->transició

■transició

Part. sil.: tran_si_ci_ó

[del ll. transitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de passar més o menys ràpidament d’un estat a un altre, d’un assumpte a un altre, d’una idea a una altra, etc. Una transició sobtada del fred a la calor.

2 FÍS ATÒM En un nucli atòmic que es troba en un nivell energètic excitat, evolució cap a un altre d’energia més petita, mitjançant l’emissió d’una radiació electromagnètica.

3 elements de transició QUÍM INORG Denominació genèrica dels elements que presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.

4 QUÍM FÍS 1 estat de transició En una reacció química, entitat intermèdia entre els reactius i els productes.

2 teoria de l’estat de transició Teoria coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.

5 temperatura de transició vítria QUÍM FÍS Pel que fa als materials de natura polimèrica, totalment o parcialment amorfa, temperatura inferior a la de fusió per sota de la qual no existeix mobilitat molecular.

->transient

■transient

Part. sil.: tran_si_ent

[del ll. transiens, -euntis, participi pres. de transīre ‘passar enllà’]

adj 1 Transitiu.

2 Que obra més enllà de si mateix; transcendent.

->transigència

■transigència

Part. sil.: tran_si_gèn_ci_a

[de transigent]

f Qualitat o condició de transigent.

->transigent

■transigent

[del ll. transigens, -ntis, participi pres. de transigĕre ‘transigir’]

adj Que transigeix.

->transigir

■transigir

[del ll. transigĕre, íd.; 1a FONT: 1584]

v intr 1 Consentir, en bé de la concòrdia, en allò que hom no creu raonable o veritable.

2 Fer concessions en allò que és objecte de litigi, de contesa, etc., a fi d’arribar a un acord, acceptant en part allò que hom no considera just, per a evitar d’entrar en judici. No transigirà mai en la qüestió del repartiment de béns. L’amo no transigeix amb l’incompliment de l’horari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transigir

GERUNDI: transigint

PARTICIPI: transigit, transigida, transigits, transigides

INDICATIU PRESENT: transigeixo, transigeixes, transigeix, transigim, transigiu, transigeixen

INDICATIU IMPERFET: transigia, transigies, transigia, transigíem, transigíeu, transigien

INDICATIU PASSAT: transigí, transigires, transigí, transigírem, transigíreu, transigiren

INDICATIU FUTUR: transigiré, transigiràs, transigirà, transigirem, transigireu, transigiran

INDICATIU CONDICIONAL: transigiria, transigiries, transigiria, transigiríem, transigiríeu, transigirien

SUBJUNTIU PRESENT: transigeixi, transigeixis, transigeixi, transigim, transigiu, transigeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: transigís, transigissis, transigís, transigíssim, transigíssiu, transigissin

IMPERATIU: transigeix, transigeixi, transigim, transigiu, transigeixin

->transil·luminació

transil·luminació

Part. sil.: trans_il_lu_mi_na_ci_ó

f DIAG Il·luminació, per transparència, d’una cavitat.

->transir

■transir

[del ll. transīre ‘passar enllà’]

v intr obs Passar de vida a mort; morir.

->transistor

■transistor

[de l’angl. transistor, contracció de tran(sfer) (re)sistor ‘resistència de transferència’, proposada per l’investigador nord-americà John Pierce; 1a FONT: c. 1955]

m 1 ELECTRÒN Dispositiu electrònic d’estat sòlid basat en les propietats conductores dels semiconductors, degudes a la presència dels portadors majoritaris i minoritaris. Transistor unipolar, bipolar.

2 p ext RADIOTÈC Aparell receptor de ràdio que funciona amb transistors.

->transistorització

■transistorització

Part. sil.: tran_sis_to_rit_za_ci_ó

[de transistoritzar]

f ELECTRÒN Acció de transistoritzar.

->transistoritzar

transistoritzar

[de transistor]

v tr ELECTRÒN Aplicar transistors als aparells o equips electrònics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transistoritzar

GERUNDI: transistoritzant

PARTICIPI: transistoritzat, transistoritzada, transistoritzats, transistoritzades

INDICATIU PRESENT: transistoritzo, transistoritzes, transistoritza, transistoritzem, transistoritzeu, transistoritzen

INDICATIU IMPERFET: transistoritzava, transistoritzaves, transistoritzava, transistoritzàvem, transistoritzàveu, transistoritzaven

INDICATIU PASSAT: transistoritzí, transistoritzares, transistoritzà, transistoritzàrem, transistoritzàreu, transistoritzaren

INDICATIU FUTUR: transistoritzaré, transistoritzaràs, transistoritzarà, transistoritzarem, transistoritzareu, transistoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: transistoritzaria, transistoritzaries, transistoritzaria, transistoritzaríem, transistoritzaríeu, transistoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: transistoritzi, transistoritzis, transistoritzi, transistoritzem, transistoritzeu, transistoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: transistoritzés, transistoritzessis, transistoritzés, transistoritzéssim, transistoritzéssiu, transistoritzessin

IMPERATIU: transistoritza, transistoritzi, transistoritzem, transistoritzeu, transistoritzin

->transistoritzat

transistoritzat -ada

[de transistor]

adj ELECTRÒN Dit de l’aparell, equip, etc., que funciona amb transistors. Receptor transistoritzat.

->transit

■transit -ida

[del cast. transido, íd.]

adj Consumit, especialment per una pena. Transit de dolor.

->trànsit

■trànsit

Cp. l’acc. 1 amb tràfec i tràfic

[del ll. transĭtus, -us, íd., der. de transīre ‘passar enllà’; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública. Un camió bolcat impedia el trànsit.

2 DR i TRANSP Circulació, moviment de persones, vehicles, per carrers i vies públiques, moviment d’embarcacions o d’avions, de ferrocarrils, etc. En aquest carrer hi ha molt de trànsit. Regular el trànsit.

3 de trànsit loc adv De pas.

4 de trànsit loc adv esp DR FISC Dit de les mercaderies que no paguen drets d’entrada en un indret que no fan sinó travessar.

5 trànsit lleuger TRANSP Trànsit constituït per vehicles de poc pes, com ara cotxes, camionetes o tractors agrícoles.

6 trànsit pesant TRANSP Trànsit constituït per vehicles de molt pes, com ara camions o autocars.

2 AERON Situació d’un viatger en una escala, que no cal que passi el control de duana.

3 ASTR Pas d’un dels planetes inferiors per davant del disc solar.

4 1 Pas o canvi d’un estat a un altre.

2 GEOL Canvi d’una roca en una altra sense cap discontinuïtat aparent.

3 RELIG Mort d’una persona justa, santa, en tant que és el seu pas d’aquesta vida a l’eterna. Hom celebra el trànsit de la Mare de Déu el 15 d’agost.

4 trànsit de la mort Expressió amb què hom designa la mort com a pas d’una vida a una altra.

5 Moment crític, del qual depèn un canvi radical o molt important.

6 ESPIR i PSIC Condició o estat psicofisiològic especial típic dels mèdiums o altres persones durant les sessions d’espiritisme.

->transitable

■transitable

[de transitar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Dit del lloc per on hom pot transitar. Aquest carrer no és transitable.

->transitar

■transitar

[del b. ll. transitare, íd., freqüentatiu de transīre ‘passar enllà’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Anar per una via pública. És perillós de transitar per aquests carrers.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transitar

GERUNDI: transitant

PARTICIPI: transitat, transitada, transitats, transitades

INDICATIU PRESENT: transito, transites, transita, transitem, transiteu, transiten

INDICATIU IMPERFET: transitava, transitaves, transitava, transitàvem, transitàveu, transitaven

INDICATIU PASSAT: transití, transitares, transità, transitàrem, transitàreu, transitaren

INDICATIU FUTUR: transitaré, transitaràs, transitarà, transitarem, transitareu, transitaran

INDICATIU CONDICIONAL: transitaria, transitaries, transitaria, transitaríem, transitaríeu, transitarien

SUBJUNTIU PRESENT: transiti, transitis, transiti, transitem, transiteu, transitin

SUBJUNTIU IMPERFET: transités, transitessis, transités, transitéssim, transitéssiu, transitessin

IMPERATIU: transita, transiti, transitem, transiteu, transitin

->transitari

transitari -ària

adj i m i f TRANSP i ECON Dit de la persona física o jurídica que s’ocupa de gestionar el transport de béns i mercaderies que s’exporten o s’importen, d’acord amb les necessitats dels seus clients.

->transitat

■transitat -ada

[de transitar]

adj Dit del camí per on transita molta gent o molts vehicles. És una de les carreteres més transitades.

->transitiu

■transitiu -iva

Part. sil.: tran_si_tiu

[del ll. transitīvus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que passa o es transfereix de l’un a l’altre.

2 FILOS Que obra més enllà de si mateix, transcendent.

3 GRAM 1 Dit d’un verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe.

2 Propi d’un verb transitiu. L’ús transitiu del verb “dimitir".

3 Dit d’una oració que té un verb transitiu o un d’usat com a tal.

4 relació transitiva ÀLG Relació R en un conjunt A tal, que si a i b són relacionats per R (a R b) i b, c també ho són (b R c), aleshores entre a i c també hi ha la mateixa relació.

->transitivament

■transitivament

[de transitiu]

adv D’una manera transitiva, com a transitiu.

->transitivitat

■transitivitat

[de transitiu]

f 1 Qualitat de transitiu.

2 GRAM Propietat d’un verb transitiu.

->transitori

■transitori -òria

[del ll. transitorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que serveix de transició. Disposicions transitòries.

2 De curta durada. En aquest món tot és transitori.

3 ELECT Dit del règim de funcionament d’un corrent elèctric que té lloc durant el període de temps transcorregut abans d’assolir el règim permanent.

->transitòriament

■transitòriament

Part. sil.: tran_si_tò_ri_a_ment

[de transitori]

adv D’una manera transitòria.

->transitorietat

■transitorietat

Part. sil.: tran_si_to_ri_e_tat

[de transitori]

f Qualitat de transitori.

->transitró

transitró

m ELECTRÒN Oscil·lador de relaxació mitjançant un pèntode, destinat a generar una tensió en dent de serra.

->translació

■translació

Part. sil.: trans_la_ci_ó

[del ll. translatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 1 Acció de traslladar o traslladar-se;

2 l’efecte.

2 1 MEC Moviment d’un sòlid en què tots els punts que el constitueixen experimenten el mateix desplaçament.

2 ASTR Moviment d’un astre que es desplaça seguint una òrbita al voltant d’un altre astre.

3 CRISTAL·L Operació de simetria que consisteix a desplaçar les figures sense que es deformin, de manera que tots llurs punts descriuen trajectòries rectilínies, iguals i paral·leles.

4 ECON i DR FISC Procés pel qual un impost originàriament pagat o atribuït a una persona física o jurídica, repercuteix finalment en d’altres que en paguen efectivament l’import.

5 GEN Traducció.

6 GEOM Transformació geomètrica que a cada punt M del pla n’hi associa un altre M′ de manera que el vector MM′ sigui un representant d’un vector lliure v prefixat, anomenat vector de la translació.

7 INFORM Modificació de les parts d’adreça que conté un programa traslladable perquè les referències corresponguin a les posicions en què el programa és executat.

8 RET Metàfora.

->translatici

■translatici -ícia

[del ll. translaticius, -a, -um, íd.]

adj RET Figuratiu, no literal. Aquesta frase s’ha d’entendre en sentit translatici.

->translatíciament

■translatíciament

Part. sil.: trans_la_tí_ci_a_ment

[de translatici]

adv Amb sentit translatici. El mot s’ha d’entendre translatíciament.

->translatiu

■translatiu -iva

Part. sil.: trans_la_tiu

[del ll. translativus, -a, -um ‘que transporta, que separa, que recusa’]

adj DR Que transfereix la propietat d’una cosa. Un títol translatiu de domini.

->translàtor

translàtor

m BOT En les asclepiadàcies, unitat de transport de pol·len integrada per pol·linis i per peces accessòries.

->translimitació

■translimitació

Part. sil.: trans_li_mi_ta_ci_ó

[de translimitar]

f Acció de translimitar o de translimitar-se.

->translimitar

■translimitar

[del b. ll. translimitare, íd.]

v 1 tr Traspassar els límits deguts.

2 pron Extralimitar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: translimitar

GERUNDI: translimitant

PARTICIPI: translimitat, translimitada, translimitats, translimitades

INDICATIU PRESENT: translimito, translimites, translimita, translimitem, translimiteu, translimiten

INDICATIU IMPERFET: translimitava, translimitaves, translimitava, translimitàvem, translimitàveu, translimitaven

INDICATIU PASSAT: translimití, translimitares, translimità, translimitàrem, translimitàreu, translimitaren

INDICATIU FUTUR: translimitaré, translimitaràs, translimitarà, translimitarem, translimitareu, translimitaran

INDICATIU CONDICIONAL: translimitaria, translimitaries, translimitaria, translimitaríem, translimitaríeu, translimitarien

SUBJUNTIU PRESENT: translimiti, translimitis, translimiti, translimitem, translimiteu, translimitin

SUBJUNTIU IMPERFET: translimités, translimitessis, translimités, translimitéssim, translimitéssiu, translimitessin

IMPERATIU: translimita, translimiti, translimitem, translimiteu, translimitin

->transliteració

■transliteració

Part. sil.: trans_li_te_ra_ci_ó

[de transliterar]

f LING Escriptura dels mots d’una llengua determinada amb els signes d’un alfabet diferent.

->transliterar

■transliterar

[formació culta analògica sobre la base del ll. littĕra ‘lletra’]

v tr LING Escriure els mots d’una llengua determinada amb els signes d’un alfabet diferent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transliterar

GERUNDI: transliterant

PARTICIPI: transliterat, transliterada, transliterats, transliterades

INDICATIU PRESENT: translitero, transliteres, translitera, transliterem, translitereu, transliteren

INDICATIU IMPERFET: transliterava, transliteraves, transliterava, transliteràvem, transliteràveu, transliteraven

INDICATIU PASSAT: transliterí, transliterares, transliterà, transliteràrem, transliteràreu, transliteraren

INDICATIU FUTUR: transliteraré, transliteraràs, transliterarà, transliterarem, transliterareu, transliteraran

INDICATIU CONDICIONAL: transliteraria, transliteraries, transliteraria, transliteraríem, transliteraríeu, transliterarien

SUBJUNTIU PRESENT: transliteri, transliteris, transliteri, transliterem, translitereu, transliterin

SUBJUNTIU IMPERFET: transliterés, transliteressis, transliterés, transliteréssim, transliteréssiu, transliteressin

IMPERATIU: translitera, transliteri, transliterem, translitereu, transliterin

->translocació

■translocació

Part. sil.: trans_lo_ca_ci_ó

f GEN Aberració cromosòmica que consisteix en un canvi de posició d’un segment cromosòmic dins del genoma.

->translocasa

translocasa

f BIOQ Enzim de la membrana interna dels mitocondris que té per objecte l’expulsió de l’ATP format per fosforilació oxidativa, alhora que regula el nivell d’adenina-nucleòtids.

->translúcid

■translúcid -a

[del ll. translucĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1900]

adj FÍS Que deixa passar la llum però no deixa veure distintament els objectes a través seu.

->translucidesa

■translucidesa

[de translúcid]

f FÍS Qualitat de translúcid.

->transluciditat

■transluciditat

[de translúcid]

f FÍS Translucidesa.

->transmarí

■transmarí -ina

[del ll. transmarinus, -a, -um, íd.]

adj Que és a l’altre costat del mar.

->transmetilació

transmetilació

Part. sil.: trans_me_ti_la_ci_ó

f BIOQ Transferència d’un grup metil d’una substància amb grups metil làbils.

->transmetre

■transmetre

Cp. trametre

[del ll. transmittĕre, íd.]

v 1 tr 1 Fer algú que, del lloc on ell és, quelcom pervingui a un altre lloc. Li vaig transmetre el meu pesar per telèfon. Em va transmetre la idea que ho féssim plegats.

2 TELECOM Fer una transmissió.

2 tr 1 Fer passar quelcom que hom posseeix a un altre o a d’altres; transferir. Amb les seves paraules va saber transmetre-li coratge. Aquesta noia només transmet pessimisme. El motor transmet la força als aparells.

2 DR Fer passar un dret o una obligació a un altre per transmissió de drets o de crèdits.

3 tr 1 Conduir, deixar passar a través seu. Un material no aïllant transmetria el fred del carrer dins l’edifici.

