->secretari

■secretari -ària

[del b. ll. secretarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1299]

1 m i f 1 Persona que està al servei d’algú per redactar-li la correspondència, transcriure per ella cartes, memòries, etc. És anomenat també secretari particular.

2 DR Persona encarregada d’estendre les actes, donar fe dels acords, redactar les memòries, custodiar els documents, escriure la correspondència, d’una corporació, oficina, assemblea, etc.

3 HIST Cadascun dels quatre funcionaris reials encarregat de la correspondència secreta i de les cartes del segell secret, sovint amb funcions administratives i de govern.

4 HIST Cadascun dels quatre funcionaris del Consell d’Aragó creat per Ferran II de Catalunya-Aragó, un per Aragó, un per València, un pel Principat i un per Mallorca i Sardenya.

5 secretari d’administració local DR ADM Funcionari d’un cos amb habilitació nacional, responsable de la secretaria d’un ajuntament o una diputació.

6 secretari d’estat DR ADM Cap de l’òrgan superior d’un departament ministerial col·locat entre el ministre i el subsecretari.

7 secretari d’estat DR CONST Ministre principal, en alguns estats americans, que fa les funcions de primer ministre i de vegades està encarregat dels afers exteriors o altres matèries.

8 secretari d’estat DR CAN Cardenal col·laborador immediat del papa.

9 secretari general POLÍT Cap d’alguns partits polítics.

10 secretari general DR ADM Cap de l’òrgan superior d’un departament ministerial amb rang de subsecretari.

11 secretari general tècnic DR ADM Cap de l’òrgan encarregat de la recollida de documentació i de realitzar estudis sobre les matèries pròpies del departament, així com de prestar assistència tècnica i administrativa al seu titular.

12 secretari judicial DR PROC Funcionari encarregat de donar fe dels actes i les diligències d’un tribunal.

2 [en desús] f Muller del secretari.

3 m ORNIT Ocell de l’ordre dels falconiformes de la família dels sagitàrids (Sagittarius serpentarius), de potes molt llargues i amb un llarg plomall erèctil darrere el cap.

->secretaria

■secretaria

Part. sil.: se_cre_ta_ri_a

[de secretari; 1a FONT: 1335]

f 1 Ofici o càrrec de secretari o secretària.

2 Despatx, oficina, de secretari o secretària.

3 Conjunt dels secretaris d’un organisme, d’un despatx, d’una oficina.

->secretariat

■secretariat

Part. sil.: se_cre_ta_ri_at

[de secretari]

m 1 Secretaria.

2 Estudis referents a la funció de secretari o secretària d’oficines i despatxos.

->secretejar

■secretejar

[de secret; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v intr Dir-se, dues o més persones, coses en secret. Fa estona que secretegen en aquell racó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: secretejar

GERUNDI: secretejant

PARTICIPI: secretejat, secretejada, secretejats, secretejades

INDICATIU PRESENT: secretejo, secreteges, secreteja, secretegem, secretegeu, secretegen

INDICATIU IMPERFET: secretejava, secretejaves, secretejava, secretejàvem, secretejàveu, secretejaven

INDICATIU PASSAT: secretegí, secretejares, secretejà, secretejàrem, secretejàreu, secretejaren

INDICATIU FUTUR: secretejaré, secretejaràs, secretejarà, secretejarem, secretejareu, secretejaran

INDICATIU CONDICIONAL: secretejaria, secretejaries, secretejaria, secretejaríem, secretejaríeu, secretejarien

SUBJUNTIU PRESENT: secretegi, secretegis, secretegi, secretegem, secretegeu, secretegin

SUBJUNTIU IMPERFET: secretegés, secretegessis, secretegés, secretegéssim, secretegéssiu, secretegessin

IMPERATIU: secreteja, secretegi, secretegem, secretegeu, secretegin

->secreter

■secreter

[del fr. secrétaire, íd.]

m MOBL Moble compost que consta d’un tauler per a escriure i d’una sèrie de calaixos i departaments, alguns de secrets, per a guardar-hi papers, valors, etc.

->secretina

■secretina

f BIOQ i FISIOL ANIM 1 Hormona de natura polipeptídica, lliurada a la sang per la mucosa duodenal i que actua sobre el pàncrees estimulant la secreció de suc pancreàtic, ric en aigua i bicarbonats.

2 secretina gàstrica Gastrina.

->secretisme

■secretisme

[de secret]

m Tendència a portar les coses en secret. Uns polítics que practiquen el secretisme.

->secretor

■secretor -a

[de secretar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m ANAT Dit de qualsevol teixit o òrgan que produeix alguna secreció.

->secretori

■secretori -òria

[de secretar]

adj 1 FISIOL Relatiu o pertanyent a la secreció.

2 ANAT Secretor, que secreta.

->secta

■secta

[del ll. secta ‘línia de conducta, manera de vida; partit; escola filosòfica; secta’, substantivació del participi ant. *sectus, -a, -um, de sequi ‘seguir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 RELIG Denominació que hom dóna a les comunitats religioses minoritàries separades d’una confessió majoritària o d’una religió oficial establerta.

2 SOCIOL Comunitat de caràcter minoritari i fortament exclusivista, els membres de la qual es regeixen per creences, motivacions i valors diferents dels dominants de la societat on són incloses i respecte a la qual observen una actitud de rebuig o hostilitat més o menys manifesta.

3 Societat secreta.

->sectari

■sectari -ària

[del b. ll. sectarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1640]

1 adj Relatiu o pertanyent a una secta o a una facció.

2 m i f Sequaç intransigent, fanàtic, d’un partit, d’una opinió.

->sectarisme

■sectarisme

[de sectari; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Qualitat de sectari.

->sècti

■sècti

adj MINERAL Dit del mineral que pot ésser tallat amb un ganivet. El guix és sèctil.

->sector

■sector

[del ll. sector, -ōris ‘el qui talla’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 GEOM 1 Superfície limitada per un arc d’una corba i dues rectes.

2 sector circular Part de cercle limitada per dos radis i l’arc comprès entre els seus extrems.

3 sector esfèric Part de l’espai limitada per una superfície cònica que té el vèrtex en el centre d’una esfera i la superfície de l’esfera.

2 p anal 1 Zona o espai en forma de sector circular. El sector d’esquerres a la cambra dels diputats.

2 sector de tir Espai que pot batre el foc d’una arma en les dimensions horitzontal i vertical.

3 fig 1 Una part especial d’una col·lectivitat. Un sector del públic.

2 Part, aspecte particular, d’un complex. Aquest quadre, l’has de contemplar per sectors.

3 BIOGEOG Divisió fitogeogràfica inferior a la província o al domini.

4 ECON Cadascuna de les parts en què hom divideix l’economia per al seu estudi d’acord amb diversos criteris. Sector primari, secundari i terciari.

5 ECON Conjunt d’empreses que tenen la mateixa activitat principal, encara que tinguin altres activitats secundàries. El sector de l’automòbil, el sector tèxtil.

6 ELECTROT Cadascuna de les parts o zones interconnectades en què pot ésser dividida una xarxa de distribució d’energia elèctrica.

7 FERROC Cadascun dels trams de via protegits per un sistema de blocatge.

8 INFORM Part d’una cinta o d’un disc, generalment prefixada per a cada tipus de perifèric, en la qual s’enregistra la informació estructuradament, per a facilitar l’accés.

->sectorial

■sectorial

Part. sil.: sec_to_ri_al

[de sector]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un sector.

2 ECON Dit de l’anàlisi econòmica que estudia l’estructura productiva de l’economia a partir de la descripció de les diferents activitats econòmiques agregades per sectors.

->secuitenc

secuitenc -a

Part. sil.: se_cui_tenc

adj i m i f De la Secuita (Tarragonès).

->secular

■secular

[del ll. saecularis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 1 Que s’esdevé un cop cada segle. Commemoració secular. Un any secular.

2 jocs seculars HIST Antics jocs romans celebrats teòricament un cop cada segle.

2 Que té una durada de més d’un segle. Una alzina secular.

3 1 Relatiu o pertanyent al segle o a la secularitat; seglar, laic.

2 DR CAN Dit del clergue o sacerdot que viu en el segle, en el món, per oposició a regular. Clergue secular.

3 RELIG Mundà, terrenal, per oposició a espiritual.

4 institut secular DR CAN Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món.

->secularisme

secularisme

[de secular]

m ÈTIC 1 Sistema moral que interpreta i ordena la vida d’acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu ni en la vida perdurable.

2 p ext Tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l’existència.

->secularitat

■secularitat

[de secular]

f 1 Qualitat o estat de secular.

2 Laïcisme.

->secularització

■secularització

Part. sil.: se_cu_la_rit_za_ci_ó

[de secularitzar]

f 1 1 Acció de secularitzar o de secularitzar-se;

2 l’efecte.

2 DR CAN 1 Permís obtingut per un religiós de deixar definitivament l’institut al qual pertany, amb la pèrdua de tots els drets i deures inherents a la seva professió.

2 Indult concedit a un sacerdot o clergue per a viure com a laic amb la dispensa del celibat i de l’obligació de l’ofici diví.

3 HIST Transferència de béns de l’Església a propietaris civils o a l’estat.

4 RELIG i SOCIOL Pèrdua o minva que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna.

5 TEOL Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.

->secularitzar

■secularitzar

[de secular; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr 1 Fer secular, tornar a la vida seglar allò que pertanyia a la institució eclesiàstica, a la vida religiosa. Secularitzar els béns eclesiàstics.

2 Concedir la secularització a un clergue o a un religiós. El bisbat ha accedit a secularitzar-te.

2 pron Obtenir un sacerdot o religiós la secularització, viure com a laic. El mossèn es va secularitzar l’any passat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: secularitzar

GERUNDI: secularitzant

PARTICIPI: secularitzat, secularitzada, secularitzats, secularitzades

INDICATIU PRESENT: secularitzo, secularitzes, secularitza, secularitzem, secularitzeu, secularitzen

INDICATIU IMPERFET: secularitzava, secularitzaves, secularitzava, secularitzàvem, secularitzàveu, secularitzaven

INDICATIU PASSAT: secularitzí, secularitzares, secularitzà, secularitzàrem, secularitzàreu, secularitzaren

INDICATIU FUTUR: secularitzaré, secularitzaràs, secularitzarà, secularitzarem, secularitzareu, secularitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: secularitzaria, secularitzaries, secularitzaria, secularitzaríem, secularitzaríeu, secularitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: secularitzi, secularitzis, secularitzi, secularitzem, secularitzeu, secularitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: secularitzés, secularitzessis, secularitzés, secularitzéssim, secularitzéssiu, secularitzessin

IMPERATIU: secularitza, secularitzi, secularitzem, secularitzeu, secularitzin

->secularment

■secularment

[de secular]

adv D’una manera secular.

->secundar

■secundar

[del ll. secundare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Ajudar algú en l’acompliment d’una empresa, d’un afer, etc. Jo et secundo: compta amb el meu suport. Quanta gent et secunda en aquesta iniciativa?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: secundar

GERUNDI: secundant

PARTICIPI: secundat, secundada, secundats, secundades

INDICATIU PRESENT: secundo, secundes, secunda, secundem, secundeu, secunden

INDICATIU IMPERFET: secundava, secundaves, secundava, secundàvem, secundàveu, secundaven

INDICATIU PASSAT: secundí, secundares, secundà, secundàrem, secundàreu, secundaren

INDICATIU FUTUR: secundaré, secundaràs, secundarà, secundarem, secundareu, secundaran

INDICATIU CONDICIONAL: secundaria, secundaries, secundaria, secundaríem, secundaríeu, secundarien

SUBJUNTIU PRESENT: secundi, secundis, secundi, secundem, secundeu, secundin

SUBJUNTIU IMPERFET: secundés, secundessis, secundés, secundéssim, secundéssiu, secundessin

IMPERATIU: secunda, secundi, secundem, secundeu, secundin

->secundari

■secundari -ària

[del ll. secundarius, -a, -um, íd.]

1 adj Que ve en segon lloc (oposat a primari). Ensenyament secundari. Sector secundari.

2 adj Que ve en segon lloc per la importància, accessori (contraposat a principal). Ferrocarrils secundaris. Les circumstàncies secundàries d’un fet.

3 adj i m ELECTROT Dit de l’enrotllament d’un transformador on és generada la força electromotriu que forneix la potència al circuit d’utilització.

4 adj i m ESTRATIG Dit de l’era o eratema del mesozoic. Comprèn tres sistemes o períodes (de més antic a més modern): triàsic, juràssic i cretaci.

5 adj QUÍM ORG 1 Dit dels àtoms de carboni saturats que, en el si d’una estructura complexa de dos o més àtoms de carboni, es troben units exclusivament a dos àtoms de carboni.

2 p ext Dit d’alguns grups funcionals, com l’hidroxil, quan es troben units a un carboni secundari.

3 Dit del tipus d’amina en què existeix un grup —NH— unit a dues cadenes carbonades o bé a una de cíclica.

6 adj LING 1 derivat secundari Derivat format d’un mot ja existent. Ex.: generos-itat.

2 grup secundari En lingüística romànica, grup consonàntic produït en les darreres etapes de l’evolució del llatí per pèrdua d’una vocal intermèdia. Ex.: OCULUM > oc’lum.

7 f RELL Busca que, en alguns rellotges, assenyala els segons.

->secundàriament

■secundàriament

Part. sil.: se_cun_dà_ri_a_ment

[de secundari]

adv D’una manera secundària.

->secundina

■secundina

f 1 BOT Tegument intern del primordi seminal.

2 pl OBST Conjunt format per la placenta i les membranes del fetus expel·lides en el part.

->secundogènit

■secundogènit -a

[formació culta analògica sobre la base de primogènit amb l’adj. secundus ‘segon’]

1 adj Relatiu o pertanyent als secundogènits.

2 m i f Fill segon.

->securiforme

■securiforme

adj Que té forma de destral o de triangle invertit.

->seda

■seda

[potser del ll. saeta ‘pèl de porc o de fil de pescar’, o potser també del sànscrit sítah ‘blanc’, dit dels vestits de seda, o d’una base asiàtica sel-, ser- (segurament relacionada amb el ll. Seres ‘xinesos’, d’on el ll. serĭcum ‘seda’), romanitzada en seda; 1a FONT: 1249]

f 1 ZOOL 1 Fibra proteica contínua, secretada per les larves de certs lepidòpters, i més concretament pel cuc de seda (Bombyx mori), quan confeccionen el capoll que envoltarà la crisàlide.

2 Escleroproteïna líquida, que s’endureix en contacte amb l’aire, secretada per les glàndules sericígenes o abdominals de les fileres dels aràcnids (araneids, pseudoescorpins i àcars).

3 seda marina Seda produïda per certs mol·luscs de la família dels pínnids.

4 seda salvatge Seda produïda per altres erugues, principalment de les anterees, especialment a la Xina, a l’Índia i al Japó.

2 TÈXT 1 Fil elaborat amb el bri del capoll del cuc de seda.

2 Teixit fet amb fil de seda. Un vestit de seda.

3 anar (un afer) com una seda fig Sense trobar cap obstacle.

4 seda artificial Nom que fou donat al raió.

3 [generalment en pl] ANAT ANIM Queta.

