->robertí

robertí -ina

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als robertins.

2 m i f Membre de la descendència agnada de Robert, majordom del rei Clodoveu II i canceller de Clotari III, el qual adquirí terres a Austràsia (Metz).

->robeta

robeta

f INDUM Vestit curt amb mànigues i falses mànigues que hom portava ajustat al cos damunt el gipó.

->robí

■robí

[del ll. rubeus, ‘roig’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 MINERAL Varietat de corindó de color vermell, degut a petites quantitats de crom.

2 RELL Nom donat a cadascuna de les pedres fines que són encastades en diverses parts del mecanisme d’alguns rellotges.

->robinet

robinet

[del fr. robinet, dimin. del fr. mitjà robin ‘font d’on l’aigua surt per un mascaró’, forma familiar del nom personal Robert, usat per denigrar algú, particularment per designar un pagès estúpid i pretensiós]

m SUR Tap de suro per a bótes.

->robínia

■robínia

Part. sil.: ro_bí_ni_a

[del ll. científic robinia, format sobre el nom del botànic fr. Jean Robin (1550-1629), que de l’Amèrica del Nord el va introduir a Europa]

f BOT i JARD Arbre caducifoli de la família de les papilionàcies (Robinia pseudo-acacia), de fulles imparipinnades, amb folíols ovals i enters, flors blanques i oloroses en raïms i fruits en llegum, i que és plantat com a ornamental.

->robinsonià

robinsonià -ana

Part. sil.: ro_bin_so_ni_à

[del nom de l’heroi de la novel·la The Life and Strange Adventures of Robinson Crusoe (1719), de l’escriptor angl. Daniel Defoe (1660-1731)]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’heroi literari Robinson Crusoe.

2 Dit d’una persona que viu completament solitària.

->roboració

■roboració

Part. sil.: ro_bo_ra_ci_ó

[del ll. roboratio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de roborar;

2 l’efecte.

->roborant

■roborant

[del ll. roborans, -ntis, participi pres. de roborare ‘enfortir, consolidar’]

1 adj Que robora, fortificant.

2 adj i m FARM Reconstituent.

->roborar

■roborar

[del ll. roborare, íd., der. del ll. robur, -ŏris ‘roure; solidesa’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v tr Fortificar, donar força.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: roborar

GERUNDI: roborant

PARTICIPI: roborat, roborada, roborats, roborades

INDICATIU PRESENT: roboro, robores, robora, roborem, roboreu, roboren

INDICATIU IMPERFET: roborava, roboraves, roborava, roboràvem, roboràveu, roboraven

INDICATIU PASSAT: roborí, roborares, roborà, roboràrem, roboràreu, roboraren

INDICATIU FUTUR: roboraré, roboraràs, roborarà, roborarem, roborareu, roboraran

INDICATIU CONDICIONAL: roboraria, roboraries, roboraria, roboraríem, roboraríeu, roborarien

SUBJUNTIU PRESENT: robori, roboris, robori, roborem, roboreu, roborin

SUBJUNTIU IMPERFET: roborés, roboressis, roborés, roboréssim, roboréssiu, roboressin

IMPERATIU: robora, robori, roborem, roboreu, roborin

->roboratiu

■roboratiu -iva

Part. sil.: ro_bo_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. roboratus, -a, -um, participi de roborare ‘enfortir, consolidar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Fortificant.

->robot

■robot

[del txec robot ‘treballador artificial, home màquina’, tret del txec robota ‘treball forçat’ pel novel·lista i dramaturg txec Karel Txapek (1890-1938) i usat en la seva obra de teatre R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920)]

1 1 m AUTOM En les obres de ficció, màquina d’aspecte humà, capaç de moure’s, executar operacions, parlar, etc.

2 m INFORM i AUTOM Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.

3 m fig Persona que actua d’una manera automàtica.

4 adj Comandat per un robot. Avió robot.

2 retrat (o foto) robot Retrat d’un individu buscat per la justícia que hom obté bo i combinant certs tipus de fisonomia a base de les senyes aportades per testimonis oculars.

->robòtica

■robòtica

f AUTOM i INFORM Conjunt d’estudis i tècniques de realització de robots.

->robotització

■robotització

Part. sil.: ro_bo_tit_za_ci_ó

[de robotitzar]

f 1 Acció de robotitzar;

2 l’efecte.

->robotitzar

■robotitzar

[de robot]

v tr AUTOM i INFORM 1 Dotar de robots (una fàbrica, una instal·lació, un taller, etc.).

2 p ext Robotitzar el muntatge d’automòbils.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: robotitzar

GERUNDI: robotitzant

PARTICIPI: robotitzat, robotitzada, robotitzats, robotitzades

INDICATIU PRESENT: robotitzo, robotitzes, robotitza, robotitzem, robotitzeu, robotitzen

INDICATIU IMPERFET: robotitzava, robotitzaves, robotitzava, robotitzàvem, robotitzàveu, robotitzaven

INDICATIU PASSAT: robotitzí, robotitzares, robotitzà, robotitzàrem, robotitzàreu, robotitzaren

INDICATIU FUTUR: robotitzaré, robotitzaràs, robotitzarà, robotitzarem, robotitzareu, robotitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: robotitzaria, robotitzaries, robotitzaria, robotitzaríem, robotitzaríeu, robotitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: robotitzi, robotitzis, robotitzi, robotitzem, robotitzeu, robotitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: robotitzés, robotitzessis, robotitzés, robotitzéssim, robotitzéssiu, robotitzessin

IMPERATIU: robotitza, robotitzi, robotitzem, robotitzeu, robotitzin

->roburita

■roburita

f EXPL Mescla explosiva de benzens cloronitrats i de nitrat d’amoni.

->robust

■robust -a

[del ll. robustus, -a, -um, íd., der. del ll. ant. robus (per robur), -ŏris ‘roure’; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj 1 Que té una constitució forta, vigorosa. Un home robust. Una complexió robusta.

2 fig Un enginy robust. Un estil robust. Una fe robusta.

->robustament

■robustament

[de robust]

adv D’una manera robusta. Robustament constituït.

->robuster

robuster

[del nom del bisbe Francesc Robuster (1544-1607)]

m HIST A Vic, cadell².

->robustesa

■robustesa

f Qualitat de robust.

->roc¹

■roc¹

Hom.: rock

[forma masculinitzada de roca¹]

m 1 Tros de pedra. M’han tirat un roc. Un cop de roc. Dur com un roc.

2 tenir (o portar) un roc a la faixa fig i col·loq Tenir diners estalviats, tenir riqueses guardades per a quan facin falta.

->roc²

■roc²

Hom.: rock

[de l’àr. rųḫḫ, íd., i aquest, del bengalí roth ‘carro’, sànscrit rathaḥ, íd., pròpiament ‘roda’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 obs JOCS En els escacs, torre.

2 HERÀLD Moble molt emprat i que per ignorància de la seva significació ha estat representat de formes molt diverses, que sembla que s’inspiren en el roc d’escacs.

->roca¹

■roca¹

[d’origen preromà incert; 1a FONT: 839]

f 1 1 Massa considerable de matèria pètria, especialment la que s’alça a la superfície de la terra o de la mar. La riba és un seguit de roques sense cap cala.

2 PETROG Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt en extensions notables. En geologia són roques el granit, la sorra, l’argila. Roques aluminoses, calcàries, argiloses, silícies, quarsíferes.

3 roca encaixant GEOL Formació rocosa en la qual s’ha produït una intrusió de roques ígnies o bé s’hi han introduït mineralitzacions.

4 roca mare PEDOL Horitzó C d’un sòl, constituït pel substrat litològic, que forneix els elements minerals del sòl i del qual deriven, per pedogènesi, els altres horitzons.

2 Castell roquer.

->roca²

■roca²

[d’origen incert]

f 1 FOLK En els entremesos de la processó del Corpus, escenari mòbil o plataforma transportable que sosté elements decoratius, tramoies i figures o actors que representen escenes hagiogràfiques, bíbliques o al·legòriques.

2 capellà de les roques Sacerdot que, a València, presidia la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d’aquesta festivitat.

3 parèixer el capellà de les roques dial Locució emprada per referir-se a persones extremament sol·lícites en les salutacions.

->rocabertí

■rocabertí

m NUMIS Nom popular del diner de billó encunyat a Girona des del 1462 fins al 1469, en temps de la guerra contra Joan II, a imitació del diner rossellonès menut.

->rocafort

■rocafort

[del nom de la població llenguadociana de Rocafort]

m ALIM Formatge fet amb llet d’ovella, de pasta no premsada ni cuita, ferma i mantegosa, de color blanc groguenc, plena de floridures de color verdós, de sabor fort una mica salat, amb un 48% de matèries grasses.

->rocafortà

rocafortà -ana

adj i m i f De Rocafort de Campolivar (Horta).

->rocafortí

rocafortí -ina

adj i m i f De Rocafort de Queralt (Conca de Barberà).

->rocall

■rocall

[de roca¹]

m Conjunt de rocs o fragments despresos de les roques; pedruscall.

->rocalla

■rocalla

[de roca¹]

f 1 Lloc de roques.

2 ART 1 Decoració d’estil rústic amb imitació de roques i elements camperols.

2 Obra arquitectònica que imita les roques i els productes de la natura.

3 Estil decoratiu coincident a França amb l’estil Regència i Lluís XV i consistent en la introducció d’elements de la natura, com conquilles o roques, en les arts decoratives.

3 JARD Jardí, generalment en pendent, decorat amb una combinació de roques i pedres, i plantes rupícoles, resistents a la sequera, especialment cactàcies i suculentes.

->rocallós

■rocallós -osa

[de rocall; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Ple de roques.

->rocam

■rocam

[de roca¹; 1a FONT: 1905]

m 1 Conjunt de roques d’un indret.

2 Lloc de moltes roques.

->rocambolesc

■rocambolesc -a

[del fr. Rocambole, protagonista d’una sèrie d’obres del novel·lista francès Pierre Alexis Ponson du Terrail (1829-1871) publicades en fulletons del 1859 al 1870, amb aventures tan increïbles com animades]

adj Inversemblant, extravagant, ple de peripècies extraordinàries i fantàstiques.

->rocamorella

■rocamorella

f BOT i FARM Morella roquera.

->rocatí

rocatí -ina

adj i m i f De la Roca de les Alberes (Rosselló).

->roccel·làcies

roccel·làcies

Part. sil.: roc_cel_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de líquens de l’ordre de les grafidals, de tal·lus fruticulós i d’estructura radiada i amb gonidis del gènere Trentepholia.

2 sing Liquen de la família de les roccel·làcies.

->rock

■rock^* [rɔ́k]

Hom.: roc

[de rock-and-roll]

MÚS i DANSA 1 m Rock-and-roll.

2 adj inv Relatiu o pertanyent al rock, al rock-and-roll. Música ‘rock’. Òpera ‘rock’.

->rock-and-roll

rock-and-roll^* [rɔ̀kənrɔ́l]

[mot angl. nord-americà, ‘balancegeu i gireu’, dels verbs angl. to rock ‘balancejar’ i to roll ‘girar’]

m 1 MÚS Modalitat de música lleugera sorgida a mitjan anys cinquanta als Estats Units d’Amèrica, de ritme 4/4, amb predomini de l’aspecte rítmic i dels instruments amplificats elèctricament.

2 DANSA Estil de dansa de 4 o 6 temps que hom balla al so de la música del mateix nom.

->rococó

■rococó

[del fr. rococo, de l’argot dels artistes, format jocosament sobre el mot rocaille, pel fet de ser molt usada la rocalla en aquest estil; 1a FONT: 1911]

[pl -ós] adj i m 1 ART Dit de l’estil artístic de la primera meitat del segle XVIII caracteritzat pel fet de voler representar les formes de la natura (branques, fulles) i elements xinesos.

2 MÚS Dit de l’estil musical del segle XVIII, anomenat així pel predomini de l’ornamentació delicada, elegant i una mica superficial en la melodia que recorda les característiques similars de les arts plàstiques. Hom l’anomena també estil galant.

->rocòdrom

rocòdrom

[de roca i -drom, per analogia amb velòdrom]

m ESPORT En escalada, estructura artificial que simula la paret rocosa d’una muntanya, en què hi ha unes preses fixes i vies amb dificultats tècniques diverses.

->rocolar

■rocolar

[de roc¹; 1a FONT: 1915, DAg.]

v tr 1 Fer malbé a cops de roc.

2 Escrostonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rocolar

GERUNDI: rocolant

PARTICIPI: rocolat, rocolada, rocolats, rocolades

INDICATIU PRESENT: rocolo, rocoles, rocola, rocolem, rocoleu, rocolen

INDICATIU IMPERFET: rocolava, rocolaves, rocolava, rocolàvem, rocolàveu, rocolaven

INDICATIU PASSAT: rocolí, rocolares, rocolà, rocolàrem, rocolàreu, rocolaren

INDICATIU FUTUR: rocolaré, rocolaràs, rocolarà, rocolarem, rocolareu, rocolaran

INDICATIU CONDICIONAL: rocolaria, rocolaries, rocolaria, rocolaríem, rocolaríeu, rocolarien

SUBJUNTIU PRESENT: rocoli, rocolis, rocoli, rocolem, rocoleu, rocolin

SUBJUNTIU IMPERFET: rocolés, rocolessis, rocolés, rocoléssim, rocoléssiu, rocolessin

IMPERATIU: rocola, rocoli, rocolem, rocoleu, rocolin

->rocós

■rocós -osa

[de roca¹]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les roques. Estructura rocosa.

2 Abundant de roques.

->roda

■roda

[del ll. rŏta, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 TECNOL 1 Peça circular, rígida, de poc gruix respecte al seu diàmetre, susceptible de girar entorn d’un eix fix o dotat de moviment de rotació, quan hi és solidària, que passa pel seu centre.

2 no poder anar ni amb rodes fig Estar molt malament, funcionar malament.

3 roda conduïda Cadascuna de les rodes dentades d’un engranatge que no són motrius i, per tant, reben el moviment d’altres rodes.

4 roda de cadell Roda dentada, amb les dents agudes i obliqües, especialment dissenyades per a formar part d’un mecanisme de cadell.

5 roda de fricció Cadascuna de les dues peces cilíndriques o còniques que formen part d’un sistema de transmissió per fricció, la més grossa de les quals és solidària de l’arbre motor, i la seva perifèria és recolzada sobre la de la més petita, solidària a l’arbre mogut, tot fent-la girar.

6 roda dentada Cadascuna de les rodes proveïdes de dents en la seva perifèria o amb dentat interior o lateral que, engranant en les dents d’altres rodes dentades, constitueixen un engranatge o, engranant en una cadena, formen part d’un sistema de transmissió per cadena.

7 roda mestra Roda dentada, la principal d’un engranatge.

8 roda motriu Roda dentada que no rep el moviment de cap altra roda i el transmet a les altres rodes d’un engranatge.

2 ARM 1 Roda dentada, d’acer, que, en fregar la pedra de sílex, originava, en les claus de roda, la guspira que inflamava la pólvora.

2 Guarda d’acer, en forma de disc, que s’introduïa en l’asta de la llança a fi de preservar la mà dels cops de l’adversari.

3 RELL 1 Cadascuna de les rodes dentades o pinyons que constitueixen l’engranatge d’un rellotge.

2 roda caterina Roda d’àncora.

3 roda d’àncora Roda dentada del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges, de dents agudes i obliqües, que és accionada per les paletes de l’àncora; és anomenada també roda d’escapament.

4 TRANSP Cadascun dels elements que, ultra sostenir un vehicle, el fan desplaçar sobre el sòl o en faciliten el desplaçament.

5 1 roda de molí OFIC Mola.

