->prevaricació

■prevaricació

Part. sil.: pre_va_ri_ca_ci_ó

[del ll. praevaricatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de prevaricar;

2 l’efecte.

2 DR PEN Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.

->prevaricador

■prevaricador -a

[del ll. praevaricator, -ōris, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj i m i f Que prevarica.

->prevaricar

■prevaricar

[del ll. praevaricari, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr 1 Desviar-se algú del seu deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix. Inhabilitar professionalment els qui prevariquen.

2 DR PEN Cometre un funcionari públic una prevaricació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prevaricar

GERUNDI: prevaricant

PARTICIPI: prevaricat, prevaricada, prevaricats, prevaricades

INDICATIU PRESENT: prevarico, prevariques, prevarica, prevariquem, prevariqueu, prevariquen

INDICATIU IMPERFET: prevaricava, prevaricaves, prevaricava, prevaricàvem, prevaricàveu, prevaricaven

INDICATIU PASSAT: prevariquí, prevaricares, prevaricà, prevaricàrem, prevaricàreu, prevaricaren

INDICATIU FUTUR: prevaricaré, prevaricaràs, prevaricarà, prevaricarem, prevaricareu, prevaricaran

INDICATIU CONDICIONAL: prevaricaria, prevaricaries, prevaricaria, prevaricaríem, prevaricaríeu, prevaricarien

SUBJUNTIU PRESENT: prevariqui, prevariquis, prevariqui, prevariquem, prevariqueu, prevariquin

SUBJUNTIU IMPERFET: prevariqués, prevariquessis, prevariqués, prevariquéssim, prevariquéssiu, prevariquessin

IMPERATIU: prevarica, prevariqui, prevariquem, prevariqueu, prevariquin

->prevenció

■prevenció

Part. sil.: pre_ven_ci_ó

[del b. ll. praeventio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de prevenir. La prevenció d’un dany. A prevenció del risc.

2 Predisposició de l’ànim, especialment desfavorable. Examinar una cosa sense prevencions.

3 DR ADM 1 Correcció disciplinària que la llei permet als tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa.

2 estat de prevenció A l’estat espanyol, situació anormal declarada pel govern com a conseqüència d’una alteració de l’ordre públic i que justificava l’adopció de mesures repressives superiors a les de règim normal, sense una suspensió de les garanties.

4 DR PEN Lloc de policia on són custodiades preventivament les persones detingudes com a presumptes autors o còmplices d’un delicte.

5 DR PROC 1 Coneixement anticipat del jutge en una causa que per la seva naturalesa pogués pertànyer a d’altres.

2 Assegurament de béns procedents de successions decretat pel jutge de primera instància o, en tot cas, pel jutge municipal.

6 MIL Lloc de vigilància d’una caserna on són custodiats eventualment els militars que cometen una falta lleu.

7 prevenció dels accidents de treball DR TREB Conjunt de mesures destinades a disminuir els riscs d’accidents laborals.

->prevenient

■prevenient

[de prevenir]

adj Que prevé, que disposa per endavant.

->prevenir

■prevenir

Cp. preveure

[del ll. praevenīre, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v* tr 1 Advertir algú per endavant d’alguna cosa. Us previnc que si no ho feu hi sortireu perdent.

2 Preveure una cosa per impedir-la, per evitar-ne els efectes. Un remei per a prevenir una recruada.

3 Disposar per endavant l’ànim d’algú en un sentit favorable o desfavorable. Ja l’havien previngut contra les pretensions del príncep.

4 DR PROC 1 Anticipar-se un jutge en el coneixement d’una causa que pot correspondre a d’altres.

2 Instruir el jutge les primeres diligències per assegurar els béns procedents de successions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prevenir

GERUNDI: prevenint

PARTICIPI: previngut, previnguda, previnguts, previngudes

INDICATIU PRESENT: previnc, prevens, prevé, prevenim, preveniu, prevenen

INDICATIU IMPERFET: prevenia, prevenies, prevenia, preveníem, preveníeu, prevenien

INDICATIU PASSAT: previnguí, previngueres, previngué, previnguérem, previnguéreu, previngueren

INDICATIU FUTUR: previndré, previndràs, previndrà, previndrem, previndreu, previndran

INDICATIU CONDICIONAL: previndria, previndries, previndria, previndríem, previndríeu, previndrien

SUBJUNTIU PRESENT: previngui, previnguis, previngui, previnguem, previngueu, previnguin

SUBJUNTIU IMPERFET: previngués, previnguessis, previngués, previnguéssim, previnguéssiu, previnguessin

IMPERATIU: prevén, previngui, previnguem, preveniu, previnguin

->preventiu

■preventiu -iva

Part. sil.: pre_ven_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. praeventus, -a, -um, participi de praevenīre ‘prevenir’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que serveix per a prevenir, per a evitar. Un remei preventiu. Presó preventiva.

2 MED i HIG Profilàctic.

3 MIL Dit del mot de comandament que adverteix la tropa sobre l’acció a acomplir.

->preventivament

■preventivament

[de preventiu]

adv Amb prevenció.

->preventori

preventori

[formació culta analògica sobre la base del ll. praeventus, -a, -um, participi de praevenīre ‘prevenir’]

m MED Establiment sanitari que té per finalitat prevenir les malalties.

->preverat

preverat

[de prevere; 1a FONT: 1311]

m Dignitat de prevere.

->preverb

■preverb

m LING Preverbi.

->preverbi

■preverbi

m LING Prefix anteposat a una arrel verbal.

->prevere

■prevere

[del ll. td. presbyter, -tĕri, i aquest, del gr. presbýteros ‘més ancià’, comparatiu de présbys ‘ancià’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m CRIST En l’Església Catòlica, les Esglésies Orientals i les episcopalianes, clergue que ha rebut els ordes majors i té la missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia.

->preveressa

preveressa

[de prevere]

f CRIST Dona que ha rebut l’ordenació de prevere.

->preveure

■preveure

Part. sil.: pre_veu_re

Cp. prevenir

[de veure; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v [imper sing 2 preveges] tr Veure, concebre, per endavant allò que pot ocórrer o que ha d’ocórrer. Fàcil, difícil, de preveure. Preveure l’èxit d’una empresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preveure

GERUNDI: preveient

PARTICIPI: previst, prevista, prevists, previstes

PARTICIPI (alternatiu): previst, prevista, previstos, previstes

INDICATIU PRESENT: preveig, preveus, preveu, preveiem, preveieu, preveuen

INDICATIU IMPERFET: preveia, preveies, preveia, prevèiem, prevèieu, preveien

INDICATIU PASSAT: previu, preveieres, preveié, preveiérem, preveiéreu, preveieren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): previu, preveres, prevéu, prevérem, prevéreu, preveren

INDICATIU FUTUR: preveuré, preveuràs, preveurà, preveurem, preveureu, preveuran

INDICATIU CONDICIONAL: preveuria, preveuries, preveuria, preveuríem, preveuríeu, preveurien

SUBJUNTIU PRESENT: prevegi, prevegis, prevegi, prevegem, prevegeu, prevegin

SUBJUNTIU IMPERFET: preveiés, preveiessis, preveiés, preveiéssim, preveiéssiu, preveiessin

IMPERATIU: preveges, prevegi, prevegem, prevegeu, prevegin

IMPERATIU (alternatiu): preveges, prevegi, prevegem, preveieu, prevegin

->previ prèvia

■previ prèvia

[del ll. praevius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Anterior, que precedeix quelcom. Un acord previ. Li ho van enviar sense previ avís.

->prèviament

■prèviament

Part. sil.: prè_vi_a_ment

[de previ]

adv Per endavant.

->previndre

previndre

[variant de prevenir]

v tr Prevenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: previndre

GERUNDI: prevenint

PARTICIPI: previngut, previnguda, previnguts, previngudes

INDICATIU PRESENT: previnc, prevens, prevé, prevenim, preveniu, prevenen

INDICATIU IMPERFET: prevenia, prevenies, prevenia, preveníem, preveníeu, prevenien

INDICATIU PASSAT: previnguí, previngueres, previngué, previnguérem, previnguéreu, previngueren

INDICATIU FUTUR: previndré, previndràs, previndrà, previndrem, previndreu, previndran

INDICATIU CONDICIONAL: previndria, previndries, previndria, previndríem, previndríeu, previndrien

SUBJUNTIU PRESENT: previngui, previnguis, previngui, previnguem, previngueu, previnguin

SUBJUNTIU IMPERFET: previngués, previnguessis, previngués, previnguéssim, previnguéssiu, previnguessin

IMPERATIU: prevén, previngui, previnguem, preveniu, previnguin

->previngudament

■previngudament

[de previngut]

adv Amb prevenció.

->previngut

■previngut -uda

[de prevenir; 1a FONT: 1596]

adj 1 Que pren precaucions; previsor. Home previngut no és vençut.

2 Advertit per endavant d’alguna cosa que s’ha d’esdevenir. No estava previngut.

->previsible

■previsible

[formació culta analògica sobre la base del ll. praevisus, -a, -um, participi de praevidēre ‘preveure’]

adj Que pot ésser previst.

->previsió

■previsió

Part. sil.: pre_vi_si_ó

[del ll. td. praevisio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de preveure;

2 l’efecte. Les teves previsions s’han complert.

3 en previsió de Preveient. En previsió d’una calamitat pública.

2 COMPT Reserva constituïda per cobrir una necessitat predeterminada.

3 ECON Determinació anticipada, per a un termini més o menys llarg, del comportament i la magnitud de certes variables econòmiques.

4 previsió del temps METEOR Predicció del temps.

5 previsió social DR TREB Conjunt de providències legals a favor dels treballadors.

->previsor

■previsor -a

[del b. ll. praevisor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que preveu.

->priabonià

priabonià -ana

Part. sil.: pri_a_bo_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al priabonià.

2 m Estatge (i edat) de l’eocè superior marí, situat damunt el bartonià i sota l’oligocè.

->priapeu

priapeu

Part. sil.: pri_a_peu

m LIT Composició poètica grecollatina en honor del déu Príap.

->priapisme

priapisme

Part. sil.: pri_a_pis_me

[del ll. Priāpus, i aquest, del gr. Príapos, divinitat grega, símbol de l’instint sexual i la força generativa; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m PAT Erecció anormal i dolorosa del penis, sense cap desig sexual, que és simptomàtica d’una cistitis, d’una blennorràgia, d’una lesió dels centres nerviosos, etc.

->priapuloïdeus

priapuloïdeus

Part. sil.: pri_a_pu_lo_ï_deus

m ZOOL 1 pl Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats que tenen el cos vermiforme, la boca amb espines disposades per a capturar aliments, el sistema nerviós amb un anell i un cordó ventral, i el digestiu amb la faringe espinosa.

2 sing Metazou del grup dels priapuloïdeus.

->pridolià

pridolià -ana

Part. sil.: pri_do_li_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al pridolià.

2 m Unitat del silurià superior, definida com a sèrie o estatge, situada damunt el ludlowià i sota el devonià.

->prim

■prim -a

[del ll. primus, -a, -um ‘primer, en cronologia i classificació’ i d’aquí, ‘de primera qualitat, fi, prim’; 1a FONT: 1168]

1 1 adj Que té relativament poc gruix. Un paper prim.

2 adj fig De molt poca consistència, densitat, de molt poca substància, de poc cos, poca riquesa, escàs. Un brou, un vi, prim. Una terra prima. Una veu prima. Un son molt prim. Anar prim de butxaca.

3 f MÚS La corda més prima i, per tant, de so més agut dels diferents instruments de corda.

4 anar (o venir) de prim Faltar poc que no s’esdevingui una cosa.

5 mirar prim Ésser escrupolós en executar o en judicar una cosa.

6 no mirar prim No tenir escrúpols, miraments.

2 m 1 Part més prima d’un membre o d’una part del cos humà o del d’un animal, d’una cosa, etc.

2 ADOB Part de la sola que correspon al ventre de l’animal.

3 CONSTR NAV Cadascuna de les dues peces més petites de l’esquena d’un llagut que, l’una a proa i l’altra a popa, van clavades als medissos.

4 pl CONSTR NAV Parts més primes de proa i de popa d’una barca.

3 adj FISIOL Magre.

4 m MAR Escull o roca que té la superfície a flor d’aigua o, sense sortir d’aquesta, molt pròxima a la seva superfície.

5 1 adj Primer.

2 m pl ALIM Primer segó que surt en fer farina.

3 f CRON En la divisió romana del dia, l’hora primera, corresponent a les sis del matí.

4 f ENSENY Primera secció del dia escolar en les escoles i universitats, d’on prové la denominació de lliçó de prima o catedràtic de prima.

5 f LITÚRG Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.

6 a prim son Durant el primer son.

7 cosí prim Fill del cosí del pare o de la mare.

6 f 1 Espai de temps del capvespre fins a l’entrada de fosc.

2 PESC La pescada que hom fa en aquesta hora. Anar a la prima. Pescar de prima.

->prima

■prima

[del fr. prime, íd., i aquest, de l’angl. premium (amb pronúncia angl.), del ll. praemium ‘premi’; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 ASSEG Suma pagada per l’assegurat a una companyia d’assegurances.

2 ECON Suma que, en certes operacions de borsa, el comprador paga al venedor pel dret d’anul·lar el contracte.

3 Excedent del preu de cessió d’un valor sobre el nominal (prima d’emissió).

4 ECON Premi pecuniari donat per l’estat o per una institució, etc., a una empresa, etc., que exporta o importa certes mercaderies, o a qui pren a càrrec seu una acció d’utilitat pública, als abonats a un diari a fi d’encoratjar els abonaments, etc., als qui prenen part en una competició esportiva, etc., perquè s’esforcin a aconseguir un resultat determinat.

->primacia

■primacia

Part. sil.: pri_ma_ci_a

[del b. ll. primatia, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Preeminència.

2 CRIST Dignitat de primat.

->primacial

■primacial

Part. sil.: pri_ma_ci_al

[del b. ll. primatialis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent al primat o a la primacia.

->prima donna

prima donna^* [pɾìmaðɔ́nna]

[it ] f MÚS Cantant femenina principal d’una òpera, o d’una companyia d’òpera, generalment una soprano.

->primal

■primal -a

[del b. ll. primalis ‘primer, principal’; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj i m RAM Dit de l’animal oví, boví o caprí des que canvia les dues incisives internes fins que perd les dues incisives externes de llet (entre l’any i els tres anys de vida).

->primala

■primala

f RAM Animal primal femella.

->primall

■primall

[de prim]

m 1 Lloc on una cosa s’aprima.

2 AGR Terra de conreu prima, de poca profunditat.

3 SUR Suro més prim que el normal.

->primar

primar

v tr 1 Concedir una prima.

