->cianamida

■cianamida

Part. sil.: ci_a_na_mi_da

f QUÍM ORG 1 Carbodiimida, cristalls obtinguts industrialment per carbonització de la cianamida de calci, producte irritant i càustic.

2 cianamida de calci Sòlid cristal·lí i incolor, de fórmula CaCN₂, el qual, com a producte industrial, és un material pulverulent grisós, emprat com a adob nitrogenat i per a combatre herbes i animals nocius.

->cianat

■cianat

Part. sil.: ci_a_nat

m QUÍM INORG 1 Cadascuna de les sals de l’àcid ciànic.

2 Anió derivat de l’àcid ciànic, de fórmula NCO, present en els cianats.

->cianel·la

■cianel·la

Part. sil.: ci_a_nel_la

f BOT Cianòfit endosimbiòtic.

->cianhídric

■cianhídric -a

Part. sil.: ci_an_hí_dric

[deriv. de cian- i -hídric]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid cianhídric.

2 àcid cianhídric [HCN] QUÍM i FITOPAT Líquid volàtil altament metzinós, d’olor d’ametlles amargues, obtingut industrialment per oxidació d’una mescla d’amoníac i de metà.

->ciànic

■ciànic -a

Part. sil.: ci_à_nic

[deriv. de cian-]

adj 1 Que conté cianogen.

2 De color blau fosc.

3 àcid ciànic QUÍM INORG Cianat d’hidrogen, líquid de propietats àcides, amb acció lacrimògena.

->cianina

■cianina

Part. sil.: ci_a_ni_na

f 1 QUÍM ORG Antocianina responsable de la coloració de les roses vermelles.

2 COL Colorant polimetínic amb el grup auxocrom d’indole o de quinolina, aplicat en fotografia en color.

->cianita

■cianita

Part. sil.: ci_a_ni_ta

Hom.: sienita

f MINERAL Distena.

->ciano-

■ciano-

1 Forma prefixada del mot grec kýanos, -ou, que significa ‘blau fosc’. Ex.: cianogen, cianocomplex.

2 QUÍM Prefix que assenyala la presència d’un grup —C≡N en una molècula. Ex.: àcid cianoacètic.

3 QUÍM INORG Prefix que indica l’anió cianur quan és present com a lligand en un complex metàl·lic.

->cianobacteri

■cianobacteri

Part. sil.: ci_a_no_bac_te_ri

[de ciano- i bacteri]

m BOT Esquizofícia.

->cianocobalamina

■cianocobalamina

Part. sil.: ci_a_no_co_ba_la_mi_na

[de ciano-, cobal(to) i amina]

f QUÍM ORG i FARM Vitamina B₁₂ (anomenada també factor antianèmia perniciosa), cristalls vermells isolats de cultius de Streptomyces griseus.

->cianòfag

■cianòfag

Part. sil.: ci_a_nò_fag

[de ciano- i -fag]

m BOT i MICROB Virus especialitzat a penetrar en la cèl·lula de les cianofícies i provocar-hi la lisi.

->cianofícies

■cianofícies

Part. sil.: ci_a_no_fí_ci_es

[del ll. cient. Cyanophyceae (v. ciano- i -fícia)]

f pl BOT Esquizofícies.

->cianofil·la

■cianofil·la

Part. sil.: ci_a_no_fil_la

f QUÍM ORG Nom obsolet de l’anticianina.

->cianòfits

■cianòfits

Part. sil.: ci_a_nò_fits

m pl BOT Esquizofícies.

->cianogen

■cianogen

Part. sil.: ci_a_no_gen

m QUÍM ORG Pseudohalogen de fórmula (CN)₃ obtingut per oxidació dels ions cianur.

->cianogenètic

cianogenètic -a

Part. sil.: ci_a_no_ge_nè_tic

adj QUÍM Dit de la substància que, en ésser sotmesa a determinats tractaments o reaccions, allibera àcid cianhídric.

->cianòmetre

■cianòmetre

Part. sil.: ci_a_nò_me_tre

m METEOR i METROL Aparell per a mesurar la blavor del cel.

->cianoprocariotes

■cianoprocariotes

Part. sil.: ci_a_no_pro_ca_ri_o_tes

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, divisió d’organismes procariotes que comprèn les esquizofícies.

2 sing Organisme de la divisió dels cianoprocariotes.

->cianosi

■cianosi

Part. sil.: ci_a_no_si

[de cian- i -osi]

f PAT Coloració blavosa de la pell i de les mucoses a causa de la concentració d’hemoglobina reduïda.

->cianòtic

■cianòtic -a

Part. sil.: ci_a_nò_tic

[de cianosi]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la cianosi.

2 m i f Afectat de cianosi.

->cianotriquita

cianotriquita

Part. sil.: ci_a_no_tri_qui_ta

f MINERAL Sulfat de coure i alumini hidratat, Cu₄Al₂(OH)₁₂SO₄·2H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->cianur

■cianur

Part. sil.: ci_a_nur

[de cian- i -ur²; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG Cadascuna de les sals de l’àcid cianhídric.

->cianuració

■cianuració

Part. sil.: ci_a_nu_ra_ci_ó

f 1 METAL·L Procés de cementació dels acers suaus amb un bany de sals foses a una temperatura aproximada de 800°C.

2 QUÍM IND Procediment d’obtenció de l’or i l’argent que consisteix a tractar el mineral amb una solució de cianur alcalí en presència d’aire.

->cianurar

■cianurar

Part. sil.: ci_a_nu_rar

v tr QUÍM Sotmetre una substància a un bany de cianur.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cianurar

GERUNDI: cianurant

PARTICIPI: cianurat, cianurada, cianurats, cianurades

INDICATIU PRESENT: cianuro, cianures, cianura, cianurem, cianureu, cianuren

INDICATIU IMPERFET: cianurava, cianuraves, cianurava, cianuràvem, cianuràveu, cianuraven

INDICATIU PASSAT: cianurí, cianurares, cianurà, cianuràrem, cianuràreu, cianuraren

INDICATIU FUTUR: cianuraré, cianuraràs, cianurarà, cianurarem, cianurareu, cianuraran

INDICATIU CONDICIONAL: cianuraria, cianuraries, cianuraria, cianuraríem, cianuraríeu, cianurarien

SUBJUNTIU PRESENT: cianuri, cianuris, cianuri, cianurem, cianureu, cianurin

SUBJUNTIU IMPERFET: cianurés, cianuressis, cianurés, cianuréssim, cianuréssiu, cianuressin

IMPERATIU: cianura, cianuri, cianurem, cianureu, cianurin

->cianurat

■cianurat -ada

Part. sil.: ci_a_nu_rat

adj QUÍM 1 Dit de qualsevol sal o èster de l’àcid cianúric.

2 Dit del producte d’una cianuració.

->cianúric

■cianúric -a

Part. sil.: ci_a_nú_ric

[de cianur]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid cianúric.

2 àcid cianúric Simtriazinatriol, trímer de l’àcid ciànic, de fórmula C₄H₄N₄O₄.

->ciar

■ciar

Part. sil.: ci_ar

[d’origen incert, potser del ll. ischia, -orum ‘ossos de les anques’, o del gr. iskhía, -õn, íd., per l’esforç d’aquesta part del cos en ciar; 1a FONT: 1490, Tirant]

v intr MAR Remar endarrere, especialment en fer la ciavoga, o, en les embarcacions de propulsió mecànica, fer girar les hèlixs en sentit oposat al d’avançada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ciar

GERUNDI: ciant

PARTICIPI: ciat, ciada, ciats, ciades

INDICATIU PRESENT: cio, cies, cia, ciem, cieu, cien

INDICATIU IMPERFET: ciava, ciaves, ciava, ciàvem, ciàveu, ciaven

INDICATIU PASSAT: cií, ciares, cià, ciàrem, ciàreu, ciaren

INDICATIU FUTUR: ciaré, ciaràs, ciarà, ciarem, ciareu, ciaran

INDICATIU CONDICIONAL: ciaria, ciaries, ciaria, ciaríem, ciaríeu, ciarien

SUBJUNTIU PRESENT: ciï, ciïs, ciï, ciem, cieu, ciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: ciés, ciessis, ciés, ciéssim, ciéssiu, ciessin

IMPERATIU: cia, ciï, ciem, cieu, ciïn

->cíat

cíat

Part. sil.: cí_at

m ARQUEOL Tasseta grega de terrissa amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d’un altre recipient.

->ciateàcies

ciateàcies

Part. sil.: ci_a_te_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de filicals constituïda per falgueres generalment arborescents, frondoses, amb esporangis agrupats en sorus amb indusi esquamiforme.

2 sing Planta de la família de les ciateàcies.

->ciati

■ciati

Part. sil.: ci_a_ti

m BOT Inflorescència pròpia de les eufòrbies constituïda per una flor femenina central llargament pedunculada, per cinc flors masculines reduïdes a un sol estam i per un involucre ciatiforme.

->ciàtic

■ciàtic -a

Part. sil.: ci_à_tic

[de cia¹; 1a FONT: c. 1400]

1 adj ANAT 1 Relatiu o pertanyent a la cia o isqui; isquiàtic. Nervi ciàtic. Dolor ciàtic.

2 Relatiu o pertanyent a l’anca.

2 f PAT Síndrome neurològica que apareix a conseqüència del sofriment del nervi ciàtic.

->ciatiforme

ciatiforme

Part. sil.: ci_a_ti_for_me

adj BOT Dit d’un òrgan en forma de copa.

->ciatozooide

ciatozooide

Part. sil.: ci_a_to_zo_oi_de

m ZOOL Oozooide asexuat que es forma en els pirosòmids a partir de l’ou i que dóna lloc, per gemmació, als ascidiozooides.

->ciavoga

■ciavoga

Part. sil.: ci_a_vo_ga

[de ciavogar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MAR 1 Acció de ciavogar;

2 l’efecte.

->ciavogar

■ciavogar

Part. sil.: ci_a_vo_gar

[de ciar i vogar]

v intr MAR Girar, una embarcació, dins el menor espai possible ciant els rems d’una banda i vogant els de l’altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ciavogar

GERUNDI: ciavogant

PARTICIPI: ciavogat, ciavogada, ciavogats, ciavogades

INDICATIU PRESENT: ciavogo, ciavogues, ciavoga, ciavoguem, ciavogueu, ciavoguen

INDICATIU IMPERFET: ciavogava, ciavogaves, ciavogava, ciavogàvem, ciavogàveu, ciavogaven

INDICATIU PASSAT: ciavoguí, ciavogares, ciavogà, ciavogàrem, ciavogàreu, ciavogaren

INDICATIU FUTUR: ciavogaré, ciavogaràs, ciavogarà, ciavogarem, ciavogareu, ciavogaran

INDICATIU CONDICIONAL: ciavogaria, ciavogaries, ciavogaria, ciavogaríem, ciavogaríeu, ciavogarien

SUBJUNTIU PRESENT: ciavogui, ciavoguis, ciavogui, ciavoguem, ciavogueu, ciavoguin

SUBJUNTIU IMPERFET: ciavogués, ciavoguessis, ciavogués, ciavoguéssim, ciavoguéssiu, ciavoguessin

IMPERATIU: ciavoga, ciavogui, ciavoguem, ciavogueu, ciavoguin

->ciber-

ciber-

Forma prefixada del mot cibernètica, que indica relació amb les xarxes informàtiques i la realitat virtual. Ex.: cibernauta.

->cibercafè

cibercafè

[pl -ès] m INFORM Cafeteria que posa a la disposició dels seus clients ordinadors per a poder-se connectar a Internet.

->ciberespai

■ciberespai

Part. sil.: ci_ber_es_pai

m INFORM i SOCIOL Espai virtual en què els cibernautes duen a terme les seves activitats i interaccionen a través d’una xarxa informàtica, generalment Internet.

->cibernauta

cibernauta

Part. sil.: ci_ber_nau_ta

m i f INFORM Internauta.

->cibernètic

■cibernètic -a

[del gr. kybernētikós, -ḗ ‘relatiu al pilot’, der. de kybernáō ‘dur el timó, governar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la cibernètica.

2 f CIBERN Ciència que estudia el sistema de comunicació i de control automàtic en els éssers vius i en les màquines.

->cibulet

cibulet

m BOT Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Allium schoenoprasum), de tija terminada en una umbel·la de flors i de bulb enter arrodonit, conreada per les seves fulles, cilíndriques i buides, que hom fa servir en amanides i també com a condiment.

->cicadàcies

■cicadàcies

Part. sil.: ci_ca_dà_ci_es

[del ll. cient. Cycadaceae (v. cícade)]

f BOT 1 pl Família de cicadòpsids constituïda per plantes arborescents semblants a palmeres o a falgueres arborescents amb una roseta de fulles pinnades a l’àpex de la tija.

2 sing Planta de la família de les cicadàcies.

->cicadates

■cicadates

[del ll. cient. Cycadatae (v. cícade)]

f pl BOT Cicadòpsids.

->cícade

cícade

[del ll. cient. Cycas, -adis, lectura errònia del ll. cynas (del gr. kynás ‘mena de palma’), deguda a Ermolao Barbaro (1492)]

f BOT Gènere de plantes de la família de les cicadàcies (Cycas sp), amb aspecte de palmera, d’estípit subllenyós i de fulles pinnades verdes tot l’any.

->cicàdids

cicàdids

[del ll. cient. Cicadidae, der. del gènere Cicada, del ll. cicāda ‘cigala’]

m ENTOM 1 pl Família d’hemípters homòpters les larves dels quals xuclen les substàncies de les arrels de les plantes i que inclou les cigales.

2 sing Hemípter de la família dels cicàdids.

->cicadofilicals

cicadofilicals

f PALEONT i BOT 1 pl Ordre de pteridospermes fòssils constituït per plantes que reunien caràcters de falgueres i de gimnospermes.

2 sing Planta de l’ordre de les cicadofilicals.

->cicadofilicines

cicadofilicines

f pl BOT Pteridospermes.

->cicadofitins

■cicadofitins

m BOT 1 pl Subdivisió de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de port variable, fulla pinnada, estams amb diversos grups de sacs pol·línics i carpels amb diferents primordis seminals, que comprèn les classes dels cicadòpsids i dels gnetòpsids.

2 sing Planta de la subdivisió dels cicadofitins.

->cicadòpsids

■cicadòpsids

m BOT 1 pl Classe de gimnospermes constituïda únicament per la família de les cicadàcies.

2 sing Planta de la classe dels cicadòpsids.

->cicatricial

■cicatricial

Part. sil.: ci_ca_tri_ci_al

adj PAT Que té relació amb una cicatriu o amb la cicatrització.

->cicatritzable

■cicatritzable

[de cicatritzar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que es pot cicatritzar.

->cicatrització

■cicatrització

Part. sil.: ci_ca_trit_za_ci_ó

[de cicatritzar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Procés de formació d’una cicatriu.

->cicatritzant

■cicatritzant

[de cicatritzar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Dit del medicament o la substància que estimula la cicatrització.

->cicatritzar

■cicatritzar

[de cicatriu; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v 1 tr 1 Tancar (una ferida, etc.) deixant-hi una cicatriu. El iode cicatritza les ferides.

2 fig El temps cicatritza totes les ferides.

2 1 intr Tancar-se una ferida, etc., esdevenint cicatriu. El trau ja ha cicatritzat.

