->erubescència

■erubescència

Part. sil.: e_ru_bes_cèn_ci_a

[del ll. erubescentia, íd.]

f Rubor, enrojolament.

->erúcic

erúcic, àcid

[C₂₂H₄₂O₂] BIOQ Àcid gras monoinsaturat que es troba en el greix de les llavors de diverses espècies de plantes del gènere Brassica i que pot produir certs trastorns quan hom n’ingereix una gran quantitat.

->eructació

■eructació

Part. sil.: e_ruc_ta_ci_ó

[del ll. eructatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Acció d’eructar;

2 l’efecte.

->eructar

■eructar

[del ll. eructare, íd., freqüentatiu del ll. erūgĕre, eructum ‘sorgir’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v intr FISIOL Expel·lir amb soroll, per la boca, gasos procedents de l’estómac.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eructar

GERUNDI: eructant

PARTICIPI: eructat, eructada, eructats, eructades

INDICATIU PRESENT: eructo, eructes, eructa, eructem, eructeu, eructen

INDICATIU IMPERFET: eructava, eructaves, eructava, eructàvem, eructàveu, eructaven

INDICATIU PASSAT: eructí, eructares, eructà, eructàrem, eructàreu, eructaren

INDICATIU FUTUR: eructaré, eructaràs, eructarà, eructarem, eructareu, eructaran

INDICATIU CONDICIONAL: eructaria, eructaries, eructaria, eructaríem, eructaríeu, eructarien

SUBJUNTIU PRESENT: eructi, eructis, eructi, eructem, eructeu, eructin

SUBJUNTIU IMPERFET: eructés, eructessis, eructés, eructéssim, eructéssiu, eructessin

IMPERATIU: eructa, eructi, eructem, eructeu, eructin

->eructe

■eructe

[del ll. eructus, -us, íd.; 1a FONT: c. 1900]

m FISIOL 1 Acció d’eructar;

2 l’efecte.

->erudició

■erudició

Part. sil.: e_ru_di_ci_ó

[del ll. eruditio, -ōnis, íd., der. de erudīre (v. erudit); 1a FONT: 1653, DTo.]

f Coneixement vast i documentat sobre una ciència, aplicat sobretot a les ciències històriques.

->erudit

■erudit -a

[del ll. erudītus, -a, -um, participi del ll. erudīre ‘desbastar, afaiçonar; instruir; treure de la rudesa’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj i m i f Que té erudició.

->eruditament

■eruditament

[de erudit]

adv Amb erudició.

->eruga

■eruga

[del ll. erūca, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 ENTOM Larva dels lepidòpters, de vida generalment terrestre, cos vermiforme, tres parells de potes toràciques i alguns parells de potes abdominals falses.

2 ESPORT i AUT Trepitjaneu.

3 TRANSP Cinta metàl·lica articulada que forma part del sistema de tracció de diversos vehicles pesants (tancs, tractors, excavadores, etc.), i que hom empra per la seva gran adherència al sòl.

->erugat

■erugat -ada

[de eruga]

adj Ple, infestat, d’erugues.

->eruginós

■eruginós -osa

[del ll. aeruginosus, -a, -um, der. de aerugo, -gĭnis ‘rovell’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Rovellós.

2 Que té l’aspecte de rovell.

->erumpent

erumpent

[del ll. erumpĕns, -ntis, participi present de erumpĕre ‘fer sortir violentament’]

adj BOT Dit del que brota o neix rompent.

->erupció

■erupció

Part. sil.: e_rup_ci_ó

[del ll. eruptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 GEOL 1 Dejecció de lava i d’elements piroclàstics a través de la xemeneia d’un volcà.

2 Columna d’aigua calenta projectada per un guèiser.

3 Emissió sobtada i violenta de petroli o de gas en una perforació.

2 fig Aparició sobtada d’alguna cosa o força oculta. Una erupció d’alegria, de vida.

3 PAT Lesió cutània consistent en l’aparició a la pell, amb febre o sense, d’enrogiment o de prominència o de totes dues coses alhora.

4 erupció solar ASTR Fulguració solar.

->eruptiu

■eruptiu -iva

Part. sil.: e_rup_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. eruptus, -a, -um, participi del ll. erumpĕre ‘fer sortir violentament, precipitar-se, esclatar’]

adj 1 GEOL Dit de les roques ígnies que han sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per mitjà de les erupcions volcàniques i que, per tant, s’han consolidat ràpidament.

2 PAT Que produeix una erupció. Febre eruptiva.

->erviana

■erviana

Part. sil.: er_vi_a_na

f BOT Rafanistre.

->erza

erza

m LING Dialecte oriental del mordovià.

->es¹

■es [i les formes s’, se, ’s]¹

[del ll. se, acusatiu del reflexiu de tercera persona format sobre sui, genitiu de suus, -a, -um ‘seu’, amb un procés igual al de el²]

pron 1 Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de tercera persona del singular i del plural. Ara es vesteix. Es renta les mans. Es mengen un tros de pa.

2 És emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal. Aquesta roba es porta molt ara. Es diu que apujaran els preus.

->es²

■es [o s’]²

[article del parlar salat, ll. ipse, ipsa, ipsum ‘ell mateix’, per un procés igual a l’experimentat per l’article el¹]

[pl es] art Article definit masculí del parlar salat.

->Es

Es

símb QUÍM INORG einsteini.

->es-

■es-

Prefix, del llatí ex, que indica supressió. Ex.: esfullar, esdentegar.

->-ès

-ès -esa

Sufix, del llatí -ensis, que significa: 1 ‘habitant o natural de’. Ex.: aragonès, japonès.

2 ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: muntanyès, marès.

->-esa

-esa

Sufix, del llatí -ensis, que significa ‘qualitat de’. Ex.: bellesa, maduresa, bonesa.

->esbaconar

■esbaconar

[de bacó; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 1 Obrir de dalt a baix un porc.

2 p ext Obrir de dalt a baix qualsevol animal.

2 fig Hi hagué una mortaldat esgarrifosa: els enemics jeien esbaconats pels carrers de la ciutat vençuda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbaconar

GERUNDI: esbaconant

PARTICIPI: esbaconat, esbaconada, esbaconats, esbaconades

INDICATIU PRESENT: esbacono, esbacones, esbacona, esbaconem, esbaconeu, esbaconen

INDICATIU IMPERFET: esbaconava, esbaconaves, esbaconava, esbaconàvem, esbaconàveu, esbaconaven

INDICATIU PASSAT: esbaconí, esbaconares, esbaconà, esbaconàrem, esbaconàreu, esbaconaren

INDICATIU FUTUR: esbaconaré, esbaconaràs, esbaconarà, esbaconarem, esbaconareu, esbaconaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbaconaria, esbaconaries, esbaconaria, esbaconaríem, esbaconaríeu, esbaconarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbaconi, esbaconis, esbaconi, esbaconem, esbaconeu, esbaconin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbaconés, esbaconessis, esbaconés, esbaconéssim, esbaconéssiu, esbaconessin

IMPERATIU: esbacona, esbaconi, esbaconem, esbaconeu, esbaconin

->esbadellar

■esbadellar

[de badar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr 1 Obrir (alguna cosa) sense separar-ne les parts; badar. La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita.

2 Esbatanar.

2 pron 1 Obrir-se una flor, una pinya, etc.

2 p ext Obrir-se com fa una flor, badar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbadellar

GERUNDI: esbadellant

PARTICIPI: esbadellat, esbadellada, esbadellats, esbadellades

INDICATIU PRESENT: esbadello, esbadelles, esbadella, esbadellem, esbadelleu, esbadellen

INDICATIU IMPERFET: esbadellava, esbadellaves, esbadellava, esbadellàvem, esbadellàveu, esbadellaven

INDICATIU PASSAT: esbadellí, esbadellares, esbadellà, esbadellàrem, esbadellàreu, esbadellaren

INDICATIU FUTUR: esbadellaré, esbadellaràs, esbadellarà, esbadellarem, esbadellareu, esbadellaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbadellaria, esbadellaries, esbadellaria, esbadellaríem, esbadellaríeu, esbadellarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbadelli, esbadellis, esbadelli, esbadellem, esbadelleu, esbadellin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbadellés, esbadellessis, esbadellés, esbadelléssim, esbadelléssiu, esbadellessin

IMPERATIU: esbadella, esbadelli, esbadellem, esbadelleu, esbadellin

->esbadellat

■esbadellat -ada

[de esbadellar.]

adj HERÀLD Dit de la flor de lis representada amb botons entre pètals.

->esbadiar

■esbadiar

Part. sil.: es_ba_di_ar

[probable encreuament de esbadellar, der. de badallar, amb l’ant. vedilla ‘floc de cabells’, del ll. vītīcŭla, pronunciat amb ieisme i escrit badia; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 1 tr Desajuntar, destrenar les badies que formen una garba, una trena, etc. Esbadiar una trena. Esbadiar una corda.

2 tr Dividir en badies. Esbadiava la cabellera de la seva filla per fer-li trenes.

3 pron Esbadiar-se els cabells.

2 tr fig Esbadiar les poesies d’un recull en quatre divisions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbadiar

GERUNDI: esbadiant

PARTICIPI: esbadiat, esbadiada, esbadiats, esbadiades

INDICATIU PRESENT: esbadio, esbadies, esbadia, esbadiem, esbadieu, esbadien

INDICATIU IMPERFET: esbadiava, esbadiaves, esbadiava, esbadiàvem, esbadiàveu, esbadiaven

INDICATIU PASSAT: esbadií, esbadiares, esbadià, esbadiàrem, esbadiàreu, esbadiaren

INDICATIU FUTUR: esbadiaré, esbadiaràs, esbadiarà, esbadiarem, esbadiareu, esbadiaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbadiaria, esbadiaries, esbadiaria, esbadiaríem, esbadiaríeu, esbadiarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbadiï, esbadiïs, esbadiï, esbadiem, esbadieu, esbadiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: esbadiés, esbadiessis, esbadiés, esbadiéssim, esbadiéssiu, esbadiessin

IMPERATIU: esbadia, esbadiï, esbadiem, esbadieu, esbadiïn

->esbadinar

■esbadinar

[variant de esbadiar]

v tr i pron Esgavellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbadinar

GERUNDI: esbadinant

PARTICIPI: esbadinat, esbadinada, esbadinats, esbadinades

INDICATIU PRESENT: esbadino, esbadines, esbadina, esbadinem, esbadineu, esbadinen

INDICATIU IMPERFET: esbadinava, esbadinaves, esbadinava, esbadinàvem, esbadinàveu, esbadinaven

INDICATIU PASSAT: esbadiní, esbadinares, esbadinà, esbadinàrem, esbadinàreu, esbadinaren

INDICATIU FUTUR: esbadinaré, esbadinaràs, esbadinarà, esbadinarem, esbadinareu, esbadinaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbadinaria, esbadinaries, esbadinaria, esbadinaríem, esbadinaríeu, esbadinarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbadini, esbadinis, esbadini, esbadinem, esbadineu, esbadinin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbadinés, esbadinessis, esbadinés, esbadinéssim, esbadinéssiu, esbadinessin

IMPERATIU: esbadina, esbadini, esbadinem, esbadineu, esbadinin

->esbadocar

■esbadocar

[de badoc; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Arrencar els badocs bords d’una planta.

2 pron Obrir-se o badar-se una fruita com ho fa la magrana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbadocar

GERUNDI: esbadocant

PARTICIPI: esbadocat, esbadocada, esbadocats, esbadocades

INDICATIU PRESENT: esbadoco, esbadoques, esbadoca, esbadoquem, esbadoqueu, esbadoquen

INDICATIU IMPERFET: esbadocava, esbadocaves, esbadocava, esbadocàvem, esbadocàveu, esbadocaven

INDICATIU PASSAT: esbadoquí, esbadocares, esbadocà, esbadocàrem, esbadocàreu, esbadocaren

INDICATIU FUTUR: esbadocaré, esbadocaràs, esbadocarà, esbadocarem, esbadocareu, esbadocaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbadocaria, esbadocaries, esbadocaria, esbadocaríem, esbadocaríeu, esbadocarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbadoqui, esbadoquis, esbadoqui, esbadoquem, esbadoqueu, esbadoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbadoqués, esbadoquessis, esbadoqués, esbadoquéssim, esbadoquéssiu, esbadoquessin

IMPERATIU: esbadoca, esbadoqui, esbadoquem, esbadoqueu, esbadoquin

->esbafar-se

■esbafar-se

[de baf; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v pron 1 1 Perdre el baf, l’olor, esbravar-se. Tapa bé el flascó; si no, el perfum s’esbafarà.

2 fig Esbravar-se. Plora i crida: esbafa’t d’una vegada!

2 fig 1 Perdre el delit o les ganes de fer una cosa a força d’aplicar-s’hi massa intensament.

2 p ext A veure si els núvols s’hauran esbafat de llançar pedra.

3 fig Perdre l’ànim, el coratge. Els assetjats, quan veieren el foc, s’esbafaren i digueren que es rendirien.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbafar

GERUNDI: esbafant

PARTICIPI: esbafat, esbafada, esbafats, esbafades

INDICATIU PRESENT: esbafo, esbafes, esbafa, esbafem, esbafeu, esbafen

INDICATIU IMPERFET: esbafava, esbafaves, esbafava, esbafàvem, esbafàveu, esbafaven

INDICATIU PASSAT: esbafí, esbafares, esbafà, esbafàrem, esbafàreu, esbafaren

INDICATIU FUTUR: esbafaré, esbafaràs, esbafarà, esbafarem, esbafareu, esbafaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbafaria, esbafaries, esbafaria, esbafaríem, esbafaríeu, esbafarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbafi, esbafis, esbafi, esbafem, esbafeu, esbafin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbafés, esbafessis, esbafés, esbaféssim, esbaféssiu, esbafessin

IMPERATIU: esbafa, esbafi, esbafem, esbafeu, esbafin

->esbafegar-se

■esbafegar-se

[de baf]

v pron Perdre el baf, esbafar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbafegar

GERUNDI: esbafegant

PARTICIPI: esbafegat, esbafegada, esbafegats, esbafegades

INDICATIU PRESENT: esbafego, esbafegues, esbafega, esbafeguem, esbafegueu, esbafeguen

INDICATIU IMPERFET: esbafegava, esbafegaves, esbafegava, esbafegàvem, esbafegàveu, esbafegaven

INDICATIU PASSAT: esbafeguí, esbafegares, esbafegà, esbafegàrem, esbafegàreu, esbafegaren

INDICATIU FUTUR: esbafegaré, esbafegaràs, esbafegarà, esbafegarem, esbafegareu, esbafegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbafegaria, esbafegaries, esbafegaria, esbafegaríem, esbafegaríeu, esbafegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbafegui, esbafeguis, esbafegui, esbafeguem, esbafegueu, esbafeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbafegués, esbafeguessis, esbafegués, esbafeguéssim, esbafeguéssiu, esbafeguessin

IMPERATIU: esbafega, esbafegui, esbafeguem, esbafegueu, esbafeguin

->esbagotar

■esbagotar

[de bagot¹]

v tr AGR Collir els bagots o gotims que resten en una vinya veremada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbagotar

GERUNDI: esbagotant

PARTICIPI: esbagotat, esbagotada, esbagotats, esbagotades

INDICATIU PRESENT: esbagoto, esbagotes, esbagota, esbagotem, esbagoteu, esbagoten

INDICATIU IMPERFET: esbagotava, esbagotaves, esbagotava, esbagotàvem, esbagotàveu, esbagotaven

INDICATIU PASSAT: esbagotí, esbagotares, esbagotà, esbagotàrem, esbagotàreu, esbagotaren

INDICATIU FUTUR: esbagotaré, esbagotaràs, esbagotarà, esbagotarem, esbagotareu, esbagotaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbagotaria, esbagotaries, esbagotaria, esbagotaríem, esbagotaríeu, esbagotarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbagoti, esbagotis, esbagoti, esbagotem, esbagoteu, esbagotin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbagotés, esbagotessis, esbagotés, esbagotéssim, esbagotéssiu, esbagotessin

IMPERATIU: esbagota, esbagoti, esbagotem, esbagoteu, esbagotin

->esbajocar

■esbajocar

[de bajoca]

v tr Treure la bajoca o tavella a les mongetes, faves, etc., pelar. Ja són les dotze i encara no he començat a esbajocar els pèsols.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbajocar

GERUNDI: esbajocant

PARTICIPI: esbajocat, esbajocada, esbajocats, esbajocades

INDICATIU PRESENT: esbajoco, esbajoques, esbajoca, esbajoquem, esbajoqueu, esbajoquen

INDICATIU IMPERFET: esbajocava, esbajocaves, esbajocava, esbajocàvem, esbajocàveu, esbajocaven

INDICATIU PASSAT: esbajoquí, esbajocares, esbajocà, esbajocàrem, esbajocàreu, esbajocaren

INDICATIU FUTUR: esbajocaré, esbajocaràs, esbajocarà, esbajocarem, esbajocareu, esbajocaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbajocaria, esbajocaries, esbajocaria, esbajocaríem, esbajocaríeu, esbajocarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbajoqui, esbajoquis, esbajoqui, esbajoquem, esbajoqueu, esbajoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbajoqués, esbajoquessis, esbajoqués, esbajoquéssim, esbajoquéssiu, esbajoquessin

IMPERATIU: esbajoca, esbajoqui, esbajoquem, esbajoqueu, esbajoquin

->esbalaïdor

■esbalaïdor -a

Part. sil.: es_ba_la_ï_dor

[de esbalair]

adj Que causa esbalaïment.

->esbalaïment

■esbalaïment

Part. sil.: es_ba_la_ï_ment

[de esbalair; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’esbalair o esbalair-se;

2 l’efecte.

->esbalair

■esbalair

Part. sil.: es_ba_la_ir

[del germ. probablement fràncic *izblaudjan, corresponent al gòt. blauthjan ‘anul·lar, abolir’, llatinitzat en *esblaudire, cat. ant. esbalausir; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 tr Deixar atònit, estupefacte, meravellar.

