->sorollar

■sorollar

[potser del ll. sollicitare ‘instar’, amb influx de titillicare ‘fer pessigolles’, que donà un *solliticare, d’on *soldegar, sodegar i, amb possible influx de eixorellar, sorollar]

v 1 intr Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscil·lar una cosa sacsejada. Em sorolla una dent. Durant el terratrèmol van sorollar totes les cases. Quan passa un camió sorollen tots els vidres de la casa.

2 tr Fer sorollar. Fer caure la fruita d’un arbre sorollant-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sorollar

GERUNDI: sorollant

PARTICIPI: sorollat, sorollada, sorollats, sorollades

INDICATIU PRESENT: sorollo, sorolles, sorolla, sorollem, sorolleu, sorollen

INDICATIU IMPERFET: sorollava, sorollaves, sorollava, sorollàvem, sorollàveu, sorollaven

INDICATIU PASSAT: sorollí, sorollares, sorollà, sorollàrem, sorollàreu, sorollaren

INDICATIU FUTUR: sorollaré, sorollaràs, sorollarà, sorollarem, sorollareu, sorollaran

INDICATIU CONDICIONAL: sorollaria, sorollaries, sorollaria, sorollaríem, sorollaríeu, sorollarien

SUBJUNTIU PRESENT: sorolli, sorollis, sorolli, sorollem, sorolleu, sorollin

SUBJUNTIU IMPERFET: sorollés, sorollessis, sorollés, sorolléssim, sorolléssiu, sorollessin

IMPERATIU: sorolla, sorolli, sorollem, sorolleu, sorollin

->soroller

■soroller

m BOT Atzeroler.

->sorollisme

sorollisme

m ART Tendència pictòrica que s’inspira en l’ús característic de la llum i el color en l’obra de J. Sorolla.

->sorollós

■sorollós -osa

[de soroll]

adj 1 1 Que fa soroll.

2 Ple de soroll. Una manifestació pública sorollosa.

2 fig Un èxit sorollós.

->sorollosament

■sorollosament

[de sorollós]

adv D’una manera sorollosa.

->sororat

■sororat

m ETNOL Costum imposat en algunes cultures pel qual un vidu ha de casar-se amb la germana de la seva muller difunta.

->sorosi

■sorosi

f BOT Nom donat a certes infructescències i a certs fruits múltiples, com, per exemple, l’ananàs i la xirimoia.

->sorosilicat

■sorosilicat

m MINERAL 1 Mineral del subgrup dels sorosilicats.

2 pl Subgrup del grup dels silicats, classificat segons la seva estructura.

->sorprendre

■sorprendre

[del cat. ant. sobreprendre per influx probable del fr. surprendre; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 1 Atrapar, agafar, algú arribant de sobte. El vaig sorprendre que espanyava la porta del pis. Van sorprendre l’enemic quan més desprevingut estava. L’han sorprès en flagrant delicte. La mort el sorprengué quan menys l’esperava.

2 Descobrir una cosa que hom volia amagar. En girar-me bruscament he sorprès la mirada d’intel·ligència que s’han donat.

2 fig Colpir l’ànim d’algú una cosa inesperada, meravellar algú amb quelcom d’inesperat, d’incomprensible. Em sorprèn molt que us en desdigueu, ara. Em sorprèn, en ell, tanta fermesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sorprendre

GERUNDI: sorprenent

PARTICIPI: sorprès, sorpresa, sorpresos, sorpreses

INDICATIU PRESENT: sorprenc, sorprens, sorprèn, sorprenem, sorpreneu, sorprenen

INDICATIU IMPERFET: sorprenia, sorprenies, sorprenia, sorpreníem, sorpreníeu, sorprenien

INDICATIU PASSAT: sorprenguí, sorprengueres, sorprengué, sorprenguérem, sorprenguéreu, sorprengueren

INDICATIU FUTUR: sorprendré, sorprendràs, sorprendrà, sorprendrem, sorprendreu, sorprendran

INDICATIU CONDICIONAL: sorprendria, sorprendries, sorprendria, sorprendríem, sorprendríeu, sorprendrien

SUBJUNTIU PRESENT: sorprengui, sorprenguis, sorprengui, sorprenguem, sorprengueu, sorprenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sorprengués, sorprenguessis, sorprengués, sorprenguéssim, sorprenguéssiu, sorprenguessin

IMPERATIU: sorprèn, sorprengui, sorprenguem, sorpreneu, sorprenguin

->sorprenent

■sorprenent

[de sorprendre; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que sorprèn per allò que una cosa té d’inesperat, d’extraordinari, d’incomprensible.

->sorprenentment

sorprenentment

[de sorprenent]

adv D’una manera sorprenent.

->sorpresa

■sorpresa

[de sorprendre; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de sorprendre;

2 l’efecte. La sorpresa de la ciutat pels enemics. Ho han obtingut per sorpresa.

3 Cosa que sorprèn. Trobar-vos aquí quan us creia tan lluny: quina sorpresa!

4 Present inesperat. Dins la capseta, hi trobareu una sorpresa.

2 Capseta o altre recipient que té dins una cosa ignorada del qui la compra.

3 MIL Principi bèl·lic basat en la ignorància, per part de l’enemic, de la força, la situació i les intencions pròpies.

4 de sorpresa loc adv D’una manera inesperada. Em van agafar de sorpresa.

->sorra¹

■sorra¹

[de l’àr. sorra ‘ventre’]

f ZOOL i GASTR Cadascun dels costats del ventre de la tonyina, que són les seves parts més saboroses.

->sorra²

■sorra²

[del ll. sabŭrra ‘llast, sorra que es carrega en una embarcació’, a través de l’ant. saorra; 1a FONT: 1318]

f 1 PEDOL i PETROG 1 Nom donat als components minerals del sòl compresos entre 0,02 i 2 mm de longitud, i que corresponen a les fraccions d’arena grossa i d’arena fina.

2 sorra volcànica Dipòsit format per materials solts, trencats o polvoritzats, que deixen algunes erupcions.

2 sorra d’emmotllament (o simplement sorra) METAL·L Mescla de sorra, argila i altres ingredients amb la qual hom fa els motlles anomenats, precisament, de sorra.

->sorral

■sorral

[de sorra²; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Lloc de sorra; areny.

2 sorrera 2.

->sorralenc

■sorralenc -a

[de sorral; 1a FONT: s. XX, Guimerà]

adj sorrenc 1.

->sorramoll

■sorramoll

[de sorra² i moll⁴; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Sorral aigualós.

->sorrar

■sorrar

[de sorra²; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

v tr 1 MAR Llastar una embarcació amb sorra.

2 OBR PÚBL Cobrir de sorra un camí, una carretera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sorrar

GERUNDI: sorrant

PARTICIPI: sorrat, sorrada, sorrats, sorrades

INDICATIU PRESENT: sorro, sorres, sorra, sorrem, sorreu, sorren

INDICATIU IMPERFET: sorrava, sorraves, sorrava, sorràvem, sorràveu, sorraven

INDICATIU PASSAT: sorrí, sorrares, sorrà, sorràrem, sorràreu, sorraren

INDICATIU FUTUR: sorraré, sorraràs, sorrarà, sorrarem, sorrareu, sorraran

INDICATIU CONDICIONAL: sorraria, sorraries, sorraria, sorraríem, sorraríeu, sorrarien

SUBJUNTIU PRESENT: sorri, sorris, sorri, sorrem, sorreu, sorrin

SUBJUNTIU IMPERFET: sorrés, sorressis, sorrés, sorréssim, sorréssiu, sorressin

IMPERATIU: sorra, sorri, sorrem, sorreu, sorrin

->sorregada

sorregada

[de sorregar]

f AGR 1 Acció de sorregar;

2 l’efecte.

->sorregar

■sorregar

[de regar]

v tr AGR Regar accidentalment, per filtració, una terra diferent d’aquella que hom volia regar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sorregar

GERUNDI: sorregant

PARTICIPI: sorregat, sorregada, sorregats, sorregades

INDICATIU PRESENT: sorrego, sorregues, sorrega, sorreguem, sorregueu, sorreguen

INDICATIU IMPERFET: sorregava, sorregaves, sorregava, sorregàvem, sorregàveu, sorregaven

INDICATIU PASSAT: sorreguí, sorregares, sorregà, sorregàrem, sorregàreu, sorregaren

INDICATIU FUTUR: sorregaré, sorregaràs, sorregarà, sorregarem, sorregareu, sorregaran

INDICATIU CONDICIONAL: sorregaria, sorregaries, sorregaria, sorregaríem, sorregaríeu, sorregarien

SUBJUNTIU PRESENT: sorregui, sorreguis, sorregui, sorreguem, sorregueu, sorreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sorregués, sorreguessis, sorregués, sorreguéssim, sorreguéssiu, sorreguessin

IMPERATIU: sorrega, sorregui, sorreguem, sorregueu, sorreguin

->sorrejador

■sorrejador -a

[de sorrejar]

adj TECNOL 1 Dit de les màquines, dels aparells, etc., que serveixen per a sorrejar.

2 màquina sorrejadora (o simplement sorrejadora) Nom genèric de les màquines que serveixen per a llançar un raig orientable d’aire comprimit que arrossega sorra de tal manera que és projectat contra una superfície, contra una peça, sobre la qual la sorra ha d’efectuar una abrasió.

->sorrejament

sorrejament

[de sorrejar]

m TECNOL Operació de sorrejar.

->sorrejar

■sorrejar

Hom.: surrejar

[de sorra²]

v 1 tr 1 Llançar, per mitjà de la sorrejadora, sorra vehiculada per un raig d’aire comprimit contra una superfície, contra una peça, etc.

2 màquina de sorrejar Màquina sorrejadora.

2 intr FERROC Dirigir sobre els carrils i davant les rodes motrius de les locomotores i dels automotors una lleugera quantitat de sorra per tal d’augmentar l’adherència de les rodes sobre els carrils.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sorrejar

GERUNDI: sorrejant

PARTICIPI: sorrejat, sorrejada, sorrejats, sorrejades

INDICATIU PRESENT: sorrejo, sorreges, sorreja, sorregem, sorregeu, sorregen

INDICATIU IMPERFET: sorrejava, sorrejaves, sorrejava, sorrejàvem, sorrejàveu, sorrejaven

INDICATIU PASSAT: sorregí, sorrejares, sorrejà, sorrejàrem, sorrejàreu, sorrejaren

INDICATIU FUTUR: sorrejaré, sorrejaràs, sorrejarà, sorrejarem, sorrejareu, sorrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sorrejaria, sorrejaries, sorrejaria, sorrejaríem, sorrejaríeu, sorrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sorregi, sorregis, sorregi, sorregem, sorregeu, sorregin

SUBJUNTIU IMPERFET: sorregés, sorregessis, sorregés, sorregéssim, sorregéssiu, sorregessin

IMPERATIU: sorreja, sorregi, sorregem, sorregeu, sorregin

->sorrejat

■sorrejat -ada

[de sorrejar]

1 adj Que ha estat netejat, esgrafiat, etc., per mitjà de sorrejament.

2 m TECNOL Sorrejament.

3 m TECNOL Acabat mat d’un metall que s’obté projectant-hi un raig de sorra a pressió.

->sorrejatge

sorrejatge

m TECNOL Sorrejament.

->sorrenc

■sorrenc -a

[de sorra²; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que consisteix en sorra, ple de sorra.

2 De la natura de la sorra. Té una terra molt sorrenca, aquest camp.

3 PEDOL Dit dels sòls en què predominen les fraccions d’arena grossa i d’arena fina.

->sorrencós

■sorrencós -osa

[de sorrenc; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Sorrenc.

->sorrer

■sorrer -a

[de sorra²]

adj Feixuc en el caminar, com la nau excessivament sorrada o llastada. Anava sorrer i insegur.

->sorrera

■sorrera

f 1 Lloc on hi ha sorra, d’on hom pot extreure sorra; sorral, areny.

2 Bassa plena de sorra per a jugar-hi els infants.

3 FERROC Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que, per gravetat o per impulsió pneumàtica, és dirigida sobre els carrils davant les rodes motrius, especialment en els trams de via on hi ha el risc que patinin, per tal d’augmentar-ne l’adherència als carrils.

4 HIST Vas en què hom tenia la sorra per a assecar un escrit encara moll de tinta.

->sorrós

■sorrós -osa

[de sorra²]

adj Saulonenc.

->sorrudament

■sorrudament

[de sorrut]

adv Amb sorruderia.

->sorruderia

■sorruderia

Part. sil.: sor_ru_de_ri_a

[de sorrut]

f Qualitat de sorrut.

->sorrut

■sorrut -uda

[d’origen incert, probable resultat d’un encreuament de cerrut, der. de cerra, i sornut, der. de sorna; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj De natural tancat, poc tractable.

->sort¹

■sort¹

[del ll. sors, sŏrtis, íd.; 1a FONT: 1126]

f 1 1 Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada persona. Així ho ha volgut la sort.

2 Aquesta condició, el bon èxit o el mal èxit escaigut a una cosa. Vaig tenir la sort de trobar-lo.

3 Atzar al qual hom confia la decisió d’alguna cosa. Qui ha d’ésser el primer de sortir, ens ho farem a la sort. Li ha tocat en sort.

4 esp Bona sort. El meu germà és home de sort. No tinc sort.

5 la sort ja està tirada Frase que es diu quan, en un afer, hom ha fet un pas decisiu, del qual ja no es pot fer enrere.

6 sort de (o sort que) Fórmula amb què s’introdueix una acció o un fet que impedeix un mal o un perill o que és la solució d’un problema. Sort d’aquella barana; si no, hauríem caigut. Quina por que he passat!: sort que has vingut de seguida.

7 sort hi ha (o hi havia, o hi haurà, etc.) de (o que) Sort de. Sort hi ha que ets petit i t’hi pots enfilar. Són inconscients del perill, i sort n’hi ha. I què l’estufa? —Molt bé, sort n’hi ha hagut!

2 Mena. Vellut, domàs i altres sorts de roba.

3 ant Capital, conjunt de diners que forma la mota d’un préstec, d’una aportació comercial, etc.

4 Peça de terra més o menys petita que no forma masia.

5 HIST REL Cadascun dels objectes (pedres, daus, tauletes escrites, cartes, etc.) usats amb fins endevinatoris o oraculars.

->sort²

■sort²

m BOT Lliri blau.

->sortat

■sortat -ada

[de sort¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Sortós, que té bona sort; afortunat.

->sorteig

■sorteig

Part. sil.: sor_teig

[de sortejar]

m 1 Acció de sortejar.

2 INFORM Acció de sortejar; classificació.

3 sorteig de la llana TÈXT Tria i classificació de la llana dels vellons per sorts o menes.

->sortejable

■sortejable

[de sortejar]

adj Que pot ésser sortejat.

->sortejador

■sortejador -a

[de sortejar]

adj 1 Que sorteja, que treu una cosa a la sort.

2 Que sorteja o tria la llana.

->sortejar

■sortejar

[de sort¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 1 Sotmetre quelcom a un procediment en què és l’atzar que en decideix la sort. Sortejar un viatge entre els assistents a un acte.

2 esp Treure a sorts els qui han d’ésser soldats o els soldats que han d’anar a una destinació determinada. Van sortejar les destinacions.

2 1 Classificar en sorts o classes una producció, una mercaderia, dividir en parts. Sortejar els paquets abans de posar-los al tren.

2 INFORM Classificar enregistraments tot ordenant-los segons uns valors d’uns camps predefinits, dits de classificació, que són comparats, de manera que el resultat determina la posició relativa dels enregistraments.

3 TÈXT Efectuar el sorteig de la llana.

3 ant Fer sortilegis, endevinar per sorts.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sortejar

GERUNDI: sortejant

PARTICIPI: sortejat, sortejada, sortejats, sortejades

INDICATIU PRESENT: sortejo, sorteges, sorteja, sortegem, sortegeu, sortegen

INDICATIU IMPERFET: sortejava, sortejaves, sortejava, sortejàvem, sortejàveu, sortejaven

INDICATIU PASSAT: sortegí, sortejares, sortejà, sortejàrem, sortejàreu, sortejaren

INDICATIU FUTUR: sortejaré, sortejaràs, sortejarà, sortejarem, sortejareu, sortejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sortejaria, sortejaries, sortejaria, sortejaríem, sortejaríeu, sortejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sortegi, sortegis, sortegi, sortegem, sortegeu, sortegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sortegés, sortegessis, sortegés, sortegéssim, sortegéssiu, sortegessin

IMPERATIU: sorteja, sortegi, sortegem, sortegeu, sortegin

->sortenc

■sortenc -a

adj i m i f De Sort (Pallars Sobirà).