2 roda de paletes CONSTR NAV Roda proveïda d’una sèrie de braços radials a l’extrem de cadascun dels quals va muntada una peça plana, anomenada pala o paleta, que, disposada al costat del buc d’una embarcació i eventualment a la popa, amb l’eix de rotació perpendicular al seu pla longitudinal, la propulsa.

3 roda de terrissaire CERÀM Torn.

4 roda de timó CONSTR NAV Roda guarnida de mànecs a la perifèria i fixada pel seu centre a un eix, que permet, en fer-la girar, de maniobrar el timó; és anomenada també roda de governall.

5 roda hidràulica HIDR Roda proveïda a la perifèria de nombrosos àleps o paletes sobre els quals és exercida la força de l’aigua d’un corrent perpendicular al seu eix de rotació, o d’un salt que provoca la rotació de la roda tot transformant en energia mecànica l’energia disponible del salt o del corrent.

6 roda polar ELECTROT Rotor d’una màquina elèctrica, proveït de pols sortints, emprat com a inductor a les màquines síncrones, especialment en un alternador.

6 DIPL A l’edat mitjana (segles XI-XIV), signe rodó constituït per una creu inscrita en dos cercles concèntrics, amb inscripció i figura.

7 GIMN Exercici que consisteix a fer, partint de la posició dempeus, un gir lateral passant per una vertical, executat recolzant primer una mà i després l’altra i amb les cames obertes i acabar en la posició inicial.

8 HERÀLD Representació d’una roda, ordinàriament de carro amb vuit raigs, o d’altre tipus (roda d’engranatge, roda de molí, etc.).

9 HIST Suplici que consistia a trencar els membres al condemnat, i de vegades també les costelles, i col·locar-lo lligat dalt d’una roda de carrossa posada horitzontalment, plantada a terra mitjançant un pal.

10 JOCS Atracció de fira que consisteix en una gran roda giratòria vertical proveïda de seients o cabines mòbils en tota la seva llargada.

11 1 fer la roda ETOL Desplegar la cua fent un ventall ocells com ara el paó, el colom i el gall dindi.

2 roda de la Fortuna Volubilitat de la sort i de les vicissituds de les coses humanes.

3 roda d’electors falsos Grup de persones que recorren diferents col·legis electorals votant amb noms suposats a favor d’una candidatura.

4 roda de premsa Conferència de premsa.

5 roda de reconeixement Reconeixement en roda.

6 roda informativa En ràdio i televisió, informatiu breu, crònica, comunicat, que els corresponsals que una emissora té a diferents llocs fan d’una manera consecutiva.

12 CONSTR NAV 1 Peça més sortint de la proa d’una embarcació, que li dóna la forma.

2 anar en roda Anar sense govern, desordenats, els vaixells.

3 estar en roda Estar fondejat un vaixell amb una o més àncores de vira, presentant sempre la proa a la part d’on ve el vent.

4 posar (algú) en roda fig Posar-lo en confusió, en situació difícil.

5 roda de popa impr Codast.

->rodable

■rodable

[de rodar]

m Tiràs.

->rodada

■rodada

[de rodar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Acció de rodar.

2 GIMN Exercici que consisteix a fer una roda seguida d’un gir de 90° i acabar amb les cames juntes i en una posició oposada a la inicial.

3 JOCS Sèrie de jocs que es fan fins que un mateix torna a ésser mà.

->rodadits

■rodadits

[de rodar i dit]

m PAT Voltadits.

->rodador

■rodador -a

[de rodar]

adj i m i f Que roda.

->rodaire

■rodaire

Part. sil.: ro_dai_re

[de rodar]

adj i m i f Que roda o va d’ací d’allà sense objectiu determinat.

->rodal

■rodal

[de roda; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 1 Espai o figura circular.

2 Peça, generalment rodona, de randa, paper, plàstic, etc., que hom posa sota els gots o les ampolles per tal de protegir la taula.

3 p ext Rastre que deixen els culs dels gots o de les ampolles damunt la taula o la safata que els fa de suport.

4 p ext Qualsevol taca de forma arrodonida.

2 Tros d’un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen.

3 pl Voltants. Vam fer una caminada pels rodals del poble.

4 Cadascun dels vint districtes rurals d’Elx.

->rodalanya

■rodalanya

[variant fonètica de rotllana, típica de Palafrugell, provinent d’un der. no sincopat de rotŭlus, rodolana, amb una variació de sufix i canvi de la segona vocal per dissimilació]

f 1 Rodanxa, especialment de suro o de fusta.

2 SUR 1 Tap, més ample que llarg, que serveix per a tapar pots o altres recipients de boca grossa.

2 Rodanxa de suro amb un forat central, emprada per a fer surar les xarxes, per a aprendre a nedar, etc.

3 TÈXT Rotllana de fusta que és disposada a la part més gruixuda del fus de filar.

->rodalia

■rodalia

Part. sil.: ro_da_li_a

[de rodal; 1a FONT: s. XVII, Boades]

1 f 1 GEOG Territori que comprèn un petit grup de centres de poblament amb unes afinitats directes màximes, en el sentit humà i de l’economia elemental, centrats per una població que exerceix atracció sobre la resta del grup.

2 p ext Territori pròxim a un punt determinat. No en trobareu en tota aquesta rodalia.

2 m FERROC Tren de rodalia.

->rodam

■rodam

[de roda]

m Munió de rodes.

->rodament

■rodament

[de rodar]

m 1 1 Acció de rodar;

2 l’efecte.

2 rodament de cap PAT Sensació que hom té que el cap li dóna voltes; vertigen.

->rodamina

rodamina

f 1 QUÍM ORG Família de colorants derivats del xantè, emprats en la tinció directa de la llana i de la seda i del cotó mordentat amb taní.

2 rodamina B QUÍM ANAL i COL Derivat N,N,N′,N′-tetraetílic de la rodamina.

->rodamón

■rodamón

[de rodar i món; 1a FONT: c. 1900]

[pl -ons] m i f Persona que va de poble en poble, que recorre diferents països pel gust de peregrinar, per guanyar-se la vida, etc.

->rodamot

■rodamot

m TÈXT Roda motora dels torns, de les filadores, etc., proveïda d’una maneta i moguda a mà.

->rodaniana

rodaniana, orogènesi

Part. sil.: ro_da_ni_a_na

GEOL i ESTRATIG Fase de plegament neoalpina que s’esdevingué entre el miocè i el pliocè, fa tres milions d’anys.

->rodanxa

■rodanxa

[potser del cast. rodaja, íd., o manlleu del fr. ant. rondache ‘escut rodó’, der. de rond ‘rodó’, o del ll. rotantia ‘coses que roden’, de rotare ‘fer girar’, o regressiu de rodanxó; 1a FONT: 1430]

f 1 Peça plana circular de poc gruix, de fusta, de cartó, de baieta, etc.

2 Cadascun dels trossos en forma de disc en què hom divideix un cos llarg més o menys rodó fent-hi talls transversals. Una rodanxa de peix.

->rodanxó

■rodanxó -ona

[potser del ll. rotatio, -ōnis ‘acció de girar’, der. de rotare ‘fer girar’, alterat en -antione per propagació de nasal, i entès com un adj. der. de rodó; 1a FONT: s. XVIII]

adj Dit d’una persona grossa i baixa.

->rodar

■rodar

Cp. rodolar

[del ll. rotare, íd., der. de rota; 1a FONT: s. XIII]

v 1 intr 1 MEC Donar voltes al voltant d’un eix, estar un cos animat d’un moviment de rotació. El corró està espatllat: no roda. Fer rodar o ballar una baldufa.

2 rodar el cap (a algú) Veure els objectes com si donessin voltes al seu entorn.

3 rodar el cap fig Em dieu tantes coses d’un plegat, que em feu rodar el cap.

2 tr 1 Fer rodar una cosa. Rodar el torn, la sínia.

2 rodar un film CIN Filmar-lo.

3 rodar un motor MOT Fer funcionar un motor a un règim relativament baix durant el rodatge.

3 1 intr Anar a una banda i a una altra sense aturar gaire temps enlloc. Sempre el veig rodant de l’un costat a l’altre.

2 tr Recórrer un lloc anant d’un costat a un altre. He rodat tot Barcelona cercant això. Ha rodat mig món.

4 intr 1 Caure fent voltes sobre si mateix o capgirant-se. Amb l’empenta la taula rodà per terra.

2 engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar Enviar-ho tot a mal viatge, desentendre-se’n, no voler-ne saber res més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rodar

GERUNDI: rodant

PARTICIPI: rodat, rodada, rodats, rodades

INDICATIU PRESENT: rodo, rodes, roda, rodem, rodeu, roden

INDICATIU IMPERFET: rodava, rodaves, rodava, rodàvem, rodàveu, rodaven

INDICATIU PASSAT: rodí, rodares, rodà, rodàrem, rodàreu, rodaren

INDICATIU FUTUR: rodaré, rodaràs, rodarà, rodarem, rodareu, rodaran

INDICATIU CONDICIONAL: rodaria, rodaries, rodaria, rodaríem, rodaríeu, rodarien

SUBJUNTIU PRESENT: rodi, rodis, rodi, rodem, rodeu, rodin

SUBJUNTIU IMPERFET: rodés, rodessis, rodés, rodéssim, rodéssiu, rodessin

IMPERATIU: roda, rodi, rodem, rodeu, rodin

->roda-soques

■roda-soques

[de rodar i soca; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Persona que sempre va rodant, que hom veu sempre anant i venint.

->rodat

■rodat -ada

[de rodar]

adj 1 Que va sobre rodes. Trànsit rodat. Artilleria rodada.

2 fig Sense dificultats. Si tot va rodat, arribarem cap a les quatre.

3 DIPL Dit del document, la butlla, el privilegi, autenticats pel signe rodat o roda. Privilegi rodat.

->rodatge

■rodatge

[de rodar]

m 1 Acció de filmar. El rodatge d’una pel·lícula.

2 AUT i MOT 1 Assentament d’un motor, especialment d’automòbil o de motocicleta, quan és nou o hom hi ha efectuat una rectificació.

2 Funcionament adequat d’un motor durant el rodatge.

3 Període inicial de desenvolupament d’un projecte, d’entrenament o preparació en una activitat, destinat a millorar-ne l’eficàcia. El rodatge d’un nou reglament.

->rodeig

■rodeig

Part. sil.: ro_deig

[del cast. rodeo, íd.]

m 1 Acció de rodejar.

2 pl Ambages, circumloquis.

->rodejar

■rodejar

[de roda; 1a FONT: s. XIV]

v 1 intr Anar, fer via fent una volta o marrada.

2 tr Envoltar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rodejar

GERUNDI: rodejant

PARTICIPI: rodejat, rodejada, rodejats, rodejades

INDICATIU PRESENT: rodejo, rodeges, rodeja, rodegem, rodegeu, rodegen

INDICATIU IMPERFET: rodejava, rodejaves, rodejava, rodejàvem, rodejàveu, rodejaven

INDICATIU PASSAT: rodegí, rodejares, rodejà, rodejàrem, rodejàreu, rodejaren

INDICATIU FUTUR: rodejaré, rodejaràs, rodejarà, rodejarem, rodejareu, rodejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rodejaria, rodejaries, rodejaria, rodejaríem, rodejaríeu, rodejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rodegi, rodegis, rodegi, rodegem, rodegeu, rodegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rodegés, rodegessis, rodegés, rodegéssim, rodegéssiu, rodegessin

IMPERATIU: rodeja, rodegi, rodegem, rodegeu, rodegin

->rodell

■rodell

[de rodella]

m 1 1 Disc de fusta del torn de terrisser disposat horitzontalment damunt l’eix de la roda que aquell acciona amb el peu i que serveix de suport a la peça que obra.

2 p ext Disc de terrissa que el terrisser posa entre el rodell de fusta i la peça, per a poder-la treure, un cop acabada, sense tocar-la amb els dits.

3 Tapa circular de fusta.

4 PESC Peça de suro rodona com les que hom posa a la xarxa de pescar a l’art.

2 TÈXT Aplec de matons de cotó lligats en forma circular, per tal de facilitar-ne el transport; també és anomenat rotlle i rull.

3 1 Feix de cèrcols de castanyer o d’avellaner per a fer bótes, lligats en forma rodona.

2 p ext Cèrcol de fusta per a bótes.

->rodella

■rodella

[de roda; 1a FONT: 1395]

f 1 1 Disc, figura circular.

2 esp Superfície generalment circular, amb diversos cercles concèntrics dibuixats, que serveix per a exercitar la punteria.

2 ARM 1 Escut circular.

2 roda 2 2.

3 HERÀLD Figura rodona i plana sempre de color i sobre un camper de metall.

4 HIST A l’edat mitjana, insígnia de forma circular, de color vermell o, més generalment, groc, que havien de dur els jueus com a signe distintiu sobre llurs vestits.

->rodella-besant

rodella-besant

f HERÀLD Figura rodona i plana que té la meitat principal o primera de color, i l’altra, de metall, i sempre és sobre camper de metall.

->rodellaire

■rodellaire

Part. sil.: ro_de_llai_re

[de rodell]

m i f Boscater que fa rodells o cèrcols per a bótes.

->rodeller

■rodeller -a

[de rodell]

m i f Rodellaire.

->rodenc

■rodenc -a

adj i m i f De les Masies de Roda (Osona), de Roda de Berà (Tarragonès) o de Roda de Ter (Osona).

->rodenticida

■rodenticida

adj i m FARM i HIG Dit del tòxic emprat per a exterminar els rosegadors, especialment rates i ratolins.

->rodeo

rodeo^* [roðéo]

[cast ] m Espectacle tradicional dels Estats Units i de Mèxic que inclou competicions d’habilitat per a capturar bestiar amb llaç i cavalcar sense sella cavalls i bous salvatges.

->roder

■roder -a

[del fr. rôdeur, íd., der. de rôder, del prov. rodar ‘rodar’, o bé d’un ll. vg. *ruptarius ‘guerrer aventurer’, del ll. rupta ‘tropa indisciplinada’, de rumpere ‘rompre’; 1a FONT: 1851, DEsc.]

1 adj Que va rodant, que roda com perdut, fugitiu i errant. Després de tres dies d’anar roder per la muntanya.

2 m i f Rodellaire, cercolaire.

3 m i f HIST Al País Valencià, almenys des del segle XIX, bandoler.

->rodera

■rodera

[de roda; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Solc o senyal que deixa a terra el pas de les rodes d’un vehicle.

->rodesa

■rodesa

Hom.: rudesa

[de roda]

f Rodament. Rodesa de cap.

->rodesenc

rodesenc -a

adj i m i f De Rodés (Conflent).

->rodesès

rodesès -esa

adj i m i f De Rodés (Conflent).

->rodet

■rodet

[de roda; 1a FONT: 1692]

m 1 1 Peça cilíndrica o gairebé cilíndrica i, en general, peça de revolució d’alçada superior al seu diàmetre més gran.

2 OFIC i TECNOL Objecte, peça, etc., cilíndric o lleugerament cònic o troncocònic, que per l’acció combinada de la pressió i de la seva rotació serveix per a aplanar, esclafar, desfer, etc., alguna cosa.

2 1 OFIC i TECNOL Cilindre de fusta, de cartó, metàl·lic, etc., amb un forat central que permet d’introduir-hi una ànima, especialment si és proveït de valones o volanderes als extrems, entorn del qual hom enrotlla o és enrotllat fil, filferro, paper o d’altres matèries flexibles.

2 ELECTROT Bobina.

3 FOTOG Cadascuna de les dues peces cilíndriques o prismàtiques proveïdes de valones sobre les quals és enrotllada la pel·lícula de les càmeres fotogràfiques.

4 p ext FOTOG Rotlle de pel·lícula que permet de carregar les càmeres fotogràfiques amb llum normal.

