->fullanenc

fullanenc -a

adj i m i f De Fullà (Conflent).

->fullar

■fullar

Hom.: follar

[de fulla; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Treure fulla els arbres. Els cirerers ja fullen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fullar

GERUNDI: fullant

PARTICIPI: fullat, fullada, fullats, fullades

INDICATIU PRESENT: fullo, fulles, fulla, fullem, fulleu, fullen

INDICATIU IMPERFET: fullava, fullaves, fullava, fullàvem, fullàveu, fullaven

INDICATIU PASSAT: fullí, fullares, fullà, fullàrem, fullàreu, fullaren

INDICATIU FUTUR: fullaré, fullaràs, fullarà, fullarem, fullareu, fullaran

INDICATIU CONDICIONAL: fullaria, fullaries, fullaria, fullaríem, fullaríeu, fullarien

SUBJUNTIU PRESENT: fulli, fullis, fulli, fullem, fulleu, fullin

SUBJUNTIU IMPERFET: fullés, fullessis, fullés, fulléssim, fulléssiu, fullessin

IMPERATIU: fulla, fulli, fullem, fulleu, fullin

->fullaraca

■fullaraca

[de fulla]

f 1 Fullam sec. El vent arremolina la fullaraca.

2 fig Un llibre insubstancial, en què tot és fullaraca.

->fullareda

■fullareda

[de fulla]

f fullatge 1.

->fullat

■fullat -ada

[de fullar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que té fulla. Un arbre fullat.

2 adj Adornat de fulles.

3 1 adj Que fa fulls. Una pasta fullada.

2 f ALIM Menja feta de farina, sucre i greix de porc picolat que hom deixa estovar, l’aplana fent-ne peces com la mà i la cou al forn.

3 pasta fullada PAST Pasta feta amb farina i mantega que, cuita al forn, forma làmines primes i superposades.

4 adj HERÀLD Dit de l’arbre, la planta o la flor amb les fulles d’un esmalt diferent del del tronc.

->fullatge

■fullatge

[de fulla; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Conjunt de fulles d’una planta. Un arbre de fullatge espès.

2 ART Ornament que imita el fullatge dels arbres.

->fulledenc

fulledenc -a

adj i m i f De Fulleda (Garrigues).

->fullejar

■fullejar

Hom.: follejar

[de full; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Passar els fulls d’un llibre, d’un periòdic, etc., llegint-ne ça i lla algun passatge, alguna anotació, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fullejar

GERUNDI: fullejant

PARTICIPI: fullejat, fullejada, fullejats, fullejades

INDICATIU PRESENT: fullejo, fulleges, fulleja, fullegem, fullegeu, fullegen

INDICATIU IMPERFET: fullejava, fullejaves, fullejava, fullejàvem, fullejàveu, fullejaven

INDICATIU PASSAT: fullegí, fullejares, fullejà, fullejàrem, fullejàreu, fullejaren

INDICATIU FUTUR: fullejaré, fullejaràs, fullejarà, fullejarem, fullejareu, fullejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fullejaria, fullejaries, fullejaria, fullejaríem, fullejaríeu, fullejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fullegi, fullegis, fullegi, fullegem, fullegeu, fullegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fullegés, fullegessis, fullegés, fullegéssim, fullegéssiu, fullegessin

IMPERATIU: fulleja, fullegi, fullegem, fullegeu, fullegin

->fullet

■fullet

Hom.: follet

Cp. fulletó i opuscle

[de full]

m 1 Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena.

2 Prospecte.

->fulleteria

fulleteria

Part. sil.: fu_lle_te_ri_a

[de fulla]

f ant ART Adorn de fullatge.

->fulletó

■fulletó

Cp. fullet i fascicle

[de full]

m 1 LIT 1 Part d’un periòdic reservada per a publicar-hi fragmentàriament un text literari, sovint numerat a part per a ésser relligat en volum.

2 p ext Cadascuna de les parts en què hom publica una obra literària, generalment novel·la, de manera que puguin ésser relligades en un sol volum a la fi de la publicació.

2 1 Obra literària, esdeveniment, etc., de característiques melodramàtiques, semblants a les de moltes novel·les de fulletó. La vida sentimental d’alguns artistes és un fulletó.

2 TV Telenovel·la molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.

->fulletonesc

■fulletonesc -a

[de fulletó]

adj Relatiu o pertanyent al fulletó.

->fulletonista

■fulletonista

[de fulletó]

m i f Persona que escriu fulletons.

->fullola

■fullola

[de fulla; 1a FONT: 1839, DLab.]

f FUST Làmina molt prima de fusta que hom sol aplacar a una fusta no tan parençosa, generalment en els treballs d’ebenisteria.

->fulloldre

fulloldre

m dial PAST Coca circular de pasta fullada, típica del Baix Maestrat, feta amb llard, oli, ous, llevat, matafaluga, sal, farina, aigua i sucre, que hom enrotlla en espiral.

->fullós

■fullós -osa

[de fulla; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj 1 Que té fulles.

2 Que fa fulls.

3 BOT Foliaci.

->fulmar

■fulmar

m ORNIT Ocell de l’ordre dels procel·lariformes, de la família dels procel·làrids (Fulmarus glacialis), semblant al gavià, però amb el coll més ample i la punta de les ales estreta i sense franja negra.

->fulmicotó

■fulmicotó

[del ll.fulmen, -inis ‘llamp’ i cotó]

m EXPL Nitrocel·lulosa.

->fulminació

■fulminació

Part. sil.: ful_mi_na_ci_ó

[del ll. fulminatio, -ōnis, íd.]

f EXPL Acció de fulminar.

->fulminador

■fulminador -a

[del ll. fulminator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que fulmina.

->fulminant

■fulminant

[del ll. fulminans, -ntis, participi pres. de fulminare ‘fulminar’; 1a FONT: 1632]

1 adj Que fulmina.

2 adj 1 Que té un efecte ràpid o instantani. Una reacció fulminant.

2 MED Dit de la malaltia sobtada i generalment mortal.

3 m EXPL i ARM 1 Petit recipient o beina cilíndrica de llautó o d’alumini ple d’una mixtura d’explosiu indicador que s’inflama per l’acció del percussor o de l’energia elèctrica i produeix l’encesa de la càrrega propulsora del cartutx.

2 Explosiu contingut en aquest recipient.

->fulminar

■fulminar

[del ll. fulminare, íd., der. de fulmen, -ĭnis ‘llamp’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr 1 Colpir amb el llamp o amb llamps.

2 Colpir (algú) el llamp. Va caure fulminat.

3 ant Llançar una condemnació, especialment en nom de l’Església. Fulminar una excomunió.

4 fig Em va fulminar amb la mirada.

2 intr Llançar llamps.

3 EXPL 1 tr Fer explotar una matèria explosiva.

2 intr Fer explosió, una matèria explosiva.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fulminar

GERUNDI: fulminant

PARTICIPI: fulminat, fulminada, fulminats, fulminades

INDICATIU PRESENT: fulmino, fulmines, fulmina, fulminem, fulmineu, fulminen

INDICATIU IMPERFET: fulminava, fulminaves, fulminava, fulminàvem, fulminàveu, fulminaven

INDICATIU PASSAT: fulminí, fulminares, fulminà, fulminàrem, fulminàreu, fulminaren

INDICATIU FUTUR: fulminaré, fulminaràs, fulminarà, fulminarem, fulminareu, fulminaran

INDICATIU CONDICIONAL: fulminaria, fulminaries, fulminaria, fulminaríem, fulminaríeu, fulminarien

SUBJUNTIU PRESENT: fulmini, fulminis, fulmini, fulminem, fulmineu, fulminin

SUBJUNTIU IMPERFET: fulminés, fulminessis, fulminés, fulminéssim, fulminéssiu, fulminessin

IMPERATIU: fulmina, fulmini, fulminem, fulmineu, fulminin

->fulminat

fulminat

[del ll. fulminatus, -a, -um, íd.]

m QUÍM i EXPL 1 Qualsevol sal de l’àcid fulmínic.

2 fulminat de mercuri [Hg(CNO)₂] Sòlid que explota en ésser percudit o per acció de la calor.

->fulminatori

■fulminatori -òria

[de fulminar]

adj Que implica una fulminació. Sentència fulminatòria.

->fulmini

■fulmini -ínia

[del ll. fulmĭneus, -a, -um, íd.]

adj Propi del llamp.

->fulmínic

fulmínic, àcid

QUÍM Oxima de l’òxid de carboni.

->fulvè

■fulvè

m QUÍM ORG 1 Hidrocarbur cíclic insaturat de fórmula C₆H₆.

2 Hidrocarbur derivat del fulvè per substitució dels hidrògens del radical metilè per radicals R i R′.

->fúlvic

■fúlvic, àcid

PEDOL Fracció de l’humus soluble en solucions alcalines i que no precipita amb l’addició d’àcid clorhídric o d’àcid sulfúric.

->fum

■fum

[del ll. fūmus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 QUÍM Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si d’un gas.

2 anar-se’n en fum fig Perdre’s una cosa sense resultat. Els nostres projectes se n’han anat en fum.

3 fum d’estampa OFIC Pólvores carbonoses d’estructura floculosa obtingudes per combustió completa de substàncies amb molts àtoms de carboni.

4 ni amb (o a) fum de sabatots col·loq De cap de les maneres, per res del món. No el van poder fer sortir ni amb fum de sabatots.

2 p ext 1 Qualsevol substància que té l’aparença de fum.

2 esp Vapor visible que exhalen un líquid o un cos humit més calents que l’aire ambient.

3 tub de fums TERMOT Cadascun dels tubs per on circulen els gasos de combustió en les calderes de vapor i en altres aparells calefactors.

3 pl fig 1 Excitació produïda en el cervell per les begudes alcohòliques. Els fums de l’embriaguesa.

2 p ext Excitació que torba l’esperit. Els fums de l’orgull.

3 p ext Vanitat, presumpció, altivesa. Té molts fums: es pensa que és qui sap qui. Quins fums que ha agafat.

4 pujar els fums al cap (a algú) Envanir-se, infatuar-se.

4 tenir fums (d’una cosa) fig Tenir-ne indicis.

5 un fum loc adv dial Un gran nombre. De malifetes com aquesta, en feia un fum.

->fumada

■fumada

[de fumat]

f 1 Massa de fum que s’aixeca d’una foguera; fumarada.

2 1 Acció de fumar tabac, opi, etc.

2 tenir bona fumada (un tabac) Ésser de bon fumar.

3 Quantitat de tabac amb què hom carrega una pipa.

->fumadell

■fumadell

m ORNIT Fumarell.

->fumador¹

■fumador¹

[de fumar i -dor²]

m 1 Local, peça d’una casa, que hom destina als fumadors.

2 Lloc en què hom fa l’operació de fumar alguna cosa.

->fumador²

■fumador² -a

[del ll. fumator, -ōris ‘que fa fum’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 m i f 1 Persona que té el costum de fumar. Un fumador d’opi.

2 esp Persona que té el costum de fumar tabac. És un fumador empedreït.

