->palma

■palma

[del ll. palma ‘palmell de la mà’ i ‘palmera’, sentit provinent del primer per semblança de la fulla de palmera amb la mà estesa; 1a FONT: s. XIII]

f 1 BOT 1 pl Família d’espadiciflores, constituïda per arbres de tronc esvelt, fulles robustes amb un llarg pecíol i fruits en baia o en drupa.

2 sing Planta de la família de les palmes; palmera.

3 sing Fulla de palmera.

4 sing margalló.

2 1 Ornament en forma de fulla de palmera.

2 ETNOG Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que s’acostuma a dur el diumenge de Rams.

3 1 Fulla de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri.

2 fig Victòria, triomf. Obtenir la palma del martiri.

3 endur-se (o emportar-se) la palma fig Obtenir avantatge damunt els altres. Totes són boniques, però ella se n’enduu la palma.

4 ANAT ANIM Palmell.

5 OFIC Cadascuna de les quatre peces sortints disposades a la bóta de l’antiga farga catalana o, quan no tenia bóta, aferrades al mateix calaibre.

->palmàcies

■palmàcies

Part. sil.: pal_mà_ci_es

f pl BOT Palmes.

->palmar

■palmar

[del ll. palmaris, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al palmell. Múscul palmar.

2 m GEOBOT Palmerar.

3 m dial Lleixa, prestatge.

->palmarès

■palmarès

[del fr. palmarès, íd., del ll. palmaris ‘que mereix la palma’]

m 1 1 Llista de premiats en un concurs.

2 esp ESPORT Llista de vencedors d’una competició esportiva.

2 p ext ESPORT Historial d’un esportista.

->palmari

■palmari -ària

[del ll. palmarius, -a, -um ‘com el palmell’, d’on ‘obert, manifest com el palmell estès’, amb possible influx de l’adv. palam ‘palesament’]

adj Que es manifesta o es palesa clarament.

->palmàs

■palmàs

[pl -assos] m TÈXT Estri manual que consisteix en una pala de fusta proveïda d’un rengle de cardons i que fou emprat per a fer aparèixer pèl en els teixits.

->palmat

■palmat -ada

[de palma]

adj BOT 1 Dit de la fulla de forma semblant a la d’una mà oberta.

2 Dit de la nervadura constituïda per uns quants nervis principals que arrenquen radialment de l’àpex del pecíol.

->palmati-

palmati-

Forma prefixada del mot llatí palmatus, que significa ‘amb forma de palma’. Ex.: palmatiforme, palmatilobulat.

->palmaticompost

■palmaticompost -a

adj BOT Dit de la fulla composta els folíols de la qual arrenquen tots de l’àpex del pecíol.

->palmatífid

■palmatífid -a

adj BOT Dit de la fulla palmatinèrvia amb divisions estretes o agudes que no ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el punt d’inserció d’aquest amb el pecíol.

->palmatiforme

palmatiforme

adj BOT palmat 1.

->palmatilobat

■palmatilobat -ada

adj BOT Palmatilobulat.

->palmatilobulat

■palmatilobulat -ada

adj BOT Dit de la fulla palmatinèrvia dividida en lòbuls poc profunds.

->palmatinervat

■palmatinervat -ada

adj BOT Palmatinervi.

->palmatinervi

■palmatinervi -èrvia

adj BOT Dit de la fulla els nervis principals de la qual arrenquen radialment del punt d’inserció del limbe amb el pecíol.

->palmatipartit

■palmatipartit -ida

adj BOT Dit de la fulla palmatinèrvia amb divisions que arriben a prop del punt d’inserció del limbe amb el pecíol.

->palmatisecte

■palmatisecte -a

adj BOT Dit de la fulla palmatinèrvia amb divisions que arriben fins al punt d’inserció del limbe amb el pecíol.

->palmatòria

■palmatòria

Part. sil.: pal_ma_tò_ri_a

[del ll. td. palmatorium ‘palmeta’; la comparació del mànec d’antics canelobres de ciris amb la palmatòria de càstig d’infants degué motivar que palmatòria designés també un canelobre més petit amb platet i mànec; 1a FONT: 1461]

f 1 palmeta 1.

2 portabugia 2.

->palmejar

■palmejar

v tr MAR Desplaçar una embarcació entre dues posicions pròximes fent força amb les mans damunt elements exteriors fixos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: palmejar

GERUNDI: palmejant

PARTICIPI: palmejat, palmejada, palmejats, palmejades

INDICATIU PRESENT: palmejo, palmeges, palmeja, palmegem, palmegeu, palmegen

INDICATIU IMPERFET: palmejava, palmejaves, palmejava, palmejàvem, palmejàveu, palmejaven

INDICATIU PASSAT: palmegí, palmejares, palmejà, palmejàrem, palmejàreu, palmejaren

INDICATIU FUTUR: palmejaré, palmejaràs, palmejarà, palmejarem, palmejareu, palmejaran

INDICATIU CONDICIONAL: palmejaria, palmejaries, palmejaria, palmejaríem, palmejaríeu, palmejarien

SUBJUNTIU PRESENT: palmegi, palmegis, palmegi, palmegem, palmegeu, palmegin

SUBJUNTIU IMPERFET: palmegés, palmegessis, palmegés, palmegéssim, palmegéssiu, palmegessin

IMPERATIU: palmeja, palmegi, palmegem, palmegeu, palmegin

->palmell

■palmell

[de palma; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ANAT ANIM Part flexora de la mà, compresa entre els dits i el canell.

2 OFIC Peça metàl·lica o de cuir, adaptable al palmell de la mà, emprada per a empènyer l’agulla en cosir els cuirs, les espardenyes, etc.

->palmellat

■palmellat -ada

[de palmell]

1 adj HERÀLD Dit de la mà oberta ensenyant el palmell.

2 f Cop donat amb el palmell.

->palmel·loide

palmel·loide

Part. sil.: pal_mel_loi_de

adj BOT Dit de la colònia d’algues verdes unicel·lulars els components de la qual es multipliquen vegetativament dins una massa mucilaginosa.

->palmenc

palmenc -a

adj i m i f De la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre).

->palmer¹

■palmer¹

[de palma; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m BOT Palmera.

->palmer²

palmer² -a

adj i m i f De Palma de Gandia (Safor).

->pàlmer

■pàlmer

[del nom de l’inventor J. Palmer, mecànic a París]

m METROL Mesurador de gruixos, de precisió, proveït de cargol micromètric.

->palmera

■palmera

[de palma; 1a FONT: 1404]

f BOT 1 palma 1 2.

2 palmera datilera Palmera de dàtils.

3 palmera de Canàries JARD Arbre dioic de la família de les palmes (Phoenix canariensis), de fulles pinnades, molt nombroses, d’un verd fosc brillant, flors en règims i fruits en baia, i que és plantada en parcs i jardins.

4 palmera de cera Carandaí.

5 palmera de dàtils AGR Arbre dioic de la família de les palmes (Phoenix dactylifera), de fulles glauques i fruits en baia, comestibles, anomenats dàtils.

6 palmera de Palmira Arbre dioic de la família de les palmes (Borassus flabellifer), de capçada arrodonida, inflorescències en espàdix i fruits drupacis, important per la fusta, per a fer cordes, paper, raspalls, etc.

7 palmera de Panamà Planta acaule monoica de la família de les ciclantàcies (Carludovica palmata) en forma de petita palmera, de fulles flabel·lades, que serveixen per a fer barrets.

8 palmera de sagú Arbre de la família de les palmes (Metroxylon sagu), de fulles pinnades, flors en règim i fruits drupacis, conreat per a l’obtenció del sagú.

9 palmera de ventall 1 Washingtònia.

2 Nom aplicat a diverses palmeres de fulles flabel·lades.

10 palmera de vori Arbre baix dioic de la família de les palmes (Phytelephas macrocarpa), de fulles pinnatisectes i fruits drupacis, les llavors del qual són anomenades vori vegetal i emprades en la fabricació de botons.

11 palmera de Xile JARD Arbre de la família de les palmes (Jubaea spectabilis), de capçada arrodonida, d’un verd intens, de fulles de base molt gruixuda i fruits semblants a petites nous de coco.

12 palmera d’oli Arbre de la família de les palmes (Elaeis guineensis), de fruits drupacis ovoides d’on hom extreu l’oli de palma i de llavors útils per a l’obtenció de margarines i sabons.

13 palmera excelsa JARD Arbre de la família de les palmes (Trachycarpus excelsa), amb el tronc recobert de fibres brunes, de fruits en baia, emprat com a palmera decorativa.

14 palmera nana JARD Planta en forma de palmera nana de la família de les palmes (Phoenix roebelenii), que hom planta en tests.

15 palmera reial JARD Arbre de tronc llis de la família de les palmes (Roystonea regia), gris i amb una capçada de fulles d’un verd brillant, conreat en jardineria.

->palmerar

■palmerar

[de palmera]

m Indret ple de palmeres.

->palmereta

■palmereta

[de palmera]

f ZOOL Espirògrafis.

->palmerí

palmerí -ina

adj i m i f De Palmera (Safor).

->palmerina

■palmerina

[de palmera]

f BOT Bufalaga hirsuta.

->palmerola

■palmerola

[de palmera]

f BOT Margalló.

->palmesà

■palmesà -ana

adj i m i f De Palma (Mallorca).

->palmeta

■palmeta

[de palma]

f 1 Peça de fusta, generalment plana, usada antigament per a donar cops, com a càstig, al palmell de la mà dels nois d’escola.

2 ARQUIT Ornament en forma de ventall, les estries del qual li donen aspecte de fulla de palma.

->palmetada

■palmetada

[de palmeta]

f Cop donat amb la palmeta.

->palmetejador

■palmetejador

[de palmetejar]

m GRÀF Tros de fusta graduada amb què hom dóna sobre el motlle cops suaus a fi que totes les lletres restin a la mateixa altura.

->palmetejar

■palmetejar

[de palmeta]

v tr GRÀF Igualar les lletres (d’un motlle d’impremta) amb el palmetejador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: palmetejar

GERUNDI: palmetejant

PARTICIPI: palmetejat, palmetejada, palmetejats, palmetejades

INDICATIU PRESENT: palmetejo, palmeteges, palmeteja, palmetegem, palmetegeu, palmetegen

INDICATIU IMPERFET: palmetejava, palmetejaves, palmetejava, palmetejàvem, palmetejàveu, palmetejaven

INDICATIU PASSAT: palmetegí, palmetejares, palmetejà, palmetejàrem, palmetejàreu, palmetejaren

INDICATIU FUTUR: palmetejaré, palmetejaràs, palmetejarà, palmetejarem, palmetejareu, palmetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: palmetejaria, palmetejaries, palmetejaria, palmetejaríem, palmetejaríeu, palmetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: palmetegi, palmetegis, palmetegi, palmetegem, palmetegeu, palmetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: palmetegés, palmetegessis, palmetegés, palmetegéssim, palmetegéssiu, palmetegessin

IMPERATIU: palmeteja, palmetegi, palmetegem, palmetegeu, palmetegin

->palmi-

■palmi-

Forma prefixada del mot llatí palma, que significa ‘palmell de la mà’. Ex.: palmiforme, palmípede.

->palmífer

palmífer -a

[de palmi- i -fer]

adj BOT Que porta palmes.

->palmiforme

■palmiforme

[de palmi- i -forme]

adj ARQUIT En l’art egipci, dit de la columna amb capitell format per fulles de palmera estilitzades i col·locades verticalment.

->palmípede

■palmípede -a

[de palmi- i -pede]

ORNIT 1 adj i m Dit de l’ocell que té els dits dels peus units per una membrana.

2 m obs 1 pl Antic ordre d’ocells que comprenia els esfenisciformes, els procel·lariformes, els pelecaniformes, els anseriformes, els fenicopteriformes i la major part dels caradriformes.

2 sing Ocell de l’antic ordre dels palmípedes.

->palmirè

palmirè -ena

1 adj i m i f De Palmira (antiga ciutat de Síria) o del palmirè (llengua).

2 m LING Llengua coneguda a través de les inscripcions de Palmira (segles I-III), variant de l’arameu occidental.

->palmist

palmist

m BOT Nom donat a diverses palmeres de l’Amèrica meridional el brot de les quals és comestible, especialment l’espècie Euterpe edulis.

->palmitat

■palmitat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid palmític.

->palmític

■palmític, àcid

QUÍM ORG Àcid hexadecanoic, CH₃—(CH₂)₁₄—COOH, el més abundant dels àcids carboxílics saturats presents en la constitució dels greixos vegetals i animals.

->palmitina

■palmitina

f QUÍM ORG Tripalmitat de gliceril, C₅₁H₉₈O₆, triglicèrid de l’àcid palmític.

->palmito

palmito

[del cast. palmito ‘margalló’, per la forma de ventall de les seves fulles]

m dial Ventall 1 2 i 3.

->palmó

■palmó

[de palma; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m ETNOG i CATOL Fulla de palmera que, lligada amb altres de manera que no rebi l’acció de la llum i esdevingui groga, és beneïda per a la processó del diumenge de Rams.

->palo

palo

[del cast. palo]

m ALIM Beguda alcohòlica pròpia de Mallorca, a base de quina amb arrels de vinagrella, amb addició d’aiguardent, sucre i aigua.

->paló

■paló

[de pala]

m 1 Pala petita.

2 esp OFIC 1 Pala petita, emprada pels forners per a remenar el pa mig cuit i desenfornar-lo.

2 Pala petita, emprada pels pagesos per a fer clots i sembrar-hi llavors.

->palol

palol

m HIST Casa aloera.

->palolenc

palolenc -a

adj i m i f De Palol de Revardit (Pla de l’Estany).

->paloma

■paloma

[del ll. vg. palŭmba, ll. cl. palumbes ‘tudó’; 1a FONT: 1492]

f 1 BOT 1 Bolet de la família de les agaricàcies (Lepiota procera) de color grisenc o bru, de barret ovoide i estès, cama llarga i excel·lent de gust.

2 paloma blanca Bolet de la família de les agaricàcies (Lepiota excoriata), de barret blanc, lleugerament fibrós, amb làmines blanques, i cama blanca.

2 CONSTR NAV Corda passada pel rumb i lligada a la roda d’una barca, que serveix per a facilitar la maniobra de treure-la de l’aigua.

3 dial ENTOM Papallona.

4 ant i dial ORNIT Colom.

->palomarenc

palomarenc -a

adj i m i f Del Palomar (Vall d’Albaida).

->palometa

■palometa

[de paloma]

f 1 BOT Llora blanca.

2 dial ENTOM Papallona.

->palomí

■palomí

[de paloma]

m BOT Cualbra.

->palomida

■palomida

[del gr. pēlamýs, -ýdos ‘bonítol’; 1a FONT: 1300]

f ICT 1 Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels caràngids (Lichia amia), de cos allargat, oval i molt comprimit, amb la boca molt marcada, de color blau verdós i de carn comestible molt apreciada.

2 palomida xica Sorell de penya.

->palomina

■palomina

f BOT Bolet comestible de l’ordre de les agaricals (Macrolepiota konradii), amb el barret gran i esquamós, de color bru grisós, làmines blanquinoses i un peu llarg proveït d’un anell gruixut, que creix en prats i llocs oberts.

->palomino

palomino

adj ZOOL Dit del cavall que té el pelatge de color lleonat o crema amb les extremitats, la crina i la cua blanques.

