A

->a¹

■a¹

Hom.: ah

[pl as] f 1 ESCR Nom de la primera lletra de l’alfabet català, a A.

2 no saber ni la a No saber ni els rudiments d’una cosa.

->a²

■a²

[del ll. ad ‘a, cap a, per a’; 1a FONT: o.]

prep 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten: 1 L’indret on és o s’esdevé alguna cosa. Tenir botiga a la ciutat. Viure a València.

2 La direcció devers un punt (sovint en correlació amb la preposició de). Anar a veure una pel·lícula. Els vols diaris a París. Anar de Barcelona a Perpinyà.

3 El terme final d’un moviment, propi o figurat. Arribar al riu. Aquest negoci va al desastre.

4 En correlació amb de, el terme final d’una distància. De banda a banda del carrer.

2 Expressa relacions circumstancials de temps que denoten: 1 El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa. Som a la matinada. Dinem a les dues. Vindré a l’hivern.

2 El terme final d’un lapse (sovint en correlació amb la preposició de). Arribar a final de mes. Treballar de sol a sol.

3 Expressa relacions distributives per a introduir la quantitat assignada a la unitat. Anar a cent per hora. Vendre un llibre a dotze euros.

4 Depenent de determinats verbs que regeixen complement preposicional, expressa una relació de transmissió o de direcció afectiva. Accedir a una petició. Contribuir a la capta. Sobreviure a les dificultats.

5 Introdueix normalment el complement indirecte. Comunicar la notícia al públic. Telefonar els resultats a algú.

6 Introdueix el complement directe representat per un pronom personal fort, i excepcionalment els complements directes dels verbs quan l’ordre dels mots no és suficient per a evitar l’amfibologia. Mirar-lo a ell. Interrogar-se l’un a l’altre.

7 Introdueix els infinitius que depenen: 1 De verbs que regeixen a o en davant un substantiu. Incitar a lluitar. Tardaven a fer-ho. Han vacil·lat a tornar tan aviat.

2 De verbs que expressen una percepció dels sentits. Ho sentireu a dir. T’he vist a venir.

8 Depenent de determinats adjectius, expressa una relació d’atribució o de direcció afectiva. Útil a la humanitat. Amatent a obeir.

9 Expressa la relació entre determinats adverbis de manera i llurs complements preposicionals. Guanyen proporcionalment al treball de cadascú.

10 Depenent d’un substantiu o del pronom res, indica que l’acció del verb en infinitiu està pendent d’ésser realitzada o complida (equival a per). Tinc moltes coses a dir-vos. No hi ha res a dir. Temps a venir. Qüestions a tractar.

11 Expressa la relació circumstancial en locucions adverbials: 1 De lloc. A muntanya. A pagès. A taula.

2 De temps. A trenc d’alba. A deshora.

3 De manera. A tomballons. A contracor. A peu. A l’engròs.

12 En concurrència amb l’article definit i la preposició de, serveix per a formar locucions prepositives. Al damunt de. Al darrere de.

->a³

a³

símb 1 CRON any 2 1.

2 ELECT i ELECTROQ ànode.

3 METROL 1 àrea 8.

2 atto-.

->A

A

símb 1 ÒPT absorbància.

2 METROL ampere.

3 ELECT i ELECTROQ ànode.

4 MÚS la³.

->Å

Å

símb METROL àngstrom.

->a-¹

■a-¹

[an- davant vocal o h] Prefix, del grec a-, que significa ‘no’, ‘sense’, usat en la formació de mots cultes. Ex.: amorf, amoral, anhídrid, arítmia.

->a-²

■a-²

Prefix, del llatí ad, que té valor modificatiu i serveix per a formar verbs. Ex.: ajornar, anivellar, afeblir.

->-à¹

-à¹

QUÍM INORG Sufix, de l’al. -an, usat en la formació dels noms dels carburs saturats. Ex.: età, metà.

->-à²

-à² -ana

1 Sufix, del llatí -anus, -a, que indica la persona que fa l’acció. Ex.: guardià, escolà, cirurgià.

2 Sufix, del llatí -anus, -a, que significa: 1 ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: mitjà, tardà, llunyà.

2 ‘habitant o natural de’. Ex.: valencià, italià, uruguaià.

->a/

a/

abrev a l’atenció de.

->aA

aA

símb METROL abampere.

->aalenià

aalenià -ana

Part. sil.: a_a_le_ni_à

[del nom d’Aalen, localitat del Würtenberg]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’aalenià.

2 m Primer estatge (i edat) del dogger (o juràssic mitjà), comprès entre el toarcià i el bajocià.

->ab

ab

Hom.: ab

m CRON Av.

->AB

AB

símb CRON abril 1.

->ab-¹

■ab-¹

Prefix, del llatí ab, que significa ‘allunyament’, ‘separació’. Ex.: abactinal, abaxial, abentèric, aboral.

->ab-²

ab-²

METROL Prefix adjuntat al nom d’algunes unitats elèctriques del sistema MKSA per a designar les unitats corresponents del sistema CGS electromagnètic. Ex.: abampere, abvolt.

->ababol

ababol

[de l’àr. vg. hispànic ḥababáur, alteració del ll. papaver, -ĕris, íd.]

m BOT Flor de l’ababolera.

->ababolera

ababolera

[de ababol]

f BOT Rosella.

->àbac¹

■àbac¹

[del ll. abăcus, i aquest, del gr. ábax, -akos, íd.; 1a FONT: 1489, Esteve]

m MAT 1 1 Aparell simple de càlcul digital consistent en un marc proveït de filferros paral·lels, al llarg dels quals hom fa córrer boles foradades, usat per a fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.

2 Comptador del joc de billar.

2 Per generalització, a l’edat mitjana, llibre que ensenyava a calcular, i la mateixa ciència matemàtica.

3 Taula coberta de sorra fina usada per a dibuixar, calcular, etc.

4 1 Taula gràfica o quadre sinòptic de quantitats segons uns sistemes figuratius codificats que permeten d’efectuar determinats càlculs numèrics.

2 Taula destinada al joc de dames, d’escacs, de daus, etc.

5 àbac màgic Quadrat màgic.

6 àbac neperià Instrument de càlcul imaginat pel matemàtic escocès John Napier.

->àbac²

■àbac²

[v. àbac¹]

m 1 Taula, tauler.

2 Obi, especialment per a rentar minerals.

3 ARQUIT Peça prismàtica que corona el capitell i augmenta la superfície on recolza l’arquitrau.

4 CONSTR Taula o placa de pedra, de metall, etc., destinada a revestir superfícies.

5 MOBL A l’antiguitat, taula que, als santuaris, a les cases, etc., era destinada a mostrar les ofrenes, els objectes d’or i d’argent, etc.

->abacà

■abacà

[del cast. abacá, pres del tagàlog abaká; 1a FONT: 1890, DBal.]

[pl -às] m 1 BOT i AGR Planta de la família de les musàcies (Musa textilis), semblant al bananer, de fruit no comestible.

2 TÈXT Fibra tèxtil blanquinosa, anomenada també cànem de Manila, extreta de les beines foliars de l’abacà.

3 TÈXT Teixit groller fabricat amb la fibra de l’abacà.

->abacallanar-se

■abacallanar-se

[de bacallà]

v pron Tornar-se, una persona, seca com un bacallà, amagrir-se extraordinàriament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abacallanar

GERUNDI: abacallanant

PARTICIPI: abacallanat, abacallanada, abacallanats, abacallanades

INDICATIU PRESENT: abacallano, abacallanes, abacallana, abacallanem, abacallaneu, abacallanen

INDICATIU IMPERFET: abacallanava, abacallanaves, abacallanava, abacallanàvem, abacallanàveu, abacallanaven

INDICATIU PASSAT: abacallaní, abacallanares, abacallanà, abacallanàrem, abacallanàreu, abacallanaren

INDICATIU FUTUR: abacallanaré, abacallanaràs, abacallanarà, abacallanarem, abacallanareu, abacallanaran

INDICATIU CONDICIONAL: abacallanaria, abacallanaries, abacallanaria, abacallanaríem, abacallanaríeu, abacallanarien

SUBJUNTIU PRESENT: abacallani, abacallanis, abacallani, abacallanem, abacallaneu, abacallanin

SUBJUNTIU IMPERFET: abacallanés, abacallanessis, abacallanés, abacallanéssim, abacallanéssiu, abacallanessin

IMPERATIU: abacallana, abacallani, abacallanem, abacallaneu, abacallanin

->abacial

■abacial

Part. sil.: a_ba_ci_al

[del ll. ecl. abbatialis; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent a l’abat, a l’abadessa o a l’abadia. Dignitat abacial. Casa abacial.

->abaciologi

■abaciologi

Part. sil.: a_ba_ci_o_lo_gi

[del ll. ecl. abbatiologium; 1a FONT: 1915, DAg.]

m HIST ECL Llista d’abats d’un monestir, una col·legiata o una canonja.

->abacista

abacista

[de àbac¹]

HIST 1 m i f Partidari de l’àbac com a instrument de càlcul quan, a Europa, des del segle XII, aquest fou gradualment substituït per altres sistemes.

2 adj Relatiu o pertanyent als abacistes.

->abacomtat

abacomtat

[de abacomte]

m HIST 1 Títol o dignitat d’abacomte.

2 Territori sota la jurisdicció d’un abacomte.

->abacomte

abacomte

[de abat¹ i comte]

m HIST 1 A l’època carolíngia, abat investit de la dignitat de comte.

2 Noble o altre seglar a qui és atribuït el govern d’una abadia o una església.

->abadal

■abadal

[de abat¹; 1a FONT: 1125]

adj Pertanyent a la jurisdicció de l’abat o de l’abadessa.

->abadanar

■abadanar

[de badana]

v tr PELL Adobar una pell ovina i convertir-la en badana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abadanar

GERUNDI: abadanant

PARTICIPI: abadanat, abadanada, abadanats, abadanades

INDICATIU PRESENT: abadano, abadanes, abadana, abadanem, abadaneu, abadanen

INDICATIU IMPERFET: abadanava, abadanaves, abadanava, abadanàvem, abadanàveu, abadanaven

INDICATIU PASSAT: abadaní, abadanares, abadanà, abadanàrem, abadanàreu, abadanaren

INDICATIU FUTUR: abadanaré, abadanaràs, abadanarà, abadanarem, abadanareu, abadanaran

INDICATIU CONDICIONAL: abadanaria, abadanaries, abadanaria, abadanaríem, abadanaríeu, abadanarien

SUBJUNTIU PRESENT: abadani, abadanis, abadani, abadanem, abadaneu, abadanin

SUBJUNTIU IMPERFET: abadanés, abadanessis, abadanés, abadanéssim, abadanéssiu, abadanessin

IMPERATIU: abadana, abadani, abadanem, abadaneu, abadanin

->abadejo

■abadejo

[del cast. abadejo, íd.]

m ICT Bacallà.

->abadenc

■abadenc -a

[de abat¹]

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent als béns, a la dignitat o a la jurisdicció de l’abat o de l’abadessa.

2 m 1 Conjunt de béns i territoris sobre els quals abats o abadesses exercien llur jurisdicció.

2 Dret que abats i abadesses tenien damunt terres o edificis.

->abadernar

■abadernar

[de baderna]

v tr MAR Fermar amb badernes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abadernar

GERUNDI: abadernant

PARTICIPI: abadernat, abadernada, abadernats, abadernades

INDICATIU PRESENT: abaderno, abadernes, abaderna, abadernem, abaderneu, abadernen

INDICATIU IMPERFET: abadernava, abadernaves, abadernava, abadernàvem, abadernàveu, abadernaven

INDICATIU PASSAT: abaderní, abadernares, abadernà, abadernàrem, abadernàreu, abadernaren

INDICATIU FUTUR: abadernaré, abadernaràs, abadernarà, abadernarem, abadernareu, abadernaran

INDICATIU CONDICIONAL: abadernaria, abadernaries, abadernaria, abadernaríem, abadernaríeu, abadernarien

SUBJUNTIU PRESENT: abaderni, abadernis, abaderni, abadernem, abaderneu, abadernin

SUBJUNTIU IMPERFET: abadernés, abadernessis, abadernés, abadernéssim, abadernéssiu, abadernessin

IMPERATIU: abaderna, abaderni, abadernem, abaderneu, abadernin

->abadessa

■abadessa

[del ll. ecl. abbatissa]

f CRIST i HIST ECL 1 Superiora d’un monestir o convent d’orde monàstic o canonical femení.

2 abadessa comendatària Dona que fruïa de les rendes d’una canonja o d’un monestir femení sense ésser religiosa o essent-ho d’un altre orde.

->abadia

■abadia

Part. sil.: a_ba_di_a

[del ll. ecl. abbatia; 1a FONT: 960]

f CRIST i HIST ECL 1 1 Monestir regit per un abat o una abadessa.

2 Edifici o conjunt d’edificis d’un monestir o d’una col·legiata.

3 Abadiat, dignitat d’abat o d’abadessa, o del qui administra les rendes d’una abadia.

4 Abadiat, territori propietat d’una abadia o sota la jurisdicció d’un abat o d’una abadessa.

5 abadia canonical Col·legiata o canonja regular augustiniana regida per un abat.

6 abadia territorial (o ant abadia ‘nullius’) Territori eclesiàstic regit per un abat que depèn immediatament de la Seu Apostòlica.

7 abadia secular Abadia lliurada per l’autoritat civil, sobretot als segles VIII-X, a un clergue o un laic que fruïa de les seves rendes.

2 Rectoria.

->abadiat

■abadiat

Part. sil.: a_ba_di_at

[de abat¹; 1a FONT: s. XV]

m 1 Dignitat d’abat o d’abadessa o del qui administra les rendes d’una abadia.

2 Territori propietat d’una abadia o sota la jurisdicció d’un abat o d’una abadessa.

3 Temps durant el qual un abat (o una abadessa) exerceix el seu govern.

4 abadia 1 1.

->abaixador

■abaixador -a

Part. sil.: a_bai_xa_dor

[de abaixar]

m i f Operari que abaixa els draps.

->abaixadura

■abaixadura

Part. sil.: a_bai_xa_du_ra

[de abaixar]

f TÈXT Borra provinent de l’abaixament dels draps; tonedís.

->abaixallengües

■abaixallengües

Part. sil.: a_bai_xa_llen_gües

[de abaixar i llengua]

m MED Instrument semblant a una espàtula recta o colzada utilitzat per a deprimir la llengua per tal de practicar la inspecció de la gola.

->abaixament

■abaixament

Part. sil.: a_bai_xa_ment

[de abaixar]

m 1 1 Acció d’abaixar o d’abaixar-se;

2 l’efecte.

2 abaixament de bandera TRANSP 1 Acció de posar en marxa el taxímetre.

2 Tarifa mínima fixada abans de començar un trajecte en taxi.

->abaixar

■abaixar

Part. sil.: a_bai_xar

Cp. baixar

[de baixar]

v 1 tr Fer descendir a un nivell més baix. Abaixar la branca d’un arbre. Abaixar el teló. Abaixar la persiana.

2 tr Dirigir cap avall. Abaixar la vista. Abaixa el cap, i podràs passar.

3 pron Inclinar-se. Abaixar-se a collir una cosa.

4 1 tr fig Fer descendir a una condició inferior, a un grau inferior d’intensitat, a un tant inferior. Abaixar la ràdio. Abaixar el pressupost.

2 pron MÚS Desafinar tot fent més baix el to. El cantant s’ha abaixat molt.

5 tr Rebaixar, disminuir l’alçària, el gruix (d’una cosa). Abaixar una tàpia.

6 1 tr fig Humiliar, privar (algú) de la seva dignitat.

2 pron Humiliar-se.

7 tr TÈXT Tallar i igualar el pèl (d’un drap).