2 m APIC Aparell on hom fa cremar un combustible fumigen i que serveix per a amansir les abelles i manipular-les amb comoditat.

->fumagina

■fumagina

f 1 BOT Denominació genèrica de diversos fongs ascomicets del grup dels loculomicets i de la família de les capnodiàcies, que creixen a la superfície de fulles i branques de plantes vives, prèviament atacades per àcars, hemípters o altres insectes fitòfags, i hi produeixen un miceli dens, de color negrós.

2 FITOPAT Malura produïda per una fumagina, el miceli de la qual actua com un recobriment opac que dificulta la fotosíntesi de la planta atacada.

->fumaguera

■fumaguera

[variant de fumera]

f dial 1 Fum abundós i espès.

2 Gran quantitat de fum.

->fumall

■fumall

[de fum; 1a FONT: s. XV]

m 1 Tros de llenya a mig cremar.

2 Brasa fumera.

->fumant

■fumant

[del ll. fumans, -ntis, participi pres. de fumare ‘fer fum’]

adj 1 Que desprèn fum.

2 QUÍM Dit de l’àcid que en contacte amb la humitat de l’aire desprèn vapors.

->fumar

■fumar

[del ll. fumare ‘fer fum’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v 1 1 tr Exposar a l’acció del fum. Fumar un pernil.

2 tr Ennegrir per l’acció del fum. Fumar un vidre.

3 pron Tanca bé l’armari: si no, tot es fuma.

4 pron Agafar, un menjar, color o gust de fum. L’arròs s’ha fumat.

2 tr 1 Aspirar el fum d’un cigar, una pipa, etc., i expel·lir-lo. Només fuma havans. Diuen que fuma haixix.

2 abs Fumar tabac. Fumes massa. Prohibit de fumar.

3 intr Desprendre fum o fer fum. La sopa és massa calenta: mira com fuma! El foc ja no feia flama: només fumava.

4 tr ALIM Sotmetre un aliment al fumatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fumar

GERUNDI: fumant

PARTICIPI: fumat, fumada, fumats, fumades

INDICATIU PRESENT: fumo, fumes, fuma, fumem, fumeu, fumen

INDICATIU IMPERFET: fumava, fumaves, fumava, fumàvem, fumàveu, fumaven

INDICATIU PASSAT: fumí, fumares, fumà, fumàrem, fumàreu, fumaren

INDICATIU FUTUR: fumaré, fumaràs, fumarà, fumarem, fumareu, fumaran

INDICATIU CONDICIONAL: fumaria, fumaries, fumaria, fumaríem, fumaríeu, fumarien

SUBJUNTIU PRESENT: fumi, fumis, fumi, fumem, fumeu, fumin

SUBJUNTIU IMPERFET: fumés, fumessis, fumés, fuméssim, fuméssiu, fumessin

IMPERATIU: fuma, fumi, fumem, fumeu, fumin

->fumarada

■fumarada

[de fum; 1a FONT: 1851, DEsc.]

f Massa de fum que s’aixeca d’una foguera; fumada.

->fumarasa

fumarasa

[de fumàric i -asa]

f BIOQ Enzim del grup de les hidroliases que catalitza la hidratació reversible del fumarat a L-malat.

->fumarat

■fumarat

[de fumàric i -at²]

m QUÍM Qualsevol sal o èster de l’àcid fumàric.

->fumarell

■fumarell

[de fum]

m ORNIT Nom de diversos ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels estèrnids (Chlidonias sp), de tronc esvelt, ales llargues i estretes, bec llarg i punxegut i potes curtes. Cal esmentar el fumarell carablanc (C. hybrida) i el fumarell negre (C. niger).

->fumarel·la

■fumarel·la

[cf. fregatel·la; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Fumerol.

->fumària

■fumària

Part. sil.: fu_mà_ri_a

[del ll. cient. Fumaria, format sobre fumare ‘fer fum’]

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les papaveràcies (Fumaria sp), de fulles pinnatisectes, flors zigomorfes vermelloses o blanques, amb l’àpex negrós, en raïms multiflors, i fruits monosperms.

->fumàric

■fumàric, àcid

[de fumària]

[HCOOCH═CHCOOH] QUÍM ORG Àcid dibàsic insaturat que es troba en algunes plantes.

->fumarola

■fumarola

[de l’it. fumarola, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

f GEOL 1 Matèria volcànica en estat gasós expulsada de l’interior de la Terra per la força de la pressió magmàtica.

2 p ext Forat o escletxa de la superfície terrestre per on surt la fumarola.

->fumarolià

■fumarolià -ana

Part. sil.: fu_ma_ro_li_à

adj GEOL Relatiu o pertanyent a les fumaroles.

->fumassa

■fumassa

[de fum]

f Gran fumera.

->fumassola

■fumassola

[de fum]

f 1 Fum escampat que fa com una boira baixa.

2 p ext Boira baixa.

->fumat

■fumat -ada

[de fumar]

adj 1 Sotmès a l’acció del fum. Vam menjar llenguado fumat.

2 Ennegrit per l’acció del fum. Hem emblanquinat la cuina: el sostre era ben fumat.

3 De color fosc, semblant al del fum. Quars fumat.

->fumaterra

■fumaterra

m BOT Pet de llop.

->fumatge

■fumatge

[de fumar]

m ALIM Acció de sotmetre aliments a l’acció del fum a fi d’assaonar-los i alhora perquè es conservin.

->fumdeterra

■fumdeterra

[de fum, de² i terra]

BOT 1 f Fumària.

2 m Pet de llop.

->fumeguera

■fumeguera

[variant de fumera]

f Fumaguera.

->fumejant

■fumejant

[de fumejar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Que fumeja.

->fumejar

■fumejar

[de fum; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

v intr fumar 3.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fumejar

GERUNDI: fumejant

PARTICIPI: fumejat, fumejada, fumejats, fumejades

INDICATIU PRESENT: fumejo, fumeges, fumeja, fumegem, fumegeu, fumegen

INDICATIU IMPERFET: fumejava, fumejaves, fumejava, fumejàvem, fumejàveu, fumejaven

INDICATIU PASSAT: fumegí, fumejares, fumejà, fumejàrem, fumejàreu, fumejaren

INDICATIU FUTUR: fumejaré, fumejaràs, fumejarà, fumejarem, fumejareu, fumejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fumejaria, fumejaries, fumejaria, fumejaríem, fumejaríeu, fumejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fumegi, fumegis, fumegi, fumegem, fumegeu, fumegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fumegés, fumegessis, fumegés, fumegéssim, fumegéssiu, fumegessin

IMPERATIU: fumeja, fumegi, fumegem, fumegeu, fumegin

->fumer

■fumer -a

[de fum]

adj Que fa fum. Una brasa fumera.

->fúmer

■fúmer

[segurament format per un procés analògic a partir de fumut, substitució fonètica eufemística per fotut (pronunciat futut en cat. oriental), d’on s’hauria format fúmer amb tota la conjugació; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr, intr i pron Eufemisme per fotre.Li va fúmer un cop que el va deixar estabornit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fúmer

GERUNDI: fument

PARTICIPI: fumut, fumuda, fumuts, fumudes

INDICATIU PRESENT: fumo, fums, fum, fumem, fumeu, fumen

INDICATIU IMPERFET: fumia, fumies, fumia, fumíem, fumíeu, fumien

INDICATIU PASSAT: fumí, fumeres, fumé, fumérem, fuméreu, fumeren

INDICATIU FUTUR: fumeré, fumeràs, fumerà, fumerem, fumereu, fumeran

INDICATIU CONDICIONAL: fumeria, fumeries, fumeria, fumeríem, fumeríeu, fumerien

SUBJUNTIU PRESENT: fumi, fumis, fumi, fumem, fumeu, fumin

SUBJUNTIU IMPERFET: fumés, fumessis, fumés, fuméssim, fuméssiu, fumessin

IMPERATIU: fum, fumi, fumem, fumeu, fumin

->fumera

■fumera

[de fum]

1 f Massa de fum que es desprèn d’un cos que fuma.

2 f Xemeneia.

3 f Ganes de fumar.

4 m FOLK Ninot ple d’ulls que, abans de Nadal, suposadament davalla per la xemeneia i s’encarrega d’avisar els Reis o el tió sobre la bondat que han fet els nens.

->fumerada

■fumerada

[de fumera]

f Fumarada.

->fumeral

■fumeral

[de fum; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m Xemeneia.

->fumereta

■fumereta

[de fum]

f ARM Petita peça de ferro en forma de xemeneia que anava cargolada sobre la recambra de les armes de percussió, pel forat de la qual es transmetia el foc del pistó que era col·locat a sobre.

->fumerol

■fumerol

[de fum; 1a FONT: s. XX, Carner]

m 1 Fumera tènue.

2 esp Boirina que es desprèn d’un lloc humit.

->fumerola

■fumerola

[de fumera]

f fumerol 1.

->fumerri

■fumerri

[deriv. de fum, amb sufix anàleg al de beverri (v. aquest mot)]

m Fumera.

->fumet

fumet

m ALIM Brou de peix.

->fumi-

■fumi-

Forma prefixada del mot llatí fūmus, que significa ‘fum’. Ex.: fumífug.

->fumífer

■fumífer -a

[de fum i -fer]

adj Que produeix fum.

->fumífug

■fumífug -a

[del ll. fumus, -i ‘fum’ i -fug]

adj Que extingeix el fum.

->fumigació

■fumigació

Part. sil.: fu_mi_ga_ci_ó

[del ll. fumigatio, -ōnis, íd.]

f 1 AGR 1 Acció de fumigar;

2 l’efecte.

2 TERAP 1 Producció en espai clos de fum o vapors d’una substància medicamentosa, amb exposició del cos o d’una part del cos.

2 Desinfecció d’habitacions mitjançant fum antisèptic.

->fumigador

■fumigador -a

[de fumigar]

AGR 1 adj i m i f Que fumiga o serveix per a fumigar.

2 m Aparell emprat per a fumigar.

->fumigant

■fumigant

[del ll. fumĭgans, -ntis, participi pres. de fumigare ‘fumigar’]

m AGR i HIST Cadascuna de les substàncies emprades en fase gasosa per a exterminar rosegadors, insectes, fongs i bacteris.

->fumigar

■fumigar

[del ll. fumigare, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v tr 1 AGR Desinfectar un camp, una planta, etc., mitjançant l’aplicació de gasos, vapors o solucions líquides o sòlides capaços d’eliminar-ne els fitoparàsits epigeus i externs.

2 TERAP Exposar a fumigació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fumigar

GERUNDI: fumigant

PARTICIPI: fumigat, fumigada, fumigats, fumigades

INDICATIU PRESENT: fumigo, fumigues, fumiga, fumiguem, fumigueu, fumiguen

INDICATIU IMPERFET: fumigava, fumigaves, fumigava, fumigàvem, fumigàveu, fumigaven

INDICATIU PASSAT: fumiguí, fumigares, fumigà, fumigàrem, fumigàreu, fumigaren

INDICATIU FUTUR: fumigaré, fumigaràs, fumigarà, fumigarem, fumigareu, fumigaran

INDICATIU CONDICIONAL: fumigaria, fumigaries, fumigaria, fumigaríem, fumigaríeu, fumigarien

SUBJUNTIU PRESENT: fumigui, fumiguis, fumigui, fumiguem, fumigueu, fumiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: fumigués, fumiguessis, fumigués, fumiguéssim, fumiguéssiu, fumiguessin

IMPERATIU: fumiga, fumigui, fumiguem, fumigueu, fumiguin

->fumigatori

■fumigatori -òria

[de fumigar]

adj i m i f TERAP Dit dels instruments i les substàncies amb què hom practica la fumigació.