->sorter

■sorter -a

[de sort¹; 1a FONT: 1272, CTort.]

m i f 1 Fill que no és l’hereu o la pubilla; cabaler.

2 Posseïdor d’una sort de terra.

3 Sortiller, fetiller.

->sortida

■sortida

[de sortir; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de sortir. Quina serà l’hora de sortida? Una porta de sortida. La sortida d’un personatge en escena. Hem fet una bella sortida: hem arribat fins a la font de la Ginestera.

2 acudit 1.

3 a la sortida loc adv En el moment de sortir. A la sortida del míting hi va haver un aldarull.

4 tenir sortida (una mercaderia) Vendre’s bé, tenir bona venda.

2 1 Part per on hom surt d’un lloc. On és la sortida?

2 fig Solució. L’afer s’ha complicat molt: no sé si trobarem cap sortida.

3 INFORM 1 Lliurament de dades per part d’un sistema informàtic o d’una part del sistema.

2 Terminal.

3 punt de sortida Adreça o etiqueta de la instrucció (una subrutina) l’execució de la qual fa que el control passi al programa principal (el que conté la crida a la subrutina).

4 ELECTRÒN Circuit per on és extret el senyal en un aparell electrònic.

5 ECON 1 Partida de descàrrec d’un compte.

2 Transferència, per part de l’empresa, d’un saldo deutor cap a l’exterior.

3 Resultat d’una combinació determinada de factors de producció, com ara energia, productes o serveis.

->sortidor

■sortidor

[de sortir; 1a FONT: 1575, DPou.]

m Brollador d’aigua. El sortidor del jardí.

->sortija

■sortija

[del cast. sortija ‘joc cavalleresc’]

f JOCS sortilla 2.

->sortíleg

■sortíleg -a

[del ll. sortilĕgus, -a, -um ‘profètic; endevinaire’, comp. de sors, sortis ‘sort’ i legĕre ‘escollir; llegir’; 1a FONT: s. XV, Roís]

m i f Sortiller.

->sortilegi

■sortilegi

[del b. ll. sortilegium ‘endevinació’, der. de sortilĕgus, -a, -um ‘profètic; endevinaire’; 1a FONT: s. XIV]

m ESOT i HIST REL 1 Endevinació del futur per mitjà d’arts màgiques, originàriament per la sort.

2 Mot genèric que inclou tota mena d’accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans.

->sortilla

■sortilla

[del ll. sorticŭla ‘butlleta o altre objecte per a votar o tirar les sorts’, dimin. de sors, sortis ‘sort’]

f JOCS dial 1 Anella penjada enmig d’un cós, la qual ha d’ésser enfilada en el joc de la sortilla.

2 1 Joc en què, corrent a cavall, es tracta d’enfilar amb una llança, canya, etc., una anella penjada.

2 Joc de carrer en què, passant corrents, es tracta de pescar amb un bastó proveït d’una punxa, amb una badoquera, etc., fruita que hi ha surant en l’aigua d’un cubell.

->sortiller

■sortiller -a

[sembla haver-hi coincidit un der. de sortilla, un der. de sort¹ i l’influx de fetiller]

m i f Persona que practica sortilegis.

->sortint

■sortint

[de sortir]

1 1 adj Que surt enfora, que sobresurt.

2 m Part sortint d’una cosa. Va caure de cap sobre un sortint d’una roca.

3 m CONSTR Volada.

2 adj HERÀLD Ixent.

->sortir

■sortir

[sembla der. del cat. ant. surt, surta, participi de sorgir (ll. vg. *surctus, -a, -um, participi de surgĕre ‘brollar, sorgir’), combinat amb el ll. sortiri ‘tirar, treure a la sort’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v intr 1 1 Passar una persona o una cosa de dins a fora. Hem sortit del cinema a les vuit. Encara està pres i trigarà molt a sortir de la presó. Sortir de missa, de sermó. Sortir de casa a fer una passejada. La sang li sortia a raig fet.

2 Anar-se’n una persona o cosa fora del lloc clos o circumscrit, o que hom considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n. El vagó ha sortit de la via. La porta ha sortit de polleguera. El riu va sortir de mare. Sortir de la qüestió.

3 Aparèixer, manifestar-se, allò que estava ocult, aparèixer a la superfície, a la llum, brollar. Sortir el sol. Sortir un personatge en escena. Començar a sortir una planta. Ja surten les fulles dels plàtans. Al nen, li ha sortit la primera dent. Li ha sortit un gra al braç. Ja ha sortit el llibre de X.

4 fig Sortir d’una malaltia. Sortir de dubtes. Sortir d’una dificultat.

5 En certs jocs, ésser el primer a jugar. Aquesta vegada em toca sortir a mi.

6 Dir o fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb un estirabot, amb una atzagaiada.

2 1 Tenir tal o tal èxit, resultat, solució. Aquell dia, la maniobra li va sortir bé.

2 Produir-se, donar-se, ésser fet, com a efecte o resultat d’un procés, d’una operació, d’una votació, d’un sorteig, etc. Els comptes no li surten. La comèdia ha sortit molt bé. Va sortir elegit el nostre candidat. A la rifa d’avui ha sortit premiat el número X.

3 Palesar-se la qualitat o l’índole d’algú o d’alguna cosa. El xarop ha sortit massa espès. Ens ha sortit dolent.

4 sortir-hi guanyant (o perdent) (en algun afer). Resultar-ne beneficiat o perjudicat.

5 sortir-se (algú) amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava.

6 sortir-se’n Salvar-se algú de compromisos, de dificultats, d’entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa. La seva situació era difícil, però se’n va saber sortir molt bé.

3 Provenir. D’aquella contrada han sortit tots els Gimbernat. És la millor obra que ha sortit de les seves mans.

4 Formar relleu; sobresortir. Uns quants maons sortien de la paret.

5 Tenir sortida. Aquest producte surt molt bé: hem fet un bon negoci.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sortir

GERUNDI: sortint

PARTICIPI: sortit, sortida, sortits, sortides

INDICATIU PRESENT: surto, surts, surt, sortim, sortiu, surten

INDICATIU IMPERFET: sortia, sorties, sortia, sortíem, sortíeu, sortien

INDICATIU PASSAT: sortí, sortires, sortí, sortírem, sortíreu, sortiren

INDICATIU FUTUR: sortiré, sortiràs, sortirà, sortirem, sortireu, sortiran

INDICATIU CONDICIONAL: sortiria, sortiries, sortiria, sortiríem, sortiríeu, sortirien

SUBJUNTIU PRESENT: surti, surtis, surti, sortim, sortiu, surtin

SUBJUNTIU IMPERFET: sortís, sortissis, sortís, sortíssim, sortíssiu, sortissin

IMPERATIU: surt, surti, sortim, sortiu, surtin

->sortit

sortit

[de sortir]

m dial 1 Surt, sobresalt. Pegar un sortit.

2 Espant.

->sortós

■sortós -osa

[de sort¹]

adj 1 Que té bona sort; afortunat, sortat. És un home sortós: tot li surt bé. D’haver-ho aconseguit, n’estic per ben sortós.

2 Degut a la bona sort.

->sortosament

■sortosament

[de sortós]

adv D’una manera sortosa.

->sorus

■sorus

m BOT 1 En els pteridòfits, i especialment en els filicòpsids, grup d’esporangis.

2 En certes algues, grup definit d’esporangis o de gametangis.

->SOS

SOS

[de l’angl. save our souls, ‘salveu les nostres ànimes’] sigla m 1 TELECOM Senyal de socors adoptat internacionalment en telegrafia i radiotelegrafia.

2 fig Petició urgent d’auxili o de socors.Després de les inundacions, les autoritats han llançat un SOS a la població per tal d’ajudar els afectats.

->sosa

■sosa

[de l’àr. vg. sáuda ‘negre’ (potser a través d’un der. b. ll. soda), origen també de l’it. soda; 1a FONT: 1249]

f 1 BOT 1 Barrella.

2 sosa dura Salicòrnia glauca.

3 sosa negra Canyamet.

2 p ext Cendra de barrella, molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, emprada antigament per a blanquejar la roba.

3 [Na₂CO₃·10H₂O] MINERAL i QUÍM INORG Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i es presenta en eflorescències incolores. S’empra com a detergent i, en la indústria tèxtil, com a blanquejant per al lli i el cotó.

4 sosa càustica QUÍM INORG Hidròxid de sodi.

->soscaire

■soscaire

Part. sil.: sos_cai_re

[probablement de sots- i caire, en el sentit de ‘arran d’un caire o cantell perillós’; 1a FONT: 1840]

m 1 Cas desgraciat fortuït.

2 Dany, perjudici, pèrdua, imprevists. Que Déu l’alliberi d’altres soscaires més grans!

->soscavament

■soscavament

[de soscavar]

m 1 Acció de soscavar;

2 l’efecte.

->soscavar

■soscavar

[de sots- i cavar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v tr 1 Excavar per dessota (una cosa). Van soscavar part del mur.

2 fig Debilitar (una cosa) moralment; minar. Soscavar la moral de la població.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: soscavar

GERUNDI: soscavant

PARTICIPI: soscavat, soscavada, soscavats, soscavades

INDICATIU PRESENT: soscavo, soscaves, soscava, soscavem, soscaveu, soscaven

INDICATIU IMPERFET: soscavava, soscavaves, soscavava, soscavàvem, soscavàveu, soscavaven

INDICATIU PASSAT: soscaví, soscavares, soscavà, soscavàrem, soscavàreu, soscavaren

INDICATIU FUTUR: soscavaré, soscavaràs, soscavarà, soscavarem, soscavareu, soscavaran

INDICATIU CONDICIONAL: soscavaria, soscavaries, soscavaria, soscavaríem, soscavaríeu, soscavarien

SUBJUNTIU PRESENT: soscavi, soscavis, soscavi, soscavem, soscaveu, soscavin

SUBJUNTIU IMPERFET: soscavés, soscavessis, soscavés, soscavéssim, soscavéssiu, soscavessin

IMPERATIU: soscava, soscavi, soscavem, soscaveu, soscavin

->sòsia

■sòsia

Part. sil.: sò_si_a

[del fr. sosie, íd., pres de Sosie, nom d’un criat de l’obra Amphitryon de Molière (1668), rèplica de la llatina de Plaute del mateix nom, on el déu Mercuri pren la figura de l’esclau Sosia]

m Persona que s’assembla extraordinàriament a una altra, amb relació a aquesta.

->sosllevar

sosllevar

v tr i pron Sollevar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sosllevar

GERUNDI: sosllevant

PARTICIPI: sosllevat, sosllevada, sosllevats, sosllevades

INDICATIU PRESENT: sosllevo, soslleves, soslleva, sosllevem, soslleveu, soslleven

INDICATIU IMPERFET: sosllevava, sosllevaves, sosllevava, sosllevàvem, sosllevàveu, sosllevaven

INDICATIU PASSAT: soslleví, sosllevares, sosllevà, sosllevàrem, sosllevàreu, sosllevaren

INDICATIU FUTUR: sosllevaré, sosllevaràs, sosllevarà, sosllevarem, sosllevareu, sosllevaran

INDICATIU CONDICIONAL: sosllevaria, sosllevaries, sosllevaria, sosllevaríem, sosllevaríeu, sosllevarien

SUBJUNTIU PRESENT: sosllevi, sosllevis, sosllevi, sosllevem, soslleveu, sosllevin

SUBJUNTIU IMPERFET: sosllevés, sosllevessis, sosllevés, sosllevéssim, sosllevéssiu, sosllevessin

IMPERATIU: soslleva, sosllevi, sosllevem, soslleveu, sosllevin

->sospedrar

■sospedrar

[de sots- i pedra; 1a FONT: 1437]

v tr CONSTR Reforçar els fonaments d’una construcció, la base d’un element de suport, etc., omplint els buits amb pedres, afegint-hi morter o d’altres materials, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sospedrar

GERUNDI: sospedrant

PARTICIPI: sospedrat, sospedrada, sospedrats, sospedrades

INDICATIU PRESENT: sospedro, sospedres, sospedra, sospedrem, sospedreu, sospedren

INDICATIU IMPERFET: sospedrava, sospedraves, sospedrava, sospedràvem, sospedràveu, sospedraven

INDICATIU PASSAT: sospedrí, sospedrares, sospedrà, sospedràrem, sospedràreu, sospedraren

INDICATIU FUTUR: sospedraré, sospedraràs, sospedrarà, sospedrarem, sospedrareu, sospedraran

INDICATIU CONDICIONAL: sospedraria, sospedraries, sospedraria, sospedraríem, sospedraríeu, sospedrarien

SUBJUNTIU PRESENT: sospedri, sospedris, sospedri, sospedrem, sospedreu, sospedrin

SUBJUNTIU IMPERFET: sospedrés, sospedressis, sospedrés, sospedréssim, sospedréssiu, sospedressin

IMPERATIU: sospedra, sospedri, sospedrem, sospedreu, sospedrin

->sospedrat

sospedrat

[de sospedrar]

m CONSTR Adob fet en els fonaments d’una construcció, la base d’un element de suport, etc., en sospedrar-los.

->sospès

■sospès

Hom.: suspès

[de sots- i pes¹]

m Allò que pesa una persona o una cosa, que no fa gens de força cap amunt, pes mort. No el puc alçar, aquest sac: té massa sospès.

->sospesable

■sospesable

[de sospesar]

adj Que pot ésser sospesat.

->sospesador

■sospesador -a

[de sospesar]

m i f Persona que sospesa.

->sospesament

■sospesament

[de sospesar]

m 1 Acció de sospesar;

2 l’efecte.

->sospesar

■sospesar

[de sots- i pesar²; 1a FONT: 1575, DPou.]

v tr 1 Aixecar amb la mà i sostenir un moment alguna cosa per formar-se una idea aproximada del que pesa. Les boles són massisses: sospesa’n una i ho veuràs.

2 fig Examinar atentament per calcular el valor, la importància, el perill, etc., d’una cosa. Cal que sospesem bé el pro i el contra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sospesar

GERUNDI: sospesant

PARTICIPI: sospesat, sospesada, sospesats, sospesades

INDICATIU PRESENT: sospeso, sospeses, sospesa, sospesem, sospeseu, sospesen

INDICATIU IMPERFET: sospesava, sospesaves, sospesava, sospesàvem, sospesàveu, sospesaven

INDICATIU PASSAT: sospesí, sospesares, sospesà, sospesàrem, sospesàreu, sospesaren

INDICATIU FUTUR: sospesaré, sospesaràs, sospesarà, sospesarem, sospesareu, sospesaran

INDICATIU CONDICIONAL: sospesaria, sospesaries, sospesaria, sospesaríem, sospesaríeu, sospesarien

SUBJUNTIU PRESENT: sospesi, sospesis, sospesi, sospesem, sospeseu, sospesin

SUBJUNTIU IMPERFET: sospesés, sospesessis, sospesés, sospeséssim, sospeséssiu, sospesessin

IMPERATIU: sospesa, sospesi, sospesem, sospeseu, sospesin

->sospir

■sospir

[de sospirar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 FISIOL ANIM i PSIC Inspiració profunda seguida d’una expiració audible, deguda moltes vegades a estats anímics.

2 el darrer sospir El sospir d’una persona en morir.

->sospirall

■sospirall

[de sospirar]

m CONSTR Respirall, respirador.

->sospirar

■sospirar

[del ll. sŭspīrare, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr 1 Fer un sospir o sospirs. De tant en tant sospira: troba a faltar sa filla.

2 fig 1 Expressar un desig angoixós, delir-se, per una cosa. Tots sospiràvem pel nostre retorn a la pàtria.

2 sospirar per (algú) Amar-lo en extrem.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sospirar

GERUNDI: sospirant

PARTICIPI: sospirat, sospirada, sospirats, sospirades

INDICATIU PRESENT: sospiro, sospires, sospira, sospirem, sospireu, sospiren

INDICATIU IMPERFET: sospirava, sospiraves, sospirava, sospiràvem, sospiràveu, sospiraven

INDICATIU PASSAT: sospirí, sospirares, sospirà, sospiràrem, sospiràreu, sospiraren

INDICATIU FUTUR: sospiraré, sospiraràs, sospirarà, sospirarem, sospirareu, sospiraran

INDICATIU CONDICIONAL: sospiraria, sospiraries, sospiraria, sospiraríem, sospiraríeu, sospirarien

SUBJUNTIU PRESENT: sospiri, sospiris, sospiri, sospirem, sospireu, sospirin

SUBJUNTIU IMPERFET: sospirés, sospiressis, sospirés, sospiréssim, sospiréssiu, sospiressin

IMPERATIU: sospira, sospiri, sospirem, sospireu, sospirin

->sospirós

■sospirós -osa

[de sospirar]

adj Que sospira.

