->desembutxacar

■desembutxacar

Part. sil.: des_em_but_xa_car

[de embutxacar]

v tr 1 Treure (una cosa) de la butxaca.

2 Pagar, algú, una quantitat de diners de la seva butxaca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desembutxacar

GERUNDI: desembutxacant

PARTICIPI: desembutxacat, desembutxacada, desembutxacats, desembutxacades

INDICATIU PRESENT: desembutxaco, desembutxaques, desembutxaca, desembutxaquem, desembutxaqueu, desembutxaquen

INDICATIU IMPERFET: desembutxacava, desembutxacaves, desembutxacava, desembutxacàvem, desembutxacàveu, desembutxacaven

INDICATIU PASSAT: desembutxaquí, desembutxacares, desembutxacà, desembutxacàrem, desembutxacàreu, desembutxacaren

INDICATIU FUTUR: desembutxacaré, desembutxacaràs, desembutxacarà, desembutxacarem, desembutxacareu, desembutxacaran

INDICATIU CONDICIONAL: desembutxacaria, desembutxacaries, desembutxacaria, desembutxacaríem, desembutxacaríeu, desembutxacarien

SUBJUNTIU PRESENT: desembutxaqui, desembutxaquis, desembutxaqui, desembutxaquem, desembutxaqueu, desembutxaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desembutxaqués, desembutxaquessis, desembutxaqués, desembutxaquéssim, desembutxaquéssiu, desembutxaquessin

IMPERATIU: desembutxaca, desembutxaqui, desembutxaquem, desembutxaqueu, desembutxaquin

->desemmalesar

■desemmalesar

Part. sil.: des_em_ma_le_sar

v tr Treure la malesa (d’un camí, d’un pas, d’un terreny, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmalesar

GERUNDI: desemmalesant

PARTICIPI: desemmalesat, desemmalesada, desemmalesats, desemmalesades

INDICATIU PRESENT: desemmaleso, desemmaleses, desemmalesa, desemmalesem, desemmaleseu, desemmalesen

INDICATIU IMPERFET: desemmalesava, desemmalesaves, desemmalesava, desemmalesàvem, desemmalesàveu, desemmalesaven

INDICATIU PASSAT: desemmalesí, desemmalesares, desemmalesà, desemmalesàrem, desemmalesàreu, desemmalesaren

INDICATIU FUTUR: desemmalesaré, desemmalesaràs, desemmalesarà, desemmalesarem, desemmalesareu, desemmalesaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmalesaria, desemmalesaries, desemmalesaria, desemmalesaríem, desemmalesaríeu, desemmalesarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmalesi, desemmalesis, desemmalesi, desemmalesem, desemmaleseu, desemmalesin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmalesés, desemmalesessis, desemmalesés, desemmaleséssim, desemmaleséssiu, desemmalesessin

IMPERATIU: desemmalesa, desemmalesi, desemmalesem, desemmaleseu, desemmalesin

->desemmallar

■desemmallar

Part. sil.: des_em_ma_llar

[de emmallar]

v tr PESC Treure (el peix) de la xarxa on està emmallat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmallar

GERUNDI: desemmallant

PARTICIPI: desemmallat, desemmallada, desemmallats, desemmallades

INDICATIU PRESENT: desemmallo, desemmalles, desemmalla, desemmallem, desemmalleu, desemmallen

INDICATIU IMPERFET: desemmallava, desemmallaves, desemmallava, desemmallàvem, desemmallàveu, desemmallaven

INDICATIU PASSAT: desemmallí, desemmallares, desemmallà, desemmallàrem, desemmallàreu, desemmallaren

INDICATIU FUTUR: desemmallaré, desemmallaràs, desemmallarà, desemmallarem, desemmallareu, desemmallaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmallaria, desemmallaries, desemmallaria, desemmallaríem, desemmallaríeu, desemmallarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmalli, desemmallis, desemmalli, desemmallem, desemmalleu, desemmallin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmallés, desemmallessis, desemmallés, desemmalléssim, desemmalléssiu, desemmallessin

IMPERATIU: desemmalla, desemmalli, desemmallem, desemmalleu, desemmallin

->desemmandrir

■desemmandrir

Part. sil.: des_em_man_drir

[de emmandrir-se]

v 1 tr Treure la mandra.

2 pron Alliberar-se de la mandra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmandrir

GERUNDI: desemmandrint

PARTICIPI: desemmandrit, desemmandrida, desemmandrits, desemmandrides

INDICATIU PRESENT: desemmandreixo, desemmandreixes, desemmandreix, desemmandrim, desemmandriu, desemmandreixen

INDICATIU IMPERFET: desemmandria, desemmandries, desemmandria, desemmandríem, desemmandríeu, desemmandrien

INDICATIU PASSAT: desemmandrí, desemmandrires, desemmandrí, desemmandrírem, desemmandríreu, desemmandriren

INDICATIU FUTUR: desemmandriré, desemmandriràs, desemmandrirà, desemmandrirem, desemmandrireu, desemmandriran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmandriria, desemmandriries, desemmandriria, desemmandriríem, desemmandriríeu, desemmandririen

SUBJUNTIU PRESENT: desemmandreixi, desemmandreixis, desemmandreixi, desemmandrim, desemmandriu, desemmandreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmandrís, desemmandrissis, desemmandrís, desemmandríssim, desemmandríssiu, desemmandrissin

IMPERATIU: desemmandreix, desemmandreixi, desemmandrim, desemmandriu, desemmandreixin

->desemmantar

■desemmantar

Part. sil.: des_em_man_tar

[de emmantar]

v tr Destapar o desembolcar (una persona o una cosa emmantada).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmantar

GERUNDI: desemmantant

PARTICIPI: desemmantat, desemmantada, desemmantats, desemmantades

INDICATIU PRESENT: desemmanto, desemmantes, desemmanta, desemmantem, desemmanteu, desemmanten

INDICATIU IMPERFET: desemmantava, desemmantaves, desemmantava, desemmantàvem, desemmantàveu, desemmantaven

INDICATIU PASSAT: desemmantí, desemmantares, desemmantà, desemmantàrem, desemmantàreu, desemmantaren

INDICATIU FUTUR: desemmantaré, desemmantaràs, desemmantarà, desemmantarem, desemmantareu, desemmantaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmantaria, desemmantaries, desemmantaria, desemmantaríem, desemmantaríeu, desemmantarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmanti, desemmantis, desemmanti, desemmantem, desemmanteu, desemmantin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmantés, desemmantessis, desemmantés, desemmantéssim, desemmantéssiu, desemmantessin

IMPERATIU: desemmanta, desemmanti, desemmantem, desemmanteu, desemmantin

->desemmantellar

■desemmantellar

Part. sil.: des_em_man_te_llar

[de emmantellar]

v tr Destapar o desembolcar (una persona o una cosa emmantellada).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmantellar

GERUNDI: desemmantellant

PARTICIPI: desemmantellat, desemmantellada, desemmantellats, desemmantellades

INDICATIU PRESENT: desemmantello, desemmantelles, desemmantella, desemmantellem, desemmantelleu, desemmantellen

INDICATIU IMPERFET: desemmantellava, desemmantellaves, desemmantellava, desemmantellàvem, desemmantellàveu, desemmantellaven

INDICATIU PASSAT: desemmantellí, desemmantellares, desemmantellà, desemmantellàrem, desemmantellàreu, desemmantellaren

INDICATIU FUTUR: desemmantellaré, desemmantellaràs, desemmantellarà, desemmantellarem, desemmantellareu, desemmantellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmantellaria, desemmantellaries, desemmantellaria, desemmantellaríem, desemmantellaríeu, desemmantellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmantelli, desemmantellis, desemmantelli, desemmantellem, desemmantelleu, desemmantellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmantellés, desemmantellessis, desemmantellés, desemmantelléssim, desemmantelléssiu, desemmantellessin

IMPERATIU: desemmantella, desemmantelli, desemmantellem, desemmantelleu, desemmantellin

->desemmarcar

■desemmarcar

Part. sil.: des_em_mar_car

[de emmarcar]

v tr 1 Treure el marc a una cosa emmarcada.

2 Treure del marc una cosa emmarcada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmarcar

GERUNDI: desemmarcant

PARTICIPI: desemmarcat, desemmarcada, desemmarcats, desemmarcades

INDICATIU PRESENT: desemmarco, desemmarques, desemmarca, desemmarquem, desemmarqueu, desemmarquen

INDICATIU IMPERFET: desemmarcava, desemmarcaves, desemmarcava, desemmarcàvem, desemmarcàveu, desemmarcaven

INDICATIU PASSAT: desemmarquí, desemmarcares, desemmarcà, desemmarcàrem, desemmarcàreu, desemmarcaren

INDICATIU FUTUR: desemmarcaré, desemmarcaràs, desemmarcarà, desemmarcarem, desemmarcareu, desemmarcaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmarcaria, desemmarcaries, desemmarcaria, desemmarcaríem, desemmarcaríeu, desemmarcarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmarqui, desemmarquis, desemmarqui, desemmarquem, desemmarqueu, desemmarquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmarqués, desemmarquessis, desemmarqués, desemmarquéssim, desemmarquéssiu, desemmarquessin

IMPERATIU: desemmarca, desemmarqui, desemmarquem, desemmarqueu, desemmarquin

->desemmascarar

■desemmascarar

Part. sil.: des_em_mas_ca_rar

[de emmascarar²]

v tr 1 Treure la màscara a algú.

2 fig Fer conèixer pel que realment és (algú que ho amagava sota aparences enganyoses).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmascarar

GERUNDI: desemmascarant

PARTICIPI: desemmascarat, desemmascarada, desemmascarats, desemmascarades

INDICATIU PRESENT: desemmascaro, desemmascares, desemmascara, desemmascarem, desemmascareu, desemmascaren

INDICATIU IMPERFET: desemmascarava, desemmascaraves, desemmascarava, desemmascaràvem, desemmascaràveu, desemmascaraven

INDICATIU PASSAT: desemmascarí, desemmascarares, desemmascarà, desemmascaràrem, desemmascaràreu, desemmascararen

INDICATIU FUTUR: desemmascararé, desemmascararàs, desemmascararà, desemmascararem, desemmascarareu, desemmascararan

INDICATIU CONDICIONAL: desemmascararia, desemmascararies, desemmascararia, desemmascararíem, desemmascararíeu, desemmascararien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmascari, desemmascaris, desemmascari, desemmascarem, desemmascareu, desemmascarin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmascarés, desemmascaressis, desemmascarés, desemmascaréssim, desemmascaréssiu, desemmascaressin

IMPERATIU: desemmascara, desemmascari, desemmascarem, desemmascareu, desemmascarin

->desemmatar

■desemmatar

Part. sil.: des_em_ma_tar

v tr Netejar de mates. Desemmatar un camí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmatar

GERUNDI: desemmatant

PARTICIPI: desemmatat, desemmatada, desemmatats, desemmatades

INDICATIU PRESENT: desemmato, desemmates, desemmata, desemmatem, desemmateu, desemmaten

INDICATIU IMPERFET: desemmatava, desemmataves, desemmatava, desemmatàvem, desemmatàveu, desemmataven

INDICATIU PASSAT: desemmatí, desemmatares, desemmatà, desemmatàrem, desemmatàreu, desemmataren

INDICATIU FUTUR: desemmataré, desemmataràs, desemmatarà, desemmatarem, desemmatareu, desemmataran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmataria, desemmataries, desemmataria, desemmataríem, desemmataríeu, desemmatarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmati, desemmatis, desemmati, desemmatem, desemmateu, desemmatin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmatés, desemmatessis, desemmatés, desemmatéssim, desemmatéssiu, desemmatessin

IMPERATIU: desemmata, desemmati, desemmatem, desemmateu, desemmatin

->desemmatxucar

■desemmatxucar

Part. sil.: des_em_mat_xu_car

[de emmatxucar]

v tr Treure l’emmatxucament a una cosa emmatxucada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmatxucar

GERUNDI: desemmatxucant

PARTICIPI: desemmatxucat, desemmatxucada, desemmatxucats, desemmatxucades

INDICATIU PRESENT: desemmatxuco, desemmatxuques, desemmatxuca, desemmatxuquem, desemmatxuqueu, desemmatxuquen

INDICATIU IMPERFET: desemmatxucava, desemmatxucaves, desemmatxucava, desemmatxucàvem, desemmatxucàveu, desemmatxucaven

INDICATIU PASSAT: desemmatxuquí, desemmatxucares, desemmatxucà, desemmatxucàrem, desemmatxucàreu, desemmatxucaren

INDICATIU FUTUR: desemmatxucaré, desemmatxucaràs, desemmatxucarà, desemmatxucarem, desemmatxucareu, desemmatxucaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmatxucaria, desemmatxucaries, desemmatxucaria, desemmatxucaríem, desemmatxucaríeu, desemmatxucarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmatxuqui, desemmatxuquis, desemmatxuqui, desemmatxuquem, desemmatxuqueu, desemmatxuquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmatxuqués, desemmatxuquessis, desemmatxuqués, desemmatxuquéssim, desemmatxuquéssiu, desemmatxuquessin

IMPERATIU: desemmatxuca, desemmatxuqui, desemmatxuquem, desemmatxuqueu, desemmatxuquin

->desemmelangir

■desemmelangir

Part. sil.: des_em_me_lan_gir

[de emmelangir]

v tr Treure l’emmelangiment a qui està emmelangit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmelangir

GERUNDI: desemmelangint

PARTICIPI: desemmelangit, desemmelangida, desemmelangits, desemmelangides

INDICATIU PRESENT: desemmelangeixo, desemmelangeixes, desemmelangeix, desemmelangim, desemmelangiu, desemmelangeixen

INDICATIU IMPERFET: desemmelangia, desemmelangies, desemmelangia, desemmelangíem, desemmelangíeu, desemmelangien

INDICATIU PASSAT: desemmelangí, desemmelangires, desemmelangí, desemmelangírem, desemmelangíreu, desemmelangiren

INDICATIU FUTUR: desemmelangiré, desemmelangiràs, desemmelangirà, desemmelangirem, desemmelangireu, desemmelangiran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmelangiria, desemmelangiries, desemmelangiria, desemmelangiríem, desemmelangiríeu, desemmelangirien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmelangeixi, desemmelangeixis, desemmelangeixi, desemmelangim, desemmelangiu, desemmelangeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmelangís, desemmelangissis, desemmelangís, desemmelangíssim, desemmelangíssiu, desemmelangissin

IMPERATIU: desemmelangeix, desemmelangeixi, desemmelangim, desemmelangiu, desemmelangeixin

->desemmerdar

■desemmerdar

Part. sil.: des_em_mer_dar

[de emmerdar]

v tr Treure la merda que embruta una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmerdar

GERUNDI: desemmerdant

PARTICIPI: desemmerdat, desemmerdada, desemmerdats, desemmerdades

INDICATIU PRESENT: desemmerdo, desemmerdes, desemmerda, desemmerdem, desemmerdeu, desemmerden

INDICATIU IMPERFET: desemmerdava, desemmerdaves, desemmerdava, desemmerdàvem, desemmerdàveu, desemmerdaven

INDICATIU PASSAT: desemmerdí, desemmerdares, desemmerdà, desemmerdàrem, desemmerdàreu, desemmerdaren

INDICATIU FUTUR: desemmerdaré, desemmerdaràs, desemmerdarà, desemmerdarem, desemmerdareu, desemmerdaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmerdaria, desemmerdaries, desemmerdaria, desemmerdaríem, desemmerdaríeu, desemmerdarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmerdi, desemmerdis, desemmerdi, desemmerdem, desemmerdeu, desemmerdin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmerdés, desemmerdessis, desemmerdés, desemmerdéssim, desemmerdéssiu, desemmerdessin

IMPERATIU: desemmerda, desemmerdi, desemmerdem, desemmerdeu, desemmerdin

->desemmerletar

■desemmerletar

Part. sil.: des_em_mer_le_tar

[de emmerletar]

v tr Esmerletar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmerletar

GERUNDI: desemmerletant

PARTICIPI: desemmerletat, desemmerletada, desemmerletats, desemmerletades

INDICATIU PRESENT: desemmerleto, desemmerletes, desemmerleta, desemmerletem, desemmerleteu, desemmerleten

INDICATIU IMPERFET: desemmerletava, desemmerletaves, desemmerletava, desemmerletàvem, desemmerletàveu, desemmerletaven

INDICATIU PASSAT: desemmerletí, desemmerletares, desemmerletà, desemmerletàrem, desemmerletàreu, desemmerletaren

INDICATIU FUTUR: desemmerletaré, desemmerletaràs, desemmerletarà, desemmerletarem, desemmerletareu, desemmerletaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmerletaria, desemmerletaries, desemmerletaria, desemmerletaríem, desemmerletaríeu, desemmerletarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmerleti, desemmerletis, desemmerleti, desemmerletem, desemmerleteu, desemmerletin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmerletés, desemmerletessis, desemmerletés, desemmerletéssim, desemmerletéssiu, desemmerletessin

IMPERATIU: desemmerleta, desemmerleti, desemmerletem, desemmerleteu, desemmerletin

->desemmetxar

desemmetxar

Part. sil.: des_em_met_xar

[de emmetxar]

v tr Fer cessar d’estar emmetxat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmetxar

GERUNDI: desemmetxant

PARTICIPI: desemmetxat, desemmetxada, desemmetxats, desemmetxades

INDICATIU PRESENT: desemmetxo, desemmetxes, desemmetxa, desemmetxem, desemmetxeu, desemmetxen

INDICATIU IMPERFET: desemmetxava, desemmetxaves, desemmetxava, desemmetxàvem, desemmetxàveu, desemmetxaven

INDICATIU PASSAT: desemmetxí, desemmetxares, desemmetxà, desemmetxàrem, desemmetxàreu, desemmetxaren

INDICATIU FUTUR: desemmetxaré, desemmetxaràs, desemmetxarà, desemmetxarem, desemmetxareu, desemmetxaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmetxaria, desemmetxaries, desemmetxaria, desemmetxaríem, desemmetxaríeu, desemmetxarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmetxi, desemmetxis, desemmetxi, desemmetxem, desemmetxeu, desemmetxin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmetxés, desemmetxessis, desemmetxés, desemmetxéssim, desemmetxéssiu, desemmetxessin

IMPERATIU: desemmetxa, desemmetxi, desemmetxem, desemmetxeu, desemmetxin

->desemmetzinar

■desemmetzinar

Part. sil.: des_em_met_zi_nar

[de emmetzinar]

v tr 1 Eliminar d’una cosa emmetzinada allò que conté de metzinós.

