V

->V

V

símb 1 FÍS i ELECT tensió 2.

2 QUÍM INORG vanadi.

3 METROL volt².

->v.

v.

abrev 1 GRAM verb 2.

2 vers² 3.

->va vana

■va vana

Hom.: bah

[del ll. vanus, -a, -um ‘buit; inútil; enganyós’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj 1 Que no té sinó aparença, sense realitat, sense fonament. Vana esperança. Vanes il·lusions.

2 1 Mancat d’eficàcia, inútil. Paraules vanes. Vanes amenaces.

2 en va loc adv Inútil, sense efecte. És en va que hi insisteixis. Treballar, parlar, en va.

3 Que té el desig d’ésser notat, frívol.

->VA

VA

símb ELECTROT voltampere.

->vaca

■vaca

Hom.: baca

[del ll. vacca, íd.; 1a FONT: s. XI]

f 1 1 ZOOL i RAM Femella adulta del bou.

2 les vaques grasses (o les vaques magres) fig Expressió, d’origen bíblic, que hom usa per a indicar una època o temporada de prosperitat (o de misèria).

3 vaca heràldica HERÀLD Vaca representada amb braguer i amb la cua estesa al llarg del flanc.

4 vaca sagrada fig i iròn Dit d’una persona que frueix de prestigi per l’autoritat indiscutible que té en una matèria.

2 ICT 1 Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids (Torpedo sp), amb el cos diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua amb un replec cutani a cada costat. Comprèn la vaca comuna, o tremolosa (T. torpedo), la vaca morena (T. marmorata) i la vaca negrosa (T. nobiliana).

2 vaca serrana Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Serranus scriba), de color groguenc amb bandes transversals més fosques, amb una taca blava al ventre.

3 PESC 1 Art d’arrossegament de fons molt semblant al bou, però de dimensions més petites i amb les malles més espesses. És anomenat també art de la vaca.

2 Vaquera.

3 pescar a la vaca Pescar amb l’art de la vaca.

4 fer vaca col·loq En el joc o en altres negocis, fer companyia amb un altre, a base de repartir-se els guanys a parts iguals, anar a mitges.

->vacació

■vacació

Part. sil.: va_ca_ci_ó

[del ll. vacatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Vacança.

->vacada

■vacada

Hom.: bacada i becada

[de vaca; 1a FONT: s. XVIII]

f RAM Ramat de vaques.

->vacança

■vacança

[de vacar]

f 1 1 Estat d’un càrrec, d’una plaça, etc., mancats de titular, vacants. Han declarat la vacança de la càtedra de filosofia.

2 Període durant el qual roman vacant un càrrec, una plaça, etc. En morir el rei hi hagué una llarga vacança de poder.

3 vacança de la seu DR CAN Seu vacant.

2 pl 1 Cessació, suspensió, temporal d’una activitat. Et cal fer vacances urgentment.

2 DR PROC Període durant el qual els tribunals de justícia suspenen llurs actuacions.

3 DR TREB Dret irrenunciable de tot treballador per compte d’altri a un quant temps de descans anual retribuït, que sol ésser de trenta dies, ordinàriament a l’estiu.

4 ENSENY Temps de repòs concedit als estudiants, en la recurrència d’una festivitat o per altres circumstàncies, sobretot la calor els mesos d’estiu, durant el qual romanen tancades les escoles.

->vacant

■vacant

Hom.: bacant

[de vacar; 1a FONT: 1614]

1 adj Que vaca. Càtedra vacant. Una plaça vacant.

2 f Càrrec o plaça que vaca. Enguany hi ha moltes vacants d’escoles.

->vacar

■vacar

Hom.: becar

[de vagar¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr No estar ocupats un càrrec, una plaça, una dignitat, etc. Ara la plaça de supervisor vaca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vacar

GERUNDI: vacant

PARTICIPI: vacat, vacada, vacats, vacades

INDICATIU PRESENT: vaco, vaques, vaca, vaquem, vaqueu, vaquen

INDICATIU IMPERFET: vacava, vacaves, vacava, vacàvem, vacàveu, vacaven

INDICATIU PASSAT: vaquí, vacares, vacà, vacàrem, vacàreu, vacaren

INDICATIU FUTUR: vacaré, vacaràs, vacarà, vacarem, vacareu, vacaran

INDICATIU CONDICIONAL: vacaria, vacaries, vacaria, vacaríem, vacaríeu, vacarien

SUBJUNTIU PRESENT: vaqui, vaquis, vaqui, vaquem, vaqueu, vaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: vaqués, vaquessis, vaqués, vaquéssim, vaquéssiu, vaquessin

IMPERATIU: vaca, vaqui, vaquem, vaqueu, vaquin

->vacària

■vacària

Part. sil.: va_cà_ri_a

f BOT Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies (Vaccaria pyramidata), de fulles ovades o lanceolades, flors rosades en dicasis i fruits capsulars ovoides.

->vacarissenc

vacarissenc -a

adj i m i f De Vacarisses (Vallès Occidental).

->vacassa

■vacassa

f BOT Molleric granellut.

->vacceu

vacceu -ea

Part. sil.: vac_ceu

1 adj Relatiu o pertanyent als vacceus.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà establert a les planes centrals del Duero fins als voltants de l’Esla.

->vaccí

■vaccí -ina

[del ll. vaccīnus, -a, -um ‘relatiu a la vaca’]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la vaca.

2 RAM Boví.

2 m 1 PAT Malaltia general, observada sobretot en les vaques, però també en els equins i en l’home, que es caracteritza per l’erupció de pústules d’aspecte variable i per altres símptomes generals més o menys intensos.

2 TERAP Vacuna.

->vaccinació

■vaccinació

Part. sil.: vac_ci_na_ci_ó

[de vaccinar]

f TERAP Vacunació.

->vaccinador

■vaccinador -a

[de vaccinar]

adj i m i f TERAP Vacunador.

->vaccinar

■vaccinar

[de vaccí; 1a FONT: 1932, DFa.]

v tr TERAP Vacunar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vaccinar

GERUNDI: vaccinant

PARTICIPI: vaccinat, vaccinada, vaccinats, vaccinades

INDICATIU PRESENT: vaccino, vaccines, vaccina, vaccinem, vaccineu, vaccinen

INDICATIU IMPERFET: vaccinava, vaccinaves, vaccinava, vaccinàvem, vaccinàveu, vaccinaven

INDICATIU PASSAT: vacciní, vaccinares, vaccinà, vaccinàrem, vaccinàreu, vaccinaren

INDICATIU FUTUR: vaccinaré, vaccinaràs, vaccinarà, vaccinarem, vaccinareu, vaccinaran

INDICATIU CONDICIONAL: vaccinaria, vaccinaries, vaccinaria, vaccinaríem, vaccinaríeu, vaccinarien

SUBJUNTIU PRESENT: vaccini, vaccinis, vaccini, vaccinem, vaccineu, vaccinin

SUBJUNTIU IMPERFET: vaccinés, vaccinessis, vaccinés, vaccinéssim, vaccinéssiu, vaccinessin

IMPERATIU: vaccina, vaccini, vaccinem, vaccineu, vaccinin

->vaccinel·la

vaccinel·la

[del fr. vaccinelle, íd., dimin. de vaccine ‘vaccí’]

f 1 PAT Fals vaccí.

2 TERAP Forma de vacuna atenuada per la manca de receptivitat del vacunat.

->vaccínic

■vaccínic -a

[de vaccí]

adj TERAP Relatiu o pertanyent al vaccí o a la vacuna.

->vaccínide

vaccínide

f PAT Manifestació cutània deguda a la vacuna.

->vaccinífer

vaccinífer -a

[de vaccí i -fer]

adj PAT i TERAP Portador de vaccí.

->vacciniforme

vacciniforme

[de vaccí i -forme]

adj PAT i TERAP Semblant a un vaccí.

->vaccinostil

vaccinostil

[de vaccí i el ll. stilus ‘punxó’]

m TERAP Petita llanceta per a practicar la vacunació.

->vaccinoteràpia

vaccinoteràpia

Part. sil.: vac_ci_no_te_rà_pi_a

f TERAP Utilització terapèutica de les vacunes.

->vacherin

vacherin^* [vaʃɾɛ́ŋ]

[fr ] m ALIM Formatge fet amb llet de vaca, de pasta crua premsada, suau i elàstica, madurat durant un període mínim de tres setmanes, amb gust lleugerament salat i textura cremosa, presentat en forma de barra i envoltat d’una crosta d’escorça d’avet, originari de la Savoia.

->vacil·lació

■vacil·lació

Part. sil.: va_cil_la_ci_ó

[del ll. vacillatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1500]

f 1 Acció de vacil·lar.

2 Estat de vacil·lant.

->vacil·lant

■vacil·lant

[del ll. vacillans, -ntis, participi pres. de vacillare ‘oscil·lar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que vacil·la. Pas vacil·lant. Una fe vacil·lant.

->vacil·lar

■vacil·lar

[del ll. vacillare ‘oscil·lar’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v intr 1 1 Moure’s lleugerament d’ací d’allà per manca d’estabilitat. Tot ell vacil·lava en caminar.

2 p ext Tremolar una llum, una flama, etc., sofrir variacions ràpides, estar a punt d’apagar-se.

2 fig Una cosa no material ésser inestable, poc ferma, etc. La seva memòria vacil·lava. Vacil·lar la fe.

3 fig Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar davant una alternativa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vacil·lar

GERUNDI: vacil·lant

PARTICIPI: vacil·lat, vacil·lada, vacil·lats, vacil·lades

INDICATIU PRESENT: vacil·lo, vacil·les, vacil·la, vacil·lem, vacil·leu, vacil·len

INDICATIU IMPERFET: vacil·lava, vacil·laves, vacil·lava, vacil·làvem, vacil·làveu, vacil·laven

INDICATIU PASSAT: vacil·lí, vacil·lares, vacil·là, vacil·làrem, vacil·làreu, vacil·laren

INDICATIU FUTUR: vacil·laré, vacil·laràs, vacil·larà, vacil·larem, vacil·lareu, vacil·laran

INDICATIU CONDICIONAL: vacil·laria, vacil·laries, vacil·laria, vacil·laríem, vacil·laríeu, vacil·larien

SUBJUNTIU PRESENT: vacil·li, vacil·lis, vacil·li, vacil·lem, vacil·leu, vacil·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: vacil·lés, vacil·lessis, vacil·lés, vacil·léssim, vacil·léssiu, vacil·lessin

IMPERATIU: vacil·la, vacil·li, vacil·lem, vacil·leu, vacil·lin

->vacu vàcua

■vacu vàcua

[del ll. vacuus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Buit, especialment en sentit figurat.

->vàcuament

■vàcuament

Part. sil.: và_cu_a_ment

[de vacu]

adv D’una manera vàcua.

->vacuïtat

■vacuïtat

Part. sil.: va_cu_ï_tat

[del ll. vacuĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de vacu, buidor.

->vacum

■vacum

[de vaca]

m RAM Bestiar boví. Cap de vacum.

->vacuna

■vacuna

[del cast. vacuna, íd., der. de vaca; 1a FONT: 1839, DLab.]

f TERAP 1 Limfa provinent d’algun animal afectat del vaccí i que, injectada en l’organisme humà, l’immunitza contra la verola.

2 p ext Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions. Vacuna trivalent, tetravalent, polivalent.

->vacunació

■vacunació

Part. sil.: va_cu_na_ci_ó

[de vacunar; 1a FONT: c. 1900]

f TERAP Acció de vacunar.

->vacunador

■vacunador -a

[de vacunar]

adj i m i f TERAP Que vacuna.

->vacunar

■vacunar

[de vacuna; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr TERAP Aplicar amb finalitat profilàctica o terapèutica vacunes preparades amb gèrmens vius, atenuats o morts o amb llurs productes, els quals provoquen immunitat activa i específica contra determinades infeccions futures o acabades d’adquirir, provocades pels mateixos agents o per altres de molt semblants.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vacunar

GERUNDI: vacunant

PARTICIPI: vacunat, vacunada, vacunats, vacunades

INDICATIU PRESENT: vacuno, vacunes, vacuna, vacunem, vacuneu, vacunen

INDICATIU IMPERFET: vacunava, vacunaves, vacunava, vacunàvem, vacunàveu, vacunaven

INDICATIU PASSAT: vacuní, vacunares, vacunà, vacunàrem, vacunàreu, vacunaren

INDICATIU FUTUR: vacunaré, vacunaràs, vacunarà, vacunarem, vacunareu, vacunaran

INDICATIU CONDICIONAL: vacunaria, vacunaries, vacunaria, vacunaríem, vacunaríeu, vacunarien

SUBJUNTIU PRESENT: vacuni, vacunis, vacuni, vacunem, vacuneu, vacunin

SUBJUNTIU IMPERFET: vacunés, vacunessis, vacunés, vacunéssim, vacunéssiu, vacunessin

IMPERATIU: vacuna, vacuni, vacunem, vacuneu, vacunin

->vacuoextractor

vacuoextractor

Part. sil.: va_cu_o_ex_trac_tor

[de vacu i extractor]

m OBST Aparell obstètric que, mitjançant el buit, orienta i extreu el cap del fetus.

->vacúol

■vacúol

Part. sil.: va_cú_ol

[formació culta analògica sobre la base del ll. vacuum ‘buit’]

m 1 1 CIT Espai intracel·lular protoplasmàtic en el qual s’acumulen substàncies líquides o gasoses, segregades pel protoplasma, o productes sòlids.

2 vacúol gasífer BOT Vacúol delimitat per una capa proteica de perímetre poligonal, a l’interior del qual s’acumula gas, que existeix en moltes esquizofícies planctòniques i que impedeix que sedimentin.

2 PETROG Nom genèric emprat per a designar les cavitats que apareixen en els cristalls formant inclusions, sense cap orientació preferent i parcialment plenes de líquid.

->vacuolar

vacuolar

Part. sil.: va_cu_o_lar

[de vacúol]

adj Relatiu o pertanyent al vacúol o als vacúols.

->vacuolitzat

vacuolitzat -ada

Part. sil.: va_cu_o_lit_zat

[de vacúol]

adj CIT Que té vacúols.

->vacuoma

vacuoma

Part. sil.: va_cu_o_ma

[de vacu]

m CIT i BOT Conjunt de vacúols d’una cèl·lula.

->vacuòmetre

■vacuòmetre

Part. sil.: va_cu_ò_me_tre

[de vacu i -metre]

m FÍS i METROL 1 Instrument utilitzat per a mesurar la pressió d’un recinte quan és inferior a l’atmosfèrica que l’envolta.

2 vacuòmetre de McLeod Vacuòmetre de mesura indirecta i discontínua.

3 vacuòmetre de Pirani Mesurador d’ionització on aquesta és afavorida per la presència d’un filament.

->vacuòstat

■vacuòstat

Part. sil.: va_cu_òs_tat

m QUÍM Manòstat per a regular pressions petites de buit.

->vademècum

■vademècum

[del ll. vade mecum ‘vés amb mi’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Manual, tractat breu, que conté les nocions elementals d’un art o d’una ciència.

->vade retro

vade retro (o ‘vade retro’, Satanàs!)^* [báðerétɾo]

[expressió ll., ‘vés enrere’, reducció de la frase Vade retro, Satana! ‘Vés o fes-te enrere, Satanàs’, treta de la versió llatina Vulgata dels evangelis de Mateu 16, 23 i Marc 8, 33]

[usat sovint iròn] loc interj Expressió llatina usada exclamativament per a rebutjar o repel·lir una persona o una cosa.

