->quequia

■quequia

Part. sil.: que_qui_a

[de quec; 1a FONT: 1932, DFa.]

f PAT Quequesa.

->quer

quer

[d’un preromà *cariu, probablement cèltic, procedent d’una arrel karr- ‘pedra, roca’; 1a FONT: 955]

m ant Penya, roca gran.

->quera

■quera

[del ll. caries ‘podridura, càries’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 ENTOM Corc.

2 Pols que fa el corc.

3 p ext Guixots, polseguera i altres fragments petits d’un edifici aterrat.

4 fig Tara, defecte greu, podridura.

5 fig Desfici, turment interior, que consumeix lentament. Morir de mala quera.

->queralbí

queralbí -ina

adj i m i f De Queralbs (Ripollès).

->queralpí

queralpí -ina

adj i m i f Queralbí.

->querargirita

querargirita

f MINERAL Clorargirita.

->querar-se

■querar-se

[de quera; 1a FONT: s. XV]

v pron 1 Corcar-se.

2 fig Consumir-se a poc a poc alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: querar

GERUNDI: querant

PARTICIPI: querat, querada, querats, querades

INDICATIU PRESENT: quero, queres, quera, querem, quereu, queren

INDICATIU IMPERFET: querava, queraves, querava, queràvem, queràveu, queraven

INDICATIU PASSAT: querí, querares, querà, queràrem, queràreu, queraren

INDICATIU FUTUR: queraré, queraràs, querarà, querarem, querareu, queraran

INDICATIU CONDICIONAL: queraria, queraries, queraria, queraríem, queraríeu, querarien

SUBJUNTIU PRESENT: queri, queris, queri, querem, quereu, querin

SUBJUNTIU IMPERFET: querés, queressis, querés, queréssim, queréssiu, queressin

IMPERATIU: quera, queri, querem, quereu, querin

->querat-

■querat-

OFTAL Forma prefixada del mot grec kéras, -atos, que significa ‘banya’, ‘corn’, ‘matèria còrnia’ i es refereix a la còrnia de l’ull. Ex.: queratitis.

->queratina

■queratina

f BIOQ Ceratina.

->queratitis

■queratitis

f OFTAL Inflamació de la còrnia.

->querato-

■querato-

OFTAL Forma prefixada del mot grec kéras, -atos, que significa ‘banya’, ‘corn’, ‘matèria còrnia’ i es refereix a la còrnia de l’ull. Ex.: queratomalàcia.

->queratocon

queratocon

m OFTAL Deformitat de la còrnia que pren una forma cònica.

->queratoglobus

queratoglobus

m OFTAL Distensió de la còrnia que esdevé hemisfèrica i de vegades tan prominent que les parpelles no poden recobrir-la.

->queratomalàcia

queratomalàcia

Part. sil.: que_ra_to_ma_là_ci_a

f OFTAL Queratitis profunda, pròpia dels nadons, caracteritzada per un estovament de la còrnia, que acaba perforant-se.

->queratoplàstia

queratoplàstia

Part. sil.: que_ra_to_plàs_ti_a

f OFTAL Cirurgia plàstica de la còrnia, especialment l’empelt.

->queratotomia

queratotomia

Part. sil.: que_ra_to_to_mi_a

f OFTAL 1 Incisió a la còrnia.

2 Intervenció quirúrgica consistent a practicar un seguit d’incisions corneals amb la intenció de corregir un defecte o una malformació ocular.

->quercetina

■quercetina

f QUÍM ORG i BIOQ Antoxantidina constituent de la quercitrina, de fórmula C₁₅H₁₀O₇.

->quercina

quercina

f QUÍM ORG i BIOQ Quercetina.

->quercita

quercita

f QUÍM ORG Quercitol.

->quercitol

quercitol

m QUÍM ORG Alcohol polihidroxílic derivat del ciclohexà. Té la fórmula C₆H₁₂O₅.

->quercitrina

quercitrina

f [C₂₁H₂₀O₁₁] QUÍM ORG, BIOQ i COL Glicòsid que ocorre en l’escorça del roure negre (Quercus velutina), constituït per una molècula de ramnosa i una de quercetina, emprat com a tint groguenc de teixits de cotó o de llana.

->quercitró

quercitró

m TÈXT i COL Quercitrina.

->querella

■querella

[del ll. imperial querella, cl. querela ‘plany, lamentació’, der. de queri ‘plànyer-se’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Discòrdia entre dues o més persones que emmena queixes i retrets recíprocs.

2 esp DR PROC Acusació escrita, presentada davant el jutge contra algú que hom fa reu d’un delicte que l’agreujat demana que sigui castigat i perseguit.

->querellant

■querellant

[de querellar-se; 1a FONT: 1387]

adj i m i f 1 Que es querella.

2 Que presenta una querella.

->querellar-se

■querellar-se

[del ll. querelare, íd.; 1a FONT: 1010]

v pron 1 Tenir queixa contra algú.

2 Presentar querella contra algú o alguna cosa. Es va querellar contra els seus veïns perquè no el deixaven dormir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: querellar

GERUNDI: querellant

PARTICIPI: querellat, querellada, querellats, querellades

INDICATIU PRESENT: querello, querelles, querella, querellem, querelleu, querellen

INDICATIU IMPERFET: querellava, querellaves, querellava, querellàvem, querellàveu, querellaven

INDICATIU PASSAT: querellí, querellares, querellà, querellàrem, querellàreu, querellaren

INDICATIU FUTUR: querellaré, querellaràs, querellarà, querellarem, querellareu, querellaran

INDICATIU CONDICIONAL: querellaria, querellaries, querellaria, querellaríem, querellaríeu, querellarien

SUBJUNTIU PRESENT: querelli, querellis, querelli, querellem, querelleu, querellin

SUBJUNTIU IMPERFET: querellés, querellessis, querellés, querelléssim, querelléssiu, querellessin

IMPERATIU: querella, querelli, querellem, querelleu, querellin

->quèria

quèria

Part. sil.: què_ri_a

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les cariofil·làcies (Minuartia hamata), pelosa, de fulles linears, flors blanquinoses en glomèruls i fruits en càpsula monosperma.

->querigma

querigma

[del gr. kḗrygma ‘proclamació, predicació’]

m BÍBL i TEOL En el Nou Testament, anunci de la salvació, centrat en la mort i la resurrecció del Crist, que els apòstols i els enviats de l’Església adrecen, de part de Déu, a l’home.

->querigmàtic

querigmàtic -a

[de querigma]

adj TEOL 1 BÍBL Relatiu o pertanyent al querigma.

2 teologia querigmàtica Moviment teològic que se centra en la història de la salvació.

->querimònia

querimònia

Part. sil.: que_ri_mò_ni_a

[del ll. querimonia ‘lamentació’, der. de queri ‘lamentar-se’; 1a FONT: 1190]

f ant DR Querella.

->quermes

■quermes

m 1 ENTOM Gènere d’homòpters de la família dels còccids (Kermes sp).

2 quermes mineral [S₂Sb₂O] MINERAL Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->quermesita

■quermesita

f MINERAL Quermes mineral.

->qüern

■qüern

Part. sil.: qüern

[variant ant. de quadern (v. aquest mot); 1a FONT: 1360]

m 1 Quadern.

2 Grup de quatre. Un qüern de guardes. Un qüern d’anys.

3 NUMIS 1 Moneda d’argent barcelonesa de valor de sis diners.

2 Moneda de coure de sis diners o sisè.

3 A València, moneda d’un quarto.

->qüerna

■qüerna

Part. sil.: qüer_na

[fem. de qüern; 1a FONT: 1375]

f 1 Pa petit que antigament valia quatre diners.

2 Corda de quatre caps.

3 METROL Mesura d’oli, pròpia del Camp de Tarragona, equivalent a 4 quartans.

->querogen

■querogen

[del gr. kērós ‘cera’ i -gen]

m PETROL Matèria orgànica sedimentària insoluble que roman fossilitzada, la qual es pot convertir per maduració tèrmica en hidrocarburs líquids o gasosos, i de la qual es pot obtenir petroli per destil·lació.

->querolà

querolà -ana

adj i m i f De la Tor de Querol (Alta Cerdanya).

->querolenc

querolenc -a

adj i m i f De Querol (Alt Camp).

->querosè

■querosè

[del gr. kērós ‘cera’ i el sufix -è designador d’hidrocarburs (v. antracè)]

m PETROL Líquid groguenc que hom obté en la destil·lació del petroli cru, com a fracció intermèdia entre la gasolina i el gasoli. Molt emprat com a combustible en els quinqués i en altres llums, era anomenat petroli de cremar.

->querubí

■querubí

[del ll. cherubim, i aquest, de l’hebreu kerubim, pl. de kerub, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 HIST REL, BÍBL i CRIST Esperit celestial que forma part del tercer cor de l’ordre angèlic en la jerarquia del Pseudo-Dionís.

2 HERÀLD Àngel representat només amb un cap de nen amb dues ales.

->querúbic

querúbic -a

[de querubí; 1a FONT: s. XV]

adj Relatiu o pertanyent als querubins.

->quest

■quest

[variant masc. de questa ‘recerca; acapte’]

m 1 Acció d’anar a la percaça d’alguna cosa, especialment seguint-ne el rastre.

2 perdre el quest Perdre tota noció del camí que cal seguir per a la consecució de quelcom.

->questa

■questa

[participi passiu fem. substantivat de l’ant. querre o querir ‘cercar, voler’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ant Acapte.

2 HIST DR 1 Quèstia.

2 Als segles XI i XII, tribut arbitrari exigit per coacció.

->quèstia

■quèstia

Part. sil.: quès_ti_a

[llatinització de questa practicada pels notaris medievals probablement per analogia amb l’estructura de noms d’altres drets feudals, sobretot potser del llatinisme fòrcia, usat com a sinònim de quèstia; 1a FONT: s. XIII]

f DR 1 Tribut en diners o en fruits que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits, sia per imposició senyorial, sia per repartiment efectuat per autoritats o funcionaris subalterns, anomenat també quístia o questa.

2 Tribut anual en diners que les parròquies andorranes paguen als coprínceps.

->qüestió

■qüestió

Part. sil.: qües_ti_ó

[del ll. quaestio, -ōnis ‘recerca; indagació; problema; discussió’, der. de quaerĕre ‘cercar; recercar, indagar’, ètim del cat. ant. querre o querir ‘cercar; voler’, i base d’altres der. de la mateixa família; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de demanar una cosa que hom vol saber o aclarir; pregunta. Va respondre a totes les qüestions. Una qüestió ben posada és mig resolta.

2 Punt a aclarir, a discutir, a tractar. Examinem bé la qüestió. Tornem a la qüestió.

3 Assumpte, persona o cosa que és tema de qüestió. Era qüestió d’un envà.

4 en qüestió Expressió per a indicar la persona o cosa de què hom tracta. Els terrenys en qüestió.

5 ésser qüestió de Ésser un problema o una dificultat que hom pot resoldre. Espera’t, és qüestió de cinc minuts. No és qüestió de diners, sinó de temps. És qüestió de vida o mort.

6 ésser qüestió de Ésser imprescindible; caldre. És qüestió de llevar-se a l’hora.

7 posar en qüestió Posar en dubte una afirmació, controvertir un punt dubtós.

8 qüestió de nom (o de noms) Qüestió suscitada entorn d’aspectes accidentals d’una cosa en la substància de la qual tothom coincideix.

9 qüestions diverses A les reunions amb agenda, secció de preguntes i consultes que hom sol deixar per al final.

2 Renyina, baralla de paraules. Vaig tenir una qüestió amb el veí i ara no ens fem.

3 FILOS i CRIST En l’escolàstica, cadascuna de les exposicions, orals o escrites, que integraven un curs o les diverses parts d’un tractat sistemàtic.

4 qüestió de competència DR PROC Discussió sobre el jutge o la jurisdicció que ha de resoldre un afer.

5 qüestió de confiança POLÍT Planteig que presenten els governs al cap de l’estat o al parlament per comprovar el grau de confiança que mereixen.

6 qüestió de gabinet POLÍT Problema que afecta la continuïtat d’un ministeri.

7 qüestió de turment (o simplement qüestió) ant HIST Tortura infligida a algú per obligar-lo a declarar.

8 qüestió prejudicial DR PROC Punt a aclarir que hom proposa i ha d’ésser resolt abans del judici en qualsevol afer.

9 qüestió prèvia 1 DR PROC Afer que ha d’ésser resolt abans de la qüestió principal i que n’impedeix una decisió o resolució.

2 POLÍT Moció proposada per algun diputat que afecta la forma o el procediment i que pretén d’impedir la votació d’una proposta de llei, d’un projecte, etc., inscrits en l’ordre del dia.

