->caparrudesa

■caparrudesa

[de caparrut]

f Qualitat de caparrut.

->caparrut

■caparrut -uda

[de cap¹]

adj 1 Dit de qui s’ha ficat alguna cosa al cap.

2 Tossut, obstinat.

->capat

■capat

[de capa, però segurament catalanització del fr. chapé ‘revestit de capa’, per la partició del camper de l’escut en forma triangular, com d’una capa estesa]

adj m HERÀLD Dit de l’escut dividit per dues diagonals que, sortint del mig de la vora superior, acaben als angles de la punta.

->capat-alçat

capat-alçat

adj m HERÀLD Dit de l’escut capat quan les diagonals acaben al mig de la vora dels flancs.

->capatàs

■capatàs -assa

[de l’oc. ant. captàs o *capetàs, nominatiu de captan o *capetan, equivalent en significat i etimologia al cat. capità; 1a FONT: 1577]

m i f 1 Cap d’una colla de treballadors.

2 capatàs agrícola AGR Titulat en estudis agrícoles de grau inferior.

->capat-calçat

capat-calçat

adj m HERÀLD Dit de l’escut que resulta de la combinació del capat i el calçat, restant els esmalts contraposats (capiculats, alternats).

->capavallós

■capavallós -osa

[deriv. de la locució (de) cap avall]

adj 1 Que ve de baixada.

2 fig Que no exigeix esforç a fer-ho, a què hom se sent empès.

->capbaix

■capbaix -a

Part. sil.: cap_baix

[de cap¹ i baix³]

adj Amb el cap baix, inclinat endavant, especialment en senyal d’abatiment. Estava capbaix per les males notícies.

->capbaixar-se

■capbaixar-se

Part. sil.: cap_bai_xar-se

[de capbaix]

v pron Fer moviment una post, una biga, etc., abaixant-se d’un cap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capbaixar

GERUNDI: capbaixant

PARTICIPI: capbaixat, capbaixada, capbaixats, capbaixades

INDICATIU PRESENT: capbaixo, capbaixes, capbaixa, capbaixem, capbaixeu, capbaixen

INDICATIU IMPERFET: capbaixava, capbaixaves, capbaixava, capbaixàvem, capbaixàveu, capbaixaven

INDICATIU PASSAT: capbaixí, capbaixares, capbaixà, capbaixàrem, capbaixàreu, capbaixaren

INDICATIU FUTUR: capbaixaré, capbaixaràs, capbaixarà, capbaixarem, capbaixareu, capbaixaran

INDICATIU CONDICIONAL: capbaixaria, capbaixaries, capbaixaria, capbaixaríem, capbaixaríeu, capbaixarien

SUBJUNTIU PRESENT: capbaixi, capbaixis, capbaixi, capbaixem, capbaixeu, capbaixin

SUBJUNTIU IMPERFET: capbaixés, capbaixessis, capbaixés, capbaixéssim, capbaixéssiu, capbaixessin

IMPERATIU: capbaixa, capbaixi, capbaixem, capbaixeu, capbaixin

->cap-banda

cap-banda

m HERÀLD Peça composta resultant de la unió d’un cap i d’una banda.

->cap-barra

cap-barra

m HERÀLD Peça composta resultant de la unió d’un cap i d’una barra.

->capblanc

■capblanc -a

[de cap¹ i blanc]

adj Que té els cabells blancs.

->capblau

■capblau

Part. sil.: cap_blau

[de cap¹ i blau]

m BOT Blauet.

->capbreu

■capbreu

Part. sil.: cap_breu

[de cap¹ i breu; 1a FONT: s. XII]

m HIST DR 1 Document o manual on hom anotava les confessions o els reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes per tal de servar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.

2 esp Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.

->capbrevació

■capbrevació

Part. sil.: cap_bre_va_ci_ó

f HIST DR 1 Reconeixement del domini que l’emfiteuta feia al senyor directe interessat a acreditar la subsistència dels seus drets o a esbrinar si hi havia hagut transmissions que haguessin de pagar lluïsme.

2 causa de capbrevació Causa iniciada pel senyor directe o pel mitjà destinada al reconeixement del domini directe, la liquidació de censos endarrerits, el pagament de lluïsmes i d’altres drets dominicals, el compliment de l’obligació d’amortitzar i la justificació dels drets de l’emfiteuta.

3 dret de capbrevació Facultat del senyor directe (i al territori de Barcelona, del mitjà) d’exigir el reconeixement dels drets dominicals per part de l’emfiteuta.

->capbrevador

■capbrevador -a

HIST DR 1 adj Relatiu a la capbrevació.

2 m Jutge designat per tal d’acomplir un procés o una causa de capbrevació.

->capbrevar

■capbrevar

v tr HIST DR Fer el capbreu (d’uns drets).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capbrevar

GERUNDI: capbrevant

PARTICIPI: capbrevat, capbrevada, capbrevats, capbrevades

INDICATIU PRESENT: capbrevo, capbreves, capbreva, capbrevem, capbreveu, capbreven

INDICATIU IMPERFET: capbrevava, capbrevaves, capbrevava, capbrevàvem, capbrevàveu, capbrevaven

INDICATIU PASSAT: capbreví, capbrevares, capbrevà, capbrevàrem, capbrevàreu, capbrevaren

INDICATIU FUTUR: capbrevaré, capbrevaràs, capbrevarà, capbrevarem, capbrevareu, capbrevaran

INDICATIU CONDICIONAL: capbrevaria, capbrevaries, capbrevaria, capbrevaríem, capbrevaríeu, capbrevarien

SUBJUNTIU PRESENT: capbrevi, capbrevis, capbrevi, capbrevem, capbreveu, capbrevin

SUBJUNTIU IMPERFET: capbrevés, capbrevessis, capbrevés, capbrevéssim, capbrevéssiu, capbrevessin

IMPERATIU: capbreva, capbrevi, capbrevem, capbreveu, capbrevin

->capbrot

■capbrot

[de cap¹ i brot]

m Flor o fruita terminal d’una branca, cap de brot.

->capbuidada

■capbuidada

Part. sil.: cap_bui_da_da

[de cap¹ i buit]

f Acció pròpia d’una persona capbuida, d’un cap buit.

->capbuit

■capbuit -buida

adj Que té poc seny.

->capbuitada

■capbuitada

Part. sil.: cap_bui_ta_da

[de capbuit]

f Capbuidada.

->capbussada

■capbussada

[de capbussar]

f cabussó 1 , 2 i 3.

->capbussador

■capbussador -a

[de capbussar]

adj i m i f Cabussador.

->capbussaire

■capbussaire

Part. sil.: cap_bus_sai_re

[de capbussar]

adj Cabussador, dit especialment dels ànecs.

->capbussament

■capbussament

[de capbussar]

m Cabussament.

->capbussar

■capbussar

[de cabussar; 1a FONT: 1877]

v tr i pron Cabussar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capbussar

GERUNDI: capbussant

PARTICIPI: capbussat, capbussada, capbussats, capbussades

INDICATIU PRESENT: capbusso, capbusses, capbussa, capbussem, capbusseu, capbussen

INDICATIU IMPERFET: capbussava, capbussaves, capbussava, capbussàvem, capbussàveu, capbussaven

INDICATIU PASSAT: capbussí, capbussares, capbussà, capbussàrem, capbussàreu, capbussaren

INDICATIU FUTUR: capbussaré, capbussaràs, capbussarà, capbussarem, capbussareu, capbussaran

INDICATIU CONDICIONAL: capbussaria, capbussaries, capbussaria, capbussaríem, capbussaríeu, capbussarien

SUBJUNTIU PRESENT: capbussi, capbussis, capbussi, capbussem, capbusseu, capbussin

SUBJUNTIU IMPERFET: capbussés, capbussessis, capbussés, capbusséssim, capbusséssiu, capbussessin

IMPERATIU: capbussa, capbussi, capbussem, capbusseu, capbussin

->capbussejar

■capbussejar

[de capbussar]

v intr Cabussejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capbussejar

GERUNDI: capbussejant

PARTICIPI: capbussejat, capbussejada, capbussejats, capbussejades

INDICATIU PRESENT: capbussejo, capbusseges, capbusseja, capbussegem, capbussegeu, capbussegen

INDICATIU IMPERFET: capbussejava, capbussejaves, capbussejava, capbussejàvem, capbussejàveu, capbussejaven

INDICATIU PASSAT: capbussegí, capbussejares, capbussejà, capbussejàrem, capbussejàreu, capbussejaren

INDICATIU FUTUR: capbussejaré, capbussejaràs, capbussejarà, capbussejarem, capbussejareu, capbussejaran

INDICATIU CONDICIONAL: capbussejaria, capbussejaries, capbussejaria, capbussejaríem, capbussejaríeu, capbussejarien

SUBJUNTIU PRESENT: capbussegi, capbussegis, capbussegi, capbussegem, capbussegeu, capbussegin

SUBJUNTIU IMPERFET: capbussegés, capbussegessis, capbussegés, capbussegéssim, capbussegéssiu, capbussegessin

IMPERATIU: capbusseja, capbussegi, capbussegem, capbussegeu, capbussegin

->capbussó

■capbussó

[de capbussar]

m cabussó 1 , 2 i 3.

->capça

■capça

Hom.: capsa

[de capçar; 1a FONT: c. 1550]

f BOT 1 Massa compacta i rodona que formen, al cap del caluix, les fulles apinyades de certes hortalisses. Capça de bròquil, de coliflor.

2 Capçada.

3 capça grossa Corona de rei.

->capçada

■capçada

[de capça]

f 1 BOT Conjunt de les branques d’un arbre, des de l’enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense.

2 AGR 1 Tros de feixa que hom prepara per sembrar-hi alguna mena d’hortalisses.

2 bancal 3.

3 GRÀF Element decoratiu que hom col·loca al capdamunt i al capdavall del llom en enquadernar un llibre.

->capçal

■capçal

Hom.: capsal

[b. ll. capitiale ‘coixí’; 1a FONT: 1008]

m 1 1 Part del llit on hom posa el coixí o els coixins. Amagava la bossa dels diners sota el capçal del llit.

2 capçalera 1.

3 Coixí del llit.

4 renyines de capçal Disputes entre cònjuges.

2 1 Nom de diferents objectes que fan de suport o coixí.

2 Tronc o pedra sobre el qual hom assenta les bótes.

3 Guarniment de fusta amb què hom assegura les campanes.

4 Tros de cuir que, posat dins la polleguera d’una porta, evita que grinyoli, que la fusta es gasti, etc.

5 Tros de tela que hom posa en doble sobre una sagnia, assegurat amb una bena, perquè no surti la sang.

6 ARQUIT i CONSTR Tros de fusta sobre la qual descansa una biga.

7 MAR Peça de fusta adaptada a l’ungla de l’àncora de cep per a evitar de malmetre les taules del folre quan l’àncora anava trincada a l’amura.

8 TECNOL Part d’una màquina eina que transmet el moviment principal i sosté la peça o l’eina.

3 Cadascun dels dos travessers de fusta que van l’un al davant i l’altre al darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes, amb les quals formen el bastiment de la caixa.

4 INFORM Dispositiu per a enregistrar i llegir dades en un suport magnètic, generalment en moviment.

5 posar (o fer) un capçal (o un bon capçal) fig Fer una sèrie d’imputacions contra algú.

->capçalada

■capçalada

[de capçal]

f BOT Capçada.

->capçalera

■capçalera

[de capçal; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Barana o post que hom posa al cap del llit.

2 1 Nota preliminar amb què hom encapçala un escrit.

2 Nom o títol d’una persona, corporació, entitat, empresa comercial, etc., generalment acompanyat de l’adreça i d’altres indicacions, imprès o gravat a la part superior d’una carta, d’un full, etc.

3 GRÀF Adornament que hom posa al cap d’una plana, al començament d’un capítol, etc.

4 INFORM Part d’un missatge que consisteix en certs caràcters que controlen el procés posterior a la rebuda de dades i que precedeix el text format per les dades pròpiament trameses.

5 INFORM Conjunt de caràcters que encapçalen un llistat o una pàgina de llistat.

6 PERIOD Títol d’un diari acompanyat o no del nom del director, del fundador, etc., que sol aparèixer a la part superior de la primera plana.

7 PERIOD Titular a tota pàgina que és situat damunt el nom d’un diari.

8 TELECOM Inici d’un programa, un enregistrament o filmació, on s’indiquen el títol i els crèdits.

3 ARQUIT Part d’una església que s’estén des de l’extrem posterior fins a l’emplaçament normal del transsepte.

4 BOT Corona de rei.

5 HIDROG Sector més elevat d’una conca o vall fluvial o d’una glacera.

6 MIN Punt on hom inicia l’explotació d’un filó.

->capçalet

■capçalet

[de capçal]

m 1 FUST Estri de fuster que consisteix en una sola fusta proveïda de dos topalls i que serveix per a escapçar fustes amb la serra o bé fer-hi la testa amb el ribot.

2 TÈXT Peça de ferro fos que tanca l’extrem de cada calaix de les taules del teler mecànic.

->capçana

■capçana

[de capça; 1a FONT: c. 1440]

f 1 1 Rodella de drap, cimolsa, etc., que hom es posa al cap per portar un pes.

2 Gorra de cop.

2 p anal Rodella teixida d’espart, de palma, etc., que serveix per a posar-hi les olles, les calderes, etc., quan hom les treu del foc.

3 Eixugamans.

->capçanenc

capçanenc -a

adj i m i f De Capçanes (Priorat).

->capçaner

■capçaner

[de capçana]

m Enllosat o empedrat pla que hom fa damunt les parets divisòries de patis, d’horts, etc.

->capçar

■capçar

[del ll. vg. capitiare, der. de caput, -ĭtis o de capitium ‘obertura superior de la túnica’; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

v tr 1 Fer o reforçar el cap o extrem (d’alguna cosa).

2 Posar la virolleta (als cordons de les sabates, a la cotilla, etc.).

3 Cosir a les vores de les robes, de les estores, etc., un travesser del mateix gènere per reforçar-les.

4 Col·locar lloses o pedres grosses planes (damunt les parets divisòries d’horts, de patis, etc.).

5 En un dels caps d’un cigarret, plegar el paper sobrant a fi que el tabac no caigui.

6 Posar un botó de cuir a la punta (d’una espasa) perquè no punxi.

7 FERRET Treballar els caps de les barres de ferro per donar-los una forma determinada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capçar

GERUNDI: capçant

PARTICIPI: capçat, capçada, capçats, capçades

INDICATIU PRESENT: capço, capces, capça, capcem, capceu, capcen

INDICATIU IMPERFET: capçava, capçaves, capçava, capçàvem, capçàveu, capçaven

INDICATIU PASSAT: capcí, capçares, capçà, capçàrem, capçàreu, capçaren

INDICATIU FUTUR: capçaré, capçaràs, capçarà, capçarem, capçareu, capçaran

INDICATIU CONDICIONAL: capçaria, capçaries, capçaria, capçaríem, capçaríeu, capçarien

SUBJUNTIU PRESENT: capci, capcis, capci, capcem, capceu, capcin

SUBJUNTIU IMPERFET: capcés, capcessis, capcés, capcéssim, capcéssiu, capcessin

IMPERATIU: capça, capci, capcem, capceu, capcin

->capçat

■capçat

[de capçar]

m Virolleta de llautó o de llauna que hom posa al cap dels cordons per passar-los més fàcilment pels ullets.