5 HIDR, MOT i TECNOL Roda hidràulica o roda proveïda d’àleps o de paletes de les turbines hidràuliques, dels compressors axials, de les turbobombes o de màquines semblants.

6 MOT Rotor d’una turbina de vapor o de gas.

7 TECNOL Peça cilíndrica, cònica o, en general, de revolució, d’una gran duresa i una gran resistència al desgast, emprada com a element de rodolament en els coixinets anomenats, precisament, de rodets.

8 TECNOL Politja, roda petita, etc., que serveix per a guiar el moviment d’un cable, d’una altra roda més grossa, o el d’algun altre element mecànic.

9 TRANSP Botó de les rodes de bicicleta i d’algunes de motocicleta que suporta els raigs i conté la boixa que gira entorn de l’eix.

10 rodet de dilatació Cadascun dels rodets que suporten els extrems d’una biga molt llarga, de la sola d’un pont, etc., per tal de permetre les variacions de longitud degudes als canvis de temperatura.

3 1 Nom de diversos objectes o peces de forma circular.

2 OFIC Rodeta dentada de metall que, disposada a l’extrem d’un mànec, és emprada pels pastissers per a retallar coques i d’altres peces de pastisseria.

3 OFIC Rodell de terrisser.

->rodeta

■rodeta

[de roda; 1a FONT: 1768]

f 1 CALÇ Eina de sabater, consistent en una roda petita posada a l’extrem d’un mànec, que serveix per a fer rebaves, etc.

2 TECNOL Instrument que reemplaça el diamant i que es fa servir per a ratllar els vidres abans de tallar-los.

3 rodeta d’esperó HERÀLD Moble que representa el disc de l’esperó, ordinàriament amb sis raigs i perforat.

->rodetada

■rodetada

[de rodet]

f TÈXT En la màquina d’omplir rodets, conjunt de rodets que, d’un cop, han estat omplerts.

->rodeter

■rodeter -a

[de rodet]

TÈXT 1 m i f Operari que té cura d’una màquina d’omplir rodets.

2 f Màquina d’omplir rodets.

->rodetí

■rodetí

[de rodet]

m TÈXT Rodet petit usat en les filetes disposades dins els telers a mà en la fabricació de determinats articles, com vellut, ris, etc.

->rodi¹

■rodi¹

[del ll. científic rhodium, creat en angl. a partir del gr. rhodon ‘rosa’ pel descobridor de l’element, W. H. Wollaston, el 1803]

m QUÍM INORG [símb: Rh] Element químic, de nombre atòmic 45, pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica.

->rodi² ròdia

■rodi² ròdia

1 adj i m i f De Rodes (illa de Grècia).

2 llei ròdia HIST DR Segons la doctrina tradicional, llei reguladora de les avaries marítimes i, en general, del tràfic comercial marítim, transmesa al dret romà pels rodis.

->ròdic

ròdic -a

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al rodi.

2 Que conté rodi.

->rodimenials

■rodimenials

Part. sil.: ro_di_me_ni_als

f BOT 1 pl Ordre de rodofícies de la subclasse de les florídies, integrat per algues marines de tal·lus laminar.

2 sing Alga de l’ordre de les rodimenials.

->rodina

rodina

[de roda]

f TÈXT Mena de torn en el qual s’augmenta considerablement la velocitat de rotació afegint-hi una roda de dos diàmetres diferent, que rep el moviment del rodamot pel diàmetre petit i el transmet al carrell pel gran.

->rodita

rodita

Hom.: rudita

f MINERAL Aliatge natural d’or i rodi.

->rodó

■rodó -ona

[del ll. rotundus, -a, -um, íd., der. de rota ‘roda’; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj 1 De figura circular. Un plat rodó.

2 Que té la secció transversal circular. Una torre rodona.

3 Esfèric. La Terra és rodona.

2 adj i f GRÀF Dit del tipus de lletra de forma circular i dreta, emprada generalment en la composició del text de llibres, diaris i revistes.

3 adj fig 1 Complet, en què res no fa defecte. Un any rodó.

2 caure rodó Caure completament, feixugament.

3 fortuna rodona Fortuna considerable a bastament.

4 nombre rodó Nombre expressat aproximadament en unitats d’un ordre donat sense tenir en compte les unitats d’ordre inferior o superior. Val quaranta-dos euros, però fem nombres rodons: deixem-ho per quaranta.

5 taula rodona Taula on mengen plegats tots els hostes d’una fonda, etc.

6 viatge rodó Viatge que acaba en el seu punt de partida.

4 aturar-se (o parar) en rodó Aturar-se sobtadament, sense vacil·lacions.

5 dir (una cosa) en rodó Dir-la decididament, sense vacil·lar ni pal·liar-la.

6 girar en rodó Girar fent mitja volta.

7 tallar en rodó Tallar una cosa de manera que se separi completament de l’altra a què estava adherida.

8 m METAL·L Barra metàl·lica de ferro o d’acer de secció circular o aproximadament circular.

->rodo-

■rodo-

Forma prefixada del mot grec rhódon, que significa ‘rosa’. Ex.: rodofil·la, rododendre.

->rodobacterials

rodobacterials

Part. sil.: ro_do_bac_te_ri_als

m MICROB 1 pl Ordre de bacteris gramnegatius, anaerobis o microaeròfils, generalment rogencs, mòbils i proveïts de flagel.

2 sing Bacteri de l’ordre dels rodobacterials.

->rodobacterínies

rodobacterínies

Part. sil.: ro_do_bac_te_rí_ni_es

f MICROB 1 pl Subordre de bacteris pseudomonadals, representat per espècies lliures que habiten en aigües dolces i salades, i amb forma de bastonet o d’espiral.

2 sing Bacteri del subordre de les rodobacterínies.

->rodocrosita

■rodocrosita

f MINERAL Carbonat de manganès, Mn CO₃, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric, en cristalls petits, anomenat també dialogita.

->rododendre

■rododendre

[del gr. rhodódendron, íd., comp. de rhódon ‘rosa’ i déndron ‘arbre’; 1a FONT: 1911]

m BOT Gènere de plantes arbustives perennifòlies de la família de les ericàcies (Rhododendron sp), de fulles simples alternes, flors pentàmeres i actinomorfes i fruits en càpsula loculicida. Les espècies més importants són el neret (R. ferrugineum) i el rododendre pòntic (R. ponticum).

->rodofícies

■rodofícies

Part. sil.: ro_do_fí_ci_es

f BOT 1 pl Classe de rodòfits, integrada per algues pluricel·lulars de tal·lus filamentós o laminar, sovint d’estructura complexa i vermelloses. Consta de les subclasses de les bangiofícides i de les florídies.

2 sing Alga de la classe de les rodofícies.

->rodofil·làcies

rodofil·làcies

Part. sil.: ro_do_fil_là_ci_es

f BOT 1 pl Família d’agaricals, integrada per fongs amb carpòfors de mida grossa, esporada de color salmó i làmines lliures. Són espècies conegudes el bolet de ginesta (Entoloma [Rhodophyllus] clypeatum) i el fals carlet (Entoloma [Rhodophyllus] lividum).

2 sing Fong de la família de les rodofil·làcies.

->rodòfits

■rodòfits

m BOT 1 pl Divisió d’algues que comprèn únicament la classe de les rodofícies.

2 sing Alga de la divisió dels rodòfits.

->ròdol

■ròdol

[duplicat culte de rotllo, del ll. rotŭlus ‘rotllo’, masculinització de rotŭla ‘rodeta’, dimin. de rota ‘roda’; però també podria ser un postverbal de rodolar, amb accent a la penúltima síl·laba, com altres postverbals antics]

m Espai vagament circular; cercle. Un gran ròdol d’homes. No va comparèixer al ròdol dels seus amics.

->rodolada

■rodolada

[de rodolar]

f Acció de rodolar.

->rodoladís

■rodoladís -issa

[de rodolar]

adj Que rodola fàcilment.

->rodolament

■rodolament

[de rodolar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de rodolar.

2 GEOM Desplaçament d’una corba sobre una altra corba fixa (base), de manera que ambdues restin constantment tangents i que el punt de contacte recorri alhora arcs iguals sobre les dues corbes.

3 MEC Desplaçament d’un cos que roman en contacte amb la superfície d’un altre, mitjançant un moviment de rotació del primer, que el fa avançar sobre el segon sense que hi hagi lliscament entre les dues superfícies.

->rodolar

■rodolar

Cp. rodar

[del ll. vg. *rotulare ‘girar entorn’, der. de rotŭla ‘rodeta’, dimin. de rota ‘roda’; 1a FONT: c. 1400]

v intr 1 Caure avall per un pla inclinat, moure’s al llarg d’una superfície donant voltes sobre si mateix. Els rocs despresos rodolaven rost avall. Fer rodolar un tronc d’arbre. De l’empenta el va fer anar rodolant per terra.

2 GEOM i MEC Desplaçar-se per rodolament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rodolar

GERUNDI: rodolant

PARTICIPI: rodolat, rodolada, rodolats, rodolades

INDICATIU PRESENT: rodolo, rodoles, rodola, rodolem, rodoleu, rodolen

INDICATIU IMPERFET: rodolava, rodolaves, rodolava, rodolàvem, rodolàveu, rodolaven

INDICATIU PASSAT: rodolí, rodolares, rodolà, rodolàrem, rodolàreu, rodolaren

INDICATIU FUTUR: rodolaré, rodolaràs, rodolarà, rodolarem, rodolareu, rodolaran

INDICATIU CONDICIONAL: rodolaria, rodolaries, rodolaria, rodolaríem, rodolaríeu, rodolarien

SUBJUNTIU PRESENT: rodoli, rodolis, rodoli, rodolem, rodoleu, rodolin

SUBJUNTIU IMPERFET: rodolés, rodolessis, rodolés, rodoléssim, rodoléssiu, rodolessin

IMPERATIU: rodola, rodoli, rodolem, rodoleu, rodolin

->rodolí

■rodolí

[de l’ant. redolí, der. de redol ‘cosa circular’, aplicat des del sentit de ‘retolet’ als versos apariats que es posaven al peu de les auques]

m 1 HIST 1 En el sistema d’elecció del bací o en el d’insaculació, boleta de cera engomada, dins la qual es posava un paperet o llenca de pergamí on constava el nom d’un candidat i que, posada en un bací amb aigua o en un sac o bossa respectivament, era extreta a sort el dia de les eleccions.

2 Paperet, pergamí o cèdula del sorteig.

2 1 Cadascun dels quaranta-vuit quadrets o figures que componen una auca.

2 POÈTICA Versos que hi ha al peu de cadascun d’aquests quadrets, sovint apariats.

3 POÈTICA Conjunt de dos versos apariats, generalment de to satíric o humorístic.

->rodolons

■rodolons

[deriv. de rodolar amb el sufix -ons; 1a FONT: 1310]

Mot emprat en l’expressió a rodolons loc adv Rodolant. Van anar a rodolons rostos avall.

->rodona

■rodona

[de rodó; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Traç circular. Traçar una rodona.

2 Conjunt de persones o de coses que formen un cercle.

3 MAR Vela els punys de la qual formen angles perfectament rectes.

4 MÚS Figura de nota musical que representa la unitat de temps en la notació actual, amb una durada que omple un compàs de quatre per quatre.

->rodonament

■rodonament

[de rodó; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv 1 Formant rodona.

2 fig D’una manera clara i categòrica. Li vaig dir rodonament que no ho volia.

->rodonenc

■rodonenc -a

adj Aproximadament rodó.

->rodonesa

■rodonesa

[de rodó; 1a FONT: 1247]

f 1 Qualitat de rodó. La rodonesa de la Terra.

2 Superfície d’un cos rodó.

->rodonita

■rodonita

f MINERAL Silicat de manganès, MnSiO₃, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic.

->rodonyenc

rodonyenc -a

adj i m i f De Rodonyà (Alt Camp).

->rodoplast

rodoplast

m BOT Plastidi propi de les cèl·lules de les rodofícies, de color vermell, que a més de la clorofil·la conté els pigments ficocianina i ficoeritrina.

->rodopsina

■rodopsina

f FISIOL ANIM Pigment de la retina, anomenat també porpra visual, que permet la visió crepuscular.

->rodorar

■rodorar

m BOT Roldoreda.

->rodoreda

rodoreda

[variant de roldoreda; 1a FONT: 1863]

f BOT Roldoreda.

->rodospiril

rodospiril

m MICROB Bacteri del gènere Rhodospirillum, de la família de les atiorodàcies, purpuri i sense grànuls de sofre, mòbil per cilis polars en tirabuixó, i gramnegatiu.

->roent

■roent

Part. sil.: ro_ent

[del ll. rŭbens, -ntis ‘rogenc’, participi pres. de rŭbēre ‘tornar-se vermell’; 1a FONT: 1617]

adj 1 Calent en alt grau, fins a esdevenir lluminós. El van cremar amb un ferro roent.

2 hiperb Extremadament calent, que bull, que crema. Oli roent.

->roentar

■roentar

Part. sil.: ro_en_tar

[de roent]

v tr Arroentar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: roentar

GERUNDI: roentant

PARTICIPI: roentat, roentada, roentats, roentades

INDICATIU PRESENT: roento, roentes, roenta, roentem, roenteu, roenten

INDICATIU IMPERFET: roentava, roentaves, roentava, roentàvem, roentàveu, roentaven

INDICATIU PASSAT: roentí, roentares, roentà, roentàrem, roentàreu, roentaren

INDICATIU FUTUR: roentaré, roentaràs, roentarà, roentarem, roentareu, roentaran

INDICATIU CONDICIONAL: roentaria, roentaries, roentaria, roentaríem, roentaríeu, roentarien

SUBJUNTIU PRESENT: roenti, roentis, roenti, roentem, roenteu, roentin

SUBJUNTIU IMPERFET: roentés, roentessis, roentés, roentéssim, roentéssiu, roentessin

IMPERATIU: roenta, roenti, roentem, roenteu, roentin

->roentgen

■roentgen

Part. sil.: ro_ent_gen

m METROL Röntgen.

->roentgengrafia

■roentgengrafia

Part. sil.: ro_ent_gen_gra_fi_a

f MED i DIAG Radiografia.

->roentgeni

■roentgeni

Part. sil.: ro_ent_ge_ni

m QUÍM [símb: Rg] Element químic artificial de nombre atòmic 111 i pes atòmic 272.

->roentgenlogia

■roentgenlogia

Part. sil.: ro_ent_gen_lo_gi_a

f MED Radiologia.

->roentgenteràpia

■roentgenteràpia

Part. sil.: ro_ent_gen_te_rà_pi_a

f MED i TERAP Radioteràpia.

->roentor

■roentor

Part. sil.: ro_en_tor

[de roent; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Qualitat de roent.

->rogació

■rogació

Part. sil.: ro_ga_ci_ó

[del ll. rogatio, -ōnis ‘pregària, petició’, der. de rogare ‘demanar’; 1a FONT: 1740]

f 1 1 Pregària.

2 pl Rogatives.

2 DIPL Fórmula en què el rogatari testifica d’haver escrit un document a petició d’un altre i a la seva presència.

3 DR ROM A la Roma republicana, proposta de llei que el magistrat feia al poble aplegat en els comicis i que era aprovada o rebutjada en bloc, sense possibilitats d’esmenes.

->rogall

■rogall

[d’un ant. *roc, roga, ll. raucus, -a, -um ‘ronc’, inviable per homonímia amb roc¹ ‘pedra’, d’on es formà el der. rogallós i, per regressió, rogall; 1a FONT: s. XIII]

m PAT Afecció inflamatòria de la laringe que fa tornar la veu més apagada i opaca.

->rogallós

■rogallós -osa

[de rogall; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj Dit de la veu d’una persona que està enrogallada.

