F

->f

f

símb 1 MAT funció 8.

2 MÚS forte.

->F

F

símb 1 FÍS força¹ 1 1.

2 MAT funció 8.

3 METROL farad.

4 MÚS fa.

5 QUÍM INORG fluor.

->f.

f.

abrev femení.

->fa

■fa

[v. do¹]

[pl fas] m MÚS [símb: F] Quarta nota de l’escala musical diatònica, segons la nomenclatura de Guido d’Arezzo.

->fabàcies

■fabàcies

Part. sil.: fa_bà_ci_es

f pl BOT 1 Papilionàcies.

2 Lleguminoses.

->fabària

■fabària

Part. sil.: fa_bà_ri_a

[del ll. faba ‘fava’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les crassulàcies (Sedum telephium), de fulles alternes, planes, oblongues i carnoses, i de flors pentàmeres disposades en corimbes terminals grossos i densos; té propietats cicatritzants i ablanidores.

->fabià

fabià -ana

Part. sil.: fa_bi_à

1 adj Relatiu o pertanyent a la Fabian Society, associació socialista britànica.

2 m i f Membre de la Fabian Society.

->fabianisme

fabianisme

Part. sil.: fa_bi_a_nis_me

m Moviment socialista creat entorn de la Fabian Society.

->fabianista

fabianista

Part. sil.: fa_bi_a_nis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al fabianisme.

2 m i f Partidari del fabianisme.

->fabliau

fabliau^* [faßlió]

[fr ] [pl fabliaux] m LIT Narració breu en vers conreada a França durant els segles XII-XIV, destinada a un públic burgès, sense cap objectiu moralitzador ni crític i sovint de caràcter satíric.

->fabre

fabre

[del ll. faber, fabri ‘operari de matèries dures’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m ant Manyà, ferrer.

->fàbrega

fàbrega

[del ll. fabrica ‘taller artesà’; 1a FONT: 1109]

f ant Ferreria.

->fabrià

■fabrià -ana

Part. sil.: fa_bri_à

adj Relatiu o pertanyent a Pompeu Fabra o a la seva obra.

->fàbrica

■fàbrica

[del ll. fabrica ‘taller artesà’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 1 Acció de fabricar.

2 esp Acció de fabricar, construir, un edifici. Iniciar la fàbrica d’un palau. Dirigir la fàbrica d’una església.

3 estar en fàbrica loc verb Estar en procés de fabricació. Les peces que ens demaneu estan en fàbrica.

4 marca de fàbrica Senyal posat en un objecte per indicar l’establiment on ha estat fabricat.

5 preu de fàbrica ECON Cost unitari d’un producte al final del procés de producció, anomenat també preu de cost o cost d’elaboració.

2 CONSTR Conjunt de les parets d’un edifici. Fàbrica de totxo massís, de maó vist, de totxana.

3 DR CAN 1 Conjunt dels cabals d’una església, destinats a la seva conservació o a les reparacions i a atendre les despeses del culte.

2 consell (o obra) de fàbrica Conjunt de persones que administren els béns d’una església.

4 INDÚST Conjunt d’instal·lacions industrials (edificis, maquinària, etc.) destinades a la transformació o la conservació de primeres matèries o a la producció d’objectes a partir d’elements més simples.

5 PETROG Disposició interna de les dades espacials d’un agregat, siguin físiques o geomètriques.

->fabricació

■fabricació

Part. sil.: fa_bri_ca_ci_ó

[del ll. fabricatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f INDÚST 1 Acció de fabricar;

2 l’efecte.

->fabricador

■fabricador -a

[del ll. fabricator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1416]

adj i m i f 1 Que fabrica. Un fabricador de moneda falsa.

2 esp i fig Un fabricador de calúmnies.

->fabricant

■fabricant

[de fabricar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f INDÚST Propietari d’una fàbrica o de més d’una.

->fabricar

■fabricar

[del ll. fabricare ‘afaiçonar, fabricar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 CONSTR Construir un edifici, un mur, etc.

2 INDÚST Transformar o produir, amb l’ajut de maquinària, d’energia, etc., mercaderies o altres productes.

3 fig 1 Fer amb esforç. Ha fabricat la seva riquesa a força de treballar i estalviar.

2 Concebre, idear, especialment mentides, enganys, etc. El seu cap no para de fabricar intrigues.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fabricar

GERUNDI: fabricant

PARTICIPI: fabricat, fabricada, fabricats, fabricades

INDICATIU PRESENT: fabrico, fabriques, fabrica, fabriquem, fabriqueu, fabriquen

INDICATIU IMPERFET: fabricava, fabricaves, fabricava, fabricàvem, fabricàveu, fabricaven

INDICATIU PASSAT: fabriquí, fabricares, fabricà, fabricàrem, fabricàreu, fabricaren

INDICATIU FUTUR: fabricaré, fabricaràs, fabricarà, fabricarem, fabricareu, fabricaran

INDICATIU CONDICIONAL: fabricaria, fabricaries, fabricaria, fabricaríem, fabricaríeu, fabricarien

SUBJUNTIU PRESENT: fabriqui, fabriquis, fabriqui, fabriquem, fabriqueu, fabriquin

SUBJUNTIU IMPERFET: fabriqués, fabriquessis, fabriqués, fabriquéssim, fabriquéssiu, fabriquessin

IMPERATIU: fabrica, fabriqui, fabriquem, fabriqueu, fabriquin

->fabril

■fabril

Hom.: febril

[del ll. fabrilis ‘propi d’un artesà’]

adj INDÚST Relatiu o pertanyent a les fàbriques o a la fabricació.

->fabriquer

■fabriquer

m HIST Canonge o altre eclesiàstic que té al seu càrrec l’administració de la fàbrica o les obres de construcció i conservació d’una església.

->fabrisme

■fabrisme

m Unificació ortogràfica de la llengua catalana propugnada per Pompeu Fabra i adoptada per l’Institut d’Estudis Catalans.

->fabrista

■fabrista

adj i m i f Partidari del fabrisme.

->fabulació

fabulació

Part. sil.: fa_bu_la_ci_ó

Cp. afabulació

[del ll. fabulatio, -ōnis ‘discurs, conversa’]

f PSIQ Confabulació.

->fabulista

■fabulista

[de faula]

m i f LIT Autor de faules o apòlegs.

->fabulós

■fabulós -osa

[del ll. fabulosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 1 Que té el caràcter d’una faula. Un esdeveniment fabulós.

2 Propi de la faula, de la mitologia. Un animal fabulós.

3 p ext Molt exagerat, gairebé increïble. Una fortuna fabulosa.

2 Pertanyent a la faula, a la mitologia antiga. Temps fabulosos. Els herois fabulosos.

->fabulosament

■fabulosament

[de fabulós]

adv D’una manera fabulosa. Això és fabulosament car.

->faç

■faç

Hom.: fas

[del ll. facies ‘forma general, aspecte; cara’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 poèt Cara.

2 la faç de la terra La superfície de la terra.

3 la Santa Faç CRIST i ART Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat.

->fac.

fac.

abrev ENSENY facultat 2.

->façana

■façana

[de faç; 1a FONT: 1294]

f 1 ARQUIT i CONSTR Cara exterior de la paret d’un edifici.

2 esp ARQUIT i CONSTR Cara exterior d’un edifici on hi ha la porta principal.

3 GEOG Litoral d’un país, d’un territori. La façana atlàntica de la Península Ibèrica.

->facció

■facció

Part. sil.: fac_ci_ó

[del ll. factio, -ōnis ‘manera de fer; grup secessionista’; 1a FONT: 1392]

f 1 1 Acció de fer alguna cosa.

2 Grup de persones reunides per a una acció violenta, generalment política.

3 HIST Nom donat a diversos grups d’insurgents, especialment carlins i absolutistes.

4 MIL Acció de guerra.

5 MIL Acte del servei militar, com guàrdia, sentinella, patrulla, etc.

6 POLÍT Grup polític, pertanyent a un partit, amb una línia pròpia.

7 facció de testament DR CIV Capacitat de poder-lo fer.

2 pl Trets de la fisonomia.

->facciós

■facciós -osa

Part. sil.: fac_ci_ós

[del ll. factiosus, -a, -um ‘membre d’una facció’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Relatiu o pertanyent a una facció.

2 m i f Membre d’una facció, rebel armat.

->facècia

■facècia

Part. sil.: fa_cè_ci_a

[del ll. facētia ‘broma, dita graciosa’, der. de facētus, -a, -um ‘elegant, graciós’; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Acudit graciós.

2 Allò que hom diu o fa per divertir o fer riure.

->faceciós

■faceciós -osa

Part. sil.: fa_ce_ci_ós

[de facècia; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que enclou una facècia. Una dita faceciosa.

2 Que diu o que fa facècies. Un home faceciós.

->faceciosament

■faceciosament

Part. sil.: fa_ce_ci_o_sa_ment

[de faceciós]

adv D’una manera faceciosa.

->faceta

■faceta

[del fr. facette, terme d’argenteria, der. de face]

f 1 Cadascuna de les cares d’una figura polièdrica.

2 fig Cadascun dels aspectes diferents que presenta un caràcter, un talent, etc.

3 ENTOM En els ulls composts dels insectes, cadascuna de les cares.

->facetar

facetar

v tr JOI Tallar en facetes (una gemma).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: facetar

GERUNDI: facetant

PARTICIPI: facetat, facetada, facetats, facetades

INDICATIU PRESENT: faceto, facetes, faceta, facetem, faceteu, faceten

INDICATIU IMPERFET: facetava, facetaves, facetava, facetàvem, facetàveu, facetaven

INDICATIU PASSAT: facetí, facetares, facetà, facetàrem, facetàreu, facetaren

INDICATIU FUTUR: facetaré, facetaràs, facetarà, facetarem, facetareu, facetaran

INDICATIU CONDICIONAL: facetaria, facetaries, facetaria, facetaríem, facetaríeu, facetarien

SUBJUNTIU PRESENT: faceti, facetis, faceti, facetem, faceteu, facetin

SUBJUNTIU IMPERFET: facetés, facetessis, facetés, facetéssim, facetéssiu, facetessin

IMPERATIU: faceta, faceti, facetem, faceteu, facetin

->facial

■facial

Part. sil.: fa_ci_al

Hom.: fecial

[del ll. facialis, íd.]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al rostre o a la cara. Artèria facial. Nervi facial. Paràlisi facial.

->fàcies

■fàcies

Part. sil.: fà_ci_es

[del ll. facies ‘cara’]

f 1 1 Aspecte general, especialment d’una planta.

2 GEOBOT Variació poc important d’una associació vegetal, caracteritzada sobretot per l’abundància d’una espècie determinada.

2 1 ESTRATIG Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren.

2 PETROG Associació de minerals que componen una roca metamòrfica, reflex de les condicions físiques sota les quals aquesta s’ha format.

3 PAT 1 Expressió de la cara en les malalties.

2 fàcies adenoide Aspecte de la cara dels infants amb vegetacions adenoides, que presenten una expressió estúpida, amb la boca oberta.

3 fàcies hipocràtica Cara profundament alterada, amb el nas afilat, els llavis prims i cianòtics i els pòmuls prominents, que indica la proximitat de la mort.

4 fàcies lleonina Cara voluminosa i de trets durs que hom observa en certes formes de lepra.

->fàcil

■fàcil

[del ll. facĭlis, íd.; 1a FONT: c. 1400]

adj 1 [amb de davant inf] 1 Susceptible d’ésser fet, abastat, obtingut, etc., amb poc o gens d’esforç. Una empresa fàcil. Un examen molt fàcil. Una cosa fàcil d’aconseguir. Una lliçó fàcil d’aprendre.

2 És un home fàcil de convèncer. Un animal fàcil de mantenir.

3 Dit de la persona que es deixa seduir, que no oposa resistència a les sol·licitacions amoroses.

2 còmode 2. El camí de la dreta és més fàcil. Adopta una posició fàcil.

3 Que parla amb fluïdesa i sense haver-se d’esforçar. Un orador fàcil.

4 Possible, probable. És fàcil que vingui.

->facilitació

■facilitació

Part. sil.: fa_ci_li_ta_ci_ó

[de facilitar]

f Acció de facilitar.

->facilitar

■facilitar

[de fàcil; 1a FONT: c. 1600]

v tr 1 Fer fàcil, menys dificultós. Aquesta eina facilita el treball.

2 Proporcionar alguna cosa a algú. Facilita’m una còpia de la carta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: facilitar

GERUNDI: facilitant

PARTICIPI: facilitat, facilitada, facilitats, facilitades

INDICATIU PRESENT: facilito, facilites, facilita, facilitem, faciliteu, faciliten

INDICATIU IMPERFET: facilitava, facilitaves, facilitava, facilitàvem, facilitàveu, facilitaven

INDICATIU PASSAT: facilití, facilitares, facilità, facilitàrem, facilitàreu, facilitaren

INDICATIU FUTUR: facilitaré, facilitaràs, facilitarà, facilitarem, facilitareu, facilitaran

INDICATIU CONDICIONAL: facilitaria, facilitaries, facilitaria, facilitaríem, facilitaríeu, facilitarien

SUBJUNTIU PRESENT: faciliti, facilitis, faciliti, facilitem, faciliteu, facilitin

SUBJUNTIU IMPERFET: facilités, facilitessis, facilités, facilitéssim, facilitéssiu, facilitessin

IMPERATIU: facilita, faciliti, facilitem, faciliteu, facilitin

->facilitat

■facilitat

[del ll. facilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Qualitat de fàcil. La facilitat de les comunicacions.

2 Facultat de fer fàcilment alguna cosa. Facilitat de paraula. Dibuixa amb una gran facilitat.

3 Allò que facilita de fer alguna cosa. Donar a algú facilitats per al pagament.

->fàcilment

■fàcilment

[de fàcil]

adv D’una manera fàcil, amb facilitat.

->facinerós

■facinerós -osa

[del ll. facinerosus, -a, -um, íd., der. de facĭnus, -ŏris ‘malifeta’, der. de facĕre ‘fer’; 1a FONT: 1613]

adj i m i f Malfactor. Una banda de facinerosos.

->faco-

■faco-

Forma prefixada del mot grec phakós, -oũ, que significa ‘lent’. Ex.: facòlit, facoèrisi.

->facoèrisi

facoèrisi

Part. sil.: fa_co_è_ri_si

f CIR Tècnica per a la intervenció de cataractes, consistent en l’extracció del cristal·lí per aspiració, mitjançant un instrument anomenat erisífac.

->facòlit

facòlit

m PETROG Intrusió rocallosa lenticular, de magnitud variable, que ocupa la part més alta d’un plec i s’adapta a la seva forma.

->facoma

■facoma

m PAT 1 En els casos d’esclerosi tuberosa, tumor petit que a vegades es presenta a la retina.

2 En els casos de neurofibromatosi, placa de fibres nervioses mielíniques que a vegades hom observa a la retina.

->facomatosi

■facomatosi

f PAT Nom donat a un grup de malalties hereditàries que tenen en comú la presència de petits tumors a diferents llocs del cos, amb manifestacions oculars, cutànies, viscerals i sobretot del sistema nerviós.