->capcer

■capcer

Hom.: capser

[de capça]

m 1 PESC Boia de suro enganxada a un ormeig de pesca que indica el lloc on és calat.

2 GEOMORF Cim.

->capcetes

■capcetes

[de capça]

f pl BOT Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Asteriscus aquaticus), de fulles ovades, piloses, i de flors grogues agrupades en capítols grossos envoltats de fulles florals.

->capcinada

■capcinada

[deriv. de capcina, variant de capçana]

f 1 Signe o moviment de cap.

2 Becaina.

->capcinal

■capcinal

[deriv. de capcina, variant de capçana]

m Manta, gec, etc., que hom fa servir de coixí o capçal.

->capcineig

■capcineig

Part. sil.: cap_ci_neig

[de capcinejar]

m 1 Acció de capcinejar.

2 AERON Moviments d’una aeronau entorn de l’eix transversal.

->capcinejar

■capcinejar

[de capcina, variant de capçana]

v intr 1 Fer capcinades. Capcineja mentre parla per telèfon, com si el poguessin veure.

2 Oscil·lar. La branca capcineja i gronxa les fulles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capcinejar

GERUNDI: capcinejant

PARTICIPI: capcinejat, capcinejada, capcinejats, capcinejades

INDICATIU PRESENT: capcinejo, capcineges, capcineja, capcinegem, capcinegeu, capcinegen

INDICATIU IMPERFET: capcinejava, capcinejaves, capcinejava, capcinejàvem, capcinejàveu, capcinejaven

INDICATIU PASSAT: capcinegí, capcinejares, capcinejà, capcinejàrem, capcinejàreu, capcinejaren

INDICATIU FUTUR: capcinejaré, capcinejaràs, capcinejarà, capcinejarem, capcinejareu, capcinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: capcinejaria, capcinejaries, capcinejaria, capcinejaríem, capcinejaríeu, capcinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: capcinegi, capcinegis, capcinegi, capcinegem, capcinegeu, capcinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: capcinegés, capcinegessis, capcinegés, capcinegéssim, capcinegéssiu, capcinegessin

IMPERATIU: capcineja, capcinegi, capcinegem, capcinegeu, capcinegin

->capcinès

■capcinès -esa

1 adj i m i f Del Capcir (Catalunya del Nord) o del capcinès (dialecte).

2 m LING Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir.

->capcingle

■capcingle

[de cap¹ i cingle]

m Anella de fusta o de ferro de l’extrem de la cingla.

->capció

■capció

Part. sil.: cap_ci_ó

[del ll. captio, -ōnis ‘acció d’agafar’; 1a FONT: 1439]

f Captura.

->capciós

■capciós -osa

Part. sil.: cap_ci_ós

[del ll. captiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1695]

adj Que conté raons especioses calculades arterosament per a enganyar. Arguments capciosos. Text d’intenció capciosa.

->capciosament

■capciosament

Part. sil.: cap_ci_o_sa_ment

[de capciós]

adv D’una manera capciosa.

->capciró

■capciró

[deriv de capcir, forma ant. de capcer ‘cim’; 1a FONT: s. XIX]

m 1 1 Trosset de la punta o extrem d’una cosa.

2 Cap d’un dit.

2 ELECTRÒN Peça situada a la part superior de certs tubs electrònics.

->capçó

■capçó

[de cap¹; 1a FONT: c. 1275, Llull]

m Gorreta que hom posa a les criatures acabades de néixer.

->capcot

■capcot -a

adj Capbaix.

->capçot

■capçot

[de capça]

m AGR espigot 1.

->capcurucull

■capcurucull

[de cap¹ i curucull, metàtesi de cucurull]

m Cim.

->capçut

■capçut

m ICT Llíssera caluga.

->capdamunt

■capdamunt

[de cap¹ i damunt]

Mot emprat en les expressions 1 al capdamunt loc adv 1 Al cim, a l’extrem més alt, a la part superior.

2 fig Al grau més alt, al rang més elevat.

2 al capdamunt de loc prep Al cim de, a la part superior de. Al capdamunt del turó. Al capdamunt de tot.

3 estar-ne fins al capdamunt (d’algú o d’alguna cosa) Estar-ne granment cansat, fastiguejat. N’estic fins al capdamunt, de tu!

->capdanser

■capdanser -a

[de cap¹ i danser]

m i f 1 Persona que dirigeix una dansa.

2 p anal El capdanser d’un grup d’agitadors.

->capdavall

■capdavall

[de cap¹ i davall]

Mot emprat en les expressions 1 al capdavall loc adv 1 A l’extrem més baix, a la part inferior, al fons.

2 fig A la fi, fins a l’exhauriment, en la situació més baixa, més extrema. Ja he arribat al capdavall, de tant sofrir.

3 abs A la fi, al cap i a la fi, després de vençuts tots els obstacles, després que hom ha temut el contrari, considerat tot, comptat i debatut, no obstant tot el que hom hi hagi pogut al·legar en contra. Al capdavall ha arribat! Al capdavall és un ximple.

2 al capdavall de loc prep A la part inferior de, al fons de. Al capdavall del carrer. Al capdavall de la carta.

->capdavant

■capdavant

[de cap¹ i davant]

Mot emprat en les expressions 1 al capdavant loc adv Al davant.

2 al capdavant de loc prep Al davant de. Es posà al capdavant del grup.

->capdavanter

■capdavanter -a

[de capdavant]

adj i m i f 1 Que va al capdavant d’un grup, d’un moviment, etc. Els capdavanters del socialisme. Un moviment capdavanter.

2 Dit de la persona que es llança primer a una empresa nova o arriscada, obrint camí als altres.

->capdeguaita

capdeguaita

Part. sil.: cap_de_guai_ta

[de cap¹, de² i guaita; 1a FONT: 1372]

m HIST Auxiliar executiu d’alguns tribunals.

->capdret

■capdret -a

[de cap¹ i dret²]

adj Amb el cap dret. Sempre va capdreta i amb passa decidida.

->capejador¹

■capejador¹

m SUR En la indústria tapera, el qui feia el treball de capejar el suro.

->capejador²

■capejador²

[de capejar²]

m TAUROM El qui fa jocs al toro amb la capa.

->capejar¹

■capejar¹

[de cap¹]

v 1 intr Fer moviments freqüents amb el cap, especialment els cavalls.

2 tr SUR Tallar l’extrem d’una peça de suro per conèixer-ne la qualitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capejar

GERUNDI: capejant

PARTICIPI: capejat, capejada, capejats, capejades

INDICATIU PRESENT: capejo, capeges, capeja, capegem, capegeu, capegen

INDICATIU IMPERFET: capejava, capejaves, capejava, capejàvem, capejàveu, capejaven

INDICATIU PASSAT: capegí, capejares, capejà, capejàrem, capejàreu, capejaren

INDICATIU FUTUR: capejaré, capejaràs, capejarà, capejarem, capejareu, capejaran

INDICATIU CONDICIONAL: capejaria, capejaries, capejaria, capejaríem, capejaríeu, capejarien

SUBJUNTIU PRESENT: capegi, capegis, capegi, capegem, capegeu, capegin

SUBJUNTIU IMPERFET: capegés, capegessis, capegés, capegéssim, capegéssiu, capegessin

IMPERATIU: capeja, capegi, capegem, capegeu, capegin

->capejar²

■capejar²

[de capa]

v tr 1 MAR Resistir (un temporal) navegant a la capa.

2 TAUROM Córrer els toros amb la capa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capejar

GERUNDI: capejant

PARTICIPI: capejat, capejada, capejats, capejades

INDICATIU PRESENT: capejo, capeges, capeja, capegem, capegeu, capegen

INDICATIU IMPERFET: capejava, capejaves, capejava, capejàvem, capejàveu, capejaven

INDICATIU PASSAT: capegí, capejares, capejà, capejàrem, capejàreu, capejaren

INDICATIU FUTUR: capejaré, capejaràs, capejarà, capejarem, capejareu, capejaran

INDICATIU CONDICIONAL: capejaria, capejaries, capejaria, capejaríem, capejaríeu, capejarien

SUBJUNTIU PRESENT: capegi, capegis, capegi, capegem, capegeu, capegin

SUBJUNTIU IMPERFET: capegés, capegessis, capegés, capegéssim, capegéssiu, capegessin

IMPERATIU: capeja, capegi, capegem, capegeu, capegin

->capel

■capel

[de l’it. cappello ‘capell’]

m 1 CATOL Capell d’ales amples i de copa petita, proveït d’alamara amb cordons i borles a banda i banda, emprat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat.

2 p ext Dignitat de cardenal.

->capelina

capelina

f INDUM Impermeable en forma d’esclavina llarga amb caputxa.

->capell

■capell

[del ll. vg. cappellus, íd.; 1a FONT: 1181]

m 1 1 INDUM Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d’una amplada variable tot al voltant; barret. Capell tou. Capell de copa alta. Capell de feltre, de palla. Calar-se el capell fins a les orelles.

2 capell cònic HERÀLD Capell de forma cònica.

3 capell de cardenal INDUM Capel.

4 capell de ferro ARM Casc d’ales amples i caigudes que protegia el crani i deixava descobert el rostre del guerrer.

5 capell de jueu HERÀLD Capell amb forma de didal de cosir guarnit amb dos cordons les puntes dels quals són nuades en sautor.

6 capell de teula INDUM teula 2 4.

7 capell de torneig HERÀLD Capell de forma baixa i allargada, gairebé quadrada i acabat en cua al costat sinistre.

8 capell de tres corns (o de tres puntes, o de gresol) INDUM Capell amb l’ala girada formant tres becs.

9 capell piramidal (o de cimera) HERÀLD Espècie de gorra o barretina molt alta, generalment amb plomes o una corona al cim.

2 p anal 1 Cosa que corona o cobreix a manera d’un capell.

2 Nuvolada que es posa al cim d’una muntanya.

3 Cabàs d’espart o de palma per a tapar la portadora.

4 Tros de canemàs que hom afegeix a la boca dels balots quan no els pot cosir de tan plens.

5 Tapadora de cup.

6 Garba que hom posa damunt la garbera per a escopir l’aigua si plou.

3 SER Capoll del cuc de seda.

4 posar un capell (a algú) fig Allevar-li una calúmnia.

->capella

■capella

[del ll. vg. cappella, dimin. de cappa ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 CATOL Lloc destinat al culte en un palau, un castell, una casa, un convent, una escola, etc., que no té la plenitud dels drets d’una església parroquial.

2 p ext CATOL 1 Conjunt de clergues dedicats al servei religiós en un palau o en un altre lloc no públic. Formar part de la capella del rei.

2 capella pontifícia Secció de la casa pontifícia integrada per eclesiàstics i laics al servei del papa en les funcions religioses.

3 CATOL 1 Esglesiola annexa a una església més gran. La capella de santa Llúcia de la catedral de Barcelona. La capella del Sagrament.

2 Part d’una església amb altar i advocació particular.

3 capella fonda Capella del Santíssim quan és separada del cos principal de l’església.

4 CRIST Església petita.

5 CRIST Església d’una minoria religiosa. La capella anabaptista.

6 Concavitat en forma d’arc practicada en un mur o un altre lloc per tal de posar-hi generalment la imatge d’un sant; fornícula, nínxol.

7 1 Cambra on els condemnats a mort són cridats a fer les pràctiques religioses abans de l’execució. Ésser posat en capella. Entrar en capella.

2 estar en capella fig Esperar amb ànsia el resultat d’un afer, estar a punt de passar un mal pas, etc.

8 fig En una reunió de persones, dues que festegen a part, dues o més que formen un grup a part.

9 MÚS 1 Conjunt de músics (cantors i instrumentistes) al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.

2 p ext Des del segle XVII, conjunt vocal o instrumental no dedicat al culte o bé conjunt que alterna amb un cor de solistes.

3 mestre de capella Director d’una capella de música.

10 capella ardent Cambra il·luminada i guarnida on és exposat el cadàver d’una persona.

11 capella papal LITÚRG Funció litúrgica solemne, celebrada pel papa o amb el cerimonial papal.

->capellà

■capellà

[del b. ll. capellanus, íd., que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general; 1a FONT: s. XIII]

m 1 CATOL 1 Sacerdot titular d’una capellania.

2 Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones. Capellà i almoiner del senyor rei.

3 capellà castrense Sacerdot assimilat a la carrera militar que serveix espiritualment l’exèrcit.

4 capellà major HIST Dignitat eclesiàstica de la cort catalanoaragonesa vinculada a la d’abat de Santes Creus.

2 p ext 1 Qualsevol eclesiàstic.

2 estudiar per capellà Cursar estudis eclesiàstics.

3 col·loq Esquitx de saliva. Quan parla de pressa tira capellans.

4 pl BOT Bàbol.

5 ICT Mòllera.

->capellada

■capellada

[de capell]

f 1 Barretada.

2 Garba que hom posa al cim de la garbera.

->capelladí

capelladí -ina

adj i m i f De Capellades (Anoia).

->capellanada

■capellanada

[de capellà]

f 1 col·loq Colla o reunió de capellans.

2 Acció, acudit, dita, etc., pròpia de capellans.

->capellanatge

■capellanatge

[de capellà]

m Carrera de capellà.

->capellanejar

■capellanejar

[de capellà]

v intr Tenir quelcom de capellà, assemblar-s’hi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capellanejar

GERUNDI: capellanejant

PARTICIPI: capellanejat, capellanejada, capellanejats, capellanejades

INDICATIU PRESENT: capellanejo, capellaneges, capellaneja, capellanegem, capellanegeu, capellanegen

INDICATIU IMPERFET: capellanejava, capellanejaves, capellanejava, capellanejàvem, capellanejàveu, capellanejaven

INDICATIU PASSAT: capellanegí, capellanejares, capellanejà, capellanejàrem, capellanejàreu, capellanejaren

INDICATIU FUTUR: capellanejaré, capellanejaràs, capellanejarà, capellanejarem, capellanejareu, capellanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: capellanejaria, capellanejaries, capellanejaria, capellanejaríem, capellanejaríeu, capellanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: capellanegi, capellanegis, capellanegi, capellanegem, capellanegeu, capellanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: capellanegés, capellanegessis, capellanegés, capellanegéssim, capellanegéssiu, capellanegessin

IMPERATIU: capellaneja, capellanegi, capellanegem, capellanegeu, capellanegin

->capellaner

■capellaner -a

[de capellà]

adj 1 Que abunda en capellans. És una ciutat capellanera.

2 Afectat d’anar amb capellans o de tractar-hi.

->capellaneria

■capellaneria

Part. sil.: ca_pe_lla_ne_ri_a

[de capellà]

f 1 Conjunt de capellans.

2 Estament clerical.

->capellanesc

■capellanesc -a

[de capellà]

adj Pertanyent als capellans, clerical.

->capellania

■capellania

Part. sil.: ca_pe_lla_ni_a

[de capella]

f DR CAN 1 Càrrec, amb els honors, els drets i les obligacions annexos, d’exercir els serveis de culte en una capella.

2 capellania de sang Capellania vinculada als membres d’una família.

->capellanum

■capellanum

[de capellà]

m desp Multitud de capellans.

->capeller

■capeller -a

[de capell]

m i f Persona que fa capells o que en ven.

->capellera

■capellera

[de capell]

f Capsa per a guardar un capell.

