->desbudellar

■desbudellar

[de budell]

v tr Esbudellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbudellar

GERUNDI: desbudellant

PARTICIPI: desbudellat, desbudellada, desbudellats, desbudellades

INDICATIU PRESENT: desbudello, desbudelles, desbudella, desbudellem, desbudelleu, desbudellen

INDICATIU IMPERFET: desbudellava, desbudellaves, desbudellava, desbudellàvem, desbudellàveu, desbudellaven

INDICATIU PASSAT: desbudellí, desbudellares, desbudellà, desbudellàrem, desbudellàreu, desbudellaren

INDICATIU FUTUR: desbudellaré, desbudellaràs, desbudellarà, desbudellarem, desbudellareu, desbudellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbudellaria, desbudellaries, desbudellaria, desbudellaríem, desbudellaríeu, desbudellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbudelli, desbudellis, desbudelli, desbudellem, desbudelleu, desbudellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbudellés, desbudellessis, desbudellés, desbudelléssim, desbudelléssiu, desbudellessin

IMPERATIU: desbudella, desbudelli, desbudellem, desbudelleu, desbudellin

->desbullar

desbullar

[de esbullar]

v tr Esbullar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbullar

GERUNDI: desbullant

PARTICIPI: desbullat, desbullada, desbullats, desbullades

INDICATIU PRESENT: desbullo, desbulles, desbulla, desbullem, desbulleu, desbullen

INDICATIU IMPERFET: desbullava, desbullaves, desbullava, desbullàvem, desbullàveu, desbullaven

INDICATIU PASSAT: desbullí, desbullares, desbullà, desbullàrem, desbullàreu, desbullaren

INDICATIU FUTUR: desbullaré, desbullaràs, desbullarà, desbullarem, desbullareu, desbullaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbullaria, desbullaries, desbullaria, desbullaríem, desbullaríeu, desbullarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbulli, desbullis, desbulli, desbullem, desbulleu, desbullin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbullés, desbullessis, desbullés, desbulléssim, desbulléssiu, desbullessin

IMPERATIU: desbulla, desbulli, desbullem, desbulleu, desbullin

->desca

■desca

[del ll. dĭscus ‘plata, safata’, i aquest, del gr. dískos ‘disc, plata’; 1a FONT: 1307]

f Panera plana de forma ovalada.

->descabalar

■descabalar

[de acabalar]

v 1 tr Fer perdre els cabals a algú.

2 pron Perdre algú els seus cabals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descabalar

GERUNDI: descabalant

PARTICIPI: descabalat, descabalada, descabalats, descabalades

INDICATIU PRESENT: descabalo, descabales, descabala, descabalem, descabaleu, descabalen

INDICATIU IMPERFET: descabalava, descabalaves, descabalava, descabalàvem, descabalàveu, descabalaven

INDICATIU PASSAT: descabalí, descabalares, descabalà, descabalàrem, descabalàreu, descabalaren

INDICATIU FUTUR: descabalaré, descabalaràs, descabalarà, descabalarem, descabalareu, descabalaran

INDICATIU CONDICIONAL: descabalaria, descabalaries, descabalaria, descabalaríem, descabalaríeu, descabalarien

SUBJUNTIU PRESENT: descabali, descabalis, descabali, descabalem, descabaleu, descabalin

SUBJUNTIU IMPERFET: descabalés, descabalessis, descabalés, descabaléssim, descabaléssiu, descabalessin

IMPERATIU: descabala, descabali, descabalem, descabaleu, descabalin

->descabdell

■descabdell

[de cabdell¹]

m Desordre, confusió.

->descabdelladament

■descabdelladament

[de descabdellat; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adv En desordre, en confusió.

->descabdellament

■descabdellament

[de descabdellar]

m 1 Acció de descabdellar o de descabdellar-se.

2 TÈXT En la indústria de la seda, acció d’extreure la fibra dels capolls.

->descabdellar

■descabdellar

[de descabdell; 1a FONT: 1775]

v 1 1 tr Desfer un cabdell desenrotllant-ne el fil.

2 pron Desfer-se un cabdell desenrotllant-se el fil.

2 tr Treure el fil de seda d’un capoll.

3 fig 1 tr Introduir la confusió en una munió arrengada.

2 pron Desarrengar-se.

4 fig 1 tr Exposar detalladament (un assumpte, un pla, etc.).

2 pron Parlar seguit i sense reserva.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descabdellar

GERUNDI: descabdellant

PARTICIPI: descabdellat, descabdellada, descabdellats, descabdellades

INDICATIU PRESENT: descabdello, descabdelles, descabdella, descabdellem, descabdelleu, descabdellen

INDICATIU IMPERFET: descabdellava, descabdellaves, descabdellava, descabdellàvem, descabdellàveu, descabdellaven

INDICATIU PASSAT: descabdellí, descabdellares, descabdellà, descabdellàrem, descabdellàreu, descabdellaren

INDICATIU FUTUR: descabdellaré, descabdellaràs, descabdellarà, descabdellarem, descabdellareu, descabdellaran

INDICATIU CONDICIONAL: descabdellaria, descabdellaries, descabdellaria, descabdellaríem, descabdellaríeu, descabdellarien

SUBJUNTIU PRESENT: descabdelli, descabdellis, descabdelli, descabdellem, descabdelleu, descabdellin

SUBJUNTIU IMPERFET: descabdellés, descabdellessis, descabdellés, descabdelléssim, descabdelléssiu, descabdellessin

IMPERATIU: descabdella, descabdelli, descabdellem, descabdelleu, descabdellin

->descabdellat

■descabdellat -ada

[de descabdellar]

adj 1 1 Sense cabdellar.

2 Que ha deixat de formar un cabdell.

2 fig Desarrengat.

->descabellar

■descabellar

[de cabell]

v tr i pron Escabellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descabellar

GERUNDI: descabellant

PARTICIPI: descabellat, descabellada, descabellats, descabellades

INDICATIU PRESENT: descabello, descabelles, descabella, descabellem, descabelleu, descabellen

INDICATIU IMPERFET: descabellava, descabellaves, descabellava, descabellàvem, descabellàveu, descabellaven

INDICATIU PASSAT: descabellí, descabellares, descabellà, descabellàrem, descabellàreu, descabellaren

INDICATIU FUTUR: descabellaré, descabellaràs, descabellarà, descabellarem, descabellareu, descabellaran

INDICATIU CONDICIONAL: descabellaria, descabellaries, descabellaria, descabellaríem, descabellaríeu, descabellarien

SUBJUNTIU PRESENT: descabelli, descabellis, descabelli, descabellem, descabelleu, descabellin

SUBJUNTIU IMPERFET: descabellés, descabellessis, descabellés, descabelléssim, descabelléssiu, descabellessin

IMPERATIU: descabella, descabelli, descabellem, descabelleu, descabellin

->descabestrat

■descabestrat -ada

[de cabestrar]

adj 1 Sense cabestre.

2 fig Eixelebrat.

->descada

■descada

[de desca]

f Contingut d’una desca.

->descafeïnament

■descafeïnament

Part. sil.: des_ca_fe_ï_na_ment

[de descafeïnar]

m QUÍM IND i ALIM Operació a què són sotmesos els grans de cafè a fi d’eliminar-ne la cafeïna i suprimir-ne les possibles accions fisiològiques no convenients sense canviar-ne les característiques organolèptiques.

->descafeïnar

■descafeïnar

Part. sil.: des_ca_fe_ï_nar

[de cafeïna]

v tr 1 QUÍM IND i ALIM Sotmetre a descafeïnament.

2 fig Desvirtuar (una idea, una opinió, un projecte, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descafeïnar

GERUNDI: descafeïnant

PARTICIPI: descafeïnat, descafeïnada, descafeïnats, descafeïnades

INDICATIU PRESENT: descafeïno, descafeïnes, descafeïna, descafeïnem, descafeïneu, descafeïnen

INDICATIU IMPERFET: descafeïnava, descafeïnaves, descafeïnava, descafeïnàvem, descafeïnàveu, descafeïnaven

INDICATIU PASSAT: descafeïní, descafeïnares, descafeïnà, descafeïnàrem, descafeïnàreu, descafeïnaren

INDICATIU FUTUR: descafeïnaré, descafeïnaràs, descafeïnarà, descafeïnarem, descafeïnareu, descafeïnaran

INDICATIU CONDICIONAL: descafeïnaria, descafeïnaries, descafeïnaria, descafeïnaríem, descafeïnaríeu, descafeïnarien

SUBJUNTIU PRESENT: descafeïni, descafeïnis, descafeïni, descafeïnem, descafeïneu, descafeïnin

SUBJUNTIU IMPERFET: descafeïnés, descafeïnessis, descafeïnés, descafeïnéssim, descafeïnéssiu, descafeïnessin

IMPERATIU: descafeïna, descafeïni, descafeïnem, descafeïneu, descafeïnin

->descafeïnat

descafeïnat -ada

Part. sil.: des_ca_fe_ï_nat

[de descafeïnar]

adj 1 QUÍM IND i ALIM Dit de la substància que hom ha sotmès a descafeïnament.

2 p ext Dit del producte que conté substància descafeïnada.

3 fig Fluix, sense substància. Una política descafeïnada.

->descalç

■descalç -a

[de descalçar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que va amb els peus nus. Caminar, anar, descalç.

2 RELIG Dit dels religiosos que per esperit ascètic i de pobresa calcen sandàlies.

->descalçador

■descalçador

[de descalçar]

m 1 AGR Instrument per a descalçar els arbres.

2 MED Instrument per a descalçar les dents.

->descalçament

■descalçament

[de descalçar]

m 1 1 Acció de descalçar o de descalçar-se;

2 l’efecte.

2 AGR Operació consistent a treure una part de la terra que hi ha al voltant del peu dels arbres fruiters i dels ceps perquè la varietat no arreli, puix que anul·laria les característiques de l’empelt.

->descalçar

■descalçar

[del ll. discalceare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Llevar (a algú) el calçat. Si no vols que es mullin les sabates, descalça’ls.

2 pron Descalça’t i fica’t a l’aigua.

2 1 tr Llevar (el calçat) a algú. Descalçar a algú les sabates.

2 pron Descalçar-se les sabates.

3 tr Posar al descobert la base, denudar la base. Descalçar un mur, un arbre, una dent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descalçar

GERUNDI: descalçant

PARTICIPI: descalçat, descalçada, descalçats, descalçades

INDICATIU PRESENT: descalço, descalces, descalça, descalcem, descalceu, descalcen

INDICATIU IMPERFET: descalçava, descalçaves, descalçava, descalçàvem, descalçàveu, descalçaven

INDICATIU PASSAT: descalcí, descalçares, descalçà, descalçàrem, descalçàreu, descalçaren

INDICATIU FUTUR: descalçaré, descalçaràs, descalçarà, descalçarem, descalçareu, descalçaran

INDICATIU CONDICIONAL: descalçaria, descalçaries, descalçaria, descalçaríem, descalçaríeu, descalçarien

SUBJUNTIU PRESENT: descalci, descalcis, descalci, descalcem, descalceu, descalcin

SUBJUNTIU IMPERFET: descalcés, descalcessis, descalcés, descalcéssim, descalcéssiu, descalcessin

IMPERATIU: descalça, descalci, descalcem, descalceu, descalcin

->descalcificació

■descalcificació

Part. sil.: des_cal_ci_fi_ca_ci_ó

[de descalcificar]

f 1 1 Acció de descalcificar o de descalcificar-se;

2 l’efecte.

2 GEOL Forma d’erosió que consisteix en la disminució del carbonat càlcic de les roques calcàries.

3 PAT Disminució de calci dels ossos o d’altres teixits.

4 PEDOL Eliminació en el sòl del calci present en el complex d’absorció.

5 QUÍM IND En una aigua dura, eliminació dels cations Ca²⁺ i Mg²⁺, transformant-la en aigua blana.

->descalcificador

■descalcificador

[de descalcificar]

m QUÍM IND Aparell emprat per a descalcificar.

->descalcificar

■descalcificar

[de calcificar]

v 1 tr Fer perdre el calci per descalcificació.

2 pron Perdre calci.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descalcificar

GERUNDI: descalcificant

PARTICIPI: descalcificat, descalcificada, descalcificats, descalcificades

INDICATIU PRESENT: descalcifico, descalcifiques, descalcifica, descalcifiquem, descalcifiqueu, descalcifiquen

INDICATIU IMPERFET: descalcificava, descalcificaves, descalcificava, descalcificàvem, descalcificàveu, descalcificaven

INDICATIU PASSAT: descalcifiquí, descalcificares, descalcificà, descalcificàrem, descalcificàreu, descalcificaren

INDICATIU FUTUR: descalcificaré, descalcificaràs, descalcificarà, descalcificarem, descalcificareu, descalcificaran

INDICATIU CONDICIONAL: descalcificaria, descalcificaries, descalcificaria, descalcificaríem, descalcificaríeu, descalcificarien

SUBJUNTIU PRESENT: descalcifiqui, descalcifiquis, descalcifiqui, descalcifiquem, descalcifiqueu, descalcifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: descalcifiqués, descalcifiquessis, descalcifiqués, descalcifiquéssim, descalcifiquéssiu, descalcifiquessin

IMPERATIU: descalcifica, descalcifiqui, descalcifiquem, descalcifiqueu, descalcifiquin

->descamació

■descamació

Part. sil.: des_ca_ma_ci_ó

[de escamar]

f 1 PAT Eliminació, per despreniment, en forma d’escates o de membranes, de les cèl·lules de l’estrat superficial o corni de l’epidermis.

2 GEOL Forma de meteorització consistent en la fragmentació de les roques en plaques primes, produïda per l’augment de volum dels grans de silicats en hidratar-se o bé per canvis tèrmics bruscs.

->descambuixar

■descambuixar

Part. sil.: des_cam_bui_xar

[de gambuix o cambuix]

v dial 1 tr i pron Despentinar.

2 pron Barallar-se estirant-se mútuament els cabells; esgardissar-se.

->descaminar

■descaminar

[de caminar; 1a FONT: s. XX, Carner]

v 1 tr Fer perdre el camí.

2 pron Perdre el camí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descaminar

GERUNDI: descaminant

PARTICIPI: descaminat, descaminada, descaminats, descaminades

INDICATIU PRESENT: descamino, descamines, descamina, descaminem, descamineu, descaminen

INDICATIU IMPERFET: descaminava, descaminaves, descaminava, descaminàvem, descaminàveu, descaminaven

INDICATIU PASSAT: descaminí, descaminares, descaminà, descaminàrem, descaminàreu, descaminaren

INDICATIU FUTUR: descaminaré, descaminaràs, descaminarà, descaminarem, descaminareu, descaminaran

INDICATIU CONDICIONAL: descaminaria, descaminaries, descaminaria, descaminaríem, descaminaríeu, descaminarien

SUBJUNTIU PRESENT: descamini, descaminis, descamini, descaminem, descamineu, descaminin

SUBJUNTIU IMPERFET: descaminés, descaminessis, descaminés, descaminéssim, descaminéssiu, descaminessin

IMPERATIU: descamina, descamini, descaminem, descamineu, descaminin

->descamisar

■descamisar

[de camisa]

v tr SUR Arrencar un tros de camisa agafat al centre de la rusca quan hom pela el suro.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descamisar

GERUNDI: descamisant

PARTICIPI: descamisat, descamisada, descamisats, descamisades

INDICATIU PRESENT: descamiso, descamises, descamisa, descamisem, descamiseu, descamisen

INDICATIU IMPERFET: descamisava, descamisaves, descamisava, descamisàvem, descamisàveu, descamisaven

INDICATIU PASSAT: descamisí, descamisares, descamisà, descamisàrem, descamisàreu, descamisaren

INDICATIU FUTUR: descamisaré, descamisaràs, descamisarà, descamisarem, descamisareu, descamisaran

INDICATIU CONDICIONAL: descamisaria, descamisaries, descamisaria, descamisaríem, descamisaríeu, descamisarien

SUBJUNTIU PRESENT: descamisi, descamisis, descamisi, descamisem, descamiseu, descamisin

SUBJUNTIU IMPERFET: descamisés, descamisessis, descamisés, descamiséssim, descamiséssiu, descamisessin

IMPERATIU: descamisa, descamisi, descamisem, descamiseu, descamisin

->descamisat

■descamisat -ada

[de descamisar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj i m i f 1 desp Que no té camisa, que no té res per perdre; pobre.

2 Que porta la camisa o la roba mal posada; malforjat. Anava tot descamisat.

->descampat

■descampat

[de camp]

m 1 Solar sense construir en un nucli urbà.

2 Terreny sense conreu dins una població o als afores; ermot.

->descans

■descans

[de descansar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

m 1 1 Acció de descansar;

2 l’efecte.

2 Allò que lleva el cansament. És un descans, no sentir-lo enraonar!

3 1 Objecte damunt el qual descansa una cosa; suport.

2 esp Pal que va agafat per un cap al braç del carro o al darrere del carro i per l’altre cap, abaixant-lo, pot recolzar a terra quan el carro és aturat, i així li dóna un nou punt de suport que evita que pugui balançar del davant o del darrere.

