->desaparellar²

■desaparellar²

Part. sil.: des_a_pa_re_llar

[de aparellar²]

v 1 tr Separar un parell o una parella.

2 pron Cessar de fer parell o parella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaparellar

GERUNDI: desaparellant

PARTICIPI: desaparellat, desaparellada, desaparellats, desaparellades

INDICATIU PRESENT: desaparello, desaparelles, desaparella, desaparellem, desaparelleu, desaparellen

INDICATIU IMPERFET: desaparellava, desaparellaves, desaparellava, desaparellàvem, desaparellàveu, desaparellaven

INDICATIU PASSAT: desaparellí, desaparellares, desaparellà, desaparellàrem, desaparellàreu, desaparellaren

INDICATIU FUTUR: desaparellaré, desaparellaràs, desaparellarà, desaparellarem, desaparellareu, desaparellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaparellaria, desaparellaries, desaparellaria, desaparellaríem, desaparellaríeu, desaparellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaparelli, desaparellis, desaparelli, desaparellem, desaparelleu, desaparellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaparellés, desaparellessis, desaparellés, desaparelléssim, desaparelléssiu, desaparellessin

IMPERATIU: desaparella, desaparelli, desaparellem, desaparelleu, desaparellin

->desapariament

■desapariament

Part. sil.: des_a_pa_ri_a_ment

[de desapariar]

m 1 Acció de desapariar o de desapariar-se;

2 l’efecte.

->desapariar

■desapariar

Part. sil.: des_a_pa_ri_ar

[de apariar]

v 1 tr Separar dues coses apariades, especialment mascle i femella.

2 pron Desapariar-se el mascle i la femella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desapariar

GERUNDI: desapariant

PARTICIPI: desapariat, desapariada, desapariats, desapariades

INDICATIU PRESENT: desapario, desaparies, desaparia, desapariem, desaparieu, desaparien

INDICATIU IMPERFET: desapariava, desapariaves, desapariava, desapariàvem, desapariàveu, desapariaven

INDICATIU PASSAT: desaparií, desapariares, desaparià, desapariàrem, desapariàreu, desapariaren

INDICATIU FUTUR: desapariaré, desapariaràs, desapariarà, desapariarem, desapariareu, desapariaran

INDICATIU CONDICIONAL: desapariaria, desapariaries, desapariaria, desapariaríem, desapariaríeu, desapariarien

SUBJUNTIU PRESENT: desapariï, desapariïs, desapariï, desapariem, desaparieu, desapariïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desapariés, desapariessis, desapariés, desapariéssim, desapariéssiu, desapariessin

IMPERATIU: desaparia, desapariï, desapariem, desaparieu, desapariïn

->desapariat

desapariat -ada

Part. sil.: des_a_pa_ri_at

[de desapariar]

adj desparió 1.

->desaparició

■desaparició

Part. sil.: des_a_pa_ri_ci_ó

[de desaparèixer]

f Acció de desaparèixer.

->desaparionament

■desaparionament

Part. sil.: des_a_pa_ri_o_na_ment

[de desaparionar]

m 1 Acció de desaparionar o de desaparionar-se;

2 l’efecte.

->desaparionar

■desaparionar

Part. sil.: des_a_pa_ri_o_nar

[de aparionar]

v tr Separar dues coses que formen parell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaparionar

GERUNDI: desaparionant

PARTICIPI: desaparionat, desaparionada, desaparionats, desaparionades

INDICATIU PRESENT: desapariono, desapariones, desapariona, desaparionem, desaparioneu, desaparionen

INDICATIU IMPERFET: desaparionava, desaparionaves, desaparionava, desaparionàvem, desaparionàveu, desaparionaven

INDICATIU PASSAT: desaparioní, desaparionares, desaparionà, desaparionàrem, desaparionàreu, desaparionaren

INDICATIU FUTUR: desaparionaré, desaparionaràs, desaparionarà, desaparionarem, desaparionareu, desaparionaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaparionaria, desaparionaries, desaparionaria, desaparionaríem, desaparionaríeu, desaparionarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaparioni, desaparionis, desaparioni, desaparionem, desaparioneu, desaparionin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaparionés, desaparionessis, desaparionés, desaparionéssim, desaparionéssiu, desaparionessin

IMPERATIU: desapariona, desaparioni, desaparionem, desaparioneu, desaparionin

->desaparroquianar

■desaparroquianar

Part. sil.: des_a_par_ro_qui_a_nar

[de aparroquianar-se]

v 1 tr Fer perdre parròquia.

2 pron Perdre parròquia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaparroquianar

GERUNDI: desaparroquianant

PARTICIPI: desaparroquianat, desaparroquianada, desaparroquianats, desaparroquianades

INDICATIU PRESENT: desaparroquiano, desaparroquianes, desaparroquiana, desaparroquianem, desaparroquianeu, desaparroquianen

INDICATIU IMPERFET: desaparroquianava, desaparroquianaves, desaparroquianava, desaparroquianàvem, desaparroquianàveu, desaparroquianaven

INDICATIU PASSAT: desaparroquianí, desaparroquianares, desaparroquianà, desaparroquianàrem, desaparroquianàreu, desaparroquianaren

INDICATIU FUTUR: desaparroquianaré, desaparroquianaràs, desaparroquianarà, desaparroquianarem, desaparroquianareu, desaparroquianaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaparroquianaria, desaparroquianaries, desaparroquianaria, desaparroquianaríem, desaparroquianaríeu, desaparroquianarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaparroquiani, desaparroquianis, desaparroquiani, desaparroquianem, desaparroquianeu, desaparroquianin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaparroquianés, desaparroquianessis, desaparroquianés, desaparroquianéssim, desaparroquianéssiu, desaparroquianessin

IMPERATIU: desaparroquiana, desaparroquiani, desaparroquianem, desaparroquianeu, desaparroquianin

->desaparroquiar-se

■desaparroquiar-se

Part. sil.: des_a_par_ro_qui_ar-se

[de aparroquiar-se]

v pron Deixar d’ésser parroquià d’un establiment, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaparroquiar

GERUNDI: desaparroquiant

PARTICIPI: desaparroquiat, desaparroquiada, desaparroquiats, desaparroquiades

INDICATIU PRESENT: desaparroquio, desaparroquies, desaparroquia, desaparroquiem, desaparroquieu, desaparroquien

INDICATIU IMPERFET: desaparroquiava, desaparroquiaves, desaparroquiava, desaparroquiàvem, desaparroquiàveu, desaparroquiaven

INDICATIU PASSAT: desaparroquií, desaparroquiares, desaparroquià, desaparroquiàrem, desaparroquiàreu, desaparroquiaren

INDICATIU FUTUR: desaparroquiaré, desaparroquiaràs, desaparroquiarà, desaparroquiarem, desaparroquiareu, desaparroquiaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaparroquiaria, desaparroquiaries, desaparroquiaria, desaparroquiaríem, desaparroquiaríeu, desaparroquiarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaparroquiï, desaparroquiïs, desaparroquiï, desaparroquiem, desaparroquieu, desaparroquiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desaparroquiés, desaparroquiessis, desaparroquiés, desaparroquiéssim, desaparroquiéssiu, desaparroquiessin

IMPERATIU: desaparroquia, desaparroquiï, desaparroquiem, desaparroquieu, desaparroquiïn

->desapassionadament

■desapassionadament

Part. sil.: des_a_pas_si_o_na_da_ment

[de desapassionat]

adv D’una manera desapassionada.

->desapassionar-se

■desapassionar-se

Part. sil.: des_a_pas_si_o_nar-se

[de apassionar]

v pron Alliberar-se d’una passió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desapassionar

GERUNDI: desapassionant

PARTICIPI: desapassionat, desapassionada, desapassionats, desapassionades

INDICATIU PRESENT: desapassiono, desapassiones, desapassiona, desapassionem, desapassioneu, desapassionen

INDICATIU IMPERFET: desapassionava, desapassionaves, desapassionava, desapassionàvem, desapassionàveu, desapassionaven

INDICATIU PASSAT: desapassioní, desapassionares, desapassionà, desapassionàrem, desapassionàreu, desapassionaren

INDICATIU FUTUR: desapassionaré, desapassionaràs, desapassionarà, desapassionarem, desapassionareu, desapassionaran

INDICATIU CONDICIONAL: desapassionaria, desapassionaries, desapassionaria, desapassionaríem, desapassionaríeu, desapassionarien

SUBJUNTIU PRESENT: desapassioni, desapassionis, desapassioni, desapassionem, desapassioneu, desapassionin

SUBJUNTIU IMPERFET: desapassionés, desapassionessis, desapassionés, desapassionéssim, desapassionéssiu, desapassionessin

IMPERATIU: desapassiona, desapassioni, desapassionem, desapassioneu, desapassionin

->desapassionat

■desapassionat -ada

Part. sil.: des_a_pas_si_o_nat

[de desapassionar-se]

adj Lliure d’apassionament.

->desapegar

desapegar

Part. sil.: des_a_pe_gar

[de apegar]

v tr i pron dial Desenganxar.

->desapercebudament

■desapercebudament

Part. sil.: des_a_per_ce_bu_da_ment

[de desapercebut]

adv Sense que hom se n’apercebi.

->desapercebut

■desapercebut -uda

Part. sil.: des_a_per_ce_but

[de apercebre]

adj No apercebut, sense que hom se n’adoni. És un detall que no podia passar desapercebut.

->desapiadadament

■desapiadadament

Part. sil.: des_a_pi_a_da_da_ment

[de desapiadat]

adv Despietadament.

->desapiadat

■desapiadat -ada

Part. sil.: des_a_pi_a_dat

[de apiadar-se]

adj Despietat.

->desaplegar-se

■desaplegar-se

Part. sil.: des_a_ple_gar-se

[de aplegar; 1a FONT: 1451]

v pron Cessar, dos o més, d’anar o d’estar aplegats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaplegar

GERUNDI: desaplegant

PARTICIPI: desaplegat, desaplegada, desaplegats, desaplegades

INDICATIU PRESENT: desaplego, desaplegues, desaplega, desapleguem, desaplegueu, desapleguen

INDICATIU IMPERFET: desaplegava, desaplegaves, desaplegava, desaplegàvem, desaplegàveu, desaplegaven

INDICATIU PASSAT: desapleguí, desaplegares, desaplegà, desaplegàrem, desaplegàreu, desaplegaren

INDICATIU FUTUR: desaplegaré, desaplegaràs, desaplegarà, desaplegarem, desaplegareu, desaplegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaplegaria, desaplegaries, desaplegaria, desaplegaríem, desaplegaríeu, desaplegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaplegui, desapleguis, desaplegui, desapleguem, desaplegueu, desapleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaplegués, desapleguessis, desaplegués, desapleguéssim, desapleguéssiu, desapleguessin

IMPERATIU: desaplega, desaplegui, desapleguem, desaplegueu, desapleguin

->desaplicació

■desaplicació

Part. sil.: des_a_pli_ca_ci_ó

[de desaplicar]

f 1 Acció de desaplicar.

2 Mancança d’aplicació a l’estudi, al treball. El mestre lamentava la desaplicació dels deixebles.

->desaplicadament

■desaplicadament

Part. sil.: des_a_pli_ca_da_ment

[de desaplicat]

adv Sense aplicació.

->desaplicar

■desaplicar

Part. sil.: des_a_pli_car

[de aplicar]

v 1 tr Separar (una cosa) d’allò a què és aplicada.

2 pron No posar esforç, atenció, etc., en l’execució d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaplicar

GERUNDI: desaplicant

PARTICIPI: desaplicat, desaplicada, desaplicats, desaplicades

INDICATIU PRESENT: desaplico, desapliques, desaplica, desapliquem, desapliqueu, desapliquen

INDICATIU IMPERFET: desaplicava, desaplicaves, desaplicava, desaplicàvem, desaplicàveu, desaplicaven

INDICATIU PASSAT: desapliquí, desaplicares, desaplicà, desaplicàrem, desaplicàreu, desaplicaren

INDICATIU FUTUR: desaplicaré, desaplicaràs, desaplicarà, desaplicarem, desaplicareu, desaplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaplicaria, desaplicaries, desaplicaria, desaplicaríem, desaplicaríeu, desaplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: desapliqui, desapliquis, desapliqui, desapliquem, desapliqueu, desapliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desapliqués, desapliquessis, desapliqués, desapliquéssim, desapliquéssiu, desapliquessin

IMPERATIU: desaplica, desapliqui, desapliquem, desapliqueu, desapliquin

->desaplicat

■desaplicat -ada

Part. sil.: des_a_pli_cat

[de desaplicar]

adj Mancat d’aplicació a l’estudi, al treball.

->desapoderament

■desapoderament

Part. sil.: des_a_po_de_ra_ment

[de desapoderar]

m Acció de desapoderar.

->desapoderar

■desapoderar

Part. sil.: des_a_po_de_rar

[de apoderar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr Desposseir (algú) del poder o dels poders que té.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desapoderar

GERUNDI: desapoderant

PARTICIPI: desapoderat, desapoderada, desapoderats, desapoderades

INDICATIU PRESENT: desapodero, desapoderes, desapodera, desapoderem, desapodereu, desapoderen

INDICATIU IMPERFET: desapoderava, desapoderaves, desapoderava, desapoderàvem, desapoderàveu, desapoderaven

INDICATIU PASSAT: desapoderí, desapoderares, desapoderà, desapoderàrem, desapoderàreu, desapoderaren

INDICATIU FUTUR: desapoderaré, desapoderaràs, desapoderarà, desapoderarem, desapoderareu, desapoderaran

INDICATIU CONDICIONAL: desapoderaria, desapoderaries, desapoderaria, desapoderaríem, desapoderaríeu, desapoderarien

SUBJUNTIU PRESENT: desapoderi, desapoderis, desapoderi, desapoderem, desapodereu, desapoderin

SUBJUNTIU IMPERFET: desapoderés, desapoderessis, desapoderés, desapoderéssim, desapoderéssiu, desapoderessin

IMPERATIU: desapodera, desapoderi, desapoderem, desapodereu, desapoderin

->desaprendre

■desaprendre

Part. sil.: des_a_pren_dre

[de aprendre]

v tr Oblidar allò que hom ha après. Cada dia aprenc i desaprenc ensems.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaprendre

GERUNDI: desaprenent

PARTICIPI: desaprès, desapresa, desapresos, desapreses

INDICATIU PRESENT: desaprenc, desaprens, desaprèn, desaprenem, desapreneu, desaprenen

INDICATIU IMPERFET: desaprenia, desaprenies, desaprenia, desapreníem, desapreníeu, desaprenien

INDICATIU PASSAT: desaprenguí, desaprengueres, desaprengué, desaprenguérem, desaprenguéreu, desaprengueren

INDICATIU FUTUR: desaprendré, desaprendràs, desaprendrà, desaprendrem, desaprendreu, desaprendran

INDICATIU CONDICIONAL: desaprendria, desaprendries, desaprendria, desaprendríem, desaprendríeu, desaprendrien

SUBJUNTIU PRESENT: desaprengui, desaprenguis, desaprengui, desaprenguem, desaprengueu, desaprenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaprengués, desaprenguessis, desaprengués, desaprenguéssim, desaprenguéssiu, desaprenguessin

IMPERATIU: desaprèn, desaprengui, desaprenguem, desapreneu, desaprenguin

->desaprensió

■desaprensió

Part. sil.: des_a_pren_si_ó

[de aprensió]

f Qualitat de desaprensiu.

->desaprensiu

■desaprensiu -iva

Part. sil.: des_a_pren_siu

[de aprensiu]

adj Mancat de consciència moral.

->desaprofitable

■desaprofitable

Part. sil.: des_a_pro_fi_ta_ble

[de desaprofitar]

adj No aprofitable. No hi ha res desaprofitable.

->desaprofitament

■desaprofitament

Part. sil.: des_a_pro_fi_ta_ment

[de desaprofitar]

m 1 Acció de desaprofitar.

2 Condició de desaprofitat 2.

->desaprofitar

■desaprofitar

Part. sil.: des_a_pro_fi_tar

[de aprofitar]

v 1 tr No emprar útilment. Desaprofitar el temps. Desaprofitar una avinentesa.

2 intr No progressar algú a causa de la seva poca aplicació. Un alumne que desaprofita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaprofitar

GERUNDI: desaprofitant

PARTICIPI: desaprofitat, desaprofitada, desaprofitats, desaprofitades

INDICATIU PRESENT: desaprofito, desaprofites, desaprofita, desaprofitem, desaprofiteu, desaprofiten

INDICATIU IMPERFET: desaprofitava, desaprofitaves, desaprofitava, desaprofitàvem, desaprofitàveu, desaprofitaven

INDICATIU PASSAT: desaprofití, desaprofitares, desaprofità, desaprofitàrem, desaprofitàreu, desaprofitaren

INDICATIU FUTUR: desaprofitaré, desaprofitaràs, desaprofitarà, desaprofitarem, desaprofitareu, desaprofitaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaprofitaria, desaprofitaries, desaprofitaria, desaprofitaríem, desaprofitaríeu, desaprofitarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaprofiti, desaprofitis, desaprofiti, desaprofitem, desaprofiteu, desaprofitin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaprofités, desaprofitessis, desaprofités, desaprofitéssim, desaprofitéssiu, desaprofitessin

IMPERATIU: desaprofita, desaprofiti, desaprofitem, desaprofiteu, desaprofitin

->desaprofitat

■desaprofitat -ada

Part. sil.: des_a_pro_fi_tat

[de desaprofitar]

adj 1 Que no dóna el profit degut.

2 Que no avança el que podria avançar en els estudis, els afers, la carrera, etc.

->desapropi

■desapropi

Part. sil.: des_a_pro_pi

[de desapropiar]

m Desapropiació.

->desapropiació

■desapropiació

Part. sil.: des_a_pro_pi_a_ci_ó

[de desapropiar]

f 1 Acció de desapropiar o de desapropiar-se;

2 l’efecte.

->desapropiament

■desapropiament

Part. sil.: des_a_pro_pi_a_ment

[de desapropiar]

m Desapropiació.

