->hidrogendiòxid

hidrogendiòxid

Part. sil.: hi_dro_gen_di_ò_xid

m QUÍM Anió de fórmula HO^-˜₂, procedent del peròxid d’hidrogen.

->hidrogenfosfat

■hidrogenfosfat

m QUÍM 1 Sal disubstituïda de l’àcid fosfòric.

2 Anió de fórmula HPO²˜₄^-.

->hidrogenftalat

hidrogenftalat

Part. sil.: hi_dro_gen_fta_lat

m QUÍM 1 Qualsevol de les sals monosubstituïdes de l’àcid ftàlic, abans anomenades ftalat àcid.

2 Anió de fórmula C₆H₄(COOH) COO^-.

->hidrogenoide

■hidrogenoide

Part. sil.: hi_dro_ge_noi_de

adj FÍS ATÒM Dit de l’àtom que, com el d’hidrogen, només té un electró orbitant el nucli.

->hidrogenòlisi

hidrogenòlisi

f QUÍM ORG Reacció química, semblant a la hidròlisi, en la qual es produeix la ruptura d’un enllaç d’una molècula per acció de l’hidrogen.

->hidrogenomona

hidrogenomona

f MICROB Nom donat a alguns bacteris grampositius i gramnegatius que tenen la propietat d’utilitzar l’hidrogen com a font d’energia.

->hidrogenperòxid

hidrogenperòxid

m QUÍM Anió hidrogendiòxid.

->hidrogensulfat

■hidrogensulfat

m QUÍM 1 Qualsevol de les sals monosubstituïdes de l’àcid sulfúric, abans anomenades sulfat àcid o bisulfat.

2 Anió de fórmula HSO^-˜₄.

->hidrogensulfit

■hidrogensulfit

m QUÍM 1 Qualsevol de les sals monosubstituïdes de l’àcid sulfurós.

2 Anió de fórmula HSO^-˜₃.

->hidrogensulfur

■hidrogensulfur

m QUÍM 1 Qualsevol de les sals monosubstituïdes del sulfur d’hidrogen, abans anomenades sulfhidrat.

2 Anió de fórmula HS^-.

->hidrogentartrat

■hidrogentartrat

[de hidrogen i tartrat]

m 1 QUÍM Qualsevol de les sals monosubstituïdes de l’àcid tàrtric.

2 Anió univalent derivat de l’àcid tàrtric.

->hidrogeologia

■hidrogeologia

Part. sil.: hi_dro_ge_o_lo_gi_a

[de hidro- i geologia]

f GEOL Branca de la geologia econòmica que investiga els cabals subterranis o superficials d’aigua, també anomenada hidrologia superficial i subterrània.

->hidrognòsia

■hidrognòsia

Part. sil.: hi_dro_gnò_si_a

[de hidro- i -gnòsia]

f GEOG Història i descripció de les aigües de la Terra.

->hidrografia

■hidrografia

Part. sil.: hi_dro_gra_fi_a

[de hidro- i -grafia; 1a FONT: 1696, DLac.]

f GEOG Ciència que estudia les aigües existents sobre la superfície terrestre.

->hidrogràfic

■hidrogràfic -a

[de hidrografia; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu o pertanyent a la hidrografia.

->hidrograma

■hidrograma

m HIDROL Gràfic que expressa la variació del cabal d’un riu amb el temps i que permet analitzar-ne les revingudes.

->hidrogrossulària

hidrogrossulària

Part. sil.: hi_dro_gros_su_là_ri_a

f MINERAL Varietat poc freqüent del granat.

->hidroide

■hidroide

Part. sil.: hi_droi_de

m BOT Cordó de cèl·lules allargades conductores d’aigua, propi del gametòfit dels briòfits.

->hidroïdeus

hidroïdeus

Part. sil.: hi_dro_ï_deus

m ZOOL 1 pl Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous amb alternança de generacions entre pòlips i meduses.

2 sing Cnidari de la subclasse dels hidroïdeus.

->hidrolacòlit

hidrolacòlit

m GEOMORF Turó d’origen periglacial i de forma circular.

->hidrolasa

■hidrolasa

f BIOQ Grup d’enzims que catalitzen l’escissió de llur substrat per addició d’una molècula d’aigua.

->hidròlisi

■hidròlisi

[de hidro- i -lisi]

f QUÍM Descomposició d’una substància química per l’acció de l’aigua.

->hidrolític

■hidrolític -a

adj QUÍM Relatiu o pertanyent a la hidròlisi.

->hidrolitzar

■hidrolitzar

[de hidròlisi]

v tr QUÍM Descompondre (una substància) per hidròlisi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hidrolitzar

GERUNDI: hidrolitzant

PARTICIPI: hidrolitzat, hidrolitzada, hidrolitzats, hidrolitzades

INDICATIU PRESENT: hidrolitzo, hidrolitzes, hidrolitza, hidrolitzem, hidrolitzeu, hidrolitzen

INDICATIU IMPERFET: hidrolitzava, hidrolitzaves, hidrolitzava, hidrolitzàvem, hidrolitzàveu, hidrolitzaven

INDICATIU PASSAT: hidrolitzí, hidrolitzares, hidrolitzà, hidrolitzàrem, hidrolitzàreu, hidrolitzaren

INDICATIU FUTUR: hidrolitzaré, hidrolitzaràs, hidrolitzarà, hidrolitzarem, hidrolitzareu, hidrolitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: hidrolitzaria, hidrolitzaries, hidrolitzaria, hidrolitzaríem, hidrolitzaríeu, hidrolitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: hidrolitzi, hidrolitzis, hidrolitzi, hidrolitzem, hidrolitzeu, hidrolitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: hidrolitzés, hidrolitzessis, hidrolitzés, hidrolitzéssim, hidrolitzéssiu, hidrolitzessin

IMPERATIU: hidrolitza, hidrolitzi, hidrolitzem, hidrolitzeu, hidrolitzin

->hidrolitzat

hidrolitzat -ada

[de hidrolitzar]

1 adj i m QUÍM Sotmès a hidròlisi.

2 hidrolitzat proteic (o de proteïnes) ALIM Producte obtingut per hidròlisi de proteïnes animals o vegetals mitjançant enzims o àcids.

->hidrolliscador

■hidrolliscador

m MAR i NÀUT Embarcació de poc calat propulsada per una hèlix aèria o per un motor de reacció.

->hidrologia

■hidrologia

Part. sil.: hi_dro_lo_gi_a

[de hidro- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f HIDROL Part de les ciències naturals que tracta de les aigües.

->hidrològic

■hidrològic -a

[de hidrologia]

adj 1 HIDROL Relatiu o pertanyent a la hidrologia.

2 cicle hidrològic METEOR Sèrie de processos naturals pels quals passa una molècula d’aigua des que surt de l’oceà fins que hi torna.

->hidromagnesita

hidromagnesita

f MINERAL Carbonat hidratat de magnesi, Mg₄(OH)₂CO₃ · 3H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->hidromassatge

■hidromassatge

[de hidro- i massatge]

m TERAP Massatge consistent en l’aplicació de l’aigua sobre el cos.

->hidromedusa

■hidromedusa

f ZOOL Medusa pròpia dels cnidaris hidrozous, proveïda d’un replec ectodèrmic a la base de l’ombrel·la, anomenat vel.

->hidromel

■hidromel

[del ll. hydromĕli, -ĭtis, i aquest, del gr. hydrómeli, íd.; 1a FONT: 1617]

m Aiguamel.

->hidrometal·lúrgia

hidrometal·lúrgia

Part. sil.: hi_dro_me_tal_lúr_gi_a

[de hidro- i -metal·lúrgia]

f METAL·L Tècnica metal·lúrgica extractiva en fase líquida.

->hidrometeor

■hidrometeor

Part. sil.: hi_dro_me_te_or

[de hidro- i -meteor; 1a FONT: 1869]

m METEOR Meteor aquós, resultat de la condensació, precipitació o congelació del vapor d’aigua a l’atmosfera.

->hidrometeorologia

■hidrometeorologia

Part. sil.: hi_dro_me_te_o_ro_lo_gi_a

[de hidro- i meteorologia]

f METEOR Branca de la meteorologia que estudia els productes de condensació i sublimació del vapor d’aigua atmosfèric.

->hidròmetre

■hidròmetre

[de hidro- i -metre]

m FÍS i METROL Instrument per a mesurar les magnituds pròpies de la hidrometria.

->hidrometria

■hidrometria

Part. sil.: hi_dro_me_tri_a

[de hidro- i -metria]

f FÍS i METROL Part de la hidràulica que té per objecte de mesurar la velocitat, el cabal, el nivell, etc., d’un líquid en moviment.

->hidromètric

■hidromètric -a

[de hidrometria]

adj FÍS i METROL Relatiu o pertanyent a la hidrometria.

->hidromètrids

hidromètrids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes semiaquàtics de l’ordre dels heteròpters, depredadors, que llisquen per la superfície de les aigües quietes.

2 sing Insecte de la família dels hidromètrids.

->hidromica

■hidromica

f MINERAL 1 Mineral del grup de les hidromiques.

2 pl Grup de minerals de la subclasse dels fil·losilicats, d’estructura similar a les miques de les quals deriven per alteració, caracteritzat per tenir part del potassi substituït per cations d’hidrogen.

->hidromorf

■hidromorf -a

[de hidro- i -morf]

adj 1 ECOL Dit dels organismes biològics que posseeixen una estructura idònia per a viure en llocs humits.

2 PEDOL Dit del sòl o de l’horitzó contínuament saturats d’aigua.

->hidromorfisme

hidromorfisme

m PEDOL Procés d’evolució d’un sòl, dependent sobretot del règim hídric, caracteritzat per una obliteració, si més no estacional, d’alguns horitzons o del perfil edàfic complet.

->hidrona

■hidrona

f QUÍM INORG Nom enregistrat d’un aliatge que conté un 35% de sodi i un 65% de plom.

->hidronefrosi

hidronefrosi

f PAT Distensió de la pelvis, dels calzes renals i àdhuc dels ronyons, a causa de l’acumulació d’orina asèptica.

->hidrònim

■hidrònim

[de hidro- i -ònim]

m LING Topònim d’un curs d’aigua o d’un estany o llac.

->hidronímia

■hidronímia

Part. sil.: hi_dro_ní_mi_a

f LING Branca de la toponímia que estudia els hidrònims.

->hidropatia

■hidropatia

Part. sil.: hi_dro_pa_ti_a

[de hidro- i -patia]

f TERAP Mètode curatiu antic consistent a tractar certes malalties mitjançant l’administració d’aigües naturals.

->hidropericardi

hidropericardi

m PAT Embassament de líquid serós en el pericardi.

->hidroperòxid

■hidroperòxid

m QUÍM Qualsevol dels peròxids orgànics de fórmula R—O—OH, en què un sol radical alquílic o arílic substitueix formalment un àtom d’hidrogen del peròxid d’hidrogen.

->hidroperoxil

hidroperoxil

m QUÍM Radical de fórmula HO—O—, procedent del peròxid d’hidrogen per ruptura homolítica d’un dels seus enllaços O—H.

->hidropesia

■hidropesia

Part. sil.: hi_dro_pe_si_a

[del ll. hydropĭsis, i aquest, del gr. hýdrōps, íd., comp. de ýdōr ‘aigua’ i ṓps ‘aspecte’]

f PAT Acumulació anormal de serositat en alguna de les cavitats naturals del cos o entre els elements integrants del teixit conjuntiu.

->hidròpic

■hidròpic -a

[del ll. hydropĭcus, i aquest, del gr. hidrōpikós, íd., der. de hýdrōps ‘hidropesia’]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la hidropesia.

2 adj i m i f Que pateix hidropesia.

->hidroplà

■hidroplà

[de hidro- i pla³, per analogia amb aeroplà]

m CONSTR NAV 1 Pla a manera d’aleta en el buc d’un submarí que, segons la posició que hom li dóna, fa que aquest s’enfonsi o s’elevi dins l’aigua.

2 Tipus d’embarcació sense quilla, proveïda d’òrgans de sustentació hidrodinàmics, que navega lliscant damunt l’aigua.

->hidropneumàtic

■hidropneumàtic -a

Part. sil.: hi_dro_pneu_mà_tic

[de hidro- i pneumàtic]

adj TECNOL Que obra o funciona per mitjà de l’aigua i un gas alhora.

->hidropneumotòrax

hidropneumotòrax

Part. sil.: hi_dro_pneu_mo_tò_rax

m PAT Existència de gas en la cavitat pleural juntament amb un embassament serós.

->hidropòlip

hidropòlip

m ZOOL Pòlip propi dels cnidaris hidrozous, amb la cavitat gastrovascular no dividida per envans i amb un nombre de tentacles molt variable.

->hidroponia

■hidroponia

Part. sil.: hi_dro_po_ni_a

f AGR Conreu de plantes terrestres en un sòl estèril regat amb aigua que contingui tots els productes minerals necessaris per a la vegetació.

->hidropònic

■hidropònic -a

adj AGR Relatiu o pertanyent a la hidroponia.

->hidroport

hidroport

m AERON Aeroport d’hidroavions.

->hidròpter

■hidròpter

Cp. hidroavió

[de hidro- i -pter]

m MAR Vaixell ràpid proveït d’unes ales per dessota el casc que, a partir de certa velocitat, mantenen la nau pràcticament fora de l’aigua.

->hidropteridals

hidropteridals

f BOT 1 pl Ordre de filicòpsids de la subclasse de les hidroptèrides integrat per espècies aqüícoles heteròspores.

2 sing Planta de l’ordre de les hidropteridals.

->hidroptèrides

■hidroptèrides

f BOT 1 pl Grup de falgueres leptosporangiades adaptades a viure en indrets aigualosos o surant sobre les aigües.

2 sing Falguera del grup de les hidroptèrides.

->hidroquinona

■hidroquinona

f QUÍM ORG Difenol obtingut sovint per oxidació de l’anilina, de fórmula C₆H₄(OH)₂.

->hidrorefinatge

hidrorefinatge

m PETROL Procés de refinatge de gasolines de destil·lació directa o gasolines de craqueig per l’acció de l’hidrogen.

->hidrosadenitis

hidrosadenitis

[del gr. hydrṓs ‘suor’ i adenitis]

f PAT Inflamació aguda de les glàndules sudorípares.

->hidroscòpia

■hidroscòpia

Part. sil.: hi_dros_cò_pi_a

[de hidro- i -scòpia]

f Art de descobrir l’existència de les aigües ocultes.

