->contralt

■contralt

[de alt; 1a FONT: 1575, DPou.]

MÚS 1 m Veu humana, sobretot femenina, de tessitura compresa entre les de soprano i de tenor i que abasta del fa₂ al sol₄.

2 m i f Cantant, especialment dona, que té veu de contralt.

3 adj Dit de l’instrument que té un registre semblant a la veu de contralt. Flauta contralt.

->contramà

■contramà

m DANSA Ballador veí que cadascun dels balladors té a la seva esquerra en una dansa rodona que es dirigeix cap a la dreta, i a la seva dreta si la direcció de la dansa és cap a l’esquerra.

->contramanar

■contramanar

[de manar]

v tr Manar (una cosa altra que la que hom havia manat abans); contraordenar, donar contraordre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contramanar

GERUNDI: contramanant

PARTICIPI: contramanat, contramanada, contramanats, contramanades

INDICATIU PRESENT: contramano, contramanes, contramana, contramanem, contramaneu, contramanen

INDICATIU IMPERFET: contramanava, contramanaves, contramanava, contramanàvem, contramanàveu, contramanaven

INDICATIU PASSAT: contramaní, contramanares, contramanà, contramanàrem, contramanàreu, contramanaren

INDICATIU FUTUR: contramanaré, contramanaràs, contramanarà, contramanarem, contramanareu, contramanaran

INDICATIU CONDICIONAL: contramanaria, contramanaries, contramanaria, contramanaríem, contramanaríeu, contramanarien

SUBJUNTIU PRESENT: contramani, contramanis, contramani, contramanem, contramaneu, contramanin

SUBJUNTIU IMPERFET: contramanés, contramanessis, contramanés, contramanéssim, contramanéssiu, contramanessin

IMPERATIU: contramana, contramani, contramanem, contramaneu, contramanin

->contramaniobra

■contramaniobra

Part. sil.: con_tra_ma_ni_o_bra

[de maniobra]

f Maniobra oposada a una maniobra precedent.

->contramarc

■contramarc

[de marc¹]

m Segon marc que hom posa a un marc o bastiment fixat a la paret, per a posar-hi les vidrieres.

->contramarca

■contramarca

[de contramarcar]

f 1 Segona marca que hom posava en un fardell, etc.

2 NUMIS Marca que hom posa en una moneda ja encunyada, a fi de modificar-ne el valor legal, l’àmbit de circulació o qualsevol altra característica.

->contramarcar

■contramarcar

[de marcar]

v tr Posar una contramarca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contramarcar

GERUNDI: contramarcant

PARTICIPI: contramarcat, contramarcada, contramarcats, contramarcades

INDICATIU PRESENT: contramarco, contramarques, contramarca, contramarquem, contramarqueu, contramarquen

INDICATIU IMPERFET: contramarcava, contramarcaves, contramarcava, contramarcàvem, contramarcàveu, contramarcaven

INDICATIU PASSAT: contramarquí, contramarcares, contramarcà, contramarcàrem, contramarcàreu, contramarcaren

INDICATIU FUTUR: contramarcaré, contramarcaràs, contramarcarà, contramarcarem, contramarcareu, contramarcaran

INDICATIU CONDICIONAL: contramarcaria, contramarcaries, contramarcaria, contramarcaríem, contramarcaríeu, contramarcarien

SUBJUNTIU PRESENT: contramarqui, contramarquis, contramarqui, contramarquem, contramarqueu, contramarquin

SUBJUNTIU IMPERFET: contramarqués, contramarquessis, contramarqués, contramarquéssim, contramarquéssiu, contramarquessin

IMPERATIU: contramarca, contramarqui, contramarquem, contramarqueu, contramarquin

->contramarea

■contramarea

Part. sil.: con_tra_ma_re_a

[de marea]

f OCEANOG 1 Marea que, per causes fortuïtes o particulars, segueix el sentit oposat a l’ordinari.

2 Marea sortint o reflux.

->contramarxa

■contramarxa

[de contramarxar]

f 1 MAR GUER 1 Mètode d’evolució que segueix un estol format en línia de marcació quan vol canviar la marcació de manera que cap vaixell no hagi d’alterar la velocitat.

2 Mètode d’evolució que segueix un estol format en línia de fila quan vol canviar de rumb per moviment successiu de manera que cada vaixell canvia de rumb en arribar al punt on ho féu el primer.

2 MIL Operació, maniobra o moviment que, dins el domini de l’estratègia o del camp més limitat de la tàctica, duu a terme un exèrcit o un cos de tropes per prendre una direcció contrària a la que portava.

3 TECNOL Arbre intermediari que transmet el moviment d’un arbre primari a un arbre secundari per mitjà d’un sistema de corretges i politges o bé engranatges i que és emprat per a augmentar o disminuir la velocitat de rotació.

->contramarxar

■contramarxar

[de marxar]

v intr Fer contramarxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contramarxar

GERUNDI: contramarxant

PARTICIPI: contramarxat, contramarxada, contramarxats, contramarxades

INDICATIU PRESENT: contramarxo, contramarxes, contramarxa, contramarxem, contramarxeu, contramarxen

INDICATIU IMPERFET: contramarxava, contramarxaves, contramarxava, contramarxàvem, contramarxàveu, contramarxaven

INDICATIU PASSAT: contramarxí, contramarxares, contramarxà, contramarxàrem, contramarxàreu, contramarxaren

INDICATIU FUTUR: contramarxaré, contramarxaràs, contramarxarà, contramarxarem, contramarxareu, contramarxaran

INDICATIU CONDICIONAL: contramarxaria, contramarxaries, contramarxaria, contramarxaríem, contramarxaríeu, contramarxarien

SUBJUNTIU PRESENT: contramarxi, contramarxis, contramarxi, contramarxem, contramarxeu, contramarxin

SUBJUNTIU IMPERFET: contramarxés, contramarxessis, contramarxés, contramarxéssim, contramarxéssiu, contramarxessin

IMPERATIU: contramarxa, contramarxi, contramarxem, contramarxeu, contramarxin

->contramatriu

■contramatriu

Part. sil.: con_tra_ma_triu

[de matriu]

f GRÀF Planxa que té els motius gravats en relleu i que hom empra per a obtenir aquesta mena d’impressió.

->contramestre

■contramestre -a

[de mestre]

m i f 1 MAR 1 Sotsoficial de la marina de guerra que té cura de les qüestions referents a conservació del vaixell, maniobra i marineria.

2 Nostramo.

2 OFIC Persona que té cura del funcionament d’una màquina o d’una secció d’un taller o una fàbrica.

->contramesures

■contramesures

[de mesura]

f pl MIL Conjunt de sistemes i dispositius que tenen per objecte de neutralitzar o destruir els dispositius de defensa enemics, particularment el radar.

->contrametzina

■contrametzina

[de metzina]

f Substància que, introduïda en les vies digestives, neutralitza l’acció de la metzina.

->contramina

■contramina

[de mina¹; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Mina que hom fa per interceptar o destruir els treballs de mina de l’enemic, per sorprendre l’enemic, etc.

2 Mina secundària que serveix de comunicació entre dues de principals.

->contraminar

■contraminar

[de contramina; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Fer una contramina o més (en un terreny).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraminar

GERUNDI: contraminant

PARTICIPI: contraminat, contraminada, contraminats, contraminades

INDICATIU PRESENT: contramino, contramines, contramina, contraminem, contramineu, contraminen

INDICATIU IMPERFET: contraminava, contraminaves, contraminava, contraminàvem, contraminàveu, contraminaven

INDICATIU PASSAT: contraminí, contraminares, contraminà, contraminàrem, contraminàreu, contraminaren

INDICATIU FUTUR: contraminaré, contraminaràs, contraminarà, contraminarem, contraminareu, contraminaran

INDICATIU CONDICIONAL: contraminaria, contraminaries, contraminaria, contraminaríem, contraminaríeu, contraminarien

SUBJUNTIU PRESENT: contramini, contraminis, contramini, contraminem, contramineu, contraminin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraminés, contraminessis, contraminés, contraminéssim, contraminéssiu, contraminessin

IMPERATIU: contramina, contramini, contraminem, contramineu, contraminin

->contramitjana

■contramitjana

[de mitjà]

f En un fons, etc., format per diferents peces, cadascuna de les dues peces que van al costat de la peça del mig o mitjana.

->contramoll

■contramoll

[de moll³]

m Obra dels ports que hom fa a l’altra banda del moll per tancar-lo i servir-li d’auxiliar.

->contramostra

■contramostra

[de mostra]

f Duplicat d’una mostra tramesa, que es reserva el trametent.

->contramotle

contramotle

m GRÀF Contramotlle.

->contramotlle

■contramotlle

[de motlle; 1a FONT: 1390]

m GRÀF En la impressió en què hom empra tintes de diversos colors, motlle supletori amb què hom imprimeix cadascuna de les tintes.

->contramur

■contramur

[de mur]

m CONSTR Mur construït fent cos amb un altre per tal de protegir-lo o de reforçar-lo.

->contramurada

■contramurada

[de murada]

f Contramuralla.

->contramuralla

■contramuralla

[de muralla]

f Mur baix construït davant una muralla per a defensar-la.

->contramurar

■contramurar

[de contramur]

v tr Reforçar (un mur, una muralla) amb un contramur.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contramurar

GERUNDI: contramurant

PARTICIPI: contramurat, contramurada, contramurats, contramurades

INDICATIU PRESENT: contramuro, contramures, contramura, contramurem, contramureu, contramuren

INDICATIU IMPERFET: contramurava, contramuraves, contramurava, contramuràvem, contramuràveu, contramuraven

INDICATIU PASSAT: contramurí, contramurares, contramurà, contramuràrem, contramuràreu, contramuraren

INDICATIU FUTUR: contramuraré, contramuraràs, contramurarà, contramurarem, contramurareu, contramuraran

INDICATIU CONDICIONAL: contramuraria, contramuraries, contramuraria, contramuraríem, contramuraríeu, contramurarien

SUBJUNTIU PRESENT: contramuri, contramuris, contramuri, contramurem, contramureu, contramurin

SUBJUNTIU IMPERFET: contramurés, contramuressis, contramurés, contramuréssim, contramuréssiu, contramuressin

IMPERATIU: contramura, contramuri, contramurem, contramureu, contramurin

->contranatural

■contranatural

[de natural]

adj Contrari a les lleis, a l’ordre, de la natura.

->contranota

■contranota

[de nota]

f Nota, generalment a peu de plana, que respon a una nota anterior, la modifica o l’anul·la.

->contraobertura

■contraobertura

Part. sil.: con_tra_o_ber_tu_ra

[de obertura]

f Tall, obertura, que hom ha oposat a una ferida per facilitar-ne el drenatge.

->contraofensiva

contraofensiva

Part. sil.: con_tra_o_fen_si_va

[de ofensiu]

f TÀCT Reacció ofensiva de la defensa per a contrarestar l’atac enemic.

->contraoferta

■contraoferta

Part. sil.: con_tra_o_fer_ta

[de oferta]

f Oferta que es presenta com a alternativa a una altra.

->contraorde

■contraorde

Part. sil.: con_tra_or_de

[de orde]

f Contraordre.

->contraordenar

■contraordenar

Part. sil.: con_tra_or_de_nar

[de ordenar]

v tr Donar contraordre, revocar una ordre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraordenar

GERUNDI: contraordenant

PARTICIPI: contraordenat, contraordenada, contraordenats, contraordenades

INDICATIU PRESENT: contraordeno, contraordenes, contraordena, contraordenem, contraordeneu, contraordenen

INDICATIU IMPERFET: contraordenava, contraordenaves, contraordenava, contraordenàvem, contraordenàveu, contraordenaven

INDICATIU PASSAT: contraordení, contraordenares, contraordenà, contraordenàrem, contraordenàreu, contraordenaren

INDICATIU FUTUR: contraordenaré, contraordenaràs, contraordenarà, contraordenarem, contraordenareu, contraordenaran

INDICATIU CONDICIONAL: contraordenaria, contraordenaries, contraordenaria, contraordenaríem, contraordenaríeu, contraordenarien

SUBJUNTIU PRESENT: contraordeni, contraordenis, contraordeni, contraordenem, contraordeneu, contraordenin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraordenés, contraordenessis, contraordenés, contraordenéssim, contraordenéssiu, contraordenessin

IMPERATIU: contraordena, contraordeni, contraordenem, contraordeneu, contraordenin

->contraordre

■contraordre

Part. sil.: con_tra_or_dre

[de ordre]

f Ordre amb què hom revoca una altra ordre.

->contrapal

■contrapal

[de pal]

m HERÀLD En un pal d’un escut, d’una banda, etc., dividit transversalment en dues meitats de colors o de metalls diferents, cada meitat per oposició a l’altra meitat.

->contrapalat

■contrapalat -ada

[de palat]

adj HERÀLD Dit de l’escut que presenta contrapals.

->contraparet

■contraparet

[de paret]

f CONSTR Paret que hom construeix recolzada a una altra per tal de reforçar-la o per no deixar passar la humitat.

->contrapart

■contrapart

[de part²]

f 1 Part que s’oposa a una altra.

2 MÚS Part alta amb relació a la baixa, i recíprocament.

->contrapartida

■contrapartida

[de partida]

f 1 COMPT 1 Assentament que hom fa per esmenar un error comès en la comptabilitat per partida doble.

2 Relació recíproca entre un càrrec i el seu abonament corresponent.

2 Allò que contribueix a compensar una cosa amb una altra; compensació. La feina de cuidar els pares tingué com a contrapartida l’herència de la casa pairal.

3 en contrapartida fig En compensació.

->contrapàs

■contrapàs

[de pas¹]

[pl -assos] m DANSA Dansa popular catalana de caràcter solemne.

->contrapassa

■contrapassa

[de passa¹]

f DANSA Passa en direcció oposada a la passa que hom ha fet abans.

->contrapassaire

■contrapassaire

Part. sil.: con_tra_pas_sai_re

[de contrapàs]

m i f DANSA Ballador del contrapàs.

->contrapassant

■contrapassant

[de passant]

adj HERÀLD Dit de dues figures d’animals en actitud de passar d’un costat a l’altre en direccions oposades.

->contrapassar

■contrapassar

[de passar]

v intr DANSA Anar més enllà de qui hom té al davant i avançar en direccions oposades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrapassar

GERUNDI: contrapassant

PARTICIPI: contrapassat, contrapassada, contrapassats, contrapassades

INDICATIU PRESENT: contrapasso, contrapasses, contrapassa, contrapassem, contrapasseu, contrapassen

INDICATIU IMPERFET: contrapassava, contrapassaves, contrapassava, contrapassàvem, contrapassàveu, contrapassaven

INDICATIU PASSAT: contrapassí, contrapassares, contrapassà, contrapassàrem, contrapassàreu, contrapassaren

INDICATIU FUTUR: contrapassaré, contrapassaràs, contrapassarà, contrapassarem, contrapassareu, contrapassaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrapassaria, contrapassaries, contrapassaria, contrapassaríem, contrapassaríeu, contrapassarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrapassi, contrapassis, contrapassi, contrapassem, contrapasseu, contrapassin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrapassés, contrapassessis, contrapassés, contrapasséssim, contrapasséssiu, contrapassessin

IMPERATIU: contrapassa, contrapassi, contrapassem, contrapasseu, contrapassin

->contrapèl

■contrapèl

[de pèl]

Mot emprat en l’expressió a contrapèl loc adv En direcció contrària a la inclinació natural del pèl. Afaitar algú a contrapèl.