->palònia

palònia

Part. sil.: pa_lò_ni_a

[variant vulgar de peònia]

f BOT 1 Peònia.

2 palònia borda Marxívol.

->palp

■palp

[de palpar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 1 Acció de palpar.

2 a palps (o al palp) loc adv A les palpentes.

2 FISIOL ANIM Sentit del tacte.

3 ZOOL Cadascun dels apèndixs mòbils que presenten prop de la boca diversos grups d’animals, especialment artròpodes, anèl·lids i mol·luscs, i que tenen generalment funcions tàctils.

->palpa

palpa

[de palpar]

1 adj dial Que obra amb excessiva lentitud; cançoner, ronsejaire.

2 a palpes (o a les palpes, o a la palpa) loc adv A les palpentes. Caminar a palpes.

->palpable

■palpable

[del ll. palpabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que pot ésser palpat o tocat.

2 fig Evident, clar.

->palpablement

■palpablement

[de palpable]

adv D’una manera palpable, evident.

->palpació

■palpació

Part. sil.: pal_pa_ci_ó

[del ll. palpatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de palpar.

2 DIAG Mètode d’exploració tàctil i diagnòstic que consisteix a aplicar els dits o la cara anterior de la mà sobre una superfície corporal per tal d’apreciar determinades qualitats dels òrgans subjacents o bé per a descobrir tumoracions o altres irregularitats.

->palpada

■palpada

[de palpar]

f Acció de palpar.

->palpador

■palpador -a

[del ll. palpator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que palpa.

2 m TECNOL En un aparell de mesura, tija els petits desplaçaments de la qual, en entrar en contacte el seu extrem lliure amb la peça a verificar, són amplificats per un sistema mecànic o pel transductor de què forma part i proporcionen, per comparació amb una referència fixa, la posició precisa d’un punt d’aquells.

->palpaire

■palpaire

Part. sil.: pal_pai_re

[de palpar]

m i f Persona que es plau a palpar, a tocar.

->palpament

■palpament

[de palpar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de palpar.

->palpar

■palpar

[del ll. palpare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Explorar tocant amb les mans. Palpa-li la jaqueta, a veure si hi té la cartera.

2 col·loq Donar una bufetada.

3 fig Tenir coneixença clara de quelcom. Ja palpo què vol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: palpar

GERUNDI: palpant

PARTICIPI: palpat, palpada, palpats, palpades

INDICATIU PRESENT: palpo, palpes, palpa, palpem, palpeu, palpen

INDICATIU IMPERFET: palpava, palpaves, palpava, palpàvem, palpàveu, palpaven

INDICATIU PASSAT: palpí, palpares, palpà, palpàrem, palpàreu, palparen

INDICATIU FUTUR: palparé, palparàs, palparà, palparem, palpareu, palparan

INDICATIU CONDICIONAL: palparia, palparies, palparia, palparíem, palparíeu, palparien

SUBJUNTIU PRESENT: palpi, palpis, palpi, palpem, palpeu, palpin

SUBJUNTIU IMPERFET: palpés, palpessis, palpés, palpéssim, palpéssiu, palpessin

IMPERATIU: palpa, palpi, palpem, palpeu, palpin

->palpebra

■palpebra

[del ll. palpĕbra, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

f ANAT ANIM Parpella.

->palpebral

■palpebral

[del ll. td. palpebralis, íd.]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les palpebres o parpelles.

2 múscul palpebral (o simplement palpebral) ANAT ANIM Múscul orbicular de les parpelles.

3 plec palpebral ANAT i ANTROP FÍS Replec falciforme que tapa la carúncula lacrimal i dóna a l’ull una forma aproximadament obliqua, característic de moltes races del grup xantoderm.

->palpebrat

■palpebrat -ada

[del ll. palpebratus, -a, -um, íd.]

adj ANAT ANIM Que té parpelles.

->palpebritis

■palpebritis

f PAT Blefaritis.

->palpeig

■palpeig

Part. sil.: pal_peig

[de palpejar]

m Acció de palpejar.

->palpejar

■palpejar

[de palpar]

v tr Passejar la mà per damunt d’una cosa palpant-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: palpejar

GERUNDI: palpejant

PARTICIPI: palpejat, palpejada, palpejats, palpejades

INDICATIU PRESENT: palpejo, palpeges, palpeja, palpegem, palpegeu, palpegen

INDICATIU IMPERFET: palpejava, palpejaves, palpejava, palpejàvem, palpejàveu, palpejaven

INDICATIU PASSAT: palpegí, palpejares, palpejà, palpejàrem, palpejàreu, palpejaren

INDICATIU FUTUR: palpejaré, palpejaràs, palpejarà, palpejarem, palpejareu, palpejaran

INDICATIU CONDICIONAL: palpejaria, palpejaries, palpejaria, palpejaríem, palpejaríeu, palpejarien

SUBJUNTIU PRESENT: palpegi, palpegis, palpegi, palpegem, palpegeu, palpegin

SUBJUNTIU IMPERFET: palpegés, palpegessis, palpegés, palpegéssim, palpegéssiu, palpegessin

IMPERATIU: palpeja, palpegi, palpegem, palpegeu, palpegin

->palpentes

■palpentes

[alteració del dial. palpantes, der. de palpant, gerundi de palpar; 1a FONT: 1803, DEst.]

Mot emprat en l’expressió a les palpentes loc adv Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc.

->pal-peu

pal-peu

Part. sil.: pal-peu

m HERÀLD Peça composta que resulta de la unió del pal i el peu.

->palpiforme

■palpiforme

[de palpar i -forme]

adj ZOOL Semblant a un palp.

->palpígrads

■palpígrads

m ZOOL 1 pl Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla gairebé microscòpica, de cos molt feble, sense ulls i amb quatre parells de potes i que habiten a la cara interna de les pedres.

2 sing Artròpode de l’ordre dels palpígrads.

->palpinyar

■palpinyar

[de palpar]

v tr Palpejar, grapejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: palpinyar

GERUNDI: palpinyant

PARTICIPI: palpinyat, palpinyada, palpinyats, palpinyades

INDICATIU PRESENT: palpinyo, palpinyes, palpinya, palpinyem, palpinyeu, palpinyen

INDICATIU IMPERFET: palpinyava, palpinyaves, palpinyava, palpinyàvem, palpinyàveu, palpinyaven

INDICATIU PASSAT: palpinyí, palpinyares, palpinyà, palpinyàrem, palpinyàreu, palpinyaren

INDICATIU FUTUR: palpinyaré, palpinyaràs, palpinyarà, palpinyarem, palpinyareu, palpinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: palpinyaria, palpinyaries, palpinyaria, palpinyaríem, palpinyaríeu, palpinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: palpinyi, palpinyis, palpinyi, palpinyem, palpinyeu, palpinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: palpinyés, palpinyessis, palpinyés, palpinyéssim, palpinyéssiu, palpinyessin

IMPERATIU: palpinya, palpinyi, palpinyem, palpinyeu, palpinyin

->palpís

■palpís

[alteració de polpís, der. de polpa; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -issos] m 1 Tros de carn sense os.

2 Tou de carn. El palpís del dit.

->palpissera

■palpissera

[de palpís]

f Carmanyola, portaviandes.

->palpitació

■palpitació

Part. sil.: pal_pi_ta_ci_ó

[del ll. palpitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 Batec convulsiu d’una part del cos.

2 MED Sensació conscient del batec del cor, que es percep en l’àrea precordial com a sensació molesta per al pacient.

->palpitant

■palpitant

[del ll. palpitans, -ntis, participi pres. de palpitare ‘palpitar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que palpita o batega.

2 fig Que té o provoca un viu interès o una forta emoció.

->palpitar

■palpitar

[del ll. palpitare, íd., der. de palpare ‘palpar’; 1a FONT: s. XV]

v intr 1 FISIOL ANIM Bategar.

2 esp PAT Tenir palpitacions el cor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: palpitar

GERUNDI: palpitant

PARTICIPI: palpitat, palpitada, palpitats, palpitades

INDICATIU PRESENT: palpito, palpites, palpita, palpitem, palpiteu, palpiten

INDICATIU IMPERFET: palpitava, palpitaves, palpitava, palpitàvem, palpitàveu, palpitaven

INDICATIU PASSAT: palpití, palpitares, palpità, palpitàrem, palpitàreu, palpitaren

INDICATIU FUTUR: palpitaré, palpitaràs, palpitarà, palpitarem, palpitareu, palpitaran

INDICATIU CONDICIONAL: palpitaria, palpitaries, palpitaria, palpitaríem, palpitaríeu, palpitarien

SUBJUNTIU PRESENT: palpiti, palpitis, palpiti, palpitem, palpiteu, palpitin

SUBJUNTIU IMPERFET: palpités, palpitessis, palpités, palpitéssim, palpitéssiu, palpitessin

IMPERATIU: palpita, palpiti, palpitem, palpiteu, palpitin

->palplantar-se

■palplantar-se

v pron Restar palplantat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: palplantar

GERUNDI: palplantant

PARTICIPI: palplantat, palplantada, palplantats, palplantades

INDICATIU PRESENT: palplanto, palplantes, palplanta, palplantem, palplanteu, palplanten

INDICATIU IMPERFET: palplantava, palplantaves, palplantava, palplantàvem, palplantàveu, palplantaven

INDICATIU PASSAT: palplantí, palplantares, palplantà, palplantàrem, palplantàreu, palplantaren

INDICATIU FUTUR: palplantaré, palplantaràs, palplantarà, palplantarem, palplantareu, palplantaran

INDICATIU CONDICIONAL: palplantaria, palplantaries, palplantaria, palplantaríem, palplantaríeu, palplantarien

SUBJUNTIU PRESENT: palplanti, palplantis, palplanti, palplantem, palplanteu, palplantin

SUBJUNTIU IMPERFET: palplantés, palplantessis, palplantés, palplantéssim, palplantéssiu, palplantessin

IMPERATIU: palplanta, palplanti, palplantem, palplanteu, palplantin

->palplantat

■palplantat -ada

[de pal i plantar¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj Dit del qui resta dret i immòbil com si estigués clavat a terra.

->palplanxa

■palplanxa

f CONSTR Perfil allargat d’acer, ciment armat, etc., que, clavat a terra i encadellat amb altres, serveix per a fer murs de contenció, barrar el pas de l’aigua, etc.

->palpons

■palpons

[deriv. de palpar amb el sufix -ons (v. bocons)]

Mot emprat en l’expressió a palpons loc adv A les palpentes.

->palpotejar

■palpotejar

[de palpar]

v intr Anar a les palpentes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: palpotejar

GERUNDI: palpotejant

PARTICIPI: palpotejat, palpotejada, palpotejats, palpotejades

INDICATIU PRESENT: palpotejo, palpoteges, palpoteja, palpotegem, palpotegeu, palpotegen

INDICATIU IMPERFET: palpotejava, palpotejaves, palpotejava, palpotejàvem, palpotejàveu, palpotejaven

INDICATIU PASSAT: palpotegí, palpotejares, palpotejà, palpotejàrem, palpotejàreu, palpotejaren

INDICATIU FUTUR: palpotejaré, palpotejaràs, palpotejarà, palpotejarem, palpotejareu, palpotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: palpotejaria, palpotejaries, palpotejaria, palpotejaríem, palpotejaríeu, palpotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: palpotegi, palpotegis, palpotegi, palpotegem, palpotegeu, palpotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: palpotegés, palpotegessis, palpotegés, palpotegéssim, palpotegéssiu, palpotegessin

IMPERATIU: palpoteja, palpotegi, palpotegem, palpotegeu, palpotegin

->palpunyar

■palpunyar

[de palpar]

v tr dial Palpinyar.

->pal-semibanda

pal-semibanda

m HERÀLD Peça composta que resulta de la unió del pal i la meitat inferior de la banda.

->pal-semibarra

pal-semibarra

m HERÀLD Peça composta que resulta de la unió del pal i la meitat superior de la barra.

->pal-semifaixa

pal-semifaixa

Part. sil.: pal-se_mi_fai_xa

m HERÀLD Peça composta que resulta de la unió del pal i la meitat sinistra de la faixa.

->palsenc

palsenc -a

adj i m i f Palenc.

->paltejar

paltejar

v intr NÀUT Fatxejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: paltejar

GERUNDI: paltejant

PARTICIPI: paltejat, paltejada, paltejats, paltejades

INDICATIU PRESENT: paltejo, palteges, palteja, paltegem, paltegeu, paltegen

INDICATIU IMPERFET: paltejava, paltejaves, paltejava, paltejàvem, paltejàveu, paltejaven

INDICATIU PASSAT: paltegí, paltejares, paltejà, paltejàrem, paltejàreu, paltejaren

INDICATIU FUTUR: paltejaré, paltejaràs, paltejarà, paltejarem, paltejareu, paltejaran

INDICATIU CONDICIONAL: paltejaria, paltejaries, paltejaria, paltejaríem, paltejaríeu, paltejarien

SUBJUNTIU PRESENT: paltegi, paltegis, paltegi, paltegem, paltegeu, paltegin

SUBJUNTIU IMPERFET: paltegés, paltegessis, paltegés, paltegéssim, paltegéssiu, paltegessin

IMPERATIU: palteja, paltegi, paltegem, paltegeu, paltegin

->paltó

■paltó

[del fr. paletot, íd., i aquest, de l’angl. paltock, d’origen incert]

m INDUM Sobretot.

->paltrigar

■paltrigar

[alteració de calcigar per substitució de calç- ‘taló’ per peu i de -ci- per -tri- d’un *peutridar, del ll. vg. tritare ‘esmicolar’, der. de tritus (v. triturar); 1a FONT: s. XV]

v tr Trepitjar, calcigar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: paltrigar

GERUNDI: paltrigant

PARTICIPI: paltrigat, paltrigada, paltrigats, paltrigades

INDICATIU PRESENT: paltrigo, paltrigues, paltriga, paltriguem, paltrigueu, paltriguen

INDICATIU IMPERFET: paltrigava, paltrigaves, paltrigava, paltrigàvem, paltrigàveu, paltrigaven

INDICATIU PASSAT: paltriguí, paltrigares, paltrigà, paltrigàrem, paltrigàreu, paltrigaren

INDICATIU FUTUR: paltrigaré, paltrigaràs, paltrigarà, paltrigarem, paltrigareu, paltrigaran

INDICATIU CONDICIONAL: paltrigaria, paltrigaries, paltrigaria, paltrigaríem, paltrigaríeu, paltrigarien

SUBJUNTIU PRESENT: paltrigui, paltriguis, paltrigui, paltriguem, paltrigueu, paltriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: paltrigués, paltriguessis, paltrigués, paltriguéssim, paltriguéssiu, paltriguessin

IMPERATIU: paltriga, paltrigui, paltriguem, paltrigueu, paltriguin

->palúdic

■palúdic -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. palus, -ūdis ‘aiguamoll; estany’]

1 adj Palustre.

2 PAT 1 adj Relatiu o pertanyent al paludisme.

2 adj i m i f Afectat de paludisme.

->paludícoles

paludícoles

m ZOOL 1 pl Subordre de turbel·laris triclàdides que fan vida a les aigües dolces, com la família dels planàrids.

2 sing Turbel·lari del subordre dels paludícoles.

->paludina

■paludina

f ZOOL Gènere de mol·luscs gastròpodes d’aigua dolça, vivípars.

->paludisme

■paludisme

[de palúdic; 1a FONT: 1911]

m PAT Malària.

