W

->w

w

símb FÍS densitat 2 2.

->W

W

símb 1 oest.

2 FÍS treball 2.

3 QUÍM INORG tungstè.

4 METROL watt.

->wagnerià

■wagnerià -ana

Part. sil.: wag_ne_ri_à

1 adj Relatiu o pertanyent al músic Richard Wagner.

2 m i f Persona partidària del wagnerisme.

->wagnerisme

■wagnerisme

m MÚS Nom donat al corrent dramaticomusical que s’estengué per Europa i Amèrica cap al darrer quart del segle XIX i que imposà l’obra de Richard Wagner, fins aleshores poc acceptada en els cercles musicals i entre els sectors més conservadors del públic.

->wagnerita

wagnerita

f MINERAL Fluofosfat de magnesi, Mg₂(PO₄/F), mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->wahhabisme

wahhabisme

m ISLAM Doctrina predicada a l’islam per Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhāb, que preconitzava l’observança estricta de l’islam i condemnava diverses pràctiques religioses contràries a l’observança sunnita.

->wahhabita

wahhabita

1 adj Relatiu o pertanyent al wahhabisme o als wahhabites.

2 m i f 1 ISLAM Seguidor del wahhabisme.

2 HIST Membre de la dinastia saudita que expandí amb les armes el wahhabisme per tot el Najd i creà el regne d’Aràbia Saudita.

->wakame

wakame

m ALIM Alga bruna de grans dimensions, rica en calci, molt utilitzada i valorada en la cuina japonesa.

->walàquica

walàquica, orogènesi

GEOL i ESTRATIG Darrera fase de plegament de l’orogènesi neoalpídica, que s’esdevingué durant el trànsit del pliocè al quaternari, fa uns 1,8 milions d’anys.

->walkie-talkie

walkie-talkie^* [wàlkitálki]

[mot angl. nord-americà, comp. der. de to walk ‘caminar’ i to talk ‘parlar’, amb el sufix dimin. -ie, terme de l’argot militar aplicat a aquest aparell, usat per primera vegada a la Segona Guerra Mundial]

m TELECOM Transceptor portàtil.

->walkman

walkman^* [wɔ́lkmən]

[mot angl., ‘caminador’, comp. de to walk ‘caminar’ i man ‘home’ i sufix d’agent, aplicat per metonímia als cascos del casset; marca registrada el 1979 per la casa ‘Sony’]

m ELECTROAC i MÚS Nom registrat del casset de butxaca.

->wapiti

wapiti^* [wápiti]

[algonquí] m ZOOL Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids (Cervus canadensis), semblant al cérvol, que habita a Alaska i a Sibèria.

->warfarina

warfarina

f QUÍM ORG i FARM Substància de fórmula C₁₉H₁₆O₄, emprada en forma de sal sòdica com a anticoagulant.

->wasabi

wasabi

m BOT, AGR i GASTR Rave japonès.

->washingtònia

■washingtònia

Part. sil.: wa_shing_tò_ni_a

f BOT i JARD Gènere d’arbres de la família de les palmes (Washingtonia sp), de fulles en forma de ventall, esfilagarsades i de pecíol espinós, flors blanquinoses, arranjades en règim, i fruits drupacis oblongs i de color bru, i molt conreada en jardins.

->waterpolista

waterpolista

m i f ESPORT Jugador de waterpolo.

->waterpolo

■waterpolo

[de l’angl. water-polo, íd., comp. de water ‘aigua’ i polo (v. aquest mot), és a dir ‘polo d’aigua’]

m ESPORT Esport col·lectiu de pilota que hom disputa en una superfície limitada de piscina (30 per 20 metres).

->watt

■watt

Hom.: bat

[del nom del físic escocès James Watt (1736-1819)]

m METROL 1 [símb: W] Unitat de potència del sistema internacional equivalent a un joule per segon.

2 watt hora [símb: Wh] Unitat pràctica d’energia equivalent a la produïda per una potència d’un watt durant una hora.

3 watt segon Joule.

->wattàssida

wattàssida

1 adj Relatiu o pertanyent als wattàssides.

2 m i f HIST Membre d’una dinastia musulmana que governà al Marroc (1472-1550).

->wattímetre

■wattímetre

Hom.: batímetre

[de watt i -metre]

m METROL Aparell per a mesurar potències en watts.

->wàttmetre

■wàttmetre

m METROL Wattímetre.

->wavel·lita

wavel·lita

[del nom del metge anglès W. Wavell (mort el 1829)]

f MINERAL Fosfat hidratat d’alumini, Al₃(PO₄) ₂(OH) ₃·5H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->Wb

Wb

símb METROL weber.

->wealdià

wealdià -ana

Part. sil.: we_al_di_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al wealdià.

2 m Terme emprat amb referència als sediments no marins d’una part del cretaci inferior (valanginià superior, hauterivià i barremià, aproximadament).

->web

■web^* [wép]

[de l’angl. web ‘teranyina’]

INFORM 1 m [sigla WWW] Sistema basat en l’ús de l’hipertext que permet cercar informació a Internet, accedir-hi i visualitzar-la.

2 f Pàgina web.

3 m Lloc web.

->weber

■weber

[del nom del físic al. W. E. Weber (1804-1891)]

m METROL [símb: Wb] Unitat de flux magnètic del sistema internacional equivalent a 1 volt-segon.

->weigèlia

weigèlia

Part. sil.: wei_gè_li_a

f BOT i JARD Arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies (Weigelia florida), de fulles el·líptiques dentades, flors de color de rosa, agrupades en ramells, i fruits capsulars, i que és plantat en jardins.