->hidrosembra

■hidrosembra

[de hidro- i sembra]

f AGR Sembra en què s’utilitza l’aigua a pressió com a mitjà de distribució de llavors i d’adobs, conjuntament.

->hidrosembradora

■hidrosembradora

[de hidro- i sembrador¹]

f AGR Màquina per a fer la hidrosembra.

->hidrosfera

■hidrosfera

[de hidro- i -sfera]

f Mantell d’aigua que envolta el globus terraqüi i que en cobreix, aproximadament, els 2/3 de la superfície.

->hidrosol

■hidrosol

m QUÍM Solució col·loïdal en la qual el solvent és l’aigua.

->hidrosoluble

■hidrosoluble

[de hidro- i soluble]

adj QUÍM Soluble en aigua.

->hidrostàtic

■hidrostàtic -a

[de hidro- i -stàtic¹]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’equilibri dels líquids.

2 f Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el comportament mecànic dels líquids i, per extensió, de molts gasos, quan es troben en equilibri dins un camp de forces.

->hidroteca

hidroteca

f ZOOL Embolcall quitinoide o més o menys calcificat, en forma de campana, format pel perisarc que envolta els zooides d’una colònia d’hidrozous caliptoblasts.

->hidroteràpia

■hidroteràpia

Part. sil.: hi_dro_te_rà_pi_a

[de hidro- i teràpia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f TERAP Utilització de l’aigua amb finalitat terapèutica.

->hidroteràpic

■hidroteràpic -a

[de hidroteràpia]

adj TERAP Relatiu o pertanyent a la hidroteràpia.

->hidrotermal

■hidrotermal

[de hidro- i termal]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les aigües minerals calentes.

2 D’aigua calenta.

3 GEOL Dit dels aqüífers que emmagatzemen aigua calenta.

4 TERAP Dit dels mètodes terapèutics fonamentats en les aigües termals.

5 dipòsits hidrotermals PETROG Dipòsits formats per les solucions residuals originades després de la cristal·lització d’un magma.

->hidrotimetria

■hidrotimetria

Part. sil.: hi_dro_ti_me_tri_a

[del gr. hydrótēs ‘qualitat d’un líquid’ i -metria]

f QUÍM ANAL Tècnica analítica emprada per a mesurar la duresa de l’aigua.

->hidrotimètric

■hidrotimètric -a

[de hidrotimetria]

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a la hidrotimetria.

->hidrotòrax

hidrotòrax

m PAT Acumulació de serositat a la cavitat pleural d’un o de tots dos costats, sense reacció inflamatòria.

->hidrotrineu

■hidrotrineu

Part. sil.: hi_dro_tri_neu

[de hidro- i trineu]

m ESPORT 1 Pràctica esportiva que consisteix a descendir per rius d’aigües turbulentes en un hidrotrineu.

2 Vehicle en forma de trineu per a descendir pels rius d’aigües turbulentes, en el qual l’esportista queda submergit dins l’aigua de cintura en avall.

->hídrox

hídrox

m ESPORT Mescla d’hidrogen i oxigen continguda a pressió en les botelles d’aire comprimit, que és inspirada pel submarinista en immersions de gran profunditat.

->hidroxàmic

■hidroxàmic

m QUÍM Qualsevol dels àcids que resulten de substituir el grup —OH del grup carboxil d’un àcid orgànic pel grup —NHOH, procedent de la hidroxilamina.

->hidroxi-

■hidroxi-

QUÍM Prefix que assenyala la presència del radical hidroxil —OH en la molècula d’un compost.

->hidroxiàcid

■hidroxiàcid

Part. sil.: hi_dro_xi_à_cid

m QUÍM Nom genèric dels àcids carboxílics amb un hidrogen del grup alquil substituït per un grup hidroxil.

->hidroxianisol butilat

hidroxianisol butilat

Part. sil.: hi_dro_xi_a_ni_sol bu_ti_lat

m [(CH₃)₃C₆H₃OH(OCH₃)] QUÍM ORG Sòlid d’olor característica, insoluble en aigua i soluble en alcohols i en el propilenglicol.

->hidroxibenzaldehid

hidroxibenzaldehid

m [HOC₆H₄CHO] QUÍM Cadascun dels tres isòmers orto, meta i para derivats del benzaldehid per addició del grup fenòlic.

->hidroxibenzè

■hidroxibenzè

m QUÍM ORG fenol 2.

->hidroxicetona

■hidroxicetona

f QUÍM Compost orgànic la molècula del qual conté simultàniament els grups funcionals hidroxil alcohòlic i carbonil cetònic.

->hidròxid

■hidròxid

[de hidro- i -òxid; 1a FONT: 1869]

m QUÍM Nom genèric dels composts que contenen en llur molècula un grup hidroxil —OH.

->hidroxil

■hidroxil

m QUÍM 1 Radical univalent de fórmula —OH.

2 Ió de fórmula OH^-, present en les solucions alcalines.

->hidroxilació

■hidroxilació

Part. sil.: hi_dro_xi_la_ci_ó

f QUÍM Formació de grups hidroxil en una molècula.

->hidroxilamida

hidroxilamida

f QUÍM Anió monovalent de fórmula NHOH^- derivat de la hidroxilamina.

->hidroxilamina

■hidroxilamina

f [NH₂OH] QUÍM ORG Sòlid deliqüescent i inestable, emprat en l’obtenció de colorants, en la síntesi d’oximes i com a intermediari en síntesi orgànica.

->hidroxilamino

hidroxilamino

m QUÍM ORG Grup de fórmula —NH—OH.

->hidroxilat

hidroxilat -ada

adj QUÍM Dit del compost que conté en la seva molècula el radical hidroxil —OH.

->hidroxili

hidroxili

m QUÍM Catió monovalent de fórmula HO⁺.

->hidroxílic

■hidroxílic -a

adj QUÍM Relatiu o pertanyent al radical hidroxil.

->hidroxinaftalè

■hidroxinaftalè

m QUÍM ORG Naftol.

->hidroxiprolina

■hidroxiprolina

f BIOQ Aminoàcid hidroxilat natural, present principalment en el col·lagen.

->hidroxipropiònic

hidroxipropiònic, àcid

Part. sil.: hi_dro_xi_pro_pi_ò_nic

QUÍM ORG Qualsevol dels dos isòmers de l’hidroxiàcid de 3 àtoms de carboni que difereixen en la posició del grup hidroxil, un dels quals és l’àcid hidracrílic i l’altre, l’àcid làctic.

->hidroxiquinolina

■hidroxiquinolina

f QUÍM Substància cromàtica utilitzada com a reactiu en les tècniques fluorimètriques per a determinar alumini, beril·li i altres ions metàl·lics.

->hidrozincita

hidrozincita

f MINERAL Carbonat bàsic de zinc, Zn₅(CO₃(OH)₃)₂, mineral format inicialment com un gel i que ha passat totalment o parcialment a criptocristal·lí.

->hidrozous

■hidrozous

Part. sil.: hi_dro_zous

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels cnidaris que comprèn les formes més primitives d’aquests.

2 sing Cnidari de la classe dels hidrozous.

->hidrur

■hidrur

[de hidr- i -ur²; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM Combinació de l’hidrogen amb un element, gairebé sempre metàl·lic.

->hiemal

■hiemal

Part. sil.: hie_mal

[del ll. hiemālis, íd.]

adj Hivernal.

->hiena

■hiena

Part. sil.: hie_na

[del ll. hyaena, i aquest, del gr. hýaina, íd.; 1a FONT: c. 1500]

f 1 ZOOL Nom donat a diversos mamífers de la família dels hiènids que pertanyen als gèneres Crocuta, Hyaena i Proteles, en general de vida nocturna i que s’alimenten de carronya. Cal destacar-ne la hiena tacada (C. crocuta), la hiena ratllada (H. hyaena) i la hiena bruna (H. brunea).

2 fig Persona cruel.

->hiènids

■hiènids

Part. sil.: hiè_nids

m ZOOL 1 pl Família de carnívors del subordre dels fissípedes, de cap ample, musell arrodonit, orelles grosses i cos més elevat de les espatlles que de la gropa, que secreten una substància nauseabunda.

2 sing Carnívor de la família dels hiènids.

->hieraci

hieraci

Part. sil.: hie_ra_ci

m BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les compostes (Hieracium sp), de fulles allargades, capítols grocs i fruits en aqueni costat.

->hieràtic

■hieràtic -a

Part. sil.: hie_rà_tic

[del ll. hieratĭcus, i aquest, del gr. hieratikós ‘sacerdotal’, der. de hierós ‘sagrat’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a les coses i usos sagrats; sacerdotal.

2 escriptura hieràtica ESCR Tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els texts religiosos de l’antic Egipte.

2 fig Sever i solemne, que no deixa entreveure cap sentiment. L’expressió hieràtica d’una escultura. Actituds, gestos, hieràtics.

->hieràticament

■hieràticament

Part. sil.: hie_rà_ti_ca_ment

[de hieràtic]

adv 1 Segons els usos sagrats.

2 fig D’una manera hieràtica; solemnement.

->hieratisme

■hieratisme

Part. sil.: hie_ra_tis_me

[de hieràtic]

m Qualitat de hieràtic.

->hiero-

■hiero-

Forma prefixada del mot grec hierós, que significa ‘sagrat’. Ex.: hierocràcia, hierogàmia.

->hierocràcia

■hierocràcia

Part. sil.: hie_ro_crà_ci_a

[de hiero- i -cràcia]

f POLÍT Doctrina política segons la qual el poder ha d’ésser detingut, institucionalment, per la casta sacerdotal.

->hierofanta

■hierofanta

Part. sil.: hie_ro_fan_ta

m HIST REL Sacerdot, especialment el que iniciava en els misteris sagrats.

->hierogàmia

■hierogàmia

Part. sil.: hie_ro_gà_mi_a

[de hiero- i -gàmia]

f MIT Unió sexual entre divinitats o entre divinitats i mortals.

->hieto-

■hieto-

Forma prefixada del mot grec hyetós, que significa ‘pluja’. Ex.: hietografia.

->hietògraf

hietògraf

Part. sil.: hie_tò_graf

m METEOR Pluviògraf.

->hietograma

■hietograma

Part. sil.: hie_to_gra_ma

[de hieto- i -grama]

m Gràfic en què hom registra la quantitat d’aigua caiguda per unitat de temps.

->hietòmetre

hietòmetre

Part. sil.: hie_tò_me_tre

[de hieto i -metre]

m METEOR Pluviòmetre.

->hifa

■hifa

f BOT En els fongs, cadascun dels elements filamentosos que constitueixen el miceli.

->hifal

■hifal

adj BOT Relatiu o pertanyent a l’hifa.

->hifals

hifals

f pl obs BOT Deuteromicets.

->hifèmia

hifèmia

Part. sil.: hi_fè_mi_a

f OFTAL Acumulació de sang en la cambra anterior de l’ull.

->hifènquima

hifènquima

m BOT Fals teixit constituït per hifes compactament entrellaçades.

->hifèresi

hifèresi

f GRAM En gramàtica clàssica, sostracció o desaparició d’una lletra.

->hifo-

hifo-

Forma prefixada del mot grec hýphos, que significa ‘teixit’. Ex.: hifomicets.

->hifomicets

■hifomicets

m pl obs BOT Deuteromicets.

->hifomicrobiàcies

hifomicrobiàcies

Part. sil.: hi_fo_mi_cro_bi_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels hifomicrobials, proveïts de filaments.

2 sing Bacteri de la família de les hifomicrobiàcies.

->hifomicrobials

hifomicrobials

Part. sil.: hi_fo_mi_cro_bi_als

m MICROB 1 pl Ordre de bacteris que es divideixen per gemmació o per divisió longitudinal.

2 sing Bacteri de l’ordre dels hifomicrobials.

->hifoquitrials

hifoquitrials

Part. sil.: hi_fo_qui_tri_als

f BOT 1 pl Ordre de ficomicets semblants a les quitridials, però amb les zoòspores proveïdes d’un flagel anterior i barbulat.

2 sing Fong de l’ordre de les hifoquitrials.

->higiene

■higiene

Part. sil.: hi_gi_e_ne

[del fr. hygiène, i aquest, del gr. hygieinón ‘salut’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f HIG 1 Ciència que estudia les condicions i els factors personals o ambientals que influeixen en la salut física i mental i que afavoreixen l’aparició i la difusió de les malalties.

2 Sistema de regles i de principis per a conservar la salut. Higiene individual, pública. Higiene escolar, en els esports. Higiene mental.

3 Neteja o sanejament. El sabó i el xampú són productes per a la higiene corporal.

->higiènic

■higiènic -a

Part. sil.: hi_gi_è_nic

[de higiene; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj HIG Relatiu o pertanyent a la higiene.

->higiènicament

■higiènicament

Part. sil.: hi_gi_è_ni_ca_ment

[de higiènic]

adv D’una manera higiènica.

->higienisme

■higienisme

Part. sil.: hi_gi_e_nis_me

m SOCIOL i MED Corrent de pensament desenvolupat al segle XIX que denunciava la manca de salubritat i higiene a les ciutats industrials amb relació a les altes taxes mitjanes de mortalitat i a les epidèmies que les assolaven.

->higienista

■higienista

Part. sil.: hi_gi_e_nis_ta

[de higiene; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f HIG Persona entesa en higiene.

->higienització

higienització

Part. sil.: hi_gi_e_nit_za_ci_ó

[de higienitzar]

f 1 HIG 1 Acció d’higienitzar;

2 l’efecte.

2 ALIM Conjunt de processos tecnològics de conservació que hom realitza en la llet natural.

->higienitzar

■higienitzar

Part. sil.: hi_gi_e_nit_zar

[de higiene]

v tr 1 HIG Fer que alguna cosa reuneixi les condicions exigides per la higiene.

2 ALIM Sotmetre la llet a higienització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: higienitzar

GERUNDI: higienitzant

PARTICIPI: higienitzat, higienitzada, higienitzats, higienitzades

INDICATIU PRESENT: higienitzo, higienitzes, higienitza, higienitzem, higienitzeu, higienitzen

INDICATIU IMPERFET: higienitzava, higienitzaves, higienitzava, higienitzàvem, higienitzàveu, higienitzaven

INDICATIU PASSAT: higienitzí, higienitzares, higienitzà, higienitzàrem, higienitzàreu, higienitzaren

INDICATIU FUTUR: higienitzaré, higienitzaràs, higienitzarà, higienitzarem, higienitzareu, higienitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: higienitzaria, higienitzaries, higienitzaria, higienitzaríem, higienitzaríeu, higienitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: higienitzi, higienitzis, higienitzi, higienitzem, higienitzeu, higienitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: higienitzés, higienitzessis, higienitzés, higienitzéssim, higienitzéssiu, higienitzessin

IMPERATIU: higienitza, higienitzi, higienitzem, higienitzeu, higienitzin

->higro-

■higro-

Cp. hidro- 1

Forma prefixada del mot grec hygrós, que significa ‘humit’. Ex.: higròfil, higroscopi.

