->octosíl·lab

■octosíl·lab -a

[del ll. octosyllăbus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIX]

1 adj De vuit síl·labes.

2 m POÈTICA Vers de vuit síl·labes (comptades fins a la darrera de les accentuades).

->octosil·làbic

■octosil·làbic -a

[de octosíl·lab]

adj POÈTICA Relatiu o pertanyent a l’octosíl·lab.

->octubrada

■octubrada

[de octubre]

f Temps propi de l’octubre. No diguis oliada que no sigui passada l’octubrada.

->octubrar-se

■octubrar-se

[de octubre]

v pron Despondre’s l’aviram.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: octubrar

GERUNDI: octubrant

PARTICIPI: octubrat, octubrada, octubrats, octubrades

INDICATIU PRESENT: octubro, octubres, octubra, octubrem, octubreu, octubren

INDICATIU IMPERFET: octubrava, octubraves, octubrava, octubràvem, octubràveu, octubraven

INDICATIU PASSAT: octubrí, octubrares, octubrà, octubràrem, octubràreu, octubraren

INDICATIU FUTUR: octubraré, octubraràs, octubrarà, octubrarem, octubrareu, octubraran

INDICATIU CONDICIONAL: octubraria, octubraries, octubraria, octubraríem, octubraríeu, octubrarien

SUBJUNTIU PRESENT: octubri, octubris, octubri, octubrem, octubreu, octubrin

SUBJUNTIU IMPERFET: octubrés, octubressis, octubrés, octubréssim, octubréssiu, octubressin

IMPERATIU: octubra, octubri, octubrem, octubreu, octubrin

->octubre

■octubre

[del ll. octōber, -bris, íd., ‘mes vuitè’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m CRON [abrev oct.] [símb: OC] El desè mes de l’any.

->octubrer

■octubrer -a

[de octubre]

adj Relatiu o pertanyent al mes d’octubre.

->octubrista

octubrista

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als octubristes.

2 m i f Membre d’un partit conservador rus, d’un constitucionalisme moderat, que proclamava la seva adhesió al manifest imperial del 17 d’octubre de 1905.

->òctuple¹

■òctuple¹

[v. òctuple²]

adj Format per vuit, que consta de vuit parts.

->òctuple²

■òctuple² -a

[del ll. octŭplus, -a, -um, íd., i aquest, del gr. oktaploũs, íd.]

1 adj Equivalent a vuit vegades un altre. Una quantitat òctupla.

2 m Quantitat igual a vuit vegades una altra. Setze és l’òctuple de dos.

->octuplicar

■octuplicar

[formació culta analògica sobre la base del ll. octuplicatus, -a, -um ‘vuit vegades més gran’]

v tr Multiplicar per vuit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: octuplicar

GERUNDI: octuplicant

PARTICIPI: octuplicat, octuplicada, octuplicats, octuplicades

INDICATIU PRESENT: octuplico, octupliques, octuplica, octupliquem, octupliqueu, octupliquen

INDICATIU IMPERFET: octuplicava, octuplicaves, octuplicava, octuplicàvem, octuplicàveu, octuplicaven

INDICATIU PASSAT: octupliquí, octuplicares, octuplicà, octuplicàrem, octuplicàreu, octuplicaren

INDICATIU FUTUR: octuplicaré, octuplicaràs, octuplicarà, octuplicarem, octuplicareu, octuplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: octuplicaria, octuplicaries, octuplicaria, octuplicaríem, octuplicaríeu, octuplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: octupliqui, octupliquis, octupliqui, octupliquem, octupliqueu, octupliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: octupliqués, octupliquessis, octupliqués, octupliquéssim, octupliquéssiu, octupliquessin

IMPERATIU: octuplica, octupliqui, octupliquem, octupliqueu, octupliquin

->òcul

■òcul

[del ll. ocŭlus ‘ull’]

m ARQUIT i CONSTR NAV Ull de bou.

->ocular

■ocular

[del ll. ocularis, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’ull.

2 Percebut pels ulls.

3 testimoni ocular DR Testimoni que ha vist allò que refereix.

2 m ÒPT Lent o sistema de lents d’un instrument òptic que és situat en el lloc on l’observador aplica l’ull i que serveix per a augmentar la imatge produïda per l’objectiu.

->ocularment

■ocularment

[de ocular; 1a FONT: 1460, Roig]

adv Amb inspecció ocular. Això es pot comprovar ocularment.

->oculista

■oculista

[formació culta analògica sobre la base del ll. ŏcŭlus ‘ull’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m i f MED i OFTAL Oftalmòleg.

->oculística

oculística

[de oculista]

f MED i OFTAL Oftalmologia.

->oculogir

oculogir -a

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als moviments rotatoris dels ulls.

->oculomotor

■oculomotor -motriu [o -motora]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als moviments dels ulls.

->oculoreacció

oculoreacció

Part. sil.: o_cu_lo_re_ac_ci_ó

f PAT Oftalmoreacció.

->ocult

■ocult -a

[del ll. occultus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1481]

adj 1 Amagat, no manifest, a la vista.

2 No manifest a l’enteniment.

->ocultable

■ocultable

[de ocultar; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Que pot ésser ocultat.

->ocultació

■ocultació

Part. sil.: o_cul_ta_ci_ó

[del ll. occultatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció d’ocultar o d’ocultar-se;

2 l’efecte.

2 ASTR Pas d’un astre pròxim a la Terra pel davant d’un altre astre més allunyat.

3 DR Encobriment d’una cosa que legalment hi ha obligació de manifestar a l’autoritat o al funcionari públic que ho pregunti per raó del seu càrrec.

->ocultador

■ocultador -a

[del ll. occultator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Que oculta o amaga.

2 m MIL Dispositiu que canalitza la llum emesa pels fanals dels trens o els senyals, emprat en temps de guerra per tal d’evitar llur localització.

->ocultament

■ocultament

[de ocult]

adv D’una manera oculta, amagadament.

->ocultar

■ocultar

[del ll. occultare, íd.; 1a FONT: 1460]

v 1 tr i pron Amagar. Ocultar un delicte. Ocultar la veritat.

2 tr MIL Posar les tropes, els materials i les instal·lacions fora del camp de visió de l’enemic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ocultar

GERUNDI: ocultant

PARTICIPI: ocultat, ocultada, ocultats, ocultades

INDICATIU PRESENT: oculto, ocultes, oculta, ocultem, oculteu, oculten

INDICATIU IMPERFET: ocultava, ocultaves, ocultava, ocultàvem, ocultàveu, ocultaven

INDICATIU PASSAT: ocultí, ocultares, ocultà, ocultàrem, ocultàreu, ocultaren

INDICATIU FUTUR: ocultaré, ocultaràs, ocultarà, ocultarem, ocultareu, ocultaran

INDICATIU CONDICIONAL: ocultaria, ocultaries, ocultaria, ocultaríem, ocultaríeu, ocultarien

SUBJUNTIU PRESENT: oculti, ocultis, oculti, ocultem, oculteu, ocultin

SUBJUNTIU IMPERFET: ocultés, ocultessis, ocultés, ocultéssim, ocultéssiu, ocultessin

IMPERATIU: oculta, oculti, ocultem, oculteu, ocultin

->ocultisme

■ocultisme

[de ocult]

m ESOT Doctrina que pretén de conèixer i d’utilitzar els secrets i els misteris de la natura.

->ocultista

■ocultista

[de ocult]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’ocultisme.

2 m i f Persona que practica l’ocultisme.

->ocumé

■ocumé

[pl -és] m 1 BOT Arbre de la família de les burseràcies (Aucoumea klaineana), de fulles pinnades, flors petites i grogoses i fruits en càpsula, propi de l’Àfrica equatorial i conreat extensament a la seva regió d’origen per la fusta.

2 FUST Fusta de l’ocumé, lleugera i de color rosat, emprada en contraplacats i capses de cigars.

->ocupa

ocupa

1 adj Relatiu o pertanyent als ocupes. El moviment ocupa.

2 m i f Persona que ocupa il·legalment un habitatge o un local buit.

->ocupable

■ocupable

[de ocupar]

adj Que pot ésser ocupat.

->ocupació

■ocupació

Part. sil.: o_cu_pa_ci_ó

[del ll. occupatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 Acció d’ocupar o ocupar-se;

2 l’efecte. L’ocupació de l’illa pels anglesos fou rapidíssima. Donar ocupació a algú. Cinquanta anys d’ocupació. Va trobar ocupació.

2 1 Allò en què hom està ocupat.

2 esp Treball, estudi, etc., en què hom esmerça el temps amb retribució o guany. La seva ocupació li permetia de viure folgadament.

3 ECON 1 Utilització de mà d’obra per a la producció.

2 Utilització efectiva, en un moment donat, dels recursos productius (mà d’obra, béns de capital i recursos naturals).

4 1 DR ADM Presa de possessió per part dels poders públics d’una propietat privada per a l’estudi o l’execució de treballs públics.

2 DR CIV Forma originària d’adquirir la propietat consistent a apoderar-se de béns materials externs que no pertanyen a ningú, amb la intenció d’apropiar-se’ls.

3 DR INTERN Exercici temporal de la sobirania sobre un territori o un estat estranger.

4 DR MIL Delicte que comet qui de forma indeguda s’apodera de documents militars o no els restitueix als centres a què correspongui.

5 SOCIOL Moviment social centrat en la recuperació de locals buits, amb l’objectiu de convertir-los en habitatges o bé en centres socials autogestionats, i que reivindica, per tant, l’ús social de la propietat.

->ocupacional

■ocupacional

Part. sil.: o_cu_pa_ci_o_nal

[de ocupació]

adj Relatiu o pertanyent a una ocupació professional, lúdica, etc. Centre ocupacional. Teràpia ocupacional.

->ocupador

■ocupador -a

[del b. ll. occupator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que ocupa.

->ocupant

■ocupant

[del ll. occupans, -ntis, participi pres. de occupare ‘ocupar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que ocupa un lloc. L’exèrcit ocupant.

2 m i f Els ocupants abusaven sovint de la seva força. Els ocupants del cotxe.

->ocupar

■ocupar

[del ll. occupare, íd., der. de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 tr 1 Prendre possessió d’un lloc. Les tropes van ocupar la cota.

2 Establir-se en un lloc. L’enemic va ocupar les posicions estratègiques desallotjades.

3 Estar establert en un lloc. La seva família ocupava els dos pisos alts.

4 Prendre possessió (d’un lloc) per la força com a mesura de pressió en una situació conflictiva. Els immigrants sense papers han ocupat una església. Els estudiants han ocupat el rectorat.

5 MIL Sotmetre militarment (un territori estranger). L’exèrcit alemany va ocupar una gran part d’Europa.

6 Omplir un lloc. Els mars ocupen gairebé tres quartes parts de la superfície de la Terra. El seient que ell ocupa.

7 fig Exercir. Ocupar un càrrec.

2 tr 1 Emprar algú en alguna feina, transitòriament. La vaig ocupar a fregar les rajoles.

2 Donar a algú una ocupació estable. L’han ocupat en un magatzem.

3 pron 1 Fer algú o alguna cosa objecte de la cura, de les preocupacions, etc. Tu ocupa’t dels hostes.

2 Aplicar-se a una cosa com a treball. En què t’ocupaves, quan eres a l’estranger?

4 tr Emprar un espai de temps a fer alguna cosa. En què ocupes les hores lliures?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ocupar

GERUNDI: ocupant

PARTICIPI: ocupat, ocupada, ocupats, ocupades

INDICATIU PRESENT: ocupo, ocupes, ocupa, ocupem, ocupeu, ocupen

INDICATIU IMPERFET: ocupava, ocupaves, ocupava, ocupàvem, ocupàveu, ocupaven

INDICATIU PASSAT: ocupí, ocupares, ocupà, ocupàrem, ocupàreu, ocuparen

INDICATIU FUTUR: ocuparé, ocuparàs, ocuparà, ocuparem, ocupareu, ocuparan

INDICATIU CONDICIONAL: ocuparia, ocuparies, ocuparia, ocuparíem, ocuparíeu, ocuparien

SUBJUNTIU PRESENT: ocupi, ocupis, ocupi, ocupem, ocupeu, ocupin

SUBJUNTIU IMPERFET: ocupés, ocupessis, ocupés, ocupéssim, ocupéssiu, ocupessin

IMPERATIU: ocupa, ocupi, ocupem, ocupeu, ocupin

->ocurrència

■ocurrència

Part. sil.: o_cur_rèn_ci_a

[de ocurrent; 1a FONT: s. XV]

f 1 El fet d’ocórrer.

2 Encontre o esdeveniment casual.

3 Ocasió.

4 1 Pensada que ocorre sobtadament a algú. Tenir una bona, una feliç ocurrència.

2 Pensada aguda, enginyosa i inesperada; acudit. No podíem deixar de riure amb les seves ocurrències. En Martí va tenir l’ocurrència de tirar sal al cafè de l’avi.

5 LING Aparició d’un element lingüístic en un enunciat.

6 LITÚRG Coincidència que resulta d’escaure’s la celebració d’una festa el mateix dia que una altra.

->ocurrent

■ocurrent

[del ll. occurrens, -ntis, participi pres. de occurrĕre ‘ocórrer’; 1a FONT: 1462]

adj Que ocorre.

->oda

■oda

[del ll. td. ōda, i aquest, del gr. ṓdē ‘cant’; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 LIT 1 Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.

2 Composició poètica del gènere líric, amb alternança del decasíl·lab i l’hexasíl·lab, que sol dividir-se en estrofes o parts iguals.

2 LITÚRG Himne litúrgic propi del ritu bizantí.

3 MÚS Composició musical de forma lliure, similar a una cantada.

->odalisca

■odalisca

[del fr. odalisque, ant. odalique, i aquest, del turc odalik, íd., der. de oda ‘habitació’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 Esclava al servei de les dones del soldà turc.

2 Concubina de l’harem.

->-ode

■-ode

Forma sufixada del mot grec hodós, que significa ‘camí’. Ex.: elèctrode.

->odelloní

odelloní -ina

adj i m i f D’Odelló (Capcir).

->odenenc

odenenc -a

adj i m i f D’Òdena (Anoia).

->odenès

odenès -esa

adj i m i f D’Odèn (Solsonès).

