->depreciar

■depreciar

Part. sil.: de_pre_ci_ar

[del ll. depretiare, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Rebaixar o disminuir el preu o el valor d’una cosa. Depreciar una mercaderia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: depreciar

GERUNDI: depreciant

PARTICIPI: depreciat, depreciada, depreciats, depreciades

INDICATIU PRESENT: deprecio, deprecies, deprecia, depreciem, deprecieu, deprecien

INDICATIU IMPERFET: depreciava, depreciaves, depreciava, depreciàvem, depreciàveu, depreciaven

INDICATIU PASSAT: deprecií, depreciares, deprecià, depreciàrem, depreciàreu, depreciaren

INDICATIU FUTUR: depreciaré, depreciaràs, depreciarà, depreciarem, depreciareu, depreciaran

INDICATIU CONDICIONAL: depreciaria, depreciaries, depreciaria, depreciaríem, depreciaríeu, depreciarien

SUBJUNTIU PRESENT: depreciï, depreciïs, depreciï, depreciem, deprecieu, depreciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: depreciés, depreciessis, depreciés, depreciéssim, depreciéssiu, depreciessin

IMPERATIU: deprecia, depreciï, depreciem, deprecieu, depreciïn

->depreciatiu

■depreciatiu -iva

Part. sil.: de_pre_ci_a_tiu

[de depreciar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Que causa o expressa depreciació.

2 LING Pejoratiu.

->depredació

■depredació

Part. sil.: de_pre_da_ci_ó

[del ll. td. depraedatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1404]

f 1 Acció de depredar;

2 l’efecte.

->depredador

■depredador -a

[del ll. td. depraedator, -ōris, íd.]

1 m i f Persona que depreda.

2 adj i m ECOL Dit de l’animal que captura uns altres animals per nodrir-se.

->depredar

■depredar

[del ll. td. depraedare, íd.]

v tr 1 1 Robar amb violència i devastació; saquejar.

2 Malversar.

2 1 Capturar un animal (un altre animal) per nodrir-se. Les guineus depreden les llebres.

2 Destruir (un territori, la natura, etc.); desolar. La proliferació d’urbanitzacions i complexos turístics depreda el litoral mediterrani.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: depredar

GERUNDI: depredant

PARTICIPI: depredat, depredada, depredats, depredades

INDICATIU PRESENT: depredo, depredes, depreda, depredem, depredeu, depreden

INDICATIU IMPERFET: depredava, depredaves, depredava, depredàvem, depredàveu, depredaven

INDICATIU PASSAT: depredí, depredares, depredà, depredàrem, depredàreu, depredaren

INDICATIU FUTUR: depredaré, depredaràs, depredarà, depredarem, depredareu, depredaran

INDICATIU CONDICIONAL: depredaria, depredaries, depredaria, depredaríem, depredaríeu, depredarien

SUBJUNTIU PRESENT: depredi, depredis, depredi, depredem, depredeu, depredin

SUBJUNTIU IMPERFET: depredés, depredessis, depredés, depredéssim, depredéssiu, depredessin

IMPERATIU: depreda, depredi, depredem, depredeu, depredin

->deprendre

deprendre

Hom.: dependre

[variant de aprendre; 1a FONT: 1684]

v tr i pron dial Aprendre.

->depressió

■depressió

Part. sil.: de_pres_si_ó

[del ll. depressio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de deprimir o de deprimir-se;

2 l’efecte.

2 ECON Fase del cicle econòmic en què l’activitat assoleix un estadi més baix que el que correspon a la plena ocupació dels factors de producció.

3 GEOMORF Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents.

4 MOT Buit produït pel pistó en el moviment descendent, que ocasiona l’aspiració de la mescla gasosa combustible en els motors d’encesa per guspira, o de l’aire en els motors de cicle dièsel.

5 PSIC Estat emocional caracteritzat per un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona.

6 depressió atmosfèrica METEOR Nucli de baixes pressions amb un diàmetre entre cinc-cents i dos mil quilòmetres.

7 depressió de l’horitzó ASTR i NÀUT Angle determinat pel pla ideal de la superfície de la mar i la tangent a aquesta superfície traçada des d’un punt d’observació elevat.

->depressiòmetre

depressiòmetre

Part. sil.: de_pres_si_ò_me_tre

[de depressió i -metre]

m METROL 1 Aparell que serveix per a mesurar la depressió de l’horitzó.

2 Instrument que serveix per a mesurar distàncies en terrenys molt accidentats.

->depressionari

■depressionari -ària

Part. sil.: de_pres_si_o_na_ri

[de depressió]

adj METEOR Relatiu o pertanyent a una depressió atmosfèrica.

->depressiu

■depressiu -iva

Part. sil.: de_pres_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. depressus, -a, -um, participi de deprimĕre ‘deprimir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Que deprimeix. Paraules depressives.

2 Relatiu o pertanyent a la depressió. Una conjuntura econòmica depressiva.

2 adj i m i f PSIQ i PSIC 1 Dit de la persona que pateix una depressió.

2 Dit de la persona que té tendència a patir depressions.

->depressivament

■depressivament

[de depressiu]

adv D’una manera depressiva.

->depressor

■depressor -a

[del b. ll. depressor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que deprimeix o abaixa. Múscul depressor.

2 m FARM Medicament que actua sobre el sistema nerviós central i en disminueix la funció.

->depriment

■depriment

[de deprimir]

adj 1 PSIC Que produeix depressió.

2 Que deprimeix o humilia.

->deprimir

■deprimir

[del ll. deprimĕre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Produir un enfonsament en una superfície. El cop ha deprimit els ossos del crani.

2 pron Amb aquest cop tan violent al cap els ossos s’han deprimit.

2 fig i 1 tr esp PSIC Produir una depressió.

2 pron p ext Posar-se trist, desanimar-se.

3 tr fig Produir una disminució en els preus del mercat.

4 tr fig 1 Posar (algú o alguna cosa) per dessota del seu valor real. Lloava el seu cosí per deprimir el seu germà. Deprimir la seva reputació.

2 deprimir l’orgull (d’algú) Humiliar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: deprimir

GERUNDI: deprimint

PARTICIPI: deprimit, deprimida, deprimits, deprimides

INDICATIU PRESENT: deprimeixo, deprimeixes, deprimeix, deprimim, deprimiu, deprimeixen

INDICATIU IMPERFET: deprimia, deprimies, deprimia, deprimíem, deprimíeu, deprimien

INDICATIU PASSAT: deprimí, deprimires, deprimí, deprimírem, deprimíreu, deprimiren

INDICATIU FUTUR: deprimiré, deprimiràs, deprimirà, deprimirem, deprimireu, deprimiran

INDICATIU CONDICIONAL: deprimiria, deprimiries, deprimiria, deprimiríem, deprimiríeu, deprimirien

SUBJUNTIU PRESENT: deprimeixi, deprimeixis, deprimeixi, deprimim, deprimiu, deprimeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: deprimís, deprimissis, deprimís, deprimíssim, deprimíssiu, deprimissin

IMPERATIU: deprimeix, deprimeixi, deprimim, deprimiu, deprimeixin

->deprimit

deprimit -ida

[de deprimir]

adj 1 Persona afectada de depressió.

2 BOT Dit de l’òrgan de la planta que ha sofert una pressió per la part superior o inferior en la direcció de l’eix de l’òrgan.

3 esp ICT Dit del peix aplatat per la part dorsal o ventral.

->deprimogen

deprimogen -ògena

[de deprimir i -gen]

adj FÍS Que produeix una depressió o una baixada de pressió.

->dept.

dept.

abrev DR ADM departament 2.

->depuració

■depuració

Part. sil.: de_pu_ra_ci_ó

[de depurar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 1 Acció de depurar;

2 l’efecte. Depuració d’aigües.

2 ALIM Operació industrial consistent a eliminar el contingut de microorganismes (que a vegades poden ésser patògens) que acumulen els mol·luscs criats en aigües marines contaminades.

3 INFORM Procés de depurar els errors d’un programa o les fallades d’un sistema informàtic.

4 POLÍT Acció política encaminada a mantenir i a garantir l’homogeneïtat politicoideològica d’un règim polític mitjançant l’eliminació dels membres considerats perillosos i desafectes.

->depurador

■depurador -a

[de depurar]

1 adj i m i f Que depura.

2 estació (o planta) depuradora (o simplement depuradora) Instal·lació industrial per a la depuració d’aigües.

->depurar

■depurar

[del ll. depurare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Llevar les impureses d’alguna cosa. Depurar l’aigua. Depurar la sang. Depurar el català de barbarismes.

2 pron Depurar-se la sang.

2 tr INFORM Detectar, aïllar i eliminar els errors (d’un programa) o les fallades (d’un sistema informàtic).

3 tr POLÍT Sotmetre a depuració. Depurar l’exèrcit d’elements subversius.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: depurar

GERUNDI: depurant

PARTICIPI: depurat, depurada, depurats, depurades

INDICATIU PRESENT: depuro, depures, depura, depurem, depureu, depuren

INDICATIU IMPERFET: depurava, depuraves, depurava, depuràvem, depuràveu, depuraven

INDICATIU PASSAT: depurí, depurares, depurà, depuràrem, depuràreu, depuraren

INDICATIU FUTUR: depuraré, depuraràs, depurarà, depurarem, depurareu, depuraran

INDICATIU CONDICIONAL: depuraria, depuraries, depuraria, depuraríem, depuraríeu, depurarien

SUBJUNTIU PRESENT: depuri, depuris, depuri, depurem, depureu, depurin

SUBJUNTIU IMPERFET: depurés, depuressis, depurés, depuréssim, depuréssiu, depuressin

IMPERATIU: depura, depuri, depurem, depureu, depurin

->depuratiu

■depuratiu -iva

Part. sil.: de_pu_ra_tiu

[de depurar]

adj obs FARM Dit del grup de medicaments als quals és atribuïda l’acció de depurar els humors orgànics, principalment la sang.

->depuratori

■depuratori -òria

[de depurar]

adj Depuratiu.

->-dera

-dera

Sufix, del llatí -aria, que significa ‘acció continuada de’. Ex.: cruixidera, bullidera.

->derbesials

derbesials

Part. sil.: der_be_si_als

f BOT 1 pl Ordre de clorofícies sifonals que comprèn algues marines de tal·lus filiforme de ramificació dicòtoma o irregular.

2 sing Alga de l’ordre de les derbesials.

->derbi

■derbi

[de l’angl. derby, nom del l2è comte de Derby, que el 1780 va organitzar la famosa cursa de cavalls anual d’Epsom, Anglaterra]

m ESPORT 1 Cursa reservada a cavalls o egües de pura sang de tres anys.

2 p ext Partit entre equips importants de futbol o d’altres esports pertanyents a una mateixa ciutat o regió i tradicionalment rivals.

->derelicte

■derelicte -a

[del ll. derelictus, -a,- um, participi del ll. derelinquĕre ‘abandonar’; 1a FONT: 1517]

1 adj ant Abandonat.

2 m MAR Vaixell, o part d’un vaixell, abandonat que sura entre dues aigües.

->derelinquir

■derelinquir

[del ll. derelinquĕre, íd.]

v tr Deixar, abandonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: derelinquir

GERUNDI: derelinquint

PARTICIPI: derelinquit, derelinquida, derelinquits, derelinquides

INDICATIU PRESENT: derelinqueixo, derelinqueixes, derelinqueix, derelinquim, derelinquiu, derelinqueixen

INDICATIU IMPERFET: derelinquia, derelinquies, derelinquia, derelinquíem, derelinquíeu, derelinquien

INDICATIU PASSAT: derelinquí, derelinquires, derelinquí, derelinquírem, derelinquíreu, derelinquiren

INDICATIU FUTUR: derelinquiré, derelinquiràs, derelinquirà, derelinquirem, derelinquireu, derelinquiran

INDICATIU CONDICIONAL: derelinquiria, derelinquiries, derelinquiria, derelinquiríem, derelinquiríeu, derelinquirien

SUBJUNTIU PRESENT: derelinqueixi, derelinqueixis, derelinqueixi, derelinquim, derelinquiu, derelinqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: derelinquís, derelinquissis, derelinquís, derelinquíssim, derelinquíssiu, derelinquissin

IMPERATIU: derelinqueix, derelinqueixi, derelinquim, derelinquiu, derelinqueixin

->dèria

■dèria

Part. sil.: dè_ri_a

[d’origen incert, és probable que tingui relació amb idea en l’accepció de ‘preocupació, mania’, amb possible influx d’algun altre mot; 1a FONT: 1864, Pitarra]

f Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa. Llavors tenia la dèria de casar-se. Tenir, agafar, una dèria per una cosa.

->derisió

■derisió

Part. sil.: de_ri_si_ó

[del ll. derisio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Irrisió.

->derisori

■derisori -òria

[del ll. derisorius, -a, -um, íd.]

adj Irrisori.

->derisòriament

■derisòriament

Part. sil.: de_ri_sò_ri_a_ment

[de derisori]

adv Irrisòriament.

->deriva

■deriva

[de derivar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Desviació respecte al curs o al comportament normal d’un fenomen, procés o instrument.

2 anar a la deriva Anar sense govern, sense aconseguir resultats positius. Aquesta empresa va a la deriva.

2 AERON 1 Modificació de la direcció d’avanç d’una aeronau respecte a la direcció que hauria de tenir si només fos impel·lida pels motors.

2 Superfície vertical de la cua d’un avió on va muntat el timó de cua, que té per finalitat mantenir l’estabilitat de ruta.

3 angle de deriva Angle format per l’eix longitudinal d’una aeronau i la direcció del seu vector velocitat.

3 BALÍST 1 Desviació angular de la trajectòria real d’un projectil respecte al pla de tir.

2 Desplaçament lateral que cal donar a una arma per tal de corregir la deriva dels projectils.

3 Graduació de l’escala que té per finalitat corregir la deriva.

4 MAR 1 Desviació d’una nau del seu rumb per efecte dels vents o dels corrents, mesurada per l’angle de deriva.

2 Aleta vertical submergida que té per finalitat reduir la deriva d’un vaixell.

3 anar a la deriva Anar sense govern, emportat pel vent o per un corrent.

4 angle de deriva Angle que fa la quilla d’una nau amb la direcció del seu moviment real.

5 METROL Variació lenta i contínua, generalment incontrolable, d’una magnitud física o de les propietats d’un sistema, d’un aparell o d’un instrument de mesura.

6 OCEANOG Desplaçament incontrolat d’un objecte flotant o submergit en l’aigua, causat per l’efecte dels vents o dels corrents.

7 deriva dels continents GEOMORF Teoria basada en la idea que les masses continentals surant en un substrat plàstic experimenten un moviment de translació.

8 deriva genètica GEN Fluctuació no direccional de les freqüències gèniques en poblacions petites i aïllades que és resultat de l’atzar.

->derivabilitat

derivabilitat

f MAT Propietat, d’una funció, d’ésser derivable.

->derivable

■derivable

[de derivar]

adj 1 Que pot derivar o ésser derivat.

2 MAT Dit d’una funció que admet derivada.

->derivació

■derivació

Part. sil.: de_ri_va_ci_ó

[del ll. derivatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de derivar o de derivar-se;

2 l’efecte.

2 CIR Desviació artificial de sang, líquids, processos inflamatoris, etc., d’una part a una altra.

3 DIAG Cadascun dels punts on hom fa l’examen de l’activitat elèctrica d’una part de l’organisme, especialment en l’electrocardiograma.

4 HIDR Conducte secundari, o vàlvula que hi és situada, instal·lat en derivació respecte a un altre de principal.

5 LING 1 En una llengua, procés a través del qual es formen mots a partir d’uns altres de ja existents d’acord amb procediments establerts.

2 derivació impròpia (o zero) conversió 5.

3 derivació pròpia Formació de mots mitjançant l’afixació.

6 en derivació ELECT En paral·lel.

->derivant

■derivant

[de derivar]

adj Que deriva o prové. Aigües derivants de les neus foses.

->derivar

■derivar

[del ll. derivare ‘desviar un curs d’aigua’, der. de rivus ‘rierol, riera’; 1a FONT: 1757, DTo.]

v 1 1 intr GEOL Sortir del seu llit l’aigua d’un corrent per a prendre una altra direcció.

2 intr fig Tenir l’origen. D’ací deriven totes les seves desgràcies. El català deriva del llatí.

3 pron fig Tot es deriva de la mateixa causa.

2 tr Fer sortir del seu llit l’aigua d’un corrent per donar-li una altra direcció. Derivar les aigües d’un riu per fer-les anar cap als camps.

3 LING 1 tr Construir (noves formes) a partir d’unes altres, anomenades primitives, que, per això, esdevenen poc o molt modificades.

2 pron “Blader" es deriva de “blat".

3 intr “Blancor" i “blanquejar" deriven de “blanc".

4 MAT 1 tr Deduir (una funció) d’una altra segons una llei fixa, especialment de la funció dita derivada.

2 pron L’àrea es deriva del radi.

5 intr NÀUT Anar a la deriva.