->fumigen

■fumigen -ígena

1 adj Que produeix fum.

2 m MIL i TÀCT Substància capaç de formar núvols d’aerosol, que resten en suspensió en l’atmosfera i oculten, així, de l’observació els objectius militars.

->fumista

■fumista

[de fum]

m i f OFIC Persona que té per ofici construir, posar, conservar en bon estat, els aparells de calefacció.

->fumisteria

■fumisteria

Part. sil.: fu_mis_te_ri_a

[de fumista]

f Obrador o botiga del fumista.

->fumívor

■fumívor -a

[de fum i -vor]

1 adj Que absorbeix el fum.

2 TECNOL 1 adj Dit dels forns i les xemeneies de disposició especial per a completar la combustió sense que es desprengui fum.

2 m Aparell o dispositiu col·locat dins el tub de la xemeneia per a activar el tiratge i evitar la formació de fum.

->fumós

■fumós -osa

[de fum; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj Que fa fum abundant.

->fun.

fun.

abrev FERROC funicular 2.

->funàmbul

■funàmbul -a

[del ll. funambŭlus, comp. de funis ‘corda’ i ambulare ‘caminar’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m i f Persona que camina, que dansa, etc., sobre una corda estirada.

->funambulesc

■funambulesc -a

[de funàmbul]

adj Relatiu o pertanyent al funambulisme o als funàmbuls.

->funambulisme

■funambulisme

[de funàmbul]

m ESPECT Número de circ o de varietats on l’artista actua sobre una corda o un filferro tens o fluix, a una certa distància de terra.

->funariàcies

funariàcies

Part. sil.: fu_na_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de brials composta per molses acrocarpes de fulles imbricades, còncaves i agudes, i de càpsules amb peristoma doble i espiralat.

2 sing Molsa de la família de les funariàcies.

->funarials

■funarials

Part. sil.: fu_na_ri_als

f BOT 1 pl Ordre de briòfits constituït per molses terrícoles petites amb els fil·lidis ovatolanceolats i la càpsula piriforme.

2 sing Briòfit de l’ordre de les funarials.

->funció

■funció

Part. sil.: fun_ci_ó

[del ll. fŭnctio, -ōnis ‘compliment, execució; pagament (d’un tribut)’, der. de fungi ‘complir (un deure); dur a terme, acomplir’; 1a FONT: 1688]

f 1 1 Acció especial, pròpia o normal d’un òrgan o d’un aparell d’un animal o d’una planta.

2 funció biològica BIOL Resultat de l’activitat d’un òrgan o d’un sistema.

3 funció clorofíl·lica obs FISIOL VEG Fotosíntesi.

2 1 Acció pròpia, característica, d’una facultat natural. La funció de la intel·ligència.

2 funció psíquica PSIC Acció pròpia d’una facultat psíquica o d’un procés mental dins la totalitat de l’activitat psicològica d’un individu.

3 Acció pròpia d’una màquina.

4 1 Acció que pertany fer a una persona pel seu càrrec, el seu ofici, etc. Complir les funcions del seu càrrec. Les funcions d’un jutge, d’un advocat. Estar en funcions.

2 en funcions loc adj [abrev e. f.] Que està en servei actiu, que exerceix les funcions pròpies del seu càrrec. L’alcalde en funcions.

3 entrar en funcions Començar a exercir les funcions pròpies d’un càrrec.

4 funció pública Funció que acompleixen els organismes, les autoritats, els agents i els auxiliars del poder públic.

5 funció urbana GEOG URB Activitat predominant o conjunt d’activitats d’una ciutat dirigides cap a l’exterior.

5 1 ESPECT Cadascuna de les representacions de l’obra dramàtica dins l’espai escènic.

2 ESPECT Qualsevol tipus de representació de circ, de teatre o de varietats.

3 LITÚRG Celebració o cerimònia religiosa.

6 1 FILOS Manera com es capté una realitat formada per relacions.

2 LÒG Relació d’un a molts altres o d’un a un altre.

3 en funció de loc prep Depenent de. La pensió estarà en funció de les cotitzacions.

7 1 LING Cadascuna de les finalitats susceptibles d’ésser complertes pel llenguatge.

2 funció conativa (o apel·lativa, o actuativa) LING Funció, centrada en el receptor, que actua sobre l’atenció de l’oient.

3 funció expressiva (o emotiva) LING Funció centrada en l’emissor, que informa sobre l’estat anímic del parlant.

4 funció fàtica LING Funció del llenguatge que manifesta la intenció de mantenir la comunicació amb l’oient, de manera que el missatge se centra en l’establiment d’un contacte social.

5 funció fònica FON Relació general entre trets sistemàtics pels quals hom pot determinar aspectes d’ordre culminatiu, delimitatiu, o bé distintiu.

6 funció gramatical GRAM Funció sintàctica d’un element lingüístic dins una oració.

7 funció metalingüística LING Funció, centrada en el codi lingüístic, mitjançant la qual hom parla de la llengua mateixa.

8 funció poètica LING Funció, centrada en el missatge mateix, que pretén crear un efecte estètic o creatiu.

9 funció referencial (o denotativa) LING Funció, centrada en el context, que informa objectivament sobre algun aspecte de l’entorn comunicatiu.

10 funció semiològica LING En la glossemàtica, la relació entre una forma d’expressió i una forma de contingut.

8 MAT 1 [símb: f, F] Aplicació.

2 funció additiva Funció que compleix que la imatge d’una suma és la suma de les imatges.

3 funció algèbrica Funció que pot ésser expressada usant solament les operacions algèbriques.

4 funció analítica de variable complexa Funció que té derivades contínues de tots els ordres i és desenvolupable en sèrie de Taylor en un entorn de qualsevol punt del seu domini.

5 funció analítica de variable real Funció que és representable per una sèrie de Taylor en un entorn de cada punt, la suma d’aquesta sèrie coincidint amb el valor de la funció en aquest punt.

6 funció automorfa Funció uniforme i analítica en cert domini D del pla complex, excloent-ne els punts que siguin pols de la funció, i que, per a tota transformació T d’un grup de transformacions lineals, compleix que en qualsevol punt z de D: f(T(z)) = f(z) sempre que T(z) pertanyi a D.

7 funció característica ESTAD Cadascuna de les funcions emprades per a generar els moments o les funcions simples dels moments d’una llei de probabilitat.

8 funció característica d’una part (A) d’un conjunt (E) Funció (X_A) que pren el valor 1 en A i 0 en el complementari de A.

9 funció composta de dues funcions F i G Funció F o G que és el resultat d’aplicar successivament les dues funcions (FoG)(x) = F(G(x)).

10 funció convexa Funció real i contínua en un interval (a,b) i que, per a tot x,y de (a,b), compleix: f

11 funció creixent Funció en la qual, en créixer els valors de x, creixen els valors de f(x).

12 funció de classe Cⁿ Funció contínua amb derivades contínues fins a l’ordre n.

13 funció de classe L_p Funció de potència p-èsima integrable.

14 funció decreixent Funció tal, que, si x ≤ y, aleshores f(y) ≤ f(x).

15 funció derivable en un punt Funció que admet derivada en aquest punt.

16 funció desenvolupable en sèrie de potències en un punt a Funció el valor de la qual, en tot punt d’un entorn de a, coincideix amb el valor del desenvolupament en sèrie de Taylor associat a la funció:

17 funció entera Funció holomorfa en tot el pla complex.

18 funció esglaonada Funció definida en un interval [a,b], discontínua en un nombre finit de punts c₁, c₂,..., c_ni que pren un valor constant diferent en cada interval [c_i, c_i+1] (i = 1,...,n).

19 funció explícita Funció que té la variable dependent aïllada.

20 funció exponencial [símb: exp] Funció obtinguda quan, en l’operació de potenciació, hom fixa la base i fa variar l’exponent.

21 funció fitada Funció tal, que existeix un nombre real positiu M (fita) que compleix ∣f(x)∣ < M per a tota x del domini de definició de f.

22 funció harmònica Funció de dues variables f(x,y) que satisfà l’equació de Laplace.

23 funció holomorfa en un punt a de D Funció derivable en tots els punts d’un entorn de a.

24 funció imparella Funció que pren valors simètrics respecte a l’origen de coordenades.

25 funció implícita Funció que no té aïllada la variable dependent.

26 funció integrable Funció tal, que n’existeix la integral.

27 funció inversa d’una funció y = f(x) Funció x = g(y) tal, que f(g(y) ) = y.

28 funció logarítmica de base a Funció y = log_ax inversa de l’exponencial a^x.

29 funció meromorfa Funció regular definida en un obert on no té punts singulars essencials.

30 funció mesurable Funció real tal, que, per a tota a real, el conjunt de punts {x|f(x) > a} on la funció pren valors més grans que a és un conjunt mesurable.

31 funció monòtona Funció creixent o decreixent.

32 funció multiforme Funció tal, que els valors que pren la variable dependent depenen del recorregut que segueix la variable independent.

33 funció normada Funció que en l’interval (a,b) compleix ʃ^b˜_a(f(x))²dx = 1.

34 funció parella Funció que pren valors simètrics respecte a l’eix y de les ordenades.

35 funció periòdica Funció que admet un cert nombre no nul T tal, que f(x + T) = f(x).

36 funció potencial Funció de la forma f(x) = x^r, r essent-hi un nombre real.

37 funció primitiva d’una funció f(x) Funció F(x) que compleix F′(x) = f(x).

38 funció racional Funció expressada pel quocient de dos polinomis que no tenen cap arrel en comú.

39 funció regular Funció que és holomorfa en l’entorn anular de tot punt d’un conjunt obert donat.

40 funció sesquilineal Funció de dues variables vectorials, d’un espai vectorial sobre els nombres complexos, que és lineal en la primera, que respecte a la segona conserva la suma i que quan es multiplica la segona variable per qualsevol nombre complex la imatge del parell de variables queda multiplicada pel conjugat d’aquest nombre.

41 funció transcendent Funció entera que no és un polinomi que en el seu desenvolupament de Taylor existeixen infinits coeficients no nuls.

42 funció vectorial Funció tal, que els valors de la variable dependent són vectors.

9 QUÍM Conjunt de propietats característiques d’una família de composts que contenen en la molècula un mateix grup funcional.

10 SOCIOL 1 Aportació que un grup fa als individus que en formen part.

2 Contribució que un element de la civilització aporta a la perpetuació d’una configuració sociocultural determinada.

3 Interdependència de les parts que formen una societat, llur aportació positiva a ella i llur grau d’integració en ella.

