->aliar

■aliar

Part. sil.: a_li_ar

[del fr. ant. aliier (fr. allier) ‘ajuntar, aliar’, i aquest, del ll. allĭgare ‘lligar a’, der. de lĭgare ‘lligar’; 1a FONT: 1285]

v 1 tr 1 Unir (dos o més pobles, etc.) per un tractat. Aquest tractat aliarà els estats escandinaus.

2 Unir (algú) a un altre mitjançant un pacte. L’acord serví per a aliar el cap de la guerrilla amb l’antic president del país.

3 Combinar, unir (coses dissemblants). Aliar la força amb la justícia.

2 pron Aliar-se dos estats contra un altre.

3 tr METAL·L Formar un aliatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aliar

GERUNDI: aliant

PARTICIPI: aliat, aliada, aliats, aliades

INDICATIU PRESENT: alio, alies, alia, aliem, alieu, alien

INDICATIU IMPERFET: aliava, aliaves, aliava, aliàvem, aliàveu, aliaven

INDICATIU PASSAT: alií, aliares, alià, aliàrem, aliàreu, aliaren

INDICATIU FUTUR: aliaré, aliaràs, aliarà, aliarem, aliareu, aliaran

INDICATIU CONDICIONAL: aliaria, aliaries, aliaria, aliaríem, aliaríeu, aliarien

SUBJUNTIU PRESENT: aliï, aliïs, aliï, aliem, alieu, aliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: aliés, aliessis, aliés, aliéssim, aliéssiu, aliessin

IMPERATIU: alia, aliï, aliem, alieu, aliïn

->aliat

aliat -ada

Part. sil.: a_li_at

[de aliar]

1 adj i m i f Unit per una aliança.

2 m pl esp Denominació genèrica donada als països que lluitaren contra Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària i Turquia en la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l’Eix en la Segona Guerra Mundial.

->aliatge

■aliatge

Part. sil.: a_li_at_ge

[de aliar; 1a FONT: s. XX]

m 1 METAL·L Substància metàl·lica composta de més d’un element.

2 aliatge de polímers QUÍM IND Terme usat per a descriure determinades mescles de polímers, les propietats de les quals depenen fortament de l’estructura dels components, de llurs quantitats relatives, i també de la morfologia del conjunt.

->àlibi

àlibi

[del ll. alibi ‘en un altre lloc’, comp. de alius ‘altre’ i ibi ‘allí’ (cf. altre)]

m Coartada.

->alibilitat

■alibilitat

[de alible]

f Qualitat d’alible.

->alible

■alible

[del ll. alibĭlis ‘nutritiu’]

adj Dit d’una substància apta per a la nutrició, enterament assimilable.

->alicatat

■alicatat

[no és clara la relació semàntica amb alicates]

m CERÀM Mosaic de ceràmica esmaltada destinat a la decoració de sòcols, arrambadors i paviments, característic de l’art islàmic.

->alicates

■alicates

[del cast. alicates, íd., que ve de l’àr. magribí al-laqqâṭ ‘tenalles’; 1a FONT: s. XVIII]

f pl FERRET Instrument, format per dues peces metàl·liques articulades simètricament mitjançant un passador, que serveix per a subjectar, torçar o tallar filferros, cables, reblons, etc.

->alicíclic

■alicíclic -a

[de ali(fàtic), del gr. áleipha ‘greix, ungüent’, i cíclic del gr. kýklos ‘cercle, període’]

adj QUÍM ORG Dit dels composts orgànics carbocíclics que no pertanyen a la sèrie aromàtica.

->alicorn

■alicorn

[dissimilació de unicorn (s. XV), primer en olicorn (oricorn en St. Vicent Ferrer) i després en alicorn; 1a FONT: 1575, DPou.]

m dial 1 Unicorn.

2 desp Home estúpid i groller.

->àlic roig

■àlic roig

Part. sil.: à_lic roig

[de aligot]

m ORNIT Flamenc.

->alícula

alícula

[del ll. alícula, íd.]

f INDUM Vestimenta exterior, com una capa curta, usada pels romans quan anaven de viatge.

->alida

alida

[del nom d’Alí, gendre de Mahoma]

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent a la família alida.

2 m i f Membre d’una família considerada pels xiïtes com a hereva espiritual, religiosa i política de Mahoma.

->alidada

■alidada

[del cast. alidada, provinent de l’àr. al-’iḍâda ‘muntant de porta, regle d’astrolabi’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 NÀUT Regle amb una pínnula a cada cap que és col·locat damunt l’agulla magistral, l’agulla azimutal o un taxímetre per a obtenir marcacions i demores.

2 ÒPT Part d’un instrument d’òptica, de fotografia, etc., que comprèn l’indicador, els microscopis, etc., destinada a obtenir una observació acurada.

3 TOPOG Aparell que serveix per a definir visuals i per a traçar-les simultàniament sobre la planxeta topogràfica.

->aliè

■aliè -ena

Part. sil.: a_li_è

[del ll. alienus, -a, -um, der. de alius (v. altre); 1a FONT: c. 1370]

adj 1 D’altri.

2 Estrany, que no té relació amb una persona, que no té part en una cosa.

->alienabilitat

■alienabilitat

Part. sil.: a_li_e_na_bi_li_tat

[de alienable]

f 1 Qualitat d’alienable.

2 DR Qualitat dels béns que els fa alienables.

->alienable

■alienable

Part. sil.: a_li_e_na_ble

[de alienar]

adj Que pot ésser alienat.

->alienació

■alienació

Part. sil.: a_li_e_na_ci_ó

[del ll. alienatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Acció d’alienar;

2 l’efecte.

2 Acte pel qual una persona transmet a una altra o a d’altres el domini o un altre dret sobre una cosa.

3 FILOS Situació d’una entitat quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent —i fins i tot estrany o oposat— a l’activitat per la qual és originat.

4 alienació mental PSIQ Malaltia mental.

->alienador

■alienador -a

Part. sil.: a_li_e_na_dor

[del ll. alienator, -ōris, íd.]

adj Que aliena.

->alienant

■alienant

Part. sil.: a_li_e_nant

[de alienar]

adj Que aliena.

->alienar

■alienar

Part. sil.: a_li_e_nar

[del ll. alienare, íd.]

v tr 1 Fer passar a altri la propietat, el domini (d’alguna cosa). La mare no podrà alienar les terres dels fills.

2 Fer perdre, allunyar de si (l’afecte, l’amistat, la benvolença, etc., d’algú). Això que ha fet li alienarà l’estimació dels seus germans.

3 Fer perdre el seny, la raó. Combatre a les trinxeres va alienar molts soldats.

4 Fer que (algú o una col·lectivitat), sota pressions i condicionaments externs, generalment de caràcter sociopolític, actuïn d’acord amb interessos que els són aliens, renunciïn a la pròpia identitat. La societat de consum pot alienar l’individu.

5 FILOS Causar o produir alienació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alienar

GERUNDI: alienant

PARTICIPI: alienat, alienada, alienats, alienades

INDICATIU PRESENT: alieno, alienes, aliena, alienem, alieneu, alienen

INDICATIU IMPERFET: alienava, alienaves, alienava, alienàvem, alienàveu, alienaven

INDICATIU PASSAT: aliení, alienares, alienà, alienàrem, alienàreu, alienaren

INDICATIU FUTUR: alienaré, alienaràs, alienarà, alienarem, alienareu, alienaran

INDICATIU CONDICIONAL: alienaria, alienaries, alienaria, alienaríem, alienaríeu, alienarien

SUBJUNTIU PRESENT: alieni, alienis, alieni, alienem, alieneu, alienin

SUBJUNTIU IMPERFET: alienés, alienessis, alienés, alienéssim, alienéssiu, alienessin

IMPERATIU: aliena, alieni, alienem, alieneu, alienin

->alienat

■alienat -ada

Part. sil.: a_li_e_nat

[del ll. alienatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f PSIQ Dit de la persona afectada d’una alienació mental.

->alienígena

■alienígena

Part. sil.: a_li_e_ní_ge_na

[del ll. alienigena, íd.]

adj i m i f 1 Estranger.

2 Extraterrestre.

->alienista

■alienista

Part. sil.: a_li_e_nis_ta

[de aliè]

m i f PSIQ Psiquiatre.

->alier

■alier

Part. sil.: a_li_er

[del fr. ant. alier, íd., i aquest, del ll. ala ‘ala’]

m MIL Antigament, soldat de marina encarregat de defensar la nau contra els abordatges.

->àlies

■àlies

Part. sil.: à_li_es

[del ll. alias ‘una altra vegada; altrament’, der. de alius (cf. altre)]

1 adv Per altre nom. Josep Bussons, àlies Jep dels Estanys.

2 m 1 Sobrenom. Jep dels Estanys era l’àlies de Josep Bussons.

2 INFORM Nom generalment curt i fàcil de recordar que fa servir una persona o un grup de persones en les tertúlies, les adreces electròniques, els grups de discussió, etc.

->àlif

àlif

[de l’àr. àlif, íd.]

m Primera lletra de l’alfabet àrab.

->alifac

■alifac

[de l’àr. al-näfaḫ, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 VETER Bubeta o tumor sinovial localitzat a les sofrages dels cavalls, les mules, etc.

2 Nafra, xacra.

->alifara

■alifara

[de l’ant. alifala, i aquest, de l’àr. vg. al-däḫâla ‘porció d’una cosa’]

f Berenada, especialment la servida a l’era el darrer dia de batre, en la qual prenien part tots els batedors.

->alifat

■alifat

[de àlif]

m LING Conjunt ordenat de les vint-i-vuit consonants de l’escriptura àrab.

->alifàtic

■alifàtic -a

[del gr. áleipha ‘greix’]

adj QUÍM ORG 1 Dit dels composts orgànics acíclics.

2 sèrie alifàtica Conjunt dels composts alifàtics.

->alífer

■alífer -a

[de ali- i -fer]

adj ZOOL Alat, proveït d’ales.

->aliforme

■aliforme

[de ali- i -forme]

adj 1 Que té la forma d’ala.

2 Semblant a una ala.

->àliga

■àliga

[de àguila; 1a FONT: s. XVI]

f ORNIT Àguila.

->aligany

■aligany

[de àliga]

m ORNIT Aligot.

->alíger

■alíger -a

[de ali- i -ger]

adj 1 Alat.

2 fig Ràpid, lleuger.

->aligó

■aligó

[de àliga; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m ORNIT Aguiló.

->aligot

■aligot

[de àliga; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 ORNIT Gènere d’ocells de rapinya de la família dels accipítrids (Buteo sp), de cos robust, de coll curt i de cua ampla, en forma de ventall. Cal esmentar-ne l’aligot comú (B. buteo), l’aligot calçat (B. lagopus) i l’aligot gros (B. brufinus).

2 fig Dit d’una persona alta i desmarxada.

->aliguer

■aliguer

[de àliga]

m BOT i JARD Arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies (Viburnum opulus), de flors blanques agrupades en ramells i de fruits vermells.

->alimara

■alimara

[de l’àr. al-'imâra ‘senyal’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Foguera, especialment la que es fa com a senyal en talaies i altres llocs elevats.

2 pl Il·luminacions, lluminària.

->alimària

■alimària

Part. sil.: a_li_mà_ri_a

[variant de alimara, deguda a la contaminació del sinònim lluminària; 1a FONT: s. XVI]

f 1 Alimara.

2 alimària de corall ZOOL Branca de corall que té els branquillons formant capçada.

->aliment

■aliment

[del ll. alimentum, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 ALIM i BIOL Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries i els composts químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.

2 Allò que hom menja i beu en un temps determinat, habitualment, etc.

3 fig Allò que serveix per a mantenir una cosa. La llenya és l’aliment del foc. Servir d’aliment a la curiositat. Donar aliment a un vici, a una passió.

4 aliment dietètic ALIM Aliment elaborat amb control dels components emprats i de les seves característiques, a fi de satisfer necessitats alimentàries especials degudes a estats fisiològics o a certes malalties.

5 aliment energètic ALIM Aliment que aporta energia gràcies al seu contingut en hidrats de carboni, geixos i proteïnes.

6 aliment funcional ALIM Aliment en estat natural o modificat, al qual, ultra les seves funcions nutritives essencials, hom atribueix un efecte beneficiós per a l’organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies.

2 pl DR CIV Prestació econòmica que determinades persones legalment tenen l’obligació de complir envers familiars propers en cas de necessitat, a fi que puguin cobrir les necessitats mínimes de subsistència.

->alimentació

■alimentació

Part. sil.: a_li_men_ta_ci_ó

[de alimentar]

f 1 1 Acció d’alimentar o d’alimentar-se;

2 l’efecte.

2 ALIM i AGR 1 Acció de donar o de rebre aliments o substàncies nutritives;

2 l’efecte.

3 ARM Operació que consisteix a col·locar les municions a la part posterior del canó d’una arma per tal d’ésser introduïdes a la recambra.

4 GEOMORF En una glacera, increment de la massa de glaç.

5 HIDROL Forniment d’aigua a un riu, a un llac o a una capa aqüífera.

6 MOT Forniment a un motor de la mescla aire-combustible o del combustible necessari per al seu funcionament. En els motors dièsel l’alimentació és feta per injecció.

7 TECNOL Energia o matèria amb què són alimentats un aparell, una màquina.

8 alimentació artificial TERAP 1 Alimentació a través d’altres vies o per altres mitjans que els naturals, normalment per via enteral o parenteral.

2 Alletament artificial.

9 circuit d’alimentació 1 TECNOL Denominació aplicada en alguns casos al sistema d’alimentació o a l’alimentador.

2 MAR Conjunt dels tancs, les bombes, els tubs, etc., que tenen per finalitat de fornir aigua a les calderes d’un vaixell.

10 font d’alimentació ELECT Alimentador.

11 sistema d’alimentació TECNOL Conjunt dels òrgans que porten a terme l’alimentació en qualsevol aparell, màquina o instal·lació.

->alimentador

■alimentador -a

[de alimentar]

1 adj Que alimenta.

2 m 1 ELECT Aparell o sistema que forneix l’energia que cal al funcionament dels dispositius electrònics a les diferents tensions amb què treballa cada circuit.

2 MAR En un vaixell, dipòsit que comunica amb un compartiment quan aquest compartiment ha de contenir gra en abundància.

3 OBR PÚBL Canal que mena les aigües vers un dipòsit.

4 TECNOL Dispositiu utilitzat per a introduir una substància en un aparell industrial on té lloc una operació o un procés.

5 alimentador de fil TÈXT Aparell que desenrotlla el fil de la bobina, l’amida i el lliura a la màquina.

6 alimentador de paper OFICINA Dispositiu que serveix per a la introducció i l’avanç automàtic o manual de fitxes o de paper en qualsevol tipus de màquines d’escriure o calculadores.

->alimentant

■alimentant

[de alimentar]

m i f DR CIV Persona obligada legalment a donar aliments.

->alimentar

■alimentar

[de aliment; 1a FONT: s. XV]

v 1 1 tr Donar aliment, sustentar.

2 pron Prendre aliment, sustentar-se.

3 tr fig Alimentar una passió, un desig.

2 tr ARM Proveir una arma de municions. Alimentar un canó.

3 tr TECNOL 1 Fornir a un aparell, a una màquina o, en general, a un sistema l’energia o les matèries que li permeten de funcionar. Alimentar (amb llenya) un foc. Alimentar (amb aigua) una caldera de vapor.