2 ELECT Conduir, deixar passar l’electricitat a través seu.

4 pron Passar per transmissió. Costums que es transmeten de generació en generació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transmetre

GERUNDI: transmetent

PARTICIPI: transmès, transmesa, transmesos, transmeses

INDICATIU PRESENT: transmeto, transmets, transmet, transmetem, transmeteu, transmeten

INDICATIU IMPERFET: transmetia, transmeties, transmetia, transmetíem, transmetíeu, transmetien

INDICATIU PASSAT: transmetí, transmeteres, transmeté, transmetérem, transmetéreu, transmeteren

INDICATIU FUTUR: transmetré, transmetràs, transmetrà, transmetrem, transmetreu, transmetran

INDICATIU CONDICIONAL: transmetria, transmetries, transmetria, transmetríem, transmetríeu, transmetrien

SUBJUNTIU PRESENT: transmeti, transmetis, transmeti, transmetem, transmeteu, transmetin

SUBJUNTIU IMPERFET: transmetés, transmetessis, transmetés, transmetéssim, transmetéssiu, transmetessin

IMPERATIU: transmet, transmeti, transmetem, transmeteu, transmetin

->transmigració

■transmigració

Part. sil.: trans_mi_gra_ci_ó

[del ll. transmigratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de transmigrar;

2 l’efecte.

2 FILOS i RELIG Pas de l’ànima del qui es mor a un altre cos humà, animal o vegetal, segons la doctrina de la metempsicosi. És anomenada també transmigració de les ànimes.

3 FISIOL 1 Canvi de lloc.

2 Diapedesi.

->transmigracionisme

■transmigracionisme

Part. sil.: trans_mi_gra_ci_o_nis_me

[de transmigració]

m FILOS i RELIG Doctrina de la transmigració.

->transmigrar

■transmigrar

[del ll. transmigrare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr 1 Passar un poble del país que habitava a un altre.

2 FILOS i RELIG Sofrir l’ànima una transmigració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transmigrar

GERUNDI: transmigrant

PARTICIPI: transmigrat, transmigrada, transmigrats, transmigrades

INDICATIU PRESENT: transmigro, transmigres, transmigra, transmigrem, transmigreu, transmigren

INDICATIU IMPERFET: transmigrava, transmigraves, transmigrava, transmigràvem, transmigràveu, transmigraven

INDICATIU PASSAT: transmigrí, transmigrares, transmigrà, transmigràrem, transmigràreu, transmigraren

INDICATIU FUTUR: transmigraré, transmigraràs, transmigrarà, transmigrarem, transmigrareu, transmigraran

INDICATIU CONDICIONAL: transmigraria, transmigraries, transmigraria, transmigraríem, transmigraríeu, transmigrarien

SUBJUNTIU PRESENT: transmigri, transmigris, transmigri, transmigrem, transmigreu, transmigrin

SUBJUNTIU IMPERFET: transmigrés, transmigressis, transmigrés, transmigréssim, transmigréssiu, transmigressin

IMPERATIU: transmigra, transmigri, transmigrem, transmigreu, transmigrin

->transmissibilitat

■transmissibilitat

[de transmissible]

f Qualitat de transmissible.

->transmissible

■transmissible

[formació culta analògica sobre la base del ll. transmissus, -a, -um, participi de transmittĕre ‘transmetre’]

adj Que pot ésser transmès.

->transmissió

■transmissió

Part. sil.: trans_mis_si_ó

[del ll. transmissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de transmetre;

2 l’efecte.

2 FISIOL ANIM Conductibilitat nerviosa.

3 MIL Acció de transmetre missatges militars.

4 PAT i GEN Transferència, contagi o comunicació de les malalties o de les qualitats hereditàries.

5 TELECOM Pas o transport d’informació (senyals) entre dos punts per mitjà d’energia elèctrica o electromagnètica, a través d’un medi.

6 TECNOL 1 Comunicació del moviment d’un òrgan o element mecànic a un altre.

2 Òrgan o conjunt d’òrgans que serveixen per a comunicar el moviment d’una peça o d’un element mecànic, o de més d’un, a un altre o a uns altres.

3 AUT i TRANSP Conjunt de tots els òrgans i elements mecànics que contribueixen a transmetre el moviment del motor a les rodes motrius.

7 coeficient de transmissió FÍS ATÒM En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula de travessar una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.

8 dret de transmissió DR CIV CAT Facultat dels hereus del cridat a una herència que mor sense haver-la acceptada ni repudiada, de poder succeir-lo en la facultat de poder acceptar o repudiar aquesta herència.

9 factor de transmissió FÍS Transmitància.

10 transmissió de crèdits DR MERC Cessió de crèdits incorporats o no a un document a l’ordre o al portador.

11 transmissió de drets DR Acte de passar un dret o una obligació del patrimoni jurídic d’una persona al d’una altra.

12 transmissió del pensament PSIC Telepatia, hipnotisme o suggestió.

->transmissivitat

■transmissivitat

[formació culta analògica sobre la base del ll. transmissus, -a, -um, participi de transmittĕre ‘transmetre’]

f FÍS Relació entre l’energia transmesa i la incident en un feix d’ones electromagnètiques.

->transmissor

■transmissor -a

[del ll. transmissor, -ōris, íd.]

1 adj 1 Que transmet.

2 estació transmissora TELECOM Instal·lació capaç d’efectuar una transmissió radiofònica, telefònica, telegràfica, etc.

2 m Aparell destinat a efectuar una transmissió.

->transmitància

■transmitància

Part. sil.: trans_mi_tàn_ci_a

f 1 AUTOM En un sistema o servosistema, relació matemàtica entre les variables de sortida i d’entrada.

2 FÍS [símb: τ, T] En un cos, inversa de l’opacitat, anomenada també factor de transmissió.

->transmodulació

■transmodulació

Part. sil.: trans_mo_du_la_ci_ó

f TELECOM i ELECTRÒN Diafonia.

->transmutabilitat

■transmutabilitat

[de transmutable]

f Qualitat de transmutable.

->transmutable

■transmutable

[de transmutar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que pot ésser transmutat o que pot transmutar-se.

->transmutació

■transmutació

Part. sil.: trans_mu_ta_ci_ó

[del ll. transmutatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de transmutar o de transmutar-se;

2 l’efecte.

2 FÍS ATÒM Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen.

->transmutador

■transmutador -a

[de transmutar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que transmuta.

->transmutar

■transmutar

[del ll. transmutare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Transformar una cosa en una altra de natura completament distinta, una substància en una altra. Un excés de radiació podria transmutar el codi genètic.

2 FÍS ATÒM 1 tr Efectuar una transmutació.

2 pron Tenir lloc una transmutació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transmutar

GERUNDI: transmutant

PARTICIPI: transmutat, transmutada, transmutats, transmutades

INDICATIU PRESENT: transmuto, transmutes, transmuta, transmutem, transmuteu, transmuten

INDICATIU IMPERFET: transmutava, transmutaves, transmutava, transmutàvem, transmutàveu, transmutaven

INDICATIU PASSAT: transmutí, transmutares, transmutà, transmutàrem, transmutàreu, transmutaren

INDICATIU FUTUR: transmutaré, transmutaràs, transmutarà, transmutarem, transmutareu, transmutaran

INDICATIU CONDICIONAL: transmutaria, transmutaries, transmutaria, transmutaríem, transmutaríeu, transmutarien

SUBJUNTIU PRESENT: transmuti, transmutis, transmuti, transmutem, transmuteu, transmutin

SUBJUNTIU IMPERFET: transmutés, transmutessis, transmutés, transmutéssim, transmutéssiu, transmutessin

IMPERATIU: transmuta, transmuti, transmutem, transmuteu, transmutin

->transmutatiu

■transmutatiu -iva

Part. sil.: trans_mu_ta_tiu

[de transmutar]

adj Que té la virtut de transmutar, que implica transmutació.

->transmutatori

■transmutatori -òria

[de transmutar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Transmutatiu.

->transnacional

transnacional

Part. sil.: trans_na_ci_o_nal

adj i f Multinacional.

->transoceànic

■transoceànic -a

Part. sil.: trans_o_ce_à_nic

[de oceànic]

adj 1 Que és a l’altra banda de l’oceà. Les terres transoceàniques.

2 Que passa de l’una banda a l’altra de l’oceà. Viatge transoceànic.

->transovat

transovat -ada

Part. sil.: trans_o_vat

adj BOT Obovat.

->transparència

■transparència

Part. sil.: trans_pa_rèn_ci_a

[de transparent; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de transparent.

2 ART Pinzellada lleugera, generalment feta amb vernís, que permet de transparentar la textura de la tela d’una pintura.

3 CIN Procediment tècnic que permet de rodar als estudis cinematogràfics escenes d’exteriors.

4 FÍS 1 En el camp de la mecànica clàssica i respecte a una radiació electromagnètica (en general la llum) que incideix en una substància, inversa de l’opacitat, és a dir, relació entre la intensitat de la radiació que travessa la substància i la intensitat de la radiació incident.

2 En el camp de la física atòmica regida per la mecànica quàntica, coeficient de transmissió.

5 FOTOG Diapositiva.

6 transparència de mercat ECON Qualitat d’un mercat en el qual la informació sobre l’evolució, l’estructura i el comportament de l’oferta i la demanda és completa i accessible a tothom que hi concorre.

->transparent

■transparent

[del b. ll. transparens, -ntis, der. de parēre ‘aparèixer’; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 adj FÍS 1 Que deixa passar la llum de manera que poden veure’s els objectes a través seu. Un vidre transparent.

2 p ext Que deixa passar, sense absorció, certs tipus de radiacions o feixos de partícules.

2 1 adj De teixit tan clar que permet passar la llum a través seu. Una roba brodada transparent.

2 m Tela, paper, etc., que, posat a manera de cortina, en el buit d’una finestra, etc., serveix per a temperar la llum.

3 adj fig Molt clar d’expressió, que deixa veure el sentit sense dificultat. L’al·lusió era transparent. Un estil transparent.

->transparentar

■transparentar

[de transparent; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr Un cos deixar passar (la llum) a través seu.

2 1 pron Un objecte ésser vist a través d’un cos transparent. Els sostenidors se li transparenten.

2 tr fig Deixar-se endevinar allò que s’oculta darrere el que hom declara o manifesta. Les seves paraules transparentaven un ferm propòsit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transparentar

GERUNDI: transparentant

PARTICIPI: transparentat, transparentada, transparentats, transparentades

INDICATIU PRESENT: transparento, transparentes, transparenta, transparentem, transparenteu, transparenten

INDICATIU IMPERFET: transparentava, transparentaves, transparentava, transparentàvem, transparentàveu, transparentaven

INDICATIU PASSAT: transparentí, transparentares, transparentà, transparentàrem, transparentàreu, transparentaren

INDICATIU FUTUR: transparentaré, transparentaràs, transparentarà, transparentarem, transparentareu, transparentaran

INDICATIU CONDICIONAL: transparentaria, transparentaries, transparentaria, transparentaríem, transparentaríeu, transparentarien

SUBJUNTIU PRESENT: transparenti, transparentis, transparenti, transparentem, transparenteu, transparentin

SUBJUNTIU IMPERFET: transparentés, transparentessis, transparentés, transparentéssim, transparentéssiu, transparentessin

IMPERATIU: transparenta, transparenti, transparentem, transparenteu, transparentin

->transparentment

■transparentment

[de transparent]

adv D’una manera transparent, que es deixa endevinar.

->transpirable

■transpirable

[de transpirar]

adj 1 Que pot transpirar.

2 Que permet la transpiració. Una samarreta transpirable.

->transpiració

■transpiració

Part. sil.: trans_pi_ra_ci_ó

[de transpirar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de transpirar;

2 l’efecte.

2 FISIOL ANIM 1 Pas dels humors del cos (especialment de la suor) a l’exterior, a través de la pell.

2 transpiració insensible Excreció de suor en petita quantitat que s’evapora abans de poder ésser recollida.

3 transpiració pulmonar Exhalació de vapor d’aigua dels pulmons per la boca, visible en temps fred.

3 FISIOL VEG Procés consistent en l’eliminació per evaporació d’una gran part de l’aigua absorbida per les plantes.

->transpirar

■transpirar

[del b. ll. transpirare, íd., der. de spirare ‘bufar; respirar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 1 Excretar en forma de vapor.

2 Exhalar vapor d’aigua un teixit orgànic, una planta, etc. L’organisme transpira adequadament.

2 fig Deixar-se endevinar una cosa secreta. Aquella conxorxa transpirava, i per això els enxamparen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transpirar

GERUNDI: transpirant

PARTICIPI: transpirat, transpirada, transpirats, transpirades

INDICATIU PRESENT: transpiro, transpires, transpira, transpirem, transpireu, transpiren

INDICATIU IMPERFET: transpirava, transpiraves, transpirava, transpiràvem, transpiràveu, transpiraven

INDICATIU PASSAT: transpirí, transpirares, transpirà, transpiràrem, transpiràreu, transpiraren

INDICATIU FUTUR: transpiraré, transpiraràs, transpirarà, transpirarem, transpirareu, transpiraran

INDICATIU CONDICIONAL: transpiraria, transpiraries, transpiraria, transpiraríem, transpiraríeu, transpirarien

SUBJUNTIU PRESENT: transpiri, transpiris, transpiri, transpirem, transpireu, transpirin

SUBJUNTIU IMPERFET: transpirés, transpiressis, transpirés, transpiréssim, transpiréssiu, transpiressin

IMPERATIU: transpira, transpiri, transpirem, transpireu, transpirin

->transpirinenc

■transpirinenc -a

adj 1 Que es troba dellà dels Pirineus.

2 Que va de l’un costat a l’altre dels Pirineus.

->transponedor

transponedor

m TELECOM Etapa transmissora d’un repetidor (un sistema de radionavegació d’una aeronau, un satèl·lit de comunicacions) que només actua per l’estímul de la recepció d’un senyal a transmetre.

->transport

■transport

[de transportar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Acció de transportar;

2 l’efecte.

2 fig Moviment de l’ànim que transporta algú. En un transport d’ira.

3 TRANSP 1 Acció de portar d’un lloc a un altre persones o coses mitjançant vehicles, transportadors, elevadors, ascensors, escales mecàniques o altres instal·lacions.

2 ECON Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.

3 MAR GUER Vaixell de l’armada destinat a transportar tropes, municions, queviures, etc., especialment en temps de guerra.

4 avió de transport AERON Avió militar destinat al transport de tropes, de queviures i de material de guerra.

5 transport pneumàtic MANUT Transport de matèries pulverulentes o finament granulades o de cartutxos que poden contenir diversos materials petits o, especialment, documents enrotllats, mitjançant un transportador pneumàtic.

4 ELECTROT Transmissió d’energia elèctrica en grans quantitats, generalment a través de línies d’alta tensió i a gran distància.

5 GEOL Qualsevol procés per mitjà del qual les roques o llurs elements es traslladen des d’un lloc cap a un altre.

6 DR MERC Contracte pel qual hom es compromet a portar persones o mercaderies d’un lloc a un altre per un preu fixat.

7 DR TREB Dieta o plus que perceben funcionaris, treballadors, etc., quan per a exercir llur ofici han de traslladar-se en un lloc distint de llur residència.

8 MAT i INFORM Xifra (o senyal que la representa) que apareix en una addició o una multiplicació quan la suma de dues xifres és igual o més gran que la base de numeració utilitzada.

9 equació del transport MEC ESTAD Expressió matemàtica que fa el balanç dels guanys i les pèrdues de partícules en un element de volum dV d’un medi en funció d’una direcció de desplaçament determinada.

10 índex de transport ELECTROQ Variable que hom defineix, per a cada anió o catió d’una solució electrolítica per la qual hom fa circular un corrent elèctric, com la fracció del corrent total transportat per cadascun d’ells.

11 transport actiu BIOL Moviment de molècules i ions a través d’una membrana, generalment en contra del seu gradient electroquímic, per un procés que requereix energia metabòlica.

->transportable

■transportable

[de transportar]

adj Que pot ésser transportat.

->transportació

■transportació

Part. sil.: trans_por_ta_ci_ó

[del ll. transportatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f Acció de transportar; transport.

->transportador

■transportador -a

[de transportar]

1 adj i m i f Que transporta. Un aparell transportador.

2 m 1 GEOM i DIB Cercle o semicercle graduat emprat per a mesurar i dibuixar angles sobre un paper.

2 MANUT Nom donat a diferents instal·lacions fixes que serveixen per a transportar diverses matèries i productes i molt diferents objectes al llarg de determinats trajectes.