->paludós

■paludós -osa

[del ll. paludosus, -a, -um, íd.]

adj Dit d’un lloc ple de pantans o aiguamolls.

->palustre¹

■palustre¹

[del ll. palustris, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent als pantans o aiguamolls.

2 Que habita en llocs pantanosos.

->palustre²

palustre²

[alteració de balustre]

m CONSTR paleta 2 4.

->pam¹

■pam¹

[del ll. palmus, íd., der. de palma ‘palmell’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 METROL 1 Mesura lineal aproximativa, consistent en la distància que hi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la mà oberta i els dits estesos. El pam comú és la vuitena part de la cana.

2 pam de destre Mesura lineal que és la dotzena part de la cana de destre.

3 pam en quatre Mesura superficial pròpia d’algunes normes antigues de la bona edificació, especialment de les Ordinacions d’En Santacília (text de mitjan segle XIV).

4 pam quadrat Mesura superficial emprada especialment en les transaccions sobre el sòl urbà.

2 fig 1 anem a pams loc adv Examinem-ho bé i assegurem-nos-en, procedint circumspectament.

2 fer pam i pipa Fer un gest de burla consistent a posar les mans esteses amb el polze de l’una tocant el nas i el polze de l’altra tocant el cap del dit petit de la primera i a moure repetidament els altres dits.

3 fer pams i quarts Fer mesura desigual per a cada un, fer accepció de persones.

4 no alçar un pam (o dos pams) de terra Ésser molt baix d’estatura.

5 no haver-n’hi un pam de net (en un afer, etc.) Estar ple d’irregularitats, d’immoralitats, etc.

6 no venir (a algú) d’un pam No tenir necessitat de mirar prim, de mesurar exactament les coses.

7 pam a pam Lentament, dificultosament, vencent una resistència. Exploràvem el terreny pam a pam.

8 pam a pam En tota l’extensió, minuciosament. Conèixer la ciutat pam a pam.

9 un pam de terra Una petita porció de terreny. No hi ha un pam de terra sense cultivar.

10 un pam d’ulls (d’orelles, de boca, de llengua, de nas) Expressions emprades per ponderar, respectivament, la vigilància, l’atenció, la badoqueria, la fatiga, la decepció. Obrir un pam d’ulls. Estar amb un pam d’orelles. Restar amb un pam de boca oberta. Treure un pam de llengua. Deixar amb un pam de nas.

->pam²

■pam²

m Onomatopeia imitant un tret, un cop violent.

->pamé

pamé

[pl -és] m LING Llengua de la família otopamé, parlada a Mèxic.

->pamela

■pamela

[de l’angl. Pamela, nom de l’heroïna de la novel·la de Samuel Richardson (1689-1761), Pamela or Virtue Rewarded (1740-1741)]

f INDUM Capell femení, de forma aplanada i ales àmplies i flexibles.

->pàmfil¹

■pàmfil¹

[del gr. pámphylos, segurament idèntic al gentilici de la Pamfília, der. de phýlē ‘tribu’]

m MAR Embarcació medieval pròpia de la mar Mediterrània caracteritzada pel fet de tenir una sola coberta, una filera de rems per banda i dos castells, l’un a proa i l’altre a popa, emprada en la navegació comercial i com a vaixell de guerra.

->pàmfil²

■pàmfil² -a

[del gr. pámphilos ‘amic de tothom’, aplicat irònicament a qui transigeix amb tot]

adj i m i f Apàtic, lent a obrar.

->pamflet

■pamflet

[de l’angl. pamphlet, i aquest, del neerl. Panflet, dimin. popular del personatge de la comèdia medieval ll. Pamphilus seu de Amore]

m 1 Llibre imprès, de molt poques planes i de difusió clandestina, on s’ataca violentament algú o alguna cosa.

2 ant Llibret o opuscle.

->pamfletari

■pamfletari -ària

[de pamflet]

adj 1 Relatiu o pertanyent als pamflets.

2 Propi d’un pamflet. Un discurs pamfletari.

->pamfletista

■pamfletista

[de pamflet]

m i f Autor de pamflets o d’un pamflet.

->pamfont

■pamfont

[potser ultracorrecció d’un *babfonts, del ll. barbus fontis ‘barb de font’]

m ICT Pixota blanca.

->p-aminoazobenzè

p-aminoazobenzè

Part. sil.: a_mi_no_a_zo_ben_zè

[de aminoazo- i benzè]

m COL Colorant groc, el més simple dels colorants azoics.

->pampa¹

■pampa¹

[d’una forma pl. no dissimilada, pàmpens (del ll. pampĭnus), reduït a pampes, d’on sorgí analògicament el sing. pampa (v. pàmpol)]

f 1 Fulla grossa i palmada, com la de figuera o la de plàtan.

2 Pàmpol.

3 BOT Candela de bruc.

->pampa²

■pampa²

[del quítxua pampa ‘plana’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f GEOBOT Tipus de vegetació estèpica propi de l’Argentina centreoriental, caracteritzat per l’absència d’arbres i per la preponderància de les gramínies i també d’altres famílies herbàcies.

->pampallugar

pampallugar

[de pampallugues; 1a FONT: s. XX, Oller]

v intr Pampalluguejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pampallugar

GERUNDI: pampallugant

PARTICIPI: pampallugat, pampallugada, pampallugats, pampallugades

INDICATIU PRESENT: pampallugo, pampallugues, pampalluga, pampalluguem, pampallugueu, pampalluguen

INDICATIU IMPERFET: pampallugava, pampallugaves, pampallugava, pampallugàvem, pampallugàveu, pampallugaven

INDICATIU PASSAT: pampalluguí, pampallugares, pampallugà, pampallugàrem, pampallugàreu, pampallugaren

INDICATIU FUTUR: pampallugaré, pampallugaràs, pampallugarà, pampallugarem, pampallugareu, pampallugaran

INDICATIU CONDICIONAL: pampallugaria, pampallugaries, pampallugaria, pampallugaríem, pampallugaríeu, pampallugarien

SUBJUNTIU PRESENT: pampallugui, pampalluguis, pampallugui, pampalluguem, pampallugueu, pampalluguin

SUBJUNTIU IMPERFET: pampallugués, pampalluguessis, pampallugués, pampalluguéssim, pampalluguéssiu, pampalluguessin

IMPERATIU: pampalluga, pampallugui, pampalluguem, pampallugueu, pampalluguin

->pampallugueig

■pampallugueig

Part. sil.: pam_pa_llu_gueig

[de pampalluguejar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m 1 Acció de pampalluguejar;

2 l’efecte.

->pampalluguejar

■pampalluguejar

[de pampallugues; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr Fer pampallugues.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pampalluguejar

GERUNDI: pampalluguejant

PARTICIPI: pampalluguejat, pampalluguejada, pampalluguejats, pampalluguejades

INDICATIU PRESENT: pampalluguejo, pampallugueges, pampallugueja, pampalluguegem, pampalluguegeu, pampalluguegen

INDICATIU IMPERFET: pampalluguejava, pampalluguejaves, pampalluguejava, pampalluguejàvem, pampalluguejàveu, pampalluguejaven

INDICATIU PASSAT: pampalluguegí, pampalluguejares, pampalluguejà, pampalluguejàrem, pampalluguejàreu, pampalluguejaren

INDICATIU FUTUR: pampalluguejaré, pampalluguejaràs, pampalluguejarà, pampalluguejarem, pampalluguejareu, pampalluguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pampalluguejaria, pampalluguejaries, pampalluguejaria, pampalluguejaríem, pampalluguejaríeu, pampalluguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pampalluguegi, pampalluguegis, pampalluguegi, pampalluguegem, pampalluguegeu, pampalluguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pampalluguegés, pampalluguegessis, pampalluguegés, pampalluguegéssim, pampalluguegéssiu, pampalluguegessin

IMPERATIU: pampallugueja, pampalluguegi, pampalluguegem, pampalluguegeu, pampalluguegin

->pampallugues

■pampallugues

[probablement del gr. pompholýga, acusatiu de pomphólyx, -ygos ‘bombolla’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f pl 1 Noses, llums, etc., que impedeixen intermitentment la visió, com ocorre quan hom tanca i obre els ulls repetidament i ràpidament.

2 hiperb No pares de passar i traspassar davant meu i em fas pampallugues!

->pampana

■pampana

m Ximple, beneit, poca-solta.

->pampeà

pampeà -ana

Part. sil.: pam_pe_à

adj Relatiu o pertanyent a les pampes d’Argentina.

->pàmpena

■pàmpena

[forma femenina de pampen, variant ant. de pampa¹ ‘pàmpol’]

f ICT Pàmpol pudent.

->pampero

■pampero

m BOT Bolet de l’ordre de les pluteals (Volvaria gloiocephala), de barret grisós, brillant i viscós, peu amb volva i làmines rosades, comestible poc apreciat, que creix entre l’herba o la palla.

->pampeta

■pampeta

[de pampa¹]

f BOT Bolet de l’ordre de les agaricals i de la família de les tricolomatàcies (Lepista inversa), de barret bru vermellós o ataronjat, amb el marge involut i les làmines denses i decurrents, freqüent a les pinedes.

->pàmpid

pàmpid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça pàmpida o als seus representants.

2 m i f Individu de la raça pàmpida.

3 raça pàmpida Raça ameríndia els representants de la qual són braquicèfals, de talla elevada, pell d’un groc bru i nas ample i molt sortint, que ocupava les planes del Chaco, les Pampes i la Patagònia, actualment gairebé extingida.

->pampinella

■pampinella

f BOT Pamperol.

->pamplonès

■pamplonès -esa

adj i m i f De Pamplona (ciutat del País Basc).

->pàmpol

■pàmpol

[del ll. pampĭnus ‘fulla de vinya; sarment tendra’, amb dissimilació de nasals (ant. pàmpel) i alteració de -e- en -o- per influx de l’accentuat timbre velar de la -l; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 1 AGR Fulla de vinya.

2 p ext Fulla ampla i prima d’altres plantes. Pàmpols de figuera.

2 LUM Pantalla de forma acampanada generalment de vidre opac o translúcid.

3 ICT 1 pàmpol pudent Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels estromateids (Stromateus fiatola), amb el cos comprimit lateralment i de perfil ovalat, de color castany purpuri amb taques blaves.

2 pàmpol rascàs dot².

->pàmpola

■pàmpola

[forma femenina de pàmpol]

f BOT Belleraca.

->pampolada

■pampolada

[de pàmpol; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Conjunt de pàmpols d’un cep o d’una parra.

->pampolam

■pampolam

[de pàmpol]

m AGR Munió de pàmpols.

->pampolat

■pampolat -ada

[de pàmpol; 1a FONT: 1388]

adj HERÀLD Dit de l’esmalt de les fulles d’una vinya.

->pampolatge

■pampolatge

[de pàmpol]

m 1 AGR Munió de pàmpols, pampolam.

2 fig Fullaraca.

->pampolós

■pampolós -osa

[de pàmpol]

adj AGR Ple de pàmpols.

->pamprodàctil

pamprodàctil -a

adj ORNIT Dit de l’ocell que té tots els dits de cada pota dirigits cap endavant.

->pàmula

■pàmula

[del ll. palmŭla, dimin. de palma ‘palma’]

f BOT Ordi palmell.

->pan-

■pan-

Prefix, del grec pãs, pantós, que significa ‘tot’. Ex.: pangermanisme, panislamisme, panhel·lenisme, panteisme.

->pana

■pana

[del fr. panne, ant. penne, ll. penna ‘ploma’, aplicat al teixit flonjo; de mettre en penne ‘orientar la penne o antena de la nau per aturar-la’ es passà a ‘aturada accidental’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 TÈXT Vellut o pelfa amb pèl d’alçada mitjana.

2 TECNOL Detenció anormal en el funcionament d’una màquina o d’un vehicle, per avaria del motor o d’algun mecanisme.

->panacea

■panacea

Part. sil.: pa_na_ce_a

[del ll. panacēa, i aquest, del gr. panákeia ‘remei universal’, der. del gr. panakḗs ‘que cura tots els mals; planta que curava tots els mals’, comp. de pan ‘tot’ i ákos ‘remei’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 TERAP Medicament o remei útil per a totes les malalties.

2 FARM Preparat fet a base d’una mescla de substàncies molt diverses.

3 fig Remei o solució general per a qualsevol mal o situació difícil. Aquest polític creu que té la panacea per a tots els mals del país.

->panada

■panada

[de pa; 1a FONT: 1260]

f 1 AGR Batuda, herba dallada, etc., que, a conseqüència d’una ploguda, s’amassa i es fa difícil de netejar, etc. Blat de panada.

2 GASTR Pasta cuita de farina farcida de carn, peix o verdura, que es menja normalment per Setmana Santa i per Pasqua Florida.

->panadera

■panadera

[del cast. panadera, íd.]

f pallissa².

->panadís

■panadís

[alteració del cat. ant. panaríç, ll. td. panaricium, alteració del gr. parōnýkhion, íd., comp. de parà ‘a la vora de’ i ónyx ‘ungla’]

[pl -issos] m PAT Inflamació flegmonosa del cap dels dits, produïda habitualment per estafilococs o estreptococs, que pot ésser superficial, com el panadís periunguial, estès al voltant de les vores de l’ungla, o profunda, com el panadís profund (o subcutani), que afecta el teixit subcutani de la cara palmar dels dits.

->panadó

■panadó

[de panada]

m GASTR Panada de verdura, especialment espinacs, pinyons i panses.

->panafricanisme

■panafricanisme

Part. sil.: pan_a_fri_ca_nis_me

m POLÍT Doctrina política que intenta de dur a terme la unitat dels pobles africans.

->panamà

■panamà

[del nom de Panamà, país d’origen d’aquests articles; 1a FONT: s. XX, Oller]

[pl -às] m INDUM i TÈXT 1 Roba de cotó amb lligat de plana doble o triple.

2 Capell lleuger de teixit de palma, d’ales amples.

->panameny

■panameny -a

adj i m i f De Panamà (estat d’Amèrica).

->panamericà

■panamericà -ana

Part. sil.: pan_a_me_ri_cà

adj Relatiu o pertanyent al conjunt de les Amèriques (Septentrional, Central i Meridional).

->panamericanisme

■panamericanisme

Part. sil.: pan_a_me_ri_ca_nis_me

m POLÍT Moviment polític, econòmic i cultural que aspira a la unió dels pobles d’Amèrica.

->panamericanista

■panamericanista

Part. sil.: pan_a_me_ri_ca_nis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al panamericanisme.

2 m i f Partidari del panamericanisme.

->panarabisme

■panarabisme

Part. sil.: pan_a_ra_bis_me

m HIST i POLÍT Moviment polític sorgit a la fi del segle XIX entre els països àrabs i que propugnava la solidaritat i la cooperació entre ells, enfront, primer, de la dominació turca, i de la colonial, després.

->panarabista

■panarabista

Part. sil.: pan_a_ra_bis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al panarabisme.

2 m i f Partidari del panarabisme.

->panarquia

■panarquia

Part. sil.: pa_nar_qui_a

[de pan- i -arquia]

f Govern de tots.

->panarra

■panarra

[de pa; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Dit de la persona que sol menjar molt pa.