->capelleria

■capelleria

Part. sil.: ca_pe_lle_ri_a

[de capeller]

f Fàbrica o botiga de capells.

->capellet

■capellet

[de capell]

m 1 INDUM 1 Capell petit.

2 Capçó.

2 pl BOT Barretets.

->capelleta

■capelleta

[de capella]

f 1 CATOL 1 Capella petita.

2 Fornícula amb una imatge exposada a la veneració dels fidels.

3 Caixeta que conté una imatge i que hom porta de casa en casa per a ésser-hi venerada en la pràctica de la visita domiciliària.

4 Simulacre de capella que portaven els ermitans d’un santuari per a la capta.

5 Capella improvisada al carrer per a les estacions del Santíssim.

6 Capella de joguina.

2 fig Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle. Tenir esperit de capelleta.

->capellina

■capellina

f 1 HIST MIL 1 Casc semblant al capell de ferro usat a Catalunya des del segle XIII.

2 p ext Soldat que portava capellina.

2 INDUM Peça de roba que les dones portaven al voltant de la cara i que encara avui hom posa a les imatges de la Mare de Déu i d’algunes santes.

3 HERÀLD Ornament extern de l’escut consistent en un tros de tela que surt del borlet del casc i és vist de perfil.

->capenc

capenc -a

adj Relatiu o pertanyent a la regió del Cap o a la Ciutat del Cap.

->capense

■capense

adj BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent al regne capense.

2 regne capense Regne biogeogràfic constituït per les terres més australs del continent africà.

->caper

■caper

m LITÚRG Sacerdot que assisteix a l’altar o al cor amb capa pluvial.

->caperó

■caperó

[de capa]

m 1 INDUM Peça rodona de drap, de punt, de feltre, etc., per a cobrir i abrigar el cap, derivada de la caputxa.

2 MAR Part superior de la roda d’una embarcació menor que sobresurt de la regala.

->caperull

■caperull

[de capa]

m Caputxa de les capes de pastor.

->caperulla

■caperulla

[de capa]

f Caputxa més grossa que el caperull.

->caperutxa

■caperutxa

[variant de caputxa]

1 f Espècie de caperó que acaba en punta tirada endarrere.

2 dial 1 f Peça llarguera de forma cònica molt aguda que duen els penitents de les processons de Setmana Santa.

2 m i f p ext Penitent de les processons de Setmana Santa.

->capesflorat

■capesflorat -ada

Part. sil.: cap_es_flo_rat

[de cap¹ i esflorar]

adj 1 De poc seny, amb lleugeresa en les obres i falta de prudència.

2 Irreflexiu.

->capet

■capet

[de cap¹]

m 1 Cap petit.

2 fig Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera.

3 ICT Escatós.

->capeta

■capeta

[de capa]

f 1 INDUM Capa petita que cobreix les espatlles i el pit.

2 CATOL Peça de roba preciosa en forma de capeta amb què hom cobreix el copó en els sagraris.

->capetià

capetià -ana

Part. sil.: ca_pe_ti_à

adj i m i f Relatiu o pertanyent a la dinastia dels Capets.

->capfermar

■capfermar

[de cap¹ i fermar]

v tr Fixar (una corda) per un cap en algun lloc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capfermar

GERUNDI: capfermant

PARTICIPI: capfermat, capfermada, capfermats, capfermades

INDICATIU PRESENT: capfermo, capfermes, capferma, capfermem, capfermeu, capfermen

INDICATIU IMPERFET: capfermava, capfermaves, capfermava, capfermàvem, capfermàveu, capfermaven

INDICATIU PASSAT: capfermí, capfermares, capfermà, capfermàrem, capfermàreu, capfermaren

INDICATIU FUTUR: capfermaré, capfermaràs, capfermarà, capfermarem, capfermareu, capfermaran

INDICATIU CONDICIONAL: capfermaria, capfermaries, capfermaria, capfermaríem, capfermaríeu, capfermarien

SUBJUNTIU PRESENT: capfermi, capfermis, capfermi, capfermem, capfermeu, capfermin

SUBJUNTIU IMPERFET: capfermés, capfermessis, capfermés, capferméssim, capferméssiu, capfermessin

IMPERATIU: capferma, capfermi, capfermem, capfermeu, capfermin

->capferrada

■capferrada

[de cap¹ i ferrar]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Centaurea collina), de fulles de color verd cendrós i de flors grogues disposades en capítols de receptacle globulós.

->capferrat

■capferrat

[de cap¹ i ferrar]

m BOT Planta herbàcia de la família de les compostes (Cirsium monspessulanum), de tiges amb ales espinoses, fulles enteres o sinuades, espinoses al marge, i capítols d’un rosa purpuri, comú en les jonqueres i altres llocs humits.

->capferrerico

■capferrerico

m ORNIT dial 1 Mallerenga carbonera.

2 capferrerico blau Mallerenga blava.

->capficada

■capficada

[de capficar]

f 1 Acció de capficar (una nau), capficall.

2 VITIC Capficat.

->capficall

■capficall

[de capficar]

m Acció d’enfonsar-se bruscament dins l’aigua la proa d’una nau animada d’un moviment de balanceig de proa a popa. Fer capficalls una barca.

->capficament

■capficament

[de capficar]

m Estat de qui està capficat.

->capficar

■capficar

[de cap¹ i ficar; 1a FONT: 1640]

v 1 tr Fer entrar de cap (una cosa) dins una altra.

2 tr VITIC Encorbar i colgar sota terra (una branca) a fi que arreli.

3 intr Enfonsar-se molt de proa (una nau). La barca capfica massa.

4 pron Posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa. No sé per què et capfiques per tan poca cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capficar

GERUNDI: capficant

PARTICIPI: capficat, capficada, capficats, capficades

INDICATIU PRESENT: capfico, capfiques, capfica, capfiquem, capfiqueu, capfiquen

INDICATIU IMPERFET: capficava, capficaves, capficava, capficàvem, capficàveu, capficaven

INDICATIU PASSAT: capfiquí, capficares, capficà, capficàrem, capficàreu, capficaren

INDICATIU FUTUR: capficaré, capficaràs, capficarà, capficarem, capficareu, capficaran

INDICATIU CONDICIONAL: capficaria, capficaries, capficaria, capficaríem, capficaríeu, capficarien

SUBJUNTIU PRESENT: capfiqui, capfiquis, capfiqui, capfiquem, capfiqueu, capfiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: capfiqués, capfiquessis, capfiqués, capfiquéssim, capfiquéssiu, capfiquessin

IMPERATIU: capfica, capfiqui, capfiquem, capfiqueu, capfiquin

->capficat

■capficat

[de capficar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m VITIC Sarment que hom encorba i colga a terra, sense tallar-lo de la vella soca d’on prové, a fi que arreli i adquireixi vida independent.

->capficó

■capficó

[de capficar]

m VITIC Capficat.

->capfinit

■capfinit -ida

[de cap¹ i finit; 1a FONT: c. 1390]

adj Dit del rim o la cobla amb el mot final d’un vers o una estrofa igual al del vers o l’estrofa següent.

->capfluix

■capfluix -a

Part. sil.: cap_fluix

[de cap¹ i fluix]

adj 1 Que té l’enteniment feble.

2 Eixelebrat i frívol.

->capfoguer

■capfoguer

[de cap¹ i foguer; 1a FONT: 1390]

m En una llar de foc, cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions.

->capgirada

■capgirada

[de capgirar]

f 1 1 Acció de capgirar;

2 l’efecte.

2 fig Evasió, mitjà emprat per a escapar-se d’un destret o d’una dificultat.

->capgirament

■capgirament

[de capgirar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Acció de capgirar;

2 l’efecte.

->capgirar

■capgirar

[de cap¹ i girar; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 tr Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l’altre. Capgirar la terra. Capgirar les flassades. Aquest imprès és ple de lletres capgirades.

2 tr Pertorbar l’ordre (de les coses). No remenis el calaix, que capgiraràs la roba. Capgirar el món.

3 tr Entendre, dir o fer (les coses) a l’inrevés, les unes per les altres. No li encarrego res perquè tot ho capgira.

4 1 tr Fer cedir, fer canviar d’opinió (algú). Amb el teu discurs l’has capgirat.

2 pron Un home que no es capgira per res.

5 tr Canviar el curs (d’alguna cosa). Aquests fets, ja no els podem capgirar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capgirar

GERUNDI: capgirant

PARTICIPI: capgirat, capgirada, capgirats, capgirades

INDICATIU PRESENT: capgiro, capgires, capgira, capgirem, capgireu, capgiren

INDICATIU IMPERFET: capgirava, capgiraves, capgirava, capgiràvem, capgiràveu, capgiraven

INDICATIU PASSAT: capgirí, capgirares, capgirà, capgiràrem, capgiràreu, capgiraren

INDICATIU FUTUR: capgiraré, capgiraràs, capgirarà, capgirarem, capgirareu, capgiraran

INDICATIU CONDICIONAL: capgiraria, capgiraries, capgiraria, capgiraríem, capgiraríeu, capgirarien

SUBJUNTIU PRESENT: capgiri, capgiris, capgiri, capgirem, capgireu, capgirin

SUBJUNTIU IMPERFET: capgirés, capgiressis, capgirés, capgiréssim, capgiréssiu, capgiressin

IMPERATIU: capgira, capgiri, capgirem, capgireu, capgirin

->capgirell

■capgirell

[de capgirar]

m 1 1 Caiguda en rodó, tombarella. Quin capgirell que ha fet!

2 a capgirells loc adv Fent capgirells. Baixava pel pendent a capgirells.

2 fig Canvi sobtat de situació, de fortuna, etc.; ruïna. L’empresa va fer un capgirell.

->capgirellar

■capgirellar

[de capgirell; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Fer capgirells. Capgirellava per la baixada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capgirellar

GERUNDI: capgirellant

PARTICIPI: capgirellat, capgirellada, capgirellats, capgirellades

INDICATIU PRESENT: capgirello, capgirelles, capgirella, capgirellem, capgirelleu, capgirellen

INDICATIU IMPERFET: capgirellava, capgirellaves, capgirellava, capgirellàvem, capgirellàveu, capgirellaven

INDICATIU PASSAT: capgirellí, capgirellares, capgirellà, capgirellàrem, capgirellàreu, capgirellaren

INDICATIU FUTUR: capgirellaré, capgirellaràs, capgirellarà, capgirellarem, capgirellareu, capgirellaran

INDICATIU CONDICIONAL: capgirellaria, capgirellaries, capgirellaria, capgirellaríem, capgirellaríeu, capgirellarien

SUBJUNTIU PRESENT: capgirelli, capgirellis, capgirelli, capgirellem, capgirelleu, capgirellin

SUBJUNTIU IMPERFET: capgirellés, capgirellessis, capgirellés, capgirelléssim, capgirelléssiu, capgirellessin

IMPERATIU: capgirella, capgirelli, capgirellem, capgirelleu, capgirellin

->capgiró

■capgiró

[de capgirar]

m 1 Capgirell.

2 AGR Cada solc de biaix que hom fa en un tros de terra quan no és possible de llaurar de llarg.

->capgirolla

■capgirolla

[de capgiró]

f Capgirell.

->capgròs

■capgròs -ossa

[de cap¹ i gros]

1 1 adj Que té el cap molt gros.

2 m FOLK Nan.

2 m 1 ZOOL Larva aquàtica dels amfibis anurs.

2 ICT Llíssera llobarrera.

->capguardar

■capguardar

[de cap¹ i guardar]

v 1 tr Preveure un perill, un dany, etc., que amenaça (algú) i prendre precaucions per defensar-se’n.

2 pron Capguardar-se de qualsevol mal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capguardar

GERUNDI: capguardant

PARTICIPI: capguardat, capguardada, capguardats, capguardades

INDICATIU PRESENT: capguardo, capguardes, capguarda, capguardem, capguardeu, capguarden

INDICATIU IMPERFET: capguardava, capguardaves, capguardava, capguardàvem, capguardàveu, capguardaven

INDICATIU PASSAT: capguardí, capguardares, capguardà, capguardàrem, capguardàreu, capguardaren

INDICATIU FUTUR: capguardaré, capguardaràs, capguardarà, capguardarem, capguardareu, capguardaran

INDICATIU CONDICIONAL: capguardaria, capguardaries, capguardaria, capguardaríem, capguardaríeu, capguardarien

SUBJUNTIU PRESENT: capguardi, capguardis, capguardi, capguardem, capguardeu, capguardin

SUBJUNTIU IMPERFET: capguardés, capguardessis, capguardés, capguardéssim, capguardéssiu, capguardessin

IMPERATIU: capguarda, capguardi, capguardem, capguardeu, capguardin

->caphuitada

caphuitada

Part. sil.: cap_hui_ta_da

f dial Capvuitada.

->capialçat

■capialçat

Part. sil.: cap_i_al_çat

m CONSTR Part superior de l’interior d’una obertura que fa capialt.

->capialt

■capialt

Part. sil.: cap_i_alt

[de cap¹ i alt]

m CONSTR Forma especial de l’intradós, més alt a l’interior que a l’exterior.

->capiample

■capiample

Part. sil.: cap_i_am_ple

[de cap¹ i ample]

m Llenca, peça rectangular més ampla d’un cap que de l’altre, d’entre les que hom treu d’una panna, una post, etc.

->capibara

■capibara

[del port. capibara, pres del tupí del Brasil]

m ZOOL Mamífer rosegador de la família dels hidrocèrids (Hydrochoerus capybara), de grans dimensions, de cos robust, amb la cua molt curta, de pelatge dens, aspre i curt, de colors grisos o bruns.

->capicausa

■capicausa

Part. sil.: cap_i_cau_sa

[de cap¹ i causa]

m i f Instigador.

->capicua

■capicua

Part. sil.: cap_i_cu_a

[de cap¹ i cua]

m 1 Dit del nombre que no s’alteraria posant la primera xifra en l’últim lloc, la segona en el penúltim, i així successivament. El nombre 87078 és un capicua.

2 p ext Bitllet de la rifa, d’autobús, de tramvia, etc., el nombre del qual és un capicua. Fer col·lecció de capicues.

3 TÈXT Llana de baixa qualitat que prové del cap i la cua del be.

->capicular

■capicular

[de cap¹ i cul; 1a FONT: s. XIX]

v tr 1 Posar (dues coses similars) paral·lelament l’una al costat de l’altra, però en sentits oposats, de manera que cada extrem de l’una ocupi la banda oposada d’aquella que ocupa l’extrem corresponent de l’altra. Posa les sardines capiculades: te n’hi cabran més.

2 Copejar damunt un taulell un conjunt de fulls, quaderns, etc., per tal d’igualar-los pel cap comú. Aquests fulls aprofitats, capicula’ls bé, que si no la impressora s’encalla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capicular

GERUNDI: capiculant

PARTICIPI: capiculat, capiculada, capiculats, capiculades

INDICATIU PRESENT: capiculo, capicules, capicula, capiculem, capiculeu, capiculen

INDICATIU IMPERFET: capiculava, capiculaves, capiculava, capiculàvem, capiculàveu, capiculaven

INDICATIU PASSAT: capiculí, capiculares, capiculà, capiculàrem, capiculàreu, capicularen

INDICATIU FUTUR: capicularé, capicularàs, capicularà, capicularem, capiculareu, capicularan

INDICATIU CONDICIONAL: capicularia, capicularies, capicularia, capicularíem, capicularíeu, capicularien

SUBJUNTIU PRESENT: capiculi, capiculis, capiculi, capiculem, capiculeu, capiculin

SUBJUNTIU IMPERFET: capiculés, capiculessis, capiculés, capiculéssim, capiculéssiu, capiculessin

IMPERATIU: capicula, capiculi, capiculem, capiculeu, capiculin

->capiculat

capiculat -ada

adj HERÀLD Dit de la figura el cap i l’acabament de la qual coincideixen, respectivament, amb l’acabament i el cap d’una altra generalment igual.

