->isotró

isotró

m FÍS ATÒM Tipus d’espectròmetre de massa en el qual la separació isotòpica d’un element és efectuada en el temps en comptes de fer-ho en l’espai.

->isòtrop

■isòtrop -a

[de iso-¹ i -trop]

adj FÍS Dit de les substàncies o mitjans que presenten les mateixes propietats físiques en totes direccions.

->isotropia

■isotropia

Part. sil.: i_so_tro_pi_a

[de iso-¹ i tropia]

f FÍS Qualitat d’isòtrop.

->isovalèric

isovalèric, àcid

[C₅H₁₀O₂] QUÍM ORG Líquid d’olor desagradable que es troba al formatge.

->isovolenc

isovolenc -a

adj i m i f D’Isòvol (Baixa Cerdanya).

->isqu-

■isqu-

Forma prefixada del mot grec ískhō, que significa ‘retenir’. Ex.: isquèmia.

->isquèmia

■isquèmia

Part. sil.: is_què_mi_a

[del gr. ískhaimos ‘que atura la sang’, de ískhō ‘retenir, parar’ i haĩma ‘sang’]

f PAT Detenció o suspensió de la circulació arterial en una zona determinada.

->isquèmic

■isquèmic -a

[de isquèmia]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la isquèmia.

2 adj i m i f Que pateix d’isquèmia.

->isqui

■isqui

[del ll. ischium, i aquest, del gr. iskhíon ‘anca’]

m ANAT ANIM Part posterior i inferior de l’os coxal.

->isqui-

■isqui-

Forma prefixada del mot isqui. Ex.: isquiàlgia.

->isquiagra

■isquiagra

Part. sil.: is_qui_a_gra

m PAT Gota a la regió isquiàtica.

->isquial

■isquial

Part. sil.: is_qui_al

[de isqui]

adj ANAT ANIM Isquiàtic.

->isquiàtic

■isquiàtic -a

Part. sil.: is_qui_à_tic

[de isqui]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’isqui.

->isquidrosi

■isquidrosi

f PAT Anhidrosi.

->isquio-

■isquio-

Forma prefixada del mot isqui. Ex.: isquiocaudal.

->ísquium

■ísquium

Part. sil.: ís_qui_um

[de isqui]

m ANAT ANIM Isqui.

->israelià

■israelià -ana

Part. sil.: is_ra_e_li_à

Cp. israelita i israelític

adj i m i f D’Israel (estat d’Àsia).

->israelita

■israelita

Part. sil.: is_ra_e_li_ta

1 adj Israelític. El poble israelita.

2 m i f HIST REL Membre del poble d’Israel.

3 adj i m i f Hebreu.

->israelític

■israelític -a

Part. sil.: is_ra_e_lí_tic

adj HIST REL Relatiu o pertanyent al poble d’Israel o als israelites.

->-íssim

-íssim -íssima

Sufix, del llatí -issimus, -a, amb valor de grau superlatiu. Ex.: vellíssim, pobríssim.

->-ista

-ista

Sufix, del llatí -ista, que significa: 1 ‘seguidor de la teoria o la doctrina corresponent’. Ex.: optimista, comunista.

2 ‘professional de’. Ex.: pianista, dentista.

->-ístic

-ístic -ística

Sufix, del llatí -isticus, -a, que significa ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: característic.

->istiofòrids

■istiofòrids

Part. sil.: is_ti_o_fò_rids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, grossos, d’uns 3 m, i amb l’aleta dorsal desplegada com una vela sobre el cos, que inclou el marlí.

2 sing Peix de la família dels istiofòrids.

->istme

■istme

[del ll. isthmus, i aquest, del gr. isthmós, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 GEOG Llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc.

2 ANAT ANIM Pas estret que uneix dues cavitats o dos òrgans. Istme de la gola. Istme del cos tiroide.

->ístmic

■ístmic -a

[de istme; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un istme.

2 jocs ístmics HIST Jocs atlètics, hípics i musicals instituïts per Sísif o per Teseu en honor de Posidó, que hom celebrava a l’istme de Corint.

->istmitis

■istmitis

f PAT Inflamació d’un istme.

->istroromanès

istroromanès -esa

adj i m LING Dit d’un dialecte del romanès, parlat a Ístria.

->isúrids

■isúrids

m ICT 1 pl Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, amb el peduncle caudal prim i el lòbul inferior de la cua molt desenvolupat

2 sing Peix de la família dels isúrids.

->-it

-it

QUÍM Sufix relatiu a la part aniònica de la sal provinent d’un àcid acabat en -ós.

->-ita

-ita

Sufix, del grec -itēs, que significa: 1 ‘habitant o natural de’. Ex.: israelita, sefardita, moscovita.

2 ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: eremita, selenita.