->panarrejar

■panarrejar

[de panarra]

v intr Menjar habitualment molt pa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: panarrejar

GERUNDI: panarrejant

PARTICIPI: panarrejat, panarrejada, panarrejats, panarrejades

INDICATIU PRESENT: panarrejo, panarreges, panarreja, panarregem, panarregeu, panarregen

INDICATIU IMPERFET: panarrejava, panarrejaves, panarrejava, panarrejàvem, panarrejàveu, panarrejaven

INDICATIU PASSAT: panarregí, panarrejares, panarrejà, panarrejàrem, panarrejàreu, panarrejaren

INDICATIU FUTUR: panarrejaré, panarrejaràs, panarrejarà, panarrejarem, panarrejareu, panarrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: panarrejaria, panarrejaries, panarrejaria, panarrejaríem, panarrejaríeu, panarrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: panarregi, panarregis, panarregi, panarregem, panarregeu, panarregin

SUBJUNTIU IMPERFET: panarregés, panarregessis, panarregés, panarregéssim, panarregéssiu, panarregessin

IMPERATIU: panarreja, panarregi, panarregem, panarregeu, panarregin

->panarteritis

panarteritis

Part. sil.: pan_ar_te_ri_tis

f PAT Inflamació de totes les capes d’una artèria.

->panatenaic

panatenaic -a

Part. sil.: pan_a_te_naic

adj Relatiu o pertanyent a les Panatenees.

->panateneu

panateneu -ea

Part. sil.: pan_a_te_neu

adj 1 Panatenaic.

2 festes panatenees (o simplement les Panatenees) Celebracions religioses i civils de l’antiga Atenes en honor d’Atena Pòlies.

->panàtica

■panàtica

[del b. ll. panatica, íd.; 1a FONT: 1351]

f HIST 1 Provisió de pa, especialment per a una nau o armada.

2 Quantitat de diners que cobren els mariners en equivalència a llur manteniment o ració de pa.

->pancarditis

pancarditis

f PAT Inflamació de les tres capes del cor: endocardi, mesocardi i pericardi.

->pancaritat

■pancaritat

m 1 HIST Repartiment de pa prèviament beneït a les famílies pobres, fet pels antics jurats de Mallorca cada any el diumenge de l’Àngel.

2 ETNOG Berenada que es fa fora de la vila el dia de la segona festa de Pasqua a Menorca o algun altre dia pròxim a aquella festa a Mallorca.

->pancarta

■pancarta

[del b. ll. pancharta ‘confirmació dels drets d’una església o un monestir; cartulari’]

f 1 Cartell gran que, sostingut per dos o més pals, es porta en una manifestació, festa cívica, etc., per fer públic un avís o un eslògan polític.

2 DIPL 1 Pergamí que conté copiats diferents documents.

2 Butlla pontifícia dels segles XI-XII que inclou i confirma els béns d’un monestir o d’una església.

->pancatalanisme

■pancatalanisme

[de pan- i catalanisme]

m POLÍT Doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.

->pancatalanista

■pancatalanista

[de pan- i catalanista]

POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent al pancatalanisme.

2 m i f Partidari del pancatalanisme.

->pancitopènia

pancitopènia

Part. sil.: pan_ci_to_pè_ni_a

f PAT Disminució del nombre d’eritròcits, de leucòcits i de plaquetes a la sang perifèrica.

->panconia

■panconia

Part. sil.: pan_co_ni_a

[encreuament de cosconi(ll)a amb penca]

f BOT Cosconilla.

->pancraci

■pancraci

m JOCS A l’antiguitat clàssica, exercici esportiu que comprenia el pugilat i la lluita.

->pancreàtic

■pancreàtic -a

Part. sil.: pan_cre_à_tic

[de pàncrees; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al pàncrees.

->pancreatina

■pancreatina

Part. sil.: pan_cre_a_ti_na

f 1 FISIOL ANIM Enzim del suc pancreàtic.

2 FARM Mescla de ferments produïts pel pàncrees, els principals dels quals són la tripsina, la lipasa i l’amilasa.

->pancreatitis

■pancreatitis

Part. sil.: pan_cre_a_ti_tis

f PAT Inflamació aguda o crònica del pàncrees.

->pancreatografia

pancreatografia

Part. sil.: pan_cre_a_to_gra_fi_a

f DIAG Examen radiogràfic del pàncrees després de la injecció d’una substància iodada de contrast.

->pàncrees

■pàncrees

Part. sil.: pàn_cre_es

[del gr. págkreas, íd., comp. de pan ‘tot’ i kréas ‘carn’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ANAT ANIM i FISIOL ANIM Glàndula de secreció endocrina i exocrina, pròpia de la majoria de vertebrats, i que en l’home és situada a l’abdomen, entre el duodè i la melsa.

->pancreozimina

pancreozimina

Part. sil.: pan_cre_o_zi_mi_na

f FISIOL ANIM Hormona polipeptídica produïda per la mucosa duodenal.

->pancromàtic

■pancromàtic -a

[de pan- i cromàtic]

adj FOTOG Dit de les emulsions fotogràfiques sensibles a tots els colors de l’espectre.

->pancuit

■pancuit

Part. sil.: pan_cuit

m GASTR A Mallorca i a Menorca, sopa feta amb pa bullit amb aigua i oli, i a vegades all i tomàquet.

->panda

■panda

[del nepalès panda, íd.]

m ZOOL 1 Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels prociònids (Ailuropoda melanoleuca), de pelatge blanc amb taques negres i que habita a les selves de bambú.

2 panda gegant Panda.

3 panda petit Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels prociònids (Ailurus fulgens), de color burell tacat de blanc, herbívor i d’hàbits nocturns.

->pandanàcies

■pandanàcies

Part. sil.: pan_da_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de pandanals de distribució paleotropical, que comprèn espècies de plantes llenyoses, de fulles generalment serrades, flors unisexuals i fruits sincàrpics carnosos.

2 sing Planta de la família de les pandanàcies.

->pandanals

pandanals

f BOT 1 pl Ordre de monocotiledònies que comprèn les famílies de les esparganiàcies, de les pandanàcies i de les tifàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les pandanals.

->pandectes

pandectes

[del ll. td. pandĕctae, i aquest, del gr. pandéktai, íd., literalment ‘que ho comprenen tot’]

f pl DR ROM Digest.

->pandèmia

■pandèmia

Part. sil.: pan_dè_mi_a

[de pan- i -dèmia]

f PAT Malaltia epidèmica estesa a molts països o continents, que ataca gairebé tots els individus d’un país.

->pandèmic

■pandèmic -a

[de pandèmia]

adj PAT Relatiu o pertanyent a la pandèmia.

->pandemoni

pandemoni

[v. pandemònium]

m Pandemònium.

->pandemònium

■pandemònium

Part. sil.: pan_de_mò_ni_um

[de l’angl. pandemonium (primer pandaemonium), mot creat pel poeta angl. John Milton (1608-1674) en el seu Paradise lost (1667), del gr. pan ‘tot’ i daimṓnion ‘geni, dimoni’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 Capital imaginària de l’infern on els dimonis tenen consell.

2 Reunió de gent en desordre o que conspiren per al mal.

->pandereta

■pandereta

[de pandero]

f MÚS 1 Instrument musical que és un petit pandero amb cascavells o sonalls.

2 ball de les panderetes Dansa masculina de mitjan segle XIX, en què els balladors toquen les panderetes, ballada a Vilafranca del Penedès i al País Valencià.

->pandero

■pandero

[del cast. pandero, i aquest, del ll. td. pandorius, del gr. pandoúra ‘llaüt de tres cordes’; 1a FONT: 1492]

m 1 MÚS 1 Instrument musical consistent en un cèrcol de fusta, l’ull del qual està tapat per una o per ambdues bandes amb pell tibant. Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol.

2 cançó de pandero LIT Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser.

2 col·loq Anques, cul, darrere.

->panderola

■panderola

[der. del ll. pandus, -a, -um ‘corbat, arquejat, bombat’]

f ENTOM i ZOOL Panerola.

->pandiculació

■pandiculació

Part. sil.: pan_di_cu_la_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. pandiculari ‘estirar-se badallant’]

f FISIOL ANIM Moviment d’extensió o d’estirament de totes les parts dels cos, sovint acompanyat de badalls.

->pandora

■pandora

f MÚS Instrument de cordes polsades, de sonoritat greu, aparegut al segle XVI.

->panduriforme

■panduriforme

[del ll. pandūra, gr. pandoúra ‘llaüt de tres cordes’, i -forme]

adj De forma semblant a la caixa d’un violí.

->panegíric

■panegíric

[del ll. panegyrĭcus, i aquest, del gr. panēgyrikós, íd., comp. del gr. pan ‘tot’ i ágyris ‘assemblea’, der. de ageírō ‘reunir’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m LIT i RELIG 1 Discurs de caràcter persuasiu i encomiàstic en lloança d’una persona il·lustre, d’una ciutat o d’una institució de renom.

2 Sermó en honor d’un sant el dia de la seva festa.

->panegirista

■panegirista

[del ll. panegyrista, i aquest, del gr. panēgyristḗs, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Persona que escriu o pronuncia un panegíric.

->panegiritzar

■panegiritzar

[de panegíric]

v tr 1 Fer el panegíric d’algú. Panegiritzar el rei en el seu funeral.

2 Lloar molt efusivament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: panegiritzar

GERUNDI: panegiritzant

PARTICIPI: panegiritzat, panegiritzada, panegiritzats, panegiritzades

INDICATIU PRESENT: panegiritzo, panegiritzes, panegiritza, panegiritzem, panegiritzeu, panegiritzen

INDICATIU IMPERFET: panegiritzava, panegiritzaves, panegiritzava, panegiritzàvem, panegiritzàveu, panegiritzaven

INDICATIU PASSAT: panegiritzí, panegiritzares, panegiritzà, panegiritzàrem, panegiritzàreu, panegiritzaren

INDICATIU FUTUR: panegiritzaré, panegiritzaràs, panegiritzarà, panegiritzarem, panegiritzareu, panegiritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: panegiritzaria, panegiritzaries, panegiritzaria, panegiritzaríem, panegiritzaríeu, panegiritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: panegiritzi, panegiritzis, panegiritzi, panegiritzem, panegiritzeu, panegiritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: panegiritzés, panegiritzessis, panegiritzés, panegiritzéssim, panegiritzéssiu, panegiritzessin

IMPERATIU: panegiritza, panegiritzi, panegiritzem, panegiritzeu, panegiritzin

->panel

panel

m 1 Reunió informal d’especialistes realitzada per tal de parlar d’un problema en presència d’uns observadors que no poden participar en el diàleg.

2 ESTAD Mostra permanent de persones que hom interroga successivament, a intervals regulars, perquè informin sobre l’evolució d’actituds i opinions.

->panelista

panelista

m i f Persona que participa en un panel.

->panell

■panell

Hom.: penell

[del fr. ant. panel, íd.]

m 1 Plafó utilitzat en determinades aplicacions tècniques.

2 panell luminescent (o electroluminescent) LUM Aparell d’il·luminació consistent en una placa de matèria plàstica recoberta d’una substància fluorescent que produeix llum per electroluminescència en aplicar-li una tensió elèctrica.

3 panell publicitari PUBL Tauler de grans dimensions que hom col·loca als carrers, carreteres, etc., per exhibir-hi un anunci.

4 panell radiant TECNOL Element de calefacció consistent en una gran superfície que es manté a una temperatura moderadament elevada i que escalfa l’habitació, sala, etc., per radiació.

5 panell solar TECNOL Captador solar.

6 panell viravent Panell vertical de forma trapezoïdal que desvia el vent i n’accelera la velocitat amb la finalitat de produir una discontinuïtat en el mantell nival i prevenir allaus.

->panellet

■panellet

[de pa; 1a FONT: s. XVI]

m 1 1 Pa molt més petit que l’ordinari.

2 ETNOG i LITÚRG Panellet beneït que hom reparteix acabada la missa d’algunes festes. El panellet de Sant Marc, de la Santa Creu.

2 PAST Dolç de dimensions petites i forma diversa, fet essencialment de massapà, que constitueix la menja típica de la nit de Tots Sants.

->panenteisme

panenteisme

Part. sil.: pa_nen_te_is_me

m FILOS i CRIST Doctrina segons la qual Déu és en tot i tot en Déu.

->panenteista

panenteista

Part. sil.: pa_nen_te_is_ta

FILOS i CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent al panenteisme.

2 m i f Seguidor del panenteisme.

->panèol

panèol

Part. sil.: pa_nè_ol

m BOT Gènere de bolets petits de la família de les coprinàcies (Panaeolus sp), de capell campanulat, cama prima i làmines fosques.

->paner

■paner

[de pa; 1a FONT: c. 1360]

m 1 Cistell.

2 col·loq Anques, cul, darrere.

->panera

■panera

[de pa; 1a FONT: 1390]

f 1 Recipient format per un cèrcol i un fons de cordes entrellaçades, usat per a tenir-hi pa.

2 Recipient rectangular o ovalat fet de joncs, vímets, canya, etc., per a tenir-hi roba, taps, etc.

->panerada

■panerada

[de paner]

f Allò que cap en un paner o una panera.

->panerer

■panerer -a

[de paner]

m i f OFIC Cisteller.

->paneret

■paneret

[de paner]

m BOT i JARD Nom de diverses espècies del gènere Alyssum, de la família de les crucíferes, petits arbusts o herbes anuals o perennes, de fulles simples, enteres, flors grogues o blanques i fruit en síliqua, cultivades com a ornamentals.

->panerola

■panerola

[variant de panderola; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 ENTOM Escarabat de cuina.

2 ZOOL 1 Nom donat a diversos crustacis isòpodes de la família dels oníscids que pertanyen als gèneres Oniscus, Armadillium i Porcellio, que tenen el cos deprimit i habiten en llocs foscs i humits.

2 panerola de mar arriet 2.

->panescalm

■panescalm

m ant MAR Barca ràpida, de molts rems, que solia estar al servei d’una embarcació gran per a transportar passatgers o càrrega de l’embarcació a terra o a una altra embarcació.

->paneslavisme

■paneslavisme

Part. sil.: pan_es_la_vis_me

m HIST Corrent polític nacionalista que pretenia la unificació dels pobles eslaus sota l’hegemonia de Rússia.

->paneslavista

■paneslavista

Part. sil.: pan_es_la_vis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al paneslavisme.

2 m i f Seguidor del paneslavisme.

->panet

■panet

m 1 Pa petit.

2 esp Peça petita de pa, de forma rodona o llarguera, que hom es menja especialment per a esmorzar o berenar.

->panetela

■panetela

[del cast. panetela ‘sopa de pa ratllat; mena de bescuit o melindro; cigar llarg i prim’, i aquest, de l’it. panatella, dimin. de panata ‘sopa de pa ratllat’; l’accepció de ‘cigar’ prové de la comparació humorística amb un bescuit]

f Cigar llarg i prim.

->panfigo

■panfigo

[de pa i figa]

m dial ALIM Pa de figues.

->pangènesi

pangènesi

f GEN Teoria que proposava que cada part del cos era representada per una partícula que hom trobava a la sang.

->pangermanisme

■pangermanisme

m HIST Doctrina imperialista que pretenia d’unir en un gran Imperi tots els pobles d’origen germànic.

->pangermanista

■pangermanista

1 adj Relatiu o pertanyent al pangermanisme.

2 m i f Partidari del pangermanisme.

->pangolí

■pangolí

[de l’angl. pangolin, i aquest, del malai pang-goling, íd., pròpiament ‘aquell que s’enrotlla’]

m ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels folidots i de la família dels mànids (Manis sp), amb moltes parts del cos recobertes d’escates epidèrmiques, sense dents i amb una llengua llarga amb la qual extreuen formigues i tèrmits dels nius.

