->neutropènia

■neutropènia

Part. sil.: neu_tro_pè_ni_a

f MED Defecte de cèl·lules neutròfiles en la sang.

->neutrosfera

■neutrosfera

Part. sil.: neu_tros_fe_ra

[de neutre i -sfera]

f METEOR Capa esfèrica de l’atmosfera que s’estén des de la superfície terrestre fins a la ionosfera i en què la presència d’electrons lliures o ions no és gaire notable.

->nevada

■nevada

Hom.: navada

[de nevar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f METEOR 1 Caiguda de neu.

2 Quantitat de neu caiguda damunt la terra d’una vegada.

->nevar

■nevar

[del ll. vg. nĭvare, ll. cl. nīvĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr METEOR Caure neu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nevar

GERUNDI: nevant

PARTICIPI: nevat, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], neva, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], nevava, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU PASSAT: [no s’usa], [no s’usa], nevà, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU FUTUR: [no s’usa], [no s’usa], nevarà, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU CONDICIONAL: [no s’usa], [no s’usa], nevaria, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

SUBJUNTIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], nevi, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

SUBJUNTIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], nevés, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

IMPERATIU: [no s’usa]

->nevàs

■nevàs

[de nevar]

[pl -assos] m 1 METEOR Nevada forta.

2 Arreplec, munt, de neu.

->nevassada

■nevassada

[de nevar]

f METEOR Nevada forta.

->nevat

nevat -ada

[de nevar; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj 1 Cobert de neu.

2 fig Molt blanc. La barba nevada de l’ancià.

->nevater

■nevater -a

m i f OFIC Persona que venia neu.

->nevera

■nevera

Hom.: nabera

[de neu; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 Lloc (generalment un pou o una cavitat de la muntanya) on hom guardava o conservava neu.

2 fig Apartament, cambra, etc., molt freds.

3 REFRIG Refrigerador, especialment el d’ús domèstic dedicat a mantenir frescs aliments o begudes o refredar-los.

->neviscar

■neviscar

[de neu; 1a FONT: 1888, DLab.]

v intr METEOR Nevisquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: neviscar

GERUNDI: neviscant

PARTICIPI: neviscat, neviscada, neviscats, neviscades

INDICATIU PRESENT: nevisco, nevisques, nevisca, nevisquem, nevisqueu, nevisquen

INDICATIU IMPERFET: neviscava, neviscaves, neviscava, neviscàvem, neviscàveu, neviscaven

INDICATIU PASSAT: nevisquí, neviscares, neviscà, neviscàrem, neviscàreu, neviscaren

INDICATIU FUTUR: neviscaré, neviscaràs, neviscarà, neviscarem, neviscareu, neviscaran

INDICATIU CONDICIONAL: neviscaria, neviscaries, neviscaria, neviscaríem, neviscaríeu, neviscarien

SUBJUNTIU PRESENT: nevisqui, nevisquis, nevisqui, nevisquem, nevisqueu, nevisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: nevisqués, nevisquessis, nevisqués, nevisquéssim, nevisquéssiu, nevisquessin

IMPERATIU: nevisca, nevisqui, nevisquem, nevisqueu, nevisquin

->nevisquejar

■nevisquejar

[de neu]

v intr METEOR Nevar lleugerament, poc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nevisquejar

GERUNDI: nevisquejant

PARTICIPI: nevisquejat, nevisquejada, nevisquejats, nevisquejades

INDICATIU PRESENT: nevisquejo, nevisqueges, nevisqueja, nevisquegem, nevisquegeu, nevisquegen

INDICATIU IMPERFET: nevisquejava, nevisquejaves, nevisquejava, nevisquejàvem, nevisquejàveu, nevisquejaven

INDICATIU PASSAT: nevisquegí, nevisquejares, nevisquejà, nevisquejàrem, nevisquejàreu, nevisquejaren

INDICATIU FUTUR: nevisquejaré, nevisquejaràs, nevisquejarà, nevisquejarem, nevisquejareu, nevisquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: nevisquejaria, nevisquejaries, nevisquejaria, nevisquejaríem, nevisquejaríeu, nevisquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: nevisquegi, nevisquegis, nevisquegi, nevisquegem, nevisquegeu, nevisquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: nevisquegés, nevisquegessis, nevisquegés, nevisquegéssim, nevisquegéssiu, nevisquegessin

IMPERATIU: nevisqueja, nevisquegi, nevisquegem, nevisquegeu, nevisquegin

->nevocarcinoma

nevocarcinoma

m PAT Neurocarcinoma.

->nevós

■nevós -osa

[del ll. nivosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 De neu. Fa un temps nevós.

2 Cobert de neu. Els cims nevosos.

->nevotejar

■nevotejar

[de neu]

v intr METEOR Nevisquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nevotejar

GERUNDI: nevotejant

PARTICIPI: nevotejat, nevotejada, nevotejats, nevotejades

INDICATIU PRESENT: nevotejo, nevoteges, nevoteja, nevotegem, nevotegeu, nevotegen

INDICATIU IMPERFET: nevotejava, nevotejaves, nevotejava, nevotejàvem, nevotejàveu, nevotejaven

INDICATIU PASSAT: nevotegí, nevotejares, nevotejà, nevotejàrem, nevotejàreu, nevotejaren

INDICATIU FUTUR: nevotejaré, nevotejaràs, nevotejarà, nevotejarem, nevotejareu, nevotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: nevotejaria, nevotejaries, nevotejaria, nevotejaríem, nevotejaríeu, nevotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: nevotegi, nevotegis, nevotegi, nevotegem, nevotegeu, nevotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: nevotegés, nevotegessis, nevotegés, nevotegéssim, nevotegéssiu, nevotegessin

IMPERATIU: nevoteja, nevotegi, nevotegem, nevotegeu, nevotegin

->nevus

■nevus

m PAT Denominació genèrica de les taques de la pell i de les mucoses, vasculars o no, benignes però susceptibles de sofrir degeneracions canceroses.

->new-look

new-look^* [nìwlúk]

[de l’angl. new ‘nou’ i look ‘aspecte’, pseudoanglicisme creat el 1947 pel modista francès Christian Dior (1905-1957)]

m Nova moda, amb relació a comportaments personals o col·lectius, o bé a concepcions polítiques o costums caracteritzats per canvis radicals.

->newton

■newton

[del nom del físic angl. Isaac Newton (1642-1727), adoptat per la IXa Conferència General de Pesos i Mesures de 1948]

m METROL [símb: N] Unitat de força del sistema internacional equivalent a la força que, aplicada a una massa d’1 kg, li comunica una acceleració d’1 m/s².

->newtonià

■newtonià -ana

Part. sil.: new_to_ni_à

adj FÍS Relatiu o pertanyent a Isaac Newton o a les seves teories.

->nexe

■nexe

[del ll. nexus, -us, íd., der. de nectĕre ‘unir, ajuntar’; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 Connexió d’una cosa amb una altra.

2 LING Unió entre elements lingüístics, particularment la de tipus oracional.

->nèxia

■nèxia

Part. sil.: nè_xi_a

f Nàcsia.

->ngai

■ngai

Part. sil.: ngai

m BOT Planta de la família de les compostes (Blumea balsamifera), les fulles i tiges de la qual desprenen, per destil·lació, la càmfora de ngai.

->nguni

nguni

ETNOL 1 adj Relatiu o pertanyent als ngunis.

2 m i f Individu d’un grup ètnic bantu de l’Àfrica sud-oriental que comprèn un gran nombre de pobles, els més importants dels quals són els xoses, els zulus i els swazis.

->ni¹

■ni¹

[del ll. nec, cat. ant. ne, a través d’una forma preliterària *nei; 1a FONT: s. XII, Hom.]

conj 1 Terme negatiu que enllaça proposicions o una part de la proposició.

2 1 Terme negatiu usat per a formar proposicions que expressen l’extrem al qual pot arribar alguna cosa, o bé davant una part de la proposició que hom hi inclou a fi de concretar o emfatitzar el caràcter extrem del seu contingut, com un cas remarcable, etc. Ara ni em saluda. Un fracàs: no hi ha ni cent persones. No se sentia ni piu. Ni ell mateix no se n’adona.

2 Introdueix exclamacions de negació enèrgica. Ni pensar-hi! Ni ganes! Ni regalat!

3 ni mai que Expressió introductòria d’una exclamació amb la qual hom manifesta el desig que no s’esdevingui, o que no s’hagués esdevingut, alguna cosa. Ni mai que t’hagués conegut!

4 ni que [introduint una proposició amb el verb en subjuntiu] loc conj Encara que. No ho diria ni que el matessin.

5 ni un [sempre amb valor negatiu] loc adj cap². No en tinc ni un.

->ni²

■ni²

[del gr. nỹ, íd.]

f Nom de la tretzena lletra de l’alfabet grec [ν Ν].

->ni³

ni³

símb PART neutrí.

->Ni

Ni

símb QUÍM INORG níquel.

->niacina

■niacina

Part. sil.: ni_a_ci_na

f BIOQ Àcid nicotínic.

->niacinamida

■niacinamida

Part. sil.: ni_a_ci_na_mi_da

f BIOQ Nicotinamida.

->niada

■niada

Part. sil.: ni_a_da

[de niu; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ORNIT Niuada.

->niador

■niador

Part. sil.: ni_a_dor

[de niar; 1a FONT: 1617]

m ponedor 2.

->nial

■nial

Part. sil.: ni_al

[probablement del ll. vg. *nidale, der. de nidus, ‘niu’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 AVIC 1 Covador.

2 Covarot.

2 Niu.

->niala

■niala

Part. sil.: ni_a_la

[d’una llengua africana]

m ZOOL Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids (Tragelaphus angasi), de color gris fosc amb franges blanques o rogenques, i amb els mascles proveïts de banyes.

->niar

■niar

Part. sil.: ni_ar

[der. de niu o també probablement d’un ll. vg. *nidare, der. de nidus ‘niu’; 1a FONT: 1617]

v intr 1 ORNIT 1 Fer el niu.

2 p ext Fer el niu, covar els ous i criar els polls.

2 fig Generar-se i instal·lar-se un sentiment a l’interior d’una persona. El rancor ha niat al seu cor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: niar

GERUNDI: niant

PARTICIPI: niat, niada, niats, niades

INDICATIU PRESENT: nio, nies, nia, niem, nieu, nien

INDICATIU IMPERFET: niava, niaves, niava, niàvem, niàveu, niaven

INDICATIU PASSAT: nií, niares, nià, niàrem, niàreu, niaren

INDICATIU FUTUR: niaré, niaràs, niarà, niarem, niareu, niaran

INDICATIU CONDICIONAL: niaria, niaries, niaria, niaríem, niaríeu, niarien

SUBJUNTIU PRESENT: niï, niïs, niï, niem, nieu, niïn

SUBJUNTIU IMPERFET: niés, niessis, niés, niéssim, niéssiu, niessin

IMPERATIU: nia, niï, niem, nieu, niïn

->nicab

nicab

m INDUM Mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.

->nicaragüenc

■nicaragüenc -a

Part. sil.: ni_ca_ra_güenc

adj i m i f De Nicaragua (estat d’Amèrica).

->nicaragüeny

■nicaragüeny -a

Part. sil.: ni_ca_ra_güeny

adj i m i f Nicaragüenc.

->niçard

niçard -a

adj i m i f De Niça (ciutat de Provença, Occitània).

->niccolat

niccolat

m QUÍM Sal complexa de fórmula general M₂NiO₄, on M és un metall monovalent.

->nicè

nicè -ena

adj 1 Relatiu o pertanyent a Nicea (antiga ciutat de l’Àsia Menor) o als seus habitants.

2 símbol nicè CRIST Símbol de la fe proclamat pel Concili I de Nicea.

->nicenoconstantinopolità

nicenoconstantinopolità -ana

adj CRIST Dit del símbol de la fe divulgat a partir del Concili de Calcedònia (451), més extens i més difós que el nicè, i de la doctrina que conté.

->nici nícia

■nici nícia

[variant de neci; 1a FONT: s. XIV]

adj i m i f Neci.

->niciesa

■niciesa

Part. sil.: ni_ci_e_sa

[de nici]

f Neciesa.

->nicol

■nicol

m ÒPT Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia tallat obliquament i tornat a enganxar amb bàlsam del Canadà, de manera que el raig ordinari és desviat per reflexió total sobre el bàlsam i absorbit lateralment i el raig extraordinari surt pel costat del rombòedre oposat al de l’entrada. També és anomenat prisma de Nicol.

->nicolaisme

■nicolaisme

Part. sil.: ni_co_la_is_me

m CRIST 1 Doctrina d’una secta llibertina gnòstica de la qual hom fa esment en el llibre de l’Apocalipsi.

2 p ext A l’edat mitjana, durant la reforma gregoriana, incontinència de la clerecia i doctrina contrària al celibat eclesiàstic.

->nicolaïta

nicolaïta

Part. sil.: ni_co_la_ï_ta

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent al nicolaisme o als nicolaïtes.

2 m i f Membre d’una secta religiosa la doctrina de la qual és coneguda com a nicolaisme.

->nicotiana

nicotiana

Part. sil.: ni_co_ti_a_na

f BOT Gènere de plantes de la família de les solanàcies (Nicotiana sp), d’algunes de les quals hom obté el tabac.

->nicotina

■nicotina

[del fr. nicotine, de l’ant. nicotiane ‘tabac’, del ll. científic nicotiana, en memòria de Jean Nicot (1530-1600), embaixador a Lisboa, que envià herba de Nicot en pols a la reina; 1a FONT: 1888, DLab.]

f QUÍM ORG Alcaloide del tabac, de fórmula C₁₀H₁₄N₂, que constitueix una de les drogues més tòxiques conegudes, comparable al cianur.

->nicotinamida

■nicotinamida

f BIOQ Amida de l’àcid nicotínic. Té la fórmula C₆H₆N₂O.

->nicotinamida-adenina-dinucleòtid

nicotinamida-adenina-dinucleòtid

Part. sil.: ni_co_ti_na_mi_da-a_de_ni_na-di_nu_cle_ò_tid

f BIOQ 1 1 [sigla NAD] Coenzim de l’apozimasa, necessari en la fermentació alcohòlica de la glucosa, anomenat també difosfopiridina-nucleòtid (DPN).

f BIOQ 1 1 [sigla NADP] Fosfat de nicotinamida-adenina-dinucleòtid, C₂₁H₂₈N₇O₁₇P₃, coenzim l’estructura del qual és adenina-D-ribosa(fosfat)-fosfat-fosfat-D-ribosa-nicotinamida.

->nicotinamida-mononucleòtid

nicotinamida-mononucleòtid

Part. sil.: ni_co_ti_na_mi_da-mo_no_nu_cle_ò_tid

f BIOQ [sigla NMN] Compost format per nicotinamida unida, mitjançant un enllaç β-N-glucosídic, a la posició 1′ de la D-ribosa i fosforilat en posició 5′.

->nicotínic

■nicotínic -a

[de nicotina]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la nicotina o al nicotinisme.

2 àcid nicotínic BIOQ Àcid piridin-3-carboxílic, C₆H₅NO₂, derivat carboxilat de la piridina, el qual es presenta en forma de pólvores.

->nicotinisme

■nicotinisme

[de nicotina]

m PAT Intoxicació aguda o crònica de nicotina produïda per l’abús de tabac.