->rogallosament

■rogallosament

[de rogallós]

adv Amb veu rogallosa.

->rogatari

rogatari -ària

[del b. ll. rogatarius ‘executor testamentari’, der. de rogare ‘demanar’]

m i f DIPL El qui redacta un document i l’autentica a petició d’un altre.

->rogatiu

■rogatiu -iva

Part. sil.: ro_ga_tiu

[del b. ll. rogativus, -a, -um, íd., der. de rogare ‘demanar, pregar’]

1 adj Que conté un prec, una pregària.

2 f pl LITÚRG Súpliques públiques de caràcter penitencial, que hom fa processionalment en temps de calamitat pública o per demanar el bon temps.

->rogatori

■rogatori -òria

[del b. ll. rogatorius, -a, -um, íd., der. de rogare ‘demanar’]

adj 1 Que implica o conté un prec o súplica.

2 DR ROM Relatiu o pertanyent a la rogació.

3 comissió rogatòria DR PROC i DR INTERN 1 Exhort o encàrrec tramès per una autoritat judicial d’un territori a l’autoritat competent d’un altre, perquè executi dins la seva jurisdicció un acte de natura judicial.

2 Instància d’un tribunal a un altre invitant-lo a un acte d’instrucció en el terme de la seva jurisdicció.

->rogejar

■rogejar

[de roig; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Tirar a roig, ésser més o menys roig. Un color negre que amb el temps rogeja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rogejar

GERUNDI: rogejant

PARTICIPI: rogejat, rogejada, rogejats, rogejades

INDICATIU PRESENT: rogejo, rogeges, rogeja, rogegem, rogegeu, rogegen

INDICATIU IMPERFET: rogejava, rogejaves, rogejava, rogejàvem, rogejàveu, rogejaven

INDICATIU PASSAT: rogegí, rogejares, rogejà, rogejàrem, rogejàreu, rogejaren

INDICATIU FUTUR: rogejaré, rogejaràs, rogejarà, rogejarem, rogejareu, rogejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rogejaria, rogejaries, rogejaria, rogejaríem, rogejaríeu, rogejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rogegi, rogegis, rogegi, rogegem, rogegeu, rogegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rogegés, rogegessis, rogegés, rogegéssim, rogegéssiu, rogegessin

IMPERATIU: rogeja, rogegi, rogegem, rogegeu, rogegin

->rogenc

■rogenc -a

[de roig; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Que tira a roig. Una terra rogenca.

->rogent

■rogent

Hom.: rugent

[encreuament de roig i roent; 1a FONT: c. 1800]

adj Dit del cel vermellós. Cel rogent: pluja o vent.

->roger

■roger

[de roig]

m ICT Moll.

->roget

■roget

[de roig; 1a FONT: 1653, DTo.]

m ORNIT Ànec xocolater.

->rogeta

■rogeta

[de roig]

f BOT 1 Bolet de la família de les russulàcies (Russula integra), de capell carnós, estès, bru, amb làmines de color mantega i cama blanca, i comestible.

2 Planta herbàcia enfiladissa de la família de les rubiàcies (Rubia peregrina), de fulles ovatolanceolades, coriàcies i lluents, flors d’un groc pàl·lid i fruits en baia negra.

->rogic

■rogic

m BOT lleterola 2 1.

->roglaner

roglaner -a

adj i m i f De Roglà i Corberà (Costera).

->rogle

■rogle

m dial Rotlle.

->roí

■roí -ïna

Part. sil.: ro_í

[d’origen incert, sembla der. de ruïna, en el sentit de ‘desastrós, malparat’; també es podria admetre com a base un adj. ll. der. *ruinīnus, reduït per haplologia a ruInus; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj D’una baixa qualitat; mesquí, menyspreable.

2 adj i m i f dial dolent 2 i dolent 3. Fes bondat i no sigues roí. Una novel·la roïna.

->roig roja

■roig roja

Part. sil.: roig

[del ll. vg. *ruiu, ll. cl. rŭbeus, -a, -um, íd., der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 adj 1 Vermell tirant a groc. De color roig.

2 ANAT ANIM i ANTROP FÍS Dit del cabell o del pèl que, a causa d’una pigmentació característica de la melanina, és de color roig.

2 adj i m i f HIST i POLÍT Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.

3 m ÒPT Vermell.

4 roig de cacau ALIM Substància complexa polifenòlica que es produeix en fermentar les llavors de cacau.

5 roig neutre BIOL Matèria colorant utilitzada com a indicador de pH.

->roín

roín -ïna

Part. sil.: ro_ín

[variant de roí; 1a FONT: c. 1500]

adj i m i f dial Roí.

->roina

■roina

Part. sil.: roi_na

[deriv. postverbal de roinar]

f METEOR Plugeta fina; plovisqueig.

->roïnament

■roïnament

Part. sil.: ro_ï_na_ment

[de roí]

adv Amb roïndat.

->roinar

■roinar

Part. sil.: roi_nar

[de rosinar, variant atenuativa dial. de rosar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr METEOR Plovisquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: roinar

GERUNDI: roinant

PARTICIPI: roinat, roinada, roinats, roinades

INDICATIU PRESENT: roino, roines, roina, roinem, roineu, roinen

INDICATIU IMPERFET: roinava, roinaves, roinava, roinàvem, roinàveu, roinaven

INDICATIU PASSAT: roiní, roinares, roinà, roinàrem, roinàreu, roinaren

INDICATIU FUTUR: roinaré, roinaràs, roinarà, roinarem, roinareu, roinaran

INDICATIU CONDICIONAL: roinaria, roinaries, roinaria, roinaríem, roinaríeu, roinarien

SUBJUNTIU PRESENT: roini, roinis, roini, roinem, roineu, roinin

SUBJUNTIU IMPERFET: roinés, roinessis, roinés, roinéssim, roinéssiu, roinessin

IMPERATIU: roina, roini, roinem, roineu, roinin

->roïndat

■roïndat

Part. sil.: ro_ïn_dat

[de roí; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de roí.

2 Acció roïna.

->roinejar

■roinejar

Part. sil.: roi_ne_jar

[de roinar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr METEOR Plovisquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: roinejar

GERUNDI: roinejant

PARTICIPI: roinejat, roinejada, roinejats, roinejades

INDICATIU PRESENT: roinejo, roineges, roineja, roinegem, roinegeu, roinegen

INDICATIU IMPERFET: roinejava, roinejaves, roinejava, roinejàvem, roinejàveu, roinejaven

INDICATIU PASSAT: roinegí, roinejares, roinejà, roinejàrem, roinejàreu, roinejaren

INDICATIU FUTUR: roinejaré, roinejaràs, roinejarà, roinejarem, roinejareu, roinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: roinejaria, roinejaries, roinejaria, roinejaríem, roinejaríeu, roinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: roinegi, roinegis, roinegi, roinegem, roinegeu, roinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: roinegés, roinegessis, roinegés, roinegéssim, roinegéssiu, roinegessin

IMPERATIU: roineja, roinegi, roinegem, roinegeu, roinegin

->roiner

■roiner -a

Part. sil.: roi_ner

[de roina]

adj METEOR Que produeix roina. Boira roinera.

->roïnesa

■roïnesa

Part. sil.: ro_ï_ne_sa

[de roí; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Roïndat.

->roís

■roís

Part. sil.: ro_ís

[der. del ll. rosus, -a, -um, part. de rodĕre ‘rosegar’, a través d’una forma *rosissos]

[pl -ïssos] [generalment en pl] m dial Deixalles de menjar.

->roja

■roja

[de roig; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 BOT, COL i FARM Planta herbàcia de la família de les rubiàcies (Rubia tinctoria), vivaç, d’arrel gruixuda, tiges arrapadisses, fulles lanceolades, flors d’un groc verdós i fruits en baia negra, oficinal, de virtuts diürètiques.

2 BOT Panotxa de blat de moro vermella, que no és freqüent.

3 ENTOM Gènere d’insectes coleòpters de la família dels escolítids (Hylesinus sp), de petites dimensions, les larves dels quals s’alimenten de la fusta de l’olivera.

4 FITOPAT Rovell.

->rojal

■rojal

[de roig]

adj Vermellós, dit especialment d’arbres, de fruites, de cereals. Pi rojal. Oliva rojal. Blat rojal.

->rojalet

■rojalet

m BOT Pi roig.

->rojor

■rojor

[de roig; 1a FONT: s. XV]

f Qualitat de roig. Rojor al matí, la pluja és ací. Rojor al vespre, el sol a la finestra.

->rol

■rol

[del fr. rôle, íd., ll. rotŭlus, dimin. masc. de rota ‘roda’; 1a FONT: 1524]

m 1 1 Llista de les persones que constitueixen una colla de treballadors, la tripulació d’una embarcació, etc.

2 DR MAR Llibre o conjunt de documents que porta a bord el capità o el patró d’una embarcació, legalitzats per l’autoritat de marina, que conté la llista completa dels membres de la tripulació, les dades del propietari i del noliejador, les característiques de l’embarcació, etc.

2 1 SOCIOL Model de comportament que, en una societat determinada, hom espera d’una persona amb relació al seu estatus.

2 joc de rol JOCS Joc en el qual les persones que hi participen representen els diversos personatges d’una aventura o acció.

3 joc de rol PEDAG i PSIC Tècnica educativa i terapèutica que utilitza la simulació de determinades habilitats de tipus social.

->rolada

rolada

f NÀUT 1 Acció de rolar;

2 l’efecte.

->rolar

rolar

v intr NÀUT Variar, el vent, de direcció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rolar

GERUNDI: rolant

PARTICIPI: rolat, rolada, rolats, rolades

INDICATIU PRESENT: rolo, roles, rola, rolem, roleu, rolen

INDICATIU IMPERFET: rolava, rolaves, rolava, rolàvem, rolàveu, rolaven

INDICATIU PASSAT: rolí, rolares, rolà, rolàrem, rolàreu, rolaren

INDICATIU FUTUR: rolaré, rolaràs, rolarà, rolarem, rolareu, rolaran

INDICATIU CONDICIONAL: rolaria, rolaries, rolaria, rolaríem, rolaríeu, rolarien

SUBJUNTIU PRESENT: roli, rolis, roli, rolem, roleu, rolin

SUBJUNTIU IMPERFET: rolés, rolessis, rolés, roléssim, roléssiu, rolessin

IMPERATIU: rola, roli, rolem, roleu, rolin

->roldonissa

■roldonissa

[de roldor]

f ADOB i TÈXT Roldorassa.

->roldor

■roldor

[del ll. vg. *roretŭriu, ll. rhus tyrius ‘roldor o sumac de Tir o Síria’; 1a FONT: 1249]

m 1 1 BOT Arbust de la família de les coriariàcies (Coriaria myrtifolia), glabre, de branques tetràgones, fulles oposades i enteres, flors menudes i verdoses i fruits formats per cinc aquenis negres i lluents.

2 p ext ADOB Adob la matèria activa del qual són les fulles de roldor.

2 TÈXT Nom donat al sumac després d’haver-ne extret el taní que contenia.

->roldorassa

■roldorassa

[de roldor]

f ADOB i TÈXT Sobralles, residus, del roldor.

->roldoreda

■roldoreda

[de roldor]

f Bardissa on predomina el roldor.

->roleu

■roleu

Part. sil.: ro_leu

[del fr. rouleau, íd., der. de rouler ‘rodar, girar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Cilindre, corró.

2 esp GRÀF Cilindre o corró amb el qual hom escampa la tinta damunt la forma, el motlle, etc., en les impremtes, en les litografies, etc., o que, formant part d’una premsa, entinten, o hi escampen aigua directament o a través d’altres roleus, la forma, la planxa.

3 esp OBR PÚBL Corró o cadascun dels corrons de les piconadores d’un o més corrons.

4 TÈXT Corró d’estampar.

5 ARQUIT Ornament arquitectònic format per elements, generalment vegetals, enrotllats en espiral.

->rolitetraciclina

rolitetraciclina

f [C₂₇H₃₃N₃O₈] FARM Substància que es presenta en forma de pólvores grogues emprada a dosis lleugerament superiors a les de la tetraciclina.

->roll¹

■roll¹

[variant de rull¹]

m 1 FUST 1 Tronc d’arbre del qual hom ha separat la brancada i les arrels i del qual hom pot treure bigues i posts.

2 Porció de tronc d’arbre tallada en sentit diametral i que té forma cilíndrica, més llarg que gruixut.

2 OLEÏC Rodet del trull o del molí d’oli.

->roll²

■roll²

[potser d’un preromà (ar)rogĭlu ‘conducte en una mina’; 1a FONT: s. XV]

m 1 Raig de líquid.

2 AGR Unitat volumètrica de reg equivalent, en algunes comarques del País Valencià (Camp de Morvedre), a la fila.

3 Abundància de coses en moviment.

->rollar

■rollar

Hom.: rullar

[de roll²]

v intr dial Rajar, sortir a roll.

->rom¹

■rom¹

[de l’angl. rum, d’origen incert, potser abreviació de l’angl. dial. rumbullion ‘tumult’, usat ja també figuradament amb el sentit de ‘rom’ a causa dels tumults a què donava lloc l’excés d’aquesta beguda]

m ALIM Aiguardent d’origen antillà que hom obté fermentant i destil·lant els sucs i melasses de canya de sucre (més o menys diluïts); és anomenat també aiguardent de canya.

->rom²

■rom²

[del ll. rhombus, i aquest, del gr. rhómbos ‘baldufa’, i objectes arrodonits]

m ICT Rèmol.

->rom³

■rom³ -a

[d’origen incert]

adj Truncat, escapçat de la punta. Una escarpra roma.

->ROM

ROM

[de l’angl. read only memory] sigla f ELECTRÒN i INFORM memòria només de lectura (o memòria morta).

->roma

■roma

f BOT Paradella crespa.

->romà¹

■romà¹ -ana

[del ll. romanus, -a, -um, íd.]

1 1 adj i m i f De Roma (capital d’Itàlia).

2 adj i m i f De l’imperi Romà o dels romans (poble).

3 a la romana loc adj loc adv A la manera de Roma o dels romans.

4 a la romana loc adj GASTR Arrebossat amb farina i ou i, després, fregit. Calamars a la romana.

2 m i f HIST 1 Individu de raça indoeuropea habitant de la ciutat de Roma.

2 En formar-se l’imperi d’Orient (segle VI), nom donat als súbdits dels emperadors bizantins (els quals s’anomenaren, ells mateixos, ‘reis i emperadors de romans’) com a substitució del mot hel·lè, de ressonàncies paganes.

3 1 ciutadania romana DR i HIST Condició jurídica pròpia dels nascuts a la ciutat de Roma i que adquiriren després, gradualment, els nascuts en altres terres de l’imperi Romà.

2 xifra romana Cadascun dels signes gràfics del sistema de numeració decimal utilitzats pels antics romans i emprats encara en alguns aspectes de la vida quotidiana: I (1), V (5), X (10), L (50), C (100), M (1 000).

4 adj CRIST i LITÚRG 1 Relatiu o pertanyent a l’església de Roma, a la seva litúrgia. Ritu romà. Les congregacions romanes.

2 Relatiu o pertanyent a l’Església Catòlica. L’Església Catòlica, apostòlica i romana.

3 catòlic romà (o simplement romà) Catòlic.

4 litúrgia romana (o ritu romà) Ritu occidental propi de l’església de Roma, el qual amb el temps (segles IX-XI) ha suplantat els altres ritus occidentals i que, avui, pràcticament és l’únic de l’Església Catòlica.

5 adj GRÀF 1 Dit de la família de tipus de lletra d’impremta en la qual hom distingeix el romà antic, entre els quals cal destacar el garamond i l’elzevirià, del romà modern, entre els quals cal destacar el bodonià i el normand.