6 QUÍM 1 tr Obtenir (una substància) d’una altra per substitució real o teòrica.

2 pron Els sulfats es deriven de l’àcid sulfúric per la substitució del seu hidrogen per un metall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: derivar

GERUNDI: derivant

PARTICIPI: derivat, derivada, derivats, derivades

INDICATIU PRESENT: derivo, derives, deriva, derivem, deriveu, deriven

INDICATIU IMPERFET: derivava, derivaves, derivava, derivàvem, derivàveu, derivaven

INDICATIU PASSAT: deriví, derivares, derivà, derivàrem, derivàreu, derivaren

INDICATIU FUTUR: derivaré, derivaràs, derivarà, derivarem, derivareu, derivaran

INDICATIU CONDICIONAL: derivaria, derivaries, derivaria, derivaríem, derivaríeu, derivarien

SUBJUNTIU PRESENT: derivi, derivis, derivi, derivem, deriveu, derivin

SUBJUNTIU IMPERFET: derivés, derivessis, derivés, derivéssim, derivéssiu, derivessin

IMPERATIU: deriva, derivi, derivem, deriveu, derivin

->derivat

■derivat -ada

[de derivar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que deriva.

2 m 1 LING Forma resultant d’un procés de derivació.

2 QUÍM Substància preparada a partir d’una altra de la qual deriva i amb la qual manté una semblança estructural.

3 f MAT Límit de la relació entre l’increment d’una funció i el de la variable, quan aquest darrer tendeix a zero.

->derivatització

■derivatització

Part. sil.: de_ri_va_tit_za_ci_ó

[de derivatitzar]

f QUÍM ANAL Preparació d’un derivat d’una substància, les propietats del qual són definides o conegudes, amb vista a identificar-la químicament.

->derivatitzar

■derivatitzar

[de derivat]

v tr Sotmetre (un anàlit) a derivatització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: derivatitzar

GERUNDI: derivatitzant

PARTICIPI: derivatitzat, derivatitzada, derivatitzats, derivatitzades

INDICATIU PRESENT: derivatitzo, derivatitzes, derivatitza, derivatitzem, derivatitzeu, derivatitzen

INDICATIU IMPERFET: derivatitzava, derivatitzaves, derivatitzava, derivatitzàvem, derivatitzàveu, derivatitzaven

INDICATIU PASSAT: derivatitzí, derivatitzares, derivatitzà, derivatitzàrem, derivatitzàreu, derivatitzaren

INDICATIU FUTUR: derivatitzaré, derivatitzaràs, derivatitzarà, derivatitzarem, derivatitzareu, derivatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: derivatitzaria, derivatitzaries, derivatitzaria, derivatitzaríem, derivatitzaríeu, derivatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: derivatitzi, derivatitzis, derivatitzi, derivatitzem, derivatitzeu, derivatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: derivatitzés, derivatitzessis, derivatitzés, derivatitzéssim, derivatitzéssiu, derivatitzessin

IMPERATIU: derivatitza, derivatitzi, derivatitzem, derivatitzeu, derivatitzin

->derivatiu

■derivatiu -iva

Part. sil.: de_ri_va_tiu

[del ll. derivativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m Que deriva.

2 LING 1 m En glossemàtica, plerema marginal, homogeni o heterogeni, regit per pleremes centrals.

2 morfema derivatiu Morfema que, unit a un radical o a un mot, forma un mot derivat.

->derivòmetre

derivòmetre

[de deriva i -metre]

m AERON Aparell per a mesurar la deriva de les aeronaus.

->derm-

■derm-

Forma prefixada del mot grec dérma, -atos, que significa ‘pell’. Ex.: dermàlgia, dermàpters.

->-derm

■-derm -derma

Forma sufixada del mot grec dérma, -atos ‘pell’, emprada per a formar adjectius, sovint substantivats, que fan referència a les característiques de la pell. Ex.: paquiderm, leucoderm.

->derma

■derma

[del gr. dérma, -atos ‘pell’]

m ANAT Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.

->-derma

■-derma

Forma sufixada del mot grec dérma, -atos ‘pell’, emprada per a formar substantius masculins amb el significat de ‘pell de’, ‘capa cel·lular de’. Ex.: mesoderma, blastoderma.

->dermàpters

■dermàpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes de cos llarg i aplatat, d’ulls composts i d’antenes bastant llargues, que comprèn el papaorelles (Forficula).

2 sing Insecte de l’ordre dels dermàpters.

->dermat-

■dermat-

Forma prefixada del mot grec dérma, -atos, que significa ‘pell’. Ex.: dermatàlgia, dermatèmia.

->dermatitis

■dermatitis

f PAT Inflamació de la pell.

->dermato-

■dermato-

Forma prefixada del mot grec dérma, -atos, que significa ‘pell’. Ex.: dermatologia.

->dermatocarpàcies

dermatocarpàcies

Part. sil.: der_ma_to_car_pà_ci_es

f BOT 1 pl Família de líquens ascomicets de l’ordre de les pirenocarpals, de tal·lus foliaci o esquamós.

2 sing Liquen de la família de les dermatocarpàcies.

->dermatòfit

■dermatòfit

[de dermato- i -fit]

m MICROB Qualsevol dels fongs microscòpics que poden parasitar la pell o els seus annexos, dels gèneres Microsporum, Trichophyton i Epidermophyton.

->dermatogen

dermatogen

m BOT Capa cel·lular externa d’un meristema primordial.

->dermatòglif

dermatòglif

m ANTROP FÍS Figura que formen les crestes dermatoepidèrmiques de la cara palmar de les mans i dels peus.

->dermatòleg

■dermatòleg -òloga

[de dermato- i -leg]

m i f MED Especialista en dermatologia.

->dermatòlisi

dermatòlisi

f PAT Afecció cutània consistent en una hipertròfia de la pell i del teixit subcutani i amb tendència a la formació de plecs.

->dermatologia

■dermatologia

Part. sil.: der_ma_to_lo_gi_a

[de dermato- i -logia]

f MED Part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos (pèl, ungles, glàndules sebàcies).

->dermatològic

■dermatològic -a

[de dermatologia]

adj MED Relatiu a la dermatologia.

->dermàtom

dermàtom

m EMBRIOL Cadascuna de les parts laterals dels somites mesodèrmics que, en desenvolupar-se, esdevenen teixit connectiu del derma.

->dermatomiïtis

dermatomiïtis

Part. sil.: der_ma_to_mi_ï_tis

f PAT Col·lagenosi que afecta preferentment la pell i els músculs.

->dermatomiositis

dermatomiositis

Part. sil.: der_ma_to_mi_o_si_tis

f PAT Dermatomiïtis.

->dermatoneurosi

dermatoneurosi

Part. sil.: der_ma_to_neu_ro_si

f PAT Afecció cutània secundària a una modificació del sistema nerviós central, ganglionar o perifèric.

->dermatoplàstic

dermatoplàstic -a

adj FARM Substància que afavoreix la ceratinització de les cèl·lules epitelials en els processos cicatritzants.

->dermatosi

■dermatosi

f PAT Malaltia de la pell.

->dermatosquelet

■dermatosquelet

m ZOOL Esquelet d’origen mesodèrmic o bé que té una ossificació dèrmica.

->dermèstids

dermèstids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, petits, amb el cos cobert de petites escates o de quetes i amb antenes en forma de maça.

2 sing Insecte de la família dels dermèstids.

->-dèrmia

■-dèrmia

Forma sufixada del mot grec dérma, -atos, que significa ‘pell’. Ex.: paquidèrmia, taxidèrmia.

->dèrmic

■dèrmic -a

[de derma]

adj Relatiu o pertanyent a la pell, especialment al derma.

->dermis

■dermis

[de epidermis, interpretat erròniament com un substantiu prefixat amb epi-]

f ANAT Derma.

->dermitis

dermitis

f PAT Dermatitis.

->dermo-

■dermo-

Forma prefixada del mot grec dérma, -atos, que significa ‘pell’. Ex.: dermograma.

->dermografisme

dermografisme

m PAT Reacció cutània causada per un estímul mecànic després d’una compressió o d’una fricció o bé pel frec dels vestits.

->dermoide

■dermoide

Part. sil.: der_moi_de

m PAT Tumoració de caire quistós, de paret epidèrmica, a l’interior de la qual hi ha uns altres teixits i restes embrionàries.

->dermopatia

■dermopatia

Part. sil.: der_mo_pa_ti_a

f PAT Dermatosi.

->dermòpters

■dermòpters

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers de dimensions petites, amb una membrana (el patagi) que va del coll a les extremitats i fins a la cua.

2 sing Mamífer de l’ordre dels dermòpters.

->dermoquèlids

■dermoquèlids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils de l’ordre dels quelonis, de closca desproveïda de plaques còrnies amb petites formacions òssies disposades com un mosaic.

2 sing Rèptil de la família dels dermoquèlids.

->dermoreacció

dermoreacció

Part. sil.: der_mo_re_ac_ci_ó

f DIAG Resposta inflamatòria, al·lèrgica i localitzada de la pell pel contacte o la introducció d’una substància a la qual l’organisme està sensibilitzat.

->dermostosi

dermostosi

f PAT Ossificació del derma.

->dermòtrop

dermòtrop -a

adj i m 1 Dit de la substància química o de l’organisme vivent que es fixa electivament sobre la pell o les mucoses.

2 PAT Que presenta dermotropisme.

->dermotropisme

dermotropisme

m PAT Afinitat per la pell, o fixació electiva en ella, d’una substància orgànica, inorgànica o vivent.

->derna

■derna

[d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu, d’un gal *darnom (pl. darna) ‘tros’; 1a FONT: c. 1880]

f Cadascun dels trossos petits en què es divideix una cosa en rompre’s.

->derogable

■derogable

[de derogar]

adj Que pot ésser derogat.

->derogació

■derogació

Part. sil.: de_ro_ga_ci_ó

[del ll. derogatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f DR 1 1 Acció de derogar;

2 l’efecte.

->derogar

■derogar

[del ll. derogare, íd., der. de rogare ‘demanar’; 1a FONT: 1502]

v tr Revocar o modificar (una disposició o una llei) amb una de nova.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: derogar

GERUNDI: derogant

PARTICIPI: derogat, derogada, derogats, derogades

INDICATIU PRESENT: derogo, derogues, deroga, deroguem, derogueu, deroguen

INDICATIU IMPERFET: derogava, derogaves, derogava, derogàvem, derogàveu, derogaven

INDICATIU PASSAT: deroguí, derogares, derogà, derogàrem, derogàreu, derogaren

INDICATIU FUTUR: derogaré, derogaràs, derogarà, derogarem, derogareu, derogaran

INDICATIU CONDICIONAL: derogaria, derogaries, derogaria, derogaríem, derogaríeu, derogarien

SUBJUNTIU PRESENT: derogui, deroguis, derogui, deroguem, derogueu, deroguin

SUBJUNTIU IMPERFET: derogués, deroguessis, derogués, deroguéssim, deroguéssiu, deroguessin

IMPERATIU: deroga, derogui, deroguem, derogueu, deroguin

->derogatori

■derogatori -òria

[del ll. derogatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que deroga. Clàusula derogatòria.

->derrama

■derrama

[de derramar]

f 1 Acció de derramar.

2 Import derramat.

->derramar

■derramar

[der. de rama, mot rar en cat. ant. en el sentit de ‘escampar, derivar un corrent d’un altre’, avui tingut per castellanisme, fora d’algun ús concret; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v tr Repartir una contribució, una despesa eventual, etc., entre diferents persones.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: derramar

GERUNDI: derramant

PARTICIPI: derramat, derramada, derramats, derramades

INDICATIU PRESENT: derramo, derrames, derrama, derramem, derrameu, derramen

INDICATIU IMPERFET: derramava, derramaves, derramava, derramàvem, derramàveu, derramaven

INDICATIU PASSAT: derramí, derramares, derramà, derramàrem, derramàreu, derramaren

INDICATIU FUTUR: derramaré, derramaràs, derramarà, derramarem, derramareu, derramaran

INDICATIU CONDICIONAL: derramaria, derramaries, derramaria, derramaríem, derramaríeu, derramarien

SUBJUNTIU PRESENT: derrami, derramis, derrami, derramem, derrameu, derramin

SUBJUNTIU IMPERFET: derramés, derramessis, derramés, derraméssim, derraméssiu, derramessin

IMPERATIU: derrama, derrami, derramem, derrameu, derramin

->derrapada

■derrapada

[de derrapar]

f Derrapatge.

->derrapar

■derrapar

[del fr. déraper ‘llevar àncores; patinar un vehicle’, del prov. modern derapá, ant. prov. rapar ‘agafar’, del germ. *rapôn, íd.]

v intr 1 Patinar lateralment les rodes d’un vehicle en un revolt a causa de la força centrífuga.

2 ESPORT Baixar amb els esquís perpendiculars al pendent de la muntanya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: derrapar

GERUNDI: derrapant

PARTICIPI: derrapat, derrapada, derrapats, derrapades

INDICATIU PRESENT: derrapo, derrapes, derrapa, derrapem, derrapeu, derrapen

INDICATIU IMPERFET: derrapava, derrapaves, derrapava, derrapàvem, derrapàveu, derrapaven

INDICATIU PASSAT: derrapí, derrapares, derrapà, derrapàrem, derrapàreu, derraparen

INDICATIU FUTUR: derraparé, derraparàs, derraparà, derraparem, derrapareu, derraparan

INDICATIU CONDICIONAL: derraparia, derraparies, derraparia, derraparíem, derraparíeu, derraparien

SUBJUNTIU PRESENT: derrapi, derrapis, derrapi, derrapem, derrapeu, derrapin

SUBJUNTIU IMPERFET: derrapés, derrapessis, derrapés, derrapéssim, derrapéssiu, derrapessin

IMPERATIU: derrapa, derrapi, derrapem, derrapeu, derrapin

->derrapatge

■derrapatge

[del fr. dérapage ‘patinada’]

m 1 Acció de derrapar;

2 l’efecte.

->derrick

derrick^* [dɛ́rik]

[angl ] m 1 MANUT i TECNOL Mena de grua emprada en treballs públics, descàrrega en molls, pedreres, etc., per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera, o d’un ganxo suspès d’un cable.

2 PETROL Torre de perforació.

->derris

■derris

f BOT Gènere de lianes de la família de les papilionàcies (Derris sp), de les arrels de les quals és obtingut un insecticida, la rotenona.

->derroc

■derroc

[de derrocar]

m Enderroc.

->derrocament

■derrocament

[de derrocar; 1a FONT: 1417]

m Enderrocament.

->derrocar

■derrocar

[de roca¹; 1a FONT: 1074]

v tr Enderrocar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: derrocar

GERUNDI: derrocant

PARTICIPI: derrocat, derrocada, derrocats, derrocades

INDICATIU PRESENT: derroco, derroques, derroca, derroquem, derroqueu, derroquen

INDICATIU IMPERFET: derrocava, derrocaves, derrocava, derrocàvem, derrocàveu, derrocaven

INDICATIU PASSAT: derroquí, derrocares, derrocà, derrocàrem, derrocàreu, derrocaren

INDICATIU FUTUR: derrocaré, derrocaràs, derrocarà, derrocarem, derrocareu, derrocaran

INDICATIU CONDICIONAL: derrocaria, derrocaries, derrocaria, derrocaríem, derrocaríeu, derrocarien

SUBJUNTIU PRESENT: derroqui, derroquis, derroqui, derroquem, derroqueu, derroquin

SUBJUNTIU IMPERFET: derroqués, derroquessis, derroqués, derroquéssim, derroquéssiu, derroquessin

IMPERATIU: derroca, derroqui, derroquem, derroqueu, derroquin

->derrota

■derrota

[v. derrotar; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Fugida en desordre d’un exèrcit vençut. La cavalleria posà en derrota les tropes enemigues.

2 p ext 1 El fet d’ésser vençut un exèrcit. La derrota dels catalans i els occitans a Muret.

2 La derrota de la Lliga en les eleccions del 1931.

3 MAR 1 Camí que segueix una nau per anar d’un lloc a un altre.

2 Carta nàutica.

->derrotar

■derrotar

[probablement del fr. ant. desroter ‘desbandar, dispersar’ (s. XII-XVI), der. del fr. ant. desrompre, com déroute ‘desbandada’, origen del cat. derrota]

v tr Infligir una derrota. Cèsar derrotà Pompeu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: derrotar

GERUNDI: derrotant

PARTICIPI: derrotat, derrotada, derrotats, derrotades

INDICATIU PRESENT: derroto, derrotes, derrota, derrotem, derroteu, derroten

INDICATIU IMPERFET: derrotava, derrotaves, derrotava, derrotàvem, derrotàveu, derrotaven

INDICATIU PASSAT: derrotí, derrotares, derrotà, derrotàrem, derrotàreu, derrotaren

INDICATIU FUTUR: derrotaré, derrotaràs, derrotarà, derrotarem, derrotareu, derrotaran

INDICATIU CONDICIONAL: derrotaria, derrotaries, derrotaria, derrotaríem, derrotaríeu, derrotarien

SUBJUNTIU PRESENT: derroti, derrotis, derroti, derrotem, derroteu, derrotin

SUBJUNTIU IMPERFET: derrotés, derrotessis, derrotés, derrotéssim, derrotéssiu, derrotessin

IMPERATIU: derrota, derroti, derrotem, derroteu, derrotin

->derroter

■derroter -a

[de derrota]

MAR 1 m i f Oficial o mariner encarregat de la derrota.

2 m Llibre que informa de les característiques de la costa, els ports, la meteorologia, i també de dades que s’hi relacionen, d’importància per a la navegació.

3 m Direcció seguida per una embarcació quan navega prop de la costa.

->derrotisme

■derrotisme

[de derrota]

m Qualitat de derrotista.