4 1 ESPORT Posició gimnàstica adoptada en acabar una sèrie d’exercicis consistent a col·locar el peu esquerre lleugerament més endavant que el dret, mentre per darrere la mà dreta agafa el puny esquerre, amb els colzes cap enfora i el cos recte.

2 MIL Posició menys rígida i contrària a la de ferms.

5 pl INDUM i ESPORT Botes còmodes i resistents a les baixes temperatures que hom utilitza abans i després de practicar un esport d’hivern.

->descansadament

■descansadament

[de descansat; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adv D’una manera descansada.

->descansador¹

■descansador¹

[de descansar i -dor²]

m Lloc a propòsit per a descansar-hi.

->descansador²

descansador² -a

[de descansar i -dor¹]

adj Que lleva el cansament.

->descansar

■descansar

[de cansar; 1a FONT: s. XIV]

v 1 intr 1 Cessar de fer un exercici, un treball, per fer desaparèixer el cansament; reposar. Vam aturar-nos a descansar una estona a l’ombra d’un arbre. Treballem cinc dies seguits i en descansem dos.

2 p anal Deixar descansar la terra.

3 p ext Dormir. Bona nit i descansar de gust. El malalt ha descansat tota la nit.

4 p ext Jaure en el sepulcre. Que en pau descansi.

5 fig Cessar d’ésser turmentat per un mal, per una greu preocupació, etc.

2 tr Cessar de fer treballar (un membre, una eina, etc.) per fer-ne desaparèixer el cansament, evitar que es deteriori, etc. De tant en tant he de descansar el braç.

3 tr Ajudar (algú) alleujant-li el treball. Té un secretari que el descansa molt.

4 intr Tenir plena confiança en l’ajut, la protecció, etc., d’algú o d’alguna cosa. Ara ja no ha de treballar com abans: té un fill en qui pot descansar.

5 intr Recolzar d’una manera estable, ésser suportat. La volta descansa sobre dos murs fortíssims.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descansar

GERUNDI: descansant

PARTICIPI: descansat, descansada, descansats, descansades

INDICATIU PRESENT: descanso, descanses, descansa, descansem, descanseu, descansen

INDICATIU IMPERFET: descansava, descansaves, descansava, descansàvem, descansàveu, descansaven

INDICATIU PASSAT: descansí, descansares, descansà, descansàrem, descansàreu, descansaren

INDICATIU FUTUR: descansaré, descansaràs, descansarà, descansarem, descansareu, descansaran

INDICATIU CONDICIONAL: descansaria, descansaries, descansaria, descansaríem, descansaríeu, descansarien

SUBJUNTIU PRESENT: descansi, descansis, descansi, descansem, descanseu, descansin

SUBJUNTIU IMPERFET: descansés, descansessis, descansés, descanséssim, descanséssiu, descansessin

IMPERATIU: descansa, descansi, descansem, descanseu, descansin

->descansat

■descansat -ada

[de descansar]

adj Que no fatiga gaire, que no dóna gaire feina. És un treball bastant descansat.

->descantar-se

■descantar-se

[de cantar]

v pron Perdre el cant els ocells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descantar

GERUNDI: descantant

PARTICIPI: descantat, descantada, descantats, descantades

INDICATIU PRESENT: descanto, descantes, descanta, descantem, descanteu, descanten

INDICATIU IMPERFET: descantava, descantaves, descantava, descantàvem, descantàveu, descantaven

INDICATIU PASSAT: descantí, descantares, descantà, descantàrem, descantàreu, descantaren

INDICATIU FUTUR: descantaré, descantaràs, descantarà, descantarem, descantareu, descantaran

INDICATIU CONDICIONAL: descantaria, descantaries, descantaria, descantaríem, descantaríeu, descantarien

SUBJUNTIU PRESENT: descanti, descantis, descanti, descantem, descanteu, descantin

SUBJUNTIU IMPERFET: descantés, descantessis, descantés, descantéssim, descantéssiu, descantessin

IMPERATIU: descanta, descanti, descantem, descanteu, descantin

->descantell

■descantell

[de cantell]

m Escantell.

->descantellar

■descantellar

[de descantell]

v 1 tr i pron Escantellar.

2 fig 1 intr Dir coses que seria millor, més prudent, de callar, que calia tenir callades.

2 pron Hi ha coses indignants i em descantellaria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descantellar

GERUNDI: descantellant

PARTICIPI: descantellat, descantellada, descantellats, descantellades

INDICATIU PRESENT: descantello, descantelles, descantella, descantellem, descantelleu, descantellen

INDICATIU IMPERFET: descantellava, descantellaves, descantellava, descantellàvem, descantellàveu, descantellaven

INDICATIU PASSAT: descantellí, descantellares, descantellà, descantellàrem, descantellàreu, descantellaren

INDICATIU FUTUR: descantellaré, descantellaràs, descantellarà, descantellarem, descantellareu, descantellaran

INDICATIU CONDICIONAL: descantellaria, descantellaries, descantellaria, descantellaríem, descantellaríeu, descantellarien

SUBJUNTIU PRESENT: descantelli, descantellis, descantelli, descantellem, descantelleu, descantellin

SUBJUNTIU IMPERFET: descantellés, descantellessis, descantellés, descantelléssim, descantelléssiu, descantellessin

IMPERATIU: descantella, descantelli, descantellem, descantelleu, descantellin

->descanviar

■descanviar

Part. sil.: des_can_vi_ar

[de canviar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Bescanviar.

2 esp Donar (una moneda, un bitllet) i rebre, en bescanvi, una quantitat equivalent al seu valor en monedes o bitllets més petits. Per a comprar el diari he hagut de descanviar un bitllet dels grossos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descanviar

GERUNDI: descanviant

PARTICIPI: descanviat, descanviada, descanviats, descanviades

INDICATIU PRESENT: descanvio, descanvies, descanvia, descanviem, descanvieu, descanvien

INDICATIU IMPERFET: descanviava, descanviaves, descanviava, descanviàvem, descanviàveu, descanviaven

INDICATIU PASSAT: descanvií, descanviares, descanvià, descanviàrem, descanviàreu, descanviaren

INDICATIU FUTUR: descanviaré, descanviaràs, descanviarà, descanviarem, descanviareu, descanviaran

INDICATIU CONDICIONAL: descanviaria, descanviaries, descanviaria, descanviaríem, descanviaríeu, descanviarien

SUBJUNTIU PRESENT: descanviï, descanviïs, descanviï, descanviem, descanvieu, descanviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: descanviés, descanviessis, descanviés, descanviéssim, descanviéssiu, descanviessin

IMPERATIU: descanvia, descanviï, descanviem, descanvieu, descanviïn

->descapitalització

descapitalització

Part. sil.: des_ca_pi_ta_lit_za_ci_ó

[de descapitalitzar]

f ECON 1 Acció de descapitalitzar o de descapitalitzar-se;

2 l’efecte.

->descapitalitzar

■descapitalitzar

[de capitalitzar]

v ECON 1 tr Fer perdre capital (a una societat, una empresa, etc.).

2 pron Perdre capital.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descapitalitzar

GERUNDI: descapitalitzant

PARTICIPI: descapitalitzat, descapitalitzada, descapitalitzats, descapitalitzades

INDICATIU PRESENT: descapitalitzo, descapitalitzes, descapitalitza, descapitalitzem, descapitalitzeu, descapitalitzen

INDICATIU IMPERFET: descapitalitzava, descapitalitzaves, descapitalitzava, descapitalitzàvem, descapitalitzàveu, descapitalitzaven

INDICATIU PASSAT: descapitalitzí, descapitalitzares, descapitalitzà, descapitalitzàrem, descapitalitzàreu, descapitalitzaren

INDICATIU FUTUR: descapitalitzaré, descapitalitzaràs, descapitalitzarà, descapitalitzarem, descapitalitzareu, descapitalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: descapitalitzaria, descapitalitzaries, descapitalitzaria, descapitalitzaríem, descapitalitzaríeu, descapitalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: descapitalitzi, descapitalitzis, descapitalitzi, descapitalitzem, descapitalitzeu, descapitalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: descapitalitzés, descapitalitzessis, descapitalitzés, descapitalitzéssim, descapitalitzéssiu, descapitalitzessin

IMPERATIU: descapitalitza, descapitalitzi, descapitalitzem, descapitalitzeu, descapitalitzin

->descapollar

descapollar

[de capoll]

v tr Escapollar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descapollar

GERUNDI: descapollant

PARTICIPI: descapollat, descapollada, descapollats, descapollades

INDICATIU PRESENT: descapollo, descapolles, descapolla, descapollem, descapolleu, descapollen

INDICATIU IMPERFET: descapollava, descapollaves, descapollava, descapollàvem, descapollàveu, descapollaven

INDICATIU PASSAT: descapollí, descapollares, descapollà, descapollàrem, descapollàreu, descapollaren

INDICATIU FUTUR: descapollaré, descapollaràs, descapollarà, descapollarem, descapollareu, descapollaran

INDICATIU CONDICIONAL: descapollaria, descapollaries, descapollaria, descapollaríem, descapollaríeu, descapollarien

SUBJUNTIU PRESENT: descapolli, descapollis, descapolli, descapollem, descapolleu, descapollin

SUBJUNTIU IMPERFET: descapollés, descapollessis, descapollés, descapolléssim, descapolléssiu, descapollessin

IMPERATIU: descapolla, descapolli, descapollem, descapolleu, descapollin

->descapotable

■descapotable

[de descapotar]

adj i m AUT Dit del vehicle del qual hom pot treure o plegar la capota.

->descapotar

■descapotar

[de capotar]

v tr AUT Treure o plegar una part de la capota dels automòbils descapotables.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descapotar

GERUNDI: descapotant

PARTICIPI: descapotat, descapotada, descapotats, descapotades

INDICATIU PRESENT: descapoto, descapotes, descapota, descapotem, descapoteu, descapoten

INDICATIU IMPERFET: descapotava, descapotaves, descapotava, descapotàvem, descapotàveu, descapotaven

INDICATIU PASSAT: descapotí, descapotares, descapotà, descapotàrem, descapotàreu, descapotaren

INDICATIU FUTUR: descapotaré, descapotaràs, descapotarà, descapotarem, descapotareu, descapotaran

INDICATIU CONDICIONAL: descapotaria, descapotaries, descapotaria, descapotaríem, descapotaríeu, descapotarien

SUBJUNTIU PRESENT: descapoti, descapotis, descapoti, descapotem, descapoteu, descapotin

SUBJUNTIU IMPERFET: descapotés, descapotessis, descapotés, descapotéssim, descapotéssiu, descapotessin

IMPERATIU: descapota, descapoti, descapotem, descapoteu, descapotin

->descapsulador

descapsulador

[de capsulador]

m EMBAL Instrument emprat per a treure la càpsula d’una ampolla o d’un flascó.

->descaradament

■descaradament

[de descarat]

adv Amb descaradura.

->descaradura

■descaradura

[de descarar-se; 1a FONT: 1599]

f El fet de descarar-se.

->descaragolador

■descaragolador

[de caragolar]

m Descargolador.

->descaragolament

■descaragolament

[de caragolament]

m Descargolament.

->descaragolar

■descaragolar

[de caragolar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Descargolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descaragolar

GERUNDI: descaragolant

PARTICIPI: descaragolat, descaragolada, descaragolats, descaragolades

INDICATIU PRESENT: descaragolo, descaragoles, descaragola, descaragolem, descaragoleu, descaragolen

INDICATIU IMPERFET: descaragolava, descaragolaves, descaragolava, descaragolàvem, descaragolàveu, descaragolaven

INDICATIU PASSAT: descaragolí, descaragolares, descaragolà, descaragolàrem, descaragolàreu, descaragolaren

INDICATIU FUTUR: descaragolaré, descaragolaràs, descaragolarà, descaragolarem, descaragolareu, descaragolaran

INDICATIU CONDICIONAL: descaragolaria, descaragolaries, descaragolaria, descaragolaríem, descaragolaríeu, descaragolarien

SUBJUNTIU PRESENT: descaragoli, descaragolis, descaragoli, descaragolem, descaragoleu, descaragolin

SUBJUNTIU IMPERFET: descaragolés, descaragolessis, descaragolés, descaragoléssim, descaragoléssiu, descaragolessin

IMPERATIU: descaragola, descaragoli, descaragolem, descaragoleu, descaragolin

->descarar-se

■descarar-se

[de cara¹; 1a FONT: 1561]

v pron Cessar de contenir-se de dir o de fer allò que el respecte humà, la prudència, el benveure, el pudor, etc., priva de dir o de fer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descarar

GERUNDI: descarant

PARTICIPI: descarat, descarada, descarats, descarades

INDICATIU PRESENT: descaro, descares, descara, descarem, descareu, descaren

INDICATIU IMPERFET: descarava, descaraves, descarava, descaràvem, descaràveu, descaraven

INDICATIU PASSAT: descarí, descarares, descarà, descaràrem, descaràreu, descararen

INDICATIU FUTUR: descararé, descararàs, descararà, descararem, descarareu, descararan

INDICATIU CONDICIONAL: descararia, descararies, descararia, descararíem, descararíeu, descararien

SUBJUNTIU PRESENT: descari, descaris, descari, descarem, descareu, descarin

SUBJUNTIU IMPERFET: descarés, descaressis, descarés, descaréssim, descaréssiu, descaressin

IMPERATIU: descara, descari, descarem, descareu, descarin

->descarat

■descarat -ada

[de descarar-se; 1a FONT: s. XV]

1 adj i m i f Que parla o que obra amb descaradura.

2 adj Dit d’allò que hom diu o fa amb descaradura. Això és un robatori descarat.

3 a la descarada loc adv Amb descaradura.

->descarbonatació

■descarbonatació

Part. sil.: des_car_bo_na_ta_ci_ó

f 1 Acció de descarbonatar o de descarbonatar-se.

2 QUÍM IND Operació de descarbonatar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o dels processos químics.

->descarbonatar

■descarbonatar

v 1 tr QUÍM Llevar d’un cos els ions carbonat i bicarbonat.

2 pron Descarbonatar-se l’aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descarbonatar

GERUNDI: descarbonatant

PARTICIPI: descarbonatat, descarbonatada, descarbonatats, descarbonatades

INDICATIU PRESENT: descarbonato, descarbonates, descarbonata, descarbonatem, descarbonateu, descarbonaten

INDICATIU IMPERFET: descarbonatava, descarbonataves, descarbonatava, descarbonatàvem, descarbonatàveu, descarbonataven

INDICATIU PASSAT: descarbonatí, descarbonatares, descarbonatà, descarbonatàrem, descarbonatàreu, descarbonataren

INDICATIU FUTUR: descarbonataré, descarbonataràs, descarbonatarà, descarbonatarem, descarbonatareu, descarbonataran

INDICATIU CONDICIONAL: descarbonataria, descarbonataries, descarbonataria, descarbonataríem, descarbonataríeu, descarbonatarien

SUBJUNTIU PRESENT: descarbonati, descarbonatis, descarbonati, descarbonatem, descarbonateu, descarbonatin

SUBJUNTIU IMPERFET: descarbonatés, descarbonatessis, descarbonatés, descarbonatéssim, descarbonatéssiu, descarbonatessin

IMPERATIU: descarbonata, descarbonati, descarbonatem, descarbonateu, descarbonatin

->descarbonització

descarbonització

Part. sil.: des_car_bo_nit_za_ci_ó

f QUÍM Acció de descarbonitzar o de descarbonitzar-se.

->descarbonitzador

descarbonitzador -a

adj QUÍM Que descarbonitza.

->descarbonitzar

■descarbonitzar

v QUÍM 1 tr Llevar d’un cos el carboni que conté. Descarbonitzar l’acer.

2 pron Descarbonitzar-se l’acer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descarbonitzar

GERUNDI: descarbonitzant

PARTICIPI: descarbonitzat, descarbonitzada, descarbonitzats, descarbonitzades

INDICATIU PRESENT: descarbonitzo, descarbonitzes, descarbonitza, descarbonitzem, descarbonitzeu, descarbonitzen

INDICATIU IMPERFET: descarbonitzava, descarbonitzaves, descarbonitzava, descarbonitzàvem, descarbonitzàveu, descarbonitzaven

INDICATIU PASSAT: descarbonitzí, descarbonitzares, descarbonitzà, descarbonitzàrem, descarbonitzàreu, descarbonitzaren

INDICATIU FUTUR: descarbonitzaré, descarbonitzaràs, descarbonitzarà, descarbonitzarem, descarbonitzareu, descarbonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: descarbonitzaria, descarbonitzaries, descarbonitzaria, descarbonitzaríem, descarbonitzaríeu, descarbonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: descarbonitzi, descarbonitzis, descarbonitzi, descarbonitzem, descarbonitzeu, descarbonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: descarbonitzés, descarbonitzessis, descarbonitzés, descarbonitzéssim, descarbonitzéssiu, descarbonitzessin

IMPERATIU: descarbonitza, descarbonitzi, descarbonitzem, descarbonitzeu, descarbonitzin

->descarboxilació

■descarboxilació

Part. sil.: des_car_bo_xi_la_ci_ó

f QUÍM ORG Eliminació d’un grup carboxil o més en una molècula orgànica.