->facòmetre

facòmetre

[de faco- i -metre]

m OFTAL Instrument per a mesurar el poder refractiu del cristal·lí i que permet de saber les diòptries del vidre de les ulleres.

->facòpids

■facòpids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de trilobits amb entre 8 i 19 segments toràcics i ulls composts prominents, que visqueren de l’ordovicià inferior al devonià superior.

2 sing Trilobit de l’ordre dels facòpids.

->facoquer

■facoquer

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, del subordre dels suïformes i de la família del suids (Phacochoerus aethiopicus), d’aspecte semblant al porc senglar, propi de l’Àfrica Oriental.

->facs.

facs.

abrev GRÀF facsímil 1.

->facsím.

facsím.

abrev GRÀF facsímil 1.

->facsímil

■facsímil

[del ll. fac simile ‘fes-ho d’una manera semblant’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 [abrev facsím.] 1 GRÀF Reproducció fidel d’un escrit, d’un dibuix, etc.

2 edició facsímil Reproducció integral d’un document, o d’un llibre manuscrit o imprès, per tal de facilitar-ne l’estudi als erudits.

2 TELECOM 1 Procediment de transmissió a distància, mitjançant ones hertzianes o línies telegràfiques de documents en blanc i negre.

2 Document transmès per facsímil.

->fact.

fact.

abrev ECON factura 4.

->factible

■factible

[del b. ll. factibĭlis, íd.; 1a FONT: 1419]

adj Susceptible d’ésser fet o d’esdevenir realitat.

->fàctic

■fàctic -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. factus, -a, -um, participi de facĕre ‘fer’]

adj 1 FILOS Dit del que és un fet, del que es dóna de fet.

2 Que no és de dret sinó de fet. Poders fàctics.

->factici

■factici -ícia

[del ll. facticius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que no és de creació natural, sinó producte d’un artifici o una convenció.

2 idea factícia FILOS Segons Descartes, idea formada o inventada pel subjecte, en oposició a la idea innata i a l’adventícia.

->factíciament

■factíciament

Part. sil.: fac_tí_ci_a_ment

[de factici]

adv D’una manera factícia.

->facticitat

facticitat

[de factici]

f 1 FILOS 1 Qualitat de fàctic.

2 Caràcter fonamental del real, objecte de l’experiència empírica en tant que contingent.

2 Qualitat de factici.

->factitiu

■factitiu -iva

Part. sil.: fac_ti_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. factitatus, -a, -um, participi de factitare ‘fer sovint, habitualment’, freqüentatiu de facĕre ‘fer’]

adj LING Causatiu.

->factiu

■factiu -iva

Part. sil.: fac_tiu

adj LING Relatiu o pertanyent a la factivitat. “Agradar" i “molestar" són verbs factius.

->factivitat

■factivitat

f LING Propietat semàntica de les construccions que designen situacions el valor de veritat de les quals és pressuposat pel parlant.

->factor

■factor -a

[del ll. factor, -ōris, íd.; 1a FONT: c. 1400]

1 m i f 1 Persona que fa alguna cosa.

2 DR MERC Persona encarregada de dirigir, en nom propi i per compte d’altri, algun establiment mercantil.

3 FERROC Persona que en les estacions té cura de la recepció, l’expedició i el lliurament d’equipatges, encàrrecs, mercaderies, etc., que són transportats en els ferrocarrils.

4 MIL Dependent del comissari de guerra encarregat de la distribució de queviures a la tropa.

5 factor de circulació FERROC Empleat que, en les estacions de ferrocarril, dóna les sortides o el senyal de pas dels trens i n’enregistra els moviments.

2 m Cadascun dels elements o cadascuna de les circumstàncies o les influències que contribueixen a produir un resultat. Els factors de la riquesa pública.

3 m ESTAD i PSIC Cadascuna de les variables causals, de vegades no directament mesurables, que influeixen o poden influir sobre un resultat mesurable.

4 m FARM 1 Nom genèric de cadascuna de les substàncies que tenen una acció fisiològica específica.

2 factor citròvorum Compost extret del fetge, emprat en casos de deficiència d’àcid fòlic i en el tractament de les anèmies megaloblàstiques no degudes a deficiència de vitamina B¹².

3 factor hepàtic Factor extrínsec, imprescindible per a la maduració dels eritroblasts.

5 m MAT Nombre que expressa el quocient de dues magnituds de la mateixa espècie, per la qual cosa és adimensional.

6 m MAT 1 Cadascuna de les quantitats (o els polinomis) que, multiplicades entre elles, formen un producte.

2 factor integrat Funció M(xy) que permet la integració d’una equació diferencial, per mitjà de la seva transformació en diferencial exacta.

3 factor primer Nombre natural que no té cap més divisor natural que ell mateix i la unitat.

7 factor climàtic CLIMAT Cadascun dels fets que determinen el clima d’un indret determinat, que poden ésser constants o variables.

8 factor d’alliberament BIOL MOL i GEN Proteïna que reconeix la seqüència de terminació de la traducció de l’ARN i facilita l’alliberament de la proteïna del ribosoma.

9 factor de creixement BIOQ, EMBRIOL, FISIOL ANIM i GEN Hormona polipeptídica que regula la divisió cel·lular.

10 factor de la coagulació FISIOL ANIM Element proteic contingut a la sang d’una manera natural i que té un paper decisiu en la coagulació.

11 factor de potència ELECTROT En corrent altern, quocient entre la potència activa i la potència aparent.

12 factor de producció ECON Cadascun dels elements que, combinats en unes proporcions determinades, permeten la producció de béns i serveis i possibiliten la percepció d’uns ingressos.

13 factor de qualitat ELECTRÒN En un circuit LC ressonant, paràmetre que representa la dispersió del guany al voltant de la freqüència de ressonància.

14 factor gravimètric (o químic) QUÍM Proporció en pes que hi ha d’un element dins un compost químic.

15 factor intrínsec gàstric FISIOL ANIM Mucoproteïna produïda per les cèl·lules que entapissen interiorment l’estómac, i que és necessària per a l’absorció de la vitamina B₁₂.

16 factor limitant ECOL Factor ambiental, la manca de disponibilitat del qual limita el desenvolupament d’un organisme o d’una població.

17 factor plaquetari FISIOL ANIM Complex bioquímic, que comporta proteïnes, enzims, hormones, etc., contingut a les plaquetes sanguínies i que té una intervenció activa en la coagulació.

18 factor reumatoide FISIOL ANIM Anticòs present en el sèrum dels malalts d’artritis reumatoide que reacciona amb un antigen derivat de la gammaglobulina.

19 factor transferidor MED Extret dialitzable de limfòcits amb capacitat de transferir la immunitat cel·lular.

->factoria

■factoria

Part. sil.: fac_to_ri_a

[de factor; 1a FONT: 1378]

f MERC 1 Càrrec de factor.

2 Oficina, establiment, del factor.

3 Establiment industrial o de comerç, especialment els situats en colònies.

->factorial

■factorial

Part. sil.: fac_to_ri_al

[de factor]

1 adj MAT Relatiu o pertanyent al factor.

2 f [o m] MAT Producte dels nombres naturals consecutius, des de l’1 fins a un nombre n fixat.

3 anàlisi factorial ESTAD Tècnica estadística que tracta de descriure i explicar les relacions entre unes variables aleatòries directament observables i unes altres de latents també aleatòries, anomenades factors, i que poden ésser la causa de les primeres.

->factòtum

■factòtum

[del ll. fac totum ‘fes-ho tot’]

m i f 1 Persona que, en casa d’altri, ho fa tot, hi exerceix tots els ministeris.

2 Persona que, en un afer, una empresa, etc., ho fa tot, s’encarrega de tot.

->factual

■factual

Part. sil.: fac_tu_al

[formació culta analògica sobre la base del ll. factus, -a, -um, participi de facĕre ‘fer’]

adj FILOS Relatiu o pertanyent als fets.

->factura

■factura

[del b. ll. factura ‘obra artesanal’, probablement a través de l’it; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 1 Acció de fer una cosa;

2 l’efecte.

2 Manera d’ésser feta una cosa.

3 Execució de la part material d’una obra d’art.

4 1 ECON [abrev fact., fra.] Document que acompanya el lliurament de mercaderies o la prestació de serveis amb llurs característiques i preus.

2 passar factura (a algú) loc verb fig Recordar-li un favor que hom li ha fet, esperant que hi correspongui.

3 passar factura (una cosa a algú) loc verb fig Tenir una cosa conseqüències negatives per a algú. L’abús del tabac li va passar factura al cap dels anys.

->facturació

■facturació

Part. sil.: fac_tu_ra_ci_ó

[de facturar]

f ECON 1 Acció de facturar.

2 Quantitat total facturada en un període determinat. La facturació de l’empresa ha pujat.

->facturador

■facturador -a

[de facturar]

adj i m i f 1 Que factura.

2 màquina facturadora (o simplement facturadora) OFICINA Màquina comptable emprada per a la confecció de factures.

->facturar

■facturar

[de factura; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr 1 Fer, fabricar.

2 ECON 1 Fer constar en factures les mercaderies girades.

2 màquina de facturar Màquina facturadora.

3 TRANSP Enregistrar equipatges, mercaderies, etc., en un centre d’expedició (estació de ferrocarrils, companyia naval, aeroport, etc.), per tal que siguin tramesos a llur destinació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: facturar

GERUNDI: facturant

PARTICIPI: facturat, facturada, facturats, facturades

INDICATIU PRESENT: facturo, factures, factura, facturem, factureu, facturen

INDICATIU IMPERFET: facturava, facturaves, facturava, facturàvem, facturàveu, facturaven

INDICATIU PASSAT: facturí, facturares, facturà, facturàrem, facturàreu, facturaren

INDICATIU FUTUR: facturaré, facturaràs, facturarà, facturarem, facturareu, facturaran

INDICATIU CONDICIONAL: facturaria, facturaries, facturaria, facturaríem, facturaríeu, facturarien

SUBJUNTIU PRESENT: facturi, facturis, facturi, facturem, factureu, facturin

SUBJUNTIU IMPERFET: facturés, facturessis, facturés, facturéssim, facturéssiu, facturessin

IMPERATIU: factura, facturi, facturem, factureu, facturin

->facturatge

■facturatge

[de facturar]

m COMPT Operació administrativa per la qual una empresa encomana a una entitat intermèdia el cobrament dels crèdits comercials o de les factures pendents en la data de llur venciment.

->fàcula

■fàcula

[del ll. facŭla ‘torxa’]

f ASTR Filament brillant que s’eleva sobre la fotosfera solar.

->facultar

■facultar

[del b. ll. facultare, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr Donar facultat per a fer alguna cosa. L’has facultat per a disposar lliurement de tots els cabals. Un títol que faculta per a exercir la medicina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: facultar

GERUNDI: facultant

PARTICIPI: facultat, facultada, facultats, facultades

INDICATIU PRESENT: faculto, facultes, faculta, facultem, faculteu, faculten

INDICATIU IMPERFET: facultava, facultaves, facultava, facultàvem, facultàveu, facultaven

INDICATIU PASSAT: facultí, facultares, facultà, facultàrem, facultàreu, facultaren

INDICATIU FUTUR: facultaré, facultaràs, facultarà, facultarem, facultareu, facultaran

INDICATIU CONDICIONAL: facultaria, facultaries, facultaria, facultaríem, facultaríeu, facultarien

SUBJUNTIU PRESENT: faculti, facultis, faculti, facultem, faculteu, facultin

SUBJUNTIU IMPERFET: facultés, facultessis, facultés, facultéssim, facultéssiu, facultessin

IMPERATIU: faculta, faculti, facultem, faculteu, facultin

->facultat

■facultat

[del ll. facultas, -ātis, íd., der. de l’arcaic facul, després facĭlis ‘fàcil’; 1a FONT: s. XV, Curial]

f 1 1 Capacitat, aptitud natural per a fer o sentir. La facultat de pensar, de sentir, de voler.

2 Poder, dret, de fer alguna cosa. La llei li dóna la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns. Facultat plena, lliure, entera, incondicionada, limitada.

3 pl Conjunt de condicions físiques i psíquiques d’un individu requerides per a fer alguna cosa. Un atleta en plenitud de facultats. Facultats mentals.

2 ENSENY [abrev fac.] 1 ant Ciència o art ensenyada en les universitats o les escoles superiors i corresponent a cadascuna de llurs facultats.

2 Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.

3 Conjunt de doctors i altres professors i d’alumnes que integren una facultat.

4 Edifici d’una facultat.

->facultatiu

■facultatiu -iva

Part. sil.: fa_cul_ta_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. facultatus, -a, -um, participi de facultare; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la facultat d’algú.

2 Deixat a la facultat d’altri (per oposició a obligat). Aplicació facultativa d’una regla. Disposició facultativa d’una llei.

3 Dit de l’examen practicat per una persona facultada tècnicament o legalment.

4 BIOL Que pot viure sota diferents condicions ambientals.

2 1 m i f Persona que professa alguna facultat, que té títol legal per a exercir una professió científica o tècnica.

2 m i f esp Metge.

3 adj Relatiu o pertanyent al metge. Fer llit per prescripció facultativa.

->facultativament

■facultativament

[de facultatiu]

adv 1 D’una manera facultativa.

2 Segons els principis o regles d’una facultat.

->facúndia

■facúndia

Part. sil.: fa_cún_di_a

[del ll. facundia, íd., der. del ll. fari ‘parlar’]

f Elocució fàcil i abundant.

->facundiós

■facundiós -osa

Part. sil.: fa_cun_di_ós

[del ll. facundiosus, -a, -um, íd.]

adj Que té facúndia.

->facundiosament

■facundiosament

Part. sil.: fa_cun_di_o_sa_ment

[de facundiós]

adv Amb facúndia.

->FAD

FAD

sigla m BIOQ flavina-adenina-dinucleòtid.

->fada

■fada

[del ll. fata ‘els fats’, pl. de fatum, que es prengué com una personificació femenina del destí; 1a FONT: s. XIV]

f 1 ETNOG i LIT Ésser fantàstic representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica.

2 bella com una fada loc adj Molt bella.

->fadador

■fadador -a

[de fadar]

adj Que fada.

->fadament¹

■fadament¹

[de fadar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m 1 Acció de fadar;

2 l’efecte.

->fadament²

■fadament²

[de fat²]

adv D’una manera fada.

->fadar

■fadar

[de fada; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Exercir una fada el seu poder (sobre algú).

2 Encisar, encantar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fadar

GERUNDI: fadant

PARTICIPI: fadat, fadada, fadats, fadades

INDICATIU PRESENT: fado, fades, fada, fadem, fadeu, faden

INDICATIU IMPERFET: fadava, fadaves, fadava, fadàvem, fadàveu, fadaven

INDICATIU PASSAT: fadí, fadares, fadà, fadàrem, fadàreu, fadaren

INDICATIU FUTUR: fadaré, fadaràs, fadarà, fadarem, fadareu, fadaran

INDICATIU CONDICIONAL: fadaria, fadaries, fadaria, fadaríem, fadaríeu, fadarien

SUBJUNTIU PRESENT: fadi, fadis, fadi, fadem, fadeu, fadin

SUBJUNTIU IMPERFET: fadés, fadessis, fadés, fadéssim, fadéssiu, fadessin

IMPERATIU: fada, fadi, fadem, fadeu, fadin

->fadejar

■fadejar

[de fat²; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr 1 Ésser més o menys fat, mancat de sal. Un guisat que fadeja.