2 Alliberar algú d’un emmetzinament mitjançant l’antídot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmetzinar

GERUNDI: desemmetzinant

PARTICIPI: desemmetzinat, desemmetzinada, desemmetzinats, desemmetzinades

INDICATIU PRESENT: desemmetzino, desemmetzines, desemmetzina, desemmetzinem, desemmetzineu, desemmetzinen

INDICATIU IMPERFET: desemmetzinava, desemmetzinaves, desemmetzinava, desemmetzinàvem, desemmetzinàveu, desemmetzinaven

INDICATIU PASSAT: desemmetziní, desemmetzinares, desemmetzinà, desemmetzinàrem, desemmetzinàreu, desemmetzinaren

INDICATIU FUTUR: desemmetzinaré, desemmetzinaràs, desemmetzinarà, desemmetzinarem, desemmetzinareu, desemmetzinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmetzinaria, desemmetzinaries, desemmetzinaria, desemmetzinaríem, desemmetzinaríeu, desemmetzinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmetzini, desemmetzinis, desemmetzini, desemmetzinem, desemmetzineu, desemmetzinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmetzinés, desemmetzinessis, desemmetzinés, desemmetzinéssim, desemmetzinéssiu, desemmetzinessin

IMPERATIU: desemmetzina, desemmetzini, desemmetzinem, desemmetzineu, desemmetzinin

->desemmidonar

■desemmidonar

Part. sil.: des_em_mi_do_nar

[de emmidonar]

v tr Treure el midó d’una roba emmidonada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmidonar

GERUNDI: desemmidonant

PARTICIPI: desemmidonat, desemmidonada, desemmidonats, desemmidonades

INDICATIU PRESENT: desemmidono, desemmidones, desemmidona, desemmidonem, desemmidoneu, desemmidonen

INDICATIU IMPERFET: desemmidonava, desemmidonaves, desemmidonava, desemmidonàvem, desemmidonàveu, desemmidonaven

INDICATIU PASSAT: desemmidoní, desemmidonares, desemmidonà, desemmidonàrem, desemmidonàreu, desemmidonaren

INDICATIU FUTUR: desemmidonaré, desemmidonaràs, desemmidonarà, desemmidonarem, desemmidonareu, desemmidonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmidonaria, desemmidonaries, desemmidonaria, desemmidonaríem, desemmidonaríeu, desemmidonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmidoni, desemmidonis, desemmidoni, desemmidonem, desemmidoneu, desemmidonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmidonés, desemmidonessis, desemmidonés, desemmidonéssim, desemmidonéssiu, desemmidonessin

IMPERATIU: desemmidona, desemmidoni, desemmidonem, desemmidoneu, desemmidonin

->desemmorrallar

■desemmorrallar

Part. sil.: des_em_mor_ra_llar

[de emmorrallar]

v tr Treure les morralles a un animal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmorrallar

GERUNDI: desemmorrallant

PARTICIPI: desemmorrallat, desemmorrallada, desemmorrallats, desemmorrallades

INDICATIU PRESENT: desemmorrallo, desemmorralles, desemmorralla, desemmorrallem, desemmorralleu, desemmorrallen

INDICATIU IMPERFET: desemmorrallava, desemmorrallaves, desemmorrallava, desemmorrallàvem, desemmorrallàveu, desemmorrallaven

INDICATIU PASSAT: desemmorrallí, desemmorrallares, desemmorrallà, desemmorrallàrem, desemmorrallàreu, desemmorrallaren

INDICATIU FUTUR: desemmorrallaré, desemmorrallaràs, desemmorrallarà, desemmorrallarem, desemmorrallareu, desemmorrallaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmorrallaria, desemmorrallaries, desemmorrallaria, desemmorrallaríem, desemmorrallaríeu, desemmorrallarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmorralli, desemmorrallis, desemmorralli, desemmorrallem, desemmorralleu, desemmorrallin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmorrallés, desemmorrallessis, desemmorrallés, desemmorralléssim, desemmorralléssiu, desemmorrallessin

IMPERATIU: desemmorralla, desemmorralli, desemmorrallem, desemmorralleu, desemmorrallin

->desemmotlament

desemmotlament

Part. sil.: des_em_mot_la_ment

m TECNOL Desemmotllament.

->desemmotlant

desemmotlant

Part. sil.: des_em_mot_lant

adj i m TECNOL Desemmotllant.

->desemmotlar

desemmotlar

Part. sil.: des_em_mot_lar

v tr Desemmotllar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmotlar

GERUNDI: desemmotlant

PARTICIPI: desemmotlat, desemmotlada, desemmotlats, desemmotlades

INDICATIU PRESENT: desemmotlo, desemmotles, desemmotla, desemmotlem, desemmotleu, desemmotlen

INDICATIU IMPERFET: desemmotlava, desemmotlaves, desemmotlava, desemmotlàvem, desemmotlàveu, desemmotlaven

INDICATIU PASSAT: desemmotlí, desemmotlares, desemmotlà, desemmotlàrem, desemmotlàreu, desemmotlaren

INDICATIU FUTUR: desemmotlaré, desemmotlaràs, desemmotlarà, desemmotlarem, desemmotlareu, desemmotlaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmotlaria, desemmotlaries, desemmotlaria, desemmotlaríem, desemmotlaríeu, desemmotlarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmotli, desemmotlis, desemmotli, desemmotlem, desemmotleu, desemmotlin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmotlés, desemmotlessis, desemmotlés, desemmotléssim, desemmotléssiu, desemmotlessin

IMPERATIU: desemmotla, desemmotli, desemmotlem, desemmotleu, desemmotlin

->desemmotlatge

desemmotlatge

Part. sil.: des_em_mot_lat_ge

m TECNOL Desemmotllatge.

->desemmotllament

■desemmotllament

Part. sil.: des_em_mot_lla_ment

m TECNOL Operació de desemmotllar.

->desemmotllant

■desemmotllant

Part. sil.: des_em_mot_llant

[de desemmotllar]

adj i m TECNOL Dit de la matèria amb què hom unta un motlle per facilitar el desemmotllament.

->desemmotllar

■desemmotllar

Part. sil.: des_em_mot_llar

[de emmotllar]

v tr Treure el motlle.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmotllar

GERUNDI: desemmotllant

PARTICIPI: desemmotllat, desemmotllada, desemmotllats, desemmotllades

INDICATIU PRESENT: desemmotllo, desemmotlles, desemmotlla, desemmotllem, desemmotlleu, desemmotllen

INDICATIU IMPERFET: desemmotllava, desemmotllaves, desemmotllava, desemmotllàvem, desemmotllàveu, desemmotllaven

INDICATIU PASSAT: desemmotllí, desemmotllares, desemmotllà, desemmotllàrem, desemmotllàreu, desemmotllaren

INDICATIU FUTUR: desemmotllaré, desemmotllaràs, desemmotllarà, desemmotllarem, desemmotllareu, desemmotllaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmotllaria, desemmotllaries, desemmotllaria, desemmotllaríem, desemmotllaríeu, desemmotllarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmotlli, desemmotllis, desemmotlli, desemmotllem, desemmotlleu, desemmotllin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmotllés, desemmotllessis, desemmotllés, desemmotlléssim, desemmotlléssiu, desemmotllessin

IMPERATIU: desemmotlla, desemmotlli, desemmotllem, desemmotlleu, desemmotllin

->desemmotllatge

■desemmotllatge

Part. sil.: des_em_mot_llat_ge

[de desemmotllar]

m TECNOL Desemmotllament.

->desemmurriar

■desemmurriar

Part. sil.: des_em_mur_ri_ar

[de emmurriar-se]

v 1 tr Fer cessar d’estar emmurriat.

2 pron Cessar d’estar emmurriat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemmurriar

GERUNDI: desemmurriant

PARTICIPI: desemmurriat, desemmurriada, desemmurriats, desemmurriades

INDICATIU PRESENT: desemmurrio, desemmurries, desemmurria, desemmurriem, desemmurrieu, desemmurrien

INDICATIU IMPERFET: desemmurriava, desemmurriaves, desemmurriava, desemmurriàvem, desemmurriàveu, desemmurriaven

INDICATIU PASSAT: desemmurrií, desemmurriares, desemmurrià, desemmurriàrem, desemmurriàreu, desemmurriaren

INDICATIU FUTUR: desemmurriaré, desemmurriaràs, desemmurriarà, desemmurriarem, desemmurriareu, desemmurriaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemmurriaria, desemmurriaries, desemmurriaria, desemmurriaríem, desemmurriaríeu, desemmurriarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemmurriï, desemmurriïs, desemmurriï, desemmurriem, desemmurrieu, desemmurriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desemmurriés, desemmurriessis, desemmurriés, desemmurriéssim, desemmurriéssiu, desemmurriessin

IMPERATIU: desemmurria, desemmurriï, desemmurriem, desemmurrieu, desemmurriïn

->desempacar

■desempacar

Part. sil.: des_em_pa_car

[de empacar]

v tr Fer cessar d’estar empacat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempacar

GERUNDI: desempacant

PARTICIPI: desempacat, desempacada, desempacats, desempacades

INDICATIU PRESENT: desempaco, desempaques, desempaca, desempaquem, desempaqueu, desempaquen

INDICATIU IMPERFET: desempacava, desempacaves, desempacava, desempacàvem, desempacàveu, desempacaven

INDICATIU PASSAT: desempaquí, desempacares, desempacà, desempacàrem, desempacàreu, desempacaren

INDICATIU FUTUR: desempacaré, desempacaràs, desempacarà, desempacarem, desempacareu, desempacaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempacaria, desempacaries, desempacaria, desempacaríem, desempacaríeu, desempacarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempaqui, desempaquis, desempaqui, desempaquem, desempaqueu, desempaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempaqués, desempaquessis, desempaqués, desempaquéssim, desempaquéssiu, desempaquessin

IMPERATIU: desempaca, desempaqui, desempaquem, desempaqueu, desempaquin

->desempadronar

■desempadronar

Part. sil.: des_em_pa_dro_nar

[de empadronar]

v tr Excloure algú del padró d’una població.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempadronar

GERUNDI: desempadronant

PARTICIPI: desempadronat, desempadronada, desempadronats, desempadronades

INDICATIU PRESENT: desempadrono, desempadrones, desempadrona, desempadronem, desempadroneu, desempadronen

INDICATIU IMPERFET: desempadronava, desempadronaves, desempadronava, desempadronàvem, desempadronàveu, desempadronaven

INDICATIU PASSAT: desempadroní, desempadronares, desempadronà, desempadronàrem, desempadronàreu, desempadronaren

INDICATIU FUTUR: desempadronaré, desempadronaràs, desempadronarà, desempadronarem, desempadronareu, desempadronaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempadronaria, desempadronaries, desempadronaria, desempadronaríem, desempadronaríeu, desempadronarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempadroni, desempadronis, desempadroni, desempadronem, desempadroneu, desempadronin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempadronés, desempadronessis, desempadronés, desempadronéssim, desempadronéssiu, desempadronessin

IMPERATIU: desempadrona, desempadroni, desempadronem, desempadroneu, desempadronin

->desempalar

■desempalar

Part. sil.: des_em_pa_lar

[de empalar¹]

v tr Treure algú del pal on era empalat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempalar

GERUNDI: desempalant

PARTICIPI: desempalat, desempalada, desempalats, desempalades

INDICATIU PRESENT: desempalo, desempales, desempala, desempalem, desempaleu, desempalen

INDICATIU IMPERFET: desempalava, desempalaves, desempalava, desempalàvem, desempalàveu, desempalaven

INDICATIU PASSAT: desempalí, desempalares, desempalà, desempalàrem, desempalàreu, desempalaren

INDICATIU FUTUR: desempalaré, desempalaràs, desempalarà, desempalarem, desempalareu, desempalaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempalaria, desempalaries, desempalaria, desempalaríem, desempalaríeu, desempalarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempali, desempalis, desempali, desempalem, desempaleu, desempalin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempalés, desempalessis, desempalés, desempaléssim, desempaléssiu, desempalessin

IMPERATIU: desempala, desempali, desempalem, desempaleu, desempalin

->desempallar

■desempallar

Part. sil.: des_em_pa_llar

[de empallar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Fer cessar d’estar empallat.

2 pron Cessar d’estar empallat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempallar

GERUNDI: desempallant

PARTICIPI: desempallat, desempallada, desempallats, desempallades

INDICATIU PRESENT: desempallo, desempalles, desempalla, desempallem, desempalleu, desempallen

INDICATIU IMPERFET: desempallava, desempallaves, desempallava, desempallàvem, desempallàveu, desempallaven

INDICATIU PASSAT: desempallí, desempallares, desempallà, desempallàrem, desempallàreu, desempallaren

INDICATIU FUTUR: desempallaré, desempallaràs, desempallarà, desempallarem, desempallareu, desempallaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempallaria, desempallaries, desempallaria, desempallaríem, desempallaríeu, desempallarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempalli, desempallis, desempalli, desempallem, desempalleu, desempallin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempallés, desempallessis, desempallés, desempalléssim, desempalléssiu, desempallessin

IMPERATIU: desempalla, desempalli, desempallem, desempalleu, desempallin

->desempallegament

■desempallegament

Part. sil.: des_em_pa_lle_ga_ment

[de desempallegar-se]

m Acció de desempallegar-se.

->desempallegar-se

■desempallegar-se

Part. sil.: des_em_pa_lle_gar-se

[segurament d’un ant. *desempeegar (*desempeiegar, amb iod antihiàtica, i desempallegar per antiieisme), der. d’un ant. *empeegar (ll. impedicare, impedire ‘impedir’); 1a FONT: 1803, DEst.]

v pron Alliberar-se d’alguna persona o alguna cosa que impedeix d’obrar o cohibeix, que constitueix una nosa, una molèstia. No saben com desempallegar-se de la veïna.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempallegar

GERUNDI: desempallegant

PARTICIPI: desempallegat, desempallegada, desempallegats, desempallegades

INDICATIU PRESENT: desempallego, desempallegues, desempallega, desempalleguem, desempallegueu, desempalleguen

INDICATIU IMPERFET: desempallegava, desempallegaves, desempallegava, desempallegàvem, desempallegàveu, desempallegaven

INDICATIU PASSAT: desempalleguí, desempallegares, desempallegà, desempallegàrem, desempallegàreu, desempallegaren

INDICATIU FUTUR: desempallegaré, desempallegaràs, desempallegarà, desempallegarem, desempallegareu, desempallegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempallegaria, desempallegaries, desempallegaria, desempallegaríem, desempallegaríeu, desempallegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempallegui, desempalleguis, desempallegui, desempalleguem, desempallegueu, desempalleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempallegués, desempalleguessis, desempallegués, desempalleguéssim, desempalleguéssiu, desempalleguessin

IMPERATIU: desempallega, desempallegui, desempalleguem, desempallegueu, desempalleguin

->desempal·liar

■desempal·liar

Part. sil.: des_em_pal_li_ar

[de empal·liar]

v tr Treure els domassos, els cortinatges, etc., amb què és empal·liada alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempal·liar

GERUNDI: desempal·liant

PARTICIPI: desempal·liat, desempal·liada, desempal·liats, desempal·liades

INDICATIU PRESENT: desempal·lio, desempal·lies, desempal·lia, desempal·liem, desempal·lieu, desempal·lien

INDICATIU IMPERFET: desempal·liava, desempal·liaves, desempal·liava, desempal·liàvem, desempal·liàveu, desempal·liaven

INDICATIU PASSAT: desempal·lií, desempal·liares, desempal·lià, desempal·liàrem, desempal·liàreu, desempal·liaren

INDICATIU FUTUR: desempal·liaré, desempal·liaràs, desempal·liarà, desempal·liarem, desempal·liareu, desempal·liaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempal·liaria, desempal·liaries, desempal·liaria, desempal·liaríem, desempal·liaríeu, desempal·liarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempal·liï, desempal·liïs, desempal·liï, desempal·liem, desempal·lieu, desempal·liïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desempal·liés, desempal·liessis, desempal·liés, desempal·liéssim, desempal·liéssiu, desempal·liessin

IMPERATIU: desempal·lia, desempal·liï, desempal·liem, desempal·lieu, desempal·liïn

->desempalmar

■desempalmar

Part. sil.: des_em_pal_mar

[de empalmar]

v tr Separar (dues coses que han estat empalmades).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempalmar

GERUNDI: desempalmant

PARTICIPI: desempalmat, desempalmada, desempalmats, desempalmades

INDICATIU PRESENT: desempalmo, desempalmes, desempalma, desempalmem, desempalmeu, desempalmen

INDICATIU IMPERFET: desempalmava, desempalmaves, desempalmava, desempalmàvem, desempalmàveu, desempalmaven

INDICATIU PASSAT: desempalmí, desempalmares, desempalmà, desempalmàrem, desempalmàreu, desempalmaren

INDICATIU FUTUR: desempalmaré, desempalmaràs, desempalmarà, desempalmarem, desempalmareu, desempalmaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempalmaria, desempalmaries, desempalmaria, desempalmaríem, desempalmaríeu, desempalmarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempalmi, desempalmis, desempalmi, desempalmem, desempalmeu, desempalmin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempalmés, desempalmessis, desempalmés, desempalméssim, desempalméssiu, desempalmessin

IMPERATIU: desempalma, desempalmi, desempalmem, desempalmeu, desempalmin

->desempantanar

■desempantanar

Part. sil.: des_em_pan_ta_nar

[de empantanar]

v tr Desestancar aigües empantanades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempantanar

GERUNDI: desempantanant

PARTICIPI: desempantanat, desempantanada, desempantanats, desempantanades

INDICATIU PRESENT: desempantano, desempantanes, desempantana, desempantanem, desempantaneu, desempantanen

INDICATIU IMPERFET: desempantanava, desempantanaves, desempantanava, desempantanàvem, desempantanàveu, desempantanaven

INDICATIU PASSAT: desempantaní, desempantanares, desempantanà, desempantanàrem, desempantanàreu, desempantanaren

INDICATIU FUTUR: desempantanaré, desempantanaràs, desempantanarà, desempantanarem, desempantanareu, desempantanaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempantanaria, desempantanaries, desempantanaria, desempantanaríem, desempantanaríeu, desempantanarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempantani, desempantanis, desempantani, desempantanem, desempantaneu, desempantanin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempantanés, desempantanessis, desempantanés, desempantanéssim, desempantanéssiu, desempantanessin

IMPERATIU: desempantana, desempantani, desempantanem, desempantaneu, desempantanin

->desempantanegar

■desempantanegar

Part. sil.: des_em_pan_ta_ne_gar

[de empantanegar]

v tr Posar remei a l’empantanegament que sofreix (algú, un afer, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempantanegar

GERUNDI: desempantanegant

PARTICIPI: desempantanegat, desempantanegada, desempantanegats, desempantanegades

INDICATIU PRESENT: desempantanego, desempantanegues, desempantanega, desempantaneguem, desempantanegueu, desempantaneguen

INDICATIU IMPERFET: desempantanegava, desempantanegaves, desempantanegava, desempantanegàvem, desempantanegàveu, desempantanegaven

INDICATIU PASSAT: desempantaneguí, desempantanegares, desempantanegà, desempantanegàrem, desempantanegàreu, desempantanegaren

INDICATIU FUTUR: desempantanegaré, desempantanegaràs, desempantanegarà, desempantanegarem, desempantanegareu, desempantanegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempantanegaria, desempantanegaries, desempantanegaria, desempantanegaríem, desempantanegaríeu, desempantanegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempantanegui, desempantaneguis, desempantanegui, desempantaneguem, desempantanegueu, desempantaneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempantanegués, desempantaneguessis, desempantanegués, desempantaneguéssim, desempantaneguéssiu, desempantaneguessin