3 MÚS Transpositor.

4 transportador electrònic BIOQ Substància capaç d’acceptar electrons d’una altra i transferir-los a una tercera, mitjançant mecanismes d’oxidació-reducció.

->transportament

■transportament

[de transportar]

m Transport.

->transportar

■transportar

[del ll. transportare, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v tr 1 Portar d’un lloc a un altre, especialment mercaderies o passatgers. Amb el carro, el pagès transportava la collita de la finca a casa. Aquest vaixell transporta or. El telecadira transporta gent a la pista d’esquí.

2 MÚS Elevar o abaixar d’un grau o més les notes d’un text musical i, doncs, canviar-ne la tonalitat.

3 fig Una passió, un èxtasi, posar algú fora de si. Transportat per l’entusiasme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transportar

GERUNDI: transportant

PARTICIPI: transportat, transportada, transportats, transportades

INDICATIU PRESENT: transporto, transportes, transporta, transportem, transporteu, transporten

INDICATIU IMPERFET: transportava, transportaves, transportava, transportàvem, transportàveu, transportaven

INDICATIU PASSAT: transportí, transportares, transportà, transportàrem, transportàreu, transportaren

INDICATIU FUTUR: transportaré, transportaràs, transportarà, transportarem, transportareu, transportaran

INDICATIU CONDICIONAL: transportaria, transportaries, transportaria, transportaríem, transportaríeu, transportarien

SUBJUNTIU PRESENT: transporti, transportis, transporti, transportem, transporteu, transportin

SUBJUNTIU IMPERFET: transportés, transportessis, transportés, transportéssim, transportéssiu, transportessin

IMPERATIU: transporta, transporti, transportem, transporteu, transportin

->transportista

■transportista

[de transport]

adj i m i f Persona que té per ofici fer transports.

->transposar

■transposar

[de posar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Invertir l’ordre en què està posada una cosa respecte a d’altres. Aquesta tanca està trasposada: va al revés de les altres.

2 DR ADM Incorporar el contingut (d’una directriu comunitària) a l’ordenament jurídic d’un estat membre de la Unió Europea, adaptant-ne la legislació interna o elaborant noves normes.

3 GRAM 1 Canviar l’ordre gramatical dels membres d’una oració.

2 Canviar la funció gramatical d’un mot.

4 MAT 1 Portar un terme d’una equació d’un membre a l’altre, tot canviant-ne el signe.

2 En una matriu, canviar files per columnes.

5 MÚS Transportar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transposar

GERUNDI: transposant

PARTICIPI: transposat, transposada, transposats, transposades

INDICATIU PRESENT: transposo, transposes, transposa, transposem, transposeu, transposen

INDICATIU IMPERFET: transposava, transposaves, transposava, transposàvem, transposàveu, transposaven

INDICATIU PASSAT: transposí, transposares, transposà, transposàrem, transposàreu, transposaren

INDICATIU FUTUR: transposaré, transposaràs, transposarà, transposarem, transposareu, transposaran

INDICATIU CONDICIONAL: transposaria, transposaries, transposaria, transposaríem, transposaríeu, transposarien

SUBJUNTIU PRESENT: transposi, transposis, transposi, transposem, transposeu, transposin

SUBJUNTIU IMPERFET: transposés, transposessis, transposés, transposéssim, transposéssiu, transposessin

IMPERATIU: transposa, transposi, transposem, transposeu, transposin

->transposició

■transposició

Part. sil.: trans_po_si_ci_ó

[de pondre; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 Acció de transposar;

2 l’efecte.

2 CIR Operació que consisteix a trasplantar un empelt sense fixar-lo completament fins que resta unit al nou lloc.

3 ELECTROT Permutació de posició dels conductors d’una línia a fi d’establir una simetria elèctrica entre les diverses fases i en relació amb terra o amb altres línies veïnes.

4 MAT 1 Pas d’un terme d’una equació d’un membre a l’altre, tot canviant-ne el signe.

2 En una matriu, canvi de les files per les columnes.

5 MÚS 1 Acció de transposar o transportar;

2 l’efecte.

6 PAT 1 Situació inversa anormal de les vísceres.

2 transposició dels grans vasos Malaltia congènita del cor en la qual l’artèria aorta s’origina en el ventricle dret i el tronc pulmonar en el ventricle esquerre.

7 QUÍM ORG 1 Tipus general de reacció química que aplega aquells processos en el transcurs dels quals es produeix la migració d’un àtom, un grup o una cadena des d’una posició a una altra d’una molècula.

2 transposició pinacolínica Reacció que consisteix en la transformació d’un 1,2-diol en un aldehid o cetona per tractament amb àcid.

->transpositiu

■transpositiu -iva

Part. sil.: trans_po_si_tiu

[de pondre]

adj 1 Capaç d’ésser transposat, que admet la transposició o inversió.

2 Que produeix transposició.

->transpositor

■transpositor -a

[de pondre]

1 adj 1 Que transposa.

2 esp MÚS Dit dels instruments de vent (clarinet, trompa, corn anglès, trompeta, etc.) que transporten automàticament.

2 m MÚS Mecanisme especial d’alguns instruments de teclat, sobretot l’harmònium, que per simple translació permet de transportar el to d’una manera automàtica. És anomenat també transportador.

->transsaharià

transsaharià -ana

Part. sil.: trans_sa_ha_ri_à

adj Que travessa el Sàhara. Ferrocarril transsaharià.

->transsecte

transsecte

m ARQUEOL Faixa rectangular de terreny en què hom fa una recollida exhaustiva de material arqueològic o de qualsevol tipus d’informació durant una prospecció superficial sistemàtica.

->transsepte

■transsepte

[de l’angl. transept, íd., del b. ll. transseptum, íd., comp. de trans i septum ‘barrera, clos’]

m ARQUIT Nau transversal d’una església; creuer.

->transsexual

■transsexual

Part. sil.: trans_se_xu_al

[de sexual]

adj i m i f PSIC 1 Dit de l’individu que per les seves característiques físiques, anatòmiques, cromosòmiques, gonadals i hormonals és d’un determinat sexe, però té el convenciment total i absolut de pertànyer a l’oposat i que el seu sexe aparent és un error de la natura.

2 Dit de l’individu sotmès a un procés de transsexualitat.

->transsexualitat

■transsexualitat

Part. sil.: trans_se_xu_a_li_tat

[de transsexual]

f PSIC Desig irreprimible de donar al propi cos l’aparença del sexe oposat, encara que calgui sotmetre’s a intervencions quirúrgiques i tractaments hormonals.

->transsiberià

transsiberià -ana

Part. sil.: trans_si_be_ri_à

adj Que travessa la Sibèria. Ferrocarril transsiberià.

->transsignificació

transsignificació

Part. sil.: trans_sig_ni_fi_ca_ci_ó

f TEOL Concepte que cerca d’expressar el fet que el pa i el vi eucarístics passin a ésser signe del cos i de la sang del Senyor que “surt a l’encontre" del creient.

->transsilvà

■transsilvà -ana

adj i m i f De Transsilvània (regió de Romania).

->transsonància

transsonància

Part. sil.: trans_so_nàn_ci_a

f FISIOL ANIM i DIAG 1 Transmissió del so en una part a través d’una altra.

2 transsonància percussòria Combinació de l’auscultació i la percussió que permet de limitar dos òrgans veïns.

->transsònic

■transsònic -a

[de sònic]

adj 1 FÍS 1 Dit de les velocitats immediatament inferiors o superiors a la del so.

2 Relatiu o pertanyent a les velocitats immediatament pròximes a la del so.

2 AERON Dit del règim de vol d’una aeronau quan el nombre de Mach és comprès entre 0,8 i 1,2.

->transsubstanciació

■transsubstanciació

Part. sil.: trans_subs_tan_ci_a_ci_ó

[del b. ll. transsubstantiatio, -ōnis, íd.]

f 1 obs 1 Acció de transsubstanciar;

2 l’efecte.

2 TEOL Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.

->transsubstancial

■transsubstancial

Part. sil.: trans_subs_tan_ci_al

[del b. ll. transsubstantialis, íd.]

adj TEOL Relatiu o pertanyent a la transsubstanciació.

->transsubstanciar

■transsubstanciar

Part. sil.: trans_subs_tan_ci_ar

[del b. ll. transsubstantiare, íd.]

v tr 1 obs Canviar la substància, o realitat objectiva, d’una cosa.

2 esp TEOL Fer la transsubstanciació del pa i del vi en l’eucaristia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transsubstanciar

GERUNDI: transsubstanciant

PARTICIPI: transsubstanciat, transsubstanciada, transsubstanciats, transsubstanciades

INDICATIU PRESENT: transsubstancio, transsubstancies, transsubstancia, transsubstanciem, transsubstancieu, transsubstancien

INDICATIU IMPERFET: transsubstanciava, transsubstanciaves, transsubstanciava, transsubstanciàvem, transsubstanciàveu, transsubstanciaven

INDICATIU PASSAT: transsubstancií, transsubstanciares, transsubstancià, transsubstanciàrem, transsubstanciàreu, transsubstanciaren

INDICATIU FUTUR: transsubstanciaré, transsubstanciaràs, transsubstanciarà, transsubstanciarem, transsubstanciareu, transsubstanciaran

INDICATIU CONDICIONAL: transsubstanciaria, transsubstanciaries, transsubstanciaria, transsubstanciaríem, transsubstanciaríeu, transsubstanciarien

SUBJUNTIU PRESENT: transsubstanciï, transsubstanciïs, transsubstanciï, transsubstanciem, transsubstancieu, transsubstanciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: transsubstanciés, transsubstanciessis, transsubstanciés, transsubstanciéssim, transsubstanciéssiu, transsubstanciessin

IMPERATIU: transsubstancia, transsubstanciï, transsubstanciem, transsubstancieu, transsubstanciïn

->transsudació

■transsudació

Part. sil.: trans_su_da_ci_ó

[de transsudar]

f FISIOL ANIM Acció o procés de transsudar.

->transsudar

■transsudar

[formació culta analògica sobre la base del ll. sudare ‘suar’]

v intr 1 Passar un líquid a través dels porus d’un cos en forma de gotetes.

2 FISIOL ANIM 1 Suar.

2 Sortir sèrum o líquid a través de les membranes que el contenen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transsudar

GERUNDI: transsudant

PARTICIPI: transsudat, transsudada, transsudats, transsudades

INDICATIU PRESENT: transsudo, transsudes, transsuda, transsudem, transsudeu, transsuden

INDICATIU IMPERFET: transsudava, transsudaves, transsudava, transsudàvem, transsudàveu, transsudaven

INDICATIU PASSAT: transsudí, transsudares, transsudà, transsudàrem, transsudàreu, transsudaren

INDICATIU FUTUR: transsudaré, transsudaràs, transsudarà, transsudarem, transsudareu, transsudaran

INDICATIU CONDICIONAL: transsudaria, transsudaries, transsudaria, transsudaríem, transsudaríeu, transsudarien

SUBJUNTIU PRESENT: transsudi, transsudis, transsudi, transsudem, transsudeu, transsudin

SUBJUNTIU IMPERFET: transsudés, transsudessis, transsudés, transsudéssim, transsudéssiu, transsudessin

IMPERATIU: transsuda, transsudi, transsudem, transsudeu, transsudin

->transsudat

transsudat

[de transsudar]

m PAT Líquid orgànic que traspua a través d’una superfície no inflamada.

->transsulfuració

transsulfuració

Part. sil.: trans_sul_fu_ra_ci_ó

f BIOQ i QUÍM ORG Reacció en què és transferit un grup que conté sofre, generalment per acció d’una transsulfurasa.

->transsumpte

■transsumpte

[del ll. transsumptus, -a, -um, part. de transsumĕre ‘prendre o rebre d’un altre’; 1a FONT: c. 1460]

m DIPL Còpia o trasllat que hom treu del document original.

->transterminància

■transterminància

Part. sil.: trans_ter_mi_nàn_ci_a

f RAM Transhumància dins un terme municipal o entre terres veïnes, consistent a utilitzar nivells diferents de pasturatge.

->transurànic

transurànic -a

Part. sil.: trans_u_rà_nic

adj FÍS ATÒM Relatiu o pertanyent als transurànids.

->transurànid

■transurànid

Part. sil.: trans_u_rà_nid

m FÍS ATÒM Núclid el nombre atòmic del qual és superior a 92.

->transvasament

■transvasament

[de transvasar; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Acció de transvasar.

->transvasar

■transvasar

[del b. ll. transvasare, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

v 1 tr 1 Fer passar d’un vas a un altre; trafegar. Transvasar l’oli. Transvaseu el vi del cup a les bótes.

2 p ext Han transvasat les aigües d’aquest riu a un altre.

2 pron Passar d’un vas a un altre. La benzina s’ha transvasat correctament d’un dipòsit a l’altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transvasar

GERUNDI: transvasant

PARTICIPI: transvasat, transvasada, transvasats, transvasades

INDICATIU PRESENT: transvaso, transvases, transvasa, transvasem, transvaseu, transvasen

INDICATIU IMPERFET: transvasava, transvasaves, transvasava, transvasàvem, transvasàveu, transvasaven

INDICATIU PASSAT: transvasí, transvasares, transvasà, transvasàrem, transvasàreu, transvasaren

INDICATIU FUTUR: transvasaré, transvasaràs, transvasarà, transvasarem, transvasareu, transvasaran

INDICATIU CONDICIONAL: transvasaria, transvasaries, transvasaria, transvasaríem, transvasaríeu, transvasarien

SUBJUNTIU PRESENT: transvasi, transvasis, transvasi, transvasem, transvaseu, transvasin

SUBJUNTIU IMPERFET: transvasés, transvasessis, transvasés, transvaséssim, transvaséssiu, transvasessin

IMPERATIU: transvasa, transvasi, transvasem, transvaseu, transvasin

->transverberació

■transverberació

Part. sil.: trans_ver_be_ra_ci_ó

[del ll. transverberatio, -ōnis, íd.]

f transfixió 1.

->transvers

■transvers -a

[del ll. transversus, -a, -um, íd.]

adj Col·locat de través.

->transversal

■transversal

[de transvers; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

1 adj Que va en una direcció, que travessa una direcció donada (sovint oposat a longitudinal). Dues posts paral·leles unides per llistons transversals. Secció transversal.

2 adj i f GEOM Dit de la recta que travessa o talla un sistema de rectes, corbes, etc.

->transversalment

■transversalment

[de transversal; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adv D’una manera transversal.

->transversió

transversió

Part. sil.: trans_ver_si_ó

f BIOQ Mutació en l’ADN, consistent en la substitució d’un parell purina-pirimidina per un de pirimidina-purina.

->transvestiment

transvestiment

[de transvestir-se]

m PSIC 1 Acció de transvestir-se;

2 l’efecte.

->transvestir-se

■transvestir-se

[adaptació cat. del fr. travestir, i aquest, de l’it. travestire ‘vestir com l’altre sexe’]

v pron PSIC Vestir-se, arreglar-se i empolainar-se d’una manera considerada pròpia del sexe oposat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: transvestir

GERUNDI: transvestint

PARTICIPI: transvestit, transvestida, transvestits, transvestides

INDICATIU PRESENT: transvesteixo, transvesteixes, transvesteix, transvestim, transvestiu, transvesteixen

INDICATIU IMPERFET: transvestia, transvesties, transvestia, transvestíem, transvestíeu, transvestien

INDICATIU PASSAT: transvestí, transvestires, transvestí, transvestírem, transvestíreu, transvestiren

INDICATIU FUTUR: transvestiré, transvestiràs, transvestirà, transvestirem, transvestireu, transvestiran

INDICATIU CONDICIONAL: transvestiria, transvestiries, transvestiria, transvestiríem, transvestiríeu, transvestirien

SUBJUNTIU PRESENT: transvesteixi, transvesteixis, transvesteixi, transvestim, transvestiu, transvesteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: transvestís, transvestissis, transvestís, transvestíssim, transvestíssiu, transvestissin

IMPERATIU: transvesteix, transvesteixi, transvestim, transvestiu, transvesteixin

->transvestisme

■transvestisme

[del fr. transvestisme, íd.]

m PSIC Adopció de vestits i habituds socials considerats propis del sexe oposat.

->transvestit

■transvestit -ida

[adaptació cat. del fr. travesti, part. de travestir, i coincident amb l’it. travestito, der. de travestire ‘vestir-se com l’altre sexe’]

adj i m i f PSIC Dit de la persona que s’arregla o es vesteix amb la indumentària considerada pròpia del sexe oposat.