->higròbids

higròbids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que, juntament amb les famílies dels hidrofílids, els ditíscids i els girínids, comprenen totes les espècies d’escarabats d’aigua.

2 sing Insecte de la família dels higròbids.

->higrocàsia

higrocàsia

Part. sil.: hi_gro_cà_si_a

f BOT Tipus de dehiscència del fruit en què l’agent causal és la humitat.

->higròfil

■higròfil -a

[de higro- i -fil]

adj ECOL Dit dels organismes biològics que es fan en llocs molt humits.

->higròfit

■higròfit

m BOT Planta higròfila.

->higroforàcies

higroforàcies

Part. sil.: hi_gro_fo_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’agaricals amb làmines gruixudes i espaiades, basidis llargs i esporada blanca.

2 sing Bolet de la família de les higroforàcies.

->higroma

■higroma

m PAT 1 Quist ple de líquid.

2 Inflamació aguda o crònica d’una bossa serosa.

->higròmetre

■higròmetre

[de higro- i -metre; 1a FONT: 1803, DEst.]

m FÍS i METEOR Aparell per a mesurar la humitat atmosfèrica.

->higrometria

■higrometria

Part. sil.: hi_gro_me_tri_a

[de higro- i -metria]

f FÍS i METEOR Part de la física que té per objecte la determinació de la humitat.

->higromètric

■higromètric -a

[de higrometria]

adj FÍS i METEOR Relatiu o pertanyent a la higrometria.

->higroscopi

■higroscopi

[de higro- i -scopi]

m FÍS i METEOR Aparell que posa de manifest, amb poca precisió, les variacions d’humitat de l’aire.

->higroscòpia

■higroscòpia

Part. sil.: hi_gros_cò_pi_a

[de higro- i -scòpia]

f FÍS i METEOR Higrometria.

->higroscòpic

■higroscòpic -a

[de higroscòpia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 FÍS i METEOR Relatiu o pertanyent a l’higroscopi.

2 QUÍM Que absorbeix ràpidament la humitat atmosfèrica.

->higroscopicitat

■higroscopicitat

[de higroscòpic]

f QUÍM Qualitat d’higroscòpic.

->higròstat

■higròstat

[de higro- i -stat]

m TECNOL Detector de la humitat relativa de l’aire que fa ús de les modificacions físiques d’un sensor per actuar sobre un sistema de contactes o relé de control.

->higrotropisme

higrotropisme

m BIOL Tropisme el factor estimulant del qual és la humitat.

->hijab

hijab

m INDUM Mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.

->hikse

hikse -a

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als hikses.

2 m i f Membre de diverses tribus asiàtiques, principalment semítiques, que s’establiren a Egipte i dominaren Síria i Palestina (segles XVIII-XVI aC).

->hil

hil

m ANAT ANIM i BOT Hílum.

->hil-

hil-

Forma prefixada del mot grec hýlē, que significa ‘matèria’. Ex.: hilergografia.

->hilar

■hilar

adj ANAT Relatiu o pertanyent a l’hílum.

->hilarant

■hilarant

[del ll. hilarans, -ntis, participi pres. de hilarare ‘fer alegre, de bon humor’]

adj 1 Que produeix hilaritat.

2 gas hilarant QUÍM i MED Òxid nitrós, emprat com a anestèsic i caracteritzat pel fet de provocar hilaritat abans d’insensibilitzar.

->hilarienc

hilarienc -a

Part. sil.: hi_la_ri_enc

adj i m i f De Sant Hilari Sacalm (Selva).

->hilaritat

■hilaritat

[del ll. hilarĭtas, -ātis ‘alegria, bon humor’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Expressió d’alegria.

2 esp Rialla provocada, normalment dins una reunió, per paraules o accions ridícules o còmiques. Aquell gall desencadenà la hilaritat del públic.

->hildocer

hildocer

m PALEONT i ZOOL Gènere de cefalòpodes fòssils (Hildoceras sp) de la família dels harpoceràtids.

->hile-

■hile-

Forma prefixada del mot grec hýlē, que significa ‘matèria’. Ex.: hilemorfisme.

->hilemorfisme

hilemorfisme

m FILOS Doctrina segons la qual els cossos són constituïts per dos principis interns: matèria i forma.

->hílids

■hílids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis anurs de l’ordre dels procels, que tenen les falanges en forma d’urpa i els dits amb discs adhesius; la reineta n’és el representant més comú als Països Catalans.

2 sing Amfibi de la família dels hílids.

->hilo-

■hilo-

Forma prefixada del mot grec hýlē, que significa ‘matèria’. Ex.: hilopatisme, hilozoisme.

->hilobàtids

■hilobàtids

m ZOOL 1 pl Família de primats del grup dels catarins antropomorfs, de talla curta i gran desenvolupament dels membres superiors.

2 sing Primat de la família dels hilobàtids.

->hilobi

hilobi

m ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters i de la família dels curculiònids (Hylobius sp), de color fosc i antenes grogues i negres, que causa grans estralls en les escorces d’avets i pins; cal destacar-ne l’hilobi del pi (H. pinus).

->hilomorfisme

hilomorfisme

m FILOS Hilemorfisme.

->hiloquer

hiloquer

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels artiodàctils i de la família dels suids (Hylochoerus meinertzhageni), de pèl llarg i espès, amb els ullals molt desenvolupats.

->hilozoisme

■hilozoisme

Part. sil.: hi_lo_zo_is_me

m FILOS Doctrina filosòfica que atribueix al món i àdhuc a la matèria el caràcter d’ésser viu.

->hílum

■hílum

m 1 ANAT ANIM Fissura o depressió d’un òrgan parenquimàtic.

2 BOT Marca areolada de l’episperma de la llavor, deixada per funicle en el lloc on s’inseria al primordi seminal.

->himalaià

himalaià -ana

Part. sil.: hi_ma_la_ià

adj De l’Himàlaia (serralada d’Àsia).

->himalaisme

himalaisme

Part. sil.: hi_ma_la_is_me

m ESPORT Pràctica de l’alpinisme a la serralada de l’Himàlaia.

->himen

■himen

[del ll. td. hymen, -ĭnis, i aquest, del gr. hȳmḗn, -énos, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ANAT ANIM Replec mucós perforat entre la vulva i l’entrada de la vagina, que va desapareixent amb les relacions sexuals.

->himen-

himen-

Forma prefixada del mot grec hymḗn, que significa ‘membrana’. Ex.: himen, himenectomia.

->himeneu

■himeneu

Part. sil.: hi_me_neu

[del ll. hymenaeus, i aquest, del gr. hyménaion, íd. i ‘déu del matrimoni’, der. de hymḗn, íd.; 1a FONT: s. XIX]

m 1 POÈTICA En la lírica clàssica, composició nupcial cantada a cor quan la núvia era acompanyada a la casa del nuvi.

2 Casament.

->himeni

■himeni

m BOT Capa de cèl·lules esporògenes i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.

->himenial

himenial

Part. sil.: hi_me_ni_al

adj BOT Relatiu o pertanyent a l’himeni.

->himeno-

■himeno-

Forma prefixada del mot grec hymḗn, que significa ‘membrana’. Ex.: himenografia, himenòpter.

->himenogastràcies

himenogastràcies

Part. sil.: hi_me_no_gas_trà_ci_es

f BOT 1 pl Família de gasteromicetals de basidiocarps tancats i carnosos, hipogeus i amb la gleba amb cambres irregulars i sense capil·lici.

2 sing Fong de la família de les himenogastràcies.

->himenolíquens

himenolíquens

m pl BOT Basidiolíquens.

->himenomicets

■himenomicets

m BOT 1 pl Grup de basidiomicets de la subclasse de les holobasidiomicètides amb un himeni lliure i extern.

2 sing Fong del grup dels himenomicets.

->himenòpter

■himenòpter -a

ENTOM 1 adj Que té ales membranoses.

2 m 1 pl Ordre de la classe dels insectes pterigots, amb ales membranoses i la femella proveïda d’oviscapte o agulló, que inclou al voltant d’un milió d’espècies, entre les quals hi ha les abelles, les vespes, les formigues, etc.

2 sing Insecte de l’ordre dels himenòpters.

->himenoquetals

■himenoquetals

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets format per bolets de soca de morfologia diversa i carn bruna.

2 sing Fong de l’ordre de les himenoquetals.

->himnari

■himnari

[del ll. td. hymnarium, íd.]

m 1 Recull d’himnes.

2 LITÚRG Llibre litúrgic medieval llatí que aplega els himnes de l’ofici diví.

->himne

■himne

[del ll. hymnus, i aquest, del gr. hýmnos, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m LITÚRG, MÚS i POÈTICA 1 Composició poètica, normalment cantada, per a invocar i lloar la divinitat en els actes cultuals.

2 1 Composició que exalta accions i ideals de l’individu, d’un poble, d’una comunitat o també d’un partit.

2 himne nacional Himne que simbolitza una nació o un estat.

->himnòdia

■himnòdia

Part. sil.: him_nò_di_a

[del gr. hymnōdía, íd.]

f Himnografia.

->himnògraf

himnògraf -a

[del gr. hymnográphos, íd.]

m i f Compositor d’himnes.

->himnografia

■himnografia

Part. sil.: him_no_gra_fi_a

[del gr. hýmnos ‘himne’]

f Producció literària i musical d’himnes.

->hindi

■hindi

Cp. indi 1, 2, 3 i 4

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al hindi.

2 m Llengua indoària derivada d’un dels pràcrits medievals, escrita en devanagari, que és la llengua oficial de l’Índia.

->hindú

■hindú

Cp. indi 1, 2, 3 i 4

[del persa hindú, der. del sànscrit Sindhu, nom del riu Indus]

[pl -ús] 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hinduisme o als hindús.

2 m i f Adepte de l’hinduisme.

->hinduisme

■hinduisme

Part. sil.: hin_du_is_me

[de hindú]

m HIST REL Religió, amb el seu conjunt d’observances socials, pròpia de l’Índia, que es caracteritza per l’acceptació de l’autoritat dels Vedes.

->hinduista

■hinduista

Part. sil.: hin_du_is_ta

[de hindú]

adj i m i f Hindú.

->hindustànic

■hindustànic -a

Hom.: indostànic

1 adj i m i f De l’Hindustan (regió de l’Índia) o de l’hindustànic.

2 m LING Nom amb què hom designa la lingua franca de l’Índia septentrional i del Pakistan, que comprèn les variants hindi i urdú.

->hinterland

hinterland

[de l’al. Hinterland, comp. de hinter ‘darrere’ i Land ‘país’]

m 1 DR INTERN Durant l’època d’expansió colonial, territori que s’estenia més enllà d’una zona costanera colonitzada i que era considerat sota la influència de l’estat colonitzador.

2 GEOG Rerepaís.

->hio-

■hio-

1 Forma prefixada del mot grec hyoeidḗs, que significa ‘en forma d’ípsilon’. Ex.: hiomandibular.

2 Forma prefixada que denota connexió amb el hioide. Ex.: hioglossal.

->hioglòs

hioglòs -ossa

Part. sil.: hi_o_glòs

ANAT ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent al hioide i a la llengua.

2 adj i m Dit del múscul parell i simètric que actua deprimint la llengua.

->hioïdal

■hioïdal

Part. sil.: hio_ï_dal

[de hioide]

adj ANAT Relatiu o pertanyent al hioide.

->hioide

■hioide

Part. sil.: hioi_de

[del gr. hyoeidḗs, comp. de hy ‘lletra ípsilon’ i eĩdos ‘forma’, reducció de hyoeidés (ostoũn) ‘os en forma de la lletra ípsilon’, semblant a una ferradura la minúscula; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ANAT ANIM Os imparell i mitjà dels vertebrats gnatostomats, en forma de ferradura, situat al coll, sobre la laringe.

->hiòlit

■hiòlit

Part. sil.: hi_ò_lit

m PALEONT i ZOOL Gènere d’animals marins (Hyolithes sp), proveïts d’una closca calcària cònica de dimensions mesurades en centímetres, relacionats amb els mol·luscs i de classificació incerta, que visqueren durant el paleozoic.

->hiosciamina

■hiosciamina

Part. sil.: hi_os_ci_a_mi_na

f [C₁₇H₂₃NO₃] FARM Alcaloide que es troba en la belladona i en altres solanàcies.

->hioscina

■hioscina

Part. sil.: hi_os_ci_na

f FARM Escopolamina.

->hip-

■hip-

Prefix, del grec hypó, que significa ‘sota’, ‘en menys quantitat’, ‘en grau deficient o inferior’. Ex.: hipidiomorf.

->hipàl·lage

■hipàl·lage

f RET Figura característica del llatí clàssic, que consisteix en un bescanvi de construcció entre dos termes.

->hipari

hipari

m PALEONT i ZOOL Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels perissodàctils i de la família dels èquids (Hipparion sp), d’una mida intermèdia entre l’ase i la zebra.

->hipeastre

hipeastre

Part. sil.: hi_pe_as_tre

m BOT i JARD Amaril·lis.

->híper

híper

m col·loq Hipermercat.

->hiper-

■hiper-

Prefix, del grec hypér, que significa: 1 ‘sobre’, ‘damunt de’. Ex.: hiperbori.

2 ‘ultra mesura’. Ex.: hipersecreció, hiperfosfatèmia, hiperactivitat.

->hiperalimentació

hiperalimentació

Part. sil.: hi_per_a_li_men_ta_ci_ó

[de hiper- i alimentació]

f ALIM Sobrealimentació.

->hiperbàric

■hiperbàric -a

adj FÍS Sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica. Cambra hiperbàrica. Condicions hiperbàriques.

->hipèrbaton

■hipèrbaton

[del ll. hyperbăton, i aquest, del gr. hypérbaton, íd.]

m RET Figura de construcció que consisteix en una alteració de l’ordre gramatical dels mots.

->hiperbetalipoproteïnèmia

hiperbetalipoproteïnèmia

Part. sil.: hi_per_be_ta_li_po_pro_te_ï_nè_mi_a

f PAT Hiperlipoproteïnèmia.

->hipèrbola

■hipèrbola

Hom.: hipèrbole

f GEOM Hipèrbole.

