->grallar
■grallar[de gralla; 1a FONT: 1864, DLab.]
v intr Cridar un còrvid.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: grallar
GERUNDI: grallant
PARTICIPI: grallat, grallada, grallats, grallades
INDICATIU PRESENT: grallo, gralles, gralla, grallem, gralleu, grallen
INDICATIU IMPERFET: grallava, grallaves, grallava, grallàvem, grallàveu, grallaven
INDICATIU PASSAT: grallí, grallares, grallà, grallàrem, grallàreu, grallaren
INDICATIU FUTUR: grallaré, grallaràs, grallarà, grallarem, grallareu, grallaran
INDICATIU CONDICIONAL: grallaria, grallaries, grallaria, grallaríem, grallaríeu, grallarien
SUBJUNTIU PRESENT: gralli, grallis, gralli, grallem, gralleu, grallin
SUBJUNTIU IMPERFET: grallés, grallessis, grallés, gralléssim, gralléssiu, grallessin
IMPERATIU: gralla, gralli, grallem, gralleu, grallin
->graller
■graller -a[de gralla]
m i f MÚS Sonador de gralla.
->grallera
■grallera[de gralla; 1a FONT: c. 1880]
f 1 Niu de gralles.
2 Dipòsit acumulat de dejeccions de gralla.
3 GEOMORF Als Pirineus i els Prepirineus, nom donat als avencs on nien les gralles.
->gralló
■gralló[de gralla]
m Petit de gralla.
->gram1
■gram1[del fr. gramme, del b. ll. gramma ‘escrúpol d’unça’, i aquest, del gr. grámma ‘lletra’, confosos ja en b. ll. en interpretar scripŭlum / scrupŭlum com un der. de scribĕre ‘escriure’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m METROL 1 [símb: g] Unitat de massa del sistema cegesimal, anomenada també gram massa, equivalent a la mil·lèsima part d’un quilogram.
2 [símb: gf] Unitat de pes, anomenada també gram força, equivalent a la mil·lèsima part d’un quilogram força.
3 Peça metàl·lica d’un gram de massa, emprada per a pesar.
->gram2
■gram2[del ll. gramen, -ĭnis ‘herba, agram’; la variant agram prové de l’ús del mot ll., neutre, com a fem. en el ll. vg., que donà la gram, d’on l’agram per aglutinació; 1a FONT: s. XIV]
m BOT i 1 FARM Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Cynodon dactylon), de rizoma serpentejant, tiges postrades, amb fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa.
2 gram d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Paspalum distichum), amb fulles planes, estretes i agudes i espigues linears geminades.
3 gram d’olor Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Anthoxanthum odoratum), enfiladissa i estolonífera, de fulles estretes i espícules reunides en tirs.
4 gram negre (o porquí) FARM Planta herbàcia de la família de les rosàcies (Potentilla reptans), enfiladissa i estolonífera, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats, que té propietats astringents.
->-gram
-gramForma sufixada amb què es formen els composts de gram1. Ex.: centigram, quilogram.
->-grama
■-gramaForma sufixada del mot grec grámma, que significa ‘lletra, descripció, dibuix’. Ex.: telegrama, cardiograma.
->gramalla
■gramalla[d’origen incert, probablement del ll. (vestis) grammatica ‘vestit propi dels notaris i escrivans’, dits grammatici en el ll. medieval; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
f 1 INDUM Túnica llarga fins als peus que portaven els homes i les dones a l’edat mitjana.
2 HIST 1 Vestidura pròpia portada pels consellers de Barcelona o pels jurats de València.
2 A la baixa edat mitjana, sobrevesta militar duta damunt la gonella.
->gramalleta
■gramalletaf INDUM Gramalla infamant que portaven els condemnats per la inquisició.
->gramateus
gramateusPart. sil.: gra_ma_teus
m A Grècia, escrivà o funcionari oficial encarregat del registre i la conservació de documents i també de fer-ne la lectura a l’assemblea.
->gramatge
■gramatge[de gram1]
m TECNOL Pes per unitat de superfície d’un cos en forma de làmina, pel·lícula, etc.
->gramàtic
■gramàtic -a[del ll. grammatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. grammatikós, íd., der. de grámma ‘lletra’, i aquest, de gráphō ‘escriure’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
m i f Persona versada en gramàtica.
->gramàtica
■gramàtica[del ll. grammatĭca, i aquest, del gr. grammatikḗ, íd., der. de grámma ‘lletra’, i aquest, de gráphō ‘escriure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 LING 1 Disciplina lingüística que analitza l’estructura de les llengües en general o d’una llengua en particular, especialment la morfologia i la sintaxi, i en sentit ampli, la fonologia. Gramàtica comparada. Gramàtica històrica. Gramàtica normativa.
2 Llibre en què s’exposa l’estructura gramatical d’una llengua.
2 p ext Elements o principis d’una ciència o art.
->gramatical
■gramatical[del ll. grammaticalis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj GRAM 1 Relatiu o pertanyent a la gramàtica.
2 Conforme a la gramàtica.
->gramaticalitat
■gramaticalitat[de gramatical]
f 1 Qualitat de gramatical.
2 LING 1 Disposició de l’home per a aprendre una llengua.
2 Adequació d’un enunciat a les regles gramaticals d’una llengua.
3 En la gramàtica generativa, grau de divergència d’un text de la norma lingüística del parlant.
->gramaticalització
■gramaticalitzacióPart. sil.: gra_ma_ti_ca_lit_za_ci_ó
[de gramatical; 1a FONT: c. 1910]
f Resultat o efecte de gramaticalitzar.
->gramaticalitzar
■gramaticalitzarv tr i pron Convertir (un mot o una expressió) en simple instrument gramatical amb la pèrdua del seu contingut significatiu inicial.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gramaticalitzar
GERUNDI: gramaticalitzant
PARTICIPI: gramaticalitzat, gramaticalitzada, gramaticalitzats, gramaticalitzades
INDICATIU PRESENT: gramaticalitzo, gramaticalitzes, gramaticalitza, gramaticalitzem, gramaticalitzeu, gramaticalitzen
INDICATIU IMPERFET: gramaticalitzava, gramaticalitzaves, gramaticalitzava, gramaticalitzàvem, gramaticalitzàveu, gramaticalitzaven
INDICATIU PASSAT: gramaticalitzí, gramaticalitzares, gramaticalitzà, gramaticalitzàrem, gramaticalitzàreu, gramaticalitzaren
INDICATIU FUTUR: gramaticalitzaré, gramaticalitzaràs, gramaticalitzarà, gramaticalitzarem, gramaticalitzareu, gramaticalitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: gramaticalitzaria, gramaticalitzaries, gramaticalitzaria, gramaticalitzaríem, gramaticalitzaríeu, gramaticalitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: gramaticalitzi, gramaticalitzis, gramaticalitzi, gramaticalitzem, gramaticalitzeu, gramaticalitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: gramaticalitzés, gramaticalitzessis, gramaticalitzés, gramaticalitzéssim, gramaticalitzéssiu, gramaticalitzessin
IMPERATIU: gramaticalitza, gramaticalitzi, gramaticalitzem, gramaticalitzeu, gramaticalitzin
->gramaticalment
■gramaticalment[de gramatical]
adv Conforme a les regles de la gramàtica.
->gramaticastre
■gramaticastre -a[de gramàtic i -astre]
m i f Gramàtic dolent, ignorant i pedant.
->gramatita
gramatitaf MINERAL Tremolita.
->gramatitzar
■gramatitzar[de gramàtica]
v tr Fer gramatical, sotmetre a les regles de la gramàtica.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gramatitzar
GERUNDI: gramatitzant
PARTICIPI: gramatitzat, gramatitzada, gramatitzats, gramatitzades
INDICATIU PRESENT: gramatitzo, gramatitzes, gramatitza, gramatitzem, gramatitzeu, gramatitzen
INDICATIU IMPERFET: gramatitzava, gramatitzaves, gramatitzava, gramatitzàvem, gramatitzàveu, gramatitzaven
INDICATIU PASSAT: gramatitzí, gramatitzares, gramatitzà, gramatitzàrem, gramatitzàreu, gramatitzaren
INDICATIU FUTUR: gramatitzaré, gramatitzaràs, gramatitzarà, gramatitzarem, gramatitzareu, gramatitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: gramatitzaria, gramatitzaries, gramatitzaria, gramatitzaríem, gramatitzaríeu, gramatitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: gramatitzi, gramatitzis, gramatitzi, gramatitzem, gramatitzeu, gramatitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: gramatitzés, gramatitzessis, gramatitzés, gramatitzéssim, gramatitzéssiu, gramatitzessin
IMPERATIU: gramatitza, gramatitzi, gramatitzem, gramatitzeu, gramatitzin
->gramema
gramemam LING En la terminologia de B. Pottier, morfema gramatical.
->gramenera
■grameneraf 1 ZOOL Nom donat a diversos miriàpodes de l’ordre dels diplòpodes, amb vint segments o més, color fosc, proveïts de glàndules que secreten líquids pudents i que, en ésser amenaçats, s’enrotllen en espiral.
2 ENTOM Larva de certs insectes que ataquen els cereals.
->gramenet
■gramenet[de gram2]
m Formació vegetal amb aspecte de prat en la qual predominen els vegetals graminoides.
->gramera
■grameraf BOT Gespa de gram.
->gramicidina
gramicidinaf FARM Antibiòtic polipèptid ciclopeptídic produït pel Bacterium bacillus.
->gramini-
■gramini-Forma prefixada del mot llatí gramen, -ĭnis, que significa ‘agram’. Ex.: graminívor.
->gramínies
■gramíniesPart. sil.: gra_mí_ni_es
[del ll. gramineus, -a, -um, relatiu al gramen, -ĭnis ‘agram’]
f BOT 1 pl Família de glumiflores constituïda per plantes herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes, de fulles que consten de limbe, beina i lígula, de flors hermafrodites, protegides per glumel·les d’espícula, protegida per glumes, i de fruit cariòpside.
2 sing Planta de la família de les gramínies.
->graminífer
■graminífer -a[de gramini- i -fer]
adj AGR Que produeix cereals.
->graminiforme
■graminiforme[de gramini- i -forme]
adj BOT Que sembla una gramínia.
->graminívor
■graminívor -a[de gramini- i -vor]
adj AGR Que es nodreix de cereals.
->graminoide
■graminoidePart. sil.: gra_mi_noi_de
[del ll. gramen, -ĭnis ‘agram’ i -oide]
adj BOT 1 Afí a les gramínies.
2 Graminiforme.
->gramnegatiu
■gramnegatiu -ivaPart. sil.: gram_ne_ga_tiu
adj MICROB Dit del bacteri amb una complexa paret cel·lular formada per una capa interna de glicoproteïnes i una d’externa de lipopolisacàrids que, quan és sotmès a una tècnica bacteriològica basada en el tractament amb un colorant bàsic (tinció de Gram), es descoloreix en tractar-lo amb alcohol.
->gramòfon
■gramòfon[del gr. grámma ‘lletra, descripció, dibuix’ i -fon1]
m ELECTROAC i MÚS Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc.
->gramofònic
■gramofònic -a[de gramòfon]
adj Relatiu o pertanyent al gramòfon.
->gramola
■gramola[del gr. grámma ‘lletra, descripció, dibuix’ i el sufix -ola, de pianola]
f ELECTROAC i MÚS Model de gramòfon accionat per corrent elèctric en lloc de mitjans mecànics.
->gramós
■gramós -osa[de gram2]
adj AGR 1 Relatiu o pertanyent al gram.
2 Dit de l’indret on es cria abundantment el gram.
->grampilló
■grampilló[d’una variant de grapa, grampa]
m FUST Clau sense cabota, en forma de U, amb punta a cada extrem.
->grampó
■grampó[d’una variant de grapa, grampa]
m 1 ESPORT Armadura metàl·lica proveïda de diverses punxes i que hom subjecta sota la sola de les botes per avançar sobre el glaç o la neu molt dura.
2 dial TECNOL cargol 7.
->gràmpola
■gràmpola[d’una variant de grapa, grampa]
f CONSTR NAV Femella gran de ferro que porten les barques grosses sense timó fix.
->gramponador
gramponadorm dial TECNOL Tornavís.
->gramponar
gramponar[de grampó]
v tr dial cargolar 3.
->grampositiu
■grampositiu -ivaPart. sil.: gram_po_si_tiu
adj MICROB Dit del bacteri amb una paret cel·lular formada únicament per glicoproteïnes que, quan és sotmès a una tècnica bacteriològica basada en el tractament amb un colorant bàsic (tinció de Gram), conserva el color en tractar-lo amb alcohol.
->gran
■granCp. l’acc. 1 amb gros 1
[del ll. grandis ‘grandiós; d’edat avançada’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
1 adj 1 Que té unes mesures considerables, que excedeix la mida o el grau ordinaris, usuals, en dimensions superficials, capacitat, quantitat, intensitat. Una plaça, un estany, grans. La sala del davant és més gran que la del darrere. Un gran nombre de persones. Grans obstacles, dificultats, etc. La màquina fa un gran soroll.
2 Dit d’allò que és més gran que una altra cosa de la mateixa espècie, que l’excedeix en mida o grau. Posa-ho al calaix gran.
3 en gran loc adv En grans proporcions. Despendre en gran. Fer les coses en gran.
2 esp 1 adj Que és pervingut al límit o a un grau considerablement avançat de l’edat o la creixença pròpies de l’estadi corresponent. Un home, una noia, un nen, grans. El meu pare és tan gran com el teu.
2 adj i m i f Que és més gran que un altre o els altres, que els excedeix en edat o alçada. El germà gran. És la nena gran de la colla.
3 adj i m pl Dit de la persona adulta, per contraposició al nen, o de la persona d’edat avançada, per contraposició al jove. Una persona gran no ha d’abusar d’un menut. A la tarda, fan una sessió per als petits, i a la nit la fan per als grans.
4 fer-se gran (un nen) Créixer. Aquest nen cada dia es fa més gran.
5 fer-se (o tornar-se) gran (un adult) Envellir. La mare s’ha fet gran de cop.
6 gran dia (o gran vespre, o gran hora de nit, etc.) Ben entrat el dia, el vespre, etc.
3 m Grandària, dimensions. De quin gran ha de ser?
4 1 adj Que ultrapassa el nivell ordinari quant a dignitat, mèrits, condició intel·lectual o moral, etc. Dos grans savis aconsellaven un gran rei. Un gran poeta. És una gran persona.
2 adj p ext Una gran ànima.
3 m Personatge elevat en dignitat.
4 gran d’Espanya HIST Dignitat màxima de la noblesa d’Espanya immediatament després de la d’infant d’Espanya i abans de la categoria dels títols del Regne.
5 gran mal PAT Denominació de l’atac d’epilèpsia quan va acompanyat de convulsions.
->grana
■grana[del ll. grana, pl. de granum ‘gra’; 1a FONT: 1575, DPou.]
1 f 1 BOT Llavor.