8 abaixar veles fig Cedir (en una discussió, una baralla, etc.). Crida molt, però al final sempre abaixa veles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abaixar

GERUNDI: abaixant

PARTICIPI: abaixat, abaixada, abaixats, abaixades

INDICATIU PRESENT: abaixo, abaixes, abaixa, abaixem, abaixeu, abaixen

INDICATIU IMPERFET: abaixava, abaixaves, abaixava, abaixàvem, abaixàveu, abaixaven

INDICATIU PASSAT: abaixí, abaixares, abaixà, abaixàrem, abaixàreu, abaixaren

INDICATIU FUTUR: abaixaré, abaixaràs, abaixarà, abaixarem, abaixareu, abaixaran

INDICATIU CONDICIONAL: abaixaria, abaixaries, abaixaria, abaixaríem, abaixaríeu, abaixarien

SUBJUNTIU PRESENT: abaixi, abaixis, abaixi, abaixem, abaixeu, abaixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abaixés, abaixessis, abaixés, abaixéssim, abaixéssiu, abaixessin

IMPERATIU: abaixa, abaixi, abaixem, abaixeu, abaixin

->abaixat

■abaixat -ada

Part. sil.: a_bai_xat

[de abaixar]

adj HERÀLD 1 Dit d’una peça col·locada més avall de la situació habitual dins l’escut.

2 Dit de l’ala d’un ocell, d’una espasa o d’un altre objecte quan tenen la punta o un extrem adreçat cap a terra o cap a la punta de l’escut.

->abalançament

■abalançament

[de abalançar-se]

m Acció d’abalançar-se.

->abalançar-se

■abalançar-se

[de balança]

v pron 1 Tirar-se endavant recolzant sobre un objecte de manera que el cos faci balança, estigui a punt de fer la balançada; abocar-se excessivament. Quan es repenja a la barana, li agrada d’abalançar-se. No t’abalancis tant, que cauràs!

2 Fer l’acció de llançar-se contra algú. Se li va abalançar al damunt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abalançar

GERUNDI: abalançant

PARTICIPI: abalançat, abalançada, abalançats, abalançades

INDICATIU PRESENT: abalanço, abalances, abalança, abalancem, abalanceu, abalancen

INDICATIU IMPERFET: abalançava, abalançaves, abalançava, abalançàvem, abalançàveu, abalançaven

INDICATIU PASSAT: abalancí, abalançares, abalançà, abalançàrem, abalançàreu, abalançaren

INDICATIU FUTUR: abalançaré, abalançaràs, abalançarà, abalançarem, abalançareu, abalançaran

INDICATIU CONDICIONAL: abalançaria, abalançaries, abalançaria, abalançaríem, abalançaríeu, abalançarien

SUBJUNTIU PRESENT: abalanci, abalancis, abalanci, abalancem, abalanceu, abalancin

SUBJUNTIU IMPERFET: abalancés, abalancessis, abalancés, abalancéssim, abalancéssiu, abalancessin

IMPERATIU: abalança, abalanci, abalancem, abalanceu, abalancin

->abaldufat

■abaldufat -ada

[de baldufa]

adj Semblant a una baldufa.

->abalienació

abalienació

Part. sil.: ab_a_li_e_na_ci_ó

[del ll. abalienatio, -ōnis, íd.]

f DR ROM Dins el territori romà, alienació, cessió o transmissió.

->abalisament

■abalisament

[de abalisar]

m 1 Acció d’abalisar.

2 Conjunt de senyals (balises) disposats per a indicar perills a evitar i el camí a seguir.

->abalisar

■abalisar

[de balisa]

v tr Senyalar amb balises per orientar els navegants, els aviadors, els conductors, etc., o advertir-los d’un perill. Volen abalisar la zona d’immersió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abalisar

GERUNDI: abalisant

PARTICIPI: abalisat, abalisada, abalisats, abalisades

INDICATIU PRESENT: abaliso, abalises, abalisa, abalisem, abaliseu, abalisen

INDICATIU IMPERFET: abalisava, abalisaves, abalisava, abalisàvem, abalisàveu, abalisaven

INDICATIU PASSAT: abalisí, abalisares, abalisà, abalisàrem, abalisàreu, abalisaren

INDICATIU FUTUR: abalisaré, abalisaràs, abalisarà, abalisarem, abalisareu, abalisaran

INDICATIU CONDICIONAL: abalisaria, abalisaries, abalisaria, abalisaríem, abalisaríeu, abalisarien

SUBJUNTIU PRESENT: abalisi, abalisis, abalisi, abalisem, abaliseu, abalisin

SUBJUNTIU IMPERFET: abalisés, abalisessis, abalisés, abaliséssim, abaliséssiu, abalisessin

IMPERATIU: abalisa, abalisi, abalisem, abaliseu, abalisin

->abalit

■abalit -ida

[alteració vulgar de abolit]

adj dial Consumit, fet malbé. Aquesta llenya és abalida.

->aballestar

■aballestar

[de ballesta]

v tr Estirar un cap ja tibant, tal com s’estira la corda d’una ballesta, per deixar-lo completament rígid.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aballestar

GERUNDI: aballestant

PARTICIPI: aballestat, aballestada, aballestats, aballestades

INDICATIU PRESENT: aballesto, aballestes, aballesta, aballestem, aballesteu, aballesten

INDICATIU IMPERFET: aballestava, aballestaves, aballestava, aballestàvem, aballestàveu, aballestaven

INDICATIU PASSAT: aballestí, aballestares, aballestà, aballestàrem, aballestàreu, aballestaren

INDICATIU FUTUR: aballestaré, aballestaràs, aballestarà, aballestarem, aballestareu, aballestaran

INDICATIU CONDICIONAL: aballestaria, aballestaries, aballestaria, aballestaríem, aballestaríeu, aballestarien

SUBJUNTIU PRESENT: aballesti, aballestis, aballesti, aballestem, aballesteu, aballestin

SUBJUNTIU IMPERFET: aballestés, aballestessis, aballestés, aballestéssim, aballestéssiu, aballestessin

IMPERATIU: aballesta, aballesti, aballestem, aballesteu, aballestin

->abaltiment

■abaltiment

[de abaltir-se]

m Estat del qui està abaltit.

->abaltir

■abaltir

[d’origen incert, possiblement preromà, potser relacionat amb la base indoeuropea balt- ‘blanc, esblaimat’; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Endormiscar, ensopir. Aquella lliçó tan monòtona abaltia els alumnes.

2 pron Es van abaltir al sofà vençuts per la febre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abaltir

GERUNDI: abaltint

PARTICIPI: abaltit, abaltida, abaltits, abaltides

INDICATIU PRESENT: abalteixo, abalteixes, abalteix, abaltim, abaltiu, abalteixen

INDICATIU IMPERFET: abaltia, abalties, abaltia, abaltíem, abaltíeu, abaltien

INDICATIU PASSAT: abaltí, abaltires, abaltí, abaltírem, abaltíreu, abaltiren

INDICATIU FUTUR: abaltiré, abaltiràs, abaltirà, abaltirem, abaltireu, abaltiran

INDICATIU CONDICIONAL: abaltiria, abaltiries, abaltiria, abaltiríem, abaltiríeu, abaltirien

SUBJUNTIU PRESENT: abalteixi, abalteixis, abalteixi, abaltim, abaltiu, abalteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abaltís, abaltissis, abaltís, abaltíssim, abaltíssiu, abaltissin

IMPERATIU: abalteix, abalteixi, abaltim, abaltiu, abalteixin

->abampere

abampere

Part. sil.: ab_am_pe_re

[de ab(solut) i ampere]

m METROL [símb: aA] Unitat de corrent elèctric equivalent a 10 amperes.

->abancalament

■abancalament

[de abancalar]

m 1 Acció d’abancalar;

2 l’efecte.

->abancalar

■abancalar

[de bancal]

v tr Preparar un terreny erm per conrear-lo tot subdividint-lo en bancals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abancalar

GERUNDI: abancalant

PARTICIPI: abancalat, abancalada, abancalats, abancalades

INDICATIU PRESENT: abancalo, abancales, abancala, abancalem, abancaleu, abancalen

INDICATIU IMPERFET: abancalava, abancalaves, abancalava, abancalàvem, abancalàveu, abancalaven

INDICATIU PASSAT: abancalí, abancalares, abancalà, abancalàrem, abancalàreu, abancalaren

INDICATIU FUTUR: abancalaré, abancalaràs, abancalarà, abancalarem, abancalareu, abancalaran

INDICATIU CONDICIONAL: abancalaria, abancalaries, abancalaria, abancalaríem, abancalaríeu, abancalarien

SUBJUNTIU PRESENT: abancali, abancalis, abancali, abancalem, abancaleu, abancalin

SUBJUNTIU IMPERFET: abancalés, abancalessis, abancalés, abancaléssim, abancaléssiu, abancalessin

IMPERATIU: abancala, abancali, abancalem, abancaleu, abancalin

->abanderament

■abanderament

[de abanderar]

m 1 Acció d’abanderar.

2 DR Formalitat per la qual un estat concedeix el dret a arborar la seva bandera en una nau de procedència estrangera per tal que es pugui inscriure o allistar en el registre d’aquest estat.

->abanderar

■abanderar

[de bandera]

v tr 1 Posar bandera (a una nau, a una torre, a un regiment o a una altra unitat militar).

2 Registrar (una nau) sota la bandera d’un estat. Demà abanderaran el iot a les Bahames.

3 Proveir (una nau) dels documents que acrediten la seva bandera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abanderar

GERUNDI: abanderant

PARTICIPI: abanderat, abanderada, abanderats, abanderades

INDICATIU PRESENT: abandero, abanderes, abandera, abanderem, abandereu, abanderen

INDICATIU IMPERFET: abanderava, abanderaves, abanderava, abanderàvem, abanderàveu, abanderaven

INDICATIU PASSAT: abanderí, abanderares, abanderà, abanderàrem, abanderàreu, abanderaren

INDICATIU FUTUR: abanderaré, abanderaràs, abanderarà, abanderarem, abanderareu, abanderaran

INDICATIU CONDICIONAL: abanderaria, abanderaries, abanderaria, abanderaríem, abanderaríeu, abanderarien

SUBJUNTIU PRESENT: abanderi, abanderis, abanderi, abanderem, abandereu, abanderin

SUBJUNTIU IMPERFET: abanderés, abanderessis, abanderés, abanderéssim, abanderéssiu, abanderessin

IMPERATIU: abandera, abanderi, abanderem, abandereu, abanderin

->abandó

■abandó

[del fr. ant. abandon, en expressions com mettre, laisser à bandon, der. de *ban, possible recomposició, per influx de abandonner, de à banon, derivat directe de ban¹; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Acció d’abandonar o d’abandonar-se;

2 l’efecte.

2 DR CIV Acció de renunciar a la propietat de béns desprenent-se de llur possessió amb la intenció de perdre’n el domini.

3 DR MAR Acció que en determinades circumstàncies pot exercir un assegurat sol·licitant el pagament de la suma assegurada a canvi de cedir a l’assegurador la propietat de les coses que són objecte de l’assegurança.

4 DR PEN i DR MIL Delicte comès per un funcionari, per un militar, etc., en abandonar voluntàriament i sense permís dels superiors el lloc o les funcions als quals aquests l’han destinat, l’armament, etc.

5 DR PROC Abstenció voluntària per part de l’interessat en un procediment judicial o administratiu d’actuar en el termini fixat per exercir una acció o un recurs legal.

6 ESPORT Renúncia a prosseguir una competició.

7 MAR 1 Acció d’abandonar, la tripulació, el vaixell pel fet d’haver-se esgotat les possibilitats de lluitar contra una avaria o contra un accident que posa en perill la seguretat de la nau.

2 senyal d’abandó Senyal fet amb xiulet, timbre o toc de corneta per indicar a la tripulació d’un vaixell que ha d’abandonar-lo.

8 a l’abandó loc adv Abandonat, mancat de cura, d’atenció. Deixar els infants a l’abandó. Tenir un camp a l’abandó.

9 neurosi d’abandó PSIQ Neurosi provocada per l’absència, el relaxament o la ruptura d’un vincle afectiu.

10 punt d’abandó ASTRON Punt a partir del qual un giny còsmic deixa d’ésser impulsat pels motors propis i comença una trajectòria balística.

->abandonadament

■abandonadament

[de abandonat; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]

adv D’una manera abandonada.

->abandonador¹

abandonador¹ -a

[de abandonar i -dor¹; 1a FONT: s. XIII]

m i f Persona que abandona.

->abandonador²

abandonador² -a

[de abandonar i -dor²]

adj Que pot ésser abandonat.

->abandonament

■abandonament

[de abandonar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Abandó.

->abandonar

■abandonar

[del fr. abandonner, íd., sorgit de l’expressió *a ban donner ‘deixar en poder o jurisdicció d’algú’, i aquesta, provinent del fràncic *ban ‘jurisdicció’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Deixar en poder d’algú o d’alguna cosa, a la discreció d’algú. Abandonar la ciutat als invasors.

2 pron fig Lliurar-se sense reserva a les inclinacions naturals, a una passió, a un vici, etc. Abandonar-se a l’oci.

3 tr Renunciar (a una cosa). Abandonar la partida.

4 tr 1 Deixar desemparat (algú). Abandonar la família.

2 Deixar vacant (un càrrec, etc.). Abandonar la presidència.

3 Deixar negligit (algú o alguna cosa). Un camp abandonat.

5 tr Partir d’un lloc. Abandonar el país.

6 abs Retirar-se d’un joc o una competició esportiva abans que s’acabi, per raons no previstes i alienes al reglament. A mitja partida, el jugador va abandonar.

7 tr Deixar, la tripulació, un vaixell a l’abandó.

8 tr Deixar que (una cosa) baixi excessivament de preu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abandonar

GERUNDI: abandonant

PARTICIPI: abandonat, abandonada, abandonats, abandonades

INDICATIU PRESENT: abandono, abandones, abandona, abandonem, abandoneu, abandonen

INDICATIU IMPERFET: abandonava, abandonaves, abandonava, abandonàvem, abandonàveu, abandonaven

INDICATIU PASSAT: abandoní, abandonares, abandonà, abandonàrem, abandonàreu, abandonaren

INDICATIU FUTUR: abandonaré, abandonaràs, abandonarà, abandonarem, abandonareu, abandonaran

INDICATIU CONDICIONAL: abandonaria, abandonaries, abandonaria, abandonaríem, abandonaríeu, abandonarien

SUBJUNTIU PRESENT: abandoni, abandonis, abandoni, abandonem, abandoneu, abandonin

SUBJUNTIU IMPERFET: abandonés, abandonessis, abandonés, abandonéssim, abandonéssiu, abandonessin

IMPERATIU: abandona, abandoni, abandonem, abandoneu, abandonin

->abandonat

■abandonat -ada

[de abandonar]

adj 1 Negligent, desidiós.

2 Dit d’un preu excessivament baix. Va a un preu abandonat.

->abandonisme

■abandonisme

[de abandonar]

m Tendència d’una persona, d’un grup social, a abandonar sense lluita una cosa que posseeix o que li pertoca.

->abandonista

■abandonista

[de abandonar]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’abandonisme. Sistema abandonista. Política abandonista.

2 m i f Partidari de l’abandonisme.

->abans

■abans

Hom.: avanç

[del ll. vg. ab ante, compost de ab ‘des de’ i ante ‘abans, davant’, amb la -s adverbial, com sots, vers², etc. (v. ans); 1a FONT: o.]

1 adv 1 Denota prioritat en el temps, anterioritat. Ell va arribar abans. Tres hores abans.

2 Antigament, en altre temps. Abans no passava això.

3 Denota prioritat de lloc, posició respecte a allò que és més lluny. Un quilòmetre abans.

4 Denota prioritat de rang, preferència. Abans provocar un escàndol que callar.

2 abans de loc prep 1 Abans de dinar, avisa’m.

2 Abans de l’església hi ha el cementiri.

3 Abans de callar, provocaria un escàndol.

3 abans que loc conj Indica anterioritat. Abans que te’n vagis, avisa’m.

4 adj Precedent. El dia abans. El carrer abans.

->abans-d’ahir

■abans-d’ahir

adv 1 El dia anterior al d’ahir.

2 abans-d’ahir l’altre El dia anterior al d’abans-d’ahir.

->abaratiment

■abaratiment

[de abaratir]

m 1 Acció d’abaratir;

2 l’efecte.