->qüestionable

■qüestionable

Part. sil.: qües_ti_o_na_ble

[de qüestionar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Subjecte a qüestió o discussió.

->qüestionador

■qüestionador -a

Part. sil.: qües_ti_o_na_dor

[de qüestionar]

adj i m i f Que qüestiona.

->qüestionar

■qüestionar

Part. sil.: qües_ti_o_nar

[del b. ll. quaestionare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 intr Discutir sobre un punt controvertible. Sempre qüestioneu sobre política.

2 tr Posar en qüestió (una cosa). Qüestionar els resultats, una proposta, una decisió. Un ministre qüestionat. La qüestionen com a directora: creuen que ha de plegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: qüestionar

GERUNDI: qüestionant

PARTICIPI: qüestionat, qüestionada, qüestionats, qüestionades

INDICATIU PRESENT: qüestiono, qüestiones, qüestiona, qüestionem, qüestioneu, qüestionen

INDICATIU IMPERFET: qüestionava, qüestionaves, qüestionava, qüestionàvem, qüestionàveu, qüestionaven

INDICATIU PASSAT: qüestioní, qüestionares, qüestionà, qüestionàrem, qüestionàreu, qüestionaren

INDICATIU FUTUR: qüestionaré, qüestionaràs, qüestionarà, qüestionarem, qüestionareu, qüestionaran

INDICATIU CONDICIONAL: qüestionaria, qüestionaries, qüestionaria, qüestionaríem, qüestionaríeu, qüestionarien

SUBJUNTIU PRESENT: qüestioni, qüestionis, qüestioni, qüestionem, qüestioneu, qüestionin

SUBJUNTIU IMPERFET: qüestionés, qüestionessis, qüestionés, qüestionéssim, qüestionéssiu, qüestionessin

IMPERATIU: qüestiona, qüestioni, qüestionem, qüestioneu, qüestionin

->qüestionari

■qüestionari

Part. sil.: qües_ti_o_na_ri

[del b. ll. quaestionarius ‘interrogador; botxí; el qui posa qüestions’]

m 1 1 Conjunt de preguntes que hom fa sobre un o més temes en un examen, una prova, un test, una enquesta, una declaració judicial, etc.

2 Full, imprès o mecanografiat, que conté la llista de les preguntes del qüestionari.

2 PSIC i SOCIOL Sèrie de preguntes, generalment escrites, que el subjecte ha de respondre o bé contestar únicament sí o no, o bé escollint d’entre un grup aquella resposta que creu més convenient.

->qüestionejar

■qüestionejar

Part. sil.: qües_ti_o_ne_jar

[de qüestió; 1a FONT: s. XV, Curial]

v intr Altercar, disputar acaloradament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: qüestionejar

GERUNDI: qüestionejant

PARTICIPI: qüestionejat, qüestionejada, qüestionejats, qüestionejades

INDICATIU PRESENT: qüestionejo, qüestioneges, qüestioneja, qüestionegem, qüestionegeu, qüestionegen

INDICATIU IMPERFET: qüestionejava, qüestionejaves, qüestionejava, qüestionejàvem, qüestionejàveu, qüestionejaven

INDICATIU PASSAT: qüestionegí, qüestionejares, qüestionejà, qüestionejàrem, qüestionejàreu, qüestionejaren

INDICATIU FUTUR: qüestionejaré, qüestionejaràs, qüestionejarà, qüestionejarem, qüestionejareu, qüestionejaran

INDICATIU CONDICIONAL: qüestionejaria, qüestionejaries, qüestionejaria, qüestionejaríem, qüestionejaríeu, qüestionejarien

SUBJUNTIU PRESENT: qüestionegi, qüestionegis, qüestionegi, qüestionegem, qüestionegeu, qüestionegin

SUBJUNTIU IMPERFET: qüestionegés, qüestionegessis, qüestionegés, qüestionegéssim, qüestionegéssiu, qüestionegessin

IMPERATIU: qüestioneja, qüestionegi, qüestionegem, qüestionegeu, qüestionegin

->questor

questor

Hom.: castor

m HIST i DR Religiós, eclesiàstic o laic que feia acaptar per a una obra pia o de beneficència.

->qüestor

■qüestor

m DR ROM i HIST Títol donat, a partir de la Roma consular, a magistrats amb atribucions diverses, sobretot de caràcter judiciari i administratiu.

->qüestura

■qüestura

Part. sil.: qües_tu_ra

f 1 Dignitat, càrrec, de qüestor.

2 Època i durada de la magistratura d’un qüestor.

3 Cos constituït pel qüestor i per tots els seus subalterns.

4 Edifici, seu, dels qüestors.

->quet

quet -a

[de l’ant. quet -da, variant de quiet [v. queda i quedar]; 1a FONT: s. XVIII]

adj Quiet.

->-quet

-quet

Forma sufixada del mot grec khaítē, que significa ‘cabellera, crinera’. Ex.: poliquet.

->queta

■queta

f ANAT ANIM Apèndix filiforme rígid i quitinós, d’origen dèrmic, característic dels poliquets i dels oligoquets.

->quetètids

■quetètids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de demosponges fòssils, amb esquelet de carbonat càlcic, que visqueren de l’ordovicià al miocè.

2 sing Demosponja de la família dels quetètids.

->queto-

queto-

Forma prefixada del mot grec khaítē, que significa ‘cabellera, crinera’. Ex.: quetòpode.

->quetoforals

■quetoforals

f BOT 1 pl Ordre de clorofícies constituït per algues que formen filaments ramificats, generalment acabats en punta aguda o pèl hialí, a vegades englobats en mucílag, que inclou els gèneres Chaetophora i Stigeoclonium.

2 sing Alga de l’ordre de les quetoforals.

->quetògnats

■quetògnats

m ZOOL 1 pl Grup de metazous triploblàstics de l’embrancament dels lofoforats, que comprèn espècies de cos allargat, transparent i fusiforme, sense aparell circulatori, tub digestiu rectilini i amb un parell d’ulls cefàlics simples. El gènere més conegut és Sagitta.

2 sing Metazou del grup dels quetògnats.

->quetòpode

quetòpode

m ZOOL Anèl·lid portador de quetes o sedes, disposades sobre els parapodis o directament sobre cada segment.

->quetòpter

quetòpter

m ZOOL Gènere de poliquets de la subclasse dels poliquets errants i de la família dels quetoptèrids (Chaetopterus sp), amb el prostomi petit, sense antenes, que habiten als fons marins arenosos i emeten un moc lluminós.

->quetoptèrids

quetoptèrids

m ZOOL 1 pl Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, que inclou els quetòpters.

2 sing Anèl·lid de la família dels quetoptèrids.

->quetsémper

■quetsémper

m ICT Peix teleosti (Synodus saurus), que pot atènyer 35 cm, de cos cilíndric i allargat, amb línia lateral groga sota la qual té taques ovalades blau cel.

->quetx

quetx

Hom.: catch

[de l’angl. ketch, der. de catch ‘captura’]

m CONSTR NAV 1 Embarcació de vela de dos pals, el major al mig de l’embarcació i el de mitjana bastant a popa, aparellats amb veles auriques i que hissava també alguns flocs, en nombre rarament superior a dos.

2 Iot d’alta mar aparellat de quetx.

->quètxup

■quètxup

[de l’angl. ketchup, i aquest, del xinès kōetsiap ‘salmorra de peix’ o del seu der. malai kĕchap]

m ALIM Salsa elaborada a base de polpa concentrada de tomàquet condimentada principalment amb vinagre, suc de llimona, sucre i sal.

->quetzal

■quetzal

m 1 ORNIT Ocell de l’ordre dels trogoniformes, de la família dels trogònids (Pharomachrus mocinno), de marcat dimorfisme sexual, amb el mascle de color verd i la femella fosca, que habita als boscs americans i que actualment és molt escàs.

2 ECON Unitat monetària de Guatemala, dividit en 100 cèntims.

->queviures

■queviures

Part. sil.: que_viu_res

[de què i viure¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m pl Provisions de boca, les coses de menjar.

->qui

■qui

[del ll. quī, pron. rel. (v. que¹); 1a FONT: 1043]

pron 1 1 Pronom interrogatiu equivalent a quina persona o quines persones. Qui és? Qui són? Pregunta-li amb qui parlava.

2 ésser qui Ésser algú, tenir autoritat per a fer quelcom. Tu no ets qui per a fer això.

3 qui sap Locució indicadora de cosa gran, bé que indeterminada, en quantitat o en intensitat. Aquells diners vénen de qui sap on.

2 1 Pronom relatiu que designa persones o coses personificades, emprat en les oracions de relatiu adjectives, com a complement preposicional. L’home de qui parlàvem. Els individus a qui us referiu.

2 Pronom relatiu de persona o cosa personificada emprat en les oracions de relatiu substantives (generalment com a subjecte). Qui guanya primer s’escanya darrer. Qui dia passa any empeny. És ell qui ha dit això. És en Pere amb qui volem anar. No sóc pas jo, sinó l’Estat qui l’ha condemnat.

3 [amb l’article definit] Pronom relatiu de persona que introdueix una oració substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte o de complement directe. El qui ha dit això ment. No us fieu del qui no us aguanta la mirada. Sí: sóc el qui et penses.

4 Pronom relatiu de persona, precedit de pronoms demostratius o indefinits (aquell, tothom, algú, etc.), que hom usa facultativament, en concurrència amb que, amb un significat anàleg a el qui. Que ho senti tot aquell qui vulgui.

3 qui... qui Els uns... els altres. Tots eren al voltant de la taula, qui drets, qui asseguts.

->quiasma

■quiasma

Part. sil.: qui_as_ma

Hom.: quiasme

m GEN 1 Entrecreuament de dues cromàtides homòlogues durant la sinapsi en l’estadi diplotè de la profase, en la primera divisió de la meiosi.

2 quiasma òptic ANAT ANIM Estructura hipotalàmica que resulta de l’entrecreuament del nervi òptic dret, que es creua i va al cantó esquerre del cervell, i viceversa.

->quiasmatípia

quiasmatípia

Part. sil.: qui_as_ma_tí_pi_a

f GEN Teoria que proposa que l’entrecreuament entre dues cromàtides en la meiosi podria ésser que s’esdevingués en una de les primeres etapes i el quiasma es formaria en la metafase.

->quiasme

■quiasme

Part. sil.: qui_as_me

Hom.: quiasma

m RET Figura retòrica consistent en l’acostament de dos membres conceptualment paral·lels però de manera que els termes del segon estiguin disposats en l’ordre invers dels del primer. Ex.: Cal menjar per a viure i no viure per a menjar.

->quiastolita

■quiastolita

Part. sil.: qui_as_to_li_ta

f MINERAL Varietat d’andalusita que conté inclusions de carbó situades de manera que responen a la simetria del mineral.

->quibuts

■quibuts

m inv Comunitat agrària de caràcter col·lectivista de l’estat d’Israel.

->quic

■quic

m dial ORNIT Gall de raça petita.

->quica

■quica

f dial ORNIT Gallina de raça petita.

->quiche

quiche^* [kíʃ]

[fr ] f GASTR Pastís salat farcit d’una barreja d’ous batuts, crema de llet, formatge i altres ingredients, que hom serveix generalment calent.

->quickstep

quickstep^* [kwíkstep]

[angl ] m DANSA Ball ràpid d’origen anglès derivat del foxtrot, que comprèn passos de puntes i salts propis del xarleston i del claqué.

->quico

■quico -a

[de l’hipocorístic popular de Francisco]

adj Carrincló.

->quicou

■quicou

Part. sil.: qui_cou

[variant de cocou, íd., que significa també ‘ou’ en llenguatge infantil, encreuament de cóc i ou]

m BOT Reig.

->quid

■quid

[expressió ll., ‘què’, pron. interrogatiu neutre; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Punt essencial d’una qüestió.

->quídam

■quídam

[expressió ll., ‘algun, algú’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Mot amb què hom designa, especialment despectivament, un subjecte de qui calla o ignora el nom.

->quiditat

■quiditat

[del b. ll. quiddĭtas, -ātis ‘essència’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Peculiaritat distintiva d’una cosa o persona.

2 FILOS En la terminologia filosòfica medieval, essència en l’ésser creat.

->quiditatiu

■quiditatiu -iva

Part. sil.: qui_di_ta_tiu

adj Que constitueix la peculiaritat distintiva d’una cosa o persona.

->quid pro quo

■quid pro quo^* [kwìtpɾokwó]

[llat ] m Expressió que significa l’error que consisteix a prendre una cosa per altra. Tota la discussió era basada en un ‘quid pro quo’ lamentable.

->quiescència

■quiescència

Part. sil.: qui_es_cèn_ci_a

[del ll. quiescentia ‘estat de repòs, vida calma’]

f 1 Qualitat de quiescent.