->derrotista

■derrotista

[de derrota]

adj i m i f 1 Que escampa el desànim sobre el resultat d’una guerra. Rumors derrotistes.

2 p ext Que té una visió desproporcionadament pessimista d’una actuació. És un derrotista: amb gent com ell el negoci no tirarà endavant.

->derruir

■derruir

Part. sil.: der_ru_ir

[del ll. derŭĕre ‘enderrocar’, der. del ll. rŭĕre ‘ensorrar’]

v tr enderrocar 1. Els bombardeigs derruïren la ciutat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: derruir

GERUNDI: derruint

PARTICIPI: derruït, derruïda, derruïts, derruïdes

INDICATIU PRESENT: derrueixo, derrueixes, derrueix, derruïm, derruïu, derrueixen

INDICATIU IMPERFET: derruïa, derruïes, derruïa, derruíem, derruíeu, derruïen

INDICATIU PASSAT: derruí, derruïres, derruí, derruírem, derruíreu, derruïren

INDICATIU FUTUR: derruiré, derruiràs, derruirà, derruirem, derruireu, derruiran

INDICATIU CONDICIONAL: derruiria, derruiries, derruiria, derruiríem, derruiríeu, derruirien

SUBJUNTIU PRESENT: derrueixi, derrueixis, derrueixi, derruïm, derruïu, derrueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: derruís, derruïssis, derruís, derruíssim, derruíssiu, derruïssin

IMPERATIU: derrueix, derrueixi, derruïm, derruïu, derrueixin

->dertusà

dertusà -ana

adj i m i f 1 De Dertosa (antiga ciutat iberoromana, actual Tortosa).

2 Tortosí.

->dervís

■dervís

[pl -issos -isses] m i f HIST REL Dervix.

->dervix

■dervix

m i f HIST REL En l’islam, persona que ha fet vot de pobresa.

->des¹

■des¹

Contracció de la preposició de i l’article es.

->des²

■des²

[del ll. de ex ‘de dins estant de’; 1a FONT: o.]

prep Mot que, seguit de de, forma la locució prepositiva des de i, seguit de que, la locució conjuntiva des que, les quals expressen relacions circumstancials de temps i de lloc que denoten punt de partida, sovint en correlació amb fins, fins a, fins en o fins que.Des de dissabte de la setmana passada fins avui. Des de Barcelona fins a València. Des d’allí podràs veure-ho. Des que s’acabà la guerra.

->des³

des³

m inv vulg Eufemisme per Déu, emprat en expressions blasfemes o de sorpresa, enuig, etc. Me cago en des! Voto a des!

->des.

des.

abrev CRON desembre.

->des-

■des-

Prefix, del llatí dis-, que denota inversió del mot primitiu (desfer), negació (desagrair), privació (desprestigiar) i que en alguns casos equival a ‘mal’ (desacollir).

->desabarrotar

desabarrotar

Part. sil.: des_a_bar_ro_tar

[de abarrotar]

v tr MAR 1 Desfer l’estiba d’una nau.

2 Alleugerir el vaixell d’una part del carregament estibat en un lloc impropi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desabarrotar

GERUNDI: desabarrotant

PARTICIPI: desabarrotat, desabarrotada, desabarrotats, desabarrotades

INDICATIU PRESENT: desabarroto, desabarrotes, desabarrota, desabarrotem, desabarroteu, desabarroten

INDICATIU IMPERFET: desabarrotava, desabarrotaves, desabarrotava, desabarrotàvem, desabarrotàveu, desabarrotaven

INDICATIU PASSAT: desabarrotí, desabarrotares, desabarrotà, desabarrotàrem, desabarrotàreu, desabarrotaren

INDICATIU FUTUR: desabarrotaré, desabarrotaràs, desabarrotarà, desabarrotarem, desabarrotareu, desabarrotaran

INDICATIU CONDICIONAL: desabarrotaria, desabarrotaries, desabarrotaria, desabarrotaríem, desabarrotaríeu, desabarrotarien

SUBJUNTIU PRESENT: desabarroti, desabarrotis, desabarroti, desabarrotem, desabarroteu, desabarrotin

SUBJUNTIU IMPERFET: desabarrotés, desabarrotessis, desabarrotés, desabarrotéssim, desabarrotéssiu, desabarrotessin

IMPERATIU: desabarrota, desabarroti, desabarrotem, desabarroteu, desabarrotin

->desabellar

■desabellar

Part. sil.: des_a_be_llar

[de abella¹]

v tr Treure les abelles d’un rusc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desabellar

GERUNDI: desabellant

PARTICIPI: desabellat, desabellada, desabellats, desabellades

INDICATIU PRESENT: desabello, desabelles, desabella, desabellem, desabelleu, desabellen

INDICATIU IMPERFET: desabellava, desabellaves, desabellava, desabellàvem, desabellàveu, desabellaven

INDICATIU PASSAT: desabellí, desabellares, desabellà, desabellàrem, desabellàreu, desabellaren

INDICATIU FUTUR: desabellaré, desabellaràs, desabellarà, desabellarem, desabellareu, desabellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desabellaria, desabellaries, desabellaria, desabellaríem, desabellaríeu, desabellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desabelli, desabellis, desabelli, desabellem, desabelleu, desabellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desabellés, desabellessis, desabellés, desabelléssim, desabelléssiu, desabellessin

IMPERATIU: desabella, desabelli, desabellem, desabelleu, desabellin

->desabillament

■desabillament

Part. sil.: des_a_bi_lla_ment

[de desabillar]

m Acció de desabillar o de desabillar-se.

->desabillar

■desabillar

Part. sil.: des_a_bi_llar

[de abillar]

v 1 tr Llevar els abillaments a algú o a alguna cosa.

2 pron Llevar-se els abillaments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desabillar

GERUNDI: desabillant

PARTICIPI: desabillat, desabillada, desabillats, desabillades

INDICATIU PRESENT: desabillo, desabilles, desabilla, desabillem, desabilleu, desabillen

INDICATIU IMPERFET: desabillava, desabillaves, desabillava, desabillàvem, desabillàveu, desabillaven

INDICATIU PASSAT: desabillí, desabillares, desabillà, desabillàrem, desabillàreu, desabillaren

INDICATIU FUTUR: desabillaré, desabillaràs, desabillarà, desabillarem, desabillareu, desabillaran

INDICATIU CONDICIONAL: desabillaria, desabillaries, desabillaria, desabillaríem, desabillaríeu, desabillarien

SUBJUNTIU PRESENT: desabilli, desabillis, desabilli, desabillem, desabilleu, desabillin

SUBJUNTIU IMPERFET: desabillés, desabillessis, desabillés, desabilléssim, desabilléssiu, desabillessin

IMPERATIU: desabilla, desabilli, desabillem, desabilleu, desabillin

->desabonament¹

■desabonament¹

Part. sil.: des_a_bo_na_ment

[de desabonar¹]

m 1 Acció de desabonar o de desabonar-se;

2 l’efecte.

->desabonament²

■desabonament²

Part. sil.: des_a_bo_na_ment

[de desabonar²]

m Desaprovació.

->desabonar¹

■desabonar¹

Part. sil.: des_a_bo_nar

[de abonar¹]

v 1 tr Fer cessar d’estar abonat. Desaboneu-me des del mes entrant.

2 pron Cessar d’estar abonat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desabonar

GERUNDI: desabonant

PARTICIPI: desabonat, desabonada, desabonats, desabonades

INDICATIU PRESENT: desabono, desabones, desabona, desabonem, desaboneu, desabonen

INDICATIU IMPERFET: desabonava, desabonaves, desabonava, desabonàvem, desabonàveu, desabonaven

INDICATIU PASSAT: desaboní, desabonares, desabonà, desabonàrem, desabonàreu, desabonaren

INDICATIU FUTUR: desabonaré, desabonaràs, desabonarà, desabonarem, desabonareu, desabonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desabonaria, desabonaries, desabonaria, desabonaríem, desabonaríeu, desabonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaboni, desabonis, desaboni, desabonem, desaboneu, desabonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desabonés, desabonessis, desabonés, desabonéssim, desabonéssiu, desabonessin

IMPERATIU: desabona, desaboni, desabonem, desaboneu, desabonin

->desabonar²

■desabonar²

Part. sil.: des_a_bo_nar

[de abonar²]

v tr Desaprovar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desabonar

GERUNDI: desabonant

PARTICIPI: desabonat, desabonada, desabonats, desabonades

INDICATIU PRESENT: desabono, desabones, desabona, desabonem, desaboneu, desabonen

INDICATIU IMPERFET: desabonava, desabonaves, desabonava, desabonàvem, desabonàveu, desabonaven

INDICATIU PASSAT: desaboní, desabonares, desabonà, desabonàrem, desabonàreu, desabonaren

INDICATIU FUTUR: desabonaré, desabonaràs, desabonarà, desabonarem, desabonareu, desabonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desabonaria, desabonaries, desabonaria, desabonaríem, desabonaríeu, desabonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaboni, desabonis, desaboni, desabonem, desaboneu, desabonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desabonés, desabonessis, desabonés, desabonéssim, desabonéssiu, desabonessin

IMPERATIU: desabona, desaboni, desabonem, desaboneu, desabonin

->desabonyegador

■desabonyegador

Part. sil.: des_a_bo_nye_ga_dor

[de desabonyegar]

m Estri emprat per a treure els bonys d’una peça de metall abonyegada.

->desabonyegar

■desabonyegar

Part. sil.: des_a_bo_nye_gar

[de abonyegar]

v tr Treure els bonys d’un objecte abonyegat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desabonyegar

GERUNDI: desabonyegant

PARTICIPI: desabonyegat, desabonyegada, desabonyegats, desabonyegades

INDICATIU PRESENT: desabonyego, desabonyegues, desabonyega, desabonyeguem, desabonyegueu, desabonyeguen

INDICATIU IMPERFET: desabonyegava, desabonyegaves, desabonyegava, desabonyegàvem, desabonyegàveu, desabonyegaven

INDICATIU PASSAT: desabonyeguí, desabonyegares, desabonyegà, desabonyegàrem, desabonyegàreu, desabonyegaren

INDICATIU FUTUR: desabonyegaré, desabonyegaràs, desabonyegarà, desabonyegarem, desabonyegareu, desabonyegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desabonyegaria, desabonyegaries, desabonyegaria, desabonyegaríem, desabonyegaríeu, desabonyegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desabonyegui, desabonyeguis, desabonyegui, desabonyeguem, desabonyegueu, desabonyeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desabonyegués, desabonyeguessis, desabonyegués, desabonyeguéssim, desabonyeguéssiu, desabonyeguessin

IMPERATIU: desabonyega, desabonyegui, desabonyeguem, desabonyegueu, desabonyeguin

->desabrigar

■desabrigar

Part. sil.: des_a_bri_gar

[de abrigar; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 tr Llevar l’abric.

2 pron Desabriga’t, que no fa fred.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desabrigar

GERUNDI: desabrigant

PARTICIPI: desabrigat, desabrigada, desabrigats, desabrigades

INDICATIU PRESENT: desabrigo, desabrigues, desabriga, desabriguem, desabrigueu, desabriguen

INDICATIU IMPERFET: desabrigava, desabrigaves, desabrigava, desabrigàvem, desabrigàveu, desabrigaven

INDICATIU PASSAT: desabriguí, desabrigares, desabrigà, desabrigàrem, desabrigàreu, desabrigaren

INDICATIU FUTUR: desabrigaré, desabrigaràs, desabrigarà, desabrigarem, desabrigareu, desabrigaran

INDICATIU CONDICIONAL: desabrigaria, desabrigaries, desabrigaria, desabrigaríem, desabrigaríeu, desabrigarien

SUBJUNTIU PRESENT: desabrigui, desabriguis, desabrigui, desabriguem, desabrigueu, desabriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desabrigués, desabriguessis, desabrigués, desabriguéssim, desabriguéssiu, desabriguessin

IMPERATIU: desabriga, desabrigui, desabriguem, desabrigueu, desabriguin

->desabrigat

■desabrigat -ada

Part. sil.: des_a_bri_gat

[de desabrigar]

adj 1 Mancat d’abric, no abrigat. On va tan desabrigat, amb aquest fred? Un lloc desabrigat.

2 MAR Dit de l’ancoratge obert als vents o sense resguard contra ells.

->desacalorar

■desacalorar

Part. sil.: des_a_ca_lo_rar

[de acalorar]

v 1 tr Alleujar o llevar l’acalorament.

2 pron Abans de beure cal desacalorar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacalorar

GERUNDI: desacalorant

PARTICIPI: desacalorat, desacalorada, desacalorats, desacalorades

INDICATIU PRESENT: desacaloro, desacalores, desacalora, desacalorem, desacaloreu, desacaloren

INDICATIU IMPERFET: desacalorava, desacaloraves, desacalorava, desacaloràvem, desacaloràveu, desacaloraven

INDICATIU PASSAT: desacalorí, desacalorares, desacalorà, desacaloràrem, desacaloràreu, desacaloraren

INDICATIU FUTUR: desacaloraré, desacaloraràs, desacalorarà, desacalorarem, desacalorareu, desacaloraran

INDICATIU CONDICIONAL: desacaloraria, desacaloraries, desacaloraria, desacaloraríem, desacaloraríeu, desacalorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desacalori, desacaloris, desacalori, desacalorem, desacaloreu, desacalorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacalorés, desacaloressis, desacalorés, desacaloréssim, desacaloréssiu, desacaloressin

IMPERATIU: desacalora, desacalori, desacalorem, desacaloreu, desacalorin

->desacatament

■desacatament

Part. sil.: des_a_ca_ta_ment

[de desacatar]

m 1 Acció de desacatar;

2 l’efecte.

->desacatar

■desacatar

Part. sil.: des_a_ca_tar

[de acatar]

v tr Mancar al respecte i a la submissió que hom deu a algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacatar

GERUNDI: desacatant

PARTICIPI: desacatat, desacatada, desacatats, desacatades

INDICATIU PRESENT: desacato, desacates, desacata, desacatem, desacateu, desacaten

INDICATIU IMPERFET: desacatava, desacataves, desacatava, desacatàvem, desacatàveu, desacataven

INDICATIU PASSAT: desacatí, desacatares, desacatà, desacatàrem, desacatàreu, desacataren

INDICATIU FUTUR: desacataré, desacataràs, desacatarà, desacatarem, desacatareu, desacataran

INDICATIU CONDICIONAL: desacataria, desacataries, desacataria, desacataríem, desacataríeu, desacatarien

SUBJUNTIU PRESENT: desacati, desacatis, desacati, desacatem, desacateu, desacatin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacatés, desacatessis, desacatés, desacatéssim, desacatéssiu, desacatessin

IMPERATIU: desacata, desacati, desacatem, desacateu, desacatin

->desacceleració

■desacceleració

Part. sil.: des_ac_ce_le_ra_ci_ó

[de desaccelerar]

f MEC Desceleració.

->desaccelerar

■desaccelerar

Part. sil.: des_ac_ce_le_rar

[de accelerar]

v tr Descelerar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaccelerar

GERUNDI: desaccelerant

PARTICIPI: desaccelerat, desaccelerada, desaccelerats, desaccelerades

INDICATIU PRESENT: desaccelero, desacceleres, desaccelera, desaccelerem, desaccelereu, desacceleren

INDICATIU IMPERFET: desaccelerava, desacceleraves, desaccelerava, desacceleràvem, desacceleràveu, desacceleraven

INDICATIU PASSAT: desaccelerí, desaccelerares, desaccelerà, desacceleràrem, desacceleràreu, desacceleraren

INDICATIU FUTUR: desacceleraré, desacceleraràs, desaccelerarà, desaccelerarem, desaccelerareu, desacceleraran

INDICATIU CONDICIONAL: desacceleraria, desacceleraries, desacceleraria, desacceleraríem, desacceleraríeu, desaccelerarien

SUBJUNTIU PRESENT: desacceleri, desacceleris, desacceleri, desaccelerem, desaccelereu, desaccelerin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaccelerés, desacceleressis, desaccelerés, desacceleréssim, desacceleréssiu, desacceleressin

IMPERATIU: desaccelera, desacceleri, desaccelerem, desaccelereu, desaccelerin

->desacceleròmetre

desacceleròmetre

Part. sil.: des_ac_ce_le_rò_me_tre

m AUT Desceleròmetre.

->desaccentuació

■desaccentuació

Part. sil.: des_ac_cen_tu_a_ci_ó

[de desaccentuar]

f 1 1 Acció de desaccentuar;

2 l’efecte.

2 RADIOTÈC Operació inversa de la preaccentuació mitjançant la qual és restituïda la forma original de l’espectre transmès.

->desaccentuar

■desaccentuar

Part. sil.: des_ac_cen_tu_ar

[de accentuar]

v tr Llevar l’accent a un element accentuat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaccentuar

GERUNDI: desaccentuant

PARTICIPI: desaccentuat, desaccentuada, desaccentuats, desaccentuades

INDICATIU PRESENT: desaccentuo, desaccentues, desaccentua, desaccentuem, desaccentueu, desaccentuen

INDICATIU IMPERFET: desaccentuava, desaccentuaves, desaccentuava, desaccentuàvem, desaccentuàveu, desaccentuaven

INDICATIU PASSAT: desaccentuí, desaccentuares, desaccentuà, desaccentuàrem, desaccentuàreu, desaccentuaren

INDICATIU FUTUR: desaccentuaré, desaccentuaràs, desaccentuarà, desaccentuarem, desaccentuareu, desaccentuaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaccentuaria, desaccentuaries, desaccentuaria, desaccentuaríem, desaccentuaríeu, desaccentuarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaccentuï, desaccentuïs, desaccentuï, desaccentuem, desaccentueu, desaccentuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desaccentués, desaccentuessis, desaccentués, desaccentuéssim, desaccentuéssiu, desaccentuessin

IMPERATIU: desaccentua, desaccentuï, desaccentuem, desaccentueu, desaccentuïn

->desaceració

desaceració

Part. sil.: des_a_ce_ra_ci_ó

[de desacerar]

f METAL·L 1 Acció de desacerar;

2 l’efecte.