2 p ext Premiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: primar

GERUNDI: primant

PARTICIPI: primat, primada, primats, primades

INDICATIU PRESENT: primo, primes, prima, primem, primeu, primen

INDICATIU IMPERFET: primava, primaves, primava, primàvem, primàveu, primaven

INDICATIU PASSAT: primí, primares, primà, primàrem, primàreu, primaren

INDICATIU FUTUR: primaré, primaràs, primarà, primarem, primareu, primaran

INDICATIU CONDICIONAL: primaria, primaries, primaria, primaríem, primaríeu, primarien

SUBJUNTIU PRESENT: primi, primis, primi, primem, primeu, primin

SUBJUNTIU IMPERFET: primés, primessis, primés, priméssim, priméssiu, primessin

IMPERATIU: prima, primi, primem, primeu, primin

->primari

■primari -ària

[del ll. primarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1539]

1 1 adj Primer en una gradació començant pel grau inferior. Ensenyament primari. Escola primària. Instrucció primària.

2 adj Fonamental, bàsic. Colors primaris. Menjar i dormir són necessitats primàries.

3 adj i m i f Dit d’una persona poc cultivada, rústica. És un xicot decidit, però una mica primari.

2 adj ASTR Dit dels planetes pròpiament dits, per oposició als planetes secundaris o satèl·lits.

3 adj DR PEN Dit de la persona que ingressa a la presó i que no ha estat condemnada anteriorment amb una sentència executòria per haver comès un delicte.

4 adj i m ELECTROT Dit de l’enrotllament d’un transformador que rep la potència activa.

5 ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al primari.

2 m Paleozoic. També és anomenat era primària.

6 adj QUÍM ORG 1 Dit dels àtoms de carboni saturats, els quals en el si d’una estructura complexa de dos o més àtoms de carboni es troben units únicament a un altre àtom de carboni.

2 p ext Dit d’alguns grups funcionals, com l’hidroxil, quan es troben units a un carboni primari.

3 Dit del tipus d’amina en el qual existeix un grup —NH₂ unit a una cadena carbonada.

7 m MEC Arbre d’un canvi de velocitats situat a l’entrada o cantó del motor.

8 LING 1 grup primari En lingüística romànica, grup consonàntic que ja existia en llatí.

2 derivat primari Derivat format directament d’una arrel.

9 sector primari ECON Conjunt d’activitats econòmiques relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, els boscs, la caça, la pesca i, d’acord amb alguns autors, també les activitats extractives (mineria).

10 tipus primari QUÍM ANAL Denominació d’algunes substàncies de les quals hom pot preparar dissolucions de concentració exactament coneguda, emprades en anàlisi volumètrica per a valorar dissolucions d’altres reactius dels quals hom no pot preparar, per simple pesada i dissolució, solucions de concentració exactament coneguda.

->primària

■primària

Part. sil.: pri_mà_ri_a

[de prim]

f Qualitat de prim, primesa, primor.

->primàriament

■primàriament

Part. sil.: pri_mà_ri_a_ment

[de primari]

adv En primer lloc.

->primarietat

primarietat

Part. sil.: pri_ma_ri_e_tat

f DR PEN Situació penitenciària de primari.

->primat

■primat

[del ll. primatus, -us, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 CATOL 1 Títol honorífic vinculat a una seu arquebisbal que comporta una preeminència sobre els metropolitans o bisbes d’un estat o regió.

2 Autoritat de Pere en el si del col·legi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma.

3 DR CAN A l’orde benedictí, l’abat general que representa les diverses congregacions davant la Santa Seu i els monestirs que no hi estan federats.

2 ZOOL 1 pl Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, ulls en posició davantera, el cos recobert de pèl, sentit de l’olfacte poc desenvolupat, la vida típicament arborícola i que tendeixen a formar grups. Inclou el gènere humà.

2 sing Mamífer de l’ordre dels primats.

->primatòleg

primatòleg -òloga

[de primats i -leg]

m i f Persona versada en primatologia.

->primatologia

primatologia

Part. sil.: pri_ma_to_lo_gi_a

[de primats i -logia]

f ETOL Branca de la zoologia especialitzada en l’estudi dels primats.

->primatxer

primatxer

[variant mallorquina de primicer, influïda probablement per l’it. primicerio, íd.]

m Primicer.

->primatxó

■primatxó -ona

[de prim; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Que tira a prim.

->primavera

■primavera

[del ll. prima vera ‘inici de la primavera’, essent vera una feminització del neutre invariable ver, veris ‘primavera’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 ASTR Estació de l’any, entre l’hivern i l’estiu, que, a l’hemisferi nord, comença el 21 de març, a l’equinocci de primavera, i acaba el 21 de juny, al solstici d’estiu, i a l’hemisferi sud comença el 23 de setembre i acaba el 21 de de desembre.

2 primavera d’hivern ASTR Tardor.

3 METEOR Estació tèbia que a l’hemisferi nord correspon als mesos de març, abril i maig.

4 fig Edat de la joventut. La primavera de la vida.

5 Any de l’edat jove. Una noia de quinze primaveres.

2 BOT Prímula.

3 ORNIT 1 Bec d’alena.

2 Mallerenga carbonera.

3 primavera blava Mallerenga blava.

->primaveral

■primaveral

[de primavera]

adj Relatiu o pertanyent a la primavera.

->primaverenc

■primaverenc -a

[de primavera; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Primaveral, vernal.

->primcernut

■primcernut -uda

[de prim i cernut, participi de cerndre]

adj Primmirat.

->primejar

■primejar

[de prim]

v intr Ésser més o menys prim.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: primejar

GERUNDI: primejant

PARTICIPI: primejat, primejada, primejats, primejades

INDICATIU PRESENT: primejo, primeges, primeja, primegem, primegeu, primegen

INDICATIU IMPERFET: primejava, primejaves, primejava, primejàvem, primejàveu, primejaven

INDICATIU PASSAT: primegí, primejares, primejà, primejàrem, primejàreu, primejaren

INDICATIU FUTUR: primejaré, primejaràs, primejarà, primejarem, primejareu, primejaran

INDICATIU CONDICIONAL: primejaria, primejaries, primejaria, primejaríem, primejaríeu, primejarien

SUBJUNTIU PRESENT: primegi, primegis, primegi, primegem, primegeu, primegin

SUBJUNTIU IMPERFET: primegés, primegessis, primegés, primegéssim, primegéssiu, primegessin

IMPERATIU: primeja, primegi, primegem, primegeu, primegin

->primer¹

■primer¹

[v. primer²]

adv 1 La primera vegada. La casa on primer vaig viure.

2 Abans. Jo ho vaig saber primer que tu.

3 de primer loc adv Primerament.

->primer²

■primer² -a

[del ll. primarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XI]

1 1 adj i m i f [símb: 1r 1a] Es diu del qui o d’allò que, en una sèrie, precedeix tots els altres. El primer vingut. Va ésser el primer a fer-ho. El primer dia del mes.

2 a la primera En el primer intent de fer alguna cosa.

2 adj 1 Que en una sèrie és millor o de més importància que els altres. Verdaguer és el primer poeta de la Renaixença catalana. Estels de primera magnitud. La primera actriu.

2 de primera Molt bo en el seu gènere, molt bé.

3 adj Que és indispensable, urgent. Satisfer les primeres necessitats.

4 adj Rudimentari. Les primeres lletres.

5 adj MAT 1 En un grup de diverses lletres iguals emprades en una figura geomètrica o en una expressió algèbrica, dit de les que són diferenciades de les altres amb un accent a la dreta, com és a′, que hom llegeix «a primera».

2 nombre primer Nombre enter que només és divisible per ell mateix i per la unitat.

3 nombres primers entre ells Nombres que no tenen altre divisor comú que la unitat.

6 f Primer premi d’una rifa; grossa. Els va tocar la primera de Nadal.

->primerament

■primerament

[de primer¹; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adv En primer lloc.

->primerejar

■primerejar

[de primer¹]

v intr Ésser una cosa gairebé tan bona com una de primera classe.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: primerejar

GERUNDI: primerejant

PARTICIPI: primerejat, primerejada, primerejats, primerejades

INDICATIU PRESENT: primerejo, primereges, primereja, primeregem, primeregeu, primeregen

INDICATIU IMPERFET: primerejava, primerejaves, primerejava, primerejàvem, primerejàveu, primerejaven

INDICATIU PASSAT: primeregí, primerejares, primerejà, primerejàrem, primerejàreu, primerejaren

INDICATIU FUTUR: primerejaré, primerejaràs, primerejarà, primerejarem, primerejareu, primerejaran

INDICATIU CONDICIONAL: primerejaria, primerejaries, primerejaria, primerejaríem, primerejaríeu, primerejarien

SUBJUNTIU PRESENT: primeregi, primeregis, primeregi, primeregem, primeregeu, primeregin

SUBJUNTIU IMPERFET: primeregés, primeregessis, primeregés, primeregéssim, primeregéssiu, primeregessin

IMPERATIU: primereja, primeregi, primeregem, primeregeu, primeregin

->primerenc

■primerenc -a

[de primer¹; 1a FONT: 1298]

adj AGR Que neix, madura o actua abans del temps ordinari. Patates primerenques.

->primeria

■primeria

Part. sil.: pri_me_ri_a

[de primer¹; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f 1 1 Principi, començament.

2 a la primeria Al començament.

2 Qualitat de primer.

3 pl Primers fruits.

->primesa

■primesa

[de prim; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de prim, primor.

->prime time

prime time^* [pɾàjmtájm]

[angl ] m RADIOTÈC i TV Hora punta.

->primfilar

■primfilar

[de prim i filar; 1a FONT: 1575]

v intr Filar prim.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: primfilar

GERUNDI: primfilant

PARTICIPI: primfilat, primfilada, primfilats, primfilades

INDICATIU PRESENT: primfilo, primfiles, primfila, primfilem, primfileu, primfilen

INDICATIU IMPERFET: primfilava, primfilaves, primfilava, primfilàvem, primfilàveu, primfilaven

INDICATIU PASSAT: primfilí, primfilares, primfilà, primfilàrem, primfilàreu, primfilaren

INDICATIU FUTUR: primfilaré, primfilaràs, primfilarà, primfilarem, primfilareu, primfilaran

INDICATIU CONDICIONAL: primfilaria, primfilaries, primfilaria, primfilaríem, primfilaríeu, primfilarien

SUBJUNTIU PRESENT: primfili, primfilis, primfili, primfilem, primfileu, primfilin

SUBJUNTIU IMPERFET: primfilés, primfilessis, primfilés, primfiléssim, primfiléssiu, primfilessin

IMPERATIU: primfila, primfili, primfilem, primfileu, primfilin

->primi-

■primi-

Forma prefixada del mot llatí primus, que significa ‘primer’. Ex.: primípara.

->primicer

■primicer -a

[del ll. td. primicerius, lit. ‘el primer inscrit en les tauletes de cera’, comp. de primus i cera; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Primer, superior, en qualitat, en rang.

2 m 1 HIST Gran senyor de l’imperi Bizantí.

2 Alt dignatari eclesiàstic.

3 CATOL El qui presidia el cor en els monestirs o en les col·legiates.

->primícia

■primícia

Part. sil.: pri_mí_ci_a

[del ll. primitiae ‘primeres collites anyals; inici de qualsevol cosa’; 1a FONT: 1272, CTort.]

[generalment en pl] f 1 Primers fruits; primeries.

2 1 HIST Dret de rebre els primers fruits.

2 DR CAT A l’edat mitjana, en les relacions emfitèutiques de la Catalunya Vella, part dels fruits que els pagesos de masos, bordes, quintanes i altres possessions territorials, per pacte o per costum, pagaven a llurs senyors a més del delme.

3 fig Allò que s’ofereix o se sap per primera vegada, que constitueix una novetat. La primícia del seu amor.

->primicial

■primicial

Part. sil.: pri_mi_ci_al

[del b. ll. primitialis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a les primícies.

->primigeni

■primigeni -ènia

[del ll. primigenius, -a, -um, íd.]

adj Primitiu, originari.

->primigràvida

primigràvida

adj f i f OBST Dit de la dona embarassada per primera vegada.

->primina

■primina

f BOT Tegument extern del primordi seminal.

->primípara

■primípara

[del ll. primipăra, íd.]

adj f i f OBST Dit de la dona, femella, que pareix per primera vegada.

->primitiu

■primitiu -iva

Part. sil.: pri_mi_tiu

[del ll. primitivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

1 adj 1 Pertanyent al començament, a l’origen, al primer temps, d’una cosa. Els homes primitius. Tornar una cosa al seu estat primitiu.

2 GEOMORF Dit dels terrenys formats més antigament.

3 societats primitives ANTROP Pobles o grups ètnics que no pertanyen a la civilització industrial occidental.

2 adj 1 Que no és derivat.

2 LING Dit del mot no derivat de cap altre de la mateixa llengua.

3 Dit del temps que proporciona el tema sobre el qual es formen els altres temps, dits derivats.

4 color primitiu FÍS Color espectral.

3 adj p ext Construït o fet sense perfeccionaments ni refinaments. Era una fàbrica molt primitiva.

4 adj i m i f ART 1 Nom donat als pintors italians de la segona meitat del segle XIV i de la primera del segle XV i, per extensió, a tots els pintors europeus de la fi de l’edat mitjana.

2 Dit dels pintors autodidactes de la fi del segle XIX i començament del segle XX, coneguts també amb el nom de naïfs.

5 adj MAT 1 En una teoria matemàtica, dit de cadascun dels objectes matemàtics inicials que són caracteritzats només pels axiomes de la teoria.

2 Donada una funció g, dit de la funció f tal que la derivada de f és igual a g.

6 TECNOL 1 circumferència primitiva Circumferència imaginària amb centre a l’eix d’una roda dentada i de diàmetre el producte del nombre de dents pel mòdul o pas diametral, sobre la qual hom mesura el pas de les dents i amb relació a la qual hom marca les dimensions de les esmentades dents.

2 punt primitiu Punt de la circumferència primitiva que separa l’arc d’aproximació de l’arc d’allunyament i que és la intersecció de la línia d’acció i de l’esmentada circumferència.

->primitivament

■primitivament

[de primitiu; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adv 1 A l’origen.

2 Rudimentàriament.

->primitivisme

■primitivisme

[de primitiu]

m 1 Primitivitat.

2 ART 1 Imitació dels primitius.

2 Ingenuïtat fingida.

->primitivitat

■primitivitat

[de primitiu]

f Condició de primitiu.

->primitxol

■primitxol

[de prim; 1a FONT: 1653]

m TÈXT Troca de seda molt retorta.

->primmirat

■primmirat -ada

[de prim i mirat]

adj 1 Que mira prim.

2 fig Que és molt delicat en el tracte i en el capteniment.

->primnesiòfits

■primnesiòfits

Part. sil.: prim_ne_si_ò_fits

m BOT 1 pl Grup d’algues unicel·lulars flagel·lades, d’aigües salabroses o marines, de mida petita i color groc daurat, caracteritzades per la presència d’haptonemes.

2 sing Alga del grup dels primnesiòfits.

->primo-

■primo-

Forma prefixada del mot llatí primus, que significa ‘primer’. Ex.: primoinfecció.

->primofílices

■primofílices

f pl PALEONT i BOT Primofilicines.

->primofilicines

primofilicines

f PALEONT i BOT 1 pl Subclasse de filicòpsids fòssils, propis dels períodes devonià i carbonífer.

2 sing Planta de la subclasse de les primofilicines.