->hipèrbole

■hipèrbole

Hom.: hipèrbola

[del ll. hyperbŏle, i aquest, del gr. hyperbolḗ, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 RET Figura de dicció en què l’expressió és una exageració evident.

2 GEOM Corba oberta, intersecció d’un con de revolució amb un pla que forma amb l’eix d’aquell un angle més petit que amb la generatriu.

->hiperbòlic

■hiperbòlic -a

[de hipèrbole]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la hipèrbole.

2 AERON i MAR Dit del sistema de radionavegació que determina la posició de la nau en funció de la diferència de distància a dos o més punts fixos on hi ha emissores sincronitzades.

3 MAT Relatiu o pertanyent a les funcions hiperbòliques.

4 RET Que enclou una hipèrbole.

->hiperbòlicament

■hiperbòlicament

[de hiperbòlic]

adv D’una manera hiperbòlica.

->hiperbològraf

hiperbològraf

[de hipèrbole i -graf]

m GEOM i DIB Instrument per a traçar hipèrboles.

->hiperboloïdal

hiperboloïdal

Part. sil.: hi_per_bo_lo_ï_dal

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a l’hiperboloide.

2 Que té la forma d’un hiperboloide.

->hiperboloide

■hiperboloide

Part. sil.: hi_per_bo_loi_de

m GEOM Quàdrica que, entre les seves seccions planes, en té que són hipèrboles.

->hiperbori

■hiperbori -òria

adj Situat a l’extrem nord àrtic.

->hiperbúlia

■hiperbúlia

Part. sil.: hi_per_bú_li_a

[de hiper- i el gr. boulḗ ‘voluntat’]

f PSIC Voluntat exagerada d’obrar.

->hipercalièmia

hipercalièmia

Part. sil.: hi_per_ca_li_è_mi_a

f PAT Excés de potassi en la sang.

->hipercàpnia

hipercàpnia

Part. sil.: hi_per_càp_ni_a

f PAT Excés d’anhídrid carbònic en la sang.

->hipercàrrega

■hipercàrrega

f PART Magnitud física dels barions, igual a la suma del nombre bariònic i l’estranyesa.

->hiperceratosi

hiperceratosi

f PAT Hipertròfia de la capa còrnia de l’epidermis.

->hipercinèsia

hipercinèsia

Part. sil.: hi_per_ci_nè_si_a

f PAT Motilitat excessiva.

->hiperclorhídria

hiperclorhídria

Part. sil.: hi_per_clor_hí_dri_a

f PAT Augment excessiu de la concentració d’àcid clorhídric en el suc gàstric.

->hipercolesterolèmia

hipercolesterolèmia

Part. sil.: hi_per_co_les_te_ro_lè_mi_a

f PAT Excés de colesterol en la sang.

->hipercomplex

hipercomplex, nombre

MAT Element d’un espai vectorial de més de dues dimensions on hi ha definit, a més de l’addició característica dels espais vectorials, un producte que li dóna una estructura d’anell.

->hiperconjugació

■hiperconjugació

Part. sil.: hi_per_con_ju_ga_ci_ó

f QUÍM ORG Fenomen de ressonància que consisteix en el desplaçament dels electrons d’un enllaç σ (C—H) cap a un centre instaurat contigu.

->hipercorrecció

■hipercorrecció

Part. sil.: hi_per_cor_rec_ci_ó

f LING Creació d’una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que en d’altres casos originen formes correctes, o fent un raonament correcte a partir de supòsits erronis.

->hipercrític

■hipercrític -a

[de hiper- i crític]

1 1 adj i m i f Que critica ultra mesura i raó.

2 adj i m i f esp Dit del crític excessivament sever o minuciós.

3 adj p ext Un article hipercrític. Una actitud hipercrítica.

2 f Crítica excessivament severa o minuciosa.

->hipercromia

hipercromia

Part. sil.: hi_per_cro_mi_a

f PAT 1 Augment anormal de la pigmentació de la pell.

2 Augment del contingut normal d’hemoglobina dels eritròcits.

->hipercub

■hipercub

m GEOM Generalització del cub a un espai de més de tres dimensions.

->hiperdulia

■hiperdulia

Part. sil.: hi_per_du_li_a

[de hiper- i el gr. douleía ‘esclavatge’, der. de doũlos ‘esclau’]

f CATOL Culte donat a la Mare de Déu.

->hiperèmesi

hiperèmesi

f PAT Situació en què es produeixen vòmits de manera exagerada. Hiperemesi gravídica.

->hiperèmia

■hiperèmia

Part. sil.: hi_pe_rè_mi_a

f PAT Congestió.

->hiperemotiu

hiperemotiu -iva

Part. sil.: hi_per_e_mo_tiu

[de hiper- i emotiu]

adj PSIC Dit de la persona caracteritzada per la seva hiperemotivitat.

->hiperemotivitat

■hiperemotivitat

Part. sil.: hi_per_e_mo_ti_vi_tat

[de hiper- i emotivitat]

f PSIC Sensibilitat superior a la normal, amb reaccions emotives exagerades als estímuls afectius.

->hiperepinefrisme

hiperepinefrisme

m PAT Augment de l’activitat de les càpsules suprarenals.

->hiperergia

hiperergia

f PAT Hipersensibilitat al·lèrgica.

->hiperespai

■hiperespai

Part. sil.: hi_per_es_pai

m MAT Espai de més de tres dimensions.

->hiperestàtic

■hiperestàtic -a

Part. sil.: hi_per_es_tà_tic

adj TECNOL Dit del cos sotmès a un sistema de forces del qual hom no pot determinar el diagrama d’equilibri pels sistemes de l’estàtica racional.

->hiperestatisme

■hiperestatisme

Part. sil.: hi_per_es_ta_tis_me

m ARQUIT Condició d’una estructura resistent en què els vincles que l’equilibren excedeixen del mínim necessari per a l’equilibri.

->hiperestèsia

■hiperestèsia

Part. sil.: hi_per_es_tè_si_a

[de hiper- i -estèsia]

f PAT Augment o exageració de la sensibilitat.

->hiperestèsic

■hiperestèsic -a

Part. sil.: hi_per_es_tè_sic

[de hiperestèsia]

adj PAT Relatiu o pertanyent a la hiperestèsia.

->hipereutèctic

■hipereutèctic -a

Part. sil.: hi_per_eu_tèc_tic

adj QUÍM FÍS 1 Que és més enllà de l’eutèctic.

2 compost hipereutèctic (o simplement hipereutèctic m) Compost o aliatge metàl·lic que conté un percentatge de metall base inferior a l’eutèctic.

->hipereutectoide

hipereutectoide

Part. sil.: hi_per_eu_tec_toi_de

adj METAL·L Dit del compost o aliatge metàl·lic la composició del qual conté un percentatge del metall base inferior al corresponent a l’eutectoide.

->hiperfàgia

hiperfàgia

Part. sil.: hi_per_fà_gi_a

f PAT i PSIC Bulímia.

->hiperfí

■hiperfí -ina

adj FÍS 1 Dit de tota forma d’interacció entre l’electró i el nucli atòmic que no es redueix a una simple interacció electrostàtica entre càrregues puntuals.

2 En ressonància de spin electrònica, dit de l’estructura de l’espectre que presenta un desdoblament de línies, a causa de les interaccions entre el spin de l’electró i els spins dels nuclis dels àtoms veïns que tenen un moment magnètic diferent de zero.

->hiperfreqüència

■hiperfreqüència

Part. sil.: hi_per_fre_qüèn_ci_a

f TELECOM Freqüència d’una ona hertziana superior a 3 000 MHz.

->hipergeomètric

hipergeomètric -a

Part. sil.: hi_per_ge_o_mè_tric

adj MAT Dit de la sèrie, estudiada per Euler i Gauss, que constitueix una generalització de la geometria.

->hiperglobúlia

■hiperglobúlia

Part. sil.: hi_per_glo_bú_li_a

f PAT 1 Augment del nombre d’eritròcits en la sang.

2 hiperglobúlia relativa Disminució de la quantitat de plasma sanguini sense augment real del nombre d’eritròcits.

->hiperglucèmia

■hiperglucèmia

Part. sil.: hi_per_glu_cè_mi_a

f PAT Augment de la quantitat normal de glucosa de la sang.

->hiperglucemiant

hiperglucemiant

Part. sil.: hi_per_glu_ce_mi_ant

adj BIOQ Dit de l’hormona que produeix un augment del nivell de glucosa a la sang.

->hipergol

hipergol

m ASTRON Tipus de propergol per a coets, de combustió espontània en posar-se en contacte els dos components, l’oxidant i el reductor.

->hiperhidrosi

■hiperhidrosi

f PAT Exageració de la secreció de suor.

->hiperhipofisisme

hiperhipofisisme

m PAT Augment anormal de la secreció hipofisiària.

->hipèric

hipèric

m BOT Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la família de les gutíferes (Hypericum sp), de fulles simples oposades i flors actinomorfes, hermafrodites hipògines, pentàmeres i de color groc.

->hipericàcies

■hipericàcies

Part. sil.: hi_pe_ri_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de dicotiledònies que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades, flors sovint amb cinc feixos d’estams i fruit en càpsula, que produeixen secrecions glanduloses d’olis essencials, de greixos o de resines.

2 sing Planta de la família de les hipericàcies.

->hiperinflació

hiperinflació

Part. sil.: hi_per_in_fla_ci_ó

[de hiper- i inflació]

f ECON Augment disparat dels preus que provoca una desvaloració i pèrdua de confiança en el diner i una preferència generalitzada per l’adquisició de béns.

->hiperinsulinisme

hiperinsulinisme

Part. sil.: hi_per_in_su_li_nis_me

m PAT Situació d’hipersecreció d’insulina per part del pàncrees.

->hiperlipèmia

hiperlipèmia

Part. sil.: hi_per_li_pè_mi_a

f PAT Augment dels nivells de lípids a la sang per sobre dels considerats normals.

->hiperlipoproteïnèmia

hiperlipoproteïnèmia

Part. sil.: hi_per_li_po_pro_te_ï_nè_mi_a

f PAT Augment de la concentració d’una o més de les tres substàncies greixoses de la sang: el colesterol, els triglicèrids i els fosfolípids.

->hipermastigins

hipermastigins

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous de la subclasse dels zooflagel·lats, que inclou espècies proveïdes de nombrosos flagels, les quals viuen com a simbionts en l’intestí dels tèrmits.

2 sing Protozou de l’ordre dels hipermastigins.

->hipermèdia

■hipermèdia

Part. sil.: hi_per_mè_di_a

[de hiper- i l’angl. media]

m INFORM Sistema pel qual s’accedeix a informació multimèdia, generalment d’hipertext.

->hipermenorrea

hipermenorrea

Part. sil.: hi_per_me_nor_re_a

f PAT Menorràgia.

->hipermercat

■hipermercat

[de hiper- i mercat]

m ECON Empresa comercial de venda al detall per autoservei que es caracteritza per les seves grans dimensions —més de 2 500 m²—, per una cobertura molt àmplia de productes de consum i per una política de preus agressiva enfront del comerç de tipus petit i mitjà.

->hipermetrop

■hipermetrop

[de hiper-, -metr-, -op]

adj OFTAL Dit de l’ull en el qual els raigs lluminosos paral·lels convergeixen més enllà de la retina.

->hipermetropia

■hipermetropia

Part. sil.: hi_per_me_tro_pi_a

[de hiper, -metr-, -opia]

f OFTAL Condició de l’ull hipermetrop.

->hipermetròpic

hipermetròpic -a

[de hipermetropia]

OFTAL 1 adj Relatiu o pertanyent a la hipermetropia.

2 adj i m i f Que té hipermetropia.

->hipermnèsia

■hipermnèsia

Part. sil.: hi_per_mnè_si_a

[de hiper- i -mnèsia]

f 1 PSIQ Exaltació total o parcial de la memòria.

2 Sensació que els fets actuals han succeït anteriorment.

->hipermorf

hipermorf -a

adj GEN 1 Dit del gen produït per mutació que té un efecte similar, però major, que el seu al·lel ordinari.

2 Dit de la mutació que produeix gens hipermorfs.

->hipernefroma

hipernefroma

[de hiper-, -nefr-, -oma]

m PAT Tumor maligne del ronyó considerat com una proliferació anormal de l’epiteli renal.

->hipernucli

■hipernucli

m FÍS ATÒM Estructura nuclear resultant de l’addició d’un hiperó lambda (Λ) a un nucli atòmic.

->hiperó

■hiperó

m PART Barió d’estranyesa no nul·la.

->hiperònim

■hiperònim -a

adj i m LING Dit del mot amb un camp significatiu que n’inclou un altre de menor extensió: animal respecte a ocell, recipient respecte a pot.

->hiperonímia

hiperonímia

Part. sil.: hi_pe_ro_ní_mi_a

f LING Qualitat d’hiperònim.

->hiperostosi

hiperostosi

f PAT Neoformació o hipertròfia difusa o localitzada de l’os.

->hiperòxid

■hiperòxid

m QUÍM Anió monovalent de fórmula O^-˜₂.

->hiperparàsit

■hiperparàsit -a

adj i m i f BIOL Dit del paràsit que viu a costa d’un altre paràsit.

->hiperparasitisme

■hiperparasitisme

m BIOL Qualitat d’hiperparàsit.

->hiperparatiroïdisme

hiperparatiroïdisme

Part. sil.: hi_per_pa_ra_ti_ro_ï_dis_me

m PAT Malaltia provocada per l’exageració o funcionament excessiu de les glàndules paratiroides.

->hiperpirèxia

hiperpirèxia

Part. sil.: hi_per_pi_rè_xi_a

f PAT Hipertèrmia, febre.

->hiperpituïtarisme

hiperpituïtarisme

Part. sil.: hi_per_pi_tu_ï_ta_ris_me

m PAT Hiperhipofisisme.

->hiperplà

hiperplà

m GEOM Conjunt de punts d’un espai n-dimensional tals que llurs coordenades satisfan una equació lineal.

->hiperplàsia

■hiperplàsia

Part. sil.: hi_per_plà_si_a

f PAT Multiplicació anormal dels elements d’un teixit.

->hiperpnea

■hiperpnea

Part. sil.: hi_per_pne_a

f PAT Augment del volum respiratori per minut.

->hiperpredador

■hiperpredador -a

adj i m i f BIOL Dit del depredador que s’alimenta d’un altre animal depredador.

->hiperrealisme

■hiperrealisme

Part. sil.: hi_per_re_a_lis_me

m ART Escola pictòrica, coneguda també com a realisme fotogràfic, realisme radical, etc., que pretén d’oferir una versió minuciosa i detallada de les imatges.