->nicrom

■nicrom

m QUÍM Denominació general de diversos aliatges de níquel i crom, que es caracteritzen per tenir una gran resistència a l’oxidació.

->nict-

■nict-

Forma prefixada del mot grec nýx, nyktós, que significa ‘nit’. Ex.: nictalopia.

->nictaginàcies

■nictaginàcies

Part. sil.: nic_ta_gi_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de centrospermes integrada per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles simples oposades, flors pentàmeres i fruits en aqueni. La buguenvíl·lia (Bougainvillea sp) i la flor de nit (Mirabilis jalapa) són plantes de jardí.

2 sing Planta de la família de les nictaginàcies.

->nictalop

■nictalop

[del ll. gr. nyctălops, -ōpis, de nyktalós ‘amant de la nit’ i ṓps ‘vista’, d’on ‘que hi veu de nit’, o per contra, de nýx ‘nit’, alaós ‘cec’ i ṓps ‘vista’, d’on ‘cec de nit’]

adj i m i f PAT Afectat de nictalopia.

->nictalopia

■nictalopia

Part. sil.: nic_ta_lo_pi_a

[del ll. nictalōpia, i aquest, del gr. nyktalōpía, íd.]

f 1 Bona vista amb llum escassa o poc intensa.

2 PAT Incapacitat de veure-hi correctament amb llum brillant, a causa d’una deficiència de la vitamina A. És anomenada també ceguetat diürna.

->nictemeral

nictemeral

adj ETOL Nictohemeral.

->nicti-

■nicti-

Forma prefixada del mot grec nýx, nyktós, que significa ‘nit’. Ex.: nictitant.

->nictitant

■nictitant

adj ANAT ANIM Dit de la membrana transparent que protegeix els ulls dels ocells i els rèptils.

->nicto-

■nicto-

Forma prefixada del mot grec nýx, nyktós, que significa ‘nit’. Ex.: nictofòbia.

->nictofòbia

nictofòbia

Part. sil.: nic_to_fò_bi_a

f PSIQ Por obsessiva a la foscor, sobretot nocturna.

->nictohemeral

nictohemeral

adj ETOL Relatiu o pertanyent a l’albada i al crepuscle.

->nictúria

nictúria

Part. sil.: nic_tú_ri_a

f PAT Excreció urinària de predomini nocturn.

->nidació

nidació

Part. sil.: ni_da_ci_ó

[der. d’un ll. vg. *nidare ‘fer el niu’]

f EMBRIOL Implantació.

->nidícola

nidícola

[del ll. nidus ‘niu’ i -cola]

adj i m i f ORNIT Dit de l’ocell que, acabat de sortir de l’ou, és incapaç de sobreviure i de créixer sense l’ajut dels pares.

->nidificació

■nidificació

Part. sil.: ni_di_fi_ca_ci_ó

[de nidificar]

f ORNIT Acció de niar.

->nidificador

nidificador -a

adj ZOOL Nidificant.

->nidificant

nidificant

adj ZOOL 1 Dit dels animals, especialment dels ocells, que construeixen nius.

2 Dit de l’ocell que fa el niu i cria en una zona geogràfica determinada.

->nidificar

■nidificar

[del ll. nidificare, íd.]

v intr ORNIT Niar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nidificar

GERUNDI: nidificant

PARTICIPI: nidificat, nidificada, nidificats, nidificades

INDICATIU PRESENT: nidifico, nidifiques, nidifica, nidifiquem, nidifiqueu, nidifiquen

INDICATIU IMPERFET: nidificava, nidificaves, nidificava, nidificàvem, nidificàveu, nidificaven

INDICATIU PASSAT: nidifiquí, nidificares, nidificà, nidificàrem, nidificàreu, nidificaren

INDICATIU FUTUR: nidificaré, nidificaràs, nidificarà, nidificarem, nidificareu, nidificaran

INDICATIU CONDICIONAL: nidificaria, nidificaries, nidificaria, nidificaríem, nidificaríeu, nidificarien

SUBJUNTIU PRESENT: nidifiqui, nidifiquis, nidifiqui, nidifiquem, nidifiqueu, nidifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: nidifiqués, nidifiquessis, nidifiqués, nidifiquéssim, nidifiquéssiu, nidifiquessin

IMPERATIU: nidifica, nidifiqui, nidifiquem, nidifiqueu, nidifiquin

->nidífug

nidífug -a

[del ll. nidus ‘niu’ i -fug]

adj i m i f ORNIT Dit de l’ocell que, molt poc després de sortir de l’ou, és capaç de seguir els pares i d’aprendre a alimentar-se tot sol.

->nidòfil

nidòfil -a

adj ORNIT Nidícola.

->nidorós

■nidorós -osa

[del ll. td. nidorosus, -a, -um ‘que fa olor de carn cremada’, der. de nidor, -oris ‘olor o vapor d’una cosa que es cou o es crema’]

adj Que fa olor de matèria animal corrompuda.

->nidulariàcies

nidulariàcies

Part. sil.: ni_du_la_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de gasteromicetals amb esporocarps formats per un peridi en forma de copa. Cal destacar-ne el niuet (Cyathus striatus).

2 sing Planta de la família de les nidulariàcies.

->nidularials

■nidularials

Part. sil.: ni_du_la_ri_als

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs gasteromicets format únicament per la família de les nidulariàcies, que altres sistemes de classificació inclouen dins l’ordre de les gasteromicetals.

2 sing Fong de l’ordre de les nidularials.

->niell

■niell

Part. sil.: ni_ell

[del ll. nigellus, -a, -um, dimin. de niger, -gra-, -grum ‘negre’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Escull, roca que surt a flor d’aigua com un petit illot.

2 ODONT carrall 3.

3 ORFEB Gravat niellat.

->niella

■niella

Part. sil.: ni_e_lla

[del ll. nigella, íd., fem. de nigellus, -a, -um, dimin. de niger, -gra-, -grum ‘negre’; la llavor de la planta és negra; 1a FONT: s. XV]

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les cariofil·làcies (Agrostemma githago), pilosa, de flors vermelloses purpúries, fruits en càpsula i llavors tòxiques.

->niellar

■niellar

Part. sil.: ni_e_llar

[de niell; 1a FONT: 1366]

v tr ORFEB Fer buits en un metall, especialment l’argent, i omplir-los amb una mena d’esmalt negre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: niellar

GERUNDI: niellant

PARTICIPI: niellat, niellada, niellats, niellades

INDICATIU PRESENT: niello, nielles, niella, niellem, nielleu, niellen

INDICATIU IMPERFET: niellava, niellaves, niellava, niellàvem, niellàveu, niellaven

INDICATIU PASSAT: niellí, niellares, niellà, niellàrem, niellàreu, niellaren

INDICATIU FUTUR: niellaré, niellaràs, niellarà, niellarem, niellareu, niellaran

INDICATIU CONDICIONAL: niellaria, niellaries, niellaria, niellaríem, niellaríeu, niellarien

SUBJUNTIU PRESENT: nielli, niellis, nielli, niellem, nielleu, niellin

SUBJUNTIU IMPERFET: niellés, niellessis, niellés, nielléssim, nielléssiu, niellessin

IMPERATIU: niella, nielli, niellem, nielleu, niellin

->niellat

■niellat

Part. sil.: ni_e_llat

[de niellar]

m ORFEB Decoració obtinguda en un metall, especialment l’argent, mitjançant el treball de niellar.

->nieller

■nieller

Part. sil.: ni_e_ller

[de niella]

m AGR Garbell emprat per a separar el blat d’altres herbes, especialment de la niella.

->nient

nient

Part. sil.: ni_ent

m dial CONSTR Començament d’una volta per aresta des d’un racó.

->nier

■nier -a

Part. sil.: ni_er

[de niu; 1a FONT: 1702]

adj ORNIT Dit de l’ocell que encara no ha sortit del niu.

->niera

■niera

Part. sil.: ni_e_ra

[de niu; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 ORNIT Niu.

2 ponedor 2.

->nierada

■nierada

Part. sil.: ni_e_ra_da

[de niera]

f ORNIT Niuada.

->nieró

■nieró

Part. sil.: ni_e_ró

[de nier]

m ORNIT Niu.

->nietzscheà

■nietzscheà -ana

Part. sil.: nietz_sche_à

1 adj Relatiu o pertanyent a Nietzsche o a la seva filosofia.

2 m i f Seguidor de Nietzsche o de la seva filosofia.

->nife

nife

[acrònim de NÍquel-FErro]

m GEOL Nom donat per E. Suess al nucli de la Terra, que considerava format bàsicament per níquel i ferro; barisfera, endosfera.

->nifurtimox

nifurtimox

m QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina, de fórmula C₁₀H₁₁N₃O₅S, emprada en el tractament de la malaltia de Chagas.

->nigerí

■nigerí -ina

adj i m i f Del Níger (estat d’Àfrica).

->nigerià

■nigerià -ana

Part. sil.: ni_ge_ri_à

adj i m i f De Nigèria (estat d’Àfrica).

->nigerocongolès

■nigerocongolès -esa

adj LING 1 Relatiu o pertanyent a les llengües nigerocongoleses.

2 llengües nigerocongoleses Família de llengües africanes parlades en una àrea que s’estén des del Senegal i Kenya fins a Namíbia i l’extrem sud de Sud-àfrica.

->nigerokurdufanià

nigerokurdufanià -ana

Part. sil.: ni_ge_ro_kur_du_fa_ni_à

adj LING 1 Relatiu o pertanyent a les llengües nigerokurdufanianes.

2 llengües nigerokurdufanianes Superfamília constituïda per prop de nou-centes llengües que són parlades a l’Àfrica en una àrea que s’estén del nord del Senegal i el Kurdufan sudanès fins a Namíbia i la província sud-africana del Cap.

->night-club

night-club^* [nàjtklúb]

[de l’angl. night ‘nit’ i club (v. aquest mot)]

m Establiment públic obert de nit, on sol haver-hi, ultra d’un taulell de bar, una pista de ball, taules i cadires, i un escenari per a actuacions diverses.

->nigromància

■nigromància

Part. sil.: ni_gro_màn_ci_a

[del ll. td. necromantia, i aquest, del gr. necromanteía, íd., alterat per influx del ll. niger ‘negre’, a causa de la màgia negra; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f OCULT Art d’invocar els difunts per tal d’obtenir-ne el coneixement de les coses futures.

->nigromant

■nigromant

[del gr. necrómantis, íd.]

m i f Nigromàntic.

->nigromàntic

■nigromàntic -a

[del b. ll. necromantĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

1 adj Relatiu o pertanyent a la nigromància.

2 m i f Persona que practica la nigromància.

->nigrosina

■nigrosina

f COL Negre d’anilina.

->nigua

■nigua

f ENTOM Insecte de l’ordre dels sifonàpters, de la família dels dermatofílids (Dermatophilus penetrans), de cos pla, amb tres llancetes al cap que li permeten d’esquinçar la pell dels mamífers i xuclar-los la sang.

->nigul

■nigul

m dial Núvol.

->nigulada

nigulada

[de nigul]

f dial Nuvolada.

->nihilisme

■nihilisme

[formació culta sobre la base del ll. nihil ‘no res’]

m 1 FILOS Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement.

2 SOCIOL i POLÍT Doctrina segons la qual no s’ha de reconèixer cap autoritat, ni en el terreny social ni en el polític.

->nihilista

■nihilista

[formació culta sobre la base del ll. nihil ‘no res’]

1 adj Relatiu o pertanyent al nihilisme.

2 m i f Seguidor del nihilisme.

->nihil obstat

nihil obstat^* [nìkilɔ́pstat]

[llat ] m 1 DR CAN Fórmula llatina, escurçament de nihil obstat quominus imprimatur, que significa ‘res no hi obsta perquè sigui imprès’, que hom escriu, d’acord amb el dret canònic, en els llibres i en altres publicacions que requereixen llicència de l’autoritat eclesiàstica.

2 p ext Expressió que significa que no hi ha dificultat per al compliment d’alguna acció.

->nilgau

■nilgau

Part. sil.: nil_gau

m ZOOL Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids (Boselaphus tragocamelus), de color gris pissarra amb zones blanques, gregari i que habita en boscs clars de l’Índia.

->niló

■niló

[de l’angl. americà nylon, comp. de (vi)nyl(e), (cott)on i (ray)on, descobert pel químic nord-americà W.H. Carothers a Nemours (França) i marca registrada el 1931]

m TÈXT Nom amb el qual són coneguts els filaments i les fibres sintètiques formades per llargues cadenes de poliamida.

->nilosaharià

■nilosaharià -ana

Part. sil.: ni_lo_sa_ha_ri_à

adj LING 1 Relatiu o pertanyent a les llengües nilosaharianes.

2 llengües nilosaharianes Família de llengües africanes parlades en una àrea que comprèn de Mali a Etiòpia i d’Egipte al nord de Tanzània.

->nilòtic

nilòtic -a

1 adj Relatiu o pertanyent al riu Nil (Àfrica).

2 adj i m i f De la regió del Nil.

3 llengües nilòtiques LING Subgrup de llengües sudàniques orientals, de la família nilosahariana, parlades a Uganda, Kenya, el sud del Sudan i el nord de Tanzània.

->niloticosaharià

niloticosaharià -ana

Part. sil.: ni_lo_ti_co_sa_ha_ri_à

adj LING Nilosaharià.

->nilòtid

nilòtid -a

ETNOL i ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça nilòtida o als seus representants.

2 m i f Individu de la raça nilòtida.

3 raça nilòtida Raça del grup melanoderm que ocupa tota la conca de l’alt Nil.

->nilpotent

nilpotent

adj ÀLG Dit de l’element d’un grup que, elevat a una determinada potència, s’anul·la.

->nimbar

■nimbar

[de nimbe; 1a FONT: s. XX, Carner]

v tr Aureolar, voltar d’un nimbe o aurèola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nimbar

GERUNDI: nimbant

PARTICIPI: nimbat, nimbada, nimbats, nimbades

INDICATIU PRESENT: nimbo, nimbes, nimba, nimbem, nimbeu, nimben

INDICATIU IMPERFET: nimbava, nimbaves, nimbava, nimbàvem, nimbàveu, nimbaven

INDICATIU PASSAT: nimbí, nimbares, nimbà, nimbàrem, nimbàreu, nimbaren

INDICATIU FUTUR: nimbaré, nimbaràs, nimbarà, nimbarem, nimbareu, nimbaran

INDICATIU CONDICIONAL: nimbaria, nimbaries, nimbaria, nimbaríem, nimbaríeu, nimbarien

SUBJUNTIU PRESENT: nimbi, nimbis, nimbi, nimbem, nimbeu, nimbin

SUBJUNTIU IMPERFET: nimbés, nimbessis, nimbés, nimbéssim, nimbéssiu, nimbessin

IMPERATIU: nimba, nimbi, nimbem, nimbeu, nimbin

->nimbat

■nimbat -ada

[de nimbar]

adj HERÀLD Dit d’un cap voltat pel darrere d’un cercle d’or en forma de besant, representant una aurèola.

->nimbe

■nimbe

[del ll. nimbus ‘núvol; aurèola’; 1a FONT: s. XX, Carner]

m 1 ART Cercle lluminós que els escultors i els pintors col·loquen darrere el cap dels personatges sagrats. Pot ésser també de forma triangular, radiada, crucífera o oval i adornat amb orles i fistons.