IMPERATIU: desempantanega, desempantanegui, desempantaneguem, desempantanegueu, desempantaneguin

->desempanxonar

desempanxonar

Part. sil.: des_em_pan_xo_nar

[de empanxonar]

v tr Treure l’empanxonament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempanxonar

GERUNDI: desempanxonant

PARTICIPI: desempanxonat, desempanxonada, desempanxonats, desempanxonades

INDICATIU PRESENT: desempanxono, desempanxones, desempanxona, desempanxonem, desempanxoneu, desempanxonen

INDICATIU IMPERFET: desempanxonava, desempanxonaves, desempanxonava, desempanxonàvem, desempanxonàveu, desempanxonaven

INDICATIU PASSAT: desempanxoní, desempanxonares, desempanxonà, desempanxonàrem, desempanxonàreu, desempanxonaren

INDICATIU FUTUR: desempanxonaré, desempanxonaràs, desempanxonarà, desempanxonarem, desempanxonareu, desempanxonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempanxonaria, desempanxonaries, desempanxonaria, desempanxonaríem, desempanxonaríeu, desempanxonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempanxoni, desempanxonis, desempanxoni, desempanxonem, desempanxoneu, desempanxonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempanxonés, desempanxonessis, desempanxonés, desempanxonéssim, desempanxonéssiu, desempanxonessin

IMPERATIU: desempanxona, desempanxoni, desempanxonem, desempanxoneu, desempanxonin

->desempapatxar

■desempapatxar

Part. sil.: des_em_pa_pat_xar

[de empapatxar]

v tr Treure l’empapatx.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempapatxar

GERUNDI: desempapatxant

PARTICIPI: desempapatxat, desempapatxada, desempapatxats, desempapatxades

INDICATIU PRESENT: desempapatxo, desempapatxes, desempapatxa, desempapatxem, desempapatxeu, desempapatxen

INDICATIU IMPERFET: desempapatxava, desempapatxaves, desempapatxava, desempapatxàvem, desempapatxàveu, desempapatxaven

INDICATIU PASSAT: desempapatxí, desempapatxares, desempapatxà, desempapatxàrem, desempapatxàreu, desempapatxaren

INDICATIU FUTUR: desempapatxaré, desempapatxaràs, desempapatxarà, desempapatxarem, desempapatxareu, desempapatxaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempapatxaria, desempapatxaries, desempapatxaria, desempapatxaríem, desempapatxaríeu, desempapatxarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempapatxi, desempapatxis, desempapatxi, desempapatxem, desempapatxeu, desempapatxin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempapatxés, desempapatxessis, desempapatxés, desempapatxéssim, desempapatxéssiu, desempapatxessin

IMPERATIU: desempapatxa, desempapatxi, desempapatxem, desempapatxeu, desempapatxin

->desempaperar

■desempaperar

Part. sil.: des_em_pa_pe_rar

[de empaperar]

v tr Treure el paper amb què és empaperada una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempaperar

GERUNDI: desempaperant

PARTICIPI: desempaperat, desempaperada, desempaperats, desempaperades

INDICATIU PRESENT: desempapero, desempaperes, desempapera, desempaperem, desempapereu, desempaperen

INDICATIU IMPERFET: desempaperava, desempaperaves, desempaperava, desempaperàvem, desempaperàveu, desempaperaven

INDICATIU PASSAT: desempaperí, desempaperares, desempaperà, desempaperàrem, desempaperàreu, desempaperaren

INDICATIU FUTUR: desempaperaré, desempaperaràs, desempaperarà, desempaperarem, desempaperareu, desempaperaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempaperaria, desempaperaries, desempaperaria, desempaperaríem, desempaperaríeu, desempaperarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempaperi, desempaperis, desempaperi, desempaperem, desempapereu, desempaperin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempaperés, desempaperessis, desempaperés, desempaperéssim, desempaperéssiu, desempaperessin

IMPERATIU: desempapera, desempaperi, desempaperem, desempapereu, desempaperin

->desempaquetar

■desempaquetar

Part. sil.: des_em_pa_que_tar

[de empaquetar]

v tr 1 Fer cessar d’estar empaquetat.

2 INFORM Descomprimir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempaquetar

GERUNDI: desempaquetant

PARTICIPI: desempaquetat, desempaquetada, desempaquetats, desempaquetades

INDICATIU PRESENT: desempaqueto, desempaquetes, desempaqueta, desempaquetem, desempaqueteu, desempaqueten

INDICATIU IMPERFET: desempaquetava, desempaquetaves, desempaquetava, desempaquetàvem, desempaquetàveu, desempaquetaven

INDICATIU PASSAT: desempaquetí, desempaquetares, desempaquetà, desempaquetàrem, desempaquetàreu, desempaquetaren

INDICATIU FUTUR: desempaquetaré, desempaquetaràs, desempaquetarà, desempaquetarem, desempaquetareu, desempaquetaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempaquetaria, desempaquetaries, desempaquetaria, desempaquetaríem, desempaquetaríeu, desempaquetarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempaqueti, desempaquetis, desempaqueti, desempaquetem, desempaqueteu, desempaquetin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempaquetés, desempaquetessis, desempaquetés, desempaquetéssim, desempaquetéssiu, desempaquetessin

IMPERATIU: desempaqueta, desempaqueti, desempaquetem, desempaqueteu, desempaquetin

->desemparadament

■desemparadament

Part. sil.: des_em_pa_ra_da_ment

[de desemparat; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adv Sense empara.

->desemparament

■desemparament

Part. sil.: des_em_pa_ra_ment

[de desemparar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de desemparar;

2 l’efecte.

->desemparança

■desemparança

Part. sil.: des_em_pa_ran_ça

[de desemparar]

f Desemparament.

->desemparar

■desemparar

Part. sil.: des_em_pa_rar

[de emparar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Deixar algú sense empara, sense ajut o assistència.

2 Abandonar, cessar d’ocupar, un lloc.

3 Abandonar una cosa, algú, renunciant als drets que hi té.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemparar

GERUNDI: desemparant

PARTICIPI: desemparat, desemparada, desemparats, desemparades

INDICATIU PRESENT: desemparo, desempares, desempara, desemparem, desempareu, desemparen

INDICATIU IMPERFET: desemparava, desemparaves, desemparava, desemparàvem, desemparàveu, desemparaven

INDICATIU PASSAT: desemparí, desemparares, desemparà, desemparàrem, desemparàreu, desempararen

INDICATIU FUTUR: desempararé, desempararàs, desempararà, desempararem, desemparareu, desempararan

INDICATIU CONDICIONAL: desempararia, desempararies, desempararia, desempararíem, desempararíeu, desempararien

SUBJUNTIU PRESENT: desempari, desemparis, desempari, desemparem, desempareu, desemparin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemparés, desemparessis, desemparés, desemparéssim, desemparéssiu, desemparessin

IMPERATIU: desempara, desempari, desemparem, desempareu, desemparin

->desemparat

■desemparat -ada

Part. sil.: des_em_pa_rat

[de desemparar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que no té cap empara.

->desemparaular

■desemparaular

Part. sil.: des_em_pa_rau_lar

[de emparaular]

v tr Desfer un tracte fet de paraula.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemparaular

GERUNDI: desemparaulant

PARTICIPI: desemparaulat, desemparaulada, desemparaulats, desemparaulades

INDICATIU PRESENT: desemparaulo, desemparaules, desemparaula, desemparaulem, desemparauleu, desemparaulen

INDICATIU IMPERFET: desemparaulava, desemparaulaves, desemparaulava, desemparaulàvem, desemparaulàveu, desemparaulaven

INDICATIU PASSAT: desemparaulí, desemparaulares, desemparaulà, desemparaulàrem, desemparaulàreu, desemparaularen

INDICATIU FUTUR: desemparaularé, desemparaularàs, desemparaularà, desemparaularem, desemparaulareu, desemparaularan

INDICATIU CONDICIONAL: desemparaularia, desemparaularies, desemparaularia, desemparaularíem, desemparaularíeu, desemparaularien

SUBJUNTIU PRESENT: desemparauli, desemparaulis, desemparauli, desemparaulem, desemparauleu, desemparaulin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemparaulés, desemparaulessis, desemparaulés, desemparauléssim, desemparauléssiu, desemparaulessin

IMPERATIU: desemparaula, desemparauli, desemparaulem, desemparauleu, desemparaulin

->desemparedar

desemparedar

Part. sil.: des_em_pa_re_dar

[de emparedar]

v tr Fer cessar d’estar emparedat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemparedar

GERUNDI: desemparedant

PARTICIPI: desemparedat, desemparedada, desemparedats, desemparedades

INDICATIU PRESENT: desemparedo, desemparedes, desempareda, desemparedem, desemparedeu, desempareden

INDICATIU IMPERFET: desemparedava, desemparedaves, desemparedava, desemparedàvem, desemparedàveu, desemparedaven

INDICATIU PASSAT: desemparedí, desemparedares, desemparedà, desemparedàrem, desemparedàreu, desemparedaren

INDICATIU FUTUR: desemparedaré, desemparedaràs, desemparedarà, desemparedarem, desemparedareu, desemparedaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemparedaria, desemparedaries, desemparedaria, desemparedaríem, desemparedaríeu, desemparedarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemparedi, desemparedis, desemparedi, desemparedem, desemparedeu, desemparedin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemparedés, desemparedessis, desemparedés, desemparedéssim, desemparedéssiu, desemparedessin

IMPERATIU: desempareda, desemparedi, desemparedem, desemparedeu, desemparedin

->desemparentat

■desemparentat -ada

Part. sil.: des_em_pa_ren_tat

[de emparentar]

adj Que no té parents.

->desemparquetar

■desemparquetar

Part. sil.: des_em_par_que_tar

[de emparquetar]

v tr Treure el parquet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemparquetar

GERUNDI: desemparquetant

PARTICIPI: desemparquetat, desemparquetada, desemparquetats, desemparquetades

INDICATIU PRESENT: desemparqueto, desemparquetes, desemparqueta, desemparquetem, desemparqueteu, desemparqueten

INDICATIU IMPERFET: desemparquetava, desemparquetaves, desemparquetava, desemparquetàvem, desemparquetàveu, desemparquetaven

INDICATIU PASSAT: desemparquetí, desemparquetares, desemparquetà, desemparquetàrem, desemparquetàreu, desemparquetaren

INDICATIU FUTUR: desemparquetaré, desemparquetaràs, desemparquetarà, desemparquetarem, desemparquetareu, desemparquetaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemparquetaria, desemparquetaries, desemparquetaria, desemparquetaríem, desemparquetaríeu, desemparquetarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemparqueti, desemparquetis, desemparqueti, desemparquetem, desemparqueteu, desemparquetin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemparquetés, desemparquetessis, desemparquetés, desemparquetéssim, desemparquetéssiu, desemparquetessin

IMPERATIU: desemparqueta, desemparqueti, desemparquetem, desemparqueteu, desemparquetin

->desempastar

■desempastar

Part. sil.: des_em_pas_tar

Hom.: desempestar

[de empastar]

v 1 tr Fer cessar d’estar empastat.

2 pron Cessar d’estar empastat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempastar

GERUNDI: desempastant

PARTICIPI: desempastat, desempastada, desempastats, desempastades

INDICATIU PRESENT: desempasto, desempastes, desempasta, desempastem, desempasteu, desempasten

INDICATIU IMPERFET: desempastava, desempastaves, desempastava, desempastàvem, desempastàveu, desempastaven

INDICATIU PASSAT: desempastí, desempastares, desempastà, desempastàrem, desempastàreu, desempastaren

INDICATIU FUTUR: desempastaré, desempastaràs, desempastarà, desempastarem, desempastareu, desempastaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempastaria, desempastaries, desempastaria, desempastaríem, desempastaríeu, desempastarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempasti, desempastis, desempasti, desempastem, desempasteu, desempastin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempastés, desempastessis, desempastés, desempastéssim, desempastéssiu, desempastessin

IMPERATIU: desempasta, desempasti, desempastem, desempasteu, desempastin

->desempastellar

■desempastellar

Part. sil.: des_em_pas_te_llar

[de empastellar]

v tr 1 Fer cessar d’estar empastellat.

2 GRÀF 1 Posar en ordre la lletra empastellada i distribuir-la a les caixes.

2 Triar els caràcters barrejats, les interlínies, els quadrats, els filets, etc.

3 Netejar una caixa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempastellar

GERUNDI: desempastellant

PARTICIPI: desempastellat, desempastellada, desempastellats, desempastellades

INDICATIU PRESENT: desempastello, desempastelles, desempastella, desempastellem, desempastelleu, desempastellen

INDICATIU IMPERFET: desempastellava, desempastellaves, desempastellava, desempastellàvem, desempastellàveu, desempastellaven

INDICATIU PASSAT: desempastellí, desempastellares, desempastellà, desempastellàrem, desempastellàreu, desempastellaren

INDICATIU FUTUR: desempastellaré, desempastellaràs, desempastellarà, desempastellarem, desempastellareu, desempastellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempastellaria, desempastellaries, desempastellaria, desempastellaríem, desempastellaríeu, desempastellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempastelli, desempastellis, desempastelli, desempastellem, desempastelleu, desempastellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempastellés, desempastellessis, desempastellés, desempastelléssim, desempastelléssiu, desempastellessin

IMPERATIU: desempastella, desempastelli, desempastellem, desempastelleu, desempastellin

->desempastifar

■desempastifar

Part. sil.: des_em_pas_ti_far

[de empastifar]

v tr Netejar alguna cosa d’allò que l’empastifa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempastifar

GERUNDI: desempastifant

PARTICIPI: desempastifat, desempastifada, desempastifats, desempastifades

INDICATIU PRESENT: desempastifo, desempastifes, desempastifa, desempastifem, desempastifeu, desempastifen

INDICATIU IMPERFET: desempastifava, desempastifaves, desempastifava, desempastifàvem, desempastifàveu, desempastifaven

INDICATIU PASSAT: desempastifí, desempastifares, desempastifà, desempastifàrem, desempastifàreu, desempastifaren

INDICATIU FUTUR: desempastifaré, desempastifaràs, desempastifarà, desempastifarem, desempastifareu, desempastifaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempastifaria, desempastifaries, desempastifaria, desempastifaríem, desempastifaríeu, desempastifarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempastifi, desempastifis, desempastifi, desempastifem, desempastifeu, desempastifin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempastifés, desempastifessis, desempastifés, desempastiféssim, desempastiféssiu, desempastifessin

IMPERATIU: desempastifa, desempastifi, desempastifem, desempastifeu, desempastifin

->desempat

■desempat

Part. sil.: des_em_pat

[de desempatar]

m 1 Acció de desempatar.

2 ESPORT Prova o partit decisiu que cal fer quan dos adversaris empaten.

->desempatar

■desempatar

Part. sil.: des_em_pa_tar

[de empatar]

v 1 tr Desfer la paritat o empat entre els vots, els punts, etc., obtinguts per dos adversaris. El secretari va desempatar la votació.

2 intr A la segona part, el nostre equip va desempatar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempatar

GERUNDI: desempatant

PARTICIPI: desempatat, desempatada, desempatats, desempatades

INDICATIU PRESENT: desempato, desempates, desempata, desempatem, desempateu, desempaten

INDICATIU IMPERFET: desempatava, desempataves, desempatava, desempatàvem, desempatàveu, desempataven

INDICATIU PASSAT: desempatí, desempatares, desempatà, desempatàrem, desempatàreu, desempataren

INDICATIU FUTUR: desempataré, desempataràs, desempatarà, desempatarem, desempatareu, desempataran

INDICATIU CONDICIONAL: desempataria, desempataries, desempataria, desempataríem, desempataríeu, desempatarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempati, desempatis, desempati, desempatem, desempateu, desempatin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempatés, desempatessis, desempatés, desempatéssim, desempatéssiu, desempatessin

IMPERATIU: desempata, desempati, desempatem, desempateu, desempatin

->desempatxar

■desempatxar

Part. sil.: des_em_pat_xar

[de empatxar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Treure l’empatx o indigestió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempatxar

GERUNDI: desempatxant

PARTICIPI: desempatxat, desempatxada, desempatxats, desempatxades

INDICATIU PRESENT: desempatxo, desempatxes, desempatxa, desempatxem, desempatxeu, desempatxen

INDICATIU IMPERFET: desempatxava, desempatxaves, desempatxava, desempatxàvem, desempatxàveu, desempatxaven

INDICATIU PASSAT: desempatxí, desempatxares, desempatxà, desempatxàrem, desempatxàreu, desempatxaren

INDICATIU FUTUR: desempatxaré, desempatxaràs, desempatxarà, desempatxarem, desempatxareu, desempatxaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempatxaria, desempatxaries, desempatxaria, desempatxaríem, desempatxaríeu, desempatxarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempatxi, desempatxis, desempatxi, desempatxem, desempatxeu, desempatxin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempatxés, desempatxessis, desempatxés, desempatxéssim, desempatxéssiu, desempatxessin

IMPERATIU: desempatxa, desempatxi, desempatxem, desempatxeu, desempatxin

->desempavesar

■desempavesar

Part. sil.: des_em_pa_ve_sar

[de empavesar]

v tr Treure l’empavesada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempavesar

GERUNDI: desempavesant

PARTICIPI: desempavesat, desempavesada, desempavesats, desempavesades

INDICATIU PRESENT: desempaveso, desempaveses, desempavesa, desempavesem, desempaveseu, desempavesen

INDICATIU IMPERFET: desempavesava, desempavesaves, desempavesava, desempavesàvem, desempavesàveu, desempavesaven

INDICATIU PASSAT: desempavesí, desempavesares, desempavesà, desempavesàrem, desempavesàreu, desempavesaren

INDICATIU FUTUR: desempavesaré, desempavesaràs, desempavesarà, desempavesarem, desempavesareu, desempavesaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempavesaria, desempavesaries, desempavesaria, desempavesaríem, desempavesaríeu, desempavesarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempavesi, desempavesis, desempavesi, desempavesem, desempaveseu, desempavesin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempavesés, desempavesessis, desempavesés, desempaveséssim, desempaveséssiu, desempavesessin

IMPERATIU: desempavesa, desempavesi, desempavesem, desempaveseu, desempavesin

->desempavonar

desempavonar

Part. sil.: des_em_pa_vo_nar

[de empavonar]

v tr TECNOL Treure el pavó que cobreix una peça d’acer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempavonar

GERUNDI: desempavonant

PARTICIPI: desempavonat, desempavonada, desempavonats, desempavonades

INDICATIU PRESENT: desempavono, desempavones, desempavona, desempavonem, desempavoneu, desempavonen

INDICATIU IMPERFET: desempavonava, desempavonaves, desempavonava, desempavonàvem, desempavonàveu, desempavonaven

INDICATIU PASSAT: desempavoní, desempavonares, desempavonà, desempavonàrem, desempavonàreu, desempavonaren

INDICATIU FUTUR: desempavonaré, desempavonaràs, desempavonarà, desempavonarem, desempavonareu, desempavonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempavonaria, desempavonaries, desempavonaria, desempavonaríem, desempavonaríeu, desempavonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempavoni, desempavonis, desempavoni, desempavonem, desempavoneu, desempavonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempavonés, desempavonessis, desempavonés, desempavonéssim, desempavonéssiu, desempavonessin

IMPERATIU: desempavona, desempavoni, desempavonem, desempavoneu, desempavonin

->desempedrament

■desempedrament

Part. sil.: des_em_pe_dra_ment

[de desempedrar]

m Acció de desempedrar.