2 Mostrar fador, fer o dir fadeses. És una noia que fadeja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fadejar

GERUNDI: fadejant

PARTICIPI: fadejat, fadejada, fadejats, fadejades

INDICATIU PRESENT: fadejo, fadeges, fadeja, fadegem, fadegeu, fadegen

INDICATIU IMPERFET: fadejava, fadejaves, fadejava, fadejàvem, fadejàveu, fadejaven

INDICATIU PASSAT: fadegí, fadejares, fadejà, fadejàrem, fadejàreu, fadejaren

INDICATIU FUTUR: fadejaré, fadejaràs, fadejarà, fadejarem, fadejareu, fadejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fadejaria, fadejaries, fadejaria, fadejaríem, fadejaríeu, fadejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fadegi, fadegis, fadegi, fadegem, fadegeu, fadegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fadegés, fadegessis, fadegés, fadegéssim, fadegéssiu, fadegessin

IMPERATIU: fadeja, fadegi, fadegem, fadegeu, fadegin

->fadesa

■fadesa

[de fat²; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Qualitat de fat; fador.

2 Acció o dita poc assenyada, càndida.

->fadiga

■fadiga

[de fatigar; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

f 1 Fatiga.

2 HIST DR i 1 DR CAT Dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.

2 fadiga de dret En dret català, del segle XII al segle XVII, denegació feta pel demandat en judici a comparèixer i estar a dret o acceptar la resolució judicial; rebel·lia.

->fadigament

fadigament

[de fadiga; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m DR CAT Acció o situació de fadiga de dret.

->fadigar

fadigar

v tr DR CAT Fer ús del dret de fadiga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fadigar

GERUNDI: fadigant

PARTICIPI: fadigat, fadigada, fadigats, fadigades

INDICATIU PRESENT: fadigo, fadigues, fadiga, fadiguem, fadigueu, fadiguen

INDICATIU IMPERFET: fadigava, fadigaves, fadigava, fadigàvem, fadigàveu, fadigaven

INDICATIU PASSAT: fadiguí, fadigares, fadigà, fadigàrem, fadigàreu, fadigaren

INDICATIU FUTUR: fadigaré, fadigaràs, fadigarà, fadigarem, fadigareu, fadigaran

INDICATIU CONDICIONAL: fadigaria, fadigaries, fadigaria, fadigaríem, fadigaríeu, fadigarien

SUBJUNTIU PRESENT: fadigui, fadiguis, fadigui, fadiguem, fadigueu, fadiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: fadigués, fadiguessis, fadigués, fadiguéssim, fadiguéssiu, fadiguessin

IMPERATIU: fadiga, fadigui, fadiguem, fadigueu, fadiguin

->fàding

■fàding

[de l’angl. fading ‘declinació, desaparició’]

m TELECOM Fenomen degut a les condicions canviants de la ionosfera i que consisteix en la variació de l’amplitud del senyal rebut per un receptor.

->fado

fado

m MÚS Cançó popular portuguesa, habitualment d’estrofes de vuit compassos i en to menor.

->fador

■fador

[de fat²; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat de fat.

->fadrí

■fadrí -ina

[d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *fratrīnus, dimin. de frater ‘germà’, aplicat a frares mendicants joves o llecs, semblantment a l’oc. ant. frairin ‘pobre, mesquí’ i el fr. ant. frarin ‘pobre, mendicant’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 m i f 1 Persona jove, especialment en estat de casar-se. Els fadrins de Sant Boi.

2 Persona soltera, que no s’ha casat mai. Té trenta-nou anys i encara és fadrí.

3 fadrí extern Fadristern.

2 OFIC 1 m i f Operari que ja ha passat l’aprenentatge del seu ofici, però que encara no n’és mestre. Fadrí fuster, fadrí manyà, fadrí paleta.

2 m Grau de l’organització gremial superior a l’aprenent i inferior al mestre. Se l’anomenava també oficial, jove o companyó.

3 m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids (Thalassoma pavo), amb el cos cobert de ratlles transversals ondulades i amb una taca negra a l’esquena.

->fadrinalla

■fadrinalla

[de fadrí]

f Conjunt de fadrins. La fadrinalla ja és a l’envelat.

->fadrinatge

■fadrinatge

[de fadrí]

m 1 1 fadrinesa 1.

2 fer el fadrinatge loc verb Divertir-se com pertoca a un fadrí.

2 Condició de fadrí d’un ofici.

->fadrinejar

■fadrinejar

[de fadrí; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Fer actes propis d’un fadrí, de la joventut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fadrinejar

GERUNDI: fadrinejant

PARTICIPI: fadrinejat, fadrinejada, fadrinejats, fadrinejades

INDICATIU PRESENT: fadrinejo, fadrineges, fadrineja, fadrinegem, fadrinegeu, fadrinegen

INDICATIU IMPERFET: fadrinejava, fadrinejaves, fadrinejava, fadrinejàvem, fadrinejàveu, fadrinejaven

INDICATIU PASSAT: fadrinegí, fadrinejares, fadrinejà, fadrinejàrem, fadrinejàreu, fadrinejaren

INDICATIU FUTUR: fadrinejaré, fadrinejaràs, fadrinejarà, fadrinejarem, fadrinejareu, fadrinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fadrinejaria, fadrinejaries, fadrinejaria, fadrinejaríem, fadrinejaríeu, fadrinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fadrinegi, fadrinegis, fadrinegi, fadrinegem, fadrinegeu, fadrinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fadrinegés, fadrinegessis, fadrinegés, fadrinegéssim, fadrinegéssiu, fadrinegessin

IMPERATIU: fadrineja, fadrinegi, fadrinegem, fadrinegeu, fadrinegin

->fadrinesa

■fadrinesa

[de fadrí]

f 1 1 Estat de fadrí, de solter.

2 Temps que una persona és fadrina.

2 Qualitat de fadrí.

->fadrinot

■fadrinot

[de fadrí]

m dial Fadrí vell.

->fadristern

■fadristern

[de fadrí i extern]

m DR CAT Cabaler.

->faedor¹

■faedor¹ -a

Part. sil.: fa_e_dor

[duplicat de factor amb base radical hereditària, amb el sufix -dor¹]

m i f 1 Persona que fa alguna cosa.

2 el suprem faedor Déu.

->faedor²

■faedor² -a

Part. sil.: fa_e_dor

[duplicat de factor amb base radical hereditària, amb el sufix -dor²]

adj 1 Susceptible d’ésser fet o de fer-se. Una cosa faedora.

2 Que cal fer o s’ha de fer.

->faena

■faena

Part. sil.: fa_e_na

f ant i dial Feina.

->faenada

faenada

Part. sil.: fa_e_na_da

f dial Feinada.

->faenador

faenador -a

Part. sil.: fa_e_na_dor

adj dial Feinador.

->faenater

faenater -a

Part. sil.: fa_e_na_ter

adj dial Feinater.

->faenejar

faenejar

Part. sil.: fa_e_ne_jar

v intr dial Feinejar.

->faener

faener -a

Part. sil.: fa_e_ner

adj dial Feiner.

->faent

■faent

Part. sil.: fa_ent

[ant. participi agent, ll. faciens, -ntis, participi pres. de facĕre ‘fer’]

adj Que fa.

->faetó

■faetó

Part. sil.: fa_e_tó

[del gr. Phaéthōn, figura de la mitologia gr., filla del Sol, que governava el carro del seu pare; 1a FONT: 1888, DLab.]

m TRANSP Cotxe de caixa rectangular per a sis o vuit persones, amb els seients disposats lateralment i amb l’entrada per la part posterior de la caixa.

->faetònids

faetònids

Part. sil.: fa_e_tò_nids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells exòtics de l’ordre dels pelecaniformes, que inclou espècies oceàniques semblants a les gavines.

2 sing Ocell de la família dels faetònids.

->-fag

■-fag -faga

Forma sufixada del mot grec phágō ‘menjar’, que significa ‘menjador de’, ‘consumidor de’. Ex.: antropòfag.

->fagàcies

■fagàcies

Part. sil.: fa_gà_ci_es

f BOT 1 pl Família de fagals que consta d’arbres o arbusts dioics, de fulles simples i alternes, flors apètales i fruits nuciformes.

2 sing Planta de la família de les fagàcies.

->fagals

fagals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies que comprèn la família de les betulàcies i de les fagàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les fagals.

->fageda

■fageda

[de faig; 1a FONT: 1543]

f 1 Bosc de faigs.

2 GEOBOT Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el faig.

->fagedena

■fagedena

[del gr. phagédaina ‘úlcera; fam devoradora’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Apetit immoderat.

->fagedènic

■fagedènic -a

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la fagedena.

2 Dit de les substàncies que consumeixen les fungositats.

3 Dit de les úlceres que destrueixen ràpidament els teixits veïns.

->fagedenisme

■fagedenisme

m PAT Tendència que tenen algunes ferides, xancres o úlceres a créixer ràpidament en extensió i profunditat i fer-se rebels al tractament.

->fagell

■fagell

[d’un probable *fallell, der. de falla¹, per dissimilació]

m Terra que hom acosta a la pila de carbó per enterrar-la quan ja és feta carbó.

->fagequí

fagequí -ina

adj i m i f De Fageca (Comtat).

->-fàgia

■-fàgia

Forma sufixada del mot grec phágō ‘menjar’, que denota la qualitat d’un animal o d’una planta d’ésser menjador de tal o tal cosa. Ex.: antropofàgia.

->fagina

■fagina

[d’un ll. vg. *fagīna, der. de fagus ‘faig’, amb el qual el poble relacionava l’animal; 1a FONT: 1284]

f ZOOL Mamífer del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids (Martes foina), molt semblant al mart, de color terrós i cua llarga.

->fago-

■fago-

Forma prefixada del mot grec phágō, que significa ‘menjar’. Ex.: fagocitosi, fagòlisi.

->fagòcit

■fagòcit

[de fago- i -cit; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m BIOL Cèl·lula lliure, ameboide, que duu a terme la fagocitosi.

->fagocitar

fagocitar

[de fagòcit]

v tr BIOL Dur a terme la fagocitosi d’un microorganisme o d’una partícula.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fagocitar

GERUNDI: fagocitant

PARTICIPI: fagocitat, fagocitada, fagocitats, fagocitades

INDICATIU PRESENT: fagocito, fagocites, fagocita, fagocitem, fagociteu, fagociten

INDICATIU IMPERFET: fagocitava, fagocitaves, fagocitava, fagocitàvem, fagocitàveu, fagocitaven

INDICATIU PASSAT: fagocití, fagocitares, fagocità, fagocitàrem, fagocitàreu, fagocitaren

INDICATIU FUTUR: fagocitaré, fagocitaràs, fagocitarà, fagocitarem, fagocitareu, fagocitaran

INDICATIU CONDICIONAL: fagocitaria, fagocitaries, fagocitaria, fagocitaríem, fagocitaríeu, fagocitarien

SUBJUNTIU PRESENT: fagociti, fagocitis, fagociti, fagocitem, fagociteu, fagocitin

SUBJUNTIU IMPERFET: fagocités, fagocitessis, fagocités, fagocitéssim, fagocitéssiu, fagocitessin

IMPERATIU: fagocita, fagociti, fagocitem, fagociteu, fagocitin

->fagocitari

■fagocitari -ària

[de fagòcit]

adj Relatiu o pertanyent als fagòcits o a la fagocitosi.

->fagocitoblast

fagocitoblast

m BIOL Cèl·lula mare dels fagòcits.

->fagocitòlisi

fagocitòlisi

f BIOL Lisi dels fagòcits, sovint amb alliberament d’antitoxines o substàncies d’activitat antimicrobiana.

->fagocitosi

■fagocitosi

[de fago-, -cit i -osi]

f BIOL Acte que permet, a determinades cèl·lules o a determinats organismes unicel·lulars, de copsar, englobar i generalment destruir o digerir elements molt diversos.

->fagofòbia

fagofòbia

Part. sil.: fa_go_fò_bi_a

f PSIQ Sitofòbia.

->fagòlisi

fagòlisi

f BIOL Fagocitòlisi.

->fagony

■fagony

[del ll. favōnius ‘vent de ponent o sud-oest’, der. de favēre ‘afavorir’]

m CLIMAT Vent de ponent càlid i sec que fon la neu.

->fagosoma

fagosoma

m CIT Vesícula formada en el protoplasma d’un fagòcit per invaginació de la membrana cel·lular, que conté material fagocitat.

->fagot

■fagot

[del fr. ant. fagot, íd., pròpiament ‘feix de llenya’, aplicat a l’instrument de vent per les peces agrupades de què es compon; 1a FONT: 1864, DLab.]

MÚS 1 m Instrument de vent, de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels, el més curt acabat en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble.

2 m i f Músic que toca el fagot.

3 fagot de l’orgue Joc de llengüeteria de l’orgue la sonoritat del qual imita la del fagot.

4 fagot oboè de l’orgue Joc de llengüeteria de l’orgue, de vuit peus i de llengüeta batent.

->fagotista

■fagotista

[de fagot]

m i f MÚS Persona que toca el fagot.

->fai

■fai

Part. sil.: fai

[del fr. faille, íd., d’origen incert; 1a FONT: 1864, DLab.]

m TÈXT Teixit de seda fet amb lligat de plana i trama gruixuda o doblada a diversos caps per passada.

->faialita

■faialita

Part. sil.: fa_ia_li_ta

f MINERAL Silicat de ferro, FeSiO₄, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->faiança

■faiança

Part. sil.: fa_ian_ça

[del fr. faïence, íd., i aquest, del nom de la ciutat italiana de Faenza, d’on provenia aquesta ceràmica; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f ART Tipus de ceràmica envernissada i esmaltada.

->faiçó

■faiçó

Part. sil.: fai_çó

Cp. faisó

[del ll. factio, -ōnis ‘acció de fer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de fer un objecte donant una certa forma a una matèria. L’aram d’aquest vas no ens ha costat res: només n’hem hagut de pagar la faiçó.

2 Forma que hom dóna a un objecte. El material d’aquest gerro és bo, però no me n’agrada la faiçó.

3 pl Faccions.

->faig

■faig

Part. sil.: faig

[del ll. fageus, -a, -um, adj. der. del subst. fagus, íd., que en ll. vg. substituí aquest subst; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m BOT 1 1 Arbre caducifoli de la família de les fagàcies (Fagus sylvatica), d’escorça llisa i grisa, fulles ovades o el·líptiques, flors masculines en inflorescències globuloses pèndules i flors femenines a parells dins involucres pedunculats, i fruits (les fages) en cúpula quadrivalva amb espines.

2 FUST Fusta del faig.

2 faig austral Gènere d’arbres de la família de les fagàcies (Nothofagus sp), semblants al faig i integrada per espècies pròpies d’Amèrica del Sud, Nova Zelanda i Austràlia.

->faïment

■faïment

Part. sil.: fa_ï_ment

m ant Acció de fer.

