H

->h

h

símb 1 GEOM altura 6.

2 METROL hecto-.

3 ASTR i METROL hora 1.

->H¹

H¹

símb 1 FÍS i QUÍM entalpia.

2 METROL henry .

3 QUÍM hidrogen 1.

4 hotel 1.

->³H²

3H²

símb QUÍM INORG triti.

->h.

h.

abrev habitant.

->ha¹

■ha¹

[interjecció d’origen expressiu; 1a FONT: 1839, DLab.]

[pronunciat amb h aspirada] interj 1 Mot amb què hom acull la nova d’una cosa que semblava no poder ésser.

2 ha, ha Expressió de satisfacció, de triomf.

3 ha! ha! ha! Expressió usada per a imitar una riallada.

->ha²

ha²

símb METROL hectàrea.

->Ha

Ha

símb QUÍM hahni.

->hab.

hab.

abrev habitant.

->habeas corpus

habeas corpus^* [àßeaskɔ́rpus]

[abreviació de la frase ll. moderna Habeas corpus ad subjiciendum ‘tingues el (teu) cos per a sotmetre’l (al jutge)’ amb què comença la institució processal de Carles II d’Anglaterra (1679)]

m inv DR PROC Institució processal que té per finalitat posar qualsevol persona detinguda il·legalment a disposició immediata de l’autoritat judicial competent.

->hàbil

■hàbil

[del ll. habĭlis ‘fàcil de tenir, de manejar, apte’; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj 1 1 Apte per a alguna cosa, capaç, idoni. Hàbil per a contraure matrimoni.

2 DR Dit del dia o del temps en què actuen els jutjats i tribunals i, per extensió, altres organismes de l’administració pública.

3 DR Dit de la persona que té capacitat per a acomplir un acte de procediments.

2 1 Llest, capaç de reeixir en allò que es proposa o que fa. És molt hàbil: sempre se’n surt de totes.

2 p ext Té unes mans molt hàbils.

3 p ext Dit d’allò que hom fa o diu per conduir els altres cap on li convé, per convèncer-los, deixant-los, alhora, satisfets.

->habilior

■habilior

Part. sil.: ha_bi_li_or

[de hàbil]

f 1 Aptitud, destresa.

2 Facultat, capacitat, física o moral per a dur a terme una acció.

->habilitació

■habilitació

Part. sil.: ha_bi_li_ta_ci_ó

[del b. ll. habilitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció d’habilitar o habilitar-se;

2 l’efecte.

2 1 DR ADM Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies.

2 DR ADM Nota característica de determinats cossos de funcionaris, únics per tot l’estat, que faculta els seus membres per a presentar-se als concursos de provisió de places reservades exclusivament a aquests cossos en les diferents administracions públiques.

3 habilitació judicial DR CIV Mitjà legal per a suplir la manca de capacitat.

3 LING conversió 5.

->habilitar

■habilitar

[del ll. habilitare, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr 1 Fer hàbil. Habilitar la sala com a dormitori.

2 DR Conferir autorització a una persona perquè acompleixi uns actes jurídics determinats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: habilitar

GERUNDI: habilitant

PARTICIPI: habilitat, habilitada, habilitats, habilitades

INDICATIU PRESENT: habilito, habilites, habilita, habilitem, habiliteu, habiliten

INDICATIU IMPERFET: habilitava, habilitaves, habilitava, habilitàvem, habilitàveu, habilitaven

INDICATIU PASSAT: habilití, habilitares, habilità, habilitàrem, habilitàreu, habilitaren

INDICATIU FUTUR: habilitaré, habilitaràs, habilitarà, habilitarem, habilitareu, habilitaran

INDICATIU CONDICIONAL: habilitaria, habilitaries, habilitaria, habilitaríem, habilitaríeu, habilitarien

SUBJUNTIU PRESENT: habiliti, habilitis, habiliti, habilitem, habiliteu, habilitin

SUBJUNTIU IMPERFET: habilités, habilitessis, habilités, habilitéssim, habilitéssiu, habilitessin

IMPERATIU: habilita, habiliti, habilitem, habiliteu, habilitin

->habilitat¹

■habilitat¹

[del ll. habilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1532]

f 1 Qualitat d’hàbil. L’habilitat d’un actor a fer diversos papers.

2 Allò que hom fa amb habilitat. El malabarista va fer unes quantes habilitats.

->habilitat²

■habilitat² -ada

[v. habilitat¹]

1 adj Que té habilitats. És una noia molt habilitada.

2 adj i m i f 1 Que ha rebut l’habilitació per a alguna cosa.

2 DR Que ha estat encarregat pels funcionaris públics i les classes passives de percebre llurs emoluments i lliurar-los-els.

3 MIL Dit de l’oficial encarregat de cobrar a tresoreria les quantitats assignades a un cos, un regiment, etc.

->hàbilment

■hàbilment

[de hàbil]

adv D’una manera hàbil, amb habilitat.

->hàbit

■hàbit

Hom.: àvid

[del ll. habĭtus, -us ‘manera de ser; aspecte extern; manera de vestir; disposició personal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Vestit que denota una professió, un grau, especialment el que usen alguns religiosos i religioses.

2 penjar els hàbits Abandonar la vida religiosa.

3 posar-se hàbit Vestir hàbit religiós durant un temps determinat en compliment d’una prometença.

2 Habitud.

3 BOT Aspecte general d’una planta.

4 CRISTAL·L Aspecte general que té un cristall, segons el desenvolupament relatiu que presenten les cares.

5 MED 1 Constitució.

2 Disposició orgànica conseqüència d’una acció repetida.

->habitabilitat

■habitabilitat

[de habitable]

f 1 Qualitat d’habitable.

2 cèdula d’habitabilitat DR Cèdula necessària perquè un edifici pugui ésser habitat, atorgada per l’autoritat com a garantia que aquest reuneix les condicions sanitàries i tècniques necessàries.

->habitable

■habitable

Hom.: evitable

[del ll. habitabĭlis, íd.]

adj Susceptible d’ésser habitat.

->habitació

■habitació

Part. sil.: ha_bi_ta_ci_ó

Hom.: evitació

[del ll. habitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció d’habitar en un indret.

2 BIOL Biòtop.

3 CONSTR 1 Espai tancat i cobert destinat a ésser habitat.

2 Cadascuna de les peces en què hom divideix una casa per a ésser habitada.

3 dret d’habitació DR CIV Dret d’ocupar, amb els seus familiars estrictes o persones al propi servei, que té una persona respecte a una casa.

->habitacionista

■habitacionista

Part. sil.: ha_bi_ta_ci_o_nis_ta

m i f DR Persona que gaudeix del dret d’habitació en un immoble.

->habitacle

■habitacle

[del ll. habitacŭlum, íd.]

m 1 Lloc destinat a ésser habitat.

2 fig Feu del meu cor un habitacle del vostre amor.

->habitacular

■habitacular

adj Relatiu o pertanyent als habitacles i a les construccions humanes. Fauna habitacular.

->habitant

■habitant

[del ll. habitans, -ntis, participi pres. de habitare ‘habitar’]

m i f [abrev hab.] 1 Cadascuna de les persones que habiten en una casa, un poble, un país, etc. Una ciutat de tres-cents mil habitants.

2 Cadascun dels animals que habiten en un lloc determinat. Els habitants de la mar, de la selva.

->habitar

■habitar

Hom.: evitar

[del ll. habitare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Tenir com a lloc ordinari de viure un determinat espai. La casa és habitada per deu famílies. L’ós blanc habita les regions polars.

2 intr Habitem al quart pis. Habità en aquell llogaret tota la seva vida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: habitar

GERUNDI: habitant

PARTICIPI: habitat, habitada, habitats, habitades

INDICATIU PRESENT: habito, habites, habita, habitem, habiteu, habiten

INDICATIU IMPERFET: habitava, habitaves, habitava, habitàvem, habitàveu, habitaven

INDICATIU PASSAT: habití, habitares, habità, habitàrem, habitàreu, habitaren

INDICATIU FUTUR: habitaré, habitaràs, habitarà, habitarem, habitareu, habitaran

INDICATIU CONDICIONAL: habitaria, habitaries, habitaria, habitaríem, habitaríeu, habitarien

SUBJUNTIU PRESENT: habiti, habitis, habiti, habitem, habiteu, habitin

SUBJUNTIU IMPERFET: habités, habitessis, habités, habitéssim, habitéssiu, habitessin

IMPERATIU: habita, habiti, habitem, habiteu, habitin

->hàbitat

■hàbitat

[del ll. habitat, 3 persona del pres. d’ind. del verb habitare ‘habitar’]

m 1 ECOL Conjunt de condicions ambientals en què es desenvolupa la vida d’un ésser viu.

2 GEOG HUM Localització territorial de la població humana.

->habitatge

■habitatge

[de habitar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Casa, o part de la casa, que hom pot habitar.

2 habitatge mòbil Habitatge construït sobre un xassís, el qual, estacionat en un terreny autoritzat, hom utilitza com a residència permanent o secundària.

2 SOCIOL Fet de viure en cases. El problema de l’habitatge.

->habituació

■habituació

Part. sil.: ha_bi_tu_a_ci_ó

[de habituar]

f 1 1 Acció d’habituar o habituar-se;

2 l’efecte.

2 PSIC Fenomen de dependència psicològica creat per l’ús d’un estimulant.

->habitual

■habitual

Part. sil.: ha_bi_tu_al

[del b. ll. habitualis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Fet per habitud, que és una habitud o gairebé una habitud. Un gest habitual.

2 Que es troba gairebé sempre en algú o en alguna cosa. És la seva manera d’ésser habitual.

3 Acostumat, d’habitud. El concert començarà a l’hora habitual.

->habitualment

■habitualment

Part. sil.: ha_bi_tu_al_ment

[de habitual]

adv D’una manera habitual.

->habituar

■habituar

Part. sil.: ha_bi_tu_ar

[del ll. habituari, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Acostumar.

2 pron S’hi habituà de jove.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: habituar

GERUNDI: habituant

PARTICIPI: habituat, habituada, habituats, habituades

INDICATIU PRESENT: habituo, habitues, habitua, habituem, habitueu, habituen

INDICATIU IMPERFET: habituava, habituaves, habituava, habituàvem, habituàveu, habituaven

INDICATIU PASSAT: habituí, habituares, habituà, habituàrem, habituàreu, habituaren

INDICATIU FUTUR: habituaré, habituaràs, habituarà, habituarem, habituareu, habituaran

INDICATIU CONDICIONAL: habituaria, habituaries, habituaria, habituaríem, habituaríeu, habituarien

SUBJUNTIU PRESENT: habituï, habituïs, habituï, habituem, habitueu, habituïn

SUBJUNTIU IMPERFET: habitués, habituessis, habitués, habituéssim, habituéssiu, habituessin

IMPERATIU: habitua, habituï, habituem, habitueu, habituïn

->habitud

■habitud

[del ll. habitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f 1 PSIC Disposició relativament estable tendent a reproduir els mateixos actes i assolida per l’experiència.

2 d’habitud De costum.

->habro-

habro-

Forma prefixada del mot grec habrós, que significa ‘tendre, bonic’. Ex.: habromania, habronema.

->habub

habub

m METEOR Tempesta de sorra que es desplaça de l’est a l’oest, pròpia del Txad i del Sudan.

->hac

■hac

f Nom de la lletra h H.

->haca

■haca

[abreviació de hacanea; 1a FONT: 1428]

f ZOOL Cavall petit i vigorós, l’alçada del qual no passa de catorze decímetres.

->hacanea

■hacanea

Part. sil.: ha_ca_ne_a

[de l’angl. mitjà Hakenei (actualment Hackney), població del comtat de Middlesex, prop de Londres, lloc de bons pasturatges i principal mercat de cavalls de la zona de Londres; 1a FONT: s. XV]

f ZOOL Raça d’haca anglesa, que presta els mateixos serveis que el cavall ordinari.

->hacker

hacker^* [hákər]

[angl ] m i f INFORM 1 Furoner.

2 impr Pirata.

->hadal

■hadal

adj OCEANOG Dit de les més grans profunditats oceàniques.

->hades

■hades

[del gr. Hádēs ‘regió dels morts’]

m MIT Regió dels morts en el món subterrani, on regnava el déu Hades.

->hadit

■hadit

m ISLAM Narració dels fets o dites de Mahoma i dels seus primers companys, segons testimonis contemporanis.

->hadró

■hadró

m PART Cadascuna de les partícules caracteritzades pel fet d’experimentar la interacció forta.

->hadroma

hadroma

m BOT Xilema.

->hadromerines

hadromerines

f ZOOL 1 pl Ordre de la classe de les demosponges monactinèl·lides amb l’esquelet format per microscleres i per megascleres en forma d’agulla.

2 sing Esponja de l’ordre de les hadromerines.

->hadrònic

■hadrònic -a

adj PART Relatiu o pertanyent als hadrons.

->hadrosaure

hadrosaure

Part. sil.: ha_dro_sau_re

m PALEONT i ZOOL Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis i del grup dels iguanodonts (Hadrosaurus sp), amb les mandíbules recobertes d’un estoig corni semblant al bec d’un ànec.

->hafni

■hafni

[del ll. científic hafnium, tret de Hafnia, nom llatí de Copenhaguen, on el 1923 fou descobert aquest element químic]

m QUÍM INORG [símb: Hf] Element metàl·lic de color blanc brillant pertanyent al subgrup del titani, de nombre atòmic 72 i de pes atòmic 178,49.

->hàfsida

hàfsida

1 adj Relatiu o pertanyent als hàfsides.

2 m i f Membre de la dinastia amazic de Tunis (segles XIII-XVI).

->hagadà

■hagadà

[pl -às] f JUD 1 [en majúscula] Part del Talmud formada per prèdiques i explanacions de caire molt popular.

2 Exemplar de l’Hagadà. Una hagadà medieval amb il·lustracions miniades.

->hagi-

■hagi-

Forma prefixada del mot grec hágios, que significa ‘sant’. Ex.: hagiònim.

->hagio-

■hagio-

Forma prefixada del mot grec hágios, que significa ‘sant’. Ex.: hagiografia, hagiologia.

->hagiògraf

■hagiògraf -a

Part. sil.: ha_gi_ò_graf

[de hagio- i -graf; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Que tracta de coses santes.

2 m i f Autor d’hagiografies.

3 llibres hagiògrafs BÍBL Llibres sapiencials.

->hagiografia

■hagiografia

Part. sil.: ha_gi_o_gra_fi_a

[de hagio- i -grafia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 CRIST Biografia d’un sant.