->odèon

■odèon

Part. sil.: o_dè_on

m ART i TEAT Teatre de dimensions reduïdes que, a la Grècia antiga, era destinat a les audicions musicals.

->odi

■odi

[del ll. odium, íd.; 1a FONT: 1298]

m 1 Sentiment profund de malvolença o aversió envers algú. Tenir, sentir, odi contra algú. Un odi feroç, implacable, mortal.

2 Repugnància o aversió profunda per alguna cosa. Tinc odi al tabac. Tenir odi a la hipocresia.

->-òdia

-òdia

Forma sufixada del mot grec ōdḗ, que significa ‘cant’. Ex.: salmòdia, palinòdia.

->odiar

■odiar

Part. sil.: o_di_ar

[del b. ll. odiare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Sentir odi contra algú o alguna cosa. Odiar algú a mort. Odiava la beateria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: odiar

GERUNDI: odiant

PARTICIPI: odiat, odiada, odiats, odiades

INDICATIU PRESENT: odio, odies, odia, odiem, odieu, odien

INDICATIU IMPERFET: odiava, odiaves, odiava, odiàvem, odiàveu, odiaven

INDICATIU PASSAT: odií, odiares, odià, odiàrem, odiàreu, odiaren

INDICATIU FUTUR: odiaré, odiaràs, odiarà, odiarem, odiareu, odiaran

INDICATIU CONDICIONAL: odiaria, odiaries, odiaria, odiaríem, odiaríeu, odiarien

SUBJUNTIU PRESENT: odiï, odiïs, odiï, odiem, odieu, odiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: odiés, odiessis, odiés, odiéssim, odiéssiu, odiessin

IMPERATIU: odia, odiï, odiem, odieu, odiïn

->odiner

odiner

m ENTOM Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels eumènids (Odynerus parietum), de color negrós amb taques i bandes grogues i que construeix el niu en parets i talussos.

->-odínia

■-odínia

Forma sufixada del mot grec odýnē, que significa ‘dolor’. Ex.: artrodínia, coccigodínia.

->odiós

■odiós -osa

Part. sil.: o_di_ós

[del ll. odiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj 1 Que provoca l’odi. Tenia una manera de dir les coses odiosa.

2 Que és digne d’odi. Era un botifler odiós.

->odiosament

■odiosament

Part. sil.: o_di_o_sa_ment

[de odiós]

adv D’una manera odiosa.

->odiositat

■odiositat

Part. sil.: o_di_o_si_tat

[de odiós; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat d’odiós.

->odissea

■odissea

Part. sil.: o_dis_se_a

[del gr. Odýsseia, poema d’Homer, que té per protagonista l’esforçat heroi Odysseús ‘Ulisses’]

f Seguit de peripècies, d’aventures, de desgràcies i d’esforços soferts abans d’aconseguir el que hom es proposa.

->odobènids

■odobènids

m ZOOL 1 pl Família de carnívors del subordre dels pinnípedes, amb les potes posteriors capaces de girar-se endavant, sense orella externa i amb les canines dels mascles molt desenvolupades.

2 sing Carnívor de la família dels odobènids.

->odonats

■odonats

m ENTOM 1 pl Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes, que inclou espècies de cap eixamplat, antenes curtes i filiformes i aparell bucal mastegador.

2 sing Artròpode de l’ordre dels odonats.

->odont-

■odont-

Forma prefixada del mot grec odóus, odóntos, que significa ‘dent’. Ex.: odontàlgia, odontitis.

->-odont

■-odont -odonta

Forma sufixada del mot grec odóus, odóntos, que significa ‘dent’. Ex.: homodont, mastodont.

->odontàlgia

odontàlgia

Part. sil.: o_don_tàl_gi_a

f PAT Mal de dents.

->odontàspids

odontàspids

m ICT 1 pl Família de peixos selacis pleurotremats de l’ordre dels esqualiformes, que comprèn el tauró blanc i espècies afins.

2 sing Peix de la família dels odontàspids.

->odonto-

■odonto-

Forma prefixada del mot grec odóus, odóntos, que significa ‘dent’. Ex.: odontologia, odontografia.

->odontoblast

■odontoblast

m HISTOL Cadascuna de les cèl·lules de la polpa dentària que originen la dentina.

->odontocets

■odontocets

m ZOOL 1 pl Subordre de mamífers de l’ordre dels cetacis, amb dents en els adults i un sol espiracle.

2 sing Mamífer del subordre dels odontocets.

->odontòcit

■odontòcit

m BIOL Forma madura de la cèl·lula del teixit dental amb moltes ramificacions.

->odontogènesi

odontogènesi

f HISTOL Origen i formació de les dents.

->odontogènia

odontogènia

Part. sil.: o_don_to_gè_ni_a

f HISTOL Estudi de l’odontogènesi.

->odontògnats

odontògnats

m PALEONT i ORNIT 1 pl Superordre d’ocells fòssils, de la subclasse dels neornites, amb mandíbules proveïdes de dents.

2 sing Ocell del superordre dels odontògnats.

->odontografia

odontografia

Part. sil.: o_don_to_gra_fi_a

[de odonto- i -grafia]

f MED 1 Descripció de les dents.

2 Radiografia de les dents.

->odontoide

■odontoide

Part. sil.: o_don_toi_de

[de odont- i -oide]

adj ANAT ANIM 1 Que té la forma d’una dent.

2 Semblant a una dent.

3 Constituït per teixits semblants al de les dents.

->odontòleg

■odontòleg -òloga

[de odonto- i -leg]

m i f MED Persona versada en odontologia.

->odontologia

■odontologia

Part. sil.: o_don_to_lo_gi_a

[de odonto- i -logia]

f MED Branca de la medicina que tracta de les dents i de llurs malalties.

->odontològic

■odontològic -a

[de odontologia]

adj MED Relatiu o pertanyent a l’odontologia.

->odontoma

■odontoma

m PAT Tumor format a costa del teixit dental.

->odontoramf

odontoramf -a

adj ZOOL Dit de l’animal que té les vores de les mandíbules dentades.

->odor

odor

m [o f] ant i poèt Olor, flaire.

->odorant

■odorant

[del ll. odorans, -ntis, participi pres. de odorare ‘odorar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj ant i poèt Flairós, olorós.

2 m FARM Substància que hom afegeix a un medicament per donar-li olor o modificar-la-hi.

->odorar

■odorar

[del ll. odorare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr ant i poèt Olorar, flairar.

->odorífer

■odorífer -a

[del ll. odorĭfer, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj 1 poèt Que fa olor.

2 glàndula odorífera ZOOL Òrgan glandular propi de molts animals, la secreció del qual serveix per a la identificació i l’atracció sexual o bé com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives.

->odorós

■odorós -osa

[del b. ll. odorosus, -a, -um, íd.]

adj ant i poèt Odorant, olorós.

->odre

■odre

[del ll. ŭter, ŭtris, íd.; 1a FONT: 1249]

m bot¹ 1 1.

->odrer

■odrer -a

[de odre; 1a FONT: 1316]

m i f OFIC Boter de cuir, el qui fa bots o odres o en ven.

->odrina

■odrina

[de odre; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Odre, bot de pell de bou.

->odrisi

odrisi -ísia

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als odrisis.

2 m i f Membre d’una antiga població tràcia que s’estengué fins al Danubi, la Propòntida i el Quersonès.

->Oe

Oe

símb METROL oersted.

->oersted

■oersted

Part. sil.: o_ers_ted

[del nom del físic danès H. C. Ørsted (1777-1851)]

m METROL [símb: Oe] Unitat d’intensitat de camp magnètic del sistema cegesimal equivalent a (10³/4π) A/m.

->oest

■oest

Part. sil.: o_est

[del fr. ouest, i aquest, de l’anglosaxó west, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

[símb: W] 1 m Punt de l’horitzó sensible per on es pon el Sol en els equinoccis. Aquests núvols vénen de l’oest.

2 adj inv En direcció oest.

3 m 1 Part d’un país situada vers l’oest.

2 Regions situades vers l’oest.

3 vent de l’oest (o simplement oest m) Vent que ve de l’oest; ponent.

->ofec

■ofec

[de ofegar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m PAT Dispnea.

->ofegabous

■ofegabous

Part. sil.: o_fe_ga_bous

m ZOOL Amfibi urodel de la família dels tritònids (Pleurodeles waltl), de coloració entre grisa i marronosa, amb la pell berrugosa i unes prominències costals molt marcades, sovint de color taronja, que habita a la Península Ibèrica i al nord del Marroc.

->ofegador

■ofegador -a

[de ofegar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Que ofega.

->ofegament

■ofegament

[de ofegar; 1a FONT: s. XIV, Tresor de Pobres]

m 1 Acció d’ofegar o d’ofegar-se;

2 l’efecte.

->ofegar

■ofegar

[del ll. td. officare, ll. cl. offocare ‘escanyar, sufocar’, der. de fauces ‘gola’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 1 tr Fer morir impedint la respiració. Li va estrènyer el coll fins a ofegar-lo.

2 tr Impedir de respirar. L’ofegava a petons.

3 tr negar². L’enfonsava dins l’aigua per ofegar-lo.

4 pron Asfixiar-se.

5 pron Negar-se. Ha caigut al pou i s’ha ofegat.

6 pron hiperb Ofegar-se de calor.

7 ofegar-se en un got (o en dos dits, etc.) d’aigua fig Negar-se en un got d’aigua.

2 tr 1 Apagar, extingir, el foc, la vida, etc., privant l’accés de l’aire. Ofegar el foc amb cendra.

2 ofegar el capoll Matar la crisàlide del cuc de seda sotmetent-lo a l’acció del vapor d’aigua en caixes tancades.

3 tr fig Impedir la propagació d’una cosa. Ofegar un so. Ofegar les protestes, una rebel·lió. Ofegar una revolta.

4 tr GASTR Cuinar a foc lent una menja amb llard o amb oli, en un recipient tapat, abans d’incorporar-hi l’aigua amb què s’ha d’acabar de coure.

5 tr MOT Negar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ofegar

GERUNDI: ofegant

PARTICIPI: ofegat, ofegada, ofegats, ofegades

INDICATIU PRESENT: ofego, ofegues, ofega, ofeguem, ofegueu, ofeguen

INDICATIU IMPERFET: ofegava, ofegaves, ofegava, ofegàvem, ofegàveu, ofegaven

INDICATIU PASSAT: ofeguí, ofegares, ofegà, ofegàrem, ofegàreu, ofegaren

INDICATIU FUTUR: ofegaré, ofegaràs, ofegarà, ofegarem, ofegareu, ofegaran

INDICATIU CONDICIONAL: ofegaria, ofegaries, ofegaria, ofegaríem, ofegaríeu, ofegarien

SUBJUNTIU PRESENT: ofegui, ofeguis, ofegui, ofeguem, ofegueu, ofeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: ofegués, ofeguessis, ofegués, ofeguéssim, ofeguéssiu, ofeguessin

IMPERATIU: ofega, ofegui, ofeguem, ofegueu, ofeguin

->ofegat

■ofegat -ada

[de ofegar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj Dit d’un lloc sense ventilació.

2 GASTR 1 adj Dit d’un menjar ofegat o estofat. Pèsols ofegats.

2 m Guisat de carn ofegada; estofat.

->ofegor

■ofegor

[de ofegar]

f Condició d’un ambient tancat o obert on es fa difícil la respiració, on hom s’asfixia.

->ofegós

■ofegós -osa

[de ofegar]

adj 1 Que produeix ofec. Una xafogor ofegosa.

2 PAT Dispneic.

->ofelimitat

■ofelimitat

f ECON Grau de plaer o satisfacció que representa la disponibilitat d’un bé segons la quantitat d’ell i d’altres d’alternatius potencialment obtenibles.

->ofendre

■ofendre

[del ll. offendĕre ‘topar contra’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v* 1 tr 1 Ferir, danyar. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l’orella un soroll estrident.

2 esp i fig Lloances que ofenen la seva modèstia.

2 1 tr esp Ferir algú en la seva dignitat, ultratjar. Amb les vostres sospites l’heu ofès greument. No era la meva intenció d’ofendre’l.

2 pron Sentir-se ferit en la seva dignitat, molestar-se fortament amb raó o sense. S’ofèn per no res.

3 ofendre Déu RELIG Ultratjar-lo pecant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ofendre

GERUNDI: ofenent

PARTICIPI: ofès, ofesa, ofesos, ofeses

INDICATIU PRESENT: ofenc, ofens, ofèn, ofenem, ofeneu, ofenen

INDICATIU IMPERFET: ofenia, ofenies, ofenia, ofeníem, ofeníeu, ofenien

INDICATIU PASSAT: ofenguí, ofengueres, ofengué, ofenguérem, ofenguéreu, ofengueren

INDICATIU FUTUR: ofendré, ofendràs, ofendrà, ofendrem, ofendreu, ofendran

INDICATIU CONDICIONAL: ofendria, ofendries, ofendria, ofendríem, ofendríeu, ofendrien

SUBJUNTIU PRESENT: ofengui, ofenguis, ofengui, ofenguem, ofengueu, ofenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: ofengués, ofenguessis, ofengués, ofenguéssim, ofenguéssiu, ofenguessin

IMPERATIU: ofèn, ofengui, ofenguem, ofeneu, ofenguin

->ofenedor

■ofenedor -a

[de ofendre; 1a FONT: 1671]

adj i m i f Ofensor.

->ofenós

■ofenós -osa

Hom.: ufanós

[de ofendre]

adj Que ofèn o molesta. Fa una calor ofenosa.

->ofensa

■ofensa

[del ll. offensa, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció d’ofendre. Els vostres dubtes són una ofensa per a mi.

2 Acte o paraula que ofèn. Allò era una ofensa al bon gust del públic.

->ofensiu

■ofensiu -iva

Part. sil.: o_fen_siu

[del ll. mod. offensivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj 1 Que ofèn o pot ofendre.

2 Que ataca o serveix per a atacar. Una arma ofensiva. Una guerra ofensiva.

2 f 1 Estat o situació del qui ataca o ofèn l’enemic.

2 MIL Acció de les forces armades en efectuar un moviment d’atac sobre les posicions de l’enemic amb intenció de conquerir-les o destruir-les.

3 prendre l’ofensiva 1 Començar un atac contra algú.