4 CIR Substància filamentosa utilitzada en cirurgia per a fer sutures i lligades.

->sedació

■sedació

Part. sil.: se_da_ci_ó

[del ll. sedatio, -ōnis, íd., der. de sedare ‘asseure; calmar, apaivagar’, verb causatiu de sedēre ‘seure’]

f FARM i FISIOL ANIM Acció produïda pels sedants.

->sedaire

■sedaire

Part. sil.: se_dai_re

[de seda]

m i f OFIC Fabricant o comerciant de teixits de seda.

->sedal

■sedal

[de seda; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MED i TERAP Sedeny.

->sedalina

■sedalina

[nom comercial del cotó merceritzat; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f TÈXT 1 Nom comercial del cotó merceritzat.

2 p ext Teixit fabricat amb cotó merceritzat.

->sedan

■sedan

Hom.: sedant

[de l’angl. sedan, íd., d’origen incert, potser d’una alteració saddle del ll. sella ‘cadira’]

m AUT 1 Automòbil amb dues fileres de seients de dues o tres places cadascuna, amb dues portes a cada costat i, generalment, amb dues o tres finestres també a cada costat, la carrosseria del qual és totalment tancada per un sostre rígid.

2 sedan convertible Sedan el sostre del qual és substituït per una capota, plegable o enrotllable.

3 sedan cupè Automòbil de carrosseria totalment coberta per un sostre rígid, amb dues fileres de seients de dues o tres places cadascuna, com el sedan, i amb una porta a cada costat, com el cupè.

->sedant¹

sedant¹

Hom.: sedan

adj Fet de seda.

->sedant²

■sedant²

Hom.: sedan

[del ll. sedans, -ntis, participi pres. de sedare ‘asseure; calmar, apaivagar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj i m FARM 1 Que calma o apaivaga; calmant.

2 Dit de la substància que disminueix la sensació de dolor o, més aviat, l’excitació del sistema nerviós central.

->sedar

■sedar

[del ll. sedare ‘asseure; calmar, apaivagar’, verb causatiu de sedēre ‘seure’]

v tr Donar sedants (a algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sedar

GERUNDI: sedant

PARTICIPI: sedat, sedada, sedats, sedades

INDICATIU PRESENT: sedo, sedes, seda, sedem, sedeu, seden

INDICATIU IMPERFET: sedava, sedaves, sedava, sedàvem, sedàveu, sedaven

INDICATIU PASSAT: sedí, sedares, sedà, sedàrem, sedàreu, sedaren

INDICATIU FUTUR: sedaré, sedaràs, sedarà, sedarem, sedareu, sedaran

INDICATIU CONDICIONAL: sedaria, sedaries, sedaria, sedaríem, sedaríeu, sedarien

SUBJUNTIU PRESENT: sedi, sedis, sedi, sedem, sedeu, sedin

SUBJUNTIU IMPERFET: sedés, sedessis, sedés, sedéssim, sedéssiu, sedessin

IMPERATIU: seda, sedi, sedem, sedeu, sedin

->sedàs

■sedàs

[del ll. vg. i td. (cribrum) saetaceum ‘garbell fet de pèls d’animal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl -assos] m 1 1 OFIC Cèrcol generalment de fusta proveït d’un fons de teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., o de xapa perforada, de forats més o menys grans, que serveix per a separar a mà les partícules de diferent grandària de farina, guix o altres matèries pulverulentes o granulars que hom hi passa.

2 passar pel sedàs fig Analitzar amb detall, críticament.

2 ENG QUÍM Cadascun dels receptacles constituïts per un marc o un cilindre de fons perforat que formen part del garbell.

->sedassaire

■sedassaire

Part. sil.: se_das_sai_re

[de sedàs; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Persona que fa sedassos o en ven.

->sedassar

■sedassar

[de sedàs; 1a FONT: 1740]

v tr Passar alguna matèria pulverulenta o granular pel sedàs. Sedassar farina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sedassar

GERUNDI: sedassant

PARTICIPI: sedassat, sedassada, sedassats, sedassades

INDICATIU PRESENT: sedasso, sedasses, sedassa, sedassem, sedasseu, sedassen

INDICATIU IMPERFET: sedassava, sedassaves, sedassava, sedassàvem, sedassàveu, sedassaven

INDICATIU PASSAT: sedassí, sedassares, sedassà, sedassàrem, sedassàreu, sedassaren

INDICATIU FUTUR: sedassaré, sedassaràs, sedassarà, sedassarem, sedassareu, sedassaran

INDICATIU CONDICIONAL: sedassaria, sedassaries, sedassaria, sedassaríem, sedassaríeu, sedassarien

SUBJUNTIU PRESENT: sedassi, sedassis, sedassi, sedassem, sedasseu, sedassin

SUBJUNTIU IMPERFET: sedassés, sedassessis, sedassés, sedasséssim, sedasséssiu, sedassessin

IMPERATIU: sedassa, sedassi, sedassem, sedasseu, sedassin

->sedassejar

■sedassejar

[de sedàs; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Sedassar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sedassejar

GERUNDI: sedassejant

PARTICIPI: sedassejat, sedassejada, sedassejats, sedassejades

INDICATIU PRESENT: sedassejo, sedasseges, sedasseja, sedassegem, sedassegeu, sedassegen

INDICATIU IMPERFET: sedassejava, sedassejaves, sedassejava, sedassejàvem, sedassejàveu, sedassejaven

INDICATIU PASSAT: sedassegí, sedassejares, sedassejà, sedassejàrem, sedassejàreu, sedassejaren

INDICATIU FUTUR: sedassejaré, sedassejaràs, sedassejarà, sedassejarem, sedassejareu, sedassejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sedassejaria, sedassejaries, sedassejaria, sedassejaríem, sedassejaríeu, sedassejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sedassegi, sedassegis, sedassegi, sedassegem, sedassegeu, sedassegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sedassegés, sedassegessis, sedassegés, sedassegéssim, sedassegéssiu, sedassegessin

IMPERATIU: sedasseja, sedassegi, sedassegem, sedassegeu, sedassegin

->sedasser

■sedasser -a

[de sedàs]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al sedàs.

2 fig Xafarder.

2 m i f Sedassaire.

->sedasseria

■sedasseria

Part. sil.: se_das_se_ri_a

[de sedasser; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 Obrador o botiga de sedassaire.

2 Qualitat de sedasser o xafarder.

3 pl Xafarderies.

->sedatiu

■sedatiu -iva

Part. sil.: se_da_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. sedatus, -a, -um, participi de sedare ‘asseure; calmar, apaivagar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Que calma la irritació.

2 adj i m FARM Dit del medicament emprat antigament, per via externa, per a sedar o calmar el dolor.

->sedavienc

sedavienc -a

Part. sil.: se_da_vi_enc

adj i m i f De Sedaví (Horta).

->sedec

■sedec -ega

[de sedegar; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj dial Cobejós.

->sedega

■sedega

f dial Cobejança.

->sedegar

■sedegar

[de set¹; 1a FONT: s. XV]

v tr ant Cobejar, anhelar.

->sedegós

■sedegós -osa

[de sedegar]

adj 1 Assedegat.

2 fig dial Cobejós.

->sedejant

■sedejant

[de sedejar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que pateix set; assedegat.

->sedejar

■sedejar

[de set¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Patir set, estar assedegat. El gos sedejava i li vaig donar aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sedejar

GERUNDI: sedejant

PARTICIPI: sedejat, sedejada, sedejats, sedejades

INDICATIU PRESENT: sedejo, sedeges, sedeja, sedegem, sedegeu, sedegen

INDICATIU IMPERFET: sedejava, sedejaves, sedejava, sedejàvem, sedejàveu, sedejaven

INDICATIU PASSAT: sedegí, sedejares, sedejà, sedejàrem, sedejàreu, sedejaren

INDICATIU FUTUR: sedejaré, sedejaràs, sedejarà, sedejarem, sedejareu, sedejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sedejaria, sedejaries, sedejaria, sedejaríem, sedejaríeu, sedejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sedegi, sedegis, sedegi, sedegem, sedegeu, sedegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sedegés, sedegessis, sedegés, sedegéssim, sedegéssiu, sedegessin

IMPERATIU: sedeja, sedegi, sedegem, sedegeu, sedegin

->sedenc

■sedenc -a

[de seda]

adj Que té aparença de seda.

->sedent

■sedent

Hom.: cedent

[del ll. sedens, -ntis, participi pres. de sedēre ‘seure’]

adj Que seu, dit especialment d’una estàtua que representa una persona en aquesta posició.

->sedentari

■sedentari -ària

[del ll. sedentarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Que seu molt, que es mou poc d’un lloc a l’altre. Una persona sedentària.

2 Que exigeix d’estar assegut. Una ocupació sedentària. Fer una vida molt sedentària.

2 adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la posició asseguda.

2 Dit de la tuberositat isquiàtica.

3 ETNOL i SOCIOL 1 adj Relatiu o pertanyent als individus o als pobles que practiquen el sedentarisme (en oposició al nomadisme).

2 m i f Individu d’un poble que practica el sedentarisme.

4 adj ZOOL Dit de l’ordre, l’espècie, etc., els individus del qual són d’hàbitat fix o romanen fixos sobre un substrat.

->sedentaris

■sedentaris

m ZOOL 1 pl Subclasse d’anèl·lids poliquets, entre els quals hi ha com a espècies importants l’arenícola (Arenicola marina), l’espirògraf (Spirographis spallanzanii), la sèrpula (Serpula vermicularis) i l’espirorbis (Spirorbis laevis).

2 sing Anèl·lid de la subclasse dels sedentaris.

->sedentarisme

■sedentarisme

[de sedentari]

m 1 Qualitat de sedentari.

2 ETNOL i SOCIOL Sistema de vida de molts grups humans que, en oposició als nòmades, fixen llur residència en un lloc, si no per sempre, almenys durant llargues temporades.

3 SOCIOL Tendència de la població a romandre en un lloc, sector o territori determinats.

->sedeny

■sedeny

[de seda (v. areny); 1a FONT: 1413]

m MED i TERAP Ble de cotó, anomenat també sedal, que hom passava sota la pell per mantenir un drenatge.

->seder

■seder -a

[de seda; 1a FONT: s. XV]

1 adj Relatiu o pertanyent a la seda. Indústria sedera.

2 m i f INDÚST i OFIC Sedaire.

3 m BOT Arbust de la família de les asclepiadàcies (Gomphocarpus fruticosus), de flors blanques en ramells i fruits ovoides amb pues i llavors de plomall sedós.

4 f TÈXT Sederia, fàbrica de filats o teixits de seda.

->sederia

■sederia

Part. sil.: se_de_ri_a

[de seder]

f 1 TÈXT 1 Conjunt de filats o de teixits de seda.

2 Drap de seda.

3 Fàbrica de filats o de teixits de seda.

2 OFIC Botiga on venen gèneres de seda.

->sedició

■sedició

Part. sil.: se_di_ci_ó

[del ll. seditio, -ōnis, íd., comp. de sed, prep. arcaica ‘sense, a part’, i itio, -ōnis ‘acció d’anar’, der. de ire ‘anar’; 1a FONT: s. XIV]

f DR PEN 1 Alçament contra l’autoritat establerta.

2 sedició militar Atac col·lectiu a la disciplina militar.

->sediciós

■sediciós -osa

Part. sil.: se_di_ci_ós

[del ll. seditiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

DR PEN 1 adj Relatiu o pertanyent a la sedició.

2 adj Que tendeix a excitar la sedició.

3 adj i m i f Que promou una sedició o hi pren part.

->sediciosament

■sediciosament

Part. sil.: se_di_ci_o_sa_ment

[de sediciós]

adv D’una manera sediciosa.

->sediment

■sediment

[del ll. sedimentum, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 Matèria que un líquid portava en suspensió i s’ha disposat al fons del recipient que el conté o que l’ha contingut.

2 ESTRATIG 1 Material sòlid fragmentari que s’origina de la meteorització de les roques preexistents i és transportat i dipositat per l’aire, l’aigua o el glaç, o bé que s’ha acumulat per altres agents naturals i que forma capes o estrats sobre la superfície de la terra.

2 sediment marí (o pelàgic) Sediment caracteritzat per la manca d’influències continentals o terrígenes i per la presència de restes fòssils planctòniques i nectòniques.

->sedimentació

■sedimentació

Part. sil.: se_di_men_ta_ci_ó

[de sedimentar]

f 1 1 Acció de sedimentar o de sedimentar-se;

2 l’efecte.

2 BIOQ Mètode emprat per a la determinació de pesos moleculars de proteïnes mitjançant una ultracentrífuga, la qual fa sedimentar-les.

3 ESTRATIG Precipitació dels sediments, els quals s’acumulen formant estrats.

4 FÍS i QUÍM Propietat dels col·loides segons la qual les partícules de substància insoluble se separen lentament per gravetat del medi líquid i es dipositen al fons del recipient que els conté.

5 MED 1 Producció d’un dipòsit de sediment o solatge.

2 sedimentació globular Sedimentació que es produeix en una columna de sang citratada.

3 velocitat de sedimentació Velocitat de caiguda dels eritròcits d’una columna de sang citratada, dins un tub capil·lar.

6 QUÍM 1 Procediment emprat en anàlisi química immediata per a classificar els cossos segons les dimensions de llurs partícules, basat en el fet que com més gran és llur massa més ràpida és llur separació del fluid que les conté quan la suspensió és sotmesa a un camp de forces, natural (com la gravetat) o artificial (com en la centrifugació).

2 prova de sedimentació Procediment per a determinar la finesa d’una matèria pulverulenta, que consisteix a calcular-la a partir del temps que tarden els seus grans a descendir una distància determinada al si d’un líquid determinat.

->sedimentador

sedimentador

[de sedimentar]

m TECNOL Màquina o aparell de laboratori emprat per a obtenir la sedimentació d’una o més substàncies en els processos de separació.

->sedimentar

■sedimentar

[de sediment]

v 1 tr Dipositar un líquid (les matèries en suspensió), formant un sediment. El vi sedimenta pòsits diversos.

2 pron Dipositar-se les matèries en suspensió en un líquid, formant sediment. Quan les matèries en suspensió se sedimentin, el líquid ja no serà tèrbol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sedimentar

GERUNDI: sedimentant

PARTICIPI: sedimentat, sedimentada, sedimentats, sedimentades

INDICATIU PRESENT: sedimento, sedimentes, sedimenta, sedimentem, sedimenteu, sedimenten

INDICATIU IMPERFET: sedimentava, sedimentaves, sedimentava, sedimentàvem, sedimentàveu, sedimentaven

INDICATIU PASSAT: sedimentí, sedimentares, sedimentà, sedimentàrem, sedimentàreu, sedimentaren

INDICATIU FUTUR: sedimentaré, sedimentaràs, sedimentarà, sedimentarem, sedimentareu, sedimentaran

INDICATIU CONDICIONAL: sedimentaria, sedimentaries, sedimentaria, sedimentaríem, sedimentaríeu, sedimentarien

SUBJUNTIU PRESENT: sedimenti, sedimentis, sedimenti, sedimentem, sedimenteu, sedimentin

SUBJUNTIU IMPERFET: sedimentés, sedimentessis, sedimentés, sedimentéssim, sedimentéssiu, sedimentessin

IMPERATIU: sedimenta, sedimenti, sedimentem, sedimenteu, sedimentin

->sedimentari

■sedimentari -ària

[de sediment; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 GEOL Relatiu o pertanyent al sediment.