->tranuita

■tranuita

Part. sil.: tra_nui_ta

[de tranuitar; 1a FONT: 1328]

Mot emprat en l’expressió de tranuita loc adv Tranuitant. La nit de la revetlla, la van passar de tranuita.

->tranuitador

■tranuitador -a

Part. sil.: tra_nui_ta_dor

[de tranuitar]

adj i m i f Que tranuita, que passa la nit sense anar a dormir.

->tranuitar

■tranuitar

Part. sil.: tra_nui_tar

[del ll. td. *transnoctare, der. de nox, noctis ‘nit’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 Passar la nit o gran part de la nit sense anar a dormir, treballant, caminant, etc. A les nits d’estiu m’agrada tranuitar.

2 Pernoctar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: tranuitar

GERUNDI: tranuitant

PARTICIPI: tranuitat, tranuitada, tranuitats, tranuitades

INDICATIU PRESENT: tranuito, tranuites, tranuita, tranuitem, tranuiteu, tranuiten

INDICATIU IMPERFET: tranuitava, tranuitaves, tranuitava, tranuitàvem, tranuitàveu, tranuitaven

INDICATIU PASSAT: tranuití, tranuitares, tranuità, tranuitàrem, tranuitàreu, tranuitaren

INDICATIU FUTUR: tranuitaré, tranuitaràs, tranuitarà, tranuitarem, tranuitareu, tranuitaran

INDICATIU CONDICIONAL: tranuitaria, tranuitaries, tranuitaria, tranuitaríem, tranuitaríeu, tranuitarien

SUBJUNTIU PRESENT: tranuiti, tranuitis, tranuiti, tranuitem, tranuiteu, tranuitin

SUBJUNTIU IMPERFET: tranuités, tranuitessis, tranuités, tranuitéssim, tranuitéssiu, tranuitessin

IMPERATIU: tranuita, tranuiti, tranuitem, tranuiteu, tranuitin

->tranyina

tranyina

f pop PESC Traïnya.

->trapa

■trapa

[d’una arrel trapp- o tramp- d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Tanca, generalment de fusta a manera de porta, d’una obertura practicada en un sostre o a terra.

2 La mateixa obertura.

->trapàcies

■trapàcies

Part. sil.: tra_pà_ci_es

f BOT 1 pl Família de mirtals composta per herbes aquàtiques heterofil·les, de flors solitàries i fruits nuciformes. Comprèn únicament el gènere Trapa, l’espècie més coneguda del qual és T. natans, la castanya d’aigua.

2 sing Planta de la família de les trapàcies.

->trapa-sacs

trapa-sacs

m BOT Estripa-sacs.

->trapasser

■trapasser -a

[de trapa]

adj dial Entremaliat, embolicador.

->trapatroles

■trapatroles

[d’origen expressiu d’un parlar precipitat]

m i f dial Persona que obra sense reflexió, eixelebrada.

->trapau

trapau

Part. sil.: tra_pau

[probablement de l’imperatiu trapau! ‘atrapeu, correu a atrapar-los’]

m Mot emprat en les expressions agafar (o tocar) el trapau (o els trapaus) Anar-se’n, tocar el dos, agafar els trastets.

->trapeig

■trapeig

Part. sil.: tra_peig

[deriv. de l’ant. trepejar, d’origen onomatopeic com trapa, expressiu del so de trepitjar o picar de peus, que prengué el sentit nàutic de la remor de les onades]

m Tràngol, mar moguda.

->trapella

■trapella

[d’origen incert, potser del gr. eutrapelía ‘tendència a bromejar, bon humor; bufonada’, llatinitzat en eutrapèlia, usat en sentit pejoratiu amb el possible influx de trapa, trampa; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que, amb habilitat, falsedat, arteria, procura enganyar els altres.

->trapellejar

■trapellejar

[de trapella; 1a FONT: s. XX, Oller]

v intr Fer actes propis d’un trapella. Quan el nen trapellejava per la casa ens acabava la paciència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trapellejar

GERUNDI: trapellejant

PARTICIPI: trapellejat, trapellejada, trapellejats, trapellejades

INDICATIU PRESENT: trapellejo, trapelleges, trapelleja, trapellegem, trapellegeu, trapellegen

INDICATIU IMPERFET: trapellejava, trapellejaves, trapellejava, trapellejàvem, trapellejàveu, trapellejaven

INDICATIU PASSAT: trapellegí, trapellejares, trapellejà, trapellejàrem, trapellejàreu, trapellejaren

INDICATIU FUTUR: trapellejaré, trapellejaràs, trapellejarà, trapellejarem, trapellejareu, trapellejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trapellejaria, trapellejaries, trapellejaria, trapellejaríem, trapellejaríeu, trapellejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trapellegi, trapellegis, trapellegi, trapellegem, trapellegeu, trapellegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trapellegés, trapellegessis, trapellegés, trapellegéssim, trapellegéssiu, trapellegessin

IMPERATIU: trapelleja, trapellegi, trapellegem, trapellegeu, trapellegin

->trapelleria

■trapelleria

Part. sil.: tra_pe_lle_ri_a

[de trapella; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Condició de trapella.

2 Acte propi d’un trapella.

->trapenc

■trapenc -a

[del nom del monestir francès de La Trappe, a la Normandia, fundat el 1140 pels benedictins, que passà als cistercencs el 1147 i on el 1664 prengué origen l’Orde Cistercenc de l’Estricta Observança]

1 adj Relatiu o pertanyent a la Trapa o als trapencs.

2 m i f CATOL Nom amb què és conegut correntment el cistercenc reformat o de l’estricta observança.

->trapezi

■trapezi

[del ll. td. trapezium, i aquest, del gr. trapézion, dimin. de trápeza ‘taula’]

m 1 GEOM 1 Quadrilàter que té dos costats oposats paral·lels i els altres dos no paral·lels.

2 fórmula del trapezi Regla utilitzada per a aproximar l’àrea compresa entre una corba, una línia horitzontal i dues de verticals que tallen la corba.

2 ANAT ANIM 1 Franja de fibres transverses en la porció inferior de la protuberància anular, al voltant del cos olivari superior.

2 Substància blanca central del cerebel.

3 Múscul ample, de forma triangular, la base del qual correspon a la columna vertebral, i el vèrtex es dirigeix cap al muscle.

4 Os curt, esponjós i de forma cuboide, que és el primer de la segona fila del carp, i s’articula amb l’escafoide, el trapezoide i els metacarpians primer i segon.

3 1 ESPORT i ESPECT Aparell per a fer exercicis de gimnàstica o d’acrobàcia que consisteix en una barra horitzontal suspesa pels caps per dues cordes paral·leles. Trapezi doble. Trapezi volant.

2 JOCS Gronxador.

->trapezi-

■trapezi-

Forma prefixada del mot grec trapézion, que significa ‘tauleta’. Ex.: trapeziforme.

->trapezial

■trapezial

Part. sil.: tra_pe_zi_al

[de trapezi]

adj 1 Relatiu o pertanyent al trapezi.

2 GEOM Que té la figura d’un trapezi; trapeziforme.

->trapeziforme

■trapeziforme

[de trapezi- i -forme]

adj GEOM Que té la figura d’un trapezi.

->trapezista

■trapezista

[de trapezi]

m i f ESPORT i ESPECT Persona que fa exercicis gimnàstics o acrobàcies en un trapezi.

->trapezo-

■trapezo-

Forma prefixada del mot grec trapézion, que significa ‘tauleta’. Ex.: trapezòedre.

->trapezòedre

■trapezòedre [o trapezoedre]

Part. sil.: tra_pe_zò_e_dre, tra_pe_zo_e_dre

[de trapezo- i -edre]

m 1 GEOM Sòlid les cares del qual són trapezis.

2 CRISTAL·L Sòlid cristal·logràfic que pot ésser considerat com una bipiràmide en la qual cada meitat ha girat un cert angle respecte a l’oposada, i s’hi ha ficat al mateix temps.

->trapezoèdric

■trapezoèdric -a

Part. sil.: tra_pe_zo_è_dric

[de trapezòedre]

adj 1 GEOM 1 De cares trapeziformes.

2 Que té la forma d’un trapezòedre.

2 CRISTAL·L Relatiu o pertanyent al trapezòedre.

->trapezoïdal

■trapezoïdal

Part. sil.: tra_pe_zo_ï_dal

[de trapezoide]

adj 1 Relatiu o pertanyent al trapezoide.

2 GEOM Que té forma de trapezoide.

->trapezoide

■trapezoide

Part. sil.: tra_pe_zoi_de

[de trapezi i -oide]

m 1 GEOM Quadrilàter que no té cap dels seus costats paral·lel a un altre.

2 ANAT ANIM Os curt, esponjós, de forma cuboide, situat a la segona fila del carp, que s’articula amb l’escafoide, el trapezi, l’os gros i el segon metacarpià.

->trapig

trapig

[v. trepitjar; 1a FONT: 1421]

m Molí per a moldre la canya de sucre.

->traque-

■traque-

Forma prefixada del mot tràquea. Ex.: traqueàlgia, traqueïtis.

->tràquea

■tràquea

Part. sil.: trà_que_a

[reducció del comp. gr. trakheîa (artēría) ‘(conducte) aspre, rude’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 ANAT ANIM 1 Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals.

2 Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats terrestres, format per un conjunt d’anells cartilaginosos, i que en l’home és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis.

2 BOT Conjunt de vasos llenyosos oberts, allargats i disposats l’un darrere l’altre.

->traqueal

■traqueal

Part. sil.: tra_que_al

[de tràquea; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la tràquea o a les tràquees.

2 Dit de l’animal que respira per mitjà de tràquees.

2 BOT Relatiu o pertanyent a les tràquees o a les traqueides.

->traqueida

■traqueida

Part. sil.: tra_quei_da

f BOT Vas llenyós tancat, cilíndric i estret, amb parets transversals obliqües i proveïdes de nombrosos porus areolats.

->traqueïtis

■traqueïtis

Part. sil.: tra_que_ï_tis

f PAT Inflamació de la tràquea.

->traquel-

■traquel-

Forma prefixada del mot grec trákhēlos, que significa ‘coll’, ‘coll de l’úter’. Ex.: traquelectomia, traquelitis.

->traquelo-

■traquelo-

Forma prefixada del mot grec trákhēlos, que significa ‘coll’, ‘coll de l’úter’. Ex.: traquelotomia, traquelodínia.

->traquelopèxia

traquelopèxia

Part. sil.: tra_que_lo_pè_xi_a

f CIR Fixació quirúrgica del coll uterí.

->traqueloplàstia

traqueloplàstia

Part. sil.: tra_que_lo_plàs_ti_a

f CIR Cirurgia plàstica del coll uterí.

->traquelòsquisi

traquelòsquisi

f PAT Fissura congènita del coll.

->traquelotomia

traquelotomia

Part. sil.: tra_que_lo_to_mi_a

f CIR Incisió quirúrgica del coll uterí.

->traqueo-

■traqueo-

Forma prefixada del mot tràquea. Ex.: traqueobronquial, traqueoscòpia.

->traqueobacteriosi

traqueobacteriosi

Part. sil.: tra_que_o_bac_te_ri_o_si

f FITOPAT Malaltia vascular de les plantes provocada per bacteris fitopatògens que es desenvolupen a l’interior dels vasos conductors de la saba i produeixen llur necrosi i destrucció.

->traqueòfit

■traqueòfit

Part. sil.: tra_que_ò_fit

m BOT Planta vascular.

->traqueofusariosi

traqueofusariosi

Part. sil.: tra_que_o_fu_sa_ri_o_si

f FITOPAT Malaltia vascular de les plantes produïda per fongs tubercularials del gènere Fusarium.

->traquèola

■traquèola

Part. sil.: tra_què_o_la

f ANAT ANIM Cadascuna de les branques més fines en què se subdivideixen les tràquees dels artròpodes terrestres.

->traqueomicosi

traqueomicosi

Part. sil.: tra_que_o_mi_co_si

f FITOPAT Malaltia vascular de les plantes produïda per fongs fitopatògens que es desenvolupen a l’interior dels vasos conductors de la saba i produeixen llur necrosi.

->traqueoscòpia

traqueoscòpia

Part. sil.: tra_que_os_cò_pi_a

f DIAG Visualització endoscòpica de la tràquea.

->traqueotomia

■traqueotomia

Part. sil.: tra_que_o_to_mi_a

f CIR Operació que consisteix a obrir la tràquea.

->traqueoverticil·losi

traqueoverticil·losi

Part. sil.: tra_que_o_ver_ti_cil_lo_si

f FITOPAT Malaltia vascular de les plantes d’horta, especialment solanàcies i cucurbitàcies, i dels arbres (olivera) produïda per fongs de la família de les mucedinàcies.

->traqui-

traqui-

Forma prefixada del mot grec trakhýs, que significa ‘aspre, rude’. Ex.: traquicromàtic, traquifonia.

->traquilins

■traquilins

m ZOOL 1 pl Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous integrat per espècies que presenten només organització de medusa.

2 sing Cnidari de la subclasse dels traquilins.

->traquimedusa

traquimedusa

f ZOOL 1 Medusa pròpia dels hidrozous traquilins.

2 1 pl Ordre de cnidaris de la subclasse dels traquilins, amb nombrosos tentacles. Inclou l’espècie Craspedacusta sowerby i el gènere Limnocnida, d’aigua dolça, i el gènere Lyriope sp, d’aigua marina.

2 sing Cnidari de l’ordre de les traquimeduses.

->traquínids

■traquínids

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes que inclou gairebé només el gènere Trachinus, amb quatre espècies, conegudes com a aranyes.

2 sing Peix de la família dels traquínids.

->traquiptèrids

■traquiptèrids

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis de l’ordre dels lampridiformes, amb el cos molt prim, allargat i comprimit, sense escata i amb una gran aleta dorsal i una de caudal triangular i molt grossa. Inclou poques espècies, la majoria de les quals pertanyen al gènere Trachypterus; es destaquen T. trachypterus (faixa) i T. iris (fleuma).

2 sing Peix de la família dels traquiptèrids.

->traquita

■traquita

f PETROG Roca volcànica afanítica, quasi sempre porfírica i amb textura traquítica, composta per feldspats alcalins i un o més minerals màfics, principalment biotita i augita.

->traquític

■traquític -a

adj PETROG 1 Relatiu o pertanyent a la traquita.

2 Dit de la textura de les roques volcàniques formades per petites làmines de feldspat que presenten una certa orientació fluïdal.

->tras-

tras-

1 Prefix, del llatí trans, usat per a formar adjectius de lloc amb la significació de ‘dellà’ (oposat a cis-). Ex.: trasplantar.

2 Prefix, del llatí trans, que significa ‘a través de’ i denota posició o direcció a través o transversal. Ex.: traspassar.

->trasbals

■trasbals

[de trasbalsar]

m 1 1 Acció de trasbalsar. El trasbals de les mercaderies del moll a la nau.

2 Tràfec que porta l’acció de trasbalsar. Van haver de canviar de lloc tots els mobles: quin trasbals!

2 fig Pertorbació intensa de la calma, de l’estat normal. Aquella mort fou un trasbals a la família.

->trasbalsador

■trasbalsador -a

[de trasbalsar]

adj Que trasbalsa.

->trasbalsament

■trasbalsament

[de trasbalsar]

m Acció de trasbalsar.

->trasbalsar

■trasbalsar

[deriv. de balç; 1a FONT: 1674]

v tr 1 Treure les coses del lloc on són per posar-les en un altre. Trasbalsar el vi d’una bóta a una altra.

