj 1 Inexistent o fals. Una empresa fantasma.

2 mot fantasma LING Mot sense realitat lingüística i degut a un error de còpia o de transcripció.

->fantasmada

fantasmada

[de fantasma]

f col·loq Acció o dita pròpia d’un fantasma, d’una persona fatxenda. Aquest projecte és una fantasmada, no té cap possibilitat d’èxit.

->fantasmagoria

■fantasmagoria

Part. sil.: fan_tas_ma_go_ri_a

[del fr. fantasmagorie, íd., de formació incerta, potser comp. de fantasme ‘fantasma’ i allégorie ‘al·legoria’, usat sovint per a representacions plàstiques; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Art de representar figures per mitjà d’una il·lusió òptica.

2 fig Emprament d’imatges, de combinacions, etc., pròpies per a fer il·lusió a l’esperit colpint la imaginació.

->fantasmagòric

■fantasmagòric -a

[de fantasmagoria]

adj Relatiu o pertanyent a la fantasmagoria.

->fantasmagòricament

■fantasmagòricament

[de fantasmagòric]

adv D’una manera fantasmagòrica.

->fantasmal

■fantasmal

[de fantasma]

adj 1 Propi dels fantasmes.

2 Que conté fantasmes o és producte fantàstic. En la boscúria fantasmal.

->fantàstic

■fantàstic -a

[del ll. phantastĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. phantastikós ‘imaginari, irreal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que és o sembla ésser un producte merament de la fantasia.

2 Extraordinari, admirable, magnífic.

3 ART, LIT i CIN Dit de l’art i dels gèneres literari i cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.

->fantàsticament

■fantàsticament

[de fantàstic; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adv D’una manera fantàstica.

->fanti

fanti

1 1 adj Relatiu o pertanyent als fantis.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble melanoafricà que habita a la costa de Ghana.

2 m LING Llengua àkan del grup kwa, parlada pels fantis.

->fantotxe

■fantotxe

[del fr. fantoche, i aquest, de l’it. fantoccio ‘titella’, der. de fante ‘infant’, del ll. infans, -ntis ‘infant’]

m 1 Persona que és molt menys del que aparença, que no pot ésser presa seriosament.

2 HERÀLD Bust humà, generalment monstruós, sense braços i amb corns, emprat com a cimera.

->fanzarí

fanzarí -ina

adj i m i f De Fanzara (Alt Millars).

->fanzine

fanzine^* [fandzín]

[angl ] m Revista de poca difusió i realitzada amb pocs mitjans pels aficionats a determinats temes culturals, especialment música, cinema, còmic, ciència-ficció, etc.

->faquí

■faquí

[del fr. faquin, der. del fr. mitjà facque ‘butxaca, sac’, i aquest, del neerl. fak ‘bossa’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Bastaix.

->faquir

■faquir

[del fr. o angl. faquir, i aquest, de l’àr. faqîr ‘pobre, captaire’]

m 1 ISLAM Asceta i mendicant mahometà que rebutja la propietat privada i se sotmet a la voluntat divina.

2 HIND Asceta hindú.

3 ESPECT Mag especialitzat en demostracions d’insensibilitat física, com ara caminar descalç sobre claus, vidres o brases, jeure sobre claus drets, etc.

->faquirisme

faquirisme

m HIST REL Conjunt dels fets extraordinaris realitzats pels faquirs i als quals hom atribueix un poder sobrenatural.

->far

■far

Cp. fanal

[del ll. pharos, i aquest, del gr. pháros, íd., originàriament nom de l’illa de Pharos, a la badia d’Alexandria, famosa pel seu far; 1a FONT: s. XIII]

m 1 ant Foguera que servia de senyal.

2 MAR Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia.

3 AUT 1 Dispositiu emprat en els vehicles automòbils per a il·luminar el camí i poder circular de nit o quan no hi ha prou llum natural.

2 far antiboira Far que produeix una llum groga perquè el filament crema en una atmosfera de iode o perquè duu un vidre especial, la qual llum no enlluerna els conductors que van en direcció contrària, quan hi ha boira baixa pel camí.

->farad

■farad

[del nom del físic angl. Michael Faraday (1791-1867); 1a FONT: c. 1925]

m METROL [símb: F] Unitat de capacitat elèctrica del sistema internacional equivalent a la capacitat d’un condensador que, carregat amb un coulomb, dóna una diferència d’un potencial d’un volt.

->faradaic

■faradaic -a

Part. sil.: fa_ra_daic

[de faraday]

adj ELECT 1 Relatiu o pertanyent a les lleis de Faraday.

2 Dit dels corrents elèctrics alterns induïts, produïts per interrupció repetida del corrent continu en una bobina d’inducció.

->faraday

■faraday

[del nom de Faraday (v. farad)]

m ELECTROQ Quantitat d’electricitat necessària per a alliberar o dipositar electrolíticament un equivalent gram d’electròlit. Equival a 96 490 C.

->faràdic

■faràdic -a

[de farad; 1a FONT: c. 1925]

adj ELECT Faradaic.

->faradímetre

■faradímetre

[de farad i -metre]

m ELECTROT Capacímetre.

->faradització

■faradització

Part. sil.: fa_ra_dit_za_ci_ó

[de faraditzar]

f TERAP 1 Acció de faraditzar;

2 l’efecte.

->faraditzar

■faraditzar

[de farad]

v tr TERAP Aplicar un corrent induït als músculs o als nervis amb finalitat terapèutica o per tal de fer un diagnòstic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: faraditzar

GERUNDI: faraditzant

PARTICIPI: faraditzat, faraditzada, faraditzats, faraditzades

INDICATIU PRESENT: faraditzo, faraditzes, faraditza, faraditzem, faraditzeu, faraditzen

INDICATIU IMPERFET: faraditzava, faraditzaves, faraditzava, faraditzàvem, faraditzàveu, faraditzaven

INDICATIU PASSAT: faraditzí, faraditzares, faraditzà, faraditzàrem, faraditzàreu, faraditzaren

INDICATIU FUTUR: faraditzaré, faraditzaràs, faraditzarà, faraditzarem, faraditzareu, faraditzaran

INDICATIU CONDICIONAL: faraditzaria, faraditzaries, faraditzaria, faraditzaríem, faraditzaríeu, faraditzarien

SUBJUNTIU PRESENT: faraditzi, faraditzis, faraditzi, faraditzem, faraditzeu, faraditzin

SUBJUNTIU IMPERFET: faraditzés, faraditzessis, faraditzés, faraditzéssim, faraditzéssiu, faraditzessin

IMPERATIU: faraditza, faraditzi, faraditzem, faraditzeu, faraditzin

->faralló

■faralló

[del gr. phalariõn, participi de phalariãn ‘estar cobert d’escuma’, transformat per metàtesi en *faralione; 1a FONT: c. 1780]

m GEOMORF Roca més o menys aguda que sobresurt del nivell de la mar, generalment pròxima a la costa.

->faramalla

■faramalla

[del cast. faramalla, procedent de l’ant. farmallo ‘engany, falsedat’, metàtesi del b. ll. hispànic malfarium ‘crim’, encreuament de nefarium ‘crim nefand’ amb maleficium ‘malefici’; 1a FONT: c. 1800]

f 1 Conjunt de coses de certa aparença però de poca importància.

2 Ostentació.

3 Conjunt de persones o d’animals renouers.

->farandola

■farandola

[manlleu oc., der. de farandolar ‘ballar aquesta dansa’, possible alteració de brandolar ‘balancejar-se’, amb influx de flandrinar ‘mandrejar’, del fr. flandrin ‘de Flandes; llarguerut’; 1a FONT: c. 1800]

f DANSA Dansa popular que hom practica actualment encara a Provença, però que també havia estat ballada a Catalunya, en què els balladors formen llargues rengleres, agafats per la mà i serpentegen o ballen en cercle.

->faràndula

■faràndula

[del cast. farándula, íd., de l’oc. farandoulo (v. farandola)]

f ESPECT Colla de comediants ambulants que recorria els pobles i hi muntava espectacles de caire popular, molt sovint còmics.

->faranduler

■faranduler -a

[de faràndula; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f 1 ESPECT Que forma part d’una faràndula.

2 fig Amic d’ostentacions.

->faraó

■faraó -ona

Part. sil.: fa_ra_ó

[del ll. ecl. Pharao, -ōnis, i aquest, del gr. Pharaō, del nom propi del rei egipci perseguidor dels hebreus en temps de Moisès; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 m i f HIST 1 A l’antic Egipte, títol honorífic del rei.

2 Sobirà de l’antic Egipte.

2 m JOCS Joc de cartes en el qual es fan servir dues baralles.

->faraònic

■faraònic -a

Part. sil.: fa_ra_ò_nic

[de faraó]

adj 1 Relatiu o pertanyent als faraons.

2 Que té unes dimensions exagerades, que suposa una gran despesa econòmica, molts esforços, etc. Un edifici faraònic.

->faraut

faraut

Part. sil.: fa_raut

m 1 ant 1 Torsimany, intèrpret.

2 TEAT Representant o portaveu de l’autor encarregat de recitar el pròleg o la introducció de l’obra.

2 dial 1 Fatxenda, presumptuós.

2 Xerraire.

->farbalà

■farbalà

[del fr. falbala, possible adaptació del francoprovençal farbélla, emparentat amb el fr. ant. frepe, felpe ‘parrac’, segurament del b. ll. faluppa ‘fibra, cosa fútil’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Banda de roba, cosida per la part superior i deixada penjar, amb què hom adorna una faldilla, una cortina, etc. Unes faldilles amb farbalans.

->farcell

■farcell

[d’origen incert, emparentat amb fardell, probablement d’un ll. vg. *farticellum, variant de farticŭlum, íd., dimin. de fartum ‘farcit’, de farcīre ‘farcir, reblir’ (v. fardell i farcir); 1a FONT: s. XIII]

m Roba o altra cosa embolicada amb un mocador (mocador de farcell) o un tros de drap qualsevol per a poder ésser portada d’una banda a l’altra.

->farcellet

farcellet

m 1 [generalment en pl] ALIM Pasta alimentària en forma de farcell petit farcida habitualment de carn o de verdura.

2 GASTR Preparació culinària embolcallada amb vegetals de fulla ampla, habitualment col.

->farciment

■farciment

[de farcir; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 1 Acció de farcir;

2 l’efecte.

2 esp Allò amb què hom farceix alguna cosa. Val més el farciment que el gall.

->farcir

■farcir

[del ll. farcīre, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr 1 Omplir de carn trinxada o altres ingredients un ocell, un pastís, etc. Per Nadal farcirem un gall dindi.

2 p ext Omplir fins a l’atapeïment. Va farcir el text de citacions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: farcir

GERUNDI: farcint

PARTICIPI: farcit, farcida, farcits, farcides

INDICATIU PRESENT: farceixo, farceixes, farceix, farcim, farciu, farceixen

INDICATIU IMPERFET: farcia, farcies, farcia, farcíem, farcíeu, farcien

INDICATIU PASSAT: farcí, farcires, farcí, farcírem, farcíreu, farciren

INDICATIU FUTUR: farciré, farciràs, farcirà, farcirem, farcireu, farciran

INDICATIU CONDICIONAL: farciria, farciries, farciria, farciríem, farciríeu, farcirien

SUBJUNTIU PRESENT: farceixi, farceixis, farceixi, farcim, farciu, farceixin

SUBJUNTIU IMPERFET: farcís, farcissis, farcís, farcíssim, farcíssiu, farcissin

IMPERATIU: farceix, farceixi, farcim, farciu, farceixin

->farcit

■farcit -ida

[de farcir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Omplert de carn trinxada o altres ingredients. Olives farcides.

2 adj Ple fins a l’atapeïment o a la sacietat. El llit estava farcit de xinxes. Una pàgina farcida de faltes.

3 m Farciment.

->farda¹

■farda¹

[d’origen incert, no és segur que es relacioni amb fardell, si no és per l’accepció de ‘conjunt de coses inútils’; 1a FONT: c. 1533]

f 1 1 Conjunt d’objectes que hom duu amb si en un viatge, una excursió, etc.

2 esp Provisions de boca per a un viatge, una excursió, etc.

2 1 Conjunt de coses més aviat inútils que fan d’embaràs, de què hom podria prescindir, que enfarfeguen.

2 esp Brossa d’un bosc.

3 Conjunt de criatures; canalla, mainada.

4 menjar de farda Menjar de carbassa, cebes, patates, fesols, etc.

->farda²

farda²

[variant de alfarda¹]

f HIST alfarda¹.

->fardam

■fardam

[de farda¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

m farda¹ 2.

->fardassa

■fardassa

[de farda¹]

m i f Persona grossa i malgirbada.

->fardatge

■fardatge

[de farda¹; 1a FONT: 1450]

m 1 Conjunt de coses que hom porta en un viatge o una expedició.

2 TÈXT Defecte de la poca definició del contorn del dibuix d’un teixit estampat a causa del mal funcionament del rasquet.

->fardatxet

■fardatxet

m dial ZOOL Sargantaner gros.

->fardatxo

■fardatxo

[probablement d’un encreuament de l’àr. ḥardûn, íd., i el preislàmic sarvatxo, mot també dels parlars meridionals, del gr. bizanti saurákion, dimin. de saûros, saúra ‘llangardaix’, amb tractament mossàrab del sufix; 1a FONT: 1466]

m ICT 1 dial Llangardaix.

2 guineu 3.

->fardell

■fardell

[d’origen incert, probablement forma paral·lela o provinent del fr. ant. fardel (mod. fardeau), d’un ll. vg. *farcitellum, metàtesi d’un *farticellum (v. farcell), amb l’influx del ll. farcīre ‘farcir, reblir’]

m 1 Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcall d’arpillera, de roba enquitranada, etc., per a ésser així convenientment transportada.