2 HIST Hagiologia.

->hagiogràfic

■hagiogràfic -a

Part. sil.: ha_gi_o_grà_fic

[de hagiografia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj CRIST Relatiu o pertanyent a l’hagiografia o als llibres bíblics anomenats hagiògrafs.

->hagiologia

hagiologia

Part. sil.: ha_gi_o_lo_gi_a

[de hagio- i -logia]

f HIST Estudi de les fonts històriques relatives als sants.

->hagiònim

hagiònim

Part. sil.: ha_gi_ò_nim

[de hagi- i -ònim]

m 1 Nom de sant posat a una persona.

2 LING Hagiotopònim.

->hagionomàstic

hagionomàstic -a

Part. sil.: ha_gi_o_no_màs_tic

[de hagi- i onomàstic]

LING 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hagionomàstica.

2 f Part de l’onomàstica que estudia els hagiotopònims.

->hagiorita

hagiorita

Part. sil.: ha_gi_o_ri_ta

[del gr. bizantí hagiorítēs, íd., comp. de hágios ‘sant’ i óros ‘muntanya’]

1 adj Relatiu o pertanyent al mont Athos (Grècia), conegut en grec per Hàgion Oros.

2 m Habitant de la regió monàstica de l’Athos.

->hagiotopònim

■hagiotopònim

Part. sil.: ha_gi_o_to_pò_nim

[de hagio- i topònim]

m LING Topònim constituït pel nom d’un sant, generalment acompanyat d’un altre nom.

->hagiotoponímia

■hagiotoponímia

Part. sil.: ha_gi_o_to_po_ní_mi_a

f LING Branca de la toponímia que estudia els hagiotopònims.

->hahni

hahni

m QUÍM [símb: Ha] Element radioactiu artificial transurànid.

->haiduc

haiduc

Part. sil.: hai_duc

m HIST Membre de les milícies irregulars hongareses.

->haik

haik

Part. sil.: haik

m INDUM Peça de tela llarga i de forma rectangular, típica del nord d’Àfrica, amb què hom es cobreix el vestit, especialment les dones.

->haikai

■haikai

Part. sil.: hai_kai

m POÈTICA Haiku.

->haiku

■haiku

Part. sil.: hai_ku

m POÈTICA Estrofa pròpia de la poesia japonesa que consta de tres versos de 5, 7 i 5 síl·labes respectivament. Els haikus de Carles Riba.

->haima

■haima

Part. sil.: hai_ma

f ETNOL Tenda rectangular feta de pell o de faixes de llana teixida, de color negre, que reposen sobre dues o més files de pals verticals, utilitzada pels beduïns.

->haitià

■haitià -ana

Part. sil.: hai_ti_à

adj i m i f D’Haití (estat d’Amèrica).

->haiximita

haiximita

Part. sil.: hai_xi_mi_ta

[de l’àr. hāšimī, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als haiximites.

2 m i f Membre de la dinastia curaixita de Jordània des del 1946.

->haixix

■haixix

Part. sil.: hai_xix

[de l’àr. ḥašîš, íd.; 1a FONT: 1806]

[pl -xs] m FARM Substància que hom obté de la resina del cànem indi que, en ésser fumada o ingerida, produeix una sensació euforitzant i al·lucinògena.

->hajar

■hajar

[formació dial. analògica sobre formes del subjuntiu, habeas, habeamus, habeatis, de habere; 1a FONT: s. XV]

v tr dial Heure.

->hal-

hal-

Forma prefixada del mot grec háls, halós, que significa ‘sal’. Ex.: haloide.

->hala¹

■hala¹

Hom.: ala

[interjecció d’origen expressiu; 1a FONT: s. XVIII]

interj Mot usat per a encoratjar, donar pressa.

->hala²

■hala²

Hom.: ala

[del fr. halle, i aquest, del frànc. *halla ‘espai cobert’]

f ant HIST A l’edat mitjana, porxada en què hom contractava mercaderies.

->halacà

■halacà

[pl -às] f JUD 1 Conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme, incloent-hi el dret civil, el ritual i la vida quotidiana, contingudes en el Talmud i en la literatura rabínica.

2 Llei o tradició concreta establerta per l’halacà.

->halar¹

■halar¹

[d’origen caló]

v [pronunciat amb h aspirada] tr i pron pop Menjar¹ 1 1 i 3 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: halar

GERUNDI: halant

PARTICIPI: halat, halada, halats, halades

INDICATIU PRESENT: halo, hales, hala, halem, haleu, halen

INDICATIU IMPERFET: halava, halaves, halava, halàvem, halàveu, halaven

INDICATIU PASSAT: halí, halares, halà, halàrem, halàreu, halaren

INDICATIU FUTUR: halaré, halaràs, halarà, halarem, halareu, halaran

INDICATIU CONDICIONAL: halaria, halaries, halaria, halaríem, halaríeu, halarien

SUBJUNTIU PRESENT: hali, halis, hali, halem, haleu, halin

SUBJUNTIU IMPERFET: halés, halessis, halés, haléssim, haléssiu, halessin

IMPERATIU: hala, hali, halem, haleu, halin

->halar²

■halar²

[segurament del cast. halar, i aquest, del fr. haler, íd., del germ. *halon ‘estirar, tibar’, més probablement pres del neerl. ant. que procedent del frànc; 1a FONT: 1954]

v tr MAR 1 Estirar un cap, un ormeig, etc., per tal d’atreure alguna cosa.

2 Moure (una embarcació), de terra estant, per mitjà de les amarres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: halar

GERUNDI: halant

PARTICIPI: halat, halada, halats, halades

INDICATIU PRESENT: halo, hales, hala, halem, haleu, halen

INDICATIU IMPERFET: halava, halaves, halava, halàvem, halàveu, halaven

INDICATIU PASSAT: halí, halares, halà, halàrem, halàreu, halaren

INDICATIU FUTUR: halaré, halaràs, halarà, halarem, halareu, halaran

INDICATIU CONDICIONAL: halaria, halaries, halaria, halaríem, halaríeu, halarien

SUBJUNTIU PRESENT: hali, halis, hali, halem, haleu, halin

SUBJUNTIU IMPERFET: halés, halessis, halés, haléssim, haléssiu, halessin

IMPERATIU: hala, hali, halem, haleu, halin

->halfpipe

halfpipe^* [hàlfpájp]

[angl ] m ESPORT Migtub

->halibut

halibut

[de l’angl. halibut, de l’angl. ant. halybutte, holybutt, comp. de holy ‘santa’ i butt ‘mena de rajada’, probablement anomenada així perquè es menjava en festes religioses]

m ICT Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels pleuronèctids (Hippoglossus hippoglossus), el més gros dels peixos plans, amb la mandíbula inferior prominent i els ulls al costat dret.

->halicondrines

halicondrines

f ZOOL 1 pl Ordre de demosponges monactinèl·lides amb l’esquelet mancat de microscleres.

2 sing Esponja de l’ordre de les halicondrines.

->halièutic

■halièutic -a

Part. sil.: ha_li_èu_tic

[del gr. halieutikós, íd., der. de halieýs ‘pescador’, i aquest, de háls ‘sal, aigua de mar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj PESC 1 Relatiu o pertanyent a la pesca.

2 art halièutica (o simplement halièutica) Art de la pesca.

->haliòtids

haliòtids

Part. sil.: ha_li_ò_tids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels diotocardis, que inclou les orelles de mar.

2 sing Mol·lusc de la família dels haliòtids.

->hàlit

■hàlit

[del ll. halĭtus, -us ‘vapor; alè’, der. de halare ‘exhalar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m poèt Alè, buf suau.

->halita

■halita

Hom.: alita

f MINERAL Sal comuna.

->halític

■halític -a

adj MINERAL Relatiu o pertanyent a l’halita.

->halitosi

■halitosi

[del ll. halĭtus ‘alè’ i -osi]

f PAT Mala olor de l’alè.

->hall

hall^* [hɔ́l]

[angl ] m 1 Vestíbul ampli d’un edifici públic.

2 Lloc de recepció d’un hotel.

->hal·loysita

hal·loysita

f MINERAL Mineral que pertany a la subclasse dels fil·losilicats.

->hallstàttic

■hallstàttic -a

adj PREHIST Relatiu o pertanyent a la cultura de Hallstatt, primer període de l’edat de ferro centreeuropea.

->hallus

hallus^*

[llat ] [pl halluces] m ANAT ANIM i PAT Hàl·lux.

->hallux

hallux^*

[llat ] m ANAT ANIM Hàl·lux.

->hàl·lux

■hàl·lux

m 1 ANAT ANIM Dit gros del peu.

2 PAT 1 hàl·lux rígid Artritis anquilosant de l’articulació metatarsofalàngica del dit gros del peu.

2 hàl·lux valg Galindó.

3 hàl·lux var Separació del dit gros de la resta dels dits del peu.

->halo

■halo

[del ll. halos, i aquest, del gr. hàlōs ‘disc; halo’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 ELECTRÒN En un tub de raigs catòdics, anell o conjunt d’anells que envolten el punt lluminós.

2 FOTOG Aurèola que envolta, en una fotografia, un punt lluminós.

3 METEOR Cercle lluminós irisat que apareix, a vegades, envoltant el Sol o la Lluna.

4 halo galàctic ASTR Regió que té per centre el de la Galàxia, el volum de la qual supera diverses vegades el del disc galàctic, i que conté espargits per tota ella un total d’uns 150 cúmuls globulars, a més d’una distribució molt dispersa d’estels individuals i d’una certa quantitat de gas interestel·lar.

->haló

■haló

m QUÍM i TERMOT Nom industrial dels derivats fluorats, bromats i clorats dels hidrocarburs, emprats com a líquids extintors i frigorífics.

->halo-

■halo-

1 Forma prefixada del mot grec háls, halós, que significa ‘sal’. Ex.: halologia.

2 QUÍM Forma prefixada que en un compost orgànic assenyala la presència d’un halogen. Ex.: haloform.

->halobacteri

halobacteri

m MICROB Bacteri que pot viure en condicions d’alta salinitat.

->halobi

halobi -òbia

adj i m ECOL Dit de l’organisme que es desenvolupa en medis que tenen una certa concentració de clorurs, especialment al mar.

->halobiont

halobiont

Part. sil.: ha_lo_bi_ont

m ECOL Dit de l’organisme que viu exclusivament al medi marí.

->halocinesi

halocinesi

f GEOL Manifestació tectònica lligada a substàncies salines o a l’estructura que aquella origina.

->halòfil

■halòfil -a

adj ECOL 1 Dit de l’organisme que és propi de medis salins.

2 Dit de l’organisme que, tot i que és propi de les aigües dolces, es desenvolupa millor a les oligohalines.

->halòfit

■halòfit

Hom.: helòfit

m BOT Planta adaptada a viure en sòls salins.

->halòfob

■halòfob -a

adj ECOL Dit de l’organisme que en el seu medi només suporta petitíssimes concentracions de sals.

->haloform

■haloform

m QUÍM ORG Nom genèric dels composts de fórmula CHX₃, en els quals X és un halogen.

->halogen

■halogen -ògena

Cp. halogen

[de halo- i -gen]

1 adj LUM Dit de les làmpades l’atmosfera gasosa de les quals conté una certa proporció d’un halogen o d’un compost orgànic halogenat.

2 adj QUÍM Relatiu o pertanyent als halògens.

3 m QUÍM Qualsevol dels elements químics del grup VII B de la taula periòdica: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I) i àstat (At).

->halogenació

■halogenació

Part. sil.: ha_lo_ge_na_ci_ó

[de halogen]

f QUÍM ORG Reacció química mitjançant la qual un o més àtoms d’halogen són introduïts en una molècula orgànica reemplaçant àtoms o grups funcionals.

->halogenant

■halogenant

adj i m QUÍM ORG Dit del reactiu capaç de produir una halogenació.

->halogenat

■halogenat -ada

QUÍM 1 adj Que conté halogen.

2 adj i m Dit del compost que pot lliurar un halogen per tal de fixar-lo sobre una molècula.

->halogenur

■halogenur

m QUÍM Halur.

->halohidrina

■halohidrina

f QUÍM ORG Nom genèric dels composts orgànics que contenen el grup X—R—OH, on X és un halogen i R un radical alquílic.

->haloide

■haloide

Part. sil.: ha_loi_de

adj QUÍM 1 Semblant a una sal.

2 Semblant als halògens.

3 1 Derivat dels halògens.

2 esp Dit de les sals que resulten de la unió directa d’un metall i un halogen.

->halomorf

halomorf -a

adj PEDOL Dit d’un sòl la gènesi del qual és afectada per la presència de sals.

->haloparàsit

haloparàsit -a

adj i m i f BIOL Dit del paràsit que només pren del seu patró sals nutritives.

->haloperidol

haloperidol

m QUÍM ORG i FARM Antipsicòtic que pertany a la família de les butirofenones, d’acció similar a la de la clorpromazina, si bé d’un efecte més prolongat.

->haloplàncton

haloplàncton

m BIOL Plàncton propi de les aigües marines.

->haloragàcies

haloragàcies

Part. sil.: ha_lo_ra_gà_ci_es

f BOT 1 pl Família de mirtals integrada per herbes de fulles pinnatífides, de flors inconspícues i actinomorfes i de fruits drupacis o muciformes.

2 sing Planta de la família de les haloragàcies.

->haloxilina

■haloxilina

f EXPL Explosiu constituït per una mescla de carbó, nitrat potàssic, ferrocianur potàssic i una matèria inerta.

->halter¹

■halter¹

[del gr. haltẽres, íd.]

m ESPORT i 1 HIST A l’antiga Grècia, cadascun dels pesos de metall o de pedra que els atletes agafaven amb la mà i s’hi donaven impuls en els salts de llargària.

2 pl Aparell gimnàstic consistent en dues esferes massisses o dos discs de metall units per una barra.

->halter²

■halter²

[variant de halteri]

m obs ENTOM Halteri.

->halteri

■halteri

[del ll. cient. halteres, i aquest, del gr. haltẽres ‘saltador’]

m ENTOM balancí 2.

->halterofília

■halterofília

Part. sil.: hal_te_ro_fí_li_a

[de halter¹ i -filia]

f ESPORT Esport consistent a alçar halters.

->halterofilista

■halterofilista

[de halterofília]

m i f ESPORT aixecador 2.

->hàltica

hàltica

f ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters i de la família dels crisomèlids (Haltica sp), perjudicials per a l’agricultura. Destaquen l’hàltica de la vinya (H. ampelophaga), l’hàltica de la col (H. brassicae) i l’hàltica de les hortalisses (H. oleracea).