->hiperrealista

■hiperrealista

Part. sil.: hi_per_re_a_lis_ta

ART 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hiperrealisme.

2 m i f Seguidor de l’hiperrealisme.

->hiperreflèxia

hiperreflèxia

Part. sil.: hi_per_re_flè_xi_a

f PAT Augment de la intensitat dels reflexos osteotendinosos.

->hipersensibilitat

■hipersensibilitat

f 1 Sensibilitat exagerada.

2 FISIOL ANIM Modificació de l’estat reaccional d’un organisme induïda per sensibilització.

->hipersensibilització

hipersensibilització

Part. sil.: hi_per_sen_si_bi_lit_za_ci_ó

f FOTOG Tractament donat a una emulsió fotogràfica per tal d’augmentar-ne la sensibilitat intrínseca.

->hipersensible

■hipersensible

adj 1 Que és extremament sensible.

2 FISIOL ANIM Que presenta hipersensibilitat.

->hipersfera

hipersfera

f MAT i TOPOL En un hiperespai, conjunt de punts que per respecte a un punt fix, anomenat centre, tenen una distància menor o igual a una quantitat assignada anomenada radi.

->hipersòmnia

hipersòmnia

Part. sil.: hi_per_sòm_ni_a

f PAT Son excessiva, patològica.

->hipersònic

hipersònic -a

adj AERON Dit del règim de vol d’una aeronau o del moviment d’un fluid quan el nombre de Mach és superior a 5.

->hiperstena

■hiperstena

f MINERAL Silicat de magnesi i ferro, (MgFe) SiO₃, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens.

->hipersuperfície

hipersuperfície

Part. sil.: hi_per_su_per_fí_ci_e

f GEOM Conjunt de punts d’un espai n-dimensional tals que llurs coordenades satisfan una equació.

->hipersuprarenal

hipersuprarenal

adj PAT Que és afectat d’hipersuprarenalisme.

->hipersuprarenalisme

hipersuprarenalisme

m PAT Hiperepinefrisme.

->hipersustentació

hipersustentació

Part. sil.: hi_per_sus_ten_ta_ci_ó

f AERON Sustentació superior a la normal, obtinguda per mitjà d’un hipersustentador.

->hipersustentador

hipersustentador -a

adj i m AERON Dit dels dispositius, formats per una combinació de becs i flaps especialment disposats, que fan possible la hipersustentació.

->hipertèlia

hipertèlia

Part. sil.: hi_per_tè_li_a

f BIOL Mida o complexitat excessiva de certs òrgans.

->hipertèlic

hipertèlic -a

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la hipertèlia.

->hipertens

■hipertens -a

[de hiper- i tens]

adj i m i f PAT Afectat d’hipertensió arterial.

->hipertensió

■hipertensió

Part. sil.: hi_per_ten_si_ó

[de hiper- i tensió]

f 1 Augment de la tensió d’un líquid contingut en un recipient fix.

2 hipertensió arterial PAT Augment de la pressió normal de la sang de les artèries, que pot donar lloc a complicacions orgàniques, especialment en els ulls, els ronyons i el cor.

->hipertensor

■hipertensor -a

FARM 1 adj Que augmenta la pressió sanguínia.

2 m Agent que provoca un augment de la pressió sanguínia.

->hipertèrmia

hipertèrmia

Part. sil.: hi_per_tèr_mi_a

[de hiper- i tèrmia]

f PAT Febre.

->hipertext

■hipertext

m INFORM Sistema d’organització i presentació de dades que permet a l’usuari de moure’s amb gran facilitat entre ítems relacionats.

->hipertímic

■hipertímic -a

1 adj PAT Relatiu o pertanyent a l’hipertimisme.

2 adj i m i f PSIC Dit de l’individu amb una emotivitat molt gran.

->hipertimisme

hipertimisme

m PAT Activitat excessiva del timus.

->hipertiroïdal

hipertiroïdal

Part. sil.: hi_per_ti_ro_ï_dal

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hipertiroïdisme.

2 adj i m i f Afectat d’hipertiroïdisme.

->hipertiroïdisme

hipertiroïdisme

Part. sil.: hi_per_ti_ro_ï_dis_me

m PAT Malaltia provocada per l’augment patològic de la funció de la glàndula tiroide.

->hipertò

hipertò

[de hiper- i to]

m ACÚST Cadascuna de les vibracions secundàries que se sumen al to en la producció d’un so i en determinen el timbre peculiar.

->hipertonia

hipertonia

Part. sil.: hi_per_to_ni_a

f PAT Augment de la tensió o del to, especialment muscular.

->hipertricosi

hipertricosi

f 1 PAT Desenvolupament excessiu del sistema pilós.

2 hipertricosi veritable Hirsutisme.

->hipertròfia

■hipertròfia

Part. sil.: hi_per_trò_fi_a

[de hiper- i el gr. trophḗ ‘alimentació’]

f PAT Desenvolupament exagerat de cèl·lules, teixits, òrgans o individus, sense alteracions de l’estructura.

->hipertrofiar

■hipertrofiar

Part. sil.: hi_per_tro_fi_ar

[de hipertròfia]

v PAT 1 tr Produir hipertròfia (en un òrgan). Aquesta activitat ha hipertrofiat el múscul de la cama.

2 pron Patir hipertròfia un òrgan.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hipertrofiar

GERUNDI: hipertrofiant

PARTICIPI: hipertrofiat, hipertrofiada, hipertrofiats, hipertrofiades

INDICATIU PRESENT: hipertrofio, hipertrofies, hipertrofia, hipertrofiem, hipertrofieu, hipertrofien

INDICATIU IMPERFET: hipertrofiava, hipertrofiaves, hipertrofiava, hipertrofiàvem, hipertrofiàveu, hipertrofiaven

INDICATIU PASSAT: hipertrofií, hipertrofiares, hipertrofià, hipertrofiàrem, hipertrofiàreu, hipertrofiaren

INDICATIU FUTUR: hipertrofiaré, hipertrofiaràs, hipertrofiarà, hipertrofiarem, hipertrofiareu, hipertrofiaran

INDICATIU CONDICIONAL: hipertrofiaria, hipertrofiaries, hipertrofiaria, hipertrofiaríem, hipertrofiaríeu, hipertrofiarien

SUBJUNTIU PRESENT: hipertrofiï, hipertrofiïs, hipertrofiï, hipertrofiem, hipertrofieu, hipertrofiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: hipertrofiés, hipertrofiessis, hipertrofiés, hipertrofiéssim, hipertrofiéssiu, hipertrofiessin

IMPERATIU: hipertrofia, hipertrofiï, hipertrofiem, hipertrofieu, hipertrofiïn

->hipertròfic

■hipertròfic -a

[de hipertròfia]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la hipertròfia.

2 adj i m i f Afectat d’hipertròfia.

->hipervitaminosi

■hipervitaminosi

f PAT Estat patològic produït per l’ús excessiu de vitamines.

->hípetre

■hípetre

[del gr. hypó ‘sota’ i aíthra ‘aire pur’]

m ARQUIT Temple grec sense sostre a la part central.

->hip-hop

hip-hop^* [hìphɔ́p]

[angl ] m MÚS i SOCIOL 1 Moviment juvenil, sorgit als Estats Units als anys vuitanta, que comprèn diferents manifestacions artístiques, com el rap, el breakdance o els grafits, i que marca una manera d’expressar-se i de vestir.

2 Estil musical d’aquest moviment.

->hípic

■hípic -a

[del gr. hippikós, íd., der. de híppos ‘cavall’]

1 adj Relatiu o pertanyent als cavalls o a l’hípica.

2 f 1 Conjunt de coneixements relatius a la cria i a l’ensinistrament dels cavalls.

2 ESPORT Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista.

->hipidiomorf

■hipidiomorf -a

Part. sil.: hi_pi_di_o_morf

adj 1 MINERAL Dit del mineral o cristall component d’una roca ígnia, limitat, només en part, per les seves cares cristal·lines característiques.

2 PETROG Dit de la textura de les roques ígnies constituïdes majoritàriament per cristalls hipidiomorfs.

->hipisme

■hipisme

[de hípic]

m Hípica.

->hipn-

■hipn-

Forma prefixada del mot grec hýpnos, que significa ‘son’. Ex.: hipnagògic.

->hipnagògic

■hipnagògic -a

adj 1 Que fa venir el son.

2 PSIQ i PSIC Relatiu o pertanyent a la fase inicial del son.

->hipno-

■hipno-

Forma prefixada del mot grec hýpnos, que significa ‘son’. Ex.: hipnoteràpia, hipnologia.

->hipnobrials

■hipnobrials

Part. sil.: hip_no_bri_als

f BOT 1 pl Grup de molses pleurocarpes, amb peristoma doble, que inclou la majoria de les molses grosses que formen catifes al sòl o al medi aquàtic.

2 sing Molsa del grup de les hipnobrials.

->hipnocist

hipnocist

m BOT 1 cist 1.

2 Acinet.

3 Hormocist.

->hipnologia

■hipnologia

Part. sil.: hip_no_lo_gi_a

f MED Ciència que estudia el son i els fenòmens que s’hi relacionen.

->hipnopòmpic

■hipnopòmpic -a

adj 1 Que desvetlla del son.

2 PSIQ i PSIC Relatiu o pertanyent a la fase final del son.

->hipnosi

■hipnosi

[de hipno- i -osi]

f PSIC Estat de son profund en el qual l’individu pot obeir, àdhuc un cop despert, les ordres que li dóna aquell qui pot sumir-lo en aquest son.

->hipnòspora

■hipnòspora

f BIOL Aplanòspora que roman un cert temps en repòs abans de desenvolupar-se.

->hipnòtic

■hipnòtic -a

[de hipnosi; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hipnotisme.

2 m i f Persona en estat d’hipnotisme.

2 adj i m FARM Dit del medicament emprat per a provocar el son.

->hipnotisme

■hipnotisme

[de hipnòtic; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m PSIC 1 Hipnosi.

2 Conjunt de tècniques i aplicacions de la hipnosi.

->hipnotitzable

■hipnotitzable

[de hipnotitzar]

adj Que pot ésser hipnotitzat.

->hipnotització

■hipnotització

Part. sil.: hip_no_tit_za_ci_ó

[de hipnotitzar]

f 1 Acció d’hipnotitzar;

2 l’efecte.

->hipnotitzador

■hipnotitzador -a

[de hipnotitzar]

adj i m i f Que hipnotitza.

->hipnotitzar

■hipnotitzar

[de hipnòtic]

v tr Provocar en algú el son hipnòtic. Només amb la mirada és capaç d’hipnotitzar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hipnotitzar

GERUNDI: hipnotitzant

PARTICIPI: hipnotitzat, hipnotitzada, hipnotitzats, hipnotitzades

INDICATIU PRESENT: hipnotitzo, hipnotitzes, hipnotitza, hipnotitzem, hipnotitzeu, hipnotitzen

INDICATIU IMPERFET: hipnotitzava, hipnotitzaves, hipnotitzava, hipnotitzàvem, hipnotitzàveu, hipnotitzaven

INDICATIU PASSAT: hipnotitzí, hipnotitzares, hipnotitzà, hipnotitzàrem, hipnotitzàreu, hipnotitzaren

INDICATIU FUTUR: hipnotitzaré, hipnotitzaràs, hipnotitzarà, hipnotitzarem, hipnotitzareu, hipnotitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: hipnotitzaria, hipnotitzaries, hipnotitzaria, hipnotitzaríem, hipnotitzaríeu, hipnotitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: hipnotitzi, hipnotitzis, hipnotitzi, hipnotitzem, hipnotitzeu, hipnotitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: hipnotitzés, hipnotitzessis, hipnotitzés, hipnotitzéssim, hipnotitzéssiu, hipnotitzessin

IMPERATIU: hipnotitza, hipnotitzi, hipnotitzem, hipnotitzeu, hipnotitzin

->hipo-¹

■hipo-¹

Forma prefixada del mot grec híppos, que significa ‘cavall’. Ex.: hipòdrom, hipogrif.

->hipo-²

■hipo-²

1 Prefix, del grec hypó, que significa ‘sota’, ‘en menys quantitat’, ‘en grau deficient o inferior’. Ex.: hipofosfatúria, hipoglucèmia.

2 QUÍM Prefix, del grec hypó, que hom fa servir per a indicar ‘un grau inferior d’oxidació’. Ex.: hipobromit.

->hipoacúsia

hipoacúsia

Part. sil.: hi_po_a_cú_si_a

f PAT Disminució de l’agudesa auditiva.

->hipoblast

hipoblast

m EMBRIOL Estrat endodèrmic de la cavitat gàstrica de l’embrió.

->hipobòscids

hipobòscids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes dípters del subordre dels braquícers, que comprèn la mosca d’ase i la mosca del colom.

2 sing Insecte de la família dels hipobòscids.

->hipobromit

hipobromit

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid hipobromós.

2 Anió de fórmula BrO^-.

->hipobromós

hipobromós, àcid

[HBrO] QUÍM INORG Oxoàcid obtingut tractant aigua de brom amb òxid mercúric.

->hipobúlia

hipobúlia

Part. sil.: hi_po_bú_li_a

[de hipo-² i el gr. boulḗ ‘voluntat’]

f PSIC Feblesa o debilitació de la voluntat.

->hipocalòric

■hipocalòric -a

[de hipo-² i calòric²]

adj De poques calories. Un règim alimentari hipocalòric.

->hipocamp

■hipocamp

[del gr. hippókampos, comp. de híppos ‘cavall’ i kampḗ ‘curvatura’]

m 1 ANAT ANIM 1 Eminència blanca, allargada i semicircular que ocupa la part externa del diverticle esfenoïdal de cadascun dels ventricles laterals del cervell.

2 hipocamp menor Part posterior de la banya occipital dels ventricles laterals.

2 ICT Cavall marí.

->hipocàpnia

■hipocàpnia

Part. sil.: hi_po_càp_ni_a

f PAT Disminució de la concentració d’anhídrid carbònic en la sang.

->hipocarp

hipocarp

m BOT Engruiximent apical i sovint carnós del peduncle de certs fruits.

->hipocastanàcies

■hipocastanàcies

Part. sil.: hi_po_cas_ta_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de terebintals integrada per 18 espècies d’arbres de fulles oposades palmatipartides i flors zigomorfes pentàmeres, entre les quals el castanyer d’Índia i la pavia.

2 sing Planta de la família de les hipocastanàcies.