2 Farcell.

->fardot

■fardot

[de farda¹]

m 1 Fardell.

2 Dona grossa i malgirbada.

->farell

■farell

[de far; 1a FONT: 1360]

m MAR Far.

->farfalleig

■farfalleig

Part. sil.: far_fa_lleig

[de farfallejar]

m Acció de farfallejar.

->farfallejar

■farfallejar

v intr dial 1 Pronunciar els mots tan precipitadament que la darrera síl·laba d’un es confon amb la primera del següent.

2 Barbotejar.

3 Papissotejar.

->farfallós

■farfallós -osa

[d’origen onomatopeic i expressiu (v. forfollar)]

adj 1 Que té una locució poc clara a causa d’una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula.

2 p ext S’expressa d’una manera farfallosa. Se sentia una veu farfallosa.

->farfant

■farfant

[de l’oc. forfant ‘brètol’, participi pres. de forfar, der. de far ‘fer’, amb el prefix pejoratiu for- i amb influx de fanfàrria; 1a FONT: 1696, DLac.]

m brivall 1.

->fàrfara

■fàrfara

[del ll. farfărum, íd.; 1a FONT: 1617]

f BOT Pota de cavall.

->farfolla

■farfolla

[de forfollar]

f Prometences, assegurances, etc., enganyadores.

->farfutalla

■farfutalla

[d’origen onomatopeic i expressiu (v. forfollar)]

f Conjunt de coses o de persones inútils, menyspreables, molestoses.

->farga¹

■farga¹

[del ll. fabrĭca ‘taller d’artesà’; 1a FONT: 1419]

f 1 METAL·L Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa per procediment català o de la farga catalana.

2 Obrador on hom treballa els metalls pel procediment de forja.

3 farga de destret HIST i DR CAT Als segles XII-XV, monopoli dels senyors jurisdiccionals pel qual els habitants del terme d’un castell, una baronia o una quadra eren obligats a adquirir i a reparar les eines de treball a la farga del baró.

4 procediment de la farga catalana METAL·L Procediment per a l’obtenció del ferro per reducció del mineral, en què aquest era convertit, en una sola operació, en una matèria soldable i mal·leable per l’acció del carbó vegetal.

->farga²

■farga²

[de l’àr. vg. hispànic farġ ‘argamassa’; 1a FONT: c. 1800]

f VITIC Fargalada, solatge del vi.

->fargaire

■fargaire

Part. sil.: far_gai_re

[de farga¹]

m i f OFIC Persona que treballa en una farga.

->fargalada

■fargalada

[de farga²; 1a FONT: s. XIV]

f Solatge, escuma, exsudació, que es forma al fons o a la superfície d’un cos o se n’escorre.

->fargar

■fargar

[de farga¹; 1a FONT: 1573]

v tr METAL·L En la farga, treballar el ferro sobre l’enclusa amb el martell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fargar

GERUNDI: fargant

PARTICIPI: fargat, fargada, fargats, fargades

INDICATIU PRESENT: fargo, fargues, farga, farguem, fargueu, farguen

INDICATIU IMPERFET: fargava, fargaves, fargava, fargàvem, fargàveu, fargaven

INDICATIU PASSAT: farguí, fargares, fargà, fargàrem, fargàreu, fargaren

INDICATIU FUTUR: fargaré, fargaràs, fargarà, fargarem, fargareu, fargaran

INDICATIU CONDICIONAL: fargaria, fargaries, fargaria, fargaríem, fargaríeu, fargarien

SUBJUNTIU PRESENT: fargui, farguis, fargui, farguem, fargueu, farguin

SUBJUNTIU IMPERFET: fargués, farguessis, fargués, farguéssim, farguéssiu, farguessin

IMPERATIU: farga, fargui, farguem, fargueu, farguin

->fària

■fària

Part. sil.: fà_ri_a

[del cast. Farias, marca registrada]

f Cigar de tripa formada per brins llargs, elaborat a l’estat espanyol.

->farigola

■farigola

[potser der. d’un *freigrolar (com l’oc. ferigolar ‘aromatitzar begudes i sopes’), provinent d’un ll. vg. *fragrorare, der. de fragrare ‘fer aroma’; 1a FONT: 1262]

f BOT 1 1 Mata de la família de les labiades (Thymus vulgaris), molt aromàtica, de fulles linears petites i flors blanquinoses en inflorescències capituliformes.

2 farigola d’Eivissa Mata ericoide de la família de les labiades (Micromeria inodora), de fulles aciculars i fasciculades i flors purpúries.

3 farigola de Menorca Petit arbust de la família de les labiades (Teucrium marum), de fulles linears o lanceolades i flors purpúries.

4 farigola mascle Timó mascle.

2 farigola borda Planta sufruticosa de la família de les primulàcies (Coris monspeliensis), de fulles linears i flors purpúries, rosades o blaves, en raïms terminals densos.

->farigolaire

■farigolaire

Part. sil.: fa_ri_go_lai_re

[de farigola; 1a FONT: 1644]

m i f Persona que va a collir farigola per vendre-la.

->farigolar

■farigolar

[de farigola; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m GEOBOT Lloc poblat de farigola.

->farina

■farina

[del ll. farīna, íd., der. de far, farris ‘blat; farro’; 1a FONT: 1249]

f 1 ALIM Pólvores obtingudes per la mòlta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).

2 p ext 1 Pólvores obtingudes per la mòlta d’altres substàncies que els cereals, d’origen vegetal o animal.

2 farina de galeta ALIM Pa torrat i ratllat.

3 farina de lli (o de llinosa) FARM Pólvores grolleres obtingudes de les llavors del lli.

4 farina de peix ALIM Nutrient constituït per les restes de peixos després d’haver-ne extret l’oli i d’haver-los sotmesos a la mòlta i a l’assecatge.

5 farina d’ossos AGR Adob obtingut per maceració d’ossos animals descarnats i assecats.

3 p ext 1 Pólvores d’origen animal obtingudes per mètodes diferents dels de la mòlta.

2 farina de llet ALIM Llet en pols.

3 farina làctia ALIM Mescla de farina de cereals o de llegums, transformada parcialment en maltosa i dextrina, amb llet polvoritzada.

4 fer la farina blana loc verb fig Obeir per obligació, per por; sotmetre’s.

->farinaci

■farinaci -àcia

[del ll. farinaceus, -a, -um, íd.]

adj 1 Propi de la farina.

2 Fet de farina; farinós.

->farinada

■farinada

[de farina]

f ALIM Qualsevol menjar fet principalment de farina, especialment per al bestiar.

->farinaire

■farinaire

Part. sil.: fa_ri_nai_re

[de farina; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Venedor o comerciant de farina.

->farinell

farinell

[de farina]

m BOT Fruit de la boixerola, comestible, però fat.

->fariner

■fariner -a

[de farina; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 1 adj Relatiu o pertanyent a la farina.

2 m i f Farinaire.

3 f Caixa on hom guarda la farina.

4 f Molí, fàbrica de farina.

2 BOT 1 m Farinera.

2 f Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita ovoidea), de color blanc, amb barret carnós, sovint amb restes cotonoses i farinoses del vel universal; és comestible.

3 farinera borda (o verinosa) Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita phalloides), de barret verdós, amb làmines blanques i de cama clara amb anell i una volva membranosa; és molt verinós.

->farineta

■farineta

f BOT 1 Farinera.

2 Moixernó blanc.

->farinetes

■farinetes

[de farina; 1a FONT: 1575, DPou.]

f pl 1 ALIM 1 Menja popular composta de farina de cereals (blat, panís, fajol, etc.) i aigua bullent, juntament amb oli i sal.

2 Menja per als infants feta de farina de cereals, aigua calenta i, generalment, sucre.

2 DIAG Suspensió de pólvores de sulfat de bari emprada com a substància de contrast en la radioscòpia del tracte digestiu.

->faring-

faring-

Forma prefixada del mot grec phárygx, que significa ‘faringe’. Ex.: faringitis, faringalització.

->faringalització

■faringalització

Part. sil.: fa_rin_ga_lit_za_ci_ó

f FON Velarització.

->faringe

■faringe

[del gr. phárygx, -yggos, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 ANAT ANIM Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.

2 p ext Porció anterior ectodèrmica del tub digestiu o de la cavitat central de molts invertebrats.

->faringi

■faringi -íngia

[de faringe]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la faringe.

2 FON Dit de l’articulació que té com a òrgan actiu l’arrel de la llengua i com a òrgan passiu la paret de la faringe.

->faringitis

■faringitis

[de faring- i -itis; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PAT 1 Inflamació de la faringe, particularment de la mucosa.

2 faringitis atròfica Faringitis de curs crònic on la mucosa i les glàndules són atrofiades.

3 faringitis catarral (o aguda) Faringitis acompanyada de dolor i sequedat de gola, i seguida per secreció, congestió de la mucosa i febre.

4 faringitis crònica Faringitis que té un procés crònic o que resulta d’inflamacions agudes repetides.

5 faringitis gangrenosa Faringitis caracteritzada per l’esfàcel total dels teixits faringis.

->faringo-

■faringo-

Forma prefixada del mot grec phárygx, que significa ‘faringe’. Ex.: faringotomia, faringoscopi.

->faringola

■faringola

[alteració de farinoles, nom pallarès de la ‘boixerola’, der. de farina, per encreuament amb arangó, variant pallaresa de aranyó]

f BOT Boixerola.

->faringoscopi

■faringoscopi

[de faringo- i -scopi]

m DIAG Instrument òptic emprat per a inspeccionar la faringe.

->faringoscòpia

■faringoscòpia

Part. sil.: fa_rin_gos_cò_pi_a

[de faringo- i -scòpia]

f DIAG Examen de la faringe mitjançant el faringoscopi o per inspecció directa.

->faringotomia

faringotomia

Part. sil.: fa_rin_go_to_mi_a

[de faringo- i -tomia]

f CIR Incisió quirúrgica de la faringe, practicada especialment per extreure’n un cos estrany, un tumor o drenar un abscés.

->farinògraf

farinògraf

m ALIM Aparell que registra en forma de banda ampla la força necessària per a accionar les pales d’una pastadora que gira a velocitat constant a través d’una massa compacta de farina i aigua de consistència inicial fixa.

->farinograma

farinograma

m ALIM Gràfic obtingut amb un farinògraf.

->farinós

■farinós -osa

[de farina; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que conté farina, que produeix farina. Substàncies farinoses.

2 adj 1 Que sembla farina, que en té l’aspecte, la consistència.

2 Recobert d’una pols blanca.

3 f BOT 1 pl Ordre de monocotiledònies integrat per plantes herbàcies, gairebé totes tropicals, amb flors hipògines, actinomorfes i trímeres.

2 sing Planta de l’ordre de les farinoses.

->farinot

■farinot

[de farina]

m BOT 1 Farinera borda.

2 farinot vernal Cogomassa.

->farisaic

■farisaic -a

Part. sil.: fa_ri_saic

[del ll. ecl. pharisaicus, -a, -um, íd.]

adj Propi o característic dels fariseus.

->farisaicament

■farisaicament

Part. sil.: fa_ri_sai_ca_ment

[de farisaic]

adv A tall de fariseu; hipòcritament.

->fariseisme

■fariseisme

Part. sil.: fa_ri_se_is_me

[de fariseu]

m 1 JUD Grup religiós propi dels fariseus.

2 Qualitat de fariseu.

3 Hipocresia.

->fariseu

■fariseu -ea

Part. sil.: fa_ri_seu

[del ll. ecl. pharisaeus, -a, -um, íd.]

1 m i f JUD Individu d’un grup religiós del judaisme del segle II aC, observant escrupolós de la Llei i d’un nacionalisme extrem.

2 adj i m i f 1 Dit de la persona que afecta una perfecció moral que no té, observant rigorosament pràctiques externes de religió.

2 Hipòcrita.

->faristol

■faristol

[del frànc. *faldistôl ‘cadiral plegable’, comp. de faldan ‘plegar’ i stôl ‘cadiral’, a través d’una assimilació en fal·listol i una dissimilació en faristol; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m MOBL Moble o bastidor de fusta o metàl·lic, amb peu o sense, que forma un pla inclinat on hom posa un llibre, una partitura, etc., per tal de facilitar-ne la lectura.

->fàrmac

■fàrmac

[del ll. pharmăcus, i aquest, del gr. phármakon ‘droga, medicament’]

m FARM 1 Droga.

2 Medicament.

->farmacèutic

■farmacèutic -a

Part. sil.: far_ma_cèu_tic

[del ll. pharmaceutĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pharmakeutikós, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

FARM 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la farmàcia.

2 indústria farmacèutica Sector industrial encarregat de la fabricació de productes farmacèutics.

2 m i f 1 Persona que exerceix la farmàcia com a professió.

2 Persona que té el títol de llicenciat en farmàcia.

->farmàcia

■farmàcia

Part. sil.: far_mà_ci_a

[del b. ll. pharmacia, i aquest, del gr. pharmakeía ‘ús, tècnica dels medicaments’, der. de phármakon ‘medicina’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f FARM 1 1 Ciència i art de conèixer les substàncies amb acció medicamentosa i la manera de combinar-les per a obtenir els medicaments.

2 Professió d’aquest art.

2 Oficina i botiga del farmacèutic.

->farmaciola

■farmaciola

Part. sil.: far_ma_ci_o_la

[de farmàcia]

f Armariet o estoig amb medicaments, gases, etc., per a casos d’urgència.

->farmaco-

■farmaco-

Forma prefixada del mot grec phármakon, que significa ‘droga’, ‘medicament’. Ex.: farmacologia, farmacopèdia.

->farmacocinètica

farmacocinètica

f FARM Branca de la farmacologia que estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme, el seu repartiment en el medi interior i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció.

->farmacodinàmica

farmacodinàmica

f FARM Branca de la farmacologia que estudia els mecanismes d’acció de la droga, la intensitat d’aquesta acció i la seva dinàmica.