2 Situar-se el primer en alguna competència, pugna, etc.

->ofensivament

■ofensivament

[de ofensiu]

adv D’una manera ofensiva.

->ofensor

■ofensor -a

[del ll. offensor, -ōris, íd.]

adj i m i f Que ofèn o ha ofès algú.

->oferent

■oferent

[del ll. offerens, -ntis, participi pres. de oferre ‘oferir’; 1a FONT: 1408]

adj i m i f 1 Que ofereix. L’oferent d’un exvot.

2 major oferent Millor licitador, el qui ofereix el preu més alt en una subhasta.

->oferidor

■oferidor -a

[de oferir; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

1 adj i m i f Que ofereix.

2 adj Que es pot oferir o que ha d’oferir-se. Per als antics hebreus, certs animals no eren oferidors en sacrifici.

->oferiment

■oferiment

Cp. oferta 2, 3 i 4

[de oferir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció d’oferir o d’oferir-se. Rebutjar un oferiment. Fer un oferiment.

->oferina

■oferina

[variant de l’ant. oferena]

f 1 RELIG ofrena 1 1.

2 oferta 1.

->oferir

■oferir

[del ll. offerre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

[p p ofert -a o oferit -ida] v 1 tr Posar alguna cosa a la disposició d’algú. Em va oferir un cigar. Oferir ajut, protecció, a algú. Oferir el braç a una dama. Aquella cova ens oferia un aixopluc segur.

2 pron Mostrar-se disposat a fer tal o tal cosa per altri o segons el voler d’altri. Em vaig oferir a acompanyar-lo.

3 tr Oferir sacrificis, dons, etc., a una divinitat per propiciar-se-la, aplacar-la, regraciar-la. Oferir a Déu les seves afliccions, tribulacions, en expiació.

4 tr fig Presentar, mostrar. Després de l’huracà, tota aquella contrada oferia un aspecte desolador. Aquell projecte oferia moltes dificultats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: oferir

GERUNDI: oferint

PARTICIPI: ofert, oferta, oferts, ofertes

PARTICIPI (alternatiu): oferit, oferida, oferits, oferides

INDICATIU PRESENT: ofereixo, ofereixes, ofereix, oferim, oferiu, ofereixen

INDICATIU IMPERFET: oferia, oferies, oferia, oferíem, oferíeu, oferien

INDICATIU PASSAT: oferí, oferires, oferí, oferírem, oferíreu, oferiren

INDICATIU FUTUR: oferiré, oferiràs, oferirà, oferirem, oferireu, oferiran

INDICATIU CONDICIONAL: oferiria, oferiries, oferiria, oferiríem, oferiríeu, oferirien

SUBJUNTIU PRESENT: ofereixi, ofereixis, ofereixi, oferim, oferiu, ofereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: oferís, oferissis, oferís, oferíssim, oferíssiu, oferissin

IMPERATIU: ofereix, ofereixi, oferim, oferiu, ofereixin

->oferta

■oferta

[fem. substantivat del participi de oferir, ofert; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Acció d’oferir o d’oferir-se, oferiment. Fer una oferta. Acceptar, rebutjar, una oferta. L’oferta de candeles en uns funerals.

2 oferta pública d’adquisició ECON [sigla OPA] Operació de compra d’una societat cotitzada en borsa mitjançant una apel·lació pública per la qual el comprador proposa als accionistes la compra d’una part o de la totalitat de les seves accions a un preu fix, superior a la cotització borsària.

2 1 Coses que es presenten i es donen al sacerdot com a sacrifici expiatori o per a contribuir a les despeses del culte.

2 Cerimònia d’aquesta presentació durant la missa. Pans per a les ofertes del dia dels Morts.

3 DR CIV Proposició unilateral que una persona fa a una altra per establir un contracte.

4 ECON 1 Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat. La llei de l’oferta i la demanda.

2 Mercaderia que hom ofereix a més bon preu. He comprat roba d’oferta.

->oferter

■oferter -a

[de oferta]

m i f LITÚRG Persona encarregada de repartir les candeles de l’oferta en uns funerals o en un altre acte litúrgic.

->ofertor

■ofertor -a

[del ll. td. offertor, -ōris, íd.]

m i f Persona que fa una oferta, una ofrena.

->ofertori

■ofertori

[del ll. ecl. offertorium, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m LITÚRG 1 En la litúrgia eucarística, ritu amb el qual el celebrant ofereix el pa i el vi que han d’ésser consagrats.

2 Cant que acompanya el ritu de l’ofertori.

->off

off^* [ɔ́f]

[reducció de l’angl. americà offscreen ‘fora de pantalla’, comp. de off ‘fora de’ i screen ‘pantalla’, format per analogia amb offstage ‘fora d’escena’, és a dir ‘entre bastidors, en privat’]

adv Mot emprat en l’expressió en ‘off’ loc adv i loc adj En llenguatge teatral, cinematogràfic, etc., dit d’una veu, un diàleg, etc., exterior a l’acció representada.

->office

■office^* [ɔ́fis]

[mot angl., ‘lloc on s’exerceix algun servei o funció’, i aquest, del fr. office ‘ofici, servei’, del ll. officium, íd.]

m CONSTR Als hotels i en algunes cases, cambra situada entre la cuina i el menjador on hom prepara el servei de taula.

->offset

offset^*

[mot angl., comp. de off ‘fora de’ i set, participi passat de to set ‘posar’, en el sentit de ‘transposar’ propi del procés d’aquest sistema d’impressió]

m GRÀF Òfset.

->offside

offside^* [ɔfsájt]

[mot angl., comp. de off ‘fora de’ i side ‘costat’]

m ESPORT En futbol, fora de joc.

->ofi-

ofi-

Forma prefixada del mot grec óphis, que significa ‘serpent’. Ex.: ofioide.

->ofiasi

ofiasi

Part. sil.: o_fi_a_si

f PAT Forma d’alopècia parcial, clapejada, com la pell d’una serp.

->ofici

■ofici

[del ll. officium ‘servei, funció’, reducció de opificium, der. de opĭfex, -ĭcis ‘operari, autor’, comp. de opus ‘obra’ i facĕre ‘fer’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 Funció a acomplir. Ella complí bé el seu ofici de mare.

2 bons oficis Gestions que hom fa a favor d’algú recomanant-lo, interposant la seva influència personal, etc. Ell obtingué la col·locació gràcies als bons oficis del president. Recórrer als bons oficis d’algú.

2 1 Allò que hom està obligat a fer pel càrrec que hom ocupa. Deures de l’ofici.

2 HIST En l’administració pública catalana de l’antic règim, càrrec.

3 ofici eclesiàstic DR CAN Càrrec constituït establement per dret diví o eclesiàstic que fa partícip del poder de l’orde o de jurisdicció dins l’Església.

3 1 Professió d’una art manual. L’ofici de mestre d’aixa. L’ofici de flequer. L’ofici de lampista.

2 dotze oficis, tretze misèries Home de molts oficis, pobre segur.

4 LITÚRG 1 Ofici diví.

2 La missa major o cantada.

3 pl Conjunt de funcions litúrgiques de diades assenyalades. Els oficis de Setmana Santa.

4 ofici de difunts Ofici diví en sufragi d’una persona difunta.

5 ofici diví Celebració de la pregària cristiana, establerta per a diferents moments de la jornada. És anomenat també litúrgia de les hores.

6 petit ofici Forma abreujada de l’ofici diví, en honor sobretot de la Mare de Déu.

5 DR PROC 1 Comunicació entre funcionaris i autoritats de diferents ordres.

2 paper d’ofici Paper timbrat amb timbre sec que l’estat facilita gratuïtament a tribunals i procuradors per emprar-lo en determinades actuacions.

3 procediment d’ofici Facultat que tenen els jutges o tribunals d’interposar llur autoritat en alguns afers civils o criminals.

6 HIST Gremi.

->oficial¹

■oficial¹

Part. sil.: o_fi_ci_al

[del ll. td. officialis ‘que concerneix el deure; servidor’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que té la sanció de l’autoritat constituïda. Diari oficial. Butlletí oficial. Llengua oficial. Notícies oficials.

2 Que és d’ofici, no privat o particular. Cotxe oficial.

3 candidat oficial POLÍT Candidat patrocinat pel govern.

->oficial²

■oficial² -a

Part. sil.: o_fi_ci_al

[v. oficial¹]

1 m i f 1 Persona que exerceix un ofici o càrrec, especialment sota les ordres o en representació d’un cap superior, director, etc. Oficial de secretaria.

2 Persona que en un ofici manual ha acabat l’aprenentatge i encara no és mestre. Un oficial sastre.

3 MAR Persona que en la marina mercant exerceix, a bord, un càrrec tècnic que exigeix una titulació superior.

4 oficial d’armes HERÀLD Cadascun dels tres experts en la ciència heràldica: rei d’armes, herald i porsavant.

2 DR ADM i 1 m HIST En l’administració pública catalana de l’antic règim, funcionari que exercia un càrrec o ofici municipal, de la Generalitat o reial.

2 oficial major Cap superior del personal i dels serveis del Parlament de Catalunya.

3 m i f DR PROC 1 oficial de l’administració de justícia Funcionari que en els jutjats, audiències, tribunals i fiscalies auxilia en la tramitació dels assumptes, autoritza els actes a presència judicial si han estat habilitats, efectua els actes de comunicació atribuïts per llei i substitueix els secretaris si aquests no se substitueixen entre ells.

2 oficial de sala Auxiliar dels tribunals, de grau jeràrquic inferior al de secretari.

4 m HIST En certs ordes cavallerescs, titular que té un grau superior al de simple cavaller.

5 m i f ORG MIL 1 Persona que en la milícia té el grau d’alferes, tinent o capità o els similars de l’armada.

2 En un sentit ample, militar amb graduació d’alferes a capità general.

3 oficial de carrera El qui obté la graduació inicial com a oficial en una acadèmia militar.

4 oficial de complement El qui obté la graduació d’oficial després d’haver efectuat uns breus cursos i amb l’objecte de prestar serveis d’oficial subaltern durant un temps limitat.

5 oficial general El qui obté el grau general de brigada i superiors.

->oficialia

oficialia

Part. sil.: o_fi_ci_a_li_a

[de oficial]

f OFIC Grau d’oficial, sobretot en un ofici manual.

->oficialista

■oficialista

Part. sil.: o_fi_ci_a_lis_ta

[de oficial]

adj Que segueix les orientacions o les normes del govern o dels dirigents d’una associació. Les propostes dels membres oficialistes del sindicat.

->oficialitat

■oficialitat

Part. sil.: o_fi_ci_a_li_tat

[de oficial]

f 1 Qualitat d’oficial.

2 Conjunt d’oficials de l’exèrcit.

->oficialitzar

■oficialitzar

Part. sil.: o_fi_ci_a_lit_zar

[de oficial]

v tr Fer esdevenir oficial (una cosa). Una autoritat de fet, oficialitzada per la llei.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: oficialitzar

GERUNDI: oficialitzant

PARTICIPI: oficialitzat, oficialitzada, oficialitzats, oficialitzades

INDICATIU PRESENT: oficialitzo, oficialitzes, oficialitza, oficialitzem, oficialitzeu, oficialitzen

INDICATIU IMPERFET: oficialitzava, oficialitzaves, oficialitzava, oficialitzàvem, oficialitzàveu, oficialitzaven

INDICATIU PASSAT: oficialitzí, oficialitzares, oficialitzà, oficialitzàrem, oficialitzàreu, oficialitzaren

INDICATIU FUTUR: oficialitzaré, oficialitzaràs, oficialitzarà, oficialitzarem, oficialitzareu, oficialitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: oficialitzaria, oficialitzaries, oficialitzaria, oficialitzaríem, oficialitzaríeu, oficialitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: oficialitzi, oficialitzis, oficialitzi, oficialitzem, oficialitzeu, oficialitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: oficialitzés, oficialitzessis, oficialitzés, oficialitzéssim, oficialitzéssiu, oficialitzessin

IMPERATIU: oficialitza, oficialitzi, oficialitzem, oficialitzeu, oficialitzin

->oficialment

■oficialment

Part. sil.: o_fi_ci_al_ment

[de oficial]

adv D’una manera oficial, amb caràcter oficial. Oficialment, no s’ha dit res del nou govern.

->oficiant

■oficiant

Part. sil.: o_fi_ci_ant

[del b. ll. officians, -ntis, participi pres. de officiare ‘oficiar’]

1 adj Que oficia.

2 m esp LITÚRG Celebrant.

->oficiar

■oficiar

Part. sil.: o_fi_ci_ar

[del b. ll. officiare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Comunicar oficialment i per escrit. Oficiar un embargament.

2 LITÚRG 1 tr Presidir la celebració litúrgica. Oficiar la missa major.

2 abs Oficiar pontificalment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: oficiar

GERUNDI: oficiant

PARTICIPI: oficiat, oficiada, oficiats, oficiades

INDICATIU PRESENT: oficio, oficies, oficia, oficiem, oficieu, oficien

INDICATIU IMPERFET: oficiava, oficiaves, oficiava, oficiàvem, oficiàveu, oficiaven

INDICATIU PASSAT: oficií, oficiares, oficià, oficiàrem, oficiàreu, oficiaren

INDICATIU FUTUR: oficiaré, oficiaràs, oficiarà, oficiarem, oficiareu, oficiaran

INDICATIU CONDICIONAL: oficiaria, oficiaries, oficiaria, oficiaríem, oficiaríeu, oficiarien

SUBJUNTIU PRESENT: oficiï, oficiïs, oficiï, oficiem, oficieu, oficiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: oficiés, oficiessis, oficiés, oficiéssim, oficiéssiu, oficiessin

IMPERATIU: oficia, oficiï, oficiem, oficieu, oficiïn

->oficina

■oficina

[del ll. officĭna ‘taller, fàbrica’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Lloc on hom fa un dels serveis d’una administració. Oficina de recaptació d’imposts.

2 1 Lloc on hom treballa en alguna cosa.

2 oficina de premsa Departament d’una empresa o d’un organisme que, en termes generals, realitza funcions de mitjancer entre la institució que representa i els periodistes i és concebut com a servei periodístic i de relacions públiques.

3 esp Lloc on són fetes les preparacions farmacèutiques.

4 DR INTERN Cadascun dels organismes centrals creats per a l’aplicació i el funcionament d’una convenció signada per diferents estats.