2 fig Afectar pregonament l’ànim. La nova de la desgràcia ens va trasbalsar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trasbalsar

GERUNDI: trasbalsant

PARTICIPI: trasbalsat, trasbalsada, trasbalsats, trasbalsades

INDICATIU PRESENT: trasbalso, trasbalses, trasbalsa, trasbalsem, trasbalseu, trasbalsen

INDICATIU IMPERFET: trasbalsava, trasbalsaves, trasbalsava, trasbalsàvem, trasbalsàveu, trasbalsaven

INDICATIU PASSAT: trasbalsí, trasbalsares, trasbalsà, trasbalsàrem, trasbalsàreu, trasbalsaren

INDICATIU FUTUR: trasbalsaré, trasbalsaràs, trasbalsarà, trasbalsarem, trasbalsareu, trasbalsaran

INDICATIU CONDICIONAL: trasbalsaria, trasbalsaries, trasbalsaria, trasbalsaríem, trasbalsaríeu, trasbalsarien

SUBJUNTIU PRESENT: trasbalsi, trasbalsis, trasbalsi, trasbalsem, trasbalseu, trasbalsin

SUBJUNTIU IMPERFET: trasbalsés, trasbalsessis, trasbalsés, trasbalséssim, trasbalséssiu, trasbalsessin

IMPERATIU: trasbalsa, trasbalsi, trasbalsem, trasbalseu, trasbalsin

->trascamar

■trascamar

[deriv. de cama; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

v intr Moure les cames com per caminar. Amb aquelles faldilles, no s’hi podia trascamar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trascamar

GERUNDI: trascamant

PARTICIPI: trascamat, trascamada, trascamats, trascamades

INDICATIU PRESENT: trascamo, trascames, trascama, trascamem, trascameu, trascamen

INDICATIU IMPERFET: trascamava, trascamaves, trascamava, trascamàvem, trascamàveu, trascamaven

INDICATIU PASSAT: trascamí, trascamares, trascamà, trascamàrem, trascamàreu, trascamaren

INDICATIU FUTUR: trascamaré, trascamaràs, trascamarà, trascamarem, trascamareu, trascamaran

INDICATIU CONDICIONAL: trascamaria, trascamaries, trascamaria, trascamaríem, trascamaríeu, trascamarien

SUBJUNTIU PRESENT: trascami, trascamis, trascami, trascamem, trascameu, trascamin

SUBJUNTIU IMPERFET: trascamés, trascamessis, trascamés, trascaméssim, trascaméssiu, trascamessin

IMPERATIU: trascama, trascami, trascamem, trascameu, trascamin

->trascantó

■trascantó

[de tras- i cantó; 1a FONT: 1883, Oller]

Mot emprat en l’expressió de trascantó loc adv D’una manera imprevista, inesperada. Ens va sortir de trascantó.

->trascol

■trascol

[de trascolar; 1a FONT: 1132]

m 1 Trascolament.

2 vi de trascol HIST Tribut de vi que en trascolar havia d’ésser lliurat pel pagès al senyor feudal.

->trascolament

■trascolament

[de trascolar]

m Acció de trascolar.

->trascolar

■trascolar

[de colar²; 1a FONT: 1373]

v tr 1 Trafegar.

2 fig 1 Beure molt (vi). En un bon àpat, ell trascolava un bon litre de vi.

2 abs Ha trascolat massa i no sap què diu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trascolar

GERUNDI: trascolant

PARTICIPI: trascolat, trascolada, trascolats, trascolades

INDICATIU PRESENT: trascolo, trascoles, trascola, trascolem, trascoleu, trascolen

INDICATIU IMPERFET: trascolava, trascolaves, trascolava, trascolàvem, trascolàveu, trascolaven

INDICATIU PASSAT: trascolí, trascolares, trascolà, trascolàrem, trascolàreu, trascolaren

INDICATIU FUTUR: trascolaré, trascolaràs, trascolarà, trascolarem, trascolareu, trascolaran

INDICATIU CONDICIONAL: trascolaria, trascolaries, trascolaria, trascolaríem, trascolaríeu, trascolarien

SUBJUNTIU PRESENT: trascoli, trascolis, trascoli, trascolem, trascoleu, trascolin

SUBJUNTIU IMPERFET: trascolés, trascolessis, trascolés, trascoléssim, trascoléssiu, trascolessin

IMPERATIU: trascola, trascoli, trascolem, trascoleu, trascolin

->trascolins

■trascolins

[de trascol]

m pl marro¹.

->trasentina

trasentina, hidroclorur de

FARM i MED Nom enregistrat d’un antiespasmòdic substitut de l’atropina, d’acció similar a la de l’amprotropina i relacionada estructuralment amb els anestèsics locals.

->traslladar

■traslladar

[del ll. translatus, -us ‘trasllat’, der. de transfērre ‘traslladar’; 1a FONT: 1401]

v tr 1 1 Mudar una cosa d’un lloc a un altre. Hem de traslladar l’armari a l’altra banda de la sala. Traslladar les caixes d’una habitació a l’altra.

2 Fer passar algú d’un càrrec, etc., a un altre de semblant categoria. Han traslladat la Sònia de la recepció a l’oficina de vendes. Quan el traslladaren se n’alegrà.

3 Fer que una junta, una funció, etc., tingui lloc en un altre temps que l’assenyalat, que el de costum, etc. Hem traslladat la reunió a demà. L’espectacle ha estat traslladat a dimarts que ve.

2 1 Treure una còpia d’un escrit, d’un dibuix, etc. Traslladar una carta antiga.

2 DIPL Treure una còpia autèntica d’un document.

3 Traduir.

4 DR PROC Fer arribar a una de les parts litigants (una comunicació escrita amb les pretensions o els al·legats de les altres parts).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traslladar

GERUNDI: traslladant

PARTICIPI: traslladat, traslladada, traslladats, traslladades

INDICATIU PRESENT: trasllado, trasllades, trasllada, traslladem, traslladeu, traslladen

INDICATIU IMPERFET: traslladava, traslladaves, traslladava, traslladàvem, traslladàveu, traslladaven

INDICATIU PASSAT: traslladí, traslladares, traslladà, traslladàrem, traslladàreu, traslladaren

INDICATIU FUTUR: traslladaré, traslladaràs, traslladarà, traslladarem, traslladareu, traslladaran

INDICATIU CONDICIONAL: traslladaria, traslladaries, traslladaria, traslladaríem, traslladaríeu, traslladarien

SUBJUNTIU PRESENT: traslladi, traslladis, traslladi, traslladem, traslladeu, traslladin

SUBJUNTIU IMPERFET: traslladés, traslladessis, traslladés, traslladéssim, traslladéssiu, traslladessin

IMPERATIU: trasllada, traslladi, traslladem, traslladeu, traslladin

->trasllat

■trasllat

[del ll. translatus, -us, íd.; 1a FONT: 1295]

m 1 1 Acció de traslladar;

2 l’efecte.

2 1 Còpia d’un original.

2 DIPL i DR Còpia autenticada per notari.

3 trasllat simple DIPL i DR Còpia no notarial d’un document.

3 Traducció.

4 DR PROC 1 Conjunt d’esborranys dels escrits presentats en un afer judicial per la part pròpia, les còpies dels escrits de la part contrària, de les actes de les diligències i de les resolucions judicials.

2 Comunicació a alguna de les parts litigants dels escrits i les pretensions de l’altra o les altres.

->traslluir-se

■traslluir-se

Part. sil.: tras_llu_ir-se

[del ll. translucēre, íd.; 1a FONT: s. XV]

[pr ind 3 es traslluu o es trasllú] v pron 1 Passar la claror a través d’un cos translúcid.

2 Manifestar-se quelcom per indicis, per antecedents que hom en té. Això es trasllueix del que ell diu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traslluir

GERUNDI: traslluint

PARTICIPI: traslluït, traslluïda, traslluïts, traslluïdes

INDICATIU PRESENT: traslluo, traslluus, traslluu, traslluïm, traslluïu, traslluen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): traslluu, trasllús, trasllú, traslluïm, traslluïu, traslluen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): trasllueixo, trasllueixes, trasllueix, traslluïm, traslluïu, trasllueixen

INDICATIU IMPERFET: traslluïa, traslluïes, traslluïa, traslluíem, traslluíeu, traslluïen

INDICATIU PASSAT: traslluí, traslluïres, traslluí, traslluírem, traslluíreu, traslluïren

INDICATIU FUTUR: traslluiré, traslluiràs, traslluirà, traslluirem, traslluireu, traslluiran

INDICATIU CONDICIONAL: traslluiria, traslluiries, traslluiria, traslluiríem, traslluiríeu, traslluirien

SUBJUNTIU PRESENT: traslluï, traslluïs, traslluï, traslluïm, traslluïu, traslluïn

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): trasllueixi, trasllueixis, trasllueixi, traslluïm, traslluïu, trasllueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: traslluís, traslluïssis, traslluís, traslluíssim, traslluíssiu, traslluïssin

IMPERATIU: traslluu, traslluï, traslluïm, traslluïu, traslluïn

IMPERATIU (alternatiu): trasllú, traslluï, traslluïm, traslluïu, traslluïn

IMPERATIU (alternatiu): trasllueix, trasllueixi, traslluïm, traslluïu, trasllueixin

->trasmudament

■trasmudament

[de trasmudar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m 1 Acció de trasmudar o de trasmudar-se;

2 l’efecte.

->trasmudança

■trasmudança

[de trasmudar; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 Trasmudament.

2 Canvi, vicissitud, alteració notable.

->trasmudar

■trasmudar

[del ll. transmutare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 tr Fer canviar algú o alguna cosa talment que sembli un altre o una altra cosa. La seva estada a l’acadèmia el transmudà: semblava un altre!

2 pron Sofrir una alteració del color de la cara i de les faccions a causa d’una impressió molt forta. En sentir aquelles paraules, ella es va trasmudar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trasmudar

GERUNDI: trasmudant

PARTICIPI: trasmudat, trasmudada, trasmudats, trasmudades

INDICATIU PRESENT: trasmudo, trasmudes, trasmuda, trasmudem, trasmudeu, trasmuden

INDICATIU IMPERFET: trasmudava, trasmudaves, trasmudava, trasmudàvem, trasmudàveu, trasmudaven

INDICATIU PASSAT: trasmudí, trasmudares, trasmudà, trasmudàrem, trasmudàreu, trasmudaren

INDICATIU FUTUR: trasmudaré, trasmudaràs, trasmudarà, trasmudarem, trasmudareu, trasmudaran

INDICATIU CONDICIONAL: trasmudaria, trasmudaries, trasmudaria, trasmudaríem, trasmudaríeu, trasmudarien

SUBJUNTIU PRESENT: trasmudi, trasmudis, trasmudi, trasmudem, trasmudeu, trasmudin

SUBJUNTIU IMPERFET: trasmudés, trasmudessis, trasmudés, trasmudéssim, trasmudéssiu, trasmudessin

IMPERATIU: trasmuda, trasmudi, trasmudem, trasmudeu, trasmudin

->traspalament

■traspalament

[de traspalar]

m Acció de traspalar.

->traspalar

■traspalar

[de pala; 1a FONT: 1517]

v tr 1 Fer passar amb una pala gra, terra, sorra, etc., d’un lloc a un altre. Traspaleu el gra del remolc al cup.

2 AGR Ventar amb la pala el gra, després de la batuda, abans d’ererar-lo.

3 OFIC En la indústria vidriera, transvasar amb l’espalorda el vidre dels morters de fondre als afinadors i dels afinadors als dels obralls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traspalar

GERUNDI: traspalant

PARTICIPI: traspalat, traspalada, traspalats, traspalades

INDICATIU PRESENT: traspalo, traspales, traspala, traspalem, traspaleu, traspalen

INDICATIU IMPERFET: traspalava, traspalaves, traspalava, traspalàvem, traspalàveu, traspalaven

INDICATIU PASSAT: traspalí, traspalares, traspalà, traspalàrem, traspalàreu, traspalaren

INDICATIU FUTUR: traspalaré, traspalaràs, traspalarà, traspalarem, traspalareu, traspalaran

INDICATIU CONDICIONAL: traspalaria, traspalaries, traspalaria, traspalaríem, traspalaríeu, traspalarien

SUBJUNTIU PRESENT: traspali, traspalis, traspali, traspalem, traspaleu, traspalin

SUBJUNTIU IMPERFET: traspalés, traspalessis, traspalés, traspaléssim, traspaléssiu, traspalessin

IMPERATIU: traspala, traspali, traspalem, traspaleu, traspalin

->traspaperar

■traspaperar

[de paper]

v 1 tr Perdre (un paper o papers) entre els altres. Els vaig entregar la documentació i em van traspaperar el permís.

2 pron Esgarriar-se un paper o papers entre els altres. Se li ha traspaperat una factura entre els albarans.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traspaperar

GERUNDI: traspaperant

PARTICIPI: traspaperat, traspaperada, traspaperats, traspaperades

INDICATIU PRESENT: traspapero, traspaperes, traspapera, traspaperem, traspapereu, traspaperen

INDICATIU IMPERFET: traspaperava, traspaperaves, traspaperava, traspaperàvem, traspaperàveu, traspaperaven

INDICATIU PASSAT: traspaperí, traspaperares, traspaperà, traspaperàrem, traspaperàreu, traspaperaren

INDICATIU FUTUR: traspaperaré, traspaperaràs, traspaperarà, traspaperarem, traspaperareu, traspaperaran

INDICATIU CONDICIONAL: traspaperaria, traspaperaries, traspaperaria, traspaperaríem, traspaperaríeu, traspaperarien

SUBJUNTIU PRESENT: traspaperi, traspaperis, traspaperi, traspaperem, traspapereu, traspaperin

SUBJUNTIU IMPERFET: traspaperés, traspaperessis, traspaperés, traspaperéssim, traspaperéssiu, traspaperessin

IMPERATIU: traspapera, traspaperi, traspaperem, traspapereu, traspaperin

->traspàs

■traspàs

[de traspassar; 1a FONT: 1696, DLac.]

[pl -assos] m 1 1 Acció de traspassar;

2 l’efecte.

2 Traspassament, mort.

3 1 DR CIV Acte d’inscriure al registre de la propietat, a nom del nou propietari, els béns immobles procedents d’una herència.

2 DR CIV Cessió a títol gratuït d’una cosa que hom té en propietat o en arrendament.

3 DR MERC Venda d’un local de negoci, sense existències, feta per l’arrendatari a una tercera persona, la qual se subroga en els drets i les obligacions nascuts de l’arrendament.

->traspassacamins

■traspassacamins

m BOT i FARM Passacamins.

->traspassament

■traspassament

[de traspassar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Pas d’aquesta vida a l’altra; mort.

->traspassar

■traspassar

[de passar; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr 1 Passar a l’altre costat. Traspassar un carrer, un riu.

2 abs No traspasseu ara, que ve un cotxe.

3 Ultrapassar.

4 passar i traspassar Passar reiteradament per un lloc.

2 intr Morir. X traspassà l’any 1496.

3 tr 1 Foradar de part a part una cosa. El va traspassar amb la llança. La bala li va traspassar el braç. Aquest punxó és curt: no traspassa.

2 Passar de part a part. La suor li traspassava la roba.

4 tr 1 Fer passar una cosa d’un costat a l’altre. Traspasseu els paquets d’un vehicle a l’altre.

2 Traslladar a una altra data, especialment una festivitat. Han traspassat la celebració dels tres tombs al cap de setmana perquè hi pugui anar més gent.

3 DR CIV Cedir un dret, una propietat, a una altra persona.

4 DR CIV Vendre a un altre un local de negoci arrendat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traspassar

GERUNDI: traspassant

PARTICIPI: traspassat, traspassada, traspassats, traspassades

INDICATIU PRESENT: traspasso, traspasses, traspassa, traspassem, traspasseu, traspassen

INDICATIU IMPERFET: traspassava, traspassaves, traspassava, traspassàvem, traspassàveu, traspassaven

INDICATIU PASSAT: traspassí, traspassares, traspassà, traspassàrem, traspassàreu, traspassaren

INDICATIU FUTUR: traspassaré, traspassaràs, traspassarà, traspassarem, traspassareu, traspassaran

INDICATIU CONDICIONAL: traspassaria, traspassaries, traspassaria, traspassaríem, traspassaríeu, traspassarien

SUBJUNTIU PRESENT: traspassi, traspassis, traspassi, traspassem, traspasseu, traspassin

SUBJUNTIU IMPERFET: traspassés, traspassessis, traspassés, traspasséssim, traspasséssiu, traspassessin

IMPERATIU: traspassa, traspassi, traspassem, traspasseu, traspassin

->traspassat

traspassat -ada

[de traspassar]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça que és travessada per una altra o per un moble o una figura.

2 Dit del cap d’animal, especialment el lleopard, travessat per una flor de lis.

->traspic

■traspic

[de l’oc. taraspic, íd. (v. carraspic)]

m BOT Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Thlaspi arvense), glabra, de fulles enteres, flors blanques en raïm i fruits en silícula, grossos i alats.