->capida

■capida

[d’un b. ll. medieval cappida ‘caputxeta’, der. de cappa; 1a FONT: 1369]

f INDUM Vel blanc en forma de caputxa que hom posa a l’infant després de la unció, en el baptisme.

->capidansa

■capidansa

[de cap¹ i dansa]

m i f Capdanser.

->capil·lar

■capil·lar

[del ll. capillāris, íd.]

1 adj ANAT 1 Relatiu o pertanyent als cabells.

2 Dit de qualsevol òrgan prim com un cabell o que té aspecte de cabell.

2 adj HIDR 1 Relatiu o pertanyent a la capil·laritat.

2 força capil·lar Força engendrada en els fenòmens capil·lars.

3 tub capil·lar Tub de diàmetre comparable al d’un cabell.

3 m ANAT ANIM 1 Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.

2 capil·lar limfàtic Cadascun dels petits vasos limfàtics on s’inicia la circulació limfàtica i s’acumula la limfa procedent dels teixits.

->capil·larímetre

capil·larímetre

[de capil·lar i -metre]

m HIDR Aparell amb què hom mesura les forces capil·lars.

->capil·laritat

■capil·laritat

[de capil·lar]

f HIDR Cadascun dels fenòmens consistents a deixar d’ésser horitzontal la superfície lliure d’un líquid en contacte amb una paret sòlida, i en la formació de meniscs i l’ascens o el descens d’un líquid en un tub capil·lar.

->capil·lera

■capil·lera

f BOT Falzilla.

->capil·li-

capil·li-

Forma prefixada del mot llatí capillus, que significa ‘cabell’. Ex.: capil·licultura.

->capil·lici

■capil·lici

m BOT En diversos grups de mixomicets, conjunt de filaments presents en els esporocarps, barrejats amb les espores, reunint la columel·la al peridi.

->capimoca

■capimoca

Part. sil.: cap_i_mo_ca

[de cap¹ i moca¹]

m PESC Pasta feta amb cap i moca de peix, emprada com a esquer.

->càping

càping

m IMMUNOL Acumulació de molècules de membrana en un pol de la cèl·lula, induïda per un lligand bivalent o multivalent.

->capipota

■capipota

Part. sil.: cap_i_po_ta

[de cap¹ i pota²]

m ALIM 1 Producte gelatinós elaborat amb cap de vedella, del qual hom ha llevat el cervell, les galtes i la llengua, el qual un cop cuit és desossat i pelat.

2 Guisat de capipota i, eventualment, peus de vedella, preparat amb un sofregit, al qual hom pot afegir altres ingredients, com ara tripa de vedella o cigrons.

->capir

■capir

[d’origen incert, possiblement de l’it. capire, íd., o bé der. regressiu de capissar, íd., amb influx també de l’it. capire; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Entendre, explicar-se (alguna cosa, algun fet). Tot el que fa darrerament, no ho capeixo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capir

GERUNDI: capint

PARTICIPI: capit, capida, capits, capides

INDICATIU PRESENT: capeixo, capeixes, capeix, capim, capiu, capeixen

INDICATIU IMPERFET: capia, capies, capia, capíem, capíeu, capien

INDICATIU PASSAT: capí, capires, capí, capírem, capíreu, capiren

INDICATIU FUTUR: capiré, capiràs, capirà, capirem, capireu, capiran

INDICATIU CONDICIONAL: capiria, capiries, capiria, capiríem, capiríeu, capirien

SUBJUNTIU PRESENT: capeixi, capeixis, capeixi, capim, capiu, capeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: capís, capissis, capís, capíssim, capíssiu, capissin

IMPERATIU: capeix, capeixi, capim, capiu, capeixin

->capironat

■capironat

[deriv. de caperó (ant. i dial. capiró)]

m BOT Planta subllenyosa de la família de les resedàcies (Reseda alba), de flors blanques agrupades en raïm i de càpsules amb quatre dents.

->capirot

■capirot

[de capa]

m INDUM 1 Antigament, almussa amb caputxa pròpia d’algunes autoritats municipals.

2 Almussa amb caputxa pròpia d’alguns graus universitaris (mestres, doctors).

->capirota

■capirota

[alteració de caperó]

f dial caperutxa 2.

->capirotat

■capirotat -ada

[de capirot]

adj HERÀLD En les representacions heràldiques, dit de l’animal amb el cap cobert per un caperó.

->capissar

■capissar

[d’origen incert, possiblement der. de capir, o bé de cap¹ (v. capir); 1a FONT: 1869]

v 1 tr col·loq Capir.

2 capissar-hi Veure-hi, penetrar, amb la intel·ligència. No hi capissa gens.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capissar

GERUNDI: capissant

PARTICIPI: capissat, capissada, capissats, capissades

INDICATIU PRESENT: capisso, capisses, capissa, capissem, capisseu, capissen

INDICATIU IMPERFET: capissava, capissaves, capissava, capissàvem, capissàveu, capissaven

INDICATIU PASSAT: capissí, capissares, capissà, capissàrem, capissàreu, capissaren

INDICATIU FUTUR: capissaré, capissaràs, capissarà, capissarem, capissareu, capissaran

INDICATIU CONDICIONAL: capissaria, capissaries, capissaria, capissaríem, capissaríeu, capissarien

SUBJUNTIU PRESENT: capissi, capissis, capissi, capissem, capisseu, capissin

SUBJUNTIU IMPERFET: capissés, capissessis, capissés, capisséssim, capisséssiu, capissessin

IMPERATIU: capissa, capissi, capissem, capisseu, capissin

->capisser

■capisser -a

[de cap¹]

adj Que obra capriciosament, segons el que li passa pel cap.

->capissola

■capissola

[de cap¹]

f col·loq Cap, capacitat, intel·ligència. Té bona capissola, ta germana!

->capistrat

■capistrat -ada

[de capistre]

adj ZOOL Que té el capistre o el musell d’un color molt diferent del de la resta del plomatge o del pelatge.

->capistre

■capistre

[del ll. capĭstrum, -i ‘morrió’]

m 1 MED Embenatge per a sostenir la mandíbula inferior.

2 ORNIT Part del cap dels ocells al voltant de la base del bec.

->capità

■capità -ana

[del ll. td. capitaneus ‘cabdal, principal’, a través de l’ant. capitani, amb influx del ll. cl. capitalis ‘cabdal, eminent’ i el gr. bizantí katepánō ‘capità’; 1a FONT: c. 1290, Desclot]

1 m i f 1 El qui és el cap; cap, principal.

2 esp El qui té comandament sobre un cert nombre de persones. Capità de bandolers, de lladres.

3 Obrer principal d’una colla, encarregat de dirigir la feina. Capità de segadors.

4 ESPORT En els esports d’equip, jugador que representa l’equip i en coordina l’acció d’acord amb l’entrenador.

5 HIST A l’alta edat mitjana, en la jerarquia feudal, gran feudatari, magnat.

6 HIST Cap d’una confraria o una germandat religiosa.

2 m i f MAR 1 Oficial graduat, dit també capità de vaixell, que exerceix o pot exercir el comandament suprem d’un vaixell mercant.

2 HIST MIL A l’edat mitjana, cap militar d’una galera o d’una nau armada, al qual eren sotmeses les tropes embarcades.

3 HIST MIL A l’edat mitjana, cap suprem de petites flotes de dues a cinc naus o galeres a les quals eren confiades missions de cors o de policia marítima.

4 capità de corbeta MAR GUER En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada superior al de tinent de navili i inferior al de capità de fragata, equivalent al grau de comandant de l’exèrcit de terra.

5 capità de fragata MAR GUER En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada superior al de capità de corbeta i inferior al de capità de navili, equivalent al grau de tinent coronel de l’exèrcit de terra.

6 capità de navili MAR GUER En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada superior al de capità de fragata i inferior al de contraalmirall, equivalent al grau de coronel de l’exèrcit de terra.

7 capità de port Oficial de l’armada les atribucions del qual són la regulació de la navegació d’un port i la conservació de les instal·lacions nàutiques.

8 capità general Comandant superior de les forces navals d’un estat, d’un departament, d’una esquadra, etc.

9 capità general HIST Oficial de la marina reial catalanoaragonesa que seguia en categoria l’almirall.

10 capità general de l’armada Cap superior de les forces navals d’un estat.

3 m i f ORG MIL 1 Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.

2 Comandant o governador d’una plaça o d’un territori determinat.

3 capità general Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.

4 capità general A l’estat espanyol, grau suprem de la jerarquia militar.

4 m i f DR ADM A Andorra, subaltern dels veguers a les parròquies, en nombre d’un o més per cadascuna, nomenats pel consell general.

5 [en desús] f Muller del capità.

6 capità aranya El qui indueix els altres a executar alguna cosa perillosa sense participar-hi ell.

7 capità manaies 1 FOLK Caporal dels armats o soldats romans de les processons de Setmana Santa.

2 p ext Persona que vol manar més que els altres, que tot ho mana.

8 nau capitana (o simplement capitana) Nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra reunides.

->capitació

■capitació

Part. sil.: ca_pi_ta_ci_ó

f HIST Contribució personal imposada sense tenir en compte la posició econòmica del contribuent.

->capital¹

■capital¹

[del ll. capitalis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj Principal, que constitueix el cap, la part dominant o vital, d’una cosa. El punt capital d’una discussió. La clàusula capital d’un document. És capital que hi assisteixi. Error capital. Els set pecats capitals.

2 f 1 Ciutat o vila principal d’una regió geogràfica o d’una circumscripció administrativa.

2 p ext Centre d’una àrea o d’una activitat cultural, econòmica, religiosa, etc. La Meca, capital de l’islam. Hollywood, capital del cinema.

3 GEOG ADM Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat.

3 ESCR i PALEOG 1 adj i f Majúscula. Lletra capital. Capitals grosses. Capitals petites.

2 escriptura capital Tipus d’escriptura llatina clàssica usada normalment del segle I al segle V.

4 adj 1 Que implica la pèrdua del cap, de la vida, mortal. Acusació capital.

2 enemic capital Enemic molt gran o perillós. El seu enemic capital és la beguda.

3 pena capital Pena de mort.

->capital²

■capital²

m 1 Fons de riquesa acumulada, diners que hom posseeix. Aquesta família té un gran capital.

2 ECON 1 Conjunt de mitjans de producció reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.

2 capital social Valor monetari de les aportacions dels socis en les societats, particularment en les mercantils.

3 capital social Conjunt de béns de capital bàsics i condicionants del desenvolupament de l’activitat productiva per a qualsevol economia.

->capitalisme

■capitalisme

[de capital²]

m 1 ECON i SOCIOL Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada, la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del benefici màxim.

2 Conjunt, poder, influència, dels capitalistes.

->capitalista

■capitalista

[de capital²]

1 adj Que concerneix el capital, acomplert pel capital. Empreses capitalistes.

2 adj Relatiu o pertanyent al capitalisme. País capitalista. Economia capitalista. Règim capitalista.

3 m i f 1 Persona que té capital, especialment la que deté amb el seu capital la propietat d’un negoci o hi participa.

2 Partidari del capitalisme.

3 En un sistema capitalista, titular de la propietat de béns de producció.

->capitalitat

■capitalitat

[de capital¹]

f 1 Qualitat de capital.

2 esp Qualitat de la població que és capital.

->capitalitzable

■capitalitzable

[de capitalitzar]

adj Que pot ésser capitalitzat.

->capitalització

■capitalització

Part. sil.: ca_pi_ta_lit_za_ci_ó

[de capitalitzar]

f ECON 1 1 Acció de capitalitzar;

2 l’efecte.

3 capitalització d’interessos Acumulació dels interessos vençuts al capital que els ha produïts, per tal que aquesta suma sigui el nou capital productor d’interessos.

2 Procés mitjançant el qual el capital d’una empresa augmenta de valor.

3 Forma de previsió que té per objecte la constitució d’un capital i el seu lliurament al beneficiari o tenidor del títol en una data prèviament establerta.

->capitalitzar

■capitalitzar

[de capital²]

v 1 tr ECON 1 Convertir (un valor) en capital realitzant-lo.

2 Computar quin capital representa (una renda, un pagament periòdic).

3 capitalitzar al cinc (o al deu, etc.) per cent Per cada cinc, deu, etc., euros de renda donar-ne cent d’una vegada.

4 capitalitzar interessos Afegir els interessos vençuts al capital que els ha produïts, per tal que la suma sigui el nou capital productor d’interessos.

2 intr ECON Acumular capital.

3 tr fig L’oposició ha volgut capitalitzar el descontentament dels funcionaris.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capitalitzar

GERUNDI: capitalitzant

PARTICIPI: capitalitzat, capitalitzada, capitalitzats, capitalitzades

INDICATIU PRESENT: capitalitzo, capitalitzes, capitalitza, capitalitzem, capitalitzeu, capitalitzen

INDICATIU IMPERFET: capitalitzava, capitalitzaves, capitalitzava, capitalitzàvem, capitalitzàveu, capitalitzaven

INDICATIU PASSAT: capitalitzí, capitalitzares, capitalitzà, capitalitzàrem, capitalitzàreu, capitalitzaren

INDICATIU FUTUR: capitalitzaré, capitalitzaràs, capitalitzarà, capitalitzarem, capitalitzareu, capitalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: capitalitzaria, capitalitzaries, capitalitzaria, capitalitzaríem, capitalitzaríeu, capitalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: capitalitzi, capitalitzis, capitalitzi, capitalitzem, capitalitzeu, capitalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: capitalitzés, capitalitzessis, capitalitzés, capitalitzéssim, capitalitzéssiu, capitalitzessin

IMPERATIU: capitalitza, capitalitzi, capitalitzem, capitalitzeu, capitalitzin

->capitalment

■capitalment

[de capital¹]

adv D’una manera capital.

->capitanejar

■capitanejar

[de capità; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr Guiar o conduir (un nombre determinat de gent), ésser-ne el capità, exercir-ne el comandament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capitanejar

GERUNDI: capitanejant

PARTICIPI: capitanejat, capitanejada, capitanejats, capitanejades

INDICATIU PRESENT: capitanejo, capitaneges, capitaneja, capitanegem, capitanegeu, capitanegen

INDICATIU IMPERFET: capitanejava, capitanejaves, capitanejava, capitanejàvem, capitanejàveu, capitanejaven

INDICATIU PASSAT: capitanegí, capitanejares, capitanejà, capitanejàrem, capitanejàreu, capitanejaren

INDICATIU FUTUR: capitanejaré, capitanejaràs, capitanejarà, capitanejarem, capitanejareu, capitanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: capitanejaria, capitanejaries, capitanejaria, capitanejaríem, capitanejaríeu, capitanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: capitanegi, capitanegis, capitanegi, capitanegem, capitanegeu, capitanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: capitanegés, capitanegessis, capitanegés, capitanegéssim, capitanegéssiu, capitanegessin

IMPERATIU: capitaneja, capitanegi, capitanegem, capitanegeu, capitanegin

->capitania

■capitania

Part. sil.: ca_pi_ta_ni_a

[de capità; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 Càrrec, dignitat o autoritat de capità.