->sospita

■sospita

[de sospitar; 1a FONT: 1259]

f 1 1 Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte.

2 Temença del qui sospita d’algú. Despertar una cosa sospites.

2 Aparença, indici, que fa sospitar alguna cosa. Que això sigui així, ningú no en pot tenir la més lleu sospita.

->sospitable

■sospitable

[de sospitar]

adj Susceptible d’ésser sospitat.

->sospitar

■sospitar

[del ll. sŭspĕctare, íd., freqŭentatiu de suspicĕre ‘mirar de baix a dalt’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 intr Presumir per algun indici o alguna aparença que algú és culpable. Ella era la culpable, i ningú no en sospitava.

2 tr Tots sospitàvem que ell era el culpable. Res no permetia de sospitar que les inundacions havien de recomençar.

2 intr Desconfiar, recelar. És una dona recelosa que sospita de tothom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sospitar

GERUNDI: sospitant

PARTICIPI: sospitat, sospitada, sospitats, sospitades

INDICATIU PRESENT: sospito, sospites, sospita, sospitem, sospiteu, sospiten

INDICATIU IMPERFET: sospitava, sospitaves, sospitava, sospitàvem, sospitàveu, sospitaven

INDICATIU PASSAT: sospití, sospitares, sospità, sospitàrem, sospitàreu, sospitaren

INDICATIU FUTUR: sospitaré, sospitaràs, sospitarà, sospitarem, sospitareu, sospitaran

INDICATIU CONDICIONAL: sospitaria, sospitaries, sospitaria, sospitaríem, sospitaríeu, sospitarien

SUBJUNTIU PRESENT: sospiti, sospitis, sospiti, sospitem, sospiteu, sospitin

SUBJUNTIU IMPERFET: sospités, sospitessis, sospités, sospitéssim, sospitéssiu, sospitessin

IMPERATIU: sospita, sospiti, sospitem, sospiteu, sospitin

->sospitós

■sospitós -osa

[de sospitar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj Que dóna motiu a sospitar.

->sospitosament

■sospitosament

[de sospitós]

adv D’una manera sospitosa.

->sostenibilitat

sostenibilitat

f ECOL i ECON Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.

->sostenible

■sostenible

[de sostenir]

adj 1 Que pot ésser sostingut.

2 ECOL 1 Que permet la regeneració dels recursos o del medi. Creixement sostenible.

2 desenvolupament sostenible ECON Sostenibilitat.

->sostenidor

■sostenidor -a

[de sostenir; 1a FONT: s. XV]

1 adj i m i f Que sosté.

2 m pl INDUM Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits.

3 m HERÀLD Cadascuna de les figures humanes, animals o d’altra mena que aguanten o acompanyen un escut.

->sosteniment

■sosteniment

[de sostenir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de sostenir.

2 vocal de sosteniment LING Element vocàlic, anomenat també anaptíctic, que es forma espontàniament i al marge de l’etimologia per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics o vocàlics de difícil realització o distinció.

->sostenint

■sostenint

adj HERÀLD 1 Dit de la peça que porta un moble o una figura unida al damunt.

2 Dit del cap o del peu d’un escut el terç superior del qual és d’un esmalt diferent del seu i de l’esmalt del camper.

->sostenir

■sostenir

[del ll. sustinēre, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

v* 1 1 intr Aguantar totalment o parcialment el pes, resistir a la tendència a desplaçar-se d’una cosa. Dues columnes sostenen sengles escultures. El sostenia pel braç i l’impedia que se n’anés.

2 pron Sostenir-se amb crosses. Sostenir-se a flor d’aigua.

2 tr 1 fig Ajudar algú o alguna cosa perquè no defalleixi, no decaigui, no s’abaixi, etc. Aquest aliment li sostindrà les forces. Procurar sostenir el coratge dels soldats. Sostenir una empresa. Sostenir una proposició, una doctrina, una opinió. Sostenir la veu, el to. Amb un esforç sostingut.

2 Defensar (una idea, una opinió o una doctrina), insistint a afirmar-la contra qui la nega. L’acusat va sostenir sempre la seva innocència.

3 Mantenir. Vam sostenir una llarga conversa.

3 tr 1 Resistir l’esforç d’algú o d’alguna cosa. Un dic per a sostenir l’empenta de l’aigua. El cadafal no va poder sostenir el pes de la gent.

2 fig Sostenir l’assalt dels enemics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sostenir

GERUNDI: sostenint

PARTICIPI: sostingut, sostinguda, sostinguts, sostingudes

INDICATIU PRESENT: sostinc, sostens, sosté, sostenim, sosteniu, sostenen

INDICATIU IMPERFET: sostenia, sostenies, sostenia, sosteníem, sosteníeu, sostenien

INDICATIU PASSAT: sostinguí, sostingueres, sostingué, sostinguérem, sostinguéreu, sostingueren

INDICATIU FUTUR: sostindré, sostindràs, sostindrà, sostindrem, sostindreu, sostindran

INDICATIU CONDICIONAL: sostindria, sostindries, sostindria, sostindríem, sostindríeu, sostindrien

SUBJUNTIU PRESENT: sostingui, sostinguis, sostingui, sostinguem, sostingueu, sostinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sostingués, sostinguessis, sostingués, sostinguéssim, sostinguéssiu, sostinguessin

IMPERATIU: sostén, sostingui, sostinguem, sosteniu, sostinguin

IMPERATIU (alternatiu): sostingues, sostingui, sostinguem, sostingueu, sostinguin

->sostindre

sostindre

[variant de sostenir]

v tr, intr i pron Sostenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sostindre

GERUNDI: sostenint

PARTICIPI: sostingut, sostinguda, sostinguts, sostingudes

INDICATIU PRESENT: sostinc, sostens, sosté, sostenim, sosteniu, sostenen

INDICATIU IMPERFET: sostenia, sostenies, sostenia, sosteníem, sosteníeu, sostenien

INDICATIU PASSAT: sostinguí, sostingueres, sostingué, sostinguérem, sostinguéreu, sostingueren

INDICATIU FUTUR: sostindré, sostindràs, sostindrà, sostindrem, sostindreu, sostindran

INDICATIU CONDICIONAL: sostindria, sostindries, sostindria, sostindríem, sostindríeu, sostindrien

SUBJUNTIU PRESENT: sostingui, sostinguis, sostingui, sostinguem, sostingueu, sostinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sostingués, sostinguessis, sostingués, sostinguéssim, sostinguéssiu, sostinguessin

IMPERATIU: sostén, sostingui, sostinguem, sosteniu, sostinguin

IMPERATIU (alternatiu): sostingues, sostingui, sostinguem, sostingueu, sostinguin

->sostingut

■sostingut -uda

[de sostenir; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que se sosté, que és constant, regular. Un esforç sostingut.

2 adj FON Dit de la consonant palatalitzada que acústicament presenta un lleu augment freqüencial als formants més alts.

3 adj HERÀLD 1 Dit de la càrrega que en porta una altra al dessota unida a ella.

2 Dit del cap o del peu d’un escut el terç inferior del qual és d’un esmalt diferent del seu i de l’esmalt del camper. Aleshores hom diu que és sostingut d’una cinta.

4 m MÚS 1 Nota afectada per una diesi.

2 diesi 2.

->sostracció

■sostracció

Part. sil.: sos_trac_ci_ó

[del ll. substractio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de sostreure o de sostreure’s;

2 l’efecte.

2 ARIT Subtracció.

->sostractiu

■sostractiu -iva

Part. sil.: sos_trac_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. substractus, -a, -um, participi de substrahĕre ‘sostraure’]

adj Subtractiu.

->sostrada

■sostrada

[de sostrar]

f CONSTR Conjunt de peces que formen el sostre o la coberta d’una casa, d’un edifici.

->sostral

sostral

[de sostre]

m CONSTR Sostre, coberta d’un edifici o d’una cambra.

->sostrar

■sostrar

[del ll. vg. *sŭbstrāre, substitut del ll. sŭbsternĕre ‘estendre a sota, fer un jaç’, format a partir del participi substratus]

v tr CONSTR Ensostrar, fer el sostre d’una casa, d’un edifici, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sostrar

GERUNDI: sostrant

PARTICIPI: sostrat, sostrada, sostrats, sostrades

INDICATIU PRESENT: sostro, sostres, sostra, sostrem, sostreu, sostren

INDICATIU IMPERFET: sostrava, sostraves, sostrava, sostràvem, sostràveu, sostraven

INDICATIU PASSAT: sostrí, sostrares, sostrà, sostràrem, sostràreu, sostraren

INDICATIU FUTUR: sostraré, sostraràs, sostrarà, sostrarem, sostrareu, sostraran

INDICATIU CONDICIONAL: sostraria, sostraries, sostraria, sostraríem, sostraríeu, sostrarien

SUBJUNTIU PRESENT: sostri, sostris, sostri, sostrem, sostreu, sostrin

SUBJUNTIU IMPERFET: sostrés, sostressis, sostrés, sostréssim, sostréssiu, sostressin

IMPERATIU: sostra, sostri, sostrem, sostreu, sostrin

->sostraure

■sostraure

Part. sil.: sos_trau_re

[del ll. substrahĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v [p p sostret -a] tr Sostreure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sostraure

GERUNDI: sostraient

PARTICIPI: sostret, sostreta, sostrets, sostretes

INDICATIU PRESENT: sostrac, sostraus, sostrau, sostraiem, sostraieu, sostrauen

INDICATIU IMPERFET: sostreia, sostreies, sostreia, sostrèiem, sostrèieu, sostreien

INDICATIU PASSAT: sostraguí, sostragueres, sostragué, sostraguérem, sostraguéreu, sostragueren

INDICATIU FUTUR: sostrauré, sostrauràs, sostraurà, sostraurem, sostraureu, sostrauran

INDICATIU CONDICIONAL: sostrauria, sostrauries, sostrauria, sostrauríem, sostrauríeu, sostraurien

SUBJUNTIU PRESENT: sostragui, sostraguis, sostragui, sostraguem, sostragueu, sostraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sostragués, sostraguessis, sostragués, sostraguéssim, sostraguéssiu, sostraguessin

IMPERATIU: sostrau, sostragui, sostraguem, sostraieu, sostraguin

->sostre

■sostre

[de sostrar; 1a FONT: c. 1300]

1 1 m CONSTR Part interior d’una casa, d’una habitació o d’una altra construcció, que la limita per dalt (en oposició al sòl o paviment, que la limita per baix).

2 dormir sota sostre m Dormir a cobert.

3 sense sostre m i f Persona sense llar que viu al carrer en una situació de marginació.

2 m p ext 1 Part inferior i superior d’una cavitat, d’un vehicle, d’un recipient, etc.

2 Altura, magnitud màxima que assoleix o pot assolir una cosa. Han escalat el sostre del món (l’Himàlaia). El sostre salarial, competencial.

3 baix de sostre fig i D’escassa intel·ligència, de concepció escarransida.

3 m 1 De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal, en una mateixa de les zones horitzontals en què estan separades per alguna cosa. Les arengades estan disposades a sostres al barril.

2 ADOB Cadascun dels gruixos o capes d’escorça que es dipositen sobre les peces o pells en fer la colga per a adobar-les.

4 m AERON Altura màxima que pot assolir un aerodina, funció de la seva càrrega alar i de la potència dels seus motors.

5 m AERON i METEOR 1 Situació atmosfèrica en la qual els núvols són per sota dels 3 000 m i cobreixen més de la meitat del cel.

2 Capa més baixa dels núvols.

6 m ESPORT En escalada, sobreplom horitzontal i pla.

7 m GEOL Part superior d’una capa en el moment de dipositar-se.

->sostremort

■sostremort

[de sostre i mort²; 1a FONT: 1915, DAg.]

m CONSTR Golfa no aprofitable a causa de la poca separació entre el sostre més alt de l’edifici i la teulada o coberta.

->sostreta

■sostreta

[de sostreure]

f 1 Acció de sostreure.

2 Cosa sostreta.

->sostreure

■sostreure

Part. sil.: sos_treu_re

[variant de sostraure; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

[p p sostret -a] v 1 tr 1 Treure una part d’una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d’algú. No li sostreguis mèrit.

2 ARIT Fer una subtracció, restar.

2 1 tr Emparar-se d’una cosa d’altri perquè no pugui servir-se’n o exercir-hi una acció. Em van sostreure una carta que els comprometia. Sostreure algú a les mirades de la gent.

2 tr Robar fraudulentament. Em van sostreure la cartera.

3 pron Sostreure’s a una obligació, a una persecució. Sostreure’s als aplaudiments de la multitud.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sostreure

GERUNDI: sostraient

PARTICIPI: sostret, sostreta, sostrets, sostretes

INDICATIU PRESENT: sostrec, sostreus, sostreu, sostraiem, sostraieu, sostreuen

INDICATIU IMPERFET: sostreia, sostreies, sostreia, sostrèiem, sostrèieu, sostreien

INDICATIU PASSAT: sostraguí, sostragueres, sostragué, sostraguérem, sostraguéreu, sostragueren

INDICATIU FUTUR: sostrauré, sostrauràs, sostraurà, sostraurem, sostraureu, sostrauran

INDICATIU CONDICIONAL: sostrauria, sostrauries, sostrauria, sostrauríem, sostrauríeu, sostraurien

SUBJUNTIU PRESENT: sostregui, sostreguis, sostregui, sostraguem, sostragueu, sostreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sostragués, sostraguessis, sostragués, sostraguéssim, sostraguéssiu, sostraguessin

IMPERATIU: sostreu, sostregui, sostraguem, sostraieu, sostreguin

->sot

■sot

[d’un preromà mediterrani *tsotto, tsotta, íd.; 1a FONT: c. 1500]

m 1 Clot.

2 Petita depressió del terreny que s’entolla quan plou. Vaig ficar el peu en un sot ple d’aigua.

3 Vall petita. El sot de Giberola.

4 1 Fossa, tomba.

2 anar al sot Morir.

->sot.

sot.

abrev soterrani.

->sota¹

■sota¹

m Part inferior d’una cosa. El sota d’un cotxe. Un pla al sota d’uns grans cingles.

->sota²

■sota²

[substantivació de la preposició sota²]

f 1 Acció de capbussar-se, de submergir-se totalment a l’aigua. Fer una sota.

2 JOCS En cada coll del joc de cartes, la superior al nou i inferior al cavall, que porta estampada una figura de patge.

->sota³

■sota³

[del ll. vg. *sŭbta, variant del ll. cl. sŭbtus, íd. (origen de la variant cat. ant. sots), segons el model del ll. infra i d’altres duplicats ll. com super/supra, inter/intra, circum/circa, foris/foras; 1a FONT: s. XIII]

1 1 prep Davall. S’assegué sota un arbre.

2 adv Davall, dessota. L’un era sobre, l’altre sota.

2 prep fig Servir sota les ordres d’algú. Redactat sota la seva direcció. Estar sota la protecció d’algú.

->sota-

■sota-

Prefix, del llatí subta, utilitzat com a primer element en la composició de mots, significant la peça o part situada immediatament dessota de la designada pel segon element del compost. Ex.: sotacinta, sotacor.

->sotabanc

■sotabanc

[de banc; 1a FONT: 1839, DLab.]

m CONSTR Filada feta sobre la cornisa per alçar l’arrencada d’una volta o d’un arc i deixar-ne visible tot l’intradós.

->sotabarba

■sotabarba

[de barba; 1a FONT: 1915, DAg.]

m [o f] ANAT ANIM Barballera, bossa carnosa que es forma de vegades entre el mentó i el coll.

->sotabatà

■sotabatà

m TÈXT Sotabatan.

->sotabatan

sotabatan

m TÈXT En la filatura, impureses que el batan separa del cotó.

->sotabocal

sotabocal

m CONSTR NAV Peça de fusta que forma part del folre d’una embarcació menor i que s’estén de proa a popa per sota del bocal.