2 AGR Porció de civada o altre gra que hom dóna a les haveries.
3 grana de capellà GASTR Postres de músic.
2 m ENTOM Cotxinilla.
3 1 m COL Carmí. Un penó d’or i grana.
2 adj inv De llistes blaves i grana.
->granada1
■granada1[de granar]
f AGR 1 Acció de granar;
2 l’efecte.
->granada2
■granada2[v. granada1]
f ARM Projectil farcit de matèria explosiva i proveït de metxa (granada de temps) o d’espoleta (granada de percussió), que és llançat amb la mà o per mitjà d’una arma de foc. Granada de mà. Granada incendiària. Granada rompedora.
->granadella
■granadella[de gra]
f BOT Morella roquera.
->granadellenc
granadellenc -aadj i m i f De la Granadella (Garrigues).
->granadenc
granadenc -aadj i m i f De la Granada (Alt Penedès).
->granader
■granader[de granada2]
m Soldat que portava i llançava granades de mà.
->granadera
granaderaf MIL Bossa per a dur granades.
->granadí
■granadí -ina1 adj i m i f De Granada (ciutat i província d’Andalusia).
2 f MÚS Ball popular de Granada, de ritme ràpid.
3 f MÚS Cançó andalusa, pertanyent al gènere flamenc.
->granadilla
■granadillaf BOT Fruita de la passió.
->granadina1
■granadina1[del nom de la ciutat de Granada]
f TÈXT 1 Pèl de seda sotmès a una gran torsió.
2 Teixit fet amb aquest pèl.
->granadina2
■granadina2[de gra]
f ALIM Xarop fet amb suc de magrana.
->granadura
■granadura[de gra; 1a FONT: 1591]
f Grans de vidre, atzabeja, etc., perforats, amb què hom fa brodats, rosaris, etc.
->granalla
■granalla[de gra]
f 1 METAL·L Metall reduït a partícules més o menys esfèriques que hom obté per projecció del metall fos contra un doll d’aigua.
2 Granets d’or o d’argent que serveixen per a facilitar l’afinament en els treballs d’argenteria.
3 efecte de granalla ELECTRÒN Efecte granular.
->granallar
■granallarv tr TECNOL Tractar (superfícies metàl·liques) projectant-hi granalla a una gran velocitat per tal d’arrencar-ne les partícules d’òxid.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: granallar
GERUNDI: granallant
PARTICIPI: granallat, granallada, granallats, granallades
INDICATIU PRESENT: granallo, granalles, granalla, granallem, granalleu, granallen
INDICATIU IMPERFET: granallava, granallaves, granallava, granallàvem, granallàveu, granallaven
INDICATIU PASSAT: granallí, granallares, granallà, granallàrem, granallàreu, granallaren
INDICATIU FUTUR: granallaré, granallaràs, granallarà, granallarem, granallareu, granallaran
INDICATIU CONDICIONAL: granallaria, granallaries, granallaria, granallaríem, granallaríeu, granallarien
SUBJUNTIU PRESENT: granalli, granallis, granalli, granallem, granalleu, granallin
SUBJUNTIU IMPERFET: granallés, granallessis, granallés, granalléssim, granalléssiu, granallessin
IMPERATIU: granalla, granalli, granallem, granalleu, granallin
->granallatge
granallatge[de granalla]
m TECNOL Operació de granallar.
->granar
■granar[de gra; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 intr 1 Produir gra un cereal.
2 Fer grana una planta.
2 tr Reduir a grans, a granalla; granejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: granar
GERUNDI: granant
PARTICIPI: granat, granada, granats, granades
INDICATIU PRESENT: grano, granes, grana, granem, graneu, granen
INDICATIU IMPERFET: granava, granaves, granava, granàvem, granàveu, granaven
INDICATIU PASSAT: graní, granares, granà, granàrem, granàreu, granaren
INDICATIU FUTUR: granaré, granaràs, granarà, granarem, granareu, granaran
INDICATIU CONDICIONAL: granaria, granaries, granaria, granaríem, granaríeu, granarien
SUBJUNTIU PRESENT: grani, granis, grani, granem, graneu, granin
SUBJUNTIU IMPERFET: granés, granessis, granés, granéssim, granéssiu, granessin
IMPERATIU: grana, grani, granem, graneu, granin
->granat1
■granat1[v. granat2; 1a FONT: s. XIV]
1 m MINERAL 1 Qualsevol silicat doble d’un metall bivalent i un de trivalent.
2 esp Silicat de ferro i alumini, pedra fina, d’un color vermell fosc.
2 1 m Color del granat, vermell fosc.
2 adj inv Duia uns pantalons granat.
->granat2
■granat2-ada[de granar; 1a FONT: 1313, Llull]
1 adj 1 AGR Que ja té el gra ben format.
2 fig Gran, ja fet. Un noi granat.
3 fig Important, escollit. La gent granada de la ciutat.
4 anar granat fig Ésser ric, anar en gran, granejar.
2 adj Granellut, que fa grans. Una pedra granada.
3 m SUR 1 Carrac amb suro abundant per a fer taps del calibre desitjat.
2 Tap del calibre màxim de la partida corresponent.
->granatífer
■granatífer -aadj GEOL Que conté granats.
->grandalla
■grandalla[probable alteració de gandalla]
f BOT Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Narcissus poeticus), amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa i olorosa.
->grandària
■grandàriaPart. sil.: gran_dà_ri_a
[de gran; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f Allò que té de gran una cosa, grandor física. La grandària d’una sala.
->grandàs
grandàs -assa[de gran; 1a FONT: 1524]
adj i m i f Grandolàs.
->grandejar
■grandejar[de gran; 1a FONT: c. 1700]
v 1 intr Tirar a gran, ésser més o menys gran. Aquestes sabates li grandegen.
2 tr Enaltir, magnificar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: grandejar
GERUNDI: grandejant
PARTICIPI: grandejat, grandejada, grandejats, grandejades
INDICATIU PRESENT: grandejo, grandeges, grandeja, grandegem, grandegeu, grandegen
INDICATIU IMPERFET: grandejava, grandejaves, grandejava, grandejàvem, grandejàveu, grandejaven
INDICATIU PASSAT: grandegí, grandejares, grandejà, grandejàrem, grandejàreu, grandejaren
INDICATIU FUTUR: grandejaré, grandejaràs, grandejarà, grandejarem, grandejareu, grandejaran
INDICATIU CONDICIONAL: grandejaria, grandejaries, grandejaria, grandejaríem, grandejaríeu, grandejarien
SUBJUNTIU PRESENT: grandegi, grandegis, grandegi, grandegem, grandegeu, grandegin
SUBJUNTIU IMPERFET: grandegés, grandegessis, grandegés, grandegéssim, grandegéssiu, grandegessin
IMPERATIU: grandeja, grandegi, grandegem, grandegeu, grandegin
->grandesa
■grandesa[de gran]
f 1 1 Allò que té de gran una cosa.
2 esp Elevació moral. Grandesa d’ànima.
2 1 Acció gran, pròpia d’homes, de pobles, puixants. Les grandeses del poble romà.
2 aires (o deliris) de grandesa (o mania de grandeses) Expressions usades per a manifestar que algú adopta una actitud pròpia d’una classe social o d’un estament que considera superior, i als quals vol pertànyer, per aparentar que hi pertany. Tu amb els teus aires de grandesa, et vas allunyant dels amics.
3 HIST 1 Dignitat de gran d’Espanya.
2 Conjunt dels grans d’Espanya.
->grandier
■grandier -aPart. sil.: gran_di_er
[deriv. de gran dia ‘a hora tardana del matí’]
adj dial Que es lleva tard.
->grandiloqüència
■grandiloqüènciaPart. sil.: gran_di_lo_qüèn_ci_a
[de grandiloqüent; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f Eloqüència gran i elevada.
->grandiloqüent
■grandiloqüentPart. sil.: gran_di_lo_qüent
[del ll. grandis ‘gran’ i loquens, -ntis, participi pres. de loqui ‘parlar’ (cf. grandiloquus, -a, -um ‘que parla amb estil pompós’)]
adj 1 Que s’expressa amb grandiloqüència.
2 p ext Un discurs grandiloqüent.
->grandiós
■grandiós -osaPart. sil.: gran_di_ós
[del b. ll. grandiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]
adj Molt gran, especialment que imposa per la seva grandor. Un edifici grandiós. Un espectacle grandiós.
->grandiosament
■grandiosamentPart. sil.: gran_di_o_sa_ment
[de grandiós]
adv Amb grandiositat.
->grandiositat
■grandiositatPart. sil.: gran_di_o_si_tat
[de grandiós; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f Qualitat de grandiós.
->grandirostre
■grandirostre[de gran i rostre]
adj ORNIT De bec llarg.
->grandolàs
■grandolàs -assa[de gran]
adj i m i f 1 Gran en excés.
2 esp Ganàpia.
->grandor
■grandor[de gran; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f 1 grandesa 1 i grandesa 2. La grandor del seu geni.
2 Grandària. Dos dipòsits de la mateixa grandor.
->granduca
■granducaadj Relatiu o pertanyent al gran duc o al gran ducat. La família granducal de Luxemburg.
->granejador
■granejador -a[de granejar2]
GRÀF 1 adj i m i f Que graneja.
2 màquina granejadora (o simplement granejadora) Màquina emprada per a granejar.
3 m Estri d’acer, una part del qual és corba i plena de punxes petites, emprat pels gravadors per a granejar les planxes que, posteriorment, gravaran al fum.
->granejar1
■granejar1[v. granejar2]
v intr 1 Ésser ric, anar en gran. D’ençà que té la botiga, graneja molt.
2 Produir-se ràpidament o en gran quantitat. L’animació creixia, i granejaven les rialles.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: granejar
GERUNDI: granejant
PARTICIPI: granejat, granejada, granejats, granejades
INDICATIU PRESENT: granejo, graneges, graneja, granegem, granegeu, granegen
INDICATIU IMPERFET: granejava, granejaves, granejava, granejàvem, granejàveu, granejaven
INDICATIU PASSAT: granegí, granejares, granejà, granejàrem, granejàreu, granejaren
INDICATIU FUTUR: granejaré, granejaràs, granejarà, granejarem, granejareu, granejaran
INDICATIU CONDICIONAL: granejaria, granejaries, granejaria, granejaríem, granejaríeu, granejarien
SUBJUNTIU PRESENT: granegi, granegis, granegi, granegem, granegeu, granegin
SUBJUNTIU IMPERFET: granegés, granegessis, granegés, granegéssim, granegéssiu, granegessin
IMPERATIU: graneja, granegi, granegem, granegeu, granegin
->granejar2
■granejar2[de gra; 1a FONT: 1640]
v tr 1 Reduir a grans, a granalla. Granejar la pólvora.
2 GRÀF 1 Omplir la superfície d’una planxa, mitjançant el granejador o la granejadora, de punts molt petits perquè retingui millor la tinta.
2 màquina de granejar Màquina granejadora.
3 TECNOL Treure gra a una superfície.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: granejar
GERUNDI: granejant
PARTICIPI: granejat, granejada, granejats, granejades
INDICATIU PRESENT: granejo, graneges, graneja, granegem, granegeu, granegen
INDICATIU IMPERFET: granejava, granejaves, granejava, granejàvem, granejàveu, granejaven
INDICATIU PASSAT: granegí, granejares, granejà, granejàrem, granejàreu, granejaren
INDICATIU FUTUR: granejaré, granejaràs, granejarà, granejarem, granejareu, granejaran
INDICATIU CONDICIONAL: granejaria, granejaries, granejaria, granejaríem, granejaríeu, granejarien
SUBJUNTIU PRESENT: granegi, granegis, granegi, granegem, granegeu, granegin
SUBJUNTIU IMPERFET: granegés, granegessis, granegés, granegéssim, granegéssiu, granegessin
IMPERATIU: graneja, granegi, granegem, granegeu, granegin
->granejat
■granejat[de granejar2]
m METAL·L Acabat mat que s’obté projectant grans de sorra, de vidre, d’acer, etc., a pressió sobre el metall.
->granejatge
■granejatge[de granejar2]
m 1 ADOB Estovament del cuir que hom aplica després de l’acabament i que consisteix a doblegar flor contra flor les peces de cuir i desplaçar el plec al llarg de la peça.
2 GRÀF Tècnica emprada en metal·lografia perquè les planxes retinguin millor les tintes del roleu.
->granel
■granel[del cast. i port. a granel, locució formada amb el cat. graner en el llenguatge nàutic, aplicat primer al transport marítim d’espècies i grans i després a la venda de tota mena de mercaderies sense envasar o empaquetar]
Mot emprat en l’expressió a granel loc adv Sense envasar, sense empaquetar. Oli a granel. Olives a granel.
->granellada
■granellada[de gra; 1a FONT: 1696, DLac.]
f PAT Erupció cutània en forma de petits grans.
->granelló
■granelló[de gra]
m dial Pinyol o llavor del raïm.
->granellons
■granellons[de gra]
m pl BOT Herba escombrera.
->granellós
■granellós -osa[de gra; 1a FONT: 1617]
adj Granellut.
->granellut
■granellut -uda[de gra; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj 1 Ple de grans.
2 Que fa o té grans.
->graner
■graner -a[de gra; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 m i f Persona que trafica en grans.
2 m 1 AGR Local o construcció on hom guarda el gra.
2 fig Territori molt abundant en gra.
->granera1
■granera1[de gra]
f Escombra.
->granera2
granera2f CONSTR NAV Obertura practicada a la part superior del pal d’una embarcació on va col·locat el bossell per on passen els caps per a hissar l’antena.
->granerada
■granerada[de granera1]
f Cop donat amb una granera.
->granerí
granerí -inaadj i m i f De Granera (Vallès Oriental).
->graneria
■graneriaPart. sil.: gra_ne_ri_a
[de gra]
f Botiga on hom ven gra.
->granet
■granet[de gra]
m 1 Gra petit.
2 TÈXT Lligament derivat del setí, en el qual la juxtaposició de bastes d’ordit produeix uns granets molt marcats en la superfície del teixit.
3 granets de glaç METEOR Calamarsó.
->granetari
granetari[de granet]
m FARM Balanceta de creu per a mesurar petites masses, amb una precisió de 0,01 g.
->granger1
■granger1-a[de granja; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m i f AGR Persona que mena una granja.
->granger2
granger2-aadj i m i f De la Granja de la Costera (Costera).
->grani-
■grani-Forma prefixada del mot llatí granum, que significa ‘gra’. Ex.: graniforme, granívor.
->granífer
■granífer -a[de grani- i -fer]
adj Que produeix grans.
->graniforme
■graniforme[de grani- i -forme]
adj Que té la forma de gra 1.
->granífug
■granífug -a[de grani- i -fug]
adj i m AGR Que serveix per a evitar una pedregada.
->granís
■granís[de gra]
[pl -issos] m 1 Grans caiguts, menuts, etc., que no s’aprofiten.