->descarboxilar

■descarboxilar

v tr QUÍM ORG Sotmetre una molècula orgànica a descarboxilació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descarboxilar

GERUNDI: descarboxilant

PARTICIPI: descarboxilat, descarboxilada, descarboxilats, descarboxilades

INDICATIU PRESENT: descarboxilo, descarboxiles, descarboxila, descarboxilem, descarboxileu, descarboxilen

INDICATIU IMPERFET: descarboxilava, descarboxilaves, descarboxilava, descarboxilàvem, descarboxilàveu, descarboxilaven

INDICATIU PASSAT: descarboxilí, descarboxilares, descarboxilà, descarboxilàrem, descarboxilàreu, descarboxilaren

INDICATIU FUTUR: descarboxilaré, descarboxilaràs, descarboxilarà, descarboxilarem, descarboxilareu, descarboxilaran

INDICATIU CONDICIONAL: descarboxilaria, descarboxilaries, descarboxilaria, descarboxilaríem, descarboxilaríeu, descarboxilarien

SUBJUNTIU PRESENT: descarboxili, descarboxilis, descarboxili, descarboxilem, descarboxileu, descarboxilin

SUBJUNTIU IMPERFET: descarboxilés, descarboxilessis, descarboxilés, descarboxiléssim, descarboxiléssiu, descarboxilessin

IMPERATIU: descarboxila, descarboxili, descarboxilem, descarboxileu, descarboxilin

->descarboxilasa

■descarboxilasa

f BIOQ Cadascun dels enzims que alliberen diòxid de carboni dels àcids dicarboxílics.

->descarburació

descarburació

Part. sil.: des_car_bu_ra_ci_ó

f METAL·L Tractament per a reduir la quantitat de carboni d’un producte metal·lúrgic.

->descarburador

descarburador -a

adj Que descarbura.

->descarburar

■descarburar

v QUÍM 1 tr 1 Descarbonitzar.

2 esp Separar d’una mescla gasosa els composts volàtils de carboni que conté.

2 pron Descarburar-se l’aire.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descarburar

GERUNDI: descarburant

PARTICIPI: descarburat, descarburada, descarburats, descarburades

INDICATIU PRESENT: descarburo, descarbures, descarbura, descarburem, descarbureu, descarburen

INDICATIU IMPERFET: descarburava, descarburaves, descarburava, descarburàvem, descarburàveu, descarburaven

INDICATIU PASSAT: descarburí, descarburares, descarburà, descarburàrem, descarburàreu, descarburaren

INDICATIU FUTUR: descarburaré, descarburaràs, descarburarà, descarburarem, descarburareu, descarburaran

INDICATIU CONDICIONAL: descarburaria, descarburaries, descarburaria, descarburaríem, descarburaríeu, descarburarien

SUBJUNTIU PRESENT: descarburi, descarburis, descarburi, descarburem, descarbureu, descarburin

SUBJUNTIU IMPERFET: descarburés, descarburessis, descarburés, descarburéssim, descarburéssiu, descarburessin

IMPERATIU: descarbura, descarburi, descarburem, descarbureu, descarburin

->descargolador

■descargolador

[de descargolar]

m Instrument per a descargolar.

->descargolament

■descargolament

[de descargolar]

m 1 Acció de descargolar o descargolar-se;

2 l’efecte.

->descargolar

■descargolar

[de descaragolar]

v 1 tr Fer cessar d’estar cargolat.

2 pron Cessar d’estar cargolat. Descargolar-se els cabells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descargolar

GERUNDI: descargolant

PARTICIPI: descargolat, descargolada, descargolats, descargolades

INDICATIU PRESENT: descargolo, descargoles, descargola, descargolem, descargoleu, descargolen

INDICATIU IMPERFET: descargolava, descargolaves, descargolava, descargolàvem, descargolàveu, descargolaven

INDICATIU PASSAT: descargolí, descargolares, descargolà, descargolàrem, descargolàreu, descargolaren

INDICATIU FUTUR: descargolaré, descargolaràs, descargolarà, descargolarem, descargolareu, descargolaran

INDICATIU CONDICIONAL: descargolaria, descargolaries, descargolaria, descargolaríem, descargolaríeu, descargolarien

SUBJUNTIU PRESENT: descargoli, descargolis, descargoli, descargolem, descargoleu, descargolin

SUBJUNTIU IMPERFET: descargolés, descargolessis, descargolés, descargoléssim, descargoléssiu, descargolessin

IMPERATIU: descargola, descargoli, descargolem, descargoleu, descargolin

->descarnadament

■descarnadament

[de descarnat]

adv Sense circumloquis, sense atenuacions ni comentaris.

->descarnador

■descarnador

[de descarnar; 1a FONT: 1780]

m Instrument que serveix per a descalçar o descarnar les dents.

->descarnament

■descarnament

[de descarnar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 1 Acció de descarnar o descarnar-se;

2 l’efecte.

2 ADOB Operació d’eliminar els residus de carn i el teixit subcutani efectuada en l’etapa anomenada de ribera.

->descarnar

■descarnar

[de carn; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 tr Separar la carn de l’os o de la pell. Els voltors descarnaren els cadàvers.

2 1 tr p ext Amagrir molt. La malaltia li ha descarnat les galtes.

2 pron D’ençà que pateix de l’estómac va descarnant-se més i més.

3 tr p ext Separar d’una cosa dura una altra de blana que la recobreix, especialment emportar-se la terra d’un terreny fins al punt que hi passa a predominar la roca. La pluja ha descarnat els bancals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descarnar

GERUNDI: descarnant

PARTICIPI: descarnat, descarnada, descarnats, descarnades

INDICATIU PRESENT: descarno, descarnes, descarna, descarnem, descarneu, descarnen

INDICATIU IMPERFET: descarnava, descarnaves, descarnava, descarnàvem, descarnàveu, descarnaven

INDICATIU PASSAT: descarní, descarnares, descarnà, descarnàrem, descarnàreu, descarnaren

INDICATIU FUTUR: descarnaré, descarnaràs, descarnarà, descarnarem, descarnareu, descarnaran

INDICATIU CONDICIONAL: descarnaria, descarnaries, descarnaria, descarnaríem, descarnaríeu, descarnarien

SUBJUNTIU PRESENT: descarni, descarnis, descarni, descarnem, descarneu, descarnin

SUBJUNTIU IMPERFET: descarnés, descarnessis, descarnés, descarnéssim, descarnéssiu, descarnessin

IMPERATIU: descarna, descarni, descarnem, descarneu, descarnin

->descarnat

descarnat -ada

[de descarnar]

adj 1 Mancat de carn. Ossos descarnats. Les ombres descarnades dels morts.

2 p ext Molt magre. Tenir la cara descarnada.

3 p ext Mancat d’allò més bla que recobreix, especialment de terra vegetal. Les parets descarnades del casalot. Els descarnats paisatges de Còrsega i Sardenya.

4 fig Mancat de comentaris, desenvolupaments i atenuacions. Una narració descarnada. El fiscal ha fet una exposició descarnada del crim. Un estil descarnat.

->descàrrec

■descàrrec

[de descarregar; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 Acció d’alliberar-se, algú, d’un càrrec que pesa sobre seu. Confessar-ho tot, per descàrrec de la consciència.

2 testimoni de descàrrec DR TREB Testimoni que deposa a favor del processat.

->descàrrega

■descàrrega

[de descarregar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de descarregar;

2 l’efecte. Les operacions de càrrega i descàrrega.

2 ELECT 1 En un condensador, neutralització de les càrregues de les armadures i igualació, per tant, dels potencials d’aquestes.

2 Pèrdua de la càrrega d’un acumulador com a conseqüència de la conversió de l’energia química acumulada en energia elèctrica fornida al circuit exterior.

3 Fenomen consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi.

3 TÀCT Explosió de diferents armes de foc alhora.

4 TÈXT Borra que hom treu d’una carda en descarregar-la.

->descarregada

■descarregada

[de descarregar]

f Acció de descarregar o de descarregar-se.

->descarregador¹

■descarregador¹

[de descarregar i -dor²]

m Lloc destinat a descarregar mercaderies, gènere, etc., carregador.

->descarregador²

■descarregador² -a

[de descarregar i -dor¹]

1 adj i m i f Que descarrega.

2 m i f Persona que té per ofici carregar i descarregar les mercaderies al moll, en un tren, etc.

3 m ARM Instrument de ferro en forma d’espiral emprat per a descarregar les armes de foc.

4 descarregador de sobretensió ELECTROT Aparell que desvia cap a terra les sobretensions que apareixen en les línies i les instal·lacions elèctriques a fi que no produeixin avaries en les màquines i els aparells elèctrics de la instal·lació.

->descarregar

■descarregar

[de carregar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Alliberar o alleujar d’una càrrega. Descarrega’m aquest pes.

2 abs Han ajudat el carreter a descarregar.

3 pron Descarregar-se un pes.

4 tr p ext Descarregar un cop de bastó.

5 tr p ext i fig Descarregar les ires, la ràbia, la fúria.

6 tr ARM Disparar o treure la càrrega d’una arma carregada.

7 tr ELECT i ELECTROT Fer perdre càrrega d’un acumulador, una línia, una instal·lació, etc.

8 pron ELECT Descarregar-se una bateria.

9 tr GRÀF Eliminar l’excés de tinta dels roleus mitjançant els fulls de descàrrega o maculatures.

10 tr GRÀF En les operacions de tiratge, posar un full de paper sobre el cilindre de la màquina abans de procedir al retiratge.

11 tr INFORM Baixar.

12 tr TÈXT Treure la borra dipositada en les guarnicions d’una carda per mitjà del desborrador.

13 descarregar el ventre (o l’estómac) defecar 2.

2 fig 1 tr Alliberar o alleujar d’una obligació, d’una molèstia, d’una responsabilitat. Descarregar d’un deute.

2 pron Descarregar-se de les obligacions de tutor.

3 descarregar el cor Deixar desbordar algú els seus sentiments.

4 descarregar la consciència Confessar-se.

3 1 tr Treure càrrega. Descarregar una caixa d’un carro.

2 abs La nau ja ha descarregat.

3 pron Descarregar-se un sac de l’esquena.

4 descarregar els núvols Ploure abundosament.

4 tr FOLK En l’argot casteller, desfer el castell sense fer llenya.

5 tr TÈXT Perdre, una roba, una part del color en ésser rentada perquè hom hi ha fixat el colorant d’una manera insuficient.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descarregar

GERUNDI: descarregant

PARTICIPI: descarregat, descarregada, descarregats, descarregades

INDICATIU PRESENT: descarrego, descarregues, descarrega, descarreguem, descarregueu, descarreguen

INDICATIU IMPERFET: descarregava, descarregaves, descarregava, descarregàvem, descarregàveu, descarregaven

INDICATIU PASSAT: descarreguí, descarregares, descarregà, descarregàrem, descarregàreu, descarregaren

INDICATIU FUTUR: descarregaré, descarregaràs, descarregarà, descarregarem, descarregareu, descarregaran

INDICATIU CONDICIONAL: descarregaria, descarregaries, descarregaria, descarregaríem, descarregaríeu, descarregarien

SUBJUNTIU PRESENT: descarregui, descarreguis, descarregui, descarreguem, descarregueu, descarreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: descarregués, descarreguessis, descarregués, descarreguéssim, descarreguéssiu, descarreguessin

IMPERATIU: descarrega, descarregui, descarreguem, descarregueu, descarreguin

->descarregat

■descarregat -ada

[de descarregar]

adj No carregat.

->descarreradament

■descarreradament

[de descarrerar]

adv Desencaminadament.

->descarrerament

■descarrerament

[de descarrerar]

m 1 Acció de descarrerar o de descarrerar-se;

2 l’efecte.

->descarrerar

■descarrerar

[de carrer; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v 1 tr Desencaminar.

2 pron Desencaminar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descarrerar

GERUNDI: descarrerant

PARTICIPI: descarrerat, descarrerada, descarrerats, descarrerades

INDICATIU PRESENT: descarrero, descarreres, descarrera, descarrerem, descarrereu, descarreren

INDICATIU IMPERFET: descarrerava, descarreraves, descarrerava, descarreràvem, descarreràveu, descarreraven

INDICATIU PASSAT: descarrerí, descarrerares, descarrerà, descarreràrem, descarreràreu, descarreraren

INDICATIU FUTUR: descarreraré, descarreraràs, descarrerarà, descarrerarem, descarrerareu, descarreraran

INDICATIU CONDICIONAL: descarreraria, descarreraries, descarreraria, descarreraríem, descarreraríeu, descarrerarien

SUBJUNTIU PRESENT: descarreri, descarreris, descarreri, descarrerem, descarrereu, descarrerin

SUBJUNTIU IMPERFET: descarrerés, descarreressis, descarrerés, descarreréssim, descarreréssiu, descarreressin

IMPERATIU: descarrera, descarreri, descarrerem, descarrereu, descarrerin

->descarrilament

■descarrilament

[de descarrilar]

m FERROC 1 Acció de descarrilar;

2 l’efecte.

->descarrilar

■descarrilar

Cp. desencarrilar

[de carril; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr FERROC Sortir, les rodes d’un vehicle, dels rails de la via per on circula.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descarrilar

GERUNDI: descarrilant

PARTICIPI: descarrilat, descarrilada, descarrilats, descarrilades

INDICATIU PRESENT: descarrilo, descarriles, descarrila, descarrilem, descarrileu, descarrilen

INDICATIU IMPERFET: descarrilava, descarrilaves, descarrilava, descarrilàvem, descarrilàveu, descarrilaven

INDICATIU PASSAT: descarrilí, descarrilares, descarrilà, descarrilàrem, descarrilàreu, descarrilaren

INDICATIU FUTUR: descarrilaré, descarrilaràs, descarrilarà, descarrilarem, descarrilareu, descarrilaran

INDICATIU CONDICIONAL: descarrilaria, descarrilaries, descarrilaria, descarrilaríem, descarrilaríeu, descarrilarien

SUBJUNTIU PRESENT: descarrili, descarrilis, descarrili, descarrilem, descarrileu, descarrilin

SUBJUNTIU IMPERFET: descarrilés, descarrilessis, descarrilés, descarriléssim, descarriléssiu, descarrilessin

IMPERATIU: descarrila, descarrili, descarrilem, descarrileu, descarrilin

->descart

■descart

[de descartar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de descartar-se.

2 Cartes de què un jugador es descarta.

->descartar

■descartar

[de carta; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Excloure, apartar, d’un conjunt o no prendre en compte com a inadequat, no mereixedor, no possible. Descartar els candidats. Descartar una possibilitat.

2 pron En certs jocs de cartes, desfer-se, un jugador, d’una carta o més del seu joc que considera inútils, per substituir-les per altres tantes cartes del carter.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descartar

GERUNDI: descartant

PARTICIPI: descartat, descartada, descartats, descartades

INDICATIU PRESENT: descarto, descartes, descarta, descartem, descarteu, descarten

INDICATIU IMPERFET: descartava, descartaves, descartava, descartàvem, descartàveu, descartaven

INDICATIU PASSAT: descartí, descartares, descartà, descartàrem, descartàreu, descartaren

INDICATIU FUTUR: descartaré, descartaràs, descartarà, descartarem, descartareu, descartaran

INDICATIU CONDICIONAL: descartaria, descartaries, descartaria, descartaríem, descartaríeu, descartarien

SUBJUNTIU PRESENT: descarti, descartis, descarti, descartem, descarteu, descartin

SUBJUNTIU IMPERFET: descartés, descartessis, descartés, descartéssim, descartéssiu, descartessin

IMPERATIU: descarta, descarti, descartem, descarteu, descartin

->descartelització

descartelització

Part. sil.: des_car_te_lit_za_ci_ó

[de cartel]

f HIST Política de descentralització i desintegració de les grans concentracions industrials imposada a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.

->descasament

■descasament

[de descasar]

m Divorci.

->descasar

■descasar

[de casar]

v tr 1 Divorciar.

2 GRÀF Alterar la col·locació de les planes que componen una forma o un plec, per ordenar-les.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descasar

GERUNDI: descasant

PARTICIPI: descasat, descasada, descasats, descasades

INDICATIU PRESENT: descaso, descases, descasa, descasem, descaseu, descasen

INDICATIU IMPERFET: descasava, descasaves, descasava, descasàvem, descasàveu, descasaven

INDICATIU PASSAT: descasí, descasares, descasà, descasàrem, descasàreu, descasaren

INDICATIU FUTUR: descasaré, descasaràs, descasarà, descasarem, descasareu, descasaran

INDICATIU CONDICIONAL: descasaria, descasaries, descasaria, descasaríem, descasaríeu, descasarien

SUBJUNTIU PRESENT: descasi, descasis, descasi, descasem, descaseu, descasin

SUBJUNTIU IMPERFET: descasés, descasessis, descasés, descaséssim, descaséssiu, descasessin

IMPERATIU: descasa, descasi, descasem, descaseu, descasin

->descastar

■descastar

[de casta]

v tr Destruir (una espècie animal) fins a fer-ne perdre la casta; exterminar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descastar

GERUNDI: descastant

PARTICIPI: descastat, descastada, descastats, descastades

INDICATIU PRESENT: descasto, descastes, descasta, descastem, descasteu, descasten

INDICATIU IMPERFET: descastava, descastaves, descastava, descastàvem, descastàveu, descastaven

INDICATIU PASSAT: descastí, descastares, descastà, descastàrem, descastàreu, descastaren

INDICATIU FUTUR: descastaré, descastaràs, descastarà, descastarem, descastareu, descastaran

INDICATIU CONDICIONAL: descastaria, descastaries, descastaria, descastaríem, descastaríeu, descastarien

SUBJUNTIU PRESENT: descasti, descastis, descasti, descastem, descasteu, descastin

SUBJUNTIU IMPERFET: descastés, descastessis, descastés, descastéssim, descastéssiu, descastessin

IMPERATIU: descasta, descasti, descastem, descasteu, descastin

->descastat

■descastat -ada

[de descastar]

adj Despullat dels bons sentiments que hom naturalment ha de tenir envers els seus pares, la seva nissaga, el seu país.