2 Fornir a un aparell, a una màquina, les matèries que han d’ésser sotmeses a un tractament. Alimentar (amb floca) una màquina de filatura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alimentar

GERUNDI: alimentant

PARTICIPI: alimentat, alimentada, alimentats, alimentades

INDICATIU PRESENT: alimento, alimentes, alimenta, alimentem, alimenteu, alimenten

INDICATIU IMPERFET: alimentava, alimentaves, alimentava, alimentàvem, alimentàveu, alimentaven

INDICATIU PASSAT: alimentí, alimentares, alimentà, alimentàrem, alimentàreu, alimentaren

INDICATIU FUTUR: alimentaré, alimentaràs, alimentarà, alimentarem, alimentareu, alimentaran

INDICATIU CONDICIONAL: alimentaria, alimentaries, alimentaria, alimentaríem, alimentaríeu, alimentarien

SUBJUNTIU PRESENT: alimenti, alimentis, alimenti, alimentem, alimenteu, alimentin

SUBJUNTIU IMPERFET: alimentés, alimentessis, alimentés, alimentéssim, alimentéssiu, alimentessin

IMPERATIU: alimenta, alimenti, alimentem, alimenteu, alimentin

->alimentari

■alimentari -ària

[de alimentar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent als aliments.

2 canal alimentari ANAT Tub digestiu.

->alimentat

■alimentat -ada

[de alimentar]

m i f DR Persona que té el dret a rebre aliments.

->alimentista

alimentista

[de aliment]

m i f DR Persona que té dret a percebre aliments.

->alimentós

■alimentós -osa

[de aliment; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Dit del menjar que nodreix o alimenta. La carn és molt alimentosa.

->alimfocitosi

alimfocitosi

[de a-¹ i limfocitosi]

f PAT Disminució notable del nombre de limfòcits, causada sovint per una atròfia del teixit limfàtic.

->alineació

■alineació

Part. sil.: a_li_ne_a_ci_ó

[de alinear; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Acció d’alinear o d’alinear-se, alineament;

2 l’efecte.

2 MIL 1 Acció de col·locar les tropes sobre una línia recta imaginària que hom suposa traçada sobre el terreny;

2 l’efecte.

3 ASTR Cadascuna de les línies de les cartes celestes que tenen com a finalitat d’ajudar a reconèixer els estels i les constel·lacions.

4 CONSTR Conjunt d’estaques posades en línia per a assenyalar un límit entre dues parcel·les de terreny o la posició d’una futura construcció.

5 ESPORT Jugadors d’un equip designats per a disputar un partit.

6 MAR GUER Línia recta en què cal mantenir els vaixells quan naveguen en formació.

7 RADIOTÈC Operació que duu tots els circuits oscil·lants d’un emissor o d’un receptor electrònic a la freqüència exacta que els correspon.

8 TECNOL Operació consistent a alinear peces o parts de peça.

9 TOPOG Qualsevol línia traçada sobre el terreny que es manté constant en la direcció o en la forma.

->alineador

■alineador -a

Part. sil.: a_li_ne_a_dor

[de alinear]

1 m i f ESPORT Persona que s’encarrega de controlar que les embarcacions se situïn en línia recta abans de la sortida d’una cursa de rem o de piragüisme en aigües tranquil·les.

2 m TOPOG Instrument per mitjà del qual un sol operador pot intercalar un punt sobre una alineació determinada per dos senyals.

->alineament

■alineament

Part. sil.: a_li_ne_a_ment

[de alinear]

m 1 1 Acció d’alinear o d’alinear-se;

2 l’efecte.

2 Línia segons la qual cal fer un alineament. L’alineament d’un carrer.

3 DR ADM Línia fixada per l’administració pública que ha d’ésser forçosament respectada per les edificacions urbanes en llur situació respecte a les vies i places públiques.

4 ECON Operació de política econòmica per la qual un estat adopta mesures paral·leles a les preses per d’altres estats o a les decidides per organismes econòmics internacionals.

5 POLÍT 1 Acció d’alinear-se;

2 l’efecte.

->alinear

■alinear

Part. sil.: a_li_ne_ar

[de l’ant. linear ‘marcar línies’, der. del ll. līnĕa ‘línia’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v 1 1 tr Situar (diferents persones o diferents coses) en una línia determinada. Alinear les tropes.

2 pron Alinear-se en un lloc preeminent.

2 tr 1 CONSTR Situar els punts que determinen una alineació.

2 ESPORT Designar els jugadors que han de formar una alineació.

3 TECNOL Disposar dues o més peces o parts de peça de manera que restin coaxials.

3 pron POLÍT En política internacional, arrenglerar-se al costat d’un gran bloc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alinear

GERUNDI: alineant

PARTICIPI: alineat, alineada, alineats, alineades

INDICATIU PRESENT: alineo, alinees, alinea, alineem, alineeu, alineen

INDICATIU IMPERFET: alineava, alineaves, alineava, alineàvem, alineàveu, alineaven

INDICATIU PASSAT: alineí, alineares, alineà, alineàrem, alineàreu, alinearen

INDICATIU FUTUR: alinearé, alinearàs, alinearà, alinearem, alineareu, alinearan

INDICATIU CONDICIONAL: alinearia, alinearies, alinearia, alinearíem, alinearíeu, alinearien

SUBJUNTIU PRESENT: alineï, alineïs, alineï, alineem, alineeu, alineïn

SUBJUNTIU IMPERFET: alineés, alineessis, alineés, alineéssim, alineéssiu, alineessin

IMPERATIU: alinea, alineï, alineem, alineeu, alineïn

->alineat

■alineat -ada

Part. sil.: a_li_ne_at

[de alinear]

1 adj Posat en línia; arrenglerat. Una fila de cases alineades.

2 no alineat POLÍT Dit de l’estat, del govern, de la política, etc., que professa el no-alineament. Els països no alineats.

->alionenc

alionenc -a

Part. sil.: a_li_o_nenc

adj i m i f D’Alió (Alt Camp).

->alípede

■alípede -a

[de ali- i -pede]

adj Que té ales als peus.

->aliquanta

■aliquanta, part

[del ll. aliquantum ‘una quantitat notable’]

MAT Respecte a un nombre, quantitat que no hi és continguda un nombre exacte de vegades.

->alíquota

■alíquota, part

[del ll. aliquot ‘un cert nombre de’]

MAT Respecte a un nombre, quantitat que hi és continguda un nombre exacte de vegades.

->aliret

■aliret

[d’origen expressiu, semblant al del mot alarit]

m 1 Xiscle, esgarip.

2 Crit del pollí.

->alís

■alís -isa

[d’origen incert, probablement del ll. allīsus, -a, -um ‘trencat, capolat’, amb el sentit de ‘àzim’ en b. ll; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 Dit del pa, de la pasta de farina, etc., sense llevat.

2 anar (o estar) alís Estar trist, malenconiós.

->aliscaf

■aliscaf

[del ll. ala ‘ala’ i el gr. skáphē ‘vaixell’]

m MAR Hidròpter.

->aliscara

aliscara

[del b. ll. harmiscara, íd., d’origen germ]

f HIST Pena que era imposada a qui feia presoner un cavaller, l’atacava en aguait o li assaltava el castell.

->alisfenoïdal

alisfenoïdal

Part. sil.: a_lis_fe_no_ï_dal

[de ala¹ i esfenoïdal]

adj ANAT Pertanyent a les ales de l’esfenoide.

->alisis

■alisis

[del fr. vents alizés, d’origen desconegut (v. etesi); 1a FONT: 1859]

m pl METEOR Vents baixos i constants que bufen a la zona tòrrida, des de les faixes tropicals anticiclòniques cap a la zona de les calmes equatorials.

->alisma

alisma

[del ll. alisma, íd.]

f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les alismatàcies (Alisma sp), de flors blanques o rosades agrupades en umbel·les o en panícules.

->alismatàcies

■alismatàcies

Part. sil.: a_lis_ma_tà_ci_es

[de alisma]

f BOT 1 pl Família d’helobials integrada per plantes de flors actinomorfes agrupades en inflorescències i de fulles en roseta.

2 sing Planta de la família de les alismatàcies.

->alita

alita

Hom.: halita

[de a-¹ i -lita]

f QUÍM IND Principal constituent microgràfic del ciment pòrtland artificial, que té un paper molt important en la presa.

->alitació

alitació

Part. sil.: a_li_ta_ci_ó

f METAL·L Calorització.

->alitúrgic

■alitúrgic -a

[de a-¹ i litúrgic]

adj CATOL Dit del dia que no és celebrada l’Eucaristia.

->alitzari

■alitzari

[de l’àr. al-´aṣārah ‘suc’]

m BOT i COL Arrel seca de la roja tintòria.

->alitzarina

■alitzarina

[de alitzari i -ina]

f [C₁₄H₈O₄] COL Colorant vermell que serveix de primera matèria per a l’obtenció d’altres colorants, dits d’alitzarina.

->aljama

■aljama

[de l’àr. al-ǧamâ’a ‘conjunt de persones’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 ISLAM Mesquita principal d’una població, on els homes musulmans es congreguen obligatòriament per a fer l’oració de migdia del divendres.

2 HIST Comunitat de jueus o de sarraïns en terres cristianes.

->aljamia

■aljamia

Part. sil.: al_ja_mi_a

[de l’ar. al-'aǧamíya ‘llengua estrangera’; 1a FONT: s. XV]

f 1 Nom que antigament donaven els moros a les llengües romàniques.

2 Nom aplicat als escrits en llengües romàniques i en caràcters hebreus o àrabs.

->aljamiat

■aljamiat -ada

Part. sil.: al_ja_mi_at

[de aljamia]

adj Dit dels escrits en aljamia. Literatura aljamiada.

->aljava

■aljava

[de l’àr. al-ǧá’ba, íd.; 1a FONT: 1430]

f Carcaix.

->aljub

■aljub

[de l’àr. al-ǧubb ‘pou’; 1a FONT: s. XV]

m 1 Cisterna, dipòsit ample i de poca profunditat tallat a la roca o fet d’obra, revestit per dintre de pedres i cobert de volta, que serveix per a arreplegar l’aigua de la pluja.

2 En algunes localitats, safareig petit.

->aljuba

■aljuba

[de l’àr. al-ǧúbba (v. gipó)]

f INDUM Túnica llarga fins als genolls que portaven els sarraïns i que fou usada també entre els cristians.

->aljubar

■aljubar

[de aljub; 1a FONT: 1539]

v tr Recollir (aigua) en un aljub.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aljubar

GERUNDI: aljubant

PARTICIPI: aljubat, aljubada, aljubats, aljubades

INDICATIU PRESENT: aljubo, aljubes, aljuba, aljubem, aljubeu, aljuben

INDICATIU IMPERFET: aljubava, aljubaves, aljubava, aljubàvem, aljubàveu, aljubaven

INDICATIU PASSAT: aljubí, aljubares, aljubà, aljubàrem, aljubàreu, aljubaren

INDICATIU FUTUR: aljubaré, aljubaràs, aljubarà, aljubarem, aljubareu, aljubaran

INDICATIU CONDICIONAL: aljubaria, aljubaries, aljubaria, aljubaríem, aljubaríeu, aljubarien

SUBJUNTIU PRESENT: aljubi, aljubis, aljubi, aljubem, aljubeu, aljubin

SUBJUNTIU IMPERFET: aljubés, aljubessis, aljubés, aljubéssim, aljubéssiu, aljubessin

IMPERATIU: aljuba, aljubi, aljubem, aljubeu, aljubin

->aljuber

■aljuber -a

[de aljub]

m i f Persona que té cura d’un aljub.

->all

■all

[del ll. ālium, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m 1 BOT i AGR 1 Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Allium sativum), de tija culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses i de bulb arrodonit i comestible (la cabeça).

2 p ext Qualsevol planta del gènere Allium semblant a un all.

3 Cadascuna de les unitats o grans que formen el bulb o cabeça de l’all.

4 all de moro (o de bruixa, o de colobra, o bord) Allassa vermella.

5 all porro (o all de serp) Porradell.

6 all silvestre Espècie (Allium ursinum) semblant a l’all comú, però de fulles amples, el·líptiques i lanceolades que surten de la base, les quals es mengen en amanides.

2 l’all JOCS Geps.

3 qui no té un all té una ceba fig Tothom té un mal o altre, una preocupació o altra.

->-all

-all

Sufix, del llatí -aculum, que significa: 1 ‘objecte, o lloc, que fa o que serveix per a fer’. Ex.: destorball, abrigall, amagatall, trencall.

2 ‘mena de’. Ex.: forcall, botall.

3 ‘resultat de’. Ex.: arrossegall, encetall.

4 ‘conjunt o gran quantitat de’. Ex.: brancall, brossall.

->al·l-

al·l-

Forma prefixada del mot grec állos, que significa ‘altre’. Ex.: al·lèrgia.

->allà

■allà

Hom.: allar

[del ll. ĭllāc, íd., del mateix radical de ille ‘ell’ (ant. lla); 1a FONT: s. XIII]

adv 1 1 En aquell lloc. Ací plou i allà neva. D’allà estant ho vèiem perfectament. D’ací allà hi ha vint passes. Vés fins allà, cap allà.

2 allà dellà A l’altra banda.

3 d’ací d’allà D’un costat a l’altre. Anar sempre d’ací d’allà.

4 d’ací i d’allà De totes bandes.

2 Davant certes designacions de temps, en recalca la llunyania o indica un temps al voltant del moment designat (sovint acompanyat de la preposició cap). Això devia ésser allà a l’any vint.

3 allà..., allà... Adés..., adés... Me’n toquen allà cinc, allà quatre.

4 allà enllà Més enllà, més lluny.

->-alla

-alla

1 Sufix, del llatí -alia, que significa: 1 ‘conjunt o gran quantitat de’. Ex.: menudalla, jovenalla, fadrinalla.

2 ‘acció i efecte de’. Ex.: presentalla, rialla, deixalla, acaballes.

2 Sufix, del llatí -alia, que denota un to despectiu. Ex.: gentalla, comerciantalla.

->allada

■allada

[de all; 1a FONT: s. XIII]

f Picada, salsa, d’alls.

->allancejar

allancejar

[de llança]

v tr Ferir amb la llança, donar llançada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allancejar

GERUNDI: allancejant

PARTICIPI: allancejat, allancejada, allancejats, allancejades

INDICATIU PRESENT: allancejo, allanceges, allanceja, allancegem, allancegeu, allancegen

INDICATIU IMPERFET: allancejava, allancejaves, allancejava, allancejàvem, allancejàveu, allancejaven

INDICATIU PASSAT: allancegí, allancejares, allancejà, allancejàrem, allancejàreu, allancejaren

INDICATIU FUTUR: allancejaré, allancejaràs, allancejarà, allancejarem, allancejareu, allancejaran

INDICATIU CONDICIONAL: allancejaria, allancejaries, allancejaria, allancejaríem, allancejaríeu, allancejarien

SUBJUNTIU PRESENT: allancegi, allancegis, allancegi, allancegem, allancegeu, allancegin

SUBJUNTIU IMPERFET: allancegés, allancegessis, allancegés, allancegéssim, allancegéssiu, allancegessin

IMPERATIU: allanceja, allancegi, allancegem, allancegeu, allancegin

->al·lant-

al·lant-

Forma prefixada del mot grec allãs, allãntos, que significa ‘embotit, salsitxa’. Ex.: al·lantoide, al·lantiasi.

->al·lantiasi

al·lantiasi

Part. sil.: al_lan_ti_a_si

[de al·lant- i -iasi]

f PAT Botulisme.

->al·lanto-

al·lanto-

Forma prefixada del mot grec allãs, allãntos, que significa ‘embotit, salsitxa’. Ex.: al·lantogènesi.

->al·lantocori

al·lantocori

[de al·lanto- i el gr. kóryon ‘nucli’]

m EMBRIOL En els embrions dels vertebrats amniotes, estructura formada de la unió de la capa externa de l’al·lantoide i el cori.

->al·lantocòrion

al·lantocòrion

Part. sil.: al_lan_to_cò_ri_on

[de al·lanto- i el gr. kóryon ‘nucli’]

m EMBRIOL Al·lantocori.

->al·lantoic

■al·lantoic -a

Part. sil.: al_lan_toic

[de al·lanto- i -ic¹]

adj 1 EMBRIOL Relatiu o pertanyent a l’al·lantoide.

2 àcid al·lantoic QUÍM ORG Àcid diureidoacètic, intermediari o terme final del catabolisme de les purines en nombrosos animals aquàtics.