2 METEOR Calamarsa.
3 BOT Grana petita.
->granissa
■granissa[de granís]
f 1 Granadura.
2 METEOR Calamarsa.
3 TÈXT Teixit de cotó gruixut, granejat de blanc i de blau, emprat en confecció.
->granissada
■granissada[de granissar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
f 1 PAT Granellada.
2 METEOR Calamarsada.
->granissar
■granissar[de granís]
v 1 tr Fer que un líquid es prengui formant grumolls.
2 intr METEOR Calamarsejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: granissar
GERUNDI: granissant
PARTICIPI: granissat, granissada, granissats, granissades
INDICATIU PRESENT: granisso, granisses, granissa, granissem, granisseu, granissen
INDICATIU IMPERFET: granissava, granissaves, granissava, granissàvem, granissàveu, granissaven
INDICATIU PASSAT: granissí, granissares, granissà, granissàrem, granissàreu, granissaren
INDICATIU FUTUR: granissaré, granissaràs, granissarà, granissarem, granissareu, granissaran
INDICATIU CONDICIONAL: granissaria, granissaries, granissaria, granissaríem, granissaríeu, granissarien
SUBJUNTIU PRESENT: granissi, granissis, granissi, granissem, granisseu, granissin
SUBJUNTIU IMPERFET: granissés, granissessis, granissés, granisséssim, granisséssiu, granissessin
IMPERATIU: granissa, granissi, granissem, granisseu, granissin
->granissat
■granissat[de granissar]
m ALIM Beguda refrescant, parcialment congelada i de consistència granulosa.
->granissó
■granissó[de granís]
m METEOR Calamarsó.
->granissol
■granissol[de granís]
m METEOR Calamarsó.
->granissolar
■granissolar[de granissol]
v intr METEOR Calamarsejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: granissolar
GERUNDI: granissolant
PARTICIPI: granissolat, granissolada, granissolats, granissolades
INDICATIU PRESENT: granissolo, granissoles, granissola, granissolem, granissoleu, granissolen
INDICATIU IMPERFET: granissolava, granissolaves, granissolava, granissolàvem, granissolàveu, granissolaven
INDICATIU PASSAT: granissolí, granissolares, granissolà, granissolàrem, granissolàreu, granissolaren
INDICATIU FUTUR: granissolaré, granissolaràs, granissolarà, granissolarem, granissolareu, granissolaran
INDICATIU CONDICIONAL: granissolaria, granissolaries, granissolaria, granissolaríem, granissolaríeu, granissolarien
SUBJUNTIU PRESENT: granissoli, granissolis, granissoli, granissolem, granissoleu, granissolin
SUBJUNTIU IMPERFET: granissolés, granissolessis, granissolés, granissoléssim, granissoléssiu, granissolessin
IMPERATIU: granissola, granissoli, granissolem, granissoleu, granissolin
->granit
■granit[de l’it. granito, íd., der. de granire ‘granar’; 1a FONT: 1889, Verdaguer]
m PETROG Roca plutònica cristal·lina amb textura equigranular, composta de quars, feldspat alcalí i, en menor importància, mica, plagiòclasi i hornblenda.
->granité
■granité[del fr. granité, íd., der. de granit, per semblança amb la superfície d’aquesta roca]
[pl -és] m TÈXT Teixit de seda, de lligament derivat dels acanalats alternatius amb relleus bastant marcats, emprat per a mocadors i corbates.
->granític
■granític -a[de granit; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj PETROG 1 Relatiu o pertanyent al granit.
2 Semblant al granit.
3 De la natura del granit.
4 Que conté granit.
5 estructura granítica Agregat més o menys equigranular, amb els cristalls visibles a ull nu.
->granitització
granititzacióPart. sil.: gra_ni_tit_za_ci_ó
[de granit]
f PETROG Conjunt de processos mitjançant els quals una roca és transformada fins a adquirir l’estructura i la composició del granit.
->granitoide
■granitoidePart. sil.: gra_ni_toi_de
PETROG 1 adj Relatiu o pertanyent als granitoides.
2 m Roca ígnia plutònica, granada, identificable en un treball de camp com un granit, una granodiorita o una tonalita.
3 m Classe indefinida de roques d’un aspecte semblant al del granit, però amb diferent composició..
->granívor
■granívor -a[de grani- i -vor]
adj ZOOL Que es nodreix de grans.
->granja
■granja[del fr. grange ‘graner; granja’, ll. vg. *granĭca ‘relatiu al gra’; 1a FONT: 1323]
f 1 AGR 1 Masia.
2 Lloc destinat a la cria d’aviram o de bestiar. Granja de porcs.
3 granja cinegètica Granja de cria d’espècies de caça.
2 p ext 1 Lleteria.
2 Lleteria amb instal·lacions especials per a consumir-hi els productes que hom hi ven.
->granjolí
granjolí -inaadj i m i f De la Granja d’Escarp (Segrià).
->granment
■granmentadv Molt, en extrem, en gran manera.
->grano-
■grano-Forma prefixada del mot llatí granum, que significa ‘gra’. Ex.: granoblàstic.
->granoblàstic
■granoblàstic -aadj PETROG Dit de la textura granular de les roques metamòrfiques, constituïda d’elements equidimensionals sense orientació preferent, formats durant la recristal·lització.
->granodiorita
■granodioritaPart. sil.: gra_no_di_o_ri_ta
f PETROG Roca ígnia intrusiva o plutònica.
->granòfir
granòfirm PETROG Roca intrusiva àcida on predomina la microestructura granofírica.
->granofíric
granofíric -aadj PETROG Dit de la microestructura gràfica de gra fi.
->granollerí
■granollerí -inaadj i m i f De Granollers (Vallès Oriental).
->granollessenc
granollessenc -aadj i m i f Granollerí.
->granor
■granor[de gra; 1a FONT: s. XVII]
f AGR Acció de granar els cereals.
->granot
■granot[de granota; 1a FONT: s. XV]
m ZOOL Granota.
->granota
■granota[de l’ant. granolla, amb un sufix més trivial, del ll. vg. *ranucŭla (cl. ranuncŭla), dimin. de rana ‘granota’, amb influx d’un preromà kraksantos ‘gripau’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 ZOOL 1 Nom donat a alguns amfibis de la subclasse dels anurs que pertanyen a les famílies dels pípids, dels hílids, dels braquicefàlids, dels racofòrids, i, especialment, dels rànids.
2 Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels i de la família dels rànids (Rana sp), amb el cap tan ample com llarg, ulls sobresortints amb la pupil·la vertical, llengua protràctil, dits units per una membrana i amb la pell llisa i de color uniforme, entre les espècies del qual cal destacar la granota bramadora (R. catesbeiana), la granota comuna (o verda) (R. perezi), la granota gegant (R. goliath), la granota roja (o vermella) (R. temporaria), i la granota saltadora (R. dalmantina).
3 granota de vidre Amfibi anur de l’ordre dels procels i de la família dels hílids (Cochranella sp), arborícola, propi de l’Amèrica del Sud.
4 granota d’ungles Amfibi anur de l’ordre dels opistocels i de la família dels pípids (Xenopus laevis), propi de l’Àfrica, utilitzat en l’antiga prova de l’embaràs.
5 granota marsupial Amfibi anur de l’ordre dels procels i de la família dels braquicefàlids (Rhinoderma darwini), típic de Xile, saltador i grimpador.
6 granota peluda Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels i de la família dels rànids (Trichobatrachus robustus), amb llargues vellositats que penetren en els vasos capil·lars.
7 granota pintada Amfibi anur de la família dels discoglòssids (Discoglossus pictus), de cos robust, musell punxegut i coloració variable, que viu en aigües tranquil·les i poc profundes.
8 granota voladora Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels diplasiocels i de la família dels racofòrids (Racophorus sp) amb un replec que va de l’ull fins a l’esquena, propi de la Xina, la Indoxina i les Filipines.
2 OFIC Vestit de feina d’una sola peça amb cos, camals i, generalment, mànigues.
->granoteta
■granoteta[de granota]
f 1 Granota petita.
2 granoteta de punts ZOOL Gripauet.
3 granoteta de Sant Anton ZOOL Reineta.
->gransa
gransaf QUÍM Material plàstic, en forma de petits grans o cilindres preformats, que hom utilitza per a emmotllar.
->gransadora
gransadoraf QUÍM Màquina que hom utilitza per a fer gransa.
->grànul
■grànul[del ll. granŭlum, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]
m 1 Gra petit o partícula.
2 ASTR Cel·la de la granulació de la fotosfera solar.
3 CIT 1 Nom aplicat a diversos corpuscles cel·lulars.
2 Corpuscle del cloroplast, més o menys cilíndric, de 0,3 a 2μ de diàmetre.
4 FARM Petita píndola que conté de 0,1 mg a 1 mg de substància activa, recoberta per una capa de sacarosa, goma aràbiga o lactosa.
5 FISIOL Partícula intracel·lular que es tenyeix amb determinats colorants.
6 GEOL Clast de dimensions compreses entre 2 i 4 mm.
7 HISTOL Element de forma més o menys esfèrica que hom pot observar a l’interior o a la superfície de cèl·lules, teixits o òrgans.
->granul-
■granul-Forma prefixada del mot llatí granŭlum, que significa ‘granet’. Ex.: granulosi.
->granulació
■granulacióPart. sil.: gra_nu_la_ci_ó
[de granular2; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 1 Acció de granular o de granular-se;
2 l’efecte.
2 ASTR Aspecte de la fotosfera solar que, vista al telescopi, apareix constituïda per una multitud de petites cel·les (grànuls), anomenades també grans d’arròs.
3 FARM Operació d’obtenció d’un granulat.
4 PAT 1 Lesió consistent en la formació de petites nodositats constituïdes per aglomeracions de fol·licles tuberculosos.
2 Eminència formada pels fol·licles de la conjuntiva que s’hipertrofien.
5 TECNOL Operació de granular un metall fos o una substància pulverulenta.
->granulador
■granulador -a[de granular2]
1 adj i m i f Que granula.
2 f QUÍM Gransadora.
3 aparell granulador (o simplement granulador) TECNOL Aparell emprat per a obtenir grànuls a partir d’una substància pulverulenta.
->granular1
■granular1[de grànul]
adj 1 Que té la forma d’un grànul.
2 PETROG Dit de la microestructura holocristal·lina en la qual els cristalls són visibles a ull nu i tenen mides similars (generalment entre un mil·límetre i un centímetre).
3 efecte granular ELECTRÒN Fenomen propi dels tubs electrònics, consistent en l’aparició de fluctuacions del corrent de sortida.
->granular2
■granular2[v. granular1]
v tr 1 Reduir a grànuls.
2 TECNOL 1 Convertir en grànuls les escòries obtingudes en un forn per tal de poder-ne separar el metall que hi ha barrejat.
2 Convertir un metall fos en granalla.
3 Convertir en grànuls una substància pulverulenta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: granular
GERUNDI: granulant
PARTICIPI: granulat, granulada, granulats, granulades
INDICATIU PRESENT: granulo, granules, granula, granulem, granuleu, granulen
INDICATIU IMPERFET: granulava, granulaves, granulava, granulàvem, granulàveu, granulaven
INDICATIU PASSAT: granulí, granulares, granulà, granulàrem, granulàreu, granularen
INDICATIU FUTUR: granularé, granularàs, granularà, granularem, granulareu, granularan
INDICATIU CONDICIONAL: granularia, granularies, granularia, granularíem, granularíeu, granularien
SUBJUNTIU PRESENT: granuli, granulis, granuli, granulem, granuleu, granulin
SUBJUNTIU IMPERFET: granulés, granulessis, granulés, granuléssim, granuléssiu, granulessin
IMPERATIU: granula, granuli, granulem, granuleu, granulin
->granulat
■granulat[de granular2]
m 1 FARM Forma farmacèutica constituïda per grànuls.
2 QUÍM Gransa.
->granuli-
■granuli-Forma prefixada del mot llatí granŭlum, que significa ‘granet’. Ex.: granuliforme.
->granúlia
granúliaPart. sil.: gra_nú_li_a
f PAT Forma aguda de la tuberculosi, caracteritzada per la presència de granulacions miliars, grises, en el pulmó i altres òrgans. És anomenada també tuberculosi miliar.
->granulífer
■granulífer -a[de granuli- i -fer]
adj 1 Que produeix grànuls.
2 Ple de grànuls.
->granuliforme
■granuliforme[de granuli- i -forme]
adj 1 D’estructura granular.
2 Granular.
->granulita
■granulitaf PETROG 1 ant Granit amb moscovita i quars o granit amb dues miques.
2 Roca metamòrfica catazonal, d’alta pressió i alta temperatura, de gra fi i color clar amb quars i feldspats principalment, hiperstena i granat.
->granullada
■granulladaf dial PAT Granellada.
->granulo-
■granulo-Forma prefixada del mot llatí granŭlum, que significa ‘granet’. Ex.: granulometria.
->granuloblast
granuloblastm CIT Cèl·lula embrionària que dóna lloc a un granulòcit.
->granulòcit
■granulòcitm CIT 1 Cadascun dels leucòcits que contenen grànuls en el seu citoplasma i un nucli irregular o segmentat.
2 Cèl·lula proveïda de grànuls.
->granulocitopoesi
granulocitopoesiPart. sil.: gra_nu_lo_ci_to_po_e_si
f FISIOL ANIM Formació de granulòcits en la medul·la òssia en quantitats normals.
->granuloclassificació
granuloclassificacióPart. sil.: gra_nu_lo_clas_si_fi_ca_ci_ó
f GEOL Disposició dels grans dins d’una capa.
->granuloma
■granulomam PAT Lesió nodular inflamatòria, constituïda per teixit conjuntiu amb gran quantitat de vasos i infiltrat de cèl·lules diverses.
->granulomatós
■granulomatós -osaadj PAT Relatiu o pertanyent al granuloma.
->granulomatosi
■granulomatosif PAT 1 Nom genèric aplicat a les malalties la lesió anatomopatològica fonamental de les quals és el granuloma.
2 Quadre caracteritzat per la presència de múltiples granulomes.
->granulometria
■granulometriaPart. sil.: gra_nu_lo_me_tri_a
f PEDOL, PETROG i QUÍM IND Tècnica per a la mesura de les dimensions i la determinació de la forma dels grans o partícules que constitueixen una substància granulosa.
->granulomètric
■granulomètric -aadj Relatiu o pertanyent a la granulometria.
->granulós
■granulós -osa[de grànul; 1a FONT: 1917, DOrt.]
1 adj Granular.
2 f Constituent dels grans de midó, soluble en la saliva.
->grànum
■grànumm CIT grànul 3 2.
->granyenenc
granyenenc -aadj i m i f De Granyena de les Garrigues (Garrigues) o de Granyena de Segarra (Segarra).
->graó
■graóPart. sil.: gra_ó
[de grau; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Esglaó.
2 ESPORT 1 Plataforma antilliscant i d’altura regulable sobre la qual hom practica la modalitat d’aeròbic dels graons.
2 pl Modalitat d’aeròbic que consisteix a pujar i a baixar repetidament del graó fent una coreografia.
