->poliodistròfia

poliodistròfia

Part. sil.: po_li_o_dis_trò_fi_a

f PAT Trastorn metabòlic de les neurones del sistema nerviós central amb pèrdua de substància grisa.

->polioencefalitis

polioencefalitis

Part. sil.: po_li_o_en_ce_fa_li_tis

f PAT Malaltia infantil, aguda, quasi sempre mortal, deguda a les lesions dels nuclis grisos de l’encèfal produïdes pels virus de la poliomielitis.

->poliol

■poliol

Part. sil.: po_li_ol

[deriv. dimin. del ll. pulejum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

m 1 BOT 1 Poliol d’aigua.

2 Poniol.

3 Timó mascle.

4 poliol d’aigua FARM Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Mentha pulegium), molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, que creix en vores de torrents i té nombroses virtuts remeieres.

5 poliol negre Poliol d’aigua.

2 QUÍM ORG Alcohol polihidroxílic.

->poliolefina

■poliolefina

Part. sil.: po_li_o_le_fi_na

f QUÍM ORG Denominació genèrica no sistemàtica dels polímers derivats de monoolefines alifàtiques de pes molecular baix.

->polioma

polioma

Part. sil.: po_li_o_ma

m MICROB Nom d’un virus oncogen que pot produir múltiples formes de neoplàsies.

->poliomielitis

■poliomielitis

Part. sil.: po_li_o_mi_e_li_tis

[de polio- i mielitis]

f PAT Malaltia infecciosa aguda, actualment endèmica, originada per un grup d’enterovirus amb propietats neuròtropes, els virus de la poliomielitis.

->poliopia

■poliopia

Part. sil.: po_li_o_pi_a

f PAT Estat de la visió en el qual l’objecte és vist amb una imatge doble o múltiple.

->poliorama

■poliorama

Part. sil.: po_li_o_ra_ma

[de poli- i -orama]

m 1 Vista de molts objectes.

2 Cosmorama.

->poliorcètic

poliorcètic -a

Part. sil.: po_li_or_cè_tic

[del gr. poliorkētikós, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al setge i a l’expugnació de ciutats i fortificacions; obsidional.

2 art poliorcètica (o simplement poliorcètica) Art dels setges.

->poliorquídia

poliorquídia

Part. sil.: po_li_or_quí_di_a

f PAT Presència de testicles supernumeraris.

->poliosa

poliosa

Part. sil.: po_li_o_sa

f BIOQ Polisacàrid.

->poliosi

poliosi

Part. sil.: po_li_o_si

f PAT 1 Canície prematura.

2 Descoloració dels pèls.

->polioximetilè

polioximetilè

Part. sil.: po_li_o_xi_me_ti_lè

m QUÍM ORG Poliformaldehid.

->pòlip

■pòlip

[del ll. polypus, i aquest, del gr. polýpous, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m 1 ZOOL Tipus d’organització propi dels cnidaris, representat per individus fixos sobre la sorra o les roques, generalment solitaris, que es reprodueixen sexualment, de cos en forma de sac i amb una corona de tentacles que emmarca l’orifici anobucal.

2 PAT Tumor tou que s’implanta per un pedicle en una mucosa o bé a la pell.

->polipèptid

■polipèptid

m BIOQ Polímer format per cadenes llargues d’aminoàcids unides mitjançant enllaços peptídics.

->polipeptidasa

polipeptidasa

f BIOQ Enzim que hidrolitza un enllaç peptídic d’un polipèptid.

->políper

■políper

m ZOOL Esquelet calcificat i incrustat d’altres sals que caracteritza certs cnidaris colonials del grup dels antozous.

->polipètal

polipètal -a

adj BOT Amb molts o uns quants pètals lliures.

->poliplacòfors

■poliplacòfors

m ZOOL 1 pl Classe de mol·luscs amfineures, constituïda per animals de cos allargat i conquilla dividida en vuit plaques, i que comprèn els quitons.

2 sing Mol·lusc de la classe dels poliplacòfors.

->poliploide

■poliploide

Part. sil.: po_li_ploi_de

adj i m CIT Dit de la cèl·lula euploide el nucli de la qual té una dotació cromosòmica múltiple en tres o més vegades de l’haploide (n) i també de l’organisme les cèl·lules del qual són poliploides.

->poliploïdia

■poliploïdia

Part. sil.: po_li_plo_ï_di_a

f GEN Qualitat de poliploide.

->polipnea

polipnea

Part. sil.: po_lip_ne_a

f PAT Respiració ràpida i superficial.

->polipodi

■polipodi

m BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les polipodiàcies (Polypodium vulgare), rizomatosa, de fulles pinnatipartides, amb sorus orbiculars, que posseeix virtuts laxants.

->polipodiàcies

polipodiàcies

Part. sil.: po_li_po_di_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de filicals, integrada per falgueres sovint rizomatoses de frondes enteres, amb esporangis pediculats.

2 sing Planta de la família de les polipodiàcies.

->polipodiacis

polipodiacis

Part. sil.: po_li_po_di_a_cis

m pl BOT Polipodiàcies.

->polipodials

■polipodials

Part. sil.: po_li_po_di_als

f pl BOT Filicals.

->polipoli

polipoli

[mot creat paral·lelament a monopoli (v. aquest mot), probablement a través de l’it. polipòlio, íd.]

m ECON Situació de mercat en què concorren un gran nombre de productors, compradors i productes.

->polípor

■polípor

m BOT Gènere de bolets de soca (Polyporus sp), de carn coriàcia, peu central i barret amb porus.

->poliporàcies

poliporàcies

Part. sil.: po_li_po_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família del grup dels afil·loforats, integrada per fongs de carpòfors carnosos o coriacis, amb l’himeni en tubs i amb espores blanques.

2 sing Fong de la família de les poliporàcies.

->poliporals

■poliporals

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets que comprèn diverses espècies de bolets de soca amb l’himeni en porus.

2 sing Fong de l’ordre de les poliporals.

->polipós

■polipós -osa

[de pòlip]

adj PAT 1 Que té pòlips.

2 De la natura dels pòlips.

3 Que té forma de pòlip.

->poliposi

■poliposi

f PAT Presència de molts pòlips. Poliposi intestinal.

->poliprè

poliprè

m QUÍM ORG Polipropilè.

->polipropilè

polipropilè

m QUÍM ORG i PLÀST Poliolefina sintètica del propè.

->polipròtic

■polipròtic -a

adj QUÍM Dit de l’àcid la molècula del qual pot cedir diversos protons.

->polipteriformes

polipteriformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos de la subclasse dels actinopterigis, que comprèn animals d’aigua dolça, amb les aletes pectorals lobulades i la caudal heterocerca.

2 sing Peix de l’ordre dels polipteriformes.

->políptic

■políptic

[del gr. polýptykhos, comp. de polýs ‘molt’ i ptýkhē ‘plec’]

m ART Retaule de pintura, escultura o orfebreria format per més de tres compartiments o plafons, articulats de manera que es puguin tancar sobre el plafó central.

->poliquets

■poliquets

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable dividit en tres regions (cap, tronc i pigidi), de respiració branquial i sistema nerviós ganglionar.

2 sing Anèl·lid de la classe dels poliquets.

->polir

■polir

[del ll. polīre, ‘allisar, aplanar; polir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Fer llisa i lluent una cosa. Polir un llistó, una rebava.

2 OFIC i TECNOL Sotmetre una cosa a l’acció de poliment.

3 màquina de polir Màquina polidora.

2 tr 1 fig Donar a una cosa tota la correcció, la perfecció, possibles, revisant-la acuradament, donant-li una última mà. Polir una obra literària.

2 Llevar la rusticitat a algú, instruir-lo en el tracte civil, cortès. En aquella escola el van polir.

3 fig i col·loq 1 tr Robar. Al cafè em van polir el paraigua.

2 pron Vendre’s una cosa. En poc temps es va polir totes les propietats.

3 pron Gastar, malgastar. Amb qui te’ls has polits, els diners?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polir

GERUNDI: polint

PARTICIPI: polit, polida, polits, polides

INDICATIU PRESENT: poleixo, poleixes, poleix, polim, poliu, poleixen

INDICATIU IMPERFET: polia, polies, polia, políem, políeu, polien

INDICATIU PASSAT: polí, polires, polí, polírem, políreu, poliren

INDICATIU FUTUR: poliré, poliràs, polirà, polirem, polireu, poliran

INDICATIU CONDICIONAL: poliria, poliries, poliria, poliríem, poliríeu, polirien

SUBJUNTIU PRESENT: poleixi, poleixis, poleixi, polim, poliu, poleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: polís, polissis, polís, políssim, políssiu, polissin

IMPERATIU: poleix, poleixi, polim, poliu, poleixin

->poliradiculitis

poliradiculitis

f PAT Inflamació o afectació funcional de diverses arrels espinals.

->poliradiculoneuritis

poliradiculoneuritis

Part. sil.: po_li_ra_di_cu_lo_neu_ri_tis

f PAT Poliradiculitis.

->poliribosoma

poliribosoma

m CIT Complex format per una molècula d’ARN missatger i ribosomes.

->polirítmia

■polirítmia

Part. sil.: po_li_rít_mi_a

[de poli- i el gr. rhythmós ‘ritme’]

f MÚS Ús, en una composició musical, de ritmes diversos i simultanis en les diferents veus o parts.

->polirize

polirize -a

[del ll. polyrrhizos, i aquest, del gr. polýrrhizos, íd.]

adj 1 Que té diverses arrels.

2 LING Dit del verb que forma els seus temps a partir d’uns temes que procedeixen d’arrels diverses.

->polis

■polis

f HIST A la Grècia clàssica, nom que designa la ciutat estat.

->-polis

■-polis

Forma sufixada del mot grec pólis, que significa ‘ciutat’. Ex.: acròpolis.

->polisacarasa

polisacarasa

f BIOQ Carbohidrasa que catalitza la hidròlisi dels polisacàrids, anomenada també poliasa.

->polisacàrid

■polisacàrid

m BIOQ Polímer format per cadenes molt llargues de monosacàrids o ramificats. Són anomenats també glicans.

->polisacaridasa

polisacaridasa

f BIOQ Polisacarasa.

->polisaprobi

■polisaprobi -òbia

adj MICROB Dit del microorganisme saprobi que habita en medis que contenen matèria orgànica de diferents tipus.

->polisàrcia

polisàrcia

Part. sil.: po_li_sàr_ci_a

f PAT Obesitat.

->poliscopi

■poliscopi

[de poli- i -scopi]

m 1 DIAG Aparell emprat en la transil·luminació per a il·luminar les cavitats del cos.

2 ÒPT Nom donat a determinats cristalls de moltes cares que donen diverses imatges d’un mateix objecte.

->polisèmia

■polisèmia

Part. sil.: po_li_sè_mi_a

[de poli- i -sèmia]

f LING Propietat d’un signe lingüístic de tenir més d’un significat.

->polisèmic

■polisèmic -a

[de polisèmia]

adj LING 1 Relatiu o pertanyent a la polisèmia.

2 Que té més d’un significat.

->polisèpal

polisèpal -a

[de poli- i sèpal]

adj BOT Amb molts o uns quants sèpals lliures.

->poliserositis

■poliserositis

f PAT 1 Inflamació de diverses membranes seroses.

2 poliserositis paroxística familiar Trastorn hereditari caracteritzat per episodis recurrents de febre, peritonitis i pleuritis.

->polisíl·lab

■polisíl·lab -a

[del ll. polysyllăbus, -a, -um, i aquest, del gr. polysýllabos, íd.]

1 adj De dues o més síl·labes. Un mot polisíl·lab.

2 m Mot de dues o més síl·labes. Polisíl·lab pla.

->polisil·làbic

■polisil·làbic -a

[de poli- i sil·làbic]

adj 1 De dues o més síl·labes, en més de dues o més síl·labes.

2 eco polisil·làbic Eco que repeteix més d’una síl·laba.

->polisil·logisme

■polisil·logisme

[de poli- i sil·logisme]

m FILOS Successió encadenada de sil·logismes.

->polisiloxà

■polisiloxà

m QUÍM ORG Denominació genèrica sistemàtica dels composts de natura polimèrica la cadena principal dels quals és constituïda per l’agrupament atòmic —Si—O—.

->polisíndeton

■polisíndeton

[del gr. polysýndeton, íd.]

m RET Figura retòrica que consisteix en la freqüent repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió. Ex.: Menjaven i cantaven i es divertien.

->polisintètic

■polisintètic -a

[de poli- i sintètic]

adj 1 Format per polisintetisme.

2 Dit d’una llengua que practica el polisintetisme.

3 MINERAL Dit del tipus de macla múltiple en la qual tres o més individus es repeteixen alternant sobre el mateix pla de macla.

->polisintetisme

■polisintetisme

[de polisintètic]

m 1 Fusió de diferents parts en una.

2 esp LING Fenomen propi de certes llengües, segons el qual un mot principal es combina amb altres mots i elements gramaticals amb fortes modificacions fonosintàctiques que dificulten l’isolament d’aquests mots en l’elocució.

->polisoma

polisoma

m CIT Poliribosoma.

->polisomia

polisomia

Part. sil.: po_li_so_mi_a

f 1 GEN Qualitat de polisòmic.

2 PAT Monstruositat doble o triple.

->polisòmic

polisòmic -a

adj GEN 1 Dit de la cèl·lula diploide en què un o més cromosomes són representats per més de dos cromosomes homòlegs.

2 Dit del tipus d’herència que és conseqüència del fet que alguns cromosomes tinguin més d’un cromosoma homòleg amb el qual fer parella en la meiosi.

->polisorbat

polisorbat

m FARM Nom genèric dels tensoactius obtinguts per separació de dues molècules d’aigua de l’alcohol hexavalent sorbitol, esterificació del sorbità resultant amb un àcid gras i etoxilació subsegüent per a fer hidròfil el producte intermedi.

->polispast

■polispast

m MANUT i TECNOL Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil.

->polisperm

■polisperm -a

adj BOT Que té moltes llavors.

->polispèrmia

■polispèrmia

Part. sil.: po_lis_pèr_mi_a

f PAT 1 Secreció abundant d’esperma.

2 Presència, en l’ou fecundat, de més d’un pronucli mascle com a conseqüència de la penetració anormal de dos o més espermatozoides.

->polispèrmic

■polispèrmic -a

adj BOT Polisperm.

->pòlissa

■pòlissa

[de l’it. pòlizza, íd., del b. ll. apodixa, i aquest, del gr. apódeixis ‘demostració, prova’; 1a FONT: 1458]

f 1 1 DR MERC i ASSEG Document on hom formalitza, per imposició legal o per costum, determinats contractes mercantils.

2 pòlissa d’almirallat HIST MIL i DR MAR Document pel qual hom acreditava l’elecció del capità que, amb el nom d’almirall, prenia el comandament de l’expedició en cas de navegar en conserva o d’haver de coalitzar-se amb vista a la defensa mútua.

3 pòlissa de transport DR MAR Document en el qual és atorgat un contracte de noli, anomenat també pòlissa de noli.

4 pòlissa de transport p ext Contracte de noli.