->al·lantoïdal

■al·lantoïdal

Part. sil.: al_lan_to_ï_dal

[de al·lantoide]

adj EMBRIOL Relatiu o pertanyent a l’al·lantoide. Membrana al·lantoïdal.

->al·lantoide

■al·lantoide

Part. sil.: al_lan_toi_de

[de al·lant- i -oide]

f EMBRIOL En els embrions dels vertebrats amniotes, estructura en forma de sac que creix a la part ventral de la faringe primitiva.

->al·lantoïna

al·lantoïna

Part. sil.: al_lan_to_ï_na

[de al·lanto- i -ina]

f BIOQ Producte d’oxidació de l’àcid úric, de fórmula C₄H₆N₄O₃.

->al·lantúric

al·lantúric, àcid

[de al·lant- i -úric]

QUÍM ORG Producte obtingut per hidròlisi alcalina de l’al·lantoïna o bé condensant la urea amb àcid glioxílic.

->allar

■allar

Hom.: allà

[de all]

m AGR Camp sembrat d’alls.

->allarar

allarar

Hom.: allerar

[de llar]

v 1 tr Disposar (un indret) com una llar.

2 pron Parar casa, establir-se en una casa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allarar

GERUNDI: allarant

PARTICIPI: allarat, allarada, allarats, allarades

INDICATIU PRESENT: allaro, allares, allara, allarem, allareu, allaren

INDICATIU IMPERFET: allarava, allaraves, allarava, allaràvem, allaràveu, allaraven

INDICATIU PASSAT: allarí, allarares, allarà, allaràrem, allaràreu, allararen

INDICATIU FUTUR: allararé, allararàs, allararà, allararem, allarareu, allararan

INDICATIU CONDICIONAL: allararia, allararies, allararia, allararíem, allararíeu, allararien

SUBJUNTIU PRESENT: allari, allaris, allari, allarem, allareu, allarin

SUBJUNTIU IMPERFET: allarés, allaressis, allarés, allaréssim, allaréssiu, allaressin

IMPERATIU: allara, allari, allarem, allareu, allarin

->allarg

■allarg

[de allargar]

m 1 1 Allargament.

2 anar-se’n un afer en allargs Restar sense compliment amb contínues dilacions.

3 donar allargs (a una cosa) Diferir-la, retardar-ne l’execució, el compliment.

2 pl Allargues.

->allargada

■allargada

[de allargar]

f Distància a la qual pot arribar el projectil llançat per una arma; abast. L’allargada d’una escopeta, d’un canó.

->allargador

■allargador -a

[de allargar]

1 adj Que allarga.

2 m QUÍM Instrument de laboratori que hom adapta al coll d’un baló o que s’utilitza en les destil·lacions per a fer passar el destil·lat del refrigerant al col·lector.

3 m TECNOL Peça que serveix per a augmentar la llargària d’un òrgan, d’un aparell o d’una estructura.

->allargament

■allargament

[de allargar]

m 1 1 Acció d’allargar o d’allargar-se;

2 l’efecte.

2 AERON Quocient entre el quadrat de l’envergadura i la superfície de l’ala d’una aeronau.

3 FON Augment de la durada d’una realització fonemàtica produïda per algunes causes regulars i normalment solidari al to, a la intensitat i també a l’èmfasi emotiu.

4 TECNOL Propietat que tenen determinats materials d’allargar-se en ésser sotmesos a càrregues o a esforços de tracció.

5 TÈXT Estiratge.

->allargar

■allargar

[de llarg; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 1 tr Fer més llarg (quelcom) en l’espai o en el temps afegint-hi alguna cosa, estirant-ho, fent-ho durar. Allargar un vestit.

2 pron Esdevenir més llarg. Allargar-se el dia.

3 tr Augmentar (el sou, els honoraris, etc.).

4 tr Augmentar el volum (d’un suc, d’una salsa, etc.) afegint-hi líquid. Allargar el suc del rostit amb brou.

5 pron Fer llarg un parlament, un escrit, etc., ésser prolix. Allargar-se en discussions.

6 allargar el camí Fer-lo semblar més llarg.

7 allargar el suro SUR Augmentar la superfície del suro que hom pela arrencant, a més del suro pròpiament dit, una part del suro pelagrí de la soca i les branques que no havia estat encara arrencat mai.

8 allargar-se de paraules Arribar a paraules inconvenients, insultants.

2 tr 1 Donar (un objecte) a qui és a una certa distància allargant el braç, etc. Allarga’m les tisores.

2 p anal Allargar una plantofada.

3 tr Diferir, allongar, ajornar.

4 intr Fer arribar a una distància major o menor el projectil llançat. Fins on allarga, la teva escopeta?

5 intr Durar una cosa que es va consumint. Allargarà el pa per a tot el dinar? El malalt no allargarà gaire.

6 no allargar gaire (algú) fig Ésser d’intel·ligència limitada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allargar

GERUNDI: allargant

PARTICIPI: allargat, allargada, allargats, allargades

INDICATIU PRESENT: allargo, allargues, allarga, allarguem, allargueu, allarguen

INDICATIU IMPERFET: allargava, allargaves, allargava, allargàvem, allargàveu, allargaven

INDICATIU PASSAT: allarguí, allargares, allargà, allargàrem, allargàreu, allargaren

INDICATIU FUTUR: allargaré, allargaràs, allargarà, allargarem, allargareu, allargaran

INDICATIU CONDICIONAL: allargaria, allargaries, allargaria, allargaríem, allargaríeu, allargarien

SUBJUNTIU PRESENT: allargui, allarguis, allargui, allarguem, allargueu, allarguin

SUBJUNTIU IMPERFET: allargués, allarguessis, allargués, allarguéssim, allarguéssiu, allarguessin

IMPERATIU: allarga, allargui, allarguem, allargueu, allarguin

->allargassar

■allargassar

[de allargar]

v 1 tr Allargar excessivament, estiregassar. El capellà va allargassar el sermó.

2 pron Ajeure’s ben estirat, tan llarg com un és. Quan s’ha allargassat, hem vist que, al llit, no hi cabia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allargassar

GERUNDI: allargassant

PARTICIPI: allargassat, allargassada, allargassats, allargassades

INDICATIU PRESENT: allargasso, allargasses, allargassa, allargassem, allargasseu, allargassen

INDICATIU IMPERFET: allargassava, allargassaves, allargassava, allargassàvem, allargassàveu, allargassaven

INDICATIU PASSAT: allargassí, allargassares, allargassà, allargassàrem, allargassàreu, allargassaren

INDICATIU FUTUR: allargassaré, allargassaràs, allargassarà, allargassarem, allargassareu, allargassaran

INDICATIU CONDICIONAL: allargassaria, allargassaries, allargassaria, allargassaríem, allargassaríeu, allargassarien

SUBJUNTIU PRESENT: allargassi, allargassis, allargassi, allargassem, allargasseu, allargassin

SUBJUNTIU IMPERFET: allargassés, allargassessis, allargassés, allargasséssim, allargasséssiu, allargassessin

IMPERATIU: allargassa, allargassi, allargassem, allargasseu, allargassin

->allargat

■allargat -ada

[de allargar]

adj Dit d’un òrgan, un element, etc., més llarg que no són d’ordinari els del seu gènere.

->allargues

■allargues

[de allargar]

f pl 1 Roba sobrant que es deixa sense tallar en fer les costures o les vores d’una peça de vestir, a fi que, si més tard convé, hom la pugui allargar.

2 donar allargues (a una cosa) Donar allargs.

->allassa

■allassa

[de all]

f BOT 1 Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Allium triquetrum), de fulles linears, de tija de secció triangular i de flors blanques, penjants i vistents.

2 allassa blava Calabruixa grossa.

3 allassa vermella Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Allium roseum), semblant a l’all, però de flors roses i de bulb no comestible.

->al·latiu

■al·latiu

Part. sil.: al_la_tiu

[del ll. *allativus, -a, -um, del verb afferre ‘portar vers’, format sobre el model de ablatiu¹]

m LING Cas que indica el terme final d’un moviment.

->allau

■allau

Part. sil.: a_llau

[variant més actual de llau, femení, al qual s’aglutinà la a de l’article; 1a FONT: 1154]

f 1 1 GEOMORF Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència.

2 p anal Una allau de gent. Una allau de sol·licituds.

2 ELECTRÒN Fenomen en virtut del qual els electrons lliures existents en un medi qualsevol ionitzable sotmès a un camp elèctric poden produir nous ions i crear alhora més electrons lliures que, per part seva, reprodueixen el mateix fenomen.

->allavós

allavós -osa

adj METEOR Favorable al desencadenament d’allaus.

->al·lè

■al·lè

Hom.: hel·lè

[contracció de al·lilè]

m QUÍM ORG 1 Propadiè, hidrocarbur insaturat obtingut per acció del zinc en pols sobre el 2,3-dicloropropè, per piròlisi de l’isobutilè o per electròlisi dels itaconats.

2 p ext Qualsevol dels hidrocarburs que tenen dos enllaços dobles acumulats.

->al·legable

■al·legable

[de al·legar]

adj Que hom pot al·legar.

->al·legació

■al·legació

Part. sil.: al_le_ga_ci_ó

[del ll. allegatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’al·legar;

2 l’efecte.

2 La cosa al·legada.

3 Al·legat.

4 al·legació de dret DR Invocació d’un fonament de dret en un procés o en un procediment administratiu en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.

5 al·legació de fet DR Invocació d’un fet en un procés o en un procediment en defensa d’una pretensió o d’una petició jurídica.

6 escrit d’al·legacions DR Escrit en què hom invoca al·legacions de fet o de dret en un conflicte d’interessos.

7 període d’al·legacions DR PROC Part del procés judicial reservada especialment per tal que els litigants formulin al·legacions en defensa de llurs pretensions.

->al·legador

■al·legador -a

[de al·legar]

adj Que al·lega.

->al·legar

■al·legar

[del ll. allegare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Citar com a autoritat, donar com a raó, com a argument, com a excusa.

2 DR Invocar en un procés judicial, en un procediment administratiu o en un conflicte d’interessos, un fet o un raonament jurídic en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: al·legar

GERUNDI: al·legant

PARTICIPI: al·legat, al·legada, al·legats, al·legades

INDICATIU PRESENT: al·lego, al·legues, al·lega, al·leguem, al·legueu, al·leguen

INDICATIU IMPERFET: al·legava, al·legaves, al·legava, al·legàvem, al·legàveu, al·legaven

INDICATIU PASSAT: al·leguí, al·legares, al·legà, al·legàrem, al·legàreu, al·legaren

INDICATIU FUTUR: al·legaré, al·legaràs, al·legarà, al·legarem, al·legareu, al·legaran

INDICATIU CONDICIONAL: al·legaria, al·legaries, al·legaria, al·legaríem, al·legaríeu, al·legarien

SUBJUNTIU PRESENT: al·legui, al·leguis, al·legui, al·leguem, al·legueu, al·leguin

SUBJUNTIU IMPERFET: al·legués, al·leguessis, al·legués, al·leguéssim, al·leguéssiu, al·leguessin

IMPERATIU: al·lega, al·legui, al·leguem, al·legueu, al·leguin

->al·legat

■al·legat

[del ll. allegatus, -a, -um, íd.]

m Exposició de les raons en què es fonamenta alguna cosa.

->al·legoria

■al·legoria

Part. sil.: al_le_go_ri_a

[del ll. allegoria, pres del gr. allēgoría ‘metàfora, al·legoria’, format amb állos ‘altre’ (=ll. alius) i agoreúō ‘parlar’; 1a FONT: 1390, Torcimany]

f 1 Allò que representa una cosa, una idea, per semblança suggestiva; emblema.

2 ART Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o de temes plàstics.

3 LIT Figura retòrica que consisteix a desenvolupar una imatge o una successió d’imatges de manera que expressin simultàniament un sentit directe i un altre de figurat, ambdós complets.

->al·legòric

■al·legòric -a

[del ll. allegoricus, -a, -um, i aquest, del gr. allēgorikós, íd.; 1a FONT: s. XIV]

adj Relatiu o pertanyent a l’al·legoria, que conté al·legoria.

->al·legòricament

■al·legòricament

[de al·legòric]

adv D’una manera al·legòrica.

->al·legorisme

■al·legorisme

[de al·legoria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Mètode al·legòric d’interpretar, especialment la Sagrada Escriptura.

->al·legorista

■al·legorista

[de al·legoria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f Persona que explica les coses al·legòricament.

->al·legorització

■al·legorització

Part. sil.: al_le_go_rit_za_ci_ó

[de al·legoritzar]

f 1 Acció d’al·legoritzar;

2 l’efecte.

->al·legoritzar

■al·legoritzar

[de al·legoria; 1a FONT: s. XV, Curial]

v tr Interpretar al·legòricament (alguna cosa), donar-li un sentit al·legòric.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: al·legoritzar

GERUNDI: al·legoritzant

PARTICIPI: al·legoritzat, al·legoritzada, al·legoritzats, al·legoritzades

INDICATIU PRESENT: al·legoritzo, al·legoritzes, al·legoritza, al·legoritzem, al·legoritzeu, al·legoritzen

INDICATIU IMPERFET: al·legoritzava, al·legoritzaves, al·legoritzava, al·legoritzàvem, al·legoritzàveu, al·legoritzaven

INDICATIU PASSAT: al·legoritzí, al·legoritzares, al·legoritzà, al·legoritzàrem, al·legoritzàreu, al·legoritzaren

INDICATIU FUTUR: al·legoritzaré, al·legoritzaràs, al·legoritzarà, al·legoritzarem, al·legoritzareu, al·legoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: al·legoritzaria, al·legoritzaries, al·legoritzaria, al·legoritzaríem, al·legoritzaríeu, al·legoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: al·legoritzi, al·legoritzis, al·legoritzi, al·legoritzem, al·legoritzeu, al·legoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: al·legoritzés, al·legoritzessis, al·legoritzés, al·legoritzéssim, al·legoritzéssiu, al·legoritzessin

IMPERATIU: al·legoritza, al·legoritzi, al·legoritzem, al·legoritzeu, al·legoritzin

->allegretto

■allegretto^* [alleɣɾétto]

[mot it; 1a FONT: s. XIX]

m MÚS 1 Moviment musical viu, però menys veloç que l’allegro.

2 Fragment escrit en aquest moviment.

->allegro

■allegro^* [alléɣɾo]

[mot it; 1a FONT: s. XIX]

m MÚS 1 Moviment musical força viu, però menys mogut que el presto. Hom sol caracteritzar-lo amb adjectius italians com ara vivace, moderato, agitato.

2 Fragment escrit en aquest moviment. Constitueix el primer temps, i a vegades també el darrer, de la sonata, la simfonia i el concert.

->allejar

■allejar

[de all]

v intr Tenir gust d’all.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allejar

GERUNDI: allejant

PARTICIPI: allejat, allejada, allejats, allejades

INDICATIU PRESENT: allejo, alleges, alleja, allegem, allegeu, allegen

INDICATIU IMPERFET: allejava, allejaves, allejava, allejàvem, allejàveu, allejaven

INDICATIU PASSAT: allegí, allejares, allejà, allejàrem, allejàreu, allejaren

INDICATIU FUTUR: allejaré, allejaràs, allejarà, allejarem, allejareu, allejaran

INDICATIU CONDICIONAL: allejaria, allejaries, allejaria, allejaríem, allejaríeu, allejarien

SUBJUNTIU PRESENT: allegi, allegis, allegi, allegem, allegeu, allegin

SUBJUNTIU IMPERFET: allegés, allegessis, allegés, allegéssim, allegéssiu, allegessin

IMPERATIU: alleja, allegi, allegem, allegeu, allegin

->al·lel

■al·lel

[del gr. allḗlōn ‘recíproc’]

m GEN Cadascuna de les formes alternatives que pot presentar un gen que ocupa el mateix lloc en un cromosoma determinat o en dos cromosomes homòlegs, i que expressa diferentment un mateix caràcter.