2 Dit dels tipus de lletra dreta, per oposició als d’itàlica o cursiva, que són inclinats.

3 lletra romana (o simplement romana) Tipus de lletra de la família del romà.

6 escola romana ART Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII, que fou centre del baix Renaixement i del Barroc.

->romà²

■romà² -ana

adj i m i f De la Romana de Tarafa (Vinalopó Mitjà).

->romaic

■romaic -a

Part. sil.: ro_maic

1 adj Relatiu o pertanyent a la història, la cultura i, en especial, la llengua de la Grècia moderna.

2 m i f Grec.

3 m LING Grec modern.

->romana

■romana

[d’origen incert, probablement del ll. td. o vg. (libra) romana ‘(balança) de Roma’, anomenada abans libra campana ‘balança de la Campània’, que resultava equívoc per homonímia amb campana; 1a FONT: 1318]

f 1 METROL Balança rudimentària portàtil de ferro, formada per una barra amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que hom penja o bé sosté amb la mà mitjançant una anella.

2 OFIC, TECNOL i TÈXT Nom genèric de les palanques o sistemes de palanques que en diverses màquines, dispositius, etc., tenen una finalitat reguladora.

->romanalla

■romanalla

[de romandre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Allò que d’una cosa roman en un lloc després d’haver-ne tret una gran part.

->romanç

■romanç

[del ll. romanice ‘a la romana’, aplicat als parlars de les nacions romanitzades, estès després a les obres escrites en llengua romànica de caràcter narratiu i atractiu per al poble senzill; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 LING Nom amb què era designat l’idioma vulgar als països de la Romània quan ja s’havia diferenciat clarament del llatí.

2 LIT 1 Narració novel·lesca extensa, en vers o prosa, de les aventures d’un heroi.

2 [pop romanço] Narració de fets generals o atribuïts a personatges concrets, d’ample predicament entre la gran massa social, que la rep per conducte oral o imprès.

3 Poema escrit en versos que rimen normalment assonats els parells.

3 romanç de cec LIT Narració en vers que era recitada o cantada per cecs especialment a les fires i festes dels pobles.

->romança

■romança

[de l’it. romanza, i aquest, del fr. romance, pres, al seu torn, del cast. romance, íd., ll. romanice ‘a la romana’]

f MÚS 1 Composició musical, generalment de caràcter instrumental, d’un elevat to líric.

2 Cançó lírica introduïda d’una manera destacada en el context d’una òpera o d’una sarsuela.

3 Cançó estròfica breu, de caràcter líric, pròpia de la música francesa.

->romançada

romançada

f LIT Al País Valencià, romanç, composició versificada de caràcter narratiu i popular.

->romancejar

■romancejar

[de romanço; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Anar amb romanços, amb històries, amb dilacions. Li tocava fer-ho a ell, però romancejava tot esperant que ho encomanessin a algú altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: romancejar

GERUNDI: romancejant

PARTICIPI: romancejat, romancejada, romancejats, romancejades

INDICATIU PRESENT: romancejo, romanceges, romanceja, romancegem, romancegeu, romancegen

INDICATIU IMPERFET: romancejava, romancejaves, romancejava, romancejàvem, romancejàveu, romancejaven

INDICATIU PASSAT: romancegí, romancejares, romancejà, romancejàrem, romancejàreu, romancejaren

INDICATIU FUTUR: romancejaré, romancejaràs, romancejarà, romancejarem, romancejareu, romancejaran

INDICATIU CONDICIONAL: romancejaria, romancejaries, romancejaria, romancejaríem, romancejaríeu, romancejarien

SUBJUNTIU PRESENT: romancegi, romancegis, romancegi, romancegem, romancegeu, romancegin

SUBJUNTIU IMPERFET: romancegés, romancegessis, romancegés, romancegéssim, romancegéssiu, romancegessin

IMPERATIU: romanceja, romancegi, romancegem, romancegeu, romancegin

->romancer

■romancer -a

[de romanç; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al romanç, als romanços.

2 adj i m i f Amic d’anar amb romanços, històries llargues i importunes, dilacions.

3 m LIT Conjunt dels romanços de la literatura castellana i que constitueix pròpiament un gènere exclusiu d’aquesta literatura.

4 m LIT Joglar.

->romanceria

■romanceria

Part. sil.: ro_man_ce_ri_a

[de romancer; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 Qualitat de romancer.

2 pl Romanços.

->romancista

■romancista

[de romanç; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Persona que escriu, canta o ven romanços.

2 Antigament, persona que, en fires, mercats, places o carrers tenia parada on venia romanços estampats.

->romanço

■romanço

[forma sing. extreta pejorativament de romanços, pl. de romanç; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 pop LIT romanç 2 2.

2 col·loq Amistançat d’algú.

3 pl Brocs, històries, dilacions.

->romandalusí

■romandalusí -ina

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al romandalusí.

2 m Cadascun dels dialectes romànics parlats a al-Àndalus.

3 m Conjunt de dialectes romandalusins.

->romandalusisme

■romandalusisme

m LING Mot o forma d’origen romandalusí.

->romandre

■romandre

[del ll. remanēre, íd., der. de manēre ‘restar’; 1a FONT: c. 1100]

v* intr 1 Restar, no anar-se’n d’un lloc. La cavalleria romangué a Martorell.

2 No sortir d’un estat determinat. Romandre vídua.

3 No deixar d’ésser quelcom. Va ésser elegit diputat a corts, però va romandre alcalde de la ciutat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: romandre

GERUNDI: romanent

PARTICIPI: romàs, romasa, romasos, romases

INDICATIU PRESENT: romanc, romans, roman, romanem, romaneu, romanen

INDICATIU IMPERFET: romania, romanies, romania, romaníem, romaníeu, romanien

INDICATIU PASSAT: romanguí, romangueres, romangué, romanguérem, romanguéreu, romangueren

INDICATIU FUTUR: romandré, romandràs, romandrà, romandrem, romandreu, romandran

INDICATIU CONDICIONAL: romandria, romandries, romandria, romandríem, romandríeu, romandrien

SUBJUNTIU PRESENT: romangui, romanguis, romangui, romanguem, romangueu, romanguin

SUBJUNTIU IMPERFET: romangués, romanguessis, romangués, romanguéssim, romanguéssiu, romanguessin

IMPERATIU: roman, romangui, romanguem, romaneu, romanguin

->romanència

■romanència

Part. sil.: ro_ma_nèn_ci_a

f MAGNET Propietat que presenten els cossos ferromagnètics de conservar una certa inducció després d’haver desaparegut el camp magnètic.

->romanent

■romanent

[de romandre; 1a FONT: 1247]

1 adj 1 Que roman, restant.

2 MAGNET Dit del magnetisme dels cossos que presenten romanència.

2 m 1 Resta, residu, allò que roman.

2 ECON Beneficis d’una empresa que després de la distribució d’aquells resten pendents d’aplicació.

->romaner

■romaner -a

[de romana]

m i f HIST Encarregat de pesar amb la romana o de comprovar els pesos.

->romanès

■romanès -esa

1 adj i m i f De Romania (estat d’Europa) o del romanès (llengua).

2 m LING Llengua romànica del grup oriental, parlada a Romania i a Moldàvia.

->romaní¹

■romaní¹

[del ll. ros marīnus, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m BOT, 1 FARM i ALIM Arbust perennifoli de la família de les labiades (Rosmarinus officinalis), molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, flors blavoses en petits ramells i fruits amb quatre núcules, emprat com a planta ornamental i remeiera i també com a condiment.

2 romaní mascle Esteperola.

->romaní²

■romaní²

[pl -ís] 1 adj i m i f Gitano. Associació romaní.

2 m LING gitano 3.

->romànic

■romànic -a

[de romà¹]

1 adj Relatiu o pertanyent als pobles colonitzats pels romans.

2 m ART Art romànic.

3 art romànic ART Art desenvolupat després de la sedimentació de les nacionalitats europees occidentals despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi (segles X-XIII).

4 llengües romàniques LING Llengües derivades del llatí parlat, anomenat vulgar, no del llatí clàssic: romanès, dàlmata, italià, sard, retoromànic, francès, francoprovençal, occità, català, castellà, gallec i portuguès; són també dites neollatines.

->romanisme

■romanisme

[de romà¹]

m 1 ART Corrent artístic europeu de la fi del segle XVI i començament del segle XVII, caracteritzat pel fet de seguir les directrius artístiques de l’escola romana del segle XVI.

2 CATOL Romanitat.

3 CRIST En el llenguatge de les confessions cristianes no catòliques, doctrina particular de l’Església Romana.

->romanista

■romanista

[de romànic]

1 adj Relatiu o pertanyent al romanisme.

2 m i f 1 ART Pintor seguidor del romanisme.

2 DR Persona versada en el dret romà.

3 LING Persona versada en les llengües i literatures romàniques.

->romanística

■romanística

[de romanista]

f LING Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.

->romanitat

■romanitat

[del ll. td. romanĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat, fet, d’ésser romà.

2 Caràcter o esperit propi dels romans.

3 Conjunt de les terres i els homes que han format part de l’imperi Romà.

4 CATOL Esperit propi de l’Església Catòlica, de les seves normes, de la seva litúrgia, etc., enfront dels usos de les esglésies particulars.

->romanització

■romanització

Part. sil.: ro_ma_nit_za_ci_ó

[de romanitzar]

f 1 1 Acció de romanitzar;

2 l’efecte.

2 HIST Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.

->romanitzar

■romanitzar

[de romà¹]

v 1 tr 1 Llatinitzar, difondre en un país la civilització, les lleis, els costums, romans, especialment amb relació a l’expansió de l’antiga Roma. Els emperadors van romanitzar les terres conquerides.

2 HIST ECL Imposar, l’Església romana, els seus usos, els seus costums, la seva llengua, el seu ritu, etc., a d’altres esglésies no llatines.

2 pron Adoptar, els no romans o no llatins, els usos, els costums, etc., dels romans. La Tarraconense es romanitzà ben aviat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: romanitzar

GERUNDI: romanitzant

PARTICIPI: romanitzat, romanitzada, romanitzats, romanitzades

INDICATIU PRESENT: romanitzo, romanitzes, romanitza, romanitzem, romanitzeu, romanitzen

INDICATIU IMPERFET: romanitzava, romanitzaves, romanitzava, romanitzàvem, romanitzàveu, romanitzaven

INDICATIU PASSAT: romanitzí, romanitzares, romanitzà, romanitzàrem, romanitzàreu, romanitzaren

INDICATIU FUTUR: romanitzaré, romanitzaràs, romanitzarà, romanitzarem, romanitzareu, romanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: romanitzaria, romanitzaries, romanitzaria, romanitzaríem, romanitzaríeu, romanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: romanitzi, romanitzis, romanitzi, romanitzem, romanitzeu, romanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: romanitzés, romanitzessis, romanitzés, romanitzéssim, romanitzéssiu, romanitzessin

IMPERATIU: romanitza, romanitzi, romanitzem, romanitzeu, romanitzin

->romano-

romano-

Forma prefixada del mot romà. Ex.: romanobizantí, romanogermànic.

->romanobàrbar

romanobàrbar -a

[de rom๠i bàrbar]

adj 1 Dit de qualsevol fet lingüístic, històric, artístic i cultural determinat per l’encontre de les civilitzacions bàrbares amb la civilització romana i cristiana.

2 lleis romanobàrbares HIST DR Lleis romanes, recollides pels bàrbars al segle VI, per a ús de les poblacions romanes subjugades, en els estats fundats pels pobles germànics en terres de l’Occident romà.

->romanogermànic

romanogermànic -a

[de rom๠i germànic¹]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’imperi iniciat per Otó I, l’any 962.

2 emperador romanogermànic HIST Nom amb què és conegut el sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic, el títol oficial del qual era emperador dels Romans (o emperador romà).

->romàntic

■romàntic -a

[de l’angl. romantic, der. de l’ant. romant, romaunt, del fr. ant. romanz ‘novel·la’; de l’angl. passà a l’al., d’aquest al fr. i del fr. al cat., al cast. i a l’it; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al romanticisme.

2 Fàcil a l’exaltació del sentiment, de la fantasia, de la passió.

2 m i f Seguidor del romanticisme.

->romànticament

■romànticament

[de romàntic]

adv D’una manera romàntica.

->romanticisme

■romanticisme

[de romàntic; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Qualitat de romàntic.

2 Moviment artístic, literari i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i es caracteritzà per la reacció contra el rigor neoclàssic i per la defensa del sentiment sobre la raó i de la llibertat de l’individu enfront de la societat.

->romanx

■romanx -a

1 adj Relatiu o pertanyent al romanx.

2 m LING Llengua retoromànica del grup occidental parlada al cantó suís dels Grisons.

->romanyès

■romanyès -esa

1 adj i m i f De la Romanya (regió d’Itàlia) o del romanyès (grup de dialectes).

2 m LING Grup de dialectes gal·loitàlics que, juntament amb l’emilià, forma l’emilianoromanyès, que s’estén per l’Emília i la Romanya, tot desbordant-ne els límits administratius.

->romàs

■romàs

[d’un encreuament dels sinònims ll. rumex, -ĭcis i lapathium, -i, íd.]

[pl -assos] m BOT 1 Gènere d’herbes d’anuals a perennes de la família de les poligonàcies (Rumex sp), amb fulles alternes i ocreades, flors hermafrodites o unisexuals i fruits en núcula.

2 Paradella conglomerada.

->romàstiga

romàstiga

[probablement der. anòmal de mastegar, amb la idea de ‘cosa com un mastegall’]

f ADOB Tros de pinzell ja molt usat, amb el seu mànec, que és emprat per a donar carnell a la sola.

->romàtic

■romàtic -a

[variant reduïda i popular de reumàtic; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Dit d’una habitació o d’un lloc poc ventilat que, a causa de l’excessiva humitat, és malsà, on es floreixen fàcilment les coses, etc.

->romb-

romb-

Forma prefixada del mot grec rhómbos, que significa ‘rombe’. Ex.: romboide.

->rombal

■rombal

[de rombe]

adj GEOM De figura de rombe.

->romball

■romball

[de la forma romboïdal que solen tenir aquests tascons; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m 1 CONSTR NAV Tros de fusta que es posa com a pedaç al buc d’una embarcació de fusta per tal de tapar una escletxa o un forat.

2 FUST i EMBAL Tros de fusta que es posa a la manera d’una tatxa, per a tapar els forats dels grops en les dogues d’una bóta o d’un altre recipient semblant.

->romballar

■romballar

[de romball]

v tr CONSTR NAV, FUST i EMBAL Posar romballs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: romballar

GERUNDI: romballant

PARTICIPI: romballat, romballada, romballats, romballades

INDICATIU PRESENT: romballo, romballes, romballa, romballem, romballeu, romballen

INDICATIU IMPERFET: romballava, romballaves, romballava, romballàvem, romballàveu, romballaven

INDICATIU PASSAT: romballí, romballares, romballà, romballàrem, romballàreu, romballaren

INDICATIU FUTUR: romballaré, romballaràs, romballarà, romballarem, romballareu, romballaran

INDICATIU CONDICIONAL: romballaria, romballaries, romballaria, romballaríem, romballaríeu, romballarien

SUBJUNTIU PRESENT: romballi, romballis, romballi, romballem, romballeu, romballin

SUBJUNTIU IMPERFET: romballés, romballessis, romballés, romballéssim, romballéssiu, romballessin

IMPERATIU: romballa, romballi, romballem, romballeu, romballin

->rombe

■rombe

[del ll. rhombus, i aquest, del gr. rhómbos, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 GEOM Paral·lelogram que té els costats iguals, en particular el que no té els angles rectes.

2 JOCS Diamant.

->rombell

rombell

m Crostó de pa.