2 DR 1 Segell de l’estat amb què hom satisfà l’impost del timbre en determinats documents.

2 Lliurança.

3 GRÀF 1 Llista detallada de totes les lletres i signes, amb especificació del tipus, que un impressor demana a la foneria o que la foneria serveix a l’impressor.

2 Llista de totes les lletres i signes, amb especificació del nombre de tipus iguals, que componen un joc complet de tipus.

->polissó¹

■polissó¹ -ona

[del fr. polisson, ant. ‘lladreguet’, d’on modernament ‘nen entremaliat’ i ‘el qui s’esmuny en algun lloc sense autorització’, der. de polir en el sentit de ‘furtar, robar’, com té també en argot cat]

m i f 1 Noi entremaliat, malcreient.

2 AERON, MAR i DR Persona que s’embarca clandestinament en un vaixell o una nau aèria, sense satisfer el preu del passatge.

->polissó²

polissó²

[v. polissó¹, en el sentit de vestit ‘atrevit, entremaliat’]

m INDUM Carcassa o coixinet que les dones s’ajustaven a la cintura, a la banda del darrere, sobre les natges, sota les faldilles a fi d’augmentar-ne el volum.

->polisson

■polisson

m INDUM polissó².

->polissonatge

polissonatge

[de polissó¹]

m DR Delicte consistent a embarcar-se clandestinament en una nau aèria, un vaixell, etc.

->polistèmon

polistèmon -a

adj BOT Que té un nombre d’estams superior al doble del de peces de cada verticil periàntic.

->polístic

polístic -a

adj BOT Disposat en diverses files.

->polistòmids

polistòmids

m ZOOL 1 pl Família de platihelmints de la classe dels trematodes monogenis, que inclou el diplozòon.

2 sing Platihelmint de la família dels polistòmids.

->polisulfur

■polisulfur

m QUÍM INORG 1 Nom de diverses sals que contenen anions polisulfur en llur estructura.

2 Nom genèric dels anions S²˜_n^-, derivats formalment dels sulfans Hs_nH(n > 1) per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen.

->polit

■polit -ida

[de polir; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj 1 Endreçat, net, pulcre. Polit en el vestit. Va sempre molt polit.

2 fig Un llenguatge polit.

2 adj Bell, formós, bonic.

3 m ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids (Numenius phaeopus), semblant al becut, però de bec més curt, amb el plomatge més fosc i amb el pili llistat de bru i blanc.

2 polit becfí Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels caràdrids (N. tenuirostris), semblant al becut, però més nòrdic, amb bec més curt i amb taques a les parts inferiors.

3 polit cantaire Polit.

4 polit negre Capó reial.

->polità

polità -ana

adj i m i f De Sant Hipòlit de la Salanca (Rosselló).

->politburó

politburó

[pl -ós] m HIST Òrgan de direcció del partit comunista de l’antiga Unió Soviètica i d’altres països, encarregat dels afers urgents que calia resoldre entre sessió i sessió del comitè central.

->politè

politè

m impr QUÍM ORG i PLÀST Polietilè.

->politècnic

■politècnic -a

[de poli- i tècnic]

1 adj Que abraça moltes ciències o arts.

2 ENSENY 1 adj Dit de l’institut, escola, conjunt d’instituts o escoles o universitats en què és impartit l’ensenyament tècnic superior.

2 m Institut politècnic.

->politeisme

■politeisme

Part. sil.: po_li_te_is_me

[de poli- i teisme¹]

m RELIG Forma de religió que reconeix diverses divinitats.

->politeista

■politeista

Part. sil.: po_li_te_is_ta

[de poli- i teista]

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al politeisme.

2 m i f Seguidor del politeisme.

->politèlia

politèlia

Part. sil.: po_li_tè_li_a

f PAT Multiplicitat de mugrons en una mateixa mamella.

->politènia

politènia

Part. sil.: po_li_tè_ni_a

f GEN Endomitosi en què els cromosomes duplicats no se separen, de manera que s’originen cromosomes gegants.

->politènic

politènic -a

adj GEN Dit del tipus de cromosoma gegant que resulta d’una politènia.

->politereftalat

■politereftalat

m QUÍM ORG Polièster lineal copolímer del tereftalat de metil i l’etilenglicol.

->politetrafluoroetilè

■politetrafluoroetilè

Part. sil.: po_li_te_tra_flu_o_ro_e_ti_lè

m QUÍM ORG i PLÀST Poliolefina perfluorada derivada del tetrafluoroetilè, que hom obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari. Té la fórmula (C₂F₄)_n.

->polític

■polític -a

[del ll. politĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. politikós ‘relatiu a la ciutat, l’estat, el govern’, der. de pólis ‘ciutat’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la política. Els partits polítics. Un diari polític.

2 Que actua amb política 2 2.

2 m i f Persona que s’ocupa professionalment dels afers públics, de la política. Era un polític excepcional.

3 adj DR Dit dels parents sobrevinguts per matrimoni, especialment el pare (sogre), la mare (sogra), el fill (gendre) o la filla (nora).

4 m HIST Nom donat a cadascun dels membres del “partit dels polítics" o “grup dels malcontents", organitzat a França després de la Nit de Sant Bartomeu (segle XVI).

->política

■política

f 1 POLÍT Conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics.

2 1 Manera d’actuar, de conduir un afer. Segueix una política errònia en l’empresa.

2 Habilitat en el tracte amb les persones. Tens poca política.

3 política econòmica POLÍT i ECON Acció pública exercida sobre l’economia per assolir, servint-se de determinats mitjans, uns objectius que poden ésser de molt diversa mena.

->políticament

■políticament

[de polític; 1a FONT: 1678]

adv 1 D’una manera política. Actuar políticament.

2 En l’aspecte polític, amb relació a la política. S’ha enfonsat políticament.

->politicastre

■politicastre -a

[de polític]

m i f desp Mal polític.

->politico-

■politico-

Forma prefixada del mot polític. Ex.: politicologia, politicoeconòmic.

->politicòleg

■politicòleg -òloga

[de polític i -leg]

m i f Politòleg.

->politicologia

■politicologia

Part. sil.: po_li_ti_co_lo_gi_a

[de polític i -logia]

f Politologia.

->politípic

■politípic -a

[de poli- i -típic]

adj 1 Que té diferents tipus.

2 ECOL Dit de les espècies que poden ésser considerades en diferents subespècies o races.

->politiqueig

■politiqueig

Part. sil.: po_li_ti_queig

[de politiquejar]

m 1 Acció de politiquejar;

2 l’efecte.

->politiquejar

■politiquejar

[de polític]

v intr 1 Intervenir en política, participar en la vida política. L’expresident encara politiqueja.

2 Parlar contínuament de política, fora de lloc o amb lleugeresa. Li agrada politiquejar amb els amics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: politiquejar

GERUNDI: politiquejant

PARTICIPI: politiquejat, politiquejada, politiquejats, politiquejades

INDICATIU PRESENT: politiquejo, politiqueges, politiqueja, politiquegem, politiquegeu, politiquegen

INDICATIU IMPERFET: politiquejava, politiquejaves, politiquejava, politiquejàvem, politiquejàveu, politiquejaven

INDICATIU PASSAT: politiquegí, politiquejares, politiquejà, politiquejàrem, politiquejàreu, politiquejaren

INDICATIU FUTUR: politiquejaré, politiquejaràs, politiquejarà, politiquejarem, politiquejareu, politiquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: politiquejaria, politiquejaries, politiquejaria, politiquejaríem, politiquejaríeu, politiquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: politiquegi, politiquegis, politiquegi, politiquegem, politiquegeu, politiquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: politiquegés, politiquegessis, politiquegés, politiquegéssim, politiquegéssiu, politiquegessin

IMPERATIU: politiqueja, politiquegi, politiquegem, politiquegeu, politiquegin

->politiqueria

■politiqueria

Part. sil.: po_li_ti_que_ri_a

[de polític]

f Politiqueig.

->politització

politització

Part. sil.: po_li_tit_za_ci_ó

[de polititzar]

f 1 Acció de polititzar;

2 l’efecte.

->polititzar

■polititzar

[de polític]

v tr 1 Donar un caire polític a una cosa que no en té. Polititzar l’art, la instrucció.

2 Infondre consciència política a algú, fer-lo participar en la vida política. Els sindicats van polititzar les masses obreres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polititzar

GERUNDI: polititzant

PARTICIPI: polititzat, polititzada, polititzats, polititzades

INDICATIU PRESENT: polititzo, polititzes, polititza, polititzem, polititzeu, polititzen

INDICATIU IMPERFET: polititzava, polititzaves, polititzava, polititzàvem, polititzàveu, polititzaven

INDICATIU PASSAT: polititzí, polititzares, polititzà, polititzàrem, polititzàreu, polititzaren

INDICATIU FUTUR: polititzaré, polititzaràs, polititzarà, polititzarem, polititzareu, polititzaran

INDICATIU CONDICIONAL: polititzaria, polititzaries, polititzaria, polititzaríem, polititzaríeu, polititzarien

SUBJUNTIU PRESENT: polititzi, polititzis, polititzi, polititzem, polititzeu, polititzin

SUBJUNTIU IMPERFET: polititzés, polititzessis, polititzés, polititzéssim, polititzéssiu, polititzessin

IMPERATIU: polititza, polititzi, polititzem, polititzeu, polititzin

->politja

■politja

[probablement d’un ll. vg. *polĭdĭa, pl. de *polĭdĭum, i aquest, del gr. *polídion, dimin. de pólos ‘eix’; 1a FONT: 1331]

f 1 MANUT Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet de girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet de passar-hi un cable, una corda, etc., tot arrossegant-lo o essent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d’una força.

2 TECNOL Roda de superfície lateral en forma de canal, solidària amb un arbre, l’eix del qual és el geomètric de la roda, que permet de transmetre un moviment a un arbre (o de rebre un moviment d’un altre arbre) mitjançant corretges.

3 GIMN 1 politja alta Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un seient a l’extrem inferior, dos rodets situats a l’extrem anterior per sobre del seient, una barra situada a l’extrem superior de la màquina i un sistema de politges que permet la transmissió de moviment a un conjunt de pesos units, a través d’un cable, a la barra.

2 politja baixa Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un banc a l’extrem inferior, dos suports rectangulars, paral·lels entre ells, a l’extrem anterior del banc, dos agafadors situats a l’extrem inferior de la màquina i un sistema de politges que permet la transmissió de moviments a un conjunt de pesos units, a través d’un cable, als agafadors.

->politjó

■politjó

[de politja]

m MANUT Roda d’una politja, especialment d’una politja petita.

->politòleg

politòleg -òloga

m i f Persona versada en politologia.

->politologia

politologia

f Ciència que té per objecte la política.

->politonal

■politonal

[de poli- i tonal]

adj MÚS Relatiu o pertanyent a la politonalitat.

->politonalisme

■politonalisme

[de politonal]

m MÚS Modalitat d’escriptura musical que empra simultàniament diverses tonalitats en les diferents parts d’un mateix fragment.

->politonalitat

■politonalitat

[de politonal]

f MÚS Escriptura musical en la qual les diferents parts d’una composició polifònica es mouen de forma independent, en tonalitats diferents que se superposen.

->politonia

■politonia

Part. sil.: po_li_to_ni_a

[mot creat paral·lelament a monotonia (v. aquest mot)]

f FON Presència d’una correlació melòdica en les vocals o en els mots en un sistema fonològic.

->politònic

■politònic -a

[de politonia]

adj FON Dit de les llengües que presenten el fenomen de la politonia en llur sistema fonològic.

->polítop

polítop

m GEOM Conjunt de punts de l’espai ℝⁿlimitat per hiperplans.

->politoxicòman

politoxicòman -a

adj i m i f MED Dit de la persona addicta a més d’una droga.

->politraumatisme

■politraumatisme

Part. sil.: po_li_trau_ma_tis_me

m PAT Traumatisme múltiple.

->politricals

■politricals

f BOT 1 pl Grup de molses, generalment grosses, amb lamel·les sobre el nervi o el limbe dels fil·lidis i càpsules obturades per un epifragma, amb perforacions laterals, que inclou, entre altres, el gènere Polytrichum.

2 sing Molsa del grup de les politricals.

->politròpic

politròpic -a

adj TERMO 1 Dit del procés termodinàmic que satisfà l’equació pvⁿconstant, on p és la pressió, v el volum i n un exponent que pot prendre un valor qualsevol.

2 corba politròpica (o simplement politròpica) Corba que representa gràficament un procés politròpic.

->poliuretà

■poliuretà

Part. sil.: po_li_u_re_tà

m QUÍM ORG i PLÀST Denominació genèrica de diversos polímers sintètics que contenen grups uretà (—NH—CO—O—) repetits en la cadena principal. Hom els obté mitjançant la reacció d’alcohols dihidroxílics amb diisocianats.

->poliúria

■poliúria

Part. sil.: po_li_ú_ri_a

f PAT Secreció molt abundant d’orina.

->poliúric

■poliúric -a

Part. sil.: po_li_ú_ric

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la poliúria.

2 m i f Afectat de poliúria.

->polivalència

■polivalència

Part. sil.: po_li_va_lèn_ci_a

[de polivalent]

f Qualitat de polivalent.

->polivalent

■polivalent

[mot creat paral·lelament a monovalent (v. aquest mot); 1a FONT: 1932, DFa.]

adj 1 1 Policrest, plurivalent.

2 LÒG Dit del sistema lògic que accepta més de dos valors de veritat.

2 QUÍM Que actua amb una valència de dos o superior.

->polivinil

■polivinil

m QUÍM ORG 1 Qualsevol de les diverses resines sintètiques i matèries plàstiques obtingudes a partir de monòmers que contenen el grup vinil (CH₂=CH-).

2 clorur de polivinil PLÀST [sigla PVC] Resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil, emprada en la fabricació de molts objectes d’ús industrial o domèstic com ara tubs, ampolles i estris diversos, làmines, etc.

->polivinilpirrolidona

polivinilpirrolidona

f FARM Substància, de fórmula (C₆H₉NO)_n, que hom administra, mesclada amb solució fisiològica per a assolir la viscositat convenient, en forma de gota a gota endovenosa en casos de deshidratació, hemorràgies, xoc, etc.

->poll¹

■poll¹

[del ll. pŭllus ‘cria de qualsevol animal, pollet; rebrot d’una branca vella, reboll’; 1a FONT: 1200]

m 1 ORNIT Pollet.

2 AGR Cadascun dels brots que neixen a les branques velles d’una planta i li són més aviat perjudicials.

3 APIC Larva de les abelles.

->poll²

■poll²

[del ll. vg. pēdŭcŭlus, ll. cl. pēdĭcŭlus, dimin. de pēdis, pēdis ‘poll’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ENTOM 1 Nom donat a diversos insectes de molt petita grandària pertanyents als ordres dels homòpters, anoplurs, psocòpters i mal·lòfags.

2 poll blanc Homòpter de la família dels còccids (Aspidiotus hederae), de color blanc, molt prolífic i de desenvolupament ràpid i que habita sobre plantes ornamentals i conreades, on ocasiona estralls.