2 pron El trau ja s’ha cicatritzat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cicatritzar

GERUNDI: cicatritzant

PARTICIPI: cicatritzat, cicatritzada, cicatritzats, cicatritzades

INDICATIU PRESENT: cicatritzo, cicatritzes, cicatritza, cicatritzem, cicatritzeu, cicatritzen

INDICATIU IMPERFET: cicatritzava, cicatritzaves, cicatritzava, cicatritzàvem, cicatritzàveu, cicatritzaven

INDICATIU PASSAT: cicatritzí, cicatritzares, cicatritzà, cicatritzàrem, cicatritzàreu, cicatritzaren

INDICATIU FUTUR: cicatritzaré, cicatritzaràs, cicatritzarà, cicatritzarem, cicatritzareu, cicatritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: cicatritzaria, cicatritzaries, cicatritzaria, cicatritzaríem, cicatritzaríeu, cicatritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: cicatritzi, cicatritzis, cicatritzi, cicatritzem, cicatritzeu, cicatritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: cicatritzés, cicatritzessis, cicatritzés, cicatritzéssim, cicatritzéssiu, cicatritzessin

IMPERATIU: cicatritza, cicatritzi, cicatritzem, cicatritzeu, cicatritzin

->cicatriu

■cicatriu

Part. sil.: ci_ca_triu

[del ll. cicatrix, -īcis, íd.; 1a FONT: c. 1800]

f 1 PAT Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.

2 BOT En una planta, senyal que deixa la caiguda d’una fulla, una bràctea, etc.

->cícero

■cícero

[del nom de M. T. Cicero, per la designació del tipus d’impremta usat en la primera edició de les obres d’aquest escriptor, a Roma, el 1458, pres després com a unitat de mesura tipogràfica; 1a FONT: 1803, DEst.]

m GRÀF 1 Unitat emprada en tipografia, que equival a la sisena part de la polzada (4,52 mm).

2 cícero pica Pica.

->cicerone

■cicerone

[de l’it. cicerone, del nom de M. T. Cicero, aplicat irònicament per la verbositat dels guies; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f Persona que mostra als forasters les antiguitats, curiositats, etc., d’una població, un edifici, etc.

->ciceronià

■ciceronià -ana

Part. sil.: ci_ce_ro_ni_à

[del nom de M. T. Cicero]

adj 1 Pertanyent a Ciceró.

2 Que s’assembla a Ciceró, en estil, en llatinitat, etc.

->cicindèlids

cicindèlids

m ENTOM 1 pl Família de coleòpters adèfags de talla petita o mitjana i de cap gros, amb els ulls prominents, les mandíbules armades i molt potents i les antenes filiformes.

2 sing Coleòpter de la família dels cicindèlids.

->cicl-

cicl-

Forma prefixada del mot grec kýklos, -ou, que significa ‘cercle’. Ex.: ciclartrosi.

->ciclació

■ciclació

Part. sil.: ci_cla_ci_ó

f QUÍM ORG Ciclització.

->cíclada

■cíclada

f INDUM Cíclade.

->cíclade

cíclade

f INDUM Peça de vestir exterior usada per les dones en la Roma imperial.

->ciclàdic

ciclàdic -a

adj Relatiu o pertanyent a les illes Cíclades (mar Egea). Cultura ciclàdica.

->ciclamat

■ciclamat

m QUÍM ORG i FARM Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sòdica o càlcica, emprades com a edulcorants artificials.

->ciclamen

■ciclamen

[del ll. cyclămen, -ĭnis, íd.]

m BOT i JARD Gènere de plantes perennes de la família de les primulàcies (Cyclamen sp), de fulles cordades o reniformes, de flors pentàmeres i de fruits capsulars dehiscents, molt emprades en jardineria. En destaca el ciclamen baleàric (C. balearicum).

->ciclàmic

■ciclàmic, àcid

QUÍM ORG Àcid ciclohexanesulfàmic, àcid bastant fort obtingut per sulfonació de la ciclohexilamina.

->ciclamor

■ciclamor

[probable alteració del fr. ant. sicamor, del ll. sycomŏrus, -i ‘sicòmor’, i aquest, del gr. sykómoron, de sýkon ‘figa’ i móron ‘móra’]

m HERÀLD Orla rodona.

->ciclantàcies

■ciclantàcies

Part. sil.: ci_clan_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’espadiciflores integrada per plantes amb aspecte de lianes o de petites palmeres de flors disposades en una espata simple i de fruits bacciformes.

2 sing Planta de la família de les ciclantàcies.

->cicle¹

■cicle¹

Hom.: sicle

[del ll. cyclus, i aquest, del gr. kýklos ‘cercle’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Període de temps en què s’acompleixen una sèrie d’esdeveniments o de fenòmens fins a arribar a un des del qual tornen a produir-se en el mateix ordre. El cicle de les hores. Cicle litúrgic.

2 FÍS Sèrie de fases i de canvis efectuats segons una successió ordenada, mitjançant la qual un mecanisme, una substància o un sistema són obligats, periòdicament o no, a tornar a les condicions inicials.

3 MOT Sèrie d’operacions efectuades pels gasos operants al cilindre que es repeteixen periòdicament.

4 Sèrie d’actes celebrats dins un any acadèmic, un curs, etc.

5 BIOL 1 Ritme.

2 cicle biològic (o vital) Conjunt de canvis que experimenta un organisme o una sèrie de generacions d’organismes des de la fecundació de l’ou fins a la producció de gàmetes.

6 BOT 1 Verticil.

2 En fil·lotaxi, nombre de membres d’una espira generatriu.

7 FÍS 1 Part d’un fenomen periòdic que té lloc durant un període.

2 cicle per segon [símb: c/s] Hertz.

8 INFORM Cada una de les repeticions d’un bucle.

9 LIT Conjunt de tradicions èpiques sorgides entorn d’una mateixa època o d’un personatge històric o llegendari.

10 QUÍM Anell.

11 cicle de Krebs BIOQ Conjunt de reaccions que s’esdevenen de manera cíclica i que tenen com a finalitat la degradació d’acetilcoenzim A fins a diòxid de carboni i aigua, amb aprofitament de l’energia alliberada per a sintetitzar trifosfat d’adenosina.

12 cicle econòmic ECON Interval de temps que inclou períodes alternatius de prosperitat i de depressió econòmiques i que generalment comprèn les fases d’expansió, recessió, depressió i recuperació.

->cicle²

■cicle²

Hom.: sicle

m TRANSP Vehicle de dues o més rodes accionat exclusivament per l’esforç muscular de qui l’ocupa, en especial mitjançant pedals i manetes.

->-cicle

-cicle

Forma sufixada del mot grec kýklos, -ou, que significa ‘cercle’. Ex.: tricicle.

->cíclic

■cíclic -a

[de cicle; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un cicle. Any cíclic. Cronologia cíclica. Ensenyament cíclic.

2 BOT Dit de les flors que presenten els òrgans florals disposats en verticil.

3 MÚS Dit d’una cèl·lula musical generadora (melòdica, rítmica o harmònica) per la qual el conjunt de motius o de temes (anomenats també cíclics) que apareixen en els diversos moviments d’una obra esdevenen emparentats entre ells i són causa de la unitat total.

4 QUÍM Dit dels composts l’estructura molecular dels quals conté un cicle o anell o uns quants.

->-cíclic

-cíclic -cíclica

Forma sufixada del mot grec kýklos, -ou, que significa ‘cercle’. Ex.: alicíclic.

->cíclids

cíclids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes integrada per individus de dimensions mitjanes amb el cos allargat o ovalat i comprimit lateralment, sovint molt apreciats com a peixos d’aquari.

2 sing Peix de la família dels cíclids.

->ciclisme

■ciclisme

[del fr. cyclisme (1889)]

m ESPORT 1 Utilització esportiva de la bicicleta.

2 ciclisme darrere moto Varietat de competició ciclista en pista, consistent en proves entre equips formats per un ciclista i un motorista.

->ciclista

■ciclista

[del fr. cycliste (1889)]

1 adj Relatiu a l’esport de la bicicleta.

2 m i f 1 Persona que practica el ciclisme.

2 Persona que va amb bicicleta.

->ciclita

ciclita

f BIOQ i QUÍM ORG Polialcohol cíclic del ciclohexà.

->ciclitis

ciclitis

f OFTAL Inflamació del cos ciliar de l’iris.

->ciclització

■ciclització

Part. sil.: ci_clit_za_ci_ó

f QUÍM Formació d’un compost cíclic, orgànic o inorgànic, a partir d’una cadena d’àtoms o d’unes quantes per creació d’un enllaç nou o de més d’un.

->ciclitzar

■ciclitzar

v tr QUÍM ORG Sotmetre un compost a ciclització, transformar una cadena oberta en una de tancada o anell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ciclitzar

GERUNDI: ciclitzant

PARTICIPI: ciclitzat, ciclitzada, ciclitzats, ciclitzades

INDICATIU PRESENT: ciclitzo, ciclitzes, ciclitza, ciclitzem, ciclitzeu, ciclitzen

INDICATIU IMPERFET: ciclitzava, ciclitzaves, ciclitzava, ciclitzàvem, ciclitzàveu, ciclitzaven

INDICATIU PASSAT: ciclitzí, ciclitzares, ciclitzà, ciclitzàrem, ciclitzàreu, ciclitzaren

INDICATIU FUTUR: ciclitzaré, ciclitzaràs, ciclitzarà, ciclitzarem, ciclitzareu, ciclitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: ciclitzaria, ciclitzaries, ciclitzaria, ciclitzaríem, ciclitzaríeu, ciclitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: ciclitzi, ciclitzis, ciclitzi, ciclitzem, ciclitzeu, ciclitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: ciclitzés, ciclitzessis, ciclitzés, ciclitzéssim, ciclitzéssiu, ciclitzessin

IMPERATIU: ciclitza, ciclitzi, ciclitzem, ciclitzeu, ciclitzin

->cicló

■cicló

Hom.: sicló

[de l’angl. cyclone, per cyclome, del gr. kýklōma ‘forma circular, sinuositat’, de kúklos ‘cercle’, mot creat per H. Piddington (1848); 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 Sistema de vent en rotació de caràcter tempestuós.

2 METEOR Àrea de baixa pressió.

3 TECNOL Separador de partícules sòlides suspeses en un fluid.

->ciclo-

■ciclo-

1 Forma prefixada del mot grec kýklos, -ou, que significa ‘cercle’. Ex.: ciclotró, ciclòrraf.

2 Forma prefixada del mot ciclisme. Ex.: ciclocròs, ciclomotor.

->cicloalcà

■cicloalcà

Part. sil.: ci_clo_al_cà

m QUÍM ORG Cadascun dels composts alicíclics de fórmula general C_nH_3n.

->cicloalquè

■cicloalquè

Part. sil.: ci_clo_al_què

m QUÍM ORG Cadascun dels composts alicíclics amb un enllaç doble o més d’un.

->cicloalquí

■cicloalquí

Part. sil.: ci_clo_al_quí

m QUÍM ORG Cadascun dels composts alicíclics amb un enllaç triple o més d’un.

->ciclobaló

ciclobaló

[de ciclo- i baló¹]

m ESPORT Activitat acrobàtica i esportiva practicada per dos equips, de dos a sis ciclistes, que tracten d’introduir una pilota dins una porteria defensada pels contraris.

->ciclocarpals

ciclocarpals

f BOT 1 pl Ordre d’ascolíquens crustacis, o de tal·lus foliaci o fruticulós, que comprèn entre altres les famílies de les lecanoràcies, lecideàcies, parmeliàcies i peltigeràcies.

2 sing Liquen de l’ordre de les ciclocarpals.

->ciclocàrpides

ciclocàrpides

f BOT 1 pl Gran grup de líquens amb apotecis típics, arrodonits i oberts o discoïdals.

2 sing Liquen del grup de les ciclocàrpides.

->ciclocarpínies

ciclocarpínies

Part. sil.: ci_clo_car_pí_ni_es

f pl BOT Ciclocàrpides.

->ciclocefàlia

ciclocefàlia

Part. sil.: ci_clo_ce_fà_li_a

f PAT Malformació congènita consistent en la presència d’una sola cavitat orbitària.

->ciclocròs

■ciclocròs

[del fr. cyclo-cross, format amb cyclo- [v. cicle] i l’angl. cross [v. cros²]]

m inv ESPORT Especialitat del ciclisme consistent en la disputa de curses en camp obert.

->ciclofosfamida

ciclofosfamida

f QUÍM ORG i FARM Agent alquilant que s’uneix covalentment, i per tant de manera irreversible, a l’ADN impedint la divisió cel·lular.

->ciclogènesi

■ciclogènesi

f METEOR Conjunt dels processos meteorològics que donen origen a la creació de ciclons o a la intensificació dels existents.

->cicloheptà

cicloheptà

m QUÍM ORG Hidrocarbur líquid soluble en alcohol i insoluble en aigua.

->cicloheptanona

cicloheptanona

f [C₇H₁₂O] QUÍM ORG Cetona líquida amb olor de menta que bull a 179°C i troba aplicació com a intermediari de síntesi.

->cicloheptatriè

cicloheptatriè

Part. sil.: ci_clo_hep_ta_tri_è

m QUÍM ORG Cicloalquè de fórmula C₇H₈, anomenat també tropilidè.

->ciclohexà

■ciclohexà

m QUÍM ORG Hidrocarbur alicíclic saturat, amb un anell de sis àtoms de carboni.

->ciclohexanona

ciclohexanona

f [C₆H₁₀O] QUÍM ORG Cetona derivada del ciclohexà obtinguda per deshidrogenació del ciclohexanol.

->cicloïdal

■cicloïdal

Part. sil.: ci_clo_ï_dal

[de cicloide]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la cicloide.

2 Que s’assembla a una cicloide.

->cicloide

■cicloide

Part. sil.: ci_cloi_de

[de cicl- i -oide; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Arranjat en cercles.

2 f GEOM Corba engendrada per un punt fix en una circumferència que roda, sense lliscar, damunt una recta.

3 adj ANAT ANIM Dit del tipus d’escata d’alguns grups de peixos ossis, de forma arrodonida o ovoide i que generalment s’adhereix fortament a la pell.

->ciclòlisi

■ciclòlisi

f METEOR Conjunt de processos meteorològics que donen lloc a la desaparició o al debilitament de ciclons.

->ciclomorfosi

ciclomorfosi

f ECOL Variació estacional de la mida i la forma del cos experimentada per alguns animals planctònics.

->ciclomotor

■ciclomotor

[del fr. cyclomoteur, íd.]

m AUT Vehicle lleuger de dues rodes proveït de pedals i d’un motor de cilindrada inferior a 50 cc, engegat pels pedals.

->cicloneure

■cicloneure

Part. sil.: ci_clo_neu_re

m ZOOL Animal que presenta una disposició radiada del sistema nerviós.

->ciclònic

■ciclònic -a

[de cicló; 1a FONT: c. 1925]

adj 1 Pertanyent a un cicló.

2 De la natura d’un cicló.

->ciclonita

■ciclonita

f EXPL Material actiu dels explosius plàstics, el de propietats destructives més típiques, emprat amplament en demolicions per comandos i grups de resistència. Té la fórmula C₄H₇N₇O₇.

->ciclooctatetraè

ciclooctatetraè

Part. sil.: ci_clo_oc_ta_te_tra_è

m QUÍM ORG Compost alicíclic, no aromàtic, amb quatre enllaços dobles conjugats de fórmula empírica C₉H₉.

->ciclop

■ciclop

[del ll. Cyclops, -ōpis, personatge mitològic, d’un sol ull al front, i aquest, del gr. kýklōps, kýklōpos ‘d’un ull circular’; 1a FONT: 1472]

m 1 MIT En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull, al mig del front.

2 ZOOL Gènere de crustacis entomostracis de la subclasse dels copèpodes (Cyclops sp), de petites dimensions, amb el cos allargat i format per un cefalotòrax més o menys ovalat i un abdomen cilíndric.