2 METEOR Núvol baix, fosc i uniforme, amb vores esquinçades, del qual sol caure pluja o neu.

->nimbi-

■nimbi-

Forma prefixada del mot llatí nimbus, que significa ‘núvol’, ‘aurèola’. Ex.: nimbífer.

->nimbífer

■nimbífer -a

[del ll. nimbifer, -era, -erum, íd.]

adj Que porta nimbe o aurèola.

->nimbo-

■nimbo-

Forma prefixada del mot llatí nimbus, que significa ‘núvol’, ‘aurèola’. Ex.: nimbostrat.

->nimbós

■nimbós -osa

[del ll. nimbosus, -a, -um, íd.]

adj METEOR Cobert de nimbes.

->nimbostrat

■nimbostrat

[del ll. mod. nimbostratus]

m METEOR Sostre de núvols foscs i uniformes que apareix a una altura inferior a 2 000 m.

->nimbostratus

■nimbostratus

[de nimbo- i estratus]

m METEOR Nimbostrat.

->nimbus

■nimbus

[del ll. nimbus, íd.; 1a FONT: 1868]

m METEOR nimbe 2.

->nimf-

■nimf-

Forma prefixada del mot llatí nympha, que significa ‘nimfa’, ‘divinitat inferior’. Ex.: nimfosi.

->nimfa

■nimfa

[del ll. nympha, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]

f 1 1 MIT Cadascuna de les divinitats de la natura venerades pels grecs antics com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs, dels boscs i de les muntanyes.

2 fig Noia bonica.

2 ANAT ANIM Llavi menor de la vulva.

3 ENTOM Estadi del desenvolupament dels insectes holometàbols, que va adquirint els caràcters dels adults de manera progressiva, fins que acaba esdevenint l’imago o adult.

->nimfal

■nimfal

[del ll. nymphalis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a una nimfa o a les nimfes.

->nimfàlids

■nimfàlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, que inclou papallones amb el cos cepat, típicament diürnes i de vol ràpid.

2 sing Insecte de la família dels nimfàlids.

->nimfea

■nimfea

Part. sil.: nim_fe_a

f BOT i JARD 1 Gènere de plantes aquàtiques rizomatoses de la família de les nimfeàcies (Nymphaea sp) de fulles flotants i flors grogues o rosades, conreades en jardineria.

2 nimfea blanca Planta aquàtica de la família de les nimfeàcies (Nymphaea alba), de fulles arrodonides i flors blanques conreada com a ornamental.

->nimfeàcies

■nimfeàcies

Part. sil.: nim_fe_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de ranals, constituïda per plantes aquàtiques o palustres de rizoma generalment subterrani, fulles amples, que suren sobre l’aigua, flors grosses i vistoses, trímeres o polímeres, i de fruits bacciformes.

2 sing Planta de la família de les nimfeàcies.

->nimfeu

■nimfeu

Part. sil.: nim_feu

[del ll. nympheum, i aquest, del gr. nympheĩon, íd.]

m 1 MIT En l’antiguitat, gruta d’on brollava una font consagrada a les nimfes, que era considerada santuari de llur culte.

2 ART 1 A l’època hel·lenística i romana, construcció arquitectònica amb fornícules i columnes.

2 Durant els períodes renaixentista i barroc, també reberen el nom de nimfeus les fonts monumentals de les grans vil·les.

->nimfo-

■nimfo-

Forma prefixada del mot llatí nympha, que significa ‘nimfa’, ‘divinitat inferior’. Ex.: nimfomania.

->nimfòmana

■nimfòmana

[de nimfo- i -mana]

adj f i f PSIC Que pateix de nimfomania.

->nimfomania

■nimfomania

Part. sil.: nim_fo_ma_ni_a

[de nimfo- i -mania]

f PSIC En la dona, exageració patològica del desig sexual.

->nimfosi

■nimfosi

f ENTOM Estadi del desenvolupament postembrionari dels insectes holometàbols durant el qual la larva (nimfa) es tanca en un capoll i minva considerablement les activitats vitals.

->nimi nímia

■nimi nímia

[del ll. nimius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Excessiu, prolix.

2 Insignificant, negligible. Detalls nimis.

->nimietat

■nimietat

Part. sil.: ni_mi_e_tat

[del ll. td. nimiĕtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 Excés, prolixitat, redundància.

2 col·loq Cosa petita, insignificant, que no ve a tomb.

->nin

■nin -a

[d’un ll. vg. *ninus, -a ‘infant petit’, de creació expressiva infantil; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

1 1 m i f dial Infant, nen.

2 f JOCS i ART Figureta humana de cartó, de drap, de cera, de porcellana o de materials derivats del plàstic, que serveix de joguina als infants.

3 nina russa FOLK Matrioixca.

4 nin blauet (o simplement blauet) CATOL Membre de l’escolania del santuari de Lluc.

2 f 1 ANAT ANIM Pupil·la.

2 ésser la nina dels ulls (d’algú) fig Ésser el seu predilecte. L’Estevet era la nina dels seus ulls.

3 f FIL 1 Corró del batan sobre el qual s’enrotlla la fibra de cotó en forma de tela.

2 Troca petita de fil, cargolada i doblegada sobre ella mateixa, emprada com a mostra de filat, especialment en les operacions de venda.

->ninada

■ninada

[de nin]

f dial Feta pròpia d’un nin, d’un infant.

->ninesa

■ninesa

[de nin; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f dial Infantesa.

->nineta

■nineta

[de nin; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

f 1 Infant, nena.

2 JOCS i ART Nina petita.

3 ANAT ANIM Pupil·la.

->ning-nang

■ning-nang

[d’origen onomatopeic, com el de ning-ning, per al so d’una campaneta; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Onomatopeia amb què hom designa el so repetit d’una campana.

->ning-ning

■ning-ning

[v. ning-nang]

m Onomatopeia amb què hom designa el so repetit d’una campaneta.

->ningú

■ningú

[ant. negú, del ll. nec unus ‘ni un’; 1a FONT: c. 1080]

pron 1 Cap persona. No ha vingut ningú. Ho ha fet sense demanar ajut a ningú. Hi ha ningú que gosi dir-li-ho?

2 1 no ésser ningú per a (alguna cosa) No tenir autoritat per a dir-la o fer-la. Tu no ets ningú per a impedir-m’ho.

2 no ésser ningú per a (una altra persona) No comptar gens per a ella, no merèixer-li gens d’estima. Tu no ets ningú per a mi.

3 ésser un ningú (o un no ningú) Ésser una persona de cap valor. El seu home és un ningú.

->ningun

■ningun -a

[variant de ningú]

dial 1 adj cap².

2 pron Ningú.

->ninhidrina

ninhidrina

f BIOQ Cetona derivada de l’indà.

->nino

■nino

[de nin]

m col·loq JOCS Nina, especialment quan representa un nen.

->ninó

■ninó -ona

[de nin]

m i f dial Infant, noi petit.

->ninoi

■ninoi -a

Part. sil.: ni_noi

[de nin]

m i f Noi.

->ninot

■ninot

[de nin; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Figura humana feta de draps, de pasta, de fusta, etc. Van enxampar-los fent ninots de paper. Un ninot de neu.

2 fig Nom aplicat a una persona que es deixa manejar, es presta a servir d’objecte de burla, etc. Tothom en fa el que vol: és un ninot.

2 ART Figura de persona o d’animal dibuixada o esculpida amb un cert aspecte grotesc o caricaturesc.

3 FOLK A les falles de València, figura de persona o d’animal que forma part d’una escena.

->ninotaire

■ninotaire

Part. sil.: ni_no_tai_re

[de ninot]

m i f Persona que fa ninots o en dibuixa.

->ninou

■ninou

Part. sil.: ni_nou

[del ll. dies anni novi ‘dia d’any nou’]

m FOLK 1 [en majúscula] Cap d’Any.

2 dial 1 Diners, llepolies, etc., que hom dóna als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou. Voleu dar-nos ninou?

2 anar a ninou Anar a felicitar per Ninou.

->ninxo

ninxo

[de l’it. dial. niccio, ant. nicchio ‘fornícula’, der. de nicchiare, d’un ll. *nid[ĭ]c[ŭ]lare ‘niar’; 1a FONT: 1696]

m Nínxol.

->nínxol

■nínxol

[de ninxo amb -ol² per ultracorrecció; 1a FONT: 1802, DLac.]

m 1 ART 1 Concavitat practicada en un mur o en un retaule per posar-hi una estàtua o un gerro.

2 Concavitat practicada en un mur, en una construcció, especialment per a col·locar-hi un cadàver en posició horitzontal.

2 DIAG Imatge diverticular, expressió radiològica de moltes úlceres gàstriques i duodenals.

3 nínxol ecològic ECOL Conjunt dels diferents intervals (de temperatura, humitat, etc.) i recursos (aigua, aliments, refugis, etc.) que els individus d’una espècie requereixen per a poder sobreviure, créixer, reproduir-se i mantenir una població estable.

->niobat

■niobat

Part. sil.: ni_o_bat

m QUÍM INORG Qualsevol sal de l’àcid niòbic.

->niobi

■niobi

Part. sil.: ni_o_bi

[del ll. científic niobium, del nom de Níobe, filla de Tàntal, per trobar-se en minerals de tantali; descobert el 1801 amb el nom de columbium, el nom actual és del 1845]

m QUÍM INORG i METAL·L [símb: Nb] Element metàl·lic pertanyent al segon període del grup VIII de la taula periòdica de pes atòmic 92,91.

->niòbic

■niòbic -a

Part. sil.: ni_ò_bic

[de niobi]

adj 1 METAL·L 1 Relatiu o pertanyent al niobi.

2 Que conté niobi.

2 àcid niòbic QUÍM INORG Compost, de fórmula no definida, que procedeix de la hidròlisi dels niobi-oxifluorurs.

->niobita

■niobita

Part. sil.: ni_o_bi_ta

f MINERAL Niobat de ferro i manganès, mineral isomorf de la tantalita, de cristalls tabulars, que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->nipagin

nipagin

m ALIM Substància microbiostàtica, de fórmula C₉H₁₀O₃, que a dosis del 0,4% detura el creixement del bacteri Staphylococcus aureus.

->nipasol

nipasol

m QUÍM ORG Propilparabè.

->nipis

■nipis

[mot tagàlog, del malai nipah ‘mena de palmera’]

m TÈXT Tela fina i gairebé transparent, de color de palla, teixida pels naturals de les Filipines amb fibres dels pecíols de les fulles de l’abacà.

->nipó

■nipó -ona

adj i m i f Japonès.

->níquel

■níquel

[de l’al. Nickel, i aquest, del suec nickel, abreviació de kopparnickel, comp. de koppar ‘coure’ i nickel ‘gnom de les mines’, dimin. de Nikolaus; 1a FONT: s. XX, Oller]

m QUÍM INORG 1 [símb: Ni] Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica de pes atòmic 58,71.

2 níquel carbonil [Ni(CO)₄] Compost d’estructura especial, obtingut pel pas del monòxid de carboni sobre níquel finament dividit.

3 níquel sulfat [NiSO₄·6H₂O] Sal hexahidratada de color verd maragda.

->niquelador

■niquelador -a

[de niquelar]

m i f OFIC Persona que efectua l’operació del niquelatge.

->niquelar

■niquelar

[de níquel]

v tr METAL·L Donar un bany de níquel a una superfície, generalment metàl·lica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: niquelar

GERUNDI: niquelant

PARTICIPI: niquelat, niquelada, niquelats, niquelades

INDICATIU PRESENT: niquelo, niqueles, niquela, niquelem, niqueleu, niquelen

INDICATIU IMPERFET: niquelava, niquelaves, niquelava, niquelàvem, niquelàveu, niquelaven

INDICATIU PASSAT: niquelí, niquelares, niquelà, niquelàrem, niquelàreu, niquelaren

INDICATIU FUTUR: niquelaré, niquelaràs, niquelarà, niquelarem, niquelareu, niquelaran

INDICATIU CONDICIONAL: niquelaria, niquelaries, niquelaria, niquelaríem, niquelaríeu, niquelarien

SUBJUNTIU PRESENT: niqueli, niquelis, niqueli, niquelem, niqueleu, niquelin

SUBJUNTIU IMPERFET: niquelés, niquelessis, niquelés, niqueléssim, niqueléssiu, niquelessin

IMPERATIU: niquela, niqueli, niquelem, niqueleu, niquelin

->niquelat

■niquelat -ada

[de niquelar; 1a FONT: 1888, DLab.]

METAL·L 1 adj Recobert de níquel.

2 m Niquelatge.

->niquelatge

niquelatge

[de niquelar]

m METAL·L Operació que consisteix a recobrir amb una capa fina de níquel un metall o un plàstic.

->niquèlic

■niquèlic -a

[de níquel]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al níquel.

2 Que conté níquel.

3 Dit especialment dels composts de níquel en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +3.

->niquelífer

■niquelífer -a

[de níquel i -fer; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj GEOL Dit de la roca, del mineral, etc., que conté níquel.

->niquelina

■niquelina

f MINERAL Arsenur de níquel, NiAs, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->niquelós

■niquelós -osa

[de níquel]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al níquel.

2 Que conté níquel.

3 Dit especialment dels composts de níquel en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +2.

->nirvana

■nirvana

[del sànscrit nirvāna ‘destrucció, extinció’]

m BUD Ideal i estat suprem del budisme que consisteix en l’absència de qualsevol sentit d’individualitat i l’extinció del dolor.

->nirvi

■nirvi

[variant de nervi]

m dial Nervi.

->nirviós

■nirviós -a

Part. sil.: nir_vi_ós

[variant de nerviós]

adj dial Nerviós.

->nisina

nisina

f ALIM Substància antibiòtica, de composició polipeptídica, produïda per Streptococus lactis.

->nispro

nispro

m dial Nespra.

->nissaga

■nissaga

[potser de ressaga, o, millor, d’un ant. aragonès liçaga, relacionat amb l’ant. cast. aliçaque ‘rasa d’uns fonaments’, i aquest, amb l’àr. vg. liçaq, der. de aciç ‘fonament’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f casta 1 i casta 2. És un mal home: ja en ve de nissaga.

->nissan

■nissan

m CRON Mes hebreu, setè de l’any civil i primer de l’any religiós.

->nistagme

■nistagme

m PAT Espasme clònic dels músculs motors del globus ocular que produeix moviments involuntaris d’aquest en diferents sentits.

->nistatina

nistatina

f [C₄₆H₇₇NO₁₉] FARM Antibiòtic antifúngic produït per fermentació de soques de Streptomyces noursei.

->nit¹

■nit¹

[del ll. nox, noctis, íd., cat. ant. nuit; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 ASTR Interval que transcorre entre la fi del crepuscle vespertí i l’inici del crepuscle matutí.

2 esp Temps durant el qual no hi ha absolutament claror de dia.

3 Nit que precedeix determinades festivitats. La nit de Nadal, de Cap d’Any. La nit de Sant Joan. La nit de Reis.

4 a entrada (o a boca, o a boqueta) de nit (o a boqueta nit) loc adv Quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol.

5 bona nit! Fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent. Pot ésser completada de diferents maneres, com bona nit i bona hora!, bona i santa nit!, bona nit que Déu nos do!