3 poll comú Anoplur de la família dels pedicúlids (Pediculus humanus), amb el cos deprimit, de color groc fosc i cobert d’una cutícula resistent, i que viu paràsit sobre el cos de l’home.

4 poll de les arnes Arna de la cera.

5 poll dels llibres Insecte psocòpter de la família dels trògids (Trogium pulsatorium), amb antenes molt desenvolupades, tòrax petit i sense ales i que viu entre els llibres.

6 poll dels polls Insecte de l’ordre dels mal·lòfags i de la família dels menopònids (Menopon gallinae), d’antenes curtes i aparell bucal mastegador i que parasita les gallines.

2 FITOPAT 1 poll negre Insecte pertanyent als còccids diaspínids (Parlatoria zizyphy), paràsit específic de les auranciàcies, especialment dels cítrics.

2 poll roig Insecte polífag pertanyent als còccids diaspínids (Chrysomphalus dictiospermi) paràsit dels cítrics i d’algunes plantes ornamentals.

3 ZOOL 1 poll de mar Crustaci peracàride marí de l’ordre dels isòpodes i de la família dels cimotoids (Anilocra mediterranea), de color bru negrenc, amb el cos aplanat i segmentat i que viu paràsit extern dels peixos.

2 poll de roca Quitó.

->poll³

■poll³

[del ll. *pōclus, alteració del ll. pōpŭlus ‘pollancre’; 1a FONT: 1309]

m BOT Pollancre.

->polla¹

■polla¹

[de poll¹; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 ORNIT 1 Gallina jove.

2 polla blava Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels ràl·lids (Porphyrio porphyrio), de color blau i roig viu, amb el bec robust i les potes llargues.

3 polla d’aigua Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels ràl·lids (Gallinula chloropus), de color negrenc i blanc, amb el bec roig i groc i les potes verdes.

4 polla díndia Gall dindi femella.

5 polla fera Gall fer femella.

6 polla pintada Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels ràl·lids (Porzana porzana), de color bru oliva fosc, blanc i verd i que habita amagat en terrenys humits.

2 ICT Cap-roig.

->polla²

■polla²

f BOT Pollancre.

->pol·laciúria

pol·laciúria

Part. sil.: pol_la_ci_ú_ri_a

f PAT Freqüència exagerada de les miccions, sense que hi hagi un augment de la quantitat total d’orina.

->pollacó

pollacó

[de pollacra]

m MAR Puny de la vela del caient de proa.

->pollacra

■pollacra

[de l’ant. i dial. pollaca, potser der. de polla ‘animal jove’, aplicat a una embarcació lleugera, amb influx d’un altre nom d’embarcació, carraca¹, i amb -r- per repercussió de líquides; 1a FONT: 1614]

f MAR 1 1 Vaixell de vela de dos pals, d’una o dues peces, sense encreuar i sense cofes, amb vergues, aparellats com els dels bergantins.

2 pollacra barca Vaixell de vela de tres pals, el trinquet i el major de pollacra, i el de mitjana de goleta.

3 pollacra goleta Vaixell de vela de dos o tres pals, el trinquet de pollacra, i el major i el de mitjana (en les pollacres goleta de tres pals) de goleta.

2 Vela triangular que va a proa d’alguns llaguts i barques.

->pollacrí

■pollacrí

[de pollacra]

m MAR Menjavents.

->pollada

■pollada

[de poll¹]

f Llocada.

->pollalla

■pollalla

[de poll¹]

f Pollam.

->pollam

■pollam

[de poll¹]

m 1 Conjunt de pollets.

2 Aviram.

->pollanc

■pollanc

[v. salanc; 1a FONT: 1885]

m BOT Pollancre.

->pollancó

■pollancó

[de pollanc]

m BOT Pollancró.

->pollancre

■pollancre

[probablement de pollanca, forma fem. de pollanc, amb -r- per repercussió de líquides, amb canvi de gènere per influx dels masc. poll, pollanc; 1a FONT: 1774]

m BOT 1 1 Arbre de la família de les salicàcies (Populus nigra), de capçada irregular, borrons glabres i enganxosos, fulles ròmbiques o ovades, flors en aments i fruits en càpsula.

2 FUST Fusta del pollancre.

2 pollancre del Canadà Arbre de la família de les salicàcies (Populus canadensis), de caràcters intermedis entre el pollancre i la carolina.

3 pollancre d’Elx Arbre caducifoli de la família de les salicàcies (Populus euphratica), de fulles coriàcies, flors unisexuals i fruits capsulars.

->pollancreda

■pollancreda

[de pollancre]

f Plantació o arbreda de pollancres.

->pollancró

■pollancró

[de pollancre]

m BOT Bolet de la família de les bolbiciàcies (Agrocybe aegerita), del color de la canyella o bru ocraci, olor agradable, barret convex amb làmines sinuades i cama corba, comestible i que forma flotes sobre rabasses.

->pollar

■pollar

[de poll³]

m Pollancreda.

->pollar-se

■pollar-se

[de poll²; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

v pron 1 Corcar-se la fusta.

2 p ext Corcar-se els cereals, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pollar

GERUNDI: pollant

PARTICIPI: pollat, pollada, pollats, pollades

INDICATIU PRESENT: pollo, polles, polla, pollem, polleu, pollen

INDICATIU IMPERFET: pollava, pollaves, pollava, pollàvem, pollàveu, pollaven

INDICATIU PASSAT: pollí, pollares, pollà, pollàrem, pollàreu, pollaren

INDICATIU FUTUR: pollaré, pollaràs, pollarà, pollarem, pollareu, pollaran

INDICATIU CONDICIONAL: pollaria, pollaries, pollaria, pollaríem, pollaríeu, pollarien

SUBJUNTIU PRESENT: polli, pollis, polli, pollem, polleu, pollin

SUBJUNTIU IMPERFET: pollés, pollessis, pollés, polléssim, polléssiu, pollessin

IMPERATIU: polla, polli, pollem, polleu, pollin

->pollastrada

■pollastrada

[de pollastre]

f Menjada de pollastre. Han anat a fer una pollastrada a fora.

->pollastraire

■pollastraire

Part. sil.: po_llas_trai_re

[de pollastre]

m i f Persona que es dedica a la cria o a la venda de pollastres.

->pollastre

■pollastre

[del ll. pullaster, dimin. afectiu de pullus ‘pollet’; 1a FONT: s. XV]

m ORNIT i AVIC 1 Gall domèstic, especialment quan és jove.

2 GASTR 1 Pollastre destinat al consum. Pollastre de granja, de pagès. Pollastre a l’ast. Cuixes, aletes de pollastre. Pit de pollastre arrebossat.

2 Carn de pollastre. Croquetes de pollastre. Pollastre amb samfaina.

->pollastrejar

■pollastrejar

[de pollastre]

v intr 1 Començar a tenir cresta els polls mascles.

2 fig Captenir-se, un adolescent, com un home fet, fer coses d’home gran. Només té vuit anys i mira’l com pollastreja!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pollastrejar

GERUNDI: pollastrejant

PARTICIPI: pollastrejat, pollastrejada, pollastrejats, pollastrejades

INDICATIU PRESENT: pollastrejo, pollastreges, pollastreja, pollastregem, pollastregeu, pollastregen

INDICATIU IMPERFET: pollastrejava, pollastrejaves, pollastrejava, pollastrejàvem, pollastrejàveu, pollastrejaven

INDICATIU PASSAT: pollastregí, pollastrejares, pollastrejà, pollastrejàrem, pollastrejàreu, pollastrejaren

INDICATIU FUTUR: pollastrejaré, pollastrejaràs, pollastrejarà, pollastrejarem, pollastrejareu, pollastrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pollastrejaria, pollastrejaries, pollastrejaria, pollastrejaríem, pollastrejaríeu, pollastrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pollastregi, pollastregis, pollastregi, pollastregem, pollastregeu, pollastregin

SUBJUNTIU IMPERFET: pollastregés, pollastregessis, pollastregés, pollastregéssim, pollastregéssiu, pollastregessin

IMPERATIU: pollastreja, pollastregi, pollastregem, pollastregeu, pollastregin

->pollastrer

■pollastrer -a

[de pollastre]

m i f Pollastraire.

->pollastró

pollastró

m AVIC Pollastre de raça lleugera o semipesant, destinat a l’alimentació, que se sacrifica quan té entre 8 i 10 setmanes de vida i un pes que oscil·la entre 600 i 700 g.

->pollataire

■pollataire

Part. sil.: po_lla_tai_re

[de poll¹]

m i f Persona que comercia en aviram.

->pollatenc

■pollatenc

m BOT Bolet de l’ordre de les agaricals, de la família de les estrofariàcies (Kuehneromyces mutabilis), de cama membranosa amb anell ascendent i barret de color bru clar, que creix de forma cespitosa i gregària sobre fusta.

->pollater

■pollater -a

[de poll¹]

m i f Pollataire.

->pollegana

■pollegana

[probablement d’un ll. *pollicana, der. de pollex, -ĭcis ‘polze’]

f AGR 1 Arada moderna o de pala en la qual el grup de tracció és un forcat.

2 Forcat de la pollegana.

->pollegó

■pollegó

[probablement d’un ll. *pollĭco, -ōnis, der. de pollex, -ĭcis ‘polze’]

m 1 OFIC 1 Cadascuna de les pues d’una forca o d’una forquilla.

2 esp AGR Pua més curta que forma angle amb el pla de les dues pues en les quals es bifurca el pal de la forca de remenar palla.

2 Cim molt agut.

->polleguera

■polleguera

[probablement d’un ll. *pollicaria, der. de pollex, -ĭcis ‘polze’; 1a FONT: 1410]

f 1 OFIC i TECNOL Peça amb un ull o un clot pel qual passa i gira un piu o l’extrem d’un eix de rotació o d’un arbre d’una porta, d’una barrera, d’un motor, etc.

2 fer sortir (algú) de polleguera fig Exasperar-lo, fer-li perdre la calma.

3 treure (una cosa) de polleguera fig Fer-la sortir del seu estat o del seu curs normal, habitual, natural.

->pollegueral

pollegueral

m TECNOL Arbre d’una porta o d’una barrera, amb un piu a la part inferior, que gira dins la polleguera.

->pol·len

■pol·len

[del ll. pollen, -ĭnis ‘flor de farina’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m BOT En els espermatòfits, polsim format en l’antera i constituït per cèl·lules esporals de forma arrodonida.

->pollencí

■pollencí -ina

1 adj i m i f De Pollença (Mallorca) o del pollencí (parlar).

2 m LING Parlar de la vila i el terme de Pollença (Mallorca).

->pollera

■pollera

[de poll¹; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Lloc per a guardar-hi els pollets.

2 esp Gàbia gran, semblant a un cove desfonat estret de dalt i ample de baix, i fet de canyes, de joncs, etc., que serveix per a guardar-hi els pollets.

2 Gàbia de filferro, semblant a una pollera, que, posada damunt un braser, evita que algú es pugui cremar i serveix per a posar-hi roba a eixugar.

3 p anal Aparell per a ficar-hi una criatura, que, recolzant-se de braços a la vora superior, pot caminar sense perill de caure, la vora inferior descansant i lliscant sobre el sòl.

->pollereda

■pollereda

[de poll³; 1a FONT: c. 1925]

f Pollancreda.

->pollerenca

■pollerenca

[de poll³]

f BOT 1 Bolet de la família de les cortinariàcies (Cortinarius collinitus), de barret castany daurat convex i amb mamelló viscós, làmines lliures i cama llarga i robusta.

2 Orellana de poll.

->polleria

■polleria

Part. sil.: po_lle_ri_a

[de poll¹]

f Botiga d’aviram, especialment mort.

->pollestrí

pollestrí -ina

adj i m i f De Pollestres (Rosselló).

->pollet

■pollet

[de poll¹; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 ORNIT Petit d’un ocell, especialment de gall i tots els restants fasianiformes.

2 BOT Salicòrnia.

->pollí

■pollí

[del ll. pullīnus, íd., der. de pullus ‘petit de qualsevol animal’; 1a FONT: 1272, CTort.]

m Petit d’un animal de peu rodó. Una somera amb el seu pollí.

->pol·licitació

■pol·licitació

Part. sil.: pol_li_ci_ta_ci_ó

[del ll. pollicitatio, -ōnis ‘oferta, proposició, promesa’, der. de pollicēri ‘oferir, proposar, prometre’, der. de lĭcēre ‘ser permès’]

f DR CIV i DR CAN Promesa realitzada, però encara no acceptada i que, perquè no obliga jurídicament, hom pot retirar, llevat del cas que hi concorri una causa justa.

->pollina

■pollina

f 1 Pollí femella.

2 FUST Suport emprat en les serradores de bosc, en els obradors de carreters, de mestres d’aixa, etc., per a sostenir els troncs o les peces que hom vol serrar.

->pollinada

■pollinada

[de pollí]

f Ramat o conjunt de pollins.

->pollinar

■pollinar

[de pollí]

v intr Parir la somera o l’egua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pollinar

GERUNDI: pollinant

PARTICIPI: pollinat, pollinada, pollinats, pollinades

INDICATIU PRESENT: pollino, pollines, pollina, pollinem, pollineu, pollinen

INDICATIU IMPERFET: pollinava, pollinaves, pollinava, pollinàvem, pollinàveu, pollinaven

INDICATIU PASSAT: polliní, pollinares, pollinà, pollinàrem, pollinàreu, pollinaren

INDICATIU FUTUR: pollinaré, pollinaràs, pollinarà, pollinarem, pollinareu, pollinaran

INDICATIU CONDICIONAL: pollinaria, pollinaries, pollinaria, pollinaríem, pollinaríeu, pollinarien

SUBJUNTIU PRESENT: pollini, pollinis, pollini, pollinem, pollineu, pollinin

SUBJUNTIU IMPERFET: pollinés, pollinessis, pollinés, pollinéssim, pollinéssiu, pollinessin

IMPERATIU: pollina, pollini, pollinem, pollineu, pollinin

->pol·linari

■pol·linari

m BOT En les flors de les orquidàcies, unitat formada pel pol·lini, per la caudícula i pel retinacle.

->pol·lini

■pol·lini

m BOT Massa compacta i cerosa de pol·len, constituïda per tot el contingut d’una teca.

->pol·lini-

■pol·lini-

Forma prefixada del mot llatí pollen, -ῐnis, que significa ‘pol·len’. Ex.: pol·linífer.

->pol·línic

■pol·línic -a

[de pol·len]

adj BOT Relatiu o pertanyent al pol·len.

->pol·linífer

■pol·linífer -a

[de pol·lini- i -fer]

adj BOT 1 Que té pol·len.

2 Dit dels animals pol·linitzadors, adaptats per a transportar el pol·len.

->pol·linització

■pol·linització

Part. sil.: pol_li_nit_za_ci_ó

[de pol·linitzar]

f BOT Transferència del pol·len des dels estams fins als pistils.

->pol·linitzador

■pol·linitzador -a

[de pol·linitzar]

adj i m BOT Que pol·linitza.