->farmacogenètica

farmacogenètica

f FARM Branca moderna de la farmacologia que estudia la influència dels factors genètics en la resposta dels individus a les drogues.

->farmacognòsia

farmacognòsia

Part. sil.: far_ma_cog_nò_si_a

f FARM Part de la farmacologia que estudia els fàrmacs d’origen natural.

->farmacòleg

■farmacòleg -òloga

[de farmaco- i -leg]

m i f Persona versada en farmacologia.

->farmacolita

farmacolita

f MINERAL Arsenat de calci hidratat, HCa(AsO₄)2H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->farmacologia

■farmacologia

Part. sil.: far_ma_co_lo_gi_a

[de farmaco- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f FARM Ciència que estudia les substàncies que modifiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els seus nivells d’organització.

->farmacològic

■farmacològic -a

[de farmacologia]

adj FARM Relatiu o pertanyent a la farmacologia.

->farmacopea

■farmacopea

Part. sil.: far_ma_co_pe_a

[del gr. pharmacopoía ‘elaboració de drogues’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f FARM Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori i que recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d’ús més comú.

->farmacoröntgenoscòpia

farmacoröntgenoscòpia

Part. sil.: far_ma_co_rönt_ge_nos_cò_pi_a

f DIAG Estudi radiològic practicat amb l’ajut de fàrmacs, a fi de suprimir els factors funcionals que poden produir falses imatges.

->farmacoteràpia

■farmacoteràpia

Part. sil.: far_ma_co_te_rà_pi_a

[de farmaco- i -teràpia]

f FARM 1 Branca de la farmacologia que estudia el mecanisme d’acció de les substàncies medicinals per tal de poder-les emprar en terapèutica.

2 Tractament de les malalties amb medicaments.

->farnaca

■farnaca

[de l’àr. ḫarnaq, íd.]

f dial Llebre jove.

->farnat

■farnat

[síncope de farinat]

m Barreja de moltes viandes que formen un conjunt desagradable.

->farneria

■farneria

Part. sil.: far_ne_ri_a

f 1 HIST DR Dret del pes de la farina.

2 Botiga o oficina on hom cobrava el dret del pes de la farina.

->farnesenc

farnesenc -a

adj i m i f De Santa Coloma de Farners (Selva); colomenc.

->farnesol

■farnesol

m QUÍM ORG i PERFUM Alcohol sesquiterpènic dels olis de tarongina, llimona i els bàlsams de Perú i Tolú, emprat en perfumeria.

->faró

■faró

Hom.: feror

[del gr. pháros, íd. (v. far), amb influx del seu sinònim phanós pel que fa al canvi d’accent; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Fanal, llanterna.

2 fer farons loc verb fig Faronejar.

->farola

■farola

[del cast. farola]

f MAR Far.

->farolejar

■farolejar

[del cast. farol]

v intr dial Faronejar.

->faronejar

■faronejar

[de faró]

v intr Fer-s’hi veure, donar-se importància. Tot això que diu, només és per faronejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: faronejar

GERUNDI: faronejant

PARTICIPI: faronejat, faronejada, faronejats, faronejades

INDICATIU PRESENT: faronejo, faroneges, faroneja, faronegem, faronegeu, faronegen

INDICATIU IMPERFET: faronejava, faronejaves, faronejava, faronejàvem, faronejàveu, faronejaven

INDICATIU PASSAT: faronegí, faronejares, faronejà, faronejàrem, faronejàreu, faronejaren

INDICATIU FUTUR: faronejaré, faronejaràs, faronejarà, faronejarem, faronejareu, faronejaran

INDICATIU CONDICIONAL: faronejaria, faronejaries, faronejaria, faronejaríem, faronejaríeu, faronejarien

SUBJUNTIU PRESENT: faronegi, faronegis, faronegi, faronegem, faronegeu, faronegin

SUBJUNTIU IMPERFET: faronegés, faronegessis, faronegés, faronegéssim, faronegéssiu, faronegessin

IMPERATIU: faroneja, faronegi, faronegem, faronegeu, faronegin

->faroner

■faroner -a

[de faró]

1 m i f MAR Persona que té cura d’un far.

2 adj i m i f Que faroneja.

->faroneria

■faroneria

Part. sil.: fa_ro_ne_ri_a

[de faroner]

f 1 Qualitat de faroner 2.

2 Acte, paraules, propis d’una persona faronera.

->farònia

■farònia

Part. sil.: fa_rò_ni_a

f BOT Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Elaeoselinum asclepium), amb fulles dividides disposades en roseta basal, flors grogues en umbel·les i fruits alats, que creix en brolles calcàries a les contrades mediterrànies seques.

->farot

■farot

[potser reducció de frarot, per comparació amb els frares encaputxats en processó]

m BOT 1 Tell de fulla petita.

2 Matapoll.

->farraginal

farraginal

[del b. ll. farraginalis, der. de farrāgo, -agĭnis ‘grana per al bestiar’; 1a FONT: 1147]

m AGR Camp de plantes farratgeres.

->farraginar

■farraginar

[ultracorrecció de farraginal a partir d’altres col·lectius com arrossar, bledar, roserar]

m AGR Farraginal.

->farragós

farragós -osa

adj Pesat i confús per l’excés de coses o idees supèrflues o desordenades. Llibres farragosos. Un escriptor d’estil farragós.

->farratge

■farratge

[del ll. farrāgo, -agĭnis ‘grana per al bestiar’, der. de far, farris ‘blat’; 1a FONT: 1364]

m AGR Verd destinat a l’alimentació del bestiar.

->farratger

■farratger -a

[de farratge; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

adj AGR 1 Que serveix com a farratge.

2 Relatiu o pertanyent al farratge.

->farratjador

■farratjador -a

[de farratjar]

m i f AGR Collidor de farratge.

->farratjar

■farratjar

[de farratge]

v intr AGR Collir farratge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: farratjar

GERUNDI: farratjant

PARTICIPI: farratjat, farratjada, farratjats, farratjades

INDICATIU PRESENT: farratjo, farratges, farratja, farratgem, farratgeu, farratgen

INDICATIU IMPERFET: farratjava, farratjaves, farratjava, farratjàvem, farratjàveu, farratjaven

INDICATIU PASSAT: farratgí, farratjares, farratjà, farratjàrem, farratjàreu, farratjaren

INDICATIU FUTUR: farratjaré, farratjaràs, farratjarà, farratjarem, farratjareu, farratjaran

INDICATIU CONDICIONAL: farratjaria, farratjaries, farratjaria, farratjaríem, farratjaríeu, farratjarien

SUBJUNTIU PRESENT: farratgi, farratgis, farratgi, farratgem, farratgeu, farratgin

SUBJUNTIU IMPERFET: farratgés, farratgessis, farratgés, farratgéssim, farratgéssiu, farratgessin

IMPERATIU: farratja, farratgi, farratgem, farratgeu, farratgin

->farratjó

■farratjó

[de farratge]

m AGR Blat de moro tallat abans de granar que hom dóna com a aliment al bestiar.

->farrerenc

farrerenc -a

adj i m i f De Farrera (Pallars Sobirà).

->farrigo-farrago

■farrigo-farrago

[cpt. d’un der. de farro i el ll. farrāgo (v. farro i farratge)]

m Conjunt de coses mal ordenades, inconnexes, mal compreses.

->farro

■farro

[del ll. far, farris ‘mena de blat’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m Farinetes bullides o fregides, fetes amb farina de blat de moro, que hom menja al Rosselló i a la zona nord i centre del Principat.

->farroig

■farroig

Part. sil.: far_roig

[de fe² ‘fenc’ i roig]

m BOT i AGR fenc 1.

->farsa

■farsa

[del fr. farce, i aquest, del ll. vg. farsus, -a, -um, ll. cl. fartus, -a, -um, participi de farcīre ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment; 1a FONT: 1537]

f 1 1 LIT Composició teatral breu, de contingut còmic i esquemàtic.

2 farsa musical MÚS Varietat d’òpera bufa de petites dimensions i de tema sovint inversemblant o grotesc, satíric o eròtic.

2 Cosa fingida que hom pretén de fer passar com a vera.

->farsaire

■farsaire

Part. sil.: far_sai_re

[de farsa]

adj i m i f Farsant.

->farsant

■farsant

[de l’it. farsante, íd.]

adj i m i f Que fingeix coses que pretén de fer passar com a veres.

->farsanteria

■farsanteria

Part. sil.: far_san_te_ri_a

[de farsant]

f 1 Qualitat de farsant.

2 Acció pròpia de farsants.

->farser

■farser -a

[de farsa]

m i f dial Farsant.

->farsista

■farsista

[de farsa]

m i f LIT Autor de farses.

->fart

■fart -a

[del ll. fartus, -a, -um, participi de farcīre ‘farcir’; 1a FONT: 1413]

1 adj 1 Que ha menjat fins a no poder més. Quan estigui fart dormirà.

2 fig Satisfet o cansat d’una cosa fins a sentir-ne fàstic. Estar algú fart de plaers, de divertiments. Ja n’estic fart, de treballar.

2 m i f Molt menjador; fartaner, golafre. És un fart: només pensa a menjar.

3 m 1 Acció d’ingerir una quantitat d’aliment excessiva;

2 l’efecte. Fer-se algú un fart de pa, d’arròs. Estar malalt d’un fart de cargols.

4 m fig Excés en qualsevol acció. Un fart de riure, de plorar. Un fart de treballar, de córrer. Donar, rebre, algú un fart de garrotades. Un fart d’exemples.

->fartada

■fartada

[de fart]

f dial Fartanera.

->fartaner

■fartaner -a

[de fart]

1 adj i m i f Amic de menjar molt.

2 f 1 Acció d’afartar-se;

2 l’efecte.

->fartaneria

■fartaneria

Part. sil.: far_ta_ne_ri_a

[de fartaner]

f Qualitat de fartaner; golafreria.

->fartar

fartar

[de fart; 1a FONT: s. XV]

v tr i pron Afartar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fartar

GERUNDI: fartant

PARTICIPI: fartat, fartada, fartats, fartades

INDICATIU PRESENT: farto, fartes, farta, fartem, farteu, farten

INDICATIU IMPERFET: fartava, fartaves, fartava, fartàvem, fartàveu, fartaven

INDICATIU PASSAT: fartí, fartares, fartà, fartàrem, fartàreu, fartaren

INDICATIU FUTUR: fartaré, fartaràs, fartarà, fartarem, fartareu, fartaran

INDICATIU CONDICIONAL: fartaria, fartaries, fartaria, fartaríem, fartaríeu, fartarien

SUBJUNTIU PRESENT: farti, fartis, farti, fartem, farteu, fartin

SUBJUNTIU IMPERFET: fartés, fartessis, fartés, fartéssim, fartéssiu, fartessin

IMPERATIU: farta, farti, fartem, farteu, fartin

->fartera

■fartera

[de fart]

f dial 1 Fartanera.

2 Abundància de menjar.

->fartet

■fartet

[de fart]

m ICT Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids (Aphanius iberus), de color gris, el mascle amb dotze bandes argentades transversals i la femella amb taques negroses, propi d’aigua dolça.

->fartís

■fartís -issa

[de fart]

adj 1 Fartaner. Aquest xicot és un fartís.

2 Molt amic de menjar una determinada menja. És un canari molt fartís de gra.

->fartó

■fartó -ona

[de fart]

m i f dial Fartaner, fartanera.

->fartonada

fartonada

f dial Fartanera.

->fartum

■fartum

[de fart]

m dial Fart.

->fas¹

■fas¹

Hom.: faç

[del ll. ecl. phase, i aquest, de l’hebr. phesach ‘pasqua’; 1a FONT: s. XIV]

[pl fasos o fassos] m 1 Fulla de palmera; palma.

2 LITÚRG 1 [generalment en pl] Matines del Divendres Sant i del Dissabte Sant, conegudes també amb el nom d’ofici de tenebres.

2 ciri de fas Cadascun dels ciris que hom apaga a la fi de cada salm, durant l’ofici de tenebres.

->fas²

fas²

Hom.: faç

[del ll. fas ‘lícit’, nefas ‘il·lícit’; 1a FONT: 1839, DLab.]

Mot emprat en l’expressió per fas o per nefas loc adv Per una cosa o altra, justificadament o injustificadament.

->fasc.

fasc.

abrev GRÀF fascicle 3.

->fàscia

■fàscia

Part. sil.: fàs_ci_a

f ANAT ANIM 1 Membrana fibrosa i resistent, de color blanquinós brillant, que serveix d’embolcall als òrgans subjacents i els manté en llur posició respectiva.

2 Mitjà d’inserció dels músculs.

->fasciació

fasciació

Part. sil.: fas_ci_a_ci_ó

f BOT Aplanament o concrescència de tiges, branques o arrels.

->fasciat

■fasciat -ada

Part. sil.: fas_ci_at

adj BOT Dit de les tiges, les branques o les arrels aplanades o concrescents en un pla.

->fascicle

■fascicle

Cp. l’acc. 3 amb fulletó

[del ll. fascicŭlus, dimin. de fascis ‘feix’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 BOT 1 Conjunt de fulles, de flors, de fibres, etc., que formen un grup compacte en forma de feix.

2 esp Cima allargada amb les flors atapeïdes a l’àpex.

2 ANAT ANIM Conjunt de fibres nervioses o musculars que generalment tenen la mateixa significació funcional.

3 GRÀF [abrev fasc.] Cadascun dels quaderns constituïts per un curt nombre de plecs d’un llibre disposats dins una coberta i que hom va lliurant al client en tant que va imprimint el llibre.

->fasciculació

fasciculació

Part. sil.: fas_ci_cu_la_ci_ó

f 1 ANAT ANIM Disposició en fascicles.