->descastellanització

■descastellanització

Part. sil.: des_cas_te_lla_nit_za_ci_ó

f 1 Acció de descastellanitzar o de descastellanitzar-se;

2 l’efecte.

->descastellanitzar

■descastellanitzar

v 1 tr 1 Fer perdre el caràcter castellà.

2 Bandejar d’una llengua, d’uns costums, etc., allò que s’hi havia introduït de castellà.

2 pron Amb la Renaixença el nostre país començà a descastellanitzar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descastellanitzar

GERUNDI: descastellanitzant

PARTICIPI: descastellanitzat, descastellanitzada, descastellanitzats, descastellanitzades

INDICATIU PRESENT: descastellanitzo, descastellanitzes, descastellanitza, descastellanitzem, descastellanitzeu, descastellanitzen

INDICATIU IMPERFET: descastellanitzava, descastellanitzaves, descastellanitzava, descastellanitzàvem, descastellanitzàveu, descastellanitzaven

INDICATIU PASSAT: descastellanitzí, descastellanitzares, descastellanitzà, descastellanitzàrem, descastellanitzàreu, descastellanitzaren

INDICATIU FUTUR: descastellanitzaré, descastellanitzaràs, descastellanitzarà, descastellanitzarem, descastellanitzareu, descastellanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: descastellanitzaria, descastellanitzaries, descastellanitzaria, descastellanitzaríem, descastellanitzaríeu, descastellanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: descastellanitzi, descastellanitzis, descastellanitzi, descastellanitzem, descastellanitzeu, descastellanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: descastellanitzés, descastellanitzessis, descastellanitzés, descastellanitzéssim, descastellanitzéssiu, descastellanitzessin

IMPERATIU: descastellanitza, descastellanitzi, descastellanitzem, descastellanitzeu, descastellanitzin

->descatalanització

■descatalanització

Part. sil.: des_ca_ta_la_nit_za_ci_ó

f 1 Acció de descatalanitzar o de descatalanitzar-se;

2 l’efecte.

->descatalanitzar

■descatalanitzar

v 1 tr Fer perdre el caràcter català.

2 pron L’aristocràcia es descatalanitzà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descatalanitzar

GERUNDI: descatalanitzant

PARTICIPI: descatalanitzat, descatalanitzada, descatalanitzats, descatalanitzades

INDICATIU PRESENT: descatalanitzo, descatalanitzes, descatalanitza, descatalanitzem, descatalanitzeu, descatalanitzen

INDICATIU IMPERFET: descatalanitzava, descatalanitzaves, descatalanitzava, descatalanitzàvem, descatalanitzàveu, descatalanitzaven

INDICATIU PASSAT: descatalanitzí, descatalanitzares, descatalanitzà, descatalanitzàrem, descatalanitzàreu, descatalanitzaren

INDICATIU FUTUR: descatalanitzaré, descatalanitzaràs, descatalanitzarà, descatalanitzarem, descatalanitzareu, descatalanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: descatalanitzaria, descatalanitzaries, descatalanitzaria, descatalanitzaríem, descatalanitzaríeu, descatalanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: descatalanitzi, descatalanitzis, descatalanitzi, descatalanitzem, descatalanitzeu, descatalanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: descatalanitzés, descatalanitzessis, descatalanitzés, descatalanitzéssim, descatalanitzéssiu, descatalanitzessin

IMPERATIU: descatalanitza, descatalanitzi, descatalanitzem, descatalanitzeu, descatalanitzin

->descavalcador

■descavalcador

[de descavalcar]

m Pedrís que fa de graó per a pujar a cavall o per a baixar-ne; cavalcador.

->descavalcar

■descavalcar

[de cavalcar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 intr Baixar de cavall.

2 tr Fer baixar (algú) de cavall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descavalcar

GERUNDI: descavalcant

PARTICIPI: descavalcat, descavalcada, descavalcats, descavalcades

INDICATIU PRESENT: descavalco, descavalques, descavalca, descavalquem, descavalqueu, descavalquen

INDICATIU IMPERFET: descavalcava, descavalcaves, descavalcava, descavalcàvem, descavalcàveu, descavalcaven

INDICATIU PASSAT: descavalquí, descavalcares, descavalcà, descavalcàrem, descavalcàreu, descavalcaren

INDICATIU FUTUR: descavalcaré, descavalcaràs, descavalcarà, descavalcarem, descavalcareu, descavalcaran

INDICATIU CONDICIONAL: descavalcaria, descavalcaries, descavalcaria, descavalcaríem, descavalcaríeu, descavalcarien

SUBJUNTIU PRESENT: descavalqui, descavalquis, descavalqui, descavalquem, descavalqueu, descavalquin

SUBJUNTIU IMPERFET: descavalqués, descavalquessis, descavalqués, descavalquéssim, descavalquéssiu, descavalquessin

IMPERATIU: descavalca, descavalqui, descavalquem, descavalqueu, descavalquin

->descelar

■descelar

v ant tr 1 Descobrir, revelar (allò que era ocult).

2 esp Delatar.

->desceleració

■desceleració

Part. sil.: des_ce_le_ra_ci_ó

[de descelerar]

f 1 MEC Acceleració negativa.

2 zona de desceleració ESPORT En les curses d’automòbils i de motocicletes, pista d’accés des del circuit fins als serveis tècnics.

->descelerador

descelerador

m MOT Alentidor.

->descelerar

■descelerar

[de accelerar]

v 1 1 tr Fer menys ràpid (un moviment, un procés).

2 pron Fer-se menys ràpid (un moviment, un procés).

2 1 tr Reduir la velocitat d’un vehicle.

2 pron Reduir-se la velocitat d’un vehicle.

3 tr abs Cessar d’accionar el pedal de l’accelerador d’un vehicle.

3 tr MEC Sotmetre a desceleració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descelerar

GERUNDI: descelerant

PARTICIPI: descelerat, descelerada, descelerats, descelerades

INDICATIU PRESENT: descelero, desceleres, descelera, descelerem, descelereu, desceleren

INDICATIU IMPERFET: descelerava, desceleraves, descelerava, desceleràvem, desceleràveu, desceleraven

INDICATIU PASSAT: descelerí, descelerares, descelerà, desceleràrem, desceleràreu, desceleraren

INDICATIU FUTUR: desceleraré, desceleraràs, descelerarà, descelerarem, descelerareu, desceleraran

INDICATIU CONDICIONAL: desceleraria, desceleraries, desceleraria, desceleraríem, desceleraríeu, descelerarien

SUBJUNTIU PRESENT: desceleri, desceleris, desceleri, descelerem, descelereu, descelerin

SUBJUNTIU IMPERFET: descelerés, desceleressis, descelerés, desceleréssim, desceleréssiu, desceleressin

IMPERATIU: descelera, desceleri, descelerem, descelereu, descelerin

->desceleròmetre

desceleròmetre

m AUT Aparell per a mesurar la desceleració d’un vehicle que es produeix com a efecte d’una frenada.

->descendència

■descendència

Part. sil.: des_cen_dèn_ci_a

[del b. ll. descendentia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 Conjunt dels qui descendeixen d’algú.

2 ETNOL Organització familiar per grups de parentiu. Descendència patrilineal, matrilineal.

->descendent

■descendent

[del ll. descendens, -ntis, participi pres. de descendĕre ‘descendir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que descendeix (oposat a ascendent).

2 MÚS Dit de l’interval o del seguit d’intervals (escala, arpegi, fragment melòdic) en què qualsevol so és més greu que l’anterior.

2 m i f 1 Parent de la línia descendent que segueix en la successió genealògica.

2 GEN Cadascun dels individus procedents d’un progenitor o d’una parella de progenitors, dels quals reben l’herència genètica.

->descendiment

■descendiment

[de descendir; 1a FONT: s. XIV]

m Davallament.

->descendir

■descendir

[del ll. descĕndĕre. íd.; 1a FONT: s. XIII]

v intr 1 Baixar, davallar, anar de dalt a baix, a un punt situat més avall. L’avió ja comença a descendir.

2 p ext 1 Baixar, disminuir, minvar. La febre ha descendit bruscament.

2 Passar a ocupar una posició, un càrrec, etc., més baix. Descendir de categoria.

3 p ext 1 Procedir d’allò que és general a allò que és particular. Descendir als detalls.

2 Abaixar-se 6 2. Ha descendit a suplicar-ho.

4 Provenir per filiació successiva d’algú, d’un poble, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descendir

GERUNDI: descendint

PARTICIPI: descendit, descendida, descendits, descendides

INDICATIU PRESENT: descendeixo, descendeixes, descendeix, descendim, descendiu, descendeixen

INDICATIU IMPERFET: descendia, descendies, descendia, descendíem, descendíeu, descendien

INDICATIU PASSAT: descendí, descendires, descendí, descendírem, descendíreu, descendiren

INDICATIU FUTUR: descendiré, descendiràs, descendirà, descendirem, descendireu, descendiran

INDICATIU CONDICIONAL: descendiria, descendiries, descendiria, descendiríem, descendiríeu, descendirien

SUBJUNTIU PRESENT: descendeixi, descendeixis, descendeixi, descendim, descendiu, descendeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: descendís, descendissis, descendís, descendíssim, descendíssiu, descendissin

IMPERATIU: descendeix, descendeixi, descendim, descendiu, descendeixin

->descens

■descens

[del ll. descensus, -us, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Baixada, acció de descendir.

2 ESPORT 1 Prova olímpica d’esquí alpí consistent a recórrer una baixada d’uns tres quilòmetres amb un desnivell mínim de vuit-cents a mil metres.

2 En alguns campionats, pas d’un equip d’una categoria superior a una altra d’inferior segons el sistema federativament establert.

3 descens a doble corda En l’alpinisme, maniobra per a superar amb rapidesa els trossos difícils en el descens.

4 descens de barrancs Barranquisme.

5 descens en bot Ràfting.

->descensió

■descensió

Part. sil.: des_cen_si_ó

[del ll. descensio, -ōnis, íd.]

f Descens.

->descensor

descensor

m ESPORT Aparell que llisca suaument per la corda i permet a l’escalador d’efectuar descensos regulant la velocitat de baixada.

->descentori

■descentori

m GENEAL Taula usada per a indicar el nombre de línies ascendents d’una persona respecte d’una altra.

->descentralitzable

■descentralitzable

[de descentralitzar]

adj Que pot ésser descentralitzat.

->descentralització

■descentralització

Part. sil.: des_cen_tra_lit_za_ci_ó

[de descentralitzar]

f 1 1 Acció de descentralitzar;

2 l’efecte.

2 DR ADM En una organització estatal unitària, acció de transferir una part de la competència de l’administració central a entitats amb personalitat pública d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional.

->descentralitzador

■descentralitzador -a

[de descentralitzar]

adj Que descentralitza.

->descentralitzar

■descentralitzar

[de centralitzar]

v tr Fer més independent de l’autoritat, de l’administració, centrals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descentralitzar

GERUNDI: descentralitzant

PARTICIPI: descentralitzat, descentralitzada, descentralitzats, descentralitzades

INDICATIU PRESENT: descentralitzo, descentralitzes, descentralitza, descentralitzem, descentralitzeu, descentralitzen

INDICATIU IMPERFET: descentralitzava, descentralitzaves, descentralitzava, descentralitzàvem, descentralitzàveu, descentralitzaven

INDICATIU PASSAT: descentralitzí, descentralitzares, descentralitzà, descentralitzàrem, descentralitzàreu, descentralitzaren

INDICATIU FUTUR: descentralitzaré, descentralitzaràs, descentralitzarà, descentralitzarem, descentralitzareu, descentralitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: descentralitzaria, descentralitzaries, descentralitzaria, descentralitzaríem, descentralitzaríeu, descentralitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: descentralitzi, descentralitzis, descentralitzi, descentralitzem, descentralitzeu, descentralitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: descentralitzés, descentralitzessis, descentralitzés, descentralitzéssim, descentralitzéssiu, descentralitzessin

IMPERATIU: descentralitza, descentralitzi, descentralitzem, descentralitzeu, descentralitzin

->descentrament

■descentrament

[de descentrar]

m FOTOG Efecte obtingut en modificar la inclinació de la placa a impressionar amb relació a la placa d’enfocament en càmeres especials anomenades de taller.

->descentrar

■descentrar

[de centrar]

v 1 tr Fer cessar d’estar centrat.

2 pron Cessar d’estar centrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descentrar

GERUNDI: descentrant

PARTICIPI: descentrat, descentrada, descentrats, descentrades

INDICATIU PRESENT: descentro, descentres, descentra, descentrem, descentreu, descentren

INDICATIU IMPERFET: descentrava, descentraves, descentrava, descentràvem, descentràveu, descentraven

INDICATIU PASSAT: descentrí, descentrares, descentrà, descentràrem, descentràreu, descentraren

INDICATIU FUTUR: descentraré, descentraràs, descentrarà, descentrarem, descentrareu, descentraran

INDICATIU CONDICIONAL: descentraria, descentraries, descentraria, descentraríem, descentraríeu, descentrarien

SUBJUNTIU PRESENT: descentri, descentris, descentri, descentrem, descentreu, descentrin

SUBJUNTIU IMPERFET: descentrés, descentressis, descentrés, descentréssim, descentréssiu, descentressin

IMPERATIU: descentra, descentri, descentrem, descentreu, descentrin

->descentrat

■descentrat -ada

[de descentrar]

adj 1 1 Tret o sortit del centre.

2 fig Inadaptat.

2 col·loq Desequilibrat, guillat.

->descenyir

■descenyir

[de cenyir; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 tr Llevar allò que cenyeix, que està cenyit.

2 pron Descenyir-se el cinturó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descenyir

GERUNDI: descenyint

PARTICIPI: descenyit, descenyida, descenyits, descenyides

INDICATIU PRESENT: descenyeixo, descenyeixes, descenyeix, descenyim, descenyiu, descenyeixen

INDICATIU IMPERFET: descenyia, descenyies, descenyia, descenyíem, descenyíeu, descenyien

INDICATIU PASSAT: descenyí, descenyires, descenyí, descenyírem, descenyíreu, descenyiren

INDICATIU FUTUR: descenyiré, descenyiràs, descenyirà, descenyirem, descenyireu, descenyiran

INDICATIU CONDICIONAL: descenyiria, descenyiries, descenyiria, descenyiríem, descenyiríeu, descenyirien

SUBJUNTIU PRESENT: descenyeixi, descenyeixis, descenyeixi, descenyim, descenyiu, descenyeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: descenyís, descenyissis, descenyís, descenyíssim, descenyíssiu, descenyissin

IMPERATIU: descenyeix, descenyeixi, descenyim, descenyiu, descenyeixin

->descimalar

■descimalar

[de cimal]

v tr Podar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descimalar

GERUNDI: descimalant

PARTICIPI: descimalat, descimalada, descimalats, descimalades

INDICATIU PRESENT: descimalo, descimales, descimala, descimalem, descimaleu, descimalen

INDICATIU IMPERFET: descimalava, descimalaves, descimalava, descimalàvem, descimalàveu, descimalaven

INDICATIU PASSAT: descimalí, descimalares, descimalà, descimalàrem, descimalàreu, descimalaren

INDICATIU FUTUR: descimalaré, descimalaràs, descimalarà, descimalarem, descimalareu, descimalaran

INDICATIU CONDICIONAL: descimalaria, descimalaries, descimalaria, descimalaríem, descimalaríeu, descimalarien

SUBJUNTIU PRESENT: descimali, descimalis, descimali, descimalem, descimaleu, descimalin

SUBJUNTIU IMPERFET: descimalés, descimalessis, descimalés, descimaléssim, descimaléssiu, descimalessin

IMPERATIU: descimala, descimali, descimalem, descimaleu, descimalin

->descinglar

■descinglar

[de cinglar]

v tr Treure la cingla a un cavall o a una haveria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descinglar

GERUNDI: descinglant

PARTICIPI: descinglat, descinglada, descinglats, descinglades

INDICATIU PRESENT: descinglo, descingles, descingla, descinglem, descingleu, descinglen

INDICATIU IMPERFET: descinglava, descinglaves, descinglava, descinglàvem, descinglàveu, descinglaven

INDICATIU PASSAT: descinglí, descinglares, descinglà, descinglàrem, descinglàreu, descinglaren

INDICATIU FUTUR: descinglaré, descinglaràs, descinglarà, descinglarem, descinglareu, descinglaran

INDICATIU CONDICIONAL: descinglaria, descinglaries, descinglaria, descinglaríem, descinglaríeu, descinglarien

SUBJUNTIU PRESENT: descingli, descinglis, descingli, descinglem, descingleu, descinglin

SUBJUNTIU IMPERFET: descinglés, descinglessis, descinglés, descingléssim, descingléssiu, descinglessin

IMPERATIU: descingla, descingli, descinglem, descingleu, descinglin

->descintrar

■descintrar

[de cintrar]

v tr Llevar les cintres que han servit per a construir una volta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descintrar

GERUNDI: descintrant

PARTICIPI: descintrat, descintrada, descintrats, descintrades

INDICATIU PRESENT: descintro, descintres, descintra, descintrem, descintreu, descintren

INDICATIU IMPERFET: descintrava, descintraves, descintrava, descintràvem, descintràveu, descintraven

INDICATIU PASSAT: descintrí, descintrares, descintrà, descintràrem, descintràreu, descintraren

INDICATIU FUTUR: descintraré, descintraràs, descintrarà, descintrarem, descintrareu, descintraran

INDICATIU CONDICIONAL: descintraria, descintraries, descintraria, descintraríem, descintraríeu, descintrarien

SUBJUNTIU PRESENT: descintri, descintris, descintri, descintrem, descintreu, descintrin

SUBJUNTIU IMPERFET: descintrés, descintressis, descintrés, descintréssim, descintréssiu, descintressin

IMPERATIU: descintra, descintri, descintrem, descintreu, descintrin

->desclassament

■desclassament

[de desclassar]

m 1 Acció de desclassar o de desclassar-se;

2 l’efecte.