->pol·linitzar

■pol·linitzar

[de pol·len]

v tr i pron BOT Efectuar la pol·linització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pol·linitzar

GERUNDI: pol·linitzant

PARTICIPI: pol·linitzat, pol·linitzada, pol·linitzats, pol·linitzades

INDICATIU PRESENT: pol·linitzo, pol·linitzes, pol·linitza, pol·linitzem, pol·linitzeu, pol·linitzen

INDICATIU IMPERFET: pol·linitzava, pol·linitzaves, pol·linitzava, pol·linitzàvem, pol·linitzàveu, pol·linitzaven

INDICATIU PASSAT: pol·linitzí, pol·linitzares, pol·linitzà, pol·linitzàrem, pol·linitzàreu, pol·linitzaren

INDICATIU FUTUR: pol·linitzaré, pol·linitzaràs, pol·linitzarà, pol·linitzarem, pol·linitzareu, pol·linitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: pol·linitzaria, pol·linitzaries, pol·linitzaria, pol·linitzaríem, pol·linitzaríeu, pol·linitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: pol·linitzi, pol·linitzis, pol·linitzi, pol·linitzem, pol·linitzeu, pol·linitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: pol·linitzés, pol·linitzessis, pol·linitzés, pol·linitzéssim, pol·linitzéssiu, pol·linitzessin

IMPERATIU: pol·linitza, pol·linitzi, pol·linitzem, pol·linitzeu, pol·linitzin

->pol·linosi

pol·linosi

f PAT Reacció al·lèrgica del cos deguda al pol·len.

->pollís

■pollís

[de poll¹]

[pl -issos] m BOT i AGR Rebrot perjudicial que surt a la soca o a una branca vella d’un arbre.

->pollós

■pollós -osa

[de poll²; 1a FONT: 1429]

adj 1 Que té molts polls paràsits.

2 fig Dit d’una persona mancada de netedat, bruta.

->pol·lució

■pol·lució

Part. sil.: pol_lu_ci_ó

[del ll. pollutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 1 Acció de pol·luir;

2 l’efecte.

3 ECOL Contaminació.

2 FISIOL ANIM Emissió d’esperma sense coit.

->pol·lucita

■pol·lucita

f MINERAL Tectosilicat de cesi i sodi, amb impureses de rubidi, potassi, tal·li i titani, que cristal·litza en el sistema cúbic.

->pol·luent

■pol·luent

Part. sil.: pol_lu_ent

1 adj Que pol·lueix.

2 adj i m ECOL Dit de la substància, la radiació, l’agent, etc., que altera adversament el medi.

->pol·luir

■pol·luir

Part. sil.: pol_lu_ir

[del ll. polluĕre ‘mullar embrutant; profanar’, de la mateixa arrel de lutum ‘llot’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v tr 1 Embrutar, contaminar, físicament o moralment. Pol·luir l’aire, les aigües subterrànies. Pol·luir el bon nom d’una institució.

2 esp ECOL Fer perdre qualitat (a un entorn) per causes diverses d’origen extern al mateix entorn; contaminar. El fum dels cotxes pol·lueix el medi ambient.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pol·luir

GERUNDI: pol·luint

PARTICIPI: pol·luït, pol·luïda, pol·luïts, pol·luïdes

INDICATIU PRESENT: pol·lueixo, pol·lueixes, pol·lueix, pol·luïm, pol·luïu, pol·lueixen

INDICATIU IMPERFET: pol·luïa, pol·luïes, pol·luïa, pol·luíem, pol·luíeu, pol·luïen

INDICATIU PASSAT: pol·luí, pol·luïres, pol·luí, pol·luírem, pol·luíreu, pol·luïren

INDICATIU FUTUR: pol·luiré, pol·luiràs, pol·luirà, pol·luirem, pol·luireu, pol·luiran

INDICATIU CONDICIONAL: pol·luiria, pol·luiries, pol·luiria, pol·luiríem, pol·luiríeu, pol·luirien

SUBJUNTIU PRESENT: pol·lueixi, pol·lueixis, pol·lueixi, pol·luïm, pol·luïu, pol·lueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: pol·luís, pol·luïssis, pol·luís, pol·luíssim, pol·luíssiu, pol·luïssin

IMPERATIU: pol·lueix, pol·lueixi, pol·luïm, pol·luïu, pol·lueixin

->polo¹

■polo¹

[de l’angl. polo (1872), manlleu del balti (llengua índia del Caixmir) polo ‘bola’, emparentat amb el tibetà pulu; el joc és una variant d’un de practicat antigament pels perses i en honor entre l’aristocràcia xinesa abans d’arribar a l’Índia]

m 1 ESPORT Joc que hom practica muntat a cavall i consistent a fer entrar la pilota en una porta formada per dos muntants, en impulsar-la amb una maça de mànec més o menys llarg.

2 INDUM Samarreta de punt, amb mànigues o mitges mànigues i amb coll camiser que, a vegades, es pot tancar amb cremallera o amb dos o tres botons.

->polo²

polo²

[marca registrada] m ALIM Gelat de pal elaborat amb aigua gelada amb essència de fruita. Un polo de taronja.

->poloïdal

poloïdal

Part. sil.: po_lo_ï_dal

adj FÍS Dit d’un camp magnètic, situat sobre la superfície d’un tor, tal que les línies de camp són en els plans que passen per l’eix de revolució del tor.

->polonès

■polonès -esa

1 adj i m i f De Polònia (estat d’Europa) o del polonès (llengua).

2 f DANSA Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu.

3 f INDUM Peça de vestir femenina, consistent en un petit gavany cenyit de la cintura i guarnit de pells.

4 f TÈXT Teixit assarjat amb ordit de seda i trama de cotó, que és tenyit de tots els colors i és emprat per a folres de vestits.

5 m LING Llengua eslava de la branca occidental, parlada pels polonesos.

->poloni

■poloni

[del ll. científic polonium, der. de Polònia, país d’origen de Marie Curie, que aïllà l’element el 1898 amb l’ajut del seu marit]

m QUÍM INORG [símb: Po] Element de nombre atòmic 84 pertanyent al grup VI A de la taula periòdica i de pes atòmic de 210,05.

->polopí

polopí -ina

adj i m i f De Polop (Marina Baixa).

->polp

■polp

m ZOOL Pop.

->polpa

■polpa

[del ll. pulpa, íd.; 1a FONT: 1275]

f 1 ANAT ANIM Part carnosa o molsuda d’un òrgan o d’una part del cos, com, per exemple, la polpa dentària, la del dit, etc.

2 BOT Part carnosa dels fruits o altres òrgans vegetals.

->polpació

polpació

Part. sil.: pol_pa_ci_ó

[de polpar]

f AGR Desintegració mecànica de les parts toves dels vegetals, fins a reduir-les a l’estat de polpa.

->polpar

polpar

[de polpa]

v tr AGR Reduir a l’estat de polpa un vegetal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polpar

GERUNDI: polpant

PARTICIPI: polpat, polpada, polpats, polpades

INDICATIU PRESENT: polpo, polpes, polpa, polpem, polpeu, polpen

INDICATIU IMPERFET: polpava, polpaves, polpava, polpàvem, polpàveu, polpaven

INDICATIU PASSAT: polpí, polpares, polpà, polpàrem, polpàreu, polparen

INDICATIU FUTUR: polparé, polparàs, polparà, polparem, polpareu, polparan

INDICATIU CONDICIONAL: polparia, polparies, polparia, polparíem, polparíeu, polparien

SUBJUNTIU PRESENT: polpi, polpis, polpi, polpem, polpeu, polpin

SUBJUNTIU IMPERFET: polpés, polpessis, polpés, polpéssim, polpéssiu, polpessin

IMPERATIU: polpa, polpi, polpem, polpeu, polpin

->polpeta

polpeta

[de polpa]

f GASTR Filet de carn o de peix enrotllat i farcit.

->polpetó

polpetó

m GASTR Massa de carn picada i altres ingredients, de forma allargada, que hom talla un cop condimentada i rostida.

->polpís

■polpís

[de polpa; 1a FONT: 1851, DEsc.]

[pl -issos] m Palpís.

->polpós

■polpós -osa

[de polpa; 1a FONT: 1617]

adj 1 Que té polpa.

2 Semblant a la polpa.

3 Carnós.

->pols¹

■pols¹

[del ll. pŭlsus, -us ‘impuls, xoc’, de pulsus, -a, -um, participi de pĕllĕre ‘empènyer’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

[pl polsos] m 1 FISIOL ANIM 1 Expansió i contracció arterials que poden ésser percebudes pel dit que palpa una artèria superficial. Pols alternant. Prendre el pols a un malalt.

2 prendre el pols (a algú) fig Sondar-li les intencions. Prendre el pols a l’opinió pública.

2 Seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l’execució d’una cosa, com escriure, manejar una arma, etc. Tenir bon pols.

3 Templa.

4 Polsada.

5 a pols loc adv 1 Fent força amb el braç sense recolzar-lo enlloc en aixecar o sostenir quelcom.

2 fig Amb el sol esforç personal, sense l’ajut de ningú. S’ha guanyat l’ascens a pols. Obtenir l’èxit a pols.

->pols²

■pols²

[del ll. pŭlvis, pŭlvĕris, íd., que passà al gènere neutre en ll. vg. amb acusatiu pŭlvis, d’on la -s conservada en cat; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f inv 1 Massa de partícules de terra seca i d’altres matèries tan diminutes que poden ésser alçades i emportades pel vent.

2 1 Substància sòlida reduïda a partícules molt fines; pólvores.

2 en pols loc adj Polvoritzat. Llet, xocolata, en pols.

3 fer pols (una cosa) fig Esmicolar-la, destruir-la.

3 fer la pols (a algú) Ultrapassar-lo de molt, eclipsar-lo.

4 pols interestel·lar (o còsmica) ASTR Pols formada de petites partícules sòlides (0,00005 cm de diàmetre) presents a les nebuloses fosques de les galàxies.

->pols³

■pols³

[v. pols²]

m pl Pólvores.

->polsada

■polsada

[de polsar²]

f Porció d’una cosa en forma de pólvores o de trossets molt menuts que hom pot agafar amb el polze i l’índex. Una polsada de sal.

->polsador

■polsador -a

[de polsar¹]

1 adj i m i f Que polsa.

2 m ELECTROT i TECNOL Dispositiu amb un botó que, en ésser pitjat, produeix el tancament o l’obertura d’un o més circuits elèctrics. Hom l’anomena també botó polsador.

3 polsador de trama TÈXT Mecanisme dels telers automàtics que controla per mitjans mecànics, elèctrics, fotoelèctrics o electrònics la bitlla de trama, i que quan hi queden poques espires de fil disposa que es faci el canvi de bitlla o de llançadora.

->polsament

■polsament

[de polsar¹; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m Pulsació.

->polsant

■polsant

[de polsar¹; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

adj 1 ant Bategant.

2 FÍS 1 Que produeix pulsacions.

2 Dit de la magnitud física que varia periòdicament, però sense canviar de signe.

->polsar¹

■polsar¹

[del ll. pulsare, freqüentatiu de pĕllĕre ‘empènyer’; en el sentit de ‘prendre un polsim’ hi ha hagut contaminació de la pols² ‘partícules terroses’; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

v 1 tr 1 DIAG Prendre el pols.

2 fig Polsar l’opinió pública.

2 tr Prémer, pitjar, especialment amb els dits. Polsar un timbre.

3 intr FISIOL ANIM Batre-li a algú el pols.

4 tr MÚS Fer sonar les cordes d’un instrument tocant-les o percudint-les o tocant les tecles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polsar

GERUNDI: polsant

PARTICIPI: polsat, polsada, polsats, polsades

INDICATIU PRESENT: polso, polses, polsa, polsem, polseu, polsen

INDICATIU IMPERFET: polsava, polsaves, polsava, polsàvem, polsàveu, polsaven

INDICATIU PASSAT: polsí, polsares, polsà, polsàrem, polsàreu, polsaren

INDICATIU FUTUR: polsaré, polsaràs, polsarà, polsarem, polsareu, polsaran

INDICATIU CONDICIONAL: polsaria, polsaries, polsaria, polsaríem, polsaríeu, polsarien

SUBJUNTIU PRESENT: polsi, polsis, polsi, polsem, polseu, polsin

SUBJUNTIU IMPERFET: polsés, polsessis, polsés, polséssim, polséssiu, polsessin

IMPERATIU: polsa, polsi, polsem, polseu, polsin

->polsar²

■polsar²

[v. polsar¹]

v tr Agafar una polsada (de sal, de rapè, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polsar

GERUNDI: polsant

PARTICIPI: polsat, polsada, polsats, polsades

INDICATIU PRESENT: polso, polses, polsa, polsem, polseu, polsen

INDICATIU IMPERFET: polsava, polsaves, polsava, polsàvem, polsàveu, polsaven

INDICATIU PASSAT: polsí, polsares, polsà, polsàrem, polsàreu, polsaren

INDICATIU FUTUR: polsaré, polsaràs, polsarà, polsarem, polsareu, polsaran

INDICATIU CONDICIONAL: polsaria, polsaries, polsaria, polsaríem, polsaríeu, polsarien

SUBJUNTIU PRESENT: polsi, polsis, polsi, polsem, polseu, polsin

SUBJUNTIU IMPERFET: polsés, polsessis, polsés, polséssim, polséssiu, polsessin

IMPERATIU: polsa, polsi, polsem, polseu, polsin

->polsegada

■polsegada

[de pols²]

f Polseguera.

->polsegós

■polsegós -osa

[de pols²]

adj Ple de pols. Un camí polsegós.

->polseguera

■polseguera

[de pols²; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Gran quantitat de pols, especialment quan és emportada pel vent.

2 aixecar (o alçar) polseguera fig Promoure, un esdeveniment, una notícia, etc., discussions o agitació entre la gent. L’anunci de nous impostos va aixecar una gran polseguera.

->polseguina

■polseguina

[de pols²]

f Polseguera.

->polsejar

■polsejar

[de pols²; 1a FONT: 1653, DTo.]

v intr Alçar pols.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polsejar

GERUNDI: polsejant

PARTICIPI: polsejat, polsejada, polsejats, polsejades

INDICATIU PRESENT: polsejo, polseges, polseja, polsegem, polsegeu, polsegen

INDICATIU IMPERFET: polsejava, polsejaves, polsejava, polsejàvem, polsejàveu, polsejaven

INDICATIU PASSAT: polsegí, polsejares, polsejà, polsejàrem, polsejàreu, polsejaren

INDICATIU FUTUR: polsejaré, polsejaràs, polsejarà, polsejarem, polsejareu, polsejaran

INDICATIU CONDICIONAL: polsejaria, polsejaries, polsejaria, polsejaríem, polsejaríeu, polsejarien

SUBJUNTIU PRESENT: polsegi, polsegis, polsegi, polsegem, polsegeu, polsegin

SUBJUNTIU IMPERFET: polsegés, polsegessis, polsegés, polsegéssim, polsegéssiu, polsegessin

IMPERATIU: polseja, polsegi, polsegem, polsegeu, polsegin

->polsera¹

■polsera¹

[de pols¹; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 Pèl que cobreix una part de la templa o pols.

2 JOI Objecte d’ornamentació que hom porta entorn del puny, en forma d’argolla, de cèrcol, de cadeneta, etc., braçalet.

->polsera²

■polsera²

[de pols²; 1a FONT: 1367]

f 1 Capseta per a guardar-hi el rapè.