2 MED Contracció voluntària de diverses fibres musculars que són innervades per un sol filament nerviós.

->fascicular

■fascicular

[de fascicle; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj BOT Relatiu o pertanyent al feix o al fascicle.

->fasciculat

■fasciculat -ada

[de fascicle; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj BOT Disposat en fascicle. Arrel fasciculada.

->fascinació

■fascinació

Part. sil.: fas_ci_na_ci_ó

[del ll. fascinatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de fascinar;

2 l’efecte.

->fascinador

■fascinador -a

[del ll. td. fascinator, -ōris, íd.]

adj Que fascina.

->fascinant

■fascinant

adj Fascinador.

->fascinar

■fascinar

[del ll. fascinare, íd., der. de fascinum ‘bruixeria’, probablement der. de fascis ‘feix’ pel que suposava de lligam i immobilitat l’encanteri; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr Captivar irresistiblement algú amb la mirada, amb algun atractiu poderós, amb el propi prestigi. La seva oratòria fascinava el públic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fascinar

GERUNDI: fascinant

PARTICIPI: fascinat, fascinada, fascinats, fascinades

INDICATIU PRESENT: fascino, fascines, fascina, fascinem, fascineu, fascinen

INDICATIU IMPERFET: fascinava, fascinaves, fascinava, fascinàvem, fascinàveu, fascinaven

INDICATIU PASSAT: fasciní, fascinares, fascinà, fascinàrem, fascinàreu, fascinaren

INDICATIU FUTUR: fascinaré, fascinaràs, fascinarà, fascinarem, fascinareu, fascinaran

INDICATIU CONDICIONAL: fascinaria, fascinaries, fascinaria, fascinaríem, fascinaríeu, fascinarien

SUBJUNTIU PRESENT: fascini, fascinis, fascini, fascinem, fascineu, fascinin

SUBJUNTIU IMPERFET: fascinés, fascinessis, fascinés, fascinéssim, fascinéssiu, fascinessin

IMPERATIU: fascina, fascini, fascinem, fascineu, fascinin

->fascíola

■fascíola

Part. sil.: fas_cí_o_la

f ZOOL Distoma hepàtic.

->fascògal

fascògal

m ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels dasiúrids (Phascogale sp), semblant a les rates, amb marsupi molt reduït.

->fascolòmids

fascolòmids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels marsupials, de cos arrodonit, potes curtes i excavadores, entre els quals es destaca l’uombat.

2 sing Mamífer de la família dels fascolòmids.

->fascolomis

■fascolomis

m ZOOL Uombat.

->fase

■fase

[del gr. phásis ‘aparició d’un astre’, der. de phaínō ‘aparèixer’, aplicat primer a les fases de la lluna; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 ASTR Cadascun dels aspectes sota els quals hom observa el disc brillant d’un cos celeste, especialment de la Lluna i dels planetes.

2 Cadascun dels estats successius per què passa una cosa o un ésser viu en el curs del seu desenvolupament.

3 FON Cadascun dels tres moments articulatoris característics de qualsevol emissió fònica de parla: intensiu, tensiu i distensiu.

4 PSIQ Estadi.

2 ELECTROT 1 Cadascuna de les magnituds sinusoïdals d’un sistema polifàsic.

2 p ext Cadascun dels conductors d’una línia polifàsica o d’un aparell polifàsic o dels borns corresponents.

3 FÍS i QUÍM Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.

4 INFORM Mòdul carregable.

5 MAT i FÍS Argument de les funcions sinusoïdals (sinus o cosinus), dependents del temps.

6 fase de plegament (o fase tectònica) GEOL Conjunt de manifestacions tectòniques que afecten una regió geològica i que hom pot separar en el temps.

->-fase

-fase

Forma sufixada del mot grec phásis, pháseōs, que significa ‘aparició’. Ex.: diplofase, metafase.

->-fàsia

■-fàsia

Forma sufixada del mot grec phásis, que significa ‘paraula’. Ex.: afàsia, acatafàsia.

->fasiànids

■fasiànids

Part. sil.: fa_si_à_nids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, d’aspecte robust, tarsos alts i nus, normalment proveïts d’esperons en els mascles, que inclou, entre altres, les perdius, els faisans i les guatlles.

2 sing Ocell de la família dels fasiànids.

->fasianiformes

■fasianiformes

Part. sil.: fa_si_a_ni_for_mes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells d’aspecte robust, potes fortes adaptades a córrer i a esgarrapar el sòl, ales arrodonides i bec curt, amb la branca superior encorbada.

2 sing Ocell de l’ordre dels fasianiformes.

->fàsic

■fàsic -a

adj MAT i FÍS Relatiu o pertanyent a una fase.

->-fàsic

-fàsic -fàsica

Forma sufixada del mot grec phásis, pháseōs, que significa ‘aparició’. Ex.: monofàsic.

->fasímetre

fasímetre

m METROL Aparell per a mesurar la diferència de fase entre dues magnituds elèctriques alternes de la mateixa freqüència.

->fasina

fasina

f BIOQ Albúmina continguda en certes llavors, escorces o altres teixits vegetals, caracteritzada pel fet de produir l’aglutinació dels eritròcits.

->fasitró

fasitró

m ELECTRÒN Tub de buit especial en el qual és emprat un camp elèctric rotatori per a modular un corrent electrònic d’alta freqüència.

->fasmidi

fasmidi

m ANAT ANIM Òrgan quimioreceptor situat a la cutícula de la part terminal del cos d’alguns nematodes.

->fasmòpters

■fasmòpters

m pl ENTOM Queleutòpters.

->fasor

fasor

m ELECTROT Pseudovector emprat per a representar magnituds elèctriques alternes escalars que varien sinusoïdalment amb el temps.

->fasser

■fasser

m dial BOT Palmera de dàtils.

->fassera

■fassera

f dial AGR Al Segrià i a l’Urgell, fibla o ramal d’una séquia que passa per un tros de terra i serveix per a regar els bancals.

->fasset

■fasset

[del l’it. afrasetto ‘mena d’armilla’, del ll. farsus, -a, -um, participi de farcīre ‘farcir’; 1a FONT: s. XIV]

m ant INDUM 1 Gipó encotonat que hom portava sota l’armadura.

2 Gonella o peça de roba interior amb què les dones s’abrigaven el cos.

3 Cosset de roba ajustat que hom posava damunt els bolquers d’un infant.

->fassina

■fassina

[de oficina, per pèrdua de la o- i dissimilació en fecina, amb canvi de vocal e en a, corrent en cat. occ., per influx també d’altres mots de la família de fer: faena, factoria, fabrica, facilitar, etc]

f DESTIL·L Destil·leria d’aiguardent.

->fassinaire

■fassinaire

Part. sil.: fas_si_nai_re

[de fassina]

m i f DESTIL·L Persona que té o mena una fassina.

->fast

■fast

[del ll. fastus ‘supèrbia’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Ostentació de magnificència.

2 Luxe extraordinari.

->fast food

fast food^* [fàsfút]

[angl ] m GASTR Menjar ràpid.

->fàstic

■fàstic

Cp. fastig

[de l’ant. fastig, ll. fastīdium, íd., amb canvi d’accent a partir de fastigós, fastigar per analogia amb càstig a partir de castigar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 Sentiment desagradable que causa una cosa que repugna. Fer fàstic una menja. Tan brut, quin fàstic que fa!

2 p ext La seva conducta em fa fàstic.

3 dir fàstics de loc verb Dir coses que afecten greument el bon nom d’algú.

4 dir quatre fàstics (a algú) loc verb Fer-li greus retrets.

5 tenir en fàstic loc verb Tenir avorrida alguna cosa.

->fastig

■fastig

Cp. fàstic

[del ll. fastidium ‘fàstic, repugnància’ (v. fàstic); 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Sensació de cansament que produeix en l’ànim una cosa massa insistent o excessiva o mancada d’interès.

->fastigi

■fastigi

[del ll. fastigium ‘cim, sostre de dos vessants’]

m 1 Punt culminant d’una cosa.

2 MED Acme.

->fastigiat

■fastigiat -ada

Part. sil.: fas_ti_gi_at

[de fastigi]

adj BOT Dit dels arbres que tenen les branques dretes i acostades al tronc de manera que la capçada termina en punta.

->fastigós

■fastigós -osa

[de fàstic; 1a FONT: s. XIII]

adj i m i f 1 Que produeix fàstic.

2 Que sent fàstic.

->fastigosament

■fastigosament

[de fastigós]

adv D’una manera fastigosa.

->fastigueig

fastigueig

Part. sil.: fas_ti_gueig

m Fastig.

->fastiguejar

■fastiguejar

[de fàstic; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Causar fàstic. El peix cru em fastigueja.

2 fig 1 tr Molestar en extrem. Sembla que ho faci només per fastiguejar-me.

2 pron Es fastigueja de tanta pedanteria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fastiguejar

GERUNDI: fastiguejant

PARTICIPI: fastiguejat, fastiguejada, fastiguejats, fastiguejades

INDICATIU PRESENT: fastiguejo, fastigueges, fastigueja, fastiguegem, fastiguegeu, fastiguegen

INDICATIU IMPERFET: fastiguejava, fastiguejaves, fastiguejava, fastiguejàvem, fastiguejàveu, fastiguejaven

INDICATIU PASSAT: fastiguegí, fastiguejares, fastiguejà, fastiguejàrem, fastiguejàreu, fastiguejaren

INDICATIU FUTUR: fastiguejaré, fastiguejaràs, fastiguejarà, fastiguejarem, fastiguejareu, fastiguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fastiguejaria, fastiguejaries, fastiguejaria, fastiguejaríem, fastiguejaríeu, fastiguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fastiguegi, fastiguegis, fastiguegi, fastiguegem, fastiguegeu, fastiguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fastiguegés, fastiguegessis, fastiguegés, fastiguegéssim, fastiguegéssiu, fastiguegessin

IMPERATIU: fastigueja, fastiguegi, fastiguegem, fastiguegeu, fastiguegin

->fastijós

■fastijós -osa

[de fàstic]

adj Que causa fastig.

->fastos

■fastos

[variant de fasts]

m pl Fasts.

->fasts

■fasts

[del ll. fastus, -a, -um ‘permès, lícit’, der. de fas ‘lícit’]

m pl 1 HIST 1 Nom que els calendaris romans antics donaven als dies que hom podia dur a efecte activitat judicial i de qualsevol ordre; els dies de festa eren nefasts.

2 Calendari romà en el seu conjunt.

3 Llistes de cònsols i de triomfadors.

2 Annals que conserven el record dels grans esdeveniments. Aquesta gesta fou enregistrada en els fasts de la ciutat.

->fastuós

■fastuós -osa

Part. sil.: fas_tu_ós

[del ll. fastuosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Fet amb fast.

2 Que obra amb fast.

->fastuosament

■fastuosament

Part. sil.: fas_tu_o_sa_ment

[de fastuós]

adv D’una manera fastuosa.

->fastuositat

■fastuositat

Part. sil.: fas_tu_o_si_tat

[de fastuós]

f 1 Qualitat de fastuós.

2 Cosa fastuosa.

->fat¹

■fat¹

[del ll. fatum ‘predicció, oracle; destí’, der. de fari ‘dir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m HIST REL Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l’antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.

->fat² fada

■fat² fada

[del ll. fatuus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj 1 1 Insuls. Una noia fada.

2 esp Dit del menjar sense sal o insuficientment salat.

2 Estòlid.

->fatal

■fatal

Hom.: fetal

[del ll. fatalis, íd.; 1a FONT: s. XVII]

1 adj 1 Que ha d’esdevenir-se inevitablement.

2 Fixat pel fat.

2 adj 1 Que emmena la destrucció, la ruïna, la mort.

2 Calamitós.

3 De greus conseqüències.

4 fig Molt dolent. He fet un examen fatal.

3 adj i m DR Dit del termini que és improrrogable.

->fatalisme

■fatalisme

[de fatal; 1a FONT: 1839, DLab.]

m FILOS Doctrina segons la qual tot és predeterminat pel fat.

->fatalista

■fatalista

[de fatal; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al fatalisme o als fatalistes.

2 m i f Persona que admet el fatalisme.

->fatalitat

■fatalitat

[del ll. fatalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 fat¹.

2 Qualitat de fatal.

3 Esdeveniment fatal; adversitat.

->fatalment

■fatalment

[de fatal; 1a FONT: s. XV, Curial]

adv D’una manera fatal; inevitablement.

->fatarellut

fatarellut -uda

adj i m i f De la Fatarella (Terra Alta).

->fati

fati

adj i m i f col·loq Dit d’una persona molt grassa.

->fatic

■fatic

[de fatigar; 1a FONT: 1803, DEst.]

[sovint en pl] m Esforç treballós, penible, que hom fa per vèncer una grossa dificultat o les dificultats que li sobrevenen.

->fàtic

■fàtic -a

[de l’angl. phatic, del gr. phatís ‘allò que hom diu; brogit, rumor’, der. de phānai ‘declarar, dir’; 1a FONT: c. 1930]

adj LING Dit del mot, del signe, etc., que té la funció d’establir una comunicació, anomenada funció fàtica.

->fatídic

■fatídic -a

[del ll. fatidĭcus, -a, -um, íd., comp. de fatum ‘destí’ i dicĕre ‘dir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que anuncia el destí; profètic.

2 esp Que anuncia una desgràcia.

->fatídicament

■fatídicament

[de fatídic]

adv D’una manera fatídica.

->fatifat

■fatifat

f FOLK Forma catalanitzada de fātiḥa, mot àrab que indica la primera sura de l’Alcorà, que apareix en una fórmula d’encantament que és emprada sovint dins les rondalles mallorquines.

->fatiga

■fatiga

[de fatigar; 1a FONT: s. XI]

f 1 FISIOL 1 Estat de cansament general a conseqüència d’una activitat molt intensa o prolongada, sigui física o intel·lectual.