2 BIOL Interrupció temporal en el desenvolupament d’un insecte que és deguda a factors externs i que reprèn el seu curs quan aquests factors tornen a ésser favorables.

->quiescent

■quiescent

Part. sil.: qui_es_cent

[del ll. quiescens, -ntis, participi pres. de quiescĕre ‘reposar’, der. de quies, -ētis ‘repòs’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Que està en estat de repòs.

2 Que és inactiu.

3 BIOL Relatiu o pertanyent a la quiescència.

4 LING En les llengües semítiques, dit de la lletra que, en no dur vocal, no és pronunciada.

->quiet

■quiet -a

Part. sil.: qui_et

[del ll. quiētus, -a, -um, íd., part. de quiescĕre ‘reposar’; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj 1 En repòs o en calma. Feia una mar quieta.

2 No excitat; plàcid. Una vida quieta.

3 No turbulent. Un carrer quiet.

->quietament

■quietament

Part. sil.: qui_e_ta_ment

[de quiet]

adv Amb quietud, d’una manera quieta.

->quietisme

■quietisme

Part. sil.: qui_e_tis_me

m 1 HIST ECL Moviment d’espiritualitat catòlica del segle XVII caracteritzat per un llenguatge místic, pròxim al panteisme, en reacció contra la pietat voluntarista.

2 Inacció, inèrcia, apatia.

->quietista

■quietista

Part. sil.: qui_e_tis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al quietisme.

2 m i f Seguidor del quietisme.

->quietol

quietol

Part. sil.: qui_e_tol

m FARM Bromhidrat de dimetilaminovaleril-oxiisobutirat de propil, substància que presenta com unes agulles brillants de sabor amarg i constitueix un sedant hipnòtic.

->quietud

■quietud

Part. sil.: qui_e_tud

[del b. ll. quietūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1599]

f Qualitat de quiet, absència d’agitació, d’excitació, de tropell, etc. La quietud de la nit. El malalt necessita quietud.

->quil

■quil

[del gr. khylós ‘suc’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m FISIOL ANIM Líquid lletós en què es transforma el quim a l’intestí prim i que és absorbit pels vasos quilífers.

->quil-¹

■quil-¹

Forma prefixada del mot grec kheĩlos, que significa ‘llavi’. Ex.: quilitis.

->quil-²

■quil-²

Forma prefixada del mot grec khylós, que significa ‘suc’, ‘quil’. Ex.: quilèmia, quilúria.

->quilèmia

quilèmia

Part. sil.: qui_lè_mi_a

f PAT Presència de quil a la sang.

->quili-

■quili-

Forma prefixada del mot grec khylós, que significa ‘suc’, ‘quil’. Ex.: quiliforme.

->quiliarca

quiliarca

Part. sil.: qui_li_ar_ca

m HIST MIL A l’antiga Grècia, comandant de mil soldats.

->quiliasme

quiliasme

Part. sil.: qui_li_as_me

m CRIST Mil·lenarisme.

->quiliasta

quiliasta

Part. sil.: qui_li_as_ta

adj CRIST Mil·lenarista.

->quilífer

■quilífer -a

adj FISIOL ANIM Dit del vas limfàtic que transporta el quil des dels intestins fins al canal toràcic.

->quilificació

■quilificació

Part. sil.: qui_li_fi_ca_ci_ó

f FISIOL ANIM Formació de quil en l’intestí prim.

->quilificar

■quilificar

v tr FISIOL ANIM Transformar en quil.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quilificar

GERUNDI: quilificant

PARTICIPI: quilificat, quilificada, quilificats, quilificades

INDICATIU PRESENT: quilifico, quilifiques, quilifica, quilifiquem, quilifiqueu, quilifiquen

INDICATIU IMPERFET: quilificava, quilificaves, quilificava, quilificàvem, quilificàveu, quilificaven

INDICATIU PASSAT: quilifiquí, quilificares, quilificà, quilificàrem, quilificàreu, quilificaren

INDICATIU FUTUR: quilificaré, quilificaràs, quilificarà, quilificarem, quilificareu, quilificaran

INDICATIU CONDICIONAL: quilificaria, quilificaries, quilificaria, quilificaríem, quilificaríeu, quilificarien

SUBJUNTIU PRESENT: quilifiqui, quilifiquis, quilifiqui, quilifiquem, quilifiqueu, quilifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: quilifiqués, quilifiquessis, quilifiqués, quilifiquéssim, quilifiquéssiu, quilifiquessin

IMPERATIU: quilifica, quilifiqui, quilifiquem, quilifiqueu, quilifiquin

->quiliforme

quiliforme

adj FISIOL ANIM Semblant al quil.

->quilisma

quilisma

m MÚS En la notació neumàtica, nota dentegada que forma part d’un grup ascendent i que és nota de pas cap a una virga superior.

->quilitis

quilitis

f PAT Lesió inflamatòria dels llavis, d’origen traumàtic, al·lèrgic o infecciós.

->quilla

■quilla

[del fr. quille, i aquest, de l’escandinau ant. kilir, pl. de kjolr, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 CONSTR NAV 1 Peça longitudinal, la primera que hom col·loca en la construcció d’una embarcació, que és disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i que pot ésser considerada la base de tota l’estructura de l’embarcació i el seu eix longitudinal.

2 quilla de balanç Cadascuna de les dues planxes o estructures de secció triangular que són fixades en els dos terços de l’eslora d’algunes embarcacions per tal de reduir l’amplitud del balanç. És anomenada també aleta estabilitzadora.

3 tombar de quilla Fer inclinar una embarcació sobre un dels seus costats fins que pel costat oposat la quilla resti descoberta per damunt de la superfície de l’aigua.

2 ANAT ANIM Línia, làmina o estructura sobresortint, habitualment aguda, semblant a la quilla d’un vaixell.

->quil·laia

■quil·laia

Part. sil.: quil_la_ia

f BOT Planta llenyosa de la família de les rosàcies (Quillaja saponaria), de fulles simples, alternes i dentades, flors pentàmeres i fruits quinquecarpel·lars, emprada per la seva escorça, que és un succedani del sabó.

->quillar-se

■quillar-se

[verb format sobre quillat; 1a FONT: 1932, DFa.]

v pron Arreglar-se, empolainar-se, a fi de fer goig.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quillar

GERUNDI: quillant

PARTICIPI: quillat, quillada, quillats, quillades

INDICATIU PRESENT: quillo, quilles, quilla, quillem, quilleu, quillen

INDICATIU IMPERFET: quillava, quillaves, quillava, quillàvem, quillàveu, quillaven

INDICATIU PASSAT: quillí, quillares, quillà, quillàrem, quillàreu, quillaren

INDICATIU FUTUR: quillaré, quillaràs, quillarà, quillarem, quillareu, quillaran

INDICATIU CONDICIONAL: quillaria, quillaries, quillaria, quillaríem, quillaríeu, quillarien

SUBJUNTIU PRESENT: quilli, quillis, quilli, quillem, quilleu, quillin

SUBJUNTIU IMPERFET: quillés, quillessis, quillés, quilléssim, quilléssiu, quillessin

IMPERATIU: quilla, quilli, quillem, quilleu, quillin

->quillat

■quillat

[del sentit de ‘proveït del que és essencial a una nau, la quilla’, es passà al sentit ampli de ‘ben proveït de l’essencial’ i de ‘ben arreglat, ben vestit’; d’on el verb quillar-se ‘arreglar-se per fer goig’; 1a FONT: 1932, DFa.]

m CONSTR NAV 1 Embarcació gran aparellada amb vela llatina, la proa i la popa de la qual formen angle recte amb la quilla, la qual és bastant pronunciada.

2 Embarcació menor de buc alt i estret, la roda de la qual forma angle recte amb la quilla.

->quilma

■quilma

[probablement de l’àr. qirba o d’una variant *qirma ‘odre, sarró’, que, al seu torn probablement té una base berber o púnica; 1a FONT: 1382]

f 1 Sac gros emprat per a portar gra al molí, posar la pasta d’oliva a premsar, etc.

2 pl SUR Carrac o tap de suro d’una longitud entre 38 i 40 mm i d’un costat o d’un diàmetre, respectivament, entre 25 i 27 mm.

->quilmada

■quilmada

[de quilma; 1a FONT: 1312]

f Oliva mòlta en una premsada.

->quilo

■quilo

[forma reduïda i habitual de quilogram; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m METROL Quilogram. Tres quilos de tomàquets.

->quilo-¹

■quilo-¹

METROL [símb: k] Forma prefixada del mot grec khílioi, que significa ‘mil’, utilitzada pel sistema internacional per a indicar que hom multiplica per 10³ la unitat davant la qual és col·locada. Ex.: quilogram, quilowatt.

->quilo-²

■quilo-²

Forma prefixada del mot grec kheĩlos, que significa ‘llavi’. Ex.: quiloplàstia, quilofàgia.

->quilo-³

■quilo-³

Forma prefixada del mot grec khylós, que significa ‘suc’, ‘quil’. Ex.: quilocel, quilopericardi.

->quilocaloria

■quilocaloria

Part. sil.: qui_lo_ca_lo_ri_a

[de quilo-¹ i caloria]

f METROL [símb: kcal] Unitat de quantitat de calor (o contingut energètic) emprada en dietètica equivalent a mil calories.

->quilocel

quilocel

m PAT Vessament de quil a la túnica vaginal.

->quilocicle

■quilocicle

[de quilo-¹ i cicle]

m FÍS i METROL Part d’un fenomen periòdic equivalent a mil cicles.

->quilofàgia

quilofàgia

Part. sil.: qui_lo_fà_gi_a

f PAT Tic nerviós que consisteix a mossegar-se contínuament els llavis.

->quilogram

■quilogram

[de quilo-¹ i gram¹; 1a FONT: 1888, DLab.]

m METROL 1 [símb: kg] Unitat de massa del sistema internacional equivalent al pes d’un decímetre cúbic d’aigua pura a la temperatura de 4°C.

2 quilogram força Quilopond.

->quilogràmetre

■quilogràmetre

[de quilogram i -metre]

m METROL [símb: kgm] Unitat de treball equivalent al treball necessari per a alçar un quilogram a 1 m d’alçada.

->quilohertz

■quilohertz

[de quilo-¹ i hertz]

[pl -hertzs] m FÍS i TELECOM Unitat de freqüència equivalent a 1 000 hertzs.

->quilometrar

■quilometrar

[de quilòmetre]

v tr Marcar les distàncies en quilòmetres mitjançant fites, estaques, etc. Quilometrar una carretera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quilometrar

GERUNDI: quilometrant

PARTICIPI: quilometrat, quilometrada, quilometrats, quilometrades

INDICATIU PRESENT: quilometro, quilometres, quilometra, quilometrem, quilometreu, quilometren

INDICATIU IMPERFET: quilometrava, quilometraves, quilometrava, quilometràvem, quilometràveu, quilometraven

INDICATIU PASSAT: quilometrí, quilometrares, quilometrà, quilometràrem, quilometràreu, quilometraren

INDICATIU FUTUR: quilometraré, quilometraràs, quilometrarà, quilometrarem, quilometrareu, quilometraran

INDICATIU CONDICIONAL: quilometraria, quilometraries, quilometraria, quilometraríem, quilometraríeu, quilometrarien

SUBJUNTIU PRESENT: quilometri, quilometris, quilometri, quilometrem, quilometreu, quilometrin

SUBJUNTIU IMPERFET: quilometrés, quilometressis, quilometrés, quilometréssim, quilometréssiu, quilometressin

IMPERATIU: quilometra, quilometri, quilometrem, quilometreu, quilometrin

->quilometratge

■quilometratge

[de quilometrar]

m 1 1 Acció de quilometrar;

2 l’efecte.

2 1 Distància quilomètrica entre dos punts, especialment en els ferrocarrils, amb relació a les tarifes del transport.

2 Preu que paga una empresa o una entitat per quilòmetre de desplaçament efectuat per un membre seu, per motius de feina, amb un automòbil de la seva propietat, en concepte de consum de combustible, d’amortització de manteniment, etc.

->quilòmetre

■quilòmetre

[de quilo-¹ i -metre; 1a FONT: 1888, DLab.]

m METROL [símb: km] Unitat de longitud equivalent a mil metres.

->quilomètric

■quilomètric -a

[de quilòmetre]

adj 1 Relatiu o pertanyent al quilòmetre.

2 fig D’una gran llargària. Una poesia quilomètrica.

3 bitllet quilomètric (o simplement quilomètric) FERROC Bitllet que permet de recórrer a preu reduït un cert nombre de quilòmetres en un període de temps determinat.

->quilomicró

■quilomicró

m BIOQ Classe de lipoproteïnes que tenen la densitat més baixa.