->desacerar

■desacerar

Part. sil.: des_a_ce_rar

[de acerar]

v tr METAL·L Eliminar l’aceratge d’un producte mitjançant un escalfament descarburador que li doni les qualitats del ferro amb un baix contingut de carboni.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacerar

GERUNDI: desacerant

PARTICIPI: desacerat, desacerada, desacerats, desacerades

INDICATIU PRESENT: desacero, desaceres, desacera, desacerem, desacereu, desaceren

INDICATIU IMPERFET: desacerava, desaceraves, desacerava, desaceràvem, desaceràveu, desaceraven

INDICATIU PASSAT: desacerí, desacerares, desacerà, desaceràrem, desaceràreu, desaceraren

INDICATIU FUTUR: desaceraré, desaceraràs, desacerarà, desacerarem, desacerareu, desaceraran

INDICATIU CONDICIONAL: desaceraria, desaceraries, desaceraria, desaceraríem, desaceraríeu, desacerarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaceri, desaceris, desaceri, desacerem, desacereu, desacerin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacerés, desaceressis, desacerés, desaceréssim, desaceréssiu, desaceressin

IMPERATIU: desacera, desaceri, desacerem, desacereu, desacerin

->desacidificació

■desacidificació

Part. sil.: des_a_ci_di_fi_ca_ci_ó

[de desacidificar]

f Acció de desacidificar.

->desacidificar

■desacidificar

Part. sil.: des_a_ci_di_fi_car

[de acidificar]

v tr QUÍM Treure l’àcid, l’acidesa, d’una substància.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacidificar

GERUNDI: desacidificant

PARTICIPI: desacidificat, desacidificada, desacidificats, desacidificades

INDICATIU PRESENT: desacidifico, desacidifiques, desacidifica, desacidifiquem, desacidifiqueu, desacidifiquen

INDICATIU IMPERFET: desacidificava, desacidificaves, desacidificava, desacidificàvem, desacidificàveu, desacidificaven

INDICATIU PASSAT: desacidifiquí, desacidificares, desacidificà, desacidificàrem, desacidificàreu, desacidificaren

INDICATIU FUTUR: desacidificaré, desacidificaràs, desacidificarà, desacidificarem, desacidificareu, desacidificaran

INDICATIU CONDICIONAL: desacidificaria, desacidificaries, desacidificaria, desacidificaríem, desacidificaríeu, desacidificarien

SUBJUNTIU PRESENT: desacidifiqui, desacidifiquis, desacidifiqui, desacidifiquem, desacidifiqueu, desacidifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacidifiqués, desacidifiquessis, desacidifiqués, desacidifiquéssim, desacidifiquéssiu, desacidifiquessin

IMPERATIU: desacidifica, desacidifiqui, desacidifiquem, desacidifiqueu, desacidifiquin

->desaclimatació

■desaclimatació

Part. sil.: des_a_cli_ma_ta_ci_ó

f Acció de desaclimatar o desaclimatar-se.

->desaclimatar

■desaclimatar

Part. sil.: des_a_cli_ma_tar

v 1 tr Fer cessar d’estar aclimatat.

2 pron Cessar d’estar aclimatat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaclimatar

GERUNDI: desaclimatant

PARTICIPI: desaclimatat, desaclimatada, desaclimatats, desaclimatades

INDICATIU PRESENT: desaclimato, desaclimates, desaclimata, desaclimatem, desaclimateu, desaclimaten

INDICATIU IMPERFET: desaclimatava, desaclimataves, desaclimatava, desaclimatàvem, desaclimatàveu, desaclimataven

INDICATIU PASSAT: desaclimatí, desaclimatares, desaclimatà, desaclimatàrem, desaclimatàreu, desaclimataren

INDICATIU FUTUR: desaclimataré, desaclimataràs, desaclimatarà, desaclimatarem, desaclimatareu, desaclimataran

INDICATIU CONDICIONAL: desaclimataria, desaclimataries, desaclimataria, desaclimataríem, desaclimataríeu, desaclimatarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaclimati, desaclimatis, desaclimati, desaclimatem, desaclimateu, desaclimatin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaclimatés, desaclimatessis, desaclimatés, desaclimatéssim, desaclimatéssiu, desaclimatessin

IMPERATIU: desaclimata, desaclimati, desaclimatem, desaclimateu, desaclimatin

->desacoblament

■desacoblament

Part. sil.: des_a_co_bla_ment

[de desacoblar]

m 1 1 Acció de desacoblar o de desacoblar-se;

2 l’efecte.

2 ELECTRÒN Mètode emprat per a impedir la interacció entre dos circuits o més, especialment entre dues etapes d’un amplificador.

->desacoblar

■desacoblar

Part. sil.: des_a_co_blar

[de acoblar]

v 1 tr Separar allò que és acoblat.

2 pron Separar-se, el mascle i la femella, després de l’acoblament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacoblar

GERUNDI: desacoblant

PARTICIPI: desacoblat, desacoblada, desacoblats, desacoblades

INDICATIU PRESENT: desacoblo, desacobles, desacobla, desacoblem, desacobleu, desacoblen

INDICATIU IMPERFET: desacoblava, desacoblaves, desacoblava, desacoblàvem, desacoblàveu, desacoblaven

INDICATIU PASSAT: desacoblí, desacoblares, desacoblà, desacoblàrem, desacoblàreu, desacoblaren

INDICATIU FUTUR: desacoblaré, desacoblaràs, desacoblarà, desacoblarem, desacoblareu, desacoblaran

INDICATIU CONDICIONAL: desacoblaria, desacoblaries, desacoblaria, desacoblaríem, desacoblaríeu, desacoblarien

SUBJUNTIU PRESENT: desacobli, desacoblis, desacobli, desacoblem, desacobleu, desacoblin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacoblés, desacoblessis, desacoblés, desacobléssim, desacobléssiu, desacoblessin

IMPERATIU: desacobla, desacobli, desacoblem, desacobleu, desacoblin

->desacollir

■desacollir

Part. sil.: des_a_co_llir

[de acollir]

v tr Acollir malament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacollir

GERUNDI: desacollint

PARTICIPI: desacollit, desacollida, desacollits, desacollides

INDICATIU PRESENT: desacullo, desaculls, desacull, desacollim, desacolliu, desacullen

INDICATIU IMPERFET: desacollia, desacollies, desacollia, desacollíem, desacollíeu, desacollien

INDICATIU PASSAT: desacollí, desacollires, desacollí, desacollírem, desacollíreu, desacolliren

INDICATIU FUTUR: desacolliré, desacolliràs, desacollirà, desacollirem, desacollireu, desacolliran

INDICATIU CONDICIONAL: desacolliria, desacolliries, desacolliria, desacolliríem, desacolliríeu, desacollirien

SUBJUNTIU PRESENT: desaculli, desacullis, desaculli, desacollim, desacolliu, desacullin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacollís, desacollissis, desacollís, desacollíssim, desacollíssiu, desacollissin

IMPERATIU: desacull, desaculli, desacollim, desacolliu, desacullin

->desacomodadament

■desacomodadament

Part. sil.: des_a_co_mo_da_da_ment

[de desacomodat]

adv Sense comoditat. Viuen desacomodadament.

->desacomodat

■desacomodat -ada

Part. sil.: des_a_co_mo_dat

[de acomodat; 1a FONT: 1599]

adj No acomodat.

->desacompanyat

■desacompanyat -ada

Part. sil.: des_a_com_pa_nyat

[de acompanyat; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj 1 Sense companyia; sol.

2 Solitari, desert.

->desaconductament

■desaconductament

Part. sil.: des_a_con_duc_ta_ment

[de desaconductar]

m Acció de desaconductar o de desaconductar-se.

->desaconductar

■desaconductar

Part. sil.: des_a_con_duc_tar

[de aconductar]

v 1 tr Fer cessar d’estar aconductat.

2 pron Ens vam desaconductar del metge del poble.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaconductar

GERUNDI: desaconductant

PARTICIPI: desaconductat, desaconductada, desaconductats, desaconductades

INDICATIU PRESENT: desaconducto, desaconductes, desaconducta, desaconductem, desaconducteu, desaconducten

INDICATIU IMPERFET: desaconductava, desaconductaves, desaconductava, desaconductàvem, desaconductàveu, desaconductaven

INDICATIU PASSAT: desaconductí, desaconductares, desaconductà, desaconductàrem, desaconductàreu, desaconductaren

INDICATIU FUTUR: desaconductaré, desaconductaràs, desaconductarà, desaconductarem, desaconductareu, desaconductaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaconductaria, desaconductaries, desaconductaria, desaconductaríem, desaconductaríeu, desaconductarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaconducti, desaconductis, desaconducti, desaconductem, desaconducteu, desaconductin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaconductés, desaconductessis, desaconductés, desaconductéssim, desaconductéssiu, desaconductessin

IMPERATIU: desaconducta, desaconducti, desaconductem, desaconducteu, desaconductin

->desaconduïment

■desaconduïment

Part. sil.: des_a_con_du_ï_ment

[de desaconduir]

m 1 Desaconductament.

2 Estat d’allò que no és ben aconduït.

->desaconduir

■desaconduir

Part. sil.: des_a_con_du_ir

[de aconduir; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr i pron Desaconductar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaconduir

GERUNDI: desaconduint

PARTICIPI: desaconduït, desaconduïda, desaconduïts, desaconduïdes

INDICATIU PRESENT: desacondueixo, desacondueixes, desacondueix, desaconduïm, desaconduïu, desacondueixen

INDICATIU IMPERFET: desaconduïa, desaconduïes, desaconduïa, desaconduíem, desaconduíeu, desaconduïen

INDICATIU PASSAT: desaconduí, desaconduïres, desaconduí, desaconduírem, desaconduíreu, desaconduïren

INDICATIU FUTUR: desaconduiré, desaconduiràs, desaconduirà, desaconduirem, desaconduireu, desaconduiran

INDICATIU CONDICIONAL: desaconduiria, desaconduiries, desaconduiria, desaconduiríem, desaconduiríeu, desaconduirien

SUBJUNTIU PRESENT: desacondueixi, desacondueixis, desacondueixi, desaconduïm, desaconduïu, desacondueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaconduís, desaconduïssis, desaconduís, desaconduíssim, desaconduíssiu, desaconduïssin

IMPERATIU: desacondueix, desacondueixi, desaconduïm, desaconduïu, desacondueixin

->desaconduït

■desaconduït -ïda

Part. sil.: des_a_con_du_ït

[de desaconduir]

adj Que no és ben aconduït.

->desaconselladament

■desaconselladament

Part. sil.: des_a_con_se_lla_da_ment

[de desaconsellar]

adv Sense escoltar consell.

->desaconsellar

■desaconsellar

Part. sil.: des_a_con_se_llar

[de aconsellar]

v tr Aconsellar de no fer (alguna cosa). Volia treure’l de casa, però tothom li ho ha desaconsellat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaconsellar

GERUNDI: desaconsellant

PARTICIPI: desaconsellat, desaconsellada, desaconsellats, desaconsellades

INDICATIU PRESENT: desaconsello, desaconselles, desaconsella, desaconsellem, desaconselleu, desaconsellen

INDICATIU IMPERFET: desaconsellava, desaconsellaves, desaconsellava, desaconsellàvem, desaconsellàveu, desaconsellaven

INDICATIU PASSAT: desaconsellí, desaconsellares, desaconsellà, desaconsellàrem, desaconsellàreu, desaconsellaren

INDICATIU FUTUR: desaconsellaré, desaconsellaràs, desaconsellarà, desaconsellarem, desaconsellareu, desaconsellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaconsellaria, desaconsellaries, desaconsellaria, desaconsellaríem, desaconsellaríeu, desaconsellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaconselli, desaconsellis, desaconselli, desaconsellem, desaconselleu, desaconsellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaconsellés, desaconsellessis, desaconsellés, desaconselléssim, desaconselléssiu, desaconsellessin

IMPERATIU: desaconsella, desaconselli, desaconsellem, desaconselleu, desaconsellin

->desacord

■desacord

Part. sil.: des_a_cord

[de desacordar]

m Mancança d’acord, el fet de no estar d’acord. Els jutges estan en desacord. Viure, marit i muller, en desacord. Hi ha un desacord evident entre les seves paraules i la seva conducta.

->desacordadament

■desacordadament

Part. sil.: des_a_cor_da_da_ment

[de desacordat]

adv Sense acord.

->desacordança

■desacordança

Part. sil.: des_a_cor_dan_ça

[de desacordar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Manca d’acordança.

->desacordar

■desacordar

Part. sil.: des_a_cor_dar

[de acordar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Posar en desacord.

2 pron Posar-se en desacord.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacordar

GERUNDI: desacordant

PARTICIPI: desacordat, desacordada, desacordats, desacordades

INDICATIU PRESENT: desacordo, desacordes, desacorda, desacordem, desacordeu, desacorden

INDICATIU IMPERFET: desacordava, desacordaves, desacordava, desacordàvem, desacordàveu, desacordaven

INDICATIU PASSAT: desacordí, desacordares, desacordà, desacordàrem, desacordàreu, desacordaren

INDICATIU FUTUR: desacordaré, desacordaràs, desacordarà, desacordarem, desacordareu, desacordaran

INDICATIU CONDICIONAL: desacordaria, desacordaries, desacordaria, desacordaríem, desacordaríeu, desacordarien

SUBJUNTIU PRESENT: desacordi, desacordis, desacordi, desacordem, desacordeu, desacordin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacordés, desacordessis, desacordés, desacordéssim, desacordéssiu, desacordessin

IMPERATIU: desacorda, desacordi, desacordem, desacordeu, desacordin

->desacordat

■desacordat -ada

Part. sil.: des_a_cor_dat

[de desacordar]

adj 1 Que està en desacord. Uns germans desacordats. Dues teories desacordades.

2 MÚS Dit de dos instruments o de dues veus o més que sonen d’una manera inharmònica.

->desacorralar

■desacorralar

Part. sil.: des_a_cor_ra_lar

[de acorralar]

v tr 1 Desencorralar.

2 Fer cessar d’estar acorralat o assetjat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacorralar

GERUNDI: desacorralant

PARTICIPI: desacorralat, desacorralada, desacorralats, desacorralades

INDICATIU PRESENT: desacorralo, desacorrales, desacorrala, desacorralem, desacorraleu, desacorralen

INDICATIU IMPERFET: desacorralava, desacorralaves, desacorralava, desacorralàvem, desacorralàveu, desacorralaven

INDICATIU PASSAT: desacorralí, desacorralares, desacorralà, desacorralàrem, desacorralàreu, desacorralaren

INDICATIU FUTUR: desacorralaré, desacorralaràs, desacorralarà, desacorralarem, desacorralareu, desacorralaran

INDICATIU CONDICIONAL: desacorralaria, desacorralaries, desacorralaria, desacorralaríem, desacorralaríeu, desacorralarien

SUBJUNTIU PRESENT: desacorrali, desacorralis, desacorrali, desacorralem, desacorraleu, desacorralin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacorralés, desacorralessis, desacorralés, desacorraléssim, desacorraléssiu, desacorralessin

IMPERATIU: desacorrala, desacorrali, desacorralem, desacorraleu, desacorralin

->desacostar

■desacostar

Part. sil.: des_a_cos_tar

[de acostar]

v tr Separar (coses que són acostades).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacostar

GERUNDI: desacostant

PARTICIPI: desacostat, desacostada, desacostats, desacostades

INDICATIU PRESENT: desacosto, desacostes, desacosta, desacostem, desacosteu, desacosten

INDICATIU IMPERFET: desacostava, desacostaves, desacostava, desacostàvem, desacostàveu, desacostaven

INDICATIU PASSAT: desacostí, desacostares, desacostà, desacostàrem, desacostàreu, desacostaren

INDICATIU FUTUR: desacostaré, desacostaràs, desacostarà, desacostarem, desacostareu, desacostaran

INDICATIU CONDICIONAL: desacostaria, desacostaries, desacostaria, desacostaríem, desacostaríeu, desacostarien

SUBJUNTIU PRESENT: desacosti, desacostis, desacosti, desacostem, desacosteu, desacostin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacostés, desacostessis, desacostés, desacostéssim, desacostéssiu, desacostessin

IMPERATIU: desacosta, desacosti, desacostem, desacosteu, desacostin

->desacostumadament

■desacostumadament

Part. sil.: des_a_cos_tu_ma_da_ment

[de desacostumat]

adv D’una manera desacostumada, insòlita.

->desacostumament

■desacostumament

Part. sil.: des_a_cos_tu_ma_ment

[de desacostumar]

m Acció de desacostumar o de desacostumar-se.

->desacostumar

■desacostumar

Part. sil.: des_a_cos_tu_mar

[de acostumar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer perdre un costum. Voldria desacostumar-lo de renegar.