->desempedrar

■desempedrar

Part. sil.: des_em_pe_drar

[de empedrar; 1a FONT: 1475]

v tr Arrencar les pedres d’un empedrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempedrar

GERUNDI: desempedrant

PARTICIPI: desempedrat, desempedrada, desempedrats, desempedrades

INDICATIU PRESENT: desempedro, desempedres, desempedra, desempedrem, desempedreu, desempedren

INDICATIU IMPERFET: desempedrava, desempedraves, desempedrava, desempedràvem, desempedràveu, desempedraven

INDICATIU PASSAT: desempedrí, desempedrares, desempedrà, desempedràrem, desempedràreu, desempedraren

INDICATIU FUTUR: desempedraré, desempedraràs, desempedrarà, desempedrarem, desempedrareu, desempedraran

INDICATIU CONDICIONAL: desempedraria, desempedraries, desempedraria, desempedraríem, desempedraríeu, desempedrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempedri, desempedris, desempedri, desempedrem, desempedreu, desempedrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempedrés, desempedressis, desempedrés, desempedréssim, desempedréssiu, desempedressin

IMPERATIU: desempedra, desempedri, desempedrem, desempedreu, desempedrin

->desempedregament

■desempedregament

Part. sil.: des_em_pe_dre_ga_ment

[de desempedregar]

m Acció de desempedregar.

->desempedregar

■desempedregar

Part. sil.: des_em_pe_dre_gar

[de empedregar]

v tr Treure les pedres d’un camí, d’un camp, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempedregar

GERUNDI: desempedregant

PARTICIPI: desempedregat, desempedregada, desempedregats, desempedregades

INDICATIU PRESENT: desempedrego, desempedregues, desempedrega, desempedreguem, desempedregueu, desempedreguen

INDICATIU IMPERFET: desempedregava, desempedregaves, desempedregava, desempedregàvem, desempedregàveu, desempedregaven

INDICATIU PASSAT: desempedreguí, desempedregares, desempedregà, desempedregàrem, desempedregàreu, desempedregaren

INDICATIU FUTUR: desempedregaré, desempedregaràs, desempedregarà, desempedregarem, desempedregareu, desempedregaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempedregaria, desempedregaries, desempedregaria, desempedregaríem, desempedregaríeu, desempedregarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempedregui, desempedreguis, desempedregui, desempedreguem, desempedregueu, desempedreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempedregués, desempedreguessis, desempedregués, desempedreguéssim, desempedreguéssiu, desempedreguessin

IMPERATIU: desempedrega, desempedregui, desempedreguem, desempedregueu, desempedreguin

->desempedreir

■desempedreir

Part. sil.: des_em_pe_dre_ir

[de empedreir]

v tr Treure l’enduriment d’una cosa empedreïda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempedreir

GERUNDI: desempedreint

PARTICIPI: desempedreït, desempedreïda, desempedreïts, desempedreïdes

INDICATIU PRESENT: desempedreeixo, desempedreeixes, desempedreeix, desempedreïm, desempedreïu, desempedreeixen

INDICATIU IMPERFET: desempedreïa, desempedreïes, desempedreïa, desempedreíem, desempedreíeu, desempedreïen

INDICATIU PASSAT: desempedreí, desempedreïres, desempedreí, desempedreírem, desempedreíreu, desempedreïren

INDICATIU FUTUR: desempedreiré, desempedreiràs, desempedreirà, desempedreirem, desempedreireu, desempedreiran

INDICATIU CONDICIONAL: desempedreiria, desempedreiries, desempedreiria, desempedreiríem, desempedreiríeu, desempedreirien

SUBJUNTIU PRESENT: desempedreeixi, desempedreeixis, desempedreeixi, desempedreïm, desempedreïu, desempedreeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempedreís, desempedreïssis, desempedreís, desempedreíssim, desempedreíssiu, desempedreïssin

IMPERATIU: desempedreeix, desempedreeixi, desempedreïm, desempedreïu, desempedreeixin

->desempegar

■desempegar

Part. sil.: des_em_pe_gar

[de empegar]

v tr Treure la pega a una cosa empegada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempegar

GERUNDI: desempegant

PARTICIPI: desempegat, desempegada, desempegats, desempegades

INDICATIU PRESENT: desempego, desempegues, desempega, desempeguem, desempegueu, desempeguen

INDICATIU IMPERFET: desempegava, desempegaves, desempegava, desempegàvem, desempegàveu, desempegaven

INDICATIU PASSAT: desempeguí, desempegares, desempegà, desempegàrem, desempegàreu, desempegaren

INDICATIU FUTUR: desempegaré, desempegaràs, desempegarà, desempegarem, desempegareu, desempegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempegaria, desempegaries, desempegaria, desempegaríem, desempegaríeu, desempegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempegui, desempeguis, desempegui, desempeguem, desempegueu, desempeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempegués, desempeguessis, desempegués, desempeguéssim, desempeguéssiu, desempeguessin

IMPERATIU: desempega, desempegui, desempeguem, desempegueu, desempeguin

->desempenyalar

■desempenyalar

Part. sil.: des_em_pe_nya_lar

[de empenyalar-se]

v tr Treure (una persona, una bèstia) del lloc on està empenyalada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempenyalar

GERUNDI: desempenyalant

PARTICIPI: desempenyalat, desempenyalada, desempenyalats, desempenyalades

INDICATIU PRESENT: desempenyalo, desempenyales, desempenyala, desempenyalem, desempenyaleu, desempenyalen

INDICATIU IMPERFET: desempenyalava, desempenyalaves, desempenyalava, desempenyalàvem, desempenyalàveu, desempenyalaven

INDICATIU PASSAT: desempenyalí, desempenyalares, desempenyalà, desempenyalàrem, desempenyalàreu, desempenyalaren

INDICATIU FUTUR: desempenyalaré, desempenyalaràs, desempenyalarà, desempenyalarem, desempenyalareu, desempenyalaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempenyalaria, desempenyalaries, desempenyalaria, desempenyalaríem, desempenyalaríeu, desempenyalarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempenyali, desempenyalis, desempenyali, desempenyalem, desempenyaleu, desempenyalin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempenyalés, desempenyalessis, desempenyalés, desempenyaléssim, desempenyaléssiu, desempenyalessin

IMPERATIU: desempenyala, desempenyali, desempenyalem, desempenyaleu, desempenyalin

->desempenyorament

■desempenyorament

Part. sil.: des_em_pe_nyo_ra_ment

[de desempenyorar]

m 1 Acció de desempenyorar;

2 l’efecte.

->desempenyorar

■desempenyorar

Part. sil.: des_em_pe_nyo_rar

[de empenyorar]

v tr Treure d’empenyorament (alguna cosa) mitjançant el pagament de la quantitat en què era empenyorada o per algun altre mitjà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempenyorar

GERUNDI: desempenyorant

PARTICIPI: desempenyorat, desempenyorada, desempenyorats, desempenyorades

INDICATIU PRESENT: desempenyoro, desempenyores, desempenyora, desempenyorem, desempenyoreu, desempenyoren

INDICATIU IMPERFET: desempenyorava, desempenyoraves, desempenyorava, desempenyoràvem, desempenyoràveu, desempenyoraven

INDICATIU PASSAT: desempenyorí, desempenyorares, desempenyorà, desempenyoràrem, desempenyoràreu, desempenyoraren

INDICATIU FUTUR: desempenyoraré, desempenyoraràs, desempenyorarà, desempenyorarem, desempenyorareu, desempenyoraran

INDICATIU CONDICIONAL: desempenyoraria, desempenyoraries, desempenyoraria, desempenyoraríem, desempenyoraríeu, desempenyorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempenyori, desempenyoris, desempenyori, desempenyorem, desempenyoreu, desempenyorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempenyorés, desempenyoressis, desempenyorés, desempenyoréssim, desempenyoréssiu, desempenyoressin

IMPERATIU: desempenyora, desempenyori, desempenyorem, desempenyoreu, desempenyorin

->desemperesir

■desemperesir

Part. sil.: des_em_pe_re_sir

[de emperesir]

v 1 tr Treure la peresa (a algú).

2 pron Perdre la peresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemperesir

GERUNDI: desemperesint

PARTICIPI: desemperesit, desemperesida, desemperesits, desemperesides

INDICATIU PRESENT: desempereseixo, desempereseixes, desempereseix, desemperesim, desemperesiu, desempereseixen

INDICATIU IMPERFET: desemperesia, desemperesies, desemperesia, desemperesíem, desemperesíeu, desemperesien

INDICATIU PASSAT: desemperesí, desemperesires, desemperesí, desemperesírem, desemperesíreu, desemperesiren

INDICATIU FUTUR: desemperesiré, desemperesiràs, desemperesirà, desemperesirem, desemperesireu, desemperesiran

INDICATIU CONDICIONAL: desemperesiria, desemperesiries, desemperesiria, desemperesiríem, desemperesiríeu, desemperesirien

SUBJUNTIU PRESENT: desempereseixi, desempereseixis, desempereseixi, desemperesim, desemperesiu, desempereseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemperesís, desemperesissis, desemperesís, desemperesíssim, desemperesíssiu, desemperesissin

IMPERATIU: desempereseix, desempereseixi, desemperesim, desemperesiu, desempereseixin

->desempernar

■desempernar

Part. sil.: des_em_per_nar

[de empernar]

v 1 tr Fer cessar d’estar empernat.

2 pron Cessar d’estar empernat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempernar

GERUNDI: desempernant

PARTICIPI: desempernat, desempernada, desempernats, desempernades

INDICATIU PRESENT: desemperno, desempernes, desemperna, desempernem, desemperneu, desempernen

INDICATIU IMPERFET: desempernava, desempernaves, desempernava, desempernàvem, desempernàveu, desempernaven

INDICATIU PASSAT: desemperní, desempernares, desempernà, desempernàrem, desempernàreu, desempernaren

INDICATIU FUTUR: desempernaré, desempernaràs, desempernarà, desempernarem, desempernareu, desempernaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempernaria, desempernaries, desempernaria, desempernaríem, desempernaríeu, desempernarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemperni, desempernis, desemperni, desempernem, desemperneu, desempernin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempernés, desempernessis, desempernés, desempernéssim, desempernéssiu, desempernessin

IMPERATIU: desemperna, desemperni, desempernem, desemperneu, desempernin

->desempesar

■desempesar

Part. sil.: des_em_pe_sar

[de empesar]

v tr Treure l’empesa d’un teixit, d’un fil d’ordit, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempesar

GERUNDI: desempesant

PARTICIPI: desempesat, desempesada, desempesats, desempesades

INDICATIU PRESENT: desempeso, desempeses, desempesa, desempesem, desempeseu, desempesen

INDICATIU IMPERFET: desempesava, desempesaves, desempesava, desempesàvem, desempesàveu, desempesaven

INDICATIU PASSAT: desempesí, desempesares, desempesà, desempesàrem, desempesàreu, desempesaren

INDICATIU FUTUR: desempesaré, desempesaràs, desempesarà, desempesarem, desempesareu, desempesaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempesaria, desempesaries, desempesaria, desempesaríem, desempesaríeu, desempesarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempesi, desempesis, desempesi, desempesem, desempeseu, desempesin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempesés, desempesessis, desempesés, desempeséssim, desempeséssiu, desempesessin

IMPERATIU: desempesa, desempesi, desempesem, desempeseu, desempesin

->desempescar

■desempescar

Part. sil.: des_em_pes_car

[de empescar-se , Ruyra]

v tr 1 Treure el peix dels ormeigs amb què ha estat pescat.

2 fig Treure en clar una cosa embolicada, intricada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempescar

GERUNDI: desempescant

PARTICIPI: desempescat, desempescada, desempescats, desempescades

INDICATIU PRESENT: desempesco, desempesques, desempesca, desempesquem, desempesqueu, desempesquen

INDICATIU IMPERFET: desempescava, desempescaves, desempescava, desempescàvem, desempescàveu, desempescaven

INDICATIU PASSAT: desempesquí, desempescares, desempescà, desempescàrem, desempescàreu, desempescaren

INDICATIU FUTUR: desempescaré, desempescaràs, desempescarà, desempescarem, desempescareu, desempescaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempescaria, desempescaries, desempescaria, desempescaríem, desempescaríeu, desempescarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempesqui, desempesquis, desempesqui, desempesquem, desempesqueu, desempesquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempesqués, desempesquessis, desempesqués, desempesquéssim, desempesquéssiu, desempesquessin

IMPERATIU: desempesca, desempesqui, desempesquem, desempesqueu, desempesquin

->desempestar

■desempestar

Part. sil.: des_em_pes_tar

Hom.: desempastar

[de empestar]

v tr Desinfectar una persona o una cosa empestada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempestar

GERUNDI: desempestant

PARTICIPI: desempestat, desempestada, desempestats, desempestades

INDICATIU PRESENT: desempesto, desempestes, desempesta, desempestem, desempesteu, desempesten

INDICATIU IMPERFET: desempestava, desempestaves, desempestava, desempestàvem, desempestàveu, desempestaven

INDICATIU PASSAT: desempestí, desempestares, desempestà, desempestàrem, desempestàreu, desempestaren

INDICATIU FUTUR: desempestaré, desempestaràs, desempestarà, desempestarem, desempestareu, desempestaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempestaria, desempestaries, desempestaria, desempestaríem, desempestaríeu, desempestarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempesti, desempestis, desempesti, desempestem, desempesteu, desempestin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempestés, desempestessis, desempestés, desempestéssim, desempestéssiu, desempestessin

IMPERATIU: desempesta, desempesti, desempestem, desempesteu, desempestin

->desempilar

■desempilar

Part. sil.: des_em_pi_lar

[de empilar]

v tr Fer cessar d’estar empilat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempilar

GERUNDI: desempilant

PARTICIPI: desempilat, desempilada, desempilats, desempilades

INDICATIU PRESENT: desempilo, desempiles, desempila, desempilem, desempileu, desempilen

INDICATIU IMPERFET: desempilava, desempilaves, desempilava, desempilàvem, desempilàveu, desempilaven

INDICATIU PASSAT: desempilí, desempilares, desempilà, desempilàrem, desempilàreu, desempilaren

INDICATIU FUTUR: desempilaré, desempilaràs, desempilarà, desempilarem, desempilareu, desempilaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempilaria, desempilaries, desempilaria, desempilaríem, desempilaríeu, desempilarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempili, desempilis, desempili, desempilem, desempileu, desempilin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempilés, desempilessis, desempilés, desempiléssim, desempiléssiu, desempilessin

IMPERATIU: desempila, desempili, desempilem, desempileu, desempilin

->desempipar

■desempipar

Part. sil.: des_em_pi_par

[de empipar]

v tr i pron Desenutjar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempipar

GERUNDI: desempipant

PARTICIPI: desempipat, desempipada, desempipats, desempipades

INDICATIU PRESENT: desempipo, desempipes, desempipa, desempipem, desempipeu, desempipen

INDICATIU IMPERFET: desempipava, desempipaves, desempipava, desempipàvem, desempipàveu, desempipaven

INDICATIU PASSAT: desempipí, desempipares, desempipà, desempipàrem, desempipàreu, desempiparen

INDICATIU FUTUR: desempiparé, desempiparàs, desempiparà, desempiparem, desempipareu, desempiparan

INDICATIU CONDICIONAL: desempiparia, desempiparies, desempiparia, desempiparíem, desempiparíeu, desempiparien

SUBJUNTIU PRESENT: desempipi, desempipis, desempipi, desempipem, desempipeu, desempipin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempipés, desempipessis, desempipés, desempipéssim, desempipéssiu, desempipessin

IMPERATIU: desempipa, desempipi, desempipem, desempipeu, desempipin

->desempiular

desempiular

Part. sil.: des_em_piu_lar

[de empiular]

v tr Fer cessar d’estar empiulat, enllaçat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempiular

GERUNDI: desempiulant

PARTICIPI: desempiulat, desempiulada, desempiulats, desempiulades

INDICATIU PRESENT: desempiulo, desempiules, desempiula, desempiulem, desempiuleu, desempiulen

INDICATIU IMPERFET: desempiulava, desempiulaves, desempiulava, desempiulàvem, desempiulàveu, desempiulaven

INDICATIU PASSAT: desempiulí, desempiulares, desempiulà, desempiulàrem, desempiulàreu, desempiularen

INDICATIU FUTUR: desempiularé, desempiularàs, desempiularà, desempiularem, desempiulareu, desempiularan

INDICATIU CONDICIONAL: desempiularia, desempiularies, desempiularia, desempiularíem, desempiularíeu, desempiularien

SUBJUNTIU PRESENT: desempiuli, desempiulis, desempiuli, desempiulem, desempiuleu, desempiulin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempiulés, desempiulessis, desempiulés, desempiuléssim, desempiuléssiu, desempiulessin

IMPERATIU: desempiula, desempiuli, desempiulem, desempiuleu, desempiulin

->desemplomar

■desemplomar

Part. sil.: des_em_plo_mar

[de emplomar]

v tr Treure el plom o els ploms amb què ha estat emplomada alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemplomar

GERUNDI: desemplomant

PARTICIPI: desemplomat, desemplomada, desemplomats, desemplomades

INDICATIU PRESENT: desemplomo, desemplomes, desemploma, desemplomem, desemplomeu, desemplomen

INDICATIU IMPERFET: desemplomava, desemplomaves, desemplomava, desemplomàvem, desemplomàveu, desemplomaven

INDICATIU PASSAT: desemplomí, desemplomares, desemplomà, desemplomàrem, desemplomàreu, desemplomaren

INDICATIU FUTUR: desemplomaré, desemplomaràs, desemplomarà, desemplomarem, desemplomareu, desemplomaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemplomaria, desemplomaries, desemplomaria, desemplomaríem, desemplomaríeu, desemplomarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemplomi, desemplomis, desemplomi, desemplomem, desemplomeu, desemplomin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemplomés, desemplomessis, desemplomés, desemploméssim, desemploméssiu, desemplomessin

IMPERATIU: desemploma, desemplomi, desemplomem, desemplomeu, desemplomin

->desempobrir

■desempobrir

Part. sil.: des_em_po_brir

[de empobrir]

v 1 tr Treure (algú) de la pobresa.