->quilooctet

■quilooctet

Part. sil.: qui_lo_oc_tet

[de quilo-¹ i octet]

m INFORM [símb: K] Unitat de capacitat de memòria equivalent a 1 024 octets.

->quilopericardi

quilopericardi

m PAT Presència de quil en el pericardi.

->quiloplàstia

■quiloplàstia

Part. sil.: qui_lo_plàs_ti_a

f CIR Autoplàstia reparadora d’una pèrdua de substància labial o d’una deformació dels llavis.

->quilòpodes

■quilòpodes

m ZOOL 1 pl Subclasse de miriàpodes, amb individus de cos allargat, estret, aplatats, segmentats i amb un parell d’apèndixs acabats en ungla a cada segment. Hi pertanyen l’escolopendra, el centcames i l’escutígera.

2 sing Miriàpode de la subclasse dels quilòpodes.

->quilopond

■quilopond

[de quilo-¹ i el ll. pondus, -ĕris ‘pes’]

m FÍS [símb: kp] Unitat de força equivalent a la força amb què la Terra atreu una massa d’un quilogram en un lloc on l’acceleració de la gravetat sigui 9,80665 m/s².

->quilós

■quilós -osa

adj FISIOL ANIM 1 Consistent en quil.

2 Semblant al quil.

->quilostomats

quilostomats

m ZOOL 1 pl Ordre de briozous gimnolemes, que comprèn la família dels retepòrids.

2 sing Briozou de l’ordre dels quilostomats.

->quilotona

■quilotona

[de quilo-¹ i tona]

f METROL i ARM Unitat de mesura de l’energia explosiva de les bombes nuclears, equivalent a l’energia despresa en l’explosió de mil tones de TNT.

->quilotòrax

quilotòrax

m PAT Vessament de quil en l’espai pleural.

->quilovolt

■quilovolt

m METROL [símb: kV] Unitat de força electromotriu i de diferència de potencial equivalent a mil volts.

->quilowatt

■quilowatt

[de quilo-¹ i watt]

m ELECT i METROL 1 [símb: kW] Unitat de potència d’ús corrent, equivalent a 1 000 watts.

2 quilowatt hora [símb: kWh] Unitat d’energia equivalent a l’energia produïda per una potència d’un kilowatt durant una hora.

->quilúria

■quilúria

Part. sil.: qui_lú_ri_a

f PAT Presència de quil a l’orina.

->quim

■quim

[del gr. khymós ‘suc’]

m FISIOL ANIM Massa líquida i espessa en què es converteix el bol alimentari per la digestió gàstrica.

->quimera

■quimera

[del ll. chimaera, i aquest, del gr. khímaira, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 MIT i ART Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra.

2 Creació imaginària de l’esperit que hom pren per una realitat. Tot això que et passa no són més que quimeres.

3 Malvolença contra algú; tírria, mania. Li tenia quimera.

4 col·loq Ànsia, inquietud. No passis quimera pel teu fill, que va per bon camí.

2 ICT Peix condricti holocèfal, de la família dels quimèrids (Chimaera monstrosa), que té el cap gros i piramidal amb totes les línies sensorials ben marcades, i una espina verinosa a la primera aleta dorsal, el mascle del qual es diferencia per un apèndix cefàlic.

3 FISIOL VEG Individu vegetal mixt format per via vegetativa.

4 GEN Individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints.

5 HERÀLD Figura imaginària que representa un animal amb el cap i el pit de donzella, els cabells espargits, les potes anteriors de lleó i les posteriors de griu, el cos de cabra i la cua de drac.

->quimèric

■quimèric -a

[de quimera; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la quimera o a les seves representacions.

2 Merament imaginari, irreal, il·lusori o impossible.

3 Inclinat a crear quimeres; visionari.

->quimèricament

■quimèricament

[de quimèric]

adv Amb quimera, d’una manera quimèrica.

->quimèrids

■quimèrids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels quimeriformes, de musell obtús, cònic i tou, i amb la segona aleta dorsal proveïda d’una espina rugosa verinosa, que inclou la quimera.

2 sing Peix de la família dels quimèrids.

->quimeriformes

quimeriformes

m ICT 1 pl L’únic ordre de condrictis de la subclasse dels holocèfals.

2 sing Peix de l’ordre dels quimeriformes.

->quimerós

■quimerós -osa

[de quimera]

adj dial 1 Quimèric.

2 Que té quimera.

->quimerut

■quimerut -uda

[de quimera; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Malvolent, rancuniós. Quimerut com és, no em pot pas veure.

->químic

■químic -a

QUÍM 1 adj Relatiu o pertanyent a la química. Indústria química.

2 m i f Persona que es dedica a la química com a professió.

->química

■química

[del b. ll. chimia, íd., de l’àr. kīmiyã´ ‘pedra filosofal’, i aquest, probablement del gr. khymeía ‘mescla de sucs’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f QUÍM 1 Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats de les diverses substàncies, i també llurs transformacions recíproques.

2 lleis ponderals de la química Conjunt de lleis que constitueixen el fonament de l’estequiometria.

3 química analítica Branca de la química que comprèn el conjunt de coneixements teòrics que constitueixen el fonament de l’anàlisi química.

4 química biològica Bioquímica.

5 química dels aliments ALIM Part de la bromatologia que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels aliments i llurs variacions degudes a la tecnologia, al condicionament i a la utilització.

6 química física Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.

7 química inorgànica Branca de la química que estudia els elements químics i els composts inorgànics.

8 química orgànica Branca de la química que tracta dels composts complexos de carboni i de llurs transformacions.

->químicament

■químicament

[de química]

adv QUÍM 1 Per procediments químics.

2 químicament pur Que una anàlisi química permet de declarar pur.

->quimicofísic

■quimicofísic -a

[de químic i físic]

adj QUÍM Relatiu o pertanyent a la química física.

->quimificació

■quimificació

Part. sil.: qui_mi_fi_ca_ci_ó

f FISIOL ANIM Formació de quim per l’acció del suc gàstric.

->quimificar

■quimificar

v tr FISIOL ANIM Convertir en quim.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quimificar

GERUNDI: quimificant

PARTICIPI: quimificat, quimificada, quimificats, quimificades

INDICATIU PRESENT: quimifico, quimifiques, quimifica, quimifiquem, quimifiqueu, quimifiquen

INDICATIU IMPERFET: quimificava, quimificaves, quimificava, quimificàvem, quimificàveu, quimificaven

INDICATIU PASSAT: quimifiquí, quimificares, quimificà, quimificàrem, quimificàreu, quimificaren

INDICATIU FUTUR: quimificaré, quimificaràs, quimificarà, quimificarem, quimificareu, quimificaran

INDICATIU CONDICIONAL: quimificaria, quimificaries, quimificaria, quimificaríem, quimificaríeu, quimificarien

SUBJUNTIU PRESENT: quimifiqui, quimifiquis, quimifiqui, quimifiquem, quimifiqueu, quimifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: quimifiqués, quimifiquessis, quimifiqués, quimifiquéssim, quimifiquéssiu, quimifiquessin

IMPERATIU: quimifica, quimifiqui, quimifiquem, quimifiqueu, quimifiquin

->quimio-

■quimio-

Forma prefixada de química. Ex.: quimioteràpia, quimiosíntesi.

->quimioadsorció

■quimioadsorció

Part. sil.: qui_mi_o_ad_sor_ci_ó

f QUÍM i FÍS Adsorció química.

->quimioceptor

■quimioceptor -a

Part. sil.: qui_mi_o_cep_tor

adj i m FISIOL Quimioreceptor.

->quimiolitòtrof

■quimiolitòtrof -a

Part. sil.: qui_mi_o_li_tò_trof

adj i m i f FISIOL Dit de l’organisme que presenta quimiolitotròfia.

->quimiolitotròfia

■quimiolitotròfia

Part. sil.: qui_mi_o_li_to_trò_fi_a

f FISIOL Tipus d’autotròfia dels organismes que sintetitzen llur material cel·lular per reducció de matèria inorgànica procedent del medi mitjançant l’energia que obtenen de reaccions d’oxidació-reducció.

->quimiolitotròfic

quimiolitotròfic -a

Part. sil.: qui_mi_o_li_to_trò_fic

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la quimiolitotròfia.

->quimioluminescència

■quimioluminescència

Part. sil.: qui_mi_o_lu_mi_nes_cèn_ci_a

f QUÍM FÍS i QUÍM ORG Emissió de llum que acompanya alguns processos químics i bioquímics en els quals s’originen molècules en estat excitat.

->quimionàstia

quimionàstia

Part. sil.: qui_mi_o_nàs_ti_a

f BOT Nàstia provocada per un estímul químic.

->quimionàstic

quimionàstic -a

Part. sil.: qui_mi_o_nàs_tic

adj BOT Relatiu o pertanyent a la quimionàstia.

->quimioorganòtrof

■quimioorganòtrof -a

Part. sil.: qui_mi_o_or_ga_nò_trof

adj i m i f FISIOL Dit de l’organisme que presenta quimioorganotròfia.

->quimioorganotròfia

■quimioorganotròfia

Part. sil.: qui_mi_o_or_ga_no_trò_fi_a

f FISIOL Tipus d’heterotròfia dels organismes que sintetitzen llur material cel·lular per reducció de matèria orgànica procedent del medi mitjançant l’energia que obtenen de reaccions d’oxidació-reducció.

->quimioorganotròfic

quimioorganotròfic -a

Part. sil.: qui_mi_o_or_ga_no_trò_fic

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la quimioorganotròfia o als quimioorganòtrofs.

->quimioprofilaxi

quimioprofilaxi

Part. sil.: qui_mi_o_pro_fi_la_xi

f TERAP i HIG Administració preventiva de substàncies medicamentoses per tal d’impedir el desenvolupament d’una infecció.

->quimioreceptor

■quimioreceptor -a

Part. sil.: qui_mi_o_re_cep_tor

1 adj i m FISIOL Dit del receptor sensitiu que detecta i diferencia les substàncies segons llur estructura química.

2 m FISIOL ANIM Cadascun dels òrgans sensibles a les modificacions químiques de la sang.

->quimiosfera

■quimiosfera

Part. sil.: qui_mi_os_fe_ra

[de quimio- i -sfera]

f METEOR Capa de l’atmosfera on tenen lloc principalment les reaccions fotoquímiques.

->quimiosíntesi

■quimiosíntesi

Part. sil.: qui_mi_o_sín_te_si

f FISIOL Síntesi de substàncies orgàniques a partir d’una font d’energia de tipus químic.

->quimiosintètic

■quimiosintètic -a

Part. sil.: qui_mi_o_sin_tè_tic

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la quimiosíntesi.

->quimiosintetitzador

■quimiosintetitzador -a

Part. sil.: qui_mi_o_sin_te_tit_za_dor

adj FISIOL Dit de l’organisme que duu a terme la quimiosíntesi.

->quimiosorció

quimiosorció

Part. sil.: qui_mi_o_sor_ci_ó

f QUÍM i FÍS Quimioadsorció.

->quimiòstat

quimiòstat

Part. sil.: qui_mi_òs_tat

m MICROB Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li forneix constantment un medi de cultiu i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.

->quimiotàctic

quimiotàctic -a

Part. sil.: qui_mi_o_tàc_tic

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la quimiotaxi.

->quimiotactisme

■quimiotactisme

Part. sil.: qui_mi_o_tac_tis_me

m FISIOL i MICROB Quimiotaxi, especialment quan es manifesta en cèl·lules aïllades i mòbils.

->quimiotaxi

■quimiotaxi

Part. sil.: qui_mi_o_ta_xi

f BIOL Reacció de locomoció engegada i mantinguda com a resposta a un estímul químic.

->quimiotaxonomia

quimiotaxonomia

Part. sil.: qui_mi_o_ta_xo_no_mi_a

f BIOL Taxonomia que basa els seus criteris de classificació en les similituds presentades per certes proteïnes dels organismes, pel fet que hom considera que han estat menys influïdes per la selecció natural que no pas els caràcters morfològics tradicionals.

->quimioteràpia

■quimioteràpia

Part. sil.: qui_mi_o_te_rà_pi_a

[de quimio- i teràpia]

f TERAP Nom genèric de qualsevol tractament per agents químics que actuen sobre determinats microorganismes sense perjudicar els teixits orgànics.

->quimioteràpic

■quimioteràpic -a

Part. sil.: qui_mi_o_te_rà_pic

[de quimioteràpia]

1 adj TERAP Relatiu o pertanyent a la quimioteràpia.

2 m FARM Substància que és capaç d’actuar de forma més o menys selectiva sobre paràsits sense lesionar l’animal afectat.

->quimiòtrof

quimiòtrof -a

Part. sil.: qui_mi_ò_trof

BIOQ 1 m Ésser les cèl·lules del qual obtenen energia de reaccions d’oxidació-reducció.