2 pron Restar atònit, estupefacte, meravellar-se. Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbalair

GERUNDI: esbalaint

PARTICIPI: esbalaït, esbalaïda, esbalaïts, esbalaïdes

INDICATIU PRESENT: esbalaeixo, esbalaeixes, esbalaeix, esbalaïm, esbalaïu, esbalaeixen

INDICATIU IMPERFET: esbalaïa, esbalaïes, esbalaïa, esbalaíem, esbalaíeu, esbalaïen

INDICATIU PASSAT: esbalaí, esbalaïres, esbalaí, esbalaírem, esbalaíreu, esbalaïren

INDICATIU FUTUR: esbalairé, esbalairàs, esbalairà, esbalairem, esbalaireu, esbalairan

INDICATIU CONDICIONAL: esbalairia, esbalairies, esbalairia, esbalairíem, esbalairíeu, esbalairien

SUBJUNTIU PRESENT: esbalaeixi, esbalaeixis, esbalaeixi, esbalaïm, esbalaïu, esbalaeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbalaís, esbalaïssis, esbalaís, esbalaíssim, esbalaíssiu, esbalaïssin

IMPERATIU: esbalaeix, esbalaeixi, esbalaïm, esbalaïu, esbalaeixin

->esbalandrar

■esbalandrar

[d’origen expressiu, amb influx de mots com brandar, esbatanar, balandrejar; 1a FONT: 1889]

v tr 1 Obrir de bat a bat, esbatanar.

2 Esgavellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbalandrar

GERUNDI: esbalandrant

PARTICIPI: esbalandrat, esbalandrada, esbalandrats, esbalandrades

INDICATIU PRESENT: esbalandro, esbalandres, esbalandra, esbalandrem, esbalandreu, esbalandren

INDICATIU IMPERFET: esbalandrava, esbalandraves, esbalandrava, esbalandràvem, esbalandràveu, esbalandraven

INDICATIU PASSAT: esbalandrí, esbalandrares, esbalandrà, esbalandràrem, esbalandràreu, esbalandraren

INDICATIU FUTUR: esbalandraré, esbalandraràs, esbalandrarà, esbalandrarem, esbalandrareu, esbalandraran

INDICATIU CONDICIONAL: esbalandraria, esbalandraries, esbalandraria, esbalandraríem, esbalandraríeu, esbalandrarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbalandri, esbalandris, esbalandri, esbalandrem, esbalandreu, esbalandrin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbalandrés, esbalandressis, esbalandrés, esbalandréssim, esbalandréssiu, esbalandressin

IMPERATIU: esbalandra, esbalandri, esbalandrem, esbalandreu, esbalandrin

->esbalandrat

esbalandrat -ada

adj Dit d’una casa, una edificació, etc., oberta pertot arreu i sense defensa contra el pas de l’aire.

->esbalçada

■esbalçada

[de esbalçar]

f Estimbada.

->esbalçader

■esbalçader

[de esbalçar]

m Timba, precipici.

->esbalçar

■esbalçar

[de balç]

v tr Estimbar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbalçar

GERUNDI: esbalçant

PARTICIPI: esbalçat, esbalçada, esbalçats, esbalçades

INDICATIU PRESENT: esbalço, esbalces, esbalça, esbalcem, esbalceu, esbalcen

INDICATIU IMPERFET: esbalçava, esbalçaves, esbalçava, esbalçàvem, esbalçàveu, esbalçaven

INDICATIU PASSAT: esbalcí, esbalçares, esbalçà, esbalçàrem, esbalçàreu, esbalçaren

INDICATIU FUTUR: esbalçaré, esbalçaràs, esbalçarà, esbalçarem, esbalçareu, esbalçaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbalçaria, esbalçaries, esbalçaria, esbalçaríem, esbalçaríeu, esbalçarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbalci, esbalcis, esbalci, esbalcem, esbalceu, esbalcin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbalcés, esbalcessis, esbalcés, esbalcéssim, esbalcéssiu, esbalcessin

IMPERATIU: esbalça, esbalci, esbalcem, esbalceu, esbalcin

->esbaldida

■esbaldida

[de esbaldir]

f 1 Acció d’esbaldir o d’esbaldir-se;

2 l’efecte.

->esbaldir

■esbaldir

[variant de esbandir, amb influx de l’ant. esbaldir-se ‘alegrar-se’, der. de bald, baud ‘alegre’, germ. bald, íd.; 1a FONT: s. XIX]

v tr i pron esbandir 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbaldir

GERUNDI: esbaldint

PARTICIPI: esbaldit, esbaldida, esbaldits, esbaldides

INDICATIU PRESENT: esbaldeixo, esbaldeixes, esbaldeix, esbaldim, esbaldiu, esbaldeixen

INDICATIU IMPERFET: esbaldia, esbaldies, esbaldia, esbaldíem, esbaldíeu, esbaldien

INDICATIU PASSAT: esbaldí, esbaldires, esbaldí, esbaldírem, esbaldíreu, esbaldiren

INDICATIU FUTUR: esbaldiré, esbaldiràs, esbaldirà, esbaldirem, esbaldireu, esbaldiran

INDICATIU CONDICIONAL: esbaldiria, esbaldiries, esbaldiria, esbaldiríem, esbaldiríeu, esbaldirien

SUBJUNTIU PRESENT: esbaldeixi, esbaldeixis, esbaldeixi, esbaldim, esbaldiu, esbaldeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbaldís, esbaldissis, esbaldís, esbaldíssim, esbaldíssiu, esbaldissin

IMPERATIU: esbaldeix, esbaldeixi, esbaldim, esbaldiu, esbaldeixin

->esbaldrec

■esbaldrec

[de esbaldregar]

m dial Portell, esvoranc, en un marge, etc., que hom esbaldrega o que s’esbaldrega.

->esbaldregada

■esbaldregada

[de esbaldregar]

f dial Caiguda de terres, pedres, etc., de quelcom que hom esbaldrega o que s’esbaldrega.

->esbaldregall

■esbaldregall

[de esbaldregar]

m GEOMORF Dipòsit detrític format lentament per les roques caigudes per un vessant.

->esbaldregar

■esbaldregar

[variant de esboldregar; 1a FONT: 1666]

v dial 1 tr Fer enfonsar, algú o alguna cosa, part d’una paret, d’un marge, etc. L’aigua esbaldregarà el marge.

2 pron Cada any s’esbaldrega més la tàpia de l’hort.

->esbaldregat

■esbaldregat

[de esbaldregar]

m dial Les terres, pedres, etc., que es desprenen en una esbaldregada.

->esbalmar

■esbalmar

[de balma; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Enderrocar, ensorrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbalmar

GERUNDI: esbalmant

PARTICIPI: esbalmat, esbalmada, esbalmats, esbalmades

INDICATIU PRESENT: esbalmo, esbalmes, esbalma, esbalmem, esbalmeu, esbalmen

INDICATIU IMPERFET: esbalmava, esbalmaves, esbalmava, esbalmàvem, esbalmàveu, esbalmaven

INDICATIU PASSAT: esbalmí, esbalmares, esbalmà, esbalmàrem, esbalmàreu, esbalmaren

INDICATIU FUTUR: esbalmaré, esbalmaràs, esbalmarà, esbalmarem, esbalmareu, esbalmaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbalmaria, esbalmaries, esbalmaria, esbalmaríem, esbalmaríeu, esbalmarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbalmi, esbalmis, esbalmi, esbalmem, esbalmeu, esbalmin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbalmés, esbalmessis, esbalmés, esbalméssim, esbalméssiu, esbalmessin

IMPERATIU: esbalma, esbalmi, esbalmem, esbalmeu, esbalmin

->esbaltiment

■esbaltiment

[de esbaltir]

m Estat del qui està esbaltit.

->esbaltir

■esbaltir

[variant de abaltir]

v tr 1 Enterbolir el cap la son, un soroll, un cop.

2 Estabornir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbaltir

GERUNDI: esbaltint

PARTICIPI: esbaltit, esbaltida, esbaltits, esbaltides

INDICATIU PRESENT: esbalteixo, esbalteixes, esbalteix, esbaltim, esbaltiu, esbalteixen

INDICATIU IMPERFET: esbaltia, esbalties, esbaltia, esbaltíem, esbaltíeu, esbaltien

INDICATIU PASSAT: esbaltí, esbaltires, esbaltí, esbaltírem, esbaltíreu, esbaltiren

INDICATIU FUTUR: esbaltiré, esbaltiràs, esbaltirà, esbaltirem, esbaltireu, esbaltiran

INDICATIU CONDICIONAL: esbaltiria, esbaltiries, esbaltiria, esbaltiríem, esbaltiríeu, esbaltirien

SUBJUNTIU PRESENT: esbalteixi, esbalteixis, esbalteixi, esbaltim, esbaltiu, esbalteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbaltís, esbaltissis, esbaltís, esbaltíssim, esbaltíssiu, esbaltissin

IMPERATIU: esbalteix, esbalteixi, esbaltim, esbaltiu, esbalteixin

->esbancada

■esbancada

[de esbancar]

f AGR Rompuda.

->esbancar

■esbancar

[de banc]

v tr AGR Trencar la terra per llaurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbancar

GERUNDI: esbancant

PARTICIPI: esbancat, esbancada, esbancats, esbancades

INDICATIU PRESENT: esbanco, esbanques, esbanca, esbanquem, esbanqueu, esbanquen

INDICATIU IMPERFET: esbancava, esbancaves, esbancava, esbancàvem, esbancàveu, esbancaven

INDICATIU PASSAT: esbanquí, esbancares, esbancà, esbancàrem, esbancàreu, esbancaren

INDICATIU FUTUR: esbancaré, esbancaràs, esbancarà, esbancarem, esbancareu, esbancaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbancaria, esbancaries, esbancaria, esbancaríem, esbancaríeu, esbancarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbanqui, esbanquis, esbanqui, esbanquem, esbanqueu, esbanquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbanqués, esbanquessis, esbanqués, esbanquéssim, esbanquéssiu, esbanquessin

IMPERATIU: esbanca, esbanqui, esbanquem, esbanqueu, esbanquin

->esbandida

■esbandida

[de esbandir]

f 1 Acció d’esbandir o d’esbandir-se. Una esbandida de roba. Després de la manifestació hi hagué una esbandida general. N’has fet una bona esbandida, de correccions;

2 l’efecte.

->esbandir

■esbandir

Cp. aclarir i esclarir

[probablement der. de bandir ‘bandejar’; 1a FONT: s. XV]

v 1 1 tr Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d’alguna cosa ensabonada. Esbandir la roba, els plats. Esbandeix-li els cabells.

2 pron Treure’s el sabó amb aigua clara, en rentar-se. Esbandir-se les mans. De seguida acabaré de banyar-me, només em falta esbandir-me.

3 pron fig i col·loq Treure’s del damunt, desempallegar-se. No veig la manera d’esbandir-me aquesta feina tan molesta. Aquell individu és un pesat: esbandeix-te’l d’una vegada.

2 pron Escampar-se, especialment els cabells deixats anar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbandir

GERUNDI: esbandint

PARTICIPI: esbandit, esbandida, esbandits, esbandides

INDICATIU PRESENT: esbandeixo, esbandeixes, esbandeix, esbandim, esbandiu, esbandeixen

INDICATIU IMPERFET: esbandia, esbandies, esbandia, esbandíem, esbandíeu, esbandien

INDICATIU PASSAT: esbandí, esbandires, esbandí, esbandírem, esbandíreu, esbandiren

INDICATIU FUTUR: esbandiré, esbandiràs, esbandirà, esbandirem, esbandireu, esbandiran

INDICATIU CONDICIONAL: esbandiria, esbandiries, esbandiria, esbandiríem, esbandiríeu, esbandirien

SUBJUNTIU PRESENT: esbandeixi, esbandeixis, esbandeixi, esbandim, esbandiu, esbandeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbandís, esbandissis, esbandís, esbandíssim, esbandíssiu, esbandissin

IMPERATIU: esbandeix, esbandeixi, esbandim, esbandiu, esbandeixin

->esbandit

■esbandit -ida

[de esbandir]

adj 1 Dit d’allò a què hom ha tret ja el sabó esbandint-lo. En aquest cubell hi ha la roba ensabonada i en aquell altre l’esbandida.

2 Dit dels cabells deixats anar escampats. Després venien les donzelles a peu descalç i els cabells esbandits per les espatlles.

->esbarbar

■esbarbar

[de barba]

v tr Desbarbar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbarbar

GERUNDI: esbarbant

PARTICIPI: esbarbat, esbarbada, esbarbats, esbarbades

INDICATIU PRESENT: esbarbo, esbarbes, esbarba, esbarbem, esbarbeu, esbarben

INDICATIU IMPERFET: esbarbava, esbarbaves, esbarbava, esbarbàvem, esbarbàveu, esbarbaven

INDICATIU PASSAT: esbarbí, esbarbares, esbarbà, esbarbàrem, esbarbàreu, esbarbaren

INDICATIU FUTUR: esbarbaré, esbarbaràs, esbarbarà, esbarbarem, esbarbareu, esbarbaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbarbaria, esbarbaries, esbarbaria, esbarbaríem, esbarbaríeu, esbarbarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbarbi, esbarbis, esbarbi, esbarbem, esbarbeu, esbarbin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbarbés, esbarbessis, esbarbés, esbarbéssim, esbarbéssiu, esbarbessin

IMPERATIU: esbarba, esbarbi, esbarbem, esbarbeu, esbarbin

->esbarbatge

esbarbatge

[de esbarbar]

m Desbarbatge.

->esbardellar

■esbardellar

[der. de l’ant. i dial. bard ‘argila, fang’, d’un preromà barrum/bardum, íd., precèltic o cèltic; 1a FONT: c. 1890]

v 1 tr Rompre amb violència alguna cosa. Esbardellaren la porta a cops de destral.

2 pron La carbassa m’ha caigut a terra i s’ha esbardellat tota.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbardellar

GERUNDI: esbardellant

PARTICIPI: esbardellat, esbardellada, esbardellats, esbardellades

INDICATIU PRESENT: esbardello, esbardelles, esbardella, esbardellem, esbardelleu, esbardellen

INDICATIU IMPERFET: esbardellava, esbardellaves, esbardellava, esbardellàvem, esbardellàveu, esbardellaven

INDICATIU PASSAT: esbardellí, esbardellares, esbardellà, esbardellàrem, esbardellàreu, esbardellaren

INDICATIU FUTUR: esbardellaré, esbardellaràs, esbardellarà, esbardellarem, esbardellareu, esbardellaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbardellaria, esbardellaries, esbardellaria, esbardellaríem, esbardellaríeu, esbardellarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbardelli, esbardellis, esbardelli, esbardellem, esbardelleu, esbardellin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbardellés, esbardellessis, esbardellés, esbardelléssim, esbardelléssiu, esbardellessin

IMPERATIU: esbardella, esbardelli, esbardellem, esbardelleu, esbardellin

->esbardissar

■esbardissar

[de bardissa]

v tr Netejar de bardisses (un camí, un marge, etc.) arrencant-les o tallant-les.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbardissar

GERUNDI: esbardissant

PARTICIPI: esbardissat, esbardissada, esbardissats, esbardissades

INDICATIU PRESENT: esbardisso, esbardisses, esbardissa, esbardissem, esbardisseu, esbardissen

INDICATIU IMPERFET: esbardissava, esbardissaves, esbardissava, esbardissàvem, esbardissàveu, esbardissaven

INDICATIU PASSAT: esbardissí, esbardissares, esbardissà, esbardissàrem, esbardissàreu, esbardissaren

INDICATIU FUTUR: esbardissaré, esbardissaràs, esbardissarà, esbardissarem, esbardissareu, esbardissaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbardissaria, esbardissaries, esbardissaria, esbardissaríem, esbardissaríeu, esbardissarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbardissi, esbardissis, esbardissi, esbardissem, esbardisseu, esbardissin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbardissés, esbardissessis, esbardissés, esbardisséssim, esbardisséssiu, esbardissessin

IMPERATIU: esbardissa, esbardissi, esbardissem, esbardisseu, esbardissin

->esbargiment

■esbargiment

[de esbargir; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Acció d’esbargir-se;

2 l’efecte. Treballes massa: et caldria una mica més d’esbargiment.

->esbargir

■esbargir

Cp. espargir

[1803; alteració de espargir, segurament per influx d’altres mots de forma o sentit semblant, com esbarriar, esbandir, esbravar, etc; AUTOR: DEst.]

v 1 tr Dissipar, esbatre. Només va al cinema per esbargir els seus neguits.

2 esp pron Lliurar-se a entreteniments, deports, etc., que descansin, distreguin, etc., del treball, de preocupacions, etc. Havent dinat sempre anàvem a esbargir-nos ben bé una hora en un erm.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbargir

GERUNDI: esbargint

PARTICIPI: esbargit, esbargida, esbargits, esbargides

INDICATIU PRESENT: esbargeixo, esbargeixes, esbargeix, esbargim, esbargiu, esbargeixen

INDICATIU IMPERFET: esbargia, esbargies, esbargia, esbargíem, esbargíeu, esbargien

INDICATIU PASSAT: esbargí, esbargires, esbargí, esbargírem, esbargíreu, esbargiren

INDICATIU FUTUR: esbargiré, esbargiràs, esbargirà, esbargirem, esbargireu, esbargiran

INDICATIU CONDICIONAL: esbargiria, esbargiries, esbargiria, esbargiríem, esbargiríeu, esbargirien

SUBJUNTIU PRESENT: esbargeixi, esbargeixis, esbargeixi, esbargim, esbargiu, esbargeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbargís, esbargissis, esbargís, esbargíssim, esbargíssiu, esbargissin

IMPERATIU: esbargeix, esbargeixi, esbargim, esbargiu, esbargeixin

->esbarjo

■esbarjo

[de esbargir; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Esbargiment, solaç. Tenim quatre hores de classe i només una d’esbarjo. No hi ha ni un sol lloc d’esbarjo.

->esbarjós

■esbarjós -osa

[de esbarjo; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Espaiós, a propòsit per a esbargir-se. Un pati esbarjós.

->esbarrar

■esbarrar

[alteració de esvarar]

v 1 1 intr Esvarar, relliscar.

2 pron Si ens esbarràvem per aquests cingles, hi deixaríem la pell.

3 pron fig Errar, equivocar-se. Qui molt xerra, molt s’esbarra.

2 1 tr Espantar (un animal), fer-lo fugir.