->-al·lel

-al·lel

Forma sufixada del mot grec allḗlōn, que significa ‘recíproc’. Ex.: dial·lel.

->al·lèlic

■al·lèlic -a

[de al·lel]

adj GEN Relatiu o pertanyent a l’al·lel.

->al·lelo-

al·lelo-

Forma prefixada del mot grec allḗlōn, que significa ‘recíproc’. Ex.: al·lelomorfisme, al·lelopatia.

->al·lelomorf

al·lelomorf

[de al·lelo- i -morf]

m GEN Al·lel.

->al·lelomorfisme

al·lelomorfisme

[de al·lelomorf]

m GEN Propietat de presentar al·lels.

->al·lelopatia

■al·lelopatia

Part. sil.: al_le_lo_pa_ti_a

[de al·lelo- i -patia]

f ECOL Influència exercida per una planta que consisteix en la producció de substàncies químiques perjudicials a altres plantes competidores amb la primera o a enemics naturals, com ara els animals fitòfags.

->al·lelosòmic

al·lelosòmic -a

[de al·lelo- i (cromo)sòmic]

adj GEN Dit del canvi estructural cromosòmic en el qual hi és implicada la parella de cromosomes homòlegs.

->al·lelotip

al·lelotip

[de al·lelo- i -tip]

m GEN Freqüència al·lèlica (composició genètica) d’una població.

->al·leluia

■al·leluia

Part. sil.: al_le_lu_ia

[del ll. ecl. alleluia, pres de l’hebreu hallelujah ‘lloeu Jah(vè)!’]

1 interj BÍBL i CRIST Exclamació que significa ‘lloeu Déu’ i que expressa joia i agraïment.

2 m LITÚRG i MÚS Cant d’aclamació sobre el mot al·leluia, sovint ornamentat.

3 interj i m Crit d’alegria, de satisfacció, en veure acomplerta, aconseguida, una cosa.

->allèn

■allèn

[del ll. illinc ‘d’allà’, del mateix radical de ille ‘ell, aquell’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adv 1 A l’altra banda, a la banda d’allà.

2 allèn de loc prep Ultra, a més de.

->allenc

■allenc

[de all]

m BOT Al·liària.

->al·lènic

al·lènic -a

Hom.: hel·lènic

[de al·lè]

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’al·lè o als al·lens.

2 Dit de tots els composts orgànics amb dos enllaços dobles cumulats.

->allenyament

■allenyament

[de allenyar]

m Provisió de llenya.

->allenyar

■allenyar

[de llenya]

v tr Proveir de llenya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allenyar

GERUNDI: allenyant

PARTICIPI: allenyat, allenyada, allenyats, allenyades

INDICATIU PRESENT: allenyo, allenyes, allenya, allenyem, allenyeu, allenyen

INDICATIU IMPERFET: allenyava, allenyaves, allenyava, allenyàvem, allenyàveu, allenyaven

INDICATIU PASSAT: allenyí, allenyares, allenyà, allenyàrem, allenyàreu, allenyaren

INDICATIU FUTUR: allenyaré, allenyaràs, allenyarà, allenyarem, allenyareu, allenyaran

INDICATIU CONDICIONAL: allenyaria, allenyaries, allenyaria, allenyaríem, allenyaríeu, allenyarien

SUBJUNTIU PRESENT: allenyi, allenyis, allenyi, allenyem, allenyeu, allenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: allenyés, allenyessis, allenyés, allenyéssim, allenyéssiu, allenyessin

IMPERATIU: allenya, allenyi, allenyem, allenyeu, allenyin

->al·leocels

al·leocels

Part. sil.: al_le_o_cels

[del gr. alloĩos ‘divers’ i -cel]

m ZOOL 1 pl Ordre dels turbel·laris format per petits cucs plans generalment marins.

2 sing Cuc de l’ordre dels al·leocels.

->aller¹

■aller¹

[v. aller²]

m AGR Allar, camp d’alls.

->aller²

■aller² -a

[de all]

m i f Venedor d’alls.

->allerament

■allerament

[de allerar; llatinitzat aledramentum en un document del 920]

m 1 Acció d’allerar o d’allerar-se;

2 l’efecte.

->allerar

■allerar

Hom.: allarar

[der. del cat. ant. lleer, ll. lĭcēre, en el valor sobretot de substantiu ‘llicència, autorització’, que per analogia es convertí en lleure; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Donar llicència, permís (a algú), de fer una cosa.

2 pron Permetre’s, prendre’s la llibertat, de fer alguna cosa. No s’alleraven d’ésser feliços.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allerar

GERUNDI: allerant

PARTICIPI: allerat, allerada, allerats, allerades

INDICATIU PRESENT: allero, alleres, allera, allerem, allereu, alleren

INDICATIU IMPERFET: allerava, alleraves, allerava, alleràvem, alleràveu, alleraven

INDICATIU PASSAT: allerí, allerares, allerà, alleràrem, alleràreu, alleraren

INDICATIU FUTUR: alleraré, alleraràs, allerarà, allerarem, allerareu, alleraran

INDICATIU CONDICIONAL: alleraria, alleraries, alleraria, alleraríem, alleraríeu, allerarien

SUBJUNTIU PRESENT: alleri, alleris, alleri, allerem, allereu, allerin

SUBJUNTIU IMPERFET: allerés, alleressis, allerés, alleréssim, alleréssiu, alleressin

IMPERATIU: allera, alleri, allerem, allereu, allerin

->allerat

■allerat -ada

[de allerar]

adj 1 Sense subjecció, sense trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat.

2 Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena.

->al·lergen

■al·lergen -èrgena

[de al·l-, er(gon)- i -gen]

adj i m FISIOL i DIAG Al·lergogen.

->al·lèrgia

■al·lèrgia

Part. sil.: al_lèr_gi_a

[de al·l- i -èrgia]

f 1 PAT Estat de susceptibilitat exagerada de l’organisme davant un agent determinat, el qual és innocu per a la majoria de les persones.

2 PSIQ Sensibilització patològica produïda per desencadenament de trastorns d’origen emocional.

3 fig Tenir al·lèrgia a la televisió.

->al·lèrgic

■al·lèrgic -a

[de al·lèrgia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’al·lèrgia.

2 Que pateix al·lèrgia.

->al·lergogen

■al·lergogen -ògena

[de al·l-, ergo- i -gen]

1 adj Que causa al·lèrgia.

2 m 1 FISIOL Substància capaç d’induir a al·lèrgia o hipersensibilitat específica.

2 DIAG Cadascun dels extrets obtinguts de les substàncies que hom suposa que poden actuar com a al·lergògens, destinats a la diagnosi específica de l’al·lèrgia.

->al·lergòleg

■al·lergòleg -òloga

[de al·l-, ergo- i -leg]

m i f MED Metge especialista en al·lergologia.

->al·lergologia

■al·lergologia

Part. sil.: al_ler_go_lo_gi_a

[de al·l-, ergo- i -logia]

f MED Especialitat mèdica que estudia l’al·lèrgia i els processos al·lèrgics.

->allet

■allet

[de all]

m BOT Petit bolet de la família de les tricolomatàcies (Marasmius alliaceus), de color de crema fosc, de cama negra i d’una forta olor al·liàcia.

->alletament

■alletament

[de alletar]

m 1 1 Acció d’alletar;

2 l’efecte.

2 PEDIAT 1 Acció d’alletar un infant. Alletament matern.

2 Període de la vida d’un infant en què només és alimentat amb llet.

->alletar

■alletar

[de llet; 1a FONT: s. XV]

v tr Alimentar (una cria de mamífer) amb llet. La mare alleta el fill. El pagès alleta vedells artificialment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alletar

GERUNDI: alletant

PARTICIPI: alletat, alletada, alletats, alletades

INDICATIU PRESENT: alleto, alletes, alleta, alletem, alleteu, alleten

INDICATIU IMPERFET: alletava, alletaves, alletava, alletàvem, alletàveu, alletaven

INDICATIU PASSAT: alletí, alletares, alletà, alletàrem, alletàreu, alletaren

INDICATIU FUTUR: alletaré, alletaràs, alletarà, alletarem, alletareu, alletaran

INDICATIU CONDICIONAL: alletaria, alletaries, alletaria, alletaríem, alletaríeu, alletarien

SUBJUNTIU PRESENT: alleti, alletis, alleti, alletem, alleteu, alletin

SUBJUNTIU IMPERFET: alletés, alletessis, alletés, alletéssim, alletéssiu, alletessin

IMPERATIU: alleta, alleti, alletem, alleteu, alletin

->al·letrín

al·letrín

[de al·l(il) i (pir)etrina]

m [C₁₉H₂₆O₃] QUÍM IND Insecticida sintètic actiu contra els insectes que resisteixen el DDT.

->alleugerar

■alleugerar

Part. sil.: a_lleu_ge_rar

[de lleuger; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Alleugerir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alleugerar

GERUNDI: alleugerant

PARTICIPI: alleugerat, alleugerada, alleugerats, alleugerades

INDICATIU PRESENT: alleugero, alleugeres, alleugera, alleugerem, alleugereu, alleugeren

INDICATIU IMPERFET: alleugerava, alleugeraves, alleugerava, alleugeràvem, alleugeràveu, alleugeraven

INDICATIU PASSAT: alleugerí, alleugerares, alleugerà, alleugeràrem, alleugeràreu, alleugeraren

INDICATIU FUTUR: alleugeraré, alleugeraràs, alleugerarà, alleugerarem, alleugerareu, alleugeraran

INDICATIU CONDICIONAL: alleugeraria, alleugeraries, alleugeraria, alleugeraríem, alleugeraríeu, alleugerarien

SUBJUNTIU PRESENT: alleugeri, alleugeris, alleugeri, alleugerem, alleugereu, alleugerin

SUBJUNTIU IMPERFET: alleugerés, alleugeressis, alleugerés, alleugeréssim, alleugeréssiu, alleugeressin

IMPERATIU: alleugera, alleugeri, alleugerem, alleugereu, alleugerin

->alleugeridor

■alleugeridor -a

Part. sil.: a_lleu_ge_ri_dor

[de alleugerir]

adj Que alleugereix.

->alleugeriment

■alleugeriment

Part. sil.: a_lleu_ge_ri_ment

[de alleugerir]

m 1 Acció d’alleugerir o d’alleugerir-se;

2 l’efecte.

->alleugerir

■alleugerir

Part. sil.: a_lleu_ge_rir

Cp. alleujar

[de lleuger; 1a FONT: c. 1900, DBal.]

v 1 1 tr Fer més lleuger (algú o alguna cosa), treure-li pes o càrrega. Alleugerir la maleta. Alleugerir de roba.

2 pron Alleugerir-se de roba.

2 tr 1 Fer més lleu, alleujar. Alleugerir un sofriment.

2 alleugerir el dol Posar-se, qui porta dol, un dol més lleuger.

3 tr Fer més lleuger, més viu, accelerar. Alleugerir la marxa d’una màquina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alleugerir

GERUNDI: alleugerint

PARTICIPI: alleugerit, alleugerida, alleugerits, alleugerides

INDICATIU PRESENT: alleugereixo, alleugereixes, alleugereix, alleugerim, alleugeriu, alleugereixen

INDICATIU IMPERFET: alleugeria, alleugeries, alleugeria, alleugeríem, alleugeríeu, alleugerien

INDICATIU PASSAT: alleugerí, alleugerires, alleugerí, alleugerírem, alleugeríreu, alleugeriren

INDICATIU FUTUR: alleugeriré, alleugeriràs, alleugerirà, alleugerirem, alleugerireu, alleugeriran

INDICATIU CONDICIONAL: alleugeriria, alleugeriries, alleugeriria, alleugeriríem, alleugeriríeu, alleugeririen

SUBJUNTIU PRESENT: alleugereixi, alleugereixis, alleugereixi, alleugerim, alleugeriu, alleugereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: alleugerís, alleugerissis, alleugerís, alleugeríssim, alleugeríssiu, alleugerissin

IMPERATIU: alleugereix, alleugereixi, alleugerim, alleugeriu, alleugereixin

->alleujable

■alleujable

Part. sil.: a_lleu_ja_ble

[de alleujar]

adj Que pot ésser alleujat, susceptible d’alleujament.

->alleujador

■alleujador -a

Part. sil.: a_lleu_ja_dor

[de alleujar]

adj Que alleuja.

->alleujament

■alleujament

Part. sil.: a_lleu_ja_ment

[de alleujar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 Acció d’alleujar;

2 l’efecte.

2 ESPORT En el golf, acció d’alleujar-se un jugador.

->alleujar

■alleujar

Part. sil.: a_lleu_jar

Cp. alleugerir

[de lleu¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Parlant d’un vaixell, d’un vehicle, treure-li una part de la càrrega.

2 1 tr Alliberar (algú) d’una part del seu sofriment físic o moral. Saber que la criatura s’havia salvat el va alleujar molt.

2 pron Alleujar-se un malalt.

3 tr Fer més lleu, més passador, més suportable (un sofriment físic o moral, un treball, una pena, un perill). Aquesta pomada us alleujarà la picor.

4 pron ESPORT En el golf, sortir un jugador d’una situació que dificulta o impossibilita l’execució d’un cop mitjançant un canvi de lloc de la bola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alleujar

GERUNDI: alleujant

PARTICIPI: alleujat, alleujada, alleujats, alleujades

INDICATIU PRESENT: alleujo, alleuges, alleuja, alleugem, alleugeu, alleugen

INDICATIU IMPERFET: alleujava, alleujaves, alleujava, alleujàvem, alleujàveu, alleujaven

INDICATIU PASSAT: alleugí, alleujares, alleujà, alleujàrem, alleujàreu, alleujaren

INDICATIU FUTUR: alleujaré, alleujaràs, alleujarà, alleujarem, alleujareu, alleujaran

INDICATIU CONDICIONAL: alleujaria, alleujaries, alleujaria, alleujaríem, alleujaríeu, alleujarien

SUBJUNTIU PRESENT: alleugi, alleugis, alleugi, alleugem, alleugeu, alleugin

SUBJUNTIU IMPERFET: alleugés, alleugessis, alleugés, alleugéssim, alleugéssiu, alleugessin

IMPERATIU: alleuja, alleugi, alleugem, alleugeu, alleugin

->allevadís

■allevadís -issa

[de allevar]

adj Imputable.

->allevança

allevança

[de allevar]

f DR Falsa acusació.

->allevar

■allevar

[de llevar; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr Imputar, acusar falsament (algú) d’allò que no ha comès. Han allevat al comptable la desaparició dels diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allevar

GERUNDI: allevant

PARTICIPI: allevat, allevada, allevats, allevades

INDICATIU PRESENT: allevo, alleves, alleva, allevem, alleveu, alleven

INDICATIU IMPERFET: allevava, allevaves, allevava, allevàvem, allevàveu, allevaven

INDICATIU PASSAT: alleví, allevares, allevà, allevàrem, allevàreu, allevaren

INDICATIU FUTUR: allevaré, allevaràs, allevarà, allevarem, allevareu, allevaran

INDICATIU CONDICIONAL: allevaria, allevaries, allevaria, allevaríem, allevaríeu, allevarien

SUBJUNTIU PRESENT: allevi, allevis, allevi, allevem, alleveu, allevin

SUBJUNTIU IMPERFET: allevés, allevessis, allevés, allevéssim, allevéssiu, allevessin

IMPERATIU: alleva, allevi, allevem, alleveu, allevin

->allevardita

allevardita

f MINERAL Mineral del grup de les argiles que es presenta cristal·litzat en forma de plaques allargades.

->allí

■allí

[del ll. ĭllic, íd., del mateix radical de ille ‘ell, aquell’]

adv 1 En aquell lloc, allà, especialment, en el discurs indirecte, aquell lloc que en el discurs directe seria designat per ací.

2 allí enllà Més enllà d’aquell lloc.