->traspintar

■traspintar

[de pintar]

v tr TÈXT Destruir l’estampat d’una roba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traspintar

GERUNDI: traspintant

PARTICIPI: traspintat, traspintada, traspintats, traspintades

INDICATIU PRESENT: traspinto, traspintes, traspinta, traspintem, traspinteu, traspinten

INDICATIU IMPERFET: traspintava, traspintaves, traspintava, traspintàvem, traspintàveu, traspintaven

INDICATIU PASSAT: traspintí, traspintares, traspintà, traspintàrem, traspintàreu, traspintaren

INDICATIU FUTUR: traspintaré, traspintaràs, traspintarà, traspintarem, traspintareu, traspintaran

INDICATIU CONDICIONAL: traspintaria, traspintaries, traspintaria, traspintaríem, traspintaríeu, traspintarien

SUBJUNTIU PRESENT: traspinti, traspintis, traspinti, traspintem, traspinteu, traspintin

SUBJUNTIU IMPERFET: traspintés, traspintessis, traspintés, traspintéssim, traspintéssiu, traspintessin

IMPERATIU: traspinta, traspinti, traspintem, traspinteu, traspintin

->trasplantable

■trasplantable

[de trasplantar]

adj Que pot ésser trasplantat.

->trasplantació

■trasplantació

Part. sil.: tras_plan_ta_ci_ó

[de trasplantar]

f 1 Acció de trasplantar.

2 AGR i SILV Operació que consisteix a mudar un vegetal del lloc on és plantat a un altre.

3 MED i CIR Operació de trasplantar un òrgan o un teixit.

4 trasplantació nuclear CIT i GEN Tècnica de manipulació genètica experimental que consisteix a introduir un nucli diploide d’una cèl·lula donadora en un ou fecundat de poc i enucleat prèviament.

->trasplantament

■trasplantament

[de trasplantar]

m Trasplantació.

->trasplantar

■trasplantar

[del ll. td. transplantare, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

v 1 tr AGR i SILV Mudar una planta, un arbrell, etc., del lloc que és plantat a un altre, traient-lo de terra amb les arrels.

2 tr MED i CIR Mudar un teixit o un òrgan d’un lloc a un altre dins un mateix individu o d’un individu a un altre.

3 fig 1 tr Establir en un altre lloc, en un altre país. Un ciutadà trasplantat al camp.

2 pron Establir-se una persona en un lloc, en un país, diferent d’aquell en què ha nascut o en què residia. Pobles sencers s’han trasplantat als suburbis de la mateixa ciutat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trasplantar

GERUNDI: trasplantant

PARTICIPI: trasplantat, trasplantada, trasplantats, trasplantades

INDICATIU PRESENT: trasplanto, trasplantes, trasplanta, trasplantem, trasplanteu, trasplanten

INDICATIU IMPERFET: trasplantava, trasplantaves, trasplantava, trasplantàvem, trasplantàveu, trasplantaven

INDICATIU PASSAT: trasplantí, trasplantares, trasplantà, trasplantàrem, trasplantàreu, trasplantaren

INDICATIU FUTUR: trasplantaré, trasplantaràs, trasplantarà, trasplantarem, trasplantareu, trasplantaran

INDICATIU CONDICIONAL: trasplantaria, trasplantaries, trasplantaria, trasplantaríem, trasplantaríeu, trasplantarien

SUBJUNTIU PRESENT: trasplanti, trasplantis, trasplanti, trasplantem, trasplanteu, trasplantin

SUBJUNTIU IMPERFET: trasplantés, trasplantessis, trasplantés, trasplantéssim, trasplantéssiu, trasplantessin

IMPERATIU: trasplanta, trasplanti, trasplantem, trasplanteu, trasplantin

->traspontí

■traspontí

[variant de estrapontí, de l’it. strapuntino, íd., dimin. de strapunto, íd., amb adaptació de l’inici del mot al prefix tras-; 1a FONT: 1905]

m 1 Cadascun dels matalassets llargs de l’amplària d’un llit que hom posa, generalment en nombre de tres, al dessota del matalàs o dels matalassos del llit.

2 TRANSP Seient accessori, més petit que els normals i plegable, d’alguns vehicles, especialment automòbils.

->traspostar-se

■traspostar-se

[der. de traspost, part. de l’ant. traspondre ‘transportar’, que prengué modernament el sentit de ‘canviar de color’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v pron Perdre el color i descompondre’s els trets de la cara per una forta emoció, una gran fatiga, etc. Els he trobats tot traspostats de l’espant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traspostar

GERUNDI: traspostant

PARTICIPI: traspostat, traspostada, traspostats, traspostades

INDICATIU PRESENT: trasposto, traspostes, trasposta, traspostem, trasposteu, trasposten

INDICATIU IMPERFET: traspostava, traspostaves, traspostava, traspostàvem, traspostàveu, traspostaven

INDICATIU PASSAT: traspostí, traspostares, traspostà, traspostàrem, traspostàreu, traspostaren

INDICATIU FUTUR: traspostaré, traspostaràs, traspostarà, traspostarem, traspostareu, traspostaran

INDICATIU CONDICIONAL: traspostaria, traspostaries, traspostaria, traspostaríem, traspostaríeu, traspostarien

SUBJUNTIU PRESENT: trasposti, traspostis, trasposti, traspostem, trasposteu, traspostin

SUBJUNTIU IMPERFET: traspostés, traspostessis, traspostés, traspostéssim, traspostéssiu, traspostessin

IMPERATIU: trasposta, trasposti, traspostem, trasposteu, traspostin

->traspuament

■traspuament

Part. sil.: tras_pu_a_ment

[de traspuar]

m Acció de traspuar.

->traspuar

■traspuar

Part. sil.: tras_pu_ar

[deriv. de l’ant. puar o poar ‘treure aigua d’un pou’, és a dir ‘extreure aigua a través de la pell’; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 1 Un cos deixar passar un líquid a través de les seves porositats. Les parets del soterrani traspuaven humitat.

2 abs Una àmfora que traspua.

3 Un líquid passar a través de les porositats d’un cos. La suor li traspua el vestit.

4 fig Deixar entreveure una cosa per indicis. Tot ell traspua enveja.

2 abs fig Filtrar-se la claror a través d’un obstacle tènue. Per unes escletxes traspuava la claror de fora. Unes escletxes hi deixaven traspuar la claror.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traspuar

GERUNDI: traspuant

PARTICIPI: traspuat, traspuada, traspuats, traspuades

INDICATIU PRESENT: traspuo, traspues, traspua, traspuem, traspueu, traspuen

INDICATIU IMPERFET: traspuava, traspuaves, traspuava, traspuàvem, traspuàveu, traspuaven

INDICATIU PASSAT: traspuí, traspuares, traspuà, traspuàrem, traspuàreu, traspuaren

INDICATIU FUTUR: traspuaré, traspuaràs, traspuarà, traspuarem, traspuareu, traspuaran

INDICATIU CONDICIONAL: traspuaria, traspuaries, traspuaria, traspuaríem, traspuaríeu, traspuarien

SUBJUNTIU PRESENT: traspuï, traspuïs, traspuï, traspuem, traspueu, traspuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: traspués, traspuessis, traspués, traspuéssim, traspuéssiu, traspuessin

IMPERATIU: traspua, traspuï, traspuem, traspueu, traspuïn

->traspunt

■traspunt

[del cast. traspunte, de tras i apunte]

m i f TEAT Apuntador que dels bastidors estant avisa els actors per sortir i apunta els primers mots.

->traspuntar

■traspuntar

[de punta; 1a FONT: c. 1410]

v intr Començar a aparèixer una cosa oculta, dit especialment del sol quan apareix a l’horitzó, de l’alba, del dia, etc. En aquella societat sotmesa traspuntava el desig de canviar les coses. Quan el dia traspuntava ja feia estona que caminàvem.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traspuntar

GERUNDI: traspuntant

PARTICIPI: traspuntat, traspuntada, traspuntats, traspuntades

INDICATIU PRESENT: traspunto, traspuntes, traspunta, traspuntem, traspunteu, traspunten

INDICATIU IMPERFET: traspuntava, traspuntaves, traspuntava, traspuntàvem, traspuntàveu, traspuntaven

INDICATIU PASSAT: traspuntí, traspuntares, traspuntà, traspuntàrem, traspuntàreu, traspuntaren

INDICATIU FUTUR: traspuntaré, traspuntaràs, traspuntarà, traspuntarem, traspuntareu, traspuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: traspuntaria, traspuntaries, traspuntaria, traspuntaríem, traspuntaríeu, traspuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: traspunti, traspuntis, traspunti, traspuntem, traspunteu, traspuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: traspuntés, traspuntessis, traspuntés, traspuntéssim, traspuntéssiu, traspuntessin

IMPERATIU: traspunta, traspunti, traspuntem, traspunteu, traspuntin

->traspunxar

■traspunxar

[de punxar]

v tr 1 Foradar de part a part amb un punxó o una altra cosa punxant.

2 CALÇ Foradar la peça del calçat que s’ha de cosir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traspunxar

GERUNDI: traspunxant

PARTICIPI: traspunxat, traspunxada, traspunxats, traspunxades

INDICATIU PRESENT: traspunxo, traspunxes, traspunxa, traspunxem, traspunxeu, traspunxen

INDICATIU IMPERFET: traspunxava, traspunxaves, traspunxava, traspunxàvem, traspunxàveu, traspunxaven

INDICATIU PASSAT: traspunxí, traspunxares, traspunxà, traspunxàrem, traspunxàreu, traspunxaren

INDICATIU FUTUR: traspunxaré, traspunxaràs, traspunxarà, traspunxarem, traspunxareu, traspunxaran

INDICATIU CONDICIONAL: traspunxaria, traspunxaries, traspunxaria, traspunxaríem, traspunxaríeu, traspunxarien

SUBJUNTIU PRESENT: traspunxi, traspunxis, traspunxi, traspunxem, traspunxeu, traspunxin

SUBJUNTIU IMPERFET: traspunxés, traspunxessis, traspunxés, traspunxéssim, traspunxéssiu, traspunxessin

IMPERATIU: traspunxa, traspunxi, traspunxem, traspunxeu, traspunxin

->trasquilar

trasquilar

[de esquilar; 1a FONT: 1494]

v tr ant NUMIS Tosquirar.

->trass

■trass

Hom.: traç

[del neerl. trass, íd.]

m inv CONSTR Material format de putzolana natural que es troba a la regió renana.

->trast

■trast

[del ll. transtrum ‘banc dels remers’; la forma popular trasto ha estat extreta del pl. trastos; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 1 ant CONSTR NAV Banc, situat transversalment dins una nau, on seia el remer.

2 p anal MÚS Cadascun dels filets de metall, os o corda de tripa fixats transversalment en el mànec d’alguns instruments de cordes pinçades, els quals el divideixen cromàticament i permeten de donar la nota exacta en prémer-hi les cordes amb els dits.

3 fig Fila o lloc destinat a una categoria de persones en una cerimònia, en una desfilada, etc.

4 fig Rang.

5 de trast en trast De distància a distància, de temps en temps.

2 1 Nom donat a un moble, una eina, un estri, inservible i sense valor.

2 fig i desp Nom donat a una persona tinguda per inútil, que només fa nosa.

3 tirar-se els trastos pel cap fig Barallar-se dos amics, dos casats, etc., discutir-se molt fort.

3 Feines de la casa.

->trastaire

■trastaire

Part. sil.: tras_tai_re

[de trast]

m i f Revenedor de mobles vells.

->trastam

■trastam

[de trast; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Conjunt de mobles, d’estris, vells i inservibles.

->trasteig

■trasteig

Part. sil.: tras_teig

[de trastejar; 1a FONT: s. XVII]

m Acció de trastejar.

->trastejador

■trastejador -a

[de trastejar]

adj i m i f Que trasteja.

->trastejant

■trastejant

[de trastejar]

adj Que trasteja.

->trastejar

■trastejar

[de trast; 1a FONT: c. 1400]

v 1 intr Moure’s feinejant, fent el seu fet. La dona està tot el dia trastejant per casa. Les rates trastegen pel rebost. Els ocells trastegen per les branques.

2 tr Traslladar, transportar, especialment mobles. Tot el dia trastegen mobles: deuen canviar-se’ls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trastejar

GERUNDI: trastejant

PARTICIPI: trastejat, trastejada, trastejats, trastejades

INDICATIU PRESENT: trastejo, trasteges, trasteja, trastegem, trastegeu, trastegen

INDICATIU IMPERFET: trastejava, trastejaves, trastejava, trastejàvem, trastejàveu, trastejaven

INDICATIU PASSAT: trastegí, trastejares, trastejà, trastejàrem, trastejàreu, trastejaren

INDICATIU FUTUR: trastejaré, trastejaràs, trastejarà, trastejarem, trastejareu, trastejaran

INDICATIU CONDICIONAL: trastejaria, trastejaries, trastejaria, trastejaríem, trastejaríeu, trastejarien

SUBJUNTIU PRESENT: trastegi, trastegis, trastegi, trastegem, trastegeu, trastegin

SUBJUNTIU IMPERFET: trastegés, trastegessis, trastegés, trastegéssim, trastegéssiu, trastegessin

IMPERATIU: trasteja, trastegi, trastegem, trastegeu, trastegin

->traster

■traster

[de trast]

m CONSTR Lloc, habitació, destinat a guardar-hi els trasts i les eines, mobles, estris, etc., de poc ús.

->trastets

■trastets

[de trast]

m pl 1 Coses de poc valor que hom té.

2 agafar els trastets Anar-se’n. L’amo, cansat de la seva informalitat, li va dir que ja podia agafar els trastets.

->trasto

■trasto

[v. trast]

m pop trast 2.

->trastocament

■trastocament

[de trastocar]

m 1 Acció de trastocar-se.

2 Condició de trastocat.

->trastocar

■trastocar

[de tocar; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr 1 Trastornar el cap, fer tornar boig. Aquesta fal·lera l’ha trastocat.

2 hiperb Aquella dona el va trastocar.

2 pron Tornar-se boig. Quan la seva empresa féu fallida, ell es trastocà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trastocar

GERUNDI: trastocant

PARTICIPI: trastocat, trastocada, trastocats, trastocades

INDICATIU PRESENT: trastoco, trastoques, trastoca, trastoquem, trastoqueu, trastoquen

INDICATIU IMPERFET: trastocava, trastocaves, trastocava, trastocàvem, trastocàveu, trastocaven

INDICATIU PASSAT: trastoquí, trastocares, trastocà, trastocàrem, trastocàreu, trastocaren

INDICATIU FUTUR: trastocaré, trastocaràs, trastocarà, trastocarem, trastocareu, trastocaran

INDICATIU CONDICIONAL: trastocaria, trastocaries, trastocaria, trastocaríem, trastocaríeu, trastocarien

SUBJUNTIU PRESENT: trastoqui, trastoquis, trastoqui, trastoquem, trastoqueu, trastoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: trastoqués, trastoquessis, trastoqués, trastoquéssim, trastoquéssiu, trastoquessin

IMPERATIU: trastoca, trastoqui, trastoquem, trastoqueu, trastoquin

->trastorn

■trastorn

[de trastornar]

m 1 1 Acció de trastornar o de trastornar-se;

2 l’efecte.

2 PAT 1 Qualsevol alteració en sentit morbós.

2 trastorn d’horari Trastorn físic i psíquic que pateix una persona després d’un viatge aeri llarg a causa de les diferències horàries entre el lloc d’origen i el d’arribada.

->trastornador

■trastornador -a

[de trastornar]

adj i m i f Que trastorna.

->trastornar

■trastornar

[de tornar; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr 1 Alterar profundament, destruir l’arranjament, el bon ordre, el funcionament, d’una cosa. Trastornar l’ordre dels elements, les lleis de la natura. Aquesta alimentació li ha trastornat l’estómac. Aquesta idea fixa li ha trastornat el seny.

2 esp Torbar profundament l’ànim una aflicció, una desgràcia. Aquella mort sobtada els va trastornar a tots.

2 pron No et trastornis així: potser encara se salvarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trastornar

GERUNDI: trastornant

PARTICIPI: trastornat, trastornada, trastornats, trastornades

INDICATIU PRESENT: trastorno, trastornes, trastorna, trastornem, trastorneu, trastornen

INDICATIU IMPERFET: trastornava, trastornaves, trastornava, trastornàvem, trastornàveu, trastornaven

INDICATIU PASSAT: trastorní, trastornares, trastornà, trastornàrem, trastornàreu, trastornaren

INDICATIU FUTUR: trastornaré, trastornaràs, trastornarà, trastornarem, trastornareu, trastornaran

INDICATIU CONDICIONAL: trastornaria, trastornaries, trastornaria, trastornaríem, trastornaríeu, trastornarien

SUBJUNTIU PRESENT: trastorni, trastornis, trastorni, trastornem, trastorneu, trastornin

SUBJUNTIU IMPERFET: trastornés, trastornessis, trastornés, trastornéssim, trastornéssiu, trastornessin

IMPERATIU: trastorna, trastorni, trastornem, trastorneu, trastornin

->trasviament

■trasviament

Part. sil.: tras_vi_a_ment

[de trasviar]

m Desviament.