3 ‘seguidor de doctrines o de tendències’. Ex.: monofisita, islamita, prerafaelita.

->itabirita

■itabirita

f MINERAL Roca sedimentària composta per alternances de nivells sedimentaris d’òxids massissos de ferro i quarsites d’edat precambriana.

->itacisme

■itacisme

m LING 1 Error d’escriptura produït, en els manuscrits grecs, per la substitució, amb una iota, de les vocals o diftongs d’igual so.

2 Pronunciació moderna del grec, dita també reuchliniana.

->itacista

itacista

1 adj Relatiu o pertanyent a l’itacisme.

2 m i f Seguidor de l’itacisme.

->itacònic

itacònic, àcid

[HOCO— CH₂—C(CO₂H)═CH₂] QUÍM ORG Àcid obtingut per hidròlisi del seu anhidre, que es forma en la piròlisi de l’àcid acotínic.

->italià

■italià -ana

Part. sil.: i_ta_li_à

1 adj i m i f D’Itàlia (estat d’Europa) o de l’italià (llengua).

2 m LING Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental, parlada a Itàlia.

->italianisme

■italianisme

Part. sil.: i_ta_li_a_nis_me

m LING 1 Idiotisme peculiar a la llengua italiana.

2 Mot o gir d’aquesta llengua emprat en una altra llengua.

->italianització

■italianització

Part. sil.: i_ta_li_a_nit_za_ci_ó

f 1 Acció d’italianitzar;

2 l’efecte.

->italianitzant

■italianitzant

Part. sil.: i_ta_li_a_nit_zant

[de italianitzar]

adj Que italianitza.

->italianitzar

■italianitzar

Part. sil.: i_ta_li_a_nit_zar

v tr Conformar al gust, les maneres, etc., italians, donar un caient italià.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: italianitzar

GERUNDI: italianitzant

PARTICIPI: italianitzat, italianitzada, italianitzats, italianitzades

INDICATIU PRESENT: italianitzo, italianitzes, italianitza, italianitzem, italianitzeu, italianitzen

INDICATIU IMPERFET: italianitzava, italianitzaves, italianitzava, italianitzàvem, italianitzàveu, italianitzaven

INDICATIU PASSAT: italianitzí, italianitzares, italianitzà, italianitzàrem, italianitzàreu, italianitzaren

INDICATIU FUTUR: italianitzaré, italianitzaràs, italianitzarà, italianitzarem, italianitzareu, italianitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: italianitzaria, italianitzaries, italianitzaria, italianitzaríem, italianitzaríeu, italianitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: italianitzi, italianitzis, italianitzi, italianitzem, italianitzeu, italianitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: italianitzés, italianitzessis, italianitzés, italianitzéssim, italianitzéssiu, italianitzessin

IMPERATIU: italianitza, italianitzi, italianitzem, italianitzeu, italianitzin

->italianòfil

■italianòfil -a

Part. sil.: i_ta_li_a_nò_fil

adj i m i f Partidari d’Itàlia, amador i estudiós de les coses italianes.

->itàlic

■itàlic -a

1 adj Relatiu o pertanyent a la Itàlia antiga.

2 adj BÍBL Dit de la versió llatina de la Bíblia anterior a la de Jeroni.

3 adj FILOS Dit de l’escola filosòfica de Pitàgores, establerta al sud de la península Itàlica.

4 m i f HIST Nom amb què eren designats antigament els habitants de la Itàlia centremeridional (exceptuats els de la Pulla, els etruscs i els italiotes).

5 adj i m LING Dit dels dialectes parlats a Itàlia abans de la conquesta total del país per Roma.

6 dret itàlic HIST DR Conjunt de privilegis atorgats a les ciutats i colònies romanes situades fora d’Itàlia.

7 lletra itàlica (o simplement itàlica) GRÀF 1 Tipus de lletra romana inclinada.

2 p ext Nom donat a qualsevol lletra inclinada.

->italiota

■italiota

Part. sil.: i_ta_li_o_ta

1 adj Relatiu o pertanyent a la Magna Grècia i als seus habitants.

2 m i f HIST Dit dels colons grecs trasplantats a la Magna Grècia.

3 lliga italiota HIST Lliga constituïda per les ciutats de la Magna Grècia, per afrontar la pressió dels habitants de la Lucània i dels Abruços.

->italo-

■italo-

Forma prefixada del mot llatí italus, -a, -um, que significa ‘itàlic, italià’. Ex.: italofília, italobizantí.

->italoalbanès

italoalbanès -esa

Part. sil.: i_ta_lo_al_ba_nès

1 adj Relatiu o pertanyent als italoalbanesos.

2 m i f ETNOL i HIST Individu d’un poble d’origen albanès establert a la Itàlia meridional a partir de mitjan segle XV.