->halur

■halur

m QUÍM 1 Nom genèric dels composts binaris formats per la combinació d’un halogen amb hidrogen, amb metalls o amb altres halògens.

2 halur d’àcid Nom genèric dels composts de fórmula R—COX, on X pot ésser F, Cl, Br o I.

->halúrgia

■halúrgia

Part. sil.: ha_lúr_gi_a

f obs QUÍM Fabricació de sals.

->ham

■ham

[del ll. hamus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m PESC Ganxo petit de ferro o d’un altre metall que, penjat d’un fil i proveït d’esquer, serveix per a pescar.

->hamaca

■hamaca

[del cast. hamaca, íd., del taïno de Santo Domingo, a les Antilles; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Xarxa que, suspesa horitzontalment pels seus dos extrems en dos arbres, estaques, etc., serveix com a llit, gronxador, etc.

->hamada

■hamada

[de l’àr. ḥammâda, íd.]

f GEOMORF Altiplà estructural de superfície pedregosa, coberta de sorra, entre la qual apareix una gran quantitat de rocs angulosos, que constitueix una forma de relleu característica del desert.

->hamadríada

■hamadríada

Part. sil.: ha_ma_drí_a_da

f MIT Dríada que naixia i moria amb l’arbre que estava sota la seva protecció.

->hamamelidàcies

■hamamelidàcies

Part. sil.: ha_ma_me_li_dà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’hamamelidals formada per plantes llenyoses de fulles alternes, pròpies de regions temperades.

2 sing Planta de la família de les hamamelidàcies.

->hamamelidals

hamamelidals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per arbres o arbusts de fulles simples palmatinèrvies i de flors inconspícues.

2 sing Planta de l’ordre de les hamamelidals.

->hamamelis

■hamamelis

m BOT i JARD Gènere d’arbusts o petits arbres caducifolis de la família de les hamamelidàcies (Hamamelis sp), de fulles ovals crenades i de flors grogues, plantats com a ornamentals.

->hamartoma

hamartoma

m PAT Tumor benigne i de creixement autolimitat, que pot formar-se a partir de diversos teixits normals.

->hamartritis

■hamartritis

f PAT Artritis simultània de totes les articulacions.

->hambergita

hambergita

f MINERAL Borat de beril·li hidratat, Be₂(OH)(BO₃), mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->hamburguès

■hamburguès -esa

[de la ciutat alemanya de Hamburg; quant a la hamburguesa, de l’angl. americà hamburger steak ‘bistec de Hamburg’, sense una raó clara per a aquesta atribució]

1 adj i m i f D’Hamburg (ciutat i land d’Alemanya).

2 f GASTR Massa de carn picolada, de forma plana i ovalada, sovint assaonada amb mantega, all, julivert, ceba i ous. És anomenada també bistec alemany.

->hamburgueseria

■hamburgueseria

Part. sil.: ham_bur_gue_se_ri_a

[de hamburguesa]

f Establiment on se serveixen especialment hamburgueses i refrescs.

->hamdànida

hamdànida

[del nom de la família Ḥamdān]

1 adj Relatiu o pertanyent als hamdànides.

2 m i f Membre de la dinastia àrab que governà (929-1003) a Mossul i Alep.

->hamer

■hamer

m 1 ant Pescador d’ham.

2 HIST Menestral que fabricava hams.

->hamiltonià

■hamiltonià

Part. sil.: ha_mil_to_ni_à

[del nom del matemàtic irlandès W. R. Hamilton (1805-1865)]

m FÍS Operador que expressa l’energia d’un sistema en funció de les posicions i de les quantitats de moviment de les partícules que el componen.

->hamític

hamític -a

adj Camític.

->hamitosemític

hamitosemític -a

adj Camitosemític.

->hammadita

hammadita

[del nom de Ḥammād ibn Buluǧǧīn]

1 adj Relatiu o pertanyent als hammadites.

2 m i f Membre de la dinastia amazic sanhaja que governà al Magreb central del 1017 al 1152.

->hammudita

hammudita

[del nom d’Alī ibn Ḥammūd]

1 adj Relatiu o pertanyent als hammudites.

2 m i f Membre d’una família amazic instal·lada a Màlaga que s’atribuí el títol califal (segle XI).

->hampa

■hampa

[del cast. hampa, d’origen incert, potser del fr. hampe ‘pal o mànec de llança i altres armes’, també d’origen incert]

f Conjunt de delinqüents més o menys relacionats entre ells que cometen robatoris i altres delictes. El món de l’hampa és sòrdid.

->hàmster

■hàmster

[de l’al. Hamster, íd., i aquest, de l’eslau ant. khomestor (cf. rus khomjak), íd.]

m ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors i de la família dels cricètids (Cricetus sp), amb el cos arrodonit i les orelles, les potes i la cua curtes. Cal destacar-ne l’hàmster comú (C. cricetus) i l’hàmster daurat (C. auratus).

->hanbalita

hanbalita

[àr: ḥanbalī] adj ISLAM i DR Dit de l’escola jurídica fundada per Aḥmad ibn Ḥanbal (segle IX), una de les quatre ortodoxes de l’islam.

->handbol

■handbol

[de l’angl. handball, i aquest, de l’al. Handball, ideat a Alemanya el 1914 i reglamentat el 1917]

m ESPORT Joc de conjunt practicat bàsicament amb les mans entre dos equips, de set jugadors cadascun, que miren d’introduir una pilota dins la porteria defensada per l’equip contrari.

->handicap

■handicap

[de l’angl. handicap, íd., contracció de hand i(n) cap ‘mà en el barret’, nom d’un joc en què les apostes es posaven dins un barret]

m 1 ESPORT En una competició esportiva, desavantatge imposat al competidor que hom suposa superior a fi d’igualar les possibilitats de guanyar.

2 ESPORT En una competició esportiva, qualsevol cosa que causa un desavantatge a un dels competidors.

3 fig Desavantatge.

->handicapar

■handicapar

[de handicap]

v tr ESPORT Donar o causar a un competidor un handicap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: handicapar

GERUNDI: handicapant

PARTICIPI: handicapat, handicapada, handicapats, handicapades

INDICATIU PRESENT: handicapo, handicapes, handicapa, handicapem, handicapeu, handicapen

INDICATIU IMPERFET: handicapava, handicapaves, handicapava, handicapàvem, handicapàveu, handicapaven

INDICATIU PASSAT: handicapí, handicapares, handicapà, handicapàrem, handicapàreu, handicaparen

INDICATIU FUTUR: handicaparé, handicaparàs, handicaparà, handicaparem, handicapareu, handicaparan

INDICATIU CONDICIONAL: handicaparia, handicaparies, handicaparia, handicaparíem, handicaparíeu, handicaparien

SUBJUNTIU PRESENT: handicapi, handicapis, handicapi, handicapem, handicapeu, handicapin

SUBJUNTIU IMPERFET: handicapés, handicapessis, handicapés, handicapéssim, handicapéssiu, handicapessin

IMPERATIU: handicapa, handicapi, handicapem, handicapeu, handicapin

->hanefita

hanefita

[àr: ḥanafī] adj ISLAM i DR Dit de l’escola jurídica fundada per Abū Ḥanīfa i dels membres que en formaren part.

->hangar

■hangar

[del fr. hangar, íd., i aquest, del frànc. *haim-gard ‘clos al voltant de la casa’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m MANUT i AERON Lloc cobert emprat per a guardar-hi mercaderies, vehicles, etc., i especialment aeronaus.

->hanksita

hanksita

f MINERAL Sulfocarbonat de potassi i sodi, Na₂₂K(SO₄)₉(CO₃)₂Cl, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->hansa

■hansa

Hom.: ansa

f HIST Associació mercantil medieval creada per combatre els riscs del gran comerç i per afavorir la protecció mútua dels comerciants.

->hanseàtic

■hanseàtic -a

Part. sil.: han_se_à_tic

adj Relatiu o pertanyent a la hansa.

->hapàlids

■hapàlids

m ZOOL 1 pl Família de l’ordre dels primats platirins, de petites dimensions, vulgarment titís, que habiten als boscs tropicals d’Amèrica del Sud.

2 sing Primat de la família dels hapàlids.

->hàpax

■hàpax

Hom.: àpex

[del gr. hápax ‘una vegada’]

m LING Paraula o expressió que apareix documentada només en un sol exemple; també anomenada hàpax legòmenon.

->hapl-

hapl-

Forma prefixada del mot grec haplóos, que significa ‘simple’. Ex.: haploide.

->hapló

■hapló

m PART Partícula hipotètica, més elemental que els leptons i els quarks.

->haplo-

■haplo-

Forma prefixada del mot grec haplóos, que significa ‘simple’. Ex.: haplocaulescent, haplopètal.

->haploclamidi

haploclamidi -ídia

adj BOT Monoclamidi.

->haplogastres

haplogastres

m ENTOM 1 pl Antic grup d’insectes coleòpters del subordre dels polífags, definit per l’estructura especial dels segments abdominals.

2 sing Insecte del grup dels haplogastres.

->haplografia

■haplografia

Part. sil.: ha_plo_gra_fi_a

[de haplo- i -grafia]

f 1 CRÍT TEXT Fet que es dóna en la transcripció de texts i que consisteix en el salt d’una a l’altra lletra, síl·laba o paraula que es repeteix a poca distància, i en l’omissió de les intermèdies.

2 GRÀF bordó².

->haploide

■haploide

Part. sil.: ha_ploi_de

adj i m GEN 1 Dit de l’organisme o de la cèl·lula que posseeix una dotació cromosòmica formada per una sola sèrie (n) de cromosomes.

2 fase haploide Fase de la vida d’un individu en la qual posseeix una sola sèrie (n) de cromosomes.

3 nombre haploide Nombre de cromosomes (n) d’una dotació cromosòmica haploide.

->haploïdia

■haploïdia

Part. sil.: ha_plo_ï_di_a

f GEN Qualitat d’haploide.

->haplologia

■haplologia

Part. sil.: ha_plo_lo_gi_a

[de haplo- i -logia]

f FON Reducció anòmala d’una o de dues articulacions semblants o repetides.

->haplont

haplont

m 1 BOT Organisme en el cicle vital del qual la meiosi es produeix a la primera divisió del zigot, de manera que aquest és l’única cèl·lula diploide.

2 GEN Organisme compost per cèl·lules haploides.

->haplosclerines

■haplosclerines

f ZOOL 1 pl Ordre de la classe de les demosponges monactinèl·lides amb l’esquelet format per megascleres, apuntades pels dos extrems, i microscleres.

2 sing Esponja de l’ordre de les haplosclerines.

->haplostèmon

■haplostèmon -a

adj BOT Amb l’androceu constituït per un verticil d’estams.

->haplotip

haplotip

m GEN i BIOL MOL Combinació d’al·lels presents en diversos locus lligats d’un cromosoma que s’hereta com un tot d’un dels progenitors.

->happening

happening^* [hápəniŋ]

[angl ] m ART Manifestació artística de caràcter pluridisciplinari, que barreja sovint les arts plàstiques amb les arts escèniques, generalment basada en la improvisació i en la participació del públic.

->haptè

■haptè

Hom.: heptè

m BIOQ Molècula que produeix una resposta immunitària només quan es troba unida a una molècula portadora, generalment una proteïna d’alt pes molecular.

->hàpter

hàpter

m BOT Òrgan no pròpiament radical que ajuda a fixar la planta al substrat.

->hapteri

■hapteri

m BOT Hàpter.

->haptobentos

haptobentos

m ECOL Comunitat d’organismes bentònics fixos a un substrat.

->haptofícies

haptofícies

Part. sil.: hap_to_fí_ci_es

f BOT 1 pl Classe d’algues de la divisió dels crisòfits, la majoria d’aigües marines, de color groc daurat i mida sovint petita (entre 5 i 40 micròmetres), que normalment presenten un parell de flagels llargs i un apèndix filamentós, anomenat haptonema, amb el qual es fixen sobre qualsevol superfície.

2 sing Alga de la classe de les haptofícies.

->haptòfits

■haptòfits

m pl BOT Primnesiòfits.

->haptoglobina

haptoglobina

f BIOQ Mucoproteïna del plasma a la qual es lliga l’hemoglobina que hi circula lliurement.

->haptonàstia

haptonàstia

Part. sil.: hap_to_nàs_ti_a

f FISIOL VEG Resposta nàstica de creixement davant els estímuls determinats pel contacte.

->haptonema

■haptonema

m BOT Apèndix filamentós característic de les algues del grup dels primnesiòfits, que serveix per a la fixació de la cèl·lula sobre qualsevol superfície.

->haptotropisme

■haptotropisme

m FISIOL VEG Tropisme el factor estimulant del qual és el contacte unilateral amb un obstacle sòlid.

->harakiri

■harakiri

[del jap. harakiri, íd., comp. de hara ‘ventre’ i kiri ‘tall, esquinç’]

m Al Japó, suïcidi ritual consistent a obrir-se el ventre d’un tall.

->hàram

hàram

m ARQUIT i ISLAM Gran sala coberta d’una mesquita destinada a l’oració, dividida en naus mitjançant columnes.

->hardware

hardware^* [hàrdwər]

[mot angl., ‘quincalleria’, comp. de hard ‘dur’ i ware ‘manufactures’]

m INFORM Maquinari.

->harem

■harem

[del fr. harem, i aquest, de l’àr. ḥáräm ‘cosa prohibida o sagrada’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 ISLAM 1 Als països islàmics, part de la casa destinada a habitació de les dones i dels nens fins a deu anys.

2 Conjunt de les dones d’un musulmà.

2 ZOOL Conjunt de femelles que en els animals polígams o socials es fecunden amb un determinat mascle.

->harira

harira

f GASTR Sopa espessa i consistent pròpia del Magrib elaborada amb cigrons, llenties, carn i verdures, i que hom menja especialment durant el ramadà.

->harissa

harissa

f GASTR Salsa espessa i picant preparada amb bitxo, oli, all i herbes aromàtiques, i que hom utilitza especialment com a condiment per al cuscús, típica del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient.

->harmalà

■harmalà [o harmala]

f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les zigofil·làcies (Peganum harmala), de fulles alternes pinnatisectes i de fruits en càpsula trivalva globosa amb llavors que tenen propietats hilarants, antihelmíntiques i emmenagogues.

->harmattan

harmattan^* [harmatán]

[de haramata, íd., mot de la llengua fanti, de l’Àfrica occidental]

m METEOR Vent càlid constant, propi del límit meridional del Sàhara, que bufa quan hi dominen els alisis del NE.

->harmonia

■harmonia

Part. sil.: har_mo_ni_a

[del ll. harmonia, i aquest, del gr. harmonía, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 Justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot.