->trasviar

■trasviar

Part. sil.: tras_vi_ar

[de via¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

v tr Desviar, extraviar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trasviar

GERUNDI: trasviant

PARTICIPI: trasviat, trasviada, trasviats, trasviades

INDICATIU PRESENT: trasvio, trasvies, trasvia, trasviem, trasvieu, trasvien

INDICATIU IMPERFET: trasviava, trasviaves, trasviava, trasviàvem, trasviàveu, trasviaven

INDICATIU PASSAT: trasvií, trasviares, trasvià, trasviàrem, trasviàreu, trasviaren

INDICATIU FUTUR: trasviaré, trasviaràs, trasviarà, trasviarem, trasviareu, trasviaran

INDICATIU CONDICIONAL: trasviaria, trasviaries, trasviaria, trasviaríem, trasviaríeu, trasviarien

SUBJUNTIU PRESENT: trasviï, trasviïs, trasviï, trasviem, trasvieu, trasviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: trasviés, trasviessis, trasviés, trasviéssim, trasviéssiu, trasviessin

IMPERATIU: trasvia, trasviï, trasviem, trasvieu, trasviïn

->trau

■trau

Part. sil.: trau

[ant. i dial. trauc, d’origen preromà, probablement d’un gàl·lic *tráokom ‘forat’; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 Petita obertura feta en una peça de roba, etc., per la qual, per cordar-la, hom fa passar els botons cosits a l’altra vora. Els traus d’unes polacres. Portar una flor al trau de la solapa.

2 FUST 1 CONSTR Forat quadrangular que és fet en una peça de fusta, en una paret, etc., per fer-hi passar la metxa d’una barra, el travesser d’una bastida o d’un bastiment, etc.

2 a trau i metxa loc adj Encaix fet de manera que el sortint d’una peça penetra en un entrant d’una altra.

3 trau colís TECNOL Forat, ranura, regata, etc., d’un colís.

4 trau colís TECNOL colís² 2 1.

3 PAT 1 Incisió profunda feta al cos d’una persona o animal per ferida d’instrument agut, per cop violent, etc.

2 Trenc.

3 fer un trau (a algú) col·loq Donar-li una ganivetada, una estocada, etc.

->trauc

trauc

Part. sil.: trauc

m ant i dial Forat.

->traucador

■traucador -a

Part. sil.: trau_ca_dor

[de traucar; 1a FONT: 1411]

1 adj Que trauca o forada.

2 m 1 Aparell per a fer forats.

2 esp OFIC trepant 5.

->traucar

■traucar

Part. sil.: trau_car

[d’origen preromà, probablement d’un gàl·lic *traokare ‘foradar’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Foradar.

2 intr dial Néixer una planta, brotar. El blat comença a traucar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traucar

GERUNDI: traucant

PARTICIPI: traucat, traucada, traucats, traucades

INDICATIU PRESENT: trauco, trauques, trauca, trauquem, trauqueu, trauquen

INDICATIU IMPERFET: traucava, traucaves, traucava, traucàvem, traucàveu, traucaven

INDICATIU PASSAT: trauquí, traucares, traucà, traucàrem, traucàreu, traucaren

INDICATIU FUTUR: traucaré, traucaràs, traucarà, traucarem, traucareu, traucaran

INDICATIU CONDICIONAL: traucaria, traucaries, traucaria, traucaríem, traucaríeu, traucarien

SUBJUNTIU PRESENT: trauqui, trauquis, trauqui, trauquem, trauqueu, trauquin

SUBJUNTIU IMPERFET: trauqués, trauquessis, trauqués, trauquéssim, trauquéssiu, trauquessin

IMPERATIU: trauca, trauqui, trauquem, trauqueu, trauquin

->trauer

■trauer -a

Part. sil.: tra_uer

[de trau]

1 m i f OFIC Persona que es dedica a fer traus a les peces de vestir. Feia de trauera per a un sastre famós.

2 m CONF Instrument per a fer traus a la roba de vestir.

->traüll

■traüll

Part. sil.: tra_üll

[de traüllar]

m Tràfec.

->traüllar

■traüllar

Part. sil.: tra_ü_llar

[alteració de ataüllar per influx dels parònims trafiquejar, treballar, que, des del sentit de ‘observar, vigilar’, prengué també el de ‘ocupar-se dels afers a la seva manera; trafiquejar; esforçar-se per una cosa’]

v intr Passar treballs per a aconseguir una cosa; afanyar-se. El diable, que tant traülla per perdre les nostres ànimes...

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traüllar

GERUNDI: traüllant

PARTICIPI: traüllat, traüllada, traüllats, traüllades

INDICATIU PRESENT: traüllo, traülles, traülla, traüllem, traülleu, traüllen

INDICATIU IMPERFET: traüllava, traüllaves, traüllava, traüllàvem, traüllàveu, traüllaven

INDICATIU PASSAT: traüllí, traüllares, traüllà, traüllàrem, traüllàreu, traüllaren

INDICATIU FUTUR: traüllaré, traüllaràs, traüllarà, traüllarem, traüllareu, traüllaran

INDICATIU CONDICIONAL: traüllaria, traüllaries, traüllaria, traüllaríem, traüllaríeu, traüllarien

SUBJUNTIU PRESENT: traülli, traüllis, traülli, traüllem, traülleu, traüllin

SUBJUNTIU IMPERFET: traüllés, traüllessis, traüllés, traülléssim, traülléssiu, traüllessin

IMPERATIU: traülla, traülli, traüllem, traülleu, traüllin

->trauma

■trauma

Part. sil.: trau_ma

[del gr. traũma, traúmatos ‘ferida’]

m 1 PAT Ferida o lesió local produïda per una violència exterior.

2 PAT i PSIC Esdeveniment o experiència, físic o psíquic, que produeix ferida o important pertorbació neuropsíquica.

3 PSIQ Esdeveniment de la primera infància que deixa una empremta per tota la vida.

->traumat-

traumat-

Forma prefixada del mot grec traũma, traúmatos, que significa ‘ferida’. Ex.: traumatisme.

->traumàtic

■traumàtic -a

Part. sil.: trau_mà_tic

[del gr. traumatikós ‘relatiu a les ferides’, der. de traũma ‘ferida’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj PAT i PSIQ 1 Relatiu o pertanyent a un trauma.

2 Produït per un trauma.

->traumatisme

■traumatisme

Part. sil.: trau_ma_tis_me

[de trauma; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m PAT 1 1 Terme general emprat per a designar totes les lesions internes o externes provocades per una violència exterior.

2 Estat de l’organisme afectat d’una ferida o contusió greus.

2 PSIQ Procés traumàtic.

->traumatitzar

■traumatitzar

Part. sil.: trau_ma_tit_zar

v tr Causar un trauma (a algú). L’accident l’ha traumatitzat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traumatitzar

GERUNDI: traumatitzant

PARTICIPI: traumatitzat, traumatitzada, traumatitzats, traumatitzades

INDICATIU PRESENT: traumatitzo, traumatitzes, traumatitza, traumatitzem, traumatitzeu, traumatitzen

INDICATIU IMPERFET: traumatitzava, traumatitzaves, traumatitzava, traumatitzàvem, traumatitzàveu, traumatitzaven

INDICATIU PASSAT: traumatitzí, traumatitzares, traumatitzà, traumatitzàrem, traumatitzàreu, traumatitzaren

INDICATIU FUTUR: traumatitzaré, traumatitzaràs, traumatitzarà, traumatitzarem, traumatitzareu, traumatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: traumatitzaria, traumatitzaries, traumatitzaria, traumatitzaríem, traumatitzaríeu, traumatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: traumatitzi, traumatitzis, traumatitzi, traumatitzem, traumatitzeu, traumatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: traumatitzés, traumatitzessis, traumatitzés, traumatitzéssim, traumatitzéssiu, traumatitzessin

IMPERATIU: traumatitza, traumatitzi, traumatitzem, traumatitzeu, traumatitzin

->traumato-

traumato-

Forma prefixada del mot grec traũma, traúmatos, que significa ‘ferida’. Ex.: traumatopatia.

->traumatòleg

■traumatòleg -òloga

Part. sil.: trau_ma_tò_leg

[de traumato- i -leg; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f MED Especialista en traumatologia.

->traumatologia

■traumatologia

Part. sil.: trau_ma_to_lo_gi_a

[de traumato- i -logia]

f MED Conjunt de coneixements sobre els traumatismes i llurs efectes.

->traumatonàstia

traumatonàstia

Part. sil.: trau_ma_to_nàs_ti_a

f BOT Nàstia provocada per una ferida.

->traumatopnea

traumatopnea

Part. sil.: trau_ma_top_ne_a

f PAT 1 Entrada i sortida sorollosa de l’aire a través de l’orifici d’una ferida toràcica que fa comunicar la pleura amb l’aire exterior.

2 Asfíxia parcial amb col·lapse, causada per una obertura traumàtica de la pleura.

->traumatotaxi

traumatotaxi

Part. sil.: trau_ma_to_ta_xi

f BOT En les plantes, canvi de posició dels nuclis de les cèl·lules pròximes a una ferida.

->traumatropisme

traumatropisme

Part. sil.: trau_ma_tro_pis_me

m BOT Tropisme provocat per una acció traumàtica.

->tràupids

tràupids

Part. sil.: tràu_pids

m pl ORNIT Tanàgrids.

->traure

■traure

Part. sil.: trau_re

[v. treure; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v [p p tret -a] tr Treure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: traure

GERUNDI: traient

PARTICIPI: tret, treta, trets, tretes

INDICATIU PRESENT: trac, traus, trau, traiem, traieu, trauen

INDICATIU IMPERFET: treia, treies, treia, trèiem, trèieu, treien

INDICATIU PASSAT: traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren

INDICATIU FUTUR: trauré, trauràs, traurà, traurem, traureu, trauran

INDICATIU CONDICIONAL: trauria, trauries, trauria, trauríem, trauríeu, traurien

SUBJUNTIU PRESENT: tragui, traguis, tragui, traguem, tragueu, traguin

SUBJUNTIU IMPERFET: tragués, traguessis, tragués, traguéssim, traguéssiu, traguessin

IMPERATIU: trau, tragui, traguem, traieu, traguin

->traüt

■traüt

Part. sil.: tra_üt

[forma ant. de tribut, amb un sentit adquirit segurament com a evocació de les reaccions populars negatives que provocaven les exigències dels tributs]

m Tragí o tràfec grans.

->trav.

trav.

abrev travessera.

->trava

■trava

[del ll. trabs, -bis ‘biga; pal, post’, on solien travar-se els animals i els carruatges, que donà el cat. ant. i oc. trau amb possible variant trave, com en aragonès i port., modificat en trava; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Nom donat a diferents lligams, cadenes, barres, etc., que serveixen per a impedir que una cosa pugui moure’s independentment d’una altra o separar-se’n, que impedeixen el moviment d’una part mòbil d’un dispositiu, d’un mecanisme, etc.

2 Dispositiu, mecanisme, etc., que impedeix o dificulta un determinat moviment.

3 fig Allò que impedeix o destorba l’execució d’una cosa.

2 1 Peça que uneix dues parts mòbils d’un objecte.

2 Llenca de drap que uneix, aproximadament a l’alçada dels malucs, les dues parts de l’escapulari de certs hàbits monàstics.

3 Tira de drap, cuir, etc., que passa per sota el peu i va fixada pels seus extrems a les vores inferiors dels pantalons, del botí, etc.

4 AGR Peça de ferro que uneix sòlidament les puntes d’una fanga.

5 CONSTR NAV Aparell proveït d’un bossell que, enfilat a la granera del car d’una antena de la barca de mitjana, serveix per a córrer l’estrop amunt i avall de l’antena.

->travacavalls

■travacavalls

[de travar i cavall]

m BOT Passacamins.

->travada

■travada

[de travar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Acció de travar;

2 l’efecte.

->travador¹

■travador¹

[de travar i -dor²; 1a FONT: s. XV]

m Part prima de la pota d’una bèstia, per on sol ésser travada.

->travador²

travador² -a

[de travar i -dor¹]

adj Que trava o serveix per a travar.

->travallengua

travallengua

[de travar i llengua]

m Paraula o frase que fa de mal pronunciar.

->travar

■travar

[de trava; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 Posar una trava o traves a una cosa. Travar el carro.

2 Unir una cosa a una altra, dues o més coses entre elles de manera que no puguin separar-se, que no puguin moure’s independentment l’una de l’altra. Traveu bé les posts, que hauran d’aguantar força pes.

3 Unir coses de manera que formin un tot fortament lligat. Una construcció ben travada.

4 Donar més consistència a una massa líquida o pastosa.

2 fig 1 Impedir o destorbar d’obrar, de funcionar. El remordiment li travava els sentits.

2 travar-se la llengua Embalbir-se fins al punt de no poder parlar distintament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: travar

GERUNDI: travant

PARTICIPI: travat, travada, travats, travades

INDICATIU PRESENT: travo, traves, trava, travem, traveu, traven

INDICATIU IMPERFET: travava, travaves, travava, travàvem, travàveu, travaven

INDICATIU PASSAT: traví, travares, travà, travàrem, travàreu, travaren

INDICATIU FUTUR: travaré, travaràs, travarà, travarem, travareu, travaran

INDICATIU CONDICIONAL: travaria, travaries, travaria, travaríem, travaríeu, travarien

SUBJUNTIU PRESENT: travi, travis, travi, travem, traveu, travin

SUBJUNTIU IMPERFET: través, travessis, través, travéssim, travéssiu, travessin

IMPERATIU: trava, travi, travem, traveu, travin

->travat

travat -ada

[de travar]

adj 1 Lligat, fixat.

2 HERÀLD Dit de l’animal, generalment un ocell, amb les potes, o també les ales, lligades a un travesser.

3 síl·laba travada LING Síl·laba que acaba en consonant.

->travelar

■travelar

[probablement der. del ll. varus ‘garrell’ (com en el val. esvarar), amb dissimilació de la segona r]

v intr dial Ensopegar.

->tràveling

■tràveling

[de l’angl. travelling (shot), de to travel ‘desplaçar-se’, prop. ‘viatjar’, i shot ‘instantània fotogràfica’]

m CIN 1 Tècnica de filmació que consisteix a desplaçar lentament la càmera, muntada sobre un suport mòbil.

2 Efecte aconseguit en la imatge projectada mitjançant el desplaçament de la càmera.

3 Plataforma mòbil sobre la qual hom col·loca la càmera cinematogràfica.

4 tràveling òptic Moviment d’aproximació o d’allunyament aparent de l’objecte filmat, que s’aconsegueix variant la distància focal del zoom.

->travertí

■travertí

[de l’it. travertino, ant. tebertino, i aquest, del ll. (lapis) tiburtinus ‘pedra tiburtina’ (de Tibur ‘Tívoli’, vil·la de prop de Roma)]

m PETROG Pedra tosca lleugera causada per la incrustació de molses i herbes en calcària als llocs d’emergència d’algunes fonts.

->través

■través

[del ll. transversus, -a, -um, part. de transvertĕre ‘girar de biaix’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl -essos] m 1 1 Dimensió d’un cos en sentit perpendicular a la llargària. Un gruix de neu d’un través de dit.

2 CONSTR Coll d’una bastida.

3 al través loc adv En sentit perpendicular a la llargària. Tallar una fusta, una peça de roba, al través.

4 a través de loc prep Anant d’una extremitat a l’altra, d’un costat a l’altre, d’una cosa, per dins d’ella. Els xiulets del vent a través del bosc. La llum passa a través dels vidres.

5 a través de loc prep p ext Per mitjà de, mitjançant. Ho he sabut a través de la premsa.

6 camps a través Sense seguir camí.

7 de través loc adv El llarg d’una cosa posat en direcció perpendicular al llarg d’una altra cosa, a una direcció donada, entravessat. Aquesta flassada, la posarem de través.

2 1 Direcció que es desvia de la bona, especialment en sentit figurat.

2 Dificultat que s’entravessa en un afer.

3 de través loc adv No de dret, segons una falsa direcció. Mirar de través. Fa dues passes bé i una de través.

4 de través fig Tot els va de través.

5 prendre una cosa de través Prendre-la malament, interpretant-la erradament.

->travessa

■travessa

[v. través; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Peça llarguera, generalment de fusta, que és posada perpendicularment a la llargària d’una altra.

2 CONSTR Cadascuna de les bigues que hom posa per formar l’armadura triangular d’una teulada.

3 FERROC Cadascuna de les peces posades de través sobre el balast, damunt les quals són afermats els carrils d’una via fèrria.

