->porcellana

■porcellana

[de l’it. porcellana ‘verdolaga; cauri’, de la closca del qual hom creia que es feia la ceràmica, del ll. vg. porcellago ‘verdolaga’, der. de portula ‘portella’, per l’obertura de la verdolaga i el cauri; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

f 1 ART Terrissa molt fina composta de feldspat i caolí que difereix de l’ordinària per la seva transparència.

2 pl obs PAT Nom donat als tumors o minoves dels ganglis del coll o d’altres regions.

3 ZOOL Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis i de la família dels cipreids (Cypraea sp), marins, amb la closca oviforme mancada d’opercle i que habiten a les mars càlides, especialment a les tropicals.

->porcellaner

■porcellaner -a

[de porcellana]

m i f OFIC Persona que fabrica objectes de porcellana o que en ven.

->porcellanita

■porcellanita

[de porcellana]

f PETROG Argila o llicorella semivitrificada que sembla porcellana o jaspi.

->porcellar

■porcellar

[de porcell; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v intr Parir la truja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: porcellar

GERUNDI: porcellant

PARTICIPI: porcellat, porcellada, porcellats, porcellades

INDICATIU PRESENT: porcello, porcelles, porcella, porcellem, porcelleu, porcellen

INDICATIU IMPERFET: porcellava, porcellaves, porcellava, porcellàvem, porcellàveu, porcellaven

INDICATIU PASSAT: porcellí, porcellares, porcellà, porcellàrem, porcellàreu, porcellaren

INDICATIU FUTUR: porcellaré, porcellaràs, porcellarà, porcellarem, porcellareu, porcellaran

INDICATIU CONDICIONAL: porcellaria, porcellaries, porcellaria, porcellaríem, porcellaríeu, porcellarien

SUBJUNTIU PRESENT: porcelli, porcellis, porcelli, porcellem, porcelleu, porcellin

SUBJUNTIU IMPERFET: porcellés, porcellessis, porcellés, porcelléssim, porcelléssiu, porcellessin

IMPERATIU: porcella, porcelli, porcellem, porcelleu, porcellin

->porcellera

■porcellera

[de porcell]

f Corral de porcs.

->porcí

■porcí -ina

[del ll. porcinus, -a, -um, íd., der. de porcus ‘porc’]

adj RAM Relatiu o pertanyent al porc o als porcs.

->porcicultura

■porcicultura

f ZOOT Cria i explotació de porcs.

->porció

■porció

Part. sil.: por_ci_ó

[del ll. portio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1360]

f 1 1 Part d’una cosa, separada o no del tot.

2 Quantitat treta d’una de més gran.

3 esp Part que toca a algú en una distribució.

2 Quantitat considerable però indeterminada de persones o de coses.

3 ant DR CAN Prebenda en una església catedral o monàstica, que tenia la seva renda en la taula de canvi del capítol.

->porcioner

■porcioner -a

Part. sil.: por_ci_o_ner

[de porció; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 m i f Persona que té dret a una porció en una distribució.

2 m DR CAN 1 Canonge, monjo, beneficiat i algunes vegades simple laic que té dret a una part d’aliments o de vestuari dels béns comuns d’una comunitat.

2 esp Sacerdot o beneficiat que, per l’acta de fundació del monestir, catedral o col·legiata, consta que té dret a les porcions o repartiments comuns.

->porciúncula

■porciúncula

Part. sil.: por_ci_ún_cu_la

[del ll. portiuncŭla, íd., dimin. de portio, -ōnis ‘porció’]

f 1 Porció molt petita.

2 CATOL Indulgència que hom guanya en la visita a la capella de la Porciúncula, prop d’Assís, on Francesc d’Assís establí el primer centre de l’orde franciscà.

->porcupina

■porcupina

[de l’angl. porcupine ‘porc espí; corró tèxtil’, del b. ll. porcupina, del ll. porcus ‘porc’ i spina ‘espina’, per les pues que té el corró]

f TÈXT Corró guarnit amb unes peces punxegudes de ferro que, en el batan obridor, obren el cotó.

->poregós

■poregós -osa

[de por¹]

adj dial Poruc.

->porencefàlia

porencefàlia

Part. sil.: po_ren_ce_fà_li_a

f PAT Presència de cavitats que s’obren en la superfície dels hemisferis i que comuniquen amb els ventricles, com a conseqüència d’una aturada del desenvolupament.

->porexpan

porexpan

[de la marca registrada Porexpan] m PLÀST i EMBAL Poliestirè expandit.

->porfídia

■porfídia

Part. sil.: por_fí_di_a

[del ll. perfidia ‘mala fe’, aplicat a l’heretgia, d’on després ‘contumàcia, obstinació’, amb -o- pel contacte de dues consonants labials; 1a FONT: s. XV, Curial]

f Obstinació posada a aconseguir una cosa, a fer-se donar la raó, etc.

->porfidiejar

■porfidiejar

Part. sil.: por_fi_di_e_jar

[de porfídia; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr Posar porfídia o obstinació en la consecució d’una cosa. Després de porfidiejar llarga estona, finalment desistí. Es passava al dia pels despatxos porfidiejant per a obtenir diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: porfidiejar

GERUNDI: porfidiejant

PARTICIPI: porfidiejat, porfidiejada, porfidiejats, porfidiejades

INDICATIU PRESENT: porfidiejo, porfidieges, porfidieja, porfidiegem, porfidiegeu, porfidiegen

INDICATIU IMPERFET: porfidiejava, porfidiejaves, porfidiejava, porfidiejàvem, porfidiejàveu, porfidiejaven

INDICATIU PASSAT: porfidiegí, porfidiejares, porfidiejà, porfidiejàrem, porfidiejàreu, porfidiejaren

INDICATIU FUTUR: porfidiejaré, porfidiejaràs, porfidiejarà, porfidiejarem, porfidiejareu, porfidiejaran

INDICATIU CONDICIONAL: porfidiejaria, porfidiejaries, porfidiejaria, porfidiejaríem, porfidiejaríeu, porfidiejarien

SUBJUNTIU PRESENT: porfidiegi, porfidiegis, porfidiegi, porfidiegem, porfidiegeu, porfidiegin

SUBJUNTIU IMPERFET: porfidiegés, porfidiegessis, porfidiegés, porfidiegéssim, porfidiegéssiu, porfidiegessin

IMPERATIU: porfidieja, porfidiegi, porfidiegem, porfidiegeu, porfidiegin

->porfidiós

■porfidiós -osa

Part. sil.: por_fi_di_ós

[de porfídia; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Que porfidieja.

->porfidiosament

■porfidiosament

Part. sil.: por_fi_di_o_sa_ment

[de porfidiós]

adv Amb porfídia.

->porfina

■porfina

f QUÍM ORG Sistema policíclic nitrogenat que es troba en l’estructura de les porfirines de fórmula C₂₀H₁₄N₄.

->pòrfir

■pòrfir

[del gr. pórphyros ‘de color de porpra’; 1a FONT: 1403]

m PETROG 1 Varietat de porfirita, de color de porpra.

2 p ext Nom genèric de totes les roques que tenen grossos fenocristalls en una matriu de gra fi afanítica.

3 p ext Qualsevol roca d’estructura porfírica.

->pòrfira

■pòrfira

f ALIM Alga roja macroscòpica, rica en proteïnes, conreada al Japó.

->porfíria

■porfíria

Part. sil.: por_fí_ri_a

f PAT Denominació genèrica d’un conjunt de malalties, generalment hereditàries, que són conseqüència de trastorns del metabolisme de les porfirines.

->porfíric

■porfíric -a

[de pòrfir; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj PETROG 1 1 Relatiu o pertanyent al pòrfir.

2 Semblant al pòrfir.

2 Dit de l’estructura de la roca ígnia formada per fenocristalls que es destaquen sobre una matriu.

->porfiridials

■porfiridials

Part. sil.: por_fi_ri_di_als

f BOT 1 pl Ordre d’algues de la subclasse de les bangiofícides, unicel·lulars o en colònies gelatinoses i amb reproducció asexual, que inclou, entre d’altres, el gènere Porphyridium.

2 sing Alga de l’ordre de les porfiridials.

->porfirina

■porfirina

f QUÍM ORG i BIOQ Nom genèric d’un gran nombre de substàncies, intensament colorades, que contenen en llur estructura el sistema de la porfina.

->porfirinèmia

porfirinèmia

Part. sil.: por_fi_ri_nè_mi_a

f PAT Presència de porfirines a la sang.

->porfirínic

■porfirínic -a

adj BIOQ Relatiu o pertanyent a la porfirina.

->porfirinúria

porfirinúria

Part. sil.: por_fi_ri_nú_ri_a

f PAT Presència anormal de porfirines a l’orina, sense la clínica pròpia de les porfíries.

->porfirita

■porfirita

[de pòrfir]

f PETROG 1 Nom donat a les roques hipoabissals que contenen fenocristalls de feldspat.

2 p ext Nom donat a qualsevol roca granada que contingui fenocristalls de qualsevol mineral.

->porfirització

■porfirització

Part. sil.: por_fi_rit_za_ci_ó

[de porfiritzar]

f 1 Acció de porfiritzar;

2 l’efecte.

->porfiritzar

■porfiritzar

[de pòrfir]

v tr Reduir a pólvores impalpables mitjançant una llosa i una moleta de pòrfir o d’una altra substància dura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: porfiritzar

GERUNDI: porfiritzant

PARTICIPI: porfiritzat, porfiritzada, porfiritzats, porfiritzades

INDICATIU PRESENT: porfiritzo, porfiritzes, porfiritza, porfiritzem, porfiritzeu, porfiritzen

INDICATIU IMPERFET: porfiritzava, porfiritzaves, porfiritzava, porfiritzàvem, porfiritzàveu, porfiritzaven

INDICATIU PASSAT: porfiritzí, porfiritzares, porfiritzà, porfiritzàrem, porfiritzàreu, porfiritzaren

INDICATIU FUTUR: porfiritzaré, porfiritzaràs, porfiritzarà, porfiritzarem, porfiritzareu, porfiritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: porfiritzaria, porfiritzaries, porfiritzaria, porfiritzaríem, porfiritzaríeu, porfiritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: porfiritzi, porfiritzis, porfiritzi, porfiritzem, porfiritzeu, porfiritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: porfiritzés, porfiritzessis, porfiritzés, porfiritzéssim, porfiritzéssiu, porfiritzessin

IMPERATIU: porfiritza, porfiritzi, porfiritzem, porfiritzeu, porfiritzin

->porfiro-

■porfiro-

Forma prefixada del mot grec porphýra, que significa ‘porpra’. Ex.: porfiroblast.

->porfirogènit

porfirogènit -a

1 adj A l’imperi Bizantí, dit dels fills o filles de l’emperador nascuts durant el regnat del pare.

2 m i f Títol que ostentaven tots els fills de l’emperador d’Orient.

->porfobilinogen

porfobilinogen

m BIOQ Derivat del pirrole que es biosintetitza a partir de glicina i succinil-CoA i a partir del qual es biosintetitzen les porfirines.

->porga

■porga

[variant de purga]

f dial Purga.

->porgada

■porgada

[de porgar]

f Acció de caure el fruit de l’arbre abans de madurar.

->porgador

■porgador

Hom.: purgador

[de porgar]

m Garbell.

->porgadora

■porgadora

[de porgar]

f Escumadora.

->porgadures

■porgadures

[de porgar]

f pl Allò que resta al garbell després de porgar el blat, etc.; garbelladures.

->porgar

■porgar

Hom.: purgar

[del ll. pŭrgare ‘purificar, purgar’, probablement der. de purus ‘pur’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v 1 tr ant i dial Purgar.

2 tr Garbellar.

3 intr Caure el fruit de l’arbre abans de madurar. Hi ha un munt de pomes porgades a terra que no es poden aprofitar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: porgar

GERUNDI: porgant

PARTICIPI: porgat, porgada, porgats, porgades

INDICATIU PRESENT: porgo, porgues, porga, porguem, porgueu, porguen

INDICATIU IMPERFET: porgava, porgaves, porgava, porgàvem, porgàveu, porgaven

INDICATIU PASSAT: porguí, porgares, porgà, porgàrem, porgàreu, porgaren

INDICATIU FUTUR: porgaré, porgaràs, porgarà, porgarem, porgareu, porgaran

INDICATIU CONDICIONAL: porgaria, porgaries, porgaria, porgaríem, porgaríeu, porgarien

SUBJUNTIU PRESENT: porgui, porguis, porgui, porguem, porgueu, porguin

SUBJUNTIU IMPERFET: porgués, porguessis, porgués, porguéssim, porguéssiu, porguessin

IMPERATIU: porga, porgui, porguem, porgueu, porguin

->porgueres

■porgueres

[de porgar; 1a FONT: 1575, DPou.]

f pl Porgadures.

->porgueries

■porgueries

Part. sil.: por_gue_ri_es

[de porgar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f pl Porgadures.

->porgues

■porgues

[de porga]

f pl Porgadures.

->porials

■porials

Part. sil.: po_ri_als

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets al qual pertanyen la majoria de bolets de soca, com el bolet d’esca i el bolet de soca blanc.

2 sing Fong de l’ordre de les porials.

->poricida

■poricida

adj BOT Dit de la dehiscència que s’acompleix a través de porus apicals.

->porífers

■porífers

m ZOOL 1 pl Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics, anomenats comunament esponges, amb un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, organitzat en àscon, sícon o lèucon, sense sistema nerviós, bentònics, colonials.

2 sing Metazou de l’embrancament dels porífers.

->poriol

■poriol

Part. sil.: po_ri_ol

m dial ENTOM marieta² 1 1.

->porisma

■porisma

Hom.: purisme

m MAT Corol·lari o conjunt de corol·laris d’una proposició.

->porístic

■porístic -a

adj MAT 1 Relatiu o pertanyent a un porisma.

2 De la natura d’un porisma.

->porno

porno

1 adj Pornogràfic. Revista, pel·lícula porno.

2 m Pornografia. El negoci del porno a Internet.

->pornògraf

pornògraf -a

[del gr. pornográphos ‘el qui escriu sobre prostitució’, comp. de pórnē ‘prostituta’ i -gráphos, de gráphō ‘escriure’]

m i f Autor d’obres considerades pornogràfiques.

->pornografia

■pornografia

Part. sil.: por_no_gra_fi_a

[de pornògraf; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Representació, de qualsevol tipus, amb la finalitat d’excitar sexualment, feta, generalment, amb afany de lucre.

->pornogràfic

■pornogràfic -a

[de pornografia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la pornografia.

2 Que enclou pornografia. Un film pornogràfic.

->porocefàlids

porocefàlids

m ZOOL 1 pl Família de metazous del grup dels pentastòmids, que inclou paràsits de rèptils i de mamífers carnívors.

2 sing Metazou de la família dels porocefàlids.