2 1 Concordança d’opinions, maneres, interessos, etc.

2 Acord, bona correspondència, entre dues o més persones. En Jaume i en Joan sempre estan en bona harmonia.

3 1 Acord de sons, colors, moviments, etc., agradables. Cants plens d’harmonia.

2 p ext Successió de sons, colors, moviments, etc., que produeixen un efecte agradable. L’harmonia d’uns versos, d’una dansa, d’una pintura.

4 1 MÚS Ciència que té per objecte la formació i l’encadenament dels acords.

2 Estructura d’una obra o fragment musical, considerada des del punt de vista dels acords i de les relacions entre ells per a formar idees musicals.

5 harmonia vocàlica FON Fenomen d’assimilació que fa que una vocal adopti propietats de vocals contigües.

->harmònic

■harmònic -a

[del ll. harmonĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’harmonia.

2 Conforme a les lleis de l’harmonia.

3 Que produeix harmonia. L’Univers forma un tot harmònic.

2 m FÍS i MAT Cadascun dels termes de la sèrie de Fourier d’una funció periòdica.

3 m FON Membre acústic simple que s’integra amb altres mitjançant unes lleis regulars per a determinar una ona composta.

4 adj MÚS Dit dels sons secundaris o concomitants en els quals es descompon un so musical.

5 m MÚS En l’orgue, nom d’un joc en el qual els tubs tenen orificis que ocasionen una divisió en la columna d’aire en vibració.

6 f MÚS 1 Instrument de vent format per una sèrie de llengüetes, col·locades en petits conductes arrenglerats en una caixeta dotada d’obertures.

2 En la classificació organològica moderna, nom donat als aeròfons en els quals el so es produeix mitjançant la vibració de llengüetes metàl·liques en un corrent d’aire il·limitat.

7 adj GEOL Dit del plec que té tots els estrats igualment deformats i conserven el paral·lelisme.

->harmònicament

■harmònicament

[de harmònic; 1a FONT: s. XV, Curial]

adv D’una manera harmònica.

->harmoniós

■harmoniós -osa

Part. sil.: har_mo_ni_ós

[de harmonia; 1a FONT: 1561]

adj Que té harmonia, que resulta agradable. Una veu harmoniosa. Un vers, un llenguatge, harmoniós.

->harmoniosament

■harmoniosament

Part. sil.: har_mo_ni_o_sa_ment

[de harmoniós]

adv D’una manera harmoniosa, amb harmonia.

->harmonista

■harmonista

[de harmonia]

m i f MÚS Músic que domina la ciència de l’harmonia.

->harmonització

■harmonització

Part. sil.: har_mo_nit_za_ci_ó

[de harmonitzar]

f 1 Acció d’harmonitzar;

2 l’efecte.

->harmonitzar

■harmonitzar

[de harmonia; 1a FONT: 1877]

v 1 intr Estar en harmonia, adaptar-se perfectament entre elles les parts o coses que formen un tot.

2 tr Fer harmònic, agradable. Si no harmonitzen les diferències, acabaran barallats.

3 tr esp MÚS 1 Realitzar els acords que acompanyen una melodia.

2 Afinar els tubs d’un joc d’orgue.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: harmonitzar

GERUNDI: harmonitzant

PARTICIPI: harmonitzat, harmonitzada, harmonitzats, harmonitzades

INDICATIU PRESENT: harmonitzo, harmonitzes, harmonitza, harmonitzem, harmonitzeu, harmonitzen

INDICATIU IMPERFET: harmonitzava, harmonitzaves, harmonitzava, harmonitzàvem, harmonitzàveu, harmonitzaven

INDICATIU PASSAT: harmonitzí, harmonitzares, harmonitzà, harmonitzàrem, harmonitzàreu, harmonitzaren

INDICATIU FUTUR: harmonitzaré, harmonitzaràs, harmonitzarà, harmonitzarem, harmonitzareu, harmonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: harmonitzaria, harmonitzaries, harmonitzaria, harmonitzaríem, harmonitzaríeu, harmonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: harmonitzi, harmonitzis, harmonitzi, harmonitzem, harmonitzeu, harmonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: harmonitzés, harmonitzessis, harmonitzés, harmonitzéssim, harmonitzéssiu, harmonitzessin

IMPERATIU: harmonitza, harmonitzi, harmonitzem, harmonitzeu, harmonitzin

->harmònium

■harmònium

Part. sil.: har_mò_ni_um

[formació culta analògica sobre la base del ll. harmonia amb la terminació que es dóna en altres mots llatins, com testimonium, patrimonium]

m MÚS Instrument de teclat i de vent, de llengüetes lliures, que té un dipòsit d’aire i dues manxes accionades per pedals.

->harmotoma

harmotoma

f MINERAL Aluminosilicat hidratat de bari, BaAl₂Si₆O₁₆·6H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic o trigonal.

->harpia

■harpia

Part. sil.: har_pi_a

[del gr. hárpyia, íd., der. de harpázō ‘arrabassar’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 MIT Geni malèfic alat, fill de Taumant i d’Electra oceànide.

2 fig Dona malvada, perversa.

3 ORNIT Ocell de l’ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids (Harpya harpya), de plomatge negre, amb l’abdomen i les potes blancs, que presenta, al cap, un plomall erèctil negre, i té les urpes més potents que les de cap altre ocell.

->hàrpids

hàrpids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de mol·luscs fòssils del subordre dels estenoglossos.

2 sing Mol·lusc de la família dels hàrpids.

->harpoceràtids

harpoceràtids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de mol·luscs cefalòpodes fòssils amb una conquilla discoide aixafada.

2 sing Mol·lusc de la família dels harpoceràtids.

->hartley

hartley

[del nom de l’enginyer nord-americà R. W. L. Hartley]

m INFORM Unitat d’informació que correspon a la indicació d’un estat entre deu de possibles i equiprobables.

->hartree

hartree

Part. sil.: har_tre_e

[del nom del físic i matemàtic anglès D. R. Hartree (1897-1958)]

m METROL Unitat d’energia emprada en física atòmica i espectroscòpia, igual al doble de l’energia d’enllaç de l’electró en l’àtom d’hidrogen.

->harúspex

■harúspex

[pl -xs] m ESOT Sacerdot romà que examinava les entranyes dels animals sacrificats, segons l’aspecte de les quals feia vaticinis.

->haruspicina

■haruspicina

f ESOT Ciència dels presagis practicada pels harúspexs.

->hashing

hashing^* [háʃiŋ]

[angl ] m INFORM Aleatorització.

->hassi

■hassi

m QUÍM [símb: Hs] Element químic artificial, transfèrmic, de nombre atòmic 108 i de pes atòmic 265.

->hassid

■hassid

m i f JUD Seguidor de l’hassidisme.

->hassidisme

■hassidisme

Hom.: acidisme

m JUD Moviment ultrareligiós, derivat de la càbala, sorgit dins el judaisme (1740) a Ucraïna.

->hastat

hastat -ada

Hom.: estat

adj BOT Alabardat.

->hat-trick

hat-trick^* [hàttɾík]

[angl ] m ESPORT Fet d’aconseguir, un jugador, tres gols en un partit.

->hauerita

hauerita

Part. sil.: ha_ue_ri_ta

f MINERAL Sulfur de manganès, MnS₂, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->haure

■haure

Part. sil.: hau_re

Hom.: aura

v tr Heure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: heure

GERUNDI: havent

PARTICIPI: hagut, haguda, haguts, hagudes

INDICATIU PRESENT: hec, heus, heu, havem, haveu, heuen

INDICATIU IMPERFET: havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien

INDICATIU PASSAT: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren

INDICATIU FUTUR: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran

INDICATIU CONDICIONAL: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien

SUBJUNTIU PRESENT: hegui, heguis, hegui, haguem, hagueu, heguin

SUBJUNTIU IMPERFET: hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin

IMPERATIU: heu, hegui, haguem, haveu, heguin

->hausmannita

hausmannita

Part. sil.: haus_man_ni_ta

f MINERAL Òxid de manganès, Mn₃O₄, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->haussa

■haussa

Part. sil.: haus_sa

1 adj Relatiu o pertanyent als hausses o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble melanoafricà de raça sudanesa que habita a Nigèria i Níger.

3 m LING Llengua del grup txadià estesa, com a llengua de cultura i de comerç, al Sudan central i occidental.

->haustori

■haustori

Part. sil.: haus_to_ri

m BOT Òrgan d’un fong o d’una planta paràsita que és capaç d’absorbir substàncies nutrícies de l’hoste.

->haustre

haustre

Part. sil.: haus_tre

Hom.: austre

m ANAT Espai de l’interior del còlon format per les seves saculacions.

->hauterivià

hauterivià -ana

Part. sil.: hau_te_ri_vi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hauterivià.

2 m Tercer estatge (i edat) del cretaci inferior, situat sobre el valanginià i sota el barremià.

->haüyna

■haüyna

Part. sil.: ha_üy_na

f MINERAL Silicat d’alumini, sodi i calci, Si₆O₂₄Al₆ (Na,Ca)_4-8 (SO₄)_1-2, mineral de color blavós que pertany al grup de la sodalita.

->havà

■havà -ana

[del nom de l’Havana; 1a FONT: s. XX, Oller]

1 adj i m i f De l’Havana (capital de Cuba).

2 m Cigar havà.

->havanera

■havanera

[del nom de l’Havana]

f 1 FOLK Dansa i cançó d’aire crioll antillà, de ritme indolent i compàs de 6/8.

2 TÈXT Teixit de cotó amb lligat tafetà emprat per a folres de vestits i sobretot per a butxaques.

->havarti

havarti

m ALIM Formatge danès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, tova i flexible, amb forats petits, de sabor suau i aromàtic, que conté fins a un 60% de matèries grasses, malgrat que també n’hi ha amb un 45%.

->havedor

■havedor -a

adj ant Que ha d’ésser tingut o pot ésser tingut; obtenidor.

->haver¹

■haver¹

[del ll. habēre ‘tenir, posseir’; 1a FONT: 1100]

[l’accepció 1 es conjuga com heure] v* 1 tr 1 ant Tenir.

2 Heure.

2 aux Amb el participi passat de qualsevol verb, constitueix els temps composts que denoten que l’acció expressada pel verb principal és completament acomplerta o perfeta en el moment indicat pel verb auxiliar. S’ho han menjat tot. Ha fet sol, s’ha ennuvolat i ha plogut.

3 [pr ind sing 1 he o haig] aux Amb la preposició de i l’infinitiu de qualsevol verb, constitueix els temps composts que denoten la necessitat física, moral o lògica que s’acompleixi l’acció expressada pel verb principal. Tant si vols com si no vols has d’anar-hi. De tant córrer han d’acabar rebentats. Si en traieu del dipòsit més que no n’hi raja, per força l’heu d’acabar buidant.

4 impers [acompanyat de l’adverbi hi] 1 Existir, ésser, trobar-se, acomplir-se. Hi ha gent que cantant desafina. Ja hi ha a la venda el segon fascicle. De Barcelona a Tarragona hi ha cent quilòmetres.

2 [amb el subjecte sobreentès representat pel pronom en] N’hi ha que diuen que sí i n’hi ha que diuen que no. No n’hi ha ni per a començar. No n’hi ha per a tant.

3 d’on no n’hi ha, no en raja (o no en pot rajar) loc verb Refrany que significa que és inútil esperar resultats d’una persona o cosa que no té enteniment ni mitjans per a produir-los.

4 haver-n’hi per a Haver-hi motiu suficient per a una reacció, ésser cosa justificada. N’hi ha per a tirar el barret al foc. N’hi ha per a llogar-hi cadires.

5 haver-n’hi per a donar i per a vendre Haver-n’hi, d’una cosa, en abundància.

5 impers 1 En certes expressions temporals fossilitzades, fer, acomplir-se, una quantitat de temps. Temps ha que no l’hem vist. Dies ha que rodava pel bosc.

2 [acompanyat de l’adverbi hi] Hi ha tres hores que el cerquem i no el trobem.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: haver

GERUNDI: havent

PARTICIPI: hagut, haguda, haguts, hagudes

INDICATIU PRESENT: he, has, ha, hem, heu, han

INDICATIU PRESENT (alternatiu): haig, has, ha, hem, heu, han

INDICATIU IMPERFET: havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien

INDICATIU PASSAT: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren

INDICATIU FUTUR: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran

INDICATIU CONDICIONAL: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien

INDICATIU CONDICIONAL (alternatiu): haguera, hagueres, haguera, haguérem, haguéreu, hagueren

SUBJUNTIU PRESENT: hagi, hagis, hagi, hàgim, hàgiu, hagin

SUBJUNTIU IMPERFET: hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin

IMPERATIU: [no s’usa]

->haver²

■haver²

[v. haver¹]

m 1 Béns o drets que hom posseeix.

2 COMPT En un compte, columna dreta, en què hom anota les reduccions del capital en funcionament (actiu) o els increments de les fonts de finançament (passiu) i els beneficis del net. És oposat al deure.

3 pl Emoluments d’un funcionari.

->haveria

■haveria

Part. sil.: ha_ve_ri_a

Hom.: avaria i averia

[der. de haver², primitivament com a col·lectiu, ‘conjunt d’animals domèstics’, béns per excel·lència del propietari del camp]

f Bèstia de càrrega.

->hawaià

■hawaià -ana

Part. sil.: ha_wa_ià

1 adj i m i f De les Hawaii (arxipèlag d’Oceania) o del hawaià (llengua).

2 adj GEOL Dit del volcà que es caracteritza per erupcions sense explosions i per l’emissió de laves molt fluides que originen un con volcànic de pendent molt feble i de descens de quilòmetres de diàmetre.

3 m LING Llengua del subgrup polinesi, pertanyent al grup oriental o oceànic de la família austronèsica, parlada a les Hawaii.

->Hb

Hb

símb BIOQ hemoglobina.

->he

■he

f Nom de la cinquena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->He

He

símb QUÍM heli.

->heavy

heavy^* [hɛ́ßi]

[pl heavies] [angl ] MÚS 1 adj Relatiu o pertanyent al heavy metal o als heavies. Grup ‘heavy’. Estètica ‘heavy’.

2 adj i m i f Aficionat al heavy metal.

3 heavy metal (o simplement heavy) Modalitat de rock-and-roll apareguda durant els anys setanta, que es caracteritza per la simplicitat de temes, el so a gran volum i sovint distorsionat, el ritme obsessiu marcat pel baix i la bateria i els estridents solos de guitarra elèctrica.