2 ant Vas amb sorra fina que hom feia servir per a assecar la tinta d’un escrit; sorrera.

3 ART Guardapols d’un retaule.

->polset

■polset

[de pols²; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Polsada. Un polset de pebre, de sal.

->polsim

■polsim

[de pols²; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

m 1 Polsina.

2 Qualsevol substància en un estat extrem de divisió, especialment si és en suspensió dins l’aire. Polsim d’aigua. El polsim d’una cascada.

->polsina

■polsina

[de pols²; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Pols finíssima.

->polsinar

■polsinar

[de polsina]

v tr Reduir a pols fina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polsinar

GERUNDI: polsinant

PARTICIPI: polsinat, polsinada, polsinats, polsinades

INDICATIU PRESENT: polsino, polsines, polsina, polsinem, polsineu, polsinen

INDICATIU IMPERFET: polsinava, polsinaves, polsinava, polsinàvem, polsinàveu, polsinaven

INDICATIU PASSAT: polsiní, polsinares, polsinà, polsinàrem, polsinàreu, polsinaren

INDICATIU FUTUR: polsinaré, polsinaràs, polsinarà, polsinarem, polsinareu, polsinaran

INDICATIU CONDICIONAL: polsinaria, polsinaries, polsinaria, polsinaríem, polsinaríeu, polsinarien

SUBJUNTIU PRESENT: polsini, polsinis, polsini, polsinem, polsineu, polsinin

SUBJUNTIU IMPERFET: polsinés, polsinessis, polsinés, polsinéssim, polsinéssiu, polsinessin

IMPERATIU: polsina, polsini, polsinem, polsineu, polsinin

->polsinera

■polsinera

[de polsina; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Polseguera.

->polsós

■polsós -osa

[de pols²; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj Cobert de pols.

->poltra

■poltra

Hom.: poltre

f Egua jove.

->poltrada

■poltrada

[de poltre]

f Conjunt de poltres.

->poltre

■poltre

Hom.: poltra

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. hipotètic *pŭllĭtru, resultat d’un encreuament del ll. pullus ‘petit de qualsevol animal’ amb un *pŭtro- ‘cria, poltre’ preromà indoeuropeu; la darrera forma seria la base del dial. potro]

m 1 Cavall jove.

2 AGR 1 Aparell a manera d’una gàbia gran de fusta que serveix per a subjectar i suspendre per la part davantera els cavalls, els bous, etc., que no es deixen ferrar o guarir.

2 Aparell constituït per un tronc amb dues branques, clavat a terra, que era emprat per a fermar-hi les vaques quan el brau les havia de cobrir.

3 ESPORT Cavall de salts.

4 HIST Cavallet de fusta en el qual hom subjectava el reu per sotmetre’l a certes tortures.

5 TÈXT 1 Mecanisme que en els ordidors de bóta enrotlla els ordits sobre el plegador.

2 Màquina que en les fàbriques d’acabats i d’estampats disposa de la roba en forma de rotlles, per a portar-los a les màquines de pintar, a les calandres, etc.

3 Bancada de ferro emprada per a sostenir els corrons de les cardes per tal de desborrar-los o d’esmerilar-los.

->poltrer

■poltrer -a

[de poltre]

m i f Persona que té cura dels poltres.

->poltró

■poltró -ona

[de l’it. poltrone, íd., der. de poltro ‘poltre’ i figuradament ‘llit’, perquè com un ‘poltre’ aguanta una càrrega (cf. el fr. sommier, inicialment ‘bèstia de somme’, de ‘càrrega’, i després ‘somier’ de llit); 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj Dropo, peresós.

2 f 1 Cadira de braços especialment confortable.

2 estar (o seure) a la poltrona Estar assegut amb gran comoditat, mig ajagut, amb les cames estirades.

->poltronament

■poltronament

[de poltró; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv Amb poltroneria.

->poltroneria

■poltroneria

Part. sil.: pol_tro_ne_ri_a

[de poltró; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Qualitat de poltró; ganduleria.

->poltrú

poltrú

[pl -ús] f dial ALIM Budell cec o gruixut del porc, que hom farceix de pasta de sobrassada.

->pólvora

■pólvora

[ant. també pólvera, ll. *pŭlvĕra, pl. neutre de pŭlvis, -ĕris ‘pols’; començà significant ‘polsina, pols d’ús mèdic o cosmètic’; el sentit de matèria explosiva apareix al s. XIV; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 EXPL Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, sòlida i generalment en forma de grans, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, preparar focs d’artifici, etc.

2 Nom d’altres mescles explosives.

3 ésser una pólvora fig Ésser molt irascible.

4 ésser (algú) viu com la pólvora fig Ésser de reaccions molt ràpides.

5 gastar la pólvora en salves fig Emprar mitjans del tot ineficaços per a aconseguir quelcom.

6 no haver inventat la pólvora fig No ésser gaire intel·ligent.

2 pl 1 Substància sòlida reduïda a partícules molt fines.

2 COSM Cosmètic en pols que és aplicat especialment sobre el cutis, com a afait.

3 FARM Forma farmacèutica obtinguda per divisió repetida de drogues o productes químics, sòlids i secs fins a arribar a partícules de petites dimensions, variables, però homogènies.

->polvorer

■polvorer -a

[de pólvora; 1a FONT: 1532]

m i f Persona que fa pólvora o en ven.

->polvorera

■polvorera

[de pólvora]

f Vas, capseta, per a posar-hi pólvores. Una polvorera d’or.

->polvorí

■polvorí

[de pólvora; 1a FONT: 1627]

m Lloc o edifici convenientment disposat per a guardar-hi pólvora i altres explosius.

->polvorista

■polvorista

[de pólvora; 1a FONT: 1546]

m i f PIR Pirotècnic.

->polvoritzable

■polvoritzable

[de polvoritzar]

adj Que pot ésser polvoritzat.

->polvorització

■polvorització

Part. sil.: pol_vo_rit_za_ci_ó

[de polvoritzar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de polvoritzar o de polvoritzar-se;

2 l’efecte.

->polvoritzador

■polvoritzador -a

[de polvoritzar]

1 adj TECNOL Que polvoritza o serveix per a polvoritzar.

2 m 1 FÍS Aparell, basat en l’efecte de Venturi, que polvoritza líquids.

2 TECNOL Aparell, dispositiu, etc., que permet de projectar, injectar, descarregar, etc., una substància líquida en forma de gotes molt petites.

3 GRÀF Dispositiu que en algunes màquines d’imprimir polvoritza un líquid o un sòlid, mitjançant aire comprimit, damunt els fulls impresos, per tal d’assecar-ne la tinta més ràpidament.

4 TECNOL Nom genèric que hom dóna a diversos aparells o màquines que redueixen a pólvores diverses matèries sòlides dures.

3 f AGR Màquina emprada per a fumigar camps, plantes, etc.

->polvoritzar

■polvoritzar

[de pólvora; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v tr 1 Reduir un sòlid a pols o pólvores. Polvoritzar una pedra, reduir-la a miques.

2 Reduir un líquid a gotes molt petites. Aquest accessori polvoritza la colònia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polvoritzar

GERUNDI: polvoritzant

PARTICIPI: polvoritzat, polvoritzada, polvoritzats, polvoritzades

INDICATIU PRESENT: polvoritzo, polvoritzes, polvoritza, polvoritzem, polvoritzeu, polvoritzen

INDICATIU IMPERFET: polvoritzava, polvoritzaves, polvoritzava, polvoritzàvem, polvoritzàveu, polvoritzaven

INDICATIU PASSAT: polvoritzí, polvoritzares, polvoritzà, polvoritzàrem, polvoritzàreu, polvoritzaren

INDICATIU FUTUR: polvoritzaré, polvoritzaràs, polvoritzarà, polvoritzarem, polvoritzareu, polvoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: polvoritzaria, polvoritzaries, polvoritzaria, polvoritzaríem, polvoritzaríeu, polvoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: polvoritzi, polvoritzis, polvoritzi, polvoritzem, polvoritzeu, polvoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: polvoritzés, polvoritzessis, polvoritzés, polvoritzéssim, polvoritzéssiu, polvoritzessin

IMPERATIU: polvoritza, polvoritzi, polvoritzem, polvoritzeu, polvoritzin

->polvoró

polvoró

m PAST Pastís petit elaborat amb farina, llard o mantega i sucre, que es desfà en pols en mossegar-lo.

->polzada

■polzada

[de polze; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 METROL 1 Mesura de longitud que correspon aproximadament a l’amplada del dit polze.

2 [símb: in] Unitat anglosaxona de longitud equivalent a 25,4 mm, igual a 1/36 de la iarda o 1/12 del peu.

3 Antiga mesura catalana de longitud que valia 1/12 del peu.

2 Cop donat amb el polze.

->polze

■polze

[del ll. pollex, -ĭcis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m ANAT ANIM El dit primer i gros de la mà.

->polzejar

■polzejar

[de polze]

v intr Fer força amb el polze.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: polzejar

GERUNDI: polzejant

PARTICIPI: polzejat, polzejada, polzejats, polzejades

INDICATIU PRESENT: polzejo, polzeges, polzeja, polzegem, polzegeu, polzegen

INDICATIU IMPERFET: polzejava, polzejaves, polzejava, polzejàvem, polzejàveu, polzejaven

INDICATIU PASSAT: polzegí, polzejares, polzejà, polzejàrem, polzejàreu, polzejaren

INDICATIU FUTUR: polzejaré, polzejaràs, polzejarà, polzejarem, polzejareu, polzejaran

INDICATIU CONDICIONAL: polzejaria, polzejaries, polzejaria, polzejaríem, polzejaríeu, polzejarien

SUBJUNTIU PRESENT: polzegi, polzegis, polzegi, polzegem, polzegeu, polzegin

SUBJUNTIU IMPERFET: polzegés, polzegessis, polzegés, polzegéssim, polzegéssiu, polzegessin

IMPERATIU: polzeja, polzegi, polzegem, polzegeu, polzegin

->pom

■pom

[del ll. pōmum ‘fruit de qualsevol arbre o planta’, que en cat. ant. tingué també el mateix sentit i després, per semblança de forma, designà coses més o menys arrodonides (pom de flors) o usades com a agafador (pom de la porta, pom de l’espasa); 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 Peça esfèrica o arrodonida posada com a ornament a l’acabament d’un barrot o d’un element vertical d’una barana, d’un moble, etc., o que en una porta, en un calaix, etc., serveix d’agafador.

2 pom d’una espasa Extrem rodonenc de la guarnició.

2 Flascó petit, de forma rodonenca. Un pom d’essència de roses.

3 1 Ram petit de flors, d’herbes oloroses. Un pom de clavells.

2 Manat, feix petit, de cintes, de plomes, etc.

4 BOT Fruit complex en la formació del qual intervenen els carpels i el receptacle.

5 HIST Bola d’or (anomenada també món o globus) portada pels reis a la mà com a emblema del poder suprem.

6 pom de dalt FOLK Cúpula d’un castell.

->poma

■poma

[del ll. poma, neutre pl. de pomum ‘fruit’, aplicat ja des de molt aviat al fruit de la pomera; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 AGR Fruit carnós i complex de la pomera.

2 guardar-se una poma per a la set fig No despendre, no consumir, etc., totalment una cosa prevenint una eventual necessitat futura.

3 mantega de poma ALIM Producte fosc obtingut en bullir poma fins a consistència espessa.

2 poma de la discòrdia 1 MIT Poma d’or que Paris atorgà a Venus i que provocà l’enemistat d’Atena i d’Hera.

2 fig Allò que és causa de contesa i de discòrdia entre persones o col·lectivitats.

->pomac

pomac

1 adj Relatiu o pertanyent als pomacs.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de Bulgària, de religió musulmana, que viu a les muntanyes del Ròdope.

->pomacèntrids

■pomacèntrids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos curt, alt i comprimit, amb el cap curt i la boca petita, l’únic representant mediterrani de la qual és la castanyoleta.

2 sing Peix de la família dels pomacèntrids.

->pomaci

■pomaci -àcia

[de poma]

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent al pom.

2 Semblant a una poma.

3 Dit de les plantes amb fruits en pom.

->pomada

■pomada

[del fr. pommade, íd., i aquest, de l’it. pomata, íd., der. de pomo ‘fruita, poma’, ll. pomum ‘fruit’, perquè es perfumava amb polpa d’unes pomes molt aromàtiques i dolces; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f FARM i COSM Preparació semisòlida destinada a ésser estesa damunt la pell, amb una finalitat terapèutica o cosmètica.

->pomadàsids

■pomadàsids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos oblong i comprimit lateralment, amb tot el cap revestit d’escates i els llavis molsuts, que inclou les xerles.

2 sing Peix de la família dels pomadàsids.

->pomar

■pomar

[de poma; 1a FONT: s. XV, Roís]

m AGR Pomereda.

->pomatòmids

■pomatòmids

m ICT 1 pl Segons alguns autors, família de peixos osteïctis que inclou una sola espècie, el tallahams, inclòs tradicionalment en la família dels caràngids.

2 sing Peix de la família dels pomatòmids.

->pomejat

■pomejat -ada

[de pom]

adj HERÀLD Dit de la peça o figura amb poms generalment posats a les extremitats.

->pomell

■pomell

[de pom; 1a FONT: 1764]

m Pom de flors.

->pomel·la

■pomel·la

[de pom]

f FERRET Frontissa emprada per a muntar portes de pas en què l’eix de gir és solidari amb la pala unida al bastiment i permet de separar la porta del bastiment aixecant la fulla de la porta enlaire.

->pomelo

■pomelo

[de l’angl. americà pomelo, d’origen incert, probable alteració del neerl. pompelmoes, comp. contracte del neerl. pompel ‘gran’ i el port. limôes ‘llimones’; una altra opinió el fa provenir del ll. pomum melo ‘fruita meló’]

m BOT 1 Aranger gros.

2 Aranja grossa.

->pomer

■pomer

[de poma; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m BOT Pomera.

->pomera

■pomera

[de poma; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f BOT i AGR 1 Arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Malus domestica), de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers, flors blanques i rosades en umbel·les i fruits en pom, les pomes, conreat a tot el món i aprofitable també per la seva fusta.

2 pomera salvatge Petit arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Malus sylvestris), més o menys espinós, de fulles ovals creuades, flors blanques o rosades i fruits, acerbs o dolcencs, en pom.

->pomerani

pomerani -ània

1 adj Relatiu o pertanyent a Pomerània (regió del litoral bàltic) o als seus habitants.

2 m i f Individu d’un poble eslau que donà nom a la regió de Pomerània.

->pomerar

■pomerar

[de pomera; 1a FONT: 1696, DLac.]

m AGR Pomereda.

->pomereda

■pomereda

[de pomera; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f AGR Camp plantat de pomeres.

->pomerola

■pomerola

[de poma]

f BOT Corner.

->pomi-

■pomi-

Forma prefixada del mot llatí pomum, que significa ‘fruita’. Ex.: pomífer.

->pomífer

■pomífer -a

[de pomi- i -fer; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 AGR Que produeix poms.

2 ant Que produeix fruits.