->vag-

vag-

Forma prefixada del mot llatí vagus, que significa ‘vague, indefinit’. Ex.: vaguectomia.

->vaga

■vaga

Hom.: baga i vague

[de vagar¹; 1a FONT: 1315]

f 1 SOCIOL i REL TREB 1 Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Vaga general. Fer vaga, declarar-se en vaga.

2 vaga de braços caiguts Vaga en què hom deixa de treballar però sense abandonar el lloc de treball.

3 vaga de fam POLÍT Mitjà de lluita no violenta que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions.

4 vaga de zel Vaga que consisteix a complir estrictament el reglament i les instruccions de treball, amb la qual cosa es frena el ritme de treball.

2 estar en vaga (una cosa) No fer-la servir.

->vagabund

■vagabund -a

[del ll. td. vagabundus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1377]

1 adj i m i f 1 Que va errant d’un lloc a l’altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament. Gent vagabunda. Un vagabund.

2 Dropo, gandul.

2 adj p ext Vida vagabunda.

->vagabundejar

■vagabundejar

[de vagabund; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 Fer vida de vagabund. Des que va tenir aquell desengany, vagabundejava.

2 Dropejar, gandulejar. No vagabundegis i vine a ajudar-nos!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vagabundejar

GERUNDI: vagabundejant

PARTICIPI: vagabundejat, vagabundejada, vagabundejats, vagabundejades

INDICATIU PRESENT: vagabundejo, vagabundeges, vagabundeja, vagabundegem, vagabundegeu, vagabundegen

INDICATIU IMPERFET: vagabundejava, vagabundejaves, vagabundejava, vagabundejàvem, vagabundejàveu, vagabundejaven

INDICATIU PASSAT: vagabundegí, vagabundejares, vagabundejà, vagabundejàrem, vagabundejàreu, vagabundejaren

INDICATIU FUTUR: vagabundejaré, vagabundejaràs, vagabundejarà, vagabundejarem, vagabundejareu, vagabundejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vagabundejaria, vagabundejaries, vagabundejaria, vagabundejaríem, vagabundejaríeu, vagabundejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vagabundegi, vagabundegis, vagabundegi, vagabundegem, vagabundegeu, vagabundegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vagabundegés, vagabundegessis, vagabundegés, vagabundegéssim, vagabundegéssiu, vagabundegessin

IMPERATIU: vagabundeja, vagabundegi, vagabundegem, vagabundegeu, vagabundegin

->vagabunderia

■vagabunderia

Part. sil.: va_ga_bun_de_ri_a

[de vagabund; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Habitud de vagabundejar.

2 Droperia, ganduleria.

2 Vida de vagabund.

->vagal

■vagal

[de vague]

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent al nervi vague.

->vagament

■vagament

[de vague]

adv D’una manera vaga, no definida.

->vagància

■vagància

Part. sil.: va_gàn_ci_a

[de vagant]

f Fet de vagar, de no estar ocupat en res.

->vagant

■vagant

Hom.: bagant

[de vagar¹; 1a FONT: 1390]

adj 1 1 Que vaga, ociós.

2 clergue vagant LIT Goliard.

2 ant 1 Vacant.

2 béns vagants DR CIV Béns vacants, que es troben sense cap titular de domini.

->vagar¹

■vagar¹

[del ll. vacare ‘estar buit, ociós’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 Vacar.

2 Tenir temps, algú, de fer alguna cosa. Ara que em vaga, t’ho faré jo mateix. A veure quan us vagarà d’endreçar aquests llibres!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vagar

GERUNDI: vagant

PARTICIPI: vagat, vagada, vagats, vagades

INDICATIU PRESENT: vago, vagues, vaga, vaguem, vagueu, vaguen

INDICATIU IMPERFET: vagava, vagaves, vagava, vagàvem, vagàveu, vagaven

INDICATIU PASSAT: vaguí, vagares, vagà, vagàrem, vagàreu, vagaren

INDICATIU FUTUR: vagaré, vagaràs, vagarà, vagarem, vagareu, vagaran

INDICATIU CONDICIONAL: vagaria, vagaries, vagaria, vagaríem, vagaríeu, vagarien

SUBJUNTIU PRESENT: vagui, vaguis, vagui, vaguem, vagueu, vaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: vagués, vaguessis, vagués, vaguéssim, vaguéssiu, vaguessin

IMPERATIU: vaga, vagui, vaguem, vagueu, vaguin

->vagar²

■vagar²

[del ll. vagare, íd.; 1a FONT: c. 1460]

v intr 1 Errar a la ventura, anar d’un lloc a un altre sense aturar-se enlloc. Vagar pels carrers.

2 p ext Vagar els núvols pel cel.

3 fig Deixar vagar els pensaments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vagar

GERUNDI: vagant

PARTICIPI: vagat, vagada, vagats, vagades

INDICATIU PRESENT: vago, vagues, vaga, vaguem, vagueu, vaguen

INDICATIU IMPERFET: vagava, vagaves, vagava, vagàvem, vagàveu, vagaven

INDICATIU PASSAT: vaguí, vagares, vagà, vagàrem, vagàreu, vagaren

INDICATIU FUTUR: vagaré, vagaràs, vagarà, vagarem, vagareu, vagaran

INDICATIU CONDICIONAL: vagaria, vagaries, vagaria, vagaríem, vagaríeu, vagarien

SUBJUNTIU PRESENT: vagui, vaguis, vagui, vaguem, vagueu, vaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: vagués, vaguessis, vagués, vaguéssim, vaguéssiu, vaguessin

IMPERATIU: vaga, vagui, vaguem, vagueu, vaguin

->vàgara

vàgara

[del fr. vaigre o bègre ‘planxa usada per al revestiment interior d’un vaixell’, i aquest, probablement del neerl. weger, íd.]

f CONSTR NAV 1 Cadascuna de les planxes angulars paral·leles a la quilla d’un vaixell de ferro o d’acer que, posades entre les varengues o entre les quadernes, en reforcen el buc.

2 Secció obliqua d’una embarcació.

3 Llistó de fusta llarg, estret i vincladís que, clavat per dintre, de popa a proa i a diferents alçades, a les quadernes d’un vaixell de fusta en construcció, serveix per a mantenir-les en la posició convenient fins que hom hi posa les cintes i els baus.

->vagareig

■vagareig

Part. sil.: va_ga_reig

[de vagarejar]

m Acció de vagarejar.

->vagarejar

■vagarejar

Cp. vaguejar

[de vagar¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr 1 Errar a la ventura. Vagarejà per tot Europa, decidint en cada moment què fer.

2 Estar ociós, passar temps vagarós. Des que la van despatxar de la feina que vagareja. Vagarejava pel port, sense saber què fer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vagarejar

GERUNDI: vagarejant

PARTICIPI: vagarejat, vagarejada, vagarejats, vagarejades

INDICATIU PRESENT: vagarejo, vagareges, vagareja, vagaregem, vagaregeu, vagaregen

INDICATIU IMPERFET: vagarejava, vagarejaves, vagarejava, vagarejàvem, vagarejàveu, vagarejaven

INDICATIU PASSAT: vagaregí, vagarejares, vagarejà, vagarejàrem, vagarejàreu, vagarejaren

INDICATIU FUTUR: vagarejaré, vagarejaràs, vagarejarà, vagarejarem, vagarejareu, vagarejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vagarejaria, vagarejaries, vagarejaria, vagarejaríem, vagarejaríeu, vagarejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vagaregi, vagaregis, vagaregi, vagaregem, vagaregeu, vagaregin

SUBJUNTIU IMPERFET: vagaregés, vagaregessis, vagaregés, vagaregéssim, vagaregéssiu, vagaregessin

IMPERATIU: vagareja, vagaregi, vagaregem, vagaregeu, vagaregin

->vagarívol

■vagarívol -a

[de vagar¹; 1a FONT: 1866]

adj Que vagareja.

->vagarívolament

■vagarívolament

[de vagarívol]

adv Vagarejant.

->vagarós

■vagarós -osa

[de vagar¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 De lleure. No em resta gaire temps vagarós.

2 Vagarívol, ociós.

->vagarosament

■vagarosament

[de vagarós]

adv 1 D’una manera vagarosa.

2 Vagarívolament.

->vagarro

■vagarro -a

[no és gaire segur que sigui der. de vagar, sobretot perquè els der. en -arro es formen gairebé només sobre substantius; més aviat sembla un paral·lel de abegot (v. aquest mot) i la variant bagot (-ot i -arro, sufixos pejoratius, tots dos), amb v- per influx de vagar², verb adient al mascle de l’abella; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m i f Dropo, gandul.

2 m ENTOM Abellot.

->vagassejar

■vagassejar

Hom.: bagassejar

[de vagar¹]

v intr Fer el dropo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vagassejar

GERUNDI: vagassejant

PARTICIPI: vagassejat, vagassejada, vagassejats, vagassejades

INDICATIU PRESENT: vagassejo, vagasseges, vagasseja, vagassegem, vagassegeu, vagassegen

INDICATIU IMPERFET: vagassejava, vagassejaves, vagassejava, vagassejàvem, vagassejàveu, vagassejaven

INDICATIU PASSAT: vagassegí, vagassejares, vagassejà, vagassejàrem, vagassejàreu, vagassejaren

INDICATIU FUTUR: vagassejaré, vagassejaràs, vagassejarà, vagassejarem, vagassejareu, vagassejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vagassejaria, vagassejaries, vagassejaria, vagassejaríem, vagassejaríeu, vagassejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vagassegi, vagassegis, vagassegi, vagassegem, vagassegeu, vagassegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vagassegés, vagassegessis, vagassegés, vagassegéssim, vagassegéssiu, vagassegessin

IMPERATIU: vagasseja, vagassegi, vagassegem, vagassegeu, vagassegin

->vagatiu

■vagatiu -iva

Part. sil.: va_ga_tiu

[de vagar¹]

adj vagarós 1.

->vàgil

■vàgil

adj ECOL Dit de l’organisme errant que, formant part del bentos marí, es mou per sobre del substrat o prop seu.

->vagin-

■vagin-

Forma prefixada del mot llatí vagina, que significa ‘vagina’. Ex.: vaginectomia.

->vagina

■vagina

[del ll. vagīna ‘beina, estoig’]

f 1 ANAT ANIM Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers, situat entre l’úter i els genitals externs on s’introdueix el penis durant la copulació i per on s’expulsa l’embrió durant el part.

2 obs BOT Beina.

3 ENTOM En les femelles dels insectes, conducte que comunica l’oviducte amb l’orifici de posta.

->vaginal

■vaginal

[de vagina]

ANAT ANIM 1 adj 1 En forma de beina.

2 Relatiu o pertanyent a la vagina.

2 f Serosa que cobreix o invagina el testicle i l’epidídim.

->vaginalitis

vaginalitis

f PAT Inflamació de la túnica vaginal del testicle.

->vaginat

■vaginat -ada

adj BOT Proveït d’una beina.

->vagini-

vagini-

Forma prefixada del mot llatí vagina, que significa ‘vagina’. Ex.: vaginiforme, vaginitis.

->vaginiforme

vaginiforme

[de vagini- i -forme]

adj BOT En forma de beina.

->vaginisme

■vaginisme

[de vagina]

m PAT Espasme dolorós de la vagina degut a una hiperestèsia local que dificulta o impedeix el coit.

->vaginitis

■vaginitis

f PAT 1 Inflamació de la mucosa vaginal.

2 Inflamació d’una beina.

->vagino-

■vagino-

Forma prefixada del mot llatí vagina, que significa ‘vagina’. Ex.: vaginotomia.

->vaginotomia

vaginotomia

Part. sil.: va_gi_no_to_mi_a

f CIR Incisió quirúrgica de la vagina.

->vagínula

■vagínula

f BOT 1 Beina petita de certs òrgans.

2 En les molses, tros de membrana arquegonial que roman a la base de la seta.

->vaginulat

■vaginulat -ada

adj BOT Proveït de vagínula.

->vagit

■vagit

[del ll. vagītus ‘crit, crit de dolor’; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Gemec, plor, de l’infant acabat de néixer.

->vagó

■vagó

[del fr. wagon, i aquest, de l’angl. waggon, procedent del neerl. wagen, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

m FERROC 1 Vehicle per al transport de passatgers i d’equipatges o de mercaderies per via fèrria.

2 vagó llit Vagó condicionat amb departaments que tenen llits o lliteres.

3 vagó restaurant Vagó condicionat amb servei de restaurant.

->vago-

vago-

Forma prefixada del mot llatí vagus, que significa ‘vague, indefinit’. Ex.: vagotonia.

->vagòlisi

vagòlisi

f MED Tractament, mèdic o quirúrgic, que consisteix a interrompre l’acció del nervi vague.

->vagoneta

■vagoneta

[de vagó; 1a FONT: c. 1900]

f FERROC, MIN i TRANSP Vagó de petites dimensions i descobert, generalment basculant, emprat per al transport de terra, de minerals, etc., especialment en mineria, però també en obres públiques, en grans explotacions agrícoles, etc.

->vagós

■vagós -osa

adj vagarós 1.

->vagotomia

■vagotomia

Part. sil.: va_go_to_mi_a

f 1 CIR Secció quirúrgica del nervi vague, toràcica o abdominal.

2 vagotomia mèdica MED Blocatge del nervi vague per mitjà de fàrmacs.

->vagotonia

vagotonia

Part. sil.: va_go_to_ni_a

f FISIOL ANIM Estat caracteritzat per la hiperexcitabilitat del nervi vague o del sistema parasimpàtic en general.

->vague vaga

■vague vaga

Hom.: baga i vaga

[del ll. vagus, -a, -um ‘vagabund; errant; indefinit’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 1 Errant, que es difon ça i lla. Dolors vagues.

2 nervi vague (o simplement vague) ANAT ANIM Nervi mixt que s’origina en el solc lateral del bulb.

2 fig No clarament definit. Tenir una idea vaga d’una cosa. Una mirada vaga.

3 col·loq Donat a la vagància.

->vaguectomia

vaguectomia

Part. sil.: va_guec_to_mi_a

f CIR Extirpació d’un fragment del nervi vague.

->vaguejar

■vaguejar

Hom.: baguejar

Cp. vagarejar

[de vague; 1a FONT: s. XV]

v intr Deixar-se anar algú al lliure curs dels seus pensaments. Vaguejava assegut al porxo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vaguejar

GERUNDI: vaguejant

PARTICIPI: vaguejat, vaguejada, vaguejats, vaguejades

INDICATIU PRESENT: vaguejo, vagueges, vagueja, vaguegem, vaguegeu, vaguegen

INDICATIU IMPERFET: vaguejava, vaguejaves, vaguejava, vaguejàvem, vaguejàveu, vaguejaven

INDICATIU PASSAT: vaguegí, vaguejares, vaguejà, vaguejàrem, vaguejàreu, vaguejaren

INDICATIU FUTUR: vaguejaré, vaguejaràs, vaguejarà, vaguejarem, vaguejareu, vaguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vaguejaria, vaguejaries, vaguejaria, vaguejaríem, vaguejaríeu, vaguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vaguegi, vaguegis, vaguegi, vaguegem, vaguegeu, vaguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vaguegés, vaguegessis, vaguegés, vaguegéssim, vaguegéssiu, vaguegessin

IMPERATIU: vagueja, vaguegi, vaguegem, vaguegeu, vaguegin

->vagueries

■vagueries

Part. sil.: va_gue_ri_es

[de vague]

f pl Pensaments que va tenint el qui vagueja.