2 pron No pot desacostumar-se de beure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacostumar

GERUNDI: desacostumant

PARTICIPI: desacostumat, desacostumada, desacostumats, desacostumades

INDICATIU PRESENT: desacostumo, desacostumes, desacostuma, desacostumem, desacostumeu, desacostumen

INDICATIU IMPERFET: desacostumava, desacostumaves, desacostumava, desacostumàvem, desacostumàveu, desacostumaven

INDICATIU PASSAT: desacostumí, desacostumares, desacostumà, desacostumàrem, desacostumàreu, desacostumaren

INDICATIU FUTUR: desacostumaré, desacostumaràs, desacostumarà, desacostumarem, desacostumareu, desacostumaran

INDICATIU CONDICIONAL: desacostumaria, desacostumaries, desacostumaria, desacostumaríem, desacostumaríeu, desacostumarien

SUBJUNTIU PRESENT: desacostumi, desacostumis, desacostumi, desacostumem, desacostumeu, desacostumin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacostumés, desacostumessis, desacostumés, desacostuméssim, desacostuméssiu, desacostumessin

IMPERATIU: desacostuma, desacostumi, desacostumem, desacostumeu, desacostumin

->desacostumat

■desacostumat -ada

Part. sil.: des_a_cos_tu_mat

[de desacostumar; 1a FONT: s. XVII]

adj Fora de costum; insòlit. Em passen coses desacostumades.

->desacreditar

■desacreditar

Part. sil.: des_a_cre_di_tar

[de acreditar]

v 1 tr Privar del crèdit (algú o alguna cosa).

2 pron Sovint es desacreditava davant els companys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desacreditar

GERUNDI: desacreditant

PARTICIPI: desacreditat, desacreditada, desacreditats, desacreditades

INDICATIU PRESENT: desacredito, desacredites, desacredita, desacreditem, desacrediteu, desacrediten

INDICATIU IMPERFET: desacreditava, desacreditaves, desacreditava, desacreditàvem, desacreditàveu, desacreditaven

INDICATIU PASSAT: desacredití, desacreditares, desacredità, desacreditàrem, desacreditàreu, desacreditaren

INDICATIU FUTUR: desacreditaré, desacreditaràs, desacreditarà, desacreditarem, desacreditareu, desacreditaran

INDICATIU CONDICIONAL: desacreditaria, desacreditaries, desacreditaria, desacreditaríem, desacreditaríeu, desacreditarien

SUBJUNTIU PRESENT: desacrediti, desacreditis, desacrediti, desacreditem, desacrediteu, desacreditin

SUBJUNTIU IMPERFET: desacredités, desacreditessis, desacredités, desacreditéssim, desacreditéssiu, desacreditessin

IMPERATIU: desacredita, desacrediti, desacreditem, desacrediteu, desacreditin

->desactivació

desactivació

Part. sil.: des_ac_ti_va_ci_ó

[de desactivar]

f 1 Acció de desactivar;

2 l’efecte.

->desactivant

desactivant

Part. sil.: des_ac_ti_vant

[de desactivar]

adj QUÍM Dit de cadascun dels grups que, introduïts en una molècula, en disminueixen la reactivitat per a una certa mena de reaccions.

->desactivar

■desactivar

Part. sil.: des_ac_ti_var

[de activar]

v tr 1 QUÍM Fer tornar inactiva una substància.

2 EXPL Fer tornar inactius els dispositius que farien esclatar un artefacte explosiu. Els artificiers van desactivar la bomba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desactivar

GERUNDI: desactivant

PARTICIPI: desactivat, desactivada, desactivats, desactivades

INDICATIU PRESENT: desactivo, desactives, desactiva, desactivem, desactiveu, desactiven

INDICATIU IMPERFET: desactivava, desactivaves, desactivava, desactivàvem, desactivàveu, desactivaven

INDICATIU PASSAT: desactiví, desactivares, desactivà, desactivàrem, desactivàreu, desactivaren

INDICATIU FUTUR: desactivaré, desactivaràs, desactivarà, desactivarem, desactivareu, desactivaran

INDICATIU CONDICIONAL: desactivaria, desactivaries, desactivaria, desactivaríem, desactivaríeu, desactivarien

SUBJUNTIU PRESENT: desactivi, desactivis, desactivi, desactivem, desactiveu, desactivin

SUBJUNTIU IMPERFET: desactivés, desactivessis, desactivés, desactivéssim, desactivéssiu, desactivessin

IMPERATIU: desactiva, desactivi, desactivem, desactiveu, desactivin

->desacuradament

■desacuradament

Part. sil.: des_a_cu_ra_da_ment

[de desacurat]

adv Amb no gens de cura.

->desacurat

■desacurat -ada

Part. sil.: des_a_cu_rat

[de acurat]

adj Fet sense cura. Un treball desacurat.

->desada

■desada

[de desar]

f Desament.

->desadherir

■desadherir

Part. sil.: des_ad_he_rir

[de adherir]

v 1 tr Separar (coses que són adherides).

2 pron La capa de pintura s’ha desadherit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desadherir

GERUNDI: desadherint

PARTICIPI: desadherit, desadherida, desadherits, desadherides

INDICATIU PRESENT: desadhereixo, desadhereixes, desadhereix, desadherim, desadheriu, desadhereixen

INDICATIU IMPERFET: desadheria, desadheries, desadheria, desadheríem, desadheríeu, desadherien

INDICATIU PASSAT: desadherí, desadherires, desadherí, desadherírem, desadheríreu, desadheriren

INDICATIU FUTUR: desadheriré, desadheriràs, desadherirà, desadherirem, desadherireu, desadheriran

INDICATIU CONDICIONAL: desadheriria, desadheriries, desadheriria, desadheriríem, desadheriríeu, desadheririen

SUBJUNTIU PRESENT: desadhereixi, desadhereixis, desadhereixi, desadherim, desadheriu, desadhereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desadherís, desadherissis, desadherís, desadheríssim, desadheríssiu, desadherissin

IMPERATIU: desadhereix, desadhereixi, desadherim, desadheriu, desadhereixin

->desadobar

■desadobar

Part. sil.: des_a_do_bar

[de adobar]

v tr ant Fer malbé, espatllar.

->desadornament

■desadornament

Part. sil.: des_a_dor_na_ment

[de desadornar]

m Acció de desadornar.

->desadornar

■desadornar

Part. sil.: des_a_dor_nar

[de adornar]

v tr Llevar els adornaments a algú o a alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desadornar

GERUNDI: desadornant

PARTICIPI: desadornat, desadornada, desadornats, desadornades

INDICATIU PRESENT: desadorno, desadornes, desadorna, desadornem, desadorneu, desadornen

INDICATIU IMPERFET: desadornava, desadornaves, desadornava, desadornàvem, desadornàveu, desadornaven

INDICATIU PASSAT: desadorní, desadornares, desadornà, desadornàrem, desadornàreu, desadornaren

INDICATIU FUTUR: desadornaré, desadornaràs, desadornarà, desadornarem, desadornareu, desadornaran

INDICATIU CONDICIONAL: desadornaria, desadornaries, desadornaria, desadornaríem, desadornaríeu, desadornarien

SUBJUNTIU PRESENT: desadorni, desadornis, desadorni, desadornem, desadorneu, desadornin

SUBJUNTIU IMPERFET: desadornés, desadornessis, desadornés, desadornéssim, desadornéssiu, desadornessin

IMPERATIU: desadorna, desadorni, desadornem, desadorneu, desadornin

->desafavorir

■desafavorir

Part. sil.: des_a_fa_vo_rir

[de afavorir]

v tr Desfavorir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desafavorir

GERUNDI: desafavorint

PARTICIPI: desafavorit, desafavorida, desafavorits, desafavorides

INDICATIU PRESENT: desafavoreixo, desafavoreixes, desafavoreix, desafavorim, desafavoriu, desafavoreixen

INDICATIU IMPERFET: desafavoria, desafavories, desafavoria, desafavoríem, desafavoríeu, desafavorien

INDICATIU PASSAT: desafavorí, desafavorires, desafavorí, desafavorírem, desafavoríreu, desafavoriren

INDICATIU FUTUR: desafavoriré, desafavoriràs, desafavorirà, desafavorirem, desafavorireu, desafavoriran

INDICATIU CONDICIONAL: desafavoriria, desafavoriries, desafavoriria, desafavoriríem, desafavoriríeu, desafavoririen

SUBJUNTIU PRESENT: desafavoreixi, desafavoreixis, desafavoreixi, desafavorim, desafavoriu, desafavoreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desafavorís, desafavorissis, desafavorís, desafavoríssim, desafavoríssiu, desafavorissin

IMPERATIU: desafavoreix, desafavoreixi, desafavorim, desafavoriu, desafavoreixin

->desafecció

■desafecció

Part. sil.: des_a_fec_ci_ó

[de afecció]

f Mancança d’afecció.

->desafeccionament

■desafeccionament

Part. sil.: des_a_fec_ci_o_na_ment

[de desafeccionar-se]

m 1 Acció de desafeccionar-se;

2 l’efecte.

->desafeccionar-se

■desafeccionar-se

Part. sil.: des_a_fec_ci_o_nar-se

[de desafecció]

v pron Perdre afecció a una persona o a una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desafeccionar

GERUNDI: desafeccionant

PARTICIPI: desafeccionat, desafeccionada, desafeccionats, desafeccionades

INDICATIU PRESENT: desafecciono, desafecciones, desafecciona, desafeccionem, desafeccioneu, desafeccionen

INDICATIU IMPERFET: desafeccionava, desafeccionaves, desafeccionava, desafeccionàvem, desafeccionàveu, desafeccionaven

INDICATIU PASSAT: desafeccioní, desafeccionares, desafeccionà, desafeccionàrem, desafeccionàreu, desafeccionaren

INDICATIU FUTUR: desafeccionaré, desafeccionaràs, desafeccionarà, desafeccionarem, desafeccionareu, desafeccionaran

INDICATIU CONDICIONAL: desafeccionaria, desafeccionaries, desafeccionaria, desafeccionaríem, desafeccionaríeu, desafeccionarien

SUBJUNTIU PRESENT: desafeccioni, desafeccionis, desafeccioni, desafeccionem, desafeccioneu, desafeccionin

SUBJUNTIU IMPERFET: desafeccionés, desafeccionessis, desafeccionés, desafeccionéssim, desafeccionéssiu, desafeccionessin

IMPERATIU: desafecciona, desafeccioni, desafeccionem, desafeccioneu, desafeccionin

->desafectació

■desafectació

Part. sil.: des_a_fec_ta_ci_ó

[de desafectar]

f 1 Acció de desafectar;

2 l’efecte.

->desafectar

■desafectar

Part. sil.: des_a_fec_tar

[de afectar]

v tr Fer cessar d’estar afectat o destinat a un ús determinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desafectar

GERUNDI: desafectant

PARTICIPI: desafectat, desafectada, desafectats, desafectades

INDICATIU PRESENT: desafecto, desafectes, desafecta, desafectem, desafecteu, desafecten

INDICATIU IMPERFET: desafectava, desafectaves, desafectava, desafectàvem, desafectàveu, desafectaven

INDICATIU PASSAT: desafectí, desafectares, desafectà, desafectàrem, desafectàreu, desafectaren

INDICATIU FUTUR: desafectaré, desafectaràs, desafectarà, desafectarem, desafectareu, desafectaran

INDICATIU CONDICIONAL: desafectaria, desafectaries, desafectaria, desafectaríem, desafectaríeu, desafectarien

SUBJUNTIU PRESENT: desafecti, desafectis, desafecti, desafectem, desafecteu, desafectin

SUBJUNTIU IMPERFET: desafectés, desafectessis, desafectés, desafectéssim, desafectéssiu, desafectessin

IMPERATIU: desafecta, desafecti, desafectem, desafecteu, desafectin

->desafectat

■desafectat -ada

Part. sil.: des_a_fec_tat

[de desafectar]

adj 1 No afecte, desafeccionat.

2 Dit de l’edifici públic que té un ús diferent del que tenia originalment.

->desafecte

■desafecte -a

Part. sil.: des_a_fec_te

[de afecte²]

1 adj Que no sent afecció envers algú.

2 m Mancança d’afecte.

3 adj i m i f Contrari a una situació política determinada. Desafecte al règim.

->desaferrar

■desaferrar

Part. sil.: des_a_fer_rar

[de aferrar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v 1 tr Separar (una persona o una cosa) d’allò a què és aferrada.

2 pron Es desaferrà de la barana i caigué.

3 tr MAR 1 Treure els tomadors i els caps que aferren una vela.

2 Treure les trinques i les cordes que subjecten alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaferrar

GERUNDI: desaferrant

PARTICIPI: desaferrat, desaferrada, desaferrats, desaferrades

INDICATIU PRESENT: desaferro, desaferres, desaferra, desaferrem, desaferreu, desaferren

INDICATIU IMPERFET: desaferrava, desaferraves, desaferrava, desaferràvem, desaferràveu, desaferraven

INDICATIU PASSAT: desaferrí, desaferrares, desaferrà, desaferràrem, desaferràreu, desaferraren

INDICATIU FUTUR: desaferraré, desaferraràs, desaferrarà, desaferrarem, desaferrareu, desaferraran

INDICATIU CONDICIONAL: desaferraria, desaferraries, desaferraria, desaferraríem, desaferraríeu, desaferrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaferri, desaferris, desaferri, desaferrem, desaferreu, desaferrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaferrés, desaferressis, desaferrés, desaferréssim, desaferréssiu, desaferressin

IMPERATIU: desaferra, desaferri, desaferrem, desaferreu, desaferrin

->desafiador

■desafiador -a

Part. sil.: des_a_fi_a_dor

[de desafiar; 1a FONT: s. XV]

adj Que desafia.

->desafiament

■desafiament

Part. sil.: des_a_fi_a_ment

[de desafiar]

m 1 1 Acció de desafiar;

2 l’efecte.

2 HIST DR 1 Trencament del pacte feudal.

2 A l’alta edat mitjana, part del procés judicial en un plet entre nobles o cavallers.

3 carta de desafiament Lletra de batalla.

->desafiar

■desafiar

Part. sil.: des_a_fi_ar

[de des- i l’ant. afiar o afidar]

v tr 1 1 Excitar (algú) a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar a córrer, a saltar, a nedar, als escacs.

2 p ext Declarar a algú que hom no el creu capaç de fer una cosa. Et desafio que no ho endevines.

2 Afrontar, no témer la lluita amb alguna cosa. Desafiar la tempestat, la fúria del vent. Desafiar la fortuna. Desafiar la mort.

3 HIST DR 1 Manifestar, un vassall, enemistat (al seu senyor) o un senyor feudal (al seu vassall).

2 Negar, el vassall, obediència (al senyor), o el senyor els furs i els privilegis (al vassall); trencar el pacte feudal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desafiar

GERUNDI: desafiant

PARTICIPI: desafiat, desafiada, desafiats, desafiades

INDICATIU PRESENT: desafio, desafies, desafia, desafiem, desafieu, desafien

INDICATIU IMPERFET: desafiava, desafiaves, desafiava, desafiàvem, desafiàveu, desafiaven

INDICATIU PASSAT: desafií, desafiares, desafià, desafiàrem, desafiàreu, desafiaren

INDICATIU FUTUR: desafiaré, desafiaràs, desafiarà, desafiarem, desafiareu, desafiaran

INDICATIU CONDICIONAL: desafiaria, desafiaries, desafiaria, desafiaríem, desafiaríeu, desafiarien

SUBJUNTIU PRESENT: desafiï, desafiïs, desafiï, desafiem, desafieu, desafiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desafiés, desafiessis, desafiés, desafiéssim, desafiéssiu, desafiessin

IMPERATIU: desafia, desafiï, desafiem, desafieu, desafiïn

->desafillar

■desafillar

Part. sil.: des_a_fi_llar

[de afillar; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr 1 Separar els petits d’una femella que cria. Desafillar una cabra.

2 Deixar de tenir afillat (algú), privar-lo de la condició o dels drets de fill adoptiu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desafillar

GERUNDI: desafillant

PARTICIPI: desafillat, desafillada, desafillats, desafillades

INDICATIU PRESENT: desafillo, desafilles, desafilla, desafillem, desafilleu, desafillen

INDICATIU IMPERFET: desafillava, desafillaves, desafillava, desafillàvem, desafillàveu, desafillaven

INDICATIU PASSAT: desafillí, desafillares, desafillà, desafillàrem, desafillàreu, desafillaren

INDICATIU FUTUR: desafillaré, desafillaràs, desafillarà, desafillarem, desafillareu, desafillaran

INDICATIU CONDICIONAL: desafillaria, desafillaries, desafillaria, desafillaríem, desafillaríeu, desafillarien

SUBJUNTIU PRESENT: desafilli, desafillis, desafilli, desafillem, desafilleu, desafillin

SUBJUNTIU IMPERFET: desafillés, desafillessis, desafillés, desafilléssim, desafilléssiu, desafillessin

IMPERATIU: desafilla, desafilli, desafillem, desafilleu, desafillin

->desafinació

■desafinació

Part. sil.: des_a_fi_na_ci_ó

[de desafinar]

f MÚS Desafinament.

->desafinadament

■desafinadament

Part. sil.: des_a_fi_na_da_ment

[de desafinat]

adv Sense afinació.