->contrapendent

■contrapendent

[de pendent]

m Pendent de sentit contrari al pendent natural del vessant. Terrassa en contrapendent.

->contraperfil

■contraperfil

[de contraperfilar]

m FUST En l’acoblament de caixa i espiga, motllura inversa tallada a la base de l’espiga per tal que, ajustant-la amb la de la peça que porta la caixa, en resulti una unió perfecta.

->contraperfilar

■contraperfilar

[de perfilar]

v tr FUST Entallar una fusta de manera que el seu perfil en buit es correspongui exactament amb el perfil de relleu de la fusta on ha d’ésser acoblada, per tal que la motllura no perdi continuïtat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraperfilar

GERUNDI: contraperfilant

PARTICIPI: contraperfilat, contraperfilada, contraperfilats, contraperfilades

INDICATIU PRESENT: contraperfilo, contraperfiles, contraperfila, contraperfilem, contraperfileu, contraperfilen

INDICATIU IMPERFET: contraperfilava, contraperfilaves, contraperfilava, contraperfilàvem, contraperfilàveu, contraperfilaven

INDICATIU PASSAT: contraperfilí, contraperfilares, contraperfilà, contraperfilàrem, contraperfilàreu, contraperfilaren

INDICATIU FUTUR: contraperfilaré, contraperfilaràs, contraperfilarà, contraperfilarem, contraperfilareu, contraperfilaran

INDICATIU CONDICIONAL: contraperfilaria, contraperfilaries, contraperfilaria, contraperfilaríem, contraperfilaríeu, contraperfilarien

SUBJUNTIU PRESENT: contraperfili, contraperfilis, contraperfili, contraperfilem, contraperfileu, contraperfilin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraperfilés, contraperfilessis, contraperfilés, contraperfiléssim, contraperfiléssiu, contraperfilessin

IMPERATIU: contraperfila, contraperfili, contraperfilem, contraperfileu, contraperfilin

->contraperna

■contraperna

[de perna]

f TRANSP Barra horitzontal de les baranes dels carros on van emmetxats els extrems inferiors de les estaques i dels contratirants.

->contrapès

■contrapès

[de pes¹; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 1 Pes que obra contra un altre, contra una força, per moderar-ne o neutralitzar-ne l’acció. Fer de contrapès.

2 fig Aquesta opinió pot servir de contrapès.

2 Massa destinada a disminuir o a anul·lar l’acció d’una força sobre un element mecànic.

3 TECNOL Excés de matèria que hom deixa o afegeix en mecanitzar certes peces oscil·lants o giratòries.

->contrapesar

■contrapesar

[de contrapès]

v tr Equilibrar amb un contrapès. Contrapesar els plats d’una balança.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrapesar

GERUNDI: contrapesant

PARTICIPI: contrapesat, contrapesada, contrapesats, contrapesades

INDICATIU PRESENT: contrapeso, contrapeses, contrapesa, contrapesem, contrapeseu, contrapesen

INDICATIU IMPERFET: contrapesava, contrapesaves, contrapesava, contrapesàvem, contrapesàveu, contrapesaven

INDICATIU PASSAT: contrapesí, contrapesares, contrapesà, contrapesàrem, contrapesàreu, contrapesaren

INDICATIU FUTUR: contrapesaré, contrapesaràs, contrapesarà, contrapesarem, contrapesareu, contrapesaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrapesaria, contrapesaries, contrapesaria, contrapesaríem, contrapesaríeu, contrapesarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrapesi, contrapesis, contrapesi, contrapesem, contrapeseu, contrapesin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrapesés, contrapesessis, contrapesés, contrapeséssim, contrapeséssiu, contrapesessin

IMPERATIU: contrapesa, contrapesi, contrapesem, contrapeseu, contrapesin

->contrapetja

■contrapetja

[de petja]

f CONSTR Part vertical del graó que correspon a la seva alçada.

->contrapetjat

contrapetjat

[de contrapetja]

f CONSTR Conjunt de les contrapetges d’una graonada.

->contrapeu

■contrapeu

Part. sil.: con_tra_peu

[de peu; 1a FONT: 1696, DLac.]

m DANSA Moviment cap a la dreta o l’esquerra quan hom havia ja iniciat un moviment en sentit contrari.

->contrapicat

■contrapicat

[de picat]

m FOTOG Angle de presa de vistes que resulta de col·locar la càmera arran o més avall del nivell de terra, dirigint-la cap amunt.

->contrapilastra

■contrapilastra

[de pilastra]

f 1 Sortint que hom fa en el parament d’un mur a banda i banda d’una pilastra.

2 Mitja columna d’un mur.

->contrapiu

contrapiu

Part. sil.: con_tra_piu

[de piu¹]

m TECNOL En els panys de serreta, cadascun dels petits cilindres metàl·lics que van entre els pius i les molles corresponents que mantenen travat el mecanisme que mou el pestell.

->contraplà

■contraplà

[de pla²]

m 1 CIN Pla de dimensions iguals i simètricament oposat a l’anterior.

2 SUR Tap més alt de ventre o d’esquena que no de costat a costat.

->contraplacar

■contraplacar

[de placa]

v tr FUST Encolar a pressió, degudament capiculades i sempre en nombre imparell, les diverses fulloles necessàries per tal d’obtenir una placa d’un gruix determinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraplacar

GERUNDI: contraplacant

PARTICIPI: contraplacat, contraplacada, contraplacats, contraplacades

INDICATIU PRESENT: contraplaco, contraplaques, contraplaca, contraplaquem, contraplaqueu, contraplaquen

INDICATIU IMPERFET: contraplacava, contraplacaves, contraplacava, contraplacàvem, contraplacàveu, contraplacaven

INDICATIU PASSAT: contraplaquí, contraplacares, contraplacà, contraplacàrem, contraplacàreu, contraplacaren

INDICATIU FUTUR: contraplacaré, contraplacaràs, contraplacarà, contraplacarem, contraplacareu, contraplacaran

INDICATIU CONDICIONAL: contraplacaria, contraplacaries, contraplacaria, contraplacaríem, contraplacaríeu, contraplacarien

SUBJUNTIU PRESENT: contraplaqui, contraplaquis, contraplaqui, contraplaquem, contraplaqueu, contraplaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraplaqués, contraplaquessis, contraplaqués, contraplaquéssim, contraplaquéssiu, contraplaquessin

IMPERATIU: contraplaca, contraplaqui, contraplaquem, contraplaqueu, contraplaquin

->contraplacat

■contraplacat

[de contraplacar]

m FUST Placa destinada a la fusteria i a la construcció de mobles, especialment formada per tres o cinc fulloles superposades i encolades, emprada per a plafons i fonadures.

->contraplacatge

■contraplacatge

[de contraplacar]

m Operació de contraplacar.

->contraplegador

■contraplegador

[de plegador¹]

m TÈXT En la selfactina, mecanisme combinat amb el plegador que consisteix en una barreta o un filferro de tota la llargada de la màquina que, mentre actua el plegador, tiba el fil i n’augmenta la llargada.

->contrapoder

contrapoder

[de contra i poder]

m Poder que actua al marge i enfront de les autoritats constituïdes.

->contrapolitja

■contrapolitja

[de politja]

f TECNOL Politja boja que hom empra per a guiar o tesar una corretja o un cable.

->contraporta

■contraporta

[de porta]

f CONSTR Segona porta que hom col·loca davant la ja existent, a l’entrada d’una casa, una habitació, etc., perquè resguardi millor del fred exterior.

->contraportada

■contraportada

[de portada¹]

f GRÀF Pàgina posterior a la portada, on hom imprimeix generalment els requisits legals d’un llibre, el peu d’impremta, etc.

->contraposar

■contraposar

[de posar; 1a FONT: s. XV, Curial]

v 1 tr Oposar, confrontar.

2 pron Dues afirmacions que es contraposen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraposar

GERUNDI: contraposant

PARTICIPI: contraposat, contraposada, contraposats, contraposades

INDICATIU PRESENT: contraposo, contraposes, contraposa, contraposem, contraposeu, contraposen

INDICATIU IMPERFET: contraposava, contraposaves, contraposava, contraposàvem, contraposàveu, contraposaven

INDICATIU PASSAT: contraposí, contraposares, contraposà, contraposàrem, contraposàreu, contraposaren

INDICATIU FUTUR: contraposaré, contraposaràs, contraposarà, contraposarem, contraposareu, contraposaran

INDICATIU CONDICIONAL: contraposaria, contraposaries, contraposaria, contraposaríem, contraposaríeu, contraposarien

SUBJUNTIU PRESENT: contraposi, contraposis, contraposi, contraposem, contraposeu, contraposin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraposés, contraposessis, contraposés, contraposéssim, contraposéssiu, contraposessin

IMPERATIU: contraposa, contraposi, contraposem, contraposeu, contraposin

->contraposició

■contraposició

Part. sil.: con_tra_po_si_ci_ó

[de pondre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de contraposar o de contraposar-se;

2 l’efecte.

2 HERÀLD En una representació heràldica, alteració d’alguna de les característiques d’una peça, un escut o una figura respecte a les considerades com a simples o primitives, per tal de crear una determinada oposició amb els elements resultants.

3 LÒG Procediment indirecte per a efectuar la conversió d’una proposició particular negativa, que consisteix a anteposar la negació a cadascun dels termes.

4 PINT En una representació pictòrica, oposició de tons de color per tal d’aconseguir una diferenciació entre les figures, els plans o altres elements compositius.

->contrapou

■contrapou

Part. sil.: con_tra_pou

m MIN Pou d’una mina que comunica diferents nivells.

->contrapresa

■contrapresa

[de contra i presa]

f ESPORT En la lluita, presa que s’executa com a resposta a una presa o a un intent de presa de l’adversari.

->contrapressió

■contrapressió

Part. sil.: con_tra_pres_si_ó

[de pressió]

f TECNOL Pressió superior a l’atmosfèrica mantinguda a la sortida de certes màquines de vapor destinades a produir simultàniament força motriu i calefacció.

->contraprestació

■contraprestació

Part. sil.: con_tra_pres_ta_ci_ó

[de prestació]

f DR Per a cada part contractant, prestació amb la qual l’altra part correspon a la seva.

->contraproduent

■contraproduent

Part. sil.: con_tra_pro_du_ent

[de l’expressió ll. contra producentem ‘contra el qui al·lega o condueix a judici’, aplicat al testimoni que parla precisament contra el qui l’ha demanat]

adj Que emmena a una conseqüència contrària a la que hom intenta de provar, a un resultat contrari al que hom persegueix.

->contraprojecte

■contraprojecte

[de projecte]

m Projecte que hom fa en oposició a un altre.

->contrapropaganda

■contrapropaganda

[de propaganda]

f Contrainformació.

->contraproposició

■contraproposició

Part. sil.: con_tra_pro_po_si_ci_ó

[de proposició; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Proposició que hom fa en oposició a una altra.

->contraproposta

■contraproposta

[de proposta]

f Proposta que es presenta com a alternativa a una altra.

->contraprova

■contraprova

[de prova]

f Segona prova, especialment la que hom fa per verificar la primera.

->contrapunt

■contrapunt

[de punt; 1a FONT: 1439]

m 1 MÚS 1 Tècnica d’escriptura musical que consisteix a sobreposar a un tema donat una part melòdica o diverses independentment de la primera.

2 Breu preludi de flabiol que sona abans de cadascuna de les dues darreres sèries de punts llargs de la sardana.

2 Amor propi, punt. Tot això ho fa per contrapunt.

3 TECNOL Peça del torn entre punts, desplaçable sobre les guies de la bancada, que conté un dels punts que suporta la peça a tornejar.

->contrapuntar-se

■contrapuntar-se

[de contrapunt; 1a FONT: 1839, DLab.]

v pron Posar-se de punta dues persones.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrapuntar

GERUNDI: contrapuntant

PARTICIPI: contrapuntat, contrapuntada, contrapuntats, contrapuntades

INDICATIU PRESENT: contrapunto, contrapuntes, contrapunta, contrapuntem, contrapunteu, contrapunten

INDICATIU IMPERFET: contrapuntava, contrapuntaves, contrapuntava, contrapuntàvem, contrapuntàveu, contrapuntaven

INDICATIU PASSAT: contrapuntí, contrapuntares, contrapuntà, contrapuntàrem, contrapuntàreu, contrapuntaren

INDICATIU FUTUR: contrapuntaré, contrapuntaràs, contrapuntarà, contrapuntarem, contrapuntareu, contrapuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrapuntaria, contrapuntaries, contrapuntaria, contrapuntaríem, contrapuntaríeu, contrapuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrapunti, contrapuntis, contrapunti, contrapuntem, contrapunteu, contrapuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrapuntés, contrapuntessis, contrapuntés, contrapuntéssim, contrapuntéssiu, contrapuntessin

IMPERATIU: contrapunta, contrapunti, contrapuntem, contrapunteu, contrapuntin

->contrapuntejar

■contrapuntejar

[de contrapunt]

v tr MÚS Fer el contrapunt (d’una melodia). Contrapuntejar una sardana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrapuntejar

GERUNDI: contrapuntejant

PARTICIPI: contrapuntejat, contrapuntejada, contrapuntejats, contrapuntejades

INDICATIU PRESENT: contrapuntejo, contrapunteges, contrapunteja, contrapuntegem, contrapuntegeu, contrapuntegen

INDICATIU IMPERFET: contrapuntejava, contrapuntejaves, contrapuntejava, contrapuntejàvem, contrapuntejàveu, contrapuntejaven

INDICATIU PASSAT: contrapuntegí, contrapuntejares, contrapuntejà, contrapuntejàrem, contrapuntejàreu, contrapuntejaren

INDICATIU FUTUR: contrapuntejaré, contrapuntejaràs, contrapuntejarà, contrapuntejarem, contrapuntejareu, contrapuntejaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrapuntejaria, contrapuntejaries, contrapuntejaria, contrapuntejaríem, contrapuntejaríeu, contrapuntejarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrapuntegi, contrapuntegis, contrapuntegi, contrapuntegem, contrapuntegeu, contrapuntegin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrapuntegés, contrapuntegessis, contrapuntegés, contrapuntegéssim, contrapuntegéssiu, contrapuntegessin

IMPERATIU: contrapunteja, contrapuntegi, contrapuntegem, contrapuntegeu, contrapuntegin

->contrapuntista

■contrapuntista

[de contrapunt]

m i f MÚS Músic que conrea el contrapunt.

->contrapuntístic

■contrapuntístic -a

[de contrapunt]

adj MÚS Relatiu o pertanyent al contrapunt.

->contrapunxó

■contrapunxó

[de punxó]

m 1 GRÀF Eina, en forma de punxó, que té gravades en relleu les parts interiors d’una lletra o un motiu, emprada per a marcar el punxó.

2 OFIC 1 Punxó per a copejar o reblonar en un lloc on no pot entrar el martell.

2 Punxó emprat per a senyalar, en les peces metàl·liques, els punts per on cal foradar, els quals serveixen també de guia a la broca al moment de començar a foradar.