->primogènit

■primogènit -a

[de primogenĭtus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1362]

1 adj i m i f 1 Primer nat.

2 impr Primer nat vivent.

3 impr Hereu.

2 m HIST A la corona catalanoaragonesa, nom amb què era conegut el fill gran del rei, hereu de la corona.

3 1 adj i m DR CIV Primer nat masculí.

2 m GENEAL En un llinatge, descendent primogènit de la línia troncal.

3 línia primogènita GENEAL Línia troncal.

->primogenitura

■primogenitura

[del b. ll. primogenitura, íd.; 1a FONT: 1341]

f 1 Condició de primogènit.

2 HIST DR Conjunt de drets del primogènit.

->primoinfecció

■primoinfecció

Part. sil.: pri_mo_in_fec_ci_ó

[de primo- i infecció]

f PAT 1 Infecció que té lloc per primera vegada.

2 Infecció primera, original.

->primor

■primor

[de prim; 1a FONT: s. XV]

f Qualitat de prim, primesa.

->primordi

■primordi

[del ll. primordium ‘origen’, comp. de primus ‘primer’ i una forma der. de ordīri ‘ordir, començar a teixir’, d’on, per extensió, ‘començar’ simplement]

m BOT 1 Òrgan en el seu primer estadi de formació.

2 primordi seminal Òrgan que, després de la fecundació, es transforma en la llavor.

->primordial

■primordial

Part. sil.: pri_mor_di_al

[del ll. td. primordialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj 1 Que precedeix servint d’origen, de fonament.

2 Principal, fonamental, capital.

->primordialitat

■primordialitat

Part. sil.: pri_mor_di_a_li_tat

[de primordial]

f Qualitat de primordial.

->primordialment

■primordialment

Part. sil.: pri_mor_di_al_ment

[de primordial]

adv 1 D’una manera primordial.

2 Primitivament, a l’origen.

->primorós

■primorós -osa

adj Primoter.

->primoter

■primoter -a

[variant del mall. primater, per influx de primorós]

adj Excel·lent per la seva delicadesa, la seva perfecció, el seu treball acurat.

->primparat

■primparat -ada

[de prim i parat; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 A punt de caure, si cau no cau.

2 Frèvol, inconsistent.

->primsenyar

■primsenyar

[de prim i senyar; 1a FONT: s. XV]

v tr LITÚRG Fer el senyal de la creu sobre una persona o cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: primsenyar

GERUNDI: primsenyant

PARTICIPI: primsenyat, primsenyada, primsenyats, primsenyades

INDICATIU PRESENT: primsenyo, primsenyes, primsenya, primsenyem, primsenyeu, primsenyen

INDICATIU IMPERFET: primsenyava, primsenyaves, primsenyava, primsenyàvem, primsenyàveu, primsenyaven

INDICATIU PASSAT: primsenyí, primsenyares, primsenyà, primsenyàrem, primsenyàreu, primsenyaren

INDICATIU FUTUR: primsenyaré, primsenyaràs, primsenyarà, primsenyarem, primsenyareu, primsenyaran

INDICATIU CONDICIONAL: primsenyaria, primsenyaries, primsenyaria, primsenyaríem, primsenyaríeu, primsenyarien

SUBJUNTIU PRESENT: primsenyi, primsenyis, primsenyi, primsenyem, primsenyeu, primsenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: primsenyés, primsenyessis, primsenyés, primsenyéssim, primsenyéssiu, primsenyessin

IMPERATIU: primsenya, primsenyi, primsenyem, primsenyeu, primsenyin

->prímula

■prímula

f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les primulàcies (Primula sp), de fulles totes basals, ovals o lanceolades, flors agrupades en umbel·la, generalment grogues, i fruits en càpsula valvar. Cal destacar-ne la prímula de muntanya (P. elatior), la prímula vera o cucut (P. veris) i la prímula viscosa (P. viscosa).

->primulàcies

■primulàcies

Part. sil.: pri_mu_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de primulals, composta per plantes herbàcies, de fulles simples basals, flors regulars i pentàmeres i fruits capsulars.

2 sing Planta de la família de les primulàcies.

->primulals

primulals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies simpètales, integrat per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles alternes, flors actinomorfes i fruits capsulars o carnosos.

2 sing Planta de l’ordre de les primulals.

->primulina

■primulina

f QUÍM ORG i COL Família de colorants derivats del tiazole que contenen l’estructura bàsica de la deshidrotio-p-toluïdina.

->príncep

■príncep

[del ll. princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’, comp. de primus ‘primer’ i capĕre ‘agafar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Nom i tractament donat a un sobirà en sentit general. Molt alt i senyor príncep. Els prínceps de la terra.

2 Persona que té al seu càrrec el govern d’un principat. El príncep de Mònaco.

3 Membre d’una casa sobirana (imperial, reial, principesca, gran ducat o ducal) o mediatitzada.

4 En alguns països, títol exclusiu del fill primogènit i hereu del rei o del cap de la casa reial.

5 Persona que posseeix el títol nobiliari de príncep als països on aquest títol és concedit.

6 Marit d’una princesa o sobirana. Príncep consort.

7 HIST Títol que els bisbes de la Seu d’Urgell adoptaren correntment a partir del segle XVIII.

8 educació de príncep LIT i HIST Als segles XV i XVI, amb la creixent importància que adquirí la figura política del príncep renaixentista, literatura que prolifera en múltiples tractats orientats a la seva educació moral i política com a cap d’un estat modern.

9 príncep consort Títol donat generalment al consort d’una reina o gran duquessa o princesa sobirana quan no li és donat el de rei, gran duc o príncep.

10 príncep de la sang A França, des de Carles V, tots els agnats legítims de la casa reial seguint un ordre.

11 príncep del Sacre Imperi Dignitat, una de les més altes de l’imperi.

12 príncep elector HIST Nom amb què era conegut cadascun dels prínceps del Sacre Imperi, que gaudien de la dignitat electoral, o sigui del privilegi d’elegir l’emperador.

2 1 fig El primer, el cap, el qui té més gran autoritat a l’interior d’un ambient o d’un grup en algunes designacions tradicionals. Pere, príncep dels Apòstols. El príncep de les tenebres i els seus dimonis.

2 príncep blau pop Pretendent masculí idealitzat.

3 príncep de l’Església CATOL Cardenal.

4 prínceps dels sacerdots JUD Títol donat als sacerdots principals d’Israel en època de Jesús.

3 APIC Poll de l’abella reina que encara no pot procrear.

->prínceps

■prínceps

[del ll. princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’]

adj Dit de la primera edició antiga d’una obra.

->princesa

■princesa

[del fr. princesse, fem. de prince ‘príncep (v. príncep), amb -s- sonora per influx de marquesa; 1a FONT: 1284]

f 1 Sobirana en sentit general.

2 Dona sobirana d’un principat.

3 Dona que posseeix un títol de príncep.

4 Muller d’un príncep.

5 Filla gran i hereva d’un rei que manca de fills mascles.

6 Filla d’un sobirà o, generalment, d’un príncep mediatitzat.

7 En certs països, generalment a Itàlia, filla del posseïdor d’un títol de príncep.

8 princesa reial Primera filla del rei d’Anglaterra.

->principal

■principal

[del ll. principalis ‘originari, primitiu, principal’, der. de princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[abrev pral.] 1 adj 1 Que és el primer en autoritat, en rang, en importància, en grau. El personatge principal. Aquesta és la vila principal de la contrada.

2 El més important o considerable. El motiu principal. Aquest és el seu defecte principal.

2 m i f Persona principal d’una empresa, d’un negoci, d’una secció; cap, director.

3 m CONSTR Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresòl.

4 m DR Poderdant respecte al seu apoderat.

5 m ECON Capital d’una obligació, deute o cens, per oposició al rèdit, pensió o cànon.

6 adj LING 1 Dit del mot que no perd el seu accent en el sintagma.

2 Dit del mot que té significació independent.

3 oració principal En l’oració composta, proposició que no depèn de cap altra i que, contràriament, en té alguna de subordinada.

7 m pl MÚS Registre o joc de boca de fons, de l’orgue, anomenats també flautats.

8 ÒPT 1 eix principal En un sistema òptic centrat, l’eix de revolució.

2 pla principal Cadascun dels dos plans perpendiculars a l’eix principal d’un sistema òptic centrat que tenen la propietat que els raigs incident i emergent corresponents tallen l’un i l’altre a la mateixa distància de l’eix.

3 punt principal Cadascun dels punts on els plans principals d’un sistema òptic tallen l’eix del sistema.

9 eix principal FÍS Cadascun dels eixos respecte als quals diagonalitza qualsevol tensor d’ordre 2 associat a una propietat física dels cossos (eixos principals d’inèrcia, elèctrics, etc.).

->principalitat

■principalitat

[del ll. td. principalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1704]

f Qualitat de principal.

->principalment

■principalment

[de principal]

adv D’una manera principal, sobretot.

->principat

■principat

[del ll. principatus, -us, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Títol, dignitat o ofici d’un príncep.

2 Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un príncep.

3 gran principat Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un gran príncep, que en la traducció a les llengües llatines i anglosaxones esdevingué gran ducat.

2 NUMIS Moneda catalana d’or feta encunyar per Ferran II de Catalunya-Aragó, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats.

3 pl TEOL En l’angelologia del Pseudo-Dionís, els àngels que constitueixen la jerarquia més alta del tercer cor en l’ordre angèlic.

->principesc

■principesc -a

[de príncep; 1a FONT: 1456]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un príncep o una princesa.

2 fig Magnificent, a la manera d’un príncep.

->principescament

■principescament

[de principesc]

adv Com a príncep.

->principi

■principi

[del ll. principium, íd., der. del ll. princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Començament. Bon principi d’any! Des del principi fins a la fi.

2 1 Origen, allò de què una cosa procedeix. Un principi d’error.

2 Últim element. Un principi tòxic.

3 FILOS Allò de què una cosa procedeix, l’element de què una cosa consta.

4 FILOS Cadascuna de les causes a partir de les quals és constituïda la realitat.

5 FÍS Enunciat d’un procés físic suportat per un raonament lògic que és considerat origen de tots els fenòmens que són derivats d’aquell procés físic.

6 QUÍM Cos que és present en la composició d’una mescla natural, especialment si és característic de la mescla o li confereix alguna particularitat.

7 principi darrer p anal FILOS i CRIST Déu com a causa de l’Univers.

3 Regla de conducta. Segons els principis morals. Una persona sense principis religiosos.

4 1 Veritat fonamental. Els principis d’una doctrina.

2 Axioma, postulat. El principi d’Arquimedes.

3 FILOS, LÒG i DR Cadascuna de les veritats admeses tradicionalment com a evidents per elles mateixes i com a normes segons les quals procedeix tot discurs.

4 FILOS i LÒG En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.

5 pl 1 Nocions primeres d’una ciència o art.

2 principis generals del dret DR Normes jurídiques de caràcter general (axiomes, aforismes, postulats, veritats fonamentals) que disciplinen el món jurídic d’una determinada comunitat, que no estan formulades per escrit i que hom sol invocar davant els tribunals.

6 METOD Proposició que és el fonament d’una deducció.

->principiant

■principiant

Part. sil.: prin_ci_pi_ant

[del ll. principians, -ntis, participi pres. de principiare ‘començar’; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj i m i f Que comença a estudiar, a aprendre, a exercir un art, un ofici, una professió; novici, novençà.

->principiar

■principiar

Part. sil.: prin_ci_pi_ar

[del ll. td. principiare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr i intr Començar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: principiar

GERUNDI: principiant

PARTICIPI: principiat, principiada, principiats, principiades

INDICATIU PRESENT: principio, principies, principia, principiem, principieu, principien

INDICATIU IMPERFET: principiava, principiaves, principiava, principiàvem, principiàveu, principiaven

INDICATIU PASSAT: principií, principiares, principià, principiàrem, principiàreu, principiaren

INDICATIU FUTUR: principiaré, principiaràs, principiarà, principiarem, principiareu, principiaran

INDICATIU CONDICIONAL: principiaria, principiaries, principiaria, principiaríem, principiaríeu, principiarien

SUBJUNTIU PRESENT: principiï, principiïs, principiï, principiem, principieu, principiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: principiés, principiessis, principiés, principiéssim, principiéssiu, principiessin

IMPERATIU: principia, principiï, principiem, principieu, principiïn

->prió

■prió

Part. sil.: pri_ó

m BIOL i PAT Partícula infecciosa no convencional formada per proteïnes i mancada d’àcid nucleic que causa malalties degeneratives d’evolució lenta.

->priodont

■priodont

Part. sil.: pri_o_dont

[del gr. príōn ‘serra’ i odoús, odóntos ‘dent’]

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels edentats, subordre dels xenartres, pertanyent al grup dels armadillos, i de la família dels dasipòdids (Priodontes giganteus), amb les orelles molt grosses i que habita en els boscs prop dels cursos d’aigua.

->prior

■prior

Part. sil.: pri_or

[del ll. prior, -ōris, comparatiu de primus ‘primer’; en el sentit actual, del b. ll. ecl; 1a FONT: 1244]

m CATOL 1 Superior d’una comunitat religiosa de categoria inferior a l’abat, dit sovint prior claustral, que té un càrrec d’administració espiritual dins la comunitat.

2 En alguns ordes on no hi ha títol abacial (cartoixà, mendicant, militar), superior major sense que el títol indiqui subordinació.

3 Superior d’una casa monàstica petita o priorat, dependent d’una abadia o autònoma.

4 En els ordes militar i hospitaler, el qui tenia cura d’un hospital o casa d’acolliment de pobres.

5 En algunes comarques, paborde, administrador de la confraria del Roser o altres confraries antigues.

6 Majordom o obrer major d’una confraria.

->priora

■priora

Part. sil.: pri_o_ra

[de prior; 1a FONT: s. XIV]

f CATOL 1 En els ordes benedictí, cistercenc o canonical, superiora d’una comunitat, de categoria inferior a l’abadessa, que té un càrrec d’administració espiritual dins la comunitat.

2 En alguns ordes on no hi ha títol abacial, superiora d’una comunitat.

3 Superiora d’una petita casa monàstica o priorat, dependent d’una abadia o bé autònoma.

->prioral

■prioral

Part. sil.: pri_o_ral

[del b. ll. ecl. prioralis, íd.; 1a FONT: 1505]

adj 1 Relatiu o pertanyent al prior o a la priora.

2 Relatiu o pertanyent al priorat.

->priorat

■priorat

Part. sil.: pri_o_rat

[del b. ll. ecl. prioratus, -us, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m 1 CATOL 1 Monestir o casa religiosa regida per un prior.

2 Ofici o dignitat de prior o priora.

3 HIST Territori en què tenia jurisdicció un prior.

4 Convent dels dominicans, cartoixans, carmelites, servites, mercedaris i ermitans de Sant Agustí.

2 ENOL Vi d’alta graduació, ric en taní, produït als bancals de llicorella del Priorat històric.

->prioratí

■prioratí -ina

Part. sil.: pri_o_ra_tí

adj i m i f Del Priorat (Catalunya).