->faió

■faió

Part. sil.: fa_ió

[possible alteració de ferló, dimin. de ferla]

m BOT Càrritx.

->faionenc

faionenc -a

Part. sil.: fa_io_nenc

adj i m i f De Faió (Matarranya).

->faisà

■faisà

Part. sil.: fai_sà

[de l’oc. ant. faisan, del ll. phasianus, i aquest, del gr. phasianós, íd., és a dir, ‘del Phasis’, riu de la Còlquide, d’on provenia aquest ocell; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m ORNIT Nom de diversos ocells de la família dels fasiànids, de l’ordre dels fasianiformes, amb el cos esvelt i el plomatge de colors molt vius en el mascle.

->faisana

■faisana

Part. sil.: fai_sa_na

f ORNIT Faisà femella.

->faisandé

■faisandé

Part. sil.: fai_san_dé

[del fr. faisandé, íd., de faisan ‘faisà’]

[pl -és] adj GASTR Dit de la carn de caça sotmesa a un inici de descomposició perquè adquireixi un tast adequat.

->faisanera

■faisanera

Part. sil.: fai_sa_ne_ra

[de faisà]

f Corral on hom cria faisans.

->faisme

■faisme

Part. sil.: fa_is_me

m HIST 1 Doctrina política pròpia de la Federació Anarquista Ibèrica, que defensava en les discussions amb el sindicalisme revolucionari una certa ortodòxia anarquista, especialment l’antipoliticisme de la CNT.

2 Actitud política que pretenia de subvertir el règim capitalista de forma violenta mitjançant insurreccions i cops de mà contra l’estat.

3 desp Acció de fer ús de la força i la violència, sovint indiscriminada, apel·lant a l’excusa de perseguir la contrarevolució, sense admetre ni respectar la creació d’una nova legalitat revolucionària.

->faisó

■faisó

Part. sil.: fai_só

Cp. faiçó

[variant de faiçó; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Manera. La seva faisó de parlar. Tot ho explica a sa faisó.

->faista

■faista

Part. sil.: fa_is_ta

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) o al faisme.

2 m i f Membre o partidari de la Federació Anarquista Ibèrica.

->faitó

■faitó

Part. sil.: fai_tó

[probablement de faió, variant ieística de falló, der. de falla¹, amb influx de fester ‘teiera’]

m PESC Graella semicilíndrica, amb un mànec per a fermar-la a la popa d’una embarcació, que hom emprava per a fer-hi el foc en el sistema de pesca a l’encesa.

->faiúmic

faiúmic -a

Part. sil.: fa_iú_mic

1 adj Relatiu o pertanyent a la ciutat del Faium o a la regió del Faium (Alt Egipte), als seus habitants i a les seves tradicions.

2 m LING Dialecte copte propi de la regió del Faium.

->faixa

■faixa

Part. sil.: fai_xa

[del ll. fascia, íd., der. de fascis ‘feix’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 INDUM Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li diferents volts.

2 Faixa que hom usa com a insígnia, generalment de seda.

3 Ventrera de dona.

4 TERAP Peça de teixit elàstic o de cuir que serveix per a cenyir el cos i sostenir les vísceres abdominals en cas de ptosi.

2 p anal 1 Qualsevol cosa que per la seva forma o funció té semblança amb una faixa. Un núvol estrany feia una faixa d’ombra sobre el prat. Van pintar les parets grogues, amb una faixa blava arran de terra. Se subjecta els pantalons amb una faixa de cuir. Lliga el paquet amb aquesta faixa de corda.

2 esp i Tira de paper amb què hom envolta un llibre, una revista, etc., per posar-hi alguna inscripció. La faixa de l’obra diu que ha guanyat un premi literari. L’adreça és a la faixa de la revista.

3 ICT Peix de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids (Trachypterus sp), de color argentat, amb les aletes vermelles.

4 MAR Tira de lona que hom cus a la vela per reforçar-la.

5 MAR Cap que ferma l’arbre al banc d’arborar.

6 faixa de rissos MAR Faixa de lona cosida a una vela, paral·lelament al gràtil o al pujament (segons el tipus d’aquesta), des d’una ralinga a l’oposada, on van fixats els rissos o botafions.

3 HERÀLD 1 Peça fonamental que travessa horitzontalment el camper, normalment al centre d’un escut, quan és única.

2 en faixa loc adv Dit de les peces allargades o dels mobles col·locats en la direcció pròpia de la faixa.

3 faixa en divisa Cinta.

4 TÈXT Cadascuna de les seccions en què hom divideix el total dels fils d’un ordit en confeccionar-lo en l’ordidor de bóta.

->faixa-cantó

faixa-cantó

Part. sil.: fai_xa-can_tó

f HERÀLD Peça composta resultant de la unió de la faixa i del cantó sinistre.

->faixada

■faixada

Part. sil.: fai_xa_da

[de faixa]

f 1 Acció de faixar o faixar-se;

2 l’efecte.

->faixador

■faixador -a

Part. sil.: fai_xa_dor

[de faixar]

m i f Persona que faixa.

->faixaire

■faixaire

Part. sil.: fai_xai_re

[de faixa]

m i f Persona que fabrica faixes o en ven.

->faixar

■faixar

Part. sil.: fai_xar

Hom.: feixar

[de faixa; 1a FONT: 1388]

v 1 tr Cenyir algú o alguna cosa amb una faixa. Faixar una criatura de bolquers. Faixar els diaris abans d’enviar-los.

2 pron Faixa’t més estret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: faixar

GERUNDI: faixant

PARTICIPI: faixat, faixada, faixats, faixades

INDICATIU PRESENT: faixo, faixes, faixa, faixem, faixeu, faixen

INDICATIU IMPERFET: faixava, faixaves, faixava, faixàvem, faixàveu, faixaven

INDICATIU PASSAT: faixí, faixares, faixà, faixàrem, faixàreu, faixaren

INDICATIU FUTUR: faixaré, faixaràs, faixarà, faixarem, faixareu, faixaran

INDICATIU CONDICIONAL: faixaria, faixaries, faixaria, faixaríem, faixaríeu, faixarien

SUBJUNTIU PRESENT: faixi, faixis, faixi, faixem, faixeu, faixin

SUBJUNTIU IMPERFET: faixés, faixessis, faixés, faixéssim, faixéssiu, faixessin

IMPERATIU: faixa, faixi, faixem, faixeu, faixin

->faixa-semibanda

faixa-semibanda

Part. sil.: fai_xa-se_mi_ban_da

f HERÀLD Peça composta que resulta de la unió de la faixa i de la meitat inferior de la banda.

->faixa-semibarra

faixa-semibarra

Part. sil.: fai_xa-se_mi_bar_ra

f HERÀLD Peça composta que resulta de la unió de la faixa i de la meitat inferior de la barra.

->faixa-semipal

faixa-semipal

Part. sil.: fai_xa-se_mi_pal

f HERÀLD Peça composta que resulta de la unió de la faixa i de la meitat inferior del pal.

->faixat

■faixat -ada

Part. sil.: fai_xat

[de faixar]

adj 1 Cenyit o embolicat amb una faixa.

2 Marcat amb una faixa o amb faixes.

3 HERÀLD Dit de l’escut el camper del qual és cobert de faixes, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell.

->faixí

■faixí

Part. sil.: fai_xí

Hom.: feixí

[de faixa]

m INDUM Cinyell de seda, de diferents colors, que certs funcionaris usen com a insígnia.

->faixó

■faixó

Part. sil.: fai_xó

Hom.: feixó

[de faixa]

m MAR Vorada d’una vela.

->faja

■faja

[del ll. (baca ‘baia’) fagea (v. faig); 1a FONT: s. XIII, Vides]

f BOT Fruit del faig.

->fajol

■fajol

[de faig; 1a FONT: 1617]

m BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies (Fagopyrum esculentum), de fulles sagitades, flors hermafrodites, pentàmeres en raïms corimbiformes, i aquenis trígons, destinats a l’alimentació del bestiar. Cal distingir-ne el fajol boig (F. tataricum) i el fajol bord (Polygonum convolvulus).

->fajolar

■fajolar

[de fajol]

m AGR Camp plantat de fajol.

->fajosa

■fajosa

[de faig]

f Fageda.

->falacrocoràcids

■falacrocoràcids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels pelicaniformes, que inclou només el gènere Phalacrocorax, les espècies del qual són els corbs de mar.

2 sing Ocell de la família dels falacrocoràcids.

->falàfel

falàfel

m GASTR 1 Pilota de forma aplanada i molt especiada elaborada amb pasta de cigrons, típica del Pròxim Orient.

2 Entrepà, generalment de pa de pita, de falàfel acompanyat d’amanida.

->falaguer

■falaguer -a

[de afalagar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj 1 Que atrau per les maneres agradoses, corteses.

2 Satisfaent, esperançador.

->falaguerament

■falaguerament

[de falaguer]

adv D’una manera falaguera.

->falagueria

■falagueria

Part. sil.: fa_la_gue_ri_a

[de falaguer; 1a FONT: 1246]

f 1 Qualitat de falaguer.

2 Paraula, acte, propi d’una persona falaguera.

->falaixa

falaixa

Part. sil.: fa_lai_xa

m i f ETNOL Individu d’una ètnia etiòpica que es distingeix sobretot per les seves creences i tradicions hebrees.

->falange

■falange

[del ll. phalanx, -gis, i aquest, del gr. phálagx, -aggos ‘garrot, roleu; front de combat; tropa’; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 HIST Formació de combat de la infanteria grega.

2 p ext Qualsevol cos de tropes nombrós.

3 fig Conjunt de persones unides en un cert ordre per a un mateix fi.

2 SOCIOL i POLÍT En la teoria de Fourier, unitat laboral integrada per cent famílies, que havien de viure en un falansteri.

3 ANAT ANIM 1 Cadascun dels petits ossos llargs que formen l’esquelet dels dits de la mà o del peu.

2 esp Os situat entre el metacarpià o metatarsià i la falangina.

->falangèrids

■falangèrids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers marsupials, de cua llarga i prènsil, pelatge atapeït, amb el segon i el tercer dits soldats.

2 sing Mamífer de la família dels falangèrids.

->falangeta

■falangeta

[de falange]

f ANAT ANIM Tercera falange, la més petita, dels dits de la mà o del peu.

->falàngic

■falàngic -a

[de falange]

adj ANAT Relatiu o pertanyent a una falange.

->falangina

■falangina

[de falange]

f ANAT ANIM Segona falange dels dits de la mà o del peu.

->falangisme

■falangisme

m Doctrina política de la Falange Española, variant espanyola dels moviments feixistes europeus.

->falangista¹

■falangista¹

[de falange]

m ZOOL Esquirol volador.

->falangista²

■falangista²

1 adj Relatiu o pertanyent a la Falange Española.

2 m i f Membre de la Falange Española.

->falansteri

■falansteri

[del fr. phalanstère, creat pel sociòleg fr. Charles Fourier (1772-1837) com a der. de phalange ‘falange’ amb la terminació de monastère ‘monestir’; 1a FONT: s. XIX]

m 1 SOCIOL i POLÍT Habitacle d’una falange en el sistema de Fourier.

2 p ext Allotjament d’una associació de persones.

->falansterià

■falansterià -ana

Part. sil.: fa_lans_te_ri_à

[de falansteri]

1 adj Relatiu o pertanyent al falansteri.

2 m i f Adepte de les doctrines de Fourier.

->falaropòdids

■falaropòdids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes formada exclusivament per les espècies del gènere Phalaropus, anomenades popularment escuraflascons.

2 sing Ocell de la família dels falaropòdids.

->falb

■falb -a

[del ll. td. falvus, i aquest, del germ. falw, íd.; 1a FONT: 1063]

adj D’un color entre roig i groc, com el lleó.

->falç

■falç

Hom.: fals

[del ll. falx, -cis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 AGR 1 Eina que hom empra per a segar les messes o tallar l’herba, consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava, amb un dels extrems acabat en punxa i l’altre amb un mànec.

2 falç bosquera Falç molt resistent que hom empra per a tallar branques.

2 ANAT ANIM 1 falç del cerebel Envà vertical i mitjà situat a la part més posterior de la cavitat cranial, entre ambdós hemisferis cerebrals.

2 falç del cervell Làmina de la duramàter que separa ambdós hemisferis cerebrals.

->falc-

■falc-

Forma prefixada del mot llatí falx, falcis, que significa ‘falç’. Ex.: falcèmia.

->falca

■falca

[d’origen incert, probablement de l’hispanoàrab fálqa ‘estella de fusta’; 1a FONT: 1331]

f 1 OFIC i TECNOL 1 Tascó, normalment de fusta, emprat per a falcar.

2 Qualsevol objecte emprat per a falcar.

2 1 Mot que allarga la frase per guanyar temps a causa d’un vici d’elocució.

2 RET Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers.

3 CONSTR NAV 1 Taula de fusta que forma l’orla en els llaguts i altres embarcacions petites de pesca.

2 Orla immediata a l’escollat de proa o de popa.

3 Cadascuna de les taules de fusta que hom encaixa entre els macarrons de l’orla i que serveixen per a fer-la més alta.

4 falca de proa Orla que hi ha a cada cantó de la proa d’un caro que porta un bitó per a amarrar-hi els caps.

4 PUBL Breu espai generalment publicitari de ràdio o de televisió.

5 falca anticiclònica METEOR Zona de l’atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més alta que a les zones del seu voltant al mateix nivell, i es representa en un mapa sinòptic mitjançant un sistema d’isòbares i d’isohipses paral·leles en forma de U, amb la concavitat dirigida cap a la zona de pressió atmosfèrica més gran.

->falçada

■falçada

[de falç]

f 1 Cop de falç.

2 Manat de messes o d’herba que hom sega o talla d’un cop de falç.

->falcament

■falcament

m ENG Blocatge del possible lliscament entre dues peces garantit pel creixement de la resistència al lliscament, ocasionat per la mateixa força que les fa lliscar.

->falcar

■falcar

[de falca; 1a FONT: 1575, DPou.]

v tr OFIC i TECNOL Introduir un o més tascons o altres objectes en l’espai (més o menys estret) que deixen dues o més coses o parts d’una cosa, per fer fort el conjunt, per evitar que una d’elles balli o vagi baldera o per fixar la posició de l’una respecte a l’altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: falcar

GERUNDI: falcant

PARTICIPI: falcat, falcada, falcats, falcades

INDICATIU PRESENT: falco, falques, falca, falquem, falqueu, falquen

INDICATIU IMPERFET: falcava, falcaves, falcava, falcàvem, falcàveu, falcaven

INDICATIU PASSAT: falquí, falcares, falcà, falcàrem, falcàreu, falcaren

INDICATIU FUTUR: falcaré, falcaràs, falcarà, falcarem, falcareu, falcaran

INDICATIU CONDICIONAL: falcaria, falcaries, falcaria, falcaríem, falcaríeu, falcarien

SUBJUNTIU PRESENT: falqui, falquis, falqui, falquem, falqueu, falquin

SUBJUNTIU IMPERFET: falqués, falquessis, falqués, falquéssim, falquéssiu, falquessin

IMPERATIU: falca, falqui, falquem, falqueu, falquin

->falcat

■falcat

[d’un ll. vg. *falcatus, -a, -um, participi de falcare ‘tallar amb la falç’]

m 1 falçada 2.