->oficinal

■oficinal

[del b. ll. officinalis ‘propi de les oficines o tallers’]

adj FARM 1 Que entra en les preparacions farmacèutiques. Planta oficinal.

2 Dit dels productes actius les característiques dels quals (a diferència dels magistrals) són descrites a les farmacopees i als formularis oficials.

->oficinesc

■oficinesc -a

[de oficina]

desp adj 1 Relatiu o pertanyent a les oficines de l’estat.

2 Propi o característic de les oficines de l’estat.

->oficinista

■oficinista

[de oficina]

m i f Persona que treballa en una oficina.

->oficiós

■oficiós -osa

Part. sil.: o_fi_ci_ós

[del ll. officiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 1 Que es manifesta sol·lícit a ésser útil a un altre, servicial.

2 Dit de la mediació benèvola d’un tercer.

2 1 Que prové d’una autoritat, etc., però sense caràcter oficial.

2 Que expressa el pensament del govern sense ésser oficial. Aquesta comunicació només és oficiosa. Un diari oficiós.

->oficiosament

■oficiosament

Part. sil.: o_fi_ci_o_sa_ment

[de oficiós]

adv Amb oficiositat

->oficiositat

■oficiositat

Part. sil.: o_fi_ci_o_si_tat

[del ll. td. officiosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 Qualitat d’oficiós.

2 Acte oficiós.

->oficleide

■oficleide

Part. sil.: o_fi_clei_de

m MÚS Figle.

->ofíctids

■ofíctids

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis de l’ordre dels anguil·liformes que habiten preferentment els fons tous de les mars càlides.

2 sing Peix de la família dels ofíctids.

->ofídic

■ofídic -a

adj Relatiu o pertanyent als ofidis.

->ofídids

■ofídids

m ICT 1 pl Família de peixos osteïctis de l’ordre dels ofidiformes, de cos allargat i cobert de petites escates cicloïdals.

2 sing Peix de la família dels ofídids.

->ofidiformes

ofidiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos teleostis, amb espines operculars i mandíbula superior protràctil.

2 sing Peix de l’ordre dels ofidiformes.

->ofidis

■ofidis

[del gr. ophídion, dimin. de óphis ‘serp’]

m ZOOL 1 pl Subordre de rèptils escatosos, amb el tronc i la cua molt llargs i circulars, sense extremitats.

2 sing Rèptil del subordre dels ofidis.

->ofimàtica

■ofimàtica

[comp. de ofi(cina) i -màtica]

f INFORM Conjunt de tècniques informàtiques i teleinformàtiques aplicades a l’automatització del funcionament de les oficines.

->ofio-

■ofio-

Forma prefixada del mot grec óphis, que significa ‘serpent’. Ex.: ofiomància, ofiologia.

->ofioglossàcies

ofioglossàcies

Part. sil.: o_fi_o_glos_sà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’ofioglossals, integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, amb isospòria i esporangis sèssils i de parets gruixudes. Les espècies més comunes són la llunària (Botrychium lunaria) i la llengua de serp o llança de Crist (Ophioglossum vulgatum).

2 sing Planta de la família de les ofioglossàcies.

->ofioglossals

■ofioglossals

Part. sil.: o_fi_o_glos_sals

f BOT 1 pl Ordre de filicòpsids de la subclasse de les eusporangiades que comprèn únicament la família de les ofioglossàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les ofioglossals.

->ofioglossòpsids

■ofioglossòpsids

Part. sil.: o_fi_o_glos_sòp_sids

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, classe de pteridòfits que comprèn l’ordre de les ofioglossals, tradicionalment inclòs dins la classe dels filicòpsids.

2 sing Pteridòfit de la classe dels ofioglossòpsids.

->ofioide

■ofioide

Part. sil.: o_fi_oi_de

adj Semblant a una serpent.

->ofiolita

■ofiolita

Part. sil.: o_fi_o_li_ta

f PETROG Seqüència de roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques molt deformades i metamorfitzades que es troben als cinturons orogènics.

->ofisaure

ofisaure

Part. sil.: o_fi_sau_re

m ZOOL Nom donat als saures de la família dels ànguids.

->ofisme

ofisme

m HIST REL Corrent del gnosticisme que venerava la serp del paradís com a símbol del perfecte coneixement.

->ofita

■ofita

[del ll. ophītes, i aquest, del gr. ophítēs ‘semblant a una serp’, der. de óphis ‘serp’]

1 f PETROG Nom donat a les diabases molt alterades i de color verd amb taques blanques, amb aspecte de pell de serp, molt freqüents als Pirineus.

2 m i f HIST REL Seguidor de l’ofisme.

->ofític

■ofític -a

[de ofita]

adj 1 PETROG 1 Relatiu o pertanyent a l’ofita.

2 Que té la textura pròpia de les ofites.

2 HIST REL Relatiu o pertanyent a l’ofisme o als ofites.

->ofiuroïdeus

■ofiuroïdeus

Part. sil.: o_fiu_ro_ï_deus

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels equinoderms, formada per animals de cos estrellat, amb un disc diferenciat dels braços i que habiten amagats entre les roques o bé colgats al fang; són anomenats en general estrelles de mar amb potes.

2 sing Equinoderm de la classe dels ofiuroïdeus.

->ofrena

■ofrena

[del ll. offerenda ‘coses que han de ser ofertes’, neutre pl. del participi de futur passiu del ll. offerre ‘oferir’, a través de la variant ant. oferena]

f 1 1 RELIG Do que hom ofereix a la divinitat per aplacar-la, propiciar-se-la, o per expiació, o també a un sant.

2 Allò que hom ofereix a algú. Us faig ofrena de la meva sincera admiració.

2 LITÚRG 1 El pa i el vi per a l’eucaristia, presentats pels fidels.

2 p ext Almoina en espècie o en metàl·lic que, atesa la poca freqüència de la comunió dels fidels a l’edat mitjana, substituïa l’ofrena de la matèria eucarística.

->ofrenar

■ofrenar

v tr Fer ofrena d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ofrenar

GERUNDI: ofrenant

PARTICIPI: ofrenat, ofrenada, ofrenats, ofrenades

INDICATIU PRESENT: ofreno, ofrenes, ofrena, ofrenem, ofreneu, ofrenen

INDICATIU IMPERFET: ofrenava, ofrenaves, ofrenava, ofrenàvem, ofrenàveu, ofrenaven

INDICATIU PASSAT: ofrení, ofrenares, ofrenà, ofrenàrem, ofrenàreu, ofrenaren

INDICATIU FUTUR: ofrenaré, ofrenaràs, ofrenarà, ofrenarem, ofrenareu, ofrenaran

INDICATIU CONDICIONAL: ofrenaria, ofrenaries, ofrenaria, ofrenaríem, ofrenaríeu, ofrenarien

SUBJUNTIU PRESENT: ofreni, ofrenis, ofreni, ofrenem, ofreneu, ofrenin

SUBJUNTIU IMPERFET: ofrenés, ofrenessis, ofrenés, ofrenéssim, ofrenéssiu, ofrenessin

IMPERATIU: ofrena, ofreni, ofrenem, ofreneu, ofrenin

->ofri

ofri

m ANAT ANIM Punt mitjà de la línia supraorbitària.

->òfrion

òfrion

Part. sil.: ò_fri_on

m ANAT ANIM Ofri.

->òfset

■òfset

[de l’angl. offset, íd., comp. de off ‘fora de’ i to set ‘posar’]

m GRÀF Sistema d’impressió basat, com la litografia, de la qual prové, en la repulsió que hi ha entre l’aigua i les matèries greixoses (tintes).

->oftalm-

■oftalm-

Forma prefixada del mot grec ophthalmós, que significa ‘ull’. Ex.: oftàlmia, oftalmitis.

->oftàlmia

■oftàlmia

Part. sil.: of_tàl_mi_a

[del ll. td. ophthalmia, i aquest, del gr. ophthalmía, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f PAT Inflamació de l’ull, especialment conjuntivitis.

->oftàlmic

■oftàlmic -a

[del ll. td. ophthalmĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. ophthalmikós, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent als ulls.

2 Situat a la regió dels ulls.

2 PAT Relatiu o pertanyent a l’oftàlmia.

->oftalmitis

oftalmitis

f PAT Oftàlmia.

->oftalmo-

■oftalmo-

Forma prefixada del mot grec ophthalmós, que significa ‘ull’. Ex.: oftalmologia, oftalmòmetre.

->oftalmoblennorrea

oftalmoblennorrea

Part. sil.: of_tal_mo_blen_nor_re_a

f OFTAL i PAT Conjuntivitis aguda purulenta causada pel gonococ.

->oftalmòleg

■oftalmòleg -òloga

[de oftalmo- i -leg]

m i f MED i OFTAL Metge especialitzat en oftalmologia; oculista.

->oftalmòlit

oftalmòlit

m OFTAL Càlcul lacrimal.

->oftalmologia

■oftalmologia

Part. sil.: of_tal_mo_lo_gi_a

[de oftalmo- i -logia]

f MED i OFTAL Part de la medicina que tracta de l’ull i de les seves malalties.

->oftalmològic

■oftalmològic -a

[de oftalmologia]

adj MED i OFTAL Relatiu o pertanyent a l’oftalmologia.

->oftalmomalàcia

oftalmomalàcia

Part. sil.: of_tal_mo_ma_là_ci_a

f OFTAL Atròfia de l’ull amb remolliment dels seus teixits.

->oftalmòmetre

oftalmòmetre

m OFTAL Instrument destinat a determinar la curvatura dels principals meridians de la còrnia, a fi d’estudiar l’astigmatisme d’origen corni.

->oftalmoplegia

■oftalmoplegia

Part. sil.: of_tal_mo_ple_gi_a

f PAT Paràlisi dels músculs de l’ull.

->oftalmoreacció

oftalmoreacció

Part. sil.: of_tal_mo_re_ac_ci_ó

f PAT Reacció consistent en una vermellor i una inflamació de la conjuntiva.

->oftalmoscopi

■oftalmoscopi

[de oftalmo- i -scopi]

m OFTAL Aparell consistent en un mirall pla o còncau amb un forat al mig, que serveix per a explorar el fons de l’ull.

->oftalmoscòpia

■oftalmoscòpia

Part. sil.: of_tal_mos_cò_pi_a

[de oftalmo- i -scòpia]

f OFTAL Exploració de l’interior de l’ull mitjançant l’oftalmoscopi.

->ofuscació

■ofuscació

Part. sil.: o_fus_ca_ci_ó

[del ll. offuscatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció d’ofuscar o d’ofuscar-se;

2 l’efecte.

2 Confusió de les idees que pot produir efectes en l’ordre penal, quan dóna lloc a obcecació.

->ofuscament

■ofuscament

[de ofuscar]

m 1 Acció d’ofuscar o d’ofuscar-se;

2 l’efecte.

->ofuscar

■ofuscar

[del ll. td. offuscare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Enfosquir una cosa per intercepció de la llum. Els núvols ofuscaven el cel.

2 tr Fer veure-hi menys clar. El raig sobtat de llum l’ofuscà.

3 tr Enterbolir, dificultar extremament (la vista). Aquell fum tan espès ens ofuscava els ulls.

4 pron Ofuscar-se la vista.

2 fig 1 tr La passió li ofuscava l’enteniment. Ofuscar la veritat.

2 pron Ofuscar-se l’enteniment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ofuscar

GERUNDI: ofuscant

PARTICIPI: ofuscat, ofuscada, ofuscats, ofuscades

INDICATIU PRESENT: ofusco, ofusques, ofusca, ofusquem, ofusqueu, ofusquen

INDICATIU IMPERFET: ofuscava, ofuscaves, ofuscava, ofuscàvem, ofuscàveu, ofuscaven

INDICATIU PASSAT: ofusquí, ofuscares, ofuscà, ofuscàrem, ofuscàreu, ofuscaren

INDICATIU FUTUR: ofuscaré, ofuscaràs, ofuscarà, ofuscarem, ofuscareu, ofuscaran

INDICATIU CONDICIONAL: ofuscaria, ofuscaries, ofuscaria, ofuscaríem, ofuscaríeu, ofuscarien

SUBJUNTIU PRESENT: ofusqui, ofusquis, ofusqui, ofusquem, ofusqueu, ofusquin

SUBJUNTIU IMPERFET: ofusqués, ofusquessis, ofusqués, ofusquéssim, ofusquéssiu, ofusquessin

IMPERATIU: ofusca, ofusqui, ofusquem, ofusqueu, ofusquin

->ogàmic

ogàmic -a

adj ESCR Dit de l’alfabet (de l’escriptura, els texts i les inscripcions redactats amb aquesta escriptura) emprat durant els primers segles de l’era cristiana a Irlanda i també a Escòcia i a Anglaterra.

->ogassenc

ogassenc -a

adj i m i f D’Ogassa (Ripollès).

->ogdòade

ogdòade

Part. sil.: og_dò_a_de

f HIST REL 1 A l’antic Egipte, grup de vuit déus primordials creats per Thot.

2 En el gnosticisme, terme tècnic per a designar una regió intermèdia entre el pleroma (divinitat) i l’univers material.

->ogiva

■ogiva

[del fr. ant. augibe, després ogive, cat. ant. giva (s. XIV); en fr. sembla procedent del cast. aljibe (bóveda de aljibe), i aquest, de l’àr. vg. i dial. *al-ǧibb, àr. al-ǧubb ‘pou, cisterna’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 ARQUIT Arc acabat en punta en què els costats són dos arcs de cercle còncaus i simètrics que s’uneixen formant un angle curvilini.

2 ESTAD Gràfic d’una distribució de probabilitat logística, que correspon a fenòmens que creixen proporcionalment al valor obtingut però amb un límit finit no assolible.

3 1 TECNOL Forma geomètrica de revolució el contorn de la qual és format per dos arcs que s’uneixen en llur extrem.

2 AERON Proa d’algunes aeronaus, de forma ogival.

3 ARM Part davantera d’un projectil.

4 ASTRON Part frontal d’un coet de sondeig o d’exploració espacial.

5 ogiva nuclear ARM Cap nuclear.

->ogival

■ogival

[de ogiva; 1a FONT: s. XIX]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’ogiva.

2 Que té la forma d’una ogiva.

3 ART 1 arc ogival Arc format per l’encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada.

2 art ogival Denominació incorrecta de l’art gòtic.