->abaratir

■abaratir

[de barat²; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Abaixar el preu (d’una cosa). Volen abaratir els llibres. L’incendi ha abaratit el terreny fins a la meitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abaratir

GERUNDI: abaratint

PARTICIPI: abaratit, abaratida, abaratits, abaratides

INDICATIU PRESENT: abarateixo, abarateixes, abarateix, abaratim, abaratiu, abarateixen

INDICATIU IMPERFET: abaratia, abaraties, abaratia, abaratíem, abaratíeu, abaratien

INDICATIU PASSAT: abaratí, abaratires, abaratí, abaratírem, abaratíreu, abaratiren

INDICATIU FUTUR: abaratiré, abaratiràs, abaratirà, abaratirem, abaratireu, abaratiran

INDICATIU CONDICIONAL: abaratiria, abaratiries, abaratiria, abaratiríem, abaratiríeu, abaratirien

SUBJUNTIU PRESENT: abarateixi, abarateixis, abarateixi, abaratim, abaratiu, abarateixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abaratís, abaratissis, abaratís, abaratíssim, abaratíssiu, abaratissin

IMPERATIU: abarateix, abarateixi, abaratim, abaratiu, abarateixin

->abarbetar

■abarbetar

[de barbeta²; 1a FONT: 1631]

v tr Fermar amb una barbeta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abarbetar

GERUNDI: abarbetant

PARTICIPI: abarbetat, abarbetada, abarbetats, abarbetades

INDICATIU PRESENT: abarbeto, abarbetes, abarbeta, abarbetem, abarbeteu, abarbeten

INDICATIU IMPERFET: abarbetava, abarbetaves, abarbetava, abarbetàvem, abarbetàveu, abarbetaven

INDICATIU PASSAT: abarbetí, abarbetares, abarbetà, abarbetàrem, abarbetàreu, abarbetaren

INDICATIU FUTUR: abarbetaré, abarbetaràs, abarbetarà, abarbetarem, abarbetareu, abarbetaran

INDICATIU CONDICIONAL: abarbetaria, abarbetaries, abarbetaria, abarbetaríem, abarbetaríeu, abarbetarien

SUBJUNTIU PRESENT: abarbeti, abarbetis, abarbeti, abarbetem, abarbeteu, abarbetin

SUBJUNTIU IMPERFET: abarbetés, abarbetessis, abarbetés, abarbetéssim, abarbetéssiu, abarbetessin

IMPERATIU: abarbeta, abarbeti, abarbetem, abarbeteu, abarbetin

->abaritonat

■abaritonat -ada

[de baríton]

adj Tirant a baríton. Un tenor abaritonat.

->abarloar

■abarloar

Part. sil.: a_bar_lo_ar

[del cast. abarloar ‘venir per sobrevent’]

v tr MAR 1 Atracar (una nau) al costat d’una altra de tal manera que només quedin separades per les defenses.

2 p ext Atracar (una nau) paral·lelament al moll, atracar de costat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abarloar

GERUNDI: abarloant

PARTICIPI: abarloat, abarloada, abarloats, abarloades

INDICATIU PRESENT: abarloo, abarloes, abarloa, abarloem, abarloeu, abarloen

INDICATIU IMPERFET: abarloava, abarloaves, abarloava, abarloàvem, abarloàveu, abarloaven

INDICATIU PASSAT: abarloí, abarloares, abarloà, abarloàrem, abarloàreu, abarloaren

INDICATIU FUTUR: abarloaré, abarloaràs, abarloarà, abarloarem, abarloareu, abarloaran

INDICATIU CONDICIONAL: abarloaria, abarloaries, abarloaria, abarloaríem, abarloaríeu, abarloarien

SUBJUNTIU PRESENT: abarloï, abarloïs, abarloï, abarloem, abarloeu, abarloïn

SUBJUNTIU IMPERFET: abarloés, abarloessis, abarloés, abarloéssim, abarloéssiu, abarloessin

IMPERATIU: abarloa, abarloï, abarloem, abarloeu, abarloïn

->abarnegat

■abarnegat -ada

[alteració de abarganyar ‘malmetre’]

adj 1 De baixa qualitat. És un espectacle abarnegat.

2 Mancat de mitjans, cura o distinció; deixat. En Pau va molt abarnegat.

->abarognòsia

abarognòsia

Part. sil.: a_ba_rog_nò_si_a

[de a-¹ i barognòsia]

f PAT Pèrdua del sentit de percepció del pes.

->abaronar

■abaronar

[de baró; 1a FONT: 1331]

v tr MAR Subjectar amb barons (el timó d’una nau).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abaronar

GERUNDI: abaronant

PARTICIPI: abaronat, abaronada, abaronats, abaronades

INDICATIU PRESENT: abarono, abarones, abarona, abaronem, abaroneu, abaronen

INDICATIU IMPERFET: abaronava, abaronaves, abaronava, abaronàvem, abaronàveu, abaronaven

INDICATIU PASSAT: abaroní, abaronares, abaronà, abaronàrem, abaronàreu, abaronaren

INDICATIU FUTUR: abaronaré, abaronaràs, abaronarà, abaronarem, abaronareu, abaronaran

INDICATIU CONDICIONAL: abaronaria, abaronaries, abaronaria, abaronaríem, abaronaríeu, abaronarien

SUBJUNTIU PRESENT: abaroni, abaronis, abaroni, abaronem, abaroneu, abaronin

SUBJUNTIU IMPERFET: abaronés, abaronessis, abaronés, abaronéssim, abaronéssiu, abaronessin

IMPERATIU: abarona, abaroni, abaronem, abaroneu, abaronin

->abarrancar

■abarrancar

[de barranc]

v tr Fer, la pluja, regates i xaragalls (a la terra).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abarrancar

GERUNDI: abarrancant

PARTICIPI: abarrancat, abarrancada, abarrancats, abarrancades

INDICATIU PRESENT: abarranco, abarranques, abarranca, abarranquem, abarranqueu, abarranquen

INDICATIU IMPERFET: abarrancava, abarrancaves, abarrancava, abarrancàvem, abarrancàveu, abarrancaven

INDICATIU PASSAT: abarranquí, abarrancares, abarrancà, abarrancàrem, abarrancàreu, abarrancaren

INDICATIU FUTUR: abarrancaré, abarrancaràs, abarrancarà, abarrancarem, abarrancareu, abarrancaran

INDICATIU CONDICIONAL: abarrancaria, abarrancaries, abarrancaria, abarrancaríem, abarrancaríeu, abarrancarien

SUBJUNTIU PRESENT: abarranqui, abarranquis, abarranqui, abarranquem, abarranqueu, abarranquin

SUBJUNTIU IMPERFET: abarranqués, abarranquessis, abarranqués, abarranquéssim, abarranquéssiu, abarranquessin

IMPERATIU: abarranca, abarranqui, abarranquem, abarranqueu, abarranquin

->abarrocament

■abarrocament

[de abarrocar]

m 1 Acció d’abarrocar;

2 l’efecte.

->abarrocar

■abarrocar

[de barroc]

v 1 tr Donar forma, aspecte, etc., barroc. Amb tants guarniments heu abarrocat la sala.

2 pron Prendre forma, aspecte, etc., barroc. Amb els anys, els seus articles s’han anat abarrocant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abarrocar

GERUNDI: abarrocant

PARTICIPI: abarrocat, abarrocada, abarrocats, abarrocades

INDICATIU PRESENT: abarroco, abarroques, abarroca, abarroquem, abarroqueu, abarroquen

INDICATIU IMPERFET: abarrocava, abarrocaves, abarrocava, abarrocàvem, abarrocàveu, abarrocaven

INDICATIU PASSAT: abarroquí, abarrocares, abarrocà, abarrocàrem, abarrocàreu, abarrocaren

INDICATIU FUTUR: abarrocaré, abarrocaràs, abarrocarà, abarrocarem, abarrocareu, abarrocaran

INDICATIU CONDICIONAL: abarrocaria, abarrocaries, abarrocaria, abarrocaríem, abarrocaríeu, abarrocarien

SUBJUNTIU PRESENT: abarroqui, abarroquis, abarroqui, abarroquem, abarroqueu, abarroquin

SUBJUNTIU IMPERFET: abarroqués, abarroquessis, abarroqués, abarroquéssim, abarroquéssiu, abarroquessin

IMPERATIU: abarroca, abarroqui, abarroquem, abarroqueu, abarroquin

->abarrotar

■abarrotar

[de barrot]

v tr 1 Falcar (l’estiba d’una nau) omplint tots els buits.

2 1 Carregar (una nau) aprofitant tots els espais.

2 p ext Emplenar completament, atapeir d’articles, de mercaderies, de persones, etc. (un magatzem, una botiga, un local, un vehicle, etc.). Abarrotar la nevera d’ampolles d’aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abarrotar

GERUNDI: abarrotant

PARTICIPI: abarrotat, abarrotada, abarrotats, abarrotades

INDICATIU PRESENT: abarroto, abarrotes, abarrota, abarrotem, abarroteu, abarroten

INDICATIU IMPERFET: abarrotava, abarrotaves, abarrotava, abarrotàvem, abarrotàveu, abarrotaven

INDICATIU PASSAT: abarrotí, abarrotares, abarrotà, abarrotàrem, abarrotàreu, abarrotaren

INDICATIU FUTUR: abarrotaré, abarrotaràs, abarrotarà, abarrotarem, abarrotareu, abarrotaran

INDICATIU CONDICIONAL: abarrotaria, abarrotaries, abarrotaria, abarrotaríem, abarrotaríeu, abarrotarien

SUBJUNTIU PRESENT: abarroti, abarrotis, abarroti, abarrotem, abarroteu, abarrotin

SUBJUNTIU IMPERFET: abarrotés, abarrotessis, abarrotés, abarrotéssim, abarrotéssiu, abarrotessin

IMPERATIU: abarrota, abarroti, abarrotem, abarroteu, abarrotin

->abarset

■abarset

[d’origen incert, variant de esbarzer]

m BOT Neret.

->abarta

■abarta

[variant urgellenca de esbarzer]

f BOT Esbarzer.

->abartrell

■abartrell

[alteració i variant de vertell]

m MAR Cadascuna de les boletes de fusta foradades que, enfilades pel bastard, formen part del collar de raca.

->abartrosi

abartrosi

[comp. híbrid de ab- i artrosi.]

f ANAT Diartrosi.

->abàsia

■abàsia

Part. sil.: a_bà_si_a

[de a-¹ i el gr. básis ‘marxa’]

f PAT Impossibilitat de caminar per pèrdua de la coordinació dels moviments adequats. Abàsia coreica.

->abassegador

■abassegador -a

[de abassegar; 1a FONT: 1908]

1 adj Que abassega.

2 adj i m i f Acaparador.

->abassegament

■abassegament

[de abassegar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Acció d’abassegar.

->abassegar

■abassegar

[del ll. obcaecare ‘encegar’, prolongat per via semiculta en el cat. ant. abcegar ‘usurpar; encegar’ (s. XIII), alterat després en abassegar; 1a FONT: 1839]

v tr 1 Arreplegar i retenir (d’alguna cosa) tot el que hom pot, tot el que hi ha. Abassegar or i argent.

2 acaparar 2 i acaparar 3.

3 absorbir 3.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abassegar

GERUNDI: abassegant

PARTICIPI: abassegat, abassegada, abassegats, abassegades

INDICATIU PRESENT: abassego, abassegues, abassega, abasseguem, abassegueu, abasseguen

INDICATIU IMPERFET: abassegava, abassegaves, abassegava, abassegàvem, abassegàveu, abassegaven

INDICATIU PASSAT: abasseguí, abassegares, abassegà, abassegàrem, abassegàreu, abassegaren

INDICATIU FUTUR: abassegaré, abassegaràs, abassegarà, abassegarem, abassegareu, abassegaran

INDICATIU CONDICIONAL: abassegaria, abassegaries, abassegaria, abassegaríem, abassegaríeu, abassegarien

SUBJUNTIU PRESENT: abassegui, abasseguis, abassegui, abasseguem, abassegueu, abasseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: abassegués, abasseguessis, abassegués, abasseguéssim, abasseguéssiu, abasseguessin

IMPERATIU: abassega, abassegui, abasseguem, abassegueu, abasseguin

->abast¹

■abast¹

[de abastar]

m 1 1 Distància a la qual hom pot arribar a tocar o a heure una cosa.

2 a l’abast loc adv En disposició d’ésser abastat. No tinc el diccionari a l’abast.

3 a l’abast de loc prep En situació de poder-ho abastar. A l’abast de la mà.

4 a l’abast de loc prep fig Una conferència a l’abast del públic.

2 BALÍST Distància horitzontal entre el punt d’origen i el punt de caiguda d’un projectil. Abast màxim.

3 FÍS 1 Distància a la qual arriba l’efecte eficaç d’una radiació. L’abast d’un radar, d’un emissor radiofònic, d’un far.

2 Distància màxima a la qual es fa sentir una acció física.

4 MAT Conjunt de tots els valors que una funció assigna a una variable. S’anomena també recorregut, especialment en el cas de variables ordenades linealment i en estadística.

5 abast efectiu METROL Amplitud dels valors de la magnitud a mesurar per un instrument de mesura.

6 donar l’abast Abastar a fer una tasca. Érem molts, però no donàvem l’abast.

7 fora d’abast MAT i INFORM Situació característica d’un valor que no pertany a un abast o camp de variació donat.

->abast²

■abast²

[v. abast¹]

m 1 abastament 2.

2 donar abast de (farina, oli, etc.) Abastar-ne, fornir-ne. Van donar abast de pa a la població.

->abastable

■abastable

[de abastar]

adj abastador¹.

->abastador¹

■abastador¹ -a

[de abastar i -dor²]

adj Que es pot abastar.

->abastador²

■abastador² -a

[de abastar i -dor¹]

adj i m i f Que abasta o proveeix. Les indústries abastadores. Els abastadors de carn.

->abastament

■abastament

[de abastar]

m 1 1 Acció d’abastar;

2 l’efecte.

2 Provisió de béns de consum immediat amb els quals són satisfetes les primeres necessitats d’una població, d’un exèrcit, etc.

3 AERON 1 abastament en vol Subministrament de combustible d’un avió (cisterna) a un segon avió.

2 avió d’abastament Avió que abasta en vol un altre avió.

->abastar

■abastar

Cp. bastar

[de bastar]

v 1 intr Ésser capaç per grandària, alçària, potència, d’arribar (a alguna cosa). No abastar a entendre una cosa.

2 intr Arribar a tocar (una cosa distant). Amb la mà abasta al llum.

3 tr Heure, allargant la mà o fent servir algun instrument (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar nius d’un arbre.

4 tr Fornir de provisions. Abastar una regió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abastar

GERUNDI: abastant

PARTICIPI: abastat, abastada, abastats, abastades

INDICATIU PRESENT: abasto, abastes, abasta, abastem, abasteu, abasten

INDICATIU IMPERFET: abastava, abastaves, abastava, abastàvem, abastàveu, abastaven

INDICATIU PASSAT: abastí, abastares, abastà, abastàrem, abastàreu, abastaren

INDICATIU FUTUR: abastaré, abastaràs, abastarà, abastarem, abastareu, abastaran

INDICATIU CONDICIONAL: abastaria, abastaries, abastaria, abastaríem, abastaríeu, abastarien

SUBJUNTIU PRESENT: abasti, abastis, abasti, abastem, abasteu, abastin

SUBJUNTIU IMPERFET: abastés, abastessis, abastés, abastéssim, abastéssiu, abastessin

IMPERATIU: abasta, abasti, abastem, abasteu, abastin

->abastiment

■abastiment

[de abastir]

m dial abastament 2.

->abastir

■abastir

[variant de abastar]

v tr dial abastar 4.

->abat¹

■abat¹

[del ll. abbas, abbātis, pres del gr. ecl. abbã, i aquest, de l’arameu abba ‘pare’; 1a FONT: o.]

m 1 CRIST i HIST ECL 1 En la majoria d’ordes monàstics i canonicals, superior d’un monestir o d’una canònica.

2 abat coadjutor Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt.

3 abat comendatari Persona que rebia en comenda les rendes (o una part de les rendes) d’un monestir.

4 abat exempt Abat exempt de la jurisdicció episcopal; abat nullius.

5 abat general Abat que governa un orde monàstic independent.

6 abat laic Durant el període carolingi, seglar que era nomenat per l’emperador per a administrar les rendes d’un monestir.

7 abat mitrat Abat que usa insígnies pontificals.

8 abat ‘nullius’ Abat que governa un territori eclesiàstic independent del bisbe i immediatament subjecte a la Seu Apostòlica.

9 abat president Superior general de cadascuna de les diverses congregacions benedictines confederades.

10 abat primat Abat que presideix totes les congregacions benedictines confederades de benedictins negres.

11 abat secular Clergue que gaudeix d’un benefici eclesiàstic amb títol d’abadia i pot usar les insígnies pontificals en les funcions litúrgiques.