->sotabosc

■sotabosc

[de bosc; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m GEOBOT Conjunt de plantes herbàcies i arbustives que formen els estrats inferiors del bosc.

->sotabraga

sotabraga

[de braga; 1a FONT: 1640]

f TRANSP Peça de ferro a manera d’argolla que subjecta el fusell al braç del carro.

->sotacarda

sotacarda

f TÈXT Llavors barrejades amb borra que se separen del cotó en el treball de la carda.

->sotacel

sotacel

[de cel]

m Cortineta de núvols poc visibles arran de l’horitzó marí.

->sotacinta

■sotacinta

f CONSTR NAV Taula que va sota la cinta del buc d’una embarcació.

->sotacopa

■sotacopa

[de copa]

f [o m] Plat amb peu en què hom porta les copes o els gots amb què serveix la beguda.

->sotacor

■sotacor

[de cor²]

m Lloc d’un temple situat sota el cor.

->sotaeiximent

sotaeiximent

Part. sil.: so_ta_ei_xi_ment

m INFORM Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— no arriba, en valor absolut, a poder ésser representat amb xifres significatives de la notació numèrica escollida.

->sotaeixir

sotaeixir

Part. sil.: so_ta_ei_xir

v intr INFORM Un resultat semielaborat, causar un sotaeiximent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotaeixir

GERUNDI: sotaeixint

PARTICIPI: sotaeixit, sotaeixida, sotaeixits, sotaeixides

INDICATIU PRESENT: sotaïxo, sotaïxes, sotaïx, sotaeixim, sotaeixiu, sotaïxen

INDICATIU IMPERFET: sotaeixia, sotaeixies, sotaeixia, sotaeixíem, sotaeixíeu, sotaeixien

INDICATIU PASSAT: sotaeixí, sotaeixires, sotaeixí, sotaeixírem, sotaeixíreu, sotaeixiren

INDICATIU FUTUR: sotaeixiré, sotaeixiràs, sotaeixirà, sotaeixirem, sotaeixireu, sotaeixiran

INDICATIU CONDICIONAL: sotaeixiria, sotaeixiries, sotaeixiria, sotaeixiríem, sotaeixiríeu, sotaeixirien

SUBJUNTIU PRESENT: sotaïxi, sotaïxis, sotaïxi, sotaeixim, sotaeixiu, sotaïxin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotaeixís, sotaeixissis, sotaeixís, sotaeixíssim, sotaeixíssiu, sotaeixissin

IMPERATIU: sotaïx, sotaïxi, sotaeixim, sotaeixiu, sotaïxin

->sotaescrit

■sotaescrit -a

Part. sil.: so_ta_es_crit

[de sotaescriure; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj i m i f Que signa, subscriu al capdavall d’un escrit; infrascrit.

->sotaescriure

■sotaescriure

Part. sil.: so_ta_es_criu_re

[de escriure; 1a FONT: 1575, DPou.]

v tr Escriure a sota; subscriure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotaescriure

GERUNDI: sotaescrivint

PARTICIPI: sotaescrit, sotaescrita, sotaescrits, sotaescrites

INDICATIU PRESENT: sotaescric, sotaescrius, sotaescriu, sotaescrivim, sotaescriviu, sotaescriuen

INDICATIU IMPERFET: sotaescrivia, sotaescrivies, sotaescrivia, sotaescrivíem, sotaescrivíeu, sotaescrivien

INDICATIU PASSAT: sotaescriví, sotaescrivires, sotaescriví, sotaescrivírem, sotaescrivíreu, sotaescriviren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): sotaescriguí, sotaescrigueres, sotaescrigué, sotaescriguérem, sotaescriguéreu, sotaescrigueren

INDICATIU FUTUR: sotaescriuré, sotaescriuràs, sotaescriurà, sotaescriurem, sotaescriureu, sotaescriuran

INDICATIU CONDICIONAL: sotaescriuria, sotaescriuries, sotaescriuria, sotaescriuríem, sotaescriuríeu, sotaescriurien

SUBJUNTIU PRESENT: sotaescrigui, sotaescriguis, sotaescrigui, sotaescriguem, sotaescrigueu, sotaescriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotaescrivís, sotaescrivissis, sotaescrivís, sotaescrivíssim, sotaescrivíssiu, sotaescrivissin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): sotaescrigués, sotaescriguessis, sotaescrigués, sotaescriguéssim, sotaescriguéssiu, sotaescriguessin

IMPERATIU: sotaescriu, sotaescrigui, sotaescriguem, sotaescriviu, sotaescriguin

->sotaexcitació

sotaexcitació

Part. sil.: so_ta_ex_ci_ta_ci_ó

f ELECTROT Excitació d’una màquina elèctrica per sota del valor normal d’excitació.

->sotaexcitar

sotaexcitar

Part. sil.: so_ta_ex_ci_tar

v tr ELECTROT Produir una sotaexcitació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotaexcitar

GERUNDI: sotaexcitant

PARTICIPI: sotaexcitat, sotaexcitada, sotaexcitats, sotaexcitades

INDICATIU PRESENT: sotaexcito, sotaexcites, sotaexcita, sotaexcitem, sotaexciteu, sotaexciten

INDICATIU IMPERFET: sotaexcitava, sotaexcitaves, sotaexcitava, sotaexcitàvem, sotaexcitàveu, sotaexcitaven

INDICATIU PASSAT: sotaexcití, sotaexcitares, sotaexcità, sotaexcitàrem, sotaexcitàreu, sotaexcitaren

INDICATIU FUTUR: sotaexcitaré, sotaexcitaràs, sotaexcitarà, sotaexcitarem, sotaexcitareu, sotaexcitaran

INDICATIU CONDICIONAL: sotaexcitaria, sotaexcitaries, sotaexcitaria, sotaexcitaríem, sotaexcitaríeu, sotaexcitarien

SUBJUNTIU PRESENT: sotaexciti, sotaexcitis, sotaexciti, sotaexcitem, sotaexciteu, sotaexcitin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotaexcités, sotaexcitessis, sotaexcités, sotaexcitéssim, sotaexcitéssiu, sotaexcitessin

IMPERATIU: sotaexcita, sotaexciti, sotaexcitem, sotaexciteu, sotaexcitin

->sotaexposició

sotaexposició

Part. sil.: so_ta_ex_po_si_ci_ó

[de exposició]

f FOTOG Subexposició.

->sotagola

■sotagola

[de gola]

f Corretja de la brida que passa per sota la gola del cavall.

->sotagot

sotagot

m rodal 1 2.

->sotaiguar

■sotaiguar

Part. sil.: so_tai_guar

[de sota- i aigua]

v tr Regar o mullar un bancal, un terreny, etc., l’aigua que passa pel del costat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotaiguar

GERUNDI: sotaiguant

PARTICIPI: sotaiguat, sotaiguada, sotaiguats, sotaiguades

INDICATIU PRESENT: sotaiguo, sotaigües, sotaigua, sotaigüem, sotaigüeu, sotaigüen

INDICATIU IMPERFET: sotaiguava, sotaiguaves, sotaiguava, sotaiguàvem, sotaiguàveu, sotaiguaven

INDICATIU PASSAT: sotaigüí, sotaiguares, sotaiguà, sotaiguàrem, sotaiguàreu, sotaiguaven

INDICATIU FUTUR: sotaiguaré, sotaiguaràs, sotaiguarà, sotaiguarem, sotaiguareu, sotaiguaran

INDICATIU CONDICIONAL: sotaiguaria, sotaiguaries, sotaiguaria, sotaiguaríem, sotaiguaríeu, sotaiguarien

SUBJUNTIU PRESENT: sotaigüi, sotaigüis, sotaigüi, sotaigüem, sotaigüeu, sotaigüin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotaigüés, sotaigüessis, sotaigüés, sotaigüéssim, sotaigüéssiu, sotaigüessin

IMPERATIU: sotaigua, sotaigüi, sotaigüem, sotaigüeu, sotaigüin

->sotal

■sotal

[de sot]

m Sot, clotada.

->sotalada

■sotalada

[de sotal; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Clotada.

->sotàlia

■sotàlia

Part. sil.: so_tà_li_a

m ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids (Sotalia sp), de llargada i pes considerables, de cos poc esvelt i arrodonit, amb el musell ben diferenciat i llarg, de coloració grisa o blanquinosa, que hom coneix també com a dofí fluvial, perquè habita a les desembocadures dels rius.

->sotallenyós

sotallenyós -osa

adj BOT Dit de la planta o de la tija llenyoses solament a la base.

->sotamà

■sotamà

[de mà]

Mot emprat en l’expressió de sotamà loc adv D’amagat d’algú en un afer que l’afecta, en què intervé. Li va fer arribar de sotamà una capsa de cigars.

->sotamànega

■sotamànega

[de mànega]

f Sotamàniga.

->sotamàniga

■sotamàniga

[de màniga]

f En una màniga de dues peces, la que ve sota l’aixella.

->sotamola

■sotamola

f Mola de sota, fixa, d’un molí; sotana.

->sotana

■sotana

[substantivació d’una forma adjectival ant. sotà, -ana, der. de sota²; 1a FONT: s. XV]

1 f INDUM Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics.

2 f Cara inferior d’un matalàs, d’una alforja, etc.

3 adj f i f Dit de la mola inferior, fixa, d’un molí.

4 adj f i f Dit de cadascuna de les teules que formen part de la canalera.

->sotaplujar

■sotaplujar

[variant de soplujar, amb el prefix sota-]

v tr i pron Aixoplugar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotaplujar

GERUNDI: sotaplujant

PARTICIPI: sotaplujat, sotaplujada, sotaplujats, sotaplujades

INDICATIU PRESENT: sotaplujo, sotapluges, sotapluja, sotaplugem, sotaplugeu, sotaplugen

INDICATIU IMPERFET: sotaplujava, sotaplujaves, sotaplujava, sotaplujàvem, sotaplujàveu, sotaplujaven

INDICATIU PASSAT: sotaplugí, sotaplujares, sotaplujà, sotaplujàrem, sotaplujàreu, sotaplujaren

INDICATIU FUTUR: sotaplujaré, sotaplujaràs, sotaplujarà, sotaplujarem, sotaplujareu, sotaplujaran

INDICATIU CONDICIONAL: sotaplujaria, sotaplujaries, sotaplujaria, sotaplujaríem, sotaplujaríeu, sotaplujarien

SUBJUNTIU PRESENT: sotaplugi, sotaplugis, sotaplugi, sotaplugem, sotaplugeu, sotaplugin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotaplugés, sotaplugessis, sotaplugés, sotaplugéssim, sotaplugéssiu, sotaplugessin

IMPERATIU: sotapluja, sotaplugi, sotaplugem, sotaplugeu, sotaplugin

->sotapont

■sotapont

[de sota- i pont]

m CONSTR Fusta que, disposada horitzontalment i recolzada en un peu dret o en dues tornapuntes, suporta la cara inferior d’una biga per tal de reforçar-la.

->sotapopa

sotapopa

[de popa¹]

m MAR Indret arrecerat sota la coberta d’una barca, a popa.

->sotaposar

■sotaposar

[de posar; 1a FONT: 1546]

v tr 1 Posar algú per sota d’altres en consideració, en rang, en autoritat, etc. Ens han sotaposat a la nova subdirectora.

2 Posposar.

3 Subordinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotaposar

GERUNDI: sotaposant

PARTICIPI: sotaposat, sotaposada, sotaposats, sotaposades

INDICATIU PRESENT: sotaposo, sotaposes, sotaposa, sotaposem, sotaposeu, sotaposen

INDICATIU IMPERFET: sotaposava, sotaposaves, sotaposava, sotaposàvem, sotaposàveu, sotaposaven

INDICATIU PASSAT: sotaposí, sotaposares, sotaposà, sotaposàrem, sotaposàreu, sotaposaren

INDICATIU FUTUR: sotaposaré, sotaposaràs, sotaposarà, sotaposarem, sotaposareu, sotaposaran

INDICATIU CONDICIONAL: sotaposaria, sotaposaries, sotaposaria, sotaposaríem, sotaposaríeu, sotaposarien

SUBJUNTIU PRESENT: sotaposi, sotaposis, sotaposi, sotaposem, sotaposeu, sotaposin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotaposés, sotaposessis, sotaposés, sotaposéssim, sotaposéssiu, sotaposessin

IMPERATIU: sotaposa, sotaposi, sotaposem, sotaposeu, sotaposin

->sotaproa

sotaproa

Part. sil.: so_ta_pro_a

[de proa; 1a FONT: c. 1925]

m MAR Mena de caseta sota la coberta d’una barca, a proa, per a desar-hi els arreus.

->sotaselvà

sotaselvà -ana

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al sotaselvà.

2 m Subdialecte del romanx, parlat a Sutselva, al cantó suís dels Grisons.

->sotasignat

■sotasignat -ada

[de signar]

adj i m i f Que signa al peu d’un escrit; infrascrit.

->sotateler

■sotateler

m TÈXT Caps i borra barrejats que es dipositen en els telers durant llur funcionament.

->sotatesta

■sotatesta

f FUST i EMBAL Cadascun dels cèrcols d’un bocoi que van immediatament al costat dels de testa.

->sotateulada

■sotateulada

Part. sil.: so_ta_teu_la_da

[de teulada]

m CONSTR Golfes, sostremort o pis situat immediatament sota la teulada.

->sotavent

■sotavent

[de vent; 1a FONT: 1803, DEst.]

m MAR Costat oposat al sobrevent.

->sotaventrera

■sotaventrera

[de ventrera; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Corretja que subjecta el bast passant per sota el ventre de l’animal, cingla.

->sotavolta

■sotavolta

[de volta]

f CONSTR 1 Intradós.

2 Porxada.

->sotbatre

■sotbatre

[de sots- i batre; 1a FONT: 1932, DFa.]

v tr Sotragar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotbatre

GERUNDI: sotbatent

PARTICIPI: sotbatut, sotbatuda, sotbatuts, sotbatudes

INDICATIU PRESENT: sotbato, sotbats, sotbat, sotbatem, sotbateu, sotbaten

INDICATIU IMPERFET: sotbatia, sotbaties, sotbatia, sotbatíem, sotbatíeu, sotbatien

INDICATIU PASSAT: sotbatí, sotbateres, sotbaté, sotbatérem, sotbatéreu, sotbateren

INDICATIU FUTUR: sotbatré, sotbatràs, sotbatrà, sotbatrem, sotbatreu, sotbatran

INDICATIU CONDICIONAL: sotbatria, sotbatries, sotbatria, sotbatríem, sotbatríeu, sotbatrien

SUBJUNTIU PRESENT: sotbati, sotbatis, sotbati, sotbatem, sotbateu, sotbatin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotbatés, sotbatessis, sotbatés, sotbatéssim, sotbatéssiu, sotbatessin

IMPERATIU: sotbat, sotbati, sotbatem, sotbateu, sotbatin

->sotbatuda

■sotbatuda

[de sotbatre]

f Sotragada.

->soterí

■soterí

m ORNIT Cabusset.

->soteriologia

■soteriologia

Part. sil.: so_te_ri_o_lo_gi_a

[del gr. sōtḗrion ‘salvació, salut’ i -logia]

f RELIG i CRIST Doctrina de la salvació inclosa generalment en un context religiós determinat.

->soteriològic

soteriològic -a

Part. sil.: so_te_ri_o_lò_gic

[de soteriologia]

adj RELIG i CRIST Relatiu o pertanyent a la soteriologia.

->soterrament

■soterrament

[de soterrar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Acció de soterrar.

->soterrani

■soterrani -ània

[del ll. subterraneus, -a, -um ‘subterrani’, substantivat; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

1 adj [abrev sot.] Que és sota terra.

2 m CONSTR Habitació, espai, recinte, situat per sota de la rasant del carrer.

->soterrar

■soterrar

[del b. ll. subterrare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr 1 Colgar sota terra; enterrar. Soterrar un bagul.