2 PETROG Dit del terreny o de la roca que s’han format per dipòsit al fons de les aigües (marines o continentals), de manera que ha estat possible la distribució per llits o sediments.

->sedimenti-

■sedimenti-

Forma prefixada del mot llatí sedimentum, que significa ‘sediment’. Ex.: sedimentívor.

->sedimentívor

■sedimentívor -a

[de sedimenti- i -vor]

adj BIOL Dit del micròfag que es nodreix de terra en la qual, a més de minerals i materials no digeribles, hi ha organismes vius, detritus assimilables i porcions d’organismes morts o excrements assimilats.

->sedimento-

■sedimento-

Forma prefixada del mot llatí sedimentum, que significa ‘sediment’. Ex.: sedimentologia.

->sedimentòleg

sedimentòleg -òloga

[de sedimento- i -leg]

m i f Persona versada en sedimentologia.

->sedimentologia

■sedimentologia

Part. sil.: se_di_men_to_lo_gi_a

[de sedimento- i -logia]

f ESTRATIG 1 Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats.

2 Branca de l’estratigrafia que estudia la gènesi i les característiques dels sediments que es dipositen en el moment actual, així com els ambients sedimentaris, la geometria de les conques, etc., per tal d’establir els models sedimentaris apropiats i particulars de cadascun.

->sedimentològic

■sedimentològic -a

[de sedimentologia]

adj Relatiu o pertanyent a la sedimentologia.

->sedimentós

■sedimentós -osa

[de sediment; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Sedimentari.

->sedoheptulosa

d-sedoheptulosa

f BIOQ Cetosa que en forma de 7-fosfat i 1,7-difosfat forma part del cicle del carboni.

->sedós

■sedós -osa

[de seda; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj 1 Sedenc, semblant a la seda.

2 Dit d’una superfície coberta de pèls fins i brillants.

->seducció

■seducció

Part. sil.: se_duc_ci_ó

[del ll. seductio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de seduir;

2 l’efecte.

2 1 Acció encaminada a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo.

2 DR PEN Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals

3 Força o capacitat de seduir. Té una seducció irresistible.

4 Allò que sedueix. Les seduccions del món.

->seductor

■seductor -a

[del ll. ecl. seductor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Que sedueix.

2 Que plau i atreu per la seva bellesa, gràcia, etc. Una dona seductora.

2 adj fig Que entusiasma, que encoratja. Una teoria seductora.

3 m i f Persona que sedueix o que ha seduït algú.

->seduïble

■seduïble

Part. sil.: se_du_ï_ble

[de seduir]

adj Susceptible d’ésser seduït.

->seduir

■seduir

Part. sil.: se_du_ir

[del ll. seducĕre, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 Induir algú a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. No us deixeu seduir per les seves promeses.

2 1 Atreure algú per la seva bellesa, per la seva gràcia. Els teus ulls em sedueixen.

2 fig L’esperança d’enriquir-se el va seduir.

3 esp Induir (algú) a mantenir relacions sexuals. Seduir una noia, un home.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: seduir

GERUNDI: seduint

PARTICIPI: seduït, seduïda, seduïts, seduïdes

INDICATIU PRESENT: sedueixo, sedueixes, sedueix, seduïm, seduïu, sedueixen

INDICATIU IMPERFET: seduïa, seduïes, seduïa, seduíem, seduíeu, seduïen

INDICATIU PASSAT: seduí, seduïres, seduí, seduírem, seduíreu, seduïren

INDICATIU FUTUR: seduiré, seduiràs, seduirà, seduirem, seduireu, seduiran

INDICATIU CONDICIONAL: seduiria, seduiries, seduiria, seduiríem, seduiríeu, seduirien

SUBJUNTIU PRESENT: sedueixi, sedueixis, sedueixi, seduïm, seduïu, sedueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: seduís, seduïssis, seduís, seduíssim, seduíssiu, seduïssin

IMPERATIU: sedueix, sedueixi, seduïm, seduïu, sedueixin

->seent

■seent

Part. sil.: se_ent

[del ll. sedens, -ntis, participi pres. de sedēre ‘seure’; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj DR CIV Dit dels béns immobles.

->sefardita

■sefardita

1 adj Relatiu o pertanyent als sefardites.

2 m i f HIST 1 Individu de la comunitat jueva establerta a la Península Ibèrica (Sefarad) i cadascun dels seus descendents d’ençà de llur expulsió el 1492.

2 p ext Individu d’altres grups jueus que, sense ésser originaris de Sefarad, en segueixen el ritu litúrgic i en mantenen la pronunciació especial de l’hebreu.

->sefe

sefe

1 adj Relatiu o pertanyent als sefes.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà que ocupava la regió nord-oriental de la Península Ibèrica.

->seg.

seg.

abrev següent.

->sega

■sega

[de segar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f AGR 1 1 Acció de segar les messes.

2 Messes segades.

2 Època de la sega.

->segabosses

■segabosses

[de segar i bossa; 1a FONT: 1670, DTo.]

m i f Lladre de bosses.

->segada

■segada

[de segar]

f 1 1 Acció de segar;

2 l’efecte.

2 ESPORT Acció d’entrar un jugador a un altre, de forma dura i per sota, movent la cama com si fos una falç.

->segador¹

■segador¹ -a

[de segar i -dor¹; 1a FONT: 1575, DPou.]

AGR 1 adj 1 Que sega o serveix per a segar.

2 màquina segadora (o simplement segadora) Màquina agrícola emprada per a segar herba o, especialment, cereals.

3 màquina segadora-agarbadora (o simplement segadora-agarbadora) Màquina agrícola que sega les messes i en forma les garbes.

4 màquina segadora-batedora (o simplement segadora-batedora) Màquina agrícola que sega les messes i n’efectua la batuda.

2 m i f El qui fa la feina de segar. Ja han arribat els segadors.

->segador²

■segador² -a

[de segar i -dor²]

adj AGR Que està en saó per a ésser segat. Blat segador.

->segaire

■segaire

Part. sil.: se_gai_re

[de segar]

m i f Segador.

->sègal

■sègal

m dial BOT Sègol.

->segalar

■segalar

m dial AGR Segolar.

->segall

■segall -a

Hom.: cegall

[possiblement d’origen preromà, potser emparentat amb el basc segail, sekail ‘magre’, de clara procedència romànica (gascó secalh, cat. secall); 1a FONT: 1398]

m i f RAM Animal cabrú que encara no ha acabat la creixença, els límits d’edat del qual varien segons les contrades.

->segalós

■segalós -osa

adj dial Segolós.

->segament

■segament

[de segar; 1a FONT: 1915, DAg.]

m FISIOL ANIM i PAT 1 Acció de segar-se;

2 l’efecte. Té un segament de cames.

->segar

■segar

Hom.: cegar

[del ll. secare ‘tallar’; 1a FONT: 1150]

v 1 tr AGR 1 Tallar (les messes, l’herba, etc.), amb la falç, amb el volant, amb una altra eina semblant o amb la màquina segadora.

2 Dallar.

3 abs Enguany encara no hem segat.

4 p ext Tallar d’un cop i en rodó, com fa la falç en segar. Segar el coll.

5 fig Segar les esperances, les il·lusions, d’algú.

6 màquina de segar Màquina segadora.

7 qui no pot segar, espigola Expressió emprada per a indicar que, quan hom no pot obtenir tot allò que voldria, s’ha d’acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d’obtenir.

8 segar l’herba sota els peus (a algú) fig Impedir a algú d’assolir allò que pretenia, posar-li obstacles en el camí emprès, etc.

2 1 tr Un cordill, una corda, etc., fer un séc (en algun lloc) pel fregadís o per una pressió excessiva.

2 pron Començar a tallar-se, a obrir-se, una cosa, especialment una roba, una corda, etc., pel fregadís continuat amb un altre cos o amb altres cossos.

3 1 tr Un treball excessiu, una emoció forta, llevar tota la força a les cames, als braços. La baixada em va segar les cames.

2 pron Portant aquesta criatura se m’han segat els braços.

4 tr SUR Fer els taps mal fets per avançar temps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: segar

GERUNDI: segant

PARTICIPI: segat, segada, segats, segades

INDICATIU PRESENT: sego, segues, sega, seguem, segueu, seguen

INDICATIU IMPERFET: segava, segaves, segava, segàvem, segàveu, segaven

INDICATIU PASSAT: seguí, segares, segà, segàrem, segàreu, segaren

INDICATIU FUTUR: segaré, segaràs, segarà, segarem, segareu, segaran

INDICATIU CONDICIONAL: segaria, segaries, segaria, segaríem, segaríeu, segarien

SUBJUNTIU PRESENT: segui, seguis, segui, seguem, segueu, seguin

SUBJUNTIU IMPERFET: segués, seguessis, segués, seguéssim, seguéssiu, seguessin

IMPERATIU: sega, segui, seguem, segueu, seguin

->segardí

segardí -ina

adj i m i f De Segart (Camp de Morvedre).

->segarrenc

■segarrenc -a

adj i m i f De la Segarra (Catalunya).

->segarrès

segarrès -esa

adj i m i f Segarrenc.

->segarreta

■segarreta

adj i m i f Segarrenc.

->segell

■segell

[del ll. sĭgĭllum ‘estatueta; empremta; marca’, dimin. arcaic de signum ‘senyal’; 1a FONT: 1244]

m 1 SIGIL·L 1 Matriu, tòrcul o altre estri, generalment de metall o de cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes característics i propis d’una persona o institució, per tal d’estampar-los a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament tintats en un tampó, imprimir-los en un paper, i que serveix per a identificar la propietat d’una cosa, garantir l’autenticitat, la validesa, etc., d’un document, evitar que sigui desclòs un plec, etc.

2 Empremta, marca estampada o impresa amb segell.

3 CORR Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.

4 fig Caràcter distintiu comunicat a una obra o a altra cosa. L’obra d’aquest escultor és marcada amb el segell del geni.

2 FARM Catxet.

3 segell de ram BOT Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies (Polygonatum multiflorum), de tija cilíndrica, flors blanquinoses i tubulars en ramells i fruits negrosos.

4 segell de Salomó BOT i FARM Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies (Polygonatum officinale), de tija angulosa, flors d’un blanc verdós, oloroses, fruits en baia negra blavosa i emprada en medicina popular.

->segellador

■segellador -a

[del ll. sigillator, -ōris ‘fabricant de marques, segells’; 1a FONT: s. XIV]

1 adj i m i f Que segella.

2 TECNOL 1 adj i f Dit de la substància que té la propietat d’estanquitzar les juntures sobre les quals s’aplica.

2 f Màquina o estri de segellar.

3 f Màquina per a tancar per soldadura els envasos de pel·lícula plàstica.

->segellament

■segellament

[de segellar]

m 1 Acció de segellar.

2 DR PROC Procediment cautelar ordenat per l’autoritat judicial a fi de garantir els béns objecte d’un plet o d’un procediment criminal.

->segellar

■segellar

[del ll. sigillare ‘marcar amb un signe’; 1a FONT: 1272]

v tr 1 1 Marcar amb l’empremta d’un segell per garantir la validesa, l’autenticitat d’un document, per cloure un plec, etc. Segellar una carta. Segellar un sobre.

2 Tancar amb segell. La policia va segellar l’habitació del crim.

2 fig Comunicar un determinat caràcter a una obra. L’autor segella amb el seu estil aquesta novel·la.

3 1 Ratificar (un acord, una resolució, etc.). Van segellar el pacte amb una encaixada.

2 Concloure, donar fi. Un gol magnífic va segellar la victòria de l’equip.

4 TECNOL 1 Fer hermètica una juntura omplint o recobrint-ne l’escletxa amb un material segellador.

2 Soldar un envàs de plàstic.

3 Retractilar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: segellar

GERUNDI: segellant

PARTICIPI: segellat, segellada, segellats, segellades

INDICATIU PRESENT: segello, segelles, segella, segellem, segelleu, segellen

INDICATIU IMPERFET: segellava, segellaves, segellava, segellàvem, segellàveu, segellaven

INDICATIU PASSAT: segellí, segellares, segellà, segellàrem, segellàreu, segellaren

INDICATIU FUTUR: segellaré, segellaràs, segellarà, segellarem, segellareu, segellaran

INDICATIU CONDICIONAL: segellaria, segellaries, segellaria, segellaríem, segellaríeu, segellarien

SUBJUNTIU PRESENT: segelli, segellis, segelli, segellem, segelleu, segellin

SUBJUNTIU IMPERFET: segellés, segellessis, segellés, segelléssim, segelléssiu, segellessin

IMPERATIU: segella, segelli, segellem, segelleu, segellin

->segellat

segellat

[del ll. sigillatus, -a, -um ‘marcat; ornat amb relleus o figuretes’]

m Paper segellat.

->segetal

■segetal

[del ll. segetalis, íd., der. de seges, -ĕtis ‘camp de cereals, cereals, messes’]

adj ECOL Dit de les plantes que creixen entre les messes.

->segla

■segla

Hom.: sègle

f dial AGR Séquia, rec.

->seglar

■seglar

[de segle; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Secular, pertanyent al segle, a la vida laica.

2 m i f Laic.

->segle

■segle

[del ll. saecŭlum ‘generació; època; segle’, per via semiculta; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 CRON [abrev s.] 1 Espai de cent anys; centúria.

2 esp Cadascuna de les divisions de cent anys en què pot ésser dividida una era, especialment la cristiana. El segle dinou o dinovè. El segle II de l’era cristiana o després de Crist.

3 hiperb Molt de temps. Fa un segle que no et veig!

2 1 Època determinada per esdeveniments importants. El segle de Pèricles.

2 segle de les llums HIST Denominació donada al segle XVIII europeu caracteritzat per la Il·lustració.

3 segle d’or Època de prosperitat i de gran esplendor cultural. El segle d’or de la literatura.

3 pl 1 Llarg espai de temps sense valor determinat. Els segles passats.

2 BÍBL i LITÚRG Tot l’espai del temps i de l’eternitat. Per tots els segles dels segles. Al principi dels segles.

4 CRIST i BÍBL 1 La vida del món present per oposició a la del món futur del regne de Crist.

2 La vida humana per oposició a la vida espiritual. Les vanitats del segle.

3 La vida en el món per oposició a la vida religiosa. Abandonar el segle. Fra Basili (en el segle, Jaume).

->sègle

■sègle

Hom.: segla

m dial BOT Sègol.

->segler

■segler -a

m i f dial Persona que té cura d’una segla.

->segment

■segment

[del ll. segmentum, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Part limitada d’un tot continu.

2 GEOM Part d’una recta compresa entre dos punts fixats, A i B, de la recta, que hom anomena extrems del segment.

3 segment circular GEOM Part d’un cercle compresa entre un arc i la corda corresponent.

4 segment esfèric GEOM Part de l’espai limitada per un pla secant a una esfera i la superfície d’aquesta.

2 1 Cadascuna de les parts d’un cos separades per un solc profund.

2 ANAT ANIM i EMBRIOL Metàmer.

3 BOT Cadascuna de les parts en què és dividit el limbe d’una fulla pinnatisecta.

4 p ext BOT Folíol.