->vaguetat

■vaguetat

[de vague]

f 1 Qualitat de vague. La vaguetat de les seves paraules.

2 Cosa vaga. Només diu vaguetats.

->vaguista

■vaguista

[de vaga]

m i f Persona que pren part en una vaga, que fa vaga.

->vaguístic

vaguístic -a

[de vaga]

adj Relatiu o pertanyent a la vaga. Moviments vaguístics.

->vailet

■vailet -a

Part. sil.: vai_let

[ant. vaslet, paral·lel de l’oc. i fr. ant. vaslet, oc. modern vailet, fr. modern valet, del ll. vg. *vasselittus, i aquest, del cèlt. *vasselittos, dimin. de vassos ‘servidor’ (origen del b. ll. vassus, íd., i d’aquest, el b. ll. vassallus ‘vassall’); 1a FONT: c. 1366]

1 m 1 ant Patge, escuder.

2 Noi que ajuda a la feina d’un menestral, d’un pagès o d’un pastor.

2 m i f Noi o noia petits.

->vainilla

■vainilla

Part. sil.: vai_ni_lla

[del cast. vainilla, der. de vaina, perquè la planta aromàtica americana té una tavella o beina]

f 1 BOT Planta lianoide de la família de les orquidàcies (Vanilla planifolia), de fulles el·líptiques i carnoses, flors groguenques i fruits capsulars llargs.

2 ALIM Espècia constituïda per les càpsules immatures i dessecades de la vainilla.

->vair

■vair -a

Part. sil.: vair

[del ll. varius, -a, -um ‘vari’, amb fonètica provençalitzant o dial. arcaica; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

ant 1 adj Vari.

2 adj 1 De dos colors o més.

2 pena vaira PELL Bocí de pell de folradura de color variat.

3 adj i m ZOOL i PELL Dit de l’esquirol que té la meitat del pelatge blanc i l’altra meitat negra.

4 m 1 PELL Pell d’esquirol vair destinada a folradura. Vestidures de drap d’or folrades de vairs.

2 p ext HERÀLD Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.

->vairat

■vairat -ada

Part. sil.: vai_rat

[de vair]

ant 1 adj i m 1 De diversos colors, vair.

2 HERÀLD Dit del vair quan és d’esmalts altres que l’argent i l’atzur.

2 m Cobrellit de diversos colors.

->vaire

■vaire -a

Part. sil.: vai_re

[variant ant. de vair; 1a FONT: 1384]

adj i m ant Vair.

->vairescut

vairescut

Part. sil.: vai_res_cut

m HIST MIL En l’arnès del cavaller, disc metàl·lic que augmenta la protecció d’algunes parts del cos (pit, aixelles, colze, mans, etc.).

->vairó

■vairó

Part. sil.: vai_ró

[de vair]

m ICT 1 Peix osteïcti de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids (Phoxinus phoxinus), de cos allargat i musell arrodonit.

2 Peix teleosti de la família dels caràngids (Naucrates ductor), de dors blau i flancs argentats, solcats per cinc amples bandes transversals de color blau fosc. És anomenat també peix pilot.

->vaitot

■vaitot

Part. sil.: vai_tot

[contracció de va-hi tot]

m 1 JOCS El fet d’arriscar un jugador en una jugada tot el diner que té davant seu.

2 fer un vaitot fig Posar tots els recursos o mitjans de què hom disposa, tot l’esforç, en una empresa.

->vaivé

■vaivé

Part. sil.: vai_vé

[contracció de va i ve]

m 1 Moviment alternatiu en dos sentits oposats. El vaivé del balancí.

2 fig Successió alternativa d’esdeveniments variats i sovint oposats. Els vaivens de la política.

->vaiver

■vaiver -a

Part. sil.: vai_ver

[de vaivé]

adj Que va sempre d’un costat a l’altre sense cap objecte determinat.

->vaiverejar

■vaiverejar

Part. sil.: vai_ve_re_jar

[de vaiver]

v intr Anar d’un costat a l’altre sense cap objecte determinat. Vaiverejava pel carrer, tot esperant que arribés l’hora de la cita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vaiverejar

GERUNDI: vaiverejant

PARTICIPI: vaiverejat, vaiverejada, vaiverejats, vaiverejades

INDICATIU PRESENT: vaiverejo, vaivereges, vaivereja, vaiveregem, vaiveregeu, vaiveregen

INDICATIU IMPERFET: vaiverejava, vaiverejaves, vaiverejava, vaiverejàvem, vaiverejàveu, vaiverejaven

INDICATIU PASSAT: vaiveregí, vaiverejares, vaiverejà, vaiverejàrem, vaiverejàreu, vaiverejaren

INDICATIU FUTUR: vaiverejaré, vaiverejaràs, vaiverejarà, vaiverejarem, vaiverejareu, vaiverejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vaiverejaria, vaiverejaries, vaiverejaria, vaiverejaríem, vaiverejaríeu, vaiverejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vaiveregi, vaiveregis, vaiveregi, vaiveregem, vaiveregeu, vaiveregin

SUBJUNTIU IMPERFET: vaiveregés, vaiveregessis, vaiveregés, vaiveregéssim, vaiveregéssiu, vaiveregessin

IMPERATIU: vaivereja, vaiveregi, vaiveregem, vaiveregeu, vaiveregin

->vaixell

■vaixell

Part. sil.: vai_xell

[del ll. vascellum, dimin. de vas, -is ‘vas, recipient’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m 1 1 Atuell, vas, de qualsevol mena.

2 esp EMBAL i FUST Bóta grossa, especialment destinada a contenir vi. Un vaixell cercolat de ferro de cent trenta càntirs.

2 1 CONSTR NAV Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.

2 vaixell escola MAR GUER Vaixell auxiliar de guerra on completen la instrucció els soldats de la marina de guerra o alumnes en pràctiques.

->vaixella

■vaixella

Part. sil.: vai_xe_lla

[del ll. vascella, pl. de vascellum ‘vas, recipient petit’; 1a FONT: 1112]

f Conjunt de plats, plates, gots, tasses, etc., destinats al servei de la taula. Una vaixella de pisa.

->vaixellada

■vaixellada

Part. sil.: vai_xe_lla_da

[de vaixella]

f Aigüerada.

->vaixeller

■vaixeller -a

Part. sil.: vai_xe_ller

[de vaixell]

m i f MAR GUER Tripulant d’un vaixell de guerra.

->vaja

■vaja

interj Forma arcaica del verb ‘anar’ utilitzada com a exclamació que expressa disgust, desil·lusió, protesta, compassió, simpatia, concessió. Vaja, he perdut les ulleres! Vaja, quina mala sort! No m’agrada gaire, però vaja...

->vajolenc

vajolenc -a

adj i m i f De la Vajol (Alt Empordà).

->val

■val

[de valer¹]

m 1 Paper que hom lliura a algú i que li dóna dret a cobrar una quantitat, a rebre un gènere, etc.

2 DR MERC Document estès a favor d’una persona on hom fa constar l’obligació que contreu, el qui signa, de pagar una determinada quantitat dins el termini fixat.

->Val

Val

símb QUÍM ORG i BIOQ valina.

->valac

valac -a

1 adj Relatiu o pertanyent a Valàquia (regió de Romania) o als valacs.

2 m i f HIST Individu d’un poble de Dàcia i Tràcia, romanitzat als segles II-III i barrejat posteriorment amb els eslaus de la conca del Danubi.

->valanginià

valanginià -ana

Part. sil.: va_lan_gi_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al valanginià.

2 m Segon estatge (i edat) del cretaci inferior, situat damunt el berriasià i sota l’hauterivià.

->valdès

■valdès -esa

1 adj Relatiu o pertanyent a Pere Valdès o als valdesos. Església valdesa. Valls Valdeses.

2 adj i m i f 1 De Vaud (cantó de Suïssa).

2 De les Valls Valdeses (Alps Occidentals).

3 m i f HIST ECL Membre del moviment espiritual que s’originà arran de la predicació de Pere Valdès a Lió i que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma, anomenada Església Valdesa.

->valdre

■valdre

[variant de valer¹]

v tr, intr i pron Valer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: valdre

GERUNDI: valent

PARTICIPI: valgut, valguda, valguts, valgudes

INDICATIU PRESENT: valc, vals, val, valem, valeu, valen

INDICATIU IMPERFET: valia, valies, valia, valíem, valíeu, valien

INDICATIU PASSAT: valguí, valgueres, valgué, valguérem, valguéreu, valgueren

INDICATIU FUTUR: valdré, valdràs, valdrà, valdrem, valdreu, valdran

INDICATIU CONDICIONAL: valdria, valdries, valdria, valdríem, valdríeu, valdrien

SUBJUNTIU PRESENT: valgui, valguis, valgui, valguem, valgueu, valguin

SUBJUNTIU IMPERFET: valgués, valguessis, valgués, valguéssim, valguéssiu, valguessin

IMPERATIU: val, valgui, valguem, valeu, valguin

->valedor¹

■valedor¹ -a

Hom.: belador

[de valer¹; 1a FONT: 1129]

m i f 1 Persona que n’empara, n’ajuda o en protegeix una altra.

2 HIST 1 Persona que donava ajut a un altre en general.

2 Persona que sortia fiador per altri.

3 Persona que formava part d’un mateix partit o facció en lluita.

4 Còmplice i encobridor d’un delicte.

->valedor²

■valedor² -a

Hom.: belador

[de valer¹]

adj Que ha de valer, que té el valor requerit per a ésser admès legítimament.

->valença

■valença

[del ll. valentia ‘vigor; coratge; capacitat’, der. de valens, -ntis, participi pres. de valēre ‘ser vigorós, potent; tenir valor’; 1a FONT: 1254]

f 1 Protecció.

2 fer valença (a algú) Ajudar-lo.

->valencià

■valencià -ana

Part. sil.: va_len_ci_à

1 adj i m i f De la ciutat de València, del País Valencià o del valencià (modalitat lingüística).

2 m LING 1 Modalitat del català parlat al País Valencià, català meridional.

2 valencià meridional Subdialecte del valencià parlat a les comarques de la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l’Alcoià, les Valls del Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Vinalopó.

3 valencià septentrional Subdialecte del valencià, amb algunes zones de transició cap al tortosí, parlat a les comarques de l’Alcalatén, la Plana de Castelló i part del Maestrat.

->valència

■valència

Part. sil.: va_lèn_ci_a

[v. valença]

f 1 QUÍM Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.

2 valència ecològica ECOL Capacitat de saturació d’ambients diversos, per part d’una espècie, una agrupació de plantes i animals, etc.

->valencianisme

■valencianisme

Part. sil.: va_len_ci_a_nis_me

m 1 LING Element lingüístic del dialecte valencià emprat en un altre dialecte o en una altra llengua.

2 1 Afecció per València o el País Valencià o per les característiques nacionals catalanes del País Valencià.

2 Afecció pel València Club de Futbol.

3 HIST Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.

->valencianista

■valencianista

Part. sil.: va_len_ci_a_nis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al valencianisme.

2 1 m i f Seguidor del valencianisme.

2 adj i m i f Partidari del València Club de Futbol.

->valent

■valent -a

Hom.: belend

[del ll. valens, -ntis, participi pres. de valēre ‘ser vigorós, potent; tenir valor’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj i m i f Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. No és prou valent per a atrevir-s’hi. Els valents també cauen.

2 adj p ext Una actitud valenta.

2 [anteposat al substantiu] adj Gran. És un valent pocavergonya. He tingut un valent disgust.

3 adj Que es val. L’avi encara va força valent.

4 a la valenta adj i loc adv Amb gran voluntat i esforç. Prendre-s’ho a la valenta.

5 de valent adj i loc adv Molt. Ploure de valent. Estudiar de valent.

->-valent

■-valent

Forma sufixada del mot llatí valens, -ntis ‘que té força’, que indica la valència d’un element o d’un radical químics. Ex.: univalent, monovalent, bivalent.

->valentament

■valentament

[de valent; 1a FONT: 1653, DTo.]

adv Amb valentia.

->valentí

■valentí -ina

1 adj i m i f Valencià.

2 adj esp Relatiu o pertanyent a l’església de València.

->valentia

■valentia

Part. sil.: va_len_ti_a

[de valent; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 Qualitat de valent.

2 Acte propi d’una persona valenta; proesa. Ha fet grans valenties.

->valentinès

valentinès -esa

adj i m i f De Valença (ciutat d’Occitània) o del Valentinès (comarca d’Occitània.

->valentinià

valentinià -ana

Part. sil.: va_len_ti_ni_à

1 adj Relatiu o pertanyent a Valentí o al valentinianisme.

2 m i f Seguidor del valentinianisme.

->valentinianisme

valentinianisme

Part. sil.: va_len_ti_ni_a_nis_me

m HIST ECL Gnosticisme propi dels deixebles de Valentí.

->valentinita

valentinita

f MINERAL Òxid d’antimoni, Sb₂O₃, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->valer¹

■valer¹

[del ll. valēre ‘ser vigorós, potent; tenir valor’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* 1 intr Tenir una persona o cosa una qualitat o un conjunt de qualitats que la fan ésser preuada. És un advocat que val molt. Les seves obres de joventut no valen gaire.

2 intr 1 Tenir eficàcia, ésser útil. No hi valgueren precs ni amenaces. Contra aquest mal, no hi valen medecines. És un home que val per dos. Més val anar sol que mal acompanyat.

2 [usat generalment adreçant-se en forma de súplica a Déu o als sants] Ajudar, protegir. Valeu-me, reina del cel!

3 Ésser tingut en consideració per a un efecte. Aquest gol no val: has tocat la pilota amb la mà.

4 fer-se valer Fer respectar algú la seva autoritat, la seva competència, etc., fer ostentació dels seus mèrits, de les seves coneixences, etc.

5 fer valer (algú) el seu dret Usar del seu dret.

6 fer valer (algú) les seves raons (o la seva opinió, o la seva autoritat, etc.) Fer que prevalguin.

7 no s’hi val Expressió usada per a indicar que no és lícit, just, etc., de fer alguna cosa. No s’hi val a dir mentides!

8 val a dir Expressió amb la qual hom introdueix una observació al que acaba d’ésser dit. Ho fa sense cobrar: val a dir que la feina és interessant.

9 valer més Ésser preferible. Val més que ho facis tu.

10 valga’m Déu! Exclamació que expressa esglai, gran sorpresa, compassió, etc.

11 valgui el mot (o l’expressió, o la comparació, etc.) Fórmules amb les quals hom demana comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com expressa alguna cosa. És una mena de Balzac, valgui la comparació.

12 val més un té que dos te’n daré Refrany que significa que una cosa segura és més interessant que moltes d’insegures.

3 pron 1 Servir-se, fer ús. S’ha valgut d’influències.

2 Poder valer-se. És molt vell, però encara es val per si mateix.

3 no poder valer-se Estar impossibilitat físicament de moure’s i fer les coses sense ajut d’altri. L’àvia ja no pot valer-se.

4 no poder valer-se fig Ésser feble, estar indefens.

5 poder valer-se Ésser més o menys capaç de moure’s, fer les coses sense ajut d’altri tot i l’edat, la malaltia o les xacres.

4 tr 1 Ésser estimat a un cert preu. Aquest abric val cent euros.

2 fig En Joan val tots els diners del món.