->desclassar

■desclassar

[de classe]

v SOCIOL 1 tr Fer que hom deixi la classe social a la qual pertanyia.

2 pron Deixar la classe social a la qual hom pertanyia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desclassar

GERUNDI: desclassant

PARTICIPI: desclassat, desclassada, desclassats, desclassades

INDICATIU PRESENT: desclasso, desclasses, desclassa, desclassem, desclasseu, desclassen

INDICATIU IMPERFET: desclassava, desclassaves, desclassava, desclassàvem, desclassàveu, desclassaven

INDICATIU PASSAT: desclassí, desclassares, desclassà, desclassàrem, desclassàreu, desclassaren

INDICATIU FUTUR: desclassaré, desclassaràs, desclassarà, desclassarem, desclassareu, desclassaran

INDICATIU CONDICIONAL: desclassaria, desclassaries, desclassaria, desclassaríem, desclassaríeu, desclassarien

SUBJUNTIU PRESENT: desclassi, desclassis, desclassi, desclassem, desclasseu, desclassin

SUBJUNTIU IMPERFET: desclassés, desclassessis, desclassés, desclasséssim, desclasséssiu, desclassessin

IMPERATIU: desclassa, desclassi, desclassem, desclasseu, desclassin

->desclassificar

desclassificar

[de classificar]

v tr DR ADM Autoritzar excepcionalment la consulta de documents que són reservats o secrets a causa generalment del seu interès per a la seguretat nacional.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desclassificar

GERUNDI: desclassificant

PARTICIPI: desclassificat, desclassificada, desclassificats, desclassificades

INDICATIU PRESENT: desclassifico, desclassifiques, desclassifica, desclassifiquem, desclassifiqueu, desclassifiquen

INDICATIU IMPERFET: desclassificava, desclassificaves, desclassificava, desclassificàvem, desclassificàveu, desclassificaven

INDICATIU PASSAT: desclassifiquí, desclassificares, desclassificà, desclassificàrem, desclassificàreu, desclassificaren

INDICATIU FUTUR: desclassificaré, desclassificaràs, desclassificarà, desclassificarem, desclassificareu, desclassificaran

INDICATIU CONDICIONAL: desclassificaria, desclassificaries, desclassificaria, desclassificaríem, desclassificaríeu, desclassificarien

SUBJUNTIU PRESENT: desclassifiqui, desclassifiquis, desclassifiqui, desclassifiquem, desclassifiqueu, desclassifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desclassifiqués, desclassifiquessis, desclassifiqués, desclassifiquéssim, desclassifiquéssiu, desclassifiquessin

IMPERATIU: desclassifica, desclassifiqui, desclassifiquem, desclassifiqueu, desclassifiquin

->desclavador

■desclavador

[de desclavar]

m FUST Instrument emprat per a desclavar, que consisteix en una barra de ferro afuada en un cap.

->desclavar

■desclavar

[de clavar; 1a FONT: s. XV, Curial]

v 1 tr Fer cessar d’estar clavat. Desclavar la tapa d’una caixa. Desclavar un clau.

2 pron Cessar d’estar clavat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desclavar

GERUNDI: desclavant

PARTICIPI: desclavat, desclavada, desclavats, desclavades

INDICATIU PRESENT: desclavo, desclaves, desclava, desclavem, desclaveu, desclaven

INDICATIU IMPERFET: desclavava, desclavaves, desclavava, desclavàvem, desclavàveu, desclavaven

INDICATIU PASSAT: desclaví, desclavares, desclavà, desclavàrem, desclavàreu, desclavaren

INDICATIU FUTUR: desclavaré, desclavaràs, desclavarà, desclavarem, desclavareu, desclavaran

INDICATIU CONDICIONAL: desclavaria, desclavaries, desclavaria, desclavaríem, desclavaríeu, desclavarien

SUBJUNTIU PRESENT: desclavi, desclavis, desclavi, desclavem, desclaveu, desclavin

SUBJUNTIU IMPERFET: desclavés, desclavessis, desclavés, desclavéssim, desclavéssiu, desclavessin

IMPERATIU: desclava, desclavi, desclavem, desclaveu, desclavin

->desclavillar

■desclavillar

[de clavillar²]

v tr Treure les clavilles d’un objecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desclavillar

GERUNDI: desclavillant

PARTICIPI: desclavillat, desclavillada, desclavillats, desclavillades

INDICATIU PRESENT: desclavillo, desclavilles, desclavilla, desclavillem, desclavilleu, desclavillen

INDICATIU IMPERFET: desclavillava, desclavillaves, desclavillava, desclavillàvem, desclavillàveu, desclavillaven

INDICATIU PASSAT: desclavillí, desclavillares, desclavillà, desclavillàrem, desclavillàreu, desclavillaren

INDICATIU FUTUR: desclavillaré, desclavillaràs, desclavillarà, desclavillarem, desclavillareu, desclavillaran

INDICATIU CONDICIONAL: desclavillaria, desclavillaries, desclavillaria, desclavillaríem, desclavillaríeu, desclavillarien

SUBJUNTIU PRESENT: desclavilli, desclavillis, desclavilli, desclavillem, desclavilleu, desclavillin

SUBJUNTIU IMPERFET: desclavillés, desclavillessis, desclavillés, desclavilléssim, desclavilléssiu, desclavillessin

IMPERATIU: desclavilla, desclavilli, desclavillem, desclavilleu, desclavillin

->descloruració

descloruració

Part. sil.: des_clo_ru_ra_ci_ó

f QUÍM INORG 1 Acció de desclorurar;

2 l’efecte.

->desclorurar

desclorurar

v tr QUÍM INORG En un compost, eliminar el clor que hi ha en forma de clorur.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desclorurar

GERUNDI: desclorurant

PARTICIPI: desclorurat, desclorurada, desclorurats, desclorurades

INDICATIU PRESENT: descloruro, desclorures, desclorura, desclorurem, desclorureu, descloruren

INDICATIU IMPERFET: desclorurava, descloruraves, desclorurava, descloruràvem, descloruràveu, descloruraven

INDICATIU PASSAT: desclorurí, desclorurares, desclorurà, descloruràrem, descloruràreu, descloruraren

INDICATIU FUTUR: descloruraré, descloruraràs, desclorurarà, desclorurarem, desclorurareu, descloruraran

INDICATIU CONDICIONAL: descloruraria, descloruraries, descloruraria, descloruraríem, descloruraríeu, desclorurarien

SUBJUNTIU PRESENT: descloruri, descloruris, descloruri, desclorurem, desclorureu, desclorurin

SUBJUNTIU IMPERFET: desclorurés, descloruressis, desclorurés, descloruréssim, descloruréssiu, descloruressin

IMPERATIU: desclorura, descloruri, desclorurem, desclorureu, desclorurin

->desclosa

■desclosa

[de descloure]

f 1 Acció de descloure’s.

2 ZOOL Fenomen que comprèn la trencada i la sortida de l’ou d’un animal en estat larval o ja ben desenvolupat.

3 p ext ENTOM Trencada i sortida del capoll d’un imago.

->descloure

■descloure

Part. sil.: des_clou_re

[del ll. discludĕre, íd.; 1a FONT: 1523]

[p p desclòs -osa] v 1 1 tr Obrir (allò que era clos). Descloure els llavis. Descloure la mà.

2 pron Descloure’s una poncella.

2 tr Trencar el pollet (l’ou) en néixer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descloure

GERUNDI: descloent

PARTICIPI: desclòs, desclosa, desclosos, descloses

INDICATIU PRESENT: descloc, desclous, desclou, descloem, descloeu, desclouen

INDICATIU IMPERFET: descloïa, descloïes, descloïa, descloíem, descloíeu, descloïen

INDICATIU PASSAT: descloguí, desclogueres, desclogué, descloguérem, descloguéreu, desclogueren

INDICATIU FUTUR: desclouré, desclouràs, desclourà, desclourem, descloureu, desclouran

INDICATIU CONDICIONAL: desclouria, desclouries, desclouria, desclouríem, desclouríeu, desclourien

SUBJUNTIU PRESENT: desclogui, descloguis, desclogui, descloguem, desclogueu, descloguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desclogués, descloguessis, desclogués, descloguéssim, descloguéssiu, descloguessin

IMPERATIU: desclou, desclogui, descloguem, descloeu, descloguin

->desclucar

■desclucar

[de aclucar]

v tr Obrir (els ulls).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desclucar

GERUNDI: desclucant

PARTICIPI: desclucat, desclucada, desclucats, desclucades

INDICATIU PRESENT: descluco, descluques, descluca, descluquem, descluqueu, descluquen

INDICATIU IMPERFET: desclucava, desclucaves, desclucava, desclucàvem, desclucàveu, desclucaven

INDICATIU PASSAT: descluquí, desclucares, desclucà, desclucàrem, desclucàreu, desclucaren

INDICATIU FUTUR: desclucaré, desclucaràs, desclucarà, desclucarem, desclucareu, desclucaran

INDICATIU CONDICIONAL: desclucaria, desclucaries, desclucaria, desclucaríem, desclucaríeu, desclucarien

SUBJUNTIU PRESENT: descluqui, descluquis, descluqui, descluquem, descluqueu, descluquin

SUBJUNTIU IMPERFET: descluqués, descluquessis, descluqués, descluquéssim, descluquéssiu, descluquessin

IMPERATIU: descluca, descluqui, descluquem, descluqueu, descluquin

->descoagular

■descoagular

Part. sil.: des_co_a_gu_lar

v 1 tr Fer cessar d’estar coagulat.

2 pron Cessar d’estar coagulat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descoagular

GERUNDI: descoagulant

PARTICIPI: descoagulat, descoagulada, descoagulats, descoagulades

INDICATIU PRESENT: descoagulo, descoagules, descoagula, descoagulem, descoaguleu, descoagulen

INDICATIU IMPERFET: descoagulava, descoagulaves, descoagulava, descoagulàvem, descoagulàveu, descoagulaven

INDICATIU PASSAT: descoagulí, descoagulares, descoagulà, descoagulàrem, descoagulàreu, descoagularen

INDICATIU FUTUR: descoagularé, descoagularàs, descoagularà, descoagularem, descoagulareu, descoagularan

INDICATIU CONDICIONAL: descoagularia, descoagularies, descoagularia, descoagularíem, descoagularíeu, descoagularien

SUBJUNTIU PRESENT: descoaguli, descoagulis, descoaguli, descoagulem, descoaguleu, descoagulin

SUBJUNTIU IMPERFET: descoagulés, descoagulessis, descoagulés, descoaguléssim, descoaguléssiu, descoagulessin

IMPERATIU: descoagula, descoaguli, descoagulem, descoaguleu, descoagulin

->descobert

■descobert -a

[de descobrir]

1 1 adj No cobert. Un pati descobert. Un cotxe descobert.

2 al descobert loc adv Sense cobert, sense abric.

3 anar (o estar) descobert Anar (o estar) amb el cap descobert.

4 en descobert loc adv TÀCT Sense protecció contra el foc de l’enemic.

5 en descobert loc adv ECON Sense garantia de les despeses fetes, d’allò que cal pagar.

2 m ECON Situació que resulta de l’existència de saldos deutors en el compte corrent bancari.

->descoberta

■descoberta

[de descobrir; 1a FONT: s. XIX]

f 1 1 Acció de descobrir allò que era amagat, que era ignorat;

2 l’efecte. La descoberta d’un tresor. La descoberta d’Amèrica. Les descobertes de la ciència.

2 TÀCT Acte d’explorar un país, una zona, etc., perquè hi puguin passar les tropes, una patrulla, etc.

->descobertament

■descobertament

[de descobert]

adv D’una manera descoberta.

->descobridor

■descobridor -a

[de descobrir]

adj i m i f Que descobreix. El descobridor d’Amèrica.

->descobriment

■descobriment

[de descobrir; 1a FONT: 1404]

m 1 descoberta 1.

2 GEOG i HIST Descoberta d’un territori no conegut, generalment com a resultat d’una expedició de recerca.

->descobrir

■descobrir

[de cobrir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[p p descobert -a] v 1 1 tr Fer cessar d’estar cobert.

2 tr fig Deixar de tenir amagat. Li vaig descobrir les meves intencions. Sé que ho ha fet, però no el vull descobrir.

3 abs pron Treure’s el capell, etc.

2 tr Albirar, veure, des d’un lloc.

3 tr fig 1 Pervenir a conèixer allò que era amagat, que era ignorat. Ja han descobert on s’amagava. Descobrir un tresor.

2 Ésser el primer a conèixer una cosa fins aleshores desconeguda. Descobrir una mina. Descobrir un nou element químic, un nou continent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descobrir

GERUNDI: descobrint

PARTICIPI: descobert, descoberta, descoberts, descobertes

INDICATIU PRESENT: descobreixo, descobreixes, descobreix, descobrim, descobriu, descobreixen

INDICATIU IMPERFET: descobria, descobries, descobria, descobríem, descobríeu, descobrien

INDICATIU PASSAT: descobrí, descobrires, descobrí, descobrírem, descobríreu, descobriren

INDICATIU FUTUR: descobriré, descobriràs, descobrirà, descobrirem, descobrireu, descobriran

INDICATIU CONDICIONAL: descobriria, descobriries, descobriria, descobriríem, descobriríeu, descobririen

SUBJUNTIU PRESENT: descobreixi, descobreixis, descobreixi, descobrim, descobriu, descobreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: descobrís, descobrissis, descobrís, descobríssim, descobríssiu, descobrissin

IMPERATIU: descobreix, descobreixi, descobrim, descobriu, descobreixin

->descodificació

■descodificació

Part. sil.: des_co_di_fi_ca_ci_ó

[de descodificar]

f 1 INFORM 1 Acció de descodificar;

2 l’efecte.

2 LING Identificació per un receptor dels signes d’un codi lingüístic per a poder interpretar un missatge.

->descodificador

■descodificador -a

[de descodificar]

1 adj Que descodifica.

2 m INFORM Circuit lògic que realitza la funció inversa de la del codificador, és a dir, activa la sortida corresponent al codi present a la seva entrada.

3 m RADIOTÈC Circuit emprat en els receptors i sintonitzadors de FM per a l’audició de programes estereofònics.

4 m TV 1 Dispositiu que, connectat a un aparell de televisió, permet tenir accés a les transmissions d’una determinada emissora, a uns determinats programes o a uns certs serveis.

2 descodificador de color En un receptor de televisió en color, circuit que a partir del senyal de vídeo obté els tres senyals corresponents als tres colors primaris que han d’excitar els tres canons d’electrons del tub d’imatge.

->descodificar

■descodificar

[de codificar]

v tr INFORM 1 Recuperar el joc de caràcters original aplicant a l’inrevés el joc de regles que caracteritzen un codi donat.

2 Interpretar el significat d’una instrucció i preparar-se per executar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descodificar

GERUNDI: descodificant

PARTICIPI: descodificat, descodificada, descodificats, descodificades

INDICATIU PRESENT: descodifico, descodifiques, descodifica, descodifiquem, descodifiqueu, descodifiquen

INDICATIU IMPERFET: descodificava, descodificaves, descodificava, descodificàvem, descodificàveu, descodificaven

INDICATIU PASSAT: descodifiquí, descodificares, descodificà, descodificàrem, descodificàreu, descodificaren

INDICATIU FUTUR: descodificaré, descodificaràs, descodificarà, descodificarem, descodificareu, descodificaran

INDICATIU CONDICIONAL: descodificaria, descodificaries, descodificaria, descodificaríem, descodificaríeu, descodificarien

SUBJUNTIU PRESENT: descodifiqui, descodifiquis, descodifiqui, descodifiquem, descodifiqueu, descodifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: descodifiqués, descodifiquessis, descodifiqués, descodifiquéssim, descodifiquéssiu, descodifiquessin

IMPERATIU: descodifica, descodifiqui, descodifiquem, descodifiqueu, descodifiquin

->descofat

■descofat -ada

[de cofat; 1a FONT: 1890]

adj Que va descobert, sense res al cap.