2 esp Enterrar un mort. Van soterrar els caiguts en la batalla allà mateix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: soterrar

GERUNDI: soterrant

PARTICIPI: soterrat, soterrada, soterrats, soterrades

INDICATIU PRESENT: soterro, soterres, soterra, soterrem, soterreu, soterren

INDICATIU IMPERFET: soterrava, soterraves, soterrava, soterràvem, soterràveu, soterraven

INDICATIU PASSAT: soterrí, soterrares, soterrà, soterràrem, soterràreu, soterraren

INDICATIU FUTUR: soterraré, soterraràs, soterrarà, soterrarem, soterrareu, soterraran

INDICATIU CONDICIONAL: soterraria, soterraries, soterraria, soterraríem, soterraríeu, soterrarien

SUBJUNTIU PRESENT: soterri, soterris, soterri, soterrem, soterreu, soterrin

SUBJUNTIU IMPERFET: soterrés, soterressis, soterrés, soterréssim, soterréssiu, soterressin

IMPERATIU: soterra, soterri, soterrem, soterreu, soterrin

->sotil

■sotil

[del ll. sŭbtīlis ‘prim, subtil’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj De condició inferior, que és poca cosa, insignificant.

->sòtil

■sòtil

[variant mallorquina de sòtol, per influx mossàrab]

m CONSTR Conjunt de materials, disposats horitzontalment, que separen dues habitacions sobreposades, dos pisos immediats, i serveixen de sostre al de sota i de paviment al de sobre.

->sotilesa

■sotilesa

[de sotil; 1a FONT: s. XVII, Boades]

f Qualitat de sotil.

->sotjador

■sotjador -a

[de sotjar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Que sotja.

->sotjar

■sotjar

[del fr. ant. i dial. soschier ‘espiar’ i oc. souschà ‘badar’, del ll. süspicari ‘sospitar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Observar, amb cautela o d’amagat, algú o alguna cosa estant amatent al que pugui esdevenir-se. El sotjava des de l’altra banda del carrer, pendent dels seus moviments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotjar

GERUNDI: sotjant

PARTICIPI: sotjat, sotjada, sotjats, sotjades

INDICATIU PRESENT: sotjo, sotges, sotja, sotgem, sotgeu, sotgen

INDICATIU IMPERFET: sotjava, sotjaves, sotjava, sotjàvem, sotjàveu, sotjaven

INDICATIU PASSAT: sotgí, sotjares, sotjà, sotjàrem, sotjàreu, sotjaren

INDICATIU FUTUR: sotjaré, sotjaràs, sotjarà, sotjarem, sotjareu, sotjaran

INDICATIU CONDICIONAL: sotjaria, sotjaries, sotjaria, sotjaríem, sotjaríeu, sotjarien

SUBJUNTIU PRESENT: sotgi, sotgis, sotgi, sotgem, sotgeu, sotgin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotgés, sotgessis, sotgés, sotgéssim, sotgéssiu, sotgessin

IMPERATIU: sotja, sotgi, sotgem, sotgeu, sotgin

->sotmetiment

■sotmetiment

[de sotmetre]

m 1 Acció de sotmetre o de sotmetre’s;

2 l’efecte.

->sotmetre

■sotmetre

[del ll. sŭbmĭttĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Posar algú o alguna cosa, generalment per força, sota l’autoritat o el poder d’un mateix o d’altri. Roma sotmeté la Gàl·lia.

2 Lliurar a la decisió, al judici, d’algú. Sotmetre un projecte a l’examen d’algú. Sotmetre una llei a l’aprovació del parlament.

3 Lliurar una persona o una cosa a l’acció d’algú o de quelcom. Sotmetre un malalt a un tractament. Sotmetre una substància a l’acció del foc.

2 pron Sotmetre’s a l’autoritat reial.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotmetre

GERUNDI: sotmetent

PARTICIPI: sotmès, sotmesa, sotmesos, sotmeses

INDICATIU PRESENT: sotmeto, sotmets, sotmet, sotmetem, sotmeteu, sotmeten

INDICATIU IMPERFET: sotmetia, sotmeties, sotmetia, sotmetíem, sotmetíeu, sotmetien

INDICATIU PASSAT: sotmetí, sotmeteres, sotmeté, sotmetérem, sotmetéreu, sotmeteren

INDICATIU FUTUR: sotmetré, sotmetràs, sotmetrà, sotmetrem, sotmetreu, sotmetran

INDICATIU CONDICIONAL: sotmetria, sotmetries, sotmetria, sotmetríem, sotmetríeu, sotmetrien

SUBJUNTIU PRESENT: sotmeti, sotmetis, sotmeti, sotmetem, sotmeteu, sotmetin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotmetés, sotmetessis, sotmetés, sotmetéssim, sotmetéssiu, sotmetessin

IMPERATIU: sotmet, sotmeti, sotmetem, sotmeteu, sotmetin

->sòtol

■sòtol

[del ll. *sŭbtŭlus ‘soterrani, baix d’un edifici’, der. de subtus ‘dessota’]

m 1 ant CONSTR 1 Fonament d’una paret.

2 Excavació feta per a bastir-hi una paret.

2 Cós 4.

->sotrac

■sotrac

[de sotragar]

m 1 1 Batzegada que experimenta un vehicle o com la que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny.

2 fer sotracs Sotraguejar.

2 Sotragueig.

3 fig Fet d’ésser afectat greument per una desgràcia, per una pèrdua, etc. La notícia de la mort del seu fill va ésser un sotrac molt fort per a ell.

->sotragada

■sotragada

[de sotragar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Sotrac.

->sotragar

■sotragar

[d’un ant. *soldegar ‘fer trontollar’, que hauria passat a soldregar per repercussió de líquides i a sotragar per un influx onomatopeic, trac (v. sorollar)]

v tr Causar un sotrac o sotracs. El va agafar pels braços i el va sotragar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotragar

GERUNDI: sotragant

PARTICIPI: sotragat, sotragada, sotragats, sotragades

INDICATIU PRESENT: sotrago, sotragues, sotraga, sotraguem, sotragueu, sotraguen

INDICATIU IMPERFET: sotragava, sotragaves, sotragava, sotragàvem, sotragàveu, sotragaven

INDICATIU PASSAT: sotraguí, sotragares, sotragà, sotragàrem, sotragàreu, sotragaren

INDICATIU FUTUR: sotragaré, sotragaràs, sotragarà, sotragarem, sotragareu, sotragaran

INDICATIU CONDICIONAL: sotragaria, sotragaries, sotragaria, sotragaríem, sotragaríeu, sotragarien

SUBJUNTIU PRESENT: sotragui, sotraguis, sotragui, sotraguem, sotragueu, sotraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotragués, sotraguessis, sotragués, sotraguéssim, sotraguéssiu, sotraguessin

IMPERATIU: sotraga, sotragui, sotraguem, sotragueu, sotraguin

->sotragueig

■sotragueig

Part. sil.: so_tra_gueig

[de sotraguejar]

m Fet de sotraguejar.

->sotraguejar

■sotraguejar

[de sotragar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Un vehicle ésser sacsejat, sofrir sotracs, a causa de les desigualtats del paviment. Vam passar per un camí en mal estat i el cotxe no parava de sotraguejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotraguejar

GERUNDI: sotraguejant

PARTICIPI: sotraguejat, sotraguejada, sotraguejats, sotraguejades

INDICATIU PRESENT: sotraguejo, sotragueges, sotragueja, sotraguegem, sotraguegeu, sotraguegen

INDICATIU IMPERFET: sotraguejava, sotraguejaves, sotraguejava, sotraguejàvem, sotraguejàveu, sotraguejaven

INDICATIU PASSAT: sotraguegí, sotraguejares, sotraguejà, sotraguejàrem, sotraguejàreu, sotraguejaren

INDICATIU FUTUR: sotraguejaré, sotraguejaràs, sotraguejarà, sotraguejarem, sotraguejareu, sotraguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sotraguejaria, sotraguejaries, sotraguejaria, sotraguejaríem, sotraguejaríeu, sotraguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sotraguegi, sotraguegis, sotraguegi, sotraguegem, sotraguegeu, sotraguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotraguegés, sotraguegessis, sotraguegés, sotraguegéssim, sotraguegéssiu, sotraguegessin

IMPERATIU: sotragueja, sotraguegi, sotraguegem, sotraguegeu, sotraguegin

->sots

■sots

prep ant Sota.

->sots-

■sots-

Prefix, del llatí subtus, emprat, sobretot, per a formar noms que designen càrrecs immediatament inferiors als designats pels noms als quals s’afixa. Ex.: sotsarxiver, sotsbatlle, sotsdiaca, sotsdirector, sotsdelegat, sotsinspector, sotsintendent, sotsprior, sotssecretari.

->sotsarrendador

■sotsarrendador -a

Part. sil.: sots_ar_ren_da_dor

[de sotsarrendar]

m i f DR CIV Persona que dóna alguna cosa en sotsarrendament.

->sotsarrendament

■sotsarrendament

Part. sil.: sots_ar_ren_da_ment

[de sotsarrendar]

m DR CIV 1 1 Acció de sotsarrendar;

2 l’efecte.

2 Contracte de sotsarrendament.

3 Preu de sotsarrendament.

->sotsarrendar

■sotsarrendar

Part. sil.: sots_ar_ren_dar

[de sots- i arrendar]

v tr DR CIV 1 Donar en arrendament a un tercer allò de què hom és arrendatari.

2 Prendre en arrendament una cosa del qui n’és arrendatari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotsarrendar

GERUNDI: sotsarrendant

PARTICIPI: sotsarrendat, sotsarrendada, sotsarrendats, sotsarrendades

INDICATIU PRESENT: sotsarrendo, sotsarrendes, sotsarrenda, sotsarrendem, sotsarrendeu, sotsarrenden

INDICATIU IMPERFET: sotsarrendava, sotsarrendaves, sotsarrendava, sotsarrendàvem, sotsarrendàveu, sotsarrendaven

INDICATIU PASSAT: sotsarrendí, sotsarrendares, sotsarrendà, sotsarrendàrem, sotsarrendàreu, sotsarrendaren

INDICATIU FUTUR: sotsarrendaré, sotsarrendaràs, sotsarrendarà, sotsarrendarem, sotsarrendareu, sotsarrendaran

INDICATIU CONDICIONAL: sotsarrendaria, sotsarrendaries, sotsarrendaria, sotsarrendaríem, sotsarrendaríeu, sotsarrendarien

SUBJUNTIU PRESENT: sotsarrendi, sotsarrendis, sotsarrendi, sotsarrendem, sotsarrendeu, sotsarrendin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotsarrendés, sotsarrendessis, sotsarrendés, sotsarrendéssim, sotsarrendéssiu, sotsarrendessin

IMPERATIU: sotsarrenda, sotsarrendi, sotsarrendem, sotsarrendeu, sotsarrendin

->sotsarrendatari

■sotsarrendatari -ària

Part. sil.: sots_ar_ren_da_ta_ri

[de sotsarrendar]

m i f DR CIV Persona que pren o rep alguna cosa en sotsarrendament.

->sotsbatlle

■sotsbatlle

m HIST Funcionari reial sota les ordres del batlle reial, amb jurisdicció ordinària. Era nomenat pel batlle i la seva condició, com la d’aquest, era local. Tenia cort pròpia amb funcionaris de caràcter executiu (nuncis).

->sotscabiscol

sotscabiscol

m CATOL Dignitat eclesiàstica de les catedrals i col·legiates, derivada de l’antic ofici de cantor o cabiscol segon, anomenat també succentor o sotsxantre.

->sotscabiscolia

sotscabiscolia

Part. sil.: sots_ca_bis_co_li_a

f CATOL Dignitat de sotscabiscol.

->sotsdelegació

■sotsdelegació

Part. sil.: sots_de_le_ga_ci_ó

[de delegació]

f 1 Càrrec de sotsdelegat.

2 Edifici on el sotsdelegat exerceix el seu càrrec.

->sotsdelegat

■sotsdelegat -ada

[de delegat]

m i f Delegat d’un altre.

->sotsdiaca

sotsdiaca

Part. sil.: sots_di_a_ca

[de diaca; 1a FONT: s. XV]

m CRIST Clergue que havia rebut el sotsdiaconat.

->sotsdiaconat

sotsdiaconat

Part. sil.: sots_di_a_co_nat

[de sotsdiaca]

m CRIST Antic orde major, immediatament inferior al diaconat.

->sotsdirector

sotsdirector -a

[de sots- i director]

m i f Director segon.

->sotsemfiteusi

sotsemfiteusi

Part. sil.: sots_em_fi_teu_si

[de sots- i emfiteusi]

f DR CIV CAT Contracte de sotsestabliment de la cosa emfitèutica a terceres persones segons el qual el domini útil resta per al darrer emfiteuta, el domini directe per al primer establiment i els altres establiments resten com a senyors mitjans amb dret a cens en nua percepció, fadiga i lluïsme.

->sotsgovernador

■sotsgovernador -a

[de sots- i governador]

m i f DR ADM Funcionari que substitueix o ajuda el governador en les seves funcions.

->sotsinspecció

■sotsinspecció

Part. sil.: sots_ins_pec_ci_ó

f 1 Càrrec de sotsinspector.

2 Despatx on el sotsinspector exerceix el seu càrrec.

->sotsinspector

■sotsinspector -a

Part. sil.: sots_ins_pec_tor

[de inspector]

m i f Funcionari, militar, immediatament inferior a l’inspector.

->sotsintendència

■sotsintendència

Part. sil.: sots_in_ten_dèn_ci_a

f HIST Divisió administrativa creada al Principat durant la guerra del Francès com a subdivisió de les intendències de finances.

->sotsintendent

■sotsintendent

Part. sil.: sots_in_ten_dent

m HIST Persona que presidia cadascuna de les sotsintendències.

->sotsllegat

sotsllegat

m DR CIV CAT Llegat amb el qual és gravat un legatari.

->sotsllogater

■sotsllogater -a

[de sots- i llogater]

m i f DR CIV Rellogat.

->sotsobrar

■sotsobrar

[de sotsobre; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 tr Fer caure a terra i subjectar sota seu un adversari.

2 intr NÀUT Tombar-se una embarcació sobre un costat fent mitja volta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sotsobrar

GERUNDI: sotsobrant

PARTICIPI: sotsobrat, sotsobrada, sotsobrats, sotsobrades

INDICATIU PRESENT: sotsobro, sotsobres, sotsobra, sotsobrem, sotsobreu, sotsobren

INDICATIU IMPERFET: sotsobrava, sotsobraves, sotsobrava, sotsobràvem, sotsobràveu, sotsobraven

INDICATIU PASSAT: sotsobrí, sotsobrares, sotsobrà, sotsobràrem, sotsobràreu, sotsobraren

INDICATIU FUTUR: sotsobraré, sotsobraràs, sotsobrarà, sotsobrarem, sotsobrareu, sotsobraran

INDICATIU CONDICIONAL: sotsobraria, sotsobraries, sotsobraria, sotsobraríem, sotsobraríeu, sotsobrarien

SUBJUNTIU PRESENT: sotsobri, sotsobris, sotsobri, sotsobrem, sotsobreu, sotsobrin

SUBJUNTIU IMPERFET: sotsobrés, sotsobressis, sotsobrés, sotsobréssim, sotsobréssiu, sotsobressin

IMPERATIU: sotsobra, sotsobri, sotsobrem, sotsobreu, sotsobrin

->sotsobre

■sotsobre

[de sots i sobre², és a dir ‘fer sotsobre’, o sia, ‘capgirar-se una embarcació’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 NÀUT 1 Acció de sotsobrar una embarcació.

2 fer sotsobre Sotsobrar.

2 1 ant Caiguda en què el que era a sobre roman a sota.

2 de sotsobre loc adv De cap per avall.

->sotsoficial

■sotsoficial -a

Part. sil.: sots_o_fi_ci_al

[de oficial]

m i f ORG MIL Membre del cos de l’exèrcit inferior al dels oficials i superior al de la tropa.

->sotsprefecte

■sotsprefecte -a

m i f DR ADM A França, funcionari immediatament inferior al prefecte de departament que té l’administració d’un districte comunal.

->sotsprefectura

■sotsprefectura

f DR ADM 1 Subdivisió de departament administrat per un sotsprefecte.

2 Dignitat i càrrec de sotsprefecte.

3 Edifici on el sotsprefecte exerceix el seu càrrec.

->sotsprior

■sotsprior -a

Part. sil.: sots_pri_or

[de sots i prior]

m i f CATOL Religiós que fa de prior quan aquest no pot exercir el seu càrrec.

->sotsprioressa

■sotsprioressa

Part. sil.: sots_pri_o_res_sa

[de sots- i prioressa]

f CATOL Sotspriora.

->sotssecretari

■sotssecretari -ària

[de secretari]

m i f DR ADM 1 Funcionari que supleix o ajuda el secretari.

2 sotssecretari d’estat En alguns països, membre del govern la funció del qual és equivalent a la de viceministre o a la de secretari d’estat.