->panhel·lènic

■panhel·lènic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a tota la Grècia, a tots els grecs.

2 jocs panhel·lènics HIST Les quatre festes nacionals dels grecs (els jocs olímpics, pítics, ístmics i nemeus).

->panhel·lenisme

■panhel·lenisme

m HIST Moviment polític grec que, després de la guerra de la independència (1829), pretenia d’estendre el domini territorial grec a les antigues colònies de l’Àsia Menor i de la regió balcànica.

->panhel·lenista

■panhel·lenista

1 adj Relatiu o pertanyent al panhel·lenisme.

2 m i f Seguidor del panhel·lenisme.

->panhipopituïtarisme

panhipopituïtarisme

Part. sil.: pan_hi_po_pi_tu_ï_ta_ris_me

m PAT Síndrome fisiopatològica caracteritzada per un conjunt de signes i símptomes que tradueixen el fracàs de la secreció de les hormones elaborades en l’adenohipòfisi.

->pànic

■pànic -a

[del gr. panikón, íd., reducció de panikós tárakhos ‘terror provocat per Pan’, divinitat silvestre a qui atribuïen les remors misterioses de muntanyes i valls; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent a Pan, divinitat grega.

2 m Terror, gran por agafada sobtadament i sense raó suficient.

->panical

■panical

[probablement d’una combinació de spinalis ‘d’espines’ amb carduus ‘card’ a través de diversos fenòmens, sobretot de metàtesi: spinales carduos, espinalscars, espinascals, espinacal, espanical, (es)panical; 1a FONT: 1466]

m BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Eryngium campestre), espinosa, de flors blanques i fruits recoberts d’esquames i amb l’arrel de propietats diürètiques.

2 panical blau Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Echinops ritro), de flors blaves i fruits en aqueni, que viu a la regió mediterrània.

3 panical de muntanya Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Eryngium bourgatii), de fulles blavenques i capítols globosos blaus, que viu als Pirineus.

4 panical marí Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Eryngium maritimum), de fulles coriàcies i espinoses i flors en capítols, que es fa en platges.

->panicografia

■panicografia

Part. sil.: pan_i_co_gra_fi_a

f Zincografia.

->panicor

■panicor

m BOT Panigroc.

->panícula

■panícula

[del ll. panicŭla, dimin. de panus ‘madeixa o troca de fils; panotxa’]

f BOT Inflorescència composta de tipus racemós, formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïms.

->panicular

panicular

[de panícula]

adj BOT Relatiu o pertanyent a la panícula.

->paniculat

■paniculat -ada

[de panícula]

adj BOT Disposat en panícula.

->paniculiforme

■paniculiforme

[de panícula i -forme]

adj BOT Semblant a una panícula.

->panificable

■panificable

[de panificar; 1a FONT: 1405]

adj ALIM Que pot ésser panificat.

->panificació

■panificació

Part. sil.: pa_ni_fi_ca_ci_ó

[de panificar]

f ALIM Conjunt de processos que tenen lloc en la transformació en pa d’una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos altres ingredients.

->panificadora

■panificadora

[de panificar]

f ALIM Conjunt d’instal·lacions totalment mecanitzades destinades a la fabricació de pa en grans quantitats.

->panificar

■panificar

[de pa; 1a FONT: 1405]

v tr ALIM Transformar (la farina) en pa, fer els processos de panificació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: panificar

GERUNDI: panificant

PARTICIPI: panificat, panificada, panificats, panificades

INDICATIU PRESENT: panifico, panifiques, panifica, panifiquem, panifiqueu, panifiquen

INDICATIU IMPERFET: panificava, panificaves, panificava, panificàvem, panificàveu, panificaven

INDICATIU PASSAT: panifiquí, panificares, panificà, panificàrem, panificàreu, panificaren

INDICATIU FUTUR: panificaré, panificaràs, panificarà, panificarem, panificareu, panificaran

INDICATIU CONDICIONAL: panificaria, panificaries, panificaria, panificaríem, panificaríeu, panificarien

SUBJUNTIU PRESENT: panifiqui, panifiquis, panifiqui, panifiquem, panifiqueu, panifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: panifiqués, panifiquessis, panifiqués, panifiquéssim, panifiquéssiu, panifiquessin

IMPERATIU: panifica, panifiqui, panifiquem, panifiqueu, panifiquin

->panigroc

■panigroc

m BOT Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Anacyclus clavatus), amb fulles bipinnatipartides, capítols de disc groc i lígules blanques i fruits en aqueni.

->pàning

pàning

m IMMUNOL Tècnica emprada per a seleccionar les cèl·lules d’una determinada subpoblació consistent a incubar-les en una superfície sensibilitzada amb un antigen o un anticòs, de manera que hi quedin retingudes.

->paniquera

■paniquera

f ZOOL Mostela.

->panís

■panís

[del ll. td. panīcĭum, íd., der. del ll. cl. panīcum, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

[pl -issos] m 1 BOT i AGR 1 Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Setaria italica), de tija robusta, fulles linears amples, lígula de pèls i panícula grossa, conreada com a ornamental i per les seves llavors.

2 Blat de moro.

3 panís de l’Índia Blat de moro.

4 panís negre Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Pennicillaria spicata), de fulles lanceolades i d’inflorescència cilíndrica.

2 col·loq Diners.

->panislamisme

■panislamisme

Part. sil.: pan_is_la_mis_me

m HIST i POLÍT Moviment politicoreligiós que tendí a unificar el món islàmic alhora que pretenia la reforma religiosa de l’islam i el desenvolupament de la ciència i de la tècnica per tal d’aconseguir l’autosuficiència dels països musulmans.

->panislamista

■panislamista

Part. sil.: pan_is_la_mis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al panislamisme.

2 m i f Partidari del panislamisme.

->panissa

■panissa

[de panís]

f BOT Serreig d’aresta groga.

->panissalla

■panissalla

[de panissa]

f 1 ICT Cabut.

2 BOT Serreig aferradís.

->panissar

■panissar

[de panís; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m AGR Camp plantat de panís.

->panissola

■panissola

[de panissa]

f BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Echinochloa crus-galli), robusta, de fulles linears amples i sense lígula i de panícula irregular.

2 Serreig.

->panistra

■panistra

[encreuament de panera amb canastra (ant. canistrell); 1a FONT: 1458]

f Panera.

->panistre

■panistre

[variant de panistra; 1a FONT: 1355]

m Paner, cove.

->panjabi

■panjabi

1 adj Relatiu o pertanyent al panjabi.

2 m LING Llengua del subgrup nord-occidental de les llengües indoàries parlada al territori del Panjab.

->panlogisme

panlogisme

m FILOS Doctrina que identifica totalment la realitat amb l’intel·ligible, amb la raó.

->panmíctic

■panmíctic -a

adj GEN Relatiu o pertanyent a la panmixi.

->panmieloptisi

panmieloptisi

Part. sil.: pan_mi_e_lop_ti_si

f PAT Aplàsia generalitzada de la medul·la òssia.

->panmielosi

panmielosi

Part. sil.: pan_mi_e_lo_si

f PAT Proliferació de tots els elements embrionaris de la medul·la òssia i pas d’aquests a la sang.

->panmixi

■panmixi

f GEN Manca de selecció en l’aparellament entre els individus de diferent sexe d’una població.

->panna

■panna

[del ll. patĭna ‘plata; casserola’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Fragment en forma de placa gruixuda, llenca. Una panna de glaç.

2 gleva 1.

3 CONSTR NAV Cadascuna de les posts que formen el pla d’una embarcació menor.

4 PESC Boia formada per trossos de suro, emprada en diversos arts de pesca.

5 SUR Llenca de suro, de forma quadrangular, que hom arrenca de l’alzina surera en pelar-la.

->pannicle

■pannicle

[del ll. pannicŭlus, dimin. de pannus ‘teixit, tela’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m ANAT ANIM 1 Capa o membrana fina.

2 Teixit adipós que s’acumula al conjuntiu subcutani.

->panniculitis

■panniculitis

f PAT Inflamació del pannicle adipós.

->pannus

pannus

m PAT Forma de queratitis superficial caracteritzada per la neoformació d’un teixit conjuntiu cicatricial molt vascularitzat, entre l’epiteli i la membrana de Bowman de la còrnia.

->panoftàlmia

panoftàlmia

Part. sil.: pan_of_tàl_mi_a

f PAT Inflamació supurada de tot el tracte uveal, que omple de pus tot el globus de l’ull i acaba amb la destrucció d’aquest.

->panoli

panoli

[mot tortosí i valencià, contracció de pa en oli ‘mena de coca’; de ser el pa amb oli una menja senzilla, trivial, panoli passà a significar ‘beneit, ignorant’; 1a FONT: s. XVI]

1 m PAST Coca feta de farina, sucre i oli, amb vi blanc o amb aiguardent, cuita al forn.

2 adj i m i f fig Beneit, curt d’enteniment, ignorant.

->panolla

■panolla

[del ll. vg. panŭcŭla, íd., ll. cl. panĭcŭla, íd., dimin. de panus ‘madeixa o troca de fils’; 1a FONT: 1764]

f Panotxa.

->panòplia

■panòplia

Part. sil.: pa_nò_pli_a

[del gr. panoplía, íd., der. de pánoplos ‘armat del tot’, comp. de pan ‘tot’ i hóplon ‘arma’]

f 1 Armadura completa.

2 Espècie d’escut sobre el qual es disposen ordenadament armes diverses.

->panòptic

■panòptic -a

Part. sil.: pan_òp_tic

[de pan- i òptic]

adj Dit d’un edifici construït de manera que tota la seva part interior es pot veure des d’un sol punt.

->panorama

■panorama

[de pan- i -orama; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 1 Vista d’un horitzó molt dilatat.

2 fig Aspecte global d’una qüestió, d’una activitat, d’una època. El panorama actual de la literatura catalana.

3 fig i iròn A casa tenim un bon panorama, tots som a l’atur!

2 ART Perspectiva total o parcial d’una escena o paisatge projectat circularment en l’interior d’una rotonda el centre de la qual és ocupat per l’espectador, que n’obté il·lusió de realitat.

->panoràmic

■panoràmic -a

[de panorama]

1 1 adj Relatiu o pertanyent al panorama.

2 adj i f Fet o vist a una distància que permet de copsar el conjunt del que hom vol considerar. Visió panoràmica de la guerra. Una panoràmica de la ciutat.

2 pantalla panoràmica CIN Nom amb què, en general, és conegut el tipus de pantalla allargassada i còncava on són projectats els films fets en cinemascop.

->panoràmicament

■panoràmicament

[de panoràmic]

adv A la manera d’un panorama.

->panòrpids

panòrpids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels mecòpters, que inclou la mosca escorpí.

2 sing Insecte de la família dels panòrpids.

->panot

■panot

[del fr. panneau, íd.]

m CONSTR i OBR PÚBL Lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie.

->panotxa

■panotxa

[variant de panolla, probablement d’origen mossàrab]

f BOT 1 Nom donat a la inflorescència femenina i a la infructescència del blat de moro.

2 Nom donat al fruit del cacau.

3 Panícula.

->panotxo

■panotxo -a

1 adj i m i f De l’horta de Múrcia o del panotxo (dialecte).

2 m LING Dialecte del castellà parlat a les hortes de Múrcia i d’Oriola (País Valencià).

->panpsiquisme

panpsiquisme

Part. sil.: pan_psi_quis_me

m FILOS Doctrina segons la qual l’univers és concebut com dotat d’ànima, de psiquisme.

->pansa

■pansa

[del ll. (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi del ll. pandĕre ‘estendre’, especialment els raïms per assecar-los; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 AGR 1 Varietat de raïm blanc, de gra gros i pell forta, molt dolç.

2 esp Gra de raïm dessecat naturalment a la vinya per l’acció del sol.

2 PAT Herpes labial.

->pansexualisme

pansexualisme

Part. sil.: pan_se_xu_a_lis_me

m PSIC Doctrina que considera l’instint sexual com a base de tota l’activitat psíquica.

->pansiment

■pansiment

[de pansir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció de pansir o de pansir-se;

2 l’efecte.

2 Condició de pansit.

->pansir

■pansir

[de pansa; 1a FONT: s. XV]

v 1 1 tr Dessecar, el sol o l’excessiva calor o la manca d’humitat, les fruites, la part tendra de les plantes, etc. Aquesta calor pansirà les plantes.

2 pron Emmusteir-se.

2 pron fig 1 Perdre, una persona, la jovenesa, la frescor. Amb la mort de la seva muller ell es pansí.

2 Ensopir-se, desanimar-se. Esperant-lo ens vam pansir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pansir

GERUNDI: pansint

PARTICIPI: pansit, pansida, pansits, pansides

INDICATIU PRESENT: panseixo, panseixes, panseix, pansim, pansiu, panseixen

INDICATIU IMPERFET: pansia, pansies, pansia, pansíem, pansíeu, pansien

INDICATIU PASSAT: pansí, pansires, pansí, pansírem, pansíreu, pansiren

INDICATIU FUTUR: pansiré, pansiràs, pansirà, pansirem, pansireu, pansiran

INDICATIU CONDICIONAL: pansiria, pansiries, pansiria, pansiríem, pansiríeu, pansirien

SUBJUNTIU PRESENT: panseixi, panseixis, panseixi, pansim, pansiu, panseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: pansís, pansissis, pansís, pansíssim, pansíssiu, pansissin

IMPERATIU: panseix, panseixi, pansim, pansiu, panseixin

->pansit

■pansit -ida

[de pansir]

adj 1 Mancat d’ufana, mústic.

2 fig Dit d’una persona abatuda, mancada de delit, de bon humor.

->pansofia

■pansofia

Part. sil.: pan_so_fi_a

f Ciència universal.

->pansòfic

■pansòfic -a

adj Relatiu o pertanyent a la pansofia.

->panspèrmia

panspèrmia

Part. sil.: pans_pèr_mi_a

f BIOL Teoria segons la qual l’aparició de la vida a la Terra és d’origen extraterrestre.

->pantà

■pantà

Hom.: pentà

[de l’it. pantano, íd., d’origen incert, probablement preromà i relacionat amb Pantanus, nom d’un gran estany de l’Apúlia a l’època romana; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 GEOMORF Sector de terreny impermeable i planer, recobert per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses.

2 ENG CIV i OBR PÚBL Llac artificial de grans proporcions provocat en interrompre el curs d’un riu o recréixer un llac per mitjà d’una gran resclosa.

3 gas dels pantans QUÍM ORG Metà.

4 pantà baromètric METEOR Àrea de pressió atmosfèrica relativament baixa, sense diferències importants de pressió d’uns punts als altres.

->pantagruèlic

■pantagruèlic -a

Part. sil.: pan_ta_gru_è_lic

[del nom de Pantagruel, gegant fartaner, protagonista d’una novel·la de François Rabelais (1494-1553)]

adj 1 Relatiu o pertanyent al personatge Pantagruel, de l’escriptor Rabelais.

2 esp Dit d’una gana, d’un àpat, grandíssims.

->pantaix

pantaix

Part. sil.: pan_taix

[de pantaixar]

m PAT Panteix.