->prioressa

■prioressa

Part. sil.: pri_o_res_sa

[del b. ll. ecl. priorissa, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f CATOL Priora.

->prioria

prioria

Part. sil.: pri_o_ri_a

[del b. ll. ecl. prioria, íd.]

f CATOL Departament on habita el prior o la priora.

->prioritari

■prioritari -ària

Part. sil.: pri_o_ri_ta_ri

adj Que té prioritat 2. La qüestió de la llengua és prioritària sobre les altres.

->prioritat

■prioritat

Part. sil.: pri_o_ri_tat

[del b. ll. priorĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 1 Anterioritat en l’ordre del temps.

2 Precedència.

2 Preferència, primacia. Els estudis tenen prioritat sobre tota altra activitat.

3 BOT En nomenclatura botànica, principi segons el qual tot tàxon de categoria inferior o igual a la de la família només pot tenir un sol nom correcte, exceptuant nou famílies de fanerògames, certs fongs i certes plantes fòssils.

->prioritzar

■prioritzar

Part. sil.: pri_o_rit_zar

[formació culta analògica sobre la base del ll. prior, comparatiu de primus ‘primer’]

v tr Donar prioritat (a alguna cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prioritzar

GERUNDI: prioritzant

PARTICIPI: prioritzat, prioritzada, prioritzats, prioritzades

INDICATIU PRESENT: prioritzo, prioritzes, prioritza, prioritzem, prioritzeu, prioritzen

INDICATIU IMPERFET: prioritzava, prioritzaves, prioritzava, prioritzàvem, prioritzàveu, prioritzaven

INDICATIU PASSAT: prioritzí, prioritzares, prioritzà, prioritzàrem, prioritzàreu, prioritzaren

INDICATIU FUTUR: prioritzaré, prioritzaràs, prioritzarà, prioritzarem, prioritzareu, prioritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: prioritzaria, prioritzaries, prioritzaria, prioritzaríem, prioritzaríeu, prioritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: prioritzi, prioritzis, prioritzi, prioritzem, prioritzeu, prioritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: prioritzés, prioritzessis, prioritzés, prioritzéssim, prioritzéssiu, prioritzessin

IMPERATIU: prioritza, prioritzi, prioritzem, prioritzeu, prioritzin

->prisador

■prisador -a

[de prisar]

adj TÈXT 1 Que prisa o serveix per a prisar.

2 màquina prisadora (o simplement prisadora) Màquina emprada per a prisar teixits.

->prisar

■prisar

[del fr. plisser ‘fer replecs’, der. de plis ‘replecs’, amb influx del mateix fr. prise ‘presa’, en el sentit de ‘bagueta’ de la roba; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr 1 Fer una sèrie de petits plecs a una roba, a un paper, etc. Una faldilla prisada.

2 TÈXT Sotmetre un teixit a prisatge.

3 màquina de prisar Màquina prisadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prisar

GERUNDI: prisant

PARTICIPI: prisat, prisada, prisats, prisades

INDICATIU PRESENT: priso, prises, prisa, prisem, priseu, prisen

INDICATIU IMPERFET: prisava, prisaves, prisava, prisàvem, prisàveu, prisaven

INDICATIU PASSAT: prisí, prisares, prisà, prisàrem, prisàreu, prisaren

INDICATIU FUTUR: prisaré, prisaràs, prisarà, prisarem, prisareu, prisaran

INDICATIU CONDICIONAL: prisaria, prisaries, prisaria, prisaríem, prisaríeu, prisarien

SUBJUNTIU PRESENT: prisi, prisis, prisi, prisem, priseu, prisin

SUBJUNTIU IMPERFET: prisés, prisessis, prisés, priséssim, priséssiu, prisessin

IMPERATIU: prisa, prisi, prisem, priseu, prisin

->prisat

■prisat

[de prisar]

m Prisatge.

->prisatge

■prisatge

[de prisar]

m 1 1 Acció de prisar;

2 l’efecte.

2 TÈXT Operació d’acabament a la qual són sotmesos els teixits quan hom els vol conferir un plegat permanent.

->priscil·lianisme

■priscil·lianisme

Part. sil.: pris_cil_li_a_nis_me

m HIST ECL Moviment doctrinal i ascètic iniciat per Priscil·lià.

->priscil·lianista

■priscil·lianista

Part. sil.: pris_cil_li_a_nis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al priscil·lianisme.

2 m i f Seguidor del priscil·lianisme.

->priscoà

■priscoà

Part. sil.: pris_co_à

m ESTRATIG Terme del precambrià, proposat com a equivalent del catarqueà.

->priscol

priscol

m FARM Substància que forma cristalls o pólvores cristal·lines solubles en l’aigua i en l’alcohol i que és un vasodilatador perifèric d’acció semblant a la de la histamina.

->prisma

■prisma

[del ll. prisma, -ātis, i aquest, del gr. prĩsma, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 GEOM Políedre que té dues cares iguals i paral·leles (dites bases), les altres cares (dites cares laterals) essent paral·lelograms.

2 CRISTAL·L Forma cristal·logràfica constituïda per una sèrie de cares que es tallen paral·lelament a una sola direcció i són agrupades al voltant seu.

3 ÒPT Sistema òptic constituït per dos dioptres plans que delimiten un medi transparent i formen un angle no nul, dit angle del prisma.

4 prisma d’acreció GEOL Superposició de làmines encavalcades davant d’una placa, per damunt d’una zona de subducció.

->prismàtic

■prismàtic -a

[de prisma; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj GEOM 1 De figura de prisma.

2 Format per un prisma.

3 Dit de la superfície generada pel moviment d’una línia recta que es mou, paral·lelament a si mateixa, intersecant-se sempre amb els costats d’un polígon pla.

2 adj ÒPT Dit dels colors que resulten de la descomposició de la llum blanca amb un prisma òptic.

3 m pl ÒPT Binocle en el qual la llum, abans de travessar l’ocular, és desviada dues vegades per reflexió, per dos prismes que hi ha a cadascun dels dos tubs de l’instrument.

->prismatoide

■prismatoide

Part. sil.: pris_ma_toi_de

[de prisma i -oide]

m GEOM Políedre format per dos polígons paral·lels (bases) i en el qual les cares laterals són trapezis o triangles.

->prismoide

prismoide

Part. sil.: pris_moi_de

[de prisma i -oide]

m GEOM Prismatoide que té per bases dos polígons del mateix nombre de costats i les altres cares poden ésser trapezoides o paral·lelograms.

->pristí

■pristí -ina

[del ll. pristĭnus, -a, -um, íd., de la mateixa arrel de primus ‘primer’; 1a FONT: 1590]

[usat sobretot en femení] adj En escrits de caràcter legal o semierudit, primer, primitiu, originari.

->prístids

prístids

m ICT 1 pl Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, que tenen el musell allargat en forma de serra.

2 sing Peix de la família dels prístids.

->prità

prità -ana

1 adj Relatiu o pertanyent als pritans.

2 m HIST A l’antiga Atenes, cadascun dels cinquanta ciutadans que detenien el càrrec de consellers de la bule durant una desena part de l’any.

->pritaneu

pritaneu

Part. sil.: pri_ta_neu

m HIST En diverses ciutats de la Grècia antiga, edifici on hom conservava el foc sagrat d’Hestia i on eren efectuats diversos sacrificis.

->pritania

pritania

Part. sil.: pri_ta_ni_a

f 1 HIST Període de temps durant el qual detenien llur càrrec els pritans i els membres de cadascuna de les seccions de la bule o consell atenès.

2 HIST DR Quantitat monetària que calia pagar en les causes civils.

->privació

■privació

Part. sil.: pri_va_ci_ó

[del ll. privatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 El fet d’ésser privat d’una cosa, d’una qualitat, d’un tribut que hom posseïa o que hauria de posseir naturalment.

2 Mancança o absència d’allò que hom posseïa o que necessita o desitja d’acord amb la pròpia natura.

3 Abstenció voluntària de quelcom.

->privacitat

■privacitat

f Condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el seu consentiment. El dret a la privacitat.

->privadament

■privadament

[de privat]

adv D’una manera privada, no públicament.

->privadejar

■privadejar

[de privar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v intr Fruir de la privadesa prop d’un príncep o d’un personatge important.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: privadejar

GERUNDI: privadejant

PARTICIPI: privadejat, privadejada, privadejats, privadejades

INDICATIU PRESENT: privadejo, privadeges, privadeja, privadegem, privadegeu, privadegen

INDICATIU IMPERFET: privadejava, privadejaves, privadejava, privadejàvem, privadejàveu, privadejaven

INDICATIU PASSAT: privadegí, privadejares, privadejà, privadejàrem, privadejàreu, privadejaren

INDICATIU FUTUR: privadejaré, privadejaràs, privadejarà, privadejarem, privadejareu, privadejaran

INDICATIU CONDICIONAL: privadejaria, privadejaries, privadejaria, privadejaríem, privadejaríeu, privadejarien

SUBJUNTIU PRESENT: privadegi, privadegis, privadegi, privadegem, privadegeu, privadegin

SUBJUNTIU IMPERFET: privadegés, privadegessis, privadegés, privadegéssim, privadegéssiu, privadegessin

IMPERATIU: privadeja, privadegi, privadegem, privadegeu, privadegin

->privadesa

■privadesa

[de privar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Condició de privat.

2 Privacitat.

2 Primer lloc en la gràcia i la confiança d’un príncep, d’un personatge important, etc.

->privar

■privar

[del ll. privare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Fer que algú no tingui allò de què gaudia, allò que necessita o desitja. Privar el fumar a algú. Privar algú de fumar. No hi vagis: t’ho privo, te’n privo.

2 pron Privar-se d’una cosa supèrflua. No vull privar-me de la seva companyia.

2 intr Privadejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: privar

GERUNDI: privant

PARTICIPI: privat, privada, privats, privades

INDICATIU PRESENT: privo, prives, priva, privem, priveu, priven

INDICATIU IMPERFET: privava, privaves, privava, privàvem, privàveu, privaven

INDICATIU PASSAT: priví, privares, privà, privàrem, privàreu, privaren

INDICATIU FUTUR: privaré, privaràs, privarà, privarem, privareu, privaran

INDICATIU CONDICIONAL: privaria, privaries, privaria, privaríem, privaríeu, privarien

SUBJUNTIU PRESENT: privi, privis, privi, privem, priveu, privin

SUBJUNTIU IMPERFET: privés, privessis, privés, privéssim, privéssiu, privessin

IMPERATIU: priva, privi, privem, priveu, privin

->privat

■privat -ada

[del ll. privatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un petit grup de persones (per oposició a públic). Camí privat.

2 Que no depèn de l’ofici o càrrec públic d’algú. La vida privada d’un ministre.

3 Que es fa a la vista de pocs, no públic. Una sessió de cinema privada. Una missa privada.

4 en privat No públicament, sense estranys. Vull parlar amb tu en privat.

2 adj No oficial, no estatal, que no es regeix per decisions de l’autoritat. Sector privat. Banca privada.

3 m El qui té el primer lloc en la gràcia i la confiança prop d’un príncep o d’un alt personatge. El comte d’Olivares fou el privat de Felip IV.

4 f Comuna.

->privatitzable

privatitzable

[de privatitzar]

adj Que pot ésser privatitzat.

->privatització

■privatització

Part. sil.: pri_va_tit_za_ci_ó

[de privat]

f ECON 1 Acció de privatitzar;

2 l’efecte.

->privatitzar

■privatitzar

[de privat]

v tr ECON Transferir al sector privat (una activitat o una empresa de propietat pública).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: privatitzar

GERUNDI: privatitzant

PARTICIPI: privatitzat, privatitzada, privatitzats, privatitzades

INDICATIU PRESENT: privatitzo, privatitzes, privatitza, privatitzem, privatitzeu, privatitzen

INDICATIU IMPERFET: privatitzava, privatitzaves, privatitzava, privatitzàvem, privatitzàveu, privatitzaven

INDICATIU PASSAT: privatitzí, privatitzares, privatitzà, privatitzàrem, privatitzàreu, privatitzaren

INDICATIU FUTUR: privatitzaré, privatitzaràs, privatitzarà, privatitzarem, privatitzareu, privatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: privatitzaria, privatitzaries, privatitzaria, privatitzaríem, privatitzaríeu, privatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: privatitzi, privatitzis, privatitzi, privatitzem, privatitzeu, privatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: privatitzés, privatitzessis, privatitzés, privatitzéssim, privatitzéssiu, privatitzessin

IMPERATIU: privatitza, privatitzi, privatitzem, privatitzeu, privatitzin

->privatiu

■privatiu -iva

Part. sil.: pri_va_tiu

[del ll. privativus, a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que causa privació. Una pena privativa de llibertat.

2 DR Que és propi i peculiar d’una persona o d’una cosa i no d’altres; exclusiu.

3 LING 1 Dit de la partícula o prefix que expressa l’exclusió o la manca d’alguna cosa.

2 oposició privativa Oposició en què un dels termes és caracteritzat per la presència d’una marca, i l’altre per l’absència d’aquesta marca.

->privativament

■privativament

[de privatiu]

adv Singularment, amb exclusió dels altres.

->privilegi

■privilegi

[del ll. privilegium, íd., comp. de privus, -a, -um ‘particular, propi’ i lex, legis ‘llei’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Avantatge exclusiu o excepcional, exempció d’una obligació, de què hom gaudeix per concessió d’un superior o per una circumstància pròpia.

2 DR Disposició emanada del poder legislatiu en virtut de la qual hom atorga a una persona o a una categoria de persones un dret especial o un tracte de favor, distint del que dóna la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència.

3 DR CAT Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori, o a una determinada classe de persones, o a un estament de les corts.

4 DIPL Document on consta la concessió a perpetuïtat d’un privilegi.

5 privilegi clerical DR CAN Immunitat personal per la qual tota persona que deliberadament i sense causa eximent causi una ofensa greu i externa a un clergue cau en excomunió reservada al papa.

6 privilegi d’advocació HIST DR 1 Dret que tenia el jutge superior de conèixer un plet pendent o iniciat pel seu inferior.

2 Dret d’algunes jurisdiccions especials per a atreure’s el coneixement dels plets i les diligències que pertanyen al fur comú.

7 privilegi de fur DR CAN Privilegi en virtut del qual cap clergue ni persona assimilada no pot ésser jutjada per un tribunal secular excepte en casos de desaforament.

8 privilegi del cànon DR CAN Privilegi inherent a l’estat clerical o religiós, pel qual tot aquell que infereix violència física a un clergue o a un religiós incorre ipso facto en pena d’excomunió reservada a la Santa Seu.

9 privilegi d’introducció DR FISC Dret temporal de gaudi exclusiu d’un procediment industrial implantat de nou en un país.

10 privilegi d’invenció Patent d’invenció.

11 privilegi favorable DR Exempció que afavoreix el privilegiat sense perjudici d’altri.

12 privilegi graciós Privilegi concedit únicament com a gràcia, beneficència, del superior, sense cap mèrit per part del privilegiat.

13 privilegi local Privilegi, immunitat, concedit a una població, a un lloc, a un santuari.