->sotssíndic

sotssíndic -a

m i f DR ADM Procurador general de les valls d’Andorra.

->sotstinent

■sotstinent -a

[de tinent²]

m i f ORG MIL 1 A l’exèrcit espanyol, grau superior dels sotsoficials, la divisa del qual és una estrella de cinc puntes.

2 ant Alferes.

->sotsveguer

■sotsveguer

m HIST Funcionari reial sota les ordres del veguer, amb jurisdicció ordinària sobre un territori determinat o sotsvegueria.

->sotsvegueria

■sotsvegueria

Part. sil.: sots_ve_gue_ri_a

f HIST Demarcació administrativa del Principat de Catalunya més petita que la vegueria, de la qual depenia i formava part.

->sou

■sou

Part. sil.: sou

[del ll. td. sŏlĭdus ‘moneda d’or’, substantivació de l’adj. sŏlĭdus, -a, -um ‘sòlid’; 1a FONT: 1271]

m 1 NUMIS 1 sòlid 5.

2 Unitat de compte del sistema carolingi, que correspon a 1/20 de la lliura carolíngia, i es divideix en 12 diners o bé 24 òbols o malles.

3 Des del segle XIII, moneda d’argent fi.

4 Moneda rossellonesa d’argent, de Carles I, coneguda també amb el nom de sou de Perpinyà.

5 Moneda de billó, d’Eivissa, encunyada des de Carles I.

6 Unitat de valor gravat a la moneda de 5 sous, en les emissions locals catalanes en temps de la guerra dels Segadors.

7 Moneda de coure mallorquina del 1811.

8 cinc sous Moneda d’argent batuda a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors i que valia la meitat de la moneda de cinc rals.

2 pl 1 Diners, cèntims. Li ha costat molts sous.

2 per quins cinc (o set) sous? Manera emfàtica de demanar per quina causa o raó (referint-se a una cosa injustificada o rara).

3 1 ECON Remuneració assignada a un individu en contraprestació al treball o servei efectuat.

2 anar a sou Treballar o servir cobrant una paga fixa.

3 suspendre de sou i feina DR TREB Privar algú per un temps determinat de retribució i de funcions com a mesura disciplinària.

->souet

■souet

Part. sil.: so_uet

m NUMIS A València, al segle XVII, mig ral castellà d’argent, que valia 12 diners.

->soufflé

soufflé^*

[mot fr. soufflé, participi de souffler ‘bufar, inflar’, del ll. sufflare, íd.]

adj i m GASTR Suflé.

->soul

soul^* [sówl]

[mot angl., soul ‘ànima’, aplicació sorgida en l’angl. nord-americà]

m MÚS Forma musical, característica dels artistes negres nord-americans, d’expressió aspra i poc polida, amb predomini de l’emotivitat sobre l’academicisme.

->sousàfon

sousàfon

Part. sil.: sou_sà_fon

[del nom de John Philip Sousa (1854-1932), compositor nord-americà, director de bandes de vent i autor de moltes marxes, inventor d’aquest instrument]

m MÚS Nom amb què és conegut l’helicó.

->sovent

■sovent

[variant de sovint]

adv Sovint.

->soviet

■soviet

Part. sil.: so_vi_et

m HIST 1 A la Rússia tsarista, cadascun dels consells obrers creats durant la revolució del 1905.

2 A l’URSS, assemblea política legislativa.

->soviètic

■soviètic -a

Part. sil.: so_vi_è_tic

1 1 adj Relatiu o pertanyent al soviet.

2 adj i m i f De la Unió Soviètica (antic estat d’Euràsia).

->sovinada

■sovinada

[alteració de rovinada]

f Munt de neu arrossegat pel vent.

->sovint

■sovint

[del ll. sŭbĭnde ‘tot seguit; successivament’, i ja en ll. vg. ‘sovint’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adv 1 Gran nombre de vegades; freqüentment.

2 tot sovint loc adv Molt sovint. Tot sovint el vaig a veure a casa seva.

->sovintejar

■sovintejar

Cp. freqüentar

[de sovint; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer, emprar, etc., sovint una cosa. Vejam si sovintegeu més les vostres visites.

2 intr Esdevenir-se, donar-se, sovint. No sovintegen gaire les ocasions com aquella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sovintejar

GERUNDI: sovintejant

PARTICIPI: sovintejat, sovintejada, sovintejats, sovintejades

INDICATIU PRESENT: sovintejo, sovinteges, sovinteja, sovintegem, sovintegeu, sovintegen

INDICATIU IMPERFET: sovintejava, sovintejaves, sovintejava, sovintejàvem, sovintejàveu, sovintejaven

INDICATIU PASSAT: sovintegí, sovintejares, sovintejà, sovintejàrem, sovintejàreu, sovintejaren

INDICATIU FUTUR: sovintejaré, sovintejaràs, sovintejarà, sovintejarem, sovintejareu, sovintejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sovintejaria, sovintejaries, sovintejaria, sovintejaríem, sovintejaríeu, sovintejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sovintegi, sovintegis, sovintegi, sovintegem, sovintegeu, sovintegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sovintegés, sovintegessis, sovintegés, sovintegéssim, sovintegéssiu, sovintegessin

IMPERATIU: sovinteja, sovintegi, sovintegem, sovintegeu, sovintegin

->sovkhoz

sovkhoz

Part. sil.: sov_khoz

[pl sovkhozos] m HIST Granja estatal soviètica, en què l’agricultor era assalariat i retribuït com a tal.

->sovnarkhoz

sovnarkhoz

Part. sil.: sov_nar_khoz

[pl sovnarkhozos] m HIST Consell encarregat de la gestió de l’economia, en tots els seus aspectes, en cadascuna de les regions de l’URSS.

->s. p.

s. p.

abrev DR ADM servei públic.

->spam

spam^* [əspám]

[angl ] m INFORM Correu brossa.

->-spasme

-spasme

Forma sufixada del mot grec spasmós, que significa ‘convulsió’. Ex.: cardiospasme.

->speaker

speaker^* [əspíkər]

[mot angl., ‘el qui parla, orador; president de la Cambra dels Comuns’, tot i que en angl. no té el sentit de locutor o presentador de ràdio o televisió, que és announcer, manlleu del fr]

m 1 POLÍT President de la Cambra dels Comuns, al Regne Unit.

2 Locutor o presentador de programes a la ràdio o la televisió.

->-sperm

-sperm -sperma

Forma sufixada del mot grec spérma, spérmatos, que significa ‘llavor’. Ex.: angiosperm.

->-spèrmia

-spèrmia

Forma sufixada del mot grec spérma, spérmatos, que significa ‘llavor’. Ex.: polispèrmia.

->spessartina

■spessartina

f MINERAL Varietat de granat, Mn₃Al₂(SiO₄)₃, de color de taronja a vermell fosc o marró.

->spin

■spin

[abreviatura de l’angl. spinning moment ‘moment de rotació’]

m MEC QUÀNT Paràmetre que descriu el moment angular intrínsec de les partícules elementals o dels nuclis.

->spoiler

spoiler^* [əspɔ́jlər]

[angl ] m 1 AERON Tipus d’aleró situat a l’extradós d’una ala i que és emprat per a disminuir la sustentació.

2 AUT aleró 4.

->-spòndil

-spòndil

Forma sufixada del mot grec spóndylos, que significa ‘vèrtebra’. Ex.: aspidospòndil.

->sponsor

sponsor^* [əspɔ́nsor]

[mot angl. nord-americà, ‘soci capitalista, comanditari’, de l’angl. britànic sponsor ‘padrí, padrina; garant’, i aquest, del ll. sponsor, -ōris, íd.]

m ECON Patrocinador.

->-spora

■-spora

Forma sufixada del mot grec spóros o sporá, que significa ‘llavor’. Ex.: micròspora.

->sr

sr

símb GEOM estereoradiant.

->Sr

Sr

símb QUÍM INORG estronci.

->sr. sra.

sr. sra.

abrev SOCIOL senyor 4.

->Sr. Sra.

Sr. Sra.

abrev SOCIOL senyor 1.

->St

St

símb FÍS stokes.

->ST

ST

símb CRON setembre.

->St. Sta.

St. Sta.

abrev sant -a.

->staff

staff^* [əstáf]

[mot angl., ‘estat major’, d’origen germ. ‘vara, bastó’]

m 1 Equip assessor.

2 Equip directiu.

->stage

stage^* [əstáʃ]

[fr ] m Estada 1 2 i 3.

->stakhanovisme

stakhanovisme

Part. sil.: sta_kha_no_vis_me

m ECON Mètode d’intensificació de la productivitat del treball, basat en l’anàlisi de cada procés concret de producció, per tal d’aplicar cada treball específic en la forma i en el moment adequat i reduir així els temps morts.

->stakhanovista

stakhanovista

Part. sil.: sta_kha_no_vis_ta

ECON 1 adj Relatiu o pertanyent al stakhanovisme.

2 m i f 1 Partidari del stakhanovisme.

2 Obrer que aplica els principis del stakhanovisme.

->stampià

stampià -ana

Part. sil.: stam_pi_à

adj i m ESTRATIG Estampià.

->-stasi

■-stasi

Forma sufixada del mot grec stásis, que significa ‘base, estabilitat’. Ex.: iconòstasi.

->-stàsia

■-stàsia

Forma sufixada del mot grec stásis, que significa ‘base, estabilitat’. Ex.: hemostàsia.

->-stat

■-stat

Forma sufixada del mot grec statós, que significa: 1 ‘estable’. Ex.: aeròstat.

2 ‘dispositiu estabilitzador o regulador’. Ex.: reòstat, heliòstat, termòstat, piròstat.

->-stàtic¹

-stàtic¹ -stàtica

Forma sufixada del mot grec statós, que significa ‘estable’. Ex.: aerostàtic.

->-stàtic²

■-stàtic² -stàtica

Forma sufixada del mot grec stásis, que significa ‘base, estabilitat’. Ex.: isostàtic.

->statu quo

■statu quo^* [əstàtukwó]

[expressió ll., ‘en l’estat en què’]

m POLÍT Estat actual, sovint deteriorat, de les estructures socials o polítiques d’una societat concreta, així com llur continuïtat. El ‘statu quo’ de Jerusalem.

->status

status^*

[mot ll., ‘acció d’aguantar-se, posició, situació, estat’]

m DR, POLÍT i SOCIOL Estatus.

->step

step^* [əstɛ́p]

[angl ] m ESPORT 1 Graó (plataforma).

2 Graons (modalitat d’aeròbic).

->stephanià

stephanià -ana

Part. sil.: step_ha_ni_à

adj i m ESTRATIG Estefanià.

->-stic

-stic -stica

Forma sufixada del mot grec stíkhos, que significa ‘línia, vers’. Ex.: acròstic, dístic.

->-stil

■-stil

Forma sufixada del mot grec stỹlos, que significa ‘columna’. Ex.: areòstil.

->stilb

■stilb

m METROL [símb: sb] Unitat de luminància del sistema cegesimal equivalent a una candela per cm².

->stíric

stíric -a

adj GEOL i ESTRATIG Estíric.

->stoá

stoá

Part. sil.: s_to_á

f ARQUIT Estoa.

->stokes

■stokes

m FÍS [símb: St] Unitat fonamental de viscositat cinemàtica del sistema cegesimal, que, dimensionalment, equival a 1cm²/s.

->-stoma

■-stoma

Forma sufixada del mot grec stóma, -atos, que significa ‘boca’. Ex.: citostoma.

->stop

stop^*

[angl ] m AUT, TELECOM i TRANSP Estop.

->storyboard

storyboard^* [əstɔ̀ɾißórt]

[angl ] m CIN i TV Guió il·lustrat.

->-strat

-strat

Forma sufixada del mot llatí stratum, que significa ‘estrat’. Ex.: cirrostrat.

->strengita

■strengita

f MINERAL Fosfat de ferro trivalent hidratat, Fe³⁺PO₄·2H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i forma cristalls de color rosa o masses de color bru.

->stricto sensu

■stricto sensu^* [əstɾìktosɛ́nsu]

[llat ] loc adv Locució que significa ‘en sentit estricte’, ‘en sentit propi’, ‘estrictament parlant’, per oposició a lato sensu.

->strike

strike^* [əstɾájk]

[angl ] m ESPORT En el beisbol, pilota llançada que el batedor falla, tot i fer el gest de batre-la.

->striptease

■striptease^* [əstɾíptis]

[mot angl. nord-americà, de to strip ‘despullar’ i to tease ‘excitar, provocar, burxar’]

m 1 ESPECT Número de cabaret, de revista o de music-hall en què un artista es despulla traient-se una peça de roba rere l’altra i al compàs d’una música lenta i suggestiva.

2 p ext Manifestació exhibicionista dels sentiments més íntims. Fer un ‘striptease’ moral.

->-strofe

-strofe

Forma sufixada del mot grec strophḗ, que significa ‘gir, volta’. Ex.: apòstrofe, catàstrofe.

->strombolià

strombolià -ana

Part. sil.: strom_bo_li_à

adj GEOL Estrombolià.

->stupa

stupa^* [əstúpa]

[sànscrit] m ARQUIT i BUD Monument commemoratiu o destinat a guardar-hi relíquies, d’origen indi, característic del budisme, consistent en una estructura massissa de pedra en forma de túmul semiesfèric o acampanat, coronat per una balustrada amb un pal que sosté un o diversos para-sols d’honor.

->suabi

suabi -àbia

Part. sil.: su_a_bi

adj i m i f De Suàbia (regió d’Alemanya).

->suada

■suada

Part. sil.: su_a_da

[de suar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de suar. Fer una suada.

2 Allò que hom sua d’una vegada.

2 fig Treball o esforç intens. Si he aconseguit el que desitjava, les meves suades em costa.

->suador

■suador -a

Part. sil.: su_a_dor

[de suar]

adj i m i f Que sua molt, que és propens a suar.

->suahili

■suahili

Part. sil.: sua_hi_li

1 adj Relatiu o pertanyent als suahilis i a llur llengua.

2 m i f ETNOL Nom donat a la població mixta, islamitzada, de les costes orientals de l’Àfrica, entre Somàlia i Moçambic.

3 m LING Llengua bantu actualment la vehicular més estesa per tota l’Àfrica centreoriental.

->suar

■suar

Part. sil.: su_ar

[del ll. sudare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr 1 FISIOL ANIM Expel·lir la suor pels porus de la pell. Pujant aquella costa, ens vam fer un tip de suar. Suar d’angúnia.

2 p anal El cafè sua, després de torrat. Les parets d’aquesta habitació suen a causa de la humitat.

2 intr fig Emprar un esforç fatigant per a la consecució d’una cosa. Per a arribar a convèncer-lo he hagut de suar.

3 tr 1 Emetre quelcom pels porus de la pell.

2 suar la cansalada (o el sagí, o la carcanada) Suar molt.

3 suar sang i aigua (o suar fel) Fatigar-se enormement.

4 tr Mullar de suor. Suar la camisa.

5 tr fig Guanyar amb gran esforç, afanyar una cosa. Si vols haver-ho, ho has de suar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suar

GERUNDI: suant

PARTICIPI: suat, suada, suats, suades

INDICATIU PRESENT: suo, sues, sua, suem, sueu, suen

INDICATIU IMPERFET: suava, suaves, suava, suàvem, suàveu, suaven

INDICATIU PASSAT: suí, suares, suà, suàrem, suàreu, suaren

INDICATIU FUTUR: suaré, suaràs, suarà, suarem, suareu, suaran

INDICATIU CONDICIONAL: suaria, suaries, suaria, suaríem, suaríeu, suarien

SUBJUNTIU PRESENT: suï, suïs, suï, suem, sueu, suïn

SUBJUNTIU IMPERFET: sués, suessis, sués, suéssim, suéssiu, suessin

IMPERATIU: sua, suï, suem, sueu, suïn

->suara

■suara

Part. sil.: su_a_ra

[comp. del cat. ant. sus ‘amunt, damunt’, ll. vg. susum, reducció del ll. sursum ‘cap amunt’, i ara², existent ja en cat. ant. en la forma susara]

adv 1 Ara mateix, ara fa poc. Suara ha telefonat la teva dona.

2 No fa gaire temps. Les regions suara despoblades.

->suarda

■suarda

Part. sil.: su_ar_da

[deriv. de suar amb una terminació variant fonètica del sufix d’origen preromà -arra; 1a FONT: 1803, DEst.]