->pantaixar

pantaixar

Part. sil.: pan_tai_xar

[alteració de panteixar per analogia flexiva amb nombrosos verbs valencians]

v intr PAT Panteixar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pantaixar

GERUNDI: pantaixant

PARTICIPI: pantaixat, pantaixada, pantaixats, pantaixades

INDICATIU PRESENT: pantaixo, pantaixes, pantaixa, pantaixem, pantaixeu, pantaixen

INDICATIU IMPERFET: pantaixava, pantaixaves, pantaixava, pantaixàvem, pantaixàveu, pantaixaven

INDICATIU PASSAT: pantaixí, pantaixares, pantaixà, pantaixàrem, pantaixàreu, pantaixaren

INDICATIU FUTUR: pantaixaré, pantaixaràs, pantaixarà, pantaixarem, pantaixareu, pantaixaran

INDICATIU CONDICIONAL: pantaixaria, pantaixaries, pantaixaria, pantaixaríem, pantaixaríeu, pantaixarien

SUBJUNTIU PRESENT: pantaixi, pantaixis, pantaixi, pantaixem, pantaixeu, pantaixin

SUBJUNTIU IMPERFET: pantaixés, pantaixessis, pantaixés, pantaixéssim, pantaixéssiu, pantaixessin

IMPERATIU: pantaixa, pantaixi, pantaixem, pantaixeu, pantaixin

->pantalà

■pantalà

m MAR 1 Moll de pilons.

2 p ext Moll de descàrrega de vaixells grans, com els petroliers, que no poden entrar en un port.

->pantalla

■pantalla

[probablement alteració de ventalla per influx de pàmpol; 1a FONT: s. XIX]

f 1 1 Obstacle qualsevol que hom col·loca per tal d’interceptar raigs de llum o d’una altra mena.

2 esp LUM Objecte, opac o translúcid, de vidre, metall, tela, paper, etc., que hom posa al voltant o al costat d’un focus de llum per dirigir-ne la claror cap a una zona determinada, per difondre-la per tot un recinte, per evitar que els raigs lluminosos molestin la vista, etc.

3 fig Persona o cosa que serveix per a ocultar-ne o protegir-ne una altra.

4 TERMOT Superfície metàl·lica disposada davant la boca d’un forn, d’un fogar, etc., per defensar contra el foc, les guspires o la calor.

2 CIN i FOTOG 1 Superfície blanca, de matèria tèxtil o plàstica, sobre la qual són projectades les imatges cinematogràfiques o fotogràfiques.

2 p ext El cinema com a art.

3 CONSTR Element resistent vertical i de gran superfície. Mur pantalla.

4 ELECTRÒN 1 Una de les reixes auxiliars de certs tubs electrònics, com tètrodes, pèntodes, etc.

2 Superfície fluorescent d’un tub de raigs catòdics, sobre la qual és produïda la imatge visible.

5 ELECTROT blindatge 3.

6 INFORM 1 Dispositiu que permet de visualitzar les imatges o les dades de sortida que subministra un sistema informàtic.

2 pantalla gràfica Pantalla d’un ordinador que permet la representació de qualsevol tipus de gràfic.

3 treure per pantalla Realitzar una operació de sortida (anomenada cop de pantalla) amb unes dades determinades per mitjà d’un dispositiu de pantalla.

7 efecte de pantalla (o efecte pantalla) FÍS ATÒM En un nucli de nombre atòmic Z, disminució aparent de la càrrega nuclear efectiva Z·e (e és la càrrega de l’electró), a causa del potencial de signe contrari que ofereixen els electrons pròxims als nuclis.

8 pantalla acústica ELECTROAC Dispositiu rígid sobre el qual hom fixa elàsticament un altaveu, i destinat a augmentar el trajecte acústic efectiu entre la cara anterior i la posterior de l’altaveu.

->pantaló

■pantaló

[del fr. pantalon, íd., inspirat en el nom de Pantalone, personatge de la Commedia dell’Arte italiana (s. XVI), devot de San Pantaleone, molt popular a Venècia, que vestia pantalons llargs venecians; 1a FONT: 1810]

[generalment en pl] m 1 1 Peça de vestir que cobreix el tronc de la cintura per avall i, separadament, cada cama fins als peus o fins a una alçària qualsevol.

2 pantalons afusats Pantalons, generalment de roba elàstica, amb els camals en forma de fus, ajustats als turmells i sovint acabats en una traveta.

3 pantalons curts Pantalons que no arriben més avall del genoll.

2 portar els pantalons fig Manar, tenir l’autoritat a casa, especialment si és la dona qui mana.

->pantaloner

■pantaloner -a

m i f CONF Persona que té per ofici cosir pantalons.

->pantanós

■pantanós -osa

[de pantà; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj Dit del terreny on hi ha aiguamolls.

->panteisme

■panteisme

Part. sil.: pan_te_is_me

[de l’angl. pantheism (1709), comp. del gr. pan ‘tot’ i theós ‘déu’]

m FILOS i RELIG Doctrina segons la qual Déu i l’univers són una mateixa realitat i l’ésser dels quals manca de diferència fonamental.

->panteista

■panteista

Part. sil.: pan_te_is_ta

[de l’angl. pantheist, comp. del gr. pan ‘tot’ i theós ‘déu’, creat el 1705 pel filòsof irlandès John Toland (1670-1722); 1a FONT: s. XX, Oller]

FILOS i RELIG 1 adj Relatiu o pertanyent al panteisme.

2 m i f Seguidor del panteisme.

->panteístic

■panteístic -a

Part. sil.: pan_te_ís_tic

[de panteista]

adj FILOS i RELIG Panteista.

->panteix

■panteix

Part. sil.: pan_teix

[de panteixar]

m PAT 1 Respiració fatigosa.

2 Ranera de l’agonia.

->panteixar

■panteixar

Part. sil.: pan_tei_xar

[del ll. phantasiare, pronunciat vulgarment pantasiare ‘somiar, tenir un mal son’, der. de phantasia, i aquest, del gr. phantasía ‘imatge, aparició; imaginació’; el mot prengué el sentit cat. per la respiració agitada que sol provocar un malson; 1a FONT: 1374]

v intr PAT Respirar agitadament, amb panteix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: panteixar

GERUNDI: panteixant

PARTICIPI: panteixat, panteixada, panteixats, panteixades

INDICATIU PRESENT: panteixo, panteixes, panteixa, panteixem, panteixeu, panteixen

INDICATIU IMPERFET: panteixava, panteixaves, panteixava, panteixàvem, panteixàveu, panteixaven

INDICATIU PASSAT: panteixí, panteixares, panteixà, panteixàrem, panteixàreu, panteixaren

INDICATIU FUTUR: panteixaré, panteixaràs, panteixarà, panteixarem, panteixareu, panteixaran

INDICATIU CONDICIONAL: panteixaria, panteixaries, panteixaria, panteixaríem, panteixaríeu, panteixarien

SUBJUNTIU PRESENT: panteixi, panteixis, panteixi, panteixem, panteixeu, panteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: panteixés, panteixessis, panteixés, panteixéssim, panteixéssiu, panteixessin

IMPERATIU: panteixa, panteixi, panteixem, panteixeu, panteixin

->pantena

■pantena

[probablement de patena]

f PESC Art de pesca, fix, en forma de Y, clos amb tela metàl·lica, dins el qual hom fa entrar el peix per a treure’l després amb salabrets i passar-lo al viver.

->panteó

■panteó

Part. sil.: pan_te_ó

[del ll. pantheon, i aquest, del gr. pántheion, íd., comp. de pan ‘tot’ i theós ‘déu’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 ARQUIT 1 Temple o lloc destinat a tots els déus.

2 p ext Església o edifici que conté les tombes dels homes il·lustres o dels sobirans d’un país.

3 Sepultura monumental on reposen els diversos membres d’una família.

2 HIST REL Conjunt dels éssers divins. Zeus, sobirà del panteó grec.

->pantera

■pantera

[del ll. panthēra, i aquest, del gr. pánthēr, íd., comp. de pan ‘tot’ i thḗr ‘bèstia salvatge’]

f 1 ZOOL 1 Lleopard.

2 pantera negra Varietat negra del lleopard.

2 HERÀLD Animal imaginari representat en forma de lleó rampant, amb cap i coll de cavall, banyes de brau, crinera eriçada, potes anteriors d’àguila i traient foc per la boca.

->pantina

■pantina

[del fr. pantine, íd., terme tècnic dels tintorers (1570), der. de pan ‘teixit, tela’, del ll. pannus, íd.]

f TÈXT Manat de cinc madeixes de fil de seda que els tintorers lliguen juntes abans de tenyir-les.

->pantis

■pantis

[de l’angl. americà panty (pl. panties), íd., dimin. de pants, pl. abreujat familiar de pantaloons ‘pantalons’]

m pl INDUM Parell de mitges que, unides per dalt en forma de calces, arriben fins a la cintura.

->pantisocràcia

■pantisocràcia

Part. sil.: pan_ti_so_crà_ci_a

f Comunitat ideal en la qual tots els membres són iguals en categoria i posició social.

->pantisòcrata

pantisòcrata

1 adj Pantisocràtic.

2 m i f Partidari de la pantisocràcia.

->pantisocràtic

■pantisocràtic -a

adj Relatiu o pertanyent a la pantisocràcia.

->panto-

■panto-

Forma prefixada del mot grec pãs, pantós, que significa ‘tot’. Ex.: pantofàgia.

->pantoc

■pantoc

[probablement del gascó pantòc, íd., de l’arrel del ll. pantex, -ĭcis ‘panxa’, potser a través del cast. pantoque]

m CONSTR NAV Part corbada del buc d’una embarcació que uneix la part vertical dels costats amb la gairebé horitzontal del fons.

->pantocràtor

pantocràtor

[del gr. pantokrátōr ‘totpoderós’]

1 adj RELIG Que ho té o ho domina tot, omnipotent, sobrenom donat a Zeus i a d’altres divinitats gregues de l’època hel·lenística.

2 adj i m ART i CRIST En l’art bizantí i el romànic, dit de Crist representat com a senyor de l’univers. El pantocràtor de Taüll.

->pantògraf

■pantògraf

[de panto- i -graf]

m 1 DIB i TOPOG Instrument que serveix per a copiar (ampliant o reduint a voluntat) un pla, un mapa o un dibuix qualsevol.

2 FERROC Estructura metàl·lica articulada que suporta l’arquet i n’assegura el contacte permanent amb el cable de contacte de la catenària.

->pantografia

■pantografia

Part. sil.: pan_to_gra_fi_a

[de panto- i -grafia]

f 1 Descripció general.

2 Art d’usar el pantògraf.

->pantogràfic

■pantogràfic -a

adj Relatiu o pertanyent a la pantografia o al pantògraf.

->pantòmetre

■pantòmetre

[de panto- i -metre; 1a FONT: s. XIX]

m METROL Instrument utilitzat en topografia per a mesurar angles horitzontals.

->pantomim

■pantomim

[del ll. pantomimus, i aquest, del gr. pantómimos, íd., comp. de pan ‘tot’ i mĩmos ‘actor’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f TEAT Actor que representa una pantomima.

->pantomima

■pantomima

[mateix origen que pantomim; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 TEAT Representació escènica muda que es basa en el gest i en l’expressió corporal.

2 BALLET Part expressiva d’un ballet.

3 fig Gesticulació i capteniment teatral expressant sentiments fingits.

->pantomímic

■pantomímic -a

[de pantomima; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj TEAT Relatiu o pertanyent a la pantomima o al pantomim.

->pantopon

pantopon

m FARM Producte que conté, en forma de clorhidrats, tots els alcaloides de l’opi.

->pantotenat

■pantotenat

m 1 BIOL Qualsevol sal o èster de l’àcid pantotènic.

2 pantotenat càlcic Substància termolàbil, component del coenzim A.

->pantotènic

■pantotènic, àcid

QUÍM ORG, MED i ALIM Component del complex vitamínic B, obtingut industrialment a partir de l’àcid 2,4-dihidroxi-3,3-dimetilbutíric i de la β-alanina.

->pantoteris

pantoteris

m ZOOL 1 pl Infraclasse de mamífers de la subclasse dels teris, amb dents petites i tallants, carnívors o insectívors i mesozoics.

2 sing Mamífer de la infraclasse dels pantoteris.

->pantropical

pantropical

[de pan- i tropical]

adj GEOBOT Que es troba a totes les regions tropicals del món.

->panxa

■panxa

[del ll. pantex, -ĭcis, íd., i encara més d’un ll. vg. *pantĭca; 1a FONT: 1413]

f 1 1 ANAT ANIM Abdomen, ventre, especialment la seva cara anterior.

2 ésser un (o una) panxa contenta Ésser panxacontent.

3 estar de panxa enlaire (o gratar-se la panxa) fig Estar ociós.

4 la panxa no escolta músiques fig Quan hom té gana o està desnodrit, no fa cas de les paraules d’ànim o de les recomanacions.

5 omplir la panxa Menjar.

6 posar-se de panxa al sol fig Inhibir-se d’una tasca, etc.

7 portar (algú) de panxa enlaire Portar-lo a enterrar.

2 1 El ventre quan fa bot. Tenir panxa, molta panxa.

2 posar panxa Engreixar-se, adquirir volum la panxa.

3 1 La porció més grossa o més sortint d’una cosa convexa. La panxa d’una ampolla, d’una gerra, d’una olla. La panxa de la cama.

2 JOCS En el joc de l’osset, la part més convexa, oposada a la que s’anomena forat d’aigüera.

3 fer panxa (una paret, un mur, un marge, etc.) CONSTR Desviar-se’n una part del pla vertical sortint enfora.

4 ADOB Part d’una pell o d’un cuir que correspon al ventre de l’animal.

->panxabuit

■panxabuit -uida

Part. sil.: pan_xa_buit

[de panxa i buit]

adj Que té la panxa buida, que no ha menjat.

->panxacontent

■panxacontent -a

[de panxa i content; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj i m i f Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que cerca la vida fàcil, etc.

->panxacontenta

panxacontenta

adj i m i f Panxacontent. Era el panxacontenta de la colla, en Miquel.

->panxada

■panxada

[de panxa]

f 1 1 Cop de panxa.

2 esp Cop de panxa que hom sol donar a l’aigua quan s’hi tira malament.

2 1 Menjada excessiva o molt abundant, fart.

2 fig Ens hem fet una panxada de riure.

->panxarrut

■panxarrut -uda

[de panxa]

adj Que té molta panxa.

->panxell

■panxell

[de panxa]

m ANAT ANIM Tou de la cama, format pels músculs soli i bessons.

->panxó

■panxó

[de panxa; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Acció d’ingerir una quantitat d’aliments excessiva, fart.

2 Fer-se un panxó de riure, de plorar.

->panxut

■panxut -uda

[de panxa; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que té la panxa grossa.

2 Que fa panxa. Una ampolla panxuda.

->pany

■pany

[del ll. pannus ‘extensió de tela o drap; drap, parrac’, d’on passà a designar la superfície d’alguna altra cosa: un pany de paret, el pany d’una porta, que es tractava d’una làmina de metall aplicada a un portal amb la tanca i la clau; 1a FONT: 1296]

m 1 1 Tros o porció plana, llisa, d’una cosa.

2 p anal Un pany de bandera, un pany de cel.

3 pany de paret CONSTR Porció de paret més o menys extensa i llisa.

4 INDUM Faldó de la camisa, d’un mantell.

2 ARM Mecanisme d’una arma de foc llarga que conté el dispositiu disparador i serveix per a carregar-la, alhora que tanca la recambra mentre el projectil és dintre l’ànima.