->poroceratosi

poroceratosi

f PAT Malaltia caracteritzada per la hipertròfia de la capa còrnia al voltant dels porus sudorípars, seguida d’una atròfia secundària de la pell.

->poròcit

poròcit

m ZOOL Tipus de cèl·lula pròpia dels porífers, on es troba entapissant els canals que travessen les parets.

->porogàmia

porogàmia

Part. sil.: po_ro_gà_mi_a

f BOT En els espermatòfits, tipus normal de fecundació, en què el tub pol·línic penetra en el sac embrional a través del micròpil.

->poroma

poroma

m PAT 1 Excrescència originada per una callositat de la pell.

2 Induració inflamatòria.

->porós

■porós -osa

[de porus; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

adj 1 Que té porus.

2 PEDOL Dit d’un sòl de porositat alta.

3 PETROG Dit de les roques que tenen una porositat que les fa permeables.

->porositat

■porositat

[de porós; 1a FONT: s. XV]

f 1 Qualitat de porós.

2 ANAT Porus.

3 PEDOL Volum d’un sòl no ocupat per la fracció sòlida, expressat en tant per cent del volum total.

->porpra¹

■porpra¹

[del ll. purpŭra, i aquest, del gr. porphýra, íd.; 1a FONT: 1271]

1 f QUÍM ORG i COL 1 Matèria colorant vermella que antigament hom extreia de la conquilla del múrex. Té la fórmula C₁₆H₈Br₂O₂.

2 porpra d’anilina El més antic colorant sintètic d’interès comercial.

3 porpra de Cassi Matèria colorant consistent en una mescla d’or col·loïdal i òxid d’estany (II), emprada en la decoració de porcellanes i esmalts i en la manufactura de vidre de color vermell.

2 p ext 1 m Color vermell fosc tirant a morat.

2 adj inv Vestits porpra.

3 f 1 Vestit tenyit de porpra.

2 Banda purpúria que els romans sobreposaven a la túnica i que indicava la pertinença a l’ordre senatorial.

3 esp Vestit de color de porpra que era prerrogativa dels emperadors bizantins i actualment dels cardenals.

4 fig Càrrec o dignitat de què la porpra és símbol. Porpra reial. Porpra cardenalícia o sagrada porpra.

4 f ENTOM Cotxinilla.

5 f HERÀLD Color porpra representat gràficament per una ratlla inclinada que va del cantó sinistre del cap al destre de la punta.

6 f PAT Púrpura.

->porpra²

■porpra²

[d’origen incert, potser combinació del ll. pulli pedem ‘peu de pollastre’, base del fr. pourpier ‘verdolaga’, amb el ll. vg. porclaca, evolució del cl. portulaca (v. verdolaga)]

f BOT Planta herbàcia biennal de la família de les escrofulariàcies (Verbascum boerhavii), totalment recoberta d’un toment blanquinós, de fulles basals ovades o el·líptiques, flors grogues i fruits capsulars ovoides.

->porprat

■porprat -ada

[de porpra¹; 1a FONT: 1522]

adj De color de porpra.

->porquejada

■porquejada

[de porquejar]

f dial 1 1 Acció de porquejar;

2 l’efecte.

2 pl Festa de la matança del porc. Anar a porquejades.

->porquejar

■porquejar

[de porc]

v 1 intr Fer porqueries, obrar d’una manera bruta o amb coses brutes. A taula no porquegeu.

2 tr Embrutar, manipular desavantatjosament una cosa. Jugant, els nois van porquejar l’entrada. Els pirates informàtics porquegen el codi font del programa.

3 intr dial Fer la matança del porc i les feines subsegüents. Un cop a l’any ens trobem al mas per a porquejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: porquejar

GERUNDI: porquejant

PARTICIPI: porquejat, porquejada, porquejats, porquejades

INDICATIU PRESENT: porquejo, porqueges, porqueja, porquegem, porquegeu, porquegen

INDICATIU IMPERFET: porquejava, porquejaves, porquejava, porquejàvem, porquejàveu, porquejaven

INDICATIU PASSAT: porquegí, porquejares, porquejà, porquejàrem, porquejàreu, porquejaren

INDICATIU FUTUR: porquejaré, porquejaràs, porquejarà, porquejarem, porquejareu, porquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: porquejaria, porquejaries, porquejaria, porquejaríem, porquejaríeu, porquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: porquegi, porquegis, porquegi, porquegem, porquegeu, porquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: porquegés, porquegessis, porquegés, porquegéssim, porquegéssiu, porquegessin

IMPERATIU: porqueja, porquegi, porquegem, porquegeu, porquegin

->porquejat

■porquejat -ada

[de porquejar]

adj Cuinat amb carn o altres productes del porc. Escudella porquejada.

->porquer

■porquer -a

[de porc; 1a FONT: 1313]

m i f 1 Porquerol.

2 Porcater.

->porquera

■porquera

[de porc]

f dial 1 Porcellera.

2 p anal Lloc brut; cort.

->porquerenc

porquerenc -a

adj i m i f De Porqueres (Pla de l’Estany).

->porqueria

■porqueria

Part. sil.: por_que_ri_a

[de porc; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Brutícia.

2 Cosa bruta.

3 Acció bruta; porcada.

4 col·loq Cosa de poc valor, de no res.

->porquerol

■porquerol -a

[de porc; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona que pastura porcs.

->porquet

■porquet -a

[de porc; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

ZOOL 1 m i f Porc petit.

2 m ICT Tamborer.

3 porquet de Sant Antoni Panerola.

->porquí

■porquí -ina

[de porc; 1a FONT: 1453]

adj Porcí.

->porquícia

■porquícia

Part. sil.: por_quí_ci_a

[de porc]

f Brutícia, porqueria.

->porquim

■porquim

[de porc]

m Vianda de porc.

->porra

■porra

[d’origen incert, probablement d’una base indoeuropea hispanopirinenca per-, por- ‘pegar, batre’, amb sufix o amplificació -r-, *pŏr-rā; 1a FONT: 1341]

f 1 1 Bastó que té el cap gros i rodonenc.

2 Clava.

3 Maça que hom porta com a emblema d’autoritat.

4 ARM Arma consistent en un bastó cilíndric, generalment de goma o de fusta, emprada per la policia i pels agents de seguretat.

5 JOCS Culata o part més grossa del tac de billar.

6 JOCS En el joc de parells o senars, el dit gros.

2 1 col·loq Dit d’una cosa molestosa. Haver-lo de suportar cada dia: ja és una bona porra!

2 enviar (algú) a la porra Enviar-lo a mal viatge, treure-se’l del davant de mala manera.

3 fer porra Un caçador, no matar cap animal quan surt a caçar.

->porraci

■porraci -àcia

[de porro]

adj 1 De color verd negrós.

2 esp Dit dels vòmits o esputs de color verd negrós.

->porrada¹

porrada¹

[de porra; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f Cop de porra.

->porrada²

■porrada²

[de porro; 1a FONT: s. XIV]

f ALIM Plat a base de porros bullits.

->porradell

■porradell

[de porro]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Allium ampeloprassum), d’olor al·liàcia, amb bulb dímer, envoltat de bulbils, amb fulles planes i linears i flors rosades o purpúries, agrupades en una umbel·la rodona.

->porrassa

■porrassa

[de porro; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f BOT Gènere de plantes herbàcies vivaces de la família de les liliàcies (Asphodelus sp), d’arrel fibrosa, fulles basals i linears, flors blanques o rosades, en raïm o en panícula, i fruits en càpsula.

->porrassar

■porrassar

[de porrassa]

m Lloc on abunden les porrasses.

->porrassera

■porrassera

f BOT Albó.

->porrassina

■porrassina

[de porrassa]

f Cebollí.

->porrat

■porrat

m ETNOG 1 Fira o petit mercat de fruita seca o torrada i altres llepolies que s’instal·la a la vora d’un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià.

2 Berena festiva.

->porrecció

■porrecció

Part. sil.: por_rec_ci_ó

[del ll. porrectio, -ōnis, íd., der. de porrigĕre ‘estendre, allargar’]

f 1 Acció de presentar alguna cosa estenent el braç horitzontalment.

2 LITÚRG Cerimònia consistent a presentar i a fer tocar als ordenands els instruments característics de llur ministeri: el leccionari, el calze, etc.

->porrer

■porrer -a

[de porra; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Macer.

->porrerà

porrerà -ana

adj i m i f De Porrera (Priorat).

->porrerenc

porrerenc -a

adj i m i f De Porreres (Mallorca).

->porro

■porro

[del ll. pŏrrum, íd., amb tancament de la o per influx de porra; 1a FONT: s. XI]

m 1 BOT i 1 AGR Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Allium porrum), d’olor característica, amb el bulb simple i allargat, fulles estretes i planes i flors blanques o rosades, comestible i conreat des de molt antigament.

2 porro bord Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Allium polyanthum), d’olor de porro, amb fulles planes linears i flors rosades en umbel·la.

2 En l’argot de la droga, cigarret de marihuana, haixix o de qualsevol altra droga fumadora.

3 fig dial Gran sorpresa.

->porró

■porró

[der. de porra o de porro, potser més aviat d’aquest darrer, per semblança de forma; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 Vas de forma bulbosa o cònica que es prolonga per la part superior en un broc gros, per on hom l’omple, i per la part inferior, en un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid en decantar convenientment el vas.

2 METROL Mesura catalana per a líquids equivalent a 0,94 l, en general.

->porrona

■porrona

[de porró; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

f Porró gran, generalment de vidre verd, posat dins una cistella.

->porronaire

■porronaire

Part. sil.: por_ro_nai_re

[de porró]

m i f Persona que fa porrons o que en ven.

->porsavant

■porsavant

m HERÀLD Herald o oficial d’armes de tercera categoria, a les ordres del faraut.

->port¹

■port¹

[del ll. pŏrtus ‘entrada d’un port, port’; com a ‘coll de muntanya’ der. de l’indoeuropeu per- ‘travessar’, d’on pr-tus, prtu, base del ll. portus i del germ. furdu ‘gual, fiord’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 NÀUT i OBR PÚBL 1 Abric natural o artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.

2 port franc DR FISC Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana.

2 Ciutat que té un port on les naus poden carregar i descarregar mercaderies. Tarragona és un port del Mediterrani.

3 fig 1 Refugi.

2 arribar a port Assolir un estat de seguretat.

3 dur (o portar) a bon port Fer arribar a un estat segur, treure de perill.

4 INFORM Via d’entrada i de sortida de les dades en un sistema informàtic.

5 port de muntanya Pas d’una muntanya que en comunica els dos vessants.

6 port sec fig A les fronteres, lloc on hi ha instal·lada la duana.

->port²

■port²

[de portar; 1a FONT: 1356]

m 1 1 Acció de portar o traginar.

2 pl Allò que hom paga perquè sigui traginada una cosa; tragins. Ports deguts. Ports pagats.

2 Manera de portar el cos, en caminar.

->port³

■port³

[v. portar]

m BOT 1 Hàbit.

2 Grandària i forma d’un arbre.

->porta

■porta

[del ll. pŏrta ‘porta gran, portal de ciutat’, que acabà generalitzant-se i significant qualsevol porta, amb l’eliminació de ostium, janua ‘porta d’una casa’ i fores ‘porta d’una cambra’; 1a FONT: 1250]

f 1 1 CONSTR [abrev pta.] Obertura feta o deixada expressament en una paret, una reixa, una tanca, etc., des del soler fins a una altura convenient, que permet d’entrar en una casa, una cambra, un clos, etc., o sortir-ne.

2 p anal Obertura d’accés a un lloc. La porta d’una cova.

3 fig Arribar a les portes de la mort.

4 CONSTR NAV Cadascuna de les obertures quadrangulars practicades als costats o a popa del buc d’una embarcació per a la ventilació, per a introduir-hi càrrega o treure’n, etc.

5 OFIC Obertura d’un forn de flequer, de terrissaire, de vidrier, etc., per la qual hom enforna i desenforna i a través de la qual són efectuades les altres operacions pròpies d’un forn.

6 PESC Part de l’almadrava que dóna accés al cóp i que és tapada amb una xarxa quan els peixos són dins.

7 TECNOL Forat d’home.

8 agafar el camí de la porta Anar-se’n d’una casa.

9 anar per portes Anar del tot malament.

10 fer passar la porta (a algú) Treure’l de casa.

11 porta del perdó ARQUIT i ART En algunes catedrals, porta oberta a una banda lateral on els fidels podien guanyar indulgències en ingressar-hi.

12 porta d’entrada (o simplement porta) ARQUIT Accés principal d’una ciutat, d’un edifici.

13 porta falsa Porta situada a la part del darrere o lateral d’un edifici i que no és la principal.

14 porta santa CATOL Porta que hi ha a les basíliques majors romanes i en alguna altra basílica de la cristiandat i que és oberta solemnement en ocasió del jubileu o any sant.

15 porta triomfal ARQUIT i ART Porta aïllada monumental, de caràcter commemoratiu, en forma d’arc de triomf.

2 1 CONSTR Peça o peces, mòbils, de matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, l’obstrueix o permet el pas per ella, en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc., o en córrer paral·lelament al mur.

2 p anal Peça de fusta o d’altra matèria sòlida destinada a tapar o a interceptar alguna cosa.

3 fig El diner obre totes les portes.

4 a porta oberta Dit d’una reunió, judici, debat, etc., celebrat en públic.

5 a porta tancada (o closa) Dit d’una reunió, judici, debat, etc., celebrat en secret, amb exclusió del públic.

6 de portes endins En privat, en la intimitat. Els problemes familiars s’han de resoldre de portes endins.

7 quan una porta es tanca, se n’obre una altra Frase que hom diu per significar que, quan apareixen dificultats serioses, solen presentar-se també solucions favorables.

8 tancar-se-li (a algú) totes les portes Negar-se-li tot ajut.

9 trucar a la porta (d’algú) (o a totes les portes) Sol·licitar l’ajut d’algú, de tots.

3 1 Casa o habitatge a la qual dóna accés una porta. S’està a la tercera porta del carrer. Viu al segon pis, primera porta.

2 HIST A l’imperi Otomà, residència i despatx de sobirans i ministres.

4 ANAT ANIM 1 sistema porta Sistema especial que es compon d’unes branques que formen un tronc que, després, es torna a dividir en branques terminals.

2 vena porta (o simplement porta) Vena que es forma al cap del pàncrees per la unió de les venes mesentèriques superior i inferior amb l’esplènica; acaba en el fetge per mitjà de dues branques que després se subdivideixen.

5 ELECTRÒN 1 Elèctrode auxiliar de certs dispositius electrònics amb semiconductors destinat a controlar o disparar el dispositiu.

2 Circuit lògic amb una o més entrades i una sortida, que únicament permet el pas del senyal cap a la sortida si es compleixen certes condicions fixades prèviament.