->desafinament

■desafinament

Part. sil.: des_a_fi_na_ment

[de desafinar]

m MÚS 1 Acció de desafinar o de desafinar-se;

2 l’efecte.

->desafinar

■desafinar

Part. sil.: des_a_fi_nar

[de afinar]

v MÚS 1 1 tr No donar exactament una nota musical. Ha desafinat totes les notes altes.

2 abs Un cantant, un violinista, que desafina.

2 1 tr Fer cessar d’estar afinat (un instrument músic). La calor ha desafinat el piano.

2 pron Aquesta arpa s’ha desafinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desafinar

GERUNDI: desafinant

PARTICIPI: desafinat, desafinada, desafinats, desafinades

INDICATIU PRESENT: desafino, desafines, desafina, desafinem, desafineu, desafinen

INDICATIU IMPERFET: desafinava, desafinaves, desafinava, desafinàvem, desafinàveu, desafinaven

INDICATIU PASSAT: desafiní, desafinares, desafinà, desafinàrem, desafinàreu, desafinaren

INDICATIU FUTUR: desafinaré, desafinaràs, desafinarà, desafinarem, desafinareu, desafinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desafinaria, desafinaries, desafinaria, desafinaríem, desafinaríeu, desafinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desafini, desafinis, desafini, desafinem, desafineu, desafinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desafinés, desafinessis, desafinés, desafinéssim, desafinéssiu, desafinessin

IMPERATIU: desafina, desafini, desafinem, desafineu, desafinin

->desafinat

■desafinat -ada

Part. sil.: des_a_fi_nat

[de desafinar]

1 adj MÚS 1 Dit de l’instrument que desafina.

2 p ext Dit del so que no s’ajusta a una nota donada.

2 f Desafinament.

->desafiu

■desafiu

Part. sil.: des_a_fiu

[del cast. desafío, íd.; 1a FONT: 1932]

m Desafiament.

->desaforament

desaforament

Part. sil.: des_a_fo_ra_ment

[de desaforar; 1a FONT: s. XIV]

m ant Contrafur.

->desaforar

desaforar

Part. sil.: des_a_fo_rar

Hom.: desafurar

[de aforar; 1a FONT: 1689]

v tr ant Desafurar.

->desaforat

■desaforat -ada

Part. sil.: des_a_fo_rat

[de desaforar; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj ant i dial Desmesurat, boig.

->desafortunat

■desafortunat -ada

Part. sil.: des_a_for_tu_nat

[de afortunat]

adj No afortunat.

->desafur

desafur

Part. sil.: des_a_fur

[calc del cast. desafuero; 1a FONT: 1558]

m 1 Contrafur.

2 DR Fet que priva algú dels seus drets o privilegis.

->desafurar

desafurar

Part. sil.: des_a_fu_rar

Hom.: desaforar

[de desafur; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr DR Privar algú del fur o exempció de què gaudeix perquè ha comès algun delicte dels assenyalats per a aquest cas.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desafurar

GERUNDI: desafurant

PARTICIPI: desafurat, desafurada, desafurats, desafurades

INDICATIU PRESENT: desafuro, desafures, desafura, desafurem, desafureu, desafuren

INDICATIU IMPERFET: desafurava, desafuraves, desafurava, desafuràvem, desafuràveu, desafuraven

INDICATIU PASSAT: desafurí, desafurares, desafurà, desafuràrem, desafuràreu, desafuraren

INDICATIU FUTUR: desafuraré, desafuraràs, desafurarà, desafurarem, desafurareu, desafuraran

INDICATIU CONDICIONAL: desafuraria, desafuraries, desafuraria, desafuraríem, desafuraríeu, desafurarien

SUBJUNTIU PRESENT: desafuri, desafuris, desafuri, desafurem, desafureu, desafurin

SUBJUNTIU IMPERFET: desafurés, desafuressis, desafurés, desafuréssim, desafuréssiu, desafuressin

IMPERATIU: desafura, desafuri, desafurem, desafureu, desafurin

->desagafar

■desagafar

Part. sil.: des_a_ga_far

[de agafar]

v 1 tr Separar (una persona o una cosa) d’allò a què és agafada.

2 pron No et desagafis de mi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desagafar

GERUNDI: desagafant

PARTICIPI: desagafat, desagafada, desagafats, desagafades

INDICATIU PRESENT: desagafo, desagafes, desagafa, desagafem, desagafeu, desagafen

INDICATIU IMPERFET: desagafava, desagafaves, desagafava, desagafàvem, desagafàveu, desagafaven

INDICATIU PASSAT: desagafí, desagafares, desagafà, desagafàrem, desagafàreu, desagafaren

INDICATIU FUTUR: desagafaré, desagafaràs, desagafarà, desagafarem, desagafareu, desagafaran

INDICATIU CONDICIONAL: desagafaria, desagafaries, desagafaria, desagafaríem, desagafaríeu, desagafarien

SUBJUNTIU PRESENT: desagafi, desagafis, desagafi, desagafem, desagafeu, desagafin

SUBJUNTIU IMPERFET: desagafés, desagafessis, desagafés, desagaféssim, desagaféssiu, desagafessin

IMPERATIU: desagafa, desagafi, desagafem, desagafeu, desagafin

->desagençament

■desagençament

Part. sil.: des_a_gen_ça_ment

[de desagençar]

m 1 Acció de desagençar;

2 l’efecte.

->desagençar

■desagençar

Part. sil.: des_a_gen_çar

[de agençar]

v tr Fer cessar d’estar agençat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desagençar

GERUNDI: desagençant

PARTICIPI: desagençat, desagençada, desagençats, desagençades

INDICATIU PRESENT: desagenço, desagences, desagença, desagencem, desagenceu, desagencen

INDICATIU IMPERFET: desagençava, desagençaves, desagençava, desagençàvem, desagençàveu, desagençaven

INDICATIU PASSAT: desagencí, desagençares, desagençà, desagençàrem, desagençàreu, desagençaren

INDICATIU FUTUR: desagençaré, desagençaràs, desagençarà, desagençarem, desagençareu, desagençaran

INDICATIU CONDICIONAL: desagençaria, desagençaries, desagençaria, desagençaríem, desagençaríeu, desagençarien

SUBJUNTIU PRESENT: desagenci, desagencis, desagenci, desagencem, desagenceu, desagencin

SUBJUNTIU IMPERFET: desagencés, desagencessis, desagencés, desagencéssim, desagencéssiu, desagencessin

IMPERATIU: desagença, desagenci, desagencem, desagenceu, desagencin

->desagermanar

■desagermanar

Part. sil.: des_a_ger_ma_nar

[de agermanar]

v 1 tr Fer cessar d’estar agermanat.

2 pron Cessar d’estar agermanat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desagermanar

GERUNDI: desagermanant

PARTICIPI: desagermanat, desagermanada, desagermanats, desagermanades

INDICATIU PRESENT: desagermano, desagermanes, desagermana, desagermanem, desagermaneu, desagermanen

INDICATIU IMPERFET: desagermanava, desagermanaves, desagermanava, desagermanàvem, desagermanàveu, desagermanaven

INDICATIU PASSAT: desagermaní, desagermanares, desagermanà, desagermanàrem, desagermanàreu, desagermanaren

INDICATIU FUTUR: desagermanaré, desagermanaràs, desagermanarà, desagermanarem, desagermanareu, desagermanaran

INDICATIU CONDICIONAL: desagermanaria, desagermanaries, desagermanaria, desagermanaríem, desagermanaríeu, desagermanarien

SUBJUNTIU PRESENT: desagermani, desagermanis, desagermani, desagermanem, desagermaneu, desagermanin

SUBJUNTIU IMPERFET: desagermanés, desagermanessis, desagermanés, desagermanéssim, desagermanéssiu, desagermanessin

IMPERATIU: desagermana, desagermani, desagermanem, desagermaneu, desagermanin

->desagradable

■desagradable

Part. sil.: des_a_gra_da_ble

[de desagradar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj No gens agradable.

->desagradablement

■desagradablement

Part. sil.: des_a_gra_da_ble_ment

[de desagradable]

adv D’una manera desagradable.

->desagradar

■desagradar

Part. sil.: des_a_gra_dar

[de agradar]

v 1 intr No agradar, fer una impressió desagradable. No vull fer res que li desagradi.

2 pron Perdre el grat que hom sentia per algú o per alguna cosa. S’ha desagradat de la seva dona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desagradar

GERUNDI: desagradant

PARTICIPI: desagradat, desagradada, desagradats, desagradades

INDICATIU PRESENT: desagrado, desagrades, desagrada, desagradem, desagradeu, desagraden

INDICATIU IMPERFET: desagradava, desagradaves, desagradava, desagradàvem, desagradàveu, desagradaven

INDICATIU PASSAT: desagradí, desagradares, desagradà, desagradàrem, desagradàreu, desagradaren

INDICATIU FUTUR: desagradaré, desagradaràs, desagradarà, desagradarem, desagradareu, desagradaran

INDICATIU CONDICIONAL: desagradaria, desagradaries, desagradaria, desagradaríem, desagradaríeu, desagradarien

SUBJUNTIU PRESENT: desagradi, desagradis, desagradi, desagradem, desagradeu, desagradin

SUBJUNTIU IMPERFET: desagradés, desagradessis, desagradés, desagradéssim, desagradéssiu, desagradessin

IMPERATIU: desagrada, desagradi, desagradem, desagradeu, desagradin

->desagradós

■desagradós -osa

Part. sil.: des_a_gra_dós

[de desagradar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Malagradós.

->desagraïment

■desagraïment

Part. sil.: des_a_gra_ï_ment

[de desagrair]

m Ingratitud.

->desagrair

■desagrair

Part. sil.: des_a_gra_ir

[de agrair]

v tr No agrair.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desagrair

GERUNDI: desagraint

PARTICIPI: desagraït, desagraïda, desagraïts, desagraïdes

INDICATIU PRESENT: desagraeixo, desagraeixes, desagraeix, desagraïm, desagraïu, desagraeixen

INDICATIU IMPERFET: desagraïa, desagraïes, desagraïa, desagraíem, desagraíeu, desagraïen

INDICATIU PASSAT: desagraí, desagraïres, desagraí, desagraírem, desagraíreu, desagraïren

INDICATIU FUTUR: desagrairé, desagrairàs, desagrairà, desagrairem, desagraireu, desagrairan

INDICATIU CONDICIONAL: desagrairia, desagrairies, desagrairia, desagrairíem, desagrairíeu, desagrairien

SUBJUNTIU PRESENT: desagraeixi, desagraeixis, desagraeixi, desagraïm, desagraïu, desagraeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desagraís, desagraïssis, desagraís, desagraíssim, desagraíssiu, desagraïssin

IMPERATIU: desagraeix, desagraeixi, desagraïm, desagraïu, desagraeixin

->desagraït

■desagraït -ïda

Part. sil.: des_a_gra_ït

[de desagrair]

adj i m i f Malagraït.

->desagregable

■desagregable

Part. sil.: des_a_gre_ga_ble

[de desagregar]

adj Que es pot desagregar o pot ésser desagregat.

->desagregació

■desagregació

Part. sil.: des_a_gre_ga_ci_ó

[de desagregar]

f 1 Acció de desagregar o de desagregar-se;

2 l’efecte.

->desagregar

■desagregar

Part. sil.: des_a_gre_gar

[de agregar]

v 1 tr Desunir (un agregat).

2 pron Cessar d’estar agregat, d’ésser un agregat.

3 tr ALIM En una instal·lació de mòlta de cereals, separar la semolina del segó mitjançant cilindres finament estriats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desagregar

GERUNDI: desagregant

PARTICIPI: desagregat, desagregada, desagregats, desagregades

INDICATIU PRESENT: desagrego, desagregues, desagrega, desagreguem, desagregueu, desagreguen

INDICATIU IMPERFET: desagregava, desagregaves, desagregava, desagregàvem, desagregàveu, desagregaven

INDICATIU PASSAT: desagreguí, desagregares, desagregà, desagregàrem, desagregàreu, desagregaren

INDICATIU FUTUR: desagregaré, desagregaràs, desagregarà, desagregarem, desagregareu, desagregaran

INDICATIU CONDICIONAL: desagregaria, desagregaries, desagregaria, desagregaríem, desagregaríeu, desagregarien

SUBJUNTIU PRESENT: desagregui, desagreguis, desagregui, desagreguem, desagregueu, desagreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desagregués, desagreguessis, desagregués, desagreguéssim, desagreguéssiu, desagreguessin

IMPERATIU: desagrega, desagregui, desagreguem, desagregueu, desagreguin

->desagreujament

■desagreujament

Part. sil.: des_a_greu_ja_ment

[de desagreujar]

m Acció de desagreujar.

->desagreujar

■desagreujar

Part. sil.: des_a_greu_jar

[de agreujar]

v tr 1 Reparar un greuge o tort.

2 Donar algú una satisfacció completa a qui ha agreujat. Què haig de fer per desagreujar-te?

3 Desgravar. Desagreujar un impost.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desagreujar

GERUNDI: desagreujant

PARTICIPI: desagreujat, desagreujada, desagreujats, desagreujades

INDICATIU PRESENT: desagreujo, desagreuges, desagreuja, desagreugem, desagreugeu, desagreugen

INDICATIU IMPERFET: desagreujava, desagreujaves, desagreujava, desagreujàvem, desagreujàveu, desagreujaven

INDICATIU PASSAT: desagreugí, desagreujares, desagreujà, desagreujàrem, desagreujàreu, desagreujaren

INDICATIU FUTUR: desagreujaré, desagreujaràs, desagreujarà, desagreujarem, desagreujareu, desagreujaran

INDICATIU CONDICIONAL: desagreujaria, desagreujaries, desagreujaria, desagreujaríem, desagreujaríeu, desagreujarien

SUBJUNTIU PRESENT: desagreugi, desagreugis, desagreugi, desagreugem, desagreugeu, desagreugin

SUBJUNTIU IMPERFET: desagreugés, desagreugessis, desagreugés, desagreugéssim, desagreugéssiu, desagreugessin

IMPERATIU: desagreuja, desagreugi, desagreugem, desagreugeu, desagreugin

->desagrupatge

desagrupatge

Part. sil.: des_a_gru_pat_ge

m TRANSP Separació de les diverses mercaderies que integren un agrupatge quan han arribat al port de destinació.

->desaiguar

■desaiguar

Part. sil.: des_ai_guar

[de aigua]

v tr i intr Desguassar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaiguar

GERUNDI: desaiguant

PARTICIPI: desaiguat, desaiguada, desaiguats, desaiguades

INDICATIU PRESENT: desaiguo, desaigües, desaigua, desaigüem, desaigüeu, desaigüen

INDICATIU IMPERFET: desaiguava, desaiguaves, desaiguava, desaiguàvem, desaiguàveu, desaiguaven

INDICATIU PASSAT: desaigüí, desaiguares, desaiguà, desaiguàrem, desaiguàreu, desaiguaven

INDICATIU FUTUR: desaiguaré, desaiguaràs, desaiguarà, desaiguarem, desaiguareu, desaiguaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaiguaria, desaiguaries, desaiguaria, desaiguaríem, desaiguaríeu, desaiguarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaigüi, desaigüis, desaigüi, desaigüem, desaigüeu, desaigüin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaigüés, desaigüessis, desaigüés, desaigüéssim, desaigüéssiu, desaigüessin

IMPERATIU: desaigua, desaigüi, desaigüem, desaigüeu, desaigüin

->desaigüe

desaigüe

Part. sil.: des_ai_güe

[de desaiguar]

m CONSTR desguàs 2.

->desairar

■desairar

Part. sil.: des_ai_rar

[de aire]

v tr Ofendre amb un desaire; desatendre 3.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desairar

GERUNDI: desairant

PARTICIPI: desairat, desairada, desairats, desairades

INDICATIU PRESENT: desairo, desaires, desaira, desairem, desaireu, desairen

INDICATIU IMPERFET: desairava, desairaves, desairava, desairàvem, desairàveu, desairaven

INDICATIU PASSAT: desairí, desairares, desairà, desairàrem, desairàreu, desairaren

INDICATIU FUTUR: desairaré, desairaràs, desairarà, desairarem, desairareu, desairaran

INDICATIU CONDICIONAL: desairaria, desairaries, desairaria, desairaríem, desairaríeu, desairarien

SUBJUNTIU PRESENT: desairi, desairis, desairi, desairem, desaireu, desairin

SUBJUNTIU IMPERFET: desairés, desairessis, desairés, desairéssim, desairéssiu, desairessin

IMPERATIU: desaira, desairi, desairem, desaireu, desairin

->desaire

desaire

Part. sil.: des_ai_re

[de desairar]

m Demostració de menyspreu o d’indiferència immerescuda.

->desaireig

desaireig

Part. sil.: des_ai_reig

m TECNOL Operació de desairejar.