2 dial Conjunt, grup, d’animals, persones o coses; esbart.

->falçat

■falçat -ada

[de falç]

1 adj HERÀLD Dit de la peça, especialment la creu, les extremitats de la qual acaben amb una falç o mitja lluna.

2 m dial falçada 2.

->falcejar

■falcejar

Hom.: falsejar

[de falç]

v intr Fer anar la falç segant. Qui no punyeja, no falceja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: falcejar

GERUNDI: falcejant

PARTICIPI: falcejat, falcejada, falcejats, falcejades

INDICATIU PRESENT: falcejo, falceges, falceja, falcegem, falcegeu, falcegen

INDICATIU IMPERFET: falcejava, falcejaves, falcejava, falcejàvem, falcejàveu, falcejaven

INDICATIU PASSAT: falcegí, falcejares, falcejà, falcejàrem, falcejàreu, falcejaren

INDICATIU FUTUR: falcejaré, falcejaràs, falcejarà, falcejarem, falcejareu, falcejaran

INDICATIU CONDICIONAL: falcejaria, falcejaries, falcejaria, falcejaríem, falcejaríeu, falcejarien

SUBJUNTIU PRESENT: falcegi, falcegis, falcegi, falcegem, falcegeu, falcegin

SUBJUNTIU IMPERFET: falcegés, falcegessis, falcegés, falcegéssim, falcegéssiu, falcegessin

IMPERATIU: falceja, falcegi, falcegem, falcegeu, falcegin

->falcella

falcella

[de falç]

f dial AGR Dalla.

->falcèmia

falcèmia

Part. sil.: fal_cè_mi_a

f PAT Presència en la sang d’eritròcits en forma de falç (drepanòcits).

->falci-

■falci-

Forma prefixada del mot llatí falx, falcis, que significa ‘falç’. Ex.: falciforme, falcirostre.

->falcia

■falcia

Part. sil.: fal_ci_a

Hom.: falsia

[variant de falcilla, amb ieisme dissimilatori que sol produir-se en mots que tenen una altra consonant lateral: llentia, fuiola, tovaiola, paiola, maiol, maial, ceia, etc; 1a FONT: 1575, DPou.]

f ORNIT Falcilla.

->falcídia

■falcídia (o quarta falcídia)

Part. sil.: fal_cí_di_a

f DR CAT Quarta part de l’actiu hereditari líquid a què com a mínim té dret l’hereu gravat amb llegats, encara que aquests arribessin a superar-ne les tres quartes parts.

->falciforme

■falciforme

[de falci- i -forme]

adj Que té forma de falç. Lligament falciforme. Fulla falciforme.

->falcilla

■falcilla

[de falç]

f 1 AGR Falçó.

2 OFIC Ganiveta un poc corba que empren els basters i els sabaters per a tallar el cuir.

3 ORNIT Falcillot.

->falcillot

■falcillot

[de falcia]

m ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels apòdids que pertanyen principalment als gèneres Apus i Chaetura, de cos fusiforme, amb ales llargues i estretes, en forma de falç, i cua curta en forma de V. Cal esmentar el falcillot negre (o simplement falcillot) (A. apus) i el falcillot pàl·lid (A. pallidus).

->falciot

■falciot

Part. sil.: fal_ci_ot

[de falcillot]

m ORNIT Falcillot.

->falcó

■falcó

[del ll. td. falco, -ōnis, íd., der. de falx ‘falç’, a causa de les urpes retorçades de l’ocell; 1a FONT: s. XIII]

m 1 ORNIT 1 Nom de diversos ocells de la família dels falcònids, pertanyents gairebé tots al gènere Falco, i una sola espècie al gènere Pernis. Cal esmentar el falcó mostatxut (F. subbuteo), de color negre pissarrenc, amb el pit, la gola i els flancs de color blanc rogenc amb ratlles verticals negrenques, el falcó pelegrí (F. peregrinus), de color gris pissarrenc, la gola blanca i el pit blanc rogenc tacat de negre, i el falcó torter (o de la reina) (F. eleonorae), de color gris molt fosc, amb la cua més llarga que els altres falcons.

2 falcó perdiguer dial Astor.

2 ARM Peça d’artilleria molt semblant al falconet, però de funcionament més primari i de calibre més gran.

->falçó

■falçó

[de falç; 1a FONT: 1458]

m AGR Mena de falç petita emprada per a tallar els raïms durant la verema, per a tallar herba, per a empeltar, etc.

->falcon-

falcon-

Forma prefixada del mot llatí falco, -onis, que significa ‘falcó’. Ex.: falconiforme.

->falconada

■falconada

[de falcó; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 CINEG Acció d’escometre, el falcó, l’esparver, etc., la seva presa.

2 fig Escomesa, especialment a fi d’emparar-se d’alguna cosa. Donar, pegar, falconada.

3 fig Atac o recruada d’una malaltia. No li passa el reuma: ahir va tenir una falconada.

->falconer

■falconer

[de falcó; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m HIST Persona que s’encarregava de la cria i l’ensinistrament dels falcons de caça.

->falconeria

■falconeria

Part. sil.: fal_co_ne_ri_a

[de falcó; 1a FONT: c. 1400]

f CINEG Art de criar i d’ensinistrar per a la caça els falcons i altres ocells de presa.

->falconet

■falconet

m ARM Petita peça d’artilleria emprada durant el segle XV, que hom carregava per la recambra i reposava sobre una forquilla damunt la qual podia bascular verticalment i horitzontalment.

->falcònids

■falcònids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes, de bec curt i ganxut, potes robustes i fortes urpes, a la qual pertanyen els falcons.

2 sing Ocell de la família dels falcònids.

->falconiformes

■falconiformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells de presa que inclou quatre famílies: catàrtids, sagitàrids, falcònids i vultúrids.

2 sing Ocell de l’ordre dels falconiformes.

->falda

■falda

[del germ., probablement fràncic, *falda ‘plec’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 INDUM Part de la vesta talar, de la túnica, etc., que penja de la cintura en avall.

2 Replà que formen les cames d’una persona asseguda, des del ventre als genolls. Estava asseguda amb un nen a la falda. Seure a la falda. Aquest gat sempre se’m posa a la falda.

3 1 Part inferior d’una muntanya, d’una serralada.

2 Part inferior del casc.

4 ADOB 1 Part de la pell d’un animal que correspon al centre i a la part superior de les potes.

2 Peça o tros de cuir obtingut d’aquella part.

5 ALIM Part lateral del ventre d’un moltó o un altre animal de remuc.

6 BOT Conjunt de branques i de brots exteriors de la capçada d’un arbre inclinats cap a terra.

7 GRÀF Paper sobrant que resta a la part inferior externa d’una plana després d’haver imprès el plec.

->faldada

■faldada

[de falda; 1a FONT: s. XIII]

f El que cap a la bossa que hom fa amb la faldilla alçant-la de davant. Una faldada de gra.

->faldar

■faldar

[de falda; 1a FONT: 1436]

m 1 INDUM 1 Part d’una peça de vestir, especialment de l’armadura antiga, de la camisa, que cau solta de la cintura, en avall.

2 Peça de bolquer que cobreix de cintura en avall.

2 p ext Part baixa d’una muntanya; falda.

3 CONSTR 1 Part anterior de la campana d’una llar de foc.

2 Lleixa sobre la boca de la llar de foc.

->faldara

■faldara

[de falda]

f INDUM Bolquer gruixut que hom posava sobre els bolquers ordinaris.

->faldatge

faldatge

m En l’arnès, defensa situada més avall de les cuirasses.

->faldejar

■faldejar

[de falda]

v 1 tr Recórrer, seguir, la falda d’una muntanya, d’una serralada. Vam faldejar el vessant fins arribar a la font.

2 intr Seure a la falda. El seu fill té sis anys i encara faldeja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: faldejar

GERUNDI: faldejant

PARTICIPI: faldejat, faldejada, faldejats, faldejades

INDICATIU PRESENT: faldejo, faldeges, faldeja, faldegem, faldegeu, faldegen

INDICATIU IMPERFET: faldejava, faldejaves, faldejava, faldejàvem, faldejàveu, faldejaven

INDICATIU PASSAT: faldegí, faldejares, faldejà, faldejàrem, faldejàreu, faldejaren

INDICATIU FUTUR: faldejaré, faldejaràs, faldejarà, faldejarem, faldejareu, faldejaran

INDICATIU CONDICIONAL: faldejaria, faldejaries, faldejaria, faldejaríem, faldejaríeu, faldejarien

SUBJUNTIU PRESENT: faldegi, faldegis, faldegi, faldegem, faldegeu, faldegin

SUBJUNTIU IMPERFET: faldegés, faldegessis, faldegés, faldegéssim, faldegéssiu, faldegessin

IMPERATIU: faldeja, faldegi, faldegem, faldegeu, faldegin

->faldellí

■faldellí

[de falda; 1a FONT: s. XVI]

m INDUM Faldilla que se sobreposa a una altra de més llarga.

->falder

■falder -a

[de falda]

adj 1 1 Dit de la criatura a la qual agrada d’estar sempre a la falda d’algú.

2 gos falder Gos petit, que hom pot tenir còmodament a la falda.

2 Caudatari.

->faldeta

■faldeta

[de falda]

[generalment en pl] f 1 INDUM 1 Faldilla.

2 Enagos.

2 ALIM Carn de la falda o del ventre d’un animal.

->faldilla

■faldilla

[de falda; 1a FONT: 1515]

f 1 INDUM [generalment en pl] 1 Peça exterior de vestir, especialment de la dona, que va de la cintura en avall cobrint conjuntament les cames o part d’elles.

2 faldilla pantaló (o faldilles pantaló) Faldilla dividida en dos camals com els pantalons.

2 MOT Part lateral del pistó dels motors de combustió interna.

->faldiller

■faldiller -a

[de faldilla]

1 adj i m Dit de l’home que va sempre darrere les dones, amb dones.

2 adj Que sempre està entre les cames o les faldilles d’algú. Un nen faldiller. Un gosset faldiller.

->faldilletes

■faldilletes

[de faldilla]

1 m Home efeminat.

2 f pl MAR Tros de lona enquitranada o pintada amb oli que hom col·loca voltant la base d’un pal per tal d’impedir que entri aigua a l’enfogonament.

->faldistori

■faldistori

[del b. ll. faldistorium, íd., i aquest, del germ. fràncic *faldistôl ‘cadiral plegable’, comp. de faldan ‘plegar’ i stôl ‘cadiral’ (cf. faristol); 1a FONT: 1595]

m MOBL i LITÚRG Seient reial o pontifical, baix i sense respatller, sovint plegable.

->faldó

■faldó -ona

[de falda; 1a FONT: 1640]

1 adj i f MAR Dit de la vela estireganyada i deformada per efecte de l’ús o massa llarga per defecte de tall.

2 m INDUM faldar 1 1.

->falena

■falena

[del gr. phálaina, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f ENTOM Papallona de nit.

->falènids

falènids

m pl obs ENTOM Geomètrids.

->falern

■falern

m ENOL A l’antiga Roma, vi famós, produït al territori del mateix nom, a la Campània.

->falgar

■falgar

[del ll. filicare, íd., der. de filix, -ĭcis ‘falguera’]

m Falguerar.

->falguera

■falguera

[del ll. vg. *filicaria ‘estesa o matoll de falgueres’, der. de filix, -ĭcis, íd., que passà a designar més tard la planta sola; 1a FONT: s. XIII]

f BOT 1 Planta de la classe dels filicòpsids.

2 falguera aquilina Planta de la família de les polipodiàcies (Pteridium aquilinum), de rizoma llarg i serpentejant, fulles tres vegades pinnades, amb els segments oblongs.

3 falguera femella Falguera de la família de les polipodiàcies (Athyrium filix-femina), de rizoma curt.

4 falguera mascle Falguera de la família de les polipodiàcies (Dryopteris filix-mas), de rizoma gruixut i erecte.

->falguerar

■falguerar

[de falguera]

m Lloc poblat de falgueres.

->falguereda

falguereda

f Falguerar.

->falguereta

■falguereta

[de falguera]

f BOT Planta perenne de la família de les polipodiàcies (Asplenium fontanum), de rizoma curt i fibrós, fulles de contorn lanceolat i bipinnaticompostes.

->falguerola

■falguerola

[de falguera]

f BOT Falzilla.

->falinfaina

■falinfaina

Part. sil.: fa_lin_fai_na

m i f dial Baliga-balaga.

->falisc

falisc -a

1 adj Relatiu o pertanyent als faliscs.

2 m i f HIST Individu pertanyent a un poble de l’Etrúria meridional.

3 m MÈTR Vers de la poesia llatina format per tres dàctils i un espondeu.

->fall

■fall

[de fallir]

m GEOL Penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny.

->falla¹

■falla¹

[del ll. facŭla, dimin. del ll. fax, facis, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Manat de branques seques, brins, estelles o d’altres matèries combustibles que hom encén per fer claror, per anar a calar foc, etc., o també en determinades festes, com ara la de Sant Joan, a les comarques pirinenques entre l’Alta Ribagorça i Andorra.

2 Foguera.

2 FOLK Construcció de material combustible, bàsicament centrada en figures corpòries de caràcter caricaturesc (ninots), que, juntament amb d’altres, hom instal·la (planta) a carrers i places de València i d’altres poblacions valencianes per la festa de Sant Josep (19 de març) i que hom crema la nit d’aquest dia.

->falla²

■falla²

[de fallir; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Falta d’una cosa necessària, útil.

2 GEOL 1 Fractura de l’escorça terrestre al llarg de la qual s’ha produït un desplaçament.

2 falla de transformació Falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d’una altra sense formació ni destrucció de litosfera.

->fal·laç

■fal·laç

[del ll. fallax, -acis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que cerca d’enganyar. Una persona fal·laç.

2 Que enganya amb falses aparences. Un jurament, una promesa, fal·laç.

->fal·làcia

■fal·làcia

Part. sil.: fal_là_ci_a

[del ll. fallacia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Disposició a enganyar.

2 Qualitat de fal·laç.

3 Conjunt de paraules o qualsevol altra cosa disposada per a enganyar.

4 LÒG Forma d’argument defectuosa.

->fal·làcies

fal·làcies

Part. sil.: fal_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de gasteromicetals, de barret mucilaginós que emergeix d’una volva i sovint fètid.

2 sing Fong de la família de les fal·làcies.

->fal·laciós

■fal·laciós -osa

Part. sil.: fal_la_ci_ós

[de fal·làcia]

adj Fal·laç.

->fal·laciosament

■fal·laciosament

Part. sil.: fal_la_ci_o_sa_ment

[de fal·laciós]

adv D’una manera fal·laciosa, amb fal·làcia; fal·laçment.

->fal·laçment

■fal·laçment

[de fal·laç]

adv Amb fal·làcia, d’una manera fal·laç; fal·laciosament.

->fallada

■fallada

[de fallar]

f Acció de fallar.