2 A l’edat mitjana, companyia, tropa encomanada a un capità.

3 Edifici on radiquen les oficines d’un capità o d’un capità general.

4 HIST Territori sobre el qual s’estenia la jurisdicció d’un capità.

5 MAR Dret que el capità d’un port cobrava de tots els vaixells que hi fondejaven.

6 capitania general ORG MIL 1 Càrrec de capità general.

2 Demarcació territorial sobre la qual exerceix jurisdicció un capità general.

->capitat

capitat -ada

adj ANAT Acabat en una dilatació arrodonida, en forma de cap. Antena capitada.

->capitell

■capitell

[del ll. capitellum, íd.; 1a FONT: 1345]

m 1 ARQUIT Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.

2 MOBL cavallet 1 2.

3 DESTIL·L En els antics alambins, cambra situada damunt el calderí, de forma aproximadament esfèrica, de la qual sortia el tub inclinat que conduïa els productes de la destil·lació al refrigerant.

->capítol

■capítol

[del ll. capĭtŭlum, dimin. de caput ‘cap’, primer com a caplletra de les parts d’un llibre; de la lectura pública d’un ‘capítol’ de la Regla, passà a significar l’assemblea monàstica o canonical; 1a FONT: s. XIII]

m 1 [abrev cap.] Cadascuna de les parts principals en què hom divideix un llibre, un tractat, una sèrie televisiva, etc. El capítol cinquè del segon volum.

2 1 pl Articulat d’una estipulació, d’un reglament, etc., i la mateixa estipulació, relació, etc.

2 pl HIST DR CAT Proposicions que l’assemblea de síndics de les universitats i els llocs d’una baronia o del conjunt de les baronies d’un mateix senyor dirigien al baró demanant privilegis i d’altres disposicions d’interès general, jurídiques o normatives.

3 capítol de cort HIST Als països de la corona catalanoaragonesa, proposició que, a les corts, feien al rei els estaments recomanant-li de prendre una determinada resolució o disposició.

4 capítols matrimonials DR CAT Negoci jurídic accessori del matrimoni que permet als cònjuges pactar el règim econòmic familiar.

3 DR CAN 1 Assemblea periòdica dels membres d’una catedral, una col·legiata o un monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d’interès comú.

2 Reunió periòdica de tots els superiors o bé dels monjos, els religiosos o els clergues regulars d’una província o de tot el món segons els estatuts propis, destinada a deliberar i prendre acords.

3 Lloc on es reuneix el capítol, sala capitular.

4 ant Assemblea de persones reunides en comunitat per deliberar i prendre acords pertinents als interessos d’aquesta.

5 capítol catedral (o simplement capítol) A les catedrals, corporació formada per canonges com a consell del bisbe.

6 capítol de culpes CRIST Costum monàstic segons el qual els monjos s’acusen públicament de mancances contra la regla.

7 cridar a capítol fig Exigir una explicació davant d’altres.

8 guanyar (o perdre) el capítol fig Aconseguir (o no) allò que es disputava entre molts.

9 posar capítol de culpes fig Fer a algú una relació de les faltes que ha comès en l’exercici del càrrec.

4 BOT Inflorescència d’eix molt curt i eixamplat que constitueix un receptacle on s’insereixen les flors.

->capitoli

■capitoli

[del ll. capitōlĭum, -ii ‘pujol de Roma, seu d’un temple; ciutadella, temple magnificent’]

m ARQUIT 1 Temple dedicat a la Tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).

2 Edifici monumental destinat generalment a seu administrativa, parlamentària, etc.

->capitolí

■capitolí -ina

adj Del Capitoli (turó de Roma). Júpiter capitolí

->capitomba

■capitomba

[de cap¹ i tombar]

f Tombarella.

->capitombar

■capitombar

[de capitomba]

v 1 tr Fer caure de cap.

2 intr Caure o llançar-se de cap, fer tomballons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capitombar

GERUNDI: capitombant

PARTICIPI: capitombat, capitombada, capitombats, capitombades

INDICATIU PRESENT: capitombo, capitombes, capitomba, capitombem, capitombeu, capitomben

INDICATIU IMPERFET: capitombava, capitombaves, capitombava, capitombàvem, capitombàveu, capitombaven

INDICATIU PASSAT: capitombí, capitombares, capitombà, capitombàrem, capitombàreu, capitombaren

INDICATIU FUTUR: capitombaré, capitombaràs, capitombarà, capitombarem, capitombareu, capitombaran

INDICATIU CONDICIONAL: capitombaria, capitombaries, capitombaria, capitombaríem, capitombaríeu, capitombarien

SUBJUNTIU PRESENT: capitombi, capitombis, capitombi, capitombem, capitombeu, capitombin

SUBJUNTIU IMPERFET: capitombés, capitombessis, capitombés, capitombéssim, capitombéssiu, capitombessin

IMPERATIU: capitomba, capitombi, capitombem, capitombeu, capitombin

->capitonar

■capitonar

[del fr. capitonner, íd., der. de capiton ‘borra de seda o llana’, de l’it. capitone ‘fil de seda basta; cap gros’]

v tr Revestir (un seient, una paret, etc.) amb un encoixinat en què les dues teles entre les quals hi ha la borra, la llana, etc., van cosides de distància en distància per punts que travessen l’encoixinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capitonar

GERUNDI: capitonant

PARTICIPI: capitonat, capitonada, capitonats, capitonades

INDICATIU PRESENT: capitono, capitones, capitona, capitonem, capitoneu, capitonen

INDICATIU IMPERFET: capitonava, capitonaves, capitonava, capitonàvem, capitonàveu, capitonaven

INDICATIU PASSAT: capitoní, capitonares, capitonà, capitonàrem, capitonàreu, capitonaren

INDICATIU FUTUR: capitonaré, capitonaràs, capitonarà, capitonarem, capitonareu, capitonaran

INDICATIU CONDICIONAL: capitonaria, capitonaries, capitonaria, capitonaríem, capitonaríeu, capitonarien

SUBJUNTIU PRESENT: capitoni, capitonis, capitoni, capitonem, capitoneu, capitonin

SUBJUNTIU IMPERFET: capitonés, capitonessis, capitonés, capitonéssim, capitonéssiu, capitonessin

IMPERATIU: capitona, capitoni, capitonem, capitoneu, capitonin

->capitonat

■capitonat

[de capitonar; 1a FONT: s. XX, Oller]

m TRANSP Camió o remolc, de caixa tancada i capitonada interiorment, destinat al transport de mobles.

->capitós

■capitós -osa

[del b. ll. capitosus ‘obstinat’, de caput, -ĭtis ‘cap’, potser a través del fr. capiteux ‘obstinat, que puja al cap’ (de l’it. capitoso, íd.) o del mateix it; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Caparrut.

2 Que puja al cap (dit especialment de les begudes espirituoses).

->capitost

■capitost

[del b. ll. capit(e) hostis, ablatiu de caput hostis ‘cap de la host’, com revela la variant ant. capitossis, deformació d’un primer *capitostis; 1a FONT: 1880]

m i f Persona que dirigeix i comanda, especialment cap d’exèrcit.

->capítula

■capítula

[del ll. capitula, neutre pl. de capitulum ‘capítol’, interpretat com un fem. sing., com tants altres mots del ll. vg: folium-folia: fulla; lignum-ligna: llenya; pomum-poma: poma, etc]

f LITÚRG En les hores canòniques, llevat de matines, lloc de la Sagrada Escriptura que hom llegeix després dels salms i de les antífones.

->capitulació

■capitulació

Part. sil.: ca_pi_tu_la_ci_ó

[del ll. td. capitulatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de capitular.

2 DR INTERN Conveni militar que posa fi a la resistència d’una tropa assetjada en una plaça forta o voltada a camp obert.

3 capitulació incondicional Capitulació en la qual les forces guanyadores es consideren lliures de qualsevol compromís de caire jurídic respecte als vençuts.

2 HIST A la Península Ibèrica, durant la conquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans.

->capitulant

■capitulant

[de capitular²]

adj Que té veu en un capítol. Canonge capitulant.

->capitular¹

■capitular¹

[del ll. td. capitularis, íd.; 1a FONT: 1685]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a un capítol d’eclesiàstics. Disposicions capitulars. Vicari capitular.

2 sala capitular En els monestirs i les catedrals, lloc de reunió de la comunitat de religiosos o de canonges, respectivament.

2 m Membre d’un capítol eclesiàstic.

3 m HIST Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives.

4 adj BOT Relatiu o pertanyent al capítol.

->capitular²

■capitular²

[del ll. td. capitulare, íd.; 1a FONT: 1434]

v 1 tr Posar per capítols, dividir en capítols.

2 intr Convenir els articles d’un tractat, especialment amb l’enemic per a la rendició d’una plaça forta, d’un cos d’exèrcit, etc., rendir-se. Capitular amb honor. Resistiren el setge durant tretze mesos, però al capdavall van haver de capitular.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capitular

GERUNDI: capitulant

PARTICIPI: capitulat, capitulada, capitulats, capitulades

INDICATIU PRESENT: capitulo, capitules, capitula, capitulem, capituleu, capitulen

INDICATIU IMPERFET: capitulava, capitulaves, capitulava, capitulàvem, capitulàveu, capitulaven

INDICATIU PASSAT: capitulí, capitulares, capitulà, capitulàrem, capitulàreu, capitularen

INDICATIU FUTUR: capitularé, capitularàs, capitularà, capitularem, capitulareu, capitularan

INDICATIU CONDICIONAL: capitularia, capitularies, capitularia, capitularíem, capitularíeu, capitularien

SUBJUNTIU PRESENT: capituli, capitulis, capituli, capitulem, capituleu, capitulin

SUBJUNTIU IMPERFET: capitulés, capitulessis, capitulés, capituléssim, capituléssiu, capitulessin

IMPERATIU: capitula, capituli, capitulem, capituleu, capitulin

->capitulari

■capitulari

m LITÚRG Llibre de les capítules.

->capitularment

■capitularment

[de capitular¹; 1a FONT: 1614]

adv En capítol eclesiàstic. Acord pres capitularment.

->capitulejar

■capitulejar

[de capítol]

v intr Capitular.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capitulejar

GERUNDI: capitulejant

PARTICIPI: capitulejat, capitulejada, capitulejats, capitulejades

INDICATIU PRESENT: capitulejo, capituleges, capituleja, capitulegem, capitulegeu, capitulegen

INDICATIU IMPERFET: capitulejava, capitulejaves, capitulejava, capitulejàvem, capitulejàveu, capitulejaven

INDICATIU PASSAT: capitulegí, capitulejares, capitulejà, capitulejàrem, capitulejàreu, capitulejaren

INDICATIU FUTUR: capitulejaré, capitulejaràs, capitulejarà, capitulejarem, capitulejareu, capitulejaran

INDICATIU CONDICIONAL: capitulejaria, capitulejaries, capitulejaria, capitulejaríem, capitulejaríeu, capitulejarien

SUBJUNTIU PRESENT: capitulegi, capitulegis, capitulegi, capitulegem, capitulegeu, capitulegin

SUBJUNTIU IMPERFET: capitulegés, capitulegessis, capitulegés, capitulegéssim, capitulegéssiu, capitulegessin

IMPERATIU: capituleja, capitulegi, capitulegem, capitulegeu, capitulegin

->capituliforme

capituliforme

adj BOT En forma de capítol.

->capjup

■capjup -a

adj Capbaix.

->caplletra

■caplletra

Part. sil.: cap_lle_tra

[de cap¹ i lletra; 1a FONT: 1379]

f ESCR Lletra majúscula emprada com a inicial del primer mot d’un text, d’un llibre, d’un capítol, d’un paràgraf, etc., amb intenció estètica, sovint ornamentada.

->caplletrar

■caplletrar

Part. sil.: cap_lle_trar

[de caplletra]

v tr Traçar, decorar, les caplletres (d’un llibre).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caplletrar

GERUNDI: caplletrant

PARTICIPI: caplletrat, caplletrada, caplletrats, caplletrades

INDICATIU PRESENT: caplletro, caplletres, caplletra, caplletrem, caplletreu, caplletren

INDICATIU IMPERFET: caplletrava, caplletraves, caplletrava, caplletràvem, caplletràveu, caplletraven

INDICATIU PASSAT: caplletrí, caplletrares, caplletrà, caplletràrem, caplletràreu, caplletraren

INDICATIU FUTUR: caplletraré, caplletraràs, caplletrarà, caplletrarem, caplletrareu, caplletraran

INDICATIU CONDICIONAL: caplletraria, caplletraries, caplletraria, caplletraríem, caplletraríeu, caplletrarien

SUBJUNTIU PRESENT: caplletri, caplletris, caplletri, caplletrem, caplletreu, caplletrin

SUBJUNTIU IMPERFET: caplletrés, caplletressis, caplletrés, caplletréssim, caplletréssiu, caplletressin

IMPERATIU: caplletra, caplletri, caplletrem, caplletreu, caplletrin

->caplleuta

■caplleuta

Part. sil.: cap_lleu_ta

f HIST DR Fiança donada per algú perquè un reu no fos tingut pres.

->capllevador

■capllevador

Part. sil.: cap_lle_va_dor

m HIST DR El qui donava caplleuta.

->capllevar

■capllevar

Part. sil.: cap_lle_var

[de cap¹ i llevar; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

v 1 tr HIST DR Donar caplleuta per alliberar (algú) d’ésser tingut pres.

2 intr Treure el cap, brollar una planta.

3 intr dial Estar amb més o menys fixesa en un lloc. Les granotes caplleven als estanys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capllevar

GERUNDI: capllevant

PARTICIPI: capllevat, capllevada, capllevats, capllevades

INDICATIU PRESENT: capllevo, caplleves, caplleva, capllevem, caplleveu, caplleven

INDICATIU IMPERFET: capllevava, capllevaves, capllevava, capllevàvem, capllevàveu, capllevaven

INDICATIU PASSAT: caplleví, capllevares, capllevà, capllevàrem, capllevàreu, capllevaren

INDICATIU FUTUR: capllevaré, capllevaràs, capllevarà, capllevarem, capllevareu, capllevaran

INDICATIU CONDICIONAL: capllevaria, capllevaries, capllevaria, capllevaríem, capllevaríeu, capllevarien

SUBJUNTIU PRESENT: capllevi, capllevis, capllevi, capllevem, caplleveu, capllevin

SUBJUNTIU IMPERFET: capllevés, capllevessis, capllevés, capllevéssim, capllevéssiu, capllevessin

IMPERATIU: caplleva, capllevi, capllevem, caplleveu, capllevin

->capmall

■capmall

m HIST i ARM Defensa de malles que protegia el cap, una part de la cara, el coll i la part superior del pit i de l’esquena del guerrer i que queia com una esclavina o museta.

->capmàs

■capmàs

[del b. ll. caputmansus, capmansum (caput mansi) ‘mas principal d’una pagesia’, que prengué després per expansió semàntica el sentit de ‘valoració global de diversos objectes’, guiada pel valor del més important]

m 1 1 Suputació.

2 fer un capmàs Establir a ull un preu global per a un conjunt de coses de diferent valor que es tracta de baratar totes plegades.