->descolgament

■descolgament

[de descolgar]

m Acció de descolgar.

->descolgar

■descolgar

[de colgar]

v 1 tr Fer cessar d’estar colgat. Descolgar un tresor.

2 pron Cessar d’estar colgat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descolgar

GERUNDI: descolgant

PARTICIPI: descolgat, descolgada, descolgats, descolgades

INDICATIU PRESENT: descolgo, descolgues, descolga, descolguem, descolgueu, descolguen

INDICATIU IMPERFET: descolgava, descolgaves, descolgava, descolgàvem, descolgàveu, descolgaven

INDICATIU PASSAT: descolguí, descolgares, descolgà, descolgàrem, descolgàreu, descolgaren

INDICATIU FUTUR: descolgaré, descolgaràs, descolgarà, descolgarem, descolgareu, descolgaran

INDICATIU CONDICIONAL: descolgaria, descolgaries, descolgaria, descolgaríem, descolgaríeu, descolgarien

SUBJUNTIU PRESENT: descolgui, descolguis, descolgui, descolguem, descolgueu, descolguin

SUBJUNTIU IMPERFET: descolgués, descolguessis, descolgués, descolguéssim, descolguéssiu, descolguessin

IMPERATIU: descolga, descolgui, descolguem, descolgueu, descolguin

->descollar

■descollar

[de collar²]

v 1 1 tr Fer cessar d’estar collat.

2 pron Cessar d’estar collat.

2 tr RAM Desenjovar, desjunyir. Descollar el parell de bous.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descollar

GERUNDI: descollant

PARTICIPI: descollat, descollada, descollats, descollades

INDICATIU PRESENT: descollo, descolles, descolla, descollem, descolleu, descollen

INDICATIU IMPERFET: descollava, descollaves, descollava, descollàvem, descollàveu, descollaven

INDICATIU PASSAT: descollí, descollares, descollà, descollàrem, descollàreu, descollaren

INDICATIU FUTUR: descollaré, descollaràs, descollarà, descollarem, descollareu, descollaran

INDICATIU CONDICIONAL: descollaria, descollaries, descollaria, descollaríem, descollaríeu, descollarien

SUBJUNTIU PRESENT: descolli, descollis, descolli, descollem, descolleu, descollin

SUBJUNTIU IMPERFET: descollés, descollessis, descollés, descolléssim, descolléssiu, descollessin

IMPERATIU: descolla, descolli, descollem, descolleu, descollin

->descol·locació

■descol·locació

Part. sil.: des_col_lo_ca_ci_ó

[de descol·locar]

f 1 Acció de descol·locar o de descol·locar-se;

2 l’efecte.

->descol·locar

■descol·locar

[de col·locar]

v 1 tr Treure (algú o alguna cosa) del lloc on estava col·locat.

2 pron Deixar algú el lloc on estava col·locat, el lloc que ha d’ocupar en un arrengament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descol·locar

GERUNDI: descol·locant

PARTICIPI: descol·locat, descol·locada, descol·locats, descol·locades

INDICATIU PRESENT: descol·loco, descol·loques, descol·loca, descol·loquem, descol·loqueu, descol·loquen

INDICATIU IMPERFET: descol·locava, descol·locaves, descol·locava, descol·locàvem, descol·locàveu, descol·locaven

INDICATIU PASSAT: descol·loquí, descol·locares, descol·locà, descol·locàrem, descol·locàreu, descol·locaren

INDICATIU FUTUR: descol·locaré, descol·locaràs, descol·locarà, descol·locarem, descol·locareu, descol·locaran

INDICATIU CONDICIONAL: descol·locaria, descol·locaries, descol·locaria, descol·locaríem, descol·locaríeu, descol·locarien

SUBJUNTIU PRESENT: descol·loqui, descol·loquis, descol·loqui, descol·loquem, descol·loqueu, descol·loquin

SUBJUNTIU IMPERFET: descol·loqués, descol·loquessis, descol·loqués, descol·loquéssim, descol·loquéssiu, descol·loquessin

IMPERATIU: descol·loca, descol·loqui, descol·loquem, descol·loqueu, descol·loquin

->descol·locat

■descol·locat -ada

[de descol·locar]

adj 1 En un arrengament, que no ocupa el lloc que hauria d’ocupar.

2 fig Desconcertat, confós. La seva resposta em va deixar descol·locada.

3 ESPORT Dit del jugador que no és al seu lloc o la seva posició en un moment determinat del joc.

->descolonització

■descolonització

Part. sil.: des_co_lo_nit_za_ci_ó

[de descolonitzar]

f HIST i POLÍT Procés que tendeix a la independència o a l’autodeterminació política dels països colonitzats.

->descolonitzar

■descolonitzar

[de colonitzar]

v tr POLÍT i ECOL Efectuar la descolonització d’un territori colonitzat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descolonitzar

GERUNDI: descolonitzant

PARTICIPI: descolonitzat, descolonitzada, descolonitzats, descolonitzades

INDICATIU PRESENT: descolonitzo, descolonitzes, descolonitza, descolonitzem, descolonitzeu, descolonitzen

INDICATIU IMPERFET: descolonitzava, descolonitzaves, descolonitzava, descolonitzàvem, descolonitzàveu, descolonitzaven

INDICATIU PASSAT: descolonitzí, descolonitzares, descolonitzà, descolonitzàrem, descolonitzàreu, descolonitzaren

INDICATIU FUTUR: descolonitzaré, descolonitzaràs, descolonitzarà, descolonitzarem, descolonitzareu, descolonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: descolonitzaria, descolonitzaries, descolonitzaria, descolonitzaríem, descolonitzaríeu, descolonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: descolonitzi, descolonitzis, descolonitzi, descolonitzem, descolonitzeu, descolonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: descolonitzés, descolonitzessis, descolonitzés, descolonitzéssim, descolonitzéssiu, descolonitzessin

IMPERATIU: descolonitza, descolonitzi, descolonitzem, descolonitzeu, descolonitzin

->descoloració

■descoloració

Part. sil.: des_co_lo_ra_ci_ó

[de descolorar]

f 1 Descoloriment.

2 QUÍM IND Eliminació dels pigments que donen color o embruten un producte per tal de millorar-ne l’estat d’acabat.

->descolorant

■descolorant

[de descolorar]

adj i m QUÍM IND Substància química que té la propietat de fer desaparèixer la coloració.

->descolorar

■descolorar

[de colorar]

v tr i pron Descolorir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descolorar

GERUNDI: descolorant

PARTICIPI: descolorat, descolorada, descolorats, descolorades

INDICATIU PRESENT: descoloro, descolores, descolora, descolorem, descoloreu, descoloren

INDICATIU IMPERFET: descolorava, descoloraves, descolorava, descoloràvem, descoloràveu, descoloraven

INDICATIU PASSAT: descolorí, descolorares, descolorà, descoloràrem, descoloràreu, descoloraren

INDICATIU FUTUR: descoloraré, descoloraràs, descolorarà, descolorarem, descolorareu, descoloraran

INDICATIU CONDICIONAL: descoloraria, descoloraries, descoloraria, descoloraríem, descoloraríeu, descolorarien

SUBJUNTIU PRESENT: descolori, descoloris, descolori, descolorem, descoloreu, descolorin

SUBJUNTIU IMPERFET: descolorés, descoloressis, descolorés, descoloréssim, descoloréssiu, descoloressin

IMPERATIU: descolora, descolori, descolorem, descoloreu, descolorin

->descolorat

■descolorat -ada

[de descolorar; 1a FONT: 1478]

adj Descolorit.

->descoloriment

■descoloriment

[de descolorir]

m 1 Acció de descolorir o de descolorir-se;

2 l’efecte.

->descolorir

■descolorir

[de acolorir; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v 1 tr Fer perdre el color a alguna cosa. El sol ha descolorit el cortinatge. Descolorir una substància per procediments químics.

2 pron Perdre color. Aquesta roba s’ha descolorit amb el sol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descolorir

GERUNDI: descolorint

PARTICIPI: descolorit, descolorida, descolorits, descolorides

INDICATIU PRESENT: descoloreixo, descoloreixes, descoloreix, descolorim, descoloriu, descoloreixen

INDICATIU IMPERFET: descoloria, descolories, descoloria, descoloríem, descoloríeu, descolorien

INDICATIU PASSAT: descolorí, descolorires, descolorí, descolorírem, descoloríreu, descoloriren

INDICATIU FUTUR: descoloriré, descoloriràs, descolorirà, descolorirem, descolorireu, descoloriran

INDICATIU CONDICIONAL: descoloriria, descoloriries, descoloriria, descoloriríem, descoloriríeu, descoloririen

SUBJUNTIU PRESENT: descoloreixi, descoloreixis, descoloreixi, descolorim, descoloriu, descoloreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: descolorís, descolorissis, descolorís, descoloríssim, descoloríssiu, descolorissin

IMPERATIU: descoloreix, descoloreixi, descolorim, descoloriu, descoloreixin

->descolorit

descolorit -ida

[de descolorir]

adj Pàl·lid, sense color.

->descomandar

■descomandar

[de comandar]

v tr Retirar, anul·lar, la comanda d’alguna cosa que hom havia fet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descomandar

GERUNDI: descomandant

PARTICIPI: descomandat, descomandada, descomandats, descomandades

INDICATIU PRESENT: descomando, descomandes, descomanda, descomandem, descomandeu, descomanden

INDICATIU IMPERFET: descomandava, descomandaves, descomandava, descomandàvem, descomandàveu, descomandaven

INDICATIU PASSAT: descomandí, descomandares, descomandà, descomandàrem, descomandàreu, descomandaren

INDICATIU FUTUR: descomandaré, descomandaràs, descomandarà, descomandarem, descomandareu, descomandaran

INDICATIU CONDICIONAL: descomandaria, descomandaries, descomandaria, descomandaríem, descomandaríeu, descomandarien

SUBJUNTIU PRESENT: descomandi, descomandis, descomandi, descomandem, descomandeu, descomandin

SUBJUNTIU IMPERFET: descomandés, descomandessis, descomandés, descomandéssim, descomandéssiu, descomandessin

IMPERATIU: descomanda, descomandi, descomandem, descomandeu, descomandin

->descombregar

descombregar

[de combregar¹; 1a FONT: s. XIII]

v tr ant Excomunicar.

->descominal

descominal

adj ant Descomunal.

->descomparèixer

descomparèixer

Part. sil.: des_com_pa_rèi_xer

[de comparèixer]

v intr dial Desaparèixer.

->descompartir

■descompartir

[de compartir; 1a FONT: c. 1900, Maragall]

v tr Separar els qui es barallen agafats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descompartir

GERUNDI: descompartint

PARTICIPI: descompartit, descompartida, descompartits, descompartides

INDICATIU PRESENT: descomparteixo, descomparteixes, descomparteix, descompartim, descompartiu, descomparteixen

INDICATIU IMPERFET: descompartia, descomparties, descompartia, descompartíem, descompartíeu, descompartien

INDICATIU PASSAT: descompartí, descompartires, descompartí, descompartírem, descompartíreu, descompartiren

INDICATIU FUTUR: descompartiré, descompartiràs, descompartirà, descompartirem, descompartireu, descompartiran

INDICATIU CONDICIONAL: descompartiria, descompartiries, descompartiria, descompartiríem, descompartiríeu, descompartirien

SUBJUNTIU PRESENT: descomparteixi, descomparteixis, descomparteixi, descompartim, descompartiu, descomparteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: descompartís, descompartissis, descompartís, descompartíssim, descompartíssiu, descompartissin

IMPERATIU: descomparteix, descomparteixi, descompartim, descompartiu, descomparteixin

->descompassadament

■descompassadament

[de descompassar]

adv Sense compàs o mesura.

->descompassar

■descompassar

[de compassar]

v 1 tr Alterar la distribució d’una cosa compassada fent que deixi d’ésser-ho.

2 pron Perdre algú el compàs, la mesura, en allò que fa o que diu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descompassar

GERUNDI: descompassant

PARTICIPI: descompassat, descompassada, descompassats, descompassades

INDICATIU PRESENT: descompasso, descompasses, descompassa, descompassem, descompasseu, descompassen

INDICATIU IMPERFET: descompassava, descompassaves, descompassava, descompassàvem, descompassàveu, descompassaven

INDICATIU PASSAT: descompassí, descompassares, descompassà, descompassàrem, descompassàreu, descompassaren

INDICATIU FUTUR: descompassaré, descompassaràs, descompassarà, descompassarem, descompassareu, descompassaran

INDICATIU CONDICIONAL: descompassaria, descompassaries, descompassaria, descompassaríem, descompassaríeu, descompassarien

SUBJUNTIU PRESENT: descompassi, descompassis, descompassi, descompassem, descompasseu, descompassin

SUBJUNTIU IMPERFET: descompassés, descompassessis, descompassés, descompasséssim, descompasséssiu, descompassessin

IMPERATIU: descompassa, descompassi, descompassem, descompasseu, descompassin

->descompensació

■descompensació

Part. sil.: des_com_pen_sa_ci_ó

[de descompensar]

f 1 1 Acció de descompensar o de descompensar-se;

2 l’efecte.

2 PAT Estat d’esgotament o d’incapacitat d’un òrgan per a acomplir les funcions que li són pròpies.

->descompensar

■descompensar

[de compensar]

v 1 tr Fer cessar d’estar compensat.

2 pron Cessar d’estar compensat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descompensar

GERUNDI: descompensant

PARTICIPI: descompensat, descompensada, descompensats, descompensades

INDICATIU PRESENT: descompenso, descompenses, descompensa, descompensem, descompenseu, descompensen

INDICATIU IMPERFET: descompensava, descompensaves, descompensava, descompensàvem, descompensàveu, descompensaven

INDICATIU PASSAT: descompensí, descompensares, descompensà, descompensàrem, descompensàreu, descompensaren

INDICATIU FUTUR: descompensaré, descompensaràs, descompensarà, descompensarem, descompensareu, descompensaran

INDICATIU CONDICIONAL: descompensaria, descompensaries, descompensaria, descompensaríem, descompensaríeu, descompensarien

SUBJUNTIU PRESENT: descompensi, descompensis, descompensi, descompensem, descompenseu, descompensin

SUBJUNTIU IMPERFET: descompensés, descompensessis, descompensés, descompenséssim, descompenséssiu, descompensessin

IMPERATIU: descompensa, descompensi, descompensem, descompenseu, descompensin

->descompensat

descompensat -ada

[de descompensar]

adj 1 Que no està compensat.

2 PAT 1 Que és sotmès a la descompensació. Una diabetis descompensada.

2 Dit de determinades malalties cròniques que s’han agreujat d’una manera important i que comporten alteracions sobreafegides.

->descomplaent

■descomplaent

Part. sil.: des_com_pla_ent

[de descomplaure]

adj No complaent, que descomplau.

->descomplaure

■descomplaure

Part. sil.: des_com_plau_re

[de complaure; 1a FONT: 1405]

v tr No complaure. Si no ho fas ens descomplauràs granment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descomplaure

GERUNDI: descomplaent

PARTICIPI: descomplagut, descomplaguda, descomplaguts, descomplagudes

INDICATIU PRESENT: descomplac, descomplaus, descomplau, descomplaem, descomplaeu, descomplauen

INDICATIU IMPERFET: descomplaïa, descomplaïes, descomplaïa, descomplaíem, descomplaíeu, descomplaïen

INDICATIU PASSAT: descomplaguí, descomplagueres, descomplagué, descomplaguérem, descomplaguéreu, descomplagueren

INDICATIU FUTUR: descomplauré, descomplauràs, descomplaurà, descomplaurem, descomplaureu, descomplauran

INDICATIU CONDICIONAL: descomplauria, descomplauries, descomplauria, descomplauríem, descomplauríeu, descomplaurien

SUBJUNTIU PRESENT: descomplagui, descomplaguis, descomplagui, descomplaguem, descomplagueu, descomplaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: descomplagués, descomplaguessis, descomplagués, descomplaguéssim, descomplaguéssiu, descomplaguessin

IMPERATIU: descomplau, descomplagui, descomplaguem, descomplaeu, descomplaguin

->descompondre

■descompondre

[de compondre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Separar els components d’alguna cosa.

2 tr QUÍM Sotmetre una substància a descomposició.

3 pron QUÍM Descompondre’s una substància.

4 pron Fer-se malbé, corrompre’s. Descompondre’s un cadàver.

5 pron fig Descompondre’s un idioma. Descompondre’s la cara pels sofriments.

2 1 tr Trastornar, fer perdre l’equilibri.

2 pron fig En les paraules o en els actes, perdre la circumspecció habitual, la serenitat.