2 pron Se li ha esbarrat el matxo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbarrar

GERUNDI: esbarrant

PARTICIPI: esbarrat, esbarrada, esbarrats, esbarrades

INDICATIU PRESENT: esbarro, esbarres, esbarra, esbarrem, esbarreu, esbarren

INDICATIU IMPERFET: esbarrava, esbarraves, esbarrava, esbarràvem, esbarràveu, esbarraven

INDICATIU PASSAT: esbarrí, esbarrares, esbarrà, esbarràrem, esbarràreu, esbarraren

INDICATIU FUTUR: esbarraré, esbarraràs, esbarrarà, esbarrarem, esbarrareu, esbarraran

INDICATIU CONDICIONAL: esbarraria, esbarraries, esbarraria, esbarraríem, esbarraríeu, esbarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbarri, esbarris, esbarri, esbarrem, esbarreu, esbarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbarrés, esbarressis, esbarrés, esbarréssim, esbarréssiu, esbarressin

IMPERATIU: esbarra, esbarri, esbarrem, esbarreu, esbarrin

->esbarrejar

■esbarrejar

[encreuament de esbarriar i barrejar]

v tr dial Esbarriar.

->esbarrellat

■esbarrellat -ada

[de barra²]

adj Dit de la cara magra i esgrogueïda.

->esbarriada

■esbarriada

Part. sil.: es_bar_ri_a_da

[de esbarriar]

f 1 Acció d’esbarriar o esbarriar-se;

2 l’efecte.

->esbarriar

■esbarriar

Part. sil.: es_bar_ri_ar

Cp. esgarriar

[probablement de l’àr. barrî ‘forà, allunyat’, amb influx de mots parònims o quasisinònims, com espargir, esgarriar (cf. barri); 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr 1 Treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la. No sé pas on són: algú ha remenat els calaixos i les ha esbarriades.

2 Escampar coses aplegades, ordenades. Si tornes a esbarriar les escombraries, rebràs.

2 pron Com és que s’ha esbarriat tota la terra del test?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbarriar

GERUNDI: esbarriant

PARTICIPI: esbarriat, esbarriada, esbarriats, esbarriades

INDICATIU PRESENT: esbarrio, esbarries, esbarria, esbarriem, esbarrieu, esbarrien

INDICATIU IMPERFET: esbarriava, esbarriaves, esbarriava, esbarriàvem, esbarriàveu, esbarriaven

INDICATIU PASSAT: esbarrií, esbarriares, esbarrià, esbarriàrem, esbarriàreu, esbarriaren

INDICATIU FUTUR: esbarriaré, esbarriaràs, esbarriarà, esbarriarem, esbarriareu, esbarriaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbarriaria, esbarriaries, esbarriaria, esbarriaríem, esbarriaríeu, esbarriarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbarriï, esbarriïs, esbarriï, esbarriem, esbarrieu, esbarriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: esbarriés, esbarriessis, esbarriés, esbarriéssim, esbarriéssiu, esbarriessin

IMPERATIU: esbarria, esbarriï, esbarriem, esbarrieu, esbarriïn

->esbart

■esbart

[d’origen incert, der. probablement de l’oc. ant. s’espartir ‘separar-se, formar grup a part’, amb influx de mots com esbargir, esbarriar; 1a FONT: s. XV]

m 1 Grup de persones o animals, escamot, vol.

2 A Catalunya, grup o associació dedicat al conreu i la difusió de la dansa tradicional.

->esbarter

■esbarter -a

[de esbart]

m i f Persona que té un esbart de coloms; colomaire.

->esbarzer

■esbarzer

[potser d’un preromà hispanopirinenc, segurament no indoeuropeu, probablement emparentat amb l’oc. barta ‘bardissa’ i el cat. i cast. barda ‘cleda’; 1a FONT: s. XIV]

m BOT 1 Planta arbustiva perenne de la família de les rosàcies (Rubus ulmifolius), de tiges llargues, arquejades o procumbents, proveïdes de forts agullons falciformes, i fruits bacciformes que formen una pluridrupa, la móra.

2 Nom de diverses espècies del gènere Rubus.

->esbarzeram

■esbarzeram

[de esbarzer]

m Esbarzerar.

->esbarzerar¹

■esbarzerar¹

[de esbarzer; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Lloc ple d’esbarzers. Un esbarzerar impenetrable.

->esbarzerar²

■esbarzerar²

[de esbarzer]

v 1 tr Tallar esbarzers.

2 pron Ficar-se entre esbarzers.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbarzerar

GERUNDI: esbarzerant

PARTICIPI: esbarzerat, esbarzerada, esbarzerats, esbarzerades

INDICATIU PRESENT: esbarzero, esbarzeres, esbarzera, esbarzerem, esbarzereu, esbarzeren

INDICATIU IMPERFET: esbarzerava, esbarzeraves, esbarzerava, esbarzeràvem, esbarzeràveu, esbarzeraven

INDICATIU PASSAT: esbarzerí, esbarzerares, esbarzerà, esbarzeràrem, esbarzeràreu, esbarzeraren

INDICATIU FUTUR: esbarzeraré, esbarzeraràs, esbarzerarà, esbarzerarem, esbarzerareu, esbarzeraran

INDICATIU CONDICIONAL: esbarzeraria, esbarzeraries, esbarzeraria, esbarzeraríem, esbarzeraríeu, esbarzerarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbarzeri, esbarzeris, esbarzeri, esbarzerem, esbarzereu, esbarzerin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbarzerés, esbarzeressis, esbarzerés, esbarzeréssim, esbarzeréssiu, esbarzeressin

IMPERATIU: esbarzera, esbarzeri, esbarzerem, esbarzereu, esbarzerin

->esbarzerola

■esbarzerola

[de esbarzer]

f BOT Romegueró.

->esbat

■esbat

[de esbatre]

m Esbatiment.

->esbatanar

■esbatanar

[der. de batre, especialment del der. bat¹ en la locució de bat a bat, paral·lelament a mots com esbadiar-se, esventar, esparracar, esgranar, esllavissar, etc; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr Obrir de bat a bat, completament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbatanar

GERUNDI: esbatanant

PARTICIPI: esbatanat, esbatanada, esbatanats, esbatanades

INDICATIU PRESENT: esbatano, esbatanes, esbatana, esbatanem, esbataneu, esbatanen

INDICATIU IMPERFET: esbatanava, esbatanaves, esbatanava, esbatanàvem, esbatanàveu, esbatanaven

INDICATIU PASSAT: esbataní, esbatanares, esbatanà, esbatanàrem, esbatanàreu, esbatanaren

INDICATIU FUTUR: esbatanaré, esbatanaràs, esbatanarà, esbatanarem, esbatanareu, esbatanaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbatanaria, esbatanaries, esbatanaria, esbatanaríem, esbatanaríeu, esbatanarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbatani, esbatanis, esbatani, esbatanem, esbataneu, esbatanin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbatanés, esbatanessis, esbatanés, esbatanéssim, esbatanéssiu, esbatanessin

IMPERATIU: esbatana, esbatani, esbatanem, esbataneu, esbatanin

->esbatec

■esbatec

[de esbategar]

m Cadascun dels moviments d’una ala, un alot, etc., que l’ocell, el peix, etc., esbatega.

->esbategament

■esbategament

[de esbategar]

m Acció d’esbategar.

->esbategar

■esbategar

[de esbatre; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr Agitar violentament les ales, els alots, etc., un ocell sense per això volar, un peix fora de l’aigua, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbategar

GERUNDI: esbategant

PARTICIPI: esbategat, esbategada, esbategats, esbategades

INDICATIU PRESENT: esbatego, esbategues, esbatega, esbateguem, esbategueu, esbateguen

INDICATIU IMPERFET: esbategava, esbategaves, esbategava, esbategàvem, esbategàveu, esbategaven

INDICATIU PASSAT: esbateguí, esbategares, esbategà, esbategàrem, esbategàreu, esbategaren

INDICATIU FUTUR: esbategaré, esbategaràs, esbategarà, esbategarem, esbategareu, esbategaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbategaria, esbategaries, esbategaria, esbategaríem, esbategaríeu, esbategarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbategui, esbateguis, esbategui, esbateguem, esbategueu, esbateguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbategués, esbateguessis, esbategués, esbateguéssim, esbateguéssiu, esbateguessin

IMPERATIU: esbatega, esbategui, esbateguem, esbategueu, esbateguin

->esbatiment

■esbatiment

[de esbatre; en pintura, calc de l’it. sbattimento, del mateix origen]

m 1 Acció d’esbatre.

2 Esbargiment.

3 ART Ombra d’un objecte que, en pintura, és projectada sobre el pla en què reposa o sobre objectes propers.

->esbatre

■esbatre

[de batre; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v tr 1 Treure del damunt, amb una sacsejada, allò que afeixuga, oprimeix, etc. El vent esbatia la pols de les fulles dels arbres.

2 fig Allunyar penes, afliccions, etc., amb esbargiments, distraccions, etc. En aquell paratge deliciós feia compte d’esbatre les angúnies que el turmentaven. Esbatre la malenconia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbatre

GERUNDI: esbatent

PARTICIPI: esbatut, esbatuda, esbatuts, esbatudes

INDICATIU PRESENT: esbato, esbats, esbat, esbatem, esbateu, esbaten

INDICATIU IMPERFET: esbatia, esbaties, esbatia, esbatíem, esbatíeu, esbatien

INDICATIU PASSAT: esbatí, esbateres, esbaté, esbatérem, esbatéreu, esbateren

INDICATIU FUTUR: esbatré, esbatràs, esbatrà, esbatrem, esbatreu, esbatran

INDICATIU CONDICIONAL: esbatria, esbatries, esbatria, esbatríem, esbatríeu, esbatrien

SUBJUNTIU PRESENT: esbati, esbatis, esbati, esbatem, esbateu, esbatin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbatés, esbatessis, esbatés, esbatéssim, esbatéssiu, esbatessin

IMPERATIU: esbat, esbati, esbatem, esbateu, esbatin

->esbatussada

■esbatussada

[de esbatussar-se]

f Acció d’esbatussar-se.

->esbatussar-se

■esbatussar-se

[de batussa]

v pron Batre’s a cops. Pareu d’esbatussar-vos, que encara us fareu mal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbatussar

GERUNDI: esbatussant

PARTICIPI: esbatussat, esbatussada, esbatussats, esbatussades

INDICATIU PRESENT: esbatusso, esbatusses, esbatussa, esbatussem, esbatusseu, esbatussen

INDICATIU IMPERFET: esbatussava, esbatussaves, esbatussava, esbatussàvem, esbatussàveu, esbatussaven

INDICATIU PASSAT: esbatussí, esbatussares, esbatussà, esbatussàrem, esbatussàreu, esbatussaren

INDICATIU FUTUR: esbatussaré, esbatussaràs, esbatussarà, esbatussarem, esbatussareu, esbatussaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbatussaria, esbatussaries, esbatussaria, esbatussaríem, esbatussaríeu, esbatussarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbatussi, esbatussis, esbatussi, esbatussem, esbatusseu, esbatussin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbatussés, esbatussessis, esbatussés, esbatusséssim, esbatusséssiu, esbatussessin

IMPERATIU: esbatussa, esbatussi, esbatussem, esbatusseu, esbatussin

->esbelegar

■esbelegar

v 1 intr Belar.

2 pron Esgargamellar-se. S’esbelegava cridant-lo des de tan lluny.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbelegar

GERUNDI: esbelegant

PARTICIPI: esbelegat, esbelegada, esbelegats, esbelegades

INDICATIU PRESENT: esbelego, esbelegues, esbelega, esbeleguem, esbelegueu, esbeleguen

INDICATIU IMPERFET: esbelegava, esbelegaves, esbelegava, esbelegàvem, esbelegàveu, esbelegaven

INDICATIU PASSAT: esbeleguí, esbelegares, esbelegà, esbelegàrem, esbelegàreu, esbelegaren

INDICATIU FUTUR: esbelegaré, esbelegaràs, esbelegarà, esbelegarem, esbelegareu, esbelegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbelegaria, esbelegaries, esbelegaria, esbelegaríem, esbelegaríeu, esbelegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbelegui, esbeleguis, esbelegui, esbeleguem, esbelegueu, esbeleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbelegués, esbeleguessis, esbelegués, esbeleguéssim, esbeleguéssiu, esbeleguessin

IMPERATIU: esbelega, esbelegui, esbeleguem, esbelegueu, esbeleguin

->esbeletegar

■esbeletegar

v intr Belar insistentment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbeletegar

GERUNDI: esbeletegant

PARTICIPI: esbeletegat, esbeletegada, esbeletegats, esbeletegades

INDICATIU PRESENT: esbeletego, esbeletegues, esbeletega, esbeleteguem, esbeletegueu, esbeleteguen

INDICATIU IMPERFET: esbeletegava, esbeletegaves, esbeletegava, esbeletegàvem, esbeletegàveu, esbeletegaven

INDICATIU PASSAT: esbeleteguí, esbeletegares, esbeletegà, esbeletegàrem, esbeletegàreu, esbeletegaren

INDICATIU FUTUR: esbeletegaré, esbeletegaràs, esbeletegarà, esbeletegarem, esbeletegareu, esbeletegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbeletegaria, esbeletegaries, esbeletegaria, esbeletegaríem, esbeletegaríeu, esbeletegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbeletegui, esbeleteguis, esbeletegui, esbeleteguem, esbeletegueu, esbeleteguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbeletegués, esbeleteguessis, esbeletegués, esbeleteguéssim, esbeleteguéssiu, esbeleteguessin

IMPERATIU: esbeletega, esbeletegui, esbeleteguem, esbeletegueu, esbeleteguin

->esbellussar-se

■esbellussar-se

v pron dial 1 Superar, un nounat, la primera etapa de la vida.

2 Donar-se manya per a obtenir alguna cosa difícil.

->esberla

■esberla

[de esberlar]

f Tros d’una cosa que es desprèn en esberlar-la, que resulta d’esberlar-la. Recollíem les esberles dels arbres abatuts pels llenyataires i en fèiem vaixells.

->esberlar

■esberlar

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. *exvirgulare ‘estavellar, partir’, der. del ll. vĭrgŭla ‘branqueta, vareta’, explicació no exempta de molts dubtes i objeccions; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons la línia de mínima resistència. Esberlar la soca d’un arbre. Esberlar un ametlló.

2 pron Hem d’anar a collir els albercocs que ja comencen a esberlar-se.

2 tr p ext D’un cop de porra li esberlaren el cap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esberlar

GERUNDI: esberlant

PARTICIPI: esberlat, esberlada, esberlats, esberlades

INDICATIU PRESENT: esberlo, esberles, esberla, esberlem, esberleu, esberlen

INDICATIU IMPERFET: esberlava, esberlaves, esberlava, esberlàvem, esberlàveu, esberlaven

INDICATIU PASSAT: esberlí, esberlares, esberlà, esberlàrem, esberlàreu, esberlaren

INDICATIU FUTUR: esberlaré, esberlaràs, esberlarà, esberlarem, esberlareu, esberlaran

INDICATIU CONDICIONAL: esberlaria, esberlaries, esberlaria, esberlaríem, esberlaríeu, esberlarien

SUBJUNTIU PRESENT: esberli, esberlis, esberli, esberlem, esberleu, esberlin

SUBJUNTIU IMPERFET: esberlés, esberlessis, esberlés, esberléssim, esberléssiu, esberlessin

IMPERATIU: esberla, esberli, esberlem, esberleu, esberlin

->esbessar

■esbessar

v tr Esqueixar les besses (d’un arbre).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbessar

GERUNDI: esbessant

PARTICIPI: esbessat, esbessada, esbessats, esbessades

INDICATIU PRESENT: esbesso, esbesses, esbessa, esbessem, esbesseu, esbessen

INDICATIU IMPERFET: esbessava, esbessaves, esbessava, esbessàvem, esbessàveu, esbessaven

INDICATIU PASSAT: esbessí, esbessares, esbessà, esbessàrem, esbessàreu, esbessaren

INDICATIU FUTUR: esbessaré, esbessaràs, esbessarà, esbessarem, esbessareu, esbessaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbessaria, esbessaries, esbessaria, esbessaríem, esbessaríeu, esbessarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbessi, esbessis, esbessi, esbessem, esbesseu, esbessin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbessés, esbessessis, esbessés, esbesséssim, esbesséssiu, esbessessin

IMPERATIU: esbessa, esbessi, esbessem, esbesseu, esbessin

->esbiaixada

■esbiaixada

Part. sil.: es_bi_ai_xa_da

[de esbiaixar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f 1 1 Acció d’esbiaixar;

2 l’efecte.

2 1 Línia o direcció en biaix. El bestiar seguia l’esbiaixada que duia el pastor baixant la muntanya.

2 d’esbiaixada loc prep En direcció obliqua. Hem de travessar el riu d’esbiaixada.

->esbiaixar

■esbiaixar

Part. sil.: es_bi_ai_xar

[de biaix; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Tallar, col·locar una cosa, de biaix.

2 intr Anar, travessar, de biaix.

3 tr FUST Traçar, tallar, fer avenir motllures o unes altres peces al biaix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbiaixar

GERUNDI: esbiaixant

PARTICIPI: esbiaixat, esbiaixada, esbiaixats, esbiaixades

INDICATIU PRESENT: esbiaixo, esbiaixes, esbiaixa, esbiaixem, esbiaixeu, esbiaixen

INDICATIU IMPERFET: esbiaixava, esbiaixaves, esbiaixava, esbiaixàvem, esbiaixàveu, esbiaixaven

INDICATIU PASSAT: esbiaixí, esbiaixares, esbiaixà, esbiaixàrem, esbiaixàreu, esbiaixaren

INDICATIU FUTUR: esbiaixaré, esbiaixaràs, esbiaixarà, esbiaixarem, esbiaixareu, esbiaixaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbiaixaria, esbiaixaries, esbiaixaria, esbiaixaríem, esbiaixaríeu, esbiaixarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbiaixi, esbiaixis, esbiaixi, esbiaixem, esbiaixeu, esbiaixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbiaixés, esbiaixessis, esbiaixés, esbiaixéssim, esbiaixéssiu, esbiaixessin

IMPERATIU: esbiaixa, esbiaixi, esbiaixem, esbiaixeu, esbiaixin

->esbiaixat

esbiaixat -ada

Part. sil.: es_bi_ai_xat

[de esbiaixar]

adj 1 FUST 1 Dit de la posició de qualsevol element fora del rectangle.

2 Escapçat al biaix de l’extrem d’una peça, d’una sanefa, etc.

2 fig Dit de la informació o interpretació tendenciosa d’alguna cosa condicionada, fonamentalment, per motius ideològics. La notícia dóna una informació esbiaixada dels fets.

->esbiec

■esbiec

Part. sil.: es_bi_ec

[de esbiegar]

m Bel de la cabra.