->hipocaust

■hipocaust

Part. sil.: hi_po_caust

m ARQUIT Cambra per on circulava aire calent que construïen els romans per calefactar l’habitació situada al seu damunt.

->hipocentre

■hipocentre

m GEOL Punt interior de la Terra on s’origina un moviment sísmic o terratrèmol, com a conseqüència de la inestabilitat tectònica.

->hipocicloide

■hipocicloide

Part. sil.: hi_po_ci_cloi_de

f GEOM Corba engendrada per un punt fix d’una circumferència que roda, sense lliscar, per dins d’una altra, mantenint-se ambdues tangents interiors.

->hipoclorit

■hipoclorit

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid hipoclorós.

2 Anió de fórmula ClO^-.

->hipoclorós

■hipoclorós, àcid

[HClO] QUÍM INORG Oxoàcid format per l’acció de l’aigua sobre el clor.

->hipocondri

■hipocondri

[del gr. hypokhóndrios, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m ANAT ANIM Cadascuna de les dues parts laterals de la regió epigàstrica situada sota les falses costelles.

->hipocondria

■hipocondria

Part. sil.: hi_po_con_dri_a

[del gr. hipokhóndria ‘regió sota les falses costelles’, que contenia el fetge, glàndula considerada determinant de les afeccions psíquiques]

f PSIC Trastorn mental caracteritzat per l’ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris.

->hipocondríac

■hipocondríac -a

Part. sil.: hi_po_con_drí_ac

[del gr. hipokhondriakós, íd.; 1a FONT: 1436]

1 adj Relatiu o pertanyent a la hipocondria.

2 adj i m i f Afectat d’hipocondria.

->hipocordi

hipocordi

m EMBRIOL Cordó cel·lular que hi ha sota el notocordi.

->hipocorístic

■hipocorístic -a

[del gr. hypokoristikós ‘acaronador, afalagador; diminutiu’, der. de hypokorízomai ‘parlar com els infants’, i aquest, de kórē ‘nena’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj i m LING Dit de la forma de derivació que expressa l’afecte o la simpatia.

->hipocòtil

hipocòtil

BOT 1 adj Situat sota els cotilèdons.

2 m Part de l’eix d’una plàntula que es troba sota els cotilèdons.

->hipocràs

■hipocràs

m Cordial que hom feia amb vi, canyella, sucre i espècies diverses.

->hipocraterimorf

hipocraterimorf -a

adj BOT Dit de la corol·la gamopètala de tub llarg i estret però de lòbuls palesos i desplegats.

->hipocràtic

■hipocràtic -a

[del nom del metge grec Hipòcrates (s. V aC), inspirador de la deontologia mèdica, plasmada en l’anomenat jurament hipocràtic]

1 adj Relatiu o pertanyent a Hipòcrates o a la seva doctrina.

2 jurament hipocràtic MED Jurament que es basa en els preceptes d’Hipòcrates o de la seva escola i ha estat adoptat com a codi ètic de la professió mèdica.

->hipocratisme

hipocratisme

m 1 MED Doctrina que preconitza l’observació i l’experimentació raonades.

2 hipocratisme digital PAT Deformació del dit consistent en l’eixamplament de la polpa de la tercera falange i l’encorbament de l’ungla cap a la cara palmar.

->hipocreals

hipocreals

Part. sil.: hi_po_cre_als

f BOT 1 pl Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, que comprèn fongs fitoparàsits.

2 sing Fong de l’ordre de les hipocreals.

->hipocrepis

hipocrepis

m BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les papilionàcies (Hippocrepis sp), de fulles compostes imparipinnades, flors grogues i fruits en loment.

->hipocresia

■hipocresia

Part. sil.: hi_po_cre_si_a

[del gr. td. hipokrisía ‘representació teatral’, der. de hipokrínomai ‘respondre; representar un personatge’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Simulació de qualitats i sentiments, especialment religiosos.

->hipocristal·lí

■hipocristal·lí -ina

adj PETROG 1 Dit de la textura de les roques ígnies constituïdes en part per cristalls i en part per vidre.

2 Dit de la roca de textura hipocristal·lina.

->hipòcrita

■hipòcrita

[del ll. hypocrĭta, i aquest, del gr. hypokritḗs ‘actor teatral’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que obra amb hipocresia.

2 adj Que implica, denota, hipocresia. Paraules hipòcrites.

->hipòcritament

■hipòcritament

[de hipòcrita]

adv Amb hipocresia.

->hipocromia

hipocromia

Part. sil.: hi_po_cro_mi_a

f PAT 1 Disminució anormal de la pigmentació de la pell.

2 Disminució del contingut normal d’hemoglobina dels eritròcits.

->hipoderma

■hipoderma

[de hipo-² i -derma]

1 m ANAT ANIM Teixit cel·lular subcutani.

2 m BOT Capa de cèl·lules que pot haver-hi sota l’epidermis.

3 f ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, família dels cal·lifòrids (Hypoderma sp), semblants a la mosca domèstica, que ponen els ous sobre la pell dels bovins, provocant-hi tumors purulents.

->hipodèrmic

■hipodèrmic -a

[de hipo-² i -dèrmic]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a l’hipoderma.

2 Que és sota la pell.

3 Aplicat o administrat a l’hipoderma.

->hipòdrom

■hipòdrom

[de hipo-¹ i -drom]

m 1 ESPORT Recinte on hom disputa curses de cavalls o exercicis eqüestres.

2 A l’antiga Roma, jardí, de forma allargada, voltat de pòrtics amb exedres als extrems.

->hipoeutèctic

■hipoeutèctic -a

Part. sil.: hi_po_eu_tèc_tic

adj i m QUÍM FÍS Que és per sota de l’eutèctic.

->hipofaringe

hipofaringe

f ENTOM En els artròpodes, estructura similar a una llengua, situada a la cavitat bucal, i a la base de la qual s’obre el conducte salival.

->hipofil·le

hipofil·le -a

adj BOT Que viu o és situat al revers d’una fulla.

->hipofisectomia

hipofisectomia

Part. sil.: hi_po_fi_sec_to_mi_a

f CIR Ablació quirúrgica de la hipòfisi.

->hipòfisi

■hipòfisi

[del gr. hypóphysis ‘rebrot, crescut per dessota’, comp. de hypó ‘sota’ i phýsis ‘el que creix o brota’]

f ANAT ANIM i FISIOL Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l’encèfal, que regula la major part de funcions de l’organisme.

->hipofisiari

■hipofisiari -ària

Part. sil.: hi_po_fi_si_a_ri

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la hipòfisi.

->hipofític

■hipofític -a

adj ANAT ANIM Hipofisiari.

->hipofosfat

hipofosfat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid hipofosfòric.

2 Anió de fórmula P₂O⁴˜₆^-.

->hipofosfit

hipofosfit

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid hipofosforós.

2 Anió de fórmula H₂PO^-˜₂.

->hipofosfòric

hipofosfòric, àcid

[H₄P₂O₆] QUÍM INORG Àcid tetrabàsic feble format per oxidació lenta del fòsfor en l’aire.

->hipofosforós

hipofosforós, àcid

[H₃PO₂] QUÍM INORG Àcid monobàsic, fortament reductor.

->hipogastri

■hipogastri

[de hipo-² i -gastri]

m ANAT ANIM Regió mitjana anterior i inferior de l’abdomen, entre les dues fosses ilíaques.

->hipogàstric

■hipogàstric -a

[de hipogastri]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’hipogastri.

->hipogènic

■hipogènic -a

adj GEOL Dit dels processos originats a l’interior de la Terra, especialment els relacionats amb la formació de dipòsits minerals.

->hipogeu

■hipogeu -ea

Part. sil.: hi_po_geu

[del ll. hypogēum, i aquest, del gr. hypógeion, íd., der. de hypó ‘sota’ i gẽ ‘terra’; 1a FONT: s. XX, V. Català]

1 adj ECOL 1 Que viu o es desenvolupa sota terra. Fauna hipogea. Fongs hipogeus.

2 bolet hipogeu BOT Bolet que madura sota terra i dispersa les espores amb la intervenció d’animals que el localitzen i se’l mengen.

2 m ARQUIT Construcció o excavació subterrània.

->hipogin

■hipogin -ògina

adj BOT 1 Situat sota l’ovari.

2 Dit de la flor d’ovari súper.

->hipoglòs

■hipoglòs -ossa

adj ANAT ANIM Que és sota la llengua. Nervi hipoglòs.

->hipoglucèmia

■hipoglucèmia

Part. sil.: hi_po_glu_cè_mi_a

f PAT Disminució de la quantitat normal de glucosa de la sang.

->hipoglucemiant

hipoglucemiant

Part. sil.: hi_po_glu_ce_mi_ant

adj i m FARM Dit del fàrmac que té la propietat de disminuir el nivell de glucosa a la sang.

->hipogrif

■hipogrif

[de hipo-¹ i el gr. grýps, grypós ‘ocell fabulós’]

m Hipogriu.

->hipogriu

■hipogriu

Part. sil.: hi_po_griu

m Animal fabulós la meitat superior del qual és àguila i la inferior, cavall.

->hipoide

hipoide

Part. sil.: hi_poi_de

adj TECNOL Dit de l’engranatge de dentadura en espiral, d’eixos encreuats, en què les superfícies primitives són troncs d’hiperboloide.

->hipoiodit

hipoiodit

Part. sil.: hi_po_io_dit

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid hipoiodós.

2 Anió de fórmula IO^-.

->hipoiodós

hipoiodós, àcid

Part. sil.: hi_po_io_dós

[HIO] QUÍM INORG Oxoàcid feble obtingut tractant una dissolució de iode amb òxid mercúric.

->hipolimni

■hipolimni

m ECOL Part inferior d’un llac, les aigües del qual tenen poques variacions al llarg de l’any.

->hipolímnion

■hipolímnion

Part. sil.: hi_po_lím_ni_on

m ECOL Hipolimni.

->hipolipemiant

hipolipemiant

Part. sil.: hi_po_li_pe_mi_ant

adj i m FARM Dit de la substància que té la propietat de disminuir el nivell de lípids a la sang.

->hipomenorrea

hipomenorrea

Part. sil.: hi_po_me_nor_re_a

f PAT Disminució del fluix sanguini menstrual.

->hipomorf

hipomorf -a

adj GEN 1 Dit del gen produït per mutació que té un efecte similar, però menor, que el del seu al·lel no mutat.

2 Dit de la mutació que produeix gens hipomorfs.

->hipomorfs

hipomorfs

m ZOOL 1 pl Subordre de mamífers perissodàctils que inclou la família dels èquids, a més d’altres famílies de fòssils.

2 sing Mamífer del subordre dels hipomorfs.

->hiponeures

hiponeures

Part. sil.: hi_po_neu_res

m ZOOL 1 pl Grup de metazous triploblàstics celomats protostomats que tenen el tub nerviós ganglionar situat ventralment respecte al tub digestiu.

2 sing Metazou que pertany al grup dels hiponeures.

->hipònim

■hipònim -a

[de hip- i -ònim]

adj i m LING Dit del mot amb un camp significatiu inclòs en un altre de major extensió: rossinyol respecte a ocell, cadira respecte a moble.

->hiponímia

■hiponímia

Part. sil.: hi_po_ní_mi_a

[de hip- i -onímia]

f LING Qualitat d’hipònim.

->hipoparatiroïdisme

■hipoparatiroïdisme

Part. sil.: hi_po_pa_ra_ti_ro_ï_dis_me

m PAT Malaltia provocada per la insuficiència de la secreció o activitat de les glàndules paratiroides.

->hipopi

hipopi

m OFTAL i PAT Acumulació de pus en la cambra anterior de l’ull.

->hipòpion

hipòpion

Part. sil.: hi_pò_pi_on

m OFTAL i PAT Hipopi.

->hipopituïtarisme

■hipopituïtarisme

Part. sil.: hi_po_pi_tu_ï_ta_ris_me

m PAT Estat consecutiu a un dèficit hormonal de la hipòfisi.

->hipoplàsia

■hipoplàsia

Part. sil.: hi_po_plà_si_a

f PAT 1 Desenvolupament incomplet o deficient d’un teixit o d’un òrgan.

2 Pèrdua del desenvolupament d’un òrgan abans que els seus teixits arribin a diferenciar-se.

->hipopòtam

■hipopòtam

[del gr. hippopótamos, íd., comp. de híppos ‘cavall’ i potamós ‘riu’; 1a FONT: s. XX, Oller]

m ZOOL 1 Mamífer del subordre dels suïformes i de la família dels hipopotàmids (Hippopotamus amphibius), de pell gruixuda i nua, cap i boca enormes i potes curtes, que habita als llacs i rius d’Àfrica.

2 hipopòtam nan Mamífer del subordre dels suïformes i de la família dels hipopotàmids (Choeropsis liberensis), semblant a l’hipopòtam, però de dimensions més reduïdes.

->hipopotàmids

■hipopotàmids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers del subordre dels suïformes, de cos massís, extremitats curtes i gruixudes i de cap massís amb musell ample.

2 sing Mamífer de la família dels hipopotàmids.

->hiporaquis

hiporaquis

m ORNIT Mena de barba accessòria que, en alguns ocells, neix a la base del raquis.

->hiporquema

hiporquema

m POÈTICA En la poesia grega clàssica, cant coral acompanyat de la dansa.

->hiposistòlia

hiposistòlia

Part. sil.: hi_po_sis_tò_li_a

f PAT Disminució anormal de la sístole.

->hipòstasi

■hipòstasi

[del ll. td. hypostăsis, i aquest, del gr. hypóstasis ‘substància; allò que és a sota, que aguanta’, der. de hyphístēmi ‘suportar, subsistir’]

f 1 FILOS 1 Substància considerada com a realitat ontològica, en contraposició al purament mental.

2 En Plotí, cadascun dels tres graus suprems de l’ésser o substàncies intel·ligibles del real: l’U, el Noûs i l’Ànima del Món.

2 CRIST Cadascuna de les persones de la Trinitat, en contraposició a l’única natura divina.

3 GEN Epístasi.

4 GRAM 1 Canvi de categoria gramatical que sofreix un mot sense l’auxili d’un element transpositor.

2 Formació d’un mot a partir d’uns altres que solen aparèixer en connexió sintagmàtica.

->hipostàtic

■hipostàtic -a

[del b. ll. hypostatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. hypostatikós ‘substancial, que suporta’, der. de hypóstasis ‘substància’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la hipòstasi.

2 unió hipostàtica CRIST Unió de les natures divina i humana en la persona de Jesucrist.