3 tr Trobar els elements o les parts que, composts o sumats, donen una resultant, un tot. Descompondre una força, un moviment. Descompondre un polígon en triangles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descompondre

GERUNDI: descomponent

PARTICIPI: descompost, descomposta, descomposts, descompostes

PARTICIPI (alternatiu): descompost, descomposta, descompostos, descompostes

INDICATIU PRESENT: descomponc, descompons, descompon, descomponem, descomponeu, descomponen

INDICATIU IMPERFET: descomponia, descomponies, descomponia, descomponíem, descomponíeu, descomponien

INDICATIU PASSAT: descomponguí, descompongueres, descompongué, descomponguérem, descomponguéreu, descompongueren

INDICATIU FUTUR: descompondré, descompondràs, descompondrà, descompondrem, descompondreu, descompondran

INDICATIU CONDICIONAL: descompondria, descompondries, descompondria, descompondríem, descompondríeu, descompondrien

SUBJUNTIU PRESENT: descompongui, descomponguis, descompongui, descomponguem, descompongueu, descomponguin

SUBJUNTIU IMPERFET: descompongués, descomponguessis, descompongués, descomponguéssim, descomponguéssiu, descomponguessin

IMPERATIU: descompon, descompongui, descomponguem, descomponeu, descomponguin

->descomponedor

■descomponedor -a

adj i m ECOL Dit de l’organisme, generalment bacteris i fongs, que descompon la matèria orgànica morta mitjançant una activitat metabòlica intensa i que constitueix un graó essencial en qualsevol cadena alimentària.

->descomponible

■descomponible

[de compondre]

adj Susceptible d’ésser descompost.

->descomposició

■descomposició

Part. sil.: des_com_po_si_ci_ó

[de pondre]

f 1 1 Acció de descompondre o de descompondre’s;

2 l’efecte.

2 QUÍM Procés pel qual una molècula d’una substància composta es trenca en unes altres de més simples.

->descompost

■descompost -a

[de descompondre; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj Que en les paraules o en els actes ha perdut la circumspecció habitual, la serenitat.

->descompostament

■descompostament

[de descompost]

adv D’una manera descomposta.

->descompressímetre

■descompressímetre

m METROL Aparell per a enregistrar automàticament la descompressió que cal fer en una immersió en funció del temps i la profunditat aconseguits.

->descompressió

■descompressió

Part. sil.: des_com_pres_si_ó

[de descomprimir]

f FISIOL Disminució o cessació de l’efecte de la pressió sobre l’organisme humà.

->descompressor

descompressor

[de descomprimir]

m 1 TECNOL Dispositiu per a reduir la pressió d’un clos o d’un recipient.

2 MOT Petita vàlvula que pot comunicar la cambra de combustió amb l’atmosfera i que hom acciona manualment amb independència de la vàlvula d’admissió i de la d’escapament.

->descomprimir

■descomprimir

[de comprimir]

v tr 1 TECNOL Rebaixar la pressió que hi ha a l’interior d’un recinte tancat.

2 INFORM Recuperar les dades originals a partir de les comprimides.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descomprimir

GERUNDI: descomprimint

PARTICIPI: descomprimit, descomprimida, descomprimits, descomprimides

INDICATIU PRESENT: descomprimeixo, descomprimeixes, descomprimeix, descomprimim, descomprimiu, descomprimeixen

INDICATIU IMPERFET: descomprimia, descomprimies, descomprimia, descomprimíem, descomprimíeu, descomprimien

INDICATIU PASSAT: descomprimí, descomprimires, descomprimí, descomprimírem, descomprimíreu, descomprimiren

INDICATIU FUTUR: descomprimiré, descomprimiràs, descomprimirà, descomprimirem, descomprimireu, descomprimiran

INDICATIU CONDICIONAL: descomprimiria, descomprimiries, descomprimiria, descomprimiríem, descomprimiríeu, descomprimirien

SUBJUNTIU PRESENT: descomprimeixi, descomprimeixis, descomprimeixi, descomprimim, descomprimiu, descomprimeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: descomprimís, descomprimissis, descomprimís, descomprimíssim, descomprimíssiu, descomprimissin

IMPERATIU: descomprimeix, descomprimeixi, descomprimim, descomprimiu, descomprimeixin

->descomprometre

■descomprometre

[de comprometre; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Desfer un compromís.

2 pron Desdir-se d’un compromís.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descomprometre

GERUNDI: descomprometent

PARTICIPI: descompromès, descompromesa, descompromesos, descompromeses

INDICATIU PRESENT: descomprometo, descompromets, descompromet, descomprometem, descomprometeu, descomprometen

INDICATIU IMPERFET: descomprometia, descomprometies, descomprometia, descomprometíem, descomprometíeu, descomprometien

INDICATIU PASSAT: descomprometí, descomprometeres, descomprometé, descomprometérem, descomprometéreu, descomprometeren

INDICATIU FUTUR: descomprometré, descomprometràs, descomprometrà, descomprometrem, descomprometreu, descomprometran

INDICATIU CONDICIONAL: descomprometria, descomprometries, descomprometria, descomprometríem, descomprometríeu, descomprometrien

SUBJUNTIU PRESENT: descomprometi, descomprometis, descomprometi, descomprometem, descomprometeu, descomprometin

SUBJUNTIU IMPERFET: descomprometés, descomprometessis, descomprometés, descomprometéssim, descomprometéssiu, descomprometessin

IMPERATIU: descompromet, descomprometi, descomprometem, descomprometeu, descomprometin

->descomptable

■descomptable

[de descomptar]

adj Que pot ésser descomptat.

->descomptar

■descomptar

[de comptar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr 1 No comptar, treure (una part) d’un compte. L’any laboral, descomptant-ne les vacances, es redueix a uns dos-cents trenta dies.

2 ECON Rebaixar, deduir (una quantitat), de l’import d’un deute o d’una obligació. Si pagueu al comptat, us descomptarem el deu per cent.

3 ECON Fer una operació de descompte.

2 tr 1 Donar per endavant com a segur (un esdeveniment). Que tu fallaries, ja ho descomptàvem.

2 donar per descomptat Descomptar.

3 per descomptat Expressió amb què hom afirma o assenteix mostrant seguretat, certesa.

3 pron Equivocar-se en un compte, en un càlcul. Aquesta suma no està bé: sempre em descompto.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descomptar

GERUNDI: descomptant

PARTICIPI: descomptat, descomptada, descomptats, descomptades

INDICATIU PRESENT: descompto, descomptes, descompta, descomptem, descompteu, descompten

INDICATIU IMPERFET: descomptava, descomptaves, descomptava, descomptàvem, descomptàveu, descomptaven

INDICATIU PASSAT: descomptí, descomptares, descomptà, descomptàrem, descomptàreu, descomptaren

INDICATIU FUTUR: descomptaré, descomptaràs, descomptarà, descomptarem, descomptareu, descomptaran

INDICATIU CONDICIONAL: descomptaria, descomptaries, descomptaria, descomptaríem, descomptaríeu, descomptarien

SUBJUNTIU PRESENT: descompti, descomptis, descompti, descomptem, descompteu, descomptin

SUBJUNTIU IMPERFET: descomptés, descomptessis, descomptés, descomptéssim, descomptéssiu, descomptessin

IMPERATIU: descompta, descompti, descomptem, descompteu, descomptin

->descompte

■descompte

[de descomptar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Acció de descomptar;

2 l’efecte.

2 ECON 1 Quantitat deduïda de l’import d’un deute o una obligació.

2 Operació que consisteix a avançar una quantitat de diners a una persona que els ha de cobrar d’un tercer en una data de venciment posterior.

->descomunal

■descomunal

[possiblement de l’ant. descominal, influït pel cast. descomunal; l’ant. cominal s’explica per influx de l’oc. o d’adj. en -inal: ordinal, marginal, etc; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Extraordinari, ultra mesura.

->desconcentració

■desconcentració

Part. sil.: des_con_cen_tra_ci_ó

[de desconcentrar]

f 1 1 Acció de desconcentrar o de desconcentrar-se;

2 l’efecte.

2 DR ADM Acció de donar competència de determinades funcions o de determinats assumptes en única i darrera instància a persones o a òrgans diferents d’aquell que en té la responsabilitat, però del qual formen part.

->desconcentrar

■desconcentrar

[de concentrar]

v 1 tr Fer cessar d’estar concentrat.

2 pron Cessar d’estar concentrat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconcentrar

GERUNDI: desconcentrant

PARTICIPI: desconcentrat, desconcentrada, desconcentrats, desconcentrades

INDICATIU PRESENT: desconcentro, desconcentres, desconcentra, desconcentrem, desconcentreu, desconcentren

INDICATIU IMPERFET: desconcentrava, desconcentraves, desconcentrava, desconcentràvem, desconcentràveu, desconcentraven

INDICATIU PASSAT: desconcentrí, desconcentrares, desconcentrà, desconcentràrem, desconcentràreu, desconcentraren

INDICATIU FUTUR: desconcentraré, desconcentraràs, desconcentrarà, desconcentrarem, desconcentrareu, desconcentraran

INDICATIU CONDICIONAL: desconcentraria, desconcentraries, desconcentraria, desconcentraríem, desconcentraríeu, desconcentrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconcentri, desconcentris, desconcentri, desconcentrem, desconcentreu, desconcentrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconcentrés, desconcentressis, desconcentrés, desconcentréssim, desconcentréssiu, desconcentressin

IMPERATIU: desconcentra, desconcentri, desconcentrem, desconcentreu, desconcentrin

->desconceptuar

■desconceptuar

Part. sil.: des_con_cep_tu_ar

[de conceptuar]

v tr i pron Desacreditar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconceptuar

GERUNDI: desconceptuant

PARTICIPI: desconceptuat, desconceptuada, desconceptuats, desconceptuades

INDICATIU PRESENT: desconceptuo, desconceptues, desconceptua, desconceptuem, desconceptueu, desconceptuen

INDICATIU IMPERFET: desconceptuava, desconceptuaves, desconceptuava, desconceptuàvem, desconceptuàveu, desconceptuaven

INDICATIU PASSAT: desconceptuí, desconceptuares, desconceptuà, desconceptuàrem, desconceptuàreu, desconceptuaren

INDICATIU FUTUR: desconceptuaré, desconceptuaràs, desconceptuarà, desconceptuarem, desconceptuareu, desconceptuaran

INDICATIU CONDICIONAL: desconceptuaria, desconceptuaries, desconceptuaria, desconceptuaríem, desconceptuaríeu, desconceptuarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconceptuï, desconceptuïs, desconceptuï, desconceptuem, desconceptueu, desconceptuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desconceptués, desconceptuessis, desconceptués, desconceptuéssim, desconceptuéssiu, desconceptuessin

IMPERATIU: desconceptua, desconceptuï, desconceptuem, desconceptueu, desconceptuïn

->desconcert

■desconcert

[de desconcertar]

m 1 Manca de concert 1 i concert 2.

2 El fet d’estar desconcertat.

->desconcertadament

■desconcertadament

[de desconcertar]

adv Sense concert.

->desconcertador

■desconcertador -a

[de desconcertar]

adj Que desconcerta.

->desconcertant

■desconcertant

[de desconcertar]

adj Desconcertador.

->desconcertar

■desconcertar

[de concertar; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr Torbar l’arranjament de les parts d’un tot.

2 1 tr Torbar (una persona o una cosa) desbaratant plans, mesures preses, projectes, etc. El seu atac imprevist desconcertà l’enemic.

2 tr fig Fer perdre la seguretat, l’aplom, a algú. La seva resposta el desconcertà.

3 pron fig És un home que es desconcerta aviat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconcertar

GERUNDI: desconcertant

PARTICIPI: desconcertat, desconcertada, desconcertats, desconcertades

INDICATIU PRESENT: desconcerto, desconcertes, desconcerta, desconcertem, desconcerteu, desconcerten

INDICATIU IMPERFET: desconcertava, desconcertaves, desconcertava, desconcertàvem, desconcertàveu, desconcertaven

INDICATIU PASSAT: desconcertí, desconcertares, desconcertà, desconcertàrem, desconcertàreu, desconcertaren

INDICATIU FUTUR: desconcertaré, desconcertaràs, desconcertarà, desconcertarem, desconcertareu, desconcertaran

INDICATIU CONDICIONAL: desconcertaria, desconcertaries, desconcertaria, desconcertaríem, desconcertaríeu, desconcertarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconcerti, desconcertis, desconcerti, desconcertem, desconcerteu, desconcertin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconcertés, desconcertessis, desconcertés, desconcertéssim, desconcertéssiu, desconcertessin

IMPERATIU: desconcerta, desconcerti, desconcertem, desconcerteu, desconcertin

->desconcòrdia

■desconcòrdia

Part. sil.: des_con_còr_di_a

[de concòrdia; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f Manca de concòrdia entre coses que haurien d’ésser concordes.

->desconegut

■desconegut -uda

[de desconèixer; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj No conegut. En un món desconegut.

2 m i f Persona no coneguda. Se m’acostà un desconegut.

->desconeixedor

■desconeixedor -a

Part. sil.: des_co_nei_xe_dor

[de desconèixer]

adj i m i f Ignorant. Desconeixedor de la qüestió.

->desconeixement

■desconeixement

Part. sil.: des_co_nei_xe_ment

[de desconèixer]

m Manca de coneixement o coneixença d’una cosa. Ha demostrat un desconeixement absolut de la matèria.

->desconeixença

■desconeixença

Part. sil.: des_co_nei_xen_ça

[de desconèixer; 1a FONT: 1299]

f 1 Desconeixement.

2 1 Ingratitud.

2 LIT A la baixa edat mitjana, menyspreu d’una dama envers el seu amant.

->desconeixent

■desconeixent

Part. sil.: des_co_nei_xent

[de desconèixer]

adj Ingrat.

->desconeixentment

■desconeixentment

Part. sil.: des_co_nei_xent_ment

[de desconeixent]

adv Amb desconeixença o ingratitud.

->desconèixer

■desconèixer

Part. sil.: des_co_nèi_xer

[de conèixer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 No conèixer. Desconeix completament la qüestió.

2 No reconèixer (una persona o una cosa que hom coneixia), especialment perquè ha canviat molt, perquè està desfigurada.

3 No reconèixer (una qualitat, un mèrit, un servei prestat, un favor).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconèixer

GERUNDI: desconeixent

PARTICIPI: desconegut, desconeguda, desconeguts, desconegudes

INDICATIU PRESENT: desconec, desconeixes, desconeix, desconeixem, desconeixeu, desconeixen

INDICATIU IMPERFET: desconeixia, desconeixies, desconeixia, desconeixíem, desconeixíeu, desconeixien

INDICATIU PASSAT: desconeguí, desconegueres, desconegué, desconeguérem, desconeguéreu, desconegueren

INDICATIU FUTUR: desconeixeré, desconeixeràs, desconeixerà, desconeixerem, desconeixereu, desconeixeran

INDICATIU CONDICIONAL: desconeixeria, desconeixeries, desconeixeria, desconeixeríem, desconeixeríeu, desconeixerien

SUBJUNTIU PRESENT: desconegui, desconeguis, desconegui, desconeguem, desconegueu, desconeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconegués, desconeguessis, desconegués, desconeguéssim, desconeguéssiu, desconeguessin

IMPERATIU: desconeix, desconegui, desconeguem, desconeixeu, desconeguin

->desconfiadament

■desconfiadament

Part. sil.: des_con_fi_a_da_ment

[de desconfiat]

adv Amb desconfiança.

->desconfiança

■desconfiança

Part. sil.: des_con_fi_an_ça

[de desconfiar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Manca de confiança. La desconfiança és una característica de la societat.

->desconfiar

■desconfiar

Part. sil.: des_con_fi_ar

[de confiar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Malfiar-se, no tenir confiança. Desconfiar de si mateix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconfiar

GERUNDI: desconfiant

PARTICIPI: desconfiat, desconfiada, desconfiats, desconfiades

INDICATIU PRESENT: desconfio, desconfies, desconfia, desconfiem, desconfieu, desconfien

INDICATIU IMPERFET: desconfiava, desconfiaves, desconfiava, desconfiàvem, desconfiàveu, desconfiaven

INDICATIU PASSAT: desconfií, desconfiares, desconfià, desconfiàrem, desconfiàreu, desconfiaren

INDICATIU FUTUR: desconfiaré, desconfiaràs, desconfiarà, desconfiarem, desconfiareu, desconfiaran

INDICATIU CONDICIONAL: desconfiaria, desconfiaries, desconfiaria, desconfiaríem, desconfiaríeu, desconfiarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconfiï, desconfiïs, desconfiï, desconfiem, desconfieu, desconfiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desconfiés, desconfiessis, desconfiés, desconfiéssim, desconfiéssiu, desconfiessin

IMPERATIU: desconfia, desconfiï, desconfiem, desconfieu, desconfiïn

->desconfiat

■desconfiat -ada

Part. sil.: des_con_fi_at

[de desconfiar]

adj 1 Que té o manifesta desconfiança. Mirar amb ulls desconfiats.

2 Inclinat a la desconfiança. Sóc molt desconfiat.

->desconfir

■desconfir

v tr ant Derrotar.

->desconfita

■desconfita

f ant Derrota.

->desconfort

■desconfort

[de desconfortar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m Manca de confort¹.

->desconfortar

■desconfortar

[de confortar; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 tr Privar de confort¹.