->hebdòmada

■hebdòmada

[del ll. hebdŏmas, -ădis, i aquest, del gr. hebdomás, -ádos, íd.]

f Setmana.

->hebdomadari

■hebdomadari -ària

[del b. ll. hebdomadarius, -ii ‘setmaner’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Setmanal, que s’esdevé a intervals de set dies.

2 m i f LITÚRG Persona destinada setmanalment a oficiar en el cor o en l’altar.

->hebdomadàriament

■hebdomadàriament

Part. sil.: heb_do_ma_dà_ri_a_ment

[de hebdomadari]

adv Setmanalment.

->hebefrènia

■hebefrènia

Part. sil.: he_be_frè_ni_a

f PSIQ Pertorbació mental que consisteix en una destrucció de la cohesió íntima de la personalitat.

->hebeloma

hebeloma

m BOT Gènere de bolets de la família de les cortinariàcies (Hebeloma sp), de color ocraci i d’esporada bruna.

->hebraic

■hebraic -a

Part. sil.: he_braic

adj Relatiu o pertanyent als hebreus o a l’hebreu.

->hebraisme

■hebraisme

Part. sil.: he_bra_is_me

m 1 LING 1 Idiotisme peculiar de la llengua hebrea.

2 Mot o gir hebreu emprat en una altra llengua.

2 JUD Judaisme.

->hebraista

■hebraista

Part. sil.: he_bra_is_ta

m i f LING Persona versada en la llengua i literatura hebraiques.

->hebraística

hebraística

Part. sil.: he_bra_ís_ti_ca

f LING Ciència que estudia la llengua i la literatura hebrees.

->hebraïtzant

■hebraïtzant

Part. sil.: he_bra_ït_zant

[de hebraïtzar]

adj i m i f Judaïtzant.

->hebraïtzar

■hebraïtzar

Part. sil.: he_bra_ït_zar

[de hebraic]

v 1 tr Fer tornar hebreu, fer adoptar els costums hebraics.

2 pron Esdevenir hebreu, adoptar els costums hebraics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hebraïtzar

GERUNDI: hebraïtzant

PARTICIPI: hebraïtzat, hebraïtzada, hebraïtzats, hebraïtzades

INDICATIU PRESENT: hebraïtzo, hebraïtzes, hebraïtza, hebraïtzem, hebraïtzeu, hebraïtzen

INDICATIU IMPERFET: hebraïtzava, hebraïtzaves, hebraïtzava, hebraïtzàvem, hebraïtzàveu, hebraïtzaven

INDICATIU PASSAT: hebraïtzí, hebraïtzares, hebraïtzà, hebraïtzàrem, hebraïtzàreu, hebraïtzaren

INDICATIU FUTUR: hebraïtzaré, hebraïtzaràs, hebraïtzarà, hebraïtzarem, hebraïtzareu, hebraïtzaran

INDICATIU CONDICIONAL: hebraïtzaria, hebraïtzaries, hebraïtzaria, hebraïtzaríem, hebraïtzaríeu, hebraïtzarien

SUBJUNTIU PRESENT: hebraïtzi, hebraïtzis, hebraïtzi, hebraïtzem, hebraïtzeu, hebraïtzin

SUBJUNTIU IMPERFET: hebraïtzés, hebraïtzessis, hebraïtzés, hebraïtzéssim, hebraïtzéssiu, hebraïtzessin

IMPERATIU: hebraïtza, hebraïtzi, hebraïtzem, hebraïtzeu, hebraïtzin

->hebreu

■hebreu -ea

Part. sil.: he_breu

1 adj Hebraic.

2 m i f HIST Individu d’un grup de pobles semites que conqueriren i habitaren Palestina, anomenat també israelita i jueu.

3 m LING Llengua semítica, del grup nord-occidental, parlada pels antics hebreus i, actualment, oficial a Israel.

->hecatombe

■hecatombe

[del gr. hekatómbē ‘sacrifici de cent bous i, per extensió, de cent víctimes qualssevol’, comp. de hekatón ‘cent’ i boũs ‘bou’]

f 1 A l’antiga Grècia, sacrifici de cent bous, de cent víctimes.

2 Gran matança.

3 1 Catàstrofe en què es produeix una gran destrucció, moltes víctimes i danys materials. El pas de l’huracà ha estat una hecatombe per a la regió.

2 hiperb Els exàmens finals han estat una hecatombe, ha suspès més de la meitat de la classe.

->hect-

■hect-

Forma prefixada del mot grec hecatón, que significa ‘cent’, la qual, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la per 100. Ex.: hectàrea.

->hectàrea

■hectàrea

Part. sil.: hec_tà_re_a

[de hecto- i àrea]

f METROL [símb: ha] Unitat mètrica de superfície equivalent a cent àrees, o sia un hectòmetre quadrat.

->hèctic

■hèctic -a

[del gr. hektikós ‘habitual, constant’, der. de ékhō ‘tenir, estar’ (v. ètic² ‘tísic’)]

adj 1 Caracteritzat per una consumpció progressiva.

2 PAT 1 Tísic.

2 Dit de la febre amb grans oscil·lacions diàries.

->hectiquesa

■hectiquesa

f 1 Consumpció progressiva.

2 PAT Tisi.

->hecto-

■hecto-

METROL [símb: h] Forma prefixada del mot grec hecatón, que significa ‘cent’, la qual, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la per 100. Ex.: hectòmetre, hectogram, hectolitre.

->hectocòtil

■hectocòtil

m ZOOL Braç modificat o tentacle dels mascles dels cefalòpodes.

->hectografia

hectografia

Part. sil.: hec_to_gra_fi_a

Hom.: actografia

f GRÀF 1 Procediment de reproducció d’un text mecanografiat o manuscrit o d’un dibuix, a partir d’un clixé tintat especial, del qual hom obté un nombre limitat de còpies.

2 Còpia d’un text feta per hectografia.

->hectopascal

hectopascal

m METROL Unitat de pressió igual a cent pascals, anomenada també mil·libar.

->hedenbergita

■hedenbergita

f MINERAL Silicat de ferro i calci, Si₂O₆FeCa, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->hederaci

■hederaci -àcia

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’heura.

2 Hederiforme.

->hederiforme

■hederiforme

adj Semblant a l’heura.

->hedònica

hedònica, escala

ALIM Escala que expressa el nivell de qualitat dels aliments, referit als caràcters sensorials i a l’acceptació.

->hedonisme

■hedonisme

[deriv. culte del gr. hēdonḗ ‘plaer’, der. de hēdýs ‘dolç, plaent’]

m FILOS Doctrina filosòfica que identifica el bé amb el plaer.

->hedonista

■hedonista

[v. hedonisme.]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’hedonisme, al plaer.

2 m i f Partidari de l’hedonisme, del plaer.

->hedra

■hedra

f ant i dial BOT Heura.

->heftalita

heftalita

1 adj Relatiu o pertanyent als heftalites.

2 m i f Individu pertanyent a una tribu turcomongòlica provinent de l’Àsia central que, durant els segles V i VI, conquerí el Turquestan rus.

->hegelià

■hegelià -ana

Part. sil.: he_ge_li_à

adj 1 Relatiu o pertanyent a Hegel, a la seva obra i als seus seguidors.

2 escola hegeliana Conjunt dels seguidors de Hegel.

->hegelianisme

hegelianisme

Part. sil.: he_ge_li_a_nis_me

m FILOS Corrent filosòfic derivat del sistema hegelià.

->hegelisme

hegelisme

m FILOS Hegelianisme.

->hegemonia

■hegemonia

Part. sil.: he_ge_mo_ni_a

[del gr. hēgemonía, íd., der. de hēgemón, -ónos ‘el qui va al davant’, i aquest, de hēgéomai ‘conduir, ser capdavanter’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Supremacia que un estat exerceix sobre d’altres, que un poble exerceix sobre els seus veïns o confederats.

2 Preeminència comercial, artística o intel·lectual d’un poble, d’una ciutat o d’una institució damunt d’altres.

->hegemònic

■hegemònic -a

[de hegemonia]

adj 1 Dit de l’estat o del poble que té l’hegemonia o que és predominant.

2 Pertanyent o relatiu a l’hegemonia.

->hègira

■hègira

[de l’àr. hiǧra ‘emigració’]

f ISLAM Nom donat a l’emigració de Mahoma cap a Yatrib, la futura Medina, quan fugí de la Meca l’any 622, data a partir de la qual comença el calendari musulmà.

->hegumen

hegumen

m CRIST A l’Orient cristià, superior d’una comunitat monàstica.

->heideggerià

■heideggerià -ana

Part. sil.: hei_deg_ge_ri_à

adj Relatiu o pertanyent a Martin Heidegger o a la seva filosofia.

->heixvan

■heixvan

Part. sil.: he_ix_van

m CRON Mes hebreu, segon de l’any civil i vuitè de l’any religiós.

->helc-

■helc-

Forma prefixada del mot grec hélkos, que significa ‘úlcera’. Ex.: helcosi.

->helco-

■helco-

Forma prefixada del mot grec hélkos, que significa ‘úlcera’. Ex.: helcoplàstia.

->helenina

■helenina

Hom.: alanina

f QUÍM ORG Al·lantolactona, C₁₅H₂₀O₂, terpè extret de l’arrel de l’herba de l’ala.

->heli

■heli

[del ll. científic helium, creat el 1868 per l’astrònom i físic francès Jules Janssen (1824-1907), del gr. hḗlios ‘sol’]

m QUÍM [símb: He] Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica, de nombre atòmic 2.

->heli-

■heli-

Forma prefixada del mot grec hḗlios, que significa ‘sol’. Ex.: heliosi.

->-heli

-heli

Forma sufixada del mot grec hḗlios, que significa ‘sol’. Ex.: periheli.

->helíac

■helíac -a

Part. sil.: he_lí_ac

adj ASTR 1 Dit de la darrera posta d’un astre abans de la seva conjunció amb el Sol, o de la primera sortida després d’aquesta.

2 p ext Dit de totes les postes o sortides de l’època en què un astre s’acosta a la seva conjunció o se n’allunya.

->heliàmfora

heliàmfora

Part. sil.: he_li_àm_fo_ra

f BOT Gènere de plantes herbàcies carnívores de la família de les sarraceniàcies (Heliamphora sp), amb fulles transformades en ascidis, pròpies de la Guaiana.

->heliant

heliant

Part. sil.: he_li_ant

m BOT Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de les compostes (Helianthus sp), molt grosses, amb capítols terminals grocs, que comprèn el gira-sol i la nyàmera.

->heliantem

heliantem

Part. sil.: he_li_an_tem

m BOT Gènere de plantes sufructicoses o herbàcies de la família de les cistàcies (Helianthemum sp), de fulles oposades, flors pentàmeres disposades en cimes racemiformes i de fruits en càpsula trivalva. Cal destacar-ne l’heliantem itàlic (H. oelandicum ssp italicum) i l’heliantem setge (H. origanifolium).

->heliantina

■heliantina

Part. sil.: he_li_an_ti_na

f [C₁₄H₁₄N₃NaO₃S] COL Substància colorant que es presenta en forma de cristalls ataronjats.

->helic-

helic-

Forma prefixada del mot grec hélix, hélikos, que significa ‘hèlix’, ‘espiral’. Ex.: helicoide.

->helicasa

helicasa

f BIOQ i BIOL MOL Enzim que desenrotlla la doble hèlix d’ADN.

->hèlice

■hèlice

[del ll. td. helix, -ĭcis ‘voluta de capitell’, i aquest, del gr. hélix, -ikos ‘espiral’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f hèlix 1 , 2 , 4 i 5.

->helicicultor

■helicicultor -a

m i f ZOOT Persona que es dedica a l’helicicultura.

->helicicultura

■helicicultura

f ZOOT Cria de cargols amb finalitats comercials.

->helícids

■helícids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels estilomatòfors, amb la conquilla helicoide i el cap amb quatre tentacles, coneguts amb el nom de cargols.

2 sing Mol·lusc de la família dels helícids.

->helicina

■helicina

f QUÍM ORG Glucòsid obtingut per oxidació de la salicina amb àcid nítric diluït. Té com a fórmula C₁₃H₁₆O₇.

->helicitat

■helicitat

f MEC QUÀNT Projecció del spin d’una partícula en la direcció del seu moviment.

->helicó

■helicó

[del gr. helikós ‘sinuós, que s’enrotlla’]

m MÚS Tuba baixa amb una tubuladura en forma d’espiral escaient per a poder-la recolzar sobre l’espatlla.

->helico-

■helico-

Forma prefixada del mot grec hélix, hélikos, que significa ‘hèlix’, ‘espiral’. Ex.: helicòmetre.

->helicoïdal

■helicoïdal

Part. sil.: he_li_co_ï_dal

[de helicoide]

adj 1 Helicoide.

2 GEOM Relatiu o pertanyent a l’helicoide.

->helicoide

■helicoide

Part. sil.: he_li_coi_de

[de helic- i -oide]

1 adj Que té forma d’hèlix, corbat com l’espira d’una closca univalva.

2 m GEOM Superfície la generatriu de la qual es mou recolzant sobre una hèlix fixa.

->helicòpter

■helicòpter

[de helico- i -pter]

m AERON Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de la potència motriu instal·lada.

->helidipòsit

helidipòsit

m Dipòsit flexible subjectat amb cables a la part inferior del fuselatge d’un helicòpter, que hom carrega en vol estacionari, i que és utilitzat per a precipitar aigua o altres agents extintors per a apagar incendis forestals.

->heliesquí

heliesquí

Part. sil.: he_li_es_quí

[pl -ís] m ESPORT Pràctica esportiva que consisteix a aproximar-se amb helicòpter a indrets d’alta muntanya de difícil accés i descendir-ne esquiant.

->heliestació

■heliestació

Part. sil.: he_li_es_ta_ci_ó

f AERON Aeròdrom per a vols no regulars d’helicòpters.

->heliexcursió

heliexcursió

Part. sil.: he_li_ex_cur_si_ó

f ESPORT Excursió amb helicòpter realitzada amb finalitats esportives o de lleure.

->helió

helió

Part. sil.: he_li_ó

m FÍS Partícula alfa.

->helio-

■helio-

Forma prefixada del mot grec hḗlios, que significa ‘sol’. Ex.: helioscopi, heliocromia.

->heliocèntric

■heliocèntric -a

Part. sil.: he_li_o_cèn_tric

[de helio- i cèntric]

adj ASTR 1 Relatiu o pertanyent al centre del Sol.

2 Que té el Sol com a centre. Coordenades heliocèntriques.

->heliocentrisme

■heliocentrisme

Part. sil.: he_li_o_cen_tris_me

[de heliocèntric]

m ASTR Sistema astronòmic que suposa el Sol situat al centre del sistema solar.