2 1 Sistema reglamentat d’apostes mútues per a preveure els resultats d’una cosa incerta, com és ara qui guanyarà un partit de futbol, una cursa de cavalls, etc.

2 Paper imprès on hom escriu les prediccions per a participar en les apostes.

3 Travessada. La travessa del Montseny.

4 HERÀLD Peça equivalent a un bastó abscís reduït a la cinquena part de la seva longitud i amb les extremitats algunes vegades arrodonides.

->travessada

■travessada

[de travessar]

f 1 Acció de travessar.

2 esp Viatge per mar. Hem fet la travessada de Mallorca a Barcelona en poques hores.

3 ESPORT 1 Excursió alpina que consisteix en l’ascensió a un cim per una vertical i el descens pel vessant oposat, o bé en el pas d’una vall a una altra a través d’una gola.

2 Prova de natació consistent a travessar, en aigües obertes o tancades, una distància entre dos punts.

->travessant

travessant

[de travessar]

adj HERÀLD Ressaltant.

->travessar

■travessar

[del ll. td. transversare ‘girar de través’, freqüentatiu de transvertĕre ‘girar de biaix’; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 1 Passar a través d’alguna cosa. Travessar l’Atlàntic. Heu de travessar un país inhospitalari. El Tàmesi travessa Londres.

2 Traspassar. Travessar la frontera. La llum travessa el vidre. La suor li travessa la camisa. La bala li va travessar una mà.

3 Ferir algú traspassant-lo amb una arma. Li va travessar el pit amb l’espasa.

2 Jugar tal o tal quantitat en una travessa o en travesses. Hem travessat cinc euros a quin corredor arribaria primer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: travessar

GERUNDI: travessant

PARTICIPI: travessat, travessada, travessats, travessades

INDICATIU PRESENT: travesso, travesses, travessa, travessem, travesseu, travessen

INDICATIU IMPERFET: travessava, travessaves, travessava, travessàvem, travessàveu, travessaven

INDICATIU PASSAT: travessí, travessares, travessà, travessàrem, travessàreu, travessaren

INDICATIU FUTUR: travessaré, travessaràs, travessarà, travessarem, travessareu, travessaran

INDICATIU CONDICIONAL: travessaria, travessaries, travessaria, travessaríem, travessaríeu, travessarien

SUBJUNTIU PRESENT: travessi, travessis, travessi, travessem, travesseu, travessin

SUBJUNTIU IMPERFET: travessés, travessessis, travessés, travesséssim, travesséssiu, travessessin

IMPERATIU: travessa, travessi, travessem, travesseu, travessin

->travessat

■travessat -ada

[de travessar]

adj HERÀLD Dit de l’arbre que té al peu o al tronc un o més animals en actitud de passar per davant d’ell.

->travesser

■travesser -a

[de través; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 adj Posat de través, transversalment. Planteu un parell d’estaques i claveu-hi una llata travessera. Un carrer travesser.

2 m 1 Objecte posat o destinat a ésser posat de través en algun lloc.

2 Peça de fusta, de ferro, etc., que va d’un costat a un altre d’un moble, d’una màquina, d’un aparell, d’una eina, etc., travant les peces que van al llarg o de dalt a baix. Els travessers d’un llit, d’una cadira. El travesser d’un bastiment.

3 Coixí de dormir que agafa tota l’amplària del llit.

4 Peça de roba gruixuda o d’un material absorbent que hom col·loca de través al llit dels infants o dels malalts entre el llençol de sota i el matalàs.

5 ADOB Llata.

3 f 1 [abrev trav.] Carretera que travessa una població. La Travessera de Baix, a Gràcia.

2 Camí transversal entre dos altres camins.

4 f Fusta que hom posa transversalment en el fons d’un atuell, d’una bóta, etc., per a reforçar-lo.

->travessia

■travessia

Part. sil.: tra_ves_si_a

[de través]

f 1 [abrev trv.] Carrer travesser, especialment el que és curt i estret i uneix dos carrers més importants.

2 1 Travessada.

2 esp NÀUT Viatge per mar.

3 p ext Viatge per riu.

->travessós

■travessós -osa

[de través; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Ple de dificultats, d’entrebancs. Es tracta d’un afer molt travessós. Un home travessós.

->travestí

travestí

[del fr. travesti, íd. (v. transvestit)]

adj i m i f Transvestit.

->traveta

■traveta

[de trava; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 1 Trava petita.

2 esp trava 2 3.

2 1 Acció de posar una cama encreuada amb la d’un altre que camina, que corre, que lluita, etc., per privar-la de moure’s i fer-lo, així, caure a terra. El va fer caure fent-li una traveta.

2 fig Acció de posar entrebancs a algú per fer-lo fracassar. Estava a punt de reeixir, però els seus companys mateixos li van fer la traveta.

->travó

■travó

[de trava]

m TECNOL Travesser horitzontal sobre el qual recolza una barra, a la qual permet un moviment de balanceig.

->treball

■treball

Cp. feina

[de treballar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 Acció de treballar, esforç sostingut. El treball corporal, intel·lectual.

2 Allò en què hom treballa. Aquell era un treball dur i molt delicat.

3 Obra produïda amb aquella acció o esforç. Els treballs de defensa van ésser destruïts en una incursió dels enemics. Exposició dels treballs premiats.

4 Obra escrita. Tots els seus treballs han estat recollits en un volum.

5 esp DR, ECON i SOCIOL Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.

6 p anal L’esforç dels animals o l’activitat d’una màquina. Un animal de treball. Aquestes màquines fan molt treball.

7 carta de treball DR TREB Document que lliuren les autoritats laborals d’un país als estrangers que hi volen treballar. També s’anomena carta d’identitat professional o permís de treball.

8 treball de camp Estudi fet en el lloc mateix on hi ha l’objecte que hom vol estudiar.

9 treballs forçats DR PEN Treballs a què estan obligats alguns condemnats per raó d’un delicte i que formen part de la condemna amb què han estat castigats.

10 treball social SOCIOL Activitat professional dels assistents socials.

2 FÍS 1 [símb: W] Efecte d’una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d’aplicació.

2 principi del treball màxim Principi segons el qual si una reacció química exotèrmica entre dues o més substàncies pot ésser possible per més d’un procés diferent, a temperatures pròximes a l’ambiental i quan no hi ha aportació externa d’energia, sempre té lloc el procés que implica l’evolució de calor màxima.

3 treball de sortida Energia mínima que ha de tenir una partícula carregada per a poder ésser extreta per la superfície d’un conductor al qual pertany, mitjançant un procés reversible en el sentit termodinàmic.

4 treball virtual MEC Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.

3 fig 1 [generalment en pl] Penes, fatics, amb què hom passa una part de la seva vida, que hom passa en tal o tal avinentesa. Passar treballs. Vaig tenir treballs a fugir.

2 tenir (algú) un treball Sofrir un accident morbós sobtat, com un desmai, una paràlisi, un atac.

->treballada

■treballada

[de treballar; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 Acció de treballar molt. Hem fet una treballada que ens ha deixat cruixits.

2 Colla de gent que treballa plegada; brigada.

3 Camp, pedrera, etc., on hom treballa, sobretot si hi fa feina molta gent. A la treballada, tothom parlava del mateix.

->treballador

■treballador -a

[de treballar; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj 1 Que treballa. La gent treballadora.

2 Que treballa molt, a qui agrada de treballar. És una noia molt treballadora.

2 m i f DR TREB 1 Persona que treballa en qualitat d’assalariat.

2 Obrer.

->treballar

■treballar

[del ll. vg. *tripaliare ‘torturar’, der. de trĭpalium ‘mena de cep o instrument de tortura’, comp. de tres ‘tres’ i palus ‘pal’, pels elements que integraven l’instrument; la idea de patir tortura va contaminar la de laborar o obrar, i en plasmà pejorativament l’esforç que implica; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 intr 1 Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové, per l’obligació que té de fer-ho pel seu càrrec, la seva professió, etc. Treballar de cap. Treballar intel·lectualment. Treballar a jornal, a preu fet. Treballar al camp, a la fàbrica. Treballar vuit hores el dia, quaranta hores la setmana.

2 Estar col·locat. El meu fill treballa a la impremta X.

3 Tenir feina. Pobra dona: el seu marit fa dos mesos que no treballa.

2 intr p anal 1 Esforçar-se físicament o mentalment. És un exercici en què treballen els braços i les cames. Fer treballar el cap.

2 Esforçar-se un animal. Fer treballar un bou. El pobre ruc està rebentat: ha treballat tot el dia.

3 Tenir activitat una màquina. Fer treballar una màquina. Aquesta màquina no treballa bé.

4 Produir. Fer treballar la terra.

5 Una cosa sofrir l’esforç a què és sotmesa. Treballar un suport, una biga, un mur.

3 tr 1 Sotmetre una matèria a una acció contínua per afaiçonar-la. Treballar la pedra, el ferro.

2 Preparar una cosa que exigeix una manipulació més o menys violenta. Treballar la pasta per a fer el pa. És una gerra molt treballada.

3 fig Preparar, perfeccionar, millorar. Treballar un discurs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: treballar

GERUNDI: treballant

PARTICIPI: treballat, treballada, treballats, treballades

INDICATIU PRESENT: treballo, treballes, treballa, treballem, treballeu, treballen

INDICATIU IMPERFET: treballava, treballaves, treballava, treballàvem, treballàveu, treballaven

INDICATIU PASSAT: treballí, treballares, treballà, treballàrem, treballàreu, treballaren

INDICATIU FUTUR: treballaré, treballaràs, treballarà, treballarem, treballareu, treballaran

INDICATIU CONDICIONAL: treballaria, treballaries, treballaria, treballaríem, treballaríeu, treballarien

SUBJUNTIU PRESENT: treballi, treballis, treballi, treballem, treballeu, treballin

SUBJUNTIU IMPERFET: treballés, treballessis, treballés, treballéssim, treballéssiu, treballessin

IMPERATIU: treballa, treballi, treballem, treballeu, treballin

->treballat

■treballat -ada

[de treballar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que ha passat molts de treballs, de penes, de fatics. Va tenir una vida molt treballada. Ha estat una dona molt treballada.

->treballós

■treballós -osa

[de treball; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj 1 Que exigeix molt de treball. És una obra molt treballosa, si hom vol que surti bé.

2 Ple de treballs o fatics. Va menar una existència molt treballosa.

->treballosament

■treballosament

[de treballós]

adv Amb treball, amb treballs o fatics.

->treballotejar

■treballotejar

[de treballar; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Treballar d’una manera intermitent, en feines eventuals, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: treballotejar

GERUNDI: treballotejant

PARTICIPI: treballotejat, treballotejada, treballotejats, treballotejades

INDICATIU PRESENT: treballotejo, treballoteges, treballoteja, treballotegem, treballotegeu, treballotegen

INDICATIU IMPERFET: treballotejava, treballotejaves, treballotejava, treballotejàvem, treballotejàveu, treballotejaven

INDICATIU PASSAT: treballotegí, treballotejares, treballotejà, treballotejàrem, treballotejàreu, treballotejaren

INDICATIU FUTUR: treballotejaré, treballotejaràs, treballotejarà, treballotejarem, treballotejareu, treballotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: treballotejaria, treballotejaries, treballotejaria, treballotejaríem, treballotejaríeu, treballotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: treballotegi, treballotegis, treballotegi, treballotegem, treballotegeu, treballotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: treballotegés, treballotegessis, treballotegés, treballotegéssim, treballotegéssiu, treballotegessin

IMPERATIU: treballoteja, treballotegi, treballotegem, treballotegeu, treballotegin

->treballuscar

■treballuscar

[de treballar]

v intr Treballar adés en una feina adés en una altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: treballuscar

GERUNDI: treballuscant

PARTICIPI: treballuscat, treballuscada, treballuscats, treballuscades

INDICATIU PRESENT: treballusco, treballusques, treballusca, treballusquem, treballusqueu, treballusquen

INDICATIU IMPERFET: treballuscava, treballuscaves, treballuscava, treballuscàvem, treballuscàveu, treballuscaven

INDICATIU PASSAT: treballusquí, treballuscares, treballuscà, treballuscàrem, treballuscàreu, treballuscaren

INDICATIU FUTUR: treballuscaré, treballuscaràs, treballuscarà, treballuscarem, treballuscareu, treballuscaran

INDICATIU CONDICIONAL: treballuscaria, treballuscaries, treballuscaria, treballuscaríem, treballuscaríeu, treballuscarien

SUBJUNTIU PRESENT: treballusqui, treballusquis, treballusqui, treballusquem, treballusqueu, treballusquin

SUBJUNTIU IMPERFET: treballusqués, treballusquessis, treballusqués, treballusquéssim, treballusquéssiu, treballusquessin

IMPERATIU: treballusca, treballusqui, treballusquem, treballusqueu, treballusquin

->trebel·liànic

■trebel·liànic -a

Part. sil.: tre_bel_li_à_nic

adj 1 Relatiu o pertanyent a M. Trebel·li Màxim o a la seva obra.

2 quarta trebel·liànica DR CIV CAT Facultat de què gaudeix l’hereu gravat de fideïcomís de poder percebre una quarta part dels béns relictes pel fideïcomitent, que resten per tant exclosos del gravamen fideïcomissari.

3 senatconsult trebel·liànic DR ROM Senatconsult de Trebel·li Màxim que regulà el fideïcomís, atorgant al fideïcomissari els drets i les accions que corresponien a l’hereu i contra l’hereu.

->trebinella

■trebinella

[variant de tribanella per metàtesi]

f OFIC Barrina.

->trebol

■trebol

[variant de trespol; 1a FONT: s. XVI]

m 1 Entresòl.

2 Sostre.

3 Trespol.

->trefí

■trefí

[del fr. très fin ‘molt fi’]

m SUR 1 Tap de suro de qualitat superior, emprat especialment en les ampolles de xampany i d’altres vins i licors fins.

2 Carrac de qualitat superior.

->trefiladora

trefiladora

[de trefilar]

f TECNOL Banc d’estiratge o qualsevol altra màquina emprada per a trefilar metalls, anomenada també banc de trefilar.

->trefilar

■trefilar

[del fr. tréfiler, íd., de tréfilerie ‘lloc d’obtenir fils metàl·lics’, der. del fr. ant. tréfilier ‘trefilador’, comp. del prefix ant. trés (del ll. trans ‘més enllà’), i fil]

v tr METAL·L 1 Reduir el diàmetre de la secció d’un fil de metall per trefilatge.

2 Fer passar les barres o els fils metàl·lics pels forats de la filera per reduir-ne el diàmetre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: trefilar

GERUNDI: trefilant

PARTICIPI: trefilat, trefilada, trefilats, trefilades

INDICATIU PRESENT: trefilo, trefiles, trefila, trefilem, trefileu, trefilen

INDICATIU IMPERFET: trefilava, trefilaves, trefilava, trefilàvem, trefilàveu, trefilaven

INDICATIU PASSAT: trefilí, trefilares, trefilà, trefilàrem, trefilàreu, trefilaren

INDICATIU FUTUR: trefilaré, trefilaràs, trefilarà, trefilarem, trefilareu, trefilaran

INDICATIU CONDICIONAL: trefilaria, trefilaries, trefilaria, trefilaríem, trefilaríeu, trefilarien

SUBJUNTIU PRESENT: trefili, trefilis, trefili, trefilem, trefileu, trefilin

SUBJUNTIU IMPERFET: trefilés, trefilessis, trefilés, trefiléssim, trefiléssiu, trefilessin

IMPERATIU: trefila, trefili, trefilem, trefileu, trefilin

->trefilatge

■trefilatge

[de trefilar]

m METAL·L Operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metal·lúrgic (barra de metall dúctil, fil metàl·lic, etc.) fent-lo passar, per tracció, pels forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials, de diamant, etc.

->trefle

■trefle

[del fr. trèfle, íd., del ll. vg. *trĭfŭlus, i aquest, del gr. tríphyllon, íd.]

m BOT 1 Trèvol.

2 Trèvol de prat.

->trèfola

■trèfola

f BOT i AGR fenc 1 i fenc 2.

->treginada

treginada

Hom.: traginada

[de treginat, entès com a part. d’un *treginar [cf. teginar]]

f dial CONSTR sostre 1.

->treginat

treginat

[alteració de teginat per influència d’altres mots, sobretot del sinònim trespol]

m dial CONSTR sostre 1.

->trehalosa

trehalosa

f BIOQ Disacàrid no reductor format per dues restes de d-glucosa.