2 Disminució de la capacitat funcional d’un òrgan a conseqüència de la seva activitat excessiva.

3 fatiga d’estimulació Disminució de l’excitabilitat d’un nervi a causa d’un estímul repetit.

2 p ext Les fatigues de la guerra. Respirar amb fatiga.

3 TECNOL 1 Disminució de la resistència a la ruptura d’un material elàstic sotmès a tensions d’intensitat i de signe variables, el qual material pot arribar a trencar-se sense depassar el límit d’elasticitat, és a dir, sense deformar-se.

2 assaig de fatiga Assaig en què hom sotmet una proveta a una sèrie de tensions de signe altern i en el qual hom mesura la disminució del límit elàstic en funció del nombre i l’amplitud de les tensions aplicades.

->fatigació

■fatigació

Part. sil.: fa_ti_ga_ci_ó

[del ll. fatigatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de fatigar o fatigar-se;

2 l’efecte.

->fatigant

■fatigant

[del ll. fatigans, -ntis, participi pres. de fatigare ‘fatigar’]

adj Que fatiga.

->fatigar

■fatigar

[del ll. fatigare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v 1 tr Causar fatiga. Llegir amb poca llum fatiga la vista.

2 pron S’ha fatigat molt corrent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fatigar

GERUNDI: fatigant

PARTICIPI: fatigat, fatigada, fatigats, fatigades

INDICATIU PRESENT: fatigo, fatigues, fatiga, fatiguem, fatigueu, fatiguen

INDICATIU IMPERFET: fatigava, fatigaves, fatigava, fatigàvem, fatigàveu, fatigaven

INDICATIU PASSAT: fatiguí, fatigares, fatigà, fatigàrem, fatigàreu, fatigaren

INDICATIU FUTUR: fatigaré, fatigaràs, fatigarà, fatigarem, fatigareu, fatigaran

INDICATIU CONDICIONAL: fatigaria, fatigaries, fatigaria, fatigaríem, fatigaríeu, fatigarien

SUBJUNTIU PRESENT: fatigui, fatiguis, fatigui, fatiguem, fatigueu, fatiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: fatigués, fatiguessis, fatigués, fatiguéssim, fatiguéssiu, fatiguessin

IMPERATIU: fatiga, fatigui, fatiguem, fatigueu, fatiguin

->fatigós

■fatigós -osa

[de fatigar; 1a FONT: s. XV]

adj Que causa fatiga.

->fatigosament

■fatigosament

[de fatigós]

adv Amb fatiga.

->fatimí

■fatimí

[pl -ís] adj i m i f HIST Fatimita.

->fatimita

■fatimita

1 adj Relatiu o pertanyent als fatimites.

2 m i f HIST Membre d’una dinastia àrab de califes que governà a l’Àfrica del nord (909-973) i a Egipte (973-1171).

->fato

■fato

Hom.: fatu

[de l’aragonès fato (cast. hato), possible coincidència d’un germ. gòt. *fat ‘vestir-se’ i un aràbic ḥaẓẓ ‘porció que toca a cadascú’; 1a FONT: 1414]

m 1 Equipatge, bagatge.

2 Conjunt de coses en general, especialment articles de comerç, ingredients del menjar, etc. En aquest plat hi ha massa fato.

3 Feinada. Quin fato que tinc, avui!

->fàtsia

■fàtsia

Part. sil.: fàt_si_a

f BOT i JARD Aràlia del Japó.

->fatu fàtua

■fatu fàtua

Hom.: fato

[del ll. fatuus, -a, -um ‘fat, insípid’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Ple de presumpció, de vanitat infundada.

2 p ext Té un comportament molt fatu.

->fàtua

■fàtua

Part. sil.: fà_tua

f ISLAM 1 Resposta no vinculant d’un muftí a una consulta jurídica, que serveix per a aclarir punts foscos de la llei o per a orientar sobre casos nous.

2 impr Sentència dictada per un líder religiós islàmic. Proclamar una fàtua.

->fàtuament

■fàtuament

Part. sil.: fà_tu_a_ment

[de fatu]

adv Amb fatuïtat.

->fatuïtat

■fatuïtat

Part. sil.: fa_tu_ï_tat

[del ll. fatuĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de fatu.

->fatuix

fatuix

Part. sil.: fa_tuix

m GASTR Amanida elaborada amb hortalisses fresques, generalment tomàquet, enciam, cogombre i ceba, i amb trossos de pa de pita torrats o fregits, condimentada amb oli d’oliva, suc de llimona o vinagre, menta i julivert, típica del Pròxim Orient.

->fatxa¹

■fatxa¹

[de l’it. faccia ‘cara’; 1a FONT: 1839, DLab.]

pop f 1 Aspecte exterior d’una persona. Fer bona fatxa, mala fatxa.

2 en fatxa loc adv 1 En actitud adequada a un fi determinat. Posar-se en fatxa. Estar en fatxa.

2 NÀUT Disposició en què hom fa bracejar les veles d’una nau de manera que unes rebin el vent per la cara de proa i les altres per la cara de popa, per tal que la nau es mantingui aturada.

->fatxa²

■fatxa²

[probablement del cast. facha, íd., on pogué influir el sentit de ‘aspecte; mamarratxo’ del mateix mot, i la semblança formal i semàntica del mot fascista (it. fascista)]

adj i m i f col·loq Feixista.

->fatxada

■fatxada

[de fatxa¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Façana.

->fatxejar

■fatxejar

[de fatxa¹]

v intr NÀUT Mantenir una nau en fatxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fatxejar

GERUNDI: fatxejant

PARTICIPI: fatxejat, fatxejada, fatxejats, fatxejades

INDICATIU PRESENT: fatxejo, fatxeges, fatxeja, fatxegem, fatxegeu, fatxegen

INDICATIU IMPERFET: fatxejava, fatxejaves, fatxejava, fatxejàvem, fatxejàveu, fatxejaven

INDICATIU PASSAT: fatxegí, fatxejares, fatxejà, fatxejàrem, fatxejàreu, fatxejaren

INDICATIU FUTUR: fatxejaré, fatxejaràs, fatxejarà, fatxejarem, fatxejareu, fatxejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fatxejaria, fatxejaries, fatxejaria, fatxejaríem, fatxejaríeu, fatxejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fatxegi, fatxegis, fatxegi, fatxegem, fatxegeu, fatxegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fatxegés, fatxegessis, fatxegés, fatxegéssim, fatxegéssiu, fatxegessin

IMPERATIU: fatxeja, fatxegi, fatxegem, fatxegeu, fatxegin

->fatxenda

■fatxenda

[de l’it. faccenda ‘feina a fer’, d’on ‘el qui es dóna aires de tenir molta feina’, procedent del ll. facienda ‘coses a fer’; 1a FONT: s. XVII]

pop 1 f Presumpció, parenceria. Gastar molta fatxenda.

2 1 adj i m i f Que procura aparentar riquesa o donar-se importància amb la seva actitud, les seves paraules, etc. És un fatxenda, aquell!

2 fer el fatxenda loc verb Fatxendejar.

->fatxendar

■fatxendar

[de fatxenda; 1a FONT: s. XX, Oller]

v intr Fatxendejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fatxendar

GERUNDI: fatxendant

PARTICIPI: fatxendat, fatxendada, fatxendats, fatxendades

INDICATIU PRESENT: fatxendo, fatxendes, fatxenda, fatxendem, fatxendeu, fatxenden

INDICATIU IMPERFET: fatxendava, fatxendaves, fatxendava, fatxendàvem, fatxendàveu, fatxendaven

INDICATIU PASSAT: fatxendí, fatxendares, fatxendà, fatxendàrem, fatxendàreu, fatxendaren

INDICATIU FUTUR: fatxendaré, fatxendaràs, fatxendarà, fatxendarem, fatxendareu, fatxendaran

INDICATIU CONDICIONAL: fatxendaria, fatxendaries, fatxendaria, fatxendaríem, fatxendaríeu, fatxendarien

SUBJUNTIU PRESENT: fatxendi, fatxendis, fatxendi, fatxendem, fatxendeu, fatxendin

SUBJUNTIU IMPERFET: fatxendés, fatxendessis, fatxendés, fatxendéssim, fatxendéssiu, fatxendessin

IMPERATIU: fatxenda, fatxendi, fatxendem, fatxendeu, fatxendin

->fatxendejar

■fatxendejar

[de fatxenda; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Gallejar, gastar fatxenda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fatxendejar

GERUNDI: fatxendejant

PARTICIPI: fatxendejat, fatxendejada, fatxendejats, fatxendejades

INDICATIU PRESENT: fatxendejo, fatxendeges, fatxendeja, fatxendegem, fatxendegeu, fatxendegen

INDICATIU IMPERFET: fatxendejava, fatxendejaves, fatxendejava, fatxendejàvem, fatxendejàveu, fatxendejaven

INDICATIU PASSAT: fatxendegí, fatxendejares, fatxendejà, fatxendejàrem, fatxendejàreu, fatxendejaren

INDICATIU FUTUR: fatxendejaré, fatxendejaràs, fatxendejarà, fatxendejarem, fatxendejareu, fatxendejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fatxendejaria, fatxendejaries, fatxendejaria, fatxendejaríem, fatxendejaríeu, fatxendejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fatxendegi, fatxendegis, fatxendegi, fatxendegem, fatxendegeu, fatxendegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fatxendegés, fatxendegessis, fatxendegés, fatxendegéssim, fatxendegéssiu, fatxendegessin

IMPERATIU: fatxendeja, fatxendegi, fatxendegem, fatxendegeu, fatxendegin

->fatxender

■fatxender -a

[de fatxenda; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que fatxendeja.

->fatxenderia

■fatxenderia

Part. sil.: fat_xen_de_ri_a

[de fatxender]

f Acte propi d’una persona fatxendera.

->faucal

faucal

Part. sil.: fau_cal

adj FON Velar.

->faula

■faula

Part. sil.: fau_la

[del ll. fabŭla ‘conte, faula; conversa’, der. de fari ‘parlar’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 Allò que hom diu sense fonament, cosa que hom conta i no és veritat; invenció, ficció. Totes aquestes coses que conten són faules. I no és faula, ans és cert.

2 LIT 1 Narració, en vers o en prosa, de fets meravellosos on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.

2 Sèrie d’incidents de què es compon l’acció d’un poema èpic o dramàtic.

->faulista

faulista

Part. sil.: fau_lis_ta

[de faula]

m i f LIT Autor de faules; fabulista.

->faüllada

■faüllada

Part. sil.: fa_ü_lla_da

[alteració de fonollada, probablement per encreuament amb favull]

f BOT Fonollada.

->fauna

■fauna

Part. sil.: fau_na

Hom.: faune

[del ll. cient. fauna, inventat per Linné el 1746, inspirat en la deessa Fauna, germana i muller de Faune; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f ZOOL 1 Conjunt d’espècies animals que habiten en un territori determinat, en estat salvatge i perfectament identificades amb el medi ambient que les envolta.

2 p ext Conjunt de totes les espècies animals que habiten en una comarca o en un país, o en un període geològic concret. Fauna de la Garrotxa. Fauna de l’era primària.

3 Obra on hi ha la descripció i l’enumeració de les espècies animals d’una comarca o d’un país, o d’un període geològic.

->faune

■faune

Part. sil.: fau_ne

Hom.: fauna

[del ll. Faunus, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 MIT Ésser fantàstic de la mitologia romana, que tenia figura humana però amb banyes i potes de cabra, que habitava als boscs i se li atribuïen idèntiques qualitats i passions que als sàtirs.

2 Home madur, faldiller i lasciu.

->faunístic

■faunístic -a

Part. sil.: fau_nís_tic

adj ZOOL Relatiu o pertanyent a la fauna.

->faurer

faurer -a

Part. sil.: fau_rer

adj i m i f ant De Faura (Camp de Morvedre).

->faurí

faurí -ina

Part. sil.: fau_rí

adj i m i f Faurer.

->faust

■faust -a

Part. sil.: faust

[del ll. faustus, -a, -um ‘favorable’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que ocasiona joia o felicitat. Un faust esdeveniment. Una fausta nova.

->faustament

■faustament

Part. sil.: faus_ta_ment

[de faust]

adv Afortunadament.

->fàustic

fàustic -a

Part. sil.: fàus_tic

adj Relatiu al Faust de Goethe i a l’actitud representada pel protagonista, caracteritzada per l’avidesa de viure, el terror del més enllà i per la preocupació per la presència del diable en la vida de l’home.

->fautor

■fautor -a

Part. sil.: fau_tor

[del ll. fautor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1505]

m i f 1 Persona que obra a favor d’algú o d’alguna cosa, que hi coopera.

2 esp 1 DR Còmplice en un acte censurable.

2 HIST DR CAT Als segles XIII-XVIII, coautor, còmplice o encobridor d’un delicte.

->fautoria

■fautoria

Part. sil.: fau_to_ri_a

[de fautor; 1a FONT: 1620]

f Qualitat de fautor.

->fauve

■fauve^* [fóp]

[fr ] adj i m i f Fauvista.

->fauvisme

■fauvisme

Part. sil.: fau_vis_me

m ART Moviment pictòric francès que durà del 1905 al 1908 i que es definí com a reacció a l’anàlisi impressionista del color i de la llum.

->fauvista

■fauvista

Part. sil.: fau_vis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al fauvisme.

2 m i f Seguidor del fauvisme.

->fava

■fava

[del ll. faba, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 f 1 ALIM Llavor i fruit de la favera.

2 BOT i AGR Favera.

3 fava de Calabar BOT i FARM Planta herbàcia de la família de les papilionàcies (Physostigma venenosum), de fulles trifoliades, flors purpúries en raïms axil·lars i llegums de dues o tres llavors molt metzinoses.

4 treure faves d’olla loc verb fig Experimentar una gran millora, revifar-se, refer-se, d’una malaltia, d’una mala situació, d’un estat precari, etc.