12 abat titular Abat que, havent rebut la benedicció abacial, té el títol d’una abadia extingida sense cap jurisdicció.

2 CRIST i HIST ECL Rector, curat d’una parròquia.

3 GASTR Embotit fet de ventrell de porc farcit de carn capolada.

->abat²

■abat²

[de abatre]

Mot emprat en l’expressió fer abat (d’algú o alguna cosa) loc verb Abatre, destruir, fer desaparèixer.

->abatedor

■abatedor -a

[de abatre]

adj i m i f Que abat. Un abatedor d’arbres.

->abatible

■abatible

[de abatre]

adj Dit del respatller d’un seient, d’una part d’un moble, etc., que hom pot ajeure o redreçar a voluntat. Un auto amb seients abatibles. Escriptori abatible.

->abatiment

■abatiment

[de abatre]

m 1 Acció d’abatre o d’abatre’s.

2 Estat d’aquell qui està abatut.

3 DR Fallida.

4 ECON Reducció del preu de venda d’una mercaderia per part del venedor.

5 ECON Pràctica comercial que consisteix a augmentar el volum de vendes treballant amb uns marges de benefici inferiors als normals.

6 GEOM 1 Moviment de rotació que porta un pla i les figures que conté sobre un altre pla, l’eix de la rotació essent la recta d’intersecció dels dos plans.

2 abatiment d’una figura Figura obtinguda com a resultat de l’abatiment d’una altra.

7 MAR 1 Derivació d’un vaixell cap a sotavent del seu rumb a causa del vent.

2 Valor de l’angle format pel rumb real i el rumb aparent.

->abató

■abató

[de abat¹]

m HIST Escolà que en algunes abadies i col·legiates medievals parodiava les funcions d’abat des del dia dels Innocents fins a la capvuitada de Nadal.

->abatoll

■abatoll

[de abatollar]

m dial 1 1 Acció d’abatollar;

2 l’efecte.

2 Soroll estrepitós; renou. Entre tantes criatures, quin abatoll!

->abatollar

■abatollar

[de batollar]

v tr dial 1 Batollar.

2 Fer una cosa apressadament.

->abatre

■abatre

[de batre; 1a FONT: 1312]

v 1 tr 1 Tirar a terra, fer caure a terra. Abatre un ocell, un avió.

2 Enderrocar. Abatre una paret.

3 Ajeure (allò que està dret). Abatre un arbre. Abatre els seients.

4 abaixar 1. Abatre una bandera, una vela.

5 Matar. La policia ha abatut un terrorista.

6 fig Abatre l’orgull d’algú.

7 abatre el joc (o les cartes) En els jocs de cartes, mostrar el joc als altres jugadors deixant les cartes cara amunt.

2 pron Davallar amb un vol ràpid. L’avió s’abaté contra les defenses. L’esparver s’abaté sobre el colom.

3 fig 1 tr Fer perdre (a algú) la força física o moral, el coratge, el vigor, etc. Aquestes desgràcies l’han abatut.

2 pron Perdre la força física o moral, el coratge, el vigor, etc. No t’abatis per tan poca cosa.

4 tr Rebaixar d’una suma (una quantitat); descomptar.

5 tr Declarar il·legal (una moneda), reduir-la al seu valor intrínsec i com a mercaderia.

6 tr MIN Arrencar i fer caure (el mineral, la roca) en el trenc d’una mina.

7 1 tr Fer fallir (un comerciant, una empresa, etc.).

2 pron Fer fallida.

8 pron Separar-se una nau cap a sotavent del rumb que havia de seguir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abatre

GERUNDI: abatent

PARTICIPI: abatut, abatuda, abatuts, abatudes

INDICATIU PRESENT: abato, abats, abat, abatem, abateu, abaten

INDICATIU IMPERFET: abatia, abaties, abatia, abatíem, abatíeu, abatien

INDICATIU PASSAT: abatí, abateres, abaté, abatérem, abatéreu, abateren

INDICATIU FUTUR: abatré, abatràs, abatrà, abatrem, abatreu, abatran

INDICATIU CONDICIONAL: abatria, abatries, abatria, abatríem, abatríeu, abatrien

SUBJUNTIU PRESENT: abati, abatis, abati, abatem, abateu, abatin

SUBJUNTIU IMPERFET: abatés, abatessis, abatés, abatéssim, abatéssiu, abatessin

IMPERATIU: abat, abati, abatem, abateu, abatin

->abatussat

■abatussat -ada

[de batussa]

adj 1 Que ha sortit tot malmenat d’un combat en què li ha tocat de perdre.

2 Estossinat.

->abatut

abatut -uda

[de abatre]

m i f Bancarroter.

->abaxial

abaxial

Part. sil.: ab_a_xi_al

[de ab-¹ i axial]

adj BIOL Dit de l’òrgan o de la superfície d’un òrgan situats en la posició més allunyada amb relació a l’eix d’un cos.

->abbadita

abbadita

[del nom de família Banũ ‘Abbad]

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als abbadites.

2 m i f Membre d’una dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el segle XI.

->abbassí

■abbassí

[pl -ís] adj i m i f HIST Abbàssida.

->abbàssida

■abbàssida

[del nom de Abũ-l-‘Abbās al-Saffǟḥ]

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als abbàssides.

2 m i f Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.

->abbevil·lià

abbevil·lià -ana

Part. sil.: ab_be_vil_li_à

[del nom d’Abbeville, població del N. de França]

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’abbevil·lià.

2 m Cultura prehistòrica del paleolític inferior.

->abcoulomb

abcoulomb

Part. sil.: ab_cou_lomb

[de l’angl. abcoulomb, comp. de ab-² i coulomb]

m ELECT [símb: aC] Unitat electromagnètica de càrrega elèctrica.

->abdalita

abdalita

[de l’àr. ’abdālī, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als abdalites.

2 m i f HIST Individu d’una tribu afgana que al segle XVIII dominà el país amb el nom de durranita.

->abdicació

■abdicació

Part. sil.: ab_di_ca_ci_ó

[del ll. abdicatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’abdicar.

2 DR 1 Abandó o renúncia voluntària d’un càrrec, d’una dignitat, d’un privilegi o d’un altre dret, després d’haver-lo posseït.

2 abs Abandó o renúncia voluntària del poder polític suprem, després d’haver-lo exercit.

3 abdicació de l’estat civil DR ROM Renúncia de la condició d’home lliure o del dret de ciutadania.

->abdicant

■abdicant

[de abdicar]

adj Que abdica.

->abdicar

■abdicar

[del ll. abdicare ‘renunciar, abdicar’, der. de dicĕre ‘dir’]

v 1 1 tr Renunciar (alguna cosa que hom posseeix). Abdicar els privilegis. Abdicar la corona.

2 intr Abdicar dels seus drets. Abdicar de la corona.

3 abs Renunciar al poder polític suprem. L’emperador abdicà.

2 1 tr Abandonar (una creença, una opinió) definitivament, renunciar-hi. No abdicarem els nostres ideals.

2 intr No hem d’abdicar del criteri propi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abdicar

GERUNDI: abdicant

PARTICIPI: abdicat, abdicada, abdicats, abdicades

INDICATIU PRESENT: abdico, abdiques, abdica, abdiquem, abdiqueu, abdiquen

INDICATIU IMPERFET: abdicava, abdicaves, abdicava, abdicàvem, abdicàveu, abdicaven

INDICATIU PASSAT: abdiquí, abdicares, abdicà, abdicàrem, abdicàreu, abdicaren

INDICATIU FUTUR: abdicaré, abdicaràs, abdicarà, abdicarem, abdicareu, abdicaran

INDICATIU CONDICIONAL: abdicaria, abdicaries, abdicaria, abdicaríem, abdicaríeu, abdicarien

SUBJUNTIU PRESENT: abdiqui, abdiquis, abdiqui, abdiquem, abdiqueu, abdiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: abdiqués, abdiquessis, abdiqués, abdiquéssim, abdiquéssiu, abdiquessin

IMPERATIU: abdica, abdiqui, abdiquem, abdiqueu, abdiquin

->abdicatiu

■abdicatiu -iva

Part. sil.: ab_di_ca_tiu

[del ll. abdicativus, -a, -um, íd.]

adj Que causa o implica abdicació.

->abdomen

■abdomen

[del ll. abdōmen, -ĭnis; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 ANAT ANIM Part del cos posterior al tòrax que tenen alguns animals de simetria bilateral.

2 ANAT ANIM Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona.

3 abdomen agut PAT Estat morbós d’origen abdominal, d’extrema gravetat.

->abdominal

■abdominal

[de abdomen; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’abdomen. Extremitats abdominals.

2 m pl Músculs de l’abdomen.

3 m pl Exercicis gimnàstics per al desenvolupament dels músculs de l’abdomen. Fer abdominals.

->abdomino-

■abdomino-

Forma prefixada del mot llatí abdomen, -ĭnis, que significa ‘abdomen’. Ex.: abdominoscòpia.

->abdominoscòpia

■abdominoscòpia

Part. sil.: ab_do_mi_nos_cò_pi_a

[de abdomino- i -scòpia]

f MED Peritoneoscòpia.

->abducció

■abducció

Part. sil.: ab_duc_ci_ó

Cp. adducció

[del ll. abductio, -ōnis ‘acció d’emmenar’]

f 1 DR Rapte.

2 FISIOL Moviment pel qual un membre o un òrgan qualsevol s’allunya del pla medià del cos.

3 HIST MIL A l’antiga Roma, dislocació o ruptura d’una formació militar.

4 LÒG Sil·logisme en què la major és evident, però la menor (i, per tant, la conclusió) solament probable.

->abducent

■abducent

[del ll. abducens, -ntis ‘que emmena’]

adj Que causa l’abducció.

->abductor

■abductor -a

[del ll. abductor, -ōris ‘que emmena’]

1 1 adj Que produeix l’abducció.

2 m Múscul o nervi que produeix l’abducció.

2 adj QUÍM Dit dels tubs que en els aparells de laboratori recullen els gasos despresos en una reacció.

->abduir

■abduir

Part. sil.: ab_du_ir

[del ll. abducĕre ‘emmenar’]

v tr 1 Separar (un membre, etc.) del pla medià del cos.

2 Segrestar un extraterrestre (una persona).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abduir

GERUNDI: abduint

PARTICIPI: abduït, abduïda, abduïts, abduïdes

INDICATIU PRESENT: abdueixo, abdueixes, abdueix, abduïm, abduïu, abdueixen

INDICATIU IMPERFET: abduïa, abduïes, abduïa, abduíem, abduíeu, abduïen

INDICATIU PASSAT: abduí, abduïres, abduí, abduírem, abduíreu, abduïren

INDICATIU FUTUR: abduiré, abduiràs, abduirà, abduirem, abduireu, abduiran

INDICATIU CONDICIONAL: abduiria, abduiries, abduiria, abduiríem, abduiríeu, abduirien

SUBJUNTIU PRESENT: abdueixi, abdueixis, abdueixi, abduïm, abduïu, abdueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abduís, abduïssis, abduís, abduíssim, abduíssiu, abduïssin

IMPERATIU: abdueix, abdueixi, abduïm, abduïu, abdueixin

->abebai

■abebai

Part. sil.: a_be_bai

m BOT i FUST 1 Sipo.

2 Sapel·li.

->abecar-se

abecar-se

[variant de becar¹]

v pron dial Endormiscar-se.

->abecé

■abecé

[de les tres primeres lletres de l’alfabet a, be, ce; 1a FONT: 1839, DLab.]

[pl -és] m 1 Alfabet.

2 Beceroles.

->abecedari¹

■abecedari¹

[del ll. td. abecedarium, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

m 1 ESCR Alfabet.

2 Conjunt de motlles per a reproduir una sèrie completa de lletres i de xifres. Abecedari d’estergir.

3 ENSENY 1 Llibre usat a les escoles per a aprendre de llegir les lletres, anomenat també beceroles.

2 p ext Primer cartell d’una sèrie en la qual els infants, fins al començament del segle XX, feien l’aprenentatge de la lectura.

->abecedari²

■abecedari² -ària

[del ll. td. abecedarius, -a, -um, íd.]

adj 1 Disposat per ordre alfabètic.

2 escola abecedària HIST A l’edat mitjana, escola, generalment gratuïta, destinada a l’ensenyament dels rudiments de la lectura.

->abeceroles

abeceroles

[de abecé]

f pl Beceroles.

->abegot

■abegot

[de abella¹ o potser d’origen preromà, d’una base cèltica bhei- ‘abella’ o potser relacionat amb bagot¹; 1a FONT: s. XIX]

m ENTOM Abellot.

->abelià

■abelià -ana

Part. sil.: a_be_li_à

adj 1 Relatiu o pertanyent al matemàtic noruec N.H. Abel. Equació abeliana.

2 MAT En teoria d’estructures algèbriques, commutatiu.

->abelita

abelita

[del nom del químic anglès F. A. Abel (1827-1902) i -ita]

f EXPL Explosiu detonant del tipus de les dinamites, a base de nitroglicerina gelatinitzada amb cotó pólvora, un oxidant i un antiàcid.

->abell

■abell

[de abella¹; 1a FONT: 1405]

m APIC 1 1 Niu fet per les abelles en un lloc silvestre com ara una escletxa d’una roca, un tronc d’arbre, etc.; és anomenat també seguer.

2 p ext Rusc.

2 Les abelles d’un abell, d’un rusc.

->abella¹

■abella¹

[del ll. apĭcŭla, diminutiu de apis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f ENTOM 1 Petit insecte himenòpter de la família dels àpids (Apis mellifica) que viu en eixams i produeix mel i cera. Abella reina. Abella obrera.

2 p ext Nom aplicat a diversos himenòpters semblants a l’abella. Cal destacar-ne l’abella de prat (gènere Andrena), l’abella fustera (gènere Megachile) i l’abella constructora (Chalicodoma muraria).

->abella²

abella²

[del mateix origen que el de l’insecte, per semblança de forma]

f ICT Cabut.

->abellaire

■abellaire

Part. sil.: a_be_llai_re

[de abella¹]

m i f Persona que es dedica a la cria d’abelles; apicultor.

->abellar

■abellar

[de abella¹; 1a FONT: s. XIII]

m APIC Indret on hi ha molts abells o ruscs d’abelles.

->abellenc

■abellenc -a

[de abella¹]

adj Propi o característic de les abelles. Vol abellenc.

->abeller

■abeller -a

Hom.: avaller

[de abella¹; 1a FONT: 1139]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a les abelles. Indústria abellera.

2 pedra abellera PETROG Denominació popular del travertí.

2 m i f Abellaire.

3 m Niu d’abelles; abell 1 1.

4 m Munió d’abelles.

->abellera

■abellera

[de abella¹]

f 1 APIC Abellar.

2 BOT Nom de diverses orquídies autòctones del gènere Ophrys, de la família de les orquidàcies. Cal destacar-ne l’abellera groga (O. luteola), l’abellera mosquera (O. muscifera) i l’abellera becada (O. scolopax).

->abellerol

■abellerol

[de abella¹; 1a FONT: 1575]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels coraciformes (Merops apiaster), de colors vius, que s’alimenta d’abelles i de vespes.

->abellerola

abellerola

[de abella¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f ORNIT Abellerol.

->abelles

■abelles

[de abella¹]

f pl BOT Orquídia mediterrània de la família de les orquidàcies (Ophrys apifera), de flors semblants a abelles.

->abellidor

■abellidor -a

[de abellir]

adj Que abelleix.

->abelliment

■abelliment

[de abellir]

m 1 1 Seducció, incitació.

2 Cosa que abelleix. Els abelliments del món.

2 Desig fort; deler, anhel.

->abellir

■abellir

[de bell]

v 1 intr Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. Li abelleix tot el que veu.

2 pron Tornar-se benvolent envers alguna cosa; endolcir-se. S’abellí fàcilment a fer-ho.