5 ELECTROT Lamel·la.

6 MOT Cadascun dels anells d’acer que hom introdueix en unes ranures especialment practicades a la perifèria de l’èmbol d’un motor per tal que serveixin de junta entre l’èmbol i la camisa del cilindre.

7 TÈXT Cadascuna de les peces en forma de sector que, en el joc de segments, constitueixen les excèntriques.

8 TÈXT Segment proveït de lleves per a moure les agulles, situat a la perifèria del cilindre o del plat de certes màquines de gènere de punt.

3 ANAT ANIM Tros tallat o apartat d’un òrgan realment o imaginàriament.

4 INFORM Part autònoma d’un programa que pot ésser executada amb independència de la presència en memòria d’altres parts complementàries o alternatives.

5 LING Resultat de l’operació de partir una cadena parlada en unitats discretes, cadascuna de les quals representa un morfema.

->segmentació

■segmentació

Part. sil.: seg_men_ta_ci_ó

[de segmentar]

f 1 1 Acció de segmentar;

2 l’efecte.

2 EMBRIOL 1 Etapa del desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió contínua i successiva de l’ou fins que s’origina la blàstula.

2 segmentació metamèrica ANAT ANIM Repetició d’una sèrie d’elements pertanyents a cadascun dels principals sistemes orgànics del cos al llarg del seu eix anteroposterior o de l’eix d’un apèndix.

3 INFORM Mètode de partició que divideix la memòria d’un ordinador en blocs de diferent magnitud, per a atendre les demandes dels diferents segments que s’hi executen.

4 MED Divisió en parts més o menys semblants.

->segmental

■segmental

[de segment]

adj Relatiu o pertanyent al segment.

->segmentar

■segmentar

[de segment]

v tr Separar o dividir en segments. Segmentar el procés de lliurament d’entrades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: segmentar

GERUNDI: segmentant

PARTICIPI: segmentat, segmentada, segmentats, segmentades

INDICATIU PRESENT: segmento, segmentes, segmenta, segmentem, segmenteu, segmenten

INDICATIU IMPERFET: segmentava, segmentaves, segmentava, segmentàvem, segmentàveu, segmentaven

INDICATIU PASSAT: segmentí, segmentares, segmentà, segmentàrem, segmentàreu, segmentaren

INDICATIU FUTUR: segmentaré, segmentaràs, segmentarà, segmentarem, segmentareu, segmentaran

INDICATIU CONDICIONAL: segmentaria, segmentaries, segmentaria, segmentaríem, segmentaríeu, segmentarien

SUBJUNTIU PRESENT: segmenti, segmentis, segmenti, segmentem, segmenteu, segmentin

SUBJUNTIU IMPERFET: segmentés, segmentessis, segmentés, segmentéssim, segmentéssiu, segmentessin

IMPERATIU: segmenta, segmenti, segmentem, segmenteu, segmentin

->segmentari

■segmentari -ària

[de segment]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un segment o a segments.

2 De la natura d’un segment.

3 Que forma un segment.

4 Que experimenta segmentació.

5 ANAT ANIM Dit dels òrgans que es repeteixen en cada segment d’un animal, especialment els nefridis dels anèl·lids.

->segó

■segó

Hom.: cegó

[d’origen discutit, molt probablement és una variant de segon² (forma, d’altra banda, ant. i encara dial.) presa en el sentit de ‘resultat d’una segona mòlta, d’una segona operació de porgar el gra’ (cf. les substitucions redon/rodó, escon/escó, blan/bla, etc.); 1a FONT: 1319]

m AGR i ALIM Conjunt de pells dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta.

->sègol

■sègol

[del ll. sēcăle, íd.; 1a FONT: 878]

m 1 BOT, AGR i ALIM 1 Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies (Secale cereale), de fulles linears i planes i d’espiga llarga, que constitueix un cereal molt apte per a la muntanya.

2 Gra del sègol.

2 sègol banyut FITOPAT Sègol atacat per un clavíceps (Claviceps purpurea), ascomicet paràsit que forma esclerosis en forma de banya.

->segolar

■segolar

[de sègol]

m AGR Camp plantat de sègol.

->segolós

■segolós -osa

[de sègol]

adj AGR Dit de la barreja que conté sègol.

->segon¹

■segon¹

[v. segon²]

m 1 METROL [símb: s] Unitat de temps del sistema internacional equivalent a la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent al salt entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi 133; constitueix la seixantena part d’un minut.

2 GEOM Unitat de mesura d’angles.

3 segon angular ASTR Unitat angular que equival a la seixantena part d’un minut angular, és a dir, a 15 segons sexagesimals.

->segon²

■segon² -a

[del ll. secŭndus, -a, -um ‘el que ha de seguir, el següent’, participi ant. de sequi ‘seguir’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 1 adj i m i f [símb: 2n 2a] Que segueix immediatament el primer, que en una sèrie té el número dos. Ell s’està al segon pis. El segon curs. El segon de la cursa.

2 adj i m i f Que segueix immediatament el primer en categoria o en ordre jeràrquic. Conseller segon. El segon d’un vaixell.

3 m pl FOLK Castellers que formen el segon pis del castell, que és el primer visible sobre la pinya.

2 adj 1 Que té menys importància o és de preu inferior. Hotel de segona classe.

2 Per respecte a un primer grau elemental, dit d’un de més importància o superioritat. Institut de segon ensenyament.

3 Altre. Tots dos són capaços: però el primer és honest, el segon no.

4 Un altre; nou. Ell ha estat per a mi un segon pare.

3 amb segones (o amb segones intencions) Amb una intenció dissimulada. Això ho has dit amb segones.

4 m i f MÚS En un complex instrumental o vocal, el qui fa la segona veu, que acompanya el qui fa la part del cant. Cantar, fer, de segon. Els segons s’abaixen.

5 f En un vehicle, especialment en un tren, vagó o compartiment de classe inferior, sense luxe i de preu més baix. Un bitllet de segona.

6 f MÚS Interval musical comprès entre dos graus contigus de l’escala diatònica.

7 f TECNOL En els motors d’explosió, segona marxa o velocitat. La segona no entra. Pujar en segona.

->segonament

■segonament

[de segon²; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adv En segon lloc.

->segonejar

■segonejar

[de segon²]

v intr Semblar de segona classe.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: segonejar

GERUNDI: segonejant

PARTICIPI: segonejat, segonejada, segonejats, segonejades

INDICATIU PRESENT: segonejo, segoneges, segoneja, segonegem, segonegeu, segonegen

INDICATIU IMPERFET: segonejava, segonejaves, segonejava, segonejàvem, segonejàveu, segonejaven

INDICATIU PASSAT: segonegí, segonejares, segonejà, segonejàrem, segonejàreu, segonejaren

INDICATIU FUTUR: segonejaré, segonejaràs, segonejarà, segonejarem, segonejareu, segonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: segonejaria, segonejaries, segonejaria, segonejaríem, segonejaríeu, segonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: segonegi, segonegis, segonegi, segonegem, segonegeu, segonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: segonegés, segonegessis, segonegés, segonegéssim, segonegéssiu, segonegessin

IMPERATIU: segoneja, segonegi, segonegem, segonegeu, segonegin

->segonet

■segonet

[de segó; 1a FONT: 1803, DEst.]

m ALIM Segó molt fi, el darrer que se separa en purificar la farina.

->segons

■segons

[del ll. secŭndum, íd., que donà segon en cat. ant., transformat en segons amb l’adjunció de l’anomenada -s adverbial (v. abans); 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 prep Guardant tal o tal direcció, observant tal o tal regla, atenent tal o tal persona o circumstància. El projectil es mou segons una trajectòria parabòlica. Segons la llei, la vostra solució no és possible. L’Evangeli segons sant Marc.

2 1 conj D’acord amb allò que, de conformitat amb allò que; tal com. I fou mort segons anunciava l’antic oracle.

2 segons que loc conj Expressa un sentit de subordinació a la realitat de dues o més coses igualment possibles. Segons que siguis bo o dolent, així et tractarà.

->segovi

■segovi

[generalment en pl] m RAM Llana procedent de segoviar les ovelles.

->segovià

■segovià -ana

Part. sil.: se_go_vi_à

Hom.: segoviar

adj i m i f De Segòvia (ciutat i província de Castella i Lleó).

->segoviar

■segoviar

Part. sil.: se_go_vi_ar

Hom.: segovià

v tr RAM Tondre la llana de la cua i les anques (de les ovelles) per a facilitar-los la còpula.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: segoviar

GERUNDI: segoviant

PARTICIPI: segoviat, segoviada, segoviats, segoviades

INDICATIU PRESENT: segovio, segovies, segovia, segoviem, segovieu, segovien

INDICATIU IMPERFET: segoviava, segoviaves, segoviava, segoviàvem, segoviàveu, segoviaven

INDICATIU PASSAT: segovií, segoviares, segovià, segoviàrem, segoviàreu, segoviaren

INDICATIU FUTUR: segoviaré, segoviaràs, segoviarà, segoviarem, segoviareu, segoviaran

INDICATIU CONDICIONAL: segoviaria, segoviaries, segoviaria, segoviaríem, segoviaríeu, segoviarien

SUBJUNTIU PRESENT: segoviï, segoviïs, segoviï, segoviem, segovieu, segoviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: segoviés, segoviessis, segoviés, segoviéssim, segoviéssiu, segoviessin

IMPERATIU: segovia, segoviï, segoviem, segovieu, segoviïn

->segregable

■segregable

[de segregar]

adj Que pot ésser segregat.

->segregació

■segregació

Part. sil.: se_gre_ga_ci_ó

[del ll. segregatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de segregar o de segregar-se;

2 l’efecte.

2 CONSTR Acció per la qual la grava i la sorra se separen, per gravetat, de la lletada de ciment, en un formigó acabat de pastar, especialment si conté un excés d’aigua, durant el seu transport de la formigonera a l’obra.

3 FISIOL Secreció.

4 GEN Dissociació del parell de cromosomes homòlegs en gàmetes diferents durant la meiosi.

5 HIG Mesura higiènica dels països tropicals, que consisteix a aïllar o allunyar els immigrants dels indígenes.

6 MED Separació, dissociació.

7 METAL·L 1 Falta d’homogeneïtat en les diferents parts d’un aliatge, de composició química diferent, a causa de la diferència en les temperatures de fusió dels metalls que el componen.

2 Separació de components heterogenis durant la solidificació d’un aliatge.

8 segregació de predis DR CIV Operació que hom practica en el registre de la propietat, ja sigui per separar una part del predi inscrit i inscriure-la per separat, ja sigui per unir-la a una altra d’inscrita.

9 segregació municipal DR ADM Modificació del territori d’una jurisdicció municipal separant-ne un tros, per afegir-lo a un altre municipi veí, o ajuntant diferents parts segregades d’una pluralitat de municipis per fer-ne un de nou.

10 segregació racial SOCIOL i POLÍT Discriminació racial.

->segregacionisme

■segregacionisme

Part. sil.: se_gre_ga_ci_o_nis_me

[de segregació]

m SOCIOL i POLÍT Doctrina o programa polític favorable a la segregació per motius ètnics, religiosos, lingüístics, etc.

->segregacionista

■segregacionista

Part. sil.: se_gre_ga_ci_o_nis_ta

[de segregació]

1 adj Relatiu o pertanyent al segregacionisme.

2 m i f Partidari del segregacionisme.

->segregar

■segregar

[del ll. segregare ‘separar del ramat; apartar, isolar’, der. de grex, gregis ‘aplec d’animals d’una mateixa espècie; ramat’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Separar alguna cosa, algun element, d’una mescla, d’un tot. El mariscal segregà dos batallons del seu exèrcit per a protegir la ciutat.

2 pron Separar-se determinats elements d’una mescla, d’un tot. Diverses colònies se segregaren de l’imperi.

3 tr SOCIOL i POLÍT Separar de la massa del país grups ètnics, religiosos, etc., diferenciats aplicant-los una legislació especial, sovint desfavorable, respecte a la que és aplicada als altres ciutadans.

2 tr FISIOL Secretar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: segregar

GERUNDI: segregant

PARTICIPI: segregat, segregada, segregats, segregades

INDICATIU PRESENT: segrego, segregues, segrega, segreguem, segregueu, segreguen

INDICATIU IMPERFET: segregava, segregaves, segregava, segregàvem, segregàveu, segregaven

INDICATIU PASSAT: segreguí, segregares, segregà, segregàrem, segregàreu, segregaren

INDICATIU FUTUR: segregaré, segregaràs, segregarà, segregarem, segregareu, segregaran

INDICATIU CONDICIONAL: segregaria, segregaries, segregaria, segregaríem, segregaríeu, segregarien

SUBJUNTIU PRESENT: segregui, segreguis, segregui, segreguem, segregueu, segreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: segregués, segreguessis, segregués, segreguéssim, segreguéssiu, segreguessin

IMPERATIU: segrega, segregui, segreguem, segregueu, segreguin

->segregatiu

■segregatiu -iva

Part. sil.: se_gre_ga_tiu

[del ll. td. segregativus, -a, -um, íd.]

adj Que té la virtut de segregar.

->segrest

■segrest

[de segrestar]

m 1 1 Acció de segrestar;

2 l’efecte.

2 La cosa segrestada.

3 DR PROC Suspensió de la facultat de lliure disposició d’un propietari sobre alguns dels seus béns, que hom reté en dipòsit, com a garantia de la seva solvència en cas d’un procés.

4 DR PEN Delicte comès pel qui deté o reté una o més persones per obtenir una quantitat en canvi del rescat o per atènyer objectius de tipus polític.

5 PAT Part morta d’un teixit, especialment ossi, que resta enclavada en el teixit sa i més o menys separada d’aquest pel procés d’inflamació eliminatòria.

->segrestador

■segrestador -a

[del ll. sequestrator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que segresta.

2 m DR CAN Administrador dels béns d’un monestir, designat per l’autoritat eclesiàstica, durant la vacant del càrrec d’abat.

->segrestant

■segrestant

[del ll. sequestrans, -ntis, participi pres. de sequestrare ‘segrestar’]

adj i m 1 QUÍM Dit de la substància que és emprada com a antiincrustant a causa de la seva capacitat d’impedir la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques.

2 reactiu segrestant QUÍM ANAL i QUÍM ORG Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàl·lics, segrestant-los de l’entorn que els contenia.

->segrestar

■segrestar

[del ll. sequestrare ‘confiar en dipòsit; separar, allunyar’, der. de sequester ‘mitjancer, dipositari’, i aquest, de sequi ‘seguir’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Dipositar el jutge una cosa en poder d’un tercer fins que hom haurà decidit a qui ha de pertànyer. La jutgessa segrestà el béns de l’acusat.

2 Raptar una o més persones tot exigint diner o altres condicions per a llur rescat. Un grup terrorista ha segrestat la presidenta.