->desapropiar

■desapropiar

Part. sil.: des_a_pro_pi_ar

[de apropiar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Fer perdre la propietat d’alguna cosa a algú. L’han desapropiat de les terres.

2 pron 1 Cedir la propietat d’alguna cosa. S’ha desapropiat de la botiga.

2 fig Desapropiar-se de totes les coses mundanes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desapropiar

GERUNDI: desapropiant

PARTICIPI: desapropiat, desapropiada, desapropiats, desapropiades

INDICATIU PRESENT: desapropio, desapropies, desapropia, desapropiem, desapropieu, desapropien

INDICATIU IMPERFET: desapropiava, desapropiaves, desapropiava, desapropiàvem, desapropiàveu, desapropiaven

INDICATIU PASSAT: desapropií, desapropiares, desapropià, desapropiàrem, desapropiàreu, desapropiaren

INDICATIU FUTUR: desapropiaré, desapropiaràs, desapropiarà, desapropiarem, desapropiareu, desapropiaran

INDICATIU CONDICIONAL: desapropiaria, desapropiaries, desapropiaria, desapropiaríem, desapropiaríeu, desapropiarien

SUBJUNTIU PRESENT: desapropiï, desapropiïs, desapropiï, desapropiem, desapropieu, desapropiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desapropiés, desapropiessis, desapropiés, desapropiéssim, desapropiéssiu, desapropiessin

IMPERATIU: desapropia, desapropiï, desapropiem, desapropieu, desapropiïn

->desaprovació

■desaprovació

Part. sil.: des_a_pro_va_ci_ó

[de desaprovar]

f 1 Acció de desaprovar;

2 l’efecte.

->desaprovar

■desaprovar

Part. sil.: des_a_pro_var

[de aprovar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr No aprovar, trobar malament. Els altres desaprovaren la seva actitud.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaprovar

GERUNDI: desaprovant

PARTICIPI: desaprovat, desaprovada, desaprovats, desaprovades

INDICATIU PRESENT: desaprovo, desaproves, desaprova, desaprovem, desaproveu, desaproven

INDICATIU IMPERFET: desaprovava, desaprovaves, desaprovava, desaprovàvem, desaprovàveu, desaprovaven

INDICATIU PASSAT: desaproví, desaprovares, desaprovà, desaprovàrem, desaprovàreu, desaprovaren

INDICATIU FUTUR: desaprovaré, desaprovaràs, desaprovarà, desaprovarem, desaprovareu, desaprovaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaprovaria, desaprovaries, desaprovaria, desaprovaríem, desaprovaríeu, desaprovarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaprovi, desaprovis, desaprovi, desaprovem, desaproveu, desaprovin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaprovés, desaprovessis, desaprovés, desaprovéssim, desaprovéssiu, desaprovessin

IMPERATIU: desaprova, desaprovi, desaprovem, desaproveu, desaprovin

->desapuntalar

■desapuntalar

Part. sil.: des_a_pun_ta_lar

[de apuntalar]

v tr Treure els puntals que sostenen una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desapuntalar

GERUNDI: desapuntalant

PARTICIPI: desapuntalat, desapuntalada, desapuntalats, desapuntalades

INDICATIU PRESENT: desapuntalo, desapuntales, desapuntala, desapuntalem, desapuntaleu, desapuntalen

INDICATIU IMPERFET: desapuntalava, desapuntalaves, desapuntalava, desapuntalàvem, desapuntalàveu, desapuntalaven

INDICATIU PASSAT: desapuntalí, desapuntalares, desapuntalà, desapuntalàrem, desapuntalàreu, desapuntalaren

INDICATIU FUTUR: desapuntalaré, desapuntalaràs, desapuntalarà, desapuntalarem, desapuntalareu, desapuntalaran

INDICATIU CONDICIONAL: desapuntalaria, desapuntalaries, desapuntalaria, desapuntalaríem, desapuntalaríeu, desapuntalarien

SUBJUNTIU PRESENT: desapuntali, desapuntalis, desapuntali, desapuntalem, desapuntaleu, desapuntalin

SUBJUNTIU IMPERFET: desapuntalés, desapuntalessis, desapuntalés, desapuntaléssim, desapuntaléssiu, desapuntalessin

IMPERATIU: desapuntala, desapuntali, desapuntalem, desapuntaleu, desapuntalin

->desapuntar¹

■desapuntar¹

Part. sil.: des_a_pun_tar

[de apuntar¹]

v tr 1 Esborrar allò que és apuntat.

2 Treure d’una llista el nom d’una persona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desapuntar

GERUNDI: desapuntant

PARTICIPI: desapuntat, desapuntada, desapuntats, desapuntades

INDICATIU PRESENT: desapunto, desapuntes, desapunta, desapuntem, desapunteu, desapunten

INDICATIU IMPERFET: desapuntava, desapuntaves, desapuntava, desapuntàvem, desapuntàveu, desapuntaven

INDICATIU PASSAT: desapuntí, desapuntares, desapuntà, desapuntàrem, desapuntàreu, desapuntaren

INDICATIU FUTUR: desapuntaré, desapuntaràs, desapuntarà, desapuntarem, desapuntareu, desapuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: desapuntaria, desapuntaries, desapuntaria, desapuntaríem, desapuntaríeu, desapuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: desapunti, desapuntis, desapunti, desapuntem, desapunteu, desapuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: desapuntés, desapuntessis, desapuntés, desapuntéssim, desapuntéssiu, desapuntessin

IMPERATIU: desapunta, desapunti, desapuntem, desapunteu, desapuntin

->desapuntar²

■desapuntar²

Part. sil.: des_a_pun_tar

[v. desapuntar¹]

v tr Separar alguna cosa d’allò a què és apuntada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desapuntar

GERUNDI: desapuntant

PARTICIPI: desapuntat, desapuntada, desapuntats, desapuntades

INDICATIU PRESENT: desapunto, desapuntes, desapunta, desapuntem, desapunteu, desapunten

INDICATIU IMPERFET: desapuntava, desapuntaves, desapuntava, desapuntàvem, desapuntàveu, desapuntaven

INDICATIU PASSAT: desapuntí, desapuntares, desapuntà, desapuntàrem, desapuntàreu, desapuntaren

INDICATIU FUTUR: desapuntaré, desapuntaràs, desapuntarà, desapuntarem, desapuntareu, desapuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: desapuntaria, desapuntaries, desapuntaria, desapuntaríem, desapuntaríeu, desapuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: desapunti, desapuntis, desapunti, desapuntem, desapunteu, desapuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: desapuntés, desapuntessis, desapuntés, desapuntéssim, desapuntéssiu, desapuntessin

IMPERATIU: desapunta, desapunti, desapuntem, desapunteu, desapuntin

->desaqueferat

■desaqueferat -ada

Part. sil.: des_a_que_fe_rat

[de aqueferat]

adj Que no té res a fer, no gens aqueferat.

->desar

■desar

Cp. l’acc. 1 1 amb guardar

[del ll. densare ‘fer més dens, espesseir’; d’aquí es passà al sentit de ‘emmagatzemar’ i a l’actual; mot només català; 1a FONT: 1272, CTort.]

v 1 tr 1 Posar en lloc segur (alguna cosa) per tal de tenir-la-hi guardada mentre hom no se n’ha de servir. Ha desat el vestit a l’armari de la sala.

2 dial Posar ordre (en un lloc); endreçar. Desen molt de pressa la casa. Desar un armari.

2 pron col·loq Retreure’s en absolut d’intervenir, d’actuar, de figurar, etc., en alguna cosa. Si no l’encerto aquesta vegada, ja em puc desar.

3 tr INFORM guardar 4.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desar

GERUNDI: desant

PARTICIPI: desat, desada, desats, desades

INDICATIU PRESENT: deso, deses, desa, desem, deseu, desen

INDICATIU IMPERFET: desava, desaves, desava, desàvem, desàveu, desaven

INDICATIU PASSAT: desí, desares, desà, desàrem, desàreu, desaren

INDICATIU FUTUR: desaré, desaràs, desarà, desarem, desareu, desaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaria, desaries, desaria, desaríem, desaríeu, desarien

SUBJUNTIU PRESENT: desi, desis, desi, desem, deseu, desin

SUBJUNTIU IMPERFET: desés, desessis, desés, deséssim, deséssiu, desessin

IMPERATIU: desa, desi, desem, deseu, desin

->desarborament

■desarborament

Part. sil.: des_ar_bo_ra_ment

[de desarborar]

m MAR 1 Acció de desarborar o de desarborar-se;

2 l’efecte.

->desarborar

■desarborar

Part. sil.: des_ar_bo_rar

[de arborar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v MAR 1 tr Desguarnir (una nau) dels seus arbres.

2 tr Rompre o abatre (els arbres) un accident.

3 pron Perdre una nau els seus arbres per accident.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarborar

GERUNDI: desarborant

PARTICIPI: desarborat, desarborada, desarborats, desarborades

INDICATIU PRESENT: desarboro, desarbores, desarbora, desarborem, desarboreu, desarboren

INDICATIU IMPERFET: desarborava, desarboraves, desarborava, desarboràvem, desarboràveu, desarboraven

INDICATIU PASSAT: desarborí, desarborares, desarborà, desarboràrem, desarboràreu, desarboraren

INDICATIU FUTUR: desarboraré, desarboraràs, desarborarà, desarborarem, desarborareu, desarboraran

INDICATIU CONDICIONAL: desarboraria, desarboraries, desarboraria, desarboraríem, desarboraríeu, desarborarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarbori, desarboris, desarbori, desarborem, desarboreu, desarborin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarborés, desarboressis, desarborés, desarboréssim, desarboréssiu, desarboressin

IMPERATIU: desarbora, desarbori, desarborem, desarboreu, desarborin

->desarcaïtzar

■desarcaïtzar

Part. sil.: des_ar_ca_ït_zar

[de arcaïtzar]

v tr Llevar arcaismes, especialment d’una llengua, d’un estil, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarcaïtzar

GERUNDI: desarcaïtzant

PARTICIPI: desarcaïtzat, desarcaïtzada, desarcaïtzats, desarcaïtzades

INDICATIU PRESENT: desarcaïtzo, desarcaïtzes, desarcaïtza, desarcaïtzem, desarcaïtzeu, desarcaïtzen

INDICATIU IMPERFET: desarcaïtzava, desarcaïtzaves, desarcaïtzava, desarcaïtzàvem, desarcaïtzàveu, desarcaïtzaven

INDICATIU PASSAT: desarcaïtzí, desarcaïtzares, desarcaïtzà, desarcaïtzàrem, desarcaïtzàreu, desarcaïtzaren

INDICATIU FUTUR: desarcaïtzaré, desarcaïtzaràs, desarcaïtzarà, desarcaïtzarem, desarcaïtzareu, desarcaïtzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarcaïtzaria, desarcaïtzaries, desarcaïtzaria, desarcaïtzaríem, desarcaïtzaríeu, desarcaïtzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarcaïtzi, desarcaïtzis, desarcaïtzi, desarcaïtzem, desarcaïtzeu, desarcaïtzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarcaïtzés, desarcaïtzessis, desarcaïtzés, desarcaïtzéssim, desarcaïtzéssiu, desarcaïtzessin

IMPERATIU: desarcaïtza, desarcaïtzi, desarcaïtzem, desarcaïtzeu, desarcaïtzin

->desarçonar

■desarçonar

Part. sil.: des_ar_ço_nar

[de arçó]

v tr Fer sortir violentament de la sella (el qui hi va muntat).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarçonar

GERUNDI: desarçonant

PARTICIPI: desarçonat, desarçonada, desarçonats, desarçonades

INDICATIU PRESENT: desarçono, desarçones, desarçona, desarçonem, desarçoneu, desarçonen

INDICATIU IMPERFET: desarçonava, desarçonaves, desarçonava, desarçonàvem, desarçonàveu, desarçonaven

INDICATIU PASSAT: desarçoní, desarçonares, desarçonà, desarçonàrem, desarçonàreu, desarçonaren

INDICATIU FUTUR: desarçonaré, desarçonaràs, desarçonarà, desarçonarem, desarçonareu, desarçonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarçonaria, desarçonaries, desarçonaria, desarçonaríem, desarçonaríeu, desarçonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarçoni, desarçonis, desarçoni, desarçonem, desarçoneu, desarçonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarçonés, desarçonessis, desarçonés, desarçonéssim, desarçonéssiu, desarçonessin

IMPERATIU: desarçona, desarçoni, desarçonem, desarçoneu, desarçonin

->desarenar

■desarenar

Part. sil.: des_a_re_nar

[de arenar]

v tr 1 Treure l’arena d’un lloc.

2 TECNOL Desfer el motlle de sorra en desemmotllar les peces de fosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarenar

GERUNDI: desarenant

PARTICIPI: desarenat, desarenada, desarenats, desarenades

INDICATIU PRESENT: desareno, desarenes, desarena, desarenem, desareneu, desarenen

INDICATIU IMPERFET: desarenava, desarenaves, desarenava, desarenàvem, desarenàveu, desarenaven

INDICATIU PASSAT: desarení, desarenares, desarenà, desarenàrem, desarenàreu, desarenaren

INDICATIU FUTUR: desarenaré, desarenaràs, desarenarà, desarenarem, desarenareu, desarenaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarenaria, desarenaries, desarenaria, desarenaríem, desarenaríeu, desarenarien

SUBJUNTIU PRESENT: desareni, desarenis, desareni, desarenem, desareneu, desarenin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarenés, desarenessis, desarenés, desarenéssim, desarenéssiu, desarenessin

IMPERATIU: desarena, desareni, desarenem, desareneu, desarenin

->desarenatge

desarenatge

Part. sil.: des_a_re_nat_ge

[de desarenar]

m TECNOL Operació d’eliminar la terra o la sorra que resta adherida a les peces de fosa després de desemmotllar-les.

->desargentament

desargentament

Part. sil.: des_ar_gen_ta_ment

[de desargentar]

m METAL·L 1 Acció de desargentar;

2 l’efecte.

->desargentar

■desargentar

Part. sil.: des_ar_gen_tar

[de argentar]

v tr METAL·L 1 Treure la capa d’argent que cobreix un metall.

2 Separar l’argent de la ganga o d’altres metalls amb els quals és barrejat o aliat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desargentar

GERUNDI: desargentant

PARTICIPI: desargentat, desargentada, desargentats, desargentades

INDICATIU PRESENT: desargento, desargentes, desargenta, desargentem, desargenteu, desargenten

INDICATIU IMPERFET: desargentava, desargentaves, desargentava, desargentàvem, desargentàveu, desargentaven

INDICATIU PASSAT: desargentí, desargentares, desargentà, desargentàrem, desargentàreu, desargentaren

INDICATIU FUTUR: desargentaré, desargentaràs, desargentarà, desargentarem, desargentareu, desargentaran

INDICATIU CONDICIONAL: desargentaria, desargentaries, desargentaria, desargentaríem, desargentaríeu, desargentarien

SUBJUNTIU PRESENT: desargenti, desargentis, desargenti, desargentem, desargenteu, desargentin

SUBJUNTIU IMPERFET: desargentés, desargentessis, desargentés, desargentéssim, desargentéssiu, desargentessin

IMPERATIU: desargenta, desargenti, desargentem, desargenteu, desargentin

->desargollar

■desargollar

Part. sil.: des_ar_go_llar

[de argollar]

v tr Fer cessar d’estar argollat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desargollar

GERUNDI: desargollant

PARTICIPI: desargollat, desargollada, desargollats, desargollades

INDICATIU PRESENT: desargollo, desargolles, desargolla, desargollem, desargolleu, desargollen

INDICATIU IMPERFET: desargollava, desargollaves, desargollava, desargollàvem, desargollàveu, desargollaven

INDICATIU PASSAT: desargollí, desargollares, desargollà, desargollàrem, desargollàreu, desargollaren

INDICATIU FUTUR: desargollaré, desargollaràs, desargollarà, desargollarem, desargollareu, desargollaran

INDICATIU CONDICIONAL: desargollaria, desargollaries, desargollaria, desargollaríem, desargollaríeu, desargollarien

SUBJUNTIU PRESENT: desargolli, desargollis, desargolli, desargollem, desargolleu, desargollin

SUBJUNTIU IMPERFET: desargollés, desargollessis, desargollés, desargolléssim, desargolléssiu, desargollessin

IMPERATIU: desargolla, desargolli, desargollem, desargolleu, desargollin

->desarmable

■desarmable

Part. sil.: des_ar_ma_ble

[de desarmar]

adj Que pot ésser desarmat.

->desarmament

■desarmament

Part. sil.: des_ar_ma_ment

[de desarmar]

m 1 1 Acció de desarmar o de desarmar-se;

2 l’efecte.

2 POLÍT Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.

->desarmar

■desarmar

Part. sil.: des_ar_mar

Hom.: desermar

[de armar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 1 tr Llevar o fer deixar les armes a algú. Desarmar un soldat, un batalló, el sometent.

2 pron El cavaller no volia desarmar-se.

3 tr fig Despullar (algú o alguna cosa) d’allò que té d’amenaçador, d’hostil, etc.; apaivagar. Ha fet aquestes declaracions per desarmar la crítica.

4 tr ESPORT En l’esgrima, arrencar l’arma de l’adversari amb un moviment ràpid de l’arma pròpia.

5 intr ORG MIL Suprimir o reduir, un estat, les forces militars, especialment quan cessa d’estar en peu de guerra.

6 tr TÀCT Treure els ginys de guerra d’una fortalesa, desartillar-la.

7 tr TÀCT Treure l’artilleria, l’aparell, etc., d’un vaixell fent-lo inútil per a la guerra.

2 1 tr Fer cessar d’ésser armat (un moble, un aparell, un rem, etc.).