11 funció lògica AUTOM i ELECTRÒN Funció basada en les operacions pròpies de l’àlgebra lògica, que és efectuada amb elements o circuits lògics.

->funcional

■funcional

Part. sil.: fun_ci_o_nal

[de funció]

1 adj Relatiu o pertanyent a les funcions.

2 adj Dit d’allò que està ben adaptat a la seva funció, que respon perfectament a la funció per a la qual ha estat dissenyat. Mobiliari funcional. Arquitectura funcional.

3 m ÀLG Funció d’un espai vectorial en el seu cos d’escalars, forma.

4 adj LING 1 anàlisi funcional Anàlisi lingüística que té per objecte les funcions portades a terme pels objectes concrets de la llengua.

2 canvi funcional Fenomen que s’esdevé quan un mot que pertany a una determinada classe passa a adquirir la funció definidora d’una altra.

3 lingüística funcional Corrent lingüístic que analitza les unitats del llenguatge basant-se en les funcions que desenvolupen.

5 adj MED Dit del trastorn o de la síndrome que no va acompanyat d’alteracions anatòmiques.

->funcionalisme

■funcionalisme

Part. sil.: fun_ci_o_na_lis_me

[de funcional]

m 1 ANTROP, PSIC i SOCIOL Corrent de pensament que es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc., com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en una perspectiva teleològica.

2 ART Posició teòrica enfront de l’arquitectura, dels mobles i del disseny que fa de l’estricta adaptació de la forma a la finalitat de l’obra el principi d’actuació del dissenyador.

3 LING Lingüística funcional.

->funcionalista

■funcionalista

Part. sil.: fun_ci_o_na_lis_ta

[de funcional]

1 adj Relatiu o pertanyent al funcionalisme.

2 adj i m i f Partidari del funcionalisme.

->funcionalitat

■funcionalitat

Part. sil.: fun_ci_o_na_li_tat

[de funcional]

f Qualitat de funcional.

->funcionament

■funcionament

Part. sil.: fun_ci_o_na_ment

[de funcionar]

m 1 Manera de funcionar una cosa. El funcionament del cor, d’una màquina.

2 Acció de funcionar.

->funcionar

■funcionar

Part. sil.: fun_ci_o_nar

[de funció; 1a FONT: 1864, DLab.]

v intr Acomplir la seva funció o funcions. El cor no funciona bé. El fre no funciona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: funcionar

GERUNDI: funcionant

PARTICIPI: funcionat, funcionada, funcionats, funcionades

INDICATIU PRESENT: funciono, funciones, funciona, funcionem, funcioneu, funcionen

INDICATIU IMPERFET: funcionava, funcionaves, funcionava, funcionàvem, funcionàveu, funcionaven

INDICATIU PASSAT: funcioní, funcionares, funcionà, funcionàrem, funcionàreu, funcionaren

INDICATIU FUTUR: funcionaré, funcionaràs, funcionarà, funcionarem, funcionareu, funcionaran

INDICATIU CONDICIONAL: funcionaria, funcionaries, funcionaria, funcionaríem, funcionaríeu, funcionarien

SUBJUNTIU PRESENT: funcioni, funcionis, funcioni, funcionem, funcioneu, funcionin

SUBJUNTIU IMPERFET: funcionés, funcionessis, funcionés, funcionéssim, funcionéssiu, funcionessin

IMPERATIU: funciona, funcioni, funcionem, funcioneu, funcionin

->funcionari

■funcionari -ària

Part. sil.: fun_ci_o_na_ri

[de funció; 1a FONT: 1864, DLab.]

m i f 1 Persona que exerceix una funció pública.

2 funcionari públic DR ADM Empleat d’una administració pública, d’una forma tendent a la permanència en el lloc, i que es troba en una situació especial de dependència respecte a aquella.

->funcionarial

■funcionarial

Part. sil.: fun_ci_o_na_ri_al

[de funcionari]

adj Relatiu o pertanyent als funcionaris.

->funcionariat

■funcionariat

Part. sil.: fun_ci_o_na_ri_at

[de funcionari]

m Conjunt de funcionaris d’una administració pública.

->functiu

■functiu

Part. sil.: func_tiu

m LING En glossemàtica, cadascun dels termes que intervenen en una funció.

->functor

functor

m MAT Morfisme entre categories.

->functorial

functorial

Part. sil.: func_to_ri_al

adj MAT Dit d’una propietat o d’un procediment que permet de definir un functor.

->functorialitat

functorialitat

Part. sil.: func_to_ri_a_li_tat

f MAT Propietat d’ésser functorial.

->fund.

fund.

abrev DR CIV fundació 3 1.

->funda

■funda

[del ll. funda, en el sentit tardà de ‘bossa’; 1a FONT: 1517]

f 1 Coberta de roba, de cuir, etc., llevadissa amb què hom recobreix un moble, un instrument, etc., perquè no s’empolsi, no rebi cap dany, etc.

2 Coberta de lona, de cuir o d’un altre material per a contenir una arma, una eina o un instrument i que serveix per a protegir-los i transportar-los.

->fundació

■fundació

Part. sil.: fun_da_ci_ó

[del b. ll. fundatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XVII, Boades]

f 1 1 Acció de fundar;

2 l’efecte. La fundació de Roma. La fundació d’un hospital.

2 esp La cosa fundada. La Fundació Bernat Metge.

3 1 DR CIV [abrev fund.] Patrimoni organitzat sense finalitat lucrativa al qual la llei reconeix personalitat jurídica.

2 DR CAN Patrimoni deixat a una persona moral eclesiàstica amb l’obligació de celebrar misses o altres funcions eclesiàstiques amb els seus interessos.

->fundacional

■fundacional

Part. sil.: fun_da_ci_o_nal

[de fundació]

adj Relatiu o pertanyent a la fundació.

->fundador

■fundador -a

[del ll. fundator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj i m i f Que funda. Soci fundador d’una societat. Els fundadors de l’Havana.

->fundar

■fundar

[del ll. fundare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Començar la construcció (d’una ciutat). Els romans van fundar moltes colònies arreu del seu imperi.

2 p ext Fundar un regne, un imperi.

3 fig Crear un establiment o una institució, com ara un hospital, una associació, una empresa, etc. Fundar un hospital, una escola. Fundar una càtedra en una universitat.

2 1 tr Recolzar allò que hom creu, que hom espera, que hom es proposa, etc., en raons, en motius, etc. En què fundes aquesta opinió? No sé en què fundes les teves esperances.

2 pron En què es funden, les teves esperances?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fundar

GERUNDI: fundant

PARTICIPI: fundat, fundada, fundats, fundades

INDICATIU PRESENT: fundo, fundes, funda, fundem, fundeu, funden

INDICATIU IMPERFET: fundava, fundaves, fundava, fundàvem, fundàveu, fundaven

INDICATIU PASSAT: fundí, fundares, fundà, fundàrem, fundàreu, fundaren

INDICATIU FUTUR: fundaré, fundaràs, fundarà, fundarem, fundareu, fundaran

INDICATIU CONDICIONAL: fundaria, fundaries, fundaria, fundaríem, fundaríeu, fundarien

SUBJUNTIU PRESENT: fundi, fundis, fundi, fundem, fundeu, fundin

SUBJUNTIU IMPERFET: fundés, fundessis, fundés, fundéssim, fundéssiu, fundessin

IMPERATIU: funda, fundi, fundem, fundeu, fundin

->fundent

■fundent

[del ll. fundens, -ntis, participi de fundĕre ‘fondre’]

1 1 adj Que facilita la fusió.

2 adj Que facilita la resolució d’un tumor.

3 m METAL·L Substància que hom addiciona a la càrrega dels forns de fusió i que, en combinar-se amb les impureses, facilita la fusió i la formació d’escòries que se separen del metall fos.

2 adj Que es fon, dit especialment de la neu.

->fundiari

fundiari -ària

Part. sil.: fun_di_a_ri

[del ll. fundus, -i ‘terra en propietat’ i -ari²]

adj Relatiu o pertanyent a la propietat del sòl. Interessos fundiaris i immobiliaris.

->fundus

fundus

[del ll. fundus ‘fons’]

m 1 ANAT ANIM Fons d’una cavitat corporal.

2 fundus gàstric Fons de l’estómac.

->fúnebre

■fúnebre

[del ll. funĕbris, íd., der. de funus, -ĕris ‘cerimònia mortuòria’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un difunt o als difunts. Retre a algú les honres fúnebres. Elogi fúnebre. Administració de pompes fúnebres.

2 Molt trist, de mort. Idees fúnebres.

->fúnebrement

■fúnebrement

[de fúnebre]

adv D’una manera fúnebre.

->funeral

■funeral

[del ll. funeralis ‘relatiu a una cerimònia mortuòria’, der. de funus, -ĕris ‘cerimònia mortuòria’; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’enterrament i a les exèquies d’un difunt.

2 m LITÚRG [sovint en pl] 1 Conjunt de ritus i de pregàries que l’Església practica amb motiu de la mort d’un fidel, des del moment de l’expiració fins a l’instant que el cadàver és col·locat al sepulcre. Aquest conjunt ritual rep també el nom més tècnic d’exèquies i el més popular d’enterrament.

2 Missa exequial que acompanya l’enterrament o és celebrada més tard.

->funerala

■funerala

[de funeral]

f Mot emprat en l’expressió a la funerala loc adj loc adv 1 Dit de les armes portades boca avall en senyal de dol.

2 Dit d’un ull de vellut.

->funerari

■funerari -ària

[del ll. funerarius, -a, -um, íd.]

1 adj Funeral.

2 f Empresa dedicada a proveir a les cerimònies funerals.

->funest

■funest -a

[del ll. funestus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que porta la mort o una gran desgràcia. Un cop funest. Una amistat funesta.

->funestament

■funestament

[de funest]

adv D’una manera funesta.

->funestar

■funestar

[de funest]

v tr Fer funest, damnejar greument. Les guerres funestaren el regnat d’aquell príncep.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: funestar

GERUNDI: funestant

PARTICIPI: funestat, funestada, funestats, funestades

INDICATIU PRESENT: funesto, funestes, funesta, funestem, funesteu, funesten

INDICATIU IMPERFET: funestava, funestaves, funestava, funestàvem, funestàveu, funestaven

INDICATIU PASSAT: funestí, funestares, funestà, funestàrem, funestàreu, funestaren

INDICATIU FUTUR: funestaré, funestaràs, funestarà, funestarem, funestareu, funestaran

INDICATIU CONDICIONAL: funestaria, funestaries, funestaria, funestaríem, funestaríeu, funestarien

SUBJUNTIU PRESENT: funesti, funestis, funesti, funestem, funesteu, funestin

SUBJUNTIU IMPERFET: funestés, funestessis, funestés, funestéssim, funestéssiu, funestessin

IMPERATIU: funesta, funesti, funestem, funesteu, funestin

->fungi-

■fungi-

Forma prefixada del mot llatí fungus, que significa ‘fong’. Ex.: fungicida, fungiforme.

->fungia

fungia

Part. sil.: fun_gi_a

f ZOOL Gènere d’antozous hexacoral·laris de l’ordre dels madreporaris, de la família dels fúngids (Fungia sp), que inclou pòlips solitaris de forma discoide.