->heliocometa

heliocometa

Part. sil.: he_li_o_co_me_ta

m ASTR Fenomen consistent en l’aparició d’una franja lluminosa semblant a la cua d’un cometa, que segueix el Sol en el seu moviment.

->heliocromia

■heliocromia

Part. sil.: he_li_o_cro_mi_a

[de helio- i -cromia]

f obs FOTOG Producció de fotografies en colors naturals.

->heliodinàmica

■heliodinàmica

Part. sil.: he_li_o_di_nà_mi_ca

[de helio- i dinàmica]

f FÍS Ciència que estudia l’energia solar que arriba a la Terra i les seves aplicacions.

->heliodor

heliodor

Part. sil.: he_li_o_dor

m MINERAL Varietat del beril.

->heliofanògraf

heliofanògraf

Part. sil.: he_li_o_fa_nò_graf

m METEOR Heliògraf.

->heliòfil

■heliòfil -a

Part. sil.: he_li_ò_fil

adj ECOL Dit dels organismes o comunitats que necessiten sol o una forta il·luminació.

->heliofísica

■heliofísica

Part. sil.: he_li_o_fí_si_ca

f ASTROF Branca de l’astrofísica que estudia les propietats físiques del Sol.

->heliofòbia

heliofòbia

Part. sil.: he_li_o_fò_bi_a

f PAT Fotofòbia.

->heliofotòmetre

heliofotòmetre

Part. sil.: he_li_o_fo_tò_me_tre

m FÍS Instrument utilitzat per a mesurar la intensitat de la llum del Sol que arriba a un determinat punt de la superfície de la Terra.

->heliògraf

■heliògraf

Part. sil.: he_li_ò_graf

[de helio- i -graf]

m 1 ASTR Espectroheliògraf.

2 METEOR Aparell per a mesurar el temps d’insolació.

3 TELECOM Telègraf òptic que produeix senyals lluminosos per reflexió dels raigs solars en un mirall pla.

->heliografia

■heliografia

Part. sil.: he_li_o_gra_fi_a

[de helio- i -grafia]

f 1 ASTR Descripció gràfica del Sol per mitjà d’un dibuix o d’una fotografia.

2 GRÀF Sistema de reproducció primitiu mitjançant planxes fotosensibilitzades.

->heliogràfic

■heliogràfic -a

Part. sil.: he_li_o_grà_fic

[de heliografia]

adj ASTR i TELECOM Relatiu o pertanyent a l’heliografia o a l’heliògraf.

->heliogravat

■heliogravat

Part. sil.: he_li_o_gra_vat

[de helio- i gravat]

m GRÀF 1 Sistema emprat antigament per a obtenir gravats en relleu mitjançant la llum del Sol.

2 Impressió obtinguda pel procediment d’heliogravat.

->heliolatria

heliolatria

Part. sil.: he_li_o_la_tri_a

f RELIG Culte o adoració del Sol.

->heliòmetre

■heliòmetre

Part. sil.: he_li_ò_me_tre

m ASTR Instrument que serveix per a mesurar el diàmetre aparent d’alguns cossos celestes i les distàncies angulars entre dos astres qualssevol, quan aquestes distàncies són petites.

->heliopausa

heliopausa

Part. sil.: he_li_o_pau_sa

f ASTR Límit teòric de l’heliosfera, caracteritzat per una densitat d’energia del vent solar igual a la del medi interestel·lar.

->helioscopi

■helioscopi

Part. sil.: he_li_os_co_pi

[de helio- i -scopi; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ASTR Telescopi que permet l’observació solar sense que es produeixin lesions als ulls de l’observador.

->heliosfera

■heliosfera

Part. sil.: he_li_os_fe_ra

[de helio- i -sfera]

f ASTR Regió que envolta el sistema solar, caracteritzada per una densitat d’energia del vent solar superior a la del medi interestel·lar.

->heliosi

■heliosi

Part. sil.: he_li_o_si

f 1 FITOPAT Alteració fisiològica o dany que en una planta pot causar l’exposició prolongada al sol.

2 PAT Insolació.

->heliòstat

■heliòstat

Part. sil.: he_li_òs_tat

m ASTR i GEOD Dispositiu que consisteix fonamentalment en un mirall animat d’un cert moviment rotatori i que serveix per a dirigir els raigs del Sol en una determinada direcció.

->heliostàtic

■heliostàtic -a

Part. sil.: he_li_os_tà_tic

adj ASTR i GEOD Relatiu o pertanyent a l’heliòstat.

->heliotècnia

heliotècnia

Part. sil.: he_li_o_tèc_ni_a

f FÍS i TECNOL Tècnica que té per objecte l’estudi i l’explotació de totes les possibilitats que ofereix l’energia solar.

->helioteràpia

■helioteràpia

Part. sil.: he_li_o_te_rà_pi_a

[de helio- i teràpia]

f TERAP Tractament mitjançant l’exposició de la totalitat o d’una part del cos als raigs solars. Popularment hom l’anomena bany de sol.

->heliotèrmia

■heliotèrmia

Part. sil.: he_li_o_tèr_mi_a

[de helio- i tèrmia]

f Obtenció i aprofitament de l’energia calorífica solar.

->heliotípia

■heliotípia

Part. sil.: he_li_o_tí_pi_a

f obs GRÀF Art de transportar la pel·lícula fotogràfica sobre la planxa o cilindre impressors.

->heliotropi

■heliotropi

Part. sil.: he_li_o_tro_pi

m 1 BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les boraginàcies (Heliotropium sp), amb cimes de flors de corol·la hipocraterimorfa i amb fruits secs nuculars.

2 GEOD Heliòstat.

3 MINERAL Calcedònia de color verd fosc amb taques vermelloses.

->heliotropina

■heliotropina

Part. sil.: he_li_o_tro_pi_na

f QUÍM ORG Piperonal.

->heliotropisme

■heliotropisme

Part. sil.: he_li_o_tro_pis_me

m FISIOL VEG Fototropisme degut a la llum solar.

->hèliox

hèliox

Part. sil.: hè_li_ox

m ESPORT Mescla d’heli i oxigen continguda a pressió en les botelles d’aire comprimit, que és inspirada pel submarinista en immersions de gran profunditat.

->heliozous

■heliozous

Part. sil.: he_li_o_zous

m ZOOL 1 pl Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes amb el cos cel·lular dividit en un ectoplasma molt vacuolitzat i un endoplasma amb un o més nuclis, amb axopodis disposats radialment al voltant del cos.

2 sing Protozou de l’ordre dels heliozous.

->heliport

■heliport

[de l’angl. heliport, aglutinació de heli(copter) i (air)port ‘aeroport’]

m AERON Aeròdrom destinat al servei d’helicòpters.

->hèlix

■hèlix

[v. hèlice]

f 1 GEOM Corba tal que la seva tangent forma un angle constant amb una recta fixa, anomenada eix.

2 ART Voluta del capitell corinti.

3 ANAT ANIM Replec semicircular que limita el pavelló de l’orella per davant, per dalt i per darrere.

4 TECNOL, AERON i MAR Òrgan mecànic constituït per una o més pales fixades radialment a un eix motor, i que és destinat a convertir, en interacció amb un fluid, la força mecànica de rotació en força de translació en el sentit del seu eix.

5 hèlix-α BIOQ Disposició tridimensional de les proteïnes en què la cadena polipeptídica es presenta enrotllada al voltant d’un cilindre imaginari.

->hel·làdic

■hel·làdic -a

1 adj Relatiu o pertanyent a la cultura hel·làdica.

2 cultura hel·làdica (o simplement hel·làdic m) PREHIST Cultura prehistòrica del territori grec continental, diferent de la de les illes o de la de Creta.

->hel·lè

■hel·lè -ena

Hom.: al·lè

adj i m i f Grec.

->hel·lènic

■hel·lènic -a

Hom.: al·lènic

adj Relatiu o pertanyent a l’antiga Grècia.

->hel·lenisme

■hel·lenisme

m 1 LING 1 Mot o gir grec incorporat en una altra llengua.

2 Branca d’estudis sobre temes de llengua, literatura i pensament de l’antiga Grècia.

2 1 HIST Nom amb què és designat el període de la història i de la civilització gregues (i dels països sota l’òrbita cultural grega) que va des de la mort d’Alexandre (323 aC) fins a la batalla d’Àccium (31 aC).

2 Adopció directa o per imitació de la llengua i de la cultura dels antics grecs per part d’altres pobles.

->hel·lenista

■hel·lenista

m i f 1 Nom que hom donava als qui imitaven les maneres gregues o adoptaven la llengua grega.

2 Docte en la llengua i la literatura gregues antigues.

->hel·lenístic

■hel·lenístic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’hel·lenisme.

2 HIST Dit del període cultural de la història grega comprès entre els anys 323 i 31 aC.

->hel·lenització

■hel·lenització

Part. sil.: hel_le_nit_za_ci_ó

f 1 Acció d’hel·lenitzar o hel·lenitzar-se;

2 l’efecte.

->hel·lenitzar

■hel·lenitzar

v 1 tr Fer tornar grec, fer adoptar els costums grecs o hel·lènics.

2 intr Imitar l’estil o els costums grecs o hel·lènics.

3 pron Esdevenir grec, adoptar els costums grecs o hel·lènics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hel·lenitzar

GERUNDI: hel·lenitzant

PARTICIPI: hel·lenitzat, hel·lenitzada, hel·lenitzats, hel·lenitzades

INDICATIU PRESENT: hel·lenitzo, hel·lenitzes, hel·lenitza, hel·lenitzem, hel·lenitzeu, hel·lenitzen

INDICATIU IMPERFET: hel·lenitzava, hel·lenitzaves, hel·lenitzava, hel·lenitzàvem, hel·lenitzàveu, hel·lenitzaven

INDICATIU PASSAT: hel·lenitzí, hel·lenitzares, hel·lenitzà, hel·lenitzàrem, hel·lenitzàreu, hel·lenitzaren

INDICATIU FUTUR: hel·lenitzaré, hel·lenitzaràs, hel·lenitzarà, hel·lenitzarem, hel·lenitzareu, hel·lenitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: hel·lenitzaria, hel·lenitzaries, hel·lenitzaria, hel·lenitzaríem, hel·lenitzaríeu, hel·lenitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: hel·lenitzi, hel·lenitzis, hel·lenitzi, hel·lenitzem, hel·lenitzeu, hel·lenitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: hel·lenitzés, hel·lenitzessis, hel·lenitzés, hel·lenitzéssim, hel·lenitzéssiu, hel·lenitzessin

IMPERATIU: hel·lenitza, hel·lenitzi, hel·lenitzem, hel·lenitzeu, hel·lenitzin

->helmint

■helmint

[del gr. hélmis, -inthos, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ZOOL Cuc, especialment cuc intestinal.

->helmint-

helmint-

Forma prefixada del mot grec hélmis, -inthos, que significa ‘cuc’. Ex.: helmint, helmintiasi.

->helmintiasi

■helmintiasi

Part. sil.: hel_min_ti_a_si

f PAT Nom genèric de les malalties causades per la parasitació de cucs intestinals.

->helmíntic

■helmíntic -a

[de helmint; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 ZOOL Relatiu o pertanyent als helmints.

2 FARM Dit dels medicaments emprats contra els helmints intestinals.

->helminto-

helminto-

Forma prefixada del mot grec hélmis, -inthos, que significa ‘cuc’. Ex.: helmintologia.

->helmintologia

helmintologia

Part. sil.: hel_min_to_lo_gi_a

f obs ZOOL Part de la zoologia que tracta de la descripció i l’estudi dels helmints.

->helmintosporiosi

helmintosporiosi

Part. sil.: hel_min_tos_po_ri_o_si

f FITOPAT Malaltia de les plantes produïda per fongs demaciacis del gènere Helmintosporium.

->helo-

■helo-

Forma prefixada del mot grec hēlos, que significa ‘aiguamoll’, ‘pantà’. Ex.: helòfit, helobials.

->helobials

helobials

Part. sil.: he_lo_bi_als

f BOT 1 pl Ordre de monocotiledònies integrat per plantes herbàcies aquàtiques.

2 sing Planta de l’ordre de les helobials.

->helociàcies

helociàcies

Part. sil.: he_lo_ci_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de fongs discomicets de l’ordre de les pezizals que creixen sobre terra humida, fusta en descomposició, arrels, etc., i poden causar estralls en els conreus.

2 sing Fong de la família de les helociàcies.

->helodermàtids

■helodermàtids

m ZOOL 1 pl Família de saures verinosos de l’Amèrica Central.

2 sing Saure de la família dels helodermàtids.

->helòfit

helòfit

Hom.: halòfit

m BOT Vegetal radicant que viu amb la part inferior coberta d’aigua i la superior, habitualment florífera, situada per damunt de l’aigua.

->helofític

helofític -a

adj BOT i GEOBOT Relatiu o pertanyent als helòfits o a les comunitats on predominen.

->helotials

helotials

Part. sil.: he_lo_ti_als

f pl BOT Leocials.

->helveci

helveci -ècia

1 adj Relatiu o pertanyent als helvecis.

2 m i f Individu d’un poble celta instal·lat al segle I aC a l’antiga Helvècia (Suïssa).

->helvecià

helvecià -ana

Part. sil.: hel_ve_ci_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’helvecià.

2 m Antic estatge (i edat) que constituïa el miocè mitjà, situat damunt el burdigalià i sota el tortonià.

->helvel·la

helvel·la

f BOT Gènere de bolets de l’ordre de les pezizals (Helvella sp), amb barret en forma de mitra o de sella.

->helvel·làcies

helvel·làcies

Part. sil.: hel_vel_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de pezizals de carpòfors carnosos i elàstics, amb ascs operculats i espores llises.

2 sing Bolet de la família de les helvel·làcies.

->helvètic

■helvètic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a Helvècia, a Suïssa i a llurs habitants.

2 mantell helvètic GEOL Mantell de corriment que ocupa, principalment, la part septentrional dels Alps occidentals.

->helvita

helvita

Hom.: albita

f MINERAL Silicat de manganès i beril·li, Mn₄Be₃Si₃O₁₂S, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->hem¹

■hem¹

[d’origen expressiu]

interj Mot que expressa malfiança, dubte, etc.

->hem²

■hem²

m BIOQ i FISIOL ANIM Complex quelat de la protoporfirina amb l’ió ferrós que actua de grup prostètic de certes ferroproteïnes.

->hem-

■hem-

Forma prefixada del mot grec haĩma, -atos, que significa ‘sang’. Ex.: hemameba, hemagog.