2 pron No li donis aquests cops, que es desarmarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarmar

GERUNDI: desarmant

PARTICIPI: desarmat, desarmada, desarmats, desarmades

INDICATIU PRESENT: desarmo, desarmes, desarma, desarmem, desarmeu, desarmen

INDICATIU IMPERFET: desarmava, desarmaves, desarmava, desarmàvem, desarmàveu, desarmaven

INDICATIU PASSAT: desarmí, desarmares, desarmà, desarmàrem, desarmàreu, desarmaren

INDICATIU FUTUR: desarmaré, desarmaràs, desarmarà, desarmarem, desarmareu, desarmaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarmaria, desarmaries, desarmaria, desarmaríem, desarmaríeu, desarmarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarmi, desarmis, desarmi, desarmem, desarmeu, desarmin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarmés, desarmessis, desarmés, desarméssim, desarméssiu, desarmessin

IMPERATIU: desarma, desarmi, desarmem, desarmeu, desarmin

->desarmat

■desarmat -ada

Part. sil.: des_ar_mat

[de desarmar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adj 1 No armat, sense armes. No tinguis por: va desarmat.

2 HERÀLD 1 Dit de l’animal sense ungles.

2 Dit de l’arbre d’un vaixell sense veles ni cordam.

->desarnar

■desarnar

Part. sil.: des_ar_nar

[de arnar-se]

v tr Treure les arnes, especialment de la roba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarnar

GERUNDI: desarnant

PARTICIPI: desarnat, desarnada, desarnats, desarnades

INDICATIU PRESENT: desarno, desarnes, desarna, desarnem, desarneu, desarnen

INDICATIU IMPERFET: desarnava, desarnaves, desarnava, desarnàvem, desarnàveu, desarnaven

INDICATIU PASSAT: desarní, desarnares, desarnà, desarnàrem, desarnàreu, desarnaren

INDICATIU FUTUR: desarnaré, desarnaràs, desarnarà, desarnarem, desarnareu, desarnaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarnaria, desarnaries, desarnaria, desarnaríem, desarnaríeu, desarnarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarni, desarnis, desarni, desarnem, desarneu, desarnin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarnés, desarnessis, desarnés, desarnéssim, desarnéssiu, desarnessin

IMPERATIU: desarna, desarni, desarnem, desarneu, desarnin

->desarnesar

■desarnesar

Part. sil.: des_ar_ne_sar

[de arnès¹]

v tr ARM Despullar de l’arnès.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarnesar

GERUNDI: desarnesant

PARTICIPI: desarnesat, desarnesada, desarnesats, desarnesades

INDICATIU PRESENT: desarneso, desarneses, desarnesa, desarnesem, desarneseu, desarnesen

INDICATIU IMPERFET: desarnesava, desarnesaves, desarnesava, desarnesàvem, desarnesàveu, desarnesaven

INDICATIU PASSAT: desarnesí, desarnesares, desarnesà, desarnesàrem, desarnesàreu, desarnesaren

INDICATIU FUTUR: desarnesaré, desarnesaràs, desarnesarà, desarnesarem, desarnesareu, desarnesaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarnesaria, desarnesaries, desarnesaria, desarnesaríem, desarnesaríeu, desarnesarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarnesi, desarnesis, desarnesi, desarnesem, desarneseu, desarnesin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarnesés, desarnesessis, desarnesés, desarneséssim, desarneséssiu, desarnesessin

IMPERATIU: desarnesa, desarnesi, desarnesem, desarneseu, desarnesin

->desarraconar

■desarraconar

Part. sil.: des_ar_ra_co_nar

[de arraconar]

v tr Treure (algú o alguna cosa) d’allà on era arraconat, fer-ne novament cas.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarraconar

GERUNDI: desarraconant

PARTICIPI: desarraconat, desarraconada, desarraconats, desarraconades

INDICATIU PRESENT: desarracono, desarracones, desarracona, desarraconem, desarraconeu, desarraconen

INDICATIU IMPERFET: desarraconava, desarraconaves, desarraconava, desarraconàvem, desarraconàveu, desarraconaven

INDICATIU PASSAT: desarraconí, desarraconares, desarraconà, desarraconàrem, desarraconàreu, desarraconaren

INDICATIU FUTUR: desarraconaré, desarraconaràs, desarraconarà, desarraconarem, desarraconareu, desarraconaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarraconaria, desarraconaries, desarraconaria, desarraconaríem, desarraconaríeu, desarraconarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarraconi, desarraconis, desarraconi, desarraconem, desarraconeu, desarraconin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarraconés, desarraconessis, desarraconés, desarraconéssim, desarraconéssiu, desarraconessin

IMPERATIU: desarracona, desarraconi, desarraconem, desarraconeu, desarraconin

->desarramadar

■desarramadar

Part. sil.: des_ar_ra_ma_dar

[de arramadar]

v 1 tr Fer cessar d’estar arramadat.

2 pron Cessar d’estar arramadat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarramadar

GERUNDI: desarramadant

PARTICIPI: desarramadat, desarramadada, desarramadats, desarramadades

INDICATIU PRESENT: desarramado, desarramades, desarramada, desarramadem, desarramadeu, desarramaden

INDICATIU IMPERFET: desarramadava, desarramadaves, desarramadava, desarramadàvem, desarramadàveu, desarramadaven

INDICATIU PASSAT: desarramadí, desarramadares, desarramadà, desarramadàrem, desarramadàreu, desarramadaren

INDICATIU FUTUR: desarramadaré, desarramadaràs, desarramadarà, desarramadarem, desarramadareu, desarramadaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarramadaria, desarramadaries, desarramadaria, desarramadaríem, desarramadaríeu, desarramadarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarramadi, desarramadis, desarramadi, desarramadem, desarramadeu, desarramadin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarramadés, desarramadessis, desarramadés, desarramadéssim, desarramadéssiu, desarramadessin

IMPERATIU: desarramada, desarramadi, desarramadem, desarramadeu, desarramadin

->desarrambament

■desarrambament

Part. sil.: des_ar_ram_ba_ment

[de desarrambar]

m Acció de desarrambar o de desarrambar-se.

->desarrambar

■desarrambar

Part. sil.: des_ar_ram_bar

[de arrambar]

v 1 tr Separar (una cosa o una persona) d’allò a què és arrambada.

2 pron Desarrambar-se de la paret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrambar

GERUNDI: desarrambant

PARTICIPI: desarrambat, desarrambada, desarrambats, desarrambades

INDICATIU PRESENT: desarrambo, desarrambes, desarramba, desarrambem, desarrambeu, desarramben

INDICATIU IMPERFET: desarrambava, desarrambaves, desarrambava, desarrambàvem, desarrambàveu, desarrambaven

INDICATIU PASSAT: desarrambí, desarrambares, desarrambà, desarrambàrem, desarrambàreu, desarrambaren

INDICATIU FUTUR: desarrambaré, desarrambaràs, desarrambarà, desarrambarem, desarrambareu, desarrambaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrambaria, desarrambaries, desarrambaria, desarrambaríem, desarrambaríeu, desarrambarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrambi, desarrambis, desarrambi, desarrambem, desarrambeu, desarrambin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrambés, desarrambessis, desarrambés, desarrambéssim, desarrambéssiu, desarrambessin

IMPERATIU: desarramba, desarrambi, desarrambem, desarrambeu, desarrambin

->desarranjador

■desarranjador -a

Part. sil.: des_ar_ran_ja_dor

[de desarranjar]

adj i m i f Que desarranja.

->desarranjament

■desarranjament

Part. sil.: des_ar_ran_ja_ment

[de desarranjar]

m 1 Acció de desarranjar o de desarranjar-se;

2 l’efecte.

->desarranjar

■desarranjar

Part. sil.: des_ar_ran_jar

[de arranjar]

v 1 tr Destruir el degut arranjament.

2 pron Desarranjar-se un assumpte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarranjar

GERUNDI: desarranjant

PARTICIPI: desarranjat, desarranjada, desarranjats, desarranjades

INDICATIU PRESENT: desarranjo, desarranges, desarranja, desarrangem, desarrangeu, desarrangen

INDICATIU IMPERFET: desarranjava, desarranjaves, desarranjava, desarranjàvem, desarranjàveu, desarranjaven

INDICATIU PASSAT: desarrangí, desarranjares, desarranjà, desarranjàrem, desarranjàreu, desarranjaren

INDICATIU FUTUR: desarranjaré, desarranjaràs, desarranjarà, desarranjarem, desarranjareu, desarranjaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarranjaria, desarranjaries, desarranjaria, desarranjaríem, desarranjaríeu, desarranjarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrangi, desarrangis, desarrangi, desarrangem, desarrangeu, desarrangin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrangés, desarrangessis, desarrangés, desarrangéssim, desarrangéssiu, desarrangessin

IMPERATIU: desarranja, desarrangi, desarrangem, desarrangeu, desarrangin

->desarranjat

■desarranjat -ada

Part. sil.: des_ar_ran_jat

[de desarranjar]

adj No arranjat.

->desarrapament

■desarrapament

Part. sil.: des_ar_ra_pa_ment

[de desarrapar]

m Acció de desarrapar o de desarrapar-se.

->desarrapar

■desarrapar

Part. sil.: des_ar_ra_par

[de arrapar]

v 1 tr Separar (alguna cosa) d’allò a què és arrapada.

2 pron Mai no es desarrapa de les faldilles de la mare.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrapar

GERUNDI: desarrapant

PARTICIPI: desarrapat, desarrapada, desarrapats, desarrapades

INDICATIU PRESENT: desarrapo, desarrapes, desarrapa, desarrapem, desarrapeu, desarrapen

INDICATIU IMPERFET: desarrapava, desarrapaves, desarrapava, desarrapàvem, desarrapàveu, desarrapaven

INDICATIU PASSAT: desarrapí, desarrapares, desarrapà, desarrapàrem, desarrapàreu, desarraparen

INDICATIU FUTUR: desarraparé, desarraparàs, desarraparà, desarraparem, desarrapareu, desarraparan

INDICATIU CONDICIONAL: desarraparia, desarraparies, desarraparia, desarraparíem, desarraparíeu, desarraparien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrapi, desarrapis, desarrapi, desarrapem, desarrapeu, desarrapin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrapés, desarrapessis, desarrapés, desarrapéssim, desarrapéssiu, desarrapessin

IMPERATIU: desarrapa, desarrapi, desarrapem, desarrapeu, desarrapin

->desarrebossar

■desarrebossar

Part. sil.: des_ar_re_bos_sar

[de arrebossar]

v tr Treure l’arrebossat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrebossar

GERUNDI: desarrebossant

PARTICIPI: desarrebossat, desarrebossada, desarrebossats, desarrebossades

INDICATIU PRESENT: desarrebosso, desarrebosses, desarrebossa, desarrebossem, desarrebosseu, desarrebossen

INDICATIU IMPERFET: desarrebossava, desarrebossaves, desarrebossava, desarrebossàvem, desarrebossàveu, desarrebossaven

INDICATIU PASSAT: desarrebossí, desarrebossares, desarrebossà, desarrebossàrem, desarrebossàreu, desarrebossaren

INDICATIU FUTUR: desarrebossaré, desarrebossaràs, desarrebossarà, desarrebossarem, desarrebossareu, desarrebossaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrebossaria, desarrebossaries, desarrebossaria, desarrebossaríem, desarrebossaríeu, desarrebossarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrebossi, desarrebossis, desarrebossi, desarrebossem, desarrebosseu, desarrebossin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrebossés, desarrebossessis, desarrebossés, desarrebosséssim, desarrebosséssiu, desarrebossessin

IMPERATIU: desarrebossa, desarrebossi, desarrebossem, desarrebosseu, desarrebossin

->desarregladament

■desarregladament

Part. sil.: des_ar_re_gla_da_ment

[de desarreglat]

adv No arregladament.

->desarreglament

■desarreglament

Part. sil.: des_ar_re_gla_ment

[de desarreglar]

m 1 Acció de desarreglar o de desarreglar-se;

2 l’efecte.

->desarreglar

■desarreglar

Part. sil.: des_ar_re_glar

[de arreglar]

v 1 tr Treure de regla.

2 tr Desarranjar.

3 pron Desarranjar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarreglar

GERUNDI: desarreglant

PARTICIPI: desarreglat, desarreglada, desarreglats, desarreglades

INDICATIU PRESENT: desarreglo, desarregles, desarregla, desarreglem, desarregleu, desarreglen

INDICATIU IMPERFET: desarreglava, desarreglaves, desarreglava, desarreglàvem, desarreglàveu, desarreglaven

INDICATIU PASSAT: desarreglí, desarreglares, desarreglà, desarreglàrem, desarreglàreu, desarreglaren

INDICATIU FUTUR: desarreglaré, desarreglaràs, desarreglarà, desarreglarem, desarreglareu, desarreglaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarreglaria, desarreglaries, desarreglaria, desarreglaríem, desarreglaríeu, desarreglarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarregli, desarreglis, desarregli, desarreglem, desarregleu, desarreglin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarreglés, desarreglessis, desarreglés, desarregléssim, desarregléssiu, desarreglessin

IMPERATIU: desarregla, desarregli, desarreglem, desarregleu, desarreglin

->desarreglat

■desarreglat -ada

Part. sil.: des_ar_re_glat

[de desarreglar]

adj No arreglat.

->desarregnar

■desarregnar

Part. sil.: des_ar_reg_nar

[de arregnar]

v tr Treure les regnes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarregnar

GERUNDI: desarregnant

PARTICIPI: desarregnat, desarregnada, desarregnats, desarregnades

INDICATIU PRESENT: desarregno, desarregnes, desarregna, desarregnem, desarregneu, desarregnen

INDICATIU IMPERFET: desarregnava, desarregnaves, desarregnava, desarregnàvem, desarregnàveu, desarregnaven

INDICATIU PASSAT: desarregní, desarregnares, desarregnà, desarregnàrem, desarregnàreu, desarregnaren

INDICATIU FUTUR: desarregnaré, desarregnaràs, desarregnarà, desarregnarem, desarregnareu, desarregnaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarregnaria, desarregnaries, desarregnaria, desarregnaríem, desarregnaríeu, desarregnarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarregni, desarregnis, desarregni, desarregnem, desarregneu, desarregnin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarregnés, desarregnessis, desarregnés, desarregnéssim, desarregnéssiu, desarregnessin

IMPERATIU: desarregna, desarregni, desarregnem, desarregneu, desarregnin

->desarregussament

■desarregussament

Part. sil.: des_ar_re_gus_sa_ment

[de desarregussar]

m 1 Acció de desarregussar o de desarregussar-se;

2 l’efecte.

->desarregussar

■desarregussar

Part. sil.: des_ar_re_gus_sar

[de arregussar]

v 1 1 tr Fer cessar d’estar arregussat. Desarregussa les mànigues al nen.

2 pron Val més que em desarregussi les faldilles.

2 pron Cessar d’estar arregussat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarregussar

GERUNDI: desarregussant

PARTICIPI: desarregussat, desarregussada, desarregussats, desarregussades

INDICATIU PRESENT: desarregusso, desarregusses, desarregussa, desarregussem, desarregusseu, desarregussen

INDICATIU IMPERFET: desarregussava, desarregussaves, desarregussava, desarregussàvem, desarregussàveu, desarregussaven

INDICATIU PASSAT: desarregussí, desarregussares, desarregussà, desarregussàrem, desarregussàreu, desarregussaren

INDICATIU FUTUR: desarregussaré, desarregussaràs, desarregussarà, desarregussarem, desarregussareu, desarregussaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarregussaria, desarregussaries, desarregussaria, desarregussaríem, desarregussaríeu, desarregussarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarregussi, desarregussis, desarregussi, desarregussem, desarregusseu, desarregussin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarregussés, desarregussessis, desarregussés, desarregusséssim, desarregusséssiu, desarregussessin

IMPERATIU: desarregussa, desarregussi, desarregussem, desarregusseu, desarregussin

->desarrelament

■desarrelament

Part. sil.: des_ar_re_la_ment

[de desarrelar]

m 1 1 Acció de desarrelar o de desarrelar-se;

2 l’efecte.

2 Estat de qui està desarrelat.

->desarrelar

■desarrelar

Part. sil.: des_ar_re_lar

[de arrelar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Arrencar de terra (un arbre, una planta).

2 pron Perdre l’arrelament.

3 tr AGR Arrencar les arrels d’una planta, especialment si pertanyen a l’empelt o a la varietat.

2 fig 1 tr Fer desaparèixer, extirpar (una habitud, una creença, etc., arrelades). Desarrelar un prejudici, una superstició.

2 pron Els mals costums no es desarrelen.

3 fig 1 tr Separar (algú) del lloc on viu, de la seva família, els amics, etc. L’emigració els ha desarrelats.

2 pron Anar-se’n algú de la pàtria o del lloc on té la família, els béns, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrelar

GERUNDI: desarrelant

PARTICIPI: desarrelat, desarrelada, desarrelats, desarrelades

INDICATIU PRESENT: desarrelo, desarreles, desarrela, desarrelem, desarreleu, desarrelen

INDICATIU IMPERFET: desarrelava, desarrelaves, desarrelava, desarrelàvem, desarrelàveu, desarrelaven

INDICATIU PASSAT: desarrelí, desarrelares, desarrelà, desarrelàrem, desarrelàreu, desarrelaren

INDICATIU FUTUR: desarrelaré, desarrelaràs, desarrelarà, desarrelarem, desarrelareu, desarrelaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrelaria, desarrelaries, desarrelaria, desarrelaríem, desarrelaríeu, desarrelarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarreli, desarrelis, desarreli, desarrelem, desarreleu, desarrelin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrelés, desarrelessis, desarrelés, desarreléssim, desarreléssiu, desarrelessin

IMPERATIU: desarrela, desarreli, desarrelem, desarreleu, desarrelin

->desarrelat

■desarrelat -ada

Part. sil.: des_ar_re_lat

[de desarrelar]

adj i m i f Que ha perdut els lligams que hom té naturalment amb el país d’on és fill, amb el medi en què s’ha format.