14 privilegi nobiliari DR CAT Concessió mitjançant privilegi d’un dels graus de noblesa.

15 privilegi odiós Privilegi que perjudica algú.

16 privilegi personal DR Privilegi atorgat a una persona, no susceptible d’ésser heretat.

17 privilegi privatiu HIST DR Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.

18 privilegi real DR Privilegi unit a la possessió d’una cosa o d’un càrrec, i que pot ésser transmès i heretat.

19 privilegi rodat DIPL Diploma reial o butlla papal expedits amb el signe rodat o roda.

->privilegiadament

■privilegiadament

Part. sil.: pri_vi_le_gi_a_da_ment

[de privilegiat]

adv D’una manera privilegiada.

->privilegiar

■privilegiar

Part. sil.: pri_vi_le_gi_ar

[del b. ll. privilegiare, íd.; 1a FONT: 1315]

v tr 1 Concedir un privilegi. El rei privilegià la vila.

2 Exceptuar algú d’una càrrega, concedir-li una exempció o prerrogativa que d’altres no tenen. Aquest funcionari està privilegiat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: privilegiar

GERUNDI: privilegiant

PARTICIPI: privilegiat, privilegiada, privilegiats, privilegiades

INDICATIU PRESENT: privilegio, privilegies, privilegia, privilegiem, privilegieu, privilegien

INDICATIU IMPERFET: privilegiava, privilegiaves, privilegiava, privilegiàvem, privilegiàveu, privilegiaven

INDICATIU PASSAT: privilegií, privilegiares, privilegià, privilegiàrem, privilegiàreu, privilegiaren

INDICATIU FUTUR: privilegiaré, privilegiaràs, privilegiarà, privilegiarem, privilegiareu, privilegiaran

INDICATIU CONDICIONAL: privilegiaria, privilegiaries, privilegiaria, privilegiaríem, privilegiaríeu, privilegiarien

SUBJUNTIU PRESENT: privilegiï, privilegiïs, privilegiï, privilegiem, privilegieu, privilegiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: privilegiés, privilegiessis, privilegiés, privilegiéssim, privilegiéssiu, privilegiessin

IMPERATIU: privilegia, privilegiï, privilegiem, privilegieu, privilegiïn

->privilegiat

■privilegiat -ada

Part. sil.: pri_vi_le_gi_at

[del b. ll. privilegiatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj Que gaudeix d’un privilegi, d’una preferència, d’un avantatge.

2 adj Ben dotat, que gaudeix d’una superioritat.

3 adj HIST A l’antic règim, dit de la persona o grup social que gaudia de prerrogatives o exempcions tributàries.

4 m HIST i DR CAT Gaudí.

->privilegiatiu

■privilegiatiu -iva

Part. sil.: pri_vi_le_gi_a_tiu

[de privilegiar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que enclou un privilegi.

->privina

privina

f FARM Substància constituïda per unes pólvores blanques, amargues, solubles en l’aigua i alcohol i insolubles en èter i benzè. És un simpaticomimètic (adrenèrgic) i un vasoconstrictor.

->pro

■pro

[del ll. pro ‘per, a favor de, en pro de’]

1 prep 1 A favor de. Campanya pro amnistia.

2 en pro loc adv Favorablement, a favor (oposat a en contra). Votar en pro. Quatre vots en pro i cinc en contra.

3 en pro de loc prep Favorablement a, a favor de. Es va pronunciar en pro de l’indult.

2 m La part favorable d’una cosa. El pro i el contra d’una proposició.

->Pro

Pro

símb QUÍM ORG i BIOQ prolina.

->pro-¹

■pro-¹

1 Prefix, del llatí pro, que significa ‘en el lloc de’, ‘en comptes de’, quan hom el col·loca davant un nom indicador d’una funció, d’un càrrec, per designar la persona que en substitueix una altra en aquella funció o en aquell càrrec. Ex.: procònsol, proprefecte.

2 Prefix, del llatí pro, que significa ‘a favor de’ (equival a filo-). Ex.: procomunista.

->pro-²

pro-²

Prefix, del grec pró, que significa ‘davant, cap endavant’. Ex.: prolegomen, prolepsi.

->proa

■proa

Part. sil.: pro_a

[d’un ll. vg. *prōda, resultat d’una dissimilació del ll. prōra, i aquest, del gr. prṓra, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 CONSTR NAV 1 Part davantera del buc d’una embarcació, compresa entre l’última quaderna i el tallamar, en forma de tascó per tal que en tallar l’aigua aquesta ofereixi menys resistència al moviment.

2 p ext Part anterior d’una embarcació de vela, compresa entre la roda i la secció vertical transversal que conté el pal major o el trinquet.

3 p ext Part anterior d’un vaixell considerat dividit en tres parts iguals, per la seva eslora, des de la proa.

2 MAR 1 de proa a popa En la direcció longitudinal d’una embarcació.

2 ésser sobre la proa Ésser un vaixell més calat del que és normal sobre la proa.

3 fer (o posar) proa a Dirigir-se el vaixell vers una determinada direcció.

4 fer proa a la mar (o al vent) Posar rumb a la direcció de les onades o del vent.

5 canviar la proa Canviar el rumb.

6 fer bona proa Seguir una embarcació el rumb que li permetrà d’arribar al seu punt de destinació.

7 posar la proa (a algú [o damunt algú]) fig Proposar-se de perjudicar-lo.

8 tallar la proa Passar un vaixell pel davant d’un altre.

9 vent de proa Vent que bufa en sentit contrari al de l’avanç d’una embarcació.

3 p ext AERON Part frontal del buc d’una aeronau o d’alguns aeròstats.

->proaccelerina

proaccelerina

Part. sil.: pro_ac_ce_le_ri_na

f FISIOL ANIM Proteïna essencial per a la generació de trombocinasa i plasmotrombocinasa.

->proanurs

proanurs

Part. sil.: pro_a_nurs

m PALEONT 1 pl Ordre d’amfibis fòssils, coneguts per un sol gènere trobat als sediments triàsics de Madagascar.

2 sing Amfibi de l’ordre dels proanurs.

->probabiliorisme

■probabiliorisme

Part. sil.: pro_ba_bi_li_o_ris_me

m ÈTIC i CATOL Doctrina moral, relacionada amb el probabilisme i oposada a ell, segons la qual, en qüestions ètiques, hom ha de seguir, entre les diverses opinions probables, la que gaudeix de major probabilitat.

->probabiliorista

■probabiliorista

Part. sil.: pro_ba_bi_li_o_ris_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al probabiliorisme.

2 m i f Seguidor del probabiliorisme.

->probabilisme

■probabilisme

m 1 FILOS Doctrina que nega la possibilitat d’assolir el ver i, consegüentment, estableix l’opinió més probable com a equivalent de certesa. Hom en diu també plausibilisme.

2 ÈTIC i CATOL Doctrina moral segons la qual hom pot seguir una opinió probable en qüestions ètiques malgrat que hi hagi també una altra opinió més probable.

->probabilista

■probabilista

1 adj Relatiu o pertanyent al probabilisme.

2 m i f Partidari del probabilisme.

3 adj Relatiu o pertanyent a la probabilitat.

->probabilístic

■probabilístic -a

adj probabilista 3.

->probabilitat

■probabilitat

[del ll. probabilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de probable.

2 MAT Concepte que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir. Càlcul de probabilitats.

3 densitat de probabilitat FÍS En mecànica quàntica, quantitat ρ(x,t) = |ψ(x,t) |², que dóna la probabilitat de detectar una partícula descrita per la funció d’ona ψ(x,t) en el punt x a l’instant t.

->probable

■probable

Hom.: provable

[del ll. probabĭlis, íd.]

adj Que té més raons en pro que en contra de la seva certesa o realització. És probable que no vingui. Una opinió probable.

->probablement

■probablement

[de probable; 1a FONT: 1598]

adv D’una manera probable.

->probament

■probament

[de probe]

adv Amb probitat.

->probasidi

probasidi

m BOT Basidi on té lloc la cariogàmia.

->probasidiomicets

probasidiomicets

Part. sil.: pro_ba_si_di_o_mi_cets

m BOT 1 pl Grup de fongs basidiomicets caracteritzats per presentar probasidis.

2 sing Fong del grup dels probasidiomicets.

->probatori

■probatori -òria

[del b. ll. probatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que prova la veritat d’una cosa.

2 f DR PROC Termini que atorga la llei o el jutge per a efectuar les proves.

->probe

■probe -a

Hom.: prova

[del ll. probus, -a, -um, íd.]

adj Que té probitat.

->probiòtic

■probiòtic -a

Part. sil.: pro_bi_ò_tic

ALIM 1 adj Que conté microorganismes susceptibles de millorar el funcionament de la flora intestinal. El iogurt i la llet fermentada són aliments probiòtics.

2 m Microorganisme probiòtic.

->pròbit

■pròbit

Hom.: pròvid

[de la locució angl. prob(ability un)it]

m Unitat de probabilitat.

->probitat

■probitat

[del ll. probĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f ÈTIC Rectitud a obrar, integritat de consciència, honestedat.

->problema

■problema

[del ll. problema, -ātis, i aquest, del gr. próblēma, -atos, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 MAT Tota qüestió en què partint d’unes dades conegudes cal arribar a uns resultats.

2 Qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir. Un problema social. Aquest cas és un veritable problema.

->problemàtic

■problemàtic -a

[del ll. problematĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. problēmatikós, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj 1 Que constitueix un problema.

2 Que és de solució dubtosa, que no és pas segur que reïxi. Un èxit problemàtic.

2 f Conjunt dels problemes que planteja una ciència, una filosofia, etc.

->problemàticament

■problemàticament

[de problemàtic]

adv D’una manera problemàtica.

->probòscide

■probòscide

[del ll. proboscis, -ĭdis, i aquest, del gr. proboskís, -ídos, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Trompa d’un animal.

2 HERÀLD Figura semblant a una trompa d’elefant que en realitat és una estilització d’un corn de bou o de búfal.

->proboscidis

■proboscidis

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers, de la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum, amb una llarga trompa olfactiva i prènsil, i la pell gruixuda i amb poc pèl. Hi pertanyen l’elefant africà (Loxodonta africana) i l’elefant asiàtic (Elephas indicus).

2 sing Mamífer de l’ordre dels proboscidis.

->procaç

■procaç

[del ll. procax, -ācis, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj Desvergonyit, insolent, atrevit, especialment en el parlar.

->procacitat

■procacitat

[del ll. procacĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: c. 1900]

f 1 Qualitat de procaç.

2 Paraula o acció propis d’una persona procaç.

->procaçment

■procaçment

[de procaç]

adv Amb procacitat.

->procaïna

procaïna

Part. sil.: pro_ca_ï_na

f QUÍM ORG i FARM Anestèsic local sintètic obtingut, entre altres mètodes, per transesterificació del p-aminobenzoat de metil amb el 2-(N,N-dietilamino)etanol. És coneguda comercialment com a novocaïna i té per fórmula C₁₃H₂₀N₂O₂.

->procàmbium

procàmbium

Part. sil.: pro_càm_bi_um

m HISTOL i BOT Teixit meristemàtic diferenciat a partir del meristema primari, que origina teixits vasculars i parenquimàtics en el creixement primari.

->procari

procari

m CIT Nucleoide de cèl·lula procariota.

->procariota

■procariota

Part. sil.: pro_ca_ri_o_ta

CIT 1 adj Dit de la cèl·lula sense nucli diferenciat, de manera que el material genètic no és separat de la resta del citoplasma per una membrana.

2 adj i m BIOL Dit de l’organisme que posseeix com a unitat estructural la cèl·lula procariota.

->procariòtic

■procariòtic -a

Part. sil.: pro_ca_ri_ò_tic

adj CIT Relatiu o pertanyent a la cèl·lula procariota.

->procarp

procarp

m BOT Gametòfit femení complet de les rodofícies abans de la fecundació.

->procàvids

procàvids

m ZOOL 1 pl Única família de què consta l’ordre de mamífers dels hiracoïdeus.

2 sing Mamífer de la família dels procàvids.

->procedència

■procedència

Part. sil.: pro_ce_dèn_ci_a

[de procedent; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Allò de què procedeix quelcom. Cal cercar la procedència d’aquesta notícia.

2 Punt d’on procedeix o d’on ha vingut una nau, un tren, etc.

2 DR PROC Fonament legal i oportunitat d’una demanda, d’un recurs o d’una petició.

->procedent

■procedent

[del ll. procedens, -ntis, participi pres. del ll. procedĕre ‘avançar’; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 Conforme a dret, a pràctica, a conveniència. Una demanda procedent. No és procedent de fer una tal cosa.

2 Que procedeix de tal o tal persona, cosa o lloc. Una nau procedent de Gènova.

->procedentment

■procedentment

[de procedent]

adv D’una manera procedent.

->procediment

■procediment

[de procedir]

m 1 Manera de procedir, d’obrar, per aconseguir un resultat.

2 1 DR Conjunt de regles que determinen l’actuació per tràmits judicials o administratius amb vista a la consecució d’un fi.

2 DR PROC Concatenació lògica dels actes efectuats en un procés, ja sigui per les parts, ja sigui pel tribunal.

3 procediment administratiu DR ADM Conjunt d’actes o tràmits a través dels quals es produeix la voluntat administrativa per al compliment d’un fi d’interès públic.

4 procediment contenciós administratiu DR ADM Recurs seguit davant la jurisdicció contenciosa administrativa sobre les pretensions que es plantegen en relació amb els actes de l’administració pública subjectes al dret administratiu i les disposicions de categoria inferior a la llei.

5 procediment de constrenyiment administratiu DR ADM Procediment d’execució forçosa seguit per l’autoritat administrativa per al cobrament d’imposts, de contribucions o de qualsevol obligació pecuniària.

3 INFORM Conjunt explícit de regles, expressat en alguns tipus de llenguatge (de programació o natural) i que permet de resoldre un problema.

4 TECNOL Mètode pràctic de fabricació d’un producte, d’obtenció d’una substància, de construcció d’un objecte, etc.

->procedimental

■procedimental

[de procediment]

adj Relatiu o pertanyent a un procediment.

->procedir

■procedir

[del ll. procedĕre ‘avançar’]

v intr 1 1 Passar a posar en execució una cosa. Procedir a l’elecció del president.

2 abs Anar executant ordenadament allò que hom es proposa. Procedir amb mètode, amb rigor científic, amb mesura.

3 Portar-se de tal o tal manera. En aquell moment ell procedia com un enemic del poble.

4 DR PROC Actuar en un judici, en un procés. Procedir civilment. Procedir contra algú.

2 1 Ésser l’efecte d’una cosa, derivar-ne. Aquesta inflamació procedeix d’una picada.