->esbiegar

■esbiegar

Part. sil.: es_bi_e_gar

[d’origen onomatopeic, semblant al de belar, esbelegar]

v intr Belar les cabres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbiegar

GERUNDI: esbiegant

PARTICIPI: esbiegat, esbiegada, esbiegats, esbiegades

INDICATIU PRESENT: esbiego, esbiegues, esbiega, esbieguem, esbiegueu, esbieguen

INDICATIU IMPERFET: esbiegava, esbiegaves, esbiegava, esbiegàvem, esbiegàveu, esbiegaven

INDICATIU PASSAT: esbieguí, esbiegares, esbiegà, esbiegàrem, esbiegàreu, esbiegaren

INDICATIU FUTUR: esbiegaré, esbiegaràs, esbiegarà, esbiegarem, esbiegareu, esbiegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbiegaria, esbiegaries, esbiegaria, esbiegaríem, esbiegaríeu, esbiegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbiegui, esbieguis, esbiegui, esbieguem, esbiegueu, esbieguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbiegués, esbieguessis, esbiegués, esbieguéssim, esbieguéssiu, esbieguessin

IMPERATIU: esbiega, esbiegui, esbieguem, esbiegueu, esbieguin

->esbirro

■esbirro

[de l’it. sbirro, íd., der. intensiu de birro, íd., ll. birrus, variant de burrus, -a, -um ‘roig’, a causa del color gris-bru-rogenc de les vestes medievals; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 algutzir 3 2.

2 1 Sicari, persona que té per missió privar de llibertat, turmentar, etc.

2 col·loq Persona que és de témer per la seva duresa de cor, per la seva sagacitat.

->esblaimament

esblaimament

Part. sil.: es_blai_ma_ment

[de esblaimar-se; 1a FONT: s. XX, Carner]

m 1 Acció d’esblaimar-se;

2 l’efecte.

->esblaimar

■esblaimar

Part. sil.: es_blai_mar

[probablement de l’oc. i potser cat. ant. esblasmar, íd., a més de ‘blasmar, ferir’, der. del ll. vg. blastemare ‘blasfemar’ (v. blastomar)]

v 1 1 tr Fer perdre (a alguna cosa) la seva coloració normal, fer esdevenir d’un color menys viu. La claror de les espelmes esblaimava els quadres de l’habitació.

2 pron Al capvespre, el sol s’anava esblaimant.

3 tr Fer empal·lidir. La por de no sortir-se’n li esblaïmava la cara.

4 pron Amb el mareig, el rostre del noi es va anar esblaimant.

2 pron Esdevenir, un color, menys viu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esblaimar

GERUNDI: esblaimant

PARTICIPI: esblaimat, esblaimada, esblaimats, esblaimades

INDICATIU PRESENT: esblaimo, esblaimes, esblaima, esblaimem, esblaimeu, esblaimen

INDICATIU IMPERFET: esblaimava, esblaimaves, esblaimava, esblaimàvem, esblaimàveu, esblaimaven

INDICATIU PASSAT: esblaimí, esblaimares, esblaimà, esblaimàrem, esblaimàreu, esblaimaren

INDICATIU FUTUR: esblaimaré, esblaimaràs, esblaimarà, esblaimarem, esblaimareu, esblaimaran

INDICATIU CONDICIONAL: esblaimaria, esblaimaries, esblaimaria, esblaimaríem, esblaimaríeu, esblaimarien

SUBJUNTIU PRESENT: esblaimi, esblaimis, esblaimi, esblaimem, esblaimeu, esblaimin

SUBJUNTIU IMPERFET: esblaimés, esblaimessis, esblaimés, esblaiméssim, esblaiméssiu, esblaimessin

IMPERATIU: esblaima, esblaimi, esblaimem, esblaimeu, esblaimin

->esblamar-se

■esblamar-se

[segurament variant de esblasmar, base de esblaimar, amb desviació de sentit de ‘perjudicar’ a ‘recremar’, per influx de aflamar, inflamar (v. esblaimar-se)]

v pron Cessar de fer flama un cos en combustió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esblamar

GERUNDI: esblamant

PARTICIPI: esblamat, esblamada, esblamats, esblamades

INDICATIU PRESENT: esblamo, esblames, esblama, esblamem, esblameu, esblamen

INDICATIU IMPERFET: esblamava, esblamaves, esblamava, esblamàvem, esblamàveu, esblamaven

INDICATIU PASSAT: esblamí, esblamares, esblamà, esblamàrem, esblamàreu, esblamaren

INDICATIU FUTUR: esblamaré, esblamaràs, esblamarà, esblamarem, esblamareu, esblamaran

INDICATIU CONDICIONAL: esblamaria, esblamaries, esblamaria, esblamaríem, esblamaríeu, esblamarien

SUBJUNTIU PRESENT: esblami, esblamis, esblami, esblamem, esblameu, esblamin

SUBJUNTIU IMPERFET: esblamés, esblamessis, esblamés, esblaméssim, esblaméssiu, esblamessin

IMPERATIU: esblama, esblami, esblamem, esblameu, esblamin

->esblanqueïment

■esblanqueïment

Part. sil.: es_blan_que_ï_ment

[de esblanqueir]

m 1 Acció d’esblanqueir o d’esblanqueir-se;

2 l’efecte.

->esblanqueir

■esblanqueir

Part. sil.: es_blan_que_ir

[de blanc; 1a FONT: 1479]

v 1 tr Fer tornar blanc o més blanc; descolorir.

2 pron Tornar-se blanc o més blanc; descolorir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esblanqueir

GERUNDI: esblanqueint

PARTICIPI: esblanqueït, esblanqueïda, esblanqueïts, esblanqueïdes

INDICATIU PRESENT: esblanqueeixo, esblanqueeixes, esblanqueeix, esblanqueïm, esblanqueïu, esblanqueeixen

INDICATIU IMPERFET: esblanqueïa, esblanqueïes, esblanqueïa, esblanqueíem, esblanqueíeu, esblanqueïen

INDICATIU PASSAT: esblanqueí, esblanqueïres, esblanqueí, esblanqueírem, esblanqueíreu, esblanqueïren

INDICATIU FUTUR: esblanqueiré, esblanqueiràs, esblanqueirà, esblanqueirem, esblanqueireu, esblanqueiran

INDICATIU CONDICIONAL: esblanqueiria, esblanqueiries, esblanqueiria, esblanqueiríem, esblanqueiríeu, esblanqueirien

SUBJUNTIU PRESENT: esblanqueeixi, esblanqueeixis, esblanqueeixi, esblanqueïm, esblanqueïu, esblanqueeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esblanqueís, esblanqueïssis, esblanqueís, esblanqueíssim, esblanqueíssiu, esblanqueïssin

IMPERATIU: esblanqueeix, esblanqueeixi, esblanqueïm, esblanqueïu, esblanqueeixin

->esblanqueït

■esblanqueït -ïda

Part. sil.: es_blan_que_ït

[de esblanqueir; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Descolorit, pàl·lid.

->esblenar

■esblenar

[de ble; 1a FONT: c. 1800]

v tr Destriar els cabells formant blens.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esblenar

GERUNDI: esblenant

PARTICIPI: esblenat, esblenada, esblenats, esblenades

INDICATIU PRESENT: esbleno, esblenes, esblena, esblenem, esbleneu, esblenen

INDICATIU IMPERFET: esblenava, esblenaves, esblenava, esblenàvem, esblenàveu, esblenaven

INDICATIU PASSAT: esblení, esblenares, esblenà, esblenàrem, esblenàreu, esblenaren

INDICATIU FUTUR: esblenaré, esblenaràs, esblenarà, esblenarem, esblenareu, esblenaran

INDICATIU CONDICIONAL: esblenaria, esblenaries, esblenaria, esblenaríem, esblenaríeu, esblenarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbleni, esblenis, esbleni, esblenem, esbleneu, esblenin

SUBJUNTIU IMPERFET: esblenés, esblenessis, esblenés, esblenéssim, esblenéssiu, esblenessin

IMPERATIU: esblena, esbleni, esblenem, esbleneu, esblenin

->esbocador

■esbocador

[de esbocar]

m OFIC Eina formada per dues peces articulades, amb un extrem de forma cònica, que serveix per a esbocar.

->esbocar

■esbocar

Hom.: esbucar

[de boca]

v tr OFIC Eixamplar la boca d’una mànega o donar forma d’embut a un canó de plom per engalzar-lo amb un altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbocar

GERUNDI: esbocant

PARTICIPI: esbocat, esbocada, esbocats, esbocades

INDICATIU PRESENT: esboco, esboques, esboca, esboquem, esboqueu, esboquen

INDICATIU IMPERFET: esbocava, esbocaves, esbocava, esbocàvem, esbocàveu, esbocaven

INDICATIU PASSAT: esboquí, esbocares, esbocà, esbocàrem, esbocàreu, esbocaren

INDICATIU FUTUR: esbocaré, esbocaràs, esbocarà, esbocarem, esbocareu, esbocaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbocaria, esbocaries, esbocaria, esbocaríem, esbocaríeu, esbocarien

SUBJUNTIU PRESENT: esboqui, esboquis, esboqui, esboquem, esboqueu, esboquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esboqués, esboquessis, esboqués, esboquéssim, esboquéssiu, esboquessin

IMPERATIU: esboca, esboqui, esboquem, esboqueu, esboquin

->esbocat

■esbocat -ada

[de esbocar]

adj 1 Badat, obert.

2 Dit del coll massa ample d’una peça de vestir.

->esbocelles

■esbocelles

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. *borficellas, metàtesi del ll. forficellas (forbicellas), variant de forficulas, diminutiu de forfices (forbices) ‘tisores, pinces’]

f pl OFIC Pinces grosses que empren els argenters per a collir les pedres fines.

->esbocinament

■esbocinament

[de esbocinar]

m 1 Acció d’esbocinar o d’esbocinar-se;

2 l’efecte.

->esbocinar

■esbocinar

[de bocí; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Fer bocins. Esbocina aquests fulls de paper, que en farem paperets.

2 pron Fer-se bocins. No toquis el pitxer, que si cau s’esbocinarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbocinar

GERUNDI: esbocinant

PARTICIPI: esbocinat, esbocinada, esbocinats, esbocinades

INDICATIU PRESENT: esbocino, esbocines, esbocina, esbocinem, esbocineu, esbocinen

INDICATIU IMPERFET: esbocinava, esbocinaves, esbocinava, esbocinàvem, esbocinàveu, esbocinaven

INDICATIU PASSAT: esbociní, esbocinares, esbocinà, esbocinàrem, esbocinàreu, esbocinaren

INDICATIU FUTUR: esbocinaré, esbocinaràs, esbocinarà, esbocinarem, esbocinareu, esbocinaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbocinaria, esbocinaries, esbocinaria, esbocinaríem, esbocinaríeu, esbocinarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbocini, esbocinis, esbocini, esbocinem, esbocineu, esbocinin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbocinés, esbocinessis, esbocinés, esbocinéssim, esbocinéssiu, esbocinessin

IMPERATIU: esbocina, esbocini, esbocinem, esbocineu, esbocinin

->esboirar

■esboirar

Part. sil.: es_boi_rar

[de boira; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Netejar de boira dissipant-la. El vent esboira la muntanya, el pla, el cel.

2 pron Dissipar-se la boira.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esboirar

GERUNDI: esboirant

PARTICIPI: esboirat, esboirada, esboirats, esboirades

INDICATIU PRESENT: esboiro, esboires, esboira, esboirem, esboireu, esboiren

INDICATIU IMPERFET: esboirava, esboiraves, esboirava, esboiràvem, esboiràveu, esboiraven

INDICATIU PASSAT: esboirí, esboirares, esboirà, esboiràrem, esboiràreu, esboiraren

INDICATIU FUTUR: esboiraré, esboiraràs, esboirarà, esboirarem, esboirareu, esboiraran

INDICATIU CONDICIONAL: esboiraria, esboiraries, esboiraria, esboiraríem, esboiraríeu, esboirarien

SUBJUNTIU PRESENT: esboiri, esboiris, esboiri, esboirem, esboireu, esboirin

SUBJUNTIU IMPERFET: esboirés, esboiressis, esboirés, esboiréssim, esboiréssiu, esboiressin

IMPERATIU: esboira, esboiri, esboirem, esboireu, esboirin

->esboirat

■esboirat -ada

Part. sil.: es_boi_rat

[de esboirar]

adj fig Inconsistent, dispers. És un xicot molt esboirat.

->esbojarradament

■esbojarradament

[de esbojarrat]

adv Amb esbojarrament.

->esbojarrament

■esbojarrament

[de esbojarrar-se]

m 1 1 Acció d’esbojarrar-se;

2 l’efecte.

2 Qualitat d’esbojarrat.

->esbojarrar-se

■esbojarrar-se

[de boig]

v pron 1 Obrar, algú, sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotar-se.

2 p ext El gos quan veu el menjar s’esbojarra de mala manera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbojarrar

GERUNDI: esbojarrant

PARTICIPI: esbojarrat, esbojarrada, esbojarrats, esbojarrades

INDICATIU PRESENT: esbojarro, esbojarres, esbojarra, esbojarrem, esbojarreu, esbojarren

INDICATIU IMPERFET: esbojarrava, esbojarraves, esbojarrava, esbojarràvem, esbojarràveu, esbojarraven

INDICATIU PASSAT: esbojarrí, esbojarrares, esbojarrà, esbojarràrem, esbojarràreu, esbojarraren

INDICATIU FUTUR: esbojarraré, esbojarraràs, esbojarrarà, esbojarrarem, esbojarrareu, esbojarraran

INDICATIU CONDICIONAL: esbojarraria, esbojarraries, esbojarraria, esbojarraríem, esbojarraríeu, esbojarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbojarri, esbojarris, esbojarri, esbojarrem, esbojarreu, esbojarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbojarrés, esbojarressis, esbojarrés, esbojarréssim, esbojarréssiu, esbojarressin

IMPERATIU: esbojarra, esbojarri, esbojarrem, esbojarreu, esbojarrin

->esbojarrat

■esbojarrat -ada

[de esbojarrar-se; 1a FONT: s. XX, Oller]

1 adj i m i f Que té coses de boig, mancat d’enteniment.

2 adj 1 Que obra sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotat. Les criatures, esbojarrades, corrien sense saber on anaven.

2 p ext Un gos, un gat, esbojarrat.

->esboldrec

■esboldrec

m dial Esbaldrec.

->esboldregada

■esboldregada

f dial Esbaldregada.

->esboldregar

■esboldregar

[probablement de boldró, en el sentit de ‘esbocinar-se, desfer-se com un floc de llana’]

v tr i pron Esbaldregar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esboldregar

GERUNDI: esboldregant

PARTICIPI: esboldregat, esboldregada, esboldregats, esboldregades

INDICATIU PRESENT: esboldrego, esboldregues, esboldrega, esboldreguem, esboldregueu, esboldreguen

INDICATIU IMPERFET: esboldregava, esboldregaves, esboldregava, esboldregàvem, esboldregàveu, esboldregaven

INDICATIU PASSAT: esboldreguí, esboldregares, esboldregà, esboldregàrem, esboldregàreu, esboldregaren

INDICATIU FUTUR: esboldregaré, esboldregaràs, esboldregarà, esboldregarem, esboldregareu, esboldregaran

INDICATIU CONDICIONAL: esboldregaria, esboldregaries, esboldregaria, esboldregaríem, esboldregaríeu, esboldregarien

SUBJUNTIU PRESENT: esboldregui, esboldreguis, esboldregui, esboldreguem, esboldregueu, esboldreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esboldregués, esboldreguessis, esboldregués, esboldreguéssim, esboldreguéssiu, esboldreguessin

IMPERATIU: esboldrega, esboldregui, esboldreguem, esboldregueu, esboldreguin

->esboldregat

■esboldregat

m dial Esbaldregat.

->esbombada

■esbombada

[de esbombar]

f Esbombament.

->esbombament

■esbombament

[de esbombar]

m Acció d’esbombar o d’esbombar-se.

->esbombar

■esbombar

[de bomba¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Divulgar, propalar. Esbombar un secret.

2 pron La nova es va esbombar ràpidament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbombar

GERUNDI: esbombant

PARTICIPI: esbombat, esbombada, esbombats, esbombades

INDICATIU PRESENT: esbombo, esbombes, esbomba, esbombem, esbombeu, esbomben

INDICATIU IMPERFET: esbombava, esbombaves, esbombava, esbombàvem, esbombàveu, esbombaven

INDICATIU PASSAT: esbombí, esbombares, esbombà, esbombàrem, esbombàreu, esbombaren

INDICATIU FUTUR: esbombaré, esbombaràs, esbombarà, esbombarem, esbombareu, esbombaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbombaria, esbombaries, esbombaria, esbombaríem, esbombaríeu, esbombarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbombi, esbombis, esbombi, esbombem, esbombeu, esbombin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbombés, esbombessis, esbombés, esbombéssim, esbombéssiu, esbombessin

IMPERATIU: esbomba, esbombi, esbombem, esbombeu, esbombin

->esbombolar

■esbombolar

[de esbombar]

v tr i pron Esbombar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbombolar

GERUNDI: esbombolant

PARTICIPI: esbombolat, esbombolada, esbombolats, esbombolades

INDICATIU PRESENT: esbombolo, esbomboles, esbombola, esbombolem, esbomboleu, esbombolen

INDICATIU IMPERFET: esbombolava, esbombolaves, esbombolava, esbombolàvem, esbombolàveu, esbombolaven

INDICATIU PASSAT: esbombolí, esbombolares, esbombolà, esbombolàrem, esbombolàreu, esbombolaren

INDICATIU FUTUR: esbombolaré, esbombolaràs, esbombolarà, esbombolarem, esbombolareu, esbombolaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbombolaria, esbombolaries, esbombolaria, esbombolaríem, esbombolaríeu, esbombolarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbomboli, esbombolis, esbomboli, esbombolem, esbomboleu, esbombolin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbombolés, esbombolessis, esbombolés, esbomboléssim, esbomboléssiu, esbombolessin

IMPERATIU: esbombola, esbomboli, esbombolem, esbomboleu, esbombolin

->esbordellar

■esbordellar

[de bord²]

v tr Espatllar, desbaratar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbordellar

GERUNDI: esbordellant

PARTICIPI: esbordellat, esbordellada, esbordellats, esbordellades

INDICATIU PRESENT: esbordello, esbordelles, esbordella, esbordellem, esbordelleu, esbordellen

INDICATIU IMPERFET: esbordellava, esbordellaves, esbordellava, esbordellàvem, esbordellàveu, esbordellaven

INDICATIU PASSAT: esbordellí, esbordellares, esbordellà, esbordellàrem, esbordellàreu, esbordellaren

INDICATIU FUTUR: esbordellaré, esbordellaràs, esbordellarà, esbordellarem, esbordellareu, esbordellaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbordellaria, esbordellaries, esbordellaria, esbordellaríem, esbordellaríeu, esbordellarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbordelli, esbordellis, esbordelli, esbordellem, esbordelleu, esbordellin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbordellés, esbordellessis, esbordellés, esbordelléssim, esbordelléssiu, esbordellessin

IMPERATIU: esbordella, esbordelli, esbordellem, esbordelleu, esbordellin

->esborifament

■esborifament

m Esborrifament.