3 OFIC 1 Dispositiu per a tancar portes, calaixos, carteres, etc., en què els moviments d’una o més peces metàl·liques corredores (els pestells) són governats per un mecanisme que es fa obrar ficant-hi i voltant una clau o mitjançant qualsevol altra manipulació.

2 pany de cop Pany en què només és necessària la clau per a obrir-lo des de fora, mentre que de dins estant hom pot obrir o tancar mitjançant una molla aplicada al pestell.

3 pany electrònic Pany de cop que s’obre en prémer un botó connectat amb un circuit elèctric.

4 no haver-hi pany que servi fig No haver-hi ordre ni concert, anar tot en doina.

5 tancar (una cosa) amb pany i clau (o amb pany i forrellat) fig Tenir-la ben guardada i segura.

->panyar

panyar

[de pany]

v tr CONSTR NAV En la construcció d’una embarcació, clavar els medissos i les estameneres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: panyar

GERUNDI: panyant

PARTICIPI: panyat, panyada, panyats, panyades

INDICATIU PRESENT: panyo, panyes, panya, panyem, panyeu, panyen

INDICATIU IMPERFET: panyava, panyaves, panyava, panyàvem, panyàveu, panyaven

INDICATIU PASSAT: panyí, panyares, panyà, panyàrem, panyàreu, panyaren

INDICATIU FUTUR: panyaré, panyaràs, panyarà, panyarem, panyareu, panyaran

INDICATIU CONDICIONAL: panyaria, panyaries, panyaria, panyaríem, panyaríeu, panyarien

SUBJUNTIU PRESENT: panyi, panyis, panyi, panyem, panyeu, panyin

SUBJUNTIU IMPERFET: panyés, panyessis, panyés, panyéssim, panyéssiu, panyessin

IMPERATIU: panya, panyi, panyem, panyeu, panyin

->paó

■paó

Part. sil.: pa_ó

Hom.: paor

[del ll. pavo, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 ORNIT Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids (Pavo cristatus), amb el cap, el coll i el pit de color blau, amb un plomall al cap, semidomèstic i ornamental.

2 ENTOM 1 paó de nit (o gran paó de nit) Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels satúrnids (Saturnia pyri), de color marró o gris amb taques ocel·lars a les ales, les larves del qual ataquen les pereres.

2 paó diürn Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels nimfàlids (Vanessa io), amb les ales de color roig i grisós i de vol ràpid.

3 petit paó de nit Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels satúrnids (Saturnia pavonia), amb ocels a les ales anteriors i la femella, més grossa que el mascle, amb ales clares.

3 HERÀLD Figura que representa un paó de perfil amb la cresta de tres pèls o brins acabats amb una boleta.

->paona

■paona

Part. sil.: pa_o_na

[fem. de paó, motivat pels colors de les seves aletes, comparades amb el plomatge del paó]

f 1 ORNIT Paó femella.

2 ICT 1 lluerna 3 1.

2 Lluerna roja.

->paor

■paor

Part. sil.: pa_or

Hom.: paó

[v. por¹]

f ant Por.

->paorós

■paorós -osa

Part. sil.: pa_o_rós

[de paor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que fa por, que infon por.

->paorosament

■paorosament

Part. sil.: pa_o_ro_sa_ment

[de paorós]

adv D’una manera paorosa.

->pap

■pap

Hom.: pub

[der. del ll. infantil pappare ‘menjar’; 1a FONT: c. 1400]

m 1 ANAT ANIM 1 Dilatació en forma de bossa que presenta l’esòfag dels ocells entre la gola i l’estómac.

2 En alguns artròpodes adults, expansió voluminosa terminal de l’esòfag, on s’emmagatzemen els aliments.

2 p ext 1 Part compresa entre la barba i el coll.

2 Ventrell, estómac de persona o d’animal.

3 ficar al pap Menjar (alguna cosa).

4 omplir el pap Menjar.

5 tenir el pap buit No haver menjat.

3 fig i col·loq 1 buidar el pap Dir tot el que calia dir, desfogar-se.

2 quedar-se al pap Estar-se de dir alguna cosa.

3 tenir-ne el pap ple (d’una cosa) Estar-ne tip, cansat, irritat.

4 treure del pap Dir o fer dir alguna cosa.

->papa¹

■papa¹

[del ll. papas, ll. td. papa, i aquest, del gr. pápas ‘pare; bisbe; Papa’, formes de creació expressiva infantil; 1a FONT: c. 1240]

m 1 1 Terme afectuós per a designar el pare, usat generalment en el llenguatge infantil.

2 pl Pare i mare; pares.

2 CRIST 1 Antic títol donat als bisbes.

2 Títol donat al patriarca d’Alexandria.

3 esp Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església Catòlica.

4 anar a Roma i no veure el papa fig Anar a un lloc i deixar de veure la persona o la cosa més important.

->papa²

■papa²

[der. de pap, aplicat pels infants a bestioles que es mengen certes coses d’una forma considerada perjudicial]

f Cuca, insecte no volador.

->papà

■papà

Hom.: papar

[variant de la forma infantil papa¹, segurament d’influx fr. modern; 1a FONT: s. XIX]

[pl -às] m 1 Terme infantívol, per a designar el pare.

2 pl Pare i mare; pares.

->papabenet

■papabenet

[de papa¹ i Benet]

m PAST Anís o confit molt petit, de diversos colors.

->papable

■papable

[de papa¹]

adj Que és reputat mereixedor d’ésser elegit papa.

->papada

■papada

[de pap; 1a FONT: 1764]

f 1 En una persona, sotabarba molt pronunciat.

2 Excrescència carnosa que solen tenir sota el coll certs animals, com el porc, la cabra, el gall dindi, etc.

3 ALIM Peça de la carn de boví o de porcí situada sota el coll.

->papadiners

■papadiners

[de papar i diner¹; 1a FONT: s. XIX]

1 m Pretext per a fer despendre diners.

2 m i f Persona que procura fer gastar diners inútilment.

->papafiga

papafiga

[de papafigues, per comparació]

m NÀUT Cadascuna de les dues veles majors, la major i la trinquet, quan una embarcació navega només amb aquestes.

->papafigo

papafigo

[variant de papafigues]

m ant INDUM Peça de vestir que servia per a cobrir el cap, el coll i part de la cara, i que deixava només al descobert els ulls i el nas.

->papafigues

■papafigues

[de papar i figa; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ORNIT Papamosques.

->papagai

■papagai

Part. sil.: pa_pa_gai

[potser de l’àr. babbaġâ, íd., alterat per etimologia popular com un comp. de papar ‘menjar’ i gai, variant de gaig, considerant que els àrabs pronunciaven b la p; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les aràcies (Caladium bicolor), de fulles grosses amb taques blanques i nervis vermells, molt decorativa.

2 ORNIT 1 Psitaciforme.

2 Psitàcid.

3 esp Guacamai.

->papaia

■papaia

Part. sil.: pa_pa_ia

[d’una llengua incerta del Carib]

f BOT i AGR Fruit del papaier.

->papaier

■papaier

Part. sil.: pa_pa_ier

[de papaia]

m BOT i AGR Petit arbre dioic de la família de les caricàcies (Carica papaya), de tronc suculent, fulles grosses i regulars i fruits bacciformes, anomenats papaies.

->papaïna

■papaïna

Part. sil.: pa_pa_ï_na

f ALIM, BIOQ i FARM Enzim proteolític procedent del tronc, les fulles i el fruit del papaier.

->papal

■papal

[de papa¹; 1a FONT: 1328]

adj CRIST Relatiu o pertanyent al papa.

->papalló

■papalló

[del ll. papĭlo, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ENTOM Papallona.

->papallona

■papallona

[variant fem. ja ant. de papalló; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 ENTOM 1 Qualsevol insecte de l’ordre dels lepidòpters.

2 fer el (o la) papallona fig Papallonejar.

3 papallona de la calavera (o de la mort) Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels esfíngids (Acherontia atropos), amb el cap i el tòrax castanys o negrencs i amb un dibuix que recorda una calavera.

4 papallona de la col Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels pièrids (Pieris brassicae), amb les ales de color groc clar o blanques i les larves de la qual són una plaga per a la col.

5 papallona de l’arboç Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels nimfàlids (Charaxes jassius), de cos cepat, les ales anteriors triangulars i les posteriors fistonejades.

6 papallona reina Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels papiliònids (Papilio machaon), amb les ales grogues i base negrosa i cos groc, amb una línia dorsal negra.

7 papallona zebrada Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels papiliònids (Papilio podalirio), amb les ales grogues amb bandes negres, que recorden una zebra.

2 ESPORT Estil de natació en posició ventral consistent a fer amb els braços un moviment circular que produeix tracció quan és sota l’aigua i que esdevé recuperació quan n’és fora i les cames esbateguen d’una manera simultània.

3 TECNOL Obturador, que pot girar al voltant del diàmetre menor i estrangular més o menys el pas del conducte on és situat.

->papallonat

papallonat -ada

[de papallona]

adj HERÀLD Dit d’un escut o d’una peça completament plena d’uns segments inferiors de corones circulars que formen sanefes horitzontals com imitant les escates d’un peix o el dibuix de les ales de certes papallones.

->papalloneig

■papalloneig

Part. sil.: pa_pa_llo_neig

[de papallonejar]

m 1 Acció de papallonejar;

2 l’efecte.

->papallonejar

■papallonejar

[de papallona; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr 1 Moure’s d’una banda a l’altra com una papallona.

2 fig Sentir-se atret, afanyar-se, etc., adés envers una cosa adés envers una altra. Sempre papalloneja: ara vol una cosa, després en vol una altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: papallonejar

GERUNDI: papallonejant

PARTICIPI: papallonejat, papallonejada, papallonejats, papallonejades

INDICATIU PRESENT: papallonejo, papalloneges, papalloneja, papallonegem, papallonegeu, papallonegen

INDICATIU IMPERFET: papallonejava, papallonejaves, papallonejava, papallonejàvem, papallonejàveu, papallonejaven

INDICATIU PASSAT: papallonegí, papallonejares, papallonejà, papallonejàrem, papallonejàreu, papallonejaren

INDICATIU FUTUR: papallonejaré, papallonejaràs, papallonejarà, papallonejarem, papallonejareu, papallonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: papallonejaria, papallonejaries, papallonejaria, papallonejaríem, papallonejaríeu, papallonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: papallonegi, papallonegis, papallonegi, papallonegem, papallonegeu, papallonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: papallonegés, papallonegessis, papallonegés, papallonegéssim, papallonegéssiu, papallonegessin

IMPERATIU: papalloneja, papallonegi, papallonegem, papallonegeu, papallonegin

->papallonic

papallonic

m ENTOM 1 Papallona petita.

2 papallonic del blat Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels tineids (Tinea granella), amb les ales anteriors de color marró i les posteriors grises, i les erugues del qual infesten el blat.

->papamosques

■papamosques

[de papar i mosca; 1a FONT: s. XIX]

m ORNIT Nom donat a diversos ocells de la família dels muscicàpids, de l’ordre dels passeriformes. El papamosques gris (Muscicapa striata) és de color bru grisenc i blanquinós i té el pit lleugerament llistat.

->papanovia

■papanovia

Part. sil.: pa_pa_no_vi_a

f dial ENTOM Papaorelles.

->papaorelles

■papaorelles

Part. sil.: pa_pa_o_re_lles

[de papar i orella; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ENTOM Insecte de l’ordre dels dermàpters i de la família dels forficúlids (Forficula auricularia), amb un segon parell d’ales ben desenvolupat i un parell de cercs dentats en forma de pinça a l’abdomen.

->papapeixos

■papapeixos

Part. sil.: pa_pa_pei_xos

m ZOOL Ofegabous.

->papar

■papar

Hom.: papà

[del ll. pappare ‘menjar’; 1a FONT: 1372]

v 1 tr Empassar-se sense mastegar.

2 1 papar-hi fig Veure-hi, clissar-hi.

2 no papar-ne ni una No adonar-se de res, no entendre res d’allò que hom diu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: papar

GERUNDI: papant

PARTICIPI: papat, papada, papats, papades

INDICATIU PRESENT: papo, papes, papa, papem, papeu, papen

INDICATIU IMPERFET: papava, papaves, papava, papàvem, papàveu, papaven

INDICATIU PASSAT: papí, papares, papà, papàrem, papàreu, paparen

INDICATIU FUTUR: paparé, paparàs, paparà, paparem, papareu, paparan

INDICATIU CONDICIONAL: paparia, paparies, paparia, paparíem, paparíeu, paparien

SUBJUNTIU PRESENT: papi, papis, papi, papem, papeu, papin

SUBJUNTIU IMPERFET: papés, papessis, papés, papéssim, papéssiu, papessin

IMPERATIU: papa, papi, papem, papeu, papin

->paparazzi

paparazzi

m i f Fotògraf de premsa especialitzat a empaitar persones famoses per obtenir-ne fotografies sensacionalistes.

->paparota

■paparota

[potser d’un *papaurot, augmentatiu del ll. papaver ‘rosella’]

f Rosella.

->paparotes

■paparotes

[del dial. papa ‘acció de menjar’ (v. papar)]

f pl 1 Farinetes.

2 fig 1 Falòrnies.

2 donar (o fer) paparotes Ensarronar.

->paparra

■paparra

[alteració de l’ant. i dial. caparra per influx de papa² ‘cuca’; caparra prové potser d’un mot preromà comú al basc kapar(ra) o gapar(ra) ‘esbarzer’, per la característica comuna d’arrapar-se a la pell; 1a FONT: 1398]

f 1 ZOOL Nom donat a diversos àcars de la família dels ixòdids, de cos aplanat i ovalat, amb mandíbules en forma d’arpó, perillosos per al bestiar i que parasiten temporalment vertebrats, la sang dels quals xuclen.

2 fig Persona molt enganxosa, difícil d’esquivar. Quin home més pesat: és una paparra.

->papat

■papat

[de papa¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Dignitat de papa.

2 Institució històrica del pontificat, en la seva continuïtat.

3 Duració del càrrec de papa.

->papaterra

■papaterra

[de papar i terra; 1a FONT: s. XIX]

m ZOOL Cuc de terra, especialment l’usat com a esquer per a pescar.

->papau

■papau

Part. sil.: pa_pau

[variant de papu; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m Papu.

->papaveraci

■papaveraci -àcia

[del ll. papaver ‘rosella’]

BOT 1 adj Dit de la corol·la dialipètala amb quatre pètals sense ungla i disposats en dos verticils dímers.

2 f 1 pl Família de readals constituïda per plantes herbàcies laticíferes, de fulles alternes, flors hermafrodites i fruits en càpsula.

2 sing Planta de la família de les papaveràcies.

->papaverina

■papaverina

f QUÍM ORG i FARM Alcaloide extret de l’opi (Papaver somniferum), insoluble en l’aigua i altament tòxic.

->papellida

■papellida

[alteració de pagellida]

f BOT Barretets.

->paper

■paper

[del ll. papȳrus, i aquest, del gr. pápyros ‘papir’, adaptat per via semiculta a una terminació catalana, d’on passà a les altres llengües europees; 1a FONT: 1249]

m 1 QUÍM IND i PAPER 1 Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.

2 Peça, full, tros, fet amb pasta de paper. Tens un paper per a embolicar aquests llibres?

3 paper alemany GRÀF Paper emprat en litografia per a traslladar a la pedra o planxa litogràfica el dibuix fet amb llapis.