3 Recollir, l’autoritat judicial o administrativa, una publicació que hom preveu que pot ésser delictiva. La policia està segrestant el butlletí d’aquest grup anarquista.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: segrestar

GERUNDI: segrestant

PARTICIPI: segrestat, segrestada, segrestats, segrestades

INDICATIU PRESENT: segresto, segrestes, segresta, segrestem, segresteu, segresten

INDICATIU IMPERFET: segrestava, segrestaves, segrestava, segrestàvem, segrestàveu, segrestaven

INDICATIU PASSAT: segrestí, segrestares, segrestà, segrestàrem, segrestàreu, segrestaren

INDICATIU FUTUR: segrestaré, segrestaràs, segrestarà, segrestarem, segrestareu, segrestaran

INDICATIU CONDICIONAL: segrestaria, segrestaries, segrestaria, segrestaríem, segrestaríeu, segrestarien

SUBJUNTIU PRESENT: segresti, segrestis, segresti, segrestem, segresteu, segrestin

SUBJUNTIU IMPERFET: segrestés, segrestessis, segrestés, segrestéssim, segrestéssiu, segrestessin

IMPERATIU: segresta, segresti, segrestem, segresteu, segrestin

->segrià

■segrià -ana

Part. sil.: se_gri_à

adj Relatiu o pertanyent al riu Segre o a les terres que banya. Els regadius segrians.

->segrianenc

segrianenc -a

Part. sil.: se_gri_a_nenc

adj i m i f Del Segrià (Catalunya).

->seguda

■seguda

Hom.: ceguda

[de seure]

f Acció de romandre assegudes diverses persones alhora en un lloc insòlit o de pas, per tal de cridar l’atenció del públic sobre alguna cosa i, generalment, en senyal de protesta.

->següent

■següent

Part. sil.: se_güent

[del ll. sequens, -ntis, íd., participi pres. de sequi ‘seguir’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adj [abrev s., seg.] Que segueix, que ve darrere d’un altre. La pàgina següent. El dia següent.

->seguer

seguer

m 1 APIC 1 Niu d’abelles; abell 1 1.

2 p ext Rusc.

2 PAT Àntrax.

->seguici

■seguici

[probablement d’un b. ll. *sequitio, -ōnis ‘acció de seguir’, que en forma nominativa hauria donat seguícia ‘seguiment que fa el bestiar d’un cap que va al davant’ i la forma masc. anàlogica seguici; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Acompanyament.

2 Conjunt de persones que acompanyen i segueixen algú per fer-li honor en una cerimònia; marxa solemne.

3 p ext Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, d’una doctrina, etc.

4 fig Conseqüència, efecte. La guerra amb el seu seguici de desgràcies.

->seguida

■seguida

[de seguir; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

f 1 Acció de seguir.

2 de seguida loc adv Sense tardar. Espera’m un moment: vindré de seguida.

3 de seguida que loc conj Tot seguit que, així que. De seguida que el va veure es va adonar que la situació era greu.

->seguidament

■seguidament

[de seguit]

adv D’una manera seguida, sense interrupció.

->seguidilla

■seguidilla

[del cast. seguidilla, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 MÚS i DANSA Cançó ballada de forma estròfica, més ràpida que el bolero, escrita en compàs ternari 3/4 i 3/8.

2 POÈTICA Estrofa castellana que presenta dos tipus fonamentals: un de format per quatre versos heptasíl·labs i pentasíl·labs alternats i un altre de set versos.

->seguidor

■seguidor -a

[de seguir; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj i m i f 1 Que segueix o va darrere algú acompanyant-lo.

2 Que segueix o pren algú com a guia, etc. Aristòtil i els seus seguidors.

2 m ELECTRÒN 1 seguidor de càtode (o catòdic) Circuit especial proveït d’un tub electrònic, generalment un tríode, muntat amb l’ànode connectat a massa i emprat com a adaptador d’impedàncies.

2 seguidor d’emissor Circuit especial consistent en un transistor connectat en col·lector comú, emprat en certs casos com a adaptador d’impedàncies.

->seguiment

■seguiment

[de seguir; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 1 Acció de seguir o de seguir-se;

2 l’efecte.

2 Seguici.

->seguir

■seguir

Hom.: ceguí

[del ll. vg. sĕquĕre, ll. cl. sĕquī, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr 1 Anar darrere d’algú o d’alguna cosa movent-se en la seva mateixa direcció. El vam seguir d’un tros lluny per veure on anava.

2 fig Morí, i no tardà a seguir-lo la seva dona. Seguir algú amb els ulls, amb el pensament.

2 tr Trobar-se, venir, darrere d’algú o d’alguna cosa en l’espai, en el temps, pel rang, com a conseqüència natural. La nostra casa? Veureu una casa molt alta: la nostra és la que segueix aquesta. En la sèrie dels nombres naturals, el 8 segueix el 7. El tro segueix el llamp. La calma que segueix la tempestat.

3 pron 1 De dues coses, seguir l’una l’altra. Les victòries d’aquest equip de futbol se segueixen ininterrompudament.

2 Esdevenir-se com a conseqüència d’una cosa. D’on se segueix que ambdues rectes són paral·leles.

4 tr 1 Anar per un camí sense deixar-lo. Seguint aquest viarany sortireu a la carretera.

2 Guardar una direcció, una línia de conducta. Seguir algú la seva inspiració, el seu instint.

3 Prendre quelcom com a norma d’acció. Seguir l’exemple d’algú. Seguir un consell, una regla.

4 Acceptar algú com a autoritat, prendre’l com a guia, adoptar les seves opinions, doctrines, etc. Els deixebles seguien Jesucrist.

5 intr Continuar. Segueixo pensant que és la millor solució. Si segueixes així, cauràs malalt.

6 intr 1 Desprendre’s bé una cosa adherida. Si no mulles bé el paper de la paret, no seguirà. Quan arrenques l’esparadrap segueix la pell i tot.

2 SUR Pelar-se bé el suro.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: seguir

GERUNDI: seguint

PARTICIPI: seguit, seguida, seguits, seguides

INDICATIU PRESENT: segueixo, segueixes, segueix, seguim, seguiu, segueixen

INDICATIU IMPERFET: seguia, seguies, seguia, seguíem, seguíeu, seguien

INDICATIU PASSAT: seguí, seguires, seguí, seguírem, seguíreu, seguiren

INDICATIU FUTUR: seguiré, seguiràs, seguirà, seguirem, seguireu, seguiran

INDICATIU CONDICIONAL: seguiria, seguiries, seguiria, seguiríem, seguiríeu, seguirien

SUBJUNTIU PRESENT: segueixi, segueixis, segueixi, seguim, seguiu, segueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: seguís, seguissis, seguís, seguíssim, seguíssiu, seguissin

IMPERATIU: segueix, segueixi, seguim, seguiu, segueixin

->seguit

■seguit -ida

[de seguir; 1a FONT: 1537]

1 adj 1 Continu, no interromput. Una setmana seguida.

2 pl L’un darrere l’altre, sense interval. Ja fa cinc dies seguits que plou.

2 m Reunió de coses que segueixen. Fa un seguit de dies que plou. Presentar-se en un afer un seguit de dificultats. La seva actuació va ésser un seguit de disbarats.

3 per un seguit Sense interrupció, amb regularitat.

4 tot seguit loc adv Immediatament després, com a conseqüència natural. El general va donar l’ordre d’atac i tot seguit va començar el canoneig.

->segur

■segur -a

Hom.: sagú

[del ll. secūrus, -a, -um, íd., del ll. arcaic se ‘sense’ i cura ‘cura, preocupació’; 1a FONT: 1260]

1 adj 1 Exempt de tot perill o risc. Poseu-ho en un lloc segur.

2 Que no admet dubte, que s’esdevindrà de cert. Ésser d’un èxit segur. La victòria és segura.

3 Que no hi ha perill que falli, amb què hom pot confiar en absolut. Un remei segur. Un mitjà segur.

4 Fermament establert. Una fe segura. Un confident segur. Una memòria segura.

5 a cop segur loc adv Immancablement.

6 de segur Amb seguretat.

2 adj Dit d’una persona que creu poder comptar amb algú o amb alguna cosa. Estic segur que vindrà. Estem ben segurs de la seva fidelitat.

3 f BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Chrysanthemum parthenium), aromàtica i amb capítols de disc groc i de lígules blanques, emprada com a tònic estomacal.

->segurament

■segurament

[de segur; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adv 1 Amb seguretat, certament.

2 col·loq Probablement.

->segurança

■segurança

[de segur]

f Seguretat.

->seguretat

■seguretat

[del ll. secūrĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1271]

f 1 1 Qualitat de segur. La seguretat pública. Creus que vindrà? En tinc la seguretat.

2 de seguretat TECNOL Dit del mecanisme, del dispositiu, etc., que és segur en el seu funcionament o que serveix per a evitar un perill, de la peça, de l’objecte, etc., que és fet a prova de ruptura o l’ús del qual no representa cap perill, etc. Vàlvula de seguretat. Llàntia de seguretat. Llumí de seguretat.

2 ant Assegurança.

3 DR PEN 1 delicte contra la seguretat de les persones En el codi vigent a l’estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el deure d’auxili, entre els quals sobresurten l’abandó de família, l’abandó d’infant i l’omissió de socors.

2 delictes contra la seguretat de l’estat En el codi vigent a l’estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el govern, l’administració pública i els poders públics: parlament, tribunals, etc.

4 seguretat social ASSEG Sistema, i conjunt de mesures, d’assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l’estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts.

->seiedora

■seiedora

Part. sil.: se_ie_do_ra

[de seure; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f TÈXT Post de fusta on seu el teixidor en el teler de mà.

->seient

■seient

Part. sil.: se_ient

[de seure; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Lloc on hom seu. Un bagul ens va servir de seient.

2 Moble destinat a seure-hi. No vam trobar ni un seient buit, al tramvia. Una llotja amb sis seients.

3 Part d’un seient, d’una sella, etc., sobre la qual hom seu.

4 seient projectable AERON Seient emprat en els moderns avions de reacció, llevat dels de transport de passatgers, que, en cas de perill i d’haver-lo d’abandonar, és llançat a l’exterior de l’avió amb el seu ocupant, mitjançant una càrrega explosiva o un coet.

->seitó

■seitó

Part. sil.: sei_tó

[d’origen incert, segurament del mateix que l’àr. marroquí šaṭûn ‘anxova’ o de l’adj. àr. zäitûni ‘de color d’oliva’; o potser es tracta d’una forma mossàrab del ll. sagĭtta ‘sageta’, per la semblança de forma; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ICT Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels engràulids (Engraulis encrasicolus), que té el dors blavós, els flancs argentats, el musell prominent, que hom pesca en grans quantitats per consumir-lo fresc o sovint salat.

2 ALIM anxova 1.

->seitonera

■seitonera

Part. sil.: sei_to_ne_ra

f PESC Ormeig de pesca, emprat per a capturar seitó.

->seixa

■seixa

Part. sil.: sei_xa

[del fr. suís seiche, íd., que indica l’oscil·lació del llac de Ginebra]

f GEOMORF Oscil·lació periòdica del nivell d’un llac o d’una mar en un entrant de la costa, golf, badia, etc.

->seixanta

■seixanta

Part. sil.: sei_xan_ta

[del ll. vg. sexanta, contracció del ll. sexagĭnta, íd. (cf. quaranta); 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 adj Sis vegades deu, cinquanta-nou més un. Una hora té seixanta minuts.

2 adj i m i f Que fa seixanta; seixantè.

3 m El nombre seixanta, 60. Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són: seixanta-un, seixanta-una, 61; seixanta-dos, seixanta-dues, 62; seixanta-tres, 63; seixanta-quatre, 64; seixanta-cinc, 65; seixanta-sis, 66; seixanta-set, 67; seixanta-vuit, 68; seixanta-nou, 69. Els mateixos, usats com a substantius, són, seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc. El quilòmetre seixanta-u.

4 ésser (o semblar) can seixanta col·loq Un lloc on tothom fa el que vol, on no hi ha autoritat ni ordre establert.

->seixanta-nou

■seixanta-nou

Part. sil.: sei_xan_ta-nou

m Nom amb què és conegut l’acte sexual consistent en l’estimulació recíproca dels genitals de cadascun dels dos amants per la boca de l’altre.

->seixantè

■seixantè -ena

Part. sil.: sei_xan_tè

[de seixanta]

1 adj Que, en una sèrie, en té cinquanta-nou davant seu, el que fa seixanta.

2 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en seixanta parts iguals. El minut és la seixantena part d’una hora.

3 m Un seixantè, 1/60. Els ordinals i fraccionaris compresos entre seixantè i setantè són: seixanta-unè, seixanta-dosè, seixanta-tresè, seixanta-quatrè, seixanta-cinquè, seixanta-sisè, seixanta-setè, seixanta-vuitè, seixanta-novè (femení seixanta-unena, seixanta-dosena, etc.).

4 f Conjunt de seixanta unitats.

5 f abs Edat de seixanta anys. Ja ha tombat la seixantena.

->seixantejar

■seixantejar

Part. sil.: sei_xan_te_jar

[de seixanta]

v intr Anar pels seixanta anys, ésser-ne molt a prop. El meu pare ja seixanteja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: seixantejar

GERUNDI: seixantejant

PARTICIPI: seixantejat, seixantejada, seixantejats, seixantejades

INDICATIU PRESENT: seixantejo, seixanteges, seixanteja, seixantegem, seixantegeu, seixantegen

INDICATIU IMPERFET: seixantejava, seixantejaves, seixantejava, seixantejàvem, seixantejàveu, seixantejaven

INDICATIU PASSAT: seixantegí, seixantejares, seixantejà, seixantejàrem, seixantejàreu, seixantejaren

INDICATIU FUTUR: seixantejaré, seixantejaràs, seixantejarà, seixantejarem, seixantejareu, seixantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: seixantejaria, seixantejaries, seixantejaria, seixantejaríem, seixantejaríeu, seixantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: seixantegi, seixantegis, seixantegi, seixantegem, seixantegeu, seixantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: seixantegés, seixantegessis, seixantegés, seixantegéssim, seixantegéssiu, seixantegessin

IMPERATIU: seixanteja, seixantegi, seixantegem, seixantegeu, seixantegin

->seixantenni

■seixantenni

Part. sil.: sei_xan_ten_ni

m Període de seixanta anys.

->seixanter

■seixanter

Part. sil.: sei_xan_ter

[de seixanta]

m FUST Unitat emprada en la indústria de la fusta equivalent a una peça de 60 pams de llargària, 3 d’amplària i 2 pams i mig de gruixària, és a dir, a 11,662×0,583×0,485 metres.

->seixantí

■seixantí -ina

Part. sil.: sei_xan_tí

[de seixanta]

adj i m i f Sexagenari.

->selacis

■selacis

m ICT 1 pl Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de cos fusiforme o aplanat, musell punxegut, boca recta i en posició ventral, amb de 5 a 7 parells de fenedures branquials al descobert i un sentit de l’olfacte molt desenvolupat i proveïts de receptors elèctrics a la pell.

2 sing Peix de la subclasse dels selacis.

->selaginel·la

■selaginel·la

f BOT Gènere de plantes herbàcies, de la família de les selaginel·les (Selaginella sp), amb fulles simples petites en hèlix i amb esporangis.

->selaginel·làcies

selaginel·làcies

Part. sil.: se_la_gi_nel_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies de fulles petites i amb un apèndix denominat lígula, heterospòries i pròpies de les zones càlides.

2 sing Planta de la família de les selaginel·làcies.