3 abellir-se el cor Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a venir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abellir

GERUNDI: abellint

PARTICIPI: abellit, abellida, abellits, abellides

INDICATIU PRESENT: abelleixo, abelleixes, abelleix, abellim, abelliu, abelleixen

INDICATIU IMPERFET: abellia, abellies, abellia, abellíem, abellíeu, abellien

INDICATIU PASSAT: abellí, abellires, abellí, abellírem, abellíreu, abelliren

INDICATIU FUTUR: abelliré, abelliràs, abellirà, abellirem, abellireu, abelliran

INDICATIU CONDICIONAL: abelliria, abelliries, abelliria, abelliríem, abelliríeu, abellirien

SUBJUNTIU PRESENT: abelleixi, abelleixis, abelleixi, abellim, abelliu, abelleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abellís, abellissis, abellís, abellíssim, abellíssiu, abellissin

IMPERATIU: abelleix, abelleixi, abellim, abelliu, abelleixin

->abellot

■abellot

[de abella¹]

m ENTOM 1 Abella mascle.

2 Borinot.

->abentèric

■abentèric -a

[del gr. apó ‘fora de, contra’ i -entèric]

adj PAT Situat fora de l’intestí.

->abepitímia

abepitímia

Part. sil.: a_be_pi_tí_mi_a

[del gr. apó ‘fora de, contra’ i epithymía ‘desig’]

f PAT Paràlisi del plexe solar.

->aberració

■aberració

Part. sil.: a_ber_ra_ci_ó

[del ll. aberratio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Desviació del tipus normal.

2 esp Desviació de la veritat, de la rectitud, d’un principi, de l’estat natural, del tipus ordinari.

2 ASTR Desviació experimentada pels raigs lluminosos procedents d’un astre a causa del moviment de la Terra durant el temps que triga a arribar-hi la llum d’aquest astre.

3 FOTOG Deformació o alteració de les imatges fotogràfiques.

4 ÒPT En un sistema òptic, discrepància entre la imatge real i la predita per les fórmules simplificades que hom utilitza habitualment.

5 PSIC Activitat mental desviada del seu fi natural.

6 aberració cromosòmica GEN Anomalia en el número o en l’estructura normals dels cromosomes.

7 aberració del so ACÚST Alteració que experimenta la freqüència de les ones sonores quan el punt emissor s’acosta a l’observador o se n’allunya.

->aberrància

■aberrància

Part. sil.: a_ber_ràn_ci_a

[del ll. aberrantia, íd.]

f 1 Qualitat d’aberrant.

2 ESTAD Singularitat que es presenta quan els valors obtinguts d’un conjunt d’observacions d’una magnitud disten ostensiblement del valor mitjà obtingut amb totes les observacions.

->aberrant

■aberrant

[del ll. aberrans, -ntis, íd., participi pres. de aberrare ‘errar lluny’]

adj 1 Que es desvia del tipus ordinari; excepcional, anormal.

2 GRAM Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic.

3 PAT Dit d’un òrgan o d’un teixit situat fora del seu lloc habitual.

->aberrugat

■aberrugat -ada

[de berruga]

adj Ple de berrugues.

->abertzale

abertzale^* [aßertsále]

[mot basc, ‘patriota’]

POLÍT 1 adj i m i f Nacionalista basc, especialment quan és partidari de la independència del País Basc. Una advocada ‘abertzale’.

2 adj Relatiu o pertanyent als abertzales. Diaris ‘abertzales’. L’esquerra ‘abertzale’.

->abessonar

■abessonar

[de bessó¹]

v tr FOREST Tirar estellicons per la xemeneia d’una carbonera a fi de mantenir el foc a la regió central i evitar que s’escampi a la resta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abessonar

GERUNDI: abessonant

PARTICIPI: abessonat, abessonada, abessonats, abessonades

INDICATIU PRESENT: abessono, abessones, abessona, abessonem, abessoneu, abessonen

INDICATIU IMPERFET: abessonava, abessonaves, abessonava, abessonàvem, abessonàveu, abessonaven

INDICATIU PASSAT: abessoní, abessonares, abessonà, abessonàrem, abessonàreu, abessonaren

INDICATIU FUTUR: abessonaré, abessonaràs, abessonarà, abessonarem, abessonareu, abessonaran

INDICATIU CONDICIONAL: abessonaria, abessonaries, abessonaria, abessonaríem, abessonaríeu, abessonarien

SUBJUNTIU PRESENT: abessoni, abessonis, abessoni, abessonem, abessoneu, abessonin

SUBJUNTIU IMPERFET: abessonés, abessonessis, abessonés, abessonéssim, abessonéssiu, abessonessin

IMPERATIU: abessona, abessoni, abessonem, abessoneu, abessonin

->abestiat

■abestiat -ada

Part. sil.: a_bes_ti_at

[de bèstia]

adj Semblant a una bèstia.

->abetalipoproteïnèmia

abetalipoproteïnèmia

Part. sil.: a_be_ta_li_po_pro_te_ï_nè_mi_a

[de a-¹, beta-, lipo-¹, proteïna i -èmia]

f PAT Malaltia infantil congènita caracteritzada per la manca de la betalipoproteïna del plasma.

->abeurada

■abeurada

Part. sil.: a_beu_ra_da

[de abeurar]

f 1 1 Acció d’abeurar.

2 abeurador¹ 3.

2 CONSTR Pasta clara de ciment, guix, calç, etc., que serveix per a rejuntar carreus, rajoles, etc., d’una paret o d’un enrajolat en construcció.

->abeurador¹

■abeurador¹

Part. sil.: a_beu_ra_dor

[de abeurar i -dor²; 1a FONT: 1166]

m 1 Lloc disposat per a abeurar-hi el bestiar.

2 Abeuradora.

3 Indret on solen anar a beure els animals, especialment els ocells.

4 CONSTR Regató.

5 servitud d’abeurador DR Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot fer ús de l’aigua d’aquell per a abeurar el bestiar.

->abeurador²

■abeurador² -a

Part. sil.: a_beu_ra_dor

[de abeurar i -dor¹]

m i f Persona que abeura.

->abeuradora

■abeuradora

Part. sil.: a_beu_ra_do_ra

[de abeurador¹]

f Atuell de terrissa, de vidre, etc., on es posa l’aigua per a abeurar els ocells domèstics o engabiats.

->abeurall

■abeurall

Part. sil.: a_beu_rall

[de abeurar]

m Barreja alimentosa molt clara que es dóna a beure al bestiar.

->abeurament

■abeurament

Part. sil.: a_beu_ra_ment

[de abeurar]

m Acció d’abeurar.

->abeurar

■abeurar

Part. sil.: a_beu_rar

[de beure¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Donar beure abundantment (especialment al bestiar). Abeurar els cavalls.

2 Remullar abundantment; xopar, amarar. Abeurar els maons.

3 CONSTR 1 Tirar ciment o guix, mesclat amb molta d’aigua i ben remenat, dins les juntes dels carreus, etc., per tal que s’hi escampi bé i les ompli.

2 Mullar les parets abans de revestir-les o arrebossar-les per tal que el nou revestiment o l’arrebossat s’hi agafi bé.

3 Escampar una abeurada pel damunt d’un enrajolat per tal d’omplir les juntes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abeurar

GERUNDI: abeurant

PARTICIPI: abeurat, abeurada, abeurats, abeurades

INDICATIU PRESENT: abeuro, abeures, abeura, abeurem, abeureu, abeuren

INDICATIU IMPERFET: abeurava, abeuraves, abeurava, abeuràvem, abeuràveu, abeuraven

INDICATIU PASSAT: abeurí, abeurares, abeurà, abeuràrem, abeuràreu, abeuraren

INDICATIU FUTUR: abeuraré, abeuraràs, abeurarà, abeurarem, abeurareu, abeuraran

INDICATIU CONDICIONAL: abeuraria, abeuraries, abeuraria, abeuraríem, abeuraríeu, abeurarien

SUBJUNTIU PRESENT: abeuri, abeuris, abeuri, abeurem, abeureu, abeurin

SUBJUNTIU IMPERFET: abeurés, abeuressis, abeurés, abeuréssim, abeuréssiu, abeuressin

IMPERATIU: abeura, abeuri, abeurem, abeureu, abeurin

->abeuratge

■abeuratge

Part. sil.: a_beu_rat_ge

[de abeurar]

m 1 Acte d’abeurar el bestiar.

2 Abeurall.

->abiet-

abiet-

Forma prefixada del mot llatí abies, -ietis, que significa ‘avet’. Ex.: abietàcies, abietina.

->abietàcies

■abietàcies

Part. sil.: a_bi_e_tà_ci_es

[de abiet- i -àcia]

f pl BOT Pinàcies.

->abietat

abietat

Part. sil.: a_bi_e_tat

[de abiet- i -at²]

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid abiètic.

->abiètic

■abiètic, àcid

Part. sil.: a_bi_è_tic

[de abiet- i -ic¹]

QUÍM ORG Derivat hidrogenat del fenantrè, de fórmula C₂₀H₃₀O₂.

->abietina

■abietina

Part. sil.: a_bi_e_ti_na

[de abiet- i -ina]

f BIOQ Coniferina.

->abieto-

abieto-

Forma prefixada del mot llatí abies, -ietis, que significa ‘avet’. Ex.: abietomaleic.

->abigeat

abigeat

Part. sil.: a_bi_ge_at

[del ll. abigeatus, -us, íd.]

m DR PEN Furt de bestiar.

->abigeu

abigeu

Part. sil.: a_bi_geu

[del ll. abigeus, íd.]

m DR PEN Reu d’abigeat.

->abillament

■abillament

[de abillar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Acció d’abillar o d’abillar-se.

2 Allò que serveix per a abillar o abillar-se.

->abillar

■abillar

[del fr. ant. abillier, avui habiller ‘vestir’, probablement d’origen cèltic; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Preparar, aprestar. Abillar un banquet.

2 Guarnir d’ornaments, especialment adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments. Van abillar la núvia com una reina. Abillaren la cambra tan bé com pogueren.

3 abillar-la vulg Disposar de diners. En aquella casa sí que l’abillen!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abillar

GERUNDI: abillant

PARTICIPI: abillat, abillada, abillats, abillades

INDICATIU PRESENT: abillo, abilles, abilla, abillem, abilleu, abillen

INDICATIU IMPERFET: abillava, abillaves, abillava, abillàvem, abillàveu, abillaven

INDICATIU PASSAT: abillí, abillares, abillà, abillàrem, abillàreu, abillaren

INDICATIU FUTUR: abillaré, abillaràs, abillarà, abillarem, abillareu, abillaran

INDICATIU CONDICIONAL: abillaria, abillaries, abillaria, abillaríem, abillaríeu, abillarien

SUBJUNTIU PRESENT: abilli, abillis, abilli, abillem, abilleu, abillin

SUBJUNTIU IMPERFET: abillés, abillessis, abillés, abilléssim, abilléssiu, abillessin

IMPERATIU: abilla, abilli, abillem, abilleu, abillin

->ab initio

ab initio^* [apinítsio]

[llat ] loc adv Locució que significa ‘des del principi’.

->abintestat

■abintestat -ada

Part. sil.: ab_in_tes_tat

[del ll. ab intestato ‘per part del qui no ha fet testament’]

1 adj DR CIV Intestat. Hereu abintestat.

2 adv DR CIV Sense haver fet testament. Morir abintestat.

3 DR PROC 1 m Judici d’abintestat.

2 judici d’abintestat Procediment judicial destinat a custodiar els béns de qui ha mort sense fer testament, a declarar qui són els seus hereus legals, a adjudicar els béns del difunt i a administrar-los fins a fer-ne lliurament als hereus.

->abiogènesi

■abiogènesi

Part. sil.: a_bi_o_gè_ne_si

[de a-¹ i biogènesi]

f BIOL Generació espontània.

->abiogenètic

■abiogenètic -a

Part. sil.: a_bi_o_ge_nè_tic

[de abiogènesi]

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la abiogènesi.

->abiosi

■abiosi

Part. sil.: a_bi_o_si

[de a-¹ i -biosi (gr. bíōsis ‘vitalitat, acció de viure’, de bíos, ‘vida’ i õsis ‘impulsió’)]

f 1 BIOL Suspensió aparent de la vida per reducció de l’activitat metabòlica.

2 ESOT Estat de mort aparent.

->abiòtic

■abiòtic -a

Part. sil.: a_bi_ò_tic

[de abiosi]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’abiosi.

2 BIOL 1 Dit de certs agents físics que tenen la propietat de produir la mort de les cèl·lules per transformacions protoplasmàtiques o nuclears.

2 Dit de l’estructura o el procés esdevingut sense la intervenció d’éssers vius.

3 ECOL 1 Dit del medi on la vida és impossible.

2 factors abiòtics Components no vivents del medi que afecten directament la vida animal o vegetal.

->abiotròfia

■abiotròfia

Part. sil.: a_bi_o_trò_fi_a

[de a-¹, el gr. bíos ‘vida’ i -tròfia]

f PAT Procés degeneratiu dels elements histològics, sense cap més causa aparent que l’acabament de llur vitalitat.

->abiotròfic

abiotròfic -a

Part. sil.: a_bi_o_trò_fic

[de abiotròfia]

adj PAT Relatiu o pertanyent a l’abiotròfia. Malalties abiotròfiques.

->abís

■abís

Hom.: avís

[del ll. abyssus, íd.]

[pl -issos] m Abisme.

->abismador

■abismador -a

[de abisme]

adj Que abisma.

->abismal

■abismal

[de abisme]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un abisme.

2 Semblant a un abisme.

->abismar

■abismar

[de abisme]

v 1 tr Enfonsar en un abisme. El temporal abismà el vaixell.

2 pron fig Concentrar-se profundament. Abismar-se en un pensament.

3 tr Destruir, anihilar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abismar

GERUNDI: abismant

PARTICIPI: abismat, abismada, abismats, abismades

INDICATIU PRESENT: abismo, abismes, abisma, abismem, abismeu, abismen

INDICATIU IMPERFET: abismava, abismaves, abismava, abismàvem, abismàveu, abismaven

INDICATIU PASSAT: abismí, abismares, abismà, abismàrem, abismàreu, abismaren

INDICATIU FUTUR: abismaré, abismaràs, abismarà, abismarem, abismareu, abismaran

INDICATIU CONDICIONAL: abismaria, abismaries, abismaria, abismaríem, abismaríeu, abismarien

SUBJUNTIU PRESENT: abismi, abismis, abismi, abismem, abismeu, abismin

SUBJUNTIU IMPERFET: abismés, abismessis, abismés, abisméssim, abisméssiu, abismessin

IMPERATIU: abisma, abismi, abismem, abismeu, abismin

->abismat

■abismat -ada

[de abisme]

adj HERÀLD Dit d’una peça o figura posada en l’abisme sense que en carregui ni en toqui una altra.

->abisme

■abisme

[del ll. td. i vg. abyssĭmus, haplologia de *abyssissĭmus, superlatiu del ll. cristià abyssus ‘abisme, infern’, i aquest, del gr. abýssos ‘sense fons, abisme’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Profunditat insondable, immensa, molt gran.

2 fig Un abisme de dolor.

2 abs Infern.

3 HERÀLD Centre o cor de l’escut.

->abismós

■abismós -osa

[de abisme]

adj Semblant a un abisme.

->abissal

■abissal

[de abís]

adj 1 Abismal.

2 1 Relatiu o pertanyent a les grans profunditats oceàniques. Fauna abissal. Sediments abissals.

2 regió abissal OCEANOG Zona marina compresa entre els 800 i els 10 000 m de profunditat, aproximadament.

->abissar

■abissar

[de abís]

v tr i pron Abismar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abissar

GERUNDI: abissant

PARTICIPI: abissat, abissada, abissats, abissades

INDICATIU PRESENT: abisso, abisses, abissa, abissem, abisseu, abissen

INDICATIU IMPERFET: abissava, abissaves, abissava, abissàvem, abissàveu, abissaven

INDICATIU PASSAT: abissí, abissares, abissà, abissàrem, abissàreu, abissaren

INDICATIU FUTUR: abissaré, abissaràs, abissarà, abissarem, abissareu, abissaran

INDICATIU CONDICIONAL: abissaria, abissaries, abissaria, abissaríem, abissaríeu, abissarien

SUBJUNTIU PRESENT: abissi, abissis, abissi, abissem, abisseu, abissin

SUBJUNTIU IMPERFET: abissés, abissessis, abissés, abisséssim, abisséssiu, abissessin

IMPERATIU: abissa, abissi, abissem, abisseu, abissin

->abissini

■abissini -ínia

1 adj i m i f 1 D’Abissínia (país de l’Àfrica del NE), dels abissinis (poble) o de l’abissini (llengua).

2 impr Etíop.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble d’origen semita de l’Àfrica del NE de qui ha pres nom Abissínia.