2 HIST DR CAT 1 Mas principal entre els diversos masos, les diverses bordes o les diverses terres aglevades que un mateix pagès tenia per a un sol senyor.

2 Conjunt que formava el mas principal amb les pertinences agregades.

->capmasat

capmasat

m En alguns indrets de la Catalunya Vella, pagès propietari d’un dels masos que, radicats en el terme d’un poble, són beneficiaris primers dels drets comunals.

->capmassar-se

■capmassar-se

[de cap¹ i massa¹]

v pron 1 Esdevenir capmoix.

2 Capficar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capmassar

GERUNDI: capmassant

PARTICIPI: capmassat, capmassada, capmassats, capmassades

INDICATIU PRESENT: capmasso, capmasses, capmassa, capmassem, capmasseu, capmassen

INDICATIU IMPERFET: capmassava, capmassaves, capmassava, capmassàvem, capmassàveu, capmassaven

INDICATIU PASSAT: capmassí, capmassares, capmassà, capmassàrem, capmassàreu, capmassaren

INDICATIU FUTUR: capmassaré, capmassaràs, capmassarà, capmassarem, capmassareu, capmassaran

INDICATIU CONDICIONAL: capmassaria, capmassaries, capmassaria, capmassaríem, capmassaríeu, capmassarien

SUBJUNTIU PRESENT: capmassi, capmassis, capmassi, capmassem, capmasseu, capmassin

SUBJUNTIU IMPERFET: capmassés, capmassessis, capmassés, capmasséssim, capmasséssiu, capmassessin

IMPERATIU: capmassa, capmassi, capmassem, capmasseu, capmassin

->capmestre

capmestre

m ant Mestre major d’una colla de treballadors o d’artistes, director.

->capmoix

■capmoix -a

Part. sil.: cap_moix

[de cap¹ i moix²]

adj Amb el cap baix mostrant estar moix.

->capmort

■capmort

m QUÍM Residu que resta en una retorta on un nitrat o un clorur de sodi han estat tractats amb àcid sulfúric per obtenir àcid nítric o un clorhídric.

->capnegre

■capnegre -a

[de cap¹ i negre]

adj Que té el cap negre.

->capno-

capno-

Forma prefixada del mot grec kapnós, que significa ‘fum’. Ex.: capnòfil, capnògraf.

->capó¹

■capó¹

[probablement ll. vg. *cappo, -ōnis, variant intensiva de capo, -ōnis, íd., o potser resultat d’un influx d’un kapp- ‘tallar, castrar’, del substrat indoeuropeu; 1a FONT: 1019]

m 1 AVIC 1 Pollastre castrat de petit per engreixar-lo. Capons del Prat. Capó rostit.

2 Nom aplicat a d’altres animals castrats.

2 ORNIT 1 capó d’aigua-ros Martinet ros.

2 capó reial Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels plataleids (Plegadis falcinellus), de bec llarg i lleugerament corbat cap avall i de plomatge de color negre amb reflexos rogencs i verds.

->capó²

■capó²

m MAR Cap gruixut o cadena, ferm per un extrem al cap de la gata i per l’altre a la cigala de les àncores de cep, que servia per a sostenir-les a l’amura del vaixell.

->capó³

■capó³

[pl -ós] m AUT Part de la carrosseria d’un automòbil que constitueix la tapa del motor.

->capoc

■capoc

[del malai kapuk o kapuq o kapok, possiblement a través del neerl. o angl]

m TÈXT Fibra natural que recobreix les llavors del capoquer.

->capoeira

capoeira

Part. sil.: ca_po_ei_ra

f DANSA Ball atlètic d’origen brasiler que simula una lluita.

->capol

■capol

[de capolar]

m Tros, retall. Capols de ferro.

->capolador

■capolador -a

[de capolar; 1a FONT: 1437]

1 adj Que capola.

2 m Piló de fusta, generalment sobre tres peus, que serveix per a capolar la carn.

->capolament

■capolament

[de capolar]

m 1 Acció de capolar.

2 Estat d’una gran fatiga després d’un treball pesat, d’una caminada, etc.

->capolar

■capolar

[del ll. vg. *cappulare, íd., amb l’existència de -pp- segurament per la mateixa raó que en capó, capar; 1a FONT: s. XII]

v tr 1 Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya.

2 Ferir amb contusió, macar. La pedregada ha capolat la fruita.

3 fig Fatigar fortament. Una feina tan dura capola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capolar

GERUNDI: capolant

PARTICIPI: capolat, capolada, capolats, capolades

INDICATIU PRESENT: capolo, capoles, capola, capolem, capoleu, capolen

INDICATIU IMPERFET: capolava, capolaves, capolava, capolàvem, capolàveu, capolaven

INDICATIU PASSAT: capolí, capolares, capolà, capolàrem, capolàreu, capolaren

INDICATIU FUTUR: capolaré, capolaràs, capolarà, capolarem, capolareu, capolaran

INDICATIU CONDICIONAL: capolaria, capolaries, capolaria, capolaríem, capolaríeu, capolarien

SUBJUNTIU PRESENT: capoli, capolis, capoli, capolem, capoleu, capolin

SUBJUNTIU IMPERFET: capolés, capolessis, capolés, capoléssim, capoléssiu, capolessin

IMPERATIU: capola, capoli, capolem, capoleu, capolin

->capolat

■capolat -ada

[de capolar]

1 adj Tallat en trossos petits.

2 m Guisat de carn capolada amb cansalada, verdura, alls, etc.

->capoll

■capoll

[segurament d’un ll. vg. *cappullus, íd., creuament de cappellus ‘capell’ i cucullus ‘caputxó’; 1a FONT: 1466]

m 1 1 BOT Poncella.

2 BOT Clofolla o epicarpi del gra de blat i d’altres cereals.

3 ANAT ANIM Prepuci.

4 ZOOL Embolcall protector de natura sedosa que fabriquen les erugues de molts lepidòpters dins el qual tenen lloc els darrers estadis de la metamorfosi abans de passar a l’estat de crisàlide.

5 ZOOL Sac sedós en el qual les aranyes guarden els ous, que duen sovint adherit a l’abdomen.

2 1 Petit sortint cilíndric d’una baldufa en l’extrem oposat a la punta, on hom subjecta el cap del cordill emprat per a fer-la ballar.

2 BOT Peduncle (cua) d’un fruit. Capoll de pera, de cirera. Fruita de llarg capoll. Llevar els capolls d’una fruita.

->caponada

■caponada

[de caponar]

f Acció de caponar.

->caponar

■caponar

[de capó¹]

v tr 1 Fer capó, castrar, un pollastre.

2 En l’aviram, cobrir el mascle (la femella).

3 Coronar (un arbre).

4 Precedir la germana petita (a la més gran) en el casament. La més petita ha caponat la pubilla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caponar

GERUNDI: caponant

PARTICIPI: caponat, caponada, caponats, caponades

INDICATIU PRESENT: capono, capones, capona, caponem, caponeu, caponen

INDICATIU IMPERFET: caponava, caponaves, caponava, caponàvem, caponàveu, caponaven

INDICATIU PASSAT: caponí, caponares, caponà, caponàrem, caponàreu, caponaren

INDICATIU FUTUR: caponaré, caponaràs, caponarà, caponarem, caponareu, caponaran

INDICATIU CONDICIONAL: caponaria, caponaries, caponaria, caponaríem, caponaríeu, caponarien

SUBJUNTIU PRESENT: caponi, caponis, caponi, caponem, caponeu, caponin

SUBJUNTIU IMPERFET: caponés, caponessis, caponés, caponéssim, caponéssiu, caponessin

IMPERATIU: capona, caponi, caponem, caponeu, caponin

->caponat

■caponat

[de caponar]

m 1 AVIC capó¹.

2 Eunuc.

->caponera

■caponera

[de capó¹]

f 1 Gàbia de fusta on són engreixats els capons.

2 TÀCT Galeria construïda en el vall d’una fortificació per a impedir el pas del vall amb un foc de flanc.

->capoquer

■capoquer

[de capoc]

m BOT Arbre de la família de les bombacàcies (Ceiba pentandra), el fruit del qual forneix el capoc i de les llavors del qual hom extreu un oli que té aplicació en la fabricació de sabons i en alimentació.

->caporal

■caporal -a

[de l’it. caporale, der. de capo ‘cap’; 1a FONT: 1462]

m i f 1 1 El qui fa de cap d’una colla, d’un escamot, etc.

2 HIST En determinades poblacions catalanes, nom que prenien cadascun dels dos caps d’un ofici o d’una confraria.

2 ORG MIL 1 El qui té el grau menys elevat en la jerarquia militar.

2 caporal primer El qui ocupa el grau intermedi entre el caporal i el sergent.

->capot

■capot

[probablement del cast. i port. capote, íd., peça pròpia de mariners del temps de les grans navegacions; en el joc de cartes prové del fr. faire capot; també quan indica la peça del cotxe; 1a FONT: c. 1560]

m 1 INDUM Peça d’abric semblant a la capa, però més estreta i amb mànigues i caputxa. Capot de pastor.

2 fer (o donar) capot JOCS En certs jocs de cartes, guanyar un jugador totes les bases (o un nombre determinat de bases al final del joc).

->capota

■capota

[de capot; 1a FONT: 1628]

f 1 Capell lleuger de dona fet de palla, de roba atavellada, calada, etc.

2 AUT Coberta que porten alguns automòbils i alguns carruatges i que hom pot plegar i desplegar a voluntat.

->capotar

■capotar

[del fr. capoter, íd., probablement de l’expressió marinera faire capot, alteració del prov. faire cabot ‘saludar’ (der. de cap), usat irònicament per ‘bolcar’]

v intr AERON i AUT Fer mitja volta de campana un automòbil, un avió, mentre corre per terra, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capotar

GERUNDI: capotant

PARTICIPI: capotat, capotada, capotats, capotades

INDICATIU PRESENT: capoto, capotes, capota, capotem, capoteu, capoten

INDICATIU IMPERFET: capotava, capotaves, capotava, capotàvem, capotàveu, capotaven

INDICATIU PASSAT: capotí, capotares, capotà, capotàrem, capotàreu, capotaren

INDICATIU FUTUR: capotaré, capotaràs, capotarà, capotarem, capotareu, capotaran

INDICATIU CONDICIONAL: capotaria, capotaries, capotaria, capotaríem, capotaríeu, capotarien

SUBJUNTIU PRESENT: capoti, capotis, capoti, capotem, capoteu, capotin

SUBJUNTIU IMPERFET: capotés, capotessis, capotés, capotéssim, capotéssiu, capotessin

IMPERATIU: capota, capoti, capotem, capoteu, capotin

->capotatge

■capotatge

[de capotar]

m AERON i AUT Acció de capotar.

->capotejar

■capotejar

[de cap¹]

v intr Moure el cap a l’un costat i a l’altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capotejar

GERUNDI: capotejant

PARTICIPI: capotejat, capotejada, capotejats, capotejades

INDICATIU PRESENT: capotejo, capoteges, capoteja, capotegem, capotegeu, capotegen

INDICATIU IMPERFET: capotejava, capotejaves, capotejava, capotejàvem, capotejàveu, capotejaven

INDICATIU PASSAT: capotegí, capotejares, capotejà, capotejàrem, capotejàreu, capotejaren

INDICATIU FUTUR: capotejaré, capotejaràs, capotejarà, capotejarem, capotejareu, capotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: capotejaria, capotejaries, capotejaria, capotejaríem, capotejaríeu, capotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: capotegi, capotegis, capotegi, capotegem, capotegeu, capotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: capotegés, capotegessis, capotegés, capotegéssim, capotegéssiu, capotegessin

IMPERATIU: capoteja, capotegi, capotegem, capotegeu, capotegin

->capotell

■capotell

[de capot]

m INDUM Capot curt fins a la cintura.

->cap-pal

cap-pal

m HERÀLD Peça composta que resulta de la combinació d’un cap i d’un pal.

->cappare

■cappare

[de cap¹ i pare]

m 1 Cap, brot o tany principal d’una planta.

2 fig El promotor, el principal, d’un bàndol, d’un partit, etc.

->capplà

■capplà

m ICT Llíssera caluga.

->cappont

cappont

[de cap¹ i pont]

m Cap o extrem d’un pont.

->caprel·la

■caprel·la

f ZOOL Gènere de crustacis marins de l’ordre dels amfípodes (Caprel·la sp), de cos prim i allargat que recorda la forma dels insectes bastó.

->capreolat

capreolat -ada

Part. sil.: ca_pre_o_lat

adj BOT Proveït de circells.

->caprí

caprí -ina

[del ll. caprinus, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent als mamífers caprins.

2 bestiar caprí RAM Cabrum.

->càpric

■càpric, àcid

[formació culta sobre el ll. capra ‘cabra’]

Àcid gras de les llavors de Cuphea llavea, que es presenta en forma sòlida i fa olor de ranci.

->caprici

■caprici

[del fr. caprice, purisme oposat a capritx]

m Capritx.

->capriciós

■capriciós -osa

Part. sil.: ca_pri_ci_ós

[de caprici]

adj i m i f Capritxós.

->capriciosament

■capriciosament

Part. sil.: ca_pri_ci_o_sa_ment

[de capriciós]

adv Capritxosament.

->capricorn

■capricorn

m 1 ASTROL Desè signe del zodíac.

2 [en majúscula] 1 ASTROL Desena zona del zodíac que recorre el Sol en començar l’hivern.

2 ASTR Constel·lació zodiacal situada entre Sagitari i Aquari.

->capricultura

■capricultura

f ZOOT Cria i explotació de cabres amb finalitats comercials.

->caprificació

■caprificació

Part. sil.: ca_pri_fi_ca_ci_ó

[del ll. caprificatio, -ōnis, íd.]

f AGR Mètode de fecundació artificial de la figuera.

->caprificar

■caprificar

[del ll. caprificare, íd., de caprĭfīcus ‘figuera silvestre’, de caper, -pri ‘boc’ i ficus, -us ‘figuera’]

v tr AGR Fecundar les flors de la figuera femella conreada valent-se dels fruits madurs de la cabrafiguera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caprificar

GERUNDI: caprificant

PARTICIPI: caprificat, caprificada, caprificats, caprificades

INDICATIU PRESENT: caprifico, caprifiques, caprifica, caprifiquem, caprifiqueu, caprifiquen

INDICATIU IMPERFET: caprificava, caprificaves, caprificava, caprificàvem, caprificàveu, caprificaven

INDICATIU PASSAT: caprifiquí, caprificares, caprificà, caprificàrem, caprificàreu, caprificaren

INDICATIU FUTUR: caprificaré, caprificaràs, caprificarà, caprificarem, caprificareu, caprificaran

INDICATIU CONDICIONAL: caprificaria, caprificaries, caprificaria, caprificaríem, caprificaríeu, caprificarien

SUBJUNTIU PRESENT: caprifiqui, caprifiquis, caprifiqui, caprifiquem, caprifiqueu, caprifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: caprifiqués, caprifiquessis, caprifiqués, caprifiquéssim, caprifiquéssiu, caprifiquessin

IMPERATIU: caprifica, caprifiqui, caprifiquem, caprifiqueu, caprifiquin

->caprifoliàcies

■caprifoliàcies

Part. sil.: ca_pri_fo_li_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de rubials constituïda per arbusts i lianes de fulles simples o compostes, de flors pentàmeres disposades en cimes bípares i de fruit en drupa o en baia i rarament en càpsula.