->cicloparafina

cicloparafina

f QUÍM ORG Cicloalcà.

->ciclopentadiè

■ciclopentadiè

Part. sil.: ci_clo_pen_ta_di_è

m QUÍM ORG Cicloalquè, de fórmula C₆H₇, emprat en la manufactura de resines i com a intermediari en la síntesi orgànica de terpens, alcaloides i càmfora.

->ciclopentadienil

ciclopentadienil

Part. sil.: ci_clo_pen_ta_di_e_nil

m QUÍM ORG Radical derivat del ciclopentadiè per pèrdua d’un àtom d’hidrogen del grup —CH₂—, de caràcter aniònic i d’una gran estabilitat.

->ciclopi

■ciclopi -òpia

[del ll. cyclopeus, -a, -um ‘dels cíclops’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 Relatiu o pertanyent als ciclops.

2 CONSTR i ARQUEOL Dit dels murs construïts amb blocs de pedra de mida molt grossa, no tallats i sense cap material que els uneixi, sovint amb alguna pedra petita per a falcar-los i reduir els espais entre els blocs.

->ciclopia

■ciclopia

Part. sil.: ci_clo_pi_a

f PAT Malformació congènita consistent en l’existència d’una única òrbita òssia, amb globus ocular o sense, i l’absència del nas, o presència en estat rudimentari.

->ciclòpids

ciclòpids

m ZOOL 1 pl Família de crustacis de la subclasse dels copèpodes, que comprèn espècies marines planctòniques, com els ciclops.

2 sing Crustaci de la família dels ciclòpids.

->cicloplegia

cicloplegia

Part. sil.: ci_clo_ple_gi_a

f OFTAL Paràlisi del múscul ciliar.

->cicloplègic

cicloplègic -a

adj i m FARM Dit de la substància que redueix la capacitat d’acomodació de l’ull en paralitzar el múscul ciliar.

->ciclopropà

ciclopropà

m Gas emprat per a l’anestèsia humana segons la tècnica del circuit tancat i barrejat amb l’oxigen.

->ciclorama

■ciclorama

m TEAT Peça de la decoració teatral consistent en un fons semicilíndric de color neutre o blanc sobre el qual hom pot projectar llum.

->ciclòrraf

ciclòrraf -a

adj ENTOM Dit de cadascun dels dípters braquícers caracteritzats pel fet que, en arribar a adults, surten del pupari per una obertura circular de la part anterior.

->cicloserina

cicloserina

f QUÍM ORG i FARM D-4-amino-3-isoxazolidinona, antibiòtic produït pel Streptomyces gariphalus, de fórmula C₉H₇N₃O₃.

->ciclosi

ciclosi

f CIT Nom donat en conjunt als moviments del citoplasma, directament proporcionals a l’activitat metabòlica de la cèl·lula i influïts per molts factors: llum, temperatura, variacions del pH, etc.

->ciclosilicat

■ciclosilicat

m MINERAL Varietat de silicats que comprèn aquells que tenen com a unitat estructural anells formats per tres, quatre o sis grups tetraèdrics (SiO₄) ^4-.

->ciclospasme

ciclospasme

m OFTAL Contracció espàstica del múscul ciliar, acompanyada pel trastorn corresponent de l’acomodació del cristal·lí.

->ciclospectrometria

ciclospectrometria

Part. sil.: ci_clos_pec_tro_me_tri_a

f QUÍM Sistema de datació en geofísica fonamentat en la proporció relativa de l’isòtop radioactiu beril·li 10, que té un període de semidesintegració d’1,5 milions d’anys.

->ciclospòries

ciclospòries

Part. sil.: ci_clos_pò_ri_es

f BOT 1 pl Subclasse de feofícies de cicle monogenètic diploide a la qual pertanyen les fucals.

2 sing Alga de la subclasse de les ciclospòries.

->ciclosporina

ciclosporina

f FARM i MED Nom genèric d’un grup de metabòlits biològicament actius produïts per Tolypocladium inflatum Gams i d’altres fongs imperfectes.

->ciclostil

■ciclostil

[de l’it. ciclostile, comp. de ciclo i stile ‘antic punxó per a escriure, estil’; 1a FONT: c. 1925]

m GRÀF Multicopista que treballa per serigrafia.

->ciclostilar

■ciclostilar

[de ciclostil]

v tr GRÀF Reproduir un text o un dibuix per mitjà d’un ciclostil.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ciclostilar

GERUNDI: ciclostilant

PARTICIPI: ciclostilat, ciclostilada, ciclostilats, ciclostilades

INDICATIU PRESENT: ciclostilo, ciclostiles, ciclostila, ciclostilem, ciclostileu, ciclostilen

INDICATIU IMPERFET: ciclostilava, ciclostilaves, ciclostilava, ciclostilàvem, ciclostilàveu, ciclostilaven

INDICATIU PASSAT: ciclostilí, ciclostilares, ciclostilà, ciclostilàrem, ciclostilàreu, ciclostilaren

INDICATIU FUTUR: ciclostilaré, ciclostilaràs, ciclostilarà, ciclostilarem, ciclostilareu, ciclostilaran

INDICATIU CONDICIONAL: ciclostilaria, ciclostilaries, ciclostilaria, ciclostilaríem, ciclostilaríeu, ciclostilarien

SUBJUNTIU PRESENT: ciclostili, ciclostilis, ciclostili, ciclostilem, ciclostileu, ciclostilin

SUBJUNTIU IMPERFET: ciclostilés, ciclostilessis, ciclostilés, ciclostiléssim, ciclostiléssiu, ciclostilessin

IMPERATIU: ciclostila, ciclostili, ciclostilem, ciclostileu, ciclostilin

->ciclòstom

■ciclòstom -a

1 adj Que té boca circular.

2 m ICT 1 pl Classe de vertebrats, l’única de la superclasse dels àgnats, que agrupa animals desproveïts de mandíbules i proveïts d’aletes imparelles, anguil·liformes, de pell nua i de disc bucal suctor, representats per les llamprees i les mixines.

2 sing Vertebrat de la classe dels ciclòstoms.

->ciclotema

■ciclotema

m ESTRATIG Dipòsit sedimentari, que generalment conté carbó, que es repeteix cíclicament en una sèrie i marca el ritme de sedimentació.

->ciclotímia

ciclotímia

Part. sil.: ci_clo_tí_mi_a

[de ciclo- i -tímia]

f PSIQ Tendència a l’oscil·lació de l’humor entre l’eufòria i la depressió.

->ciclotímic

ciclotímic -a

[de ciclotímia]

PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a la ciclotímia.

2 adj i m i f Que presenta ciclotímia.

->ciclotró

■ciclotró

m PART i NUC Accelerador de partícules circular de ressonància, en què una partícula emesa per una font central és corbada per efecte d’un camp magnètic constant.

->ciclotrònic

■ciclotrònic -a

adj PART i NUC Relatiu o pertanyent al ciclotró.

->cicloturisme

cicloturisme

m TUR Pràctica del turisme amb bicicleta.

->cicònids

■cicònids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes integrada per individus de dimensions grans, amb el coll, les potes i el bec llargs, que tenen un vol lent i pausat.

2 sing Ocell de la família dels cicònids.

->ciconiforme

■ciconiforme

1 adj Semblant a una cigonya.

2 m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells integrat per individus de dimensions mitjanes o grans amb les potes primes i llargues i el coll també llarg i flexible.

2 sing Ocell de l’ordre dels ciconiformes.

->cicuta

■cicuta

[del ll. cĭcūta, íd.]

f BOT 1 Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Conium maculatum), de fulles grosses, de flors blanques disposades en umbel·les compostes i de fruits en diaquenis suborbiculars, altament metzinosa.

2 cicuta menor Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Cicuta virosa), metzinosa, de flors blanques disposades en umbel·la grossa i de fruits petits amb costes amples.

3 cicuta silvestre Etusa.

->-cida

■-cida

Forma sufixada del mot llatí caedĕre, que significa ‘matar’ i que designa la persona o el producte que mata allò designat pel primitiu. Ex.: homicida, parricida, insecticida.

->-cidi

■-cidi

Forma sufixada del mot llatí caedĕre, que significa ‘matar’ i que designa l’assassinat de la persona designada pel primitiu. Ex.: fratricidi, suïcidi.

->cidrac

■cidrac

[de l’arrel del ll. citrus ‘llimona’]

m BOT Melissa.

->ciència

■ciència

Part. sil.: ci_èn_ci_a

[del ll. scientia ‘coneixement’, der. de sciens, -ntis ‘el qui sap’, part. agent de scire ‘saber’; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 Conjunt de coneixements, i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.

2 1 Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d’investigació o objecte d’estudi.

2 ciències ambientals ECOL Conjunt de ciències que estudien el funcionament de la Terra i els seus ecosistemes tenint en compte totes les interaccions dels éssers vius, entre si i amb el medi abiòtic i l’energia, les quals integren coneixements pluridisciplinaris de física, química, biologia, geologia, economia, demografia, política i etologia, principalment.

3 ciències del comportament Denominació utilitzada principalment dins el món anglosaxó per a designar el conjunt de ciències que investiguen el comportament.

4 ciències humanes Expressió que designa aquelles disciplines l’objecte de les quals és l’estudi de l’home.

5 ciències socials Conjunt de disciplines l’objecte de les quals és l’estudi dels fenòmens socials des d’una perspectiva científica.

3 arbre de la ciència del bé i del mal BÍBL Arbre del paradís els fruits del qual Déu havia prohibit de menjar a Adam i Eva.

4 ciències ocultes Conjunt de coneixements relatius a connexions entre fenòmens de la natura científicament no comprovables.

5 saber de ciència certa Tenir ple coneixement d’alguna cosa.

6 tenir la ciència infusa 1 Saber les coses per inspiració divina.

2 hiperb Saber les coses sense estudiar-les.

->ciència-ficció

■ciència-ficció

Part. sil.: ci_èn_ci_a-fic_ci_ó

f LIT i CIN Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.

->cient

■cient

Part. sil.: ci_ent

[del ll. sciens, -ntis ‘el qui sap’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

ant 1 adj Sabent, coneixedor.

2 m Coneixença certa; consciència.

3 a cient loc adv Conscientment, amb plena coneixença.

4 a cient de loc prep A sabuda de, a coneixença de.

->científic

■científic -a

Part. sil.: ci_en_tí_fic

[del ll. td. scientifĭcus ‘el qui fa ciència’, format amb el ll. facĕre ‘fer’; 1a FONT: 1390]

1 adj Relatiu o pertanyent a la ciència o a les ciències.

2 adj Que està d’acord amb els principis i les regles de la ciència o d’una ciència. Raonaments científics. Normes científiques.

3 adj i m i f Que posseeix ciència o una ciència. Un gran científic.

->científicament

■científicament

Part. sil.: ci_en_tí_fi_ca_ment

[de científic]

adv D’una manera científica.

->cientificitat

■cientificitat

Part. sil.: ci_en_ti_fi_ci_tat

[de científic]

f Qualitat de científic.

->cientisme

■cientisme

Part. sil.: ci_en_tis_me

[de cient]

m FILOS Terme utilitzat, sovint en forma polèmica, per a designar la doctrina o la tendència derivada del positivisme segons la qual la ciència és capaç de resoldre totes les qüestions que la intel·ligència humana es pot plantejar, àdhuc les considerades tradicionalment com a metafísiques.

->cientista

■cientista

Part. sil.: ci_en_tis_ta

[de cient]

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al cientisme.

2 adj i m i f Partidari del cientisme.

->cientment

■cientment

Part. sil.: ci_ent_ment

[de cient]

adv ant Amb plena coneixença.

->cifel·la

cifel·la

f BOT Mena de depressió o cripta excavada en la cara inferior d’alguns líquens.

->cifomandra

cifomandra

f BOT Petit arbre de la família de les solanàcies (Cyphomandra betacea), de flors rosades, fragants, i de fruits en baia de color de taronja.

->cifoscoliosi

cifoscoliosi

Part. sil.: ci_fos_co_li_o_si

f PAT Encorbament patològic de la columna vertebral cap endavant i cap a un cantó.

->cifosi

■cifosi

f FISIOL i PAT Curvatura de la columna vertebral de convexitat posterior.

->cifòtic

■cifòtic -a

FISIOL i PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la cifosi.

2 adj i m i f Que pateix de cifosi.

->cigala

■cigala

[del ll. vg. i dialectal cicāla, variant del ll. cl. cicāda, mot d’origen mediterrani; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 ENTOM Nom donat a diversos insectes de la família dels cicàdids, de cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes, d’ales grosses, brillants i pràcticament transparents, que emeten un so estrident característic.

2 vulg Penis.

3 MAR Argolla de ferro situada a l’extrem de la canya de l’àncora i per la qual és fermada la cadena, el cap o el cable.

4 ZOOL Crustaci macrur de l’ordre dels decàpodes (Scyllarides latus), comestible, de closca rugosa plena de petits tubercles i de color marró.

5 cigala cerverina BOT Cerverina.

->cigaló

■cigaló

[de cigala]

m 1 Copeta d’aiguardent, de rom o d’un altre licor. Cada dia anava al bar a fer el cigaló.

2 esp Beguda que consisteix en cafè al qual ha estat afegit un raig de licor o, especialment, de conyac.

->cigar

■cigar

[del cast. americà cigarro, probablement der. de cigarra ‘cigala’ per la semblança de forma i color, que prové del ll. vg. cicāra, variant del cl. cicāda; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Petit rotlle de fulles de tabac que hom encén per un cap i el fum del qual és aspirat per l’altre cap, posat a la boca. Un cigar de qualitat. Encendre un cigar. Fumar un cigar.

->cigarrer

■cigarrer -a

[de cigar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f Persona que fa cigars o cigarrets per a vendre.

2 f Capsa o estoig per a guardar-hi o portar-hi cigars.

3 m ENTOM i FITOPAT Nom aplicat a diversos insectes curculiònids fitoparàsits que enrotllen les fulles de diverses plantes, de tal manera que semblen cigars, i hi dipositen els ous a l’interior.

->cigarret

■cigarret

[de cigar; 1a FONT: s. XVIII]

m Tabac picat envoltat de paper fi que hom es fuma com un cigar. Teniu paper de fumar per a fer un cigarret? Un paquet de cigarrets.

->cigarreta

■cigarreta

[del fr. cigarette, íd.]

f Cigarret.

->cigarro

■cigarro

m 1 Cigar.

2 col·loq Cigarret.

->cigne

■cigne

Hom.: signe

[del ll. cycnus, i aquest, del gr. kýknos, íd.; 1a FONT: 1420]

m ORNIT Gènere d’ocells palmípedes de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids (Cygnus sp), aquàtics, excel·lents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc, amb el coll llarg i flexible, que comprèn el cigne cantaire (C. cygnus), el cigne de coll negre (C. melanocoryphus), el cigne mut (C. olor), el cigne negre (C. atratus), el cigne petit (C. bewickii) i el cigne trompeta (C. buccinator).

->cigni cígnia

■cigni cígnia

[del ll. cycnēus, -a, -um ‘del cigne’]

adj ZOOL Relatiu o pertanyent al cigne.

->cigonya

■cigonya

[del ll. cĭcōnĭa, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 ORNIT Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels cicònids (Ciconia sp), de dimensions grans, amb el bec, el coll i les potes llargs, d’un vol lent i pausat, que comprèn la cigonya blanca (C. ciconia) i la cigonya negra (C. nigra).

2 Poalanca.

3 MAR Quaderna de les embarcacions molt estretes de mànega i altes de puntal.

4 TECNOL 1 Colze d’un arbre.

2 Manubri amb doble colze amb el qual són accionats alguns aparells.

5 pintar la cigonya fig Fer creure el que no és.