3 m LING Etiòpic.

->abjecció

■abjecció

Part. sil.: ab_jec_ci_ó

[del ll. abjectio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Condició d’abjecte.

->abjectament

■abjectament

[de abjecte]

adv D’una manera abjecta.

->abjecte

■abjecte -a

[del ll. abjectus, -a, -um, íd., participi de abjicĕre ‘llançar lluny’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Pervingut al darrer grau de l’abaixament, baix, vil, digne del més gran menyspreu.

->abjuració

■abjuració

Part. sil.: ab_ju_ra_ci_ó

[del ll. abjuratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció d’abjurar.

2 HIST ECL Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia.

->abjurador

■abjurador -a

[del ll. abjurator, -ōris, íd.]

adj Que abjura.

->abjurar

■abjurar

[del ll. abjurare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Renunciar amb jurament i d’una manera solemnial (una creença religiosa o una religió). Abjurar la fe.

2 tr Renunciar solemnialment (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les seves idees marxistes.

3 intr Van abjurar de la fe. Havia abjurat dels seus errors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abjurar

GERUNDI: abjurant

PARTICIPI: abjurat, abjurada, abjurats, abjurades

INDICATIU PRESENT: abjuro, abjures, abjura, abjurem, abjureu, abjuren

INDICATIU IMPERFET: abjurava, abjuraves, abjurava, abjuràvem, abjuràveu, abjuraven

INDICATIU PASSAT: abjurí, abjurares, abjurà, abjuràrem, abjuràreu, abjuraren

INDICATIU FUTUR: abjuraré, abjuraràs, abjurarà, abjurarem, abjurareu, abjuraran

INDICATIU CONDICIONAL: abjuraria, abjuraries, abjuraria, abjuraríem, abjuraríeu, abjurarien

SUBJUNTIU PRESENT: abjuri, abjuris, abjuri, abjurem, abjureu, abjurin

SUBJUNTIU IMPERFET: abjurés, abjuressis, abjurés, abjuréssim, abjuréssiu, abjuressin

IMPERATIU: abjura, abjuri, abjurem, abjureu, abjurin

->abjuratori

■abjuratori -òria

[de abjurar]

adj Relatiu o pertanyent a l’abjuració.

->abkhaz

abkhaz -a

Part. sil.: ab_khaz

[del rus abkhaz, adaptació de l’original ap’ṣwa]

1 adj i m i f D’Abkhàzia (república autònoma de Geòrgia), dels abkhazos (poble) o de l’abkhaz (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble repartit per Abkhàzia, el N del Caucas i Adjària.

3 m LING Llengua caucàsica del grup abkhazoadigué parlada a Abkhàzia i, en la variant abazí, a la República dels Karatxais i dels Txerkessos.

->abkhazoadigué

abkhazoadigué

Part. sil.: ab_ kha_zo_a_di_gué

[de abkhaz i adigué]

[pl -és] m LING Grup occidental de les llengües caucàsiques septentrionals, que comprèn l’adigué, el kabardí i el txerquès, provinents de l’antic circassià, l’abkhaz, amb la variant abazí, i l’ubikh.

->ablació

■ablació

Part. sil.: a_bla_ci_ó

[del ll. ablatio, -ōnis, íd., der. de aufērre ‘endur-se’]

f 1 CIR Operació quirúrgica de llevar una part del cos. Ablació parcial d’un pulmó. Ablació de teixit cardíac. Ablació del clítoris.

2 ASTRON Sublimació del material protector d’un dispositiu sotmès a altes temperatures.

3 GEOMORF 1 Degradació i anivellament d’un relleu per erosió mecànica o química.

2 Pèrdua de glaç soferta per una glacera.

->ablactació

■ablactació

Part. sil.: a_blac_ta_ci_ó

[del ll. ablactatio, -ōnis, íd.]

f 1 FISIOL Cessació de la secreció làctia.

2 Deslletament.

->ablamar

■ablamar

[possible encreuament de aflamar amb abrandar, abrasar, abrusar]

v 1 tr Fer treure flama (a un cos en combustió). Bufava per ablamar els tions mig apagats.

2 pron Cremar fent flama. Tota la llenya s’anà ablamant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ablamar

GERUNDI: ablamant

PARTICIPI: ablamat, ablamada, ablamats, ablamades

INDICATIU PRESENT: ablamo, ablames, ablama, ablamem, ablameu, ablamen

INDICATIU IMPERFET: ablamava, ablamaves, ablamava, ablamàvem, ablamàveu, ablamaven

INDICATIU PASSAT: ablamí, ablamares, ablamà, ablamàrem, ablamàreu, ablamaren

INDICATIU FUTUR: ablamaré, ablamaràs, ablamarà, ablamarem, ablamareu, ablamaran

INDICATIU CONDICIONAL: ablamaria, ablamaries, ablamaria, ablamaríem, ablamaríeu, ablamarien

SUBJUNTIU PRESENT: ablami, ablamis, ablami, ablamem, ablameu, ablamin

SUBJUNTIU IMPERFET: ablamés, ablamessis, ablamés, ablaméssim, ablaméssiu, ablamessin

IMPERATIU: ablama, ablami, ablamem, ablameu, ablamin

->ablanida

■ablanida

[de ablanir]

f dial pallissa² 1.

->ablanidor

■ablanidor -a

[de ablanir]

adj Que ablaneix.

->ablaniment

■ablaniment

[de ablanir]

m 1 Acció d’ablanir o d’ablanir-se;

2 l’efecte.

->ablanir

■ablanir

[de bla; 1a FONT: s. XVI]

v 1 tr Fer tornar bla; estovar. La calor ablaneix el quitrà.

2 pron El quitrà s’ablaneix amb la calor.

3 tr fig Mitigar, suavitzar, endolcir.

4 tr dial Apallissar, colpejar.

->ablastèmic

ablastèmic -a

[de a-¹ i el gr. blástema ‘brot’]

adj BOT Incapaç de germinar.

->ablatiu¹

■ablatiu¹

Part. sil.: a_bla_tiu

[del ll. ablativus, -i, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m GRAM 1 Cas de la declinació llatina, sànscrita, etc., que denota principalment relacions de procedència (origen, causa, instrument).

2 ablatiu absolut En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi.

->ablatiu²

ablatiu² -iva

Part. sil.: a_bla_tiu

[del ll. ablativus, -a, -um, der. de auferre, ablatum ‘endur-se, treure’]

adj PLÀST Dit dels materials utilitzats per a construir el revestiment dels coets i els vehicles espacials, que es caracteritzen pel fet d’absorbir una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera.

->ablefària

ablefària

Part. sil.: a_ble_fà_ri_a

[del gr. ablépharos ‘sense parpelles’]

f PAT Manca total o parcial de les parpelles.

->ablegació

ablegació

Part. sil.: a_ble_ga_ci_ó

[del ll. ablegatio, -ōnis]

f 1 DR CAN Ofici o dignitat d’ablegat.

2 DR ROM Segons el dret dels quirites, facultat que posseïa una persona d’ordenar el bandejament dels seus fills.

->ablegat

ablegat

[del ll. ablegatus, -a, -um, íd.]

m DR CAN 1 Antigament, delegat d’un legat pontifici o del seu vicari.

2 Comissari apostòlic encarregat d’una missió de gràcia.

->ablenar-se

■ablenar-se

[de ble]

v pron Destriar-se, els cabells, formant blens.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ablenar

GERUNDI: ablenant

PARTICIPI: ablenat, ablenada, ablenats, ablenades

INDICATIU PRESENT: ableno, ablenes, ablena, ablenem, ableneu, ablenen

INDICATIU IMPERFET: ablenava, ablenaves, ablenava, ablenàvem, ablenàveu, ablenaven

INDICATIU PASSAT: ablení, ablenares, ablenà, ablenàrem, ablenàreu, ablenaren

INDICATIU FUTUR: ablenaré, ablenaràs, ablenarà, ablenarem, ablenareu, ablenaran

INDICATIU CONDICIONAL: ablenaria, ablenaries, ablenaria, ablenaríem, ablenaríeu, ablenarien

SUBJUNTIU PRESENT: ableni, ablenis, ableni, ablenem, ableneu, ablenin

SUBJUNTIU IMPERFET: ablenés, ablenessis, ablenés, ablenéssim, ablenéssiu, ablenessin

IMPERATIU: ablena, ableni, ablenem, ableneu, ablenin

->ablèpsia

ablèpsia

Part. sil.: a_blèp_si_a

[del gr. ablepsía, íd.]

f OFTAL Ceguetat, manca o pèrdua de la vista.

->ablució

■ablució

Part. sil.: a_blu_ci_ó

[del ll. ablutio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de rentar per purificar.

2 Acció de rentar-se.

3 Ús dels abluents.

4 ALQ Per als alquimistes, purificació de la matèria sotmetent-la a l’acció continuada del foc.

5 pl LITÚRG 1 En la missa, acció de netejar el calze i de rentar-se els dits el sacerdot, després de donar la comunió.

2 El vi i l’aigua emprats en les ablucions.

6 RELIG Purificació religiosa d’una persona per mitjà d’un líquid.

->abluent

■abluent

Part. sil.: a_blu_ent

[del ll. abluens, -ntis, íd.]

1 adj Que neteja.

2 m Agent netejador, detergent.

->abluir

abluir

Part. sil.: a_blu_ir

[del ll. abluere, íd. (cf. diluir)]

v tr QUÍM En un paper o un pergamí, fer reaparèixer, mitjançant un tractament químic, els escrits esborrats intencionadament o per acció del temps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abluir

GERUNDI: abluint

PARTICIPI: abluït, abluïda, abluïts, abluïdes

INDICATIU PRESENT: ablueixo, ablueixes, ablueix, abluïm, abluïu, ablueixen

INDICATIU IMPERFET: abluïa, abluïes, abluïa, abluíem, abluíeu, abluïen

INDICATIU PASSAT: abluí, abluïres, abluí, abluírem, abluíreu, abluïren

INDICATIU FUTUR: abluiré, abluiràs, abluirà, abluirem, abluireu, abluiran

INDICATIU CONDICIONAL: abluiria, abluiries, abluiria, abluiríem, abluiríeu, abluirien

SUBJUNTIU PRESENT: ablueixi, ablueixis, ablueixi, abluïm, abluïu, ablueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abluís, abluïssis, abluís, abluíssim, abluíssiu, abluïssin

IMPERATIU: ablueix, ablueixi, abluïm, abluïu, ablueixin

->abnegació

■abnegació

Part. sil.: ab_ne_ga_ci_ó

[del ll. abnegatio, -ōnis, íd.]

f Sacrifici voluntari de si mateix amb finalitat altruista.

->abnegat

■abnegat -ada

[del ll. abnegatus, -a, -um, íd.]

adj Que obra amb abnegació.

->abocada

■abocada

[de abocar]

f Acció d’abocar o d’abocar-se.

->abocador¹

■abocador¹

Hom.: evocador

[de abocar¹ i -dor²]

m 1 Indret per on és abocada alguna cosa.

2 1 Indret on és abocada alguna cosa.

2 esp Indret destinat a abocar-hi escombraries, runa, etc.

->abocador²

■abocador² -a

Hom.: evocador

[de abocar¹ i -dor¹]

1 m i f 1 Persona que aboca.

2 esp El mosso que aboca el cafè, la llet, etc., a les tasses.

2 m Bolquet.

->abocament

■abocament

[de abocar¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Acció d’abocar.

2 ANAT 1 Lloc on un vas o un conducte desemboca en un altre de més gran.

2 Anastomosi quirúrgica de les obertures de dues cavitats o dos conductes d’igual o de diferent natura.

->abocar¹

■abocar¹

Hom.: avocar i evocar

Cp. vessar

[de boca; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Acostar o ajuntar per les boques (dos recipients, dues eines). Abocar dues canonades.

2 tr Buidar (un recipient) abaixant-ne la boca, inclinant-lo, ajaient-lo, capgirant-lo, fent-lo caure.

3 tr 1 Fer rajar (el contingut d’un recipient) decantant aquest.

2 Fer passar el contingut d’un recipient a un altre. Abocar vi en un got.

4 tr fig Emprar (diners, recursos, etc.) en gran quantitat, a la consecució d’un fi. Abocar tots els esforços a millorar el poble, en la millora del poble.

5 pron Acudir d’un cop molta gent en un indret. Tothom s’abocà a l’església per refugiar-s’hi.

6 pron fig Lliurar-se (a un afecte o una inclinació). Quan una cosa li agrada, s’hi aboca de ple.

7 tr Fer caure boca a terra.

8 pron Inclinar la part superior del cos boca a terra, especialment traient-la per una obertura. Abocar-se a la barana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abocar

GERUNDI: abocant

PARTICIPI: abocat, abocada, abocats, abocades

INDICATIU PRESENT: aboco, aboques, aboca, aboquem, aboqueu, aboquen

INDICATIU IMPERFET: abocava, abocaves, abocava, abocàvem, abocàveu, abocaven

INDICATIU PASSAT: aboquí, abocares, abocà, abocàrem, abocàreu, abocaren

INDICATIU FUTUR: abocaré, abocaràs, abocarà, abocarem, abocareu, abocaran

INDICATIU CONDICIONAL: abocaria, abocaries, abocaria, abocaríem, abocaríeu, abocarien

SUBJUNTIU PRESENT: aboqui, aboquis, aboqui, aboquem, aboqueu, aboquin

SUBJUNTIU IMPERFET: aboqués, aboquessis, aboqués, aboquéssim, aboquéssiu, aboquessin

IMPERATIU: aboca, aboqui, aboquem, aboqueu, aboquin

->abocar²

abocar²

Hom.: avocar i evocar

[v. abocar¹]

v tr VITIC Murgonar, capficar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abocar

GERUNDI: abocant

PARTICIPI: abocat, abocada, abocats, abocades

INDICATIU PRESENT: aboco, aboques, aboca, aboquem, aboqueu, aboquen

INDICATIU IMPERFET: abocava, abocaves, abocava, abocàvem, abocàveu, abocaven

INDICATIU PASSAT: aboquí, abocares, abocà, abocàrem, abocàreu, abocaren

INDICATIU FUTUR: abocaré, abocaràs, abocarà, abocarem, abocareu, abocaran

INDICATIU CONDICIONAL: abocaria, abocaries, abocaria, abocaríem, abocaríeu, abocarien

SUBJUNTIU PRESENT: aboqui, aboquis, aboqui, aboquem, aboqueu, aboquin

SUBJUNTIU IMPERFET: aboqués, aboquessis, aboqués, aboquéssim, aboquéssiu, aboquessin

IMPERATIU: aboca, aboqui, aboquem, aboqueu, aboquin

->abocat

■abocat -ada

Hom.: evocat

[de abocar¹]

adj ENOL Dit del vi que deixa a la boca un començament de gust dolç.

->aboiar

■aboiar

Part. sil.: a_bo_iar

[de boia]

v tr Fer que suri, que es mantingui a flor d’aigua (alguna cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aboiar

GERUNDI: aboiant

PARTICIPI: aboiat, aboiada, aboiats, aboiades

INDICATIU PRESENT: aboio, aboies, aboia, aboiem, aboieu, aboien

INDICATIU IMPERFET: aboiava, aboiaves, aboiava, aboiàvem, aboiàveu, aboiaven

INDICATIU PASSAT: aboí, aboiares, aboià, aboiàrem, aboiàreu, aboiaren

INDICATIU FUTUR: aboiaré, aboiaràs, aboiarà, aboiarem, aboiareu, aboiaran

INDICATIU CONDICIONAL: aboiaria, aboiaries, aboiaria, aboiaríem, aboiaríeu, aboiarien

SUBJUNTIU PRESENT: aboï, aboïs, aboï, aboiem, aboieu, aboïn

SUBJUNTIU IMPERFET: aboiés, aboiessis, aboiés, aboiéssim, aboiéssiu, aboiessin

IMPERATIU: aboia, aboï, aboiem, aboieu, aboïn

->aboldronar

■aboldronar

[de boldró]

v 1 tr Aplegar, reunir en boldró.