->esborifar

■esborifar

v tr i pron Esborrifar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esborifar

GERUNDI: esborifant

PARTICIPI: esborifat, esborifada, esborifats, esborifades

INDICATIU PRESENT: esborifo, esborifes, esborifa, esborifem, esborifeu, esborifen

INDICATIU IMPERFET: esborifava, esborifaves, esborifava, esborifàvem, esborifàveu, esborifaven

INDICATIU PASSAT: esborifí, esborifares, esborifà, esborifàrem, esborifàreu, esborifaren

INDICATIU FUTUR: esborifaré, esborifaràs, esborifarà, esborifarem, esborifareu, esborifaran

INDICATIU CONDICIONAL: esborifaria, esborifaries, esborifaria, esborifaríem, esborifaríeu, esborifarien

SUBJUNTIU PRESENT: esborifi, esborifis, esborifi, esborifem, esborifeu, esborifin

SUBJUNTIU IMPERFET: esborifés, esborifessis, esborifés, esboriféssim, esboriféssiu, esborifessin

IMPERATIU: esborifa, esborifi, esborifem, esborifeu, esborifin

->esbornac

■esbornac

[metàtesi de esvoranc]

m dial Esvoranc.

->esbornagar

■esbornagar

[de esbornac]

v tr dial Esvorancar.

->esborneiar-se

■esborneiar-se

Part. sil.: es_bor_ne_iar-se

[de borni; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v pron Perdre l’esma a causa d’un espant, d’una emoció forta, d’un enlluernament. En veure l’ós el cavall va esborneiar-se. Anava esborneiat, que topava pertot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esborneiar

GERUNDI: esborneiant

PARTICIPI: esborneiat, esborneiada, esborneiats, esborneiades

INDICATIU PRESENT: esborneio, esborneies, esborneia, esborneiem, esborneieu, esborneien

INDICATIU IMPERFET: esborneiava, esborneiaves, esborneiava, esborneiàvem, esborneiàveu, esborneiaven

INDICATIU PASSAT: esborneí, esborneiares, esborneià, esborneiàrem, esborneiàreu, esborneiaren

INDICATIU FUTUR: esborneiaré, esborneiaràs, esborneiarà, esborneiarem, esborneiareu, esborneiaran

INDICATIU CONDICIONAL: esborneiaria, esborneiaries, esborneiaria, esborneiaríem, esborneiaríeu, esborneiarien

SUBJUNTIU PRESENT: esborneï, esborneïs, esborneï, esborneiem, esborneieu, esborneïn

SUBJUNTIU IMPERFET: esborneiés, esborneiessis, esborneiés, esborneiéssim, esborneiéssiu, esborneiessin

IMPERATIU: esborneia, esborneï, esborneiem, esborneieu, esborneïn

->esborradís

■esborradís -issa

[de esborrar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Que s’esborra fàcilment. Una escriptura esborradissa.

->esborrador

■esborrador -a

Cp. esborrany

[de esborrar; 1a FONT: s. XV]

1 adj Que esborra. Goma esborradora. Líquid esborrador.

2 m Tros de drap, raspall, etc., amb què hom esborra una pissarra.

3 f TÈXT Eina emprada per a esborrar els teixits.

->esborrall

■esborrall

[de esborrallar]

m Taca de tinta que es fa al paper escrivint.

->esborrallar

■esborrallar

[de esborrar]

v tr 1 Fer esborralls, gargots, escrivint.

2 fig Escriure el que se’ns va ocorrent, esbossar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esborrallar

GERUNDI: esborrallant

PARTICIPI: esborrallat, esborrallada, esborrallats, esborrallades

INDICATIU PRESENT: esborrallo, esborralles, esborralla, esborrallem, esborralleu, esborrallen

INDICATIU IMPERFET: esborrallava, esborrallaves, esborrallava, esborrallàvem, esborrallàveu, esborrallaven

INDICATIU PASSAT: esborrallí, esborrallares, esborrallà, esborrallàrem, esborrallàreu, esborrallaren

INDICATIU FUTUR: esborrallaré, esborrallaràs, esborrallarà, esborrallarem, esborrallareu, esborrallaran

INDICATIU CONDICIONAL: esborrallaria, esborrallaries, esborrallaria, esborrallaríem, esborrallaríeu, esborrallarien

SUBJUNTIU PRESENT: esborralli, esborrallis, esborralli, esborrallem, esborralleu, esborrallin

SUBJUNTIU IMPERFET: esborrallés, esborrallessis, esborrallés, esborralléssim, esborralléssiu, esborrallessin

IMPERATIU: esborralla, esborralli, esborrallem, esborralleu, esborrallin

->esborrament

■esborrament

[de esborrar]

m 1 Acció d’esborrar.

2 Esmena feta en un escrit.

->esborranc

■esborranc

[variant de esborrall, per influx segurament de mots amb el sufix -anc (v. salanc)]

m Esborrall, gargot, en un escrit.

->esborrany

■esborrany

[de esborrar]

m Escrit de primera intenció, esbós, destinat a ésser copiat després de fer-hi totes les esmenes, addicions i supressions que calguin.

->esborrar

■esborrar

[de borra; 1a FONT: 1490]

v 1 1 tr Fer desaparèixer una cosa escrita, dibuixada, impresa, etc., fregant-la amb una goma d’esborrar, un drap, un raspador, etc. Esborrar un dibuix.

2 tr Esborra tota aquesta plana.

3 pron Desaparèixer una cosa escrita, dibuixada, impresa, etc. S’ha esborrat la flor que havies dibuixat. És una tinta tan dolenta que s’esborra en pocs dies. És ben curiós com s’ha esborrat aquest llibre.

4 tr ELECTROAC i CIBERN Fer desaparèixer la informació enregistrada en una cinta magnètica o en un altre suport d’enregistrament magnètic.

5 tr FOTOG Fer desaparèixer els defectes de les imatges, o a vegades la imatge sencera, privant que la llum arribi a impressionar el paper sensible en fer les còpies o bé pintant la zona a esborrar amb una solució de ferrocianur potàssic.

2 tr p ext Passar una ratlla o ratlles per damunt d’un o més mots escrits, per indicar així llur supressió o per fer-los il·legibles.

3 p ext 1 tr Fer desaparèixer els trets, el relleu, etc., d’una escultura, un gravat, etc.

2 pron S’ha esborrat l’epitafi de la làpida de l’avi.

4 fig 1 tr Esborrar els seus pecats amb llàgrimes.

2 pron Esborrar-se el record d’un esdeveniment.

5 tr TÈXT Netejar els teixits de llana de la borra, nusos, etc., a la sortida del teler.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esborrar

GERUNDI: esborrant

PARTICIPI: esborrat, esborrada, esborrats, esborrades

INDICATIU PRESENT: esborro, esborres, esborra, esborrem, esborreu, esborren

INDICATIU IMPERFET: esborrava, esborraves, esborrava, esborràvem, esborràveu, esborraven

INDICATIU PASSAT: esborrí, esborrares, esborrà, esborràrem, esborràreu, esborraren

INDICATIU FUTUR: esborraré, esborraràs, esborrarà, esborrarem, esborrareu, esborraran

INDICATIU CONDICIONAL: esborraria, esborraries, esborraria, esborraríem, esborraríeu, esborrarien

SUBJUNTIU PRESENT: esborri, esborris, esborri, esborrem, esborreu, esborrin

SUBJUNTIU IMPERFET: esborrés, esborressis, esborrés, esborréssim, esborréssiu, esborressin

IMPERATIU: esborra, esborri, esborrem, esborreu, esborrin

->esborrat

esborrat

[de esborrar]

m Cosa esborrada en un escrit o dibuix.

->esborratinta

■esborratinta

[de esborrar i tinta]

m Substància sòlida o líquida que serveix per a descolorir la tinta.

->esborrifament

■esborrifament

[de esborrifar]

m Qualitat d’esborrifat.

->esborrifar

■esborrifar

[s. XX; probablement del fr. ébouriffer, íd., der. de bourre ‘borra’]

v 1 tr Fer posar (els cabells, els pèls) eriçats i estufats.

2 esp pron Eriçar-se els cabells, els pèls, fent estufera. T’hi poses massa poc fixador: ja se t’han tornat a esborrifar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esborrifar

GERUNDI: esborrifant

PARTICIPI: esborrifat, esborrifada, esborrifats, esborrifades

INDICATIU PRESENT: esborrifo, esborrifes, esborrifa, esborrifem, esborrifeu, esborrifen

INDICATIU IMPERFET: esborrifava, esborrifaves, esborrifava, esborrifàvem, esborrifàveu, esborrifaven

INDICATIU PASSAT: esborrifí, esborrifares, esborrifà, esborrifàrem, esborrifàreu, esborrifaren

INDICATIU FUTUR: esborrifaré, esborrifaràs, esborrifarà, esborrifarem, esborrifareu, esborrifaran

INDICATIU CONDICIONAL: esborrifaria, esborrifaries, esborrifaria, esborrifaríem, esborrifaríeu, esborrifarien

SUBJUNTIU PRESENT: esborrifi, esborrifis, esborrifi, esborrifem, esborrifeu, esborrifin

SUBJUNTIU IMPERFET: esborrifés, esborrifessis, esborrifés, esborriféssim, esborriféssiu, esborrifessin

IMPERATIU: esborrifa, esborrifi, esborrifem, esborrifeu, esborrifin

->esborrifat

esborrifat -ada

[de esborrifar]

adj Dit dels cabells o dels pèls eriçats i estufats. Marcit de cara, amb el bigoti molt esborrifat.

->esborronador

■esborronador -a

[de esborronar]

adj Que esborrona.

->esborronament

■esborronament

[de esborronar]

m 1 Acció d’esborronar o d’esborronar-se;

2 l’efecte.

->esborronar

■esborronar

[de borró]

v 1 1 tr Fer posar els pèls de punta, fer posar la pell de gallina, per efecte del fred, de la febre, de la por, etc.

2 tr fig Horroritzar. L’escena de l’assassinat t’esborronarà.

3 pron De pensar-hi m’esborrono.

2 esborronar-se l’ordit TÈXT Desfibrar-se els fils de l’ordit en el tissatge a causa d’ésser poc retorts o poc aprestats, o pel refrec que sofreixen amb els lliços, amb la pua i entre ells mateixos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esborronar

GERUNDI: esborronant

PARTICIPI: esborronat, esborronada, esborronats, esborronades

INDICATIU PRESENT: esborrono, esborrones, esborrona, esborronem, esborroneu, esborronen

INDICATIU IMPERFET: esborronava, esborronaves, esborronava, esborronàvem, esborronàveu, esborronaven

INDICATIU PASSAT: esborroní, esborronares, esborronà, esborronàrem, esborronàreu, esborronaren

INDICATIU FUTUR: esborronaré, esborronaràs, esborronarà, esborronarem, esborronareu, esborronaran

INDICATIU CONDICIONAL: esborronaria, esborronaries, esborronaria, esborronaríem, esborronaríeu, esborronarien

SUBJUNTIU PRESENT: esborroni, esborronis, esborroni, esborronem, esborroneu, esborronin

SUBJUNTIU IMPERFET: esborronés, esborronessis, esborronés, esborronéssim, esborronéssiu, esborronessin

IMPERATIU: esborrona, esborroni, esborronem, esborroneu, esborronin

->esbós

■esbós

[de l’it. sbòzzo, der. de sbozzare ‘esboscassar, esbossar’, i aquest, de bòzza ‘pedra sense desbastar’, d’origen incert; 1a FONT: 1917, DOrt.]

[pl -ossos] m 1 ART Primera forma imperfecta d’una composició artística.

2 LIT Breu composició escrita, generalment en prosa, que recull situacions concretes o trets particulars de personatges.

3 EMBRIOL 1 Teixit, òrgan o aparell de l’embrió que encara no ha arribat a tenir l’estructura o forma definitiva.

2 esbós embrionari (o organogenètic) Grup de cèl·lules, separat de les altres cèl·lules de l’embrió, que comença al desenvolupament d’un òrgan.

->esboscassament

■esboscassament

[de esboscassar]

m 1 Acció d’esboscassar;

2 l’efecte.

->esboscassar

■esboscassar

[de bosc; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr ART Llevar d’un bloc els primers trossos amb vista a afaiçonar alguna cosa; escalabornar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esboscassar

GERUNDI: esboscassant

PARTICIPI: esboscassat, esboscassada, esboscassats, esboscassades

INDICATIU PRESENT: esboscasso, esboscasses, esboscassa, esboscassem, esboscasseu, esboscassen

INDICATIU IMPERFET: esboscassava, esboscassaves, esboscassava, esboscassàvem, esboscassàveu, esboscassaven

INDICATIU PASSAT: esboscassí, esboscassares, esboscassà, esboscassàrem, esboscassàreu, esboscassaren

INDICATIU FUTUR: esboscassaré, esboscassaràs, esboscassarà, esboscassarem, esboscassareu, esboscassaran

INDICATIU CONDICIONAL: esboscassaria, esboscassaries, esboscassaria, esboscassaríem, esboscassaríeu, esboscassarien

SUBJUNTIU PRESENT: esboscassi, esboscassis, esboscassi, esboscassem, esboscasseu, esboscassin

SUBJUNTIU IMPERFET: esboscassés, esboscassessis, esboscassés, esboscasséssim, esboscasséssiu, esboscassessin

IMPERATIU: esboscassa, esboscassi, esboscassem, esboscasseu, esboscassin

->esbossar

■esbossar

[de l’it. sbozzare, íd.; 1a FONT: 1906]

v tr Fer l’esbós (d’una estàtua, una pintura, una composició, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbossar

GERUNDI: esbossant

PARTICIPI: esbossat, esbossada, esbossats, esbossades

INDICATIU PRESENT: esbosso, esbosses, esbossa, esbossem, esbosseu, esbossen

INDICATIU IMPERFET: esbossava, esbossaves, esbossava, esbossàvem, esbossàveu, esbossaven

INDICATIU PASSAT: esbossí, esbossares, esbossà, esbossàrem, esbossàreu, esbossaren

INDICATIU FUTUR: esbossaré, esbossaràs, esbossarà, esbossarem, esbossareu, esbossaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbossaria, esbossaries, esbossaria, esbossaríem, esbossaríeu, esbossarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbossi, esbossis, esbossi, esbossem, esbosseu, esbossin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbossés, esbossessis, esbossés, esbosséssim, esbosséssiu, esbossessin

IMPERATIU: esbossa, esbossi, esbossem, esbosseu, esbossin

->esbotifarrament

■esbotifarrament

[de esbotifarrar]

m 1 Acció d’esbotifarrar o d’esbotifarrar-se;

2 l’efecte.

->esbotifarrar

■esbotifarrar

[de botifarra]

v 1 tr Rebentar la roba, l’embolcall.

2 pron El coixí s’ha esbotifarrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbotifarrar

GERUNDI: esbotifarrant

PARTICIPI: esbotifarrat, esbotifarrada, esbotifarrats, esbotifarrades

INDICATIU PRESENT: esbotifarro, esbotifarres, esbotifarra, esbotifarrem, esbotifarreu, esbotifarren

INDICATIU IMPERFET: esbotifarrava, esbotifarraves, esbotifarrava, esbotifarràvem, esbotifarràveu, esbotifarraven

INDICATIU PASSAT: esbotifarrí, esbotifarrares, esbotifarrà, esbotifarràrem, esbotifarràreu, esbotifarraren

INDICATIU FUTUR: esbotifarraré, esbotifarraràs, esbotifarrarà, esbotifarrarem, esbotifarrareu, esbotifarraran

INDICATIU CONDICIONAL: esbotifarraria, esbotifarraries, esbotifarraria, esbotifarraríem, esbotifarraríeu, esbotifarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbotifarri, esbotifarris, esbotifarri, esbotifarrem, esbotifarreu, esbotifarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbotifarrés, esbotifarressis, esbotifarrés, esbotifarréssim, esbotifarréssiu, esbotifarressin

IMPERATIU: esbotifarra, esbotifarri, esbotifarrem, esbotifarreu, esbotifarrin

->esbotzada

■esbotzada

[de esbotzar]

f Acció d’esbotzar o d’esbotzar-se.

->esbotzar

■esbotzar

Hom.: esbutzar

[der. de butza ‘panxa’ (v. esbutzar); 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer que alguna cosa s’obri o es rompi cedint a una pressió exterior. La torrentada ha esbotzat la resclosa.

2 pron Rebentar-se. La maleta s’ha esbotzat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbotzar

GERUNDI: esbotzant

PARTICIPI: esbotzat, esbotzada, esbotzats, esbotzades

INDICATIU PRESENT: esbotzo, esbotzes, esbotza, esbotzem, esbotzeu, esbotzen

INDICATIU IMPERFET: esbotzava, esbotzaves, esbotzava, esbotzàvem, esbotzàveu, esbotzaven

INDICATIU PASSAT: esbotzí, esbotzares, esbotzà, esbotzàrem, esbotzàreu, esbotzaren

INDICATIU FUTUR: esbotzaré, esbotzaràs, esbotzarà, esbotzarem, esbotzareu, esbotzaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbotzaria, esbotzaries, esbotzaria, esbotzaríem, esbotzaríeu, esbotzarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbotzi, esbotzis, esbotzi, esbotzem, esbotzeu, esbotzin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbotzés, esbotzessis, esbotzés, esbotzéssim, esbotzéssiu, esbotzessin

IMPERATIU: esbotza, esbotzi, esbotzem, esbotzeu, esbotzin

->esbragassat

■esbragassat -ada

[de braga]

adj Que porta les calces descordades. Sempre vas esbragassat.

->esbramec

■esbramec

[de esbramegar]

m Crit de l’ós.