2 f Mastegot.

3 f vulg Gland.

4 f 1 HIST Cadascuna de les peces rodonenques que servien per a treure a sort algú en una votació.

2 ésser faves comptades loc verb Ésser una cosa molt segura, no poder fallar, no tenir rèplica.

5 f JOCS 1 Cavallfort.

2 Exclamació que diu el qui para, en aquest joc, quan no pot resistir més el pes dels qui té damunt.

3 no poder dir fava (o ni fava) loc verb fig Estar extremament abatut, descoratjat, no poder ni parlar de tan fatigat.

6 f PAT Favassa.

7 f VETER Tumor de sang coagulada que es forma a la boca de les bèsties.

8 adj i m i f fleuma 2.

->favada

■favada

[de fava]

f Menjada de faves.

->favar

■favar

[de fava; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m Indret plantat de faves.

->favarer

favarer -a

adj i m i f De Favara de la Ribera (Ribera Baixa).

->favarol

favarol -a

adj i m i f De Favara de Matarranya (Matarranya).

->favassa

■favassa

[de fava]

f PAT Lesió elemental primària de la pell caracteritzada per una elevació dèrmica, aplanada, vermella, pruriginosa i de vores rodones.

->favater

■favater

[de fava]

m AGR Garbell per a porgar faves.

->favela

favela

f 1 Barri suburbial de barraques construït a la perifèria de les grans ciutats brasileres per albergar la població de classes inferiors.

2 impr Barraca d’una favela.

->favera

■favera

[de fava]

f BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Vicia faba), de tiges erectes i poc ramificades, fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters, i fruits (les faves) en llegum.

->favisme

favisme

m PAT Malaltia caracteritzada per icterícia hemolítica, amb anèmia, astènia, hemoglobinúria, trastorns digestius i febre.

->favó

■favó

m 1 BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Vicia faba ssp equina), molt semblant a la favera, bé que més petita.

2 PAT Favassa.

->favolí

■favolí

m BOT i AGR Favó.

->favoni

■favoni

m poèt zèfir 1.

->favor

■favor

[del ll. favor, -ōris, íd., der. del ll. favēre ‘ser propici, interessar-se per algú’; 1a FONT: s. XIV]

m [o f] 1 1 Disposició a concedir un avantatge a algú de preferència a d’altres. Gaudir del favor d’algú.

2 a (o en) favor (d’algú o d’alguna cosa) En benefici, en utilitat, en defensa, etc., d’algú o d’alguna cosa. Actuar a favor d’algú. Parlar en favor seu.

3 anar (o estar) a favor (d’algú o d’alguna cosa) Defensar algú o alguna cosa, donar-li suport. Vaig a favor seu. Ell està a favor de la coalició.

4 entrada de favor Entrada gratuïta a un espectacle.

5 tracte de favor Tracte especial que concedeix certs avantatges a qui el rep.

2 1 Allò que hom concedeix a un altre per la voluntat que li té. Omplir algú de favors. Concedir, algú, alguna cosa com a favor, per favor. Hi ha favors que no es poden pagar.

2 per favor Si us (o et, o li, etc.) plau.

3 fer el favor 1 Fórmula de cortesia usada, generalment en forma imperativa, per a demanar alguna cosa. Que em pots fer el favor de venir un moment? Feu-me el favor de deixar-me els llibres. Faci el favor, segui.

2 p ext Fórmula usada per a exigir o demanar amb irritació o impaciència alguna cosa. Voleu fer el favor de callar d’una vegada?

->favorable

■favorable

[del ll. favorabĭlis, íd.; 1a FONT: 1315]

adj Disposat a favor d’algú, que és o va a favor d’algú. El jutge els és favorable. Una opinió favorable. Un vent favorable.

->favorablement

■favorablement

[de favorable]

adv D’una manera favorable. El van acollir favorablement. Jutjar algú favorablement.

->favorejar

■favorejar

[de favor; 1a FONT: 1355]

v tr Obrar a favor d’algú; afavorir. Han pensat fer-los mal, i això encara els favoreja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: favorejar

GERUNDI: favorejant

PARTICIPI: favorejat, favorejada, favorejats, favorejades

INDICATIU PRESENT: favorejo, favoreges, favoreja, favoregem, favoregeu, favoregen

INDICATIU IMPERFET: favorejava, favorejaves, favorejava, favorejàvem, favorejàveu, favorejaven

INDICATIU PASSAT: favoregí, favorejares, favorejà, favorejàrem, favorejàreu, favorejaren

INDICATIU FUTUR: favorejaré, favorejaràs, favorejarà, favorejarem, favorejareu, favorejaran

INDICATIU CONDICIONAL: favorejaria, favorejaries, favorejaria, favorejaríem, favorejaríeu, favorejarien

SUBJUNTIU PRESENT: favoregi, favoregis, favoregi, favoregem, favoregeu, favoregin

SUBJUNTIU IMPERFET: favoregés, favoregessis, favoregés, favoregéssim, favoregéssiu, favoregessin

IMPERATIU: favoreja, favoregi, favoregem, favoregeu, favoregin

->favorit

■favorit -a

[de l’it. favorito, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

1 adj Que és objecte de la predilecció d’algú; predilecte. És el meu llibre favorit, la meva lectura favorita.

2 m i f Persona que és objecte de la predilecció d’algú, especialment d’un príncep, d’un personatge.

->favoritisme

■favoritisme

[de favorit]

m Preferència donada al favor sobre el mèrit. L’han seleccionat per favoritisme.

->favull

■favull

[der. dimin. de fava]

m BOT Tapissot.

->favus

favus

m PAT Dermatosi contagiosa del cuir cabellut caracteritzada per la formació de crostes groguenques, còncaves i per la caiguda dels cabells als llocs afectats.

->fax

■fax

[de l’angl. fax, abreviació de telefax]

m TELECOM 1 Procediment de transmissió i reproducció sobre paper de documents mitjançant el telèfon.

2 Aparell que s’utilitza per a transmetre i reproduir documents pel procediment de fax.

3 Document transmès i reproduït pel procediment de fax. T’enviaré un fax.

->faxar

faxar

v tr Enviar (un document) per fax. Faxar una factura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: faxar

GERUNDI: faxant

PARTICIPI: faxat, faxada, faxats, faxades

INDICATIU PRESENT: faxo, faxes, faxa, faxem, faxeu, faxen

INDICATIU IMPERFET: faxava, faxaves, faxava, faxàvem, faxàveu, faxaven

INDICATIU PASSAT: faxí, faxares, faxà, faxàrem, faxàreu, faxaren

INDICATIU FUTUR: faxaré, faxaràs, faxarà, faxarem, faxareu, faxaran

INDICATIU CONDICIONAL: faxaria, faxaries, faxaria, faxaríem, faxaríeu, faxarien

SUBJUNTIU PRESENT: faxi, faxis, faxi, faxem, faxeu, faxin

SUBJUNTIU IMPERFET: faxés, faxessis, faxés, faxéssim, faxéssiu, faxessin

IMPERATIU: faxa, faxi, faxem, faxeu, faxin

->FB

FB

símb CRON febrer¹.

->fc.

fc.

abrev FERROC ferrocarril.

->fca.

fca.

abrev DR CIV finca.

->fcem

fcem

símb ELECTROT força contraelectromotriu.

->fe¹

■fe¹

[del ll. fĭdes, íd., amb evolució mig frenada per influx eclesiàstic; 1a FONT: s. XII, Hom.]

[pl fes] f 1 RELIG i FILOS Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.

2 Convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o l’experiència, que algú és honrat, és capaç o diu la veritat, que alguna cosa és eficaç, és veritable o es realitzarà. Jo tinc fe en ell. Tenia molta fe en aquell metge. Una persona digna de fe. Presta fe a tothom. Té fe en les plantes remeieres. No prestar fe als rumors. Tenir fe en el triomf de la justícia.

3 1 Paraula que hom dóna, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Guardar la fe donada. Mancar a la fe jurada.

2 Adhesió a algú o perseverança a no mancar-li per una obligació que hom té envers ell; fidelitat. El vassall devia fe al seu senyor. Guardar la fe conjugal.

3 Honorabilitat en virtut de la qual hom és mereixedor de confiança, de crèdit. Ho jura per sa fe. Us ho prometo a fe de rei.

4 Seguretat, garantia, que hom dóna de la certesa o l’autenticitat d’alguna cosa.

5 a fe (o a fe de Déu [o de cristià, o de món, etc.], o a bona fe, o per ma fe, etc.) Fórmules de jurament o d’afirmació rotunda i emfàtica. A fe que és veritat!

6 donar fe loc verb DR Exercitar la fe pública.

7 donar fe loc verb DR Certificar.

8 donar fe loc verb DR Assegurar una cosa que hom ha vist.

9 fe de baptisme DR CAN Certificació de baptisme.

10 fe de vida DR Certificat expedit per l’autoritat competent que acredita l’existència d’una persona.

11 fe pública DR Autoritat legítima atribuïda a notaris, agents de canvi i borsa, cònsols, secretaris de jutjats i de tribunals i altres funcionaris perquè els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics i llur contingut sigui tingut per veritable, mentre no es faci prova en contrari.

12 fer fe loc verb Ésser suficients, per ells mateixos, una declaració o un escrit, perquè hom cregui allò que afirmen.

13 fer fe loc verb Servir de prova.

4 HERÀLD Moble que representa dues mans en faixa que s’encaixen.

5 1 HIST REL Cos de doctrina, conjunt de dogmes o de veritats fonamentals, d’una religió o d’una confessió. Fe budista, fe cristiana, fe protestant.

2 p ext Qualsevol concepció del món, preferentment de caire filosòfic, tot i que no reconegui cap dimensió religiosa. La fe marxista.

3 de fe CATOL Expressió emprada per a designar els continguts de la revelació que el cristià ha de creure.

6 1 bona fe Bona intenció. Anar de bona fe.

2 bona fe DR CIV Convicció que una persona té que fa o posseeix una cosa amb dret legítim.

3 mala fe Mala intenció.

4 mala fe DR CIV Malícia amb la qual hom fa, posseeix o deté alguna cosa.

7 banda de la fe HIST Durant el Trienni Constitucional, nom que hom donà a cadascuna de les partides absolutistes.

->fe²

■fe²

[v. fenc]

m BOT Fenc.

->Fe

Fe

símb QUÍM INORG i METAL·L ferro 1 1.

->feaci

feaci -àcia

Part. sil.: fe_a_ci

1 adj Relatiu o pertanyent als feacis.

2 m i f MIT i LIT Individu d’un poble mític que, establert a Esquèria (identificable amb l’actual Corfú), hi acollí Ulisses.

->feble

■feble

[del ll. flēbĭlis, amb dissimilació de la primera l; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Deficient en força, en vigor o en intensitat, mancat d’aquestes qualitats. Tenir la vista, les cames, febles. Un cavall feble. Un corrent elèctric feble. Una remor feble.

2 p ext Una memòria feble. El malalt ha experimentat una feble millora. Tenir, un estat, l’economia feble.

3 forma feble FON Forma verbal que té la seva tonicitat en la desinència.

4 posició feble FON Posició ocupada per un so que no ofereix gaire capacitat de resistència i que fàcilment pot experimentar alteracions o que no s’acorda amb l’estructura fonològica de la llengua.

5 pronom feble GRAM Pronom inaccentuat, que sol anar immediatament al davant o al darrere del verb.

6 síl·laba feble FON Síl·laba que presenta una intensitat articulatòria poc forta.

7 vocal feble FON Dit de les semivocals (i i u) que, com a tals, mai no poden ésser unitats tòniques (caire, faula).

2 adj i m 1 Dit de la persona mancada de força, d’energia, de vigor. La malaltia l’ha deixat molt feble. Els febles no poden resistir gaire l’esforç físic.

2 fig Mancat d’energia moral, de decisió, etc., que cedeix fàcilment a la voluntat o al caprici dels altres, a les temptacions, etc. Ésser feble amb algú, envers algú. Voluntat, caràcter, feble. La carn és feble. Prendre la defensa del feble.

3 1 adj Que té escassa capacitat d’exercir una força, de fer resistència, etc. Un suport feble. Una nació feble.

2 adj fig Uns arguments molt febles. Una crítica feble. Un parer feble.

3 m p ext Costat o punt feble. El feble del teu discurs són les conclusions.

4 el costat (o el punt) feble adj Allò per què o en què algú o alguna cosa falla, és vulnerable, defectuosa, etc. La nansa és el punt feble de les gerres. Bé que sembla impossible, també té el seu costat feble.

->feblement

■feblement

[de feble]

adv D’una manera feble, amb feblesa.

->feblesa

■feblesa

[de feble; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de feble. La feblesa del seu cos. La feblesa de la seva intel·ligència, de la seva memòria. La feblesa d’un argument. La feblesa d’un suport. La feblesa de la voluntat.

2 Acte propi d’una persona feble.

3 Inclinació, propensió. La seva feblesa són les dones.

4 feblesa mental PAT Forma d’endarreriment mental en la qual el nivell intel·lectual d’un adult roman com el d’un infant de set a nou anys.

->febr.

febr.

abrev CRON febrer¹.

->febra

febra

Hom.: febra

[de febre, per influx del gènere femení del mot]

f ant i dial Febre.

->febrada

■febrada

[de febre; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Accés fort de febre.

->febre

■febre

Hom.: febra

[del ll. fĕbris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 PAT 1 Augment de la temperatura corporal, que manifesta la reacció de l’organisme a un procés patològic determinat; hipertèrmia.

2 Nom de diferents malalties en què la febre és el símptoma prominent. Febre aftosa. Febre de les trinxeres. Febre d’estiu. Febre groga.

3 febre efímera obs Herpes simple.

4 febre ganglionar Mononucleosi infecciosa.

2 fig Viva excitació produïda per una causa moral.