->contrapunxonar

■contrapunxonar

[de contrapunxó]

v tr OFIC Marcar amb el contrapunxó (damunt una peça metàl·lica) els punts per on cal foradar o tallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrapunxonar

GERUNDI: contrapunxonant

PARTICIPI: contrapunxonat, contrapunxonada, contrapunxonats, contrapunxonades

INDICATIU PRESENT: contrapunxono, contrapunxones, contrapunxona, contrapunxonem, contrapunxoneu, contrapunxonen

INDICATIU IMPERFET: contrapunxonava, contrapunxonaves, contrapunxonava, contrapunxonàvem, contrapunxonàveu, contrapunxonaven

INDICATIU PASSAT: contrapunxoní, contrapunxonares, contrapunxonà, contrapunxonàrem, contrapunxonàreu, contrapunxonaren

INDICATIU FUTUR: contrapunxonaré, contrapunxonaràs, contrapunxonarà, contrapunxonarem, contrapunxonareu, contrapunxonaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrapunxonaria, contrapunxonaries, contrapunxonaria, contrapunxonaríem, contrapunxonaríeu, contrapunxonarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrapunxoni, contrapunxonis, contrapunxoni, contrapunxonem, contrapunxoneu, contrapunxonin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrapunxonés, contrapunxonessis, contrapunxonés, contrapunxonéssim, contrapunxonéssiu, contrapunxonessin

IMPERATIU: contrapunxona, contrapunxoni, contrapunxonem, contrapunxoneu, contrapunxonin

->contraquerella

■contraquerella

[de querella]

f DR Querella del querellat contra el querellant.

->contraquilla

contraquilla

[de quilla]

f Peça que cobreix la quilla per la part interior de la nau i que reforça la quilla i les peces que hi van clavades.

->contrarasquet

contrarasquet

[de rasquet]

m TECNOL Làmina d’acer o d’un altre metall que, aplicada contra el corró d’una màquina d’estampar o de rotogravar, deixa una part de tinta continguda en els alvèols gravats en el corró.

->contrareacció

■contrareacció

Part. sil.: con_tra_re_ac_ci_ó

[de reacció]

f ELECTRÒN Retroacció negativa.

->contrarebut

■contrarebut

[de rebut]

m Rebut que hom fa revocant-ne un altre d’anterior.

->Contrareforma

■Contrareforma

f CATOL i HIST Moviment reformador catòlic del s XVI enfront de la Reforma protestant.

->contrareformista

■contrareformista

[de reformista]

1 adj i m i f Contrari a una reforma.

2 m i f Partidari de la Contrareforma.

->contraregistre

■contraregistre

[de registre]

m Registre fet per comprovar-ne un altre.

->contrarelador

contrarelador

m HIST DR A Catalunya, fins a la Nova Planta, relator (o relador) segon en les causes superiors a cinc-centes lliures, nomenat pel canceller o el vicecanceller regent, per a revisar el procés i informar l’audiència si en aquest el relator havia omès algun punt.

->contrarèplica

■contrarèplica

[de rèplica]

f Resposta a una rèplica.

->contrarequesta

■contrarequesta

[de requesta]

f Requesta del requerit contra el requeridor.

->contrarestar

■contrarestar

[de restar; 1a FONT: 1451]

v tr Anul·lar els efectes (d’una força, d’una acció, etc.) mitjançant una altra. El govern destinarà ajuts econòmics a contrarestar la recessió econòmica. El joc ofensiu de l’equip local va quedar contrarestat per la defensa sòlida de l’equip visitant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrarestar

GERUNDI: contrarestant

PARTICIPI: contrarestat, contrarestada, contrarestats, contrarestades

INDICATIU PRESENT: contraresto, contrarestes, contraresta, contrarestem, contraresteu, contraresten

INDICATIU IMPERFET: contrarestava, contrarestaves, contrarestava, contrarestàvem, contrarestàveu, contrarestaven

INDICATIU PASSAT: contrarestí, contrarestares, contrarestà, contrarestàrem, contrarestàreu, contrarestaren

INDICATIU FUTUR: contrarestaré, contrarestaràs, contrarestarà, contrarestarem, contrarestareu, contrarestaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrarestaria, contrarestaries, contrarestaria, contrarestaríem, contrarestaríeu, contrarestarien

SUBJUNTIU PRESENT: contraresti, contrarestis, contraresti, contrarestem, contraresteu, contrarestin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrarestés, contrarestessis, contrarestés, contrarestéssim, contrarestéssiu, contrarestessin

IMPERATIU: contraresta, contraresti, contrarestem, contraresteu, contrarestin

->contrarevolució

■contrarevolució

Part. sil.: con_tra_re_vo_lu_ci_ó

[de revolució]

f POLÍT Moviment polític orientat a combatre una revolució o a neutralitzar-ne els efectes.

->contrarevolucionari

■contrarevolucionari -ària

Part. sil.: con_tra_re_vo_lu_ci_o_na_ri

[de revolucionari]

1 1 adj Propi de la contrarevolució.

2 m i f Partidari de la contrarevolució.

2 adj i m i f Contrari a la revolució.

->contrari

■contrari -ària

Cp. contradictori

[del ll. contrarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Oposat. La seva opinió és enterament contrària a la teva.

2 LÒG En la lògica aristotèlica, dit de dos termes que, dins el mateix gènere, són separats per la major diferència possible.

3 LÒG Dit de dues proposicions universals una de les quals és afirmativa i l’altra negativa.

2 adj 1 Que va en sentit invers. Ells anaven en direcció contrària. Vent contrari a la navegació.

2 MÚS Dit del moviment melòdic que s’estableix entre dues parts musicals, de manera que, mentre l’una ascendeix, l’altra descendeix.

3 adj Desfavorable, perjudicial. La seva opinió és contrària als meus interessos. El vent avui ens és contrari.

4 m Cosa oposada. Va succeir precisament el contrari del que ell havia pronosticat.

5 m i f Adversari, enemic.

6 al contrari loc adv Al revés. Ell és avar, i ella, al contrari, malgastadora.

7 al contrari de loc prep Al revés de. Ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen.

->contràriament

■contràriament

Part. sil.: con_trà_ri_a_ment

[de contrari]

adv D’una manera contrària.

->contrariar

■contrariar

Part. sil.: con_tra_ri_ar

[de contrari; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Oposar-se (a alguna cosa), anar-hi en contra. L’antídot contraria els efectes nocius d’un verí. Això contraria els meus projectes. Amor contrariat.

2 Oposar-se a les intencions, als desigs, etc. (d’algú); contrariejar. No suporta que el contrariïn. Aquesta visita m’ha contrariat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrariar

GERUNDI: contrariant

PARTICIPI: contrariat, contrariada, contrariats, contrariades

INDICATIU PRESENT: contrario, contraries, contraria, contrariem, contrarieu, contrarien

INDICATIU IMPERFET: contrariava, contrariaves, contrariava, contrariàvem, contrariàveu, contrariaven

INDICATIU PASSAT: contrarií, contrariares, contrarià, contrariàrem, contrariàreu, contrariaren

INDICATIU FUTUR: contrariaré, contrariaràs, contrariarà, contrariarem, contrariareu, contrariaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrariaria, contrariaries, contrariaria, contrariaríem, contrariaríeu, contrariarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrariï, contrariïs, contrariï, contrariem, contrarieu, contrariïn

SUBJUNTIU IMPERFET: contrariés, contrariessis, contrariés, contrariéssim, contrariéssiu, contrariessin

IMPERATIU: contraria, contrariï, contrariem, contrarieu, contrariïn

->contrariejar

■contrariejar

Part. sil.: con_tra_ri_e_jar

[de contrari; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr contrariar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrariejar

GERUNDI: contrariejant

PARTICIPI: contrariejat, contrariejada, contrariejats, contrariejades

INDICATIU PRESENT: contrariejo, contrarieges, contrarieja, contrariegem, contrariegeu, contrariegen

INDICATIU IMPERFET: contrariejava, contrariejaves, contrariejava, contrariejàvem, contrariejàveu, contrariejaven

INDICATIU PASSAT: contrariegí, contrariejares, contrariejà, contrariejàrem, contrariejàreu, contrariejaren

INDICATIU FUTUR: contrariejaré, contrariejaràs, contrariejarà, contrariejarem, contrariejareu, contrariejaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrariejaria, contrariejaries, contrariejaria, contrariejaríem, contrariejaríeu, contrariejarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrariegi, contrariegis, contrariegi, contrariegem, contrariegeu, contrariegin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrariegés, contrariegessis, contrariegés, contrariegéssim, contrariegéssiu, contrariegessin

IMPERATIU: contrarieja, contrariegi, contrariegem, contrariegeu, contrariegin

->contrarietat

■contrarietat

Part. sil.: con_tra_ri_e_tat

[del ll. contrariĕtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Oposició entre dues coses. Contrarietat d’inclinacions, d’opinions, d’interessos.

2 Allò que s’oposa a les intencions, els propòsits, etc., d’algú. Qualsevol contrarietat l’exaspera. Això és una contrarietat que no esperàvem.

->contrariós

■contrariós -osa

Part. sil.: con_tra_ri_ós

[de contrari; 1a FONT: 1401]

adj ant contrari 1.

->contraroda

■contraroda

[de roda]

f CONSTR NAV Peça de fusta que va sobre la roda, per l’interior del buc, per reforçar-la i engalzar-la amb la quilla.

->contraronda

■contraronda

[de ronda²]

f ORG MIL Segona ronda per a una major vigilància.

->contrarosca

■contrarosca

[de rosca]

f Rosca de sentit contrari al de la rosca normal.

->contrasegell

■contrasegell

[de segell; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

m SIGIL·L Marca posada al darrere dels segells com un signe més de validesa.

->contrasegellar

■contrasegellar

[de contrasegell]

v tr Posar un contrasegell (en un document).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrasegellar

GERUNDI: contrasegellant

PARTICIPI: contrasegellat, contrasegellada, contrasegellats, contrasegellades

INDICATIU PRESENT: contrasegello, contrasegelles, contrasegella, contrasegellem, contrasegelleu, contrasegellen

INDICATIU IMPERFET: contrasegellava, contrasegellaves, contrasegellava, contrasegellàvem, contrasegellàveu, contrasegellaven

INDICATIU PASSAT: contrasegellí, contrasegellares, contrasegellà, contrasegellàrem, contrasegellàreu, contrasegellaren

INDICATIU FUTUR: contrasegellaré, contrasegellaràs, contrasegellarà, contrasegellarem, contrasegellareu, contrasegellaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrasegellaria, contrasegellaries, contrasegellaria, contrasegellaríem, contrasegellaríeu, contrasegellarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrasegelli, contrasegellis, contrasegelli, contrasegellem, contrasegelleu, contrasegellin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrasegellés, contrasegellessis, contrasegellés, contrasegelléssim, contrasegelléssiu, contrasegellessin

IMPERATIU: contrasegella, contrasegelli, contrasegellem, contrasegelleu, contrasegellin

->contrasemble

contrasemble

m HIST Persona igual a una altra en dignitat, en categoria social o en noblesa als efectes de capacitat judicial, i especialment per als efectes de poder intervenir en els torneigs o els desafiaments.

->contrasentit

■contrasentit

[de sentit¹; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 Interpretació contrària al sentit natural o veritable.

2 Paraules contradictòries en si mateixes o que contradiuen el sentit comú.

->contrasenya

■contrasenya

[de senya]

f 1 1 Senya que hom dóna a una persona perquè, en un moment determinat, sigui reconeguda, o li sigui reconeguda, permesa, etc., alguna cosa. Amb aquesta contrasenya deixen entrar sense pagar.

2 INFORM Codi secret que permet als usuaris autoritzats de connectar-se a un dispositiu, un sistema informàtic, una pàgina web, etc. d’accés restringit.

2 ORG MIL 1 Paraula que, juntament amb el sant i senya, serveix a un sentinella com a mitjà d’identificació de la gent o la tropa que se li apropa.

2 Part final dels tocs de corneta o de trompeta reglamentaris, especial de cada regiment.

->contrasignar

■contrasignar

[de signar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Signar (un document) en addició a la signatura d’un altre per tal de testimoniejar-ne l’autenticitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrasignar

GERUNDI: contrasignant

PARTICIPI: contrasignat, contrasignada, contrasignats, contrasignades

INDICATIU PRESENT: contrasigno, contrasignes, contrasigna, contrasignem, contrasigneu, contrasignen

INDICATIU IMPERFET: contrasignava, contrasignaves, contrasignava, contrasignàvem, contrasignàveu, contrasignaven

INDICATIU PASSAT: contrasigní, contrasignares, contrasignà, contrasignàrem, contrasignàreu, contrasignaren

INDICATIU FUTUR: contrasignaré, contrasignaràs, contrasignarà, contrasignarem, contrasignareu, contrasignaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrasignaria, contrasignaries, contrasignaria, contrasignaríem, contrasignaríeu, contrasignarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrasigni, contrasignis, contrasigni, contrasignem, contrasigneu, contrasignin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrasignés, contrasignessis, contrasignés, contrasignéssim, contrasignéssiu, contrasignessin

IMPERATIU: contrasigna, contrasigni, contrasignem, contrasigneu, contrasignin

->contrasignatura

■contrasignatura

[de contrasignar]

f Signatura de qui contrasigna un document.

->contrast

■contrast

[de contrastar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Oposició, impediment.

2 fer (o posar) contrast Tractar d’impedir (una cosa).

2 1 Oposició o dissemblança de coses o de qualitats que resulta de posar-les l’una al costat de l’altra, de comparar-les. El cel, per contrast, semblava negre.

2 FON En un context qualsevol, trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes.

3 METEOR Canvi fort i sobtat del vent vers el rumb contrari al que duia.

4 PALEOG Oposició entre traços gruixuts i prims d’una lletra escrita amb ploma ampla i flonja.

5 PINT Oposició de dos elements o més d’una representació gràfica per tal de ressaltar-ne un.

6 contrast d’hipòtesi ESTAD Prova que consisteix en la realització d’experiències que permetin de determinar el valor d’una variable aleatòria definida en funció de la hipòtesi formulada en termes estadístics.

3 FÍS NUC Condició addicional sobre els potencials electrostàtic i vectorial.

4 LIT Composició literària, gairebé sempre en vers, dotada de moviment dramàtic, que els joglars representaven rudimentàriament.

5 METROL i NUMIS 1 El qui té l’ofici de contrastar.

2 Acte de contrastar.

3 Oficina on hom contrasta.

6 ÒPT i FOTOG Estimació subjectiva de la diferència de claredats entre dues superfícies col·locades l’una al costat de l’altra, és a dir, estimació de la diferència de llurs luminàncies.

7 substància de contrast DIAG En la diagnosi clínica, mitjà de diferenciació visual emprat generalment per a l’anàlisi d’estructures cavitàries radiotransparents.

->contrastable

■contrastable

[de contrastar]

adj Que pot ésser contrastat.

->contrastació

■contrastació

Part. sil.: con_tras_ta_ci_ó

[de contrastar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de contrastar 3;

2 l’efecte. Contrastació de metalls.

->contrastament

■contrastament

[de contrastar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de contrastar.

->contrastant

■contrastant

[de contrastar; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj i m i f 1 Que contrasta o fa oposició.

2 no contrastant Malgrat. Vindrem no contrastant que tenim son.

3 no contrastant això Malgrat això. Hem dit que no en volíem i, no contrastant això, ens n’ha donat.

->contrastar

■contrastar

[del ll. contrastare ‘oposar-se, resistir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Disputar, cercar d’impedir. L’enemic ens contrastava el pas.