->esbramegar

■esbramegar

[de bramar]

v intr Fer esbramecs l’ós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbramegar

GERUNDI: esbramegant

PARTICIPI: esbramegat, esbramegada, esbramegats, esbramegades

INDICATIU PRESENT: esbramego, esbramegues, esbramega, esbrameguem, esbramegueu, esbrameguen

INDICATIU IMPERFET: esbramegava, esbramegaves, esbramegava, esbramegàvem, esbramegàveu, esbramegaven

INDICATIU PASSAT: esbrameguí, esbramegares, esbramegà, esbramegàrem, esbramegàreu, esbramegaren

INDICATIU FUTUR: esbramegaré, esbramegaràs, esbramegarà, esbramegarem, esbramegareu, esbramegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbramegaria, esbramegaries, esbramegaria, esbramegaríem, esbramegaríeu, esbramegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbramegui, esbrameguis, esbramegui, esbrameguem, esbramegueu, esbrameguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbramegués, esbrameguessis, esbramegués, esbrameguéssim, esbrameguéssiu, esbrameguessin

IMPERATIU: esbramega, esbramegui, esbrameguem, esbramegueu, esbrameguin

->esbrancament

■esbrancament

[de esbrancar]

m 1 Acció d’esbrancar o d’esbrancar-se;

2 l’efecte.

->esbrancar

■esbrancar

[de branca]

v 1 1 tr Tallar, arrencar, esqueixar les branques d’un arbre.

2 pron Quina tramuntanada! Les pomeres de l’hort s’esbrancaren.

2 pron Bifurcar-se un camí, una escalinata, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbrancar

GERUNDI: esbrancant

PARTICIPI: esbrancat, esbrancada, esbrancats, esbrancades

INDICATIU PRESENT: esbranco, esbranques, esbranca, esbranquem, esbranqueu, esbranquen

INDICATIU IMPERFET: esbrancava, esbrancaves, esbrancava, esbrancàvem, esbrancàveu, esbrancaven

INDICATIU PASSAT: esbranquí, esbrancares, esbrancà, esbrancàrem, esbrancàreu, esbrancaren

INDICATIU FUTUR: esbrancaré, esbrancaràs, esbrancarà, esbrancarem, esbrancareu, esbrancaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbrancaria, esbrancaries, esbrancaria, esbrancaríem, esbrancaríeu, esbrancarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbranqui, esbranquis, esbranqui, esbranquem, esbranqueu, esbranquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbranqués, esbranquessis, esbranqués, esbranquéssim, esbranquéssiu, esbranquessin

IMPERATIU: esbranca, esbranqui, esbranquem, esbranqueu, esbranquin

->esbrancat

esbrancat -ada

[de esbrancar]

adj HERÀLD Dit d’un tros de tronc o de branca, amb les branques o brancons talment tallats que resten com uns nusos o merlets oblics simètricament situats a ambdós costats.

->esbraonament

■esbraonament

Part. sil.: es_bra_o_na_ment

[de esbraonar]

m Estat del qui està esbraonat.

->esbraonar

■esbraonar

Part. sil.: es_bra_o_nar

[de braó]

v 1 tr 1 Fer perdre el braó, el vigor.

2 Fatigar en alt grau.

2 pron No vull pas que t’esbraonis: ja ho faré jo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbraonar

GERUNDI: esbraonant

PARTICIPI: esbraonat, esbraonada, esbraonats, esbraonades

INDICATIU PRESENT: esbraono, esbraones, esbraona, esbraonem, esbraoneu, esbraonen

INDICATIU IMPERFET: esbraonava, esbraonaves, esbraonava, esbraonàvem, esbraonàveu, esbraonaven

INDICATIU PASSAT: esbraoní, esbraonares, esbraonà, esbraonàrem, esbraonàreu, esbraonaren

INDICATIU FUTUR: esbraonaré, esbraonaràs, esbraonarà, esbraonarem, esbraonareu, esbraonaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbraonaria, esbraonaries, esbraonaria, esbraonaríem, esbraonaríeu, esbraonarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbraoni, esbraonis, esbraoni, esbraonem, esbraoneu, esbraonin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbraonés, esbraonessis, esbraonés, esbraonéssim, esbraonéssiu, esbraonessin

IMPERATIU: esbraona, esbraoni, esbraonem, esbraoneu, esbraonin

->esbravador

esbravador

[de esbravar-se]

m CALÇ Eina d’acer corbada, acabada en tall i proveïda d’un mànec, emprada per a treure el perfil o fer recta la rebava de la sola.

->esbravament

■esbravament

[de esbravar-se; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció d’esbravar-se.

->esbravar

■esbravar

[de baf, per un procés semblant al de bravada; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Fer perdre (a un líquid) la seva fortalesa, la seva olor, etc. Sempre esbrava l’aigua amb gas perquè la troba massa picant.

2 pron Perdre un líquid la seva fortalesa, la seva olor, etc. Vas deixar la cervesa destapada i s’ha ben esbravat; ja la podem llençar.

2 fig 1 tr Alleujar l’ànim donant sortida (als sentiments que l’oprimien), satisfent a pler (un desig contingut). Esbravava el seu dolor plorant.

2 pron Només crida per esbravar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbravar

GERUNDI: esbravant

PARTICIPI: esbravat, esbravada, esbravats, esbravades

INDICATIU PRESENT: esbravo, esbraves, esbrava, esbravem, esbraveu, esbraven

INDICATIU IMPERFET: esbravava, esbravaves, esbravava, esbravàvem, esbravàveu, esbravaven

INDICATIU PASSAT: esbraví, esbravares, esbravà, esbravàrem, esbravàreu, esbravaren

INDICATIU FUTUR: esbravaré, esbravaràs, esbravarà, esbravarem, esbravareu, esbravaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbravaria, esbravaries, esbravaria, esbravaríem, esbravaríeu, esbravarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbravi, esbravis, esbravi, esbravem, esbraveu, esbravin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbravés, esbravessis, esbravés, esbravéssim, esbravéssiu, esbravessin

IMPERATIU: esbrava, esbravi, esbravem, esbraveu, esbravin

->esbravat

esbravat -ada

[de esbravar-se]

adj Dit del líquid que ha perdut la seva força, olor, etc.

->esbraveir

■esbraveir

Part. sil.: es_bra_ve_ir

[de brau; 1a FONT: 1878]

v 1 tr Fer perdre la bravesa.

2 pron esp Perdre la bravesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbraveir

GERUNDI: esbraveint

PARTICIPI: esbraveït, esbraveïda, esbraveïts, esbraveïdes

INDICATIU PRESENT: esbraveeixo, esbraveeixes, esbraveeix, esbraveïm, esbraveïu, esbraveeixen

INDICATIU IMPERFET: esbraveïa, esbraveïes, esbraveïa, esbraveíem, esbraveíeu, esbraveïen

INDICATIU PASSAT: esbraveí, esbraveïres, esbraveí, esbraveírem, esbraveíreu, esbraveïren

INDICATIU FUTUR: esbraveiré, esbraveiràs, esbraveirà, esbraveirem, esbraveireu, esbraveiran

INDICATIU CONDICIONAL: esbraveiria, esbraveiries, esbraveiria, esbraveiríem, esbraveiríeu, esbraveirien

SUBJUNTIU PRESENT: esbraveeixi, esbraveeixis, esbraveeixi, esbraveïm, esbraveïu, esbraveeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbraveís, esbraveïssis, esbraveís, esbraveíssim, esbraveíssiu, esbraveïssin

IMPERATIU: esbraveeix, esbraveeixi, esbraveïm, esbraveïu, esbraveeixin

->esbrellar

■esbrellar

v tr i pron dial Esberlar. El meló s’ha esbrellat en caure a terra.

->esbrinadís

■esbrinadís -issa

[de esbrinar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Que és de bon esbrinar.

->esbrinador

■esbrinador -a

[de esbrinar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que esbrina.

->esbrinament

■esbrinament

[de esbrinar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció d’esbrinar.

->esbrinar

■esbrinar

[de bri; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 AGR Separar els brins d’una planta.

2 fig Pervenir a conèixer la veritat d’una cosa cercant-la fins a descobrir-la. Difícilment podran esbrinar qui ho ha fet: els indicis són molt vagues.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbrinar

GERUNDI: esbrinant

PARTICIPI: esbrinat, esbrinada, esbrinats, esbrinades

INDICATIU PRESENT: esbrino, esbrines, esbrina, esbrinem, esbrineu, esbrinen

INDICATIU IMPERFET: esbrinava, esbrinaves, esbrinava, esbrinàvem, esbrinàveu, esbrinaven

INDICATIU PASSAT: esbriní, esbrinares, esbrinà, esbrinàrem, esbrinàreu, esbrinaren

INDICATIU FUTUR: esbrinaré, esbrinaràs, esbrinarà, esbrinarem, esbrinareu, esbrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbrinaria, esbrinaries, esbrinaria, esbrinaríem, esbrinaríeu, esbrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbrini, esbrinis, esbrini, esbrinem, esbrineu, esbrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbrinés, esbrinessis, esbrinés, esbrinéssim, esbrinéssiu, esbrinessin

IMPERATIU: esbrina, esbrini, esbrinem, esbrineu, esbrinin

->esbrocalar

■esbrocalar

[de brocal; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Treure el brocal d’un atuell, una beina, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbrocalar

GERUNDI: esbrocalant

PARTICIPI: esbrocalat, esbrocalada, esbrocalats, esbrocalades

INDICATIU PRESENT: esbrocalo, esbrocales, esbrocala, esbrocalem, esbrocaleu, esbrocalen

INDICATIU IMPERFET: esbrocalava, esbrocalaves, esbrocalava, esbrocalàvem, esbrocalàveu, esbrocalaven

INDICATIU PASSAT: esbrocalí, esbrocalares, esbrocalà, esbrocalàrem, esbrocalàreu, esbrocalaren

INDICATIU FUTUR: esbrocalaré, esbrocalaràs, esbrocalarà, esbrocalarem, esbrocalareu, esbrocalaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbrocalaria, esbrocalaries, esbrocalaria, esbrocalaríem, esbrocalaríeu, esbrocalarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbrocali, esbrocalis, esbrocali, esbrocalem, esbrocaleu, esbrocalin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbrocalés, esbrocalessis, esbrocalés, esbrocaléssim, esbrocaléssiu, esbrocalessin

IMPERATIU: esbrocala, esbrocali, esbrocalem, esbrocaleu, esbrocalin

->esbrocar

■esbrocar

[de broc; 1a FONT: 1410]

v tr Trencar el broc d’un atuell, d’un llum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbrocar

GERUNDI: esbrocant

PARTICIPI: esbrocat, esbrocada, esbrocats, esbrocades

INDICATIU PRESENT: esbroco, esbroques, esbroca, esbroquem, esbroqueu, esbroquen

INDICATIU IMPERFET: esbrocava, esbrocaves, esbrocava, esbrocàvem, esbrocàveu, esbrocaven

INDICATIU PASSAT: esbroquí, esbrocares, esbrocà, esbrocàrem, esbrocàreu, esbrocaren

INDICATIU FUTUR: esbrocaré, esbrocaràs, esbrocarà, esbrocarem, esbrocareu, esbrocaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbrocaria, esbrocaries, esbrocaria, esbrocaríem, esbrocaríeu, esbrocarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbroqui, esbroquis, esbroqui, esbroquem, esbroqueu, esbroquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbroqués, esbroquessis, esbroqués, esbroquéssim, esbroquéssiu, esbroquessin

IMPERATIU: esbroca, esbroqui, esbroquem, esbroqueu, esbroquin

->esbrollar

■esbrollar

[de brolla; 1a FONT: 1373]

v tr Tallar, treure, la brolla d’un terreny.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbrollar

GERUNDI: esbrollant

PARTICIPI: esbrollat, esbrollada, esbrollats, esbrollades

INDICATIU PRESENT: esbrollo, esbrolles, esbrolla, esbrollem, esbrolleu, esbrollen

INDICATIU IMPERFET: esbrollava, esbrollaves, esbrollava, esbrollàvem, esbrollàveu, esbrollaven

INDICATIU PASSAT: esbrollí, esbrollares, esbrollà, esbrollàrem, esbrollàreu, esbrollaren

INDICATIU FUTUR: esbrollaré, esbrollaràs, esbrollarà, esbrollarem, esbrollareu, esbrollaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbrollaria, esbrollaries, esbrollaria, esbrollaríem, esbrollaríeu, esbrollarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbrolli, esbrollis, esbrolli, esbrollem, esbrolleu, esbrollin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbrollés, esbrollessis, esbrollés, esbrolléssim, esbrolléssiu, esbrollessin

IMPERATIU: esbrolla, esbrolli, esbrollem, esbrolleu, esbrollin

->esbromadora

■esbromadora

[de broma²; 1a FONT: 1329]

f dial Escumadora.

->esbromar

■esbromar

[de broma²]

v tr dial Escumar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbromar

GERUNDI: esbromant

PARTICIPI: esbromat, esbromada, esbromats, esbromades

INDICATIU PRESENT: esbromo, esbromes, esbroma, esbromem, esbromeu, esbromen

INDICATIU IMPERFET: esbromava, esbromaves, esbromava, esbromàvem, esbromàveu, esbromaven

INDICATIU PASSAT: esbromí, esbromares, esbromà, esbromàrem, esbromàreu, esbromaren

INDICATIU FUTUR: esbromaré, esbromaràs, esbromarà, esbromarem, esbromareu, esbromaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbromaria, esbromaries, esbromaria, esbromaríem, esbromaríeu, esbromarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbromi, esbromis, esbromi, esbromem, esbromeu, esbromin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbromés, esbromessis, esbromés, esbroméssim, esbroméssiu, esbromessin

IMPERATIU: esbroma, esbromi, esbromem, esbromeu, esbromin

->esbromar-se

■esbromar-se

[de broma¹; 1a FONT: s. XV]

v pron Fer-se malbé certs llegums per defecte de les bromes o boires. Aquest any sembla que s’han esbromat tots els cigrons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbromar

GERUNDI: esbromant

PARTICIPI: esbromat, esbromada, esbromats, esbromades

INDICATIU PRESENT: esbromo, esbromes, esbroma, esbromem, esbromeu, esbromen

INDICATIU IMPERFET: esbromava, esbromaves, esbromava, esbromàvem, esbromàveu, esbromaven

INDICATIU PASSAT: esbromí, esbromares, esbromà, esbromàrem, esbromàreu, esbromaren

INDICATIU FUTUR: esbromaré, esbromaràs, esbromarà, esbromarem, esbromareu, esbromaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbromaria, esbromaries, esbromaria, esbromaríem, esbromaríeu, esbromarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbromi, esbromis, esbromi, esbromem, esbromeu, esbromin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbromés, esbromessis, esbromés, esbroméssim, esbroméssiu, esbromessin

IMPERATIU: esbroma, esbromi, esbromem, esbromeu, esbromin

->esbronc

■esbronc

[de esbroncar]

m 1 1 Acció d’esbroncar. Li vaig clavar un esbronc.

2 Paraules amb què s’esbronca.

2 esp FOLK Costum propi de carnestoltes, que consistia a fer les disfresses retret de les faltes, defectes, secrets més íntims, etc., als coneguts que trobaven per atzar, aprofitant l’anonimat que donava la màscara.

->esbroncada

■esbroncada

[de esbroncar]

f Esbronc.

->esbroncar

■esbroncar

[del cast. bronca ‘baralla’, o potser de l’ant. bronc ‘soca’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 1 Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat.

2 Renyar algú a crits.

2 obs FOLK Dir esbroncs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbroncar

GERUNDI: esbroncant

PARTICIPI: esbroncat, esbroncada, esbroncats, esbroncades

INDICATIU PRESENT: esbronco, esbronques, esbronca, esbronquem, esbronqueu, esbronquen

INDICATIU IMPERFET: esbroncava, esbroncaves, esbroncava, esbroncàvem, esbroncàveu, esbroncaven

INDICATIU PASSAT: esbronquí, esbroncares, esbroncà, esbroncàrem, esbroncàreu, esbroncaren

INDICATIU FUTUR: esbroncaré, esbroncaràs, esbroncarà, esbroncarem, esbroncareu, esbroncaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbroncaria, esbroncaries, esbroncaria, esbroncaríem, esbroncaríeu, esbroncarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbronqui, esbronquis, esbronqui, esbronquem, esbronqueu, esbronquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbronqués, esbronquessis, esbronqués, esbronquéssim, esbronquéssiu, esbronquessin

IMPERATIU: esbronca, esbronqui, esbronquem, esbronqueu, esbronquin

->esbroquellar

■esbroquellar

[de broc]

v tr Esbrocar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbroquellar

GERUNDI: esbroquellant

PARTICIPI: esbroquellat, esbroquellada, esbroquellats, esbroquellades

INDICATIU PRESENT: esbroquello, esbroquelles, esbroquella, esbroquellem, esbroquelleu, esbroquellen

INDICATIU IMPERFET: esbroquellava, esbroquellaves, esbroquellava, esbroquellàvem, esbroquellàveu, esbroquellaven

INDICATIU PASSAT: esbroquellí, esbroquellares, esbroquellà, esbroquellàrem, esbroquellàreu, esbroquellaren

INDICATIU FUTUR: esbroquellaré, esbroquellaràs, esbroquellarà, esbroquellarem, esbroquellareu, esbroquellaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbroquellaria, esbroquellaries, esbroquellaria, esbroquellaríem, esbroquellaríeu, esbroquellarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbroquelli, esbroquellis, esbroquelli, esbroquellem, esbroquelleu, esbroquellin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbroquellés, esbroquellessis, esbroquellés, esbroquelléssim, esbroquelléssiu, esbroquellessin

IMPERATIU: esbroquella, esbroquelli, esbroquellem, esbroquelleu, esbroquellin

->esbrossar

■esbrossar

[de brossa²; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr Treure, arrencar, la brossa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbrossar

GERUNDI: esbrossant

PARTICIPI: esbrossat, esbrossada, esbrossats, esbrossades

INDICATIU PRESENT: esbrosso, esbrosses, esbrossa, esbrossem, esbrosseu, esbrossen

INDICATIU IMPERFET: esbrossava, esbrossaves, esbrossava, esbrossàvem, esbrossàveu, esbrossaven

INDICATIU PASSAT: esbrossí, esbrossares, esbrossà, esbrossàrem, esbrossàreu, esbrossaren