->selaginel·lals

■selaginel·lals

f BOT 1 pl Ordre de licopodiòpsids que comprèn únicament la família de les selaginel·làcies.

2 sing Planta de l’ordre de les selaginel·lals.

->selecció

■selecció

Part. sil.: se_lec_ci_ó

[del ll. selectio, -ōnis, íd., der. de seligĕre ‘triar’, comp. del ll. arcaic se ‘a part’ i legĕre ‘collir, recollir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció d’escollir les millors coses d’un conjunt.

2 LING Operació per la qual el qui parla escull una unitat lingüística en l’eix paradigmàtic.

3 selecció artificial BIOL Elecció dels reproductors que porten determinats trets perquè els conservin en la descendència.

4 selecció biològica BIOL Selecció que permet de sobreviure a certs organismes especialment adaptats a unes condicions ambientals canviants.

5 selecció clonal BIOL Teoria segons la qual la diversitat d’anticossos presents al sistema immunitari precedeix l’exposició a l’antigen, el qual actua seleccionant les cèl·lules que produeixen els seu anticòs específic i les estimula a proliferar.

6 selecció natural BIOL Procés pel qual en una població sobreviuen i es reprodueixen preferentment aquells individus que posseeixen caràcters que resulten avantatjosos en el seu medi i els transmeten a la seva descendència.

2 1 Col·lecció o conjunt de coses escollides com a millors.

2 ESPORT Equip format pels millors jugadors de més d’un equip.

->seleccionador

■seleccionador -a

Part. sil.: se_lec_ci_o_na_dor

[de seleccionar]

1 adj i m i f Que selecciona.

2 m i f Persona que en una organització controla el flux d’informació i que té la capacitat de decidir quina informació és important, com ara qualsevol persona que intervé en una compravenda industrial, en l’àrea de màrqueting, o les persones que decideixen quines informacions es publiquen i de quina manera, en l’àrea de periodisme.

3 m i f ESPORT En certs esports com ara el futbol, persona encarregada de la formació i direcció d’una selecció.

->seleccionar

■seleccionar

Part. sil.: se_lec_ci_o_nar

[de selecció]

v tr Sotmetre a selecció, fer una selecció. Va seleccionar els millors jugadors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: seleccionar

GERUNDI: seleccionant

PARTICIPI: seleccionat, seleccionada, seleccionats, seleccionades

INDICATIU PRESENT: selecciono, selecciones, selecciona, seleccionem, seleccioneu, seleccionen

INDICATIU IMPERFET: seleccionava, seleccionaves, seleccionava, seleccionàvem, seleccionàveu, seleccionaven

INDICATIU PASSAT: seleccioní, seleccionares, seleccionà, seleccionàrem, seleccionàreu, seleccionaren

INDICATIU FUTUR: seleccionaré, seleccionaràs, seleccionarà, seleccionarem, seleccionareu, seleccionaran

INDICATIU CONDICIONAL: seleccionaria, seleccionaries, seleccionaria, seleccionaríem, seleccionaríeu, seleccionarien

SUBJUNTIU PRESENT: seleccioni, seleccionis, seleccioni, seleccionem, seleccioneu, seleccionin

SUBJUNTIU IMPERFET: seleccionés, seleccionessis, seleccionés, seleccionéssim, seleccionéssiu, seleccionessin

IMPERATIU: selecciona, seleccioni, seleccionem, seleccioneu, seleccionin

->seleccionista

■seleccionista

Part. sil.: se_lec_ci_o_nis_ta

[de selecció]

m i f Persona que considera que la selecció natural és un factor determinant de l’evolució de les espècies.

->selectament

■selectament

[de selecte]

adv D’una manera selecta.

->selectància

selectància

Part. sil.: se_lec_tàn_ci_a

f RADIOTÈC Mesura de l’atenuació en un canal adjacent d’un circuit sintonitzat, expressada en decibels.

->selecte

■selecte -a

[del ll. selectus, -a, -um, participi de seligĕre ‘triar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Dit de les coses millors, que excel·leixen entre les de la mateixa espècie. Poesies selectes. Un club de gent selecta, un club selecte.

2 f Col·lecció de poesies, d’obres, selectes.

->selectiu

■selectiu -iva

Part. sil.: se_lec_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. selectus, -a, -um, participi de seligĕre ‘triar’]

adj 1 Que selecciona.

2 ELECTRÒN i RADIOTÈC Que posseeix selectivitat. Circuit selectiu. Receptor selectiu.

->selectivitat

■selectivitat

[de selectiu]

f 1 Qualitat de selectiu.

2 ELECTRÒN i RADIOTÈC Característica d’un circuit, d’un aparell, d’un dispositiu, etc., que permet de separar una certa banda de freqüències i eliminar les que resten fora d’aquesta banda.

3 prova de selectivitat (o simplement selectivitat) ENSENY Prova prèvia a la qual són sotmesos els aspirants a l’ingrés a algunes facultats per a decidir, quan el nombre d’aspirants és superior al de places disponibles, qui hi tindrà accés.

->selector

■selector

[del ll. td. selector, -ōris, íd.]

m 1 TECNOL Commutador de què van proveïts diverses menes d’aparells i que permet de triar una opció de funcionament entre un cert nombre de possibles.

2 TELECOM Commutador proveït de contactes múltiples, emprat en telefonia automàtica.

3 selector de bandes RADIOTÈC En els radioreceptors multibanda, commutador que permet de triar la banda de freqüències dins la qual hom vol sintonitzar una emissora.

4 selector de canals TV Dispositiu dels receptors de televisió destinat a separar i sintonitzar a voluntat un determinat canal.

->selen-

selen-

Forma prefixada del mot grec selḗnē, que significa ‘lluna’. Ex.: selenita, selenodont.

->selenat

selenat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid selènic (H₂SeO₄).

2 Dianió de l’àcid selènic, de fórmula SeO²˜₄^-.

->selenhídric

selenhídric, àcid

QUÍM INORG Denominació de les solucions aquoses de selenur d’hidrogen (H₂Se), les quals són feblement àcides (pK₁ = 3,73; pK₂ = 10,0) i de molt elevada toxicitat.

->seleni

■seleni

[del ll. científic selenium, i aquest, der. del gr. selḗnē ‘Lluna’, per les seves analogies amb un altre element químic, el tel·luri (del ll. tellus, telluris ‘Terra’), així com la Lluna és satèl·lit de la Terra; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG 1 [símb: Se] Element no metàl·lic, pertanyent al grup VI A de la taula periòdica, de nombre atòmic 34.

2 diòxid de seleni [SeO₂] Pólvores cristal·lines groguenques.

->selènic¹

■selènic¹ -a

[de seleni; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al seleni.

2 Que conté seleni.

3 àcid selènic Oxoàcid del seleni, de fórmula H₂SeO₄, que es presenta en forma de cristalls incolors.

->selènic²

■selènic² -a

[der. del gr. selḗnē ‘Lluna’]

adj Relatiu o pertanyent a la Lluna.

->selenífer

selenífer -a

[de seleni i -fer]

adj GEOL Que conté seleni.

->selenit

selenit

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid selenós.

2 Anió de l’àcid selenós, de fórmula SeO²˜₃^-.

->selenita¹

■selenita¹

[del gr. selēnítēs ‘relatiu a la Lluna’, der. de selḗnē ‘Lluna’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MINERAL Varietat de guix incolor i transparent.

->selenita²

■selenita²

[v. selenita¹]

m i f Presumpte habitant de la Lluna.

->selenitós

■selenitós -osa

[de selenita¹]

adj GEOL Que conté selenita. Aigües selenitoses.

->seleno-

■seleno-

Forma prefixada del mot grec selḗnē, que significa ‘lluna’. Ex.: selenografia, selenologia.

->selenodont

selenodont -a

adj ANAT ANIM Dit de cadascuna de les molars presents en els cavalls i en els remugants caracteritzades per la presència d’uns plecs verticals d’esmalt, en forma de mitja lluna.

->selenografia

selenografia

Part. sil.: se_le_no_gra_fi_a

[de seleno- i -grafia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f obs ASTR Part de l’astronomia que tracta de la descripció de la Lluna.

->selenós

■selenós -osa

[de seleni]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al seleni.

2 Que conté seleni.

3 àcid selenós Oxoàcid del seleni de fórmula H₂SeO₃. És un sòlid cristal·lí.

4 anhídrid selenós Diòxid de seleni.

->selenosi

selenosi

f PAT 1 Coloració blanquinosa, en taques, que apareix a les ungles.

2 Intoxicació per seleni.

->selenur

■selenur

m QUÍM INORG 1 Denominació genèrica dels composts binaris del seleni amb elements més electropositius que ell.

2 Dianió de fórmula Se²-, derivat formalment del selenur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen.

->selèucida

■selèucida

Part. sil.: se_lèu_ci_da

1 adj Relatiu o pertanyent als selèucides. Dinastia selèucida.

2 m i f HIST Membre d’una de les dinasties més poderoses del món hel·lenístic, fundada pel diàdoc Seleuc, que regnà a Síria i als territoris orientals del fraccionat imperi d’Alexandre el Gran del 312 aC al 64 aC.

->selfactina

■selfactina

[adaptació de l’angl. self-acting machine, comp. de self ‘per si mateix’ i acting ‘que actua’; 1a FONT: 1854]

f 1 TÈXT Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa.

2 conflicte de les selfactines HIST Nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona al juliol del 1854 contra la mecanització de la filatura amb les selfactines.

->self-service

self-service^* [sɛ̀lfsɛ́rßis]

[mot angl. nord-americà, comp. de self ‘per si mateix’ i service ‘servei’, pres del fr. ant. servise ‘servei’]

m Autoservei.

->seljúcida

■seljúcida

1 adj Relatiu o pertanyent als seljúcides.

2 m i f HIST Membre d’una dinastia turca que governà (segles XI-XIII) l’Àsia Menor i el Pròxim Orient.

->sella

■sella

[del ll. sĕlla ‘cadira’, d’una forma arcaica ll. *sĕd-lā, der. de sedēre ‘seure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 TRANSP i ESPORT 1 Seient de cuir, de forma especialment adaptada a l’esquena del cavall o d’un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi pugui seure còmodament.

2 animal de sella Bèstia destinada a ésser cavalcada amb sella (cavall, mul, ase, etc.).

2 TÈXT Suport movible dels corrons ratllats del mig i del darrere que tenen algunes màquines de filar, per a regular la distància entre ells.

3 sella turca ANAT ANIM Depressió situada a la part superior de l’os esfenoide, on s’allotgen la hipòfisi i el si venós circular.

->sellard

sellard -a

adj i m i f De Sella (Marina Baixa).

->sellardo

sellardo -arda

adj i m i f Sellard.

->seller

■seller -a

Hom.: celler

[de sella; 1a FONT: 1343]

m i f OFIC 1 Menestral que fabrica i ven selles per a cavalcar.

2 Baster.

->selleter

■selleter -a

[de sella; 1a FONT: s. XVI]

m i f Seller.

->selló¹

■selló¹

[de sella]

m 1 TRANSP 1 Seient guarnit amb respatller i braços i proveït d’una post per a posar-hi els peus que, col·locat damunt el bast d’un animal, permet de cavalcar-lo com si hom segués en una cadira.

2 AUT Seient de les bicicletes, de les motocicletes, d’alguns tractors, etc.

2 Cadascun dels feixos, de les porcions d’herba, que van posats als costats del bast d’un animal, d’una carreta.

->selló²

■selló²

[der. del ll. vg. sĭcla, ll. sĭtŭla ‘galleda’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Càntir.

->sellona

■sellona

[de selló²; 1a FONT: 1409]

f Càntera 1.

->selloner

selloner

[de selló²]

m cantirer 2.

->sellonera¹

■sellonera¹

[de selló¹]

f Selló, sella amb respatller.

->sellonera²

■sellonera²

[de selló²]

f Cantirera.

->selva

■selva

[del ll. sĭlva ‘bosc’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f GEOBOT 1 1 Bosc ufanós i poc alterat.

2 fig Qüestió intricada i confusa. És difícil no perdre’s en la selva financera internacional.

2 selva nebulosa Bosc exuberant propi del nivell de boires de les muntanyes.

3 selva pluvial Bosc equatorial o tropical humit.

4 selva verge Bosc que no ha estat mai explotat per l’home.

->selvatà

■selvatà -ana

adj i m i f De la Selva (Catalunya), del Port de la Selva (Alt Empordà), de la Selva del Camp (Baix Camp) o de la Selva de Mar (Alt Empordà).

->selvatgí

selvatgí -ina

adj i m i f De Selva de Mallorca (Mallorca).

->selvàtic

■selvàtic -a

[de l’it. selvatico, i aquest, del ll. silvatĭcus, -a, -um, íd.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a les selves.

2 Que es cria a la selva.

2 Rude, inculte, com els éssers que habiten a la selva.

->selvós

selvós -osa

[de selva; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Propi de la selva.

->sem

■sem -a

[del ll. td. sēmus, ll. cl. sēmis ‘reduït a la meitat; mig as’, reducció de semi-assis (comp. de semi-, del gr. hēmi- ‘mig’, i as, assis ‘as, moneda bàsica romana’) a través de semiessis, semissis; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Pansit, mústic.

2 Que ha perdut gairebé tot el vigor. Té una cama sema i no pot caminar.

->sema¹

■sema¹

[substantivació femenina de sem, -a]

f 1 CONSTR i FUST Part d’una biga, d’una post, mal escairada, en la qual ha restat adherit un tros d’escorça.

2 Solc o marca endinsada que s’ha fet a la superfície d’una branca, d’una biga o d’una part del cos per la pressió prolongada d’un objecte allargat.

->sema²

■sema²

[del gr. sẽma ‘signe, senyal’]

m LING Unitat mínima de significació —no susceptible de realització independent— dins una estructura semàntica complexa.

->sema-

sema-

Forma prefixada del mot grec sẽma, que significa ‘signe’. Ex.: semàfor.

->semàfor

■semàfor

[de sema- i -for; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 Dispositiu de senyalització òptica i eventualment lluminosa.

2 FERROC Senyal òptic, mecànic o lluminós que, formant part d’un blocatge, adverteix el maquinista d’una locomotora de la necessitat de parar el tren o de continuar amb precaució o bé de la possibilitat de continuar la marxa normalment.

3 NÀUT Telègraf de banderes o lluminós que, situat en un lloc ben visible de la costa, permet d’establir comunicació amb les embarcacions.

4 TRÀNS Aparell de senyalització lluminosa per a regular el trànsit de vehicles i vianants en els encreuaments, indicant amb un llum verd el pas lliure, amb un de vermell la prohibició de passar i amb un llum groc o ataronjat la pausa de precaució entre el verd i el vermell.

->semafòric

■semafòric -a

[de semàfor; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj Relatiu o pertanyent al semàfor. Comunicació semafòrica.

->semal

■semal

[probablement d’un ll. vg. *semalis ‘partit en dos’, der. de semis ‘reduït a la meitat’, perquè es fa d’una tina, cupa, buttis semalis ‘tina, barril partits en dos’; 1a FONT: s. XIII]

f AGR Portadora. Una semal plena de raïms.

->semala

■semala

[de semal]

f AGR Portadora.