6 ESPORT Porteria. Ha xutat a porta.

7 GEOG Congost llarg entre muntanyes que permet un passatge còmode.

->portaaeronaus

■portaaeronaus

Part. sil.: por_ta_a_e_ro_naus

m MAR GUER Nom genèric amb el qual hom designa diversos tipus de vaixells destinats al transport i la utilització d’avions i helicòpters.

->portaagulles

portaagulles

Part. sil.: por_ta_a_gu_lles

[de portar i agulla]

m CIR Espècie de pinces que agafen fortament les agulles i que hom empra per a suturar.

->portaavions

■portaavions

Part. sil.: por_ta_a_vi_ons

[de portar i avió²]

m MAR GUER Vaixell de guerra de superfície, fortament blindat, concebut i construït per al transport, el llançament i la recollida d’avions de guerra, els quals constitueixen el seu principal armament.

->portabagatge

portabagatge

[de portar i bagatge]

m AUT Portaequipatge.

->portabandera

■portabandera

[de portar i bandera; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f Persona que porta la bandera.

2 m Cinyell fornit d’una bossa dins la qual el banderer fa descansar la guaspa del pal de la bandera.

->portabarcasses

portabarcasses

m MAR Vaixell destinat al transport oceànic de barcasses fluvials.

->portabicicletes

portabicicletes

[de portar i bicicleta]

m Dispositiu, acoblat normalment al sostre d’un cotxe, destinat a portar-hi les bicicletes.

->portabilitat

■portabilitat

[de portable]

f Qualitat de portable.

->portable

■portable

[del ll. td. portabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que pot ésser portat o transportat.

->portabombetes

■portabombetes

[de portar i bombeta]

m LUM Portalàmpades destinat a subjectar una bombeta.

->portabroques

■portabroques

[de portar i broca]

m TECNOL Dispositiu per a subjectar una broca.

->portabugia

■portabugia

Part. sil.: por_ta_bu_gi_a

[de portar i bugia; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 obs MED Cànula que serveix per a conduir la bugia que hom introdueix a la uretra.

2 Candeler curt amb un platet i un mànec.

->portacarbons

■portacarbons

[de portar i carbó]

m ELECTROT Portaescombretes.

->portacarrabina

■portacarrabina

[de portar i carrabina]

m ARM Bossa de cuir sostinguda per dues corretges que baixen de la sella, a la qual hom fica la boca de la carrabina.

->portacigarretes

■portacigarretes

[de portar i cigarreta]

m Portacigarrets.

->portacigarrets

■portacigarrets

[de portar i cigarret]

m Capseta o estoig per a portar-hi cigarrets.

->portacigars

■portacigars

[de portar i cigar]

m Capsa o estoig per a portar-hi els cigars.

->portaclaus

■portaclaus

Part. sil.: por_ta_claus

[de portar i clau²]

m Anella per a portar-hi les claus; clauer.

->portaclips

■portaclips

[de portar i clip]

m OFICINA Receptacle destinat a contenir clips.

->portacontenidors

portacontenidors

m MAR Vaixell habilitat o construït expressament per al transport de contenidors.

->portacreu

■portacreu

Part. sil.: por_ta_creu

[de portar i creu]

m i f Persona que porta la creu en les processons i altres cerimònies litúrgiques.

->portada¹

■portada¹

[de porta; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 ARQUIT 1 Portalada.

2 Obra d’ornamentació que, per realçar la façana principal de certs edificis sumptuosos, es fa prenent com a motiu el portal d’entrada.

2 GRÀF 1 BIBLIOT Una de les primeres pàgines d’un llibre en la qual figura el títol del llibre, el nom i els cognoms de l’autor i el lloc on ha estat editat.

2 PERIOD Primera plana d’un diari o d’una revista.

3 TÈXT Faixa, especialment en l’ordit a mà.

->portada²

■portada²

[de portar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

f Acció de portar.

->portada³

portada³

[de porta]

f Cop fort d’una porta en tancar-se violentament.

->portadella

■portadella

[de portada¹]

f BIBLIOT i GRÀF 1 Full que precedeix la portada d’un llibre i on sol haver-hi només el títol de l’obra.

2 Full que separa les parts d’un llibre.

->portadocuments

■portadocuments

[de portar i document]

m Cartera o carpeta amb diferents compartiments usada per a portar documents.

->portador

■portador -a

[del ll. td. portator, -ōris, íd.; 1a FONT: c. 1260]

1 adj Que porta.

2 f AGR Recipient format per dogues de fusta, proveït de dos agafadors disposats als extrems del diàmetre gran de la boca, que serveix per a transportar raïm o vi i, també, altres fruites, aigua, terra, etc.

3 m DR MERC 1 Tenidor d’un efecte públic o comercial que, per aquest fet, en presentar-lo té dret al seu cobrament, negociació, etc., com a titular legítim.

2 al portador loc adj Fórmula utilitzada en efectes públics i valors comercials per a indicar que qui porti el document té dret a cobrar-lo, a negociar-lo, etc.

4 m ELECT En un semiconductor, electró que ocupa un determinat estat electrònic que li permet de participar en els mecanismes de transport.

5 m i f MED i PAT 1 Persona malalta, convalescent o sana l’excreta de la qual conté gèrmens patògens i que actua com a propagadora d’una malaltia infecciosa.

2 Persona que posseeix cromosomes amb un gen mutant patològic que es pot transmetre de pares a fills.

6 f RADIOTÈC i TELECOM Ona destinada a suportar la informació a transmetre per un sistema de telecomunicacions.

->portadorada

portadorada

[de portador]

f Contingut d’una portadora.

->portadorer

■portadorer -a

[de portador; 1a FONT: 1449]

m i f Boter que fa portadores.

->portaeines

■portaeines

Part. sil.: por_ta_ei_nes

[de portar i eina]

m TECNOL Dispositiu que en les màquines eina serveix per a fixar i mantenir fixa l’eina que ha de treballar la peça.

->portaembut

■portaembut

Part. sil.: por_ta_em_but

[de portar i embut]

m Suport que és emprat en els laboratoris per a mantenir els embuts en la posició adequada, especialment quan hom efectua filtracions.

->portaempelt

■portaempelt

Part. sil.: por_ta_em_pelt

[de portar i empelt]

m AGR Planta que serveix de suport a la varietat empeltada o empelt.

->portaencenser

■portaencenser

Part. sil.: por_ta_en_cen_ser

[de portar i encenser; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Persona que porta l’encenser; turiferari.

->portaequipatge

■portaequipatge

Part. sil.: por_ta_e_qui_pat_ge

[de portar i equipatge]

m TRANSP Compartiment o accessori d’un vehicle destinat a posar-hi l’equipatge.

->portaescombretes

■portaescombretes

Part. sil.: por_ta_es_com_bre_tes

[de portar i escombreta]

m ELECTROT Dispositiu destinat a subjectar les escombretes d’una màquina elèctrica i mantenir-les fregant el col·lector.

->portaescuradents

■portaescuradents

Part. sil.: por_ta_es_cu_ra_dents

[de portar i escuradent]

m Recipient de qualsevol forma per a posar-hi escuradents.

->portaesquís

portaesquís

Part. sil.: por_ta_es_quís

[de portar i esquí]

m Dispositiu, acoblat normalment al sostre d’un cotxe, destinat a portar-hi els esquís.

->portaestendard

■portaestendard

Part. sil.: por_ta_es_ten_dard

[de portar i estendard]

1 m i f Persona que porta l’estendard.

2 m portabandera 2.

->portaestrep

■portaestrep

Part. sil.: por_ta_es_trep

[de portar i estrep]

m Sivella o anella que sosté un estrep.

->portafarcells

■portafarcells

[de portar i farcell; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Persona xafardera, amiga de contar embolics.

->portafeixos

■portafeixos

Part. sil.: por_ta_fei_xos

[de portar i feix; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Camàlic.

->portafileres

■portafileres

[de portar i filera]

m TECNOL Instrument manual que serveix per a subjectar i fer girar la filera de roscar.

->portafils

■portafils

[de portar i fil]

m TÈXT guiafils 3.

->portafirmes

■portafirmes

[de portar i firma]

m OFICINA Carpeta o cartera on hom posa les cartes o altres documents abans de presentar-los a la signatura.

->portafusell

■portafusell

[de portar i fusell¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ARM Corretja fixada per dues anelles al fusell, la qual serveix per a portar-lo penjat a l’espatlla.

->portaguió

■portaguió

Part. sil.: por_ta_gui_ó

[de portar i guió; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona que porta el guió o petit estendard.

->portahelicòpters

■portahelicòpters

[de portar i helicòpter]

m MAR GUER Vaixell de guerra per al transport, envol i aterratge d’helicòpters, per a la seva reparació, manteniment, etc., i per al transport de tropes.

->portal

■portal

[de porta; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ARQUIT i CONSTR Porta principal d’un edifici, especialment si és més gran que les altres.

2 ARQUIT i HIST Porta d’entrada d’una ciutat o d’una vila.

3 TELECOM i INFORM Lloc web que ofereix la possibilitat d’accedir a un conjunt de recursos i serveis d’Internet, com ara cercadors, fòrums o comerç electrònic.

->portalà

■portalà

[de portal; 1a FONT: 1451]

m Portaler.

->portalada

■portalada

[de portal; 1a FONT: 1509]

f ARQUIT i 1 CONSTR Portal gran, especialment d’una església, d’una casa senyorívola, etc.

2 HIST Portal.

->portalàmpades

■portalàmpades

[de portar i làmpada]

m LUM Element o dispositiu destinat a rebre el culot d’una làmpada a fi de fer-li de suport i assegurar, a més, la connexió corresponent amb el circuit elèctric d’alimentació.

->portalatge

■portalatge

m HIST DR Dret de portes, que es pagava per entrar en una ciutat o vila emmurallada.

->portaler

■portaler -a

1 1 m i f Persona encarregada d’obrir i tancar el portal d’una ciutat, d’un palau, d’una presó, etc.

2 m HIST Funcionari municipal que tenia cura de la guarda dels portals de les muralles de viles i ciutats.

2 m HIST El qui cobrava el portalatge.

->portalera

■portalera

[de portal; 1a FONT: 1546]

f 1 Cortina que hom posa davant una porta.

2 CONSTR NAV Finestra d’una embarcació.

3 TRANSP Portella d’un carruatge.

->portallàntia

■portallàntia

Part. sil.: por_ta_llàn_ti_a

[de portar i llàntia]

m Dispositiu per a aguantar o subjectar una llàntia.

->portallapis

■portallapis

[de portar i llapis]

m Mànec o tub on hom fixa els llapis per a escriure o dibuixar.

->portalliços

■portalliços

[de portar i lliç]

m TÈXT En el teler mecànic, arbre petit amb politges al qual hom penja els lliços.

->portalligacames

portalligacames

m INDUM Peça d’indumentària interior femenina que consisteix en una mena de faixeta estreta que envolta la cintura i aguanta les lligacames o les mitges directament.

->portalliteres

■portalliteres

[de portar i llitera]

m i f Persona que transporta les lliteres de malalts o ferits.

->portaló

■portaló

[de portal]

m 1 Portal petit.

2 CONSTR NAV Obertura a manera de porta practicada al costat d’un vaixell per a l’embarcament de la tripulació i dels passatgers i els efectes portàtils.

->portam

■portam

[de porta; 1a FONT: s. XIX]

m Conjunt de les portes d’una casa, d’una embarcació, etc.

->portamaletes

■portamaletes

m Portaequipatge.

->portamantes

■portamantes

[de portar i manta]

m Conjunt de dues corretges fixades a un travesser, usat per a portar a mà una manta o unes quantes enrotllades, etc.

->portamascles

■portamascles

[de portar i mascle]

m TECNOL Instrument manual per a subjectar i fer girar el mascle de roscar.

->portament

■portament

[de portar; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m 1 Acció de portar.

2 MÚS En una interpretació musical, tècnica de passar d’una nota a una altra, sense interrompre l’emissió sonora, passant insensiblement per les notes intermèdies.

->portamines

■portamines

[de portar i mina¹]

m Llapis automàtic.

->portamonedes

■portamonedes

[de portar i moneda; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Bossa o cartereta per a portar-hi diners.

->portanoves

■portanoves

[de portar i nova; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona afectada a portar notícies.

->portant

■portant

[de portar; 1a FONT: s. XIV]

1 adj i m i f Que porta. Els portants del tàlem.

2 m Ambladura.

3 agafar el portant fig i col·loq Anar-se’n.

->portantveus

■portantveus

Part. sil.: por_tant_veus

Cp. portaveu

m 1 ant Lloctinent, representant o substitut d’algú en un càrrec d’autoritat.

2 HIST Al principat de Catalunya, als regnes de València i Mallorca i a Sardenya, títol oficial donat al governador general com a representant del governador general de la corona.

->portanyola

■portanyola

[de porta]

f ant CONSTR NAV Obertura petita practicada al buc d’una embarcació per al pas dels rems o de les peces d’artilleria.

->portaobjectes

■portaobjectes

Part. sil.: por_ta_ob_jec_tes

[de portar i objecte]

m QUÍM i BIOL Vidre rectangular que serveix de suport a les preparacions que, cobertes amb un cobreobjectes, hom observa al microscopi.

->portaobjectius

■portaobjectius

Part. sil.: por_ta_ob_jec_tius

[de portar i objectiu]

m 1 CIN i FOTOG Tub frontal d’un projector o d’una càmera fotogràfica en el qual són acoblats, generalment enroscats, els objectius.

2 ÒPT Tambor giratori en el qual són muntats els diversos objectius d’un microscopi.

->portapau

■portapau

Part. sil.: por_ta_pau

[de portar i pau¹; 1a FONT: 1575, DPou.]

m LITÚRG Làmina de metall, ivori, etc., que a les misses solemnes hom donava a besar als fidels en substitució de l’òscul de pau.

->portapel·lícula

portapel·lícula

m FOTOG Part d’una càmera fotogràfica per a rotlles destinada a contenir la pel·lícula.

->portaplaques

portaplaques

[de portar i placa]

m FOTOG Armadura que conté una o dues plaques fotogràfiques, mantingudes fora de l’acció de la llum i que serveix per a carregar les càmeres fotogràfiques de plaques.

->portaploma

■portaploma

[de portar i ploma¹]

m Mànec d’una ploma d’escriure on hom fixava el tremp.

->portaquerolenc

portaquerolenc -a

adj i m i f De Porta (Alta Cerdanya).

->portar

■portar

[del ll. portare, íd.; 1a FONT: s. XII]

v 1 tr 1 Anar carregat amb una cosa, anar amb una cosa a sobre. Portar un feix a la mà, a l’esquena.