2 Venir d’un lloc. La nau procedia de Gènova.

3 TEOL En teologia trinitària, provenir l’Esperit Sant del Pare (i del Fill, en la teologia llatina).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: procedir

GERUNDI: procedint

PARTICIPI: procedit, procedida, procedits, procedides

INDICATIU PRESENT: procedeixo, procedeixes, procedeix, procedim, procediu, procedeixen

INDICATIU IMPERFET: procedia, procedies, procedia, procedíem, procedíeu, procedien

INDICATIU PASSAT: procedí, procedires, procedí, procedírem, procedíreu, procediren

INDICATIU FUTUR: procediré, procediràs, procedirà, procedirem, procedireu, procediran

INDICATIU CONDICIONAL: procediria, procediries, procediria, procediríem, procediríeu, procedirien

SUBJUNTIU PRESENT: procedeixi, procedeixis, procedeixi, procedim, procediu, procedeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: procedís, procedissis, procedís, procedíssim, procedíssiu, procedissin

IMPERATIU: procedeix, procedeixi, procedim, procediu, procedeixin

->proceleusmàtic

proceleusmàtic

Part. sil.: pro_ce_leus_mà_tic

m POÈTICA En la mètrica clàssica, forma mètrica constituïda per quatre síl·labes breus.

->procel·làrids

■procel·làrids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes. Cal destacar els gèneres Pterodroma i Puffinus.

2 sing Ocell de la família dels procel·làrids.

->procel·lariformes

■procel·lariformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells palmípedes i pelàgics.

2 sing Ocell de l’ordre dels procel·lariformes.

->procel·lós

■procel·lós -osa

[del ll. procellōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1464]

adj Tempestuós.

->procel·losament

■procel·losament

[de procel·lós]

adv Tempestuosament.

->procels

procels

m ZOOL 1 pl Subordre d’amfibis anurs, amb les vèrtebres amb una única cavitat anterior, el còccix articulat amb la vèrtebra sacra, i les potes posteriors amb una gran musculatura. Comprèn, entre altres, les famílies dels bufònids i dels hílids.

2 sing Amfibi del subordre dels procels.

->pròcer

■pròcer

[del ll. procer, -ĕris, íd.; 1a FONT: c. 1900]

m Entre els habitants d’un país, d’una regió, d’una ciutat, etc., persona d’alta distinció o constituïda en alta dignitat.

->procercoide

procercoide

Part. sil.: pro_cer_coi_de

adj i m ZOOL Dit de la forma larval pròpia d’alguns platihelmints de la classe dels cestodes.

->procés

■procés

[del ll. processus, -us ‘acció d’avançar’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

[pl -essos] m 1 1 Manera de descabdellar-se una acció progressiva.

2 FILOS Seguit de fenòmens, estats, formes, etc., pels quals va passant un ésser, o dels quals és causa una acció, i que integren la contínua i progressiva transformació d’aquest.

3 PAT Evolució d’una sèrie de fenòmens o de lesions anatòmiques relacionats amb una malaltia.

4 TECNOL Successió de fases que es repeteixen regularment en un fenomen, en un procediment industrial, etc.

5 TECNOL Procediment.

6 procés econòmic ECON Conjunt d’estadis i activitats que, en llur constant i progressiva repetició, configuren el fet econòmic.

2 Transcurs de temps que dura un procés.

3 Esdeveniments que hi ocorren.

4 DR PROC 1 Conjunt d’actuacions jurisdiccionals, posades per l’estat a disposició dels particulars o d’ell mateix, en els diversos sectors d’aplicació de la llei.

2 Conjunt d’escrits en qualsevol causa civil o criminal.

3 procés civil Conjunt d’actuacions judicials en què es debaten interessos sense relació amb la legislació penal.

4 procés penal (o simplement procés) Conjunt d’actuacions judicials encaminades a esbrinar les causes que concorren en la perpetració d’un delicte i determinar la culpabilitat dels participants.

5 INFORM 1 Seqüència definida d’operacions.

2 procés conversacional Tècnica que permet d’establir una comunicació flexible i contínua, en temps real, entre cada usuari i l’ordinador.

->processador

■processador -a

INFORM 1 m i f Persona que es dedica al processament de dades.

2 m 1 Qualsevol aparell o unitat funcional capaç de processar dades.

2 processador de texts Programa per al processament de texts.

->processal

■processal

[de procés; 1a FONT: 1618]

adj DR Relatiu o pertanyent al procés. Costes processals.

->processament

■processament

[de processar]

m 1 Acció de processar.

2 processament de dades INFORM 1 Execució sistemàtica d’una seqüència definida d’operacions, realitzada amb dades i feta amb un ordinador.

2 p ext Informàtica de gestió.

3 processament de texts INFORM Aplicació dels mètodes i els instruments de processament de dades que permet introduir un text en un sistema informàtic, sotmetre’l a reorganitzacions i imprimir-lo.

->processar

■processar

[de procés; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v tr 1 DR PROC Formar causa criminal contra una persona i declarar-la presumpta culpable en tot o en part.

2 INFORM Sotmetre (materials, dades informàtiques, etc.) a una sèrie d’operacions programades, sobretot fetes amb maquinària adequada i de forma automàtica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: processar

GERUNDI: processant

PARTICIPI: processat, processada, processats, processades

INDICATIU PRESENT: processo, processes, processa, processem, processeu, processen

INDICATIU IMPERFET: processava, processaves, processava, processàvem, processàveu, processaven

INDICATIU PASSAT: processí, processares, processà, processàrem, processàreu, processaren

INDICATIU FUTUR: processaré, processaràs, processarà, processarem, processareu, processaran

INDICATIU CONDICIONAL: processaria, processaries, processaria, processaríem, processaríeu, processarien

SUBJUNTIU PRESENT: processi, processis, processi, processem, processeu, processin

SUBJUNTIU IMPERFET: processés, processessis, processés, processéssim, processéssiu, processessin

IMPERATIU: processa, processi, processem, processeu, processin

->processió

■processió

Part. sil.: pro_ces_si_ó

[del ll. processio, -ōnis ‘acció de procedir’]

f 1 obs 1 Acció de procedir;

2 l’efecte.

2 TEOL En la doctrina trinitària, acció per la qual l’Esperit Sant procedeix del Pare (i del Fill, en la teologia llatina) i, doncs, atribut que distingeix l’Esperit Sant de les altres dues Persones (el Pare i el Fill).

3 ant Processó.

->processional

■processional

Part. sil.: pro_ces_si_o_nal

[del b. ll. processionalis, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent a les processons.

2 m LITÚRG Llibre que conté les lletanies, els himnes i les pregàries que cal fer en les processons.

->processionalment

■processionalment

Part. sil.: pro_ces_si_o_nal_ment

[de processional]

adv En forma de processó.

->processionària

■processionària

Part. sil.: pro_ces_si_o_nà_ri_a

[del b. ll. processionarius, -a, -um ‘relatiu a la processó’]

f ENTOM Nom donat vulgarment a la larva de les papallones de la família dels taumetopeids.

->processó

■processó

Cp. processió

[del ll. processio, -ōnis ‘anar endavant’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Conjunt de persones que desfilen ordenadament i solemnement amb algun fi públic, manifestació, desfilada. Processó cívica.

2 esp RELIG i LITÚRG Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l’interior de l’església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen.

3 fig Corrua. Una processó de creditors, de sol·licitants.

2 anar-li (a algú) la processó per dins Es diu de qui experimenta, sense manifestar-ho, un estat de torbació de l’ànim (por, disgust, pena, etc.).

->processual

processual

Part. sil.: pro_ces_su_al

[formació culta analògica sobre la base del ll. processus, -us ‘procés’]

adj 1 Relatiu o pertanyent al procés o als processos, al seguit de fenòmens i formes d’un ésser, d’una acció.

2 Que segueix, que té, un procés.

->proci

proci

m FÍS i QUÍM Proti.

->procidència

procidència

Part. sil.: pro_ci_dèn_ci_a

f PAT Prolapse o sortida d’una part o d’un òrgan, especialment del cordó umbilical i del coll de la matriu.

->prociònids

■prociònids

Part. sil.: pro_ci_ò_nids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers del subordre dels fissípedes, plantígrads o semiplantígrads, que inclou l’ós rentador.

2 sing Mamífer de la família dels prociònids.

->proclama

■proclama

[de proclamar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Al·locució de caràcter militar o polític feta de viva veu o per escrit.

2 pl DR CAN Notificació pública de les amonestacions de matrimoni o de les publicates d’una ordenació, durant la missa.

->proclamació

■proclamació

Part. sil.: pro_cla_ma_ci_ó

[del ll. proclamatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de proclamar;

2 l’efecte.

2 Declaració pública i solemne, anunci oficial d’un esdeveniment, d’una llei, d’unes eleccions, etc., per part de qui en té l’autorització. Proclamació de la república. Proclamació dels resultats d’unes eleccions. Proclamació del guanyador.

3 Testificació, lloança, reconeixement, públic i solemne. Proclamació d’innocència. Proclamació dels drets de l’home.

4 POLÍT En tècnica electoral, reconeixement per les juntes electorals d’una determinada persona com a candidat, així com el nomenament de representants efectius.

->proclamador

■proclamador -a

[del ll. proclamator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que proclama.

->proclamar

■proclamar

[del ll. proclamare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Publicar solemnement alguna cosa, anunciar-la públicament. Proclamar la independència de Catalunya. Proclamem la nostra intenció de presentar-nos a les eleccions.

2 tr Reconèixer, lloar, aclamar, públicament. L’epitafi proclama la figura del poeta.

3 tr Manifestar a l’exterior per mitjà d’algun signe; exterioritzar. La manera de vestir proclamava la seva pobresa.

4 tr Fer les proclames.

5 pron Declarar-se algú investit d’un càrrec, condició o mèrit. Es va proclamar guanyadora abans que el jurat emetés el veredicte. A rtistes que es proclamen com a hereus de Picasso.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: proclamar

GERUNDI: proclamant

PARTICIPI: proclamat, proclamada, proclamats, proclamades

INDICATIU PRESENT: proclamo, proclames, proclama, proclamem, proclameu, proclamen

INDICATIU IMPERFET: proclamava, proclamaves, proclamava, proclamàvem, proclamàveu, proclamaven

INDICATIU PASSAT: proclamí, proclamares, proclamà, proclamàrem, proclamàreu, proclamaren

INDICATIU FUTUR: proclamaré, proclamaràs, proclamarà, proclamarem, proclamareu, proclamaran

INDICATIU CONDICIONAL: proclamaria, proclamaries, proclamaria, proclamaríem, proclamaríeu, proclamarien

SUBJUNTIU PRESENT: proclami, proclamis, proclami, proclamem, proclameu, proclamin

SUBJUNTIU IMPERFET: proclamés, proclamessis, proclamés, proclaméssim, proclaméssiu, proclamessin

IMPERATIU: proclama, proclami, proclamem, proclameu, proclamin

->proclisi

■proclisi

[del gr. pro ‘endavant’ i klísis ‘inclinació’]

f LING Unió d’un element lingüístic àton amb el mot següent amb el qual forma una unitat fònica, com en el cas de s’estimen.

->proclític

■proclític -a

[de proclisi]

adj LING Relatiu o pertanyent a la proclisi. Mot proclític.

->procliu

■procliu

Part. sil.: pro_cliu

[del ll. proclīvis, íd.]

adj Propens, inclinat.

->proclivitat

■proclivitat

[del ll. proclivĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de procliu.

->procloròfits

■procloròfits

[de pro-¹ i cloròfits]

m BIOL 1 pl Grup de procariotes d’organització semblant a la de les esquizofícies, però amb una dotació de pigments semblant a la de les clorofícies.

2 sing Procariota del grup dels procloròfits.

->procònsol¹

■procònsol¹

[del ll. proconsul, -ŭlis, íd.; 1a FONT: 1343]

m HIST A la república romana, el qui detenia un comandament militar o una administració provincial pel fet d’haver estat cònsol l’any anterior.

->procònsol²

procònsol²

[v. procònsol¹]

m PALEONT i ZOOL Gènere fòssil de driopitecs, considerats actualment pòngids, que eren molt àgils i podien desplaçar-se entre branques d’arbre i córrer per terra amb les quatre potes.

->proconsolat

■proconsolat

[del ll. proconsulatus, -us, íd.]

m HIST 1 Dignitat, ofici, de procònsol.

2 Durada del càrrec proconsular.

->proconsular

■proconsular

[del ll. proconsularis, íd.]

adj HIST 1 Relatiu o pertanyent al procònsol.

2 Dit de la província governada per un procònsol.

->proconvertina

proconvertina

f FISIOL ANIM Factor VII de la coagulació, de natura proteica.

->procordats

■procordats

m ZOOL 1 pl Grup de cordats, amb possible categoria de subtipus o subfílum, amb l’eix longitudinal que no passa de l’estat de notocordi.

2 sing Cordat del grup dels procordats.

->procreació

■procreació

Part. sil.: pro_cre_a_ci_ó

[del ll. procreatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f BIOL Acció de procrear, generació.

->procreador

■procreador -a

Part. sil.: pro_cre_a_dor

[del ll. procreator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f BIOL Que procrea.

->procrear

■procrear

Part. sil.: pro_cre_ar

[del ll. procreare, íd.; 1a FONT: 1276]

v tr BIOL Produir mitjançant el procés de la generació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: procrear

GERUNDI: procreant

PARTICIPI: procreat, procreada, procreats, procreades

INDICATIU PRESENT: procreo, procrees, procrea, procreem, procreeu, procreen

INDICATIU IMPERFET: procreava, procreaves, procreava, procreàvem, procreàveu, procreaven

INDICATIU PASSAT: procreí, procreares, procreà, procreàrem, procreàreu, procrearen

INDICATIU FUTUR: procrearé, procrearàs, procrearà, procrearem, procreareu, procrearan

INDICATIU CONDICIONAL: procrearia, procrearies, procrearia, procrearíem, procrearíeu, procrearien

SUBJUNTIU PRESENT: procreï, procreïs, procreï, procreem, procreeu, procreïn

SUBJUNTIU IMPERFET: procreés, procreessis, procreés, procreéssim, procreéssiu, procreessin

IMPERATIU: procrea, procreï, procreem, procreeu, procreïn

->procronisme

■procronisme

m Acció d’antedatar un esdeveniment.

->proct-

■proct-

Forma prefixada del mot grec prōktós, que significa ‘anus’. Ex.: proctàlgia, proctitis.

->proctàlgia

proctàlgia

Part. sil.: proc_tàl_gi_a

f PAT Dolor a l’anus.

->proctitis

■proctitis

f PAT Inflamació del recte o de l’anus.

->procto-

■procto-

Forma prefixada del mot grec prōktós, que significa ‘anus’: Ex.: proctologia, proctodeu.

->proctodeu

proctodeu

Part. sil.: proc_to_deu

m 1 EMBRIOL Porció terminal i abdominal del tracte digestiu dels metazous celomats.

2 ANAT ANIM Segment final de la cloaca dels rèptils i els ocells.

->proctòleg

■proctòleg -òloga

[de procto- i -leg]

m i f MED Metge versat en proctologia.

->proctologia

■proctologia

Part. sil.: proc_to_lo_gi_a

[de procto- i -logia]

f MED Branca de la medicina que tracta del recte i de les seves malalties.

->proculeià

proculeià -ana

Part. sil.: pro_cu_le_ià

1 adj Relatiu o pertanyent als proculeians.