->italocèltic

■italocèltic -a

adj i m LING Dit d’un grup lingüístic indoeuropeu que tenia característiques comunes amb l’itàlic i el cèltic.

->-itar

-itar

Sufix, del llatí -itare, que significa ‘convertir en’. Ex.: debilitar, felicitar, facilitar.

->-itat

-itat

Sufix, del llatí -tas, -tatis, que significa ‘qualitat de’. Ex.: soliditat, aviditat, dignitat, mobilitat, densitat, profunditat.

->ítem

■ítem

1 adv També, així mateix; és usat per a introduir cadascun dels articles, els capítols, etc., en una escriptura, en una enumeració.

2 m 1 Element d’un conjunt.

2 PSIC Cadascun dels elements, parts o unitats susceptibles de quantificació de què es compon un test o un material psicotècnic.

3 m DOC 1 Entrada, paraula clau que identifica un document, llibre, revista, article, etc., en un índex.

2 El mateix document.

->iterable

■iterable

[del ll. td. iterabĭlis, íd.]

adj Susceptible d’ésser iterat.

->iteració

■iteració

Part. sil.: i_te_ra_ci_ó

[del ll. iteratio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’iterar;

2 l’efecte.

2 procés d’iteració MAT Procés d’aproximació que permet d’arribar a un resultat suficientment bo en un càlcul, repetint-lo amb dades com més va més aproximades.

->iterar

■iterar

[del ll. iterare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr Repetir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: iterar

GERUNDI: iterant

PARTICIPI: iterat, iterada, iterats, iterades

INDICATIU PRESENT: itero, iteres, itera, iterem, itereu, iteren

INDICATIU IMPERFET: iterava, iteraves, iterava, iteràvem, iteràveu, iteraven

INDICATIU PASSAT: iterí, iterares, iterà, iteràrem, iteràreu, iteraren

INDICATIU FUTUR: iteraré, iteraràs, iterarà, iterarem, iterareu, iteraran

INDICATIU CONDICIONAL: iteraria, iteraries, iteraria, iteraríem, iteraríeu, iterarien

SUBJUNTIU PRESENT: iteri, iteris, iteri, iterem, itereu, iterin

SUBJUNTIU IMPERFET: iterés, iteressis, iterés, iteréssim, iteréssiu, iteressin

IMPERATIU: itera, iteri, iterem, itereu, iterin

->iteratiu

■iteratiu -iva

Part. sil.: i_te_ra_tiu

[del ll. iterativus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que expressa iteració o repetició.

2 LING Dit de la forma que significa acció que es repeteix o de l’element que contribueix a produir aquesta significació.

3 INFORM Relatiu o pertanyent a tot algorisme que obté el resultat desitjat mitjançant l’execució repetida d’una seqüència d’operacions fins a satisfer-se certa condició.

->iterbi

■iterbi

[del nom de la població sueca de Ytterby, on s’obtingué la iterbita, mineral d’on s’extreuen els metalls iterbi, terbi, erbi, itri]

m QUÍM INORG [símb: Yb] Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica, de pes atòmic 173,04 i de nombre atòmic 70.

->itifàl·lic

■itifàl·lic -a

adj Dotat d’un fal·lus en erecció.

->itinerant

■itinerant

[del ll. itinerans, -ntis, participi pres. de itinerari ‘viatjar’, der. de iter, itinĕris ‘camí’; 1a FONT: 1439]

1 1 adj Que va d’un lloc a l’altre, errant. Pobles itinerants.

2 m ant Vianant.

3 adj Que no té residència fixa. Ambaixador itinerant.

2 adj Dit del tipus de conreu en què hom va treballant noves terres a mesura que les altres ja no són fèrtils.

->itinerari

■itinerari -ària

[del ll. itinerarium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent als camins. Mesures itineràries.

2 m 1 Trajecte, recorregut, camí a seguir.

2 Pla d’un viatge, una excursió, etc., amb indicació del camí, parades, etc., a fer.

3 Dibuix d’aquest pla.

3 m TOPOG Mètode de determinació de les posicions dels vèrtexs d’una línia poligonal topogràfica.

->-itis

■-itis

MED Forma sufixada que prové del grec -îtis ‘inflamació’, utilitzada en la formació de mots mèdics per a designar una malaltia inflamatòria. Ex.: artritis, faringitis.

->itri

■itri

[v. iterbi]

m QUÍM INORG [símb: Y] Element pertanyent al subgrup IIIA de la taula periòdica, de pes atòmic 88,905 i de nombre atòmic 39.

->ítria

■ítria

Part. sil.: í_tri_a

f [Y₂O₃] QUÍM Òxid d’itri.

->ítric

■ítric -a

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent a l’itri.