->cigonyal

■cigonyal

[de cigonya]

m TECNOL Arbre de transmissió de força que fa de manovella del conjunt biela-manovella i transforma els moviments alternatius en moviments de rotació o viceversa.

->cigonyar

cigonyar

[de cigonya]

v tr CONSTR NAV Marcar a terra la figura d’una quaderna perquè en corbar-la resti simètrica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cigonyar

GERUNDI: cigonyant

PARTICIPI: cigonyat, cigonyada, cigonyats, cigonyades

INDICATIU PRESENT: cigonyo, cigonyes, cigonya, cigonyem, cigonyeu, cigonyen

INDICATIU IMPERFET: cigonyava, cigonyaves, cigonyava, cigonyàvem, cigonyàveu, cigonyaven

INDICATIU PASSAT: cigonyí, cigonyares, cigonyà, cigonyàrem, cigonyàreu, cigonyaren

INDICATIU FUTUR: cigonyaré, cigonyaràs, cigonyarà, cigonyarem, cigonyareu, cigonyaran

INDICATIU CONDICIONAL: cigonyaria, cigonyaries, cigonyaria, cigonyaríem, cigonyaríeu, cigonyarien

SUBJUNTIU PRESENT: cigonyi, cigonyis, cigonyi, cigonyem, cigonyeu, cigonyin

SUBJUNTIU IMPERFET: cigonyés, cigonyessis, cigonyés, cigonyéssim, cigonyéssiu, cigonyessin

IMPERATIU: cigonya, cigonyi, cigonyem, cigonyeu, cigonyin

->cigró

■cigró

[del ll. cĭcĕro, -ōnis, íd., dimin. de cicer, -ĕris, íd., a través de la forma més ant. ciuró; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 BOT 1 Cigronera.

2 Llavor de la cigronera.

2 BOT Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Xerocomus] badius), de capell carnós, olor de fruita i comestible.

3 corc del cigró FITOPAT Coleòpter (Laria ornaria) de color gris amb els èlitres ratllats, que parasita les fulles i les llavors de la cigronera.

4 del cigró col·loq Dit del militar que ha ascendit de soldat ras. Un tinent del cigró.

->cigronaire

■cigronaire

Part. sil.: ci_gro_nai_re

[de cigró]

m i f Persona que ven cigrons.

->cigronera

■cigronera

[de cigró]

f 1 BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Cicer arietinum), de flors blavoses, purpúries o blanques solitàries i de llegums inflats que contenen una o dues llavors globuloses (els cigrons).

2 mosca de la cigronera FITOPAT Petit dípter (Agramices ciceri) semblant a la mosca comuna, però amb reflexos verdosos a les ales, que ataca la cigronera.

->cigronet

■cigronet

[de cigró]

m CONSTR Grava de pedrera de la mida aproximada d’un cigró.

->cili

■cili

[del ll. cĭlĭum ‘parpella’]

m 1 BIOL Cadascun dels pèls o els apèndixs filiformes que en conjunt formen una franja marginal, com els que es donen al marge d’algunes fulles o les pestanyes a les vores de les parpelles.

2 CIT Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada, amb capacitat de moviment, que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules.

->ciliar

■ciliar

Part. sil.: ci_li_ar

[de cili]

adj 1 ANAT 1 Relatiu o pertanyent a les pestanyes.

2 De la natura de les pestanyes.

3 Dit de certs òrgans del globus de l’ull. Cos ciliar.

2 CIT Relatiu o pertanyent als cilis.

->ciliat

■ciliat -ada

Part. sil.: ci_li_at

[de cili]

1 adj ANAT Proveït de pestanyes.

2 adj BIOL Proveït de cilis.

3 m ZOOL 1 pl Classe de protozous amb el cos recobert de cilis que viuen abundantment en l’aigua dolça i que es reprodueixen per divisió transversal.

2 sing Protozou de la classe dels ciliats.

->cílica

cílica

f ARQUEOL Cílix.

->cilici

■cilici

Hom.: silici

[del ll. cĭlĭcĭum ‘peça de vestir de pell de cabra de Cilícia’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m RELIG 1 Camisa aspra utilitzada per a fer penitència.

2 Cinyell dur, de cerres o de cadenetes de ferro, portat damunt la pell per esperit de mortificació.

->cilindrada

■cilindrada

[de cilindre]

f MOT Volum generat pel desplaçament del conjunt dels pistons d’un motor durant una volta completa del cigonyal, expressat en litres o en centímetres cúbics.

->cilindrador

■cilindrador -a

[de cilindrar]

m i f TÈXT Persona que té per ofici de cilindrar teixits.

->cilindraire

■cilindraire

Part. sil.: ci_lin_drai_re

[de cilindrar]

m i f TÈXT Cilindrador.

->cilindrar

■cilindrar

[de cilindre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr Efectuar un cilindratge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cilindrar

GERUNDI: cilindrant

PARTICIPI: cilindrat, cilindrada, cilindrats, cilindrades

INDICATIU PRESENT: cilindro, cilindres, cilindra, cilindrem, cilindreu, cilindren

INDICATIU IMPERFET: cilindrava, cilindraves, cilindrava, cilindràvem, cilindràveu, cilindraven

INDICATIU PASSAT: cilindrí, cilindrares, cilindrà, cilindràrem, cilindràreu, cilindraren

INDICATIU FUTUR: cilindraré, cilindraràs, cilindrarà, cilindrarem, cilindrareu, cilindraran

INDICATIU CONDICIONAL: cilindraria, cilindraries, cilindraria, cilindraríem, cilindraríeu, cilindrarien

SUBJUNTIU PRESENT: cilindri, cilindris, cilindri, cilindrem, cilindreu, cilindrin

SUBJUNTIU IMPERFET: cilindrés, cilindressis, cilindrés, cilindréssim, cilindréssiu, cilindressin

IMPERATIU: cilindra, cilindri, cilindrem, cilindreu, cilindrin

->cilindratge

■cilindratge

[de cilindrar]

m 1 TECNOL Tornejament que té per finalitat d’obtenir una peça exteriorment cilíndrica, en el qual el moviment d’avançament és paral·lel a l’eix de la peça.

2 ADOB Operació de treure llustre al cuir per l’acció d’un corró a pressió.

3 TÈXT Operació d’acabat dels teixits que consisteix a fer-los passar pel cilindre per tal d’aixafar-ne el gra, trencar l’aprest o ensetinar-los.

->cilindre

■cilindre

[del ll. cylindrus, i aquest, del gr. kýlindros, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Cos sòlid de secció circular, que fa el mateix gruix en tota la llargada.

2 GEOM Cos geomètric que hom considera originat per la revolució completa d’un rectangle entorn d’un dels costats.

2 1 TECNOL Element cilíndric que forma part de moltes màquines emprades en la indústria.

2 GRÀF Peça cilíndrica que forma part de diverses màquines emprades en impressió.

3 MOT Peça metàl·lica amb un buit constructiu cilíndric dins el qual es mou un pistó.

4 MÚS Rodet de fusta o de metall, fornit generalment de puntes o de pues, que forma part del carilló, la capsa de música, la pianola, etc.

5 TÈXT Peça prismàtica dotada de moviment intermitent que en diverses màquines i mecanismes de la indústria tèxtil arrossega el dibuix i el fa voltar.

3 ALIM Subproducte de la molinada de l’arròs.

4 cilindre central ANAT VEG Part interior cilíndrica de la tija, constituïda pel cor i l’albeca.

5 cilindre d’extrusió GEOMORF Forma volcànica constituïda per una gran massa cilíndrica de lava solidificada, típica dels volcans de tipus peleà.

6 cilindre segell HIST Petit cilindre de pedra amb una perforació longitudinal i amb la superfície gravada amb motius ornamentals i inscripcions, que s’imprimia fent-lo rodar per la superfície de les tauletes d’argila encara tova.

7 cilindre urinari PAT Formació allargada que apareix en el sediment urinari.

->cilindreix

cilindreix

Part. sil.: ci_lin_dreix

m HISTOL Axó.

->cilíndric

■cilíndric -a

[de cilindre; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj GEOM 1 Relatiu a un cilindre.

2 Que té la forma d’un cilindre.

->cilindricitat

cilindricitat

[de cilíndric]

f 1 El fet d’ésser cilíndric.

2 error de cilindricitat TECNOL Discrepància entre una peça cilíndrica elaborada i un cilindre perfecte.

->cilindro-

■cilindro-

Forma prefixada del mot grec kýlindros, que significa ‘cilindre’. Ex.: cilindrocefàlic, cilindroacanalat.

->cilindroide

■cilindroide

Part. sil.: ci_lin_droi_de

[de cilindro- i -oide]

GEOM 1 adj Més o menys semblant a un cilindre.

2 m Cilindre les seccions rectes del qual són el·lipses.

->cilindroma

cilindroma

m PAT Tumor d’evolució lenta constituït per cordons epitelials anastomitzats en forma de xarxa.

->cilindrúria

cilindrúria

Part. sil.: ci_lin_drú_ri_a

f PAT Presència de cilindres urinaris en l’orina.

->cílix

cílix

f ARQUEOL Copa grega de terrissa, poc profunda, amb dues nanses horitzontals.

->cim

■cim

[de cima; 1a FONT: s. XII]

m 1 1 Punt més elevat d’una cosa. El cim d’un pujol. El cim d’una torre.

2 abs Punt més elevat d’una muntanya.

3 fig Arribar algú al cim de la glòria, del poder.

2 HERÀLD Part superior del pavelló reial, d’un mont o de la punta d’un xebró.

3 al cim de loc prep Damunt. Deixa el llibre al cim de la taula.

->cima

■cima

Hom.: sima

[del ll. cyma ‘brot tendre’, i aquest, del gr. kỹma. íd., que significà després ‘cim dels arbres’ i d’ací ‘cim’; el masculí cim s’explica pel gènere dels sinònims som i cap¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 cim 1.

2 BOT 1 Cadascun dels brots o tanys d’una planta que s’enlairen fins al cimall.

2 Cimall.

3 BOT 1 Inflorescència definida en la qual l’eix principal té creixement limitat i termina en una flor, com també els eixos secundaris successius.

2 cima bípara Dicasi.

3 cima escorpiode Monocasi en què la ramificació té lloc sempre pel mateix costat de l’eix.

4 cima helicoide Monocasi en què les branques successives arrenquen alternativament d’un costat i de l’altre.

5 cima multípara Pleocasi.

6 cima unípara Monocasi.

4 PESC Part superior i més prima d’una canya llarga de pescar.

->cimaci

■cimaci

[del ll. cimatium, i aquest, del gr. kymátion, dimin. de kỹma ‘ondulació’; 1a FONT: 1575, DPou.]

m CONSTR Motllura de secció transversal en forma de S.

->cimadal

■cimadal

[de cim]

m cim 1.

->cimal

■cimal

[de cim; 1a FONT: 1827]

m 1 Cim de muntanya.

2 Part alta d’una panna (oposat a culassa).

3 BOT 1 Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que hom deixa a l’arbre tallant les altres.

2 Conjunt de les branques més altes d’un arbre o un arbust.

->cimalada

■cimalada

[de cimal]

f 1 Cimal.

2 Conjunt de cimals.

->cimall

■cimall

[de cim]

m BOT Part alta de la brancada o tanyada d’una planta.

->cimallejar

■cimallejar

[de cimall]

v intr Ésser o formar el cimall d’una brancada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cimallejar

GERUNDI: cimallejant

PARTICIPI: cimallejat, cimallejada, cimallejats, cimallejades

INDICATIU PRESENT: cimallejo, cimalleges, cimalleja, cimallegem, cimallegeu, cimallegen

INDICATIU IMPERFET: cimallejava, cimallejaves, cimallejava, cimallejàvem, cimallejàveu, cimallejaven

INDICATIU PASSAT: cimallegí, cimallejares, cimallejà, cimallejàrem, cimallejàreu, cimallejaren

INDICATIU FUTUR: cimallejaré, cimallejaràs, cimallejarà, cimallejarem, cimallejareu, cimallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cimallejaria, cimallejaries, cimallejaria, cimallejaríem, cimallejaríeu, cimallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cimallegi, cimallegis, cimallegi, cimallegem, cimallegeu, cimallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cimallegés, cimallegessis, cimallegés, cimallegéssim, cimallegéssiu, cimallegessin

IMPERATIU: cimalleja, cimallegi, cimallegem, cimallegeu, cimallegin

->cimar

■cimar

Hom.: simar

[de cim; 1a FONT: 1438]

v tr 1 Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d’un arbre).

2 MAR En les embarcacions d’aparell llatí, passar el car d’una banda a l’altra per la cara de proa del pal, en virar de bord, a fi que la vela quedi de la volta bona, sense anar contra el pal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cimar

GERUNDI: cimant

PARTICIPI: cimat, cimada, cimats, cimades

INDICATIU PRESENT: cimo, cimes, cima, cimem, cimeu, cimen

INDICATIU IMPERFET: cimava, cimaves, cimava, cimàvem, cimàveu, cimaven

INDICATIU PASSAT: cimí, cimares, cimà, cimàrem, cimàreu, cimaren

INDICATIU FUTUR: cimaré, cimaràs, cimarà, cimarem, cimareu, cimaran

INDICATIU CONDICIONAL: cimaria, cimaries, cimaria, cimaríem, cimaríeu, cimarien

SUBJUNTIU PRESENT: cimi, cimis, cimi, cimem, cimeu, cimin

SUBJUNTIU IMPERFET: cimés, cimessis, cimés, ciméssim, ciméssiu, cimessin

IMPERATIU: cima, cimi, cimem, cimeu, cimin

->cimatòtric

cimatòtric -a

[del gr. kỹma, kýmatos ‘ondulació’ i thríx, trikhós ‘cabell’]

adj ANTROP Dit dels cabells ondulats o més o menys arrissats.

->címbal

■címbal

[del ll. cymbălum, i aquest, del gr. kýmbalon, íd.; 1a FONT: 1905]

m MÚS 1 Cadascuna de les dues plaquetes circulars bombades, de fusta o de bronze, que hom bat l’una contra l’altra, que constitueixen un instrument arcaic.

2 Joc agudíssim de mutació de l’orgue, format per dos, tres o quatre rengles de tubs petits el so més greu dels quals és dues octaves més agut que el so fonamental corresponent.

3 pl Platerets.

->cimbaler

■cimbaler -a

[de címbal]

MÚS 1 m i f Persona que toca els címbals.

2 m Instrument consistent en un mànec que sosté una mena de cupuleta, una mitja lluna o algun cercle on hi ha penjats cascavells i campanetes.

->cimbalom

cimbalom

m MÚS Instrument de corda de la família de les cítares en el qual el so és produït per la percussió de les cordes per mitjà de dues baquetes lleugerament corbades i recobertes a l’extrem de dos materials amortidors diferents, de cuir o roba, per tal d’aconseguir dues tonalitats en la mateixa nota.

->cimbell

■cimbell

[d’un ll. vg. *cymbĕllum, mena de dimin. de cymbălum ‘címbal’, perquè a l’inici el reclam devia ser una campaneta; 1a FONT: 1333]

m 1 Ocell o altra cosa que hom posa al cim d’un pal i que, fent-lo moure, serveix per a atreure els ocells.

2 En la pesca esportiva, qualsevol estri de fabricació artificial que serveix per a atreure el peix.

3 fig Allò que hom fa servir d’incentiu, per a atreure.

->cimbiforme

■cimbiforme

[del ll. cymba ‘barca’ (del gr. kýmbē, íd.) i -forme]

adj BOT De forma semblant a una barqueta.