2 intr Estar en contrast, mostrar una diferència o una oposició notables. Les seves paraules d’avui contrasten amb les d’ahir. Dos colors que contrasten.

3 tr 1 Comparar (una hipòtesi o una teoria científica) amb l’experiència a fi d’escatir-ne el grau de confirmació.

2 METROL Comprovar l’exactitud dels pesos i les mesures per comparació amb la unitat legal.

3 NUMIS Comprovar el pes i la llei de les monedes o d’altres objectes valuosos per comparació amb la unitat legal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contrastar

GERUNDI: contrastant

PARTICIPI: contrastat, contrastada, contrastats, contrastades

INDICATIU PRESENT: contrasto, contrastes, contrasta, contrastem, contrasteu, contrasten

INDICATIU IMPERFET: contrastava, contrastaves, contrastava, contrastàvem, contrastàveu, contrastaven

INDICATIU PASSAT: contrastí, contrastares, contrastà, contrastàrem, contrastàreu, contrastaren

INDICATIU FUTUR: contrastaré, contrastaràs, contrastarà, contrastarem, contrastareu, contrastaran

INDICATIU CONDICIONAL: contrastaria, contrastaries, contrastaria, contrastaríem, contrastaríeu, contrastarien

SUBJUNTIU PRESENT: contrasti, contrastis, contrasti, contrastem, contrasteu, contrastin

SUBJUNTIU IMPERFET: contrastés, contrastessis, contrastés, contrastéssim, contrastéssiu, contrastessin

IMPERATIU: contrasta, contrasti, contrastem, contrasteu, contrastin

->contrastia

■contrastia

Part. sil.: con_tras_ti_a

f METROL i NUMIS 1 Càrrec de contrast.

2 Oficina de contrast.

->contrastiu

■contrastiu -iva

Part. sil.: con_tras_tiu

[de l’angl. contrastive, íd., der. de to contrast ‘contrastar’; 1a FONT: c. 1950]

adj LING 1 Que compara llengües o varietats i n’estudia les diferències. Lingüística contrastiva.

2 Que permet establir oposicions significatives en una llengua. Tret contrastiu.

->contrasubjecte

■contrasubjecte

[de subjecte]

m MÚS Tema secundari d’una fuga, destinat a acompanyar el subjecte.

->contratall

■contratall

[de tall]

m Tall que hom fa a la fulla d’una arma, d’una eina, etc., a la part oposada a la del tall.

->contratalla

■contratalla

[de contra i talla]

f ART En el gravat a la talla dolça, burinades complementàries de reforçament estètic.

->contratapa

■contratapa

[de tapa¹]

f GRÀF Tapa posterior d’un llibre.

->contratàs

■contratàs

[de tas]

m OFIC Martell que té la cabota adaptada, o a la inversa, a la del tas i que serveix per a treballar-hi els metalls al damunt.

->contratemps

■contratemps

[de temps; 1a FONT: 1696, DLac.]

m inv 1 Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, perjudicial.

2 MÚS Procediment rítmic en el qual una veu o un instrument entra en el temps feble del compàs i produeix a vegades un efecte de contrast rítmic amb les altres veus.

->contratenor

■contratenor

[de tenor; 1a FONT: 1380]

MÚS 1 m [o f] En les polifonies medievals, melodia més aguda que la de tenor.

2 m 1 Veu masculina de registre molt agut, de tessitura equivalent a la de contralt.

2 Cantant que té veu de contratenor.

3 Als països anglosaxons, falsetista.

3 m En la polifonia antiga, veu que contrapunteja el tenor.

->contratestimoniatge

■contratestimoniatge

Part. sil.: con_tra_tes_ti_mo_ni_at_ge

[de testimoniatge]

m Fet que contradiu el testimoniatge que hom hauria de donar.

->contratip

■contratip

[de tipus]

m 1 FOTOG Negatiu impressionat a partir d’un positiu que serveix per a obtenir moltes còpies positives sense el perill de perjudicar el negatiu original.

2 GRÀF Forma galvanoplàstica que hom obté a partir de tipus en relleu o en buit.

->contratipat

contratipat

m GRÀF Còpia d’un original, positiu o negatiu, que té la seva mateixa polaritat.

->contratipus

contratipus

[de contra- i tipus]

m Contratip.

->contratirant

contratirant

[de tirant]

m TRANSP Barrot de ferro que hom col·loca entre la contraperna i la banda superior per a reforçar la barana d’un carro.

->contratònic

contratònic -a

[de tònic]

adj LING Contrafinal.

->contratorpediners

contratorpediners

[de torpediner]

m MAR GUER Destructor.

->contratorta

■contratorta

[de tort]

f FUST Gúbia torçuda en el sentit de la llargada que té el toix.

->contratransferència

contratransferència

Part. sil.: con_tra_trans_fe_rèn_ci_a

[de transferència]

f PSIC Conjunt de reaccions afectuoses o hostils del psicoanalista envers l’individu analitzat, i particularment envers la transferència d’aquest.

->contratrinxera

■contratrinxera

[de trinxera]

f HIST Trinxera feta pels assetjats, que partia del camí cobert que corria darrere el glacis, per a contrarestar els treballs d’acostament de l’enemic.

->contraure

■contraure

Part. sil.: con_trau_re

[del ll. contrahĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v [p p contret -a] tr Contreure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraure

GERUNDI: contraient

PARTICIPI: contret, contreta, contrets, contretes

INDICATIU PRESENT: contrac, contraus, contrau, contraiem, contraieu, contrauen

INDICATIU IMPERFET: contreia, contreies, contreia, contrèiem, contrèieu, contreien

INDICATIU PASSAT: contraguí, contragueres, contragué, contraguérem, contraguéreu, contragueren

INDICATIU FUTUR: contrauré, contrauràs, contraurà, contraurem, contraureu, contrauran

INDICATIU CONDICIONAL: contrauria, contrauries, contrauria, contrauríem, contrauríeu, contraurien

SUBJUNTIU PRESENT: contragui, contraguis, contragui, contraguem, contragueu, contraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: contragués, contraguessis, contragués, contraguéssim, contraguéssiu, contraguessin

IMPERATIU: contrau, contragui, contraguem, contraieu, contraguin

->contravall

■contravall

[de vall²]

m Vall secundari d’una fortificació permanent practicat davant el vall principal.

->contraval·lació

■contraval·lació

Part. sil.: con_tra_val_la_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. vallatio, -ōnis, der. de vallāre ‘posar tanques’]

f Vall fet pels assetjants per a cobrir-se de les sortides dels assetjats.

->contravalor

contravalor

[de valor]

m Valor comercial assolit en canvi d’un altre.

->contravariant

contravariant

Part. sil.: con_tra_va_ri_ant

adj ÀLG 1 Dit de les coordenades que són determinades mitjançant paral·leles als eixos en un sistema de coordenades obliqües.

2 Dit dels tensors d’ordre superior a 1 les components dels quals es transformen, en un canvi de coordenades, segons la matriu inversa del canvi de base.

->contravenció

■contravenció

Part. sil.: con_tra_ven_ci_ó

[del b. ll. contraventio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1512]

f 1 1 Acció de contravenir;

2 l’efecte.

2 DR Transgressió lleu d’una norma o violació d’allò que hom ha pactat.

->contravenda

contravenda

[de venda]

f DR CIV Restitució de la cosa per part del comprador i del preu per part del venedor, coneguda també com a segona venda.

->contravenir

■contravenir

[del ll. td. contravenīre, íd.; 1a FONT: 1284]

v intr Obrar en contra (d’una llei, de les prescripcions d’un reglament). Aquesta decisió contravé a l’article 12 del reglament. Si feu això contraveniu a la llei.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contravenir

GERUNDI: contravenint

PARTICIPI: contravingut, contravinguda, contravinguts, contravingudes

INDICATIU PRESENT: contravinc, contravens, contravé, contravenim, contraveniu, contravenen

INDICATIU IMPERFET: contravenia, contravenies, contravenia, contraveníem, contraveníeu, contravenien

INDICATIU PASSAT: contravinguí, contravingueres, contravingué, contravinguérem, contravinguéreu, contravingueren

INDICATIU FUTUR: contravindré, contravindràs, contravindrà, contravindrem, contravindreu, contravindran

INDICATIU CONDICIONAL: contravindria, contravindries, contravindria, contravindríem, contravindríeu, contravindrien

SUBJUNTIU PRESENT: contravingui, contravinguis, contravingui, contravinguem, contravingueu, contravinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: contravingués, contravinguessis, contravingués, contravinguéssim, contravinguéssiu, contravinguessin

IMPERATIU: contravén, contravingui, contravinguem, contraveniu, contravinguin

->contravent

■contravent

[de vent; 1a FONT: 1466]

m 1 Portella exterior d’una finestra.

2 CONSTR Entre dos elements d’una estructura, tirants encreuats diagonalment per tal d’augmentar-ne la resistència al vent i als esforços laterals.

3 METAL·L En la farga catalana, paret del forn, enfront de la tovera, recoberta de peces de ferro sobreposades i de forma arrodonida per tal de facilitar l’operació de treure el masser del forn.

->contraventor

■contraventor -a

[del ll. contraventor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que contravé.

->contraverí

■contraverí

[de verí]

m FARM 1 Substància que actua contra els efectes d’un verí.

2 Antídot.

->contraveta

■contraveta

[de veta]

f 1 FUST Fulla de serra molt prima i de dents finíssimes usada per a realitzar treballs de marqueteria.

2 repèl 1 1.

->contravidriera

■contravidriera

Part. sil.: con_tra_vi_dri_e_ra

[de vidrier]

f Segona vidriera que hom posa davant una vidriera per a resguard del fred, etc.

->contravindre

contravindre

[variant de contravenir]

v intr Contravenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contravindre

GERUNDI: contravenint

PARTICIPI: contravingut, contravinguda, contravinguts, contravingudes

INDICATIU PRESENT: contravinc, contravens, contravé, contravenim, contraveniu, contravenen

INDICATIU IMPERFET: contravenia, contravenies, contravenia, contraveníem, contraveníeu, contravenien

INDICATIU PASSAT: contravinguí, contravingueres, contravingué, contravinguérem, contravinguéreu, contravingueren

INDICATIU FUTUR: contravindré, contravindràs, contravindrà, contravindrem, contravindreu, contravindran

INDICATIU CONDICIONAL: contravindria, contravindries, contravindria, contravindríem, contravindríeu, contravindrien

SUBJUNTIU PRESENT: contravingui, contravinguis, contravingui, contravinguem, contravingueu, contravinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: contravingués, contravinguessis, contravingués, contravinguéssim, contravinguéssiu, contravinguessin

IMPERATIU: contravén, contravingui, contravinguem, contraveniu, contravinguin

->contraxapar

■contraxapar

[de xapar¹]

v tr FUST Contraplacar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contraxapar

GERUNDI: contraxapant

PARTICIPI: contraxapat, contraxapada, contraxapats, contraxapades

INDICATIU PRESENT: contraxapo, contraxapes, contraxapa, contraxapem, contraxapeu, contraxapen

INDICATIU IMPERFET: contraxapava, contraxapaves, contraxapava, contraxapàvem, contraxapàveu, contraxapaven

INDICATIU PASSAT: contraxapí, contraxapares, contraxapà, contraxapàrem, contraxapàreu, contraxaparen

INDICATIU FUTUR: contraxaparé, contraxaparàs, contraxaparà, contraxaparem, contraxapareu, contraxaparan

INDICATIU CONDICIONAL: contraxaparia, contraxaparies, contraxaparia, contraxaparíem, contraxaparíeu, contraxaparien

SUBJUNTIU PRESENT: contraxapi, contraxapis, contraxapi, contraxapem, contraxapeu, contraxapin

SUBJUNTIU IMPERFET: contraxapés, contraxapessis, contraxapés, contraxapéssim, contraxapéssiu, contraxapessin

IMPERATIU: contraxapa, contraxapi, contraxapem, contraxapeu, contraxapin

->contraxapat

■contraxapat

m FUST Contraplacat.

->contraxapatge

■contraxapatge

m FUST Contraplacatge.

->contraxifra

■contraxifra

[de xifra]

f Clau o codi per a desxifrar i poder entendre el que és escrit en llenguatge xifrat.

->contret

contret -a

[de contreure; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Dit de la persona esguerrada o tolida.

->contreta

■contreta

[de contret]

f DR Obligació de pagar que es contreu, amb independència que els pagaments s’efectuïn a l’acte o durant l’exercici econòmic.

->contreure

■contreure

Part. sil.: con_treu_re

[de treure]

[p p contret -a] v 1 tr 1 Establir amb algú (un lligam que implica obligacions mútues), adquirir amb algú (una obligació). Contreure amistat amb algú. Contreure relacions amb algú, obligacions envers algú.

2 contreure deutes Caure en deute amb algú.

3 contreure matrimoni Casar-se.

2 tr Adquirir, agafar, un vici, una malaltia, un costum. On ha contret aquesta mania? Contreure la grip.

3 1 tr Reduir (un cos) a un volum menor sense disminuir-ne la massa. El fred contreu els cossos. Contreure un múscul.

2 pron Els músculs es contreuen per l’escurçament de les fibres.

4 GRAM 1 tr Escurçar per omissió d’un so o de més. El català contreu l’article “el" amb la preposició “per" i diu “pel".

2 pron “A" i “el" es contreuen en “al".

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contreure

GERUNDI: contraient

PARTICIPI: contret, contreta, contrets, contretes

INDICATIU PRESENT: contrec, contreus, contreu, contraiem, contraieu, contreuen

INDICATIU IMPERFET: contreia, contreies, contreia, contrèiem, contrèieu, contreien

INDICATIU PASSAT: contraguí, contragueres, contragué, contraguérem, contraguéreu, contragueren

INDICATIU FUTUR: contrauré, contrauràs, contraurà, contraurem, contraureu, contrauran

INDICATIU CONDICIONAL: contrauria, contrauries, contrauria, contrauríem, contrauríeu, contraurien

SUBJUNTIU PRESENT: contregui, contreguis, contregui, contraguem, contragueu, contreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: contragués, contraguessis, contragués, contraguéssim, contraguéssiu, contraguessin

IMPERATIU: contreu, contregui, contraguem, contraieu, contreguin

->contribució

■contribució

Part. sil.: con_tri_bu_ci_ó

[del ll. contributio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1388]

f 1 Acció de contribuir, concurs a una obra comuna.

2 Part que cadascú aporta a una despesa comuna.

3 DR FISC Impost que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles. Contribució rústica, urbana.

4 poble de contribució HIST Carrer o població que gaudien del dret de carreratge.

->contribuent

■contribuent

Part. sil.: con_tri_bu_ent

[de contribuir]

m i f 1 Persona que paga una contribució.

2 esp Persona que paga contribucions a l’estat.

->contribuïdor

■contribuïdor -a

Part. sil.: con_tri_bu_ï_dor

[de contribuir]

adj i m i f Que contribueix a una obra comuna.