4 paper arrissat Paper fi i de superfície arrugada que hom empra per a embolicar objectes.

5 paper assecant Paper no encolat i gruixut que hom empra per a assecar la tinta d’un escrit.

6 paper bíblia GRÀF Paper molt prim, compacte i fort que hom empra en edicions de luxe.

7 paper blanc Paper de color blanc on no hi ha res escrit ni imprès.

8 paper Canson Paper gruixut, resistent, de superfície setinada o aspra i d’un to semblant al color de palla, emprat en dibuix.

9 paper carbó OFICINA Paper molt prim, llis i regular, impregnat per una cara d’una mescla d’alcohol, glicerina i un colorant i impermeabilitzat per l’altra, que hom empra per a obtenir còpies en la màquina d’escriure.

10 paper ceba OFICINA Paper molt fi, destinat a còpies mecanografiades.

11 paper continu Paper que hom fabrica en peces de gran longitud.

12 paper contracolat Paper format per dos fulls enganxats amb cola.

13 paper coster Paper que s’ha tacat, estripat o arrugat durant la fabricació.

14 paper crepat Paper arrissat.

15 paper cristall Paper fet transparent per mitjà d’un procediment de calandratge i que hom empra per a embolicar.

16 paper cuixé Paper proveït d’una capa d’estuc que li confereix impermeabilitat, molt setinat i envernissat, i que hom empra per a gravats, fotogravats, etc.

17 paper d’alumini EMBAL Full molt prim d’alumini —o d’un aliatge d’estany, plom i bismut—, impermeable, que hom empra per a embolicar certs productes.

18 paper d’amiant Paper fet amb fils d’amiant, que és resistent al foc i que hom empra com a aïllant.

19 paper d’Armènia Paper impregnat de nitre i substàncies oloroses que se’n desprenen en ésser cremat.

20 paper d’arròs Paper fet amb medul·la de l’arbre del pa o amb canyes de bambú.

21 paper de barba Paper de tina que té les vores sense retallar.

22 paper de calcar DIB Paper molt transparent que permet de reproduir-hi dibuixos.

23 paper de cartes OFICINA Paper fet amb pasta molt afinada que hom empra per a la correspondència.

24 paper de dibuix Paper blanc i fort, amb una capa d’aprest, que hom empra per a dibuixar.

25 paper de draps Paper de fil.

26 paper de fil Paper fet amb draps, principalment de lli, emprat en edicions de luxe.

27 paper de filtre Paper de propietats filtrants, porós i sense cola.

28 paper de filtre de cendres tarades QUÍM ANAL Paper que per calcinació conté un pes conegut de cendra.

29 paper de filtre macerat Paper emprat per a la filtració ràpida de precipitats gelatinosos.

30 paper de folre Paper d’estrassa, més gruixut que l’ordinari, que hom empra, enquitranat, per al folre de les embarcacions de fusta.

31 paper de fumar Paper fi, que hom empra per a cargolar els cigarrets.

32 paper d’embalatge EMBAL Paper resistent, fet amb pastes de baixa qualitat, destinat a l’embalatge d’objectes pesants i a l’engròs.

33 paper d’empaperar Paper pintat.

34 paper de plata Paper d’estany o d’alumini.

35 paper d’escriure OFICINA Paper fabricat especialment per a escriure-hi, ratllat o blanc.

36 paper de seda OFICINA Paper molt fi, transparent i flexible.

37 paper de solfa Paper que té impresos pentagrames a distàncies regulars, per a escriure-hi música.

38 paper d’espart Paper fet amb fibres d’espart.

39 paper d’estany EMBAL Full molt prim d’estany, impermeable, que hom empra per a embolicar certs productes.

40 paper d’estergir obs OFICINA Paper carbó.

41 paper d’estrassa Paper fet amb draps de baixa qualitat, gruixut i molt absorbent, i que no serveix per a escriure-hi.

42 paper de tina Paper fet amb draps de gran qualitat i a mà, full per full, que hom empra en edicions de luxe.

43 paper de vidre OFIC i TECNOL Paper fort proveït d’una capa de pols de vidre o d’arena de quars en una de les seves cares i que hom empra per a polir superfícies.

44 paper de Xina Paper molt prim i resistent, que hom fabricava amb la part interior de l’escorça de la canya de bambú i que avui és imitat amb pastes de cel·lulosa. Hom l’empra per a edicions de luxe.

45 paper d’impremta GRÀF Paper fet amb pastes de qualitat mitjana o superior, destinat a ésser imprès.

46 paper encolat Paper en el qual hom ha incorporat una certa quantitat de cola o de resina per tal que perdi porositat i sigui apte per a escriure-hi.

47 paper engomat Paper proveït d’una capa adhesiva en una de les seves cares.

48 paper esmeril OFIC i TECNOL Paper de vidre.

49 paper estucat Paper proveït d’una capa d’estuc que li confereix una millor opacitat i impermeabilitat i que hom empra per a gravats, fotogravats de trama fina, etc.

50 paper higiènic Paper fi, estret, disposat en forma de rotlles o de plec, emprat per a usos sanitaris.

51 paper indicador Tipus de paper reactiu impregnat d’un indicador àcid-base, emprat per a verificar el pH d’una solució. El més comú és el paper de tornassol.

52 paper Japó Paper blanc o groguenc, sedós i setinat, que hom fabrica amb la part interior de l’escorça d’alguns arbres i que és emprat en edicions de luxe.

53 paper jaspi Paper decorat amb dibuixos a manera d’aigües de diferents colors i que serveix per a fer guardes de llibres.

54 paper ‘kraft’ Paper de color marró fosc, molt resistent, fabricat amb pasta obtinguda pel mètode del sulfat, i que hom empra per a embalatge.

55 paper llis Paper lleugerament setinat a la màquina de fer el paper, menys resistent i homogeni i de gra superficial més gros que els setinats, però amb més gruix i opacitat, molt adequat per a la impressió.

56 paper maixé Pasta de paper encolada a la qual es pot donar forma per fer figures.

57 paper Manila OFICINA Paper de seda.

58 paper mil·limetrat DIB Paper que té impresa una quadrícula d’1 mm de dimensió lateral i que és utilitzat per a fer-hi representacions a escala.

59 paper mussolina Paper fi, de colors varis, emprat per a embolicar.

60 paper òfset GRÀF Paper flexible, de gra fi i de baixa qualitat, que hom empra per a la impressió en el sistema òfset.

61 paper palla Paper d’embalatge fet amb pasta de palla.

62 paper parafinat Paper impregnat de cera o parafina que hom empra, principalment, com a aïllant elèctric i de la humitat.

63 paper pergamí Paper d’aspecte semblant al pergamí, que hom empra en edicions de luxe.

64 paper pintat DEC Paper recobert de pintura monocroma o policroma destinat a revestir les parets interiors de les cases.

65 paper ploma Paper molt lleuger i de consistència esponjosa.

66 paper premsa Paper fet de pasta mecànica i aprestat amb bisulfit sòdic que hom empra per a la confecció dels diaris.

67 paper quadriculat Paper que duu impresa una quadrícula per tal de facilitar l’escriptura o el dibuix.

68 paper quadriculat TÈXT Paper reticulat emprat per a la representació gràfica dels lligats i dels dibuixos jacquard.

69 paper quitrà Paper contracolat amb betum o brea.

70 paper ratllat Paper en el qual hom imprimeix unes ratlles per tal de facilitar una escriptura.

71 paper reactiu Tira de paper impregnada d’una substància que, pel canvi de coloració que experimenta en entrar en contacte amb una solució, dóna alguna informació sobre aquesta.

72 paper semivegetal EMBAL Paper semblant al vegetal, emprat en embalatge.

73 paper setinat Paper que hom ha sotmès a un procés de calandrat per tal de donar-li una superfície llisa i brillant.

74 paper tela TÈXT Teixit transparent i envernissat que hom empra principalment per a dibuixar-hi plans i mapes.

75 paper tèrmic INFORM Paper recobert d’una emulsió termosensible de color clar, que vira instantàniament a fosc per efecte d’una radiació tèrmica localitzada.

76 paper termomètric Paper recobert d’una emulsió termosensible que canvia de color en funció de la temperatura.

77 paper timbrat Paper consistent en un full de paper on hi ha imprès un timbre de l’estat, i és d’ús obligatori per a la redacció de certs documents.

78 paper vegetal Paper sulfurat i calandrat en calent, d’aspecte transparent i molt resistent, emprat per dibuixants, arquitectes, etc.

79 paper vellutat Paper que en una de les cares té encolades fibres tèxtils que li donen una qualitat de vellut.

80 paper verjurat Paper de fil que té una filigrana de ratlles molt primes i acostades tallades perpendicularment per altres de molt més separades.

81 paper vitel·la Paper fet a mà, amb una forma proveïda d’una tela metàl·lica d’obertura molt petita, que hom empra per a gravats i edicions de luxe.

82 pasta de paper Pasta de cel·lulosa.

2 1 Document escrit o imprès.

2 pl esp Documents que proven la identitat de la persona, la validesa d’una cosa, una autorització, etc. Tenir els papers en regla.

3 ECON Document negociable que representa un valor en diners, efecte de comerç.

4 ECON Conjunt de valors mobiliaris que hom negocia en un mercat.

5 paper moneda ECON Bitllets de banc utilitzats com a mitjà de pagament.

6 paper mullat fig Document o cosa que no té valor o efectivitat. En aquests moments, el pla de pau és paper mullat.

3 1 CIN i TEAT Transcripció de la part d’una obra dramàtica o d’un guió cinematogràfic que ha de representar un actor. Un actor aprendre, saber, el seu paper.

2 CIN i TEAT Part d’una obra dramàtica o d’una pel·lícula que ha de representar un actor. Distribuir els papers.

3 CIN i TEAT En una obra dramàtica o en una pel·lícula, personatge representat per un actor. El paper de Manelic a “Terra Baixa".

4 fig Funció que acompleix algú o alguna cosa. El paper de X dins la comissió. El paper del verb dins la proposició.

5 fig Capteniment d’algú en tal o tal circumstància. En aquell afer, ella va fer un bon paper, un mal paper.

6 fig PSIC Comportament que, en una societat determinada, cal esperar d’una persona amb relació a una posició o estatus social determinat.

7 fer tots els papers de l’auca fig Adoptar les més diferents actituds, opinions, etc., per pura conveniència.

8 fer un paper d’estrassa col·loq Fer el ridícul.

4 FARM 1 Forma farmacèutica, actualment fora d’ús, que consistia en un tros de paper de filtre impregnat amb un líquid medicamentós i deixat assecar.

2 obs Dosi d’un medicament en pols, repartit en petits paquets de paper.

5 paper electrònic INFORM Suport informàtic prim i flexible, portàtil i reutilitzable, en què hom escriu per mitjà d’impulsos electrònics amb un llapis especial.

->paperada

■paperada

[de paper; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 Conjunt de papers, especialment esbarriats.

2 Paperassa.

->paperaire

■paperaire

Part. sil.: pa_pe_rai_re

[de paper]

m i f PAPER i OFIC Persona que fa paper o en ven.

->paperam

■paperam

[de paper]

m Conjunt de papers, especialment esbarriats, inútils.

->paperassa

■paperassa

[de paper]

f Abundància de papers escrits.

->paperejar

■paperejar

[de paper]

v intr Remenar papers escrits o impresos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: paperejar

GERUNDI: paperejant

PARTICIPI: paperejat, paperejada, paperejats, paperejades

INDICATIU PRESENT: paperejo, papereges, papereja, paperegem, paperegeu, paperegen

INDICATIU IMPERFET: paperejava, paperejaves, paperejava, paperejàvem, paperejàveu, paperejaven

INDICATIU PASSAT: paperegí, paperejares, paperejà, paperejàrem, paperejàreu, paperejaren

INDICATIU FUTUR: paperejaré, paperejaràs, paperejarà, paperejarem, paperejareu, paperejaran

INDICATIU CONDICIONAL: paperejaria, paperejaries, paperejaria, paperejaríem, paperejaríeu, paperejarien

SUBJUNTIU PRESENT: paperegi, paperegis, paperegi, paperegem, paperegeu, paperegin

SUBJUNTIU IMPERFET: paperegés, paperegessis, paperegés, paperegéssim, paperegéssiu, paperegessin

IMPERATIU: papereja, paperegi, paperegem, paperegeu, paperegin

->paperer

■paperer -a

[de paper; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 adj PAPER Relatiu o pertanyent al paper.

2 f 1 Cistella emprada per a llençar-hi els papers inútils.

2 Estri que hom té a l’escriptori per a tenir-hi el paper d’escriure.

3 m i f OFIC i PAPER Paperaire.

->papereria

■papereria

Part. sil.: pa_pe_re_ri_a

[de paperer; 1a FONT: c. 1925]

f PAPER 1 Fabricació i comerç de paper.

2 Fàbrica de paper.

3 Botiga de paper.

->paperet

■paperet

[de paper; 1a FONT: 1517]

m 1 Tros petit de paper.

2 pl FOLK Petits retalls de paper que hom tira a grapats en les mascarades de carnaval, a les processons, etc.

->papereta

■papereta

[de paper]

f 1 Cèdula.

2 papereta d’empenyorament ECON Full o cèdula que acredita la propietat de l’objecte empenyorat, el termini i la quantitat d’aquest empenyorament.

3 papereta de vot DR Full o cèdula que la persona que té dret a vot diposita dins una urna d’un col·legi electoral.

4 papereta d’examen ENSENY Full o cèdula que hom lliura a l’alumne que s’ha d’examinar.

->paperina

■paperina

[de paper; 1a FONT: 1782]

f 1 Peça de paper cargolada o plegada de manera que constitueix un cilindre proveït de fons o bé un con, i destinada a contenir caramels, llegums, farina, sucre, etc.

2 col·loq Borratxera.

3 fer el paperina col·loq Estar en una situació poc lluïda, fer el ridícul. A vegades fa el paperina parlant de temes que no coneix.

->paperot

■paperot

[de paper; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 desp Paper.

2 fer el paperot col·loq Fingir, fer la comèdia.

->papessa

■papessa

[de papa¹]

f Dona elevada a la dignitat de papa, únicament amb referència a la llegendària papessa Joana.

->papiament

■papiament

Part. sil.: pa_pi_a_ment

m LING Llengua parlada per la major part de la població de Curaçao, on la llengua oficial és el neerlandès.

->papilió

papilió

Part. sil.: pa_pi_li_ó

[del ll. papĭlio, -ōnis ‘papallona’]

m ENTOM 1 Papallona reina.

2 papilió zebrat Papallona zebrada.

->papilionaci

■papilionaci -àcia

Part. sil.: pa_pi_li_o_na_ci

1 adj Semblant a una papallona.

2 BOT 1 adj Dit de la corol·la dialipètala, que consta d’un pètal posterior gros, de dos pètals laterals, i de dos pètals inferiors o interns.

2 f pl Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de flors de corol·la papilionàcia i fruits en llegum.

3 f sing Planta de la família de les papilionàcies.

->papilionat

papilionat -ada

Part. sil.: pa_pi_li_o_nat

adj BOT Papilionaci.

->papiliònids

papiliònids

Part. sil.: pa_pi_li_ò_nids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, que inclou papallones diürnes, amb ales de colors molt vius i lluents.

2 sing Insecte de la família dels papiliònids.

->papil·l-

■papil·l-

Forma prefixada del mot llatí papilla, que significa ‘papil·la’. Ex.: papil·ledema.