3 Tenir el mateix valor que tal o tal cosa, especialment ésser estimat com a igual a una certa quantitat. Totes les mentides no valen una veritat. Un ral valia vint-i-cinc cèntims.

4 [amb complement indirecte] Reportar un profit, fer obtenir alguna cosa, produir un cert resultat. La seva erudició li ha valgut el premi. Això li valdrà molts disgustos.

5 no s’ho val Expressió amb la qual hom respon a qui li dóna les gràcies per un favor que li han fet, a qui li demana perdó per una molèstia que li ha causat, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: valer

GERUNDI: valent

PARTICIPI: valgut, valguda, valguts, valgudes

INDICATIU PRESENT: valc, vals, val, valem, valeu, valen

INDICATIU IMPERFET: valia, valies, valia, valíem, valíeu, valien

INDICATIU PASSAT: valguí, valgueres, valgué, valguérem, valguéreu, valgueren

INDICATIU FUTUR: valdré, valdràs, valdrà, valdrem, valdreu, valdran

INDICATIU CONDICIONAL: valdria, valdries, valdria, valdríem, valdríeu, valdrien

SUBJUNTIU PRESENT: valgui, valguis, valgui, valguem, valgueu, valguin

SUBJUNTIU IMPERFET: valgués, valguessis, valgués, valguéssim, valguéssiu, valguessin

IMPERATIU: val, valgui, valguem, valeu, valguin

->valer²

valer²

m Conjunt de qualitats que fan que una persona valgui. Tothom reconeix el seu valer.

->valerat

■valerat

m QUÍM ORG Valerianat.

->valeriana

■valeriana

Part. sil.: va_le_ri_a_na

[probablement del ll. Valeria, nom d’una província romana de la Pannònia; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f BOT i FARM Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies (Valeriana officinalis), de tija solitària i robusta, fulles pinnatisectes, flors rosades, infundibuliformes, disposades en cimes corimbiformes, i fruits secs indehiscents; l’arrel té propietats nervines i sedants.

->valerianàcies

■valerianàcies

Part. sil.: va_le_ri_a_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de rubials formada per plantes herbàcies de fulles oposades, exestipulades, flors pentàmeres amb pocs estams i ovari ínfer, i fruits en aqueni, amb un vil·là calicí.

2 sing Planta de la família de les valerianàcies.

->valerianat

■valerianat

Part. sil.: va_le_ri_a_nat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid valeriànic.

->valeriànic

■valeriànic, àcid

Part. sil.: va_le_ri_à_nic

QUÍM ORG Àcid pentanoic, CH₃—(CH₂)₃—COOH, àcid monocarboxílic alifàtic que ocorre en l’oli de valeriana.

->valèric

■valèric, àcid

QUÍM ORG Àcid valeriànic.

->valerolactona

γ-valerolactona

f QUÍM ORG Lactona derivada de l’àcid 4-hidroxipentanoic.

->valerós

■valerós -osa

[de valer¹; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

adj 1 ant Valuós.

2 Valent, coratjós, estrenu.

->valerosament

■valerosament

[de valerós]

adv Coratjosament.

->valetudinari

■valetudinari -ària

[del ll. valetudinarius, -a, -um, íd., der. de valetūdo, -ĭnis ‘estat de (mala) salut’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj De constitució feble o malaltissa.

->valg

■valg -a

adj PAT Dit del genoll, el peu, etc., que té l’os desviat cap enfora.

->valí

■valí

Hom.: balí

[de l’àr. wâli, íd., part. actiu de wálī ‘governar’; 1a FONT: 1888, DLab.]

[pl -ís] m HIST Als països musulmans, governador d’una província o d’una part de província.

->valiat

valiat

Part. sil.: va_li_at

m 1 Càrrec o dignitat de valí.

2 Durada del govern d’un valí.

->vàlid

■vàlid -a

[del ll. valĭdus, -a, -um ‘fort, potent, de valor’; 1a FONT: 1393]

adj 1 Que val, que té eficàcia, que presenta les condicions necessàries per a ésser tingut en consideració. L’àrbitre no ha donat el gol com a vàlid. Un argument vàlid.

2 DR CIV Que té efectes jurídics. Un contracte que no és vàlid.

->validable

■validable

[de validar]

adj Que pot ésser validat.

->validació

■validació

Part. sil.: va_li_da_ci_ó

[de validar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de validar.

2 DIPL Part de l’escatocol d’un document que inclou les signatures, les subscripcions i els segells.

3 validació de procura DR Reconeixement de procura.

->validador

validador -a

1 adj i m i f Que valida.

2 màquina validadora (o simplement validadora) Màquina per a validar bitllets, instal·lada en les estacions de tren, de metro i en els autobusos.

->vàlidament

■vàlidament

[de vàlid; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera vàlida.

->validar

■validar

[del ll. td. validare ‘enfortir, restablir’; 1a FONT: 1393]

v tr 1 1 Fer, declarar, vàlida alguna cosa. Validar una hipòtesi. La comissió electoral validà el resultat dels comicis.

2 Donar validesa a un bitllet de transport públic mitjançant la marca o datació que hi posa l’empleat de taquilla, el revisor o una màquina validadora. Abans de pujar al tren cal validar el bitllet.

2 DR 1 Reconèixer, verificar. Validar una procura.

2 Posar al final (d’un escrit) una nota per declarar vàlida una esmena o un afegitó i perquè no sigui vàlid el que ha estat esborrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: validar

GERUNDI: validant

PARTICIPI: validat, validada, validats, validades

INDICATIU PRESENT: valido, valides, valida, validem, valideu, validen

INDICATIU IMPERFET: validava, validaves, validava, validàvem, validàveu, validaven

INDICATIU PASSAT: validí, validares, validà, validàrem, validàreu, validaren

INDICATIU FUTUR: validaré, validaràs, validarà, validarem, validareu, validaran

INDICATIU CONDICIONAL: validaria, validaries, validaria, validaríem, validaríeu, validarien

SUBJUNTIU PRESENT: validi, validis, validi, validem, valideu, validin

SUBJUNTIU IMPERFET: validés, validessis, validés, validéssim, validéssiu, validessin

IMPERATIU: valida, validi, validem, valideu, validin

->validesa

■validesa

[de vàlid; 1a FONT: 1888, DLab.]

f Qualitat de vàlid.

->validitat

■validitat

[del ll. validĭtas, -ātis ‘vigor’; 1a FONT: 1485]

f Validesa.

->valiment

■valiment

[de valer¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Ajut, protecció. Sense valiment de ningú.

2 HIST Ajuda prestada al rei o al senyor jurisdiccional.

2 esp Favor de què gaudeix algú prop d’una altra persona, especialment prop d’una persona poderosa. Té molt de valiment davant el ministre.

->valina

■valina

f QUÍM ORG i BIOQ [símb: Val] Aminoàcid essencial que ocorre a la natura en la forma L(+).

->valinomicina

■valinomicina

f FARM i QUÍM Antibiòtic natural macrocíclic, que conté un anell de trenta-sis baules i que, ultra el seu ús com a antibiòtic, troba aplicació també com a insecticida i nematicida i com a agent complexant d’ions metàl·lics alcalins o alcalinoterris.

->valisa

■valisa

Hom.: balisa i velisa

[del fr. valise, íd., i aquest, de l’it. valigia, íd, b. ll. valisia, valisa, íd., d’origen incert, potser d’una base cèlt. *val- ‘envoltar’; 1a FONT: 1932, DFa.]

f 1 Maleta.

2 CORR 1 Cartera o sac de cuir tancat amb clau on els correus porten la correspondència.

2 p ext El correu que porta la valisa.

3 valisa diplomàtica DR INTERN Maleta o caixa, tancada i precintada, on són transportades, pels correus corresponents, les comunicacions de les ambaixades i legacions diplomàtiques que, essent reservades, no és convenient de lliurar al servei ordinari de correus.

->vall¹

■vall¹

Hom.: ball

[del ll. vallis, íd.; 1a FONT: 1260]

f 1 1 GEOMORF Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.

2 HERÀLD Mena de terrassa el perfil superior de la qual és format per dos cims entre els quals s’obre una depressió.

3 HIDROG Conca.

4 vall de llàgrimes fig Expressió utilitzada per a indicar la terra com a lloc de sofrença i de pas vers el cel.

5 vall d’obi (o en forma de cóm) GEOMORF Vall de fons pla i vessants de pendent pronunciat.

2 HIST Circumscripció administrativa de Sicília des d’època catalana fins al 1812.

->vall²

■vall²

Hom.: ball

[del ll. vallum ‘estacada; muralla’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Excavació, rasa.

2 esp CONSTR Excavació profunda feta longitudinalment al voltant d’una fortificació per a dificultar el pas de l’enemic des de fora fins al mur; fossat.

->vallada

vallada

Hom.: ballada

[de vall¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Vall molt extensa.

->valladí

valladí -ina

adj i m i f De Vallada (Costera).

->val·lari

val·lari -ària

adj HIST Dit de la corona d’or que els romans concedien al soldat que entrava primer dins el campament enemic.

->vallbonenc

vallbonenc -a

adj i m i f De Vallbona d’Anoia (Anoia).

->vallboní

vallboní -ina

adj i m i f De Vallbona de les Monges (Urgell).

->vallcebrès

vallcebrès -esa

adj i m i f De Vallcebre (Berguedà).

->vallclarenc

vallclarenc -a

adj i m i f De Vallclara (Conca de Barberà).

->valldalbaidí

valldalbaidí -ina

Part. sil.: vall_dal_bai_dí

adj i m i f De la Vall d’Albaida (País Valencià).

->valldalbí

valldalbí -ina

adj i m i f De la Vall d’Alba (Plana Alta).

->valldellouenc

valldellouenc -a

Part. sil.: vall_de_llo_uenc

adj i m i f De Valldellou (Llitera).

->valldemossí

valldemossí -ina

adj i m i f De Valldemossa (Mallorca).

->vall-de-rourà

vall-de-rourà -ana

Part. sil.: vall_de_rou_rà

adj i m i f De Vall-de-roures (Matarranya).

->valldostà

■valldostà -ana

adj i m i f De la Vall d’Aosta (territori de l’Europa centremeridional).

->val·lècula

val·lècula

f BOT 1 En els fruits de les umbel·líferes, solc comprès entre dues costes.

2 Solc de la tija de les equisetàcies.

->val·lecular

val·lecular

adj BOT Relatiu o pertanyent a la val·lècula.

->vallejar

■vallejar

[de vall²; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr Fer un vall. Una vila ben murada i vallejada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vallejar

GERUNDI: vallejant

PARTICIPI: vallejat, vallejada, vallejats, vallejades

INDICATIU PRESENT: vallejo, valleges, valleja, vallegem, vallegeu, vallegen

INDICATIU IMPERFET: vallejava, vallejaves, vallejava, vallejàvem, vallejàveu, vallejaven

INDICATIU PASSAT: vallegí, vallejares, vallejà, vallejàrem, vallejàreu, vallejaren

INDICATIU FUTUR: vallejaré, vallejaràs, vallejarà, vallejarem, vallejareu, vallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vallejaria, vallejaries, vallejaria, vallejaríem, vallejaríeu, vallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vallegi, vallegis, vallegi, vallegem, vallegeu, vallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vallegés, vallegessis, vallegés, vallegéssim, vallegéssiu, vallegessin

IMPERATIU: valleja, vallegi, vallegem, vallegeu, vallegin

->vallenc

■vallenc -a

adj i m i f De Valls (Alt Camp).

->valler

valler -a

adj i m i f De Tavernes de la Valldigna (Safor) o de la Vall d’Uixó (Plana Baixa).

->vallesà

■vallesà -ana

adj i m i f Del Vallès (subregió de Catalunya).

->vallesí

vallesí -ina

adj i m i f De Vallés de la Costera (Costera).

->vallesià

vallesià -ana

Part. sil.: va_lle_si_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al vallesià.

2 m Unitat estratigràfica continental del miocè superior, que jeu sobre l’astaracià i sota el turolià.

->vallespirà

vallespirà -ana

adj i m i f Del Vallespir (Catalunya del Nord).

->vallespirenc

■vallespirenc -a

adj i m i f Vallespirà.

->vallestavià

vallestavià -ana

Part. sil.: va_lles_ta_vi_à

adj i m i f De Vallestàvia (Conflent).

->valletà

valletà -ana

adj i m i f De Tavernes de la Valldigna (Safor).

->vallfogoní

vallfogoní -ina

adj i m i f De Vallfogona de Balaguer (Noguera), de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) o de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà).

->vallfogonisme

vallfogonisme

m LIT Nom amb què hom coneix el fenomen d’imitació de les obres humorístiques i sobretot escatològiques de Francesc Vicent Garcia i Torres, Rector de Vallfogona, que es produí fins al començament del segle XIX i que es caracteritza en general per la seva quasi total manca de qualitat.

->vallgorguinenc

vallgorguinenc -a

adj i m i f De Vallgorguina (Vallès Oriental).

->vallibonenc

vallibonenc -a

adj i m i f De Vallibona (Ports).

->valliranenc

valliranenc -a

adj i m i f De Vallirana (Baix Llobregat).

->val·lisoletà

■val·lisoletà -ana

adj i m i f De Valladolid (capital i província de Castella i Lleó).

->valljunquerà

valljunquerà -ana

adj i m i f De Valljunquera (Matarranya).

->vall-llobreguenc

vall-llobreguenc -a

adj i m i f De Vall-llobrega (Baix Empordà).

->vallmanyí

vallmanyí -ina

adj i m i f De Vallmanya (Conflent).

->vallmollenc

vallmollenc -a

adj i m i f De Vallmoll (Alt Camp).

->vallombrosà

vallombrosà -ana

1 adj Relatiu o pertanyent a Vallombrosa o als vallombrosans.

2 m i f CATOL Membre de la congregació benedictina fundada per sant Joan Gualbert entorn del monestir de Vallombrosa.

->vallromanès

vallromanès -esa

adj i m i f De Vallromanes (Vallès Oriental).

->való

■való -ona

Hom.: baló

1 adj i m i f De Valònia (regió de Bèlgica), dels valons (poble) o del való (dialecte).

2 adj i m i f Dit dels habitants de la part meridional de Bèlgica, de parla francesa.

3 m i f HIST Individu d’un poble d’origen celta establert a les terres meridionals de l’actual Bèlgica.

4 m LING Dialecte francès, amb notables influxos germànics, parlat a la regió més septentrional de la Romània, majoritàriament en territori de l’actual Bèlgica.

->valona

■valona

[de l’adj. való, valona, ciutadà de Valònia, perquè la peça de vestir fou introduïda per gent d’aquelles terres en temps de l’emperador Carles I; 1a FONT: 1670, DTo.]

f 1 INDUM Coll gran girat sobre l’esquena, els muscles i el pit a manera de capa.

2 p anal 1 Platet o disc metàl·lic que envolta la boca d’un canelobre i serveix per a arreplegar la cera que regalima del ciri.

2 CONSTR Eixamplament que hi ha en un dels extrems de les peces d’un baixant que permet d’encaixar-les les unes amb les altres.

3 OFIC i TECNOL Cadascun dels discs que, als extrems d’una ànima cilíndrica de fusta, de cartó, d’acer, etc., en la qual hom enrotlla fil, filferro, etc., impedeix que el material enrotllat es pugui desenrotllar pels dits extrems.

3 ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Tringa glareola), semblant a la xivita.