TÈXT 1 adj Dit de la llana bruta que encara conté tota la suarda.

2 f Substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons i que impregna la llana.

->suardós

■suardós -osa

Part. sil.: su_ar_dós

[de suarda]

adj Impregnat de suarda, que conté suarda.

->suarisme

suarisme

Part. sil.: su_a_ris_me

m FILOS Doctrina de Francisco Suárez i dels seus seguidors, posició intermèdia entre tomisme i escotisme.

->suarista

suarista

Part. sil.: su_a_ris_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al suarisme.

2 m i f Seguidor del suarisme.

->suassana

suassana

Part. sil.: su_as_sa_na

f BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Geranium molle), densament pubescent, de fulles orbiculars i flors purpúries.

2 Herba anual de la família de les geraniàcies (Geranium rotundifolium), de flors roses, amb els pètals enters.

->suau

■suau

Part. sil.: su_au

[del ll. suavis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 adj 1 Plaent als sentits o a l’ànim com a exempt de tota aspresa. Suau al tacte. Un perfum suau.

2 Que exerceix sobre els sentits o l’ànim una acció d’una intensitat moderada, sense res de violent o de brusc. Una llum suau. Una veu suau.

3 Que no ofereix canvis bruscs o contrasts violents. Un clima suau.

2 m Beguda refrescant preparada amb cafè líquid, sucre i gasosa o sifó, eventualment amb una mica de brandi.

->suaument

■suaument

Part. sil.: su_au_ment

[de suau]

adv D’una manera suau.

->suavitat

■suavitat

Part. sil.: su_a_vi_tat

[del ll. suavĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de suau.

->suavització

■suavització

Part. sil.: su_a_vit_za_ci_ó

[de suavitzar]

f Acció de suavitzar o d’assuaujar; assuaujament.

->suavitzador

■suavitzador -a

Part. sil.: su_a_vit_za_dor

[de suavitzar]

1 adj Que suavitza.

2 m Corretja usada per a suavitzar el tall de la fulla de la navalla.

->suavitzant

■suavitzant

Part. sil.: su_a_vit_zant

[de suavitzar]

1 adj Que suavitza.

2 m 1 Designació genèrica dels productes que disminueixen la duresa o estoven una substància.

2 COSM Producte emprat per a esponjar els cabells, tot evitant que s’embullin pel fet que elimina l’electricitat estàtica.

3 QUÍM IND Producte utilitzat en acabar la rentada de roba per tal de conservar-ne la flonjor.

->suavitzar

■suavitzar

Part. sil.: su_a_vit_zar

[de suau; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Fer suau; assuaujar. Et cal suavitzar les formes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suavitzar

GERUNDI: suavitzant

PARTICIPI: suavitzat, suavitzada, suavitzats, suavitzades

INDICATIU PRESENT: suavitzo, suavitzes, suavitza, suavitzem, suavitzeu, suavitzen

INDICATIU IMPERFET: suavitzava, suavitzaves, suavitzava, suavitzàvem, suavitzàveu, suavitzaven

INDICATIU PASSAT: suavitzí, suavitzares, suavitzà, suavitzàrem, suavitzàreu, suavitzaren

INDICATIU FUTUR: suavitzaré, suavitzaràs, suavitzarà, suavitzarem, suavitzareu, suavitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: suavitzaria, suavitzaries, suavitzaria, suavitzaríem, suavitzaríeu, suavitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: suavitzi, suavitzis, suavitzi, suavitzem, suavitzeu, suavitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: suavitzés, suavitzessis, suavitzés, suavitzéssim, suavitzéssiu, suavitzessin

IMPERATIU: suavitza, suavitzi, suavitzem, suavitzeu, suavitzin

->sub-

■sub-

Prefix, del llatí sub, que significa ‘sota’, usat en la formació d’un gran nombre de mots científics significant: 1 ‘situat a sota’. Ex.: subaxil·lar.

2 ‘en grau inferior’. Ex.: subàcid.

3 ‘en menor proporció’. Ex.: subòxid, subacetat.

4 ‘no del tot, gairebé, aproximadament’. Ex.: subdesèrtic.

->subadditivitat

subadditivitat

Part. sil.: sub_ad_di_ti_vi_tat

f MAT Propietat d’una funció f tal, que, per a tot x, y del seu domini, essent x + y del domini, compleix f(x + y) ≤ f(x) + f(y) o bé f(x + y) ≥ f(x) + f(y). Si es compleix la igualt at, hom parla aleshores d’additivitat.

->subaeri

■subaeri -èria

Part. sil.: sub_a_e_ri

[de aeri]

adj Dit d’allò que creix o és situat a la superfície mateix de la terra, en contacte amb la capa inferior de l’atmosfera, en oposició a submarí o subterrani.

->subafluent

subafluent

Part. sil.: sub_a_flu_ent

m HIDROG Curs d’aigua que desemboca en un afluent.

->subagut

■subagut -uda

Part. sil.: sub_a_gut

[de agut]

adj 1 Lleugerament agut.

2 PAT Menys que agut, entre agut i crònic.

->subalimentació

subalimentació

Part. sil.: sub_a_li_men_ta_ci_ó

f DIET Alimentació insuficient o deficient; desnutrició.

->subalpí

■subalpí -ina

Part. sil.: sub_al_pí

adj GEOBOT Dit de l’estatge vegetal d’un vessant muntanyós ocupat normalment per un bosc clar de coníferes associades a la landa i que es troba sota l’estatge alpí.

->subaltern

■subaltern -a

Part. sil.: sub_al_tern

[del ll. subalternus, -a, -um, íd.]

1 adj i m i f Inferior a un altre en rang o condició. Un oficial subaltern. Els subalterns d’una oficina.

2 proposició subalterna LÒG Proposició que té la mateixa qualitat i els mateixos termes d’una d’universal de la qual és considerada com una conseqüència immediata.

->subalternament

■subalternament

Part. sil.: sub_al_ter_na_ment

[de subaltern]

adv D’una manera subalterna.

->subalternant

■subalternant

Part. sil.: sub_al_ter_nant

[de subalternar]

adj Que subalterna.

->subalternar

■subalternar

Part. sil.: sub_al_ter_nar

[de subaltern]

v tr Posar en una posició subalterna; supeditar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subalternar

GERUNDI: subalternant

PARTICIPI: subalternat, subalternada, subalternats, subalternades

INDICATIU PRESENT: subalterno, subalternes, subalterna, subalternem, subalterneu, subalternen

INDICATIU IMPERFET: subalternava, subalternaves, subalternava, subalternàvem, subalternàveu, subalternaven

INDICATIU PASSAT: subalterní, subalternares, subalternà, subalternàrem, subalternàreu, subalternaren

INDICATIU FUTUR: subalternaré, subalternaràs, subalternarà, subalternarem, subalternareu, subalternaran

INDICATIU CONDICIONAL: subalternaria, subalternaries, subalternaria, subalternaríem, subalternaríeu, subalternarien

SUBJUNTIU PRESENT: subalterni, subalternis, subalterni, subalternem, subalterneu, subalternin

SUBJUNTIU IMPERFET: subalternés, subalternessis, subalternés, subalternéssim, subalternéssiu, subalternessin

IMPERATIU: subalterna, subalterni, subalternem, subalterneu, subalternin

->subalvi

subalvi -àlvia

Part. sil.: sub_al_vi

adj GEOMORF Que està per sota del llit d’un riu, d’una riera, d’un llac, etc. Aqüífer subalvi.

->subanell

subanell

Part. sil.: sub_a_nell

m ÀLG Qualsevol subconjunt S d’un anell A que és un subgrup del grup additiu de A i és tancat respecte a la multiplicació.

->subaquàtic

■subaquàtic -a

Part. sil.: sub_a_quà_tic

[de aquàtic]

adj 1 Situat sota la superfície de l’aigua.

2 Que és per a ésser usat sota l’aigua.

3 Que té lloc, que es realitza, sota l’aigua. Activitats subaquàtiques.

->subarbust

■subarbust

Part. sil.: sub_ar_bust

[de arbust]

m BOT Mata.

->subarbustiu

■subarbustiu -iva

Part. sil.: sub_ar_bus_tiu

[de subarbust]

adj BOT 1 De la natura d’un subarbust.

2 Constituït per subarbusts.

->subàrea

■subàrea

Part. sil.: sub_à_re_a

[de àrea]

f GEOG Zona inferior a l’àrea, especialment amb relació a l’administració i a les activitats comercials (subàrea comercial).

->subàrid

■subàrid -a

Part. sil.: sub_à_rid

[de àrid]

adj Quasi àrid. Terreny subàrid. Clima subàrid.

->subarquetip

subarquetip

Part. sil.: sub_ar_que_tip

[de arquetip]

m CRÍT TEXT Còpia intermèdia de la qual deriva cadascuna de les branques de la tradició manuscrita d’un text.

->subarquetipus

subarquetipus

Part. sil.: sub_ar_que_ti_pus

m CRÍT TEXT Subarquetip.

->subàrtic

subàrtic -a

Part. sil.: sub_àr_tic

[de àrtic]

adj BIOGEOG Relatiu o pertanyent al sector meridional de la província circumboreal.

->subassociació

subassociació

Part. sil.: sub_as_so_ci_a_ci_ó

[de associació]

f GEOBOT Unitat fitocenològica inferior a l’associació, caracteritzada per un grup d’espècies diferenciades.

->subatlàntic

subatlàntic -a

Part. sil.: sub_at_làn_tic

[de atlàntic¹]

adj GEOBOT 1 Dit dels territoris de l’Europa occidental que presenten un caràcter atlàntic atenuat.

2 Dit de les plantes atlàntiques que ultrapassen els límits de la província atlàntica.

->subatòmic

■subatòmic -a

Part. sil.: sub_a_tò_mic

[de atòmic]

adj FÍS ATÒM Que fa referència al món físic integrat per les partícules que constitueixen l’àtom i el seu nucli. Partícula subatòmica.

->subaxil·lar

■subaxil·lar

Part. sil.: sub_a_xil_lar

[de axil·lar]

adj ANAT ANIM Situat sota l’aixella.

->subbranquial

■subbranquial

adj ICT Dit de la posició de les aletes pelvianes quan són sota mateix de les pectorals.

->subcampió

■subcampió -ona

Part. sil.: sub_cam_pi_ó

[de campió]

adj i m i f Dit del jugador o de l’equip classificat en segon lloc en acabar un campionat.

->subcampionat

subcampionat

Part. sil.: sub_cam_pi_o_nat

[de subcampió]

m ESPORT Segon lloc en la classificació d’un campionat. L’equip pot aconseguir el subcampionat.

->subcategoria

■subcategoria

Part. sil.: sub_ca_te_go_ri_a

[de categoria]

f Qualsevol de les divisions d’una categoria.

->subcategorització

■subcategorització

Part. sil.: sub_ca_te_go_rit_za_ci_ó

[de subcategoritzar]

f LING 1 Acció de subcategoritzar;

2 l’efecte.

->subcategoritzar

■subcategoritzar

[de subcategoria]

v tr LING Classificar (els elements lèxics) en subcategories, d’acord amb les categories sintàctiques que constitueixen llur context d’aparició (subcategorització estricta) i d’acord amb els trets inherents dels membres d’aquelles categories amb què poden concórrer (selecció).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subcategoritzar

GERUNDI: subcategoritzant

PARTICIPI: subcategoritzat, subcategoritzada, subcategoritzats, subcategoritzades

INDICATIU PRESENT: subcategoritzo, subcategoritzes, subcategoritza, subcategoritzem, subcategoritzeu, subcategoritzen

INDICATIU IMPERFET: subcategoritzava, subcategoritzaves, subcategoritzava, subcategoritzàvem, subcategoritzàveu, subcategoritzaven

INDICATIU PASSAT: subcategoritzí, subcategoritzares, subcategoritzà, subcategoritzàrem, subcategoritzàreu, subcategoritzaren

INDICATIU FUTUR: subcategoritzaré, subcategoritzaràs, subcategoritzarà, subcategoritzarem, subcategoritzareu, subcategoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: subcategoritzaria, subcategoritzaries, subcategoritzaria, subcategoritzaríem, subcategoritzaríeu, subcategoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: subcategoritzi, subcategoritzis, subcategoritzi, subcategoritzem, subcategoritzeu, subcategoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: subcategoritzés, subcategoritzessis, subcategoritzés, subcategoritzéssim, subcategoritzéssiu, subcategoritzessin

IMPERATIU: subcategoritza, subcategoritzi, subcategoritzem, subcategoritzeu, subcategoritzin

->subclasse

■subclasse

[de classe]

f 1 Categoria immediatament inferior a la classe.

2 BIOL Grup taxonòmic intermedi entre la classe i l’ordre. El terme és utilitzat, particularment, quan el nombre d’espècies en una determinada classe és massa gran.

->subclavi

■subclavi -àvia

[formació culta analògica sobre la base del ll. sub ‘sota’ i clavis ‘clau’]

adj ANAT ANIM 1 Situat sota la clavícula.

2 artèria subclàvia Gran artèria de la regió subclavicular.

3 múscul subclavi Petit múscul fusiforme, amagat sota la cara inferior de la clavícula, que s’insereix en aquesta i en el primer cartílag costal.

4 vena subclàvia Vena formada per la continuació de l’axil·lar i que va des de la clavícula fins a l’articulació esternoclavicular.

->subclínic

■subclínic -a

[de clínic]

adj MED Dit de l’afecció inaparent o asimptomàtica, o del període en què una afecció no es manifesta.

->subcomarca

subcomarca

f Part àmplia i delimitada d’una comarca amb característiques pròpies. La subcomarca del Lluçanès.

->subcomissió

■subcomissió

Part. sil.: sub_co_mis_si_ó

[de comissió]

f Grup de persones d’una comissió que tenen una comesa especial.

->subcondral

subcondral

adj ANAT ANIM Situat sota un cartílag.

->subconjunt

■subconjunt

[de conjunt]

m ÀLG Qualsevol conjunt contingut en un altre conjunt, és a dir, que tot element d’aquest ho és d’un altre.

->subconsciència

■subconsciència

Part. sil.: sub_cons_ci_èn_ci_a

[de subconscient]

f PSIC i PSIQ 1 Estat de consciència imperfecta o parcial.

2 Àmbit o nivell de la consciència que correspon al que hom anomena subconscient.

->subconscient

■subconscient

Part. sil.: sub_cons_ci_ent

[de conscient]

PSIC i PSIQ 1 adj i m Dit del que no és totalment conscient, o que no ho és encara, però que pot arribar a ésser-ho.

2 m 1 esp Segons la psicoanàlisi, terme amb què hom designa la part de l’estructura de la personalitat, també dita preconscient, que es distingeix de l’inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent ni necessita ésser tractada clínicament.

2 impr Inconscient.

->subconsum

subconsum

[de consum]

m ECON Desajust en la circulació econòmica motivat per una insuficiència de la demanda per a absorbir tots els productes que s’ofereixen en el mercat.

->subcontinent

■subcontinent

m Part àmplia i delimitada d’un continent amb característiques pròpies. El subcontinent indi.

->subcontractació

■subcontractació

Part. sil.: sub_con_trac_ta_ci_ó

[de subcontractar]

f Acció de subcontractar.

->subcontractar

■subcontractar

[de subcontracte]

v tr Un contractista, confiar, sota la seva responsabilitat, (una feina o part d’una feina que té al seu càrrec) a una altra persona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subcontractar

GERUNDI: subcontractant

PARTICIPI: subcontractat, subcontractada, subcontractats, subcontractades

INDICATIU PRESENT: subcontracto, subcontractes, subcontracta, subcontractem, subcontracteu, subcontracten

INDICATIU IMPERFET: subcontractava, subcontractaves, subcontractava, subcontractàvem, subcontractàveu, subcontractaven

INDICATIU PASSAT: subcontractí, subcontractares, subcontractà, subcontractàrem, subcontractàreu, subcontractaren

INDICATIU FUTUR: subcontractaré, subcontractaràs, subcontractarà, subcontractarem, subcontractareu, subcontractaran

INDICATIU CONDICIONAL: subcontractaria, subcontractaries, subcontractaria, subcontractaríem, subcontractaríeu, subcontractarien

SUBJUNTIU PRESENT: subcontracti, subcontractis, subcontracti, subcontractem, subcontracteu, subcontractin

SUBJUNTIU IMPERFET: subcontractés, subcontractessis, subcontractés, subcontractéssim, subcontractéssiu, subcontractessin

IMPERATIU: subcontracta, subcontracti, subcontractem, subcontracteu, subcontractin

->subcontracte

■subcontracte

[de contracte¹]

m Contracte que hom fa quan subcontracta una obra o part d’una obra.