->ogre

■ogre

[del fr. ogre, íd., d’origen incert; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 LIT Gegant dels contes de fades que menja carn humana.

2 p ext Home molt cruel.

3 menjar com un ogre Menjar molt i voraçment.

->ogressa

■ogressa

f 1 LIT 1 Geganta dels contes de fades que menja carn humana.

2 Muller, filla o germana d’un ogre.

2 p ext Dona molt cruel.

->oh

■oh

Hom.: o

[interjecció d’origen expressiu; 1a FONT: s. XIV, Metge]

interj 1 Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i la manera d’ésser proferida, com la sorpresa, l’admiració, la pena, una alegria, una desaprovació, una decepció, etc.

2 [escrita també o] S’anteposa al nom d’una persona o d’una cosa personificada en adreçar-li la paraula.

->ohm

■ohm

Hom.: om

[del nom del físic alemany Georg Simon Ohm (1787-1854), descobridor de la llei fonamental del corrent elèctric]

m METROL 1 [símb: Ω] Unitat de resistència elèctrica (i d’impedància) del sistema internacional equivalent a la resistència d’un conductor que, en aplicar-li una diferència de potencial d’un volt, permet el pas d’un corrent d’un ampere.

2 ohm metre [símb: Ωm] Unitat de resistivitat del sistema internacional.

->òhmic

òhmic -a

adj ELECT 1 Relatiu o pertanyent a l’ohm.

2 Dit dels elements o circuits als quals és aplicable la llei d’Ohm.

3 resistència òhmica Resistència corresponent a la quantitat de calor produïda d’acord amb la llei de Joule.

->ohmímetre

■ohmímetre

m METROL Òhmmetre.

->òhmmetre

òhmmetre

[de ohm i -metre]

m METROL Aparell per a mesurar directament resistències elèctriques.

->oi¹

■oi¹

Part. sil.: oi

[del ll. odium ‘odi’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[generalment en pl] m dial Nàusea.

->oi²

■oi²

Part. sil.: oi

[d’origen expressiu, cas d’alternança vocàlica amb ai, ei, ui]

interj 1 1 Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu. Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi?

2 Partícula amb què hom demana l’assentiment a una demanda. Oi que ho faràs?

2 Partícula amb què s’expressa la conformitat amb el que hom acaba de dir. Equival a l’adverbi sí, certament que sí. Ell és un mal amic. Oi, sens dubte.

3 Exclamació de sorpresa. Oi!, tu per ací?

4 [usada generalment reduplicada] Expressió de dolor. Oi!, oi!, quin mal que em fas!

5 oi més De més a més, a més d’això.

->-oi

-oi -oia

Sufix, del llatí -uculus, -a, que denota un to diminutiu afectiu. Ex.: bonicoi, petitoi, nassoi, caminoi, margaridoia.

->oiar

■oiar

Part. sil.: o_iar

[der. de l’ant. oi ‘odi’]

v tr dial Produir fàstic (a algú). El president deia que la cultura l’oiava.

->oiat

■oiat -ada

Part. sil.: o_iat

[de oi¹]

adj dial 1 Marejat fins a tenir ois o nàusees. Durant tot el viatge m’he sentit oiat.

2 fig Estava oiat de veure tanta hipocresia.

->oïble

■oïble

Part. sil.: o_ï_ble

[de oir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que pot ésser oït, audible.

->-oic

-oic

QUÍM ORG Terminació pròpia del nom sistemàtic dels àcids carboxílics.

->oidà

■oidà

Part. sil.: oi_dà

[d’origen incert, molt probablement és la continuació de l’ant. interjecció odà amb l’influx de oi²; odà, d’altra banda, sembla molt un comp. de oh da, amb el segon element d’origen incert; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

interj Exclamació d’alegria o de sorpresa motivada per un fet favorable, beneficiós.

->oïda

■oïda

Part. sil.: o_ï_da

Cp. orella 1 i orella 2

[de oir; 1a FONT: 1272, CTort.]

f FISIOL ANIM 1 Acció d’oir. Sobretot, que això no arribi a oïda del sergent. Testimoni d’oïda.

2 Sentit pel qual hom percep els sons. L’orella és l’òrgan de l’oïda.

->-oide

-oide

Forma sufixada del mot grec eĩdos ‘forma, aparença’, que denota semblança. Ex.: sufixoide.

->-oïdeu

-oïdeu

Forma sufixada del mot grec eĩdos, que significa ‘forma, aparença’. Ex.: crinoïdeu, asteroïdeu.

->oïdi

■oïdi

Part. sil.: o_ï_di

m 1 BOT Conidi, especialment en les erisifàcies.

2 BOT i FITOPAT Malaltia de la vinya causada per l’erisifàcia Uncinula necator.

3 Nom donat a altres malalties fúngiques de les plantes de conreu produïdes per erisifàcies.

->oídium

■oídium

Part. sil.: o_í_di_um

m BOT i FITOPAT oïdi 2.

->oïdor¹

■oïdor¹ -a

Part. sil.: o_ï_dor

[de oir i -dor¹; 1a FONT: c. 1340]

1 adj Dit del qui escolta.

2 m i f Alumne que, sense ésser matriculat a una classe, hi assisteix.

3 m HIST 1 Magistrat revestit d’autoritat per a oir l’exposició de fets judicials, econòmics, etc., i dictaminar sobre ells.

2 Doctor de les audiències de València i de Mallorca, sota la presidència del lloctinent general.

3 Ministre de les sales de les audiències creades per Felip V als Països Catalans.

4 oïdor de comptes Funcionari encarregat d’examinar i d’aprovar els comptes d’una corporació.

->oïdor²

■oïdor² -a

Part. sil.: o_ï_dor

[de oir i -dor²; 1a FONT: c. 1340]

adj Digne d’ésser oït, que cal oir.

->oient

■oient

Part. sil.: o_ient

[del cast. oyente (cat. ant. oent); 1a FONT: 1581]

adj i m i f Oïdor.

->-oïl

-oïl

QUÍM ORG Terminació dels noms dels radicals orgànics formats per pèrdua de l’hidroxil d’un àcid carboxílic. Ex.: pentanoïl, CH₃—(CH₂) ₃—CO—.

->oïment

■oïment

Part. sil.: o_ï_ment

[de oir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’oir;

2 l’efecte. Allò va arribar a oïment seu.

->oimés

■oimés

Part. sil.: oi_més

[d’una errònia interpretació de l’ant. huymés ‘d’avui més, d’ara endavant’, on huy fou pres per oi²]

adv 1 Sobretot, fonamentalment. Els límits de les parcel·les són incerts, oimés si hom té en compte que no hi ha fites.

2 A més. I em plau oimés saludar el públic reunit aquí. Oimés, aquesta ciència ensenya que l’ésser humà és lluny de dominar la natura.

->oint

■oint

Part. sil.: oint

adj i m i f ant Oïdor.

->oioi

■oioi

Part. sil.: oi_oi

[reduplicació de la interjecció oi²]

m dial pupa¹ 1.

->oiós

■oiós -osa

Part. sil.: o_iós

[de oi¹; 1a FONT: 1402]

adj dial Que causa ois.

->oiosament

■oiosament

Part. sil.: o_io_sa_ment

[de oiós]

adv dial D’una manera oiosa.

->oir

■oir

Part. sil.: o_ir

[del ll. audīre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v* tr 1 Percebre amb el sentit de l’oïda; sentir. Oíem el so de les campanes.

2 DR Admetre l’autoritat judicial (peticions, raonaments o proves de les parts) abans de dictar la resolució.

3 oir missa Assistir a missa, ésser-hi present.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: oir

GERUNDI: oint

PARTICIPI: oït, oïda, oïts, oïdes

INDICATIU PRESENT: oeixo, oeixes, oeix, oïm, oïu, oeixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): oeixo, ous, ou, oïm, oïu, ouen

INDICATIU IMPERFET: oïa, oïes, oïa, oíem, oíeu, oïen

INDICATIU PASSAT: oí, oïres, oí, oírem, oíreu, oïren

INDICATIU FUTUR: oiré, oiràs, oirà, oirem, oireu, oiran

INDICATIU CONDICIONAL: oiria, oiries, oiria, oiríem, oiríeu, oirien

SUBJUNTIU PRESENT: oeixi, oeixis, oeixi, oïm, oïu, oeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: oís, oïssis, oís, oíssim, oíssiu, oïssin

IMPERATIU: oeix, oeixi, oïm, oïu, oeixin

IMPERATIU (alternatiu): ou, oeixi, oïm, oïu, oeixin

->oixenc

oixenc -a

Part. sil.: oi_xenc

adj i m i f D’Oix (Garrotxa).

->oixque

■oixque

Part. sil.: oix_que

[d’origen expressiu]

interj Crit del carreter per fer anar l’animal cap a l’esquerra.

->okapi

■okapi

m ZOOL Ocapi.

->okupa

okupa

adj i m i f pop Ocupa.

->okupació

okupació

f pop SOCIOL ocupació 4 5.

->-ol¹

-ol¹

QUÍM ORG Terminació pròpia dels noms sistemàtics d’alcohols i fenols.

->-ol²

-ol²

1 Sufix, del llatí -olus, -ola, amb valor diminutiu. Ex.: estanyol.

2 Sufix, del llatí -olus, -ola, que significa ‘mena de’. Ex.: llençol.

->-ola

-ola

1 Sufix, del llatí -olus, -ola, amb valor diminutiu. Ex.: banderola.

2 Sufix, del llatí -olus, -ola, que significa ‘mena de’. Ex.: fullola.

->òlbia

■òlbia

Part. sil.: òl_bi_a

f BOT i JARD Planta arbustiva de la família de les malvàcies (Lavatera olbia), de fulles trilobades, flors violeta o vermelles, que hom planta en jardins.

->oldà

oldà -ana

adj ant Vell, gastat per l’ús. Uns tovallons escacats oldans. Anava guarnit amb un vestit molt oldà.

->oldre

■oldre

[del ll. olēre ‘fer olor’; 1a FONT: s. XIII]

v dial 1 tr Olorar.

2 intr Tenir o fer, una cosa, bona olor.

->-ole

-ole

QUÍM ORG Terminació pròpia dels noms dels composts heterocíclics que contenen un anell de cinc membres nitrogenat, en el seu grau de màxima insaturació.

->olea-

olea-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot llatí oleum, que significa ‘oli’. Ex.: oleaginós.

->oleàcies

■oleàcies

Part. sil.: o_le_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de ligustrals, de plantes llenyoses amb fulles oposades, flors regulars amb dos estams i fruits diversos.

2 sing Planta de la família de les oleàcies.

->oleaginós

■oleaginós -osa

Part. sil.: o_le_a_gi_nós

[formació culta analògica sobre la base del ll. oleagineus, -a, -um ‘d’olivera; semblant a l’oliva’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj ALIM 1 Que produeix oli o en conté.

2 Que és de la natura de l’oli.

->oleandomicina

oleandomicina

Part. sil.: o_le_an_do_mi_ci_na

f [C₃₅H₆₁NO₁₂] FARM Antibiòtic obtingut del Streptomyces antibioticus.

->oleandre

■oleandre

Part. sil.: o_le_an_dre

[segurament del fr. oléandre, i aquest, del b. ll. oleandrum, íd., relacionat possiblement amb el ll. olea ‘olivera’ o oleaster ‘ullastre’, per haver-se considerat plantes de la mateixa família]

m BOT i JARD Baladre.

->oleandrina

■oleandrina

Part. sil.: o_le_an_dri_na

f FARM Glucòsid metzinós que hom extreu de les fulles del baladre.

->oleasa

■oleasa

Part. sil.: o_le_a_sa

f OLEÏC Enzim lipàsic del pinyol de les olives.

->oleat

■oleat

Part. sil.: o_le_at

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid oleic.

->olècran

■olècran

m ANAT ANIM Apòfisi gran, situada a l’extremitat superior del cúbit, que forma el colze.

->olècranon

■olècranon

m ANAT ANIM Olècran.

->olefina

■olefina

f QUÍM ORG Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç doble entre àtoms de carboni adjacents.

->olefínic

■olefínic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a les olefines.

2 Relatiu o pertanyent al doble enllaç entre àtoms de carboni adjacents.

->olei-

■olei-

Forma prefixada del mot llatí oleum, que significa ‘oli’. Ex.: oleïcultura.

->oleic

■oleic -a

Part. sil.: o_leic

[formació culta analògica sobre la base del ll. oleum ‘oli’]

adj QUÍM ORG i OLEÏC 1 Derivat de l’oli.

2 Que conté oli.

3 àcid oleic Àcid carboxílic monoinsaturat, component de quasi tots els greixos i olis vegetals.

->oleícola

■oleícola

Part. sil.: o_le_í_co_la

[de olei- i -cola]

adj OLEÏC Relatiu o pertanyent a l’oleïcultura.

->oleïcultor

■oleïcultor -a

Part. sil.: o_le_ï_cul_tor

[de olei- i -cultor]

m i f OLEÏC Persona que es dedica a l’oleïcultura.

->oleïcultura

■oleïcultura

Part. sil.: o_le_ï_cul_tu_ra

[de olei- i -cultura]

f OLEÏC 1 Art i ciència del conreu de l’olivera i d’altres plantes oleaginoses.

2 Tècnica i indústria de fabricació d’oli, especialment el d’oliva.

->oleífer

■oleífer -a

Part. sil.: o_le_í_fer

[de olei- i -fer]

adj OLEÏC Que produeix oli.

->oleïna

■oleïna

Part. sil.: o_le_ï_na

[del ll. oleum ‘oli’ i -ina*]

f QUÍM ORG i OLEÏC Triglicèrid de l’àcid oleic.

->oleo-

■oleo-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot llatí oleum, que significa ‘oli’. Ex.: oleoducte, oleografia.

->oleocel·losi

oleocel·losi

Part. sil.: o_le_o_cel_lo_si

f FITOPAT Alteració que es presenta en les taronges i llimones gelades, que consisteix en l’aparició de taques produïdes per l’oli essencial alliberat per les vesícules de la pell, però que també pot ésser produïda per excés d’humitat.

->oleodinàmic

■oleodinàmic -a

Part. sil.: o_le_o_di_nà_mic

AUTOM 1 adj Relatiu o pertanyent a l’oleodinàmica.