->hipostàticament

■hipostàticament

[de hipostàtic]

adv D’una manera hipostàtica.

->hipostatitzar

hipostatitzar

[de hipostàtic]

v tr Convertir (una idea, una constatació empírica, etc.) en ésser independent i existent per si mateix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hipostatitzar

GERUNDI: hipostatitzant

PARTICIPI: hipostatitzat, hipostatitzada, hipostatitzats, hipostatitzades

INDICATIU PRESENT: hipostatitzo, hipostatitzes, hipostatitza, hipostatitzem, hipostatitzeu, hipostatitzen

INDICATIU IMPERFET: hipostatitzava, hipostatitzaves, hipostatitzava, hipostatitzàvem, hipostatitzàveu, hipostatitzaven

INDICATIU PASSAT: hipostatitzí, hipostatitzares, hipostatitzà, hipostatitzàrem, hipostatitzàreu, hipostatitzaren

INDICATIU FUTUR: hipostatitzaré, hipostatitzaràs, hipostatitzarà, hipostatitzarem, hipostatitzareu, hipostatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: hipostatitzaria, hipostatitzaries, hipostatitzaria, hipostatitzaríem, hipostatitzaríeu, hipostatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: hipostatitzi, hipostatitzis, hipostatitzi, hipostatitzem, hipostatitzeu, hipostatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: hipostatitzés, hipostatitzessis, hipostatitzés, hipostatitzéssim, hipostatitzéssiu, hipostatitzessin

IMPERATIU: hipostatitza, hipostatitzi, hipostatitzem, hipostatitzeu, hipostatitzin

->hipòstil

■hipòstil -a

[del gr. hypóstylos, íd., comp. de hypó ‘sota’ i stỹlos ‘columna’]

adj ARQUIT Dit del local o sala que té el sostre sostingut amb columnes.

->hiposulfit

hiposulfit

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid hiposulfurós.

2 Anió de fórmula S₂O^©=˜₃.

->hiposulfurós

hiposulfurós, àcid

[H₂S₂O₃] QUÍM INORG Diàcid fort, molt inestable, en el qual el sofre actua amb valència +6.

->hipotàctic

■hipotàctic -a

[del gr. hypotaktikós, íd., der. de hypotássō ‘subordinar, sotmetre’]

adj LING Relatiu o pertanyent a la hipotaxi.

->hipotalàmic

■hipotalàmic -a

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’hipotàlem.

->hipotàlem

■hipotàlem

m ANAT ANIM Part del sistema nerviós central que comprèn el tuber cinereum, l’infundíbul, el quiasma òptic, els cossos mamil·lars i la neurohipòfisi.

->hipotaxi

■hipotaxi

[del gr. hypótaxis, íd., der. de hypotássō ‘subordinar, sotmetre’]

f GRAM Subordinació.

->hipoteca¹

■hipoteca¹

[del ll. hypothēca, i aquest, del gr. hypothḗkē ‘id., suport, base, garantia’, der. de hypotíthēmi ‘posar a sota, garantir’; 1a FONT: 1377]

f DR CIV 1 Dret real immobiliari de garantia, que faculta el creditor hipotecari per a sol·licitar l’alienació en subhasta judicial o notarial dels béns hipotecats, en el cas d’incompliment de l’obligació garantida.

2 hipoteca dotal Segons la legislació vigent a l’estat espanyol, hipoteca que és donada a les dones casades, sobre els béns de llurs marits, per raó de dot, parafernals i altres béns atorgats al marit, sota fe notarial.

3 hipoteca legal Hipoteca que ha de constituir obligatòriament el creditor, per ministeri de la llei, cas que sigui exigida.

->hipoteca²

hipoteca²

[de hipo-² i -teca]

f BOT 1 Teca inferior del frústul de les diatomees que encaixa internament amb l’altra, anomenada epiteca.

2 Meitat antiapical de la membrana cel·lulòsica de les dinoflagel·lades.

->hipotecable

■hipotecable

[de hipotecar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj DR CIV Que pot ésser hipotecat.

->hipotecar

■hipotecar

[del b. ll. hypothecare, íd.; 1a FONT: 1376]

v tr DR CIV Gravar una propietat amb una hipoteca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hipotecar

GERUNDI: hipotecant

PARTICIPI: hipotecat, hipotecada, hipotecats, hipotecades

INDICATIU PRESENT: hipoteco, hipoteques, hipoteca, hipotequem, hipotequeu, hipotequen

INDICATIU IMPERFET: hipotecava, hipotecaves, hipotecava, hipotecàvem, hipotecàveu, hipotecaven

INDICATIU PASSAT: hipotequí, hipotecares, hipotecà, hipotecàrem, hipotecàreu, hipotecaren

INDICATIU FUTUR: hipotecaré, hipotecaràs, hipotecarà, hipotecarem, hipotecareu, hipotecaran

INDICATIU CONDICIONAL: hipotecaria, hipotecaries, hipotecaria, hipotecaríem, hipotecaríeu, hipotecarien

SUBJUNTIU PRESENT: hipotequi, hipotequis, hipotequi, hipotequem, hipotequeu, hipotequin

SUBJUNTIU IMPERFET: hipotequés, hipotequessis, hipotequés, hipotequéssim, hipotequéssiu, hipotequessin

IMPERATIU: hipoteca, hipotequi, hipotequem, hipotequeu, hipotequin

->hipotecari

■hipotecari -ària

[del ll. hypothecarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj DR CIV 1 Relatiu o pertanyent a la hipoteca.

2 dret hipotecari Conjunt de normes jurídiques destinades a regular la protecció de la propietat immobiliària, mitjançant la publicitat de les operacions del tràfic.

->hipoteci

hipoteci

m BOT En els líquens, capa d’hifes procedents de la medul·la i que forma la base sobre la qual s’erigeix l’himeni dels apotecis.

->hipotècnia

■hipotècnia

Part. sil.: hi_po_tèc_ni_a

f Ciència de la cria i l’ensinistrament de cavalls.

->hipotènar

■hipotènar

m ANAT ANIM Eminència interna del palmell de la mà.

->hipotens

■hipotens -a

[de hipo-² i tens]

adj i m i f PAT Afectat d’hipotensió.

->hipotensió

■hipotensió

Part. sil.: hi_po_ten_si_ó

[de hipo-² i tensió]

f PAT Disminució de la tensió d’un líquid contingut en un recipient fix. Hipotensió arterial.

->hipotensor

■hipotensor -a

[de hipo-² i tensor]

FARM 1 adj Que disminueix la pressió sanguínia.

2 m Agent que provoca una disminució de la pressió arterial.

->hipotenusa

■hipotenusa

[del ll. hypotenusa, i aquest, del gr. hypoteínousa, íd.]

f GEOM Costat d’un triangle rectangle oposat a l’angle recte.

->hipoteràpia

hipoteràpia

Part. sil.: hi_po_te_rà_pi_a

f TERAP Mètode terapèutic en què hom utilitza el moviment del cavall al pas com a mitjà per a millorar l’estat de persones amb discapacitats o amb problemes de conducta o d’inserció social, en el qual, a diferència de l’equitació terapèutica, el cavall és conduït per un guia eqüestre i no pel pacient.

->hipotermal

■hipotermal

adj GEOL Dit dels jaciments d’origen hidrotermal formats per alta temperatura.

->hipotèrmia

hipotèrmia

Part. sil.: hi_po_tèr_mi_a

[de hipo-² i tèrmia]

f PAT Disminució de la temperatura corporal per davall de la normalitat.

->hipòtesi

■hipòtesi

[del ll. hypothĕsis, i aquest, del gr. hypóthesis, íd.; 1a FONT: c. 1400]

f 1 LÒG Proposició o supòsit, acceptat independentment de la seva veritat o falsedat, del qual hom pot deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.

2 FILOS En ciències experimentals, proposició conjectural formulada amb vista a l’orientació de la investigació i destinada a la verificació empírica.

->hipotètic

■hipotètic -a

[del b. ll. hypothetĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. hypothetikós, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 1 Que inclou una hipòtesi.

2 Dit d’una cosa possible, però que necessita un raonament posterior.

3 GRAM Dit de la proposició condicional.

2 p ext Dubtós, incert, eventual. Seia rere el taulell esperant els hipotètics clients.

->hipotèticament

■hipotèticament

[de hipotètic; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv D’una manera hipotètica.

->hipotímic

■hipotímic -a

1 adj PAT Relatiu o pertanyent a l’hipotimisme.

2 adj i m i f PSIC Dit de l’individu amb una emotivitat molt baixa.

->hipotimisme

hipotimisme

m PAT Activitat molt baixa del timus.

->hipotiposi

■hipotiposi

f RET Figura retòrica que consisteix en la representació viva, pintoresca i immediata d’un objecte o d’una situació.

->hipotiroïdal

hipotiroïdal

Part. sil.: hi_po_ti_ro_ï_dal

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hipotiroïdisme.

2 adj i m i f Afectat d’hipotiroïdisme.

->hipotiroïdisme

■hipotiroïdisme

Part. sil.: hi_po_ti_ro_ï_dis_me

m PAT Malaltia produïda per la disminució funcional de la glàndula tiroide.

->hipotonia

hipotonia

Part. sil.: hi_po_to_ni_a

[del gr. hypótonos, íd.]

f PAT 1 Disminució de la tensió.

2 Estat d’un líquid que té una concentració molecular menor que la del sèrum de la sang normal.

3 hipotonia muscular Disminució de la tonicitat del múscul per interrupció de l’arc reflex espinal.

->hipotremats

■hipotremats

m pl ICT Batoïdeus.

->hipòtrics

hipòtrics

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, que tenen ciliació només a la cara ventral, com l’estiloníquia.

2 sing Protozou de l’ordre dels hipòtrics.

->hipotròfia

hipotròfia

Part. sil.: hi_po_trò_fi_a

[del gr. hypotrophḗ, íd.]

f PAT Desenvolupament inferior al normal de cèl·lules, teixits, òrgans o individus, sense alteració de l’estructura.

->hipoventilació

hipoventilació

Part. sil.: hi_po_ven_ti_la_ci_ó

[de hipo-² i ventilació]

f PAT Disminució de l’ingrés habitual d’aire de la respiració normal.

->hipovitaminosi

■hipovitaminosi

f PAT Estat patològic consecutiu a la manca relativa d’una o més vitamines.

->hipòxia

■hipòxia

Part. sil.: hi_pò_xi_a

f PAT Anòxia moderada.

->hippy

hippy^* [hípi]

[mot de l’argot angl. nord-americà, de formació onomatopeica, hip, hep, que designà inicialment un ritme de jazz]

[pl hippies] SOCIOL 1 adj 1 Relatiu o pertanyent als hippies o al moviment hippy.

2 Dit de la moda sorgida entre els hippies i acceptada dins la societat burgesa.

3 moviment ‘hippy’ Fenomen juvenil sorgit als Estats Units d’Amèrica cap a mitjan dècada dels seixanta, caracteritzat per un rebuig de la societat de consum i per la pràctica de l’amor i la no-violència en comunitats informals (tribus).

2 m i f Individu que participa en el moviment hippy.

->hips-

■hips-

Forma prefixada del mot grec hýpsos, que significa ‘altura’. Ex.: hipsarítmia.

->hipso-

■hipso-

Forma prefixada del mot grec hýpsos, que significa ‘altura’. Ex.: hipsograma, hipsometria.

->hipsocròmic

■hipsocròmic -a

adj QUÍM FÍS Dit de l’efecte de desplaçament d’una banda d’absorció a una regió de longitud d’ona més curta, que provoca un auxocrom en ésser introduït en una molècula.

->hipsodont

■hipsodont -a

adj ANAT ANIM Dit de les peces dentàries de gran longitud o alçària de la corona.

->hipsofil·le

■hipsofil·le

m BOT Òrgan foliaci situat entre els nomofil·les i els antofil·les.

->hipsografia

■hipsografia

Part. sil.: hip_so_gra_fi_a

[de hipso- i -grafia]

f GEOG Observació i descripció, sobre un mapa o una fotografia, del relleu.

->hipsogràfic

■hipsogràfic -a

[de hipsografia]

adj Relatiu o pertanyent a la hipsografia.

->hipsograma

hipsograma

[de hipso- i -grama]

m ELECTROT Diagrama que representa la variació del nivells de tensió, d’intensitat i de potència, al llarg d’un sistema de transmissió.

->hipsòmetre

■hipsòmetre

[de hipso- i -metre]

m METROL 1 ELECTROT Aparell emprat per a mesurar nivells de transmissió.

2 FÍS Aparell per a determinar l’altitud d’un lloc per la temperatura d’ebullició de l’aigua.

->hipsometria

■hipsometria

Part. sil.: hip_so_me_tri_a

[de hipso- i -metria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f TOPOG altimetria 2.

->hipsomètric

■hipsomètric -a

[de hipsometria]

adj Relatiu o pertanyent a la hipsometria.

->hipúric

■hipúric, àcid

QUÍM ORG N-benzoïlglicina, de fórmula C₆H₅CONH₂COOH, present en l’orina dels animals herbívors i, en petita quantitat, en l’orina humana.

->hipurit

■hipurit

m PALEONT i ZOOL Gènere de lamel·libranquis rudistes fòssils (Hippurites sp), amb la closca formada per una valva inferior cònica fixada al substrat per l’àpex i una de superior opercular, plana i porosa, que visqueren al cretaci.

->hiracoïdeus

■hiracoïdeus

Part. sil.: hi_ra_co_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris, semblants per llur mida al conill i per l’aspecte al cobai, sense cua i amb orelles curtes.

2 sing Mamífer de l’ordre dels hiracoïdeus.

->hircogall

■hircogall

[de l’it. ircogallo, i aquest, del ll. hircus ‘boc’ i gallus ‘gall’]

m HERÀLD Figura fabulosa representada per un gall amb cap de boc.

->hirsut

■hirsut -a

[del ll. hirsūtus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1905]

1 adj Dit del pèl dur i aspre. Una cabellera hirsuta. Una barba hirsuta.

2 adj BOT Cobert de pèls rígids i aspres.

3 adj i m i f PAT Afectat d’hirsutisme.

->hirsutisme

■hirsutisme

[de hirsut]

m PAT Síndrome que consisteix en un desenvolupament exagerat del sistema pilós, especialment de les dones, a les regions on normalment hi ha pelussa.

->hirudinis

■hirudinis

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels anèl·lids, integrada per individus de cos cilíndric i tou, proveït de dues ventoses, l’una a la boca i l’altra a la cua, que s’alimenten de la sang de diversos animals. El més conegut és la sangonera.