6 bona nit (alguna cosa) ! p ext Expressió que denota la seva pèrdua o desaparició irremissible. El dia que perdem la llengua, bona nit Catalunya!

7 bona nit viola! (o bona nit cargol!, etc.) p ext Expressions que denoten la pèrdua irremissible d’alguna cosa, la consumació d’un fet que ja no té remei, etc.

8 com de la nit al dia Expressió comparativa usada per a indicar que dues persones o dues coses difereixen molt l’una de l’altra. Entre la seva actitud i la teva hi ha una diferència com de la nit al dia.

9 de la nit al dia loc adv En un moment, de sobte.

10 de nit loc adj Que té lloc, que treballa, que serveix, etc., durant la nit. Vol de nit. Un vigilant de nit. Tauleta de nit.

11 de nit (o de nits) loc adv A la nit, durant la nit. Treballa de nit.

12 fer de la nit dia Fer a la nit allò que hom sol fer durant el dia.

13 fer nit (en un lloc) Passar-hi la nit per dormir-hi, anant de viatge.

14 fer-se de nit (o fer-se nit) Extingir-se la claror de dia després de la posta del sol, començar la nit.

15 gran (o negra) nit Molt entrada la nit.

16 passar la nit en blanc Passar la nit sense dormir.

2 p ext 1 Obscuritat de la nit, completa. Estàvem embolcallats en una nit profunda.

2 fig La nit de la ignorància. Sortim de quaranta anys de nit.

3 nit eterna Les tenebres de la mort.

->nit²

nit²

[del ll. nitĭdus, -a, -um ‘brillant’]

m METROL [símb: nt] Unitat de luminància (lluminosa) igual a 1 cd/m².

->nítid

■nítid -a

[del ll. nĭtĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj De forma precisa en els seus contorns, d’una gran netedat i claredat, no gens confús. Les imatges apareixen nítides.

->nítidament

■nítidament

[de nítid]

adv Amb nitidesa.

->nitidesa

■nitidesa

[de nítid; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 Qualitat de nítid.

2 FOTOG Qualitat d’una prova fotogràfica, negativa o positiva, la imatge de la qual té netament delimitats els detalls de l’original.

->nitidúlids

nitidúlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, aplatats, de cos arrodonit, potes curtes i èlitres escapçats.

2 sing Insecte de la família dels nitidúlids.

->nítols

■nítols

m pl Entranyes.

->nitòmetre

nitòmetre

m METROL Fotòmetre emprat per a mesurar luminàncies (de fonts esteses).

->nitr-

■nitr-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot llatí nitrum ‘nitre’, que indica la presència del radical —NO₂.

->nitració

■nitració

Part. sil.: ni_tra_ci_ó

f QUÍM ORG Reacció de substitució en la qual un àtom d’hidrogen (substitució directa) o un altre àtom o un grup d’àtoms (substitució indirecta) és bescanviat per un grup nitro, —NO₂.

->nitrar

■nitrar

v tr QUÍM Fer o reproduir una nitració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nitrar

GERUNDI: nitrant

PARTICIPI: nitrat, nitrada, nitrats, nitrades

INDICATIU PRESENT: nitro, nitres, nitra, nitrem, nitreu, nitren

INDICATIU IMPERFET: nitrava, nitraves, nitrava, nitràvem, nitràveu, nitraven

INDICATIU PASSAT: nitrí, nitrares, nitrà, nitràrem, nitràreu, nitraren

INDICATIU FUTUR: nitraré, nitraràs, nitrarà, nitrarem, nitrareu, nitraran

INDICATIU CONDICIONAL: nitraria, nitraries, nitraria, nitraríem, nitraríeu, nitrarien

SUBJUNTIU PRESENT: nitri, nitris, nitri, nitrem, nitreu, nitrin

SUBJUNTIU IMPERFET: nitrés, nitressis, nitrés, nitréssim, nitréssiu, nitressin

IMPERATIU: nitra, nitri, nitrem, nitreu, nitrin

->nitrat

■nitrat -ada

[del ll. nitratus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj QUÍM Relatiu o pertanyent a un grup —NO₂, que conté un grup nitro.

2 m QUÍM Qualsevol sal o èster de l’àcid nítric.

3 nitrat de Xile QUÍM INORG Nitrat de sodi natural.

->nitratina

■nitratina

f QUÍM INORG Nitrat de Xile.

->nitrazepam

nitrazepam

m QUÍM ORG i FARM Substància de fórmula C₁₅H₁₁N₃O₃, emprada en el tractament de l’insomni.

->nitre

■nitre

[del ll. nitrum, i aquest, del gr. nítron, d’origen egipci]

m MINERAL Salnitre.

->nitrera

■nitrera

f MINERAL Lloc on es forma, naturalment o artificialment, nitre.

->nitrhídric

nitrhídric, àcid

Part. sil.: nitr_hí_dric

obs QUÍM INORG Àcid hidrazoic.

->nitri-

■nitri-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot llatí nitrum ‘nitre’, que indica la presència del radical —NO₂.

->nítric

■nítric -a

[de nitre; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj QUÍM 1 Dit dels composts del nitrogen en què aquest té una valència més alta que en els anomenats nitrosos.

2 àcid nítric [HNO₃] Oxoàcid del nitrogen, el més estable i el més important.

3 èster nítric QUÍM ORG Cadascun dels productes d’esterificació dels alcohols per l’àcid nítric.

4 òxid nítric [NO] QUÍM INORG Gas incolor, preparat en el laboratori per reacció del coure amb àcid nítric diluït, i en la indústria per oxidació catalítica de l’amoníac.

->nitrífer

■nitrífer -a

[de nitri- i -fer]

adj MINERAL Que conté nitre.

->nitrificable

■nitrificable

[de nitrificar]

adj Que es pot nitrificar.

->nitrificació

■nitrificació

Part. sil.: ni_tri_fi_ca_ci_ó

[de nitrificar]

f MICROB i PEDOL Procés de transformació de l’amoníac en nitrits i dels nitrits en nitrats, portat a terme per certs bacteris del sòl.

->nitrificant

■nitrificant

[de nitrificar]

adj MICROB i PEDOL Que efectua la nitrificació.

->nitrificar

■nitrificar

[de nitre; 1a FONT: 1888, DLab.]

v tr PEDOL Produir una nitrificació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nitrificar

GERUNDI: nitrificant

PARTICIPI: nitrificat, nitrificada, nitrificats, nitrificades

INDICATIU PRESENT: nitrifico, nitrifiques, nitrifica, nitrifiquem, nitrifiqueu, nitrifiquen

INDICATIU IMPERFET: nitrificava, nitrificaves, nitrificava, nitrificàvem, nitrificàveu, nitrificaven

INDICATIU PASSAT: nitrifiquí, nitrificares, nitrificà, nitrificàrem, nitrificàreu, nitrificaren

INDICATIU FUTUR: nitrificaré, nitrificaràs, nitrificarà, nitrificarem, nitrificareu, nitrificaran

INDICATIU CONDICIONAL: nitrificaria, nitrificaries, nitrificaria, nitrificaríem, nitrificaríeu, nitrificarien

SUBJUNTIU PRESENT: nitrifiqui, nitrifiquis, nitrifiqui, nitrifiquem, nitrifiqueu, nitrifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: nitrifiqués, nitrifiquessis, nitrifiqués, nitrifiquéssim, nitrifiquéssiu, nitrifiquessin

IMPERATIU: nitrifica, nitrifiqui, nitrifiquem, nitrifiqueu, nitrifiquin

->nitril

■nitril

m QUÍM ORG Cadascun dels composts que contenen en la molècula el grup funcional R—C≡N.

->nitrit

■nitrit

m QUÍM Qualsevol sal o èster de l’àcid nitrós.

->nitro

nitro, compost

QUÍM ORG Nitrocompost.

->nitro

■nitro

m QUÍM Grup funcional de fórmula NO₂.

->nitro-

■nitro-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot llatí nitrum ‘nitre’, que indica la presència del radical —NO₂.

->nitroalcà

■nitroalcà

Part. sil.: ni_tro_al_cà

m QUÍM ORG Cadascun dels derivats nitrats de les parafines, que tenen la fórmula bruta C_nH_2n+1NO₂.

->nitroanilina

nitroanilina

Part. sil.: ni_tro_a_ni_li_na

f QUÍM ORG Derivat nitrat de l’anilina, que té per fórmula C₆H₆N₂O₂.

->nitrobàcter

nitrobàcter

m MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les nitrobacteriàcies (Nitrobacter sp), amb cèl·lules en forma bacil·lar i que es multipliquen per gemmació.

->nitrobacteri

■nitrobacteri

[de nitro- i bacteri]

m MICROB Bacteri de la família Nitrobacteraceae, que oxida l’amoníac a nitrit o bé el nitrit a nitrat i que es troba en el sòl i les aigües dolces o marines.

->nitrobacteriàcies

nitrobacteriàcies

Part. sil.: ni_tro_bac_te_ri_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, autòtrofs, amb individus que habiten en el sòl i transformen l’amoníac en nitrits i nitrats.

2 sing Bacteri de la família de les nitrobacteriàcies.

->nitrobenzaldehid

nitrobenzaldehid

m [O₂N—C₆H₄CHO] QUÍM ORG Cadascun dels tres composts isòmers constituïts per un anell benzènic substituït alhora per un grup nitro i un grup formil.

->nitrobenzè

■nitrobenzè

m [C₆H₅NO₂] QUÍM ORG Derivat mononitrat del benzè.

->nitrobenzoic

nitrobenzoic, àcid

Part. sil.: ni_tro_ben_zoic

[C₇H₅NO₄] QUÍM ORG Derivat nitrat de l’àcid benzoic.

->nitrocel·lulosa

■nitrocel·lulosa

f QUÍM IND i EXPL Èster nítric de la cel·lulosa, que s’obté per l’acció de l’àcid nítric sobre fibres de cel·lulosa, especialment cotó, i constitueix un explosiu d’alta velocitat de combustió.

->nitrocel·lulòsic

nitrocel·lulòsic -a

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a la nitrocel·lulosa.

2 Que conté nitrocel·lulosa.

3 Dit especialment de les pintures a la nitrocel·lulosa.

->nitrocompost

■nitrocompost

m QUÍM ORG Nitroderivat.

->nitroderivat

■nitroderivat

m QUÍM ORG Cadascun dels composts orgànics que contenen en llur molècula un o més grups nitro —NO₂, i en els quals l’àtom de nitrogen del grup nitro va directament unit a l’àtom de carboni.

->nitrofenol

nitrofenol

m QUÍM ORG Cadascun dels composts resultants de la substitució en el fenol d’un o més àtoms d’hidrogen de l’anell benzènic per grups nitro.

->nitròfil

■nitròfil -a

adj BOT i ECOL Dit de les plantes i de les comunitats vegetals que necessiten sòls rics en nitrogen.

->nitrofurantoïna

nitrofurantoïna

Part. sil.: ni_tro_fu_ran_to_ï_na

f QUÍM ORG i FARM Derivat del nitrofurane emprat com a antisèptic urinari.

->nitrofurazona

nitrofurazona

f FARM Bacteriostàtic de fórmula C₆H₆N₄O₄.

->nitrogen

■nitrogen

[de nitro- i -gen]

m 1 QUÍM INORG 1 [símb: N] Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica de pes atòmic 14,007.

2 diòxid de nitrogen [N₂O₄] Líquid que hom obté per combinació de l’oxigen amb òxid nítric.

3 nitrogen residual FISIOL Part del nitrogen no proteic, exceptuat el nitrogen ureic, que correspon a composts com l’amoníac, l’àcid úric, els aminoàcids i d’altres.

2 cicle del nitrogen BIOQ Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes.

3 equilibri de nitrogen ALIM Referit al N d’origen proteic, condició pròpia dels adults en la qual la ingestió iguala l’excreció.

->nitrogenar

■nitrogenar

[de nitrogen]

v tr QUÍM Combinar una substància amb nitrogen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nitrogenar

GERUNDI: nitrogenant

PARTICIPI: nitrogenat, nitrogenada, nitrogenats, nitrogenades

INDICATIU PRESENT: nitrogeno, nitrogenes, nitrogena, nitrogenem, nitrogeneu, nitrogenen

INDICATIU IMPERFET: nitrogenava, nitrogenaves, nitrogenava, nitrogenàvem, nitrogenàveu, nitrogenaven

INDICATIU PASSAT: nitrogení, nitrogenares, nitrogenà, nitrogenàrem, nitrogenàreu, nitrogenaren

INDICATIU FUTUR: nitrogenaré, nitrogenaràs, nitrogenarà, nitrogenarem, nitrogenareu, nitrogenaran

INDICATIU CONDICIONAL: nitrogenaria, nitrogenaries, nitrogenaria, nitrogenaríem, nitrogenaríeu, nitrogenarien

SUBJUNTIU PRESENT: nitrogeni, nitrogenis, nitrogeni, nitrogenem, nitrogeneu, nitrogenin

SUBJUNTIU IMPERFET: nitrogenés, nitrogenessis, nitrogenés, nitrogenéssim, nitrogenéssiu, nitrogenessin

IMPERATIU: nitrogena, nitrogeni, nitrogenem, nitrogeneu, nitrogenin

->nitrogenasa

nitrogenasa

f BIOQ Enzim que catalitza la reducció del nitrogen molecular a amoni.

->nitrogenat

■nitrogenat -ada

[de nitrogenar]

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent al nitrogen.

2 Que conté nitrogen.

3 base nitrogenada Denominació dels derivats de la purina (adenina i guanina) i dels de la pirimidina (citosina, uracil i timina), que formen part dels àcids nucleics.

->nitroglicerina

■nitroglicerina

[de nitro- i glicerina]

f [C₃H₅N₃O₉] QUÍM IND, EXPL i FARM Èster trinítric de la glicerina, explosiu molt potent obtingut per reacció d’una mescla d’àcid nítric i d’àcid sulfúric sobre la glicerina.

->nitroinjecció

■nitroinjecció

Part. sil.: ni_tro_in_jec_ci_ó

f AGR Tècnica d’adobament de la terra consistent a injectar directament amoníac anhidre a una certa profunditat.

->nitrometà

■nitrometà

m [CH₃NO₂] QUÍM ORG Derivat mononitrat del metà.

->nitròmetre

■nitròmetre

m QUÍM Eudiòmetre emprat per a mesurar el volum dels gasos que es desprenen en una reacció.

->nitrona

nitrona

f QUÍM ORG Radical de fórmula ═C:NO—.

->nitroni

nitroni

m QUÍM Ió de fórmula NO₂, del qual hom suposa que es deriva formalment l’àcid nítric.

->nitropropà

nitropropà

m QUÍM ORG Derivat nitrat del propà.

->nitroprussiat

■nitroprussiat

Part. sil.: ni_tro_prus_si_at

m QUÍM ANAL i FARM Cianocomplex de ferro, de fórmula [Fe(CN)₅NO]⁼, emprat en medicina per via intravenosa en les crisis hipertensives.

->nitrós

■nitrós -osa

[del ll. nitrosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

QUÍM 1 adj Que conté nitre.

2 adj Dit dels composts de nitrogen en què aquest té una valència més baixa que en els anomenats nítrics.