->semalada

■semalada

[de semal; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 AGR Contingut d’una semal o semala.

2 ploure a semalades Ploure molt fort, a bots i barrals.

->semaler

■semaler

[de semal; 1a FONT: 1420]

m 1 TRANSP Cadascun dels dos pals amb què dues persones traginen una portadora o altre recipient semblant, agafant-los l’una pels extrems anteriors i l’altra pels posteriors.

2 ADOB Barra de fusta emprada per a pitjar, treure, etc., les peces de pell o de cuir d’una tina, d’un clot, on són, o han estat, sotmeses a alguna operació.

->semaló

■semaló

[de semal]

m AGR Semal o semala petita.

->semantema

■semantema

[de l’arrel de semàntic i -ema]

m LING En algunes teories gramaticals, unitat significativa que expressa una idea i que pertany al lèxic d’una llengua, en oposició a morfema.

->semàntic

■semàntic -a

[del fr. sémantique ‘semàntica’, creat pel lingüista fr. Michel Bréal (1832-1915), del gr. sēmantikós ‘que significa’, der. de sēmaínō ‘significar, assenyalar’, i aquest, de sẽma ‘signe, senyal]

1 LING 1 adj Relatiu o pertanyent a la significació dels mots. Camp semàntic.

2 f Part de la lingüística que estudia els significats.

3 canvi semàntic Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses.

4 tret semàntic Component últim de l’estructura semàntica del llenguatge, propietat semàntica inherent o relacional dels elements lèxics d’una llengua.

2 f LÒG Part de la lògica, que correspon més exactament a l’àmbit del que hom anomena metalògica i que estudia els sistemes lògics des del punt de vista de les seves possibles interpretacions.

->semantista

■semantista

m i f LING Persona que es dedica a l’estudi de la semàntica.

->semar

■semar

[de sem; 1a FONT: 1397]

v tr 1 Marcir, fer neulir, una planta.

2 Atrofiar, llevar la força vital a un membre del cos, a una persona. Una malastruga caiguda li semà el braç.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: semar

GERUNDI: semant

PARTICIPI: semat, semada, semats, semades

INDICATIU PRESENT: semo, semes, sema, semem, semeu, semen

INDICATIU IMPERFET: semava, semaves, semava, semàvem, semàveu, semaven

INDICATIU PASSAT: semí, semares, semà, semàrem, semàreu, semaren

INDICATIU FUTUR: semaré, semaràs, semarà, semarem, semareu, semaran

INDICATIU CONDICIONAL: semaria, semaries, semaria, semaríem, semaríeu, semarien

SUBJUNTIU PRESENT: semi, semis, semi, semem, semeu, semin

SUBJUNTIU IMPERFET: semés, semessis, semés, seméssim, seméssiu, semessin

IMPERATIU: sema, semi, semem, semeu, semin

->semasiologia

■semasiologia

Part. sil.: se_ma_si_o_lo_gi_a

[de l’al. Semasiologie, del gr. sēmasía ‘significat’ i -logia]

f LING Part o aspecte de la semàntica que estudia els significats o conceptes dels signes lingüístics a partir de llurs significants (en oposició a l’onomasiologia).

->semasiològic

■semasiològic -a

Part. sil.: se_ma_si_o_lò_gic

[de semasiologia]

adj LING Relatiu o pertanyent a la semasiologia.

->semat

■semat -ada

[de sema¹]

adj Que té una o diverses semes¹ 2.

->semblança

■semblança

[de semblar; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Qualitat de semblant. La semblança de dues llengües llatines.

2 Allò que fa que una cosa sigui semblant a una altra. Copsar les diferències i les semblances de les coses.

3 a semblança de loc prep D’una manera semblant a. Fa les coses a semblança de com les fa el seu pare.

2 Aparença. Fals sota semblança de ver.

3 GEOM Transformació geomètrica tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança.

4 LIT Esbós de la biografia d’un personatge, o de les seves qualitats físiques o morals.

5 semblança dinàmica FÍS i TECNOL Correspondència entre els efectes causats per totes i cadascuna de les forces que actuen sobre el model de laboratori i els causats per totes i cadascuna de les forces corresponents que actuaran damunt el model a escala real.

6 teoria de la semblança TECNOL Teoria de models.

->semblant

■semblant

[de semblar; 1a FONT: 1250]

1 1 adj Que té gairebé la mateixa aparença, les mateixes qualitats, les mateixes característiques. Ésser, dues coses, molt semblants.

2 adj Que s’acosta, en la seva manera d’ésser, a algú o a alguna cosa. Em va passar un cas semblant al teu.

3 m Persona o cosa de la mateixa espècie que una altra. L’home ha de respectar els seus semblants. Engendrar un arbre, amb la seva llavor, un seu semblant.

2 adj Tal, aquest. Mai no li he sentit a dir semblants paraules. No és lícit de recórrer a semblants mitjans.

3 adj ÀLG 1 Dit de les matrius que es relacionen pel producte d’una matriu no singular.

2 Dit dels termes algèbrics que contenen les mateixes lletres afectades dels mateixos exponents.

4 adj GEOM 1 Dit de dues figures geomètriques entre les quals hi ha una semblança.

2 Dit de dues el·lipses (o hipèrboles) que tenen la mateixa excentricitat o tals que els quocients entre els respectius semieixos són iguals.

3 Dit dels el·lipsoides tals que llurs seccions principals són el·lipses semblants.

4 Dit dels polígons que, tenint angles iguals, tenen costats proporcionals.

5 m 1 Cara, especialment en tant que revela l’estat de salut o d’ànim de la persona. Avui fa millor semblant que ahir.

2 fer semblant Afectar l’aire; fingir.

->semblantment

■semblantment

[de semblant; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv D’una manera semblant.

->semblar

■semblar

Cp. assemblar-se

[del ll. td. sĭmĭlare ‘ser semblant’, del ll. sĭmĭlis ‘semblant’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v intr 1 Ésser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fos. Sembla bo, honrat, intel·ligent.

2 Tenir l’aparença d’alguna cosa, essent-la o no. Vestit així, sembla un pagès. Semblava tot un altre, no semblava el mateix.

3 Aparèixer com a probable, ver, just, convenient. Em sembla que això acabarà malament. Què et sembla si hi anàvem ara mateix? Em sembla molt bé. Em sembla impossible!

4 pel (o segons) que sembla Segons les aparences, tal com sembla a primera vista. Pel que sembla, no estan en gaire bones relacions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: semblar

GERUNDI: semblant

PARTICIPI: semblat, semblada, semblats, semblades

INDICATIU PRESENT: semblo, sembles, sembla, semblem, sembleu, semblen

INDICATIU IMPERFET: semblava, semblaves, semblava, semblàvem, semblàveu, semblaven

INDICATIU PASSAT: semblí, semblares, semblà, semblàrem, semblàreu, semblaren

INDICATIU FUTUR: semblaré, semblaràs, semblarà, semblarem, semblareu, semblaran

INDICATIU CONDICIONAL: semblaria, semblaries, semblaria, semblaríem, semblaríeu, semblarien

SUBJUNTIU PRESENT: sembli, semblis, sembli, semblem, sembleu, semblin

SUBJUNTIU IMPERFET: semblés, semblessis, semblés, sembléssim, sembléssiu, semblessin

IMPERATIU: sembla, sembli, semblem, sembleu, semblin

->sembra

■sembra

[de sembrar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de sembrar;

2 l’efecte.

2 AGR 1 Operació d’escampar o de plantar la llavor d’alguna planta en una terra convenientment llaurada i adobada, de manera que germini.

2 Temps en què és feta la sembra.

3 MICROB Tècnica de laboratori que consisteix a dipositar microorganismes en un medi de cultiu i en un ambient adequats per tal que puguin créixer.

->sembrada

■sembrada

[de sembrar; 1a FONT: 1670, DTo.]

f AGR 1 Sembra, acció de sembrar.

2 Sembrat, terra sembrada.

->sembrador¹

■sembrador¹ -a

[de sembrar i -dor¹; 1a FONT: 1272, CTort.]

AGR 1 adj 1 Que sembra o serveix per a sembrar.

2 màquina sembradora Sembradora.

2 m i f Persona que sembra. Pagar els sembradors.

3 f Màquina agrícola que, arrossegada per animals o per un tractor, serveix per a sembrar gra o llavor.

->sembrador²

■sembrador² -a

[de sembrar i -dor²; 1a FONT: 1272]

adj AGR Que pot ésser sembrat. Una terra sembradora.

->sembradura

■sembradura

[de sembrar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f Llavors per a sembrar. Un sac de sembradura.

->sembrament

■sembrament

[de sembrar]

m AGR Sembra, acció de sembrar.

->sembrar

■sembrar

[del ll. sēmĭnāre, íd., der. de sēmen, -ĭnis ‘llavor’; 1a FONT: 1272, CTort.]

v tr 1 AGR 1 Escampar o plantar la llavor d’una planta en la terra preparada per a rebre-la, perquè hi neixi aquella planta. Sembrar blat, sègol, ordi. Sembrar un camp. Aquest camp no pot ésser sembrat d’ordi.

2 abs La setmana que ve sembrarem. Sembrar clar, espès.

3 màquina de sembrar Sembradora.

4 sembrar a eixams (o a ruix, o a barreig) Sembrar tirant grapades de gra que el sembrador porta dins una senalla.

5 sembrar a motes Sembrar a paló.

6 sembrar a paló (o amb paló) Sembrar fent clotets a terra i dipositant alguns grans en cadascun d’ells.

7 sembrar a solc (o al solc) Sembrar anant darrere el llaurador i tirant la llavor dins el solc obert.

2 fig Sembrar odis, confusió.

3 fig Escampar coses com si fos llavor que es llancés. Li van sembrar el pati de rocs.

4 MICROB Efectuar una sembra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sembrar

GERUNDI: sembrant

PARTICIPI: sembrat, sembrada, sembrats, sembrades

INDICATIU PRESENT: sembro, sembres, sembra, sembrem, sembreu, sembren

INDICATIU IMPERFET: sembrava, sembraves, sembrava, sembràvem, sembràveu, sembraven

INDICATIU PASSAT: sembrí, sembrares, sembrà, sembràrem, sembràreu, sembraren

INDICATIU FUTUR: sembraré, sembraràs, sembrarà, sembrarem, sembrareu, sembraran

INDICATIU CONDICIONAL: sembraria, sembraries, sembraria, sembraríem, sembraríeu, sembrarien

SUBJUNTIU PRESENT: sembri, sembris, sembri, sembrem, sembreu, sembrin

SUBJUNTIU IMPERFET: sembrés, sembressis, sembrés, sembréssim, sembréssiu, sembressin

IMPERATIU: sembra, sembri, sembrem, sembreu, sembrin

->sembrat

■sembrat -ada

[de sembrar; 1a FONT: s. XVII, Boades]

1 adj 1 Dit d’una terra acabada de sembrar.

2 fig Dit d’una superfície on hi ha nombrosos objectes idèntics escampats com si fossin llavors. Una creu sembrada de perles. Un cel sembrat d’estrelles.

3 HERÀLD Dit del camper o de la peça carregats d’un nombre il·limitat d’objectes idèntics, alguns dels quals, representats només en llur meitat, surten de la vora de l’escut.

2 m AGR 1 Terra sembrada.

2 Conjunt de plantes sembrades.

->semema

■semema

[de sema- i -ema]

m LING 1 En l’estructuralisme, conjunt de semes que constitueixen el contingut semàntic d’un lexema.

2 En el distribucionalisme, significat d’un morfema.

->semen

■semen

[del ll. semen, -ĭnis ‘llavor’; 1a FONT: 1670, DTo.]

m FISIOL ANIM Esperma.

->semença

■semença

[del ll. vg. *semĕntia, duplicat de sementis, -is ‘sembra’; 1a FONT: 1300]

f 1 BOT Llavor.

2 FISIOL Semen.

->sement

■sement

Hom.: cement

[del ll. semĕntis, -is ‘sembra; llavor’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f BOT Llavor.

->semental

■semental

[de sement; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la sembra.

2 1 adj Relatiu o pertanyent a la fecundació.

2 adj Llavorer, destinat a la cria. Un cavall semental.

3 m Animal mascle llavorer. Va comprar un semental.

->sementer

■sementer

[de sement; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m AGR 1 1 Sembra. Ja han començat el sementer.

2 Temps en què hom fa la sembra. Ja vindrem pel sementer.

2 Cadascuna de les parts d’una terra de conreu que hom sembra d’una planta determinada.

->sementera

■sementera

[de sement; 1a FONT: 1568]

f AGR Sembra. Llaurar un camp per a la sementera de l’any que ve.

->sementici

■sementici -ícia

[deriv. de sement amb el sufix culte de mots com esponsalici, vitalici, nutrici, acomodatici, factici, adventici, etc]

adj AGR Bo per a sembrar.

->semeostomes

semeostomes

Part. sil.: se_me_os_to_mes

f pl ZOOL Discomeduses.

->semestral

■semestral

[de semestre; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que té lloc cada semestre. Una publicació semestral.

2 Que dura un semestre. Un curs semestral.

->semestralment

■semestralment

[de semestral]

adv Cada semestre.

->semestre

■semestre

[del ll. semestris, íd, contracció de sex -mestris, aquest darrer der. de mensis ‘mes’, a través de *me(n)s-tri-s; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Espai de sis mesos. Pagar un lloguer per semestres avançats.

2 ENSENY En els països anglosaxons i germànics, cadascuna de les parts en què es divideix l’any acadèmic i que equivalen a un curs.

->semi-

■semi-

1 Prefix, del llatí semi-, que denota: 1 La meitat d’allò que significa el segon element del compost. Ex.: semicercle.

2 Parcialment, no completament, quasi. Ex.: semisalvatge, semitransparent.

2 HERÀLD Prefix, del llatí semi-, que indica que només consta la meitat d’una peça. Ex.: semibanda, semiarponat.

->-sèmia

-sèmia

Forma sufixada del mot grec sẽma, que significa ‘signe’. Ex.: polisèmia.

->semiamplexicaule

semiamplexicaule

Part. sil.: se_mi_am_ple_xi_cau_le

adj BOT Quasi amplexicaule.

->semianell

semianell

Part. sil.: se_mi_a_nell

m ÀLG Estructura d’un conjunt on hi ha definides dues operacions associatives, una de les quals essent distributiva respecte a l’altra.

->semianticadència

■semianticadència

Part. sil.: se_mi_an_ti_ca_dèn_ci_a

[de semi- i anticadència]

f FON Entonació caracteritzada per un petit ascens final de la corba d’entonació inferior al de l’anticadència.

->semianular

■semianular

Part. sil.: se_mi_a_nu_lar

adj Que té la forma de mig anell.

->semiarià

semiarià -ana

Part. sil.: se_mi_a_ri_à

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent al semiarianisme.

2 m i f Seguidor del semiarianisme.

->semiarianisme

semiarianisme

Part. sil.: se_mi_a_ri_a_nis_me

m CRIST Doctrina trinitària que intentava d’oposar al dogma de Nicea un arianisme mitigat tot afirmant que el Fill era d’una natura ‘semblant’ al Pare.

->semiarponat

semiarponat -ada

Part. sil.: se_mi_ar_po_nat

adj HERÀLD Dit del moble, especialment la creu, les extremitats del qual acaben en forma de mig arpó.