->fungibilitat

■fungibilitat

[del b. ll. fungibilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de fungible.

->fungible

■fungible

[del b. ll. fungibĭlis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Que es consumeix amb l’ús.

->fúngic

■fúngic -a

[de fong]

adj BOT Relatiu o pertanyent als fongs.

->-fúngic

-fúngic -fúngica

Forma sufixada del mot llatí fungus, que significa ‘fong’. Ex.: antifúngic.

->fungicida

■fungicida

[de fungi- i -cida]

adj i m FARM i AGR Dit de qualsevol compost sintètic o biosintètic emprat per a combatre les infeccions fúngiques en els animals i les plantes.

->fungícola

fungícola

[de fungi- i -cola]

adj ECOL Dit de l’organisme que habita o es desenvolupa sobre els bolets.

->fúngids

fúngids

m ZOOL 1 pl Família de cnidaris antozous de l’ordre dels madreporaris, que comprèn la fúngia i espècies afins.

2 sing Cnidari de la família dels fúngids.

->fungiforme

■fungiforme

[de fungi- i -forme]

adj Que té la forma d’un bolet.

->fungistàtic

fungistàtic -a

[de fungi- i -stàtic¹]

adj i m FARM Dit del producte que impedeix el desenvolupament dels fongs interferint al procés de llur reproducció.

->fungoide

fungoide

Part. sil.: fun_goi_de

[de fungi- i -oide]

adj BOT Semblant en alguns aspectes a un fong.

->fungós

■fungós -osa

[del ll. fungosus, -a, -um, íd.]

adj Esponjós, flonjo, com un bolet.

->fungositat

■fungositat

[de fungós]

f 1 Qualitat de fungós.

2 PAT Conjunt d’excrescències toves, friables i molt vascularitzades, formades histològicament per teixit de granulació, que es poden presentar sobre la pell o les mucoses o en les parets de conductes o cavitats.

->fungus

fungus

[expressió ll., ‘bolet’]

m PAT Tumor en forma de bolet.

->funicle

■funicle

[del ll. funicŭlus ‘cordó’, dimin. de funis ‘corda’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 ANAT ANIM Cordó.

2 BOT Filament que uneix el primordi seminal a la placenta.

3 ZOOL Part de l’antena dels insectes formada per la unió d’uns quants artells.

->funicular

■funicular

[del b. ll. funicularis ‘de cordó’; 1a FONT: 1864, DLab.]

1 adj 1 Que funciona mitjançant una corda.

2 Que depèn de la tensió d’una corda.

2 adj i m 1 FERROC [abrev fun.] Dit del ferrocarril apte a remuntar forts pendents que rep la tracció mitjançant un cable accionat per una màquina fixa.

2 funicular aeri TRANSP Telecabina.

->funiculitis

funiculitis

f PAT Inflamació del cordó espermàtic.

->funk

funk^* [fáŋ]

[angl ] MÚS 1 m Estil musical aparegut al final dels anys setanta als Estats Units, fonamentat en la improvisació característica del jazz i del blues i en el so sincopat de la guitarra elèctrica, adreçat bàsicament al ball i practicat sobretot per músics negres.

2 adj Relatiu o pertanyent al funk. Música ’funk’.

->funyir

■funyir

[variant heteròclita de fonyar]

v tr fènyer 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: funyir

GERUNDI: funyint

PARTICIPI: funyit, funyida, funyits, funyides

INDICATIU PRESENT: funyo, funys, funy, funyim, funyiu, funyen

INDICATIU IMPERFET: funyia, funyies, funyia, funyíem, funyíeu, funyien

INDICATIU PASSAT: funyí, funyires, funyí, funyírem, funyíreu, funyiren

INDICATIU FUTUR: funyiré, funyiràs, funyirà, funyirem, funyireu, funyiran

INDICATIU CONDICIONAL: funyiria, funyiries, funyiria, funyiríem, funyiríeu, funyirien

SUBJUNTIU PRESENT: funyi, funyis, funyi, funyim, funyiu, funyin

SUBJUNTIU IMPERFET: funyís, funyissis, funyís, funyíssim, funyíssiu, funyissin

IMPERATIU: funy, funyi, funyim, funyiu, funyin

->fur

■fur

[del ll. fŏrum ‘fòrum’, que donà l’ant. for, canviat en fur per la metafonia del pl. td. fori o per adaptació de l’aragonès ant. fuoro; 1a FONT: c. 1150]

m 1 HIST i DR Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o una regió.

2 Als regnes de València i d’Aragó, constitució.

3 DR PROC 1 Dret de sotmetre’s a una jurisdicció, sigui de caràcter territorial per raó de la radicació de les persones contendents o coses reclamades o per raó del lloc d’acompliment de l’obligació, o bé per motiu de la matèria litigiosa o del cos o estament al qual pertanyen els contendents o un d’ells.

2 Jurisdicció, que pot ésser ordinària (fur ordinari) o especial (fur militar, acadèmic, eclesiàstic, etc.).

3 fur intern (o fur de la consciència, o de l’ànima) fig Judici de la consciència.

->fura

■fura

[d’un probable ll. vg. *fura, der. del ll. fūr ‘lladre no violent, astut’; 1a FONT: 1372]

f 1 ZOOL Mamífer carnívor de la família dels mustèlids (Mustela putorius), de cos llarg, cobert de pelatge bru al dors, groguenc als flancs i fosc al ventre, molt semblant a la mostela, emprat per a la caça de conills.

2 ICT Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids (Onos tricirratus), que té el cap negre i el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.

3 fig Persona que pertot es fica, que tot ho esbrina.

->furan

■furan

m QUÍM ORG Compost aromàtic heterocíclic de fórmula C₄H₄O.

->furànic

furànic -a

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent al furan.

->furanosa

■furanosa

f BIOQ Forma semiacetàlica cíclica, amb anell de cinc membres, que poden presentar les hexoses, les pentoses i llurs derivats.

->furanòsid

furanòsid

m BIOQ Cadascun dels glucòsids en els quals el monosacàrid de què deriven es troba en forma de furanosa.

->furar

■furar

Hom.: forà

[de fura]

v 1 tr Fer ficar la fura (dins un cau, un claper, etc.) per treure’n un conill. Vam furar tots els caus.

2 intr Caçar amb fura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: furar

GERUNDI: furant

PARTICIPI: furat, furada, furats, furades

INDICATIU PRESENT: furo, fures, fura, furem, fureu, furen

INDICATIU IMPERFET: furava, furaves, furava, furàvem, furàveu, furaven

INDICATIU PASSAT: furí, furares, furà, furàrem, furàreu, furaren

INDICATIU FUTUR: furaré, furaràs, furarà, furarem, furareu, furaran

INDICATIU CONDICIONAL: furaria, furaries, furaria, furaríem, furaríeu, furarien

SUBJUNTIU PRESENT: furi, furis, furi, furem, fureu, furin

SUBJUNTIU IMPERFET: furés, furessis, furés, furéssim, furéssiu, furessin

IMPERATIU: fura, furi, furem, fureu, furin

->fúrcula

fúrcula

f ANAT ANIM Os en forma de V de la cintura pectoral dels ocells format per la unió de les dues apòfisis internes de les clavícules.

->furer

■furer

[de fura]

m Lloc on hom guarda la fura.

->furetejar

■furetejar

[de fura; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v intr Cercar-ho, regirar-ho, tot, ficar-se pertot, per saber, per descobrir, alguna cosa. Sempre va d’ací d’allà furetejant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: furetejar

GERUNDI: furetejant

PARTICIPI: furetejat, furetejada, furetejats, furetejades

INDICATIU PRESENT: furetejo, fureteges, fureteja, furetegem, furetegeu, furetegen

INDICATIU IMPERFET: furetejava, furetejaves, furetejava, furetejàvem, furetejàveu, furetejaven

INDICATIU PASSAT: furetegí, furetejares, furetejà, furetejàrem, furetejàreu, furetejaren

INDICATIU FUTUR: furetejaré, furetejaràs, furetejarà, furetejarem, furetejareu, furetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: furetejaria, furetejaries, furetejaria, furetejaríem, furetejaríeu, furetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: furetegi, furetegis, furetegi, furetegem, furetegeu, furetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: furetegés, furetegessis, furetegés, furetegéssim, furetegéssiu, furetegessin

IMPERATIU: fureteja, furetegi, furetegem, furetegeu, furetegin

->fúrfur

■fúrfur

[del ll. fŭrfur, -ŭris ‘segó’]

m FISIOL Lamineta d’epidermis que es desprèn en forma d’escata o de pellofa.

->furfuraci

■furfuraci -àcia

[del ll. furfuraceus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que té l’aparença de segó.

2 FISIOL 1 Que fa escates que semblen segó.

2 esp Dit de la descamació pròpia del xarampió.

->furfural

■furfural

m QUÍM ORG Aldehid derivat del furan, de fórmula C₄H₃OCHO.

->furfuran

■furfuran

m QUÍM ORG Furan.

->furfurílic

furfurílic, alcohol

QUÍM ORG Alcohol derivat del furan, de fórmula C₄H₃OCH₂OH.

->furga

■furga

[de furgar; 1a FONT: 1799]

f 1 Barreta de ferro per a furgar el foc.

2 ARM Atacador.

3 dial ZOOL Cuc de terra.

->furgada

■furgada

[de furgar]

f Acció de furgar.

->furgadents

■furgadents

[de furgar i dent; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m dial escuradents 1.

->furgador

■furgador -a

[de furgar; 1a FONT: s. XIV]

1 adj i m i f Que furga.

2 adj Que serveix per a furgar.

->furgall

■furgall

[de furgar]

m Terra somoguda furgant.

->furgar

■furgar

[del ll. vg. *fūrĭcare ‘escorcollar com una fura’; 1a FONT: 1449]

v tr 1 1 Somoure i remenar la terra com fa el porc amb el musell.

2 Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó, una burxa, etc. Furgava la bossa mirant de trobar-hi les claus de casa.

3 Remenar el foc amb la furga.

2 fig Ficar-se en un lloc, en un afer, tractant activament de veure, d’investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: furgar

GERUNDI: furgant

PARTICIPI: furgat, furgada, furgats, furgades

INDICATIU PRESENT: furgo, furgues, furga, furguem, furgueu, furguen

INDICATIU IMPERFET: furgava, furgaves, furgava, furgàvem, furgàveu, furgaven

INDICATIU PASSAT: furguí, furgares, furgà, furgàrem, furgàreu, furgaren

INDICATIU FUTUR: furgaré, furgaràs, furgarà, furgarem, furgareu, furgaran

INDICATIU CONDICIONAL: furgaria, furgaries, furgaria, furgaríem, furgaríeu, furgarien

SUBJUNTIU PRESENT: furgui, furguis, furgui, furguem, furgueu, furguin

SUBJUNTIU IMPERFET: furgués, furguessis, furgués, furguéssim, furguéssiu, furguessin

IMPERATIU: furga, furgui, furguem, furgueu, furguin

->furgó

■furgó

[del fr. fourgon ‘furga o pala de foc’ i d’aquí ‘vehicle que acompanyava la caldera del tren, que transportava equipatges’; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m 1 AUT i TRANSP Vehicle automòbil llarg i cobert que serveix per a transportar equipatges, mobles, queviures, mercaderies, municions, etc.