->al·liaci

■al·liaci -àcia

Part. sil.: al_li_a_ci

[cultisme format sobre la base llatina allium ‘all’ i -aci]

adj 1 D’all, relatiu o pertanyent a l’all.

2 Dit de l’olor semblant a la de l’all.

3 Que fa olor d’all.

->al·liària

■al·liària

Part. sil.: al_li_à_ri_a

[del ll. científic alliaria, der. de allium ‘all’]

f BOT Planta herbàcia biennal de la família de les crucíferes (Alliaria officinalis), d’olor al·liàcia, de fulles cordiformes i dentades i de flors blanques.

->alliberable

■alliberable

[de alliberar]

adj Que pot ésser alliberat.

->alliberació

■alliberació

Part. sil.: a_lli_be_ra_ci_ó

[de alliberar]

f Alliberament.

->alliberador

■alliberador -a

[de alliberar]

1 adj i m i f Que allibera.

2 m OFICINA 1 alliberador del carro Mecanisme accionat per una palanca que deixa lliure el carro d’una màquina d’escriure.

2 alliberador del corró Dispositiu que permet de fer girar contínuament i lliurement el corró d’una màquina d’escriure conjuntament amb el paper.

->alliberament

■alliberament

[de alliberar]

m 1 Acció d’alliberar o d’alliberar-se;

2 l’efecte.

->alliberar

■alliberar

[de lliure]

v 1 1 tr Fer que (algú) esdevingui lliure. Alliberar un captiu. Lluiten per alliberar el seu país. El feminisme va néixer per a alliberar la dona.

2 tr Treure, salvar (algú), de mals, càrregues, dependències, perills, etc.; deslliurar. Allibereu-nos de tot mal. Els va alliberar d’aquella feina.

3 pron Alliberar-se dels tirans.

2 tr DR 1 Aixecar les càrregues que pesen sobre una cosa.

2 Eximir algú del compliment d’una obligació.

3 tr FÍS Emetre energia un sistema a costa de disminuir la seva energia total.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alliberar

GERUNDI: alliberant

PARTICIPI: alliberat, alliberada, alliberats, alliberades

INDICATIU PRESENT: allibero, alliberes, allibera, alliberem, allibereu, alliberen

INDICATIU IMPERFET: alliberava, alliberaves, alliberava, alliberàvem, alliberàveu, alliberaven

INDICATIU PASSAT: alliberí, alliberares, alliberà, alliberàrem, alliberàreu, alliberaren

INDICATIU FUTUR: alliberaré, alliberaràs, alliberarà, alliberarem, alliberareu, alliberaran

INDICATIU CONDICIONAL: alliberaria, alliberaries, alliberaria, alliberaríem, alliberaríeu, alliberarien

SUBJUNTIU PRESENT: alliberi, alliberis, alliberi, alliberem, allibereu, alliberin

SUBJUNTIU IMPERFET: alliberés, alliberessis, alliberés, alliberéssim, alliberéssiu, alliberessin

IMPERATIU: allibera, alliberi, alliberem, allibereu, alliberin

->alliberat

alliberat -ada

adj i m i f Dit del militant polític, sindical, etc., que rep un sou de la seva organització perquè s’hi dediqui exclusivament.

->al·licient

■al·licient

Part. sil.: al_li_ci_ent

[del ll. alliciens, -ntis ‘que atreu’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Allò que atreu, atractiu, incentiu.

->al·licina

al·licina

[del ll. allium ‘all’ i -ina**]

f BIOQ S-al·liltiosulfinat d’al·lil, líquid constituent de l’all, amb la seva veritable olor.

->alliçonador

■alliçonador -a

[de alliçonar]

adj Que alliçona.

->alliçonament

■alliçonament

[de alliçonar]

m 1 Acció d’alliçonar;

2 l’efecte.

->alliçonar

■alliçonar

[de lliçó]

v tr Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar els infants en el respecte a la natura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alliçonar

GERUNDI: alliçonant

PARTICIPI: alliçonat, alliçonada, alliçonats, alliçonades

INDICATIU PRESENT: alliçono, alliçones, alliçona, alliçonem, alliçoneu, alliçonen

INDICATIU IMPERFET: alliçonava, alliçonaves, alliçonava, alliçonàvem, alliçonàveu, alliçonaven

INDICATIU PASSAT: alliçoní, alliçonares, alliçonà, alliçonàrem, alliçonàreu, alliçonaren

INDICATIU FUTUR: alliçonaré, alliçonaràs, alliçonarà, alliçonarem, alliçonareu, alliçonaran

INDICATIU CONDICIONAL: alliçonaria, alliçonaries, alliçonaria, alliçonaríem, alliçonaríeu, alliçonarien

SUBJUNTIU PRESENT: alliçoni, alliçonis, alliçoni, alliçonem, alliçoneu, alliçonin

SUBJUNTIU IMPERFET: alliçonés, alliçonessis, alliçonés, alliçonéssim, alliçonéssiu, alliçonessin

IMPERATIU: alliçona, alliçoni, alliçonem, alliçoneu, alliçonin

->al·ligació

■al·ligació, regla d’

Part. sil.: al_li_ga_ci_ó

[del ll. alligatio, -ōnis ‘acció de lligar’]

Procediment desuet per tal de trobar el preu o la qualitat d’una mescla de diferents ingredients els preus o les qualitats dels quals són coneguts, o bé de trobar les quantitats en què cal mesclar diferents ingredients a fi que la mescla resulti d’un preu o d’una qualitat determinats.

->alligança

■alligança

[de alligar]

f Resultat d’alligar-se, lliga.

->alligar

■alligar

[de lligar]

v 1 tr Fer entrar en una lliga.

2 pron Entrar en una lliga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alligar

GERUNDI: alligant

PARTICIPI: alligat, alligada, alligats, alligades

INDICATIU PRESENT: alligo, alligues, alliga, alliguem, alligueu, alliguen

INDICATIU IMPERFET: alligava, alligaves, alligava, alligàvem, alligàveu, alligaven

INDICATIU PASSAT: alliguí, alligares, alligà, alligàrem, alligàreu, alligaren

INDICATIU FUTUR: alligaré, alligaràs, alligarà, alligarem, alligareu, alligaran

INDICATIU CONDICIONAL: alligaria, alligaries, alligaria, alligaríem, alligaríeu, alligarien

SUBJUNTIU PRESENT: alligui, alliguis, alligui, alliguem, alligueu, alliguin

SUBJUNTIU IMPERFET: alligués, alliguessis, alligués, alliguéssim, alliguéssiu, alliguessin

IMPERATIU: alliga, alligui, alliguem, alligueu, alliguin

->al·ligàtor

■al·ligàtor

[de l’angl. alligator, alteració del cast. el lagarto, amb l’influx savi del ll. alligare ‘lligar’, per a designar el caiman d’Amèrica; 1a FONT: 1593]

m ZOOL Gènere de rèptils de l’ordre dels cocodrils (Alligator sp), de musell arrodonit, molt perseguit per la seva pell.

->al·liïna

al·liïna

Part. sil.: al_li_ï_na

[del ll. allium ‘all’]

f BIOQ S-al·lil-L-cisteïnasulfòxid, constituent inodor del bulb de l’all.

->al·lil

■al·lil

[del ll. allium ‘all’ i -il]

m QUÍM ORG Grup alquil insaturat de fórmula CH₂═CHCH₂—.

->al·lilamina

al·lilamina

[de al·lil i amina]

f QUÍM ORG Líquid d’una forta olor amoniacal utilitzat com a intermediari en la indústria farmacèutica.

->al·lilè

al·lilè

[de al·lil i el sufix -è, designador d’hidrocarburs]

m obs QUÍM ORG Nom trivial del propí.

->al·lílic

■al·lílic -a

[de al·lil]

adj 1 QUÍM ORG Relatiu o pertanyent al grup al·lil, que conté un grup al·lil.

2 alcohol al·lílic QUÍM ORG Líquid d’olor picant, irritant de les mucoses i de la pell.

3 posició al·lílica QUÍM ORG En les molècules orgàniques, posició o posicions adjacents a un enllaç doble carboni-carboni.

4 resines al·líliques PLÀST Polímers derivats dels èsters dial·lílics de diversos àcids dicarboxílics.

->al·liltiourea

al·liltiourea

Part. sil.: al_lil_ti_o_u_re_a

[de al·lil, tio- i urea]

f QUÍM ORG Sòlid preparat escalfant isotiocianat d’al·lil amb alcohol i amoníac.

->allioli

■allioli

Part. sil.: all_i_o_li

[de all i oli; 1a FONT: s. XV]

m GASTR Salsa composta amb alls pelats i finament picats en el morter, afegint-hi oli i debatent-ho tot fins que en resulta una emulsió.

->allipebre

■allipebre

[de all i pebre]

m GASTR Cuinat característic de l’albufera de València i la Ribera Baixa, a base de trossos d’anguiles, de llobarro o de llissa amb un sofregit d’alls picats amb algunes ametlles i julivert i amb molt de pebre vermell.

->allisada

■allisada

[de allisar]

f 1 1 Acció d’allisar;

2 l’efecte.

2 fig Reny, fregada d’orelles.

3 fig pallissa².

->allisador

■allisador -a

[de allisar]

1 adj Que allisa. Tractament allisador per als cabells.

2 m Estri que serveix per a allisar.

3 m TECNOL Corró de fusta forta, de superfície llisa, que fan servir els cerers per a allisar i polir els ciris.

4 f ADOB Màquina per a polir la superfície de la pell adobada i acabada.

5 f TÈXT Llissosa.

->allisadures

■allisadures

[de allisar]

f pl Partícules despreses d’una pedra, d’una peça de metall, etc., en allisar-la o polir-la.

->allisar

■allisar

[de llis; 1a FONT: c. 1390]

v 1 tr Fer llisa (alguna cosa). Allisar el barret. Allisar un envà.

2 tr MAT Eliminar d’un conjunt de dades, que segueixen una llei subjacent, les fluctuacions aleatòries.

3 allisar la roba Passar lleugerament la planxa per la roba sense emmidonar.

4 allisar-se el cel Cobrir-se d’una nuvolada uniforme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allisar

GERUNDI: allisant

PARTICIPI: allisat, allisada, allisats, allisades

INDICATIU PRESENT: alliso, allises, allisa, allisem, alliseu, allisen

INDICATIU IMPERFET: allisava, allisaves, allisava, allisàvem, allisàveu, allisaven

INDICATIU PASSAT: allisí, allisares, allisà, allisàrem, allisàreu, allisaren

INDICATIU FUTUR: allisaré, allisaràs, allisarà, allisarem, allisareu, allisaran

INDICATIU CONDICIONAL: allisaria, allisaries, allisaria, allisaríem, allisaríeu, allisarien

SUBJUNTIU PRESENT: allisi, allisis, allisi, allisem, alliseu, allisin

SUBJUNTIU IMPERFET: allisés, allisessis, allisés, alliséssim, alliséssiu, allisessin

IMPERATIU: allisa, allisi, allisem, alliseu, allisin

->allisat

■allisat

[de allisar]

m 1 ART Capa fina de morter de calç i sorra, en una proporció de tres parts de calç per una de sorra, amb un gruix aproximat entre 3 i 5 mm, que hom aplica a una superfície mural després del remolinat per a pintar-hi al fresc.

2 GRÀF Paper aspre i rugós, no setinat, poc apte per a la impressió de fotogravats directes ni tipus de perfils prims, per procediment tipogràfic.

->allisatge

■allisatge

[de allisar]

m 1 ADOB Operació de sotmetre les pells a l’acció de l’allisadora.

2 ESTAD Conjunt de mètodes per al tractament de dades estadístiques de tipus cronològic o sèries temporals, que tenen per objecte fer previsions a curt termini basades en les dades anteriors.

->allistador

■allistador -a

[de allistar]

m i f 1 Persona que allista.

2 Persona que porta l’alta i la baixa d’una o de diferents colles de jornalers que treballen en una mateixa obra o feina.

->allistament

■allistament

[de allistar]

m 1 1 Acció d’allistar o d’allistar-se;

2 l’efecte.

2 ORG MIL Conjunt de tràmits destinats al reclutament dels joves que han de prestar el servei militar.

->allistar

■allistar

[de llista; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Posar (algú) en llista, inscriure’l en una llista. Va allistar el seu cosí a les milícies populars.

2 pron Fer-se posar en llista, inscriure’s en una llista. Allistar-se a l’exèrcit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allistar

GERUNDI: allistant

PARTICIPI: allistat, allistada, allistats, allistades

INDICATIU PRESENT: allisto, allistes, allista, allistem, allisteu, allisten

INDICATIU IMPERFET: allistava, allistaves, allistava, allistàvem, allistàveu, allistaven

INDICATIU PASSAT: allistí, allistares, allistà, allistàrem, allistàreu, allistaren

INDICATIU FUTUR: allistaré, allistaràs, allistarà, allistarem, allistareu, allistaran

INDICATIU CONDICIONAL: allistaria, allistaries, allistaria, allistaríem, allistaríeu, allistarien

SUBJUNTIU PRESENT: allisti, allistis, allisti, allistem, allisteu, allistin

SUBJUNTIU IMPERFET: allistés, allistessis, allistés, allistéssim, allistéssiu, allistessin

IMPERATIU: allista, allisti, allistem, allisteu, allistin

->al·lita

al·lita

[de al(umini) i -lita]

f PEDOL Sòl molt evolucionat, que ha experimentat una migració de la sílice.

->allitament

■allitament

[de allitar]

m Enllitament.

->allitar

■allitar

[de llit; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr i pron Enllitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allitar

GERUNDI: allitant

PARTICIPI: allitat, allitada, allitats, allitades

INDICATIU PRESENT: allito, allites, allita, allitem, alliteu, alliten

INDICATIU IMPERFET: allitava, allitaves, allitava, allitàvem, allitàveu, allitaven

INDICATIU PASSAT: allití, allitares, allità, allitàrem, allitàreu, allitaren

INDICATIU FUTUR: allitaré, allitaràs, allitarà, allitarem, allitareu, allitaran

INDICATIU CONDICIONAL: allitaria, allitaries, allitaria, allitaríem, allitaríeu, allitarien

SUBJUNTIU PRESENT: alliti, allitis, alliti, allitem, alliteu, allitin

SUBJUNTIU IMPERFET: allités, allitessis, allités, allitéssim, allitéssiu, allitessin

IMPERATIU: allita, alliti, allitem, alliteu, allitin

->al·literació

■al·literació

Part. sil.: al_li_te_ra_ci_ó

[de al·literar]

f LIT Repetició d’uns mateixos sons.

->al·literar

■al·literar

[formació culta analògica sobre el ll. lĭttĕra ‘lletra’ a partir de oblitterare]

v intr 1 Fer ús de l’al·literació.

2 Constituir al·literació. Un vers al·literat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: al·literar

GERUNDI: al·literant

PARTICIPI: al·literat, al·literada, al·literats, al·literades

INDICATIU PRESENT: al·litero, al·literes, al·litera, al·literem, al·litereu, al·literen

INDICATIU IMPERFET: al·literava, al·literaves, al·literava, al·literàvem, al·literàveu, al·literaven

INDICATIU PASSAT: al·literí, al·literares, al·literà, al·literàrem, al·literàreu, al·literaren

INDICATIU FUTUR: al·literaré, al·literaràs, al·literarà, al·literarem, al·literareu, al·literaran

INDICATIU CONDICIONAL: al·literaria, al·literaries, al·literaria, al·literaríem, al·literaríeu, al·literarien

SUBJUNTIU PRESENT: al·literi, al·literis, al·literi, al·literem, al·litereu, al·literin

SUBJUNTIU IMPERFET: al·literés, al·literessis, al·literés, al·literéssim, al·literéssiu, al·literessin

IMPERATIU: al·litera, al·literi, al·literem, al·litereu, al·literin

->al·lític

al·lític -a

[de al·lita]

adj PEDOL Relatiu o pertanyent a l’al·lita.

->al·litització

al·litització

Part. sil.: al_li_tit_za_ci_ó

[de al·lita]

f PEDOL Descomposició, en clima càlid i humit, dels silicats del sòl.