->desarremangar

■desarremangar

Part. sil.: des_ar_re_man_gar

[de arremangar]

v tr Desarromangar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarremangar

GERUNDI: desarremangant

PARTICIPI: desarremangat, desarremangada, desarremangats, desarremangades

INDICATIU PRESENT: desarremango, desarremangues, desarremanga, desarremanguem, desarremangueu, desarremanguen

INDICATIU IMPERFET: desarremangava, desarremangaves, desarremangava, desarremangàvem, desarremangàveu, desarremangaven

INDICATIU PASSAT: desarremanguí, desarremangares, desarremangà, desarremangàrem, desarremangàreu, desarremangaren

INDICATIU FUTUR: desarremangaré, desarremangaràs, desarremangarà, desarremangarem, desarremangareu, desarremangaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarremangaria, desarremangaries, desarremangaria, desarremangaríem, desarremangaríeu, desarremangarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarremangui, desarremanguis, desarremangui, desarremanguem, desarremangueu, desarremanguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarremangués, desarremanguessis, desarremangués, desarremanguéssim, desarremanguéssiu, desarremanguessin

IMPERATIU: desarremanga, desarremangui, desarremanguem, desarremangueu, desarremanguin

->desarrendament

■desarrendament

Part. sil.: des_ar_ren_da_ment

[de desarrendar]

m Acció de desarrendar.

->desarrendar

■desarrendar

Part. sil.: des_ar_ren_dar

[de arrendar]

v tr 1 Cessar de tenir arrendat. Han desarrendat les terres perquè volen conrear-les ells mateixos.

2 Donar comiat a l’arrendatari. Han desarrendat el masover.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrendar

GERUNDI: desarrendant

PARTICIPI: desarrendat, desarrendada, desarrendats, desarrendades

INDICATIU PRESENT: desarrendo, desarrendes, desarrenda, desarrendem, desarrendeu, desarrenden

INDICATIU IMPERFET: desarrendava, desarrendaves, desarrendava, desarrendàvem, desarrendàveu, desarrendaven

INDICATIU PASSAT: desarrendí, desarrendares, desarrendà, desarrendàrem, desarrendàreu, desarrendaren

INDICATIU FUTUR: desarrendaré, desarrendaràs, desarrendarà, desarrendarem, desarrendareu, desarrendaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrendaria, desarrendaries, desarrendaria, desarrendaríem, desarrendaríeu, desarrendarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrendi, desarrendis, desarrendi, desarrendem, desarrendeu, desarrendin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrendés, desarrendessis, desarrendés, desarrendéssim, desarrendéssiu, desarrendessin

IMPERATIU: desarrenda, desarrendi, desarrendem, desarrendeu, desarrendin

->desarrengament

■desarrengament

Part. sil.: des_ar_ren_ga_ment

[de desarrengar]

m 1 Acció de desarrengar o de desarrengar-se;

2 l’efecte.

->desarrengar

■desarrengar

Part. sil.: des_ar_ren_gar

[de arrengar]

v 1 tr Fer cessar d’estar arrengat.

2 pron Cessar d’estar arrengat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrengar

GERUNDI: desarrengant

PARTICIPI: desarrengat, desarrengada, desarrengats, desarrengades

INDICATIU PRESENT: desarrengo, desarrengues, desarrenga, desarrenguem, desarrengueu, desarrenguen

INDICATIU IMPERFET: desarrengava, desarrengaves, desarrengava, desarrengàvem, desarrengàveu, desarrengaven

INDICATIU PASSAT: desarrenguí, desarrengares, desarrengà, desarrengàrem, desarrengàreu, desarrengaren

INDICATIU FUTUR: desarrengaré, desarrengaràs, desarrengarà, desarrengarem, desarrengareu, desarrengaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrengaria, desarrengaries, desarrengaria, desarrengaríem, desarrengaríeu, desarrengarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrengui, desarrenguis, desarrengui, desarrenguem, desarrengueu, desarrenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrengués, desarrenguessis, desarrengués, desarrenguéssim, desarrenguéssiu, desarrenguessin

IMPERATIU: desarrenga, desarrengui, desarrenguem, desarrengueu, desarrenguin

->desarrengat

■desarrengat -ada

Part. sil.: des_ar_ren_gat

[de desarrengar]

adj No arrengat.

->desarrenglament

■desarrenglament

Part. sil.: des_ar_ren_gla_ment

[de desarrenglar]

m 1 Acció de desarrenglar o de desarrenglar-se;

2 l’efecte.

->desarrenglar

■desarrenglar

Part. sil.: des_ar_ren_glar

[de arrenglar]

v 1 tr Fer cessar d’estar arrenglat.

2 pron Cessar d’estar arrenglat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrenglar

GERUNDI: desarrenglant

PARTICIPI: desarrenglat, desarrenglada, desarrenglats, desarrenglades

INDICATIU PRESENT: desarrenglo, desarrengles, desarrengla, desarrenglem, desarrengleu, desarrenglen

INDICATIU IMPERFET: desarrenglava, desarrenglaves, desarrenglava, desarrenglàvem, desarrenglàveu, desarrenglaven

INDICATIU PASSAT: desarrenglí, desarrenglares, desarrenglà, desarrenglàrem, desarrenglàreu, desarrenglaren

INDICATIU FUTUR: desarrenglaré, desarrenglaràs, desarrenglarà, desarrenglarem, desarrenglareu, desarrenglaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrenglaria, desarrenglaries, desarrenglaria, desarrenglaríem, desarrenglaríeu, desarrenglarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrengli, desarrenglis, desarrengli, desarrenglem, desarrengleu, desarrenglin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrenglés, desarrenglessis, desarrenglés, desarrengléssim, desarrengléssiu, desarrenglessin

IMPERATIU: desarrengla, desarrengli, desarrenglem, desarrengleu, desarrenglin

->desarrenglat

■desarrenglat -ada

Part. sil.: des_ar_ren_glat

[de desarrenglar]

adj No arrenglat.

->desarrenglerament

■desarrenglerament

Part. sil.: des_ar_ren_gle_ra_ment

[de desarrenglerar]

m 1 Acció de desarrenglerar o de desarrenglerar-se;

2 l’efecte.

->desarrenglerar

■desarrenglerar

Part. sil.: des_ar_ren_gle_rar

[de arrenglerar]

v 1 tr Fer cessar d’estar arrenglerat.

2 pron Cessar d’estar arrenglerat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrenglerar

GERUNDI: desarrenglerant

PARTICIPI: desarrenglerat, desarrenglerada, desarrenglerats, desarrenglerades

INDICATIU PRESENT: desarrenglero, desarrengleres, desarrenglera, desarrenglerem, desarrenglereu, desarrengleren

INDICATIU IMPERFET: desarrenglerava, desarrengleraves, desarrenglerava, desarrengleràvem, desarrengleràveu, desarrengleraven

INDICATIU PASSAT: desarrenglerí, desarrenglerares, desarrenglerà, desarrengleràrem, desarrengleràreu, desarrengleraren

INDICATIU FUTUR: desarrengleraré, desarrengleraràs, desarrenglerarà, desarrenglerarem, desarrenglerareu, desarrengleraran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrengleraria, desarrengleraries, desarrengleraria, desarrengleraríem, desarrengleraríeu, desarrenglerarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrengleri, desarrengleris, desarrengleri, desarrenglerem, desarrenglereu, desarrenglerin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrenglerés, desarrengleressis, desarrenglerés, desarrengleréssim, desarrengleréssiu, desarrengleressin

IMPERATIU: desarrenglera, desarrengleri, desarrenglerem, desarrenglereu, desarrenglerin

->desarrenglerat

■desarrenglerat -ada

Part. sil.: des_ar_ren_gle_rat

[de desarrenglerar]

adj No arrenglerat.

->desarrestar

■desarrestar

Part. sil.: des_ar_res_tar

[de arrestar; 1a FONT: 1583]

v tr Alçar l’arrest a algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrestar

GERUNDI: desarrestant

PARTICIPI: desarrestat, desarrestada, desarrestats, desarrestades

INDICATIU PRESENT: desarresto, desarrestes, desarresta, desarrestem, desarresteu, desarresten

INDICATIU IMPERFET: desarrestava, desarrestaves, desarrestava, desarrestàvem, desarrestàveu, desarrestaven

INDICATIU PASSAT: desarrestí, desarrestares, desarrestà, desarrestàrem, desarrestàreu, desarrestaren

INDICATIU FUTUR: desarrestaré, desarrestaràs, desarrestarà, desarrestarem, desarrestareu, desarrestaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrestaria, desarrestaries, desarrestaria, desarrestaríem, desarrestaríeu, desarrestarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarresti, desarrestis, desarresti, desarrestem, desarresteu, desarrestin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrestés, desarrestessis, desarrestés, desarrestéssim, desarrestéssiu, desarrestessin

IMPERATIU: desarresta, desarresti, desarrestem, desarresteu, desarrestin

->desarrimar

■desarrimar

Part. sil.: des_ar_ri_mar

[de arrimar]

v 1 1 tr Fer cessar d’estar arrimat; desarrambar.

2 pron Desarrimar-se de la paret.

2 pron fig Cessar d’acollir-se a la protecció d’algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrimar

GERUNDI: desarrimant

PARTICIPI: desarrimat, desarrimada, desarrimats, desarrimades

INDICATIU PRESENT: desarrimo, desarrimes, desarrima, desarrimem, desarrimeu, desarrimen

INDICATIU IMPERFET: desarrimava, desarrimaves, desarrimava, desarrimàvem, desarrimàveu, desarrimaven

INDICATIU PASSAT: desarrimí, desarrimares, desarrimà, desarrimàrem, desarrimàreu, desarrimaren

INDICATIU FUTUR: desarrimaré, desarrimaràs, desarrimarà, desarrimarem, desarrimareu, desarrimaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrimaria, desarrimaries, desarrimaria, desarrimaríem, desarrimaríeu, desarrimarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrimi, desarrimis, desarrimi, desarrimem, desarrimeu, desarrimin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrimés, desarrimessis, desarrimés, desarriméssim, desarriméssiu, desarrimessin

IMPERATIU: desarrima, desarrimi, desarrimem, desarrimeu, desarrimin

->desarrissar

■desarrissar

Part. sil.: des_ar_ris_sar

[de arrissar]

v 1 tr Desfer els rulls o els rissos.

2 pron Els cabells es desarrissen amb la humitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrissar

GERUNDI: desarrissant

PARTICIPI: desarrissat, desarrissada, desarrissats, desarrissades

INDICATIU PRESENT: desarrisso, desarrisses, desarrissa, desarrissem, desarrisseu, desarrissen

INDICATIU IMPERFET: desarrissava, desarrissaves, desarrissava, desarrissàvem, desarrissàveu, desarrissaven

INDICATIU PASSAT: desarrissí, desarrissares, desarrissà, desarrissàrem, desarrissàreu, desarrissaren

INDICATIU FUTUR: desarrissaré, desarrissaràs, desarrissarà, desarrissarem, desarrissareu, desarrissaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrissaria, desarrissaries, desarrissaria, desarrissaríem, desarrissaríeu, desarrissarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrissi, desarrissis, desarrissi, desarrissem, desarrisseu, desarrissin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrissés, desarrissessis, desarrissés, desarrisséssim, desarrisséssiu, desarrissessin

IMPERATIU: desarrissa, desarrissi, desarrissem, desarrisseu, desarrissin

->desarroentar

■desarroentar

Part. sil.: des_ar_ro_en_tar

[de arroentar]

v tr Fer perdre la roentor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarroentar

GERUNDI: desarroentant

PARTICIPI: desarroentat, desarroentada, desarroentats, desarroentades

INDICATIU PRESENT: desarroento, desarroentes, desarroenta, desarroentem, desarroenteu, desarroenten

INDICATIU IMPERFET: desarroentava, desarroentaves, desarroentava, desarroentàvem, desarroentàveu, desarroentaven

INDICATIU PASSAT: desarroentí, desarroentares, desarroentà, desarroentàrem, desarroentàreu, desarroentaren

INDICATIU FUTUR: desarroentaré, desarroentaràs, desarroentarà, desarroentarem, desarroentareu, desarroentaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarroentaria, desarroentaries, desarroentaria, desarroentaríem, desarroentaríeu, desarroentarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarroenti, desarroentis, desarroenti, desarroentem, desarroenteu, desarroentin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarroentés, desarroentessis, desarroentés, desarroentéssim, desarroentéssiu, desarroentessin

IMPERATIU: desarroenta, desarroenti, desarroentem, desarroenteu, desarroentin

->desarromangar

■desarromangar

Part. sil.: des_ar_ro_man_gar

[de arromangar]

v 1 1 tr Fer cessar d’estar arromangat.

2 pron Desarromangar-se la camisa.

2 pron Cessar d’estar arromangat. Jugant, les mànigues sempre es desarromanguen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarromangar

GERUNDI: desarromangant

PARTICIPI: desarromangat, desarromangada, desarromangats, desarromangades

INDICATIU PRESENT: desarromango, desarromangues, desarromanga, desarromanguem, desarromangueu, desarromanguen

INDICATIU IMPERFET: desarromangava, desarromangaves, desarromangava, desarromangàvem, desarromangàveu, desarromangaven

INDICATIU PASSAT: desarromanguí, desarromangares, desarromangà, desarromangàrem, desarromangàreu, desarromangaren

INDICATIU FUTUR: desarromangaré, desarromangaràs, desarromangarà, desarromangarem, desarromangareu, desarromangaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarromangaria, desarromangaries, desarromangaria, desarromangaríem, desarromangaríeu, desarromangarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarromangui, desarromanguis, desarromangui, desarromanguem, desarromangueu, desarromanguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarromangués, desarromanguessis, desarromangués, desarromanguéssim, desarromanguéssiu, desarromanguessin

IMPERATIU: desarromanga, desarromangui, desarromanguem, desarromangueu, desarromanguin

->desarrufar

■desarrufar

Part. sil.: des_ar_ru_far

[de arrufar]

v 1 tr Fer cessar d’estar arrufat.

2 pron Cessar d’estar arrufat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrufar

GERUNDI: desarrufant

PARTICIPI: desarrufat, desarrufada, desarrufats, desarrufades

INDICATIU PRESENT: desarrufo, desarrufes, desarrufa, desarrufem, desarrufeu, desarrufen

INDICATIU IMPERFET: desarrufava, desarrufaves, desarrufava, desarrufàvem, desarrufàveu, desarrufaven

INDICATIU PASSAT: desarrufí, desarrufares, desarrufà, desarrufàrem, desarrufàreu, desarrufaren

INDICATIU FUTUR: desarrufaré, desarrufaràs, desarrufarà, desarrufarem, desarrufareu, desarrufaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrufaria, desarrufaries, desarrufaria, desarrufaríem, desarrufaríeu, desarrufarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrufi, desarrufis, desarrufi, desarrufem, desarrufeu, desarrufin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrufés, desarrufessis, desarrufés, desarruféssim, desarruféssiu, desarrufessin

IMPERATIU: desarrufa, desarrufi, desarrufem, desarrufeu, desarrufin

->desarrugament

■desarrugament

Part. sil.: des_ar_ru_ga_ment

[de desarrugar]

m 1 Acció de desarrugar o de desarrugar-se;

2 l’efecte.

->desarrugar

■desarrugar

Part. sil.: des_ar_ru_gar

[de arrugar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Fer desaparèixer les arrugues.

2 pron Cessar d’estar arrugat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarrugar

GERUNDI: desarrugant

PARTICIPI: desarrugat, desarrugada, desarrugats, desarrugades

INDICATIU PRESENT: desarrugo, desarrugues, desarruga, desarruguem, desarrugueu, desarruguen

INDICATIU IMPERFET: desarrugava, desarrugaves, desarrugava, desarrugàvem, desarrugàveu, desarrugaven

INDICATIU PASSAT: desarruguí, desarrugares, desarrugà, desarrugàrem, desarrugàreu, desarrugaren

INDICATIU FUTUR: desarrugaré, desarrugaràs, desarrugarà, desarrugarem, desarrugareu, desarrugaran

INDICATIU CONDICIONAL: desarrugaria, desarrugaries, desarrugaria, desarrugaríem, desarrugaríeu, desarrugarien

SUBJUNTIU PRESENT: desarrugui, desarruguis, desarrugui, desarruguem, desarrugueu, desarruguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarrugués, desarruguessis, desarrugués, desarruguéssim, desarruguéssiu, desarruguessin

IMPERATIU: desarruga, desarrugui, desarruguem, desarrugueu, desarruguin

->desarticulació

■desarticulació

Part. sil.: des_ar_ti_cu_la_ci_ó

[de desarticular]

f 1 Acció de desarticular o de desarticular-se;

2 l’efecte.

->desarticuladament

■desarticuladament

Part. sil.: des_ar_ti_cu_la_da_ment

[de desarticulat]

adv No articuladament.

->desarticular

■desarticular

Part. sil.: des_ar_ti_cu_lar

[de articular¹]

v 1 1 tr Fer cessar d’estar articulat.

2 tr esp Fer sortir (un membre) de la seva articulació.

3 pron Desarticular-se un os.

4 tr TECNOL Separar les peces d’una màquina o d’un mecanisme.

2 tr fig Desbaratar l’estructura, el funcionament o els plans d’una organització. La industrialització desarticula la societat tradicional. Desarticular un partit revolucionari, un complot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desarticular

GERUNDI: desarticulant

PARTICIPI: desarticulat, desarticulada, desarticulats, desarticulades

INDICATIU PRESENT: desarticulo, desarticules, desarticula, desarticulem, desarticuleu, desarticulen

INDICATIU IMPERFET: desarticulava, desarticulaves, desarticulava, desarticulàvem, desarticulàveu, desarticulaven

INDICATIU PASSAT: desarticulí, desarticulares, desarticulà, desarticulàrem, desarticulàreu, desarticularen

INDICATIU FUTUR: desarticularé, desarticularàs, desarticularà, desarticularem, desarticulareu, desarticularan

INDICATIU CONDICIONAL: desarticularia, desarticularies, desarticularia, desarticularíem, desarticularíeu, desarticularien

SUBJUNTIU PRESENT: desarticuli, desarticulis, desarticuli, desarticulem, desarticuleu, desarticulin

SUBJUNTIU IMPERFET: desarticulés, desarticulessis, desarticulés, desarticuléssim, desarticuléssiu, desarticulessin

IMPERATIU: desarticula, desarticuli, desarticulem, desarticuleu, desarticulin

->desarticulat

■desarticulat -ada

Part. sil.: des_ar_ti_cu_lat

[de desarticular]

adj Mancat d’articulació, no articulat.