2 sing Planta de la família de les caprifoliàcies.

->caprílic

caprílic, àcid

QUÍM ORG i FARM Àcid octanoic, líquid oliós de tast ranci obtingut per oxidació de l’octanol.

->caprimúlgids

■caprimúlgids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels caprimulgiformes, nocturns, insectívors, de mida mitjana, amb la boca grossa envoltada de pèls rígids, de colors críptics i vol silenciós, a la qual pertanyen l’enganyapastors i el siboc.

2 sing Ocell de la família dels caprimúlgids.

->caprimulgiformes

■caprimulgiformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells insectívors de cap ample, de bec curt i de coloració que els permet de confondre’s fàcilment amb l’ambient i que comprèn l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) i el siboc (Caprimulgus ruficollis).

2 sing Ocell de l’ordre dels caprimulgiformes.

->caprins

■caprins

m ZOOL 1 pl Subfamília de mamífers bòvids que comprèn un bon nombre d’espècies conegudes correntment amb el nom de cabres.

2 sing Mamífer de la subfamília dels caprins.

->capritx

■capritx

[de l’it. capriccio, ant. ‘pell de gallina’, després ‘novetat artística; desig arbitrari’, i aquest, de l’ant. caporiccio, de capo ‘cap’ i riccio ‘eriçat’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 Propòsit vingut a algú sobtosament, sense motivació aparent, caprici. Tenir capritxos. Obrar per capritx.

2 a capritx loc adv Capritxosament.

2 Amor sobtat i passatger. Tenir un capritx per algú. Inspirar un capritx a algú.

3 ART En pintura i en gravat, composició original i fantàstica que defuig les regles i les convencions ordinàries.

4 MÚS Fragment instrumental o vocal de forma lliure.

->capritxada

■capritxada

[de capritx; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Cosa feta purament per capritx.

->capritxós

■capritxós -osa

[de capritx; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 1 adj i m i f Que té capritxos, que obra per capritx, inconstant. Una dona capritxosa. Aquest noi és un capritxós.

2 adj fig Voluntat capritxosa.

2 adj Fet a capritx, que sembla fet a capritx, que ofereix una certa gràcia estranya. Un estil capritxós. Un abric capritxós.

->capritxosament

■capritxosament

[de capritxós]

adv D’una manera capritxosa.

->capritxositat

■capritxositat

[de capritxós]

f 1 Qualitat de capritxós.

2 Feta de persona capritxosa.

->cap-rodo

■cap-rodo

[de cap¹ i un anòmal postverbal de rodar]

m Rodament de cap.

->caproic

■n-caproic, àcid

Part. sil.: ca_proic

QUÍM ORG Àcid hexanoic, líquid oliós present en els greixos de la llet.

->caproids

■caproids

Part. sil.: ca_proids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, representada a la Mediterrània pel gallet.

2 sing Peix de la família dels caproids.

->cap-roig

■cap-roig

Part. sil.: cap-roig

[de cap¹ i roig; 1a FONT: s. XV]

m 1 ICT Peix perciforme de la família dels escorpènids (Scorpaena scrofa), sovint confós amb l’escórpora pel mimetisme, però té un color més vermellós i no tan tacat.

2 ORNIT Ànec gavatx.

->caprolactama

caprolactama

f QUÍM ORG Lactama cíclica de l’àcid ε-caproic, de fórmula C₆H₁₁NO.

->capròmids

■capròmids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers rosegadors que comprèn el coipú i altres espècies afins.

2 sing Mamífer de la família dels capròmids.

->cap-rossenc

■cap-rossenc -a

[de cap¹ i rossenc]

adj Que té els cabells rossos.

->capsa

■capsa

Hom.: capça

Cp. l’acc. 1 amb caixa 1 i caixó

[del ll. capsa, íd., forma culta; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Capsa de llumins. Capsa de píndoles. Capsa d’aquarel·les, de pintures.

2 p ext Contingut d’una capsa. Gastar tota una capsa de llumins. Prendre’s una capsa de pastilles.

3 semblar (algú) que surti de la capsa Anar algú correctament vestit i endreçat.

2 CERÀM Cilindre buit de terra cuita emprat com a sustentacle per a coure plats.

3 capsa de música MÚS Capsa que reprodueix peces musicals per un mecanisme interior.

4 capses grosses BOT Corona de rei (Saxifraga longifolia).

->capsal

capsal

Hom.: capçal

adj BOT Palmel·loide.

->cap-sautor

cap-sautor

Part. sil.: cap-sau_tor

m HERÀLD Peça composta formada per la combinació d’un cap i d’un sautor.

->capsec

capsec

[de cap¹ i sec²]

m ICT Cap d’ase.

->capser¹

■capser¹

Hom.: capcer

m dial ORNIT Capsigrany.

->capser²

■capser² -a

Hom.: capcer

[de capsa]

1 m i f Persona que fa capses.

2 m i f Fabricant de puntes de coixí.

3 m HIST Menestral que treballava la fusta per fabricar petits objectes de decoració o d’ús domèstic o militar.

->capserigany

capserigany

m Capsigrany.

->capserrat

■capserrat

m OFIC Santanell.

->capseta

capseta

[de capsa; 1a FONT: 1265]

f 1 Capsa petita.

2 BOT Bufera arbustiva.

->capsià

capsià -ana

Part. sil.: cap_si_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al capsià.

2 m Cultura prehistòrica del nord d’Àfrica del paleolític superior i el mesolític.

->càpsida

■càpsida

f MICROB Coberta proteica del nucli d’un virió, que conté l’ADN o l’ARN.

->capsigrany

■capsigrany

[d’origen incert, potser del més ant. i dial. capserigany, format per cap¹ i el ll. sericaneus, -a, -um ‘amb aspecte de seda’, der. del ll. serĭcus, -a, -um ‘de seda’; 1a FONT: 1543]

m 1 ORNIT Moixó insectívor de la família dels lànids (Lanius senator), amb el dors, les ales i la cua de color negrós amb taques blanques i les parts inferiors blanquinoses.

2 ICT Bavosa.

3 Persona de poc seny, no gens entenimentada.

->caps-i-puntes

■caps-i-puntes

[de cap¹ i punta]

m pl SUR Retalls aprofitables que resten de treballar les pannes i les llesques de suro amb les màquines de llescar i de barrina.

->capsòmer

■capsòmer

m MICROB Cadascuna de les estructures proteiques que formen la càpsida.

->capsot

■capsot

[der. del radical capç- (capça, capçal, capçar, der. de cap¹) amb alteració gràfica]

m dial 1 Persona que té el cap gros.

2 fig 1 Persona de poc seny; capsigrany.

2 Persona caparruda i obstinada. És un capsot, mai no cedeix en res.

->capsou

■capsou

Part. sil.: cap_sou

m HIST DR Remuneració o premi de gestió que corresponia als hereus de confiança, als quals era vedada la detracció de la quarta trebel·liànica.

->càpsula

■càpsula

[del ll. capsŭla ‘capseta’; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 BIOL Coberta o membrana que protegeix diferents estructures delicades en molts organismes.

2 ANAT ANIM Membrana que embolcalla un òrgan o una part d’un òrgan.

3 càpsula articular ANAT ANIM Sac fibrós, recobert per la membrana sinovial, que envolta una articulació.

4 càpsula suprarenal ANAT ANIM Glàndula suprarenal.

2 BOT 1 Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.

2 Fruit sec, pluricarpel·lar, sincàrpic, unilocular o plurilocular, dehiscent i generalment amb moltes llavors.

3 ARM Cilindre metàl·lic buit que conté l’explosiu iniciador o fulminant i que comunica el foc a la càrrega explosiva.

4 ASTRON 1 Part d’un satèl·lit artificial destinada a davallar a la superfície terrestre o a la d’un altre astre.

2 Secció tripulada (és a dir, la que enclou la cabina) d’un vehicle espacial de petites dimensions.

5 ELECTROAC Nom de certs aparells o certs dispositius elèctrics o acústics.

6 EMBAL Casquet amb què hom cobreix la boca i el tap d’una ampolla o d’un flascó.

7 FARM Petit embolcall cilíndric o esfèric dins el qual hom posa determinats medicaments que, per llur mal gust o llur mala olor, són de mal prendre.

8 QUÍM Vas de porcellana o de vidre en forma de casquet esfèric amb un petit bec emprat en treballs de laboratori, principalment per a evaporar líquids.

->capsulador

capsulador -a

[de càpsula]

adj 1 Que serveix per a capsular.

2 màquina capsuladora (o simplement capsuladora) EMBAL Màquina o aparell per a posar les càpsules sobre el tap i tancar les ampolles.

->capsulament

capsulament

m EMBAL Operació de capsular el tap i part del coll de les ampolles.

->capsular¹

capsular¹

[de càpsula]

v tr EMBAL Revestir d’una càpsula (el tap i part del coll de les ampolles), especialment de vi i xampany, per protegir-los de la pols i aïllar-los de l’exterior.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capsular

GERUNDI: capsulant

PARTICIPI: capsulat, capsulada, capsulats, capsulades

INDICATIU PRESENT: capsulo, capsules, capsula, capsulem, capsuleu, capsulen

INDICATIU IMPERFET: capsulava, capsulaves, capsulava, capsulàvem, capsulàveu, capsulaven

INDICATIU PASSAT: capsulí, capsulares, capsulà, capsulàrem, capsulàreu, capsularen

INDICATIU FUTUR: capsularé, capsularàs, capsularà, capsularem, capsulareu, capsularan

INDICATIU CONDICIONAL: capsularia, capsularies, capsularia, capsularíem, capsularíeu, capsularien

SUBJUNTIU PRESENT: capsuli, capsulis, capsuli, capsulem, capsuleu, capsulin

SUBJUNTIU IMPERFET: capsulés, capsulessis, capsulés, capsuléssim, capsuléssiu, capsulessin

IMPERATIU: capsula, capsuli, capsulem, capsuleu, capsulin

->capsular²

■capsular²

[de càpsula]

adj 1 Pertanyent a una càpsula.

2 De la natura d’una càpsula.

->capsulectomia

capsulectomia

Part. sil.: cap_su_lec_to_mi_a

f CIR Resecció parcial d’una càpsula articular.

->capsulífer

capsulífer -a

adj BOT Que produeix fruits capsulars.

->capsuliforme

capsuliforme

[de càpsula i -forme]

adj BOT Dit del fruit o de l’òrgan vegetal que té semblança amb una càpsula.

->capta

■capta

[probablement de l’acapte, del verb acaptar, sentit com si fos la capte, i tingut per postverbal de la capta]

f 1 Acció de captar o demanar almoina.

2 Acció de recollir dons voluntaris en recompensa d’un servei prestat, d’una actuació popular (cantades, ballades, etc.).

->captà

captà

Hom.: captar

m QUÍM ORG i FITOPAT Compost orgànic de fórmula C₉H₈Cl₃NO₂S, emprat com a bacteriostàtic en el sabó i com a fungicida.

->captabilitat

captabilitat

[de captar]

f 1 Capacitat especial per a percebre, copsar, sensacions, idees, etc.

2 PSIC Tendència a atribuir-se i a conservar per a un mateix els béns i l’afecte de les persones que el volten.

->captació

■captació

Part. sil.: cap_ta_ci_ó

[del ll. captatio, -ōnis, íd.]

f Acció de captar 2 , 3 i 4.

->captada

■captada

[de captar]

f capta 1.

->captador

■captador -a

[del ll. captator -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Que capta.

2 m 1 Dispositiu o aparell emprat per a captar. Captador solar, d’aigua.

2 AUTOM Aparell o element que mesura una magnitud física, les variacions de la qual han de condicionar el funcionament d’una màquina, i la transforma en un senyal analògic, a fi de poder ésser transmès a distància o actuar sobre un determinat sistema o procés.

3 captador solar TECNOL Dispositiu emprat per a captar l’energia de la radiació solar, consistent en una mena de capsa de poc gruix, tapada amb un vidre, a l’interior de la qual hi ha un serpentí per on circula el líquid transmissor de la calor.

->captaire

■captaire

Part. sil.: cap_tai_re

[de captar; 1a FONT: s. XIX]

m i f Persona que viu habitualment de captar 1 1.

->captan

captan

m QUÍM ORG i FITOPAT Captà.

->captar

■captar

Hom.: captà

Cp. acaptar i copsar 3

[del ll. captare ‘cercar i trobar’, der. freqüentatiu del ll. capĕre, captum ‘agafar’, a través d’una evolució cattare i d’una reconstrucció cap(i)tare, per influx de cap(i)talis, captale; 1a FONT: s. XIV]

v 1 intr 1 Demanar almoina. Captar de porta en porta.

2 Fer una capta 2.

2 pron Obtenir, guanyar-se amb suavitat alguna cosa. Captar-se la benevolència, l’atenció, de l’auditori.

3 tr Fer derivar, atreure’s, (alguna cosa) per tal de gaudir-la o fer-ne ús particular. Captar les aigües d’una deu. Captar l’energia solar.

4 tr 1 Rebre (un senyal emès per una estació transmissora). Em costa de captar emissores italianes.

2 p ext Rebre (un senyal òptic, acústic, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: captar

GERUNDI: captant

PARTICIPI: captat, captada, captats, captades

INDICATIU PRESENT: capto, captes, capta, captem, capteu, capten

INDICATIU IMPERFET: captava, captaves, captava, captàvem, captàveu, captaven

INDICATIU PASSAT: captí, captares, captà, captàrem, captàreu, captaren

INDICATIU FUTUR: captaré, captaràs, captarà, captarem, captareu, captaran

INDICATIU CONDICIONAL: captaria, captaries, captaria, captaríem, captaríeu, captarien

SUBJUNTIU PRESENT: capti, captis, capti, captem, capteu, captin

SUBJUNTIU IMPERFET: captés, captessis, captés, captéssim, captéssiu, captessin

IMPERATIU: capta, capti, captem, capteu, captin

->captard

■captard

m Capvespre, capvesprada.

->captener

■captener

m ant Capteniment.

->capteniment

■capteniment

[de captenir-se]

m Manera de captenir-se, comportament; conducta.

->captenir-se

■captenir-se

[de cap¹ i tenir]

v pron 1 Obrar de tal o tal manera en determinades circumstàncies o envers una persona o una cosa determinades. Es captingué com un mal educat. Cal captenir-se correctament envers tothom.

2 captenir-se de (algú o alguna cosa) Tractar-los de tal o tal manera. El seu germà es captenia molt bé de mi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: captenir

GERUNDI: captenint

PARTICIPI: captingut, captinguda, captinguts, captingudes

INDICATIU PRESENT: captinc, captens, capté, captenim, capteniu, captenen

INDICATIU IMPERFET: captenia, captenies, captenia, capteníem, capteníeu, captenien

INDICATIU PASSAT: captinguí, captingueres, captingué, captinguérem, captinguéreu, captingueren

INDICATIU FUTUR: captindré, captindràs, captindrà, captindrem, captindreu, captindran

INDICATIU CONDICIONAL: captindria, captindries, captindria, captindríem, captindríeu, captindrien

SUBJUNTIU PRESENT: captingui, captinguis, captingui, captinguem, captingueu, captinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: captingués, captinguessis, captingués, captinguéssim, captinguéssiu, captinguessin

IMPERATIU: captén, captingui, captinguem, capteniu, captinguin

IMPERATIU (alternatiu): captingues, captingui, captinguem, captingueu, captinguin

->capteny

■capteny

m ant Capteniment.