2 pron Sortir de la pobresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempobrir

GERUNDI: desempobrint

PARTICIPI: desempobrit, desempobrida, desempobrits, desempobrides

INDICATIU PRESENT: desempobreixo, desempobreixes, desempobreix, desempobrim, desempobriu, desempobreixen

INDICATIU IMPERFET: desempobria, desempobries, desempobria, desempobríem, desempobríeu, desempobrien

INDICATIU PASSAT: desempobrí, desempobrires, desempobrí, desempobrírem, desempobríreu, desempobriren

INDICATIU FUTUR: desempobriré, desempobriràs, desempobrirà, desempobrirem, desempobrireu, desempobriran

INDICATIU CONDICIONAL: desempobriria, desempobriries, desempobriria, desempobriríem, desempobriríeu, desempobririen

SUBJUNTIU PRESENT: desempobreixi, desempobreixis, desempobreixi, desempobrim, desempobriu, desempobreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempobrís, desempobrissis, desempobrís, desempobríssim, desempobríssiu, desempobrissin

IMPERATIU: desempobreix, desempobreixi, desempobrim, desempobriu, desempobreixin

->desempolainar

■desempolainar

Part. sil.: des_em_po_lai_nar

[de empolainar]

v 1 tr Treure els abillaments o empolainaments a algú.

2 pron Treure’s els abillaments o empolainaments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempolainar

GERUNDI: desempolainant

PARTICIPI: desempolainat, desempolainada, desempolainats, desempolainades

INDICATIU PRESENT: desempolaino, desempolaines, desempolaina, desempolainem, desempolaineu, desempolainen

INDICATIU IMPERFET: desempolainava, desempolainaves, desempolainava, desempolainàvem, desempolainàveu, desempolainaven

INDICATIU PASSAT: desempolainí, desempolainares, desempolainà, desempolainàrem, desempolainàreu, desempolainaren

INDICATIU FUTUR: desempolainaré, desempolainaràs, desempolainarà, desempolainarem, desempolainareu, desempolainaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempolainaria, desempolainaries, desempolainaria, desempolainaríem, desempolainaríeu, desempolainarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempolaini, desempolainis, desempolaini, desempolainem, desempolaineu, desempolainin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempolainés, desempolainessis, desempolainés, desempolainéssim, desempolainéssiu, desempolainessin

IMPERATIU: desempolaina, desempolaini, desempolainem, desempolaineu, desempolainin

->desempolsar

■desempolsar

Part. sil.: des_em_pol_sar

[de empolsar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Treure la pols.

2 pron Espolsar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempolsar

GERUNDI: desempolsant

PARTICIPI: desempolsat, desempolsada, desempolsats, desempolsades

INDICATIU PRESENT: desempolso, desempolses, desempolsa, desempolsem, desempolseu, desempolsen

INDICATIU IMPERFET: desempolsava, desempolsaves, desempolsava, desempolsàvem, desempolsàveu, desempolsaven

INDICATIU PASSAT: desempolsí, desempolsares, desempolsà, desempolsàrem, desempolsàreu, desempolsaren

INDICATIU FUTUR: desempolsaré, desempolsaràs, desempolsarà, desempolsarem, desempolsareu, desempolsaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempolsaria, desempolsaries, desempolsaria, desempolsaríem, desempolsaríeu, desempolsarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempolsi, desempolsis, desempolsi, desempolsem, desempolseu, desempolsin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempolsés, desempolsessis, desempolsés, desempolséssim, desempolséssiu, desempolsessin

IMPERATIU: desempolsa, desempolsi, desempolsem, desempolseu, desempolsin

->desempolsegar

■desempolsegar

Part. sil.: des_em_pol_se_gar

[de empolsegar]

v tr Netejar de polseguera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempolsegar

GERUNDI: desempolsegant

PARTICIPI: desempolsegat, desempolsegada, desempolsegats, desempolsegades

INDICATIU PRESENT: desempolsego, desempolsegues, desempolsega, desempolseguem, desempolsegueu, desempolseguen

INDICATIU IMPERFET: desempolsegava, desempolsegaves, desempolsegava, desempolsegàvem, desempolsegàveu, desempolsegaven

INDICATIU PASSAT: desempolseguí, desempolsegares, desempolsegà, desempolsegàrem, desempolsegàreu, desempolsegaren

INDICATIU FUTUR: desempolsegaré, desempolsegaràs, desempolsegarà, desempolsegarem, desempolsegareu, desempolsegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempolsegaria, desempolsegaries, desempolsegaria, desempolsegaríem, desempolsegaríeu, desempolsegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempolsegui, desempolseguis, desempolsegui, desempolseguem, desempolsegueu, desempolseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempolsegués, desempolseguessis, desempolsegués, desempolseguéssim, desempolseguéssiu, desempolseguessin

IMPERATIU: desempolsega, desempolsegui, desempolseguem, desempolsegueu, desempolseguin

->desempolvorar

■desempolvorar

Part. sil.: des_em_pol_vo_rar

[de empolvorar]

v 1 tr Treure les pólvores de la cara, del cos, etc.

2 pron Treure’s les pólvores.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempolvorar

GERUNDI: desempolvorant

PARTICIPI: desempolvorat, desempolvorada, desempolvorats, desempolvorades

INDICATIU PRESENT: desempolvoro, desempolvores, desempolvora, desempolvorem, desempolvoreu, desempolvoren

INDICATIU IMPERFET: desempolvorava, desempolvoraves, desempolvorava, desempolvoràvem, desempolvoràveu, desempolvoraven

INDICATIU PASSAT: desempolvorí, desempolvorares, desempolvorà, desempolvoràrem, desempolvoràreu, desempolvoraren

INDICATIU FUTUR: desempolvoraré, desempolvoraràs, desempolvorarà, desempolvorarem, desempolvorareu, desempolvoraran

INDICATIU CONDICIONAL: desempolvoraria, desempolvoraries, desempolvoraria, desempolvoraríem, desempolvoraríeu, desempolvorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempolvori, desempolvoris, desempolvori, desempolvorem, desempolvoreu, desempolvorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempolvorés, desempolvoressis, desempolvorés, desempolvoréssim, desempolvoréssiu, desempolvoressin

IMPERATIU: desempolvora, desempolvori, desempolvorem, desempolvoreu, desempolvorin

->desempomar

■desempomar

Part. sil.: des_em_po_mar

[de empomar]

v tr Cessar de tenir empomada (alguna cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempomar

GERUNDI: desempomant

PARTICIPI: desempomat, desempomada, desempomats, desempomades

INDICATIU PRESENT: desempomo, desempomes, desempoma, desempomem, desempomeu, desempomen

INDICATIU IMPERFET: desempomava, desempomaves, desempomava, desempomàvem, desempomàveu, desempomaven

INDICATIU PASSAT: desempomí, desempomares, desempomà, desempomàrem, desempomàreu, desempomaren

INDICATIU FUTUR: desempomaré, desempomaràs, desempomarà, desempomarem, desempomareu, desempomaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempomaria, desempomaries, desempomaria, desempomaríem, desempomaríeu, desempomarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempomi, desempomis, desempomi, desempomem, desempomeu, desempomin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempomés, desempomessis, desempomés, desempoméssim, desempoméssiu, desempomessin

IMPERATIU: desempoma, desempomi, desempomem, desempomeu, desempomin

->desemportinar

■desemportinar

Part. sil.: des_em_por_ti_nar

[de emportinar]

v tr Treure de l’esportí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemportinar

GERUNDI: desemportinant

PARTICIPI: desemportinat, desemportinada, desemportinats, desemportinades

INDICATIU PRESENT: desemportino, desemportines, desemportina, desemportinem, desemportineu, desemportinen

INDICATIU IMPERFET: desemportinava, desemportinaves, desemportinava, desemportinàvem, desemportinàveu, desemportinaven

INDICATIU PASSAT: desemportiní, desemportinares, desemportinà, desemportinàrem, desemportinàreu, desemportinaren

INDICATIU FUTUR: desemportinaré, desemportinaràs, desemportinarà, desemportinarem, desemportinareu, desemportinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemportinaria, desemportinaries, desemportinaria, desemportinaríem, desemportinaríeu, desemportinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemportini, desemportinis, desemportini, desemportinem, desemportineu, desemportinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemportinés, desemportinessis, desemportinés, desemportinéssim, desemportinéssiu, desemportinessin

IMPERATIU: desemportina, desemportini, desemportinem, desemportineu, desemportinin

->desempostar

■desempostar

Part. sil.: des_em_pos_tar

[de empostar¹]

v tr Desempostissar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempostar

GERUNDI: desempostant

PARTICIPI: desempostat, desempostada, desempostats, desempostades

INDICATIU PRESENT: desemposto, desempostes, desemposta, desempostem, desemposteu, desemposten

INDICATIU IMPERFET: desempostava, desempostaves, desempostava, desempostàvem, desempostàveu, desempostaven

INDICATIU PASSAT: desempostí, desempostares, desempostà, desempostàrem, desempostàreu, desempostaren

INDICATIU FUTUR: desempostaré, desempostaràs, desempostarà, desempostarem, desempostareu, desempostaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempostaria, desempostaries, desempostaria, desempostaríem, desempostaríeu, desempostarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemposti, desempostis, desemposti, desempostem, desemposteu, desempostin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempostés, desempostessis, desempostés, desempostéssim, desempostéssiu, desempostessin

IMPERATIU: desemposta, desemposti, desempostem, desemposteu, desempostin

->desempostissar

■desempostissar

Part. sil.: des_em_pos_tis_sar

[de empostissar]

v tr Treure l’empostissat. Desempostissar el sostre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempostissar

GERUNDI: desempostissant

PARTICIPI: desempostissat, desempostissada, desempostissats, desempostissades

INDICATIU PRESENT: desempostisso, desempostisses, desempostissa, desempostissem, desempostisseu, desempostissen

INDICATIU IMPERFET: desempostissava, desempostissaves, desempostissava, desempostissàvem, desempostissàveu, desempostissaven

INDICATIU PASSAT: desempostissí, desempostissares, desempostissà, desempostissàrem, desempostissàreu, desempostissaren

INDICATIU FUTUR: desempostissaré, desempostissaràs, desempostissarà, desempostissarem, desempostissareu, desempostissaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempostissaria, desempostissaries, desempostissaria, desempostissaríem, desempostissaríeu, desempostissarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempostissi, desempostissis, desempostissi, desempostissem, desempostisseu, desempostissin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempostissés, desempostissessis, desempostissés, desempostisséssim, desempostisséssiu, desempostissessin

IMPERATIU: desempostissa, desempostissi, desempostissem, desempostisseu, desempostissin

->desempotar

■desempotar

Part. sil.: des_em_po_tar

[de empotar]

v tr Treure alguna cosa del pot que la conté.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempotar

GERUNDI: desempotant

PARTICIPI: desempotat, desempotada, desempotats, desempotades

INDICATIU PRESENT: desempoto, desempotes, desempota, desempotem, desempoteu, desempoten

INDICATIU IMPERFET: desempotava, desempotaves, desempotava, desempotàvem, desempotàveu, desempotaven

INDICATIU PASSAT: desempotí, desempotares, desempotà, desempotàrem, desempotàreu, desempotaren

INDICATIU FUTUR: desempotaré, desempotaràs, desempotarà, desempotarem, desempotareu, desempotaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempotaria, desempotaries, desempotaria, desempotaríem, desempotaríeu, desempotarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempoti, desempotis, desempoti, desempotem, desempoteu, desempotin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempotés, desempotessis, desempotés, desempotéssim, desempotéssiu, desempotessin

IMPERATIU: desempota, desempoti, desempotem, desempoteu, desempotin

->desempouar

■desempouar

Part. sil.: des_em_po_uar

[de empouar]

v tr Treure del pou (allò que hi ha caigut, que hom hi ha tirat, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempouar

GERUNDI: desempouant

PARTICIPI: desempouat, desempouada, desempouats, desempouades

INDICATIU PRESENT: desempouo, desempoues, desempoua, desempouem, desempoueu, desempouen

INDICATIU IMPERFET: desempouava, desempouaves, desempouava, desempouàvem, desempouàveu, desempouaven

INDICATIU PASSAT: desempouí, desempouares, desempouà, desempouàrem, desempouàreu, desempouaren

INDICATIU FUTUR: desempouaré, desempouràs, desempouarà, desempouarem, desempouareu, desempouaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempouaria, desempouaries, desempouaria, desempouaríem, desempouaríeu, desempouarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempoui, desempouis, desempoui, desempouem, desempoueu, desempouin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempoués, desempouessis, desempoués, desempouéssim, desempouéssiu, desempouessin

IMPERATIU: desempoua, desempoui, desempouem, desempoueu, desempouin

->desempresonament

■desempresonament

Part. sil.: des_em_pre_so_na_ment

[de desempresonar]

m Acció de desempresonar.

->desempresonar

■desempresonar

Part. sil.: des_em_pre_so_nar

[de empresonar; 1a FONT: 1579]

v tr Treure (algú) del lloc on és empresonat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempresonar

GERUNDI: desempresonant

PARTICIPI: desempresonat, desempresonada, desempresonats, desempresonades

INDICATIU PRESENT: desempresono, desempresones, desempresona, desempresonem, desempresoneu, desempresonen

INDICATIU IMPERFET: desempresonava, desempresonaves, desempresonava, desempresonàvem, desempresonàveu, desempresonaven

INDICATIU PASSAT: desempresoní, desempresonares, desempresonà, desempresonàrem, desempresonàreu, desempresonaren

INDICATIU FUTUR: desempresonaré, desempresonaràs, desempresonarà, desempresonarem, desempresonareu, desempresonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempresonaria, desempresonaries, desempresonaria, desempresonaríem, desempresonaríeu, desempresonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempresoni, desempresonis, desempresoni, desempresonem, desempresoneu, desempresonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempresonés, desempresonessis, desempresonés, desempresonéssim, desempresonéssiu, desempresonessin

IMPERATIU: desempresona, desempresoni, desempresonem, desempresoneu, desempresonin

->desempudegar

■desempudegar

Part. sil.: des_em_pu_de_gar

[de empudegar]

v tr Treure la pudor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempudegar

GERUNDI: desempudegant

PARTICIPI: desempudegat, desempudegada, desempudegats, desempudegades

INDICATIU PRESENT: desempudego, desempudegues, desempudega, desempudeguem, desempudegueu, desempudeguen

INDICATIU IMPERFET: desempudegava, desempudegaves, desempudegava, desempudegàvem, desempudegàveu, desempudegaven

INDICATIU PASSAT: desempudeguí, desempudegares, desempudegà, desempudegàrem, desempudegàreu, desempudegaren

INDICATIU FUTUR: desempudegaré, desempudegaràs, desempudegarà, desempudegarem, desempudegareu, desempudegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desempudegaria, desempudegaries, desempudegaria, desempudegaríem, desempudegaríeu, desempudegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desempudegui, desempudeguis, desempudegui, desempudeguem, desempudegueu, desempudeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempudegués, desempudeguessis, desempudegués, desempudeguéssim, desempudeguéssiu, desempudeguessin

IMPERATIU: desempudega, desempudegui, desempudeguem, desempudegueu, desempudeguin

->desempudeir

■desempudeir

Part. sil.: des_em_pu_de_ir

[de empudeir]

v tr Desempudegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempudeir

GERUNDI: desempudeint

PARTICIPI: desempudeït, desempudeïda, desempudeïts, desempudeïdes

INDICATIU PRESENT: desempudeeixo, desempudeeixes, desempudeeix, desempudeïm, desempudeïu, desempudeeixen

INDICATIU IMPERFET: desempudeïa, desempudeïes, desempudeïa, desempudeíem, desempudeíeu, desempudeïen

INDICATIU PASSAT: desempudeí, desempudeïres, desempudeí, desempudeírem, desempudeíreu, desempudeïren

INDICATIU FUTUR: desempudeiré, desempudeiràs, desempudeirà, desempudeirem, desempudeireu, desempudeiran

INDICATIU CONDICIONAL: desempudeiria, desempudeiries, desempudeiria, desempudeiríem, desempudeiríeu, desempudeirien

SUBJUNTIU PRESENT: desempudeeixi, desempudeeixis, desempudeeixi, desempudeïm, desempudeïu, desempudeeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempudeís, desempudeïssis, desempudeís, desempudeíssim, desempudeíssiu, desempudeïssin

IMPERATIU: desempudeeix, desempudeeixi, desempudeïm, desempudeïu, desempudeeixin

->desempudentir

■desempudentir

Part. sil.: des_em_pu_den_tir

[de empudentir]

v tr Desempudegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desempudentir

GERUNDI: desempudentint

PARTICIPI: desempudentit, desempudentida, desempudentits, desempudentides

INDICATIU PRESENT: desempudenteixo, desempudenteixes, desempudenteix, desempudentim, desempudentiu, desempudenteixen

INDICATIU IMPERFET: desempudentia, desempudenties, desempudentia, desempudentíem, desempudentíeu, desempudentien

INDICATIU PASSAT: desempudentí, desempudentires, desempudentí, desempudentírem, desempudentíreu, desempudentiren

INDICATIU FUTUR: desempudentiré, desempudentiràs, desempudentirà, desempudentirem, desempudentireu, desempudentiran

INDICATIU CONDICIONAL: desempudentiria, desempudentiries, desempudentiria, desempudentiríem, desempudentiríeu, desempudentirien

SUBJUNTIU PRESENT: desempudenteixi, desempudenteixis, desempudenteixi, desempudentim, desempudentiu, desempudenteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desempudentís, desempudentissis, desempudentís, desempudentíssim, desempudentíssiu, desempudentissin

IMPERATIU: desempudenteix, desempudenteixi, desempudentim, desempudentiu, desempudenteixin

->desemulsionar

desemulsionar

Part. sil.: des_e_mul_si_o_nar

[de emulsionar]

v tr QUÍM FÍS Separar una emulsió en les seves fases líquides o sòlides immiscibles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desemulsionar

GERUNDI: desemulsionant

PARTICIPI: desemulsionat, desemulsionada, desemulsionats, desemulsionades

INDICATIU PRESENT: desemulsiono, desemulsiones, desemulsiona, desemulsionem, desemulsioneu, desemulsionen

INDICATIU IMPERFET: desemulsionava, desemulsionaves, desemulsionava, desemulsionàvem, desemulsionàveu, desemulsionaven

INDICATIU PASSAT: desemulsioní, desemulsionares, desemulsionà, desemulsionàrem, desemulsionàreu, desemulsionaren

INDICATIU FUTUR: desemulsionaré, desemulsionaràs, desemulsionarà, desemulsionarem, desemulsionareu, desemulsionaran

INDICATIU CONDICIONAL: desemulsionaria, desemulsionaries, desemulsionaria, desemulsionaríem, desemulsionaríeu, desemulsionarien

SUBJUNTIU PRESENT: desemulsioni, desemulsionis, desemulsioni, desemulsionem, desemulsioneu, desemulsionin

SUBJUNTIU IMPERFET: desemulsionés, desemulsionessis, desemulsionés, desemulsionéssim, desemulsionéssiu, desemulsionessin

IMPERATIU: desemulsiona, desemulsioni, desemulsionem, desemulsioneu, desemulsionin

->desenaiguar

■desenaiguar

Part. sil.: des_en_ai_guar

[de enaiguar]

v tr Guarir l’enaiguament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenaiguar

GERUNDI: desenaiguant

PARTICIPI: desenaiguat, desenaiguada, desenaiguats, desenaiguades

INDICATIU PRESENT: desenaiguo, desenaigües, desenaigua, desenaigüem, desenaigüeu, desenaigüen

INDICATIU IMPERFET: desenaiguava, desenaiguaves, desenaiguava, desenaiguàvem, desenaiguàveu, desenaiguaven

INDICATIU PASSAT: desenaigüí, desenaiguares, desenaiguà, desenaiguàrem, desenaiguàreu, desenaiguaven

INDICATIU FUTUR: desenaiguaré, desenaiguaràs, desenaiguarà, desenaiguarem, desenaiguareu, desenaiguaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenaiguaria, desenaiguaries, desenaiguaria, desenaiguaríem, desenaiguaríeu, desenaiguarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenaigüi, desenaigüis, desenaigüi, desenaigüem, desenaigüeu, desenaigüin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenaigüés, desenaigüessis, desenaigüés, desenaigüéssim, desenaigüéssiu, desenaigüessin

IMPERATIU: desenaigua, desenaigüi, desenaigüem, desenaigüeu, desenaigüin

->desenal

■desenal

[de desè]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una desena.