->ròmbic

■ròmbic -a

[de rombe]

adj 1 GEOM Que té la forma d’un rombe, rombal.

2 sistema ròmbic CRISTAL·L Sistema cristal·lí amb tres classes de simetria en el qual el políedre fonamental és un paral·lelepípede rectangular, forma composta de tres pinacoides bàsics.

->rombífers

rombífers

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de la classe dels cistoïdeus (equinoderms) que aparegueren en l’ordovicià i s’extingiren en el devonià.

2 sing Equinoderm fòssil de l’ordre dels rombífers.

->rombo-

■rombo-

Forma prefixada del mot grec rhómbos, que significa ‘rombe’. Ex.: romboedre.

->rombododecàedre

■rombododecàedre [o rombododecaedre]

Part. sil.: rom_bo_do_de_cà_e_dre, rom_bo_do_de_ca_e_dre

m GEOM Políedre de dotze cares en forma de rombe.

->rombòedre

■rombòedre [o romboedre]

Part. sil.: rom_bò_e_dre, rom_bo_e_dre

[de rombo- i -edre]

m 1 GEOM Paral·lelepípede les cares del qual són rombes.

2 CRISTAL·L Forma fonamental del sistema romboèdric, que hom pot considerar derivada de l’hexàedre deformant aquest d’una manera homogènia.

->romboèdric

■romboèdric -a

Part. sil.: rom_bo_è_dric

[de rombòedre]

adj CRISTAL·L 1 GEOM i 1 Relatiu o pertanyent al rombòedre.

2 Que té la forma d’un rombòedre o derivada d’un rombòedre.

2 sistema romboèdric Sistema cristal·lí format per cinc classes cristal·lines, amb un eix principal de simetria, que és ternari; és anomenat també sistema trigonal.

->romboencèfal

■romboencèfal

Part. sil.: rom_bo_en_cè_fal

m ANAT ANIM Conjunt d’elements de l’encèfal que es desenvolupen a partir de la vesícula cerebral posterior en dividir-se en dues vesícules secundàries.

->romboïdal

■romboïdal

Part. sil.: rom_bo_ï_dal

[de romboide]

adj GEOM Que té forma de romboide.

->romboide

■romboide

Part. sil.: rom_boi_de

[de romb- i -oide]

1 1 adj Romboïdal.

2 múscul romboide m ANAT ANIM Múscul parió, aplanat i romboïdal, que va de la columna vertebral fins al cantell espinal de l’omòplat.

2 m GEOM Paral·lelogram, especialment el que no té els costats adjacents iguals ni els angles rectes.

->romboll

■romboll

[de rombollar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m Remolí. Un romboll de vent ho féu voleiar.

->rombollar

■rombollar

[d’origen incert, potser del fr. renvoyer ‘fer tornar’, d’una època en què oy encara sonava oi, i amb ultracorrecció en -oll- com a reacció al ieisme propi de les zones vigatanes, on hi ha més notícies del mot]

v tr i pron Arrombollar, arremolinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rombollar

GERUNDI: rombollant

PARTICIPI: rombollat, rombollada, rombollats, rombollades

INDICATIU PRESENT: rombollo, rombolles, rombolla, rombollem, rombolleu, rombollen

INDICATIU IMPERFET: rombollava, rombollaves, rombollava, rombollàvem, rombollàveu, rombollaven

INDICATIU PASSAT: rombollí, rombollares, rombollà, rombollàrem, rombollàreu, rombollaren

INDICATIU FUTUR: rombollaré, rombollaràs, rombollarà, rombollarem, rombollareu, rombollaran

INDICATIU CONDICIONAL: rombollaria, rombollaries, rombollaria, rombollaríem, rombollaríeu, rombollarien

SUBJUNTIU PRESENT: rombolli, rombollis, rombolli, rombollem, rombolleu, rombollin

SUBJUNTIU IMPERFET: rombollés, rombollessis, rombollés, rombolléssim, rombolléssiu, rombollessin

IMPERATIU: rombolla, rombolli, rombollem, rombolleu, rombollin

->romegosa

■romegosa

[de la mateixa arrel de romeguera, d’una probable base *rumicosa]

f Esbarzerar.

->romeguer

■romeguer

m BOT Romeguera.

->romeguera

■romeguera

[del ll. vg. *rŭmĭcaria, der. del ll. rŭmex, -ĭcis, íd.; 1a FONT: 1150]

f 1 BOT 1 Esbarzer.

2 romeguera de rostoll Romegueró.

2 fig Cosa o persona que hom troba pel camí i destorba d’arribar d’hora.

->romeguerar

■romeguerar

[de romeguera]

m Esbarzerar, especialment de romegueró.

->romegueró

■romegueró

[de romeguera]

m BOT Planta arbustiva perennifòlia de la família de les rosàcies (Rubus caesius), sarmentosa, de tiges decumbents, cilíndriques i amb agullons febles, fulles peloses i tomentoses, flors blanques i grosses i fruits en polidrupa.

->romejar

■romejar

[de rom³]

v tr Fer rom un cap afuat, un cantell, una punta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: romejar

GERUNDI: romejant

PARTICIPI: romejat, romejada, romejats, romejades

INDICATIU PRESENT: romejo, romeges, romeja, romegem, romegeu, romegen

INDICATIU IMPERFET: romejava, romejaves, romejava, romejàvem, romejàveu, romejaven

INDICATIU PASSAT: romegí, romejares, romejà, romejàrem, romejàreu, romejaren

INDICATIU FUTUR: romejaré, romejaràs, romejarà, romejarem, romejareu, romejaran

INDICATIU CONDICIONAL: romejaria, romejaries, romejaria, romejaríem, romejaríeu, romejarien

SUBJUNTIU PRESENT: romegi, romegis, romegi, romegem, romegeu, romegin

SUBJUNTIU IMPERFET: romegés, romegessis, romegés, romegéssim, romegéssiu, romegessin

IMPERATIU: romeja, romegi, romegem, romegeu, romegin

->romer¹

■romer¹

[forma occ. per al romaní¹, ll. ros maris, íd., equivalent de ros marinus ‘romaní’, innovat en *romarius amb canvi de sufix -is en -ius com en altres casos]

m BOT 1 Romaní.

2 romer blanc Mata de la família de les cistàcies (Helianthemum lavandulifolium), tomentosa, de fulles lanceolades, flors grogues agrupades en cimes terminals denses i fruits capsulars.

3 romer mascle Esteperola.

->romer²

■romer² -a

adj Dit del cavall de pelatge de color barrejat de blanc i roig.

->romeria

■romeria

Part. sil.: ro_me_ri_a

[deriv. de romer, variant ant. de romeu, format probablement de romera, alteració de romea, fem. de romeu; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f RELIG Pelegrinatge.

->romerola

■romerola

[de romer]

f BOT Esteperola.

->romesco

■romesco

[d’un ll. vg. *remĭscŭlu, der. de *misculare ‘mesclar’, a través de *remescle o *romescle i, per la repugnància àr. als grups de tres consonants, canviat després en romèscol, vulgarment romesco]

m GASTR 1 Salsa feta amb nyores, alls i tomàquets escalivats, ametlles o avellanes torrades i picades, oli, vinagre i, sovint, també amb altres ingredients com julivert, pebre i una mica de pa torrat, emprada indistintament amb peix, carn o altres menges com ara calçots.

2 Plat de peix que s’acompanya de romesco.

->romeu

■romeu -eva [o -eua]

Part. sil.: ro_meu

[del b. ll. romaeus, i aquest, del gr. rhōmaĩos ‘romà’, aplicat en l’Imperi d’Orient als pelegrins occidentals a Terra Santa i estès després a pelegrins d’altres llocs sants; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f Pelegrí que va en romiatge a un santuari.

->romeuenc

romeuenc -a

Part. sil.: ro_me_uenc

adj i m i f De Font-romeu, Odelló i Vià (Alta Cerdanya).

->romiatge

■romiatge

Part. sil.: ro_mi_at_ge

[de romeu; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m RELIG Pelegrinatge.

->romiol

■romiol

Part. sil.: ro_mi_ol

[potser der. de rumiar, variant de remugar, a causa de la llarga cocció dels confits, comparada amb la lenta digestió dels remugants; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m Cullerot d’aram amb un mànec llarg que els confiters usen per a tirar a la caldera o al tangí el sucre que està a punt per a fer els confits.

->rompedor

■rompedor -a

[de rompre; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que romp.

->rompent

■rompent

[de rompre; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Lloc on rompen les onades.

2 L’ona quan romp.

->rompiment

■rompiment

[de rompre; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

m 1 Acció de rompre o de rompre’s.

2 TEAT Teló retallat que deixa veure allò que hi ha al fons.

->rompre

■rompre

[del ll. rŭmpĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 tr 1 Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d’una cosa per l’acció d’una força l’efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar). Provant de torçar la vara, l’han rompuda. Estirant, han romput la corda. Rompre una nou amb les dents.

2 rompre un cos de gent armada fig Desbaratar (un cos de gent armada), posar-lo en derrota.

2 pron 1 Sofrir la ruptura d’un membre o una part del cos. Rompre’s la cama.

2 Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos o la destrucció de la pròpia continuïtat en un o més punts. Amb tant de peix es rompien les xarxes.

3 abs Sofrir una hèrnia, començar a patir-ne.

4 p anal Rompre’s les onades contra les roques.

3 tr 1 Fer cessar la continuïtat d’una cosa no material, interrompre o anul·lar. Rompre una reunió. Rompre el silenci.

2 rompre amb (algú) Interrompre-hi les relacions.

3 rompre files (o les files) MIL Cessar d’estar en files.

4 tr Violar, fer mancament a una obligació, un tracte, una cosa de caràcter moral. Rompre una promesa.

5 intr Cessar de tenir amistat o relacions pacífiques amb algú. Els dos amics romperen per sempre més.

6 intr 1 Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, com una planta sota terra, un pollet dins l’ou, etc. La dent ja romp.

2 Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons. Quan començava a rompre el dia.

3 Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Rompre la marxa. Rompre el ball. Rompre el plor, rompre en plors, rompre a plorar.

7 tr AGR 1 Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.

2 Fer la primera llaurada de l’any en una terra.

3 Dallar un prat per primera vegada en un any.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rompre

GERUNDI: rompent

PARTICIPI: romput, rompuda, romputs, rompudes

INDICATIU PRESENT: rompo, romps, romp, rompem, rompeu, rompen

INDICATIU IMPERFET: rompia, rompies, rompia, rompíem, rompíeu, rompien

INDICATIU PASSAT: rompí, romperes, rompé, rompérem, rompéreu, romperen

INDICATIU FUTUR: rompré, rompràs, romprà, romprem, rompreu, rompran

INDICATIU CONDICIONAL: rompria, rompries, rompria, rompríem, rompríeu, romprien

SUBJUNTIU PRESENT: rompi, rompis, rompi, rompem, rompeu, rompin

SUBJUNTIU IMPERFET: rompés, rompessis, rompés, rompéssim, rompéssiu, rompessin

IMPERATIU: romp, rompi, rompem, rompeu, rompin

->rompsac

■rompsac

m BOT Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Stipa capensis), de fulles allargades, amb la lígula molt curta, de panícula densa, espícules uniflores i lemmes velloses.

->rompuda

■rompuda

[de rompre; 1a FONT: 1323]

f 1 1 Acció de rompre o de rompre’s;

2 l’efecte.

2 AGR 1 Acció de cavar profundament la terra per conrear-la.

2 Terra que ha estat rompuda per conrear-la.

->rompudaire

■rompudaire

Part. sil.: rom_pu_dai_re

[de rompuda]

m i f AGR Artigaire.

->romput

romput -uda

[de rompre]

adj 1 Trencat.

2 HERÀLD Dit del xebró quan alguna de les seves cames presenten una solució de continuïtat.

->ronc¹

■ronc¹

[de roncar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Soroll que hom fa roncant.

->ronc²

■ronc² -a

[del ll. raucus, -a, -um, íd., que hagué de donar *roc, alterat per influx de roncar, amb què s’evitava també la confusió homonímica amb roc¹ ‘pedra’; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj 1 Que té un so aspre.

2 PAT Que pateix de ronquera.

->roncadell

■roncadell

[del crit ronc que emet l’ocell; 1a FONT: 1915, DAg.]

m ORNIT Xarrasclet.

->roncadera

■roncadera

[de roncar]

f Roncadissa, especialment de les bèsties.

->roncadissa

■roncadissa

[de roncar]

f Sèrie de roncs que fan una o més persones o bèsties que ronquen.

->roncador

■roncador -a

[de roncar]

1 adj i m i f Que ronca.

2 m ORNIT Ànec griset.

->roncaire

■roncaire

Part. sil.: ron_cai_re

[de roncar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Roncador.

->roncal

■roncal

[de la vall del Roncal (Navarra)]

m ALIM Formatge fet amb llet d’ovella, amb la crosta dura i de color marró fosc, de pasta premsada i no cuita, de color groc de palla, ferma, de sabor fort, una mica picant, amb un 45% de matèries grasses.

->roncament

■roncament

[de ronc²]

adv Asprament, rudement.

->roncaor

roncaor

Part. sil.: ron_ca_or

m ORNIT Ànec gavatx.

->roncar

■roncar

[del ll. rhonchare, íd., der. de rhonchus ‘ronc, ronxet’, i aquest, del gr. rhógkhos, íd.; 1a FONT: 1372]

v intr 1 Respirar, en dormir, fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. Ningú no vol dormir amb ell perquè ronca fort. Mètodes per a deixar de roncar.

2 p ext 1 Fer un so anàleg la veu d’un animal irritat, els budells, la mar agitada, el tro, etc.

2 Parrupar els coloms.

3 fig Rondinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: roncar

GERUNDI: roncant

PARTICIPI: roncat, roncada, roncats, roncades

INDICATIU PRESENT: ronco, ronques, ronca, ronquem, ronqueu, ronquen

INDICATIU IMPERFET: roncava, roncaves, roncava, roncàvem, roncàveu, roncaven

INDICATIU PASSAT: ronquí, roncares, roncà, roncàrem, roncàreu, roncaren

INDICATIU FUTUR: roncaré, roncaràs, roncarà, roncarem, roncareu, roncaran

INDICATIU CONDICIONAL: roncaria, roncaries, roncaria, roncaríem, roncaríeu, roncarien

SUBJUNTIU PRESENT: ronqui, ronquis, ronqui, ronquem, ronqueu, ronquin

SUBJUNTIU IMPERFET: ronqués, ronquessis, ronqués, ronquéssim, ronquéssiu, ronquessin

IMPERATIU: ronca, ronqui, ronquem, ronqueu, ronquin

->roncor

■roncor

[de roncar]

f So ronc continuat.

->ronda¹

■ronda¹

[del fr. rond, -e ‘rodó’]

f 1 1 ant Rodanxa, figura circular.

2 MÚS Cançó ballable, de tipus primitiu, en què els participants fan un cercle agafant-se les mans i ballant mentre canten.

2 Conjunt de consumicions iguals distribuïdes a diferents persones reunides en colla. Pagar una ronda de dobles de cervesa.

->ronda²

■ronda²

[del cast. ronda, íd., i aquest, de l’àr. rubṭ, pl. de râbiṭa ‘patrulla de guàrdies a cavall’, romanitzat en robda, ronda, de la mateixa arrel de ravata; 1a FONT: 1451]

f 1 ORG MIL 1 Acció de rondar. El vigilant feia la seva ronda.

2 Patrulla nocturna de vigilància que recorre els carrers, les fortificacions o els punts de guàrdia.

2 ARQUIT i URBAN [abrev rda.] 1 Camí que recorre interiorment la muralla d’una plaça forta, d’una ciutat, etc.

2 p ext Camí de circumval·lació d’una ciutat.