INDICATIU FUTUR: esbrossaré, esbrossaràs, esbrossarà, esbrossarem, esbrossareu, esbrossaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbrossaria, esbrossaries, esbrossaria, esbrossaríem, esbrossaríeu, esbrossarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbrossi, esbrossis, esbrossi, esbrossem, esbrosseu, esbrossin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbrossés, esbrossessis, esbrossés, esbrosséssim, esbrosséssiu, esbrossessin

IMPERATIU: esbrossa, esbrossi, esbrossem, esbrosseu, esbrossin

->esbrostar

■esbrostar

[de brosta; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Treure, tallar, la brosta. La tempesta esbrosta el bosc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbrostar

GERUNDI: esbrostant

PARTICIPI: esbrostat, esbrostada, esbrostats, esbrostades

INDICATIU PRESENT: esbrosto, esbrostes, esbrosta, esbrostem, esbrosteu, esbrosten

INDICATIU IMPERFET: esbrostava, esbrostaves, esbrostava, esbrostàvem, esbrostàveu, esbrostaven

INDICATIU PASSAT: esbrostí, esbrostares, esbrostà, esbrostàrem, esbrostàreu, esbrostaren

INDICATIU FUTUR: esbrostaré, esbrostaràs, esbrostarà, esbrostarem, esbrostareu, esbrostaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbrostaria, esbrostaries, esbrostaria, esbrostaríem, esbrostaríeu, esbrostarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbrosti, esbrostis, esbrosti, esbrostem, esbrosteu, esbrostin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbrostés, esbrostessis, esbrostés, esbrostéssim, esbrostéssiu, esbrostessin

IMPERATIU: esbrosta, esbrosti, esbrostem, esbrosteu, esbrostin

->esbrostimar

■esbrostimar

[de brostim]

v tr AGR Treure el brostim d’una vinya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbrostimar

GERUNDI: esbrostimant

PARTICIPI: esbrostimat, esbrostimada, esbrostimats, esbrostimades

INDICATIU PRESENT: esbrostimo, esbrostimes, esbrostima, esbrostimem, esbrostimeu, esbrostimen

INDICATIU IMPERFET: esbrostimava, esbrostimaves, esbrostimava, esbrostimàvem, esbrostimàveu, esbrostimaven

INDICATIU PASSAT: esbrostimí, esbrostimares, esbrostimà, esbrostimàrem, esbrostimàreu, esbrostimaren

INDICATIU FUTUR: esbrostimaré, esbrostimaràs, esbrostimarà, esbrostimarem, esbrostimareu, esbrostimaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbrostimaria, esbrostimaries, esbrostimaria, esbrostimaríem, esbrostimaríeu, esbrostimarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbrostimi, esbrostimis, esbrostimi, esbrostimem, esbrostimeu, esbrostimin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbrostimés, esbrostimessis, esbrostimés, esbrostiméssim, esbrostiméssiu, esbrostimessin

IMPERATIU: esbrostima, esbrostimi, esbrostimem, esbrostimeu, esbrostimin

->esbrotar

■esbrotar

[de brot; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Despullar dels seus brots una planta. Les cabres esbroten les plantes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbrotar

GERUNDI: esbrotant

PARTICIPI: esbrotat, esbrotada, esbrotats, esbrotades

INDICATIU PRESENT: esbroto, esbrotes, esbrota, esbrotem, esbroteu, esbroten

INDICATIU IMPERFET: esbrotava, esbrotaves, esbrotava, esbrotàvem, esbrotàveu, esbrotaven

INDICATIU PASSAT: esbrotí, esbrotares, esbrotà, esbrotàrem, esbrotàreu, esbrotaren

INDICATIU FUTUR: esbrotaré, esbrotaràs, esbrotarà, esbrotarem, esbrotareu, esbrotaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbrotaria, esbrotaries, esbrotaria, esbrotaríem, esbrotaríeu, esbrotarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbroti, esbrotis, esbroti, esbrotem, esbroteu, esbrotin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbrotés, esbrotessis, esbrotés, esbrotéssim, esbrotéssiu, esbrotessin

IMPERATIU: esbrota, esbroti, esbrotem, esbroteu, esbrotin

->esbrotonar

■esbrotonar

[de brotó; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

v tr 1 Despullar dels seus brotons una planta, esbrotar.

2 esp Menjar, el bestiar, els brots de les plantes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbrotonar

GERUNDI: esbrotonant

PARTICIPI: esbrotonat, esbrotonada, esbrotonats, esbrotonades

INDICATIU PRESENT: esbrotono, esbrotones, esbrotona, esbrotonem, esbrotoneu, esbrotonen

INDICATIU IMPERFET: esbrotonava, esbrotonaves, esbrotonava, esbrotonàvem, esbrotonàveu, esbrotonaven

INDICATIU PASSAT: esbrotoní, esbrotonares, esbrotonà, esbrotonàrem, esbrotonàreu, esbrotonaren

INDICATIU FUTUR: esbrotonaré, esbrotonaràs, esbrotonarà, esbrotonarem, esbrotonareu, esbrotonaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbrotonaria, esbrotonaries, esbrotonaria, esbrotonaríem, esbrotonaríeu, esbrotonarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbrotoni, esbrotonis, esbrotoni, esbrotonem, esbrotoneu, esbrotonin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbrotonés, esbrotonessis, esbrotonés, esbrotonéssim, esbrotonéssiu, esbrotonessin

IMPERATIU: esbrotona, esbrotoni, esbrotonem, esbrotoneu, esbrotonin

->esbucar

■esbucar

Hom.: esbocar

[de buc; 1a FONT: 1840]

v tr Demolir, enderrocar. Volen esbucar l’ermita per fer-hi un hotel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbucar

GERUNDI: esbucant

PARTICIPI: esbucat, esbucada, esbucats, esbucades

INDICATIU PRESENT: esbuco, esbuques, esbuca, esbuquem, esbuqueu, esbuquen

INDICATIU IMPERFET: esbucava, esbucaves, esbucava, esbucàvem, esbucàveu, esbucaven

INDICATIU PASSAT: esbuquí, esbucares, esbucà, esbucàrem, esbucàreu, esbucaren

INDICATIU FUTUR: esbucaré, esbucaràs, esbucarà, esbucarem, esbucareu, esbucaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbucaria, esbucaries, esbucaria, esbucaríem, esbucaríeu, esbucarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbuqui, esbuquis, esbuqui, esbuquem, esbuqueu, esbuquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbuqués, esbuquessis, esbuqués, esbuquéssim, esbuquéssiu, esbuquessin

IMPERATIU: esbuca, esbuqui, esbuquem, esbuqueu, esbuquin

->esbudellar

■esbudellar

[de budell; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]

v tr 1 Llevar els budells a un animal. Tu aguanta el conill, i jo l’esbudellaré.

2 Fer sortir els budells a la part de fora. Quan el toro ha esbudellat el cavall, gairebé tots els turistes se n’han anat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbudellar

GERUNDI: esbudellant

PARTICIPI: esbudellat, esbudellada, esbudellats, esbudellades

INDICATIU PRESENT: esbudello, esbudelles, esbudella, esbudellem, esbudelleu, esbudellen

INDICATIU IMPERFET: esbudellava, esbudellaves, esbudellava, esbudellàvem, esbudellàveu, esbudellaven

INDICATIU PASSAT: esbudellí, esbudellares, esbudellà, esbudellàrem, esbudellàreu, esbudellaren

INDICATIU FUTUR: esbudellaré, esbudellaràs, esbudellarà, esbudellarem, esbudellareu, esbudellaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbudellaria, esbudellaries, esbudellaria, esbudellaríem, esbudellaríeu, esbudellarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbudelli, esbudellis, esbudelli, esbudellem, esbudelleu, esbudellin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbudellés, esbudellessis, esbudellés, esbudelléssim, esbudelléssiu, esbudellessin

IMPERATIU: esbudella, esbudelli, esbudellem, esbudelleu, esbudellin

->esbufec

■esbufec

[de esbufegar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Cadascuna de la sèrie d’alenades curtes del qui esbufega.

->esbufegar

■esbufegar

[de bufar; 1a FONT: s. XX, Oller]

v intr Respirar molt de pressa, espasmòdicament, per efecte de la fatiga, d’una excitació. El pobre asmàtic no pogué acabar de pujar l’escala: com esbufegava!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbufegar

GERUNDI: esbufegant

PARTICIPI: esbufegat, esbufegada, esbufegats, esbufegades

INDICATIU PRESENT: esbufego, esbufegues, esbufega, esbufeguem, esbufegueu, esbufeguen

INDICATIU IMPERFET: esbufegava, esbufegaves, esbufegava, esbufegàvem, esbufegàveu, esbufegaven

INDICATIU PASSAT: esbufeguí, esbufegares, esbufegà, esbufegàrem, esbufegàreu, esbufegaren

INDICATIU FUTUR: esbufegaré, esbufegaràs, esbufegarà, esbufegarem, esbufegareu, esbufegaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbufegaria, esbufegaries, esbufegaria, esbufegaríem, esbufegaríeu, esbufegarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbufegui, esbufeguis, esbufegui, esbufeguem, esbufegueu, esbufeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbufegués, esbufeguessis, esbufegués, esbufeguéssim, esbufeguéssiu, esbufeguessin

IMPERATIU: esbufega, esbufegui, esbufeguem, esbufegueu, esbufeguin

->esbull

■esbull

[de esbullar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Acció d’esbullar o d’esbullar-se;

2 l’efecte.

->esbulladís

■esbulladís -issa

[de esbullar]

adj Fàcil d’esbullar. Té uns cabells flonjos, esbulladissos.

->esbullar

■esbullar

[v. embullar; 1a FONT: c. 1500]

v 1 1 tr Destriar, escampar, especialment els cabells, o un doll.

2 pron Els cabells se t’han ben esbullat: hauràs de tornar a pentinar-te.

2 tr Enredar, barrejar (les peces ordenades d’un joc).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbullar

GERUNDI: esbullant

PARTICIPI: esbullat, esbullada, esbullats, esbullades

INDICATIU PRESENT: esbullo, esbulles, esbulla, esbullem, esbulleu, esbullen

INDICATIU IMPERFET: esbullava, esbullaves, esbullava, esbullàvem, esbullàveu, esbullaven

INDICATIU PASSAT: esbullí, esbullares, esbullà, esbullàrem, esbullàreu, esbullaren

INDICATIU FUTUR: esbullaré, esbullaràs, esbullarà, esbullarem, esbullareu, esbullaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbullaria, esbullaries, esbullaria, esbullaríem, esbullaríeu, esbullarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbulli, esbullis, esbulli, esbullem, esbulleu, esbullin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbullés, esbullessis, esbullés, esbulléssim, esbulléssiu, esbullessin

IMPERATIU: esbulla, esbulli, esbullem, esbulleu, esbullin

->esburbat

■esburbat -ada

[d’origen incert; 1a FONT: 1815]

adj Eixelebrat.

->esbutxacar

■esbutxacar

[de butxaca]

v tr Dilapidar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esbutxacar

GERUNDI: esbutxacant

PARTICIPI: esbutxacat, esbutxacada, esbutxacats, esbutxacades

INDICATIU PRESENT: esbutxaco, esbutxaques, esbutxaca, esbutxaquem, esbutxaqueu, esbutxaquen

INDICATIU IMPERFET: esbutxacava, esbutxacaves, esbutxacava, esbutxacàvem, esbutxacàveu, esbutxacaven

INDICATIU PASSAT: esbutxaquí, esbutxacares, esbutxacà, esbutxacàrem, esbutxacàreu, esbutxacaren

INDICATIU FUTUR: esbutxacaré, esbutxacaràs, esbutxacarà, esbutxacarem, esbutxacareu, esbutxacaran

INDICATIU CONDICIONAL: esbutxacaria, esbutxacaries, esbutxacaria, esbutxacaríem, esbutxacaríeu, esbutxacarien

SUBJUNTIU PRESENT: esbutxaqui, esbutxaquis, esbutxaqui, esbutxaquem, esbutxaqueu, esbutxaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: esbutxaqués, esbutxaquessis, esbutxaqués, esbutxaquéssim, esbutxaquéssiu, esbutxaquessin

IMPERATIU: esbutxaca, esbutxaqui, esbutxaquem, esbutxaqueu, esbutxaquin

->esbutzar

■esbutzar

Hom.: esbotzar

[de butza]

v dial 1 tr Treure la butza (d’un animal).

2 1 tr Esbotzar.

2 esbutzar-se de riure fig Riure molt; trencar-se de riure.

->esc

esc

[de escar²; 1a FONT: 1373]

m Esquer.

->-esc

-esc -esca

Sufix, del llatí -iscus, -isca, que significa: [usat alguna vegada desp] 1 ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: cavalleresc.

2 ‘que té les qualitats pròpies de’. Ex.: dantesc, caricaturesc.

->esca

■esca

[del ll. ēsca ‘aliment’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Matèria molt seca disposada perquè s’encengui fàcilment amb una espurna, i que hom prepara amb la polpa del bolet d’esca (Fomes fomentarius).

2 fig Incentiu, causa o ocasió, especialment de malifetes, burles, accions dolentes, etc. Aquest noi és una esca de renou.

3 ésser l’esca del pecat (algú) Ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions, etc.

2 Esquer.

->escabellament

■escabellament

[de escabellar]

m 1 Acció d’escabellar o d’escabellar-se;

2 l’efecte.

->escabellar

■escabellar

Hom.: escavallar

[de cabell; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Descompondre, desordenar els cabells (d’algú).

2 pron Si t’escabelles et tornaré a pentinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escabellar

GERUNDI: escabellant

PARTICIPI: escabellat, escabellada, escabellats, escabellades

INDICATIU PRESENT: escabello, escabelles, escabella, escabellem, escabelleu, escabellen

INDICATIU IMPERFET: escabellava, escabellaves, escabellava, escabellàvem, escabellàveu, escabellaven

INDICATIU PASSAT: escabellí, escabellares, escabellà, escabellàrem, escabellàreu, escabellaren

INDICATIU FUTUR: escabellaré, escabellaràs, escabellarà, escabellarem, escabellareu, escabellaran

INDICATIU CONDICIONAL: escabellaria, escabellaries, escabellaria, escabellaríem, escabellaríeu, escabellarien

SUBJUNTIU PRESENT: escabelli, escabellis, escabelli, escabellem, escabelleu, escabellin

SUBJUNTIU IMPERFET: escabellés, escabellessis, escabellés, escabelléssim, escabelléssiu, escabellessin

IMPERATIU: escabella, escabelli, escabellem, escabelleu, escabellin

->escabellat

■escabellat -ada

[de escabellar; 1a FONT: s. XV]

1 adj Despentinat.

2 adj fig Que no té orientació lògica, mancat de seny. Un projecte escabellat.

3 m Núvol de forma esfilagarsada.

4 m AGR Garba que fa vint i que hom col·loca cobrint les altres al cim de la garbera, escampada o escabellada.

->escabellonar

■escabellonar

[de cabell; 1a FONT: s. XIV]

v tr i pron ant i dial Escabellar.

->escabeta

escabeta

[d’origen incert]

f OFIC Eina emprada pels terrissers per a allisar l’exterior de les peces treballades a la roda.

->escabetx

■escabetx

[de l’àr. vg. *iskebêǧ, en lloc de l’àr. ant. sikbâǧ ‘guisat de carn amb vinagre i altres condiments’; 1a FONT: s. XIV]

m ALIM Salsa composta principalment per vi o vinagre, oli i fulles de llorer. Sardines en escabetx.

->escabetxada

■escabetxada

[de escabetxar]

f 1 Acció d’escabetxar;

2 l’efecte. Fer una escabetxada.

->escabetxar

■escabetxar

[de escabetx; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 ALIM Guisar o adobar amb escabetx.

2 pop Matar.

3 pop Suspendre un estudiant que s’examina. Enguany també l’han escabetxat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escabetxar

GERUNDI: escabetxant

PARTICIPI: escabetxat, escabetxada, escabetxats, escabetxades

INDICATIU PRESENT: escabetxo, escabetxes, escabetxa, escabetxem, escabetxeu, escabetxen

INDICATIU IMPERFET: escabetxava, escabetxaves, escabetxava, escabetxàvem, escabetxàveu, escabetxaven

INDICATIU PASSAT: escabetxí, escabetxares, escabetxà, escabetxàrem, escabetxàreu, escabetxaren

INDICATIU FUTUR: escabetxaré, escabetxaràs, escabetxarà, escabetxarem, escabetxareu, escabetxaran

INDICATIU CONDICIONAL: escabetxaria, escabetxaries, escabetxaria, escabetxaríem, escabetxaríeu, escabetxarien

SUBJUNTIU PRESENT: escabetxi, escabetxis, escabetxi, escabetxem, escabetxeu, escabetxin

SUBJUNTIU IMPERFET: escabetxés, escabetxessis, escabetxés, escabetxéssim, escabetxéssiu, escabetxessin

IMPERATIU: escabetxa, escabetxi, escabetxem, escabetxeu, escabetxin

->escabí

escabí -ina

m i f DR Membre llec d’un jurat mixt.

->escabicida

escabicida

[del ll. scabies ‘sarna’ i -cida]

adj i m MED Dit de l’agent que destrueix l’àcar de la sarna.

->escabiós

■escabiós -osa

Part. sil.: es_ca_bi_ós

[del ll. scabiōsus, -a, -um ‘aspre, rugós’, der. de scabies ‘sarna, ronya’, i aquest, de scabĕre ‘gratar’]

adj Relatiu o pertanyent a la ronya, ronyós. Erupcions escabioses.

->escabiosa

■escabiosa

Part. sil.: es_ca_bi_o_sa

[de escabiós; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f BOT Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes de la família de les dipsacàcies (Scabiosa sp), de fulles enteres o dividides i de flors purpúries, blavoses o blanques, agrupades en capítols.

->escabotar

■escabotar

[de cabota]

v 1 tr Llevar a una cosa la cabota, un cap, una part.

2 pron De tant picar, el clau s’ha escabotat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escabotar

GERUNDI: escabotant

PARTICIPI: escabotat, escabotada, escabotats, escabotades

INDICATIU PRESENT: escaboto, escabotes, escabota, escabotem, escaboteu, escaboten

INDICATIU IMPERFET: escabotava, escabotaves, escabotava, escabotàvem, escabotàveu, escabotaven

INDICATIU PASSAT: escabotí, escabotares, escabotà, escabotàrem, escabotàreu, escabotaren

INDICATIU FUTUR: escabotaré, escabotaràs, escabotarà, escabotarem, escabotareu, escabotaran

INDICATIU CONDICIONAL: escabotaria, escabotaries, escabotaria, escabotaríem, escabotaríeu, escabotarien

SUBJUNTIU PRESENT: escaboti, escabotis, escaboti, escabotem, escaboteu, escabotin

SUBJUNTIU IMPERFET: escabotés, escabotessis, escabotés, escabotéssim, escabotéssiu, escabotessin

IMPERATIU: escabota, escaboti, escabotem, escaboteu, escabotin

->escabotell

■escabotell

[v. escamot]

m dial Escamot.