2 FERROC Vagó destinat al transport d’equipatges en els trens de passatgers.

->furgoneta

■furgoneta

[de furgó]

f AUT i TRANSP Vehicle automòbil comercial petit, de quatre rodes, de caixa tancada amb porta a la part posterior per a efectuar la càrrega i la descàrrega i sense seients per a passatgers.

->furguinyar

■furguinyar

[de furgar]

v tr Furgar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: furguinyar

GERUNDI: furguinyant

PARTICIPI: furguinyat, furguinyada, furguinyats, furguinyades

INDICATIU PRESENT: furguinyo, furguinyes, furguinya, furguinyem, furguinyeu, furguinyen

INDICATIU IMPERFET: furguinyava, furguinyaves, furguinyava, furguinyàvem, furguinyàveu, furguinyaven

INDICATIU PASSAT: furguinyí, furguinyares, furguinyà, furguinyàrem, furguinyàreu, furguinyaren

INDICATIU FUTUR: furguinyaré, furguinyaràs, furguinyarà, furguinyarem, furguinyareu, furguinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: furguinyaria, furguinyaries, furguinyaria, furguinyaríem, furguinyaríeu, furguinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: furguinyi, furguinyis, furguinyi, furguinyem, furguinyeu, furguinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: furguinyés, furguinyessis, furguinyés, furguinyéssim, furguinyéssiu, furguinyessin

IMPERATIU: furguinya, furguinyi, furguinyem, furguinyeu, furguinyin

->fúria

■fúria

f 1 1 Moviment violent d’ira. Això el va posar en fúria.

2 Violència, impetuositat. Lluitaven amb fúria.

2 1 MIT En la Roma antiga, cadascuna de les divinitats infernals que, en la tradició literària, es corresponen amb les erínies gregues.

2 fig Persona, especialment dona, dominada per una ira violenta. Ningú no era capaç de contenir aquella fúria.

3 fet una fúria Enfurismat, molt irritat. L’hi va prendre de les mans d’una revolada feta una fúria.

->furianta

furianta

Part. sil.: fu_ri_an_ta

[del txec furiant, i aquest, del ll. furians, -ntis, participi pres. del ll. furiare ‘delirar amb fúria’]

f MÚS Dansa popular d’origen txec, ràpida i amb canvis de ritme reiterats (de 2/4 a 3/4 i viceversa).

->furibund

■furibund -a

[del ll. furibundus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Ple de fúria, inflamat d’ira.

->furient

■furient

Part. sil.: fu_ri_ent

[alteració del ll. furens, -ntis, participi pres. de furĕre ‘estar fora de si’, per influx de fúria, o bé participi pres. del ll. vg. furio, furīre, íd.; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

adj Que es mou amb fúria, amb impetuositat, impetuós.

->furientment

■furientment

Part. sil.: fu_ri_ent_ment

[de furient]

adv Amb fúria, amb impetuositat.

->furil

furil

m QUÍM ORG Radical univalent del furan, de fórmula C₄H₃O^-.

->furiós

■furiós -osa

Part. sil.: fu_ri_ós

[del ll. furiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj Posseït de furor. Està furiosa contra el seu marit. Un boig furiós. Un brau furiós.

2 adj 1 Que denota furor. Crits furiosos. Una mirada furiosa.

2 D’una extrema violència. Un odi furiós. Una oposició furiosa.

3 m DR ROM Persona dement, la qual, per raó de la seva situació mental, està afectada d’una incapacitat absoluta d’obrar.

->furiosament

■furiosament

Part. sil.: fu_ri_o_sa_ment

[de furiós]

adv D’una manera furiosa, amb furor.

->furista

furista

[de fur; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m i f Persona entesa en el coneixement, la interpretació i l’aplicació de les lleis dites forals.

->furlà

furlà -ana

1 adj i m i f Friülà.

2 f MÚS Dansa originària del Friül, de ritme ràpid en 6/8 o 3/4.

->furnàrids

furnàrids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes del subordre dels tirans.

2 sing Ocell de la família dels furnàrids.

->furó

■furó

[del b. ll. furo, -ōnis, íd., der. de fur ‘lladre’; 1a FONT: 1398]

m ZOOL Fura.

->furonar

■furonar

[de furó]

v tr i intr Furar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: furonar

GERUNDI: furonant

PARTICIPI: furonat, furonada, furonats, furonades

INDICATIU PRESENT: furono, furones, furona, furonem, furoneu, furonen

INDICATIU IMPERFET: furonava, furonaves, furonava, furonàvem, furonàveu, furonaven

INDICATIU PASSAT: furoní, furonares, furonà, furonàrem, furonàreu, furonaren

INDICATIU FUTUR: furonaré, furonaràs, furonarà, furonarem, furonareu, furonaran

INDICATIU CONDICIONAL: furonaria, furonaries, furonaria, furonaríem, furonaríeu, furonarien

SUBJUNTIU PRESENT: furoni, furonis, furoni, furonem, furoneu, furonin

SUBJUNTIU IMPERFET: furonés, furonessis, furonés, furonéssim, furonéssiu, furonessin

IMPERATIU: furona, furoni, furonem, furoneu, furonin

->furóncol

■furóncol

[forma mixta entre el ll. fūrŭncŭlus ‘rebrot secundari del cep’, der. dimin. de fūr ‘lladre’, i la seva forma hereditària catalana floronco; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m PAT 1 Inflamació circumscrita de la pell, la seu de la qual és l’aparell pilosebaci.

2 furóncol oriental Botó d’Orient.

->furoncolós

■furoncolós -osa

[de furóncol]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent al furóncol.

2 adj i m i f Que pateix de furóncols.

->furonejar

■furonejar

[de furó]

v intr Furetejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: furonejar

GERUNDI: furonejant

PARTICIPI: furonejat, furonejada, furonejats, furonejades

INDICATIU PRESENT: furonejo, furoneges, furoneja, furonegem, furonegeu, furonegen

INDICATIU IMPERFET: furonejava, furonejaves, furonejava, furonejàvem, furonejàveu, furonejaven

INDICATIU PASSAT: furonegí, furonejares, furonejà, furonejàrem, furonejàreu, furonejaren

INDICATIU FUTUR: furonejaré, furonejaràs, furonejarà, furonejarem, furonejareu, furonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: furonejaria, furonejaries, furonejaria, furonejaríem, furonejaríeu, furonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: furonegi, furonegis, furonegi, furonegem, furonegeu, furonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: furonegés, furonegessis, furonegés, furonegéssim, furonegéssiu, furonegessin

IMPERATIU: furoneja, furonegi, furonegem, furonegeu, furonegin

->furoner

■furoner -a

[de furó]

1 adj Tafaner.

2 m i f INFORM Persona que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per explorar-ne les capacitats i per posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.

->furoquinolina

■furoquinolina

f BIOQ Estructura bàsica d’un grup d’alcaloides molt difós en el regne vegetal constituïda per un anell de furan condensat en un de quinolina.

->furor

■furor

[del ll. furor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m [o f] 1 1 Còlera, ira, exaltació.

2 furor de Júpiter HERÀLD llamp 3.

2 1 Agitació violenta, especialment en la demència. Quan tenen un accés de furor, els posen la camisa de força. Entrar en furor.

2 fig Violència desordenada d’una cosa. El furor de l’huracà.

3 Entusiasme de la inspiració. El furor de la sibil·la. El furor poètic.

4 1 Entusiasme o exaltació general per alguna cosa. Ara hi ha un furor per les faldilles llargues.

2 fer furor Suscitar un gran entusiasme, tenir molt d’èxit. La nova moda fa furor.

->furosemida

furosemida

f TERAP i FARM Sulfonamida de potent acció diürètica que actua blocant el transport actiu de sodi en la porció ascendent de la nansa de Henle i en el túbul proximal dels ronyons, alhora que augmenta el flux plasmàtic renal i la filtració glomerular.

->furot

■furot

[de fura]

m ZOOL Fura mascle.

->furrier

■furrier -a

Part. sil.: fur_ri_er

[del fr. fourrier, de l’ant. fr. fuerre, forre ‘farratge’, del fràncic *fodar, íd.]

m i f ORG MIL Caporal que té al seu càrrec l’administració de la companyia.

->furro

■furro -a

[d’origen relacionable amb fura i amb el cast. huraño ‘esquerp’, del ll. foraneus ‘foraster’]

adj dial Adust, malagradós.

->furt

■furt

[del ll. fūrtum ‘robatori no violent’, der. de fūr ‘lladre’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 DR PEN Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades (altrament, hom ho considera robatori).

2 La cosa furtada. Restituir el furt.

3 a furt loc adv D’amagat, il·legalment.

->furtador

■furtador -a

[de furtar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que furta.

->furtar

■furtar

[de furt; 1a FONT: 1417]

v tr 1 Robar d’amagat, sense violència ni intimidació. Furtar fruita de l’hort del veí.

2 DR PEN Cometre un furt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: furtar

GERUNDI: furtant

PARTICIPI: furtat, furtada, furtats, furtades

INDICATIU PRESENT: furto, furtes, furta, furtem, furteu, furten

INDICATIU IMPERFET: furtava, furtaves, furtava, furtàvem, furtàveu, furtaven

INDICATIU PASSAT: furtí, furtares, furtà, furtàrem, furtàreu, furtaren

INDICATIU FUTUR: furtaré, furtaràs, furtarà, furtarem, furtareu, furtaran

INDICATIU CONDICIONAL: furtaria, furtaries, furtaria, furtaríem, furtaríeu, furtarien

SUBJUNTIU PRESENT: furti, furtis, furti, furtem, furteu, furtin

SUBJUNTIU IMPERFET: furtés, furtessis, furtés, furtéssim, furtéssiu, furtessin

IMPERATIU: furta, furti, furtem, furteu, furtin

->furtiu

■furtiu -iva

Part. sil.: fur_tiu

[del ll. furtivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Fet d’amagat, procurant d’escapar de les mirades, de l’atenció, de la gent. Una llàgrima furtiva.

2 Que obra d’amagat, procurant d’escapar de les mirades, de l’atenció, de la gent.

3 p ext Il·legal. Un caçador furtiu.

->furtivament

■furtivament

[de furtiu]

adv D’amagat.

->furtívol

■furtívol -a

[de furtiu]

adj Furtiu.

->furunculosi

■furunculosi

f PAT Erupció de furóncols.

->fus

■fus

[del ll. fūsus, íd.; 1a FONT: 1390]

m 1 TÈXT 1 Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.

2 Barreta giradissa destinada a tòrcer o enrotllar un fil o a sostenir una bobina o un rodet que roda mentre es desenrotlla el fil.

2 p anal 1 Nom d’alguns objectes fusiformes.