2 esp Que s’esdevé, que apareix, etc., un cop cada deu dies. Una revista desenal.

->desenamorament

■desenamorament

Part. sil.: des_en_a_mo_ra_ment

[de desenamorar]

m 1 Acció de desenamorar o de desenamorar-se;

2 l’efecte.

->desenamorar

■desenamorar

Part. sil.: des_en_a_mo_rar

[de enamorar]

v 1 tr Fer cessar d’estar enamorat.

2 pron Cessar d’estar enamorat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenamorar

GERUNDI: desenamorant

PARTICIPI: desenamorat, desenamorada, desenamorats, desenamorades

INDICATIU PRESENT: desenamoro, desenamores, desenamora, desenamorem, desenamoreu, desenamoren

INDICATIU IMPERFET: desenamorava, desenamoraves, desenamorava, desenamoràvem, desenamoràveu, desenamoraven

INDICATIU PASSAT: desenamorí, desenamorares, desenamorà, desenamoràrem, desenamoràreu, desenamoraren

INDICATIU FUTUR: desenamoraré, desenamoraràs, desenamorarà, desenamorarem, desenamorareu, desenamoraran

INDICATIU CONDICIONAL: desenamoraria, desenamoraries, desenamoraria, desenamoraríem, desenamoraríeu, desenamorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenamori, desenamoris, desenamori, desenamorem, desenamoreu, desenamorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenamorés, desenamoressis, desenamorés, desenamoréssim, desenamoréssiu, desenamoressin

IMPERATIU: desenamora, desenamori, desenamorem, desenamoreu, desenamorin

->desenari

■desenari -ària

[de desè]

adj Relatiu o pertanyent al nombre deu.

->desenasprar

■desenasprar

Part. sil.: des_en_as_prar

[de enasprar]

v tr Treure els aspres amb què és asprada o enasprada una planta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenasprar

GERUNDI: desenasprant

PARTICIPI: desenasprat, desenasprada, desenasprats, desenasprades

INDICATIU PRESENT: desenaspro, desenaspres, desenaspra, desenasprem, desenaspreu, desenaspren

INDICATIU IMPERFET: desenasprava, desenaspraves, desenasprava, desenaspràvem, desenaspràveu, desenaspraven

INDICATIU PASSAT: desenasprí, desenasprares, desenasprà, desenaspràrem, desenaspràreu, desenaspraren

INDICATIU FUTUR: desenaspraré, desenaspraràs, desenasprarà, desenasprarem, desenasprareu, desenaspraran

INDICATIU CONDICIONAL: desenaspraria, desenaspraries, desenaspraria, desenaspraríem, desenaspraríeu, desenasprarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenaspri, desenaspris, desenaspri, desenasprem, desenaspreu, desenasprin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenasprés, desenaspressis, desenasprés, desenaspréssim, desenaspréssiu, desenaspressin

IMPERATIU: desenaspra, desenaspri, desenasprem, desenaspreu, desenasprin

->desenastar

■desenastar

Part. sil.: des_en_as_tar

[de enastar]

v tr Treure de l’ast.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desenastar

GERUNDI: desenastant

PARTICIPI: desenastat, desenastada, desenastats, desenastades

INDICATIU PRESENT: desenasto, desenastes, desenasta, desenastem, desenasteu, desenasten

INDICATIU IMPERFET: desenastava, desenastaves, desenastava, desenastàvem, desenastàveu, desenastaven

INDICATIU PASSAT: desenastí, desenastares, desenastà, desenastàrem, desenastàreu, desenastaren

INDICATIU FUTUR: desenastaré, desenastaràs, desenastarà, desenastarem, desenastareu, desenastaran

INDICATIU CONDICIONAL: desenastaria, desenastaries, desenastaria, desenastaríem, desenastaríeu, desenastarien

SUBJUNTIU PRESENT: desenasti, desenastis, desenasti, desenastem, desenasteu, desenastin

SUBJUNTIU IMPERFET: desenastés, desenastessis, desenastés, desenastéssim, desenastéssiu, desenastessin

IMPERATIU: desenasta, desenasti, desenastem, desenasteu, desenastin

->desencabassar

■desencabassar

Part. sil.: des_en_ca_bas_sar

[de encabassar]

v tr Treure (una cosa) del cabàs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencabassar

GERUNDI: desencabassant

PARTICIPI: desencabassat, desencabassada, desencabassats, desencabassades

INDICATIU PRESENT: desencabasso, desencabasses, desencabassa, desencabassem, desencabasseu, desencabassen

INDICATIU IMPERFET: desencabassava, desencabassaves, desencabassava, desencabassàvem, desencabassàveu, desencabassaven

INDICATIU PASSAT: desencabassí, desencabassares, desencabassà, desencabassàrem, desencabassàreu, desencabassaren

INDICATIU FUTUR: desencabassaré, desencabassaràs, desencabassarà, desencabassarem, desencabassareu, desencabassaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencabassaria, desencabassaries, desencabassaria, desencabassaríem, desencabassaríeu, desencabassarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencabassi, desencabassis, desencabassi, desencabassem, desencabasseu, desencabassin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencabassés, desencabassessis, desencabassés, desencabasséssim, desencabasséssiu, desencabassessin

IMPERATIU: desencabassa, desencabassi, desencabassem, desencabasseu, desencabassin

->desencabestrar

■desencabestrar

Part. sil.: des_en_ca_bes_trar

[de encabestrar]

v tr Treure el cabestre a un cavall, a un mul, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencabestrar

GERUNDI: desencabestrant

PARTICIPI: desencabestrat, desencabestrada, desencabestrats, desencabestrades

INDICATIU PRESENT: desencabestro, desencabestres, desencabestra, desencabestrem, desencabestreu, desencabestren

INDICATIU IMPERFET: desencabestrava, desencabestraves, desencabestrava, desencabestràvem, desencabestràveu, desencabestraven

INDICATIU PASSAT: desencabestrí, desencabestrares, desencabestrà, desencabestràrem, desencabestràreu, desencabestraren

INDICATIU FUTUR: desencabestraré, desencabestraràs, desencabestrarà, desencabestrarem, desencabestrareu, desencabestraran

INDICATIU CONDICIONAL: desencabestraria, desencabestraries, desencabestraria, desencabestraríem, desencabestraríeu, desencabestrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencabestri, desencabestris, desencabestri, desencabestrem, desencabestreu, desencabestrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencabestrés, desencabestressis, desencabestrés, desencabestréssim, desencabestréssiu, desencabestressin

IMPERATIU: desencabestra, desencabestri, desencabestrem, desencabestreu, desencabestrin

->desencaboriar

■desencaboriar

Part. sil.: des_en_ca_bo_ri_ar

[de encaboriar]

v 1 tr Deslliurar (algú) de les cabòries que pateix. No hi havia cap distracció que pogués desencaboriar-la.

2 pron Aprofitaré els dies de vacances per desencaboriar-me.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencaboriar

GERUNDI: desencaboriant

PARTICIPI: desencaboriat, desencaboriada, desencaboriats, desencaboriades

INDICATIU PRESENT: desencaborio, desencabories, desencaboria, desencaboriem, desencaborieu, desencaborien

INDICATIU IMPERFET: desencaboriava, desencaboriaves, desencaboriava, desencaboriàvem, desencaboriàveu, desencaboriaven

INDICATIU PASSAT: desencaborií, desencaboriares, desencaborià, desencaboriàrem, desencaboriàreu, desencaboriaren

INDICATIU FUTUR: desencaboriaré, desencaboriaràs, desencaboriarà, desencaboriarem, desencaboriareu, desencaboriaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencaboriaria, desencaboriaries, desencaboriaria, desencaboriaríem, desencaboriaríeu, desencaboriarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencaboriï, desencaboriïs, desencaboriï, desencaboriem, desencaborieu, desencaboriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desencaboriés, desencaboriessis, desencaboriés, desencaboriéssim, desencaboriéssiu, desencaboriessin

IMPERATIU: desencaboria, desencaboriï, desencaboriem, desencaborieu, desencaboriïn

->desencadellar

■desencadellar

Part. sil.: des_en_ca_de_llar

[de encadellar]

v tr 1 FUST Separar dues posts, dues fustes, etc., encadellades.

2 TECNOL En un mecanisme de cadell i roda dentada, aixecar el cadell perquè la roda pugui girar lliurement.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencadellar

GERUNDI: desencadellant

PARTICIPI: desencadellat, desencadellada, desencadellats, desencadellades

INDICATIU PRESENT: desencadello, desencadelles, desencadella, desencadellem, desencadelleu, desencadellen

INDICATIU IMPERFET: desencadellava, desencadellaves, desencadellava, desencadellàvem, desencadellàveu, desencadellaven

INDICATIU PASSAT: desencadellí, desencadellares, desencadellà, desencadellàrem, desencadellàreu, desencadellaren

INDICATIU FUTUR: desencadellaré, desencadellaràs, desencadellarà, desencadellarem, desencadellareu, desencadellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencadellaria, desencadellaries, desencadellaria, desencadellaríem, desencadellaríeu, desencadellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencadelli, desencadellis, desencadelli, desencadellem, desencadelleu, desencadellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencadellés, desencadellessis, desencadellés, desencadelléssim, desencadelléssiu, desencadellessin

IMPERATIU: desencadella, desencadelli, desencadellem, desencadelleu, desencadellin

->desencadenament

■desencadenament

Part. sil.: des_en_ca_de_na_ment

[de desencadenar]

m Acció de desencadenar o de desencadenar-se.

->desencadenant

■desencadenant

Part. sil.: des_en_ca_de_nant

[de desencadenar]

adj i m 1 Que desencadena. El desencadenant d’una discussió.

2 PAT Dit del factor que desencadena un procés mòrbid.

->desencadenar

■desencadenar

Part. sil.: des_en_ca_de_nar

[de encadenar; 1a FONT: 1250]

v 1 tr Fer cessar d’estar encadenat.

2 fig 1 tr Donar lliure curs a la violència d’algú o d’alguna cosa.

2 pron Desencadenar-se una tempestat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencadenar

GERUNDI: desencadenant

PARTICIPI: desencadenat, desencadenada, desencadenats, desencadenades

INDICATIU PRESENT: desencadeno, desencadenes, desencadena, desencadenem, desencadeneu, desencadenen

INDICATIU IMPERFET: desencadenava, desencadenaves, desencadenava, desencadenàvem, desencadenàveu, desencadenaven

INDICATIU PASSAT: desencadení, desencadenares, desencadenà, desencadenàrem, desencadenàreu, desencadenaren

INDICATIU FUTUR: desencadenaré, desencadenaràs, desencadenarà, desencadenarem, desencadenareu, desencadenaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencadenaria, desencadenaries, desencadenaria, desencadenaríem, desencadenaríeu, desencadenarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencadeni, desencadenis, desencadeni, desencadenem, desencadeneu, desencadenin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencadenés, desencadenessis, desencadenés, desencadenéssim, desencadenéssiu, desencadenessin

IMPERATIU: desencadena, desencadeni, desencadenem, desencadeneu, desencadenin

->desencaixament

desencaixament

Part. sil.: des_en_cai_xa_ment

[de desencaixar]

m 1 Acció de desencaixar o de desencaixar-se;

2 l’efecte.

->desencaixar

■desencaixar

Part. sil.: des_en_cai_xar

[de encaixar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Treure (alguna cosa) del lloc on és encaixada.

2 pron Cessar d’estar encaixat.

2 pron fig Desfigurar-se les faccions a causa d’una malaltia, d’una emoció intensa, etc. Amb el dolor se li havia desencaixat la cara.

3 tr Desencaixonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencaixar

GERUNDI: desencaixant

PARTICIPI: desencaixat, desencaixada, desencaixats, desencaixades

INDICATIU PRESENT: desencaixo, desencaixes, desencaixa, desencaixem, desencaixeu, desencaixen

INDICATIU IMPERFET: desencaixava, desencaixaves, desencaixava, desencaixàvem, desencaixàveu, desencaixaven

INDICATIU PASSAT: desencaixí, desencaixares, desencaixà, desencaixàrem, desencaixàreu, desencaixaren

INDICATIU FUTUR: desencaixaré, desencaixaràs, desencaixarà, desencaixarem, desencaixareu, desencaixaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencaixaria, desencaixaries, desencaixaria, desencaixaríem, desencaixaríeu, desencaixarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencaixi, desencaixis, desencaixi, desencaixem, desencaixeu, desencaixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencaixés, desencaixessis, desencaixés, desencaixéssim, desencaixéssiu, desencaixessin

IMPERATIU: desencaixa, desencaixi, desencaixem, desencaixeu, desencaixin

->desencaixonament

■desencaixonament

Part. sil.: des_en_cai_xo_na_ment

[de desencaixonar]

m Acció de desencaixonar.

->desencaixonar

■desencaixonar

Part. sil.: des_en_cai_xo_nar

[de encaixonar]

v tr Treure alguna cosa del caixó o de la caixa on és.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencaixonar

GERUNDI: desencaixonant

PARTICIPI: desencaixonat, desencaixonada, desencaixonats, desencaixonades

INDICATIU PRESENT: desencaixono, desencaixones, desencaixona, desencaixonem, desencaixoneu, desencaixonen

INDICATIU IMPERFET: desencaixonava, desencaixonaves, desencaixonava, desencaixonàvem, desencaixonàveu, desencaixonaven

INDICATIU PASSAT: desencaixoní, desencaixonares, desencaixonà, desencaixonàrem, desencaixonàreu, desencaixonaren

INDICATIU FUTUR: desencaixonaré, desencaixonaràs, desencaixonarà, desencaixonarem, desencaixonareu, desencaixonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencaixonaria, desencaixonaries, desencaixonaria, desencaixonaríem, desencaixonaríeu, desencaixonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencaixoni, desencaixonis, desencaixoni, desencaixonem, desencaixoneu, desencaixonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencaixonés, desencaixonessis, desencaixonés, desencaixonéssim, desencaixonéssiu, desencaixonessin

IMPERATIU: desencaixona, desencaixoni, desencaixonem, desencaixoneu, desencaixonin

->desencalcinament

■desencalcinament

Part. sil.: des_en_cal_ci_na_ment

[de desencalcinar]

m ADOB Eliminació de la calç de les pells després de la depilació.

->desencalcinant

■desencalcinant

Part. sil.: des_en_cal_ci_nant

m ADOB Qualsevol dels productes amb què hom efectua un desencalcinament.

->desencalcinar

■desencalcinar

Part. sil.: des_en_cal_ci_nar

[de encalcinar]

v tr ADOB Eliminar la calç de les pells encalcinades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencalcinar

GERUNDI: desencalcinant

PARTICIPI: desencalcinat, desencalcinada, desencalcinats, desencalcinades

INDICATIU PRESENT: desencalcino, desencalcines, desencalcina, desencalcinem, desencalcineu, desencalcinen

INDICATIU IMPERFET: desencalcinava, desencalcinaves, desencalcinava, desencalcinàvem, desencalcinàveu, desencalcinaven

INDICATIU PASSAT: desencalciní, desencalcinares, desencalcinà, desencalcinàrem, desencalcinàreu, desencalcinaren

INDICATIU FUTUR: desencalcinaré, desencalcinaràs, desencalcinarà, desencalcinarem, desencalcinareu, desencalcinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencalcinaria, desencalcinaries, desencalcinaria, desencalcinaríem, desencalcinaríeu, desencalcinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencalcini, desencalcinis, desencalcini, desencalcinem, desencalcineu, desencalcinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencalcinés, desencalcinessis, desencalcinés, desencalcinéssim, desencalcinéssiu, desencalcinessin

IMPERATIU: desencalcina, desencalcini, desencalcinem, desencalcineu, desencalcinin

->desencalimar

■desencalimar

Part. sil.: des_en_ca_li_mar

[de encalimar]

v tr i pron Desencalitjar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencalimar

GERUNDI: desencalimant

PARTICIPI: desencalimat, desencalimada, desencalimats, desencalimades

INDICATIU PRESENT: desencalimo, desencalimes, desencalima, desencalimem, desencalimeu, desencalimen

INDICATIU IMPERFET: desencalimava, desencalimaves, desencalimava, desencalimàvem, desencalimàveu, desencalimaven

INDICATIU PASSAT: desencalimí, desencalimares, desencalimà, desencalimàrem, desencalimàreu, desencalimaren

INDICATIU FUTUR: desencalimaré, desencalimaràs, desencalimarà, desencalimarem, desencalimareu, desencalimaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencalimaria, desencalimaries, desencalimaria, desencalimaríem, desencalimaríeu, desencalimarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencalimi, desencalimis, desencalimi, desencalimem, desencalimeu, desencalimin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencalimés, desencalimessis, desencalimés, desencaliméssim, desencaliméssiu, desencalimessin

IMPERATIU: desencalima, desencalimi, desencalimem, desencalimeu, desencalimin

->desencalitjar

■desencalitjar

Part. sil.: des_en_ca_lit_jar

[de encalitjar]

v 1 tr Netejar de calitja.

2 pron Esvair-se la calitja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencalitjar

GERUNDI: desencalitjant

PARTICIPI: desencalitjat, desencalitjada, desencalitjats, desencalitjades

INDICATIU PRESENT: desencalitjo, desencalitges, desencalitja, desencalitgem, desencalitgeu, desencalitgen

INDICATIU IMPERFET: desencalitjava, desencalitjaves, desencalitjava, desencalitjàvem, desencalitjàveu, desencalitjaven

INDICATIU PASSAT: desencalitgí, desencalitjares, desencalitjà, desencalitjàrem, desencalitjàreu, desencalitjaren

INDICATIU FUTUR: desencalitjaré, desencalitjaràs, desencalitjarà, desencalitjarem, desencalitjareu, desencalitjaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencalitjaria, desencalitjaries, desencalitjaria, desencalitjaríem, desencalitjaríeu, desencalitjarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencalitgi, desencalitgis, desencalitgi, desencalitgem, desencalitgeu, desencalitgin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencalitgés, desencalitgessis, desencalitgés, desencalitgéssim, desencalitgéssiu, desencalitgessin

IMPERATIU: desencalitja, desencalitgi, desencalitgem, desencalitgeu, desencalitgin

->desencallament

■desencallament

Part. sil.: des_en_ca_lla_ment

[de desencallar]

m Acció de desencallar o de desencallar-se.