->febrejar¹

■febrejar¹

[de febre; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr Tenir febre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: febrejar

GERUNDI: febrejant

PARTICIPI: febrejat, febrejada, febrejats, febrejades

INDICATIU PRESENT: febrejo, febreges, febreja, febregem, febregeu, febregen

INDICATIU IMPERFET: febrejava, febrejaves, febrejava, febrejàvem, febrejàveu, febrejaven

INDICATIU PASSAT: febregí, febrejares, febrejà, febrejàrem, febrejàreu, febrejaren

INDICATIU FUTUR: febrejaré, febrejaràs, febrejarà, febrejarem, febrejareu, febrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: febrejaria, febrejaries, febrejaria, febrejaríem, febrejaríeu, febrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: febregi, febregis, febregi, febregem, febregeu, febregin

SUBJUNTIU IMPERFET: febregés, febregessis, febregés, febregéssim, febregéssiu, febregessin

IMPERATIU: febreja, febregi, febregem, febregeu, febregin

->febrejar²

■febrejar²

[de febrer¹]

v intr Fer un temps propi del febrer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: febrejar

GERUNDI: febrejant

PARTICIPI: febrejat, febrejada, febrejats, febrejades

INDICATIU PRESENT: febrejo, febreges, febreja, febregem, febregeu, febregen

INDICATIU IMPERFET: febrejava, febrejaves, febrejava, febrejàvem, febrejàveu, febrejaven

INDICATIU PASSAT: febregí, febrejares, febrejà, febrejàrem, febrejàreu, febrejaren

INDICATIU FUTUR: febrejaré, febrejaràs, febrejarà, febrejarem, febrejareu, febrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: febrejaria, febrejaries, febrejaria, febrejaríem, febrejaríeu, febrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: febregi, febregis, febregi, febregem, febregeu, febregin

SUBJUNTIU IMPERFET: febregés, febregessis, febregés, febregéssim, febregéssiu, febregessin

IMPERATIU: febreja, febregi, febregem, febregeu, febregin

->febrer¹

■febrer¹

[del ll. februarius, íd.; 1a FONT: c. 1330]

m CRON [abrev febr.] [símb: FB] Segon mes de l’any.

->febrer²

■febrer²

[de febre]

m BOT Eucaliptus.

->febrerada

■febrerada

[de febrer¹]

f METEOR Cop de temps barrejat de pluja i calamarsa.

->febricitant

■febricitant

[del ll. febricitans, -ntis, participi pres. del ll. febricitare ‘estar pres per la febre’]

adj Que té febre; febrós.

->febrícula

■febrícula

[del ll. febricŭla, íd., dimin. de fĕbris ‘febre’]

f PAT Febre de poca intensitat, sovint duradora i de causa desconeguda.

->febrífug

■febrífug -a

[de febre i -fug; 1a FONT: 1803, DEst.]

FARM 1 adj Que mitiga o guareix la febre.

2 m Antipirètic.

->febril

■febril

Hom.: fabril

[del ll. febrīlis, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la febre. Un pols febril. Símptomes febrils. Calor febril.

2 1 Que manifesta una viva agitació. Impaciència febril.

2 Que és fet amb una gran excitació de l’ànim. Treballem amb activitat febril.

->febrilment

■febrilment

[de febril]

adv D’una manera febril. Treballar febrilment.

->febronenc

febronenc -a

adj i m i f De la Febró (Baix Camp).

->febronianisme

febronianisme

Part. sil.: fe_bro_ni_a_nis_me

m CRIST Doctrina eclesiològica de Justinus Febronius, basada en principis gal·licans i episcopalistes.

->febrós

■febrós -osa

[de febre; 1a FONT: s. XV]

adj Que té febre.

->febrosament

■febrosament

[de febrós]

adv Febrilment.

->febrosenc

■febrosenc -a

[de febrós; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Que té un poc de febre, una mica febrós.

->februra

■februra

[de febrer¹]

f METEOR Temps rúfol.

->fecal

■fecal

[del ll. faecalis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj FISIOL 1 Relatiu o pertanyent als excrements.

2 matèries fecals Excrements.

->fecaloide

■fecaloide

Part. sil.: fe_ca_loi_de

[de fecal i -oide]

adj Semblant als excrements.

->fecaloma

fecaloma

m PAT Massa de matèries fecals endurides retingudes en el còlon o en l’ampul·la del recte.

->fecial

■fecial

Part. sil.: fe_ci_al

Hom.: facial

m DR ROM Nom que rebia cadascun dels magistrats de caràcter religiós que intervenien com a representants del poble en els actes de la vida pública internacional.

->fècula

■fècula

[de faecŭla ‘tartrà del vi’, dimin. del ll. faex, faecis ‘pòsit’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ALIM Midó que es troba en forma de grànuls en les cèl·lules vegetals dels tubercles, els rizomes i d’altres arrels d’algunes plantes, com ara patates, mandioca, sagú, etc., de les quals hom l’extreu en forma de pólvores blanques insolubles en aigua freda.

->feculència

■feculència

Part. sil.: fe_cu_lèn_ci_a

[del ll. faeculentia, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Qualitat de feculent.

->feculent

■feculent -a

[del ll. faeculentus, -a, -um, íd.]

adj 1 Tèrbol, que fa pòsit.

2 Que conté fècula. Aliment feculent.

->fecund

■fecund -a

[del ll. fecundus, -a, -um, íd., d’una arrel comuna indoeuropea fe que enclou la idea bàsica de ‘fertilitat, nutrició, prosperitat’ i es dóna en altres mots emparentats: femina ‘la que nodreix amb la seva llet el nodrissó’, filius ‘el nodrissó’, fetus ‘el fruit del part’, felix ‘fèrtil, productiu, afortunat’, fellare ‘mamar’; 1a FONT: c. 1200]

adj 1 Que dóna fruit, especialment no escàs, abundant.

2 Prolífic, fèrtil. Un terreny fecund.

3 Dit de qualsevol individu amb possibilitat reproductora.

4 fig Que produeix abundants resultats, obres, etc. Un escriptor fecund. Una iniciativa fecunda.

->fecundable

■fecundable

[de fecundar]

adj Susceptible de fecundació.

->fecundació

■fecundació

Part. sil.: fe_cun_da_ci_ó

[del b. ll. fecundatio, -ōnis, íd.]

f BIOL 1 Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.

2 fecundació artificial Nom aplicat, impròpiament, a la inseminació artificial i, popularment, a la fecundació in vitro.

3 fecundació externa (o extrauterina) Fecundació realitzada fora del si matern.

4 fecundació ‘in vitro’ Fecundació externa en condicions de laboratori.

->fecundament

■fecundament

[de fecund]

adv Amb fecunditat.

->fecundant

■fecundant

[del ll. fecundans, -ntis, participi pres. de fecundare ‘fecundar’]

adj Que fecunda.

->fecundar

■fecundar

[del ll. fecundare, íd.; 1a FONT: 1617]

v tr 1 Fer fecunda o productiva una cosa.

2 BIOL Produir la fecundació d’un òvul, d’un primordi seminal, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fecundar

GERUNDI: fecundant

PARTICIPI: fecundat, fecundada, fecundats, fecundades

INDICATIU PRESENT: fecundo, fecundes, fecunda, fecundem, fecundeu, fecunden

INDICATIU IMPERFET: fecundava, fecundaves, fecundava, fecundàvem, fecundàveu, fecundaven

INDICATIU PASSAT: fecundí, fecundares, fecundà, fecundàrem, fecundàreu, fecundaren

INDICATIU FUTUR: fecundaré, fecundaràs, fecundarà, fecundarem, fecundareu, fecundaran

INDICATIU CONDICIONAL: fecundaria, fecundaries, fecundaria, fecundaríem, fecundaríeu, fecundarien

SUBJUNTIU PRESENT: fecundi, fecundis, fecundi, fecundem, fecundeu, fecundin

SUBJUNTIU IMPERFET: fecundés, fecundessis, fecundés, fecundéssim, fecundéssiu, fecundessin

IMPERATIU: fecunda, fecundi, fecundem, fecundeu, fecundin

->fecunditat

■fecunditat

[del ll. fecundĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de fecund.

2 BIOL Capacitat de fecundació, que depèn de les característiques genètiques i del medi ambient intern i extern.

3 DEMOG Relació del nombre de naixements amb el de dones en edat fèrtil.

4 ritus de fecunditat HIST REL Ritus i actes simbòlics pels quals els homes han procurat, d’una manera religiosa o màgica, l’expansió i el manteniment de la vida en qualsevol de les seves manifestacions, vegetals, animals o humanes.

->feda

■feda

[del ll. fetus, -a, -um ‘prenys, fecund’; 1a FONT: 1128]

f dial Ovella fecundada.

->fedaí

■fedaí -ïna

Part. sil.: fe_da_í

m i f Membre d’alguna de les organitzacions del moviment guerriller palestí.

->fedal

■fedal

adj dial Dit de la persona o de l’animal que té la mateixa edat d’una altra. En Pere és fedal d’en Pau.

->fedatari

■fedatari -ària

1 adj Que dóna fe.

2 adj i m i f Dit de la persona amb autoritat per a donar fe pública, sia judicial, notarial o mercantil.

->federació

■federació

Part. sil.: fe_de_ra_ci_ó

[del ll. foederatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 Agrupació de diverses entitats (culturals, sindicals, recreatives, etc.), que tenen un fi comú, en una de superior que les representa i a la qual atorguen autoritat sobre elles.

2 ESPORT Organisme que agrupa els equips practicants d’una mateixa modalitat esportiva.

3 POLÍT Forma d’organització estatal que es basa en la unió d’una sèrie d’estats sota una mateixa constitució política, la qual respecta llur autonomia en els afers interns i estableix un poder superior, l’estat federal, que estén la seva sobirania sobre tots ells i que té reservades totes aquelles matèries que afecten l’ordre general.

->federal

■federal

[formació culta analògica sobre la base del ll. foedus; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a una federació d’estats.

2 Federalista.

3 Dit del poder central d’un estat organitzat en federació.

2 m i f HIST 1 Als Estats Units d’Amèrica, partidari o soldat del govern de la Unió en la guerra de Secessió.

2 Partidari del moviment republicà federal.

->federalisme

■federalisme

[de federal; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m HIST i POLÍT 1 Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes entre els diferents pobles, nacions o estats.

2 Sistema o estructura federal.

->federalista

■federalista

[de federal; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Relatiu o pertanyent al federalisme.

2 m i f Partidari del federalisme.

->federar

■federar

[del ll. foederare ‘unir per aliança’]

v 1 1 tr Organitzar en federació.

2 pron Les associacions de comerciants s’han federat per defensar els seus interessos.

2 pron ESPORT Inscriure’s en una federació esportiva, obtenint així la llicència que permet de participar en les competicions que aquesta organitza.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: federar

GERUNDI: federant

PARTICIPI: federat, federada, federats, federades

INDICATIU PRESENT: federo, federes, federa, federem, federeu, federen

INDICATIU IMPERFET: federava, federaves, federava, federàvem, federàveu, federaven

INDICATIU PASSAT: federí, federares, federà, federàrem, federàreu, federaren

INDICATIU FUTUR: federaré, federaràs, federarà, federarem, federareu, federaran

INDICATIU CONDICIONAL: federaria, federaries, federaria, federaríem, federaríeu, federarien

SUBJUNTIU PRESENT: federi, federis, federi, federem, federeu, federin

SUBJUNTIU IMPERFET: federés, federessis, federés, federéssim, federéssiu, federessin

IMPERATIU: federa, federi, federem, federeu, federin

->federat

■federat -ada

[del ll. foederatus, -a, -um, der. de foedus, -ĕris ‘aliança’; en ll. td., de foederatus, es creà analògicament el verb foederare ‘unir en aliança’]

1 adj Que és membre d’una federació.

2 m pl HIST 1 A l’antiga Roma, denominació donada als pobles bàrbars que, mitjançant un tractat, es lligaven a Roma.

2 Durant la insurrecció de la Comuna de París, nom donat als membres de la guàrdia nacional.

->federatiu

■federatiu -iva

Part. sil.: fe_de_ra_tiu

[de federar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Relatiu a una federació, a la seva formació.

->federativament

■federativament

[de federatiu]

adv En federació.

->feedback

feedback^* [fidbák]

[angl ] m BIOL i CIBERN Retroacció.

->fefaent

■fefaent

Part. sil.: fe_fa_ent

[formació culta analògica sobre la base del ll. fidem faciens, -ntis, participi pres. de fidem facĕre ‘donar fe’, en la forma catalanitzada, com en faent, estupefaent, rarefaent, etc; 1a FONT: 1799]

adj 1 Que fa fe.

2 Que és digne de fe.

3 Dit del document legalitzat per notari o persona que disposa de fe pública.

->feijoa

■feijoa

Part. sil.: fei_jo_a

f BOT i JARD Planta arbustiva perenne de la família de les mirtàcies (Feijoa sellowiana), de fulles el·líptiques, densament pubescents pel revers, de flors vermelles i blanques, que és originària de l’Amèrica del Sud i conreada en jardineria.

->feina

■feina

Part. sil.: fei_na

Cp. treball

[s. XIV; del cat. ant. i encara dial. faena, ll. vg. facenda, ll. cl. facienda ‘coses que han de ser fetes’, neutre pl. del participi de futur passiu de facĕre ‘fer’; AUTOR: Llull]

f 1 1 Treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida. No tinc feina: estic en vaga. Cercar feina. Anar a la feina. Una feina molt cansada. Si avancem feina, podrem plegar més aviat. Un dia de feina. Cavar la terra no és la teva feina. Feina feta no té destorb.

2 altra feina hi ha Expressió emprada per a manifestar que hom no està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera.

3 amb prou feines loc adv Difícilment, a penes. Eren tants, que amb prou feines els hem poguts comptar. Amb prou feines arribarem a ésser vint.