->címbol

címbol

Hom.: símbol

[variant dial. de címbal; 1a FONT: 1437]

m ant Cèmbal.

->cimbori

■cimbori

[del ll. cĭbōrĭum ‘copa’, i aquest, del gr. kibṓrion ‘fruit del nenúfar; copa de forma semblant a aquest fruit’, amb influx de cim i cimbell; 1a FONT: 1372]

m ARQUIT 1 Construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus.

2 A l’interior d’una església, edicle de marbre en forma de baldaquí sostingut per quatre columnes, que cobreix l’altar, la pica baptismal o un sepulcre.

->cimbre

cimbre -a

m i f HIST Individu d’un poble germànic, molt influït pels celtes, que hom considera originari de Jutlàndia.

->címbric

címbric -a

1 adj Relatiu o pertanyent als cimbres.

2 m LING Llengua germànica dels antics cimbres.

->cimè

■cimè

m QUÍM ORG Isopropiltoluè, compost aromàtic emprat com a dissolvent i en la fabricació de resines.

->cimejar

■cimejar

[de cim]

v intr 1 Formar cim.

2 Emergir.

3 fig Excel·lir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cimejar

GERUNDI: cimejant

PARTICIPI: cimejat, cimejada, cimejats, cimejades

INDICATIU PRESENT: cimejo, cimeges, cimeja, cimegem, cimegeu, cimegen

INDICATIU IMPERFET: cimejava, cimejaves, cimejava, cimejàvem, cimejàveu, cimejaven

INDICATIU PASSAT: cimegí, cimejares, cimejà, cimejàrem, cimejàreu, cimejaren

INDICATIU FUTUR: cimejaré, cimejaràs, cimejarà, cimejarem, cimejareu, cimejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cimejaria, cimejaries, cimejaria, cimejaríem, cimejaríeu, cimejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cimegi, cimegis, cimegi, cimegem, cimegeu, cimegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cimegés, cimegessis, cimegés, cimegéssim, cimegéssiu, cimegessin

IMPERATIU: cimeja, cimegi, cimegem, cimegeu, cimegin

->cimell

■cimell

[de cim]

m PESC Canya de pescar curta i molt vincladissa.

->ciment¹

■ciment¹

[del ll. caementum ‘pedra de construcció, sense escairar’, der. del ll. caedĕre ‘tallar’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m 1 QUÍM IND 1 Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides. Ciment pòrtland. Ciment ràpid.

2 ciment armat CONSTR Formigó armat.

2 ODONT Substància usada en odontologia per a unir pròtesis o bé per a tapar cavitats.

3 PEDOL Substància sòlida que s’estabilitza entre les partícules d’un sòl soldant-les entre elles.

4 PETROG Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d’una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dóna coherència.

->ciment²

■ciment²

[de cimentar²; 1a FONT: 1383]

m FUST 1 Garlopa de més d’un metre de longitud emprada pels boters per a afinar els cantells de les dogues.

2 Garlopa estreta, amb una obertura com la del guilleume, i que forma una motllura en angle recte per a fer galzes.

->cimentació

■cimentació

Part. sil.: ci_men_ta_ci_ó

[de cimentar¹]

f 1 PETROG Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per deposició de minerals en els intersticis del material sedimentari solt, que se solda.

2 Injecció de ciment entre la paret rocosa d’una perforació i el tub de revestiment, cosa que dóna estabilitat a tot el pou.

->cimentar¹

■cimentar¹

[de ciment¹]

v tr Ajuntar o cobrir amb ciment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cimentar

GERUNDI: cimentant

PARTICIPI: cimentat, cimentada, cimentats, cimentades

INDICATIU PRESENT: cimento, cimentes, cimenta, cimentem, cimenteu, cimenten

INDICATIU IMPERFET: cimentava, cimentaves, cimentava, cimentàvem, cimentàveu, cimentaven

INDICATIU PASSAT: cimentí, cimentares, cimentà, cimentàrem, cimentàreu, cimentaren

INDICATIU FUTUR: cimentaré, cimentaràs, cimentarà, cimentarem, cimentareu, cimentaran

INDICATIU CONDICIONAL: cimentaria, cimentaries, cimentaria, cimentaríem, cimentaríeu, cimentarien

SUBJUNTIU PRESENT: cimenti, cimentis, cimenti, cimentem, cimenteu, cimentin

SUBJUNTIU IMPERFET: cimentés, cimentessis, cimentés, cimentéssim, cimentéssiu, cimentessin

IMPERATIU: cimenta, cimenti, cimentem, cimenteu, cimentin

->cimentar²

■cimentar²

[del ll. segmentare, íd., der. de segmentum ‘bocí, fragment’, format amb el verb secare ‘tallar, serrar’; 1a FONT: 1397]

v tr FUST Planejar les dogues o altra fusta amb el ciment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cimentar

GERUNDI: cimentant

PARTICIPI: cimentat, cimentada, cimentats, cimentades

INDICATIU PRESENT: cimento, cimentes, cimenta, cimentem, cimenteu, cimenten

INDICATIU IMPERFET: cimentava, cimentaves, cimentava, cimentàvem, cimentàveu, cimentaven

INDICATIU PASSAT: cimentí, cimentares, cimentà, cimentàrem, cimentàreu, cimentaren

INDICATIU FUTUR: cimentaré, cimentaràs, cimentarà, cimentarem, cimentareu, cimentaran

INDICATIU CONDICIONAL: cimentaria, cimentaries, cimentaria, cimentaríem, cimentaríeu, cimentarien

SUBJUNTIU PRESENT: cimenti, cimentis, cimenti, cimentem, cimenteu, cimentin

SUBJUNTIU IMPERFET: cimentés, cimentessis, cimentés, cimentéssim, cimentéssiu, cimentessin

IMPERATIU: cimenta, cimenti, cimentem, cimenteu, cimentin

->cimentatge

■cimentatge

[de cimentar²]

m FUST Operació d’afinar amb el ciment².

->cimer

■cimer -a

[de cim; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj 1 Situat al cim.

2 reunió (o conferència, etc.) cimera (o simplement cimera f) Reunió, conferència, etc., d’alt nivell o al més alt nivell.

->cimera

■cimera

f 1 HIST MIL i HERÀLD Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.

2 ANAT ANIM tos¹ 1 2.

->cimerol

■cimerol

[de cimer]

m 1 Ram, el més alt d’una planta, que es destaca dels altres.

2 PESC Part superior i més prima d’una canya llarga de pescar.

->cimetidina

cimetidina

f QUÍM ORG i FARM Derivat imidazòlic, de fórmula C₁₀H₁₆N₆S, que actua com a antisecretor gàstric. És indicat en el tractament de les úlceres gastroduodenals.

->cimicí

cimicí -ina

adj BOT Dit d’algunes plantes que fan pudor de xinxa.

->cimícids

cimícids

m ENTOM 1 pl Família d’hemípters heteròpters paràsits temporals de molts animals de sang calenta i hematòfags els representants més coneguts de la qual són les xinxes.

2 sing Hemípter de la família dels cimícids.

->cimmeri

cimmeri -èria

1 adj Relatiu o pertanyent als cimmeris.

2 m i f HIST Individu d’un poble nòmada indoeuropeu del grup irànic que procedia de les estepes del sud de Rússia i que al segle VII travessà el Caucas i s’estengué per l’Àsia Menor.

3 fase cimmèria GEOL Seguit de fases orogèniques del cicle paleoalpí que s’escaigueren en el transcurs del triàsic superior i durant el juràssic.

->cimo-

■cimo-

Forma prefixada del mot grec kỹma, kýmatos, que significa ‘ona’. Ex.: cimòmetre.

->cimodocea

cimodocea

Part. sil.: ci_mo_do_ce_a

f BOT Planta herbàcia submarina de la família de les cimodoceàcies (Cymodocea nodosa), de rizoma llarg i prim, de flors grogues tacades de vermell i de fruits en aquenis carinats i comprimits.

->cimodoceàcies

cimodoceàcies

Part. sil.: ci_mo_do_ce_à_ci_es

f BOT 1 pl Família petita de plantes monocotiledònies marines, freqüents sobretot a les mars tropicals i subtropicals.

2 sing Planta de la família de les cimodoceàcies.

->cimolsa

■cimolsa

[del ll. td. cimussa, íd., amb la -l- de difícil explicació, potser per influx del mot molsa]

f TÈXT Cap de peça dels draps de llana, de fibra més grollera que la de la peça i de color diferent.

->cimòmetre

cimòmetre

m METROL Ondòmetre.

->cimoproteïna

cimoproteïna

Part. sil.: ci_mo_pro_te_ï_na

f BIOQ Proteïna amb activitat catalítica, com la catalasa o la pepsina.

->cimós

■cimós -osa

[de cim]

adj BOT 1 De la natura d’una cima.

2 Relatiu a una cima.

->cimotoids

cimotoids

Part. sil.: ci_mo_toids

m ZOOL 1 pl Família de crustacis peracàrides de l’ordre dels isòpodes, que inclou l’anomenat poll de mar.

2 sing Crustaci de la família dels cimotoids.

->cinabarí

■cinabarí -ina

adj Vermell de cinabri.

->cinabàric

■cinabàric -a

adj MINERAL Relatiu o pertanyent al cinabri.

->cinabri

■cinabri

[del ll. cinnabări, i aquest, del gr. kinnábari, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MINERAL Sulfur de mercuri, HgS, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric, en cristalls molt petits.

->cinamat

■cinamat

m QUÍM ORG Sal o èster de l’àcid cinàmic.

->cinàmic

■cinàmic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent al cínamom.

2 1 Obtingut del cínamom.

2 àcid cinàmic QUÍM ORG Àcid aromàtic emprat en la preparació de cinamats.

->cinamílic

■cinamílic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent al radical fenilal·lílic.

2 alcohol cinamílic Alcohol fenilal·lílic, que ocorre en forma d’èster en el bàlsam del Perú i en l’oli de jacint i és emprat en perfumeria com a desodorant.

->cínamom

■cínamom

[del ll. cinnămum, i aquest, del gr. kínnamon, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m BOT Arbre del paradís.

->cinanestèsia

cinanestèsia

Part. sil.: ci_na_nes_tè_si_a

f PAT Pèrdua de la facultat de percebre la sensació de moviment per causa d’un trastorn de la sensibilitat profunda.

->cinasa

cinasa

f BIOQ Nom dels enzims que catalitzen la transferència de grups d’àcid fosfòric a d’altres substrats.

->cinc

■cinc

[del ll. vg. cinque, ll. cl. quinque, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Quatre més un. Un noi de cinc anys.

2 per quins cinc sous? Per quina raó?, per quin motiu?

2 adj i m i f Dit del que fa cinc; cinquè. El cinc d’agost. La cinc de la promoció.

3 m [pl cincs] 1 El nombre cinc, 5. Un cinc d’espases.

2 p ext Cosa designada amb el nombre cinc. Viu al cinc del carrer Gran.

4 m i f Els cinc primers.

5 les cinc La cinquena hora des de les dotze de la nit o del migdia. No vindrà fins a les cinc de la tarda.

->cinc-centè

■cinc-centè -ena

[de cinc-cents]

1 adj Que, en una sèrie, en té quatre-cents noranta-nou davant seu, el que fa cinc-cents.

2 adj i m Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en cinc-centes parts iguals.

3 m Un cinc-centè, 1/500.

->cinccentista

■cinccentista

adj Relatiu o pertanyent al segle XVI.

->cinc-cents

■cinc-cents -centes

[de cinc i cent¹; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 adj Cinc vegades cent. Cinc-cents homes.

2 [inv: cinc-cents] adj i m i f Que fa cinc-cents; cinc-centè. El cinc-cents aniversari. La pàgina cinc-cents. La cinc-cents de la llista.

3 m 1 El nombre cinc-cents, 500.

2 p ext Cosa designada amb el nombre cinc-cents.

4 m i f Les cinc-centes primeres.

->cinc-en-rama

■cinc-en-rama

[de cinc, en² i rama¹]

m BOT Gram negre.

->cincí

cincí

m BOT Monocasi escorpioide amb les successives branques arranjades tridimensionalment.

->cincinniforme

cincinniforme

adj BOT Dit d’una inflorescència semblant a un cincí.

->cínclids

■cínclids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes que comprèn cinc espècies de mida petita (17-20 cm) i plomatge dens que habiten vora els rius i torrents d’aigües ràpides del nord d’Àfrica, Euràsia i Amèrica occidental.

2 sing Ocell de la família dels cínclids.

->cincnervis

■cincnervis

m BOT Plantatge lanceolat.

->cincona

■cincona

f BOT Gènere d’arbres o d’arbusts de la família de les rubiàcies (Cinchona sp), de flors blanques o purpurines agrupades en dicasis, aplegats alhora en panícules terminals o axil·lars l’escorça dels quals (coneguda amb el nom de quina) conté alcaloides.

->cinconina

■cinconina

f BIOQ i FARM Alcaloide secundari de la quina, de fórmula C₂H₃₃N₃O.

->cinctorrà

cinctorrà -ana

adj i m i f De Cinctorres (Ports).

->cindri

■cindri

m CONSTR cintra 2.

->cine

■cine

Hom.: sina

[reducció de cinema]

col·loq m CIN 1 Cinema.

2 Cinematografia.

->cine-¹

cine-¹

Forma prefixada del mot grec kínēma, -atos, que significa ‘moviment’. Ex.: cinestèsia.

->cine-²

■cine-²

Forma prefixada del mot cinematografia. Ex.: cinèfil, cineclub.

->cineasta

■cineasta

Part. sil.: ci_ne_as_ta

[del fr. cinéaste, format segurament per analogia amb enthousiaste pel que fa a l’element sufixal]

m i f Persona que col·labora en la realització d’un film.

->cineclub

■cineclub

[de cine-² i club]

m Agrupació de persones afeccionades al cinema com a vehicle cultural amb la finalitat de promoure activitats d’estudi i de difusió del medi cinematogràfic.

->cinèfil

■cinèfil -a

[de cine-² i -fil]

m i f 1 Persona molt afeccionada al cinema.

2 Coneixedor en matèria cinematogràfica.

->cinefília

cinefília

Part. sil.: ci_ne_fí_li_a

[de cine-² i -fília]

f Afició al cinema, estima del cinema.

->cinefòrum

■cinefòrum

[de cine-² i fòrum]

m CIN Sessió de cinema amb debat organitzat entorn del film projectat.

->cinegètic

■cinegètic -a

[del gr. kynēgetikós, íd., comp. de kýon, kynós ‘gos’ i ágō ‘conduir’]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’art de la caça.

2 f Art de la caça.

->cinell

■cinell

m BOT Nom vulgar de diverses cladòfores.

->cinema

■cinema

[reducció de cinematògraf; 1a FONT: c. 1923]

m CIN 1 1 Local on són projectades pel·lícules cinematogràfiques.

2 cinema d’art i d’assaig Denominació de certes sales especialitzades en l’exhibició de films en versió original i íntegra d’obres de qualitat, de repertori clàssic, d’experimentació i d’avantguarda.

2 1 Cinematografia. Cinema d’autor. Estrella de cinema. Sessió de cinema.

2 cinema ull Teoria cinematogràfica segons la qual la càmera és un autèntic ull que ha de donar una visió objectiva de la realitat.

3 cinema veritat Tendència documentalista que intenta la captació fidel i autèntica de la realitat audiovisual més espontània.

->cinema-

cinema-

Forma prefixada del mot cinematografia. Ex.: cinemateca.