->desencallar

■desencallar

Part. sil.: des_en_ca_llar

[de encallar¹; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 tr Treure (un vehicle, un vaixell, etc.) del lloc on s’ha encallat.

2 fig 1 tr Desencallar una negociació, un projecte.

2 pron Sense reforços, la situació no es pot desencallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencallar

GERUNDI: desencallant

PARTICIPI: desencallat, desencallada, desencallats, desencallades

INDICATIU PRESENT: desencallo, desencalles, desencalla, desencallem, desencalleu, desencallen

INDICATIU IMPERFET: desencallava, desencallaves, desencallava, desencallàvem, desencallàveu, desencallaven

INDICATIU PASSAT: desencallí, desencallares, desencallà, desencallàrem, desencallàreu, desencallaren

INDICATIU FUTUR: desencallaré, desencallaràs, desencallarà, desencallarem, desencallareu, desencallaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencallaria, desencallaries, desencallaria, desencallaríem, desencallaríeu, desencallarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencalli, desencallis, desencalli, desencallem, desencalleu, desencallin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencallés, desencallessis, desencallés, desencalléssim, desencalléssiu, desencallessin

IMPERATIU: desencalla, desencalli, desencallem, desencalleu, desencallin

->desencaminadament

■desencaminadament

Part. sil.: des_en_ca_mi_na_da_ment

[de desencaminar]

adv Separant-se del bon camí.

->desencaminament

■desencaminament

Part. sil.: des_en_ca_mi_na_ment

[de desencaminar]

m 1 Acció de desencaminar o de desencaminar-se;

2 l’efecte.

->desencaminar

■desencaminar

Part. sil.: des_en_ca_mi_nar

[de encaminar]

v 1 1 tr Descaminar.

2 pron Descaminar-se.

2 fig 1 tr Induir (algú) a obrar erradament, no rectament. Les males lectures l’han desencaminat.

2 pron Deixar d’obrar rectament algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencaminar

GERUNDI: desencaminant

PARTICIPI: desencaminat, desencaminada, desencaminats, desencaminades

INDICATIU PRESENT: desencamino, desencamines, desencamina, desencaminem, desencamineu, desencaminen

INDICATIU IMPERFET: desencaminava, desencaminaves, desencaminava, desencaminàvem, desencaminàveu, desencaminaven

INDICATIU PASSAT: desencaminí, desencaminares, desencaminà, desencaminàrem, desencaminàreu, desencaminaren

INDICATIU FUTUR: desencaminaré, desencaminaràs, desencaminarà, desencaminarem, desencaminareu, desencaminaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencaminaria, desencaminaries, desencaminaria, desencaminaríem, desencaminaríeu, desencaminarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencamini, desencaminis, desencamini, desencaminem, desencamineu, desencaminin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencaminés, desencaminessis, desencaminés, desencaminéssim, desencaminéssiu, desencaminessin

IMPERATIU: desencamina, desencamini, desencaminem, desencamineu, desencaminin

->desencant

■desencant

Part. sil.: des_en_cant

[de desencantar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Acció de desencantar o de desencantar-se; desencantament;

2 l’efecte.

->desencantament

■desencantament

Part. sil.: des_en_can_ta_ment

[de desencantar]

m Acció de desencantar o de desencantar-se.

->desencantar

■desencantar

Part. sil.: des_en_can_tar

[de encantar¹; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 tr Fer cessar d’estar encantat.

2 pron Cessar d’estar encantat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencantar

GERUNDI: desencantant

PARTICIPI: desencantat, desencantada, desencantats, desencantades

INDICATIU PRESENT: desencanto, desencantes, desencanta, desencantem, desencanteu, desencanten

INDICATIU IMPERFET: desencantava, desencantaves, desencantava, desencantàvem, desencantàveu, desencantaven

INDICATIU PASSAT: desencantí, desencantares, desencantà, desencantàrem, desencantàreu, desencantaren

INDICATIU FUTUR: desencantaré, desencantaràs, desencantarà, desencantarem, desencantareu, desencantaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencantaria, desencantaries, desencantaria, desencantaríem, desencantaríeu, desencantarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencanti, desencantis, desencanti, desencantem, desencanteu, desencantin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencantés, desencantessis, desencantés, desencantéssim, desencantéssiu, desencantessin

IMPERATIU: desencanta, desencanti, desencantem, desencanteu, desencantin

->desencaparrar

■desencaparrar

Part. sil.: des_en_ca_par_rar

[de encaparrar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encaparrat.

2 pron Cessar d’estar encaparrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencaparrar

GERUNDI: desencaparrant

PARTICIPI: desencaparrat, desencaparrada, desencaparrats, desencaparrades

INDICATIU PRESENT: desencaparro, desencaparres, desencaparra, desencaparrem, desencaparreu, desencaparren

INDICATIU IMPERFET: desencaparrava, desencaparraves, desencaparrava, desencaparràvem, desencaparràveu, desencaparraven

INDICATIU PASSAT: desencaparrí, desencaparrares, desencaparrà, desencaparràrem, desencaparràreu, desencaparraren

INDICATIU FUTUR: desencaparraré, desencaparraràs, desencaparrarà, desencaparrarem, desencaparrareu, desencaparraran

INDICATIU CONDICIONAL: desencaparraria, desencaparraries, desencaparraria, desencaparraríem, desencaparraríeu, desencaparrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencaparri, desencaparris, desencaparri, desencaparrem, desencaparreu, desencaparrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencaparrés, desencaparressis, desencaparrés, desencaparréssim, desencaparréssiu, desencaparressin

IMPERATIU: desencaparra, desencaparri, desencaparrem, desencaparreu, desencaparrin

->desencapotar

■desencapotar

Part. sil.: des_en_ca_po_tar

[de encapotar¹]

v 1 1 tr Treure el capot a algú.

2 pron Treure’s el capot.

2 1 tr Alleugerir (el cel) de la nuvolada que el cobria. El vent desencapotarà el cel.

2 pron Esvair-se la nuvolada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencapotar

GERUNDI: desencapotant

PARTICIPI: desencapotat, desencapotada, desencapotats, desencapotades

INDICATIU PRESENT: desencapoto, desencapotes, desencapota, desencapotem, desencapoteu, desencapoten

INDICATIU IMPERFET: desencapotava, desencapotaves, desencapotava, desencapotàvem, desencapotàveu, desencapotaven

INDICATIU PASSAT: desencapotí, desencapotares, desencapotà, desencapotàrem, desencapotàreu, desencapotaren

INDICATIU FUTUR: desencapotaré, desencapotaràs, desencapotarà, desencapotarem, desencapotareu, desencapotaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencapotaria, desencapotaries, desencapotaria, desencapotaríem, desencapotaríeu, desencapotarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencapoti, desencapotis, desencapoti, desencapotem, desencapoteu, desencapotin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencapotés, desencapotessis, desencapotés, desencapotéssim, desencapotéssiu, desencapotessin

IMPERATIU: desencapota, desencapoti, desencapotem, desencapoteu, desencapotin

->desencapritxar

■desencapritxar

Part. sil.: des_en_ca_prit_xar

[de encapritxar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encapritxat, perdre el capritx. La distància no el pogué desencapritxar d’aquella noia estrangera.

2 pron Cessar d’estar encapritxat. Es desencapritxarà en un tres i no res d’aquest àtic tan car.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencapritxar

GERUNDI: desencapritxant

PARTICIPI: desencapritxat, desencapritxada, desencapritxats, desencapritxades

INDICATIU PRESENT: desencapritxo, desencapritxes, desencapritxa, desencapritxem, desencapritxeu, desencapritxen

INDICATIU IMPERFET: desencapritxava, desencapritxaves, desencapritxava, desencapritxàvem, desencapritxàveu, desencapritxaven

INDICATIU PASSAT: desencapritxí, desencapritxares, desencapritxà, desencapritxàrem, desencapritxàreu, desencapritxaren

INDICATIU FUTUR: desencapritxaré, desencapritxaràs, desencapritxarà, desencapritxarem, desencapritxareu, desencapritxaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencapritxaria, desencapritxaries, desencapritxaria, desencapritxaríem, desencapritxaríeu, desencapritxarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencapritxi, desencapritxis, desencapritxi, desencapritxem, desencapritxeu, desencapritxin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencapritxés, desencapritxessis, desencapritxés, desencapritxéssim, desencapritxéssiu, desencapritxessin

IMPERATIU: desencapritxa, desencapritxi, desencapritxem, desencapritxeu, desencapritxin

->desencapsar

■desencapsar

Part. sil.: des_en_cap_sar

[de encapsar]

v tr Treure alguna cosa d’una capsa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencapsar

GERUNDI: desencapsant

PARTICIPI: desencapsat, desencapsada, desencapsats, desencapsades

INDICATIU PRESENT: desencapso, desencapses, desencapsa, desencapsem, desencapseu, desencapsen

INDICATIU IMPERFET: desencapsava, desencapsaves, desencapsava, desencapsàvem, desencapsàveu, desencapsaven

INDICATIU PASSAT: desencapsí, desencapsares, desencapsà, desencapsàrem, desencapsàreu, desencapsaren

INDICATIU FUTUR: desencapsaré, desencapsaràs, desencapsarà, desencapsarem, desencapsareu, desencapsaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencapsaria, desencapsaries, desencapsaria, desencapsaríem, desencapsaríeu, desencapsarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencapsi, desencapsis, desencapsi, desencapsem, desencapseu, desencapsin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencapsés, desencapsessis, desencapsés, desencapséssim, desencapséssiu, desencapsessin

IMPERATIU: desencapsa, desencapsi, desencapsem, desencapseu, desencapsin

->desencapsular

desencapsular

Part. sil.: des_en_cap_su_lar

[de encapsular]

v tr CIR Treure la càpsula a algun òrgan.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencapsular

GERUNDI: desencapsulant

PARTICIPI: desencapsulat, desencapsulada, desencapsulats, desencapsulades

INDICATIU PRESENT: desencapsulo, desencapsules, desencapsula, desencapsulem, desencapsuleu, desencapsulen

INDICATIU IMPERFET: desencapsulava, desencapsulaves, desencapsulava, desencapsulàvem, desencapsulàveu, desencapsulaven

INDICATIU PASSAT: desencapsulí, desencapsulares, desencapsulà, desencapsulàrem, desencapsulàreu, desencapsularen

INDICATIU FUTUR: desencapsularé, desencapsularàs, desencapsularà, desencapsularem, desencapsulareu, desencapsularan

INDICATIU CONDICIONAL: desencapsularia, desencapsularies, desencapsularia, desencapsularíem, desencapsularíeu, desencapsularien

SUBJUNTIU PRESENT: desencapsuli, desencapsulis, desencapsuli, desencapsulem, desencapsuleu, desencapsulin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencapsulés, desencapsulessis, desencapsulés, desencapsuléssim, desencapsuléssiu, desencapsulessin

IMPERATIU: desencapsula, desencapsuli, desencapsulem, desencapsuleu, desencapsulin

->desencapullar

■desencapullar

Part. sil.: des_en_ca_pu_llar

[de encapullar]

v tr 1 Desencaputxar.

2 Enretirar el prepuci per deixar (el gland) al descobert.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencapullar

GERUNDI: desencapullant

PARTICIPI: desencapullat, desencapullada, desencapullats, desencapullades

INDICATIU PRESENT: desencapullo, desencapulles, desencapulla, desencapullem, desencapulleu, desencapullen

INDICATIU IMPERFET: desencapullava, desencapullaves, desencapullava, desencapullàvem, desencapullàveu, desencapullaven

INDICATIU PASSAT: desencapullí, desencapullares, desencapullà, desencapullàrem, desencapullàreu, desencapullaren

INDICATIU FUTUR: desencapullaré, desencapullaràs, desencapullarà, desencapullarem, desencapullareu, desencapullaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencapullaria, desencapullaries, desencapullaria, desencapullaríem, desencapullaríeu, desencapullarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencapulli, desencapullis, desencapulli, desencapullem, desencapulleu, desencapullin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencapullés, desencapullessis, desencapullés, desencapulléssim, desencapulléssiu, desencapullessin

IMPERATIU: desencapulla, desencapulli, desencapullem, desencapulleu, desencapullin

->desencaputxar

■desencaputxar

Part. sil.: des_en_ca_put_xar

[de encaputxar]

v 1 tr Treure la caputxa a algú.

2 pron Treure’s la caputxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencaputxar

GERUNDI: desencaputxant

PARTICIPI: desencaputxat, desencaputxada, desencaputxats, desencaputxades

INDICATIU PRESENT: desencaputxo, desencaputxes, desencaputxa, desencaputxem, desencaputxeu, desencaputxen

INDICATIU IMPERFET: desencaputxava, desencaputxaves, desencaputxava, desencaputxàvem, desencaputxàveu, desencaputxaven

INDICATIU PASSAT: desencaputxí, desencaputxares, desencaputxà, desencaputxàrem, desencaputxàreu, desencaputxaren

INDICATIU FUTUR: desencaputxaré, desencaputxaràs, desencaputxarà, desencaputxarem, desencaputxareu, desencaputxaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencaputxaria, desencaputxaries, desencaputxaria, desencaputxaríem, desencaputxaríeu, desencaputxarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencaputxi, desencaputxis, desencaputxi, desencaputxem, desencaputxeu, desencaputxin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencaputxés, desencaputxessis, desencaputxés, desencaputxéssim, desencaputxéssiu, desencaputxessin

IMPERATIU: desencaputxa, desencaputxi, desencaputxem, desencaputxeu, desencaputxin

->desencarar

■desencarar

Part. sil.: des_en_ca_rar

[de encarar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encarat.

2 pron Cessar d’estar encarat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencarar

GERUNDI: desencarant

PARTICIPI: desencarat, desencarada, desencarats, desencarades

INDICATIU PRESENT: desencaro, desencares, desencara, desencarem, desencareu, desencaren

INDICATIU IMPERFET: desencarava, desencaraves, desencarava, desencaràvem, desencaràveu, desencaraven

INDICATIU PASSAT: desencarí, desencarares, desencarà, desencaràrem, desencaràreu, desencararen

INDICATIU FUTUR: desencararé, desencararàs, desencararà, desencararem, desencarareu, desencararan

INDICATIU CONDICIONAL: desencararia, desencararies, desencararia, desencararíem, desencararíeu, desencararien

SUBJUNTIU PRESENT: desencari, desencaris, desencari, desencarem, desencareu, desencarin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencarés, desencaressis, desencarés, desencaréssim, desencaréssiu, desencaressin

IMPERATIU: desencara, desencari, desencarem, desencareu, desencarin

->desencarcarament

■desencarcarament

Part. sil.: des_en_car_ca_ra_ment

[de desencarcarar]

m Acció de desencarcarar o de desencarcarar-se.

->desencarcarar

■desencarcarar

Part. sil.: des_en_car_ca_rar

[de encarcarar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encarcarat.

2 pron Cessar d’estar encarcarat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencarcarar

GERUNDI: desencarcarant

PARTICIPI: desencarcarat, desencarcarada, desencarcarats, desencarcarades

INDICATIU PRESENT: desencarcaro, desencarcares, desencarcara, desencarcarem, desencarcareu, desencarcaren

INDICATIU IMPERFET: desencarcarava, desencarcaraves, desencarcarava, desencarcaràvem, desencarcaràveu, desencarcaraven

INDICATIU PASSAT: desencarcarí, desencarcarares, desencarcarà, desencarcaràrem, desencarcaràreu, desencarcararen

INDICATIU FUTUR: desencarcararé, desencarcararàs, desencarcararà, desencarcararem, desencarcarareu, desencarcararan

INDICATIU CONDICIONAL: desencarcararia, desencarcararies, desencarcararia, desencarcararíem, desencarcararíeu, desencarcararien

SUBJUNTIU PRESENT: desencarcari, desencarcaris, desencarcari, desencarcarem, desencarcareu, desencarcarin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencarcarés, desencarcaressis, desencarcarés, desencarcaréssim, desencarcaréssiu, desencarcaressin

IMPERATIU: desencarcara, desencarcari, desencarcarem, desencarcareu, desencarcarin

->desencarcerar

■desencarcerar

Part. sil.: des_en_car_ce_rar

[de encarcerar]

v tr Desempresonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencarcerar

GERUNDI: desencarcerant

PARTICIPI: desencarcerat, desencarcerada, desencarcerats, desencarcerades

INDICATIU PRESENT: desencarcero, desencarceres, desencarcera, desencarcerem, desencarcereu, desencarceren

INDICATIU IMPERFET: desencarcerava, desencarceraves, desencarcerava, desencarceràvem, desencarceràveu, desencarceraven

INDICATIU PASSAT: desencarcerí, desencarcerares, desencarcerà, desencarceràrem, desencarceràreu, desencarceraren

INDICATIU FUTUR: desencarceraré, desencarceraràs, desencarcerarà, desencarcerarem, desencarcerareu, desencarceraran

INDICATIU CONDICIONAL: desencarceraria, desencarceraries, desencarceraria, desencarceraríem, desencarceraríeu, desencarcerarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencarceri, desencarceris, desencarceri, desencarcerem, desencarcereu, desencarcerin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencarcerés, desencarceressis, desencarcerés, desencarceréssim, desencarceréssiu, desencarceressin

IMPERATIU: desencarcera, desencarceri, desencarcerem, desencarcereu, desencarcerin

->desencarir

■desencarir

Part. sil.: des_en_ca_rir

[de encarir]

v tr Abaratir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencarir

GERUNDI: desencarint

PARTICIPI: desencarit, desencarida, desencarits, desencarides

INDICATIU PRESENT: desencareixo, desencareixes, desencareix, desencarim, desencariu, desencareixen

INDICATIU IMPERFET: desencaria, desencaries, desencaria, desencaríem, desencaríeu, desencarien

INDICATIU PASSAT: desencarí, desencarires, desencarí, desencarírem, desencaríreu, desencariren

INDICATIU FUTUR: desencariré, desencariràs, desencarirà, desencarirem, desencarireu, desencariran

INDICATIU CONDICIONAL: desencariria, desencariries, desencariria, desencariríem, desencariríeu, desencaririen

SUBJUNTIU PRESENT: desencareixi, desencareixis, desencareixi, desencarim, desencariu, desencareixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencarís, desencarissis, desencarís, desencaríssim, desencaríssiu, desencarissin

IMPERATIU: desencareix, desencareixi, desencarim, desencariu, desencareixin

->desencarnar

desencarnar

Part. sil.: des_en_car_nar

[de encarnar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Descarnar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencarnar

GERUNDI: desencarnant

PARTICIPI: desencarnat, desencarnada, desencarnats, desencarnades

INDICATIU PRESENT: desencarno, desencarnes, desencarna, desencarnem, desencarneu, desencarnen

INDICATIU IMPERFET: desencarnava, desencarnaves, desencarnava, desencarnàvem, desencarnàveu, desencarnaven

INDICATIU PASSAT: desencarní, desencarnares, desencarnà, desencarnàrem, desencarnàreu, desencarnaren

INDICATIU FUTUR: desencarnaré, desencarnaràs, desencarnarà, desencarnarem, desencarnareu, desencarnaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencarnaria, desencarnaries, desencarnaria, desencarnaríem, desencarnaríeu, desencarnarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencarni, desencarnis, desencarni, desencarnem, desencarneu, desencarnin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencarnés, desencarnessis, desencarnés, desencarnéssim, desencarnéssiu, desencarnessin

IMPERATIU: desencarna, desencarni, desencarnem, desencarneu, desencarnin

->desencarranquinar

■desencarranquinar

Part. sil.: des_en_car_ran_qui_nar

[de encarranquinar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encarranquinat.