2 pron Perdre el confort¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconfortar

GERUNDI: desconfortant

PARTICIPI: desconfortat, desconfortada, desconfortats, desconfortades

INDICATIU PRESENT: desconforto, desconfortes, desconforta, desconfortem, desconforteu, desconforten

INDICATIU IMPERFET: desconfortava, desconfortaves, desconfortava, desconfortàvem, desconfortàveu, desconfortaven

INDICATIU PASSAT: desconfortí, desconfortares, desconfortà, desconfortàrem, desconfortàreu, desconfortaren

INDICATIU FUTUR: desconfortaré, desconfortaràs, desconfortarà, desconfortarem, desconfortareu, desconfortaran

INDICATIU CONDICIONAL: desconfortaria, desconfortaries, desconfortaria, desconfortaríem, desconfortaríeu, desconfortarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconforti, desconfortis, desconforti, desconfortem, desconforteu, desconfortin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconfortés, desconfortessis, desconfortés, desconfortéssim, desconfortéssiu, desconfortessin

IMPERATIU: desconforta, desconforti, desconfortem, desconforteu, desconfortin

->descongelació

■descongelació

Part. sil.: des_con_ge_la_ci_ó

[de descongelar]

f 1 Acció de descongelar o de descongelar-se;

2 l’efecte.

->descongelador

descongelador -a

[de descongelar]

1 adj Que descongela.

2 m AERON Dispositiu per a eliminar el glaç que es forma a les ales i als estabilitzadors de les aeronaus.

->descongelar

■descongelar

[de congelar; 1a FONT: c. 1950]

v 1 tr Fer cessar d’estar congelat.

2 pron Cessar d’estar congelat.

3 tr ALIM Col·locar un aliment congelat a temperatures superiors a 0°C a fi de poder-lo consumir.

4 tr fig ECON Derogar una mesura de congelació. El nou govern descongelarà els sous dels professors. La pujada de la inflació va obligar a descongelar els lloguers.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descongelar

GERUNDI: descongelant

PARTICIPI: descongelat, descongelada, descongelats, descongelades

INDICATIU PRESENT: descongelo, descongeles, descongela, descongelem, descongeleu, descongelen

INDICATIU IMPERFET: descongelava, descongelaves, descongelava, descongelàvem, descongelàveu, descongelaven

INDICATIU PASSAT: descongelí, descongelares, descongelà, descongelàrem, descongelàreu, descongelaren

INDICATIU FUTUR: descongelaré, descongelaràs, descongelarà, descongelarem, descongelareu, descongelaran

INDICATIU CONDICIONAL: descongelaria, descongelaries, descongelaria, descongelaríem, descongelaríeu, descongelarien

SUBJUNTIU PRESENT: descongeli, descongelis, descongeli, descongelem, descongeleu, descongelin

SUBJUNTIU IMPERFET: descongelés, descongelessis, descongelés, descongeléssim, descongeléssiu, descongelessin

IMPERATIU: descongela, descongeli, descongelem, descongeleu, descongelin

->descongestió

■descongestió

Part. sil.: des_con_ges_ti_ó

[de congestió]

f 1 Acció de descongestionar o de descongestionar-se;

2 l’efecte.

->descongestionar

■descongestionar

Part. sil.: des_con_ges_ti_o_nar

[de descongestió]

v 1 tr Reduir una congestió.

2 pron En tocar-li l’aire es va descongestionar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descongestionar

GERUNDI: descongestionant

PARTICIPI: descongestionat, descongestionada, descongestionats, descongestionades

INDICATIU PRESENT: descongestiono, descongestiones, descongestiona, descongestionem, descongestioneu, descongestionen

INDICATIU IMPERFET: descongestionava, descongestionaves, descongestionava, descongestionàvem, descongestionàveu, descongestionaven

INDICATIU PASSAT: descongestioní, descongestionares, descongestionà, descongestionàrem, descongestionàreu, descongestionaren

INDICATIU FUTUR: descongestionaré, descongestionaràs, descongestionarà, descongestionarem, descongestionareu, descongestionaran

INDICATIU CONDICIONAL: descongestionaria, descongestionaries, descongestionaria, descongestionaríem, descongestionaríeu, descongestionarien

SUBJUNTIU PRESENT: descongestioni, descongestionis, descongestioni, descongestionem, descongestioneu, descongestionin

SUBJUNTIU IMPERFET: descongestionés, descongestionessis, descongestionés, descongestionéssim, descongestionéssiu, descongestionessin

IMPERATIU: descongestiona, descongestioni, descongestionem, descongestioneu, descongestionin

->descongestiu

■descongestiu -iva

Part. sil.: des_con_ges_tiu

[de congestiu]

adj FARM Dit de les substàncies que redueixen la congestió.

->desconhort

■desconhort

[de desconhortar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Manca de conhort.

->desconhortadament

■desconhortadament

[de desconhortat]

adv Amb desconhort.

->desconhortament

■desconhortament

[de desconhortar]

m Desconhort.

->desconhortar

■desconhortar

[de conhortar]

v 1 tr Privar de conhort, desconsolar.

2 pron Perdre el conhort, desconsolar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconhortar

GERUNDI: desconhortant

PARTICIPI: desconhortat, desconhortada, desconhortats, desconhortades

INDICATIU PRESENT: desconhorto, desconhortes, desconhorta, desconhortem, desconhorteu, desconhorten

INDICATIU IMPERFET: desconhortava, desconhortaves, desconhortava, desconhortàvem, desconhortàveu, desconhortaven

INDICATIU PASSAT: desconhortí, desconhortares, desconhortà, desconhortàrem, desconhortàreu, desconhortaren

INDICATIU FUTUR: desconhortaré, desconhortaràs, desconhortarà, desconhortarem, desconhortareu, desconhortaran

INDICATIU CONDICIONAL: desconhortaria, desconhortaries, desconhortaria, desconhortaríem, desconhortaríeu, desconhortarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconhorti, desconhortis, desconhorti, desconhortem, desconhorteu, desconhortin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconhortés, desconhortessis, desconhortés, desconhortéssim, desconhortéssiu, desconhortessin

IMPERATIU: desconhorta, desconhorti, desconhortem, desconhorteu, desconhortin

->desconhortat

desconhortat -ada

[de desconhortar]

adj Mancat de conhort, desconsolat.

->desconjuntador

■desconjuntador -a

[de desconjuntar]

adj Que desconjunta.

->desconjuntament

■desconjuntament

[de desconjuntar]

m 1 Acció de desconjuntar o de desconjuntar-se;

2 l’efecte.

->desconjuntar

■desconjuntar

[de conjuntar]

v 1 1 tr Desencaixar un os del seu lloc.

2 pron Desconjuntar-se el turmell.

2 1 tr Destruir, afluixar, les juntures, l’encaix, de les peces que componen un tot.

2 pron Desconjuntar-se una llibreria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconjuntar

GERUNDI: desconjuntant

PARTICIPI: desconjuntat, desconjuntada, desconjuntats, desconjuntades

INDICATIU PRESENT: desconjunto, desconjuntes, desconjunta, desconjuntem, desconjunteu, desconjunten

INDICATIU IMPERFET: desconjuntava, desconjuntaves, desconjuntava, desconjuntàvem, desconjuntàveu, desconjuntaven

INDICATIU PASSAT: desconjuntí, desconjuntares, desconjuntà, desconjuntàrem, desconjuntàreu, desconjuntaren

INDICATIU FUTUR: desconjuntaré, desconjuntaràs, desconjuntarà, desconjuntarem, desconjuntareu, desconjuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: desconjuntaria, desconjuntaries, desconjuntaria, desconjuntaríem, desconjuntaríeu, desconjuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconjunti, desconjuntis, desconjunti, desconjuntem, desconjunteu, desconjuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconjuntés, desconjuntessis, desconjuntés, desconjuntéssim, desconjuntéssiu, desconjuntessin

IMPERATIU: desconjunta, desconjunti, desconjuntem, desconjunteu, desconjuntin

->desconnectador

■desconnectador

[de desconnectar]

m ELECTROT Aparell que serveix per a desconnectar una part d’una línia o d’una instal·lació elèctrica, separant-la de la resta.

->desconnectar

■desconnectar

[de connectar]

v 1 tr Fer cessar d’estar connectat. Els han desconnectat el telèfon.

2 pron Cessar d’estar connectat.

3 intr fig i col·loq Deixar de prestar atenció. A mitja conferència, vaig desconnectar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconnectar

GERUNDI: desconnectant

PARTICIPI: desconnectat, desconnectada, desconnectats, desconnectades

INDICATIU PRESENT: desconnecto, desconnectes, desconnecta, desconnectem, desconnecteu, desconnecten

INDICATIU IMPERFET: desconnectava, desconnectaves, desconnectava, desconnectàvem, desconnectàveu, desconnectaven

INDICATIU PASSAT: desconnectí, desconnectares, desconnectà, desconnectàrem, desconnectàreu, desconnectaren

INDICATIU FUTUR: desconnectaré, desconnectaràs, desconnectarà, desconnectarem, desconnectareu, desconnectaran

INDICATIU CONDICIONAL: desconnectaria, desconnectaries, desconnectaria, desconnectaríem, desconnectaríeu, desconnectarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconnecti, desconnectis, desconnecti, desconnectem, desconnecteu, desconnectin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconnectés, desconnectessis, desconnectés, desconnectéssim, desconnectéssiu, desconnectessin

IMPERATIU: desconnecta, desconnecti, desconnectem, desconnecteu, desconnectin

->desconnexió

■desconnexió

Part. sil.: des_con_ne_xi_ó

[de connexió]

f 1 1 Acció de desconnectar o de desconnectar-se;

2 l’efecte.

2 Manca de connexió.

->desconsellar

■desconsellar

[de consellar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v tr Desaconsellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconsellar

GERUNDI: desconsellant

PARTICIPI: desconsellat, desconsellada, desconsellats, desconsellades

INDICATIU PRESENT: desconsello, desconselles, desconsella, desconsellem, desconselleu, desconsellen

INDICATIU IMPERFET: desconsellava, desconsellaves, desconsellava, desconsellàvem, desconsellàveu, desconsellaven

INDICATIU PASSAT: desconsellí, desconsellares, desconsellà, desconsellàrem, desconsellàreu, desconsellaren

INDICATIU FUTUR: desconsellaré, desconsellaràs, desconsellarà, desconsellarem, desconsellareu, desconsellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desconsellaria, desconsellaries, desconsellaria, desconsellaríem, desconsellaríeu, desconsellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconselli, desconsellis, desconselli, desconsellem, desconselleu, desconsellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconsellés, desconsellessis, desconsellés, desconselléssim, desconselléssiu, desconsellessin

IMPERATIU: desconsella, desconselli, desconsellem, desconselleu, desconsellin

->desconsideració

■desconsideració

Part. sil.: des_con_si_de_ra_ci_ó

[de desconsiderar]

f Manca de consideració.

->desconsideradament

■desconsideradament

[de desconsiderat]

adv Sense consideració.

->desconsiderar

■desconsiderar

[de considerar]

v tr No tenir la consideració deguda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconsiderar

GERUNDI: desconsiderant

PARTICIPI: desconsiderat, desconsiderada, desconsiderats, desconsiderades

INDICATIU PRESENT: desconsidero, desconsideres, desconsidera, desconsiderem, desconsidereu, desconsideren

INDICATIU IMPERFET: desconsiderava, desconsideraves, desconsiderava, desconsideràvem, desconsideràveu, desconsideraven

INDICATIU PASSAT: desconsiderí, desconsiderares, desconsiderà, desconsideràrem, desconsideràreu, desconsideraren

INDICATIU FUTUR: desconsideraré, desconsideraràs, desconsiderarà, desconsiderarem, desconsiderareu, desconsideraran

INDICATIU CONDICIONAL: desconsideraria, desconsideraries, desconsideraria, desconsideraríem, desconsideraríeu, desconsiderarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconsideri, desconsideris, desconsideri, desconsiderem, desconsidereu, desconsiderin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconsiderés, desconsideressis, desconsiderés, desconsideréssim, desconsideréssiu, desconsideressin

IMPERATIU: desconsidera, desconsideri, desconsiderem, desconsidereu, desconsiderin

->desconsiderat

■desconsiderat -ada

[de desconsiderar]

adj Mancat de consideració, no gens considerat.

->desconsol

■desconsol

[de desconsolar; 1a FONT: 1723]

m Manca de consol.

->desconsolació

■desconsolació

Part. sil.: des_con_so_la_ci_ó

[de desconsolar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Desconsol.

->desconsoladament

■desconsoladament

[de desconsolat]

adv Sense consol, amb desconsol.

->desconsolador

■desconsolador -a

[de desconsolar]

adj Que causa desconsol.

->desconsolar

■desconsolar

[de consolar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Privar de consol, afligir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconsolar

GERUNDI: desconsolant

PARTICIPI: desconsolat, desconsolada, desconsolats, desconsolades

INDICATIU PRESENT: desconsolo, desconsoles, desconsola, desconsolem, desconsoleu, desconsolen

INDICATIU IMPERFET: desconsolava, desconsolaves, desconsolava, desconsolàvem, desconsolàveu, desconsolaven

INDICATIU PASSAT: desconsolí, desconsolares, desconsolà, desconsolàrem, desconsolàreu, desconsolaren

INDICATIU FUTUR: desconsolaré, desconsolaràs, desconsolarà, desconsolarem, desconsolareu, desconsolaran

INDICATIU CONDICIONAL: desconsolaria, desconsolaries, desconsolaria, desconsolaríem, desconsolaríeu, desconsolarien

SUBJUNTIU PRESENT: desconsoli, desconsolis, desconsoli, desconsolem, desconsoleu, desconsolin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconsolés, desconsolessis, desconsolés, desconsoléssim, desconsoléssiu, desconsolessin

IMPERATIU: desconsola, desconsoli, desconsolem, desconsoleu, desconsolin

->desconsolat

■desconsolat -ada

[de desconsolar]

adj Mancat de consol.

->desconstrucció

■desconstrucció

Part. sil.: des_cons_truc_ci_ó

f FILOS Mètode d’anàlisi crítica d’un text, d’un concepte o d’una construcció intel·lectual, que permet de desfer-ne l’estructura tot mostrant les seves contradiccions i ambigüitats.

->desconstruir

■desconstruir

Part. sil.: des_cons_tru_ir

v tr FILOS Desfer analíticament (un text o un concepte) per mitjà de la desconstrucció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desconstruir

GERUNDI: desconstruint

PARTICIPI: desconstruït, desconstruïda, desconstruïts, desconstruïdes

INDICATIU PRESENT: desconstrueixo, desconstrueixes, desconstrueix, desconstruïm, desconstruïu, desconstrueixen

INDICATIU IMPERFET: desconstruïa, desconstruïes, desconstruïa, desconstruíem, desconstruíeu, desconstruïen

INDICATIU PASSAT: desconstruí, desconstruïres, desconstruí, desconstruírem, desconstruíreu, desconstruïren

INDICATIU FUTUR: desconstruiré, desconstruiràs, desconstruirà, desconstruirem, desconstruireu, desconstruiran

INDICATIU CONDICIONAL: desconstruiria, desconstruiries, desconstruiria, desconstruiríem, desconstruiríeu, desconstruirien

SUBJUNTIU PRESENT: desconstrueixi, desconstrueixis, desconstrueixi, desconstruïm, desconstruïu, desconstrueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desconstruís, desconstruïssis, desconstruís, desconstruíssim, desconstruíssiu, desconstruïssin

IMPERATIU: desconstrueix, desconstrueixi, desconstruïm, desconstruïu, desconstrueixin

->descontaminació

■descontaminació

Part. sil.: des_con_ta_mi_na_ci_ó

f Eliminació de la substància o substàncies que contaminen algun medi.

->descontent

■descontent -a

[de content; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adj i m i f No content d’algú o d’alguna cosa. Estic molt descontent de tu. Els treballadors estan descontents.

->descontentació

■descontentació

Part. sil.: des_con_ten_ta_ci_ó

[de descontentar; 1a FONT: 1490, Tirant]

f Descontentament.

->descontentadís

■descontentadís -issa

[de descontentar]

adj De mal acontentar.

->descontentament

■descontentament

[de descontentar]

m Estat de qui està descontent.

->descontentar

■descontentar

[de descontent; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr Fer descontent algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: descontentar

GERUNDI: descontentant

PARTICIPI: descontentat, descontentada, descontentats, descontentades

INDICATIU PRESENT: descontento, descontentes, descontenta, descontentem, descontenteu, descontenten

INDICATIU IMPERFET: descontentava, descontentaves, descontentava, descontentàvem, descontentàveu, descontentaven

INDICATIU PASSAT: descontentí, descontentares, descontentà, descontentàrem, descontentàreu, descontentaren

INDICATIU FUTUR: descontentaré, descontentaràs, descontentarà, descontentarem, descontentareu, descontentaran

INDICATIU CONDICIONAL: descontentaria, descontentaries, descontentaria, descontentaríem, descontentaríeu, descontentarien

SUBJUNTIU PRESENT: descontenti, descontentis, descontenti, descontentem, descontenteu, descontentin

SUBJUNTIU IMPERFET: descontentés, descontentessis, descontentés, descontentéssim, descontentéssiu, descontentessin

IMPERATIU: descontenta, descontenti, descontentem, descontenteu, descontentin