2 Anar amb algú al costat, al davant o al darrere, menant-lo; menar, dur. Portar els nens a l’escola.

3 Fer anar, dirigir. Portar els comptes. Tan jove i ja porta la casa.

4 Induir, fer que algú faci una cosa. Es deixà portar pel seu bon cor.

5 Anar amb un vestit o dur posada una peça d’ornament. Totes portaven arracades. Encara porten dol.

6 Anar amb un membre o una part del cos de tal o tal manera. Portava el cap embenat.

7 Tenir un objecte agafat o adherit de tal o tal manera. Sempre porta els pantalons esquinçats.

8 fig Tenir imposada, escrita, anotada, alguna cosa. Ho porta el diari. Ho portes escrit als ulls. Portar un nom il·lustre.

9 fig Anar amb certa disposició de cos o d’esperit, tenir determinats sentiments. Amb l’amor que jo et portava!

10 portar (algú) bé els anys No aparentar ésser tan vell com realment és.

11 portar de cap (una cosa) Tenir intenció de fer-la.

2 1 tr Anar carregat amb alguna cosa per deixar-la en un altre lloc o per lliurar-la a algú. Portar fruita al mercat.

2 tr Fer arribar una cosa en un lloc. Portar una nova.

3 tr fig M’ha portat tots aquells records a la memòria.

4 tr Ésser ocasió d’alguna cosa. Aquest vent portarà pluja. Aquest afer portarà raons.

5 portar a cap (o a terme) (una cosa) loc verb Donar-hi cap, executar-la. No va poder portar a cap el seu projecte.

6 portar-ne (un, dos, tres, etc.) tr MAT Reservar les desenes d’una suma o d’un producte per afegir-les a la suma o al producte d’ordre immediatament superior.

3 pron 1 Captenir-se. En aquella ocasió et vas portar molt bé.

2 Trobar-se en un cert estat de salut. Com us porteu, avui?

3 portar-se bé Estar en bona harmonia dues o més persones, tractar-se amb cordialitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: portar

GERUNDI: portant

PARTICIPI: portat, portada, portats, portades

INDICATIU PRESENT: porto, portes, porta, portem, porteu, porten

INDICATIU IMPERFET: portava, portaves, portava, portàvem, portàveu, portaven

INDICATIU PASSAT: portí, portares, portà, portàrem, portàreu, portaren

INDICATIU FUTUR: portaré, portaràs, portarà, portarem, portareu, portaran

INDICATIU CONDICIONAL: portaria, portaries, portaria, portaríem, portaríeu, portarien

SUBJUNTIU PRESENT: porti, portis, porti, portem, porteu, portin

SUBJUNTIU IMPERFET: portés, portessis, portés, portéssim, portéssiu, portessin

IMPERATIU: porta, porti, portem, porteu, portin

->porta-revistes

■porta-revistes

m MOBL Petit moble auxiliar on hom guarda les revistes o els diaris.

->porta-rotlles

■porta-rotlles

[de portar i rotlle]

m 1 Cilindre resistent usat com a estoig per a portar plans enrotllats.

2 Suport per a sostenir un rotlle de paper higiènic.

->porta-segells

■porta-segells

[de portar i segell]

m OFICINA Estri metàl·lic o de plàstic, de forma circular o rectangular, amb entrades, que serveix de suport als segells de cautxú o de metall.

->porta-selles

porta-selles

m inv ENTOM Somereta.

->portataules

■portataules

Part. sil.: por_ta_tau_les

[de portar i taula]

m TÈXT Arbre sobre el qual oscil·len els muntants de les taules d’un teler mecànic.

->portatestos

portatestos

m Portatests.

->portatests

portatests

m Suport per a col·locar-hi tests amb plantes.

->portatge

■portatge

m HIST DR Dret que hom pagava per passar per certs llocs.

->portatger

■portatger

m DR FISC Cobrador del dret de portatge.

->portàtil

■portàtil

[del b. ll. portatĭlis, íd.; 1a FONT: 1352]

adj Que hom pot dur damunt seu d’un lloc a un altre, de bon transportar.

->portatiu

■portatiu -iva

Part. sil.: por_ta_tiu

[del fr. portatif, íd.]

adj Capaç de portar o transportar. La força portativa de la capil·laritat.

->portavent

■portavent

[de portar i vent]

m TECNOL Conducte pel qual hom fa arribar l’aire per a la ventilació, per a alimentar una combustió, etc.

->portaveu

■portaveu

Part. sil.: por_ta_veu

Cp. portantveus

[de portar i veu; 1a FONT: 1878]

1 m i f 1 Persona que, per la seva autoritat o pel seu càrrec, porta la veu d’una escola, d’un grup, d’un partit, etc.

2 Persona encarregada oficiosament de transmetre el parer de l’autoritat.

2 m Òrgan, diari, revista, etc., d’una escola, d’un grup, d’un partit, etc.

3 m Instrument en forma de gros embut emprat per a fer arribar lluny la paraula, els sons, etc.

->portaviandes

■portaviandes

Part. sil.: por_ta_vi_an_des

[de portar i vianda; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Recipient, ordinàriament cilíndric, o bateria de recipients anàlegs sobreposats, que serveixen per a portar el menjar ja cuinat.

->portbouenc

portbouenc -a

Part. sil.: port_bo_uenc

adj i m i f De Portbou (Alt Empordà).

->portell

■portell

[de porta; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 CONSTR 1 Obertura feta en un mur per l’home, per l’aigua, etc., enderrocant-ne un tros.

2 Obertura estreta deixada en un marge, en un tancat, etc., per tal de permetre el pas d’homes, bèsties, carros, etc.

2 CONSTR NAV Cadascuna de les obertures de les cambres o cabines d’una embarcació que donen al costat del buc.

3 plantar a portell AGR Plantar els arbres en rengles paral·lels de manera que els de cada rengle corresponguin als punts mitjans dels buits entre dos arbres dels rengles immediats.

->portella

■portella

[de porta; 1a FONT: 1309]

f 1 Porta petita.

2 esp CONSTR Porta petita practicada al batent d’una altra de més gran o d’una finestra.

3 CONSTR NAV 1 Obertura practicada al buc d’una nau. Les portelles dels canons.

2 esp Porta petita situada a la popa d’una barca de mitjana, damunt el timó, que serveix per a pujar-lo i facilitar així la feina de treure la barca en terra.

4 esp TRANSP Porta per a entrar en un carruatge, en un automòbil, etc., i sortir-ne.

5 esp TRANSP Post llevadissa que, posada de banda a banda d’un carro o d’un carretó, impedeix que caigui la càrrega.

->portellà

portellà -ana

adj i m i f De Portell de Morella (Ports).

->portelleta

portelleta

[de portella; 1a FONT: 1356]

f 1 Porta petita.

2 esp CONSTR NAV Planxa de ferro que serveix per a tapar un escobenc i evitar, així, que hi entri aigua amb els cops de mar.

->portelló

■portelló

[de portell]

m dial Porta petita encaixada dins una de més gran o dins una vidriera.

->portenenc

portenenc -a

adj i m i f De Porté (Alta Cerdanya).

->portent

■portent

[del ll. portentum ‘presagi, monstre, prodigi’, der. de portendĕre ‘presagiar, predir’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Fet extraordinari, que causa meravella.

2 fig Persona o cosa extraordinària, meravellosa. Aquell home és un portent d’erudició.

->portentós

■portentós -osa

[del ll. portentosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1561]

adj Que, per la seva singularitat, causa meravella. Té un talent portentós.

->portentosament

■portentosament

[de portentós]

adv D’una manera portentosa.

->porteny

porteny -a

adj i m i f De Buenos Aires (capital de l’Argentina).

->porter

■porter -a

[de porta; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 m i f Persona que té la custòdia de la porta o entrada d’una casa particular, d’una escola, d’una oficina, etc.

2 porter electrònic (o automàtic) ELECTRÒN Intercomunicador dotat d’un mecanisme que permet d’obrir una porta a distància.

2 m i f ESPORT En certs jocs com l’handbol, l’hoquei, el futbol, etc., el jugador que defensa la porteria.

->porteria

■porteria

Part. sil.: por_te_ri_a

[de porter; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Càrrec de porter.

2 1 Lloc on està instal·lat el porter.

2 Habitació del porter.

3 ESPORT En certs jocs com l’handbol, l’hoquei, el futbol, etc., marc rectangular format per dos pals verticals i un travesser, pel qual hom ha d’entrar la pilota per a marcar punts.

->pòrtic

■pòrtic

[del ll. portĭcus, -us, íd.]

m 1 ARQUIT i CONSTR 1 Espai cobert i limitat per columnes o arcs a l’entrada d’un edifici sumptuós o d’un temple.

2 porxo 1.

2 Text situat al principi d’un llibre que en fa la presentació.

3 GIMN Estructura metàl·lica constituïda per un travesser, sostingut per dos muntants, del qual pengen les anelles.

4 MANUT Grua pòrtic.

5 pòrtic de senyalització OBR PÚBL i TRÀNS Estructura que passa per damunt d’una calçada, i que serveix de suport a un determinat nombre de senyals de circulació.

->porticat

■porticat -ada

[de pòrtic]

adj ARQUIT Que té pòrtics o porxos.

->porticó

■porticó

[de porta; 1a FONT: 1803, DEst.]

m CONSTR 1 Porteta exterior d’una finestra.

2 Finestró.

->portier

portier

Part. sil.: por_ti_er

[del fr. portière, íd., der. de porte ‘porta’]

m Cortina penjada davant una porta; portalera 1.

->portitxol

■portitxol

[de port¹]

m NÀUT i OBR PÚBL Port menut.

->pòrtland

■pòrtland

[de l’angl. Portland (stone) ‘pedra de Portland’, petita península del sud d’Anglaterra, rica en pedra calcària amb què es fabricava aquest ciment]

m QUÍM IND Ciment hidràulic compost de calç, sílice i alúmina.

->portlandià

portlandià -ana

Part. sil.: port_lan_di_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al portlandià.

2 m Tercer i darrer estatge del malm, que descansa sobre el kimmeridgià i sota el berriasià.

->portlandita

■portlandita

f MINERAL Hidròxid de calci, Ca(OH)₂, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->portmanyí

portmanyí -ina

adj i m i f De Sant Antoni de Portmany (Eivissa).

->porto

■porto

m ENOL Denominació que hom aplica als vins, generalment negres, de les zones compreses entre els rius Douro i Corgo a Portugal.

->portocaval

portocaval

adj MED Relatiu o pertanyent a la vena porta i a la cava.

->portolà

■portolà

[del b. ll. portulanus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 NÀUT 1 Carta nàutica d’un port.

2 Llibre il·lustrat amb mapes que conté la situació geogràfica dels llocs més notables de la costa a la qual és dedicat.

2 HIST A l’edat mitjana, oficial d’un port de mar.

->porto-riqueny

■porto-riqueny -a

adj i m i f De Puerto Rico (estat d’Amèrica associat als Estats Units d’Amèrica).

->port-salut

port-salut^* [porsəlút]

[de l’abadia trapenca de Port-du-Salut, a Entrammes] m ALIM Formatge francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, de color groc palla, fina i untuosa, i sabor suau, que conté un 45% de matèries grasses.

->portuari

■portuari -ària

Part. sil.: por_tu_a_ri

[formació culta analògica sobre la base del ll. portus ‘port’ (cf. cast. portuario, fr. portuaire, it. portuario)]

adj Relatiu o pertanyent al port.

->portuguès

■portuguès -esa

1 adj i m i f De Portugal (estat d’Europa) o del portuguès (llengua).

2 m LING Llengua romànica de l’agrupament occidental iberoromànic, parlada a Portugal i al Brasil.

->portulaca

■portulaca

f BOT Verdolaga de flor gran.

->portulacàcies

■portulacàcies

Part. sil.: por_tu_la_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de centrospermes, composta per plantes herbàcies, de fulles carnoses i esparses, flors hermafrodites i fruits dehiscents, entre les quals cal destacar la verdolaga.

2 sing Planta de la família de les portulacàcies.

->portúnids

portúnids

m ZOOL 1 pl Família de crustacis decàpodes de la secció dels braquiürs, que inclou el franquet.

2 sing Crustaci de la família dels portúnids.

->portusenc

portusenc -a

adj i m i f Del Portús (Rosselló).

->portvendrenc

portvendrenc -a

adj i m i f De Portvendres (Rosselló).

->poruc

■poruc -uga

[v. feixuc]

adj Que fàcilment agafa por.

->porugament

■porugament

[de poruc]

adv Amb por.

->porus

■porus

[del ll. td. porus, i aquest, del gr. póros ‘pas, via de comunicació; porus’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ANAT 1 Petit orifici gairebé imperceptible, especialment en una membrana animal o vegetal.

2 Extrem exterior d’un conducte estret.

2 Interstici entre les partícules o molècules que constitueixen un cos.

3 ANAT ANIM Nom donat als orificis que en els porífers permeten l’entrada d’aigua a la paret del cos o a la cavitat central o gastrovascular.

4 BOT 1 Orifici d’una paret cel·lular o d’un òrgan vegetal.

2 Obertura germinativa arrodonida d’un gra de pol·len.

3 porus areolat En les traqueides, perforació amb ressalt que comunica les cèl·lules adjacents.

4 porus germinatiu porus 2.

5 PEDOL Interstici del sòl.

6 ZOOL Orifici per on surten diversos productes d’excreció, com suor, sèu, etc., productes sexuals o secrecions.

->porxada

■porxada

[de porxo]

f 1 ARQUIT i CONSTR 1 Conjunt de porxos o de pòrtics.

2 Part superior d’una casa o galeria lateral, amb arcades generalment sostingudes per columnes o per pilars.

2 1 Cobert amb grans obertures laterals on hom posa a assecar peces de ceràmica, troques de fil, pells, etc.

2 p ext Cambra en la qual hom estén adequadament troques, peces de roba, etc., per tal que, per l’acció de l’aire, s’oxidin, s’assequin, etc.

->porxat

■porxat -ada

[de porxo]

1 adj Que té porxos. Plaça porxada.

2 m Porxada.

->porxe

porxe

[variant de porxo; 1a FONT: s. XIII]

m ARQUIT i CONSTR Porxo.

->porxo

■porxo

[del ll. pŏrtĭcus, -ūs ‘galeria porticada’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ARQUIT i CONSTR 1 1 Espai cobert, limitat lateralment per columnes o pilars, adossat pel costat oposat al de les columnes a una façana.

2 [sovint en pl] Galeria coberta, amb columnes o amb arcades, que tenen alguns edificis contigus en llurs façanes, davant les botigues i els portals d’entrada.

2 porxada 1 2.

3 Espai cobert al terrat d’algunes cases per a estendre-hi la roba quan plou.

4 Golfa.

5 Cobert format per tres parets i teulada que permet d’aixoplugar-s’hi o d’aixoplugar-hi vehicles, eines, bestiar, etc.

->pos.

pos.

abrev positiu 1.