3 f Dissolució d’àcid sulfúric concentrat i òxids de nitrogen, constituïda principalment per àcid nitrosilsulfúric.

4 àcid nitrós [HNO₂] Oxoàcid del nitrogen format per l’acció d’àcids forts sobre nitrits inorgànics.

5 anhídrid nitrós [N₂O₃] Gas obtingut per combinació de diòxid de nitrogen i d’òxid nítric.

6 òxid nitrós [N₂O] Gas obtingut per descomposició tèrmica del nitrat amònic.

->nitrosació

■nitrosació

Part. sil.: ni_tro_sa_ci_ó

f QUÍM ORG Reacció mitjançant la qual un àtom d’hidrogen d’una molècula orgànica és substituït pel grup —NO.

->nitrosamina

nitrosamina

f QUÍM ORG Cadascuna d’aquelles substàncies que contenen el radical ═N—N═O, com a resultat de la reacció entre l’àcid nitrós i les amines secundàries.

->nitrosil

■nitrosil

m QUÍM ORG Grup o radical univalent de fórmula —NO.

->nitrosilsulfúric

nitrosilsulfúric, àcid

QUÍM INORG Sòlid cristal·lí presentat usualment com un líquid oliós, que conté un poc més del 50% d’àcid sulfúric.

->nitroso-

■nitroso-

QUÍM ORG Prefix que denota la presència del grup —NO en un compost. Ex.: nitrosobenzè.

->nitrosococ

nitrosococ

m MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les nitrobacteriàcies (Nitrosococcus sp), amb cèl·lules grosses immòbils, que oxiden l’amoníac a nitrit.

->nitrosomioglobina

nitrosomioglobina

Part. sil.: ni_tro_so_mi_o_glo_bi_na

f ALIM Substància responsable del color vermell de les carns adobades, formada per reacció dels nitrits amb la mioglobina.

->nitrosomònada

nitrosomònada

f MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les nitrobacteriàcies (Nitrosomonas sp), amb cèl·lules petites, gramnegatives i amb flagel·lació polar.

->nitrosomones

nitrosomones

f MICROB Nitrosomònada.

->nitroxil

■nitroxil

m obs QUÍM ORG Nitro-.

->nitrur

■nitrur

m QUÍM INORG Cadascuna de les combinacions binàries del nitrogen amb un metall o un no-metall.

->nitruració

■nitruració

Part. sil.: ni_tru_ra_ci_ó

f METAL·L Procés de cementació al qual són sotmesos els aliatges de ferro, per tal d’endurir-los superficialment i d’augmentar-ne la resistència a la corrosió.

->nitrurar

■nitrurar

v tr METAL·L Sotmetre un aliatge de ferro a un procés de nitruració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nitrurar

GERUNDI: nitrurant

PARTICIPI: nitrurat, nitrurada, nitrurats, nitrurades

INDICATIU PRESENT: nitruro, nitrures, nitrura, nitrurem, nitrureu, nitruren

INDICATIU IMPERFET: nitrurava, nitruraves, nitrurava, nitruràvem, nitruràveu, nitruraven

INDICATIU PASSAT: nitrurí, nitrurares, nitrurà, nitruràrem, nitruràreu, nitruraren

INDICATIU FUTUR: nitruraré, nitruraràs, nitrurarà, nitrurarem, nitrurareu, nitruraran

INDICATIU CONDICIONAL: nitruraria, nitruraries, nitruraria, nitruraríem, nitruraríeu, nitrurarien

SUBJUNTIU PRESENT: nitruri, nitruris, nitruri, nitrurem, nitrureu, nitrurin

SUBJUNTIU IMPERFET: nitrurés, nitruressis, nitrurés, nitruréssim, nitruréssiu, nitruressin

IMPERATIU: nitrura, nitruri, nitrurem, nitrureu, nitrurin

->niu

■niu

Part. sil.: niu

[del ll. nīdus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 BIOL i ORNIT Construcció que la majoria dels ocells fan amb brins, molsa, plomissol, etc., per pondre-hi els ous, covar-los i criar els petits.

2 caure del niu fig Ésser molt crèdul, molt ingenu.

3 fer niu de tota brossa fig Aprofitar-ho tot.

2 1 BIOL Construcció o indret arrecerat on alguns animals ponen els ous i crien els petits, com les formigues, les abelles, certs peixos, alguns rosegadors, etc.

2 BIOL Construcció o indret arrecerat on alguns animals habiten agrupats o hi passen la letargia.

3 niu d’abella TECNOL Tipus d’estructura reticulada amb retícules hexagonals, semblant a la dels nius d’abelles.

3 fig 1 Estatge humà, llar. Qui fa la casa prop del riu, no té gaire segur el niu.

2 Casa o cambra molt petita.

4 1 fig Lloc que serveix d’amagatall, refugi. Aquestes golfes foren el niu dels nostres amors.

2 fig Lloc on hi ha un grup o un nombre relativament gran de persones o coses temibles, perilloses, etc. Un niu de lladres.

3 TÀCT Lloc, més o menys fortificat, que ocupa en el desplegament, ofensiu i defensiu, una arma col·lectiva.

4 niu de metralladores TÀCT Assentament de metralladores.

5 fig 1 Abundància de coses reunides. Claus? En aquest calaix n’hi ha un niu.

2 saber-ne un niu Saber-ne molt. De la seva matèria, en sap un niu.

6 ésser (alguna cosa) un niu de raons fig Suscitar raons, discòrdies. Aquest contracte serà un niu de raons i d’embolics.

->niuada

■niuada

Part. sil.: ni_ua_da

[de niu; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f ORNIT Conjunt de petits nidòfils nascuts d’una mateixa covada.

->niuet

■niuet

Part. sil.: ni_uet

[de niu]

m BOT Bolet de la família de les nidulariàcies (Cyathus striatus), en forma de copa o de niu, de color bru per fora i gris per dins, i que creix sobre fusta vella.

->nivació

■nivació

Part. sil.: ni_va_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. nivatus, -a, -um ‘nevat’, der. de nix, nĭvis ‘neu’]

f GEOMORF Conjunt de processos, i els seus efectes sobre el relleu, que es produeixen al voltant de les congestes, especialment per l’acció alterna de les glaçades i els desglaços.

->nival

■nival

[del ll. nivalis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la neu o als seus efectes.

2 GEOBOT 1 Propi de la vegetació, molt migrada, que es fa per damunt de l’estatge alpí, a la zona de les neus permanents.

2 estatge nival Zona altitudinal de les muntanyes on les superfícies horitzontals són cobertes de neu persistent tot l’any.

->nivell

■nivell

[del ll. vg. *libellum, ll. cl. libella, íd., dimin. de libra ‘balança’; 1a FONT: 1383]

m 1 OFIC i TECNOL Instrument que permet de comprovar l’horitzontalitat d’un pla o d’una línia o de determinar la diferència d’altura entre dos punts. Nivell d’aigua, de bombolla (o d’aire), de paleta (o d’escaire).

2 1 METROL Grau d’elevació d’una línia, d’un pla horitzontal, de la superfície d’un fluid, etc.

2 fig Quant a instrucció, són al mateix nivell. Nivell social, econòmic, moral.

3 LING En la gramàtica transformacional, sistema basat en un conjunt d’elements primaris mínims (un alfabet) i l’operació de concatenació, seguint la teoria de les àlgebres concatenatòries.

4 MIN Conjunt de labors mineres situades a la mateixa profunditat.

5 a nivell loc adj Horitzontal. Aquest terra no és a nivell.

6 a nivell loc adj loc adv Situat a la mateixa altura. Pas a nivell. Mira que les finestres estiguin a nivell.

7 al nivell de loc adv A la mateixa altura de. La casa està al nivell del carrer. Terrenys que es troben al nivell del mar.

8 conferència (o reunió) d’alt nivell Conferència, reunió, de caps d’estat, de governs, de personalitats de la més alta jerarquia.

9 nivell de llenguatge (o nivell de llengua) LING Registre.

10 nivell d’energia FÍS ATÒM Concepte físic ideat per donar explicació a l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen, consistent a atribuir a les partícules elementals lligades a un sistema atòmic o nuclear uns estats energètics que caracteritzin llur comportament quan hi ha intercanvis d’energia amb l’exterior del sistema.

11 nivell de preus ECON Índex representatiu de la variació dels preus respecte als d’un any que hom pren com a base.

12 nivell de subsistència ECON Quantitat de béns i serveis que, des d’un punt de vista històric, són considerats com el mínim necessari per al sosteniment i la reproducció de la força de treball.

13 nivell de vida ECON Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.

14 nivell de vol AERON Cadascuna de les capes de l’espai aeri, separades entre elles 100 peus i referides a la pressió atmosfèrica estàndard, per les quals es realitza la circulació aèria.

15 nivell estructural GEOL Zona de l’escorça terrestre que, per les seves condicions geològiques, presenta un tipus de deformació diferent de les zones inferior i superior.

16 nivell hidrostàtic MIN En perforar un pou sobre el jaciment d’un fluid (aigua, petroli, etc.), altura que, sense cap ajut exterior, ateny el fluid en el pou.

17 nivell mental PSIC Grau de capacitat i funcionament intel·lectual que mostra el desenvolupament quantitatiu i qualitatiu de la intel·ligència.

18 nivell piezomètric HIDROL Nivell virtual d’aigua subterrània.

19 nivell tròfic BIOL Cadascuna de les anelles d’una cadena alimentària.

3 1 METROL Grau d’intensitat, de potència, etc., d’una magnitud.

2 FÍS i ELECTRÒN Expressió del valor d’una magnitud variable (tensió, corrent, potència, etc.) amb relació a un valor de referència fixat arbitràriament.

3 nivell sonor (o de sensació sonora) ACÚST Intensitat de la sensació d’un so.

->nivelleta

■nivelleta

[de nivell]

f CONSTR i OBR PÚBL Cadascun dels tres instruments, en forma de T, emprats en la construcció de camins i de carreteres i en l’esplanació del sòl, per a igualar pendents o anivellar terrenys.

->nivernès

nivernès -esa

adj i m i f De Nevers (ciutat de França).

->nivi nívia

■nivi nívia

[del ll. niveus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1476]

adj 1 De neu.

2 p ext Blanc com la neu.

->nivologia

■nivologia

Part. sil.: ni_vo_lo_gi_a

f Ciència que estudia les formes i els moviments de la neu.

->nivòmetre

■nivòmetre

[del ll. nix, nĭvis ‘neu’ i -metre]

m METEOR Instrument per a mesurar la quantitat de neu precipitada.

->nivós

■nivós -osa

[del ll. nivosus, -a, -um, íd.]

1 adj METEOR Dit del temps, de l’indret, etc., abundant en neus. Un hivern nivós.

2 m HIST Quart mes del calendari republicà francès.

->nivositat

■nivositat

[de nivós]

f METEOR Quantitat de neu caiguda sobre un indret, mesurada en centímetres de gruix, o expressada pel nombre de dies en què ha nevat.

->nizaria

nizaria

Part. sil.: ni_za_ri_a

adj i m i f ISLAM Nizarita.

->nizarita

nizarita

ISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent als nizarites.

2 m i f Membre d’una secta islàmica, branca de l’ismaïlisme, fundada per Nizār (1094).

->nm

nm

símb METROL nanòmetre.

->NMN

NMN

sigla m BIOQ nicotinamida-mononucleòtid.

->no

■no

[del ll. non, íd., comp. de l’arcaic ne oinon ‘no un’; el simple ne continuà sol i en composició (neque, nec, necdum), base de der. romànics; 1a FONT: s. XI]

1 adv 1 Adverbi de negació que es col·loca davant el verb d’una oració negativa o davant algun membre, amb sentit negatiu, de l’oració. No té paciència. Qui no treballa que no mengi. Mai no fa tard. No tothom pot fer-ho. No res l’atabala (diferent de res no l’atabala).

2 abs Equival a tota una oració negativa. Ja has vist aquella pel·lícula? —No.

2 adv 1 Té valor expletiu dins oracions subordinades, després d’un verb de temor, no negatiu, amb el verb subordinat en subjuntiu. El govern temia que les mesures preses no fossin contraproduents (és a dir, serien contraproduents). Tinc por que, si se’n van ara, no arribin tard (és a dir, arribaran tard).

2 Té valor expletiu dins oracions comparatives, la primera essent afirmativa i la segona, introduïda amb la conjunció que. Sembla més intel·ligent que no és (és a dir, del que és). Aquest article val molt menys que no en promet la publicitat. Fa més quilòmetres ell en un dia que no en fas tu en tota una setmana. Li agrada més descansar a la muntanya que no (o no pas) a la platja.

3 Té valor expletiu dins oracions temporals introduïdes per les locucions abans que, fins que. Avisa’ls, abans que no pleguin. Fins que no tornin, no ho podrem aclarir.

3 adv Després de l’adverbi sí, amb què assentim a alguna cosa, significa que no hi ha, realment, cap raó per què no ho acceptem. És una persona molt honrada. —Sí, no: si tothom ho ha dit sempre. Sí, no: encara voldràs tenir raó!

4 [pl nos] m Em va respondre amb un no.

->No

No

símb QUÍM INORG nobeli.

->NO

NO

símb nord-oest.

->no-

■no-

Prefix, del llatí non ‘no’, que denota l’oposició o la condició contrària al terme que el segueix. Ex.: no-obligatorietat, no-bel·ligerància.

->no-agressió

no-agressió, pacte de

DR INTERN Acord entre dos estats d’abstenir-se d’emprar la força l’un contra l’altre i de resoldre llurs possibles conflictes mitjançant una negociació o sotmetent-los a un arbitratge.

->no-alineament

■no-alineament

Part. sil.: no-a_li_ne_a_ment

m POLÍT En política internacional, varietat de neutralisme consistent en el fet de no alinear-se en cap dels grans blocs.

->nobeli

■nobeli

[del ll. científic nobelium, del nom del químic suec Alfred Nobel (1833-1896)]

m QUÍM INORG [símb: No] Element radioactiu transurànid de nombre atòmic 102.

->nobiliari

■nobiliari -ària

Part. sil.: no_bi_li_a_ri

[de noble]

1 adj Relatiu o pertanyent a la noblesa o als nobles. Títol nobiliari. Dret nobiliari.

2 f Ciència que estudia tot allò que fa referència a la noblesa.

3 m HIST Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.

->nobiliarista

■nobiliarista

Part. sil.: no_bi_li_a_ris_ta

m i f Persona dedicada a l’estudi de la nobiliària.

->nobilitat

■nobilitat

Hom.: nubilitat

[del ll. nobilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Noblesa.

->noble

■noble

[del ll. nobĭlis, íd., ll. arcaic gnobilis ‘conegut, il·lustre’, de la mateixa arrel gnoscĕre de conèixer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj SOCIOL i HIST Dit de l’individu que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de preeminències hereditàries. Ésser noble de naixença. El rei l’ha fet noble. Un noble arruïnat.

2 m i f 1 Membre de la noblesa.

2 HIST Tractament honorífic donat als nobles.

3 adj p ext Elevat, entre els altres, en dignitat, mèrit, distinció; incapaç de sentiments baixos, plebeus. Un cor noble. Un propòsit noble.

4 adj CINEG Dit de l’ocell de presa que es pot dreçar per a la caça.

5 m NUMIS Moneda d’or anglesa que estigué en circulació a Castella i Aragó al segle XV.