->fallaire

■fallaire

Part. sil.: fa_llai_re

[de falla¹; 1a FONT: 1886]

m i f Persona que amb una falla encesa a la mà, pren part en certes festes, especialment les que fan en alguns indrets dels Pirineus (des de l’Alta Ribagorça fins a Andorra) la revetlla de Sant Joan.

->fal·lals

■fal·lals

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs gasteromicets al qual pertanyen les fal·làcies, com l’ou del diable i el cranc.

2 sing Fong de l’ordre de les fal·lals.

->fallar

■fallar

[de falla²]

v 1 tr 1 Mancar, no encertar, errar allò que hom vol tocar, atènyer, etc. Ha fallat una llebre a deu passes.

2 p ext Fallar un tret.

2 intr 1 fallir 1.

2 esp No obrar, algú o alguna cosa, en un moment donat com hom esperava. El fre li ha fallat. Aquest remei no falla mai.

3 Frustrar-se, no reeixir.

3 tr JOCS En alguns jocs de cartes, matar una carta amb un atot quan hom no en té del mateix coll per a jugar. Amb quina carta has fallat la meva espasa?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fallar

GERUNDI: fallant

PARTICIPI: fallat, fallada, fallats, fallades

INDICATIU PRESENT: fallo, falles, falla, fallem, falleu, fallen

INDICATIU IMPERFET: fallava, fallaves, fallava, fallàvem, fallàveu, fallaven

INDICATIU PASSAT: fallí, fallares, fallà, fallàrem, fallàreu, fallaren

INDICATIU FUTUR: fallaré, fallaràs, fallarà, fallarem, fallareu, fallaran

INDICATIU CONDICIONAL: fallaria, fallaries, fallaria, fallaríem, fallaríeu, fallarien

SUBJUNTIU PRESENT: falli, fallis, falli, fallem, falleu, fallin

SUBJUNTIU IMPERFET: fallés, fallessis, fallés, falléssim, falléssiu, fallessin

IMPERATIU: falla, falli, fallem, falleu, fallin

->fallat

■fallat -ada

[de fallar]

1 adj GEOL Que té falles o n’és afectat. Relleu fallat. Estructura fallada.

2 adj i m SUR Dit del tap o el carrac que no té tot el suro que caldria per a ésser complet.

->falleba

■falleba

[probablement de l’àr. vg. ḫallǟba, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f CONSTR i FUST Barreta de ferro cilíndrica que hom col·loca en una porta, un finestró, etc., de manera que pugui girar al voltant del seu eix longitudinal per tal que els seus extrems, colzats, s’introdueixin en uns forats, unes anelles, etc., del bastiment o se’n desprenguin.

->fallença

■fallença

[de fallir; 1a FONT: s. XIV]

f ant Acció de fallir.

->faller

■faller -a

[de falla¹]

1 FOLK 1 adj Relatiu o pertanyent a les falles, especialment a les de València. Literatura fallera.

2 m i f Membre de les comissions de carrer encarregades d’organitzar, en el transcurs de l’any, la festa de les falles i, mentre dura la festa, dels diversos actes (traques, cercaviles, crema, etc.).

3 fallera major Dona jove que ostenta la representació simbòlica d’una comissió fallera i que en presideix l’assistència als actes públics, durant les festes de Sant Josep a València i als pobles valencians on es planten falles.

2 f LLAR Teiera.

->fal·lera

■fal·lera

[probablement d’un ll. *fellarĭa, der. de fel, fellis ‘fel’, aplicat inicialment a una malaltia del bestiar deguda a un excés de menjar, d’on la idea de ‘obsessió, idea fixa’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Inclinació envers alguna persona o cosa que porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la contínuament, a no saber estar-se de freqüentar-la, etc. Té una gran fal·lera per la Maria.

->falleva

■falleva

[de falleba, amb encreuament amb lleva]

f CONSTR i FUST Falleba.

->fal·libilisme

fal·libilisme

m FILOS Doctrina que, contra la pretensió d’infal·libilitat de certs científics o filòsofs, estableix el caràcter fal·lible de totes les proposicions humanes.

->fal·libilitat

■fal·libilitat

[del b. ll. fallibilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de fal·lible.

->fal·lible

■fal·lible

[del b. ll. fallibĭlis, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj Que pot caure en error. Tots som fal·libles.

->fàl·lic

■fàl·lic -a

[del ll. phallĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. phallikós, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al fal·lus.

2 cultes fàl·lics HIST REL Conjunt de creences i d’expressions simbòliques, cristal·litzades en ritus, que, a través de representacions més o menys estilitzades del fal·lus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení.

3 estadi fàl·lic PSIC Tercer període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà, corresponent al quart i cinquè anys de vida.

->fallida

■fallida

f 1 1 DR MERC Situació del comerciant o l’industrial que, per circumstàncies econòmiques adverses, o per la seva culpa o imprevisió, o fins i tot maliciosament, ha deixat de complir habitualment els seus pagaments.

2 DR MERC Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d’emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l’empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l’ordre de preferència legal.

3 p ext DR MERC Situació del comprador que, en una subhasta, no ha pagat el preu de la cosa adquirida dins el termini fixat.

4 fig La fallida de la ciència.

2 fallida cardíaca PAT Disminució del volum de sang bombat pel cor en cada contracció cardíaca.

->fal·liforme

■fal·liforme

[de fal·lus i -forme]

adj Que té la forma d’un fal·lus.

->falliment

■falliment

[de fallir; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 Acció de fallir;

2 l’efecte.

2 Mancament.

3 Falta.

->fallió

■fallió

Part. sil.: fa_lli_ó

f ant 1 Falliment.

2 Falta.

->fallir

■fallir

[del ll. fallĕre ‘enganyar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v intr 1 1 Fer falta, no respondre, alguna cosa, en el moment en què hom la necessita, en què li seria útil. Fallir a algú el coratge. Fallir a algú la memòria, la veu.

2 p ext Fallir a algú el cor, l’esperit.

2 Mancar algú a allò que hom esperava d’ell.

3 Caure en falta.

4 DR MERC Fer fallida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fallir

GERUNDI: fallint

PARTICIPI: fallit, fallida, fallits, fallides

INDICATIU PRESENT: falleixo, falleixes, falleix, fallim, falliu, falleixen

INDICATIU IMPERFET: fallia, fallies, fallia, fallíem, fallíeu, fallien

INDICATIU PASSAT: fallí, fallires, fallí, fallírem, fallíreu, falliren

INDICATIU FUTUR: falliré, falliràs, fallirà, fallirem, fallireu, falliran

INDICATIU CONDICIONAL: falliria, falliries, falliria, falliríem, falliríeu, fallirien

SUBJUNTIU PRESENT: falleixi, falleixis, falleixi, fallim, falliu, falleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: fallís, fallissis, fallís, fallíssim, fallíssiu, fallissin

IMPERATIU: falleix, falleixi, fallim, falliu, falleixin

->fallit

■fallit -ida

[de fallir]

adj i m i f DR MERC Dit de la persona natural o jurídica que es troba en situació de fallida.

->fal·locràcia

fal·locràcia

Part. sil.: fal_lo_crà_ci_a

f 1 Situació social en què es produeix un domini dels homes sobre les dones.

2 Masclisme.

->fal·loïdina

fal·loïdina

Part. sil.: fal_lo_ï_di_na

f [C₃₅H₄₈N₈O₁₁S] BIOQ Substància tòxica aïllada de la farinera borda (Amanita phalloides) que s’uneix als filaments d’actina i impedeix els moviments cel·lulars.

->fal·lus

■fal·lus

[del ll. phallus, i aquest, del gr. phallós, íd., ‘emblema de la generació’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 1 Símbol de l’òrgan masculí de la generació.

2 p ext Membre viril; penis.

2 BOT Gènere de bolets de la família de les fal·làcies (Phallus sp), l’espècie més característica del qual és l’ou del diable (Ph. impudicus).

->falòria

■falòria

Part. sil.: fa_lò_ri_a

[variant de falòrnia]

f Falòrnia.

->falòrnia

■falòrnia

Part. sil.: fa_lòr_ni_a

[probablement emparentat amb l’alt it. faloja ‘fogueró festiu’ i el sard logudorès falordia ‘banquet’, potser prové del gr. flogía ‘flames’ amb influx del ll. fallĕre ‘enganyar’; 1a FONT: s. XVIII]

f Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc. Tot això que diuen són falòrnies.

->fals

■fals -a

Hom.: falç

[del ll. falsus, -a, -um, participi de fallĕre ‘enganyar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 1 adj Que no és ver, que per error o engany no correspon a la veritat. Una idea falsa. Un jurament fals. Un testimoniatge fals.

2 adj Que no diu la veritat. Un home fals.

3 m DIPL Document forjat intencionadament que no correspon a un acte jurídic autèntic.

4 adj NUMIS Dit de la moneda produïda fraudulentament per algú que no posseeix el dret d’emetre-la i que reprodueix, amb la màxima fidelitat possible, les monedes de curs legal.

5 falsos dolors OBST Dolors irregulars que apareixen abans del part o durant el part i que no van acompanyats de contraccions uterines.

6 fals testimoni DR PEN Delicte consistent a violar el deure de veracitat que tenen l’obligació d’observar els testimonis i els perits en llurs declaracions davant els jutges o els tribunals.

2 1 adj Que no és real, que no té d’una cosa sinó l’aparença, que és simulat o ha estat contrafet o alterat per tal d’enganyar. Una falsa modèstia. Or fals. Un fals pretext. Un testament fals.

2 adj Expressa que un nom és aplicat a una cosa per analogia, per semblança amb la que designa pròpiament. Falses membranes. Falses costelles. Fals avet.

3 adj i m i f Que diu o fa coses enganyoses, que afecta sentiments, qualitats, etc., que no té en realitat. Un home fals. Aquesta dona és una falsa.

4 adj p ext Té una mirada d’allò més falsa.

5 falsa alarma Alarma causada per un perill irreal, inexistent.

3 adj 1 Que no és exacte o correcte, que no té la direcció adequada, etc. Un càlcul fals. Una falsa maniobra. Prendre un camí fals. Fer un moviment fals.

2 Insegur, mancat de solidesa o d’estabilitat. Fals equilibri.

3 nota falsa Nota equivocada produïda per una mala entonació o per l’error d’un o diversos intèrprets d’una peça musical.

4 posició falsa fig Posició equívoca o compromesa.

4 en fals loc adv 1 No conformement a la veritat o a la realitat, cercant d’enganyar. Jurar en fals. Apostar en fals.

2 Fallant allò que hom vol tocar o atènyer, d’una manera poc sòlida o poc estable, etc. Pegar un cop en fals. Posar un peu en fals. Fer una passa en fals. Edificar en fals.

5 falsa tinya ENTOM Eruga del lepidòpter tineid Nemapogon granella, que ataca el blat emmagatzemat. Hom l’anomena també cuc del blat.

6 fals bordó MÚS Procediment de cant polifònic emprat a partir del segle XIV que consisteix en una successió de terceres i de sextes emmarcades per acords d’octaves i de quintes.

7 fals carlet BOT Bolet de la família de les rodofil·làcies (Entoloma [Rhodophyllus] lividum), de barret carnós, groc grisenc, i cama robusta.

8 fals color ÒPT i TECNOL Imatge que resulta de representar en color tres o més dels canals espectrals d’una imatge original.

9 fals crup PAT Laringitis estridulosa que es dóna principalment en els infants.

10 fals fredolic BOT Bolet de la família de les cortinariàcies (Cortinarius multiformis), de cama esvelta i barret groc i viscós, amb làmines de color lila grisenc.

->falsabilitat

■falsabilitat

f FILOS Qualitat de falsable.

->falsable

■falsable

adj FILOS Que pot ésser falsat.

->falsació

falsació

Part. sil.: fal_sa_ci_ó

f FILOS 1 Acció de falsar;

2 l’efecte.

->falsador

■falsador -a

m i f ant Falsari, falsificador.

->falsament¹

falsament¹

[de falsar]

m ant 1 Acció de falsar;

2 l’efecte.

->falsament²

■falsament²

[de fals; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adv D’una manera falsa, amb falsedat.

->falsar

■falsar

v tr 1 ant Falsificar.

2 ant Falsejar.

3 FILOS Provar la no-adequació a la realitat d’una proposició, la falsedat d’una tesi, etc. (contraposat a verificar).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: falsar

GERUNDI: falsant

PARTICIPI: falsat, falsada, falsats, falsades

INDICATIU PRESENT: falso, falses, falsa, falsem, falseu, falsen

INDICATIU IMPERFET: falsava, falsaves, falsava, falsàvem, falsàveu, falsaven

INDICATIU PASSAT: falsí, falsares, falsà, falsàrem, falsàreu, falsaren

INDICATIU FUTUR: falsaré, falsaràs, falsarà, falsarem, falsareu, falsaran

INDICATIU CONDICIONAL: falsaria, falsaries, falsaria, falsaríem, falsaríeu, falsarien

SUBJUNTIU PRESENT: falsi, falsis, falsi, falsem, falseu, falsin

SUBJUNTIU IMPERFET: falsés, falsessis, falsés, falséssim, falséssiu, falsessin

IMPERATIU: falsa, falsi, falsem, falseu, falsin

->falsari

■falsari -ària

[de fals; 1a FONT: 1272, CTort.]

m i f DR 1 Persona que fa una falsedat.

2 Falsificador.

->falsedat

■falsedat

[de fals; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Qualitat de fals. La falsedat d’una prova. És un home tot falsedat. Això demostra la seva falsedat.

2 1 Acció o afirmació falsa. Dir falsedats.

2 DR Ocultació o alteració maliciosa de la veritat amb la intenció de produir algun efecte jurídic capaç de lesionar els béns d’un tercer.

->falsejament

■falsejament

[de falsejar]

m 1 Acció de falsejar;

2 l’efecte.

->falsejar

■falsejar

Hom.: falcejar

[de fals]

v 1 tr Alterar una cosa tornant-la falsa, no conforme a la veritat, a la justesa, a l’exactitud. Falsejar la paraula donada. Falsejar els fets. Els micròfons falsegen la veu.

2 intr MÚS Dissonar una corda d’un instrument de les altres.

3 falsejar la vista (o la cara) (a algú) 1 No mirar-lo a la cara.

2 Fer com aquell qui no el veu o no el coneix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: falsejar

GERUNDI: falsejant

PARTICIPI: falsejat, falsejada, falsejats, falsejades

INDICATIU PRESENT: falsejo, falseges, falseja, falsegem, falsegeu, falsegen

INDICATIU IMPERFET: falsejava, falsejaves, falsejava, falsejàvem, falsejàveu, falsejaven

INDICATIU PASSAT: falsegí, falsejares, falsejà, falsejàrem, falsejàreu, falsejaren

INDICATIU FUTUR: falsejaré, falsejaràs, falsejarà, falsejarem, falsejareu, falsejaran

INDICATIU CONDICIONAL: falsejaria, falsejaries, falsejaria, falsejaríem, falsejaríeu, falsejarien

SUBJUNTIU PRESENT: falsegi, falsegis, falsegi, falsegem, falsegeu, falsegin

SUBJUNTIU IMPERFET: falsegés, falsegessis, falsegés, falsegéssim, falsegéssiu, falsegessin

IMPERATIU: falseja, falsegi, falsegem, falsegeu, falsegin

->falset

■falset

[de fals; 1a FONT: 1575, DPou.]

m MÚS 1 Tècnica de cant destinada a obtenir una veu masculina de registre entre contralt i soprano, d’una sonoritat molt pura i potent.