->desartillar

■desartillar

Part. sil.: des_ar_ti_llar

[de artillar]

v tr Treure l’artilleria d’una fortificació, d’un vaixell, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desartillar

GERUNDI: desartillant

PARTICIPI: desartillat, desartillada, desartillats, desartillades

INDICATIU PRESENT: desartillo, desartilles, desartilla, desartillem, desartilleu, desartillen

INDICATIU IMPERFET: desartillava, desartillaves, desartillava, desartillàvem, desartillàveu, desartillaven

INDICATIU PASSAT: desartillí, desartillares, desartillà, desartillàrem, desartillàreu, desartillaren

INDICATIU FUTUR: desartillaré, desartillaràs, desartillarà, desartillarem, desartillareu, desartillaran

INDICATIU CONDICIONAL: desartillaria, desartillaries, desartillaria, desartillaríem, desartillaríeu, desartillarien

SUBJUNTIU PRESENT: desartilli, desartillis, desartilli, desartillem, desartilleu, desartillin

SUBJUNTIU IMPERFET: desartillés, desartillessis, desartillés, desartilléssim, desartilléssiu, desartillessin

IMPERATIU: desartilla, desartilli, desartillem, desartilleu, desartillin

->desasfaltar

desasfaltar

Part. sil.: des_as_fal_tar

[de asfaltar]

v tr PETROL Separar les substàncies asfàltiques que conté la fracció residual de la destil·lació del petroli en brut a fi d’obtenir olis de lubrificació lliures d’asfalt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desasfaltar

GERUNDI: desasfaltant

PARTICIPI: desasfaltat, desasfaltada, desasfaltats, desasfaltades

INDICATIU PRESENT: desasfalto, desasfaltes, desasfalta, desasfaltem, desasfalteu, desasfalten

INDICATIU IMPERFET: desasfaltava, desasfaltaves, desasfaltava, desasfaltàvem, desasfaltàveu, desasfaltaven

INDICATIU PASSAT: desasfaltí, desasfaltares, desasfaltà, desasfaltàrem, desasfaltàreu, desasfaltaren

INDICATIU FUTUR: desasfaltaré, desasfaltaràs, desasfaltarà, desasfaltarem, desasfaltareu, desasfaltaran

INDICATIU CONDICIONAL: desasfaltaria, desasfaltaries, desasfaltaria, desasfaltaríem, desasfaltaríeu, desasfaltarien

SUBJUNTIU PRESENT: desasfalti, desasfaltis, desasfalti, desasfaltem, desasfalteu, desasfaltin

SUBJUNTIU IMPERFET: desasfaltés, desasfaltessis, desasfaltés, desasfaltéssim, desasfaltéssiu, desasfaltessin

IMPERATIU: desasfalta, desasfalti, desasfaltem, desasfalteu, desasfaltin

->desasfaltatge

desasfaltatge

Part. sil.: des_as_fal_tat_ge

[de desasfaltar]

m PETROL Operació de desasfaltar la fracció residual de la destil·lació del petroli que hom duu a terme en el refinatge.

->desaspiració

desaspiració

Part. sil.: des_as_pi_ra_ci_ó

[de aspiració]

f LING Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment aspirat d’una articulació en unes circumstàncies determinables.

->desassedegar

■desassedegar

Part. sil.: des_as_se_de_gar

[de assedegar]

v tr Apaivagar la set.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desassedegar

GERUNDI: desassedegant

PARTICIPI: desassedegat, desassedegada, desassedegats, desassedegades

INDICATIU PRESENT: desassedego, desassedegues, desassedega, desassedeguem, desassedegueu, desassedeguen

INDICATIU IMPERFET: desassedegava, desassedegaves, desassedegava, desassedegàvem, desassedegàveu, desassedegaven

INDICATIU PASSAT: desassedeguí, desassedegares, desassedegà, desassedegàrem, desassedegàreu, desassedegaren

INDICATIU FUTUR: desassedegaré, desassedegaràs, desassedegarà, desassedegarem, desassedegareu, desassedegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desassedegaria, desassedegaries, desassedegaria, desassedegaríem, desassedegaríeu, desassedegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desassedegui, desassedeguis, desassedegui, desassedeguem, desassedegueu, desassedeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desassedegués, desassedeguessis, desassedegués, desassedeguéssim, desassedeguéssiu, desassedeguessin

IMPERATIU: desassedega, desassedegui, desassedeguem, desassedegueu, desassedeguin

->desassenyadament

■desassenyadament

Part. sil.: des_as_se_nya_da_ment

[de desassenyat]

adv Sense seny, d’una manera desassenyada.

->desassenyat

■desassenyat -ada

Part. sil.: des_as_se_nyat

[de assenyat]

adj Mancat de seny.

->desassetjar

■desassetjar

Part. sil.: des_as_set_jar

[de assetjar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v tr Aixecar el setge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desassetjar

GERUNDI: desassetjant

PARTICIPI: desassetjat, desassetjada, desassetjats, desassetjades

INDICATIU PRESENT: desassetjo, desassetges, desassetja, desassetgem, desassetgeu, desassetgen

INDICATIU IMPERFET: desassetjava, desassetjaves, desassetjava, desassetjàvem, desassetjàveu, desassetjaven

INDICATIU PASSAT: desassetgí, desassetjares, desassetjà, desassetjàrem, desassetjàreu, desassetjaren

INDICATIU FUTUR: desassetjaré, desassetjaràs, desassetjarà, desassetjarem, desassetjareu, desassetjaran

INDICATIU CONDICIONAL: desassetjaria, desassetjaries, desassetjaria, desassetjaríem, desassetjaríeu, desassetjarien

SUBJUNTIU PRESENT: desassetgi, desassetgis, desassetgi, desassetgem, desassetgeu, desassetgin

SUBJUNTIU IMPERFET: desassetgés, desassetgessis, desassetgés, desassetgéssim, desassetgéssiu, desassetgessin

IMPERATIU: desassetja, desassetgi, desassetgem, desassetgeu, desassetgin

->desassimilació

■desassimilació

Part. sil.: des_as_si_mi_la_ci_ó

[de desassimilar]

f FISIOL Procés biològic de degradació de les substàncies assimilades efectuat mitjançant una sèrie de reaccions catabòliques amb alliberament d’energia.

->desassimilar

■desassimilar

Part. sil.: des_as_si_mi_lar

[de assimilar]

v tr FISIOL Sotmetre a la desassimilació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desassimilar

GERUNDI: desassimilant

PARTICIPI: desassimilat, desassimilada, desassimilats, desassimilades

INDICATIU PRESENT: desassimilo, desassimiles, desassimila, desassimilem, desassimileu, desassimilen

INDICATIU IMPERFET: desassimilava, desassimilaves, desassimilava, desassimilàvem, desassimilàveu, desassimilaven

INDICATIU PASSAT: desassimilí, desassimilares, desassimilà, desassimilàrem, desassimilàreu, desassimilaren

INDICATIU FUTUR: desassimilaré, desassimilaràs, desassimilarà, desassimilarem, desassimilareu, desassimilaran

INDICATIU CONDICIONAL: desassimilaria, desassimilaries, desassimilaria, desassimilaríem, desassimilaríeu, desassimilarien

SUBJUNTIU PRESENT: desassimili, desassimilis, desassimili, desassimilem, desassimileu, desassimilin

SUBJUNTIU IMPERFET: desassimilés, desassimilessis, desassimilés, desassimiléssim, desassimiléssiu, desassimilessin

IMPERATIU: desassimila, desassimili, desassimilem, desassimileu, desassimilin

->desassossec

■desassossec

Part. sil.: des_as_sos_sec

[de desassossegar]

m Manca d’assossec.

->desassossegar

■desassossegar

Part. sil.: des_as_sos_se_gar

[de assossegar]

v 1 tr Privar d’assossec.

2 pron Cessar d’estar assossegat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desassossegar

GERUNDI: desassossegant

PARTICIPI: desassossegat, desassossegada, desassossegats, desassossegades

INDICATIU PRESENT: desassossego, desassossegues, desassossega, desassosseguem, desassossegueu, desassosseguen

INDICATIU IMPERFET: desassossegava, desassossegaves, desassossegava, desassossegàvem, desassossegàveu, desassossegaven

INDICATIU PASSAT: desassosseguí, desassossegares, desassossegà, desassossegàrem, desassossegàreu, desassossegaren

INDICATIU FUTUR: desassossegaré, desassossegaràs, desassossegarà, desassossegarem, desassossegareu, desassossegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desassossegaria, desassossegaries, desassossegaria, desassossegaríem, desassossegaríeu, desassossegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desassossegui, desassosseguis, desassossegui, desassosseguem, desassossegueu, desassosseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desassossegués, desassosseguessis, desassossegués, desassosseguéssim, desassosseguéssiu, desassosseguessin

IMPERATIU: desassossega, desassossegui, desassosseguem, desassossegueu, desassosseguin

->desastradament

■desastradament

Part. sil.: des_as_tra_da_ment

[de desastrat]

adv Malastrugament.

->desastrat

■desastrat -ada

Part. sil.: des_as_trat

[de desastre; 1a FONT: 1439]

adj 1 Malastruc.

2 Descurós, deixat, especialment en el vestir.

->desastre

■desastre

Part. sil.: des_as_tre

[de astre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Desgràcia greu, ruïnosa, gros infortuni, esdeveniment funest. Els desastres causats pel terratrèmol. La derrota de l’estol fou un desastre.

2 hiperb 1 Error, fallada. El concert ha estat un desastre.

2 Ésser, algú, un desastre.

->desastrós

■desastrós -osa

Part. sil.: des_as_trós

[de desastre]

adj 1 1 Que és un desastre. Un fet desastrós.

2 Que causa un desastre. Una riuada desastrosa.

3 En què té lloc un desastre. Una temporada desastrosa.

2 hiperb Molt dolent. Un poema desastrós. Un escriptor desastrós.

->desastrosament

■desastrosament

Part. sil.: des_as_tro_sa_ment

[de desastrós]

adv D’una manera desastrosa.

->desastruc

■desastruc -uga

Part. sil.: des_as_truc

[de astruc²; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj Malastruc.

->desastrugament

■desastrugament

Part. sil.: des_as_tru_ga_ment

[de desastruc]

adv Malastrugament.

->desatacar

■desatacar

Part. sil.: des_a_ta_car

[de atacar]

v tr 1 Separar (alguna cosa) d’allò a què és atacada.

2 Treure la càrrega d’una arma de foc, d’una barrinada, etc. Desatacar una pistola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desatacar

GERUNDI: desatacant

PARTICIPI: desatacat, desatacada, desatacats, desatacades

INDICATIU PRESENT: desataco, desataques, desataca, desataquem, desataqueu, desataquen

INDICATIU IMPERFET: desatacava, desatacaves, desatacava, desatacàvem, desatacàveu, desatacaven

INDICATIU PASSAT: desataquí, desatacares, desatacà, desatacàrem, desatacàreu, desatacaren

INDICATIU FUTUR: desatacaré, desatacaràs, desatacarà, desatacarem, desatacareu, desatacaran

INDICATIU CONDICIONAL: desatacaria, desatacaries, desatacaria, desatacaríem, desatacaríeu, desatacarien

SUBJUNTIU PRESENT: desataqui, desataquis, desataqui, desataquem, desataqueu, desataquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desataqués, desataquessis, desataqués, desataquéssim, desataquéssiu, desataquessin

IMPERATIU: desataca, desataqui, desataquem, desataqueu, desataquin

->desatansament

■desatansament

Part. sil.: des_a_tan_sa_ment

[de desatansar]

m 1 Acció de desatansar o de desatansar-se;

2 l’efecte.

->desatansar

■desatansar

Part. sil.: des_a_tan_sar

[de atansar]

v 1 tr Separar (una cosa o una persona) d’allò a què està atansada.

2 pron No et desatansis de mi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desatansar

GERUNDI: desatansant

PARTICIPI: desatansat, desatansada, desatansats, desatansades

INDICATIU PRESENT: desatanso, desatanses, desatansa, desatansem, desatanseu, desatansen

INDICATIU IMPERFET: desatansava, desatansaves, desatansava, desatansàvem, desatansàveu, desatansaven

INDICATIU PASSAT: desatansí, desatansares, desatansà, desatansàrem, desatansàreu, desatansaren

INDICATIU FUTUR: desatansaré, desatansaràs, desatansarà, desatansarem, desatansareu, desatansaran

INDICATIU CONDICIONAL: desatansaria, desatansaries, desatansaria, desatansaríem, desatansaríeu, desatansarien

SUBJUNTIU PRESENT: desatansi, desatansis, desatansi, desatansem, desatanseu, desatansin

SUBJUNTIU IMPERFET: desatansés, desatansessis, desatansés, desatanséssim, desatanséssiu, desatansessin

IMPERATIU: desatansa, desatansi, desatansem, desatanseu, desatansin

->desatapeïment

■desatapeïment

Part. sil.: des_a_ta_pe_ï_ment

[de desatapeir]

m 1 Acció de desatapeir o de desatapeir-se;

2 l’efecte.

->desatapeir

■desatapeir

Part. sil.: des_a_ta_pe_ir

[de atapeir]

v 1 tr Fer cessar d’estar atapeït.

2 pron Cessar d’estar atapeït.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desatapeir

GERUNDI: desatapeint

PARTICIPI: desatapeït, desatapeïda, desatapeïts, desatapeïdes

INDICATIU PRESENT: desatapeeixo, desatapeeixes, desatapeeix, desatapeïm, desatapeïu, desatapeeixen

INDICATIU IMPERFET: desatapeïa, desatapeïes, desatapeïa, desatapeíem, desatapeíeu, desatapeïen

INDICATIU PASSAT: desatapeí, desatapeïres, desatapeí, desatapeírem, desatapeíreu, desatapeïren

INDICATIU FUTUR: desatapeiré, desatapeiràs, desatapeirà, desatapeirem, desatapeireu, desatapeiran

INDICATIU CONDICIONAL: desatapeiria, desatapeiries, desatapeiria, desatapeiríem, desatapeiríeu, desatapeirien

SUBJUNTIU PRESENT: desatapeeixi, desatapeeixis, desatapeeixi, desatapeïm, desatapeïu, desatapeeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desatapeís, desatapeïssis, desatapeís, desatapeíssim, desatapeíssiu, desatapeïssin

IMPERATIU: desatapeeix, desatapeeixi, desatapeïm, desatapeïu, desatapeeixin

->desatenció

■desatenció

Part. sil.: des_a_ten_ci_ó

[de atenció; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Mancança d’atenció.

2 Qualitat de desatent.

->desatendar

■desatendar

Part. sil.: des_a_ten_dar

[de atendar-se; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 intr Alçar les tendes, especialment aixecar un campament.

2 pron El rei es desatendà i se’n tornà a la ciutat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desatendar

GERUNDI: desatendant

PARTICIPI: desatendat, desatendada, desatendats, desatendades

INDICATIU PRESENT: desatendo, desatendes, desatenda, desatendem, desatendeu, desatenden

INDICATIU IMPERFET: desatendava, desatendaves, desatendava, desatendàvem, desatendàveu, desatendaven

INDICATIU PASSAT: desatendí, desatendares, desatendà, desatendàrem, desatendàreu, desatendaren

INDICATIU FUTUR: desatendaré, desatendaràs, desatendarà, desatendarem, desatendareu, desatendaran

INDICATIU CONDICIONAL: desatendaria, desatendaries, desatendaria, desatendaríem, desatendaríeu, desatendarien

SUBJUNTIU PRESENT: desatendi, desatendis, desatendi, desatendem, desatendeu, desatendin

SUBJUNTIU IMPERFET: desatendés, desatendessis, desatendés, desatendéssim, desatendéssiu, desatendessin

IMPERATIU: desatenda, desatendi, desatendem, desatendeu, desatendin

->desatendre

■desatendre

Part. sil.: des_a_ten_dre

[de atendre]

v tr 1 No prestar l’atenció deguda a una persona o una cosa, no ocupar-se’n, negligir-la. Desatendre la feina. Desatendre un ferit.

2 No fer cas d’alguna cosa, no accedir a una demanda, no escoltar un consell, etc. Han desatès la nostra petició.

3 No tenir envers algú les atencions, les consideracions o els miraments que caldria. Desatendre els convidats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desatendre

GERUNDI: desatenent

PARTICIPI: desatès, desatesa, desatesos, desateses

INDICATIU PRESENT: desatenc, desatens, desatén, desatenem, desateneu, desatenen

INDICATIU IMPERFET: desatenia, desatenies, desatenia, desateníem, desateníeu, desatenien

INDICATIU PASSAT: desatenguí, desatengueres, desatengué, desatenguérem, desatenguéreu, desatengueren

INDICATIU FUTUR: desatendré, desatendràs, desatendrà, desatendrem, desatendreu, desatendran

INDICATIU CONDICIONAL: desatendria, desatendries, desatendria, desatendríem, desatendríeu, desatendrien

SUBJUNTIU PRESENT: desatengui, desatenguis, desatengui, desatenguem, desatengueu, desatenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desatengués, desatenguessis, desatengués, desatenguéssim, desatenguéssiu, desatenguessin

IMPERATIU: desatén, desatengui, desatenguem, desateneu, desatenguin

->desatent

■desatent -a

Part. sil.: des_a_tent

[de desatendre]

adj No atent, especialment que no té envers altri les atencions, les consideracions, etc., degudes.

->desatentament

■desatentament

Part. sil.: des_a_ten_ta_ment

[de desatent]

adv D’una manera desatenta.