->noblement

■noblement

[de noble]

adv Amb noblesa.

->noblesa

■noblesa

[de noble; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Qualitat de noble. La noblesa de les seves paraules.

2 noblesa obliga Frase amb què hom treu importància a un obsequi que fa a algú de qui ha rebut favors, palesant que això no és res en comparació del que n’ha rebut.

2 SOCIOL i HIST El conjunt dels nobles. Pertany a la noblesa catalana.

->noblia

■noblia

Part. sil.: no_bli_a

f ant Noblesa.

->noc

■noc

[del ll. vg. naucus ‘taüt; obi’, der. regressiu de naucŭla i naucella, diminutius de navis ‘nau’; 1a FONT: s. XIX]

m 1 ADOB Bassa o dipòsit on són remullades les pells en la secció de ribera d’una adoberia.

2 TÈXT Joc de dues grans maces que, accionades per energia hidràulica, baten les teles, en el molí draper, per tal de donar-los consistència.

->nocar

■nocar

[de noc]

v tr TÈXT Sotmetre els draps a l’acció del noc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nocar

GERUNDI: nocant

PARTICIPI: nocat, nocada, nocats, nocades

INDICATIU PRESENT: noco, noques, noca, noquem, noqueu, noquen

INDICATIU IMPERFET: nocava, nocaves, nocava, nocàvem, nocàveu, nocaven

INDICATIU PASSAT: noquí, nocares, nocà, nocàrem, nocàreu, nocaren

INDICATIU FUTUR: nocaré, nocaràs, nocarà, nocarem, nocareu, nocaran

INDICATIU CONDICIONAL: nocaria, nocaries, nocaria, nocaríem, nocaríeu, nocarien

SUBJUNTIU PRESENT: noqui, noquis, noqui, noquem, noqueu, noquin

SUBJUNTIU IMPERFET: noqués, noquessis, noqués, noquéssim, noquéssiu, noquessin

IMPERATIU: noca, noqui, noquem, noqueu, noquin

->nocer

■nocer -a

m i f Assistent a unes noces.

->noces

■noces

[del ll. vg. *nŏptiae, ll. cl. nŭptiae, íd., der. de nubĕre ‘cobrir amb un vel; casar-se’; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

f pl 1 casament 1 3.

2 Festa amb què hom celebra un casament.

3 noces d’argent (o d’or, o de diamant, o de platí) 1 Celebració del vint-i-cinquè (cinquantè, seixantè o setanta-cinquè, respectivament) aniversari d’un casament.

2 p ext Idèntica celebració d’una ordenació sacerdotal, d’una fundació, d’un nomenament, etc.

->nociceptiu

nociceptiu -iva

Part. sil.: no_ci_cep_tiu

adj FISIOL i PSIC Que rep impressions doloroses o desfavorables.

->nociceptor

nociceptor

m FISIOL Receptor sensorial o neurona receptora d’estímuls perjudicials o de dolor.

->noció

■noció

Part. sil.: no_ci_ó

[del ll. notio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Coneixement elemental d’una cosa. Té alguna noció de física, algunes nocions de química. Les primeres nocions de càlcul.

2 no tenir noció (d’una cosa) No saber-ne res.

2 FILOS Idea, concepte.

->nocional

■nocional

Part. sil.: no_ci_o_nal

[del b. ll. notionalis, íd.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la noció.

2 Que consisteix en una noció o idea.

2 Especulatiu.

->nociu

■nociu -iva

Part. sil.: no_ciu

[del ll. nocivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que fa mal, que perjudica. Una beguda nociva. Insectes nocius a les plantes. Una doctrina nociva.

->nocivament

■nocivament

[de nociu]

adv D’una manera nociva.

->nocivitat

■nocivitat

[de nociu]

f Qualitat de nociu. La nocivitat d’alguns bacteris.

->noct-

■noct-

Forma prefixada del mot llatí nox, noctis, que significa ‘nit’. Ex.: noctàmbul.

->noctàmbul

■noctàmbul -a

[formació culta sobre la base de noct- i el ll. ambulare, per analogia amb funambulus, praeambulus; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que té per costum d’anar de nits.

->noctambulisme

■noctambulisme

[de noctàmbul]

m Qualitat de noctàmbul.

->nocti-

■nocti-

Forma prefixada del mot llatí nox, noctis, que significa ‘nit’. Planta noctiflora.

->noctiluca

■noctiluca

f BOT Gènere d’algues unicel·lulars de la classe de les dinoflagel·lades (Noctiluca sp), abundants en el plàncton marí i bioluminescents.

->noctuids

noctuids

Part. sil.: noc_tuids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, que inclou papallones de tòrax pelut, antenes ciliades, nocturnes i amb les ales amb dibuixos grisos.

2 sing Insecte de la família dels noctuids.

->nòctul

nòctul

m ZOOL Ratapinyada de la família dels vespertiliònids (Nyctalus noctula), de color vermellós a la regió dorsal, d’orelles amples i rodones i ales estretes.

->nocturn

■nocturn -a

[del ll. nocturnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

1 1 adj Relatiu o pertanyent a la nit, que té lloc de nit. Treball nocturn. Hores nocturnes. Un atac nocturn.

2 m LITÚRG Part de l’ofici diví de la nit, que consta bàsicament de salms i de lectures.

3 adj ZOOL i ETOL Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.

2 m MÚS 1 Composició musical del segle XVIII, semblant a la serenata, per a instruments de vent.

2 Composició vocal per a una o dues veus, sorgida al segle XVIII.

3 Composició musical per a piano en la qual predomina la melodia ornamentada.

->nocturnal

■nocturnal

[del ll. td. nocturnalis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

adj Nocturn.

->nocturnitat

■nocturnitat

[de nocturn]

f DR PEN Qualitat de nocturn, que en certs delictes pot ésser una circumstància agreujant.

->nodació

■nodació

Part. sil.: no_da_ci_ó

[del ll. nodatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f HISTOL Producció d’un node.

->nodal

■nodal

[de node]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un node.

2 pla nodal ÒPT Cadascun dels dos plans, perpendiculars a l’eix òptic d’un sistema òptic, traçats pels seus punts nodals.

3 punt nodal ÒPT Cadascun dels dos punts d’un sistema òptic, situat sobre el seu eix òptic, en els quals l’augment angular val 1.

->node

■node

[del ll. nodus ‘nus’]

m 1 ASTR Cadascun dels dos punts en els quals l’òrbita d’un astre talla el pla de l’eclíptica.

2 FÍS En la propagació d’una ona estacionària per un medi, cadascun dels punts del medi en els quals l’amplitud de vibració de l’ona és nul·la.

3 GEOM Punt d’una corba en què aquesta s’interseca a si mateixa i per on, per tant, pot traçar-se a la corba més d’una tangent.

4 HISTOL 1 Protuberància arrodonida i dura, subcutània o periarticular.

2 Nòdul.

->nodós

■nodós -osa

[del ll. nodosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que té nodes, que té nusos; nuós.

->nodositat

■nodositat

[del ll. td. nodosĭtas, -ātis, íd.]

f PAT 1 Qualitat de nodós.

2 Qualsevol producció accidental que dóna al tacte la sensació d’un cos dur més o menys arrodonit i netament circumscrit.

3 Tumefacció o induració circumscrita.

->nodridor

■nodridor -a

[del ll. nutritor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj Que nodreix.

->nodriment

■nodriment

[del ll. nutrimentum, íd.; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

m 1 1 Acció de nodrir o de nodrir-se;

2 l’efecte.

2 1 Allò que serveix per a nodrir.

2 esp Substància dels aliments.

->nodrir

■nodrir

[del ll. nŭtrīre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Donar a un ésser viu les substàncies que li són necessàries per a viure. Nodrir un nadó.

2 fig Fomentar, augmentar, un sentiment, una idea, etc. Nodrir un afecte, un odi, una passió. Nodrir la rebel·lió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nodrir

GERUNDI: nodrint

PARTICIPI: nodrit, nodrida, nodrits, nodrides

INDICATIU PRESENT: nodreixo, nodreixes, nodreix, nodrim, nodriu, nodreixen

INDICATIU IMPERFET: nodria, nodries, nodria, nodríem, nodríeu, nodrien

INDICATIU PASSAT: nodrí, nodrires, nodrí, nodrírem, nodríreu, nodriren

INDICATIU FUTUR: nodriré, nodriràs, nodrirà, nodrirem, nodrireu, nodriran

INDICATIU CONDICIONAL: nodriria, nodriries, nodriria, nodriríem, nodriríeu, nodririen

SUBJUNTIU PRESENT: nodreixi, nodreixis, nodreixi, nodrim, nodriu, nodreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: nodrís, nodrissis, nodrís, nodríssim, nodríssiu, nodrissin

IMPERATIU: nodreix, nodreixi, nodrim, nodriu, nodreixin

->nodrís

■nodrís

[del ll. nutricius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

[pl -issos] m dial Garrí, porcell.

->nodrissa

■nodrissa

[del ll. nutricia, íd.]

f Dida.

->nodrisser

■nodrisser -a

[de nodrís]

adj Nodridor.

->nodrissó

■nodrissó

[de nodrís; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Infant, animal, petit, que encara mama.

->nodrit

nodrit -ida

[del ll. nutrītus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj HERÀLD 1 Dit de la planta truncada per la part de baix del tronc.

2 Dit de la flor de lis quan li manca el peu.

->nòdul

■nòdul

[del ll. nodŭlus, íd.]

m 1 PETROG 1 Concreció de poc volum.

2 Cadascuna de les concrecions, de forma variable i de composició diferent a la de la roca encaixant, que presenten a vegades les roques sedimentàries.

2 HISTOL Petita nodositat o concreció de poc volum.

3 nòdul radical BOT i MICROB Engrossiment de les arrels de les lleguminoses produït per la simbiosi amb rizobis.

->nodulació

nodulació

Part. sil.: no_du_la_ci_ó

[de nòdul]

f TECNOL Aglomeració de partícules fines en masses més voluminoses, gairebé esfèriques, per fusió parcial en un forn rotatori.

->nodular

■nodular

[de nòdul]

adj 1 Relatiu o pertanyent al nòdul.

2 En forma de nòduls, que forma nòduls. Estructura nodular.

->nodulós

■nodulós -osa

[de nòdul]

adj 1 Nodular.

2 Que conté nòduls. Roques noduloses.

->nodus

■nodus

[del ll. nodus ‘nus’]

m Node.

->noedès

noedès -esa

Part. sil.: no_e_dès

adj i m i f De Noedes (Conflent).

->no-electròlit

■no-electròlit

m QUÍM Compost no iònic que dóna solucions aquoses no conductores de l’electricitat.

->noema

■noema

Part. sil.: no_e_ma

[del gr. nóēma, -atos, íd., der. de noéō ‘conèixer’, i aquest, de noũs ‘pensament’]

m FILOS Pensament, objecte intencional de la noesi.

->noemàtic

■noemàtic -a

Part. sil.: no_e_mà_tic

[del gr. noēmatikós, íd.]

adj FILOS Relatiu o pertanyent al noema.

->noesi

■noesi

Part. sil.: no_e_si

[del gr. nóēsis ‘pensament, intel·ligència’, der. de noéō ‘conèixer’, i aquest, de noũs ‘pensament’]

f FILOS Acte d’intel·lecció, intuïció intel·lectual.

->noètic

■noètic -a

Part. sil.: no_è_tic

[del gr. noētikós ‘relatiu al pensament, a la intel·ligència’]

1 adj Relatiu o pertanyent a la noesi.

2 f Doctrina lògica de les lleis del pensament.

->noga

■noga

[probablement de l’oc. noga, d’un ll. vg. *nuca, probablement tret de *nucaria o format de nux, nucis ‘nou’, per canvi de declinació; però també es podria tractar d’una formació secundària de noguer, noguera]

f AGR Nou grossa.

->nogada

■nogada

Hom.: nugada

[de noga; 1a FONT: 1696, DLac.]

f GASTR Salsa feta de nous i espècies que hom empra en alguns guisats de peix.

->nogall

■nogall

[de noga]

m Tubercle carnós i comestible de l’anyol.

->nogassar

■nogassar

[de noga]

m AGR Noguereda.

->nogat

■nogat

[de noga; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m GASTR Pasta de farina, mel i nous cuita al forn.

->nogensmenys

■nogensmenys

[de no, gens i menys; 1a FONT: 1932, DFa.]

adv Sense que sigui obstacle allò que hom acaba de dir, això no obstant.

->noguer

■noguer

[del ll. vg. *nucarius, íd.; 1a FONT: 1030]

m BOT Noguera.

->noguera

■noguera

[del ll. vg. *nucaria, íd.; 1a FONT: 1069]

f BOT, 1 AGR i FUST 1 Arbre caducifoli monoic de la família de les juglandàcies (Juglans regia), d’escorça llisa i grisa, flors en petits grups o solitàries i de fruits comestibles, coneguts com a nous.

2 Fusta de la noguera.

2 noguera blanca americana AGR i FUST Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies (Carya ovata), de fruits comestibles i oleífers, que proporciona una fusta ferma i tenaç.

3 noguera del Brasil AGR Arbre perennifoli de la família de les lecitidàcies (Bertholletia excelsa), de fulles oblongues, flors de color blanc groguenc reunides en raïms espiciformes i fruit esfèric i llenyós, que creix a les selves de l’Amèrica del Sud i s’explota per les seves llavors, les nous del Brasil.

4 noguera del Caucas Arbre semblant a la noguera comuna, però de fruit sec i alat (Pterocarya fraxinifolia).

5 noguera negra AGR i FUST Pacaner.

->noguerar

■noguerar

[de noguera; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Noguereda.

->noguereda

■noguereda

[de noguera; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Lloc plantat de nogueres.

->noguerenc

noguerenc -a

adj i m i f De la Noguera (Catalunya).

->noguereta

■noguereta

[de noguera]

f BOT Noguerola.

->noguerina

■noguerina

[de noguera i -ina*]

f FUST Producte en forma de grànuls, dels quals, dissolts en aigua, s’obté el bany de noguera, per a tenyir la fusta de color de noguera abans d’envernissar-la.

->noguerola

■noguerola

[de noguera]

f BOT Arbust de la família de les anacardiàcies (Pistacia terebinthus), d’olor resinosa, flors en panícules compactes i fruits drupacis vermells.

->noi

■noi -a

Part. sil.: noi

[d’origen incert, probablement prové de ninoi, -a, dimin. de nin, -a; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 1 m i f Persona jove, especialment no arribada a la pubertat. Un noi de deu anys. Plorant i rient, els nois van creixent.

2 m i f Nen. Tenien un noi de quatre anys i ara han tingut una noia.

3 m i f fadrí 1 1. Noia finestrera no es cansa d’ésser soltera.

4 m i f Nom amb què els pares designen els fills. Aquest és el meu noi.

5 m i f Nom amb què hom s’adreça a un amic. Apa, nois!

6 noi de bord m i f MAR Aprenent de mariner o de pescador.

7 noi! m, f i interj Renoi!

2 noia verda MÚS Sac de gemecs.

->noia

■noia

Part. sil.: no_ia

f ZOOL Rèptil escatós del subordre dels saures, de la família dels ànguids (Anguis fragilis), amb manca absoluta de potes, escates petites i llises, dents còniques i punxegudes, costums nocturns i que habita en indrets humits.