->graonada
■graonadaPart. sil.: gra_o_na_da
Cp. graderia
[de graó]
f Conjunt de graons.
->graonat
■graonat -adaPart. sil.: gra_o_nat
[de graó]
adj Disposat en forma de graons. Rampa graonada.
->graonera
graoneraPart. sil.: gra_o_ne_ra
[de graó]
f 1 MANUT Magatzem on hom guarda graons.
2 MIN Pedrera d’on hom extreu graons.
3 CONSTR Eina o màquina per a fer graons.
->grapa
■grapaHom.: grappa
[del germ., probablement frànc. *krappa ‘ganxo, urpa’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
f 1 1 ANAT ANIM Part de les extremitats d’un quadrúpede que recolza a terra quan aquest camina, especialment quan constitueix un òrgan de prensió.
2 p anal i pej Mans grosses, fortes, d’una estreta potent. Si et posa la grapa a sobre t’esclafarà.
3 fig i iròn Mà. Vés amb compte a caure a les seves grapes.
4 fig Traça, habilitat, especialment per a atreure’s l’atenció, la simpatia, etc. Té molt bona grapa per a escriure.
5 p ext Una comèdia amb molta grapa.
6 de grapes (o de quatre grapes) Amb les mans i els peus o els genolls a terra. Jugaven a fer el cavall, de quatre grapes.
7 tenir grapes en comptes de mans fig Ésser graponer, maldestre.
2 BOT Garfi.
3 pl AGR eixartell 1.
4 EBEN Part inferior dels petges que representa una arpa d’animal.
5 1 OFIC Tija metàl·lica doblegada en els extrems i que hom clava per a unir o assegurar la unió d’una post esberlada o d’altres objectes.
2 OFICINA Gafa metàl·lica doblegada pels extrems per a unir papers, teixits, etc.
6 TÈXT Cadascuna de les dues peces de ferro que, en el teler mecànic, s’agafen a l’extrem inferior de les molles que fan baixar els lliços.
7 pl VETER Excrescències ulceroses que es formen als junts dels rems de les haveries.
->grapada
■grapada[de grapa; 1a FONT: s. XIV]
f 1 1 Cop de grapa, esgarrapada.
2 Acció de posar la grapa o la mà sobre alguna cosa fent-hi presa. Li vaig pegar grapada i no el vaig deixar fugir. Amb una grapada la va treure de sota mateix de les rodes.
3 amb una grapada (o dues, o quatre grapades) fig De pressa i de qualsevol manera.
2 Grapat.
->grapadora
■grapadoraf OFIC Engrapadora.
->grapaldina
■grapaldina[del fr. crapaudine ‘mena de pedra que es creia provinent del cap dels gripaus; mena de polleguera’, der. de crapaud ‘gripau’]
f TÈXT Polleguera on giren els eixos verticals i els fusos d’algunes màquines tèxtils.
->grapallut
■grapallut -uda[de grapa]
adj Que té bona grapa.
->grapar
■grapar[de grapa; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
v tr 1 Gratar terra, sorra, etc.
2 TECNOL 1 Engrapar.
2 màquina de grapar Engrapadora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: grapar
GERUNDI: grapant
PARTICIPI: grapat, grapada, grapats, grapades
INDICATIU PRESENT: grapo, grapes, grapa, grapem, grapeu, grapen
INDICATIU IMPERFET: grapava, grapaves, grapava, grapàvem, grapàveu, grapaven
INDICATIU PASSAT: grapí, grapares, grapà, grapàrem, grapàreu, graparen
INDICATIU FUTUR: graparé, graparàs, graparà, graparem, grapareu, graparan
INDICATIU CONDICIONAL: graparia, graparies, graparia, graparíem, graparíeu, graparien
SUBJUNTIU PRESENT: grapi, grapis, grapi, grapem, grapeu, grapin
SUBJUNTIU IMPERFET: grapés, grapessis, grapés, grapéssim, grapéssiu, grapessin
IMPERATIU: grapa, grapi, grapem, grapeu, grapin
->grapat
■grapat[de grapa; 1a FONT: s. XV]
m 1 Porció d’alguna cosa que cap dins el puny o la mà closa. Amb un grapat de sal n’hi haurà prou. Collir els raïms a grapats.
2 p anal Petita porció d’alguna cosa que hom pot agafar amb la mà. Em pots donar un grapat d’ordi, per sembrar-lo?
3 fig Conjunt, quantitat, nombre, considerable. Té un grapat d’anys.
4 a grapats hiperb En grans quantitats. Despendre els diners a grapats.
->grapeig
■grapeigPart. sil.: gra_peig
[de grapejar; 1a FONT: c. 1914]
m 1 Acció de grapejar;
2 l’efecte.
->grapejament
■grapejament[de grapejar]
m Grapeig.
->grapejar
■grapejar[de grapa; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr 1 Palpar grollerament, sense delicadesa, maldestrament.
2 p ext Tocar maldestrament (un instrument músic, sobretot de corda).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: grapejar
GERUNDI: grapejant
PARTICIPI: grapejat, grapejada, grapejats, grapejades
INDICATIU PRESENT: grapejo, grapeges, grapeja, grapegem, grapegeu, grapegen
INDICATIU IMPERFET: grapejava, grapejaves, grapejava, grapejàvem, grapejàveu, grapejaven
INDICATIU PASSAT: grapegí, grapejares, grapejà, grapejàrem, grapejàreu, grapejaren
INDICATIU FUTUR: grapejaré, grapejaràs, grapejarà, grapejarem, grapejareu, grapejaran
INDICATIU CONDICIONAL: grapejaria, grapejaries, grapejaria, grapejaríem, grapejaríeu, grapejarien
SUBJUNTIU PRESENT: grapegi, grapegis, grapegi, grapegem, grapegeu, grapegin
SUBJUNTIU IMPERFET: grapegés, grapegessis, grapegés, grapegéssim, grapegéssiu, grapegessin
IMPERATIU: grapeja, grapegi, grapegem, grapegeu, grapegin
->grapeta
grapeta[de grapa]
f TRANSP Gafa de ferro fixada a les vares del carro per a enganxar-hi els reculants.
->grapialtesa
■grapialtesaPart. sil.: gra_pi_al_te_sa
f TERAP Ungüent compost d’oli de malví, resina de pi, cera groga, etc., emprat popularment per a curar les galteres.
->grapiola
■grapiolaPart. sil.: gra_pi_o_la
[deriv. de grapa amb influx de àrpies]
f OFIC Grapa de quatre o cinc pues.
->grapiots
■grapiotsPart. sil.: gra_pi_ots
[deriv. de grapa amb influx de arpiots]
m pl AGR Arpiots.
->grapís
■grapís[de grapa]
[pl -issos] [generalment en pl] m AGR Bocins de palla menuda i arestes barrejats amb terra o gra brut que resten després de porgar o ererar els cereals.
->grapissar
■grapissarm ECOL i GEOL Capa de petits còdols calcaris d’origen orgànic, acumulats en els fons marins.
->graponar
■graponar[de grapa; 1a FONT: s. XIII]
v intr Anar de grapes, arrossegar-se per terra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: graponar
GERUNDI: graponant
PARTICIPI: graponat, graponada, graponats, graponades
INDICATIU PRESENT: grapono, grapones, grapona, graponem, graponeu, graponen
INDICATIU IMPERFET: graponava, graponaves, graponava, graponàvem, graponàveu, graponaven
INDICATIU PASSAT: graponí, graponares, graponà, graponàrem, graponàreu, graponaren
INDICATIU FUTUR: graponaré, graponaràs, graponarà, graponarem, graponareu, graponaran
INDICATIU CONDICIONAL: graponaria, graponaries, graponaria, graponaríem, graponaríeu, graponarien
SUBJUNTIU PRESENT: graponi, graponis, graponi, graponem, graponeu, graponin
SUBJUNTIU IMPERFET: graponés, graponessis, graponés, graponéssim, graponéssiu, graponessin
IMPERATIU: grapona, graponi, graponem, graponeu, graponin
->graponejar
■graponejar[de grapa; 1a FONT: 1803, DEst.]
v tr Grapejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: graponejar
GERUNDI: graponejant
PARTICIPI: graponejat, graponejada, graponejats, graponejades
INDICATIU PRESENT: graponejo, graponeges, graponeja, graponegem, graponegeu, graponegen
INDICATIU IMPERFET: graponejava, graponejaves, graponejava, graponejàvem, graponejàveu, graponejaven
INDICATIU PASSAT: graponegí, graponejares, graponejà, graponejàrem, graponejàreu, graponejaren
INDICATIU FUTUR: graponejaré, graponejaràs, graponejarà, graponejarem, graponejareu, graponejaran
INDICATIU CONDICIONAL: graponejaria, graponejaries, graponejaria, graponejaríem, graponejaríeu, graponejarien
SUBJUNTIU PRESENT: graponegi, graponegis, graponegi, graponegem, graponegeu, graponegin
SUBJUNTIU IMPERFET: graponegés, graponegessis, graponegés, graponegéssim, graponegéssiu, graponegessin
IMPERATIU: graponeja, graponegi, graponegem, graponegeu, graponegin
->graponer
■graponer -a[de grapa]
adj 1 Mancat d’habilitat, de destresa, a manejar, a fer les coses. Té uns dits graponers.
2 p ext D’una manera graponera.
->graponerament
■graponerament[de graponer]
adv D’una manera graponera.
->graponeria
■graponeriaPart. sil.: gra_po_ne_ri_a
[de graponer]
f Qualitat de graponer.
->grappa
■grappa* [ɣɾápə]Hom.: grapa
[mot it., ‘brisa’]
f DESTIL·L Aiguardent de brisa elaborat segons el mètode tradicional del nord d’Itàlia.
->graptòlits
■graptòlitsm PALEONT i ZOOL 1 pl Grup d’invertebrats fòssils, colonials i marins, presents només a les roques del paleozoic.
2 sing Invertebrat del grup dels graptòlits.
->gras grassa
■gras grassa[del ll. vg. grassus, ll. cl. crassus, -a, -um, íd., per influx de grossus ‘gros, gruixut’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 1 adj Que conté greix. Les parts grasses del cos d’un animal.
2 m Part grassa de la carn. El gras i el magre del pernil.
3 sèrie grassa QUÍM ORG Sèrie alifàtica.
2 adj 1 Abundant en greix, voluminós per l’abundància de greix. Està gras com un toixó.
2 estar (algú) gras que peta col·loq Estar molt gras.
3 no es pot (o no pots) pas matar tot el que és gras loc verb Refrany que vol dir que no és prudent d’obrar amb massa exigències, sinó que cal fer els ulls grossos i concedir certa llibertat.
3 adj 1 Dit d’allò que, per l’aspecte o les propietats, s’assembla al greix. Argila grassa.
2 Abundant, substanciós, que excedeix la mesura ordinària. Un sou gras. Una collita grassa.
3 MINERAL Dit del mineral que té un aspecte untuós.
4 MINERAL Dit del carbó ric en matèries volàtils.
5 Dit del parlar o el riure groller, obscè. Paraules grasses.
6 passar-la (o ballar-la) grassa Viure molt bé, nedar en l’abundància.
->graspallà
graspallàm ZOOL Gorgònia.
->grassament
■grassament[de gras]
adv D’una manera grassa, abundosament.
->grassesa
■grassesa[de gras]
f Qualitat de gras, grassor.
->grasset
■grasset[de gras]
m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels motacíl·lids (Anthus spinoletta sp), que presenta dues subespècies, el grasset de muntanya (A.s. spinoletta) i el grasset d’aigua (A.s. petrosus).
->grassor
■grassor[de gras]
f Qualitat de gras.
->grat
■grat -a[del ll. gratus, -a, -um ‘agradable, agraït’; 1a FONT: s. XI]
1 adj Agradable, conforme als nostres gusts o sentiments. Grat a la vista, a l’orella. Una estada molt grata. Una companyia grata.
2 m 1 Satisfacció, gust, que hom troba en algú o alguna cosa. Són persones del meu grat. No hi ha res que sigui del seu grat.
2 al grat (d’algú) Al seu gust, al seu plaer. Ha pogut triar a son grat.
3 caure en grat (a algú) Ésser-li agradable. Li ha caigut tan en grat, que no li negarà res.
4 de (o per) grat (o de bon grat) Amb gust, volenterosament. Per a tu ho faré molt de grat. De bon grat et convidaria.
5 de (o per) grat o per força Obligatòriament, tant si vol com si no vol. Cal que treballem, de grat o per força.
6 de mal grat Per força, contra voluntat. Que consti que hi vaig, però de mal grat.
7 haver (o sentir, o saber) grat (a algú) Estar-li agraït, demostrar-li gratitud. Ja no senten grat ni a Déu ni als pares.
8 prendre en grat Prendre, acceptar, amb gust. Us demano que prengueu en grat els meus presents.
9 tenir (o haver, o donar-se) grat (d’algú o alguna cosa) Sentir-se bé amb algú, trobar plaer en la seva companyia o trobar plaer, gust, satisfacció en alguna cosa. És tan gentil que té grat de tothom.
10 venir de grat (a algú) Venir de gust. No em ve gens de grat d’anar-hi.
->gratabous
■gratabousPart. sil.: gra_ta_bous
[interpretat avui com ‘grat a bous’, originàriament degué ser una alteració d’un oc. escabrous, alteració del ll. scabiosus ‘aspre, rugós’, interpretat popularment com ll. scabra boves ‘grata bous’]
m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Centaurea scabiosa), de fulles pinnatisectes i de capítols purpuris.
->gratacel
■gratacel[de gratar i cel; 1a FONT: c. 1925]
m 1 MAR Vela petita que hom hissa a vegades a la part més alta del pal major d’una nau.
2 ARQUIT Casa de pisos que ateny una alçària molt superior a la normal.
->gratacul
■gratacul[de gratar i cul]
vulg m 1 gavarró 1.
2 BOT Eriçó.
->gratada
■gratada[de gratar]
f 1 Acció de gratar o de gratar-se;
2 l’efecte.
->gratador
■gratador -a[de gratar]
adj Que grata.
->gratall
■gratall[de gratar]
m 1 Esgarrapall.
2 Tros de terra gratat, menjat, pels animals, per l’acció de les aigües, etc.
->gratallopenc
gratallopenc -aadj i m i f De Gratallops (Priorat).
->gratament1
■gratament1[de gratar]
m 1 Acció de gratar;
2 l’efecte.
->gratament2
■gratament2[de grat]
adv D’una manera grata.
->gratanúvols
■gratanúvols[de gratar i núvol]
m MAR Gratacel.
->gratapalles
■gratapalles[de gratar i palla]
m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Emberiza cirlus), granívor groc verdós clapat de negre i rogenc.
->gratapeus
■gratapeusPart. sil.: gra_ta_peus
[de gratar i peu]
m BOT Peu de rata.