->cinemascop

■cinemascop

[del fr. cinémascope, format amb l’element savi -scope que apareix en tants mots com périscope, microscope, etc]

m CIN Sistema de rodatge i projecció cinematogràfica panoràmica que deforma les imatges lateralment, comprimint-les en el rodatge i eixamplant-les en la projecció.

->cinemateca

■cinemateca

[de cinema- i -teca]

f CIN Institució per a l’arxivament, la conservació i l’exposició o la projecció de materials cinematogràfics.

->cinemàtic

■cinemàtic -a

[del gr. kínēma, -atos ‘moviment’; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al moviment.

2 adj Relatiu o pertanyent a la cinemàtica.

3 f FÍS Part de la mecànica que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen.

->cinemato-

cinemato-

Forma prefixada del mot grec kínēma, -atos, que significa ‘moviment’. Ex.: cinematografia.

->cinematògraf

■cinematògraf

[de cinemato- i -graf; 1a FONT: 1905]

m CIN 1 1 Aparell de filmació i de projecció d’imatges construït pels germans Lumière a la fi del segle XIX.

2 Càmera cinematogràfica.

3 Projector de pel·lícules cinematogràfiques.

2 obs cinema 1.

->cinematografia

■cinematografia

Part. sil.: ci_ne_ma_to_gra_fi_a

[de cinemato- i -grafia]

f CIN Art de representar en una pantalla, mitjançant la fotografia, imatges en moviment.

->cinematografiar

cinematografiar

Part. sil.: ci_ne_ma_to_gra_fi_ar

[de cinematografia]

v tr CIN Enregistrar cinematogràficament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cinematografiar

GERUNDI: cinematografiant

PARTICIPI: cinematografiat, cinematografiada, cinematografiats, cinematografiades

INDICATIU PRESENT: cinematografio, cinematografies, cinematografia, cinematografiem, cinematografieu, cinematografien

INDICATIU IMPERFET: cinematografiava, cinematografiaves, cinematografiava, cinematografiàvem, cinematografiàveu, cinematografiaven

INDICATIU PASSAT: cinematografií, cinematografiares, cinematografià, cinematografiàrem, cinematografiàreu, cinematografiaren

INDICATIU FUTUR: cinematografiaré, cinematografiaràs, cinematografiarà, cinematografiarem, cinematografiareu, cinematografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: cinematografiaria, cinematografiaries, cinematografiaria, cinematografiaríem, cinematografiaríeu, cinematografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: cinematografiï, cinematografiïs, cinematografiï, cinematografiem, cinematografieu, cinematografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: cinematografiés, cinematografiessis, cinematografiés, cinematografiéssim, cinematografiéssiu, cinematografiessin

IMPERATIU: cinematografia, cinematografiï, cinematografiem, cinematografieu, cinematografiïn

->cinematogràfic

■cinematogràfic -a

[de cinematografia]

adj CIN Relatiu o pertanyent a la cinematografia o al cinematògraf. Indústria cinematogràfica.

->cinemòmetre

cinemòmetre

m AUT Aparell per a determinar la velocitat a què van els vehicles, que sol utilitzar la policia de trànsit.

->cineradiografia

cineradiografia

Part. sil.: ci_ne_ra_di_o_gra_fi_a

[de cine i radiografia]

f 1 DIAG Pel·lícula cinematogràfica de les imatges radiogràfiques que, a més de l’estudi funcional, permet l’obtenció de nombroses imatges dels fenòmens, per ràpids que siguin.

2 FON Mètode d’experimentació que se serveix d’una impressió radiològica dels òrgans de fonació en moviment oral sobre una pel·lícula.

->cinerama

■cinerama

[del fr. cinérama, marca registrada de l’invent de Fred Waller (1952), de ciné(ma) (pano)rama]

m CIN Sistema de rodatge i de projecció cinematogràfica que utilitzava sincrònicament tres càmeres i tres projectors.

->cinerari

■cinerari -ària

[del ll. cinerārĭus, -a, -um, íd.]

1 adj Destinat a rebre les cendres d’un cadàver incinerat. Urna cinerària.

2 f BOT i JARD Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Senecio cineraria), molt tomentosa, de capítols grocs agrupats en corimbes composts.

->cineri

■cineri -èria

[del ll. cinĕrĕus, -a, -um, íd.]

adj cendrós 2.

->cinerita

■cinerita

f PETROG Cendra volcànica consolidada per aglutinació dels seus elements en medi aeri o aquós fins a adquirir una certa cohesió i, a vegades, esquistositat, anomenada també tosca volcànica o tuf.

->cinerític

■cinerític -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a les cinerites.

2 Que té un aspecte porós i colors foscos semblants als de les cinerites.

->cinescopi

cinescopi

m TV 1 Aparell per a l’enregistrament de programes de televisió sobre pel·lícula cinematogràfica, consistent en un receptor acoblat a una càmera cinematogràfica.

2 Tub d’imatge.

->cinesi

cinesi

m ECOL Regulació de la velocitat de locomoció de certs organismes d’acord amb la intensitat d’un factor estimulant o d’uns quants.

->cinesi-

cinesi-

Forma prefixada del mot grec kínēsis, -eōs, que significa ‘moviment’. Ex.: cinesiteràpia.

->-cinesi

■-cinesi

Forma sufixada del mot grec kínēsis, -eōs, ‘moviment’, que indica relació amb el moviment. Ex.: blastocinesi, cariocinesi.

->-cinèsia

-cinèsia

Forma sufixada del mot grec kínēsis, -eōs, ‘moviment’, que indica la facultat o la manera de fer un moviment. Ex.: diadococinèsia, bradicinèsia.

->cinèsic

■cinèsic -a

[del gr. kínēsis ‘moviment’]

1 adj Relatiu o pertanyent a la cinèsica.

2 f Estudi dels llenguatges corporal i gestual en la comunicació humana.

->cinesio-

cinesio-

Forma prefixada del mot grec kínēsis, -eōs, que significa ‘moviment’. Ex.: cinesiologia.

->cinesiteràpia

cinesiteràpia

Part. sil.: ci_ne_si_te_rà_pi_a

f TERAP Mètode de tractament mitjançant els moviments actius o passius.

->cinestèsia

cinestèsia

Part. sil.: ci_nes_tè_si_a

Hom.: sinestèsia

[de cine-¹ i -estèsia]

f PAT Sensació per la qual hom percep el moviment muscular, el pes, la posició, etc., dels membres del cos.

->cineteodolit

cineteodolit

Part. sil.: ci_ne_te_o_do_lit

m ASTRON Aparell de seguiment visual de ginys balístics com míssils, naus aeroespacials o satèl·lits artificials, que permet de determinar-ne la trajectòria.

->cinètic

■cinètic -a

[del gr. kinētikós, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent al moviment. Teoria cinètica dels gasos.

2 adj Relatiu o pertanyent a la cinètica.

3 adj Degut al moviment.

4 f MEC Branca de la dinàmica que tracta dels efectes que les forces i els moments produeixen en el moviment dels cossos materials.

5 art cinètic ART Art que tendeix a introduir el moviment i la velocitat en l’espai artístic.

->cinètida

cinètida

f CIT Aparell de locomoció que tenen certes cèl·lules lliures mitjançant el qual es poden desplaçar en llur medi ambient orientant-se per estímuls físics o químics.

->cinetina

cinetina

f FISIOL VEG Hormona vegetal del grup de les cinines derivada dels àcids desoxiribonucleics, identificada com a 6-furfurilaminopurina.

->cineto-

cineto-

Forma prefixada del mot grec kinētós, que significa ‘mogut, movible’. Ex.: cinetoscopi, cinetosoma.

->cinetoplast

cinetoplast

m ICT Mastigosoma.

->cinetosi

cinetosi

f PAT Nom genèric dels trastorns provocats pels moviments; mareig.

->cinetosoma

cinetosoma

m CIT 1 Centre cel·lular.

2 Mastigosoma.

->cinetropisme

cinetropisme

m BIOL Tendència manifestada per certs organismes vivents a desplaçar-se i a seguir objectes o éssers en moviment.

->cingalès

cingalès -esa

adj i m i f Singalès.

->cingla

■cingla

Hom.: cingle

[femení de cingle]

f 1 Cinta ampla de cordill, de cànem o d’altra matèria resistent, especialment l’emprada per a subjectar l’albarda, la sella, etc., per sota el ventre de l’animal.

2 PESC Faixa d’espart, a la qual va fixada una corda curta de cànem amb un suro a l’extrem, que serveix per a estirar les xarxes i treure-les de la mar.

->cinglada

■cinglada

Hom.: singlada

[de cingla; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Cop donat amb la cingla, amb un fuet, unes xurriaques, etc.

2 fig Dolor físic molt fort. Una cinglada de mal d’estómac.

3 fig Dany moral, reprensió.

->cinglador

cinglador

[de cinglar]

m Cordeta o corretgeta amb una anella, que passa per damunt del bast i serveix per a unir els dos caps de la cingla.

->cinglant

■cinglant

[de cinglar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Vergueta prima.

->cinglantada

■cinglantada

[de cinglant]

f Cop de cinglant.

->cinglar

■cinglar

Hom.: singlar

[de cingla; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Assegurar la sella o l’albarda amb la cingla. La mula va mal cinglada.

2 tr Donar cops de cingla, de xurriaques, etc.

3 tr MAR Fer navegar un bot amb un sol rem col·locat a popa.

4 intr MAR Engolfar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cinglar

GERUNDI: cinglant

PARTICIPI: cinglat, cinglada, cinglats, cinglades

INDICATIU PRESENT: cinglo, cingles, cingla, cinglem, cingleu, cinglen

INDICATIU IMPERFET: cinglava, cinglaves, cinglava, cinglàvem, cinglàveu, cinglaven

INDICATIU PASSAT: cinglí, cinglares, cinglà, cinglàrem, cinglàreu, cinglaren

INDICATIU FUTUR: cinglaré, cinglaràs, cinglarà, cinglarem, cinglareu, cinglaran

INDICATIU CONDICIONAL: cinglaria, cinglaries, cinglaria, cinglaríem, cinglaríeu, cinglarien

SUBJUNTIU PRESENT: cingli, cinglis, cingli, cinglem, cingleu, cinglin

SUBJUNTIU IMPERFET: cinglés, cinglessis, cinglés, cingléssim, cingléssiu, cinglessin

IMPERATIU: cingla, cingli, cinglem, cingleu, cinglin

->cingle

■cingle

Hom.: cingla

[del ll. cĭngŭlum ‘cinyell’; 1a FONT: 1050]

m Espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d’una muntanya.

->cinglera

■cinglera

[de cingle]

f 1 Seguit de cingles.

2 Cingle que s’estén tot al llarg d’un serrat, d’una serralada.

3 ANAT ANIM Part del tronc dels equins darrere les extremitats anteriors, per on es fixa la cingla.

->cíngol

■cíngol

[de cingle]

m 1 Cinyell, especialment cordó de seda o de lli, amb una borla a cada cap, amb el qual el sacerdot se cenyeix l’alba per celebrar els oficis divins.

2 ANAT VEG Porció del frústul de les diatomees que limita lateralment cada cèl·lula i que és format per les dues pleures.

->cínic

■cínic -a

[del ll. cynĭcus ‘cínic [filòsof]’, i aquest, del gr. kynikós ‘caní; cínic’, del gr. kýōn, kynós ‘gos’, perquè l’escola era a Kynosargos (Atenes) o per la manca de convencions dels cínics; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’escola cínica.

2 Dit de qui, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat; impúdic.

3 escola cínica FILOS Escola filosòfica grega que aspirava a l’autosuficiència moral de l’individu, lligada a una crítica de la civilització i de les convencions socials i a una apologia de l’estat natural.

->cínicament

■cínicament

[de cínic]

adv D’una manera cínica, amb cinisme.

->cinina

cinina

f FISIOL VEG Hormona vegetal caracteritzada per la seva activitat estimulant de la divisió cel·lular.

->cinípids

cinípids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes himenòpters de petites dimensions i de colors poc vistents, molts dels quals són productors de cecidis.

2 sing Insecte de la família dels cinípids.

->cinisme

■cinisme

[del gr. kynismós ‘doctrina cínica’; 1a FONT: 1879]

m 1 Doctrina de l’escola cínica.

2 Qualitat de cínic.

->cino-

■cino-

Forma prefixada del mot grec kýōn, kynós, que significa ‘gos’. Ex.: cinomorf, cinocèfal.

->cinocèfal

■cinocèfal -a

[de cino- i -cèfal; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que té el cap de gos.

2 adj i m i f PAT Que presenta cinocefàlia.

3 adj i m ZOOL Cinomorf.

->cinocefàlia

■cinocefàlia

Part. sil.: ci_no_ce_fà_li_a

f PAT Malformació congènita en què el cap s’assembla al d’un gos.

->cinocefàlids

cinocefàlids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels dermòpters, que inclou els galeopitecs.

2 sing Mamífer de la família dels cinocefàlids.

->cinoglossa

■cinoglossa

f BOT Llengua de ca.

->cinomorf

■cinomorf -a

[de cino- i -morf]

1 adj Que s’assembla a un gos.

2 m ZOOL 1 pl Grup de primats que comprèn simis catarins de dimensions grans i de constitució robusta, amb el musell allargat (que recorda el dels gossos) i callositats isquiàtiques de colors vius.

2 sing Primat del grup dels cinomorfs.

->cinomoriàcies

■cinomoriàcies

Part. sil.: ci_no_mo_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de santalals integrada per plantes herbàcies paràsites mancades de clorofil·la, de fulles simples esquamiformes, flors petites reunides en una inflorescència terminal claviforme i fruit en aqueni.

2 sing Planta de la família de les cinomoriàcies.

->cinorincs

■cinorincs

m ZOOL 1 pl Grup d’animals tripoblàstics acelomats vermiformes, de petites dimensions, amb el dors bombat i la part ventral plana.

2 sing Animal del grup dels cinorincs.

->cinoròdon

■cinoròdon

[de cino- i el gr. rhódon ‘rosa’]

m BOT Fruit múltiple dels rosers.

->Cinquagesma

■Cinquagesma

[del ll. quinquagesĭma (dies) ‘cinquantè (dia)’, calc llatí de Pentecosta (gr. pentēkostḗ (heméra) ‘cinquantè (dia)’ després de Pasqua); 1a FONT: s. XIV, Llull]

f CRIST Pentecosta.

->cinquanta

■cinquanta

[del ll. vg. cīnquanta, contracció del ll. cl. quīnquagĭnta, íd. (cf. quaranta); 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Cinc vegades deu, quaranta-nou més un. Un senyor de cinquanta anys.

2 adj i m i f Que fa cinquanta; cinquantè. El plec cinquanta.

3 m El nombre cinquanta, 50. Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52; cinquanta-tres, 53; cinquanta-quatre, 54; cinquanta-cinc, 55; cinquanta-sis, 56; cinquanta-set, 57; cinquanta-vuit, 58; cinquanta-nou, 59. Els mateixos usats com a substantius són: cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres, etc.

4 m i f Les cinquanta últimes.

5 el cinquanta per cent Per cada cent, cinquanta, la meitat.

->cinquantè

■cinquantè -ena

[de cinquanta; 1a FONT: 1415]

1 1 adj i m i f Que, en una sèrie, en té quaranta-nou davant seu, el que fa cinquanta.

2 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cinquanta parts iguals. N’ha arribat una cinquantena part.

2 m Un cinquantè, 1/50.

3 f Nombre, només aproximatiu, de cinquanta. A la classe hi ha una cinquantena d’alumnes.

4 f 1 Cinquanta anys.

2 haver tombat la cinquantena Tenir complerts cinquanta anys.