2 Veu artificial i estrafeta d’home situada per sobre dels registres normals masculins, que el cantant utilitza esporàdicament per a produir efectes còmics.

->falsetà

■falsetà -ana

adj i m i f De Falset (Priorat).

->falsetenc

falsetenc -a

adj i m i f Falsetà.

->falsetista

falsetista

m i f MÚS Cantant que utilitza la tècnica del falset.

->falsia¹

■falsia¹

Part. sil.: fal_si_a

Hom.: falcia

[de fals; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de fals, d’ésser una persona falsa. La seva falsia em revolta.

2 Acció o paraula pròpia d’una persona falsa. Això és una falsia.

->falsia²

■falsia²

Part. sil.: fal_si_a

Hom.: falcia

[per falcia, de falç]

f TÈXT Llançadora de bronze.

->falsificable

■falsificable

[de falsificar]

adj Susceptible d’ésser falsificat.

->falsificació

■falsificació

Part. sil.: fal_si_fi_ca_ci_ó

[de falsificar]

f 1 1 Acció de falsificar;

2 l’efecte.

2 DR PEN Delicte que hom comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l’alteració de la veritat.

3 ART Obra d’art introduïda en el mercat artístic amb la finalitat d’especular-hi fent que sigui valorada com a autèntica, sense ésser-ho, o com a feta per un autor diferent del que l’ha feta.

->falsificador

■falsificador -a

[de falsificar; 1a FONT: 1490, Tirant]

m i f Persona que falsifica.

->falsificar

■falsificar

[de fals; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Alterar una cosa, especialment material, per tal d’enganyar. Falsificar el vi.

2 Fer fraudulentament una cosa que tingui l’aparença d’una altra. Falsificar una pintura. Falsificar moneda. Falsificar un document.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: falsificar

GERUNDI: falsificant

PARTICIPI: falsificat, falsificada, falsificats, falsificades

INDICATIU PRESENT: falsifico, falsifiques, falsifica, falsifiquem, falsifiqueu, falsifiquen

INDICATIU IMPERFET: falsificava, falsificaves, falsificava, falsificàvem, falsificàveu, falsificaven

INDICATIU PASSAT: falsifiquí, falsificares, falsificà, falsificàrem, falsificàreu, falsificaren

INDICATIU FUTUR: falsificaré, falsificaràs, falsificarà, falsificarem, falsificareu, falsificaran

INDICATIU CONDICIONAL: falsificaria, falsificaries, falsificaria, falsificaríem, falsificaríeu, falsificarien

SUBJUNTIU PRESENT: falsifiqui, falsifiquis, falsifiqui, falsifiquem, falsifiqueu, falsifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: falsifiqués, falsifiquessis, falsifiqués, falsifiquéssim, falsifiquéssiu, falsifiquessin

IMPERATIU: falsifica, falsifiqui, falsifiquem, falsifiqueu, falsifiquin

->falsiós

■falsiós -osa

Part. sil.: fal_si_ós

[de falsia¹]

adj Ple de falsia. Un home falsiós. Paraules falsioses.

->falta

■falta

[de l’ant. falt, falta ‘mancat’, ll. vg. fallĭtus, -a, -um, per falsus, -a, -um, participi del ll. fallĕre ‘fallir, enganyar’]

f 1 1 El fet de no haver-hi o de no tenir una cosa necessària, convenient, útil, desitjada, etc., o de no haver-n’hi o de no tenir-ne prou; mancança, manca. Hi ha falta de treball. Una falta d’enteniment. No pas per falta de ganes, sinó per falta de temps i de mitjans.

2 Absència d’una persona indispensable, estimada, etc. He notat la falta del pare.

3 a falta de loc prep Mancant, no tenint. A falta de mantega, haurem de conformar-nos amb margarina.

4 fer falta loc verb Caldre, ésser necessari. Ens fa falta un diccionari d’autoritats. Em fas falta. Hi fas falta. No fa falta que ho diguis.

5 sens falta loc adv Immancablement, indefectiblement. Vol cobrar demà sens falta. Vindré sens falta.

2 esp El fet de deixar de tenir la menstruació per embaràs.

3 1 Acció, paraula o omissió contrària a un deure, una obligació, una regla, etc., o que implica desconsideració envers algú; mancament. Havia comès una falta de disciplina. Perdoneu les meves faltes. És una falta gravíssima als teus pares.

2 esp El fet de no assistir a un lloc on és obligació d’assistir, especialment un alumne a classe. Aquest mes he tingut vuit faltes d’assistència. Està malalt sovint: fa moltes faltes.

3 p ext Cosa mal feta en un treball, una obra, especialment en un escrit. En la seva redacció no hi ha cap falta.

4 DR PEN Acció o omissió voluntària penada per la llei amb una sanció lleu.

5 ESPORT Infracció del reglament d’un esport determinat.

6 GRÀF Qualsevol errata, gargot, etc., que hom troba en una obra després de la seva impressió.

7 falta característica CRÍT TEXT Error textual típic d’un grup o una família de manuscrits.

8 posar falta (a algú) loc verb Consignar la no-assistència a un lloc, especialment a classe, d’algú que té el deure d’assistir-hi. El professor ha passat llista i t’ha posat falta.

->faltar

■faltar

[de falta; 1a FONT: c. 1500]

v intr 1 1 mancar 2 1 i mancar 2 2. Hi falta un full. Ni en faltà ni en sobrà. Falten uns quants bitllets de la caixa. Li falta una cama. No hi faltis. Falta algú? Ara ja només falta polir-ho. Falten cinc quilòmetres per a arribar-hi. Falten dos minuts per a les tres.

2 esp Deixar d’assistir a un lloc on és obligació d’assistir. Faltar a classe. Faltar a la feina.

3 esp Ésser algú absent pel fet d’haver-se mort. El dia que ell falti aniran a captar.

4 falta gent! loc interj Expressió que hom posposa a frases exclamatives indicadores de direcció cap a un lloc per a intensificar-les. A dinar falta gent! Cap a casa falta gent!

5 faltar-se’n poc per a Haver estat a punt d’esdevenir-se.

6 trobar a faltar loc verb Adonar-se que algú o alguna cosa que hauria d’ésser en un lloc no hi és.

7 trobar a faltar loc verb Sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició, etc., d’algú o d’alguna cosa. Si se’n va, el trobarà a faltar.

2 mancar 3. Ha faltat a la seva paraula. No li he faltat en res.

3 NÀUT Deixar-se anar, cedir o rompre’s una corda, un aparell, una àncora, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: faltar

GERUNDI: faltant

PARTICIPI: faltat, faltada, faltats, faltades

INDICATIU PRESENT: falto, faltes, falta, faltem, falteu, falten

INDICATIU IMPERFET: faltava, faltaves, faltava, faltàvem, faltàveu, faltaven

INDICATIU PASSAT: faltí, faltares, faltà, faltàrem, faltàreu, faltaren

INDICATIU FUTUR: faltaré, faltaràs, faltarà, faltarem, faltareu, faltaran

INDICATIU CONDICIONAL: faltaria, faltaries, faltaria, faltaríem, faltaríeu, faltarien

SUBJUNTIU PRESENT: falti, faltis, falti, faltem, falteu, faltin

SUBJUNTIU IMPERFET: faltés, faltessis, faltés, faltéssim, faltéssiu, faltessin

IMPERATIU: falta, falti, faltem, falteu, faltin

->faltat

■faltat -ada

[de faltar]

adj Mancat, que manca d’una cosa determinada. Un escriptor faltat de talent.

->falua

■falua

Part. sil.: fa_lu_a

[probablement de l’àr. falûwa ‘egua jove’; 1a FONT: 1372]

f CONSTR NAV Embarcació menor per a ús dels almiralls o altres autoritats.

->faluga

■faluga

[variant de falua; 1a FONT: c. 1640]

f 1 CONSTR NAV Falua.

2 col·loq i p anal Persona o animal petit i bellugadís.

->falutx

■falutx

[del cast. falucho, der. de falúa]

m CONSTR NAV Barca de mitjana.

->falzia

■falzia

Part. sil.: fal_zi_a

[variant de falzilla (cf. falcia); 1a FONT: s. XIV]

f BOT Falzilla.

->falzilla

■falzilla

[del ll. td. filicicŭla, substitut del ll. cl. filicŭla, dimin. de filix, -ĭcis ‘falguera’ , Bertrana]

f BOT 1 Falguera de la família de les polipodiàcies (Adianthum capillus-veneris), de rizoma serpentejant i frondes bipinnatisectes, amb segments flabel·liformes o cuneïformes.

2 falzilla blanca Falguera de la família de les polipodiàcies (Asplenium rutamuraria), de rizoma curt, amb frondes bipinnatisectes, de contorn triangular.

3 falzilla negra Falguera de la família de les polipodiàcies (Asplenium adianthum-nigrum), de fulles pinnaticompostes, de contorn triangular.

4 falzilla roja Falguera de la família de les polipodiàcies (Asplenium trichomanes), de fulles pinnatisectes, amb segments ovats i creuats.

->fam

■fam

[del ll. fames, famis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 FISIOL Desig molt intens de menjar, sovint lligat a una sensació de buit o de contracció a l’estómac.

2 fig Desig ardent d’alguna cosa; avidesa. Tenir fam de riqueses. Una fam insaciable d’honors.

3 fam canina Fam intensíssima.

4 fam dolorosa PAT Dolor a l’epigastri que es presenta quan l’estómac és buit.

5 fam oculta MED Necessitat fisiològica dels hipoalimentats, sense traducció sensorial.

6 mort de fam Persona mancada de recursos, d’allò més elemental per a viure.

2 1 Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments. Els horrors de la pesta, la fam i la guerra.

2 fugir de fam i de feina loc verb Ésser malfeiner, defugir tota obligació.

->fama

■fama

[del ll. fama ‘rumor; opinió; fama’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Veu pública de lloança o blasme.

2 Reputació favorable o desfavorable. Tenir bona fama, mala fama.

2 1 abs Renom, notorietat deguda a l’excel·lència d’una persona en el seu art, la seva professió, etc., a l’excel·lència d’un remei, d’una cosa qualsevol. Té fama de valent.

2 agafa (o cria) fama i posa’t a jeure Refrany amb què se sol criticar la inactivitat de moltes persones importants perquè, un cop aconseguida la fama, ja solen quedar-se tranquil·les.

3 de fama Famós. És un metge de fama.

->famejant

■famejant

[de famejar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que pateix fam.

->famejar

■famejar

Hom.: femejar

Cp. afamar

[de fam; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Patir fam.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: famejar

GERUNDI: famejant

PARTICIPI: famejat, famejada, famejats, famejades

INDICATIU PRESENT: famejo, fameges, fameja, famegem, famegeu, famegen

INDICATIU IMPERFET: famejava, famejaves, famejava, famejàvem, famejàveu, famejaven

INDICATIU PASSAT: famegí, famejares, famejà, famejàrem, famejàreu, famejaren

INDICATIU FUTUR: famejaré, famejaràs, famejarà, famejarem, famejareu, famejaran

INDICATIU CONDICIONAL: famejaria, famejaries, famejaria, famejaríem, famejaríeu, famejarien

SUBJUNTIU PRESENT: famegi, famegis, famegi, famegem, famegeu, famegin

SUBJUNTIU IMPERFET: famegés, famegessis, famegés, famegéssim, famegéssiu, famegessin

IMPERATIU: fameja, famegi, famegem, famegeu, famegin

->famèlic

■famèlic -a

[del ll. famelĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1515]

adj Que pateix molta fam. Un gos famèlic.

->famèlicament

■famèlicament

[de famèlic]

adv Amb molta fam.

->famennià

famennià -ana

Part. sil.: fa_men_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al famennià.

2 m Segon estatge del devonià superior, situat damunt el frasnià i sota el tournaisià.

->família

■família

Part. sil.: fa_mí_li_a

[del ll. famĭlĭa ‘conjunt de criats i esclaus d’una casa; família’, der. de famŭlus ‘criat’; 1a FONT: 1433]

f 1 1 ANTROP SOC Unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.

2 Conjunt de fills. Fa cinc anys que són casats i no tenen família.

3 GENEAL Conjunt de persones descendents del membre d’un llinatge que, per una raó determinada, canvià de cognom.

4 impr GENEAL Llinatge.

5 família estricta (o nuclear) Família formada pels cònjuges i els fills.

6 família extensa Família formada per diverses unitats maritals vinculades per parentiu i els seus ascendents vius i descendents.

7 família matrifocal Família formada per una o més dones adultes emparentades i la seva descendència, dins la qual els esposos, companys sexuals, pares i genitors no són residents permanents.

8 família nombrosa DR ADM i SOCIOL Família formada pels pares (o només un de tots dos) i tres o més fills

9 família religiosa Grup de religiosos que constitueixen una comunitat o un orde o congregació.

2 p ext Conjunt de persones que viuen en una mateixa casa.

3 1 Conjunt de persones o coses que es consideren del mateix origen o de les mateixes característiques.

2 esp BIOL Categoria taxonòmica situada entre el gènere i l’ordre.

3 GRÀF Cadascun dels conjunts de caràcters tipogràfics que comprenen els diversos cossos i les diverses sèries (rodó, negreta, cursiva, versaleta, etc.) i que responen a un mateix disseny.

4 GRÀF Cadascun dels quatre grups (romà antic, romà modern, egipci i pal sec) en què hom reuneix totes les famílies tipogràfiques.

5 MAT Conjunt de corbes o superfícies que tenen la mateixa equació diferencial.

6 MÚS Nom donat als grups d’instruments basats en el mateix principi. La família de la corda.

7 família de ciclons METEOR Seqüència de ciclons que es produeix en el front polar entre dues invasions d’aire polar a les baixes latituds.

8 família de conjunts ÀLG Col·lecció de conjunts que tenen una característica comuna.

9 família de manuscrits CODIC Grup de còdexs d’un text amb variants i errors comuns.

10 família de mots LING Grup de mots que tenen una arrel comuna.

11 família lingüística LING Grup de llengües que tenen el mateix origen.

12 família radioactiva FÍS ATÒM Sèrie radioactiva.

->familiar

■familiar

Part. sil.: fa_mi_li_ar

[del ll. familiaris, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

1 1 adj Relatiu o pertanyent a la família. Les càrregues, els inconvenients, familiars.

2 m i f Cadascun dels qui componen una família; parent.

2 adj 1 Conegut, no gens estrany a algú. Aquesta expressió m’és familiar. La seva cara m’és molt familiar.

2 És familiar en diverses llengües.

3 adj 1 Sense cerimònia, sense compliments, com el que s’estila entre persones de la mateixa família. Tenen un tracte molt familiar.

2 LING Col·loquial.

4 1 m i f Criat, servent.

2 m CATOL Eclesiàstic al servei personal d’un bisbe.

3 familiar de la inquisició HIST Servidor laic del Sant Ofici.