->wèlter

wèlter

[abreviació de l’angl. welter weight, íd., comp. de to welter ‘revolcar-se, rodar per terra’, i weight ‘pes’]

m ESPORT Categoria determinada pel pes de l’atleta (entre 65 i 75 kg) i existent en determinats esports, com l’halterofília i la boxa.

->welwítsquia

■welwítsquia

Part. sil.: wel_wíts_qui_a

f BOT Gimnosperma de la família de les welwitsquiàcies (Welwitschia mirabilis), robusta, d’arrel gruixuda, tronc curt, d’on surten només un parell de llargues fulles en forma de cinta, i flors unisexuals, pròpia del desert de Namib.

->welwitsquiàcies

welwitsquiàcies

Part. sil.: wel_wits_qui_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de gnetòpsids integrada únicament per l’espècie Welwitschia mirabilis.

2 sing Planta de la família de les welwitsquiàcies.

->wenlockià

wenlockià -ana

Part. sil.: wen_loc_ki_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al wenlockià.

2 m Segona sèrie (i època) del silurià superior, situat damunt el llandoverià i sota el ludlowià.

->werfenià

werfenià -ana

Part. sil.: wer_fe_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al werfenià.

2 m Antic estatge, únic, del triàsic inferior, caigut en desús i substituït per l’escitià.

->wesleyà

wesleyà -ana

adj i m i f PROTEST Metodista.

->western

western^* [wɛ́stərn]

[mot angl., ‘de l’oest’]

m CIN Gènere cinematogràfic l’acció del qual succeeix a l’oest nord-americà i reflecteix els costums i les condicions de vida del Far West.

->westfalià

westfalià -ana

Part. sil.: west_fa_li_à

1 adj i m i f De Westfàlia (regió d’Alemanya).

2 adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent al westfalià.

3 m ESTRATIG Estatge o sèrie del carbonífer superior situat per sobre del namurià i per sota de l’estefanià.

->Wh

Wh

símb METROL watt hora.

->whiskeria

whiskeria

Part. sil.: whis_ke_ri_a

f Bar on hom serveix whisky i altres begudes alcohòliques.

->whisky

■whisky^* [wíski]

[de l’angl. (Scotch) whisky ‘w. escocès’ o (Irish) whiskey ‘w. irlandès’, forma abreujada de whiskybae, variant de usquebaugh, del gaèlic uisgebeatha ‘aigua de vida’, comp. de uisge ‘aigua’ i beatha ‘vida’]

[pl whiskies] m DESTIL·L Beguda espirituosa obtinguda per destil·lació de líquids resultants de fermentació de mosts d’ordi, sègol, civada o altres cereals maltats i dessecats sobre foc de torba.

->wiltonià

wiltonià -ana

Part. sil.: wil_to_ni_à

adj i m PREHIST Dit de la fàcies cultural prehistòrica de l’Àfrica austral, on ve després de la smithfieldiana, definida pels materials apareguts al predi Wilton, prop d’Alicedale, a la província del Cap.

->windsurf

windsurf^* [wínsurf]

[mot angl., marca registrada el 1978, comp. de wind ‘vent’ i surf ‘onatge, escuma’]

m ESPORT Planxa de vela.

->windsurfing

windsurfing^* [winsúrfiŋ]

[mot angl., ‘pràctica del windsurf’]

m ESPORT Surf de vela.

->winterització

winterització

Part. sil.: win_te_rit_za_ci_ó

f ALIM Procés tecnològic pel qual se separen d’un greix els triglicèrids de punt de fusió més alt mitjançant la disminució de temperatura.

->witherita

witherita

Part. sil.: with_e_ri_ta

f MINERAL Carbonat de bari, BaCO₃, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->wolfram

■wolfram

[de l’al. Wolfram ‘mineral de tungstat de ferro i manganès, d’on s’extreu el tungstè’, de l’al. Wolf ‘llop’ i l’ant. al. mitjà râm ‘sutge, brutícia’, usat despectivament pels miners que en trobaren cercant estany]

m MINERAL Wolframita.

->wolframat

■wolframat

m QUÍM INORG Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el tungstè com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.

->wolframi

■wolframi

m QUÍM INORG Tungstè.

->wolfràmic

■wolfràmic -a

[de wolframi]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al tungstè.

2 Que conté tungstè.

3 àcid wolfràmic Denominació no sistemàtica del triòxid de tungstè monohidratat (WO₃·H₂O).

->wolframita

■wolframita

[de wolframi i -ita]

f MINERAL Wolframat de ferro i manganès, (Fe,Mn)WO₄, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->wol·lastonita

■wol·lastonita

f MINERAL Silicat de calci, CaSiO₃, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic.

->wòlof

■wòlof

1 adj Relatiu o pertanyent als wòlofs o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble del Senegal i Gàmbia, de raça sudànida.

3 m LING Llengua de la família nigerocongolesa, parlada pels wòlofs.

->wronskià

wronskià -ana

Part. sil.: wrons_ki_à

adj MAT Dit de la matriu que, donades n funcions d’una variable real f₁,..., f_n, té a la primera fila les funcions donades, i a les (n-1) files restants les (n-1) primeres derivades.

->wulfenita

■wulfenita

f MINERAL Molibdat de plom, PbMoO₄, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal piramidal.

->würmià

würmià -ana

Part. sil.: wür_mi_à

adj i m GEOL Dit de la glaciació última del quaternari.

->wurtzita

■wurtzita

f MINERAL Sulfur de zinc, ZnS, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->WWW

WWW

[de l’angl. World Wide Web, ‘xarxa d’abast mundial’] sigla m INFORM web 1.