2 JOI Barreta de ferro acabada en punta pels caps que els argenters empren per a engrandir els anells.

3 OFIC Instrument de forma lleugerament cònica que els espardenyers empren per a foradar la llata.

4 fus de mides JOI Barreta de forma troncocònica que els argenters empren per a prendre la mida dels anells.

3 1 GEOM Porció d’una superfície de revolució compresa entre dos plans meridians.

2 fus cilíndric GEOM Porció de superfície cilíndrica compresa entre dues generatrius.

3 fus cònic GEOM Porció de superfície cònica compresa entre dues generatrius.

4 fus esfèric GEOM Porció de superfície esfèrica compresa entre dos semicercles màxims.

5 fus horari CRON Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.

4 HERÀLD Figura en forma de losange, però més estreta i allargada que aquest.

5 ZOOL Mol·lusc de la classe dels gastròpodes prosobranquis, de l’ordre dels monotocardis (Fusus rostratus), amb la conquilla en forma de fus.

6 fus acromàtic CIT Estructura citoplasmàtica centre del fus base.

->fusa¹

■fusa¹

[probablement del’it. ant. fusa, íd., possiblement del fr. fusée ‘fus’, der. del fr. ant. *fus, ll. fusus ‘fus’; 1a FONT: s. XIV]

f MÚS Figura musical que representa un so la durada del qual és 1/32 de la de la rodona.

->fusa²

■fusa²

[probablement de l’ant. anar enfusa ‘dur embranzida (una nau)’, participi de enfondre, amb influx de fus]

f MAR Acció de lliscar, un bastiment lliure d’amarres, damunt els pals enseuats, sense aturar-se fins que resta surant en la mar.

->fusada

■fusada

[de fus; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 TÈXT Quantitat de fil enrotllat sobre un fus o una bitlla.

2 RELL Mecanisme emprat en els cronòmetres de marina i en els antics rellotges de butxaca per a compensar la pèrdua de tensió que experimenta el ressort en desenrotllar-se.

3 dial botana 3.

->fusaiola

fusaiola

Part. sil.: fu_sa_io_la

f ARQUEOL Tortera de terrissa o d’altres materials, com ara pedra o ós, amb un orifici central.

->fusall

■fusall

[de fus]

m Barra afusada.

->fusany

■fusany

[de fus]

m Fusall.

->fusàric

fusàric, àcid

FITOPAT Toxina produïda per fongs del gènere Fusarium.

->fusariosi

fusariosi

Part. sil.: fu_sa_ri_o_si

f FITOPAT Malaltia de les plantes produïda per fongs tubercularials del gènere Fusarium.

->fusat

■fusat -ada

[de fus; 1a FONT: 1523]

adj 1 ant Adornat amb dibuixos en forma de fusos.

2 HERÀLD Dit d’un escut o d’una peça completament plens de fusos i sense espai buit entre ells, alternant metall i color.

->fusel

■fusel

m QUÍM IND Oli de fusel.

->fuselatge

fuselatge

[del fr. fuselage, íd., der. de fuselé ‘amb forma de fus’, de fusel, forma ant. de fuseau ‘fus’, ll. vg. *fūsĕllus, dimin. de fūsus ‘fus’]

m AERON Buc.

->fusell¹

■fusell¹

[del fr. fusil, ant. ‘pedra foguera’, aplicat al foguer amb què xocava el gallet d’una arma de foc i després a la mateixa arma, ll. vg. *focīle ‘pedra foguera’, der. de focus ‘foc’]

m ARM 1 Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.

2 fusell submarí ESPORT Fusell usat per a la pesca esportiva subaquàtica, el qual consta d’un canó llarg i un dispositiu per a disparar.

->fusell²

■fusell²

[de fus; 1a FONT: s. XVII]

m 1 Eix que sosté un cos giratori i al voltant del qual es mou.

2 AUT Piu al voltant del qual giren cadascuna de les rodes d’un automòbil.

3 CONSTR NAV Arbre o eix sobre el qual gira el timó.

4 TRANSP Eix d’un carruatge.

->fusellada

■fusellada

[possible dissimilació de *fulillada, fusillada per fol·liculada, der. del ll. follicŭlus ‘saquet; boll’, dimin. de follis ‘sac, bossa’, pels glòbuls que té la planta; 1a FONT: 1877]

f BOT 1 Foixarda.

2 Herba esquellera.

->fusellatge

fusellatge

[v. fuselatge]

m impr AERON Fuselatge.

->fuseller

■fuseller

[de fusell¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ORG MIL Soldat armat d’un fusell.

->fuselleria

■fuselleria

Part. sil.: fu_se_lle_ri_a

[de fuseller]

f ORG MIL Cos de fusellers.

->fuserol

■fuserol

[de fus; 1a FONT: 1575, DPou.]

m ARQUIT Cordó en forma d’anell que abraça la columna sobre la base i sota el fris del capitell, astràgal.

->fuset

■fuset

[de fus]

m TÈXT Cadascuna de les barretes de ferro o de fusta que aguanten les bobines de les màquines contínues, de les selfactines i de les metxeres.

->fusibilitat

■fusibilitat

[de fusible]

f 1 Caràcter, natural, d’allò que és fusible.

2 Possibilitat de fusió d’un sòlid.

->fusible

■fusible

[formació culta analògica sobre la base del ll. fusus, -a, -um, participi de fŭndĕre ‘fondre’]

1 adj Susceptible de fondre’s o d’ésser fos.

2 m ELECTROT Element o dispositiu de protecció del circuit o del conjunt de circuits d’un aparell, d’una instal·lació, etc., contra les sobrecàrregues o els curtcircuits accidentals.

->fusiforme

■fusiforme

[de fus i -forme]

adj Que té forma de fus.

->fusió

■fusió

Part. sil.: fu_si_ó

[del ll. fusio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Acció de fondre o fondre’s;

2 l’efecte.

2 1 FÍS Pas de l’estat sòlid a l’estat líquid.

2 GEOL Fosa de la neu i el glaç.

3 fig 1 Unió de partits, d’interessos o d’idees que abans eren distints o en pugna.

2 Coalició.

3 ECON Agrupació d’empreses industrials o comercials per a formar una nova unitat econòmica.

4 FON Procés, anomenat també coalescència, pel qual dos fonemes o més perden les característiques distintives, n’esdevenen un de sol i determinen o no una fonologització.

4 fusió de municipis DR ADM Alteració dels termes municipals per la unió de dos o més municipis limítrofs per tal de constituir-ne un de nou.

5 fusió nuclear FÍS NUC Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.

->fusionar

■fusionar

Part. sil.: fu_si_o_nar

[de fusió]

v tr Fer la fusió (de partits, d’interessos, etc., abans distints, en pugna). Va fusionar la seva companyia amb una multinacional del sector.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fusionar

GERUNDI: fusionant

PARTICIPI: fusionat, fusionada, fusionats, fusionades

INDICATIU PRESENT: fusiono, fusiones, fusiona, fusionem, fusioneu, fusionen

INDICATIU IMPERFET: fusionava, fusionaves, fusionava, fusionàvem, fusionàveu, fusionaven

INDICATIU PASSAT: fusioní, fusionares, fusionà, fusionàrem, fusionàreu, fusionaren

INDICATIU FUTUR: fusionaré, fusionaràs, fusionarà, fusionarem, fusionareu, fusionaran

INDICATIU CONDICIONAL: fusionaria, fusionaries, fusionaria, fusionaríem, fusionaríeu, fusionarien

SUBJUNTIU PRESENT: fusioni, fusionis, fusioni, fusionem, fusioneu, fusionin

SUBJUNTIU IMPERFET: fusionés, fusionessis, fusionés, fusionéssim, fusionéssiu, fusionessin

IMPERATIU: fusiona, fusioni, fusionem, fusioneu, fusionin

->fusionista

■fusionista

Part. sil.: fu_si_o_nis_ta

[de fusió]

m i f Partidari de la fusió de dos o més partits, dos o més interessos, etc., que abans eren en pugna o distints.

->fusita

fusita

f PETROG Component del carbó mineral que té una gran semblança amb el carbó vegetal.

->fusospiroquetosi

fusospiroquetosi

f PAT Infecció produïda per la simbiosi patògena de bacils fusiformes i espiroquetes.

->fust

■fust

[del ll. fūstis ‘pal, bastó’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 ant i dial Fusta.

2 CONSTR biga¹.

2 ARQUIT i CONSTR Part de la columna entre la base i el capitell.

->fusta

■fusta

[deriv. de fust, segurament per imitació d’altres parelles de mots de significació semblant, però oposada: lleny/llenya, full/fulla, fruit/fruita, etc; 1a FONT: 1129]

f 1 1 FUST Matèria llenyosa de l’arbre.

2 ésser de bona fusta fig Ésser de constitució sana.

2 Tros, objecte, de fusta. Dues fustes encaixades i dues de clavades.

3 1 Part de fusta d’una construcció, d’un recipient, etc.

2 Receptacle de fusta.

4 ESPORT Bastó de golf d’empunyadura llarga i cap rodó utilitzat per a fer els cops més llargs.

5 MAR Lleny, nau de fusta.

6 MÚS Nom genèric d’un grup d’instruments de vent de l’orquestra (oboès, clarinets, fagots, contrafagots, flautes, corns anglesos, flautins i saxòfons).

->fustaire

■fustaire

Part. sil.: fus_tai_re

[de fusta]

m i f 1 Persona que treballa al bosc tallant i preparant la fusta per a usos industrials.

2 FUST Comerciant o magatzemista de fusta per a la indústria del ram.

->fustal

■fustal

[de fusta]

m 1 dial Garba desgranada.

2 SILV Classe natural d’edat formada per troncs de diàmetre normal de més de 20 centímetres.

->fustam

■fustam

[de fusta; 1a FONT: 1094]

m FUST Conjunt de peces de fusta per a una obra de construcció, per a un moblatge, etc.

->fustani

fustani

[potser de l’àr. fusṭãṭi ‘fet a Fustat, suburbi del Caire’, a través d’un primer *fustadi; 1a FONT: 1096]

m Fustany.

->fustanier

fustanier -a

Part. sil.: fus_ta_ni_er

[de fustani; 1a FONT: 1444]

m i f Fustanyer.

->fustany

■fustany

[variant de fustani]

m TÈXT 1 Teixit amb ordit de lli i trama de llana o de cotó, amb lligament de sarga i perxat pel revés, que servia per a folres, matalassos, coixins, gipons, etc.

2 Teixit fort de cotó amb una cara fortament perxada i, doncs, molt peluda.

->fustanyer

■fustanyer -a

[variant de fustanier]

m i f Teixidor de fustany.

->fustat

■fustat -ada

[del fr. futé, der. de fût ‘tija, tronc’, ll. fūstis ‘pal, bastó’]

adj HERÀLD 1 Dit de l’arbre amb el tronc d’un esmalt diferent del de les fulles.

2 Dit de la llança amb el mànec d’un esmalt diferent del del ferro o punta.

->fustegal

■fustegal

[de fusta]

m Collader.

->fustegassa

■fustegassa

[de fusta; 1a FONT: 1413]

f Tros de fusta sense valor.

->fusteguer

■fusteguer

[de fusta]

m Collader.