5 f HIST MIL En les antigues milícies catalanes anteriors a la Nova Planta, unitat organitzada en desenes comandada per un cinquantener.

->cinquantejar

■cinquantejar

[de cinquanta]

v intr Tenir pels volts de cinquanta anys, prop de cinquanta anys. No facis el valent, que ja cinquanteges.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cinquantejar

GERUNDI: cinquantejant

PARTICIPI: cinquantejat, cinquantejada, cinquantejats, cinquantejades

INDICATIU PRESENT: cinquantejo, cinquanteges, cinquanteja, cinquantegem, cinquantegeu, cinquantegen

INDICATIU IMPERFET: cinquantejava, cinquantejaves, cinquantejava, cinquantejàvem, cinquantejàveu, cinquantejaven

INDICATIU PASSAT: cinquantegí, cinquantejares, cinquantejà, cinquantejàrem, cinquantejàreu, cinquantejaren

INDICATIU FUTUR: cinquantejaré, cinquantejaràs, cinquantejarà, cinquantejarem, cinquantejareu, cinquantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cinquantejaria, cinquantejaries, cinquantejaria, cinquantejaríem, cinquantejaríeu, cinquantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cinquantegi, cinquantegis, cinquantegi, cinquantegem, cinquantegeu, cinquantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cinquantegés, cinquantegessis, cinquantegés, cinquantegéssim, cinquantegéssiu, cinquantegessin

IMPERATIU: cinquanteja, cinquantegi, cinquantegem, cinquantegeu, cinquantegin

->cinquantenari

■cinquantenari -ària

1 adj Que té cinquanta anys d’existència.

2 m El dia o l’any que fa cinquanta anys d’un esdeveniment.

->cinquantener

cinquantener

[de cinquantè]

m HIST MIL Cap d’una cinquantena.

->cinquantenni

■cinquantenni

m Període de cinquanta anys.

->cinquantí

■cinquantí -ina

[de cinquanta]

adj i m i f Que ha complert cinquanta anys.

->cinquè

■cinquè -ena

[de cinc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f [símb: 5è 5a] Que, en una sèrie, en té quatre davant seu, el que fa cinc. És el cinquè fill. La cinquena de la llista.

2 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cinc parts iguals. Les dues cinquenes parts li pertoquen.

3 m Un cinquè, 1/5. Tres cinquens, 3/5.

4 f METROL Antiga mesura de capacitat per a l’oli, dividida en cinc quartans, pròpia del Penedès i del Camp de Tarragona.

5 f NUMIS Moneda d’or de 25 pessetes (cinc duros) batuda a nom d’Alfons XII.

->cinquet

■cinquet

[de cinc]

m MÚS Grup de cinc notes iguals que té la mateixa durada de quatre notes del mateix valor.

->cint

■cint

m ant Cinyell.

->cinta

■cinta

[femení del cat. ant. cint ‘cinyell’, ll. cinctus, -a, -um, participi del ll. cĭngĕre ‘cenyir’]

f 1 1 Teixit en forma de tira llarga i estreta fet amb qualsevol fibra tèxtil i que hom empra en confeccions industrials, en adornaments, per a lligar, etc.

2 p anal Tira llarga i estreta de paper, de ferro, de cuir, etc.

3 ARM Dispositiu rígid o articulat, en forma de tira, que permet la unió dels cartutxos i facilita l’alimentació de certes metralladores.

4 CIN Film cinematogràfic, pel·lícula.

5 GIMN En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en una tira, generalment de setí, de 4 a 6 cm d’amplada i de 6 m de llargada, que va unida a un pal cilíndric o cònic.

6 HERÀLD Peça disminuïda equivalent a una faixa reduïda a la meitat de la seva amplària.

7 HERÀLD Tira de roba, de pergamí, etc., que conté un lema o una llegenda.

8 OFICINA Banda tintada que en certes màquines, com les d’escriure i les de calcular, marca el relleu dels tipus damunt el paper per mitjà de pressió.

9 cinta adhesiva Tira de paper, de roba o de plàstic que conté, sobre una cara, una capa d’una substància adhesiva no solidificada.

10 cinta adhesiva transparent OFIC Cinta adhesiva de cel·lulosa o de plàstic que s’utilitza per a enganxar paper.

11 cinta aïllant ELECTROT Cinta tèxtil o de plàstic impregnada d’un adhesiu per una cara que hom empra per a protegir les unions dels conductors elèctrics.

12 cinta de carda TÈXT Cadascuna de les tires compostes per tres o quatre plecs de teixit fort, units amb cautxú o una cola especial, i que porten clavades les pues d’acer en forma de U i constitueixen la guarnició de la carda. També és anomenada veta.

13 cinta de vídeo ELECTRÒN i TV Cinta magnètica, especialment de mides normalitzades, per a enregistrar-hi imatge i so.

14 cinta magnètica ELECTROAC Cinta emprada en els sistemes d’enregistrament magnètic d’informació que constitueix el medi on és fixada aquesta informació.

15 cinta magnetofònica ELECTROAC Cinta magnètica per a enregistrar sons, sovint presentada en casset.

16 cinta mètrica Tira d’acer o de roba dividida en metres, decímetres, centímetres i mil·límetres que serveix per a amidar longituds.

17 cinta perforada TECNOL Cinta de paper resistent que, com a suport d’informació, és emprada en telecomunicacions i en certes màquines com telers, màquines eina de comandament numèric, màquines de fotocomposició, etc.

18 cinta transportadora TECNOL Sistema de transport continu de materials o de persones consistent en una banda o cinta sense fi de teixit, de cautxú, metàl·lica, etc., que corre per sobre d’un suport, generalment rodant.

2 ANAT ANIM Nom aplicat a estructures anatòmiques llargues i aplanades, sobretot a les nervioses.

3 pl BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les liliàcies (Chlorophytum sp), de fulles cintiformes en roseta, entremig de les quals apareixen els escapus florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses.

4 CONSTR NAV 1 Taula de fusta del folre exterior d’una embarcació menor, més gruixuda que les altres, que corre de popa a proa entre el trancanell i el bocal.

2 Cadascuna de les andanes de planxes del folre exterior, més gruixudes que les altres, que en els vaixells corren de popa a proa a l’altura de les cobertes.

5 ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cepòlids (Cepola rubescens), d’ulls grossos i cos comprimit, que habita en les prades de fanerògames de mar o en els fons de fang.

6 PESC traïnya 1.

->cintaire

■cintaire

Part. sil.: cin_tai_re

[de cinta]

m i f cinter 1.

->cintar

■cintar

[de cinta]

v tr Guarnir amb cinta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cintar

GERUNDI: cintant

PARTICIPI: cintat, cintada, cintats, cintades

INDICATIU PRESENT: cinto, cintes, cinta, cintem, cinteu, cinten

INDICATIU IMPERFET: cintava, cintaves, cintava, cintàvem, cintàveu, cintaven

INDICATIU PASSAT: cintí, cintares, cintà, cintàrem, cintàreu, cintaren

INDICATIU FUTUR: cintaré, cintaràs, cintarà, cintarem, cintareu, cintaran

INDICATIU CONDICIONAL: cintaria, cintaries, cintaria, cintaríem, cintaríeu, cintarien

SUBJUNTIU PRESENT: cinti, cintis, cinti, cintem, cinteu, cintin

SUBJUNTIU IMPERFET: cintés, cintessis, cintés, cintéssim, cintéssiu, cintessin

IMPERATIU: cinta, cinti, cintem, cinteu, cintin

->cintat

cintat -ada

[de cintar]

adj HERÀLD Escut el camper del qual és cobert de cintes alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit.

->cinter

■cinter -a

[de cinta; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 m i f Persona que fabrica cintes o en ven.

2 m HIST Menestral que fabricava cints o cinyells de pell i corretges; corretger.

3 m ant Cinturó, cinyell.

->cinteria

■cinteria

Part. sil.: cin_te_ri_a

[de cinter]

f 1 Lloc on hom fabrica cintes o en ven.

2 Conjunt de cintes.

->cintiforme

■cintiforme

[de cinta i -forme]

adj Que té la forma d’una cinta.

->cintil·lació

cintil·lació

Part. sil.: cin_til_la_ci_ó

f FÍS ATÒM Escintil·lació.

->cintó

■cintó

Hom.: sintó

[dimin. de l’ant. cint ‘cinyell’; 1a FONT: 1585]

m 1 Cinturó, cinyell.

2 MAR Tira de fusta que envolta els costats d’una embarcació per damunt del folre exterior, emprada especialment en remolcadors i altres embarcacions auxiliars per a protegir el buc en llurs freqüents atracades.

->cintra

■cintra

[del fr. cintre, íd., der. de cintrer ‘disposar en forma de volta’, probablement d’un ll. vg. cincturare, der. de cinctura ‘acció de cenyir’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f CONSTR 1 Curvatura còncava d’una volta.

2 Bastida de fusta o d’un altre material, de curvatura adequada, disposada per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d’un arc fins després de col·locada la clau.

->cintrar

■cintrar

[de cintra; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Disposar formant cintra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cintrar

GERUNDI: cintrant

PARTICIPI: cintrat, cintrada, cintrats, cintrades

INDICATIU PRESENT: cintro, cintres, cintra, cintrem, cintreu, cintren

INDICATIU IMPERFET: cintrava, cintraves, cintrava, cintràvem, cintràveu, cintraven

INDICATIU PASSAT: cintrí, cintrares, cintrà, cintràrem, cintràreu, cintraren

INDICATIU FUTUR: cintraré, cintraràs, cintrarà, cintrarem, cintrareu, cintraran

INDICATIU CONDICIONAL: cintraria, cintraries, cintraria, cintraríem, cintraríeu, cintrarien

SUBJUNTIU PRESENT: cintri, cintris, cintri, cintrem, cintreu, cintrin

SUBJUNTIU IMPERFET: cintrés, cintressis, cintrés, cintréssim, cintréssiu, cintressin

IMPERATIU: cintra, cintri, cintrem, cintreu, cintrin

->cintrat

■cintrat -ada

[de cintrar]

adj HERÀLD Dit del món en què l’esmalt dels cercles que l’envolten és diferent.

->cintrell

■cintrell

[de cintra; 1a FONT: 1926, DCVB.]

m CONSTR Corda o regle que serveix de guia en construir una volta o un arc.

->cintura

■cintura

[del ll. cinctura, íd., der. de cinctus, part. de cingĕre ‘cenyir’; 1a FONT: s. XV, Curial]

f 1 ANAT ANIM 1 Part més estreta del tronc de l’home, sota la caixa toràcica.

2 cintura escapular (o pectoral) Anell ossi, constituït per la clavícula i l’escàpula, que recolza sobre la caixa toràcica i serveix de suport per a l’extremitat superior.

3 cintura pelviana Anell ossi, constituït pels ossos ilíacs i el sacre, que serveix de suport per a l’extremitat inferior.

2 Part d’un vestit que correspon a la cintura.

->cinturar

■cinturar

[de cintura]

v tr Posar (a algú) una faixa o una corretja a la cintura, especialment, beneïdes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cinturar

GERUNDI: cinturant

PARTICIPI: cinturat, cinturada, cinturats, cinturades

INDICATIU PRESENT: cinturo, cintures, cintura, cinturem, cintureu, cinturen

INDICATIU IMPERFET: cinturava, cinturaves, cinturava, cinturàvem, cinturàveu, cinturaven

INDICATIU PASSAT: cinturí, cinturares, cinturà, cinturàrem, cinturàreu, cinturaren

INDICATIU FUTUR: cinturaré, cinturaràs, cinturarà, cinturarem, cinturareu, cinturaran

INDICATIU CONDICIONAL: cinturaria, cinturaries, cinturaria, cinturaríem, cinturaríeu, cinturarien

SUBJUNTIU PRESENT: cinturi, cinturis, cinturi, cinturem, cintureu, cinturin

SUBJUNTIU IMPERFET: cinturés, cinturessis, cinturés, cinturéssim, cinturéssiu, cinturessin

IMPERATIU: cintura, cinturi, cinturem, cintureu, cinturin

->cinturat

■cinturat -ada

[de cintura]

adj Estret de cintura.

->cinturilla

cinturilla

f CONF Peça de roba en forma de tira estreta que, col·locada en la part alta del pantaló o de la faldilla, se cenyeix a la cintura.

->cinturó

■cinturó

[del cast. cinturón, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 Banda de roba, de cuir, etc., generalment amb sivella, destinada a estrènyer la cintura, cinyell. Porta un ganivet penjat al cinturó.

2 ESPORT En el judo i altres arts marcials, banda de tela resistent que els combatents es lliguen a la cintura.

3 cinturó de seguretat AUT i AERON Banda de tela forta que, col·locada abraçant la cintura i sovint encreuant el pit dels viatgers d’un avió o d’un automòbil, evita, en cas d’una frenada sobtada o un xoc, que siguin llançats fora dels seients.

2 p anal 1 Cosa o sèrie de coses que n’envolten una altra o unes altres. El cinturó de ronda d’una ciutat.

2 GEOG Als Estats Units d’Amèrica, nom amb el qual són conegudes les grans àrees de l’oest mitjà i de l’oest del país dedicades al conreu.

3 cinturó d’asteroides ASTR Regió entre les òrbites de Mart i Júpiter, que conté la majoria d’asteroides del sistema solar.

4 cinturó del Pacífic GEOL Franja d’activitat volcànica que voreja l’oceà Pacífic.

3 cinturó de Venus ZOOL Animal marí de l’embrancament dels ctenòfors (Cestus veneris), de cos comprimit i allargat en forma de cinta, prim i transparent, molt vistós.

->cinyell

■cinyell

[de cenyir; 1a FONT: 1346]

m 1 1 Cinta, cordó, corretja, faixa, etc., que serveix per a cenyir. Un cinyell amb botons d’or.

2 Cinturó.

3 fig Un cinyell de flames.

2 PESC Ralinga dels sardinals.

->-ció

-ció

Sufix, del llatí -tio, -onis, que significa ‘acció i efecte de’. Ex.: qualificació, aprovació.

->cion-

cion-

Forma prefixada del mot grec kíōn, kíonos, que significa ‘columna, úvula’. Ex.: cionitis, cionectomia.

->ciònids

ciònids

Part. sil.: ci_ò_nids

m ZOOL 1 pl Família d’ascidiacis de l’ordre dels flebobranquis, que comprèn els anomenats budell i estofat.

2 sing Ascidiaci de la família dels ciònids.

->ciono-

ciono-

Forma prefixada del mot grec kíōn, kíonos, que significa ‘columna, úvula’. Ex.: cionoptosi.

->ciperàcies

■ciperàcies

Part. sil.: ci_pe_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de ciperals constituïda per plantes herbàcies de fulles graminoides, amb beines tancades i de flors agrupades en cimes espiciformes.

2 sing Planta de la família de les ciperàcies.

->ciperals

ciperals

f BOT 1 pl Ordre de monocotiledònies constituït per plantes anemòfiles, generalment graminoides, de flors inconspícues, que comprèn les famílies de les ciperàcies i de les juncàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les ciperals.

->cipolí

■cipolí

m MINERAL Varietat de marbre format per calcàries cristal·lines esquistoses acompanyades gairebé sempre per talc, mica i clorita.

->cipreids

cipreids

Part. sil.: ci_preids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que inclou les porcellanes.

2 sing Mol·lusc de la família dels cipreids.

->ciprer

ciprer

[de l’ant. ciprés, ll. td. cypressus, ll. cl. cupressus, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m BOT i JARD Xiprer.

->ciprinicultura

■ciprinicultura

f ZOOT Cria de ciprínids amb finalitats comercials o de repoblació.