3 p ext Via pública que volta totalment o parcialment una població tot enllaçant les carreteres que hi aflueixen.

3 JOCS En certs jocs de cartes, el fet de tenir un jugador en el seu joc dues cartes del mateix valor.

4 MÚS i FOLK En alguns pobles de Castella, serenata de tipus amorós.

->rondador

■rondador -a

[de rondar]

adj i m i f Que ronda; rondaire.

->rondaire

■rondaire

Part. sil.: ron_dai_re

[de rondar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que ronda.

->rondalla¹

■rondalla¹

[d’origen incert; 1a FONT: c. 1400]

f 1 Narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants.

2 rondalla de la vora del foc Narració fantasiosa, gens creïble.

->rondalla²

■rondalla²

[mot aragonès, der. de rondar]

f Grup de joves que fan la ronda de nits per divertir-se.

->rondallaire¹

■rondallaire¹

Part. sil.: ron_da_llai_re

[de rondalla¹; 1a FONT: s. XX, Oller]

m i f Narrador de rondalles.

->rondallaire²

■rondallaire²

Part. sil.: ron_da_llai_re

[de rondalla²]

adj i m i f Rondaire.

->rondallari

■rondallari

m LIT Col·lecció, llibre, de rondalles.

->rondallejar

■rondallejar

[de rondalla¹; 1a FONT: s. XV]

v intr Ronsejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rondallejar

GERUNDI: rondallejant

PARTICIPI: rondallejat, rondallejada, rondallejats, rondallejades

INDICATIU PRESENT: rondallejo, rondalleges, rondalleja, rondallegem, rondallegeu, rondallegen

INDICATIU IMPERFET: rondallejava, rondallejaves, rondallejava, rondallejàvem, rondallejàveu, rondallejaven

INDICATIU PASSAT: rondallegí, rondallejares, rondallejà, rondallejàrem, rondallejàreu, rondallejaren

INDICATIU FUTUR: rondallejaré, rondallejaràs, rondallejarà, rondallejarem, rondallejareu, rondallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rondallejaria, rondallejaries, rondallejaria, rondallejaríem, rondallejaríeu, rondallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rondallegi, rondallegis, rondallegi, rondallegem, rondallegeu, rondallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rondallegés, rondallegessis, rondallegés, rondallegéssim, rondallegéssiu, rondallegessin

IMPERATIU: rondalleja, rondallegi, rondallegem, rondallegeu, rondallegin

->rondaller

■rondaller -a

[de rondalla¹]

adj i m i f Que rondalleja.

->rondalleria

■rondalleria

Part. sil.: ron_da_lle_ri_a

[de rondaller; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de rondaller.

2 Acció pròpia d’un rondaller.

->rondallista

■rondallista

m i f Persona que estudia les rondalles, que aplega rondalles.

->rondallístic

■rondallístic -a

[de rondalla¹]

1 adj Relatiu o pertanyent a la rondalla.

2 f 1 Subgènere narratiu de la rondalla.

2 Conjunt de rondalles que presenten trets comuns, en una mateixa època o lloc, etc. La rondallística medieval. La rondallística mallorquina.

3 Estudi de les rondalles.

->rondar

■rondar

[de ronda²; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 intr 1 ORG MIL Recórrer els carrers d’una població, o els diversos departaments d’una fortalesa, sobretot de nit i amb l’objecte d’assegurar-se que hi ha ordre i normalitat.

2 Recórrer els carrers, de nit, cantant, fent serenates, etc. Un dia a l’any, el jovent del poble ronda fent xerinola.

3 Passejar, anar pels carrers, sense un objectiu determinat. Li agrada rondar al vespre i prendre la fresca.

2 tr 1 Donar voltes entorn d’algú o d’alguna cosa, seguir-lo contínuament, per aconseguir-ne quelcom, per emparar-se’n, etc. Aquest xicot ja fa temps que ens ronda la noia.

2 fig Ja fa estona que em ronda la son.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rondar

GERUNDI: rondant

PARTICIPI: rondat, rondada, rondats, rondades

INDICATIU PRESENT: rondo, rondes, ronda, rondem, rondeu, ronden

INDICATIU IMPERFET: rondava, rondaves, rondava, rondàvem, rondàveu, rondaven

INDICATIU PASSAT: rondí, rondares, rondà, rondàrem, rondàreu, rondaren

INDICATIU FUTUR: rondaré, rondaràs, rondarà, rondarem, rondareu, rondaran

INDICATIU CONDICIONAL: rondaria, rondaries, rondaria, rondaríem, rondaríeu, rondarien

SUBJUNTIU PRESENT: rondi, rondis, rondi, rondem, rondeu, rondin

SUBJUNTIU IMPERFET: rondés, rondessis, rondés, rondéssim, rondéssiu, rondessin

IMPERATIU: ronda, rondi, rondem, rondeu, rondin

->rondejar

■rondejar

[de ronda²]

v tr i intr Rondar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rondejar

GERUNDI: rondejant

PARTICIPI: rondejat, rondejada, rondejats, rondejades

INDICATIU PRESENT: rondejo, rondeges, rondeja, rondegem, rondegeu, rondegen

INDICATIU IMPERFET: rondejava, rondejaves, rondejava, rondejàvem, rondejàveu, rondejaven

INDICATIU PASSAT: rondegí, rondejares, rondejà, rondejàrem, rondejàreu, rondejaren

INDICATIU FUTUR: rondejaré, rondejaràs, rondejarà, rondejarem, rondejareu, rondejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rondejaria, rondejaries, rondejaria, rondejaríem, rondejaríeu, rondejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rondegi, rondegis, rondegi, rondegem, rondegeu, rondegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rondegés, rondegessis, rondegés, rondegéssim, rondegéssiu, rondegessin

IMPERATIU: rondeja, rondegi, rondegem, rondegeu, rondegin

->rondell

■rondell

[de ronda¹]

m POÈTICA Composició poeticomusical breu, composta de refrany i estrofa, amb dues úniques rimes, destinada a la dansa, procedent de formes llatines de començ del segle XII i molt difosa en la poesia i la música medievals a partir dels segles XII i XIII.

->rondí

■rondí

[de ronda²]

m 1 Persona que fa, sola, una ronda.

2 JOCS En certs jocs de cartes, el fet de tenir un jugador en el seu joc tres cartes del mateix valor.

->rondinada

■rondinada

[de rondinar]

f Acció de rondinar.

->rondinador

■rondinador -a

[de rondinar]

adj i m i f 1 Que rondina.

2 Rondinaire.

->rondinaire

■rondinaire

Part. sil.: ron_di_nai_re

[de rondinar]

adj i m i f Que sol rondinar molt i sovint.

->rondinament

■rondinament

[de rondinar]

m Acció de rondinar.

->rondinar

■rondinar

[probablement de l’oc. roundinà, íd., der. segurament del sinònim roundí, del ll. grŭndīre, íd., amb influx de sinònims començats en r- (rumir, runyir, ronar), d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XVIII]

v intr Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer, que observa, etc. No rondinis i accepta que has perdut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rondinar

GERUNDI: rondinant

PARTICIPI: rondinat, rondinada, rondinats, rondinades

INDICATIU PRESENT: rondino, rondines, rondina, rondinem, rondineu, rondinen

INDICATIU IMPERFET: rondinava, rondinaves, rondinava, rondinàvem, rondinàveu, rondinaven

INDICATIU PASSAT: rondiní, rondinares, rondinà, rondinàrem, rondinàreu, rondinaren

INDICATIU FUTUR: rondinaré, rondinaràs, rondinarà, rondinarem, rondinareu, rondinaran

INDICATIU CONDICIONAL: rondinaria, rondinaries, rondinaria, rondinaríem, rondinaríeu, rondinarien

SUBJUNTIU PRESENT: rondini, rondinis, rondini, rondinem, rondineu, rondinin

SUBJUNTIU IMPERFET: rondinés, rondinessis, rondinés, rondinéssim, rondinéssiu, rondinessin

IMPERATIU: rondina, rondini, rondinem, rondineu, rondinin

->rondineig

■rondineig

Part. sil.: ron_di_neig

[de rondinejar]

m Soroll d’una persona o d’una cosa que rondineja.

->rondinejar

■rondinejar

[de rondinar]

v intr Fer una fressa sorda i continuada. El ventijol rondinejava entre les fulles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rondinejar

GERUNDI: rondinejant

PARTICIPI: rondinejat, rondinejada, rondinejats, rondinejades

INDICATIU PRESENT: rondinejo, rondineges, rondineja, rondinegem, rondinegeu, rondinegen

INDICATIU IMPERFET: rondinejava, rondinejaves, rondinejava, rondinejàvem, rondinejàveu, rondinejaven

INDICATIU PASSAT: rondinegí, rondinejares, rondinejà, rondinejàrem, rondinejàreu, rondinejaren

INDICATIU FUTUR: rondinejaré, rondinejaràs, rondinejarà, rondinejarem, rondinejareu, rondinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: rondinejaria, rondinejaries, rondinejaria, rondinejaríem, rondinejaríeu, rondinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: rondinegi, rondinegis, rondinegi, rondinegem, rondinegeu, rondinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: rondinegés, rondinegessis, rondinegés, rondinegéssim, rondinegéssiu, rondinegessin

IMPERATIU: rondineja, rondinegi, rondinegem, rondinegeu, rondinegin

->rondineta

rondineta

adj i m i f Rondinaire.

->rondinós

■rondinós -osa

[de rondinar]

adj 1 Inclinat a rondinar; rondinaire. El vell rondinós.

2 Que rondineja. Les rondinoses abelles.

->rondo

rondo

m ESPORT En el futbol, exercici d’entrenament en què un grup de jugadors disposats en rotllana es van passant la pilota al primer toc, intentant que no la intercepti un altre jugador que és dins la rotllana.

->rondó

■rondó

[del fr. rondeau, íd., der. de rond ‘rodó’]

[pl -ós] m MÚS Forma de la música instrumental basada en una tonada que hom repeteix en diverses estrofes.

->rònec rònega

■rònec rònega

[probablement del ll. erroneus, -a, -um ‘erroni; vagabund’, per via semiculta (pronunciat errónegu, amb una g antihiàtica), amb caiguda de e- per fonètica sintàctica (casa (er)rònega); 1a FONT: s. XIII]

adj 1 Dit d’una cosa que és sola, pelada, sense acompanyament de res més, broix. S’ha menjat tota la molla, ha deixat la crosta rònega. De taronges, no en tinc sinó una dotzena rònega.

2 Dit d’una casa abandonada, d’un camp erm, d’un indret o paratge inhospitalari, de mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d’abandó, ruïnós, malsà, etc. Teniu un celler molt rònec. Quina terra més rònega.

->rònegament

■rònegament

[de rònec]

adv 1 D’una manera rònega.

2 dial Simplement.

->rongalita

rongalita

f QUÍM i COL Producte d’addició del formaldehid i del sulfoxilat de sodi, de fórmula Na(HOCH₂SO₂), reductor fort emprat per a la preparació dels leucoderivats en la tintura amb colorants de tina.

->ronquejar

■ronquejar

[de ronc²]

v intr Estar ronc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ronquejar

GERUNDI: ronquejant

PARTICIPI: ronquejat, ronquejada, ronquejats, ronquejades

INDICATIU PRESENT: ronquejo, ronqueges, ronqueja, ronquegem, ronquegeu, ronquegen

INDICATIU IMPERFET: ronquejava, ronquejaves, ronquejava, ronquejàvem, ronquejàveu, ronquejaven

INDICATIU PASSAT: ronquegí, ronquejares, ronquejà, ronquejàrem, ronquejàreu, ronquejaren

INDICATIU FUTUR: ronquejaré, ronquejaràs, ronquejarà, ronquejarem, ronquejareu, ronquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ronquejaria, ronquejaries, ronquejaria, ronquejaríem, ronquejaríeu, ronquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ronquegi, ronquegis, ronquegi, ronquegem, ronquegeu, ronquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ronquegés, ronquegessis, ronquegés, ronquegéssim, ronquegéssiu, ronquegessin

IMPERATIU: ronqueja, ronquegi, ronquegem, ronquegeu, ronquegin

->ronquera

■ronquera

[de ronc²; 1a FONT: 1803, DEst.]

f PAT Afecció de la laringe que fa fer una veu ronca i apagada.

->ronsa

■ronsa

[deriv. de l’ant. ronsar, variant de arronsar (v. aquest mot)]

1 m i f col·loq 1 Ronsejaire.

2 fer el (o la) ronsa Ronsejar.

2 anar a la ronsa NÀUT Anar a mercè del vent una embarcació que no és ancorada ni amarrada.

->ronsal

■ronsal

[ant. rançal, de l’àr. rasan, íd., a través d’una propagació de nasal en ransan i una posterior dissimilació en ransal, amb influx del so velar o de l’àr. ra-; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Tros de corda que hom lliga al coll o al cap de les haveries per menar-les caminant.

->ronsejaire

■ronsejaire

Part. sil.: ron_se_jai_re

[de ronsejar]

adj i m i f Que ronseja.

->ronsejar

■ronsejar

[de ronsa]

v intr Anar diferint l’execució d’una cosa que hom fa de mala gana. Mentre els uns treballaven de valent, ell ronsejava perquè no li agradava aquella tasca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ronsejar

GERUNDI: ronsejant

PARTICIPI: ronsejat, ronsejada, ronsejats, ronsejades

INDICATIU PRESENT: ronsejo, ronseges, ronseja, ronsegem, ronsegeu, ronsegen

INDICATIU IMPERFET: ronsejava, ronsejaves, ronsejava, ronsejàvem, ronsejàveu, ronsejaven

INDICATIU PASSAT: ronsegí, ronsejares, ronsejà, ronsejàrem, ronsejàreu, ronsejaren

INDICATIU FUTUR: ronsejaré, ronsejaràs, ronsejarà, ronsejarem, ronsejareu, ronsejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ronsejaria, ronsejaries, ronsejaria, ronsejaríem, ronsejaríeu, ronsejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ronsegi, ronsegis, ronsegi, ronsegem, ronsegeu, ronsegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ronsegés, ronsegessis, ronsegés, ronsegéssim, ronsegéssiu, ronsegessin

IMPERATIU: ronseja, ronsegi, ronsegem, ronsegeu, ronsegin

->ronser

■ronser -a

[de ronsa; 1a FONT: s. XV]

adj i m i f Ronsejaire.

->ronseria

■ronseria

Part. sil.: ron_se_ri_a

[de ronser]

f 1 Qualitat de ronser.

2 Acte propi d’un ronser.

->ronso

ronso

m Mot emprat en l’expressió fer el ronso loc verb Ronsejar.

->röntgen

■röntgen

[del nom del físic al. W. C. Röntgen (1845-1923)]

m METROL [símb: R] Unitat d’exposició a la radiació X o γ equivalent a l’exposició a una radiació d’aquests tipus que produeix, en aire, una ionització de 2,58×10^-4 C/kg d’aire.

->röntgengrafia

■röntgengrafia

Part. sil.: rönt_gen_gra_fi_a

f MED i DIAG Radiografia.

->röntgeni

■röntgeni

m QUÍM Roentgeni.

->röntgenlogia

■röntgenlogia

Part. sil.: rönt_gen_lo_gi_a

f MED Radiologia.

->röntgenscòpia

röntgenscòpia

Part. sil.: rönt_gens_cò_pi_a

f MED i DIAG Radioscòpia.

->röntgenteràpia

■röntgenteràpia

Part. sil.: rönt_gen_te_rà_pi_a

f MED i TERAP Radioteràpia.

->ronxar

■ronxar

[variant de roncar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v intr dial roncar 1.

->ronxet

■ronxet

[de ronxar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m dial Ronc.