->gratar
■gratar[del germ., probablement frànc. *kratton, íd.; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]
v 1 1 tr Fregar amb les ungles. Gratar l’esquena a algú.
2 pron Quan els grans em piquen, no em sé estar de gratar-me.
3 gratar-se la butxaca (o la bossa) fig Pagar, fer una despesa. Si vols tenir un bon pis, t’hauràs de gratar la butxaca.
4 gratar-se la panxa fig Estar ociós. De tant gratar-se la panxa, ja no sap què és treballar.
2 tr 1 Fregar fortament la terra, fusta, etc., amb les ungles, amb les urpes, enduent-se, traient, una part de la seva superfície; escarbotar. Les gallines graten la terra per veure de trobar-hi cucs.
2 p ext Fregar fortament una superfície fins a endur-se’n allò que la cobreix. Gratar la pintura vella d’una paret abans de pintar-la de nou.
3 p ext Descalçar, menjar-se, terra el pas d’un corrent d’aigua.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gratar
GERUNDI: gratant
PARTICIPI: gratat, gratada, gratats, gratades
INDICATIU PRESENT: grato, grates, grata, gratem, grateu, graten
INDICATIU IMPERFET: gratava, grataves, gratava, gratàvem, gratàveu, grataven
INDICATIU PASSAT: gratí, gratares, gratà, gratàrem, gratàreu, grataren
INDICATIU FUTUR: grataré, grataràs, gratarà, gratarem, gratareu, grataran
INDICATIU CONDICIONAL: grataria, grataries, grataria, grataríem, grataríeu, gratarien
SUBJUNTIU PRESENT: grati, gratis, grati, gratem, grateu, gratin
SUBJUNTIU IMPERFET: gratés, gratessis, gratés, gratéssim, gratéssiu, gratessin
IMPERATIU: grata, grati, gratem, grateu, gratin
->grata-sòl
grata-sòlm ARQUIT Edifici de grans dimensions en què l’amplària predomina notablement sobre la profunditat i l’alçària.
->gratcient
■gratcientPart. sil.: grat_ci_ent
[de grat i cient (cf. a scient, a dret scient)]
Mot emprat en l’expressió a gratcient loc adv D’una manera deliberada, intencionadament, a dretcient. M’ho ha fet a gratcient, bo i sabent que em molestava.
->gratella
■gratella[de gratar; 1a FONT: s. XIII, Arnau]
f Ronya.
->gratera
■gratera[de gratar]
f Ganes de gratar-se.
->gratibuixar
■gratibuixarPart. sil.: gra_ti_bui_xar
[de gratibuixes]
v tr ORFEB Sotmetre a l’acció del gratibuixes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gratibuixar
GERUNDI: gratibuixant
PARTICIPI: gratibuixat, gratibuixada, gratibuixats, gratibuixades
INDICATIU PRESENT: gratibuixo, gratibuixes, gratibuixa, gratibuixem, gratibuixeu, gratibuixen
INDICATIU IMPERFET: gratibuixava, gratibuixaves, gratibuixava, gratibuixàvem, gratibuixàveu, gratibuixaven
INDICATIU PASSAT: gratibuixí, gratibuixares, gratibuixà, gratibuixàrem, gratibuixàreu, gratibuixaren
INDICATIU FUTUR: gratibuixaré, gratibuixaràs, gratibuixarà, gratibuixarem, gratibuixareu, gratibuixaran
INDICATIU CONDICIONAL: gratibuixaria, gratibuixaries, gratibuixaria, gratibuixaríem, gratibuixaríeu, gratibuixarien
SUBJUNTIU PRESENT: gratibuixi, gratibuixis, gratibuixi, gratibuixem, gratibuixeu, gratibuixin
SUBJUNTIU IMPERFET: gratibuixés, gratibuixessis, gratibuixés, gratibuixéssim, gratibuixéssiu, gratibuixessin
IMPERATIU: gratibuixa, gratibuixi, gratibuixem, gratibuixeu, gratibuixin
->gratibuixes
■gratibuixesPart. sil.: gra_ti_bui_xes
[potser de l’oc. grataboissa o el fr. gratte-boesse, resultants d’un encreuament entre gratter/gratar i deboissar/deboissier (cat. ant. deboixar) ‘esculpir, dibuixar’ (cf. dibuixar)]
m ORFEB Raspallet de filferro molt fi, amb què els argenters netegen i allisen les peces sobredaurades.
->gratificació
■gratificacióPart. sil.: gra_ti_fi_ca_ci_ó
[del ll. gratificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
f 1 Recompensa, generalment pecuniària, donada a algú per un servei, pel seu bon comportament, etc.
2 DR TREB Quantitat independent del salari que, amb caràcter individual i no periòdic, rep el treballador com a estímul o recompensa d’uns serveis determinats.
->gratificador
■gratificador -a[del b. ll. gratificator, -ōris, íd.]
adj Que gratifica.
->gratificant
■gratificant[de gratificar]
adj Gratificador.
->gratificar
■gratificar[del ll. gratificari, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v tr Donar una gratificació. El van gratificar com a reconeixement per la feina feta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gratificar
GERUNDI: gratificant
PARTICIPI: gratificat, gratificada, gratificats, gratificades
INDICATIU PRESENT: gratifico, gratifiques, gratifica, gratifiquem, gratifiqueu, gratifiquen
INDICATIU IMPERFET: gratificava, gratificaves, gratificava, gratificàvem, gratificàveu, gratificaven
INDICATIU PASSAT: gratifiquí, gratificares, gratificà, gratificàrem, gratificàreu, gratificaren
INDICATIU FUTUR: gratificaré, gratificaràs, gratificarà, gratificarem, gratificareu, gratificaran
INDICATIU CONDICIONAL: gratificaria, gratificaries, gratificaria, gratificaríem, gratificaríeu, gratificarien
SUBJUNTIU PRESENT: gratifiqui, gratifiquis, gratifiqui, gratifiquem, gratifiqueu, gratifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: gratifiqués, gratifiquessis, gratifiqués, gratifiquéssim, gratifiquéssiu, gratifiquessin
IMPERATIU: gratifica, gratifiqui, gratifiquem, gratifiqueu, gratifiquin
->gràtil
■gràtil[d’origen incert; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
m MAR 1 Vora superior d’una vela quadra o d’una aurica.
2 gràtil de l’escota Vora inferior d’una vela quadra, d’una aurica o d’una vela de ganivet.
->gratilet
gratilet[de gràtil]
m MAR Part inferior de la ralinga de les veles de les barques de mitjana.
->gratinador
■gratinador[de gratinar]
m Aparell o dispositiu d’un forn de cuina que serveix per a gratinar.
->gratinar
■gratinar[del fr. gratiner, íd., der. de gratin ‘part torrada d’un menjar; la que s’encasta en els estris’, der. de gratter ‘gratar’ (la part encastada no surt, si no es grata)]
v tr GASTR Fer daurar al forn, sota un foc viu, el damunt d’un menjar a fi d’aconseguir una presentació millor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gratinar
GERUNDI: gratinant
PARTICIPI: gratinat, gratinada, gratinats, gratinades
INDICATIU PRESENT: gratino, gratines, gratina, gratinem, gratineu, gratinen
INDICATIU IMPERFET: gratinava, gratinaves, gratinava, gratinàvem, gratinàveu, gratinaven
INDICATIU PASSAT: gratiní, gratinares, gratinà, gratinàrem, gratinàreu, gratinaren
INDICATIU FUTUR: gratinaré, gratinaràs, gratinarà, gratinarem, gratinareu, gratinaran
INDICATIU CONDICIONAL: gratinaria, gratinaries, gratinaria, gratinaríem, gratinaríeu, gratinarien
SUBJUNTIU PRESENT: gratini, gratinis, gratini, gratinem, gratineu, gratinin
SUBJUNTIU IMPERFET: gratinés, gratinessis, gratinés, gratinéssim, gratinéssiu, gratinessin
IMPERATIU: gratina, gratini, gratinem, gratineu, gratinin
->gratis
■gratis[expressió ll., ‘de franc’; 1a FONT: 1629]
adv Gratuïtament, de franc.
->gratitud
■gratitud[del b. ll. gratitudo, -ĭnis (s. XV), format sobre ingratitudo, -ĭnis ‘ingratitud’; 1a FONT: 1490, Tirant]
f Sentiment afectuós que hom té envers el qui li ha fet un bé, un servei, un favor; agraïment. La meva gratitud serà eterna. En prova de gratitud.
->gratuït
■gratuït -aPart. sil.: gra_tu_ït
[del ll. gratuītus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj 1 Donat, concedit, sense haver de pagar. Una entrada gratuïta. Ensenyament gratuït.
2 No motivat. Una suposició gratuïta.
->gratuïtament
■gratuïtamentPart. sil.: gra_tu_ï_ta_ment
[de gratuït]
adv D’una manera gratuïta.
->gratuïtat
■gratuïtatPart. sil.: gra_tu_ï_tat
[de gratuït]
f Qualitat de gratuït.
->gratulació
■gratulacióPart. sil.: gra_tu_la_ci_ó
[del ll. gratulatio, -ōnis, íd.]
f 1 Acció de gratular o gratular-se;
2 l’efecte.
->gratular
■gratular[del ll. gratulari, íd.]
v 1 tr Donar l’enhorabona a algú, felicitar-lo.
2 pron Alegrar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gratular
GERUNDI: gratulant
PARTICIPI: gratulat, gratulada, gratulats, gratulades
INDICATIU PRESENT: gratulo, gratules, gratula, gratulem, gratuleu, gratulen
INDICATIU IMPERFET: gratulava, gratulaves, gratulava, gratulàvem, gratulàveu, gratulaven
INDICATIU PASSAT: gratulí, gratulares, gratulà, gratulàrem, gratulàreu, gratularen
INDICATIU FUTUR: gratularé, gratularàs, gratularà, gratularem, gratulareu, gratularan
INDICATIU CONDICIONAL: gratularia, gratularies, gratularia, gratularíem, gratularíeu, gratularien
SUBJUNTIU PRESENT: gratuli, gratulis, gratuli, gratulem, gratuleu, gratulin
SUBJUNTIU IMPERFET: gratulés, gratulessis, gratulés, gratuléssim, gratuléssiu, gratulessin
IMPERATIU: gratula, gratuli, gratulem, gratuleu, gratulin
->gratulatori
■gratulatori -òria[del ll. gratulatorius, -a, -um, íd.]
adj Dit d’allò en què es gratula algú, que serveix per a gratular. Una carta gratulatòria.
->gratussa
■gratussa[del fr. ant. gratu(i)se ‘llana dolenta que cau de les pells gratant’; 1a FONT: 1298]
f ant TÈXT Llana d’ínfima qualitat.
->grau
■grauPart. sil.: grau
[del ll. gradus, -ūs, íd., der. de gradi ‘caminar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 m [o f] ant i dial Graó, esglaó.
2 m GEOMORF 1 Pas a través d’una costa abrupta.
2 Boca o petit canal que posa en comunicació un estany amb la mar.
3 m 1 Punt de la riba que serveix de desembarcador.
2 Port de mar.
3 p ext Barri marítim originat en un grau de ribera.
4 m 1 Cadascun dels estats, valors, etc., d’un procés, una classificació, etc. Anàvem avançant per graus. Han establert cinc graus de culpabilitat. Interrogatori de tercer grau.
2 p ext Valor o mesura d’una cosa susceptible de variació. Quin grau d’amistat hi ha entre ells? Un tal grau d’insolència és intolerable. Un home eloqüent en alt grau.
3 DR ADM Condició personal del funcionari públic que es correspon amb un determinat nivell dels que integren la classificació dels llocs de treball de l’administració.
4 DR CIV Cadascuna de les generacions que marquen el parentiu entre les persones.
5 DR CIV En el parentiu, distància que separa les persones entre les quals hom estableix el còmput.
6 DR PEN Cadascuna de les parts en què es divideix la durada de les penes.
7 DR PROC Cadascuna de les diferents instàncies a què pot donar lloc un plet.
8 MÚS Nom que hom dóna als sons de l’escala diatònica.
5 m 1 esp Cadascuna de les posicions en un ordre, especialment jeràrquic.
2 ENSENY Cadascuna de les seccions en què s’agrupen els alumnes segons l’edat i llur estadi de coneixements.
3 ENSENY Cadascun dels títols que hom concedeix segons els diferents nivells en què es divideixen els estudis d’ensenyament mitjà i superior.
4 MIL Cadascun dels estaments dins la jerarquia militar.
6 m METROL 1 Cadascuna de les divisions iguals numerades d’una escala com la d’un termòmetre, d’un areòmetre, etc.
2 FÍS Unitat de mesura de temperatura. Els més importants són el grau Celsius (de símbol °C), el Fahrenheit (de símbol °F) i el Réaumur.
3 GEOM Unitat de mesura d’angles. Els graus més emprats són el sexagesimal i el centesimal, basats, respectivament, en la divisió sexagesimal i centesimal de la circumferència.
7 grau de llibertat m FÍS i TERMO Cadascuna de les variables independents necessàries per a definir l’estat d’un sistema.
8 grau de simetria m CRISTAL·L Conjunt d’elements de simetria que caracteritzen cada classe cristal·lina.
->grauer
■grauer -aPart. sil.: gra_uer
[de grau]
adj D’un grau o del barri adjacent.
->grauera
■graueraPart. sil.: gra_ue_ra
[del cast. groera, íd., d’origen incert]
f CONSTR NAV Guia de l’escota.
->graula
■graulaPart. sil.: grau_la
[del ll. gragŭla, íd., variant de gracŭla]
f ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Corvus frugilegus), de color negre, amb la base del bec nua.
->grausí
■grausí -inaPart. sil.: grau_sí
1 adj i m i f De Graus (municipi de la Ribagorça aragonesa) o del grausí (dialecte).
2 m LING Dialecte de transició entre el català i l’aragonès, parlat al voltant de la vila de Graus.
->grauvaca
grauvacaPart. sil.: grau_va_ca
f GEOL i PETROG Roca sedimentària de color grisós caracteritzada per l’abundància de minerals inestables i fragments de roques dins una matriu argilosa.
->grauxa
grauxaPart. sil.: grau_xa
f dial ZOOL Granota.
->grava
■grava[d’un preromà indoeuropeu *grava, íd.; 1a FONT: s. XIII]
f 1 CONSTR Pedra reduïda a trossos petits que hom empra en construcció per a afermar un sòl, per al formigó, etc.
2 PEDOL Fracció de sòl formada pels fragments minerals que fan entre 2 i 20 mm de diàmetre.
3 PETROG Roca sedimentària detrítica les partícules constituents de la qual tenen un diàmetre superior a 2 mm.
->gravable
■gravable[de gravar2]
adj DR Susceptible d’ésser gravat amb un import, gravamen, etc.
->gravació
■gravacióPart. sil.: gra_va_ci_ó
f 1 1 Acció de gravar1;
2 l’efecte.