->noiada

■noiada

Part. sil.: no_ia_da

[de noi; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acte propi d’un noi, de nois.

->noïble

■noïble

Part. sil.: no_ï_ble

[de noure; 1a FONT: 1380]

adj ant Nociu.

->noiejar

■noiejar

Part. sil.: no_ie_jar

[de noi; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Fer noiades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: noiejar

GERUNDI: noiejant

PARTICIPI: noiejat, noiejada, noiejats, noiejades

INDICATIU PRESENT: noiejo, noieges, noieja, noiegem, noiegeu, noiegen

INDICATIU IMPERFET: noiejava, noiejaves, noiejava, noiejàvem, noiejàveu, noiejaven

INDICATIU PASSAT: noiegí, noiejares, noiejà, noiejàrem, noiejàreu, noiejaren

INDICATIU FUTUR: noiejaré, noiejaràs, noiejarà, noiejarem, noiejareu, noiejaran

INDICATIU CONDICIONAL: noiejaria, noiejaries, noiejaria, noiejaríem, noiejaríeu, noiejarien

SUBJUNTIU PRESENT: noiegi, noiegis, noiegi, noiegem, noiegeu, noiegin

SUBJUNTIU IMPERFET: noiegés, noiegessis, noiegés, noiegéssim, noiegéssiu, noiegessin

IMPERATIU: noieja, noiegi, noiegem, noiegeu, noiegin

->noier

noier -a

Part. sil.: no_ier

m i f METAL·L Persona especialitzada en la fabricació de noios.

->noiesa

■noiesa

Part. sil.: no_ie_sa

[de noi; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Condició, edat, de noi.

->no-intervenció

no-intervenció, principi de

Part. sil.: no-in_ter_ven_ci_ó

DR INTERN Principi segons el qual un estat es compromet a no ingerir-se en els afers interiors d’un altre.

->noio

noio

Part. sil.: no_io

m METAL·L 1 Part d’un motlle que permet obtenir les cavitats d’una peça emmotllada.

2 caixa de noios Caixa de fusta, metall o resina sintètica, generalment desmuntable, que hom utilitza per a fabricar noios.

->no-jo

no-jo

m FILOS En l’idealisme, l’objecte, o món, com a contraposat al subjecte, o jo transcendental, i posat per ell.

->nolanàcies

nolanàcies

Part. sil.: no_la_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de tubiflores, integrada per herbes o mates amb fulles alternes i flors pentàmeres.

2 sing Planta de la família de les nolanàcies.

->noli

■noli

[del ll. naulum, i aquest, del gr. naûlon, íd., alterat en *naulium potser per influx d’un *nauliare, der. de naulum, d’on l’ant. noliar; 1a FONT: 1394]

m 1 MERC i DR MAR Preu estipulat per a un transport de mercaderies per la mar.

2 NÀUT Preu estipulat per al lloguer d’una embarcació o d’una part d’embarcació.

->nolició

■nolició

Part. sil.: no_li_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. nolle ‘no voler’]

f Acció de no voler.

->noliejador

■noliejador -a

Part. sil.: no_li_e_ja_dor

[de noliejar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m i f DR MAR Persona natural o jurídica a la disposició de la qual és posat un vaixell per tal d’efectuar un transport de mercaderies.

->noliejament

■noliejament

Part. sil.: no_li_e_ja_ment

[de noliejar; 1a FONT: 1343]

m DR MERC 1 Acció de noliejar.

2 1 Contracte mercantil de dret marítim pel qual el propietari d’una nau o el seu representant legal la lloga totalment o en part per al transport de càrrega.

2 impr Contracte de passatge.

->noliejar

■noliejar

Part. sil.: no_li_e_jar

[de noli; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr 1 DR MAR Concertar un contracte de transport marítim de mercaderies, especialment mitjançant una pòlissa.

2 p ext Llogar un vehicle de transport per a mercaderies o persones. Noliejar un avió, un autocar, una embarcació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: noliejar

GERUNDI: noliejant

PARTICIPI: noliejat, noliejada, noliejats, noliejades

INDICATIU PRESENT: noliejo, nolieges, nolieja, noliegem, noliegeu, noliegen

INDICATIU IMPERFET: noliejava, noliejaves, noliejava, noliejàvem, noliejàveu, noliejaven

INDICATIU PASSAT: noliegí, noliejares, noliejà, noliejàrem, noliejàreu, noliejaren

INDICATIU FUTUR: noliejaré, noliejaràs, noliejarà, noliejarem, noliejareu, noliejaran

INDICATIU CONDICIONAL: noliejaria, noliejaries, noliejaria, noliejaríem, noliejaríeu, noliejarien

SUBJUNTIU PRESENT: noliegi, noliegis, noliegi, noliegem, noliegeu, noliegin

SUBJUNTIU IMPERFET: noliegés, noliegessis, noliegés, noliegéssim, noliegéssiu, noliegessin

IMPERATIU: nolieja, noliegi, noliegem, noliegeu, noliegin

->noli me tàngere

noli me tàngere

[del ll., ‘no em toquis’, paraules adreçades per Crist ressuscitat a la Magdalena]

m BOT Balsamina salvatge.

->no-linealitat

no-linealitat

Part. sil.: no-li_ne_a_li_tat

f TECNOL i AUTOM Característica d’un sistema el comportament del qual no pot ésser representat per equacions diferencials lineals.

->nòlit

■nòlit

[variant de noli per influx de nombrosos llatinismes en -it àton: dèbit, dipòsit, hàbit, mèrit, tràmit, etc]

m Noli.

->nom

■nom

[del ll. nōmen, íd.; 1a FONT: o., Hom.]

m 1 1 Mot o grup de mots que representa una persona, un animal o una cosa en particular o com a pertanyent a una determinada categoria. El nom no fa la cosa. Cada cosa té el seu nom. Amerigo Vespucci donà el seu nom a Amèrica. No sé trobar cap nom que ho designi amb precisió. Per què heu posat al gos un nom de persona? Aquests minerals tenen un nom específic.

2 GRAM Categoria gramatical susceptible de flexionar en gènere i nombre, que sol anar acompanyada per determinants o adjectius i que fa les funcions de subjecte, atribut o complement.

3 GRAM En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.

4 LING Mot amb què una persona és coneguda o designada. Nom personal, de pila o de fonts. Nom de religió.

5 conèixer (algú) de nom Haver-ne sentit a parlar, però no haver-lo vist encara mai.

6 en nom de loc prep Per encàrrec o en representació d’algú, en consideració d’algú o d’alguna cosa, invocant l’auxili, la protecció, etc., d’algú. Vinc a demanar-li-ho en nom del president. T’ho demano en nom de la nostra vella amistat. En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

7 en nom de Déu (o del cel, o de tots els sants, etc.) Expressió amb què hom reforça una demanda, una súplica.

8 haver nom ant Dir-se, anomenar-se.

9 nom científic BIOL Nom llatí d’un taxó establert segons les normes de la nomenclatura biològica.

10 nom de guerra Pseudònim o sobrenom amb què és coneguda una persona en el seu camp d’activitats literàries, artístiques, etc.

11 nom utilitzable BIOL Nom llatí d’un taxó que pot ésser emprat en nomenclatura biològica perquè respon a les regles establertes.

12 nom vàlid BIOL Nom utilitzable que s’ajusta millor als criteris taxonòmics.

13 nom vulgar BIOL Nom popular que hom dóna a un gènere o a una espècie amb la llengua del lloc on es troba.

14 no tenir nom (alguna cosa) Ésser tan indignant, que hom no troba cap nom adequat per a designar-la com mereix.

2 p ext Fama, reputació. De mica en mica s’ha fet un nom.

3 p ext Denominació, qualificació. Darius meresqué el nom de gran.

->-nom

■-nom -noma

Forma sufixada del mot grec nómos, que significa ‘llei’, ‘costum’. Ex.: gastrònom.

->noma

noma

m PAT Estomatitis gangrenosa que es presenta com a complicació d’algunes malalties infeccioses greus.

->nòmada

■nòmada

[del ll. nomas, -ădis, i aquest, del gr. nomás, -ádos ‘que erra cercant pastures’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al nomadisme.

2 m i f Individu que practica el nomadisme.

->nòmade

nòmade

[variant de nòmada, que etimològicament és la forma més apropiada]

adj i m i f Nòmada.

->nomadisme

■nomadisme

[de nòmada]

m ETNOL i SOCIOL Sistema de vida d’alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d’un lloc a un altre cercant condicions de vida millors.

->nomarca

nomarca

m HIST Cap d’un nomós (divisió administrativa) a l’antic Egipte.

->nomarquia

nomarquia

Part. sil.: no_mar_qui_a

f Subdivisió territorial del nomós posada sota les ordres d’un nomarca.

->nombra

■nombra

f MAT Taules que hom usava per a aprendre la numeració.

->nombrar

■nombrar

[de nombre; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v tr TÈXT Afegir fils a l’ordit d’un teixit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nombrar

GERUNDI: nombrant

PARTICIPI: nombrat, nombrada, nombrats, nombrades

INDICATIU PRESENT: nombro, nombres, nombra, nombrem, nombreu, nombren

INDICATIU IMPERFET: nombrava, nombraves, nombrava, nombràvem, nombràveu, nombraven

INDICATIU PASSAT: nombrí, nombrares, nombrà, nombràrem, nombràreu, nombraren

INDICATIU FUTUR: nombraré, nombraràs, nombrarà, nombrarem, nombrareu, nombraran

INDICATIU CONDICIONAL: nombraria, nombraries, nombraria, nombraríem, nombraríeu, nombrarien

SUBJUNTIU PRESENT: nombri, nombris, nombri, nombrem, nombreu, nombrin

SUBJUNTIU IMPERFET: nombrés, nombressis, nombrés, nombréssim, nombréssiu, nombressin

IMPERATIU: nombra, nombri, nombrem, nombreu, nombrin

->nombre

■nombre

Cp. número

[del ll. nŭmĕrus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 MAT 1 [abrev n., nre.] Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.

2 nombre abstracte Nombre que no és concret.

3 nombre aleatori Nombre constituït per xifres aleatòries, cadascuna de les quals és elegida independentment de les altres.

4 nombre algèbric Nombre que és solució d’una equació algèbrica racional.

5 nombre aritmètic Nombre sense signe.

6 nombre cardinal Nombre que indica la quantitat d’objectes d’un conjunt.

7 nombre complex Nombre que pot ésser expressat com a suma d’un nombre real i d’un nombre imaginari.

8 nombre compost Nombre que consta de més d’una xifra.

9 nombre concret Nombre no abstracte, és a dir, que expressa la quantitat d’una determinada cosa.

10 nombre decimal Nombre racional que, multiplicat per una potència positiva de 10, dóna un nombre enter.

11 nombre diàdic Nombre racional que és el quocient d’un nombre enter per una potència positiva de 2.

12 nombre dígit Nombre que, en el sistema de numeració decimal, consta d’una sola xifra.

13 nombre d’or Nombre donat per l’expressió (1+ √5) /2, que equival aproximadament a 1,618 i que correspon a una proporció considerada particularment estètica.

14 nombre enter Nombre que determina quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

15 nombre figurat Cadascun dels nombres de la successió formada pels nombres 1, 1+2, 1+2+3, 1+2+3+4, etc.

16 nombre fraccionari Nombre racional no enter.

17 nombre imaginari Nombre complex no real.

18 nombre imperfecte Nombre que no és perfecte.

19 nombre irracional Nombre real no racional.

20 nombre mixt Nombre que pot ésser expressat com a suma d’un nombre enter i un nombre fraccionari.

21 nombre natural Nombre que serveix per a comptar els elements d’un conjunt.

22 nombre negatiu Nombre més petit que el zero.

23 nombre ordinal Nombre que expressa el lloc en una successió d’objectes.

24 nombre parell Nombre enter que no és imparell.

25 nombre perfecte Nombre enter que és igual a la suma de tots els seus divisors excepte ell mateix.

26 nombre positiu Nombre més gran que el zero.

27 nombre primer Nombre enter que només és divisible per ell mateix i per la unitat.

28 nombre quadrat (o nombre quadrat perfecte) Nombre enter que és igual a un altre nombre enter elevat al quadrat.

29 nombre racional Conjunt de fraccions equivalents que representen una mateixa quantitat, entera o no.

30 nombre real Cadascun dels nombres que hom pot obtenir en mesurar magnituds contínues.

31 nombres amigables Parella de nombres cadascun dels quals és igual a la suma de les parts alíquotes de l’altre, excepte aquest altre.

32 nombres coprimers Nombres primers entre ells.

33 nombre senar Nombre imparell.

34 nombre sencer Nombre enter.

35 nombres heterogenis Nombres no homogenis.

36 nombres homogenis Nombres que tenen els mateixos factors primers.

37 nombres piramidals Nombres que expressen la quantitat de boles que poden ésser disposades formant una piràmide triangular o bé quadrada.

38 nombres pitagòrics Cadascuna de les ternes de nombres que són solució de l’equació x² + y²= z². Per exemple, 3, 4, 5.

39 nombres poligonals Nombres que donen la quantitat de boles que hom pot disposar formant un triangle equilàter, un quadrat o bé qualsevol polígon regular.

40 nombres primers entre ells Nombres que no tenen altre divisor comú sinó la unitat.

41 nombres triangulars Nombres que expressen el nombre de boles que poden ésser disposades formant un triangle equilàter.

42 nombre transcendent Nombre real no algèbric.

43 nombre transfinit Nombre cardinal o ordinal d’un conjunt no finit.

44 nombre trencat Nombre fraccionari.

2 p ext 1 Un gran nombre de convidats. Els descontents són en petit nombre. Un nombre infinit d’ocells.

2 Gran nombre. Nombre de persones hagué de restar a fora.

3 sens nombre Innombrables.

3 GRAM Categoria o morfema gramatical que oposa la representació d’una entitat individualitzada (singularitat) a la representació de més d’una d’elles (pluralitat).

4 RET Harmonia del discurs que resulta d’un cert ritme de la frase.

5 TÈXT Quantitat de fils i de passades que té un teixit en una unitat de superfície, generalment 1 cm².

6 llei dels grans nombres ESTAD Teorema que estableix que la freqüència relativa d’un esdeveniment al llarg de n temptatives elementals independents convergeix en probabilitat vers la probabilitat de l’esdeveniment.

7 nombre característic FÍS Cadascun dels nombres adimensionals que hom obté en establir la relació entre grups de magnituds físiques (forces, velocitats, energies, volums, etc.).

8 teoria de nombres MAT Part de la matemàtica que estudia les relacions entre els nombres enters.

->nombrós

■nombrós -osa

[de nombre]

adj 1 Que és en gran nombre o que consta d’un gran nombre de coses o de persones. Hi havia nombroses errades. Una munió nombrosa.

2 Que té una certa harmonia, una certa cadència.

->nombrosament

■nombrosament

[de nombrós]

adv En gran nombre, d’una manera nombrosa.

->nomenable

nomenable

[de nomenar]

adj Susceptible d’ésser nomenat.

->nomenament

■nomenament

[de nomenar]

m 1 Acte de nomenar. Demà es procedirà al nomenament de comptador.