->contribuir

■contribuir

Part. sil.: con_tri_bu_ir

[del ll. contribuĕre, íd.; 1a FONT: 1313]

v intr Tenir part (en una obra comuna), concórrer-hi. Tot ciutadà ha de contribuir a les càrregues públiques. La humitat contribueix a fer malsà el clima.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contribuir

GERUNDI: contribuint

PARTICIPI: contribuït, contribuïda, contribuïts, contribuïdes

INDICATIU PRESENT: contribueixo, contribueixes, contribueix, contribuïm, contribuïu, contribueixen

INDICATIU IMPERFET: contribuïa, contribuïes, contribuïa, contribuíem, contribuíeu, contribuïen

INDICATIU PASSAT: contribuí, contribuïres, contribuí, contribuírem, contribuíreu, contribuïren

INDICATIU FUTUR: contribuiré, contribuiràs, contribuirà, contribuirem, contribuireu, contribuiran

INDICATIU CONDICIONAL: contribuiria, contribuiries, contribuiria, contribuiríem, contribuiríeu, contribuirien

SUBJUNTIU PRESENT: contribueixi, contribueixis, contribueixi, contribuïm, contribuïu, contribueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: contribuís, contribuïssis, contribuís, contribuíssim, contribuíssiu, contribuïssin

IMPERATIU: contribueix, contribueixi, contribuïm, contribuïu, contribueixin

->contributari

■contributari -ària

[del ll. contributarius, -a, -um, íd.]

m i f Que contribueix al pagament d’un tribut.

->contributiu

■contributiu -iva

Part. sil.: con_tri_bu_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. contributus, -a, -um, participi de contribuĕre ‘contribuir’]

adj Que contribueix.

->contrició

■contrició

Part. sil.: con_tri_ci_ó

Cp. constricció

[del ll. contritio, -ōnis ‘trituració, contrició’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f CRIST 1 Penediment d’haver pecat que procedeix de la consciència que l’ofensa a Déu és deplorable en si mateixa, i no en virtut del càstig que pugui merèixer.

2 acte de contrició Oració o fórmula que expressa el penediment de contrició.

->contrincant

■contrincant

[de trinca²; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 En unes oposicions, cadascun dels qui formen part d’una mateixa trinca.

2 1 El qui pretén una cosa en competència amb altres.

2 ESPORT Esportista o equip que s’enfronta a un altre esportista o equip; adversari 2.

->contristar

■contristar

[del ll. contristare, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

v tr Adolorar profundament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contristar

GERUNDI: contristant

PARTICIPI: contristat, contristada, contristats, contristades

INDICATIU PRESENT: contristo, contristes, contrista, contristem, contristeu, contristen

INDICATIU IMPERFET: contristava, contristaves, contristava, contristàvem, contristàveu, contristaven

INDICATIU PASSAT: contristí, contristares, contristà, contristàrem, contristàreu, contristaren

INDICATIU FUTUR: contristaré, contristaràs, contristarà, contristarem, contristareu, contristaran

INDICATIU CONDICIONAL: contristaria, contristaries, contristaria, contristaríem, contristaríeu, contristarien

SUBJUNTIU PRESENT: contristi, contristis, contristi, contristem, contristeu, contristin

SUBJUNTIU IMPERFET: contristés, contristessis, contristés, contristéssim, contristéssiu, contristessin

IMPERATIU: contrista, contristi, contristem, contristeu, contristin

->contrit

■contrit -a

[del ll. contrītus, -a, -um, participi de conterĕre ‘triturar’, der. de terĕre (v. contrició)]

adj Que té contrició. Contrit dels seus pecats. Un cor contrit.

->contritament

■contritament

[de contrit]

adv Amb contrició.

->control

■control

[del fr. contrôle ‘verificació’, de l’ant. contre-rôle ‘registre doble per a verificació recíproca’, der. de rôle ‘registre’, del ll. vg. td. rotŭlus ‘rotllana’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 1 Acció de controlar o de controlar-se. Dur, portar, el control d’una cosa. Posar sota control (o sota el control) d’algú. Control de naixements. Control de qualitat. Aviat perds el control.

2 AUTOM i CIBERN Conjunt d’operacions orientades a supervisar l’estat d’un sistema (vehicle, màquina, procés industrial, etc.) per a reduir-ne o anul·lar-ne la desviació. Control digital. Control numèric.

3 passar sota el control (d’algú) Sotmetre-s’hi.

2 1 Oficina on hom fa la verificació o el control d’alguna cosa.

2 MIL Post de l’exèrcit, de la policia, etc., per a una operació de control.

3 TELECOM En ràdio i televisió, lloc on es reben els sons i les imatges procedents del locutori o l’estudi, es barregen els diversos senyals i es vigila la qualitat del programa que s’emet o s’enregistra.

3 1 Dispositiu per al control d’una activitat, d’una funció, etc. Control automàtic.

2 control remot AUTOM i TELECOM Telecontrol.

4 control de canvi ECON Mètode, adoptat regularment en el camp monetari, per a influir en la balança de pagaments, consistent a limitar la convertibilitat de la moneda nacional per divises.

5 control social SOCIOL Regulació de la conducta dels membres d’un grup social mitjançant l’establiment d’uns valors ideològics i d’unes normes de comportament.

->controlabilitat

controlabilitat

[de controlable]

f 1 Qualitat de controlable.

2 TECNOL Facilitat amb què hom pot regular un procés.

->controlable

■controlable

[de controlar]

adj Que hom pot controlar.

->controlador

■controlador -a

[de controlar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj Que controla.

2 m i f 1 Persona que té el càrrec de controlar.

2 controlador aeri AERON Persona que segueix i organitza el trànsit aeri a fi d’evitar col·lisions, especialment prop dels aeroports.

3 m AUTOM Part del sistema de control que instrumenta la llei de control i genera l’acció correctora. Hom l’anomena també regulador o corrector.

->controlar

■controlar

[del fr. contrôler ‘comprovar, verificar’, der. de contrôle (v. control)]

v 1 tr 1 Verificar, sotmetre a un examen minuciós.

2 Vigilar, censurar. Controlar les entrades i les sortides.

3 Regular, dirigir el funcionament. Dispositiu per a controlar una màquina.

2 1 tr Exercir una influència directiva o restrictiva sobre quelcom. El director controla els treballadors.

2 tr Tenir sota domini. Controlar la situació.

3 pron Tenir domini sobre si mateix. No saps controlar-te.

4 tr ESPORT Mantenir, un equip o un jugador, el domini (de la pilota).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: controlar

GERUNDI: controlant

PARTICIPI: controlat, controlada, controlats, controlades

INDICATIU PRESENT: controlo, controles, controla, controlem, controleu, controlen

INDICATIU IMPERFET: controlava, controlaves, controlava, controlàvem, controlàveu, controlaven

INDICATIU PASSAT: controlí, controlares, controlà, controlàrem, controlàreu, controlaren

INDICATIU FUTUR: controlaré, controlaràs, controlarà, controlarem, controlareu, controlaran

INDICATIU CONDICIONAL: controlaria, controlaries, controlaria, controlaríem, controlaríeu, controlarien

SUBJUNTIU PRESENT: controli, controlis, controli, controlem, controleu, controlin

SUBJUNTIU IMPERFET: controlés, controlessis, controlés, controléssim, controléssiu, controlessin

IMPERATIU: controla, controli, controlem, controleu, controlin

->controvèrsia

■controvèrsia

Part. sil.: con_tro_vèr_si_a

[del ll. controversia, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Discussió seguida entre dues persones o més sobre un punt de doctrina.

2 esp CRIST Mètode teològic emprat en la polèmica de punts discutits.

->controversista

■controversista

[de controvèrsia]

m i f Persona que tracta sobre punts de controvèrsia.

->controvertible

■controvertible

[de controvertir; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que pot ésser objecte de controvèrsia.

->controvertir

■controvertir

[formació culta analògica sobre la base del ll. controversus, -a, -um ‘oposat, discutit’, base també del ll. controversia; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Sostenir una controvèrsia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: controvertir

GERUNDI: controvertint

PARTICIPI: controvertit, controvertida, controvertits, controvertides

INDICATIU PRESENT: controverteixo, controverteixes, controverteix, controvertim, controvertiu, controverteixen

INDICATIU IMPERFET: controvertia, controverties, controvertia, controvertíem, controvertíeu, controvertien

INDICATIU PASSAT: controvertí, controvertires, controvertí, controvertírem, controvertíreu, controvertiren

INDICATIU FUTUR: controvertiré, controvertiràs, controvertirà, controvertirem, controvertireu, controvertiran

INDICATIU CONDICIONAL: controvertiria, controvertiries, controvertiria, controvertiríem, controvertiríeu, controvertirien

SUBJUNTIU PRESENT: controverteixi, controverteixis, controverteixi, controvertim, controvertiu, controverteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: controvertís, controvertissis, controvertís, controvertíssim, controvertíssiu, controvertissin

IMPERATIU: controverteix, controverteixi, controvertim, controvertiu, controverteixin

->controvertit

controvertit -ida

adj Que és objecte d’una controvèrsia.

->contubal

■contubal

m CONSTR NAV Peça situada horitzontalment entre la sola i la serreta tot al llarg de la barca i per la part interior, de proa a popa, per a sostenir fortament les llates.

->contuberni

■contuberni

[del ll. contubernium ‘companyonia o habitació entre soldats o esclaus; vida de parella amb un esclau o esclava’, der. de taberna ‘cabana, hostal, botiga’; 1a FONT: 1905]

m 1 HIST A l’antiga Roma, unió entre un esclau i una esclava, entre una esclava i un home lliure o entre un esclau i una dona lliure.

2 Habitació en comú amb una altra persona o amb altres persones.

3 pej Entesa entre dues persones o més.

->contumaç

■contumaç

[del ll. contumax, -ācis ‘obstinat’; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 Que es resisteix obstinadament a complir les ordres de qui comanda.

2 esp Que no es presenta a judici quan hi és cridat.

->contumàcia

■contumàcia

Part. sil.: con_tu_mà_ci_a

[del ll. contumacia, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 Qualitat de contumaç.

2 esp Fet de no presentar-se algú a judici quan hi és cridat. Ésser condemnat en contumàcia.

->contumaçment

■contumaçment

[de contumaç]

adv Obstinadament, amb contumàcia.

->contumèlia

■contumèlia

Part. sil.: con_tu_mè_li_a

[del ll. contumēlia, íd.; 1a FONT: 1357]

f ant Injúria afrontosa.

->contumeliós

■contumeliós -osa

Part. sil.: con_tu_me_li_ós

[de contumèlia; 1a FONT: s. XV]

adj ant Injuriós.

->contumeliosament

■contumeliosament

Part. sil.: con_tu_me_li_o_sa_ment

[de contumeliós]

adv ant Amb contumèlia.

->contundència

■contundència

Part. sil.: con_tun_dèn_ci_a

[de contundent]

f Qualitat de contundent.

->contundent

■contundent

[del ll. contundens, -ntis, participi pres. de contundĕre ‘trencar, esclafar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que produeix contusió. Ferida feta per un instrument contundent.

2 fig Que produeix tal impressió en l’ànim, que resulta convincent. Arguments contundents.

->contundentment

■contundentment

[de contundent]

adv D’una manera contundent.

->contús

■contús -usa

[del ll. contusus, -a, -um, participi de contundĕre ‘trencar, esclafar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que presenta contusió.

->contusió

■contusió

Part. sil.: con_tu_si_ó

[del ll. contusio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f CIR Lesió traumàtica produïda en els teixits vius per xoc violent, o per pressió, amb un cos obtús, normalment sense solució de continuïtat de la pell.

->contusionar

■contusionar

Part. sil.: con_tu_si_o_nar

[de contusió; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr PAT Produir una contusió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: contusionar

GERUNDI: contusionant

PARTICIPI: contusionat, contusionada, contusionats, contusionades

INDICATIU PRESENT: contusiono, contusiones, contusiona, contusionem, contusioneu, contusionen

INDICATIU IMPERFET: contusionava, contusionaves, contusionava, contusionàvem, contusionàveu, contusionaven

INDICATIU PASSAT: contusioní, contusionares, contusionà, contusionàrem, contusionàreu, contusionaren

INDICATIU FUTUR: contusionaré, contusionaràs, contusionarà, contusionarem, contusionareu, contusionaran

INDICATIU CONDICIONAL: contusionaria, contusionaries, contusionaria, contusionaríem, contusionaríeu, contusionarien

SUBJUNTIU PRESENT: contusioni, contusionis, contusioni, contusionem, contusioneu, contusionin

SUBJUNTIU IMPERFET: contusionés, contusionessis, contusionés, contusionéssim, contusionéssiu, contusionessin

IMPERATIU: contusiona, contusioni, contusionem, contusioneu, contusionin

->conulàrids

■conulàrids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de cnidaris escifozous fòssils, de dimensions mesurades en centímetres, amb un esquelet cònic de quitina subjectat al substrat per l’extrem més estret, que visqueren del cambrià al triàsic.

2 sing Cnidari del grup dels conulàrids.

->conurbació

■conurbació

Part. sil.: con_ur_ba_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. cum ‘amb’ i urbs, urbis ‘ciutat’]

f URBAN Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes i que arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial.

->conus

■conus

m HISTOL con 3.

->convalescència

■convalescència

Part. sil.: con_va_les_cèn_ci_a

[del ll. convalescentia, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Estat d’una persona que recobra gradualment el vigor i la salut després d’una malaltia.

2 Període entre la cessació d’una malaltia i la restauració completa de la salut. Entrar en convalescència.

->convalescent

■convalescent

[del ll. convalescens, -ntis, participi pres. de convalescĕre ‘recuperar forces’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que està en convalescència.

->convalidació

■convalidació

Part. sil.: con_va_li_da_ci_ó

f 1 Acció de convalidar;

2 l’efecte.

->convalidar

■convalidar

[de validar]

v tr 1 ENSENY Donar validesa acadèmica en un país, una institució, una facultat, una secció, etc., (a estudis aprovats en un altre país, una altra institució, etc.). Em convaliden dues assignatures del primer cicle.

2 Declarar vàlida (alguna cosa); validar. El Congrés dels Diputats ha convalidat el decret de mesures contra els incendis forestals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: convalidar

GERUNDI: convalidant

PARTICIPI: convalidat, convalidada, convalidats, convalidades

INDICATIU PRESENT: convalido, convalides, convalida, convalidem, convalideu, convaliden

INDICATIU IMPERFET: convalidava, convalidaves, convalidava, convalidàvem, convalidàveu, convalidaven

INDICATIU PASSAT: convalidí, convalidares, convalidà, convalidàrem, convalidàreu, convalidaren

INDICATIU FUTUR: convalidaré, convalidaràs, convalidarà, convalidarem, convalidareu, convalidaran

INDICATIU CONDICIONAL: convalidaria, convalidaries, convalidaria, convalidaríem, convalidaríeu, convalidarien

SUBJUNTIU PRESENT: convalidi, convalidis, convalidi, convalidem, convalideu, convalidin

SUBJUNTIU IMPERFET: convalidés, convalidessis, convalidés, convalidéssim, convalidéssiu, convalidessin

IMPERATIU: convalida, convalidi, convalidem, convalideu, convalidin

->conval·lamarina

conval·lamarina

f QUÍM Glucòsid extret del lliri de maig (Convallaria majalis) de fórmula C₂₃H₄₄O₁₂.

->conval·lària

■conval·lària

Part. sil.: con_val_là_ri_a

f BOT Lliri de maig.