->allò

■allò

[del ll. illud, íd., neutre de ille ‘ell, aquell’]

1 pron Aquella cosa.

2 pron Forma despectiva de designar una persona. On va, allò?

3 [pl -òs] m PSIC Estrat o instància de la vida psíquica que es troba en una relació integrativa, estructural amb els altres dos estrats, el jo i el superjò.

4 d’allò més 1 loc adj En una gran quantitat. Pomes? N’hi havia d’allò més.

2 loc adv Molt. Ens vam divertir d’allò més. Hi fan un menjar d’allò més bo.

->al·lo-

■al·lo-

1 Forma prefixada del mot grec állos, que significa ‘altre’. Ex.: al·lòcton, al·lomorf.

2 QUÍM ORG Prefix usat a vegades per a designar l’un de dos o més isòmers.

->al·loaglutinació

al·loaglutinació

Part. sil.: al_lo_a_glu_ti_na_ci_ó

[de al·lo- i aglutinació]

f IMMUNOL Aglutinació específica produïda per un anticòs.

->al·loaglutinina

al·loaglutinina

Part. sil.: al_lo_a_glu_ti_ni_na

[de al·loaglutin(ació) i -ina]

f IMMUNOL Al·loanticòs que in vitro manifesta una reacció d’aglutinació quan es fixa sobre l’antigen corresponent.

->al·loanticòs

al·loanticòs

Part. sil.: al_lo_an_ti_còs

[de al·lo- i anticòs]

[pl -ossos] m IMMUNOL Anticòs produït durant un procés d’immunització per individus diferents, però que pertanyen a la mateixa espècie.

->al·loantigen

al·loantigen

Part. sil.: al_lo_an_ti_gen

[de al·lo- i antigen]

m IMMUNOL Antigen cel·lular o sèric, genèticament diferent d’un altre antigen, que permet distingir els individus d’una mateixa espècie.

->al·lòbar

al·lòbar

[de al·lo- i -bar]

m FÍS ATÒM Element químic que té una composició isotòpica diferent de la natural.

->al·lòbroge

al·lòbroge

[del ll. allòbroges, poble de les Gàl·lies]

m i f HIST Individu pertanyent a un poble gal establert a la vall mitjana del Roine.

->al·lobrògic

al·lobrògic -a

[de al·lòbroge]

adj Relatiu o pertanyent al poble al·lòbroge.

->allocar-se

■allocar-se

[de lloca]

v pron Tornar-se lloca la gallina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allocar

GERUNDI: allocant

PARTICIPI: allocat, allocada, allocats, allocades

INDICATIU PRESENT: alloco, alloques, alloca, alloquem, alloqueu, alloquen

INDICATIU IMPERFET: allocava, allocaves, allocava, allocàvem, allocàveu, allocaven

INDICATIU PASSAT: alloquí, allocares, allocà, allocàrem, allocàreu, allocaren

INDICATIU FUTUR: allocaré, allocaràs, allocarà, allocarem, allocareu, allocaran

INDICATIU CONDICIONAL: allocaria, allocaries, allocaria, allocaríem, allocaríeu, allocarien

SUBJUNTIU PRESENT: alloqui, alloquis, alloqui, alloquem, alloqueu, alloquin

SUBJUNTIU IMPERFET: alloqués, alloquessis, alloqués, alloquéssim, alloquéssiu, alloquessin

IMPERATIU: alloca, alloqui, alloquem, alloqueu, alloquin

->al·locentrisme

■al·locentrisme

[de al·lo- i -centrisme]

m PSIC Actitud inconscient en la qual l’interès de l’individu recau principalment sobre els altres més que sobre si mateix.

->al·locíclia

al·locíclia

Part. sil.: al_lo_cí_cli_a

[de al·lo- i el gr. kýklos ‘cercle’]

f GEN Diferències en l’enrotllament cromosòmic mostrades per cromosomes complets o segments cromosòmics.

->al·locinàmic

al·locinàmic, àcid

[de al·lo- i cinàmic]

Àcid cinàmic.

->al·locinèsia

al·locinèsia

Part. sil.: al_lo_ci_nè_si_a

[de al·lo- i el gr. kínēsis ‘moviment’]

f PAT Trastorn de la mobilitat en què l’individu executa un moviment amb el membre oposat a aquell que desitja o que hom li ordena de moure.

->al·locor

al·locor -a

[de al·lo- i el gr. khōréō ‘escampar’]

adj BOT Dit dels vegetals que no posseeixen mitjans propis per a disseminar llurs diàspores.

->al·locòria

al·locòria

Part. sil.: al_lo_cò_ri_a

[de al·locor]

f BOT Qualitat d’al·locor.

->al·locòrtex

■al·locòrtex

[de al·lo- i còrtex]

m ANAT ANIM Porció de l’escorça cerebral localitzada a l’hipocamp i a l’àrea olfactòria.

->al·locroïta

al·locroïta

Part. sil.: al_lo_cro_ï_ta

[de al·lo-, el gr. khróa ‘color de la pell’ i -ita]

f MINERAL Mineral de color verd fosc, varietat del granat, que conté una petita quantitat de manganès.

->al·locromàsia

al·locromàsia

Part. sil.: al_lo_cro_mà_si_a

[de al·lo- i el gr. khrõma ‘color’]

f PAT 1 Alteració del sentit cromàtic que fa que hom tingui una visió dels colors diferent a la real.

2 Canvi en el color de la pell o del cabell.

->al·locromàtic

al·locromàtic -a

[de al·lo- i el gr. khrōmatikós ‘propi del color’]

adj MINERAL Dit dels cristalls i dels minerals que tenen un color que no és el propi, a causa de la presència de substàncies estranyes incloses que els tenyeixen.

->al·lòcton

■al·lòcton -a

[de al·lo- i el gr. khthṓn ‘terra, indret’]

adj 1 ECOL Exòtic, que es troba en un indret diferent del de procedència, al·logen.

2 GEOL Dit de la formació geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en lloc diferent d’aquell on s’ha format.

3 PETROG Dit de la roca constituïda per minerals que no s’han format amb ella, procedents d’altres roques.

->al·loctonia

■al·loctonia

Part. sil.: al_loc_to_ni_a

f ECOL, GEOL i PETROG Qualitat d’al·lòcton.

->al·locució

■al·locució

Part. sil.: al_lo_cu_ci_ó

Cp. elocució

[del ll. allocutio, -ōnis, íd.]

f Discurs generalment breu, especialment el dirigit per un superior als seus inferiors o subordinats.

->al·lodiploide

al·lodiploide

Part. sil.: al_lo_di_ploi_de

[de al·lo- i diploide]

adj GEN Dit de les cèl·lules o els individus que presenten una o més parelles de cromosomes pròpies d’una altra espècie.

->al·lodromia

al·lodromia

Part. sil.: al_lo_dro_mi_a

[de al·lo- i -dromia]

f DIAG Qualsevol anomalia en el curs del vectocardiograma que no expliqui la situació del cor, la dilatació de les seves cavitats ni la hipertròfia de les seves parets.

->al·loempelt

■al·loempelt

Part. sil.: al_lo_em_pelt

[de al·lo- i empelt]

m CIR Empelt de teixit entre dos individus de la mateixa espècie, però que es diferencien per un o més gens i per certs antígens d’histocompatibilitat.

->al·loerotisme

■al·loerotisme

Part. sil.: al_lo_e_ro_tis_me

[de al·lo- i erotisme]

m PSIC Tendència sexual dirigida vers un objecte exterior.

->al·loestèsia

■al·loestèsia

Part. sil.: al_lo_es_tè_si_a

[de al·lo- i -estèsia]

f PAT Trastorn de la sensibilitat, anomenat també al·loquíria, en el qual els estímuls aplicats en un costat del cos se senten equivocadament en el costat simètric.

->al·lòfana

al·lòfana

[del gr. allophanḗs ‘que té una altra aparença’]

f MINERAL Grup de silicats d’alúmina hidratats.

->al·lofanat

al·lofanat

[de al·lofana]

m QUÍM ORG Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid al·lofànic.

->al·lofànic

al·lofànic, àcid

[de al·lofana]

QUÍM ORG Àcid orgànic hipotètic, del qual són conegudes les sals i els èsters (al·lofanats).

->al·lofènic

al·lofènic -a

[de al·lo- i el gr. phaínō ‘brillar, aparèixer’]

adj GEN 1 Dit dels caràcters o les característiques determinades que sorgeixen per una acció gènica intercel·lular.

2 Dit de l’individu que mostra una disposició ordenada de dos o més fenotips cel·lulars.

->al·lòfon

■al·lòfon

[del gr. allóphonos ‘que parla una llengua diferent’, de állos ‘altre’ i phōnḗ ‘veu, so’]

m FON Variant o modalitat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic.

->al·lofonia

■al·lofonia

Part. sil.: al_lo_fo_ni_a

[del gr. allophōnía ‘diferència de llengua’, de állos ‘altre’ i phōnḗ ‘veu, so’]

f FON Qualitat de l’al·lòfon.

->al·lofònic

■al·lofònic -a

[de al·lofonia]

adj FON Relatiu o pertanyent a l’al·lofonia.

->al·loftàlmia

al·loftàlmia

Part. sil.: al_lof_tàl_mi_a

[de al·lo- i oftàlmia]

f OFTAL Heteroftàlmia.

->al·logàmia

■al·logàmia

Part. sil.: al_lo_gà_mi_a

[de al·lo- i -gàmia]

f BOT Tipus de fecundació en què el pol·len que fertilitza el pistil d’una flor prové d’una altra planta.

->al·logen

■al·logen -ògena

Cp. halogen

[del gr. allogenḗs ‘nascut en un altre lloc’, de állos ‘altre’ i génos ‘naixement, raça’]

adj ECOL Originat fora del lloc actual, provinent d’un altre lloc.

->al·logènia

al·logènia

Part. sil.: al_lo_gè_ni_a

[de al·lo- i -gènia]

f GEN Alteració de les cèl·lules somàtiques o germinals provocada per qualsevol tècnica, mètode o recurs de l’enginyeria genètica.

->al·logènic

■al·logènic -a

[de al·logen]

adj GEN 1 Dit de l’individu dotat d’una constitució gènica diferent de la d’un altre individu de la mateixa espècie.

2 Dit de l’organisme afectat d’al·logènia.

->al·loglot

■al·loglot -a

[del gr. allóglōttos ‘que parla una altra llengua’, de állos ‘altre’ i glõtta ‘llengua’]

adj De llengua diferent de la del país.

->al·loimmunització

al·loimmunització

Part. sil.: al_lo_im_mu_nit_za_ci_ó

[de al·lo- i immunització]

f IMMUNOL Estat de l’organisme que és conseqüència de la introducció d’un nou al·loantigen cel·lular o plasmàtic.

->al·lolàlia

■al·lolàlia

Part. sil.: al_lo_là_li_a

[de al·lo- i -làlia]

f PSIQ Afàsia en què hom pronuncia uns mots per altres.

->al·lomeria

■al·lomeria

Part. sil.: al_lo_me_ri_a

[de al·lo- i el gr. méros ‘part’]

f QUÍM Fenomen de l’existència de substàncies que, malgrat diferir químicament, tenen la mateixa forma cristal·lina.

->al·lometria

■al·lometria

Part. sil.: al_lo_me_tri_a

[de al·lo- i -metria]

f BIOL Relació de creixement entre una part i la totalitat d’un organisme, o entre dues parts, quan els tants per cent de creixement mantenen una relació constant.

->al·lomètric

■al·lomètric -a

[de al·lo- i -mètric]

adj BIOL Relatiu o pertanyent a l’al·lometria.

->al·lomorf

■al·lomorf -a

[del gr. allómorphos, íd., de állos ‘altre’ i morphḗ ‘forma’]

1 adj MINERAL Dit dels minerals que presenten al·lomorfisme.

2 m LING Cadascuna de les diverses variants o realitzacions d’un morfema en funció del context.

->al·lomòrfic

■al·lomòrfic -a

[de al·lo- i -mòrfic]

adj LING i MINERAL Relatiu o pertanyent a l’al·lomorfisme.

->al·lomorfisme

■al·lomorfisme

[de al·lo- i -morfisme]

m 1 LING Propietat dels al·lomorfs.

2 MINERAL Propietat que presenten certs minerals que, essent d’igual composició química, difereixen en les formes cristal·lines pel fet que cristal·litzen a temperatures diferents.

->al·lomorfosi

al·lomorfosi

[de al·lo- i -morfosi]

f BIOL Relació entre una magnitud en un organisme i una altra magnitud homòloga en un organisme de la mateixa edat d’espècie diferent, però pròxima filogenèticament.

->allong

■allong

[de allongar]

m ant Allongament.

->allongament

■allongament

[de allongar]

m 1 Acció d’allongar;

2 l’efecte.

->allongar

■allongar

[de llong]

v tr 1 Donar (a una cosa) una forma oblonga.

2 diferir 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allongar

GERUNDI: allongant

PARTICIPI: allongat, allongada, allongats, allongades

INDICATIU PRESENT: allongo, allongues, allonga, allonguem, allongueu, allonguen

INDICATIU IMPERFET: allongava, allongaves, allongava, allongàvem, allongàveu, allongaven

INDICATIU PASSAT: allonguí, allongares, allongà, allongàrem, allongàreu, allongaren

INDICATIU FUTUR: allongaré, allongaràs, allongarà, allongarem, allongareu, allongaran

INDICATIU CONDICIONAL: allongaria, allongaries, allongaria, allongaríem, allongaríeu, allongarien

SUBJUNTIU PRESENT: allongui, allonguis, allongui, allonguem, allongueu, allonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: allongués, allonguessis, allongués, allonguéssim, allonguéssiu, allonguessin

IMPERATIU: allonga, allongui, allonguem, allongueu, allonguin

->al·lònim

■al·lònim -a

[de al·lo- i -ònim]

1 adj i m i f Signat amb un nom altre que el de l’autor.

2 m Nom d’un altre. Havia publicat un conte amb un al·lònim.

->al·loocimè

al·loocimè

Part. sil.: al_lo_o_ci_mè

[de al·lo- i ocimè]

m QUÍM ORG Líquid olorós component de vernissos i de polímers.

->allop

■allop

[variant valenciana de aloc]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Senecio doria), alta, de fulles lanceolades grosses i de flors grogues.

->al·lòpata

■al·lòpata

[de al·lo- i -patia]

adj i m i f MED Que exerceix l’al·lopatia. Metge al·lòpata.

->al·lopatia

■al·lopatia

Part. sil.: al_lo_pa_ti_a

[del gr. allopátheia ‘sensibilitat enfront d’un altre’, de állos ‘altre’ i páthos ‘sofriment’]

f 1 ECOL Estat patològic sofert per un organisme per acció d’agents químics o d’altra natura procedents d’un altre organisme situat pròxim a ell.

2 TERAP Pràctica terapèutica basada en l’administració al malalt de remeis que produeixen efectes contraris als produïts per la malaltia.

->al·lopàtic

■al·lopàtic -a

[de al·lopatia]

adj Relatiu o pertanyent a l’al·lopatia.

->al·lopàtric

al·lopàtric -a

[de al·lo- i el gr. patḗr, patéros ‘pare’]

adj ECOL Dit de les poblacions, les races o les espècies que habiten en àrees geogràfiques diferents.

->al·loplàstica

al·loplàstica, activitat

[de al·lo- i plàstic]

PSIC Activitat de l’organisme que cerca l’adaptació per mitjà de la modificació del medi (s’oposa a activitat autoplàstica).

->al·lopoliploide

■al·lopoliploide

Part. sil.: al_lo_po_li_ploi_de

[de al·lo- i poliploide]

adj i m GEN Dit de la cèl·lula o de l’organisme que presenta al·lopoliploïdia.