2 adj Dit de la cèl·lula que utilitza reaccions d’oxidació-reducció com a font d’energia.

->quimiotròfia

quimiotròfia

Part. sil.: qui_mi_o_trò_fi_a

f BIOL Quimiosíntesi.

->quimiotròpic

quimiotròpic -a

Part. sil.: qui_mi_o_trò_pic

adj BOT Relatiu o pertanyent al quimiotropisme.

->quimiotropisme

■quimiotropisme

Part. sil.: qui_mi_o_tro_pis_me

m BOT Tropisme en què el factor estimulant és una substància química.

->quimisme

■quimisme

[de química]

m 1 Activitat química. El quimisme de les roques.

2 quimisme gàstric DIAG Anàlisi química de suc gàstric.

->quimo-¹

■quimo-¹

Forma prefixada del mot grec khymós, que significa ‘suc’. Ex.: quimosina, quimotripsina.

->quimo-²

■quimo-²

Forma prefixada del mot grec kỹma, que significa ‘ona’. Ex.: quimògraf, quimograma.

->quimògraf

■quimògraf

[de quimo-² i -graf]

m FON Aparell fonètic mitjançant el qual es poden recollir i fixar experimentalment les vibracions sonores de la parla inscrites sobre una superfície plana.

->quimogràfic

■quimogràfic -a

[de quimògraf]

adj FON Relatiu o pertanyent al quimògraf o al quimograma.

->quimograma

■quimograma

[de quimo-² i -grama]

m FON Representació quimogràfica de la parla on es poden apreciar i analitzar les vibracions laríngies, bucals i nasals de les emissions lingüístiques.

->quimonant

quimonant

m BOT i JARD Arbust de la família de les calicantàcies (Chimonanthus praecox), de fulles simples oposades, flors polipètales i solitàries i fruits aqueniformes, flairós i conreat com a ornamental.

->quimono

■quimono

[del jap. kimono, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

m INDUM Túnica llarga d’amples mànigues creuada per davant i cenyida amb una faixa, anomenada obi, usada al Japó per homes i dones.

->quimós

■quimós -osa

adj FISIOL Pertanyent al quim.

->quimosina

quimosina

f BIOQ Labferment.

->quimotripsina

α-quimotripsina

f BIOQ i FISIOL Enzim format per hidròlisi del quimotripsinogen.

->quimotripsinogen

quimotripsinogen

m BIOQ Zimogen que per catàlisi de la tripsina s’hidrolitza parcialment i dóna α-quimotripsina i dos dipèptids.

->quin

■quin -a

Hom.: quint

[del ll. quinam, íd., pron. interrogatiu, d’on el fem. quina, i d’aquest, el masc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i pron Un (o uns quants) d’un grup o nombre de persones o de coses sobre el qual (o els quals) recau una interrogació directa o indirecta. Quin dia vindràs? No sap quina resposta fer-me. Quin és el que més t’agrada?

2 1 adj Adjectiu exclamatiu que expressa admiració, enuig o censura. Quina noia més bonica! Quina una que me n’has feta! Quin nen! Quin mal de cap que has tingut!

2 pron De quina m’he escapat!

->quina¹

■quina¹

[del fem. sing. del ll. quini, -ae, -a ‘de cinc en cinc’; 1a FONT: 1779]

f 1 1 Quintern, especialment grup de cinc persones.

2 Quadern de cinc fulls.

2 HIST Als segles XVIII i XIX, junta a les parròquies que tenia cura de les despeses de les festes de la vuitada del Corpus.

3 JOCS 1 Joc semblant a la plena en què guanya el jugador que omple les cinc cases d’una mateixa fila.

2 Els dos cincs dels daus quan surten tots dos en una tirada.

->quina²

■quina²

[del cast. quina, der. del quítxua quinaquina, íd., o del quítxua kinkona, ll. científic Chinchona ‘cincona’, o de l’àr. qínna ‘gàlban’, aplicat a la quina del Perú; 1a FONT: 1803, DEst.]

f BOT i FARM 1 Escorça de les cincones, sobretot Cinchona calisaya, C. officinalis i C. succirubra de les quals s’extreu, respectivament, la quina groga, la de Loja i la roja. És tònica, astringent i té propietats antipirètiques i antipalúdiques.

2 1 Licor o preparat fet a base de quina.

2 quina sublimada Preparat capil·lar a base de tintura de quina, essències i sublimat corrosiu (clorur mercúric).

->quinacrina

quinacrina

f FARM Diclorhidrat de 3 clor-7-metoxi-9-(1-metil-4-dietilaminobutilamino) acridina, substància que es presenta com unes pólvores grogues, inodora i amarga, coneguda també com a atebrina i antimalarina.

->quinaire

■quinaire

Part. sil.: qui_nai_re

[de quina¹; 1a FONT: 1837]

m i f Cadascuna de les persones que formen una quina¹.

->quinaldina

■quinaldina

f QUÍM ORG Base heterocíclica nitrogenada, de caràcter aromàtic, derivada de la quinolina. Té la fórmula C₁₀H₉N.

->quinari

■quinari -ària

[del ll. quinarius, -a, -um, íd.]

1 adj Que consta de cinc unitats o elements.

2 adj MAT Que té per base el nombre 5.

3 m NUMIS Moneda d’argent de la Roma republicana del valor de cinc asos o mig denari.

4 vers quinari POÈTICA Vers de cinc síl·labes.

->quinasa

quinasa

f BIOQ Cinasa.

->quinat

■quinat -ada

adj BOT En nombre de cinc.

->quinazolina

quinazolina

f QUÍM ORG Una de les quatre benzodiazines fonamentals, de fórmula C₈H₆N₂.

->quincalla

■quincalla

[del fr. ant. quincaille, íd., variant de clincaille, onomatopeia del dring del metall; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Objectes de metall d’escàs valor, especialment imitacions de joies.

->quincallaire

■quincallaire

Part. sil.: quin_ca_llai_re

[de quincalla]

m i f Comerciant de quincalla.

->quincaller

■quincaller -a

[de quincalla]

m i f Quincallaire.

->quincalleria

■quincalleria

Part. sil.: quin_ca_lle_ri_a

[de quincaller; 1a FONT: 1467]

f 1 Comerç de quincalla.

2 Articles que ven el quincaller.

->quincunci

■quincunci

m GEOM Reunió de cinc objectes que ocupen els quatre vèrtexs i el centre d’un quadrat.

->quincuncial

quincuncial

Part. sil.: quin_cun_ci_al

adj 1 GEOM Dit d’un arranjament en espiral en què la divergència angular entre dos elements consecutius és de 144°.

2 BOT 1 En fil·lotaxi, dit de les fulles disposades en cinc ortòstics que mantenen un angle de divergència de 144°.

2 Dit de la prefloració imbricada quan hi ha cinc pètals, dos dels quals són interns, dos externs i el cinquè és intern per un costat i extern per l’altre.

->quindecàgon

■quindecàgon

[formació culta analògica sobre la base del ll. quindecim ‘quinze’ i -gon, segons el model de pentàgon, hexàgon, heptàgon, etc]

m GEOM Polígon de quinze costats.

->quinhidrona

quinhidrona

f 1 QUÍM ORG Complex de transferència de càrrega constituït per una molècula de p-benzoquinona i una d’hidroquinona. Té la fórmula C₁₂H₁₀O₄.

2 elèctrode de quinhidrona QUÍM FÍS Elèctrode basat en el sistema redox i constituït per la p-benzoquinona i la hidroquinona.

->quinidina

quinidina

f QUÍM ORG i FARM Alcaloide extret de diverses espècies de cincona, algunes de les sals del qual són usades com a febrífugs.

->quiniela

quiniela

Part. sil.: qui_ni_e_la

[del cast. quiniela ‘mena de joc d’atzar, probablement originari de l’Argentina’, der. del ll. quini, -ae, -a ‘de cinc en cinc’]

f JOCS Travessa.

->quinina

■quinina

[de quina² i -ina; 1a FONT: 1888, DLab.]

f QUÍM ORG i FARM Alcaloide extret de l’escorça de diverses espècies de la cincona, el component més important del qual és la quina. Té la fórmula C₂₀H₂₄N₂O₂.

->quinisme

■quinisme

m TOXICOL Conjunt de fenòmens morbosos deguts a la intoxicació per quinina.

->quinoa

quinoa

Part. sil.: qui_no_a

f BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies (Chenopodium quinoa), de fulles simples, alternes i grosses, flors petites i vermelloses i de llavors semblants a les dels cereals, emprades en alimentació.

->quinoide

■quinoide

Part. sil.: qui_noi_de

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a l’estructura d’una quinona.

->quinolina

■quinolina

f QUÍM ORG Base nitrogenada que es presenta en forma de líquid oliós i incolor, d’olor aromàtica, soluble en aigua calenta i en benzè; és un producte de descomposició de la quinina que també és obtingut per destil·lació de petroli. Té la fórmula C₉H₇N.

->quinona

■quinona

f QUÍM ORG 1 Nom genèric dels composts dicarbonílics caracteritzats per la transformació de dos grups metil (—CH═) d’un sistema aromàtic en dos grups carbonil (>C═O), amb la reorganització corresponent dels dobles enllaços del sistema.

2 [C₆H₄P₂] El més estable dels dos composts isomèrics quinònics possibles derivats del benzè.

->quinonimina

quinonimina

f QUÍM ORG Compost derivat d’una quinona per substitució d’un àtom d’oxigen carbonílic per un grup imina.

->quinonreductasa

quinonreductasa

f BIOQ Nom abreujat de la ubiquinonacitocrom c-reductasa, enzim que transfereix hidrogen de la quinona al citocrom c.

->quinoxalina

quinoxalina

f QUÍM ORG i QUÍM ANAL Una de les quatre benzodiazines fonamentals, que es presenta en forma de cristalls groguencs. Té la fórmula C₈H₆N₂.

->quinquagenari

■quinquagenari -ària

[del ll. quinquagenarius, -a, -um, íd.]

adj Que té cinquanta anys.

->quinquagèsim

■quinquagèsim -a

[del ll. quinquagesĭmus, -a, -um, íd.]

1 adj Cinquantè.

2 f LITÚRG 1 Diumenge que precedia el primer diumenge de quaresma.

2 Denominació antiga de la Pentecosta.

->quinquagesimal

■quinquagesimal

[de quinquagèsim]

adj 1 Relatiu o pertanyent al cinquanta o a la cinquantena.

2 Que procedeix o es compta per cinquantenes.

->quinqué

■quinqué

[del fr. quinquet, del nom d’Antoine Quinquet (1745-1803), farmacèutic francès que perfeccionà aquest llum, inventat pel físic suís Aimé Argand (1755-1803); 1a FONT: 1839, DLab.]

[pl -és] m Llum de ble, alimentat generalment amb petroli, consistent en un ble immergit en un dipòsit de vidre proveït d’un tub de vidre que estableix un corrent d’aire a l’interior i manté la flama.

->quinque-

■quinque-

Forma prefixada del numeral llatí quinque, que significa ‘cinc’. Ex.: quinquevalent, quinquecapsular, quinquefoliat.

->quinquealat

quinquealat -ada

Part. sil.: quin_que_a_lat

adj BOT Que té cinc ales.

->quinquecarpel·lar

quinquecarpel·lar

adj BOT Compost de cinc carpels.

->quinquefoli

■quinquefoli

[del ll. quinquefolius, -a, -um ‘de cinc fulles’]

m HERÀLD Figura que representa una flor de cinc pètals arrodonits i puntuts i perforada.

->quinquefoliat

■quinquefoliat -ada

Part. sil.: quin_que_fo_li_at

[de quinquefoli]

adj ARQUIT Dit de l’arc, la finestra, l’aresta, etc., dividits en cinc lòbuls.

->quinquennal

■quinquennal

[del ll. quinquennalis, íd.]

adj 1 Que dura cinc anys.

2 Que té lloc cada cinc anys.

3 pla quinquennal ECON Pla econòmic, de cinc anys de durada.

->quinquenni

■quinquenni

[del ll. quinquennium, íd.; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Espai de cinc anys.

->quinquina

quinquina

f BOT i FARM 1 Quina.

2 pop Nom donat a un preparat per a ús capil·lar a base de tintura de quina.

->quint

■quint -a

Hom.: quin

[del ll. quintus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Cinquè. Carles quint.

2 m Tret a la sort d’entre cinc.

3 f 1 Acció de quintar;

2 l’efecte.

4 m pl FOLK Els qui ocupen el cinquè pis del castell en l’aixecament de les torres.

5 m HIST Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d’acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial.

6 f HIST DR Cinquena part de la presa que es feia en una cavalcada, quan aquesta no era reial.