->subcontrari

■subcontrari -ària

[de contrari]

adj 1 LÒG Dit de dues proposicions particulars que tenen els mateixos termes i diferent qualitat, les quals poden ésser ambdues certes però no ambdues falses.

2 GEOM Dit de dos triangles semblants que tenen un angle comú i els costats oposats a aquest angle no paral·lels.

->subcontrarietat

■subcontrarietat

Part. sil.: sub_con_tra_ri_e_tat

[de subcontrari]

f LÒG Relació que existeix entre dues proposicions subcontràries.

->subcòs

subcòs

[pl -ossos] m ÀLG Qualsevol subconjunt L d’un cos K tal, que és estable per les dues operacions de K i, mitjançant aquestes restriccions, L té també una estructura de cos. L és subcòs del cos K si L és un subanell unitari tal, que l’invers de tot element no nul de L pertany a L.

->subcostal

■subcostal

[de costal¹]

adj ANAT ANIM Situat sota una costella.

->subcrepitant

subcrepitant

adj PAT Dit de la ranera de bombolles fines, inspiratòria i expiratòria alhora.

->subcultura

■subcultura

[de cultura]

f ETNOL i SOCIOL Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc.) que formen un sistema cultural major.

->subcutani

■subcutani -ània

[de cutani]

adj ANAT ANIM 1 1 Situat sota la pell.

2 Que ocorre sota la pell.

2 MED Que hom practica, introdueix, etc., immediatament sota la pell.

->subdècuple

■subdècuple -a

[de sub- i dècuple*]

adj Dit de la quantitat que és amb una altra en la relació d’1 a 10.

->subdelegable

■subdelegable

[de subdelegar]

adj Que pot ésser subdelegat a altri.

->subdelegació

■subdelegació

Part. sil.: sub_de_le_ga_ci_ó

[de subdelegar]

f 1 1 Acció de subdelegar;

2 l’efecte.

2 Sotsdelegació.

->subdelegar

■subdelegar

[de delegar]

v tr Delegar algú a altri en una funció o una comesa per a la qual ha estat delegat ell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subdelegar

GERUNDI: subdelegant

PARTICIPI: subdelegat, subdelegada, subdelegats, subdelegades

INDICATIU PRESENT: subdelego, subdelegues, subdelega, subdeleguem, subdelegueu, subdeleguen

INDICATIU IMPERFET: subdelegava, subdelegaves, subdelegava, subdelegàvem, subdelegàveu, subdelegaven

INDICATIU PASSAT: subdeleguí, subdelegares, subdelegà, subdelegàrem, subdelegàreu, subdelegaren

INDICATIU FUTUR: subdelegaré, subdelegaràs, subdelegarà, subdelegarem, subdelegareu, subdelegaran

INDICATIU CONDICIONAL: subdelegaria, subdelegaries, subdelegaria, subdelegaríem, subdelegaríeu, subdelegarien

SUBJUNTIU PRESENT: subdelegui, subdeleguis, subdelegui, subdeleguem, subdelegueu, subdeleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: subdelegués, subdeleguessis, subdelegués, subdeleguéssim, subdeleguéssiu, subdeleguessin

IMPERATIU: subdelega, subdelegui, subdeleguem, subdelegueu, subdeleguin

->subdelegat

■subdelegat -ada

[de subdelegar]

m i f Sotsdelegat.

->subdesenvolupament

■subdesenvolupament

Part. sil.: sub_des_en_vo_lu_pa_ment

[de desenvolupament]

m ECON Estadi econòmic, generalment referit a un país o a una àrea més gran, caracteritzat per un endarreriment de les forces productives i de les relacions socials respecte als països industrialitzats amb economia expansiva.

->subdesenvolupat

■subdesenvolupat -ada

Part. sil.: sub_des_en_vo_lu_pat

[de desenvolupar]

adj Que és en situació de subdesenvolupament.

->subdesèrtic

■subdesèrtic -a

[de desèrtic]

adj Dit de les regions amb característiques pròximes a les de desert.

->subdialecte

■subdialecte

Part. sil.: sub_di_a_lec_te

[de dialecte]

m LING Varietat que, respecte a un petit nombre de trets, adopta un dialecte en una determinada àrea del seu domini.

->subdistinció

■subdistinció

Part. sil.: sub_dis_tin_ci_ó

[de subdistingir]

f 1 Acció de subdistingir;

2 l’efecte.

->subdistingir

■subdistingir

[de distingir]

v tr Fer una nova distinció en allò que ha estat ja objecte d’una distinció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subdistingir

GERUNDI: subdistingint

PARTICIPI: subdistingit, subdistingida, subdistingits, subdistingides

INDICATIU PRESENT: subdistingeixo, subdistingeixes, subdistingeix, subdistingim, subdistingiu, subdistingeixen

INDICATIU IMPERFET: subdistingia, subdistingies, subdistingia, subdistingíem, subdistingíeu, subdistingien

INDICATIU PASSAT: subdistingí, subdistingires, subdistingí, subdistingírem, subdistingíreu, subdistingiren

INDICATIU FUTUR: subdistingiré, subdistingiràs, subdistingirà, subdistingirem, subdistingireu, subdistingiran

INDICATIU CONDICIONAL: subdistingiria, subdistingiries, subdistingiria, subdistingiríem, subdistingiríeu, subdistingirien

SUBJUNTIU PRESENT: subdistingeixi, subdistingeixis, subdistingeixi, subdistingim, subdistingiu, subdistingeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: subdistingís, subdistingissis, subdistingís, subdistingíssim, subdistingíssiu, subdistingissin

IMPERATIU: subdistingeix, subdistingeixi, subdistingim, subdistingiu, subdistingeixin

->súbdit

■súbdit -a

[del ll. subditus, -a, -um, part. de subdĕre ‘estar a sota’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj i m i f Sotmès a un superior amb l’obligació d’obeir-lo.

2 m i f DR ADM Ciutadà d’un estat en tant que sotmès a les seves autoritats polítiques.

->subdividir

■subdividir

[de dividir]

v tr Dividir en parts les parts o alguna de les parts en què hom ha dividit un tot. L’avi volia subdividir una part de la finca entre els néts.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subdividir

GERUNDI: subdividint

PARTICIPI: subdividit, subdividida, subdividits, subdividides

INDICATIU PRESENT: subdivideixo, subdivideixes, subdivideix, subdividim, subdividiu, subdivideixen

INDICATIU IMPERFET: subdividia, subdividies, subdividia, subdividíem, subdividíeu, subdividien

INDICATIU PASSAT: subdividí, subdividires, subdividí, subdividírem, subdividíreu, subdividiren

INDICATIU FUTUR: subdividiré, subdividiràs, subdividirà, subdividirem, subdividireu, subdividiran

INDICATIU CONDICIONAL: subdividiria, subdividiries, subdividiria, subdividiríem, subdividiríeu, subdividirien

SUBJUNTIU PRESENT: subdivideixi, subdivideixis, subdivideixi, subdividim, subdividiu, subdivideixin

SUBJUNTIU IMPERFET: subdividís, subdividissis, subdividís, subdividíssim, subdividíssiu, subdividissin

IMPERATIU: subdivideix, subdivideixi, subdividim, subdividiu, subdivideixin

->subdivisible

■subdivisible

[de subdividir]

adj Que pot ésser subdividit.

->subdivisió

■subdivisió

Part. sil.: sub_di_vi_si_ó

[de subdividir]

f 1 Acció de subdividir;

2 l’efecte.

->subdominant

■subdominant

[de dominant]

f MÚS Quart grau de l’escala diatònica, situat entre la dominant i la mediant i que té una funció tonal molt característica.

->subducció

■subducció

Part. sil.: sub_duc_ci_ó

f GEOL Enfonsament d’una placa litosfèrica sota d’una altra.

->subduir

■subduir

Part. sil.: sub_du_ir

v tr GEOL Produir una subducció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subduir

GERUNDI: subduint

PARTICIPI: subduït, subduïda, subduïts, subduïdes

INDICATIU PRESENT: subdueixo, subdueixes, subdueix, subduïm, subduïu, subdueixen

INDICATIU IMPERFET: subduïa, subduïes, subduïa, subduíem, subduíeu, subduïen

INDICATIU PASSAT: subduí, subduïres, subduí, subduírem, subduíreu, subduïren

INDICATIU FUTUR: subduiré, subduiràs, subduirà, subduirem, subduireu, subduiran

INDICATIU CONDICIONAL: subduiria, subduiries, subduiria, subduiríem, subduiríeu, subduirien

SUBJUNTIU PRESENT: subdueixi, subdueixis, subdueixi, subduïm, subduïu, subdueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: subduís, subduïssis, subduís, subduíssim, subduíssiu, subduïssin

IMPERATIU: subdueix, subdueixi, subduïm, subduïu, subdueixin

->súbduple

■súbduple -a

[de sub- i duple]

adj Dit de la quantitat que és amb una altra en la relació d’1 a 2.

->subedat

subedat

Part. sil.: sub_e_dat

f GEOL Subdivisió de la unitat geocronològica edat.

->subèdric

■subèdric -a

Part. sil.: sub_è_dric

adj MINERAL Dit dels minerals que presenten cares cristal·lines pobrament desenvolupades.

->subembrancament

subembrancament

Part. sil.: sub_em_bran_ca_ment

m ZOOL Divisió taxonòmica inferior a l’embrancament i superior a la classe.

->subepidèrmic

subepidèrmic -a

Part. sil.: sub_e_pi_dèr_mic

[de epidèrmic]

adj BOT i HISTOL Situat sota l’epidermis.

->subèpoca

subèpoca

Part. sil.: sub_è_po_ca

f GEOL Subdivisió de la unitat geocronològica època.

->súber

■súber

[del ll. sūber, -ĕris ‘suro’]

m BOT Teixit secundari, cortical, de funció protectora, que substitueix l’epidermis en el creixement secundari i que és originat externament pel fel·logen.

->suberà

suberà

m QUÍM ORG Denominació vulgar del cicloheptà.

->suberat

■suberat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid subèric.

->subèric

■subèric -a

[de súber]

adj 1 Relatiu o pertanyent al suro.

2 àcid subèric QUÍM ORG Àcid octandioic, àcid dicarboxílic saturat, que és format per oxidació del suro amb àcid nítric concentrat.

->suberificació

■suberificació

Part. sil.: su_be_ri_fi_ca_ci_ó

f BOT Suberització.

->suberificar

suberificar

v tr i pron BOT Suberitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suberificar

GERUNDI: suberificant

PARTICIPI: suberificat, suberificada, suberificats, suberificades

INDICATIU PRESENT: suberifico, suberifiques, suberifica, suberifiquem, suberifiqueu, suberifiquen

INDICATIU IMPERFET: suberificava, suberificaves, suberificava, suberificàvem, suberificàveu, suberificaven

INDICATIU PASSAT: suberifiquí, suberificares, suberificà, suberificàrem, suberificàreu, suberificaren

INDICATIU FUTUR: suberificaré, suberificaràs, suberificarà, suberificarem, suberificareu, suberificaran

INDICATIU CONDICIONAL: suberificaria, suberificaries, suberificaria, suberificaríem, suberificaríeu, suberificarien

SUBJUNTIU PRESENT: suberifiqui, suberifiquis, suberifiqui, suberifiquem, suberifiqueu, suberifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: suberifiqués, suberifiquessis, suberifiqués, suberifiquéssim, suberifiquéssiu, suberifiquessin

IMPERATIU: suberifica, suberifiqui, suberifiquem, suberifiqueu, suberifiquin

->suberina

■suberina

f QUÍM i BOT Èster polimèric d’àcids grassos i oxoàcids.

->suberització

■suberització

Part. sil.: sub_e_rit_za_ci_ó

f BOT Deposició de suberina en la paret cel·lular de certes cèl·lules vegetals, especialment les originades externament pel fel·logen.

->suberitzar

■suberitzar

v 1 tr BOT Causar suberització.

2 pron 1 Impregnar-se de suberina.

2 Formar-se el suro.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: suberitzar

GERUNDI: suberitzant

PARTICIPI: suberitzat, suberitzada, suberitzats, suberitzades

INDICATIU PRESENT: suberitzo, suberitzes, suberitza, suberitzem, suberitzeu, suberitzen

INDICATIU IMPERFET: suberitzava, suberitzaves, suberitzava, suberitzàvem, suberitzàveu, suberitzaven

INDICATIU PASSAT: suberitzí, suberitzares, suberitzà, suberitzàrem, suberitzàreu, suberitzaren

INDICATIU FUTUR: suberitzaré, suberitzaràs, suberitzarà, suberitzarem, suberitzareu, suberitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: suberitzaria, suberitzaries, suberitzaria, suberitzaríem, suberitzaríeu, suberitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: suberitzi, suberitzis, suberitzi, suberitzem, suberitzeu, suberitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: suberitzés, suberitzessis, suberitzés, suberitzéssim, suberitzéssiu, suberitzessin

IMPERATIU: suberitza, suberitzi, suberitzem, suberitzeu, suberitzin

->suberona

suberona

f QUÍM ORG Denominació vulgar de la cicloheptanona.

->suberós

■suberós -osa

[de súber]

adj 1 Semblant al suro.

2 BOT 1 Que conté súber.

2 Relatiu o pertanyent al súber.

->suberosi

suberosi

f PAT Pneumoconiosi produïda per la pols del suro.

->subespai

■subespai

Part. sil.: sub_es_pai

m ÀLG Qualsevol subconjunt no buit F d’un espai vectorial E (sobre un cos K) tal, que és estable per a les dues lleis de E i que, proveït d’aquestes lleis induïdes, és també un espai vectorial (sobre K).

->subespècie

■subespècie

Part. sil.: sub_es_pè_ci_e

[de espècie]

f BIOL Categoria taxonòmica immediatament inferior a l’espècie, fixada gènicament.

->subespontani

■subespontani -ània

Part. sil.: sub_es_pon_ta_ni

adj BOT Dit de les plantes que es fan en una regió sense ésser-hi autòctones.

->subestació

■subestació

Part. sil.: sub_es_ta_ci_ó

f ELECTROT Estació transformadora secundària destinada a la transformació i distribució de l’energia elèctrica i a la connexió entre dos circuits o més.

->subestatge

subestatge

Part. sil.: sub_es_tat_ge

m ESTRATIG Subdivisió de la unitat cronostratigràfica estatge.

->subestequiomètric

subestequiomètric -a

Part. sil.: sub_es_te_qui_o_mè_tric

adj QUÍM Dit del mètode d’anàlisi radioquímica usat per a mesurar la radioactivitat induïda en una mostra, en ésser irradiada amb partícules nuclears (neutrons).

->subestimar

■subestimar

Part. sil.: sub_es_ti_mar

[de estimar]

v 1 tr Estimar o avaluar en menys del que val. Subestimar una finca. No subestimis els teus enemics. Va subestimar la força de l’exèrcit contrari.

2 pron Tenir-se per menys del que hom val. No et subestimis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: subestimar

GERUNDI: subestimant

PARTICIPI: subestimat, subestimada, subestimats, subestimades

INDICATIU PRESENT: subestimo, subestimes, subestima, subestimem, subestimeu, subestimen

INDICATIU IMPERFET: subestimava, subestimaves, subestimava, subestimàvem, subestimàveu, subestimaven

INDICATIU PASSAT: subestimí, subestimares, subestimà, subestimàrem, subestimàreu, subestimaren

INDICATIU FUTUR: subestimaré, subestimaràs, subestimarà, subestimarem, subestimareu, subestimaran

INDICATIU CONDICIONAL: subestimaria, subestimaries, subestimaria, subestimaríem, subestimaríeu, subestimarien

SUBJUNTIU PRESENT: subestimi, subestimis, subestimi, subestimem, subestimeu, subestimin

SUBJUNTIU IMPERFET: subestimés, subestimessis, subestimés, subestiméssim, subestiméssiu, subestimessin

IMPERATIU: subestima, subestimi, subestimem, subestimeu, subestimin

->subestructural

subestructural

Part. sil.: sub_es_truc_tu_ral

adj GEOMORF Dit del relleu format per la lleu dissecació d’una capa de materials durs alliberada, pels efectes de l’erosió, de la capa menys dura que la cobria anteriorment.