->hema-

■hema-

Forma prefixada del mot grec haĩma, -atos, que significa ‘sang’. Ex.: hemadinamòmetre.

->hemàcit

■hemàcit

[de hema- i -cit]

m Substància feta amb sang mesclada amb substàncies minerals o vegetals usada per a fer botons, poms, etc.

->hemaglutinació

■hemaglutinació

Part. sil.: he_ma_glu_ti_na_ci_ó

f MED Hemoaglutinació.

->hemangioma

■hemangioma

Part. sil.: he_man_gi_o_ma

m PAT Tumor benigne, congènit, en què la proliferació de l’endoteli vascular forma una massa d’aspecte neoplàstic.

->hemant

■hemant

Hom.: amant

m BOT i JARD Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Haemanthus albiflos), amb fulles ensiformes carnoses i amb flors blanques disposades en glomèruls sobre escaps.

->hemartrosi

hemartrosi

f PAT Embassament de sang en una cavitat articular.

->hemat-

■hemat-

Forma prefixada del mot grec haĩma, -atos, que significa ‘sang’. Ex.: hematèmesi, hematúria.

->hemateïna

hemateïna

Part. sil.: he_ma_te_ï_na

f [C₆H₁₂O₆] COL Colorant obtingut per extracció del campetx amb NH₃ i ulterior tractament amb aire.

->hematèmesi

■hematèmesi

f PAT Vòmit de sang procedent de l’aparell gastrointestinal.

->hematia

■hematia

Part. sil.: he_ma_ti_a

[del gr. haĩma, -atos ‘sang’]

f FISIOL Eritròcit.

->hemàtic

■hemàtic -a

adj Relatiu o pertanyent a la sang.

->hematina

■hematina

Hom.: emetina

f 1 BIOQ Nom emprat sovint per a indicar les sals o l’hidròxid de ferriprotoporfirina. Hom l’obté per tractament de l’hemoglobina amb àcids o àlcalis.

2 TÈXT Nom comercial de l’extret de campetx.

->hematites

■hematites

f MINERAL Òxid fèrric, Fe₂O₃, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric.

->hemato-

■hemato-

Forma prefixada del mot grec haĩma, -atos, que significa ‘sang’. Ex.: hematozou, hematopoesi.

->hematòcrit

■hematòcrit

m MED 1 Volum dels eritròcits amb relació a la sang total.

2 Aparell centrifugador que permet la separació dels corpuscles sanguinis del plasma.

->hematòfag

hematòfag -a

adj ZOOL Dit de l’animal que s’alimenta de sang.

->hematofàgia

hematofàgia

Part. sil.: he_ma_to_fà_gi_a

f ZOOL i PAT Nutrició a base de sang, pròpia d’alguns paràsits de l’home i d’altres animals.

->hematogen

hematogen -ògena

adj FISIOL ANIM 1 Hematopoètic.

2 Hemàtic.

->hematogènic

hematogènic -a

adj FISIOL Que és produït per la sang o a través de la sang.

->hematohidrosi

hematohidrosi

f PAT Suor de sang.

->hematòleg

■hematòleg -òloga

[de hemato- i -leg]

m i f MED Metge especialista en hematologia.

->hematologia

■hematologia

Part. sil.: he_ma_to_lo_gi_a

[de hemato- i -logia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MED Part de la medicina dedicada a l’estudi dels elements citoimmunològics de la sang i a l’estudi clínic de les malalties produïdes per les alteracions d’aquests elements.

->hematològic

■hematològic -a

adj MED Relatiu o pertanyent a l’hematologia.

->hematoma

■hematoma

[de hemat- i -oma]

m PAT Embassament de sang a l’interior dels teixits o en una cavitat orgànica. Hematoma epidural o extradural. Hematoma intracerebral.

->hematomètria

hematomètria

Part. sil.: he_ma_to_mè_tri_a

f MED Acumulació de sang a l’úter.

->hematomièlia

hematomièlia

Part. sil.: he_ma_to_mi_è_li_a

f PAT Hemorràgia en la medul·la espinal.

->hematopòdids

■hematopòdids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de bec llarg i aplatat i plomatge negre o blanc i negre.

2 sing Ocell de la família dels hematopòdids.

->hematopoesi

■hematopoesi

Part. sil.: he_ma_to_po_e_si

f FISIOL Procés de formació, maduració i lliurament a la sang de cadascun dels corpuscles sanguinis.

->hematopoètic

■hematopoètic -a

Part. sil.: he_ma_to_po_è_tic

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a l’hematopoesi.

->hematós

■hematós -osa

adj Ple de sang.

->hematosi

■hematosi

f FISIOL Bescanvi de gasos entre l’aire dels alvèols pulmonars i la sang venosa.

->hematoxilina

■hematoxilina

f [C₁₆H₁₄O₆·3H₂O] QUÍM ORG Substància cristal·lina que constitueix el principi colorant del campetx.

->hematozou

■hematozou

Part. sil.: he_ma_to_zou

m PAT Paràsit que habita en la sang.

->hematúria

■hematúria

Part. sil.: he_ma_tú_ri_a

[de hemat- i -úria¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PAT Emissió d’orina amb sang.

->hemèlitre

■hemèlitre

m ENTOM Ala d’alguns insectes caracteritzada pel fet de presentar la part anterior dura i consistent i la part posterior membranosa.

->hemer-

■hemer-

Forma prefixada del mot grec hēméra, que significa ‘dia’. Ex.: hemeralopia.

->hemeralop

■hemeralop

[del ll. modern hemerălops, -ōpis, i aquest, del gr. hēmerálōps, íd., mot d’interpretació contradictòria, creat per oposició a nyktálōps (v. nictalop)]

adj i m i f PAT Dit de la persona afectada d’hemeralopia.

->hemeralopia

■hemeralopia

Part. sil.: he_me_ra_lo_pi_a

[del ll. modern hemeralopia, i aquest, format amb el gr. hēméra ‘dia’ i ṓps ‘vista’, calc de nictalopia]

f PAT Alteració visual que consisteix en una disminució o en una anul·lació gairebé total de la visió durant la nit o en una llum crepuscular o poc intensa. És anomenada també ceguetat nocturna o crepuscular.

->hemeritrina

hemeritrina

f BIOQ Proteïna de les cèl·lules sanguínies d’alguns invertebrats, que participa transportant oxigen, en la respiració cel·lular.

->hemero-

■hemero-

Forma prefixada del mot grec hēméra, que significa ‘dia’. Ex.: hemeroteca.

->hemerocal·lis

■hemerocal·lis

f BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Hemerocallis fulva), de flors d’un groc vermellós, d’origen asiàtic i cultivada en jardineria.

->hemerografia

■hemerografia

Part. sil.: he_me_ro_gra_fi_a

[de hemero- i -grafia]

f PERIOD Conjunt de mètodes per a la descripció, l’estudi i l’anàlisi quantitativa i qualitativa de la forma i del contingut de la premsa.

->hemerogràfic

hemerogràfic -a

[de hemerogràfic]

adj PERIOD Relatiu o pertanyent a l’hemerografia.

->hemeroteca

■hemeroteca

[de hemero- i -teca]

f 1 Lloc on hom guarda i col·lecciona publicacions periòdiques, especialment els diaris.

2 Col·lecció de diaris i altres publicacions periòdiques.

->hemi-

■hemi-

Prefix, del grec hēmi-, que significa mig. Ex.: hemicicle, hemiplegia.

->hemiacetal

■hemiacetal

Part. sil.: he_mi_a_ce_tal

m BIOQ Enllaç resultant de l’addició d’un grup hidroxílic al doble enllaç C═O d’una funció aldehídica o cetònica.

->hemianòpsia

hemianòpsia

Part. sil.: he_mi_a_nòp_si_a

f PAT Pèrdua de la funció visual d’una meitat de la retina de cadascun dels ulls, com a conseqüència d’una lesió de les vies nervioses oculars.

->hemiascomicètides

hemiascomicètides

Part. sil.: he_mi_as_co_mi_cè_ti_des

f pl BOT Protoascomicètides.

->hemibal·lisme

hemibal·lisme

m PAT Hemicorea violenta amb fortes sacsejades i moviments que afecta amb major intensitat la meitat superior del cos.

->hemicèl·lula

hemicèl·lula

f ELECTROQ Semicèl·lula.

->hemicel·lulosa

■hemicel·lulosa

f QUÍM ORG Cadascun dels polisacàrids de cadena curta que formen part de les parets de les cèl·lules dels vegetals superiors.

->hemicicle

■hemicicle

[del ll. td. hemicyclus, i aquest, del gr. hēmíkyklos, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ARQUIT Sala, graderia o un altre tipus de construcció de forma semicircular.

->hemicíclic

■hemicíclic -a

adj BOT Dit de la flor les peces de la qual es disposen en part cíclicament i en part helicoidement.

->hemicordats

■hemicordats

m pl ZOOL Estomocordats.

->hemicorea

hemicorea

Part. sil.: he_mi_co_re_a

f PAT Corea que afecta només una meitat lateral del cos.

->hemicrània

■hemicrània

Part. sil.: he_mi_crà_ni_a

f PAT Migranya.

->hemicriptòfit

■hemicriptòfit

m BOT Planta amb les gemmes hivernants a nivell de terra.

->hemidàctil

hemidàctil

m ZOOL Dragó rosat.

->hemíedre

■hemíedre [o hemiedre]

Part. sil.: he_mí_e_dre, he_mi_e_dre

m CRISTAL·L Forma cristal·lina hemièdrica.

->hemièdria

■hemièdria

Part. sil.: he_mi_è_dri_a

f CRISTAL·L Subgrup d’operacions de simetria que engendra formes cristal·lines amb la meitat de les cares de les formes holoèdriques.

->hemièdric

■hemièdric -a

Part. sil.: he_mi_è_dric

adj CRISTAL·L Dit de la forma cristal·lina engendrada per una hemièdria.

->hemiepífit

hemiepífit -a

Part. sil.: he_mi_e_pí_fit

adj i m BOT Dit de la planta que germina i creix epifíticament en un arbre fins que les seves arrels epigees arriben a terra i esdevé aleshores totalment liana.

->hemimetàbol

■hemimetàbol -a

adj i m ENTOM Dit dels insectes heterometàbols en què la nimfa i l’adult tenen hàbitats diferents, com ara les libèl·lules.

->hemimorf

■hemimorf -a

CRISTAL·L 1 adj Que té la meitat de les cares o dels elements de simetria de l’holoèdria.

2 m Cristall que té una simetria hemimorfa.

->hemimorfia

■hemimorfia

Part. sil.: he_mi_mor_fi_a

f CRISTAL·L Hemimorfisme.

->hemimòrfic

■hemimòrfic -a

adj CRISTAL·L Dit del cristall que presenta hemimorfisme.

->hemimorfisme

■hemimorfisme

m CRISTAL·L Propietat de les classes de simetria polar en què les extremitats oposades del cristall tenen formes diferents pel fet de no tenir centre de simetria.

->hemimorfita

hemimorfita

f MINERAL Silicat de zinc hidratat, Zn₄(OH)₂Si₂O₇·H₂O, mineral pertanyent a la subclasse dels sorosilicats que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->hemina

■hemina

Hom.: amina

f BIOQ Ferriprotoporfirina, complex quelat de l’anell de protoporfirina amb ferro trivalent.

->hemió

■hemió

Part. sil.: he_mi_ó

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels perissodàctils i de la família dels èquids (Equus hemionus), semblant a l’ase, però amb les orelles més curtes, propi de Mongòlia.

->hemiparàsit

■hemiparàsit -a

adj i m Dit de la planta parcialment paràsita.

->hemiparèsia

hemiparèsia

Part. sil.: he_mi_pa_rè_si_a

f PAT Debilitat motora d’una meitat del cos.

->hemipelàgic

■hemipelàgic -a

adj GEOL Dit del dipòsit sedimentari marí format per l’acumulació d’organismes pelàgics i partícules detrítiques fines.

->hemiplegia

■hemiplegia

Part. sil.: he_mi_ple_gi_a

[de hemi- i -plegia]

f PAT Síndrome caracteritzada per l’abolició de la motilitat voluntària d’una meitat del cos.

->hemiplègic

hemiplègic -a

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hemiplegia.

2 adj i m i f Afectat d’hemiplegia.

->hemípter

■hemípter -a

ENTOM 1 adj Dit de l’insecte que té les ales anteriors en part coriàcies, en part membranoses.

2 m 1 pl Antic ordre d’insectes pterigots que actualment hom desdobla en l’ordre dels heteròpters i en el dels homòpters.

2 sing Insecte de l’ordre dels hemípters.

->hemisapròfit

hemisapròfit -a

adj i m BOT 1 Dit de la planta sapròfita que en part és autòtrofa.

2 Dit del fong sapròfit que pot esdevenir paràsit.

->hemisferi

■hemisferi

[del ll. hemisphaerium, i aquest, del gr. hēmisphaírion, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 GEOM Cadascuna de les dues parts en què divideix l’esfera un pla que passa pel seu centre.

2 GEOG Cadascuna de les dues parts de l’esfera terrestre separades pel pla fictici de l’equador.

3 hemisferi celeste ASTR Hemisferi de l’esfera celeste.

2 ANAT ANIM Cadascuna de les dues meitats simètriques del cervell o del cerebel.

->hemisfèric

■hemisfèric -a

[de hemisferi]

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a un hemisferi.

2 Que té la forma d’un hemisferi.

->hemisferoïdal

■hemisferoïdal

Part. sil.: he_mis_fe_ro_ï_dal

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a l’hemisferoide.

2 Que té la forma d’una hemisferoide.

->hemisferoide

■hemisferoide

Part. sil.: he_mis_fe_roi_de

f GEOM Cadascuna de les dues parts en què és dividit un esferoide per un pla que passa pel seu centre.

->hemisimètric

■hemisimètric -a

adj ÀLG Dit de la matriu que coincideix amb l’oposada de la seva transposada.

->hemisoma

hemisoma

m BOT Cadascuna de les dues meitats que componen el cos de les desmidials.

->hemistiqui

■hemistiqui

[del ll. hemistichium, i aquest, del gr. hēmistíkhion, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m POÈTICA Cadascuna de les dues parts d’un vers separades per la cesura.

->hemítrop

■hemítrop -a

adj CRISTAL·L Dit de l’agregat format per dos cristalls de la mateixa espècie units per una cara que és un pla reticular comú als dos cristalls.

->hemitropia

■hemitropia

Part. sil.: he_mi_tro_pi_a

f CRISTAL·L Qualitat d’hemítrop.

->hemizigosi

hemizigosi

f GEN Condició d’hemizigot.