7 f JOCS Sèrie de cinc cartes seguides del mateix coll.

8 f MÚS 1 Interval de cinc graus de l’escala diatònica.

2 cicle de les quintes Sèrie de dotze quintes ascendents —o descendents— que, en el sistema temperat, formen un cercle tancat, en el qual hom va trobant els dotze graus de l’escala cromàtica i l’ordre d’accidents de les armadures que determinen les escales clàssiques major i menor.

9 ORG MIL 1 f Mètode establert per a completar les unitats militars consistent, inicialment, a sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals correspon d’incorporar-se.

2 f Conjunt de gent reclutada en un mateix any.

3 m Home que, per sorteig, havia d’ésser soldat.

10 f PAT Accés de tos, especialment el de la tos ferina.

11 quinta essència 1 FILOS En el sistema físic d’Aristòtil, la quinta substància, l’èter, del qual són formats els cels i els astres.

2 p ext Nucli essencial, part més subtil d’una substància.

3 fig És la quinta essència de l’elegància.

->quintà

■quintà

Hom.: quintar

[del ll. quintanus, -a, -um ‘de cinc en cinc’]

m AGR 1 Nom genèric donat a diverses menes de camps de conreu o de pastures, segons les comarques.

2 Camp immediat al mas.

3 Conjunt de camps conreats per compte d’un mateix propietari.

4 Conjunt de peces de terra conreable d’una masia.

5 Terra conreada després de cinc anys d’haver estat rompuda.

6 Terreny de conreu disposat en feixes en el pendent d’una muntanya.

7 Tros de terra que conté dues o més feixes.

8 Camp ben femat pel fet d’haver-hi pernoctat el bestiar durant algun temps.

->quintacolumnisme

■quintacolumnisme

[der. del cast. quinta columna, nom donat durant la guerra civil espanyola (1936-1939) als grups que a la zona republicana afavorien el bàndol franquista; l’expressió és atribuïda al general Mola, el qual, durant l’avanç de quatre columnes de l’exèrcit franquista sobre Madrid (novembre 1936), al·ludia a una ‘cinquena’ columna de madrilenys activistes contraris a la República]

m Tàctica basada en la cinquena o quinta columna.

->quintacolumnista

■quintacolumnista

[v. quintacolumnisme]

1 adj Relatiu o pertanyent al quintacolumnisme.

2 m i f 1 Seguidor del quintacolumnisme.

2 Cadascun dels membres d’una cinquena o quinta columna.

->quintada

■quintada

f Broma que els antics d’un lloc, especialment en el servei militar o en una escola, fan al nou entrat.

->quintaessenciar

■quintaessenciar

Part. sil.: quin_ta_es_sen_ci_ar

[de quinta i essència, íd.]

v tr 1 Reduir a la quinta essència. Els seus deixebles quintaessenciaren les idees que havia formulat.

2 Refinar en alt grau.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quintaessenciar

GERUNDI: quintaessenciant

PARTICIPI: quintaessenciat, quintaessenciada, quintaessenciats, quintaessenciades

INDICATIU PRESENT: quintaessencio, quintaessencies, quintaessencia, quintaessenciem, quintaessencieu, quintaessencien

INDICATIU IMPERFET: quintaessenciava, quintaessenciaves, quintaessenciava, quintaessenciàvem, quintaessenciàveu, quintaessenciaven

INDICATIU PASSAT: quintaessencií, quintaessenciares, quintaessencià, quintaessenciàrem, quintaessenciàreu, quintaessenciaren

INDICATIU FUTUR: quintaessenciaré, quintaessenciaràs, quintaessenciarà, quintaessenciarem, quintaessenciareu, quintaessenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: quintaessenciaria, quintaessenciaries, quintaessenciaria, quintaessenciaríem, quintaessenciaríeu, quintaessenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: quintaessenciï, quintaessenciïs, quintaessenciï, quintaessenciem, quintaessencieu, quintaessenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: quintaessenciés, quintaessenciessis, quintaessenciés, quintaessenciéssim, quintaessenciéssiu, quintaessenciessin

IMPERATIU: quintaessencia, quintaessenciï, quintaessenciem, quintaessencieu, quintaessenciïn

->quintana

■quintana

[v. quintà; 1a FONT: 1064]

f 1 AGR 1 Quintà.

2 Terreny inculte prop d’un mas o d’un poblat.

3 Tros de terra, tancat amb paret, al voltant d’una casa de pagès.

4 Mesura de terra equivalent a cinc mujades.

5 Herba petita que creix a les voreres d’un camí i a les terres no llaurades i que fa una espigueta semblant a la de l’ordi però més fina.

2 RAM Pleta pròxima a un mas o un poblat per a amollar-hi el bestiar.

->quintant

■quintant

[deriv. de quint per analogia amb sextant]

m NÀUT Instrument portàtil de reflexió emprat per a determinar l’altura dels astres.

->quintar¹

■quintar¹

Hom.: quintà

[de l’àr. qinṭâr, íd., probablement del ll. centenarius, -a, -um ‘de cent’ (lliures); 1a FONT: 1150]

m 1 METROL 1 Antiga unitat catalana de pes, equivalent a 4 roves o 104 lliures, o sia 41,6 kg al Principat i 42,3 kg a les Illes Balears.

2 quintar mètric [símb: q] Unitat de pes equivalent a cent quilograms.

2 OLEÏC Pedra molt grossa, de forma troncocònica, adherida a la part inferior de l’espiga de la biga de tafona, i que a força de rodar a l’espiga arriba a alçar-se de terra per reforçar la pressió de la biga damunt els esportins.

->quintar²

■quintar²

Hom.: quintà

[der. de quint, però probablement per influx del cast. quinto, quintar; 1a FONT: c. 1817]

v tr 1 Treure per sort un de cada cinc.

2 Treure per sort els qui han d’ésser soldats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quintar

GERUNDI: quintant

PARTICIPI: quintat, quintada, quintats, quintades

INDICATIU PRESENT: quinto, quintes, quinta, quintem, quinteu, quinten

INDICATIU IMPERFET: quintava, quintaves, quintava, quintàvem, quintàveu, quintaven

INDICATIU PASSAT: quintí, quintares, quintà, quintàrem, quintàreu, quintaren

INDICATIU FUTUR: quintaré, quintaràs, quintarà, quintarem, quintareu, quintaran

INDICATIU CONDICIONAL: quintaria, quintaries, quintaria, quintaríem, quintaríeu, quintarien

SUBJUNTIU PRESENT: quinti, quintis, quinti, quintem, quinteu, quintin

SUBJUNTIU IMPERFET: quintés, quintessis, quintés, quintéssim, quintéssiu, quintessin

IMPERATIU: quinta, quinti, quintem, quinteu, quintin

->quintarada

■quintarada

f HIST Part del producte de nòlits que es repartia entre els mariners que havien treballat durant el viatge.

->quintatò

quintatò

[de quinta i to, perquè els tubs emeten alhora el so fonamental i la quinta de la seva octava superior]

m MÚS Joc de fons de l’orgue pertanyent als anomenats bordons.

->quinter

■quinter

[de quint; 1a FONT: 1393]

m HIST Encarregat de cobrar el quint.

->quintern

■quintern

[del b. ll. quinternus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1423]

m 1 MAT Combinació formada per cinc nombres.

2 GRÀF Plec de cinc fulls.

->quintet

■quintet

[de l’it. quintetto, íd.]

m 1 MÚS 1 Composició musical per a cinc veus o cinc instruments.

2 Grup de cinc músics.

2 MÈTR Combinació mètrica de cinc versos, curts o llargs, a base de dues rimes.

->quinti-

■quinti-

Forma prefixada del mot llatí quintus, que significa ‘cinquè’. Ex.: quintigemin.

->quintigemin

quintigemin -èmina

[format per analogia amb quadrigemin]

adj i m i f MED Dit de cadascun dels cinc nats d’un sol part.

->quintil

quintil

m 1 CRON Setè mes del calendari romà de Numa Pompili, que més tard prengué el nom de iulius (juliol).

2 ESTAD Estadístic d’ordre que té una cinquena part dels valors observats més petits o iguals que ell.

->quintilió

quintilió

Part. sil.: quin_ti_li_ó

[format per analogia amb milió, bilió, etc]

m 1 Milió de quadrilions.

2 Als Estats Units d’Amèrica, milió de bilions.

->quintilló

■quintilló

[de quint]

m TÈXT Cinquena part d’una troca de seda.

->quintinenc

quintinenc -a

adj i m i f De Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès).

->quintinoi

quintinoi -a

Part. sil.: quin_ti_noi

adj i m i f Quintinenc.

->quinto

■quinto

[del cast. quinto, íd.]

pop m 1 Recluta.

2 Ampolla petita de cervesa, de 20-25 cl.

->quíntuple¹

■quíntuple¹

[v. quíntuple²]

adj Format per cinc.

->quíntuple²

■quíntuple² -a

[del ll. quintŭplus, -a, -um, íd.]

1 adj Que és com cinc vegades un altre.

2 m El quíntuple de sis és trenta.

->quintuplicació

■quintuplicació

Part. sil.: quin_tu_pli_ca_ci_ó

[de quintuplicar]

f 1 Acció de quintuplicar;

2 l’efecte.

->quintuplicar

■quintuplicar

[de quíntuple²]

v tr Multiplicar per cinc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quintuplicar

GERUNDI: quintuplicant

PARTICIPI: quintuplicat, quintuplicada, quintuplicats, quintuplicades

INDICATIU PRESENT: quintuplico, quintupliques, quintuplica, quintupliquem, quintupliqueu, quintupliquen

INDICATIU IMPERFET: quintuplicava, quintuplicaves, quintuplicava, quintuplicàvem, quintuplicàveu, quintuplicaven

INDICATIU PASSAT: quintupliquí, quintuplicares, quintuplicà, quintuplicàrem, quintuplicàreu, quintuplicaren

INDICATIU FUTUR: quintuplicaré, quintuplicaràs, quintuplicarà, quintuplicarem, quintuplicareu, quintuplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: quintuplicaria, quintuplicaries, quintuplicaria, quintuplicaríem, quintuplicaríeu, quintuplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: quintupliqui, quintupliquis, quintupliqui, quintupliquem, quintupliqueu, quintupliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: quintupliqués, quintupliquessis, quintupliqués, quintupliquéssim, quintupliquéssiu, quintupliquessin

IMPERATIU: quintuplica, quintupliqui, quintupliquem, quintupliqueu, quintupliquin

->quinuclidina

quinuclidina

f [C₇H₁₃N] QUÍM ORG Amina bicíclica, l’estructura de la qual ocorre en els alcaloides de la quina.

->quinurenina

quinurenina

f QUÍM ORG i BIOQ Substància intermèdia en la conversió de triptòfan en acetilcoenzim A.

->quinureninasa

quinureninasa

f BIOQ Enzim que depèn del fosfat de piridoxal i que catalitza la formació de l’àcid 3-hidroxiantranílic a partir de la 3-hidroxiquinurenina.

->quinureninhidroxilasa

quinureninhidroxilasa

f BIOQ Enzim dels mitocondris que catalitza la hidroxilació en el C-3 de la quinurenina.

->quinze

■quinze

[del ll. quindĕcim, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Catorze més un. Una noieta de quinze anys.

2 adj i m i f Que fa quinze; quinzè. El quilòmetre quinze. Lluís quinze. La quinze de la classe.

3 m [pl quinzes] 1 El nombre quinze, 15.

2 p ext Cosa designada amb el nombre quinze. Acaba de passar un quinze.

4 m i f Les quinze primeres.

5 a tres quarts de quinze Molt fora del temps oportú, del cas, etc. Han arribat a tres quarts de quinze. Sempre està a tres quarts de quinze.

6 d’avui (o ahir, o demà, etc.) en quinze D’avui (o ahir, o demà, etc.) a quinze dies, d’aquest moment a dues setmanes.

7 les quinze L’hora quinzena, les tres de la tarda. El tren arriba a les quinze.

->quinzè

■quinzè -ena

[de quinze; 1a FONT: s. XV]

1 adj i m i f [símb: 15è 15a] Que, en una sèrie, en té catorze davant seu, el que fa quinze.

2 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en quinze parts iguals. La quinzena part d’una herència.

3 m Dos quinzens, 2/15.

4 f 1 Conjunt de quinze unitats.

2 esp Espai de quinze dies. A la primera quinzena de setembre.

3 una quinzena Uns quinze. Una quinzena d’individus.

->quinzenada

■quinzenada

[de quinze; 1a FONT: 1588]

f Temporada de quinze dies. Aniré a passar una quinzenada a muntanya.

->quinzenal

■quinzenal

[de quinze]

adj Que té lloc cada quinze dies. Una revista quinzenal.