->desairejar

desairejar

Part. sil.: des_ai_re_jar

[de airejar]

v tr TECNOL Treure o eliminar l’aire d’un dipòsit, d’una canonada, d’un líquid, d’una matèria pastosa, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desairejar

GERUNDI: desairejant

PARTICIPI: desairejat, desairejada, desairejats, desairejades

INDICATIU PRESENT: desairejo, desaireges, desaireja, desairegem, desairegeu, desairegen

INDICATIU IMPERFET: desairejava, desairejaves, desairejava, desairejàvem, desairejàveu, desairejaven

INDICATIU PASSAT: desairegí, desairejares, desairejà, desairejàrem, desairejàreu, desairejaren

INDICATIU FUTUR: desairejaré, desairejaràs, desairejarà, desairejarem, desairejareu, desairejaran

INDICATIU CONDICIONAL: desairejaria, desairejaries, desairejaria, desairejaríem, desairejaríeu, desairejarien

SUBJUNTIU PRESENT: desairegi, desairegis, desairegi, desairegem, desairegeu, desairegin

SUBJUNTIU IMPERFET: desairegés, desairegessis, desairegés, desairegéssim, desairegéssiu, desairegessin

IMPERATIU: desaireja, desairegi, desairegem, desairegeu, desairegin

->desairós

■desairós -osa

Part. sil.: des_ai_rós

[de airós]

adj No gens airós, mancat d’elegància.

->desairosament

■desairosament

Part. sil.: des_ai_ro_sa_ment

[de desairós]

adv No gens airosament.

->desajuntar

■desajuntar

Part. sil.: des_a_jun_tar

[de ajuntar]

v tr Separar (coses ajuntades).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desajuntar

GERUNDI: desajuntant

PARTICIPI: desajuntat, desajuntada, desajuntats, desajuntades

INDICATIU PRESENT: desajunto, desajuntes, desajunta, desajuntem, desajunteu, desajunten

INDICATIU IMPERFET: desajuntava, desajuntaves, desajuntava, desajuntàvem, desajuntàveu, desajuntaven

INDICATIU PASSAT: desajuntí, desajuntares, desajuntà, desajuntàrem, desajuntàreu, desajuntaren

INDICATIU FUTUR: desajuntaré, desajuntaràs, desajuntarà, desajuntarem, desajuntareu, desajuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: desajuntaria, desajuntaries, desajuntaria, desajuntaríem, desajuntaríeu, desajuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: desajunti, desajuntis, desajunti, desajuntem, desajunteu, desajuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: desajuntés, desajuntessis, desajuntés, desajuntéssim, desajuntéssiu, desajuntessin

IMPERATIU: desajunta, desajunti, desajuntem, desajunteu, desajuntin

->desajust

■desajust

Part. sil.: des_a_just

[de desajustar]

m Manca d’ajust.

->desajustar

■desajustar

Part. sil.: des_a_jus_tar

[de ajustar¹; 1a FONT: 1391]

v 1 tr Fer cessar d’estar ajustat.

2 pron Cessar d’estar ajustat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desajustar

GERUNDI: desajustant

PARTICIPI: desajustat, desajustada, desajustats, desajustades

INDICATIU PRESENT: desajusto, desajustes, desajusta, desajustem, desajusteu, desajusten

INDICATIU IMPERFET: desajustava, desajustaves, desajustava, desajustàvem, desajustàveu, desajustaven

INDICATIU PASSAT: desajustí, desajustares, desajustà, desajustàrem, desajustàreu, desajustaren

INDICATIU FUTUR: desajustaré, desajustaràs, desajustarà, desajustarem, desajustareu, desajustaran

INDICATIU CONDICIONAL: desajustaria, desajustaries, desajustaria, desajustaríem, desajustaríeu, desajustarien

SUBJUNTIU PRESENT: desajusti, desajustis, desajusti, desajustem, desajusteu, desajustin

SUBJUNTIU IMPERFET: desajustés, desajustessis, desajustés, desajustéssim, desajustéssiu, desajustessin

IMPERATIU: desajusta, desajusti, desajustem, desajusteu, desajustin

->desalbardar

■desalbardar

Part. sil.: des_al_bar_dar

[de albarda]

v tr Treure l’albarda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desalbardar

GERUNDI: desalbardant

PARTICIPI: desalbardat, desalbardada, desalbardats, desalbardades

INDICATIU PRESENT: desalbardo, desalbardes, desalbarda, desalbardem, desalbardeu, desalbarden

INDICATIU IMPERFET: desalbardava, desalbardaves, desalbardava, desalbardàvem, desalbardàveu, desalbardaven

INDICATIU PASSAT: desalbardí, desalbardares, desalbardà, desalbardàrem, desalbardàreu, desalbardaren

INDICATIU FUTUR: desalbardaré, desalbardaràs, desalbardarà, desalbardarem, desalbardareu, desalbardaran

INDICATIU CONDICIONAL: desalbardaria, desalbardaries, desalbardaria, desalbardaríem, desalbardaríeu, desalbardarien

SUBJUNTIU PRESENT: desalbardi, desalbardis, desalbardi, desalbardem, desalbardeu, desalbardin

SUBJUNTIU IMPERFET: desalbardés, desalbardessis, desalbardés, desalbardéssim, desalbardéssiu, desalbardessin

IMPERATIU: desalbarda, desalbardi, desalbardem, desalbardeu, desalbardin

->desalcalinització

desalcalinització

Part. sil.: des_al_ca_li_nit_za_ci_ó

[de alcalinització]

f PEDOL Desbasificació.

->desalenar-se

■desalenar-se

Part. sil.: des_a_le_nar-se

[de alenar]

v pron Perdre l’alè a causa d’una gran fatiga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desalenar

GERUNDI: desalenant

PARTICIPI: desalenat, desalenada, desalenats, desalenades

INDICATIU PRESENT: desaleno, desalenes, desalena, desalenem, desaleneu, desalenen

INDICATIU IMPERFET: desalenava, desalenaves, desalenava, desalenàvem, desalenàveu, desalenaven

INDICATIU PASSAT: desalení, desalenares, desalenà, desalenàrem, desalenàreu, desalenaren

INDICATIU FUTUR: desalenaré, desalenaràs, desalenarà, desalenarem, desalenareu, desalenaran

INDICATIU CONDICIONAL: desalenaria, desalenaries, desalenaria, desalenaríem, desalenaríeu, desalenarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaleni, desalenis, desaleni, desalenem, desaleneu, desalenin

SUBJUNTIU IMPERFET: desalenés, desalenessis, desalenés, desalenéssim, desalenéssiu, desalenessin

IMPERATIU: desalena, desaleni, desalenem, desaleneu, desalenin

->desalienar

■desalienar

Part. sil.: des_a_li_e_nar

[de alienar]

v tr Fer cessar d’estar alienat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desalienar

GERUNDI: desalienant

PARTICIPI: desalienat, desalienada, desalienats, desalienades

INDICATIU PRESENT: desalieno, desalienes, desaliena, desalienem, desalieneu, desalienen

INDICATIU IMPERFET: desalienava, desalienaves, desalienava, desalienàvem, desalienàveu, desalienaven

INDICATIU PASSAT: desaliení, desalienares, desalienà, desalienàrem, desalienàreu, desalienaren

INDICATIU FUTUR: desalienaré, desalienaràs, desalienarà, desalienarem, desalienareu, desalienaran

INDICATIU CONDICIONAL: desalienaria, desalienaries, desalienaria, desalienaríem, desalienaríeu, desalienarien

SUBJUNTIU PRESENT: desalieni, desalienis, desalieni, desalienem, desalieneu, desalienin

SUBJUNTIU IMPERFET: desalienés, desalienessis, desalienés, desalienéssim, desalienéssiu, desalienessin

IMPERATIU: desaliena, desalieni, desalienem, desalieneu, desalienin

->desalineació

■desalineació

Part. sil.: des_a_li_ne_a_ci_ó

[de desalinear]

f 1 Acció de desalinear o de desalinear-se;

2 l’efecte.

->desalineament

■desalineament

Part. sil.: des_a_li_ne_a_ment

[de desalinear]

m Desalineació.

->desalinear

■desalinear

Part. sil.: des_a_li_ne_ar

[de alinear]

v 1 tr Desfer l’alineament d’allò que és alineat.

2 pron Cessar d’ésser alineat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desalinear

GERUNDI: desalineant

PARTICIPI: desalineat, desalineada, desalineats, desalineades

INDICATIU PRESENT: desalineo, desalinees, desalinea, desalineem, desalineeu, desalineen

INDICATIU IMPERFET: desalineava, desalineaves, desalineava, desalineàvem, desalineàveu, desalineaven

INDICATIU PASSAT: desalineí, desalineares, desalineà, desalineàrem, desalineàreu, desalinearen

INDICATIU FUTUR: desalinearé, desalinearàs, desalinearà, desalinearem, desalineareu, desalinearan

INDICATIU CONDICIONAL: desalinearia, desalinearies, desalinearia, desalinearíem, desalinearíeu, desalinearien

SUBJUNTIU PRESENT: desalineï, desalineïs, desalineï, desalineem, desalineeu, desalineïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desalineés, desalineessis, desalineés, desalineéssim, desalineéssiu, desalineessin

IMPERATIU: desalinea, desalineï, desalineem, desalineeu, desalineïn

->desallitar

■desallitar

Part. sil.: des_a_lli_tar

[de allitar]

v tr Desenllitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desallitar

GERUNDI: desallitant

PARTICIPI: desallitat, desallitada, desallitats, desallitades

INDICATIU PRESENT: desallito, desallites, desallita, desallitem, desalliteu, desalliten

INDICATIU IMPERFET: desallitava, desallitaves, desallitava, desallitàvem, desallitàveu, desallitaven

INDICATIU PASSAT: desallití, desallitares, desallità, desallitàrem, desallitàreu, desallitaren

INDICATIU FUTUR: desallitaré, desallitaràs, desallitarà, desallitarem, desallitareu, desallitaran

INDICATIU CONDICIONAL: desallitaria, desallitaries, desallitaria, desallitaríem, desallitaríeu, desallitarien

SUBJUNTIU PRESENT: desalliti, desallitis, desalliti, desallitem, desalliteu, desallitin

SUBJUNTIU IMPERFET: desallités, desallitessis, desallités, desallitéssim, desallitéssiu, desallitessin

IMPERATIU: desallita, desalliti, desallitem, desalliteu, desallitin

->desallotjament

■desallotjament

Part. sil.: des_a_llot_ja_ment

[de desallotjar]

m Acció de desallotjar.

->desallotjar

■desallotjar

Part. sil.: des_a_llot_jar

[de allotjar; 1a FONT: 1390]

v 1 tr Treure (una persona o una cosa) del lloc on era allotjada. Desallotjar l’enemic d’una població.

2 intr Anar-se’n algú del lloc on estava allotjat. La tropa desallotjarà aquest matí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desallotjar

GERUNDI: desallotjant

PARTICIPI: desallotjat, desallotjada, desallotjats, desallotjades

INDICATIU PRESENT: desallotjo, desallotges, desallotja, desallotgem, desallotgeu, desallotgen

INDICATIU IMPERFET: desallotjava, desallotjaves, desallotjava, desallotjàvem, desallotjàveu, desallotjaven

INDICATIU PASSAT: desallotgí, desallotjares, desallotjà, desallotjàrem, desallotjàreu, desallotjaren

INDICATIU FUTUR: desallotjaré, desallotjaràs, desallotjarà, desallotjarem, desallotjareu, desallotjaran

INDICATIU CONDICIONAL: desallotjaria, desallotjaries, desallotjaria, desallotjaríem, desallotjaríeu, desallotjarien

SUBJUNTIU PRESENT: desallotgi, desallotgis, desallotgi, desallotgem, desallotgeu, desallotgin

SUBJUNTIU IMPERFET: desallotgés, desallotgessis, desallotgés, desallotgéssim, desallotgéssiu, desallotgessin

IMPERATIU: desallotja, desallotgi, desallotgem, desallotgeu, desallotgin

->desalterar

■desalterar

Part. sil.: des_al_te_rar

[de alterar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Calmar (el qui està alterat).

2 Desassedegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desalterar

GERUNDI: desalterant

PARTICIPI: desalterat, desalterada, desalterats, desalterades

INDICATIU PRESENT: desaltero, desalteres, desaltera, desalterem, desaltereu, desalteren

INDICATIU IMPERFET: desalterava, desalteraves, desalterava, desalteràvem, desalteràveu, desalteraven

INDICATIU PASSAT: desalterí, desalterares, desalterà, desalteràrem, desalteràreu, desalteraren

INDICATIU FUTUR: desalteraré, desalteraràs, desalterarà, desalterarem, desalterareu, desalteraran

INDICATIU CONDICIONAL: desalteraria, desalteraries, desalteraria, desalteraríem, desalteraríeu, desalterarien

SUBJUNTIU PRESENT: desalteri, desalteris, desalteri, desalterem, desaltereu, desalterin

SUBJUNTIU IMPERFET: desalterés, desalteressis, desalterés, desalteréssim, desalteréssiu, desalteressin

IMPERATIU: desaltera, desalteri, desalterem, desaltereu, desalterin

->desamagar

■desamagar

Part. sil.: des_a_ma_gar

[de amagar]

v tr Treure de l’amagatall, descobrir (una cosa amagada).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desamagar

GERUNDI: desamagant

PARTICIPI: desamagat, desamagada, desamagats, desamagades

INDICATIU PRESENT: desamago, desamagues, desamaga, desamaguem, desamagueu, desamaguen

INDICATIU IMPERFET: desamagava, desamagaves, desamagava, desamagàvem, desamagàveu, desamagaven

INDICATIU PASSAT: desamaguí, desamagares, desamagà, desamagàrem, desamagàreu, desamagaren

INDICATIU FUTUR: desamagaré, desamagaràs, desamagarà, desamagarem, desamagareu, desamagaran

INDICATIU CONDICIONAL: desamagaria, desamagaries, desamagaria, desamagaríem, desamagaríeu, desamagarien

SUBJUNTIU PRESENT: desamagui, desamaguis, desamagui, desamaguem, desamagueu, desamaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desamagués, desamaguessis, desamagués, desamaguéssim, desamaguéssiu, desamaguessin

IMPERATIU: desamaga, desamagui, desamaguem, desamagueu, desamaguin

->desamar

■desamar

Part. sil.: des_a_mar

[de amar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 No tenir l’amor degut a algú o a alguna cosa. Sempre ha desamat els seus pares.

2 Deixar d’amar. No sabeu que qui prest ama, prest desama?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desamar

GERUNDI: desamant

PARTICIPI: desamat, desamada, desamats, desamades

INDICATIU PRESENT: desamo, desames, desama, desamem, desameu, desamen

INDICATIU IMPERFET: desamava, desamaves, desamava, desamàvem, desamàveu, desamaven

INDICATIU PASSAT: desamí, desamares, desamà, desamàrem, desamàreu, desamaren

INDICATIU FUTUR: desamaré, desamaràs, desamarà, desamarem, desamareu, desamaran

INDICATIU CONDICIONAL: desamaria, desamaries, desamaria, desamaríem, desamaríeu, desamarien

SUBJUNTIU PRESENT: desami, desamis, desami, desamem, desameu, desamin

SUBJUNTIU IMPERFET: desamés, desamessis, desamés, desaméssim, desaméssiu, desamessin

IMPERATIU: desama, desami, desamem, desameu, desamin

->desamarrar

■desamarrar

Part. sil.: des_a_mar_rar

[de amarrar]

v 1 tr Separar (una persona o una cosa) d’allò a què és amarrada.

2 MAR 1 tr Desfermar les amarres.

2 pron Rompre les amarres una nau.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desamarrar

GERUNDI: desamarrant

PARTICIPI: desamarrat, desamarrada, desamarrats, desamarrades

INDICATIU PRESENT: desamarro, desamarres, desamarra, desamarrem, desamarreu, desamarren

INDICATIU IMPERFET: desamarrava, desamarraves, desamarrava, desamarràvem, desamarràveu, desamarraven

INDICATIU PASSAT: desamarrí, desamarrares, desamarrà, desamarràrem, desamarràreu, desamarraren

INDICATIU FUTUR: desamarraré, desamarraràs, desamarrarà, desamarrarem, desamarrareu, desamarraran

INDICATIU CONDICIONAL: desamarraria, desamarraries, desamarraria, desamarraríem, desamarraríeu, desamarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desamarri, desamarris, desamarri, desamarrem, desamarreu, desamarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desamarrés, desamarressis, desamarrés, desamarréssim, desamarréssiu, desamarressin

IMPERATIU: desamarra, desamarri, desamarrem, desamarreu, desamarrin

->desament

■desament

[de desar]

m Acció de desar.

->desamic

■desamic -iga

Part. sil.: des_a_mic

[de amic; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f No amic, enemic. Amic de plor i desamic de riure.

->desamidació

desamidació

Part. sil.: des_a_mi_da_ci_ó

f QUÍM ORG Eliminació del grup amido —CONH₂ d’un compost orgànic.

->desamigar

■desamigar

Part. sil.: des_a_mi_gar

[de desamic]

v 1 tr Fer cessar d’ésser amic.

2 pron Cessar d’ésser amic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desamigar

GERUNDI: desamigant

PARTICIPI: desamigat, desamigada, desamigats, desamigades

INDICATIU PRESENT: desamigo, desamigues, desamiga, desamiguem, desamigueu, desamiguen

INDICATIU IMPERFET: desamigava, desamigaves, desamigava, desamigàvem, desamigàveu, desamigaven

INDICATIU PASSAT: desamiguí, desamigares, desamigà, desamigàrem, desamigàreu, desamigaren

INDICATIU FUTUR: desamigaré, desamigaràs, desamigarà, desamigarem, desamigareu, desamigaran

INDICATIU CONDICIONAL: desamigaria, desamigaries, desamigaria, desamigaríem, desamigaríeu, desamigarien

SUBJUNTIU PRESENT: desamigui, desamiguis, desamigui, desamiguem, desamigueu, desamiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desamigués, desamiguessis, desamigués, desamiguéssim, desamiguéssiu, desamiguessin

IMPERATIU: desamiga, desamigui, desamiguem, desamigueu, desamiguin

->desaminació

■desaminació

Part. sil.: des_a_mi_na_ci_ó

f QUÍM Eliminació del grup amino —NH₂ amb formació d’amoníac.