4 anar per feina Fer el que cal sense entretenir-se en altres coses. Anem per feina que es fa tard!

5 sense feina m i f Desocupat. La crisi augmenta el nombre dels sense feina.

2 Ocupació, afer.

3 INFORM Unitat de treball, considerada bàsica i independent, que pot ésser duta a terme per un ordinador.

->feinada

■feinada

Part. sil.: fei_na_da

[de feina]

f Feina grossa, molta feina.

->feinador

■feinador -a

Part. sil.: fei_na_dor

[de feina]

adj Treballador, amic de treballar, de fer feina.

->feinater

■feinater -a

Part. sil.: fei_na_ter

[de feina; 1a FONT: s. XX, Guimerà]

adj Treballador, que feineja.

->feinejar

■feinejar

Part. sil.: fei_ne_jar

[de feina]

v intr 1 Ocupar-se en una feina.

2 esp Ocupar-se en diverses feines lleugeres, que no cansen gaire. Fa estona que feineja per casa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: feinejar

GERUNDI: feinejant

PARTICIPI: feinejat, feinejada, feinejats, feinejades

INDICATIU PRESENT: feinejo, feineges, feineja, feinegem, feinegeu, feinegen

INDICATIU IMPERFET: feinejava, feinejaves, feinejava, feinejàvem, feinejàveu, feinejaven

INDICATIU PASSAT: feinegí, feinejares, feinejà, feinejàrem, feinejàreu, feinejaren

INDICATIU FUTUR: feinejaré, feinejaràs, feinejarà, feinejarem, feinejareu, feinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: feinejaria, feinejaries, feinejaria, feinejaríem, feinejaríeu, feinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: feinegi, feinegis, feinegi, feinegem, feinegeu, feinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: feinegés, feinegessis, feinegés, feinegéssim, feinegéssiu, feinegessin

IMPERATIU: feineja, feinegi, feinegem, feinegeu, feinegin

->feiner

■feiner -a

Part. sil.: fei_ner

[de feina; 1a FONT: 1155]

adj 1 Afeccionat a la feina; laboriós.

2 1 Relatiu o pertanyent a la feina.

2 dia feiner Dia en què hom treballa, que no és de festa.

3 hora feinera Hora en què hom treballa.

->feix

■feix

Part. sil.: feix

[del ll. fascis, íd.; 1a FONT: 1168]

m 1 1 Cert nombre de tiges, de branquillons, de bastons, etc., disposats paral·lelament i lligats ensems. Un feix de llenya. Un feix de llances.

2 p ext Un feix de claus.

3 fig Gran quantitat. Té un feix d’anys. Un feix de protestes, de reclamacions.

4 ANAT ANIM Grup de fibres musculars o nervioses disposades paral·lelament.

5 ANAT VEG Conjunt d’elements conductors de la saba disposats a manera de feix.

6 FÍS Corrent o flux de partícules que segueixen una trajectòria unidireccional comuna i amb unes energies dins un interval determinat.

7 GRÀF Conjunt de dues raimes de paper, és a dir, mil fulls.

8 HIST Reunió de vares d’om o de bedoll d’un metre i mig de llargada lligades amb una corretja de cuir vermell, de les quals emergia una destral. A l’antiga Roma, era portat pels lictors quan anaven davant determinats magistrats.

9 feix de correlació FON Relació opositiva de trets fonològics que afecta de la mateixa manera diversos grups fonemàtics dintre un mateix sistema.

10 feix de vies FERROC Grup de vies sensiblement paral·leles reunides pels extrems mitjançant les corresponents agulles.

11 feix d’isoglosses LING Conjunt d’isoglosses, més o menys acostades, que separen dos dialectes.

12 feix hertzià TELECOM Feix d’ones hertzianes destinat a establir un enllaç entre dos punts determinats, caracteritzat pel fet de posseir una gran direccionalitat.

13 feix piramidal ANAT ANIM Via motriu neurològica que transmet els impulsos del cervell a les neurones motores del tronc i de les extremitats.

2 1 Càrrega dura de portar. Ajudar algú a portar el feix.

2 haver-n’hi un feix (d’algú o d’alguna cosa) loc verb Ésser, algú o alguna cosa, molestós, de mal sofrir. N’hi ha un feix, de tu!

3 tot fa feix Comentari que hom afegeix per indicar que un fet, una circumstància, etc., ve a fer més feixuga una cosa a suportar, a endurar.

3 GEOM Conjunt de superfícies o línies d’equació f + λφ = 0, on f = 0 i φ = 0 són les equacions de dos elements qualssevol del feix, els quals hom pren com a generatrius, i λ és un paràmetre.

->feixa

■feixa

Part. sil.: fei_xa

[de feix; 1a FONT: 962]

f GEOG AGR 1 Peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca als vessants muntanyencs.

2 Antiga mesura agrària de superfície de valor imprecís estesa per certes comarques (Garrotxa, Gironès, Ripollès, etc.), equivalent a 1/12 o 1/16 de quartera.

->feixar¹

■feixar¹

Part. sil.: fei_xar

Hom.: faixar

[de feixa]

m Conjunt de feixes. A muntanya hi ha molts feixars.

->feixar²

■feixar²

Part. sil.: fei_xar

Hom.: faixar

[v. feixar¹]

v tr AGR 1 Lligar (blat, ordi, etc.) en gavelles.

2 Dividir en feixes la terra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: feixar

GERUNDI: feixant

PARTICIPI: feixat, feixada, feixats, feixades

INDICATIU PRESENT: feixo, feixes, feixa, feixem, feixeu, feixen

INDICATIU IMPERFET: feixava, feixaves, feixava, feixàvem, feixàveu, feixaven

INDICATIU PASSAT: feixí, feixares, feixà, feixàrem, feixàreu, feixaren

INDICATIU FUTUR: feixaré, feixaràs, feixarà, feixarem, feixareu, feixaran

INDICATIU CONDICIONAL: feixaria, feixaries, feixaria, feixaríem, feixaríeu, feixarien

SUBJUNTIU PRESENT: feixi, feixis, feixi, feixem, feixeu, feixin

SUBJUNTIU IMPERFET: feixés, feixessis, feixés, feixéssim, feixéssiu, feixessin

IMPERATIU: feixa, feixi, feixem, feixeu, feixin

->feixí

■feixí -ina

Part. sil.: fei_xí

Hom.: faixí

[probablement tret, amb alteració gràfica i fonètica, del fem. fagina, a causa de la voracitat d’aquest animal]

adj dial Gormand, llaminer, golafre.

->feixina

■feixina

Part. sil.: fei_xi_na

[de feix; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Feix de llenya.

2 MIL Feix de branques primes lligades ben estretes que serveix per a fer parapets i altres obres de fortificació de campanya.

2 esp Feix de llenya prima per a encendre.

->feixinaire

■feixinaire

Part. sil.: fei_xi_nai_re

[de feixina; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m i f Persona que esporga els arbres i fa feixines.

->feixiner

■feixiner

Part. sil.: fei_xi_ner

[de feixina]

m 1 Munt de feixines.

2 Lloc on hom guarda les feixines.

->feixisme

■feixisme

Part. sil.: fei_xis_me

[de l’it. fascismo, der. de fascio ‘feix’, al·lusió al feix dels lictors romans esdevingut símbol d’aquest moviment italià; 1a FONT: c. 1923]

m HIST i POLÍT 1 1 Sistema polític implantat a Itàlia per Mussolini, poc després de la Primera Guerra Mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc.

2 Ideologia que inspirà el sistema polític instaurat a Itàlia per Mussolini.

2 p ext 1 Ideologia política l’objectiu de la qual és la instauració d’un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc.

2 Règim polític inspirat en aquesta ideologia.

3 Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s’imposa a una persona o a un grup.

->feixista

■feixista

Part. sil.: fei_xis_ta

[de l’it. fascista (v. feixisme); 1a FONT: c. 1923]

1 adj Relatiu o pertanyent al feixisme.

2 m i f Partidari del feixisme o d’un règim dictatorial.

3 m i f Persona que s’imposa a les altres amb autoritarisme i violència.

->feixó

■feixó

Part. sil.: fei_xó

Hom.: faixó

[de feix]

m AGR Feixa petita.

->feixola

■feixola

Part. sil.: fei_xo_la

[de feix; 1a FONT: 1445]

f AGR Feixó.

->feixuc

■feixuc -uga

Part. sil.: fei_xuc

[der. de feix amb el sufix -uc, actualment de poc rendiment (benastruc, malastruc, fredeluc, llefuc, poruc, xaruc), com ja ho era en ll. -ūcus, -ūca (caducus ‘caduc’); 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Difícil de moure, d’alçar, a causa del seu pes. Un paquet feixuc.

2 fig Difícil de suportar; penós, aclaparador. Una feina feixuga. Uns imposts feixucs. Un temps feixuc.

3 fig Difícil de pair. Una menja feixuga.

4 fig Dit d’una persona molesta, enfadosa. És feixuc, aquell xicot!

5 son feixuc Son profund, del qual és difícil de despertar.

2 1 Mancat d’agilitat. És un home molt feixuc. Tinc les cames feixugues. El pas feixuc dels bous.

2 fig Una intel·ligència feixuga. Un estil feixuc.

->feixugament

■feixugament

Part. sil.: fei_xu_ga_ment

[de feixuc; 1a FONT: s. XV, Curial]

adv Amb feixuguesa. Es mou feixugament.

->feixugor

■feixugor

Part. sil.: fei_xu_gor

[de feixuc]

f Feixuguesa.

->feixuguesa

■feixuguesa

[de feixuc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de feixuc.

->feixuració

■feixuració

Part. sil.: fei_xu_ra_ci_ó

[de feixurar]

f DR CAT 1 1 Acció de feixurar.

2 Conjunt de les fites que assenyalen la limitació d’una finca o un territori o d’un sector d’ells.

2 Convinença escrita o bé acte judicial que dóna fe de la col·locació de fites.

->feixurar

■feixurar

Part. sil.: fei_xu_rar

[del b. ll. fixoriare, der. d’un fixorium, de fixum (fictum), participi de figĕre ‘clavar’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr DR CAT Posar fites per senyalar la delimitació d’una finca o un territori més extens.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: feixurar

GERUNDI: feixurant

PARTICIPI: feixurat, feixurada, feixurats, feixurades

INDICATIU PRESENT: feixuro, feixures, feixura, feixurem, feixureu, feixuren

INDICATIU IMPERFET: feixurava, feixuraves, feixurava, feixuràvem, feixuràveu, feixuraven

INDICATIU PASSAT: feixurí, feixurares, feixurà, feixuràrem, feixuràreu, feixuraren

INDICATIU FUTUR: feixuraré, feixuraràs, feixurarà, feixurarem, feixurareu, feixuraran

INDICATIU CONDICIONAL: feixuraria, feixuraries, feixuraria, feixuraríem, feixuraríeu, feixurarien

SUBJUNTIU PRESENT: feixuri, feixuris, feixuri, feixurem, feixureu, feixurin

SUBJUNTIU IMPERFET: feixurés, feixuressis, feixurés, feixuréssim, feixuréssiu, feixuressin

IMPERATIU: feixura, feixuri, feixurem, feixureu, feixurin

->fejocista

fejocista

1 adj Relatiu o pertanyent a la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC).

2 m Membre de la FJCC.

->fel

■fel

[del ll. fel, íd.; 1a FONT: 1275]

m [o f] 1 1 BIOQ i FISIOL ANIM Bilis.

2 fel sobreeixit PAT Icterícia.

2 fig 1 Dolor amarg. Llàgrimes de fel.

2 Malignitat amarga; rancúnia. Un article ple de fel.

->felanitxer

■felanitxer -a

adj i m i f De Felanitx (Mallorca).

->feldspat

■feldspat

[de l’al. Feldspat, íd., pròpiament ‘espat del camp’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m MINERAL 1 Mineral del grup dels feldspats.

2 pl Grup de minerals de fórmula general XZ₄O₈ (X essent sodi, potassi, calci o bari, i Z, silici o alumini).

->feldspàtic

■feldspàtic -a

[de feldspat]

adj MINERAL 1 Relatiu o pertanyent als feldspats.

2 Que conté feldspats. Roca feldspàtica.

->feldspatoide

■feldspatoide

Part. sil.: felds_pa_toi_de

m MINERAL 1 Mineral del grup dels feldspatoides.

2 pl Grup de minerals format per aluminosilicats de sodi potassi que apareixen en el lloc dels feldspats quan un magma amb abundància d’àlcalis té un defecte de sílice.

->feldspatoídic

■feldspatoídic -a

Part. sil.: felds_pa_to_í_dic

[de feldspatoide]

adj 1 MINERAL Relatiu o pertanyent als feldspatoides.

2 Que conté feldspatoides.

->felí

■felí -ina

[del ll. felīnus, -a, -um, íd., der. de feles ‘gat’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 ZOOL 1 adj Relatiu o pertanyent als fèlids.

2 adj Que sembla un gat o un fèlid.

3 m Fèlid.

2 adj Que sembla de gat. Moviments felins. Gràcia felina. Astúcia felina.

->felibre

■felibre

[creat per Mistral (1854), tret d’una cançó popular: emé li sèt felibre de la lei ‘amb els set felibres de la llei’, segurament una mala interpretació de Sepher, libre de la Lei, de l’hebreu Sepher (Torà) ‘llibre de la Llei’; 1a FONT: 1867, V. Balaguer]

m Poeta occità modern pertanyent al moviment de renaixença de l’occità (anomenat felibritge).

->felibrenc

■felibrenc -a

[de felibre]

adj Relatiu o pertanyent als felibres.

->felibressa

■felibressa

f Dona felibre.

->felibritge

■felibritge

[adaptació de l’oc. felibrige, íd., der. de felibre]

m Moviment dels felibres.