2 pron Acudir de sobte molta gent o molts animals en un mateix indret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aboldronar

GERUNDI: aboldronant

PARTICIPI: aboldronat, aboldronada, aboldronats, aboldronades

INDICATIU PRESENT: aboldrono, aboldrones, aboldrona, aboldronem, aboldroneu, aboldronen

INDICATIU IMPERFET: aboldronava, aboldronaves, aboldronava, aboldronàvem, aboldronàveu, aboldronaven

INDICATIU PASSAT: aboldroní, aboldronares, aboldronà, aboldronàrem, aboldronàreu, aboldronaren

INDICATIU FUTUR: aboldronaré, aboldronaràs, aboldronarà, aboldronarem, aboldronareu, aboldronaran

INDICATIU CONDICIONAL: aboldronaria, aboldronaries, aboldronaria, aboldronaríem, aboldronaríeu, aboldronarien

SUBJUNTIU PRESENT: aboldroni, aboldronis, aboldroni, aboldronem, aboldroneu, aboldronin

SUBJUNTIU IMPERFET: aboldronés, aboldronessis, aboldronés, aboldronéssim, aboldronéssiu, aboldronessin

IMPERATIU: aboldrona, aboldroni, aboldronem, aboldroneu, aboldronin

->abolible

■abolible

[de abolir]

adj Que es pot abolir.

->abolició

■abolició

Part. sil.: a_bo_li_ci_ó

[del ll. abolitio, -ōnis]

f 1 Acció d’abolir.

2 DR Supressió o extinció d’un costum, un ús, una institució o una pràctica jurídics o socials. L’abolició de l’esclavitud.

->abolicionisme

■abolicionisme

Part. sil.: a_bo_li_ci_o_nis_me

[de abolició]

m 1 Doctrina que propugna l’abolició d’una llei, etc.

2 HIST Doctrina que propugnava l’abolició de l’esclavitud.

->abolicionista

■abolicionista

Part. sil.: a_bo_li_ci_o_nis_ta

[com abolicionisme, creat per als partidaris de la supressió de l’esclavatge als Estats Units d’Amèrica]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’abolicionisme.

2 m i f Partidari de l’abolicionisme.

->aboliment

■aboliment

[de abolir; 1a FONT: 1390]

m Abolició.

->abolir

■abolir

[del ll. abolēre, íd.; 1a FONT: 1390]

v tr 1 Destruir, anul·lar, dit especialment de costums, usos, lleis, institucions. Abolir la pena de mort.

2 MED Fer cessar completament alguna de les funcions d’un òrgan.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abolir

GERUNDI: abolint

PARTICIPI: abolit, abolida, abolits, abolides

INDICATIU PRESENT: aboleixo, aboleixes, aboleix, abolim, aboliu, aboleixen

INDICATIU IMPERFET: abolia, abolies, abolia, abolíem, abolíeu, abolien

INDICATIU PASSAT: abolí, abolires, abolí, abolírem, abolíreu, aboliren

INDICATIU FUTUR: aboliré, aboliràs, abolirà, abolirem, abolireu, aboliran

INDICATIU CONDICIONAL: aboliria, aboliries, aboliria, aboliríem, aboliríeu, abolirien

SUBJUNTIU PRESENT: aboleixi, aboleixis, aboleixi, abolim, aboliu, aboleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abolís, abolissis, abolís, abolíssim, abolíssiu, abolissin

IMPERATIU: aboleix, aboleixi, abolim, aboliu, aboleixin

->abombar

abombar

v tr i pron bombar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abombar

GERUNDI: abombant

PARTICIPI: abombat, abombada, abombats, abombades

INDICATIU PRESENT: abombo, abombes, abomba, abombem, abombeu, abomben

INDICATIU IMPERFET: abombava, abombaves, abombava, abombàvem, abombàveu, abombaven

INDICATIU PASSAT: abombí, abombares, abombà, abombàrem, abombàreu, abombaren

INDICATIU FUTUR: abombaré, abombaràs, abombarà, abombarem, abombareu, abombaran

INDICATIU CONDICIONAL: abombaria, abombaries, abombaria, abombaríem, abombaríeu, abombarien

SUBJUNTIU PRESENT: abombi, abombis, abombi, abombem, abombeu, abombin

SUBJUNTIU IMPERFET: abombés, abombessis, abombés, abombéssim, abombéssiu, abombessin

IMPERATIU: abomba, abombi, abombem, abombeu, abombin

->abombollat

■abombollat -ada

[de bombolla]

adj Formant bombolla.

->abominable

■abominable

[del ll. td. abominabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Digne d’abominació.

->abominablement

■abominablement

[de abominable]

adv D’una manera abominable.

->abominació

■abominació

Part. sil.: a_bo_mi_na_ci_ó

[del ll. abominatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció d’abominar.

2 Cosa abominable.

->abominar

■abominar

[del ll. abominare, der. de omen ‘auguri, presagi’; 1a FONT: s. XV]

v tr Avorrir, detestar com a execrable, impiadós, dolent. Abominava els costums moderns.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abominar

GERUNDI: abominant

PARTICIPI: abominat, abominada, abominats, abominades

INDICATIU PRESENT: abomino, abomines, abomina, abominem, abomineu, abominen

INDICATIU IMPERFET: abominava, abominaves, abominava, abominàvem, abominàveu, abominaven

INDICATIU PASSAT: abominí, abominares, abominà, abominàrem, abominàreu, abominaren

INDICATIU FUTUR: abominaré, abominaràs, abominarà, abominarem, abominareu, abominaran

INDICATIU CONDICIONAL: abominaria, abominaries, abominaria, abominaríem, abominaríeu, abominarien

SUBJUNTIU PRESENT: abomini, abominis, abomini, abominem, abomineu, abominin

SUBJUNTIU IMPERFET: abominés, abominessis, abominés, abominéssim, abominéssiu, abominessin

IMPERATIU: abomina, abomini, abominem, abomineu, abominin

->abonable

■abonable

[de abonar¹]

adj Que hom pot abonar o acreditar de bo.

->abonador¹

■abonador¹ -a

[de abonar¹ i -dor¹]

adj i m i f Que abona, que respon per altri.

->abonador²

■abonador² -a

[de abonar¹ i -dor²]

adj Abonable.

->abonament¹

■abonament¹

[de abonar¹]

m Acció d’abonar o acreditar de bo.

->abonament²

■abonament²

[de abonar²]

m 1 1 Contracte d’adhesió pel qual hom paga una certa quantitat per gaudir regularment d’un proveïment o d’un servei per un temps determinat.

2 Tiquet que dóna dret a aquest servei.

3 forfet¹ 2.

2 1 pagament 1.

2 COMPT Qualsevol assentament fet en el crèdit d’un compte.

3 abonament de testimonis DR Acte pel qual terceres persones justifiquen la intervenció en un acte jurídic d’un testimoni mort o absent.

->abonançament

■abonançament

[de abonançar]

m 1 Acció d’abonançar o d’abonançar-se;

2 l’efecte.

->abonançar

■abonançar

[de bonança]

v intr i pron Esdevenir bo el temps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abonançar

GERUNDI: abonançant

PARTICIPI: abonançat, abonançada, abonançats, abonançades

INDICATIU PRESENT: abonanço, abonances, abonança, abonancem, abonanceu, abonancen

INDICATIU IMPERFET: abonançava, abonançaves, abonançava, abonançàvem, abonançàveu, abonançaven

INDICATIU PASSAT: abonancí, abonançares, abonançà, abonançàrem, abonançàreu, abonançaren

INDICATIU FUTUR: abonançaré, abonançaràs, abonançarà, abonançarem, abonançareu, abonançaran

INDICATIU CONDICIONAL: abonançaria, abonançaries, abonançaria, abonançaríem, abonançaríeu, abonançarien

SUBJUNTIU PRESENT: abonanci, abonancis, abonanci, abonancem, abonanceu, abonancin

SUBJUNTIU IMPERFET: abonancés, abonancessis, abonancés, abonancéssim, abonancéssiu, abonancessin

IMPERATIU: abonança, abonanci, abonancem, abonanceu, abonancin

->abonar¹

■abonar¹

[1410; de bo².]

v tr 1 Acreditar de bo. El que ha fet l’ha abonat davant de tothom. Aquests crims no poden abonar el nou règim.

2 Sortir fiador (d’una persona) o respondre (per ella) en l’acompliment d’una obligació. Jo mateix el vaig abonar davant de l’amo.

3 Donar com a certa (una cosa). Tot plegat ha abonat el teu temor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abonar

GERUNDI: abonant

PARTICIPI: abonat, abonada, abonats, abonades

INDICATIU PRESENT: abono, abones, abona, abonem, aboneu, abonen

INDICATIU IMPERFET: abonava, abonaves, abonava, abonàvem, abonàveu, abonaven

INDICATIU PASSAT: aboní, abonares, abonà, abonàrem, abonàreu, abonaren

INDICATIU FUTUR: abonaré, abonaràs, abonarà, abonarem, abonareu, abonaran

INDICATIU CONDICIONAL: abonaria, abonaries, abonaria, abonaríem, abonaríeu, abonarien

SUBJUNTIU PRESENT: aboni, abonis, aboni, abonem, aboneu, abonin

SUBJUNTIU IMPERFET: abonés, abonessis, abonés, abonéssim, abonéssiu, abonessin

IMPERATIU: abona, aboni, abonem, aboneu, abonin

->abonar²

■abonar²

Cp. adobar 5

[del fr. abonner, íd., der. de bon ‘bo’; 1a FONT: s. XIX]

v 1 tr Pagar (per altri) l’abonament a una cosa. Ahir els vam abonar al festival de teatre.

2 tr pagar 2.

3 tr COMPT Inscriure en un compte corrent (una partida a favor d’algú); admetre en compte.

4 1 pron Prendre un abonament. Abonar-se al futbol.

2 pron fig Abusar (d’algú o d’alguna cosa). T’abones amb ell perquè és petit. Com s’hi abona, amb els pastissets!

3 estar abonat fig Tenir sovint. Estar abonat al mal de queixal.

5 tr Tornar uns diners deixats en dipòsit a canvi d’un objecte. Abonar un envàs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abonar

GERUNDI: abonant

PARTICIPI: abonat, abonada, abonats, abonades

INDICATIU PRESENT: abono, abones, abona, abonem, aboneu, abonen

INDICATIU IMPERFET: abonava, abonaves, abonava, abonàvem, abonàveu, abonaven

INDICATIU PASSAT: aboní, abonares, abonà, abonàrem, abonàreu, abonaren

INDICATIU FUTUR: abonaré, abonaràs, abonarà, abonarem, abonareu, abonaran

INDICATIU CONDICIONAL: abonaria, abonaries, abonaria, abonaríem, abonaríeu, abonarien

SUBJUNTIU PRESENT: aboni, abonis, aboni, abonem, aboneu, abonin

SUBJUNTIU IMPERFET: abonés, abonessis, abonés, abonéssim, abonéssiu, abonessin

IMPERATIU: abona, aboni, abonem, aboneu, abonin

->abonaré

■abonaré

[de abonar²]

[pl -és] m Document pel qual hom assegura o promet el pagament d’una quantitat; pagaré.

->abonat

■abonat -ada

[de abonar²]

m i f Persona que té un abonament.

->abonir

■abonir

[de bo²]

v 1 tr Fer tornar bo (algú, alguna cosa).

2 pron Esdevenir bo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abonir

GERUNDI: abonint

PARTICIPI: abonit, abonida, abonits, abonides

INDICATIU PRESENT: aboneixo, aboneixes, aboneix, abonim, aboniu, aboneixen

INDICATIU IMPERFET: abonia, abonies, abonia, aboníem, aboníeu, abonien

INDICATIU PASSAT: aboní, abonires, aboní, abonírem, aboníreu, aboniren

INDICATIU FUTUR: aboniré, aboniràs, abonirà, abonirem, abonireu, aboniran

INDICATIU CONDICIONAL: aboniria, aboniries, aboniria, aboniríem, aboniríeu, abonirien

SUBJUNTIU PRESENT: aboneixi, aboneixis, aboneixi, abonim, aboniu, aboneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: abonís, abonissis, abonís, aboníssim, aboníssiu, abonissin

IMPERATIU: aboneix, aboneixi, abonim, aboniu, aboneixin

->abonyec

■abonyec

[de abonyegar]

m Abonyegadura.

->abonyegadura

■abonyegadura

[de abonyegar]

f Efecte d’abonyegar o d’abonyegar-se.

->abonyegament

■abonyegament

[de abonyegar]

m Acció d’abonyegar.

->abonyegar

■abonyegar

[de bony]

v 1 tr Deformar (un objecte) fent-hi bonys. Em van abonyegar el cotxe nou.

2 pron Abonyegar-se una olla en caure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abonyegar

GERUNDI: abonyegant

PARTICIPI: abonyegat, abonyegada, abonyegats, abonyegades

INDICATIU PRESENT: abonyego, abonyegues, abonyega, abonyeguem, abonyegueu, abonyeguen

INDICATIU IMPERFET: abonyegava, abonyegaves, abonyegava, abonyegàvem, abonyegàveu, abonyegaven

INDICATIU PASSAT: abonyeguí, abonyegares, abonyegà, abonyegàrem, abonyegàreu, abonyegaren

INDICATIU FUTUR: abonyegaré, abonyegaràs, abonyegarà, abonyegarem, abonyegareu, abonyegaran

INDICATIU CONDICIONAL: abonyegaria, abonyegaries, abonyegaria, abonyegaríem, abonyegaríeu, abonyegarien

SUBJUNTIU PRESENT: abonyegui, abonyeguis, abonyegui, abonyeguem, abonyegueu, abonyeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: abonyegués, abonyeguessis, abonyegués, abonyeguéssim, abonyeguéssiu, abonyeguessin

IMPERATIU: abonyega, abonyegui, abonyeguem, abonyegueu, abonyeguin

->aboral

aboral

[de ab-¹ i el ll. oralis]

adj ANAT Oposat a la boca o distant d’ella.

->aborció

■aborció

Part. sil.: a_bor_ci_ó

[del ll. abortio, -ōnis, íd.]

f Avortament, expulsió prematura del fetus humà, especialment abans que sigui viable.

->abordable

■abordable

[de abordar¹]

adj Que es pot abordar.

->abordador

■abordador -a

[de abordar¹]

adj Que aborda. El vaixell abordador.

->abordament

■abordament

[de abordar¹]

m Acció d’abordar.

->abordar¹

■abordar¹

[de borda²; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Acostar un vaixell a un altre, especialment entrar-hi en col·lisió. La nostra galera abordà la dels francesos.

2 pron Les dues naus es van abordar.

2 tr p ext CIR Practicar una via d’accés (a un òrgan, etc.). Abordar el pàncrees.

3 tr fig 1 Emprendre (un afer, un assumpte, una conversa). Abordar un problema.

2 Interpel·lar bruscament (algú) per demanar-li alguna cosa. Els periodistes van abordar el president a la sortida del Parlament.

4 intr Arribar en un ribatge, atracar en un moll. Abordàrem a mitjanit en una illa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abordar

GERUNDI: abordant

PARTICIPI: abordat, abordada, abordats, abordades

INDICATIU PRESENT: abordo, abordes, aborda, abordem, abordeu, aborden

INDICATIU IMPERFET: abordava, abordaves, abordava, abordàvem, abordàveu, abordaven

INDICATIU PASSAT: abordí, abordares, abordà, abordàrem, abordàreu, abordaren

INDICATIU FUTUR: abordaré, abordaràs, abordarà, abordarem, abordareu, abordaran

INDICATIU CONDICIONAL: abordaria, abordaries, abordaria, abordaríem, abordaríeu, abordarien

SUBJUNTIU PRESENT: abordi, abordis, abordi, abordem, abordeu, abordin

SUBJUNTIU IMPERFET: abordés, abordessis, abordés, abordéssim, abordéssiu, abordessin

IMPERATIU: aborda, abordi, abordem, abordeu, abordin

->abordar²

■abordar²

[potser de la mateixa etimologia que abordar¹ o, més probablement, de la mateixa etimologia que bornar]

v tr 1 Atiar (els gossos) a envestir algú. Els masovers li abordaren els gossos.