2 f Tecnologia de la transmissió a distància d’esforços considerables mitjançant la circulació, per un circuit tancat i a pressions elevades, d’un líquid, anomenat impròpiament oli.

->oleoducte

■oleoducte

Part. sil.: o_le_o_duc_te

[formació culta analògica sobre la base de aqüeducte, a partir de oleo-]

m PETROL Conducció de gran longitud que serveix per a transportar a gran distància el petroli cru i els productes líquids de la seva destil·lació, des dels jaciments fins a les refineries o als ports on carreguen els petroliers i des d’aquests fins als centres de distribució o de consum.

->oleogomenol

oleogomenol

Part. sil.: o_le_o_go_me_nol

m FARM Solució d’oli de niauli, compost fonamentalment per eucaliptol amb petites quantitats de terpineol, i l-pinè.

->oleografia

■oleografia

Part. sil.: o_le_o_gra_fi_a

[de oleo- i -grafia]

f ART 1 Cromolitografia que imita la pintura a l’oli.

2 Art de produir oleografies.

->oleogràfic

■oleogràfic -a

Part. sil.: o_le_o_grà_fic

[de oleografia]

adj ART Relatiu o pertanyent a l’oleografia.

->oleohidràulica

■oleohidràulica

Part. sil.: o_le_o_hi_dràu_li_ca

[de oleo- i hidràulica]

f AUTOM Oleodinàmica.

->oleomargarina

■oleomargarina

Part. sil.: o_le_o_mar_ga_ri_na

f ALIM Producte líquid que resulta de fondre sèu i deixar-lo refredar a 35°C.

->oleòmetre

■oleòmetre

Part. sil.: o_le_ò_me_tre

[de oleo- i -metre]

m METROL i OLEÏC 1 Areòmetre per a determinar la densitat dels olis o dels líquids oleaginosos; eleòmetre.

2 Instrument per a determinar el percentatge d’oli contingut en una substància oleaginosa.

->oleopneumàtic

oleopneumàtic -a

Part. sil.: o_le_o_pneu_mà_tic

[de oleo- i pneumàtic]

adj TECNOL Dit del dispositiu, mecanisme, etc., hidràulic o oleodinàmic, en el qual la transmissió de la força és efectuada per oli i aire comprimit.

->oleorefractòmetre

oleorefractòmetre

Part. sil.: o_le_o_re_frac_tò_me_tre

m METROL Refractòmetre modificat per a determinar l’índex de refracció dels greixos.

->oleoresina

■oleoresina

Part. sil.: o_le_o_re_si_na

f QUÍM ORG, BOT i FARM Nom que hom dóna a diferents mescles semisòlides de resina i oli essencial que flueixen naturalment o per incisió de determinades plantes.

->oleosacarur

oleosacarur

Part. sil.: o_le_o_sa_ca_rur

m FARM Mescla de sucre en pols amb determinats productes líquids.

->oleotòrax

oleotòrax

Part. sil.: o_le_o_tò_rax

m TERAP Injecció intrapleural d’oli o de substàncies olioses, practicada per tal d’obtenir el col·lapse del pulmó.

->olerdolenc

olerdolenc -a

adj i m i f D’Olèrdola (Alt Penedès).

->olesà

■olesà -ana

1 adj i m i f D’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) o d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).

2 f Varietat d’olivera originària d’Olesa.

->oletenc

oletenc -a

adj i m i f D’Oleta (Conflent).

->òleum

■òleum

Part. sil.: ò_le_um

m QUÍM INORG Nom que hom dóna a les dissolucions de triòxid de sofre (SO₃) en àcid sulfúric (H₂SO₄).

->oleuropeïna

oleuropeïna

Part. sil.: o_leu_ro_pe_ï_na

f Glucòsid de l’àcid cafeic esterificat amb un polifenol.

->olfacció

■olfacció

Part. sil.: ol_fac_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. olfactus, -a, -um, participi de olfacĕre ‘flairar’]

f FISIOL ANIM Percepció de les olors pel sentit de l’olfacte.

->olfacte

■olfacte

[del ll. olfactus, -us, íd.; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m FISIOL ANIM Sentit químic que permet de detectar la presència de substàncies volàtils en el medi ambient.

->olfactiu

■olfactiu -iva

Part. sil.: ol_fac_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. olfactus, -a, -um, participi de olfacĕre ‘flairar’]

adj FISIOL ANIM Olfactori.

->olfactori

■olfactori -òria

[del ll. olfactorius, -a, -um, íd.]

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a l’olfacte o a l’olfacció.

->oli

■oli

[del ll. oleum, i aquest, del gr. élaiwon, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 1 OLEÏC Greix de procedència animal o vegetal, líquid a la temperatura de 20°C. Oli de soia, cacauet, gira-sol, cotó, ametlla, brisa, sèsam, càrtam, colza, blat de moro, etc. Oli de fetge de bacallà.

2 esp Líquid untuós de color verd groguenc que és extret de l’oliva. Pa sucat amb oli. Posar oli a l’amanida.

3 de pa sucat amb oli Fet amb negligència, mancat de valor.

4 ésser com posar oli en un llum Ésser un remei ràpid i molt eficaç.

5 ésser (o estar) (una cosa) com una bassa d’oli Es diu de la mar calma, o per extensió, de qualsevol altra cosa en calma.

6 estendre’s (o escampar-se) com una taca d’oli Estendre’s molt i molt de pressa, dit especialment d’una notícia.

7 haver begut oli fig Estar ben llest, ja no tenir remei, ja no poder escapar-se d’una cosa desagradable.

8 passar de taca d’oli Excedir, ésser exagerat; passar de mida.

9 qui oli mesura, els dits se n’unta Proverbi que al·ludeix l’administrador de diners d’altri, que cau fàcilment en la temptació de quedar-se’n indegudament una part.

10 sants olis LITÚRG Oli d’oliva consagrat que hom destina a diverses cerimònies: l’oli dels catecúmens, utilitzat com a exorcisme abans del baptisme i en altres ritus, i l’oli dels malalts, per a la unció dels malalts.

2 ART 1 Quadre realitzat amb la tècnica de la pintura a l’oli. Una col·lecció d’olis.

2 pintura a l’oli Tècnica pictòrica consistent en la dissolució en oli dels colors utilitzats per a pintar.

3 QUÍM ORG 1 Nom donat a un gran nombre de substàncies untuoses, combustibles líquides o fàcilment liquidables, generalment més lleugeres que l’aigua, en la qual són insolubles. Olis d’absorció. Oli essencial. Oli lubrificant. Oli mineral.

2 impr Nom donat a algunes substàncies d’aspecte oliós, com per exemple l’oli de mirbà o nitrobenzè, l’oli d’anilina o anilina i l’oli de vidriol o àcid sulfúric.

3 oli de fusel Subproducte obtingut de la fermentació etílica dels glúcids, constituït per una mescla de diversos alcohols, que es troba en quantitat petita però significativa en begudes espirituoses.

4 TECNOL Nom donat impròpiament als líquids emprats en oleodinàmica.

5 pl FIL Cotó, encara no filat, que es taca d’oli durant les operacions de filatura i que és emprat, barrejat amb altres rebuigs de cotó, per a fer la trama dels moletons.

->oliada

■oliada

Part. sil.: o_li_a_da

[de oli; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 AGR 1 Abundància d’oli.

2 Collita o anyada d’olives abundant.

2 OLEÏC Oliasses.

->oliaigua

oliaigua

Part. sil.: o_li_ai_gua

m GASTR Sopes de pa pròpies de Menorca escaldades amb un brou fet amb alls, cebes i oli (oliaigua broix) o amb altres ingredients, especialment tomàquets (oliaigua amb tomàquet).

->oliaire

■oliaire

Part. sil.: o_li_ai_re

[de oli; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f INDÚST i OFIC 1 Persona que treballa en l’elaboració de l’oli.

2 Persona que té collita d’oli o es dedica a comprar i vendre oli.

->oliana

■oliana

Part. sil.: o_li_a_na

f ICT Peix de l’ordre dels gadiformes de la família dels gàdids (Gaidropsarus vulgaris), que ateny uns 35 cm de llarg i té el cap negre, el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.

->olianes

■olianes

Part. sil.: o_li_a_nes

f pl OLEÏC Oliasses.

->olianès

olianès -esa

Part. sil.: o_li_a_nès

adj i m i f D’Oliana (Alt Urgell).

->oliar

■oliar

Part. sil.: o_li_ar

[de oli; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr Untar amb oli. Oliar una llesca de pa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: oliar

GERUNDI: oliant

PARTICIPI: oliat, oliada, oliats, oliades

INDICATIU PRESENT: olio, olies, olia, oliem, olieu, olien

INDICATIU IMPERFET: oliava, oliaves, oliava, oliàvem, oliàveu, oliaven

INDICATIU PASSAT: olií, oliares, olià, oliàrem, oliàreu, oliaren

INDICATIU FUTUR: oliaré, oliaràs, oliarà, oliarem, oliareu, oliaran

INDICATIU CONDICIONAL: oliaria, oliaries, oliaria, oliaríem, oliaríeu, oliarien

SUBJUNTIU PRESENT: oliï, oliïs, oliï, oliem, olieu, oliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: oliés, oliessis, oliés, oliéssim, oliéssiu, oliessin

IMPERATIU: olia, oliï, oliem, olieu, oliïn

->oliasses

■oliasses

Part. sil.: o_li_as_ses

[de oli; 1a FONT: 1839, DLab.]

f pl OLEÏC 1 Fase aquosa que resta a l’infern del molí un cop separat l’oli.

2 Solatge de l’oli.

->òliba

■òliba

[del germ. gòt. *uwwĭla, íd., que hauria donat la forma ant. òbila, canviada després per metàtesi en òliba, amb possible influx, a més, del mot oli per la creença popular en el costum de l’ocell de xuclar l’oli de les llànties de les esglésies; 1a FONT: c. 1400, Canals]

f ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids (Tyto sp), que comprèn 10 espècies, amb una d’europea, l’òliba vulgar (T. alba), de color castany daurat i blanc i que s’alimenta de petits rosegadors.

->olíban

■olíban

m Encens.

->olibassa

olibassa

f dial ORNIT Òliba.

->-olida

-olida

QUÍM ORG Una de les terminacions pròpies dels noms de les lactones.

->olier

■olier -a

Part. sil.: o_li_er

[de oli; 1a FONT: 1373]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’oli. Indústria oliera.

2 Que serveix per posar-hi oli. Bot olier. Gerra oliera.

2 m i f Oliaire.

3 1 m Setrill de l’oli.

2 f Olier.

4 f Vas on hom guarda els sants olis.

->olifant

■olifant

m MÚS Corn de caça d’ivori emprat a l’edat mitjana.

->olig-

■olig-

Forma prefixada del mot grec olígos, que significa ‘poc’, ‘petit’. Ex.: oligúria.

->oligarca

■oligarca

[del gr. oligárkhēs, íd., comp. de olígos ‘poc’ i arkhḗ ‘govern’]

m i f Cadascun dels individus que componen una oligarquia.

->oligarquia

■oligarquia

Part. sil.: o_li_gar_qui_a

[del gr. oligarkía, íd.]

f 1 HIST A l’antiga Grècia, nom donat al règim polític en el qual el poder estava en mans d’uns quants.

2 1 POLÍT Règim polític on el poder és en mans d’un grup reduït de persones, d’una família, d’una classe social o d’un grup de pressió, ja sigui econòmic o polític.

2 p ext Grup d’algunes persones poderoses que dominen una part dels interessos d’un país. Oligarquia financera. Oligarquia política.

->oligàrquic

■oligàrquic -a

[del gr. oligarkhikós, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a l’oligarquia. Un govern oligàrquic.

->oligàrquicament

■oligàrquicament

[de oligàrquic]

adv Segons un sistema oligàrquic.

->oligist

■oligist

m MINERAL Hematites, especialment la varietat de cristalls grossos i brillants i de formes laminars.

->oligo-

■oligo-

Forma prefixada del mot grec olígos, que significa ‘poc’, ‘petit’. Ex.: oligoelement, oligodendròglia.

->oligoamni

oligoamni

Part. sil.: o_li_go_am_ni

m PAT Oligohidramni.

->oligocarbòfil

oligocarbòfil -a

adj ECOL i BOT Dit del vegetal heteròtrof que, per a satisfer les seves necessitats biològiques, només necessita disposar de petites quantitats de productes orgànics de carboni del substrat en què creix.

->oligocè

■oligocè -ena

[de oligo- i -cè]

ESTRATIG 1 adj Oligocènic.

2 m Última sèrie o època del terciari inferior, compresa entre l’eocè i el miocè.

->oligocèfal

oligocèfal -a

adj BOT Que duu pocs capítols. Planta oligocèfala.

->oligocènic

■oligocènic -a

[de oligocè]

adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent a l’oligocè.

->oligòclasi

■oligòclasi

f MINERAL Terme intermedi de la sèrie de les plagiòclasis.

->oligocromèmia

oligocromèmia

Part. sil.: o_li_go_cro_mè_mi_a

f PAT Deficient coloració de la sang per manca d’hemoglobina.

->oligodendròglia

oligodendròglia

Part. sil.: o_li_go_den_drò_gli_a

f HISTOL Cèl·lula globulosa i grossa de la neuròglia, de la membrana de la qual surten prolongacions poc ramificades.

->oligodinàmic

oligodinàmic -a

adj ALIM Dit de l’efecte esterilitzador que alguns metalls, com l’argent i el coure, en quantitats petitíssimes, exerceixen en els bacteris.

->oligoelement

■oligoelement

Part. sil.: o_li_go_e_le_ment

m BIOL i ALIM Element químic, biogenètic, la presència del qual és indispensable —bé que en petita quantitat— en el règim alimentari dels organismes per a llur bon funcionament.

->oligoeritrocitèmia

oligoeritrocitèmia

Part. sil.: o_li_go_e_ri_tro_ci_tè_mi_a

f PAT 1 Disminució del nombre d’eritròcits en la sang.

2 Oligocromèmia.

->oligòfag

oligòfag -a

adj i m ECOL Dit de l’organisme l’espectre alimentari del qual no és ni tan especialitzat com el d’un estenòfag ni tan ampli com el d’un eurífag.