->escabre

■escabre -a

[del ll. scaber, -bra, -brum ‘rude, raspós’, i aquest, der. de scabĕre ‘gratar’]

adj BOT Molt raspós.

->escabridar-se

■escabridar-se

[de cabrit]

v pron Afollar-se, avortar la cabra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escabridar

GERUNDI: escabridant

PARTICIPI: escabridat, escabridada, escabridats, escabridades

INDICATIU PRESENT: escabrido, escabrides, escabrida, escabridem, escabrideu, escabriden

INDICATIU IMPERFET: escabridava, escabridaves, escabridava, escabridàvem, escabridàveu, escabridaven

INDICATIU PASSAT: escabridí, escabridares, escabridà, escabridàrem, escabridàreu, escabridaren

INDICATIU FUTUR: escabridaré, escabridaràs, escabridarà, escabridarem, escabridareu, escabridaran

INDICATIU CONDICIONAL: escabridaria, escabridaries, escabridaria, escabridaríem, escabridaríeu, escabridarien

SUBJUNTIU PRESENT: escabridi, escabridis, escabridi, escabridem, escabrideu, escabridin

SUBJUNTIU IMPERFET: escabridés, escabridessis, escabridés, escabridéssim, escabridéssiu, escabridessin

IMPERATIU: escabrida, escabridi, escabridem, escabrideu, escabridin

->escabrós

■escabrós -osa

[del ll. td. scabrosus, -a, -um ‘aspre, desigual’, der. de scaber, -bra, -brum ‘rude, raspós’; 1a FONT: 1780]

adj 1 Dit del terreny, del camí, etc., per on hom passa difícilment a causa de les aspreses, desigualtats, que presenta.

2 fig 1 Ple d’entrebancs, de risc. És un afer molt escabrós: en sortiràs malparat.

2 Arriscat des del punt de vista de la decència. Si continueu explicant anècdotes escabroses, em taparé les orelles.

->escabrosament

■escabrosament

[de escabrós]

adv Amb escabrositat.

->escabrositat

■escabrositat

[de escabrós; 1a FONT: s. XV]

f Qualitat d’escabrós.

->escabussada

escabussada

f dial Cabussada.

->escabussament

escabussament

m dial Cabussament.

->escabussar-se

escabussar-se

[variant de cabussar]

v pron dial Cabussar-se.

->escabussó

escabussó

m dial Cabussó.

->escac

■escac

[segurament del b. ll. scaccus, alteració de l’àr. persa šāh ‘rei’, a través d’un *sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus ‘botí’, del frànc. *sk’ak; 1a FONT: 1045]

m 1 Figura quadrada.

2 Casella o quadre d’un tauler d’escacs, de dames, etc., d’un escut o peça escacats, etc.

3 JOCS 1 pl Joc de taula que disputen dos contrincants amb trenta-dues peces movibles o escacs sobre un escaquer.

2 pl Les peces del joc d’escacs.

3 donar (o fer) escac (al rei, a la reina, etc.) Posar un dels jugadors d’escacs una peça en una casella des d’on pot matar el rei, la reina, etc., de l’adversari en una sola jugada.

4 escac! (o escac al rei!) Expressió amb què un jugador d’escacs ha d’advertir obligatòriament a l’altre que el rei d’aquest està en escac.

5 escac i mat Mat.

6 escac i mat! Expressió emprada en el joc d’escacs per a indicar que el rei que està en escac no el pot eludir, i per tant la partida és acabada.

7 estar (el rei) en escac Estar amenaçat el rei, en el joc d’escacs, d’ésser matat per una peça contrària en una sola jugada.

->escacat

■escacat -ada

[de escac; 1a FONT: 1373]

adj 1 Dividit en cases quadrades com un tauler d’escacs. Unes tovalles escacades.

2 HERÀLD 1 Dit de l’escut amb el camper dividit en cinc traços verticals i cinc d’horitzontals, formant trenta-sis quadres, d’un metall i un color alternats.

2 Dit de les peces i figures de l’escut dividides en escacs.

->escada

■escada

[de escar²]

f Operació d’escar.

->escadús

■escadús

[variant de escadors, base de escadusser]

[pl -ussos] m 1 Conjunt de coses escadusseres.

2 Escaig.

->escadusser

■escadusser -a

[probable encreuament de escarser amb escadors ‘fracció sobrant’, alteració arabitzant de escadars, variant de cadars ‘seda de baixa qualitat’, d’on ‘de rebuig’; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj 1 Que sobra, que resta solt, que no fa joc, respecte a un conjunt de coses que es compten, venen, disposen, etc., per dotzenes, grosses, etc., per paquets, manats, etc., per sèries, col·leccions, jocs, etc. Hi ha tres dotzenes d’ous i un d’escadusser.

2 p ext Era una botiga de mala mort: només de tant en tant hi compareixia algun client escadusser.

->escaf-

escaf-

Forma prefixada del mot grec skáphē, que significa ‘barca’. Ex.: escafandre, escafoide.

->escafandre

■escafandre

[de escaf- i -andre, segurament pres del fr. scaphandre; 1a FONT: c. 1900]

m 1 MAR 1 Vestit i conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit amb una certa autonomia.

2 escafandre autònom Escafandre proveït d’un sistema independent de subministrament d’aire o de mescla de gasos compost per una botella i un regulador, que permet una plena autonomia.

2 escafandre espacial ASTRON Equip emprat pels astronautes en llurs sortides a l’exterior dels vehicles espacials.

->escafandrer

■escafandrer -a

[de escafandre; 1a FONT: 1887]

m i f MAR Bus proveït d’escafandre.

->escafandrisme

■escafandrisme

[de escafandre]

m MAR i ESPORT Pràctica del submarinisme amb escafandre.

->escafandrista

■escafandrista

[de escafandre]

m i f MAR i ESPORT Persona que practica l’escafandrisme.

->escafarlata

■escafarlata

[del fr. scaferlati, oc. escafarlàti, d’origen incert; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Tabac tallat en fils per a la pipa i les cigarretes.

->escafinyar

escafinyar

[format analògicament sobre l’adj. escafit amb encreuament amb mots com escopinya o escopinyada]

v tr dial Escatimar. No escafinyes el menjar.

->escafinyat

escafinyat -ada

adj dial 1 Esquifit.

2 Dit de la roba que curteja. Porta una faldeta molt escafinyada.

->escafinyejar

■escafinyejar

[de l’ant. i dial. escafir, variant de esquifir]

v intr 1 Ésser molt triat en el menjar.

2 p ext Mostrar-se, algú, escrupolós o desagradat de les coses que li ofereixen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escafinyejar

GERUNDI: escafinyejant

PARTICIPI: escafinyejat, escafinyejada, escafinyejats, escafinyejades

INDICATIU PRESENT: escafinyejo, escafinyeges, escafinyeja, escafinyegem, escafinyegeu, escafinyegen

INDICATIU IMPERFET: escafinyejava, escafinyejaves, escafinyejava, escafinyejàvem, escafinyejàveu, escafinyejaven

INDICATIU PASSAT: escafinyegí, escafinyejares, escafinyejà, escafinyejàrem, escafinyejàreu, escafinyejaren

INDICATIU FUTUR: escafinyejaré, escafinyejaràs, escafinyejarà, escafinyejarem, escafinyejareu, escafinyejaran

INDICATIU CONDICIONAL: escafinyejaria, escafinyejaries, escafinyejaria, escafinyejaríem, escafinyejaríeu, escafinyejarien

SUBJUNTIU PRESENT: escafinyegi, escafinyegis, escafinyegi, escafinyegem, escafinyegeu, escafinyegin

SUBJUNTIU IMPERFET: escafinyegés, escafinyegessis, escafinyegés, escafinyegéssim, escafinyegéssiu, escafinyegessin

IMPERATIU: escafinyeja, escafinyegi, escafinyegem, escafinyegeu, escafinyegin

->escafit

escafit -ida

[probablement de l’oc. ant. escafit ‘espigat, alt i prim’, d’origen potser preromà, indoeuropeu; 1a FONT: c. 1790]

adj dial Esquifit.

->escafo-

■escafo-

Forma prefixada del mot grec skáphē, que significa ‘barca’. Ex.: escafocefàlia.

->escafoïdal

■escafoïdal

Part. sil.: es_ca_fo_ï_dal

adj ANAT Relatiu o pertanyent a una estructura escafoide, a l’os escafoide.

->escafoide

■escafoide

Part. sil.: es_ca_foi_de

[de escaf- i -oide; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Que té la forma d’una barca.

2 m ANAT 1 L’os més extern i més gros de la primera fila del carp.

2 L’os intern del tars situat entre l’astràgal i els cunys.

->escafòpodes

■escafòpodes

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir la conquilla cònica, el cos simètric i el sac visceral allargat. Cal destacar-ne les espècies Dentalium vulgaris i Dentalium entalis, anomenades dents de mar o ullals.

2 sing Mol·lusc de la classe dels escafòpodes.

->escagaixar-se

■escagaixar-se

Part. sil.: es_ca_gai_xar-se

[variant de escagassar-se]

v pron Escagassar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escagaixar

GERUNDI: escagaixant

PARTICIPI: escagaixat, escagaixada, escagaixats, escagaixades

INDICATIU PRESENT: escagaixo, escagaixes, escagaixa, escagaixem, escagaixeu, escagaixen

INDICATIU IMPERFET: escagaixava, escagaixaves, escagaixava, escagaixàvem, escagaixàveu, escagaixaven

INDICATIU PASSAT: escagaixí, escagaixares, escagaixà, escagaixàrem, escagaixàreu, escagaixaren

INDICATIU FUTUR: escagaixaré, escagaixaràs, escagaixarà, escagaixarem, escagaixareu, escagaixaran

INDICATIU CONDICIONAL: escagaixaria, escagaixaries, escagaixaria, escagaixaríem, escagaixaríeu, escagaixarien

SUBJUNTIU PRESENT: escagaixi, escagaixis, escagaixi, escagaixem, escagaixeu, escagaixin

SUBJUNTIU IMPERFET: escagaixés, escagaixessis, escagaixés, escagaixéssim, escagaixéssiu, escagaixessin

IMPERATIU: escagaixa, escagaixi, escagaixem, escagaixeu, escagaixin

->escagarrinament

■escagarrinament

[de escagarrinar-se]

m Estat del qui està escagarrinat.

->escagarrinar-se

■escagarrinar-se

[de cagar]

v pron 1 Tenir diarrea.

2 1 Cagar-se de por.

2 p ext Deixar-se abatre per la por.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escagarrinar

GERUNDI: escagarrinant

PARTICIPI: escagarrinat, escagarrinada, escagarrinats, escagarrinades

INDICATIU PRESENT: escagarrino, escagarrines, escagarrina, escagarrinem, escagarrineu, escagarrinen

INDICATIU IMPERFET: escagarrinava, escagarrinaves, escagarrinava, escagarrinàvem, escagarrinàveu, escagarrinaven

INDICATIU PASSAT: escagarriní, escagarrinares, escagarrinà, escagarrinàrem, escagarrinàreu, escagarrinaren

INDICATIU FUTUR: escagarrinaré, escagarrinaràs, escagarrinarà, escagarrinarem, escagarrinareu, escagarrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: escagarrinaria, escagarrinaries, escagarrinaria, escagarrinaríem, escagarrinaríeu, escagarrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: escagarrini, escagarrinis, escagarrini, escagarrinem, escagarrineu, escagarrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: escagarrinés, escagarrinessis, escagarrinés, escagarrinéssim, escagarrinéssiu, escagarrinessin

IMPERATIU: escagarrina, escagarrini, escagarrinem, escagarrineu, escagarrinin

->escagarrinat

escagarrinat -ada

adj col·loq Poruc, cagat.

->escagassament

■escagassament

[de escagassar-se]

m 1 Acció d’escagassar-se;

2 l’efecte.

->escagassar

■escagassar

[de cagar]

v 1 1 tr Produir diarrea (a algú). Les prunes m’escagassen.

2 pron Tenir diarrea. Amb el canvi d’aigües sempre s’escagassa.

2 pron Decandir-se per un excés d’anar de ventre.

3 pron CONSTR Torçar-se, cedir, un peu dret, una pilastra, etc., sota la pressió que suporta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escagassar

GERUNDI: escagassant

PARTICIPI: escagassat, escagassada, escagassats, escagassades

INDICATIU PRESENT: escagasso, escagasses, escagassa, escagassem, escagasseu, escagassen

INDICATIU IMPERFET: escagassava, escagassaves, escagassava, escagassàvem, escagassàveu, escagassaven

INDICATIU PASSAT: escagassí, escagassares, escagassà, escagassàrem, escagassàreu, escagassaren

INDICATIU FUTUR: escagassaré, escagassaràs, escagassarà, escagassarem, escagassareu, escagassaran

INDICATIU CONDICIONAL: escagassaria, escagassaries, escagassaria, escagassaríem, escagassaríeu, escagassarien

SUBJUNTIU PRESENT: escagassi, escagassis, escagassi, escagassem, escagasseu, escagassin

SUBJUNTIU IMPERFET: escagassés, escagassessis, escagassés, escagasséssim, escagasséssiu, escagassessin

IMPERATIU: escagassa, escagassi, escagassem, escagasseu, escagassin

->escaguitxada

■escaguitxada

f Ensulsiada.

->escaguitxament

■escaguitxament

[de escaguitxar]

m 1 Acció d’escaguitxar-se;

2 l’efecte.

->escaguitxar

■escaguitxar

[de cagar; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr col·loq 1 Esquitxar de merda, de fang, etc.

2 Pagar o donar diners, especialment a contracor; esquitxar. Només li vaig poder fer escaguitxar deu durets.

2 pron 1 Esfilagarsar-se, afluixar-se, l’entrellaçament dels fils d’una tela en alguna vora o en altre indret.

2 TÈXT Esmunyir-se la trama de la bitlla per haver estat cabdellada fluixa o pel sotrac que rep la llançadora quan el seu mecanisme d’impulsió és mal graduat.

3 pron Ensulsiar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escaguitxar

GERUNDI: escaguitxant

PARTICIPI: escaguitxat, escaguitxada, escaguitxats, escaguitxades

INDICATIU PRESENT: escaguitxo, escaguitxes, escaguitxa, escaguitxem, escaguitxeu, escaguitxen

INDICATIU IMPERFET: escaguitxava, escaguitxaves, escaguitxava, escaguitxàvem, escaguitxàveu, escaguitxaven

INDICATIU PASSAT: escaguitxí, escaguitxares, escaguitxà, escaguitxàrem, escaguitxàreu, escaguitxaren

INDICATIU FUTUR: escaguitxaré, escaguitxaràs, escaguitxarà, escaguitxarem, escaguitxareu, escaguitxaran

INDICATIU CONDICIONAL: escaguitxaria, escaguitxaries, escaguitxaria, escaguitxaríem, escaguitxaríeu, escaguitxarien

SUBJUNTIU PRESENT: escaguitxi, escaguitxis, escaguitxi, escaguitxem, escaguitxeu, escaguitxin

SUBJUNTIU IMPERFET: escaguitxés, escaguitxessis, escaguitxés, escaguitxéssim, escaguitxéssiu, escaguitxessin

IMPERATIU: escaguitxa, escaguitxi, escaguitxem, escaguitxeu, escaguitxin

->escai

escai

Part. sil.: es_cai

[de la marca registrada Skai] m PLÀST Pell sintètica.

->escaiença

■escaiença

Part. sil.: es_ca_ien_ça

[de escaure; 1a FONT: c. 1920]

f 1 Qualitat d’escaient.

2 1 Ocasió en què s’escau alguna cosa.

2 Eventualitat.

->escaient

■escaient

Part. sil.: es_ca_ient

[de escaure; 1a FONT: s. XIX]

adj 1 Que escau bé. És un color escaient per a les rosses.

2 Encertat, oportú. Tenia paraules escaients per a cada situació.

->escaientment

■escaientment

Part. sil.: es_ca_ient_ment

[de escaient]

adv D’una manera escaient.

->escaig

■escaig

Part. sil.: es_caig

[d’origen incert, possiblement preromà indoeuropeu, d’una base *skaidio-, skadio-, d’una arrel skid- ‘tallar’ o sked- ‘partir’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Escapoló.

2 Fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó. El compte és de deu euros i un escaig de vint o trenta cèntims. Pesa quatre quilos i escaig.

->escaigut

■escaigut -uda

Part. sil.: es_cai_gut

[de escaure]

adj 1 Escaient.

2 Ben proporcionat, ben plantat.

->escaïment

■escaïment

Part. sil.: es_ca_ï_ment

[de escaure]

m El fet d’escaure’s alguna cosa.

->escaïnar

■escaïnar

Part. sil.: es_ca_ï_nar

[variant de escatainar]

v intr Escatainar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: escaïnar

GERUNDI: escaïnant

PARTICIPI: escaïnat, escaïnada, escaïnats, escaïnades

INDICATIU PRESENT: escaïno, escaïnes, escaïna, escaïnem, escaïneu, escaïnen

INDICATIU IMPERFET: escaïnava, escaïnaves, escaïnava, escaïnàvem, escaïnàveu, escaïnaven

INDICATIU PASSAT: escaïní, escaïnares, escaïnà, escaïnàrem, escaïnàreu, escaïnaren

INDICATIU FUTUR: escaïnaré, escaïnaràs, escaïnarà, escaïnarem, escaïnareu, escaïnaran

INDICATIU CONDICIONAL: escaïnaria, escaïnaries, escaïnaria, escaïnaríem, escaïnaríeu, escaïnarien

SUBJUNTIU PRESENT: escaïni, escaïnis, escaïni, escaïnem, escaïneu, escaïnin

SUBJUNTIU IMPERFET: escaïnés, escaïnessis, escaïnés, escaïnéssim, escaïnéssiu, escaïnessin

IMPERATIU: escaïna, escaïni, escaïnem, escaïneu, escaïnin