->posa

■posa

[de posar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Acció de posar-se en tal o tal actitud, especialment per a fer de model a un artista.

2 fig Actitud, manera d’ésser, de pensar, etc., que afecta el qui vol donar-se aires d’ésser això o allò.

2 FOTOG Durada de l’exposició d’una pel·lícula, més llarga del normal, que depèn del temps que hom mantingui premut el disparador.

->posada

■posada

[de posar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 Acció de posar;

2 l’efecte. La posada en marxa d’un aparell. La posada en pràctica d’un projecte. La posada al dia d’un sistema.

3 posada en comú Exposició col·lectiva d’un o més temes per a arribar a un consens més o menys unitari.

4 posada al punt Operació o conjunt d’operacions per a optimar el funcionament d’una màquina o d’un aparell. La posada al punt d’un motor d’automòbil.

5 posada en escena Escenificació.

2 Estada, acte d’aturar-se i habitar en un lloc per algun temps.

3 1 Casa o lloc on algú està no contínuament, sinó temporalment, anant de camí o passant-hi un temps relativament curt.

2 A Mallorca i a Menorca, casa que les famílies pageses, senyors o amos (masovers), tenen dins la vila per allotjar-se els diumenges i altres dies que els convé.

3 Hostal, casa on es dóna allotjament a canvi d’una paga.

4 Casa o lloc on algú resideix habitualment.

5 POÈTICA Estrofa d’una cançó o poema.

->posader

posader -a

[de posada]

1 adj ant Relatiu o pertanyent a la posada o allotjament.

2 m i f A Mallorca, home o dona que habita a la posada que els pagesos tenen a la vila, i s’encarrega de tenir-la neta i de servir els propietaris els dies que hi romanen.

->posador

■posador -a

[de posar]

adj i m i f Que posa. Posador de preu.

->posar

■posar

Cp. pondre i ficar

[del ll. td. pausare ‘aturar-se; cessar’, der. de pausa ‘parada, deturada’; va reemplaçar moltes de les funcions del verb pondre i formà molts der. (anteposar, imposar, etc.) supletoris d’infinitius corresponents a der. del verb ponĕre (els formats amb posició, pòsit, positiu, positor: imposició, expòsit, dispositiu, impositor, etc.); 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr 1 Fer que una cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era. Posar un llibre a l’armari.

2 Fer estar una cosa en una nova posició, en un nou estat o d’una nova manera. Posar dreta l’escombra. Posa bé les cadires.

3 Fer que una cosa sigui damunt una altra o en contacte amb ella per guarnir-la, cobrir-la o completar-la. Posar una condecoració. Posar una tapadora a l’olla. Posar mitges soles a les sabates.

4 Fer que una qualitat, una activitat anímica o altra cosa immaterial estigui en un subjecte determinat. Ha posat en l’home totes les perfeccions. Li posà tanta por al cos! Ningú no hi podia posar la pau.

5 Fer que una activitat pròpia s’apliqui a una persona o cosa determinada. Posar confiança en un metge. Posar esment en una cosa.

6 Fer que una cosa n’afecti una altra a la qual queda com adherida. Posar un nom al gos. Posar preu a una cosa. Posar obstacles a una acció. Posar en dubte una afirmació. Posar diners en un negoci.

7 Afegir alguna cosa a una narració, a un escrit, etc. Això no és veritat; tu l’hi poses.

8 Dedicar, aplicar algú a una professió, a un treball. Posà el seu fill a estudiar.

2 pron 1 Esdevenir, passar a ésser o estar de tal o tal manera. Es posà malalt. Aquest sorollet em fa posar nerviós. Em posaré d’estar per casa.

2 Aplicar-se una cosa, sobretot una peça de vestir, un cosmètic, un medicament extern. Em posaré l’abric. Es posà pomada per tota la cara.

3 posar-se una cosa al cap fig Tenir una dèria.

3 tr 1 Treure una cosa nova, adquirir-la, començar a tenir-la. Posar les dents un infant. Posar pèl un animal. Posar arrels una planta. Posar greix.

2 Posar botiga. Posar despatx. Posar bufet un advocat.

3 Suposar. Posem que sigui veritat.

4 posat que loc conj Suposant que, en el cas que. Posat que n’hi hagi, us en daré a tots.

4 pron 1 Perdre, un líquid, les substàncies estranyes que l’enterboleixen per deposició d’aquestes al fons del recipient. Posar-se el vi.

2 fig Era un baliga-balaga, però amb els anys s’ha posat.

5 pron 1 Denota el començament d’una acció. Posar-se a treballar. Posar-se a ploure.

2 Tornar-se. Posar-se vermell. L’has fet posar de tots colors.

6 intr Fer estada per un temps més o menys curt en un hostal, a casa d’altri, etc. On poses, quan vas a Tortosa?

7 intr Parar-se sobre una cosa, un ocell que volava. La cigonya posà a la punta més alta del campanar.

8 intr Fer de model a un pintor, etc. Posa una estona, que et faré unes fotografies. Li agrada posar per als pintors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: posar

GERUNDI: posant

PARTICIPI: posat, posada, posats, posades

INDICATIU PRESENT: poso, poses, posa, posem, poseu, posen

INDICATIU IMPERFET: posava, posaves, posava, posàvem, posàveu, posaven

INDICATIU PASSAT: posí, posares, posà, posàrem, posàreu, posaren

INDICATIU FUTUR: posaré, posaràs, posarà, posarem, posareu, posaran

INDICATIU CONDICIONAL: posaria, posaries, posaria, posaríem, posaríeu, posarien

SUBJUNTIU PRESENT: posi, posis, posi, posem, poseu, posin

SUBJUNTIU IMPERFET: posés, posessis, posés, poséssim, poséssiu, posessin

IMPERATIU: posa, posi, posem, poseu, posin

->posat

■posat -ada

[de posar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Col·locat en un lloc on no era.

2 m Aire que hom afecta davant algú, especialment per donar-li a entendre quelcom. Amb el posat que feia vaig comprendre que no ho havia fet.

3 adj HERÀLD Dit de la col·locació en què estan les figures dins el camper o el casc damunt l’escut. Tres lleons posats en banda.

->posella

■posella

[de posar]

f dial 1 Lleixa, prestatge.

2 Cavitat a la paret per a posar-hi quelcom.

->posició

■posició

Part. sil.: po_si_ci_ó

[del ll. positio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 1 Lloc on és situat un cos, un país, etc., especialment amb relació a altres.

2 Punt de l’Univers, de la Terra, d’un continent, etc., en què es troba un estel, un país, una ciutat, etc., especialment amb relació a altres.

3 MIL Punt del terreny preparat per a instal·lar-hi metralladores, morters i en general peces d’artilleria.

4 MÚS Situació relativa dels sons en un acord.

5 MÚS Cadascuna de les situacions en què hom col·loca el dit damunt la corda, en els instruments de la família del violí.

6 NÀUT Situació.

7 posició preferent ESPORT En els esports de motor, posició que ocupa el pilot que ha fet el millor temps en l’entrenament, corresponent al primer lloc a la graella de sortida.

2 1 Manera d’estar posada una persona o una cosa. En quina posició dorms més bé? Canviar de posició.

2 fig Manera de pensar o actuar. Abans cal aclarir les diverses posicions.

3 fig Conjunt de condicions en què es troba una persona o cosa dins una gradació.

4 ANAT ANIM i MED Manera de col·locar-se un malalt, espontàniament o amb una finalitat determinada.

5 ANAT ANIM i MED Varietat de presentació fetal.

6 DANSA Cadascuna de les situacions en què hom pot col·locar els braços, o bé els peus, en el ball clàssic.

7 posició anatòmica ANAT ANIM i MED Posició erecta del cos amb els palmells de les mans girats cap endavant.

8 posició de la litotomia ANAT ANIM i MED Posició ajaguda amb les cames flexionades damunt les cuixes, les cuixes en abducció i flexionades damunt la pelvis; és anomenada també posició dorsosacra.

9 posició genupectoral ANAT ANIM i MED Posició utilitzada per a certes exploracions, en la qual hom recolza el tronc damunt el pit i els genolls.

10 posició social (o simplement posició) esp Conjunt de condicions referents a la categoria social o econòmica. Estar en bona posició. Fer-se una bona posició.

11 prendre posició fig Algú, definir la seva opinió o actitud davant un fet. Molts ciutadans van prendre posició contra la guerra.

3 1 ant Suposició, afirmació, d’una cosa.

2 DR PROC Cadascuna de les assercions breus de fets pertanyents a una causa, que una de les parts formula demanant la resposta del contrari.

->posicionador

posicionador

Part. sil.: po_si_ci_o_na_dor

[de posicionar]

m TECNOL Aparell, mecanisme o dispositiu que permet d’orientar amb facilitat i posar en la posició òptima una peça per a treballar-la, una eina per a efectuar una operació, dues peces per a soldar-les, etc.

->posicional

posicional

Part. sil.: po_si_ci_o_nal

[de posició]

adj JOCS En el joc d’escacs modern, dit del sistema tàctic segons el qual durant la partida hom dóna preferència a l’aconseguiment d’una posició de les peces, especialment les menors, que permeti en l’última fase un desenllaç victoriós.

->posicionament

posicionament

Part. sil.: po_si_ci_o_na_ment

m 1 1 Acció de posicionar;

2 l’efecte.

2 sistema de posicionament global TELECOM [sigla GPS] Sistema de posicionament que, per mitjà de satèl·lits, permet localitzar les coordenades terrestres i l’altura sobre el nivell del mar on es troba un receptor.

->posicionar

■posicionar

Part. sil.: po_si_ci_o_nar

[de posició]

v tr 1 AERON i MAR Indicar, determinar, les coordenades geogràfiques (d’una aeronau, un vaixell, etc.).

2 OFIC i TECNOL Posar manualment o mecànicament una peça, una eina, etc., en la posició òptima per a allò que hom vol efectuar o per a la funció que té o ha de tenir la peça, l’eina, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: posicionar

GERUNDI: posicionant

PARTICIPI: posicionat, posicionada, posicionats, posicionades

INDICATIU PRESENT: posiciono, posiciones, posiciona, posicionem, posicioneu, posicionen

INDICATIU IMPERFET: posicionava, posicionaves, posicionava, posicionàvem, posicionàveu, posicionaven

INDICATIU PASSAT: posicioní, posicionares, posicionà, posicionàrem, posicionàreu, posicionaren

INDICATIU FUTUR: posicionaré, posicionaràs, posicionarà, posicionarem, posicionareu, posicionaran

INDICATIU CONDICIONAL: posicionaria, posicionaries, posicionaria, posicionaríem, posicionaríeu, posicionarien

SUBJUNTIU PRESENT: posicioni, posicionis, posicioni, posicionem, posicioneu, posicionin

SUBJUNTIU IMPERFET: posicionés, posicionessis, posicionés, posicionéssim, posicionéssiu, posicionessin

IMPERATIU: posiciona, posicioni, posicionem, posicioneu, posicionin

->posidònia

■posidònia

Part. sil.: po_si_dò_ni_a

f BOT Gènere d’herbes perennes aquàtiques de la família de les posidoniàcies (Posidonia sp), submergides, de rizoma gruixut i fibrós, fulles dístiques, flors en espigues bracteades i fruits carnosos.

->posidoniàcies

■posidoniàcies

Part. sil.: po_si_do_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de monocotiledònies que formen praderies submarines, com la posidònia.

2 sing Planta de la família de les posidoniàcies.

->pòsit

■pòsit

[del ll. posĭtus, -a, -um, participi de ponĕre ‘posar’]

m 1 Substància que es diposita al fons d’un vas que conté un líquid en el qual es trobava en suspensió, solatge, sediment. Aquest vi fa molt pòsit.

2 fig Aquelles lluites van deixar un pòsit d’odis i rancúnies.

3 1 ant Caixa, local o institució on hom guardava diners o productes a disposició dels socis o dipositants.

2 pòsit marítim (o simplement pòsit) DR MAR Caixa, dipòsit o corporació constituïda per persones dedicades a activitats relacionades amb la mar, i de manera molt especial amb la pesca, eventualment subvencionada per l’administració pública.

->positiu

■positiu -iva

Part. sil.: po_si_tiu

[del ll. positivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj [abrev pos.] 1 Que es basa sobre quelcom de segur. D’això, encara no se’n sap res de positiu.

2 Real, segur, que no admet dubte o discussió. Que ell hagi renunciat és positiu.

3 Bo, favorable. La reunió ha estat molt positiva, s’ha aconseguit arribar a un acord entre les parts.

4 Que confirma de manera definitiva quelcom que d’entrada hom suposava, amb independència de si la cosa confirmada és bona o dolenta. La prova de l’embaràs és positiva.

5 Dit de la persona que considera abans que tot el caire pràctic, útil. Un home molt positiu, que toca de peus a terra.

6 FILOS Que no atén sinó als fets, als resultats de l’experiència, subjecte a verificació científica (s’oposa a especulatiu, metafísic, etc.). Les ciències positives.

7 DR i RELIG Dit del dret, llei, etc., promulgats, o de la religió revelada, establerta a partir d’uns llibres sagrats determinats, etc. (s’oposa a natural).

8 filosofia positiva Positivisme.

2 adj [abrev pos.] 1 Afirmatiu, constructiu (per oposició a negatiu). “Mai" és un mot de significació positiva.

2 De dues coses que s’oposen (direccions, manera d’ésser o d’influir en un resultat), una d’elles, determinada convencionalment i amb relació a l’altra, que hom anomena negativa.

3 adj ELECT 1 Dit de l’electricitat que es produeix en cossos com el vidre, la mica o el vori, en ésser fregats amb un drap.

2 Relatiu o pertanyent a l’electricitat positiva.

3 Dit del pol d’un generador elèctric que és capaç de rebre electrons del circuit exterior, com ara el càtode d’un generador electroquímic.

4 m FOTOG i CIN 1 Prova fotogràfica en la qual la imatge representada ho és en la mateixa escala de clars i obscurs i eventualment de colors de l’original, obtinguda generalment a partir del negatiu per contacte i eventualment per ampliació.

2 prova positiva Positiu.

5 adj GEOM 1 Dit de la direcció, la semirecta, la superfície, etc., oposada a la corresponent negativa, amb relació a un punt zero o origen, a una línia, etc., fixats convencionalment.

2 Dit de l’angle que té el sentit contrari al del girament de les agulles del rellotge.

6 adj GRAM Dit del primer grau de significació de l’adjectiu, que consisteix a expressar-ne el contingut sense cap marca de comparació o d’intensitat (s’oposa als graus comparatiu i superlatiu).

7 adj MAT 1 Dit del nombre i de la magnitud més grans que zero.

2 Dit del signe més (+), utilitzat per a designar els nombres positius i les magnituds positives i per a designar l’operació de sumar.