->al·lopoliploïdia

■al·lopoliploïdia

Part. sil.: al_lo_po_li_plo_ï_di_a

[de al·lo- i poliploïdia]

f GEN Poliploïdia estable que resulta de l’addició i la combinació dels jocs de cromosomes d’igual nombre de dues o més espècies diferents.

->al·lopol·len

al·lopol·len

[de al·lo- i pol·len]

m BOT Pol·len d’una flor que ha estat transportat sobre el pistil d’una altra flor.

->al·lopregnà

al·lopregnà

[de al·lo- i pregnà]

m QUÍM ORG Hidrocarbur saturat d’estructura esteròidica, isòmer geomètric del pregnà.

->al·lopsicosi

al·lopsicosi

[de al·lo- i psicosi]

f PSIQ Psicosi caracteritzada per trastorns en la percepció de fenòmens exteriors, sense alteració de les facultats motores.

->al·lopsíquic

al·lopsíquic -a

Part. sil.: al_lo_psí_quic

[de al·lo- i psíquic]

adj Relatiu a la personalitat amb relació al medi exterior.

->al·lopurinol

al·lopurinol

[de al·lo-, purí i -ol¹]

m QUÍM ORG Compost heterocíclic utilitzat en medicina per a inhibir la producció en excés d’àcid úric en els malalts de gota.

->al·loquímic

■al·loquímic -a

MINERAL 1 adj Relatiu o pertanyent a un al·loquímic.

2 m Partícula d’una roca carbonàtica de precipitació química o bioquímica, que s’ha format dins una conca sedimentària i ha sofert un transport abans del dipòsit.

->al·loquíria

al·loquíria

Part. sil.: al_lo_quí_ri_a

[de al·lo- i el gr. kheír, kheirós ‘mà’]

f PAT Al·loestèsia referida a la mà.

->al·lorítmia

al·lorítmia

Part. sil.: al_lo_rít_mi_a

[de al·lo- i el gr. rhythmós ‘ritme’]

f PAT Irregularitat periòdica en el ritme del cor o del pols.

->al·lorízia

al·lorízia

Part. sil.: al_lo_rí_zi_a

[de al·lo- i el gr. rhíza ‘arrel’]

f BOT Sistema d’arrels format per un eix principal amb ramificacions laterals d’ordres diferents.

->allós

■allós -osa

[de all]

adj Com d’all.

->al·losa

d-al·losa

[de al·lo- i osa]

f QUÍM ORG Aldohexosa de fórmula C₆H₁₂O₆.

->al·losíndesi

al·losíndesi

[de al·lo- i síndesi]

f GEN En un al·lopoliploide, aparellament entre dotacions cromosòmiques procedents de diferent progenitor.

->al·losoma

al·losoma

[de al·lo- i soma]

m GEN 1 Cromosoma que presenta una mida, una forma i un comportament diferents dels altres cromosomes del genotip.

2 Heterocromosoma.

->al·losteria

■al·losteria

Part. sil.: al_los_te_ri_a

[de al·lo- i estéreo]

f BIOL MOL Propietat de certs enzims consistent a incrementar o a aturar la reacció en què actuen per mitjà de la unió de la molècula (diferent del substrat) en un punt (centre al·lostèric) distant del centre actiu.

->al·lostèric

■al·lostèric -a

[de al·losteria]

adj BIOL MOL 1 Relatiu o pertanyent a l’al·losteria.

2 Que presenta al·losteria.

->al·lot

■al·lot -a

[de l’ant. arlot ‘home o noi de mala vida’, per assimilació de les dues consonants líquides, segons sembla imitat del fr. ant. arlot, herlot, d’origen incert; 1a FONT: 1840]

1 m i f Noi, xicot.

2 m CALÇ Peça de ferro en forma de peu, anomenada també peu de ferro, que serveix per a treballar i enformar sabates i aixafar les puntes que hi pugui haver dintre la sabata.

->al·lotada

■al·lotada

[de al·lot]

f 1 Criaturada.

2 Conjunt d’al·lots o nois.

->al·lotam

■al·lotam

[de al·lot]

m Conjunt d’al·lots o nois.

->al·lotejar

■al·lotejar

[de al·lot]

v intr Fer coses pròpies d’un al·lot o noi sense ésser-ho.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: al·lotejar

GERUNDI: al·lotejant

PARTICIPI: al·lotejat, al·lotejada, al·lotejats, al·lotejades

INDICATIU PRESENT: al·lotejo, al·loteges, al·loteja, al·lotegem, al·lotegeu, al·lotegen

INDICATIU IMPERFET: al·lotejava, al·lotejaves, al·lotejava, al·lotejàvem, al·lotejàveu, al·lotejaven

INDICATIU PASSAT: al·lotegí, al·lotejares, al·lotejà, al·lotejàrem, al·lotejàreu, al·lotejaren

INDICATIU FUTUR: al·lotejaré, al·lotejaràs, al·lotejarà, al·lotejarem, al·lotejareu, al·lotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: al·lotejaria, al·lotejaries, al·lotejaria, al·lotejaríem, al·lotejaríeu, al·lotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: al·lotegi, al·lotegis, al·lotegi, al·lotegem, al·lotegeu, al·lotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: al·lotegés, al·lotegessis, al·lotegés, al·lotegéssim, al·lotegéssiu, al·lotegessin

IMPERATIU: al·loteja, al·lotegi, al·lotegem, al·lotegeu, al·lotegin

->al·loter

■al·loter -a

[de al·lot]

adj Criaturer.

->al·lotetraploide

al·lotetraploide

Part. sil.: al_lo_te_tra_ploi_de

[de al·lo- i tetraploide]

adj i m GEN Dit de la cèl·lula o de l’organisme que presenta al·lotetraploïdia.

->al·lotetraploïdia

al·lotetraploïdia

Part. sil.: al_lo_te_tra_plo_ï_di_a

[de al·lotetraploide]

f GEN Tetraploïdia constituïda per genomes que corresponen a espècies diferents.

->al·lotigen

■al·lotigen -ígena

[del gr. állothi ‘en un altre lloc’ i -gen]

adj PETROG Dit dels minerals que, bé que formen part d’una roca, s’han format abans i fora d’ella.

->al·lotip

■al·lotip

[de al·lo- i -tip]

m IMMUNOL Proteïna sèrica que manifesta al·lotípia.

->al·lotípia

■al·lotípia

Part. sil.: al_lo_tí_pi_a

[de al·lo- i -típia]

f IMMUNOL Conjunt de diferències antigèniques, determinades genèticament, existents entre les proteïnes sèriques d’una mateixa espècie.

->al·lotípic

■al·lotípic -a

[de al·lo- i -típic]

adj IMMUNOL Dit de la proteïna que presenta al·lotípia.

->allotjament

■allotjament

[de allotjar]

m 1 1 Acció d’allotjar o d’allotjar-se;

2 l’efecte.

2 Lloc on hom està allotjat.

3 HIST Hostalatge que la població civil tenia l’obligació de proporcionar als soldats en temps de guerra.

4 INFORM Servei que presta una empresa o una organització i que consisteix a oferir connexió i un lloc físic per a un ordinador.

5 TECNOL 1 Part del suport on s’encaixa l’anell exterior dels coixinets de rodolament.

2 Cavitat practicada en una peça susceptible d’allotjar totalment o parcialment una altra peça.

->allotjar

■allotjar

[de llotja]

v 1 1 tr Donar habitació, posada (a algú), dit especialment de la tropa. Vam allotjar els excursionistes al paller.

2 pron No sé com podrem allotjar-nos tants com som!

2 pron Fer-se lloc i restar una cosa a l’interior d’una altra. Tenir una bala allotjada al braç.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allotjar

GERUNDI: allotjant

PARTICIPI: allotjat, allotjada, allotjats, allotjades

INDICATIU PRESENT: allotjo, allotges, allotja, allotgem, allotgeu, allotgen

INDICATIU IMPERFET: allotjava, allotjaves, allotjava, allotjàvem, allotjàveu, allotjaven

INDICATIU PASSAT: allotgí, allotjares, allotjà, allotjàrem, allotjàreu, allotjaren

INDICATIU FUTUR: allotjaré, allotjaràs, allotjarà, allotjarem, allotjareu, allotjaran

INDICATIU CONDICIONAL: allotjaria, allotjaries, allotjaria, allotjaríem, allotjaríeu, allotjarien

SUBJUNTIU PRESENT: allotgi, allotgis, allotgi, allotgem, allotgeu, allotgin

SUBJUNTIU IMPERFET: allotgés, allotgessis, allotgés, allotgéssim, allotgéssiu, allotgessin

IMPERATIU: allotja, allotgi, allotgem, allotgeu, allotgin

->al·lotrasplantació

al·lotrasplantació

Part. sil.: al_lo_tras_plan_ta_ci_ó

[de al·lo- i trasplantació]

f GEN Trasplantació entre dos individus de la mateixa espècie, però de dotació genètica diferent.

->al·lotrio-

al·lotrio-

Forma prefixada del mot grec allótrios, que significa ‘estrany, extern’. Ex.: al·lotriomorf, al·lotriòsmia.

->al·lotriofàgia

al·lotriofàgia

Part. sil.: al_lo_tri_o_fà_gi_a

[de al·lotrio- i -fàgia]

f PSIQ Ingestió psicopatològica de matèries no comestibles.

->al·lotriomorf

■al·lotriomorf -a

Part. sil.: al_lo_tri_o_morf

[de al·lotrio- i -morf]

adj MINERAL Dit dels minerals que no tenen la forma externa que els correspon a causa de la manca d’espai durant llur formació.

->al·lotriòsmia

al·lotriòsmia

Part. sil.: al_lo_tri_òs_mi_a

[de al·lotrio- i el gr. osmḗ ‘olor’]

f PAT Trastorn olfactori que consisteix en el fet que hom sent una olor diferent de la que és pròpia de la substància olorada.

->al·lòtrof

al·lòtrof -a

[de al·lo- i -trof]

adj BIOL Dit de l’ésser vivent que necessita substàncies sintetitzades per altres organismes a fi de poder alimentar-se, com ara els vegetals sense clorofil·la i els animals.

->al·lòtrop

■al·lòtrop

[del gr. allótropos ‘diferent’, de állos ‘altre’ i trópos ‘manera’]

m 1 LING Doblet.

2 QUÍM Cadascuna de les formes al·lotròpiques d’un element.

->al·lotropia

■al·lotropia

Part. sil.: al_lo_tro_pi_a

[de al·lòtrop]

f 1 LING Qualitat d’al·lòtrop.

2 QUÍM Existència de certs elements en dues o més formes, anomenades al·lòtrops, que, en el mateix estat físic, difereixen per llurs propietats físiques.

->al·lotròpic

■al·lotròpic -a

[de al·lotropia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’al·lotropia.

2 personalitat al·lotròpica PSIQ Tipus de personalitat caracteritzada per una preocupació excessiva per les reaccions d’altri.

->al·lotropisme

■al·lotropisme

[de al·lòtrop]

m Al·lotropia.

->al·loxana

■al·loxana

[de l’al. alloxan, de all(antoin), ox(alsäure) (oxàlic àcid) i -an (cf. -à¹)]

f QUÍM ORG Compost heterocíclic de fórmula C₄H₂N₂O₄.

->al·loxantina

al·loxantina

[de aloxan i -ina]

f [C₈H₆N₄O₈] QUÍM ORG Compost que resulta de la reducció i la dimerització de l’al·loxana.

->al·loxúric

al·loxúric -a

[de al·lox(ana) i úric]

adj BIOQ Dit dels derivats bàsics de l’àcid nucleic.

->al·lozigot

al·lozigot

m GEN Individu heterozigot per a un locus o bé que, essent homozigot, els seus al·lels no provenen d’un ancessor comú.

->al·lucinació

■al·lucinació

Part. sil.: al_lu_ci_na_ci_ó

[de al·lucinar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 PSIQ Percepció d’un objecte o d’un estímul extern inexistents, considerats pel subjecte com a reals.

2 1 Acció d’al·lucinar 2;

2 l’efecte.

->al·lucinador

■al·lucinador -a

[de al·lucinar]

adj Que al·lucina.

->al·lucinant

■al·lucinant

[de al·lucinar]

adj Al·lucinador.

->al·lucinar

■al·lucinar

[del ll. hallucinari o alucinari, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 PSIQ Afectar amb al·lucinacions.

2 fig Encegar, captivar irresistiblement. Em sembla que el vestit que s’ha posat l’ha al·lucinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: al·lucinar

GERUNDI: al·lucinant

PARTICIPI: al·lucinat, al·lucinada, al·lucinats, al·lucinades

INDICATIU PRESENT: al·lucino, al·lucines, al·lucina, al·lucinem, al·lucineu, al·lucinen

INDICATIU IMPERFET: al·lucinava, al·lucinaves, al·lucinava, al·lucinàvem, al·lucinàveu, al·lucinaven

INDICATIU PASSAT: al·luciní, al·lucinares, al·lucinà, al·lucinàrem, al·lucinàreu, al·lucinaren

INDICATIU FUTUR: al·lucinaré, al·lucinaràs, al·lucinarà, al·lucinarem, al·lucinareu, al·lucinaran

INDICATIU CONDICIONAL: al·lucinaria, al·lucinaries, al·lucinaria, al·lucinaríem, al·lucinaríeu, al·lucinarien

SUBJUNTIU PRESENT: al·lucini, al·lucinis, al·lucini, al·lucinem, al·lucineu, al·lucinin

SUBJUNTIU IMPERFET: al·lucinés, al·lucinessis, al·lucinés, al·lucinéssim, al·lucinéssiu, al·lucinessin

IMPERATIU: al·lucina, al·lucini, al·lucinem, al·lucineu, al·lucinin

->al·lucinatori

■al·lucinatori -òria

[de al·lucinar]

adj Que produeix al·lucinacions.

->al·lucinogen

■al·lucinogen -ògena

[de al·lucin(ació) i -gen]

1 adj Que produeix al·lucinacions.

2 m PSIQ i FARM Psicofàrmac que provoca modificacions psíquiques transitòries que afecten especialment l’esfera perceptiva.

->al·lucinosi

al·lucinosi

[de al·lucin(ació) i -osi]

f PSIQ Tipus d’al·lucinació en la qual manca la creença en l’existència de l’estímul corresponent a la sensació perduda.

->al·ludir

■al·ludir

Cp. eludir

[del ll. alludĕre ‘fer broma amb algú, fer referència a algú’, der. de ludĕre ‘jugar’, i aquest, de ludus ‘joc’; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 intr Referir-se a una persona o una cosa sense esmentar-la. Al·ludir a unes amenaces.

2 tr 1 En un discurs, un escrit, etc., parlar dels fets, les opinions, etc. (d’una persona), especialment indirectament, per suggestió, sense una menció expressa. Al·ludir algú en un discurs.