->valons

■valons

[del nom dels habitants de Valònia, acompanyants de l’emperador Carles I; 1a FONT: 1626]

m pl INDUM Calces curtes fins als genolls i obertes pels costats, com les usades pels homes aragonesos en el seu vestit tradicional.

->valor

■valor

[del ll. td. valor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m [o f] 1 1 Qualitat o conjunt de qualitats que fan que una persona o una cosa sigui preuada, valgui. El valor d’aquest text està en la seva autenticitat. El teu dibuix té molt de valor. Apreciar en el seu just valor.

2 p ext Persona que val, que excel·leix. És un dels màxims valors de la cançó catalana.

3 Abast de la força, de la significació, d’una cosa, una acció, una paraula, una expressió, etc. Aquest certificat no té cap valor. No sé quin valor cal donar a les seves paraules.

4 ART Terme de la crítica d’art usat per a parlar dels caràcters constitutius de l’estil.

5 teoria dels valors FILOS Doctrina que cerca d’establir el significat i el fonament del que hom anomena “regne del deure" o del conjunt d’estimacions valoratives sobre la realitat i l’home i sobre llur sentit. També és denominada axiologia, i àdhuc estimativa.

6 valor lingüístic LING Segons F. de Saussure, sentit d’una unitat lingüística definida per les posicions relatives que pren a l’interior d’un sistema lingüístic.

2 1 Coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills, les dificultats, etc. Els assetjats donaven prova d’un gran valor. No tenir valor de plantar-li cara.

2 iròn Té el valor de negar l’evidència.

3 ECON 1 Abstracció bàsica de la teoria econòmica que permet l’homogeneïtzació de tots els elements o objectes materials de què tracta la teoria econòmica.

2 Qualitat de determinats béns que els fa mereixedors d’ésser equiparats a una certa quantitat de diners.

3 Títol representatiu de participació en els havers d’una societat, de quantitats prestades, de mercaderies, de serveis, etc.

4 valor afegit Conjunt de remuneracions (valors, beneficis, interessos, etc.) generades en la realització de l’activitat productiva.

5 valor residual Valor mínim que tindrà un determinat element de l’actiu després que hagi acabat la seva vida útil.

4 MAT 1 Quantitat numèrica, nombre.

2 valor d’una expressió Resultat obtingut una vegada efectuades les operacions que formen part de l’expressió.

3 valor mitjà Mitjana aritmètica.

4 valor principal Per a una funció inversa trigonomètrica com arcsinus, arccosinus o arctangent, valor numèric més petit pres en un interval concret.

5 valor propi En un endomorfisme d’un espai vectorial, zero del polinomi característic.

5 MÚS 1 Durada relativa d’una nota o d’un silenci, indicada per la manera com aquesta nota o silenci són representats.

2 Signe destinat a determinar el valor o la durada d’una nota o d’un silenci.

6 NUMIS i SIGIL·L 1 valor facial En una peça monetària o un segell, valor indicat per estampació o encunyació i que pot diferir del seu valor real.

2 valor real Valor de mercat d’una peça monetària o d’un segell.

7 valor adaptatiu GEN Proporció d’assoliments (fertilitat, viabilitat) aconseguits en la generació següent pels diferents genotips dels individus d’una determinada generació.

8 valor globular FISIOL ANIM Riquesa mitjana d’hemoglobina d’un eritròcit.

9 ALIM 1 valor biològic Paràmetre emprat per a valorar la qualitat nutritiva d’una proteïna.

2 valor calòric Valor energètic.

3 valor energètic Quantitat d’energia fisiològicament disponible d’un aliment, tenint en compte, per tant, les pèrdues durant la digestió, l’absorció i la utilització.

4 valor nutritiu Qualificació d’un aliment en funció de la seva capacitat de satisfer les necessitats energètiques, plàstiques i protectores de l’organisme.

5 valor panificable Capacitat de panificació.

->valoració

■valoració

Part. sil.: va_lo_ra_ci_ó

[de valorar]

f 1 Acció de valorar.

2 MAT Aplicació f d’un reticle (R, ⋁, ∧) en el conjunt de nombres reals tal que f(A ⋁ B) + f(A ∧ B) = f(A) + f(B).

3 QUÍM ANAL Tècnica d’anàlisi química quantitativa per la qual hom determina la concentració d’una substància que es troba en solució.

->valorant

■valorant

[de valorar]

adj 1 Que valora.

2 QUÍM ANAL Que serveix per a fer una valoració. Agent valorant.

->valorar

■valorar

[de valor; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Avaluar. Han valorat la casa en dos-cents cinquanta mil euros. Cal valorar totes les possibilitats.

2 Atribuir valor, vàlua. Valorar molt algú. Valorar l’amistat d’algú.

3 QUÍM ANAL Efectuar una valoració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: valorar

GERUNDI: valorant

PARTICIPI: valorat, valorada, valorats, valorades

INDICATIU PRESENT: valoro, valores, valora, valorem, valoreu, valoren

INDICATIU IMPERFET: valorava, valoraves, valorava, valoràvem, valoràveu, valoraven

INDICATIU PASSAT: valorí, valorares, valorà, valoràrem, valoràreu, valoraren

INDICATIU FUTUR: valoraré, valoraràs, valorarà, valorarem, valorareu, valoraran

INDICATIU CONDICIONAL: valoraria, valoraries, valoraria, valoraríem, valoraríeu, valorarien

SUBJUNTIU PRESENT: valori, valoris, valori, valorem, valoreu, valorin

SUBJUNTIU IMPERFET: valorés, valoressis, valorés, valoréssim, valoréssiu, valoressin

IMPERATIU: valora, valori, valorem, valoreu, valorin

->valoratiu

■valoratiu -iva

Part. sil.: va_lo_ra_tiu

[de valorar]

adj Que valora.

->valorització

valorització

Part. sil.: va_lo_rit_za_ci_ó

f ECOL Procés pel qual un residu o un component d’un residu és valoritzat.

->valoritzar

valoritzar

v tr ECOL Tornar a fer útil (un residu o un component d’un residu).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: valoritzar

GERUNDI: valoritzant

PARTICIPI: valoritzat, valoritzada, valoritzats, valoritzades

INDICATIU PRESENT: valoritzo, valoritzes, valoritza, valoritzem, valoritzeu, valoritzen

INDICATIU IMPERFET: valoritzava, valoritzaves, valoritzava, valoritzàvem, valoritzàveu, valoritzaven

INDICATIU PASSAT: valoritzí, valoritzares, valoritzà, valoritzàrem, valoritzàreu, valoritzaren

INDICATIU FUTUR: valoritzaré, valoritzaràs, valoritzarà, valoritzarem, valoritzareu, valoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: valoritzaria, valoritzaries, valoritzaria, valoritzaríem, valoritzaríeu, valoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: valoritzi, valoritzis, valoritzi, valoritzem, valoritzeu, valoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: valoritzés, valoritzessis, valoritzés, valoritzéssim, valoritzéssiu, valoritzessin

IMPERATIU: valoritza, valoritzi, valoritzem, valoritzeu, valoritzin

->valorós

■valorós -osa

[de valor]

adj Valerós.

->valproic

valproic, àcid

Part. sil.: val_proic

QUÍM ORG i FARM Líquid incolor, de fórmula C₈H₁₆O₂, emprat en el tractament de l’epilèpsia en les crisis generalitzades no convulsives.

->valquíria

■valquíria

Part. sil.: val_quí_ri_a

f MIT Cadascuna de les deesses guerreres de la mitologia escandinava al servei d’Odin, que acompanyaven els combatents i els menaven, un cop morts, al Valhalla, sojorn dels herois.

->vals

■vals

Hom.: balç

[de l’al. Walz, íd., der. de walzen ‘fer girar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m MÚS i DANSA 1 Dansa popular i de saló escrita en compàs de tres per quatre i executada per una parella o unes quantes que avancen donant voltes, gairebé fent lliscar els peus per terra, en una figura de sis passos. Vals vienès. Vals anglès.

2 Música d’aquest ball.

->valsar

■valsar

[de vals]

v intr Ballar el vals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: valsar

GERUNDI: valsant

PARTICIPI: valsat, valsada, valsats, valsades

INDICATIU PRESENT: valso, valses, valsa, valsem, valseu, valsen

INDICATIU IMPERFET: valsava, valsaves, valsava, valsàvem, valsàveu, valsaven

INDICATIU PASSAT: valsí, valsares, valsà, valsàrem, valsàreu, valsaren

INDICATIU FUTUR: valsaré, valsaràs, valsarà, valsarem, valsareu, valsaran

INDICATIU CONDICIONAL: valsaria, valsaries, valsaria, valsaríem, valsaríeu, valsarien

SUBJUNTIU PRESENT: valsi, valsis, valsi, valsem, valseu, valsin

SUBJUNTIU IMPERFET: valsés, valsessis, valsés, valséssim, valséssiu, valsessin

IMPERATIU: valsa, valsi, valsem, valseu, valsin

->vàlua

■vàlua

Part. sil.: và_lu_a

[v. pèrdua; 1a FONT: 1252]

f 1 ant Avaluació.

2 Valor, allò que val una persona o cosa, conjunt de qualitats que fan que valgui. Un robí d’una gran vàlua. Tenir consciència de la pròpia vàlua.

3 ECON 1 Estimació del valor d’una cosa.

2 major vàlua Plusvàlua.

->valuació

valuació

Part. sil.: va_lu_a_ci_ó

f MAT Funció que fa correspondre a cada proposició el seu valor de veritat, si aquest existeix.

->valuós

■valuós -osa

Part. sil.: va_lu_ós

[de vàlua]

adj Que té molta vàlua.

->valva

■valva

[del ll. valva ‘batent d’una porta, porta de doble batent’, de l’arrel de vŏlvĕre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 ANAT ANIM 1 Peça o cadascuna de les peces que formen la closca d’alguns mol·luscs i dels braquiòpodes i crustacis ostracodes.

2 Cadascuna de les parts d’una vàlvula.

2 BOT 1 Cadascuna de les parts que es formen en obrir-se els fruits secs i dehiscents longitudinalment.

2 Part basal i plana de la teca de les diatomees.

3 CIR Instrument de cirurgia en forma de làmina corba doblegada que serveix per a separar les parets d’una cavitat o d’una obertura feta quirúrgicament.

->valvar

■valvar

[de valva]

adj BOT i 1 ZOOL Relatiu o pertanyent a la valva.

2 Dit de la foliació o de la prefloració en què les diverses fulles es toquen lateralment però sense cavalcar les unes sobre les altres.

->valvat

■valvat -ada

[de valva]

adj BOT i ZOOL Proveït de valves.

->valviforme

■valviforme

[de valva i -forme]

adj 1 ANAT ANIM En forma de valva o de vàlvula.

2 Que actua com una vàlvula.

->vàlvula

■vàlvula

[del ll. valvŭla ‘beina’, dimin. de valva ‘batent d’una porta’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 TECNOL 1 Dispositiu que serveix per a regular el flux d’un líquid, d’un gas, d’un corrent d’electrons, etc., o que els permet de circular en un determinat sentit d’una conducció, tot impedint-los de fer-ho en el sentit contrari.

2 esp Mecanisme que és disposat en una canonada, en una cambra, etc., per tal de regular, interrompre o restablir el pas d’un fluid.

3 Element o òrgan obturador d’una vàlvula.

4 vàlvula de boia (o de flotador) Vàlvula que, mitjançant un flotador col·locat a l’extrem d’una palanca, obtura l’entrada d’aigua de certs dipòsits en funció del nivell d’aigua que assoleixen.

5 vàlvula de seguretat Tap ajustat per un contrapès o per un ressort en un orifici a les calderes de vapor, als dipòsits de gasos comprimits, etc., de manera que si la pressió resulta excessiva s’obre, vencent l’esforç del contrapès o del ressort, i permet l’expansió del fluid tot evitant que el recipient pugui esclatar.

6 vàlvula electrònica ELECTRÒN Tub electrònic, especialment el destinat a fer una rectificació.

2 ANAT ANIM 1 Òrgan muscular, conjuntiu o dèrmic, que permet el tancament i l’obertura d’algun orifici.

2 vàlvula del cor Cadascuna de les vàlvules auriculoventriculars i semilunars de les cavitats cardíaques.

3 vàlvula espiral Òrgan de l’intestí dels peixos condrictis i dels osteïctis dels ordres dels amiformes, acipenseriformes, lepisosteïformes, polipteriformes i peixos dipnous, format per un replec intern que augmenta la superfície d’absorció.

4 vàlvula ileocecal (o de Bauhin) Vàlvula situada entre l’ili i el cec.

5 vàlvula semilunar (o sigmoide) Cadascun dels tres replecs en forma de mitja lluna existents a l’inici de l’artèria aorta i del tronc pulmonar.

3 vàlvula d’escapament (o simplement vàlvula) fig Mitjà d’expansió o de contenció d’un sentiment, un pensament, etc. El futbol és la vàlvula d’escapament del seu mal geni.

->valvular

■valvular

[de vàlvula; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent a una vàlvula o a les vàlvules.

->valvulectomia

valvulectomia

Part. sil.: val_vu_lec_to_mi_a

f CIR Extirpació quirúrgica d’una vàlvula.

->valvulina

valvulina

[de vàlvula i -ina*]

f TECNOL Lubrificant mineral, obtingut com a residu del petroli, d’una gran viscositat, emprat especialment en el greixatge dels pistons dels motors.

->valvulitis

■valvulitis

f PAT Inflamació d’una vàlvula, especialment les del cor.

->valvulotomia

valvulotomia

Part. sil.: val_vu_lo_to_mi_a

f CIR Incisió quirúrgica d’una vàlvula.

->vamba

■vamba

Hom.: bamba

[d’una marca registrada, Wamba]

f CALÇ Sabatilla de sola de goma per a practicar esport.

->vampir

■vampir -a

[del fr. vampire (d’on passà a les altres llengües romàniques), i aquest, de l’al. Vampir, pres de l’hongarès vampir, comú amb el serbocroat vampir i amb parònims en altres llengües eslaves que podrien remuntar al turc uber ‘bruixa’; 1a FONT: 1864, DLab.]

1 m i f 1 MIT i ETNOG Persona ja morta, però que és imaginada com a àvida i necessitada de xuclar la sang d’altres durant la nit, amb la qual cosa mantindria una vida com mig d’ultratomba i guanyaria alhora per a aquesta els qui han estat víctimes seves.

2 fig Persona que explota cruelment els altres.

2 m ZOOL 1 Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, de règim hematòfag.

2 fals vampir Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels quiròpters, de la família dels megadermàtids (Megaderma sp), d’orelles grosses, soldades entre elles, i cua curta o absent.

->vampiressa

■vampiressa

[de vampir]

f Dona que sedueix els homes amb la seva fascinació eròtica.

->vampirisme

■vampirisme

[de vampir]

m 1 FOLK Creença en els vampirs.

2 fig Avidesa insaciable.

3 p ext PSIC Manifestació de tipus sàdic consistent a mutilar cadàvers o a efectuar-hi el coit.

->vanadat

■vanadat

m QUÍM INORG Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el vanadi com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.

->vanadi

■vanadi

[del ll. científic vanadium, creat el 1830 pel químic suec Nils Gabriel Sefström (1787-1845) en memòria de Vana-dís, sobrenom de la deessa escandinava Freyja; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG 1 [símb: V] Element químic, de nombre atòmic 23, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.

2 òxid de vanadi(V) [V₂O₅] Pólvores cristal·lines grogues, emprades com a catalitzador de processos d’oxidació.