->desatracar

■desatracar

Part. sil.: des_a_tra_car

[de atracar]

v tr MAR Separar una nau de la vora d’una altra embarcació, del moll o de qualsevol objecte on era atracada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desatracar

GERUNDI: desatracant

PARTICIPI: desatracat, desatracada, desatracats, desatracades

INDICATIU PRESENT: desatraco, desatraques, desatraca, desatraquem, desatraqueu, desatraquen

INDICATIU IMPERFET: desatracava, desatracaves, desatracava, desatracàvem, desatracàveu, desatracaven

INDICATIU PASSAT: desatraquí, desatracares, desatracà, desatracàrem, desatracàreu, desatracaren

INDICATIU FUTUR: desatracaré, desatracaràs, desatracarà, desatracarem, desatracareu, desatracaran

INDICATIU CONDICIONAL: desatracaria, desatracaries, desatracaria, desatracaríem, desatracaríeu, desatracarien

SUBJUNTIU PRESENT: desatraqui, desatraquis, desatraqui, desatraquem, desatraqueu, desatraquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desatraqués, desatraquessis, desatraqués, desatraquéssim, desatraquéssiu, desatraquessin

IMPERATIU: desatraca, desatraqui, desatraquem, desatraqueu, desatraquin

->desatresorar

desatresorar

Part. sil.: des_a_tre_so_rar

[de atresorar]

v tr ECON Reduir els saldos inactius pertanyents a un subjecte econòmic per finançar despeses addicionals per consum o per fer noves inversions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desatresorar

GERUNDI: desatresorant

PARTICIPI: desatresorat, desatresorada, desatresorats, desatresorades

INDICATIU PRESENT: desatresoro, desatresores, desatresora, desatresorem, desatresoreu, desatresoren

INDICATIU IMPERFET: desatresorava, desatresoraves, desatresorava, desatresoràvem, desatresoràveu, desatresoraven

INDICATIU PASSAT: desatresorí, desatresorares, desatresorà, desatresoràrem, desatresoràreu, desatresoraren

INDICATIU FUTUR: desatresoraré, desatresoraràs, desatresorarà, desatresorarem, desatresorareu, desatresoraran

INDICATIU CONDICIONAL: desatresoraria, desatresoraries, desatresoraria, desatresoraríem, desatresoraríeu, desatresorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desatresori, desatresoris, desatresori, desatresorem, desatresoreu, desatresorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desatresorés, desatresoressis, desatresorés, desatresoréssim, desatresoréssiu, desatresoressin

IMPERATIU: desatresora, desatresori, desatresorem, desatresoreu, desatresorin

->desatrossar

■desatrossar

Part. sil.: des_a_tros_sar

[de atrossar]

v tr destrossar¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desatrossar

GERUNDI: desatrossant

PARTICIPI: desatrossat, desatrossada, desatrossats, desatrossades

INDICATIU PRESENT: desatrosso, desatrosses, desatrossa, desatrossem, desatrosseu, desatrossen

INDICATIU IMPERFET: desatrossava, desatrossaves, desatrossava, desatrossàvem, desatrossàveu, desatrossaven

INDICATIU PASSAT: desatrossí, desatrossares, desatrossà, desatrossàrem, desatrossàreu, desatrossaren

INDICATIU FUTUR: desatrossaré, desatrossaràs, desatrossarà, desatrossarem, desatrossareu, desatrossaran

INDICATIU CONDICIONAL: desatrossaria, desatrossaries, desatrossaria, desatrossaríem, desatrossaríeu, desatrossarien

SUBJUNTIU PRESENT: desatrossi, desatrossis, desatrossi, desatrossem, desatrosseu, desatrossin

SUBJUNTIU IMPERFET: desatrossés, desatrossessis, desatrossés, desatrosséssim, desatrosséssiu, desatrossessin

IMPERATIU: desatrossa, desatrossi, desatrossem, desatrosseu, desatrossin

->desautorització

■desautorització

Part. sil.: des_au_to_rit_za_ci_ó

[de desautoritzar]

f 1 Acció de desautoritzar;

2 l’efecte.

->desautoritzadament

■desautoritzadament

Part. sil.: des_au_to_rit_za_da_ment

[de desautoritzar]

adv Sense autorització.

->desautoritzar

■desautoritzar

Part. sil.: des_au_to_rit_zar

[de autoritzar]

v tr 1 Llevar autoritat a algú.

2 Declarar (algú) sense autoritat, sense competència, per a fer alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desautoritzar

GERUNDI: desautoritzant

PARTICIPI: desautoritzat, desautoritzada, desautoritzats, desautoritzades

INDICATIU PRESENT: desautoritzo, desautoritzes, desautoritza, desautoritzem, desautoritzeu, desautoritzen

INDICATIU IMPERFET: desautoritzava, desautoritzaves, desautoritzava, desautoritzàvem, desautoritzàveu, desautoritzaven

INDICATIU PASSAT: desautoritzí, desautoritzares, desautoritzà, desautoritzàrem, desautoritzàreu, desautoritzaren

INDICATIU FUTUR: desautoritzaré, desautoritzaràs, desautoritzarà, desautoritzarem, desautoritzareu, desautoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desautoritzaria, desautoritzaries, desautoritzaria, desautoritzaríem, desautoritzaríeu, desautoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desautoritzi, desautoritzis, desautoritzi, desautoritzem, desautoritzeu, desautoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desautoritzés, desautoritzessis, desautoritzés, desautoritzéssim, desautoritzéssiu, desautoritzessin

IMPERATIU: desautoritza, desautoritzi, desautoritzem, desautoritzeu, desautoritzin

->desavantatge

■desavantatge

Part. sil.: des_a_van_tat_ge

[de avantatge; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m 1 Distància que separa un mòbil d’un altre que li va al davant.

2 Condició d’inferioritat per a reeixir.

3 Condició, circumstància, desfavorable.

4 ESPORT Diferència negativa en punts, temps, distància, etc., que separa un competidor d’un altre. L’equip local va reduir el desavantatge de dos gols.

->desavantatjós

■desavantatjós -osa

Part. sil.: des_a_van_tat_jós

[de avantatjós]

adj Que ofereix o enclou desavantatges.

->desavantatjosament

■desavantatjosament

Part. sil.: des_a_van_tat_jo_sa_ment

[de desavantatjós]

adv D’una manera desavantatjosa.

->desaveïnament

■desaveïnament

Part. sil.: des_a_ve_ï_na_ment

[de desaveïnar]

m Acció de desaveïnar o de desaveïnar-se.

->desaveïnar

■desaveïnar

Part. sil.: des_a_ve_ï_nar

[de aveïnar]

v 1 tr Fer cessar d’estar aveïnat, esborrar del padró veïnal.

2 pron Cessar d’estar aveïnat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desaveïnar

GERUNDI: desaveïnant

PARTICIPI: desaveïnat, desaveïnada, desaveïnats, desaveïnades

INDICATIU PRESENT: desaveïno, desaveïnes, desaveïna, desaveïnem, desaveïneu, desaveïnen

INDICATIU IMPERFET: desaveïnava, desaveïnaves, desaveïnava, desaveïnàvem, desaveïnàveu, desaveïnaven

INDICATIU PASSAT: desaveïní, desaveïnares, desaveïnà, desaveïnàrem, desaveïnàreu, desaveïnaren

INDICATIU FUTUR: desaveïnaré, desaveïnaràs, desaveïnarà, desaveïnarem, desaveïnareu, desaveïnaran

INDICATIU CONDICIONAL: desaveïnaria, desaveïnaries, desaveïnaria, desaveïnaríem, desaveïnaríeu, desaveïnarien

SUBJUNTIU PRESENT: desaveïni, desaveïnis, desaveïni, desaveïnem, desaveïneu, desaveïnin

SUBJUNTIU IMPERFET: desaveïnés, desaveïnessis, desaveïnés, desaveïnéssim, desaveïnéssiu, desaveïnessin

IMPERATIU: desaveïna, desaveïni, desaveïnem, desaveïneu, desaveïnin

->desavenç

■desavenç

Part. sil.: des_a_venç

[de desavençar]

m Diferència entre els guanys i les despeses quan aquestes són superiors a aquells (oposat a avenç).

->desavençar

■desavençar

Part. sil.: des_a_ven_çar

[de avençar]

v tr Mancar una certa quantitat perquè els guanys igualin les despeses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desavençar

GERUNDI: desavençant

PARTICIPI: desavençat, desavençada, desavençats, desavençades

INDICATIU PRESENT: desavenço, desavences, desavença, desavencem, desavenceu, desavencen

INDICATIU IMPERFET: desavençava, desavençaves, desavençava, desavençàvem, desavençàveu, desavençaven

INDICATIU PASSAT: desavencí, desavençares, desavençà, desavençàrem, desavençàreu, desavençaren

INDICATIU FUTUR: desavençaré, desavençaràs, desavençarà, desavençarem, desavençareu, desavençaran

INDICATIU CONDICIONAL: desavençaria, desavençaries, desavençaria, desavençaríem, desavençaríeu, desavençarien

SUBJUNTIU PRESENT: desavenci, desavencis, desavenci, desavencem, desavenceu, desavencin

SUBJUNTIU IMPERFET: desavencés, desavencessis, desavencés, desavencéssim, desavencéssiu, desavencessin

IMPERATIU: desavença, desavenci, desavencem, desavenceu, desavencin

->desavenir-se

■desavenir-se

Part. sil.: des_a_ve_nir-se

[de avenir²]

v pron Deixar d’avenir-se, desacordar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desavenir

GERUNDI: desavenint

PARTICIPI: desavingut, desavinguda, desavinguts, desavingudes

INDICATIU PRESENT: desavinc, desavens, desavé, desavenim, desaveniu, desavenen

INDICATIU IMPERFET: desavenia, desavenies, desavenia, desaveníem, desaveníeu, desavenien

INDICATIU PASSAT: desavinguí, desavingueres, desavingué, desavinguérem, desavinguéreu, desavingueren

INDICATIU FUTUR: desavindré, desavindràs, desavindrà, desavindrem, desavindreu, desavindran

INDICATIU CONDICIONAL: desavindria, desavindries, desavindria, desavindríem, desavindríeu, desavindrien

SUBJUNTIU PRESENT: desavingui, desavinguis, desavingui, desavinguem, desavingueu, desavinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desavingués, desavinguessis, desavingués, desavinguéssim, desavinguéssiu, desavinguessin

IMPERATIU: desavén, desavingui, desavinguem, desaveniu, desavinguin

->desavesar

■desavesar

Part. sil.: des_a_ve_sar

[de avesar]

v 1 tr Fer perdre un avés o costum.

2 pron Encara no me n’he desavesat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desavesar

GERUNDI: desavesant

PARTICIPI: desavesat, desavesada, desavesats, desavesades

INDICATIU PRESENT: desaveso, desaveses, desavesa, desavesem, desaveseu, desavesen

INDICATIU IMPERFET: desavesava, desavesaves, desavesava, desavesàvem, desavesàveu, desavesaven

INDICATIU PASSAT: desavesí, desavesares, desavesà, desavesàrem, desavesàreu, desavesaren

INDICATIU FUTUR: desavesaré, desavesaràs, desavesarà, desavesarem, desavesareu, desavesaran

INDICATIU CONDICIONAL: desavesaria, desavesaries, desavesaria, desavesaríem, desavesaríeu, desavesarien

SUBJUNTIU PRESENT: desavesi, desavesis, desavesi, desavesem, desaveseu, desavesin

SUBJUNTIU IMPERFET: desavesés, desavesessis, desavesés, desaveséssim, desaveséssiu, desavesessin

IMPERATIU: desavesa, desavesi, desavesem, desaveseu, desavesin

->desavindre’s

desavindre’s

Part. sil.: des_a_vin_dre’s

[variant de desavenir-se]

v pron Desavenir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desavindre

GERUNDI: desavenint

PARTICIPI: desavingut, desavinguda, desavinguts, desavingudes

INDICATIU PRESENT: desavinc, desavens, desavé, desavenim, desaveniu, desavenen

INDICATIU IMPERFET: desavenia, desavenies, desavenia, desaveníem, desaveníeu, desavenien

INDICATIU PASSAT: desavinguí, desavingueres, desavingué, desavinguérem, desavinguéreu, desavingueren

INDICATIU FUTUR: desavindré, desavindràs, desavindrà, desavindrem, desavindreu, desavindran

INDICATIU CONDICIONAL: desavindria, desavindries, desavindria, desavindríem, desavindríeu, desavindrien

SUBJUNTIU PRESENT: desavingui, desavinguis, desavingui, desavinguem, desavingueu, desavinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desavingués, desavinguessis, desavingués, desavinguéssim, desavinguéssiu, desavinguessin

IMPERATIU: desavén, desavingui, desavinguem, desaveniu, desavinguin

->desavinença

■desavinença

Part. sil.: des_a_vi_nen_ça

[de desavinent; 1a FONT: 1388]

f Manca d’avinença, discrepància.

->desavinent

■desavinent

Part. sil.: des_a_vi_nent

[de desavenir-se]

adj No avinent, de difícil accés, apartat.

->desavinentesa

■desavinentesa

Part. sil.: des_a_vi_nen_te_sa

[de desavinent]

f Qualitat de desavinent.

->desavingut

■desavingut -uda

Part. sil.: des_a_vin_gut

[de desavenir-se; 1a FONT: 1388]

adj Malavingut.

->desbalbar

■desbalbar

[de balbar-se]

v tr Llevar l’embalbament d’un membre balb.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbalbar

GERUNDI: desbalbant

PARTICIPI: desbalbat, desbalbada, desbalbats, desbalbades

INDICATIU PRESENT: desbalbo, desbalbes, desbalba, desbalbem, desbalbeu, desbalben

INDICATIU IMPERFET: desbalbava, desbalbaves, desbalbava, desbalbàvem, desbalbàveu, desbalbaven

INDICATIU PASSAT: desbalbí, desbalbares, desbalbà, desbalbàrem, desbalbàreu, desbalbaren

INDICATIU FUTUR: desbalbaré, desbalbaràs, desbalbarà, desbalbarem, desbalbareu, desbalbaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbalbaria, desbalbaries, desbalbaria, desbalbaríem, desbalbaríeu, desbalbarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbalbi, desbalbis, desbalbi, desbalbem, desbalbeu, desbalbin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbalbés, desbalbessis, desbalbés, desbalbéssim, desbalbéssiu, desbalbessin

IMPERATIU: desbalba, desbalbi, desbalbem, desbalbeu, desbalbin

->desballestadament

■desballestadament

[de desballestat; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adv D’una manera desballestada.

->desballestador

■desballestador -a

[de desballestar]

adj i m i f Que desballesta.

->desballestament

■desballestament

[de desballestar]

m 1 Acció de desballestar o de desballestar-se;

2 l’efecte.

->desballestar

■desballestar

[de ballesta]

v 1 1 tr Destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon un mecanisme, un objecte armat, etc.

2 tr fig Desbaratar. La pluja ha desballestat tots els plans.

3 pron fig Se’m va desballestar la panxa després d’aquell tiberi. La cultura tradicional es desballesta amb les noves formes de vida.

4 pron La rentadora s’ha ben desballestat.

2 pron fig Perdre el seny, sofrir pertorbació mental.

3 tr Desfer una nau, un vehicle, etc., per tal d’aprofitar-ne els materials en bon estat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desballestar

GERUNDI: desballestant

PARTICIPI: desballestat, desballestada, desballestats, desballestades

INDICATIU PRESENT: desballesto, desballestes, desballesta, desballestem, desballesteu, desballesten

INDICATIU IMPERFET: desballestava, desballestaves, desballestava, desballestàvem, desballestàveu, desballestaven

INDICATIU PASSAT: desballestí, desballestares, desballestà, desballestàrem, desballestàreu, desballestaren

INDICATIU FUTUR: desballestaré, desballestaràs, desballestarà, desballestarem, desballestareu, desballestaran

INDICATIU CONDICIONAL: desballestaria, desballestaries, desballestaria, desballestaríem, desballestaríeu, desballestarien

SUBJUNTIU PRESENT: desballesti, desballestis, desballesti, desballestem, desballesteu, desballestin

SUBJUNTIU IMPERFET: desballestés, desballestessis, desballestés, desballestéssim, desballestéssiu, desballestessin

IMPERATIU: desballesta, desballesti, desballestem, desballesteu, desballestin

->desballestat

■desballestat -ada

[de desballestar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj 1 Dit d’una cosa les parts de la qual són incongruents, mancades en absolut d’il·lació, etc.

2 fig Són una gent desballestada.

3 TECNOL Dit del mecanisme o aparell que, a causa del seu envelliment o de qualsevol altra circumstància, presenta un desajust general i, doncs, no funciona com cal.

->desbancada

■desbancada

[de desbancar]

f Desbancament.

->desbancament

■desbancament

[de desbancar]

m Acció de desbancar.

->desbancar

■desbancar

[de banc; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 En un joc, guanyar a qui té la banca tots els diners que hi ha posat.

2 Suplantar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbancar

GERUNDI: desbancant

PARTICIPI: desbancat, desbancada, desbancats, desbancades

INDICATIU PRESENT: desbanco, desbanques, desbanca, desbanquem, desbanqueu, desbanquen

INDICATIU IMPERFET: desbancava, desbancaves, desbancava, desbancàvem, desbancàveu, desbancaven

INDICATIU PASSAT: desbanquí, desbancares, desbancà, desbancàrem, desbancàreu, desbancaren

INDICATIU FUTUR: desbancaré, desbancaràs, desbancarà, desbancarem, desbancareu, desbancaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbancaria, desbancaries, desbancaria, desbancaríem, desbancaríeu, desbancarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbanqui, desbanquis, desbanqui, desbanquem, desbanqueu, desbanquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbanqués, desbanquessis, desbanqués, desbanquéssim, desbanquéssiu, desbanquessin

IMPERATIU: desbanca, desbanqui, desbanquem, desbanqueu, desbanquin

->desbandada

■desbandada

[de desbandar-se]

f 1 Acció de desbandar-se.

2 a la desbandada Desbandant-se. Fugir, retirar-se, a la desbandada.

->desbandar

■desbandar

[de banda³]

v 1 tr Fer separar desordenadament (un grup de persones que van plegades, especialment la tropa), tirant cadascú per un costat diferent. Aquell xàfec va desbandar la processó pels carrerons.