8 adj MÚS 1 A l’edat mitjana, dit de l’orgue de dimensions relativament reduïdes, no incorporat a la construcció de l’església, sinó transportable.

2 Modernament, nom donat, a vegades, a una part dels tubs i al teclat corresponent d’un orgue gran, aptes a acompanyar el cant coral.

->positivació

positivació

Part. sil.: po_si_ti_va_ci_ó

[de positivar]

f FOTOG i CIN Operació a la qual són sotmeses les imatges negatives per tal d’obtenir-ne la prova positiva.

->positivament

■positivament

[de positiu; 1a FONT: 1674]

adv D’una manera positiva.

->positivar

■positivar

[de positiu]

v tr FOTOG i CIN Efectuar la positivació d’una prova negativa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: positivar

GERUNDI: positivant

PARTICIPI: positivat, positivada, positivats, positivades

INDICATIU PRESENT: positivo, positives, positiva, positivem, positiveu, positiven

INDICATIU IMPERFET: positivava, positivaves, positivava, positivàvem, positivàveu, positivaven

INDICATIU PASSAT: positiví, positivares, positivà, positivàrem, positivàreu, positivaren

INDICATIU FUTUR: positivaré, positivaràs, positivarà, positivarem, positivareu, positivaran

INDICATIU CONDICIONAL: positivaria, positivaries, positivaria, positivaríem, positivaríeu, positivarien

SUBJUNTIU PRESENT: positivi, positivis, positivi, positivem, positiveu, positivin

SUBJUNTIU IMPERFET: positivés, positivessis, positivés, positivéssim, positivéssiu, positivessin

IMPERATIU: positiva, positivi, positivem, positiveu, positivin

->positivisme

■positivisme

[de positiu]

m 1 Qualitat de positiu.

2 DR Corrent jurídic que concep el dret de manera que aquest ha d’ésser entès només com un sistema de normes i disposicions. S’oposa a les teories del jusnaturalisme.

3 FILOS 1 Actitud o tendència filosòfica que estableix les dades dels sentits com a font fonamental i pràcticament exclusiva de tot coneixement.

2 esp Corrent filosòfic del segle XIX que es caracteritza per un decidit empirisme (segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables).

3 positivisme lògic Corrent filosòfic, l’exponent més destacat del neopositivisme. Rep també el nom d’empirisme lògic i és conegut àdhuc amb el de filosofia analítica.

4 LING Actitud o tendència teòrica en lingüística que considera el llenguatge com un conjunt d’elements directament analitzables, determinats només per lleis que els regeixen, independentment dels subjectes parlants que els utilitzen.

->positivista

■positivista

[de positiu]

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al positivisme.

2 m i f Partidari o seguidor del positivisme.

->positivitat

■positivitat

[de positiu]

f Qualitat de positiu.

->positó

positó

m PART Positró.

->positoni

positoni

m PART Positroni.

->positró

■positró

m PART Antipartícula de l’electró, que com a tal té la mateixa massa i el mateix spin que aquest, però de càrrega elèctrica positiva, bé que del mateix valor absolut.

->positroni

positroni

m PART Sistema físic compost d’un electró i un positró que giren al voltant de llur centre de masses, tal com ho fan un electró i un protó en un àtom d’hidrogen.

->positura

■positura

[del ll. positūra, íd.; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Manera de posar els membres i tot el cos una persona o un animal. No et deixis fotografiar en aquesta positura. Canviar de positura.

->posobra

■posobra

[de posar (en imperatiu) i obra, és a dir, ‘deixa l’obra’ per començar a descansar]

f Vigília d’una festa.

->posologia

■posologia

Part. sil.: po_so_lo_gi_a

[del gr. póson ‘quant’ i -logia]

f FARM i TERAP Part de la farmàcia i de la terapèutica que tracta de l’administració dels medicaments.

->posològic

■posològic -a

[de posologia]

adj Relatiu o pertanyent a la posologia.

->posposar

■posposar

Cp. ajornar

[de posar; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v tr Posar algú darrere un altre o alguna cosa darrere una altra en ordre de precedència, de preferència o d’apreuament. L’han posposat injustament a d’altres que valen menys que ell. Posposar el pronom al verb.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: posposar

GERUNDI: posposant

PARTICIPI: posposat, posposada, posposats, posposades

INDICATIU PRESENT: posposo, posposes, posposa, posposem, posposeu, posposen

INDICATIU IMPERFET: posposava, posposaves, posposava, posposàvem, posposàveu, posposaven

INDICATIU PASSAT: posposí, posposares, posposà, posposàrem, posposàreu, posposaren

INDICATIU FUTUR: posposaré, posposaràs, posposarà, posposarem, posposareu, posposaran

INDICATIU CONDICIONAL: posposaria, posposaries, posposaria, posposaríem, posposaríeu, posposarien

SUBJUNTIU PRESENT: posposi, posposis, posposi, posposem, posposeu, posposin

SUBJUNTIU IMPERFET: posposés, posposessis, posposés, posposéssim, posposéssiu, posposessin

IMPERATIU: posposa, posposi, posposem, posposeu, posposin

->posposició

■posposició

Part. sil.: pos_po_si_ci_ó

[de pondre]

f 1 Acció de posposar;

2 l’efecte.

->pospositiu

■pospositiu -iva

Part. sil.: pos_po_si_tiu

[de pondre]

adj Que es posposa.

->posseïdor

■posseïdor -a

Part. sil.: pos_se_ï_dor

[de posseir; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj i m i f 1 Que posseeix.

2 DR CIV Que frueix de la tinença material d’un bé o d’un dret determinat, essent-ne o no el propietari real.

->posseir

■posseir

Part. sil.: pos_se_ir

[del ll. possĭdēre, íd., comp. de potis ‘que pot, poderós’, substantivat, ‘amo, senyor’, i sedēre ‘seure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v* 1 tr 1 Tenir alguna cosa com a pròpia gaudint-ne de l’ús o del fruit. Posseeixen una finca a l’Empordà. La Gran Bretanya posseí Menorca al segle XVIII. Posseeix la capacitat de convèncer tothom.

2 DR CIV Gaudir d’una cosa o d’un dret per a disposar-ne.

2 [usat sobretot en passiva] tr Disposar de la voluntat i les facultats d’altri, influir poderosament en el seu capteniment. Posseït pel diable, per una passió.

3 pron Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos. Estava a punt de cometre un disbarat però finalment va posseir-se.

4 tr fig Tenir tracte sexual amb algú. La va posseir aquella nit.

5 tr fig Conèixer a fons una matèria, un ofici, una llengua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: posseir

GERUNDI: posseint

PARTICIPI: posseït, posseïda, posseïts, posseïdes

INDICATIU PRESENT: posseeixo, posseeixes, posseeix, posseïm, posseïu, posseeixen

INDICATIU IMPERFET: posseïa, posseïes, posseïa, posseíem, posseíeu, posseïen

INDICATIU PASSAT: posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren

INDICATIU FUTUR: posseiré, posseiràs, posseirà, posseirem, posseireu, posseiran

INDICATIU CONDICIONAL: posseiria, posseiries, posseiria, posseiríem, posseiríeu, posseirien

SUBJUNTIU PRESENT: posseeixi, posseeixis, posseeixi, posseïm, posseïu, posseeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: posseís, posseïssis, posseís, posseíssim, posseíssiu, posseïssin

IMPERATIU: posseeix, posseeixi, posseïm, posseïu, posseeixin

->possés

■possés -essa

[del ll. possessus, a, -um, participi de possidēre ‘posseir’]

m i f 1 RELIG Persona endimoniada.

2 PSIC Persona que pateix possessió.

->possessió

■possessió

Part. sil.: pos_ses_si_ó

[del ll. possessio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de posseir. Estar en possessió d’alguna cosa.

2 1 [generalment en pl] Cosa posseïda. Les seves possessions a la plana.

2 Territori situat fora de les fronteres d’un estat, però que li pertany per conveni o per conquesta.

3 Propietat rústica amb masia.

4 A Mallorca i a la regió de l’Ebre, porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i dependent d’una casa situada dins el mateix terreny.

3 DR CIV Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella.

4 PSIC Forma de deliri en la qual el subjecte es creu pres per forces ocultes (dimoni, animals, persones, etc.), les quals en certs moments poden substituir la seva voluntat.

5 donar possessió DR CIV Posar realment una cosa a disposició d’algú, lliurar-li un instrument com a símbol de la tradició real de la cosa o de la transmissió d’uns drets o coses incorporals. Donar possessió del tron.

6 possessió diabòlica (o simplement possessió) RELIG Ocupació del cos i de les facultats psíquiques per poders demoníacs, la qual suspèn temporalment la normal possibilitat de disposar-ne.

7 prendre possessió DR Executar algun acte que mostri l’exercici del dret, ús o lliure disposició d’allò que hom comença a posseir. Prendre possessió d’un càrrec.

->possessional

■possessional

Part. sil.: pos_ses_si_o_nal

[de possessió]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la possessió.

2 Que implica possessió.

->possessionar

■possessionar

Part. sil.: pos_ses_si_o_nar

[de possessió]

v 1 tr Posar algú en possessió d’alguna cosa.

2 pron Prendre possessió d’una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: possessionar

GERUNDI: possessionant

PARTICIPI: possessionat, possessionada, possessionats, possessionades

INDICATIU PRESENT: possessiono, possessiones, possessiona, possessionem, possessioneu, possessionen

INDICATIU IMPERFET: possessionava, possessionaves, possessionava, possessionàvem, possessionàveu, possessionaven

INDICATIU PASSAT: possessioní, possessionares, possessionà, possessionàrem, possessionàreu, possessionaren

INDICATIU FUTUR: possessionaré, possessionaràs, possessionarà, possessionarem, possessionareu, possessionaran

INDICATIU CONDICIONAL: possessionaria, possessionaries, possessionaria, possessionaríem, possessionaríeu, possessionarien

SUBJUNTIU PRESENT: possessioni, possessionis, possessioni, possessionem, possessioneu, possessionin

SUBJUNTIU IMPERFET: possessionés, possessionessis, possessionés, possessionéssim, possessionéssiu, possessionessin

IMPERATIU: possessiona, possessioni, possessionem, possessioneu, possessionin

->possessiu

■possessiu -iva

Part. sil.: pos_ses_siu

[del ll. possessivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que denota possessió.

2 GRAM Dit de l’adjectiu o pronom que indica la possessió.

->possessor

■possessor -a

[del ll. possessor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Posseïdor.

->possessori

■possessori -òria

[del ll. possessorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu o pertanyent a la possessió. Acte possessori.

->possibilisme

■possibilisme

[de possible]

m 1 GEOG Teoria que s’ocupa de les possibilitats que l’entorn natural ofereix a l’home, i que aquest, en certa manera, pot posar al seu servei (s’oposa al determinisme).

2 POLÍT Forma d’oportunisme polític d’un partit o d’un particular que, tot i conservar la fe en els propis principis ideològics, està disposat a cedir en alguns punts del propi programa i a pactar amb altres partits o corrents, en canvi d’obtenir objectius parcials i immediats o de mantenir-se en el poder (és oposat al radicalisme).

->possibilista

■possibilista

[de possible]

1 adj Relatiu o pertanyent al possibilisme o als possibilistes.

2 m i f Partidari del possibilisme.

->possibilitar

■possibilitar

[de possible; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Fer possible.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: possibilitar

GERUNDI: possibilitant

PARTICIPI: possibilitat, possibilitada, possibilitats, possibilitades

INDICATIU PRESENT: possibilito, possibilites, possibilita, possibilitem, possibiliteu, possibiliten

INDICATIU IMPERFET: possibilitava, possibilitaves, possibilitava, possibilitàvem, possibilitàveu, possibilitaven

INDICATIU PASSAT: possibilití, possibilitares, possibilità, possibilitàrem, possibilitàreu, possibilitaren

INDICATIU FUTUR: possibilitaré, possibilitaràs, possibilitarà, possibilitarem, possibilitareu, possibilitaran

INDICATIU CONDICIONAL: possibilitaria, possibilitaries, possibilitaria, possibilitaríem, possibilitaríeu, possibilitarien

SUBJUNTIU PRESENT: possibiliti, possibilitis, possibiliti, possibilitem, possibiliteu, possibilitin

SUBJUNTIU IMPERFET: possibilités, possibilitessis, possibilités, possibilitéssim, possibilitéssiu, possibilitessin

IMPERATIU: possibilita, possibiliti, possibilitem, possibiliteu, possibilitin

->possibilitat

■possibilitat

[de possible; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de possible.

2 Allò que és possible. Les nostres possibilitats són molt modestes.

3 FILOS i LÒG Caràcter, estat o condició del que és possible.

4 oració de possibilitat GRAM Oració que expressa un fet com a possible o probable, sense existència real d’allò que hom formula.

->possible

■possible

[del ll. possibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

1 1 adj Que pot ésser fet. No és possible d’aixecar aquest pes sense una màquina.

2 adj Que pot ésser o esdevenir-se. Preveure tots els casos possibles.

3 m Cosa que pot ésser feta. Heu de fer tots els possibles.

4 m FILOS Allò que té possibilitat, que resta en possibilitat.

2 m pl Béns, rendes, mitjans de vida, que hom posseeix. Els meus possibles no arriben a tant!

->possiblement

■possiblement

[de possible]

adv D’una manera possible.

->post¹

■post¹

[del ll. posĭtus, -a, -um, participi de ponĕre ‘posar’]

m ORG MIL Lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar. Post de comandament.

->post²

■post²

[del ll. pŏstis ‘bastiment lateral d’una porta’; 1a FONT: 1271]

f 1 1 FUST Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que gruixuda.

2 Prestatge, lleixa. No tenen un pa a la post.

3 OFIC Peça de fusta, ampla i poc gruixuda, que en diferents oficis manuals serveix per a posar-hi l’objecte que hom ha de treballar. Post d’embastar, de tallar.

4 p ext Peça plana, ampla i poc gruixuda, de qualsevol matèria sòlida rígida, bé que en aquest cas és anomenada preferentment placa, planxa o xapa.

5 TÈXT Taula d’arcades.

6 post de les agulles TÈXT Planxa vertical que aguanta les agulles per l’extremitat per la qual reben l’acció dels cartons en la màquina jacquard.

7 post de planxar Post llarguera, folrada de roba, sovint amb petges, damunt la qual hom planxa la roba.

2 post del pit ANAT ANIM Regió de l’estern.

->post-

■post-

Prefix, del llatí post, que significa ‘darrere’ o ‘després de’. Ex.: postpectoral, postcanònic, postoperatori, postmodern.

->posta

■posta

Cp. posada 1

[del ll. pŏsĭtus, -a, -um, participi de ponĕre ‘posar’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 1 Lloc on hom es posa, especialment a l’aguait. Posar-se a la posta.