->vanàdic

■vanàdic -a

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al vanadi.

2 Que conté vanadi.

3 impr Dit dels composts de vanadi en els quals aquest element actua amb valència 5.

->vanadífer

vanadífer -a

adj GEOL Que conté vanadi.

->vanadil

■vanadil

m QUÍM INORG Denominació genèrica, no acceptada per la IUPAC, dels oxocations derivats del vanadi.

->vanadinita

■vanadinita

f MINERAL Clorovanadat de plom, Pb₅Cl(VO₄)₃, mineral que forma uns cristalls molt semblants als de piromorfita, sovint informe, fibrós o arraïmat.

->vanadòcit

vanadòcit

m ANAT ANIM i CIT Cèl·lula de la sang dels urocordats que conté una gran quantitat de vanadi i substitueix en llur funció els eritròcits.

->vanadós

■vanadós -osa

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al vanadi.

2 Que conté vanadi.

3 impr Dit dels composts de vanadi en els quals aquest element actua amb valència inferior a 5.

->vanaglòria

■vanaglòria

Part. sil.: va_na_glò_ri_a

[aglutinació de vana glòria; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f Glòria més aparent que real o que hom s’atribueix per mèrits que no s’ho valen.

->vanagloriar-se

■vanagloriar-se

Part. sil.: va_na_glo_ri_ar-se

[de vanaglòria]

v pron Mostrar vanaglòria, vanar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vanagloriar

GERUNDI: vanagloriant

PARTICIPI: vanagloriat, vanagloriada, vanagloriats, vanagloriades

INDICATIU PRESENT: vanaglorio, vanaglories, vanagloria, vanagloriem, vanaglorieu, vanaglorien

INDICATIU IMPERFET: vanagloriava, vanagloriaves, vanagloriava, vanagloriàvem, vanagloriàveu, vanagloriaven

INDICATIU PASSAT: vanaglorií, vanagloriares, vanaglorià, vanagloriàrem, vanagloriàreu, vanagloriaren

INDICATIU FUTUR: vanagloriaré, vanagloriaràs, vanagloriarà, vanagloriarem, vanagloriareu, vanagloriaran

INDICATIU CONDICIONAL: vanagloriaria, vanagloriaries, vanagloriaria, vanagloriaríem, vanagloriaríeu, vanagloriarien

SUBJUNTIU PRESENT: vanagloriï, vanagloriïs, vanagloriï, vanagloriem, vanaglorieu, vanagloriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: vanagloriés, vanagloriessis, vanagloriés, vanagloriéssim, vanagloriéssiu, vanagloriessin

IMPERATIU: vanagloria, vanagloriï, vanagloriem, vanaglorieu, vanagloriïn

->vanagloriejar-se

■vanagloriejar-se

Part. sil.: va_na_glo_ri_e_jar-se

[de vanaglòria; 1a FONT: 1653, DTo.]

v pron Vanagloriar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vanagloriejar

GERUNDI: vanagloriejant

PARTICIPI: vanagloriejat, vanagloriejada, vanagloriejats, vanagloriejades

INDICATIU PRESENT: vanagloriejo, vanaglorieges, vanaglorieja, vanagloriegem, vanagloriegeu, vanagloriegen

INDICATIU IMPERFET: vanagloriejava, vanagloriejaves, vanagloriejava, vanagloriejàvem, vanagloriejàveu, vanagloriejaven

INDICATIU PASSAT: vanagloriegí, vanagloriejares, vanagloriejà, vanagloriejàrem, vanagloriejàreu, vanagloriejaren

INDICATIU FUTUR: vanagloriejaré, vanagloriejaràs, vanagloriejarà, vanagloriejarem, vanagloriejareu, vanagloriejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vanagloriejaria, vanagloriejaries, vanagloriejaria, vanagloriejaríem, vanagloriejaríeu, vanagloriejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vanagloriegi, vanagloriegis, vanagloriegi, vanagloriegem, vanagloriegeu, vanagloriegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vanagloriegés, vanagloriegessis, vanagloriegés, vanagloriegéssim, vanagloriegéssiu, vanagloriegessin

IMPERATIU: vanaglorieja, vanagloriegi, vanagloriegem, vanagloriegeu, vanagloriegin

->vanagloriós

■vanagloriós -osa

Part. sil.: va_na_glo_ri_ós

[de vanaglòria; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Ple de vanaglòria.

->vanagloriosament

■vanagloriosament

Part. sil.: va_na_glo_ri_o_sa_ment

[de vanagloriós; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adv Amb vanaglòria.

->vanament

■vanament

adv D’una manera vana, en va.

->vanar-se

■vanar-se

[del ll. td. vanare, arcaic vanari ‘enganyar; jactar-se’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v pron Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc., pròpies o que hom s’atribueix. Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita. Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vanar

GERUNDI: vanant

PARTICIPI: vanat, vanada, vanats, vanades

INDICATIU PRESENT: vano, vanes, vana, vanem, vaneu, vanen

INDICATIU IMPERFET: vanava, vanaves, vanava, vanàvem, vanàveu, vanaven

INDICATIU PASSAT: vaní, vanares, vanà, vanàrem, vanàreu, vanaren

INDICATIU FUTUR: vanaré, vanaràs, vanarà, vanarem, vanareu, vanaran

INDICATIU CONDICIONAL: vanaria, vanaries, vanaria, vanaríem, vanaríeu, vanarien

SUBJUNTIU PRESENT: vani, vanis, vani, vanem, vaneu, vanin

SUBJUNTIU IMPERFET: vanés, vanessis, vanés, vanéssim, vanéssiu, vanessin

IMPERATIU: vana, vani, vanem, vaneu, vanin

->vancomicina

vancomicina

f FARM Antibiòtic produït per Streptomyces orientalis, emprat especialment contra els estafilococs.

->vàndal

■vàndal -a

[nom d’un poble germànic saquejador de Roma]

1 adj Relatiu o pertanyent als vàndals.

2 m i f 1 HIST Individu d’un poble germànic, instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula, que, amb els sueus i els alans, s’escampà per l’Europa meridional i el nord d’Àfrica (segles IV i V).

2 fig Persona donada al vandalisme.

->vandàlic

■vandàlic -a

[de vàndal]

adj 1 Vàndal.

2 Relatiu o pertanyent al vandalisme.

->vandàlicament

■vandàlicament

[de vandàlic]

adv D’una manera vandàlica, amb vandalisme.

->vandalisme

■vandalisme

[del fr. vandalisme, íd., creat pel bisbe francès Henri Grégoire (1750-1831), adherit a la Revolució Francesa, per designar els destructors de tresors religiosos; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància, les obres de la civilització, les coses belles, etc.

->vandellossenc

vandellossenc -a

adj i m i f De Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).

->vanejar

■vanejar

[de va; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 1 Vagar amb el pensament, variejar.

2 Pensar o dir coses vanes. Sembla que digui coses assenyades, però en realitat vaneja.

2 Mostrar vanitat. Si vaneges, molta gent et tindrà en mala consideració.

3 PAT Perdre les forces un membre. Em sentia vanejar les cames.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vanejar

GERUNDI: vanejant

PARTICIPI: vanejat, vanejada, vanejats, vanejades

INDICATIU PRESENT: vanejo, vaneges, vaneja, vanegem, vanegeu, vanegen

INDICATIU IMPERFET: vanejava, vanejaves, vanejava, vanejàvem, vanejàveu, vanejaven

INDICATIU PASSAT: vanegí, vanejares, vanejà, vanejàrem, vanejàreu, vanejaren

INDICATIU FUTUR: vanejaré, vanejaràs, vanejarà, vanejarem, vanejareu, vanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vanejaria, vanejaries, vanejaria, vanejaríem, vanejaríeu, vanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vanegi, vanegis, vanegi, vanegem, vanegeu, vanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vanegés, vanegessis, vanegés, vanegéssim, vanegéssiu, vanegessin

IMPERATIU: vaneja, vanegi, vanegem, vanegeu, vanegin

->vanessa

vanessa

f ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids (Vanessa sp), que inclou papallones d’ales fistonejades i colors vistosos.

->vaníl·lic

■vaníl·lic -a

adj Tret de la vainilla.

->vanil·lina

■vanil·lina

f QUÍM ORG Aldehid aromàtic que ocorre en diversos vegetals, especialment en les càpsules de la vainilla, que té la fórmula C₈H₈O₃.

->vanitas

vanitas^* [bánitas]

[llat ] [pl vanitates] f ART Composició pictòrica, generalment una natura morta, que per mitjà d’objectes simbòlics representa la caducitat de la vida, la fugacitat dels plaers terrenals i la ineluctabilitat de la mort, habitual en la pintura holandesa, francesa i espanyola del segle XVII.

->vanitat

■vanitat

[del ll. vanĭtas, -ātis ‘buidor; vanitat’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Qualitat de va. La vanitat dels plaers del món.

2 Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents. Una persona carregada de vanitat. Tenir una vanitat insuportable.

->vanitós

■vanitós -osa

[de vanitat; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que té molta vanitat.

2 p ext Que denota vanitat.

->vanitosament

■vanitosament

[de vanitós]

adv Amb vanitat.

->vano

■vano

[del cast. ant. abano, íd., der. de abanar, del port. abanar ‘garbellar; ventar’, i aquest, del ll. vannus ‘garbell’; 1a FONT: 1662]

m col·loq ventall 1 2 i ventall 1 3.

->vànova

■vànova

[d’origen incert, probablement del ll. td. galnăpe ‘flassada’, resultant segurament d’una combinació de dos sinònims llatins gaunăcum, gausăpa ‘mantell’, d’origen oriental, segurament iranià; 1a FONT: 1179]

f Cobrellit d’abric i d’ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit amb serrell.

->vanover

■vanover -a

[de vànova; 1a FONT: 1460, Roig]

m i f Persona que fa vànoves o en ven.

->vantar-se

■vantar-se

[del ll. vg. vanitare, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]

v pron Vanar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vantar

GERUNDI: vantant

PARTICIPI: vantat, vantada, vantats, vantades

INDICATIU PRESENT: vanto, vantes, vanta, vantem, vanteu, vanten

INDICATIU IMPERFET: vantava, vantaves, vantava, vantàvem, vantàveu, vantaven

INDICATIU PASSAT: vantí, vantares, vantà, vantàrem, vantàreu, vantaren

INDICATIU FUTUR: vantaré, vantaràs, vantarà, vantarem, vantareu, vantaran

INDICATIU CONDICIONAL: vantaria, vantaries, vantaria, vantaríem, vantaríeu, vantarien

SUBJUNTIU PRESENT: vanti, vantis, vanti, vantem, vanteu, vantin

SUBJUNTIU IMPERFET: vantés, vantessis, vantés, vantéssim, vantéssiu, vantessin

IMPERATIU: vanta, vanti, vantem, vanteu, vantin

->vapor

■vapor

[del ll. vapor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 FÍS 1 Dit de la fase gasosa d’una substància que és a una temperatura inferior a la temperatura crítica.

2 punt de vapor Punt d’ebullició.

3 vapor saturat En un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal, dit del vapor d’una substància que és en equilibri amb la fase líquida d’aquesta.

2 esp 1 Vapor d’aigua.

2 bany de (o en) vapor TERAP i HIG Nom genèric donat als banys en què hom recorre al vapor d’aigua, com la sauna o el bany turc.

3 p ext 1 TECNOL Vapor d’aigua utilitzat com a força motriu. Cotxes moguts amb vapor.

2 CONSTR NAV Vaixell de vapor.

3 obs TÈXT Nom donat a les fàbriques de teixits, per tal com funcionaven amb màquina de vapor.

4 màquina de vapor FERROC Locomotora de vapor.

4 pl 1 Accessos hipocondríacs o histèrics, atribuïts pels antics a l’exhalació d’humors morbosos que hom suposava que naixien als hipocondris o a la matriu i pujaven al cervell.

2 vapors del vi Efectes del vi al cap, atribuïts a les exhalacions de l’alcohol que hom suposava que pujaven de l’estómac cap al cervell.

->vaporació

■vaporació

Part. sil.: va_po_ra_ci_ó

[del ll. vaporatio, -ōnis, íd.]

f TÈXT Vaporatge.

->vaporada

■vaporada

[de vapor]

f bafarada 1.

->vaporador

■vaporador

[de vaporar]

m TÈXT Nom de diferents aparells destinats a vaporar filats, teixits, gèneres estampats, etc.

->vaporar

■vaporar

[del ll. vaporare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr TÈXT Sotmetre una matèria tèxtil a l’operació de vaporatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vaporar

GERUNDI: vaporant

PARTICIPI: vaporat, vaporada, vaporats, vaporades

INDICATIU PRESENT: vaporo, vapores, vapora, vaporem, vaporeu, vaporen

INDICATIU IMPERFET: vaporava, vaporaves, vaporava, vaporàvem, vaporàveu, vaporaven

INDICATIU PASSAT: vaporí, vaporares, vaporà, vaporàrem, vaporàreu, vaporaren

INDICATIU FUTUR: vaporaré, vaporaràs, vaporarà, vaporarem, vaporareu, vaporaran

INDICATIU CONDICIONAL: vaporaria, vaporaries, vaporaria, vaporaríem, vaporaríeu, vaporarien

SUBJUNTIU PRESENT: vapori, vaporis, vapori, vaporem, vaporeu, vaporin

SUBJUNTIU IMPERFET: vaporés, vaporessis, vaporés, vaporéssim, vaporéssiu, vaporessin

IMPERATIU: vapora, vapori, vaporem, vaporeu, vaporin

->vaporatge

■vaporatge

[de vaporar]

m TÈXT Operació que consisteix a sotmetre un material tèxtil a l’acció del vapor d’aigua amb la finalitat d’humitejar-lo sense mullar-lo, d’esponjar-lo, de fixar-ne les condicions en un estat determinat (arrissat, torsió, etc.), de fixar-hi colorants (estampació, tintura), de provocar-hi reaccions (estampació, acabaments, aprests, etc.), d’allisar els teixits sense donar-los lluentor (decatissatge), de facilitar l’encongiment natural per evitar l’encongiment en el seu ús final, etc.

->vapori-

■vapori-

Forma prefixada del mot llatí vapor, -ōris, que significa ‘vapor’. Ex.: vaporiforme.

->vaporífer

■vaporífer -a

[del ll. vaporifer, -a, -um, íd.]

adj FÍS Que conté vapor.

->vaporiforme

■vaporiforme

[de vapori- i -forme]

adj Existent en estat de vapor.

->vaporitzable

■vaporitzable

[de vaporitzar]

adj FÍS Que pot ésser vaporitzat.

->vaporització

■vaporització

Part. sil.: va_po_rit_za_ci_ó

[de vaporitzar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f FÍS Pas de l’estat líquid a l’estat gasós.

->vaporitzador

■vaporitzador -a

[de vaporitzar]

FÍS 1 adj Que vaporitza.

2 m TECNOL Aparell per a vaporitzar un líquid, especialment un oli pesant.

->vaporitzar

■vaporitzar

[de vapor]

v 1 tr Convertir un líquid en vapor. Vaporitzar olis balsàmics.