->ciprínids

■ciprínids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes, de cos ovalat cobert d’escates cicloides i d’aparell rosegador potent.

2 sing Peix de la família dels ciprínids.

->cipriniformes

cipriniformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis fisòstoms amb aletes abdominals o sense aletes i amb l’aleta caudal homocerca.

2 sing Peix de l’ordre dels cipriniformes.

->ciprinodòntids

■ciprinodòntids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, petits, de cos curt, rabassut i cobert d’escates cicloides grans.

2 sing Peix de la família dels ciprinodòntids.

->ciprinodontiformes

ciprinodontiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis de petites dimensions, fisoclists, amb l’aleta caudal homocerca.

2 sing Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes.

->cipripedi

■cipripedi

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les orquidàcies (Cypripedium calceolus), pubescent, amb una flor grossa, molt ornamental, de periant purpuri i label groguenc.

->cipris

cipris

f ZOOL Larva pròpia dels cirrípedes, que en el desenvolupament d’aquest segueix les larves naupli i metanaupli i precedeix l’adult.

->cípsela

■cípsela

f BOT Aqueni format per més d’un carpel.

->ciques

■ciques

[del ll. cient. Cycas (v. cícade)]

f BOT Cícade.

->ciracaire

ciracaire

Part. sil.: ci_ra_cai_re

adj i m i f De Cirac (Conflent).

->circ

■circ

[del ll. circus ‘cercle, circ’]

m 1 HIST i ART Edifici de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros lleugers.

2 ESPECT 1 Local fix o ambulant, amb grades circulars per als espectadors, amb un espai circular al mig o més d’un, on hom executa exercicis eqüestres, exercicis d’audàcia, pantomimes, màgia, exhibicions de feres ensinistrades i actuacions de pallassos.

2 Exercicis eqüestres, acrobàtics, etc., especialment els executats en un circ.

3 Conjunt d’artistes i d’elements que formen part del circ.

3 GEOMORF Forma de relleu glacial constituïda per una depressió semicircular dominada per parets abruptes.

4 circ lunar GEOL Forma de relleu característica de la superfície lunar, anomenada també cràter lunar, que presenta una estructura circular, amb el sector central deprimit i els vorells més o menys elevats.

->circa

■circa^* [sírka, tʃírka]

[llat ] adv Adverbi que significa ‘al voltant de’, que hom utilitza, sovint abreujat (ca, c), en assenyalar una data aproximada.

->circa-

circa-

Prefix, del llatí circa, que significa ‘al voltant de’, usat en la formació d’alguns noms científics. Ex.: circadiari, circabidiari.

->circadiari

circadiari -ària

Part. sil.: cir_ca_di_a_ri

adj BIOL Dit del ritme biològic que té un cicle aproximat de vint-i-quatre hores.

->circassià

■circassià -ana

Part. sil.: cir_cas_si_à

1 adj Relatiu o pertanyent a Circàssia (regió de Rússia), als seus habitants o a llur llengua.

2 m i f ETNOL 1 Individu d’un poble caucasià que poblava antigament tota la Circàssia i que actualment s’ha diversificat en poblacions relativament diferenciades: els txerkessos, els circassians orientals o kabardins, anomenats també txerkessos superiors, els circassians occidentals o adigués, dits també txerkessos inferiors.

2 Txerquès.

3 m LING Antiga llengua caucàsica del poble circassià diferenciada avui per l’adigué, el txerkès i el kabardí.

->circell

■circell

[de circ]

m ANAT VEG Òrgan vegetal amb aspecte de tija molt prima que s’arrapa a qualsevol suport i s’hi cargola en hèlix, i permet així a la planta d’enfilar-s’hi.

->circense

■circense

[del ll. circensis, -e ‘relatiu al circ’]

adj Relatiu o pertanyent al circ.

->circinat

■circinat -ada

[del ll. circinatus, -a, -um, part. de circinare ‘arrodonir, formar un cercle’, der. de circĭnus ‘compàs, cercle’]

adj Enrotllat en forma de crossa.

->círcol

círcol

m obs Cercle.

->circuïció

■circuïció

Part. sil.: cir_cu_ï_ci_ó

[del ll. circuitio, -ōnis; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 Acció de circuir;

2 l’efecte.

->circuir

■circuir

Part. sil.: cir_cu_ir

[del ll. circuīre, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr Circumdar, encerclar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: circuir

GERUNDI: circuint

PARTICIPI: circuït, circuïda, circuïts, circuïdes

INDICATIU PRESENT: circueixo, circueixes, circueix, circuïm, circuïu, circueixen

INDICATIU IMPERFET: circuïa, circuïes, circuïa, circuíem, circuíeu, circuïen

INDICATIU PASSAT: circuí, circuïres, circuí, circuírem, circuíreu, circuïren

INDICATIU FUTUR: circuiré, circuiràs, circuirà, circuirem, circuireu, circuiran

INDICATIU CONDICIONAL: circuiria, circuiries, circuiria, circuiríem, circuiríeu, circuirien

SUBJUNTIU PRESENT: circueixi, circueixis, circueixi, circuïm, circuïu, circueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: circuís, circuïssis, circuís, circuíssim, circuíssiu, circuïssin

IMPERATIU: circueix, circueixi, circuïm, circuïu, circueixin

->circuit

■circuit

Part. sil.: cir_cuit

[del ll. circuĭtus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 1 Espai a recórrer per a fer el volt d’una cosa. El circuit d’una ciutat.

2 ESPORT Trajecte dins els límits del qual hom disputa una cursa esportiva (d’automobilisme, d’atletisme, de ciclisme, d’equitació, etc.).

3 circuit d’espera AERON Trajectòria que efectua una aeronau a una altura constant damunt un aeroport en espera de tenir una pista lliure per a aterrar.

2 Terreny comprès dins un perímetre qualsevol.

3 ELECTRÒN 1 circuit integrat Dispositiu electrònic consistent en un conjunt d’elements connectats permanentment, formant un determinat circuit miniaturitzat capaç de desenvolupar les mateixes funcions que un circuit electrònic convencional.

2 circuit lògic Dispositiu electrònic que efectua una determinada operació lògica.

4 INFORM 1 En la transmissió de dades, mitjà de transmissió entre dues estacions terminals que pot operar en els dos sentits.

2 circuit dúplex Circuit que permet la transmissió en els dos sentits simultàniament.

3 circuit semidúplex Circuit dúplex que es veu constret a operar com un de símplex per causa d’alguna característica de l’estació terminal.

4 circuit símplex Circuit que permet la transmissió només en un sentit.

5 MAT Corba tancada.

6 TÀCT Setge.

7 circuit de comandament TECNOL Conjunt de dispositius electrònics, hidràulics o pneumàtics que en un sistema automatitzat són encarregats d’activar els elements de sortida que acompleixen el procés.

8 circuit tancat TV Sistema de transmissió d’imatges de televisió en el qual la càmera de presa de vistes és connectada al receptor mitjançant un cable coaxial.

->circulació

■circulació

Part. sil.: cir_cu_la_ci_ó

[del ll. circulatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de circular.

2 TRÀNS Conjunt de vehicles que circulen.

3 circulació forçada MOT Sistema de circulació en què el fluid és impulsat per un aparell (bomba, compressor, etc.).

2 1 FISIOL ANIM i MED Moviment d’un fluid a l’interior d’un organisme que s’efectua generalment a través de conductes. Circulació sanguínia.

2 FISIOL VEG En les plantes vasculars, transport de líquids absorbits vers els diversos òrgans de la planta (sobretot les fulles), i de substàncies sintetitzades en els òrgans assimiladors vers la resta de la planta.

3 1 circulació monetària (o simplement circulació) ECON Quantitat de diner, part de l’estoc monetari, que circula durant un període de temps determinat. Han posat uns nous bitllets en circulació.

2 retirar de la circulació ECON Apartar, l’autoritat competent, una moneda perquè deixi de circular.

3 retirar de la circulació fig Arraconar una persona o una cosa, no deixar-la actuar o funcionar. Aquesta planxa, ja la podem retirar de la circulació.

->circulador

■circulador

[del ll. circulātor, -ōris, íd.]

m CALEF Accelerador.

->circulant

■circulant

[de circular²]

1 adj Que circula, que és en circulació. El capital circulant. La població circulant.

2 m Conjunt de moneda que circula en un país.

->circular¹

■circular¹

[del ll. circulāris, -e, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Relatiu o pertanyent al cercle.

2 adj Que té la forma d’un cercle. Una plaça circular. Funcions circulars.

3 adj Que constitueix un cercle viciós. Definicions circulars.

4 f 1 Carta o lletra que és adreçada a diferents persones amb una mateixa redacció.

2 DR ADM Disposició administrativa dictada per subsecretaris i directors generals o altres òrgans superiors de l’administració sobre l’organització interna i el funcionament dels serveis que en depenen.

->circular²

■circular²

[del ll. circulāre, íd.]

v intr 1 Moure’s talment una cosa, que torna al seu punt de partida. La sang circula per les artèries i les venes.

2 p anal La saba circula per les plantes.

3 p ext 1 Anar i venir en tots sentits. La gent, els cotxes, els autobusos, circulen pels carrers, per les places.

2 Passar, una cosa, d’unes mans a unes altres. Aquest pamflet ha circulat molt.

4 fig Córrer, una notícia, un rumor, etc., d’unes persones a unes altres. Circulen rumors que se n’ha anat a l’estranger.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: circular

GERUNDI: circulant

PARTICIPI: circulat, circulada, circulats, circulades

INDICATIU PRESENT: circulo, circules, circula, circulem, circuleu, circulen

INDICATIU IMPERFET: circulava, circulaves, circulava, circulàvem, circulàveu, circulaven

INDICATIU PASSAT: circulí, circulares, circulà, circulàrem, circulàreu, circularen

INDICATIU FUTUR: circularé, circularàs, circularà, circularem, circulareu, circularan

INDICATIU CONDICIONAL: circularia, circularies, circularia, circularíem, circularíeu, circularien

SUBJUNTIU PRESENT: circuli, circulis, circuli, circulem, circuleu, circulin

SUBJUNTIU IMPERFET: circulés, circulessis, circulés, circuléssim, circuléssiu, circulessin

IMPERATIU: circula, circuli, circulem, circuleu, circulin

->circularitat

■circularitat

f Qualitat d’un raonament, d’una definició, circular. Els diccionaris han d’evitar la circularitat.

->circularment

■circularment

[de circular¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera circular, en cercle. Moure’s circularment.

->circulatori

■circulatori -òria

[del b. ll. circulatorius, -a, -um, creat per influx del sentit del verb circulare; pròpiament es referia a circulator ‘xarlatà’ i significava ‘propi d’un xarlatà’]

adj ANAT i FISIOL 1 Relatiu o pertanyent a la circulació, especialment de la sang.

2 aparell circulatori Conjunt de conductes o de vasos, d’òrgans impel·lents, etc., pels quals circula la sang.

->circum-

■circum-

Prefix, del llatí circum, que significa ‘al voltant’. Ex.: circumloqui, circumnavegació.

->circumboreal

circumboreal

Part. sil.: cir_cum_bo_re_al

[de circum- i boreal]

adj BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent a la província circumboreal.

2 província circumboreal Província biogeogràfica de la regió boreoalpina, al nord de les regions eurosiberianes, nord-americana occidental i nord-americana oriental, entre la província àrtica, al nord, i el límit meridional de la taigà, al sud.

->circumcel·lió

circumcel·lió -ona

Part. sil.: cir_cum_cel_li_ó

adj i m i f HIST i RELIG Dit de l’individu pertanyent a un moviment de caire social i polític, format al nord d’Àfrica per grups de camperols oprimits, els quals excitaren, durant els segles IV i V dC, la resistència contra el poder romà i l’Església Catòlica.

->circumcentre

■circumcentre

[de circum- i centre]

m MAT i GEOM Centre de la circumferència circumscrita a un triangle que passa pels tres vèrtexs d’aquest.

->circumcidar

■circumcidar

[del ll. circumcīdĕre ‘tallar en rodó’, en cat. ant. circumcidir, d’on l’adj. participial circumcís; després es produí un pas a la primera conjugació; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr CIR i RELIG 1 Extirpar el prepuci (a algú).

2 p ext Extirpar els llavis interns de la vulva (a algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: circumcidar

GERUNDI: circumcidant

PARTICIPI: circumcidat, circumcidada, circumcidats, circumcidades

INDICATIU PRESENT: circumcido, circumcides, circumcida, circumcidem, circumcideu, circumciden

INDICATIU IMPERFET: circumcidava, circumcidaves, circumcidava, circumcidàvem, circumcidàveu, circumcidaven

INDICATIU PASSAT: circumcidí, circumcidares, circumcidà, circumcidàrem, circumcidàreu, circumcidaren

INDICATIU FUTUR: circumcidaré, circumcidaràs, circumcidarà, circumcidarem, circumcidareu, circumcidaran

INDICATIU CONDICIONAL: circumcidaria, circumcidaries, circumcidaria, circumcidaríem, circumcidaríeu, circumcidarien

SUBJUNTIU PRESENT: circumcidi, circumcidis, circumcidi, circumcidem, circumcideu, circumcidin

SUBJUNTIU IMPERFET: circumcidés, circumcidessis, circumcidés, circumcidéssim, circumcidéssiu, circumcidessin

IMPERATIU: circumcida, circumcidi, circumcidem, circumcideu, circumcidin

->circumcís

■circumcís -isa

[del ll. circumcīsus, -a, -um ‘retallat, escarpat’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj Que ha estat circumcidat.

->circumcisió

■circumcisió

Part. sil.: cir_cum_ci_si_ó

[del ll. circumcīsĭo, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1399, Metge]

f CIR i RELIG 1 1 Acció de circumcidar;

2 l’efecte.

2 Celebració jueva i musulmana en què hom practica el ritual de la circumcisió d’un infant mascle.

->circumdant

■circumdant

[de circumdar]

adj Que circumda.

->circumdar

■circumdar

[de circum- i dar; 1a FONT: s. XV]

v tr Voltar completament (alguna cosa), encerclar. L’antiga muralla circumdava la ciutat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: circumdar

GERUNDI: circumdant

PARTICIPI: circumdat, circumdada, circumdats, circumdades

INDICATIU PRESENT: circumdo, circumdes, circumda, circumdem, circumdeu, circumden

INDICATIU IMPERFET: circumdava, circumdaves, circumdava, circumdàvem, circumdàveu, circumdaven

INDICATIU PASSAT: circumdí, circumdares, circumdà, circumdàrem, circumdàreu, circumdaren

INDICATIU FUTUR: circumdaré, circumdaràs, circumdarà, circumdarem, circumdareu, circumdaran

INDICATIU CONDICIONAL: circumdaria, circumdaries, circumdaria, circumdaríem, circumdaríeu, circumdarien

SUBJUNTIU PRESENT: circumdi, circumdis, circumdi, circumdem, circumdeu, circumdin

SUBJUNTIU IMPERFET: circumdés, circumdessis, circumdés, circumdéssim, circumdéssiu, circumdessin

IMPERATIU: circumda, circumdi, circumdem, circumdeu, circumdin

->circumferència

■circumferència

Part. sil.: cir_cum_fe_rèn_ci_a

[del ll. circumferentia, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f GEOM 1 Conjunt de tots els punts d’un pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant.

2 Volt, circuit.

->circumflex

■circumflex

[del ll. circumflexus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m GRAM Dit de l’accent en forma de ve invertida (^), que s’usa en alguns casos per a indicar la supressió d’un fonema (prô per però).

->circumfús

■circumfús -usa

[del ll. circumfūsus, -a, -um]

adj Difós, espargit, tot al voltant.