->hemizigot

hemizigot

m GEN Gen el locus del qual és situat en un cromosoma sexual en un individu heterògam.

->hemo

hemo

m BIOQ i FISIOL ANIM Hem.

->hemo-

■hemo-

Forma prefixada del mot grec haĩma, -atos, que significa ‘sang’. Ex.: hemopatia, hemòlisi.

->hemoaglutinació

■hemoaglutinació

Part. sil.: he_mo_a_glu_ti_na_ci_ó

f MED Aglutinació dels eritròcits, que pot ésser produïda per un anticòs específic o per virus o altres gèrmens.

->hemobília

hemobília

Part. sil.: he_mo_bí_li_a

f PAT Presència de sang en la bilis o en els conductes biliars.

->hemoblastosi

hemoblastosi

f PAT Qualsevol malaltia de natura tumoral que té l’origen en els òrgans hemopoètics.

->hemocatèresi

hemocatèresi

f FISIOL Destrucció fisiològica de les cèl·lules de la sang envellides.

->hemocel

■hemocel

m ZOOL Aparell vascular primitiu compost de llacunes que es comuniquen les unes amb les altres i per les quals circula la sang.

->hemocianina

■hemocianina

Part. sil.: he_mo_ci_a_ni_na

f BIOQ Pigment respiratori que conté coure i actua com a transportador d’oxigen.

->hemòcit

■hemòcit

m CIT Cèl·lula sanguínia.

->hemoconcentració

hemoconcentració

Part. sil.: he_mo_con_cen_tra_ci_ó

f PAT Increment del valor de l’hematòcrit de la sang a causa de la disminució del volum de plasma.

->hemocromatosi

hemocromatosi

f PAT Coloració anòmala dels teixits orgànics a causa de llur impregnació per pigments ferruginosos.

->hemocultiu

■hemocultiu

Part. sil.: he_mo_cul_tiu

[de hemo- i cultiu]

m DIAG Sembra feta, en un medi de cultiu i amb finalitats de diagnosi, d’una petita quantitat de sang extreta a un malalt.

->hemocultura

hemocultura

f DIAG Hemocultiu.

->hemodiàlisi

■hemodiàlisi

Part. sil.: he_mo_di_à_li_si

[de hemo- i diàlisi]

f TERAP Depuració sanguínia extrarenal en què, mitjançant l’hemodialitzador, hom separa les substàncies nocives contingudes en excés en la sang per difusió a través d’una membrana semipermeable.

->hemodialitzador

■hemodialitzador

Part. sil.: he_mo_di_a_lit_za_dor

m TERAP Aparell de filtració sanguínia en què la sang és sotmesa a diàlisi.

->hemodialitzar

■hemodialitzar

Part. sil.: he_mo_di_a_lit_zar

v TERAP 1 tr Realitzar una hemodiàlisi.

2 pron Sotmetre’s a un tractament d’hemodiàlisi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hemodialitzar

GERUNDI: hemodialitzant

PARTICIPI: hemodialitzat, hemodialitzada, hemodialitzats, hemodialitzades

INDICATIU PRESENT: hemodialitzo, hemodialitzes, hemodialitza, hemodialitzem, hemodialitzeu, hemodialitzen

INDICATIU IMPERFET: hemodialitzava, hemodialitzaves, hemodialitzava, hemodialitzàvem, hemodialitzàveu, hemodialitzaven

INDICATIU PASSAT: hemodialitzí, hemodialitzares, hemodialitzà, hemodialitzàrem, hemodialitzàreu, hemodialitzaren

INDICATIU FUTUR: hemodialitzaré, hemodialitzaràs, hemodialitzarà, hemodialitzarem, hemodialitzareu, hemodialitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: hemodialitzaria, hemodialitzaries, hemodialitzaria, hemodialitzaríem, hemodialitzaríeu, hemodialitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: hemodialitzi, hemodialitzis, hemodialitzi, hemodialitzem, hemodialitzeu, hemodialitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: hemodialitzés, hemodialitzessis, hemodialitzés, hemodialitzéssim, hemodialitzéssiu, hemodialitzessin

IMPERATIU: hemodialitza, hemodialitzi, hemodialitzem, hemodialitzeu, hemodialitzin

->hemodilució

hemodilució

Part. sil.: he_mo_di_lu_ci_ó

f PAT Disminució del valor de l’hematòcrit de la sang a causa d’un augment de volum del plasma.

->hemòfil

■hemòfil

m MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials i de la família de les brucel·làcies (Haemophilus sp), que comprèn bacteris en forma de bacils gramnegatius que parasiten les mucoses respiratòries i la conjuntiva.

->hemofília

■hemofília

Part. sil.: he_mo_fí_li_a

[de hemo- i -fília]

f PAT Malaltia hereditària lligada al sexe i caracteritzada per una propensió a les hemorràgies abundants, internes o externes, difícils de contenir.

->hemofílic

■hemofílic -a

[de hemofília]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’hemofília.

2 adj i m i f Afectat d’hemofília.

->hemoftàlmia

■hemoftàlmia

Part. sil.: he_mof_tàl_mi_a

f OFTAL Embassament de sang a l’interior del globus ocular.

->hemoglobina

■hemoglobina

[de hemo- i glob(ul)ina]

f BIOQ [símb: Hb] Cadascuna de les ferroproteïnes, trobades en els eritròcits madurs de la sang dels vertebrats, que contenen el grup hem i actuen com a transportadores d’oxigen molecular.

->hemoglobinèmia

■hemoglobinèmia

Part. sil.: he_mo_glo_bi_nè_mi_a

f MED Presència d’hemoglobina lliure al plasma.

->hemoglobinopatia

■hemoglobinopatia

Part. sil.: he_mo_glo_bi_no_pa_ti_a

f PAT Nom genèric donat a un conjunt d’alteracions hereditàries de l’hemoglobina.

->hemoglobinúria

■hemoglobinúria

Part. sil.: he_mo_glo_bi_nú_ri_a

f PAT Presència d’hemoglobina en l’orina.

->hemograma

■hemograma

m MED Descripció proporcional d’alguns elements citoformes continguts en la sang.

->hemolimfa

■hemolimfa

f BIOL i ZOOL Fluid del celoma d’alguns invertebrats que hom ha comparat —erròniament— amb la sang i la limfa dels organismes superiors.

->hemòlisi

■hemòlisi

f MED Lisi dels eritròcits amb el consegüent alliberament de l’hemoglobina que contenen.

->hemolisina

■hemolisina

f MED Nom donat a certes substàncies capaces de provocar la lisi dels eritròcits.

->hemolític

■hemolític -a

adj MED 1 Relatiu o pertanyent a l’hemòlisi.

2 Que causa hemòlisi.

3 síndrome hemolítica Conjunt de manifestacions clíniques provocades per l’hemòlisi.

->hemolitzable

hemolitzable

adj MED Capaç d’ésser hemolitzat.

->hemolitzar

hemolitzar

v tr MED Produir hemòlisi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hemolitzar

GERUNDI: hemolitzant

PARTICIPI: hemolitzat, hemolitzada, hemolitzats, hemolitzades

INDICATIU PRESENT: hemolitzo, hemolitzes, hemolitza, hemolitzem, hemolitzeu, hemolitzen

INDICATIU IMPERFET: hemolitzava, hemolitzaves, hemolitzava, hemolitzàvem, hemolitzàveu, hemolitzaven

INDICATIU PASSAT: hemolitzí, hemolitzares, hemolitzà, hemolitzàrem, hemolitzàreu, hemolitzaren

INDICATIU FUTUR: hemolitzaré, hemolitzaràs, hemolitzarà, hemolitzarem, hemolitzareu, hemolitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: hemolitzaria, hemolitzaries, hemolitzaria, hemolitzaríem, hemolitzaríeu, hemolitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: hemolitzi, hemolitzis, hemolitzi, hemolitzem, hemolitzeu, hemolitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: hemolitzés, hemolitzessis, hemolitzés, hemolitzéssim, hemolitzéssiu, hemolitzessin

IMPERATIU: hemolitza, hemolitzi, hemolitzem, hemolitzeu, hemolitzin

->hemopatia

■hemopatia

Part. sil.: he_mo_pa_ti_a

f PAT Qualsevol malaltia caracteritzada per una alteració en la composició normal de la sang.

->hemopoesi

hemopoesi

Part. sil.: he_mo_po_e_si

f FISIOL Hematopoesi.

->hemopoètic

hemopoètic -a

Part. sil.: he_mo_po_è_tic

adj FISIOL Hematopoètic.

->hemoproteïna

hemoproteïna

Part. sil.: he_mo_pro_te_ï_na

f BIOQ Proteïna conjugada a l’hem, com a grup prostètic.

->hemoptisi

■hemoptisi

[de hemo- i el gr. ptýsis ‘expectoració’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PAT Expulsió de sang per vies respiratòries.

->hemoptísic

hemoptísic -a

adj PAT Relatiu o pertanyent a l’hemoptisi.

->hemoptoic

hemoptoic -a

Part. sil.: he_mop_toic

adj PAT Hemoptísic.

->hemorràgia

■hemorràgia

Part. sil.: he_mor_rà_gi_a

[de hemo- i -rràgia; 1a FONT: 1696, DLac.]

f PAT Sortida de sang fora dels vasos que la contenen.

->hemorràgic

■hemorràgic -a

[de hemorràgia]

adj PAT Relatiu o pertanyent a l’hemorràgia.

->hemorrea

■hemorrea

Part. sil.: he_mor_re_a

[de hemo- i -rrea]

f Hemorràgia.

->hemorroïdal

■hemorroïdal

Part. sil.: he_mor_ro_ï_dal

[de hemorroide; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj PAT Relatiu o pertanyent a les hemorroides.

->hemorroide

■hemorroide

Part. sil.: he_mor_roi_de

[del pl. ll. haemorrhoides, i aquest, del pl. gr. haimorrhoĩdes, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f PAT Dilatació d’una vena de l’anus o del recte.

->hemosàlpinx

hemosàlpinx

m PAT Embassament de sang en una trompa de Fal·lopi.

->hemosialèmesi

hemosialèmesi

Part. sil.: he_mo_si_a_lè_me_si

f PAT Emissió de saliva sangonosa.

->hemosiderina

hemosiderina

f BIOQ Substància ferruginosa que es forma en els antics focus hemorràgics i en els teixits d’alguns malalts.

->hemosiderosi

hemosiderosi

f PAT Deposició patològica d’hemosiderina.

->hemospàsia

■hemospàsia

Part. sil.: he_mos_pà_si_a

f TERAP Aspiració de sang, especialment per mitjà de ventoses.

->hemosporidis

■hemosporidis

m ZOOL 1 pl Subordre d’esporozous telosporidis de l’ordre dels coccidis.

2 sing Esporozou del subordre dels hemosporidis.

->hemostàsia

■hemostàsia

Part. sil.: he_mos_tà_si_a

[de hemo- i -stàsia; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MED Resposta fisiològica a una lesió vascular, la finalitat de la qual és deturar l’hemorràgia.

->hemostàtic

■hemostàtic -a

[de hemostàsia]

adj TERAP Relatiu o pertanyent a l’hemostàsia.

->hemoteràpia

hemoteràpia

Part. sil.: he_mo_te_rà_pi_a

[de hemo- i teràpia]

f TERAP Terapèutica basada essencialment en l’ús de la sang o dels seus derivats.

->hemotòrax

hemotòrax

m PAT Embassament de sang a l’interior del tòrax o de la pleura.

->hemotoxina

■hemotoxina

f MICROB Toxina d’acció hemolítica.

->hemúlids

■hemúlids

m pl ICT Pomadàsids.

->hendecà

■hendecà

m QUÍM Undecà.

->hendeca-

■hendeca-

1 Forma prefixada del mot grec héndeca, que significa ‘onze’. Ex.: hendecasíl·lab.

2 QUÍM Undec-.

->hendecàgon

hendecàgon

m GEOM Polígon d’onze angles i, per tant, d’onze costats.

->hendecagonal

hendecagonal

adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent a l’hendecàgon.

2 Que té onze angles.

3 Que té per base un hendecàgon.

->hendecanoic

hendecanoic, àcid

Part. sil.: hen_de_ca_noic

QUÍM Àcid undecanoic.

->hendecasíl·lab

■hendecasíl·lab -a

[del ll. hendecasyllăbus, -a, -um, i aquest, del gr. endekasýllabos, íd.]

1 adj D’onze síl·labes.

2 m MÈTR Vers d’onze síl·labes (comptades fins a la darrera de les accentuades).

->hendecasil·làbic

■hendecasil·làbic -a

adj Hendecasíl·lab.

->hendíadis

■hendíadis

Part. sil.: hen_dí_a_dis

[del gr. hèn dià dyoĩn ‘un per mitjà de dos’]

f RET Figura retòrica que consisteix en l’expressió d’un concepte únic per mitjà de dos termes coordinats.

->henicosà

■henicosà

m [C₂₁H₄₄] QUÍM ORG Hidrocarbur saturat lineal.

->henicosil

henicosil

m QUÍM ORG Radical univalent derivat de l’henicosà per pèrdua d’un àtom d’hidrogen.

->henna

■henna

[de l’àr. ḥinnâ, íd.]

f FARM i BOT Alquena.

->henoteisme

■henoteisme

Part. sil.: he_no_te_is_me

[del gr. hén ‘un’ i teisme¹]

m HIST REL Terme per a indicar la pràctica d’alguns pobles de l’antiguitat que adoraven el seu déu, sense excloure, però, l’existència dels déus d’altres pobles.

->henoteista

■henoteista

Part. sil.: he_no_te_is_ta

HIST REL 1 adj Relatiu o pertanyent a l’henoteisme.

2 m i f Seguidor de l’henoteisme.

->henry

■henry

[del nom del físic nord-americà J. Henry (1797-1878)]

m METROL [símb: H] Unitat d’inductància elèctrica del sistema internacional equivalent a la inducció d’una força electromotriu d’un volt quan la intensitat varia a raó d’un ampere per segon.

->heortàstic

heortàstic -a

Part. sil.: he_or_tàs_tic

adj Relatiu o pertanyent a una festa religiosa.

->heortologia

■heortologia

Part. sil.: he_or_to_lo_gi_a

[del gr. heortḗ ‘festa’ i -logia]

f Estudi de les festes religioses.

->heparina

■heparina

f BIOQ Èster polisulfúric del mucopolisacàrid constituït per D-glucosamina i àcid D-glucurònic.

->hepat-

■hepat-

Forma prefixada del mot grec hẽpar, hḗpatos, que significa ‘fetge’. Ex.: hepatitis.