2 pron Convertir-se un líquid en vapor. El nitrogen líquid es vaporitza amb rapidesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vaporitzar

GERUNDI: vaporitzant

PARTICIPI: vaporitzat, vaporitzada, vaporitzats, vaporitzades

INDICATIU PRESENT: vaporitzo, vaporitzes, vaporitza, vaporitzem, vaporitzeu, vaporitzen

INDICATIU IMPERFET: vaporitzava, vaporitzaves, vaporitzava, vaporitzàvem, vaporitzàveu, vaporitzaven

INDICATIU PASSAT: vaporitzí, vaporitzares, vaporitzà, vaporitzàrem, vaporitzàreu, vaporitzaren

INDICATIU FUTUR: vaporitzaré, vaporitzaràs, vaporitzarà, vaporitzarem, vaporitzareu, vaporitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: vaporitzaria, vaporitzaries, vaporitzaria, vaporitzaríem, vaporitzaríeu, vaporitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: vaporitzi, vaporitzis, vaporitzi, vaporitzem, vaporitzeu, vaporitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: vaporitzés, vaporitzessis, vaporitzés, vaporitzéssim, vaporitzéssiu, vaporitzessin

IMPERATIU: vaporitza, vaporitzi, vaporitzem, vaporitzeu, vaporitzin

->vaporós

■vaporós -osa

[del ll. vaporosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 FÍS Que té la natura del vapor.

2 fig Tenuíssim i lleuger.

->vaporosament

■vaporosament

[de vaporós]

adv D’una manera vaporosa.

->vaporositat

■vaporositat

[de vaporós; 1a FONT: 1890]

f FÍS Qualitat de vaporós.

->vapotró

vapotró

m ELECTRÒN Tub electrònic d’emissió, de gran potència (uns 100 kW), refrigerat per aigua en evaporació.

->vaquer

■vaquer -a

[de vaca; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent als vaquers o a la vaquera.

2 CONF Texà. Uns pantalons vaquers.

2 m i f 1 RAM Pastor de vaques.

2 OFIC Persona que té una vaqueria.

3 m i f PESC Persona que es dedica a la pesca a la vaca.

4 f MAR i PESC Barca destinada a la pesca a la vaca.

->vaqueria

■vaqueria

Part. sil.: va_que_ri_a

[de vaquer; 1a FONT: c. 1910]

f OFIC 1 Lloc on hom té vaques per vendre’n la llet.

2 p ext Lleteria.

->vaquerís

■vaquerís -issa

[de vaca; 1a FONT: s. XV]

m i f RAM Vaquer.

->vaqueta

■vaqueta

Hom.: baqueta

[de vaca]

f 1 1 Vaca petita.

2 PELL Pell de bou o de vaca.

2 BOT 1 Bolet carner.

2 Llengua de bou.

3 vaqueta de Sant Antoni ENTOM Marieta.

->vaquí

■vaquí -ina

[de vaca]

adj Boví.

->var¹

var¹

Hom.: bar

[sigla de VoltAmpere Reactiu]

m ELECTROT Unitat de potència reactiva d’un corrent altern anomenada també voltampere reactiu.

->var²

■var² -a

Hom.: bar

[del ll. varus, -a, -um, íd.]

adj PAT Dit del genoll, el peu, etc., que té l’os desviat cap endins.

->vara

■vara

Hom.: bare

[del ll. vara ‘travesser en forma de pont’, fem. substantivat de varus, -a, -um ‘var’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Rama dreta, prima i llarga, neta de fulles, usada com a bastó, com a mànec de xurriaques, etc. Una vara de freixe. Pegar un carreter a l’animal amb la vara.

2 vara de Jessè BÍBL Denominació profètica del Messies que al·ludeix a la seva descendència de David, fill de Jessè.

2 1 Bastó, derivat del bastó de comandament, usat com a insígnia d’autoritat, que porten els alcaldes i tinents d’alcalde.

2 El càrrec de què és insígnia la vara. Deixar la vara (d’alcalde).

3 tenir vara alta Tenir autoritat, poder, per a fer alguna cosa.

3 METROL 1 Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams.

2 vara quadrada Antiga mesura de superfície.

4 TRANSP Tirador.

5 BOT i 1 vara de Jessè JARD Nard.

2 vara de Sant Josep JARD Nard.

3 vara d’or Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Solidago virgaurea), de fulles inferiors oblongues, dentades i peciolades, i fulles superiors lanceolades, capítols grocs reunits en tirsos fullosos i fruits en aqueni, pelosos.

->varà

■varà

Hom.: varar

[de l’àr. waran ‘mena de llangardaix’]

m ZOOL Nom donat a qualsevol rèptil saure de la família dels varànids, integrats en el gènere Varanus, en especial a V. niloticus (varà del Nil), V. griseus (varà del desert), V. salvator (varà cabaragoia), V. dumerili (varà de Borneo i Java) i les diferents espècies de varans australians i polinesis, com V. indicus V. komodoensis o dragó de Komodo.

->varactor

■varactor

m ELECTRÒN Dispositiu que posseeix una capacitat variable, que depèn de la tensió aplicada.

->varada

■varada

Hom.: verada

[de varar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MAR Avarada.

->varador

■varador -a

[de varar]

MAR 1 m i f Persona ocupada en la varada o avarada d’embarcacions.

2 m Escar.

->varal

■varal

Hom.: veral

[de vara]

m TEAT Pal llarg i prim, especialment el que es col·loca entre bastidors per posar-hi els llums.

->varànids

■varànids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, semblants a sargantanes grosses, representada per un sol gènere, Varanus, i diverses espècies, entre les quals cal esmentar V. niloticus (varà del Nil) i V. komodoensis (dragó de Komodo).

2 sing Rèptil de la família dels varànids.

->varar

■varar

Hom.: varà

[d’origen incert, probablement del ll. td. varare ‘amidar terrenys, passant a través d’un riu o un altre obstacle’, d’on es degué passar al sentit de ‘travessar una línia o un obstacle’ i ‘travessar el límit entre terra i mar’]

v tr MAR Avarar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: varar

GERUNDI: varant

PARTICIPI: varat, varada, varats, varades

INDICATIU PRESENT: varo, vares, vara, varem, vareu, varen

INDICATIU IMPERFET: varava, varaves, varava, varàvem, varàveu, varaven

INDICATIU PASSAT: varí, varares, varà, varàrem, varàreu, vararen

INDICATIU FUTUR: vararé, vararàs, vararà, vararem, varareu, vararan

INDICATIU CONDICIONAL: vararia, vararies, vararia, vararíem, vararíeu, vararien

SUBJUNTIU PRESENT: vari, varis, vari, varem, vareu, varin

SUBJUNTIU IMPERFET: varés, varessis, varés, varéssim, varéssiu, varessin

IMPERATIU: vara, vari, varem, vareu, varin

->vàrdul

vàrdul -a

1 adj Relatiu o pertanyent als vàrduls.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà del grup dels vascons establert al nord de la Península Ibèrica, en una zona corresponent al territori de la Guipúscoa actual, una part de Biscaia i la part oriental d’Àlaba.

->varec

■varec

Hom.: vareg

m 1 BOT Massa d’algues, principalment feofícies, que la mar llança a les platges o que hom talla (varec de fons).

2 Cendra d’algues d’on hom extreu el iode.

->vareg

vareg -a

Hom.: varec

1 adj Relatiu o pertanyent als varegs.

2 m i f HIST Individu d’un poble normand escandinau que s’establí a Novgorod vers el 860, es fusionà amb els eslaus de les terres del Volga, del Don i del Dnièper i prengué com a capital la ciutat de Kíev, on governà la dinastia ruríkida.

->varenga

■varenga

[de l’oc. varenga, i aquest, del fr. varangue, íd., probablement de l’escandinau arcaic vrang ‘quaderna’, der. de wringan ‘post en forma d’arc’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f CONSTR NAV 1 Cadascuna de les peces de fusta corbades que, en les embarcacions de fusta, són disposades transversalment sobre la quilla i constitueixen la peça inferior de les respectives quadernes.

2 Cadascun dels reforços transversals que, en les embarcacions de construcció metàl·lica, són units de babord a estribord a les quadernes i longitudinalment a les vàgares.

->varengatge

■varengatge

[de varenga; 1a FONT: 1839, DLab.]

m CONSTR NAV Conjunt de les varengues d’una embarcació.

->vareta

■vareta

[de vara; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Vara petita.

2 OCULT 1 Bastó prim atribuït als mags, als endevins, a les fades, etc., capaç de concentrar i emetre el poder que hom els atribueix. És anomenada també vareta màgica, i actualment és usada pels prestidigitadors.

2 Bastó forcat que el saurí sosté per ambdós extrems mentre cerca aigua o metalls en el subsòl.

->varetatge

■varetatge

m MÚS Conjunt de varetes transmissores del moviment de les tecles al secret en un orgue mecànic.

->vari vària

■vari vària

Hom.: bari

[del ll. varius, -a, -um ‘de color divers, variat’; per via popular existí un cat. ant. ver, aviat desaparegut per la seva confusió amb ver ‘veritable’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que es mostra diferent d’un temps a un altre, mudable. Humor vari.

2 divers 1. Remeis varis. De colors varis.

->variabilitat

■variabilitat

Part. sil.: va_ri_a_bi_li_tat

[de variable]

f 1 Qualitat de variable.

2 BIOL Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc., que són propis de cada taxó, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.

->variable

■variable

Part. sil.: va_ri_a_ble

[del ll. variabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Susceptible de variar.

2 Que és molt propens a variar, mudable, inconstant.

3 p ext Un caràcter variable.

2 adj GRAM Dit de la part de l’oració que admet flexió.

3 f 1 MAT En una expressió matemàtica, símbol que representa una quantitat el valor numèric de la qual no és especificat.

2 variable aleatòria (o estocàstica) ESTAD Aplicació mesurable d’un espai de probabilitat (Ω, A, P) en (ℝ, B_ℝ), on ℝ és el conjunt dels nombres reals i B_ℝ, la tribu de Borel corresponent.

3 variable econòmica ECON Cadascun dels elements mesurables canviants emprats per a descriure els fenòmens econòmics i les seves relacions.

4 variable oculta MEC QUÀNT Variable no mesurada que podria explicar la incertesa de les mesures.

5 variable termodinàmica (o d’estat) TERMO Cadascuna de les magnituds físiques mútuament compatibles l’especificació del valor de les quals determina un estat en el sistema termodinàmic considerat.

->variablement

■variablement

Part. sil.: va_ri_a_ble_ment

[de variable]

adv D’una manera variable.

->variació

■variació

Part. sil.: va_ri_a_ci_ó

[del ll. variatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de variar;

2 l’efecte.

2 ASTR Pertorbació periòdica del moviment de la Lluna, que és màxima a les èpoques equidistants entre dos canvis de fase, mentre que s’anul·la als instants dels canvis.

3 BIOL Modificació dels caràcters aparents dels fenotips dels organismes respecte als de llurs progenitors.

4 LING 1 Fenomen pel qual, a la pràctica, una llengua determinada, en una època, en un lloc i en un grup social donats, no és mai idèntica a allò que és en uns altres.

2 variació lliure Variant lliure.

5 MAT 1 Qualsevol successió de n elements d’un conjunt de cardinalitat m, els quals són diferents dos a dos.

2 càlcul de variacions Estudi de la teoria dels extrems d’integrals definides tals, que llur integrant és una funció coneguda d’una o més variables independents, d’una o més variables dependents i de les seves derivades.

3 coeficient de variació ESTAD Quocient entre la desviació quadràtica mitjana i la desviació mitjana.

4 variació d’una funció Donat un interval [a, b], suprem, per a totes les possibles particions de [a, b], de la suma de les oscil·lacions de la funció en tots els subintervals de la partició.

6 MÚS Procediment d’improvisació que es basa en la transformació d’un element musical de diferents maneres, però conservant la seva identitat.

7 variació estacional ECON Canvi regular durant algun període de l’any lligat a causes directament o indirectament connectades amb les estacions.

->variacional

■variacional

Part. sil.: va_ri_a_ci_o_nal

[de variació]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una variació.

2 càlcul variacional MAT Càlcul de variacions.

3 principi variacional FÍS Proposició segons la qual un sistema físic macroscòpic aïllat de l’exterior evoluciona de manera que fa extremal la integral de la funció que el representa calculada entre l’estat inicial i el final.

->variada

■variada

Part. sil.: va_ri_a_da

[de variar; 1a FONT: 1361]

f ICT Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Diplodus vulgaris), de cos alt i comprimit, amb dues taques negres, l’una al cap i l’altra al peduncle caudal, amb bandes blaves i daurades als costats.

->variadament

■variadament

Part. sil.: va_ri_a_da_ment

[de variat]

adv D’una manera variada.

->variador

■variador -a

Part. sil.: va_ri_a_dor

[del ll. variator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que fa variar.

2 variador de velocitat TECNOL Sistema de transmissió que permet de fer variar la velocitat de l’arbre mogut d’una manera progressiva i sense interrompre el seu moviment.

->vàriament

■vàriament

Part. sil.: và_ri_a_ment

[de vari; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera vària.

->variància

■variància

Part. sil.: va_ri_àn_ci_a

f 1 ESTAD Mesura de la dispersió d’una variable aleatòria X respecte al seu valor mitjà.

2 FÍS i TERMO En un sistema termodinàmic, nombre màxim de variables termodinàmiques intensives (pressió, temperatura, etc.) independents.

->variant

■variant

Part. sil.: va_ri_ant

[del ll. varians, -ntis, participi pres. de variare ‘variar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que varia, variable.

2 f 1 Forma o solució diferent d’una de referència però que condueix al mateix resultat.

2 OBR PÚBL Tram d’una carretera exterior a una població que substitueix una travessera. Tu vés-hi per la carretera general i jo hi aniré per la variant.

3 Varietat o diferència entre diverses classes o formes d’una mateixa cosa.

4 CRÍT TEXT Lliçó divergent d’un text pres com a base en una edició crítica.

5 LING Expressió diferent d’una altra per la forma; és anomenada variant lliure si la diferència es dóna entre unitats lingüístiques distintes que poden aparèixer en un mateix context i no constitueixen mots diferents, i variant combinatòria quan no poden aparèixer en un mateix context, però presenten un parentiu.

->variar

■variar

Part. sil.: va_ri_ar

[del ll. variare, íd.; 1a FONT: 1381]

v 1 tr Fer diferent per un canvi parcial, modificar. Varia la teva actitud. Han variat la zona d’aparcament: ara és a l’altra banda.

2 intr Sofrir un canvi parcial, esdevenir diferent, modificar-se. El clima ha variat en el darrer segle. La seva posició varià en sentir-nos. El preu d’aquest producte varia força segons on el compres.

3 tr Sotmetre a canvis successius un ordre de fets, diversificar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: variar

GERUNDI: variant

PARTICIPI: variat, variada, variats, variades

INDICATIU PRESENT: vario, varies, varia, variem, varieu, varien

INDICATIU IMPERFET: variava, variaves, variava, variàvem, variàveu, variaven

INDICATIU PASSAT: varií, variares, varià, variàrem, variàreu, variaren

INDICATIU FUTUR: variaré, variaràs, variarà, variarem, variareu, variaran

INDICATIU CONDICIONAL: variaria, variaries, variaria, variaríem, variaríeu, variarien

SUBJUNTIU PRESENT: variï, variïs, variï, variem, varieu, variïn

SUBJUNTIU IMPERFET: variés, variessis, variés, variéssim, variéssiu, variessin

IMPERATIU: varia, variï, variem, varieu, variïn

->variat

■variat -ada

Part. sil.: va_ri_at

[del ll. variatus, -a, -um, íd. participi de variare ‘variar’]

adj Que té varietat. Moviment variat.