->quinzenari

■quinzenari -ària

[de quinze]

1 m Sèrie de quinze dies, durant els quals hom celebra unes devocions, una festa, etc.

2 m Publicació quinzenal.

3 m i f El qui compleix una condemna de quinze dies de presó.

->quinzet

■quinzet

m NUMIS 1 A València, ral d’argent castellà que al segle XVII corria amb un valor de quinze diners del país.

2 A València, al segle XIX, ral de billó castellà.

3 Des del 1925 fins al 1937, moneda de 25 cèntims.

->quio-

quio-

Forma prefixada del mot grec khiōn, -ṓnos, que significa ‘neu’. Ex.: quiolita.

->quion-

quion-

Forma prefixada del mot grec khiōn, -ṓnos, que significa ‘neu’. Ex.: quionablèpsia.

->quiono-

■quiono-

Forma prefixada del mot grec khiōn, -ṓnos, que significa ‘neu’. Ex.: quionòfil.

->quionòfil

quionòfil -a

Part. sil.: qui_o_nò_fil

[de quiono- i -fil]

adj BIOL Dit de l’organisme que és adaptat per a viure a la neu.

->quionòfob

quionòfob -a

Part. sil.: qui_o_nò_fob

[de quiono- i -fob]

adj BIOL i FISIOL 1 Dit de l’organisme que defuig la neu.

2 Dit dels mecanismes que desenvolupa un organisme quionòfob per defensar-se de la neu.

->quiosc

■quiosc

Part. sil.: qui_osc

[del fr. kiosque, i aquest, del turc köşk ‘pavelló luxós de jardí’, del persa kūšk (palhavi kōšk) ‘palau, castell’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m ARQUIT 1 Petit temple a l’Egipte antic.

2 Petit temple o pavelló, generalment obert de tots costats, que hom construeix en un jardí com a element decoratiu.

3 1 Construcció senzilla situada a la via pública, destinada a la venda de flors, begudes o altres productes, especialment periòdics.

2 quiosc d’Internet INFORM Terminal situat en un lloc d’accés públic des del qual hom pot navegar per Internet a un preu establert.

->quiosquer

■quiosquer -a

Part. sil.: qui_os_quer

m i f Persona que té un quiosc o hi treballa.

->quipà

■quipà

[pl -às] f JUD Casquet, semblant a un solideu, usat pels jueus, especialment en els actes de culte.

->quiquiriquic

■quiquiriquic

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Cant del gall.

->quir-

■quir-

Forma prefixada del mot grec kheír, kheirós, que significa ‘mà’. Ex.: quiragra, quiràlgia.

->quiragra

■quiragra

f PAT Dolor poagrós de les mans.

->quiral

■quiral

adj QUÍM 1 Que gaudeix de quiralitat.

2 centre quiral Àtom situat en el centre d’un polígon o políedre quiral.

->quiralitat

■quiralitat

f QUÍM Propietat de no-identitat d’una molècula, en una configuració o conformació donades, amb la seva imatge especular.

->quirat

■quirat

[de l’àr. qîrât, íd., i aquest, del gr. kherátion ‘unitat de pes’; 1a FONT: 1315]

m 1 HIST i NUMIS 1 Antiga moneda aràbiga, equivalent a la vint-i-quatrena part d’una unça.

2 Antiga moneda catalana d’argent, del segle XIII, còpia de la moneda aràbiga corresponent.

2 METROL 1 Unitat de mesura en què hom expressa la llei dels aliatges d’or, consistent en un vint-i-quatrè d’aquest aliatge en or fi. Or de vint-i-dos quirats.

2 Unitat de pes emprada en joieria, equivalent a 0,232 g.

->quiratador

■quiratador

[de quiratar]

m Balancetes per a pesar els diamants.

->quiratar

quiratar

[de quirat; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v tr METROL 1 Examinar i graduar els quirats d’un aliatge d’or.

2 Pesar en quirats l’or, l’argent o les pedres precioses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quiratar

GERUNDI: quiratant

PARTICIPI: quiratat, quiratada, quiratats, quiratades

INDICATIU PRESENT: quirato, quirates, quirata, quiratem, quirateu, quiraten

INDICATIU IMPERFET: quiratava, quirataves, quiratava, quiratàvem, quiratàveu, quirataven

INDICATIU PASSAT: quiratí, quiratares, quiratà, quiratàrem, quiratàreu, quirataren

INDICATIU FUTUR: quirataré, quirataràs, quiratarà, quiratarem, quiratareu, quirataran

INDICATIU CONDICIONAL: quirataria, quirataries, quirataria, quirataríem, quirataríeu, quiratarien

SUBJUNTIU PRESENT: quirati, quiratis, quirati, quiratem, quirateu, quiratin

SUBJUNTIU IMPERFET: quiratés, quiratessis, quiratés, quiratéssim, quiratéssiu, quiratessin

IMPERATIU: quirata, quirati, quiratem, quirateu, quiratin

->quiridi

quiridi

m ANAT ANIM Extremitat pentadàctila dels vertebrats que pot presentar moltes modificacions segons la seva adaptació al medi.

->quirit

quirit

1 adj Relatiu o pertanyent als quirits.

2 m i f HIST Nom dels antics romans, sobretot en llur condició de ciutadans, conservat en la fórmula Populus Romanus Quiritesque.

->quiro-

■quiro-

Forma prefixada del mot grec kheír, kheirós, que significa ‘mà’. Ex.: quiromància, quiromegàlia.

->quiròfan

quiròfan

[de quiro- i -fan]

m MED i CIR Sala d’operacions.

->quirogali

quirogali

m ZOOL Nom donat a les espècies de primats de la família dels lemúrids pertanyents als gèneres Cheirogaleus, Microcebus i Phaner, de formes esveltes, cap arrodonit, musell allargat, cua llarga i pilosa, nocturns, arborícoles i herbívors.

->quirògraf

■quirògraf -a

[de quiro- i -graf; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Escrit a mà o que porta una signatura autògrafa.

2 m DR 1 Document autògraf en el qual el deutor reconeix l’obligació contreta i amb el qual el creditor pot provar el seu crèdit.

2 Document privat signat pels contraents on consta la celebració d’un negoci.

3 m DIPL Document medieval en el qual hi ha escrit dues o més vegades un mateix text per obtenir-ne duplicats.

4 m DR CAN Acta d’un consistori signada pel papa, corresponent a la butlla consistorial.

->quirografia

■quirografia

Part. sil.: qui_ro_gra_fi_a

[de quiro- i -grafia]

f Quirologia.

->quirogràfic

■quirogràfic -a

[de quirografia]

adj Quirològic.

->quirologia

■quirologia

Part. sil.: qui_ro_lo_gi_a

[de quiro- i -logia]

f 1 Dactilologia.

2 Estudi de la forma i l’aspecte exterior de les mans i de les línies que apareixen al palmell.

->quirològic

■quirològic -a

[de quirologia]

adj Relatiu o pertanyent a la quirologia.

->quiromància

■quiromància

Part. sil.: qui_ro_màn_ci_a

[de quiro- i mància]

f OCULT Art d’endevinar el passat d’una persona o de predir-li el futur mitjançant l’examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà.

->quiromàntic

■quiromàntic -a

[de quiromància]

1 adj Relatiu o pertanyent a la quiromància.

2 m i f Persona que professa la quiromància.

->quiromassatge

quiromassatge

m TERAP Massatge practicat amb les mans.

->quiromegàlia

quiromegàlia

Part. sil.: qui_ro_me_gà_li_a

[de quiro- i -megàlia]

f PAT Hipertròfia dels dits i de les mans.

->quironomia

■quironomia

Part. sil.: qui_ro_no_mi_a

[de quiro- i -nomia]

f MÚS Art d’indicar amb la mà el ritme i la línia d’una melodia.

->quironòmids

quironòmids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes dípters nematòcers, generalment diminuts, d’aspecte de mosquit, amb aparell bucal prim, rígid i curt, del tipus picador-xuclador, sense mandíbules i amb les potes llargues i primes.

2 sing Insecte de la família dels quironòmids.

->quiropràctic

■quiropràctic -a

MED 1 1 adj Relatiu o pertanyent a la quiropràctica. Tractament quiropràctic.

2 f Mètode empíric de tractament de diverses afeccions, basat en les manipulacions i pressions damunt de la columna vertebral.

2 m i f Persona especialitzada en quiropràctica.

->quiropràxia

quiropràxia

Part. sil.: qui_ro_prà_xi_a

f TERAP Quiropràctica.

->quiropteròfil

quiropteròfil -a

adj BOT Dit de la planta pol·linitzada per quiròpters.

->quiropterofília

■quiropterofília

Part. sil.: qui_rop_te_ro_fí_li_a

f BOT Tipus de pol·linització en què el transport del pol·len és fet per ratapinyades.

->quiròpters

■quiròpters

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, integrat per animals adaptats al vol, amb una membrana alar molt prima, anomenada patagi, i que s’alimenten d’insectes caçats al vol.

2 sing Mamífer de l’ordre dels quiròpters.

->quirotípia

quirotípia

Part. sil.: qui_ro_tí_pi_a

f GRÀF Procediment d’impressió manual, consistent a col·locar damunt del paper una plantilla perforada amb signes alfabètics, gràfics, etc.

->quirra

■quirra

[d’origen incert]

f Penis.

->quirúrgic

■quirúrgic -a

[del gr. kheirourgikós ‘manual; quirúrgic’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj CIR Relatiu o pertanyent a la cirurgia.

->quirúrgicament

■quirúrgicament

[de quirúrgic]

adv CIR Segons les regles de la cirurgia.

->qui-sap-lo

■qui-sap-lo -a

[de qui, sap i lo (los, la, les); 1a FONT: 1932, DFa.]

1 adj Gran nombre de, gran quantitat de. N’hi havia, de noies, qui-sap-les! Ha tingut qui-sap-la sort.

2 [inv: qui-sap-lo] adv En alt grau, en gran manera, en gran quantitat. M’agrada qui-sap-lo. Una festa qui-sap-lo divertida. Han cobrat qui-sap-lo.

->quisca

■quisca

[probablement der. regressiu de cascàrria, cascarres per haver-se considerat el mot com un col·lectiu; 1a FONT: 1932, DFa.]

f Merda, brutícia.

->quisleu

■quisleu

Part. sil.: quis_leu

m CRON Mes hebreu, tercer de l’any civil i novè de l’any religiós.

->quissa

■quissa

f 1 Sobretot en llenguatge infantil, gossa.

2 Gossa petita.

->quisso

■quisso

[formació afectiva a partir de quis-quis, manera de cridar els gossos]

m 1 Sobretot en llenguatge infantil, gos.

2 Gos petit.

->quissó

■quissó

[de quisso]

m Quissoi.

->quissoi

■quissoi

Part. sil.: quis_soi

[de quisso]

m Cadell de gos.

->quissoia

■quissoia

Part. sil.: quis_so_ia

f Cadella de gos.

->quissoiar

■quissoiar

Part. sil.: quis_so_iar

[de quissoi]

v intr Parir la gossa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quissoiar

GERUNDI: quissoiant

PARTICIPI: quissoiat, quissoiada, quissoiats, quissoiades

INDICATIU PRESENT: quissoio, quissoies, quissoia, quissoiem, quissoieu, quissoien

INDICATIU IMPERFET: quissoiava, quissoiaves, quissoiava, quissoiàvem, quissoiàveu, quissoiaven

INDICATIU PASSAT: quissoí, quissoiares, quissoià, quissoiàrem, quissoiàreu, quissoiaren

INDICATIU FUTUR: quissoiaré, quissoiaràs, quissoiarà, quissoiarem, quissoiareu, quissoiaran

INDICATIU CONDICIONAL: quissoiaria, quissoiaries, quissoiaria, quissoiaríem, quissoiaríeu, quissoiarien

SUBJUNTIU PRESENT: quissoï, quissoïs, quissoï, quissoiem, quissoieu, quissoïn

SUBJUNTIU IMPERFET: quissoiés, quissoiessis, quissoiés, quissoiéssim, quissoiéssiu, quissoiessin

IMPERATIU: quissoia, quissoï, quissoiem, quissoieu, quissoïn

->quissona¹

■quissona¹

f ICT Peix selaci de la sèrie dels pleurotremats, ordre dels esqualiformes i família dels esquàlids (Squalus fernandinus), semblant a l’agullat, amb les dents petites i afilades, vivípar, cosmopolita i pelàgic. És conegut també amb el nom d’agullat xato.

->quissona²

■quissona²

f Quissoia.

->quist

■quist

[del gr. kýstis ‘bufeta’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 BIOL Cist.

2 PAT 1 Producció patològica que es desenvolupa en diversos indrets de l’organisme, en forma de bossa closa, proveïda d’una membrana i amb un contingut líquid o semilíquid.