5 cotxe familiar (o simplement familiar) AUT Brec.

->familiaritat

■familiaritat

Part. sil.: fa_mi_li_a_ri_tat

[del ll. familiarĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f Qualitat de familiar 3 1.

->familiaritzar

■familiaritzar

Part. sil.: fa_mi_li_a_rit_zar

[de familiar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer algú familiar amb una persona o amb una cosa. Un joc que ajuda a familiaritzar els nens amb els rudiments del llenguatge.

2 pron Esdevenir familiar amb una persona o amb una cosa. No aconsegueix familiaritzar-se amb les noves tecnologies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: familiaritzar

GERUNDI: familiaritzant

PARTICIPI: familiaritzat, familiaritzada, familiaritzats, familiaritzades

INDICATIU PRESENT: familiaritzo, familiaritzes, familiaritza, familiaritzem, familiaritzeu, familiaritzen

INDICATIU IMPERFET: familiaritzava, familiaritzaves, familiaritzava, familiaritzàvem, familiaritzàveu, familiaritzaven

INDICATIU PASSAT: familiaritzí, familiaritzares, familiaritzà, familiaritzàrem, familiaritzàreu, familiaritzaren

INDICATIU FUTUR: familiaritzaré, familiaritzaràs, familiaritzarà, familiaritzarem, familiaritzareu, familiaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: familiaritzaria, familiaritzaries, familiaritzaria, familiaritzaríem, familiaritzaríeu, familiaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: familiaritzi, familiaritzis, familiaritzi, familiaritzem, familiaritzeu, familiaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: familiaritzés, familiaritzessis, familiaritzés, familiaritzéssim, familiaritzéssiu, familiaritzessin

IMPERATIU: familiaritza, familiaritzi, familiaritzem, familiaritzeu, familiaritzin

->familiarment

■familiarment

Part. sil.: fa_mi_li_ar_ment

[de familiar]

adv D’una manera familiar, amb familiaritat.

->famolenc

■famolenc -a

[del ll. vg. *famĭnĕntus, íd., cat. ant. famolent, per dissimilació, i després famolenc, per acomodació al sufix més corrent; 1a FONT: s. XV]

adj Que té molta fam.

->famorquí

famorquí -ina

adj i m i f De Famorca (Comtat).

->famós

■famós -osa

[del ll. famosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj 1 1 Que té una gran fama. Un metge famós.

2 p ext Una pintura famosa.

2 Remarcable en alt grau. Un famós xerraire.

->famosament

■famosament

[de famós]

adv D’una manera famosa.

->fàmul

■fàmul -a

[del ll. famŭlus ‘criat’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f Criat.

2 m esp Servent de la comunitat d’un col·legi religiós.

->fan

■fan

[de l’angl. fan (s. XVII), abreviació de fanatic, fora d’ús i reprès el 1889 als Estats Units i després a Anglaterra; propagat en fr. i altres llengües vers el 1950 respecte a vedets de la cançó]

m i f Afeccionat extremament a una cosa, admirador incondicional d’una persona, especialment d’un cantant, artista, etc.

->-fan

■-fan -fana

Forma sufixada del mot grec phanós, que significa ‘clar, evident’. Ex.: diàfan, litòfan.

->fanal

■fanal

Hom.: fenal

Cp. far

[del cat. ant. fanar, i aquest, del gr. bizantí phanári, dimin. de phanós ‘torxa, atxa, llanterna’; 1a FONT: 1561]

m 1 1 Aparell de mà consistent en una caixa, generalment metàl·lica, amb una o més cares transparents o translúcides, que conté una font lluminosa i és destinada a il·luminar, a indicar una posició, a fer senyals, etc.

2 LUM i OBR PÚBL Aparell destinat a la il·luminació d’una via pública consistent en una font lluminosa, sovint col·locada en una caixa fixada sobre un pal vertical, o bé a la paret d’un edifici.

3 MAR Cadascun dels aparells de llum emprats a les naus.

2 1 TRANSP Nom donat als diversos llums emprats en els vehicles, en els vaixells, en els ferrocarrils, etc.

2 fanal de cua FERROC Llum vermell que porta el darrer vagó d’un tren.

->fanaler

■fanaler -a

[de fanal; 1a FONT: s. XX, Carner]

m i f Persona que té cura dels fanals públics.

->fanalera

■fanalera

[de fanal]

f MAR En una nau, suport d’un fanal de reglament.

->fanalet

■fanalet

[de fanal]

m 1 1 Fanal petit.

2 esp Fanal fet de papers de colors que hom utilitza com a guarniment en les revetlles i festes.

3 fanalet vermell ESPORT Persona o equip que ocupa el darrer lloc de la classificació d’una competició.

2 pl BOT i JARD Planta herbàcia anual o biennal de la família de les sapindàcies (Cardiospermum halicacabum), de fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques, i fruit en càpsula membranosa inflada.

->fanariota

fanariota

Part. sil.: fa_na_ri_o_ta

adj i m i f 1 Del Fanar (barri d’Istanbul, seu del patriarcat de Constantinoble).

2 Dit especialment de l’aristocràcia grega que, entorn del patriarca, a Constantinoble, aconseguí de sobreviure després de la caiguda de l’Imperi.

->fanàtic

■fanàtic -a

[del fr. fanatique, i aquest, del ll. fanatĭcus ‘inspirat, ple d’entusiasme’, der. de fanum ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cibeles i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f 1 Excessivament entusiasta, zelós, especialment en qüestions religioses, polítiques, etc.

2 p ext És fanàtic de la música.

2 m HIST REL 1 A l’antiga Roma, il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.

2 Sacerdot de Bel·lona, de la Gran Mare o de diverses religions mistèriques.

->fanàticament

■fanàticament

[de fanàtic]

adv Amb fanatisme.

->fanatisme

■fanatisme

[del fr. fanatisme, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Zel, entusiasme, excessiu a favor d’una creença, d’un partit o d’una causa.

2 p ext Té un gran fanatisme per la pintura abstracta.

->fanatitzador

■fanatitzador -a

[de fanatitzar]

adj i m i f Que fanatitza.

->fanatitzar

■fanatitzar

[de fanàtic]

v 1 tr Fer tornar algú fanàtic. La propaganda insistent va acabar fanatitzant les masses.

2 pron Esdevenir fanàtic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fanatitzar

GERUNDI: fanatitzant

PARTICIPI: fanatitzat, fanatitzada, fanatitzats, fanatitzades

INDICATIU PRESENT: fanatitzo, fanatitzes, fanatitza, fanatitzem, fanatitzeu, fanatitzen

INDICATIU IMPERFET: fanatitzava, fanatitzaves, fanatitzava, fanatitzàvem, fanatitzàveu, fanatitzaven

INDICATIU PASSAT: fanatitzí, fanatitzares, fanatitzà, fanatitzàrem, fanatitzàreu, fanatitzaren

INDICATIU FUTUR: fanatitzaré, fanatitzaràs, fanatitzarà, fanatitzarem, fanatitzareu, fanatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: fanatitzaria, fanatitzaries, fanatitzaria, fanatitzaríem, fanatitzaríeu, fanatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: fanatitzi, fanatitzis, fanatitzi, fanatitzem, fanatitzeu, fanatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: fanatitzés, fanatitzessis, fanatitzés, fanatitzéssim, fanatitzéssiu, fanatitzessin

IMPERATIU: fanatitza, fanatitzi, fanatitzem, fanatitzeu, fanatitzin

->fandango

■fandango

[del cast. fandango, d’origen incert, potser de *fadango, der. de fado ‘cançó i ball popular de Portugal’, ll. fatum ‘fat’, perquè el fado explica líricament el destí de les persones; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MÚS Dansa cantada hispànica de parella que té diverses modalitats: malaguenya, granadina, murciana, asturiana, valenciana, etc., segons els llocs d’origen.

->faneca¹

■faneca¹

[de l’àr. fanîqa ‘sac gran, costal; mesura de capacitat corresponent a un sac’; 1a FONT: 1152]

f METROL 1 Mesura de capacitat per a àrids, dividida en 8 o 12 almuds.

2 faneca d’horta (o de puny, o de sembradura) Fanecada.

->faneca²

faneca²

[del galaicoportuguès faneco ‘eixorellat’]

f ICT Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids (Gadus luscus), de color marró vermellós al dors i gris al ventre, amb una barbeta sota la mandíbula.

->fanecada

■fanecada

[de faneca¹; 1a FONT: c. 1400]

f AGR Mesura superficial agrària corresponent a la superfície que pot ésser sembrada amb una faneca de gra.

->fanecot

fanecot

[de faneca¹]

m METROL Mesura per a àrids equivalent a uns 8 decalitres.

->faner-

■faner-

Forma prefixada del mot grec phanerós, que significa ‘visible’. Ex.: fanerític, fanerosi.

->fànera

■fànera

[del gr. phanerós ‘clar, visible’, der. de phaínō ‘aparèixer’]

f MED Qualsevol formació epidèrmica diferenciada (pèls, ungles, etc.).

->fanerític

■fanerític -a

[formació culta analògica sobre la base de l’arrel gr. fanero-]

adj PETROG Dit de les roques els cristalls de les quals poden ésser reconeguts a ull nu.

->fanero-

■fanero-

Forma prefixada del mot grec phanerós, que significa ‘visible’. Ex.: fanerocristal·lí.

->fanerocristal·lí

■fanerocristal·lí -ina

adj MINERAL Fanerític. Basalt fanerocristal·lí.

->faneròfit

■faneròfit

[de fanero- i -fit]

m BOT Planta amb les gemmes situades a més de 25 cm de terra.

->fanerògam

■fanerògam -a

[de fanero- i -gam]

BOT 1 adj i f Dit de la planta amb òrgans sexuals (flors) i reproductors (fruits) ben visibles.

2 f pl Espermatòfits.

->fanerogàmia

■fanerogàmia

Part. sil.: fa_ne_ro_gà_mi_a

[de fanero- i -gàmia]

f BOT Part de la botànica que tracta de les plantes fanerògames.

->fanerogàmic

fanerogàmic -a

[de fanerogàmia]

adj BOT Relatiu o pertanyent a les plantes fanerògames o a la fanerogàmia.

->fanerogamista

fanerogamista

m i f BOT Botànic especialitzat en l’estudi de les fanerògames.

->fanerozoic

■fanerozoic -a

Part. sil.: fa_ne_ro_zoic

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al fanerozoic.

2 m Eó (o eonotema) que abasta els darrers 570 milions d’anys de la història terrestre en què les evidències paleontològiques de la vida són abundoses. És dividit en tres eres: paleozoic, mesozoic i cenozoic.

->fanfara

■fanfara

[del fr. fanfare, segurament del cast. fanfarria]

f MÚS 1 Xaranga.

2 Peça musical per a instruments de metall que hom interpretava en les caceres per indicar la partida, la peça aconseguida, la retirada, etc.

3 Passatge de música escènica o simfònica que recorda o imita la música de cacera o militar.

->fanfàrria

■fanfàrria

Part. sil.: fan_fàr_ri_a

[del cast. fanfarria, com fanfarrón, de creació expressiva; 1a FONT: c. 1800]

1 f Jactància.

2 adj i m i f Fanfarró, jactanciós.

->fanfarró

■fanfarró -ona

[del cast. fanfarrón, de creació expressiva; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f Que es glorieja de valent, de fets o qualitats reals o suposats.

->fanfarronada

■fanfarronada

[de fanfarró; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Dita o fet propis d’un fanfarró.

2 Ostentació vana.

->fanfarronejar

■fanfarronejar

[de fanfarró]

v intr Dir o fer fanfarronades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: fanfarronejar

GERUNDI: fanfarronejant

PARTICIPI: fanfarronejat, fanfarronejada, fanfarronejats, fanfarronejades

INDICATIU PRESENT: fanfarronejo, fanfarroneges, fanfarroneja, fanfarronegem, fanfarronegeu, fanfarronegen

INDICATIU IMPERFET: fanfarronejava, fanfarronejaves, fanfarronejava, fanfarronejàvem, fanfarronejàveu, fanfarronejaven

INDICATIU PASSAT: fanfarronegí, fanfarronejares, fanfarronejà, fanfarronejàrem, fanfarronejàreu, fanfarronejaren

INDICATIU FUTUR: fanfarronejaré, fanfarronejaràs, fanfarronejarà, fanfarronejarem, fanfarronejareu, fanfarronejaran

INDICATIU CONDICIONAL: fanfarronejaria, fanfarronejaries, fanfarronejaria, fanfarronejaríem, fanfarronejaríeu, fanfarronejarien

SUBJUNTIU PRESENT: fanfarronegi, fanfarronegis, fanfarronegi, fanfarronegem, fanfarronegeu, fanfarronegin

SUBJUNTIU IMPERFET: fanfarronegés, fanfarronegessis, fanfarronegés, fanfarronegéssim, fanfarronegéssiu, fanfarronegessin

IMPERATIU: fanfarroneja, fanfarronegi, fanfarronegem, fanfarronegeu, fanfarronegin

->fanfarroneria

■fanfarroneria

Part. sil.: fan_far_ro_ne_ri_a

[de fanfarró]

f 1 Qualitat de fanfarró.

2 Fanfarronada.

->fang¹

■fang¹

[del germ. fani ‘pantà, fang’, amb terminació en -g per influx de fanga, fangar, per la correlació dels dos conceptes; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 PETROG Mescla de terra i aigua.

2 fang activat QUÍM IND Fang de les estacions depuradores d’aigües residuals amb un contingut molt alt de bacteris i protozous actius que es multipliquen en les aigües.

3 fang residual QUÍM IND Fang extret del tanc de depuració d’aigües que no retorna al circuit i és deshidratat i eliminat, o bé és aprofitat per a engegar el procés de descomposició aeròbica en el compostatge.

2 CERÀM Atuell fet d’aquest material.

3 fig Situació moral molt baixa, deshonrosa.

4 1 anar (o anar-se’n) a pastar fang [emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera] Aneu a pastar fang, nois!

2 enviar (o engegar) (algú) a pastar fang Engegar-lo de mala manera. Com que no en feia cas, la va enviar a pastar fang.

->fang²

■fang²

1 adj Relatiu o pertanyent als fangs o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble que constitueix un conglomerat racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids, que habiten el nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial.

3 m LING Llengua bantu de la família nigerocongolesa, parlada pels fangs.

->fanga

■fanga

[del ll. vanga, íd., amb canvi de v- en f- per influx de fang, a causa de la correlació recíproca dels dos conceptes; 1a FONT: s. XIV]

f AGR Eina per a girar la terra composta d’una pala o forca de ferro posada al cap d’un mànec, el qual té a la part superior un mantí o una creuera perquè hom hi pugui fer força.

->fangada

■fangada

[de fangar²]

f AGR 1 1 Acció de fangar;

2 l’efecte.

2 Mesura agrària emprada a Lleida, equivalent a 1/5 de jornal o a 360 canes quadrades.

->fangador

■fangador -a

[de fangar²; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f Persona que fanga la terra.

->fangal

■fangal

[de fang]

m Fons fangós.

->fangar¹

■fangar¹

[de fang; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m Lloc de molt fang.