->pomiforme

■pomiforme

[de pomi- i -forme]

adj En forma de poma.

->pomo-

■pomo-

Forma prefixada del mot llatí pomum, que significa ‘fruita’. Ex.: pomologia.

->pomòleg

■pomòleg -òloga

[de pomo- i -leg]

m i f HORT Persona versada en pomologia.

->pomologia

■pomologia

Part. sil.: po_mo_lo_gi_a

[de pomo- i -logia]

f HORT Part de l’horticultura que tracta del conreu de la fruita.

->pomològic

■pomològic -a

[de pomologia]

adj HORT Relatiu o pertanyent a la pomologia.

->pompa

■pompa

[del ll. pompa, i aquest, del gr. pompḗ, íd., der. de pémpō ‘enviar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 HIST Acompanyament sumptuós o comitiva solemne en ocasió de festes, cerimònies o d’altres esdeveniments de la vida pública o privada.

2 p ext 1 Ostentació de magnificència, aparat fastuós.

2 Vanitat i sumptuosa aparença de vida mundana. Renunciar al món i a les seves pompes.

3 pompes fúnebres Conjunt de cerimònies i honors que acompanyen un difunt al cementiri.

4 servei de pompes fúnebres Societat o organització encarregada del digne trasllat d’un difunt i de les activitats funeràries.

->pompeià

■pompeià -ana

Part. sil.: pom_pe_ià

1 1 adj i m i f De Pompeia (antiga ciutat d’Itàlia).

2 adj Relatiu o pertanyent al general romà Pompeu.

2 estils pompeians ART Sistemes decoratius de la pintura mural romana des del període republicà fins al flavi.

->pompejar

■pompejar

[de pompa; 1a FONT: 1515]

v intr Fer pompa o ostentació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pompejar

GERUNDI: pompejant

PARTICIPI: pompejat, pompejada, pompejats, pompejades

INDICATIU PRESENT: pompejo, pompeges, pompeja, pompegem, pompegeu, pompegen

INDICATIU IMPERFET: pompejava, pompejaves, pompejava, pompejàvem, pompejàveu, pompejaven

INDICATIU PASSAT: pompegí, pompejares, pompejà, pompejàrem, pompejàreu, pompejaren

INDICATIU FUTUR: pompejaré, pompejaràs, pompejarà, pompejarem, pompejareu, pompejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pompejaria, pompejaries, pompejaria, pompejaríem, pompejaríeu, pompejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pompegi, pompegis, pompegi, pompegem, pompegeu, pompegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pompegés, pompegessis, pompegés, pompegéssim, pompegéssiu, pompegessin

IMPERATIU: pompeja, pompegi, pompegem, pompegeu, pompegin

->pompílids

pompílids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de coloració variable amb reflexos metàl·lics, ales llargues i fines, però que són més marxadors que voladors.

2 sing Insecte de la família dels pompílids.

->pompó

■pompó

m Plomall emprat, en certes èpoques, com a adorn del morrió o capell dels militars.

->pompós

■pompós -osa

[de pompa; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj 1 Fet amb pompa, ple de pompa. Una festa pomposa.

2 Dit del llenguatge o estil altisonant o emfàtic, fet amb excessiva exterioritat, vanitat o ostentació. Paraules pomposes. Estil pompós.

3 Dit d’una execució musical lenta i majestuosa.

->pomposament

■pomposament

[de pompós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera pomposa.

->pompositat

■pompositat

[de pompós]

f Qualitat de pompós.

->pòmul

■pòmul

[del ll. pomŭlum, dimin. de pomum ‘fruit’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ANAT ANIM Os curt i parió, quadrilàter, situat al costat de la cara, entre el frontal i el maxil·lar superior, conegut també com a os de la galta.

->poncelet

poncelet

[del nom del matemàtic lorenès J. V. Poncelet (1788-1867)]

m METROL Unitat auxiliar de potència equivalent a 100 kg/s o 980,7 W.

->poncell

■poncell -a

[d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *püellïcëlla, dimin. de puella ‘noia’; la forma poncell n’és una masculinització; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

1 1 adj Verge.

2 m Infant.

3 f Noia verge, donzella.

2 f BOT La flor abans d’obrir-se, que, organogràficament, correspon a una gemma floral.

->poncellar

■poncellar

[de poncella; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr BOT Treure poncelles una planta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: poncellar

GERUNDI: poncellant

PARTICIPI: poncellat, poncellada, poncellats, poncellades

INDICATIU PRESENT: poncello, poncelles, poncella, poncellem, poncelleu, poncellen

INDICATIU IMPERFET: poncellava, poncellaves, poncellava, poncellàvem, poncellàveu, poncellaven

INDICATIU PASSAT: poncellí, poncellares, poncellà, poncellàrem, poncellàreu, poncellaren

INDICATIU FUTUR: poncellaré, poncellaràs, poncellarà, poncellarem, poncellareu, poncellaran

INDICATIU CONDICIONAL: poncellaria, poncellaries, poncellaria, poncellaríem, poncellaríeu, poncellarien

SUBJUNTIU PRESENT: poncelli, poncellis, poncelli, poncellem, poncelleu, poncellin

SUBJUNTIU IMPERFET: poncellés, poncellessis, poncellés, poncelléssim, poncelléssiu, poncellessin

IMPERATIU: poncella, poncelli, poncellem, poncelleu, poncellin

->poncellatge

■poncellatge

[de poncella; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m ant Virginitat.

->poncelló

■poncelló

[deriv. del masc. de poncella]

m BOT Poncella petita.

->poncem

■poncem

[probablement, tenint en compte la variant poncir, ve del ll. pomum Syriae ‘fruit de Síria’, a través de pomsirs, ponsins, ponsims, ponsems, o potser de pom ‘fruit’ i l’àr. Sîn ‘Xina’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ALIM Fruit del poncemer, semblant a la llimona, conreat per obtenir-ne l’essència o per preparar-ne el xarop.

2 xarop de poncem FARM Preparat, fet en fred, amb aigua destil·lada de l’escorça del poncem.

->poncemer

■poncemer

[de poncem; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m BOT i AGR Arbre de la família de les rutàcies (Citrus medica), de fulles el·líptiques, agudes i creuades, flors rosades o purpúries i fruits en hesperidi, els poncems, molt grossos, oblongs i de pell groga.

->poncemerar

■poncemerar

[de poncemer]

m AGR Terreny plantat de poncemers.

->poncir

■poncir

[v. poncem; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m BOT Poncem.

->poncirer

■poncirer

[de poncir; 1a FONT: 1309]

m BOT Poncemer.

->ponçó

ponçó

[del fr. ponceau ‘rosella’, der. dimin. de paon ‘paó’, per comparació dels colors esclatants de la flor amb els de l’ocell; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Vermell viu, tirant a escarlata, vermell de rosella.

->ponderabilitat

■ponderabilitat

[de ponderable]

f Qualitat de ponderable.

->ponderable

■ponderable

[del ll. ponderabĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Susceptible d’ésser pesat, que té un pes apreciable.

2 Digne d’ésser ponderat.

->ponderació

■ponderació

Part. sil.: pon_de_ra_ci_ó

[del ll. ponderatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1647]

f 1 Acció de ponderar. Era bonica sobre tota ponderació. Parlar amb ponderació.

2 1 Equilibri entre dues forces.

2 p ext Bon equilibri entre les parts d’una obra. Una obra mancada de ponderació.

->ponderadament

■ponderadament

[de ponderat]

adv D’una manera ponderada.

->ponderal

■ponderal

[del b. ll. ponderalis, íd.; 1a FONT: 1575]

adj 1 Relatiu o pertanyent al pes.

2 unitats ponderals Unitats de pes.

->ponderar

■ponderar

[del ll. ponderare, íd., der. de pondus, -ĕris ‘pes’; 1a FONT: 1629]

v tr 1 Pesar, especialment en sentit figurat. Hem de ponderar els pros i els contres.

2 Dir, posant-les molt alt, exagerant-les, les qualitats d’algú o d’alguna cosa. M’ho havien ponderat tant, que, en veure-ho, he tingut una decepció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ponderar

GERUNDI: ponderant

PARTICIPI: ponderat, ponderada, ponderats, ponderades

INDICATIU PRESENT: pondero, ponderes, pondera, ponderem, pondereu, ponderen

INDICATIU IMPERFET: ponderava, ponderaves, ponderava, ponderàvem, ponderàveu, ponderaven

INDICATIU PASSAT: ponderí, ponderares, ponderà, ponderàrem, ponderàreu, ponderaren

INDICATIU FUTUR: ponderaré, ponderaràs, ponderarà, ponderarem, ponderareu, ponderaran

INDICATIU CONDICIONAL: ponderaria, ponderaries, ponderaria, ponderaríem, ponderaríeu, ponderarien

SUBJUNTIU PRESENT: ponderi, ponderis, ponderi, ponderem, pondereu, ponderin

SUBJUNTIU IMPERFET: ponderés, ponderessis, ponderés, ponderéssim, ponderéssiu, ponderessin

IMPERATIU: pondera, ponderi, ponderem, pondereu, ponderin

->ponderat

■ponderat -ada

[del ll. ponderatus, -a, -um, íd.]

adj Ben equilibrat; amesurat. Un esperit ponderat. Un discurs molt ponderat.

->ponderatiu

■ponderatiu -iva

Part. sil.: pon_de_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. ponderatus, -a, -um, participi de ponderare ‘pesar’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

adj 1 Que pondera o que serveix per a ponderar.

2 Exagerador. L’adulava amb expressions ponderatives.

->ponderativament

■ponderativament

[de ponderatiu]

adv D’una manera ponderativa.

->ponderomotriu

ponderomotriu

Part. sil.: pon_de_ro_mo_triu

adj f FÍS i ELECT Dit de la força que actua sobre un dielèctric sotmès a l’acció d’un camp elèctric no uniforme.

->ponderós

■ponderós -osa

[del ll. ponderosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Pesant.

2 fig Important.

->ponderosament

■ponderosament

[de ponderós]

adv D’una manera pesant, feixuga.

->ponderositat

■ponderositat

[de ponderós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de ponderós.

->pondoestatural

■pondoestatural

Part. sil.: pon_do_es_ta_tu_ral

[del ll. pondus ‘pes’ i statura ‘estatura’]

adj Relatiu o pertanyent al pes i a la talla.

->pòndol

■pòndol

[del ll. pondus, -ĕris ‘pes’, cat. ant. i dial. pondo, amb -l afegida com en altres mots d’estructura semblant (v. catúfol); 1a FONT: 1617]

m Govern, trast, d’una casa, d’una hisenda, etc. Portar el pòndol de la casa.

->pondre

■pondre

[del ll. pōnĕre, posĭtum ‘posar’, especialitzat en cat. en els sentits de ‘dipositar els ous els ocells’ i ‘desaparèixer el sol a l’horitzó al capvespre’ i reemplaçat en moltes altres funcions pel verb posar (v. aquest mot); 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v 1 tr 1 BIOL Fer els ous una femella d’animal ovípar, especialment d’ocell.

2 abs Les gallines no li ponen.

3 pondre-li totes (a algú) fig Anar-li tot bé.

2 pron Passar, un astre, a sota l’horitzó. El sol s’ha post.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pondre

GERUNDI: ponent

PARTICIPI: post, posta, posts, postes

PARTICIPI (alternatiu): post, posta, postos, postes

INDICATIU PRESENT: ponc, pons, pon, ponem, poneu, ponen

INDICATIU IMPERFET: ponia, ponies, ponia, poníem, poníeu, ponien

INDICATIU PASSAT: ponguí, pongueres, pongué, ponguérem, ponguéreu, pongueren

INDICATIU FUTUR: pondré, pondràs, pondrà, pondrem, pondreu, pondran

INDICATIU CONDICIONAL: pondria, pondries, pondria, pondríem, pondríeu, pondrien

SUBJUNTIU PRESENT: pongui, ponguis, pongui, ponguem, pongueu, ponguin

SUBJUNTIU IMPERFET: pongués, ponguessis, pongués, ponguéssim, ponguéssiu, ponguessin

IMPERATIU: pon, pongui, ponguem, poneu, ponguin

->ponedor

■ponedor -a

[de pondre]

1 1 adj Que pon. És una coloma ponedora.

2 f Femella d’aviram, especialment gallina, destinada a pondre ous.

2 m Lloc on la gallina i altres ocells domèstics ponen els ous, anomenat també niador.

3 m Ou que hom deixa o posa en el niador perquè indueixi les gallines a pondre.

->ponència

■ponència

Part. sil.: po_nèn_ci_a

[de ponent²]

f 1 Càrrec de ponent.

2 1 Comunicació o proposta sobre un tema científic, projecte de llei, etc., que hom sotmet a l’examen i resolució d’una assemblea, d’un congrés, d’un parlament, etc.

2 DR PROC i DR Informe o dictamen donat pel ponent o per la ponència, en el si d’una corporació, col·legi, etc.

3 Persona, comissió o equip encarregats de presentar una ponència.

->ponent¹

■ponent¹

[del ll. ponens, -ntis, participi pres. de pōnĕre ‘posar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 El punt de l’horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis, oest, occident; s’oposa a llevant.

2 Banda de ponent. La costa de ponent.

3 METEOR Vent de l’oest.

->ponent²

■ponent²

[del ll. pōnĕre ‘posar’]

adj i m i f 1 Dit del magistrat, funcionari, membre d’un col·legi o corporació, etc., diferent del president, a qui toca de fer la relació d’un assumpte, donar un informe o dictamen.

2 Dit del qui presenta una ponència en un congrés, en un parlament, etc.

->ponentada

■ponentada

[de ponent¹]

f METEOR Vent fort de ponent.

->ponentejar

■ponentejar

[de ponent¹]

v intr 1 METEOR 1 Fer vent de ponent.

2 Tenir tendència, un vent, a bufar de ponent. Aquest mestral ponenteja.

2 NÀUT Navegar en direcció a ponent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ponentejar

GERUNDI: ponentejant

PARTICIPI: ponentejat, ponentejada, ponentejats, ponentejades

INDICATIU PRESENT: ponentejo, ponenteges, ponenteja, ponentegem, ponentegeu, ponentegen

INDICATIU IMPERFET: ponentejava, ponentejaves, ponentejava, ponentejàvem, ponentejàveu, ponentejaven

INDICATIU PASSAT: ponentegí, ponentejares, ponentejà, ponentejàrem, ponentejàreu, ponentejaren

INDICATIU FUTUR: ponentejaré, ponentejaràs, ponentejarà, ponentejarem, ponentejareu, ponentejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ponentejaria, ponentejaries, ponentejaria, ponentejaríem, ponentejaríeu, ponentejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ponentegi, ponentegis, ponentegi, ponentegem, ponentegeu, ponentegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ponentegés, ponentegessis, ponentegés, ponentegéssim, ponentegéssiu, ponentegessin

IMPERATIU: ponenteja, ponentegi, ponentegem, ponentegeu, ponentegin

->ponentí

■ponentí -ina

[de ponent¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj De ponent¹.

->ponentol

■ponentol

[de ponent¹]

m METEOR Vent fluix de ponent.