2 pron Separar-se desordenadament un grup de persones, especialment la tropa, tirant cadascú per un costat diferent. El front de l’exèrcit es desbandà després de les primeres canonades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbandar

GERUNDI: desbandant

PARTICIPI: desbandat, desbandada, desbandats, desbandades

INDICATIU PRESENT: desbando, desbandes, desbanda, desbandem, desbandeu, desbanden

INDICATIU IMPERFET: desbandava, desbandaves, desbandava, desbandàvem, desbandàveu, desbandaven

INDICATIU PASSAT: desbandí, desbandares, desbandà, desbandàrem, desbandàreu, desbandaren

INDICATIU FUTUR: desbandaré, desbandaràs, desbandarà, desbandarem, desbandareu, desbandaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbandaria, desbandaries, desbandaria, desbandaríem, desbandaríeu, desbandarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbandi, desbandis, desbandi, desbandem, desbandeu, desbandin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbandés, desbandessis, desbandés, desbandéssim, desbandéssiu, desbandessin

IMPERATIU: desbanda, desbandi, desbandem, desbandeu, desbandin

->desbandejament

■desbandejament

[de bandejament; 1a FONT: 1470]

m Acció d’alçar el bandejament a qui havia estat bandejat.

->desbarat

■desbarat

[de desbaratar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m derrota 1 i derrota 2.

->desbaratadament

■desbaratadament

[de desbaratat; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adv D’una manera desbaratada.

->desbaratador

■desbaratador -a

[de desbaratar]

adj i m i f Que desbarata.

->desbaratament

■desbaratament

[de desbaratar]

m 1 Acció de desbaratar o de desbaratar-se;

2 l’efecte.

->desbaratar

■desbaratar

[de baratar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 1 tr Desfer, tirar per terra les coses encaminades a un fi. El mal temps ens ha desbaratat la sortida.

2 pron Com s’ha desbaratat el temps!

2 1 tr Produir greus trastorns en el funcionament d’un òrgan, etc. Els menjars forts desbaraten el fetge.

2 pron Desbaratar-se el ventrell.

3 1 tr Posar en confusió; derrotar. La cavalleria reial desbaratà la host enemiga.

2 pron La tropa sarraïna es desbaratà.

4 tr TECNOL Descompondre un mecanisme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbaratar

GERUNDI: desbaratant

PARTICIPI: desbaratat, desbaratada, desbaratats, desbaratades

INDICATIU PRESENT: desbarato, desbarates, desbarata, desbaratem, desbarateu, desbaraten

INDICATIU IMPERFET: desbaratava, desbarataves, desbaratava, desbaratàvem, desbaratàveu, desbarataven

INDICATIU PASSAT: desbaratí, desbaratares, desbaratà, desbaratàrem, desbaratàreu, desbarataren

INDICATIU FUTUR: desbarataré, desbarataràs, desbaratarà, desbaratarem, desbaratareu, desbarataran

INDICATIU CONDICIONAL: desbarataria, desbarataries, desbarataria, desbarataríem, desbarataríeu, desbaratarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbarati, desbaratis, desbarati, desbaratem, desbarateu, desbaratin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbaratés, desbaratessis, desbaratés, desbaratéssim, desbaratéssiu, desbaratessin

IMPERATIU: desbarata, desbarati, desbaratem, desbarateu, desbaratin

->desbaratat

■desbaratat -ada

[de desbaratar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj Que sofreix desbaratament.

2 adj i m i f Que fa les coses sense ordre ni concert, que es capté sense mica de contenció o de fre.

->desbarbador

■desbarbador -a

[de desbarbar]

adj 1 Que desbarba o serveix per a desbarbar.

2 màquina desbarbadora (o simplement desbarbadora) 1 AGR i TECNOL Màquina per a desbarbar cereals.

2 METAL·L Màquina utilitzada per a eliminar les rebaves de les peces de fosa o estampades.

3 desbarbadora d’engranatges TECNOL Màquina per a realitzar l’afaitament dels engranatges; afaitadora.

->desbarbar

■desbarbar

[de barba; 1a FONT: s. XV, Febrer]

v 1 tr 1 Llevar la barba a una cosa.

2 màquina de desbarbar Màquina desbarbadora.

2 pron Afaitar-se la barba.

3 tr GRÀF 1 Igualar amb la guillotina o la cisalla els marges d’un full, un volum, etc.

2 desbarbar una lletra En la tipografia antiga, rebaixar la rebava o el talús que embrutava el full de tiratge amb una eina de tall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbarbar

GERUNDI: desbarbant

PARTICIPI: desbarbat, desbarbada, desbarbats, desbarbades

INDICATIU PRESENT: desbarbo, desbarbes, desbarba, desbarbem, desbarbeu, desbarben

INDICATIU IMPERFET: desbarbava, desbarbaves, desbarbava, desbarbàvem, desbarbàveu, desbarbaven

INDICATIU PASSAT: desbarbí, desbarbares, desbarbà, desbarbàrem, desbarbàreu, desbarbaren

INDICATIU FUTUR: desbarbaré, desbarbaràs, desbarbarà, desbarbarem, desbarbareu, desbarbaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbarbaria, desbarbaries, desbarbaria, desbarbaríem, desbarbaríeu, desbarbarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbarbi, desbarbis, desbarbi, desbarbem, desbarbeu, desbarbin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbarbés, desbarbessis, desbarbés, desbarbéssim, desbarbéssiu, desbarbessin

IMPERATIU: desbarba, desbarbi, desbarbem, desbarbeu, desbarbin

->desbarbat

■desbarbat -ada

[de desbarbar]

adj 1 Desproveït de barba.

2 AGR Dit de la forma d’espiga de blat i d’altres cereals mancada d’arestes o barbes.

->desbarbatge

desbarbatge

[de desbarbar]

m Operació de desbarbar.

->desbarrament

■desbarrament

[de desbarrar]

m 1 Acció de desbarrar o de desbarrar-se;

2 l’efecte.

->desbarrar

■desbarrar

[de barrar]

v 1 tr Fer cessar d’estar barrat.

2 1 tr Dislocar les barres o mandíbules.

2 pron Sofrir luxació temporomaxil·lar.

3 intr fig Perdre la moderació, dir disbarats, inconveniències. Quan beu massa comença a desbarrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbarrar

GERUNDI: desbarrant

PARTICIPI: desbarrat, desbarrada, desbarrats, desbarrades

INDICATIU PRESENT: desbarro, desbarres, desbarra, desbarrem, desbarreu, desbarren

INDICATIU IMPERFET: desbarrava, desbarraves, desbarrava, desbarràvem, desbarràveu, desbarraven

INDICATIU PASSAT: desbarrí, desbarrares, desbarrà, desbarràrem, desbarràreu, desbarraren

INDICATIU FUTUR: desbarraré, desbarraràs, desbarrarà, desbarrarem, desbarrareu, desbarraran

INDICATIU CONDICIONAL: desbarraria, desbarraries, desbarraria, desbarraríem, desbarraríeu, desbarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbarri, desbarris, desbarri, desbarrem, desbarreu, desbarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbarrés, desbarressis, desbarrés, desbarréssim, desbarréssiu, desbarressin

IMPERATIU: desbarra, desbarri, desbarrem, desbarreu, desbarrin

->desbasificació

desbasificació

Part. sil.: des_ba_si_fi_ca_ci_ó

f PEDOL Emportament dels cations del complex d’absorció a conseqüència del rentament amb aigües lleugerament acidificades.

->desbast

■desbast

[de desbastar¹]

m 1 1 Acció de desbastar¹;

2 l’efecte.

2 ECOL Operació de separar els residus sòlids que es troben a les aigües residuals.

->desbastar¹

■desbastar¹

[de bast²]

v tr 1 Treure les parts més bastes d’una cosa que hom ha de treballar o afaiçonar.

2 METAL·L Laminar o forjar una barra metàl·lica per donar-li les mides adequades per al treball posterior.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbastar

GERUNDI: desbastant

PARTICIPI: desbastat, desbastada, desbastats, desbastades

INDICATIU PRESENT: desbasto, desbastes, desbasta, desbastem, desbasteu, desbasten

INDICATIU IMPERFET: desbastava, desbastaves, desbastava, desbastàvem, desbastàveu, desbastaven

INDICATIU PASSAT: desbastí, desbastares, desbastà, desbastàrem, desbastàreu, desbastaren

INDICATIU FUTUR: desbastaré, desbastaràs, desbastarà, desbastarem, desbastareu, desbastaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbastaria, desbastaries, desbastaria, desbastaríem, desbastaríeu, desbastarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbasti, desbastis, desbasti, desbastem, desbasteu, desbastin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbastés, desbastessis, desbastés, desbastéssim, desbastéssiu, desbastessin

IMPERATIU: desbasta, desbasti, desbastem, desbasteu, desbastin

->desbastar²

■desbastar²

[de bast¹; 1a FONT: 1490]

v tr Treure el bast.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbastar

GERUNDI: desbastant

PARTICIPI: desbastat, desbastada, desbastats, desbastades

INDICATIU PRESENT: desbasto, desbastes, desbasta, desbastem, desbasteu, desbasten

INDICATIU IMPERFET: desbastava, desbastaves, desbastava, desbastàvem, desbastàveu, desbastaven

INDICATIU PASSAT: desbastí, desbastares, desbastà, desbastàrem, desbastàreu, desbastaren

INDICATIU FUTUR: desbastaré, desbastaràs, desbastarà, desbastarem, desbastareu, desbastaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbastaria, desbastaries, desbastaria, desbastaríem, desbastaríeu, desbastarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbasti, desbastis, desbasti, desbastem, desbasteu, desbastin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbastés, desbastessis, desbastés, desbastéssim, desbastéssiu, desbastessin

IMPERATIU: desbasta, desbasti, desbastem, desbasteu, desbastin

->desbastir

■desbastir

Hom.: desvestir

[de bastir¹]

v tr Desfer (allò que hom havia bastit).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbastir

GERUNDI: desbastint

PARTICIPI: desbastit, desbastida, desbastits, desbastides

INDICATIU PRESENT: desbasteixo, desbasteixes, desbasteix, desbastim, desbastiu, desbasteixen

INDICATIU IMPERFET: desbastia, desbasties, desbastia, desbastíem, desbastíeu, desbastien

INDICATIU PASSAT: desbastí, desbastires, desbastí, desbastírem, desbastíreu, desbastiren

INDICATIU FUTUR: desbastiré, desbastiràs, desbastirà, desbastirem, desbastireu, desbastiran

INDICATIU CONDICIONAL: desbastiria, desbastiries, desbastiria, desbastiríem, desbastiríeu, desbastirien

SUBJUNTIU PRESENT: desbasteixi, desbasteixis, desbasteixi, desbastim, desbastiu, desbasteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbastís, desbastissis, desbastís, desbastíssim, desbastíssiu, desbastissin

IMPERATIU: desbasteix, desbasteixi, desbastim, desbastiu, desbasteixin

->desbatallat

■desbatallat -ada

[de batall]

adj Sense batall. Una campana desbatallada.

->desbatejar

■desbatejar

[de batejar; 1a FONT: 1868]

v tr Treure el nom a algú o a alguna cosa per donar-li’n un altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbatejar

GERUNDI: desbatejant

PARTICIPI: desbatejat, desbatejada, desbatejats, desbatejades

INDICATIU PRESENT: desbatejo, desbateges, desbateja, desbategem, desbategeu, desbategen

INDICATIU IMPERFET: desbatejava, desbatejaves, desbatejava, desbatejàvem, desbatejàveu, desbatejaven

INDICATIU PASSAT: desbategí, desbatejares, desbatejà, desbatejàrem, desbatejàreu, desbatejaren

INDICATIU FUTUR: desbatejaré, desbatejaràs, desbatejarà, desbatejarem, desbatejareu, desbatejaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbatejaria, desbatejaries, desbatejaria, desbatejaríem, desbatejaríeu, desbatejarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbategi, desbategis, desbategi, desbategem, desbategeu, desbategin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbategés, desbategessis, desbategés, desbategéssim, desbategéssiu, desbategessin

IMPERATIU: desbateja, desbategi, desbategem, desbategeu, desbategin

->desblocar

■desblocar

[de blocar]

v tr 1 Fer cessar d’ésser blocat.

2 FERROC Deixar lliures els enclavaments i els senyals del sistema de blocatge per tal de permetre noves circulacions o nous itineraris.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desblocar

GERUNDI: desblocant

PARTICIPI: desblocat, desblocada, desblocats, desblocades

INDICATIU PRESENT: desbloco, desbloques, desbloca, desbloquem, desbloqueu, desbloquen

INDICATIU IMPERFET: desblocava, desblocaves, desblocava, desblocàvem, desblocàveu, desblocaven

INDICATIU PASSAT: desbloquí, desblocares, desblocà, desblocàrem, desblocàreu, desblocaren

INDICATIU FUTUR: desblocaré, desblocaràs, desblocarà, desblocarem, desblocareu, desblocaran

INDICATIU CONDICIONAL: desblocaria, desblocaries, desblocaria, desblocaríem, desblocaríeu, desblocarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbloqui, desbloquis, desbloqui, desbloquem, desbloqueu, desbloquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbloqués, desbloquessis, desbloqués, desbloquéssim, desbloquéssiu, desbloquessin

IMPERATIU: desbloca, desbloqui, desbloquem, desbloqueu, desbloquin

->desblocatge

■desblocatge

[de desblocar]

m 1 Acció de desblocar;

2 l’efecte.

->desbloqueig

■desbloqueig

Part. sil.: des_blo_queig

[de desbloquejar]

m Desblocatge.

->desbloquejar

■desbloquejar

[de desblocar]

v tr Desblocar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbloquejar

GERUNDI: desbloquejant

PARTICIPI: desbloquejat, desbloquejada, desbloquejats, desbloquejades

INDICATIU PRESENT: desbloquejo, desbloqueges, desbloqueja, desbloquegem, desbloquegeu, desbloquegen

INDICATIU IMPERFET: desbloquejava, desbloquejaves, desbloquejava, desbloquejàvem, desbloquejàveu, desbloquejaven

INDICATIU PASSAT: desbloquegí, desbloquejares, desbloquejà, desbloquejàrem, desbloquejàreu, desbloquejaren

INDICATIU FUTUR: desbloquejaré, desbloquejaràs, desbloquejarà, desbloquejarem, desbloquejareu, desbloquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbloquejaria, desbloquejaries, desbloquejaria, desbloquejaríem, desbloquejaríeu, desbloquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbloquegi, desbloquegis, desbloquegi, desbloquegem, desbloquegeu, desbloquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbloquegés, desbloquegessis, desbloquegés, desbloquegéssim, desbloquegéssiu, desbloquegessin

IMPERATIU: desbloqueja, desbloquegi, desbloquegem, desbloquegeu, desbloquegin

->desbocadament

■desbocadament

[de desbocat]

adv Desenfrenadament.

->desbocament

■desbocament

[de desbocar-se; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de desbocar-se;

2 l’efecte.

->desbocar-se

■desbocar-se

[de boca; 1a FONT: 1696, DLac.]

v pron 1 Posar-se a córrer abrivadament un cavall o una haveria desobeint el fre.

2 Prorrompre en paraules inconvenients, injurioses, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbocar

GERUNDI: desbocant

PARTICIPI: desbocat, desbocada, desbocats, desbocades

INDICATIU PRESENT: desboco, desboques, desboca, desboquem, desboqueu, desboquen

INDICATIU IMPERFET: desbocava, desbocaves, desbocava, desbocàvem, desbocàveu, desbocaven

INDICATIU PASSAT: desboquí, desbocares, desbocà, desbocàrem, desbocàreu, desbocaren

INDICATIU FUTUR: desbocaré, desbocaràs, desbocarà, desbocarem, desbocareu, desbocaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbocaria, desbocaries, desbocaria, desbocaríem, desbocaríeu, desbocarien

SUBJUNTIU PRESENT: desboqui, desboquis, desboqui, desboquem, desboqueu, desboquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desboqués, desboquessis, desboqués, desboquéssim, desboquéssiu, desboquessin

IMPERATIU: desboca, desboqui, desboquem, desboqueu, desboquin

->desbocat

■desbocat -ada

[de desbocar-se; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj 1 Dit d’un cavall o una haveria que no obeeix el fre.

2 1 Inclinat a dir males paraules.

2 Maldient.

->desbolcar

■desbolcar

[de bolcar]

v tr Treure els bolquers a un infant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbolcar

GERUNDI: desbolcant

PARTICIPI: desbolcat, desbolcada, desbolcats, desbolcades

INDICATIU PRESENT: desbolco, desbolques, desbolca, desbolquem, desbolqueu, desbolquen

INDICATIU IMPERFET: desbolcava, desbolcaves, desbolcava, desbolcàvem, desbolcàveu, desbolcaven

INDICATIU PASSAT: desbolquí, desbolcares, desbolcà, desbolcàrem, desbolcàreu, desbolcaren

INDICATIU FUTUR: desbolcaré, desbolcaràs, desbolcarà, desbolcarem, desbolcareu, desbolcaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbolcaria, desbolcaries, desbolcaria, desbolcaríem, desbolcaríeu, desbolcarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbolqui, desbolquis, desbolqui, desbolquem, desbolqueu, desbolquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbolqués, desbolquessis, desbolqués, desbolquéssim, desbolquéssiu, desbolquessin

IMPERATIU: desbolca, desbolqui, desbolquem, desbolqueu, desbolquin

->desbordament

■desbordament

[de desbordar]

m 1 Acció de desbordar o de desbordar-se;

2 l’efecte.

->desbordant

■desbordant

[de desbordar]

adj Que desborda o es desborda.

->desbordar

■desbordar

[de borda¹]

v 1 1 tr Fer vessar un riu o un altre corrent d’aigua per damunt de les vores.

2 intr El riu ha desbordat.

3 pron Els torrents es desbordaven.

2 fig 1 tr Fer que un sentiment, una passió, etc., es manifesti d’una manera violenta o tumultuosa. Les seves paraules desbordaven l’entusiasme del poble.

2 pron Desbordar-se les passions.

3 1 tr TÀCT Un cos de tropes aconseguir d’envoltar els flancs d’un cos de tropa o d’un estol enemics.

2 ésser desbordat (pels esdeveniments, les circumstàncies, etc.) fig No poder impedir algú que vagin més enllà del que volia.