->convecció

■convecció

Part. sil.: con_vec_ci_ó

[del ll. convectio, -ōnis ‘acció de transportar’, der. de convehĕre ‘transportar amb vehicle’, der. de vehĕre]

f 1 FÍS Transport d’energia calorífica d’uns punts a uns altres d’un fluid, un líquid o un gas per efecte dels fluxos de corrent, determinats pel moviment de les molècules constituents a causa de les diferències de densitat combinades amb l’acció de la gravetat.

2 ELECT Procés consistent en la producció d’un corrent elèctric per mitjà del transport de càrregues per algun procediment especial, diferent de l’aplicació d’un camp elèctric.

->convectiu

convectiu -iva

Part. sil.: con_vec_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. convectus, -a, -um, part. de convehĕre ‘transportar amb vehicle’]

adj METEOR Relatiu o pertanyent a la convecció.

->convector

■convector

[del ll. convector, -ōris ‘transportador’]

m CALEF Calefactor de locals format per tubs d’aletes situats en forats o en envoltants especials.

->conveí

■conveí -ïna

Part. sil.: con_ve_í

[de veí; 1a FONT: s. XV, Curial]

[pl -ïns -ïnes] 1 adj Situat al costat d’altres o en les proximitats d’altres. Començà a regnar i senyorejar els pobles conveïns.

2 m i f Persona que, ensems amb altres, és veïna d’un mateix poble.

->convèncer

■convèncer

[del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v 1 tr Emmenar (algú), amb arguments, a reconèixer alguna cosa com a vera, a adoptar una opinió, una resolució, etc. El convenceren del seu tort. Convenceu-lo que vingui amb nosaltres. Són raons que convencen.

2 pron Adquirir la seguretat que una cosa és vera. S’ha convençut que és veritat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: convèncer

GERUNDI: convencent

PARTICIPI: convençut, convençuda, convençuts, convençudes

INDICATIU PRESENT: convenço, convences, convenç, convencem, convenceu, convencen

INDICATIU IMPERFET: convencia, convencies, convencia, convencíem, convencíeu, convencien

INDICATIU PASSAT: convencí, convenceres, convencé, convencérem, convencéreu, convenceren

INDICATIU FUTUR: convenceré, convenceràs, convencerà, convencerem, convencereu, convenceran

INDICATIU CONDICIONAL: convenceria, convenceries, convenceria, convenceríem, convenceríeu, convencerien

SUBJUNTIU PRESENT: convenci, convencis, convenci, convencem, convenceu, convencin

SUBJUNTIU IMPERFET: convencés, convencessis, convencés, convencéssim, convencéssiu, convencessin

IMPERATIU: convenç, convenci, convencem, convenceu, convencin

->convencible

■convencible

[de convèncer]

adj Que pot ésser convençut.

->convenciment

■convenciment

[de convèncer; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Acció de convèncer o de convèncer-se;

2 l’efecte.

->convenció

■convenció

Part. sil.: con_ven_ci_ó

[del ll. conventio, -ōnis ‘reunió; convinença’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 1 Convinença.

2 esp DR CIV Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial o d’altra mena.

3 DR INTERN Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre temes jurídics o que regulen importants interessos col·lectius.

4 Allò (costum, opinió, regla, etc.) que és establert per acord exprés o tàcit entre els homes, costum arbitrari. Les convencions socials. Fer una cosa per pura convenció.

2 1 POLÍT Assemblea nacional reunida extraordinàriament per elaborar una constitució o modificar-la.

2 p ext POLÍT Congrés d’un partit polític.

3 p ext Reunió de persones d’una mateixa professió o de quadres d’una empresa per a tractar d’afers professionals.

->convencional

■convencional

Part. sil.: con_ven_ci_o_nal

[del ll. conventionalis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Establert per una convinença. Clàusula convencional.

2 Que segueix les convencions (els models tradicionals, les regles establertes, els principis acceptats, etc.) quant a la tècnica, la concepció, etc.

2 m i f 1 Individu d’una convenció.

2 esp HIST Membre de la Convenció Nacional francesa de la fi del segle XVIII.

->convencionalisme

■convencionalisme

Part. sil.: con_ven_ci_o_na_lis_me

[de convencional]

m 1 Adherència a les convencions.

2 Qualitat de convencional.

3 FILOS Doctrina filosòfica que veu en els principis lògics, i àdhuc en les lleis de la natura, pures convencions.

->convencionalment

■convencionalment

Part. sil.: con_ven_ci_o_nal_ment

[de convencional; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv Per convenció, d’una manera convencional.

->conveni

■conveni

[del b. ll. convenium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Cosa convinguda o acordada; acord.

2 conveni col·lectiu DR TREB Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per a fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball.

->convenible

■convenible

[de convenir]

adj Que convé; convenient.

->conveniència

■conveniència

Part. sil.: con_ve_ni_èn_ci_a

[del ll. convenientia ‘conformitat, acord’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de convenient; utilitat. Ara veu la conveniència de fer-ho.

2 Cosa o situació convenient per a algú. Només mira les seves conveniències.

->convenient

■convenient

Part. sil.: con_ve_ni_ent

[del ll. conveniens, -ntis, participi pres. de convenīre ‘aplegar-se, coincidir, adaptar-se’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Que convé; útil, oportú.

->convenientment

■convenientment

Part. sil.: con_ve_ni_ent_ment

[de convenient]

adv D’una manera convenient.

->convenir

■convenir

[del ll. convenīre ‘aplegar-se, coincidir, adaptar-se’; 1a FONT: 1381]

v 1 intr 1 Anar bé, ésser útil, a propòsit. Això no convé a un home de la seva posició. No li convé sortir de nits. Convé que li escriguis.

2 si molt convé loc adv Expressió emprada en anunciar la possibilitat d’un fet que contraria allò que hom espera, que hom prepara, etc.

2 intr ant Concórrer. Convenir en judici.

3 1 intr Estar d’acord, ésser d’un mateix parer, amb un altre. Tots convenim en el mèrit d’aquesta obra. No convinc pas amb ell en aquesta qüestió.

2 tr Concloure un acord amb algú sobre un punt determinat. Què heu convingut? Hem convingut d’anar-hi tots dos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: convenir

GERUNDI: convenint

PARTICIPI: convingut, convinguda, convinguts, convingudes

INDICATIU PRESENT: convinc, convens, convé, convenim, conveniu, convenen

INDICATIU IMPERFET: convenia, convenies, convenia, conveníem, conveníeu, convenien

INDICATIU PASSAT: convinguí, convingueres, convingué, convinguérem, convinguéreu, convingueren

INDICATIU FUTUR: convindré, convindràs, convindrà, convindrem, convindreu, convindran

INDICATIU CONDICIONAL: convindria, convindries, convindria, convindríem, convindríeu, convindrien

SUBJUNTIU PRESENT: convingui, convinguis, convingui, convinguem, convingueu, convinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: convingués, convinguessis, convingués, convinguéssim, convinguéssiu, convinguessin

IMPERATIU: convén, convingui, convinguem, conveniu, convinguin

->convent

■convent

[del ll. conventus, -us ‘aplec de gent’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 CRIST Casa on habita una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut.

2 convent jurídic HIST 1 En l’ordenament jurídic romà, tribunal de justícia presidit pel governador o pel seu delegat que es reunia a les capitals dels districtes en què eren dividides les províncies.

2 Subdivisió provincial corresponent als districtes.

->conventícola

■conventícola

[del b. ll. conventicŭla, substantivació fem. del pl. neutre de conventicŭlum ‘petita reunió’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Reunió secreta i il·legal.

->conventual

■conventual

Part. sil.: con_ven_tu_al

[del b. ll. ecl. conventualis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Relatiu o pertanyent a un convent. Església conventual.

2 adj Que resideix en un convent.

3 m CATOL Franciscà conventual.

4 missa conventual Missa major d’un convent o un monestir.

->conventualitat

■conventualitat

Part. sil.: con_ven_tu_a_li_tat

[del b. ll. ecl. conventualĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Estat dels religiosos o les religioses que viuen en comunitat en un convent.

->conventualment

■conventualment

Part. sil.: con_ven_tu_al_ment

[de conventual]

adv En comunitat en un convent.

->convergència

■convergència

Part. sil.: con_ver_gèn_ci_a

[de convergent; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de convergir.

2 Qualitat de convergent.

2 ANÀL MAT Qualitat de convergent.

3 LING Fenomen pel qual dues llengües de sistemes no emparentats genealògicament arriben a posseir estructures semblants.

4 ÒPT 1 La inversa de la distància focal d’un sistema òptic anomenada també potència.

2 Qualitat d’un feix de raigs que surten d’un punt o s’hi creuen.

->convergent

■convergent

[de convergir; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que convergeix. Dos raigs convergents. Les mirades convergents de la gent.

2 adj ANÀL MAT 1 Dit de la successió que té límit.

2 Dit de la sèrie en la qual la successió de sumes parcials té límit.

3 POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent a Convergència Democràtica de Catalunya.

2 m i f Membre de Convergència Democràtica de Catalunya.

->convergir

■convergir

[formació culta analògica, en el ll. td. i modern, sobre la base del ll. vergĕre ‘inclinar-se, dirigir-se’ (cf. divergir i der.); 1a FONT: 1888, DLab.]

v intr 1 1 Dirigir-se envers un mateix punt dues rectes.

2 Dirigir-se envers un mateix punt diverses persones o coses que provenen de llocs diferents. En aquesta plaça convergeixen quatre carrers. Dues manifestacions convergiren davant l’ambaixada.

3 fig Dirigir-se envers un objectiu o una finalitat comuns diverses idees, opinions, accions, etc. Tots els nostres esforços convergeixen vers el bé comú.

2 ANÀL MAT Tenir límit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: convergir

GERUNDI: convergint

PARTICIPI: convergit, convergida, convergits, convergides

INDICATIU PRESENT: convergeixo, convergeixes, convergeix, convergim, convergiu, convergeixen

INDICATIU IMPERFET: convergia, convergies, convergia, convergíem, convergíeu, convergien

INDICATIU PASSAT: convergí, convergires, convergí, convergírem, convergíreu, convergiren

INDICATIU FUTUR: convergiré, convergiràs, convergirà, convergirem, convergireu, convergiran

INDICATIU CONDICIONAL: convergiria, convergiries, convergiria, convergiríem, convergiríeu, convergirien

SUBJUNTIU PRESENT: convergeixi, convergeixis, convergeixi, convergim, convergiu, convergeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: convergís, convergissis, convergís, convergíssim, convergíssiu, convergissin

IMPERATIU: convergeix, convergeixi, convergim, convergiu, convergeixin

->convers

■convers -a

[del ll. conversus, -a, -um, part. de convertĕre ‘convertir’; 1a FONT: 1391]

1 adj i m i f Dit del convertit d’una religió a una altra, especialment dels musulmans i dels jueus convertits al cristianisme.

2 m i f HIST ECL 1 A l’alta edat mitjana, persona adulta que adoptava la vida monàstica.

2 En un orde o una congregació religiosa profés sense vots solemnes, anomenat també llec.

->conversa

■conversa

[de conversar; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

f Acció de conversar. Tenir una conversa. Ficar-se a la conversa.

->conversable

■conversable

[de conversar]

adj Amb qui és agradable de conversar; tractable.

->conversació

■conversació

Part. sil.: con_ver_sa_ci_ó

[del ll. conversatio, -ōnis ‘intimitat amb algú; conversió’; 1a FONT: 1601]

f 1 Conversa.

2 Art de conversar.

->conversacional

conversacional

Part. sil.: con_ver_sa_ci_o_nal

adj INFORM Dit de la modalitat de comunicació home-màquina caracteritzada per l’ús de llenguatges, anomenats conversacionals, que, usats interactivament, donen al procés l’aparença d’una conversa.

->conversador

■conversador -a

[de conversar]

adj i m i f Que conversa, amic de conversar. Un bon conversador.

->conversar

■conversar

[del ll. conversari ‘viure amb companyia, tractar amb algú’; 1a FONT: s. XIV]

v intr 1 Entretenir-se enraonant dues persones o més. Vam conversar un parell d’hores.

2 TÀCT Fer una conversió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: conversar

GERUNDI: conversant

PARTICIPI: conversat, conversada, conversats, conversades

INDICATIU PRESENT: converso, converses, conversa, conversem, converseu, conversen

INDICATIU IMPERFET: conversava, conversaves, conversava, conversàvem, conversàveu, conversaven

INDICATIU PASSAT: conversí, conversares, conversà, conversàrem, conversàreu, conversaren

INDICATIU FUTUR: conversaré, conversaràs, conversarà, conversarem, conversareu, conversaran

INDICATIU CONDICIONAL: conversaria, conversaries, conversaria, conversaríem, conversaríeu, conversarien

SUBJUNTIU PRESENT: conversi, conversis, conversi, conversem, converseu, conversin

SUBJUNTIU IMPERFET: conversés, conversessis, conversés, converséssim, converséssiu, conversessin

IMPERATIU: conversa, conversi, conversem, converseu, conversin

->conversejar

■conversejar

[de conversa; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Donar conversa (a algú). N’han passat tres galants que l’han conversejada.

2 intr conversar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: conversejar

GERUNDI: conversejant

PARTICIPI: conversejat, conversejada, conversejats, conversejades

INDICATIU PRESENT: conversejo, converseges, converseja, conversegem, conversegeu, conversegen

INDICATIU IMPERFET: conversejava, conversejaves, conversejava, conversejàvem, conversejàveu, conversejaven

INDICATIU PASSAT: conversegí, conversejares, conversejà, conversejàrem, conversejàreu, conversejaren

INDICATIU FUTUR: conversejaré, conversejaràs, conversejarà, conversejarem, conversejareu, conversejaran

INDICATIU CONDICIONAL: conversejaria, conversejaries, conversejaria, conversejaríem, conversejaríeu, conversejarien

SUBJUNTIU PRESENT: conversegi, conversegis, conversegi, conversegem, conversegeu, conversegin

SUBJUNTIU IMPERFET: conversegés, conversegessis, conversegés, conversegéssim, conversegéssiu, conversegessin

IMPERATIU: converseja, conversegi, conversegem, conversegeu, conversegin

->conversió

■conversió

Part. sil.: con_ver_si_ó

[del ll. conversio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 1 Acció de convertir o de convertir-se;

2 l’efecte. La conversió dels metalls en or. La conversió dels pagans al cristianisme. La conversió dels pecadors. La conversió de la fècula en dextrina.

2 ECON Obtenció de mitjans de pagament internacional amb una determinada moneda.

3 FÍS Canvi del valor numèric d’una magnitud física que s’esdevé a conseqüència d’utilitzar, per a mesurar-la, una unitat de mesura diferent.

4 INFORM Transformació que deixa invariant el contingut d’informació.

5 LING Formació de mots nous mitjançant la modificació de la categoria d’un mot ja existent sense afegir cap afix derivatiu i sense que es produeixi cap modificació formal en el radical.

6 LÒG Acció de convertir una proposició en la seva inversa.

7 1 MAR GUER Evolució que segueix un estol format en la línia de front quan vol canviar de rumb per moviment simultani, de manera que els vaixells descriuen arcs concèntrics entorn d’un vaixell que fa d’eix de gir.

2 TÀCT Acció de canviar de front una tropa girant al voltant d’un eix fix o mòbil; variació.

8 NUC Transformació d’un element fèrtil en un de físsil.

9 PSIC Mecanisme de formació de símptomes neuròtics que funciona especialment en la histèria de conversió, caracteritzada pel predomini de les manifestacions físiques i per l’absència d’angoixa.