2 donar-se per al·ludit Considerar-se al·ludit per una cosa dita en general.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: al·ludir

GERUNDI: al·ludint

PARTICIPI: al·ludit, al·ludida, al·ludits, al·ludides

INDICATIU PRESENT: al·ludeixo, al·ludeixes, al·ludeix, al·ludim, al·ludiu, al·ludeixen

INDICATIU IMPERFET: al·ludia, al·ludies, al·ludia, al·ludíem, al·ludíeu, al·ludien

INDICATIU PASSAT: al·ludí, al·ludires, al·ludí, al·ludírem, al·ludíreu, al·ludiren

INDICATIU FUTUR: al·ludiré, al·ludiràs, al·ludirà, al·ludirem, al·ludireu, al·ludiran

INDICATIU CONDICIONAL: al·ludiria, al·ludiries, al·ludiria, al·ludiríem, al·ludiríeu, al·ludirien

SUBJUNTIU PRESENT: al·ludeixi, al·ludeixis, al·ludeixi, al·ludim, al·ludiu, al·ludeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: al·ludís, al·ludissis, al·ludís, al·ludíssim, al·ludíssiu, al·ludissin

IMPERATIU: al·ludeix, al·ludeixi, al·ludim, al·ludiu, al·ludeixin

->alluentar

■alluentar

Part. sil.: a_llu_en_tar

[de lluir¹]

v tr La llum tocant (a un objecte), ésser causa que aquest lluï.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: alluentar

GERUNDI: alluentant

PARTICIPI: alluentat, alluentada, alluentats, alluentades

INDICATIU PRESENT: alluento, alluentes, alluenta, alluentem, alluenteu, alluenten

INDICATIU IMPERFET: alluentava, alluentaves, alluentava, alluentàvem, alluentàveu, alluentaven

INDICATIU PASSAT: alluentí, alluentares, alluentà, alluentàrem, alluentàreu, alluentaren

INDICATIU FUTUR: alluentaré, alluentaràs, alluentarà, alluentarem, alluentareu, alluentaran

INDICATIU CONDICIONAL: alluentaria, alluentaries, alluentaria, alluentaríem, alluentaríeu, alluentarien

SUBJUNTIU PRESENT: alluenti, alluentis, alluenti, alluentem, alluenteu, alluentin

SUBJUNTIU IMPERFET: alluentés, alluentessis, alluentés, alluentéssim, alluentéssiu, alluentessin

IMPERATIU: alluenta, alluenti, alluentem, alluenteu, alluentin

->allunament

■allunament

[de allunar]

m 1 En una figura poligonal, entrant en forma de segment circular que fa un costat corb en separar-se de la línia recta que va d’un vèrtex a l’altre.

2 MAR Corba de la ralinga del gràtil de l’escota d’una vela.

->allunar

■allunar

[de lluna]

v 1 tr Donar una forma lleugerament arquejada endins (a la vora d’una figura plana; per exemple, al tall d’un ganivet).

2 intr ASTRON Prendre terra amb suavitat un giny espacial a la superfície de la Lluna.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allunar

GERUNDI: allunant

PARTICIPI: allunat, allunada, allunats, allunades

INDICATIU PRESENT: alluno, allunes, alluna, allunem, alluneu, allunen

INDICATIU IMPERFET: allunava, allunaves, allunava, allunàvem, allunàveu, allunaven

INDICATIU PASSAT: alluní, allunares, allunà, allunàrem, allunàreu, allunaren

INDICATIU FUTUR: allunaré, allunaràs, allunarà, allunarem, allunareu, allunaran

INDICATIU CONDICIONAL: allunaria, allunaries, allunaria, allunaríem, allunaríeu, allunarien

SUBJUNTIU PRESENT: alluni, allunis, alluni, allunem, alluneu, allunin

SUBJUNTIU IMPERFET: allunés, allunessis, allunés, allunéssim, allunéssiu, allunessin

IMPERATIU: alluna, alluni, allunem, alluneu, allunin

->allunat

■allunat -ada

[de allunar]

adj De forma igual o anàloga a la de la lluna quan fa el creixent, limitada per dos arcs, l’un convex i l’altre còncau.

->allunatge

■allunatge

[de allunar]

m ASTRON Acció d’allunar.

->allunyament

■allunyament

[de allunyar]

m 1 Acció d’allunyar o d’allunyar-se;

2 l’efecte.

->allunyar

■allunyar

[de lluny¹]

v 1 tr Posar o fer anar lluny o més lluny en l’espai i en el temps. Allunyar la cadira de la finestra. Allunyar el pagament d’una lletra.

2 pron Allunyar-se del foc.

3 tr fig Allunyar els mals pensaments.

4 pron fig Allunyar-se del fil de la narració. Allunyar-se de la veritat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: allunyar

GERUNDI: allunyant

PARTICIPI: allunyat, allunyada, allunyats, allunyades

INDICATIU PRESENT: allunyo, allunyes, allunya, allunyem, allunyeu, allunyen

INDICATIU IMPERFET: allunyava, allunyaves, allunyava, allunyàvem, allunyàveu, allunyaven

INDICATIU PASSAT: allunyí, allunyares, allunyà, allunyàrem, allunyàreu, allunyaren

INDICATIU FUTUR: allunyaré, allunyaràs, allunyarà, allunyarem, allunyareu, allunyaran

INDICATIU CONDICIONAL: allunyaria, allunyaries, allunyaria, allunyaríem, allunyaríeu, allunyarien

SUBJUNTIU PRESENT: allunyi, allunyis, allunyi, allunyem, allunyeu, allunyin

SUBJUNTIU IMPERFET: allunyés, allunyessis, allunyés, allunyéssim, allunyéssiu, allunyessin

IMPERATIU: allunya, allunyi, allunyem, allunyeu, allunyin

->al·lusió

■al·lusió

Part. sil.: al_lu_si_ó

[del ll. allusio, -ōnis ‘acció de fer referència a algú’]

f 1 1 Acció d’al·ludir;

2 l’efecte.

2 Paraules amb què hom al·ludeix.

3 RET Figura que consisteix a evitar un signe lingüístic i cridar alhora l’atenció sobre seu per mitjà d’alguna expressió que indirectament hi estableix connexió i el suggereix.

->al·lusiu

■al·lusiu -iva

Part. sil.: al_lu_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. allusum, supí de alludĕre ‘fer referència a algú o alguna cosa’]

adj 1 Que fa al·lusió, que conté una al·lusió.

2 Que fa referència.

->al·luvial

■al·luvial

Part. sil.: al_lu_vi_al

[de al·luvió]

adj 1 GEOL Dit del terreny format per al·luvions i dels fenòmens relacionats amb l’al·luvionament.

2 sèrie al·luvial PEDOL Sèrie de sòls l’evolució dels quals en medi aeri és interrompuda per aportacions intermitents originades per inundació superficial.

->al·luvió

■al·luvió

Part. sil.: al_lu_vi_ó

Cp. eluvió

[del ll. alluvio, -ōnis, íd.]

m 1 Avinguda d’aigua contra la riba; inundació.

2 DR CIV Accessió natural dels béns immobles que consisteix en l’acreixement successiu i lent de terres produït en els predis afins a rius, com a conseqüència del corrent de les aigües.

3 GEOL Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.

->al·luvionament

■al·luvionament

Part. sil.: al_lu_vi_o_na_ment

[de al·luvió]

m GEOL Formació d’al·luvions per la deposició dels materials d’erosió que el riu transporta i que se sedimenten en disminuir la velocitat o el cabal de les aigües.

->almacellenc

almacellenc -a

adj i m i f D’Almacelles (Segrià).

->almadrava

■almadrava

[de l’àr. al-maḍraba ‘lloc on baten o donen cops’, perquè maten a cops o amb fitora les tonyines que hi agafen; 1a FONT: 1803, DEst.]

f PESC 1 Ormeig de pesca, de grans dimensions, destinat principalment a capturar vols de peixos migradors.

2 almadrava de vista Ormeig de pesca utilitzat en temps passats per a capturar tonyines, semblant a un art de platja amb suros a dalt i ploms a baix.

->almadraver

■almadraver -a

[de almadrava]

m i f Persona que té o mena una almadrava, que té una almadrava a càrrec seu.

->almadroc

almadroc

[d’origen incert, potser d’un encreuament del ll. morētum, íd., amb l’àr. madrûs ‘capolat’]

m GASTR Salsa feta amb oli, alls i formatge.

->almagest

almagest

[de l’àr. al-maǧísti, i aquest, del gr. megístē (syntáxis) ‘compilació major’]

m ant Recull d’observacions astronòmiques.

->almàixera

■almàixera

Part. sil.: al_mài_xe_ra

[variant de almàssera]

f dial AGR Peça de terra destinada a planter.

->almalec

almalec

[de al(umini), ma(gnesi) i elèc(tric)]

m ELECTROT Alumini amb impureses de magnesi i de silici, que n’augmenten la tenacitat mecànica sense alterar-ne gaire la conductivitat.

->alma mater

alma mater^* [àlmamátɛr]

[llat ] f Locució que significa ‘mare benefactora’, sovint aplicada a la universitat.

->almanac

■almanac

[de l’hispanoàrab al-manâh ‘calendari, almanac’; 1a FONT: s. XIV]

m LIT Calendari acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i les fires.

->almanco

■almanco

[de al i manco]

adv dial Almenys.

->almandina

■almandina

[alteració del ll. alabandina, de Alabanda, ant. ciutat de l’Àsia Menor]

f MINERAL Silicat alumínic fèrric, Si₃O₁₂Al₂Fe₃.

->almangra

■almangra

f PINT Mangra.

->almanjanec

■almanjanec

[alteració de manganell amb influx àr]

m MIL Giny de guerra per a tirar pedres.

->almàrtec

■almàrtec

[de l’àr. al-mártak, íd.]

m ant Litargiri.

->almasili

almasili

[de al(umini), ma(gnesi) i sili(ci)]

m METAL·L Aliatge lleuger d’alumini amb silici i magnesi.

->almàssera

■almàssera

[de l’àr. al-má’ṣara, íd.]

f AGR Molí d’oli, trull.

->almasserer

■almasserer -a

[de almàssera]

m i f Persona que té una almàssera a càrrec seu.

->almasserí

almasserí -ina

adj i m i f D’Almàssera (Horta).

->almassorí

almassorí -ina

adj i m i f D’Almassora (Plana Alta).

->almatretà

almatretà -ana

adj i m i f D’Almatret (Segrià).

->almegó

■almegó

[dissimilació de melgó, amb al- aràbic aglutinat]

m BOT 1 Planta herbàcia de la família de les papilionàcies (Melilotus officinalis), anual o biennal, de flors grogues, oloroses, agrupades en raïms axil·lars llargs.

2 almegó blanc Planta herbàcia de la família de les papilionàcies (Melilotus albus), semblant a l’almegó, però de flors blanques.

->almeixia

almeixia

Part. sil.: al_mei_xi_a

[de l’àr. hispànic al-maḥšiya, íd.]

f INDUM Túnica exterior d’origen àrab, amb mànigues molt amples, usada a l’edat mitjana.

->almenarenc

almenarenc -a

adj i m i f D’Almenar (Segrià) o d’Almenara (Plana Baixa).

->almenys

■almenys

[de menys; 1a FONT: 1309]

adv 1 Com a mínim, si més no. Almenys que en vinguin dos.

2 Pel cap baix. Almenys eren cent.

->almeraïta

almeraïta

Part. sil.: al_me_ra_ï_ta

[del nom del geòleg català Jaume Almera (1845-1919) i -ita]

f MINERAL Sal formada per clorurs de magnesi, potassi i sodi.

->almerienc

almerienc -a

Part. sil.: al_me_ri_enc

adj i m i f D’Almeria (ciutat i província d’Andalusia).

->almesc

■almesc

[de l’àr. al-mišk; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ZOOL Mesc.

->almescar

■almescar

[de almesc; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr Perfumar amb almesc o mesc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: almescar

GERUNDI: almescant

PARTICIPI: almescat, almescada, almescats, almescades

INDICATIU PRESENT: almesco, almesques, almesca, almesquem, almesqueu, almesquen

INDICATIU IMPERFET: almescava, almescaves, almescava, almescàvem, almescàveu, almescaven

INDICATIU PASSAT: almesquí, almescares, almescà, almescàrem, almescàreu, almescaren

INDICATIU FUTUR: almescaré, almescaràs, almescarà, almescarem, almescareu, almescaran

INDICATIU CONDICIONAL: almescaria, almescaries, almescaria, almescaríem, almescaríeu, almescarien

SUBJUNTIU PRESENT: almesqui, almesquis, almesqui, almesquem, almesqueu, almesquin

SUBJUNTIU IMPERFET: almesqués, almesquessis, almesqués, almesquéssim, almesquéssiu, almesquessin

IMPERATIU: almesca, almesqui, almesquem, almesqueu, almesquin

->almescat

■almescat

[de almesc; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m BOT Planta herbàcia de la família de les geraniàcies (Erodium moschatum), anual o biennal, de fulles pinnatisectes i de flors purpúries.

->almesquera

■almesquera

[de almesc; 1a FONT: 1504]

f ZOOL Mamífer insectívor de la família dels tàlpids (Galemys pyrenaicus), de costums amfibis, de potes posteriors molt allargades i proveït d’una llarga cua.

->almesquí

■almesquí

[de almesc; 1a FONT: c. 1900, DBal.]

m BOT Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Narcissus juncifolius), de fulles linears i de flors grogues amb corona.

->almiquí

■almiquí

[del cast. almiquí, íd., de l’ant. almizque (almizcle), possible pronunciació cubana per *almizquí, de l’àr. al-miskî ‘semblant al mesc’; mot possiblement portat d’Europa i aplicat a l’animal antillà, semblant a l’europeu]

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels insectívors (Solenodon cubanus), semblant a una rata grossa i de pelatge abundant i negrós (groc al cap).

->almirall

■almirall

[de l’àr. ’amîr ‘comandant’; am- passa a alm- per influx de l’article àr. al-, i la desinència ve de l’article dels complements, per ex., ’amīr al-’ásqar ‘comandant de l’exèrcit’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 MAR GUER Oficial general de la marina de guerra.

2 vaixell almirall Vaixell on navega l’almirall d’un estol o una flota en operacions o maniobres de guerra.

->almirallat

■almirallat

[de almirall; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 MAR GUER 1 Càrrec, dignitat i atribucions de l’almirall.

2 Territori on un almirall exerceix les seves funcions.

3 Organisme o consell superior que en alguns estats exerceix altes funcions consultives, executives i a vegades d’alta justícia en els afers relacionats amb la marina.

2 dret d’almirallat DR MAR Dret introduït al segle XVIII a Espanya per Felip V, cobrat a les duanes i ports sobre les embarcacions que entraven o sortien i sobre les mercaderies que duien. Era designat amb els noms d’ancoratge, neteja de port i llanterna.

->almirallessa

■almirallessa

[de almirall]

f 1 MAR GUER Dona que exerceix el càrrec d’almirall.

2 [en desús] Muller de l’almirall.

->almiseratí

almiseratí -ina

adj i m i f D’Almiserà (Safor).

->almívar

■almívar

[de l’àr. al-mîba ‘mena de xarop de codony’, mot d’origen persa]

m ALIM 1 Solució saturada de sucre, melasses o productes provinents d’altres etapes del refinatge del sucre.

2 p ext Solució de sucre emprada en la indústria conservera de fruita. Préssec en almívar.

3 almívar de llet Menja que hom elabora amb llet ensucrada, deixant-la reduir a foc lent fins que adquireix una consistència cremosa.

->almodí

■almodí

[de l’àr. hispànic al-mudî, íd., der. de al-mudd ‘mesura de capacitat’]

m 1 METROL Mesura antiga equivalent a sis cafissos.

2 HIST Establiment medieval per a dipòsit i compravenda de blat i altres cereals.

3 HIST A l’edat mitjana, impost sobre els cereals.

->almodinatge

■almodinatge

[de almodí]

m HIST A l’edat mitjana, dret que hom pagava per la introducció i la venda de cereals.

->almofreix

almofreix

Part. sil.: al_mo_freix

[de l’àr. magrebí al-mafrâš, íd.]

m ant Funda de tela basta, guarnida de cuir per fora, on era dut el llit de camí.

->almogàver

■almogàver

[de l’àr. al-muġâwir ‘incursor en terra enemiga’, participi agent del verb ġâwar ‘fer una expedició’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 HIST MIL Als regnes cristians hispànics, guerrer d’ofici que, des del segle XIII, servia per a fer incursions per terres musulmanes.

2 fig Patriota abrandat.

->almogaveria

■almogaveria

Part. sil.: al_mo_ga_ve_ri_a

[de almogàver]

f HIST 1 Tropa d’almogàvers.

2 Acció de guerra feta per almogàvers.

->almohade

■almohade

[de l’àr. al-muwáḥḥid ‘unitari’, participi agent del verb wáḥḥad ‘unificar’; 1a FONT: s. XIII]

1 adj Relatiu o pertanyent als almohades.

2 m i f HIST Individu d’una secta islàmica d’una tribu amaziga, als confins de l’Atles, que desplaçà (segles XII-XIII) l’imperi almoràvit.