2 Envestir (dit principalment dels gossos). Els gossos abordaren el foraster.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abordar

GERUNDI: abordant

PARTICIPI: abordat, abordada, abordats, abordades

INDICATIU PRESENT: abordo, abordes, aborda, abordem, abordeu, aborden

INDICATIU IMPERFET: abordava, abordaves, abordava, abordàvem, abordàveu, abordaven

INDICATIU PASSAT: abordí, abordares, abordà, abordàrem, abordàreu, abordaren

INDICATIU FUTUR: abordaré, abordaràs, abordarà, abordarem, abordareu, abordaran

INDICATIU CONDICIONAL: abordaria, abordaries, abordaria, abordaríem, abordaríeu, abordarien

SUBJUNTIU PRESENT: abordi, abordis, abordi, abordem, abordeu, abordin

SUBJUNTIU IMPERFET: abordés, abordessis, abordés, abordéssim, abordéssiu, abordessin

IMPERATIU: aborda, abordi, abordem, abordeu, abordin

->abordatge

■abordatge

[de abordar¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Acció d’abordar¹. Van prendre el vaixell a l’abordatge.

2 DR MAR Col·lisió entre dos o més vaixells.

->aborgonyat

aborgonyat -ada

adj ENOL Dit del vi les característiques del qual recorden els vins de Borgonya.

->aborigen

■aborigen

[del ll. aborĭgines, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj Originari del país on viu, indígena, primitiu. Les tribus aborígens d’Amèrica. Animals aborígens. Plantes aborígens.

2 m i f Habitant indígena d’un país, per contraposició als establerts posteriorment. Es casà amb una aborigen.

->aborrallonament

■aborrallonament

[de aborrallonar-se]

m 1 Acció d’aborrallonar-se.

2 TÈXT En el gènere de punt, defecte consistent en la formació de borrallons o boles de fibres a la superfície del teixit a causa de la presència de fibres sintètiques.

->aborrallonar-se

■aborrallonar-se

[de borralló]

v pron Formar borrallons, prendre la forma de borrallons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aborrallonar

GERUNDI: aborrallonant

PARTICIPI: aborrallonat, aborrallonada, aborrallonats, aborrallonades

INDICATIU PRESENT: aborrallono, aborrallones, aborrallona, aborrallonem, aborralloneu, aborrallonen

INDICATIU IMPERFET: aborrallonava, aborrallonaves, aborrallonava, aborrallonàvem, aborrallonàveu, aborrallonaven

INDICATIU PASSAT: aborralloní, aborrallonares, aborrallonà, aborrallonàrem, aborrallonàreu, aborrallonaren

INDICATIU FUTUR: aborrallonaré, aborrallonaràs, aborrallonarà, aborrallonarem, aborrallonareu, aborrallonaran

INDICATIU CONDICIONAL: aborrallonaria, aborrallonaries, aborrallonaria, aborrallonaríem, aborrallonaríeu, aborrallonarien

SUBJUNTIU PRESENT: aborralloni, aborrallonis, aborralloni, aborrallonem, aborralloneu, aborrallonin

SUBJUNTIU IMPERFET: aborrallonés, aborrallonessis, aborrallonés, aborrallonéssim, aborrallonéssiu, aborrallonessin

IMPERATIU: aborrallona, aborralloni, aborrallonem, aborralloneu, aborrallonin

->aborrallonat

aborrallonat -ada

[de aborrallonar-se]

adj Que té la forma de borralló.

->aborronador

■aborronador -a

[de borró]

adj dial Esborronador.

->aborronament

■aborronament

[de borró]

m dial Esborronament.

->aborronar

■aborronar

[de borró]

v tr i pron dial Esborronar.

->abortiu

■abortiu -iva

Part. sil.: a_bor_tiu

[del ll. abortivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’aborció. Part abortiu.

2 Que pot fer avortar. Tractament abortiu. Pràctica abortiva.

3 fig Dit dels agents que impedeixen d’arribar a terme una empresa.

2 adj 1 BIOL Nat prematurament o abans d’ésser viable, mort en germen, no reeixit, rudimentari.

2 criatura abortiva DR Fetus o embrió que no té figura humana o que, tenint-la, no viu vint-i-quatre hores totalment desprès del si matern.

3 m FARM Substància que provoca l’aborció.

->abortivitat

abortivitat

[de abortiu]

f DEMOG Relació entre el nombre d’avortaments i el nombre total de dones fecundades per a una població determinada i en un temps donat. Taxa d’abortivitat.

->abossar

■abossar

[de bossa]

v tr MAR Subjectar mitjançant una bossa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abossar

GERUNDI: abossant

PARTICIPI: abossat, abossada, abossats, abossades

INDICATIU PRESENT: abosso, abosses, abossa, abossem, abosseu, abossen

INDICATIU IMPERFET: abossava, abossaves, abossava, abossàvem, abossàveu, abossaven

INDICATIU PASSAT: abossí, abossares, abossà, abossàrem, abossàreu, abossaren

INDICATIU FUTUR: abossaré, abossaràs, abossarà, abossarem, abossareu, abossaran

INDICATIU CONDICIONAL: abossaria, abossaries, abossaria, abossaríem, abossaríeu, abossarien

SUBJUNTIU PRESENT: abossi, abossis, abossi, abossem, abosseu, abossin

SUBJUNTIU IMPERFET: abossés, abossessis, abossés, abosséssim, abosséssiu, abossessin

IMPERATIU: abossa, abossi, abossem, abosseu, abossin

->abossellar

abossellar

[de bossell]

v tr ARQUIT Donar la forma de bossell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abossellar

GERUNDI: abossellant

PARTICIPI: abossellat, abossellada, abossellats, abossellades

INDICATIU PRESENT: abossello, abosselles, abossella, abossellem, abosselleu, abossellen

INDICATIU IMPERFET: abossellava, abossellaves, abossellava, abossellàvem, abossellàveu, abossellaven

INDICATIU PASSAT: abossellí, abossellares, abossellà, abossellàrem, abossellàreu, abossellaren

INDICATIU FUTUR: abossellaré, abossellaràs, abossellarà, abossellarem, abossellareu, abossellaran

INDICATIU CONDICIONAL: abossellaria, abossellaries, abossellaria, abossellaríem, abossellaríeu, abossellarien

SUBJUNTIU PRESENT: abosselli, abossellis, abosselli, abossellem, abosselleu, abossellin

SUBJUNTIU IMPERFET: abossellés, abossellessis, abossellés, abosselléssim, abosselléssiu, abossellessin

IMPERATIU: abossella, abosselli, abossellem, abosselleu, abossellin

->abotifarrament

abotifarrament

[de abotifarrar-se]

m Acció d’abotifarrar-se.

->abotifarrar-se

■abotifarrar-se

[de botifarra]

v pron Tornar-se semblant a una botifarra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abotifarrar

GERUNDI: abotifarrant

PARTICIPI: abotifarrat, abotifarrada, abotifarrats, abotifarrades

INDICATIU PRESENT: abotifarro, abotifarres, abotifarra, abotifarrem, abotifarreu, abotifarren

INDICATIU IMPERFET: abotifarrava, abotifarraves, abotifarrava, abotifarràvem, abotifarràveu, abotifarraven

INDICATIU PASSAT: abotifarrí, abotifarrares, abotifarrà, abotifarràrem, abotifarràreu, abotifarraren

INDICATIU FUTUR: abotifarraré, abotifarraràs, abotifarrarà, abotifarrarem, abotifarrareu, abotifarraran

INDICATIU CONDICIONAL: abotifarraria, abotifarraries, abotifarraria, abotifarraríem, abotifarraríeu, abotifarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: abotifarri, abotifarris, abotifarri, abotifarrem, abotifarreu, abotifarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: abotifarrés, abotifarressis, abotifarrés, abotifarréssim, abotifarréssiu, abotifarressin

IMPERATIU: abotifarra, abotifarri, abotifarrem, abotifarreu, abotifarrin

->abotifarrat

■abotifarrat -ada

[de botifarra]

adj 1 Semblant a una botifarra.

2 Turgescent (aplicat als dits).

->abr.

abr.

abrev CRON abril 1.

->abraç

■abraç

m HERÀLD Peça que resulta de la divisió de l’escut per dues diagonals que, sortides dels angles del flanc destre o del sinistre, es reuneixen a la meitat del flanc oposat tot formant un triangle isòsceles.

->abraçada

■abraçada

[de abraçar; 1a FONT: s. XVI]

f Acció d’abraçar 1, 2 i 3.

->abracadabra

■abracadabra

[mot relacionat obscurament amb abraxas; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ESOT Mot cabalístic a les lletres del qual, repetides i disposades en triangle, i portades com a amulet, hom atribuïa la virtut de guarir la febre i altres malalties.

->abracadabrant

■abracadabrant

[de abracadabra]

adj Sorprenent en grau superlatiu.

->abraçador

■abraçador -a

[de abraçar]

adj 1 Que abraça.

2 fulla abraçadora BOT Fulla amplexicaule.

->abraçadora

■abraçadora

[de abraçar]

f 1 TECNOL 1 Peça en forma d’anella o cèrcol que serveix per a fermar una cosa tot cenyint-la.

2 Anella partida en dues meitats, una de les quals és fixada a la paret i l’altra, desmuntable, permet de fixar una cosa tot cenyint-la.

3 esp Peça que subjecta les fulles de les ballestes dels vehicles.

2 MAR Barra d’acer que en les naus de fusta reforça les quadernes.

->abraçallar

■abraçallar

[de abraçar]

v tr Premsar (el pa de formatge) per mitjà de la braçalladora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abraçallar

GERUNDI: abraçallant

PARTICIPI: abraçallat, abraçallada, abraçallats, abraçallades

INDICATIU PRESENT: abraçallo, abraçalles, abraçalla, abraçallem, abraçalleu, abraçallen

INDICATIU IMPERFET: abraçallava, abraçallaves, abraçallava, abraçallàvem, abraçallàveu, abraçallaven

INDICATIU PASSAT: abraçallí, abraçallares, abraçallà, abraçallàrem, abraçallàreu, abraçallaren

INDICATIU FUTUR: abraçallaré, abraçallaràs, abraçallarà, abraçallarem, abraçallareu, abraçallaran

INDICATIU CONDICIONAL: abraçallaria, abraçallaries, abraçallaria, abraçallaríem, abraçallaríeu, abraçallarien

SUBJUNTIU PRESENT: abraçalli, abraçallis, abraçalli, abraçallem, abraçalleu, abraçallin

SUBJUNTIU IMPERFET: abraçallés, abraçallessis, abraçallés, abraçalléssim, abraçalléssiu, abraçallessin

IMPERATIU: abraçalla, abraçalli, abraçallem, abraçalleu, abraçallin

->abraçament

■abraçament

[de abraçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció d’abraçar 4 , 5 , 6 i 7.

->abraçar

■abraçar

[de braç; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Cenyir, estrènyer, amb els braços. Abraçar un infant. Abraçar un pilar.

2 pron En veure’s, s’abraçaren.

3 qui molt abraça poc estreny Qui vol fer moltes coses al mateix temps no sol reeixir-hi.

2 pron Agafar-se a alguna cosa cenyint-la amb els braços. Abraçat al pal de la nau.

3 tr Cenyir, circumdar. La liana abraça l’arbre. La mar abraça l’illa.

4 tr Donar-se (a una cosa), acceptar-la, seguir-la. Abraçar una creença, un estat, un partit. Abraçar l’estat religiós.

5 tr Contenir, incloure (alguna cosa) en tota la seva extensió. La medicina abraça la pediatria i la geriatria.

6 tr Copsar amb la vista o el pensament (una cosa) en tota la seva extensió. Abraçar tota la vall amb la mirada.

7 tr Agafar o sostenir amb el braç. Abraçar l’escut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abraçar

GERUNDI: abraçant

PARTICIPI: abraçat, abraçada, abraçats, abraçades

INDICATIU PRESENT: abraço, abraces, abraça, abracem, abraceu, abracen

INDICATIU IMPERFET: abraçava, abraçaves, abraçava, abraçàvem, abraçàveu, abraçaven

INDICATIU PASSAT: abrací, abraçares, abraçà, abraçàrem, abraçàreu, abraçaren

INDICATIU FUTUR: abraçaré, abraçaràs, abraçarà, abraçarem, abraçareu, abraçaran

INDICATIU CONDICIONAL: abraçaria, abraçaries, abraçaria, abraçaríem, abraçaríeu, abraçarien

SUBJUNTIU PRESENT: abraci, abracis, abraci, abracem, abraceu, abracin

SUBJUNTIU IMPERFET: abracés, abracessis, abracés, abracéssim, abracéssiu, abracessin

IMPERATIU: abraça, abraci, abracem, abraceu, abracin

->abraçat

■abraçat -ada

[de abraçar]

adj 1 Cenyit, lligat.

2 HERÀLD Dit de l’escut que conté un abraç.

->abracillar

abracillar

[de l’ant. i dial. bracil, dimin. de braç, probablement moss.]

v tr dial Abraçar.

->abrainat

■abrainat -ada

Part. sil.: a_brai_nat

[de braina ‘sembrat de cereals des que neix fins que treu espiga’]

adj Dit dels cereals que neixen poc temps després de la sembra.

->abrandament

■abrandament

[de abrandar]

m 1 Acció d’abrandar o d’abrandar-se;

2 l’efecte.

->abrandar

■abrandar

Cp. blandar

[de brandar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l’incendi. Abrandar la llenya.

2 Fer créixer (el foc, l’incendi, etc.).

3 fig Inflamar, animar d’una passió. L’orador abrandà la multitud.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abrandar

GERUNDI: abrandant

PARTICIPI: abrandat, abrandada, abrandats, abrandades

INDICATIU PRESENT: abrando, abrandes, abranda, abrandem, abrandeu, abranden

INDICATIU IMPERFET: abrandava, abrandaves, abrandava, abrandàvem, abrandàveu, abrandaven

INDICATIU PASSAT: abrandí, abrandares, abrandà, abrandàrem, abrandàreu, abrandaren

INDICATIU FUTUR: abrandaré, abrandaràs, abrandarà, abrandarem, abrandareu, abrandaran

INDICATIU CONDICIONAL: abrandaria, abrandaries, abrandaria, abrandaríem, abrandaríeu, abrandarien

SUBJUNTIU PRESENT: abrandi, abrandis, abrandi, abrandem, abrandeu, abrandin

SUBJUNTIU IMPERFET: abrandés, abrandessis, abrandés, abrandéssim, abrandéssiu, abrandessin

IMPERATIU: abranda, abrandi, abrandem, abrandeu, abrandin

->abranquiat

■abranquiat -ada

Part. sil.: a_bran_qui_at

[de brànquia]

adj ZOOL Sense brànquies.

->abraonada

■abraonada

Part. sil.: a_bra_o_na_da

[de abraonar]

f Abraonament.

->abraonament

■abraonament

Part. sil.: a_bra_o_na_ment

[de abraonar]

m Acció d’abraonar o d’abraonar-se.

->abraonar

■abraonar

Part. sil.: a_bra_o_nar

[de braó; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Cenyir amb força (algú) amb els braons. Abraonava el noi perquè no li pegués.

2 pron Agafar-se dos que lluiten. S’ha abraonat amb aquell home i han començat a barallar-se.

3 pron Llançar-se contra algú. El policia es va abraonar contra l’atracador. Es van abraonar sobre el noi per prendre-li la cartera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: abraonar

GERUNDI: abraonant

PARTICIPI: abraonat, abraonada, abraonats, abraonades

INDICATIU PRESENT: abraono, abraones, abraona, abraonem, abraoneu, abraonen

INDICATIU IMPERFET: abraonava, abraonaves, abraonava, abraonàvem, abraonàveu, abraonaven

INDICATIU PASSAT: abraoní, abraonares, abraonà, abraonàrem, abraonàreu, abraonaren

INDICATIU FUTUR: abraonaré, abraonaràs, abraonarà, abraonarem, abraonareu, abraonaran

INDICATIU CONDICIONAL: abraonaria, abraonaries, abraonaria, abraonaríem, abraonaríeu, abraonarien

SUBJUNTIU PRESENT: abraoni, abraonis, abraoni, abraonem, abraoneu, abraonin

SUBJUNTIU IMPERFET: abraonés, abraonessis, abraonés, abraonéssim, abraonéssiu, abraonessin

IMPERATIU: abraona, abraoni, abraonem, abraoneu, abraonin

->abràquia

abràquia

Part. sil.: a_brà_qui_a

[de a-¹ i el gr. brakhíōn ‘braç’]

f PAT Manca congènita de braços.

->abrasador

■abrasador -a

[de abrasar]

adj Que abrasa.

->abrasament

■abrasament

[de abrasar]

m Acció d’abrasar o d’abrasar-se.

->abrasant

■abrasant

[de abrasar]

adj Que abrasa.