2 Document que constata un nomenament. L’han fet caixer, però encara no ha rebut el nomenament.

->nomenar

■nomenar

Cp. anomenar

[del ll. nominare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr 1 ant Anomenar.

2 Designar algú per a un càrrec, una funció. L’han nomenat tresorer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nomenar

GERUNDI: nomenant

PARTICIPI: nomenat, nomenada, nomenats, nomenades

INDICATIU PRESENT: nomeno, nomenes, nomena, nomenem, nomeneu, nomenen

INDICATIU IMPERFET: nomenava, nomenaves, nomenava, nomenàvem, nomenàveu, nomenaven

INDICATIU PASSAT: nomení, nomenares, nomenà, nomenàrem, nomenàreu, nomenaren

INDICATIU FUTUR: nomenaré, nomenaràs, nomenarà, nomenarem, nomenareu, nomenaran

INDICATIU CONDICIONAL: nomenaria, nomenaries, nomenaria, nomenaríem, nomenaríeu, nomenarien

SUBJUNTIU PRESENT: nomeni, nomenis, nomeni, nomenem, nomeneu, nomenin

SUBJUNTIU IMPERFET: nomenés, nomenessis, nomenés, nomenéssim, nomenéssiu, nomenessin

IMPERATIU: nomena, nomeni, nomenem, nomeneu, nomenin

->nomenclàtor

■nomenclàtor

[del ll. nomenclātor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

m Llista o catàleg per ordre alfabètic de noms de localitats, de persones, de terminologia d’una ciència determinada, etc.

->nomenclatura

■nomenclatura

[del ll. nomenclatura, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Conjunt, sistema, de noms emprats en una branca de la ciència o de l’art.

2 BIOL 1 Conjunt de regles, de principis i de normes que hom empra per tal de designar els diferents tàxons.

2 nomenclatura binària (o linneana, o binomial) Mètode sistemàtic, establert per Linné, per tal de designar els gèneres i les espècies.

3 QUÍM Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta.

->nòmer

■nòmer

[originat d’una pregunta com Què ha nom?, pronunciada Què nom, interpretada com un verb en tercera persona; 1a FONT: s. XIV]

v intr dial Dir-se, anomenar-se. Aquest home nom Joan. Què noms? Jo nom Teresa.

->només

■només

[de més; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv Solament.

->no-metall

■no-metall

m QUÍM Cadascun dels elements químics que, en la taula periòdica, són situats a la dreta d’una línia divisòria imaginària fixada pels elements B, Si, As, Te i At.

->-nomia

■-nomia

Forma sufixada del mot grec nómos, que significa ‘llei’, ‘costum’. Ex.: gastronomia, agronomia, taxonomia.

->nòmina

■nòmina

[del ll. nomĭna, acus. pl. de nomen ‘nom’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Llista de noms de persones o coses.

2 esp Relació del personal d’una empresa en què hom especifica la retribució que correspon a cadascú segons categories i conceptes.

->nominació

■nominació

Part. sil.: no_mi_na_ci_ó

[del ll. nominatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Nomenament.

2 CIN 1 Acció de nominar;

2 l’efecte.

->nominal

■nominal

Cp. l’acc. 2 amb nominatiu 1

[del ll. nominalis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 GRAM 1 Relatiu o pertanyent al nom.

2 Que té la funció d’un nom.

3 formes nominals del verb Nom donat a l’infinitiu, el gerundi i el participi, anomenats també formes no personals.

4 frase nominal Frase el predicat de la qual no té verb explícit.

5 sufix nominal Sufix que serveix per a la formació de noms.

2 1 Que existeix de nom però no en realitat, que té el nom d’una cosa però no ho és realment. La seva autoritat és purament nominal.

2 valor nominal ECON En un títol o efecte mobiliari, el valor que hi consta en representació d’una part alíquota de capital, emprèstit, etc., en contraposició al valor a què hom el cotitza en el mercat, o valor efectiu.

3 votació nominal DR Votació en la qual els votants són cridats un per un per llur propi nom.

->nominalisme

■nominalisme

[de nominal]

m FILOS Doctrina filosòfica que s’oposa a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus i, per tant, als conceptes universals tota mena de valor representatiu.

->nominalista

■nominalista

[de nominal]

1 adj Relatiu o pertanyent al nominalisme.

2 m i f Seguidor del nominalisme.

->nominalització

■nominalització

Part. sil.: no_mi_na_lit_za_ci_ó

[de nominalitzar]

f LING 1 Acció de nominalitzar;

2 l’efecte.

->nominalitzador

■nominalitzador -a

[de nominalitzar]

adj LING Dit del morfema derivatiu que permet l’obtenció d’un substantiu.

->nominalitzar

■nominalitzar

[de nominal]

v tr LING Derivar un nom a partir d’un altre nom, un adjectiu o un verb, com cadiratge, de cadira, o transformar una oració en nom o en sintagma nominal, com l’arribada de l’avió, de l’avió arriba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nominalitzar

GERUNDI: nominalitzant

PARTICIPI: nominalitzat, nominalitzada, nominalitzats, nominalitzades

INDICATIU PRESENT: nominalitzo, nominalitzes, nominalitza, nominalitzem, nominalitzeu, nominalitzen

INDICATIU IMPERFET: nominalitzava, nominalitzaves, nominalitzava, nominalitzàvem, nominalitzàveu, nominalitzaven

INDICATIU PASSAT: nominalitzí, nominalitzares, nominalitzà, nominalitzàrem, nominalitzàreu, nominalitzaren

INDICATIU FUTUR: nominalitzaré, nominalitzaràs, nominalitzarà, nominalitzarem, nominalitzareu, nominalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: nominalitzaria, nominalitzaries, nominalitzaria, nominalitzaríem, nominalitzaríeu, nominalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: nominalitzi, nominalitzis, nominalitzi, nominalitzem, nominalitzeu, nominalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: nominalitzés, nominalitzessis, nominalitzés, nominalitzéssim, nominalitzéssiu, nominalitzessin

IMPERATIU: nominalitza, nominalitzi, nominalitzem, nominalitzeu, nominalitzin

->nominalment

■nominalment

[de nominal]

adv D’una manera nominal.

->nominar

■nominar

[del ll. nominare, íd.]

v tr 1 nomenar 2.

2 CIN Seleccionar entre la producció cinematogràfica anual (les persones i les pel·lícules que concursaran per a obtenir un premi). La seva pel·lícula ha estat nominada per a l’Oscar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nominar

GERUNDI: nominant

PARTICIPI: nominat, nominada, nominats, nominades

INDICATIU PRESENT: nomino, nomines, nomina, nominem, nomineu, nominen

INDICATIU IMPERFET: nominava, nominaves, nominava, nominàvem, nominàveu, nominaven

INDICATIU PASSAT: nominí, nominares, nominà, nominàrem, nominàreu, nominaren

INDICATIU FUTUR: nominaré, nominaràs, nominarà, nominarem, nominareu, nominaran

INDICATIU CONDICIONAL: nominaria, nominaries, nominaria, nominaríem, nominaríeu, nominarien

SUBJUNTIU PRESENT: nomini, nominis, nomini, nominem, nomineu, nominin

SUBJUNTIU IMPERFET: nominés, nominessis, nominés, nominéssim, nominéssiu, nominessin

IMPERATIU: nomina, nomini, nominem, nomineu, nominin

->nominatiu

■nominatiu -iva

Part. sil.: no_mi_na_tiu

Cp. l’acc. 1 amb nominal 2

[del ll. nominativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj ECON Dit del títol, l’efecte comercial o el valor mobiliari en què consta el nom de la persona o l’entitat a favor de la qual són estesos, en oposició a aquells en què el tenidor és indeterminat (efectes al portador).

2 m GRAM En les llengües flexives que tenen declinació (com el llatí i el grec, entre altres d’indoeuropees), cas que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal.

->nomineta

nomineta

[de nòmina]

f DR 1 Nota marginal de les sentències, en la qual hom fa constar els magistrats que han votat.

2 Nota marginal a les actes de les reunions on hom fa constar els noms dels assistents.

->nomisma

nomisma

m NUMIS A l’època bizantina, nom donat al solidus aureus de Constantí el Gran.

->nomo-

■nomo-

Forma prefixada del mot grec nómos, que significa ‘llei’. Ex.: nomologia, nomografia.

->nomoblidis

■nomoblidis

[aglutinació de no m’oblidis]

m 1 BOT Miosotis.

2 JOI Braçalet que porta una placa llisa per a gravar-hi el nom i altres dades.

->nomofil·le

■nomofil·le

m BOT Fulla normal, situada en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les.

->nomògraf

nomògraf -a

[de nomo- i -graf]

m i f DR Autor d’una nomografia.

->nomografia

nomografia

Part. sil.: no_mo_gra_fi_a

[de nomo- i -grafia]

f 1 DR Tractat sobre les lleis.

2 MAT Mètode de càlcul basat en la utilització dels nomogrames.

->nomogràfic

nomogràfic -a

[de nomografia]

adj Relatiu o pertanyent a la nomografia.

->nomograma

■nomograma

[de nomo- i -grama]

m 1 Gràfic d’una llei.

2 MAT Gràfic o àbac que consisteix en tres (o més) línies rectes (de vegades corbes), usualment paral·leles i graduades cadascuna per una variable de manera que, en tallar les tres línies amb una recta ortogonal, hom obté els valors relatius de les tres variables.

->nomòleg

nomòleg -òloga

[de nomo- i -leg]

m i f DR Entès en nomologia.

->nomologia

nomologia

Part. sil.: no_mo_lo_gi_a

[de nomo- i -logia]

f DR Ciència de les lleis i de llur interpretació.

->nomotètic

nomotètic -a

adj Relatiu o pertanyent al nomós (divisió administrativa egípcia antiga i de la Grècia actual).

->nomparell

■nomparell

[del fr. nompareille, variant de nonpareille ‘sense igual’]

m GRÀF Caràcter tipogràfic de sis punts de cos.

->nona

■nona

[del ll. (hora) nona ‘(hora) novena’; l’accepció, en llenguatge infantil, de ‘son; dormir’ (tenir nona, fer nones) prové d’un ús originari del mot en el sentit de ‘fer migdiada’, hora a què venia a correspondre la nona; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 CRON Divisió romana del dia, corresponent a les tres de la tarda.

2 LITÚRG Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.

2 [en llenguatge infantil] 1 Son. El nen té nona.

2 Acte de dormir.

3 fer nona (o nones) Dormir.

3 pl 1 CRON En el calendari romà, novè dia abans dels idus, que correspon al dia 5 de cada mes, llevat de març, maig, juliol i octubre, que corresponia al dia 7.

2 nones caprotines RELIG A la Roma antiga, festivitats femenines de la fecunditat, dedicades a Juno Caprotina.

->nonà

■nonà

m [C₉H₂₀] QUÍM ORG Alcà, present en el petroli, que pot presentar 35 isòmers de cadena.

->nonagenari

■nonagenari -ària

[del ll. nonagenarius, -a, -um, íd.]

1 adj i m i f Que ha complert noranta anys i no arriba a cent.

2 m ASTR Punt de l’eclíptica situat a més altura sobre l’horitzó.

->nonagèsim

■nonagèsim -a

adj Norantè.

->nonagesimal

■nonagesimal

[de nonagèsim]

adj 1 Relatiu o pertanyent al noranta o a la norantena.

2 Que procedeix o es compta per norantenes.

->nonanoic

nonanoic, àcid

Part. sil.: no_na_noic

QUÍM ORG Àcid pelargònic.

->nonaspí

nonaspí -ina

adj i m i f De Nonasp (Terra Alta).

->nonat

■nonat -ada

[del ll. non natus ‘no nascut’]

1 1 adj MED Nat artificialment, és a dir, extret del claustre matern mitjançant l’operació cesària.

2 m PELL Pell de vedell nonat.

3 m RAM Vedell extret del ventre d’una vaca en matar-la.

2 adj 1 Que encara no ha nascut, que és en el claustre matern.

2 fig Generacions nonades.

->nonet

■nonet

[de l’it. nonetto, íd.]

m MÚS Composició musical per a nou instruments o (més rarament) per a nou veus.

->nònius

■nònius

Part. sil.: nò_ni_us

[del nom del matemàtic portuguès que l’inventà, Pedro Nunes (1492-1577), llatinitzat en Petrus Nonius]

m METROL Instrument fet de dos regles graduats l’un dels quals llisca al llarg de l’altre, emprat per a mesurar longituds amb precisió.

->non-non

■non-non

[expressió infantil i repetitiva per nona (v. aquest mot)]

f 1 Cançó per a fer adormir els infants.

2 fer non-non (o la non-non) esp En llenguatge infantil, dormir. Fes non-non, fillet meu!

->non plus ultra

non plus ultra^* [nɔnpluzúltɾa]

[llat ] m Expressió que significa ‘no més enllà’, emprada per a indicar el límit extrem que hom pot atènyer. El ‘non plus ultra’ de l’enginy.

->nònuple¹

■nònuple¹

[v. nònuple²]

adj Format per nou.

->nònuple²

■nònuple² -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. nonus, -a, -um ‘novè’, com altres numerals multiplicatius, quadruplus, sextuplus, etc]

1 adj Que conté nou vegades una quantitat.

2 m Quantitat igual a nou vegades una altra. El nònuple de quatre és trenta-sis.

->nonuplicar

■nonuplicar

[de nònuple²]

v 1 tr Fer nònuple, multiplicar per nou.

2 pron Esdevenir nònuple.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nonuplicar

GERUNDI: nonuplicant

PARTICIPI: nonuplicat, nonuplicada, nonuplicats, nonuplicades

INDICATIU PRESENT: nonuplico, nonupliques, nonuplica, nonupliquem, nonupliqueu, nonupliquen

INDICATIU IMPERFET: nonuplicava, nonuplicaves, nonuplicava, nonuplicàvem, nonuplicàveu, nonuplicaven

INDICATIU PASSAT: nonupliquí, nonuplicares, nonuplicà, nonuplicàrem, nonuplicàreu, nonuplicaren

INDICATIU FUTUR: nonuplicaré, nonuplicaràs, nonuplicarà, nonuplicarem, nonuplicareu, nonuplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: nonuplicaria, nonuplicaries, nonuplicaria, nonuplicaríem, nonuplicaríeu, nonuplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: nonupliqui, nonupliquis, nonupliqui, nonupliquem, nonupliqueu, nonupliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: nonupliqués, nonupliquessis, nonupliqués, nonupliquéssim, nonupliquéssiu, nonupliquessin

IMPERATIU: nonuplica, nonupliqui, nonupliquem, nonupliqueu, nonupliquin

->noo-

■noo-

Forma prefixada del mot grec nóos, que significa ‘esperit, raó’ i que denota les facultats intel·lectuals. Ex.: noologia, noometria, nooscòpic.

->noologia

noologia

Part. sil.: no_o_lo_gi_a

[de noo- i -logia]

f FILOS 1 Ciència dels primers principis, equivalent i alhora prèvia a la metafísica.

2 Ciència de l’esperit, entès com a enteniment, que equival a la psicologia i la gnoseologia.

->noològic

noològic -a

Part. sil.: no_o_lò_gic

[de noologia]

adj FILOS 1 Relatiu o pertanyent a la noologia.

2 ciències noològiques Terme ambigu que hom aplica tant a les ciències de l’esperit en general com a una part d’elles en contraposició a les ciències socials.