->semiarrià

semiarrià -ana

Part. sil.: se_mi_ar_ri_à

adj i m i f CRIST Semiarià.

->semiarrianisme

semiarrianisme

Part. sil.: se_mi_ar_ri_a_nis_me

m CRIST Semiarianisme.

->semiautomàtic

■semiautomàtic -a

Part. sil.: se_mi_au_to_mà_tic

[de automàtic]

adj TECNOL Dit del mecanisme, aparell, etc., que només efectua automàticament una part de les operacions.

->semiautopropulsat

■semiautopropulsat -ada

Part. sil.: se_mi_au_to_pro_pul_sat

adj ARM Dit del projectil, especialment de morter, proveït d’un coet que n’augmenta l’abast.

->semiautopropulsió

■semiautopropulsió

Part. sil.: se_mi_au_to_pro_pul_si_ó

f ARM Capacitat que tenen alguns projectils de prolongar el seu moviment i, per tant, d’augmentar el seu abast, després d’ésser disparats amb una arma convencional, especialment un morter, mitjançant un coet, del qual són proveïts.

->semibantu

semibantu

m LING Nom donat a algunes llengües nilòtiques.

->semibàrbar

■semibàrbar -a

adj Quasi bàrbar.

->semibituminós

■semibituminós -osa

adj GEOL 1 Quelcom bituminós.

2 esp Dit d’una varietat de carbó intermediària entre el carbó bituminós i l’antracita.

->semibreu

■semibreu

Part. sil.: se_mi_breu

f MÚS En la notació proporcional dels segles XIII-XV, figura de nota representada per un rombe, amb un valor de mitja breu.

->semicadència

■semicadència

Part. sil.: se_mi_ca_dèn_ci_a

[de semi- i cadència]

f FON Entonació caracteritzada per un descens final de la corba d’entonació inferior al de la cadència.

->semicaducifoli

semicaducifoli -òlia

adj i m i f BOT Dit dels vegetals que perden el fullatge a causa de la influència de l’ambient exterior i no segons un ritme endogènic.

->semicalçat

semicalçat -ada

[de calçat²]

adj HERÀLD Dit de l’escut calçat al qual ha estat llevada una meitat.

->semicapat

semicapat -ada

[de capat]

adj HERÀLD Dit de l’escut capat al qual ha estat llevada una meitat.

->semicarbazida

■semicarbazida

f QUÍM ORG i QUÍM ANAL 1 Compost nitrogenat, derivat formalment de la urea, que té la fórmula CH₅N₃O.

2 p ext Denominació genèrica dels composts formats per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen de la semicarbazida per radicals orgànics.

->semicarbazona

■semicarbazona

f QUÍM ORG Denominació genèrica de diversos composts que hom obté per tractament d’aldehids i cetones amb semicarbazida (H₂N—NH—CO—NH₂).

->semicèl·lula

semicèl·lula

[de cèl·lula]

f ELECTROQ Elèctrode en contacte amb un electròlit.

->semicercle

■semicercle

[de cercle; 1a FONT: 1911]

m 1 GEOM 1 Cadascuna de les dues parts iguals en què un cercle resta dividit per un diàmetre.

2 impr Semicircumferència.

2 HERÀLD Meitat d’un cercle que surt de tot un flanc de l’escut, el punt màxim d’elevació del qual és l’abisme.

3 semicercle graduat DIB Transportador.

->semicicle

semicicle

[de cicle]

m FÍS Meitat d’un cicle en un moviment periòdic.

->semicilindre

■semicilindre

m GEOM Cadascuna de les dues parts en què divideix un cilindre un pla que passa pel seu eix.

->semicilíndric

■semicilíndric -a

adj GEOM Que té la forma d’un semicilindre.

->semicircular

■semicircular

[de semicercle; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj GEOM Que té la forma d’un semicercle.

->semicircumferència

■semicircumferència

Part. sil.: se_mi_cir_cum_fe_rèn_ci_a

[de semi- i circumferència; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f GEOM La meitat d’una circumferència, és a dir, l’arc de circumferència que té per corda el diàmetre.

->semicivilitzat

■semicivilitzat -ada

adj Parcialment civilitzat.

->semiconductor

■semiconductor

m FÍS, ELECTRÒN i QUÍM ORG Substància intermediària entre els bons conductors i els aïllants d’aplicació capital a l’electrònica moderna, anomenada de l’estat sòlid.

->semiconserva

■semiconserva

f ALIM Producte alimentari estabilitzat per un temps limitat, mitjançant un tractament adient i envasat en recipients impermeables a l’aigua a pressió normal.

->semiconsonant

■semiconsonant

[de consonant]

f FON Articulació intermèdia entre fricativa i vocal que es produeix durant l’emissió del primer membre, quan és tancat, d’un diftong.

->semiconsonàntic

■semiconsonàntic -a

[de semiconsonant]

adj FON 1 Relatiu o pertanyent a una semiconsonant.

2 Dit del so que presenta les característiques d’una semiconsonant.

->semicorxera

■semicorxera

[de corxera; 1a FONT: 1803, DEst.]

f MÚS Figura de nota musical el valor de la qual equival a mitja corxera o a la setzena part de la rodona considerada com a unitat de duració.

->semicromàtic

■semicromàtic -a

adj MÚS Propi d’un sistema combinat diatònic i cromàtic.

->semicultisme

■semicultisme

[de cultisme]

m LING Mot que per la seva introducció tardana en la llengua o per qualsevol altra causa no ha sofert una evolució fonètica completa i presenta un estadi més evolucionat que el cultisme i menys que un mot popular.

->semicursiva

■semicursiva

adj f i f GRÀF Dit de l’escriptura cursiva que tendeix a la cal·ligrafiada.

->semidefinit

semidefinit -ida

adj 1 Mig definit, no completament definit.

2 matriu semidefinida positiva MAT Matriu simètrica tal que tots els determinants corresponents a les submatrius quadrades que contenen el primer element són positius o nuls.

->semideponent

■semideponent

[de deponent]

adj GRAM En la terminologia gramatical llatina, dit del verb conjugat com a deponent en el perfet (i els seus temps derivats) i com a actiu en la resta dels temps.

->semidesert

■semidesert

m GEOBOT Nom aplicat a certes formacions xerofítiques i esclarissades d’arbusts i mates, pròpies de zones subdesèrtiques o seques.

->semidéu

■semidéu -deessa

Part. sil.: se_mi_déu

[de déu; 1a FONT: s. XV]

m i f 1 MIT 1 Ésser immortal —àngel o monstre— que participa de la natura dels déus.

2 Fill d’un déu i d’una dona, o fill d’un home i una deessa; heroi, gegant.

3 Home o dona deïficats, a qui hom dóna culte.

2 p ext Persona excepcional; geni.

->semidiàmetre

■semidiàmetre

Part. sil.: se_mi_di_à_me_tre

m 1 GEOM La meitat d’un diàmetre, igual, per tant, al radi.

2 ASTR 1 Recta que uneix el centre del disc aparent d’un astre i qualsevol punt de la circumferència d’aquest mateix disc.

2 semidiàmetre aparent d’un astre Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del semidiàmetre d’un astre.

->semidièsel

■semidièsel, motor

Part. sil.: se_mi_di_è_sel

MOT Motor dièsel que funciona a una temperatura relativament elevada i necessita, per tant, un sistema d’encesa elèctric.

->semidiferència

■semidiferència

Part. sil.: se_mi_di_fe_rèn_ci_a

f MAT Donats dos nombres a i b, nombre igual a s = (a--b)/2.

->semidiürn

■semidiürn -a

Part. sil.: se_mi_di_ürn

adj ASTR Relatiu o pertanyent a una de les meitats del camí recorregut per un astre des de la sortida a la posta.

->semidúplex

semidúplex

m TELECOM Sistema de transmissió que permet d’enviar informació en tots dos sentits però que, a causa de les característiques dels equips terminals, no pot ésser feta simultàniament.

->semieix

■semieix

Part. sil.: se_mi_eix

m 1 GEOM 1 Cadascuna de les semirectes que resulten d’un eix de coordenades quan hom pren com a origen de la semirecta el punt (0, 0, 0).

2 Cadascun dels paràmetres a i b d’una el·lipse o d’una hipèrbole.

2 AUT Cadascuna de les dues parts en què es divideix l’eix de les rodes motrius dels vehicles automòbils i que transmeten el moviment des del diferencial fins al botó de les dites rodes.

->semiesfera

■semiesfera

Part. sil.: se_mi_es_fe_ra

[de esfera]

f GEOM Hemisferi.

->semiesfèric

■semiesfèric -a

Part. sil.: se_mi_es_fè_ric

[de semiesfera]

adj GEOM Hemisfèric.

->semiespai

■semiespai

Part. sil.: se_mi_es_pai

m GEOM Cadascuna de les regions en què un pla divideix l’espai ordinari.

->semifil

■semifil

m TÈXT Semillí.

->semifinal

■semifinal

[de final]

ESPORT 1 adj Dit dels partits de la penúltima ronda en un matx per eliminació, els vencedors dels quals seran els qui jugaran el partit final.

2 f Partit semifinal.

->semifinalista

■semifinalista

[de semifinal]

m i f Persona, club, etc., que, en un matx, arriba a jugar les semifinals.

->semifluid

■semifluid -a

Part. sil.: se_mi_fluid

adj Imperfectament fluid, mitjanament viscós.

->semiforme

■semiforme

adj A mig formar.

->semifusa

■semifusa

[de fusa¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MÚS Figura de nota el valor de la qual equival a mitja fusa o a la seixanta-quatrena part d’una rodona, considerada com a unitat de duració.

->semigasa

■semigasa

f TÈXT Lligat que produeix en les robes un efecte semblant als obtinguts amb el lligat de gasa de volta.

->semigironat

semigironat -ada

[de gironat]

adj HERÀLD Dit de l’escut gironat del qual només es veu una meitat, l’altra essent amagada per una partició.

->semiglassa

■semiglassa

f TÈXT Semigasa.

->semigrup

■semigrup

m ÀLG Conjunt on hi ha definida una operació interna que és associativa.

->semiínfer

semiínfer

Part. sil.: se_mi_ín_fer

adj BOT Dit de l’ovari soldat parcialment amb el tàlem acopat de la flor.

->semillí

■semillí

m TÈXT Teixit amb l’ordit de cotó i la trama de lli.

->semilunar

■semilunar

[de semiluni; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 ASTR Relatiu o pertanyent al semiluni.

2 ANAT ANIM Dit de l’òrgan que té la forma de mitja lluna.

2 m ANAT ANIM Segon os de la primera fila del metacarp.

->semiluni

■semiluni

[formació culta analògica sobre la base de pleniluni, del ll. plenilunium, íd.]

m ASTR La meitat d’una llunació o mes lunar.

->semimetall

■semimetall

m QUÍM Element químic que té aparença de metall, però que, segons els casos, es comporta com a metàl·lic o com a no metàl·lic.

->semimetàl·lic

■semimetàl·lic -a

adj QUÍM Relatiu o pertanyent als semimetalls.

->semimicroanàlisi

■semimicroanàlisi

Part. sil.: se_mi_mi_cro_a_nà_li_si

f QUÍM ANAL Branca de l’anàlisi química en la qual les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l’ordre del centigram.

->semimínima

■semimínima

f MÚS En la notació proporcional, nota que equivalia a la meitat d’una mínima.

->semin-

■semin-

Forma prefixada del mot llatí semen, -ĭnis, que significa ‘semen’. Ex.: seminúria, seminoma.

->seminació

seminació

Part. sil.: se_mi_na_ci_ó

[del ll. seminatio, -ōnis ‘reproducció’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f obs BOT Disseminació de les llavors.

->seminal

■seminal

[del ll. seminalis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 BOT Relatiu o pertanyent a la llavor.

2 FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent al semen, espermàtic.

3 raons seminals FILOS En l’estoïcisme i el plotinisme, gèrmens continguts en l’esperit còsmic o en l’ànima del món en virtut i per causa dels quals esdevenen les coses que són, doncs, llur manifestació o desenvolupament.

->seminari

■seminari

[del ll. seminarium ‘viver; font, principi’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ENSENY 1 CATOL i 1 Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.

2 p ext En molts ordes i congregacions religiosos, institució destinada a la formació de llurs membres que es preparen al sacerdoci.

3 seminari conciliar seminari 1 1.

2 1 Institució universitària on es fan estudis d’investigació sota la guia d’un mestre.

2 Estudi especialitzat guiat per un professor i basat en la suma d’aportacions de totes les persones que hi participen.

3 Lloc on es reuneixen alumnes i director d’un seminari, sovint dotat de biblioteca pròpia.

4 Conjunt dels qui participen en un seminari.

->seminarista

■seminarista

[de seminari; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m i f Alumne d’un seminari.

2 m esp Alumne d’un seminari eclesiàstic.

->seminegra

■seminegra

adj i f GRÀF Dit del tipus de lletra d’impremta de traç intermedi entre l’ordinari de la seva família i la negreta corresponent.

->semini-

■semini-

Forma prefixada del mot llatí semen, -ĭnis, que significa ‘semen’. Ex.: seminífer.

->seminífer

■seminífer -a

[de semin- i -fer]

adj 1 ANAT ANIM Dit de cadascun dels túbuls encarregats de transportar els espermatozoides madurs segregats pel lòbul corresponent del testicle dels cordats.

2 BOT Que porta llavors.

->semino-

■semino-

Forma prefixada del mot llatí semen, -ĭnis, que significa ‘semen’. Ex.: seminologia.

->seminograma

seminograma

m DIAG Espermograma.

->seminoma

seminoma

m PAT Tumor format a partir de les cèl·lules germinals dels túbuls seminífers del testicle.

->seminòmada

■seminòmada

[de semi- i nòmada.]

ETNOL i SOCIOL 1 adj Relatiu o pertanyent als individus o als pobles que practiquen el seminomadisme.

2 m i f Individu d’un poble que practica el seminomadisme.

->seminomadisme

■seminomadisme

[de seminòmada]

m ETNOL i SOCIOL Forma de vida condicionada per un tipus d’economia mixta que comporta un conreu temporer de la terra i un pasturatge nòmada.

->seminorma

seminorma

f ÀLG Aplicació d’un espai vectorial E en el conjunt de nombres reals positius que a tot vector x de E assigna un valor ||x||, de manera que ||a x|| = |a| ||x||, i que, per a tot x, y de E, ||x + y|| ≥ || x|| + ||y||.

->seminúria

seminúria

Part. sil.: se_mi_nú_ri_a

f PAT Presència de semen a l’orina.

->semio-

■semio-

Forma prefixada del mot grec semeĩon, que significa ‘senyal’, ‘símptoma’. Ex.: semiografia, semiologia.

->semioctava

■semioctava

Part. sil.: se_mi_oc_ta_va

f Meitat d’una octava.

->semioficial

■semioficial

Part. sil.: se_mi_o_fi_ci_al

[de oficial]

adj Que té una certa autoritat o importància oficial.

->semiòleg

■semiòleg -òloga

Part. sil.: se_mi_ò_leg

[del gr. sēeĩon ‘signe’ i -leg]

m i f COMUN Persona que es dedica a la semiologia.