2 ADOB Operació d’imprimir sobre cuir un dibuix que generalment imita la flor natural d’un altre tipus de cuir.
3 ART i GRÀF Art de gravar una matriu per reproduir-la en un cert nombre d’exemplars i d’imprimir aquests.
4 impr ELECTRÒN, INFORM i MÚS enregistrament 2.
->gravador
■gravador -a[de gravar1]
1 m i f Persona que grava, especialment en planxes de metall o de fusta, per reproduir el gravat a un cert nombre d’exemplars.
2 f ELECTRÒN, INFORM i MÚS Enregistrador.
->gravadura
gravaduraf 1 Efecte de gravar1.
2 PAT Senyals de la verola en la cara.
->graval
■gravaladj GEOL Que conté grava.
->gravamen
■gravamen[del ll. gravāmen, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1561]
m 1 Càrrega, obligació onerosa.
2 DR FISC Càrrega que afecta un bé immoble i, per extensió, els béns mobles, en benefici d’un tercer.
3 DR PROC Diferència entre el que ha demanat una part i el que se li ha concedit en la resolució judicial i que fonamenta un recurs.
->gravar1
■gravar1[del fr. graver, íd., i aquest, probablement del frànc. *graban, íd.; 1a FONT: 1568]
v 1 tr 1 Traçar en una matèria dura, per mitjà del burí, del cisell, etc., una figura o una inscripció. Antigament, alguns escultors gravaven el seu nom als capitells.
2 esp Traçar, sobre una planxa de metall o de fusta, la còpia d’un dibuix, música, etc., per reproduir-la a un cert nombre d’exemplars. El seu mestre li va ensenyar a gravar a l’aiguafort.
2 fig 1 tr Fixar profundament en l’ànim. Graveu bé aquestes paraules en el vostre esperit.
2 pron Les impressions rebudes a la infància es graven indeleblement.
3 tr ELECTROAC Traçar el solc d’un disc fonogràfic a fi d’enregistrar-hi el so.
4 tr impr ELECTRÒN, INFORM i MÚS enregistrar 3.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gravar
GERUNDI: gravant
PARTICIPI: gravat, gravada, gravats, gravades
INDICATIU PRESENT: gravo, graves, grava, gravem, graveu, graven
INDICATIU IMPERFET: gravava, gravaves, gravava, gravàvem, gravàveu, gravaven
INDICATIU PASSAT: graví, gravares, gravà, gravàrem, gravàreu, gravaren
INDICATIU FUTUR: gravaré, gravaràs, gravarà, gravarem, gravareu, gravaran
INDICATIU CONDICIONAL: gravaria, gravaries, gravaria, gravaríem, gravaríeu, gravarien
SUBJUNTIU PRESENT: gravi, gravis, gravi, gravem, graveu, gravin
SUBJUNTIU IMPERFET: gravés, gravessis, gravés, gravéssim, gravéssiu, gravessin
IMPERATIU: grava, gravi, gravem, graveu, gravin
->gravar2
■gravar2[del ll. gravare, íd., der. de gravis ‘greu, pesant’; 1a FONT: 1839, DLab.]
v tr 1 DR FISC Carregar amb un impost. Han gravat els propietaris amb un nou impost.
2 DR CIV Imposar un gravamen, especialment sobre una propietat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gravar
GERUNDI: gravant
PARTICIPI: gravat, gravada, gravats, gravades
INDICATIU PRESENT: gravo, graves, grava, gravem, graveu, graven
INDICATIU IMPERFET: gravava, gravaves, gravava, gravàvem, gravàveu, gravaven
INDICATIU PASSAT: graví, gravares, gravà, gravàrem, gravàreu, gravaren
INDICATIU FUTUR: gravaré, gravaràs, gravarà, gravarem, gravareu, gravaran
INDICATIU CONDICIONAL: gravaria, gravaries, gravaria, gravaríem, gravaríeu, gravarien
SUBJUNTIU PRESENT: gravi, gravis, gravi, gravem, graveu, gravin
SUBJUNTIU IMPERFET: gravés, gravessis, gravés, gravéssim, gravéssiu, gravessin
IMPERATIU: grava, gravi, gravem, graveu, gravin
->gravat
■gravat -ada[de gravar1]
1 adj Adornat amb traços de burí, de cisell, etc.
2 adj Senyalat de la verola.
3 m 1 Resultat de gravar1.
2 ADOB Planxa o placa on és gravat el dibuix que hom vol imprimir sobre el cuir.
3 ADOB Dibuix imprès sobre el cuir.
4 ART i GRÀF Matriu de matèria susceptible de rebre tinta per traslladar-la al paper o a una altra matèria semblant tantes vegades com calgui, mitjançant el procés de la impressió.
5 ART i GRÀF Imatge obtinguda per estampació de la planxa o matriu gravada a tal efecte. Gravat en relleu. Gravat a la fusta.
4 m gravació 1 , 2 i 3.
->gravatiu
■gravatiu -ivaPart. sil.: gra_va_tiu
adj PAT Dit del dolor que fa una sensació de pesadesa.
->gravel·la
gravel·laf PAT Nom donat a les concrecions litiàsiques renals de la grandària d’un cap d’agulla, per tal de diferenciar-les de les més petites (sorra) i de les més grosses (càlculs pròpiament dits).
->gravelot
■gravelotm TÈXT Teixit de llana pelut que hom empra en la confecció d’abrics.
->gravenc
■gravenc -a[de grava]
adj Relatiu o pertanyent a la grava.
->gravera
■graveraf Lloc d’on hom extreu grava.
->graveta
■graveta[de grava]
f CONSTR Grava menuda, de menys de 3 cm de diàmetre.
->gravetat
■gravetat[del ll. gravĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
f 1 Qualitat de greu. La gravetat de les circumstàncies. Malalt de gravetat. Un home ple de gravetat. Parlava amb una gran gravetat.
2 FÍS Força d’atracció que, a causa de la gravitació, és exercida per la Terra sobre els cossos materials.
3 tectònica de gravetat GEOL Teoria segons la qual els plegaments i els mantells de corriment són resultat d’un descens per gravetat dels materials al llarg dels pendents.
->gravetià
gravetià -anaPart. sil.: gra_ve_ti_à
PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al gravetià.
2 m Fàcies cultural del començament del paleolític superior.
->gravi-
gravi-Forma prefixada del mot llatí gravis, que significa ‘greu, pesat’. Ex.: gravímetre.
->gràvid
■gràvid -a[del ll. gravĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]
adj 1 Feixuc, carregat.
2 1 MED Dit de la dona embarassada.
2 MED Dit de l’úter quan conté un embrió o un fetus.
3 fig Un núvol gràvid de pluja.
->gravidesa
■gravidesa[de gràvid]
f Condició de gràvid.
->gravídic
■gravídic -a[de gràvid]
adj Relatiu o pertanyent a la gravidesa.
->graviditat
■graviditat[del ll. gravidĭtas, -ātis, íd.]
f Gravidesa.
->gravímetre
■gravímetre[de gravi- i -metre; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m 1 GEOF Aparell que serveix per a mesurar l’anomalia de l’acceleració de la gravetat.
2 FÍS Tipus d’areòmetre per a determinar el pes específic dels sòlids.
->gravimetria
■gravimetriaPart. sil.: gra_vi_me_tri_a
[de gravi- i -metria]
f 1 GEOF Part de la geofísica que s’ocupa de la mesura de l’acceleració de la gravetat i de la mesura de les anomalies que aquesta acceleració presenta.
2 QUÍM ANAL Determinació directa del pes del constituent problema contingut en un pes predeterminat de mostra, o en la del pes d’un derivat d’aquell constituent.
->gravimètric
■gravimètric -a[de gravimetria]
adj GEOF i QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a la gravimetria.
->gravíssim
■gravíssim -a[del ll. gravissĭmus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1585]
adj Molt greu.
->gravit
■gravitm BOT Planta herbàcia biennal de la família de les compostes (Pallenis spinosa), de fulles oblongues o lanceolades i de capítols grocs, amb un involucre de bràctees radials punxoses.
->gravitació
■gravitacióPart. sil.: gra_vi_ta_ci_ó
[de l’angl. gravitation (1645), del ll. cient. modern gravitatio, -ōnis, usat especialment pel físic angl. Isaac Newton (1642-1727), descobridor de la llei de la gravitació universal, format a partir del ll. cl. gravĭtas, -ātis ‘gravetat’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f FÍS 1 1 Acció de gravitar;
2 l’efecte.
2 Noció física que intenta d’explicar les aparents forces d’atracció mútua entre masses materials.
->gravitacional
■gravitacionalPart. sil.: gra_vi_ta_ci_o_nal
[de gravitació]
adj FÍS Relatiu o pertanyent a la gravitació.
->gravitant
■gravitant[de gravitar]
adj Que gravita.
->gravitar
■gravitar[del ll. científic gravitare, íd., del ll. cl. gravĭtas, -ātis ‘gravetat’; 1a FONT: 1803, DEst.]
v intr 1 1 FÍS Carregar un cos el seu pes sobre un altre. La volta gravita damunt els pilars.
2 fig Tota la responsabilitat gravita sobre ell.
2 1 FÍS Estar un cos sotmès a l’atracció gravitatòria d’un altre.
2 fig Tots els interessos graviten al voltant del seu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gravitar
GERUNDI: gravitant
PARTICIPI: gravitat, gravitada, gravitats, gravitades
INDICATIU PRESENT: gravito, gravites, gravita, gravitem, graviteu, graviten
INDICATIU IMPERFET: gravitava, gravitaves, gravitava, gravitàvem, gravitàveu, gravitaven
INDICATIU PASSAT: gravití, gravitares, gravità, gravitàrem, gravitàreu, gravitaren
INDICATIU FUTUR: gravitaré, gravitaràs, gravitarà, gravitarem, gravitareu, gravitaran
INDICATIU CONDICIONAL: gravitaria, gravitaries, gravitaria, gravitaríem, gravitaríeu, gravitarien
SUBJUNTIU PRESENT: graviti, gravitis, graviti, gravitem, graviteu, gravitin
SUBJUNTIU IMPERFET: gravités, gravitessis, gravités, gravitéssim, gravitéssiu, gravitessin
IMPERATIU: gravita, graviti, gravitem, graviteu, gravitin
->gravitatiu
gravitatiu -ivaPart. sil.: gra_vi_ta_tiu
adj FÍS Relatiu o pertanyent a la gravetat.
->gravitatori
■gravitatori -òria[de gravitar]
adj FÍS Gravitacional.
->gravitó
■gravitóm PART Bosó que transmet la interacció gravitacional.
->gray
■gray[del nom del físic angl. S. Gray (1670-1736)]
m FÍS ATÒM [símb: Gy] Unitat de dosi de radiació absorbida per unitat de massa del sistema internacional equivalent a un joule per quilogram.
->greal
■grealPart. sil.: gre_al
[del ll. cret(e)a ‘terrissa, argila’, amb el sufix -al, -ale, en cat. ant. gradal, tenint en compte que es tracta d’un recipient de terrissa; 1a FONT: 1380]
m 1 ant Plat, especialment gran o profund.
2 [en majúscula] esp CRIST i LIT Segons una certa tradició, calze usat per Crist al sant sopar, a la recerca del qual anaven diversos cavallers.
->greala
■grealaPart. sil.: gre_a_la
[variant de greal; 1a FONT: s. XIV]
f 1 Gibrella.
2 Rentamans.
3 Cassola de terra.
->grec grega
■grec grega1 adj i m i f De Grècia (estat d’Europa), dels grecs (poble) o del grec (llengua).
2 m i f HIST Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del nord d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
3 m LING Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea.
->greca
■greca[del gentilici ll. graeca ‘grega’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f ART Ornament que consisteix en un seguit de llistes que formen una línia trencada en angles rectes disposats talment que la figura sigui la geometrització d’una ona.
->grecisme
■grecismem LING Hel·lenisme del període bizantí o modern incorporat en una altra llengua.
->grecista
grecistaadj i m i f Especialista en estudis relatius a la llengua, la literatura i, en general, la cultura grega moderna.
->grecitat
■grecitatf 1 Qualitat, fet, d’ésser grec.
2 Caràcter o esperit propi dels grecs.
3 Conjunt de terres i d’homes grecs.
->grecitzar
■grecitzarv tr i pron Hel·lenitzar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: grecitzar
GERUNDI: grecitzant
PARTICIPI: grecitzat, grecitzada, grecitzats, grecitzades
INDICATIU PRESENT: grecitzo, grecitzes, grecitza, grecitzem, grecitzeu, grecitzen
INDICATIU IMPERFET: grecitzava, grecitzaves, grecitzava, grecitzàvem, grecitzàveu, grecitzaven
INDICATIU PASSAT: grecitzí, grecitzares, grecitzà, grecitzàrem, grecitzàreu, grecitzaren
INDICATIU FUTUR: grecitzaré, grecitzaràs, grecitzarà, grecitzarem, grecitzareu, grecitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: grecitzaria, grecitzaries, grecitzaria, grecitzaríem, grecitzaríeu, grecitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: grecitzi, grecitzis, grecitzi, grecitzem, grecitzeu, grecitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: grecitzés, grecitzessis, grecitzés, grecitzéssim, grecitzéssiu, grecitzessin
IMPERATIU: grecitza, grecitzi, grecitzem, grecitzeu, grecitzin
->greco-
■greco-Forma prefixada del mot llatí grecus, -a, -um, que significa ‘grec’. Ex.: grecollatí, grecoàrab.
->grecobúdic
■grecobúdic -aadj HIST Dit de la cultura i de l’art desenvolupats als territoris del NW de l’Índia, en el període que seguí l’expedició d’Alexandre.
->grecollatí
■grecollatí -ina[de greco- i llatí]
adj Que té alhora trets grecs i trets llatins. El pes de l’herència grecollatina.
->grecoromà
grecoromà -anaadj 1 1 Dit del període de la història, de l’art i de la literatura grega sota la dominació de l’imperi Romà.
2 dret grecoromà DR Dret bizantí, desenvolupat a partir del dret romà en territori grec.
3 món grecoromà Món clàssic.
4 religió grecoromana RELIG Religió pagana de Grècia i Roma.
2 Relatiu o pertanyent a Grècia i a Roma. Aliança grecoromana.
->greda
■greda[del ll. creta, íd.; 1a FONT: 1249]
f 1 PETROG 1 Argila sorrenca emprada especialment per les seves propietats esmèctiques.
2 Escòries piroclàstiques de projecció volcànica de mides inferiors als 64 mm, incoherents, negres, brunes o rogenques.
2 TÈXT Terra de paraire.
->gredar
■gredar[de greda]
m PETROG Terreny abundant en greda.
->gredera
■gredera[de greda]
f PETROG Lloc d’on hom extreu greda.
->gredós
■gredós -osa[de greda]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la greda.
2 Semblant a greda.
3 Que conté greda.
->green
green* [gɾín][angl ] m ESPORT En el golf, terreny cobert de gespa arranada on hi ha el forat, especialment preparat per als putts.