2 sing Anèl·lid que pertany a la classe dels hirudinis.

->hirundínids

■hirundínids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de cos prim, ales llargues i punxegudes i cua forcada, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.

2 sing Ocell de la família dels hirundínids.

->hisenda

■hisenda

[del cast. hacienda, i aquest, del ll. facienda ‘coses que han de ser fetes’, neutre pl. del participi de futur passiu del ll. facĕre ‘fer’ (cf. feina)]

f 1 Finca rural; heretat.

2 Conjunt de béns i riqueses que hom té.

3 Terme equivalent, en el sistema administratiu de l’estat espanyol, al de finances. Ministre d’hisenda.

->hisendat

■hisendat -ada

[de hisenda]

adj i m i f Que té hisenda en béns seents, especialment el qui en té molts.

->hisop

■hisop

[del ll. hyssōpum, i aquest, del gr. hýssōpos, íd., provinent d’una parla semítica (cf. l’hebreu ézôb, planta aromàtica esmentada sovint en la Bíblia); 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 BOT i FARM Planta herbàcia perenne o sufruticosa de la família de les labiades (Hyssopus officinalis), aromàtica, de fulles oblongues i flors blaves o violades, que té virtuts antiinflamatòries i expectorants.

2 LITÚRG Salpasser.

->hispà

■hispà -ana

[del ll. Hispanus, íd., probablement d’origen ibèric]

1 adj i m i f D’Hispània (nom romà de la Península Ibèrica).

2 adj i m i f Espanyol.

3 adj i m i f Hispanoamericà, especialment resident als Estats Units d’Amèrica.

4 m i f HIST Nom donat als emigrants d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs.

->hispànic

■hispànic -a

[del ll. Hispanĭcus, -a, -um, íd., der. de Hispanus ‘hispà’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Hispània (nom romà de la Península Ibèrica).

2 Espanyol.

3 LING Dit de les llengües romàniques parlades en l’àmbit de l’antiga Hispània (català, castellà i galaicoportuguès).

->hispanisme

■hispanisme

[de hispànic]

m LING 1 Idiotisme peculiar de la llengua castellana.

2 Mot o gir de la llengua castellana emprat en una altra llengua.

->hispanista

■hispanista

[de hispanista]

1 adj Relatiu o pertanyent a la hispanística.

2 m i f Estudiós de la cultura hispànica.

->hispanística

■hispanística

[de hispanista]

f Conjunt d’estudis sobre la cultura hispànica.

->hispanitat

■hispanitat

[de hispà o hispàn(ic) i -itat]

f 1 Qualitat del que és espanyol.

2 Conjunt dels països de llengua i cultura espanyoles.

->hispanitzar

■hispanitzar

[de hispà]

v tr i pron Espanyolitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hispanitzar

GERUNDI: hispanitzant

PARTICIPI: hispanitzat, hispanitzada, hispanitzats, hispanitzades

INDICATIU PRESENT: hispanitzo, hispanitzes, hispanitza, hispanitzem, hispanitzeu, hispanitzen

INDICATIU IMPERFET: hispanitzava, hispanitzaves, hispanitzava, hispanitzàvem, hispanitzàveu, hispanitzaven

INDICATIU PASSAT: hispanitzí, hispanitzares, hispanitzà, hispanitzàrem, hispanitzàreu, hispanitzaren

INDICATIU FUTUR: hispanitzaré, hispanitzaràs, hispanitzarà, hispanitzarem, hispanitzareu, hispanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: hispanitzaria, hispanitzaries, hispanitzaria, hispanitzaríem, hispanitzaríeu, hispanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: hispanitzi, hispanitzis, hispanitzi, hispanitzem, hispanitzeu, hispanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: hispanitzés, hispanitzessis, hispanitzés, hispanitzéssim, hispanitzéssiu, hispanitzessin

IMPERATIU: hispanitza, hispanitzi, hispanitzem, hispanitzeu, hispanitzin

->hispano-

■hispano-

Forma prefixada del mot llatí hispanus, -a, -um, que significa ‘hispà’. Ex.: hispanoamericà, hispanòfil.

->hispanoamericà

■hispanoamericà -ana

Part. sil.: his_pa_no_a_me_ri_cà

[de hispano- i americà]

1 adj i m i f D’Hispanoamèrica.

2 adj Relatiu o pertanyent a Espanya i a Amèrica. Un tractat de comerç hispanoamericà.

->hispanòfil

■hispanòfil -a

[de hispano- i -fil]

adj i m i f 1 Hispanista.

2 Amant d’Espanya, dels espayols i de tot el que és espanyol.

->hispanomusulmà

hispanomusulmà -ana

[de hispano- i musulmà]

adj i m i f Andalusí.

->hispanoromà

hispanoromà -ana

[de hispano- i romà¹]

adj i m i f D’Hispània (nom romà de la Península Ibèrica) o dels seus habitants.

->híspid

■híspid -a

[del ll. hispĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1910]

adj BOT Cobert de pèls rígids i molt aspres.

->hispídul

hispídul -a

adj BOT Cobert de pèls curts i rígids.

->hissar

■hissar

[probablement del fr. hisser, d’origen onomatopeic, que degué tenir primitivament el sentit de aquissar, instigar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer pujar enlaire alguna cosa estirant la corda de la qual penja. Hissar una vela, una bandera.

2 pron Em vaig lligar a la corda i em vaig hissar jo mateix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hissar

GERUNDI: hissant

PARTICIPI: hissat, hissada, hissats, hissades

INDICATIU PRESENT: hisso, hisses, hissa, hissem, hisseu, hissen

INDICATIU IMPERFET: hissava, hissaves, hissava, hissàvem, hissàveu, hissaven

INDICATIU PASSAT: hissí, hissares, hissà, hissàrem, hissàreu, hissaren

INDICATIU FUTUR: hissaré, hissaràs, hissarà, hissarem, hissareu, hissaran

INDICATIU CONDICIONAL: hissaria, hissaries, hissaria, hissaríem, hissaríeu, hissarien

SUBJUNTIU PRESENT: hissi, hissis, hissi, hissem, hisseu, hissin

SUBJUNTIU IMPERFET: hissés, hissessis, hissés, hisséssim, hisséssiu, hissessin

IMPERATIU: hissa, hissi, hissem, hisseu, hissin

->hist-

hist-

Forma prefixada del mot grec histós, que significa ‘teixit’. Ex.: histoma.

->histamina

■histamina

f [C₅H₉N₃] BIOQ Hormona tissular produïda per descarboxilació de la histidina, que actua com a potent dilatador dels vasos sanguinis i dels capil·lars i provoca la contracció de la musculatura llisa.

->hister-

■hister-

Forma prefixada del mot grec hystéra, que significa ‘matriu’. Ex.: histerectomia, histeràlgia.

->histerectomia

■histerectomia

Part. sil.: his_te_rec_to_mi_a

[de hister- i -ectomia]

f CIR Intervenció quirúrgica ginecològica que consisteix a extirpar l’úter.

->histèresi

■histèresi

f FÍS Retard entre una causa excitadora i la intensitat de l’efecte físic que pot produir en un cos. Els cicles d’histèresi dielèctrica, elàstica, magnètica.

->histèria

■histèria

Part. sil.: his_tè_ri_a

[del gr. hystéra ‘matriu’, perquè es considerava aquesta malaltia pròpia de les dones; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 PSIQ Neurosi complexa que no solament altera el curs normal dels processos psíquics, sinó que també és causa de trastorns motors, sensorials, digestius, etc.

2 hiperb Excitació nerviosa.

->histerials

histerials

Part. sil.: his_te_ri_als

f BOT 1 pl Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets, que comprèn fongs corticícoles d’ascocarps allargats i d’ascs bitunicats.

2 sing Fong de l’ordre de les histerials.

->histèric

■histèric -a

[del b. ll. hysterĭcus (morbus) ‘malaltia de la matriu’, i aquest, del gr. hysterikós ‘relatiu a la matriu’, der. de hystéra ‘matriu’; 1a FONT: 1839, DLab.]

PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a la histèria.

2 adj i m i f Afectat d’histèria.

->histèrids

histèrids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, d’èlitres molt durs i lluents, que habiten sota les escorces, en els excrements, en els cadàvers o en els formiguers.

2 sing Insecte de la família dels histèrids.

->histerisme

■histerisme

[de histèria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m PSIQ Histèria.

->histero-

■histero-

1 Forma prefixada del mot grec hystéra, que significa ‘matriu’. Ex.: histerografia.

2 Forma prefixada del mot histèria. Ex.: histeroepilèpsia.

->histerografia

histerografia

Part. sil.: his_te_ro_gra_fi_a

f MED Radiografia de l’úter que hom efectua introduint-hi prèviament una substància radioopaca.

->hístic

hístic -a

adj HISTOL De la natura dels teixits.

->histidina

■histidina

f BIOQ Aminoàcid heterocíclic bàsic, essencial per a molts animals però probablement no per a l’home.

->histio-

histio-

Forma prefixada del mot grec histós, que significa ‘teixit’. Ex.: histiòcit.

->histiòcit

histiòcit

Part. sil.: his_ti_ò_cit

m CIT Cèl·lula mesodèrmica que es troba en els espais intercel·lulars del teixit conjuntiu lax i del sistema reticuloendotelial.

->histiocitosi

histiocitosi

Part. sil.: his_ti_o_ci_to_si

f PAT Presència excessiva d’histiòcits.

->histiodromia

■histiodromia

Part. sil.: his_ti_o_dro_mi_a

f MAR Art de navegar amb veles.

->histo-

■histo-

Forma prefixada del mot grec histós, que significa ‘teixit’. Ex.: histologia, histografia, histoquímica.

->histocompatibilitat

■histocompatibilitat

f FISIOL ANIM Compatibilitat immunològica de dos o més teixits, capaç de permetre l’èxit d’un empelt.

->histogen

■histogen -ògena

[de histo- i -gen]

adj HISTOL Que engendra teixit orgànic.

->histogènesi

■histogènesi

[de histo- i-gènesi]

f HISTOL Procés de formació i desenvolupament d’un teixit orgànic.

->histogènia

■histogènia

Part. sil.: his_to_gè_ni_a

[de histo- i -gènia]

f HISTOL Estudi de la histogènesi.

->histografia

■histografia

Part. sil.: his_to_gra_fi_a

[de histo- i -grafia]

f HISTOL Descripció dels teixits orgànics.

->histogràfic

■histogràfic -a

adj HISTOL Relatiu o pertanyent a la histografia.

->histograma

■histograma

m ESTAD Representació gràfica, formada per rectangles, de les freqüències d’una variable.

->histoide

■histoide

Part. sil.: his_toi_de

adj 1 ANAT ANIM Semblant al teixit normal.

2 PAT Dit del tumor integrat per una sola classe de teixit ben diferenciat.

->histoincompatibilitat

■histoincompatibilitat

Part. sil.: his_to_in_com_pa_ti_bi_li_tat

f FISIOL ANIM Manca de semblança entre genotips del donador i del receptor, que duu al rebuig d’un empelt.

->històleg

■històleg -òloga

[de histo- i -leg]

m i f HISTOL Persona versada en histologia.

->històlisi

■històlisi

f PAT Desintegració o descomposició dels teixits.

->histolític

■histolític -a

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la històlisi.

2 adj i m Dit de l’agent que produeix històlisi.

->histologia

■histologia

Part. sil.: his_to_lo_gi_a

[de histo- i -logia]

f HISTOL Branca de la biologia que estudia la composició i l’estructura microscòpica dels teixits orgànics.

->histològic

■histològic -a

[de histologia]

adj HISTOL Relatiu o pertanyent a la histologia.

->histometria

■histometria

Part. sil.: his_to_me_tri_a

f TÈXT Mètode emprat per a determinar analíticament els paràmetres d’un teixit.

->histona

■histona

f BIOQ Nom genèric d’un grup de proteïnes simples, hidrosolubles i de caràcter bàsic, que posseeixen una gran proporció d’aminoàcids bàsics.

->histonomia

■histonomia

Part. sil.: his_to_no_mi_a

f HISTOL Estudi de les lleis relatives als teixits orgànics.

->histoplasmosi

histoplasmosi

f PAT Infestació parasitària molt freqüent, de localització pulmonar, produïda per Histoplasma capsulatum.

->història

■història

Part. sil.: his_tò_ri_a

[del ll. historia, i aquest, del gr. historía ‘recerca, indagació; història’, der. de hístōr ‘savi’, i aquest, de la mateixa arrel que el verb oĩda ‘saber’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 HIST 1 Narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà, sobre una sèrie determinada d’aquests fets o sobre una persona o una cosa concreta.

2 Ciència que s’ocupa de l’estudi d’aquests fets, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions. Filosofia de la història.

2 Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps. Història de la filosofia, del dret. Història eclesiàstica.

3 Obra literària que consisteix en una narració o exposició històrica. La història de Tàcit.

4 1 Conjunt dels esdeveniments humans o de determinats esdeveniments humans, considerats en llur evolució. El progrés de la humanitat en el curs de la història. Un fet transcendental per a la història de la civilització.

2 Període de la vida de la humanitat posterior a l’aparició de l’escriptura.

3 Conjunt dels fets esdevinguts en l’existència d’una persona o d’una cosa, en el desenvolupament d’un esdeveniment o d’un afer. Conta’m la teva història. La història de l’empresa és molt accidentada.

4 p ext Fet, afer, cas, especialment desagradable, embolicat, etc. No vull sentir parlar més d’aquesta història.

5 1 Narració inventada. La història de la Caputxeta Vermella. Sap moltes històries de fantasmes.

2 [generalment en pl] Ficció, pretext, circumloqui, etc. No em vinguis amb històries.

6 història clínica MED Narració completa de l’experiència del metge en la seva relació tècnica amb un malalt determinat.

7 història natural obs BIOL i GEOL Nom donat tradicionalment a la descripció de la natura, classificada en els regnes mineral, vegetal i animal.

8 1 haver passat a la història (alguna cosa) Haver deixat d’esdevenir-se o d’ésser usual.

2 passar a la història [generalment en futur] Expressió, sovint hiperbòlica o irònica, amb què hom indica que algú o alguna cosa mereix el record de la posteritat.

->historiador

■historiador -a

Part. sil.: his_to_ri_a_dor

[de historiar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Persona especialitzada en l’estudi de la història.

->historial

■historial

Part. sil.: his_to_ri_al

[del ll. td. historialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Històric.

2 m Història d’una persona o d’una institució.

3 m Conjunt de dades relatives als antecedents d’un negoci, dels serveis d’un funcionari, etc.