->pòngids

■pòngids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels primats, amb molts caràcters dels homínids, amb absència de cua, tronc curt i amb un grau de cefalització elevat.

2 sing Mamífer de la família dels pòngids.

->pongis

■pongis

[de l’angl. pongee, íd., i aquest, del xinès del nord pun-chi, variant del mandarí pun-ki ‘ofici de teixir’ o pun-cheh ‘teixit domèstic’]

m TÈXT 1 Roba de seda greja, teixida en cru, amb lligat de plana, originària de la Xina i del Japó, on era teixida a mà.

2 pongis lionès Pongis teixit amb ordit de seda greja i trama de filadís, que és tenyit en peça, emprat per a roba interior, mocadors, cortines, etc.

->poni

■poni

[de l’angl. pony, íd., i aquest, de l’escocès pown(e)y, potser d’una forma *poulney, procedent del fr. ant. poulenet, dimin. de poulain, del b. ll. pullāmen, -ĭnis ‘petit d’un animal’, del ll. pullus, íd.]

m ZOOL Varietat de cavall caracteritzada per la seva petita talla.

->poniol

■poniol

Part. sil.: po_ni_ol

[variant de poliol per dissimilació; 1a FONT: c. 1925]

m BOT i FARM Mata de la família de les labiades (Satureja fruticosa), aromàtica, de fulles ovades petites i flors blanquinoses, arranjades en verticil·lastres, i molt apreciada en medicina popular com a estomacal i digestiva.

->ponsètia

■ponsètia

Part. sil.: pon_sè_ti_a

f BOT Planta arbustiva de la família de les euforbiàcies (Euphorbia pulcherrima), de fulles lanceolades o ovatoel·líptiques, enteres o dentades, originària de Mèxic i cultivada per les seves flors vermelles o roses.

->pont

■pont

[del ll. pons, pŏntis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 OBR PÚBL Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació situada a nivell inferior.

2 fer pont Una cosa formar un arc o arcada a una certa distància del sòl.

3 pont de barques pontó 2.

4 pont de campanya ORG MIL Pont sobre suports fixos o flotants bastit per les tropes d’enginyers o, especialment, pels pontoners per tal de facilitar el pas de les unitats.

5 pont del diable Nom donat als Països Catalans a alguns ponts monumentals d’origen romà, la construcció dels quals s’atribueix al diable, que els hauria edificats en canvi de l’ànima de la persona encarregada de construir-los.

6 pont internacional DR INTERN Pont que serveix de comunicació entre dos estats en una zona fronterera.

7 pont llevadís CONSTR i ORG MIL Pont utilitzat als castells i a les fortaleses per a travessar el fossat i que era aixecat per politges, cordes o cadenes.

2 1 Nom de diversos objectes, peces, estructures, etc., semblants a un pont per la forma, la posició, etc.

2 ANAT ANIM Porció de teixit que uneix dues parts d’un òrgan.

3 CONSTR i FUST Cadascuna de les peces en forma de pont que, fixada a la fulla d’una porta balconera o d’una finestra, sosté i deixa girar la falleba.

4 ELECT Conjunt d’elements físics que formen un circuit tancat, alimentats elèctricament entre dos nusos diagonalment oposats i que tenen connectat un detector de corrent entre els altres dos, i que és emprat sovint com a circuit de mesura. Pont de Wheatstone.

5 MÚS Peça de fusta, anomenada també pontet, pròpia de certs instruments de corda, i que serveix per a mantenir alçades i separades les cordes entre elles.

6 ODONT Pròtesi que es consolida d’una manera permanent en una o més dents.

7 TÈXT Travesser superior del teler mecànic.

8 TÈXT Dispositiu lateral que tenen algunes llançadores per tal que la trama en surti amb una tibantor regular determinada.

9 pont continental ESTRATIG Conjunt de terres que constitueixen un lligam entre dos continents i permeten les migracions d’animals terrestres d’un continent a l’altre.

10 pont del peu ANAT ANIM Part còncava del centre de la planta del peu.

11 pont de neu Unió generalment fràgil de la part superior de les esquerdes d’una glacera produïda normalment per la neu ventada.

12 pont de Varoli ANAT ANIM Mesencèfal.

3 Dia o dies entre setmana que hom sol considerar festius pel fet d’escaure’s entre dues festes. El pont de Corpus. Enguany farem cinc ponts.

4 CONSTR NAV 1 Superestructura més elevada d’un vaixell, en el sentit de la mànega, en la qual hi ha el post de comandament.

2 Construcció o passarel·la per damunt de la coberta principal, que permet la comunicació entre les diferents superestructures d’un vaixell.

3 ant Cadascuna de les cobertes d’una embarcació.

5 GIMN Exercici gimnàstic consistent a doblegar lentament el cos cap enrere, arcant-lo talment que descansi sobre les mans i els peus.

6 QUÍM ORG València, àtom o cadena no ramificada que uneix dues parts diferents d’una molècula.

7 1 TELECOM Unitat funcional que permet la interconnexió entre dues xarxes de telecomunicacions, generalment d’àrea local, amb arquitectura i protocols anàlegs.

2 pont aeri AERON Mètode de transport entre dos llocs que consisteix en un trànsit intens i ordenat d’avions entre els dos llocs.

8 pont dels ases fig i col·loq Dificultat que es troba en alguna ciència, on s’encallen molts i es desanimen a continuar endavant.

9 pont de senyals FERROC Estructura que passa per damunt de diverses vies, i que serveix de suport a un determinat nombre de senyals.

10 pont grua MANUT Grua pont.

->pontana

pontana

[de pont]

f CONSTR NAV Barca de riu més grossa que la muleta.

->pontar

■pontar

Hom.: puntar

[de pont]

v intr Fer pont una cosa, fer com un arc o una arcada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pontar

GERUNDI: pontant

PARTICIPI: pontat, pontada, pontats, pontades

INDICATIU PRESENT: ponto, pontes, ponta, pontem, ponteu, ponten

INDICATIU IMPERFET: pontava, pontaves, pontava, pontàvem, pontàveu, pontaven

INDICATIU PASSAT: pontí, pontares, pontà, pontàrem, pontàreu, pontaren

INDICATIU FUTUR: pontaré, pontaràs, pontarà, pontarem, pontareu, pontaran

INDICATIU CONDICIONAL: pontaria, pontaries, pontaria, pontaríem, pontaríeu, pontarien

SUBJUNTIU PRESENT: ponti, pontis, ponti, pontem, ponteu, pontin

SUBJUNTIU IMPERFET: pontés, pontessis, pontés, pontéssim, pontéssiu, pontessin

IMPERATIU: ponta, ponti, pontem, ponteu, pontin

->pontarrí

■pontarrí -ina

adj i m i f Del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

->pontarró

■pontarró

[de pont; 1a FONT: 1391]

m 1 OBR PÚBL Pont petit.

2 PAPER 1 Cadascun dels fils que constituïen el sedàs de la forma en la fabricació manual del paper.

2 Cadascuna de les línies transparents que els pontarrons deixaven al full de paper.

->pontatge

■pontatge

[de pont; 1a FONT: 1334]

m DR Dret que hom paga per a passar un pont.

->pontederiàcies

pontederiàcies

Part. sil.: pon_te_de_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de farinoses, composta per plantes aquàtiques, de fulles alternes, amb estípules liguliformes, flors zigomorfes i fruits en càpsula. Cal esmentar-ne l’eicòrnia.

2 sing Planta de la família de les pontederiàcies.

->pontellanenc

pontellanenc -a

adj i m i f De Pontellà i Nils (Rosselló).

->ponter

■ponter -a

Hom.: punter

[de pont; 1a FONT: 1341]

m i f DR Cobrador del dret de pontatge.

->ponterrà

ponterrà -ana

adj i m i f De Pont de Rabentí (Berguedà).

->pontet

■pontet

[de pont]

m 1 ARM Peça de forma semicircular, generalment de llautó o ferro, que protegeix el gallet de les armes de foc portàtils.

2 CONSTR Peça metàl·lica fixada al bastiment d’una porta o d’una finestra, que subjecta el pestell d’un pany.

3 MÚS Pont.

->pontevedrès

pontevedrès -esa

adj i m i f De Pontevedra (ciutat i província de Galícia).

->pontià

pontià -ana

Part. sil.: pon_ti_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al pontià.

2 m Antiga divisió estratigràfica del miocè superior continental, equivalent als actuals andalusià i tortonià.

->pòntic

pòntic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent al Pont (antiga regió de la Turquia asiàtica).

2 regió pòntica BIOGEOG Territori del sud-est d’Europa que inclou les grans àrees estèpiques d’Ucraïna i les terres veïnes de caràcter semblant.

->pontífex

■pontífex

[del ll. pontĭfex, -ĭcis ‘funcionari romà que vetllava pel pont del Tíber; després sacerdot encarregat de la jurisprudència religiosa; després bisbe, papa’; 1a FONT: s. XV]

m 1 HIST A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un col·legi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus.

2 BÍBL Nom que hom sol donar als grans sacerdots de Jerusalem.

3 CATOL Bisbe i, en particular, el bisbe de Roma.

4 iròn Persona que, essent una autoritat en un tema, se’n preval i es dóna importància.

->pontifical

■pontifical

[del ll. pontificalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj Relatiu o pertanyent a un pontífex, especialment al papa.

2 LITÚRG 1 adj Dit de la litúrgia, dels ornaments, etc., propis del bisbe o prelat. Missa pontifical. Ornaments pontificals.

2 m Missa celebrada solemnement per un bisbe, abat o prelat.

3 m Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals, tant les oracions del sacramentari com el cerimonial dels antics ordines.

->pontificalment

■pontificalment

[de pontifical]

adv D’una manera pontifical. Oficiar pontificalment.

->pontificar

■pontificar

[del b. ll. pontificare, íd.]

v intr 1 Actuar com a pontífex. Calixt III pontificà de 1455 a 1458.

2 iròn Parlar o obrar amb un to de mestratge màxim o de gran autoritat. Sempre pontifica però ningú no li fa cas. No pontifiquis sobre temes que desconeixes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pontificar

GERUNDI: pontificant

PARTICIPI: pontificat, pontificada, pontificats, pontificades

INDICATIU PRESENT: pontifico, pontifiques, pontifica, pontifiquem, pontifiqueu, pontifiquen

INDICATIU IMPERFET: pontificava, pontificaves, pontificava, pontificàvem, pontificàveu, pontificaven

INDICATIU PASSAT: pontifiquí, pontificares, pontificà, pontificàrem, pontificàreu, pontificaren

INDICATIU FUTUR: pontificaré, pontificaràs, pontificarà, pontificarem, pontificareu, pontificaran

INDICATIU CONDICIONAL: pontificaria, pontificaries, pontificaria, pontificaríem, pontificaríeu, pontificarien

SUBJUNTIU PRESENT: pontifiqui, pontifiquis, pontifiqui, pontifiquem, pontifiqueu, pontifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: pontifiqués, pontifiquessis, pontifiqués, pontifiquéssim, pontifiquéssiu, pontifiquessin

IMPERATIU: pontifica, pontifiqui, pontifiquem, pontifiqueu, pontifiquin

->pontificat

■pontificat

[del ll. pontificatus, -us, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

m HIST i CRIST 1 Dignitat, càrrec, de pontífex o de papa.

2 Època i durada del govern d’un pontífex o d’un papa.

->pontifici

■pontifici -ícia

[del ll. pontificius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Relatiu o pertanyent a un pontífex o al summe pontífex, al papa.

->pont-l’évêque

pont-l’évêque^* [ponleßɛ́k]

[de la regió de Pont-l’Évêque (Normandia)] m ALIM Formatge francès fet amb llet de vaca, de crosta de color ocre i pasta tova, untuosa, de color blanc de vori tirant a groc i sabor afruitat, amb un 50% de matèries grasses.

->pontó

■pontó

[del ll. ponto, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1341]

m 1 CONSTR i OBR PÚBL Pont petit.

2 Pont flotant constituït per dues barques o flotadors units per una o més posts.

3 CONSTR NAV 1 Barcassa de fons pla i de proa i popa també planes emprada per a passar rius, servir de base a ponts provisionals, dragar ports, canals, etc.

2 pontó de tombar Pontó proveït de grues, cabrestants i aparells necessaris per a tombar de quilla una embarcació ancorada al seu costat per tal de carenar-la.

4 MAR Embarcació vella ancorada o amarrada en un port, la qual, un cop desarborada i desarmada, és emprada com a magatzem, escola, presó, etc.

->pontona

■pontona

Hom.: puntona

[de pontó; 1a FONT: s. XVI]

f CONSTR NAV i MAR Pontó.

->pontonada

■pontonada

[de pontó]

f Barcada d’un pontó o pontona.

->pontonenc

pontonenc -a

adj i m i f De Pontons (Alt Penedès).

->pontoner

■pontoner -a

[de pontó]

m i f 1 Persona que té cura del govern d’un pontó o pontona.

2 MIL Enginyer militar especialitzat en la construcció de ponts de campanya.

->pontonera

pontonera

f ESPEL i INDUM Peça d’indumentària amb dos camals tancats per l’extrem inferior i proveïda de tirants, que cobreix el tronc, les cames i els peus, impermeable, utilitzada en espeleologia per a progressar per aigües subterrànies.

->pontsicà

■pontsicà -ana

adj i m i f De Ponts (Noguera).

->ponx

■ponx

[de l’angl. punch, íd., i aquest, del marati o hindi pânch, provinent del sànscrit pañchan ‘cinc’, dels cinc ingredients de la beguda; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ALIM Beguda calenta feta amb aigua, te, rom, llimona i sucre.

->ponxera

■ponxera

[de ponx]

f Recipient en forma de sopera en què hom prepara i serveix el ponx.

->ponxo

■ponxo

[probablement del cast. poncho o pocho ‘descolorit’, per designar una manta d’un sol color i sense dibuixos]

m INDUM Abric consistent en una manta rectangular, amb una obertura al centre per a poder-hi passar el cap, i que penja al llarg del cos.

->pop¹

■pop¹

[del cat. i dial. polp, del ll. pŏlypus, i aquest, del gr. polýpous, íd., literalment ‘de molts peus’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 ZOOL Nom genèric dels mol·luscs octòpodes de la família dels octopòdids, bentònics, lleugers, amb vuit braços caçadors i ambulatoris, que canvien de color i expulsen núvols de tinta com a defensa, comestibles i molt apreciats per la seva carn. El pop més conegut és el pop comú o pop roquer (Octopus vulgaris), depredador ferotge que habita en fons de roca o de sorra.

2 1 MANUT Element d’alguns aparells elevadors com les grues que s’obre i es tanca com els dits d’una mà i permet d’agafar ferralla, fustes, pedres, etc.

2 Utensili per a subjectar paquets a la baca del cotxe o en un altre lloc, consistent en una o més tires de goma elàstica resistent que porten uns ganxos metàl·lics als extrems.

->pop²

pop²

[de l’angl. americà pop, abreviació de popular, manlleu del fr. (s. XV)]

1 adj i m MÚS Dit d’una modalitat de música popular sorgida al començament dels anys seixanta a la Gran Bretanya, i després als Estats Units d’Amèrica, que recull influències del jazz, del rock, del folk i del blues. Festival de música pop. Li agrada el pop.