10 RET Figura que consisteix a emprar la mateixa paraula a la fi de dues frases o clàusules.

11 TÈXT Traspàs d’un color a un altre de diferent, per superposició o per una altra causa qualsevol.

->conversiu

■conversiu -iva

Part. sil.: con_ver_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. conversus, -a, -um, part. de convertĕre ‘convertir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que produeix, que té el poder de fer, una conversió.

->converter

converter^* [kombɛ́rtər]

[angl ] m TÈXT Convertidor.

->convertibilitat

■convertibilitat

[del ll. ecl. convertibilĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de convertible.

2 ECON Qualitat d’una moneda de poder-se canviar per mitjans de pagament internacionals.

->convertible

■convertible

[del ll. convertibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 adj 1 Que pot ésser convertit. L’argent no és convertible en or.

2 Una proposició convertible.

2 m Descapotable.

3 avió convertible AERON Avió de configuració variable, gràcies a la qual esdevé capaç d’envolar-se o aterrar verticalment, a més de volar a una gran velocitat.

->convertidor¹

■convertidor¹ -a

[de convertir i -dor¹; 1a FONT: 1449]

1 m i f Persona que fa conversions religioses.

2 1 adj i m i f Que converteix.

2 m ALIM En l’elaboració de farina de blat, molí de cilindres polits que actua a les últimes fases de compressió.

3 m ELECTRÒN Dispositiu destinat a codificar una informació no codificada o viceversa, o bé a canviar una informació codificada en una altra de codi diferent.

4 m ELECTROT Aparell, màquina o dispositiu elèctric destinat a transformar un corrent elèctric d’unes característiques determinades en un altre de característiques diferents.

5 m METAL·L Aparell emprat en el tractament del ferro i del coure en estat líquid per mitjà de l’oxidació dels elements indesitjables.

6 m MOT En els motors d’encesa per guspira alimentats amb gasos liquats, conjunt format pel vaporitzador i els reguladors d’alta pressió i de baixa pressió.

7 m TÈXT Màquina que romp o talla un feix de filaments artificials o sintètics en fibres de curta longitud tot conservant llur paral·lelisme.

->convertidor²

■convertidor² -a

[de convertir i -dor²]

adj Que ha d’ésser convertit o pot ésser convertit.

->convertiment

■convertiment

[de convertir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de convertir o de convertir-se;

2 l’efecte.

->convertir

■convertir

[del ll. convertĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 tr Transformar (una cosa) en una altra, fer esdevenir diferent. Convertir els altres metalls en or.

2 tr fig Convertir l’amor en odi.

3 pron Transformar-se, esdevenir diferent. L’antic camí s’ha convertit en un barranc.

4 pron fig L’amor es convertí en odi.

2 tr Destinar a un ús diferent. Convertir una botiga en escola.

3 tr 1 Invertir o transposar els termes d’una cosa.

2 LÒG Canviar (una proposició) en la seva inversa per transposició del subjecte i del predicat.

4 1 tr Fer que algú abandoni els seus mals costums o el seu mal comportament. Va saber convertir-lo fent-li veure que el seu comportament era incorrecte.

2 pron Era un taral·lirot, però en casar-se s’ha convertit.

5 1 tr Fer canviar els sentiments, les opinions, les idees, etc., a algú. A veure si el converteixes a les teves idees.

2 tr esp Emmenar (algú) a creure i abraçar una altra religió que la que tenia. Durant la seva estada a l’Aràbia el van convertir a l’islam.

3 tr esp Retornar a la religió en què (algú) havia deixat de creure o de practicar. La convertiren al cristianisme després d’haver professat el budisme.

4 pron S’ha convertit després d’una crisi religiosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: convertir

GERUNDI: convertint

PARTICIPI: convertit, convertida, convertits, convertides

INDICATIU PRESENT: converteixo, converteixes, converteix, convertim, convertiu, converteixen

INDICATIU IMPERFET: convertia, converties, convertia, convertíem, convertíeu, convertien

INDICATIU PASSAT: convertí, convertires, convertí, convertírem, convertíreu, convertiren

INDICATIU FUTUR: convertiré, convertiràs, convertirà, convertirem, convertireu, convertiran

INDICATIU CONDICIONAL: convertiria, convertiries, convertiria, convertiríem, convertiríeu, convertirien

SUBJUNTIU PRESENT: converteixi, converteixis, converteixi, convertim, convertiu, converteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: convertís, convertissis, convertís, convertíssim, convertíssiu, convertissin

IMPERATIU: converteix, converteixi, convertim, convertiu, converteixin

->convex

■convex -a

[del ll. convexus, -a, -um ‘corbat, convex’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que presenta una rodonesa esfèrica en relleu, talment que les perpendiculars a la superfície divergeixen d’aquesta (oposat a còncau).

2 TOPOL Dit d’un conjunt de punts tal, que la recta que uneix dos qualssevol d’ells és continguda en el conjunt.

->convexat

convexat -ada

[de convex]

adj HERÀLD Dit de la peça o la figura, generalment la creu, amb els extrems acabats en forma convexa.

->convexitat

■convexitat

[del ll. convexĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de convex.

2 Part convexa d’una cosa.

->convexo-

convexo-

Forma prefixada del mot convex. Ex.: convexocòncau.

->convicció

■convicció

Part. sil.: con_vic_ci_ó

[del ll. ecl. convictio, -ōnis ‘demostració convincent, convicció’, der. del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Convenciment. Parlar sense convicció.

2 pl Idees fermes, coses de què hom està convençut, especialment en qüestions religioses, polítiques, socials, etc. Persona de conviccions.

->convicte

■convicte -a

[del ll. convictus, -a, -um, participi del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’; 1a FONT: 1405]

adj Dit del reu a qui ha estat provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat.

->convictor

■convictor

[del ll. convictor, -ōris ‘company, persona que forma part d’una comunitat sense ser-ne membre’, der. del ll. convivĕre ‘conviure’]

m 1 El qui viu en una comunitat sense ésser-ne membre.

2 Resident en un convictori.

->convictori

convictori

[formació culta analògica sobre la base del ll. convictus, -a, -um, participi de convivĕre ‘conviure’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m CATOL Institució per a la vida comuna de clergues que es preparen per al presbiterat o que l’acaben de rebre, destinada a llur entrenament en l’activitat pastoral.

->convidador

■convidador -a

[de convidar; 1a FONT: 1460, Roig]

m i f 1 Persona que convida.

2 esp Encarregat de convidar a una solemnitat.

->convidar

■convidar

[del ll. vg. *convitare, íd., variant del ll. cl. invitare, íd., per influx probablement també del ll. cl. convivium ‘banquet’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Pregar (algú) de prendre part en un àpat, una festa, etc.; invitar. No hi va anar perquè no el van convidar.

2 Incitar, fer venir gust o desig. Un temps que no convida a sortir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: convidar

GERUNDI: convidant

PARTICIPI: convidat, convidada, convidats, convidades

INDICATIU PRESENT: convido, convides, convida, convidem, convideu, conviden

INDICATIU IMPERFET: convidava, convidaves, convidava, convidàvem, convidàveu, convidaven

INDICATIU PASSAT: convidí, convidares, convidà, convidàrem, convidàreu, convidaren

INDICATIU FUTUR: convidaré, convidaràs, convidarà, convidarem, convidareu, convidaran

INDICATIU CONDICIONAL: convidaria, convidaries, convidaria, convidaríem, convidaríeu, convidarien

SUBJUNTIU PRESENT: convidi, convidis, convidi, convidem, convideu, convidin

SUBJUNTIU IMPERFET: convidés, convidessis, convidés, convidéssim, convidéssiu, convidessin

IMPERATIU: convida, convidi, convidem, convideu, convidin

->convidat

■convidat -ada

[de convidar]

m i f Persona que ha estat convidada.

->convilatà

■convilatà -ana

m i f Persona que és de la mateixa vila que una altra.

->convincent

■convincent

[del ll. convincens, -ntis, participi pres. de convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’]

adj Que convenç. Un argument, una raó, convincent.

->convincentment

■convincentment

[de convincent]

adv D’una manera convincent.

->convindre

convindre

[variant de convenir]

v tr i intr Convenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: convindre

GERUNDI: convenint

PARTICIPI: convingut, convinguda, convinguts, convingudes

INDICATIU PRESENT: convinc, convens, convé, convenim, conveniu, convenen

INDICATIU IMPERFET: convenia, convenies, convenia, conveníem, conveníeu, convenien

INDICATIU PASSAT: convinguí, convingueres, convingué, convinguérem, convinguéreu, convingueren

INDICATIU FUTUR: convindré, convindràs, convindrà, convindrem, convindreu, convindran

INDICATIU CONDICIONAL: convindria, convindries, convindria, convindríem, convindríeu, convindrien

SUBJUNTIU PRESENT: convingui, convinguis, convingui, convinguem, convingueu, convinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: convingués, convinguessis, convingués, convinguéssim, convinguéssiu, convinguessin

IMPERATIU: convén, convingui, convinguem, conveniu, convinguin

->convinença

■convinença

[del ll. convenientia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat.

2 1 Acord, pacte.

2 HIST DR Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement i sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.

3 DR CAT Mitja guadanyeria.

->convinent

■convinent

[del ll. conveniens, -ntis, participi pres. de convenīre ‘convenir’]

adj ant Convenient.

->convingut

■convingut -uda

[de convenir]

adj Establert per l’ús, per convenció. Un llenguatge convingut.

->convit

■convit

[de convidar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de convidar.

2 Acte, especialment àpat, a què hom és convidat.

->conviure

■conviure

Part. sil.: con_viu_re

[del ll. convivĕre, íd.]

v intr Viure plegats. L’Anna i l’Enric conviuen en un pis menut. Conviu amb un italià. Tots dos conviuen des que es van conèixer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: conviure

GERUNDI: convivint

PARTICIPI: conviscut, conviscuda, conviscuts, conviscudes

INDICATIU PRESENT: convisc, convius, conviu, convivim, conviviu, conviuen

INDICATIU IMPERFET: convivia, convivies, convivia, convivíem, convivíeu, convivien

INDICATIU PASSAT: convisquí, convisqueres, convisqué, convisquérem, convisquéreu, convisqueren

INDICATIU FUTUR: conviuré, conviuràs, conviurà, conviurem, conviureu, conviuran

INDICATIU CONDICIONAL: conviuria, conviuries, conviuria, conviuríem, conviuríeu, conviurien

SUBJUNTIU PRESENT: convisqui, convisquis, convisqui, convisquem, convisqueu, convisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: convisqués, convisquessis, convisqués, convisquéssim, convisquéssiu, convisquessin

IMPERATIU: conviu, convisqui, convisquem, conviviu, convisquin

->convival

convival

adj Relatiu o pertanyent al convit. Recull de cançons i poemes convivals.

->convivència

■convivència

Part. sil.: con_vi_vèn_ci_a

[de convivent; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Acció de conviure.

2 pl ENSENY Nom donat a les colònies escolars, especialment per part d’escoles de titularitat religiosa.

->convivent

■convivent

[de conviure]

m i f Cadascuna de les diferents persones que viuen plegades.

->convocació

■convocació

Part. sil.: con_vo_ca_ci_ó

[del ll. convocatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XVII]

f Acció de convocar.

->convocador

■convocador -a

[del ll. td. convocator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que convoca.

->convocar

■convocar

[del ll. convocare, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr 1 1 Cridar (algú) a una reunió, a una entrevista, a la celebració de proves, etc. Convocar els membres d’una junta.

2 p ext L’assemblea serà convocada el catorze de maig.

2 1 Comunicar la data i les condicions per a poder participar en un concurs, en una competició, etc., als candidats. Han convocat els opositors per a dilluns.

2 p ext Hi ha convocades oposicions per a professors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: convocar

GERUNDI: convocant

PARTICIPI: convocat, convocada, convocats, convocades

INDICATIU PRESENT: convoco, convoques, convoca, convoquem, convoqueu, convoquen

INDICATIU IMPERFET: convocava, convocaves, convocava, convocàvem, convocàveu, convocaven

INDICATIU PASSAT: convoquí, convocares, convocà, convocàrem, convocàreu, convocaren

INDICATIU FUTUR: convocaré, convocaràs, convocarà, convocarem, convocareu, convocaran

INDICATIU CONDICIONAL: convocaria, convocaries, convocaria, convocaríem, convocaríeu, convocarien

SUBJUNTIU PRESENT: convoqui, convoquis, convoqui, convoquem, convoqueu, convoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: convoqués, convoquessis, convoqués, convoquéssim, convoquéssiu, convoquessin

IMPERATIU: convoca, convoqui, convoquem, convoqueu, convoquin

->convocatori

■convocatori -òria

[de convocar]

1 adj Que serveix per a convocar.

2 f Escrit amb què hom convoca; convocació.

->convolució

■convolució

Part. sil.: con_vo_lu_ci_ó

[del b. ll. convolutio, -ōnis ‘acció d’enrotllar’]

f 1 BOT Enrotllament longitudinal.

2 MAT Donades dues funcions reals de variable real, f(x) i g(x), funció definida per la integral: (f*g) (x) = f(x) *g(x) = ʃ^@˜_-@f(t) g(x—t) dt.

->convolut

■convolut -a

adj BOT Dit de la prefoliació típica de les gramínies i d’altres monocotiledònies en què les fulles dins la gemma són enrotllades longitudinalment a manera de tubs.

->convolvulàcies

■convolvulàcies

Part. sil.: con_vol_vu_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de tubiflores de fulles simples arranjades helicoïdalment, de flors de corol·la poc o molt campanulada i de fruits capsulars.

2 sing Planta de la família de les convolvulàcies.

->convuls

■convuls -a

[del ll. convulsus, -a, -um, participi del ll. convellĕre ‘arrancar, sotraguejar’ (cf. avulsió); 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Afectat per una convulsió.

->convulsar

■convulsar

[de convuls; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr Produir convulsions. Convulsar un poble, la pau d’un indret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: convulsar

GERUNDI: convulsant

PARTICIPI: convulsat, convulsada, convulsats, convulsades

INDICATIU PRESENT: convulso, convulses, convulsa, convulsem, convulseu, convulsen

INDICATIU IMPERFET: convulsava, convulsaves, convulsava, convulsàvem, convulsàveu, convulsaven

INDICATIU PASSAT: convulsí, convulsares, convulsà, convulsàrem, convulsàreu, convulsaren

INDICATIU FUTUR: convulsaré, convulsaràs, convulsarà, convulsarem, convulsareu, convulsaran

INDICATIU CONDICIONAL: convulsaria, convulsaries, convulsaria, convulsaríem, convulsaríeu, convulsarien

SUBJUNTIU PRESENT: convulsi, convulsis, convulsi, convulsem, convulseu, convulsin

SUBJUNTIU IMPERFET: convulsés, convulsessis, convulsés, convulséssim, convulséssiu, convulsessin

IMPERATIU: convulsa, convulsi, convulsem, convulseu, convulsin

->convulsible

■convulsible

[de convuls]

adj Susceptible d’ésser afectat per una convulsió.

->convulsió

■convulsió

Part. sil.: con_vul_si_ó

[del ll. td. convulsio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 PAT Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics que determina moviments irregulars localitzats en un grup muscular o en diversos o bé generalitzats per tot el cos.