3 ésser desbordat (per un adversari) JOCS Veure’s impotent algú per a defensar-se del seu joc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbordar

GERUNDI: desbordant

PARTICIPI: desbordat, desbordada, desbordats, desbordades

INDICATIU PRESENT: desbordo, desbordes, desborda, desbordem, desbordeu, desborden

INDICATIU IMPERFET: desbordava, desbordaves, desbordava, desbordàvem, desbordàveu, desbordaven

INDICATIU PASSAT: desbordí, desbordares, desbordà, desbordàrem, desbordàreu, desbordaren

INDICATIU FUTUR: desbordaré, desbordaràs, desbordarà, desbordarem, desbordareu, desbordaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbordaria, desbordaries, desbordaria, desbordaríem, desbordaríeu, desbordarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbordi, desbordis, desbordi, desbordem, desbordeu, desbordin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbordés, desbordessis, desbordés, desbordéssim, desbordéssiu, desbordessin

IMPERATIU: desborda, desbordi, desbordem, desbordeu, desbordin

->desborrador

■desborrador

[de desborrar]

m TÈXT Corró recobert de pues que serveix per a desborrar la bóta de la carda.

->desborrar

■desborrar

[de borra]

v tr TÈXT Treure la borra d’entre les pues de la bóta de les cardes mitjançant el desborrador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desborrar

GERUNDI: desborrant

PARTICIPI: desborrat, desborrada, desborrats, desborrades

INDICATIU PRESENT: desborro, desborres, desborra, desborrem, desborreu, desborren

INDICATIU IMPERFET: desborrava, desborraves, desborrava, desborràvem, desborràveu, desborraven

INDICATIU PASSAT: desborrí, desborrares, desborrà, desborràrem, desborràreu, desborraren

INDICATIU FUTUR: desborraré, desborraràs, desborrarà, desborrarem, desborrareu, desborraran

INDICATIU CONDICIONAL: desborraria, desborraries, desborraria, desborraríem, desborraríeu, desborrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desborri, desborris, desborri, desborrem, desborreu, desborrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desborrés, desborressis, desborrés, desborréssim, desborréssiu, desborressin

IMPERATIU: desborra, desborri, desborrem, desborreu, desborrin

->desboscament

■desboscament

[de desboscar]

m 1 Acció de desboscar;

2 l’efecte.

->desboscar

■desboscar

[de bosc]

v tr Despullar de bosc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desboscar

GERUNDI: desboscant

PARTICIPI: desboscat, desboscada, desboscats, desboscades

INDICATIU PRESENT: desbosco, desbosques, desbosca, desbosquem, desbosqueu, desbosquen

INDICATIU IMPERFET: desboscava, desboscaves, desboscava, desboscàvem, desboscàveu, desboscaven

INDICATIU PASSAT: desbosquí, desboscares, desboscà, desboscàrem, desboscàreu, desboscaren

INDICATIU FUTUR: desboscaré, desboscaràs, desboscarà, desboscarem, desboscareu, desboscaran

INDICATIU CONDICIONAL: desboscaria, desboscaries, desboscaria, desboscaríem, desboscaríeu, desboscarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbosqui, desbosquis, desbosqui, desbosquem, desbosqueu, desbosquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbosqués, desbosquessis, desbosqués, desbosquéssim, desbosquéssiu, desbosquessin

IMPERATIU: desbosca, desbosqui, desbosquem, desbosqueu, desbosquin

->desboscassar

■desboscassar

[de bosc]

v tr Treure llenya d’un bosc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desboscassar

GERUNDI: desboscassant

PARTICIPI: desboscassat, desboscassada, desboscassats, desboscassades

INDICATIU PRESENT: desboscasso, desboscasses, desboscassa, desboscassem, desboscasseu, desboscassen

INDICATIU IMPERFET: desboscassava, desboscassaves, desboscassava, desboscassàvem, desboscassàveu, desboscassaven

INDICATIU PASSAT: desboscassí, desboscassares, desboscassà, desboscassàrem, desboscassàreu, desboscassaren

INDICATIU FUTUR: desboscassaré, desboscassaràs, desboscassarà, desboscassarem, desboscassareu, desboscassaran

INDICATIU CONDICIONAL: desboscassaria, desboscassaries, desboscassaria, desboscassaríem, desboscassaríeu, desboscassarien

SUBJUNTIU PRESENT: desboscassi, desboscassis, desboscassi, desboscassem, desboscasseu, desboscassin

SUBJUNTIU IMPERFET: desboscassés, desboscassessis, desboscassés, desboscasséssim, desboscasséssiu, desboscassessin

IMPERATIU: desboscassa, desboscassi, desboscassem, desboscasseu, desboscassin

->desboscat

■desboscat -ada

[de desboscar]

1 adj Mancat de bosc.

2 m Terreny desboscat, especialment si ho és per destrucció del bosc.

->desbotada

■desbotada

[de desbotar]

f Acció de desbotar.

->desbotar

■desbotar

[de bot¹; 1a FONT: s. XV, Febrer]

v intr Deixar anar bruscament, descarregar, allò que hom porta dins. Ell volia callar, però a la fi ha hagut de desbotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbotar

GERUNDI: desbotant

PARTICIPI: desbotat, desbotada, desbotats, desbotades

INDICATIU PRESENT: desboto, desbotes, desbota, desbotem, desboteu, desboten

INDICATIU IMPERFET: desbotava, desbotaves, desbotava, desbotàvem, desbotàveu, desbotaven

INDICATIU PASSAT: desbotí, desbotares, desbotà, desbotàrem, desbotàreu, desbotaren

INDICATIU FUTUR: desbotaré, desbotaràs, desbotarà, desbotarem, desbotareu, desbotaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbotaria, desbotaries, desbotaria, desbotaríem, desbotaríeu, desbotarien

SUBJUNTIU PRESENT: desboti, desbotis, desboti, desbotem, desboteu, desbotin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbotés, desbotessis, desbotés, desbotéssim, desbotéssiu, desbotessin

IMPERATIU: desbota, desboti, desbotem, desboteu, desbotin

->desbotifarrar

desbotifarrar

[de botifarra]

v tr dial Esbotifarrar.

->desbotonar

■desbotonar

[de botonar]

v tr Fer cessar d’estar cordat amb botons fent sortir els botons dels traus.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbotonar

GERUNDI: desbotonant

PARTICIPI: desbotonat, desbotonada, desbotonats, desbotonades

INDICATIU PRESENT: desbotono, desbotones, desbotona, desbotonem, desbotoneu, desbotonen

INDICATIU IMPERFET: desbotonava, desbotonaves, desbotonava, desbotonàvem, desbotonàveu, desbotonaven

INDICATIU PASSAT: desbotoní, desbotonares, desbotonà, desbotonàrem, desbotonàreu, desbotonaren

INDICATIU FUTUR: desbotonaré, desbotonaràs, desbotonarà, desbotonarem, desbotonareu, desbotonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbotonaria, desbotonaries, desbotonaria, desbotonaríem, desbotonaríeu, desbotonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbotoni, desbotonis, desbotoni, desbotonem, desbotoneu, desbotonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbotonés, desbotonessis, desbotonés, desbotonéssim, desbotonéssiu, desbotonessin

IMPERATIU: desbotona, desbotoni, desbotonem, desbotoneu, desbotonin

->desbragat

■desbragat -ada

[de braga]

adj Sense bragues.

->desbraguetat

■desbraguetat -ada

[de bragueta]

adj Que porta mal cordada la bragueta.

->desbrancar

■desbrancar

[de brancar]

v tr i pron esbrancar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbrancar

GERUNDI: desbrancant

PARTICIPI: desbrancat, desbrancada, desbrancats, desbrancades

INDICATIU PRESENT: desbranco, desbranques, desbranca, desbranquem, desbranqueu, desbranquen

INDICATIU IMPERFET: desbrancava, desbrancaves, desbrancava, desbrancàvem, desbrancàveu, desbrancaven

INDICATIU PASSAT: desbranquí, desbrancares, desbrancà, desbrancàrem, desbrancàreu, desbrancaren

INDICATIU FUTUR: desbrancaré, desbrancaràs, desbrancarà, desbrancarem, desbrancareu, desbrancaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbrancaria, desbrancaries, desbrancaria, desbrancaríem, desbrancaríeu, desbrancarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbranqui, desbranquis, desbranqui, desbranquem, desbranqueu, desbranquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbranqués, desbranquessis, desbranqués, desbranquéssim, desbranquéssiu, desbranquessin

IMPERATIU: desbranca, desbranqui, desbranquem, desbranqueu, desbranquin

->desbraonar

■desbraonar

Part. sil.: des_bra_o_nar

[de abraonar; 1a FONT: c. 1500]

v tr i pron Esbraonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbraonar

GERUNDI: desbraonant

PARTICIPI: desbraonat, desbraonada, desbraonats, desbraonades

INDICATIU PRESENT: desbraono, desbraones, desbraona, desbraonem, desbraoneu, desbraonen

INDICATIU IMPERFET: desbraonava, desbraonaves, desbraonava, desbraonàvem, desbraonàveu, desbraonaven

INDICATIU PASSAT: desbraoní, desbraonares, desbraonà, desbraonàrem, desbraonàreu, desbraonaren

INDICATIU FUTUR: desbraonaré, desbraonaràs, desbraonarà, desbraonarem, desbraonareu, desbraonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbraonaria, desbraonaries, desbraonaria, desbraonaríem, desbraonaríeu, desbraonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbraoni, desbraonis, desbraoni, desbraonem, desbraoneu, desbraonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbraonés, desbraonessis, desbraonés, desbraonéssim, desbraonéssiu, desbraonessin

IMPERATIU: desbraona, desbraoni, desbraonem, desbraoneu, desbraonin

->desbravar

desbravar

[de brau]

v tr Esbraveir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbravar

GERUNDI: desbravant

PARTICIPI: desbravat, desbravada, desbravats, desbravades

INDICATIU PRESENT: desbravo, desbraves, desbrava, desbravem, desbraveu, desbraven

INDICATIU IMPERFET: desbravava, desbravaves, desbravava, desbravàvem, desbravàveu, desbravaven

INDICATIU PASSAT: desbraví, desbravares, desbravà, desbravàrem, desbravàreu, desbravaren

INDICATIU FUTUR: desbravaré, desbravaràs, desbravarà, desbravarem, desbravareu, desbravaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbravaria, desbravaries, desbravaria, desbravaríem, desbravaríeu, desbravarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbravi, desbravis, desbravi, desbravem, desbraveu, desbravin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbravés, desbravessis, desbravés, desbravéssim, desbravéssiu, desbravessin

IMPERATIU: desbrava, desbravi, desbravem, desbraveu, desbravin

->desbrescar

■desbrescar

[de brescar]

v tr APIC Treure la bresca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbrescar

GERUNDI: desbrescant

PARTICIPI: desbrescat, desbrescada, desbrescats, desbrescades

INDICATIU PRESENT: desbresco, desbresques, desbresca, desbresquem, desbresqueu, desbresquen

INDICATIU IMPERFET: desbrescava, desbrescaves, desbrescava, desbrescàvem, desbrescàveu, desbrescaven

INDICATIU PASSAT: desbresquí, desbrescares, desbrescà, desbrescàrem, desbrescàreu, desbrescaren

INDICATIU FUTUR: desbrescaré, desbrescaràs, desbrescarà, desbrescarem, desbrescareu, desbrescaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbrescaria, desbrescaries, desbrescaria, desbrescaríem, desbrescaríeu, desbrescarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbresqui, desbresquis, desbresqui, desbresquem, desbresqueu, desbresquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbresqués, desbresquessis, desbresqués, desbresquéssim, desbresquéssiu, desbresquessin

IMPERATIU: desbresca, desbresqui, desbresquem, desbresqueu, desbresquin

->desbridament

desbridament

[de desbridar]

m 1 Acció de desbridar.

2 CIR Operació de desbridar.

->desbridar

■desbridar

[de brida]

v tr 1 Llevar la brida; desembridar.

2 CIR 1 Seccionar la brida que constreny un òrgan, especialment en el cas d’una hèrnia.

2 Dividir i separar teixits fibrosos, ulcerats, macerats o amb col·leccions purulentes amb un instrument tallant. Li han hagut de desbridar el pit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbridar

GERUNDI: desbridant

PARTICIPI: desbridat, desbridada, desbridats, desbridades

INDICATIU PRESENT: desbrido, desbrides, desbrida, desbridem, desbrideu, desbriden

INDICATIU IMPERFET: desbridava, desbridaves, desbridava, desbridàvem, desbridàveu, desbridaven

INDICATIU PASSAT: desbridí, desbridares, desbridà, desbridàrem, desbridàreu, desbridaren

INDICATIU FUTUR: desbridaré, desbridaràs, desbridarà, desbridarem, desbridareu, desbridaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbridaria, desbridaries, desbridaria, desbridaríem, desbridaríeu, desbridarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbridi, desbridis, desbridi, desbridem, desbrideu, desbridin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbridés, desbridessis, desbridés, desbridéssim, desbridéssiu, desbridessin

IMPERATIU: desbrida, desbridi, desbridem, desbrideu, desbridin

->desbridat

■desbridat -ada

[de desbridar]

adj 1 Que va sense brida. Un mul desbridat.

2 fig desfermat 2.

->desbrinar

■desbrinar

[de bri]

v tr Esbrinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbrinar

GERUNDI: desbrinant

PARTICIPI: desbrinat, desbrinada, desbrinats, desbrinades

INDICATIU PRESENT: desbrino, desbrines, desbrina, desbrinem, desbrineu, desbrinen

INDICATIU IMPERFET: desbrinava, desbrinaves, desbrinava, desbrinàvem, desbrinàveu, desbrinaven

INDICATIU PASSAT: desbriní, desbrinares, desbrinà, desbrinàrem, desbrinàreu, desbrinaren

INDICATIU FUTUR: desbrinaré, desbrinaràs, desbrinarà, desbrinarem, desbrinareu, desbrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbrinaria, desbrinaries, desbrinaria, desbrinaríem, desbrinaríeu, desbrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbrini, desbrinis, desbrini, desbrinem, desbrineu, desbrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbrinés, desbrinessis, desbrinés, desbrinéssim, desbrinéssiu, desbrinessin

IMPERATIU: desbrina, desbrini, desbrinem, desbrineu, desbrinin

->desbrocar

■desbrocar

[de broc]

v tr Esbrocar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbrocar

GERUNDI: desbrocant

PARTICIPI: desbrocat, desbrocada, desbrocats, desbrocades

INDICATIU PRESENT: desbroco, desbroques, desbroca, desbroquem, desbroqueu, desbroquen

INDICATIU IMPERFET: desbrocava, desbrocaves, desbrocava, desbrocàvem, desbrocàveu, desbrocaven

INDICATIU PASSAT: desbroquí, desbrocares, desbrocà, desbrocàrem, desbrocàreu, desbrocaren

INDICATIU FUTUR: desbrocaré, desbrocaràs, desbrocarà, desbrocarem, desbrocareu, desbrocaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbrocaria, desbrocaries, desbrocaria, desbrocaríem, desbrocaríeu, desbrocarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbroqui, desbroquis, desbroqui, desbroquem, desbroqueu, desbroquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbroqués, desbroquessis, desbroqués, desbroquéssim, desbroquéssiu, desbroquessin

IMPERATIU: desbroca, desbroqui, desbroquem, desbroqueu, desbroquin

->desbrollar

■desbrollar

[de brollar²]

v tr Esbrollar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbrollar

GERUNDI: desbrollant

PARTICIPI: desbrollat, desbrollada, desbrollats, desbrollades

INDICATIU PRESENT: desbrollo, desbrolles, desbrolla, desbrollem, desbrolleu, desbrollen

INDICATIU IMPERFET: desbrollava, desbrollaves, desbrollava, desbrollàvem, desbrollàveu, desbrollaven

INDICATIU PASSAT: desbrollí, desbrollares, desbrollà, desbrollàrem, desbrollàreu, desbrollaren

INDICATIU FUTUR: desbrollaré, desbrollaràs, desbrollarà, desbrollarem, desbrollareu, desbrollaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbrollaria, desbrollaries, desbrollaria, desbrollaríem, desbrollaríeu, desbrollarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbrolli, desbrollis, desbrolli, desbrollem, desbrolleu, desbrollin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbrollés, desbrollessis, desbrollés, desbrolléssim, desbrolléssiu, desbrollessin

IMPERATIU: desbrolla, desbrolli, desbrollem, desbrolleu, desbrollin

->desbrossador

■desbrossador -a

[de desbrossar]

adj 1 Que desbrossa o serveix per a desbrossar.

2 màquina desbrossadora (o simplement desbrossadora) TECNOL i AGR Màquina per a desbrossar.

->desbrossament

■desbrossament

[de desbrossar]

m 1 Acció de desbrossar.

2 INFORM Depuració.

->desbrossar

■desbrossar

[de brossar¹]

v tr 1 Esbrossar.

2 INFORM Depurar.

3 màquina de desbrossar Màquina desbrossadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desbrossar

GERUNDI: desbrossant

PARTICIPI: desbrossat, desbrossada, desbrossats, desbrossades

INDICATIU PRESENT: desbrosso, desbrosses, desbrossa, desbrossem, desbrosseu, desbrossen

INDICATIU IMPERFET: desbrossava, desbrossaves, desbrossava, desbrossàvem, desbrossàveu, desbrossaven

INDICATIU PASSAT: desbrossí, desbrossares, desbrossà, desbrossàrem, desbrossàreu, desbrossaren

INDICATIU FUTUR: desbrossaré, desbrossaràs, desbrossarà, desbrossarem, desbrossareu, desbrossaran

INDICATIU CONDICIONAL: desbrossaria, desbrossaries, desbrossaria, desbrossaríem, desbrossaríeu, desbrossarien

SUBJUNTIU PRESENT: desbrossi, desbrossis, desbrossi, desbrossem, desbrosseu, desbrossin

SUBJUNTIU IMPERFET: desbrossés, desbrossessis, desbrossés, desbrosséssim, desbrosséssiu, desbrossessin

IMPERATIU: desbrossa, desbrossi, desbrossem, desbrosseu, desbrossin