2 m HIST DR Membre de l’escola de jurisprudència romana, oposada a la dels sabinians.

->procumbent

■procumbent

[del ll. procumbens, -ntis, participi pres. de procumbĕre ‘inclinar-se, ajeure’s endavant’]

adj BOT Dit de les tiges ajagudes o recolzades a terra, però no arrelades.

->procura

■procura

[de procurar; 1a FONT: 1443]

f 1 Procuració.

2 reconeixement de procura DR Verificació que ha d’efectuar un advocat, i en alguna ocasió un funcionari públic llicenciat en dret, per tal de comprovar si una escriptura de poders és jurídicament suficient per a intervenir en un procés judicial, en una subhasta o concurs per a adjudicació d’obres o serveis públics, i en algunes altres actuacions jurídiques.

->procuració

■procuració

Part. sil.: pro_cu_ra_ci_ó

[del ll. procuratio, -ōnis, íd.]

f 1 DR Poder donat legalment per algú a una persona per a obrar en nom seu. Obrar per procuració.

2 Procuradoratge.

3 Procuradoria.

4 DR CAN i DR CAT A la baixa edat mitjana exacció que els prelats cobraven sobre les parròquies com a retribució de les visites que hi feien personalment.

->procurador

■procurador -a

[del ll. procurator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f El qui procura, que obra en representació i per altre.

2 m i f CATOL En certes comunitats i congregacions religioses, persona encarregada dels assumptes econòmics; majordom.

3 m DR ADM i HIST A Castella i a Lleó, durant la baixa edat mitjana, representant de les viles a la cort reial.

4 m i f DR CIV, DR PROC i HIST El qui, per ofici, representa en els tribunals una de les parts en virtut de poder legal rebut d’ella fent les peticions i altres diligències necessàries per a la defensa.

5 m HIST Procurador general.

6 m HIST A Tortosa, en l’antic règim, magistrat que detenia les facultats rectores i executives, equivalent al jurat, cònsol, conseller o paer d’altres poblacions catalanes.

7 procurador a corts A l’estat espanyol, nom donat al diputat a corts al segle XIX i durant el franquisme.

8 procurador de la fe DR CAN Clergue que efectua les funcions civils davant el tribunal de la Rota.

9 procurador d’ofici DR Persona, designada per torn i nomenada pel Col·legi de Procuradors, encarregada d’assistir els litigants pobres.

10 procurador fiscal HIST 1 Oficial reial que secundava, en tot allò que es relacionava amb el patrimoni reial o el fisc, el batlle general de Catalunya o de València o el procurador reial de Mallorca.

2 Oficial de la Generalitat que portava les causes o processos de la institució.

11 procurador general 1 HIST Representant del monarca en tots els seus negocis.

2 HIST Als grans territoris senyorials, representant del senyor territorial, en nom del qual exercia la jurisdicció baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.

3 DR PROC Nom donat al fiscal general d’un estat o del màxim tribunal jurídic que exerceix les funcions del ministeri públic.

4 DR CAN Religiós encarregat dels interessos generals del propi orde.

12 procurador reial HIST Oficial reial que tenia cura de l’administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc.

->procuradoratge

procuradoratge

[de procurador]

m 1 Ofici, càrrec, de procurador.

2 Procuradoria.

->procuradoria

■procuradoria

Part. sil.: pro_cu_ra_do_ri_a

[de procurador]

f 1 Oficina o despatx del procurador.

2 Procuradoratge.

->procurar

■procurar

[del ll. procurare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr 1 Mirar d’aconseguir, fer el que hom pot per aconseguir quelcom. Procura veure’l avui mateix.

2 Mirar que una cosa sigui feta. Procura que li donin el que li deuen.

3 Proporcionar, fer obtenir o tenir alguna cosa, bona o dolenta. Li he procurat un bon cuiner. No li han procurat la manera de viure.

4 ant 1 Portar l’administració d’una empresa, comunitat o institució com a procurador.

2 Regir un afer per delegació com a procurador.

3 Defensar com a procurador una part litigant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: procurar

GERUNDI: procurant

PARTICIPI: procurat, procurada, procurats, procurades

INDICATIU PRESENT: procuro, procures, procura, procurem, procureu, procuren

INDICATIU IMPERFET: procurava, procuraves, procurava, procuràvem, procuràveu, procuraven

INDICATIU PASSAT: procurí, procurares, procurà, procuràrem, procuràreu, procuraren

INDICATIU FUTUR: procuraré, procuraràs, procurarà, procurarem, procurareu, procuraran

INDICATIU CONDICIONAL: procuraria, procuraries, procuraria, procuraríem, procuraríeu, procurarien

SUBJUNTIU PRESENT: procuri, procuris, procuri, procurem, procureu, procurin

SUBJUNTIU IMPERFET: procurés, procuressis, procurés, procuréssim, procuréssiu, procuressin

IMPERATIU: procura, procuri, procurem, procureu, procurin

->prodelta

■prodelta

m ESTRATIG Part permanentment submergida d’un delta emplaçada per sota del front deltaic i a més profunditat que la zona influïda per l’onatge.

->pròdig

■pròdig -a

[del ll. prodĭgus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj 1 Malversador, que despèn sense mesura.

2 Generós, que dóna sense mesura.

3 Que produeix en abundància.

4 fill pròdig CRIST Personatge d’una paràbola continguda als Evangelis, que ha passat a indicar tot aquell que després d’un quant temps de mala vida o de desviament doctrinal torna, penedit, al recte camí, a la institució o persona que havia abandonat.

->prodigalitat

■prodigalitat

[del ll. td. prodigalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 Qualitat de pròdig.

2 Acció de prodigar.

->pròdigament

■pròdigament

[de pròdig; 1a FONT: s. XV, Curial]

adv Amb prodigalitat.

->prodigar

■prodigar

[de pròdig; 1a FONT: 1695]

v 1 tr Despendre, donar, amb prodigalitat, sense mesura. El que prodigues, ho robes al teu hereu. Prodigava les lloances.

2 pron 1 Treballar, tenir una activitat sense restriccions. Quan està motivat a la feina, es prodiga fent de tot.

2 Manifestar-se sovint, deixar-se veure molt. Les subvencions s’han prodigat des que hi ha aquest Govern. El noi no es prodiga gaire per aquests ambients.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prodigar

GERUNDI: prodigant

PARTICIPI: prodigat, prodigada, prodigats, prodigades

INDICATIU PRESENT: prodigo, prodigues, prodiga, prodiguem, prodigueu, prodiguen

INDICATIU IMPERFET: prodigava, prodigaves, prodigava, prodigàvem, prodigàveu, prodigaven

INDICATIU PASSAT: prodiguí, prodigares, prodigà, prodigàrem, prodigàreu, prodigaren

INDICATIU FUTUR: prodigaré, prodigaràs, prodigarà, prodigarem, prodigareu, prodigaran

INDICATIU CONDICIONAL: prodigaria, prodigaries, prodigaria, prodigaríem, prodigaríeu, prodigarien

SUBJUNTIU PRESENT: prodigui, prodiguis, prodigui, prodiguem, prodigueu, prodiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: prodigués, prodiguessis, prodigués, prodiguéssim, prodiguéssiu, prodiguessin

IMPERATIU: prodiga, prodigui, prodiguem, prodigueu, prodiguin

->prodigi

■prodigi

[del ll. prodigium, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Esdeveniment, cosa, que té quelcom de miraculós. Obrar prodigis.

2 Cosa, persona, extraordinària, que excedeix els límits naturals. Un prodigi de memòria. Infant prodigi.

3 HIST REL En la història de les religions, terme tècnic que indica fets insòlits, naturals o no, interpretats o bé com a signes de la ira divina o bé com a presagis de desastres.

->prodigiós

■prodigiós -osa

Part. sil.: pro_di_gi_ós

[del ll. prodigiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 1 De prodigi. Un fet prodigiós.

2 Que obra prodigis. Els salvà aquella imatge prodigiosa.

3 Que enclou un prodigi. Una guarició prodigiosa.

2 Gran, extraordinari. Feien esforços prodigiosos.

->prodigiosament

■prodigiosament

Part. sil.: pro_di_gi_o_sa_ment

[de prodigiós; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera prodigiosa.

->prodigiositat

■prodigiositat

Part. sil.: pro_di_gi_o_si_tat

[de prodigiós]

f Qualitat de prodigiós.

->proditori

■proditori -òria

[del ll. proditorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1588]

adj Propi de traïdor. Acte proditori.

->proditòriament

■proditòriament

Part. sil.: pro_di_tò_ri_a_ment

[de proditori; 1a FONT: 1468]

adv A traïció.

->pròdrom

■pròdrom

[del ll. prodrŏmus, i aquest, del gr. pródromos ‘que corre al davant’ (v. pro-² i -drom); 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Senyal precursor; símptoma. Els pròdroms de la guerra, d’una epidèmia.

->prodròmic

■prodròmic -a

[de pròdrom]

adj Relatiu o pertanyent al pròdrom.

->producció

■producció

Part. sil.: pro_duc_ci_ó

[del ll. productio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de produir.

2 Allò que és produït. Produccions artístiques, literàries, científiques.

2 Suma dels productes de la terra o de la indústria. Enguany, la producció ha minvat.

3 CIN Conjunt d’activitats o funcions econòmiques i financeres encaminades a la realització d’un film.

4 ECOL Biomassa produïda per un organisme, una població o una comunitat.

5 ECON 1 Conjunt d’activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de recursos naturals i mitjans de producció per tal d’obtenir béns que satisfacin les necessitats humanes.

2 teoria de la producció Configuració d’un marc analític que permeti d’explicar i preveure el comportament de les unitats econòmiques productives.

6 producció de parelles FÍS ATÒM Fenomen produït en interaccionar un feix de raigs γ amb la matèria, consistent en la creació d’un electró i un positró.

->producte

■producte

[del ll. productus, -a, -um, participi substantivat del ll. producĕre ‘tirar endavant, produir’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Cosa produïda.

2 ECON Resultat del procés productiu.

3 ECON Agregat que indica el valor total dels productes finals elaborats en un estat, o a qualsevol altre àmbit territorial, durant un temps determinat, normalment un any.

4 INDÚST i TECNOL Cosa produïda o manufacturada en una indústria, eventualment emprada en una altra com a primera matèria.

5 producte interior brut ECON [sigla PIB] Agregat que coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia del produït pels factors nacionals situats a l’estranger i afegint-hi el produït pels factors estrangers situats a l’interior.

6 producte nacional brut ECON [sigla PNB] Valor a preus de mercat dels béns i serveis finals produïts en un estat durant un període de temps determinat.

7 producte nacional net ECON [sigla PNN] Valor a preus de mercat de la producció neta d’un estat en un període de temps determinat.

8 producte social ECON Agregat que representa el valor de la producció material bruta, per un període determinat, obtinguda a l’interior d’un estat sota el règim d’economia socialista.

2 MAT El resultat de multiplicar dos o més nombres o dues matrius, d’efectuar el producte cartesià de dos conjunts o la composició de dues correspondències, o, en general, de compondre dos elements d’un conjunt segons una determinada llei de composició. Producte escalar de dos vectors. Producte infinit. Producte mixt. Producte tensorial. Producte vectorial de dos vectors.

3 QUÍM 1 producte de substitució Cos obtingut a partir d’un altre mitjançant la substitució en la seva molècula d’un o més àtoms pel mateix nombre de radicals o d’àtoms diferents.

2 producte químic Allò que resulta d’alguna reacció o d’alguna altra operació o procés químic.

4 producte de fissió FÍS ATÒM Cadascun dels nuclis que resulten formats en un procés de fissió.

5 producte de solubilitat QUÍM FÍS Constant pròpia dels electròlits poc solubles, relativa a la dissociació de la molècula.

->productibilitat

■productibilitat

[de productible]

f Qualitat de productible.

->productible

productible

[formació culta analògica sobre la base del ll. productus, -a, -um, participi del ll. producĕre ‘tirar endavant, produir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Productiu, productor.

->productiu

■productiu -iva

Part. sil.: pro_duc_tiu

[del ll. td. productivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que produeix, que té virtut de produir. Una terra molt productiva. Un comerç productiu.

2 FISIOL Que produeix teixit nou.

3 LING Dit de qualsevol element lingüístic que serveix per a formar un bon nombre de composts o derivats.

->productivitat

■productivitat

[de productiu]

f 1 Qualitat de productiu.

2 ECOL Producció de biomassa d’un organisme, d’una població o d’una comunitat, per unitat de temps.

3 ECON 1 Relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per a obtenir-la en un període de temps determinat.

2 productivitat marginal Variació de la quantitat produïda deguda a la modificació d’una petita quantitat de l’input variable.

3 productivitat mitjana (o unitària) Quantitat d’output corresponent a cada unitat d’input emprat en el procés productiu.

4 LING Grau d’utilització real que fa una llengua d’un element lingüístic en un procés flexional, lèxic, sintàctic, etc.

->productor

■productor -a

[del ll. productor, -ōris, íd.]

1 adj Que produeix. Una empresa productora d’adobs nitrogenats.

2 m i f Persona que produeix quelcom. Els productors i els consumidors.

3 adj i m i f CIN Dit de l’entitat, de l’empresari, etc., que finança la realització d’un film.

4 adj i m i f ECOL Dit de l’ésser capaç de sintetitzar matèria orgànica a partir de substàncies minerals.

->produïble

■produïble

Part. sil.: pro_du_ï_ble

[de produir]

adj Que pot ésser produït.

->produir

■produir

Part. sil.: pro_du_ir

[del ll. producĕre ‘tirar endavant, produir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Generar, donar naixença. Cada animal produeix un seu semblant.

2 Causar que quelcom sigui, s’esdevingui; originar. Les glàndules que produeixen la saliva.

3 fig França ha produït grans homes. Això li produí una gran impressió. No produir cap efecte.

4 Fabricar manufactura, elaborar primeres matèries i transformar-les en béns manufacturats. Una fàbrica que produeix camises.

5 ECON Procurar, ocasionar, un guany o una pèrdua.

2 1 tr DR En estil forense, exhibir, presentar, fer aparèixer. Produir testimonis de descàrrec.

2 pron Presentar-se, explicar-se, captenir-se davant la gent, de tal o tal manera. Produir-se, un actor, en públic. Ell sempre sabia com li calia produir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: produir

GERUNDI: produint

PARTICIPI: produït, produïda, produïts, produïdes

INDICATIU PRESENT: produeixo, produeixes, produeix, produïm, produïu, produeixen

INDICATIU IMPERFET: produïa, produïes, produïa, produíem, produíeu, produïen

INDICATIU PASSAT: produí, produïres, produí, produírem, produíreu, produïren

INDICATIU FUTUR: produiré, produiràs, produirà, produirem, produireu, produiran

INDICATIU CONDICIONAL: produiria, produiries, produiria, produiríem, produiríeu, produirien

SUBJUNTIU PRESENT: produeixi, produeixis, produeixi, produïm, produïu, produeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: produís, produïssis, produís, produíssim, produíssiu, produïssin

IMPERATIU: produeix, produeixi, produïm, produïu, produeixin

->proelastasa

proelastasa

Part. sil.: pro_e_las_ta_sa

f BIOQ Zimogen secretat pel pàncrees i que es converteix en l’enzim elastasa a l’intestí prim, mitjançant l’acció de la tripsina.