->greenockita
■greenockitaPart. sil.: gre_e_noc_ki_ta
f MINERAL Sulfur de cadmi, CdS, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.
->gregal
■gregal[der. de grec (en cat. ant. vent grec), denominació nascuda segurament a Sicília i sud d’Itàlia on el nom del vent es justificava per la situació de Grècia respecte a aquelles terres; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 nord-est 1 1. Vent de gregal.
2 METEOR Vent del nord-est.
->gregalada
■gregalada[de gregal; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
f Vent fort del nord-est.
->gregalejar
■gregalejarv intr CLIMAT 1 Fer vent de gregal.
2 Tendir, el vent, a bufar de gregal. Aquest llevant gregaleja.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: gregalejar
GERUNDI: gregalejant
PARTICIPI: gregalejat, gregalejada, gregalejats, gregalejades
INDICATIU PRESENT: gregalejo, gregaleges, gregaleja, gregalegem, gregalegeu, gregalegen
INDICATIU IMPERFET: gregalejava, gregalejaves, gregalejava, gregalejàvem, gregalejàveu, gregalejaven
INDICATIU PASSAT: gregalegí, gregalejares, gregalejà, gregalejàrem, gregalejàreu, gregalejaren
INDICATIU FUTUR: gregalejaré, gregalejaràs, gregalejarà, gregalejarem, gregalejareu, gregalejaran
INDICATIU CONDICIONAL: gregalejaria, gregalejaries, gregalejaria, gregalejaríem, gregalejaríeu, gregalejarien
SUBJUNTIU PRESENT: gregalegi, gregalegis, gregalegi, gregalegem, gregalegeu, gregalegin
SUBJUNTIU IMPERFET: gregalegés, gregalegessis, gregalegés, gregalegéssim, gregalegéssiu, gregalegessin
IMPERATIU: gregaleja, gregalegi, gregalegem, gregalegeu, gregalegin
->gregari
■gregari -ària[del ll. gregarius, -a, -um, íd., der. de grex, grĕgis ‘ramat’; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj BIOL Dit dels éssers vius que tenen tendència a associar-se amb altres individus de la mateixa espècie.
2 m Soldat ras.
3 m ESPORT En les curses ciclistes per etapes, corredor que té la missió d’auxiliar els millors components del seu equip per tal d’augmentar llur rendiment.
->gregarines
gregarinesf ZOOL 1 pl Ordre de protozous de la classe dels esporozous, paràsits del tub digestiu o de la cavitat celomàtica d’invertebrats.
2 sing Protozou de l’ordre de les gregarines.
->gregarisme
■gregarisme[de gregari]
m 1 BIOL Qualitat de gregari.
2 Tendència a ajuntar-se en grup, tot identificant-s’hi i actuant conforme a la majoria.
->gregorià1
■gregorià1-anaPart. sil.: gre_go_ri_à
[del b. ll. gregorianus, -a, -um, íd., relatiu a l’època del papa sant Gregori el Gran (540-604)]
adj 1 Pertanyent o degut a alguns dels papes de nom Gregori.
2 cant gregorià (o simplement gregorià m) MÚS Cant en llatí, a l’uníson, propi de la litúrgia de l’Església romana.
3 missa gregoriana LITÚRG Cadascuna de les misses que, en nombre de trenta i en sufragi per un difunt, hom celebra en una successió ininterrompuda de dies.
4 reforma gregoriana HIST ECL Moviment de reforma de l’Església Catòlica, als segles XI i XII.
5 sacramentari gregorià LITÚRG Sacramentari que porta el nom del papa Gregori I.
->gregorià2
gregorià2-anaPart. sil.: gre_go_ri_à
adj i m i f De Sant Gregori (Gironès).
->gregorianista
■gregorianistaPart. sil.: gre_go_ri_a_nis_ta
[de gregorià1]
m i f MÚS Estudiós versat en cant gregorià.
->greguesc
greguesc -aant 1 adj Grec.
2 m Grec, llengua grega.
->greisen
■greisenPart. sil.: grei_sen
m GEOL Agregat poc consolidat de quars i filosilicats produït per alteració hidrotermal de roques granítiques, poc després del seu emplaçament.
->greix
■greixPart. sil.: greix
[d’una base ll. *crassies/*crassia (cat. ant. graixa, sinònim de greix), del ll. crassus, -a, -um ‘gras’, que té morfològicament altres paral·lels llatins: luxuries/luxuria, materies/materia, insanies/insania, canities/canitia, etc; 1a FONT: 1314]
m 1 1 QUÍM ORG, BIOQ i ALIM Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids —èsters de glicerol i àcids grassos—, que s’acumula en diversos teixits animals, sobretot l’adipós.
2 donar greix (a algú) fig Donar-li gust en una cosa que li abelleix.
3 pesar el greix (a algú) o traginar greix (algú) hiperb i iròn Estar molt gras.
4 posar (o criar) greix (algú) Engreixar-se, esdevenir obès.
5 posar greix (en una cosa) fig Trobar-hi gust, sentir-hi gran satisfacció.
2 Brutícia que deixa el cos en una peça de vestir, una paret, etc.; greixum.
3 TECNOL Substància semisòlida constituïda per una mescla d’olis lubrificants amb sabons de catió metàl·lic.
->greixador
■greixadorPart. sil.: grei_xa_dor
[de greixar]
m TECNOL 1 Aparell emprat per a greixar les màquines.
2 Dispositiu d’algunes màquines on hom col·loca una certa quantitat de greix que ha de servir per a greixar una part o un mecanisme de la màquina.
->greixar
■greixarPart. sil.: grei_xar
[de greix; 1a FONT: 1917, DOrt.]
v tr 1 Untar amb greix alguna cosa. Greixar unes botes.
2 TECNOL 1 Lubrificar amb greix. Greixar una màquina.
2 impr Lubrificar amb una substància oliosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: greixar
GERUNDI: greixant
PARTICIPI: greixat, greixada, greixats, greixades
INDICATIU PRESENT: greixo, greixes, greixa, greixem, greixeu, greixen
INDICATIU IMPERFET: greixava, greixaves, greixava, greixàvem, greixàveu, greixaven
INDICATIU PASSAT: greixí, greixares, greixà, greixàrem, greixàreu, greixaren
INDICATIU FUTUR: greixaré, greixaràs, greixarà, greixarem, greixareu, greixaran
INDICATIU CONDICIONAL: greixaria, greixaries, greixaria, greixaríem, greixaríeu, greixarien
SUBJUNTIU PRESENT: greixi, greixis, greixi, greixem, greixeu, greixin
SUBJUNTIU IMPERFET: greixés, greixessis, greixés, greixéssim, greixéssiu, greixessin
IMPERATIU: greixa, greixi, greixem, greixeu, greixin
->greixatge
■greixatgePart. sil.: grei_xat_ge
[de greixar]
m 1 ADOB Operació de greixar les pells immediatament després de l’adob.
2 TECNOL 1 Operació de greixar certes parts d’un mecanisme o d’una màquina.
2 impr Lubrificació.
->greixelló
■greixellóPart. sil.: grei_xe_lló
m dial ALIM Greixó, llardó.
->greixera
■greixeraPart. sil.: grei_xe_ra
[de greix; 1a FONT: 1504]
f 1 Vas on es tira el greix, especialment el sobrant d’un rostit o fregit.
2 Estri de cuina de forma oblonga a propòsit per a rostir-hi carn.
->greixesa
■greixesaPart. sil.: grei_xe_sa
[de greix]
f Greixor.
->greixet
■greixetPart. sil.: grei_xet
m ANAT ANIM Zona anterior de les extremitats posteriors dels equins, situada entre la cuixa i la cama.
->greixina
■greixinaPart. sil.: grei_xi_na
[de greix]
f Untor de greix, greixum.
->greixinós
■greixinós -osaPart. sil.: grei_xi_nós
[de greixina]
adj Untuós, brut, de greix.
->greixó
■greixóPart. sil.: grei_xó
Hom.: greixor
[de greix]
m dial ALIM Llardó.
->greixoli
■greixoliPart. sil.: greix_o_li
[de greix i oli]
m dial ALIM Llardó.
->greixonera
■greixoneraPart. sil.: grei_xo_ne_ra
[de greixó; 1a FONT: 1485]
f 1 Greixera.
2 A Mallorca, cassola de terra.
->greixor
■greixorPart. sil.: grei_xor
Hom.: greixó
[de greix]
f 1 Excés de greix en una persona o animal.
2 Condició de greixós.
->greixós
■greixós -osaPart. sil.: grei_xós
[de greix; 1a FONT: s. XIV]
adj 1 Que és de la natura del greix. Una substància greixosa.
2 Cobert, tacat, ple, de greix. Duia un vestit tot greixós.
->greixum
■greixumPart. sil.: grei_xum
[de greix; 1a FONT: 1897]
m 1 Greix abundant.
2 esp Brutícia encastada a una peça de vestir, a una paret, etc.
->greja
■grejaadj f TÈXT Dit de la seda feta amb fil a un cap i sense torsió.
->grejol
■grejol[variant de gladiol a partir d’un *glaviolus]
m BOT Lliri blau.
->grell
■grell[variant de grill2; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m 1 ZOOL Pic vermell en el rovell de l’ou que indica que aquest és fecundat.
2 BOT grill2.
->grella
■grella[de grill2; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f BOT Lluc, tany o rebrot d’un arbre.
->grellada
■grellada[de grella]
f BOT Conjunt de les grelles que ha tret un arbre.
->gremi
■gremi[del ll. gremium ‘falda o si en el vestit; interior d’un lloc’; 1a FONT: 1571]
m 1 HIST Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials.
2 DR ADM Associació que agrupa empresaris o industrials d’un mateix ram o professió.
->gremial
■gremialPart. sil.: gre_mi_al
[del b. ll. gremialis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
1 adj Relatiu o pertanyent a un gremi o als gremis.
2 m LITÚRG Drap quadrat que els bisbes es posaven sobre els genolls en asseure’s quan celebraven de pontifical.
->gremialisme
■gremialismePart. sil.: gre_mi_a_lis_me
[de gremial]
m 1 1 Tendència a organitzar la societat en gremis.
2 Doctrina que propugna aquesta tendència.
2 POLÍT Tendència a prioritzar l’interès del propi col·lectiu davant de qualsevol objectiu social o polític.
->grémola
■grémola[mot relacionat amb el fr. gromeler ‘rondinar’, fr. ant. i dial. gremeler, grimoler, i l’angl. grumble, íd., de probable formació onomatopeica; 1a FONT: 1878]
dial 1 f Seguit de sorolls gemegosos, insistents, lamentació enfadosa. Quina grémola fa tot el dia aquest violí.
2 1 adj Que té per costum fer la grémola. Sempre esteu pidolant, que sou grémoles!
2 fer la grémola Demanar fent gemecs insistentment.
->gremolejar
■gremolejar[de grémola]
v intr dial Fer la grémola.
->grenadí
grenadím ALIM Escalopa estreta i gruixuda entatxonada amb uns bastonets menuts de cansalada grassa i fresca.
->grenlandès
■grenlandès -esa1 adj i m i f De Grenlàndia (illa de la regió polar àrtica) o del grenlandès (llengua).
2 m LING Llengua esquimoaleuta parlada a Grenlàndia.
->grenxa
■grenxa[variant de clenxa; 1a FONT: 1864, DLab.]
f Cim de muntanya molt espadat.
->greny
■greny[d’una variant del ll. creta (v. greda, greal), cretea i -ignum, a través d’una forma *gre(d)eny; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m 1 Sortint, ple de caires i esquerdes, d’una vena de pedra.
2 Escletxa, espai entre roques separades.
->grenya
■grenya[del cast. greña, íd., cast. ant. greñón, íd., del cèlt. *grennio, -onis, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]
f Floc de cabells desordenats. Aquesta grenya, al mig del front, em molesta. Amb aquestes grenyes sembla una bruixa.
->grenyal
■grenyal[probablement der. de greny, per comparació amb la duresa d’un greny; 1a FONT: 1747]
adj 1 No ben madur, verdós.
2 Poc cuit, que crueja.
3 SUR Dit del suro mancat de consistència i finor.
->grenyera
■grenyera[de greny]
f Terreny ple de grenys.
->grenyut
■grenyut -uda[de grenya]
adj Que porta grenyes, que va despentinat.
->gres
■gres[forma masculina formada sobre gresa2, variant de greda]
m 1 PETROG Roca sedimentària detrítica.
2 CERÀM i TECNOL 1 Tipus de ceràmica, dura, compacta i impermeable, obtingut per cocció fins a la vitrificació d’una pasta de composició variable segons el tipus que hom en vol obtenir.
2 gres porcellànic Gres no esmaltat premsat en sec, de massa compacta, poc porosa i homogèniament vitrificada, amb el mateix color a la superfície i a la resta de la massa, que hom sol utilitzar com a paviment i revestiment d’exteriors.
->gresa1
■gresa1[v. galze]
f CONSTR NAV Solc longitudinal a cada banda de la quilla d’un vaixell de fusta i que es perllonga per les rodes fins al cantell superior de la cinta.
->gresa2
■gresa2[variant de greda]
f GEOL Sauló.
->gresal
■gresal[variant més ant. de greal]
m dial greal 1.
->gresala
■gresala[variant més ant. de greala]
f dial Greala.
->gresca
■gresca[cat. ant. greesca ‘joc afectat per esvalots i baralles’, ll. graecĭsca, fem. de graecĭscus ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama d’una certa manera de fer dels grecs; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Antic joc de daus.
2 Tabola, gatzara.
3 Baralla, avalot.
->gresol
■gresol[probablement d’una base ll. *crosiŏlu, d’origen incert, probablement der. del preromà *krosos ‘buit de dins’; 1a FONT: 1299]
m 1 1 Llum d’oli consistent en un vas de terra refractària, de metall, etc., dins el qual hom posa l’oli i un o més blens.
2 Dipòsit d’oli en una llumenera, en un llum de ganxo, etc.
3 Cassoleta inferior de les llumeneres destinada a recollir l’oli que cau del dipòsit.
2 1 TECNOL Recipient recobert interiorment de material refractari, grafit, etc., emprat per a fondre i calcinar substàncies que requereixen un alt grau de calor.
2 METAL·L La part inferior dels forns de cup on es recull, per gravetat, el metall fos i l’escòria, en capes separades.
3 fig Lloc on diverses coses s’ajunten, es fonen. La Mediterrània, gresol de civilitzacions.
->gresola
■gresola[de gresol; 1a FONT: 1389]
f dial 1 Llum d’oli.
2 gresol 1 2.
->gresolada
■gresolada[de gresol]
f METAL·L Quantitat de metall, o d’una altra substància, que cap dins el gresol.
->gresolera
■gresolera[de gresol]
f BOT Arbust de la família de les labiades (Phlomis crinita), de fulles ovades, enteres, coriàcies i llanoses, de flors grogues i de fruits en núcula.