2 quist dentari Quist format en el cantell gingival, en una dent que manca, a manera d’una massa adherent.

3 quist dermoide Quist la paret del qual té tots els caràcters de la pell normal i conté productes de secreció de les glàndules pilosebàcies i sudorípares o fins i tot formacions d’origen epidèrmic (dents).

4 quist hidatídic Quist originat pel creixement d’una larva de la tènia Echinococcus.

5 quist ossi Quist localitzat a la metàfisi dels ossos llargs d’individus joves.

6 quist ovàric Tumor desenvolupat a partir d’un dels components anatòmics de l’ovari.

7 quist renal Quist desenvolupat al si del teixit renal sense comunicació amb les vies excretores.

8 quist sebaci Quist subepidèrmic format per l’acumulació dels productes de secreció d’una glàndula sebàcia.

->quístia

quístia

Part. sil.: quís_ti_a

[variant de quèstia]

f DR CAT Quèstia.

->quístic

■quístic -a

adj Relatiu o pertanyent a un quist.

->quistor

quistor

m HIST i DR Questor.

->quistós

■quistós -osa

[de quist]

adj 1 Pertanyent al quist.

2 Semblant a un quist.

->quisvulla

■quisvulla

[contracció de qui es vulla; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

pron Qualsevol persona.

->quitació

■quitació

Part. sil.: qui_ta_ci_ó

[de quitar; 1a FONT: 1309]

f 1 Quitament.

2 ant Paga.

->quitador

quitador

m HIST Funcionari encarregat de les quitacions de censals.

->quitament

■quitament

[de quitar; 1a FONT: 1403]

m 1 Acció de quitar algú d’un deute.

2 Acció de quitar-se d’un deute.

->quitança

■quitança

[de quitar; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Quitament.

2 DR CIV Escrit en el qual hom reconeix algú quiti d’un deute.

->quitar

■quitar

[del b. ll. quietare ‘eximir d’una obligació’, ll. td. ‘aquietar, apaivagar’, der. de quietus, -a, -um ‘quiet, tranquil’; el pas de -ie- a -i- en quitar i quiti no resulta gaire clar; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr 1 Fer quiti d’una obligació pecuniària. Em va prometre que em quitaria de tots els meus deutes.

2 Rescabalar, pagar prou per a compensar una despesa feta. No el van quitar com calia quan el van fer fora. El poc peix pescat no quita: ni tan sols podrem pagar els pescadors!

3 Recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat estipulada per a redimir-la. Pogueren quitar les joies al cap d’uns anys.

4 Redimir, posar en llibertat (algú) pagant per ell. Fou quitat per un cavaller.

5 Privar (algú) d’alguna cosa a què està acostumat, de què gaudeix. Li han quitat el gust de fumar.

2 pron Restar lliure d’una obligació o d’una culpa. Ja s’ha quitat i no et deu res.

3 dret de quitar Dret de lluir i de quitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quitar

GERUNDI: quitant

PARTICIPI: quitat, quitada, quitats, quitades

INDICATIU PRESENT: quito, quites, quita, quitem, quiteu, quiten

INDICATIU IMPERFET: quitava, quitaves, quitava, quitàvem, quitàveu, quitaven

INDICATIU PASSAT: quití, quitares, quità, quitàrem, quitàreu, quitaren

INDICATIU FUTUR: quitaré, quitaràs, quitarà, quitarem, quitareu, quitaran

INDICATIU CONDICIONAL: quitaria, quitaries, quitaria, quitaríem, quitaríeu, quitarien

SUBJUNTIU PRESENT: quiti, quitis, quiti, quitem, quiteu, quitin

SUBJUNTIU IMPERFET: quités, quitessis, quités, quitéssim, quitéssiu, quitessin

IMPERATIU: quita, quiti, quitem, quiteu, quitin

->quiti quítia

■quiti quítia

[del b. ll. quietus, -a, -um ‘lliure d’una obligació’, ll. cl. ‘quiet, tranquil’; 1a FONT: s. XII]

adj 1 DR Lliure d’un dret o d’una obligació.

2 Lliure, no sotmès.

->quitina

■quitina

f BIOL i BIOQ Polímer lineal de la n-acetilglucosamina, principal constituent de les parets cel·lulars de certes algues, fongs i líquens, i de l’exosquelet dels insectes i crustacis.

->quitinasa

quitinasa

f BIOQ Nom genèric d’un grup d’enzims que hidrolitzen la quitina a n-acetilglucosamina.

->quitinós

■quitinós -osa

adj ZOOL Constituït o revestit per quitina.

->quitó

quitó

m 1 ZOOL Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids (Chiton ssp), relacionat amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.

2 INDUM Vestit grec de lli o de llana prima.

->quitobiosa

quitobiosa

Part. sil.: qui_to_bi_o_sa

f BIOQ Disacàrid resultant de la hidròlisi de la quitina i derivat de la cel·lobiosa per substitució dels hidroxils en posicions 2 pels grups n-acetilamino.

->quitònids

quitònids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs poliplacòfors que inclou el quitó.

2 sing Mol·lusc de la família dels quitònids.

->quitosamina

quitosamina

f BIOQ Substància l’estructura de la qual correspon a la de la d-glucosa, però amb un grup amínic en substitució de l’hidroxil en el C-2. És anomenada també glucosamina.

->quitrà

■quitrà

[de l’àr. qiṭrân, íd., der. de qáṭṭar ‘destil·lar’; 1a FONT: 1341]

m QUÍM IND i QUÍM ORG 1 Cadascun dels diversos materials bituminosos que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba, l’hulla, el petroli i altres materials vegetals.

2 quitrà de carbó Líquid viscós negre que hom obté per destil·lació destructiva del carbó.

3 quitrà de pi Líquid molt viscós, de color negre, d’olor característica molt penetrant, que hom obté per destil·lació destructiva de la fusta de pi.

->quitridials

quitridials

Part. sil.: qui_tri_di_als

f BOT 1 pl Ordre de quitridiomicets, integrat per fongs unicel·lulars o de miceli reduït, sovint amb una membrana de quitina.

2 sing Fong de l’ordre de les quitridials.

->quitridiomicets

■quitridiomicets

Part. sil.: qui_tri_di_o_mi_cets

m BOT 1 pl Grup de fongs inferiors, generalment aquàtics, amb cèl·lules reproductores uniflagel·lades, sapròfits o paràsits, generalment microscòpics i força primitius, possible base de l’evolució dels fongs veritables.

2 sing Fong del grup dels quitridiomicets.

->quitridiomicots

■quitridiomicots

Part. sil.: qui_tri_di_o_mi_cots

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, divisió de fongs que comprèn els quitridiomicets.

2 sing Fong de la divisió dels quitridiomicots.

->quitridis

■quitridis

m pl BOT Quitridiomicets.

->quitxalla

■quitxalla

[metàtesi de xicalla ‘conjunt de nens i nenes’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Xicalla, conjunt de nens i nenes petits.

->quítxua

■quítxua

Part. sil.: quít_xu_a

1 adj Relatiu o pertanyent als quítxues o a llur llengua.

2 m i f ETNOL i HIST 1 Individu d’un antic poble amerindi, de raça àndida, de llengua quítxua, que vivia a la regió de l’alt Apurímac i de l’Urubamba (Perú).

2 Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.) sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.

3 m LING Llengua andina, parlada pels quítxues.

->quixot

■quixot

[del nom de Don Quijote de la Mancha, l’heroi de la novel·la de Cervantes]

m Home que, per punt, per ideal, etc., és emportat a empreses temeràries, desproporcionades a les seves forces, a què ningú no el demana.

->quixotada

■quixotada

[de quixot]

f Acció pròpia d’un quixot.

->quixotesc

■quixotesc -a

[de quixot]

adj 1 Que és un quixot.

2 Propi d’un quixot.

->quixotescament

■quixotescament

[de quixotesc]

adv D’una manera quixotesca.

->quixotisme

■quixotisme

[de quixot]

m Condició de quixot, de quixotesc.

->quocient

■quocient

Part. sil.: quo_ci_ent

[del b. ll. quotiens, -ntis, id, i aquest, del ll. cl. quotiens, adv., ‘quantes vegades’; 1a FONT: 1640]

m 1 MAT Nombre que resulta de la divisió d’un nombre (dividend) per un altre (divisor).

2 quocient assimilatori FISIOL Relació que hom pot establir entre la quantitat de substàncies nutritives consumides per un organisme i la massa que n’incorpora com a resultat de l’assimilació.

3 quocient intel·lectual Xifra que representa la intel·ligència i que és obtinguda mitjançant la divisió entre l’edat mental d’un individu (aconseguida per mitjà de determinats tests d’intel·ligència) i la seva edat cronològica, multiplicada per cent.

4 quocient metabòlic FISIOL ANIM Índex del nivell general de l’activitat metabòlica d’un organisme, determinat per la mesura del consum d’oxigen.

5 quocient respiratori FISIOL Relació del volum d’anhídrid carbònic amb el d’oxigen absorbit pels pulmons en un mateix temps.

6 quocient sexual DEMOG Nombre d’individus del sexe masculí que, per cada cent del sexe femení, són concebuts (quocient sexual primari), neixen (quocient sexual secundari) o atenyen l’edat adulta (quocient sexual terciari) en una població determinada.

->quòdlibet

■quòdlibet

[expressió ll., ‘allò que es vulgui, qualsevol cosa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 FILOS En l’escolàstica, qüestió no fixada prèviament pel mestre, sinó suscitada pels oients.

2 p ext Qüestió a dilucidar.

2 MÚS Forma musical medieval i renaixentista en la qual intervenen elements heterogenis literaris i musicals, que formen un conjunt polifònic agradable. També és coneguda amb el nom d’ensalada o fricassé en el camp vocal.

->quodlibetal

■quodlibetal

adj Relatiu o pertanyent a un quòdlibet. Disputa quodlibetal.

->quòndam

■quòndam

[expressió ll., ‘en un cert temps, fa temps’; 1a FONT: 1359]

adj ant Que fou.

->quòniam

■quòniam

[expressió ll., ‘perquè’, sorgit segurament en ambients eclesiàstics, aplicat en algunes discussions escolàstiques a alguns que es llancessin a argumentar amb quoniam ‘perquè’ sense saber després què dir; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Mot emprat en l’expressió tros de quòniam Talòs, beneitot.

->quòrum

■quòrum

[expressió ll., ‘dels quals’, gen. pl. del pron. rel. qui, quae, quod ‘que’, usat a Anglaterra des del s. XVII; com a fórmula legal inicial (quorum vos...duos (tres,etc.) esse volumus) ‘dels quals volem que vosaltres sigueu dos (tres, etc.)’]

m POLÍT 1 Nombre mínim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa dels acords que hi són presos.

2 Proporció de vots favorables que requereix un acord.

->quota

■quota

[del ll. quotus, -a, -um ‘en quant’, usat en expressions com quotus numerus ‘en quin nombre’ quota pars ‘en quina part’ i emprat després en forma abreujada; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ECON 1 Part de pagament que toca a cadascú.

2 esp Quantitat que paga cadascun dels membres d’una entitat, associació, etc.

3 En el comerç internacional, mesures que limiten directament la quantitat de béns o serveis que hom pot exportar o importar.

4 quota de mercat Participació de mercat.

2 quota litis DR PROC Pacte pel qual un litigant acorda amb el seu procurador o advocat que els seus drets o honoraris siguin satisfets amb una part alíquota de l’objecte del procés, en cas de sentència favorable.

3 quota tributària DR FISC Quantitat que cal pagar per un tribut i que és el resultat d’aplicar a la base tributària el percentatge corresponent o la quantitat fixa determinada en la norma legal corresponent, o bé el conjunt d’ambdós procediments.

4 quota vidual DR CIV Llegítima usufructuària que pertoca al cònjuge supervivent, en cas de situació intestada.

->quotidià

■quotidià -ana

Part. sil.: quo_ti_di_à

[del ll. quotidianus, -a, -um, íd., der. de quotidie ‘cada dia’, comp. de quotus, -a, -um ‘quant’ i dies ‘dia’; 1a FONT: s. XIII]

adj De cada dia; diari.

->quotidianament

■quotidianament

Part. sil.: quo_ti_di_a_na_ment

[de quotidià]

adv Diàriament.

->quotidianitat

■quotidianitat

Part. sil.: quo_ti_di_a_ni_tat

f Qualitat de quotidià.

->quraixita

quraixita [o curaixita]

Part. sil.: qu_rai_xi_ta

[de l’ar. qurayšī ‘habitant de Qurayš]

1 adj Relatiu o pertanyent als quraixites.

2 m i f HIST Individu de la tribu àrab de Qurayš.