->desaminar

■desaminar

Part. sil.: des_a_mi_nar

v tr QUÍM Sotmetre (una amina) a desaminació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaminar

GERUNDI: desaminant

PARTICIPI: desaminat, desaminada, desaminats, desaminades

INDICATIU PRESENT: desamino, desamines, desamina, desaminem, desamineu, desaminen

INDICATIU IMPERFET: desaminava, desaminaves, desaminava, desaminàvem, desaminàveu, desaminaven

INDICATIU PASSAT: desaminí, desaminares, desaminà, desaminàrem, desaminàreu, desaminaren

INDICATIU FUTUR: desaminaré, desaminaràs, desaminarà, desaminarem, desaminareu, desaminaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaminaria, desaminaries, desaminaria, desaminaríem, desaminaríeu, desaminarien

SUBJUNTIU PRESENT: desamini, desaminis, desamini, desaminem, desamineu, desaminin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaminés, desaminessis, desaminés, desaminéssim, desaminéssiu, desaminessin

IMPERATIU: desamina, desamini, desaminem, desamineu, desaminin

->desamistançar

■desamistançar

Part. sil.: des_a_mis_tan_çar

[de amistançar]

v 1 tr Fer cessar d’estar amistançat.

2 pron Cessar d’estar amistançat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desamistançar

GERUNDI: desamistançant

PARTICIPI: desamistançat, desamistançada, desamistançats, desamistançades

INDICATIU PRESENT: desamistanço, desamistances, desamistança, desamistancem, desamistanceu, desamistancen

INDICATIU IMPERFET: desamistançava, desamistançaves, desamistançava, desamistançàvem, desamistançàveu, desamistançaven

INDICATIU PASSAT: desamistancí, desamistançares, desamistançà, desamistançàrem, desamistançàreu, desamistançaren

INDICATIU FUTUR: desamistançaré, desamistançaràs, desamistançarà, desamistançarem, desamistançareu, desamistançaran

INDICATIU CONDICIONAL: desamistançaria, desamistançaries, desamistançaria, desamistançaríem, desamistançaríeu, desamistançarien

SUBJUNTIU PRESENT: desamistanci, desamistancis, desamistanci, desamistancem, desamistanceu, desamistancin

SUBJUNTIU IMPERFET: desamistancés, desamistancessis, desamistancés, desamistancéssim, desamistancéssiu, desamistancessin

IMPERATIU: desamistança, desamistanci, desamistancem, desamistanceu, desamistancin

->desamistat

■desamistat

Part. sil.: des_a_mis_tat

[de amistat; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f Enemistat.

->desamor

■desamor

Part. sil.: des_a_mor

[de amor; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m [o f] Mancança d’amor; desafecció.

->desamorar-se

■desamorar-se

Part. sil.: des_a_mo_rar-se

[de desamor]

v pron Desafeccionar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desamorar

GERUNDI: desamorant

PARTICIPI: desamorat, desamorada, desamorats, desamorades

INDICATIU PRESENT: desamoro, desamores, desamora, desamorem, desamoreu, desamoren

INDICATIU IMPERFET: desamorava, desamoraves, desamorava, desamoràvem, desamoràveu, desamoraven

INDICATIU PASSAT: desamorí, desamorares, desamorà, desamoràrem, desamoràreu, desamoraren

INDICATIU FUTUR: desamoraré, desamoraràs, desamorarà, desamorarem, desamorareu, desamoraran

INDICATIU CONDICIONAL: desamoraria, desamoraries, desamoraria, desamoraríem, desamoraríeu, desamorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desamori, desamoris, desamori, desamorem, desamoreu, desamorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desamorés, desamoressis, desamorés, desamoréssim, desamoréssiu, desamoressin

IMPERATIU: desamora, desamori, desamorem, desamoreu, desamorin

->desamorós

■desamorós -osa

Part. sil.: des_a_mo_rós

[de desamor]

adj 1 Mancat d’amor, que té desamor.

2 No afectuós, malamorós.

->desamorrar

■desamorrar

Part. sil.: des_a_mor_rar

[de amorrar]

v 1 tr Fer cessar d’estar amorrat.

2 pron Cessar d’estar amorrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desamorrar

GERUNDI: desamorrant

PARTICIPI: desamorrat, desamorrada, desamorrats, desamorrades

INDICATIU PRESENT: desamorro, desamorres, desamorra, desamorrem, desamorreu, desamorren

INDICATIU IMPERFET: desamorrava, desamorraves, desamorrava, desamorràvem, desamorràveu, desamorraven

INDICATIU PASSAT: desamorrí, desamorrares, desamorrà, desamorràrem, desamorràreu, desamorraren

INDICATIU FUTUR: desamorraré, desamorraràs, desamorrarà, desamorrarem, desamorrareu, desamorraran

INDICATIU CONDICIONAL: desamorraria, desamorraries, desamorraria, desamorraríem, desamorraríeu, desamorrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desamorri, desamorris, desamorri, desamorrem, desamorreu, desamorrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desamorrés, desamorressis, desamorrés, desamorréssim, desamorréssiu, desamorressin

IMPERATIU: desamorra, desamorri, desamorrem, desamorreu, desamorrin

->desamortitzable

■desamortitzable

Part. sil.: des_a_mor_tit_za_ble

[de desamortitzar]

adj Que pot ésser desamortitzat.

->desamortització

■desamortització

Part. sil.: des_a_mor_tit_za_ci_ó

[de desamortitzar]

f 1 1 Acció de desamortitzar;

2 l’efecte.

2 HIST Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.

->desamortitzador

■desamortitzador -a

Part. sil.: des_a_mor_tit_za_dor

[de desamortitzar]

adj Que desamortitza.

->desamortitzar

■desamortitzar

Part. sil.: des_a_mor_tit_zar

[de amortitzar]

v tr ECON Alliberar béns amortitzats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desamortitzar

GERUNDI: desamortitzant

PARTICIPI: desamortitzat, desamortitzada, desamortitzats, desamortitzades

INDICATIU PRESENT: desamortitzo, desamortitzes, desamortitza, desamortitzem, desamortitzeu, desamortitzen

INDICATIU IMPERFET: desamortitzava, desamortitzaves, desamortitzava, desamortitzàvem, desamortitzàveu, desamortitzaven

INDICATIU PASSAT: desamortitzí, desamortitzares, desamortitzà, desamortitzàrem, desamortitzàreu, desamortitzaren

INDICATIU FUTUR: desamortitzaré, desamortitzaràs, desamortitzarà, desamortitzarem, desamortitzareu, desamortitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desamortitzaria, desamortitzaries, desamortitzaria, desamortitzaríem, desamortitzaríeu, desamortitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desamortitzi, desamortitzis, desamortitzi, desamortitzem, desamortitzeu, desamortitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desamortitzés, desamortitzessis, desamortitzés, desamortitzéssim, desamortitzéssiu, desamortitzessin

IMPERATIU: desamortitza, desamortitzi, desamortitzem, desamortitzeu, desamortitzin

->desamurar

■desamurar

Part. sil.: des_a_mu_rar

[de amurar]

v tr MAR Desfermar les amures de les veles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desamurar

GERUNDI: desamurant

PARTICIPI: desamurat, desamurada, desamurats, desamurades

INDICATIU PRESENT: desamuro, desamures, desamura, desamurem, desamureu, desamuren

INDICATIU IMPERFET: desamurava, desamuraves, desamurava, desamuràvem, desamuràveu, desamuraven

INDICATIU PASSAT: desamurí, desamurares, desamurà, desamuràrem, desamuràreu, desamuraren

INDICATIU FUTUR: desamuraré, desamuraràs, desamurarà, desamurarem, desamurareu, desamuraran

INDICATIU CONDICIONAL: desamuraria, desamuraries, desamuraria, desamuraríem, desamuraríeu, desamurarien

SUBJUNTIU PRESENT: desamuri, desamuris, desamuri, desamurem, desamureu, desamurin

SUBJUNTIU IMPERFET: desamurés, desamuressis, desamurés, desamuréssim, desamuréssiu, desamuressin

IMPERATIU: desamura, desamuri, desamurem, desamureu, desamurin

->desanar

desanar

Part. sil.: des_a_nar

[de anar]

v 1 ant 1 pron Separar-se caminant.

2 intr Anar-se’n, desaparèixer.

2 intr 1 ant Perdre la vitalitat, defallir el cor.

2 dial Sentir-se extremament fluix per falta d’aliment.

->desanat

■desanat -ada

Part. sil.: des_a_nat

[de desanar]

adj dial Esvaït.

->desancorar

■desancorar

Part. sil.: des_an_co_rar

[de ancorar]

v tr 1 Llevar l’àncora o les àncores d’una embarcació.

2 abs El vaixell ha desancorat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desancorar

GERUNDI: desancorant

PARTICIPI: desancorat, desancorada, desancorats, desancorades

INDICATIU PRESENT: desancoro, desancores, desancora, desancorem, desancoreu, desancoren

INDICATIU IMPERFET: desancorava, desancoraves, desancorava, desancoràvem, desancoràveu, desancoraven

INDICATIU PASSAT: desancorí, desancorares, desancorà, desancoràrem, desancoràreu, desancoraren

INDICATIU FUTUR: desancoraré, desancoraràs, desancorarà, desancorarem, desancorareu, desancoraran

INDICATIU CONDICIONAL: desancoraria, desancoraries, desancoraria, desancoraríem, desancoraríeu, desancorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desancori, desancoris, desancori, desancorem, desancoreu, desancorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desancorés, desancoressis, desancorés, desancoréssim, desancoréssiu, desancoressin

IMPERATIU: desancora, desancori, desancorem, desancoreu, desancorin

->desànim

■desànim

Part. sil.: des_à_nim

[de desanimar]

m Manca d’ànim, descoratjament.

->desanimació

■desanimació

Part. sil.: des_a_ni_ma_ci_ó

[de desanimar]

f Mancança d’animació. Al carrer hi havia molta desanimació.

->desanimadament

■desanimadament

Part. sil.: des_a_ni_ma_da_ment

[de desanimar]

adv Descoratjadament.

->desanimador

■desanimador -a

Part. sil.: des_a_ni_ma_dor

[de desanimar]

adj Que desanima, descoratjador.

->desanimar

■desanimar

Part. sil.: des_a_ni_mar

[de animar]

v 1 1 tr Fer perdre l’ànim, descoratjar. Aquest primer fracàs ens va desanimar.

2 pron No us desanimeu: aquestes dificultats, ja les anireu vencent.

2 pron Perdre l’animació. La discussió comença a desanimar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desanimar

GERUNDI: desanimant

PARTICIPI: desanimat, desanimada, desanimats, desanimades

INDICATIU PRESENT: desanimo, desanimes, desanima, desanimem, desanimeu, desanimen

INDICATIU IMPERFET: desanimava, desanimaves, desanimava, desanimàvem, desanimàveu, desanimaven

INDICATIU PASSAT: desanimí, desanimares, desanimà, desanimàrem, desanimàreu, desanimaren

INDICATIU FUTUR: desanimaré, desanimaràs, desanimarà, desanimarem, desanimareu, desanimaran

INDICATIU CONDICIONAL: desanimaria, desanimaries, desanimaria, desanimaríem, desanimaríeu, desanimarien

SUBJUNTIU PRESENT: desanimi, desanimis, desanimi, desanimem, desanimeu, desanimin

SUBJUNTIU IMPERFET: desanimés, desanimessis, desanimés, desaniméssim, desaniméssiu, desanimessin

IMPERATIU: desanima, desanimi, desanimem, desanimeu, desanimin

->desansiat

■desansiat -ada

Part. sil.: des_an_si_at

[de ànsia]

adj Lliure d’ànsies, d’inquietuds.

->desaparedar

■desaparedar

Part. sil.: des_a_pa_re_dar

[de aparedar]

v tr Fer cessar d’estar aparedat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaparedar

GERUNDI: desaparedant

PARTICIPI: desaparedat, desaparedada, desaparedats, desaparedades

INDICATIU PRESENT: desaparedo, desaparedes, desapareda, desaparedem, desaparedeu, desapareden

INDICATIU IMPERFET: desaparedava, desaparedaves, desaparedava, desaparedàvem, desaparedàveu, desaparedaven

INDICATIU PASSAT: desaparedí, desaparedares, desaparedà, desaparedàrem, desaparedàreu, desaparedaren

INDICATIU FUTUR: desaparedaré, desaparedaràs, desaparedarà, desaparedarem, desaparedareu, desaparedaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaparedaria, desaparedaries, desaparedaria, desaparedaríem, desaparedaríeu, desaparedarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaparedi, desaparedis, desaparedi, desaparedem, desaparedeu, desaparedin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaparedés, desaparedessis, desaparedés, desaparedéssim, desaparedéssiu, desaparedessin

IMPERATIU: desapareda, desaparedi, desaparedem, desaparedeu, desaparedin

->desaparegut

desaparegut -uda

Part. sil.: des_a_pa_re_gut

[de desaparèixer]

adj i m i f 1 Mort, finat. Recordem les darreres paraules de l’il·lustre desaparegut.

2 Dit de la persona considerada com a morta, tot i que la seva defunció no és provada. Entre morts i desapareguts, hi hagué cinc mil baixes.

->desaparèixer

■desaparèixer

Part. sil.: des_a_pa_rèi_xer

[de aparèixer]

[pr ind sing 1 desaparec o desapareixo] v intr 1 1 Cessar d’aparèixer, d’ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. L’avió ha desaparegut entre els núvols.

2 p ext Cessar d’estar present, anar-se’n. Desaparegué de la reunió sense que ningú se n’adonés. En veure que el detindrien, desaparegué del país.

3 p ext Cessar d’ésser al seu lloc una cosa, perquè s’ha perdut o perquè n’ha estat sostreta. Els llibres han desaparegut de l’escriptori. Han desaparegut els diners de la caixa de cabals.

4 fig Ésser eclipsat. La seva bellesa desapareix davant la teva.

2 Cessar d’ésser, d’existir. El castell ha desaparegut gairebé del tot. Amb el temps tot desapareix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaparèixer

GERUNDI: desapareixent

PARTICIPI: desaparegut, desapareguda, desapareguts, desaparegudes

INDICATIU PRESENT: desaparec, desapareixes, desapareix, desapareixem, desapareixeu, desapareixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): desapareixo, desapareixes, desapareix, desapareixem, desapareixeu, desapareixen

INDICATIU IMPERFET: desapareixia, desapareixies, desapareixia, desapareixíem, desapareixíeu, desapareixien

INDICATIU PASSAT: desapareguí, desaparegueres, desaparegué, desapareguérem, desapareguéreu, desaparegueren

INDICATIU FUTUR: desapareixeré, desapareixeràs, desapareixerà, desapareixerem, desapareixereu, desapareixeran

INDICATIU CONDICIONAL: desapareixeria, desapareixeries, desapareixeria, desapareixeríem, desapareixeríeu, desapareixerien

SUBJUNTIU PRESENT: desaparegui, desapareguis, desaparegui, desapareguem, desaparegueu, desapareguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaparegués, desapareguessis, desaparegués, desapareguéssim, desapareguéssiu, desapareguessin

IMPERATIU: desapareix, desaparegui, desapareguem, desapareixeu, desapareguin

->desaparell

■desaparell

Part. sil.: des_a_pa_rell

[de desaparellar²]

m desaparellament².

->desaparellament¹

■desaparellament¹

Part. sil.: des_a_pa_re_lla_ment

[de desaparellar¹]

m 1 Acció de desaparellar¹;

2 l’efecte.

->desaparellament²

■desaparellament²

Part. sil.: des_a_pa_re_lla_ment

[de desaparellar²]

m 1 Acció de desaparellar² o de desaparellar-se;

2 l’efecte.

->desaparellar¹

■desaparellar¹

Part. sil.: des_a_pa_re_llar

[de aparell]

v tr 1 NÀUT 1 Desguarnir del seu aparell (una nau).

2 Destruir l’aparell d’una nau del tot o en part.

2 Treure l’aparell a una haveria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaparellar

GERUNDI: desaparellant

PARTICIPI: desaparellat, desaparellada, desaparellats, desaparellades

INDICATIU PRESENT: desaparello, desaparelles, desaparella, desaparellem, desaparelleu, desaparellen

INDICATIU IMPERFET: desaparellava, desaparellaves, desaparellava, desaparellàvem, desaparellàveu, desaparellaven

INDICATIU PASSAT: desaparellí, desaparellares, desaparellà, desaparellàrem, desaparellàreu, desaparellaren

INDICATIU FUTUR: desaparellaré, desaparellaràs, desaparellarà, desaparellarem, desaparellareu, desaparellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaparellaria, desaparellaries, desaparellaria, desaparellaríem, desaparellaríeu, desaparellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaparelli, desaparellis, desaparelli, desaparellem, desaparelleu, desaparellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaparellés, desaparellessis, desaparellés, desaparelléssim, desaparelléssiu, desaparellessin

IMPERATIU: desaparella, desaparelli, desaparellem, desaparelleu, desaparellin