2 MIL Lloc en el qual un soldat és responsable d’una missió de vigilància.

2 ant 1 Acció de vigilar aturat o posat en un lloc.

2 MIL Missió de vigilància designada a un soldat.

3 ant 1 Persona que és a l’aguait en un lloc.

2 MIL Soldat al qual és encomanada una missió de vigilància.

4 Acció de pondre’s un astre. El sol se’n va a la posta. A posta de sol.

5 HIST i TRANSP 1 Estació on sojornaven els correus, les diligències, etc., i on eren canviats els cavalls.

2 Servei de cavalleries, parades en els camins a intervals convenients, per renovar els cavalls del correu, el tir de les diligències, etc.

3 Etapa del camí entre una posta i una altra que hom recorria amb un mateix tir.

4 El vehicle del correu.

5 Correu.

6 mestre major de postes Mestre major de correus.

6 JOCS Suma de diner que hom es juga en un joc. La posta mínima és de dos euros. Doblar la posta.

7 MAR GUER Badia, port o altre abric on són ancorats els vaixells de guerra que, sota el comandament d’un mateix cap, estan prestant un servei.

8 PESC Lloc de la mar on hom deixa calat un ormeig.

9 ZOOL 1 Acció de pondre la femella d’un animal ovípar, especialment un ocell;

2 l’efecte.

3 Període durant el qual els animals, especialment els ocells, ponen ous.

4 Conjunt d’ous posts per un animal ovípar, especialment un ocell, en un període de temps determinat.

10 a posta loc adv Deliberadament, expressament. Fer una cosa a posta.

->postabdomen

postabdomen

Part. sil.: post_ab_do_men

m ANAT ANIM Nom donat a la part més posterior de l’abdomen dels aràcnids dels ordres dels escorpins, palpígrads i uropigis.

->postacceleració

postacceleració

Part. sil.: post_ac_ce_le_ra_ci_ó

f ELECTRÒN Acceleració suplementària imposada als electrons d’un feix electrònic després de la deflexió.

->postada

■postada

[de post²]

f Prestatge, lleixa, escudeller.

->postal

■postal

[de posta]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la posta o el servei de correus. Servei postal. Gir postal. Paquet postal.

2 targeta postal (o simplement postal) Targeta que pot ésser tramesa per correu, franquejada però sense que hagi d’ésser dins un sobre.

->postalveolar

■postalveolar

Part. sil.: post_al_ve_o_lar

[de alveolar]

adj FON Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte de l’àpex de la llengua amb la zona posterior dels alvèols.

->postam

■postam

[de post²; 1a FONT: 1628]

m Conjunt de posts².

->postat

postat

f ant Potestat, senyoria.

->postcombustió

postcombustió

Part. sil.: post_com_bus_ti_ó

[de combustió]

f AERON i MOT Acció de cremar combustible injectat després de la turbina, en un turboreactor, amb addició o no d’aire fresc.

->postcomunió

■postcomunió

Part. sil.: post_co_mu_ni_ó

[de comunió]

f LITÚRG Oració d’acció de gràcies que, en la litúrgia romana, diu el sacerdot després de la comunió.

->postconciliar

postconciliar

Part. sil.: post_con_ci_li_ar

adj i m i f CRIST Dit del període, de les idees, etc., posteriors a un concili, especialment amb relació al concili II del Vaticà.

->postdata

■postdata

[de data; 1a FONT: 1466]

f Allò que hom afegeix a una carta després de signada i datada.

->postdatar

■postdatar

[de postdata]

v tr Datar un escrit, una acta, un document, una obra d’art, etc., posant una data posterior a la veritable.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: postdatar

GERUNDI: postdatant

PARTICIPI: postdatat, postdatada, postdatats, postdatades

INDICATIU PRESENT: postdato, postdates, postdata, postdatem, postdateu, postdaten

INDICATIU IMPERFET: postdatava, postdataves, postdatava, postdatàvem, postdatàveu, postdataven

INDICATIU PASSAT: postdatí, postdatares, postdatà, postdatàrem, postdatàreu, postdataren

INDICATIU FUTUR: postdataré, postdataràs, postdatarà, postdatarem, postdatareu, postdataran

INDICATIU CONDICIONAL: postdataria, postdataries, postdataria, postdataríem, postdataríeu, postdatarien

SUBJUNTIU PRESENT: postdati, postdatis, postdati, postdatem, postdateu, postdatin

SUBJUNTIU IMPERFET: postdatés, postdatessis, postdatés, postdatéssim, postdatéssiu, postdatessin

IMPERATIU: postdata, postdati, postdatem, postdateu, postdatin

->postdental

■postdental

[de dental]

adj 1 Situat darrere les dents incisives.

2 FON Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte de l’àpex de la llengua amb una zona intermèdia entre els alvèols i les incisives.

->postdiluvià

■postdiluvià -ana

Part. sil.: post_di_lu_vi_à

[de diluvià]

adj Posterior al diluvi universal.

->postdiscal

postdiscal

adj ENTOM Dit de l’extramediana de les ales dels insectes.

->postdorsal

■postdorsal

[de dorsal]

adj FON Dit de l’articulació que es caracteritza per una constricció o un contacte del postdors de la llengua amb qualsevol zona, normalment posterior, del paladar.

->postencesa

postencesa

Part. sil.: post_en_ce_sa

[de encès]

f MOT Combustió anormal en un motor d’encesa per guspira, a causa d’una successió d’enceses superficials esdevingudes fins i tot després d’haver saltat la guspira.

->pòster

■pòster

[de l’angl. americà poster ‘cartell administratiu o publicitari’, der. de to post ‘afixar cartells en llocs públics’]

m 1 Cartell de contingut primordialment decoratiu.

2 Aportació científica d’un investigador a un congrés, presentada en un format adequat per a ésser afixada.

->postergable

■postergable

[de postergar]

adj Que pot ésser postergat.

->postergació

■postergació

Part. sil.: pos_ter_ga_ci_ó

[de postergar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de postergar;

2 l’efecte.

->postergar

■postergar

[del b. ll. postergare ‘deixar enrere, menysprear’, der. de post tergum ‘darrere l’esquena’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Deixar de fer una cosa per fer-ne abans d’altres. Postergar un pagament, una discussió, una decisió, el lliurament del premi.

2 Deixar de donar a algú una cosa que demana o que mereix per donar-la a altri.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: postergar

GERUNDI: postergant

PARTICIPI: postergat, postergada, postergats, postergades

INDICATIU PRESENT: postergo, postergues, posterga, posterguem, postergueu, posterguen

INDICATIU IMPERFET: postergava, postergaves, postergava, postergàvem, postergàveu, postergaven

INDICATIU PASSAT: posterguí, postergares, postergà, postergàrem, postergàreu, postergaren

INDICATIU FUTUR: postergaré, postergaràs, postergarà, postergarem, postergareu, postergaran

INDICATIU CONDICIONAL: postergaria, postergaries, postergaria, postergaríem, postergaríeu, postergarien

SUBJUNTIU PRESENT: postergui, posterguis, postergui, posterguem, postergueu, posterguin

SUBJUNTIU IMPERFET: postergués, posterguessis, postergués, posterguéssim, posterguéssiu, posterguessin

IMPERATIU: posterga, postergui, posterguem, postergueu, posterguin

->posterior

■posterior

Part. sil.: pos_te_ri_or

[del ll. posterior, -ōris ‘més tardà’, comparatiu de posterus, -a, -um ‘darrer, tardà’; 1a FONT: s. XV]

1 adj Que ve després en el temps. Els poetes posteriors a Maragall.

2 adj Que ve després en l’espai, que és de darrere. Les potes posteriors d’un cavall.

3 adj i f FON Dit de l’articulació que es caracteritza per una zona de contacte o de constricció entre la llengua i el paladar dins un àmbit que, en una divisió ideal de la cavitat supraglòtica, va del mig cap enrere: [u, o, ɔ] i les consonants velars.

->posterioritat

■posterioritat

Part. sil.: pos_te_ri_o_ri_tat

[de posterior; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat de posterior.

->posteriorment

■posteriorment

Part. sil.: pos_te_ri_or_ment

[de posterior; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv 1 Després.

2 Darrere.

->posteritat

■posteritat

[del ll. posterĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1467]

f 1 1 Descendència, conjunt dels qui descendeixen d’algú.

2 Sèrie de generacions futures.

2 Fama pòstuma. El seu nom passà a la posteritat.

->posterma

■posterma

[alteració del més ant. postema, apostema, del ll. apostēma ‘abscés’, i aquest, del gr. apóstēma ‘apartament, posat a part’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f PAT 1 Apostema.

2 Pus.

->postermejar

■postermejar

[de posterma; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr PAT Supurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: postermejar

GERUNDI: postermejant

PARTICIPI: postermejat, postermejada, postermejats, postermejades

INDICATIU PRESENT: postermejo, postermeges, postermeja, postermegem, postermegeu, postermegen

INDICATIU IMPERFET: postermejava, postermejaves, postermejava, postermejàvem, postermejàveu, postermejaven

INDICATIU PASSAT: postermegí, postermejares, postermejà, postermejàrem, postermejàreu, postermejaren

INDICATIU FUTUR: postermejaré, postermejaràs, postermejarà, postermejarem, postermejareu, postermejaran

INDICATIU CONDICIONAL: postermejaria, postermejaries, postermejaria, postermejaríem, postermejaríeu, postermejarien

SUBJUNTIU PRESENT: postermegi, postermegis, postermegi, postermegem, postermegeu, postermegin

SUBJUNTIU IMPERFET: postermegés, postermegessis, postermegés, postermegéssim, postermegéssiu, postermegessin

IMPERATIU: postermeja, postermegi, postermegem, postermegeu, postermegin

->postermera

■postermera

f CIR Llanceta que usaven els antics cirurgians per a dilatar un apostema o un abscés.

->postermós

■postermós -osa

[de posterma]

adj PAT Purulent.

->postero-

■postero-

Forma prefixada del mot llatí posterus, que significa ‘posterior’. Ex.: posteroinferior, posteroanterior.

->posteroanterior

■posteroanterior

Part. sil.: pos_te_ro_an_te_ri_or

[de postero- i anterior]

adj Que s’estén o va de darrere a davant.

->postesquí

postesquí

Part. sil.: post_es_quí

[pl -ís] m ESPORT Activitat social que hom duu a terme després d’un dia d’esquí.

->post factum

post factum^* [pɔsfáktum]

[llat ] loc adv Locució, usada especialment en dret processal, que significa ‘després del fet’ o després de feta o esdevinguda una cosa.

->postglacial

■postglacial

Part. sil.: post_gla_ci_al

[de post- i glacial]

adj GEOL Que ve immediatament després del període glacial.

->postglossador

postglossador -a

adj i m i f Dit dels juristes que continuaren l’obra dels glossadors.

->postgraduat

■postgraduat -ada

Part. sil.: post_gra_du_at

[de graduat]

adj i m i f Dit de l’estudiant que després d’haver-se graduat continua estudiant cursos de postgrau.

->postgrau

■postgrau

Part. sil.: post_grau

m ENSENY Cadascun dels cursos superiors que hom estudia després d’obtenir el grau de llicenciat.

->postguerra

■postguerra

[de guerra]

f Període immediatament posterior a una guerra.

->posticar

■posticar

v 1 tr Moure una mica; bellugar.

2 pron No gosava moure’s ni posticar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: posticar

GERUNDI: posticant

PARTICIPI: posticat, posticada, posticats, posticades

INDICATIU PRESENT: postico, postiques, postica, postiquem, postiqueu, postiquen

INDICATIU IMPERFET: posticava, posticaves, posticava, posticàvem, posticàveu, posticaven

INDICATIU PASSAT: postiquí, posticares, posticà, posticàrem, posticàreu, posticaren

INDICATIU FUTUR: posticaré, posticaràs, posticarà, posticarem, posticareu, posticaran

INDICATIU CONDICIONAL: posticaria, posticaries, posticaria, posticaríem, posticaríeu, posticarien

SUBJUNTIU PRESENT: postiqui, postiquis, postiqui, postiquem, postiqueu, postiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: postiqués, postiquessis, postiqués, postiquéssim, postiquéssiu, postiquessin

IMPERATIU: postica, postiqui, postiquem, postiqueu, postiquin

->postil·la

■postil·la

[substantivació de la locució ll. post illa ‘després d’aquelles coses’; 1a FONT: 1407]

f 1 LIT Glossa, nota breu feta al marge o al peu d’un escrit per aclarir-ne el text.

2 p ext Notes de comentari impreses a peu de pàgina o al final del volum.

->postil·lar

■postil·lar

[de postil·la; 1a FONT: s. XV]

v tr Posar postil·les a un text.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: postil·lar

GERUNDI: postil·lant

PARTICIPI: postil·lat, postil·lada, postil·lats, postil·lades

INDICATIU PRESENT: postil·lo, postil·les, postil·la, postil·lem, postil·leu, postil·len

INDICATIU IMPERFET: postil·lava, postil·laves, postil·lava, postil·làvem, postil·làveu, postil·laven

INDICATIU PASSAT: postil·lí, postil·lares, postil·là, postil·làrem, postil·làreu, postil·laren

INDICATIU FUTUR: postil·laré, postil·laràs, postil·larà, postil·larem, postil·lareu, postil·laran

INDICATIU CONDICIONAL: postil·laria, postil·laries, postil·laria, postil·laríem, postil·laríeu, postil·larien

SUBJUNTIU PRESENT: postil·li, postil·lis, postil·li, postil·lem, postil·leu, postil·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: postil·lés, postil·lessis, postil·lés, postil·léssim, postil·léssiu, postil·lessin

IMPERATIU: postil·la, postil·li, postil·lem, postil·leu, postil·lin

->postilló

■postilló

[de l’it. postiglione, íd., der. de posta ‘correu’, potser a través del fr. postillon o el cast. postillón; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 El qui guia els cavalls d’un carruatge cavalcant-ne un.

2 HIST El qui guiava els cavalls de la posta.

->postimpressionisme

■postimpressionisme

Part. sil.: post_im_pres_si_o_nis_me

m ART Nom donat al conjunt de tendències i estils individuals que, seguint el camí renovador obert per l’impressionisme, constituí la consolidació en l’art francès del darrer quart del segle XIX de nous conceptes de modernitat pictòrica.

->postimpressionista

■postimpressionista

Part. sil.: post_im_pres_si_o_nis_ta

ART 1 adj Relatiu o pertanyent al postimpressionisme.

2 m i f Seguidor del postimpressionisme.

->postís

■postís -issa

[del ll. vg. appositicius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1695]

1 adj 1 Que substitueix artificialment una cosa natural. Una barba postissa.

2 Afegit a una obra per altri que l’autor; no autèntic.

2 m Porció de cabells afegida per a suplir l’escassetat dels cabells naturals. Usava postissos.