->fustejar

■fustejar

[de fusta; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v intr Fusterejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fustejar

GERUNDI: fustejant

PARTICIPI: fustejat, fustejada, fustejats, fustejades

INDICATIU PRESENT: fustejo, fusteges, fusteja, fustegem, fustegeu, fustegen

INDICATIU IMPERFET: fustejava, fustejaves, fustejava, fustejàvem, fustejàveu, fustejaven

INDICATIU PASSAT: fustegí, fustejares, fustejà, fustejàrem, fustejàreu, fustejaren

INDICATIU FUTUR: fustejaré, fustejaràs, fustejarà, fustejarem, fustejareu, fustejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fustejaria, fustejaries, fustejaria, fustejaríem, fustejaríeu, fustejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fustegi, fustegis, fustegi, fustegem, fustegeu, fustegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fustegés, fustegessis, fustegés, fustegéssim, fustegéssiu, fustegessin

IMPERATIU: fusteja, fustegi, fustegem, fustegeu, fustegin

->fustell

■fustell

[de fusta]

m Passador que subjecta l’ansí al jou.

->fusteny

■fusteny -a

[de fusta (v. areny); 1a FONT: 1365]

adj 1 Que és de fusta o en té l’aspecte.

2 Dit del líquid que ha agafat gust de bóta.

->fuster

■fuster -a

[de fusta; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 De la fusta.

2 esp Relatiu o pertanyent a la indústria de la fusta.

2 m i f FUST Persona que per ofici fa objectes de fusta, treballa la fusta.

3 m ORNIT Picot verd.

->fusterejar

■fusterejar

[de fuster; 1a FONT: 1437]

v intr 1 Fer de fuster.

2 Treballar la fusta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fusterejar

GERUNDI: fusterejant

PARTICIPI: fusterejat, fusterejada, fusterejats, fusterejades

INDICATIU PRESENT: fusterejo, fustereges, fustereja, fusteregem, fusteregeu, fusteregen

INDICATIU IMPERFET: fusterejava, fusterejaves, fusterejava, fusterejàvem, fusterejàveu, fusterejaven

INDICATIU PASSAT: fusteregí, fusterejares, fusterejà, fusterejàrem, fusterejàreu, fusterejaren

INDICATIU FUTUR: fusterejaré, fusterejaràs, fusterejarà, fusterejarem, fusterejareu, fusterejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fusterejaria, fusterejaries, fusterejaria, fusterejaríem, fusterejaríeu, fusterejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fusteregi, fusteregis, fusteregi, fusteregem, fusteregeu, fusteregin

SUBJUNTIU IMPERFET: fusteregés, fusteregessis, fusteregés, fusteregéssim, fusteregéssiu, fusteregessin

IMPERATIU: fustereja, fusteregi, fusteregem, fusteregeu, fusteregin

->fusteria

■fusteria

Part. sil.: fus_te_ri_a

[de fuster; 1a FONT: 1374]

f FUST 1 Botiga i obrador de fuster.

2 Ofici de fuster o art d’adjuntar posts.

3 Fustam.

->fustet¹

■fustet¹

[de l’àr. fústaq ‘festuc’, arbre de la mateixa família]

m BOT i COL Arbust o petit arbre de la família de les anacardiàcies (Cotinus coggygria), de fulles alternes, enteres i ovals, flors petites verdoses, en panícules terminals, i fruits drupacis, propi de l’Amèrica tropical.

->fustet²

■fustet²

[de fust]

m FUST Cairat de fusta de pi del mercat de Tortosa que oscil·lava entre 20 i 24 pams de llargària.

->fustic

■fustic

m BOT i COL Arbre de la família de les moràcies (Chlorophora tinctoria), de fulles grosses i enteres, la fusta de la qual serveix per a tenyir de groc filatures i teixits.

->fustigació

■fustigació

Part. sil.: fus_ti_ga_ci_ó

[de fustigar; 1a FONT: 1344]

f 1 Acció de fustigar.

2 DR PEN Pena corporal consistent a bastonejar el reu.

->fustigador

fustigador -a

[de fustigar]

adj Que fustiga.

->fustigar

■fustigar

[del ll. td. fūstīgare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 1 Assotar, fuetejar.

2 DR PEN Aplicar la fustigació.

2 fig Censurar o criticar durament. Fustigava els costums corruptes del seu temps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fustigar

GERUNDI: fustigant

PARTICIPI: fustigat, fustigada, fustigats, fustigades

INDICATIU PRESENT: fustigo, fustigues, fustiga, fustiguem, fustigueu, fustiguen

INDICATIU IMPERFET: fustigava, fustigaves, fustigava, fustigàvem, fustigàveu, fustigaven

INDICATIU PASSAT: fustiguí, fustigares, fustigà, fustigàrem, fustigàreu, fustigaren

INDICATIU FUTUR: fustigaré, fustigaràs, fustigarà, fustigarem, fustigareu, fustigaran

INDICATIU CONDICIONAL: fustigaria, fustigaries, fustigaria, fustigaríem, fustigaríeu, fustigarien

SUBJUNTIU PRESENT: fustigui, fustiguis, fustigui, fustiguem, fustigueu, fustiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: fustigués, fustiguessis, fustigués, fustiguéssim, fustiguéssiu, fustiguessin

IMPERATIU: fustiga, fustigui, fustiguem, fustigueu, fustiguin

->fusulina

■fusulina

f PALEONT i ZOOL Gènere de protozous fòssils (Fusulina sp), de la família dels fusulínids.

->fusulínids

■fusulínids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers, de closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc.

2 sing Protozou de la família dels fusulínids.

->fut.

fut.

abrev GRAM futur 3.

->futa

■futa

[der. regressiu de futarra]

f ORNIT Mosquiter groc petit.

->futarra

■futarra

[variant de l’ant. oc. foteire ‘que fa el coit sovint’ (cf. fotre)]

f ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids (Blennius trigloides), de color terrós amb taques o bandes negres.

->futbet

futbet

m ESPORT Variant del futbol practicada entre dos equips de sis o set jugadors, generalment a l’aire lliure, en un terreny de superfície llisa i amb unes dimensions de 38 a 42 m de llargada i de 20 a 25 m d’amplada.

->futbol

■futbol

[de l’angl. football ‘pilota de peu’; 1a FONT: 1912]

m ESPORT 1 1 Esport practicat a ple aire entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb la finalitat d’introduir una pilota, impulsada amb els peus, a la porteria del contrari.

2 futbol sala Variant del futbol practicada entre dos equips de cinc jugadors cadascun en un terreny de sòl dur i amb unes dimensions de 24 a 28 m de llarg i de 13 a 15 m d’ample.

2 futbol americà Esport molt popular als Estats Units d’Amèrica, derivat del rugbi, bé que més violent i, també, més espectacular.

->futboler

futboler -a

[de futbol]

adj i m i f col·loq Molt aficionat al futbol.

->futbolí

■futbolí

[de futbol]

m JOCS 1 Joc que hom practica en una taula que representa un camp de futbol.

2 Aparell amb el qual hom practica el joc del futbolí.

->futbolista

■futbolista

[de futbol; 1a FONT: c. 1915]

m i f ESPORT Jugador de futbol.

->futbolístic

■futbolístic -a

[de futbol]

adj ESPORT Relatiu o pertanyent al futbol.

->fútil

■fútil

[del ll. fūtĭlis ‘que vessa; fràgil; inútil’, de la mateixa arrel remota indoeuropea del ll. fundĕre ‘vessar, fondre’; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj 1 De no gens d’importància, de què no val la pena d’ocupar-se.

2 Que s’ocupa de coses que no valen la pena.

->futilesa

■futilesa

[de fútil]

f Futilitat.

->futilitat

■futilitat

[del ll. futilĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de fútil.

2 Cosa fútil.

->futil·la

■futil·la

[del fr. futile ‘sense importància’, pres amb pronunciació geminada com mots fem. en -ille; del ll. fūtĭlis ‘que vessa; fràgil, inútil’; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Mot emprat en l’expressió no entendre-hi futil·la loc verb No entendre-hi absolutament res.

->fútilment

■fútilment

[de fútil]

adv D’una manera fútil.

->fúting

■fúting

[de l’angl. footing, inexistent en aquest sentit (cf. jòguing) i que vol dir tot el contrari, ‘bona base per als peus’, creat en fr. per analogia poc justificada]

m ESPORT Exercici que consisteix en una successió de marxes, de curses i d’exercicis gimnàstics, fets amb un ritme sostingut, a través de camins o circuits convenientment preparats.

->futon

futon

[del jap. futon, íd.]

m Matalàs de cotó, propi del Japó, que s’estén a terra per a dormir-hi.

->futris

■futris

[possiblement alteració substantivada del fr. foutre ‘fotre’, de l’època de la guerra del Francès, aplicat despectivament als invasors: un futri]

Mot emprat en l’expressió de futris loc adv De molt mal humor. Estar de futris.

->futur

■futur -a

[del ll. futūrus, -a, -um ‘el que ha de ser’, participi futur del verb esse ‘ser’; 1a FONT: s. XV]

1 adj Que serà. Els segles futurs. Les generacions futures. La vida futura. Temps futur.

2 m 1 Allò que serà, el temps a venir.

2 FILOS Un dels tres moments constitutius del flux temporal i de l’ésser en el temps que es refereix, específicament, a la possibilitat de l’ésser.

3 m GRAM [abrev fut.] Temps verbal que expressa la idea d’una acció que es realitzarà. Futur perfet, imperfet.

4 f DR Dret a la successió d’un benifet, d’un càrrec, quan encara és vacant.

5 f GRÀF Tipus de lletra inclòs dins la família del pal sec.

->futurament

■futurament

[de futur]

adv En temps futur.

->futurari

■futurari -ària

[de futur]

adj DR CIV Pertanyent a una successió futura.

->futurible

futurible

[del b. ll. futuribĭlis, íd.]

m FILOS En l’escolàstica dels segles XVI i XVII, futur condicionat o contingent, en contraposició a futur absolut o necessari.

->futurició

■futurició

Part. sil.: fu_tu_ri_ci_ó

[del b. ll. futuritio, -ōnis ‘qualitat de futur’]

f Futuritat.

->futurisme

■futurisme

[de futur]

m ART, LIT i MÚS Moviment artístic, literari i musical d’avantguarda que rebutjava la tradició i la conservació del passat, exaltava les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures i propugnava la guerra, la velocitat i la violència.

->futurista

■futurista

[de futur]

1 adj Relatiu o pertanyent al futurisme.

2 m i f Partidari del futurisme.

->futuritat

■futuritat

[de futur]

f Qualitat de futur.

->futuròleg

■futuròleg -òloga

m i f Persona que es dedica a la futurologia.

->futurologia

■futurologia

Part. sil.: fu_tu_ro_lo_gi_a

f 1 Conjunt de recerques sobre el futur.

2 impr SOCIOL i ECON Prospectiva.

->futvòlei

futvòlei

Part. sil.: fut_vò_lei

m ESPORT Esport de pilota practicat entre dos equips, generalment a la platja, que combina aspectes del futbol i del voleibol.