->ronxo

■ronxo

m dial Ronxet.

->ronya

■ronya

[d’un ll. vg. *rōnĕa, variant del ll. td. aranĕa ‘aranya; sarna’, amb canvi de sufix -aneus per -oneus i amb possible influx de mots com rŭbĕa ‘vermella; roja dels cereals’ o robīgo ‘rovell’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 PAT Malaltia cutània contagiosa caracteritzada per petites vesícules i excoriacions i deguda a uns àcars, Sarcoptes scabiei i S.hominis.

2 col·loq Brutícia adherida a la pell.

2 FITOPAT 1 Nom donat a diverses malalties dels vegetals que es manifesten en la formació de berrugues, de rugositats, etc. Ronya de la perera, de la pomera.

2 Berruga de les oliveres.

->ronyac

■ronyac

[extret de ronyagut (pròpiament ronyegut) ‘ple de ronya o de berrugues irregulars en l’escorça dels arbres’]

m FITOPAT Berruga o prominència en l’escorça d’un arbre.

->ronyagut

■ronyagut -uda

[pròpiament ronyegut, der. de ronya]

adj FITOPAT Ple de ronyacs.

->ronyar

■ronyar

[del fr. rogner ‘retallar’, ll. vg. *rotundiare ‘tallar en rodó’, der. de rotundus ‘rodó’, que en cat. ha rebut també l’influx de ronya, ronyagut, ronyac]

v tr TERAP Raspar la superfície d’un os per desprendre’n, generalment, el periosti.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ronyar

GERUNDI: ronyant

PARTICIPI: ronyat, ronyada, ronyats, ronyades

INDICATIU PRESENT: ronyo, ronyes, ronya, ronyem, ronyeu, ronyen

INDICATIU IMPERFET: ronyava, ronyaves, ronyava, ronyàvem, ronyàveu, ronyaven

INDICATIU PASSAT: ronyí, ronyares, ronyà, ronyàrem, ronyàreu, ronyaren

INDICATIU FUTUR: ronyaré, ronyaràs, ronyarà, ronyarem, ronyareu, ronyaran

INDICATIU CONDICIONAL: ronyaria, ronyaries, ronyaria, ronyaríem, ronyaríeu, ronyarien

SUBJUNTIU PRESENT: ronyi, ronyis, ronyi, ronyem, ronyeu, ronyin

SUBJUNTIU IMPERFET: ronyés, ronyessis, ronyés, ronyéssim, ronyéssiu, ronyessin

IMPERATIU: ronya, ronyi, ronyem, ronyeu, ronyin

->ronyera

■ronyera

[de ronyar]

f TERAP Instrument emprat per a ronyar.

->ronyó

■ronyó

[de renyó amb canvi de e en o per assimilació; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 ANAT ANIM 1 Cadascun dels dos òrgans parions situats a banda i banda de la columna vertebral, la funció dels quals és secretar l’orina.

2 costar (una cosa) un ronyó fig i col·loq Ésser molt cara.

3 ronyó d’acumulació Nom donat als òrgans d’excreció propis d’alguns animals, en els quals els residus o les substàncies sobrants, en lloc de filtrar-se dels líquids interns i sortir a l’exterior, s’acumulen en alguns llocs caducs o bé buits del cos de l’animal.

4 tenir el ronyó cobert fig Ésser ric.

2 fig La part central, més interna, d’un país, d’un territori, d’un afer. És del ronyó de Catalunya.

3 ronyó artificial TERAP Hemodialitzador.

->ronyonada

■ronyonada

[de ronyó; 1a FONT: c. 1400]

f 1 ANAT ANIM Part del cos on hi ha els ronyons.

2 HISTOL Teixit greixós que embolcalla els ronyons.

->ronyonal

■ronyonal

[de ronyó; 1a FONT: 1303]

m ANAT ANIM Ronyonada, especialment en el bestiar.

->ronyonera

ronyonera

[de ronyó]

f 1 1 Faixa que protegeix i dóna escalfor a la zona lumbar.

2 Cartereta o bossa que hom porta subjectada a la cintura amb un cinturó.

2 MED Recipient d’ús sanitari, sovint metàl·lic, que té forma de ronyó.

->ronyós

■ronyós -osa

[de ronya; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj 1 1 Que té ronya.

2 col·loq Cobert de brutícia.

2 Dit d’un metall cobert de rovell, verdet, etc.

3 fig Avar, gasiu, mesquí.

->ropàlia

ropàlia

Part. sil.: ro_pà_li_a

f ZOOL Cadascun dels tentacles curts proveïts d’estatocists, ocels i cèl·lules sensorials de missió poc coneguda, que alternen amb els tentacles llargs i amb missió locomotora que hi ha a les vores de l’ombrel·la de les meduses dels escifozous.

->ropalòcer

ropalòcer -a

1 adj ENTOM Dit dels insectes lepidòpters proveïts d’antenes en forma de maça.

2 m ZOOL 1 pl Grup d’insectes lepidòpters, actualment sense valor taxonòmic, integrat per papallones amb les antenes en forma de maça. Inclou les anomenades papallones diürnes.

2 sing Insecte del grup dels ropalòcers.

->ropit

ropit

[d’un ll. vg. *rŭbĭpĕctus, comp. de rubeus ‘roig’ i pectus ‘pit’]

m ORNIT Pit-roig.

->ropitet

ropitet

[de ropit]

m ORNIT 1 Bruel.

2 Reietó.

->roquejar

■roquejar

Hom.: ruquejar

[de roca¹]

v intr 1 Tenir el peix el gust característic dels peixos que viuen prop dels roquers i s’alimenten de les plantes que hi creixen.

2 Caminar per les roques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: roquejar

GERUNDI: roquejant

PARTICIPI: roquejat, roquejada, roquejats, roquejades

INDICATIU PRESENT: roquejo, roqueges, roqueja, roquegem, roquegeu, roquegen

INDICATIU IMPERFET: roquejava, roquejaves, roquejava, roquejàvem, roquejàveu, roquejaven

INDICATIU PASSAT: roquegí, roquejares, roquejà, roquejàrem, roquejàreu, roquejaren

INDICATIU FUTUR: roquejaré, roquejaràs, roquejarà, roquejarem, roquejareu, roquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: roquejaria, roquejaries, roquejaria, roquejaríem, roquejaríeu, roquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: roquegi, roquegis, roquegi, roquegem, roquegeu, roquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: roquegés, roquegessis, roquegés, roquegéssim, roquegéssiu, roquegessin

IMPERATIU: roqueja, roquegi, roquegem, roquegeu, roquegin

->roquer

■roquer -a

[de roca¹; 1a FONT: 1448]

1 adj 1 De roca.

2 esp Dit de l’animal que es cria entre roques. Peix roquer.

3 Construït sobre la roca. Castell roquer.

2 m Fons de roques en la mar, en un llac, etc.

3 m FOLK Capellà de les roques.

4 m ORNIT Roquerol.

5 roquer verd ICT Planxeta.

->roquerar

■roquerar

[de roca¹]

m Lloc abundant en roques; roquetar, roquissar.

->roquerol¹

■roquerol¹

[de roquer; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Hirundo rupestris), amb les parts superiors de color bru grisenc, les inferiors més clares i una franja de taques blanquinoses a la cua.

->roquerol²

roquerol² -a

adj i m i f De la Roca del Vallès (Vallès Oriental).

->roquet

■roquet

[dimin. de *roc, del germ. fràncic *rok ‘gec’; 1a FONT: 1472]

m LITÚRG 1 Ornament litúrgic de lli blanc, anàleg al sobrepellís, amb mànigues estretes, vorejat normalment d’una àmplia punta brodada, que duen sobre la sotana els bisbes, prelats i altres dignataris eclesiàstics.

2 Sobrepellís.

->roquetam

■roquetam

[de roca¹]

m Abundància de roques.

->roquetar

■roquetar

[de roca¹]

m Lloc abundant en roques; roquissar, roquerar.

->roquetenc

roquetenc -a

adj i m i f De Roquetes (Baix Ebre).

->roqueter

■roqueter

[de roca¹]

m Lloc ple de rocs.

->roquetera

■roquetera

[de roca¹]

f Roqueter, pedregar.

->roquill

■roquill

[der. de rucó, en l’expressió fer rucó ‘fer el trago’, amb encreuament amb un mot en -illa, com mengilla, d’on fer roquilla, roquill ‘fer el trago’ i d’aquí ‘petricó de vi o llet’]

m 1 METROL Petricó.

2 fer roquill Menjar o beure una mica; fer rucó.

->roquís

■roquís -issa

[de roca¹]

adj Rocallós.

->roquissar

■roquissar

[de roca¹; 1a FONT: 1343]

m Lloc abundant en roques; roquetar, roquerar.

->roquisser

■roquisser

[de roca¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Roquissar.

->ro-ro

ro-ro

m MANUT i MAR Càrrega horitzontal.

->rorqual

■rorqual

[del fr. rorqual, i aquest, del noruec roeyrkval, provinent de reydarhvalr, comp. de reydr, nom primitiu del cetaci, i hvalr ‘balena’; una altra opinió creu el primer element procedent del noruec ant. raudh ‘vermell’]

m ZOOL Nom amb el qual són conegudes diverses espècies del gènere Balaenoptera, cetacis misticets de la família dels balenoptèrids, que es diferencien de les balenes per la presència d’una aleta dorsal i de solcs ventrals. Entre aquestes espècies hi ha el rorqual blau (B. musculus) i el rorqual d’aleta blanca (B. acutorostrata).

->ros¹

■ros¹

[del ll. rōs, rōris, íd., usat com a neutre, igual que altres mots monosíl·labs, cosa que explica la conservació de la forma ros a l’acusatiu; 1a FONT: s. XIII]

m ant i dial Rou, rosada.

->ros²

■ros²

[del cast. ros, íd., del nom del general Ros i de Olano (1808-1886), introductor d’aquesta gorra en l’uniforme militar]

[pl rossos] m HIST Capell militar relativament baix, però més alt de davant que de darrere, que hom va usar a l’estat espanyol des de mitjan segle XIX fins al primer terç del segle XX.

->ros³ rossa

■ros³ rossa

[del ll. rŭssus, -a, -um ‘rogenc’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Dit dels cabells, del pèl, etc., de color entre el castany clar i el groc d’or. Tenia una barba rossa. Uns cabells rossos com fils d’or.

2 adj i m i f Que té els cabells rossos. Un home ros. Una rossa.

2 adj p anal Deixa la carn al forn fins que sigui ben rossa. Les espigues ja són rosses. Els blats ja són rossos.

->rosa

■rosa

[del ll. rŏsa, íd.; 1a FONT: 1249]

1 f BOT i JARD 1 Flor del roser.

2 rosa albardera Peònia.

3 rosa de Jericó Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Anastatica hierochumtica), de fulles ovals i dentades, flors blanques en raïms petits i fruits en silícula.

2 fig 1 estar sobre un llit de roses Estar en una situació molt plaent.

2 fresc com una rosa D’aspecte sanitós, jovenívol.

3 no hi ha roses sense espines No hi ha plaer o felicitat que no porti aparellada alguna pena.

4 tenir una rosa a cada galta Tenir les galtes vermelles, enceses.

3 color de rosa fig D’aspecte molt plaent. Els joves ho veuen tot de color de rosa.

4 f 1 Nom de diferents objectes en forma de rosa.

2 ALIM Roseta.

3 ARQUIT Rosassa.

4 diamant rosa JOI Diamant tallat pla per sota i amb facetes per sobre.

5 rosa del desert MINERAL Agregat cristal·lí de guix, en el qual les làmines de creixement adopten formes de rosa.

6 rosa dels vents CLIMAT i METEOR Diagrama utilitzat en meteorologia i climatologia per a resumir les observacions dels vents, recollides durant un període de temps llarg.

7 rosa dels vents NÀUT Cercle dividit en trenta-dues parts iguals que indiquen els quatre punts cardinals i vint-i-vuit d’intermedis, és a dir, els trenta-dos rumbs de l’horitzó, sobre el qual són efectuades les indicacions de les agulles nàutiques. És anomenada també rosa nàutica.

8 rosa d’or CATOL Figura de rosa d’or que el papa beneeix el quart diumenge de Quaresma i tramet com a do a algun sobirà o a certs santuaris.

9 rosa heràldica HERÀLD Representació de la rosa sense tija, ordinàriament amb cinc pètals, cinc sèpals o brins entre ells i el botó.

5 f PAT 1 Rubèola.

2 dial Xarampió.

6 1 m Color de rosa, vermell clar.

2 adj inv De color de rosa. Portava unes faldilles rosa.

3 adj inv fig Plaent, suau, dolç. Una vida rosa.

4 novel·la rosa LIT Gènere novel·lístic caracteritzat pel seu caràcter sentimentalista i ple de sensibleria, sobre els problemes amorosos d’una parella, que es resolen sempre en un final feliç.

->rosaci

■rosaci -àcia

[de rosa; 1a FONT: 1911]

1 adj 1 Semblant a una rosa.

2 De color semblant al de rosa.

3 BOT Dit de la corol·la dialipètala i actinomorfa amb cinc pètals d’ungla curta i limbe gros.

2 f BOT 1 pl Família de rosals, constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, amb fulles simples o compostes, flors regulars i hermafrodites i fruits diversos.

2 sing Planta de la família de les rosàcies.

3 f PAT Reacció inflamatòria, semblant a l’acne, de les zones de rubefacció de la cara, especialment del nas, caracteritzada per l’aparició d’eritema, pústules i telangièctasis.

->rosada¹

■rosada¹

[participi substantivat de rosar; 1a FONT: s. XIV]

f METEOR 1 Humitat en forma de gotes líquides que es formen per condensació directa del vapor de l’aire sobre el sòl, la vegetació i altres objectes, principalment durant la nit.

2 punt de rosada Temperatura de l’aire per la qual la pressió parcial del vapor d’aigua aconsegueix la saturació.

3 rosada blanca Gebre.

->rosada²

■rosada²

[de rosa]

f PAT Rubèola.

->rosadenc

■rosadenc -a

[de rosa; 1a FONT: 1928]

adj Rosat clar.

->rosalia

rosalia (o rosalia alpina)

Part. sil.: ro_sa_li_a

f ENTOM Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels cerambícids (Rosalia alpina), longicorni, amb el cos apelfat, de colors grisos o blancs amb taques negres, possiblement el coleòpter més bonic i cercat.

->rosals

rosals

[de rosa]

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles simples o compostes, flors radiades i pentàmeres i fruits de diferents tipus. Les famílies principals són les brunel·liàcies, les crassulàcies, les pitosporàcies, les rosàcies i les saxifragàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les rosals.

->rosanilina

■rosanilina

f QUÍM ORG i COL Fucsina.

->rosar

■rosar

[de ros¹]

v intr Caure rosada. Aquesta nit ha rosat molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rosar

GERUNDI: rosant

PARTICIPI: rosat, rosada, rosats, rosades

INDICATIU PRESENT: roso, roses, rosa, rosem, roseu, rosen

INDICATIU IMPERFET: rosava, rosaves, rosava, rosàvem, rosàveu, rosaven

INDICATIU PASSAT: rosí, rosares, rosà, rosàrem, rosàreu, rosaren

INDICATIU FUTUR: rosaré, rosaràs, rosarà, rosarem, rosareu, rosaran

INDICATIU CONDICIONAL: rosaria, rosaries, rosaria, rosaríem, rosaríeu, rosarien

SUBJUNTIU PRESENT: rosi, rosis, rosi, rosem, roseu, rosin

SUBJUNTIU IMPERFET: rosés, rosessis, rosés, roséssim, roséssiu, rosessin

IMPERATIU: rosa, rosi, rosem, roseu, rosin