->gresós
■gresós -osaadj PETROG i CERÀM 1 Relatiu o pertanyent al gres.
2 Semblant al gres.
->greu
■greuPart. sil.: greu
[del ll. vg. *grĕvis, del ll. cl. gravis ‘pesant, greu’, per influx de levis ‘lleu’; 1a FONT: 1242]
1 1 adj Pesant, feixuc.
2 adj i m FÍS Dit del cos sotmès a la gravetat.
2 fig 1 adj Molt important, perillós, difícil de superar o de resoldre, etc. Una malaltia, una ferida, greu. Perill greu. Delicte greu. Té un problema molt greu.
2 adj Que té una gran dignitat, serietat. És un home greu.
3 adj p ext Que revela una gran dignitat. Per què fas aquest posat tan greu?
4 saber greu Fer sentir pena, causar disgust. Quin greu li sabrà de no haver-vos pogut veure! El greu que em sap, de no anar-hi!
3 adj FON Dit dels fonemes consonàntics labials i velars el ressonador bucal dels quals és llarg i no dividit.
4 adj i m MÚS Dit dels sons baixos de l’escala musical, per oposició als més alts o aguts.
->greuge
■greugePart. sil.: greu_ge
[deriv. postverbal de l’ant. greujar ‘agreujar; gravar amb tributs’; 1a FONT: s. XVII, Boades]
m 1 1 Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort.
2 DR Perjudici, tort, que hom causa a una persona en els seus drets o interessos.
2 Greu motiu de queixa. Tenir greuges contra algú.
3 DR CAT i HIST Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena.
4 prendre’s en greuge (o donar-se greuge) Sentir-se ofès per algú o alguna cosa.
->greugesa
■greugesaPart. sil.: greu_ge_sa
f ant Gravetat, qualitat de greu.
->greujar
■greujarPart. sil.: greu_jar
v tr 1 ant Agreujar.
2 ant Donar greuge.
3 ant Gravar amb algun tribut o càrrega.
4 DR PROC Apel·lar de la sentència que causa greuge o perjudici.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: greujar
GERUNDI: greujant
PARTICIPI: greujat, greujada, greujats, greujades
INDICATIU PRESENT: greujo, greuges, greuja, greugem, greugeu, greugen
INDICATIU IMPERFET: greujava, greujaves, greujava, greujàvem, greujàveu, greujaven
INDICATIU PASSAT: greugí, greujares, greujà, greujàrem, greujàreu, greujaren
INDICATIU FUTUR: greujaré, greujaràs, greujarà, greujarem, greujareu, greujaran
INDICATIU CONDICIONAL: greujaria, greujaries, greujaria, greujaríem, greujaríeu, greujarien
SUBJUNTIU PRESENT: greugi, greugis, greugi, greugem, greugeu, greugin
SUBJUNTIU IMPERFET: greugés, greugessis, greugés, greugéssim, greugéssiu, greugessin
IMPERATIU: greuja, greugi, greugem, greugeu, greugin
->greujós
■greujós -osaPart. sil.: greu_jós
[de greuge; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]
adj 1 ant Feixuc, molest.
2 1 Queixós d’un greuge.
2 p ext Parlava en un to greujós.
->greument
■greumentPart. sil.: greu_ment
[de greu]
adv D’una manera greu.
->grevíl·lea
■grevíl·leaf JARD Arbre perennifoli exòtic (Grevillea robusta), conreat com a ornamental en parcs i jardins.
->grèvol1
■grèvol1[del cat. ant. i dial. agrèvol, d’un ll. vg. acrĭfŭlum, resultat d’un encreuament entre el ll. aquĭfŏlium i el gr. oxýphullon, mots de composició i sentits paral·lels, ‘fulla punxeguda’; 1a FONT: 1617]
m 1 ORNIT Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids (Tetrastes bonasia), de color gris terrós, tacat a franges.
2 BOT Arbust o petit arbre de la família de les aquifoliàcies (Ilex aquifolium), perennifoli, dioic, amb fulles alternes, coriàcies, llustroses, de marge ondulat i espinós, i amb fruits drupacis vermells.
->grèvol2
■grèvol2-a[alteració de brèvol per influx també de grèvol1 ‘mena d’arbust’]
adj Trencadís, brèvol.
->grevolar
■grevolar[de grèvol1]
m BOT Grevolosa.
->grevoleda
■grevoleda[de grèvol1]
f BOT Grevolosa.
->grevoler
■grevoler[de grèvol1]
m BOT Grèvol.
->grevolosa
■grevolosa[de grèvol1]
f BOT Lloc on abunden els grèvols.
->grial
■grialPart. sil.: gri_al
[variant de greal]
m Greal.
->griala
■grialaPart. sil.: gri_a_la
[variant de greala]
f dial Greala.
->grier
■grierPart. sil.: gri_er
[variant de guier, amb probable influx de gresa, greda per etimologia popular; 1a FONT: 1670]
m ANAT ANIM Pedrer.
->grif
■grif[variant de griu]
m MIT i ART Griu.
->grifa1
■grifa1[del fr. griffe ‘urpa’]
f 1 CONSTR i OFIC Eina que consisteix en una barra de ferro amb una osca en un extrem, emprada per a torçar filferros, barres metàl·liques, etc.
2 OFIC Rodeta amb mànec, armada de puntetes, que serveix per a marcar punts en el cuir, en el paper, etc.
3 TÈXT Marc on van col·locades les ganivetes que mouen els ganxos en la màquina jacquard.
->grifa2
■grifa2[de grif]
f FARM Haixix.
->grifar-se
■grifar-sev pron dial Frisar.
->griffon
griffon* [gɾifón][fr ] m ZOOT grifó 5.
->grifó
■grifó[del ll. gryphus ‘animal monstruós’; 1a FONT: 1398]
m 1 ant MIT i ART Griu.
2 ant i dial Aixeta.
3 BOT Grífol.
4 ORNIT Ocell de l’ordre dels falconiformes i de la família dels falcònids (Falco rusticolus), de colors blanc i gris amb franges negres i les potes i el bec de color groc.
5 ZOOT Nom de diverses races de gossos de caça i de companyia de mida petita o mitjana, de pèl aspre, llarg i esbullat. Grifó belga, grifó italià.
->grífol
■grífol[variant de grifó, sobre una forma ant. més llatinitzant, grifo, amb afegitó d’una -l d’ultracorrecció (cf. catúfol); 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m 1 BOT Lluc, tany o rebrot d’una planta.
2 Borboll, borbolló.
->grifolar
■grifolar[de grífol; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v intr BOT Treure grífols.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: grifolar
GERUNDI: grifolant
PARTICIPI: grifolat, grifolada, grifolats, grifolades
INDICATIU PRESENT: grifolo, grifoles, grifola, grifolem, grifoleu, grifolen
INDICATIU IMPERFET: grifolava, grifolaves, grifolava, grifolàvem, grifolàveu, grifolaven
INDICATIU PASSAT: grifolí, grifolares, grifolà, grifolàrem, grifolàreu, grifolaren
INDICATIU FUTUR: grifolaré, grifolaràs, grifolarà, grifolarem, grifolareu, grifolaran
INDICATIU CONDICIONAL: grifolaria, grifolaries, grifolaria, grifolaríem, grifolaríeu, grifolarien
SUBJUNTIU PRESENT: grifoli, grifolis, grifoli, grifolem, grifoleu, grifolin
SUBJUNTIU IMPERFET: grifolés, grifolessis, grifolés, grifoléssim, grifoléssiu, grifolessin
IMPERATIU: grifola, grifoli, grifolem, grifoleu, grifolin
->grifolda
■grifoldaf dial Menja abundant i festosa, generalment acompanyada de tabola, xerinola.
->grifolejar
■grifolejar[de grífol]
v intr BOT Grifolar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: grifolejar
GERUNDI: grifolejant
PARTICIPI: grifolejat, grifolejada, grifolejats, grifolejades
INDICATIU PRESENT: grifolejo, grifoleges, grifoleja, grifolegem, grifolegeu, grifolegen
INDICATIU IMPERFET: grifolejava, grifolejaves, grifolejava, grifolejàvem, grifolejàveu, grifolejaven
INDICATIU PASSAT: grifolegí, grifolejares, grifolejà, grifolejàrem, grifolejàreu, grifolejaren
INDICATIU FUTUR: grifolejaré, grifolejaràs, grifolejarà, grifolejarem, grifolejareu, grifolejaran
INDICATIU CONDICIONAL: grifolejaria, grifolejaries, grifolejaria, grifolejaríem, grifolejaríeu, grifolejarien
SUBJUNTIU PRESENT: grifolegi, grifolegis, grifolegi, grifolegem, grifolegeu, grifolegin
SUBJUNTIU IMPERFET: grifolegés, grifolegessis, grifolegés, grifolegéssim, grifolegéssiu, grifolegessin
IMPERATIU: grifoleja, grifolegi, grifolegem, grifolegeu, grifolegin
->grifoll
■grifoll[de grifó amb influx de grill2 i grillar1]
m BOT grill2.
->grifollar
■grifollar[de grifoll]
v intr BOT Grillar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: grifollar
GERUNDI: grifollant
PARTICIPI: grifollat, grifollada, grifollats, grifollades
INDICATIU PRESENT: grifollo, grifolles, grifolla, grifollem, grifolleu, grifollen
INDICATIU IMPERFET: grifollava, grifollaves, grifollava, grifollàvem, grifollàveu, grifollaven
INDICATIU PASSAT: grifollí, grifollares, grifollà, grifollàrem, grifollàreu, grifollaren
INDICATIU FUTUR: grifollaré, grifollaràs, grifollarà, grifollarem, grifollareu, grifollaran
INDICATIU CONDICIONAL: grifollaria, grifollaries, grifollaria, grifollaríem, grifollaríeu, grifollarien
SUBJUNTIU PRESENT: grifolli, grifollis, grifolli, grifollem, grifolleu, grifollin
SUBJUNTIU IMPERFET: grifollés, grifollessis, grifollés, grifolléssim, grifolléssiu, grifollessin
IMPERATIU: grifolla, grifolli, grifollem, grifolleu, grifollin
->grifonar
■grifonar[variant de grifollar]
v intr dial Grifollar.
->grill1
■grill1[del ll. grillus; 1a FONT: s. XIV]
m ENTOM 1 Nom donat a diverses espècies d’ortòpters de la família dels gríl·lids, de cos curt i de color negre rogenc, que produeixen un carrisqueig amb la fricció dels èlitres. Cal destacar-ne el grill camperol o de la P (Gryllus campestris) i el grill domèstic (G. domesticus).
2 grill cadell FITOPAT Cadell.
->grill2
■grill2[de grill1, probablement per la idea de vivacitat i pertinàcia del cant i el salt de l’insecte]
m BOT 1 Brot d’un tubercle o d’un bulb.
2 Cadascuna de les parts separades per membranes de què consten certs fruits, com la taronja o la nou.
->grill3
grill3m MEC cric1.
->grilla
■grilla[variant de la forma ant. graïlla]
f dial Graella.
->grillada
■grillada[de grillar1]
f BOT 1 Acció de grillar;
2 l’efecte.
->grillar1
■grillar1[de grill2; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 intr AGR i BOT 1 Treure grills els tubercles o els bulbs.
2 p ext Germinar.
2 pron fig 1 Consumir-se, impacientar-se.
2 col·loq Perdre l’enteniment; guillar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: grillar
GERUNDI: grillant
PARTICIPI: grillat, grillada, grillats, grillades
INDICATIU PRESENT: grillo, grilles, grilla, grillem, grilleu, grillen
INDICATIU IMPERFET: grillava, grillaves, grillava, grillàvem, grillàveu, grillaven
INDICATIU PASSAT: grillí, grillares, grillà, grillàrem, grillàreu, grillaren
INDICATIU FUTUR: grillaré, grillaràs, grillarà, grillarem, grillareu, grillaran
INDICATIU CONDICIONAL: grillaria, grillaries, grillaria, grillaríem, grillaríeu, grillarien
SUBJUNTIU PRESENT: grilli, grillis, grilli, grillem, grilleu, grillin
SUBJUNTIU IMPERFET: grillés, grillessis, grillés, grilléssim, grilléssiu, grillessin
IMPERATIU: grilla, grilli, grillem, grilleu, grillin
->grillar2
grillar2[del fr. griller ‘rostir’]
v tr TÈXT Rostir el pèl d’un teixit fent-lo passar per damunt d’un ferro roent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: grillar
GERUNDI: grillant
PARTICIPI: grillat, grillada, grillats, grillades
INDICATIU PRESENT: grillo, grilles, grilla, grillem, grilleu, grillen
INDICATIU IMPERFET: grillava, grillaves, grillava, grillàvem, grillàveu, grillaven
INDICATIU PASSAT: grillí, grillares, grillà, grillàrem, grillàreu, grillaren
INDICATIU FUTUR: grillaré, grillaràs, grillarà, grillarem, grillareu, grillaran
INDICATIU CONDICIONAL: grillaria, grillaries, grillaria, grillaríem, grillaríeu, grillarien
SUBJUNTIU PRESENT: grilli, grillis, grilli, grillem, grilleu, grillin
SUBJUNTIU IMPERFET: grillés, grillessis, grillés, grilléssim, grilléssiu, grillessin
IMPERATIU: grilla, grilli, grillem, grilleu, grillin
->grillera
■grillera[de grill1]
f Gàbia de grills.
->grillet
grillet[de grill1 [v. grilló]]
m grilló 1 1.
->gríl·lids
gríl·lidsm ENTOM 1 pl Família d’insectes ortòpters omnívors, de llocs càl·lids i secs, que inclou els grills típics.
2 sing Insecte de la família dels gríl·lids.
->grilló
■grilló[der. dimin. de grill1, en aquesta accepció, del cast. grillo, per comparació del soroll carrisquejador de les cadenes dels grillons que fan els presos quan es mouen amb el so penetrant i metàl·lic de l’insecte; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
m 1 1 Peça de ferro en forma d’arc aproximadament semicircular que es clou passant un pern pels forats que hi ha un a cada extrem de l’arc, i serveix per a subjectar una cadena al coll o a la cama d’un home, per a penjar una campana, etc.
2 TECNOL Peça de ferro en forma de U, amb els extrems roscats, que permet de lligar fortament dos cables per la pressió que exerceix un tancador que hom fixa per mitjà de dues femelles.
2 BOT grill2.
->grimaldo
■grimaldom dial ZOOL Llamàntol.
->grimmiàcies
grimmiàciesPart. sil.: grim_mi_à_ci_es
f BOT 1 pl Família de molses de l’ordre de les grimmials, que fan tofes damunt les roques.
2 sing Molsa de la família de les grimmiàcies.
->grimmials
■grimmialsPart. sil.: grim_mi_als
f BOT 1 pl Ordre de molses acrocarpes, generalment amb fil·lidis acabats en una punta blanca, que inclou entre altres el gènere Grimmia.
2 sing Molsa de l’ordre de les grimmials.