->capterrera

■capterrera

[de cap¹ i terrera]

f Bardissa que hom assegura amb terra o amb pedres damunt les parets dels corrals, els horts, etc., per a llur conservació.

->capterrerar

■capterrerar

[de capterrera]

v tr Capçar (una paret) fent-hi capterrera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capterrerar

GERUNDI: capterrerant

PARTICIPI: capterrerat, capterrerada, capterrerats, capterrerades

INDICATIU PRESENT: capterrero, capterreres, capterrera, capterrerem, capterrereu, capterreren

INDICATIU IMPERFET: capterrerava, capterreraves, capterrerava, capterreràvem, capterreràveu, capterreraven

INDICATIU PASSAT: capterrerí, capterrerares, capterrerà, capterreràrem, capterreràreu, capterreraren

INDICATIU FUTUR: capterreraré, capterreraràs, capterrerarà, capterrerarem, capterrerareu, capterreraran

INDICATIU CONDICIONAL: capterreraria, capterreraries, capterreraria, capterreraríem, capterreraríeu, capterrerarien

SUBJUNTIU PRESENT: capterreri, capterreris, capterreri, capterrerem, capterrereu, capterrerin

SUBJUNTIU IMPERFET: capterrerés, capterreressis, capterrerés, capterreréssim, capterreréssiu, capterreressin

IMPERATIU: capterrera, capterreri, capterrerem, capterrereu, capterrerin

->capterrerer

■capterrerer

[de capterrerar]

m Cadascun dels rocs grossos amb què hom capterrera una paret.

->captindre’s

captindre’s

[variant de captenir-se]

v pron Captenir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: captindre

GERUNDI: captenint

PARTICIPI: captingut, captinguda, captinguts, captingudes

INDICATIU PRESENT: captinc, captens, capté, captenim, capteniu, captenen

INDICATIU IMPERFET: captenia, captenies, captenia, capteníem, capteníeu, captenien

INDICATIU PASSAT: captinguí, captingueres, captingué, captinguérem, captinguéreu, captingueren

INDICATIU FUTUR: captindré, captindràs, captindrà, captindrem, captindreu, captindran

INDICATIU CONDICIONAL: captindria, captindries, captindria, captindríem, captindríeu, captindrien

SUBJUNTIU PRESENT: captingui, captinguis, captingui, captinguem, captingueu, captinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: captingués, captinguessis, captingués, captinguéssim, captinguéssiu, captinguessin

IMPERATIU: captén, captingui, captinguem, capteniu, captinguin

IMPERATIU (alternatiu): captingues, captingui, captinguem, captingueu, captinguin

->captinença

■captinença

[de captenir-se]

f Capteniment.

->captinyós

■captinyós

[de cap¹ i tinyós]

m ICT Peix perciforme de la família dels escorpènids (Scorpaena notata), semblant a la polla, però més petit, anomenat també rasclot, ullot i escórpora de fang.

->captiri

■captiri

[deriv. de captar amb la terminació semiculta -iri, provinent de -eri (v. cantiri); 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Acapte.

2 Bacina d’acaptar, en què generalment hi ha la imatge del sant per al culte del qual hom acapta.

3 capta 2.

->captiu

■captiu -iva

Part. sil.: cap_tiu

[del ll. captīvus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Caigut en poder d’algú que el priva de llibertat. El batalló sencer fou fet captiu.

2 adj fig Voluntat captiva.

3 m i f Persona captiva.

2 globus captiu Globus que, retingut per un cable, no pot elevar-se més enllà d’una certa altura.

->captivador

■captivador -a

[del ll. td. captivator -ōris, íd.]

adj Que captiva, seductor.

->captivar

■captivar

[del ll. td. captivare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Agafar o retenir captiu.

2 fig Adquirir o tenir un fort ascendent sobre un altre, especialment per algun atractiu. La seva eloqüència ha captivat l’auditori. Captivar els cors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: captivar

GERUNDI: captivant

PARTICIPI: captivat, captivada, captivats, captivades

INDICATIU PRESENT: captivo, captives, captiva, captivem, captiveu, captiven

INDICATIU IMPERFET: captivava, captivaves, captivava, captivàvem, captivàveu, captivaven

INDICATIU PASSAT: captiví, captivares, captivà, captivàrem, captivàreu, captivaren

INDICATIU FUTUR: captivaré, captivaràs, captivarà, captivarem, captivareu, captivaran

INDICATIU CONDICIONAL: captivaria, captivaries, captivaria, captivaríem, captivaríeu, captivarien

SUBJUNTIU PRESENT: captivi, captivis, captivi, captivem, captiveu, captivin

SUBJUNTIU IMPERFET: captivés, captivessis, captivés, captivéssim, captivéssiu, captivessin

IMPERATIU: captiva, captivi, captivem, captiveu, captivin

->captiveri

■captiveri

[de l’oc. cativier, íd.]

m Captivitat.

->captivitat

■captivitat

[del ll. captivĭtas -ātis, íd.; 1a FONT: 1181]

f Condició d’aquell qui és captiu. Tenir algú en captivitat.

->captopril

captopril

m QUÍM ORG i FARM Substància de fórmula C₉H₁₅NO₃S emprada en terapèutica per a combatre la hipertensió.

->captrencar

■captrencar

[de cap¹ i trencar]

v 1 tr Trencar el cap, malferir.

2 pron Tornar-se agre el vi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: captrencar

GERUNDI: captrencant

PARTICIPI: captrencat, captrencada, captrencats, captrencades

INDICATIU PRESENT: captrenco, captrenques, captrenca, captrenquem, captrenqueu, captrenquen

INDICATIU IMPERFET: captrencava, captrencaves, captrencava, captrencàvem, captrencàveu, captrencaven

INDICATIU PASSAT: captrenquí, captrencares, captrencà, captrencàrem, captrencàreu, captrencaren

INDICATIU FUTUR: captrencaré, captrencaràs, captrencarà, captrencarem, captrencareu, captrencaran

INDICATIU CONDICIONAL: captrencaria, captrencaries, captrencaria, captrencaríem, captrencaríeu, captrencarien

SUBJUNTIU PRESENT: captrenqui, captrenquis, captrenqui, captrenquem, captrenqueu, captrenquin

SUBJUNTIU IMPERFET: captrenqués, captrenquessis, captrenqués, captrenquéssim, captrenquéssiu, captrenquessin

IMPERATIU: captrenca, captrenqui, captrenquem, captrenqueu, captrenquin

->captura

■captura

[del ll. captura, íd.; 1a FONT: 1584]

f 1 1 Acció de capturar. La captura de les mercaderies de contraban. La captura d’un delinqüent.

2 Allò que ha estat capturat; presa. Es repartiren la captura.

2 ASTR Satel·lització d’un astre al voltant d’un altre de més gran, causada per l’atracció gravitacional, i que s’esdevé en passar l’un a prop de l’altre.

3 DR INTERN Fet d’emparar-se d’un vaixell d’un estat enemic en cas de guerra.

4 GEOMORF Fenomen pel qual un riu d’intensa activitat erosiva arriba a decapitar-ne un altre captant vers la conca pròpia les aigües del curs superior del riu decapitat.

->capturar

■capturar

[de captar; 1a FONT: 1585]

v tr Pervenir a apoderar-se (d’algú o d’alguna cosa). El van capturar quan intentava travessar la frontera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capturar

GERUNDI: capturant

PARTICIPI: capturat, capturada, capturats, capturades

INDICATIU PRESENT: capturo, captures, captura, capturem, captureu, capturen

INDICATIU IMPERFET: capturava, capturaves, capturava, capturàvem, capturàveu, capturaven

INDICATIU PASSAT: capturí, capturares, capturà, capturàrem, capturàreu, capturaren

INDICATIU FUTUR: capturaré, capturaràs, capturarà, capturarem, capturareu, capturaran

INDICATIU CONDICIONAL: capturaria, capturaries, capturaria, capturaríem, capturaríeu, capturarien

SUBJUNTIU PRESENT: capturi, capturis, capturi, capturem, captureu, capturin

SUBJUNTIU IMPERFET: capturés, capturessis, capturés, capturéssim, capturéssiu, capturessin

IMPERATIU: captura, capturi, capturem, captureu, capturin

->capuç

capuç

m INDUM A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna, capa ampla i llarga amb caputxa que podia cobrir el rostre, portada especialment en els dols.

->capulet

capulet -a

[de l’it. capuleto, íd., i aquest, de capelletto ‘membre güelf de Cremona’]

m i f LIT Membre d’una facció güelfa de Verona oposada als montescs.

->capulla

■capulla

[probablement ll. vg. cappūc(ŭ)la, dim. de cappa ‘capa’, o bé d’un ll. medieval capūlla ‘capeta blanca dels nou batejats’]

f 1 caputxa 1 1.

2 1 BOT Cúpula de la gla.

2 p anal ANAT Prepuci.

->caputxa

■caputxa

[del b. ll. caputia, pl. de caputium), íd.; 1a FONT: 1370]

f 1 INDUM 1 Part d’un capot, d’un mantell, etc., destinada a cobrir el cap.

2 Lligadura amb què les dones de muntanya es cobreixen el cap, consistent en un saquet obert per la part anterior i la inferior.

2 GRÀF En l’argot dels impressors, accent circumflex.

3 METEOR Nuvolada en forma de còfia que a vegades se situa al cim de les muntanyes altes.

->caputxer

■caputxer -a

[de caputxa]

m i f Persona que fa caputxes.

->caputxeta

caputxeta

f ALIM Peça de pasta alimentària en forma de caputxa petita, farcida habitualment de carn, ou i formatge.

->caputxí

■caputxí -ina

[de l’it. cappuccino, íd.]

1 1 adj Relatiu o pertanyent als caputxins o a llur orde.

2 m i f CRIST Membre d’un dels diversos ordes de franciscans reformats.

3 barba de caputxí Barba llarga, tal com la porten els caputxins.

2 m Peça de ferro en forma de nas que sosté el baldó de la porta, de la finestra, etc.

3 m pl BOT 1 Roselles.

2 Tirabecs.

4 f BOT i JARD 1 Planta herbàcia de la família de les tropeolàcies (Tropaeolum majus), de tija enfiladissa o erecta, de fulles rodones i de flors axil·lars irregulars, que apareixen tot l’any, d’un vermell de sang.

2 Nom d’altres espècies de Tropaeolum de flors simples o dobles, grogues o vermelles, conreades en jardineria.

5 f GRÀF En les minerves, cadascun dels topalls que serveixen per a guiar el paper.

6 m JOCS Jugada de billar en què la bola, tocant a dues bandes en punts molt pròxims a llur punt d’encontre, va a passar pel centre de la taula.

7 m ZOOL Mamífer primat de la família dels cèbids (Cebus capucinus), de les dimensions d’un gat, amb el pelatge de color castany amb les vores de la cara i el coll blanques.

->caputxino

caputxino

m ALIM Cafè amb llet escumosa o nata batuda, empolvorat sovint amb xocolata.

->caputxó

■caputxó

[de caputxa]

m 1 Caputxa petita.

2 ICT Peix selaci del subordre dels batoïdeus (Raja oxyrinchus), de rostre llarg i punxegut i de color gris de pissarra al dors i blanquinós amb taques negres al ventre.

3 MEC Coberta metàl·lica o plàstica tancada per un cap que és emprada en molts mecanismes per a protegir una peça o un element.

->capverdià

capverdià -ana

Part. sil.: cap_ver_di_à

adj i m i f De Cap Verd (estat d’Àfrica).

->capvesprada

■capvesprada

[de capvespre]

f Hora que segueix la posta del sol fins a ésser nit; capvespre.

->capvespral

■capvespral

adj Del capvespre. L’oratge capvespral.

->capvespre

■capvespre

[de cap¹ i vespre; 1a FONT: 1451]

m 1 Crepuscle vespertí, hora baixa de la tarda quan el sol ja s’ha post.

2 dial Tarda.

->capvesprol

■capvesprol

[de capvespre]

m CLIMAT Vent feble marí que bufa al capvespre.

->capvuitada

■capvuitada

Part. sil.: cap_vui_ta_da

[de cap¹ i vuitada]

f Dia que fa la setmana justa d’una festivitat, d’un esdeveniment. Tots els sants tenen capvuitada.

->cap-xebró

cap-xebró

m HERÀLD Peça composta que resulta de la combinació d’un cap i d’un xebró.

->caquèctic

■caquèctic -a

[de caquèxia; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la caquèxia.

2 Que pateix de caquèxia.

->caquetó

■caquetó

m ORNIT Martinet menut.

->caquèxia

■caquèxia

Part. sil.: ca_què_xi_a

[del ll. cachexĭa, i aquest, del gr. kakhexía ‘mala constitució física’; 1a FONT: 1460]

f PAT Alteració profunda de l’organisme que apareix en la fase final de certes malalties, caracteritzada per un amagriment intens, astènia, anèmia i pell seca, rugosa i de color groguenc.

->caqui¹

■caqui¹

[de l’angl. khaki, provinent de l’urdú haki, format a l’Índia amb el persa hak ‘pols’; 1a FONT: s. XX]

1 adj inv De color d’oli agrisat.

2 m Color caqui.

3 m TÈXT Teixit de cotó o de llana de color caqui, emprat per a la confecció d’uniformes militars.

->caqui²

■caqui²

[del nom científic Diospiros kaki, donat per Linné, amb el segon element d’origen japonès; 1a FONT: s. XX]

m BOT i FRUCT 1 Arbre caducifoli de la família de les ebenàcies (Diospyros kaki), de capçada arrodonida, de flors groguenques i de fruit comestible d’un groc vermellós i de polpa mucilaginosa de color taronja.

2 Fruit del caqui.

->caquier

■caquier

Part. sil.: ca_qui_er

[de caqui²]

m BOT i FRUCT caqui² 1.

->car¹

■car¹

[del b. gr. károion, íd., possible alteració del gr. kéraia ‘banya, antena’; 1a FONT: 1467]

m MAR 1 Peça inferior i més gruixuda de les dues que componen l’antena, que mira cap a proa.

2 car de fora En una embarcació llatina (navegant a la bona), expressió que indica la posició del car respecte al vent, la terra i la mar, i que palesa que el vent ve de terra.

3 car de terra Expressió similar a la de car de fora, però que indica que el vent ve de mar.

->car²

■car²

[del ll. quare ‘per què?’, amb pas del sentit interrogatiu al causal; 1a FONT: s. XII, Hom.]

conj arc Introdueix una proposició en què hom explica la causa d’allò que ha estat dit en la proposició anterior. No refusem el seu ajut, car, altrament, s’ofendria.

->car³

■car³ -a

[del ll. carus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adj 1 Que inspira una gran tendresa, un gran afecte. El meu car amic. La nostra cara pàtria. Més car que la vida.

2 tenir car Cartenir, prear.

2 adj 1 Que té un preu elevat.

2 p ext Una botiga cara. Avui la vida és molt cara.

3 ésser car de veure fig No deixar-se veure algú sinó de tard en tard.

3 adv 1 A un preu elevat. Comprar, pagar, vendre, car.

2 costar car Pagar molt per alguna cosa.

3 costar car fig Sortir perjudicat; pagar car.

4 pagar (o comprar) car (una feta) fig Rebre’n un gros perjudici, un dany.