2 adj ART 1 Relatiu o pertanyent a l’art pop. Pintor pop.

2 art pop Moviment artístic d’origen angloamericà que s’inspira en aspectes comuns i quotidians de la societat industrial de consum i trasllada a les obres el repertori icònic de la cultura urbana de masses, sorgit cap als anys cinquanta del segle XX.

->popa¹

■popa¹

[del ll. pŭppis, íd.; la -a es deu a l’influx del gènere fem. del mot i també segurament al del terme oposat prora ‘proa’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 CONSTR NAV 1 Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.

2 p ext Part posterior d’una embarcació de vela, compresa entre la secció vertical transversal que conté el pal major i la popa pròpiament dita.

3 p ext Part posterior d’un vaixell considerat dividit en tres parts iguals, per la seva eslora, des de la proa.

2 1 amb la popa primera NÀUT Amb la popa per davant, anant l’embarcació enrere.

2 anar en popa (o anar vent en popa) NÀUT Navegar amb el vent bufant per la popa.

3 anar en popa (o anar vent en popa) fig Anar prosperant ràpidament.

4 anar en popa rodó NÀUT Navegar amb el vent bufant en la mateixa direcció i en el mateix sentit del rumb.

5 córrer en popa NÀUT Córrer una empopada.

6 de popa a proa NÀUT En la direcció longitudinal d’una embarcació.

7 donar la popa NÀUT Córrer en popa.

->popa²

■popa²

[del ll. pŭppa, variant del ll. pūpa ‘nena; nina, mots de creació expressiva; 1a FONT: s. XIV]

f Mamella.

->popa³

popa³

[adaptació ortogràfica cat. del romanès popa, rus i serbi pop, gr. modern papãs, transcrit en fr., angl. i cast. (que el prengué del fr.) pope]

m CRIST Nom genèric donat a un sacerdot secular de l’Església Ortodoxa.

->popar

■popar

[de popa²; 1a FONT: s. XIV, Tresor de Pobres]

v tr 1 Mamar.

2 Xuclar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: popar

GERUNDI: popant

PARTICIPI: popat, popada, popats, popades

INDICATIU PRESENT: popo, popes, popa, popem, popeu, popen

INDICATIU IMPERFET: popava, popaves, popava, popàvem, popàveu, popaven

INDICATIU PASSAT: popí, popares, popà, popàrem, popàreu, poparen

INDICATIU FUTUR: poparé, poparàs, poparà, poparem, popareu, poparan

INDICATIU CONDICIONAL: poparia, poparies, poparia, poparíem, poparíeu, poparien

SUBJUNTIU PRESENT: popi, popis, popi, popem, popeu, popin

SUBJUNTIU IMPERFET: popés, popessis, popés, popéssim, popéssiu, popessin

IMPERATIU: popa, popi, popem, popeu, popin

->popelín

■popelín

[del fr. popeline, íd., i aquest, de l’angl. poplin, íd., pres del fr. ant. papeline (1667), del nom de la població flamenca Popering(h)e, cèlebre per aquestes teles]

m TÈXT 1 Teixit fi en el qual la densitat de l’ordit sol ésser doble que la de la trama, cosa que produeix un fi bordonet transversal.

2 Teixit de cotó que imita el popelín.

->poper¹

■poper¹ -a

[de pop¹]

PESC 1 adj Relatiu o pertanyent al pop o als pops.

2 f Ham de quatre punxes emprat per a pescar pops.

->poper²

■poper² -a

[de popa¹]

adj MAR 1 Relatiu o pertanyent a la popa.

2 Dit de tot allò que és més a prop de la popa que el lloc o punt al qual hom fa referència.

->popliti

■popliti -ítia

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la sofraja.

2 Dit de l’artèria, del múscul o del nervi que passen per la zona poplítia.

->popular

■popular

[del ll. popularis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj 1 Relatiu o pertanyent al poble.

2 Fet per al poble. Una edició popular.

3 Fet pel poble. Art popular.

4 Que té qualitats adequades per al poble.

5 En voga entre el poble. Un artista molt popular.

6 LING 1 En història de la llengua, dit del mot o de la forma que ha sofert l’evolució fonètica normal, segons les lleis fonètiques pròpies d’aquella llengua, en oposició a mot savi o cultisme.

2 Dit del mot al qual ha estat atribuïda una etimologia que no és l’autèntica.

->popularisme

■popularisme

[de popular]

m 1 Condició de popular.

2 Conreu de les coses populars.

->popularista

■popularista

[de popular]

1 adj Relatiu o pertanyent al popularisme.

2 m i f Estudiós de les coses populars.

->popularitat

■popularitat

[del ll. popularĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat de popular.

2 esp Favor o voga de què hom gaudeix entre el poble.

->popularitzable

■popularitzable

[de popularitzar]

adj Que pot ésser popularitzat.

->popularització

■popularització

Part. sil.: po_pu_la_rit_za_ci_ó

[de popularitzar]

f 1 Acció de popularitzar o de popularitzar-se;

2 l’efecte.

->popularitzar

■popularitzar

[de popular]

v 1 tr Fer popular, donar un caràcter popular a una obra. Ella ha popularitzat aquesta cançó.

2 pron Esdevenir popular. Una cançó que es popularitzarà ràpidament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: popularitzar

GERUNDI: popularitzant

PARTICIPI: popularitzat, popularitzada, popularitzats, popularitzades

INDICATIU PRESENT: popularitzo, popularitzes, popularitza, popularitzem, popularitzeu, popularitzen

INDICATIU IMPERFET: popularitzava, popularitzaves, popularitzava, popularitzàvem, popularitzàveu, popularitzaven

INDICATIU PASSAT: popularitzí, popularitzares, popularitzà, popularitzàrem, popularitzàreu, popularitzaren

INDICATIU FUTUR: popularitzaré, popularitzaràs, popularitzarà, popularitzarem, popularitzareu, popularitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: popularitzaria, popularitzaries, popularitzaria, popularitzaríem, popularitzaríeu, popularitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: popularitzi, popularitzis, popularitzi, popularitzem, popularitzeu, popularitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: popularitzés, popularitzessis, popularitzés, popularitzéssim, popularitzéssiu, popularitzessin

IMPERATIU: popularitza, popularitzi, popularitzem, popularitzeu, popularitzin

->popularment

■popularment

[de popular]

adv D’una manera popular.

->populatxer

■populatxer -a

[de populatxo]

adj Relatiu o pertanyent al populatxo.

->populatxo

■populatxo

[de l’it. popolaccio, íd., der. despectiu de popolo; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Poble baix; plebs.

->populeó

■populeó

Part. sil.: po_pu_le_ó

m BOT i FARM Ungüent calmant, astringent antihemorroïdal, fet a base de borrons d’àlber assecats, de fulles seques de belladona i de jusquiam negre.

->populicultura

■populicultura

[del ll. popŭlus ‘pollancre’ i cultura]

f SILV Conreu o silvicultura dels pollancres.

->populisme

■populisme

[de poble]

m 1 Corrent ideològic, polític, etc., que vol defensar els interessos del poble.

2 desp Aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici.

3 HIST i LIT El primer gran moviment ideològic i polític rus que s’enfrontà amb el tsarisme.

4 LIT i TEAT Tendència artística, especialment literària, que tracta de reflectir la manera de viure i els sentiments de les classes populars.

->populista

■populista

[de poble]

1 adj Relatiu o pertanyent al populisme.

2 m i f Seguidor del populisme.

->populós

■populós -osa

[del ll. populosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Molt poblat.

->popurri

■popurri

[del fr. pot-pourri, calc del cast. olla podrida ‘escudella barrejada’, potser a través del cast. popurrí, íd.]

m 1 MÚS Nom donat a una peça musical formada per una successió de melodies o temes de cançons populars, d’àries d’òpera, etc., reunits mitjançant alguns compassos d’introducció i de connexió.

2 Barreja de coses diverses.

->poquedat

■poquedat

[de poc; 1a FONT: s. XV]

f Poquesa.

->poquejar

■poquejar

[de poc; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Haver-hi poc d’una cosa; escassejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: poquejar

GERUNDI: poquejant

PARTICIPI: poquejat, poquejada, poquejats, poquejades

INDICATIU PRESENT: poquejo, poqueges, poqueja, poquegem, poquegeu, poquegen

INDICATIU IMPERFET: poquejava, poquejaves, poquejava, poquejàvem, poquejàveu, poquejaven

INDICATIU PASSAT: poquegí, poquejares, poquejà, poquejàrem, poquejàreu, poquejaren

INDICATIU FUTUR: poquejaré, poquejaràs, poquejarà, poquejarem, poquejareu, poquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: poquejaria, poquejaries, poquejaria, poquejaríem, poquejaríeu, poquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: poquegi, poquegis, poquegi, poquegem, poquegeu, poquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: poquegés, poquegessis, poquegés, poquegéssim, poquegéssiu, poquegessin

IMPERATIU: poqueja, poquegi, poquegem, poquegeu, poquegin

->pòquer

■pòquer

[de l’angl. americà poker, possible alteració del fr. poque, joc, der. de poquer, flamenc pokken ‘picar’, o potser relacionat amb l’al. poch (spiel), joc ant., de pochen ‘faronejar’]

m JOCS 1 Joc de cartes d’envit, d’origen nord-americà, que hom juga amb una baralla francesa, bé que pot jugar-hi també amb daus.

2 En aquest joc, combinació de quatre cartes o quatre daus del mateix valor. Pòquer d’asos.

->poquesa

■poquesa

[de poc; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Fet d’ésser poc o pocs.

2 Cosa de cap valor, de no res.

->por¹

■por¹

[del ll. pavor, -ōris, íd., cat. ant. paor, der. del ll. pavēre ‘tremolar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 PSIQ Torbament de l’ànima, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill imaginat.

2 Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s’esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. No veníem perquè teníem por de molestar-vos.

3 de por de (o per por de) loc prep A causa de la por d’alguna cosa. No ho ha fet per por de rebre.

4 de por que loc conj A causa de la por d’alguna cosa. No ho ha fet de por que li pegarien.

5 ésser (algú) de por Ésser molt entremaliat, indòcil. Aquest nen és de por; no para de fer dolenteries.

6 fer por fig Ésser una cosa extraordinària. Hi havia una gentada que feia por.

7 por insuperable DR PEN Por que s’imposa irresistiblement a la voluntat d’una persona i la impulsa a executar un delicte el mal del qual és igual o inferior a l’amenaça rebuda.

->por²

por²

[variant de porus]

m ANAT Porus.

->-por

■-por

Forma sufixada del mot grec póros, que significa ‘orifici’. Ex.: gonòpor, blastòpor.

->poral

■poral

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent al porus.

2 Poricida.

->porat

■porat -ada

adj BOT Dit del gra de pol·len que presenta porus.

->porc

■porc -a

[del ll. pŏrcus, íd.; 1a FONT: s. XI]

1 m ZOOL 1 Varietat domèstica del porc senglar (Sus scrofa), de cos rabassut i potes curtes, amb quatre dits, cap gros i morro llarg, pell gruixuda, apreciat des de l’antiguitat per la seva carn i el seu cuir.

2 a cada porc li ve el seu Sant Martí Frase que hom diu per significar que cadascú tindrà el càstig que es mereix.

3 porc espí Mamífer de l’ordre dels rosegadors i de la família dels histrícids (Hystrix cristata), de color fosc i una ratlla blanca, ple d’espines, nocturn i que s’alimenta d’arrels.

4 porc fer Senglar.

5 porc formiguer Mamífer tubulidentat de la família dels oricteropòdids (Orycteropus afer), propi de la regió tropical africana, que s’alimenta de tèrmits.

6 porc senglar Senglar.

7 porc marí ICT Peix de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels esquàlids (Oxynotus centrina), d’aspecte inflat, amb el cos de secció triangular, boca petita, ulls grossos, aletes dorsals amb una espina i pell aspra i negrenca.

2 m Carn de porc. Botifarres, salsitxes de porc.

3 1 adj i m i f Que és brut, físicament o moralment. M’ha fet una cosa molt porca: ha abusat de la meva confiança. Li agrada de parlar d’obscenitats: és un porc.

2 de porc i de senyor, se n’ha de venir de mena Frase que significa que els qui han pujat en un ambient de vulgaritat no poden ésser persones cultes i refinades.

3 dir (a algú) el nom del porc Dir-li paraules gruixudes i insultants.

->porca

■porca

f ZOOL Truja.

->pórca

■pórca

[del ll. pŏrca, íd., tot i que una dificultat d’evolució fonètica (el so tancat de la o) fa pensar en un possible influx d’un altre mot o bé en un origen preromà, *pŭrka; 1a FONT: 1507]

f 1 AGR Cadascuna de les faixes de terra compreses entre solc i solc, en què hom subdivideix un camp per a sembrar-hi.

2 METROL Antiga mesura agrària catalana, que en general equival a 1/12 de jornal.

->porcada

■porcada

[de porc; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 RAM Ramat o conjunt de porcs.

2 fig Acció pròpia d’un home porc, deshonest.

->porcairol

■porcairol -a

Part. sil.: por_cai_rol

[variant pirinenca de porquerol, d’influx oc]

m i f RAM Pastor de porcs; porquerol.

->porcament

■porcament

[de porc]

adv D’una manera porca. S’ha portat porcament amb mi.

->porcar

■porcar

[de pórca; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v AGR 1 tr Dividir un camp en pórques.

2 intr Treballar a pórques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: porcar

GERUNDI: porcant

PARTICIPI: porcat, porcada, porcats, porcades

INDICATIU PRESENT: porco, porques, porca, porquem, porqueu, porquen

INDICATIU IMPERFET: porcava, porcaves, porcava, porcàvem, porcàveu, porcaven

INDICATIU PASSAT: porquí, porcares, porcà, porcàrem, porcàreu, porcaren

INDICATIU FUTUR: porcaré, porcaràs, porcarà, porcarem, porcareu, porcaran

INDICATIU CONDICIONAL: porcaria, porcaries, porcaria, porcaríem, porcaríeu, porcarien

SUBJUNTIU PRESENT: porqui, porquis, porqui, porquem, porqueu, porquin

SUBJUNTIU IMPERFET: porqués, porquessis, porqués, porquéssim, porquéssiu, porquessin

IMPERATIU: porca, porqui, porquem, porqueu, porquin

->porcastrell

■porcastrell

m ZOOL Porc des que el desmamen fins que acaba de créixer.

->porcastrella

■porcastrella

f ZOOL Porcastrell femella.

->porcater

■porcater -a

[de porc; 1a FONT: 1510]

m i f Persona que tracta o comercia en porcs.

->porcatera

■porcatera

[de porc]

f dial Porcellera.

->porcell

■porcell

[del ll. porcĕllus, íd., dimin. de pŏrcus ‘porc’; 1a FONT: 1242]

m 1 ZOOL Garrí.

2 ICT Ballesta.

->porcella

■porcella

f ZOOL Garrina.

->porcellada

■porcellada

[de porcellar; 1a FONT: 1311]

f Conjunt de porcells, especialment els nats en un mateix part.