->postitis

■postitis

f PAT Inflamació del prepuci, acompanyada generalment de la inflamació del gland.

->postkantià

■postkantià -ana

Part. sil.: post_kan_ti_à

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent als postkantians.

2 m i f Filòsof idealista de l’època del romanticisme.

->postlimini

■postlimini

m 1 DR ROM Dret que tenia el ciutadà romà que havia estat fet presoner de guerra d’ésser reintegrat en tots els seus drets quan podia tornar a Roma.

2 Restitució de drets i béns al ciutadà d’una ciutat ocupada, quan l’exèrcit usurpador es veu obligat a deixar-la.

->postlingual

■postlingual

[de post- i lingual]

adj Relatiu o pertanyent a la part posterior de la llengua.

->postludi

■postludi

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. praeludium ‘preludi’, interludium ‘interludi’]

m MÚS 1 Peça musical, generalment per a orgue, per a ésser interpretada a la fi d’una cerimònia religiosa.

2 Coda.

->postmadur

postmadur -a

adj OBST i PEDIAT Dit del nadó postterme.

->postmaduresa

postmaduresa

f OBST i PEDIAT Condició de postmadur.

->postmeridià

■postmeridià -ana

Part. sil.: post_me_ri_di_à

[de meridià]

adj 1 Que ve després del migdia.

2 Relatiu o pertanyent a la tarda, especialment a les primeres hores.

->postmodern

■postmodern -a

adj ART i LIT 1 Relatiu o pertanyent a la postmodernitat.

2 Postmodernista.

->postmodernisme

■postmodernisme

m ART i LIT 1 Conjunt de tendències i d’estils artístics individuals que, després del modernisme, representen la consolidació de nous conceptes de modernitat.

2 Moviment artístic i literari caracteritzat per l’eclecticisme formal, la ironia i el joc constant sobre les mateixes convencions artístiques i literàries.

->postmodernista

■postmodernista

ART i LIT 1 adj Relatiu o pertanyent al postmodernisme.

2 adj i m i f Seguidor del postmodernisme.

->postmodernitat

■postmodernitat

f ART i LIT 1 Actitud artística, al principi arquitectònica, que posa en qüestió la línia dogmàtica de la modernitat consolidada durant el segle XX.

2 Època dominada pel pensament i la cultura postmodernistes.

->post mortem

post mortem^* [pɔsmɔ́rtem]

[llat ] loc adv i loc adj Locució que significa ‘després de la mort’. Tothom li va reconèixer els mèrits ‘post mortem’. Lesions ‘post mortem’.

->postnominal

■postnominal

[de nominal]

adj LING Dit del mot derivat d’un nom substantiu o adjectiu. S’oposa a postverbal.

->postoperatori

■postoperatori -òria

Part. sil.: post_o_pe_ra_to_ri

[de operatori]

adj i m MED i CIR Dit del període que segueix una intervenció quirúrgica.

->postor

■postor -a

[del ll. posĭtor, -ōris, íd., der. de ponĕre ‘posar’]

m i f DR 1 Licitador.

2 millor postor Més-dient.

->postpalatal

■postpalatal

[de palatal]

adj 1 Situat darrere el paladar.

2 FON Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o constricció entre el dors de la llengua i una zona posterior del paladar.

->postpart

■postpart

[de part¹]

m FISIOL ANIM Període consecutiu al part.

->postprandial

■postprandial

Part. sil.: post_pran_di_al

[de prandial]

adj MED Que ocorre després de menjar.

->postprecipitació

■postprecipitació

Part. sil.: post_pre_ci_pi_ta_ci_ó

f QUÍM ANAL i QUÍM FÍS Aparició lenta d’una segona fase de precipitació, constituïda per un producte diferent del que hom intenta precipitar, i que s’esdevé amb posterioritat a la precipitació primària.

->postproducció

postproducció

Part. sil.: post_pro_duc_ci_ó

f CIN i TV Etapa del procés de realització d’una filmació que comprèn les operacions tècniques posteriors al rodatge, com ara el muntatge, la sonorització, el doblatge o el trucatge.

->postració

postració

Part. sil.: pos_tra_ci_ó

[dissimilació de prostració]

f Prostració.

->postrar

■postrar

[dissimilació de prostrar]

v tr i pron Prostrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: postrar

GERUNDI: postrant

PARTICIPI: postrat, postrada, postrats, postrades

INDICATIU PRESENT: postro, postres, postra, postrem, postreu, postren

INDICATIU IMPERFET: postrava, postraves, postrava, postràvem, postràveu, postraven

INDICATIU PASSAT: postrí, postrares, postrà, postràrem, postràreu, postraren

INDICATIU FUTUR: postraré, postraràs, postrarà, postrarem, postrareu, postraran

INDICATIU CONDICIONAL: postraria, postraries, postraria, postraríem, postraríeu, postrarien

SUBJUNTIU PRESENT: postri, postris, postri, postrem, postreu, postrin

SUBJUNTIU IMPERFET: postrés, postressis, postrés, postréssim, postréssiu, postressin

IMPERATIU: postra, postri, postrem, postreu, postrin

->postrem

■postrem -a

[del ll. postremus, -a, -um, superlatiu de posterus, -a, -um ‘darrer’]

adj Darrer, últim.

->postremitat

■postremitat

[del ll. postremĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de postrem.

2 Extremitat.

->postres

■postres

[del cast. postre, extret de postrero, alteració de postremor, del ll. postremus, superlatiu de posterus ‘darrer’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f pl GASTR 1 Fruita, dolços o altres menges amb què hom acaba el dinar i el sopar.

2 postres de músic Postres de fruita seca.

->postsinàptic

■postsinàptic -a

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la zona distal de la sinapsi.

->postterme

postterme

adj OBST 1 Dit del part que s’esdevé al cap de quaranta-dues setmanes o més de gestació.

2 PEDIAT Dit del nadó nascut al cap de quaranta-dues setmanes o més de gestació.

->posttesar

■posttesar

[de post- i tesar]

v tr CONSTR Tesar (les armadures actives d’una peça de formigó ja endurida).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: posttesar

GERUNDI: posttesant

PARTICIPI: posttesat, posttesada, posttesats, posttesades

INDICATIU PRESENT: postteso, postteses, posttesa, posttesem, postteseu, posttesen

INDICATIU IMPERFET: posttesava, posttesaves, posttesava, posttesàvem, posttesàveu, posttesaven

INDICATIU PASSAT: posttesí, posttesares, posttesà, posttesàrem, posttesàreu, posttesaren

INDICATIU FUTUR: posttesaré, posttesaràs, posttesarà, posttesarem, posttesareu, posttesaran

INDICATIU CONDICIONAL: posttesaria, posttesaries, posttesaria, posttesaríem, posttesaríeu, posttesarien

SUBJUNTIU PRESENT: posttesi, posttesis, posttesi, posttesem, postteseu, posttesin

SUBJUNTIU IMPERFET: posttesés, posttesessis, posttesés, postteséssim, postteséssiu, posttesessin

IMPERATIU: posttesa, posttesi, posttesem, postteseu, posttesin

->posttònic

■posttònic -a

[de post- i tònic]

adj FON Dit de l’element fonològic, fonema o síl·laba, que en l’estructura seqüencial d’un mot ocupa una posició immediatament posterior a la síl·laba tònica.

->posttraumàtic

■posttraumàtic -a

Part. sil.: post_trau_mà_tic

[de traumàtic]

adj MED i TRAUM Que sobrevé després d’un traumatisme.

->postulació

■postulació

Part. sil.: pos_tu_la_ci_ó

Hom.: pustulació

[del ll. postulatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1396]

f 1 1 Acció de postular;

2 l’efecte.

2 DR CAN 1 Petició de dispensa que fan els capitulars d’una església a l’autoritat religiosa competent amb vista al nomenament d’un prelat que, per un impediment canònic o perquè és prelat d’una altra església o religiós, necessita la dispensa per a obtenir el càrrec.

2 Acte de demanar almoina els religiosos designats per a aquest ofici pel seu orde o congregació, d’acord amb les normes del dret canònic.

3 poder de postulació DR PROC Capacitat processal exigida per la llei perquè les parts puguin exercir vàlidament davant els tribunals llurs pretensions, o altres actes processals, que comprèn la defensa de l’advocat i la representació del procurador.

->postulador

■postulador -a

[del ll. postulator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que postula.

2 m DR CAN 1 Eclesiàstic, resident normalment a Roma, que promou i mena una causa de beatificació o de canonització davant el tribunal competent.

2 Cadascun dels capitulars que postulen a l’autoritat eclesiàstica la dispensa per a una elecció de prelat.

->postulant

■postulant

[del ll. postulans, -ntis, participi pres. de postulare ‘demanar’]

1 adj i m i f Que postula.

2 m i f DR CAN Aquell qui, aspirant a entrar a la vida religiosa, es troba en el període de prova, abans d’entrar al noviciat.

->postulantat

■postulantat

[de postulant]

m CATOL Temps de prova anterior al noviciat.

->postular

■postular

[del ll. postulare ‘demanar’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v tr 1 Demanar amb insistència, sol·licitar un càrrec, un privilegi. Postulava rebre beneficis.

2 1 Acaptar.

2 esp CATOL Demanar almoina els religiosos que per a això ha designat un orde o una congregació religiosa.

3 DR CAN 1 Demanar com a prelat d’una església una persona que per dret no pot ésser elegida.

2 Pledejar un postulador una causa de beatificació o de canonització.

3 Demanar d’ésser admès en un orde religiós.

4 FILOS i LÒG Formular un postulat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: postular

GERUNDI: postulant

PARTICIPI: postulat, postulada, postulats, postulades

INDICATIU PRESENT: postulo, postules, postula, postulem, postuleu, postulen

INDICATIU IMPERFET: postulava, postulaves, postulava, postulàvem, postulàveu, postulaven

INDICATIU PASSAT: postulí, postulares, postulà, postulàrem, postulàreu, postularen

INDICATIU FUTUR: postularé, postularàs, postularà, postularem, postulareu, postularan

INDICATIU CONDICIONAL: postularia, postularies, postularia, postularíem, postularíeu, postularien

SUBJUNTIU PRESENT: postuli, postulis, postuli, postulem, postuleu, postulin

SUBJUNTIU IMPERFET: postulés, postulessis, postulés, postuléssim, postuléssiu, postulessin

IMPERATIU: postula, postuli, postulem, postuleu, postulin

->postulat

■postulat

[del ll. postulatus, -a, -um ‘demanat’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 FILOS i LÒG Proposició fonamental d’un sistema deductiu que ni és evident ni pot ésser demostrada.

2 FILOS 1 En la Crítica de la raó pura de Kant, cadascun dels tres principis, referents a les categories de la modalitat, que donen raó de la possibilitat, de la realitat i de la necessitat en llur ús empíric.

2 En la Crítica de la raó pràctica de Kant, cadascun dels tres principis (la llibertat de l’home, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu) l’admissió dels quals és necessària a partir del fet de la consciència moral i de la llei moral.

3 postulat d’Euclides Postulat cinquè del sistema de postulats d’Euclides que, en llenguatge modern, diu que, donada una recta i un punt exterior, hom només pot traçar per aquest una recta paral·lela a la recta donada.

3 Principi bàsic inqüestionable o fonamental d’un sistema, d’una doctrina, d’un moviment, etc. Els postulats de la política exterior d’un govern. Els postulats marxistes, feixistes. Els postulats del noucentisme, del surrealisme.

->pòstum

■pòstum -a

[del ll. postŭmus, -a, -um, superlatiu de posterus ‘darrer’; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj 1 DR CIV Dit del fill nascut després de la mort del pare.

2 DR ROM Dit de l’hereu civil que al moment de formular el testament és ja concebut.

3 fig LIT 1 Dit d’una obra literària editada després de la mort de l’autor.

2 Dit de la glòria, fama, etc., que hom obté després de mort.

->postura

■postura

[del ll. positura, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 Positura.

2 pl Gests, posats, manyagueries, que volen ésser abellidors, graciosos.

3 Preu que un comprador ofereix per una cosa, especialment en una subhasta o encant.

->postural

postural

adj Relatiu o pertanyent a la positura del cos. Gimnàstica postural. Higiene postural.

->posturejar

■posturejar

[de postura; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Fer postures, gests o posats per agradar o impressionar. El xicot posturejava davant les noies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: posturejar

GERUNDI: posturejant

PARTICIPI: posturejat, posturejada, posturejats, posturejades

INDICATIU PRESENT: posturejo, postureges, postureja, posturegem, posturegeu, posturegen

INDICATIU IMPERFET: posturejava, posturejaves, posturejava, posturejàvem, posturejàveu, posturejaven

INDICATIU PASSAT: posturegí, posturejares, posturejà, posturejàrem, posturejàreu, posturejaren

INDICATIU FUTUR: posturejaré, posturejaràs, posturejarà, posturejarem, posturejareu, posturejaran

INDICATIU CONDICIONAL: posturejaria, posturejaries, posturejaria, posturejaríem, posturejaríeu, posturejarien

SUBJUNTIU PRESENT: posturegi, posturegis, posturegi, posturegem, posturegeu, posturegin

SUBJUNTIU IMPERFET: posturegés, posturegessis, posturegés, posturegéssim, posturegéssiu, posturegessin

IMPERATIU: postureja, posturegi, posturegem, posturegeu, posturegin

->posturer

■posturer -a

[de postura; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que postureja, que fa postures.

->postvenda

■postvenda

adj inv i f Dit del servei que una empresa ofereix als seus clients per a atendre els problemes que sorgeixen després de la venda d’un producte.

->postverbal

■postverbal

[de verbal]

adj LING Dit d’un mot derivat d’un verb amb l’ajut d’un sufix o sense.

->pot

■pot

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. d’estructura expressiva *pottus, de procedència incerta, o bé d’un pottus ‘mena de recipient’, preromà, indoeuropeu, pregermànic i precèltic; 1a FONT: 1363]

m 1 1 Vas, generalment cilíndric, més alt que ample, per a guardar-hi conserves, tabac, medicaments, etc. Un pot de mel. Un pot d’apotecari.

2 al pot petit hi ha la bona confitura fig Expressió emprada per a lloar la intel·ligència, la boniquesa, etc., d’una persona petita d’estatura.

3 ésser el pot de la pega fig Ésser molt malastruc.

4 ésser un pot d’apotecari fig Ésser una persona molt malaltissa.

5 pot de la confitura fig Punt essencial d’una qüestió, punt on està la dificultat.

2 1 Recipient on els cambrers d’un bar, d’un cafè, etc., dipositen les propines que reben dels clients.

2 En algunes loteries, quantitat de diners que s’acumula d’un sorteig a un altre quan no hi ha hagut cap guanyador. A la loto, hi ha un pot acumulat d’un milió d’euros.