->varic-

varic-

Forma prefixada del mot llatí varix, -icis, que significa ‘variça’. Ex.: varicectomia.

->variça

■variça

[del ll. varix, -ĭcis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PAT Dilatació permanent d’una vena, generalment de la cama, deguda a una acumulació de sang.

->varicap

varicap

m ELECTRÒN Varactor.

->varicel·la

■varicel·la

[del fr. varicelle, íd., format erròniament d’un ll. modern varicella ‘variça petita’, pres per un dimin. de variola ‘verola’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PAT Malaltia infectivocontagiosa exantemàtica, de caràcter endemicoepidèmic, produïda pel mateix virus que l’herpes zòster, que afecta els infants i es caracteritza per una erupció semblant a la de la verola benigna.

->varici-

varici-

Forma prefixada del mot llatí varix, -icis, que significa ‘variça’. Ex.: variciforme.

->varico-

■varico-

Forma prefixada del mot llatí varix, -icis, que significa ‘variça’. Ex.: varicocele, varicoflebitis.

->varicocele

■varicocele

f PAT Tumor format per una gran variça o varices, situat generalment a l’escrot o al cordó espermàtic.

->varicós

■varicós -osa

[del ll. varicosus, -a,-um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a les varices.

2 De la natura d’una variça.

3 Dit del membre, el vas o la part del cos amb varices.

->varicosi

varicosi

f PAT Estat varicós de les venes d’una part del cos.

->varicositat

■varicositat

f PAT Variça, especialment les venes dilatades de la xarxa cutània, que no arriben a formar prominència.

->variegació

■variegació

Part. sil.: va_ri_e_ga_ci_ó

f BOT Variació irregular de la coloració dels òrgans vegetals, com les fulles i les flors, deguda a la supressió del desenvolupament normal del pigment (clorofil·la, antocianina, etc.) en certes zones.

->variegat

■variegat -ada

Part. sil.: va_ri_e_gat

adj 1 Bigarrat.

2 BOT Que presenta variegació. Planta variegada.

->variejar

■variejar

Part. sil.: va_ri_e_jar

[de vari]

v intr Anar algú pensant sense ésser amo de deturar el curs dels seus pensaments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: variejar

GERUNDI: variejant

PARTICIPI: variejat, variejada, variejats, variejades

INDICATIU PRESENT: variejo, varieges, varieja, variegem, variegeu, variegen

INDICATIU IMPERFET: variejava, variejaves, variejava, variejàvem, variejàveu, variejaven

INDICATIU PASSAT: variegí, variejares, variejà, variejàrem, variejàreu, variejaren

INDICATIU FUTUR: variejaré, variejaràs, variejarà, variejarem, variejareu, variejaran

INDICATIU CONDICIONAL: variejaria, variejaries, variejaria, variejaríem, variejaríeu, variejarien

SUBJUNTIU PRESENT: variegi, variegis, variegi, variegem, variegeu, variegin

SUBJUNTIU IMPERFET: variegés, variegessis, variegés, variegéssim, variegéssiu, variegessin

IMPERATIU: varieja, variegi, variegem, variegeu, variegin

->varietal

■varietal

Part. sil.: va_ri_e_tal

adj 1 BOT Relatiu o pertanyent a la varietat.

2 ENOL Dit del vi elaborat a partir d’una sola varietat de raïm.

->varietat

■varietat

Part. sil.: va_ri_e_tat

[del ll. variĕtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 1 Qualitat de vari en si o respecte a d’altres, coexistència o successió de coses o qualitats diferents. Una gran varietat de conreus. Varietat d’opinions. La varietat dels menjars.

2 pl ESPECT Espectacle format per números independents de cant, ball, prestidigitació, escenes còmiques, acrobàcia, etc., sense cap relació entre ells.

2 1 Cadascun dels grups d’una mateixa espècie que es poden formar atenent a característiques que no són comunes a tots els individus d’aquella.

2 BIOL Forma.

3 BOT Categoria taxonòmica inferior a l’espècie i a la subespècie i superior a la forma.

4 ECOL Terme general que designa un individu isolat o una petita població local diferent dels altres biotips de la població general en un o més caràcters hereditaris, però sense localització geogràfica.

3 LING Modalitat d’una llengua o ús específic que se’n fa d’acord amb la procedència geogràfica, històrica o social dels parlants o la funció comunicativa i que es caracteritza per una determinada concurrència de variants lingüístiques.

4 MAT 1 varietat diferenciable Espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals ℱ = ℱ(V), que compleixen les següents condicions: si f és una funció f: V → ℝ tal, que per a tot punt p de V existeix una funció q de ℱ que coincideix amb f en un cert entorn de p, aleshores f és de ℱ; si f₁, ..., f_ksón funcions de ℱ i si F és una funció diferenciable qualsevol sobre l’espai euclidià ℝ^k, aleshores F(f₁, ..., f_n) pertany a ℱ per a tot punt p de V existeixen n funcions f₁,...,f_nde F tals, que l’aplicació q → [f₁(q),..., f_n(q)] dóna un homeomorfisme entre un cert entorn U de p i un obert de ℝⁿ.

2 varietat lineal Subconjunt F del conjunt de punts E d’un espai afí (E, V) tal, que per a tot punt X de F hom pot trobar un punt P de F i m vectors linealment independents v₁, ..., v_m, de manera que X = P + t₁v₁ + ... + t_mv_m, on t, ..., t_msón nombres reals.

3 varietat real Espai topològic separat tal, que tot punt té un entorn obert homeomorf a un d’obert de ℝⁿ, on n és la dimensió de la varietat.

->varímetre

varímetre

m ELECTROT Aparell per a mesurar, directament o indirectament, la potència reactiva d’un corrent altern, en vars.

->variògraf

variògraf

Part. sil.: va_ri_ò_graf

[de vari i -graf]

m AERON i METEOR Aparell aeronàutic que enregistra les variacions instantànies de l’altura.

->variola

■variola

Part. sil.: va_ri_o_la

f PETROG Esfèrula d’una variolita.

->variolita

■variolita

Part. sil.: va_ri_o_li_ta

f PETROG Roca ígnia fosca constituïda per una diabasa que presenta esfèrules blanques de feldspats calcicosòdics.

->variolític

■variolític -a

Part. sil.: va_ri_o_lí_tic

adj PETROG 1 Relatiu o pertanyent a la variolita.

2 De la natura d’una variolita.

->variolitzar

variolitzar

Part. sil.: va_ri_o_lit_zar

v tr MED Antigament, immunitzar contra la verola mitjançant la inoculació del pus o de les crostes de les pústules ocasionades per la malaltia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: variolitzar

GERUNDI: variolitzant

PARTICIPI: variolitzat, variolitzada, variolitzats, variolitzades

INDICATIU PRESENT: variolitzo, variolitzes, variolitza, variolitzem, variolitzeu, variolitzen

INDICATIU IMPERFET: variolitzava, variolitzaves, variolitzava, variolitzàvem, variolitzàveu, variolitzaven

INDICATIU PASSAT: variolitzí, variolitzares, variolitzà, variolitzàrem, variolitzàreu, variolitzaren

INDICATIU FUTUR: variolitzaré, variolitzaràs, variolitzarà, variolitzarem, variolitzareu, variolitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: variolitzaria, variolitzaries, variolitzaria, variolitzaríem, variolitzaríeu, variolitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: variolitzi, variolitzis, variolitzi, variolitzem, variolitzeu, variolitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: variolitzés, variolitzessis, variolitzés, variolitzéssim, variolitzéssiu, variolitzessin

IMPERATIU: variolitza, variolitzi, variolitzem, variolitzeu, variolitzin

->varioloide

■varioloide

Part. sil.: va_ri_o_loi_de

f PAT Verola benigna, sense supuració de les pústules, que es presenta en individus ja vacunats.

->variolós

■variolós -osa

Part. sil.: va_ri_o_lós

[del b. ll. variolosus, -a, -um, íd.]

1 PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la verola.

2 adj De la natura de la verola.

3 adj i m i f Que pateix de verola.

2 adj ENTOM En alguns insectes, dit de la superfície amb punts grossos o amb petites impressions rodones i poc profundes.

->variòmetre

variòmetre

Part. sil.: va_ri_ò_me_tre

[de vari i -metre]

m 1 AERON Instrument que indica la velocitat vertical mitjana d’un avió, tant si és d’ascens com si és de descens, constituït per un manòmetre diferencial molt sensible.

2 ELECTROT Dispositiu format per un conjunt de bobines, de les quals hom pot modificar les posicions relatives i, per tant, la inductància del conjunt.

3 GEOF Balança magnètica.

->variscita

■variscita

f MINERAL Fosfat d’alumini hidratat, AlPO₄·2H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic amb forma arronyonada.

->varistància

■varistància

Part. sil.: va_ris_tàn_ci_a

f ELECTRÒN Element que posseeix una resistència variable. És anomenada també resistència no lineal.

->varistor

■varistor

m ELECTRÒN Dispositiu la resistència del qual varia en funció de la tensió que li és aplicada.

->variu

■variu

Part. sil.: va_riu

[del ll. varix, -ĭcis, íd.]

f PAT Variça.

->vàrmetre

vàrmetre

m ELECTROT Varímetre.

->varroasi

■varroasi

Part. sil.: var_ro_a_si

f APIC i ZOOT Flagell de les abelles provocat per l’àcar, d’origen asiàtic, Varroa jacobsoni, que s’alimenta de l’hemolimfa d’adults i de larves.

->varsovià

■varsovià -ana

Part. sil.: var_so_vi_à

1 adj i m i f De Varsòvia (capital de Polònia).

2 f DANSA Dansa francesa del segle XIX, semblant a la masurca.

->varva

■varva

Hom.: barba

f ESTRATIG Dipòsit rítmic laminat d’origen climàtic, constituït per una parella de termes litològics ben diferenciats, dipositats durant un cicle anual i dins una conca glaciolacustre.

->varvassor

■varvassor -a

m i f HIST A l’alta edat mitjana, en la jerarquia feudal catalana, propietari de feu rebut d’un gran vassall, del qual esdevenia vassall.

->varvassoria

■varvassoria

Part. sil.: var_vas_so_ri_a

f HIST 1 Títol o dignitat de varvassor.

2 Territori sota la jurisdicció d’un varvassor.

->vas

■vas

[del ll. vg. vasum, ll. cl. vas, -is ‘vas, recipient’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ART Nom genèric de tot recipient de metall, terrissa, vidre, fusta, etc., de forma variada, amb nanses o sense, destinat a diversos usos, especialment a contenir un líquid.

2 vas de precipitats QUÍM Vas cilíndric de vidre, resistent al foc, més alt que ample o de proporcions semblants, proveït de bec i sovint graduat, que té una gran aplicació en les tasques experimentals de la química.

3 vas d’expansió CALEF Recipient situat a una altura superior a les conduccions d’una instal·lació de calefacció central d’aigua calenta, a les quals va unit per un tub i que comunica amb l’atmosfera mitjançant un orifici que serveix per a permetre les dilatacions i les contraccions del líquid causades pels seus canvis de temperatura.

4 vasos comunicants FÍS Sistema format per dos recipients o més units entre ells per sota del nivell de fluid (líquid o gas) que contenen, en el qual es compleix l’equació fonamental de la hidrostàtica.

5 vas sagrat RELIG i LITÚRG Vas destinat al culte, en qualsevol religió.

2 fig CRIST 1 Atribut tradicional aplicat a la Mare de Déu, recollit en la lletania lauretana. Vas espiritual.

2 vas d’elecció Subjecte triat especialment per Déu per a un ministeri singular.

3 p ext Cavitat on hom enterra els morts; sepultura.

4 ANAT ANIM Qualsevol dels conductes per on circulen els líquids del cos, especialment la sang, la limfa i el quil.

5 BOT 1 Nom aplicat a qualsevol cèl·lula conductora morta.

2 Tràquea.

3 Tub.

->vas-

vas-

Forma prefixada del mot llatí vas, vasis, que significa ‘vas, recipient’. Ex.: vasectomia.

->vasa

■vasa

Hom.: basa i base

f 1 ant Base d’una columna o d’una estàtua.

2 CONSTR i ART Marc.

->vasal

vasal

Hom.: basal i basalt

adj ANAT ANIM Vascular.

->vascó

■vascó -ona

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als vascons.

2 m i f Individu d’un poble del grup dels bascs preromans establert al territori de l’actual Navarra, l’extrem nord-est de Guipúscoa i unes petites contrades de Logronyo i l’alt Aragó.

->vascular

■vascular

[formació culta analògica sobre la base del ll. vascŭlum, dimin. de vas ‘vas, recipient’]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als vasos, principalment als sanguinis.

2 BOT 1 Relatiu o pertanyent als vasos.

2 Que presenta vasos. Teixit vascular. Plantes vasculars.

->vascularitzat

vascularitzat -ada

[de vascular]

adj ANAT 1 Dit del teixit en què existeixen o es formen vasos, especialment vasos sanguinis.

2 Proveït de vasos de nova formació.

->vasculitis

vasculitis

f PAT Inflamació dels vasos; angiïtis.

->vasculós

■vasculós -osa

[formació culta analògica sobre la base del ll. vascŭlum, dimin. de vas ‘vas, recipient’]

adj obs ANAT Vascular.

->vasectomia

■vasectomia

Part. sil.: va_sec_to_mi_a

[de vas- i -ectomia]

f CIR Mètode utilitzat per a esterilitzar l’home, consistent en l’extirpació total o parcial del conducte deferent.

->vaselina

■vaselina

[de l’angl. vaseline, marca registrada inventada el 1872 per la firma nord-americana Chesebrough Manufacturing Company, mot format irregularment amb l’al. Was(ser) ‘aigua’, el gr. él(aion) ‘oli’ i -ine (cf. -ina*); 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 QUÍM ORG Material amorf, gairebé incolor, la consistència del qual varia amb la temperatura ambiental des d’una cera translúcida fins a un oli viscós, que hom obté per destil·lació fraccionada del petroli.

2 posar vaselina fig Fer que una situació tensa o difícil millori, suavitzar el tracte.

->vaser

vaser

Hom.: baser

m ant Enterramorts.

->vaso-

■vaso-

Forma prefixada del mot llatí vas, vasis, que significa ‘vas, recipient’. Ex.: vasoconstrictor, vasomotor.

->vasoconstricció

■vasoconstricció

Part. sil.: va_so_cons_tric_ci_ó

[de vaso- i constricció]

f FISIOL ANIM Disminució del calibre dels vasos.

->vasoconstrictor

■vasoconstrictor -a

[de vaso- i constrictor]

adj i m ANAT ANIM i FARM Que causa vasoconstricció.

->vasodilatació

■vasodilatació

Part. sil.: va_so_di_la_ta_ci_ó

[de vaso- i dilatació]

f FISIOL ANIM Dilatació dels vasos.

->vasodilatador

■vasodilatador -a

[de vaso- i dilatador]

adj i m ANAT ANIM i FARM Que causa vasodilatació.

->vasomotor

vasomotor -a

[de vaso- i motor]

MED 1 adj Que produeix la contracció o dilatació dels vasos.

2 adj i m Dit de l’agent o nervi que presenta la propietat vasomotora.

->vasopressina

■vasopressina

f BIOQ i FISIOL ANIM Hormona secretada per l’hipotàlem i acumulada en el lòbul posterior de la hipòfisi, amb una estructura de pèptid, que actua sobre la pressió sanguínia augmentant-la. És anomenada també hormona antidiürètica.