->oligofil·le

oligofil·le -a

adj BOT Amb poques fulles o fil·lomes.

->oligofrènia

■oligofrènia

Part. sil.: o_li_go_frè_ni_a

[de oligo- i -frènia]

f PSIC Tipus de retard mental, hereditari o causat per malalties virals que poden aparèixer els primers mesos de l’embaràs o en el moment del part.

->oligofrènic

■oligofrènic -a

[de oligofrènia]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’oligofrènia.

2 adj i m i f Que pateix d’oligofrènia.

->oligohalí

■oligohalí -ina

adj ECOL Dit del medi que presenta una petita concentració de sals haloides, és a dir, poca salinitat.

->oligohalobi

oligohalobi -òbia

adj i m ECOL Dit de l’organisme capaç de desenvolupar-se en un medi de feble proporció de sals, especialment clorurs.

->oligohèmia

oligohèmia

Part. sil.: o_li_go_hè_mi_a

f PAT 1 Anèmia.

2 Volum sanguini disminuït, sia en valor absolut, sia en una regió concreta de l’organisme.

->oligohidramni

oligohidramni

m PAT Quantitat insuficient —menys de 300 cm³— de líquid àmnic.

->oligolecític

■oligolecític -a

adj EMBRIOL Dit de l’ou proveït de poca quantitat de vitel, propi de les espècies en què l’embrió no es nodreix de les substàncies vitel·lines, sinó que ho fa del cos matern o bé passa aviat a l’estat larvari i a fer vida lliure.

->oligomenorrea

oligomenorrea

Part. sil.: o_li_go_me_nor_re_a

f PAT Trastorn del cicle menstrual caracteritzat per unes menstruacions que, malgrat ésser normals quant a quantitat, presenten un ritme de trenta-sis a noranta dies.

->oligòmer

■oligòmer

m QUÍM Nom que hom dóna a composts de natura polimèrica formats per menys de deu molècules de monòmer.

->oligomíctic

oligomíctic -a

adj ECOL Dit del llac les aigües del qual rarament es barregen, o ho fan molt lentament.

->oligomorf

oligomorf -a

adj MICROB Dit del microorganisme la forma del qual varia molt poc al llarg del seu cicle vital.

->oligoneòpters

oligoneòpters

Part. sil.: o_li_go_ne_òp_ters

m ENTOM 1 pl Subgrup del grup dels neòpters, que reuneix onze ordres d’insectes de metamorfosi complicada, els més evolucionats i alhora els més abundants i coneguts.

2 sing Insecte del subgrup dels oligoneòpters.

->oligonitròfil

oligonitròfil -a

adj MICROB Dit del microorganisme que sobreviu abastant-se de pocs composts nitrogenats.

->oligonucleòtid

oligonucleòtid

Part. sil.: o_li_go_nu_cle_ò_tid

m BIOQ Substància formada per unes poques unitats de nucleòtid que es forma per acció d’un enzim.

->oligopèptid

oligopèptid

m BIOQ Substància formada per unes poques (10 com a màxim) unitats d’aminoàcids units mitjançant enllaços peptídics.

->oligopoli

■oligopoli

m ECON Forma de mercat caracteritzada per un grau de concentració elevat, és a dir, perquè un nombre petit d’empreses controlen una gran proporció de la producció, de la població activa del sector, etc.

->oligopolístic

■oligopolístic -a

adj ECON Relatiu o pertanyent a l’oligopoli.

->oligopsoni

■oligopsoni

m ECON Forma de mercat en què concorren molts oferents i pocs demandants.

->oligoquets

■oligoquets

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels anèl·lids, amb quetes, prosoma poc diferenciat, superfície del cos porosa i mesenteri incomplet.

2 sing Anèl·lid pertanyent a la classe dels oligoquets.

->oligosacàrid

■oligosacàrid

m BIOQ Substància formada per unes poques (10 com a màxim) unitats de monosacàrids units mitjançant enllaços glucosídics.

->oligosaprobi

■oligosaprobi -òbia

adj MICROB Dit del microorganisme saprobi que habita en medis poc pol·luïts o de feble nivell de putrescència.

->oligosperm

oligosperm -a

adj 1 BOT Amb poques llavors.

2 PAT Relatiu o pertanyent a l’oligospèrmia.

->oligospèrmia

oligospèrmia

Part. sil.: o_li_gos_pèr_mi_a

f 1 BOT Qualitat d’oligosperm.

2 PAT Secreció deficient d’esperma o escassa quantitat d’espermatozoides a l’esperma.

->oligòtrics

oligòtrics

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de petita grandària i amb cilis petits o absents.

2 sing Protozou de l’ordre dels oligòtrics.

->oligòtrof

■oligòtrof -a

adj ECOL i BIOL Oligotròfic.

->oligotròfia

■oligotròfia

Part. sil.: o_li_go_trò_fi_a

f 1 ECOL Qualitat d’oligotròfic.

2 BIOL Insuficiència nutritiva, especialment de cèl·lules o teixits.

->oligotròfic

■oligotròfic -a

adj 1 ECOL Dit del medi que té poques substàncies nutritives, com els llacs amb poca vegetació aquàtica.

2 BIOL Relatiu o pertanyent a l’oligotròfia.

->oligoxè

oligoxè -ena

adj BIOL Dit del paràsit adaptable a hostes de grups zoològics diferents però propers els uns als altres.

->oligúria

oligúria

Part. sil.: o_li_gú_ri_a

f PAT Secreció escassa d’orina amb relació a la quantitat de líquids ingerits.

->òlim

òlim

[expressió ll., ‘en altre temps, abans’]

adv En altre temps; abans.

->olimpíada

■olimpíada

Part. sil.: o_lim_pí_a_da

[del ll. olympias, -ădis, i aquest, del gr. olympiás, -ádos, íd.]

f 1 CRON En l’antiguitat grega, període de quatre anys comprès entre dues celebracions consecutives dels jocs olímpics.

2 p ext ESPORT Jocs olímpics.

->olimpíade

olimpíade

Part. sil.: o_lim_pí_a_de

[variant de olimpíada]

f CRON i ESPORT Olimpíada.

->olímpic

■olímpic -a

[del ll. olympĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. olympikós, íd.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a l’Olimp (muntanya sagrada de Grècia) o als déus que, segons la mitologia, l’habitaven.

2 p ext Majestuós, imposant, com escauria a una divinitat. Mostrava un menyspreu olímpic.

2 1 Relatiu o pertanyent a Olímpia (ciutat de la Grècia antiga) i als jocs olímpics.

2 jocs olímpics HIST Festes religioses, culturals i esportives celebrades cada quatre anys a l’antiga ciutat d’Olímpia.

3 jocs olímpics ESPORT Celebració cada quatre anys de competicions esportives, versió moderna dels antics jocs d’Olímpia.

->olímpicament

■olímpicament

[de olímpic]

adv 1 Majestuosament.

2 Amb menyspreu, sense amoïnar-s’hi. Faltar a classe olímpicament.

->olimpisme

■olimpisme

[de olímpic]

m ESPORT Doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà.

->oliolenc

oliolenc -a

Part. sil.: o_li_o_lenc

adj i m i f D’Oliola (Noguera).

->oliós

■oliós -osa

Part. sil.: o_li_ós

[de oli; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

adj 1 Que conté oli.

2 Que produeix oli.

3 Semblant a l’oli.

->olisbe

olisbe

[del gr. ólisbos ‘fal·lus de cuir’]

m Aparell emprat com a substitutiu del penis en un coit o en la masturbació; consolador.

->olisterozona

olisterozona

f GEN Estrenyiment secundari dels cromosomes als extrems dels quals aïlla la petita porció globulosa que constitueix el satèl·lit.

->olistòlit

■olistòlit

m ESTRATIG Bloc de roca o massa de roca exòtica transportada per esllavissament gravitatori submarí i que ha quedat inclosa dins una sèrie sedimentària moderna.

->olistostroma

■olistostroma

m ESTRATIG Dipòsit sedimentari constituït per una massa caòtica de blocs de pedra, olistòlits, graves o sorres immergits en una matriu fangosa, que s’ha acumulat com una massa semifluida per efecte d’un esllavissament gravitatori submarí.

->oliu

■oliu

Part. sil.: o_liu

[del ll. vg. olivus, íd., del ll. cl. oliva ‘olivera, oliva’; 1a FONT: 1307]

m 1 BOT Olivera.

2 Llenya de l’olivera.

->oliva

■oliva

[del ll. olīva ‘olivera, oliva’, i aquest, del gr. elaíwa, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 AGR i BOT Fruit en drupa de l’olivera.

2 Fruit del llorer. Una oliva de llorer.

3 Fruit de la murta; murtó.

4 Cadascuna de les butllofes negroses que es formen en coure el pa quan la pasta és defectuosa.

5 Nom de les peces de forma i grandària aproximada d’una oliva que es fixen a l’extrem de certs tubs, destinats a permetre l’exploració dels narius o de les orelles.

6 1 ANAT ANIM Nom donat a diversos nuclis de substància grisa del sistema nerviós central; és anomenada també cos olivari.

2 TERAP Peça arrodonida, generalment metàl·lica, fixada a l’extrem d’algunes sondes.

->olivaci

■olivaci -àcia

[de oliva]

adj Que tira a verd d’oliva.

->olivaire

■olivaire

Part. sil.: o_li_vai_re

[de oliva]

m i f OFIC 1 Persona que ven olives.

2 Olivater.

->olivar

■olivar

[de oliva; 1a FONT: 1272, CTort.]

m AGR Oliverar.

->olivarda

■olivarda

[der. de oliva, per la semblança del cecidi amb una oliva, amb -arda potser resultat d’una combinació oliva borda, oli(ab)orda, amb influx de olivassa, llombarda o altres; 1a FONT: s. XIV, Tresor de Pobres]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Inula viscosa), glandulosa i viscosa, olorosa, de fulles lanceolades i capítols grocs.

->olivardó

■olivardó

[de olivarda]

m BOT Planta anual de la família de les compostes (Inula graveolens), d’olor forta, fulles linears, capítols grocs o violacis i que es fa en camps incultes i secs.

->olivarer

■olivarer -a

Hom.: oliverer

[de olivar]

adj Dit d’un indret on abunden els olivars.

->olivari

■olivari -ària

[del ll. olivarius, -a, -um, íd.]

adj 1 Que té forma d’oliva.

2 1 Relatiu o pertanyent al cos olivari.

2 cos olivari ANAT ANIM Oliva.

->olivar-se

■olivar-se

[de oliva]

v pron Alçar-se butllofes en el pa en coure’s per refredament de la pasta durant la fermentació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: olivar

GERUNDI: olivant

PARTICIPI: olivat, olivada, olivats, olivades

INDICATIU PRESENT: olivo, olives, oliva, olivem, oliveu, oliven

INDICATIU IMPERFET: olivava, olivaves, olivava, olivàvem, olivàveu, olivaven

INDICATIU PASSAT: oliví, olivares, olivà, olivàrem, olivàreu, olivaren

INDICATIU FUTUR: olivaré, olivaràs, olivarà, olivarem, olivareu, olivaran

INDICATIU CONDICIONAL: olivaria, olivaries, olivaria, olivaríem, olivaríeu, olivarien

SUBJUNTIU PRESENT: olivi, olivis, olivi, olivem, oliveu, olivin

SUBJUNTIU IMPERFET: olivés, olivessis, olivés, olivéssim, olivéssiu, olivessin

IMPERATIU: oliva, olivi, olivem, oliveu, olivin

->olivater

■olivater -a

[de oliva]

m i f OFIC Persona que cull olives.

->oliveda

■oliveda

[de oliva]

f AGR Oliverar.

->olivella

■olivella

[de oliva; 1a FONT: 1670, DTo.]

f BOT Arbust perennifoli de la família de les cneoràcies (Cneorum tricoccon), de fulles oblongues, flors grogues en petits ramells i fruits drupacis amb tres cocs.

->olivellenc

olivellenc -a

adj i m i f D’Olivella (Garraf).

->oliver¹

■oliver¹

[de oliva; 1a FONT: 1034]

m BOT Olivera.

->oliver²

■oliver² -a

adj i m i f D’Oliva (Safor).

->olivera

■olivera

[de oliva; 1a FONT: s. XIII]

f BOT i AGR 1 1 Arbre perennifoli de la família de les oleàcies (Olea europaea), de soca i tronc gruixuts, flors blanques petites en ramells i fruits en drupa comestibles, coneguts com a olives.

2 FUST Fusta de l’olivera.

2 olivera borda Ullastre.

->oliverar

■oliverar

[de olivera; 1a FONT: 1803, DEst.]

m AGR Lloc plantat d’oliveres.

->olivereda

■olivereda

[de olivera]

f AGR Oliverar.

->oliverer

■oliverer -a

Hom.: olivarer

[de olivera]

adj AGR Relatiu o pertanyent a les oliveres. Producció oliverera.

->olivereta

■olivereta

[de olivera; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f BOT Arbust de la família de les oleàcies (Ligustrum vulgare), amb les fulles lanceolades, flors blanques en panícules i fruits negres i arrodonits.

->olivet

■olivet

[del ll. olivetum ‘camp d’oliveres’; 1a FONT: s. XVI]

m AGR Oliverar.

->olivetà

olivetà -ana

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent als olivetans.

2 m i f Membre de la congregació benedictina que prengué origen al monestir del Monte Oliveto, a la ciutat de Siena (Itàlia).

->olivicultura

■olivicultura

[de oliva i -cultura]

f AGR Estudi del conreu de l’olivera.

->olivila

■olivila

[de oliva]

f Substància que hom obté de la goma de l’olivera.

->olivina

■olivina

f MINERAL Silicat de magnesi i ferro, (Mg,Fe)₂SiO₄, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->olivínic

■olivínic -a

adj MINERAL 1 Relatiu o pertanyent a l’olivina.

2 Que conté olivina.

->olivó

■olivó

[de oliva]

m AGR 1 Fruit de l’olivera borda o ullastre, més petit i menys carnós que l’oliva, no comestible i que no serveix per a extreure’n oli.

2 Oliva poc desenvolupada i tendra a causa d’una malaltia o per manca de temps.

->olla

■olla

[del ll. olla, íd., del ll. ant. aula/aulla ‘pati; atri; olla’ (v. aula); 1a FONT: 1162]

f 1 1 Vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues nanses, que serveix per a cuinar, fer bullir un líquid, etc.