->proemi

■proemi

Part. sil.: pro_e_mi

[del ll. prooemium, i aquest, del gr. prooímion, íd.; 1a FONT: s. XV]

m Part d’un discurs, d’una obra, que serveix d’introducció.

->proemial

■proemial

Part. sil.: pro_e_mi_al

[de proemi]

adj Relatiu o pertanyent al proemi.

->proemialment

■proemialment

Part. sil.: pro_e_mi_al_ment

[de proemial]

adv Com a proemi.

->proenzim

■proenzim

Part. sil.: pro_en_zim

m BIOQ Precursor inactiu que en condicions fisiològiques adequades dóna lloc a un enzim. És anomenat també zimogen.

->proer

■proer -a

Part. sil.: pro_er

[de proa; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m i f MAR Mariner, pescador, remer, etc., que té el seu lloc a la part de proa de l’embarcació.

->proeritroblast

proeritroblast

Part. sil.: pro_e_ri_tro_blast

m CIT Eritròcit immadur nucleat.

->proesa

■proesa

Part. sil.: pro_e_sa

[de prou; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f Acte de valor.

->profà

■profà -ana

[del ll. profanus, -a, -um ‘que no pertany al recinte del temple, no sagrat; sacríleg’; 1a FONT: 1460, Roig]

adj i m i f 1 RELIG Que no té caràcter sagrat.

2 Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades.

3 p ext Inexpert, incompetent en un art, en una ciència. Ésser un profà en música.

->pròfag

pròfag

m MICROB Protobacteriòfag.

->profanació

■profanació

Part. sil.: pro_fa_na_ci_ó

[del ll. td. profanatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de profanar;

2 l’efecte.

2 RELIG Acció per la qual hom anul·la el caràcter sagrat d’una cosa o persona.

->profanador

■profanador -a

[del ll. td. profanator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj i m i f Que profana, que comet profanacions.

->profanament

■profanament

[de profà]

adv Amb profanitat.

->profanar

■profanar

[del ll. profanare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 RELIG Anul·lar o violar el caràcter sagrat de coses, llocs, persones.

2 p ext No tractar una cosa amb la reverència que cal. Profanar la memòria d’un difunt. Profanar l’art.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: profanar

GERUNDI: profanant

PARTICIPI: profanat, profanada, profanats, profanades

INDICATIU PRESENT: profano, profanes, profana, profanem, profaneu, profanen

INDICATIU IMPERFET: profanava, profanaves, profanava, profanàvem, profanàveu, profanaven

INDICATIU PASSAT: profaní, profanares, profanà, profanàrem, profanàreu, profanaren

INDICATIU FUTUR: profanaré, profanaràs, profanarà, profanarem, profanareu, profanaran

INDICATIU CONDICIONAL: profanaria, profanaries, profanaria, profanaríem, profanaríeu, profanarien

SUBJUNTIU PRESENT: profani, profanis, profani, profanem, profaneu, profanin

SUBJUNTIU IMPERFET: profanés, profanessis, profanés, profanéssim, profanéssiu, profanessin

IMPERATIU: profana, profani, profanem, profaneu, profanin

->profanitat

■profanitat

[del ll. td. profanĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de profà.

->profase

■profase

[de fase]

f BIOL Primera fase de la mitosi o de la meiosi, en la qual els cromosomes es fan visibles al nucli de la cèl·lula.

->profecia

■profecia

Part. sil.: pro_fe_ci_a

[del ll. ecl. prophetia, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 RELIG i BÍBL 1 Predicció d’una cosa futura, per inspiració divina.

2 L’esperit profètic o la inspiració. El do de profecia.

3 Escrit on consta la paraula d’un profeta. Segons la profecia d’Isaïes.

2 fig i p ext Qualsevol predicció inspirada per alguna capacitat de predicció, basada en càlculs, en conjectures, en astrologia, etc.

3 LIT Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.

4 profecies de Malaquies HIST ECL Document pretesament profètic que conté una llista d’epítets aplicats als papes des de Celestí II fins a Pere II, darrer papa a la fi del món.

->profectici

■profectici -ícia

[del ll. profecticius, -a, -um, íd., der. de profectus, -a, -um, participi de proficisci ‘anar-se’n’, der. de proficĕre ‘avançar’, der. de facĕre ‘fer’]

adj DR CIV i DR ROM Dit dels béns que el pare dóna al fill perquè els administri o dels béns que adquireix el fill amb els cabals del seu pare.

->proferència

proferència

Part. sil.: pro_fe_rèn_ci_a

f prognosi 1.

->proferidor

■proferidor -a

[de proferir]

adj Que profereix o pronuncia. Una dona proferidora de blasfèmies.

->proferiment

■proferiment

[de proferir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de proferir.

->proferir

■proferir

[del ll. profērre ‘presentar; portar endavant’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr 1 Dir en veu alta, pronunciar. Proferir injúries, blasfèmies. Proferir una condemna. Proferir malament els sons.

2 Oferir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: proferir

GERUNDI: proferint

PARTICIPI: proferit, proferida, proferits, proferides

INDICATIU PRESENT: profereixo, profereixes, profereix, proferim, proferiu, profereixen

INDICATIU IMPERFET: proferia, proferies, proferia, proferíem, proferíeu, proferien

INDICATIU PASSAT: proferí, proferires, proferí, proferírem, proferíreu, proferiren

INDICATIU FUTUR: proferiré, proferiràs, proferirà, proferirem, proferireu, proferiran

INDICATIU CONDICIONAL: proferiria, proferiries, proferiria, proferiríem, proferiríeu, proferirien

SUBJUNTIU PRESENT: profereixi, profereixis, profereixi, proferim, proferiu, profereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: proferís, proferissis, proferís, proferíssim, proferíssiu, proferissin

IMPERATIU: profereix, profereixi, proferim, proferiu, profereixin

->proferta

■proferta

[de proferir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Oferiment, acció d’oferir.

->profés

■profés -essa

[del b. ll. ecl. professus, -a, -um, íd., participi de profitēri ‘declarar; prometre’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj i m i f CRIST i DR CAN 1 Dit d’un religiós que, després del noviciat, ha fet la professió dels vots. Monjo profés.

2 profés solemne Monjo que ha fet la professió solemne.

3 profés temporal (o simple) Religiós o monjo que ha fet la professió temporal o la promesa.

->professar

■professar

[del b. ll. professare, íd.; 1a FONT: 1596]

v tr 1 1 Declarar obertament la seva fe, la seva creença, la seva opinió. Professem la nostra fe. Aquests economistes professen el liberalisme econòmic.

2 Admetre lliurement una religió, una doctrina religiosa, moral, política, etc. De gran professà l’islam. Tot i ser d’origen burgès, aviat professà el comunisme.

3 Exercir una ciència, un art, etc. Professar l’acupuntura.

4 Ensenyar públicament una disciplina científica. Professava filosofia en un liceu.

2 Sentir intensament un amor, una aversió, una inclinació, etc. Li professava un odi mortal.

3 abs CRIST Pronunciar els vots religiosos en un orde o institut determinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: professar

GERUNDI: professant

PARTICIPI: professat, professada, professats, professades

INDICATIU PRESENT: professo, professes, professa, professem, professeu, professen

INDICATIU IMPERFET: professava, professaves, professava, professàvem, professàveu, professaven

INDICATIU PASSAT: professí, professares, professà, professàrem, professàreu, professaren

INDICATIU FUTUR: professaré, professaràs, professarà, professarem, professareu, professaran

INDICATIU CONDICIONAL: professaria, professaries, professaria, professaríem, professaríeu, professarien

SUBJUNTIU PRESENT: professi, professis, professi, professem, professeu, professin

SUBJUNTIU IMPERFET: professés, professessis, professés, professéssim, professéssiu, professessin

IMPERATIU: professa, professi, professem, professeu, professin

->professió

■professió

Part. sil.: pro_fes_si_ó

[del ll. professio, -ōnis ‘declaració, manifestació; ofici’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 1 Acció de professar;

2 l’efecte.

3 professió de fe RELIG i LITÚRG Declaració d’adhesió d’una persona o d’una comunitat a una determinada religió.

2 CRIST i DR CAN 1 Acte juridicoreligiós pel qual un cristià abraça públicament i de manera estable la vida religiosa comprometent-se a complir els vots propis d’un institut.

2 professió perpètua Professió que fa un religiós per a tota la vida.

3 professió solemne Nom donat a la professió perpètua en els ordes monàstics.

4 professió temporal (o simple) Professió o simple promesa que fa un novici per a un període de prova, després del qual pot emetre els vots perpetus o tornar a l’estat secular.

3 SOCIOL Activitat permanent, que requereix un títol, que serveix com un mitjà de vida i que, a més, determina l’ingrés en un grup professional determinat.

->professiograma

professiograma

Part. sil.: pro_fes_si_o_gra_ma

m Descripció, sovint amb forma gràfica, de les habilitats, les aptituds, les actituds, els coneixements i l’experiència que ha de tenir una persona per a l’acompliment òptim de les funcions i tasques d’un lloc de treball.

->professional

■professional

Part. sil.: pro_fes_si_o_nal

[de professió]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a una professió o al seu ensenyament. L’experiència professional. Formació professional.

2 D’acord amb les regles i els deures d’una professió. Ètica professional.

3 malaltia professional Malaltia que hom contreu amb l’exercici d’una professió.

2 adj i m i f 1 Dit de la persona que exerceix una professió. Els professionals de la medicina. És un bon professional.

2 Dit de la persona que exerceix com a professió una activitat que ordinàriament no ho constitueix (per oposició a amateur). Un jugador professional. Un comediant professional. Un professional de la ràdio.

3 p anal Delinqüent professional.

->professionalisme

■professionalisme

Part. sil.: pro_fes_si_o_na_lis_me

[de professional]

m Utilització d’una activitat no lucrativa, generalment un esport, com a mitjà de lucre.

->professionalitat

■professionalitat

Part. sil.: pro_fes_si_o_na_li_tat

f Qualitat de bon professional. En vista dels desperfectes, podem posar en dubte la seva professionalitat.

->professionalització

■professionalització

Part. sil.: pro_fes_si_o_na_lit_za_ci_ó

[de professionalitzar]

f 1 Acció de professionalitzar o de professionalitzar-se;

2 l’efecte.

->professionalitzar

■professionalitzar

Part. sil.: pro_fes_si_o_na_lit_zar

[de professional]

v 1 tr Donar caràcter de professió (a una activitat). Professionalitzar un esport.

2 tr Convertir en professional (una persona que realitza una activitat com a afeccionat).

3 pron Convertir-se en professional una activitat, una persona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: professionalitzar

GERUNDI: professionalitzant

PARTICIPI: professionalitzat, professionalitzada, professionalitzats, professionalitzades

INDICATIU PRESENT: professionalitzo, professionalitzes, professionalitza, professionalitzem, professionalitzeu, professionalitzen

INDICATIU IMPERFET: professionalitzava, professionalitzaves, professionalitzava, professionalitzàvem, professionalitzàveu, professionalitzaven

INDICATIU PASSAT: professionalitzí, professionalitzares, professionalitzà, professionalitzàrem, professionalitzàreu, professionalitzaren

INDICATIU FUTUR: professionalitzaré, professionalitzaràs, professionalitzarà, professionalitzarem, professionalitzareu, professionalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: professionalitzaria, professionalitzaries, professionalitzaria, professionalitzaríem, professionalitzaríeu, professionalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: professionalitzi, professionalitzis, professionalitzi, professionalitzem, professionalitzeu, professionalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: professionalitzés, professionalitzessis, professionalitzés, professionalitzéssim, professionalitzéssiu, professionalitzessin

IMPERATIU: professionalitza, professionalitzi, professionalitzem, professionalitzeu, professionalitzin

->professionalment

■professionalment

Part. sil.: pro_fes_si_o_nal_ment

[de professional]

adv Com a professional.

->professó

■professó

Hom.: professor

[alteració popular de processó, per dissimilació i per influx de professió i del ll. profectio ‘acció d’anar-se’n’]

f Processó.

->professor

■professor -a

Hom.: professó

[del ll. professor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1596]

m i f 1 ENSENY Persona que es dedica a l’ensenyament d’un art, una ciència o una llengua, etc.

2 MÚS Músic. Una orquestra de vuitanta professors.

->professoral

■professoral

[de professor]

adj Relatiu o pertanyent al professor.

->professorat

■professorat

[de professor; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 Càrrec de professor.

2 Cos o conjunt de professors.

->profeta

■profeta

[del b. ll. ecl. prophēta, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m i f 1 BÍBL i RELIG 1 Persona que, inspirada per un déu, prediu el futur o revela coses ignotes a la ment.

2 els Profetes Denominació de la part de l’Antic Testament que comprèn els llibres profètics.

2 Persona que, per una capacitat endevinatòria, preveu coses que s’esdevindran o simplement preveu el futur.

3 ningú no és profeta en sa terra (o a casa seva) Refrany que significa que les persones que valen no solen veure reconeguts llurs mèrits entre els compatriotes.

->profetal

■profetal

[del b. ll. ecl. prophetalis, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Profètic.

->profetar

■profetar

[del b. ll. ecl. prophetare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr Profetitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: profetar

GERUNDI: profetant

PARTICIPI: profetat, profetada, profetats, profetades

INDICATIU PRESENT: profeto, profetes, profeta, profetem, profeteu, profeten

INDICATIU IMPERFET: profetava, profetaves, profetava, profetàvem, profetàveu, profetaven

INDICATIU PASSAT: profetí, profetares, profetà, profetàrem, profetàreu, profetaren

INDICATIU FUTUR: profetaré, profetaràs, profetarà, profetarem, profetareu, profetaran

INDICATIU CONDICIONAL: profetaria, profetaries, profetaria, profetaríem, profetaríeu, profetarien

SUBJUNTIU PRESENT: profeti, profetis, profeti, profetem, profeteu, profetin

SUBJUNTIU IMPERFET: profetés, profetessis, profetés, profetéssim, profetéssiu, profetessin

IMPERATIU: profeta, profeti, profetem, profeteu, profetin

->profetessa

■profetessa

[de profeta]

f Profeta.

->profètic

■profètic -a

[del b. ll. ecl. prophetĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les profecies o als profetes. El carisma o do profètic. Esperit profètic.

2 Que enclou una profecia. Paraules profètiques.

3 llibres profètics BÍBL Cadascun dels llibres de l’Antic Testament atribuïts als profetes o escrits per aquests.

->profèticament

■profèticament

[de profètic]

adv Com a profeta. Parla profèticament.

->profetisme

■profetisme

[de profeta]

m HIST REL, BÍBL i CRIST L’activitat i l’obra dels profetes, sobretot hebreus, bé que el fenomen no està limitat a cap ambient històric exclusiu.

->profetitzable

■profetitzable

[de profetitzar]

adj Que pot ésser profetitzat.