2 pron Cessar d’estar encarranquinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencarranquinar

GERUNDI: desencarranquinant

PARTICIPI: desencarranquinat, desencarranquinada, desencarranquinats, desencarranquinades

INDICATIU PRESENT: desencarranquino, desencarranquines, desencarranquina, desencarranquinem, desencarranquineu, desencarranquinen

INDICATIU IMPERFET: desencarranquinava, desencarranquinaves, desencarranquinava, desencarranquinàvem, desencarranquinàveu, desencarranquinaven

INDICATIU PASSAT: desencarranquiní, desencarranquinares, desencarranquinà, desencarranquinàrem, desencarranquinàreu, desencarranquinaren

INDICATIU FUTUR: desencarranquinaré, desencarranquinaràs, desencarranquinarà, desencarranquinarem, desencarranquinareu, desencarranquinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencarranquinaria, desencarranquinaries, desencarranquinaria, desencarranquinaríem, desencarranquinaríeu, desencarranquinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencarranquini, desencarranquinis, desencarranquini, desencarranquinem, desencarranquineu, desencarranquinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencarranquinés, desencarranquinessis, desencarranquinés, desencarranquinéssim, desencarranquinéssiu, desencarranquinessin

IMPERATIU: desencarranquina, desencarranquini, desencarranquinem, desencarranquineu, desencarranquinin

->desencarregar

■desencarregar

Part. sil.: des_en_car_re_gar

[de encarregar; 1a FONT: 1397]

v tr Revocar un encàrrec.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencarregar

GERUNDI: desencarregant

PARTICIPI: desencarregat, desencarregada, desencarregats, desencarregades

INDICATIU PRESENT: desencarrego, desencarregues, desencarrega, desencarreguem, desencarregueu, desencarreguen

INDICATIU IMPERFET: desencarregava, desencarregaves, desencarregava, desencarregàvem, desencarregàveu, desencarregaven

INDICATIU PASSAT: desencarreguí, desencarregares, desencarregà, desencarregàrem, desencarregàreu, desencarregaren

INDICATIU FUTUR: desencarregaré, desencarregaràs, desencarregarà, desencarregarem, desencarregareu, desencarregaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencarregaria, desencarregaries, desencarregaria, desencarregaríem, desencarregaríeu, desencarregarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencarregui, desencarreguis, desencarregui, desencarreguem, desencarregueu, desencarreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencarregués, desencarreguessis, desencarregués, desencarreguéssim, desencarreguéssiu, desencarreguessin

IMPERATIU: desencarrega, desencarregui, desencarreguem, desencarregueu, desencarreguin

->desencarrilament

■desencarrilament

Part. sil.: des_en_car_ri_la_ment

[de desencarrilar]

m Desencaminament.

->desencarrilar

■desencarrilar

Part. sil.: des_en_car_ri_lar

Cp. descarrilar

[de encarrilar]

v tr desencaminar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencarrilar

GERUNDI: desencarrilant

PARTICIPI: desencarrilat, desencarrilada, desencarrilats, desencarrilades

INDICATIU PRESENT: desencarrilo, desencarriles, desencarrila, desencarrilem, desencarrileu, desencarrilen

INDICATIU IMPERFET: desencarrilava, desencarrilaves, desencarrilava, desencarrilàvem, desencarrilàveu, desencarrilaven

INDICATIU PASSAT: desencarrilí, desencarrilares, desencarrilà, desencarrilàrem, desencarrilàreu, desencarrilaren

INDICATIU FUTUR: desencarrilaré, desencarrilaràs, desencarrilarà, desencarrilarem, desencarrilareu, desencarrilaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencarrilaria, desencarrilaries, desencarrilaria, desencarrilaríem, desencarrilaríeu, desencarrilarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencarrili, desencarrilis, desencarrili, desencarrilem, desencarrileu, desencarrilin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencarrilés, desencarrilessis, desencarrilés, desencarriléssim, desencarriléssiu, desencarrilessin

IMPERATIU: desencarrila, desencarrili, desencarrilem, desencarrileu, desencarrilin

->desencartonar

■desencartonar

Part. sil.: des_en_car_to_nar

[de encartonar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encartonat.

2 pron Cessar d’estar encartonat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencartonar

GERUNDI: desencartonant

PARTICIPI: desencartonat, desencartonada, desencartonats, desencartonades

INDICATIU PRESENT: desencartono, desencartones, desencartona, desencartonem, desencartoneu, desencartonen

INDICATIU IMPERFET: desencartonava, desencartonaves, desencartonava, desencartonàvem, desencartonàveu, desencartonaven

INDICATIU PASSAT: desencartoní, desencartonares, desencartonà, desencartonàrem, desencartonàreu, desencartonaren

INDICATIU FUTUR: desencartonaré, desencartonaràs, desencartonarà, desencartonarem, desencartonareu, desencartonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencartonaria, desencartonaries, desencartonaria, desencartonaríem, desencartonaríeu, desencartonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencartoni, desencartonis, desencartoni, desencartonem, desencartoneu, desencartonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencartonés, desencartonessis, desencartonés, desencartonéssim, desencartonéssiu, desencartonessin

IMPERATIU: desencartona, desencartoni, desencartonem, desencartoneu, desencartonin

->desencasar

■desencasar

Part. sil.: des_en_ca_sar

[de encasar]

v tr Desencasellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencasar

GERUNDI: desencasant

PARTICIPI: desencasat, desencasada, desencasats, desencasades

INDICATIU PRESENT: desencaso, desencases, desencasa, desencasem, desencaseu, desencasen

INDICATIU IMPERFET: desencasava, desencasaves, desencasava, desencasàvem, desencasàveu, desencasaven

INDICATIU PASSAT: desencasí, desencasares, desencasà, desencasàrem, desencasàreu, desencasaren

INDICATIU FUTUR: desencasaré, desencasaràs, desencasarà, desencasarem, desencasareu, desencasaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencasaria, desencasaries, desencasaria, desencasaríem, desencasaríeu, desencasarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencasi, desencasis, desencasi, desencasem, desencaseu, desencasin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencasés, desencasessis, desencasés, desencaséssim, desencaséssiu, desencasessin

IMPERATIU: desencasa, desencasi, desencasem, desencaseu, desencasin

->desencasellar

■desencasellar

Part. sil.: des_en_ca_se_llar

[de encasellar]

v tr Treure (alguna cosa) de la casella o casa on és posada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencasellar

GERUNDI: desencasellant

PARTICIPI: desencasellat, desencasellada, desencasellats, desencasellades

INDICATIU PRESENT: desencasello, desencaselles, desencasella, desencasellem, desencaselleu, desencasellen

INDICATIU IMPERFET: desencasellava, desencasellaves, desencasellava, desencasellàvem, desencasellàveu, desencasellaven

INDICATIU PASSAT: desencasellí, desencasellares, desencasellà, desencasellàrem, desencasellàreu, desencasellaren

INDICATIU FUTUR: desencasellaré, desencasellaràs, desencasellarà, desencasellarem, desencasellareu, desencasellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencasellaria, desencasellaries, desencasellaria, desencasellaríem, desencasellaríeu, desencasellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencaselli, desencasellis, desencaselli, desencasellem, desencaselleu, desencasellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencasellés, desencasellessis, desencasellés, desencaselléssim, desencaselléssiu, desencasellessin

IMPERATIU: desencasella, desencaselli, desencasellem, desencaselleu, desencasellin

->desencasquetar

■desencasquetar

Part. sil.: des_en_cas_que_tar

[de encasquetar]

v tr Fer cessar d’estar encasquetat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencasquetar

GERUNDI: desencasquetant

PARTICIPI: desencasquetat, desencasquetada, desencasquetats, desencasquetades

INDICATIU PRESENT: desencasqueto, desencasquetes, desencasqueta, desencasquetem, desencasqueteu, desencasqueten

INDICATIU IMPERFET: desencasquetava, desencasquetaves, desencasquetava, desencasquetàvem, desencasquetàveu, desencasquetaven

INDICATIU PASSAT: desencasquetí, desencasquetares, desencasquetà, desencasquetàrem, desencasquetàreu, desencasquetaren

INDICATIU FUTUR: desencasquetaré, desencasquetaràs, desencasquetarà, desencasquetarem, desencasquetareu, desencasquetaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencasquetaria, desencasquetaries, desencasquetaria, desencasquetaríem, desencasquetaríeu, desencasquetarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencasqueti, desencasquetis, desencasqueti, desencasquetem, desencasqueteu, desencasquetin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencasquetés, desencasquetessis, desencasquetés, desencasquetéssim, desencasquetéssiu, desencasquetessin

IMPERATIU: desencasqueta, desencasqueti, desencasquetem, desencasqueteu, desencasquetin

->desencastar

■desencastar

Part. sil.: des_en_cas_tar

[de encastar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Separar (una cosa) d’allò a què és encastada.

2 pron La perla s’ha desencastat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencastar

GERUNDI: desencastant

PARTICIPI: desencastat, desencastada, desencastats, desencastades

INDICATIU PRESENT: desencasto, desencastes, desencasta, desencastem, desencasteu, desencasten

INDICATIU IMPERFET: desencastava, desencastaves, desencastava, desencastàvem, desencastàveu, desencastaven

INDICATIU PASSAT: desencastí, desencastares, desencastà, desencastàrem, desencastàreu, desencastaren

INDICATIU FUTUR: desencastaré, desencastaràs, desencastarà, desencastarem, desencastareu, desencastaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencastaria, desencastaries, desencastaria, desencastaríem, desencastaríeu, desencastarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencasti, desencastis, desencasti, desencastem, desencasteu, desencastin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencastés, desencastessis, desencastés, desencastéssim, desencastéssiu, desencastessin

IMPERATIU: desencasta, desencasti, desencastem, desencasteu, desencastin

->desencaterinar

■desencaterinar

Part. sil.: des_en_ca_te_ri_nar

[de encaterinar-se]

v 1 tr Fer cessar d’estar encaterinat.

2 pron Cessar d’estar encaterinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencaterinar

GERUNDI: desencaterinant

PARTICIPI: desencaterinat, desencaterinada, desencaterinats, desencaterinades

INDICATIU PRESENT: desencaterino, desencaterines, desencaterina, desencaterinem, desencaterineu, desencaterinen

INDICATIU IMPERFET: desencaterinava, desencaterinaves, desencaterinava, desencaterinàvem, desencaterinàveu, desencaterinaven

INDICATIU PASSAT: desencateriní, desencaterinares, desencaterinà, desencaterinàrem, desencaterinàreu, desencaterinaren

INDICATIU FUTUR: desencaterinaré, desencaterinaràs, desencaterinarà, desencaterinarem, desencaterinareu, desencaterinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencaterinaria, desencaterinaries, desencaterinaria, desencaterinaríem, desencaterinaríeu, desencaterinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencaterini, desencaterinis, desencaterini, desencaterinem, desencaterineu, desencaterinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencaterinés, desencaterinessis, desencaterinés, desencaterinéssim, desencaterinéssiu, desencaterinessin

IMPERATIU: desencaterina, desencaterini, desencaterinem, desencaterineu, desencaterinin

->desencatifar

■desencatifar

Part. sil.: des_en_ca_ti_far

[de encatifar]

v tr Treure la catifa o les catifes que cobreixen el soler d’una habitació, una graonada, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencatifar

GERUNDI: desencatifant

PARTICIPI: desencatifat, desencatifada, desencatifats, desencatifades

INDICATIU PRESENT: desencatifo, desencatifes, desencatifa, desencatifem, desencatifeu, desencatifen

INDICATIU IMPERFET: desencatifava, desencatifaves, desencatifava, desencatifàvem, desencatifàveu, desencatifaven

INDICATIU PASSAT: desencatifí, desencatifares, desencatifà, desencatifàrem, desencatifàreu, desencatifaren

INDICATIU FUTUR: desencatifaré, desencatifaràs, desencatifarà, desencatifarem, desencatifareu, desencatifaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencatifaria, desencatifaries, desencatifaria, desencatifaríem, desencatifaríeu, desencatifarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencatifi, desencatifis, desencatifi, desencatifem, desencatifeu, desencatifin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencatifés, desencatifessis, desencatifés, desencatiféssim, desencatiféssiu, desencatifessin

IMPERATIU: desencatifa, desencatifi, desencatifem, desencatifeu, desencatifin

->desencativar

■desencativar

Part. sil.: des_en_ca_ti_var

[de encativar]

v tr Fer cessar d’estar encativat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencativar

GERUNDI: desencativant

PARTICIPI: desencativat, desencativada, desencativats, desencativades

INDICATIU PRESENT: desencativo, desencatives, desencativa, desencativem, desencativeu, desencativen

INDICATIU IMPERFET: desencativava, desencativaves, desencativava, desencativàvem, desencativàveu, desencativaven

INDICATIU PASSAT: desencativí, desencativares, desencativà, desencativàrem, desencativàreu, desencativaren

INDICATIU FUTUR: desencativaré, desencativaràs, desencativarà, desencativarem, desencativareu, desencativaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencativaria, desencativaries, desencativaria, desencativaríem, desencativaríeu, desencativarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencativi, desencativis, desencativi, desencativem, desencativeu, desencativin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencativés, desencativessis, desencativés, desencativéssim, desencativéssiu, desencativessin

IMPERATIU: desencativa, desencativi, desencativem, desencativeu, desencativin

->desencauar

■desencauar

Part. sil.: des_en_ca_uar

[de encauar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Fer sortir del cau (un animal, una persona).

2 pron Sortir del cau.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencauar

GERUNDI: desencauant

PARTICIPI: desencauat, desencauada, desencauats, desencauades

INDICATIU PRESENT: desencauo, desencaues, desencaua, desencauem, desencaueu, desencauen

INDICATIU IMPERFET: desencauava, desencauaves, desencauava, desencauàvem, desencauàveu, desencauaven

INDICATIU PASSAT: desencauí, desencauares, desencauà, desencauàrem, desencauàreu, desencauaren

INDICATIU FUTUR: desencauaré, desencauràs, desencauarà, desencauarem, desencauareu, desencauaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencauaria, desencauaries, desencauaria, desencauaríem, desencauaríeu, desencauarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencaui, desencauis, desencaui, desencauem, desencaueu, desencauin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencaués, desencauessis, desencaués, desencauéssim, desencauéssiu, desencauessin

IMPERATIU: desencaua, desencaui, desencauem, desencaueu, desencauin

->desencavalcar

■desencavalcar

Part. sil.: des_en_ca_val_car

[de encavalcar; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 tr Fer cessar d’estar encavalcat.

2 pron Cessar d’estar encavalcat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencavalcar

GERUNDI: desencavalcant

PARTICIPI: desencavalcat, desencavalcada, desencavalcats, desencavalcades

INDICATIU PRESENT: desencavalco, desencavalques, desencavalca, desencavalquem, desencavalqueu, desencavalquen

INDICATIU IMPERFET: desencavalcava, desencavalcaves, desencavalcava, desencavalcàvem, desencavalcàveu, desencavalcaven

INDICATIU PASSAT: desencavalquí, desencavalcares, desencavalcà, desencavalcàrem, desencavalcàreu, desencavalcaren

INDICATIU FUTUR: desencavalcaré, desencavalcaràs, desencavalcarà, desencavalcarem, desencavalcareu, desencavalcaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencavalcaria, desencavalcaries, desencavalcaria, desencavalcaríem, desencavalcaríeu, desencavalcarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencavalqui, desencavalquis, desencavalqui, desencavalquem, desencavalqueu, desencavalquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencavalqués, desencavalquessis, desencavalqués, desencavalquéssim, desencavalquéssiu, desencavalquessin

IMPERATIU: desencavalca, desencavalqui, desencavalquem, desencavalqueu, desencavalquin

->desencavallar

■desencavallar

Part. sil.: des_en_ca_va_llar

[de encavallar]

v 1 tr Fer cessar d’estar encavallat.

2 pron Cessar d’estar encavallat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencavallar

GERUNDI: desencavallant

PARTICIPI: desencavallat, desencavallada, desencavallats, desencavallades

INDICATIU PRESENT: desencavallo, desencavalles, desencavalla, desencavallem, desencavalleu, desencavallen

INDICATIU IMPERFET: desencavallava, desencavallaves, desencavallava, desencavallàvem, desencavallàveu, desencavallaven

INDICATIU PASSAT: desencavallí, desencavallares, desencavallà, desencavallàrem, desencavallàreu, desencavallaren

INDICATIU FUTUR: desencavallaré, desencavallaràs, desencavallarà, desencavallarem, desencavallareu, desencavallaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencavallaria, desencavallaries, desencavallaria, desencavallaríem, desencavallaríeu, desencavallarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencavalli, desencavallis, desencavalli, desencavallem, desencavalleu, desencavallin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencavallés, desencavallessis, desencavallés, desencavalléssim, desencavalléssiu, desencavallessin

IMPERATIU: desencavalla, desencavalli, desencavallem, desencavalleu, desencavallin

->desencebar

■desencebar

Part. sil.: des_en_ce_bar

[de encebar]

v 1 tr Treure l’enceb a una arma encebada.

2 HIDR 1 tr Fer cessar d’estar encebada una bomba.

2 pron Cessar d’estar encebada una bomba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desencebar

GERUNDI: desencebant

PARTICIPI: desencebat, desencebada, desencebats, desencebades

INDICATIU PRESENT: desencebo, desencebes, desenceba, desencebem, desencebeu, desenceben

INDICATIU IMPERFET: desencebava, desencebaves, desencebava, desencebàvem, desencebàveu, desencebaven

INDICATIU PASSAT: desencebí, desencebares, desencebà, desencebàrem, desencebàreu, desencebaren

INDICATIU FUTUR: desencebaré, desencebaràs, desencebarà, desencebarem, desencebareu, desencebaran

INDICATIU CONDICIONAL: desencebaria, desencebaries, desencebaria, desencebaríem, desencebaríeu, desencebarien

SUBJUNTIU PRESENT: desencebi, desencebis, desencebi, desencebem, desencebeu, desencebin

SUBJUNTIU IMPERFET: desencebés, desencebessis, desencebés, desencebéssim, desencebéssiu, desencebessin

IMPERATIU: desenceba, desencebi, desencebem, desencebeu, desencebin