2 Nom de certs menjars cuinats amb olla, especialment el que es fa bullint carn i verdures.

3 capellà de missa i olla Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat.

4 ésser de l’olla Ésser dels qui governen, manegen un afer, etc.

5 ésser (una cosa) una olla Haver-hi molt desordre, manca d’organització, etc.

6 ésser (o semblar) una olla de grills Haver-hi, en un lloc, un gran xivarri, perquè tothom parla alhora.

7 estar fet (algú) una olla Pensar, obrar, etc., absurdament.

8 fer bullir l’olla Guanyar prou per a alimentar-se.

9 no poder-ne tirar cap tros a l’olla No treure’n, d’una cosa, gens de profit material.

10 olla de pressió Olla que hom pot tancar hermèticament, proveïda d’una vàlvula de seguretat, en la qual hom pot elevar l’aigua a un grau de temperatura superior al de l’ebullició a l’aire lliure.

11 olla que no has de menjar, deixa-la cremar Refrany que recomana la despreocupació o la indiferència davant coses que no ens afecten o no ens aporten cap guany.

12 treure faves d’olla Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s’ha trobat en mala situació econòmica.

2 Gorg.

3 Raconada rodonenca de la costa o vorera de la mar.

4 joc de trencar l’olla JOCS Joc popular d’infants consistent a trencar una olla de terrissa penjada en un cordill entre dos pals.

5 olla dels pobres Pràctica caritativa que tenia lloc a les ciutats, pobles, convents, en període de fam o escassetat.

->ollada

■ollada

Hom.: ullada

[de olla; 1a FONT: s. XVII]

f Allò que cap en una olla, especialment grossa. Vam coure una ollada de faves.

->ollaire

■ollaire

Part. sil.: o_llai_re

[de olla; 1a FONT: 1905]

m i f OFIC Oller.

->ollal

■ollal

Hom.: ullal

[de olla]

m PESC Lloc amb aigua de mar on hom posa el peix acabat de pescar per tal de conservar-lo viu.

->ollam

■ollam

[de olla; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Conjunt d’olles.

->ollaó

■ollaó

Part. sil.: o_lla_ó

[d’origen expressiu, possiblement relacionat, a més, amb allà]

interj Crit del carreter per fer anar l’animal cap a la dreta.

->oller

■oller -a

Hom.: huller

[de olla; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f OFIC Persona que fa o ven olles i altres atuells de terrissa; terrissaire.

2 m Prestatge per a les olles, a la cuina.

->olleria

■olleria

Part. sil.: o_lle_ri_a

[de oller; 1a FONT: 1839, DLab.]

f OFIC Obrador o botiga de l’oller.

->ollerià

ollerià -ana

Part. sil.: o_lle_ri_à

adj i m i f De l’Olleria (Vall d’Albaida).

->ol·li

ol·li

m ESPORT Truc per a elevar la planxa de neu o el monopatí que hom duu a terme traslladant el pes del cos sobre la cua de la planxa o del monopatí i aixecant tot seguit el peu de darrere.

->olm

■olm

[variant de om]

m BOT Om.

->olmeca

olmeca

1 adj Relatiu o pertanyent als olmeques.

2 m i f ETNOL Individu d’un grup de pobles precolombins que es desenvoluparen a la costa del golf de Mèxic, a l’actual Veracruz.

->olocauí

olocauí -ïna

Part. sil.: o_lo_ca_uí

adj i m i f D’Olocau de Carraixet (Camp de Túria).

->olonenc

olonenc -a

adj i m i f De Santa Maria d’Oló (Bages).

->olor

■olor

[del ll. vg. olor, -ōris, ll. cl. odor,-ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 FISIOL ANIM i QUÍM 1 Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.

2 Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement o desagradablement l’òrgan de l’olfacte. Fa molta olor, aquesta flor.

3 esp Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement l’olfacte (per oposició a pudor).

2 Substància que emet una olor agradable, emprada per a perfumar, perfum. Un flascó d’olor.

3 1 fer olor de (tal o tal cosa) Tenir-ne aparença o ésser-ne un indici. Aquesta carta fa olor de llagoteria.

2 fer (una cosa) mala olor (o no gaire bona olor, o olor de socarrim) fig Fer sospitar que no és com cal, correcta, honorable, legal, etc.

3 morir en olor de santedat fig Morir amb fama de sant.

->olorar

■olorar

[de olor; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 Aspirar l’aire pel nas per sentir l’olor d’una cosa. Olorar una rosa.

2 fig Descobrir una cosa oculta per algun indici. Que ell hi tenia part, ja ho havia olorat, jo!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: olorar

GERUNDI: olorant

PARTICIPI: olorat, olorada, olorats, olorades

INDICATIU PRESENT: oloro, olores, olora, olorem, oloreu, oloren

INDICATIU IMPERFET: olorava, oloraves, olorava, oloràvem, oloràveu, oloraven

INDICATIU PASSAT: olorí, olorares, olorà, oloràrem, oloràreu, oloraren

INDICATIU FUTUR: oloraré, oloraràs, olorarà, olorarem, olorareu, oloraran

INDICATIU CONDICIONAL: oloraria, oloraries, oloraria, oloraríem, oloraríeu, olorarien

SUBJUNTIU PRESENT: olori, oloris, olori, olorem, oloreu, olorin

SUBJUNTIU IMPERFET: olorés, oloressis, olorés, oloréssim, oloréssiu, oloressin

IMPERATIU: olora, olori, olorem, oloreu, olorin

->olorós

■olorós -osa

[de olor; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Que fa olor, especialment bona olor.

->olorosament

■olorosament

[de olorós]

adv Emetent olor.

->olosità

olosità -ana

1 adj Relatiu o pertanyent als olositans.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà de Catalunya, veí dels indigets, que hom suposa que ocupava aproximadament la zona de la Garrotxa.

->olostenc

olostenc -a

adj i m i f D’Olost (Osona).

->olotí

■olotí -ina

adj i m i f D’Olot (Garrotxa).

->olpidiàcies

olpidiàcies

Part. sil.: ol_pi_di_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de fongs de l’ordre de les quitridials, formada per individus que són paràsits endocel·lulars.

2 sing Fong de la família de les olpidiàcies.

->olvanès

olvanès -esa

adj i m i f D’Olvan (Berguedà).

->om

■om

Hom.: ohm

[del ll. ŭlmus, íd.; 1a FONT: 1150]

m BOT 1 1 Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Ulmus minor), de fulles ovades i serrades, flors verdoses petites i fruits en sàmara, que es troba espontani o bé és plantat al bosc de ribera.

2 FUST Fusta de l’om.

2 om blanc Pollancre d’Elx.

3 om de Sibèria Arbre de la família de les ulmàcies (Ulmus pumila), molt semblant a l’om però de fulles més estretes i gairebé simètriques, originari de l’Àsia i conreat com a ornamental.

->om-

om-

Forma prefixada del mot grec õmos, que significa ‘espatlla’. Ex.: omàlgia, omartritis.

->oma

■oma

[forma fem. de om]

f BOT Arbre de la família de les ulmàcies (Ulmus glabra), molt semblant a l’om però de capçada menys densa i amb fulles i fruits més grossos.

->-oma

-oma

Sufix, del grec -ōma, -ṓmatos, utilitzat en la formació de noms mèdics per a designar un tumor o una tumefacció. Ex.: fibroma, hematoma.

->omàlgia

omàlgia

Part. sil.: o_màl_gi_a

f PAT Dolor a l’espatlla, sovint d’origen reumàtic, anomenada també escapulàlgia.

->omanita

omanita

adj i m i f D’Oman (estat d’Àsia).

->omar

■omar

Hom.: humà

[de om]

m Omeda.

->ombra

■ombra

[del ll. ŭmbra, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Obscuritat relativa deguda a la intercepció dels raigs lluminosos.

2 a l’ombra fig D’amagat. Treballar a l’ombra.

3 fer ombra a algú fig Enfosquir els seus mèrits, la seva fama, amb els propis.

2 1 Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.

2 p ext Regió de l’espai situada al darrere d’un cos, el qual impedeix totalment o parcialment que ones sonores, electromagnètiques, etc., arribin a la dita regió.

3 Imatge que hom recull sobre una pantalla que reprodueix en silueta la forma d’un cos opac situat entre la font lluminosa i la pantalla.

4 ombres xineses ESPECT Espectacle basat en les ombres que, valent-se de figures gairebé sempre articulades, un operador invisible projecta en un llenç blanc situat entre ell i els espectadors.

3 Absència de claror. L’ombra de la nit.

4 1 fig Aparença, especialment feble, vana, d’una cosa. No pot suportar ni l’ombra d’una ofensa. No és ni l’ombra del que era.

2 OCULT Allò que, segons els antics, sobreviu d’una persona; el seu espectre, el seu record vivent.

5 fig Acció protectora comparable a la d’una ombra contra els raigs del sol. Créixer a l’ombra d’una mare amorosa.

6 ART Part d’una pintura, un dibuix o un gravat que l’artista, mitjançant la utilització de colors foscs, enfosqueix més que les altres parts a fi de donar efectes de volum.

7 ASTR 1 ombra de la Lluna Regió de l’espai a la qual no arriben els raigs del Sol a causa de la interposició de la Lluna.

2 ombra de la Terra Regió de l’espai a la qual no arriben els raigs del Sol a causa de la interposició de la Terra.

3 ombra pròpia La part d’un cos opac il·luminat que és dins la pròpia ombra.

4 ombres volants Fenomen que té lloc poc abans o immediatament després dels eclipsis totals de Sol i que consisteix en l’aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com per exemple un mur, d’una sèrie d’ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat.

8 MED i PAT 1 Malaltia que es manifesta només amb alguns dels seus símptomes.

2 Malaltia que pren un curs molt benigne.

9 ombra aerodinàmica AERON Zona situada darrere d’un cos que es desplaça per l’aire i en la qual la turbulència produïda pel moviment del cos modifica molt sensiblement el flux aerodinàmic.

10 ombra d’ulls COSM Cosmètic emprat per a maquillar els ulls acolorint-ne les parpelles, presentat en forma de crema, de barra, de líquid o de pólvores.

->ombrada

■ombrada

[de ombra]

f Gran extensió d’ombra.

->ombradís

■ombradís -issa

[de ombra; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj Ombrívol.

->ombradiu

■ombradiu

Part. sil.: om_bra_diu

[de ombrar; 1a FONT: s. XIV]

m Lloc d’ombra; obaga.

->ombrall

■ombrall

[de ombra]

m Ombratge.

->ombrar

■ombrar

[del ll. umbrare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

v 1 tr Fer ombra.

2 pron Posar-se a l’ombra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ombrar

GERUNDI: ombrant

PARTICIPI: ombrat, ombrada, ombrats, ombrades

INDICATIU PRESENT: ombro, ombres, ombra, ombrem, ombreu, ombren

INDICATIU IMPERFET: ombrava, ombraves, ombrava, ombràvem, ombràveu, ombraven

INDICATIU PASSAT: ombrí, ombrares, ombrà, ombràrem, ombràreu, ombraren

INDICATIU FUTUR: ombraré, ombraràs, ombrarà, ombrarem, ombrareu, ombraran

INDICATIU CONDICIONAL: ombraria, ombraries, ombraria, ombraríem, ombraríeu, ombrarien

SUBJUNTIU PRESENT: ombri, ombris, ombri, ombrem, ombreu, ombrin

SUBJUNTIU IMPERFET: ombrés, ombressis, ombrés, ombréssim, ombréssiu, ombressin

IMPERATIU: ombra, ombri, ombrem, ombreu, ombrin

->ombratge

■ombratge

[del ll. umbratĭcu, íd.; 1a FONT: 1474]

m Indret ple d’ombra.

->ombreig

■ombreig

Part. sil.: om_breig

[de ombrejar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 1 Acció d’ombrejar;

2 l’efecte.

2 ombreig metàl·lic BIOL Tècnica per a donar relleu als objectes a examinar al microscopi òptic i electrònic, que consisteix a projectar lateralment unes pólvores metàl·liques, generalment d’or, sobre l’objecte, les quals es reparteixen per la superfície tal com ho faria un raig de llum.

->ombrejar

■ombrejar

[de ombra]

v tr 1 Ombrar.

2 ART Fer les ombres d’una pintura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ombrejar

GERUNDI: ombrejant

PARTICIPI: ombrejat, ombrejada, ombrejats, ombrejades

INDICATIU PRESENT: ombrejo, ombreges, ombreja, ombregem, ombregeu, ombregen

INDICATIU IMPERFET: ombrejava, ombrejaves, ombrejava, ombrejàvem, ombrejàveu, ombrejaven

INDICATIU PASSAT: ombregí, ombrejares, ombrejà, ombrejàrem, ombrejàreu, ombrejaren

INDICATIU FUTUR: ombrejaré, ombrejaràs, ombrejarà, ombrejarem, ombrejareu, ombrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ombrejaria, ombrejaries, ombrejaria, ombrejaríem, ombrejaríeu, ombrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ombregi, ombregis, ombregi, ombregem, ombregeu, ombregin

SUBJUNTIU IMPERFET: ombregés, ombregessis, ombregés, ombregéssim, ombregéssiu, ombregessin

IMPERATIU: ombreja, ombregi, ombregem, ombregeu, ombregin

->ombrejat

ombrejat -ada

[de ombrejar]

adj HERÀLD Dit de l’objecte que apareix amb uns traços que imiten l’ombra per tal de produir la sensació de relleu.

->ombrel·la

■ombrel·la

[del fr. ombrelle, íd.; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Para-sol petit, de senyora.

2 ANAT ANIM Part eixamplada de les meduses, en forma d’ombrel·la més o menys convexa, que conté la cavitat gastrovascular, els conductes radials i les gònades.

->ombrer

■ombrer -a

[de ombra]

1 adj Poc o no gens assolellat. Un camí ombrer.

2 f obac 1 i obac 2. Vam dinar en una bella ombrera.

->ombria

■ombria

Part. sil.: om_bri_a

[de ombra]

f 1 Ombra.

2 ombriu 3.

->ombriu

■ombriu -iva

Part. sil.: om_briu

[de ombra]

1 adj Ombrívol.

2 adj fig Tètric.

3 m Lloc on no toca el sol.