2 Que conté itri.

->-itud

-itud

Sufix, del llatí -itudo, -inis, que significa ‘qualitat de’. Ex.: exactitud, rectitud.

->ITV

ITV

sigla f MEC i TRANSP inspecció tècnica de vehicles.

->-itzar

-itzar

Sufix, del llatí -izare, que significa ‘convertir en’. Ex.: nacionalitzar, fertilitzar, suavitzar.

->-iu

-iu -iva

Sufix, del llatí -ivus, -a, -um, que indica la persona que fa l’acció. Ex.: afirmatiu, venjatiu.

->iuan

■iuan

Part. sil.: iu_an

m ECON Unitat monetària de la Xina.

->iuca

■iuca

Part. sil.: iu_ca

[del cast. yuca, i aquest, del taïno de Santo Domingo yuka, íd.; 1a FONT: c. 1495]

f 1 BOT Gènere de plantes perennes arborescents de la família de les agavàcies (Yucca sp), de fulles coriàcies i ensiformes aplegades en roseta a l’extrem de les tiges i de flors blanques i penjants arranjades en raïms o en panícules terminals.

2 ALIM Mandioca.

->iugoslau

■iugoslau -ava

Part. sil.: iu_gos_lau

[del serbocroat jugoslaven, ‘eslau (slaven) del sud (jug)’]

adj i m i f De Iugoslàvia (antic estat d’Europa).

->iuma

iuma

Part. sil.: iu_ma

1 adj Relatiu o pertanyent als iumes o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’una família de tribus ameríndies que habita Califòrnia, Arizona (Estats Units d’Amèrica) i certes zones de Mèxic.

3 m LING Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.

->iurac

iurac -a

Part. sil.: iu_rac

1 adj Relatiu o pertanyent als iuracs o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble samoiede occidental que viu dispers al nord de la Sibèria, entre els rius Dvina Septentrional i Ienissei, i a les illes adjacents de l’oceà Àrtic.

3 m LING Llengua samoieda, anomenada també nenets, de la família lingüística uraliana, parlada pels nentsi.

->iurta

iurta

Part. sil.: iur_ta

f CONSTR i ETNOL Habitatge propi dels pobles nòmades de l’Àsia central, especialment els mongols, consistent en una tenda circular coberta de feltre i de sostre cupular.

->iva

■iva

f BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Ajuga iva), vellosa, de fulles lanceolades i flors axil·lars purpúries.

2 iva borda Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Teucrium pseudochamaepitys), de fulles velloses dividides en segments linears, i flors blanquinoses o rosades.

->ivaçós

■ivaçós -osa

[de l’ant. ivaç ‘ràpid’ (v. aviat)]

adj ant Ràpid.

->ivaçosament

■ivaçosament

[de ivaçós]

adv ant D’una manera ivaçosa.

->ivarsenc

ivarsenc -a

adj i m i f D’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell).

->ivarset

ivarset -a

adj i m i f D’Ivars de Noguera (Noguera).

->ivó

■ivó

m A l’Alta Ribagorça, llacuna formada per erosió glacial.

->-ívol

-ívol -ívola

Sufix, del llatí -ibilis, que significa: 1 ‘que té qualitats pròpies de’. Ex.: pagesívol, senyorívol.

2 ‘que fa de bon’. Ex.: mengívol, manegívol.

->ivori

■ivori

[del ll. ebŏreus, -a, -um ‘d’ivori’, der. del ll. ebur, -ŏris ‘vori’; 1a FONT: 1410]

m Vori.

->ivorià

■ivorià -ana

Part. sil.: i_vo_ri_à

adj i m i f De la Costa d’Ivori (estat d’Àfrica).

->i vv.

i vv.

abrev i viceversa.

->iwan

iwan^* [iwán]

[àr ] m ARQUIT i ISLAM Sala d’una mesquita o d’un palau coberta amb una volta.

->ixent

■ixent

[del ll. ĕxiens, -ntis, participi pres. de ĕxīre ‘sortir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Que ix, dit especialment del Sol quan surt.

2 m ASTR Orto.

2 adj HERÀLD 1 Dit de l’animal representat en la seva meitat superior i eixint de la línia superior o inferior d’una peça, o pel damunt d’una línia de partició o d’una corona o un casc.

2 Dit de l’animal representat en la seva meitat anterior sortint d’una porta.

3 Dit de la figura humana que surt de la boca d’un serpent.

4 Dit de la figura representada en la seva meitat i sortint d’una línia de partició o d’una peça.

->íxia

■íxia

Part. sil.: í_xi_a

f Gènere de plantes tuberoses de la família de les iridàcies (Ixia sp), de flors en espiga i de colors variats.

->ixòdids

■ixòdids

m ZOOL 1 pl Família d’àcars integrada per les paparres.

2 sing Àcar de la família dels ixòdids.