2 fig Alteració violenta que trasbalsa la tranquil·litat d’una societat.

->convulsionar

convulsionar

Part. sil.: con_vul_si_o_nar

v tr Convulsar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: convulsionar

GERUNDI: convulsionant

PARTICIPI: convulsionat, convulsionada, convulsionats, convulsionades

INDICATIU PRESENT: convulsiono, convulsiones, convulsiona, convulsionem, convulsioneu, convulsionen

INDICATIU IMPERFET: convulsionava, convulsionaves, convulsionava, convulsionàvem, convulsionàveu, convulsionaven

INDICATIU PASSAT: convulsioní, convulsionares, convulsionà, convulsionàrem, convulsionàreu, convulsionaren

INDICATIU FUTUR: convulsionaré, convulsionaràs, convulsionarà, convulsionarem, convulsionareu, convulsionaran

INDICATIU CONDICIONAL: convulsionaria, convulsionaries, convulsionaria, convulsionaríem, convulsionaríeu, convulsionarien

SUBJUNTIU PRESENT: convulsioni, convulsionis, convulsioni, convulsionem, convulsioneu, convulsionin

SUBJUNTIU IMPERFET: convulsionés, convulsionessis, convulsionés, convulsionéssim, convulsionéssiu, convulsionessin

IMPERATIU: convulsiona, convulsioni, convulsionem, convulsioneu, convulsionin

->convulsionari

convulsionari -ària

Part. sil.: con_vul_si_o_na_ri

[de convulsió]

m i f HIST ECL Membre d’una secta jansenista del segle XVIII formada pels fidels de Francesc de París, a la tomba del qual hom pretenia que es feien miracles i els devots experimentaven fenòmens de convulsió.

->convulsiu

■convulsiu -iva

Part. sil.: con_vul_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. convulsus, -a, -um, part. del ll. convellĕre ‘arrencar, sotraguejar’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la convulsió.

2 Que causa convulsions.

->convulsivament

■convulsivament

[de convulsiu]

adv Amb convulsions.

->conxa¹

■conxa¹

[del fr. couche, pròpiament de l’ant. colche ‘llit’]

f Cobertor de llit que serveix d’adorn i d’abric.

->conxa²

conxa²

f ALIM Màquina amb què hom duu a terme el conxatge.

->conxar¹

■conxar¹

[de l’it. acconciare ‘arranjar’, mot paral·lel al cat. acunçar, o variant italianitzada d’aquest (v. acunçar)]

v tr Filar els caps (d’una corda que comença a desfilar-se).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: conxar

GERUNDI: conxant

PARTICIPI: conxat, conxada, conxats, conxades

INDICATIU PRESENT: conxo, conxes, conxa, conxem, conxeu, conxen

INDICATIU IMPERFET: conxava, conxaves, conxava, conxàvem, conxàveu, conxaven

INDICATIU PASSAT: conxí, conxares, conxà, conxàrem, conxàreu, conxaren

INDICATIU FUTUR: conxaré, conxaràs, conxarà, conxarem, conxareu, conxaran

INDICATIU CONDICIONAL: conxaria, conxaries, conxaria, conxaríem, conxaríeu, conxarien

SUBJUNTIU PRESENT: conxi, conxis, conxi, conxem, conxeu, conxin

SUBJUNTIU IMPERFET: conxés, conxessis, conxés, conxéssim, conxéssiu, conxessin

IMPERATIU: conxa, conxi, conxem, conxeu, conxin

->conxar²

conxar²

v tr ALIM Remenar (la xocolata) mecànicament i de manera enèrgica durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: conxar

GERUNDI: conxant

PARTICIPI: conxat, conxada, conxats, conxades

INDICATIU PRESENT: conxo, conxes, conxa, conxem, conxeu, conxen

INDICATIU IMPERFET: conxava, conxaves, conxava, conxàvem, conxàveu, conxaven

INDICATIU PASSAT: conxí, conxares, conxà, conxàrem, conxàreu, conxaren

INDICATIU FUTUR: conxaré, conxaràs, conxarà, conxarem, conxareu, conxaran

INDICATIU CONDICIONAL: conxaria, conxaries, conxaria, conxaríem, conxaríeu, conxarien

SUBJUNTIU PRESENT: conxi, conxis, conxi, conxem, conxeu, conxin

SUBJUNTIU IMPERFET: conxés, conxessis, conxés, conxéssim, conxéssiu, conxessin

IMPERATIU: conxa, conxi, conxem, conxeu, conxin

->conxatge

conxatge

m ALIM Operació de conxar la xocolata.

->conxo

conxo

interj vulg Eufemisme per cony 2.

->conxorxa

■conxorxa

[del cat. ant. consòrcia ‘consorci’]

f Tracte, maquinació, entre dues persones o més, encaminat a mal fi. Fer conxorxa amb algú.

->conxorxar-se

■conxorxar-se

v pron Fer conxorxa. Es va conxorxar amb el vigilant de la fàbrica per entrar a robar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: conxorxar

GERUNDI: conxorxant

PARTICIPI: conxorxat, conxorxada, conxorxats, conxorxades

INDICATIU PRESENT: conxorxo, conxorxes, conxorxa, conxorxem, conxorxeu, conxorxen

INDICATIU IMPERFET: conxorxava, conxorxaves, conxorxava, conxorxàvem, conxorxàveu, conxorxaven

INDICATIU PASSAT: conxorxí, conxorxares, conxorxà, conxorxàrem, conxorxàreu, conxorxaren

INDICATIU FUTUR: conxorxaré, conxorxaràs, conxorxarà, conxorxarem, conxorxareu, conxorxaran

INDICATIU CONDICIONAL: conxorxaria, conxorxaries, conxorxaria, conxorxaríem, conxorxaríeu, conxorxarien

SUBJUNTIU PRESENT: conxorxi, conxorxis, conxorxi, conxorxem, conxorxeu, conxorxin

SUBJUNTIU IMPERFET: conxorxés, conxorxessis, conxorxés, conxorxéssim, conxorxéssiu, conxorxessin

IMPERATIU: conxorxa, conxorxi, conxorxem, conxorxeu, conxorxin

->cony

■cony

[del ll. cŭnnus, íd.; 1a FONT: s. XIV]

vulg m 1 Vulva.

2 cony! interj Expressió d’enuig, d’admiració, d’entusiasme, etc.

3 cony de Qualificació despectiva donada a una persona o una cosa. Què vol, aquest cony de beneit?

->conya

■conya

[de cony; 1a FONT: 1912]

vulg f 1 Burla, befa.

2 Murga. Quina conya!

3 de conya De broma, no seriosament.

4 de conya iròn 1 loc adj Molt bo, que està molt bé. Un dinar de conya. Un pis de conya.

2 loc adv Molt bé. Ho hem passat de conya.

->conyac

■conyac

[del nom de la ciutat francesa de Cognac; 1a FONT: 1887]

m DESTIL·L 1 Beguda alcohòlica, originària de la regió francesa de la Charente, centrada per la ciutat de Cognac, feta amb esperit de vi envellit en bótes de roure.

2 Beguda alcohòlica, anomenada oficialment brandi, obtinguda a partir de vi o d’altres mosts de fruites envellits en bótes de roure o d’alzina.

->cooficial

■cooficial

Part. sil.: co_o_fi_ci_al

[de oficial]

adj Que comparteix l’oficialitat, amb igualtat de circumstàncies legals.

->cooficialitat

■cooficialitat

Part. sil.: co_o_fi_ci_a_li_tat

f Qualitat de cooficial.

->cooperació

■cooperació

Part. sil.: co_o_pe_ra_ci_ó

[del ll. td. cooperatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de cooperar;

2 l’efecte.

2 SOCIOL Acció concertada entre els membres d’un grup social per a la consecució d’un fi.

->cooperador

■cooperador -a

Part. sil.: co_o_pe_ra_dor

[del ll. td. cooperator, -ōris, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

m i f Persona que coopera.

->cooperant

cooperant

Part. sil.: co_o_pe_rant

[de cooperar]

m i f Persona, normalment especialista en una ciència o una tècnica, que treballa en països del Tercer Món en tasques assistencials i d’ajut al desenvolupament.

->cooperar

■cooperar

Part. sil.: co_o_pe_rar

[del ll. cooperari, íd.; 1a FONT: s. XV]

v intr Prendre part en una obra amb altres. Si no cooperes en els actes preparatius, després no podràs participar en la festa. Va decidir cooperar amb la policia. Els dos equips d’investigadors cooperen. Tots vam cooperar en aquella cerca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cooperar

GERUNDI: cooperant

PARTICIPI: cooperat, cooperada, cooperats, cooperades

INDICATIU PRESENT: coopero, cooperes, coopera, cooperem, coopereu, cooperen

INDICATIU IMPERFET: cooperava, cooperaves, cooperava, cooperàvem, cooperàveu, cooperaven

INDICATIU PASSAT: cooperí, cooperares, cooperà, cooperàrem, cooperàreu, cooperaren

INDICATIU FUTUR: cooperaré, cooperaràs, cooperarà, cooperarem, cooperareu, cooperaran

INDICATIU CONDICIONAL: cooperaria, cooperaries, cooperaria, cooperaríem, cooperaríeu, cooperarien

SUBJUNTIU PRESENT: cooperi, cooperis, cooperi, cooperem, coopereu, cooperin

SUBJUNTIU IMPERFET: cooperés, cooperessis, cooperés, cooperéssim, cooperéssiu, cooperessin

IMPERATIU: coopera, cooperi, cooperem, coopereu, cooperin

->cooperatiu

■cooperatiu -iva

Part. sil.: co_o_pe_ra_tiu

[del ll. td. cooperativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la cooperació.

2 adj Que coopera.

3 f ECON Unitat econòmica de producció, de comercialització o de consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis.

->cooperativisme

■cooperativisme

Part. sil.: co_o_pe_ra_ti_vis_me

[de cooperatiu]

m Moviment, ideologia i conjunt de teories relatives a les cooperatives.

->cooperativista

■cooperativista

Part. sil.: co_o_pe_ra_ti_vis_ta

[de cooperatiu]

1 adj Relatiu o pertanyent al cooperativisme.

2 adj i m i f Partidari del cooperativisme.

3 adj i m i f Persona que forma part d’una cooperativa.

->cooperita

cooperita

Part. sil.: co_o_pe_ri_ta

f MINERAL Sulfur de platí, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal i és mena de platí.

->coopositor

■coopositor -a

Part. sil.: co_o_po_si_tor

[de opositor]

m i f Persona que concorre amb altres a les oposicions a una càtedra, a un càrrec, etc.

->cooptació

■cooptació

Part. sil.: co_op_ta_ci_ó

[del ll. cooptatio, -ōnis, íd.]

f Sistema d’elecció de nous membres d’una assemblea o una comunitat basat en la designació per part dels membres que ja en formen part.

->cooptar

■cooptar

Part. sil.: co_op_tar

[del ll. cooptare, íd.]

v tr Elegir per cooptació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cooptar

GERUNDI: cooptant

PARTICIPI: cooptat, cooptada, cooptats, cooptades

INDICATIU PRESENT: coopto, cooptes, coopta, cooptem, coopteu, coopten

INDICATIU IMPERFET: cooptava, cooptaves, cooptava, cooptàvem, cooptàveu, cooptaven

INDICATIU PASSAT: cooptí, cooptares, cooptà, cooptàrem, cooptàreu, cooptaren

INDICATIU FUTUR: cooptaré, cooptaràs, cooptarà, cooptarem, cooptareu, cooptaran

INDICATIU CONDICIONAL: cooptaria, cooptaries, cooptaria, cooptaríem, cooptaríeu, cooptarien

SUBJUNTIU PRESENT: coopti, cooptis, coopti, cooptem, coopteu, cooptin

SUBJUNTIU IMPERFET: cooptés, cooptessis, cooptés, cooptéssim, cooptéssiu, cooptessin

IMPERATIU: coopta, coopti, cooptem, coopteu, cooptin

->coordenada

■coordenada

Part. sil.: co_or_de_na_da

[de ordenar]

f Cadascuna de dues magnituds o més que determinen la posició d’un element espacial (un punt, un pla, etc.). Coordenades astronòmiques, geogràfiques.

->coordinable

coordinable

Part. sil.: co_or_di_na_ble

[de coordinar]

adj Que pot ésser coordinat. Dues activitats que no són coordinables.

->coordinació

■coordinació

Part. sil.: co_or_di_na_ci_ó

[del ll. td. coordinatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de coordinar;

2 l’efecte.

2 GRAM Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres.

3 QUÍM 1 Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila i un ió o una molècula nucleòfil.

2 nombre (o índex) de coordinació En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost.

->coordinadament

■coordinadament

Part. sil.: co_or_di_na_da_ment

[de coordinat]

adv Amb coordinació.

->coordinador

■coordinador -a

Part. sil.: co_or_di_na_dor

[de coordinar]

adj i m i f Que coordina.

->coordinament

■coordinament

Part. sil.: co_or_di_na_ment

[de coordinar]

m Coordinació.

->coordinant

■coordinant

Part. sil.: co_or_di_nant

[de coordinar]

adj GRAM Que uneix elements per coordinació.

->coordinar

■coordinar

Part. sil.: co_or_di_nar

[del ll. coordinare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Posar en ordre a l’objecte de formar un conjunt. Coordinar les parts d’un sistema.

2 Combinar harmònicament per a una acció comuna. Hem de coordinar els nostres esforços.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coordinar

GERUNDI: coordinant

PARTICIPI: coordinat, coordinada, coordinats, coordinades

INDICATIU PRESENT: coordino, coordines, coordina, coordinem, coordineu, coordinen

INDICATIU IMPERFET: coordinava, coordinaves, coordinava, coordinàvem, coordinàveu, coordinaven

INDICATIU PASSAT: coordiní, coordinares, coordinà, coordinàrem, coordinàreu, coordinaren

INDICATIU FUTUR: coordinaré, coordinaràs, coordinarà, coordinarem, coordinareu, coordinaran

INDICATIU CONDICIONAL: coordinaria, coordinaries, coordinaria, coordinaríem, coordinaríeu, coordinarien

SUBJUNTIU PRESENT: coordini, coordinis, coordini, coordinem, coordineu, coordinin

SUBJUNTIU IMPERFET: coordinés, coordinessis, coordinés, coordinéssim, coordinéssiu, coordinessin

IMPERATIU: coordina, coordini, coordinem, coordineu, coordinin

->coordinat

■coordinat

Part. sil.: co_or_di_nat

[de coordinar]

m QUÍM ANAL Lligand.

->coordinatiu

■coordinatiu -iva

Part. sil.: co_or_di_na_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. coordinatus, -a, -um, participi de coordinare ‘coordinar’]

adj Coordinador.

->coordinatògraf

■coordinatògraf

Part. sil.: co_or_di_na_tò_graf

[de coordinar i -graf]

m CARTOG Instrument emprat en cartografia per a la referència automàtica de les coordenades geogràfiques.

->coordinatòmetre

coordinatòmetre

Part. sil.: co_or_di_na_tò_me_tre

m METROL i TECNOL Aparell capaç de mesurar en una sola acció les tres coordenades cartesianes de qualsevol punt d’un sòlid respecte a uns eixos de referència.

->coordinatori

■coordinatori -òria

Part. sil.: co_or_di_na_to_ri

[de coordinar]

adj Coordinador.